HISTRIA DE LA FILOSOFIA

2n de Batxillerat

Filosofia cosmolgica
Els presocrtics

1. Pas del mite al logos

Es produeix al segle VI aC quan a Milet neix una classe social rica amb temps per reflexionar Mite
Antropomrfic Imaginaci Causes sobrenaturals Mgia i ritual

Logos
Abstracte Ra Causes naturals Cincia, filosofia i tcnica

2. Naturalesa en el pensament grec

Es vol explicar la natura des de la natura (causes immanents) Tots els ssers sn diferents per tenen una cosa en com que s lorigen de tot (concepte de matria)

3. Els milesis

Tales: = aigua Anaximandre: = peiron (indefinit) Anaxmenes: = aire (pneuma)

Tales Hilozoisme: tot est ple de vida

4. Pitagrics

Caire mistric i sectari Influncia orfista

(metempsicosi, transmigraci dnimes)

= nombre

(causa formal de la is )

La 4a dimensi s lexistncia El sol s una intelligncia central 10 s un nombre mgic

sumats fan 10, terakts) (tots els nombres surten d1,2,3 o 4 i

=? $~!!!

5. Herclit dEfes
Personatge melanclic Va escriure perifiseu Teoria del coneixement (epistemologia)

Sentits Ra = Moviment Veritat = Multiplicitat Unitat dall mltiple

Panta rei(tot flueix) La guerra s el pare de totes les coses Ning no es banya dues vegades en el mateix riu

Teoria dHerclit

6. Parmnides dElea
Influncia pitagrica Els sentits noms ens enganyen La realitat resideix en la ra El moviment s una illusi dels sentits

Sentits Ra = Moviment/canvi Immutabilitat = Multiplicitat Unitat = Aparena Realitat Opini = Veritat

Lsser s, el no sser no s
Lsser s un tot, tot el que existeix, i per tant si lsser canvia ja no s i aix s impossible

Poema de Parmnides
Proemis: Introducci allegrica sobre el pas de la nit Proemis (ignorncia) a la llum (coneixement)

Poema

Via o cam de la veritat: cam del filsof que condueix al coneixement Indivisible
Si el no sser no s => Lsser s Immutable Etern

Via o cam de la opini: s el mn experimentat pels sentits, amb canvi, esdevenir I multiplicitat. La persona que es guia pels sentits est en el nivell de la ignorncia (s el cas dels presocrtics). Parmnides s el pare de lontologia (estudi de lsser en si mateix). La via de la opini s el cam d ela ignorncia on transiten els humans que entren en contnua contradicci aparena-realitat

7. Filsofs pluralistes

Combinen Herclit i Parmnides (sV i VI aC) Inf. Parmnides: Alguna cosa roman inalterable Inf. Herclit: La phsis est en moviment Arkh mltiple (4 elements) Phsis = combinaci dels arkhs

7.1.Empdocles dAgrigent

Arkh de 4 elements que es combinen sense perdre la unitat

7.2. Anaxgores de Clazmenes

Tot est format per infinits elements Arkh= sprmatas o homeomeries Nous s la causa motriu creadora de lunivers

Sprmata alguna cosa ho ha de canviarNousTransmet movimentplantejament mecanicista

Tot est en tot

7.3. Atomisme

Leucip va ser liniciador i Demcrit el deixeble

SSER
Dividit en partcules materials i indivisibles (toms)

BUIT

MOVIMENT
Consubstancial als toms

TOMS (qualitativament igual, quantitativament diferents)

Les diferncies macroscpiques tenen el seu origen en diferncies microscpiques

Qualitats primries (objectives): prpies de lobjecte en s Qualitats secundries (subjectives): experimentades per la percepci (depenen de lacte de percepci del subjecte que les capta)

Filosofia antropolgica
Scrates i els sofistes

1. Introducci

Al s. V. arriba la democrcia a Atenes (Pricles)

Parallelisme (arkh) (nomos) o isomorfisme (phsis) (polis)

Scrates Sofistes

Savi Mestres

Veritat Opini

Realitat Aparena

mbit filosfic mbit cientfic i filosfic

2. Els sofistes

Pensven que la virtut es podia ensenyar Teoria relativista tica basada en opinions Els ciutadans es reuneixen a lecclesia Ensenyen com ascenir socialment Scrates shi oposava (la veritat no pot ser subjecte delitisme)

Caracterstiques de la sofstica

Relativisme: hi ha tantes veritats com punts de vista Relativisme Subjectivisme: Comprensi del mn des dun punt Subjectivisme de vista Indiferncia moral i religiosa: Es pot canviar de moral segons linters Escepticisme: Qestionament de la realitat Materialisme: Basat en coses perceptibles

3. Scrates

Mort de Scrates

3.1. Biografia

Origen humil Jove amb inquietuds Es va allistar a lexrcit i va lluitar al Pelopons La lluita Atenes-Esparta li fa pensar que hi ha una inferioritat mental, donant la culpa als sofistes nitos i altres sofistes el van acusar dAsebeia, impietat (crtica als dus) Va ser executat amb sicuta tot i haver tingut la possibilitat descapar

3.2. El mtode socrtic

a) Conceptes universals: formulacions generals aceptades per tothom com a veritats racionals. Scrates parteix de la base que la unitat est en la ment humana b) Raonaments inductius: La manera darribar als conceptes universals s a partir dexperincies concretes, reflexionant sobre all que s particular i elevant la reflexi cap a nocions ms elevades (inducci). La base del mtode socrtic s el dileg entre dos interlocutors al voltant dun tema principalment moral c) Mtode dialctic

Desenvolupament del mtode dialctic a) Ironia

Sargumenta que no se sap res del que es va a investigar i que sespera aprendre a partir de la conversa. Scrates fa preguntes sobre largument defensat i mica en mica va desintegrant la opini defensada i augmentant la inseguretat de linterlocutor. El resultat final daquesta s lestat daporia (), que s un estat dindefinici. Arribar a laporia s admetre que hom s ignorant, s el primer pas a la veritat i la saviesa.

Desenvolupament del mtode dialctic

b) Maiutica ()

Procs ascendent del mtode dialctic Condueix a linterlocutor mitjanant preguntes al coneixement, definci universal o veritat
Scrates va fer deduir a un esclau el teorema de Pitgores

Noms s que no s res (aporia)

Mtode socrtic

3.3. tica socrtica

Intellectualisme tic: Si coneixes la veritat (definici universal) actuars conforme a ella, s a dir, ser bona una acci si qui la fa coneix qu s la bondat Eudemonisme moral: s la finalitat que persegueix qualsevol acci humana. Lsser hum en les seves accions persegueix assolir la felicitat. Aquesta felicitat, per Scrates, saconsegueix a travs de la virtut (equilibri cos-nima, harmonia que ens fa felios)

Dates

Tales (640-546 aC) Anaximandre (610-547 aC) Anaxmenes (588-524 aC) Herclit (540-480 aC) Parmnides (s. IV/V aC) Empdocles (483-430 aC) Anaxgores (499-428 aC) Leucip (s V aC) Demcrit (460-370 aC) Scrates (470-399 aC)

E LE S

Plat
Un filsof clau

1. Biografia i obres
Influncies principals:

Herclit (a travs de Crtil) Parmnides Pitagorisme (per via dArquites de Tarento) Scrates

Molt influit per Scrates, sobretot per la seva injusta mort Fa diversos viatges a Siracusa on intenta provar el seu model destat Tracta tota classe de temes Les seves obres sn de forma dialogada

