Tema 53
LA NARRATIVA
DEL ROMANTICISME AL NATURALISME
TEMA 53
La narrativa del Romanticisme al Naturalisme
ÍNDEX
1. Introducció
1.1. Marc històric i sociocultural
1.2. Novel·la catalana i novel·la en català
1.3. La novel·la catalana al segle XIX
1.4. La novel·la catalana escrita en castellà
1.4.1. Novel·la històrica amb influències estrangeres
1.4.2. Quadres de costums
1.4.3. Narrativa de costums
1.4.4. Novel·la històrica contemporània
1.4.5. Novel·la de fulletó
2. Novel·la històrica
4. El realisme
4.1. Definició
4.2. Novel·la realista
4.2.1. Novel·listes amb òptica romàntica
a) Gaietà Vidal i Valenciano
b) Lluís Bertran i Nadal
c) Martí Genís i Aguilar
4.2.2. Novel·listes amb òptica realista
a) Bosch de la Trinxeria
b) Josep Pin i Soler
c) Dolors Monserdà de Macià
5. El naturalisme
6. Narcís Oller
6.1. Narcís Oller i el naturalisme
6.2. Obres i estil
---------------------------------------------------------------- 2 ----------------------------------------------------------------
TEMA 53
La narrativa del Romanticisme al Naturalisme
BIBLIOGRAFIA
BESER, S., “La novel·la realista”, dins Lliçons de literatura comparada catalana
castellana, PAM, Barcelona, 1985.
CARBONELL, A., Literatura catalana dels inicis als nostres dies, Barcelona, 1979.
MONTOLIU, M., “L’obra de Narcís Oller. Estudi crític”, dins Narcís Oller. Obres
completes, Ed. Selecta, Barcelona, 1948.
RIQUER, COMAS, MOLAS, Història de la literatura catalana, vol. VII, Ed. Ariel,
Barcelona, 1964-1986.
SERRAHIMA, M., “Narcís Oller (1846-1930)”, dins Dotze mestres, Ed. Destino,
Barcelona, 1972.
YATES, A., Una generació sense novel·la? Ed. 62, Barcelona, 1975.
---------------------------------------------------------------- 3 ----------------------------------------------------------------
TEMA 53
La narrativa del Romanticisme al Naturalisme
1. Introducció
---------------------------------------------------------------- 4 ----------------------------------------------------------------
TEMA 53
La narrativa del Romanticisme al Naturalisme
2. Novel·la històrica
---------------------------------------------------------------- 7 ----------------------------------------------------------------
TEMA 53
La narrativa del Romanticisme al Naturalisme
4. El realisme
4.1. Definició
En literatura, el moviment realista coincideix amb el plantejament intel·lectual
general de l’època, caracteritzat per la dèria pel coneixement científic i informat per
una visió antimetafísica del món.
La literatura, seguint els processos de Balzac, exclou del seu àmbit el
fantàstic, l’al·legòric i el simbòlic, i se centra de manera exclusiva en el que
considera la realitat total (política, social, econòmica) i en la seua evolució dinàmica.
Té consciència dels canvis històrics i reflecteix els grans processos de la societat de
l’època, bàsicament la revolució industrial i el triomf de la burgesia, amb una visió
optimista, gairebé eufòrica del món.
Es planteja una representació objectiva de la realitat social contemporània, i,
per tant, s’exigeix l’objectivitat en el mètode, encara que aquesta comanda teòrica
serà molt difícil d’aconseguir en la pràctica. D’altra banda, demana la creació d’un
llenguatge literari dúctil i divers, que s’amotle a les característiques socials i
individuals dels personatges.
La novel·la realista conté també un component bàsic de crítica social, la qual
cosa li confereix, en darrer terme, una dimensió moral.
És important assenyalar que, mentre que a Europa el realisme i el naturalisme
són els dos corrents que dominen el panorama literari de la segona meitat del XIX, a
Catalunya els elements diferenciadors de tots dos es troben molt desdibuixats, tal
vegada perquè no tenim exponents purs de cadascun d’ells.
