Fractal generat amb ordinador per lalumne Guillermo Cifre

QUADERN DEXERCICIS MATEMTIQUES

2n ESO

GRUP: ______ NOM : __________________________________________________________

INSTITUT ANTONI MAURA DEPARTAMENT DE MATEMTIQUES

ORIENTACIONS ACADMIQUES
NOM MATRIA : CURS : PROFESSORS:
1. INTRODUCCI GENERAL
Programaci de matemtiques curs 2012-2013

MATEMTIQUES 2n ESO

2. UNITATS DIDCTIQUES I CONTINGUTS

UNITATS 1) Nombres decimals, mtric decimal i sexagesimal Nombres enters sistema sistema CONTINGUTS Reps doperacions amb nombres decimals. Sistema mtric decimal. Sistema sexagesimal.

2)

Representaci en la recta numrica. Utilitat i operacions amb enters. Prioritat doperacions i operacions combinades. Regla de signes. Problemes. Definici. Operacions i propietats. Arrels quadrades exactes. Notaci cientfica. Mxim com divisor i mnim com mltiple. Problemes Definici i operacions. Operacions combinades. Problemes. Concepte de magnitud. Magnitud directament proporcional i inversament proporcional. Regla de tres simple directa. Percentatges a partir de la regla de tres simple directa. Regla de tres inversa. Regla de tres composta. Repartiment proporcionals directes i inversos. Llenguatge algebraic. Monomis i polinomis: concepte i operacions( suma , resta multiplicaci i divisi amb divisor un monomi). Valor numric dun polinomi. Identitats notables i factor com. Definici. Resoluci dequacions de primer grau senzilles, amb parntesis i denominadors. Problemes. Equacions de segon grau. Sistemes de equacions. Resoluci de forma algebraica pels tres mtodes i de forma grfica ( Taula funcions ). Problemes Concepte de funci. Formes de representar una funci. Taules i grfics de funcions. La funci de proporcionalitat directa, constant i af. Semblana. Teorema de Thales. Mapes i escales. Teorema de Pitgores Reps de geometria plana. Classificaci dels cossos geomtrics. rees i volums dels cossos geomtrics. Problemes de la vida quotidiana.

3)

Potncies dexponent enter

4) 5) 6)

Divisibilitat Fraccions Proporcionalitat

7)

Llenguatge algebraic

8)

Equacions Sistemes dequacions.

9)

10) Funcions

11) Semblana. 12) Geometria plana i de lespai.

INSTITUT ANTONI MAURA DEPARTAMENT DE MATEMTIQUES

3. TEMPORITZACI
TRIMESTRE UNITATS PROGRAMADES PRIMER 11, 12, 10(*) i 6(*) SEGON 2, 3, 4, 5 i 1(*) TERCER 7, 8 i 9 (**) (*) Aquests temes es donaran transversalment durant el trimestre. (**) Aquest tema es realitzar noms en cas de que hi hagi temps suficient al final del curs.

4. CRITERIS D AVALUACI I QUALIFICACI

1. Proves escrites amb nota , amb observaci especial de les estratgies utilitzades. Es passaran proves de temes o de part dells quan sigui necessari observar si van assolint els coneixements que es pretn a cada tema. De vegades aquestes proves podran incloure exercicis de temes anteriors, de tal manera que serviran per anar recuperant les mancances al llarg del curs. 2. Observaci dels hbits de treball :la feina realitzada en casa i a classe, aix com el quadern augmentaran o disminuiran el promig de la puntuaci obtinguda en les proves escrites. 3. Observaci de la participaci i actitud front a la matria Per a obtindre la qualificaci de cada trimestre els percentatges que donaran la nota final seran els segents: PERCENTATGE EN LA NOTA DE LAVALUACI Nivells alt i mitj Proves escrites realitzades Treball a laula i a casa i quadern Actitud i participaci 70% 15% 15% Nivell baix 50% 25% 25%

Pel que fa a la recuperaci de matemtiques pendents de 1r deso: A finals de gener, el professor podr decidir, en base a la feina desenvolupada, si lalumne aprova la matria de 1r. Si no aprova, durant aquest mes hi haur un examen dels continguts de la matria corresponent. Lalumne haur destar informat pel professor de la matria sobre aquests continguts. A finals del mes dabril hi haur un altre examen pels alumnes que no hagin aprovat al mes de gener. En les dues convocatries, de gener i dabril, els alumnes disposaran duna fitxa per repassar i que contar 1 punt si la lliuren abans de lexamen. Si l'alumne aprova la matria de 2n, li queda aprovada la matria pendent corresponent a 1r. Si lalumne NO aprova la matria de 2n al juny, al setembre far recuperaci de 2n ESO i de 1r ESO. 5. CRITERIS DE RECUPERACI DE LA MATRIA Per recuperar la matria al llarg del curs, cada professor, per Nadal i Pasqua, lliurar als alumnes treballs amb continguts acumulats. A ms, cada professor t llibertat per fer recuperacions per temes o trimestres. I finalment, a final de curs tots els alumnes suspesos, es podran presentar a un examen de recuperaci global al juny. En aquesta convocatria tamb es podr pujar nota. Per recuperar la matria al setembre, els alumnes presentaran les tasques destiu (que contaran 1 punt) i faran lexamen corresponent de la convocatria

6. MATERIAL I RECURSOS DIDCTICS

Quadern dexercicis elaborat pel departament de matemtiques Quadern sense espiral Plstic per guardar fotocpies Calculadora cientfica

UNITAT 1: NOMBRES DECIMALS. SISTEMA MTRIC DECIMAL I SISTEMA SEXAGESIMAL

1. NOMBRES DECIMALS 1.1 ORDENACI I REPRESENTACI A LA RECTA REAL 1.2 TIPUS DE NOMBRES DECIMALS 1.2.1 EXACTES 1.2.2 PERIDICS 1.2.3 NO EXACTES NI PERIDICS 1.3 OPERACIONS 1.3.1 SUMA I RESTA 1.3.2 MULTIPLICACI 1.3.2 DIVISI 1.4 PROBLEMES 2. SISTEMA MTRIC DECIMAL 2.1 UNITATS DE LONGITUD 2.2 UNITATS DE MASSA 2.3 UNITATS DE CAPACITAT 2.4 UNITATS DE SUPERFCIE 2.5 UNITATS DE VOLUM 2.6 RELACIONS 2.7 PROBLEMES 3. SISTEMA SEXAGESIMAL 3.1 OPERACIONS 3.1.1 SUMA I RESTA 3.1.2 MULTIPLICACI 3.1.3 DIVISI 3.2 EXPRESSIONS COMPLEXES I INCOMPLEXES 3.2.1 PAS DE COMPLEX A INCOMPLEX 3.2.2 PAS DINCOMPLEX A COMPLEX 4. AUTOAVALUACI

1. NOMBRES DECIMALS 1.1 ORDENACI I REPRESENTACI A LA RECTA REAL Recordarem que els nombres decimals sn nombres amb dues parts: La part sencera (davant de la coma). La part decimal (darrera de la coma). Exemple: 325 Part sencera:3 Part decimal: 25 Suposem que recordes llegir nombres decimals:
CENTMILLSIMES

DEUMILLSIMES

2 2

5 3

25 dos unitats cinc dcimes 1235 dotze unitats trenta-cinc centsimes Tamb cal recordar que: Entre dos nombres decimals hi ha infinits decimals. Exemple: entre 25 i 26 estan el 252, 2512, 259...

Els nombres decimals queden ordenats en la recta real. Exemple: Els segents nombres decimals ordenats damunt la recta: 31 29 315 33 PRIMER: posarem els enters

SEGON: Dividirem en deu unitats cada tros entre enters, per collocar els decimals amb una xifra decimal.

MILIONSIMES

MILLSIMES

CENTSIMES

CENTENES

DCIMES

DESENES

UNITATS

MILERS

TERCER: Dividirem en deu unitats cada segment entre els decimals amb una xifra decimal, per collocar els decimals amb dues xifres decimals

Finalment, quedar de la segent forma:

1. Escriu els segents nombres decimals: 25 centsims, 4 unitats 124 millsims, 78 unitats 2 dcims, 1025 unitats 25 millsims. 2. Completa amb el signe <, > o =: 148 .....15 21.... 201 08.....080 3. Ordena del ms petit al ms gran, i collocals a la recta real: 21 201 121 212 211 4. Escriu els segents nombres decimals i ordenals dels ms gran al ms petit: 3 dcims, 30 millsims, 33 millsims i 303 millsims. 5. Les altures assolides per tres saltadors en una competici sn 235 m; 238 m i 232 m. Indica quina s la millor marca i quina s la pitjor. 6. Ordena aquests nombres decimals de ms gran a ms petit, i collocals a la recta real. 0375 ; 0 ; 038 ; 250 ; 07 ; 03 ; 24 ; 1 ; 2 ; 2490 7. Intercala dos nombres decimals entre cada parella de nombres. a) 075 < ................ < ................< 076 b) 12 < ................ < ................ < 14 c) 12 < ................ < ................... < 13 d) 2345 < ........................<..........................< 2346 e) 01 < ....................... < ......................< 02

1.2 TIPUS DE NOMBRES DECIMALS 1.2.1 EXACTES Els nombres decimals exactes sn nombres decimals que tenen un nombre limitat de xifres decimals. Exemple: 25 12368

1.2.2 PERIDICS Els nombres decimals peridics sn nombres decimals que tenen un nombre illimitat de xifres decimals que es repeteixen. Exemple: 2 5 =255555... 1236 8 =13368888... 35 5 6 =3556565656... Hi ha dos tipus de decimals peridics: Decimal peridic pur: si desprs de la coma la part decimal s una part peridica. Decimal peridic mixt: si desprs de la coma hi ha una part decimal no peridica i una part decimal peridica.
Exemple: : 2 5 =255555... decimal peridic pur 1236 8 =13368888...decimal peridic mixt 35 5 6 =3556565656...decimal peridic pur

1.2.3 NO EXACTES I NO PERIDICS Els nombres decimals no exactes i no peridics sn nombres decimals que tenen un nombre illimitat de xifres decimals no peridiques. Exemple: 25351... 1236213... 7

8. Classifica els segents nombres: 2 23 1023232323 3 1 52010010001 81 6 1352333. 2 EXACTES PERIDICS PURS PERIDICS MIXTS

68121212

152 3
10002

NO EXACTES I NO PERIDICS

9. Completa la taula, posant exemples: EXACTES PERIDICS PURS PERIDICS MIXTS NO EXACTES I NO PERIDICS

1.3 OPERACIONS 1.3.1 SUMA I RESTA Per sumar o restar nombres decimals hem de fer coincidir els ordres dunitats corresponents. s a dir, les comes dels nombres decimals que sumen o resten ha destar en la mateixa columna. Exemple: 12123 + 62 18323

10. Realitza les operacions segents:

7 8 5 4 6 9 8 5 3 4 8 6 9 5 4 3 2 8 6 5 9 7 0 3

b) 2752 690 7509 98925 87427 + 3782

a)

c) 9 7 5 4 8 6 - 25498

d) 9 5 0 5 4 3 -37852

11. Resol aquestes operacions indicades: a) 57261 + 725 + 4996 + 619 + 4502 = b) 3957 05468 = c) 74378 + 5768 + 0612 + 495264 + 45302 = d) 5 79725 47567502 = 8

1.3.2 MULTIPLICACIONS Per multiplicar nombres decimals hem de multiplicar com si fossin enters, i desprs, el resultat es separen comptant de dreta a esquerra tantes xifres com decimals hi ha entre tots els factors. Exemple: 12123 x 62

24246 + 72738 75 1626

12. Resol aquestes operacions: a) 235 35 = b) 705 19 = c) 1508 3542 = d) 781 6732 = e) 1487 942 = 13. Resol mentalment: a) 235 10 = b) 78522 100 = c) 054 1000 = d) 123005 100 = e) 1558 10 = 1.3.3 DIVISI Per dividir nombres decimals: si al divisor no hi ha nombres decimals has de dividir com si fossin enters, i desprs, el resultat es separen comptant de dreta a esquerra tantes xifres com decimals hi ha al dividend. Exemple: 32 : 5 =064 123 : 2 = 615

si al divisor hi ha nombres decimals has de multiplicar el dividend i el divisor per la unitat seguida de tants zeros com xifres decimals hi hagi al divisor. Una vegada realitzada la transformaci, has de dividir com en el cas anterior. Exemple: 231 : 05

231 : 5 = 462

14. Resol aquestes operacions indicades: a) 235 : 35 = b) 705 : 19 = c) 1508 : 35 = 15. Resol mentalment: a) 2458 : 10 = b) 3486 : 10000 = 16. Resol mentalment: a) 235 01 = b) 78522 001 = c) 054 0001 = 17. Calcula: a) 56 37 + 21 04 = b) 852 87 565 796 = c) 10678 47 214 54 = 18. Efectua: a) (62 + 38) 65 = b) 76 (235 87) 275 = c) 124 : 02 (27 +105) 3 = d) (286 32) : (021 + 43) = e) (25 + 37) (456 125) = 1.4 PROBLEMES

d) 781 : 6 = e) 148712 : 942 =

c) 6345 : 1000 = d) 0814 : 100 = e) 123005 01 = f) 1558 0001 =

d) 875 254 67 : 42 = e) 45843 + 2156 238 09 = f) 127 + 256 45 237 =

19. La Nerea feia 147 m dalada el curs passat i ara la seva estatura s d153m. Quants centmetres ha crescut en un any? 20. Un edifici format per planta baixa i 7 pisos t una altura de 2952 m. Calcula laltura de cada pis si la planta baixa fa 356 m daltura. 21. Un autombil de turisme t una tara de 1030 kg i un pes mxim autoritzat de 1495 kg. Si transporta 5 passatgers amb masses de 678 kg, 825 kg , 732 kg, 563 kg i 643 kg, quina s la massa que pot carregar com a equipatge? 22. Una caixa amb 24 llaunes de conserva t una massa de 12734 kg. Quina s la massa aproximada de cada llauna? 23. Quantes ampolles de llet de 075 litres es poden omplir amb la llet dun bid de 2475 litres ? 24. Traiem 106 kg darrs duna bossa que en cont 25 kg. Calcula la massa darrs que queda a la bossa. Si repartim la resta de larrs en unes altres tres bosses, quina quantitat darrs hi haur en cadascuna daquestes bosses?

10

25. Una corda de 536 m de llargria es divideix en trossos de 07 m cadascun. Calcula quants trossos sobtindran i quina llargria de corda sobrar. I si els trossos sn de 08 m de llargria? 26. Una persona rep 2572 euros i 3728 dlars. Si gasta 1250 cntims deuro i 1 euro equival a 1169 dlars, expressa de quants diners disposa al final. a) En euros, b) En dlars. 27. Per a muntar una installaci elctrica en una casa es necessiten 987 m de cable elctric. Si cada metre i mig costa 128 cntims deuro, quant costar el cable necessari?

2. SISTEMA MTRIC DECIMAL 2.1 UNITATS DE LONGITUD La longitud serveix per mesurar la distncia entre dos punts, per exemple: la distncia que hi ha entre la teva casa i linstitut. La unitat principal de longitud s el metre. El metre t unitats mltiples i submltiples: MLTIPLES SUBMLTIPLES Quilmetre (Km) Decmetre (dm) Hectmetre (hm) Centmetre (cm) Decmetre (dam) Millmetre (ml) Utilitzarem una escala per passar duna unitat a una altra: km hm dam 10 m :10 dm cm mm Per passar a una unitat inferior (baixar), hem de multiplicar per 1 seguit de tants de zeros com escalons baixem. Per exemple: per passar de km a m hem de baixar 3 escalons, aleshores hem de multiplicar per 1000. 3 Km = 3000m, ja que, 31000=3000 1,5m= 150cm, ja que, 1,5100=150m Per passar a una unitat superior (pujar), hem de dividir per 1 seguit de tants zeros com escalons pugem. Per exemple: per passar de cm a m hem de pujar dos escalons, aleshores hem de dividir per 100. 175cm= 1,75m, ja que 175:100= 1,75 5600m= 5,60km, ja que, 5600:1000=5,6

11

28. Les estatures daquestes persones sn: 178 m; 187 m; 206 m; 190 m; 109 m; 211 m Quina estatura correspon a cada una daquestes persones?

29. Expressa en la unitat demanada les mesures segents: a) 34 cm = .............. m b) 452 km = .............. m c) 342 m = .............. hm d) 4356 m = ................... mm e) 3245 km = ..................... cm f) 12.000 mm = ............... m g) 89 cm = .................. dam h) 01 hm = ................. cm 30. Completa aquesta taula: 475 m 1475 m 325 m 515 m 12 m i 30 cm 06 m 32 cm 0046 m 31. Relaciona amb fletxes les columnes A i B: A B 05 m 005 km 5m 5 dm 50 m 50 dm 0'05 m 05 km 500 m 5 cm 32. Ordena del ms gran al ms petit: 4 dm; 03 dam; 90 mm ; 120 m ; 07 km 33. Efectua les operacions segents: a) 21 dm + 37 cm = b) 700 dm + 04 km = 34. Transforma en decmetres aquestes quantitats: 1 m, 5 m, 12 m, 37 m, 03 m, 035 m 4 m i 75 cm 1 m i 475 mm 2 m i 5 cm

A 12 dm 12 hm 120 m 012 m 0012 km

B 1200 m 12 cm 12 cm 012 km 12 m

12

2.2 UNITATS DE MASSA La massa s la quantitat de matria continguda dins un cos, per exemple: la quantitat darrs que hi ha dins una bossa. La unitat principal del sistema mtric decimal que emprem per mesurar la massa s el gram. El gram, com el metre, t mltiples i submltiples: MLTIPLES SUBMLTIPLES Tona (T) Decgram (dg) Quintal (Q) Centgram (cg) Miriagram (Mg) Milligram (mg) Quilogram (Kg) Hectogram (hg) Decgram (dag) Utilitzarem una escala per passar duna unitat a una altra: T Q Mg kg hg dag 10 g dg :10 cg mg Per passar a una unitat inferior (baixar), hem de multiplicar per un 1 seguit de tants de zeros com escalons baixem. Per exemple: per passar de hg a dg hem de baixar 3 escalons, aleshores hem de multiplicar per 1000. 2hg= 2000dg 9,5kg=9500g Per passar a una unitat major (pujar), hem de dividir per 1 seguit de tants zeros com escalons pugem. Per exemple: per passar de mg a dag hem de pujar quatre escalons, aleshores hem de dividir per 10000. 3000mg= 0,3dag 1500g=1,5kg 35. Passa a la unitat indicada: a) Passar 32 kg a grams b) Passar 655 dg a hectograms c) Passar 4.300 dag a quilograms d) Passar 27 grams a milligrams e) Passar 035 T a hectograms 36. Aparella les etiquetes segents segons tinguin la mateixa massa: 05 T 1.500 mg 05 kg 500 kg 1.500 kg 15 g 15 T

500 g

13

37. Completa les igualtats segents: 3 kg = .......... hg 50 g = .......... kg 075 kg = .......... g 7.682 mg = .......... g 2.250 g = .......... kg 38. Relaciona les columnes A i B. A B 15 g 1.500 g 15 kg 1.500 cg 150 mg 15 dg

25 dg = .......... mg 750 g = .......... kg 5 hg = .......... g 500 g = .......... kg 125 kg = .......... g

376 g = .......... hg 05 kg = .......... g 467 cg = .......... g 025 kg = .......... g

A 2 kg 02 t 20 g

B 2.000 cg 0002 T 200 kg

39. Escriu el resultat amb el nom de la unitat corresponent: Multiplicar T Qm Mg kg hg dag Dividir a) 5 T = 50 Qm b) 3 dag = 300 .......... c) 8 dg = 800 .......... d) 9 kg = 9.000 .......... e) 300 hg = 3 .......... f) 5.000 mg = 5 .......... g) 3 kg = 30.000 .......... h) 400 mg = 4 .......... i) 6 kg = 600 dag j) 10 cg = 1 .......... k) 4 Mg = 4.000 .......... l) 6 Qm = 600 .......... m) 2.000 g = 2 .......... n) 54 hg = 5.400 .......... ) 9 dg = 900 .......... o) 5.000 cg = 50 .......... g dg cg mg

2.3 UNITATS DE CAPACITAT La unitat principal de capacitat en el sistema mtric decimal s el litre. El litre, com el metre i el gram, t mltiples i submltiples: MLTIPLES SUBMLTIPLES Quilolitre (Kl) Decilitre (dl) Hectolitre (hl) Centilitre (cl) Decalitre (dal) Millilitre (ml) Utilitzarem una escala per passar duna unitat a una altra: kl hl dal 10 l :10 dl cl ml Per passar a una unitats inferior (baixar), hem de multiplicar per un 1 seguit de tants de zeros com escalons baixem. Per exemple: per passar de de l a cl hem de baixar 3 escalons, aleshores hem de multiplicar per 100. 05l= 50cl 14

Per passar a una unitat superior (pujar), hem de dividir per un 1 seguit de tants zeros com escalons pugem. Per exemple: per passar de ml a l hem de pujar dos escalons, aleshores hem de dividir per 100. 3000ml=3l

40. Ordena del ms gran al ms petit: 40 dl; 03 dal; 9 ml ; 120 l ; 7 kl 41. Efectua les operacions segents: a) 21 dl + 370 cl = b) 70 dl + 4 kl = 42. Transforma en decilitres aquestes quantitats: 1 ml, 5 cl, 12 ml, 37 dal, 03 hl, 035 kl 43. Completa les igualtats segents: 30 kl = .......... hl 500 l = .......... kl 75 kl = .......... l 7.682 ml = .......... l 25 dl = .......... ml 75 l = .......... kl 50 hl= .......... l 50 l = .......... kl

376 ml = .......... hl 05 kl = .......... l 467 cl = .......... l 25 kl = .......... l

2.4 UNITATS DE SUPERFCIE La unitat principal de mesura de superfcie s el metre quadrat. El seu smbol s: m2. El metre quadrat t mltiples i submltiples: MLTIPLES SUBMLTIPLES 2 Quilmetre quadrat (Km ) Decmetre quadrat (dm2) Hectmetre quadrat (hm2) Centmetre quadrat (cm2) 2 Decmetre quadrat(dam ) Millmetre quadrat (ml2) Per passar duna unitat a una altra utilitzem una escala: km2 hm2 dam2 100 2 m :100 dm2 cm2 mm2 Per passar a una unitat ms petita (baixar), hem de multiplicar per un 1 seguit de dos zeros tantes vegades com escalons baixem. Per exemple: per passar de km2 a m2 hem de baixar 3 escalons, aleshores hem de multiplicar per 1000000. Per passar a una ms gran (pujar), hem de dividir per un 1 seguit de dos zeros per cada escal que pugem. Per exemple: per passar de cm2 a m2 hem de pujar dos escalons, aleshores hem de dividir per 10000. 44. Indica la unitat que faries servir per mesurar: a) La superfcie dun camp de futbol. b) La superfcie dun full de paper. 15

c) d) e) f)

La superfcie de loce Atlntic. La superfcie dun pis. La superfcie dun segell de correus. La superfcie dun mocador de paper.

45. Expressa 85 m2 5 dm2 23 cm2: a) en m2. b) en dam2. c) en dm2. 46. Expressa en m2: a) 16 dam2 6 m2 3 dm2. b) 51 hm2 2 dam2. 47. Expressa en cm2: a) 2 m2 48 dm2 b) 6 dm2 4 mm2 c) 1 dm2 2 cm2 d) 19 cm2 1 mm2

2.5 UNITATS DE VOLUM El volum s el espai ocupat per un cos. La unitat principal de mesura de longitud s el metre cbic. El seu smbol s: m3. El metre cbic t mltiples i submltiples: MLTIPLES SUBMLTIPLES 3 Quilmetre cbic (Km ) Decmetre cbic (dm3) Hectmetre cbic (hm3) Centmetre cbic (cm3) 3 Decmetre cbic (dam ) Millmetre cbic (ml3) Utilitzarem una escala per passar duna unitat a una altra: Km3 hm3 dam3 1000 3 m :1000 dm2 cm3 mm3 Per passar a una unitat ms petita (baixar), hem de multiplicar per un 1 seguit de tres zeros tantes vegades com escalons baixem. Per exemple: per passar de km3 a m3 hem de baixar 3 escalons, aleshores hem de multiplicar per 1000000000. 2,8km3=2800m3 Per passar a una unitat ms gran (pujar), hem de dividir per un 1 seguit de tres zeros per escal que pugem. Per exemple: per passar de cm3 a m3 hem de pujar dos escalons, aleshores hem de dividir per 1000000. 256cm3= 0,000256 m3 48. Expressa en la unitat demanada les mesures segents: a) 34 cm3 = .............. m3 b) 452 km3 = .............. m3 c) 342 m3 = .............. hm3 d) 4356 m3 = ................... mm3 16

e) 3245 km3 = ..................... cm3 g) 89 cm3 = .................. dam3

f) 12.000 mm3 = ............... m3 h) 01 hm3 = ................. cm3

49. Ordena del ms gran al ms petit: 40 dm3; 000003 dam3; 9 mm3 ; 12 m3 ; 0007 km3 50. Efectua les operacions segents: a) 21 dm3 + 370 cm3 = b) 7 dm3 + 4 km3 = 51. Transforma en decmetres aquestes quantitats: 1 km3, 5 mm3, 12 mm3, 37 dam3, 03 cm3, 035 m3

2.6 RELACIONS ENTRE UNITATS Tenim relacions entre les unitats de massa, capacitat i volum. Per exemple s el mateix dir 1 litre que 1dm3 (quan parlam daigua). Les relacions sn les segents: MASSA CAPACITAT VOLUM T ------------------kl -----------------m3 Q ------------------hl Mg ------------------dal kg ------------------l ------------------- dm3 hg ------------------dl dag ------------------cl g ------------------ml ------------------- cm3 52. Expressa en la unitat demanada les mesures segents: a) 34 cm3 = .............. dag b) 452 m3 = ..............cl c) 342 m3 = .............. mg d) 4356 g= ................... dal 3 e) 3245 hl = ..................... cm f) 12.000 hg = ............... mm3 g) 89 kg = .................. m3 h) 01 cl = ................. mg 2.7 PROBLEMES 53. Indica quines de les mesures que apareixen a aquest text sn correctes i quines no. Corregeix les que no siguin correctes. El passat cap de setmana la meva famlia i jo varem anar dexcursi. Com que havem de caminar tot el dia varem decidir dur entrepans per berenar i dinar. Per aix el meu germ va anar a comprar tot el que ens feia falta. Va comprar 8 entrepans, 300gr de pernil dol, 20kg de pernil salat i 500cl daigua. Amb el que va comprar varem preparar els entrepans i omplrem les motxilles. A les 9:30h sortrem de casa i agafrem el cotxe per anar fins al poble del costat, que est a uns 5hm. Una vegada enll varem deixar el cotxe i comenarem a caminar. Al principi el cam era pla, per a mesura que anvem caminant el cam es feia costa cap amunt. Era precis. Quan ja portvem una hora i mitja caminant ens vam aturar a berenar a una possessi, lamo de la qual el meu pare coneixia. Quan arribrem el pags estava acabant de munyir les 2 vaques que tenia. I alegrement ens va saludar i mostrar els 300 litres de llet que havia tret de les vaques aquell mat. El 17

meu germ i jo bocabadats varem aprofitar per tocar les vaques. Eren enormes, almenys cada una delles devia pesar 200g. Desprs de berenar i descansar una estona, varem seguir el nostre cam, i 7200s desprs arribrem a dalt del puig Roig. A la fi havem arribat. Jo estava esgotada. Em vaig beure jo tota sola 2dal daigua. Quan vaig haver reposat em vaig fixar que des dall dalt es veia mitja illa. Era molt bonic. A dalt del puig vam dinar, el meu germ i jo vam jugar una bona estona, el meu pare va aprofitar per fer algunes fotografies, i a les 19:00h rem al cotxe. Quan vam arribar gaireb no em sentia les cames. Havem caminat 700m. Per la caminada havia valgut la pena. Vaig passar un gran dia. 54. El cim duna muntanya es troba a 957 m, 325 dm i 68 mm sobre el nivell del mar. Quants centmetres daltura amida aquesta muntanya? 55. De casa meva a la plaa hi ha 127 metres i des de la plaa a lescola, 95 m. Quants decmetres caminar per anar des de casa a lescola si passo per la plaa? 56. Quants decmetres de filferro necessito per tancar un hort de forma quadrada que fa 35 m de costat? 57. Una modista compra dues peces de tela que fan 3 m i 56 m, respectivament. Necessita 4 m per fer un vestit. Quants decmetres li sobraran? 58. Per arreglar una via de ferrocarril necessitem dos rails que amiden 120 dm i 35 dm, respectivament. Quants metres en necessitem? 59. El Pere ha de recrrer 250 dm per arribar a agafar la pilota. Si ha recorregut 130 dm, quants metres li falten per arribar? 60. Si dun llist de 18 dm nhe tallat 1 metre, quina s la longitud que en queda? 61. Quantes rajoles quadrades de 41 cm de costat necessitarem per cobrir un sol de 340 m2 ? 62.a) En un dipsit hi caben 862 dal daigua. Quantes ampolles de litre podrem omplir? (recorda que la escala dels litres va de deu en deu) b) I si les ampolles fossin de 75 cl ?

