Esquema comentari de text PROVES PAU

PAUTES PER AL COMENTARI DE TEXT FASE PRVIA a) Llegeix el text una primera vegada per comprendre el seu contingut. b) Fixat en les dades generals del text: autor, lloc i data de publicaci. Aquestes dades solen aparixer al final. c) Si s necessari numera les lnies de cinc en cinc per poder donar exemples del text. d) Ara s el moment de llegir el text una segona vegada amb ms atenci. No passes de pargraf si no l'has acabat de comprendre. Pots anar anotant les idees fonamentals que et serviran per elaborar el resum i/o realitzar un esquema de les idees del text. Alhora tamb pots anar destacant all que consideres interessant i que estiga relacionat amb l'estructura del text, la seua tipologia o amb d'altres aspectes que haurs de comentar posteriorment (variaci dialectal, modalitzaci, veus del discurs,...). e) Desprs de tot aquest treball segur que ja sabrs la modalitat textual predominant (narratiu, descriptiu, dialogat, expositiu, argumentatiu), l'mbit (literari, humanstic, cientfic, periodstic, etc.) i el registre lingstic emprat.

COMENTARI
Introducci. Podem comenar amb una breu introducci dun parell de lnies, per exemple, que implique el lector en el nostre text.

1. Descriure el tema i les parts bsiques del text. (1 punt)

Establiment del tema o els temes de qu tracta el text. Per determinar el tema dun text s molt til haver realitzat la lectura comprensiva que hem plantejat a la fase prvia. Si ho considereu necessari, lenunciat del tema es pot concretar, responent aix a la pregunta de qu tracta el text?. No s convenient concretar-lo si a ms del tema hem de realitzar un resum del text. La formulaci del tema ha de ser breu i clara. Sha dexpressar generalment amb un substantiu abstracte acompanyat de complements. Tindr, per tant, lestructura dun sintagma nominal (per exemple, la conscincia de la mort a travs del temps). Tamb s acceptable enunciar el tema amb una oraci breu. En els textos argumentatius, la tesi sol coincidir amb el tema. Tamb pot haver-hi temes secundaris (motius secundaris). Hem de tenir en compte els elements paratextuals, que sn els que acompanyen al text, i que poden donar pistes sobre el tema. El principal element paratextual s el ttol per tamb podem trobar-hi fotos, elements subratllats i daltres aspectes tipogrfics. El ttol pot ser: a. temtic. Ttol que concentra la idea fonamental del text, b de manera total o parcial. Podem distingir entre: temtic total (La guerra dIraq, una guerra colonial pel petroli). Tpics dels textos expositius per a introduir la informaci de manera clara (La variaci lingstica, Conflicte lingstic i disgregaci) o parcialment temtic (Tecnologia). b. Remtic. Ttol que presenta una relaci amb el text que no s temtica, sin que es tracta duna metfora, una relaci causa-efecte, una pardia del contingut, etc. (Massa hipotrmia, Em sent indi, Pena de mort a Enrique Iglesias). c. Altres elements paratextuals: Fotografies o illustracions ,elements subratllats , altres aspectes tipogrfics (grandria, color o tipografia).

Esquema comentari de text PROVES PAU

Delimitaci de les parts constitutives del text i progressi temtica del text. Analitzar lestructura dun text consisteix en precisar en quantes parts es divideix i quina relaci hi ha entre elles. Com identifiquem lestructura dun text? Per identificar lestructura dun text s convenient fixar-se en alguns dels seus trets formals: a) El nombre de pargrafs. Cada pargraf expressa una idea diferent; per tant, s probable que constitusca un apartat del text. b) Lexistncia de signes ortogrfics (guions, numeracions...) que serveixen per ordenar lgicament el discurs. c) Lestructuraci en estrofes quan es tracte de textos potics-, que poden constituir unitats similars als pargrafs. d) La distribuci dels connectors textuals que posen en evidncia lordenaci del text. e) El canvi en ls dels temps verbals. Distingim generalment entre estructura externa i estructura interna. Quan parlem destructura externa dun text, ens referim a la seua disposici tipogrfica. Aix, si es tracta dun text breu, es divideix en pargrafs o estrofes; si es tracta dobres extenses, les unitats solen ser captols, escenes, actes... Quan ens referim a lestructura interna dun text, estem parlant de com sordena lgicament la informaci. Analitzar la informaci seleccionada i establir com sorganitza: si hi ha un nic tema (tema constant), si apareixen temes derivats (subtemes) o si es passa dun tema a un altre (progressi lineal). En els textos narratius s habitual lestructuraci en tres parts: 1. Plantejament 2. Nus 3. Desenlla Els textos de carcter expositiu intentarem establir una estructura tripartita: 1. Introducci 2. Desenvolupament 3. Conclusi En els textos expositius, els diferents esquemes organitzatius impliquen una tipologia estructural del tipus: a. Pregunta-resposta. b. Problema-soluci. c. Causa-efecte. d. Comparaci. e. Seqncia: seguint ordre temporal (per comenar, desprs...). f. Classificaci. Quan es tracta de textos expositius o argumentatius, caldr identificar el tipus destructuraci que segueix el text. Els principals tipus destructuraci sn: Estructura sintetitzant: sexposen les idees per tal dabstreuren una conclusi al final. Estructura analitzant: es parteix duna tesi o idea que desprs es prova o de la qual sen treuen conclusions. Estructura enquadrada: la tesi del principi dna peu a una explicaci que condueix a la mateixa idea del principi. 2