Perodes

De joventut o socrtic De trancisi o antisocrtic Madur ltim perode

Apologia de Scrates, I, Crit, Protgores, Laques, Lisis, Eutifr. Qestions morals

Grgies, Men, Eutidem, Hippies Menor, Crtil, Hippies Major. Problemes metafsics

Banquet, Fed, Repblica, Fedre

Parmnides, Teetet, Sofista, Poltic, Timeu, Crties, Fileb, Lleis. Autocrtica

2. La teoria de les idees

Del conceptualisme socrtic al realisme ontolgic de les idees

Conceptualisme socrtic: Concepte intersubjectiu que est a la ment Plat: La veritat s objectiva i t una entitat prpia
Idea intersubjectiva Idea universal Idea amb entitat prpia

Ment

Caracterstiques de la teoria de les idees

Sensible: Realitat en constant esdevenir, en canvi, mutabilitat, s el mn de lopini de les coses. T una gran influncia heraclitiana MN

B, UNITAT

Intelligible: Realitat de les idees a la qual arribem des de la ra, on es troben les coses autntiques, que no canvien, immutables i eternes. s el mn de la cincia i la veritat

DISCREPNCIA

Representaci
B
IDEES DELS VALORS MN INTELLIGIBLE (cosmos noets) MN SENSIBLE (cosmos orets) IDEES MATEMTIQUES IDEES DE LES COSES COSES SENSIBLES Concepte de bolet

El mn sensible

Heracliti (canvi, moviment, esdevenir) Noms en podem fer doxa (opini) Explicat a Timeu Mite de la creaci del mn

Mite de la creaci de lunivers

IDEES EXEMPLARS Sn la realitat, la nica realitat que sempre ha existit, els models de tot

DEMIRG Es troba per sota de les idees i s la causa eficient que ordena lunivers JORA s la causa material de tot, ilimitada, la matria primera que pren forma quan es delimita seguint el model de les idees exemplars

El mn intelligible
B
VALORS MORALS I ESTTICS RELACIONS MATEMTIQUES

IDEES DE LES COSES SENSIBLES

Relaci de les idees i les coses

Relaci de les idees i les coses Participaci (mthexis): Les coses participen en diferents graus de les idees Imitaci (mimesis): Les coses imiten les idees en quant a que sn copies imperfectes delles

Plat distingeix els termes [mimesis i mthexis], utilitzant mimesis per lart i la poesia que, per ell, imiten les coses. La mthexis, per contra, indica que les coses per elles mateixes participen de les idees, com lartes que fabrica objectes que participaran ms o menys e la idea Patrick Chatelion Counet

3. Teoria platnica del coneixement

Smil de la lnia (correspondncia ontolgica-gnoseolgica)
GRAUS DSSER ARKHA
Arquetips, idees intelligibles superiors

GRAUS DE CONEIXEMENT NOESI

Coneixement intutiu

Mn intelligible

i i po ax o D ) a c n c( e m t si pE ( e

Objectes de les matemtiques, idees intelligibles inferiors

MATHEMATIK

DIANOIA
Coneixement discursiu

PAIDEIA PAIDEIA

DSOA
Objectes sensibles

PISTIS
Coneixement sensible

Mn sensible

EIKONS
Ombres, reflexos

EIKASIA
Conjectura

La dialctica

En Scrates s el mtode per arribar al coneixement En Plat t un doble sentit - Mtode per arribar al coneixement - Cincia de les idees absolutes

Dialctica

Ascendent (sinagogu): Procs racional que condueix a la ment humana des dels conceptes relatius a les idees absolutes mitjanant la conciliaci darguments oposats (triv, fricci de cervells) Descendent (diiresi): Visi sinptica de la realitat de les coses a la llum de les idees absolutes en lestat de la noesi Matemtiques: Cincia de la mesura relativa (es fa en lestat de dianoia)

Cincies Dialctica : Cincia de la mesura absoluta (es fa en lestat de noesi)

Altres vies per al coneixement

Lamor platnic: Per Plat, lamor s amor a la bellesa, i es va ascendint fins a contemplar la idea de bellesa. Bellesa fsica (cos) Bellesa interior (nima) BELLESA (idea) Reminiscncia (anmnesi): Lnima humana ha viscut al mn intelligible abans de nixer, ha vist les idees i per tant noms les ha de recordar mitjanant la paideia

El mite de la caverna

Els esclaus estan encadenats al mur Un dells sallibera i avana cap el foc i sadona que el que veia eren ombres Continua avanant i passa de la doxa a lepisteme. Comena a pensar en matemtiques Surt a fora i la llum lencega Sacostuma a la llum i contempla la veritat Quan torna a la caverna per aliberar els altres, aquests lacaben matant (com a Scrates)

4. Doctrina de lnima

Tractada a lobra Fed Explica simblicament la naturalesa de lnima amb el mite del carro alat

El mite del carro alat

Les nimes es troben al mn intelligible i quan els cavalls es descontrolen i lnima no s prou pura, cauen al mn sensible.
La uni de cos i nima s accidental i temporal

El cavall blanc es pot dominar i representa les passions nobles El cavall negre s desobedient i representa les males passions Luriga s lnima, que ha daconseguir guiar els dos cavalls

nima concupiscible: Seu de les passions innobles (instints primaris), representada pel cavall negre. Es troba en el baix ventre i la seva tendncia s la desmesura. La virtut que la pot contenir s la temperana.

nima irascible: Seu de les passions nobles (fora, impulsivitat, impetuositat), representada pel cavall blanc. Es troba en el trax (el seu rgan s el cor) i la seva tendncia s la ira. La virtut que la pot contenir s el coratge.

nima racional: Seu del pensament reflexiu i crtic propi de la filosofia, representada per luriga (part ms material de lnima). Es troba al cap i la seva virtut s la prudncia i la justcia. s considerada immortal.

Tipus dnima
Concupiscible Irascible Racional Pens. reflexiu uriga Cap Prudncia i justcia Instints primaris Passions nobles Cavall negre Baix ventre Desmesura Temperana Cavall blanc Trax Ira Coratge

Parallelisme entre teoria del coneixement i de lnima

La justcia s la virtut de lnima i consisteix en aconseguir lequilibri entre les tres nimes grcies a la prudncia i orientaci de lnima racional. Aquest equilibri s lharmonia de lnima.

CONCUPISCIBLE

IRASCIBLE

RACIONAL

EIKASIA

PISTIS

DIANOIA

NOESI

Proves de la immortalitat de lnima

Reminiscncia: Lnima ha contemplat les idees absolutes, per tant, ha existit abans de nixer Participaci en la idea de vida o automoviment: lnima s el principi vital del cos i per tant participa en la idea de vida. Si es mors, tamb participaria en la idea de mort, fet que s impossible Simplicitat: Lnima s una substncia simple. La mort significa descomposici i per tant lnima no pot morir perqu s una, simple i no es pot descomposar Pels contraris

5. Teoria poltica
Plat estableix una relaci entre nivell de coneixement i classe social, dient que cada nima s governada per parts diferents en funci de lofici (classes socials naturals)
s un sistema meritocrtic, cadasc fa la feina per la que est preparat

REIS FILSOFS GUARDIANS o GUERRERS

COMERCIANTS o ARTESANS

Classes socials naturals

Artesans o comerciants: s la classe social dels treballadors que produeixen els bns. Poden formar una famlia, per no poden accedir als nivells ms alts de la societat. La funci de lnima que predomina en els treballadors s lnima concupiscible. Com que parteix de la possibilitat de la metempsicosi, no s injust, perqu si sesforcen en una altra vida poden arribar a ser reis. Plat concep la societat com una mquina

Guardians o guerrers: Sn els defensors de lEstat, que han de lluitar per salvaguardar lordre social. No poden tenir famlia perqu tot lesfor lhan de posar en lestat. La funci de lnima que domina s lnima irascible. Poden accedir al coneixement ms elevat i a travs dunes proves o examens poden arribar a ser reis filsofs. Han de tenir fills que sn portats a comunes.

