Anda di halaman 1dari 65

1

UGZIL
UGZIL##########################################################################################################################2 UGZIL INFED##########################################################################################################################3 INFED A<RIS TAMSIRT G TMESKANIT N UGRAW AME<LAN########################4 AMUSSU ADELSAN AMAZIP D WALLALEN################################5 TIMI<I ICEMMECTAGEN MERRUK###################################################6 SEQSAP-KWEN PEF UMUSSU-NNEPAMAZIP###############################23 AWSAT-AP AD AP-GIN ADPAR!#####################################################24 ANSA N USUPEL G USBUPLU N TUTLAYT##############################25 AZAL N TMESMUNT TAMAZIPT JAJ N TEMDINT###################26 ASEFRU TAMEQWRANT$ Yidir AMEDYAZ######################################################10 TTILI?RI N GAR AFUS$ Asafar LIHI###############################################10 BUJEMOA HEBBA?$ Mes.afa TUOLI##################################################27 IN?AGEN N USEKKA$ Idir AMEDYAZ############################################27 NENNEMRA AD NILI$ :asan UBRAHIM#########################################45 TIPRI-IW$ Tamendit FA>NI###################################################################45 APANIB$ Aylal AMENZU######################################################################51 IKEZ$ Mu;a AKSEL################################################################################51 AMEZGUN AMEZGUN 14 G FEBRAYER$ Tiddukla#####################################################################7 IZEN?AREN N TUDERT$ Apazaf MU:A#########################################37 AMARIS N LEPYAR$ Mes.afa TUOLI###############################################52 TALLAST BU UXRI<$ Anas N TITRIN#################################################################11 BU UFE||AN$ Asafar LIHI###################################################################46 AMEZRUY UDISYA N TLESSINT$ Anas N TITRIN############################################16 IZUMAL SSAOID BULIFA (1865-1931)$ Nayt BBASAYEN############################19 ADIWENNI ADIWENNI D UMARIR CUCU############################################################14 ADIWENNI D UNA?UR :EMMU KAMUS#####################################42 ANEPMIS###################################################################################################################20 ANEPMIS IFFEP-D G UGRATSA(PARU SUR LA TOILE) IFFEPLA CODIFICATION GRAPHIQUE DU BERBERE:ETAT DES LIEUX ET ENJEUX######28 ILUGAN N TIRRA PEF UBRID N DDA LMULUD$ Oumar DERWIC######################54

tapawsa# Nuwi-d tallast d usefru$ nernu-d amezgun d umezruy d wahli tessisimem# Qqad teprem g wu..un-a$ tam n i,risen n usla, d uswengem d uzpan$ tam n isefra s ipaniben n va Amek naru g tezwart n wu..un n ioerrimen ittarmen tamedyazt# Nezruamezwaru$ da d-itteffep ASIREM awen-d g umezruy asupel n yan AMAZIP ku temrilt g tettusmatter u,ris$ pef uzbu d i//ider g Tlessint$ tanga n wu..un# Ugar n ku/ n d-iffpen aseggwas n 83 g tespunt wayyuren lan imezraw imazipen n Lamalif# G umezgun iggut wawal$ s Tmesna tawuri af ad d-ssufpen u..un ugzal qqad teprem kra, iberray^ wis sin n tespunt-nnsen$ maka otan AMARIS N LEPYAR d IENAREN ilipiten as-igan ad ur d-teffep ar dpi# N TUDERT d 14 G Da nessutur g widda FEBRAYER# Tallast /ares itteqlen asuref$ llant snat$ tamezwaurt acku saggmen kigan# Amnper ar nettassa allepw/em n issapel-tt-d s tmazipt ilkemi,gam ilkem-d useggwas n iymatnep Anas N Amnper ar ipes2961$ ire/ ipes-nnep s tmettant TITRIN$ tissnat yarunettassa allepw/em n buxeddu ddun Nba$ ifli buxeddu-nnep g tt umeddakkwel i,gam ilkem-d inekrafuglay n inekraf-nnep isertanen d Asafar LIHI^ BU useggwas n 2961$ ire/ usmuttey usmuttey-nsen seg ukurmu n UXRI< d BU ipes-nnep s tmettant n Tulal# Sidi Soid s ubniq n Tulal# UFE||AN ayd asenNba$ ifli buxeddu-nnep Icerreg uoebbu, n Umazip s gan g izwilen# g uglay n inekraf-nnep ukraf d usrfuffen n aytmaten Tikkelt-a nga-awen-d isertanen d usmutteyBuzxar$ imepnasen imazipen$ n g tesga n umsawal nsen seg ukurmu n Libya# sin idiwenniten d sin Sidi Soid s ubniq n imesdinanen$ iwa gru-aten! Mgal Tulal# Icerreg uoebbu, n Umazip s ukraf d usrfuffen n aytmaten Buzxar$ aferrup neldid g usmel n tamazgha.fr imepnasen imazipen$ n Libya# ,dat uyenna pures nume/ laden$ yan Ttuwagdlen wahli n ismawen imazipen u,ris n 13 n usebter yaru usnilsi g Titarinyan (Leqwni.ra) d Ayt Mellal amazip Salem CAKER pef usentel n ur nettettu Anfa$ Ma/agan d Ugadir# usekkil alatiniy# Nessarem ad ittuper G tesga n tesdawit iqqed-ap uglagliy$ u,ris ijjujey amu,in! G tagara qqad mi ispa udabu tuzzalt$ issip afa iwet tafem amur wis sin d umeggaru n s lme/bert nger dip mennaw d tiwent# ilugan n tirra ap-d-isnili mass Oumar Imtpren ay Imeknasen! Imeknasen ay DERWIC# Agadir# Squrdan aseggwas-a iserdasen Imarayen n tutlayt tamazipt$ n Veddam Imazipen g tesdawit# imeddukkal n idles-nnep$ imawasen n Tabrat-nnep i imepnasen n Umussu tmagit-nnep$ imepnasen n tmentilt-nnep Adelsan Amazip ad ;edqen anfen mvawadat idnep g tansa-a allen lumen g tiyira n useggwas# asirem.amazighe@gmail.com Tapuri Nnan% unna iqqes ifiper da t-issiwid ipudan! iziker# Afud igerrzen!

INFED

Imepriyen d tmepriyin n tespunt nuwi-awen-d g wu..un-a imi; g ku

ASIREM AMAZIP

A<RIS

TAMSIRT G TMESKANIT N UGRAW AME<LAN N TOURRMA TAMAZIPT


Usem BU UPENNAN

AMAZIP mass Oli LANSARI# Maka


,art uyenna kecmen itsen awal upulen r/emn-as$ i Saoid$ ,erran-d i unepmas ttilipri ffir uyenna diges ssakfen tiwlafin# Dat uyenna ifsta wawal$ uten medden apwjdim ar dip tettgadayen$ uckanen sin ayt talkustimin allig ap-nnan n wid ur tri lwilaya n Rrba, ad tili tmeskanit# Mraran idsen imepnasen awal acken-d ayt ioekwzan ar apssenkaren s ddreo pef wattekkwanen# Her,en-ap akw g lkaffi# Tekk dinnap$ tesrugg-t tmeskanit# Ur nettettu ad nessekti imepriyen d tmepriyin n ASIREM AMAZIP n wid tikkelt tis kra. aya g isepras udabu aorab timeskaniyin n Umussu Adelsan Amazip (MDM) g Tmesna# Seg 2009 ar 2011^ timezwura pef inekraf isertanen n (MDM)# Taseggawert n tmesmunt Aze..a Amazip ag akw msegrawen winna nniddan s tmeskanit# Ar nbedder g tmesmunin illan Agraw Ame,lan n Tourrmma Tamazipt$ Asa,af Amazip$ Aze..a Amazip$ Tamaynut$ Lamrik d Ugraw Ama,lan Amazip (Tizi Wezzu)# Axwmmic-a n tmesmunin tinamurin d tigrapliwin ur piyent ad smuttrent xes attayen n 15 n umdan g nekkes imezraw imazipen# Matta Ugraw Ama,lan n Tourrmma Tamazipt pef sawalen wi netta ugren-ten g tgiddiyt i,udan n yan ufus ! Max ad prep s yat tpawsa ur piyep ad jjenjmep@ Awal-inu idda s Imezraw Imazipen g Tmesna# Rulat ar da ttusum$ ili-at tawuri-nnun han axemmuj n Imahipen n Rrba, iwessir amm wakud !

Pran inba,en n Ugraw Ama,lan n Tourrma Tamazipt (GMOA)$ g tinnubga uznen g Faysbuk$ i medden s tmeskanit n yiwes i aytmaten Buzxar ass n wacur 2 yennayer 2011# Ur ikki mapef i..awe, uzmez-agi$ issuffep-d (GMOA) yan ulpu g ismattey tameskanit s wass n 6 g yennayer# Tuwe, temrilt n tmeskanit$ tezri$ ar i..sud uzwu n teoreb/rit g tsukt n Bucoib DDEKKWALI# Nsul da nettnada wid iran ad issudes tameskanit han iberrqa izegzawen n udabu# Kra, ifarguten itkaren ar imi d wahli n ubergag s u;ruy uzzif# Nukel pef u/ru maka ur nenjim i iserdasen# Ac ka ddiru hna ! Msafrin wella Clu; @ Nezriten$ nesney ipfawen s udpar n tmeskanit# Kamla ngula-nn //eon-ap iserdasen d txwmmict n imepnasen nn-iddan# Attayen n 30 s nella as akw neggawer g yan usasu mnid lumbavad n umeo,ur n Lqeddafi# Winna ima.len g ubrid d wid tume/ twuri ar ffir 4 n ,art imekli uckanen $ula nitni$ berrken idnep# Kud ttemraran awal gratsen d ssufupen isiriten g ssuturen tilelli i inekraf isertanen g Libya# Sulen medden ur ta ffipen s ubrid$ kecmen-nn iserdasen s lkaffi safoen tukkimt i Umazip# Usin Saoid LFERWA seg (GMOA)$ kksen ttilipri i unepmas n UGRAW

Amawal (lexique): Tinnubga: Invitation ; Tasukt: Rue ; A;ruy: Tenue ; Uzzif: Civil ; Asiri: Banderole ; Tukkimt: Poing ; Tigrapliwin: Internationales ; Asasu: Caf

A<RIS

AMUSSU ADELSAN AMAZIP D WALLALEN N TEP TEPWALT


Afersig afersig@gmail.com Ku amussu illan g uma al da ittna ef tesnakta-nnes s wallalen ures illan. Ka yusey imeni s walla ka ya en s ibecki en idd itsen di smanen-ten. Amussu Adelsan Amazi iga yan umussu iran tademt, yusin azwaw n imeni s talwit d usnnefcu n walla. Tada-a tra kigan n tersiwin ittuknen ef yuwen uswir igan tawalt. Amussu Adelsan Amazi (MDM) inurez ad yili, igzem abrid-nnes ammas n uqecmir n ignuten. Ur iswanfa g tesga n Umexzen, ur iswanfa g tin ikabaren isertanen ula iswanfa g tunant n ugensu-nnes. Umexzen g tesga-nnes, xes ayenna g ur yufi tizzit ad t-ib u ad ig iraqqen. Ikabaren isertanen, nitni, xes ayenna ur ufin ad t-id-ssukkfen g umu in. Tunant yum/en amussu tga igwemma en. Mek nra niy ad nini tawalt ayd igan aswir-nnes. Idaren n umussu g tesdawiyin myallan, maka idrus digsen maur tella yuwet teda innan ad nn-issiwe tabrat n umussu. Amussu ur iki ta eft i wallalen n tewalt ef ittuek uma al amaynu. Ur ures mayd ifes isawalen g tilizi ula amis, maka ures yuwen yiger ameqwran g tsul tlelli n wawal d uswingem, iger-a tga-t Antirnit. G umedya, da ttilin wussan idelsanen g yuwen udar aseddawiy ur da as-dittawey acal xes unna diges yamun, idrus ma g qqaren idaren ya en alu-nnes. Aya iga yuwen uzeggal n tewalt, ntta illa ma g nn-ssiwi en anemis und ismelen n tmazit, ilmuggaren, izen n yizenen s tansiwin n tmenasin d imenasen d tinna d winna yusin anezgum n tmazit. Antirnit tga yuwen yill n tlelli g itteccef unna iran ad islelli g ubrid n usnefli, maka amata g imazien idrus ma g snnefcun Internet g tawsiwin igzzmen abrid i tmentilt tamazit. Ka ida tizeqqiwin n umyissan d useqrurec n wawal ka yuccka ammas n iniziten, ttun id akw ayenna ittuga s yilsawen ya en. Ur ktiyen ad nnaen ad gin tizzit i yiles-nnsen. Amussu iey ad yisin is ures yuwen wannaz axatar mayd tsul tunef yuwet telkiwet g iiy ad izzrey tamentilt-nnes ad tettuyassen inger ierfan n uma al; aya fabur ur isi andel ula izzrey ifilu yaw -nn uuyyinnes akw timizar. Yuwe di yuwen uzemz g d-yusa ad yisin Umussu is ur ures illi mas iskuttuy xes Internet kud tsul tilelli. G tiyyira nenurez ad igzem umussu igan aemmar n uqi un amaziabrid n tlelli-nnes g wallalen n tewalt g tamu Internet. Ihi ad yaf ad isenyumu, ierf amazi, amezagalnnes gras d ierfan n uma al.

Amawal (lexique): Tesnakta: ideology; Ibecki en: weapon; Azwaw: symbol;Tada: Orientation; Aswir: level ; ittukenen: built, constructed; Ignuten: problem; Iraqqen: crumbs; Igwemma en: currents; Ta eft: attention ; Allalen n tewalt: means of communication ; Ilmuggaren: forums ; Asnefli: progress ; Tizeqqiwin n umyissan d useqrurec n wawal: chat room and meeting ; Annaz: chance, luck; Andel: stamp

A<RIS

TIMI<I ICEMMECTAGEN MERRUK


ASIREM AMAZIP

Imkinna tesskar ku mraw n iseggwasen$ tessafep-d tespunt Liksris g wu..un-nnes n wayyur n nuwanbir 2010 yan umup n tmi,i n winna mi tenna da cemmectagen Merruk# B,an inempasen igan tawuri medden-a pef tamt n trubba^ agellid d wid as-ittin$ d inawuren n uwanek$ d ayt tsertit$ d ayt termisin$ d ayt tmesmunin$ d ayt uswengem$ d ayt waddal$ d ayt idles# Timi,i n wudem ayed sa,nen$ g u/elmad d uyeffas d uxwanjiy$ Amazip netta ur tbdiren# G uyenna g nekkes imazipawalen g yamu :asan AWRID d Fulan BU:SIN d Oebdsslam A:IZUN awedyan g widda mi nettini imepnasen ur ttubdiren# Awed Amapar Dda :mad ADPIRNI ssatment! Imazipen ayd israggten nep taspunt ayed ten-issatmen@ G irir i useqsi-agi ilaq ad nessekti imepriyen n tespuntnnep s kan ismawen d tuwi tepmist g unrar n idles# Muna FETTU d Racid

LWALI d Big ittirien rra ayed icemmectagen Lmeruk!! G tesga n tsertit stin-d :amid CABA> d Dris LECGER# Iwa idd g unrar n inawuren n unamek hat tga xes nitni ixessa-ten Oli BABA# Nnaviri$ Pellab$ Loalami$ Lkettani$ Benjellun$ Ttazi$ Berrada$ Zniber atg### Ismawen-a ttubdern akw g umup n Liksris# Ad ur fellatun nesgidi awal pef icenga n tudert d iserdasen n ugwrram# Amm imki ayed akw gan ismawen n winna ur nebdir g u,ris$ amata iga afasiy winna d-iqqiman imakaren n wakal n teqbilt# Ures max allig ur bdiren igensa n tpemsa tarumiyt awed ayeddap n Imazipen i;lan zund A;er,an n Fazaz d Loumari n Arrif d Bukus d imeddukkal-nnes g LIRKAM d ttili/ri tiss tamt @ Tceqqa tebrat tikkelt-a n ijenyu\en n tmurt n llahukbar g inezza upisim! Apisim$ ugar aya ran ad ap-ssun !
Inepmasen imerrukiyen ayed isskern umup izrin g tespunt "Likspris" u..un wiss 3096 seg 03 ar 09 Nuwanbir 2010 -100 isemmectagen Merruk-

Amawal (lexique): U..un: Numro ; Timi,i: Cent ; Inawuren n uwanek: Fonctionnaires dEtat ; Addal: Sport ; Si,en: Compter ; Anepmas: Journaliste ; Sitem: Marginaliser ; Igensa: Satellites

AMEZGUN

FE 14 G FEBRAYER
Seg pur% Tiddukla

Tuwe, tejmilt i le;mala teflala tayri g ulawen idderen$ yawi-ten umareg s tama n ipbula d ile==igen ill akw d idurar Medden ur akw zmiren ula ran ad ssfergen anna illan g ulawennnsen s yilesawen-nnsen$ ad t-id-soenten i ye;biben akw ad t-/ren# Tumert akw ad tetkur tudrin# Tarwi;in ad afent talwit! Udmawen ad ssaden gin talmritin g imna wul waye,! Ma nek qel-i g tzumi tgannap imketiyen mi yuder wakud ddaw ka g iqecmiren n walp i;uyden nep win wul yurefen$ seg wass mi tru;ed tezrid-i min ssebba ula tennid amya# Tasaywalt tbedd felli g tmeddit tenna-i % nekk d tayri uckip-d /arem Nek Iseggwasen zerrin be..un-ap ugar d ugar$ nekk ammas n ipefawen-nnep nep ucckan ipefawen-nnep digenp# Ur yad ttakezep a,u! Ur yad rip a,u$ ur yad i-issusem ula iqer;-i wa,u! Teffep-i tudert$ ad tmun d lbass# Aters-inu ur yad id tes-ttakip ur iqqur ur iysen,af maka rip ad t-/rep# Assa mad tupal-d@ ini-i!: Is yuccka isem-inu g ipef-nnek@ Is yuccka wudem-inu dat ti..awin-nnek@ Is tzemred ad i-tekksed isem n timrit-nnek? Is i-ttun ifassen-nnek? Is ttafad lehna min ul-inu@ Ur ak-tt-kkisep maka tenpi-tt! Is twalad tazedgi min allen-inu@ :dant-k maka tesderpel-tent! Is teswanfad min irbi-inu@ Smulap-ak issek maka tespus-tt! Is ttakid d tudert min tayri-inu@ Zazdegep-tt maka tsexnuns-tt! Is### Is## Is## Ayen akw xedmep tessupul-tt s mgal-nnes# Rmip ur yad piyep ula rip tamunt-nnek waxxa d keyy ad i-tt-ikksen# Ha-k tecfid akw i kul mayed illan tura# Sa;a ad ur i-trarad per deffir! Fek-i lehna a targit awri tettarar-t /ares a==-t ma iru; fkip-as ul-inu ides# Tasaywalt Zerrip ur i-iwhin wayen illan nekk d tayri# Assa upalep-kem-id maci d target$ hezza-d allen-nnem digi ad tewalid# Nek Fek-i lehna ur lip i/ri$ inpa-t ime..i itrefrifen diges# Tasaywalt

Ssfeld-i ad temmektid awal-inu! Nek Ayen ur akw i;mil walep-inu ad imkti. Nnip-am a target$ nada ka idderen kemi;ta==an# Ad ur tzellad akud-nnem idi! Tasaywalt Fki-i-d day afus-nnem ad takid idi! Nek Amettin$ ur ittakey d unrepi ula d uqraf! Tasaywalt Nnip-am nekk d tayri-nnem ddip-d ad kksep lepben fellam# Nek Uhu lepben nemyarep-t innemyar-i$ yuf tayri ur izzery awdeyan Tasaywalt Lepben izzrey unna g tella tayri# Te/rid ur illi mayed tes-yufen waxxa idnep teb,a ci..u;$ tzeryap-d inetmi n tamamt ar d-tupul tura apulep-d awip-d idi tudert d usirem d usidd ad seffesup ussan-nnem sempurep ul-nnem tesurfed-i ad gejmep# Nek Ul-inu imeqqur cigan$ uderep diges i tayri-nekk ur zemirep ad tes-d-kksep Tasaywalt Nekk ad sef,ep ul-nnem# Ap-am han tudert-inu ger ifassen-nnem Nek Ul-inu! Keyy ayd ixennubbren# Tudert-inu tekka ger ifassen-nnek# Tekti-d amek tessupald? Awi tudert-nnek idek a==-i g lman mayed ak-id-issektin @ Tasaywalt Tessekti-kem-id tayri diges illan$ issarem ad isfereg digem anrar tajmilt i tayri-nnep assa-gi 14 g Febrayer$ tektid Nekk Ussan gen akw tagrest amm Febrayer am Yennayer amm Mayyu# Ma terajud 14 febrayr ad temmekti-d tayri$ qelap g wabbap n yi, yuwe, wass ajdid 15 g wayyur# Ru; raju aseggwas ya,en! Tasaywalt Tezri-d ussan min a kem-zerrin$ pwzzifen$ amek trid ad rajup imal? Nek ?er ula d tapzi n yi,an tesiwled akw i itran ak-d-inin ayen walan$ ak-d-inin abrid s useklu sseggman ima..awen-inu# Tasaywalt

Ayen izrin izri$ ttrep-am asuref# A==-i ad idem-ssup aseklu-nnep s tumert n wulawennnep! Nek Ul-inu$ isame;-ak issarem-ak lehna maka a==-t toreqed-as# Ru; a targit felli! Tasaywalt Amek ara ad afep lhna ma ur tellid idi? Amek ara afep lman ma ur kem-ttewal-ap dati? p p Amek ara ssurefep iman-inu ma supalep tin ;emlep akka? Amek ttinniyep tudert-inu ma ur tecfid felli upalep-d targi-d darem? Amek trid ad ddrep i/irep is temmut? Amk? Amk? Ini-i acu trid tura ad t-xdmep ad tupald tudert! Acu sskarep ad tupal le;mala ul-nnem ! Nek (s uzemumeg n ta,sa n uselki) Nnip-am a targit ur rip awdyat! a==-i han ka n tzumi-inu tettgannay-i# Ass mi tannid aslem idder min aman$ upulep-nn s tudert# Tayri tezdep ul-inu$ m,elep-as digs ur zmirep ad apulep s ul-nnek# Ibbi ugatu ap-izdin$ inzep uperrabu$ ru; ad nn-tessikled tayri tedda diges# A==-i nekk d i,gam d imketiyen! Tasaywalt awal-nnem inpa-i ur ddip s mani$ qeli-i ad mmtep s idis-im ad pwjdmep tama-nnem upulep-idem s avnat ma tesulden degs Nek Ini-i amek trid ak-amnep? Nnan zikenni$ yan pef ikka ifiper isiwid-t iziker# Ru; a targit ad reglep akw tifelwin di tekkid ula tilekwa! Qqim-nn be\\a ad ur dtessenkard yan ipwbbzen g yi.es ad d-inker bzint wallen-nnes ur ittakez a,u# Ru; a a;bib-inu ula tudert tpwzzif tegrez ma trid-i teddu-d g tumert! tasaywalt Tumert ttafap-tt idem Nek Tawada-nnek teqere;-i kigan ur piyep ad ttup ula tepiyd ad tessirt ayen ioeddan felli# Ru; a target-inu g wussan-nnem! Tayri ur idd yan was ag tella! Tezri-d akw Febrayer ur akw ittyaman ayd nnan imezwura zund key# Twalad digi i..es a==-i ad gnep! Ness g lman! Tasaywalt Ness g lman .rajup-kem tifawt hay-i ad kem-;,up s wallen-inu ad tent-tekwurep s

isem-nnem# Nek Tgid amm nekk ur yad tenid ad ttiniyed ula trid a,u maka sa;a ;mel tayri! Tasaywalt Tenpa-ap tirid ax tes-;emlep@ Nek Segallap-k s tayri-nnek illan g wul-inu ad ur tes-tsexxud# Isin is ur idd nettat ayd ikka uzeggal# Apbalu n tudert ivfan ayed tga$ nger-as lba.el$ netin-i tenpa-ap# Te/r-id nekk$ keyy ayed i-inpan! Keyy amettin gip-ak inpan# Tasaywalt Azeggal dignep Tayri nek idem ur ntemzaray pes mek lawlay-i# ASEFRU