18

3. SISTEMA SEXAGESIMAL El sistema sexagesimal s un sistema posicional que utilitza la base 60. El sistema sexagesimal sutilitza per mesurar temps (hores, minuts i segons) i angles (graus, minuts i segons)

3.1 OPERACIONS 3.1.1 SUMA I RESTA Per sumar temps o angles ho farem de la segent forma: 1r Collocarem b les dades, s a dir, els segons baix els segons, els minuts baix els minuts i les hores o els graus baix les hores o els graus. 2n Sumarem cada columna. 3r Si la columna dels segons s ms gran o igual que 60, anirem restant fins que sigui ms petit que 60. Si restem 1 pic posarem una ms als minuts, si restem dos pics posarem 2 ms als minuts... 4t Si la columna dels minuts s ms o igual que 60, anirem restant fins que sigui ms petit que 60. Si restem 1 pic posarem una ms a les hores o graus, si restem dos pics posarem 2 ms a les hores o als graus... Exemple: 2h 37min 47seg + 4h 9min 25seg 6h 46min 72seg Com que els segons sn ms grans que 60, restarem 60 als segons i sumem 1 als minuts: 6h 46min 75seg - 60seg 6h 47min 15seg Per restar temps o angles ho farem de la segent forma: 1r Collocarem b les dades, s a dir, els segons baix els segons, els minuts baix els minuts i les hores o els graus baix les hores o els graus. 2n Si qualque dada de dalt s ms petita que la baix hem de fer petites transformacions. - Si els minuts de dalt sn ms petits que els de baix, hem de restar una a les hores o graus de dalt i sumem 60 als minuts de dalt. Si encara s ms petit tornarem a fer aix fins que els minuts de dalt siguin ms grans. - Si els segons de dalt sn ms que els de baix, hem de restar una a les minuts de dalt i sumem 60 als segons de dalt. Si encara s ms petit tornarem a fer aix fins que els segons de dalt siguin ms grans. 3r Restem cada columna. Exemple: 19 8min 56seg - 17 24min 34seg Primer farem les transformacions: 18 68min 56seg - 17 24min 34seg 1 44min 22seg

19

63. Fes aquestes operacions: 6 23 ' 18 '' + 8 17 ' 26 ''

17 43' 19 '' + 15 23' 32 ''

43 16' 43'' + 8 22' 48''

64. Resol: a) 23 56' 24'' - 18 37 ' 24'' = b) 22 14 ' 37'' - 5 23' 52'' =

65. Realitza les sumes segents: a) 5h 45min 34seg + 3h 23min 56seg = b) 3h 56min 23seg + 23h 23min 45seg = c) 58min 34seg + 1h 59min 12seg = d) 87 32 09 + 21 41 29 = e) 32 28 39 + 24 21 21 = f) 12 13 14 + 76 54 59 = 66. Realitza les segents restes: a) 5h 45min 34seg - 3h 23min 56seg = b) 23h 6min 23seg - 3h 54min 45seg = c) 1h 58min 34seg - 1h 57min 12seg = d) 87 32 09 - 21 41 29 = e) 32 28 39 - 24 21 21 = f) 12 13 14 - 6 54 59=

20

3.1.2 MULTIPLICACI Per multiplicar temps o angles per un nombre ho farem de la segent forma: 1r Multipliquem normal 2r Transformarem els nombres com abans: - Si els segons sn ms grans de 60 anirem restant 60 als segons fins que sigui ms petit que 60 i sumant als minuts 1 cada vegada que restem. - Si els minuts sn ms grans de 60 anirem restant 60 als minuts fins que sigui ms petit que 60i sumant a les hores o graus 1 cada vegada que restem. Exemple: 3min 5seg x 30 90min 150seg +1 - 60 91min 90seg +1 - 60 92 min 30seg +1- 60 1h 32min 30seg 67. Calcula: a) (2min 34seg) 5 = b) (1h 14min 24seg) 6 = c) (21 16 3) 10 = 3.1.3 DIVISI Per dividir temps o angles entre un nombre ho farem aix: 1r Comenarem dividint les hores o angles entre el divisor, i el residu es passa a minuts multiplicant per 60 i se sumen als minuts que hi havia de lenunciat. 2n Desprs dividirem els minuts entre el divisor, i el residu el passem a segons multiplicant per 60 i se sumen als segons que hi havia de lenunciat. 3r Per finalitzar dividim els segons entre el divisor, i el residu daquest divisi, ser el residu de la divisi inicial. 68. Divideix: a) 109 : 4 = b) (21 42) : 6 = c) (12h 32min 34seg) : 5 = d) (1h 43min 54seg) : 3 = e) (3h 54min 43seg) : 7 = f) (166 17 48) : 27 = d) (32 3 18) 7 = e) (16 4 24) 8 = f) (1h 14min 22seg) 9 =

21

3.2 EXPRESSIONS COMPLEXES I INCOMPLEXES Recordem que la mesura de les quantitats relatives a una magnitud es podem expressar de dues formes: - Utilitzant a la vegada diverses unitats (forma complexa). Exemple: 2h 23 34 - Utilitzant noms una unitat (forma incomplexa) Exemple: 243h 3.2.1 PAS DE COMPLEX A INCOMPLEX Passarem cada una de les unitats a la unitat que volem passar tot. Exemple: 1h 23min 43seg ho volem passar a segons: 1h = 60min = 3600seg 23min = 23 60 = 1380seg 43seg = 43seg I aix fa un total de 5023seg 69. Expressa en segons: a) 37min b) 34h c) 1h 26min 45seg

d) 3h 45min 21seg e) 24min 45seg f) 2h 43seg

3.2.2 PAS DINCOMPLEX A COMPLEX Anirem dividint entre 60 o multiplicant entre 60, segons de quina unitat partim. Recordem que la nostra escala s: Hores o graus Minuts Segons Si volem baixar s multiplicar per 60 cada escal, si volem pujar s dividir entre 60 cada escal. 70. Passa a hores, minuts i segons: a) 321seg b) 656min c) 366h 71. Passa a graus, minuts i segons: a) 43215 b) 23,6 c) 21345 d) 65,8 e) 7654 f) 75,9

d) 5432seg e) 789min f) 245h

22

3.3 PROBLEMES 72. En Jaume ha treballat al mat 3 hores i un quart, i a la tarda, 2 hores i mitja. Quants minuts ms ha treballat al mat que a la tarda? 73. Un vaixell va estar amarrat durant 18770 segons i un altre vaixell va estar amarrat durant 13348 segons. Quantes hores completes va estar amarrat el primer vaixell ms que el segon? 74. La Llusa treballa per hores en una floristeria. Avui ha treballat 3 hores i tres quarts. Si per cada hora treballada cobra 10 euros , quant ha cobrat avui la Llusa? 75. Calcula: a) Langle complementari de 35 26 ' 42'' (langle que li falta per valer 90) b) Langle suplementari de 35 26 ' 42'' (langle que li falta per valer 180) 76. Calcula lhora darribada per a cada viatge (hora local de la ciutat de destinaci). Vol Barcelona Nova York Barcelona Buenos Aires Barcelona San Jos Barcelona Los Angeles Barcelona Moscou Pars NovaYork (Concorde) Hora sortida 13:30 9:30 8:45 10:00 15:00 16:00 Durada 8h 12 h 10 h 11 h 4:30 h 3:30 h Hora arribada

77. Un vaixell per travessar lAtlntic necessita de 45 dies. Quantes hores sn?

23

4. AUTOAVALUACI 1. Ordena de menor a major, i collocals en la recta real: 26 206 38 516 2001 312

2. Classifica els segents nombres: 2 53 102323233 6121223 181 3 5 5 532010101 3 6 14333. 30002 8 27 EXACTES PERIDICS PURS PERIDICS NO EXACTES I MIXTS NO PERIDICS

3. Calcula: a) [(23 05) (371 27)] : 25 +3 = b) (312 013) : 23 + 4 (3 + 21 32) = c) (3 5 2 + 4 : 2) 05 + 31 [3 025 (3 + 2 4)] = 4. Calcula: a) (425 26) 121 = b) 1227 : 3 4 = c) [1222 (91 7 : 2)] 05 = 5. Calcula: a) 252 + 371 (1806 34) : 12 6 = b) 3 750 365 : (28608 28108) = 6. Si compres tres llibretes a 124 cadascuna i un llibre que val 146 . a) Quant valen les tres llibretes? ............................... b) Quant he de pagar en total? .................................. c) Si pago amb un bitllet de 20 , quants diners em tornaran? ............................ 7. Ordena de menor a major: 374hm 134cm 125m 8. En quines unitats expressarem? a) La superfcie dun camp de futbol b) La longitud duna agulla c) La profunditat duna piscina d) El pes duna moto e) El volum duna llauna de refresc 045km

24

9. Completa: a) 4m3 = ................litres b) 245dl = ...............cm3 c) 530mm3 = .............dg 10. Uneix amb fletxes les dues columnes: 78 dl 078 dl 78 kl 78 litres 78 dal 780 dal 78ml 078 hl

d) 24kg = ..................cl e) 047dal = ...............g f) 165cg = .................mm3

11. La superfcie duna taula s de 09 m2. Calcula la superfcie en mm2 i en dam2. 12. Indica quina de les mesures de volum segents s major: a) 20 dm3 c) 1900 cm3 b) 002 m3 d) 000025 dam3 13. Indica si les segents afirmacions sn vertaderes o falses i raona la teva resposta: a) La massa dun llapis s major que 03 kg b) La massa dun cotxe s menor que 3000000 g c) La massa dunes sabates s major que 140 dg 14. Calcula els angles desconeguts en els segents casos: a) b)
47 18 55

30 26 50

21 45 8

15. Passa a hores: a) 2h 24 min 18 s b) 1 h 40min

25

UNITAT 2: NOMBRES ENTERS

1. INTRODUCCI 2. LA SUMA/RESTA 2.1 SUMEM O RESTEM? 2.2 CADENES DE SUMES I RESTES 3. LA MULTIPLICACI I DIVISI 4. LA TAULA DELS SIGNES SEGUITS 5. OPERACIONS COMBINADES 5.1 UN PARNTESI 5.2 DOS O MS PARNTESI 6. PROBLEMES 7. AUTOAVALUACI

26

1. INTRODUCCI Hi ha moltes situacions on ens trobem un nou tipus de nombre: els nombres positius i nombres negatius. Per exemple:
Per expressar temperatures sota zero: -3C Per expressar els moviments dun compte bancari: COMPRA....................- 30 EUROS LLUM..........................- 55 EUROS NMINA....................+ 670 EUROS Per expressar els diferents nivells dun edifici: PRIMER PIS:1 PLANTA BAIXA:0 SOTERRANI: -1

El conjunt format pels nombres positius (+1,+2,+3,...), el nombre 0 i els nombres negatius (-1,-2,...) rep el nom de conjunt de nombres enters, es representa amb el smbol Z. Per tant: Z = {...-3, -2, -1, 0, 1, 2, 3...} s un conjunt infinit. Per ordenar els nombres enters, els podem representar damunt una recta. Aquell que queda ms a la dreta ser el major. Per exemple, 2 es troba a la dreta del nombre

3 , ja que, en la recta el nombre 2

NOTA: Els nombres positius es poden representar amb el signe + davant o sense. Quan un nombre no duu cap signe davant, s un nombre positiu. Per exemple: 11 = +11

1. a) b) c) d)

Descriu quatre situacions de la vida quotidiana on es fan servir nombres positius i negatius. .. .. .. ..

2. a) b) c) d)

Representa els segents nombres a la recta dels nombres 5 3 2 0 4 27

3. Ordena de major a menor: a) 6; -5; -15; 10; -1; 5 b) -9; 9; 3; -1; 2; 0; -5 c) 4; -2; 6; -10; -12; 7 2. LA SUMA/RESTA 2.1 SUMEM O RESTEM? Si a les 6h del mat la temperatura dun dia dhivern s de -3C i al llarg de mig dia augmenta 4C. Quants graus marcar el termmetre desprs daquest temps? El termmetre marcar +1C . Per saber-ho hem fet loperaci

3 4

Per sumar o restar nombres enters cal fixar-se en el signe de cada nombre. Si tenen el mateix signe, SUMEM i es mant el signe. Suma de dos n. positius: + 3 + 5 = + 8 (resultat positiu) Suma de dos negatius

2 3

5 (resultat negatiu)

Si tenen diferent signe, RESTEM i deixem el signe de la quantitat major. + 6 2 = +4 +38=-5 -2+8=+6 - 6 + 4 = -2 (resultat positiu perqu 6 > 2). (resultat negatiu perqu 8>3) (resultat positiu perqu 8>2) (resultat negatiu perqu 6>4)

Loposat dun nombre s el nombre amb signe contrari. Loposat de -5 s +5. Loposat de 7 s -7 Fixat: Qu ocorre, si a un nombre li sumem loposat ?
-10 + 10 = 0 +5 + (-5) = 0 (-27) + (+27) = 0

4.- Calcula: a) +3 4 = b) 6 + 2 = c) 3 + 5 = d) -7 8 = e) +3 1 = f) +2 + 7 = g) -6 2 = h) +4 9 = i) -3 5 = j) -2 + 5 = k) +2 + 6 = l) -3 + 7 = m) -8 3 = n) -2 + 6 = o) +7 4 = p) +2 8 = q) -4 1 = r) -5 + 9 = s) +5 2 = t) +8 12 = u) -6 + 7 = v) +4 2 = w) +3 3= x) +5 9 = y) +2 2 = z) -2 7 = aa) +3 + 4 = bb) -2 +3 = cc) -1 + 3 = dd) 7 - 9 = ee) 1 5 = ff) 5 1 = 28

5. a) b) c) d)

Fes les segents operacions: 57= 4 11 = -3 + 9 = -12 5 =

e) 2 8 = f) 9 2 = g) 7 3 = h) 4 6 =

i) 4 5 = j) 5 + 3 = k) 4 7= l) 7 + 10 =

6. a) b) c) d)

Fes les segents operacions: 83= 4 17 = 9 11= -14 +15 =

e) 12 3 = f) 6 13 = g) 8 8 h) 4 1=

i) 5 7 = j) 8 9 = k) 6 3 = l) 8 6 =

NOTA: Pots ajudar-te amb aplicacions prctiques. Fixat: Plantes dun edifici: -3 + 5 = +2 Si ests al soterrani 3 i puges 5 plantes, arribes a la planta 2. 2 4 = -2 Si ests a la planta 2 i en baixes 4, arribes al 2n soterrani. -7 3 = -10 Si ests a la planta 7 i en baixes 3 plantes, arribes al 10 soterrani. Doblers: Positiu s tenir o guanyar diners. Negatiu s deure o gastar doblers. -5 2 = -7 Deus 5 i et gastes 2 ms, per tant, acabes devent 7. 3 8 = -5 Tens 3 i et gastes 8,per tant, acabes devent 5.

2.2 CADENES DE SUMES I RESTES Hi ha diferents maneres de realitzar sumes i restes de ms de dos nombres enters. Una delles s sumar els positius per un costat i els negatius per un altre, desprs, fer la resta de les dues quantitats deixant el signe de la quantitat major. Exemple : 6+273+62 Negatius: -7 3 2 = - 12

Positius: +6 +2 + 6 = +14

6 + 2 7 3 + 6 2= +14 12= +2

7. Calcula: a) -5 + 2 + 7 8 3 + 9 = b) 3 7 2 + 6 3 + 3 = c) -8 + 7 + 2 + 1 7 3 + 1 = d) -3 + 4 + 5 2 4 1 + 7 = e) 5 3 2 + 6 + 1 9 = f) -4 2 + 6 + 8 2 + 3 = g) 2 6 3 + 2 + 4 8 = h) 7 3 + 2 + 4 6 1 + 6 =

29

3. LA MULTIPLICACI I DIVISI Per multiplicar (o dividir) nombres enters es multipliquen (o divideixen) les quantitats i saplica lanomenada regla dels signes: Multiplicaci ++ =+ =+ + = + = Per exemple, 18 : 3 = + 6 -7(+2) = -14 -2(-4 ) = + 8 15: (-3 ) = -5 Divisi +:+=+ : =+ :+ = +: =
Quan els dos nombres sn de signes contraris, el resultat s Quan els dos nombres sn del mateix signe, el resultat s +

8. Calcula: a) -25= b) -7(-2)= c) 4(-6)= d) 10:(-5)= e) 12:(-6)= f) -47= g) -2(-9)= h) -16:4= i) 7(-3)= j) -6:2 = k) -20:(-4)= l) 18:(-3)= m) -46= n) -52= o) -9:(-3)= p) 8(-3)= q) -72 = r) -12:(-6)= s) 92= t) 8:4= u) -3(-10)=

4. LA TAULA DELS SIGNES SEGUITS A Matemtiques, no es pot escriure dos signes doperaci seguits. Sutilitza el parntesi per separar dos signes. Aix, sescriu -3+ (-5) i NO -3+- 5 Quan ens trobem un signe de suma o resta davant un nombre positiu o negatiu, s a dir, dos signes seguits, podem aplicar la regla dels signes seguits. s similar a la regla dels signes de la multiplicaci i la divisi de nombres enters: si a s una quantitat qualsevol.
( a) ( a) ( a) ( a) a a a a

Per exemple: -(+3) (- 4) + (-7) + (+2) = 3 + 4 7 + 2 = + 6 10 = 4 Taula dels signes sumar positius sumar negatius Restam i deixam el signe del 30 major

9. Calcula tenint en compte la TAULA DELS SIGNES: a) 3 + (-4) (+2 ) = b) 3 + (-7) (-4) + (-3) (+8) = c) 1 (-2) + (+ 3) + ( 6) = d) (+5) + ( 4) (+2) + (+1) = e) +( -2) + ( -3) (+1) + ( -2 ) ( +5) = f) + (2) + ( -4) + ( -2) ( -1) + ( +9) ( -3) = g) ( +6) ( +4) + ( -5) + ( -2) ( -3) = h) 6 + ( -9) ( -11) + ( +2 ) - ( -3) + ( -4) ( +2) = i) ( -5) ( +2) ( +3) ( -4) ( +6) ( +11) = j) - ( 5 4) + ( -6 + 4) ( -3 + 5) ( 2 4 + 6 ) =

5. OPERACIONS COMBINADES 5.1 UN PARNTESI Quan el parntesi tanca una operaci i no un nombre enter, cal recordar la prioritat doperacions: 1r. Parntesis 2n. Multiplicacions i divisions 3r. Sumes i restes Exemple: -3 + 6( 2 7 ) = -3 + 6( - 5) = - 3 30 = -33 10. Calcula tenint en compte la prioritat doperacions: a) 3 + ( -4 +2 ) = b) 4 + ( 3 8 ) = c) 1 ( 2 + 3 6 ) = 11. Calcula tenint en compte la prioritat doperacions: a) 5 ( 4 2 +1 ) = b) 2 + ( 3 1 + 2 ) ( 5 + 9 3 ) = c) 2 + ( 4 + 2 1 ) = d) ( 6 4 ) + ( 5 + 2 3 ) = 12, Calcula: a) -2 + 3( 5 1 ) = b) 2 - 4( 5 - 7 ) = c) 1 + 3( 4 8 ) + 5( -2 + 4 ) = d) 8( 2 3 4 ) = e) 2 - ( 15 8 ) = f) 6 - 4( 8 3 ) 2( 2 - 9 ) = 31 e) 6 + ( 9 11 + 2 ) + ( 3 + 4 2 ) = f) 5 ( 2 + 3 4 ) ( 6 11 ) = g) ( 5 4 + 6 ) ( 2 4 + 6 ) =

13. Calcula: a) -3 + 6( 2 7 ) 3( 8 2 ) = b) 12 + 6( -8 3 ) = c) -2 + ( -3 + 5 )4 = d) ( 12 4 )(-5) + 2( 5 8 ) = 14. Calcula: a) -5 + 7(8 2 ) = b) -5( 3 2 ) = c) -5(3 + 5) + 2 = d) 15:5 + 10:(-5)= e) 3 2( -5 2 7 ) = f) ( 3 + 2)5 26 = g) + 2(-7 + 3) + 10 = e) 2 + ( -5 + 2 )3 = f) 6 + ( 8 15 )5 ( 2 + 3 )(-2) = g) 5 7( 83 5) =

5.2 DOS O MS PARNTESI Si hi ha ms dun parntesi, s ha de comenar pel parntesi ms petit ( ) fins el ms gran (anomenat claudtor, [ ]). Exemple 2[ -5 + 4( - 2 + 34) ] + 8 = 2[ -5 + 4( -2 + 12) ] + 8 = 2[ -5 + 410 ] + 8 = 2[ -5 + 40 ] + 8 = 2(+35) + 8 =70 + 8 = 78

15. Calcula: a) 9 [4 + ( -8 + 7)5]= b) (- 9 + 8)[7 + 5(8 9) + 7] 3 + 1= 16. Calcula: a) 8 + (- 7 + 5) + [ 9 + (12 8)3 + 5] = b) 7 + [9:(-3) + (85 12)] = 17. Calcula: a) 2 7[ (5 - 8 )3 7 + 5] = b) 9 [ 8 3(7 5 )] + 8[ 7 (5 9) 8] = c) (3 7)5 8[ ( 3 7 )5 + 9] = d) [-8 + 7(3 5) ] + (9 1)[8 3 + (7 - 9)] = 18. Calcula: a) -(3 5 ) + 9[-5 + 9 4 (3 8 ) + 5(-9)] = b) 8 4[ 2 3(8 2)] = 32 c) [7 9:(-3) + (7 5)(-3) ]2 + 9 = d) [ 8 3 + 7(5 9)] + 8 3 = c) 5 [4 (5 10) + 9(7 4) ] = d) 9 + [4 (9 25) + 10] 9 =

c) (5 9)[ 8 + 9(2 3) + 9] + 8[ 7 2(3 + 9)]= d) [-8 + (5 9) 4 ]2 3= 19. Calcula: a) b) c) d) 8 [4 + (8 6 )7] = (-7 + 3)6 + 5[ 1 3(5 9)] = 3 + 4 [15 : (18 15) 4 : (5 3)] -10 : [ (-15+32) : (-3) + 2 ] + 2 [ (-12 + 33 ) : 3 + 15 ]

20. Tha quedat tot clar? Comprova-ho tu mateix.

1) -45 = 2) 7-4 = 3) 9:(-3) = 4) -7-7 = 5) 5 9 = 6) -8(-7)= 7) -5 + 9= 8) -8(-3)= 9) 7 9 = 10) 18:(-3) = 11) -7 + 9 = 12) -3 5 = 13) -73 = 14) -5(-7)= 15) 6 5 = 16) -87 = 17) 9 + 8= 18) -3 5 = 19) -3(-6)= 20) 5(-9)= 21) -3 6= 22) 6 4 = 23) -3 9= 24) -8 7 = 25) 4(-6) = 26) -8(-3)= 27) 7 6 = 28) 4 + 7= 29) -6 4= 30) -1 + 9= 31) 8(-7)= 32) -2 + 3 = 33) -6 4 = 34) 3(-8)= 35) -6 + 4= 36) -3 6 = 37) 4 3 = 38) -7 + 6 = 39) 14:(-2 )= 40) -8 + 2= 41) -8___= 24 42) -5 +____= 9 43) ___(-3)= -9 44) ____ - 7 = 9 45) 18:___ = -3 46) -7 +___ = 9 47) -3 ___ = -5 48) -7___ = -14 49) ___(-7)= 35 50) 6 ___ = -1

Quantes has encertat? ___ Si tens < 20 correctes = No ho tens clar, demana ajuda. Si ha realitzat entre 20 i 30 correctes = Et cal reforar el que has aprs. Si has realitzat entre 31 i 40 correctes = B, per encara pots fer-ho millor. Si tens > 40 correctes = Molt b!.

Per practicar pots anar a la pgina http://www.thatquiz.org/es/practice.html?arithmetic Entra a lopci sumar, restar, multiplicar, dividir y negativos. Hi trobars exercicis senzills per fer en determinat temps, que tu mateix pots programar. En seczillo sense cap error lhe fet en 0:35min. I en invertido, sense errors, lhe fet en 1:00min.

33

6. PROBLEMES 21. Joana t a la llibreta destalvis 73 . Cada mes, el pares li ingressen 21 i ella en treu 11 per les seues despeses. Quants euros tindr al cap de 6 mesos?

22. Tinc un rellotge que es retarda 15 segons cada dia, si ara sn les 9:12 am, quina hora marcar el meu rellotge daqu un mes ?

23. Deman un extracte dels darrers moviments a la meva oficina bancria. A principi de mes tenia 1260. Vaig pagar un 550 dhipoteca i els rebuts daigua i llum que, entre els dos, sumen 90. A meitat de mes, arriba la lletra del cotxe de 250, lassegurana de la llar 35 i del cotxe, 150. Si me vull comprar un sof de 832, quants diners he de demanar al banc? 24. Ens hem renit per fer els comptes, nAna ha pagat les 3 entrades de cine que costaven 6 cadascuna, en Paul ha pagat 2 capses de crispetes que costaven 3 cadascuna. Si duc 10 a la butxaca, quants euros me quedaran desprs dhaver fet els comptes? Quants euros li he de donar a cadasc? Quants euros li haur de donar en Paul a nAna? 25. Si estem al 4rt pis dun edifici i volem baixar al 2n soterrani, Quantes plantes hem de baixar? 26. A les 20h dahir, el termmetre marcava 6C. En tres hores, la temperatura baixa 4C; al llarg de les segents 8 hores baixa 10C ms per a augmentar desprs 6C en 4 hores. Quina hora marca el rellotge i quina temperatura el termmetre? 27. Si la temperatura mnima dun dia a la ciutat de Kiev ha estat de 5C sota zero i la mxima de 7C positius. Quants graus centgrads ha variat la temperatura al llarg daquest dia en aquesta ciutat? 28. Una associaci de vens comena el trimesttre amb un deute de 750. Cada un dels 55 socis aporta 12 per reduir aquest deute. A ms a ms, rep una subvenci de lAjuntament de 450. Per realitzar les activitats daquest trimestre han previst una despesa de 1200. Quin ser lestat dels comptes en acabar el trimestre en cas de realitzar les activitats programades?

34

7. AUTOAVALUACI 1. Resol: a) 5 (-6) = b) 6 + (-4) = c) -5 + (-3) = 2. Resol: a) 5 4 = b) -6 7 = d) (-2) + 9= e) -6 + (5) =

c)-12 + 7 =

d) - 4 + 0 =

e) -1+1=

3. Resol: a) 24 39 + 2 -16 = b) 1 + 4 3 9 = 4. Resol: a) 18 : (-3) = b) 25 : 5 = 5. Resol: a) 2 + 3 (4-3) = b) (4 7) + 6 4 = 6. Resol: a) b) c) d) -5 (4 7) 3 (-2 + 3 4) = 5 2 (-12) : (-4) + 2 (-14) = -2 + 5 (-7) (-3) + (-2) = 18 : (-3) 5 =

c) -15 1 + 5 + 1 = d) -4 5 -1 =

c) -5 (-2) = d) -6 2 = c) 3 12 : 4 + 5 = d) 4 3 + 6 : 2 8 : 2 =

7. Resol: a) 12 [ 14 ( 9 15) + 6]= b) 7 (11 8 + 6) [ 10 ( 7 2 +1 ) 2 ]= c) ( 3 2 8 5) ( 4 5 1) ( 6 3) = d) (4 3) (5 2) (7 3) 8. La temperatura dun dia dhivern a Alaska s de -14, quina temperatura marcar el termmetre si baixa 7? I si, ms tard, augmenta 3C? 9. A una immersi, un submarinista arriba a 10m de profunditat, desprs de 5 minuts observant el fons mar, ascn fins a una profunditat de 3m. Quants metres sha desplaat aquest submarinista? 10. A un compte bancari hi ha un saldo de 183. Quin ser el saldo desprs de carregar una factura de 250 i fer un ingrs de 58?

35

UNITAT 3: POTNCIES I ARRELS

1. DEFINICI 1.1. POTNCIA DE BASE POSITIVA. 1.2. POTNCIA DE BASE NEGATIVA. 1.3. POTNCIA DEXPONENT NEGATIU. 2. PROPIETATS 2.1. 2.2. 2.3. 2.4. 2.5. 2.6. PRODUCTE DE POTNCIES DE LA MATEIXA BASE DIVISI DE POTNCIES DE LA MATEIXA BASE POTNCIA DEXPONENT ZERO POTNCIA DUNA POTNCIA POTNCIA DUN PRODUCTE POTNCIA DUN QUOCIENT

3. ARRELS QUADRADES EXACTES 4. OPERACIONS COMBINADES 5. NOTACI CIENTFICA 6. AUTOAVALUACI

36

1. DEFINICI 1.1 POTNCIA DE BASE POSITIVA Definici: Una potncia s un producte de factors iguals. Exemple: 6666 = 64

base
1. Completa la taula: Producte de factors iguals 5555 Potncia Base

64

exponent

NOTA: Lexponent 1 no sescriu. Per aix tot nombre que no dugui exponent est elevat a 1. Per exemple: 5 = 51 61 = 6

Exponent 4

Es llegeix

10 27

Quatre al cub

1010101010
2. Expressa en forma de potncia: a) 3 3 3 3 3= b) 5 5 5 = c) 4 4 4 4 4 = d) 8 8 8 = 3. Escriu amb nombres: a) Quinze elevat a dos. c) Sis al quadrat. e) Cinc al cub.

e) 10 10 10 = f) 30 30 = g) 15 15 15 = h ) 25 25 =

b) Quatre elevat a set. d) Vuit elevat a onze. f) Nou elevat a quatre

4. Expressa aquestes potncies com a productes de factors iguals i calcula el valor: a) 43 = 4 4 4 = 64 b)52 = _______ = ___ c) 83 = ________ = ____ 5. Completa: a) 3_ = 27 d) __4 = 16 d) 104 =___________ = ____ e) 302 = ___________ = ____ f) 25 = ____________= ____ b) 104= e) 5_ = 125 c) __5= 32 f) 43 = 37

1.2 POTNCIA DE BASE NEGATIVA Podem calcular potncies de base negativa, utilitzant la mateixa definici de potncia i tenint en compte els signes dels nombres enters (producte) : (- 3)2 = (- 3) (- 3) = 9 (- 4)3 = (- 4) (- 4) (- 4) = - 64 Podem afirmar que: si la base s negativa i lexponent parell el resultat ser positiu si la base s negativa i lexponent senar el resultat ser negatiu

6. Calcula les potncies segents: a) (- 8)2 = b) (- 3)5 = c) (- 5)6 = e) (- 7)4 = f) (- 1)3 = g) (- 10)3 = h) (- 9)0 =

d) (- 2)4 =

7. Calcula: a) b) c)
1 3
7 3
4

=
3

d) e)

3 5
5 2

=
4

=
6

1 10

Atenci: la base negativa ha danar sempre dins parntesi, en cas contrari no es considera una potncia de base negativa, per tant, sempre ser un nombre negatiu. Per exemple: (- 2)2= 4 -2 =-4
2

la base s -2 i lexponent 2. la base s 2 i lexponent 2. EL SIGNE SEMPRE NEGATIU

8. Calcula les segents potncies: a) 23 = e) - 34 = b) (-3)0 = f) (- 10)5 = c) - 14 = g) (- 4)6 = d) -74 = h) - 21 =

38

1.3 POTNCIES DEXPONENT NEGATIU Realitzeu la segent operaci: Ara realitza aquesta operaci: 33 3-2 = 3 3 : 32 =
1 . 32

Per tant, podem dir que 3-2 es el mateix que

Tota potncia dexponent negatiu es igual al quocient entre la unitat i la mateixa potncia amb exponent positiu.

9. Calcula les potncies segents: a) 8-3 = b) 3-5 = c) 1-10 d) 7-4 = = e) (- 3)-4 = f) (- 2)-6 = g) (- 4)-3 = h) (-2)-1 =
2 En conseqncia, tenim 3
2

3 = 2

10. Calcula: a)
1 3
2

= d)
3

2 3

=
4

b)

5 3
1 10

= e)
4

5 2

c)

11. Calcula les segents potncies: a) - 50 = e) - 3-4 = b) (-3)0 = c) - 14 = f) (- 2)-5 = g) (- 4)-3 = h) - 2-1 = 39

d) (-7)4 =

2. PROPIETATS 2.1 PRODUCTE DE POTNCIES DE LA MATEIXA BASE El producte de dues o ms potncies de la mateixa base s una potncia que t la mateixa base i com a exponent la suma dels Exponents de les potncies que es multipliquen Exemple: 42 43 = 4 4 4 4 4 = 42+3 =45

12. Expressa el resultat en forma de potncia nica: a) 23 22 2 = b) 12 122 12 = c) 7 75 76 70 = 13. Escriu els nombres que falten: a) 53 5 52 =5 5 5 5 5 5 = ___6 b) 23 22 24 =2 2 2 2 2 2 2 2 2 = 2__ c) 3 3__ 32 =_____________________ = 37 d) 10__ 10 102 = __________________ = 106 e) 203 20 20 = ____________________ = _____ 14. Escriu cada nombre com a producte de potncies de la mateixa base: a) 35 = 3 32 32 b) 510 = c) 86 = d) 107 = e ) 43 = f) 95 = g) 64 = h) 109 = d) 3 34 = e) 8 -7 83 = f) 44 4 -2 43 = g) 53 54 52 = h) 64 6 67 = i) 23 2 -2 =

15. Indica amb una V les igualtats i amb una F les igualtats falses. Raona la teva resposta. a) 34 24 54 = 104 d) 32 43 = 75 g) 52 + 42 = 92 b) 302 309 = 3010 e) 62 + 64 = 66 h) 43 48 = 4-5 c) 57 5 56 5 = 513 f) 34 + 52 = 86 i) 22 74 = 146

40

2.2 QUOCIENT DE POTNCIES DE LA MATEIXA BASE El quocient de dues potncies de la mateixa base s una altra potncia de la mateixa base i com a exponent la diferncia dels exponents de les potncies que es divideixen Exemple: 56 : 54 = 56-4 = 52

16. Expressa el resultat en forma de potncia nica: a) 135 : 133 = d) 108 : 10 = g) 3 -7 : 3 -3 = b) 9 -8 : 95 = e) 42 : 4 = h) 913 : 94 = c) 69 : 60 = f) 35 : 3 -2 = i) 56 : 56 =

17. Escriu els nombres que falten: a) 510 : 57 = 5__ b) 56 : 5__ = 52 c) 5__ : 53 = 56 d) 104 : 10__ = 10 e) 10__ : 102 = 104 f) 105 : 103 = 10__

18. Escriu cada nombre com a quocient de dues potncies de la mateixa base: a) 35 = 38 : 33 b) 510 = c) 86 = d) 107 = 19. Completa la taula: Dividend Divisor Quocient 56 54 910 99 75 7 108 82 83 125 125 102 64 6 815 814 e ) 43 = f) 95 = g) 64 = h) 109 =

20. Relaciona les dues columnes quan sigui possible (hi ha columnes que no tenen parella) 23 24 74 4 2 2 +2 62 5 7 :7 27 65 - 63 23 3 3 7 -5 26 55 : 5 54 41

2.3 POTNCIES DEXPONENT ZERO Qualsevol nombre elevat a zero val 1. Exemple: 30 = 1 50 = 1

21. Escriu el seu valor: a) 80= d) 450 = b) 120 = e) 986750 = c) 1250 = f) 10000000 =

22. Completa el terme que falta: a) 53 : __3 = 1 d) 350 = __ b) 65 : 6_ = 1 e)

45 45

c) 23_ = 1 f)
85 __ 5

23. Indica amb un a V les igualtats que siguin vertaderes i amb una F les que siguin falses: a) 71 = 7 d) 10 = 0 g)
45 45

b) 17 = 7 e) 1000 = 1 0 h) 103 = 1000

c) 80 = 1 f) 23 20 = 1 i) 51 = 1

2.4 POTNCIA DUNA POTNCIA Una potncia duna potncia s una altra potncia que t la mateixa base i com a exponent la multiplicaci dels exponents. Exemple: (82)3 =82 82 82 = 82+2+2 = 86 (82)3 = 82 3 = 86 24. Expressa el resultat en forma duna sola potncia: a) (53)4 = d) (72)4 = g) (45) -2 = b) (85)4 = e) (63)6 = h)(10 -2)5 = c) (92)3 = f) (2 -6) -4 = i) (107)5 =

42

j) ((103)4)2 = k) ((35)9)3 = 25. Escriu lexponent que falta: a) (85)__ = 810 d) (63)__ = 612 g) (10__)5 =105 b) (9__)3 = 99 e) (2__)4 = 220 h) (6_)2 = 610

l) ((68)2)3= c) (72)4 = 7__ f)(102)_ = 106 i) (35)__ = 320

26. Escriu com a potncia duna potncia: a) 310 = (32)5 d) 425 = g) 86 = b) 615 = e) 1210 = h) 99 = c)1014= f) 821 = i) 535 =

27. Expressa en forma duna potncia i calcula el resultat: a) (33)0 = ______ = c) (42)1 = ______ = b) (70)5 = ______ = d) (53)0 = ______ =

28. Escriu com a potncia, simplificant la base al mxim: a) 43 = (22)3 = 26 d) 92 = ____ = g) 1252 = _____ = b) 84 = ( )4 = c) 252 = ( )2

e) 813 = ____ = h) 274 = ____ =

f) 1443 = _____ = i) 93 = _____=

2.5 POTNCIA DUN PRODUCTE La potncia dun producte s igual al producte de cada un dels factors elevat a la potncia. Exemple: (3 5)2 = (3 5) (3 5) = 32 52 3252 = (35)2 = 152

29. Escriu com a producte de potncies: a) (2 5)8 = c) (5 9)4 = e) (3 a)2 = b) (7 x3)6 = d) (2 b4 7)3 = f) (3 5 6)5 = 43

30. Escriu els nombres que falten: a) (8 5 6)3 = __3 5_ 63 c) (__ 7 3)_ = 8_ 72 32 b) (__ 4 5)5 = 75 45 55 d) (4 __ 6)6 = ___ 56 ___

31. Escriu aquests productes com una sola potncia: a) 34 44 = (3 4)4 = 124 c) 57 67 = e) 24 54 74 = b) 54 104 = d) 86 56 = f) 32 52 92 =

ALERTA!! No tequivoquis!!