Reis filsofs: Un o ms guardians que superen les provs daccs i demostren el seu nivell tic i de coneixement poden ser els governants de lEstat. La part de lnima que predomina s lnima racional amb la prudncia i la justcia com a virtuts. No poden tenir famlia.

Artesans

Guardians

Reis filsofs

Treballadors Famlia

Defensors Fills

Governants No famlia

nima concupiscible

nima irascible

nima racional

Les formes de govern

MONARQUIA O ARISTOCRCIA
FORMES DECADENTS DE GOVERN

TIMOCRCIA OLIGARQUIA DEMOCRCIA TIRANIA

A menys que els filsofs regnin els estats [] no hi haur, estimat Glauc, la fi dels mals per als estats ni tampoc, crec, per al gnere hum Plat. Repblica

Plat pensa: Mai no hi haur una constant dequilibri, doncs ens trobem en el mn sensible i tot est en continu esdevenir. Aix, no es podr mantenir sempre la monarquia (considerada per ell la millor forma de govern) i sesdevindran algunes formes de govern decadents. Tot es desequilibra quan els que han daplicar la frmula nupcial, que estableix quants fills que han de tenir els guerrers, sequivoquen

Monarquia o aristocrcia: s la forma excellent de govern que ha de tenir lEstat platnic

Timocrcia: Es tracta de la primera forma de govern decadent. Quan la frmula nupcial no est ben aplicada hi ha un empobriment de lEstat que provoca una prdua en la qualitat de lnima del governant, que passa de la racional a la irascible. La timocrcia s el govern de lhonor. El timcrata vol el b per lEstat per amb uns mitjans que ja no sn els propis de la prudncia de lnima racional.

Oligarquia: La timocrcia degenera en oligarquia quan comena a predominar lnima concupiscible. Loligarca es guia pels desigs ms baixos i les tendncies ms egoistes.

Democrcia: Quan el poble no pot resistir la pressi dels oligarques, es rebella i els elimina. Davant del buit de poder decideix que la millor forma de govern s el govern del poble. Per Plat s una de les pitjors formes de govern perqu representa un caos on tothom pot dir la seva i s mot ms fcil la injustcia (Scrates va morir durant un perode democrtic)

Tirania: Davant del desordre total que representa la democrcia, el poble decideix que sigui un membre del poble qui assumeixi el govern. En aquest cas, governar el que t ms fora persuasiva i el carcter ms autoritari. Aquest ser el tir, que governar des del nivell ms baix de lnima. Al final, el poble el destitur i es reinstaurar la monarquia o laristocrcia.

6. Teoria tica

Ltica platnica t un plantejament socrtic i parla de:

Intellectualisme tic: Una acci s bona si qui la fa coneix el b Eudemonisme moral: El b de lsser hum s assolir la felicitat

Virtut: Equilibri entre els plaers del cos i els de lnima, s a dir, un entremig entre os extrems en totes les qestions morals Vida virtuosa: Vida mixta de plaers i coneixements equilibrats per lnima racional i que porta a la felicitat

Quadre sinptic de la filosofia platnica

TEORIA DE LES IDEES (Metafsica) TEORIA DEL CONEIXEMENT (Epistemologia) TEORIA DE LNIMA

TICA POLTICA

Examen selectivitat 2005

Cal, en efecte, que lhome exerciti la seva comprensi basant-se en el que anomenem idea i que procedeixi a partir de percepcions mltiples vers una nica cosa assolida per mitj del raonament. I aix s, certament, la reminiscncia del que en altre temps la nostra nima va veure mentre caminava al costat de la divinitat, contemplant des de dalt les coses que ara diem que sn i enlairant la mirada vers el que realment s. Per aix justament la ment del filsof s lnica que [...] en la mesura que li s possible, sempre roman, grcies al record, al costat daquelles coses que fan que una divinitat, perqu no saparta delles, assoleixi el seu carcter div. Per tant, noms lhome que sap fer un bon s daquests records i sinicia contnuament en els misteris perfectes, aconseguir ser realment perfecte. En defugir les preocupacions humanes i apropar-se a all que s div, aquest home es converteix en objecte de menyspreu per part de la multitud, com si fos un pertorbat, per la multitud ignora que est posset per un du. PLAT, Fedre, 249d

Preguntes:
1. Expliqueu breument al voltant de 40-80 paraules les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts] 2. He oms aquesta pregunta perqu s un veritat o fals que no existeix en el model actual dexamen de selectivitat [3 punts] 3. Caracteritzeu una altra concepci didea diferent de la que apareix en el text. Compareu-la amb la que apareix en el text. [3 punts] 4. Esteu dacord amb la tesi platnica que hi ha dhaver idees innates? Raoneu la resposta. [2 punts]

Examen selectivitat 2007

Aquesta s, doncs vaig dir jo, estimat Glauc, la imatge completa que cal aplicar a les paraules que shan dit abans; tot associant el mn que sens apareix a travs de la vista amb lhabitatge dels presoners, i la llum del foc que hi ha amb lenergia del sol. I si compares la pujada cap a dalt i la contemplaci dels objectes de dalt amb lascens de lnima cap al mn intelligible no et desviars pas de la meva conjectura. [] s aquesta, doncs, la meva manera de veure la qesti: en el mn intelligible la darrera idea s la del B i amb prou feines pot ser percebuda; un cop la percebem, per, hem de concloure que s la causant de tot el que hi ha de recte i de bell en tots els ssers; en el mn visible s ella la que va engendrar la llum i el seu astre sobir; en el mn intelligible, ella s la provedora de veritat i dintelligncia, i cal que la contempli aquell que es proposi actuar assenyadament tant en la vida privada com en la pblica. PLAT. Repblica, 517

Preguntes:
1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades (entre 40 i 80 paraules). [2 punts] 2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les paraules o expressions segents (entre 5 i 15 paraules en cada cas): [1 punt] a) mn intelligible b) idea 3. Per qu compara Plat lascens de lnima cap al mn intelligible amb una mena dalliberaci i dascens per a uns presoners? Feu referncia als aspectes del pensament de Plat que siguin pertinents, encara que no apareguin explcitament en el text. [3 punts] 4. Compareu la concepci platnica del b amb una altra concepci del b que es pugui trobar en la histria del pensament. [2 punts] 5. Creieu que Plat t ra quan defensa que el veritable coneixement no prov dels sentits? Raoneu la resposta. [2 punts]

Aristtil
Deixeble de Plat

1. Biografia i obres

Va anar a lescola de Plat Va forjar una opini diferent de Plat Va estudiar en molts camps diferents

2. Crtica dAristtil a Plat

La cincia, universal i necessria, selabora a partir de conceptes universals Aristtil diu que all universal no est en un mn a part, est en les coses com a essncia Un objecte est format per una idea universal i matria sensible, en un sol mn

3. Teoria de la substncia
Matria (principi com)
Substncia (sser natural) Context espai-temporal (aspecte extern)

Forma (principi dindividuaci, essncia)

Hylemorfisme: s la teoria dAristtil sobre la substncia natural. Tot sser natural s un compost de matria (hyl) i forma (morf). La matria s el principi passiu i com a totes les coses i la forma s lessncia o principi dindividuaci que fa que la matria es determini en una substncia concreta

4. El procs dabstracci.
Fonament objectiu duniversalitat FORMA MATRIA Substncia natural

Forma, essncia universal Procs dabstracci

Mitjanant labstracci lenteniment separa la forma de la matria i elabora el concepte universal

5. Teoria de lnima
Accidental (Plat): Lnima i el cos sn dues substncies complertes i separables
Uni nima-cos

Substancial (Aristtil): Lnima i el cos sn dues substncies incomplertes que juntes formen lsser hum i que no es poden separar