TAMEQWRANT
Tuley adrar ad tezdem, Tesswa igran tagem; Maka ur tli aswengem. Teqquccer s yimeawen; Iwerzan unfen ad emen I tmara diges izeden. Tut iberdan teider. Anbuttel ami temger. Amuttel ami tessmer. Tisednan afus g ufus! A u ixub imessus; Iga-asen akeffus. Tudert ieagen d yiqiq; Aaa ur idd imiq; Ulawen zeden abniq. Swan kigan n usemmi . Amm wass amm yi . Tenwa temey ad tesmi .
Idir AMEDYAZ Tizi n Yimnayen 15-04-2960

TTILI?RI N GAR AFUS


Qennap-d ifis i..aren amuggu$ I;,a-d ad yasey Amazip g illa mu;ul# Meqqar tannim ttili/ri tepwma$ Han awal-nnes iffer mayed I;erran# Unna issferpen awal ad as-ddun Ur digi iqqim mek ira ig aoen/ul# Han afulklur$ tawuri izeddigen ur llin Berrap-ten$ yuf udlis ttili/ri n bu yerkan# Ur tuwis Amazip ttili/ri n gar afus Meqqar tt-i/ra kkin dip ddaw# Ggwdep ak-i`` Bexxu$ ay awal-inu teomid! Uma winnsen i/ra issen mayed ittekka# A Aksel is ap-tufid ka n usafar Midd ad tmuned d umoiwer, teggezd akal@

ASAFAR LIHI
Tamesna g 17-03-2960

10

TALLAST

BU UXRI<
Anas n Titrin yanefDay , yanef-d allenallen-nnes ar digi t-diges stibbi ef wakal. Ur t-diges uwiye aszund ri ad as-rare. Maka ef mi? Ur ssine. Kra n yikey yettyafren. Ar tttemsqsa is qad t-ya bu umesni ad ides issiley axri. axri. Tura , ibedda xes netta. Izur ugar n useklu, iwessir ugar n useklu. as ar digi netta ur idd Bba, d ur inni ad yili d netta. Imil argaz isal yesxuzzur, zund yannay digi kra. Amki allig digi yesskcem tawda, ugar acku IlkemIlkem-nn asebedd n umesni isnned aqbu qbu. Tesseklaef yan useklu aqbu. Tessekla-t tmestna tna. tiwant g uzmez n tmestna. Ssfelde i iaren arenudida n iaren-nnes ar mezzin afriwen iqquaen wra iqquaen iwraen n useklu akal. a-nn as Aseklu nnigas a aen Ur illi as netta ayd igran itnan i Ingerumesni. Inger-as d useklu as itsen isantimitren n uzwu. FfirFfir-as yan ittya urab ittya an n ugaraj. Tamnirt n usebedd n umesni tentuter, emen allenwaniten -nnes. Iger zares allen-nnes yiir, ier. marad yiir, ier. asusenasusen-as dtimelt Bba ur ittezmar ad d-iffe seg timelt axri ne d ur inni ad yasey axri n walim ne ilammen.

ti. yesksiw s ti. Iddu ar ittacka s imik imik allig yaggug . Ttemre nekk ef ukersiukersi-inu amaqraf, taqhwat tesmar g uruku-inu izwan. urukuaxri ta Imun d ubrid, axri ef tadawt. Min axri ccekk, axri-nnes diges alim ne ne Hat ilammen . Mayd a- iddan ! Hat is uxri ifessus uxri allig da itteddu ar iiey ineddeh min ad ifes iiey waggwa..

iqef. Icetanunfenwafriwen, iqef. Icetan-nnes unfenaewal tiseggwin n igenna aewal ar digi tazzertiseksiw, tazzert-nnes Irem uxri xri azedgan. Irem i uxri s akal g ifesti. Reme iaren me tuger tin useklu. Reme iaren ar

Amawal (lexique): Axri : Sac ; Day : puis ; Accek : Seloigner ; Alim : Paille ; Ilammen : Axri Ac Paille soin ; Amesni : Arboriser Autobus ; Sseklu : Arboriser ; Taiwant : Municipalit ; Tamestna : Aewal Couleur Reddu Asru Protectorat ; Aewal : bleu ; Anit : Couleur ; Reddu : Accuser ; Asru : mort ;

11

tmeu Yat tmeu

mm

tjellabiyt, tbedda

Nni Ima iNni-as : Ima allig da i-ttettid ar digi tesmuqquled, netta nekk as ar taqhwatssa taqhwat-inu . Innassine Inna-d : Ur ssine. sine ta Ur sine ta igenna nnigi !!! Ur ssine teqqima idi g uqhwa, tella ssine teqqima taast tqhwat-inu di taast n tqhwat-inu, tella wagiuten suse wagiuten nna suse tanast aya. dAmettin ur in d-yual er tudert. ttemya ale ti. Maca ar ttemyaen allig ale idd ti. Llig-d-ikcem umesni, kkin akw Lligti xri medden ti-nnes, as argaz bu uxri Yu aseklu Yual er aseklu ef isenned amm didda aar uxri didda. Isers aar ef uxri, isikk afus g yat tkeccitt , isers kra ef tdawt n ufusihezzauenur ufus-nnes ihezza-t ar nnil uenur . tinzi Day yewwet tinzi . Min ccekk iga bu tbaa. Seqsatbaa. Seqsa-t, maca uress idd ad i yiselli as Ur ssine. tba Nni : Waqila theyya urek tbaa. Innassine Inna-d : Ur ssine. g

tamaitama-nnes. Ur ssine ma allig da iaryettetey ar-d-ittaker aseksew. Zund aseksewiredduti, aseksew-nnes ireddu-i . Day, s ti, ira iiire ire ad i- yini kra. Aule iire diges Bba itteddun. Yezmer awd netta ad digi yiir yiir memmis . Maca, Bba ur ures tifekkiwinanceta n tazzert, as tifekkiwin-nnsen ttemyaent. as sfesta imanda ttemyaent. as ar sfesta imaninu, iinu, netta isul ar i-ittettiy. ale is tasaywalt n wasru tbedda ef tffeiariwen-nnes , tffe-d seg wudem d ariwentfekkaYatfekka-nnes. Ggwde, ya g Bba. Ya-d ef usbedd yan ukabar, taccek tmeu agensutmeu mm tjellabiyt agensu-nnes, ur teqqimi yad teqqimi tama n urgaz. Netta iceyyericeyyer-i-d, seg tama n igudir n ugaraj d useklu. Nni : Da ttaed g Bba. IrarIrar-d : Ur ssine ! Rare tta Rare-as : Ih da diges ttaed! Innassine Inna-d : Ur ssine Nni-as : Da ttemyaem. as Nni ttemya mayd tla tuderttudert-nnes. Ur Bba in

axri walim netta ur in yusiy axri n walim darne darne ikki wactal Irarssine Irar-d : Ur ssine.

Amawal (lexique): Actal : Btail ; Igenna : Ciel ; Agiuten : Cigarettes ; Tanast : Heure ; Agiuten Heur eure Tikeccit Poche Preuve Amagar : Etranger ; Tikeccit : Poche ; Anza : Preuve ; Timelsa : habits ; Atig : Prix

12

RareakRare-as : Ri ad ak-ini nwis ur tennid ad tilid d Bba. Netta, ad ifes irem ebbi, ikemmey akif. Ur t-igi g irem ebbi, akif. tineffen tabaa. winna ineffen tabaa. Han anza n tbaamas ur tgid Bba. Ri imik seg tbaanna marad isine is ur idd akif. IrarIrar-d urgaz : Ur ssine imil ayen bbannek. iran akw ijru hatin ur gi bbannek. aar uxri isett allenIkkes aar ef uxri , isettmer allennnes digi. Irka timelsa -nnes emlent. Iffe ddaw useklu iddu ar emlent tanilautrutwar ifektanila-inu g utrutwar ifek-i-d udem. Ihaggwem allig izrey userarru n iumubilen, iddu-d ari s twada n umubilen, idduifker.. ti ifker.. Maca hat ifker n ti ur idd Tam ggwde tawargit Tam- i tergagit, ggwde bba. dad ig bba. Ar d-ittenmili ari. Maka bba. inzer ad ig bba. Day illa dati yerzem imiimi-nnes kigan. Memmi tezmerd ad-i-tefked atig n tezmer adutikit n umesni ur uri illi ur uri illi..

WajbeWajbe-as s uburez: amelu Nekk d amelu ! Ur dari idrimen. Ur d-iruri awal, imun d ubrid ar d-iruri izzurur iaren arenuxri izzurur iaren-nnes d uxri-nnes. sella Intel ifi , sella-as ar ittini: ge bba-nnes Izmer, deffir uya , ad ge bba-nnes uress Izmer, deffir uya , ad ge bba-nnes ge bba-nnes uress
*Tullizt n Mu;mmed ZEFZAF -

Savoir - seg umud n tullizin Arbre Sacr (en arabe, 1980). Irura-tt s tefransist Saoid Afulus g upmis L'Opinion n 27 abril 2001# Irar-tt s tmazipt% Anas n Titrin (Gwlmima$ Merruk)#

ADLIS

unaur amazi Mua ANZWUM, azwel n wammud n tmedyazin n unaur amazi Mua dMua amazi MELLAL d-issafe g Warzazat. Iga Mua amedyaz ig amarir amazi n unul ugmi amerrukiy. Ifka i tutlayt tamazit kigan n isekkinen iilen . unul iilen wammud- ku tmedyazin usuelLlant g wammud-a ku mraw d sis n tmedyazin timaziin d usuelnnsent s tutlayt tafransist. IlulaTemlalt Ilula-d umedyaz g useggwas n 1965 g Temlalt g wansa n Bumal n Dades Mua kulluau . Lant tmedyazin ittaru Mua seg 1980 kullu-tent au n unzwum d yirir irtmentilt imazien. llant digsent tinna igan tizlatin art yirir-nnsent s uger unauruger n unaur-agi . Mua Ur nettettu ad nessekti n wid da issera Mua aar aplastik.

13

ADIWENNI

ADIWENNI D UMARIR CUCU


Cucu ZIZi$ amarir amazip seg Tizi n Imnayen# Issafpe-d itwil-nnes amezwaru$ mi iga g uzwel Zayed u :mad$g useggwas n 2959# Ssfeldat i kra n iberruyen g uzedday-a% n u/awan

www.myspace.com/chou11 Asmel unvib n tse,ma% www.zik-berbere.com/

AMAZIP% ASIREM AMAZIP% Azul Iccu$ anvuf-issek! Cucu ZIZI% Azul$ tanemmirt-nnun! A#S% A#S% Mayed tmes tve,ma Imal$ d mayed imes Cucu@ C#Z% Iga Imal isem i tve,ma n u/awan d yirir amazip d-ilulan g iprem n Igwelmimen Tizi n Imnayn g taggara n useggwas n 2005# Tamu tarabbut g kigan n twuriwin tidelsanin issebpasen amennup pef izerfan n Umazip# Nekk Yusef Zizi da i-qqaren imeddukkal s Iccu nep Cucu# Lulip-d g 1977 s le;sab n lmasi; g iprem n 77 Igwelmimen$ anfep-d allen pef u/awan amazip aqbur pur ayt taddart d pur imezdap# Ufip-d imik n u/awan amaynu pur sin medden Mass Oumar DERWIC d Mass :emmu KAMUS# Lemdep g tizwiri i Lutar$ ffir-as ntup inipi d tdinant d tarmunika d tabja d igdem d awd ddendum# Manep zikenni d Iccu KEJJI nessker yat tarabbut mi nga g yisem Iccu d Cucu maka ib,a-ap wakud zik# G 2002 llip d Fwi LME:JUBI# Narir g kigan n twuriwin ar tigira n 2005 g nesbedda tarabbut Imenza n Tlelli nna g illa

Re,wan TERRAS d Mu;a IMENZA d Fwi LME:JUBI d nekk# ,art uyennagh stip nekk s tarabbut Imal$ isti Ssimu s Imenza n Tlelli # A#S% A#S% Mayed msen ina/uren d ttemmelmadem$ d winna mi tesseflidem@ C#Z% Zik, drusen ina/uren ittiriren a/awan amazip amaynu# Ur illi g un/ul-ugmi, pes :emmu KAMUS tizwiri imi; han MELLAL Mu;a# Wi ayd igen ina/uren pur lemdp# Nitni ayed ufip tama-inu min ad nettu ameddakwl-inu ++u Kejji d zzwarep tusna n u/awan min aselmad# Ifkay-i Mass Berwi timsirin timezwura n vvulfij g tgemmi n tourrma n Tizi n Imnayen# Ar sseflidep i kigan n ina/uren imazipen# Illa akud-nnap usi,er wiss sin n Iqbayliyen ukan yumu awed netta g mayed ap-is;meln a/awan amazip amaynu# Da sseflidep i Yidir$ Meksa$ Abranis$ Dihya$ Djurjura$ Sula$ Tagrawla$ Ideflawen$ Izen/aren$ Lwalid Mimun$ :emmu Kamus d Mu;a MELLAL# A/awan aqbur ula netta ssfeldep-as^ a;idus$ le;dert$ isemxan d lu.ra# G uyenna igen tamedyazt da

14

sseflidep i ccyux n Omer$ d igellinen Kki :essu d Lbaz#

tmazirt zund ccix n ccyux Sakku$

g npiy ad nsegjem id sstil ya,en amm rruk d rrigi d jazz d u/awan aqbur# AS% I;lan a Cucu! Ne/ra nessen is da nezzan itwilen n umarg kigan jaj n tesdawit# Is iffep itwel-nnun be\\a-nnes@ C#Z% Itwil n IMAL iffep s berra n tesddawit inza awed g tmura n iwrnni Jibral.ar pes inza walbum s yan watig amu;al# Aynnap ayed yu==an i tse,ma ad ur rar awedmaolem# Mas netteddu per dat@ AS% Da tessemra Imal i ka mid tarud trukut-nnun@ C#Z% Tarabbut ar tessujad i walbum wis sin mek tufa iwes@ Tella tfarest maka tra afud# AS% Tulsem irir i iqburen g izlan$ tessumum isaguten utraren# Ur da teswengimem g ka n yirem amaynu i uqbur@ C#Z% Nules i izlan n Wudayn n Teocurt s imassen imaynuten imek tennid# Nsul ad nales i wiyye, amm Warru d izlan n urwa# Iggudey mami npiy ad nales g uqbur# AS% Awal ameggaru# Tanemmirt i tespunt ASIREM C#Z% AMAZI n imezraw imazipen n Tmesna$ ar awen-ttinip ayyuz-nnun pef twuriwinnnun!
Iga ides amsawal% Asafar LIHI

A#S% A#S% Mimek d-iffep itwel-nnun amezwau @ C#Z% Itwil amezwaru$ iffep-d g useggwas n 2009 ufla nsawel pef tmurkisin acku mek ddip ad siwlegh ur nnip ad fukkup awal# Tafarest ayed impuren hat-tt-a tella# A#S% Han tafarest! Matta isentelen pef A#S% diges tsawlem@ C#Z% Ggudin isentlen pef nsawel g yitwil# Isem n walbum Zayd u :mad# I winna ur t-issinen^ iga-t yan unezbay nini awed amepnas pef tlelli n tmurt-nnep g iseggwasen n 1930# G wawal n isentlen$ da nsawal pef kul ayenna issegrurusen amdan amazip$ imkinna nsawal pef wakal d wawal imazipen# Nepra i Imazipen ad gen yan g tezlit Tiwizi$ nessekti-d s wahi n Udrar$ nrura tajmilt i ubergag g tezlit Diable-gardien nna narir s trumiyt# Ur nettettu is nules irir i tezlit yaru Mass Mesoud NE++A:I tirir-tes tna/urt Dihya n Luriv# A#S% A#S% Dpi g tsaweld pef isentlen# Mayed ittarun iwaliwen n tezlatin-nnun@ C#Z% S,ist n tmedyazin tin umedyaz Oumar DERWIC$ d yat tezlit tin tna/urt Dihya Tacawiyt# Iwaliwen imeggura gan izlan n teocurt$ tefka-ten tsuta i tay, allig ap-d-lekmen# A#S% A#S% Matta sstil n u/awan ttirirem@ C#Z% Da nettirir sstil a/awan ame,lan (world music) nna g illa sstil-nnep amazip

Itwil Itwil amezwaru n tse,ma Imal#

15

AMEZRUY

UDISYA N TLESSINT
Anas n TITRIN Taqbilt n Ayt emmu g Tlessint (Azey n Taqbilt igezdew Figig) tamu g igezdew n Ayt Seruccen. Tettuyassen s imgarayen imdusen ; ula s walla wallaen ilelliten. Ugin inekcamen i Merruk . as tawengimt n medden n Ayt Yafelman ayd icfan fella n tufki n teqbilttrennawt n teqbilt-ad . as ad ur ttnadat g umezruy n Merruk , day tekcem Fransa , min ad tnadam di tezrawin yettugan ef taelneri taelneri tamerrukiyt , tteyarunt s ne terabt ne s tefransist. imezda aqeban Uffisi n iwezla n imezda , aqeban , Tura testa yenna akulunil g testat , yennaen mgal Ayt issafe tes emmu issafe-d yat tazrawt g tesunt Ralit (tilawt) g 1952, isiwel if tudert teqbilttamdust n teqbilt-ad. Leklerk lerk, Di Abril 1930, ajiniral Leklerk, day iga aqeban g Mzizel tama n Rric, yaru tabrataqeban tabrattmeu uagi i tmeu-nnes: Amilas ameggaru iga azgen anaddal . Neffe, igumin d imual azgen n tesragt, ad namm i yan igen n 150 seg Ayt emmu ; Imek day uwin tarennawt nin semmumraw (50) n yiwen nnig kut Kerrandu (Rric). Di temrilt tiss kut d ngulauzgen (4h30) n tifawt, ngula-nn ansa nna nefren i Ukemim. Neqqim nsekkiws inna Amhad aqeban ass mayd ila. Amhad , aqeban Lacumb, nume aella n iwezla n imezda d nekk, nume imeni seg tesrigt tiss mraw d sin (12h) ar tiss Mraw d kuz (14) mgal yan waggay iamdus n Ayt emmu. as akuc ad ittegga isskenn ayen ttegga, min aya , nettyawey. Day nenjem s yan ujudan ittun mraw kra ittuna , mraw d kra (13) n ugumiy tturtsen d simraw (20) n iyysan mmuten. ttun G uyen ari istin, ttunan sin iyysan tekkaddawi, yiwet taddwat tekka-i ef tkeccit

tessiyell- aa. usekkatessiyell-i aa. S tdeggwat n usekkayi ku lli nnes, tawada s yi . er tesragt tiss ku lli imualtu ffir igumin d imual-inu. Ad iffu, tudat t in tga ad nekk acerg n ta,in afad naley yan udrar. as semmus n iwdan seg ufella zemren ad ifne neyycen zund iwtal. ifne imualinna- er! Day yan seg imual-inu inna-i : er! ar ialupparen di-isskan ialupparen nna d-ingin g yiwet Aqeb qeban tikkelt: klak ! Klak ! Hatten tussa! Aqeban ikkaLacumb ikka-i tasga g usayes ; imik yual ier. er deffir , iddu mraw (10) n imitren ier. Taqwrast tekcemi Taqwrast tekcem-as g udis, immet g i . Abaru Abaru izdey, ialupparen n Ayt emmu way llan drusen ; dari yiwen immut way itturtes, idd nitni nejmen. Hayi i tikkelt tameggarut tameggarut s tagust nna g dru ayd mmute. TabratTabrat-agi d anagi ef amek tga tnezbayt iliuniben ur in yufin ili-nnes g inawen uniben . Tanazbayt tella uqbel d dat aan n tmsetna n 30 Mars 1912 . Imazien n Walas, Tafilalt, Arrif d Sus bedden kigan Walas, ibeaniyen n iseggwasen ugin akeccum n ibeaniyen akkw smi d-uckan. Ayt emmu, seg dnnien, nna Talessint d tqebilin nnien, nnaen sedde seddesin infaten . Budnib ag issentey imeni g 1907. asa Taddwat tameggarut tena asa n Walas, Zayd U mad g 1936. Tarennawt n Ayt emmu d tigidit n tgwdmin d temnirin ittugan i igraydiyen ittunan d anagi ef ujhad n imeniten ikkan seg Tfilalt ar Asif dn Dra, iwrinn i Gwelmim . Ad d-nebder timei ittuna timei n Lyutna SPAKS, ittuna g 1952 Mua ammas n Tlessint. Amki Mua u emmu, yettufde, yumeyettufde, yettyame ass n ugdez , yumeLyutna yini- furt Lyutna SPAKS yini-as fur-i s umaris n Igiwezla n imezda . Ig-asen emmu u emmu tasefert. Lekmen nnil ugwddin utrim, isiwel Muend s tmazit issuter seg Muend tmazit asdegs ad as-ikkes ayen

Amawal (lexique): Udisya : Odysse ; Imgarayen : Guerriers ; Inekcamen : Envahisseurs ; Merruk : Maroc ; Tizrawin : Etudes ; Taelnerit : Nationalisme ; Iwezla : Affaires ; Tastat : retraite ; Amilas : Semaine ; Anaddal : Sportif ; Imual : Partisans ; Amm (verbe): Arrter ; Igen : arme ; Fren : Choisir ; Akemim : Embuscade ; Aella : Chef ; Amhad : Jeudi ; Akuc : Dieu ; Tturtsen : Etre bless ; Anagi : Temoin ; Tanezbayt : Rsistance ; Inawen uniben :