(3 5) 3

33

53

32. Quan es pugui, expressa com una sola potncia i desprs calcula: a) (5 +2)2 = c) 52 22 = e) 42 + 72 = 2.6 POTNCIA DUN QUOCIENT b) 52 + 22 = d) (4 + 7)2 = f) 42 22 =

Per calcular la potncia dun quocient hem daplicar la definici de potncia:

1 3
4

1 3

1 3

1 3

1 3

1 81

I realment, podem afirmar que:

1 3
4

14 34

1 81

44

33. Calcula les segents potncies: a)

2 3
1 3
4

=
3

d)

5 3
5 a3

=
5

b)

=
3

e)

=
4

c)

x 10

f)

6 7

3. ARRELS QUADRADES EXACTES 34. Quin s el valor de a ?: a) a2 = 64 = 144 b) a2 = 100 e) a2 = 625 c) a2 = 400 f) a2 = 16

d) a2

Direm que el nombre a s larrel quadrada del nombre que them donat, s a dir, 64 = a. Per tant, larrel quadrada dun nombre s un altre nombre que compleix que el seu quadrat dna el primer nombre.

35. Calcula les arrels quadrades segents sense utilitzar la calculadora: a) b) c)

64
100

d) e) f)

144
625

400

16

36. Calcula: a) b) c)

d) e) f)

900

1
225

0.0001 25

45

37. Redueix i expressa en forma duna sola potncia: a) 32 93 = b) 32 3 -2 = c) 34 3-5 = d) (3a)2 (3a)3 (3a)6 = e)
3 27 3
12

f)

2 10 212

515 g) 5 10

h) [(-3)4]5 = i) [(-5)0]12 = j) (4-5)-2 =

38. Redueix i expressa en forma duna sola potncia: a)

3
2

3 6 35 34

e)

3 2 3 4 35 2 2 32 3 1 2 2

2 4 23 b) 25

f)

3 27

c)

a3 a5 a6 a2 65 63 36 2 6 4

g)

5 3 5 6 625 4 5 2 25 3

d)

h)

x3 (x6 ) 3 : x4 x 2 (x3 )5

4. OPERACIONS COMBINADES AMB POTNCIES Per realitzar operacions combinades amb potncies cal tenir en compte la prioritat de les operacions: 1. Parntesi 2. Multiplicacions i divisions 3. Sumes i restes I tamb shan de tenir clares les operacions amb potncies que hem vist en els apartats anteriors.

39. Calcula: a) 2 + (4 + 7)2 = b) 15 (5 3)3 = e) 7 + 3 (9 + 1)3 = f) 6 32 = i) 6 (-3)2 = j) 52 42 = 46

c) 72 - 4 = d) 5 (4 + 3 )2 = 40. Calcula:

g) (6 3)2 = h) (-3)5 6=

k) (5 4)2 = l) 2 + (3 4)3=

a) (4 + 5)2 + (7 3)3 (8 + 1)2 = b) 4 + 52 + 7 33 8 + 12 = c) 4 + (5 + 7)2 33 (8 + 1)2 = d) (3 4 +5) + (4 7)2= 5. NOTACI CIENTFICA Per calcular potncies de base deu:

e) (4 + 5)2 + [(7 3)3 (8 + 1)]2= f) (4 + 5)2 + [(7 3)3 (8 + 1)2]= g) (- 4)3 + (3 + 52)= h) -1 + (32 -5) + 7=

Amb exponent positiu, hem de posar un 1, i moure la coma cap a la dreta tants llocs com digui lexponent (afegint zeros) Amb exponent negatiu, hem de posar un 1, i moure la coma cap a lesquerra tants llocs com digui lexponent (llevant zeros)

41. Calcula: a) 102 = b) 10-3 = c) 104 = d) 10-5 = e) 106 = f) 10-6 =

42. Transforma en potncies de deu: a) 10.000 = b) 1.000.000 = 43. Escriu amb totes les xifres: a) 65 105 = b) 7 1010 = c) 3 108 = d) 91 10-3 = e) 35 10-5 = f) 23 10-2 = c) 1000 = d) 0,0001= e) 0,0000001 = f) 0,001 =

La notaci cientfica sutilitza per expressar de forma abreujada nombres molt grans o molt petits. Per escriure un nombre amb notaci cientfica tindrem un producte de: Un nombre decimal amb una sola xifra sencera Una potncia de 10 amb exponent positiu si s un nombre gran o amb exponent negatiu si s un nombre petit.

47

44. Escriu amb notaci cientfica: a) 18 milions b) 7000 c) cent mil 45. Escriu amb notaci cientfica: a) 231000 b) 8760000 c) 240 d) 2490000 e) 73600 f) 0,00045 g) 0,487 h) 0,0098 i) 35000000 j) 9800000000 k) 0,00000089 l) 214300000000 m) 0,000897 n) 34000000 o) 0,0000007 d) 190.000.000 e) 500 milions f) un bili

48

6. AUTOAVALUACI 1. Completa la taula: Base Exponent Potncia 103 2 -2 Mil elevat a zero (-3)(-3)(-3) 2.Relaciona les dues columnes quan sigui possible (hi ha elements que no tenen parella) 23 24 23 + 2 75 : 72 55 : 54 65 63 3. Redueix a una sola potncia: a) m2 m5 = b) a5 : a4 = c) b6 : b8 = d) c-2 c-3 = 4. Calcula el valor: a) -7 + 5(3 1)2 b) (4 1)3 5
2 4

Clcul

Valor

Es llegeix Tres al quadrat

10 2 5-1 62 73

64

c) -4 + 50 - 144 + 4 + 3(4 7) = d) (50 5) : 5-2 = 5. Redueix a una sola potncia: 5 3 5 6 5 4 a) 2 3 5 25

53 55 2 b) 25 2

c)

3 3 36 30 3 3 2 34

525 3 335 d) 9 2 5

6. Redueix a una sola potncia: a) 3-4 = b) (32)-3 = c) (n-4)-2 = d) (32 ) 3

5 0

49

7. Calcula el resultat numric: a) (-1)10 = b) -22 = c) 23 = d) 2-3 = 8. Redueix a una sola potncia: a) 105 : 105 = b) 24 27 = c) (34)3 = d) (m3)0 = 9. Escriu amb totes les xifres: a) 3,6710-5 = b) 5,210 = c) 610-3 = d) 8,97810-7 = e) 3106 = 10.Escriu amb notaci cientfica: a) 98 000 000 000 = b) 0,000 009 = c) 3 000 = d) 0,000 000 000 067 876 = e) 6 498 000 000 000 =

50

UNITAT 4: DIVISIBILITAT

1. CONCEPTE DE DIVISIBILITAT. 1.1 MLTIPLES DUN NOMBRE 1.2 DIVISORS DUN NOMBRE 1.3 CRITERIS DE DIVISIBILITAT 1.4 NOMBRES PRIMERS I COMPOSTOS 2. FACTORITZACI DUN NOMBRE. MLTIPLES I DIVISORS DUN NOMBRE FACTORITZAT. 3. MNIM COM MLTIPLE: mcm 4. MXIM COM DIVISOR: MCD 5. PROBLEMES 6. AUTOAVALUACI.

51

1. CONCEPTE DE DIVISIBILITAT 1.1 MLTIPLES DUN NOMBRE Quan la divisi entre dos nombres s exacta, el primer nombre (el dividend) s divisible pel segon (divisor). Igualment, es diu que el dividend s mltiple del divisor . Per exemple: 63 s mltiple de 7 (o b 63 s divisible per 7), ja que, la divisi 63:7 s exacta. Qualsevol nombre t infinits mltiples. Per obtenir mltiples dun nombre, basta multiplicar aquest per qualsevol nombre. Per exemple, cerquem mltiples de 7: M(7)= 7, 14, 21,28, 70, 1400,... Shan obts fent 71, 72, 73, 74, 710, 7200... Fixat: 63 s mltiple de 7 perqu 63 = 79 , aleshores, 63 tamb s mltiple de 9. NOTA: els mltiples dun nombre mai sn inferiors al nombre. 1. Troba tres mltiples de cadascun dels nombres segents i escriu perqu ho sn: M (2) = ........................................................................................................................................ M (4) = ........................................................................................................................................ M (5) = ........................................................................................................................................ M (17) = ........................................................................................................................................ M (25) = ..................................................................................................................................... M (40) = ...................................................................................................................................... - Quants mltiples podem trobar del nombre 2? I del 4? I del 5? - Per tant, podem dir que La quantitat de mltiples que hi ha dun nombre s ___________ 2. Encercla els mltiples dels nombres indicats en cada apartat: a) M(14) b) M(9) c) M(25) d) M(8) e) M(7) 2 1 1 2 3 28 90 5 4 21 10 54 15 6 14 56 63 25 8 6 140 9 45 10 7 7 45 75 16 2 42 30 50 80 8 14 3 100 1 1

3. Escriu vuit mltiples de 2 que siguen ms grans que 13 i ms petits que 30. M (2) = ........................................................................................................................................ 52

1.2 DIVISORS DUN NOMBRE Quan un nombre s mltiple dun altre, aquest ltim s divisor del primer. Per exemple: 7 s divisor de 63, ja que, 63 s mltiple de 7; i 9 tamb s divisor de 63.; Tots els divisors de 15 sn D(15), sn 1, 3, 5, 15 NOTA: tot nombre t, com a mnim, dos divisors, l1 i ell mateix. Fixat: el divisors dun nombre mai sn majors que el mateix nombre. Per trobar tots els divisor dun nombre es fan totes les divisions exactes possibles. Conv comenar dividint per nombres petits i fer-ho de forma ordenada (1,2,3, etc). Cada divisi exacta dna dos divisors del nombre: el nombre pel qual hem dividit i el que ha resultat. Ens aturem, quan arribem a un divisor que ja sha trobat anteriorment. Per exemple: Cerquem tots els divisors de 18 18: 1 = 18 18: 2 = 9 18: 3 = 6 18: 4 = no exacta 18: 5 = no exacta 18: 6 no cal, el 6 ens ha donat com a resultat duna divisi anterior. Tots els divisors de 18 sn: D(18) = 1, 2, 3, 6, 9, 18 Fixat: Si el nombre s parell, els dos darrers divisors sn la seva meitat i ell mateix. 4. Calcula tots els divisors dels segents nombres: D (6) = ............................................................. 6 : 1 = ___ 6 : 2 = ___ 6 : 3 = __ 6 : 6 =__

D (20) = ...........................................................

20 : 1 = ___ 20 : 4 = ___

20 : 2 = ___ 20 : 5 = ___

20 : 3 = ___ 20 : 20 = ____

D (8) = ..............................................................

__ : __ = __ __ : __ = __ __ : __ = __ __ : __ = __

__ : __ = __ __ : __ = __ __ : __ = __ __ : __ = __ __ : __ = __

D(28)=...............................................................

D (12) =............................................................

__ : __ = __ __ : __ = __

__ : __ = __ __ : __ = __

__ : __ = __

53

5. Enganxa amb una fletxa aquells nombres que tinguin una relaci de divisibilitat divisor mltiple. 20

6 15 5 3 28 35

9 8 14

30

54

1.3 CRITERIS DE DIVISIBILITAT DIVISIBILITAT PER 2 Un nombre s divisible per 2 quan la xifra de les unitats s 0 o parell (2,4,6 i 8) Exemples: sn divisibles per 2 els nombres 10 ; 148; 1594; 20106; etc En canvi, 245 NO s divisible perqu acaba en xifra senar. DIVISIBILITAT PER 3 Un nombre s divisible per 3 quan la suma de les seves xifres s mltiple de 3 Exemples: 51 s divisible entre 3 perqu 5+1=6 i 6 s mltiple de 3 4560 s divisible entre 3 perqu 4+5+6+0 =15 i 15 s mltiple de 3 En canvi, el nombre 413 NO s divisible entre 3 perqu 4+1+3=8 NO s mltiple de 3 DIVISIBILITAT PER QUATRE Un nombre s divisible per 4 si les dues darreres xifres formen un mltiple de 4 Exemples: 324 s divisible entre 4 perqu 24 s mltiple de 4 1116 s divisible entre 4 perqu 16 s mltiple de 4 413 NO s divisible entre 4 perqu 13 NO s mltiple de 4 DIVISIBILITAT PER CINC Un nombre s divisible per 5 si acaba en 0 o en 5 Exemples: 20; 155; 2340; 1000 000; etc En canvi, 1354 NO s divisible entre 5 perqu NO acaba en 0 o 5. DIVISIBILITAT PER SIS Un nombre s divisible per 6 si s divisible a la vegada per 2 i per 3 Exemples: 18 s divisible entre 3 perqu 1+5=6 i per 2 perqu s parell, tamb s mltiple de 6 456 s divisible entre 3 perqu 4+5+6=15 i per 2 per ser par, tamb s mltiple de 6 135 s divisible entre 3 perqu 1+3+5=9 per NO per 2, NO ser divisible per 6 314 s divisible entre 2 per ser par per per 3 perqu 3+1+4=8 NO s mltiple de 3, NO ser divisible per 6. DIVISIBILITAT PER DEU Un nombre s divisible per 10 si acaba en 0 Exemples: 70; 120; 500; 9 000; etc En canvi, 1002 NO s divisible entre 10 perqu acaba en 2 i no en 0.

6. Escriu amb xifres i subratlla els nombres que NO siguin mltiples de 2: - Mil set-cents vint-i-dos: ........................................................... - Tres-cents tres: ........................................................... - Vuit-cents quaranta-quatre: ........................................................... - Tres milions dos: ........................................................... - Sis-cents mil: ........................................................... - Trenta-cinc mil u: ...........................................................

55

7. Indica si sn vertaderes o falses les segents afirmacions: a) 426 s mltiple de 6 b) 152 s mltiple de 3 c) 345 s mltiple de 5 d) 691 s mltiple de 3 e) 624 s mltiple de 4 f) 354 s mltiple de 4 g) 365 s mltiple de 3 h) 410 s mltiple de 5 i) 634 s divisor de 6

8. Completa les xifres que falten perqu resulten mltiples de 2: a) 4 5 ___ ___ b) ___ 6 1 ___ c) 7___ 3___

9. Completa les xifres que falten perqu resulten mltiples de 3: a) 4 5 ___ ___ b) ___ 6 1 ___ c) 7___ 3___

10. Completa les xifres que falten perqu resulten mltiples de 5: a) 4 5 ___ ___ 11. Encercla els mltiples de 2:
16 31 46 61 27 52 77 102 122 272 422 572 19 34 49 64 32 57 82 107 152 302 452 602 22 37 52 67 37 62 87 112 182 332 482 632 25 40 55 70 42 67 92 117 212 362 512 662 28 43 58 73 47 72 97 122 242 392 542 692

b) ___ 6 1 ___

c) 7___ 3___

Encercla els mltiples de 5

42 55 68 81
16 22 42 62

48 66 84 102
6 24 45 60

50 70 90 110
10 26 32 58

54 73 95 111
14 28 7 56

58 75 5 109
18 30 600 54

Encercla els mltiples de 3

Encercla els mltiples de 6

Encercla els mltiples de 4

Encercla els mltiples de 10

2 36 64 130 10 42 78 135 18 48 92 140 26 54 106 145 34 60 120 150

1.4 NOMBRES PRIMERS I NOMBRES COMPOSTOS Un nombre s primer quan noms t dos divisors: l1 i ell mateix. Per exemple: 13 s un nombre primer, ja que, no s divisible per cap altre nombre diferent de l1 i el 13. En cas contrari, quan t ms de dos divisors, el nombre s compost. Per exemple:10 s un nombre compost perqu, a ms de 1 i 10, el 5 i el 2 en sn divisors. 56

12. Cerca tots els nombres primers de la taula.

Per fer-ho, tatxa els mltiples de 2, de 3, de 5, de 7, de 11. Ser suficient

1 11 21 31 41 51

2 12 22 32 42 52

3 13 23 33 43 53

4 14 24 34 44 54

5 15 25 35 45 55

6 16 26 36 46 56

7 17 27 37 47 57

8 18 28 38 48 58

9 19 29 39 49 59

10 20 30 40 50 60

13. Per qu sols tatxem els mltiples dels nombres primers i no cal tatxar els mltiples de 4 o de 6? 2. FACTORITZACI DUN NOMBRE Els nombres compostos estan formats per productes (i/o potncies) de nombres primers. Factoritzar o descomposar en nombres primers s expressar un nombre com una multiplicaci de nombres primers. Aix, la descomposici de 4 2 2 o la de 6 =23 18 2 9 3 3 3 1 Per tant, la descomposici factorial de 18 = 233 = 232

tan sols nombres PRIMERS: 2, 3, 5, 7, 11...

14. Factoritza en nombres primers els segents nombres: 20 52 62

32

49

20= 66

52= 125

62= 144

32= 200

49= 900

66=

125=

144=

200=

900=

A partir de la descomposici factorial dun nombre, es poden trobar mltiples i divisors daquest.

57

s mltiple dun nombre factoritzat tot aquell que resulte dafegir algun factor a la descomposici factorial, SENSE llevar-ne cap! Per exemple: Sn mltiples de 223 233 shi ha afegit un 2 2233 shi ha afegit dos 3 2237 shi ha afegit un 7

232 NO ho s perqu shi ha afegit un 3 per sha llevat un 2 s divisor dun nombre factoritzat tot aquell que resulte de llevar-ne algun factor, SENSE afegir-ne cap! Per exemple Sn divisors de 2335 235 sha llevat dos 3 232 sha llevat un 3 i un 5 5 sha llevat un 2 i tres 3 3357 NO ho s perqu sha llevat un 2 per sha incls un 7 15. Indica que li hem llevat o incls i assenyala els mltiples o divisors de 23325 235 llevat:........... incls:.......... .................... 35 llevat:........... incls:.......... .................... I del nombre 223 235 llevat:........... in cls:.......... .................... 35 llevat:........... incls:.......... .................... 232 llevat:........... incls:.......... .................... 23325 llevat:........... incls:.......... .................... 5 llevat:........... incls:.......... .................... 25 352 llevat:........... incls:.......... .................... 3357 llevat:........... incls:.......... .................... 2335 llevat:........... incls:.......... .................... 2237 llevat:........... incls:.......... .................... 22335 llevat:........... incls:.......... .................... 233211 llevat:........... incls:.......... .................... 233254 llevat:........... incls:.......... .................... 232 llevat:........... incls:.......... .................... 23325 llevat:........... incls:.......... .................... 5 llevat:........... incls:.......... .................... 25 352 llevat:........... incls:.......... .................... 3357 llevat:........... incls:.......... .................... 2335 llevat:........... incls:.......... .................... 2237 llevat:........... incls:.......... .................... 22335 llevat:........... incls:.......... .................... 233211 llevat:........... incls:.......... .................... 233254 llevat:........... incls:.......... ....................

58

3. MNIM COM MLTIPLE: mcm El mnim com mltiple de dos (o ms) nombres, mcm, s el nombre ms petit el qual s mltiple dels dos a la vegada. Per obtenir el m.c.m de dos nombres s molt til seguir els segents passos:
1r) Escriure la descomposici factorial de cada un dels nombres. 2n) Triar, entre les dues descomposicions, TOTS els factors. Per, quan nhi ha diguals en ambdues descomposicions (repetits), noms sescull el dexponent major. I, en cas de factors repetits amb el mateix exponent, noms sagafa una vegada. 3r) Multiplicar els factors que shan triat en el pas anterior.

Exemple: Calculem el mcm de 12 i de 45. Sexpressa mcm(12, 45). 1r) Descomposici factorial: 12 = 223 i 45 = 325 2n) Triem factors: 22, 5 i 32 3r) Multipliquem: mcm( 12, 45) = 22325 =180 NOTA: El mcm de dos o ms nombres es fa servir per ordenar, sumar i restar fraccions amb diferent denominador, com estudiars ms avant. 16. Calcula el mcm del segents nombres: mcm (21, 34) mcm (8, 24) mcm (99,144) mcm (14, 5 ) mcm (16 , 25) mcm (54, 40) mcm (30, 6 ) mcm (52, 65) mcm (6, 7) mcm (26, 280)

17. Calcula el mcm dels segents nombres: mcm (6, 8, 10) mcm (12, 24, 32) mcm (45, 80, 32) mcm (30,40,50) mcm (76, 54, 22) mcm (95, 56, 72)

59

4. MXIM COM DIVISOR: MCD El mxim com divisor de dos o ms nombres, MCD, s el major dels nombres que sn divisors a la vegada dels dos (o ms) nombres. Per obtenir el MCD de dos o ms nombres podem seguir els passos segents:
1r) Escriure la descomposici factorial dels dos nombres. 2n) Triar NOMS els factors que estan en ambdues descomposicions a la vegada, s a dir, els repetits. Si nhi ha amb exponents diferents, sescull el dexponent menor. 3r) Multiplicar els factors que shan triat en el pas anterior.

Exemple: Calculem el MCD de 12 i de 45, que sexpressa MCD(12, 45). 1r) Descomposar 12 = 223 45 = 325 2n) Triar el 3 , lnic factor que es troba en les dues descomposicions. 3r) Multiplicar MCD ( 12, 45) = 3 (no cal multiplicar perqu noms tenim un factor) Fixat: el 1r i el 3r pas sn igual en el clcul del mcm i del MCD. Noms canvia el 2n. 18. Calcula el M.C.D de cada parella de nombres (Recorda: mxim com divisor) MCD (12,18) = .............. MCD (21, 27) =.............. MCD (15,26) = .............. MCD (16, 56 ) =.............. MCD (27,36) = .............. MCD (54, 99) =.............. MCD (10,14) = .............. MCD( 42, 28, 64 ) = MCD( 25, 5, 10 ) =................. MCD ( 280, 144 ) =.............. MCD( 36, 9, 63 ) = ..................

5. PROBLEMES 19. A un rtol llumins sencenen els llums vermells cada 10s, els blaus cada 15s i i els verds cada 18s. Cada quants segons sencendran els 3 a la vegada. Sol: 90s. 20. En una autopista hi ha un senyal de circulaci cada 2000m i un cartell publicitari cada 3500m. Cada quants m coincidir la presncia dindicadors dels dos tipus? Expressa el resulat tamb en kilmetres. Sol: 14km 21. Tenim dues cordes: una fa 21m de llarg i laltra en fa 24m. Hem de tallar-les en trossos iguals el ms gran possible sense que sobre cap boc. De quina mida han de ser els trossos? Sol: 3m

60

22. Un passads de 860 cm de llarg i 240 cm dample sha enrajolat amb rajoles quadrades. Les rajoles eren del mxim tamany i no nha sobrat cap . Quant mesura el costat de cada rajola, si no ha calgut partir cap? Quantes rajoles t el passads? Quina s la superfci de cada rajola? Sol: 20 rajoles dimensions de una rajola: ( 20 cm x 20 cm ) 23. Si un bus passa per laturada cada 8 minuts mentres que un altre hi passa cada 20 minuts, quantes vegades poden haver coincidit com a mxim al llarg de 3 hores? 24. Tenim 24 bolles vermelles i 30 bolles negres i les volem ficar en capses de idntic tamany sense mesclar-les, quantes bolles podran cabre com a mxim? Espai CLIC: http://clic.xtec.net/db/act_es.jsp?id=2062

61

6. AUTOAVALUACI 1. Contesta vertader o fals: a) 5 s mltiple de 15 d) 20 s divisible per 4 b) 6 s divisor de 18 e) 21 s mltiple de 7 c) 14 s mltiple de 6 f) 24 s divisor de 8

2. Completa la segent taula amb V ( si s mltiple ) o X ( si no ho s ) 2 3656 120 68 35 683 882 3 4 5 6 10

3. Quina de les segents descomposicions en factors primers s la del nombre 384? a) 2632 I del nombre 180? a) 2335 b) 2235 c) 4532 d) 22325 b) 25322 c) 273 d) Totes sn certes

4. Contesta si s Vertader o Fals: a) mcm ( 8, 12 ) = 4 d) MCD( 9, 3) = 3 b) mcm( 5, 10) = 50 e) MCD( 18, 10 ) = 2 c) mcm( 14, 4) = 28 f) MCD (30, 35 ) = 15

5. Si volem emplenar un full de 18x24 cm, amb una taula de caselles quadrades, quant hauran de mesurar els costats dels quadrets: a) 9x6cm b) 3x3cm c) 6 cm d) 72 cm e) Cap de les respostes

62

UNITAT 5: FRACCIONS
1. CONCEPTE DE FRACCI

1.1 FRACCIONS EQUIVALENTS 1.2 SIMPLIFICACI DE FRACCIONS. LA FRACCI IRREDUCTIBLE 1.3 ORDENAR FRACCIONS 2. 3. 4. 5. 6. LA SUMA/RESTA DE FRACCIONS LA INVERSA DUNA FRACCI. MULTIPLICACI I DIVISI DE FRACCIONS OPERACIONS COMBINADES PROBLEMES: DIRECTE, INVERS I PART DUNA PART AUTOAVALUACI

63

1. CONCEPTE DE FRACCI Les fraccions sn un nombre enter dividit per un altre nombre enter, distint del zero.

numerador deno min ador

Per exemple, 3 ser 4 Nota 1

quants trosos agafem en quant trosejem la unitat

Fixem-nos que: 3 =

3 i tamb que 1

2 3

2 3

2 per en canvi 3

2 5

2 ja que - - = + 5

Nota 2 Si agafem menys trossos dels que hem trossejat la unitat, ens bastar amb una unitat. s a dir, si el numerador < denominador. A aquestes fraccions les direm prpies. Cas contrari, si numerador > denominador, necessitem ms trossos dels que hem partit la unitat. Ens caldr ms duna unitat i les direm imprpies.

1. Completa la taula: Fracci

3 4

Grfic

prpia o imprpia prpia

imprpia

5 3 7 2

1 4

64

1.1 FRACCIONS EQUIVALENTS Direm que una fracci s equivalent si t el mateix valor. Per calcular si dues fraccions sn equivalents s suficient multiplicar o dividir dalt i baix per un mateix nombre. Per exemple: 10 2 5 20 1 = = = = 40 8 20 80 4 Comprovem-ho: 1 5 i equivalen a: 4 20 equival a: Notem que per passar del 2 al 5 no podem multiplicar ni dividir per cap nombre, aix i tot, sn equivalents, per comprovar si dos fraccions sn equivalents, hem de multiplicar en creu. Si dona el mateix, seran equivalents. Per exemple: 2 5 = com: 220 = 40 tenim que sn equivalents. 8 20 85 = 40

2. Calcula quatre fraccions equivalents de:

15 = 20 12 = 8 6 = 18 4 = 10 2 = 8 7 = 6

3. Comprova si les segents parelles de fraccions sn equivalents:

3 6 = 4 8 5 8 = 4 6

4 6

3 4

4 6

6 4

4 6 8 4

10 15 3 6

6 9 8 12 10 15 4 6

4. Completa els forats: 2 12 5 40

14 21

12 8

18

3 4

65

6 40

12

4 6

4 8

18

2 6

Nota Fixat que per trobar el nombre que falta tan sols hem de multiplicar en diagonal dividir per loposat.

5. Completa els forats: 2 15 10 4 20 25 7 9 35

6 7 4 6 8 6

14 16 12

1.2 SIMPLIFICACI DE FRACCIONS Simplificar fraccions s tan sols trobar una fracci equivalent, per amb els nombres ms petits. s a dir, tan sols podem dividir per un mateix nombre el numerador i el denominador. Exemple:
18 6 3 = = 24 8 4 Quan arribem a una fracci que ja no podem simplificar ms, li direm la irreductible. 3 Per exemple, s una fracci irreductible. 4

Per arribar fins la irreductible podem: anar simplificant poc a poc, o b, dividir directament pel MCD entre numerador i el denominador. 6. Simplifica les segents fraccions fins arribar a la irreductible:
35 = 40 48 = 36 90 = 18 64 = 40 560 = 500 231 = 165

Nota: Sempre que treballem amb fraccions haurem dacabar amb un resultat simplificat. Sempre podrem simplificar en qualsevol moment, no cal esperar al final, daquesta manera podem treballar amb fraccions ms simples. 66

1.3 ORDENAR FRACCIONS Per poder ordenar fraccions abans haurem digualar el tamany dels trossos amb que estem treballant. s a dir, hem de igualar els denominadors al mcm dels denominadors. Exemple 7 6 8 8 , , No t perqu ser el ms gran, comprovem-ho. 12 8 15 15 MCM ( 12, 8, 15 ) = 120 , , 120 120 120
70 90 64 , , 120 120 120

Calculem els denominadors = 120:(denominador)x(numerador)

(120:12)x7 = 70
6 7 8 > > 8 12 15

(120:8)x6 = 90

(120:15)x8 = 64

Per tant, tenim que:

Recorda que si tenim un nombre que s mltiple de laltre, el gran ser el mcm. Exemple mcm ( 8 , 16 ) = 16
6 6 6 > > sense necessitat digualar els denominadors: 3 8 10

7. Justifica que

8. Ordena les segents fraccions de menor a major: 9 5 3 7 a) , , , 8 3 4 6 6 5 5 10 b) , , , 7 4 8 14 6 10 15 7 c) , , , 5 8 10 4 3 4 3 1 d) , , , 6 3 2 4

67

2. SUMA I RESTA DE FRACCIONS Per poder sumar i restar fraccions abans hem digualar els denominadors al mcm, igual que per ordenar fraccions. 2 5 7 I en aquest cas, TAN SOLS sumarem els numeradors. 4 4 4 Sin, 7 5 Igualem els denominadors a mcm(6,2) = 6 6 2 7 15 La 1a fracci no la modifiquem, a la 2a tenim, (6:2)x5 = 15 6 6 8 No sumem ni restem els denominadors! 6 4 Simplifiquem la fracci per 2. 3

9. Fes les segents sumes i restes, recorda de simplificar: 5 4 7 16 9 6 a) b) c) 5 5 12 12 14 14 10. Ara ja modificant els denominadors: 2 1 7 7 a) b) 3 6 9 10 d)
1 4
6 3 12 4

d)

8 4 18 18

7 15

1 3

c)
1 5

1 3

1 5

1 2

1 3

1 2
3 2 10 8

3 4
5 4 3 2

e)

3 4
6 10 6 4

3 1
8 12 7 3

1 2
4 5 1 8

f)

5 4
3 6 4 2

3 6
4 5 3 6

4 3
10 2 4 5

6 5
8 12 8 5

g)

h)

i)
5 6

j)

k)

l)

3. MULTIPLICACI I DIVISI DE FRACCIONS. LA INVERSA DUNA FRACCI En la multiplicaci de fraccions, multiplicarem de la segent manera: Per exemple, 3 2 32 6 5 7 57 35 Nota: NO hem digualar denominadors!
a c b d a c b d

68

11. Fes les segents multiplicacions, simplificant els resultats: 645 65 g) = a) 538 42
b) 18 16 8 9
3 15 = 4 10
53 = 6 8

h)

4 10 15 8

c)

i)

6 5 = 2 10
5 2 = 3 4

d)

j)

35 e) = 86
f) 8 3 = 12 4

k)

4 6 = 8 5
62 = 12 9

l)

Pensa que podem simplificar SEMPRE, dividint numerador i denominador per un mateix nombre. 4 5 4 1 11 1 25 12 5 12 5 3 15 s ms fcil que multiplicar 2512 i desprs simplificar, no? La inversa duna fracci s aquella que en multiplicar-la ens dona 1. Bastar en invertir numerador per denominador. Exemple: 3 5 3 5 15 1 La inversa de s , donat que, = 1 5 3 5 3 15 1

12. Cerca les inverses de les segents fraccions: 2 La inversa de s 5 La inversa de

2 s 8

La inversa de

5 s 6

La inversa de

2 s 7

La inversa de 3 s La inversa de
1 s 6

69

La divisi de fraccions s la multiplicaci per la seva inversa. Exemple: 2 7 2 6 26 12 3 : = = = = 8 6 8 7 87 56 14 Tamb s pot fer directament multiplicant en ping-pong: 2 7 26 12 3 : = 8 6 87 56 14 13. Fes les segents divisions: 2 8 a) : = 6 3 b)
2 7 : = 8 6 5 3 : = 6 6

e)

2 8 = : 10 15

i)

3 5 : = 4 6

f)

3 8 : = 9 6
6 12 : = 2 3

j)

5 2 : = 6 8
2 9 : = 10 15 5 4 : = 10 8

c)

g)

k)

d)

2 3 : = 8 6

h)

2 4 : = 3 16

l)

4. OPERACIONS COMBINADES. 14. Calcula i simplifica, tenint en compte la prioritat doperacions: a. b. c. d.

10 3 2 8 5 6 4 7 3 5 7 = 2

h. i. j.