Esquema comentari de text PROVES PAU

Estructura parallela: sexposen les idees sense que cap delles estiga subordinada a laltra i totes tenen la mateixa importncia. Estructura repetitiva. La tesi apareix al llarg de tot el text. Estructura oberta. Si el contingut pot ser completat. A banda de les estratgies argumentatives, poden aparixer diferents recursos que determinen el tipus dargumentacions (mitjanant exemples; per analogia; per autoritat; per deducci; posar de manifest determinats valors, com la llibertat o la solidaritat...); o contraargumentacions (per refutaci; per concessi a ladversari...). En daltres tipus de text trobarem: En els textos instructius: Estructura enumerativa o dividida en fases dun procs. En els textos descriptius: Informaci jerarquitzada (de ms general a ms concreta). En els textos retrics: Transgressi lingstica basada en figures retriques semntiques. En els textos conversacionals: Estructura basada en la successi dels torns de paraula (intercanvi dialgic).

2. Resumir el contingut del text amb una extensi mxima de 10 lnies (1 punt)
Heu de mostrar que heu ents el text i sabeu destriar les idees principals de les secundries. Amb el resum s'ha d'aconseguir reproduir fidelment (no copiar) el contingut i l'organitzaci d'un text original, per de manera reduda. Cal, doncs, saber-hi distingir primer la informaci que s essencial de la que s accessria, per poder-la expressar desprs d'una manera condensada i objectiva. Caracterstiques del resum: Ha de ser breu i clar. No ha de presentar informacions que no sincloguen al text. Les frases emprades en el resum han destar cohesionades. No sha de fer mai una enumeraci o llista de frases soltes. Sha de redactar en to objectiu. Es pot redactar en 3a persona o respectar la persona del text. No shan dincloure cites textuals ni exemples. Ha destar redactat amb les teues prpies paraules (haurs de cercar sinnims per a les paraules del text). Noms pots mantenir els tecnicismes. El subratllat i lesquema previ sn bsics per fer un bon resum. Has devitar: La cpia literal de frases del text original. Lestil esquemtic o telegrfic, sense connectors. Les opinions personals. Les indicacions del tipus lautor considera... el text tracta de...

Esquema comentari de text PROVES PAU

3. Identificar la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text.
Has dindicar quina modalitat predomina: narraci, descripci, instrucci, exposici, argumentaci, conversacional. No oblides justificar la teua resposta atenent tant a criteris estructurals com lingstics. Aporta exemples dels aspectes que vages senyalant. s convenient indicar si saprecien altres modalitats secundries i indicar, en qualsevol cas, a quines lnies o pargrafs. Heu de tenir en compte que no trobareu textos purs (per exemple, en una narraci shi inclouen descripcions...). A ms establireu: lmbit ds: acadmic, periodstic, publicitari, jurdic, administratiu, literari, colloquial o familiar, poltic... Gnere: article dopini, carta al director, ressenya, conte, debat, conferncia, article de divulgaci cientfica, assaig... Finalitat comunicativa: informar sobre un tema, persuadir, orientar lopini o la conducta, etc. Pel que fa al canal, trobem les caracterstiques previsibles dels textos escrits: alt grau de preparaci, temps i espai de lenunciaci no compartits per lemissor i el receptor, absncia de possibilitat dinteracci entre els participants en la situaci comunicativa. TIPUS DE TEXT Expositiu o explicatiu FINALITAT GNERE