Parts o funcions de lnima

Vegetativa o nutritiva: Es troba en plantes i animals i les seves funcions sn lalimentaci, el creixement i la reproducci

Sensitiva o Apetitiva: Es troba en els animals i les seves funcions sn la percepci, el moviment local i el desig

Racional o intellectiva: Es troba en els ssers humans i les seves funcions sn la racionalitat, leternitat i la voluntat

Perode hellenstic
Estocisme, epicureisme, escepticisme

1. Introducci histrica

Alexandre el Gran, deixeble dAristtil conquereix Alexandria i hi construeix una gran biblioteca Aquesta expansi de la cultura hellnica va comportar la desintegraci i prdua dhegemonia de les polis, tenint conseqncies catastrfiques a Grcia La filosofia daquest perode persegueix consolar o fer feli la gent

2. Estocisme

Perodes Antic: Zen de Ction Mitj: Paneci de Rodes Nou: Sneca, Epctet, Marc Aureli Intenten fer feli a la gent La seva filosofia es divideix en lgica, fsica i tica

Lgica

Ha de ser linstrument per regular el pensament (estructura del coneixement) s una lgica empirista, al contrari de la platnica

Fsica

Segueix el plantejament dHerclit Hi ha dos principis en el cosmos

(diap. 9)

Actiu: Foc (logos) Passiu: Matria

Foc Etern retorn

tica

Sn deterministes i creuen en el dest (pronoia, fatum) Savi s aquell que accepta el dest ila seva nima queda en estat dapathia (absncia democions i passions), i aix aconsegueix viure en eudaimonia que s la felicitat o ms aviat no infelicitat.

3. Epicureisme

Al epicuris sels anomena tamb Els filsofs del jard, ja que en la seva Acadmia feien les classes al jard Defensen lhedonisme. Hi ha hedonisme dues vessants:

Radical: Escola cirennaica (Aristip de Cirene) defensa els plaers sensuals, els plaers extrems Moderat: Escola epicria

Epicur

Va comprar un terreny on va intentar crear una societat on la gent pogus viure sense angoixa, tot seguint la seva filosofia Les seves obres principals sn:

Carta a Meneceu (tica) Mseimes capitals (aforismes tics) Carta a Herdot (fsica)

Filosofia dEpicur

La seva filosofia es divideix en cannica, tica i fsica

"El que no considera el que t com la riquesa ms gran, s desgraciat, encara que sigui amo del mn."

Epicur

Cannica

s empirista i pretn trobar un criteri de veritat Per ser feli shan de tenir cnons ordenats a la ment, apartant aquells que ens provoquin malestar Hi ha tres criteris de veritat:

Sensaci (aisthesis) Ra (protepsis) Sentiment (pathe)

AIX S MOLT CONTRARI A PLAT (DIAPO. 35)

Fsica

Atomista, treu el determinisme del model de Demcrit (diap 15) Els toms tenen pes i cauen en un moviment esbiaixat imprevisible (clinmen o parnclesis) El cosmos es basa en lindeterminisme

tica
Defensa la
doctrina del plaer

Doctrina del plaer

La felicitat es pot obtenir quan lnima est en pau amb si mateixa (atharaxia) i el cos en equilibri saludable (aponia)

ATHARAXIA: estat dharmonia o equilibri intern que condueix al benestar espiritual APONIA: estat de benestar saludable del cos que el fa resistent davant les malalties

 Plaers:

Catastemtics: conseqncia de la satisfacci immediata duna necessitat del cos o de lnim que produeixen un plaer bsic i permanent Cintics: sn la perllongaci dels plaers catastemtics per augmentar la sensaci de plaer per no per necessitat. Aquests plaers porten a la insatisfacci i infelicitat

Pors de lnima

La filosofia s un tetrafrmac, doncs tetrafrmac soluciona les quatre pors de lnima

mort

No temis els Dus, No et preocupis de la mort El que s bo s fcil daconseguir, I el que s terrible, fcil de suportar"

dus

Epicur

dolor dest

Por de la mort

"La mort s una quimera, perqu mentre jo existeixo, no existeix la mort; i quan existeix la mort, ja no existeixo jo."

Epicur

Por dels Dus Els Dus no ens han de pertorbar perqu no es preocupen de nosaltres, tenen els seus propis problemes aliens als dels ssers humans

Por del dest El dest no ens ha de preocupar perqu no existeix

La negaci del dest s lgica si partim duna filosofia indeterminista, segons la qual tot s atzars i res no es pot preveure

Por del dolor El dolor es pot mitigar si se segueixen els preceptes de la filosofia epicria. Si apreciem els plaers catastemtics, podem portar el dolor perqu sabem viure en equilibri

3. Escepticisme

Com Epicur, saborda qui s el criteri per viure la nostra vida que s plena de desgrcies Es considera que no es pot trobar un criteri de veritat, doncs tot s relatiu Pirr dElis s el pare de lescepticisme Sorigina una versi radical de lescepticisme que parla dun dubte universal (posar-ho tot en qesti). No podem saber res i per tant lnica opci que queda s no dir res

Pirr dElis

El pensament medieval
Fe i ra

1. Introducci histrica

Inici: caiguda de limperi Rom (476 dC) Final: segle XIV Teocentrisme/geocentrisme Teologia/filosofia-fe/ra La ra esdev esclava de la fe Filosofia cristiana Disminuci progrs cientfic

2. Agust dHipona

Intenta harmonitzar fe i ra Aprofita el mn de les idees de Plat i lidentifica amb Du. Du t les veritats absolutes Parla dun cam interior i una illuminaci divina (semblant al mite de la caverna) Tindr gran influncia sobre Descartes

3. Anselm de Canterbury

Continua la lnia de pensament dAgust dHipona Cerca argumentacions sobre lexistncia de Du

A posteriori (Monologium) A priori (Prosologium)

No pretenc entendre per creure, crec per a entendre

Anselm de Canterbury

Largument a priori: largument ontolgic

1. 2. 3. 4. 5. 6.

En la ment podem imaginar un infinit, un sser perfecte, Du. No es pot imaginar un sser ms perfecte que Du Un sser perfecte t totes les perfeccions possibles, doncs si no no seria el ms perfecte que et pots imaginar Lexistncia s una perfecci Si Du s perfecte i t totes les perfeccions, llavors tamb tindr la perfecci de lexistncia Du existeix

Demostraci amb lgica matemtica P1. P2. P3. C

(si no mequivoco)

pq r q qs ps (modus ponens 1,3)

p=sser perfecte (Du) q= totes les perfeccions r= qualsevol altre sser s=existncia

4. Toms dAquino

Representa larribada del corpus Aristotlic Es considera que va aconseguir la millor sntesi medieval ra/fe Escriu la Summa teologica, on parla de la revellaci i fa aquesta sntesi ra/fe

5. Guillem dOccam

s el primer en separar fe i ra Marca el final de lescolstica s un antecedent per lempirisme (no existeixen els universals ni les essncies, all universal s el nom. Daix sen diu doctrina nominalista)

Principi de leconomia de pensament o navalla dOccam

Pluralitas non est ponenda sine necessitate "

No afegeixis pluralitat sense necessitat

Entia non sunt multiplicanda praeter necessitatem

Les entitats no sn multiplicades excepte quan es necessita
(grcies Cinta per la traducci)

Resum: no facis amb ms el que pots fer amb menys si dues teories expliquen la mateixa realitat, escull la ms simple

Occam

Introducci a la filosofia moderna

Racionalisme VS Empirisme

1. Caracterstiques generals
Sextn de Descartes fins a Hegel Antropocentrisme/heliocentrisme Humanisme Subjectivisme (preocupaci per la manera de conixer) Preocupaci pel mtode (regles per saber les veritats) Matemtica com a model de cincia Racionalisme i empirisme

