Dossier 2 Dossier 06/11/2012

L Afinador de pianos
de Daniel Mason LEdgar Drake es guanya la vida fent dafinador de pianos a Londres, on els dies passen amb la lentitud impertorbable que domina Europa a finals del segle xix. Per la tardor del 1886 aquesta monotonia es veu alterada quan lEdgar rep una estranya comunicaci del Ministeri de Guerra del govern britnic on, en nom de Sa Majestat, se li fa una petici inslita: que es desplaci fins a un indret lluny dels Estats Xan per afinar el piano de cua de loficial metge Anthony Carroll, un militar excntric que sha convertit en una pea indispensable a la colnia de Birmnia. Sense conixer els detalls de la seva missi, lEdgar Drake assumeix el deure que li assigna el Ministeri i inicia un llarg viatge per Europa i sia fins a les entranyes de la selva birmana.Daniel Mason teixeix una trama fascinant i refinada que submergeix al lector en un mn que ja no existeix.

Obra
L Afinador de pianos Un pas lluny

Comentari
La vida magnificada, Eva Piquer Nou de cada deu escriptors agafen com a primera matria el mn que tenen ms a m. Daniel Mason (Palo Alto, 1976) s dels que utilitzen la literatura per fugir de la prpia biografia: Minteressen ben poc les vides com la meva, als suburbis californians. Updike i Roth ja escriuen sobre lAmrica moderna i ho fan molt b. El repte daquest xicot s, poca broma, abordar els grans reptes de lnima. O sigui: Parlo de la fam i la guerra, problemes que no he experimentat. Ni ganes, esclar.

Posats a tenir una trajectria curiosa, Mason sha fet escriptor desprs destudiar biologia a Harvard i medicina a Califrnia. Tant la medicina com la literatura sn oficis humanistes, parteixen de la necessitat dentendre qu ens passa per dins, em diu, en un espanyol prou fluid. Cita William Carlos Williams i Anton Txkhov entre els noms illustres que van combinar lestetoscopi i la ploma. Era a Tailndia investigant la malria quan vaig comenar a escriure un relat que va prendre forma de novella. No havia previst que seria escriptor. Per tampoc s tan estrany. Un aspirant a metge inverteix moltes hores escoltant casos de persones que es moren o que pateixen experincies impactants. La medicina magnifica la vida. Quan tornes a casa, tens molts trossos de vida magnificada dins del cap, i dalguna manera els has dabocar cap enfora. El doctor Mason ha aparcat la carrera mdica. Aix dinventar-se histries li est anant de conya. Va debutar amb Lafinador de pianos, una novella publicada a ms pasos dels que podria citar jo sense consultar un atles, i ara promociona la seva segona criatura literria: Un pas lluny Una histria gens musical, protagonitzada per una adolescent pobra i mig analfabeta que viatja del camp a la ciutat a la recerca del seu germ gran. Lacci se situa en un punt inconcret del mapa, tot i que lautor va caar la inspiraci al Brasil. Un pas lluny t tocs de realisme mgic. A la Isabel li atribueixen poders sobrenaturals. Li diuen que el seu cos no est tancat, un diagnstic sense cap ni peus des del punt de vista mdic. No dic que sigui cert, noms constato que hi ha societats que consideren un do all que la medicina tradicional tracta com una malaltia mental -observa Daniel Mason-. La Isabel t una intuci extraordinria, per en un hospital dels Estats Units segur que li haurien receptat un remei per curar-la, sense ni plantejar-se que potser s una qualitat positiva. Com a escriptor, mostro gent que creu en la mgia. Com a cientfic, s que tot plegat pot tenir altres explicacions. Si mai exerceix de metge, apostar per la medicina general. Mhauria agradat practicar una medicina que ja no existeix, com la de fa cinquanta anys. Les seves novelles tamb desprenen la flaire duna altra poca. I et transporten a un altre mn.

Retalls
[...] Va pensar en la cambra on havia aprs a afinar, i en les tardes fredes en qu el vell es tornava potic i li parlava del paper que jugaven els afinadors, mentre l'Edgar l'escoltava entretingut. Quan era un jove aprenent, per, les paraules del mestre li havien semblat carrinclones. Per qu vols afinar pianos?, li va preguntar el vell. Perqu tinc bones mans i m'agrada la msica, li va respondre el noi. El mestre va esclatar a riure, De veritat? Per qu ms, si no?, va replicar el noi. Que per qu ms? I l'home va alar el got i va somriure. No saps que, a l'interior de tots els pianos, s'hi amaga una can?, li va preguntar. El noi va fer que no amb el cap. Pot ser que noms siguin les rondinades d'un vell. Mira, els moviments dels dits dels pianistes sn purament mecnics, una collecci ordinria de msculs i tendons que noms coneixen un conjunt de normes molt senzilles referents a la velocitat i el ritme. Noms hem d'afinar els pianos, va dir, per tal que coses tan mundanes com els msculs, els tendons, les tecles, els filferros i la fusta es puguin convertir en can.
L'afinador de pianos, de Daniel Mason. Editorial Empries. Barcelona, 2003. Traducci d'Albert Torrescana.