---------------------------------------------------------------- 9 ----------------------------------------------------------------
TEMA 53
La narrativa del Romanticisme al Naturalisme
5. El naturalisme
De 1850 a 1890 s’estén el període literari batejat per la crítica amb el nom de
Naturalisme en les literatures europees.
El 1867, Émile Zola definí el mot en el sentit actual: tendències que dominaren
la novel·la i el teatre a partir de 1867-1870, en el moment en què el positivisme havia
acaparat un lloc més o menys segur en el terreny del pensament.
Si bé Zola n’és el teoritzador, ell mateix, juntament amb Taine, també crític,
situà Balzac com a cap de l’escola, és a dir, admeté que el Naturalisme era una
evolució (superació, continuació, negació), del Realisme
M. de Montoliu afirma que l’estètica del Naturalisme es basa d’una banda, en
el precepte heretat del realisme que la novel·la havia de ser objectiva i impersonal,
sense intervenir en el joc de les passions presses a la realitat. El novel·lista
considera la seua realitat separada de la realitat objectiva que ell contempla, i es
limita a reflectir-la, tenint cura de no fer intervenir per a res la realitat del propi jo.
Aquesta és l’actitud que prenen els seguidors de l’escola naturalista i realista. Un
segon precepte, aquest ja específicament naturalista, és que la novel·la ha de ser
una articulació organitzada d’observacions sobre les combinacions espontànies de la
vida, una mena d’experiència de laboratori. El tercer precepte, conseqüència del
d’abans, és que l’autor ha de treballar aquesta experiència amb un criteri purament
determinista, això s’ha de creure que totes les accions humanes són producte de
lleis fisiològiques fatals, de les quals són les principals la llei de l’herència i la llei del
medi ambient, omnipotent, segons els naturalistes. Podríem dir, doncs, que el
positivisme i el materialisme determinista són els fonaments filosòfics de l’escola.
6. Narcís Oller
Narcís Oller va nàixer el 1846 a Valls. Fou novel·lista, i dels més importants de
la literatura catalana del seu temps. Arribà a assolir fama europea. La seua formació
va ser romàntica, però es decantà cap a l’estètica naturalista, cosa que li permeté
d’oferir una reproducció de la societat d’aleshores. Açò significà la incorporació
temàtica i una visió del món fins llavors inèdites a la literatura catalana vuitcentista. A
més, suposà per a Oller la creació d’un llenguatge narratiu i d’un estil novel·lístic.
Fou, doncs, el creador de la literatura catalana moderna.
més aviat amb Balzac que no amb Zola, pel que fa a les insistències descriptives
que trobem en tots dos autors.
* Altres estudiosos, com J. Yxart, no intentes cap identificació de l’art de
Narcís Oller amb les normes de l’estètica naturalista. Tanmateix, sí que ho farà Joan
Sardà.
* Sergi Beser, per la seua banda, considera que la seua obra és una síntesi
d’un sentit artístic agudament realista i d’un romanticisme agut i torturador. A més,
totes les obres d’Oller porten una tesi moral involucrada. Amb tots aquests elements,
Beser també qüestiona que se’l puga considerar com a escriptor naturalista. Les
seues novel·les són, per a Beser, resultat d’unir, per un costat, el naturalisme zolià, i
per l’altre, aquest sentimentalisme moralista que sembla allunyar-nos cap al
romanticisme tradicionalista.
Pel que fa a l’estil, en els recursos literaris Oller té unes aspiracions literàries
equiparables a les dels autors realistes. El seu propòsit és fer un retrat de la societat
catalana de l’època de la Restauració. Els procediments literaris que utilitza per
donar coherència interna al seu corpus literari, segons Balzac, són:
- repetició de personatges en diverses de les seues obres.
- bipolarització d’ambients, rural i urbà.
- repetició de temes secundaris a partir dels quals queda travat el corpus
novel·lístic.
- presència de la història, normalment a través de lluites.
- davant de l’oposició camp/ciutat, Oller es posa en contra del món rural i el
resultat és una idealització del món urbà en detriment del món rural.
---------------------------------------------------------------- 12 ----------------------------------------------------------------