16

asures ddaw uzennar ar as-isskan aberkis. asIga ayen as-inna gmas, iwwet uffisi iddu ier semmus imitren ier immet. Yan illan dinna iaf umexzni, illan dinna iaf imi n umaris, Muend tineyyec ef Muend s titi nna t-ineqqan. S ya ine ukejjer, yaen emmu ine amexzni. Nnelen idammen n Spaks ccuren d win Nne umxezniy. ttiliri ri, art uya, bbin Ayt emmu ifilan n ttiliri, bbin azday n Tlessint d uppust n Ddun ukumanda n Budnib. Ddun seg Talessint, iyitsen ikilumitren, ar ezwan, awin yaen. imrigen yaen. imezda Izrey yan wayyur, yan waggay n imezda n irem n Baknu, ikumanda emmu, leqayd iumiyen, innan ad ig leqayd n iumiyen, yuzen aella n Gwrrama ad xebbcen Ayt emmu; llan qad kkin acerg n Tizi n Uli. Ar itteganna waggay allig irmey gnin, aenninaen-d ifsen nin-ten. as emmu ayd uar injmen s yan waggas g uar ayeffas ar isizun uyenna. isizun art uyenna. Day marad senmen yan ukmin tama n tqeclat n Alatcana. Uznen yan digsen ad furenizrey s trula datasen ukan furen-t ; amki diafenmarad di-ssufen iserdasen afen-ten amek tenten-ran. Nan kigan n iserdasen. Lekmen tiwaculintiwaculin-nnsen g ixxamen di Sijilmasa ffir trennawt. Asa Zeggwa, Asa ameqwran Mua Zeggwa, seg teqbilt n Ayt isa n Ayt Teit, imsasa d Ayt emmu. Day illa ursen iddu yan icekkem cekkemumerru icekkem-t. Ikker g tifawt ad yaf- tigemmittiniall, yaf-d tigemmi-nnes hatin ttin-as serklenimualserklen-t iserdasen d imual-nnsen. Ammi ummantis idda er igran, umman-as ad ti-seqsan ig tzund ur t-yiwiy digsen, irwel, iffer g tama tayeffast n wasif n Ayt isa.

tkartucin as kramraw (30) n tkartucin ayd illan ur Mua Zeggwa Mua Zeggwa marad immejbad d yan igen idusen, ilin kigan n imrigen darsen. innaawen- id-ame e. Yan umexzni inna-asen awen-t-id-ame. iser Mua erMaca s yiwet titi iser-t Mua , yasey amrigamrig-nnes. iwezlaimmen Uffisi ittukkelfen s iwezla-nna immener Mua Zeggwa yan ibexsi ttekkan ad utin Mua Zeggwa n Ayt isa. Kra n urgaz illa tama n Lyutna, isiwel s tmazit , isselkem awal i Zeggwa isyissenisyissen-as ayen ira ad ig uffisi. Ihezza Mua ief aksaniwwetMua ief yinney aksan-nnes iwwet-t ineawin- uellaine-t. Iserdasen dduhdan awin-t g uellannsen, irwel Zeggwa er udrar ad ihaggwem arrawihaggwem arraw-nnes, ilkem Ayt emmu n Tfilalt. Zeggwa ittuyassen ur Ayt isa , da yetta afus i yemdhac ur izmiren ad asindeh, ar as-qqaren s terabt: Debab al tenba ayan. Iffe tasga illan ddaw tenba tafransist iddu er Ifni. Immut di 1945, Ffir asruyader g Ifni. Ffir asru-nnes, gen warraw s asenTeit, uyenna asen-inna, ddun er Bni Teit, ddun s Xnifra g llan Tura. Ffen Ayt emmu d kra seg Ayt isa timizarRriani timizar-nnsen ddun er Rriani d nnig unul wasif n Dra g unul n Gwelmim. Teit, Uqbel n wad ffen Talsint d Bni Teit, imeni semmanMua sskern yan imeni semman-as Tin Mua Teit Zeggwa. Glin diges apust n Bni Teit Tikkeltawin imrigen. Tikkelt-a ssujden 200 n iman; tadert urgaz; iregzen iddzan iman; tadert n Ayt emmu d Ayt isa. Idde llan g udrar amalu isaggen ef i Bni tewdeft wdeftTeit, tettyawey tewdeft-nnsen s itsent ikeccien ia aen. tye in ismutturen ikeccien iaen. Yan ikkawaggay ikka-asent ef wactal. Aya marad didi-nezen Ayt Ulmu. Ayenna ayed illan.

Amawal (lexique): Discours officiels ; Aan n tmestna : Trait du protectorat ; Infaten : Adversaires ; Asa : Hros ; Agdez : Souk . Xbec : Intercepter ; Iserdasen : Soldats ; Ibexsi : Fissure ; Syissen : Informer ; Asru : mort ; Anul : Sud ; Tadert : Elite ; Arurad : rapide ; Zrazgen : Se rfugier ; Mestagen : Ngocier ; Iduba : Autorits

17

kra Irem Mraw d kra (13) n irgzen seg Irem Almu, Almu, issada Gelluza, aulen ad raren actalNanNmalenactal-nnsen. Nan-ten. Nmalen-d Ayt emmu s imettinen marad asin imrigen, yiir Zeggwa inger asen gerukan yiir Mua Zeggwa inger-asen umeddakkwlamettin n umeddakkwl-nnes Gelluza. Dlan- uennar Zeggwa Dlan-t s uennar n Mua Zeggwa marad tUdrenisemal ur t-afin iawren. Udren-as g isemal n Mulay Oli Ben abed. Ikka ur Gelluza yan iyyis ur illi amm netta g tmazirt ; arurad . Isem-nnes Sar;an. Yan ugwrram seg IsemSar an. an innaKusirat inna-as yad i Gelluza yan wass asstnwis ass-nna g immut iyyis hatin qad ttefured. tefured. Ayenna ayd tga s ucku immut wussan iyyis itsen wussan dat. Ssxedmen Ifransisen tasertit n usermey d deffu\en usmerret, as ar deffu en Ayt emmu d wiyya. Rriani. Dinna wiyya. Lekmen er Rriani. Dinna ayd idda yan waggay ad inna g tesga n essu u Baslam g udrar n Saru.

G tigira, Ayt emmu d itsen imgarayen n nni Wa teqbilin nnien n Walas zrazgen s nnig un/ul Gwelmin, wasif n Dra g un ul n Gwelmin, itsen s Ifni Mua Zeggwa ismunenzund Mua Zeggwa d ismunen-nnes; wiyya Leyun wiyya s Leyun g kkan tasga i Ma Laynayen g 1936. Iumiyen smattren, awin ayen lan Ayt tenemmu, d mek ran Ayt emmu ad tenam ,aulenamen ilaq addi kecmen ,aulen-d. Mestagen itsen seg Ayt emmu d iduba uqeban ifransisen ittgensis uqeban , marad s tigira ad afin Ayt emmu ayen ran; Day aulenaulen-d imegarayen . Aris agi yaru-t eddu A.Bni Tait g Tesunt Lamalif, uun 143 mars 1983, ddaw usentel: L'odysse des At Hemmu de Talsint. Issuel-t s tmazit:

ADLIS

Iga UNFARA ammud wiss sin n umedyaz damazi umar DERWIC, d-issafe g tmurt n ka ta tmedyazin kaalanya di Sbenyul. Llant ta n tmedyazin usueltimaziin d usuel-nnsent s tutlayt takatalaniyet . irenalligAya irena-as i wammud azal ameqwran lligwakalisman snat tutlayin ittuslkan ef wakal-nnsent . Iga umar DERWIC yan g imenasen ixataren n Unul dUnul ugmi d-ilulan g irem n Igwelmimen g 1960 useggwas n 1960 . Tura iga amelta n umaris n Tmesmunt Tamettit Tadelsant TILELLI g ris . AmmudAmmud-a llant diges tmedyazin isawalen ef tutlaytusselku g ttidiren Imazien ula tutlayt-nnsen. Ilint dikes awed tinna isawalen ef tamunt d tayri d umdaz d usirem. Irisen imazien llan s usekkil alatiniy d usekkil Irisen imazien issuelazamal Tifina n INALKU , issuel-ten s Tefransist imeggura- issuelJuzif MARYA JARK uma imeggura-a issuel-ten tka Jordi BADIYYA s tkaalaniyt . dAMAZI Iuda ad d-nessktiy imeriyen n ASIREM AMAZI dammud nwis d-issafe umedyaz umar DERWIC ammudnnes amezwaru ATAY G MERZUGA s yiwes n yaen Jordi BADIYYA. Llan ur umedyaz sin yaen HAYYTASKIWIN d HAYY-I G UBRID .

18

IZUMAL (1)

SSAOID BULIFA (18651931)


Nayt BBASAYEN ayt

G tesnilsit tamazipt:

Ilula-d Ssaoid BULIFA g useggwas n 1865 g iprem n Adni$ tapiwant Irjan di Lrboa n Ayt Irnaten$ g yan uxam n Imrab,en# Yegma Ssaoid agujil seg tem/i-nnes# G useggwas n 1875$ ikcem Dda Oemmar$ amek as-qqaren imeddukkalnnes$ s uperbaz# S tutlayt tamazipt igen iles-nnes$ da isawal umusnaw kra. tutlayin^ taorabt ilmed g zzawit d trumiyt igen tutlayt tunvibt akud-nnap g tsul Fransa tume/ Ddzayer# Iman g 1904 d yat terbiot s tmurt n Merruk$ ig-tes d lemziyt ismatter ka n i,risen ittyarun s tmazipt n Wa.las# <art uyenna ifukka tapuri$ issepra Dda Oemmar g tmazirt-nnes$ ur akw ioe..ir ig aselmad n tmazipt g wansa mi qqaren Buzerrioa$ imik izrey s tesdawit n tsekla g Ddzayer g issepra seg 1890 allig lekmen iman-nnes aseggwas n 1931# Izrey-ap-d umusnaw wahli d adlis g tesnilsit d umzruy imazipen# Inilbi asmazap n inidi g tmagit tamazipt$ ur illi iger n tussna g ur isares umusnaw ifassen-nnes#
Tawuri n umusnaw

Textes berbres en dialectes de l'Atlas marocain, Paris 1908, 388 pp. Une premire anne de langue kabyle (dialecte zouaoua). A l'usage des candidats la prime et au brevet de kabyle, Alger 1897 (2. d. 1910), 228 pp. Mthode de langue kabyle (cours de deuxime anne), Alger 1913, 544 pp.

G tsekla tamazipt:

Recueil de posies kabyles. Texte zouaoua traduit, annot et prcd d'une tude sur la femme kabyle et d'une notice sur le chant kabyle (airs de musique), Alger 1904, 555 pp. (rd. Awal, Paris, 1990) Manuscrits berbres du Maroc, in Journal Asiatique 10/6 (1905), pp. 333-362

G umezruy: Mmoire sur lenseignement des indignes de lAlgrie, in Bulletin de lenseignement des indignes, Alger, Jourdan, 1897. Le kanoun de la zaouia de Sidi Mansour des Ait Djennad, Mlange Ren Basset, Tome I, Paris, Leroux, 1923 [repris dans le Djurdjura travers lhistoire].
?er-at umup n idlisen akw n igellin n dda Oemmar g tefriwt tis 20 n wu..un wis 10 n tespunt AZUL#

Amawal (lexique): Tapiwant: Commune ; Aperbaz: Ecole ; Amusnaw: Savant ; A,ris: Texte ; Tasnislsit: Linguistique ; Inilbi: Prcurseur ; Asmazap: Amazighisant ; Amzruy: Histoire

19

ANEPMIS
ASIREM AMAZIP/ Masin AGNAW AGNAW

TARZEFT N IMEPNASEN I TAWJIWIN N IKERAFEN ISERTANEN ina an Ssudsen mennaw n imenasen d inauren imazien n anul U Mes.af .afa ugmid yat twada s ur tawjiwin n amid UUC d Mes.afa 15/09/2010 Tedda- twadaUSAYA ussan n 13 d 15/09/2010 . Tedda-d twada-a deffir wahli Imazien wahli n twadiwin n yiwes tettggan Imazien s tawjiwin n inekraf-nne isertanen. Tigitinu ider gent inekraf-nne isertanen. Tigitin-dde n uider ad gent izen i aereb Lmexzen aerebri nwis tawja n unekraf asertan tga tawacult Imazien kullu. n Imazien kullu.

- AYT IUC DAR TAWJIWIN N INEKRAF ISERTANEN N TMENTILT TAMAZIT .


dG ubrid azedgan dzrin inezbayen n tidet n tmentilt tamazit nna faren inekraf isertanen n tmentilt tmentilt tamazit U amid UUC d Mestafa USAYA, tessker tseqqamut tamesnilt n Tweni n Ayt iuc yat twada s tawjiwin n inekraf tmentiltisertanen n tmentiltnne tameqwrant. Ssektin imenasen iwesiwes-nnsen i inkraf tawculinisertanen d tawculintigiwinnnsen s tigiwin-a .

ASEKKA.NET IFU -ASMEL N ASEKKA.NET IFU.


umis alkituniy Ira yiger n umis alkituniy amazi, amazi, g wass n 8 Dujanbir 2960, asbedd n usmel Asekka.net. AsmelAsekka.net. Asmel-agi nna yunfen g 2956 iga yat telkiwt tt zikenni g ttemraran Imazien awal ef tawsiwin itettgga Umussu Adelsan Amazi (MDM). Iga usmel amugger g ttemnalan widda yusin anezgum anezgum i tutlayt tamazit un lumen g unul ugmid. IddaIdda-d uun n usmel uun Asekka.net art uun n wahli n iliktruniyen ismelen iliktruniyen imazien amm Yafelman d Ageddim d Inemisen atg Yu==a-d igellin n usmel adpar-nnes i widda t-i;mlen# Ur yad onip iqqimi awedyan usmel isf,en loar pur Imazipen n un/ul#

- I SEGGWAS G TMESNA.

i Sfuglan imezraw imazien n Tmesna i Yennayer seggwas amazi g 12 Yennayer 2961. Mmuttren imenasen d tmenasin g sin ierbazen IYAV d INPT , gen yat tdeggwat tana/urt g illa uawan d umrara n wawal ef uawan useggwas amaynu amazi d umzruy n imazien s umata

TAMESKANIT G TMESNA
Ira Ugraw Amadlan n Turrma Tamazit s yat tmeskanit dat lumbasad n Libya g 6 Llig-nnYanayer g 15.00 n tdeggwat. Llig-nn-ddan ufanimenasen ufan-nn amezrrey n Bucib imegguraDdukkali itekar s iserdasen , imeggura-a ur imenasen yuin imenasen ad suyyen ef ukraf asertan n sin imenasen imazien g tmurt Libya Tera tmeskanitn Libya . Tera tmeskanit-a asediddey n iserdasen i yemnasen iqqiman g usasu illan dat umaris n Libya.

20

ANEP ANEPMIS

I AMAZI AMUSSU ADELSAN AMAZI (MDM) DA ISFUGLU I SEGGWAS AMAZI.

Sfuglan wayawen n MDM aseggwas amaynu amazi 2961 g wass n 12 Yanayer . Taflugla a tla azal ur imenasen acku da imazien mkerul tesktay s uzbu n igelliden imazien mgal mkerul n ifar useggwas tlemmit tifaruniyen. ku useggwas g tlemmit-agi da messlen imenasen i waggwriwen n seksu bu tgwlla , ar ttemraran umzruytiktiwin ef umzruy-nnsen nna ttun .

AMUSSU - AMUSSU ADELSAN AMAZI AYAW N WEJDA


unasissudes G ubrid n unas-nnes issudes Umussu Adelsan Amazi ayaw n Wejda ussan idelsanen n umezraw amaynu seg 02 ar 06 wussanNuwanbir 2010 . Iga iswi n wussan-a asissen s idles d umennu imaynuten. imazien ur imezraw imaynuten. Ittusudes yan usarag g tsawel tarwa ef Amrig n uselelli , tefser wahli d adlis. adlis. twuritanazurt. Tfukka twuri-a s tmeskanit d tdeggwat tanazurt.

AMUSSU ADELSAN AMAZI AYAW N AGADIR.

AMUSSU ADELSAN AMAZI AYAW N IMETEREN. IMETEREN.

ime G iswi n usektiy s tmust tamazit i imezraw imaynuten , ussan issudes MDM n Ugadir ussan idelsanen n umezraw amaynu g tawala n Qadi Qeddur mi gan g uzwel ay arracialenakwit ay arrac-nne sduklat ialen-nnwen axxam i ttwaken ad t-nzde ilaq lsas ad t-yetfen , seg 25 ar 30 Nuwanbir 2010. wussanBdan wussan-a s twererrayt g sawlen imenasen ef QEDDUR tudert Qadi QEDDUR d mayd ifka i tutlayt tamazit . Sudsen imenasen yan usarag ef uzan asenktal n imen uzan umussu adelsan amazi ddun imkinna tiwererrayin ar tanaurt uawan ass aneggaru gen yat tdeggwat tanaurt g illa uawan d usefru. unezgum d usefru.

Imetr Issudes MDM ayaw n Imetren ussan idelsanen g 03 d 04 d 05 Nuwanbir 2010. G wass amezwaru unfen imenasen imenasen Lm tawererrayt ef tasnekta n Lmexzen Amerrukiy idd ass wis sin gan takbabt i tse walbum amaynu n tsema tamazit I asarug TAGRAWLA. Ira wass ameggaru asarug d Mraran yuwin ef wawal n uref amazi. Mraran imezraw imaynuten idlisen d imagraden ingerussaninger-asen ussan-a.

21

AMUSSU ADELSAN AMAZI AYAW N AMEKNAS


Imeknas meknasen Issudes MDM g Imeknasen ussan idelsanen n umezraw amaynu jaj uaram asdawan , seg 25 ar 27 ktuber 2010. Wahli n tigitin n jaj uaram asdawan ur usissen s tmust tamazit ur umezraw amaynu ayed ittuskern netet ti tett ur netettu tiwerarrayin n umrara n wawal ef umzruy d idles amazi. dXEDDAWI amazi. Sudsen imezraw yan usarag g d-ran i li XEDDAWI asentimsirin tfina. asen-ifek timsirin n tfina.

ANEQQIS N TMESKANIT N (Tinejdad) UFREKLA (Tinejdad) G wass n 19 Nuwanbir $ kra, wussan hill ,art tfaska $ ssudsen imepnasen n Umussu Adelsan Amazip (MDM ) amata digsen win uyaw n Imeknasen yiwet tmeskanit g Uferkla$ yat tmazirt tame//ant g Un/ul ugmi, n Merruk# Tenta tmeskanit-agi g temrilt tiss 15:00$ tizwuri ar ttmutturen 15:00$ imepnasen tama n ugdez$ imi; sskern tawrerrayt$ bdun ar ttasin imesperten# Imeskanen yamun g twuri-a llan s wattayen n 200$ ar ittusnapas nwis tettuga tmeskanit min tmepnasin$ ula yat i usafar# te/ra twuri-ddep assudes ide;cen# Tugel-t-id tibawt n umvawa, inger imepnasen n MDM d imepnasen n Umussu Amazip (MM)# Agummu n uya tga-t tibawt n ic,a,en d ales ur iffullisen n imesperten s teorabt g Uferkla tamazipt# Sawlen imepnasen pef tmukrisin g ittidir uperf amazip pef wakal-nnes$ sissnen kra n imepnasen iswi n tmentilt tamazipt i yemzdap n Uferkla# G taggara tettuga yat twada g ttin imepnasen g iberdan n Uferkla$ ssutren tilelli n inekraf isertanen n tmentilt tamazipt :amid UODUC d Mes.afa USAYA# Tfukka tmeskanit s yat tsetturt nna g sawlen imepnasen pef umawan ahal itettgga udabu amerrukiy mgal iperman d imezdap n Un/ul ugmi,#

22

A<RIS

SEQSAP-KWEN PEF SEQSAPUMUSSUUMUSSU-NNEPAMAZIP


A/ru N LEOLU

Imazipen d Tmazipin$ azul seg Umun Anamur n Imezraw n Merruk$ azul seg ugensu n Umussu Adelsan Amazip (MDM)# Tilelli i inekraf-nnep isertanen! Abpas i imepnasen d ufud ameqwran i wid ittnapen pef tmazipt d tmazirt# Qad siwlep g u,ris-a pef twuriwin nga g MDM yan useggwas g yat tesdawit# Ssarmep ad ur ttup awedyat tpawsa ur nnip afad tezri tebrat min arekki/$ ipudu wawal yaf wad iran azpan mapef isawal# Ufla kwensma.lep ugar g tezwart-dde ur itfukkun# Kecmen imezraw tapuri mud-nnsen igellinen ka n tbeckin ad tent-senmen d ka n uzeddup ad t-afen# Unna mi tefka tedbelt n uparam asdawan ma g iggan ibe\\eo$ unna tessatem tesselku-t tcentit inger iqriyen-nnes da ikerru nep idda iberdan-nnes ad issker kra ya,en# Akud-nnap$ nella nekwni g MDM ar nessujad i yat twuri nettegga ku tizwuri n useggwas$ Ussan n Umezraw Amaynu g nessisin s loaqul-nnep i yemaynuten g imezraw MDM# Axxik-id ay awal zrin wussannnap$ nennum dip idsen udmawen imaynuten d ttemnalad inin-ak azul s uger, apwzzaf$ nemdez dip nekwni ar nettwe..ac#

Ur da nettek ,art uyennap kigan han aseggwas amaynu# Da t-nesfuglu s tpufifin d tegwlla nep nemsel i wagwra n waseksuten nqelleo-t-id# Han wa idda! Tenmala-d dip Tefsut n Imazipen$ ha-tt-nn /ares# Da netheyya yat tewrerrayt g nettemrara awal pef Tefsut^ ibder wa Germa; ibder wan Tizi Wezzu tekk dinnap# Lxir aya$ napul da nesfuglu ass n ukeraf asertan# Yan wass g nettagel tiwlafin n inekraf-nnep$ nsiwel pifsen# Kammla da ..awed azgen g umur amezwaru n tpuri mneqqern-d wussan idelsanen g nessigir i ka n inepmasen amm Saoid BAJJI d ka n waggagen amm Oli IKKEN d Oli XEDDAWI# Nseggru ussan-nnep s yat tpawsa ur ssinep isem-nnes s tmazipt$ da asnetturu s tutlayt n imglel Umsiyya multazima# G taggara n useggwas da netter;am pef iman n Lwennas mi nettini nekwni Lmeotub# Netter-as i bu itran ad pifes iofu xes ur da neqqar meona lfati;a# Dpi a imeddukkal$ hat tepram te/ram# Rip ad i-tinim idd aya ayed tetteggan imussuten idelsanen g uma,al$ nped xes winnep ayed itteggen imki@ Is ur yuf is nga ka n yisem ya,en^ g udpar n Umussu Adelsan Amazip@ Gat-ap g yisem% Taseqqamut n Idles Amazip (ADA)!!! Is illa ka npiy ad neg ur da t-nettegga@ Mek illa mayed imes@ Is da ittawi uya nettegga s ubniq@ Max mayed da akw nesskar@

23

A<RIS

AWSATAPAWSAT-AP AD AP-GIN ADPAR!


