INTRODUCCI 1. Fisiologia de la conducta: concepte i metodologia. 1.1. Definici i orgens de la fisiologia de la conducta. 1.1.1.

Qu s la fisiologia de la conducta i qu fan els fisilegs de la conducta? 1.1.2. Breu histria de la moderna fisiologia de la conducta. 1.2. Metodologia i estratgies de recerca en la fisiologia de la conducta. 1.2.1. Estudi del sistema nervis hum en viu. 1.2.2. Ablacions experimentals. 1.2.3. Registre i estimulaci de lactivitat neural. 1.2.4. Tcniques neuroqumiques. 1.2.5. Tcniques gentiques.

1. Fisiologia de la conducta: concepte i metodologia. 1.1. Definici i orgens de la fisiologia de la conducta. 1.1.1. Qu s la fisiologia de la conducta i qu fan els fisilegs de la conducta? La fisiologia de la conducta sencarrega de lestudi del paper del sistema nervis, en interacci amb la resta del cos (especialment el sistema endocr), en el control del comportament. La fisiologia de la conducta pertany a un altre camp ms ampli anomenat neurocincia.
Neurocincia

Fisiologa de la conducta

Els fisilegs de la conducta estudien tots els fenmens del comportament que poden ser observats en animals no humans.

Neurocientfics

Els neurocientfics estudien tots els aspectes del sistema nervis. Clnics: metges amb especialitats associades al SN. Experimentals: metges o altres cientfics amb un doctorat en psicologia, biologia, etc.

Clnics

Experimentals

Neurleg, psiquiatra, neurocirurgi, neuropatleg

psicobileg, neuropsicleg, psicofisileg, neuroanatomista

1.1.2. Breu histria de la moderna fisiologia de la conducta. Ren Descartes Les seves especulacions sobre el paper de la ment i el cervell en el control de la conducta proporcionen un bon punt de partida. Inspirat en lobservaci dautmates activats hidrulicament, LLCR que circula pels ventricles va fer pensar Descartes que quan la ment decideix executar una acci, inclina la glndula pineal en una direcci particular i provoca que el fluid es traslladi des del cervell a un conjunt determinat de nervis. Aquest flux de lquid fa que els msculs adients sinflin i es produeixi el moviment. Johannes Mller Doctrina de les energies nervioses especfiques: encara que tots els nervis portin el mateix tipus dinformaci, nosaltres percebem els missatges provinents dels diferents nervis de diferents maneres degut a que els missatges ocorren en diferents canals. Proposava que lencfal estava dividit funcionalment: unes regions realitzen unes funcions i unes altres parts sencarreguen daltres funcions.

Pierre Flourens Ablaci experimental: en veure qu era el que els animals ja no podien fer, inferia les funcions de la regi extirpada. Pierre Paul Broca Aplica el principi de lablaci experimental al cervell hum observant el comportament de persones que havien patit algun accident i com a conseqncia tenien dany cerebral. rea de Broca: en un pacient que podia comprendre el llenguatge per no podia parlar. Carl Wernicke rea de Wernicke: en un pacient que podia parlar amb fludesa per el que deia no tenia sentit i semblava no entendre el que li deien o el que llegia. Gustav Teodor Fritsch i Eduard Hitzig Estimulaci elctrica i descobriment de lescora motora primria: van estimular parts concretes del cervell dun gos i van observar que aquesta estimulaci provocava la contracci de msculs especfics en la part oposada del cos de lanimal. rees de Brodmann: com que diferents regions tenien diferents funcions, aquestes regions diferents havien de tenir una estructura cellular particular. Brodmann va analitzar lorganitzaci cellular de lescora i va caracteritzar 52 regions diferents. Santiago Ramn y Cajal Teoria de la neurona: les neurones sn entitats discretes i no constitueixen una xarxa que comparteix el mateix citoplasma. Identifica la conducci de la transmissi sinptica en una direcci concreta (de les dendrites als botons terminals). Hermann von Helmholtz Mesurar la velocitat de conducci dels nervis: va trobar que la velocitat era ms lenta que la dels cables elctrics, fet que demostrava que no era noms un missatge elctric. Avui en dia se sap que tamb hi ha canvis inics. Charles Darwin Teoria sobre levoluci: les espcies dorganismes van evolucionar a partir dun avantpassat com i es basa en el concepte de la selecci natural. La idea que el sistema nervis de diferents espcies evolucionin a partir davantpassats comuns i tinguin mecanismes comuns entre els diferents animals s necessria per a poder generalitzar els resultats dexperiments animals als humans. William James La conscincia i altres aspectes de lexperincia humana sn propietats del sistema nervis Un millor i ms complet coneixement dels fenmens psicolgics sadquiriran mitjanant lestudi del sistema nervis.

