3.Qu sn els meridians? I els parallels?

Meridia: Son semicercles imaginaris traats del pol nord al pol sud, tots mesuren 180. Parallels: Son cercles imaginaris perpenticulars a leix terrestre I paralleles entre si. Van de lest a loest i tots mesuren 360. 4.Com es denomina el parallel de referencia? Est situat a la mateixa distancia del pol sud? Per qu? Es denomina equador o parallel 0. Si que estan situats a la mateixa distancia, perque son cercles complets. 6.Com s denomina el meridi de referencia? Per on passa? Meridia 0 o de Greendwich. Passa per lobservatori astronomic britnic que te aquest nom. 8.Quants meridians poden arribar a representar-se en un mapa? El nombre de meridians pot ser indefinit, pero en un mapa es representen meridians equidistants entre si cada 5,10,15 o 20. 9.Localitza en un atles: A) un riu situat a 0 de latitud i 18 de longitud E. Riu congo. B)Les coordenades geogrfiques daquestes ciutats: -El caire: 30 de latitud N i30 de longitud E -Buenos Aires: 34 de latitud i 58 de longitud O -Quito:0 1 de latitud S i 78 de longitud O -Chicago:42 de latitud N i 87 de longitud O -Sidney: 34 de latitud S i 154 de longitud E. 12.Observa el mapa: A) Esmenta el nom de tres plaques: Placa de Nazca, placa Sud-Americana i placa Pacfica. B) Hi ha cap relaci entre la situacin dels principals volcans i les plaques? En cas afirmatiu, indica quina.I entre les plaques i les rees ssmiques? Si que hi ha relaci entre la situacin dels volcans i les plaques. Aquestes xoquen i creen els volcans. Tamb hi ha relaci entre les plaques i lactivitat ssmica. Quan les plaques xoquen provoquen terratremols.

Activitat.Definix aquestos conceptes: Cicle de laigua: Procs que experimenta reiteradament l'aigua. Riu: Corrent continua daigua que desemboca en un altre riu. Cabal: s la cuantitat daigua que porta un riu. Llit: Terreny pel cual circula laigua del riu. Conca hidrogrfica: El territori en qu les aiges van a parar a un mateix riu. Vessan hidrogrfic: Conjunt de conques hidrogrfiques que aboquen les aiges en una mateixa mar o ocea. Rgim dun riu: Variacions del cabal al llarg de lany. Ries: Les valls dantics rius que han estat inundades per la mar. Llacs: Masses daigua, generalment dolces que es formen en zones afonades per lacumulaci de laigua. Aqifers: Aigua que sacumula en depsits subterranis. Fiords: Antigues valls glacials, localitzades a la costa que han quedat cobertes per laigua de la mar I han originat entrants. Iceberg: Blocs de gel despresos de les glaceres que suren a la mar. Marees: Moviments peridics dascens I de descens del nivell de la mar. 18. Localitza en un atles els pasos segents: Colmbia, Turquia i Islndia. Quin s el ms clid i quin, el ms fred? Explica per qu. El ms clid es Colmbia, ja que es el que ms prop es trova de lequador. El ms fred es Islndia, ja que es el que ms lluny es troba de lequador. 20. Busca en un atles a la pennsula escandinava i la de Kamtxatka. Localitza-les en el mapa de corrents marins. Si totes dues estn situades a una latitud semblant, per qu la pennsula de Kamtxatka registra unes temperaturas ms baixes? Perqu est envoltada de corrents freds. 23. Qu s un anticicl? Com es representa en els mapes de loratge? Localitza els anticiclons que es poden observar en el mapa daquesta pgina. Quin oratge deu fer en aquestes zones? Un anticiclo es una rea en qu la pressi s superior a 1013 mbar. Es representen amb isbares en qu el valor de la pressi augmenta cap a linterior i al centre dels quals figura una A.

En les zones on esta situada la lletra A de anticicl far calor. 24.Qu s una depressi? Com es representa en els mapes de loratge? Localitza les depressions que es poden observar en el mapa. Quin oratge deu fer en aquestes zones? Una depressi es una rea en qu la pressi es inferior a 1013 mbar. Es representen amg isbares en qu el valor disminueix cap a linterior. On se situa una B. Deu fer fret, i probablement plutjes.

25.Identifica els fronts en el mapa. Com sn? Hi ha un front clid que es representa mitjanant una lnea roja amb semicercles i tambe hi ha un front fred, que es representa mitjanant una lnea blava amb triangles.