BUWPENNAN Usem BUWPENNAN

Nra ad tettusper tmazipt g tesdawiyin n Merruk maci xes g tin Ugadir d Ujda d Fas# Nra ad tettusper tutlayt-nnep g tesnawit d tmezgida d ma g akw ittuyasi upanib# Tamazipt afad tt-pren ikerwan ass-a g tesdawiyin nebder$ ffpen medden g tmeskaniyin ddun idrimen mecctgen irizen# Ur telli tpawsa d ittekken igenna! Xes unna iran ad t-ittini# Mek nenna ibpes Umussu Adelsan Amazip (MDM) g tesdawiyt g iseggwasen n 90 hat idd is iga mapef ittubdar# Meqqar ur ta da ttupra tmazipt akud-nnap g tesdawit issafep-d (MDM) wahli n tepmisin d tespunin g nbedder Mayed nga d Tanekra d Tikli d Ana/ar# Akud-agi g tella tmazipt da ttupra ur n/ri amya# Awed aneqqis mek ittuyaru hat taorabt as-illa# Ad ur akw tsawaled pef tespunt ula tapmist daccen ay ungal nep ammuden n usefru nep tallast# Mani kwent a tizza meqqurnin@ Awal-a yuwi-t-id unepmis n tmeskanit sskern imezraw n tezriwin timazipin ass n 8 Uktuber g Tmesna# Ipra-i-d yan umezraw g ttilipri inna-i msegrawap-nn Tamesna hat illa ibeddi# Smuttrep axri,-inu gep diges anejda$ Imeknasen s Tmesna da as-ittega Ttran attayen n ku/t n temrilin$ maci

bezzaf# Nekk nn-igulan hat walu awedyan! Ggawrep ar tteqlep$ imik han mass Oavid netta d :ittus d ka n lexxut# Gep zund ur gip Amazip daccen ay amepnas# Maka /ran ioelban ticicyt-inu g .ercem tsepwnest# Nnani-i Ur ta illi walu@ Nnigh-asen iwa ha kwen da tseksiwem! Mra,a mr,a han Imezraw ar d-tten;uffuren yan s yan$ allig gan asettur# Kamla kksend asiri$ ..an! Prep dikes ka ur ukizep m,errap s yan uterras nnip-as mapef tettuga tmeskanit-a inna-i pef usuter n umahil i imezraw n tmazipt# Hakkak! Ffqep nnik zwar tama-nnes# <art dinna fukkan$ prip i waddap iid-ipran# iwa siwlep ides afpen n widd is ran nitni tawuri ulabas g LIRKAM nped g usbi.ar$ ayenna illan# Ih max ad ur xedmen@ Maka max allig ad neddu ad ten-nawes@ Asag da ttawsep wi awsep nnik akw Imerrukiyen hat kif kif# Max mayed ten-ib,an@ Ah! Nped zeoma wi hat tamazipt! I;la wawal$ max mayed da kerrzen g tmazipt ad t-megren# Yak nnan pran ayeddap igan akadimiy d tsekla tame,lant# Han aoban aberrkan soentatap-d yan u,ris s tmazipt tarum# Nped da ten-ttefrem @ Ur ssinep mayed ittini (MDM) g wawal n medden-a! G uyenna /rip nekk$ ilaq ad ittumrara wawal pef usentel-a acku ixxa# Mek da t;eqqad mezyan$ da nn-ttafad is da teskirkised pef yipef-nnek# Ad na== asentel-a i u,ris n tikkelt ya,en#

Amawal (lexique): Tesdawit: Universit ; Tutlayt: Langue ; Timeskaniyin: Manifestations; Tazrawt: Etude ; Tapmist: Revue ; Aneqqis: Rapport ; Asiri: Banderole ; Amahil: Travail

24

A<RIS

ANSA N USUPEL G USBUPLU N TUTLAYT


Banhu N UMDAZ

Iga usupel yan ubecku isemraran iswengimen d termitin tilsiwin seg yan idles ar waye,# Asag ittussker usupel seg tutlayin time,lanin (tanegliziyt d tevblyuniyt##atg) per yat tutlayt tamu;alt$ da tgemma tutlayt-a ittus,er;-as umawal$ tanef allen s idelsan n uma,al$ tekcem tatrert ccilas# Maka asag dip tella tnila seg tutlayt tamu;alt ar tutlayin time,lanin$ da ittanef usupel i idles tessudu tutlayt-a tiflut s idelsan n mayed igen ansa$ issisen-tt# Nessarem ad nessektey i imeddukkal g tespunt Asirem Amazip d imepra d tmepriyin n tespunt ansa n usupel g usbuplu n tutlayt$ g usfafa n twengimt d usburez n tmagit tadelsant# S usupel$ da nsissin amzruynnep$ insayen-nnep d tmentilt-nnep# Unna iwargen imkidda nettini iwareg-tes txater# Max ad ur naf nnik g wu..un wis kra, n tespunt mraw n i,risen d-ittusupeln seg tsekla tanegliziyt$ tefransist d teorabt# Wahli d amepnas ur issin amezgun n

Cikesir ucku ur ilmid tanegliziyt ! Mecta n yan dignep ur iherri g trumiyt ad iper Madam BUARI n Flubir nep Girminal n ?ula !! Widda imeqqten tapuri s tzikert qad tenissisem wawal n L;ellaj d Bnuoarabi mer illi onip s tmazipt# Unna ittinin ur da ittegga$ unna itteggan ur da ittini# Nnan-t imezwura maka qad ten-nezzgel onip tikkelt-a mek noe//a ad nili nil ibanuqen-nnep# Tipri negra-tt g tefriwin n tespunt-a s negra rrja-nnep#

Amawal (lexique): Asbuplu: Dveloppement; Tilsiwin: Humain; Aswir: Niveau; Tanila: Dirction; As,erre;: Enrichissement ; Amawal: Lexique

25

A<RIS

AZAL N TMESMUNT TAMAZIPT JAJ N TEMDINT


USA Aksel :USA Da ttawsent tmesmunin timazipin tidelsanin kigan Amussu Adelsan Amazip imenpi(MDM) g imenpi-nnes pef izerfan n ufgan amazip# Tsal tesga n upnas zeg ugensu n tmesmunin yan g iberdan mek ur nenni abrid abaylal urmid - g dassulen Imazipen da d-ssiliyen kra# Aya asufragilla wazal ameqwran i ufrag-nnes ula tawuri diges# Ukin Imazipen seg tlalit n yikey n tamazipt tmust tamazipt s wuddur axatar n twuri tadelsant$ upulen ar sskaren timesmunin g mayd igen ansa g uma,al# Tga tmesmunt almuggar ifulkin i umrara n tektiwin$ d usissen n tiwizi ikkan inger imazipen# Tga tmesmunt amugger g ssektayen imepnasen i yimezdap s inaw amazip n uslelli d ubuplu# Ur nettettu is awed tga usegmiazreg n usenfel n tutlayt d usegmi-nnes# Seg iseggwasen n 60 s dpi $ sulen imepnasen ifelsen s twuri tadelsant da ttazzlan jaj tmesmunin g un/ul d ugafa Me\ allig izrey um,an n tmesmunin g Me\\uk tmesmunt# xes netta 600 n tmesmunt# Da isskan wu..un is tsul tmust g wul i upref isenmili-apnnamazip$ isenmili-ap-d s uswir nn-igula umennup pef izerfan igamanen n Umazip tmurtTefkag tmurt-nnep# Tefka-d tmesmunt tamazipt agummu s tussekra n kra n isekkinen g tesga n tnekra s tmazipt d tlalit n kigan d umepnas d umusnaw yuwsen s,er;en

ugar idles amazip s tirra n umezgun d tmedyazt###atg Ur igi tanumi xes yan uggiwer n uswengem g uya izrin af ad nefk azpan aps netteddu per dat$ ap-ittawsen g tne,wa n tleggwit d ilipiten# Iga usentel pef rip ad nemrara awal tawuri n tmesmunt tamazipt g temdinin tixatarin# Ur ttettup dad d-ssektip is zwaren Imazipen s tussekra n tmesmunin g tmedinin zund Tamaynut d LAMRIK g Anfa$ Tilelli g TameggarutTizi n Imnayen# Tameggarut-a ifkan tsal ar takka i tmazipt# tmesmunin G iseggwasen n 90 ttuskrent tmesmunin Asidd d Usneflul g Imeknasen $ Fazaz g Fas d tmesmunin ya,en g >anjis d Merrakec###atg# Meqqar akw illa wanecta ur ta piyent ula qw,ant tmesmunin nna nbder ad smunent awal n Imazipen # G yat tesga ya,en ^ fkant tmesmunin g yiperman d iqac twuriwiniqaccun agmu, ipudan s twuriwin-nnsent tgidiytd tgidiyt-nnsent# nnAzwar asag da nn-nettafa g amm Taddart Tumlilt yat nep snat tmesmunin i 3#000#000 n umdan# Ula mayed nenna pef Tmesna d >anjis d Sla###atg Mayed temdint itteg wawal$ nisin umu urmid n temdint useoerreb amek tga dpi g useoerreb d ussenfel n Awaltmust tamazipt# Awal-a ad ig tipri i ad imepnasen imazipen g temdinin ad sskaren timesmunin g ku ansa g temdint ad d-nali g uxjuj mek npal is ur diges dnelli# nelli#
Issupel-t-d s tmazipt %Asafar

Amawal (lexique): Urmid: Actif; Afrag: Prservation ; Tamust: Identit ; Almuggar: Forum ; Inaw: Discours ; Asbuplu: Dveloppement ; Fles: Croire ; Agaman: Naturel ; Agummu: Fruit ; Amezgun: Thtre ; Aswengem: Rflexion ; Azpan: Critique ; Agmu,: Rsultat

26

ASEFRU

BUJEMOA HEBBA?
Bujema ay ale==ig ijjan Tegmid ammas n usennan Awin-k s ur wuccan Zrin-k allig k-xwlan Merday nessin mani k-sakkan Icenga n tlelli d izerfan Teggulla tafuyt itsaddan Ur tt-tneqqar ar mek a-tellam Tulla yu-nnek winna iran Ullan awd imussa g imedlan Bujema waxxa k-zlan Asidd-nnun sulen ssuddan Tugdut ay-d-unzan Abrid-nnun netta ayd d-nemyassan Ad nefk ifes akw iman S timmuza illan g i/uran

INAGEN N USEKKA
Ay alla bu umnir! Mayd ak-yuwin tawuri? Iey yienka n yimir Ad sar a-ur-ittiri. Yames, ikk-a mgal. Yaccek, yasey-a ugar. Immunne , ikkes-a azal. Ittel, yame-a a ar. Ikcem-a usemmi adif; Nenker-d, nisi, nergig. Tifawt,axemmim ig asif; Izzgun axemmuj, nizdig. Neggulla-kem a tamara, Nga tadu teged iferka. Nusey,ur nui ara; Nanef ifassen s asekka.

Mes.afa TUOLI Ass n 01-01-2007 IGWELMIMEN

Idir AMEDYAZ Ayt MELLAL 21-07-2010

Amawal (lexique): Ale==ig Fleure ; Ale==ig: Asennan: Uccan: Icenga: Asennan Cactus ; Uccan Loups ; Icenga Ennemis ; Amuttel Maldiction ; Tgdut Amuttel: Tgdut: Dmocracie ; I/uran Racines I/uran:

Amawal (lexique): Allap: Imir: Amawal (lexique) Allap Cerveau; Imir Amoureux ; Mgal Contre ; Ugar Plus ; Mgal: Ugar: Azal: Ttel: Zzgu: Azal Valeur; Ttel Rouler ; Zzgu Faire scher

27

IFFEPIFFEP-D G UGRATSA (PARU SUR LA TOILE)

La codification graphique du berbre : Etat des lieux et enjeux.


Par Salem Chaker2 (Universit de Provence / Inalco Centre de Recherche Berbre) La langue berbre na pratiquement jamais connu de processus de normalisation linguistique. Il nexiste pas et il semble quil nait jamais exist de koin supra-dialectale, littraire ou autre. Tamazight se prsente donc de nos jours sous la forme dun nombre lev de varits rgionales (les "dialectes" dans la nomenclature des berbrisants), rpartis sur lensemble de lAfrique du Nord et de la zone saharo-sahlienne, spares les unes des autres par des distances souvent considrables et entre lesquelles lintercomprhension peut tre trs laborieuse. En consquence, la codification graphique du berbre est un processus rcent, qui merge au dbut du XXe sicle en Kabylie, et qui sinscrit dans une dynamique globale de passage lcrit, dans un contexte trs dfavorable, marqu par labsence de soutien institutionnel [1], loralit dominante et la grande variation linguistique. Le dbat autour de lalphabet : serpent de mer / arme de guerre Depuis plusieurs dcennies, on voit revenir cycliquement dans le dbat public politique et universitaire la mme controverse sur la question de la graphie usuelle de la langue berbre : graphie latine, graphie arabe, graphie tifinagh ?Pseudo dbat, totalement prdtermin par les options idologiques, et en dfinitive par linstance politique : cela a t le cas au Maroc avec ladoption surprise des no-tifinagh par lIrcam en 2002 ; cest le cas en Algrie avec ceux qui voudraient imposer la graphie arabe. Pour contextualiser le dbat, on rappellera quaprs le Printemps Berbre de 1980, le Fln et le Prsident Chadli [2] dclaraient dj : Oui lenseignement du berbre, condition quil soit crit en caractres arabes ! Cette ide est donc ancienne et mane toujours de milieux fortement marqus par lidologie arabiste (plus quislamiste dailleurs) et en gnral proches des milieux dirigeants de lEtat. Pour tous les berbrisants srieux, du moins ceux qui se sont penchs sur cette question depuis longtemps et qui ne dcouvrent pas les problmes damnagement du berbre depuis que les instances politiques algriennes et marocaines ont donn leur feu-vert , la rponse ne fait pas de doute. Pour ma part, je men suis expliqu depuis prs de trente ans : une diffusion large du berbre passe ncessairement par la graphie latine, parce que : - Lessentiel de la documentation scientifique disponible est dans cette graphie ; - Un travail significatif damnagement de cette graphie a t men durant tout le XXe sicle ; - Lessentiel de la production destine au grand public (revues associatives, production littraire), en Afrique du Nord comme en Europe, utilise cet alphabet. Revenons prcisment au dbat que lon essaie rgulirement de relancer. On notera dabord que lon invoque gnralement la science, luniversit : on mobilise les savoirs des linguistes quant la relation purement conventionnelle entre une langue et sa reprsentation graphique ; ceux des historiens sur lexistence de traditions anciennes de graphies du berbre en caractres arabes ; du sociologue de lducation et de la culture pour rappeler que la majorit de la population a une pratique de lalphabet arabe. Tout cela pour dfendrein fine une notation usuelle en caractres arabes.

28

On occulte bien sr le fait que les notations arabes du berbre, bien attestes depuis le haut Moyen ge, - Sont restes lapanage de milieux lettrs trs restreints ; - Quelles nont jamais donn lieu une vritable codification graphique du berbre ; - Que toutes les tudes rcentes montrent quil sagissait plus daide-mmoires, de bquilles pour une transmission reste fondamentalement orale et quil est impossible de dcoder ces textes berbres, anciens ou actuels, crits en arabe sans une oralisation ttonnante (voir notamment les test raliss par A. El Mountassir 1994). On occulte bien sr aussi le fait que lalphabet latin est, lui aussi, trs largement rpandu en Afrique du Nord. Au niveau de labstraction transhistorique, nous savons bien que toute langue, sous rserve dadaptations plus ou moins importantes, peut tre reprsente par nimporte quel systme dcriture. Cest ce qui explique que les critures ont pu voyager, ont t empruntes et adaptes de peuple peuple, de langue langue : lalphabet latin du franais nest pas celui de Rome, ni celui de lallemand, ni celui des langues scandinaves ou du tchque. De mme que lalphabet arabe du persan, du turc ottoman et des autres langues dAsie centrale nest pas celui de larabe classique. De mme, sur moins dun sicle, certaines langues dAsie centrale ont t crites en alphabet arabe, en latin et en cyrillique ! A ce niveau de gnralit, il est vident que le berbre, comme toute langue, pourrait tre crit en syllabaire japonais ou en alphabet cyrillique. Mais au-del de ces considrations abstraites et des potentialits thoriques, une criture usuelle, du fait mme de cette qualit, se dveloppe dans un contexte historique et un environnement socioculturel dtermins, et pas seulement dans les cabinets des linguistes et grammairiens. Car, ignorance relle ou ignorance feinte, on occulte dans tous les cas le fait que depuis un bon sicle, un travail de rflexion sur la notation usuelle base latine, directement inspir par la recherche universitaire sur le berbre, a t men et a permis des avances significatives. Initi et accompagn par des universitaires, par des praticiens du berbre, largement relay par le mouvement associatif, ce travail sur la graphie usuelle base latine a connu des amliorations progressives et simplifications qui en font dsormais une criture fonctionnelle, raisonne et adapte toutes les formes de berbre. Reprsentation phonologique, matrise et explicitation de la segmentation font de la graphie usuelle latine une vritable criture berbre , gnralisable lensemble du domaine. Tourner le dos un sicle dusage social actif de la graphie base latine pour imposer lalphabet arabe ne pourrait quavoir de graves incidences ngatives et ralentir voire bloquer le processus de diffusion de lcrit. Pour des raisons pratiques dabord : seule la notation latine fait lobjet dun processus de codification et dadaptation aux contraintes particulires et lourdes du berbre. Utiliser un autre alphabet reviendrait jeter aux orties ce lent et complexe travail de maturation, dj largement adopt par les producteurs sur le terrain, notamment les crivains. Trs concrtement, une graphie arabe pour le berbre serait une rgression svre dans le processus de codification et de diffusion de lcrit. On en reviendrait forcment des notations de type phontique, fortement dialectalises, segmentation alatoire et non explicite et ne permettant pas la lecture sans oralisation. Car, outre que le processus de codification na jamais t engag partir de lalphabet arabe, on aurait mme en supposant de la bonne volont et des intentions gnreuses de srieuses difficults sabstraire des contraintes de la tradition arabisante pour construire partir de cette criture une reprsentation cohrente et efficace du berbre. Mais aussi pour des raisons symboliques : quon le veuille ou non, lmergence berbre, lmergence de la langue berbre sest faite au cours du XXe sicle contre lidologie arabo-

29

islamique dominante et, pour lessentiel, hors du cadre culturel arabo-islamique. Cest louverture sur le monde et sur lOccident qui a donn aux Berbres et la langue berbre les outils de leur affirmation et de leur existence. Vouloir imposer au berbre lhabit de lalphabet arabe trahit explicitement une volont de le (les) faire rentrer dans le giron de la famille arabo-musulmane, pour ly touffer. En ralit, on a affaire une machine de guerre contre le berbre, que lon dploie lorsquil est devenu impossible de sopposer, sur le principe, sa reconnaissance, son dveloppement et sa gnralisation. On met alors en avant le problme technique de lalphabet, pour tenter de dtruire lacquis et orienter demble le passage lcrit et lenseignement de la langue berbre vers un cul-de-sac assur, vers lenlisement et/ou la floklorisation. Cest ce qui se confirme au Maroc avec le choix des no-tifinagh. Cest ce qui se passerait en Algrie si lalphabet arabe venait par malheur tre impos. Au fond, il sagit, dans tous les cas, mme si les argumentaires sont videmment trs diffrents, de bloquer toute possibilit de dveloppement rel de la langue berbre, de la neutraliser en lui imposant un carcan non fonctionnel qui la condamne une simple fonction emblmatique (pour les no-tifinagh) ou au rejet et la dsaffection par les populations elles-mmes (pour lalphabet arabe) ; en un mot, il sagit denfermer le berbre dans linsignifiance. On retrouve l une pratique trs solidement ancre des Etats nordafricain, la stratgie de neutralisation et de domestication des lites, de tous les acteurs et facteurs sociaux et culturels non contrls En loccurrence, il sagit de rduire le lion berbre en un doux agneau blant , intgr lappareil dEtat et lidologie dominante. Les caractres latins, une option bien ancre et fonctionnelle Rappelons en effet que ds le dbut du XXesicle, la volont de sortir la langue de loralit sest traduite par la publication dimportants corpus littraires ou de textes sur la vie quotidienne. Limpulsion pour le passage lcrit en Kabylie commence avec des hommes comme linstituteur Boulifa [3] ; il sera suivi par une "chane culturaliste" ininterrompue, constitue denseignants, dhommes et femmes de lettres de formation francophone. Dans le domaine littraire surtout, le support crit imprim vient suppler significativement la transmission orale et la mmoire collective. Vers 1945-50, la diffusion de lcrit base latine en dehors de tout enseignement formalis en Kabylie est suffisamment avance pour que de nombreux membres des lites instruites soient capables de composer et crire le texte de chansons, de noter des pices de posie traditionnelle. Belad At-Ali [4] qui ntait pas lun des plus instruits rdige la mme poque (avant 1950) ce qui doit tre considr comme la premire uvre littraire crite kabyle : Les cahiers de Belad, recueil de textes, de notations, descriptions et rflexions sur la Kabylie tout fait exquises. Le mouvement de production sest poursuivi et a connu un net regain partir de 1970, avec une forte intervention de lmigration kabyle en France surtout, mais aussi rifaine aux PaysBas et en Belgique, aprs 1980. Depuis la libralisation politique en Algrie (1989), les publications en langue berbre (revues, recueils potiques, nouvelles, romans, traductions) se sont multiplies dans le pays mme, au point quil est devenu difficile de suivre cette production foisonnante, porte par des associations, des auteurs individuels, de nombreux diteurs privs et linstitution (HCA). En France galement, des diteurs associatifs ou privs publient maintenant rgulirement des titres en langue berbre. Lcrasante majorit de ces publications rcentes sont crites en caractres latins [5]. publications de type littraire, il faut ajouter un embryon de presse, surtout en Algrie o il a exist/existe plusieurs hebdomadaires bilingues (franais/berbre) et o plusieurs grands quotidiens nationaux ont/ont eu leur "page berbre".

30

Et, ne loublions pas, cette production rcente se rajoute limmense corpus de textes littraires et ethnographiques, de grammaires et tudes diverses, collects, publis et quasiment toujours transcrits en caractres latins par les berberisants depuis le dbut des tudes berbres, il y a plus de 150 ans. De sorte quil existe dsormais un usage crit base latine tout fait significatif. Mme si lon dispose de peu dinformations sur sa diffusion relle et sa rception [6], il ne sagit plus dexpriences isoles de militants sans impact social : la production crite sest multiplie, consolide, diversifie et circule largement. Les conventions de notation : de la phontique la phonologie du mot Aprs de longs ttonnements, les notations courantes du berbre se sont stabilises et homognises, sous linfluence dterminante des travaux et usages scientifiques. Les travaux et publications dAndr Basset (dans les annes 1940 et 1950), ceux du Fichier de Documentation Berbre (FDB : de 1947 1977), luvre et lenseignement de lcrivain et berbrisant Mouloud Mammeri, ont t dcisives. A une premire gnration (1860 1945) de notations "spontanes", directement inspires des usages orthographiques du franais [7], vont succder des graphies phontiques beaucoup plus fines, dorigine scientifique, dont le modle accompli est celui du FDB. Aprs la dcolonisation, sinspirant trs directement des travaux et usages acadmiques ou para-acadmiques (Facult des Lettres dAlger, Inalco, FDB), Mouloud Mammeri a diffus, travers ses crits et son enseignement, travers le relais du milieu militant kabyle, une notation usuelle base latine du kabyle dinspiration phonologique. Lide de base tant que la notation usuelle doit gommer au maximum les particularits phontiques dialectales, de faon ce quun texte crit, quelle que soit la varit rgionale utilise, soit peu prs dcodable par tout berbrophone. Cest ainsi, par exemple, quon a supprim, ds les annes 60 la notation des phnomnes de spirantisation des occlusives, caractristiques du kabyle (par opposition au chleuh ou au touareg), mais non, ou trs faiblement, distinctifs. Lintroduction et linterprtation supra-rgionale du principe phonologique a ainsi permis de rduire sensiblement les divergences dans la reprsentation graphique des dialectes berbres. Les particularits phontiques dialectales caractre systmatique (comme la spirantisation des occlusives simples) sont considres comme ralisations rgionales du phonme "berbre" et ne sont donc plus notes ou seulement par de discrtes diacrits. Concrtement, cela permet dcrire la langue de la mme faon, quel que soit le dialecte. On notera ainsi : tamart, "la vieille" ; abrid, "chemin", akal "terre", que lon soit en touareg, en chleuh... qui prononceront effectivement [tamart], [abrid], [akal] ou en kabyle, rifain... qui ralisent en fait (notation API) : [amar], [ari], [aal]... De mme, la dentale sourde tendue /tt/, particulirement frquente en raison de sa prsence dans plusieurs morphmes grammaticaux, est normalement traite en affrique [tts] (API : [C]) dans la plupart des parlers kabyles. Dans la pratique usuelle, cette particularit, trs marquante du kabyle, est note seulement par une diacrit (cdille sous la lettre : ""), ce qui permet de maintenir une reprsentation graphique trs proche de celle des autres dialectes berbres qui ne connaissent pas laffriction.