2. Racionalisme

Innatisme de les idees Exaltaci de la ra humana com a facultat cognoscitiva Menyspreu del coneixement sensible Admiraci per la matemtica Projecte delaboraci duna cincia universal (mathesis universalis)

3. Empirisme

Levidncia s lnic criteri de veritat La matemtica com a model de cincia Negaci de la mathesis universalis Negaci de les idees innates

E LE S

Descartes
Lobsessi pel mtode

1. Biografia i obres

De familia rica, estudi a La flche Gran inters per la matemtica i la filosofia Volia viatjar i es va allistar a lexrcit Va ensenyar a la cort de Cristina de Sucia

Obres

Regles per la direcci de lesperit Discurs del mtode Meditacions metafsiques Principis de Filosofia Les passions de lnima

2. La preocupaci pel mtode

EVIDNCIA ANLISI SNTESI ENUMERACI I REVISI

REGLES DEL MTODE

Evidncia: captaci amb claredat i distinci dun coneixement sobre una realitat fent servir la intuci intellectual com a mitj

Anlisi: s el procediment del mtode que divideix la reaitat estudiada en les parts ms petites possibles (naturaleses simples)
Naturalesa simple: part ms petita en qu podem dividir un problema de manera que la part ms petita es pugui captar per intuci amb claredat i distinci NATURALESA SIMPLE = IDEA INNATA = VERITAT

Sntesi: s el procs invers a lanlisi que consisteix en partir dels objectes ms simples i ms fcils de conixer (naturaleses simples) per anar ascendint gradualment fins el coneixement dels ms complexos. Loperaci mental prpia de la sntesi s la deducci

Enumeraci i revisi: Per acabar caldr fer recomptes detallats i revisions generals per tal destar segurs de no deixar-nos res

Mtode
Naturalesa composta Naturalesa composta (captada per intuci de conjunt)

IN TU C I

AN L ISI

I ES T N S

CI UC ED D

Naturalesa simple primera

ENUMERACI

REVISI

Aplicaci

Mtode:

Discurs del mtode: exposa les regles del mtode, obra introductria a altres treballs Regles per la direcci de lesperit: comena les reflexions sobre el mtode

Aplicaci del mt. als problemes metafsics:

Ordo inveniendi o cognoscendi [ANLISI]

A Meditacions metafsiques (1641) A Principis de filosofia (1644)

Ordo essendi [SNTESI]

Meditacions metafsiques

Evidncia Dubte metdic Dubte escptic: dubte universal, no condueix a cap veritat (escepticisme de Pirr) Dubte metdic: s un procediment daplicaci del mtode cartesi que condueix a una primera veritat

Descartes decideix dubtar de tot fins a trobar una evidncia que es resisteixi al dubte. Abans de comenar i tenint en compte que ha de seguir visquent es construeix una moral provisional (si no podria fer qualsevol cosa simplement perqu est dubtant. Exemple Joaqun: Si Descartes roba, est malament? Ah no, s que est dubtant!)

1a meditaci (de tot el que es pot posar en dubte)

Dubte sobre el coneixement sensible

Posa en qesti el postulat del realisme ontolgic. Puc dubtar dels meus sentits, si mhan enganyat una vegada, em poden enganyar sempre Argument de la viglia-somni Dubte del coneixement racional Argument del geni maligne
s prudent desconfiar del que ja ens ha enganyat una vegada"

Dubium sapientiae initium (El dubte s lorigen de la saviesa)

Ren Descartes

2a meditaci (el cogito)

El final de la primera meditaci condueix a un estat daporia, per tamb condueix a la primera evidncia de lanlisi; la segona meditaci concreta aquesta evidncia:

Cogito, ergo sum

El cogito s la primera veritat en lordre de lanlisi (ordo cognoscendi), una naturalesa simple captada per intuci duna manera immediata amb claredat i distinci (evidncia). T com a precedent El si fallor, sum, dAgust dHipona

3a meditaci (el problema de l

Tipus didees

Adventcies: provenen de
lexterior

Idea dsser absolut

COGITO GENI MALIGNE

Factcies o fictcies:

construdes per la imaginaci

Innates: veritats absolutes

que formen part de lessncia de lnima

Aplica largument ontolgic dAnselm de Canterbury

En aquesta tercera meditaci Descartes demostra que Du no s un geni maligne a partir de la idea dsser perfecte que tots tenim a la nostra ment. Amb lajuda de largument ontolgic (diapo. 107) demostra a priori que si Du fos enganyador seria imperfecte, per tant, no pot existir un Du enganyador o geni maligne. Llavors, Du s tamb la garantia del criteri devidncia

4a meditaci (el problema de lerror)

PREGUNTA: Com s possible que ens equivoquem si Du s bo i no ens enganya? RESPOSTA: Lerror s conseqncia dun desequilibri entre lenteniment i la voluntat

Enteniment: Potncia o capacitat finita de lnima Voluntat: Potncia o capacitat infinita de lnima ERROR: precipitaci de la voluntat sobre lenteniment
Sha devitar tant la precipitaci com la prevenci

5a meditaci (demostraci de lexistncia de Du)

Desenvolupa la prova de lexistncia de Du (Joaq:No ens podem treure Du noms del cogito, seria com Enlloc de demostrar Du a partir duna ment finita (cogito), ho fa a travs de lEssncia Divina

treures a Du de la chistera, Du ha de tenir una demostraci per si sol)

6a meditaci (demostraci de les coses materials)

Sempra el criteri devidncia Un cop demostrat el cogito i a partir de la seva realitat demostrat Du, podem considerar que quan apliquem el criteri devidncia seguint les regles del mtode, no ens podem equivocar

Res divina = substncia divina = Du (garantia de la relaci entre les dues altres substncies

DU

COGITO

MN

Res cogitans = substncia pensant = Cogito Res extensa =substncia extensa = mn

Extensi (noms pots captar evidentment, amb claredat i de manera intutiva el volum , la superfcie)

3. Influncia de Descartes

Arrela en la societat (fins i tot avui en dia) el concepte dualista cartesi, el mn i jo Fins larribada de la mecnica quntica la cincia tamb t una visi cartesiana

4. La sntesi: Els principis de la filosofia

En aquesta obra, Descartes aborda el mtode de composici (ordo essendi), la tercera regla del mtode (sntesi). En lordo cognoscendi (ordre del descobriment) la primera veritat, s el cogito (res cogitans), ara, en lordo essendi, la primera veritat ser Du La sntesi dels principis de filosofia comena exposant lexistncia de Du, per demostrar a partir dell lexistncia de les coses materials. Daquesta manera fonamentar la fsica i la metafscia

5. El problema de la interacci entre substncies. Les passions de lnima

Formulaci del problema Uni nima-cos

(tinguem en compte que Descartes s mecanicista)

Accidental (Plat) Substancial (Aristtil) A travs de la glndula pineal (epfisi)

Passions Accions
PASSI

ACCI

Lnima transmet al cos les accions a travs dels esperits animals i per les passions que produeix el cos mitjanant el mateix mecanisme Esperit animal: Partcula subtilssima que actua com a mitjancer entre lnima i el cos