2 4 3 5

1 3

2 8

o. p.

2 5

1 7

1 3

5 2

3 4

1 3

5 2 : 2 3

2 7 5 : + = 8 6 4

3 5
2 5
3 5

6 7
1 2
2 6 7

q. r. s.
1 3 3 4

1 5 : 3 2
5 2 3 4

3 5
5 3 8

5 6
3 1 4 6 2 4 1 6

3 2 : = 5 8
3 = 4 4 9 3 4 1 9

k. 1 : l. m. n.
2

e.

9 3 5 4 : 5 8 12 9

f. g.

34 86 4 5

1 5 3 2
2 9 1 3

t. u.

3 5
5 2 3

4 7

4 14
1 9 2

5 2

70

v.

3 1 2 4 5

5 4

2 9

7 12

x.

3 5 : 4 6

3 = 8

aa.

5 3

4 7

3 14

w.

2 5 -3= 5 8

2 6 3 y. ( - ) = 5 15 4

z.

24 65

3 1 : 5 9

5. PROBLEMES Exemples: DIRECTE: Sabem el total i volem trobar una part 15. Un sastre t 105 metres de tela. Si dedica 4/7 parts de tela per fer samarretes, quants metres dedicar per fer samarretes? I si necessita 3/5 metres per fer cada samarreta, quantes samarretes hi podr fer?

INVERS: Sabem una part i volem el total 16. Si Joana sha gastat 1/4 del que tenia en un CD i ara li queden 112 . Quants euros tenia al comenament? PART DUNA PART 17. El dipsit dun cotxe estava ple de gasolina en comenar el viatge. En acabar la primera etapa li queden 3/5del dipsit. En la segona etapa sha gastat la meitat del que li quedava, Si li queden 15 litres. Quina s la capacitat del dipsit? Quants litres va gastar en cada etapa?

Intenta-ho tu ara! 18. Un cami porta a la caixa 3/8 de fruita, 2/5 de verdura i 1/6 de patates. Volem saber: a) Quina fracci de la caixa del cami est ocupada. b) Quina fracci queda lliure. 19. Un vaixell transporta 2500 quilos de pesca congelada. La quarta part s llu, els 2/5 de la crrega sn sardines del Cantbric, i la resta es compon de marisc. a) Quina fracci del vaixell est ocupada per marisc? b) Quants quilos de llu porta el vaixell? c) Quants quilos no sn sardines?

71

20. Avui s la final de lequip de futbol juvenil. Al camp de futbol 2/3 dels espectadors estan situats als seients laterals, 1/5 en els dos fons, i queden 1000 localitats lliures. Quants espectadors omplirien totalment el camp? 21. Un pot de melmelada pesa 250 grams quan s ple noms en una cinquena part. Quant pesa quan est ple? 22. Calcula: a) Els tres mitjos de la meitat de 36 . b) La quarta part del ter de dotze dotzenes. c) Els vuit teros del doble de 150 . d) Els cinc setens de la dcima part de 350 . 23. Si cada ampolla de perfum cont 1/5 de litre, quants litres de perfum necessitarem per omplir 100 ampolles iguals? 24. Un quilo de patates primerenques val 3 . a) Quant valen tres quilos i quart? b) Quants quilos podrs comprar amb 14 ? Expressa-ho en forma de fracci. 25. En Joan tenia 60 i nha gastat 2/3. LAnna tenia 40 i nha gastat la meitat. Lscar tenia 50 i nha estalviat 2/5 del que tenia. a) Quants diners han gastat entre en Joan i lAnna? b) Quants diners tenen ara entre els tres? 26. Dun dipsit de 100L el primer dia buidem 2/5 parts; i del que queda, el segon dia buidem 1/4 part. Quants litres queden en el dipsit? 27. Duna herncia me corresponen 3/8 parts, si mhan donat 60.000, quant era el total de lherncia? 28. Si els 2/5 dels estalvis den Rafael sn 100 , quina quantitat t estalviada? 29. Si en un solar terreny li dediquem 2/9 per fer el jard i ens quedem amb 180m2 per fer el xalet, quants metres quadrats de el solar? 30. Un dipsit t una fuga, en total shan perdut 60L, si suposen 2/3 del dipsit, quina s la capacitat del dipsit?

Espai Clic: http://clic.xtec.net/db/act_ca.jsp?id=2060

72

6. AUTOAVALUACI

1 a. 3 2 5

3 4= 3 2

b.

3 4

2 1 5 2 = 2 38 5 46

c.

2 5 3 : 3 2 4= 2 3 7

d.

9 1 2 6 58 32

4 3 = 7 4

3 5 2 4 e. 3 2 : 4 5
f.
3 1 4 5 1 6 4 5

2 6 5 3
1 4

1 5 3 4 = 2 1 3 4
27 53 41 53 3 4 2 5 4 1 4 : 9 3 4 4 : 9 5 1 6 6 2 6 9 2 25 46 7 12

g.

3 1 4 6 7 2

h.

9 3 5 : 5 8 12

1 i. 3

1 2 3 5

1 4 j. 1 1 8 1

73

k.
3

2 1 4

r. s.

2 3

3 4

1 2

1 6

5 6

1 3

l.

3 5 : 4 8 1 4

3 1 1 2 3 4 3 3 : 5 5 10

2
t.

1 5 3 2

1 3

3 4

4 1 3 10

1 8 2 5 2 9

1 :3 2 2 : 3 2

m.

3 1 4 : 1 4 2 3 1 3 5 2 4 8
2 1 5 : 3 6 1 1 2 1 3 1 2 2 5

u.

v.

7: 1

5 :4

n.

w.

2 3
1 6

1 9
1 2
3

13

2 1 3
1 2
1 3

1 1 3

x. 2 : y.

3: 1
2 5

1 5 1 2 6 2 o. 1 1 1 4 3 2
p.
5 3 1 :7 2
2 1 4

1 1 6

1 2

1 3
3: 1 2

z.
2
1 4

3 3 1 8 5

17 1 20

1 3 3

q. 5 :

74

UNITAT 6: PROPORCIONALITAT I PERCENTATGE

1. MAGNITUDS DIRECTAMENT PROPORCIONALS 2. MAGNITUDS INVERSAMENT PROPORCIONALS 3. PROBLEMES DE PROPORCIONALITAT COMPOSTA 4. PROBLEMES AMB PERCENTATGES 5. INTERS BANCARI 6. REPARTIMENTS PROPORCIONALS 7. PROBLEMES 8. AUTOAVALUACI

75

1.

MAGNITUDS DIRECTAMENT PROPORCIONALS Donades dues magnituds, si quan una delles augmenta (o disminueix), laltra augmenta (o disminueix) en la mateixa quantitat, es diu que sn magnituds directament proporcionals. Per exemple: 1kg de taronges val 250 . 2kg costen 5 , (hem doblat el
pes de taronges i el preu sha multiplicat tamb per 2); 4kg costen 10 ; 8kg costen 20 ; 10kg costen 25 Quants doblers costaran 3kg i mig de taronges ?

3'5kg

2'5 1kg

8'75

Tamb es pot resoldre amb la regla de tres de la segent forma: Taula de dades: Pes (kg) Preu () 1 250 350 x
1 3'5 2'5 x 8'75 .

Regla de tres:

Clcul de la x: x

3'52'5 1

Fixat: la regla de tres es realitza de la segent forma: Magnitud B Magnitud A

x=

PROBLEMES DE PROPORCIONALITAT DIRECTA : 1. Quatre litres de llet han costat 26 . Quant en costen tres? 2. Quatre bolgrafs costen 48 . Quant costaran tres bolgrafs? I deu bolgrafs? 76

3. Mig quilo de pernil dol costa 72 . Quant costaran 350 grams? 4. Un cami ha recorregut 120 km en una hora i mitja. Si continua a la mateixa velocitat, quina distncia recorrer en cinc hores i mitja? 5. Una font ha tardat 72 segons a omplir una garrafa de 6 litres. Quin temps tardar a omplir una gerra de 25 litres?

2.

MAGNITUDS INVERSAMENT PROPORCIONALS

Donades dues magnituds, es diu que sn inversament proporcionals si en augmentar una delles en certa quantitat, laltra disminueix en la mateixa quantitat.
Exemple 1: Una famlia de 4 persones consumeix cada 6 dies una capsa de galletes per berenar. Quant de temps tardarien en consumir la mateixa capsa si fossin 8 membres? El doble de persones, tarden la meitat de temps. I si fossin 2? La meitat de persones tarden la meitat de temps.

NOTA: La paraula indirecta no sutilitza parlant de proporcionalitat. Es diu INVERSAMENT PROPORCIONAL. Exemple 2 : Un granger t alfals per alimentar les seves 3 vaques durant 10 dies. Quant li durar el farratge si tingus 5 vaques?

Tamb es pot resoldre aplicant la REGLA DE TRES INVERSA: 1r) Taula de dades. N. de vaques 3 5 Temps (dies) 10 x

77

2n) Regla de tres inversa:

5 3

10 x

una de les fraccions sinverteix (gira).

3r) Clcul de la x:

310 5

Fixat: la regla de tres inversa es realitza de la segent forma: Magnitud A Magnitud B

x=

PROBLEMES DE PROPORCIONALITAT INVERSA : 6. Vuit obrers construeixen una paret en 9 dies. Quant tardarien a fer-ho sis obrers? 7. Un cotxe, a 90 km/h, fa un recorregut en 5 hores. Quant de temps guanyaria si augmentes la seva velocitat en 10 km/h? 8. Un cotxe, a 80 km/h, tarda 2h a arribar a Barcelona. Quant tardaria un cami, a 40 km/h? I un blid, a 160 km/h? 9. Tres operaris netegen un parc en 7 hores. Quant tardarien a fer el mateix treball 7 operaris? 10. Amb un can daigua, per on laigua surt a 3 l/s (litres per segon), es tarda 20 minuts a omplir un dipsit. a. Quant tardaria amb un cabal de 2 l/s? b. I si fos de 10 litres per segon?

78

3.

PROBLEMES DE PROPORCIONALITAT COMPOSTA La proporcionalitat composta es dna quan intervenen ms de dues magnituds proporcioals. Exemple: Un granger ha necessitat 294 quilos de pinso per alimentar 15 vaques durant una setmana. Quants quilos de pinso es necessiten per alimentar 10 vaques durant 30 dies? Per resoldre aquest tipus de problemes cal seguir els segents passos: 1r) Identificar les magnituds que hi intervenen.
A Lexemple, les hem subrratllades dins lenunciat

2n) Ordenar les dades en columnes o en una taula. Vaques Durada (d) Pinso (kg) 15 7 294 10 30 x Fixat: Sha escrit a la 3a columna la magnitud a la qual correspon la incgnita (la x). s til seguir sempre aquest procediment. 3r) Establir el tipus de proporcionalitat (directa o inversa) que relaciona cada magnitud (per separat) amb la magnitud de la incgnita. Vaques - Pinso Proporcionalitat directa (PD) Durada Pinso Proporcionalitat directa (PD) 4t) Plantejar la regla de tres composta tenint present que, si la proporcionalitat s inversa, cal invertir (girar) la fracci corresponent.
294 x 15 7 10 30

5) Realitzar el producte de fraccions de la x :

x 294 x300 105 840 .

294 x

105 per obtenir el valor 300

Es necessiten, aproximadament 840kg de pinso per alimentar 10 vaques durant 30 dies PROBLEMES DE PROPORCIONALITAT COMPOSTA : 11. Un equip de neteja format per 20 persones que treballen 4 hores diries, neteja 18 oficines. Es vol contractar dues persones ms i augmentar la jornada a 8 hores diries. Quantes oficines podr fer net el nou equip? 79

12. Un ramader necessita 750 kg de pinso per alimentar 50 vaques durant 10 dies. Quants dies podria alimentar 40vaques amb 1800 kg de pinso? 13. Vuit mquines teixidores produeixen 384 guardapits de punt en quatre dies. Quina quantitat de guardapits produiran cinc daquestes mquines en tres dies? I nou mquines en dos dies? 14. Quants dies tarden cinc mquines de lexercici anterior per fabricar 180 guardapits? 15. A un ramader, 24 vaques li suposen una despesa de 105 euros per dia. Quants euros sestalviaria al mes si vengus 10 vaques? 4. PROBLEMES DE PERCENTATGES % El percentatge s una proporci on el total imaginari s 100.
Exemple 1: el 40% dels alumnes duna classe sn allots .s a dir, si a la classe fssin 100 alumnes, 40 serien allots. Exemple 2: han rebaixat el 15% del preu original dunes sabates. s a dir, si el preu fos 100 euros,rebaixarien 15.

Per resoldre problemes de percentatges, cal tenir clar que es tracta duna regla de tres i distingir, en cada cas, les dades i qu s all que es cerca..
Exemple: Si el 40% duna classe de 30 alumnes sn allots. a) Quants allots i quantes allotes formen aquesta classe?

Taula:

Total Allots Imaginari 100 40 Real 30 x

Regla de tres :

100 30

40 x

3040 12 100 El 40% de 30 s 12. A la classe hi ha 12 allots i 18 allotes. b) Si un examen de Matemtiques han aprovat 27 alumnes dels 30. Quin s el percentatge daprovats en aquest examen? I de suspesos?

Clcul de la x: x

Total Aprovats Real 30 27 Imaginari 100 x

30 100

27 10027 x 90 x 30 Ha aprovat un 90% de la classe.

c) Si aquesta classe representa un 8% del total dalumnes de linstitut. Quants alumnes hi ha a aquest institut? Imaginari Real Classe Total 8 100 30 x
8 30 100 x x 30100 8 375

A linstitut hi ha un total de 375 alumnes. 80

Augment i disminuci de percentatges: Si el preu dunes sabates est rebaixat un 15%, ja no paguem el 100%, paguem un 85% del preu original. (100-15=85) Si una poblaci ha augmentat un 15% , el tant per cent dhabitants s un 115% de linicial. (100+15)

PROBLEMES DE PERCENTATGES:
16.

En la capsa duna coneguda marca daliments apareix la composici nutritiva:

PROTEINES...26% HIDRATS DE CARBONI8,5% GREIX5% LACTOSA9% ALTRES3%.

La resta s aigua. Quin percentatge daigua cont? 17. El 8% dels 575 alumnes matriculats enguany sn nouvinguts. Quants alumnes sn de nouvinguts? 18. Una famlia amb uns ingressos mensuals de 2400 gasta 400 en oci. Quin percentatge dels ingressos es dedica a loci en aquesta famlia? Quin percentatge els queda per a altres despeses? 19. Na Joana aprofita les rebaixes de gener per comprar-se un vestit que al desembre costava 52 . Al gener li fan un descompte del 10%. a) Quin s el percentatge que ha de pagar? b) Quant val ara el vestit? c) Quants doblers sha estalviat? 20. La factura dun sopar sense IVA de cinc amics en un restaurant s de 177,35. Si el 7% correspon a lIVA. Quin s el preu final? Si en Toni ha danar-sen abans i deixa 10, quants de diners hauran de posar la resta dels quatre amics? 5. INTERS SIMPLE En guardar o prestar doblers a un compte bancari, el pas del temps provoca una prdua del valor daquest capital. Per compensar aquesta prdua, sofereix els anomenats interessos. Un tipus dinters s linters simple. Per calcular els doblers que genera una quantitat determinada deuros a inters simple durant un temps determinat saplica la segent frmula:
I C r t 100

C s el capital inicial, r s el rdit o inters i t s el temps en anys*.

81

Capital acumulat = C

Per exemple: Quants doblers produeixen 5000 a un inters simple del 7% anual durant 6 anys? Quin s el capital acumulat al final daquest perode? Si tenim en compte les dades de lexemple:

C 5000 r 7 t 6 de 6 anys.

C r t 100

5000 7 6 100

2100 s linters produt al llarg

El capital acumulat durant aquest perode s 5000+2100=7100. *NOTA: Si la dada del temps ve donada en dies, mesos,... haurs de fer una regla de tres i passar-la a anys. PROBLEMES D INTERS SIMPLE: 21. Calcula linters que produeix 3000 prestats al 8% anual en 6 anys. Torna a fer els clculs si els temps del prstec s de 8 mesos. 22. Obtn el capital acumulat que produeixen 2000 al 3% anual en 50 anys. 23. Calcula el capital acumulat al 6% anual durant 2 anys, si fem un dipsit de 10000 euros. 24. Quin s linters que produeixen 6000 al 12% anual durant 5 anys. I durant 6 mesos? I durant 200 dies?. 25. Un empresari t uns beneficis de 30 000 euros; si un banc li ofereix un 7% anual per dipositar els diners durant 3 anys, mentres que, un altre li ofereix un 2% anual per dipositar els diners durant 9 anys. Quin banc li conv ms? 6. REPARTIMENTS PROPORCIONALS Si en Joan , na Marta i en Vicent han estat utilitzant internet durant 6 hores en un ciber i els han cobrat 45 . Quants de doblers ha de posar cadascun? Si els tres amics han utilitzat el mateix temps aquest servei, haurien de pagar un ter cadasc (45:3). s a dir, 15 per persona. Per, qu ocorre si en Joan ha estat 4 hores, na Marta una hora i mitja i en Vicent noms mitja hora? Es tracta dun repartiment proporcional: cada amic ha de pagar segons el 82

temps que ha emprat la xarxa. Per resoldre-ho, sescriu la fracci de temps que ha emprat cada amic i es planteja la regla de tres corresponent a cada cas:
4'54 3 6 6 4'5 4'51'5 Na Marta ha emprat 15 hores de 6,s a dir x 1'125 1'5 x 6 6 4'5 4'50'5 En Vicent ha emprat 05 hores de 6, s a dir x= 0'375 0'5 x 6 Aproximant, en Joan ha de pagar 3, na Maria 1i 12c i en Vicent ha de pagar 38c

En Joan ha emprat 4 hores de 6, s a dir:

6 4

4'5 x

PROBLEMES DE REPARTIMENTS PROPORCIONALS: 26. En Pep, en Jaume i en Robert han cobrat 2250 fent feina de picapedrers. En Pep ha estat 70 hores, en Jaume 25 hores i en Robert 55 hores. Com es repartiran els guanys? 27. Dues germanes compren 7 camisetes interiors per 875. Una es queda amb 5 i laltra amb dues, quant ha de pagar cadascuna? 28. Tres socis varen posar 3000, 4500 i 6250 respectivament, per muntar una perruqueria. Si els guanys del primer any varen ser de 27500, quant correspondr a cadasc? 29. Entre tres famlies lloguen un apartament durant 21 dies. La famlia den Miquel hi va 10 dies, la de na Maria el gaudeix 6 dies, mentres que la den Tomeu hi va 5 dies. Limport del lloguer ascendeix a 630. Quant ha de pagar cada famlia? 30. En Sergi i Na Antnia han guanyat 150 000 en la loteria de Nadal per en Sergi havia posat 15 i na Antnia 5, com hauran de repartir el premi? 7. PROBLEMES 31. Indica, entre els parells de magnituds segents, els que sn directament proporcionals, els que sn inversament proporcionals i els que no guarden relaci de proporcionalitat: a. Ledat duna persona i el seu pes. b. La quantitat de pluja caiguda en un any i el creixement duna planta. c. El nombre de fulls que cont un paquet de folis i el seu pes. d. La velocitat dun cotxe i el temps que dura un viatge. e. Laltura duna persona i el nmero de calat que usa. f. El preu del kg de taronges i el nombre de kg que em donen per 10. 32. Imaginat que en una recepta dun pasts per a 6 persones es necessiten 400 g de farina. Hem de saber quina quantitat de farina cal per fer un pasts per a 9

83

persones, i tamb ens interessa saber per a quantes persones s un pasts que contingui 1,6 kg de farina. Completa la taula trobant les proporcions que falten. N. de persones 6 9 ? Pes de farina (g) 400 ? 1600

33. El preu de 24 fotocpies s de 96 cntims. Quant ens costaran 54 fotocpies? Quantes en podem fer amb 72 cntims? N. de fotocpies Cost (cntims) 24 96 54 ? ? 72 34. Un tractor llaura a una velocitat constant. La taula segent reflecteix el temps que ha transcorregut i la distncia que ha recorregut en aquest temps: Temps (min) 8 12 ? Distncia (km) ? 3 10

a. Sn proporcionals les dues magnituds? Per qu? b. Troba la distncia que recorrer el tractor en 8 minuts. c. Troba el temps que tardar a recrrer 10 km. 35. Per posar 360 kg davellanes en sacs han calgut 9 sacs iguals. Quant pesaran 7 sacs davellanes? 36. Es tarden 18 minuts en omplir un dipsit de 600l. Quants litres hi haur al cap de 12 minuts? Quant tardaran a omplir un dipsit de 500l? 37. A un restaurant hi ha 3l de vi blanc per cada 4l de vi negre. Si tenen 320l de vi negre, quants nhi ha de vi blanc i quants hi ha en total? 38. Na Marina ha fet un examen de 8 preguntes on cada pregunta val un punt. Si la qualificaci que ha obts ha estat de 6 punts. Quina ser la nota equivalent sobre un total de 10 punts? 39. En un congrs mdic la proporci dhomes respecte de les dones s de 8/5. Quin nombre hi ha de dones si hi participen 24 homes? 40. El nombre de gols als dos porters (titular i reserva) dun equip de futbol es troba a ra de 3/4 . s a dir, cada 4 gols que encaixa lequip, 3 sn amb el porter titular. Quants gols han marcat a lequip, si al titular li nhan fet trenta? 41. Per tres hores de treball, lAlbert ha cobrat 60 . Quant cobrar per 5 hores? 84

42. Un cami, a 60 km/h, triga 40 minuts a cobrir un recorregut determinat. Quant trigar un cotxe a 120 km/h? 43. Una mquina embotelladora ompli 240 botelles en 20 minuts. Quantes botelles omplir en una hora i mitja? 44. Amb 6000 kg de ram shan obts 1250l de most. Quina quantitat de ram ser necessari per a aconseguir 5 000 l de most? 45. Una aixeta que vessa un cabal de 3 l/min omple un dipsit en 20 minuts. Quant tardar a omplir aquest mateix dipsit una altra aixeta el cabal de la qual s de 5 l/min? 46. Quatre mquines excavadores fan un treball de moviment de terres en 14 dies. Quant de temps es tarda a fer el mateix treball amb set mquines excavadores? 47. Un tren ha recorregut 240 km en tres hores. Si mant la mateixa velocitat, quants km recorrer en les prximes dues hores? 48. Una aixeta, oberta durant 10 minuts, fa que el nivell dun dipsit augmenti 35 cm. Quant augmenta el nivell daquest dipsit, si laixeta roman oberta 18 minuts ms? Quant de temps haur de romandre oberta perqu el nivell pugi 70 cm? 49. Un automobilista arriba a una gasolinera amb el dipsit buit i 54 673 km en el compta quilmetres. Lompli amb 39 litres de gasolina i continua el seu viatge. Quan torna a tenir el dipsit buit, el comptador marca 55 273 km. Quin s el consum de combustible cada 100 km recorreguts? 50. Una empresa de confecci ha de lliurar una comanda en 12 dies. Per poder complir lencrrec ha de fabricar 2000 peces diries. Per, sofreix una avaria que atura la producci durant dues jornades. Quantes peces haur de fabricar diriament per enfrontar-se a aquesta nova situaci? 51. Si un cotxe a 90 km/h consumeix 65l cada 100 km, quina quantitat consumir si recorre 425 km a la mateixa velocitat? 52. Una canonada amb un cabal de 45 l/min omple un dipsit en hora i mitja. En quant de temps somplir el dipsit si saugmenta el cabal fins als 90 l/min? I si tant sols saugmenta fins 60 l/min? 53. Un tren, a 80 km/h, tarda 5 hores per anar de Valncia a Barcelona. A quina velocitat haur de fer el viatge de tornada per cobrir el recorregut en 4 hores? 54. De 475 homens enquestats, noms 76 declaren que saben planxar. Quin percentatge dhomes reconeixen que saben planxar? 55. Si vaig a 60 km/h, tard 30 minuts en arribar a la feina. Quant tardar si vaig a 50 km/h? Quants km recorrer en 1 minut anant a 60km/h?

85

56. Si tres operaris tarden 10 hores a netejar una nau, quant tardaran cinc operaris a fer el mateix treball? 57. Una poblaci ha consumit 30 dam3 daigua en 5 mesos. Quants de decmetres cbics consumir a lany? 58. La poblaci del problema anterior es proveeix dun embassament que cont 100 dam3 daigua. Quant de temps podria disposar daigua en cas de no ploure? 59. Un cotxe, a 90 km/h, fa un recorregut en 5 hores. Quin temps guanyaria si augmenta la seva velocitat en 10 km/h? 60. Per omplir un pil daigua per a rec fins a una altura de 80 cm sha obert una aixeta amb un cabal de 20 l/min durant 1 h 20 min. Quant de temps tardar a omplir-se aquest mateix pil fins a una altura de 90cm si, a ms a ms, sobri una altra aixeta de 15 l/min de cabal? 61. Cinc mquines iguals envasen 2160l doli en una hora. Quants de litres envasaran tres mquines en dues hores i mitja? Quin temps tardaran quatre mquines a envasar 12 000 litres? 62. Dotze picapedrers treballant 8 hores diries acaben una feina en 25 dies. Quant de temps tardaran a fer la mateixa feina 5 picapedrers treballant 10 hores al dia? 63. Una aixeta domstica normal vessa 12 litres per minut. Quants litres daigua es tuden, si queda oberta mig minut aquesta aixeta? 64. Na Virgnia fa 160 m daltura i, en aquest moment, la seva ombra t una longitud de 08 m. Si lombra dun arbre que hi ha al costat mesura 10m, quina s la seva altura? 65. Na Rosa, na Carme i en Sebasti han decidit anar al teatre. Les tres entrades els han costat 96 . Quant els haurien costat les entrades si haguessin convidat a dos amics ms? 66. Cinc treballadors seguen un camp en 6hores. Quant tardarien a segar aquest mateix camp 3 treballadors? 67. Per 840 g de bombons, na Rosa ha pagat 12 i 25c. Quant li costar a Robert si nha comprat 1kg i 200g? 68. Una botiga rebaixa tots els articles en la mateixa proporci. Si per una camiseta de 18 he pagat 1620 , quant he de pagar per un jersei de 90? Quin s el tant per cent de descompte? 69. Per 2 kg 300 g de llu hem pagat 41,4. Quant pagarem per 1kg 700 g? 70. Dues poblacions disten 18km i a un mapa es representen a 7cm de distncia. Quina s la distncia real entre altres dues ciutats que, en el mateix mapa, es troben separades 21cm? A quants km reals correspon 1cm daquest mapa? 86

71. Cinquanta vedells consumeixen 4 200 kg dalfals a la setmana. a. Quin s el consum dalfals per vedells i dia? b. Quants de kg dalfals es necessitaran per alimentar 20 vedells durant 15 dies? c. Durant quants de dies podem alimentar 15 vedells si disposem de 600 kg dalfals? 72. Per enviar un paquet de 5 kg de pes a una poblaci que es troba a 60 km de distncia, una empresa de transport cobra 9. Quant costar enviar un paquet de 15 kg a 200 km de distncia? 73. Una pea de tela de 25 m de llarg i 80 cm dample costa 30 . Quant costar una altra pea de tela de la mateixa qualitat de 3 m de llarg i 120 m dample? 76. El 24% dels habitants dun llogaret tenen menys de 30 anys. Quants dhabitants t el llogaret, si hi ha 90 joves menors de 30 anys? 77. Calcula el 20%, 40%, 25%, 50%, 75% i el 100% de 300. 78. Duna paret enrajolada, nhan caigut el 30% dels taulells. Si la paret fa 4 m x 8 m i cada taulell 10 cm x 10 cm, quants de taulells hi ha de reposar? 79. He venut el meu cotxe vell per comprar-men un de nou. El vaig comprar per 16 000 i, desprs d11 anys, mhan pagat 2000. Quin percentatge del valor de la compra del cotxe he pagat? I quin percentatge he perdut? 80. A uns grans magatzems fan un descompte del 15%. Si el preu duns calons s de 344 , amb el descompte ja efectuat, quin era el preu original daquests calons? 81. Na Sara ha comprat un jersei que costava 35, per li han fet una rebaixa del 15%. Quant ha pagat? 82. En Robert ha pagat 2975 per uns pantalons que estaven rebaixats un 15%. Quant costaven els pantalons sense rebaixar? 83. He anat a comprar una pilota que costava 45, per mha fet una rebaixa del 5%. Quant he pagat per la pilota? 84. La paga mensual de nAndreu s de 25, per li han proms un augment del 20% ell prxim mes. Quina ser la seva nova assignaci mensual? 85. Calcula el teu percentatge daprovats durant la 1a. avaluaci. 86. En unes eleccions municipals, el partit guanyador va obtenir el 48% dels vots. Si el nombre total de votants va ser de 635100, quants vots va obtenir aquest partit? 87. Dels 35 alumnes duna classe, 21 sn allots. a. Quin percentatge d alumnes sn allotes? b. Ara calcula el % dallotes que hi ha en la teva classe. 87

88. Un centre escolar t 750 alumnes, el 70% dels quals practica qualque esport. a. Quants alumnes practiquen qualque esport? b. Quants alumnes no fan esport? 89. En lltim partit de bsquet de la meva ciutat, els cinc jugadors de lequip titular van realitzar les annotacions que recull la taula segent. Cistelles llanaments % PAU 8 19 ONEIL 9 12 R.MILLER 16 20 LOSA 7 11 BIRIAKOV 2 8 Completa la taula amb el percentatge dencerts de cada jugador. PROBLEMES DINTERS SIMPLE 93. Una persona obri un compte amb 17 625. Passat un temps retira els diners i li donen 19 780. a. Quin ha estat linters produt? b. Quin era el capital inicial? c. Quin s el seu capital actualment? 94. Un empresari ha dut el seu capital al banc de 134 000euros i li han ofert un diposit de 4 anys al 6%. a. Quin s linters produt? b. Quin ser el capital total de lempresari al cap de quatre anys? 95. Completa el segent quadre amb linters simple: C 27000 3500 472 9310 R 6% 5% 4,5% 3% t 1mes 17 mesos 3mesos 128 mesos I

96. Una persona gasta setmanalment 875 en peridics i revistes. Durant un any decideix anular aquesta despesa i els diners estalviats els colloca als 55% anual durant 4 anys. Quin s linters produt al llarg daquest temps? (Ajuda: Un any t 52 setmanes)

88

8. AUTOAVALUACI 1.Tres-cents grams de formatge costen 546. a. Quant costar mig quilo? b.Quant formatge podr comprar amb 3? a) 91 i 164 grams b) 91 i 165 grams c) 845 i 165 grams

2. Un cami tarda 6 hores a cobrir el trajecte entre dues poblacions, a una velocitat mitjana de 80 km/h. Quant hauria tardat a una velocitat de 120 km/h? a) 9 h b) 4 h c) 8 h

3. Un cinema, que fa dues sessions diries, pot donar entrada a 18 000 persones en 30 dies. Quantes persones podr rebre aquest local en 45 dies si amplia loferta a tres sessions diries? a) 18000 persones b) 67500 persones c) 40500 persones

4. Una famlia gasta el 18% del pressupost en alimentaci. Si els ingressos que t sn 1800 mensuals, quants de diners gasten al mes en aliments? a) 1476 b) 324 c) 375

5.Na Mireia ha pagat 2975 per una brusa que costava 35 . Quin tant per cent li han rebaixat? a) 20% b) 15% c) 85%

6.Mhan augmentat la paga un 5%. Si abans em donaven 15, ara em donaran: a) 1575 b) 1525 c) 075

7.En comprar una camisa de 20, em fan un descompte del 10% i desprs em cobren el 16% de lIVA. Al final haur de pagar: a) 2088 b) 2552 c) 18

8. Si ingressem al banc 3960 durant 4 anys al 5%, quin s el capital final? a) 19800 b) 792 c) 7920

89

UNITAT 7: LGEBRA
1. EL LLENGUATGE ALGEBRAIC 2. MONOMIS 2.1. COEFICIENT I GRAU DUN MONOMI 2.2. VALOR NUMRIC DUN MONOMI 2.3. OPERACIONS AMB MONOMIS 2.3.1. SUMA 2.3.2. RESTA 2.3.3. MULTIPLICACI 2.3.4. POTNCIA 2.3.5. DIVISI 3. POLINOMIS 3.1. GRAU DUN POLINOMI 3.2. VALOR NUMRIC DUN POLINOMI 3.3. OPERACIONS AMB POLINMIS 3.3.1. SUMA 3.3.2. RESTA 3.3.3. MULTIPLICACII DIVISI DUN POLINOMI PER UN NOMBRE 3.3.4. MULTIPLICACI I DIVISI DUN MONOMI PER UN POLINOMI 3.3.5. MULTIPLICACI DUN POLINOMI PER UN POLINOMI 3.3.6 OPERACIONS COMBINADES 4. FACTOR COM 5. IDENTITATS NOTABLES 6. AUTOAVALUACI

90

1. EL LLENGUATGE ALGEBRAIC El llenguatge algebraic s el llenguatge que utilitzen les matemtiques en el qual sutilitzen nombres i lletres (les lletres sutilitzen per expressar nombres de valor desconegut). 1. Si anomenem e a ledat de nAina, expressa algebraicament: a) b) c) d) Ledat d Aina fa dos anys. Ledat dAndreu s la meitat que ledat de nAina. Ledat dAina daqu a cinc anys. Ledat de na Marga s el doble que la de nAina.