Explicar. Fer entendre una cosa. Fullet informatiu. Refrany. Exposici Per qu? Qu s? oral. Currculum. Llibre de text. Monografia. Examen. Article especialitzat. Diccionari. Enciclopdia. Tractat de divulgaci cientfica. Argumentar. Convncer dalguna cosa Article dopini. Columna periodstica. Debat. Carta al director. Anunci publicitari. Assaig (humanstic o cientfic). Editorial. Discurs poltic. Notcia. Reportatge (informaci+opini). Crnica (informaci+opini). Pellcula. Acudit. [Novella.] [Conte.] Catleg. Endevinalla. Guia temtica. Retrat. Fitxa policial. Manual ds. Recepta de cuina. Llei. Gramtica. Consell. Reglament. [Novella.] [Conte.] Poema. Assaig literari. Embarbussament. Eslgan publicitari. Can. [Teatre.] Entrevista. Conversa telefnica. Conversa cara a cara. Debat televisiu. [Teatre.] Xat.

Argumentatiu

Narratiu

Narrar. Contar fets i accions. Qu fa? Qu passa? Descriure. Com s?

Descriptiu

Instructiu

Donar instruccions. Ordenar o aconsellar alguna cosa Finalitat esttica i ldica. Atraure latenci del receptor, produint-li sensacions diverses (divertiment, bellesa...) Conversar. Interactuar socialment dos o ms interlocutors

Retric o literari

Conversacional

Esquema comentari de text PROVES PAU

4. Identificar el registre (formal/informal) i la varietat geogrfica especificant els trets corresponents que apareixen al text.
Varietat lingstica: determinar el dialecte geogrfic (variaci diatpica), el dialecte social (variaci diastrtica) i el registre (variaci diafsica o funcional). Sobretot, veure si es tracta dun registre formal o informal i justificar-ho, i determinar si el llenguatge s general o despecialitat. A. Variaci diatpica, segons la procedncia geogrfica: Catal oriental Rossellons o septentrional: jo canti... Central: s el ms difs: eixerit, joguina, nen, pet, tomquet, rauxa, xai... Balear: jo cant, nosaltres cantam, es meu homo, sa nina, horabaixa, allot... Alguers: article lo, possessius: la mia... Catal occidental o Nord-occidental: article lo, tu parlos... o Valenci : Valenci septentrional / Apitxat / Meridional / Alacant Trets distintius catal oriental/occidental que podem trobar en el registre estndard: Oriental: o Desinncies del present de subjuntiu (persones 1a, 2a, 3a, 6a): jo canti-cante, tu cantiscantes, ell canti-cante, ells cantin-canten. o Plurals de mots en s o ns: homes-hmens, joves-jvens, marges-mrgens... o Alternana e/a: nedar-nadar, xerrar-xarrar... o Lxic especfic: mirall-espill, llombrgol-melic, farigola-tim, papallona-paloma(-eta)... o Accentuaci: angls-angls, caf-caf, aprn-aprn, aparixer- aparixer... o Alternana tll/tl: ametlla-ametla, espatlla/espatla, butlla/butla... Occidental o Principals trets especfics del valenci: 1. Pronom neutre: a. Adv. lloc: ac. Adv. temps: dins, prompte (en lloc de dintre, aviat). 2. Possessius: meua, teua, seua, meues, teues, seues. Combinaci pronominal (lil, li la, lils, li les). 3. Desinncia e al present dindicatiu: jo cante... 4. Desinncies ara, -era, -ira a limperfet de subjuntiu: anara, diguera, patira. 5. Lxic especfic: eixir, tindre, vindre, aplegar, llavar, esvarar, gitar-se, vesprada, colp, ral, dacsa, moixama, granera, poal, ensalada, crella, vore... 6. Altres trets s poc freqent que apareguen en un text en estndard: Demostratius: este, eixe; esta,eixa..(en lloc daquest, aqueix...). Numerals: huit, dihuit, dsset, dnou i huitanta (en lloc de vuit, divuit, disset, dinou, vuitanta). Adverbi de temps: hui (en lloc davui). B. Variaci diastrtica, atenent a la procedncia social. Dialecte social = sociolectes, que responen a sectors socials: home/dona; urb/rural; classe alta/mitjana/baixa; edat jove/adult/edat avanada; nivell cultural del emissor, etc. Per exemple, el sociolecte infantil, largot dels delinqents... C. Variaci diafsica = registres, dacord a lmbit ds: 1. Ms formal (grau de formalitat alt): a. Literari ............................. mbit literari b. Cientificotcnic................ mbit acadmic (textos especialitzats) c. Juridicoadministratiu : mbit administratiu / mbit jurdic 2. Estndard : mbit periodstic / mbit publicitari /mbit acadmic (textos divulgatius) 3. Colloquial ....................... mbit colloquial o familiar a. Vulgar (Argot) . Menys formal (grau de formalitat baix)