Examen selectivitat 2006

Perqu, al capdavall, tant si estem desperts com si dormim, no ens hem de deixar convncer mai sin per levidncia de la ra. I cal remarcar que dic de la ra, i no de la imaginaci ni dels sentits. Aix, encara que vegem molt clarament el Sol, no hem de jutjar per aix que ha de tenir la grandria amb qu el veiem; i molt b podem imaginar distintament un cap de lle unit al cos duna cabra, sense que calgui concloure per aix que existeix realment aquest sser quimric; perqu la ra no ens diu pas que all que veiem o imaginem aix sigui veritat, per s que ens diu que totes les nostres idees o nocions han de tenir algun fonament de veritat, ja que no s possible que Du, que s totalment perfecte i conforme a la veritat, les hagi posades en nosaltres sense aquest fonament. I, per tal com els nostres raonaments no sn mai tan evidents ni tan complets durant el somni com durant la viglia, encara que, de vegades, les nostres representacions mentre somiem siguin tan vives i ntides, o ms, la ra ens diu tamb que, com que els nostres pensaments no poden ser tots vertaders perqu nosaltres no som totalment perfectes, all que aquests tenen de veritat ha de trobar-se infalliblement ms aviat en els que tenim estant desperts que no pas en els nostres somnis. Ren DESCARTES. El discurs del mtode, IV

Preguntes:
1. Expliqueu breument al voltant de 40-80 paraules les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts] 2. Expliqueu breument al voltant de 30-45 paraules el significat, en el text, de loraci segent. [1 punt] ...la ra no ens diu pas que all que veiem o imaginem aix sigui veritat. 3. Per qu diu Descartes que no s possible que Du, que s totalment perfecte i conforme a la veritat, les hagi posades en nosaltres sense aquest fonament? (En la vostra resposta, haureu de referir-vos als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explcitament en el text.) [3 punts] 4. Compareu la concepci de Descartes del coneixement empric (o coneixement pels sentits) amb una altra concepci del coneixement empric que es pugui trobar en la histria del pensament. [2 punts] 5. Creieu que Descartes t ra quan defensa que els sentits, per si sols, no ens poden garantir lexistncia del mn extern? Raoneu la resposta. [2 punts]

Examen selectivitat 2008

Si no sabssim que tot all que hi ha en nosaltres de real i vertader prov dun sser perfecte i infinit, per ms clares i distintes que fossin les nostres idees, no tindrem cap ra que ens fes estar segurs que sn vertaderes. Ara b, des del moment que el coneixement de Du i de lnima ens permet destar segurs daquesta regla, ens s ben fcil de saber que els somnis que imaginem estant adormits no ens han de fer dubtar de cap manera de la veritat dels pensaments que tenim estant desperts. [] I, pel que fa a lerror ms ordinari dels nostres somnis, que consisteix a presentar-nos objectes diversos de la mateixa manera com ho fan els sentits externs, no ens ha dimportar que ens doni motius per a desconfiar de la veritat de tals idees, ja que aquestes tamb ens poden enganyar mentre estem desperts, com quan els qui tenen ictercia ho veuen tot de color groc, o quan els astres o altres cossos molt allunyats ens semblen molt ms petits del que sn. Perqu, al capdavall, tant si estem desperts com si dormim, no ens hem de deixar convncer mai sin per levidncia de la ra. Ren DESCARTES. El discurs del mtode, IV

Preguntes:
1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades (entre 40 i 80 paraules). [2 punts] 2. Expliqueu breument el significat, en el text, dels mots o les expressions segents (entre 5 i 15 paraules en cada cas): [1 punt] a) clares b) sentits externs 3. Per qu diu Descartes que tot all que hi ha en nosaltres de real i vertader prov dun sser perfecte i infinit? Feu referncia als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explcitament en el text. [3 punts] 4. Compareu la concepci de Descartes de la ra amb una altra concepci de la ra que es pugui trobar en la histria del pensament. [2 punts] 5. Creieu que Descartes t ra quan defensa que sense saber que Du existeix s impossible conixer lexistncia del mn extern? Raoneu la resposta. [2 punts]

Spinoza
Un hereu crtic del cartesianisme

1. Biografia i obres
Jueu dorigen portugus Visqu a Holanda Afectat de tuberculosi Tractat de lesmena de lenteniment Principis de la filosofia de Descartes Tractat teolgicopoltic (1670) Ltica (pstuma) Tractat poltic (inacabat)

2. Filosofia de la substncia
Renega de la seva educaci i de Descartes i diu que hi ha una sola substncia. Aix, tot s Du, que t infinits atributs o manifestacions (dividits al seu torn en modes) dels quals noms en podem percebre dos: extensi i pensament SUBSTNCIA ABSOLUTA (DU)

Extensi Pensament COS NIMA

SSER HUM Parallelisme psicofsic

Monisme panteista

Locke
Lempirisme radical

Lorigen de les nostres idees

De sensaci (dun o ms sentits)

Simples Idees

De reflexi (estats de conscincia)

Complexes

Elaborades per la ment amb lajuda de les idees simples

Crtica de la idea complexa de substncia

La idea de substncia no t cap referent empric i, per tant, no la podem afirmar

Les tres substncies metafsiques

El mn extern el coneixem a travs de les sensacions La substncia com a realitat externa es posa en dubte, per sadmet el suport de les qualitats El jo s captat per intuci Locke critica la substancialitat del jo per admet que existeix un Du

E LE S

Hume
El progrs de la cincia

Obres
Tractat de la naturalesa humana 1734-1737

Investigaci sobre lenteniment hum 1758

Investigaci sobre els principis de la moral 1751

Lorigen de les nostres idees

FORTES (impressions)

Simples: sensacions que ens arriben a partir dun o ms sentits Compostes: combinaci dimpressions simples

PERCEPCIONS

DBILS (idees)

Simples: Cpies de les impressions sensibles Compostes: Combinaci didees simples

Empirisme

Psicolgic: criteri empirista que no accepta cap idea que no es correspongui amb una impressi Epistemolgic: criteri que no accepta cap terme o concepte metafsic pel fet que no compleix el criteri empirista (psicolgic)

Lassociaci didees
Les idees sassocien a una fora suau semblant a la fora de gravitaci.

Semblana-dissemblana Contigitat en lespai i/o en el temps

Classes de proposicions

Analtiques (a priori): independents de priori lexperincia, el predicat est contingut en el subjecte. Relacions didees Sinttiques (a posteriori): amplien el posteriori coneixement a partir de lexperincia, el predicat afegeix contingut. Qestions de fet.

La forquilla de Hume
Proposicions analtiques Proposicions sinttiques Racional

No racional

Proposicions metafsiques

Crtica de les idees universals

No hi ha idees universals sin que agrupen coses similars sota un mateix nom, una etiqueta identificadora que en s mateixa no s res Trobem un precedent en la postura nominalista dOccam
Trian g le

POSTURA NOMINALISTA DELS UNIVERSALS

Crtica de la idea de substncia

La idea de substncia s una idea general. Si apliquem el criteri empirista (tota idea ha de tenir una impressi corresponent), veiem que la idea de substncia no t cap impressi corresponent i per tant no en podem afirmar lexistncia. Les coses materials sn agregats de qualitats, no una essncia sobre la qual recauen aquestes

Crtica de la idea de substncia espiritual (jo, nima)

Identitat personal

memria

Impressions

Estat de conscincia Idea de jo

La creena i el costum

Latribuci de realitat ontolgica a les idees generals de la metafsica t a veure amb la creena en una realitat objectiva (realisme ontolgic) i el costum de captar sempre les mateixes impressions associades de la mateixa manera La memria s la facultat que conserva la regularitat de les creences i els costums

Lleis i objectes

e cre

impressi idea

Crtica de la idea de causalitat

Anlisi de la reacci causa-efecte

Associaci de contigitat en lespai i/o en el temps Connexi necessria

A s anterior a B A mant una connexi necessria amb B

La crtica del principi de causalitat representa una crtica de linductivisme. La connexi necessria entre la causa i lefecte no es correspon amb cap impressi emprica, sin que s induda per la ment a partir del costum. En veure que els esdeveniments es produeixen sempre duna determinada manera (costum), sengendra una creena en la uniformitat de la naturalesa

tica i moral en Hume

El fonament de la moral no es pot basar en Du perqu no podem conixer la seva existncia Tampoc en la ra (serveix per conixer, no per obligar a lacci) La moral no s objecte de lenteniment sino del sentiment (EMOTIVISME TIC)