2. Expressa aquestes relacions algebraicament. Considera t els minuts que ha trigat en Bernat a completar la cursa. a) b) c) d) En Marc ha trigat la meitat de temps que en Bernat. La Llusa ha trigat el triple de temps que en Marc. En Roger ha trigat el mateix temps que en Marc ms 20 minuts. La Laura ha trigat el doble de temps que en Roger.

3. Escriu en llenguatge algebraic les expressions segents: a) Quatre menys un nombre. b) El qudruple dun nombre. c) La quarta part dun nombre. d) Dos nombres es diferencien en 4 unitats. e) La quarta part dun nombre ms la seva cinquena part. 4. Expressa en llenguatge algebraic les expressions segents: a) Nombre de sabates que hi ha en una habitaci amb x persones. b) Nombre de dits a x mans. c) Nombre dorelles en una habitaci amb x persones. d) Nombre de persones que hi ha en una habitaci desprs darribar-ne 2. e) Nombre de cromos que em queden desprs de perdren 12 en un joc. 5. Expressa en llenguatge algebraic les expressions segents: a) El doble dun nombre menys la seva meitat. b) La meitat dun nombre menys el seu doble. c) El doble dun nombre menys 4. d) La meitat de pomes dun cistell. e) En el preu dun cotxe que val x em descompten 15 euros. f) Nombre de viatgers en un autobs desprs de baixar-ne 8. g) La meitat dun nombre ms 2 unitats.

91

2. MONOMIS 2.1 COEFICIENT I GRAU DUN MONOMI Un monomi s el producte dun valor numric (anomenat COEFICIENT), per una o ms lletres (anomenada PART LITERAL). Per exemple: coeficient

5a - 67x3

part literal

coeficient

part literal

2 3 zy part literal 3 Si dos monomis tenen la mateixa part literal els anomenarem monomis semblants. 6. Cpia i completa:

coeficient

MONOMI COEFICIENT PART LITERAL

5b

- 15z6

52xy3

1 26 ts 3

0,59x7y

7. Identifica quines daquestes expressions sn monomis: a) 24v e) x + 5 4 b) 3 x f) 2k5 - 1 5 5 8 c) 5 g) gh 8 d) z7 h) 3x + 2 x2 Hi ha monomis semblants, en aquest exercici?

8. Posa dos exemples de monomis semblants. Sanomena grau dun monomi el nombre de factors que formen la part literal, s a dir, s la suma de tots els exponents de la part literal. Per exemple: Als monomis del exemple dabans 5a - 67x3 2 3 zy 3 GRAU =1 GRAU = 3 GRAU = 4

92

9. Cpia i completa: MONOMI GRAU 5b - 15z6 52xy3

1 26 ts 3

059x7y

10. Calcula el grau dels monomis de lexercici 7.

2.2 VALOR NUMRIC DUN MONOMI El valor numric dun monomi s el valor que t el monomi quan les lletres prenen valors concrets. Per exemple: 5x = 10 10a2 = 90 3x4 = 3

x=2 a=3 x=-1

11. Completa: MONOMI VALOR NUMRIC 5b Si b = 3 15z6 Si z = - 2

6

1 3 xy 3 Si x = 3 y=-1 1 3 xy =....... 3

10t2s6 Si t = - 5 s=2 10t2s6=.......

059x7y Si x = 4 y=6 059x7y= ....

5b=........

15z =......

12. Calcula el valor numric dels segents monomis: a) 3y = b) 40a = c) xy = d) 05z =

4 3 3

si si si si

y=-5 a =7 x = 7, y = 5 z=2

93

2.3 OPERACIONS AMB MONOMIS SUMA: Dos o ms monomis es poden sumar sempre que tinguin la part literal idntica (monomis semblants). En aquest cas, es sumen els coeficients i es deixa la mateixa part literal. En cas contrari, s a dir, en el cas que no tinguin la part literal idntica (no siguin monomis semblants), la suma quedar indicada. Per exemple: 5c + 6c = 11c 3x3 + 4x3 +x3 = 8x3 2z + 3z2 = queda aix 61s +31t = queda aix

13. Suma els segents monomis: a) 2a + 3a = b) 15b3 + b3 = c) 15x2 + 7x2 = d) 9a + 6a + a = e) 4x2 + 3x = f) 2b + 6b = g) 11p + 5p + 2p + p = h) a + 5b = i) 4ab + 2ab + 6ab = j) 5ax + 2ax + ax = k) 6xy5 + 4xy5 + xy5 = l) 6bx + 3bx6 + 2bx =

14. Suma els segents monomis: a) 3a + 12a + 30a = b)

1 b + 8b = 3

g) 4x2 + 3x + 7x2 + 3x + 5x2 = h) 15b + 12c + 15b +12c + 13b = i)

1 4 2 x + 4x + x+ x= 3 15 3

c) 14ab + 12ab = d) 46x + 25x + 23x = e) x2 + x2 + 2x2 = f)

3 a + 9a2 = 7

j)

1 5 x + x + 8x = 6 3

94

15. Suma els segents monomis:

2x

3y

10x

12y

3x + 8y

6x

4x
1 y 5

5y + x

RESTA: Dos o ms monomis es poden restar sempre que tinguin la part literal idntica (monomis semblants). En aquest cas, es sumen els coeficients i es deixa la mateixa part literal. En cas contrari, s a dir, en el cas que no tinguin la part literal idntica (no siguin monomis semblants), la resta quedar indicada. Per exemple: 50c - 6c = 44c 6x3 - 4x3 = 2x3 12z - 3z2 = queda aix 61s -31t = queda aix

16. Resta els segents monomis: a) 20x 8x = b) 12a - 30a = c) 13b3 18b3 = d) - 14ab ab = e) 46x 52x = f) x2 - x2 = g) - 40a 9a2 = h) 6x2 5x2 = i) 15b 19b = j) - 10x x = k) 72a - 81a =

95

17. Resta els segents monomis: 5 a) - 17x x = 3 b)

1 yy= 3

d)

10 z- z= 3 2 b= 15

e) 18b2

c) 56x2 95x2 = 18. Opera els segents monomis: a) 5a 2b 3a + 6b = b) 11p + 5q 2q + p = c) a 2 + 3b + 6 + 5a = d) 4ab 2ab + 6ab =

f) - 32s3 3s3 =

e) 5ax 2ax + bx = f) 6xy 4xy + xy = g) ab + 6bx ay + 3ab 2bx =

MULTIPLICACI: Per multiplicar dos monomis, primer multipliquem els coeficients i desprs sumem els exponents de les parts literals (sempre que es tracte de la mateixa lletra). Per exemple: 2a 4a = 8a2 3x2 (- 5)x = (- 15)x3 (- 12)x3 4x2y3 = (- 48)x5y3 3z 7x5 =21zx5

19. Completa la taula:

6x 4x2 5y-3 8x6 15xy + 2x2y4

2x

3x2

4xy

2x3y

3x -2

xy4

96

20. Calcula: a) 4a 3 = b) 5x2y = c) (1/2)x4y = d) x2x =

e) (1/3)a(1/4)b = f) 6a(2/3)b = g) 3x32x4 = h) (x/2)(y/3)(z/4) = POTNCIA: Quan tenim una potncia dun monomi elevem a la potncia el coeficient i la part literal. Exemple: (2x3)4 = 24(x3)4 = 16x12 (-3x)3 = (-3)3x3 = -27x3

21. Calcula: a) (3x2)2 = b) (- 4x3)2 = c) (3xy3)3 = d) (-2x2y3)2 = e) (-4x3)3 = f)

5 3 x 3
2

g)

3 4 2 x y 2
4 2 x 3

h)

DIVISI: Per dividir dos monomis, primer dividim els coeficients i desprs restem els exponents de les parts literals (sempre que es tracte de la mateixa lletra). Per exemple: 20a2 : 4a = 5a 35x2 : (- 5)x2 = (- 7) (- 12)x3y : 4x = (- 3)x2y 42z :7z5 = 6z- 4

22. Expressa el resultat en forma de potncia nica: a) a3: a = d) b5: 2b = b) a4: a2 = c) 3x3: x2 = 23. Fes les divisions: a) (-14)c6: 7c4 = b) a2b3: ab2 = c) 6x4y: (-2)x3 = 97 d) 6z4: 3z4 = e) (-15)x5: 12x3 = e) 6b6: 3b2 =

3. POLINOMIS 3.1 GRAU DUN POLINOMI El grau dun polinomi s el major dels graus dels monomis que el formen. Per exemple:

8 4x 12x2 4y5 8y3 2xy3 + 5x 34z6

grau = 2 grau = 5 grau = 6

24. Completa:

POLINOMI GRAU

3a2 6

8 4x 12x2 7ab + 14a2 5a 45x4 15x7

3.2 VALOR NUMRIC DUN POLINOMI El valor numric dun polinomi s el valor que t el polinomi quan les lletres prenen valors concrets. Per exemple: 5x + 3 = 13 10a2 -3a = 81 3x4 + x 2 = 0

x=2 a=3 x=-1

25. Calcula el valor numric de les expressions segents en els valors que sindica: a) 3x , si x = 4 b) 2a + 4b, si a = 6 i b = 0 c) 5x 3, quan x = 3 d) 9a3 4a2, en el cas que a = 1 e) 3x + 4x , si x = 2
2 3 2

f) 3x2 1, quan x = g)
a 3 b

1 2

, si a = 3 i b = 10

98

3.3 OPERACIONS DE POLINOMIS 3.3.1 SUMA DE POLINOMIS Per sumar dos o ms polinomis: 1r Pas: Llevarem parntesi 2n Pas: Sumarem els coeficients dels monomis que tenen la mateixa part literal. Exemple: A = 3x4 + 4x2 i B = 2x4 + 5x2, aleshores: A + B = (3x4 + 4x2) + (2x4 + 5x2) = 3x4 + 4x2 + 2x4 + 5x2 = 5x4 + 9x2 26. Donats els polinomis C = 2x4 + 3x3 x2 + 9 i B = x4 5x3 + 2x2 - 4, calcula C + B. 27. Donats els polinomis Q = - x2 + 4x + 8 i P = x2 9x 6, calcula Q + P. 28. Donats els polinomis F = 2y2 + 4y 8 i G = y3 + 2y2 3y +1, calcula F + G. 29. Donats els polinomis T = 3x3 + 2x - 5 i U = - 4x2 + 13x 1,calcula T + U. 30. Donats els polinomis E = 3a3 + a 5 i P = 3a3 + 6a2 + 1, calcula E + P.

31. Donats els segents polinomis: W = -2a2 + a 5 D = a2 + 2a 9 J = a3 + a 1 Calcula: a) W + D = b) D + J = c) W + J = d) J + D + W = 32. Donats els segents polinomis: A = 3x2 x - 7 B = 2y2 + y - 6 C = x3 4x2 + 3x + 1 D=x+y E = -5y3 + 3y2 3 Calcula: a) A + C = b) B + E = c) A + D = d) A + B = e) B + D = f) A + B + C + D + E = 99

3.3.2 RESTA DE POLINOMIS Per restar dos o ms polinomis: 1r Pas: Llevarem parntesis. Alerta! Com tenim un menys davant un parntesi hem de canviar de signe tot el que hi ha de dins. 2n Pas: Sumarem els coeficients dels monomis que tenen la mateixa part literal. Exemple: A = 3x4 + 4x2 i B = 2x4 + 5x2, aleshores: A B = (3x4 + 4x2) (2x4 + 5x2) = 3x4 + 4x2 2x4 5x2 = x4 -1x2 33. Donats els polinomis C =3x3 x2 + 9x + 4 i B = x3 5x2 + 7x - 6, calcula C B. 34. Donats els polinomis Q = - x2 + 4x + 8 i P = x2 9x 6, calcula Q P. 35. Donats els polinomis F = 2y2 8y + 3 i G = y2 + 2y - 4, calcula F G. 36. Donats els polinomis T = 3a2 4a + 2 i U = - 4a2 + 13a - 1, calcula T - U. 37. Donats els polinomis E = 3b3 + b2 - b 5 i P = 3b3 + b2 + b +3, calcula E - P.

38. Donats els segents polinomis: W = -2a2 + a + 5 D = a2 + 2a 9 J=a1 Calcula: a) W - D = b) D - J = c) W - J = d) J - D + W = 39. Donats els segents polinomis: A = 3x3 x2 + x - 7 B = 2y2 + y - 6 C = x3 4x2 + 3x + 1 D=x+y E = -5y2 + 3y 3 Calcula: a) A - C = b) B - E = c) C - D = d) B - D = e) A + C - D = f) E - C =

100

3.3.3 MULTIPLICACI I DIVISI DUN POLINOMI PER UN NOMBRE Per multiplicar un nombre per un polinomi, hem de multiplicar aquest nombre per tots els sumands del polinomi (Propietat distributiva) Exemple: 2 (4x2 + 3x) = 8x2 + 6x ( -2x + 3) 3= -6x + 9 Alerta! Quan la lletra va tota sola, sempre t un 1 davant. Per exemple, x = 1x x2 = 1x2 x3 = 1x3 Daquesta forma, 3 (x3 - 5x) = 3x3 15x

40. Calcula: a) 3 (2x 1) = b) (-4) (3x2 + 2x) = c) (3x3 + 5x 1) 6 = d) (x4 + 5x 1) (-2) = e) 0 (-5xy 2x + 7) = f) (-1) ( -4x5y + 6x4y 2x +1) = g) (-4x4 + 5x2 6x + 3) 4 = h) (5x3 + 5) 0 = i) (x3 9x + 1) (-5) = j) (-11) (-x2 + x 1) = 41. Calcula el nombre que falta: a) (2x 4) = 8x 16 b) c) d) (-x 2) = -3x 6 (2x3 4x + 2) = -6x3 + 12x - 6 (x2 4x + 3) = -8x2 + 32x -24

42. Calcula els nombres que falten: a) 3 ( b) 4 ( x3 + x3 x 2) = 9x3 + 12x 6 x 1) = 8x3 -8x 4

c) ( x2 + d ( x2 +

x + ) 9 = -9x2 27x +9 x + ) (-2) = 8x2 4x -10

43. Donats els polinomis C = 2x4 + 3x3 x2 + 9 i B = x4 5x2, calcula: a) 3C = b) (-4)B = c) -6C= d) 7B = 101

Tamb podem fer la divisi dun polinomi entre un nombre. Exemple: (6x3 4x + 10) : 2 = 3x3 2x +5 4 ( 3x 3 4 x 3) : 3 x 3 x 1 3 44. Opera: a) (4x3 8x + 2) : 2 = b) (6x2 9) : (-3) = 15x 4 y 5x 3 30 c) 5 d) (3x4y + 5x3 2) : 5 = 4xy 8x 6y e) 2 f) (4xy 8x + y) : (-2) = g) (5x4 + 125x2 25x + 5) : 5 = h) (7z3 4z 9) : 4 = i) (- 10x8 20xy6 + 100) : (-10) = j) (x2 1) : 4 = k) (9s4 + 5s3) : (- 4) = l) (-98x4 + 22x 2) : (- 2)= 3.3.4 MULTIPLICACI I DIVISI DUN MONOMI PER UN POLINOMI. Per multiplicar un monomi per un polinomi, hem de multiplicar aquest monomi per tots els sumands del polinomi (Propietat distributiva) Exemple: 2x (3x3 x +3) = 6x4 2x2 +6x (-4x5 2xy x +3) (-3x2) = 12x7 + 6x3y + 3x3 9x2

45. Calcula: a) 3x2 (2x 1) = b) -4x (2x2 + 2) = c) (3x3 + 5x y) 6xy = d) (x4 + 5x 1) (-2x) = e) 0xy (-5xy 2x + 7y) = f) xy2 ( -4x5y + 6x4y 2x +1) = g) (-4x4 + 5x2 6x + 3) 4xy = h) (5x3 + 1) 2x7 = i) (x3 9x + 1) (-5x2) = j) -11y (-x2 + x 1) =

46. Opera: a) (x4 6x3) 0y = b) (3xy 5x + 6y 4) (2xy2) = 102

c) d) e) f)

3x3y2 ( 3x4y3 5xy 7) = x (x3 + 4) = 5x (-5x3 3x2 + 3) = 7x2 (4x 2) =

Tamb podem fer la divisi dun polinomi entre un monomi. Dividirem: - Signe entre signe. - Nombre entre nombre - Lletra entre lletra Exemple: (6x5 4x2 + 10x) : 2x = 3x4 2x +5 4 4 1 4 1 ( 3x 3 4 x 2 3) : 3x x 2 1x 1 x 2 1 x2 3 3 x 3 x Alerta! Quan un nombre va tot sol, sempre duu una lletra elevada a zero. 3 = 3x0 -6 = - 6y0 -8 = -8x0

47. Opera: a) (4x3 8x2 + 2x) : 2x = 6x 2 - 9x b) = - 3x c) (3x4y + 5x3 2x2) : 5x = d) (4xy 8x + y) : (-2y) = e) (5x4 + 125x2 25x + 5) : 5x2 = f) (7z3 4z 9) : 4z = g) (- 10x8 20xy6 + 100x4) : (-10x2) = h) (x2 1) : 4x = 9s 4 5s 3 i) 4s 2 j) (-98x4 + 22x 2) : (- 2x3)= 3.3.5 MULTIPLICACI DUN POLINOMI PER UN POLINOMI. Per multiplicar un polinomi per un polinomi: 1r Pas: Multiplicam tots els monomis del primer polinomi per tots els monomis dels segon polinomi. 2n Pas: Juntam els monomis que tenguin la mateixa part literal. Exemple: (x + 2) (x + 5) = x2 + 5x + 2x + 10 = x2 + 7x + 10

103

48. Realitza els segents productes de polinomis: a) (x + 5) (2x2 x + 3) = b) (x 2) ( -x2 + 4) = c) (xy + 2x 1) (x2y + 2y 2) = d) (-2x3 + 2x 4) (3x4 + 5) = 49. Donats els segents polinomis: A = 3x2 x - 7 B = 2y2 + y - 6 C = 3y + 1 D=x+6 E = -5x2 3 Calcula: a) A D = b) 3B = c) C C = d) B C = e) E E = f) E A= 50. Completa la taula:

6x - 1 4x2 6x 5x3 2 8x 3 15xy 5x

2x 9

3x2 + x -1

4x2- 9

2x3 +x2 - 4

3x2 -

1 2

xy + 3 x

104

3.3.6 OPERACIONS COMBINADES 51. Opera i simplifica: a) 3x3 2x ( -4x + 2) 5 = b) -4 (2x2 x + 3) + (x 4) (-3x + 2) = c) (2x2 + x) : x + 2x3 (- 4x + 2) = d)
4x3 6x 2 2x 2x8 7x

e)

2 3 3 x 3 5

x 2

f) (3x3 + x) [2 (x+2) 3 (2x +3)] = g)

3 2x 2 y 2 4y 4 xy

h) x 3
5x 3 5

4 5

x 2 (3x 4)

i)

45

( x 4) 1

j) (x + 1) + 4 (8x3 3x) = 52. Calcula el valor numric dels polinomis resultants de lexercici 51: a) x = 1 b) x = 0 c) x = - 1 2 d) x = 3 1 e) x = 2 f) x = 0 g) x = - 1, y = 1 h) x = 3 i) x = 5 j) x = -4

105

4. FACTOR COM Hem de convertir una suma en un producte. Alerta! Quan el factor com a extreure coincideix amb un sumand, en el seu lloc queda un 1.

53. Treu factor com en les segents sumes: a) 3xy + 6x = b) 5a + 5b 5c = c) 3a - 4ab + 2ac = d) x2 + 2x = e) 2x 4y = 54. Treu factor com: a) 3x + 6x2 = b) x2 + 6x +2x3 = c) x2 3x +2x2 = 5. IDENTITATS NOTABLES

f) g) h) i)

3x 6y - 9 = 3x2 6x + 9x3 = x2 10x4 + 6x8 = 6a2b + 4ab2 =

d) x3 -2x2 + 3x = e) 8x2y3 + 4x3y2 - 6x2y2 =

Quadrat duna suma. El quadrat duna suma de dos sumands s igual a: Al quadrat del primer, ms el doble del primer pel segon, ms el quadrat del segon. (a + b)2 = a2 + 2ab + b2 Quadrat duna resta. El quadrat duna resta de dos sumands s igual a: Al quadrat del primer, menys el doble del primer pel segon, ms el quadrat del segon. (a - b)2 = a2 2ab + b2

Suma per diferncia. La suma de dos monomis per la seva diferncia s igual a la resta dels seus quadrats. (a + b) (a b) = a2 b2

55. Desenvolupa les segents identitats notables: a) (x + 1)2 = b) (x + 2)2 = c) (4 + x)2 = d) (x 4)2 = e) (5 x)2 = f) (x2 9)2 = g) (2x + 1)2 = 106

h) i) j) k) l) m) n) o) p) q) r)

(2 + 4x)2 = (3x2 + 4)2 = (6x 4)2 = (2- 3x)2 = (2x 1)3 = (-x + 2)2 = (-x -3)2 = (-2x 1)2 = (x3 + 3)2 =
2 x 4 3
2 2

3 x 4 s) (2x 5y)2 =
x t) x3 2 u) (x + 2)3 =
2

56. Desenvolupa les segents identitats notables: a) (x +7)(x 7)= b) (x 6)(x + 6)= c) (8 + y)(8 y)= d) (x + 9)(x + 9)= e) (x2 + 2)(x2 2)= f) (6 x)(6 x)= g) (3 5c)(3 + 5c)= h) (8x3 + 1)(8x3 1)=

107

6. AUTOAVALUACI 1. Completa: MONOMI COEFICIENT PART LITERAL GRAU VALOR NUMRIC x=2 3 a=3 y=-1 x=3 y=0 t=-2 y=1 3x 5 12y3 1 zy5 -25t6y3

2. Redueix els termes semblants: a) 3a 12a + 30a = b) 7b + 3b 8b + b = c) 14ab + 18 ab 12ab + 12ab + ab = d) 46x 25x + 23x = 3. Calcula: a) a3 : a = b) 14c6 7c4 = c) 3x3 : x2 = a) 5x , si x = 3 b) 4x2 3, quan x = 2 c) 10a3 3a2 , en el cas que a = 2 d) 2x3 1, quan x = 5. Extrau factor com: a) 3ab + 2a = b) 4xy + 2y2 = c) 14x2y2 7xy = 6. Calcula: a) b) (x + 2)2 = (a 3b)2 = 108 d) a2 ab + a = e) 4a 9a2 + 5a + 10a2 =
1 2

d) b5 : 2b = e) 6x4y :2x3 = f) 6x7 2x4 =

4. Calcula el valor numric de les expressions segents en els valors que sindica:

c) d) e) f) g) h)

(4x + 5y)2 = (5x2 + 3y)2= (x + 3)(x 3)= (x2 +1)(x2 1)= (4 + 3z)(4 3z)= (10 5y3)(10 + 5y3)=

7. Si P(x) = 4x3 -3x2 + 1 i Q(x) = 3x3 3x 4, calcula: a) P(x) + Q(x) = b) Q(x) P(x) = c) 3P(x) 2Q(x) = d) P(x) Q(x) = e) Q(x) : 3x =

109

UNITAT 8: EQUACIONS
1. DEFINICIONS BSIQUES 1.1. ELEMENTS DUNA EQUACI 1.2. SOLUCIONS DUNA EQUACI 1.3. EQUACIONS EQUIVALENTS 2. EQUACIONS DE PRIMER GRAU 2.1. 2.2. 2.3. 2.4. EQUACIONS IMMEDIATES EQUACIONS AMB ESPRESSIONS POLINMIQUES EQUACIONS AMB PARNTESIS EQUACIONS AMB DENOMINADORS

3. PROBLEMES 4. EQUACIONS DE SEGON GRAU 5. AUTOAVALUACI

110

1. DEFINICIONS BSIQUES Una equaci s una igualtat entre expressions algebraiques la qual s certa noms per alguns valors (desconeguts) de les parts literals o lletres. Les lletres, el valor de les quals es desconeix, sn les incgnites de lequaci. Una equaci en pot tindre una o ms. Resoldre una equaci s trobar els valors de la (o de les) incgnita que fan certa la igualtat. 1. Cerca per tempteig el valor de la x que fa certa cada una de les segents igualtats: a) x 2 = 8 b) 2y = 10 c) 5 + x = 12 x d) 8 4 e) 4 x = 6 f) 2x + 4 = 8 1.1. ELEMENTS DUNA EQUACI Membres duna equaci: sn cada una de les expressions que hi ha a lesquerra i a la dreta de ligual. Exemple: 2x 7 = 3x 5 10
esquerra (1r membre) dreta (2n membre)

x 1 1 4 h) 3x 4 = - 4

g)

i) 4 + 2 = - x j) 4a 7 = 13

Termes dun membre: cada un dels sumands dun membre. 3x 5 10 Exemple: 2 x 7

terme terme terme terme terme

Incgnites: sn les lletres que apareixen a lequaci. Pot tir-ne una o ms. Exemple: 3y + 9 = 3x. Les incgnites sn y, x Terme independent: el nombre que no t lletra. Exemple: 3y + 9 = 3x. El terme independent s 9. Grau duna equaci: s el major dels graus dels monomis que formen lequaci una vegada reduda. Exemple: 3x2 + 2x = x4 x2 9 3x 2 2 x x 4 x 2 9 0 x 4 4 x 2 2 x 9 0 . El grau s 4.

111

2. Digues de quin grau sn les segents equacions, quines sn les incgnites i quin s el terme independent: a) 3xy2 3x = 5 +3xy2 b) 4 x 5 x x 2 4 x 5 6 6 c) 4 x 5 x x 2 6 5 2 5 d) 4 y y 5y 6 8 3 e) y y x 4x 3 f) 4 x x 9 x 2 4 x 2 7 g) 4 x 5 x x 2 4 x 5 6 Grau: Grau: Grau: Grau: Grau: Grau: Grau: Incgnita/es: Incgnita/es: Incgnita/es: Incgnita/es: Incgnita/es: Incgnita/es: Incgnita/es: Terme independent: Terme independent: Terme independent: Terme independent: Terme independent: Terme independent Terme independent:

1.2. SOLUCIONS DUNA EQUACI

Sn els valors de les incgnites que fan certa la igualtat. Exemple: x = 4 s una soluci de 2x 1 = 11 x, ja que, si substitum 8 1 7 7 7 OK!! x = 4, la igualtat s certa 24 1 11 4 En canvi, x=0 no ho s, ja que, si substitum x=0, 20 1 11 0 0 1 11 1 11 NO S CERT!!!

1 11

NOTA: El grau duna equaci coincideix amb el major nombre de solucions que aquesta pot tenir. Aix, una equaci de 1r grau tindr, com a mxim, una soluci. Noms hi ha una excepci a aquesta afirmaci: quan lequaci t un nombre infinit de solucions.

3. Substitueix els valors de x a les equacions i indica si s o no una soluci:

2x 1 x 3
x 1 x 2 x 4

3x 1 3 2 x

4. Comprova que x = 3 s soluci de lequaci: 7 2 x 3x 8 5. Comprova que y = 2 s soluci de lequaci: 2y + 3 = 1 + y 1 6. Comprova que x = s soluci de lequaci: 4x 1 = 2x 2 2 7. Comprova que x = s soluci de lequaci: 4x 6 = 7x 4 3 8. Comprova que y = -2 s soluci de lequaci 2 (3x + 1) = 5x 9. Comprova que x
5 2 x 1 3x 9 s soluci de lequaci 4 4 2 x 3

112

1.3. EQUACIONS EQUIVALENTS Dues equacions sn equivalents quan tenen la mateixa soluci. Exemple: 2x + 1 = 5 soluci x = 2 4x = 8 soluci x = 2

10. Digues quines de les segents equacions sn equivalents (primer troba la soluci per tempteig): a) 4x = 20 b) 10 x = 2 c) 10 x = 5 d) 2x + 1 = 9 e) 4 + 3x = 19 f) 2x = 16 g) x 6 = 2 h) 2x 10 = 2 i) 10 = 2x j) 2x 1 = x + 4

2. EQUACIONS DE PRIMER GRAU Una equaci de primer grau amb una incgnita s una equaci on la nica incgnita va elevada a 1. Exemple: 2x + 3 = 5 s una equaci de 1r grau 4 6y = 3 y s una equaci de 1r grau 4xy 8 = 3 No s una equaci de 1r grau. NOTA: generalment, la incgnita daquestes equacions sexpressa amb la lletra x. 11. Indica quines de les segents equacions sn equacions de 1r grau: a) 3y - 5y = 5 - 3x b) 4t + 6t = 7t + 1 c) -5x2 9x = 45 d) 7 8x = 6 e) -3x + 6 = 12x 3 f) xt + 2xt = 4 g) 4x -5x h) -4a + 9a = 456 i) 5g 9k = 8 j) 5f + 7f

2.1. EQUACIONS IMMEDIATES Per resoldre una equaci de 1r grau amb una incgnita, cal allar la incgnita. s a dir, deixar-la tota sola a un dels membres: Per allar la incgnita shan de tenir en presents algunes normes: I.- Si un terme canvia de membre, canvia de signe. s a dir: el que suma passa a laltre costat del signe = restant. I a la inversa, el que resta passa sumant.

113

Exemple 1: x 4 Exemple 2: x 4

5 5

x x

5 4 5 4

x 1 el 4 ha canviat de membre x 9 el -4 ha canviat de membre

II.- Si un nombre multiplica a la incgnita, passa a laltre membre dividint. Mentres que, si un nombre divideix a la x, passar a laltre membre multiplicant. 6 Exemple1: 2 x 6 x 3 2 passa dividint perqu multiplicava a x 2 x Exemple 2: 5 x 54 20 4 passa multiplicant perqu dividia a x 4 NOTA: A la segona norma no hi ha canvi de signe. Fixat: s important tenir en compte els signes; si queda x, per allar la x cal llevar el signe - al 2n membre. Observa lexemple 5 Exemple: x 5 x 5 1 12. Alla la incgnita i calculan la soluci: a) t 5 = 7 d) 1 = x + 5 g)x+
3 4 5

b) 4 + x = 6 e) 5 + x = 3 h) y 6 4 7 2

c) x 9 = - 5 f) x 2 = 2 i)
5 4 x 1

13. Alla la incgnita i calculan la soluci: a) 4x = 8 f) 3x = 6 b) 5x = 25 g) 4x = 24 c) 7x = 14 h) 3 = 4x d) 8 = 2x i) -y = 23 e) 3x = - 18 j) 15x = 3

14.Resol les segents equacions:

x 4 x 4 x 3 x 3 x 3 3 2 x 4 x 6 x 6

a)

b)

c)

d)

e)

2 7

f)

10 6

g)

h)

1 9

114

A una equaci, normalment, tot est mesclat. s a dir, a la incgnita li sumen, resten, multipliquen i divideixen diferents nombres. En aquests casos sha dallar la incgnita poc a poc: 1r . Separar en diferents membres els termes amb x dels termes sense x aplicant la norma I. Termes amb x = termes sense x 2n Agrupar els termes de cada membre. s a dir, es sumen o resten.. 3r . Allar la incgnita aplicant la norma II. 4t Es realitza loperaci que ha quedat. NOTA: Si al 3r pas resulta una fracci la divisi de la qual no es exacta, no es divideix, es deixa en forma de fracci irreductible sempre que no ens indiquin el contrari. Exemples: Resoldrem leqaci 1r pas: 2n pas: 3r pas: 4t pas:

3x 4

8 x

3x x 8 4 4x 12 12 x 4 x 3

separem els termes agrupem els termes allem la incgnita operem

15. Troba la incgnita en cada cas: a) 4x 5 = 3 b) 3x + 6 = - 3 c) x + 7 = 5 6 d) 2x 8 = 4 e) 3 + 4f = - 5 f) 4x 4 = 0 g) 4 + 5x 3 = 6 h) -4x + 4 = - 6 i) 6 + 7a + 2 = 9 j) -x 8 = 5

2.2 AMB EXPRESSIONS POLINMIQUES Quan ens trobem amb incgnites als dos costats de ligual farem: 1r. Passem les incgnites a lesquerra de ligual i els nombres que van sense lletra (terme independent) a la dreta de ligual.