Hermann Ebbinghaus Com mesurar laprenentatge i la memria en humans. Edward L. Thorndike Com mesurar laprenentatge i la memria en subjectes animals. Ivan Pavlov Recerca sobre els reflexos condicionats en animals. Shepard I.Franz Estudia el possible lloc de laprenentatge i la memria en el cervell. Karl S.Lashley Contribucions a lestudi dels mecanismes biolgics de laprenentatge i la memria, i tamb de la percepci i motivaci. Donald O.Hebb Principi de Hebb: com el comportament cognitiu complex s dut a terme per xarxes de neurones actives. Va suggerir que les connexions entre les neurones sorganitzen grcies als inputs sensorials i lestimulaci, i aix es converteixen en grups fortament interconnectats. 1.2. Metodologia i estratgies de recerca en la fisiologia de la conducta.
En viu TC RM TEP RMf Angiografia Psicofisiolgiques (EEG, EMG, EOG, conductncia i activitat cardiovascular) Ablacions experimentals Producci i avaluaci de lesions (aspiraci, radiofreqncia, electroltiques, excitotxiques) Cirurgia esterotxica Mtodes histolgics Traat de connexions neurals Registre i estimulaci Registre de l'activitat metablica i sinptica Estimulaci de l'activitat neural Tcniques neuroqumiques Localitzaci de substncies Localitzaci de receptors Tcniques gentiques Estudis de bessons, d'adopci, nick-outs, reemplaament de gens i transgnics

1.2.1. Estudi del sistema nervis hum en viu. Lestudi de la fisiologia de la conducta s interdisciplinar: psiclegs, fisilegs, neuroanatomistes, bioqumics... Operacions convergents: quan es comparen els resultats dexperiments que estudien el mateix problema amb mtodes diferents. Tomografia computada (TC) Va ser el primer mtode que es va desenvolupar i avui en dia s el ms com per a obtenir imatges del cervell de persones vives. Dispositiu que utilitza un ordinador per tal danalitzar dades obtingudes per laplicaci dun feix de rajos X i produeix una imatge bidimensional duna secci del cervell.

Ressonncia magntica (RM) Representaci del sistema nervis molt ms acurada, amb una resoluci espacial ms alta que amb la TC. Tcnica que permet obtenir una imatge precisa del cervell viu; es basa en la interacci entre ones de radiofreqncia i un fort camp magntic. Tomografia demissi de positrons (PET) Tcnica per a visualitzar lactivitat del cervell mesurant lacumulaci de 2-DG radioactiva o aigua radioactiva en diverses regions cerebrals. Injecci de contrast. Ressonncia magntica funcional (RMf) Tcnica similar a lRM, per mesura tamb lactivitat cerebral. Angiografia Proporciona una imatge de les artries en el cervell. Visualitza la distribuci de la sang mostrant el recorregut dartries i venes, injectant un tint en una artria per desprs fer un estudi de rajos X. Registre de lactivitat psicofisiolgica Estudi del son i de les emocions. Electroencefalograma (EEG) Mesura contnua de lactivitat elctrica del cervell globalment, mitjanant elctrodes grans que senganxen generalment a la superfcie del cap. LEEG pot seguir lactivitat neural en temps real. Potencials evocats: canvis que es produeixen en lEEG com a conseqncia de la presentaci momentnia dun estmul. Electromiografia (EMG) Mesura la tensi muscular collocant elctrodes en la superfcie de la pell sobre el mscul dinters. Electrooculografia (EOG) Registra els moviments dels ulls mitjanant elctrodes situats al voltant dels ulls. Conductncia o resistncia galvnica de la pell Es colloquen uns detectors generalment als dits de les mans. Com ms sudoraci, ms conductncia i menys resistncia galvnica de la pell. Activitat cardiovascular Taxa cardaca, pressi arterial i volum sanguini.