On est ainsi progressivement parvenu des graphies phonologiques larges, dans lesquelles toutes les particularits phontiques, voire les oppositions phonologiques locales, sont effaces. Cette option sest gnralise aprs 1970, grce au relais efficace du rseau associatif berbre et une production crite de plus en plus significative. En dehors de toute intervention institutionnelle ou tatique, une pratique graphique dominante sest mise en

31

place. Au dpart, exclusivement kabyle, elle sest progressivement diffuse la plupart des dialectes berbre du Nord (Mzab, Maroc, Libye).

De la phonologie du mot la phonologie de la chane Dans la graphie du berbre, le problme de la reprsentation des frontires de morphmes est sans doute lun des plus dlicats. Il existe en effet en berbre une foule dunits grammaticales, trs courtes (gnralement mono-phonmatiques), de statuts divers (prpositions, affixes pronominaux, affixes dictiques, affixes dorientation spatiale...), susceptibles de former syntagmes avec le nom et/ou le verbe auquel elles sont associes. Lindpendance syntaxique de ces morphmes est toujours trs vidente, mais leur fusion phontique et prosodique avec le nom ou le verbe auquel ils sont associs est totale ; ils forment notamment une seule unit accentuelle (cf. Chaker 1995, chap. 8). Pour la notation usuelle, trois solutions de reprsentation sont possibles, selon que lon privilgie lanalyse syntaxique (sparation par un blanc : 1), la fusion phontique et accentuelle (tout est coll : 2), ou que lon adopte une solution intermdiaire (tiret sparateur : 3) : 1 yefka yas t idd = [il-a-donn# lui#le#vers ici] = il le lui a donn (vers ici) 2 yefkayastidd 3 yefka-yas-t-idd Le flottement est encore sensible pour linstant, du moins entre les solutions (1) et (3), car loption du "tout coll" (2), clairement dinspiration phontique, est dsormais abandonne dans les notations base latine (seules les graphies arabes lutilisent encore de manire quasi systmatique). La solution (3), que jai prconise depuis longtemps (1982/84) est reprise dans les recommandations de lInalco ; elle est certainement celle qui est la plus favorable un dcodage rapide par le lecteur : elle individualise les composants syntaxiques de lnonc tout en marquant leur liaison troite au noyau. Les tests psycholinguistiques de lecture raliss sur dautres langues (notamment africaines) prsentant le mme type dagglutinations confirment cette analyse, de mme que ceux raliss sur le berbre marocain par A. El Mountassir (1994 notamment). Plus problmatiques encore sont les incidences des nombreuses assimilations phontiques qui se produisent la frontire des morphmes : toutes ces units grammaticales courtes, souvent de localisation dentale ou labiale, ont tendance sassimiler au segment phonologique du nom ou du verbe avec lequel elles sont en contact. Les plus frquentes sont celles qui se produisent avec les prpositions n "de", d "et/avec", le morphme de prdication nominale d ("cest/il y a"), laffixe pronominal direct -t ("le") : Sagissant de morphmes trs usuels, la frquence de ces assimilations est trs leve. Beaucoup dentre elles sont mme tout fait pan-berbre (/d#t/ > [tt]), dautres sont plus localises, mais souvent attestes en des points divers du monde berbre (par ex. : /n#w/ > [ww] : Kabylie, Haut-Atlas marocain...). A partir des annes 1980, quand lcrit a commenc devenir une pratique courante, la rflexion sur le sujet dj engage par le FDB, cf. n 120, 1973, P. Reesink) sest

32

approfondie et est devenue plus explicite. Sur linitiative duniversitaires (principalement S. Chaker 1982/1984, puis le Centre de Recherche Berbre de l Inalco, 1993, 1996, 1998), le champ dapplication du principe phonologique a progressivement t tendu de nombreux phnomnes, jusque l mal ou non traits : la labio-vlarisation, laffriction des dentales tendues, et surtout, les trs nombreux phnomnes dassimilations aux frontires de morphmes, assimilations qui sont souvent propres un dialecte, voire un parler dtermin et qui leur donnent une "identit phontique" trs spcifique : ex. /n + w-/ > [ww] > [bbw] > [ppw] ; ainsi, en kabyle, un syntagme nominal dterminatif comme /n wergaz/ = "de (l)homme", peut tre ralis localement : [n urgaz] [wwergaz] [ggwergaz] [bbwergaz] [ppwergaz] ... Bien sr, pour le linguiste, ces ralisations assimiles sont facilement identifiables et, dans le cadre dune "phonologie de la chane" [8], il restituera les segments sous-jacents (avec, ventuellement utilisation du tiret) : [awal ttemart] > /awal n temart/ "parole de vieille (femme)" [awal wwergaz/awal bbw] > /awal n wergaz/ "parole dhomme" [udi ttament] > /udi d tament/ "(du) beurre et (du) miel" [tkerze] > /tkerze -t/ "tu as labour-le (tu las labour)" Cest sur ce problme des assimilations la frontire des morphmes que lon observe les fluctuations les plus grandes dans les usages graphiques actuels : les notations "spontanes" sont de type phontique (= maintien des assimilations) ; celles qui manent des praticiens ayant une formation berbrisante (universitaires, militants associatifs, crivains...) sont gnralement plus analytiques, encore que bien souvent les auteurs ne traitent pas de manire homogne tous ces cas dassimilations. Mais la tendance dominante est dsormais trs nettement la notation analytique (morpho)phonologique, pousse parfois un point sans doute excessif [9] ; souvent le tiret (ou toute autre marque de liaison) nest pas utilis, y compris dans les cas de fusion phonique avance (/n#w../ > [bbw..]) o il serait plus raliste de conserver un indice graphique lger de lassimilation : n_w.. ou n-w.. plutt que n w.., particulirement droutant par rapport la prononciation relle. Cette graphie analytique (phonologique et syntaxique) est celle qui gomme le maximum de particularits dialectales et celle qui rend explicites les composants syntaxiques ; donc celle qui unifie et stabilise au maximum la forme crite du berbre. Ralisme et quilibre indispensables Mais il est clair que la reprsentation analytique (ou morpho-phonologique), phonologiquement et syntaxiquement parfaitement fonde, est dune mise en uvre dlicate ; elle suppose en effet une analyse et une dcomposition qui nest ni immdiate ni vidente pour le locuteur natif sans formation linguistique. La diffrence entre le niveau phontique et le niveau (morpho-)phonologique est dans ce cas trop importante pour que lon puisse attendre du locuteur une restitution, sans une formation minimum pralable. Cette notation est particulirement intressante au niveau du dcodage la reprsentation graphique est quasiment la mme pour tous les dialectes et tous les constituants de lnonc

33

sont bien individualiss , mais elle est coteuse pour ce qui est de lencodage, lcriture supposant alors une formation pralable lourde. On ne peut plus "crire spontanment" et une forme denseignement devient alors absolument indispensable avant tout passage lacte dcrire. Si lon veut aboutir la gnralisation et la matrise suffisante de cette graphie, cela implique son enseignement gnralis prcoce car il ne sagit plus du tout dune simple transcription de loral , que lon peut facilement acqurir tout ge, mais dune vraie formation la langue, ses structures grammaticales. Lcrit tant destin fondamentalement la communication non-immdiate, cest bien videmment le dcodage, donc le rcepteur qui doit tre privilgi. Sur un plan fonctionnel gnral, il ne peut donc faire de doute que cest la notation de type analytique qui devra simposer car il ne sagit plus, depuis longtemps, de transcrire de loral , mais bien de construire une tradition crite. Mais en ltat actuel des choses, on recommandera le ralisme, lexprimentation et, surtout, la ncessit dinscrire laction de codification dans la dure. Normaliser , slectionner, privilgier telle forme sur telle autre, on ne peut y chapper ds que lon sengage dans le processus de passage lcrit. Mais la modration et la prudence paraissent indispensables. Il faut que les amnageurs berbrisants trouvent la voie mdiane entre lattitude ultranormalisatrice, qui couperait la langue standard des usages rels, et la thorie du laisser crire , qui ramnerait la pratique de lcrit au niveau des premires notations spontanes phontiques et qui aurait pour effet certain de bloquer le dveloppement du berbre et la consolidation de son statut. Un chantier ouvert On le voit, malgr les avances tout nest pas rgl au niveau de la codification graphique, loin de l. Les questions dlicates en suspens sont encore nombreuses ; le groupe de lInalco en a list certaines (notamment lors des rencontres de 1996 et 1998), qui ne font pas encore lobjet de pratiques unifies : - Lusage de la ponctuation, point dautant plus important que la prosodie joue un rle considrable dans lorganisation syntaxique de lnonc berbre (cf. Chaker 1995 et 2009). Bien des textes publis sont difficiles lire, voire ambigus, de ce fait. - La question des majuscules, en particulier sur les noms ltat dannexion. - La question des sigles et abrviations, qui posent des problmes spcifiques en berbre du fait de la structure morphologique et syllabique des nominaux. - La graphie des noms propres, en particulier celle des toponymes : vu leur fonction dnominative particulire, faut-il en respecter la prononciation locale ou les normaliser ?Iil bbwammasou Iil n wammas ?... - Les prpositions et leurs variantes dialectales et intra-dialectales : faut-il faire un choix entre toutes les variantes locales ou les considrer toutes comme possibles ? - Lcriture des complexes faisant intervenir le pronom indfini i, ay : seg way deg / segwaydeg / seg-way-deg, ef way deg/efwaydeg/ef-way-deg, i deg/ideg/i-deg, i ef/ief/ief Faut-il en souder les composants, les sparer par des blanc, des tirets ? - Lcriture de lindice de 3e personne masc. sing. du verbe : y-, ye-, i- ? (yedda ou idda ?) - Lcriture de lEtat dannexion du nom masculin singulier : [w- / u- (et dans quels contextes) ou toujours u- ? (wergaz ou urgaz ?) - La question de la notation du schwa ([]), pour lequel les fluctuations de lusage restent encore trs importantes (et qui oppose nettement la pratique kabyle celle du Maroc).

34

Mme si la rflexion a t poursuivie au cours de la dernire dcennie et mme si des propositions prcises ont t faites [10], il reste encore construire un consensus de principe et le concrtiser dans les pratiques sur tous ces points. On espre que des rencontres comme celle dAlger permettront davancer sur le chemin ouvert depuis des dcennies par les prcurseurs kabyles. [|*|] 3 Rfrences bibliographiques. [Centre de Recherche Berbre / Inalco] : Actes de la Table ronde internationale "Phonologie et notation usuelle dans le domaine berbre Inalco, avril 1993" : 23 contributions + 4 notes [= Etudes et documents berbres,11, 1994 et 12, 1995]. Propositions pour la notation usuelle base latine du berbre (Atelier du 24-25 juin 1996, Inalco/Crb ; synthse des travaux par S. Chaker), Etudes et documents berbres, 14, 1997, pp. 239-253. Amnagement linguistique de la langue berbre, Normalisation et perspectives, Paris, Inalco, 5 au 9 octobre 1998, Paris, (publication provisoire ralise par Tamazgha, Paris, fvrier 2000), 15 p. Achab Ramdane, 1979, Langue berbre. Initiation lcriture, Paris, Imedyazen-GEB. Achab Ramdane, 1990, Tira n tamazight, Tizi-Ouzou, Tafsut. Achab Ramdane, 1998, Langue berbre. Introduction la notation usuelle en caractres latins, Paris, Editions Hoggar. Castellanos Carles, 1998, El procs de standarditzacio de les llenges. Estudi comparatiu i aplicacio a la llengua amazigha (berber) : Thse de doctorat, Universitat Autonoma de Barcelona (Dept. de Traduccio i dInterpretacio). Chaker Salem, 1982, "Propositions pour une notation usuelle du berbre (kabyle)", Bulletin des Etudes Africaines de l Inalco (Paris), II/3, 1982, pp. 33-47 [repris dans le suivant]. Chaker Salem,1984, Textes en linguistique berbre. (Introduction au domaine berbre), Paris, CNRS. Chaker Salem, 1989/1998, Berbres aujourhui, Paris, LHarmattan. Chaker Salem, 1994, "Pour une notation usuelle du berbre base tifinagh", Table-ronde "Phonologie et notation dans le domaine berbre", Paris, Inalco, 26-27 avril 1993 [= Etudes et Documents Berbres, 11, pp. 31-42]. Chaker Salem, 1995, Linguistique berbre. Etudes de syntaxe et de diachronie,Paris/Louvain, Editions Peeters. Chaker Salem, 2002, "Variation dialectale et codification graphie en berbre. Une notation usuelle pan-berbre est-elle possible ?", Codification des langues de France, dit par D. Caubet, S. Chaker et Jean Sibille, Paris, LHarmattan, p. 341-354. Chaker Salem, 2009, "Structuration prosodique et structuration (typo-)graphique en berbre : exemples kabyles", Etudes de phontique et linguistique berbre. Hommage Nama Louali, Paris/Louvain, Peeters, p. 69-88. El Mountassir Abdellah, 1994, "De loral lcrit, de lcrit la lecture. Exemple des manuscrits chleuhs en graphie arabe", Etudes et documents berbres, 11, p. 149-156. Fichier de Documentation Berbre, 120, 1973 (IV) : "A propos de quelques changements de transcription", p. 45-50.

35

Galand Lionel, 1989, "Les langues berbres", La rforme des langues. His toire et avenir, IV, Hamburg, H. Buske Verlag. Mammeri Mouloud, 1976, Tajerrumt n tmazight (tantala taqbaylit), Paris, Maspro [= Grammaire berbre, dialecte kabyle]. Nat-Zerrad Kamal, 1994, Manuel de conjugaison kabyle : le verbe en berbre, Paris, LHarmattan, 318 p. Nat-Zerrad Kamal, 2001, Grammaire moderne du kabyle, Paris, Karthala, 225 p. Nat-Zerrad Kamal, 2001, "Les systmes de notation du berbre", Codification des langues de France, dit par D. Caubet, S. Chaker et Jean Sibille, Paris, LHarmattan, p. 331-340. P.-S. (*) : Communication envoye par Salem Chaker au colloque sur la standardisation de tamazight organis par le HCA Boumerds du au 23 septembre 2010. Notes [1] Je me situe ici dans une perspective de la longue dure : la prise en charge par linstitution tatique date seulement de 1995 en Algrie et de 2002 au Maroc. Et pendant la priode coloniale, la codification du berbre tait une problmatique totalement inexistante pour ladministration comme pour lUniversit franaises. [2] On sait quil sera suivi dans cette position par le Prsident Bouteflika qui a fait le mme type de dclarations publiques. [3] Qui, avant les annes 1920, avait dj publi : une mthode de langue kabyle (dont 350 pages de textes imprimes en kabyle), un recueil de posies, une histoire de la Kabylie et une description dun parler berbre marocain. Cf.S. Chaker (dir.) : Hommes et femmes de Kabylie, Aix-en-Provence, Edisud/Ina-yas, 2001. [4] Cf.Etudes et documents berbres, 2, 1986 ou Hommes et femmes de Kabylie, Dictionnaire biographique, vol. I, (sous la dir. de S. Chaker), Aix-en-Provence/Alger, Edisud/Ina-yas, 2001. [5] Quasiment toutes celles qui sont publies en Algrie, en France et en Europe utilisent lalphabet latin ; la situation est plus contraste au Maroc o lalphabet arabe est souvent utilis ; mais les parutions rcentes sont dsormais majoritairement en latin dans ce pays aussi. [6] Qui lit, qui crit en berbre ? Existe-t-il un vrai march ou sagit-il encore de ralisations portes par le militantisme ? Il est encore difficile de rpondre ces questions faute dtudes prcises. [7] Avec de nombreux digrammes, une non-distinction des voyelles et semi-voyelles. [8] Qui considrera donc les frontires de morphmes comme un contexte cl de lanalyse phonologique en berbre (cf.Chaker 1984, chap. 6). [9] Ainsi, je ne crois pas que lon ait vraiment intrt noter taa t( chvre ), mme si lon sait bien quil ne sagit que de la forme fminine de aa ( caprin ). Si loption analytique apporte un plus dans le dcodage des syntagmes et des noncs, elle napporte pas grandchose au sein des mots. [10] Notamment par K. Nat-Zerrad, sans doute le chercheur le plus avanc sur le sujet.

36

AMEZGUN

IZEN?AREN N TUDERT
Apazaf MU:A

aqerru-nnes yannaywallenSel wallenTessigg zeg ilmeci , issedkel aqerru-nnes , yannay-tt . Qqerqcent wallen-nnes . Selent wallen-nnes d udem udem aerfan isseflilliyen . ibedd ur yad issin mayd isskar .Ikucem g udar .Ismuer udem nna ur in ili amm udar asilesnetta . Iga ca ger tafuyt d wayyur . S inan as-issemmectey iles-nnes : - matta cem ? i- Is ur i-tucized ? temsed - mayd temsed ? anelli- seqsa anelli-nnec! ssine cem- Mer ssine tararit ur nni a cem-seqsa . - Adday ur tessind tararit ales i useqsi. - Ar mantur ?! - Ard tafed tararit . Isme mer - Ismerret-i useqsi . iffe - Unna ismerret useqsi ad iffe tudert . Ri isin matta - Ri ad isin matta cem . t tifiras- Anef allen aha terd tifiras-inu . zmire ten- Ur zmire ad ten-anfe. - Imax ? Asiddallen- Asidd-nnem isqerqec allen-inu . - Arem ad tesileld. - G mi ? tumast- G tumast-inu. - Mamcidda ttegga ad silele udem-nnem s wallen iqerqcen ? ttegga silele udemanelli- Id ur tennid ad tessemctid anelli-nnec meqqar ur tunifed allen s uhraw ?! igan unelli - Allen ayd igan tinibba issekcamen asidd i unelli marad yisin ma g illa d ma s idda . - Iwa ma s tqqeld ? Anef allen s uhraw ! zdare ten-anfe - Ur zdare ad ten-anfe . Aneftessikmd unelli- Anef-ten marad tessikmd asidd n unelli-nnec. zmire - ur zmire . - Ur sar tessind matta nec wala tessend matta cey .

Amawal (lexique): Ilemci: Chambre; Sdikel: Se pencher ; Bhe,: Etre fascin ; Azerfan: Relatif azref ; Seflilley: Briller ; Smuper: Examiner ; Spilel: Rflchir ; Anelli: Cerveau ; S uhraw: Largement

37

tawengimt- Mennaw n tikkal ayd ar seqsa tawengimt-inu if mayd gi d ma s ddi d max alley da teddu. - I mayed tufid ? ufi - Urta ufi amya . - Matta tnila g tellid ? - Tinnem. tararit - Han cey tufid tararit tamezwarut . I matta cey ? - Inejdi . - Mani sa tgid ? uzadar. - Zi uzadar. addy- Ma addy-nni trid ? udem- Ri udem-nnem . - Ad mi ? mnu - Marad dis mnu winu . allen- Iwa anef allen-nnec s uhraw . Ksude - Ksude ad usent . - s mi ? usidd- S usidd-nnem. issekma - Ur da issekma usidd. - Max i sur igi tamatart n takat ? t- Meqqar t-iga ur ar iseus . zmire - Maca hat ur zmire ad seksiwe. Idde tekksu abrid- Idde da tekksu asidd , ameksa ur sar issuddi abrid-nnes. asidd- Ur zmirent wallen ad remsent asidd-nnem . Idde myare ta - Idde myarent tauni. kki ttanfe allentteddu - Uhu kki ar ttanfe allen-inu , nitenti -as da tteddu. ttaczed - Maca ur ar ttaczed . Tgid aderal meqqar da tseksiwed! - Imax ? Idde - Idde ur tessind matta cey . Ur tucized ma s teddid . Ar tettddud s wallen-nnec aha ur tucized wallenidasilenma g tesrused idasilen-nnec. - Hat mera ayd ufi matta nec . mera ufi - Irud-ac Ucaman alley-tufid matta nec ; ini-yi matta cey ? Irudalleyiniimiicea - Han tararit g imi-nnem . Yam tlid asidd iurden ma s tesfsid icea n tallest nna i-itteln. annaye uder itteln - Ur annaye xas yan uderal itteln i yan udendum. cem-ssiwide - Ad yali da cem-ssiwide.

Amawal (lexique): Mnu: Se mier ; Rmes: Recevoir; Acamman: Dieu ; Ac,a,: Pan

38

- Ur da tteggwde zi tallest. lli - Ggez s didda g lli. mile - Ur mile azadar . Ggafey cey . ggufi - Walu ma s ggufi. Ckubber u - Ckubber g uurab. - Ur uri ibackaren n umudar . Annaye asskaren- Annaye asskaren-nnec wzzifen ! imassentexbace - Acku gan imassen-inu ma s texbace acal. - ad mi ? zutfe - Far ad zutfe ca n tbaynut . - I ma mi trid tabaynut ? agme - Ad zi dis agme tudert. - Max is tga tudert aman ?! - Max is tella ca n tudert asl aman ? - Ur idd xas aman ayd igan tirsal n tudert. yaen - Matta tirselt yaen illan ? anelli- Seqsa anelli-nnec ! iwel - Hat iwel iseqsiten. - Unna ur iseqsan hat zund is ur iddir. as-serra ubrid- Hat s iseqsi as-serra g ubrid-inu marad afe tararit . issuel - Ad yali issuel ca waggwa n useqsi. anelli- Ad ur ttinid xas isekucem anelli-inu. - Heyya tenmalad ad teqqend allen i temtant ! sule ddre - Hat sule ddre . - S mi ? wallen- S usidd nna ufi g ubalu n wallen-nnem Axes itagemwallen- Axes ur trid ad i-tinid trid ad tagem-d asidd zi wallen-inu. t- Ur ta zmire ad t-agme. - Imax ? - Tai tasa nwad zelen imazazen n usidd-nnem s wallen-inu aha zrint anelli-nu ar icrubbuc g usiddwallenanellitallest amm ugei issaran if yan usttif g tfergact nna ya . ugei agemtidual al- Iwa agem-d asidd s tidual-nnec. - Max is da ittukmas usidd ?