115

2n. Agrupem les incgnites i els termes independents. 3r. Allem la incgnita com hem aprs a lapartat anterior.

Exemple.
3x 4 x 10 3x x 10 4 2x 6 x 6 2 3

16. Troba x en cada cas i verifica la soluci: a) 9 x 3 5 x 1 b) 3x + 6 = 9 + 3x c) 7 8 x d) 5 9 x f) 3 2 x 7 3 x g) 6 5 x 9 3x h) 2 x 6 3x i) 9 x 5 4 x 8 j) 5 7 x 9 x 7

2x 3

x 12

e) 5x + 4 = 4x + 4 + x 17. Resol les segents equacions: a) 3x 5 8 x 8 3x 9 b) 6x + 7 - 2x = 3 + 4x + 4 c) 9 4 x x 6 x 25 4 d) 4 8 x 8 9 x 3x 2 e) 4 5x + 3x = 2 - 2x + 8

f) 4 x 9 5 4 x 8 4 x 7 7 x g) 4 7 x 3x 5 8 x 2 6 x 19 h) 9 5 x 1 x 5 x 6 2 x 4 i) 4 x 2 7 x 1 x 9 7 x 2 11x 8 j) 4x 3 + 5 + 3x = - 8x + 10 + 7x 8

Desprs de resoldre una equaci ens podrem trobar amb 3 casos respecte la soluci: - T una soluci: x = nombre 6 Exemple: 3x 6 x 2 3 - T infinites solucions: 0x = 0 0 = 0 Exemple: 3x x 3 1 2 x 4 3x x 2 x 4 3 1 0 x 0 nombre - No t soluci: 0x = nombre x = 0 Exemple: 4 x 1 3x 5 x 4 x 3x x 5 1 0 x 4 18. Dels dos exercicis anteriors digues si tenen una, cap o infinites solucions.

116

2.3 EQUACIONS AMB PARNTESI Per resoldre equacions amb parntesi, seguirem els segents passos: Selimina el (o els) parntesi, tenint en compte: Si davant el parntesi hi ha un signe +, el que hi ha dintre el parntesi no canvia quan el llevem. Per exemple: 2 + (x 3) 10 2 + x 3 = 10 Si davant el parntesi hi ha un signe - , el que hi ha dintre el parntesi canvia de signe quan el llevem. Per exemple: 1 3x 4 x 5 (4 x) 1 3x = 4x + 5 4 + x Si davant el parntesi hi ha un nombre que multiplica al parntesis, es multiplica el nombre per tot el que hi ha dintre el parntesi. Aix, al mateix temps eliminem el parntesi cal tenir en compte el signe del nombre que multiplica al parntesis. Per exemple: a) 7 3(2 x) 3 x 9 2 x 7 + 6 +3x 3x = 9 + 2x b) 15 x 5( x 1) 120 5 x 15x 5x + 5 =120 5x Resulta una equaci amb expressions algebraiques sense parntesi, que es reoldr tal com sha vist a lapartat 2.2 19. Resol les segents equacions: a) 3x ( x 2) 3 b) 2 x 4 c) 2( x 1) d) 3( x 1)
7

3 ( 4 x 7) 2 x x 6 6 x 8

e) 6 3( x 2)

20. Resol les equacions: a) 1 (4 x) 3 x 1 b) - 3( x 2) c) 1 3x

2x 1 x)

4 x 5 (4

d) 15 x 5( x 1) 120 5 x e) x 2 (2 x)
2 x 1 (1 2 x)

117

21. Resol les equacions: a) 2(3 x 5) 7 4 x 5( x 2) 4 b) 22 + 3 x - ( 2 x - 17) = 65 c) 7( x 5) 2(4 x)

4 x 13

d) 4 x + 31 - ( 7 x - 69) = 58

2.4 EQUACIONS AMB DENOMINADORS Per resoldre equacions amb denominadors, cal seguir els segents passos: Eliminar els parntesi (si nhi ha), tal com sha vist a lapartat 3.3. Eliminar els denominadors: - Calculem el m.c.m de tots els denominadors de lequaci per escriure-les amb el mateix denominador. - Dividim el m.c.m pel denominador original de cada fracci i multipliquem pel numerador original de cada fracci. Aix obtenim els nous numeradors. - Quan tots els termes de lequaci tenen el mateix denominador, el podem eliminar tenint en compte el signe que precedeix cada fracci: Si davant de la fracci hi ha un + , quan eliminem el denominador, no canvia el numerador. Si davant de la fracci hi ha un -, quan eliminem el denominador, tots els termes del numerador canvien de signe. Fixat: quan al numerador hi ha una suma de monomis, la fracci fa el paper dun parntesi. Resulta una equaci amb expressions algebraique com les vistes a lapartat 2.2.

22. Resol les segents equacions: x a) 5 2 d)

7x 4 21

b)

x 12 3
2x 5 15 3

c)

2x 4

e)

f)

6 2x 4

118

23. Resol: a)
3x 4 2x 6 9 6 6 9

c)

4x 15 8 14

7 6 4x 21

b)

d)

24. Resol: a)
3x 10 1 5 4

b)

4x 5 8

5x 12

c)

2x 3

x 6

d)

6x 15

12 30

12 5

25. Resol: x 2 x 1 a) 4 2 3 b)
x 5 2 x 3 6 2

c)

3x 1 5

x 1 3

d)

2 x 3 3x 1 9 12

26. Resol: a)
4x 6 6 3x 9 18

b)

4x 6 5
x 1 4

2x 3 3
x 2 3

4x 6 6

c)

x 3 x 1 2 3x 5 6 3 14 0

d) 5 x

3 4x 2 x 1 2

e)

x 3 7

f)

4x 1 2x 3 8
2x 4 6 3x

5x 4 4
x 2 15

2x 5

g)

119

27. Resol: a)
2( x 1) 9 6 2x 3 1

b) 2( x 1)
x 2 8
x 2 3

x 3 1 2x 2 6

c)

3( x 6) 4

d)

x 1 5( x 4) 1 6 9 3x 1 5 4 3 3( x 1) 10 1 x 2 6 x 3

e) 2( x 1)
2( x 3) 5

f)

x 4 ( x 2) 2

g)

2 ( x 3) 5

4x 1 3

3. PROBLEMES DEQUACIONS DE PRIMER GRAU Per resoldre problemes mitjanant equacions de primer grau, el ms important s identificar la incgnita, i desprs saber passar lenunciat del problema a la seva traducci matemtica. 28. Expressa algebraicament i resol lequaci resultant: a) Troba un nombre que augmentat en 17 doni 43. b) Troba un nombre que disminut en 46 doni 81. c) Troba un nombre que multiplicat per 15 doni 135. d) Troba un nombre que multiplicat per 7 i sumat 5 al resultat doni 96. e) Troba un nombre que dividit per 9 i restant 6 al resultat doni 5. f) Quin s aquell nombre que el seu doble ms el seu triple dna 90? g) El doble dun nombre ms 5 s igual al seu triple menys 19. Quin s? 120

29. Expressa algebraicament i resol lequaci resultant: a) Els 3/4 dun nombre s 27. Quin nombre s? b) Els 5/7 dun nombre s 40. Quin nombre s? c) Quin nombre augmentat en 2/5 dell mateix dna 35? d) Quin nombre disminut en 1/3 dell mateix dna 42? e) Un nombre augmentat en els seus 2/3 ms els seus dna 58. Quin s? 30. Troba un nombre tal que en restar-li 31 doni com a resultat 13. 31. Troba un nombre que sumat a 15 doni el triple de 23. 32. Amb 7 bitllets iguals tenim 350 euros. Quin s el valor de cada bitllet? 33. Quin nombre multiplicat per 7 dna 245? 34. Si al doble dels diners que tinc li sumo 72 euros, obtinc 196 euros. Quants diners tinc? 35. Si un nombre hi restes 15 i el resultat el divideixes per 3 obtens 20. De quin nombre es tracta? 36. Si al nombre de cromos que t lElvira li sumes 17 i el divideixes per 2, obtens com a resultat 16. Quants cromos t? 37. La meitat dels conills duna gbia sumen 36 potes. Quants conills hi ha? 38. A 1r dESO hi ha 13 noies ms que nois. Si en total hi ha 83 alumnes, quantes noies hi ha? 39. El triple de ledat que tenia en Jordi fa 4 anys s el doble de la que tindr daqu a 8 anys. Quina s ledat actual den Jordi? 40. Una mare t 49 anys i la seva filla, 26. Quants anys fa que ledat de la mare era el doble que la de la filla? 41. El permetre dun quadrat fa 44 m. Quant fa de costat? 42. Entre dos amics tenen 87 cromos. Si lun en t el doble que laltre, quants cromos tenen cada un? 43. La suma de dos nombres consecutius s 155. Quins nombres sn?

121

4. EQUACIONS DE SEGON GRAU Una equaci de segon grau sempre es pot expressar de la segent forma: ax2 + bx + c = 0 on a, b i c sn nombres (sempre a s distint de zero) Els termes a, b i c sanomenen coeficients. Per exemple: en lequaci 3 x 2 44. Assenyala en cada cas els coeficients:
x 2 5x 6 0 x 2 9 x 20 0 x 2 6x 9 0 6 x 2 18 x 24 0 x 2 8x 0 x 2 10 x 25 0 4 2 g) x 5x 9 0 3 h) x 2 81 0

5x 7

a= 3

b= 5 c= -7

a) b) c) d) e) f)

a=1

b=-5

c=6

45. Assenyala en cada cas els coeficients a, b i c: a) x 2 10 12 x 25 d) 3 x 2 b) 3x 2 12 x 24

2 10 x 1

c) 16 x 2 104 x
x2 4x 8

25

e) 5 x 12

Resoluci dequacions de 2n grau: Per resoldre equacions de segon grau, sempre que estigui expressada com cal lequaci, aplicarem la segent frmula: ax + bx + c = 0 Per exemple: x= x= x= x=
x1
x2
2

x=
5x 4

b
0

b2 2a

4ac
a= 1 b=5 c=4

5
5 5 2

5 2 414 21 25 16 2 9

5 3 2 5 3 2

2 2

x2

5 3 2

8 2

122

46. Resol les segents equacions de segon grau: a) x 2 5 x 6 0 b) x 2 x 6 0 c) x 2 4 x 21 0 d) x 2 2 x 8 0 x 2 20 x 64 0 e) f) 2 x 2 x 6 0 g) 6 x 2 13 x 5 0 47. Resol les segents equacions de segon grau: a) 2 x 2 32 0 b) x 2 16 x 0 c) 4 x 2 2 x 0 d) 3 x 2 27 0 e) 2 x 2 x 0 f) x 2 25 0 g) 11x 2 44 x 0 48. Resol les segents equacions de segon grau. Recorda que per poder aplicar la frmula lequaci ha destar expressada com cal: a) x 2 5 6 x b) x 2 8 x 105 x 6 c) x 2 d) ( x 3)( x 2) 0 e) x 2 1 4 x 3 f) x( x 1) 11 x 3 g) ( x 1)( x 3) 2 x 2 9 49. Resol: 4 2 a) x 5x 9 0 3 2 2 1 b) x x 3 2 c) 5 x 12 x 2 4 x 8 d) 7 x 2 10 101x 3x 2 e) 5 x( x 1) x 8 f) (3 x 1)(3 x 1) 8 g) ( x 4) 2 ( x 2) 2 h) (2 x 1) 2 5x 1

20

123

5. AUTOAVALUACI 1.- Resol les segents equacions i digues quantes solucions t: a) 5 x( x 1) x 8 b) 4 (x 3) x = - 9 + 3 (x 1) c) 9 8 x 1 d) 3x + 3 = 2x 10 + x 2.- Resol les segents equacions de primer grau: a) 3( x 1) 4( x 3) 22 b) 10 (4 x) 20 ( x 4) c) (3x 4) ( 5 x 3) 0 d) 22 (5 x) 24 ( x 5) 3.- Resol les segents equacions de primer grau: 5 x - 11 a) = 42 2 5 x - 20 40 + 2 x b) = 2 2 2x- 8 4+ 2x c) = 30 2 11
x 1 x 5 3x 3 3 5 6 4.- Expressa algebraicament i resol lequaci resultant: a) El producte de x per 3 s 15 b) La tercera part de x s 18. c) La tercera part de 2x s 14. d) Dos teros de x sn 6. e) El doble de x menys 3 s 43.

d)

5.- Resol les segents equacions de segon grau: a) x 2 2 x 12 0 2x 2 x 1 0 b) c) 2 x 2 6 0 d) x 2 16 0 1 2 e) x 2x 6 0 2 6.- Resol les equacions: a) 1 8 x 2 0 b) ( x 2)( x 3) 0 c)
x 2
2

d) 21x 100 x 2 21 x e) x 2 10 12 x 25

124

UNITAT 9: SISTEMES LINEALS

1. DEFINICIONS BSIQUES 1.1. 1.2. 1.3. 1.4. EQUACIONS DE PRIMER GRAU AMB DUES INCGNITES. REPRESENTACI GRFICA. SISTEMES DEQUACIONS LINEALS. TIPUS DE SOLUCIONS DUN SISTEMA LINEAL.

2. MTODES DE RESOLUCI DE SISTEMES LINEALS 2.1. 2.2. 2.3. 2.4. MTODE GRFIC MTODE DE SUBSTITUCI MTODE DIGUALACI MTODE DE REDUCCI

3. PROBLEMES

4. AUTOAVALUACI

125

1. DEFINICIONS BSIQUES 1.1 EQUACIONS DE PRIMER GRAU AMB DUES INCGNITES Definici: Una equaci de primer grau amb dues incgnites s una igualtat en la qual apareixen dos valors desconeguts (dues incgnites) amb exponent 1(primer grau). Aquestes equacions reben el nom dequacions lineals. Exemple: a) 2x + 5y = 12 (incgnites: x, y primer grau) b) 5s 9 = 8t (incgnites: s, t primer grau) c) 3y2 6x = 9 (incgnites: x, y segon grau NO S EQUACI DE PRIMER GRAU AMB DUES INCGNITES) d) 4z3 + z 1 = 5 (incgnites: z NO S EQUACI DE PRIMER GRAU AMB DUES INCGNITES) 1. Digues quines daquestes igualtats sn equacions lineals: RECORDA: Han de ser de primer grau i amb dues incgnites. a) 5x + 7y = 8 d) 5 + 7x = 9t 2 b) 6x + x = 3 e) 4x 8 = 6x c) 4z 8t -1= 0 f) 5t3 + 7t 3 = 0 2. Expressa mitjanant una equaci lineal: a) b) c) d) e) La suma de dos nombres diferents s igual a 3. La suma dun nombre ms el doble dun altre nombre s 4. El triple dun nombre menys un altre nombre s igual a -1. La diferncia dun nombre i la meitat dun altre s 10. A ledat de Joan li restem sis unitats i el resultat s la quinta part de ledat de son pare. f) La tercera part dun nombre ms una unitat s la quarta part dun altre nombre. La soluci duna equaci lineal est formada per dos valors, un per cada incgnita, que compleixen lequaci lineal. Exemple: 13) 5s 9 = 8t soluci: s=1 t = - 1/2 14) 3y 6x = 9 soluci: x = -3 y=-3 ATENCI: Una equaci lineal t infinites solucions, ja que qualsevol parell de valors que compleix lequaci lanomenarem soluci. Exemple: 2x + y =10 soluci 1: x = 0 y = 10 soluci 2: x = 1 y=8 soluci 3: x = - 1 y = 12 Aix, successivament, podrem trobar ms solucions de lequaci. 126

3. Calcula una soluci de cadascuna daquestes equacions lineals: a) 5x + 7y = 8 b) 6x + y = 3 c) 4z 8t -1 = 0 d) 5 + 7x = 9y e) 4y 8 = 6x f) 5t + 7s 3 = 0

4. Comprova si el parell x = 1 i y = 2 s soluci dalguna daquestes equacions lineals: a) x + 2y = 5 b) 3x y = 2 c) 3x + 4y = 11 1.2 SISTEMES DEQUACIONS LINEALS Un sistema dequacions lineals est format per dues equacions lineals. Per exemple: x y 6 d) x +2y = - 1 e) 7y 2 = 2x f) 9x y = 7

x 3 2 y
La soluci del sistema dequacions ser la soluci comuna a ambdues equacions. Per exemple: x y x + y = 6 solucions de lequaci: 0 6 1 5 4 2 -x +3y = 2 solucions de lequaci: x 0 4 1 y 2/3 2 1

La soluci del sistema

x y 6 s x = 4 i y = 2 x 3 2 y

5. Resol els segents sistemes, cercant la soluci comuna a ambdues equacions del sistema lineal:

a)

2 y 5 x 3 2 7 y x

b)

2x 3y

23

5 x 6 y 17

c)

3y 7x 5x 2 y

9 23

127

6. Expressa mitjanant un sistema dequacions lineals: a) La suma de dos nombres s 5, i la seva diferncia s 1. b) El doble dun nombre ms la meitat dun altre nombre s 4.I el primer nombre ms el triple del segon nombre s 10. c) Si a una cistella de taronges li afegim 4 taronges s el doble del nombre de pomes duna altra cistella, per la diferncia entre el nombre de taronges i el nombre de pomes s 10. 1.3 TIPUS DE SOLUCIONS DUN SISTEMA LINEAL Quan resolem un sistema dequacions lineal poden ocrrer diferents casos: Que el sistema tingui una soluci, s a dir, un valor per cadascuna de les diferents incgnites (sistema compatible determinat). Que el sistema no tingui soluci, s a dir, que no trobem cap soluci comuna a les dues equacions (sistema incompatible). Que el sistema tingui infinites solucions, s a dir, que totes les solucions de les dues equacions coincideixin (sistema compatible indeterminat).

7. Resol els segents sistemes lineals, i digues de quin tipus sn:

a)

5 y 1 x 9 2 y 7 x

b)

2 y 9 x 2 y 1 x

c)

2 x 2 y 10

IMPORTANT!!!
De vegades tenim que modificar els sistemes lineal, ja que nosaltres sempre voldrem les incgnites a lesquerra i els nombres a la dreta. SISTEMES DEQUACIONS LINEALS AMB PARNTESIS. De vegades ens trobarem sistemes lineals daquest tipus:
2( x y) 3 y x 11 2 y y 3(2 x)

5 y 2x 3

Aqu el que hem de fer s: 1r. Llevar els denominadors fent el mcm. 2n. Passar les x i les y a lesquerra de ligual, i els nombres a la dreta. 3r. Agrupar. 4t. Una vegada que est com sempre, resolem pel mtode que ms ens agrada o pel mtode que digui lenunciat.

128

SISTEMES DEQUACIONS LINEALS AMB DENOMINADORS. De vegades ens trobarem sistemes lineals daquest tipus: x 3 y 1 6 2 3 x 1 y 3 4 2 5 Aqu el que hem de fer s: 1r. Llevar els denominadors fent el mcm. 2n. Passar les x i les y a lesquerra de ligual, i els nombres a la dreta. 3r. Agrupar. 4t. Una vegada que est com sempre, resolem pel mtode que ms ens agrada o pel mtode que digui lenunciat.

2. MTODES DE RESOLUCI DE SISTEMES LINEALS 2.1 MTODE GRFIC 8. Representa als eixos de coordenades els segents punts:

A(2,1), B(-3,2), C(-1,-1), D(4,-3), E(3,0), F(0,4), G(-1,0), H(0,-2)

9. Troba les coordenades dels punts representats en aquesta figura:

129

10. Substituu els valors de x en les equacions donades i calcula la y. Desprs escriu els resultats en les taules donades. a) y
4x 3

b) y

11x 3

x
-1 0 1 2

X
-1 0 1 2

11. Donada la segent equaci : x + y = 5 a) Allar la y b) Completar la taula de valors de x i y que compleixen la equaci c) Representar els punts de coordenades (x,y) que han sortit als eixos de coordenades d) Unir els punts per veure en quina lnia es troben x -4 -3 -2 -1 0 1 2 3 4 5 6 y

12. Alla la y en les segents equacions: a) 2 x

y 7

b) x 2 y

c) 3x 4 y

Per resoldre un sistema lineal pel mtode grfic farem les segents passes: 1r. Allarem y a la primera equaci i allarem y a la segona equaci. 2n. Dibuixarem cada equaci en els mateixos eixos, com hem aprs en apartats anteriors: - Farem un taula de valors. - Dibuixarem els punts obtinguts. 3r. La soluci del sistema dequaci lineal s el punt de tall de les rectes que representen cada equaci (t una nica soluci)

130

ALERTA!!! De vegades no obtenim un punt de tall, pot passar: - Que les rectes siguin paralleles (que no tinguin cap punt en com), en aquests cas el sistema no t soluci. - Que les rectes siguin la mateixa recta, en aquest cas el sistema t infinites solucions. EXEMPLE: 2 3 1 y x

5 2 x y

1r Allem y a la primera equaci i y a la segona equaci: 1 3x (1) 2 y 1 3x y 2 1 5x (2) 2y 1 5x y 2 2n Fem una taula de valors per a la primera equaci i per a la segona equaci. I dibuixem els punts per desprs traar les rectes. x 0 1 -1 y
1 2 0,5

x 0

y
1 2 0,5

-1 2

1 -1

-3 2

3r La soluci s el punt dintersecci: (-1,2), s a dir, x = -1; y = 2.

131

13. Resol grficament:

a)

y 2x 1 y 3 3 x 2x y 3 x y 3

c)

3 y 3 x y x 5

b)

14. Representa grficament i escriu la soluci: 2( x y ) 3 y x 11 2 y a) 5 y 2 x 3 y 3(2 x) b)

x 3 y 1 6 2 3 x 1 y 3 4 2 5

2.2 MTODE DE SUBSTITUCI Per resoldre un sistema lineal pel mtode de substituci farem les segents passes: 1r. Allem una incgnita en una de les equacions. 2n. Substitum a laltra equaci. 3r. Resolem aquesta equaci. 4t. Daquesta forma obtenim una incgnita, per nosaltres volem saber el valor de dues incgnites, per aix hem de substituir aquest valor obtingut a una de les equacions de lenunciat. EXEMPLE: 2 3 1 y x

5 2 x y 1 1r Allem x a la primera equaci: 1 2y 3x 1 2 y x 3 2n Substitum a la segona equaci: 1 2y 5 2y 1 3 3r Resolem: 1 2y 5 10 y 5 2y 1 2y 3 3

3 3 8 5 10 y 6 y 3 10 y 6 y 3 5 4y 8 y 2 4 4t Ara anem a la primera equaci del principi i substitum el valor de y que s el que hem esbrinat: 2 y 3x 1 2( 2) 3x 1 4 3x 1 3x 1 4 3x 3 3 x 1 3 Ja tenim la soluci: x = -1; y = 2 1
132

5 10 y 3

6y 3

15. Resol els segents sistemes dequacions, mitjanant el mtode de substituci:

a)

x y 8 2 y 11 x 2 3 6 x y 4 5 8 x y x y 6 x y 4

d)

x x

y y

8 2

b)

e)

x 2 y 18 y x 3 2 y x 15 x y 6

c)

f)

16. Resol els segents sistemes dequacions, mitjanant el mtode de substituci: a)

y 3x 10

3( x 2) 2( y 1) 12

x y 4 d) 3 x 2y 11

x y 4 b) 5 2 x 3y 21
5x 1 3 y 4 3 7 2 c) 5 y 2 3x 1 4 4 5

e)

3( x 1)

y 4 4

2 x 4( y 1)

f)

4( x 5) 2 y 10 2 y 3 x 11

133

2.3 MTODE DIGUALACI Per resoldre un sistema lineal pel mtode digualaci farem les segents passes: 1r. Allem una incgnita a la primera equaci. 2n. Allem la mateixa incgnita a la segona equaci. 3r. Igualem les dues expressions i resolem aquesta equaci que hem obtingut. 4t. Daquesta forma obtenim una incgnita, per nosaltres volem saber el valor de dues incgnites, per aix hem de substituir aquest valor obtingut a una de les equacions de lenunciat. EXEMPLE: 2 3 1 y x

5 2 x y 1 1r Allem y a la primera equaci: 1 3x 2 y 1 3x y 2 2n Allem la mateixa lletra a la segona equaci, s a dir, la y: 1 5x 2y 1 5x y 2 3r Igualem i resolem: 1 3x 1 5x 1 3x 1 5x 3x 5 x 1 1 2x 2 2 2 2 x 1 2 4t Ara anem a la primera equaci del principi i substitum el valor de x que s el que hem esbrinat: 2 y 3x 1 2 y 3( 1) 1 2 y 3 1 2 y 1 3 2 y 4 4 y 2 2 Ja tenim la soluci: x = -1; y = 2
17. Resol els segents sistemes dequacions, mitjanant el mtode de igualaci:

a)

x 2y 6 x 3 1 y
y x 2y x 6 11

d)

x 2y y x 2x 3y 2

13

b)

e)

13

x 2 y 11 3x 4 y x 8y 26 22

c)

x y 9 x 5y 1

f)

134

18. Resol els segents sistemes dequacions, mitjanant el mtode de igualaci:

5 y 3x 15 x 72 5 x

a)

y 1 22 y 3

b)

x 2y 5( x 5)

8x 4 4 y 2 7 3 2 d) x 2 2y 1 2 2 2
x 2 3( y 1) e) 4 2 3( x 3) 5 y 4 4

5 2x y c) 2 3x y

7 1

2.4 MTODE DE REDUCCI Per resoldre un sistema lineal pel mtode de reducci farem les segents passes: 1r. Multiplicarem les equacions per un nombre adequat, de tal forma que una incgnita tingui el mateix nombre a la primera i a la segona equaci, per de diferent signe. 2n. Sumarem terme a terme i aix se nanir una incgnita. 3r. Resolem aquesta equaci. 4t. Daquesta forma obtenim una incgnita, per nosaltres volem saber el valor de dues incgnites, per aix hem de substituir aquest valor obtingut a una de les equacions de lenunciat. EXEMPLE: 2 3 1 y x

5 2 x y 1 1r Colloquem b el sistema i multipliquem per (-1) la segona equaci: 3x 2 y 1 3x 2 y 1 5x 2 y 1 5x 2 y 1 2n Sumem terme a terme i daquesta forma desapareix la y: 3x 2 y 1 5x 2 y 1
2x 0y 2

2 1 2 4t Ara anem a la primera equaci del principi i substitum el valor de x que s el que hem esbrinat: 4 3( 1) 2 y 1 3 2y 1 2y 1 3 2y 4 y 2 2 Ja tenim la soluci: x = -1; y = 2

3r Resolem l'equaci que surt:

2x

135

19. Resol els segents sistemes dequacions, mitjanant el mtode de reducci:

a)

x y 6 x 3 2 y 5 y 1 x 9 2 y 7 x
3x 2 y x y 8 23

d)

3 5 6 x y x 2 2 y 4
x y 0 39

b)

e)

6x 7 y 3x y 17

c)

f)

2x 3 y

20. Resol els segents sistemes dequacions, mitjanant el mtode de reducci:

a)

3 y1x y ( ) 54 x 23 1x ( y) x( ) 3 y x 1 4 1( 2 5x ( )3 ) y x y 5 323 x ( ) y ( )7 x y

2x 3 d) 3x 2

y 4 5 4y 9 3

b)

c)

x 2 x 3

y 5 y 7

1 1

11x 2 y 22 7 e) 3x 21 4y 8 4
61y( 2( 5 ( ) y 2 x) y) 8 3 x y)21 32 ( ) ( x

f) 3. PROBLEMES

Els sistemes dequacions lineals sutilitzen per resoldre problemes en els quals hi ha dues dades desconegudes.

21. Resol els problemes segents mitjanant el plantejament dun sistema dequacions: a) Busca dos nombres que difereixen en 4 unitats sabent que si restem el doble del ms gran del triple del ms petit el resultat s 4. b) He pensat dos nombres que haurs dendevinar. Noms et dir que si sumes 119 al primer obtens el doble del segon i que si restes 22 del segon obtens el triple del primer. c) Busca dos nombres sabent que la suma s 33 i la diferncia, 23. d) Busca dos nombres que sumen 24 sabent que el doble del primer ms el triple del segon s 54. 136

e) Fa 5 anys, ledat de la Snia era el doble de la que tenia en Pau. Daqu a 8 anys, les edats de tots dos sumaran 56. Quants anys t ara cadascun? f) Un nen li diu a un amic: Dnam 5 euros i aix tindrem els mateixos diners tots dos. Lamic li respon amb ironia: S, home... Dnam tu 10 euros i aix jo tindr el doble que tu. Quants diners t cada amic? 22. Un grup de 24 amics i amigues. Sabem que el nombre dallotes s el doble que el dallots. Quants allots hi ha? 23. En Joan ha comprat 3 caramels de fresa i 4 de menta, i ha pagat 11 euros. I en Miquel ha pagat 8 euros per 1 caramel de fresa i 3 de menta. Qu val un caramel de fresa? I un de menta?. 24. A una granja hi ha, entre gallines i conills, 12 caps i 34 potes. Quantes gallines i quants conills hi ha?. 25. Ledat dun pare i la de la seva filla sumen 77 anys. Daqu dos anys ledat del pare ser el doble de ledat de la seva filla. Esbrina ledat del pare i la de la filla. 26. El permetre duna parcella rectangular s de 90 m. Calcula les seves dimensions si s 5 m ms llarga que ampla. 27. Un comerciant disposa de dos tipus de te: de Ceilan, a 52 /kg, i de lndia, a 63 euros el quilogram. Si vol obtenir 100 kg de te a 6 /kg, quants quilograms de te de cada classe ha de barrejar? 28. Un fill t 30 anys menys que el seu pare, i aquest t quatre vegades ledat del fill. Quina edat t cadascun?

137

4. AUTOAVALUACI 1. Realitza la representaci grfica de les segents equacions lineals: a) 2x + y =10 b) x 3y = 15 c) 3x + 5y =14 d) x =7 + 3y 2. Resol grficament:
x 2y 3 y x 3

3. Resol mitjanant substituci: y 3x 10 3( x 2) 2( y 1) 12 4. Resol mitjanant igualaci: x 2y 6

x 3 1 y
5. Resol mitjanant el mtode de reducci: 5 y 1 x 9

2 y 7 x
6. En Joan ha comprat 3 caramels de fresa i 4 de menta, i ha pagat 11. I en Miquel ha pagat 8 per 1 caramel de fresa i 3 de menta. Qu val un caramel de fresa i un de menta? 7. Na Jlia t 12 monedes de 20 cntims i altres de 50 cntims. Si en total t 330 euros, quantes monedes de cada tipus porta? 138

UNITAT 10: FUNCIONS

1. COORDENADES CARTESIANES. 2. CONCEPTE DE FUNCI. 3. CREIXEMENT, DECREIXEMENT, MXIMS I MNIMS. 4. FUNCIONS DE PROPORCIONALITAT. 5. FUNCIONS LINEALS. 6. FUNCIONS CONSTANTS. 7. EXERCICIS. 8. AUTOAVALUACI.

139

1. COORDENADES CARTESIANES. En el joc dels vaixells per indicar cada tirada s'utilitza un conveni: s'enumeren les files (horitzontals) i les columnes (verticals), d'aquesta forma cada casella queda identificada per dos valors. Per exemple A1, B2 o F5.

A1: Aigua B3: Tocat F5: Tocat i enfonsat

Quan sinterpreten grfiques i situen punts del pla, s'utilitza un sistema similar al del joc dels vaixells. Cada punt del pla queda determinat per les distncies a un parell de rectes o eixos perpendiculars. Aquestes distncies s'anomenen coordenades cartesianes. El nom es deu al matemtic i filsof francs Ren Descartes (1596-1650). L'eix horitzontal s'anomena eix d'abscisses o eix de les x i el vertical eix d'ordenades o eix de les y; el punt on coincideixen els dos eixos s'anomena origen de coordenades. Els eixos divideixen el pla en quatre quadrants. Sobre cada eix es tria una mida que representar la unitat. Amb aquesta mida es marquen els eixos a partir de l'origen de coordenades. Cap a la dreta i cap amunt s el sentit positiu i cap a l'esquerra i cap avall, el negatiu. La mida pot ser diferent per cadascun dels eixos. Cada punt del pla t dues coordenades cartesianes (x,y) que l'identifiquen: la x s'anomena l'abscissa i representa la distncia del punt a l'eix horitzontal i la y s'anomena l'ordenada i representa la distncia a l'eix vertical, amb el corresponent signe segons la posici del punt respecte dels eixos.

