Asado Botijeo Ingredients per a 10-15 persones: Morro de porc, 6 caretes ben grans Panceta de porc, 1Kg Xori,

1 Kg Bofera, 1 Kg Butifarra, 2 Kg Xuletes cabrit de costillar i de pota o paletilla, 3 Kg Julivert Sal gruixuda P pags All i Oli Vi, cervesa, refrescs i aigua

Mode de preparaci: Es recomanable que sempre que es pugui es realitzi la barbacoa o asado botijeo sobre brases provinents de troncs. Com alternativa esta treballar amb carb tot i que els resultats de cocci no sn els mateixos. Tamb es pot utilitzar un mixte de foc de troncs amb brases per tal descurar el temps de preparaci, per el mtode recomanat per un bon asado es el que es descriu a continuaci. El dia previ al asado botijeo es prepara el morro Bautista, anomenat aix en honor a qui em va ensenyar tal manjar. Al morro se li realitzen uns talls per tal que quedi de forma plana pero sencer. Entre els talls i per sobre, se li coloca el julivert i la sal i sel deixa macerant tota la nit a la nevera. Pel dia del asado, sha dhaver trobat un lloc planer i lluny de malesa on fer foc, juntament amb un bon carregament de troncs (millor llenya tallada el mateix any perque no estigui massa seca). La millor llenya es aquella que t un poder calorfic lent, com lalzina o el roure. El foc es prepara unes tres hores abans de lhora programada per lpat. En aquest moment tamb saprofita per treure tota la carn de la nevera i que es vagi atemperant. El foc es comena amb petits troncs secs i una mica de branques seques que ajudin a avivar en un inici al foc. Seguidament, es van colocant troncs mes grossos a mode de pila i es va deixant que cremi i es consumeixin, generant les brasses. Es aconsellable

tenir present que es cremaran, mnim, uns 20 Kg de fusta, aixi que millor ser previsors i que de fusta no nen falti (ni de cerveses tampoc, que aprop del foc fa calor). Passada la primera hora, hora i mitja, ja hauriem de tenir una bona brassa. Els troncs que cremin i part de la brassa es retira en un lateral, mantenint sempre troncs encesos per tenir brassa disponible. Amb la resta de brassa es distribueix uniformement en una capa i es col.loca la primera parrilla. Depenent de lescalfor de la brassa, haurem de respectar una alada major o menor per tal de que no sens cremi la carn, sent loptim una temperatura de les brasses al voltant de 300C (aix es, no poder acostar la m mes de 30cm de les brasses) i una alada de 5-6 cm. A mesura que el poder calorfic de les brasses disminueixi, aquestes es renoven amb la que es va generant sota els troncs encesos. Lordre de cocci de les diferents peces dins la parrilla serien: - Primer, el morro i la panceta. Vigilar que no es cremi en exces, ha de quedar daurat, cruixent. Per aixo ser necessari donar-li varies voltes a la parrilla cada 3-5 min perque es vagi fent pels dos costats. Un cop daurat, es posa en una safata i sel talla a petits trossos de uns 3cm per banda. - El xori i la bofera. Tamb son cuidadosos de fer i lents, donant diverses voltes per tal danar controlant que no es cremin. La bofera ha de quedar tobeta i sanir obrint. Vigilar amb que el greix que deixi anar no avivi les flames. En aquest punt es possible que toqui anar posant i treient la parrilla. Mentres es realitza aquest punt, es va menjant el morro calentet amb una mica de p. - Butifarra. Idem a lanterior procs. Aqu segurament les brasses estiguin una mica mes fredes i calgui regenerar-les. Les butis tambe es fan volta i volta fins que estiguin daurades. Mentrestant, es delecta amb p i una mica de vinet la bofera i el xori. - Arriba lhora de la carn, prviament salada. Hi posem les xuletes de cabrit, tant de costellam com de paletilla. Aqu ja anir be que el poder calorfic de les brasses no estigui al seu punt lgit ja que la carn es fa molt ms rpid que tot el que sha preparat fins ara (la carn es molt fcil que sens torri de fora o sens quedi seca si hi ha massa temperatura. Una bona temperatura per la carn es poder apropar la m a un pam de les brasses i notar molta calor pero la pots aguantar 2-3 segons sense que set caigui una llgrima). Es bo que es vagi fent lentament, daurant-se i donant-li la volta. Un bon marcador es veure si podem estar couent la carn sobre les brasses durant uns 10 min. Mentres es vigila la carn, assaborim les butis amb lall i oli (recomanable si alg amb traa el porta fet desde casa). I finalment, la carn es treu de la parrilla per ser inmediatament menjada (la resta de menjar com les butis, xori, bofera.te un major poder calorfic i aguanta mes lescalfor dins duna olla tapada. La carn de seguida es refreda). Les brasses restants saprofiten per escalfar una mica de llet en el tetrabrick pel cafet final (caf portat en un termo). Tamb es aconsellable acompanyar el caf amb unes bones postres doles i uns licors. Bon profit!

Osti nena! Si sembla que fos ahir que entraves per la porta del 206. Justament aquesta mateixa setmana de assaigs ho hem comentat...entraves poc abans de que jo defenses la tesis all a finals de 2005...Juas! Jo sempre mhi he assegut aqu, al 206, per tu deu ni do de les voltes i labs que has trepitjat! Des de la cova de J.Juli fins lultima etapa al 209a. Al final set anyets que les hem passat una mica de tots colors per al final estic molt i molt content que les coses estiguin com estan ara, amb tu com a Doctora, amb lexperincia de Zurich que tan sha lluitat i amb una molt bona amistat que queda al 206. Ja saps que ests dins del selecte grup de les Belles Glories ara ja com a doctora, com no calia esperar-se duna altra forma, i que el formen gent tant maca com especial daquells anys daurats del lab, on amb prou feines rem 7 persones entre els dos grups. Ara toca el teu torn de partir, i hi deixes aqu un grup amb molta mes gent, que tamb els has disfrutat. Res mes em queda que desitjar-te molta sort en la nova aventura, que de ben segur la tindreu!! I ja saps on queda el Csic per alguna visita furtiva, que el Versalles sempre romandr amb el seu encant i que les Belles Glories seguirem sent el que som: simplement Genials! Un pet ben gran guapa!