Amawal (lexique): Zutef: Dcouvrir ; Tabaynut: Trsor ; Asttif: Issue ; Tafergact: Cage

39

ttagemifassen- Mec ur tlid allen s ttagem-d ssmer s ifassen-nnec. ssemmcti- Mer illi ma mi sufern adyali ssemmcti-ten. ialiwen- Arem ialiwen-nnec. asskaren- Ur uri xas asskaren-inu igan amm ibackaren . Tezzezifaeran - Tezzezif-ten idde tannayed tazi n ibackaren ur umudar aeran . te idde myare - Ar ttezifen idde myare ad xbce acal . ibezziren ifertt - Ddu s ur waylalen aha tezzerd ibezziren-nnsen marad tilid ifer-nnsen ma s ttaylaled ma ad ijjeyal telcemed tudert n ijjeyal nna g lli. - Ur tettired xas ayenna izuleln. ib - Unna itteggan ib ger uzulal d umelfus hat ur issin tizzulya n tudert . ggafi as- Ad ggafi ur as-i , ad tajjuyd ur trid . Nec beddi di . Ur yad zmire ad semmmectiy idasilen-inu . idasilenilesinnazmen nni amMer idd i iles-inu innazmen zi umawas ur nni ad am-sawale . Cem tellid g ujagal , nec g uzadar xas .Cem tgid tabalut n usidd , nec gi tuttilt n tallest , cem tgid agabib n ufulkey , nec ur gi xas yan a.Allenuderfal ilsan aderbal , Mayd a-ittesmunen ? Ur sar tman tibert d wadda .Allen-nnem gant izuraz n enaren gi izwawaen imesa izenaren n tudert , nec ur gi xas udem n tmetant . Tudert d tmetant gan izwawaen imesadaen tudert asazenar-nnes. .Ur gi xas inejdi amezxax ittiilen is yufa asidd n tudert , is as-yalfus ad ikmes azenar-nnes. Gi ije tawengimtiuin anelliUr inejdi ijemen tawengimt-nnes ger umelfus d uzulal .Gi amezxax iuin anelli-nnes s iseqsiten . Ur ubuka gi xas aderal n wul d ubuka n ugeden . ya unellitaqecca- Is ya unelli-nnec ad igbu taqecca-nnec ?! ibbey tqecca- Merday ibbey , merday tga tqecca-inu iqecfa . acturfed Tamett - Tellid g udasis n tudert , ur ac-iqqimi xas ad turfed s temtant . Tamettant ayd igen tararit i useqsiuseqsi-nnec . ugeden den- G itsen ilexta ar temmseqsa d ugeden-inu ar ttini : Is ddre mid Uhu ? . useqsi- Id tufid tararit i useqsi-dde ? t-ufi alliy- ale gi imuen ansa- Ur ta t-ufi alliy-ale is ur gi xas amettin imuen aha ar issara ad yaf ansa-nnes ammas n imeddern . mera - Han cey mera yan waey zi tararit . - S mi ? - S usidd nna tudsid . - Asidd-nnem ? Asidd- Yah , asidd-inu isqerqacen tiawin-nnec , anef-tent s uhraw . asiddtiawinanefgi ader - Hat ur gi xas aderal . anelliasiddas- N wul d twengimt .Hat anelli-nnec ayd ur izmiren ad irmes asidd-inu , ayenna as-iqqen tinibba anelliwattaisemel amm nnes , anelli-nnec imyar tallest n tqecca imci nna imyar watta-nnec tallest n isemel , amm cey yuf ad ur yuul s ienfer nna ikka.

Amawal (lexique): Amelfus: Aplati ; Tizzulya: Valeur ; Zutef: Dcouvrir ; Izuraz: Sources ; Amezxax: Itinrant (SDF) ; Age/,en: Intuition ; Adasis: Limite ; Ilexta: Moments ; Ipenfer: Grotte ; Ttin,ar: Reculer ; Abanbak: Tnbreux ; Azuren: Enregie ; Izri (azra): Pass

40

iff yu a- Unna iffen acal ad yuul s wacal , yuf is iwerri s ubalu a-ismanen akw . Ttinar - Ttinar ! zmire sxerfce iaren aren- Ur zmire ad sxerfce iaren-inu . - S mi ? Asiddisar- Asidd-nnem isar-i . iles- Imax alley da tesmmectayed iles-nnec ? Idde - Idde ur i askwtey tudertin iar .Netta ayd igan askwtey n uzreg n tudert-inu . ssin - Ur yad ssin is tedderd ne temtend ? ttejgugule tamett .Ger- Ar ttejgugule ger tudert d tmetant . Tudert tga aseqsi idd tamettant tga tararit .Ger-asen ur gi temrinxas inejdi yusin anezwum n ubrid abnabak mi ssuddant itsent temrin-nnes s twargit d usirem . teffi - Is tsuled ur teffid tawargit amm ucencaw ur iffien icelmi n teglayt ?! ufi allenusidd- Zi mayd ur ta ufi ad anfe allen-inu i usidd-nnem . allen - Iwa ma s teqqeld ad tanfed allen ?! - Ksude ad zlu asidd-inu idrusen nna kki myara . Ksude zlu asiddtenyama tqeccaamma - ini ukan tenyama tqecca-nnec tga wan tfergact i waylal illan ammas-nnes . - Yuser tiggurg . i-tin - Is trid ad i-tinid is ur tgid xas ismeg ? marad tt- Ismeg n tudert issaran ef temtant marad tt-i-tessedref . ttinar i - Iwa ttinar ad tafed asanf ittawin s ienfer . nni isar- usidd- Hat nni-am isar-i usidd-nnem . allentaqeccaunelli-Iwa anef allen-nnec, marad tessad taqecca-nnec, aha immectey unelli-nnec s isqsiten d trariwin d ilesasekte unelli-nnec, tey tezza umekkasuusenies d usilel ; farad ig iles-nnec asektey n unelli-nnec, taf ad tezza tiram n tudert i umekkasunnec. nnec. ssine li tarwa- Ur yad ssine is li tarwa-nu mid uhu . aerjid ilesarraw- hat ku aerjid isawalen s iles-nnec iga arraw-nnec . tarbat- Heyya awd kem tgid tarbat-inu ? tebud ,i - Mec trid ad tebud d tudert n uzadar ,i trid ad teggafid s ujagal nna g dder . ufi - Hat ur ufi ttiskaliyya isselcam s tibert . - Ddu zzer igezziren n ifrawen n waylalen taf ad tafed tiggurg igan azuren n tudert . Ddu ssenser aderbal- nnec hat ur igi xas audwu issectin s temtant , irud-ac ucaman alley tmud , urf s dat , aderbalirudtmud asiddwallen-nnec. unelliinew .A asiddnze asidd-inu s wallen-nnec. Rem i unelli-nnec ad inew iwetta n uzra .A asidd-inu ad ikcem s bu wattaubu n watta-nnec .

41

ADIWENNI

ADIWENNI D UNA?UR :EMMU KAMUS

:emmu KAMUS$ inilbi n u/awan amazip atrar di An/ul ugmi, g Merruk$ iga amesdinan ig amekla# Axatar n tarabbut Times$ ittusmentlen g tmurt n Beljika aseggwas n 1992$ iga amedyaz ig imezzli nep amarir# Nemnalat g unebdu n 2960 g Tizi n Imnayen$ issisem-ap amm imsefliden akw nn-imsegrawen imi n Umizar g ubarraz tesdus Tmesmunt Tamettit Tadelsant Tilelli# Af ad isinen imepriyen d tmepriyin-nnep ugar pef una/ur-a igzin aparas-nnes min adida d waqqur nga-awen-d ides adiwenni-a# Asmel unvib n tse,ma% http://times.telenet.be/ Ami,an n tse,ma g usmel maysis http://www.myspace.com/hmmu_times

. AMAZIP% ASIREM AMAZIP% Ma s tapul times a :emmu g tmazipt @ Snil-apd ina/uren n tarabbut# KAMUS% :emmu KAMUS% Times timessi nep afa ifiw# Iggut unamek i times ad ig ibaw nep amdag# Ina/uren itturaren didi ur gin Imazipen maka issusem-asen u/awan d imenpi pef tlelli# G winna d-iggran g tve,ma tella Ii d Juhan# Wid gan ina/uren itturaren g trubba ya,en# Ta.fi pur Times ag tella$ acku tla Times tasureft n tenflit awd s u/awan# A#S% A#S% Amek izrey wufup n itwel-nnun amezwaru@ Mayed msent tmurkisin tufam @

:#K% Itwil amezwaru iga-t win #K% UFRAG g 2001$ yuwi-d 4 n tezlatin$ tisfifin g Merruk akw d Ddzayer# d itwilen Urua i udellel# Yuwi-d itwel amezwaru pef tpermatin d udrar# G uyenna igan iwaliwen$ tedda s iseggwasen n 80 pifsen nekk d umeddakwl n tem/i-inu Oumar DERWIC# Nessafep-d g useggwas n 2005 Tiwizi$ itwil-nnep amaddu$ g tella 11 n tezlit narir s tmazipt d tefransist# Inza umaynu-nnep g mayed igen adpar g uma,al^ g Lalmaney d Fransa##atg Inza g mennaw n t;una n uznezi n itwilen amm Fnak g Bruksil$ Saks akw d wiyya,

42

A#S% Matta isentilen pef ittirir A#S% una/ur :emmu d tarabbut-nnes@ :#K% :#K% Da d-nettawey g tezlatin ayenna s ittakey umdan s umata ad ig tayri$ lmut$ ar/ag akw d ta.fi Tasga ya,en amezruy d tsertit i Imazipen g tezlit AZREF AMIRAN naru g 95 n nernu-as g useggas 2003 kra n iwaliwen tedweld s udem tga g itwil# A#S% A#S% Tekkam-d tiyiriwin-a Tizi n Imnayenn# Imek izrey uyennap@

A#S% Asag nenna :emmu da nettini A#S% ana/ur Maka wahli n medden ur ssinen is illa awed :emmu amepnas amasay g tmesmunt n Ufafa@ :#K% :#K% Hat ssnen dpi! Af ad ak-inip ka pef ufafa .fur assap-a ad diges tafem kan inepmisen d imussuten ttegg Tmesmunt Afafa# A#S% A#S% Da issusum upref amazip a/awan aqbur# Ur da teswengimem ad as-dtesnilem ka g tnila-agi@ :#K% :#K% G tezlatin sskarep ad ig anya amaynu nep amenzu illa diges aha wa,u n u/awan amensay pas ilaq i umessfeld ad irar tame//upt yisin anyaten# Amdiya$ Ime..awen uhu anya-nnes idda-d seg unya n baybi akw d unya n le;dert mi nettini titi n umuh maka ittufka-asen udem ya,en s uzday# A#S% A#S% Ur da tessujadem i uklas n ka n itwil @ :#K% :#K% Ku ana/ur da itteqqel ad dissufep ka$ maka nekwni nla tawuri g umaynu ad teg tawuri yugren tenna ittugan i yitwil Tiwizi# Qad teg twurinnep tamaynut tafrarit$ tili amerkid# Ayenna ur iwhinen! A#S% A#S% Yan wawal i ina/uren imazipen n Merruk lumen i win Un/ul ugmi,@ :#K% :#K% G tudert s umata$ asag ur illi uzpan ur illi mayed ittini ka# Asag tezpend ka ilaq ad as-tinid ayenna ur k-issusimen d uyenna t-igan# Ayenna i-yessusmen^ llan ina/uren akud-a maci amm seg lli# Mayed

:#K% :#K% Temnal tasa d winna turu, ikkat umuyd i/il$ issusem-i mayd igen ana/ur ikkan afella n usayes# Maka $nekk$ ayenna fukkap ipil amezwaru af ad na== adpar i ina/uren ya,en gulani-d seg uyeffas d uzelma, imazanen n temsulta d DST n Tizi n Imanayen ucku ilaq ad i-yiziren# Mgal-asen nnipasen ar d-nfukku tazzilt n umuyd# A#S% A#S% Mass :emmu da ikkat tadinant$ isu, tabja$ issker unnupen# Siwel-ap imik pef unrar n wunnup@ (G tesga% yat tfelwit issunep mass :emmu g iseggwas n 80) :#K% :#K% Pur-i tinnipt da tessiwid tikti s ti/ri# Imussa-nnep u==an-d g mayed igen ansa g Tmazpa unnupen akw d ikebaben d nufa ass-a# Nekwni ilaq ad nefk azal i tirra-nnep akw d uyenna yakkan azal nep tudert i tdelsa n idles amazip#

43

illan illa ka Akud ad ap-d-irrar i tutra-a# Ddut s dat uddur d uzal ur da nezzan! Ur igi uzar takerza g umalu# A#S% A#S% Awal ameggaru @

:#K% :#K% Unna d-ifafan ilaq-as ad yaki Wenna d-yukin ilaq ad ifafa Rtip tamunt d idun ! Tanemmirt i ASIREM AMAZIGH
Tiwizi, itwel amazwrau n trabbut Times.

ISUMMREN ISMATTER% ASAFAR LIHI

ADLIS TAWUSI TAMUSANT TIGIRA N IWUNAK AKKEN ITTUMHARASEN Semmus mraw n iseggwasen art wufu n imhersanen ibeaniyen , wufu ibeaniyen uumey waddadtimura ikka uumey sulent g waddadaar tmukristnnsent amazdar , aar n tmukrist-agi t-igi yinebaen iwunakur t-igi adhac n yinebaen n iwunak-a , dmaka illa di iwunak nna d-ilulan art wufu n inekcamen . Fer;at Amaru amazi Fer at MEHENNI d uselway n Umussu i Timanit n Leqbayel mi qqaren s ugzal (MAK) , issafe adlisissafe-d adlis-nnes wis sin s uzwel le

identitaire postsicle identitaire la fin des Etats postcoloniaux g isawel ef tmukrist n


iwunak imaynuten d-yulin llig- ffen dlligtimurainekcamen timura-nnsen d uref nna iwunakiggumman tasertit n iwunak-a. Imeggura ierfanImegguradde nna iseksiwen g ierfannnes s yan useksaw n usselku , day awd ittiir aref da ittiir diges anekcam amaynu asas-ikksen izerfan n ufgan . G tagrayt tinna ddag ira uref azarug ur ilaq ad tnerrez .

Amawal ( lexique) : Awanek : Etat ; Aar : Racine ; Amaru : Ecrivain ; Imhersanen : Colonialistes ; Tagrayt : Conclusion ; Azarug : Indpendance .

44

ASEFRU

TIPRITIPRI-IW
Seg ugensu n tmura-a g d-ttalin yiman Kerfep$ gluglent wallen-inu s im..awen i;man# Ur ufip mami qqisep$ ad i-yeg ipwer,an$ Ad nessiff tipawsiwin ap-dlan g igudiyen n yi,an# Rtip-am izri-nnep n imnayen d igeldanen ! Rtun-am ifassen iberkanen tanekruft n imu,an# Ad tged aprum n igunun ``an imawen n icentan# Nnip usin anezgum tta urta d-lulan ass-a ami ran# Ig ur tleqqwifed agru i;fan$ tagg-kem-id tfipra mm iswan$ Meqqar yad tulid sakkan-kem amezruy irkan# Mani-kwen@ Nekrat a widda izwaren ! Fafa-yat mec digun kkurke,en ka n idammen irpan Xef tmentilt ad nessudu s igenwan issaddan ! Yuda n txendallast ! yuda n mayd ap-ire//an ! Abrid-nnep s ifuras is;an# Asirem xef mmuten imezwura ula t-inn-gulan# Afus g ufus a nelkem ta,fi n tudert idettan#

NENNEMRA AD NILI
Nennemra ad nili Tili-a tlelli. Ittuga-a usemlelli, Ur idd assa, seg lli. Ksan-a amm wulli, Aaa winne hilli, Ad awin nitni tili. Nennemra ad nili Tili-a tlelli. Ssaklen-a amm yiselli Mar ad akw ur nili. Amazi ad imilli, Tutlayt-nnes ad ur tili. Nennemra ad nili Tili-a tlelli. Amazi n da d n din, Nra-as ad iffe ad ilin, Ad ffen afus ur gin asekkin Uddur d tudert d sin, D wawal-nne ad ur nsin. Nennemra ad nili Tili-a tlelli Ur nuil abrid-a, Anas-nne ur iedda, Timmuza digne tella, Ad tt-nasey s afella Imkilli Metub ira. Nennemra ad nili Tili-a tlelli.
asan UBRAHIM Imteren g wass n 10/09/2009

FA>N Tamendit FA>NI Imetpren 2960

(lexique): Tpri: Agensu: Kref: Amawal (lexique) Tpri Cri ; Agensu Intrieur ; Kref Attacher ; Glugel Stagner ; Qqis Raconter ; Izri Pass ; Glugel: Qqis: Izri: Amnay: Rtu: Agunun: Amnay Cavalier ; Rtu Souhaiter ; Agunun Capuchon ; Tamentilt: Asirem: Tamentilt Cause ; Asirem Espoir

Amawal (lexique): Nnemer: tre en crise; Kes: Patre ; Ulli: Ovins ; A/a/a: Fardeau ; Apnas: Militantisme ; Timmuzpa: Amazighit

45

TALLAST

UFEAN BU UFEAN
Asafar LIHI

Inpa ssiliku/ bbanes$ ikkan 34 n useggwas g U;uliy d attayen n 7 inger Hulan,a d Bu Ibla,en# Mmannes$ nettat$ temmut isul iga taslemya# Idder U/awrap imek asqqaren imeddukkal-nnes d agujuli seg tem/i-nnes# Tga tme..u. n xalis tudert-nnes d ke,ran$ s mi ur as-kin igenwan arraw temqet winna ur igin winnes# Ur tu==i tmengurt i;ergi pur ur tekki ula impi ur tumis# Ur da jjujuyen isafaren tiggert ula da akkan le;ruz arraw# ayed as-inna sidi Ivfawen n Tewrirt n Leofu# Seg ,art wass-nnap ayd tesbedda tme..u. axen,u, tebbenter tafes tipmert ur da tsawal i awedyan# Iw;el uryaz ides awal maka walu$ netta ay a;ellel tes-i;ellel d loahd asifka ur pifes ittawel itgalla isexsay-tes# Apulen-d waman tapzut ,erran-d akerfes i U/awrap^ kud d-ittagem g tnu.fi$ d izeddem g udrar$ da akw tent-ittegga xes apwjdim# Mek ikna igellin ad iswunfu yasi unfus tefk-as tace..abt tini-as sfe, igudir d udem n wakal# Ur illi wass g ur yumi/ urba apwzzal# Idderpel lemri$ inbuttel umussu i izergan n tudert ! Da as-ittaf l;al waye, i U/awrap asag d-yapul xalis g ufe\\an ucku da ittafa ad iwet anzaf$ irep afa# Yuwid bu ufe\\an ac;al i umerret n win ultm-as$ maka da dikes tes-ttebbey tewtemt$ ur ipiy ad yini bao$ amer as-tenni ttah yayel#

Zrin yi,an s tapzi-nnsen imeyar urba tamara allig as-nn-tuwe, ad issirid i;ruyen n walmessi# Qqaccren-as ifassen s tarda d jabil ar ttenhun medden lmunkar g xalis# Yupul s t;iliyt ar ides t-ismun s ufe\\an$ issufep-t jaj usennan n tme..ut-nnes# Ur ikki urba ssibo n tmiccut d xalis g ufean ilmed i,er n urektu d tguri n uprum# Arba isskern adpar-nnes inger widda t-izwaren s twuri ya.fu-as imi$ ulpen-t ilsawen# Da ittili ,art wafa seg ur ta d-yuli wass ard ,rent tillas# Unna asifkan ka yame/-t ur da itteg ddreo i unna ur as-ifrin# Spudun medden timelsa nep qqiman$ ahessiy llip$ aqidur llip# Issap tamara i ipef-nnes ixlu taxamt-nnes# Ad ikkes i ipef-nnes ad i==awen yan ya,en# G udmawen isgidiyen tisurifin s ufe\\an tella yat tmeggant$ mi ,rant tepwmas$ issenpan tasa# Ku tifawt hattt g ufe\\an ad te`` taqcurt n uprum tsenned tsafeo awal i U/awrap ayenna pef i..awd wammas n wass ad dip tame/ snat teb,a, n uprum# Assa d usekka$ imki aha imki# Allig mek ur d-tefti tempart yacem dares U/awrap ad i/er mayed illan# Ur da ittfaja wul-nnes ard tes-yaf# Tiddukla d umyissen igerzen n iseggwasen pef wiye, ur u==in i ccek abrid s wul# Mgan imeddukkal taflest

Amawal (lexique): Taslemya: Bb; Agujil: Orphelin ; Tamengurt: Strile ; Impi: Plante ; Tiggert: Strilit ; Myar: Shabituer ; Almessi: Mnage ; Ahessiy: Haillon; Tameggant: Prostitu ; Taqcurt: Bout

46

Kamla yuwe, wayyur n dujanbir pef tyira$ issumep un/ar i imezdap n tewrirt azeddam# La; mas issap awedyan afa# Tafed ay afe\\an ijjenjem wahli d akecci, ^ gen-nn /ares medden ame..ar# Unna ur nnyiwin aprum ispa le;mel n ukecci,# Agewwal n uqari, ayed irura ufean i bab-nnes# Temdey tanef jahennama imi-nnes# Yapul-d U/awrap adpar ad isi,en wayen ismatter yaf-d azwu da dikes ittvud# Tekka tmeggant pef uqari, urta iffuda l;al# ?ran-tt medden allig tunf s tsarut tiflut tbabb lmudd tentel i wallen# Ikjemm yennayer isselkem-nn iman n xalis n U/awra i igenna# Ayenna pef akw iwta tamara seg mi ayed illa ifta# Yuf wasru a..iqes n wul# Urta ivmid wawal$ ffpen-d imekkusa zzenzen afe\\an$ tsu tfunast A/awrap ikk ger iwetta# Xes immut xalis$ te//eo-t tme..ut-nnes$ tger-iss ar ittnefnif# Yupul s widda ispan afean issuter-asen tawuri agin# Iqqen /arsen mayed igen udem maka walu# Mayed itteggen ferru-nnes @ Dat uyenna pifes akw reglent tfelwin$ iffep Tawrirt$ ioayen amazir mi qqaren Anfara# S yiwes n yan urgaz yufa tawuri g yan ufe\\an# Netta ixedmen ass amezwaru iwt-d hat walu ma g insa# Yupul ittel g yan ubi/ar n uprum ar tifawt# S usekka-nnes iqqis tinnes i winna akw ttazlanin g ufe\\an# Ku yan d mayed dikes issker wawal^ ka jwajjind wallen-nnes ime..awen yall iper i mayed yallan$

ka ibri-t ur idd imi; ig tadyalt ar iggar ipendiwwa# Irre/-d wa aryal iger-d wa sin spen usu i U/awrap afen-as mani g izeddep# Taddart tawuri$ tawuri taddart# Innum tawuri ar ittidir ass s wass# Ig i/ra lwacun da tteh,aren ;ennqent-id ime..awen maka xes ad i/er yat tcehbunt irgig immupey# Da as-dtessektay yat terbat tesxub-as a,u g tem/i-nnes# Da d-iketti asag iffep s inurar tekk ,ar-as ar as-ttini% wa yallen n uxbu nep as dip tenna% wa aqmu n tafant !# Mer yufi ur yad ittemnala ti;ramin ula ten-iwala# Yuwid wawal awal ar sawalen ixeddamen g ufe\\an pef twetmin$ iskwrtem U/awrap# Akin ides imeddukkal-nnes iwa ar fellas ..essan yan sin# Inna-as-d umezwaru % Llan medden ur igin irizen xes s imi# Irar-as-d wis sin% Idd is da ttegwden g tillas! Uhu! Da ssiwiden tillas# Ixxa unna yapen winnap a winnep! Unna ur itlahan d tesmunt$ liman ur llin$ ixub-as wa,u Mek ira ccurep ides tinw nep asnadap ka ya,en ad ilal# I``-d ka U/awrap inna-asen% Ad ur pifi teggarem izlan! Mek tram ad itawsem taznem s ugezzar tes;i,remd lkif Ad ak-neknef nes;i,er-d a;bub d upeddu d llawyin tili tme..u.# Tgam-i d icirri ame//an onip!