140

1. Representa grficament els punts: A=(-3,5), B=(4,1), C=(0 , -2), D=( -1, -3), E=( 4, 0), F(0,0) ,G(-1,-2), H(6, -1), I(-2,0), J(0,7)

141

2. Fes una taula de valors de la grfica que fa correspondre a cada valor de l'eix horitzontal mil vegades el seu valor en l'eix vertical, tria l'escala ms adequada per cada eix.

2. CONCEPTE DE FUNCI. Les companyies de telefonia mbil presenten les tarifes de trucades com en el segent exemple:

Quant costaria fer una trucada de cert temps de durada en l'horari normal, per exemple?. Fixa't el cost de la trucada est relacionat amb el temps que duri la mateixa; el cost depn del temps o, el que s el mateix, el cost s funci del temps. Una funci s una relaci entre dues magnituds o variables. Una s la variable independent i laltra, la variable dependent. A lexemple, la variable 142

independent s el temps de cada trucada i la dependent s el seu cost. Hi ha moltes formes de presentar una funci: Mitjanant un enunciat. Amb una taula de valors. Amb una grfica. Amb una frmula.
En lexemple, l'enunciat consisteix en un quadre informatiu amb el preu de les trucades per minut. Fixa't, en el cas de l'horari redut, com es passa d'una forma d'expressi a una altra:

Temps (minuts) 0 1 2 3 Enunciat

Preu de la trucada (en cntims d'euro) 6,85 17,35 27,85 38,35

Taula de valors

Preu de la trucada (en cntims d') = 6,85 + 10,5 minuts Frmula y=6,85 +10,5x Grfica Totes aquestes formes sn equivalents i es pot passar duna a un altra. s a dir, a partir de l'enunciat es pot obtenir una taula de valors, deduir la frmula i fer una grfica de la funci. I tamb, a partir d'una frmula es pot establir un enunciat. Aix com, a partir d'una grfica deduir la frmula. Hi ha grfics que NO corresponen a funcions: aquells on per a un valor de la x es pot obtenir ms dun valor dy. La grfica de la funci s ms precisa quan ms punts es dibuixen. Sobre tot en el cas de funcions els grfics de les quals no sn rectes. RECORDA: per cada valor de la x hi ha un nic valor de y. Si per a un valor de x hi ha ms dun valor de y, NO ES TRACTA DUNA FUNCI. Hi ha 143

grfiques que representen relacions entre variables que no corresponen a funcions, perqu a algun valor de x li correspon ms d'un valor de y. Exercici resolt: Quins daquests grfics corresponen a funcions?

A s la grfica duna funci. B, C i D no corresponen a la grfica duna funci perqu hi ha punts que tenen dos o ms imatges. 3. CREIXEMENT, DECREIXEMENT, MXIMS I MNIMS. Funcions creixents i decreixents: Exemple: quan es fa una reforma, a mesura que augmenta el nombre d'hores de feina, ms elevat ser el cost i si amb ms treballadors, menys temps es trigar acabar-la. Augment d'hores (x) Augment de treballadors (x) Augment del cost (y) Disminuci hores (y)

El primer (temps i cost) s un exemple de funci creixent. Mentre que el segon (treballadors i temps) s un de funci decreixent.

144

Considerem la funci que relaciona les hores treballades per dos picapedrers i el cost de l'obra en euros que ens cobraran. Els treballadors cobren 36 l'hora i el material utilitzat costa 250 . x = temps treballat (hores) y = cost de l'obra () y = 36 x + 250 Observa: si treballen ms hores (x), major ser el cost (y).

A mesura que augmenta el valor de x tamb augmenta el valor de la y. Aquesta caracterstica defineix les funcions creixents. Considerem ara la funci que relaciona el nombre de pintors i el temps que trigaran en pintar un bloc de pisos. El bloc es fora gran i un pintor tardaria 36 dies. x = nombre de pintors y = temps que trigarien (dies)

Observa: si el nombre de pintors augmenta (x), menys temps trigaran en acabar l'obra (y) A mesura que augmenta el valor de x disminueix el valor de la y. Aquesta caracterstica defineix les funcions decreixents. Mxims i mnims: Moltes funcions no sn sempre creixents o decreixents sin que tenen trams de creixement i trams de decreixement. Els punts on passa de crixer a decrixer sn mxims i els punts on passa de decrixer a crixer sn mnims. La funci segent t un mxim al punt (1,2) i un mnim al punt (-1,-2)

145

x -3 -1 1 2

-2

3. Ompli el buit amb la paraula corresponent: Una funci s .......... si en augmentar el valor de la x tamb augmenta el valor de la y.. Una funci s decreixent si en augmentar el valor de la x, el valor de la y .................. .. Quan les funcions venen donades en forma d'enunciat 4. Indica si les funcions segents sn creixents o decreixents: Funci Creixent Considerem la funci que relaciona la longitud del costat d'un quadrat amb la seva rea. Considerem la funci que relaciona la velocitat d'un cotxe i el temps que trigarem en recrrer 700 km. Considerem la funci que relaciona la quantitat d'aigua de mar i la sal que se'n pot extreure. Considerem la funci que relaciona la quantitat de taronges i el preu. Considerem la funci que relaciona lespai recorregut per un cotxe i el temps transcorregut. El cotxe va a una velocitat constant de 90 km/h. Considerem la funci que relaciona la quantitat de dissolvent que hi ha en un litre de producte i la concentraci. Considerem la funci que relaciona el descompte que ens fan en la compra d'un reproductor de DVD's que val 79 i el preu que hem de pagar. Decreixent

146

Quan les funcions venen donades per una grfica 5. Observa les grfiques segents i digues quines sn creixents i quines sn decreixents:

Creixent Decreixent

Creixent Decreixent

Creixent Decreixent

Quan les funcions venen donades amb una frmula 6. Observa les frmules segents i digues quines corresponen a funcions creixents i quines a decreixents: y=x+3 Creixent Decreixent Creixent Decreixent y = 100 - x Creixent Decreixent

7. Observa la grfica segent. Representa la variaci de la temperatura que ha sofert un malalt durant tot un dia.

a. Quina temperatura tenia a les 4h de la matinada?................ I a les 8h?................. b. Entre les 4h i les 8h la temperatura ha pujat o ha baixat? c. Entre les 4h i les 8h la funci s creixent o decreixent? 147

d. Quina temperatura tenia a les 10h del mat?.................. I a les 12h del migdia?.............. e. Entre les 10h i les 12h la funci s creixent o decreixent? f. Podem dir que entre les 14h i les 22h la funci s decreixent? g. Abans de les 16h la funci s.......................(creixent o decreixent) desprs de les 16h la funci s...............(creixent o decreixent) per tant a les 16 h ..................(hi ha un mxim o mnim) i val........ h. Abans de les 20h la funci s.......................(creixent o decreixent) desprs de les 20h la funci s...............(creixent o decreixent) per tant, a les 20 h ..................(hi ha un mxim o mnim) i val........ i. A quines hores hi ha temperatures mnimes? (marqueu amb una creu)

10

12

14

16

18

20

22

j. A quines hores hi ha temperatures mximes? (marqueu amb una creu)

10

12

14

16

18

20

22

Completa la taula segent. Hora De 0h a 4h 4h mnim Funci decreixent que val 37 4. FUNCI DE PROPORCIONALITAT. Al mercat, a les botigues, o al supermercat s un bon moment per exercitar el clcul mental. Quant val una poma que pesa 250 g si el kg va a 2 ? A quant surt el quilo de pernil, si 100g costen 1,65 ? Una llauna de tonyina val 0,75 , l'oferta s 3 llaunes per 2 , quin estalvi suposa? A banda d'ofertes o descomptes, els preus de molts productes sn proporcionals al seu pes. Per exemple, si un quilo de pomes val 2 , dos quilos valdran 4 , tres quilos 6 , etc. En la segent taula de valors es recullen els preus per diferents pesos. El preu i el pes sn dues magnituds directament proporcionals. Si es representen aquests valors en uns eixos de coordenades resulten punts alineats. La recta que passa per aquests punts mostra la relaci el preu i el pes. 148

Preu per quilo: 2 Pes en quilos 0 0,5 1 1,5 2 Preu 0 1 2 3 4

El preu s igual al doble del seu pes, s a dir: Preu = 2 Pes Si x representa el pes, la frmula de la funci corresponent s: y=2x

En aquest exemple la variable independent x representa el pes i no pot prendre valors negatius, per tant, la grfica queda restringida al primer quadrant. Aquest tipus de funci s'anomena funci de proporcionalitat directa i es caracteritza per: tenir una frmula del tipus y = m x. El coeficient m que multiplica a la x s el pendent de la recta que informa sobre la seva inclinaci. La grfica s una recta que passa per l'origen de coordenades. 5. FUNCIONS LINEALS. En els ltims anys ha proliferat la venda de tot tipus de productes per Internet. Ofereixen un descompte sobre el preu normal i te'ls porten a casa. Sn uns grans avantatges, per tamb t els seus inconvenients com s que et cobren el cost del transport i no tens l'assessorament del personal de la botiga. Anem a analitzar la part econmica en un cas concret.

149

Compres per internet: Na Marta s aficionada a les plantes i necessita fertilitzant. A la botiga val 35 el kg mentrestant que per Internet, 25 /kg ms 5 pel transport de tota la comanda. Tant a la botiga com per Internet accepten devolucions, per no tornen els diners del transport. Completa els espais : A LA BOTIGA Preu del kg: 35 Transport: 0 Pes (kg) 0 1 2 3 4 Import () 0 35 7 105 14 VENDA PER INTERNET Preu del kg: Transport: Pes (kg) 0 1 2 3 4 Import () 5 12 15

Observa que si la Marta compra el doble de fertilitzant haur de pagar el doble. La frmula d'aquesta funci s: Import = 35 pes y = 35 x

Observa que no es compleix que si compra el doble de fertilitzant pagar el doble. La frmula d'aquesta funci s: Import = y= x+ pes +

Observa que en el primer cas tenim una funci de proporcionalitat directa:

Si doblem, tripliquem,... el pes, aleshores l'import queda duplicat, triplicat,... La frmula s del tipus y = m x. La grfica s una recta que passa per l'origen de coordenades.

En canvi, en el segon cas, no es dna cap d'aquestes afirmacions. Es tracta d'un nou tipus de funci anomenat funci lineal . Les funcions lineals es caracteritzen per: Tenir una frmula del tipus y = m x + n. m s el pendent de la recta i n s lordenada en lorigen, s a dir, n t el valor de y quan x = 0. La grfica s una recta que no passa per l'origen de coordenades.

150

8. Un agent dassegurances duna empresa asseguradora (A) guanya un mnim de 400 al mes i , a ms a ms, 12 per cada assegurana que contracta. Lagent duna altra asseguradora (B) guanya 20 per cada assegurana contractada, per no t sou fixe. a) Expressa la frmula de la funci que relaciona el nombre dassegurances contractades amb el sou que rep lagent, en cada asseguradora. b) Dibuixan les dues grfiques en els mateixos eixos de coordenades. c) Quantes assegurances ha de contractar lagent de lasseguradora B per guanyar ms que lagent de lasseguradora A? 6. FUNCI CONSTANT. Un cas especial de funci af sn les funcions constants. Un exemple podria ser la relaci entre el temps (en hores) que estem en un parc temtic i el preu que ens cobren. Sigui quina sigui l'estona que estiguem haurem de pagar el mateix preu, 36. Taula de valors: Temps Preu (h) () 1 36 2 36 3 36 4 36 5 36 6 36 7 36 Frmula: y = 36 Fixat: A la taula es veu que per qualsevol valor x, la y s 36. La representaci grfica s una recta horitzontal. A la frmula no hi ha x, el pendent s 0. s a dir, y = 0x + 36 = 0+36 =36 Aquestes sn les caracterstiques de les funcions constants. Grfica:

9. Hem representat grficament quatre funcions, per no sabem quina grfica correspon a cada frmula. Completa la taula

151

Frmula

,y ,y 10. Representa grficament les funcions y 3 0 dordenades.

1 un mateix eix en

7. EXERCICIS. 11. Gradua els eixos de coordenades de -10 a 10 i dibuixa els punts A=(3,0), B=(5,0), C=(-3,-4), D=(4,-2), E=(0,-3), F=(1,4), G=(0,1) i H=(-1,4).

12. Completa la taula segent indicant a quin quadrant pertany cada punt.:
Punt Quadrant o eix

152

13. La grfica segent representa la relaci entre el nombre de fotocpies i el seu preu. Cada fotocpia val 0,03 . Fes una taula pels valors que s'indiquen a la grfica. Quina s la frmula de la funci?

Cpies

preu

14. Construeix una taula de valors de la funci y = x2 (agafa primer els valors enters de x des de -3 fins a 3) i representa el grfic daquesta funci.

15. Completa la taula de valors corresponent a la grfica de les tarifes del prquing.
Cost ()

Temps de 0 a 30 min de 30 min a 1 h de 1 h a 1h i 30 min de 1 h i 30 min a 2 h de 2 h a 3 h de 3 h a 4 h

16. A una sortida, un ciclista mant una velocitat constant de 20km/h durant les 3 primeres hores. La mitja hora segent, redueix la velocitat fins a 15km/h per mantenir-se amb aquesta velocitat mig hora ms. Les darreres 2 hores a viatja a 10km/h. a ) Representa en un grfic la velocitat del ciclista en funci de les hores. b) Quants kilmetres ha recorregut el ciclista la 1a hora? I la 2a? c) Quantes hores ha durat la sortida? d) Representa en un grfic els kilmetres recorreguts en funci de les hores.

153

17. Completa la taula de valors corresponent als preus de les copisteries ARTIS i RUBEN. ARTIS
cpies preu ()

RUBEN
preu ()

10 20 25 30 40

18. Dibuixa la grfica d'una funci creixent i una altra duna funci decreixent en diferent eixos de coordenades. 19. Observa les frmules segents i digues quines corresponen a funcions creixents i quines a decreixents. Justifica la teva resposta
Funci Creixent o decreixent? Justificaci

y=x+3

y=

x 2

y = 100 x 20. Fes les taules de valors corresponents a les funcions f(x) = x i g(x) = 4x i dibuixa en els mateixos eixos de coordenades les rectes corresponents a ambdues funcions. Agafa com a valors de x dos de positius i dos de negatius.

154

21. Realitza el grfic tres rectes de pendent positiu (utilitza colors diferents) i anota, per cadascuna delles, un punt de la recta diferent del (0,0), el seu pendent i la seva frmula. Fixa't com varia el pendent de les rectes segons la seva inclinaci.
Frmula Pendent Punt

22. Dibuixa tres rectes de pendent negatiu (utilitza colors diferents) i anota per cadascuna un punt pel que passi diferent del (0,0), el seu pendent i la seva frmula. Fixa't com varia el pendent de les rectes segons la seva inclinaci.
Frmula Pendent Punt

23. Dibuixa una recta i la seva simtrica respecte leix dordenades, fes la taula de valors de cadascuna i escriu la seva frmula. 24. Et proposem que facis una petita investigaci. Es tracta d'esbrinar quina relaci 1 hi ha entre una funci af del tipus f(x) = mx + n i una del tipus f(x) = x+p m 1 on m, n i p sn nombres qualssevol. Observa que una t pendent m i l'altra . m Quin ha estat el resultat de la teva investigaci? 25. Qu tenen en com les frmules i les grfiques d'aquestes parelles de funcions? a. f(x) = 4x - 3 i g(x) = 4x + 9 b. f(x) = -2x + 6 i g(x) = 7x + 6

26. Dues rectes al pla es tallen o sn paralleles. Quina relaci t aquest fet amb el pendent d'una recta? Si sabem les frmules de dues rectes com podem saber si es tallen o sn paralleles sense fer la representaci grfica? 27. Un cop has vist la representaci grfica de moltes funcions afins t'haurs adonat que algunes sn creixents i d'altres sn decreixents. Com es pot saber si una funci af s creixent o decreixent a partir de la seva frmula? 155

28. Escriu un exemple concret de funci constant, amb la taula, grfica i frmula corresponent. Dna-la en forma de grfica, taula i frmula: 29. Escriu les taules de valors corresponents a les funcions f(x) = 2x 2 i g(x) = -x2 i dibuixa les grfiques daquestes funcions: 30. Joan dibuixa rectangles en els quals el llarg s tres vegades l'ample. Escriu l'equaci que dna el llarg corresponent a un ample i representa-la. 31. Troba alguns punts de la funci y = 2x - 1 i representa-la. 32. Representa les funcions segents, indica quin tipus de funci s i assenyala quin s el seu pendent: 2 x 5 x a) y b) y 3 33. Com s la representaci grfica de la funci y = 5? Representa-la. 34. Pere ha comprat taronges al preu de 3 /kg. Escriu l'equaci corresponent i representa-l

35. Observa la representaci grfica d'aquesta funci i sense fer cap clcul, indica quina s la seva equaci:

36. Deu quilos de tomtigues valen 16. a) Quines variables hi relacionem? b) Expressa la funci de totes les maneres possibles (frmula, grfica i taula de valors). c) Quin tipus de funci s? d) Quant val un sac de 7kg de tomtigues? 37. La temperatura en un lloc de lAntrtica, a les 12h, s 5C i cada hora baixa 4C. a) Expressa la funci de totes les maneres possibles. b) Quin tipus de funci s? c) Quina temperatura fa a les 19h? 38. En un parc datraccions, lentrada val 20. En Joan ha muntat a 4 atraccions i ha pagat 32 en total. a) Quines variables hi relacionem? 156

b) Expressa la funci de totes les maneres possibles ( frmula, grfica i taula de valors). c) Quin tipus de funci s? d) Quant valdr entrar al parc i muntar a 6 atraccions? 39. Na Maria ha pagat 740 per 6 mesos de lloguer dun pis. Si cada mes ha pagat el mateix, amb una fiana inicial de 140: a) Quines variables hi relacionem? b) Expressa la funci de totes les maneres possibles ( frmula, grfica i taula de valors). c) Quin tipus de funci s? d) Quant costaria llogar el pis durant 8 mesos?

157

8. AUTOAVALUACI 1. Na Marta ha pagat 110 per apuntar-se tres mesos a nataci, incloent-hi la matrcula de 50. Estudia i representa la funci nombre de mesos i preu i determina quant li costar assistir-hi 10 mesos. Quant de temps hi estaria apuntada si hagus pagat 290? a) 250 i 11 mesos b) 225 i 11 mesos c) 250 i 12 mesos d) 275 i 12 mesos

2. Quina funci no s proporcional? a) y

4x

b) y

2x

c) y 2x 1

d) y

7x

3. Quina funci s af? a) y

45 1 x

b) y

2 x

c) y 2x 3

d) y

7x

6x : 4. La funci y a) Sempre s creixent. b) Sempre s decreixent. c) No representa una funci. d) De vegades creix i daltres decreix.

5. El punt 0, 3 pertany a la funci: a) y

6x

b) y 7x 3

c) y 2x 1

d) y

7x

6. Quin punt no pertany a la funci dequaci 2x 3y 6? a) (0,2) b) (3,0) c) (-3,4) d) (-4,3)

7. Per polir un terra de parquet ens cobren 60 de desplaament i 5 per metre quadrat. La funci que relaciona el cost final y i els metres x s:
x a) y 5 60 x b) y 60 5 x c) y 5 60

d) y = 5x

8.Representa les segents funcions: a) y

x 2

b) y

3x

c) y

158

UNITAT 11: SEMBLANA

1. FIGURES SEMBLANTS 2. ESCALES, PLNOLS I MAPES 2.1 ESCALA 2.2 PLNOLS I MAPES 3. TEOREMA DE TALES 3.1 TEORIA I SIGNIFICAT 3.2 TRIANGLES SEMBLANTS 4. TEOREMA DE PITGORES 4.1 TEORIA I SIGNIFICAT 4.2 APLICACIONS DEL TEOREMA 4.2.1 ESBRINAR SI UN TRIANGLE S RECTANGLE 4.2.2 CLCUL DE LA HIPOTENUSA DUN TRIANGLE RECTANGLE 4.2.3 CLCUL DUN CATET DUN TRIANGLE RECTANGLE 5. AUTOAVALUACI

159

1. FIGURES SEMBLANTS Dues figures sn semblants quan noms difereixen en la seva grandria. En aquest cas, els segments corresponents sn proporcionals (tots han de tenir la mateixa ra de semblana) Es diu ra de semblana al quocient entre les dues longituds corresponents. 1. Troba les raons de semblana (la figura de lesquerra a la figura de la dreta).

2. Quines daquestes figures sn semblants? Quina ra de semblana tenen?

2. ESCALES, PLNOLS I MAPES 2.1 ESCALA Escala s el quocient entre cada longitud en la reproducci (mapa, plnol o maqueta) i la corresponent longitud de la realitat. s a dir, s la ra de semblana entre la reproducci i la realitat. 3. A un mapa amb escala 1:1500000, la distncia entre dues ciutats s 25 cm. a) Quina s la distncia real entre elles? 160

b) Quina ser la distncia en aquell mapa entre dues ciutats A i B amb distncia real 360 km? 2.2 PLNOLS I MAPES El plnol duna casa s una imatge fidel de la realitat. T la mateixa distribuci, la mateixa forma que la casa real i les dimensions estan redudes segons una escala. Un mapa s una figura semblant a la porci de territori que representa.

4. Felip sha comprat una casa. Com que ha de fer reforma ha fet un plnol a escala 1:200 per fer-se una idea dels despeses.

a) Felip vol canviar les rajoles del sl de la cuina, quants m2 t la seva cuina? Quants diners es gastar si el m2 de rajoles val a 18/m2? b) Calcula lrea real del dormitori. 5. Calcula les dimensions reals de les diferents habitacions daquesta casa: Escala 1: 200

161

6. Disposem dun model a escala 1:42 dun SIMCA 1200. Les mides del model sn les segents: Mides model Mides reals Llargria 84 cm Amplada 35 cm Distncia entre eixos 6 cm Alria 32 cm

7. El cotxe que tens a la fotografia s un Maserati MC12, les seves mesures reals sn: Llarg Amplada 5143 m 2096 m

Volem dibuixar-lo de perfil a escala 1: 50 en un full DIN-A4. Hi cabr?

162

8. Relaciona cada escala amb la distncia al pla i la distncia real.

9. Volem anar de l institut a la Plaa de les Columnes. Hem programat un itinerari i volem saber la distncia que farem. Observa el plnol que est a una escala 1:4000.

Calcula les segents distncies en metres fent servir lescala grfica del plnol: a) Sortim de l institut i anem fins el carrer Puerto Rico. b) Anem des del carrer Puerto Rico fins al carrer Caracas. c) Anem des del carrer Caracas fins al carrer Manuel Azaa. d) Desprs voltem a lesquerra pel carrer Manacor. 163

e) Desprs voltem a la dreta del carrer Toms Forteza. f) I per ltim girem a la dreta al carrer Nuredduna fins arribar a la Plaa de les columnes.

3. TEOREMA DE TALES 3.1 TEORIA I SIGNIFICAT Direm que la posici de Tales s quan tenim rectes paralleles que tallen a dos semirectes que formen un angle.

TEOREMA DE TALES Si tenim tres rectes paralleles a, b i c que tallen a les rectes r i s, s a dir, estan en posici de Tales, aleshores els segments que determinen sn proporcionals:

OA ABBC OA 'B B ' ' A' 'C En general, podem afirmar que qualssevol dels segments que es formen sn proporcionals: OA OB OC OA ' OC ' OB '
OA OB OC AABBCC ' ' '

164

10. Determina (sense fer servir el regle...) la longitud dels segments indicats mitjanant el teorema de Tales. Desprs pots comprovar que la soluci obtinguda s correcta mesurant el segment. a)

OA = 42 cm, AB = 3 cm, OA= 34 cm, OC = 119 cm. AB= ? , OC = ?

b)

OB = 78 cm, OC = 123 cm, OB = 83 cm, BC = 47 cm, OA = 47 cm. OC = ? , BC = ? , OA = ?

165

c)

OA = 35 cm, AB = 43 cm, AB = 63 cm, BC = 22 cm, OA = ?, BC = ? 11. Al teu quadern dibuixa dues rectes paralleles que es tallen amb dues rectes secants. Mesura els segments interceptats entre les rectes paralleles i secants, i comprova que shi compleix el teorema de Tales. Una aplicaci immediata del teorema de Tales s la divisi en parts iguals dun segment. Exemple: Volem dividir el segment AB en tres parts iguals. Els passos a seguir sn: Dibuixem el segment AB A B Dibuixem una semirecta a partir del vrtex A

Marquem a la semirecta tres segments iguals consecutius de qualsevol mesura.

Unim el darrer segment marcat amb lextrem B del segment. 166

Tracem paralleles pels segments marcats. Ja tenim el segment AB dividit en tres parts iguals. 12. Divideix grficament un segment de 10 cm per la meitat. 13. Divideix grficament un segment de 15 cm en cinc parts iguals. 14. Divideix grficament en tres parts iguals un segment AB de longitud 10 cm. 15. Senyala el punt mitj dun segment qualsevol dividint-lo en dues parts iguals. 2 16. Troba grficament els dun segment de 14 cm. 3

17. Divideix el segment AB en parts proporcionals a CD i EF

18. En Joan i la Llusa es volen repartir 20 m de cable elctric en parts proporcionals a 4 i 8. Quants metres li tocaran a cadasc?

Una altra aplicaci del teorema de Tales s la semblana de triangles. Aix que el primer que definirem sn els triangles en posici de Tales. Si dos triangles tenen un angle en com i els costats oposats sn parallels tenim dos triangles en posici de Tales.

Els triangles ABC i ADE estan en posici de Tales. 167

3.2 TRIANGLES SEMBLANTS

Dos triangles sn semblants si tenen els seus angles respectius iguals i els costats proporcionals. Anomenem ra de semblana al nombre que relaciona els costats proporcionals dels triangles semblants. Exemple:

Si els angles mesuren:A = 40, B = 110 i C = 30 Si els costats mesuren: a = 12cm, b = 18 cm i c = 4cm

Si els angles mesuren:A = 40, B = 110 i C = 30 Si els costats mesuren: a = 6cm, b = 9 cm i c = 2cm Els angles sn iguals i els costats proporcionals: 18 12 4 9 6 2 Com els costats sn proporcionals i els angles respectius sn iguals, sn triangles semblants. 18 12 4 La ra de semblana s 2, ja que =2 9 6 2

19. Comprova si els segents triangles sn semblants i determina la seva ra de semblana: a)

168

b)

c)

d)

20. a) Dibuixa un triangle semblant al segent amb una ra de semblana de 2 (les unitats del dibuix sn centmetres):

50 A

169

b) Dibuixa un triangle semblant al segent amb una ra de semblana de 1,4 (les unitats del dibuix sn centmetres):

35 A

c) Dibuixa un triangle semblant al segent amb una ra de semblana de 1/2 (les unitats del dibuix sn centmetres):

37 A

10

48 B

En lloc de comprovar totes les caracterstiques per saber si dos triangles sn semblants, shan establert uns criteris de semblana de triangles: CRITERIS DE SEMBLANA DELS TRIANGLES Dos triangles en posici de Tales sn semblants. Dos triangles sn semblants si tenen dos angles respectivament iguals. Dos triangles sn semblants si tenen els tres costats proporcionals.

21. Els costats dun triangle fan 9 , 12 i 15 cm, respectivament. Troba els costats dun altre triangle semblant sabent que el costat ms gran fa 24 cm. 22. Els costats dun triangle fan 18, 24 i 32 cm, respectivament. Troba els costats dun altre triangle semblant sabent que el ms petit fa 24 cm. 170

23. Quant faran els costats i el permetre dun triangle semblant a un altre de costats 36, 4 42 i 54 mm, respectivament, si la ra de semblana s ? 5 24. Calcula laltura duna torre que projecta una ombra de 185 m sabent que en el mateix moment un arbre de 35 m daltura projecta una ombra de 075 m. 25. Indica si sn semblants dos triangles amb les mesures segents: els costats de lun fan 10 cm, 7 cm i 6 cm, i els de laltre, 20 cm, 14 cm i 32 cm. 26. Calcula la longitud dun triangle semblant a un altre de costats 5 cm, 8 cm i 7 cm, si la ra de semblana s 5. 27. Calcula laltura duna muntanya a partir de les dades segents: Des dun vaixell es calcula que la distncia d al cim de la muntanya s de 4525 m, amb un angle que forma la visual sobre lhoritz. Sobre un paper dibuixem un triangle rectangle ABC, que t com un dels angles aguts. Mesurem el catet BC i la hipotenusa AC. Aquestes mesures sn: BC= 21 cm i AC = 83 cm.

28. Un arbre projecta una ombra de 574 m en el mateix moment en qu un pal de 156 m en projecta una de 73 cm. Esbrina laltura de larbre. 29. Calcula laltura dun xiprer que projecta una ombra de 5 m sabent que en el mateix moment, un castanyer petit, d 18 m daltura, projecta una ombra de 60 cm.

171

4. TEOREMA DE PITGORES Abans dexplicar el teorema de Pitgores farem un petit recordatori de qu s: Un triangle: s una figura plana tancada de tres costats i tres angles. Per exemple:

Un triangle rectangle: s un triangle que t un angle recte, s a dir, un angle que mesura 90. Per exemple:

Catets: A un triangle rectangle hi ha dos costats que es diuen catets. Sn els costats que formen langle recte. Hipotenusa: A un triangle rectangle hi ha un costat que es diu hipotenusa. s el catet que NO forma part de langle recte, i a ms a ms s el costat ms llarg.

30. Per a cadascun dels segents triangles, 1r. Marca langle recte. 2n. Assenyala la hipotenusa.

172

4.1 TEORIA I SIGNIFICAT El teorema de Pitgores diu que en un triangle rectangle, el quadrat de la hipotenusa (el costat ms llarg a un triangle rectangle) s igual a la suma dels quadrats dels dos catets. Si diem a i b als catets i c a la hipotenusa, 2 2 c2 a b ens queda: Demostraci:

Lrea del quadrat construt sobre la hipotenusa s igual a la suma de les rees dels quadrats construts sobre els catets. I aix s veritat, noms, si el triangle s rectangle. 4.2 APLICACIONS DEL TEOREMA 4.2.1 ESBRINAR SI UN TRIANGLE S RECTANGLE La primera aplicaci del teorema de Pitgores s esbrinar si un triangle s rectangle. Per exemple: els costats dun triangle sn a = 17cm, b = 11cm, c = 20cm. s un triangle rectangle? Suposem que c = 20cm s la hipotenusa, per ser el major dels costats, i a = 17cm i b = 11cm els catets. Calculem 202 = 400 (la hipotenusa al quadrat) Calculem 172 + 112 = 410 (la suma dels catets al quadrat) Com no sn iguals, no es compleix el teorema de Pitgores, per tant, no s un triangle rectangle. Si fossin iguals, es compliria el teorema de Pitgores, per tant seria un triangle rectangle, ja que el teorema sols es compleix en triangles rectangles.

173

31. Esbrina si cada un dels triangles segents s rectangle o no ho s: a) a = 63cm, b = 85cm, c = 57cm b) a = 17m, b = 8m, c = 15m c) a = 20cm, b = 30cm, c = 40cm d) a = 22cm, b = 17cm, c = 10cm e) a = 61cm, b = 60cm, c = 11cm f) a = 42m, b = 31m, c = 30m g) a = 37cm, b = 35cm, c = 12cm 4.2.2 CLCUL DE LA HIPOTENUSA DUN TRIANGLE RECTANGLE La segona aplicaci del teorema de Pitgores s calcular la hipotenusa dun triangle rectangle. Exemple: Calcula la hipotenusa del segent triangle rectangle:

h2 = 32 + 82 h2 = 9 + 64 h2 = 73 h=

73 854 ,

32. En un triangle rectangle, els catets mesuren b = 20 cm i c = 15 cm. Calcula la longitud de la hipotenusa. 33. Calcula el costat que falta:

174

34. Els costats dun rectangle mesuren 21 i 28 cm , respectivament. Calcula la diagonal. 35. Calcula les mesures dels costats dun rombe les diagonals del qual mesuren 219 i 292 cm respectivament. 36.La base dun triangle issceles mesura 32 cm i la seva altura respecte daquesta base, 384 cm. Troba el seu permetre. 37. Troba la diagonal dun quadrat de 12 cm de costat. 4.2.3 CLCUL DUN CATET DUN TRIANGLE RECTANGLE La tercera aplicaci del teorema de Pitgores s calcular un dels catets dun triangle rectangle. Exemple: Calcula el catet del segent rectangle:

52 = c2 + 32 c2 = 52 - 32 c2 = 25 - 9 c2 = 16 c = 16 = 4

c2 = h2 c2

38. En un triangle rectangle, la hipotenusa mesura 35 cm i un dels catets 28 cm. Calcula la longitud de laltre catet.

175

39. Calcula el catet dels segents triangles rectangles:

40. Quant mesura lapotema dun hexgon regular de 8 m de costat? 41. Troba el costat dun quadrat que t una diagonal de 236 mm. 42. Troba laltura dun triangle equilter de costat 24 cm.