1.2.2. Ablacions experimentals. Consisteix en lextirpaci o destrucci duna porci del cervell dun animal de laboratori i la posterior observaci de la seva conducta. Producci i avaluaci de lesions cerebrals Es basen en que les funcions dun rea del cervell es poden inferir a partir de les conductes que lanimal ja no pot realitzar desprs de lesionar aquesta regi cerebral. Una estructura pot contribuir a la realitzaci duna determinada conducta, per no ser lrea essencial i crtica per aquell comportament. Totes les regions cerebrals estan interconnectades, i cap estructura allada s lnica responsable de cada funci determinada. Tamb pot passar que temps desprs de la lesi es recuperi parcialment la funci degut a que una altra rea assumeix les funcions o a que hi ha una recuperaci de les sinapsis afectades en la zona danyada. Sovint serveix per a la constataci final que confirma o contradiu les conclusions derivades daltres mtodes. Tipus de lesions cerebrals: Per aspiraci del teixit neural: zones de les escores cerebral o cerebellosa que estan just per sota del crani. Per radiofreqncia: estructures subcorticals. Passa corrent elctric altern dalta freqncia a travs de la punta dun elctrode insertada en lrea adient. La calor que desprn el corrent destrueix el teixit. Electroltiques: el corrent es continu i origina lesions en el teixit nervis degut a reaccions qumiques, que destrueixen les neurones. Excititxiques: sinjecta un aminocid excitatori en lestructura desitjada, que destrueix els cossos cellulars que es troben a prop de la punta de la cnnula sense afectar els axons que passen a prop o a travs de lrea. Injecci de 6-hidroxidopamina: sinjecta en una determinada estructura cerebral i un cop dins de les neurones, la substncia les destrueix. Lesions reversibles: anestsics locals i refredament del teixit nervis. Cirurgia estereotxica Mitjanant la cirurgia esterotxica es poden insertar elctrodes o cnules en les profunditats del cervell sense danyar excessivament la resta de teixit. Atles estereotxic: per localitzar les estructures cerebrals. Generalment es fa servir el bregma. Aparell destereotxia

Mtodes histolgics Preparacions del teixits. Perfusi: substituir la sang del teixit per lquid fixador. Fixaci: introduir una substncia qumica per tal de conservar el teixit. Seccionament: amb un micrtom, seccionar en fines lmines i muntar-les sobre portaobjectes de vidre. Tinci: dels cossos cellulars amb violeta de cresil, que permet identificar les masses de nuclis i diferenciar-les dels axons. Examen al microscopi: per avaluar si la intervenci va ser correcta. Traat de connexions neurals Mtodes de traadors retrgrads per a les connexions aferents: sinjecta una substncia en lestructura que s captada pels botons terminals de les neurones que projecten sobre lestructura i posteriorment s transportada de manera retrgrada cap als cossos cellulars daquestes neurones. Ms endavant sexamina el cervell al microscopi i es detecta a on va anar a parar la substncia injectada. Mtodes de traadors antergrads per a les connexions eferents: sinjecta una substncia en la regi. Les molcules de la substncia sn captades per les dendrites daquesta estructura i transportades de manera antergrada al llarg dels axons, arribant a lrea del cervell a la qual aquests axons envien informaci. A continuaci sexaminen les seccions cerebrals i es visualitza on es troba la substncia injectada. 1.2.3. Registre i estimulaci de lactivitat neural. Registre de lactivitat neural Registrant els potencials dacci i els potencials postsinptics serveixen per a conixer si una estructura interv en diferents conductes. Tipus delctrodes per a registrar lactivitat neuronal: microelctrodes (registren lactivitat de neurones individuals) i macroelectrdes (registren lactivitat dun gran nombre de neurones en una regi particular). Registre de lactivitat metablica i sinptica Per injecci de glucosa radioactiva: les rees del cervell que presenten ms radioactivitat estan ms actives en el moment de la injecci. Sntesi de protena Fos: es poden fer servir tcniques immunocitoqumiques per a localitzar aquesta protena, sobserven taques fosques que indiquen neurones actives.

Mesura de les secrecions del cervell Mesurar la secreci de neurotransmissors o neuromoduladors en una regi determinada. Consisteix en la implantaci dun tub amb una membrana semipermeable en la zona del cervell que es vol estudiar i desprs sanalitzar la soluci recollida mitjanant la cromatografia. Estimulaci de lactivitat neural Estimulaci elctrica: fer passar un corrent elctric de baixa intensitat a travs dun macroelectrode inserit al cervell. Estimulaci qumica: injectant una petita dosi dun aminocid excitador a travs duna cnula. s ms complexa per el seu efecte s ms localitzat. 1.2.4. Tcniques neuroqumiques. Per a comprendre on actua una determinada substncia. Localitzar les substncies neuroqumiques: localitzar substncies en si, els enzims que les produeixen o lARN missatger implicat en la seva sntesi (hibridaci in situ). Localitzar receptors: amb mtodes autoradiogrfics i mtodes immunocitoqumics. 1.2.5. Tcniques gentiques. En humans: estudis tradicionals de bessons i dadopci. En animals: tcniques de nock-outs, de reemplaament de gens.