Esquema comentari de text PROVES PAU

5. Identificar recursos expressius o tipogrfics presents al text: metfora, metonmia, hiprbole, tipus de lletra, cometes, etc.
RECURSOS EXPRESSIUS

(Consulteu el llibre Nou Vents. Valenci:llengua i literatura 2 , pgines 291 a 293)

RECURSOS TIPOGRFICS LES COMETES

Hi ha tres tipus de cometes: les baixes o llatines ( ), les altes o anglosaxones ( ) i les simples ( ). Les cometes susen en els casos segents: 1. Ttols: de conferncies, comunicacions, discursos, etc; de captols o parts dun llibre; darticles en diaris i revistes. 2. Noms de colleccions de llibres o altres obres. 3. Per a destacar el significat especial o el mats duna paraula: No crec que Joan siga un corderet, tot al contrari. 4. Per a reproduir les paraules dites o escrites per un altre : Segons Fuster, La unitat colloquial s qui sost un idioma, no la llengua escrita, i aquella s ms difcil daconseguir. 5. Si cal posar entre cometes alguna paraula o expressi dins dun text que ja est entre cometes, susen les cometes simples. 6. Tot all que va en cursiva, dins duna citaci va tamb en cursiva. El president del club ha declarat que el partit sha ajornat sine die pels incidents del diumenge. 7. Les cometes simples tamb sutilitzen en la traducci de mots daltres llenges. Lesposa obtinguda per aquest tipus de treball s la ya-biru o dona-treball.
ELS PARNTESIS
1.

Susen per a fer explicacions o aclariments al marge de la lnia del discurs principal, per a donar referncies o afegir detalls complementaris. El receptor de la metfora sadona que a la frase la societat s una mar s lgicament absurda (els membres duna societat no viuen a les mars, no sn peixos), i comena a relacionar els dos termes de la proposici. Per a tancar incisos aclaridors. s tamb una funci prpia dels parntesis. El premi al millor actor segons els crtics s per a Pep Corts. Per a les intervencions dels interlocutors en un dileg: No creus que ja s hora de dormir. No, no tinc son. Per a delimitar els incisos del narrador en els textos narratius. Eixe telfon digu Marta no existeix. Amb una funci aproximada als parntesis, els claudtors sempren per a interpolar elements. Aquesta s la conclusi lgica de lanlisi del sistema educatiu [vegeu lapndix corresponent]. La supressi dun fragment sindica amb tres punts suspensius collocats entre claudtors (parntesis rectangulars). En la introducci, lautor comenta que lescriptura, potser per la seua relaci amb el mn de lart i de la literatura, s considerada una activitat sublim i noble. [...] Sembla com si la correcci en lescriptura siga noms una qesti dart i estil.

EL GUI
1. 2.

3.

ELS CLAUDTORS
1.

2.

LA LLETRA CURSIVA

Sutilitza per a destacar els elements segents: 1. Ttols i subttols de llibres: Has llegit Fi de culs a Mallorca, de Pasqual Alapont? 6

Esquema comentari de text PROVES PAU 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13.

Noms de diaris, revistes i publicacions en general : Un article dEl Temps. Ttols dobres dart (pintura, escultura, msica): La pietat, La rendici de Breda, El llac dels cignes. Ttols de pellcules i de sries televisives : To be or not to be, Minut a Minut. Noms propis de vaixells, avions i altres vehicles : el Titnic, la Pinta, lOrient Express. Mots i locucions llatines no adaptats : doctor honoris causa, sine qua non, annus horribilis. Paraules o expressions en un altre idioma : el savoir faire, un enfant terrible, mho ha confessat off the record. Paraules no normatives : Sempre sescaqueja quan ms feina hi ha. Paraules que es volen remarcar dins del text, per donar-los un sentit especial : Lestat no s noms protector de bns i llibertats, sin prestador de serveis. Paraules o frases usades en sentit metalingstic : El mot saldo s un manlleu de litali. Paraules o frases citades com a exemples : Les paraules poden ser agudes, com ara cami, matals, Ramon, etc. Els malnoms, sobrenoms i lies citats en aposici (a continuaci del nom propi) : Paco Cabanes, el Genovs El nom cientfic de les espcies vegetals i animals : el rovell (Lactarius sanguifluus).

