ACTIVITATS GEOGRAFIA TEMA 1

Pg. 10 3) Els meridians sn semicercles imaginaris traats del pol nord al pol sud; tots mesuren 180. Els parallels sn cercles imaginaris perpendiculars a leix terrestre i parallels entre si.

4) El parallel de referncia s lequador. Est a la mateixa distncia del pol nord que del sud, perqu a mesura que sacosten al pol els parallels el dimetre disminueix, i lequador s el ms gran.

6) Es denomina meridi 0 o de Greenwich. Passa per lobservatori astronmic britnic.

8) Infinits.

Pg. 11 9) a) b)

Pg. 12 12) a) Placa pacfica, placa filipina, placa sud-americana. b) Si. La pacfica. Tamb. Defineix: Cicle de laigua: Riu: corrents continus daigua que desemboquen en un altre riu o a la mar. Cabal: quantitat daigua que porta el riu. Llit: caixer o terreny pel qual circula laigua del riu.

Conca hidrogrfica: territori en qu les aiges van a parar a un mateix riu. Vessant hidrogrfic: conjunt de conques hidrogrfiques que aboquen les aiges en una mateixa mar o oce. Regim dun riu: les variacions del cabal al llarg de lany. Ries: valls dantics rius que han estat inundades per la mar Llacs: masses daigua, generalment dolces, que es formen en zones afonades per lacumulaci de laigua. Aqfers: depsits subterranis daigua. Fiords: antigues valls glacials localitzades a la costa que han quedat cobertes per les aiges de la mar i han originat entrants ben estrets i profunds. Icebergs: blocs de gel despresos de les glaceres que suren a la mar. Marees: moviments peridics dascens i descens del nivell de la mar.

Pg. 16 18) El ms clid s Colmbia perqu est ms prop de lequador, i els rajos solars incideixen de manera perpendicular sobre lequador. El ms fred s Islndia perqu est ms prop del pol nord, i els rajos del Sol incideixen sobre els pols de manera obliqua.

Pg. 17 20) Perqu la pennsula escandinava est dins del cercle polar rtic.

Pg. 19 23) Anticicl: rees en qu la pressi s superior a 1013 mbar. Es representa amb una A. Deu fer un oratge estable i sec. 24) Depressi: rees en qu la pressi s inferior a 1013 mbar. Es representa amb unaD. Deu fer un oratge inestable i precipitacions. 25) Hi ha dos fronts clids, representats amb una lnia roja amb semicercles, i dos fronts freds, representats amb una lnea blava amb triangles.

Pg. 30 i 31 1) Planeta: cos celest que gira al voltant duna estrella i en reflecteixen la llum. Equador: parallel 0. Longitud: distncia angular que hi ha entre qualsevol punt de la superfcie terrestre i el meridi 0. Latitud: Distncia angular entre qualsevol punt de la superfcie terrestre i el parallel 0. Litosfera: placa constituda per lescora i la part superior del mantell. Dorsal ocenica: gran serralada que es forma al fons dels oceans a causa de leixida de materials del mantell dorigen volcnic. Glacera: masses de gel acumulades als pols o als cims de les muntanyes. Clima: successi peridica i habitual duns tipus de temps determinats en una zona geogrfica determinada. Anticicl: rees en qu la pressi s superior a 1013 mbar. Generen un temps estable i sec. Isbara: ralles que indiquen la fora del vent. 2) El de rotaci (successi dels dies i les nits), i el de translaci ( successi de les estacions). 5) a)No. Perqu la longitud s est o oest. b)Correcte. c)No. Perqu la latitud noms s fins 90. d)No. Perqu la longitud noms s fins a 180. 6)a)Madrid b) Nova Zelanda c)El Caire d)Kiev 11)-F. Lescora s la part externa. -V.

-V. -V. -F. Lestiu s sec. 12) Que una vessant s un conjunt de conques. 13)Temperatura: grau de calfament de laire. Latitud, altitud i relleu, influncia de la mar i corrents marins. Precipitacions: laigua que cau de latmosfera. Pressions i vents: pressi atmosfrica (anticiclons i depressions), vent (moviment horitzontal de laire) 14)Laire fred, que pesa ms, sintrodueix davall de laire calent i lobliga a ascendir bruscament. Quan puja, laire calent es refreda i el vapor daigua que cont es condensa. Forma nvols que originen precipitacions abundants que cauen en poc de temps. 15)Equatorial Ocenic Tropical plujs Continental Mediterrani Polar Desrtic Sabana Desert Selva Tundra Bosc caducifoli Bosc mediterrani Bosc de conferes

Marcos Bisquert 3rA.