Hi ha un instint natural que ens fa distingir entre all agradable i desagradable. A partir daix, la ment humana fonamenta all que s bo i dolent. Ser bo all que s til (UTILITARISME MORAL)

Lescepticisme de Hume

Antecedent: Anterior a tot estudi de carcter filosfic Conseqent: Posterior a la cincia i a la investigaci, resultat de la manca de confiana en les nostres facultats cognoscitives. Es divideix en escepticisme dels sentits i escepticisme de la ra

HUME. Escepticisme moderat, consisteix en reduir el nostre camp de coneixement a lmbit dall que s cognoscible, s a dir, les relacions didees les qestions de fet

Examen selectivitat 2007

Estem determinats a suposar que el futur sassembla al passat nicament pel costum. Quan veig una bola de billar que es mou cap a una altra, la meva ment es veu immediatament portada per lhbit al seu efecte habitual, i santicipa a la vista concebent el moviment de la segona bola. No hi ha res en aquests objectes, considerats abstractament i de forma independent de lexperincia, que em condueixi a treure una conclusi com aquesta; i fins i tot desprs dhaver tingut experincia de molts efectes repetits daquesta classe, no hi ha cap argument que em determini a suposar que lefecte ser conforme a lexperincia passada. Els poders pels quals actuen els cossos ens sn completament desconeguts. Noms percebem les seves qualitats sensibles: i quina ra tenim per pensar que els mateixos poders estaran sempre conjuntats amb les mateixes qualitats sensibles? David HUME. Resum del tractat de la naturalesa humana

Preguntes:
1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades (entre 40 i 80 paraules). [2 punts] 2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les expressions segents (entre 5 i 15 paraules en cada cas): [1 punt] a) poders pels quals actuen els cossos b) qualitats sensibles 3. Per qu diu Hume que no hi ha cap argument que em determini a suposar que lefecte ser conforme a lexperincia passada? Feu referncia als aspectes del pensament de Hume que siguin pertinents, encara que no apareguin explcitament en el text. [3 punts] 4. Compareu la concepci de Hume del coneixement empric (o coneixement pels sentits) amb una altra concepci del coneixement empric que es pugui trobar en la histria del pensament. [2 punts] 5. Creieu que Hume t ra quan defensa que no es pot demostrar racionalment que el futur sha dassemblar al passat? Raoneu la resposta. [2 punts]

Examen selectivitat 2007

Ara ja podem determinar fcilment els respectius lmits i funcions de la ra i del gust. La primera ens dna coneixement de la veritat i de la falsedat; el segon proporciona el sentiment de la bellesa i la lletjor, del vici i la virtut. Luna descobreix els objectes com realment es troben a la naturalesa, sense afegir-hi ni llevar-hi res; laltre posseeix una facultat productiva i, embellint o embrutant els objectes naturals amb colors manllevats del sentiment intern, crea, dalguna manera, un objecte nou. La ra, freda i indiferent, no s cap motiu per actuar i es limita a orientar limpuls que rep de lapetit o de la inclinaci, i ens mostra el cam per arribar a la felicitat o per evitar la infelicitat. David HUME. Investigaci sobre els principis de la moral, apndix I

Preguntes:
1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades (entre 40 i 80 paraules). [2 punts] 2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les paraules o expressions segents (entre 5 i 15 paraules en cada cas): [1 punt] a) apetit b) sentiment intern 3. Per qu diu Hume que la ra, freda i indiferent, no s cap motiu per actuar i es limita a orientar limpuls que rep de lapetit o de la inclinaci? Feu referncia als aspectes del pensament de Hume que siguin pertinents, encara que no apareguin explcitament en el text. [3 punts] 4. Compareu la concepci de Hume de la virtut i el b amb una altra concepci de la virtut i el b que es pugui trobar en la histria del pensament. [2 punts] 5. Esteu dacord amb Hume quan defensa que triar el b o el mal no depn, en darrer terme, de lexercici de la ra? Raoneu la resposta. [2 punts]

Filosofia contempornia I
Lutilitarisme

La filosofia contempornia comena amb Hegel El canvi de pensament va lligat a canvis histrics i socials La revoluci francesa (1789) marca el pas de ledat moderna a la contempornia Expansi de les llibertats Ascens de la burgesia Inici a Anglaterra de la Revoluci Industrial Sha de replantejar la societat (noves propostes per a lorganitzaci social i poltica) Liberalisme (conjunt de doctrines que postulen la llibertat poltica i econmica)

Bentham
Els inicis de lutilitarisme

Bentham rep de Hume lanlisi reductiu epistemolgic i les idees sobre la utilitat com a b i principi de la doctrina moral Desenvolupa les idees de Hume per la reforma social

Fonament del Benthanisme: hedonisme psicolgic (Tot sser hum cerca per naturalesa el plaer i evita el dolor)

Plaer = utilitat Felicitat

Noms lutilitarisme pot subministrar un criteri objectu del b i del mal

Bo= all que produeix plaer o augmenta el plaer Dolent= all que produeix dolor o augmenta el dolor

Clcul dels plaers: calcular la mesura dun plaer o dolor (intensitat, duraci, proximitat, seguretat, puresa)

La felicitat individual depn de la felicitat collectiva. Per tant, no podem elaborar un criteri dutilitat que sigui vlid per tothom si no partim de la base que la utilitat individual noms saconsegueix dins la utilitat social. Bentham est pensant en leducaci del qui ordena la societat. La filosofia utilitarista de Bentham s ms materialista i quantitativa (valora molt els graus o nivells dintensitat del plaer) que la de Mill

E LE S

Mill
Lutilitarisme

Biografia i obres

Fou educat molt estrictament i allat de la resta de nens El seu pare, seguidor de Bentham, volia crear una figura intellectual que continus difonent lutilitarisme

Sobre la llibertat (1859) Lutilitarisme (1861)

Lutilitarisme de Mill davant el de Bentham

Principi dutilitat: Les accions sn bones en proporci amb el benestar que produeixen

Benestar: absncia de patiment Objectiu de la moral: Benestar=plaer=felicitat

Podem fer una comparaci daix amb Epicur

Mill, a diferncia de Bentham, parla de la qualitat del plaer; sn superiors els plaers de lesperit davant els plaers sensibles. Sn preferibles els plaers ms nobles, encara que tinguin menys intensitat

Utilitarisme dels actes i de les regles

Dels actes: valora lacte en s mateix i la utilitat que pot tenir. Es t en compte la repercussi social per la utilitat com a valor est molt centrada en el sentit de lacte (es valora lacte) De les regles: La utilitat de lacci es valora en s mateixa per referida a un conjunt de valors o marc valoratiu. Per tant lacci pot no ser til en s mateixa per s en quant a que expressa uns valors socials (es valora lacte en el context social)

Exemple

Dels actes: El sufragi universal no s til perqu les dones votaran el que votin els seus marits (Bentham) De les regles: La dona t els mateixos drets que lhome i per tant sha de jutjar lacte independentment del seu resultat (Mill)

Fonaments de la moral de Mill

Principi dutilitat

Felicitat individual Felicitat social

harmonia

Leducaci serveix per desenvolupar els sentiments altruistes i socials El fonament de la moral s la dignitat humana

La dignitat humana

Autodesenvolupament: capacitat i possibilitat de superar-se a s mateix com a persona, autorealitzaci Individualitat: Assolir una llibertat i autonomia individual en un context social que no pot anullar lindividu