LA LLETRA NEGRETA

Sutilitza per a destacar alguna paraula respecte al seu context. ( El dissabte 8 de setembre, a les 22.30, al Poliesportiu de Sueca, concert de The Garrophons) .
LA LLETRA VERSALETA
1.

s un tipus de lletra que utilitza els carcters de la majscula, per amb lalria prpia de les minscules. Susa per a escriure els cognoms dels autors en les citacions bibliogrfiques. FERRER PASTOR, Francesc, Gramtica Valenciana. Comercial Denes. Valncia. 1994.

6. Identificar les veus del discurs.

Polifonia i intertextualitat. Polifonia (Les veus del discurs): Podem distingir entre: Autor real: la persona que escriu el text. Lector real: la persona que llig el text. Autor model: la representaci mental que el lector real es fa de lautor a travs de la lectura del text. Lector model: la representaci mental sobre el lector que lautor real t present quan elabora el seu text. Locutor ( narrador): s la veu que conta els fets, el jo discursiu. El locutor en 1a persona del singular s propi dels textos subjectius. El locutor en 3a persona del singular s propi de lmbit acadmic. El locutor en 1a persona del plural pot ser: Plural de modstia (nosaltres = jo + ) (plural fals) Tpic de textos expositius de lmbit acadmic. Nosaltres inclusiu (= jo + tu + tu...) (=locutor + allocutari) Implica el lector en les afirmacions del locutor. Nosaltres exclusiu (= jo + ell + ell...) Nosaltres global o universal (= jo + tu... + ell...) Enunciador, en sentit ampli: les veus, diferents a la del locutor, que apareixen al text. (En sentit estricte, les veus que parlen en primera persona.) Pot aparixer o no. Hi ha tres procediments bsics per introduir la veu dun enunciador (=discurs reportat): Discurs directe. Dilegs o citacions textuals marcades per mitjans grfics i sintctics: verbs de dicci, guions, cometes o cursiva... (La va mirar i li va preguntar: on anir sense tu?) 7

Esquema comentari de text PROVES PAU

Discurs indirecte. Verb de dicci + conjunci que (La va mirar i li va preguntar que on aniria sense ella). Discurs indirecte lliure. Un enunciat ali, en 3a persona, sense marques grfiques ni sintctiques (La va mirar. On aniria sense ella?). Allocutari ( narratari): la persona a qui sadrea el locutor en el text, el tu discursiu. Pot aparixer o no. Un nosaltres inclusiu implica un allocutari. Intertextualitat. Quan el text inclou referncies a daltres textos. La intertextualitat ens remet a daltres enunciadors: Relacions hipertextuals (Hi ha vida ms enll del derbi). Relacions metatextuals. Un text s comentari dun altre (un treball sobre La plaa del Diamant). Relacions intertextuals o interdiscursives, quan shi inclou un text dun altre autor (Ssam, obret). Relacions paratextuals, relaci del text amb el paratext: ttol, subttol, prefaci, notes... (lepgraf La carn vol carn del poema Els amants).

7. Identificar i justificar les marques de modalitzaci del text.

La modalitzaci. Discurs subjectiu. Lemissor manifesta la seua actitud o la seua posici respecte dall que diu. Recursos tipogrfics: signes de puntuaci (cometes, guions, punts suspensius i parntesis), la lletra cursiva, la lletra negreta, etc. Elements lxics valoratius: adjectius (desafortunat), substantius (desgrcia), adverbis (afortunadament, malauradament) Verbs expressius de sentiments (lamentar, critica, desitjar...). Perfrasis verbals: dobligaci o de probabilitat. Frmules dexpressivitat de lemissor: interjeccions, invocacions i renecs (Uf!, Mare de Du!) La derivaci: diminutius, augmentatius pejoratius i superlatius. Elements pragmtics: ironia, interrogaci i exclamaci retriques, canvis de llengua, canvi de registre, metfora, comparaci, hiprbole, metonmia... Labsncia de modalitzaci implica la impersonalitat. Discurs objectiu. Lemissor amaga la seua presncia per a conferir a lenunciat un carcter universal, o per a presentar com a objectiu un text que en realitat no ho s. Verbs impersonals: caldre, haver-hi. Oracions amb se impersonal = impersonals reflexes (Es diu....). Construccions amb subjecte de carcter genric: hom, tothom, la gent, alg, un, les persones. Construccions amb valor impersonal: 2a persona singular, 1a plural o 3a plural (Quan veus...,Escrivim davant..., Han recomanat...). Predomini de la modalitat enunciativa. Predomini del mode indicatiu. Oracions passives (El tabac s desaconsellat). Construccions dinfinitiu (Fumar no s aconsellable).