Mapes:

Activitats finals
1.Defineix els termes segents: Planeta: Cos celeste que gira al voltant duna estrella i en reflectixen la llum. Ecuador: Parallel de referencia. Longitud: s la distancia angular que hi ha entre qualsevol punt de la superficie terrestre i el meridi 0 o de Greenwich. Latitud: s la distancia angular que hi ha entre qualsevol punt de la superficie terrestre i el parallel 0 o Equador. Litosfera: Una capa que hi ha en la terra, formada per plaques.

Dorsal ocenica: Gran serralada que es forma al fons dels oceans a causa de leixida de materias del mantell dorigen volcnic. Clima: s la sucessi peridica i habitual duns tipus de temps determinats en una zona geogrfica concreta. Glacera: Massa de gel acumulada al pol o al cim dalguna montanya. Anticicl: Son rees en qu la pressi es inferior a 1013 mbar. Isbara: La representacio en un mapa de les pressions atmosfriques.

2. Quins moviments efectua la Terra? Quines en sn les conseqencies? Moviment de rotaci i el moviment de translaci. Conseqenices: en el moviment de rotaci es la succesi dels dies i les nits. I en el moviment de translaci son les successions de les estacions. 5.Indica si aquestes coordenades geogrfiques sn correctes o no i explica quin error contenen les incorrectes: A) Latitud 20N/ longitud 100S es incorrecta, perque la longitud no pot ser cap al Sud, sempre es Est o Oest. B)Latitud 40N/longitud 150E esta be. C) Latitud 120S/longitud 60E es incorrecta, perque la latitud no pot passar de 90 D) latitud 5S/longitud 185O. es incorrecta, perque la longitud no pot passar de 180.

6. Amb lajuda dun atles, identifica a quins llocs corresponen les coordenades geogrfiques segents: a)38 de latitud N/ 1 de longitud O. comunitat Valenciana b) 42 de latitud S/ 175 de longitud E. Nueva Zelanda c)30de latitud N/ 30 de longitud E. El caire d) 50 de latitud N/30 de longitud E. Ucrana 11.Indica si les afirmacions segents sn verdaderes o falses i corregeix aquestes ltimes en el teu quadern: * Lescora es la capa superior de la Terra. *Les precipitacions afecten el rgim dels rius.

*Els llacs estn formats per lacumulaci de laigua procedent de les precipitacions, dels rius o de les infiltracions de les aiges subterrnies. *La mar es calfa i es refreda mes lentament que la superficie terrestre. *El clima mediterrani registra precipitacions a lhivern, a la primavera o a la tardor, lestiu es sec. 12.Explica la diferencia que hi ha entre conca i vessant hidrogrfic. Que una conca hidrogrfica laigua para en el mateix riu, i un vessant hidrogrfic, laigua de les conques para a una mar o osea.

13.Indica quins sn els elements principals del clima i explicals. Els elements principals del clima sn la temperatura, les precipitacions i la pressi atmosfrica i el vent. La temperatura s el grau de calfament de laire, es mesura amb termometre, i hi han uns factors que la condicionen, que son : la latitud, la altitud i el reyeu, la influencia de la mar i els corrents marins. Les precipitacions s laigua que cau de latmosfera a la superficie terrestre en forma de pluja, de pedra o de neu, es mesura amb el pluviometre. Estan les precipitacions convectives, les precipitacions orogrfiques i les precipitacions frontals. Pressi atmosfrica s la que exerceix latmosfera sobre la superficie terrestre, es mesura amb el barmetre i sexpressa amb millibars. El vent, es el moviment horitzontal de laire que es desplaa desde les altres pressions, cap a les baixes pressions. La velocitat es mesura amb lanemmetre i sexpressa en metres per segon.

14.Descriu, amb ajuda del dibuix, com es generen les precipitacions dun front fred. Laire fred, que pesa ms, sintrodueix davall de laire calent i lobliga a ascendir bruscament. Quan puja, laire calent es refreda i el vapor daigua que cont es condensa. Forma, per tant, nvols que originen precipitacions abundants que cauen en poc de temps.

15.Copia-ho en el teu quaderd i relaciona cada clima amb el medi natural corresponent: Equatorial: selva. Ocenic: bosc caducifoli. Tropical plujs: sabana.

Continental: bosc de conferes. Mediterrani: bosc mediterrani. Polar: tundra. Desrtic: desert.

Andrea Valero Martnez. 3er ESO A.