Amawal (lexique): Ftu: Partir; Taflest: Confiance ; Tawrirt: Colline ; Mdey: Piger ; Si,en: Compter ; Asru: Mort ; Imekkusa: Hritier ; ?/eo: Chasser; Lwacun: Gamins ; Tacehbunt: Blonde; Rgig: Trembler

47

Uhu! Lulap-d tegr-i g ufus tin xali$ tgi d a;e//ar# Da tezzebzay tagatut g waman n tisent xes ad nnudmep txeyyer digi titi# Ku yan d tesga t-ibrin# Mek texxa tin xalik tsexxu akw tiwetmin @ Hay-i ddip-ak-nn ame/ awal! Ssnep yat tmeggant tawessart g ufe\\an n xali ur u==ip aoliz ur dikes gip# Tedda s kra, iseggwasen as-akkap aprum ba..el# Tiyira tefru-i s wuzzur# Mayed ak-tga@ A== awal$ a== alpwem-nnap igna! Awed nettat da tezzebzay tagatu g## (Ibbi-as U/awra awal) inna-as % Ini ssi,an ad ur ttevvad! Tukr-i lamant tessip-i loar ixeyyb-i xali pef tudertnnes immet ther,-i tme..ut-nnes! Sulep ad inip tame..ut @ Azqrem d mayed d-ittawi! Maka ssurf-i awed nekk amer /rip lmudnnap n uqari, tennid qqad t-akrep! Ig uryaz add ikkes awerr g ufe\\an hat ipus# Yuwi-tt g wawal ihwu g uwerr# Iper i umeddakwl ad as-t-idirru meyyken pef wawal dat dinna /ran azoaf g wudem n U/awrap# Tepra-d tudert i ka$ ggalen wussan ttekken ddaw# Ur ioe..ir l;al awin-d azzaz ccencfen tal``int$ ssen,un-as apwbdil$ tesliw$ teqqar# Illa imendi aseggwas-nnap ur idd akw imi; maka tessker-asen-tt tegnut i medden# Teskarkes i Un/ar tenna-as % Ut da$ inpa irifi akal! Irar-as % A== imdanen ad sruten ammrep ar d asin waman aman#

Teffep pifes abrid tmeneqqer ^ kken ixwba igenna tinid igba inna-d un/ar ccil-as a;afi,# Iccur imendi d ubenxaxar ar ssenpan tasa# Ilqaq-as l;al i ufe\\an$ iher, bab-nnes kra, g ixeddamen$ ya==-d xes A/awrap# Ittel-as xub n wa,u kud issenwa$ itta,er$ i..sud i tafe\\ant# Imkinnap aha am wass-a amm usekka ig dikes nnik bu ufe\\an# Axxik-id a yakud$ tella yat tewtemt ur tu==i mayed tesskar g te;li# Timit$ apenzur$ azzar alep,a,ay$ yat tiddi mayed awen-ttinip## nini tekka lqilb# Sers-i u;lep! Da tteddu yan imalas sin hatt tuwi-nn i U/awrap tiswit n uwerr ad tes-yaref i t;emmart# Xes ad tes-tessker$ tazen-as tibe\mit# Yupul U/awrap ar as-i..evva$ netta ur i;milen ticirratin daccen a tiwetmin! Tekk dinnap ar yan wass g d-tuwi tbisrirut onip ka n uksum d-ittlen g tefriwt n aliminyum $ tefk-as-t$ tefruas $ tecciye,-as ur ta akw tt-tusi# Kud ur ta igri awedmaolem$ izzwar bu ufean ayedda n ti;el$ izru-as adpar ar t-isneqlab s ucneqqwec imik s imik ad iodel tinwi# Kammla ar dikes d-ikkat wa,u n tinwi taneggarut ikkes-t-id i;ri-as izriran n lidam$ ittel-t g zzif$ irar-t taqwfift g d-idda# Im,err s uprum ..an ..an allig t-issenwa# Yawe, wallas gen-d medden ;emzeggur s ufe\\an$ ku yan yasi aprum-nnes# Yan umedyaz ayed itoe..aren hat iddad allig yusi winnes# Iqqim U/awrap ar itteqqel s tfalkayt ;ma ad irgel xla! Dpad hatt dpad hatt# Netta as-t-ittawin s taddart ur issin$ nep netta t-isse;,un i wa==aren ur illin# Mayed isskar ur t-i/ri#

Amawal (lexique): Izlan: Chants; Lkif: Cannabis ; A;e//ar: Domestique ; Tawessart: Vielle ; Azeqrem: Avarice ; Tal``int: Orange ; Irifi: Soif ; Akud: Temps

48

Iger a,ar pef u,ar idoen i lfal uf,ir ar itteqqel ad tes-d-iger nneqqer maka walu# Iger aman allig rpan ice;;er yan uberrad n watay# Yales pifes aoemme\ snat tikkal! Tenna ur jjun pifes ikkin aya# Merdag hilli d tucki aoe..er oe..terp$ ass idda# Imrara awal ger-as d ipef-nnes$ inker isexsi isadditen$ irgel tifelwin ad iddu$ iggal itte``a aksum-nnap# Netta yunfen tafriwt n aliminyum iwet-nn pef tselmya turef# Fsint wallen-nnes$ ngind imezyan-nnes s unelli# Igrures$ in,u, wagensu-nnes# Ibbey dikes ummupey awal ar t-ttawin wassasen# A mmanew matta uya! A mmanew ssfep iman! Taslemya! Tas## ta##tas##lmya grip-tt s ufe\\an@ Npip-tt ih! Nekk ayed tes-inpan! Ar ittekka pef ipef allig ula$ gent wallen-nnes i;uzzan$ ipli$ ixi.# Mrid tiwetmin ami-ggaren afa Nasi-d tazdemt i bu uferran Ar t-ttasin lwacun ar as-ttalsen kken ,art bu ufe\\an$ isalwen i wamar$ igen irkan ar ittnefnif g iberdan# Iwta wakud A/awrap allig da ikkat adparnnes$ isgulut-inn allig da itekkwur tur,imt s uggaden isu-ten# S wass$ yafes lepwbar# S yi,$ ikjem ka g tme,lin amm uwapzen ar ittebbey ul! Ur ioe..ir l;al awin-d ayt tmazirt ac;al i unepmis# Ssenkern ioerrimen rzun diksen sin wa//ahu,en aznen-ten# Iprem s iprem allig d hat$ xwmmcent-id# Ssirden-t$ sikken-t-id asbi.ar$ safoen-as lkinat allig igna ihezza#

Xes yuwe, wass n ugdez ssufpen-t imeddukal-nnes ad imyar medden# Yupul ar ittini ka meqqar ur da issefru# Ass d-iddan yaf-as l;al waye,# Allig d-idda wass$ ass n tmezgida ur ==in ioettib bu ufe\\an# Ikjem awed netta ig izimer irre/ tame//upt s umillus bu i;ruyen umlilen d tkurbyin tiwrapin# Yali walfeqqih afella n yan uceqquf allig d ikka nnig medden yame/ awal s teorabt ikk-d uklaffu imi-nnes s loilm# Han Filis.in$ Loiraq kulci ibder-t xes iprem-nnap g illa# Immutti s tme..ut# Iggew ka bu ufe\\an ar tsaran idammen g unelli-nnes$ Ig ad ispuyy han medden ttin-as$ iqejjem iles-nnes# Iwer ar isseflid i bu ugermum aseninnan Ad ur tteggem ay imunselmen laman g tewetmin$ ad awen .sent ssunt-awen agertil xef wanu# Tawtemt ayed issafpen Adam imeglel# Tawtemt ayed ittawin s udpu$ tanef tiflut s afa# Mer tetmi\ ur asittegga oezzawajella azgen g umur# S ugzal ur yu==-i bu wamar mayed ur isgut d treggam i tme..ut# Ihezza ifassen s igenna ad ibbey ipef i tgezzumt n lixra igra^ ar issutur g ayt leqbelt isey n umeora, s tinna ur ittadren i wallen ddunt g iberdan s u;e//ud sxubent a,u i irizen# Iffep-d bu ufe\\an zund t-iwta usidd ar d dikes rekkmen idammen$ plin-t imexwya, iddu ad iger s i;ruyen# Tinid inker-d g yi.es ur t-yap umya# Ddun imeddukkal-nnes ad zelloen s umdaz d tume\t#

Amawal (lexique): A,u: Odeur; Lidam: Sauce ; Taqwfift: Panier ; A==aren: Voisin ; Ger: Jeter ; Aoe..er: Retard ; Ammupey: Chagrin ; Tur,imt: Bouteille

49

Tawe, tdeggwat hezzan-tes s igran ad sfuglun afafa n umeddakkwel-nnsen$ sfajan ul-nnes ad ittu izri# A,ar pef u,ar ar yan ioiddey isugguren s wurtan n tazart uten apwjdim$ gen mulley i wawal# Unna isawlen ar d ifukku ifser-d mas ipiy ad yawes iymas# Wa ad d-yame/ tasarut n yan ufe\\an$ wandep ad d-isep ikecci,en d wa ad t-izzdep# Ar tteqlen ad isiwel bu ufe\\an allig walu iggwit yan iseqsa-t mayed ittini g uya# Inna-as % timi,i n uwe..uf ayed ikejmen axbu-a# (ar as-isskan yan uxbu) Ayya ay imeddukkal ur ijjiy wa! In,u yan diksen inna-asen % Is tessnem$ ur d-ittekka usafar xes ifassen n Sidi Ivfawen# In,u, U/awrap% Ka ur i-yap$ kwenni ayed ur yukizen awal-inu# Tanemmirt pef yiwes-nnun# Imkinnap ayed tteggan imeddukkal ! Ur /rip aoliz g tmazirt# Yuf-i is nadap rrzeq-inu iwri-nn# Aori-nnep mayed ur ak-ikki ka grak leoqel-nnek# I;la awed i bnadem ad ixellef ansa maka ur ta teddid suggeratap s Sidi Ifawen! Uxyart# Sidi Ivfawen d amusnaw ig isawel issap$ imdanen pur ur iswi uswengem amya gran-as imkuraren# Igra umusnaw ti.. yakez akabar n U/awrap d imeddukkal-nnes^ inna han ka mi isxub wakud a,u$ iskirksed i ugayyunnes isnid /ar-i ipef$ ipal is pur-i tameora. n Musa# Xes kejmen-nn irizen amm\en isudumen pef ufus d ipef n umusnaw# Yuwen deffir way, ar A/awrap izzulu fellas yagi asudem n ufus# Ggawren mraran awal ur idd imik$ alsen-as i umusnaw tin U/awrap# Iseqsa-ten allig ula g issen tame//ant d txatart$ inna-as i yat

tazzirt s mami ipiy jbed# Iwet-tes d ugadir teg tibergin# Inna-asen imki ayd yapen ameddakkwel-nnun# Yazen afus s yan uxenciy n lqennab ildid dikes yat tazzirt yugren tamezwarut ayed ixulfen xes tem/iy iqmer-as imi# Isoent-asen-tt$ in,er s bu ufe\\an innaas han imek tgid dpi dip! Ttu awal$ tesgeld izri d twapit d tme..ut! Eg zund dpi ayed tlulad! Key tugid hat ula mayed ak-nnip! Qqad tisined ugarinu mas idda uya# ?/ider! Ur tennid ad toe..erd temyafad d ka ak-isettun tiqburin# Isul uryaz da isawel ar imerrey U/awrap tamart-nnes# In,er s Sidi Ivfawen inna-as% Is illa mayed ttagured a Ivfawen i wawal-a@ Rip ak-seqsap# ih ih! Han ayyur han tafuyt$ semyaf-ten@ Ayyur# Pudan s sin# Babak d yemmak@ Baba! Yak tennid-i ur akw ten-d-tufid# Yemmak ayed iggran ur as-teoqqaled! Tseqsad-i$ rarep-ak# I;la! Han yat tazart d tuzzalt# Sti yat$ tisined maxef! Yazen U/awrap afus s tuzzalt$ iger tazart g imi ar i..essa tin oenwa# Ixezzeb wul-nnek a memmi# Sxezben-t a dda Ivfawen# Mek gip dda tame/ed-i awal# Siwel! Tkur ul-nnek s tayri# Rar i bu uoliz s uoliz$ trared i bu loar s uoliz# Tkur ul-nnek s tayri ad ur dikk iba, bexxu k-izdpen! Ih waxxa######(ad ttuse,fer)

50

ASEFRU

APANIB
Iqqes-i wakud Acku sekkusep ur nbidd Isawel ixef-inu nnan-i-id Ini-d mad ak-nnip semma-as apanib Nnip allen-inu werriyamt-i-id Iggut awent ssha yi.es Ixassa ad allep agayyu sul nbidd Ad arap isefra$ ara ummiyn$ nsawel f lgid Lli nla p i,aren d ifassen Neg ammi jju amussu ula anbidd Allen-inu ad itmussun iles bbin-i-t Ssfeldep i t;ellal sellap i tkerkas Sellap i tnedra n wul trwas-i-d ganga i as iggut uvllab ~`i aku\ay d leggad :aqqan iz d apanib ad igan ssbab kra as-d-inna ugayyu yara-ten d ulggud Aylal AMENZU Agadir 2960 ______________________________ stylo/ cot de bton / zzrb

IKEZ
Ussan da semmezruyen tapufi$ Nurzen i tudert tilelli ad tili$ Ssadden i ubrid anaruz nusi# Tamunt tezla tanba. ur tes-nufi# Zikenni$ nehwa sselsen-ap tamelli Igan tangelt jaj-nnes tabexci Ar ap-ttinin abrid-a win Rebbi$ Semsasan-ap xub d tmessi# Akraf yume/-ap$ ternu-ap tmara d irifi! Tudert tere/-ap ur yad nelli! A..an ikejm-ap agensu n unelli! Idammen-nnep rwin swan tawerpi$ Sikken-ap i uferrup ne/u/ed tanumi# Ur yad nessin nekwni g nitni! Ur yad nessin nitni g nekwni! Aori ne/ra mayd ijran iddep d-nekka Iperman ipezran agensu n wakal d igenna$ Seflilliyen-d itran i.ij yuli-d afella$ Nakez is nsers awal nesgidey adida# Innay-i iprem awi tudert-nnep tella$ Akip idek idem netta nettat nekwni kwnnimti# Is nennuddem cigan nagi afafa! Zemrep ad sfafap akw midden ass-a# Tidet taymat tamunt nekkat abrid n tegrawla# Afus g ufus ad nn-nawe, ayenna nra A arraw n tlelli d yu==a Masinisa! Tamazpa akal-nnep i,elli ass-a d usekka fellas ad nerre/ ula nekna Imkinna nnan imarawen-nnep imezwura#

Mu;a AKSEL
12-03Imeknasen 12-03-2947

Amawal (lexique): Tapufi: Nostalgie ; Ssid: Tapufi Ssid Eclairer ; Tamessi Fadeur ; Irif Soif ; Tamessi: Irif: Aferrup: Zmer: Knu: Aferrup Courbe ; Zmer Pouvoir ; Knu Se plier ;

51

AMEZGUN

LEYA AMARIS N LEYA


Mesafa Mesafa TULI WAHI, iga yan g ayt udabu, ittyassen is iga uxzitt, s uzzegzel iga yan mi ixmej ief s trekta d ierran. mayd ierran. ilulaUME isea YIDIR, netta ilula-d ures urba yiri ad as ig isem n UMENAS ig yan mi isea lmexzen daazu uzreg tudert idde da-yas ittegga azu n uzreg if tmazit idelarbaInker Yidir g yat tifawt idel-asent i ka n tefriwin nna s ira ad imerka arba-nnes, kammla igulaibbeyigula-nn imi n teflut n ayt yismawen han yuwen igdi n imi teflut da-yas ttinin AMXIB ibbeydayakw- yuwi as abrid urta yakw-nn yuwi ur WAHI. Isiweltiwi innaIsiwel-as Yidir s tiwi inna-yas : Yidir : azul fellak iragen Amxib:tfu ! Tifawt iragen amm ulili aya Yidir: imax aweddi ay udem urn istahlen azul ? Amxib:mayd tennid ? Yidir: awed a ay awed a kmesak-tesa Amxib: iwa kmes-tt g dinna g ak-tesa ri Yidir: awa ffe abrid hat ur d akw key ayd ri Amxib : yuwen ayd akw nga amm nek amm win wagensu yuwt twuri ayd-d nella d ixea ad ixea aydufla- se,re tisind mayd ttinid ufla-k se re ajjergen tarem lmexzen . i Yidir : i lmexzen nnagh netta ur issin ad itarem medden tenam a s wawal nnun iferen igAmxib: ur ifri as unna ur a issudumen ifassen ig-d igula idaen amm wi adYidir: uhu ad-awen nessudem I,arren d ief , awa hat cigan n timmuzdert ayenna arren yume Amxib yukey is yume ticaf tiqurarin ar isuqqur ar ishubbu amm igdi isien s tmusni (la digesadiqqansagesse) ur akw diges-tt yuwiy Yidir idde issen is ira umxib ad-tt id inze s inian d iqqaniq,u t-inn wagensu , imik ifest ur das ittrara awal afad iq u tinnes iddu ar ur umaris n wahi iwwetinnaiwwet-as tiflut inna-yas Yidir azul fellak efWahi : isiwel ger as d ief-nnes ah! Walli ittnadan awal aya walayenni hat nekwni ides aya urmek ur-t nsakka afus ika id u Azul : illa ma mi yak nba urab ilulaadYidir : s urab ! yyih ilula-d yan urba uri iri ad-tt merka anuf Wahi: anuf issek cewwe yan imik tasid unfus nnek han aseqqamu (lkwersi) ayenna ad ak llista nada llista n yismawen ad tnadad isem nna trid. urYidir:yanef imi g igenna llista max kwenni aur-d ilula urba mid uri ,ar ittnada ismawen ar isneqlab tafriwt art tay ar iqqa ab d Asad d ebdnnbi d Fahd d Vaqer ,makwen yaen ukan kwenni allig tetkarem aya n liuc llista s ismawen n liuc d iezzaren wim imazighen nitni tatmem -ten en- i Wahi : iwa isin mayd ttinid hat aulen ffen-ak iarren acwariy ixitrak imi arbaad-ttismexYidir : nek nni-ak arba-inew hat tram ad-tt-i tgim d ismex-nnun seg di d nekwni knin imiimezwura nne ur djin knin i yawed yan iwa sellel is imi-nnek Wahi : adjaen g uyenna igan asertan d tseksud ka n yisem dinna hat ur istahel uyeddegh anectakw anect-a d awal d tmukrisin tmekad taddartYidir : nek ayd ilaq ad ak yini awal nna max ad ur tmekad amenas ddu s taddart-inew ya ad nada ka n twuri yaen nada

52

Wahi : isxuzzer s yidir ! innas tessend key hat da tnadad awal isem nna hat ur d -win wa imunselmen ula win waaben d hat tuffe brid aya Yidir : max aweddi heyya di unna iran ad ig isem nna ira i memmis abrid ayd iffe maka ur iffi abrid as unna g ur reggwlen idammen n timmuza . Wahi: nni ak isem nna ur illi g llista nne afad nzegzel awal teggeztarumYidir: max llista nnun teggez-d g igenna midd tarum-tt s wure t ittu Wahi:awa hat ggwde i wafa n lmexzen ak ittec , hat da tased ayenna ur ittuasen is datessend is tga llista dde muqeddasa tuist d hat ur da-tt ittdas ghas unna izeddigen d tegaz nnaazurhat tegaz-i nna-k-tt ikan ad as tleqqid ur-t akw ssine is akw uad mid tsuled . iwerAMENAS adadjYidir : adj-nn tifiltutt nna iwer-inn nek nni ak arbanew ri ad as ge AMENAS is trid adtmekad wahi tt tmekad midd wahi a Wahi ? Wahi: iwa hat ur da ttisellid, taart n hier ayenna is tessend mayd igan uris mid ur trid ad tisind hat tiawsiwin ur ittudasen a wenna ignan . Inker yidir ur akw t issuddi ula da tettalint wallen nnes yasey tifriwin nnes iger aman hierbea eftawuriisemmiden ghef hier-nnes, iffegh ar bea imyanna d ief-nnes di hat gan tawuri-nsen hayyi ddi ad ge tinew . Iddu Yidir s ssibir iqqim dat uselkim (ordinateur) yaru yan umagrad nna g iqqed cigan i winna ur ittirin ismawen n imazien yazen i kull mayd itteggan tiwizi d winna mi isxub ibeu udabu tudert ,issufe-d agudiy n tsukinin (photocopies) ar tent ibeu i medden g leqhawi d iberdan ur yudji awed yan udar asyanefWahi innaYat tifawt ar as-nn ikkat ka tiflut yanef-tt hat yan g icekkamen n Wahi inna-yas azul fellak : sske Yidir : key di aya ay ifier n sske ? lal zriAcekkam: innak Wahi zri-nn s ures tadeggwat hat ihenna lal Yidir: ger as d ief-nnes awa is nn temneqqe digun titi a tarwa n teyult tfu ! ifun d eftemneqqe twuri nnun . yuw irbiinnaTadeggwat iddu Yidir s ursen ,as yuw-nn imi n teflut n Wahi yasit g irbi-nnes inna-yas Wahi tzefed Azul fellak a Yidir walayenni tuhend ad tzefed ay iymatne . ise,san urakalYidir mayd ise san ur-t annaye ukwan key mred akal-nnek ag tellid tilid ammas n midden ddentmazirturbatrufem uremmidden-nnek d tmazirt-nnek tirid ad tged isem amazi i urba-nnek trufem-as ur-d mas allenawen isnuy ufgan ied iqqen allen-nnes ar ikkat ta tuhenduzaf Wahi: awa zzi ur tgid win taa tuhend-as i uzaf adurie Yidir : tabarda ayd trid ad-i tgerd ur-dd mayd iean aya Wahi : di awid tifriwin nna han AMENAS neqbelt . urYidir: mer da tteqbalem imenasen ur-ten ttawim s ibniqen , di gat awd kwenni awentebratimenasen ayd awen-d izrey Yidir g tebrat-nnes ay imazien tgem afus g ufus . Mesafa Mesafa TULI 18/02/2008 GOD

53

ILUGAN N TIRRA (2)

AMUR WIS SIN D UMEGGARU

umar DERWIC

WENNA IRAN TAMAZIT AD YISIN TIRRA-NNES

EF UBRID N DDA LMULUD


SUR LA VOIE DE DDA LMULUD

ILUGAN N TIRRA Rgles dcriture 2956 - 2006

54

e- LADVERBE
Le mot Adverbe est constitu de Ad: ajouter quelque chose et verbe: au verbe. Exemples: Nenker zik (Nous nous sommes levs tt). Gan zund (Ils sont les mmes). Iffer akw (Il est entirement cach). Tera kigan (Elle a beaucoup tudi). Fest imik! (Tais-toi un peu!). Il y a cinq types dadverbes: e-1) Ladverbe de temps: La plupart des adverbes de temps constituent chacun une unit indpendante. Exemples: di/dik/ wasa/ tur-a/ ila zik asekka/ tiwecca i elli/i gam/assna/i enna di/ da/ altu n a ant/ azat/ilindi n a aninn wanig asra mantur/ melmi/ managu didda dilli... Quelques adverbes de temps se composent de deux units indpendantes. Exemples: ass-a asekka-nnes assna-nnes asslid assna asslid-nnes *ur ta *ur in *ur yad *ur sar *ur llig... *Ces quatre derniers cas sont aussi des adverbes de ngation. e-2) Les adverbes de lieu: Exemples: da/ danita/ dadde/i/dagi din dat art/ ffir/deffir tiwerdin agwens/ agensu izdar afella bea *dinde *dinhah *maser/ maer *mani/mandi/mag/mig

55

*Des adverbes de lieu sont des mots composs mais ils constituent une unit indpendante. e-3) Les adverbes de manire: Exemples: imki/ ammu/akka/emka/ika Zund/ amm mimek/ mamenk imkinna/ emkann/Ammin imkinna/ akken Ces adverbes de manire constituent une unit indpendante. Exemples: zund zund telu telu cwiy cwiy din din Ces adverbes de manire constituent deux units indpendantes. e-4) Les adverbes de quantit: Exemples: kigan/Aas/ bahra/ bezzaf... imik/imiq/imi/Cwayt akw hilli anect kra/ ka/ ca ugar wahli mecta/ mecka cal/Mecar mennaw... Il y a des adverbes de quantit qui constituent deux units indpendantes. Exemples: ur.........akw ur .............as awd imik/ imi yan imik/ imi e-5) Les adverbes de ngation: Certains adverbes de ngation constituent une unit indpendante. Exemple: ur walu lawla la Des adverbes de ngation constituent deux units indpendantes. Exemples: ur.............a u ur............kra/ ka/ ca/ c ur............amya ur............walu ur sul ur sar ur in/jjun ur ta ur bahra ur...........akwd yan(yat) akwd yan (yat)..........ur...