43. Calcula els costats que falten de les segents figures:

176

5. AUTOAVALUACI 1. Troba les dades que falten en les figures segents:

2. Divideix un segment de 12 cm en parts proporcionals a 1, 2 i 3 cm, respectivament. Resol lexercici grficament. 3. Si els costats dun triangle mesuren respectivament 7, 9 i 5 cm, quant mesuraran els costats dun altre triangle semblant, si la ra de semblana respecte del primer s de 18? 4. Calcula laltura dun edifici que projecta una ombra de 50m en el moment en qu un arbre de 2m tira una ombra d125m. 5. Un triangle de costats 6cm, 7cm i 11cm s un triangle rectangle? 6. Els catets dun triangle rectangle fan 33cm I 27cm. Calcula la longitud de la hipotenusa. 7. La hipotenusa dun triangle rectangle fa 24m, i un catet, 19m. Calcula la longitud de laltre catet. 8. En un mapa hi ha dibuixades dues ciutats, separades 2 cm. Determina la distncia real, en km, que les separa si el mapa est fet a escala 1:100000. 177

9. Calcula la distncia real que separa, en lnia recta, Marateca i Vendas Novas en aquest mapa que est dibuixat a escala 1:500000.

10. Determina a quina escala sha dibuixat el plnol duna ciutat si 100 m de la realitat es representen per 1 cm en el pla. 11. Calcula el costat que falta: a)

b)

178

UNITAT 12: GEOMETRIA PLANA I DE LESPAI

1. REPS DE GEOMETRIA PLANA 1.1 DEFINICI I CLASSIFICACI DE POLGONS 1.2 DEFINICI I CLASSIFICACI DE TRIANGLES 1.3 DEFINICI I CLASSIFICACI DE QUADRILTERS 1.4 REES I PERMETRES DE FIGURES PLANES 2. CLASSIFICACI DELS COSSOS GEOMTRICS 3. REES I VOLUMS DE COSSOS GEOMTRICS

179

1. REPS DE GEOMETRIA PLANA 1.1 DEFINICI I CLASSIFICACI DE POLGONS

Un polgon (el nom ve del grec i vol dir molts angles) s una figura plana, tancada i delimitada per segments. Aquestos segments sn els costats del polgon. Els punts on suneixen dos costats sn els vrtex del polgon. Els polgons que tenen tots els seus costats i angles iguals sanomenen polgons regulars. CLASSIFICACI a) Segons el nombre de costats.
N. de costats

Nom Triangle Quadrilter Pentgon Hexgon Heptgon

N. de costats

Nom Octgon Ennegon Decgon Hendecgon Dodecgon

3 4 5 6 7

8 9 10 11 12

El polgon de 20 costats que es diu Icosgon. Altres tipus de classificacions: b) Si no t interseccions direm que s simple; si no, direm que s complex. Exemple:

Polgon Simple

Polgon complex

c) Un polgon simple, si no t cap angle major de 180 direm que s convex, si no direm que s cncau.

Polgon convex

Polgon cncau

180

1. Empra el tres mtodes de classificaci i indica quins polgons sn regulars:

2. Un polgon cncau pot ser regular? Per qu? 3. Dibuixa els polgons segents: Un quadrilter cncau g) Un hexgon complex h) Un ennegon simple convex i) Un triangle equilter

4. Com es diuen cadascun dels polgons regulars segents segons el nombre de costats.

1.2. DEFINICI I CLASSIFICACI DELS TRIANGLES

Els triangles es poden classificar per dues vies diferents, segons el nombre de costats iguals que tenen o segons els angles interns, si sn menors o majors als 90 , s a dir,

Costats iguals 3 costats iguals

Nom equilter

Per angles 1 angle intern = 90

Nom rectangle

181

2 costats iguals cap costat igual

issceles escal

tots els angles < 90 1 angle intern > 90

acutangle obtusangle

5 .- Dibuixa i completa cadascun dels possibles triangles al requadre. Per costats Nom DIBUIX Per angles 1 angle intern = 90 tots els angles < 90 escal acutangle Nom DIBUIX

3 costats iguals equilter

2 costats iguals

obtusangle

1.3. DEFINICI I CLASSIFICACI DELS QUADRILTERS

Els quadrilters es classifiquen segons el nombre de costats oposats parallels: * Si t els 2 costats oposats parallels li direm parallelogram. Dintre dels parallelograms ens trobam: Si t els costats parallels sense costats ni angles iguals, li direm romboide. Si t tots els costats iguals, li direm rombe. Si t tots els angles iguals, de 90, li direm rectangle. I si t tots els costats i els angles iguals, li direm quadrat. * Si t un costat oposat parallel, li direm trapezi. Dintre dels trapezis ens trobem: Si t un angle recte, li direm trapezi rectangle. Si t els dos costats no parallels iguals, li direm trapezi issceles. Si no t cap costat igual ni cap angle recte, li direm trapezi escal.

* Si no t cap costat parallel ni els angles iguals, li direm trapezoide.

182

Resumint:

Acu ( 90 tan gle )) per angles gle Re c tan 90 ( ) Obtusangle ( un 90 )) Triangles Equilter ) ( cosiguals 3 tats pertats cos Issceles ( cosiguals 2 tats ) Escal igual ( cap cos tat )

Re c tan gle Rombe paral lelgrams Quadrat Romboide Issceles Quadrilte rs Trapezis Re c tan gle Escal

Trapezoide s

6. Marca lopci correcta en cada cas: 1.Un rombe s: a) Un trapezi. b) Un quadrilter. c) Un parallelogram. d) b i c sn certes. 2.Els parallelogram sn: a) Polgons de 4 costats b) Quadrilters amb costats iguals. c) Quadrilters amb angles i costats iguals. d) Quadrilters amb costats oposats parallels 183

3. Quin dels segents polgons no s un quadrilter? a) Romboide.

b) Trapezi. c) Rectangle. d) Tots ho son. 4. Com es diu el quadrilter amb els angles iguals? a) Parallelogram b) Rectangle c) Quadrat d) Rombe. 5.Els quadrilters poden ser: a) b) c) d) Rombes, Trapezis i Parallelograms Rombes, Romboides i Trapezoides Parallelograms, Trapezis i Trapezoides Rombes, Romboides, Rectangles i quadrats

6.Marca lopci correcta. La figura segent s un: a) b) c) d) Romboide Trapezoide Parallelogram Quadrilter

7.La figura segent s un: a) b) c) d) Rectangle Romboide Parallelogram Quadrilter

184

1.4. REES I PERMETRES DE FIGURES PLANES El permetre duna figura plana s el seu contorn. El valor del permetre dun polgon s la suma de tots els costats i es mesura en unitats de longitud: mm, cm, dm, m... Lrea duna figura plana s la porci del pla tancada pels seus costats (dins el permetre). Es mesura amb unitats de superfcie: mm2, cm2, dm2, m2... Per obtenir lrea i el permetre duna figura plana sempren les frmules corresponents. Parallelogram Triangle Rombe Trapezi

A = bh Polgon regular

A=

bh 2

A=

Dd 2

A=

(B b)h 2

Cercle

permetreapotema 2

r 2

2 r

7. Calcula les rees i els permetres de les figures segents: a) Un rectangle de costats 6cm i 8 cm. b) Un rombe de diagonals 16cm i 10 cm. c) Un triangle issceles de base 8cm i daltura 10cm. d) Un heptgon de 8cm dapotegma i 10cm de costat. e) Un rectangle de 8 cm de base i 12cm de diagonal. f) Un triangle rectangle de 4cm de base i 5cm dhipotenusa. g) Un cercle de 18cm de dimetre. h) Un trapezi issceles de 12cm i 6cm de bases i 5cm de costat lateral.

185

i) Un hexgon de 10cm de costat ( NOTA: a lhexgon mesura igual el costat que el radi). j) 2cm 14cm 10cm 15cm

6cm 16cm 9cm 6cm

16cm

6cm 5cmm

12cm
6cm

6cm

10cm

8cm 5cm 6cm 11cm 8cm 10cm 12cm

10cm

18cm 8cm

12cm

20cm 18cm

4cm 18cm 6cm

186

2. CLASSIFICACI DELS COSSOS GEOMTRICS Un POLIEDRE s un cos geomtric la superfcie del qual es composa d'una quantitat finita de polgons plans. Els seus elements notables sn: CARA que s el polgon que limita el cos. I es pot dir base si s parallela al terra. ARESTA on es troben dues cares. Poden ser: laterals si sn perpendiculars al terra i bsiques si limiten amb la base. VRTEX on es troben tres o ms arestes. A l'hora de definir un poliedre s'assenyala la terna (cares, arestes, vrtex ) 8. Assenyala els elements notables del segent poliedre:

Existeixen exactament 5 poledres simples regulars respecte de les cares (sn polgons regulars idntics), les arestes i els vrtex (en cada vrtex concorre el mateix nombre de cares). Sanomenen slids platnics o regulars i sn: Tetraedre Cub Octaedre Dodecaedre Icosedre

Si fem girar al voltant dun eix una figura plana, el resultat del procs s una figura tridimensional tancada que anomenem de forma general COS DE REVOLUCI. Leix al voltant del qual es fa el gir sanomena eix de simetria o eix de gir, i qualsevol pla que el contingui divideix el cos de revoluci en dues parts iguals. La lnia de la figura plana que gira al voltant de leix ms allunyada dell sanomena generatriu, perqu genera la superfcie de revoluci o superfcie lateral del cos. Est clar que de cossos de revoluci nhi ha infinits, tants com les figures planes que els poden generar, per els ms importants i els que sestudien habitualment quan es parla daquest tema sn el cilindre, el con i lesfera.

187

Tenim 5 grans tipus diferents de figures a lespai

Poliedres Prismes Tenen 2 bases poligonals iguals. Les cares laterals sn rectangles. Pirmides Tenen una sola base poligonal i acaben en punta. Les cares laterals sn triangles. Cilindres Tenen 2 bases circulars.

Cossos de revoluci Cons Tenen una base circular i acaben en punta. Esferes La distncia del centre a la superfcie s constant.

Als prismes i pirmides s'especifica quin tipus de base tenen. Els exemples de ms amunt serien prisma pentagonal i pirmide hexagonal.

3. REES I VOLUMS DELS COSSOS GEOMTRICS El desenvolupament al pla dun cos geomtric seria el plnol de paper que necessitarem si volgurem construir-lo. L'aconseguim si retallem les arestes i posem totes les cares sobre un pla. Exemple:

Aquests desenvolupaments ens seran tils per calcular les rees laterals i totals dels cossos geomtrics.

188

9. Dibuixa el desenvolupament al pla de les segents figures:

CLCUL DREES Poliedres Prismes Pirmides Cilindres Cossos de revoluci Cons Esferes

A= Alateral +2Abase

A= Alateral +Abase

A= Alateral +2Abase

A= Alateral +Abase

A= 4 r2
Dd 2

10. Calcula lrea total d'una pirmide quadrangular regular de 4 dm de costat de la base i 10 dm dapotema de la pirmide 11. Una capsa de sabates amida 10 cm damplria, 24 cm de llargria i 15 cm dalria. Calcula la seva rea total. 12. Un ortoedre s un prisma de 6 cares format per rectangles. Calcula lrea del segent ortoedre:

189

13. Un prisma t per base un hexgon regular de 8 cm de costat. Laltura del prisma s de 12 cm. Calcula lrea. 14. Una pirmide regular t per base un quadrat de 12 cm de costat. Laltura s de 8 cm. Calcula lapotema de la pirmide i lrea.

15. Calcula laltura duna pirmide hexagonal regular si saps que laresta lateral amida 25 cm i laresta de la base, 15 cm. Calcula lrea.

16. Dibuixa al teu quadern els segents cilindres, on h representa lalada i r el radi: Cilindre 1: h= 10 cm; r= 2 cm. Cilindre 2: h= 3cm; r= 1 cm. a) Calcula la superfcie o rea lateral dels cilindres, dibuixant-la prviament. b) Calcula lrea de les bases dels cilindres, fent tamb el dibuix abans. c) Finalment, calcula lrea total del cilindres.

190

CLCUL DE VOLUMS Poliedres Prismes Pirmides Cilindres Cossos de revoluci Cons Esferes

V= Abase ALTURA

V=(AbaseALTURA)/3

V= AbaseALTURA

V=(AbaseALTURA)/3

V= (4r3)/3

17. Les dimensions d'un prisma rectangular sn a = 9 cm, b = 5,5 cm i c = 9 cm. Calcula l'rea i el volum. 18. El radi duna esfera s de 20 cm, calcula lrea i el volum. 19. Calcula lrea i el volum dun cilindre de radi 10 cm i altura 18 cm. 20. Calcula el volum dun con de radi 9,6 m i altura 12,8 m 21. Calcula el volum dun con de radi 3 cm i generatriu 8 cm 22. Calcula lrea i el volum dun prisma on la base s un hexgon de costat 40 cm i laltura del prisma s de 50 cm 23. Calcula lrea i el volum duna pirmide on la base s un hexgon de costat 22 cm. Laltura de la pirmide s de 3 m

191

EXERCICIS GLOBALS EN COMPETNCIES

CHIQUIPARC Una parella vol organitzar la festa del 5 aniversari del seu fill en un chiquiparc. Han observat que en un radi de 3 km des de lescola del nin, hi ha ms o menys 20 locals que organitzen aquestes festes infantils. Per veure quina opci els resultar ms interessant, estudien els preus duna mostra de chiquiparcs que trien a latzar i elaboren la segent taula: Chiquiparc Preu per nin 1. A 10 B 12 C 11 D 9 E 10 F 9 G 10 H 10

Quina s la superfcie aproximada de lextensi de terreny on es troben els 20 locals? A. 3 km2 B. 9 km2 C. 18 km2 D. 28 km2

2. Observant les dades de la mostra, quina de les segents afirmacions seria certa? A. A la meitat dels chiquiparcs el preu s de 9 B. A la meitat dels chiquiparcs el preu s de 12 C. A la quarta part dels chiquiparcs el preu s de 9 D. A la quarta part dels chiquiparcs el preu s de 10

3. Calcula el valor mitj dels preus per nin dels locals de la mostra indicant com ho has obtingut.

4. Representa en un diagrama de barres la distribuci dels preus per nin dels locals de la mostra.

192

5. El gener del 2009 i seguint les instruccions de lassociaci que els regula, tots els chiquiparcs han augmentat els seus preus un 5 %.

Un dels 20 chiquiparcs que no figuren a la mostra de lenunciat fa una promoci durant el mes de febrer: Recuperam els preus de 2008 5 % de descompte en tots els nostres serveis Quina de les segents opcions s correcta? A. B. C. D. Lafirmaci no s correcta perqu els preus queden com el 2008. Lafirmaci no s correcta perqu els preus disminuiran respecte al 2008. Lafirmaci no s correcta perqu els preus augmentaran respecte al 2008. Amb el que es diu no es pot saber si lafirmaci s correcta o no.

193

COLLAR Tres amics, nAlbert, nEva i en Marc, estan passant una estona junts al parc que hi ha prop dall on viuen. NEva sha posat a jugar amb un collar de 60 cm de longitud que duia penjat al coll i ha vist que pot crear molts rectangles de diferents formes.

1. Completa la taula que relaciona la mida de la base i laltura dalguns dels rectangles que pot formar nEva amb el seu collar. base altura 5 cm 20 cm

2. Entre els tres amics estan intentant trobar si hi ha relaci entre la base b i laltura a dels rectangles formats. NEva diu que s a + b = 60, en Marc diu que s a = 30 - b, i nAlbert, b = 30 + a. Quin dels tres t ra? A. B. C. D. Eva Marc Albert Cap dels tres

3. Els tres amics segueixen jugant amb el collar de nEva i formen unes altres figures de manera que totes compleixen la relaci y=60-2x. De quines figures es tracta i que representen x i y?

194

4.

Dibuixa la grfica de la funci y=60-2x que han trobat i digus quin nom reben les funcions com aquesta?

5. Desprs duna estona de jugar amb el collar, els tres amics decideixen comprar una corda i repartir-la entre els tres per poder continuar fent experiments. La corda val 8 i mesura 5 metres. NAlbert noms pot aportar 1 euro, nEva 3 i en Marc posa la resta. Quants metres de corda li corresponen a nEva si la se reparteixen proporcionalment als euros que ha pagat cada un? A. B. C. D. 0,625 metres 1,625 metres 1,875 metres 2,5 metres

195

JOC DE CUBS La germana petita de na Neus t un joc de cubs per fer estructures i avui shan posat a jugar juntes. Na Neus ha fet lestructura A i nAlexandra, la seva germana petita, li ha desmuntat, transformant-la en lestructura B.

1. Quants cubs ha llevat nAlexandra? A. B. C. D. 3 6 9 12

2. Les dues germanes juntes han aconseguit fer lestructura que es mostra a la imatge. Si laresta de cada cub fa 2 cm de longitud, quin s el volum daquesta nova estructura? A. 8 cm3 B. 24 cm3 C. 32 cm3 D. 40 cm3

3. Quina de les figures segents representa lestructura anterior girada?

196

4. El joc complet s de 20 cubs i els tenen repartits entre les dues germanes. NAlexandra plora perqu na Neus t ms cubs que ella. La seva mare fa que na Neus li doni 4 cubs a nAlexandra per tal que es quedin les dues amb el mateix nombre de cubs. Quants cubs tenia inicialment na Neus? Justifica la resposta.

5. NAlexandra, que s una mica trapella, ha desmuntat un dels cubs del joc. Quina de les segents figures pot haver-li quedat? A. B.

C.

D.

197

EPIDMIA A LESCOLA A la nostra escola, de 300 alumnes, hi ha una epidmia molt forta de grip que ha afectat a un 15% de lalumnat, que per aquest motiu no assisteixen a classe.Per no avanar en el temari amb tantes absncies per malaltia, alguns professors fan activitats diferents a les habituals del tipus: lectures de llibres o activitats de lgica i denginy...

1.

Quants alumnes de lescola NO pateixen grip? A. B. C. D. 45 85 150 255

2. Na Montserrat ha estat una de les malaltes ms greus i no ha pogut anar a classe durant 84 dies. Quantes setmanes ha faltat a lescola? A. B. C. D. 9 10 11 12

3. Na Marta du els deures cada dimecres a na Montserrat per tal que no perdi el ritme del curs. Li diu que han de llegir un llibre de catal i que ella va llegir 1/3 de les pgines el dilluns i 6/15 el dimarts. El seu company, en Jordi, va llegir 2/5 de les pgines el dilluns i 2/6 el dimarts. Quin dels dos ha llegit ms pgines? A. B. C. D. Els dos igual Na Marta En Jordi No es pot saber

4. El grup de na Montserrat ha estat un dels ms afectats per lepidmia. Si sn 25 alumnes en aquest grup i han faltat 10 alumnes amb na Montserrat inclosa, quin percentatge dalumnes del grup ha faltat? Indica com ho has calculat.

198

5.

A la classe de matemtiques, el professor ha proposat el segent enunciat: Ens inventam el nom depidmics per als nombres mltiples de 2 i de 3 i que es trobin entre el 45 i el 50, quin dels segents nombres s epidmic? A. B. C. D. 44 46 48 49

6.

A lhora segent tenen Taller de matemtiques, i la professora proposa diverses activitats. La primera s sobre quadrats mgics. Un quadrat mgic s la disposici de tots els nombres entre l1 i el 9 en un quadrat de forma que la suma per files, columnes i diagonals principals sigui la mateixa. Completa el segent quadrat mgic 4

7.

La segona activitat que proposa la professora de Taller de matemtiques s jugar amb el Tangram, joc xins molt antic, que consisteix en formar figures amb les 7 peces donades sense solapar-les.

Lany passat els alumnes daquesta optativa varen construir un tangram gegant de fusta per jugar al pati, per un dia de pluja es varen rompre el triangle mitj i el quadrat. Quanta fusta necessiten per reconstruir aquestes dues peces sabent que el costat del quadrat ha de ser de 50 cm per tal que encaixi amb les peces ja construdes? A. B. C. D. 0,25 m2 0,375 m2 0,5 m2 0,75 m2

199

8. Mentre alguns companys construeixen les peces gegants de fusta, na Marta fa una figura dun home com la de la imatge amb un tangram petit de plstic que tenen a classe. La professora li recorda que el costat del quadrat format per les 7 peces s de 20 cm i li demana que calculi lrea de la figura de lhome que ha creat amb el mnim doperacions i clculs possibles. Explica quin procediment ha de seguir na Marta.

200

EXCURSI FAMILIAR El proper dissabte, una famlia de 4 membres (pare, mare, Marta de 3 anys i Felisa d1 any), vol anar dexcursi al Port de Sller. Ells viuen a Palma i agafaran primer el tren per anar de Palma a Sller i desprs el tramvia per anar de Sller al Port de Sller. Aquests sn els horaris del tren i del tramvia TREN (1 hora de durada) Palma -> Sller 08:00 10:10 10:50 12:15 13:30 15:10 19:30 * Dissabtes, diumenges i festius Sller -> Palma 07:00 09:10 10:50 12:15 14:00 18:30 19:00 *

TRAMVIA (10 minuts de durada) Sller -> Port de Sller 07:00 08:00 08:30 * 09:00 09:30 * 10:00 10:30 11:00 11:25 12:00 12:30 13:00 13:25 14:00 14:30 15:00 15:30 16:00 16:30 17:00 17:30 18:00 18:30 19:00 19:30 20:30 Port de Sller -> Sller 07:30 08:25 09:00 * 09:30 10:00 * 10:25 11:00 11:30 12:00 12:30 13:00 13:25 14:00 14:30 15:00 15:30 16:00 16:30 17:00 17:30 18:00 18:30 19:00 19:30 20:00 20:50

* Dissabtes Mercat / Venda de tiquets a bord

201

1. Si surten de Palma amb el tren de les 10:10 hores. Quant de temps podran passejar per Sller si pretenen agafar el tramvia de les 12:30 hores per anar cap al port? A. B. C. D. 20 minuts 1 hora 1 hora i 20 minuts 1 hora i mitja

2. Si volen agafar el tren de les 14:00 hores per tornar a casa, quin s lltim tramvia que poden agafar des del port de Sller? A. B. C. D. el de les 12:00 hores el de les 12:30 hores el de les 13:00 hores el de les 13:25 hores

3. Observa el mapa del recorregut

Quants km t, aproximadament, el recorregut total de Palma al Port de Sller si el trajecte de Palma a Son Sardina s duns 5 Km? A. 15 Km B. 27 Km C. 38 Km D. 50 Km

202

4. Aquestes sn les taules dels preus del tren i del tramvia

Quant costar lexcursi a tota la famlia, emprant lopci ms barata? A. 32,50 B. 50 C. 58,50 D. 67

203

MALALTIES Als mitjans de comunicaci hi ha una campanya per conscienciar la gent de la importncia de la prevenci en les malalties del cor. A la premsa va sortir publicat el grfic segent.

1. Segons el grfic de lenunciat, quin percentatge dhomes mor a causa de les malalties del cor? E. F. G. H. 13 % 29 % 31 % 39 %

2. Segons el grfic de lenunciat, quins moren ms, els homes o les dones? A. B. C. D. Homes Dones Homes i dones igual Amb aquestes dades no es pot saber

204

3. A classe es va treballar aquest tema i la professora ens va demanar que digussim el nombre de vegades que havem anat al metge durant el curs. Vrem obtenir el llistat segent. alumne Aina Joan Pere Catalina Isaac Rosalia Robert Teresa Yasmina Josep ngela Miquel Sergi Maria Paula nombre de vegades que ha anat al metge 2 0 2 1 0 1 1 1 1 2 0 1 0 3 1

Agrupar aquestes dades en una taula de freqncies utilitzant la taula segent.

205

MOTOCICLISME El circuit de Jerez es va inaugurar el 8 de desembre de 1985, i el 1987 es va estrenar en la modalitat de motos amb el Gran Premi dEspanya de Motociclisme, prova que amb el temps sha convertit amb la Festa dels aficionats al motor, que inunden la ciutat i els seus voltants de motos, color i renou. Algunes de les dades tcniques del circuit sn: DADES TCNIQUES Longitud: Longitud en rectes: Ample de la pista: Longitud recta de sortida: Nombre de corbes: TRAAT NORMAL 4.423,101 m. 3.037,964 m. Estndard: 11m. Recta de sortida: 12 m. 600 m. 13 (8 a la dreta i 5 a lesquerra)

1. Quina s la longitud total en corbes? A. B. C. D. 1.100,100 m 1.385,137 m 1.386,863 m 1.485,137 m

2. En el plnol del circuit tens marcada la sortida amb un petit triangle que nindica el sentit. Segons les dades tcniques, la recta de sortida (entre les corbes 13 i 1) fa 600 metres. Quants metres hi ha, aproximadament, entre les corbes 6 i 7? A. B. 100 m 200 m

206

C. D. A. B. C. D.

300 m 600 m 45 90 135 180

3. Quin s langle aproximat de gir de la motocicleta quan recorre la corba 5?

4. Jorge Lorenzo Guerrero (4 de maig de 1987, Palma de Mallorca), s un pilot de motociclisme. s bicampi del mn de 250 cc per haver-ho aconseguit a les temporades 2006 i 2007. El seu palmars s el segent:

Tempor ada

Catego ria

Moto

Nomb re carrer es 14 16 16 15 13 15 3 92

Victrie s

Pdium s

Pole s

Punts

Posici final

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

125cc 125cc 125cc 250cc 250cc 250cc MotoG P

Derbi Derbi Derbi Honda Aprilia Aprilia Yamah a Total

0 1 3 0 8 9 1 22

0 2 7 6 10 12 3 41

0 1 2 4 9 8 3 28

21 79 179 167 249 312 190 1059

21 12 4 5 1 1 4

s correcte fer un grfic nicament amb la temporada i la posici final per descriure levoluci esportiva daquest pilot? Per qu?

207

5. En un dels seus entrenaments, el pilot mallorqu va recrrer en dhora 62,5 Km. A quina velocitat mitjana rodava? A. B. C. D. 220 km/h 250 km/h 280 km/h 310 km/h

6. Fes una grfica (sense concretar la graduaci dels eixos), que representi la relaci del temps transcorregut des de la sortida fins a la corba 3 amb la velocitat que duia Jorge Lorenzo en el seu entrenament.

7. Tenint en compte que la categoria de 125 cc es refereix a les motos en qu el cilindre del motor t una capacitat mxima de 125 cm3, perqu es diu a aquesta categoria la del vuit de litre?

208

ORDINADORS Lencarregat dinformtica de lescola diu que les Illes Balears disposa de pocs recursos informtics pels alumnes i ens ha presentat la segent informaci referent a 5 Comunitats Autnomes per fer algunes comparacions: Alumnes per ordinador destinat a tasques densenyament-aprenentatge per CCAA i curs escolar Centres Pblics Total (curs 2005-06) Balears (Illes) Catalunya Comunitat Valenciana Madrid (Comunitat de) Pas Basc Nombre mitj dalumnes per ordinador 10,1 7,2 10,9 9,1 4,6

Nota: Shan considerat els ordinadors destinats preferentment al professorat i a la docncia amb alumnes. Font: Ministeri dEducaci i Cincia - INE 2008 1. Ordena, de major a menor, les Comunitats Autnomes segons el nombre mitj dalumnes per ordinador?

2. Quina s la mitjana dalumnes per ordinador daquestes 5 comunitats? A. B. C. D. 7,5 8,4 No es pot saber en cap cas No es pot saber sense tenir el nombre dalumnes de cada comunitat

3. Si arrodonim a valors enters el nombre mitj dalumnes per ordinador de les dades referents a Balears i a la Comunitat Valenciana, obtenim: A. B. C. D. Balears: 10 i Comunitat Valenciana: 10 Balears: 10 i Comunitat Valenciana: 11 Balears: 9 i Comunitat Valenciana: 10 Balears: 9 i Comunitat Valenciana: 11

209

4. Si a Andalusia el nombre mitj dalumnes per ordinador s de 7,1. Pot haver-hi alguna Comunitat Autnoma que el seu nombre mitj dalumnes per ordinador estigui entre el dAndalusia i Catalunya? Per qu?

210

ZOO En el zoo de Barcelona tenen una epidmia que afecta els elefants. Els veterinaris estan especialment preocupats per una cria i la seva mare i estan fent un seguiment exhaustiu de les seves temperatures.

El veterinari encarregat dobservar la temperatura de la cria apunta en el seu quadern les segents anotacions: - Dues primeres hores: Temperatura estable, 365 - A les 10 hores: 37 - De les 11 hores a les 15 hores (ambdues incloses): Comena amb 37 i puja mig grau cada hora - A les 16 hores: 38 - A les 17 hores: Ha baixat 15 des de les 16 hores. El veterinari mira la temperatura cada hora i ha fet la primera observaci a les 8 hores.

1. Elabora una taula amb les dades de lenunciat, que reculli la temperatura de lelefant a cada hora. Hora Temp.

2. Un segon veterinari sha encarregat de mesurar la temperatura de la mare elefant i ha recollit les dades com es mostra a la segent taula: Hora Temp. 8 375 9 377 10 378 11 379 12 38 13 378 14 375 15 37 16 368 17 365

Dibuixa una grfica que mostri com evoluciona la temperatura de lanimal en funci del temps.

211

3. Un dels veterinaris demana a laltre. - Quina hora s? I laltre, que s molt aficionat a les matemtiques, li diu. - Queda de dia un ter de les hores que han passat. Quina hora s?

4. El zoo disposa dun servei de lloguer de bicicletes per als seus clients, i el preu s de 2 lhora per persona i vehicle. Quina de les segents expressions indica la relaci entre el nombre dhores que sha llogat la bicicleta x i el preu final y? A. B. C. D. y=2 y=x y = 2x y = 2+x

212

5. En el zoo hi ha un parc tancat amb un llac, dins del qual sofereix un servei de lloguer de barquetes a 1 cada hora o fracci dhora (s a dir, que encara que no es completi una hora, aquesta es cobrar sencera) i per entrar-hi sha de pagar una entrada a part, de 0,50 . Quina de les segents grfiques representa millor el cost dun passeig en barca, en funci del temps? A . B.

C .

D.

213

CARTES CERTIFICADES Les cartes certificades sn ms cares que les ordinries, ja que Correus i Telgrafs les entrega a domicili i en t un control estricte per tal que no es perdin. Les tarifes sn les segents: CARTES CERTIFICADES (ENVIAMENTS LOCAL I INTERURB) Fins a 20 g Fins a 50 g Fins a 100 g Fins a 200 g Fins a 350 g Fins a 500 g Fins a 1 Kg Fins a 1,5 Kg Fins a 2 Kg 2,54 2,58 3,25 3,75 4,59 6,15 6,65 7,15 7,49

Per tant, a lhora denviar una carta certificada conv saber qu pesen els fulls i els sobres per calcular la quantitat que sha de pagar. En un paquet de 500 fulls A4 hem trobat aquesta informaci:

80 g/m2 A4
500 u 210 x 297 mm

1.

Utilitzant les dades de lenunciat, qu pesa aproximadament un full A4? A. B. C. D. 5g 6g 7g 8g

214

2.

Tenim una carta que, amb el sobre incls, pesa 70 grams. Qu ens costar enviar-la certificada de Palma a Bunyola? A. B. C. D. 2,54 2,58 3,25 3,75

3.

Per localitzar fcilment el cost de les cartes certificades va b tenir una representaci grfica. Quina daquestes representacions grfiques s la corresponent a les dades de la taula de tarifes de cartes certificades de lenunciat? A. B.

C.

D.

4.

Es vol enviar una varilla de 60 cm de longitud dins dun sobre rectangular de dimensions 30 cm x 50 cm. Cabr la varilla completament dins del sobre? Justifica la resposta. Varilla -->

5.

Es volen enviar dues cartes certificades que pesen respectivament 40 i 70 grams. Qu surt ms barat, enviar-les juntes en un sobre o enviar-les per separat? Justifica la teva resposta.

215

6.

Si una carta certificada pesa 140 grams y noms tenim segells de 55 cntims i 72 cntims, quants segells hem dagafar de cada tipus per tenir suficient per enviar la carta, de manera que ens costi el mnim p ossible? (la quantitat deuros que sha de posar amb segells sempre ha de ser major o igual que el cost de la tarifa corresponent). Justifica la resposta.

216