Tothom ha de tenir les mateixes oportunitats per no tothom ha de ser igual

Concepte de llibertat en Mill

Lacte lliure no pot ser atzars, per tampoc no pot estar absolutament determinat per causes. Per tant, lacte lliure ha de ser una autodeterminaci de la voluntat i no una determinaci per causes externes La causalitat s una successi regular que permet la predictabilitat Enlloc del determinisme, Mill postula la predictabilitat de les accions humanes Les causes de la conducta humana sn:

Motivacions Carctes

MOTIUS + CARCTER = FORMA DACTUAR

Examen selectivitat 2008

s injustificat castigar alg simplement perqu estigui ebri; per, en canvi, cal castigar el soldat o el policia que sembriagui estant de servei. En suma, sempre que existeix un dany o un risc de danys definits, ja sigui a un individu o a la collectivitat, el cas ja no cau dins lmbit de la llibertat i entra de ple dins lmbit de la moralitat o del dret. Per, en relaci amb el dany merament contingent o, com podria anomenar-se, derivat que una persona causa a la societat per una actuaci que no viola un deure especfic envers la collectivitat ni ocasiona un dany perceptible a cap individu determinable, llevat dell mateix, aquest inconvenient s un dels que la societat pot permetres de patir per preservar el b superior de la llibertat humana. J. S. MILL. Sobre la llibertat, IV

Preguntes:
1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades (entre 40 i 80 paraules). [2 punts] 2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les expressions segents (entre 5 i 15 paraules en cada cas): [1 punt] a) mbit de la llibertat b) mbit de la moralitat 3. Per qu diu Mill que, en certs casos en qu alg tria fer-se mal a si mateix, aquest inconvenient s un dels que la societat pot permetres de patir per preservar el b superior de la llibertat humana? Feu referncia als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explcitament en el text. [3 punts] 4. Compareu la concepci que t Mill de la funci de lEstat amb una altra concepci daquesta funci que es pugui trobar en la histria del pensament. [2 punts] 5. Suposem que alg decideix no cordar-se el cintur de seguretat quan ha de conduir. Creieu que s correcta la doctrina de Mill, segons la qual, si ning ms no pot ser afectat per la decisi, la societat no ha dintervenir? Raoneu la resposta. [2 punts]

Filosofia contempornia II
Lirracionalisme

Qestionament de la ra com a capacitat que pugui entendre la vida Exaltaci del sentiment i lexperincia vital com a niques maneres de copsar lesdevenir vital Negaci dels conceptes metafsics tradicionals

Schopenhauer
El pessimisme

Biografia i obres

Hereta una fortuna del seu pare i viu de renda Gran enemic de Hegel

El mn com a voluntat i com a representaci (1819)

El mn com a voluntat
voluntat FENMEN SUBJECTE

NOMEN

El nomen sempre s el mateix, el que canvia s la percepci del subjecte. Kant diu que no podem conixer el nomen. Schopenhauer diu que el nomen s la voluntat dexistir

REPRESENTACI VOLUNTAT CEGA

Manifestaci illusria del mn Essncia del mn, instint que ens fa continuar vivint

El pessimisme
La vida no t sentit, s pur patiment No podem acabar amb la nostra vida perqu no seria natural La mort s el millor moment de la vida, tornem al nostre estat original

vida = patiment = acceptaci dest = infelicitat = realitat

| vida, patiment|

Els camins de salvaci

Experincia

Esttica: Oblidar-ho tot, eliminar desitjos i preocupacions; la msica s un bon medi per ferho tica: Laltruisme tajuda a suportar el patiment. Quant sents compassi sents el dolor ali i talliberes de tu mateix. Asctica: Deixes enrere les illusions del mn, surts de tu mateix i tapropes a una realitat superior (semblant al nirvana)

E LE S

Nietzsche
La transvaloraci dels valors

Biografia i obres

Fill duna famlia de pastors luterans Gran filleg clssic

El naixement de la tragdia a partir de lesperit de la msica La gaia cincia Aix parl Zaratustra Ms enll del b i del mal La genealogia de la moral Lanticrist

Apollo i Dionisos

La tragdia grega

Apollos: representa laspecte formal, ordenat i racional de lsser hum (individuaci) Dionisos: respresenta laspecte informal desordenat i irracional de lsser hum (no individuaci, es forma part de la massa humana)

Crtica dels conceptes metafsics tradicionals (perspectivisme)

No existeix cap veritat o valor que sigui absolut Lnica veritat s la vida i la seva essncia la voluntat de poder Perspectivisme: les coses sn com les interpretem, no tenen fonament objectiu

Crtica de la moral tradicional

Moral dels senyors: deriva de la voluntat de poder, de la fora de la vida. Sn els valors dels forts, dels que diuen s a la vida i a s mateixos, dels que sotmeten els dbils, dels que actuen tal com raja. Moral dels esclaus: sn els valors dels febles, dels que no accepten la vida, els valors del ramat que des de la feblesa vol dominar els poderosos, dels que es contenen i guarden la venjana.

El pensament positiu de Nietzsche. El superhome

Valors Valors

Necessitat

Transmutaci de tots els valors

Mort de Du Nihilisme

Transvaloraci

Conseqncia de la prdua dels valors tradicionals que donaven una seguretat falsa a lsser hum

La mort de Du

Estat de desorientaci

Mort de Du

Nihilisme
Crisi de valors

El superhome

Camell: lhome oprimit pels valors tradicionals porta la pesada crrega de la moral falsa que protegeix el dbil Lle: representa la reacci contra els valors tradicionals, la negaci, laparici i la declaraci de la necessitat dun nou ordre Nen: representa lafirmaci de la vida, els als valors autntics, la ms clara expressi de la voluntat de poder

Letern retorn

El crit del superhome que ha arribat al cim necessita eternitat

Partint del fet que el temps s infinit i la matria finita, diu que la teva vida es tornar a repetir tot

Llibertat: Amor fati = acceptaci del dest

Examen selectivitat 2006

En lhome noble sesdev exactament el contrari: concep la idea de bo duna forma prvia i espontnia, s a dir, a partir de la seva prpia persona, i noms a partir daix es fa una idea dall que s dolent. Aquest concepte de dolent dorigen noble i aquella idea de pervers sorgida de la perola de cervesa que s lodi insaciable [...] sn molt diferents, per b que ambds termes, dolent i pervers, sembla que es contraposen a la mateixa idea de bo. Tanmateix, laidea de bo no s la mateixa: noms cal que hom es pregunti qui s prpiament pervers en el sentit de la moral del ressentiment. La resposta rigorosa s aquesta: precisament lhome bo de laltra moral, precisament el noble, el poders, el dominador, simplement que acolorit, interpretat i vist de rell per la mirada plena de ver del ressentiment. NIETZSCHE. La genealogia de la moral, I

Preguntes:
1. Expliqueu breument al voltant de 40-80 paraules les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. 2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les segents paraules o expressions al voltant de 5-15 paraules en cada cas. a) home noble b) ressentiment 3. Per qu diu Nietzsche que aquell que la moralitat del ressentiment anomena home pervers s lhome noble mateix? (En la vostra resposta, haureu de referirvos als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explcitament en el text.) 4. Compareu la concepci de la moralitat de Nietzsche amb una altra concepci de la moralitat que es pugui trobar en la histria del pensament. 5. Creieu que Nietzsche t ra en la seva crtica als valors de bo i pervers, tal com els caracteritza la tradici judeocristiana? Raoneu la resposta.

Espero que us hagi estat til aquesta presentaci

Ara noms resta, doncs, prendrens-ho amb molta filosofia, per quan ens trobem davant de

Molta sort!