56

f- Les prpositions: Exemples: s (ddan s u ar) (ils sont alls pied) [moyen] s (ddan s aerbaz) (ils sont alls lcole) [direction] s (ddan s uzrab) (ils sont alls en vitesse) [manire] s (ddan s terbit) (ils sont alls en groupe) [nombre] er/ ser ar ddaw nnig d g/deg/dig/di/da/ i n ur/er amm ef/if/xaf/x/f deffir + nom (tezde deffir udrar) (elle habite derrire la montagne) art+ nom dat + nom zund + nom (ar iinig zund ag i ) (il siffle comme loiseau) g- Les conjonctions: Il y a deux types de conjonctions: Les conjonctions de coordination et les conjonctions de subordination. g-1) La conjonction de coordination: Exemples: d (Yidir d Sekkura) (Yidir et Sekkoura) ne/ me/ni/ mi (ad iqqim ne ad iddu?) (restera-t-il ou ira-t-il?) amm... amm... (amm wa amm wann) (comme celui-ci comme celui-l) maca (terdel maca ur teri) (elle est tombe mais elle nest pas casse) ihi/day (donc) la... (wa)la... zzi/zi netta/matta/tta iwa g-2) la conjonction de subordination: Exemples: is (ssne is idda) (je sais quil est parti) is (ur ssine is zegle) (je ne sais pas si je me suis tromp) is+d= isd/idd seg mayed (puisque) asag/addag (lorsque) ard allig/ alli/almi kud as (as ran festen) (mme sils ont vu ils se sont tus) urta ayenna idde (Lorsque) ig nwis acku/ sucku (parce que) af ad/ mar ad/ bar ad/ mafint ad/uma ad (pour- afin de)

57

meqqar/ mar (mme si) waxxa imkinna/ imkidda/ imkidda/ imkilli/ emkelli ammi (comme si) mek/ mer/ lemmer (si) merday (si seulement si) zund (comme)

5- ETAT LIBRE ET ETAT LIE


Gnralit: En Tamazight, le nom connat deux tats: ltat libre et ltat li. Le nom est ltat libre quand il est seul ou quand il est sujet au dbut dune phrase. Il est ltat li quand sa voyelle initiale se modifie ou disparat, et quand il est sujet au milieu ou la fin de la phrase. Exemples: Etat libre Etat li tiflut tergel tergel teflut argaz isawel isawel urgaz a il inwa inwa wa il ticirratin ddant ddant tcirratin. Cas de ltat li: 5-a) Sujet plac aprs le verbe: *argaz -Idda urgaz. (lhomme est parti) *tarbat -Tedda terbat. (la fille est partie) *idlisen -Drusen yidlisen. (les livres sont rares) 5-b) Complment de nom: *aman -Amar n waman. (le responsable de lirrigation) *tisednan -Amur n tsednan. (la part des femmes) *agujil -Tasga n ugujil. (le ct de lorphelin) 5-c) Complment de nombre: *tifednin -Snat n tfednin. (deux orteils) *tamart -Yiwet n temart. (une vieille) *a ar -Yiwen u ar. (un pied) *ussan -Kra n wussan. (trois jours) 5-d) Nom prcd dune prposition ou dune conjonction: *tasga -Iffer g tesga. (il est cach ct) *adrar -Mmuten ef udrar. (ils sont morts sur la montagne) *aseklu

58

-Tuga d useklu. (lherbe et larbre) *azlalam -Idda s uzlalam. (il est all vlo) Idda s *azlalam. (il est all vers le vlo). *Ici, le nom azlalam nest pas ltat li. *amar -Bassu d umar. (Bassou et le maire) Bassu d amar. (Bassou cest le maire) Prpositions entranant ltat li: i, n, d, s, seg, er, ef, dat, art, ddaw, nnig, zund, amm, ger, deg, g...etc 5-2) Manifestations de ltat li: Ltat li se manifeste dans les cas suivants: 5-2-a) Changement de la voyelle initiale: a ar-------------u ar (Ina-t u ar) (Il a mal au pied) abrid------------ubrid (Iwezzif ubrid) (Le chemin est long) 5-2-b) Chute de la voyelle initiale: tameut--------tmeut (Tedla tmeut) (La femme est voile) tasawent------tsawent (ddaw tsawent) (au pied de la pente) timellalin-----tmellalin (mrawt n tmellalin) (dix oeufs) 5-2-c) Apparition de w : akal--------wakal (Inza wakal) (La terre est vendue) asif--------wasif (Ingi-d wasif) (La rivire est en crue) aman------waman (Zeddigen waman) (Leau est claire) ul----------wul (Iqqur-as wul) (Son coeur est dur) 5-2-d) Apparition de y : iger------yiger (Imun yiger) (Le champ est uni) ired------yired (Imi yired) (Le grain de bl a germ) izem-----yizem (Ur iffir yizem) (Le lion nest pas cach) i ---------yi (Igezzul yi ) (La nuit est courte) isem-----yisem (Iil yisem) (Le nom est beau) Remarques: 1- Pour certains noms, ltat li est identique ltat libre. Exemples: taddart; la; tasa; tala; tamunt; tizi; tuccent; tidi...etc 2- Dans certains parlers, la voyelle initiale pour certains noms chute. Exemples: *ifassen -g fassen. ( lcrit on note: g yifassen) *i arren -deg arren. ( lcrit on note: deg yi arren)

6-LASSIMILATION
Quand on parle dassimilation en gnral il y a laction dun lment sur un ou plusieurs autres lments proches. Par exemple, lcole, on parle dassimilation des leons par les lves. Dans la vie intellectuelle, il y a lassimilation des ides des uns par les autres...etc Dans la langue, on dit assimilation lorsquun son ou un caractre prend la forme dun autre qui le ctoie. Les noms masculins se terminant par ou d : A ad------------------------Ta at (petit doigt) Ac a -----------------------Tac a (petit pan)

59

Kra -------------------------Kra (trois (fm.)) Agellid----------------------Tagellit (reine)...etc Schmas: d+t----------------t + t----------------

7- LE TRAIT DUNION
On met le trait dunion dans les cas suivants: 7-1) Verbe + Pronom personnel (complment direct): Exemples: Ira-t . (Il le veut). Teswa-ten. (Elle les a bus). Zrin-i/iyi. (Ils mont laiss)....etc Ira, Teswa et, Zrin sont des verbes conjugus; t, ten et i sont des pronoms personnels complments directs. 7-2) Verbe + Pronom personnel complment indirect: Exemples: Rarat-asen awal! (Rendez-leur la parole!). Zwaren-ak. (Ils tont prcd.). Terta-am tabest. (Elle ta souhait le courage.). Naggug-awen. (Nous sommes loigns de vous.)...etc Rarat, Zwaren, Terta et Naggug sont des verbes conjugus; asen, ak, am et awen sont des pronoms personnels complments indirects. Remarques: Il y a des situations dans lesquelles le pronom personnel prcde le verbe. Exemples: a-Pron. pers. compl. direct: Ur t-iri. (Il ne le veut pas). Is t-ira? (Est-ce quil le veut?). Asag t-ira... (Quand il le veut...). b- Pron. pers. compl. indirect: Ad asen-trarem. (Vous leur rpondrez.). Ur akzwaren. (Ils ne te prcdent pas). Is awen-aggugen? (Est-ce quils sont loigns de vous?). Ig am-sawlen... (Quand ils te parlent...)...etc Dans tous ces cas il faut sparer le pronom personnel complment quil soit direct ou indirect et le verbe par un trait dunion. 7-3) Verbe + Pronoms personnels complments directs et indirects: Exemples: Issera Tamazit i yinelmaden. (Il a enseign Tamazight aux lves.) Cette phrase est constitue de: Issera: Verbe Tamazit: Complment direct i yinelmaden: Complment indirect a) Issera-asen-tt. (Il la leur a enseigne.) b) Ad asen-tt-isser. (Il la leur enseignera.) Dans le cas (a) il y a deux pronoms complments: asen et tt. asen est complment indirect, tt est complment direct. Notes: Le pronom complment indirect prcde le pronom complment direct. Les deux pronoms complments sont spars entre eux par des traits dunion, mme chose avec le verbe, donc il y a deux traits dunion. 7-4) Verbe + Particule de direction: Exemples: a- Idda-d Kawsen. (Kawsen est venu- vers ici.) b- Idda-nn Kawsen. (Kawsen est venu- l-bas) Le verbe et la particule de direction sont spars par un trait dunion. La particule de direction peut prcder le verbe mais elle est toujours spare de ce dernier par un trait dunion. 7-5) Verbe + Pronom complment direct + Particule de direction: Exemples: Awi-t-id! (Amne-le vers ici!) Tuwi-t-inn. (Elle la amen l-bas.)

60

Yuwi-ten-d. (Il les a amens vers ici.) Yuwi-ten-inn. (Il les a amens l-bas.) Notes: Le verbe, le pronom complment direct et la particule de direction sont spars par des traits dunion. La particule de direction peut prcder le verbe, mais elle suit toujours le pronom complment direct. Exemples: Ad a-d-yaf. (Il nous trouvera, ici.) Ad a-nn-yaf. (Il nous trouvera l-bas) Ur ten-d-igula. (Il ne les a pas atteints, ici.) Ur ten-inn-igula. (Il ne les a pas atteints l-bas.) Is ten-d-igula? (Est-ce quil les a atteints, ici?) Is ten-inn-igula? (Est-ce quil les a atteints l-bas?) Mer tt-d-inni... (Sil la dite...) (ici) Mer tt-nn-inni... ( Sil la dite l-bas...) 7-6) Verbe + Pronom complment indirect + Particule de direction: Exemples: a) Sawlen-as-d. (Ils lui ont parl, vers ici) b) Is asen-nn-sawlen? ( Lui ont-ils parl, vers l-bas?) Dans le premier cas le verbe prcde le pronom complment indirect et la particule de direction. Dans le deuxime cas le pronom complment prcde la particule de direction, et celle-ci prcde le verbe. Mais, toujours, les trois lments sont spars par des traits dunion. 7-7) Verbe + Pron. compl. dir. + Pron. compl. indir. + Particule de direction: Exemples: a)Yuzen-as-t-id. (Il le lui a envoy vers ici.) Yuzen-as-t-inn. (Il le lui a envoy l-bas.) b) Ur as-t-id-yuzin. (Il ne le lui a pas envoy.) c) Ad as-t-inn-yazen. (Il le lui enverra l-bas.) Dans le cas (a) il sagit de la suite: Verbe + Pron. Compl. Indir. + Pron. Compl. Dir. + Particule de direction Dans le cas (b) il sagit de la suite: Adverbe de ngation + Pron. Compl. Indir. + Pron. Compl. Dir. + Particule de direction Dans le cas (c)il sagit de la suite: Particule du futur + Pron. Compl. Indir. + Pron. Compl. Dir. + Particule de direction + Verbe Notes: Entre le verbe, le pronom complment indirect, le pronom complment direct et la particule de direction il y a toujours des traits dunion. Que le verbe prcde ou suit les trois lments indiqus ci-dessus il est spar avec ceux-ci par un trait dunion. 7-8-a) Pronom complment direct + Participe: Exemples: Keyyin ten-yufan... (Toi qui les as trouvs...) Nekkin tt-iran... (Moi qui lai vue...) Nitni a-isskenden... (Eux qui nous ont tromps...) Ces exemples sont constitus de: Pron. Person. Sujet + Pron. Person. Compl. Dir. + Participe. Le pronom personnel complment et le participe sont spars par un trait dunion.

61

7-8-b) Pronom personnel complment indirect + Participe: Exemples: Netta ayed as-innan... (Cest lui qui lui a dit...) Nekwni ak-isan... (Nous qui tont achet...) Le pronom complment indirect et le participe sont spars avec un trait dunion. 7-8-c) Particule de direction + Participe: Exemples: Kwenni ay nn-iddan. (Ce sont vous qui tes alls l-bas.) Nekkin ay nn-iddan. (Cest moi qui suis all l-bas.) Nettat ay nn-iddan. (Cest elle qui est alle l-bas.) Nitenti ay nn-iddan. (Ce sont elles qui sont alles l-bas.) Remarques: La particule de direction (ici, cest: nn) et le participe sont spars avec un trait dunion. En Tamazight, on remarque que le participe ne change pas contrairement au franais. 7-8-d) Pronom personnel complment indirect + Particule de direction + Participe: Exemples: Wa ak-nn-isawlen... (Celui-ci qui ta parl l-bas...) Ti asen-nn-izlan... (Celles-ci qui leur sont perdues l-bas...) Tasarut i-nn-isgellelen. (La cl qui ma retard l-bas.) Nettat am-nn-yuznen... (Elle qui ta envoye...) Les deux premiers exemples sont constitus de: Dmonstratif + Pron. pers. compl. ind. + Particule de direction + Participe Le troisime exemple est constitu de: Nom + Pron. pers. compl. ind. + Particule de direction + participe Le quatrime exemple est constitu de: Pronom pers. sujet + Pron. pers. compl. ind. + Particule de direction + Participe 7-8-e) Pronom personnel complment indirect + Pronom personnel complment direct + Particule de direction + Participe Exemples: Willi awen-t-inn-yuznen. (Ceux-l qui vous lont envoy l-bas.) Willi awen-t-id-yuznen. (Ceux-l qui vous lont envoy vers ici.) Walli a-ten-inn-isgulan. (Celui-l qui nous la fait parvenir l-bas.) Wadde a-ten-id-isgulan. (Celui-ci qui nous la fait parvenir ici.) Les lments souligns sont les suivants: Pron. pers. compl. ind. + Pron. pers. compl. d. + Particule de direction + Participe N.B. En Tamazight, il y a deux cas de participes: Le participe simple et le participe intensif. Exemples: Participe simple: Nekkin ayed nn-iddan. (Cest moi qui est all l-bas.) Nitni ayed d-iddan. (Ce sont eux qui sont venus ici.) Participe intensif: Nekkin ayed nn-itteddun. (Cest moi qui suis all l-bas souvent.) Nitni ayed d-itteddun. (Ce sont eux qui venaient ici souvent.) 7-9) Nom + Indice de possession: Tutlayt-inu. (Ma langue) Adlis-inu. (Mon livre) Ussan-inu. (Mes jours) Tumas-inu. (Mes dents) Tutlayt-nnes. (Sa langue)

62

Adlis-nne. (Notre livre) Ussan-nnsen. (Leurs jours)...etc Dans ce cas, le nom et lindice de possession sont spars par un trait dunion. 7-10) Nom + Dmonstratif simple: Exemples: Tamsirt-a/ad. (Cette leon) Ass-a. (Ce jour) Idurar-a. (Ces montagnes) Tiwinas-a/ad. (Ces phrases) Dans certains parlers amazighs, le dmonstratif change en u . Exemples: Tamsirt-u. (Cette leon) Ass-u. (Aujourdhui) Idurar-u. (Ces montagnes) Tiwinas-u. (Ces phrases)...etc Tira-dde. (Cette criture.) Abrid-agi. (Ce chemin)...etc 7-11) Pronom affixe: Exemples: Walu-yi. (Je ne suis pas l) Walu-t. (Il nest pas l) Walu-ten. (Ils ne sont pas l) Walu-a. (Nous ne sommes pas l) Mani-k? (O es-tu?) (masc.) Mani-kem? (O es-tu?) (fm.) Ccil-ak. (Malgr toi) Ccil-a. (Malgr nous) Akw-t. (Tout/ Entier) Akw-ten. (Tous/ Entiers) Aredla-tt. (Toute/ Entire) Aredla-tent (Toutes)...etc

8-ELISION DE SONS
Dans le discours oral et surtout dans la posie, on rencontre des mots auxquels des voyelles ou mme des consonnes ont chut par besoin dconomie de langage. 8-1) Elision de voyelles: Exemples: Inn' as. Ecrire: Inna-as. (Il lui a dit.) Teggull' a. Ecrire:Teggulla-a. (Elle nous a jurs.) Ur rin mayed ig'. Ecrire: Ur rin mayed iga. (Ils nont pas vu ce quil a fait.) D' a-irezzu. Ecrire: Da a-irezzu. (Il nous cherche.) Tedd' ad ter. Ecrire: Tedda ad ter. (Elle est alle tudier) Ces voyelles lides sont restaures sauf dans les cas pertinents, comme en posie o elles sont remplaces par une apostrophe. 8-2) Elision de consonnes: Exemples: Inejda'. Ecrire: Inejdan. (Voyageurs) Iduka'. Ecrire: Idukan. (souliers) U' llin. Ecrire: Ur llin. (Ils nexistent pas.) Idura' . Ecrire : Idurar. (les montagnes)

63

N' emart. Ecrire: n temart. (de la vieille)...etc N.B. Il est prfrable, quand cest possible, de ne pas noter llision lcrit.

9-PONCTUATION
La ponctuation joue un grand rle dans la reprsentation et lexpression du discours crit. Sans signes de ponctuation, il est souvent difficile au lecteur de recevoir le message crit, de mme pour le producteur qui rencontrera des obstacles devant ses tentatives qui visent la transmission des ides. Pour une langue qui, comme l'amazigh, aspire tre et persvrer parmi les langues crites, et afin dtre plus prcise, elle a aussi besoin des signes de ponctuation respecter par ses usagers. Lutilit de la ponctuation se sent dans les divers sens que prend la phrase quand la ponctuation change. Exemples: Tessnem is tzeglem. (Vous savez que vous vous tes tromps.) Tessnem is tzeglem? (Vous savez que vous vous tes tromps?). Tessnem is tzeglem! (Vous savez que vous vous tes tromps!) Tga tudert n Tudert as amdaz. (La vie de Toudert nest que joie.) Is tesnased itri-inn aseflallay, ay Itri? (Est-ce que tu as observ cette toile brillante, Itri? En observant les trois premiers exemples, et avec des signes divers de ponctuation, les contextes se prcisent et la comprhension du message se facilite. Dans les deux derniers exemples, on remarque limportance de lemploi de la majuscule qui diffrencie les noms propres (Tudert et Itri) et les noms communs (tudert et itri).

SIGLES
En franais et en anglais, la formation des sigles se fait par la notation des premires lettres dun nom, exemples: Communaut Economique Europenne. CEE (F) European Economic Community. EEC (Eng.) Ceci dit, le cas de l'amazigh ne peut pas accepter cette manire de formation de sigles car la majorit des noms commencent par A quand il sagit dun masculin, et par T pour les noms fminins. Donc, et pour essuyer toute confusion, le sigle amazigh se forme des premires consonnes des mots qui constituent le nom masculin et les deuximes consonnes des mots du nom fminin. Exemples: Amussu Adelsan Amazi. MDM (Mouvement Culturel Amazigh) Tamesmunt Tadelsant IDEFLAWEN.TAMDD (Association Culturelle IDEFLAWEN) Tamist Tagralant n Ukeccu . TAGK (Compagnie Internationale de Bois)...etc Notes: Pour la lecture des sigles amazighes, il est propos de prononcer les lettres comme suit: M--------------/ma/ D--------------/da/ R-------------/ra/ L-------------/la/ Z------------/za/ B-----------/ba/...etc

64

Afin de prciser un peu les sigles base fminine, il est propos de commencer le sigle par TA. Exemples: Tamesmunt Tadelsant ADRAR. TAMDD (Association Culturelle ADRAR) TAMDD-------------/Tamadada/ Tuddsa Tama lant n Tdawsa. TUMD (Organisation Mondiale de la Sant) TUDMD------------/Tudamada/ Ta a n Yiselmaden n Tmazit. TA SM (Confdration des Enseignants du Tamazight) TA SM-----------/Ta asama/ ...etc

HOMONYMES
Les homonymes sont des mots qui ont la mme forme mais des sens diffrents. Nous prsentons, ici, une liste qui nest pas exhaustive: *izri/ izri (il est pass/ le pass) *afru/ afru (senvoler/ le poignard) *ussan/ ussan (ils ont nou/ les jours) *er/ er (lire/ vers) *ungal/ ungal (noir/ le roman) *adar/ adar (la place/ le vote) *ifer/ ifer (la feuille/ laile) *tala/ tala (la source/ les pleurs) *ti/ ti (la source/ loeil) *agelzim/ agelzim (la pioche/ lancre) *taufi/ taufi (la nostalgie/ les gorges) *ger/ ger (entre/ mettre) *igna/ igna (il sest endormi/ il a cousu) *agbur/ agbur (le contenu/ lcureuil) *ili/ ili (exister/ la part) *amawal/ amawal (la fantasia/ le lexique) *tili/ tili (la brebis/ lombre) *ius/ ius (il est brl/ il est propre) *all/ all (lever/ pleurer) *tilist/ tilist (la frontire/ la neige) *taerdayt/ taerdayt (la souris/ la colline) *usu/ usu (tousser/ le lit) *aneqqer/ aneqqer (lOrient/ le frottement) *azal/ azal (le jour/ la valeur) *tazdayt/ tazdayt (le dattier/ la relation) *ini/ ini/ini (dire/ il est mont/ la couleur) *tafsut/ tafsut/ tafsut (le printemps/ le seigle/ la fantaisie) *rar/ rar/ rar (rpondre/ rendre/ vomir)

65

Anda mungkin juga menyukai