Anda di halaman 1dari 116

QUADERN DACTIVITATS COMPLEMENTRIES

QUADERN DACTIVITATS COMPLEMENTR

C FITXA 2
Nom: Data:

U N I TAT 1

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 Fes totes les paraules que puguis combinant les sllabes daquest requadre. Pots repetir una sllaba tantes vegades com vulguis. Procura fer paraules que tinguin un nombre de sllabes diferent. mos ven sa ca so di pe co got pi pa po te na ve gat ta ta la ga ba da tu lo llo ma ra

2 Classifica les paraules que has trobat en lactivitat anterior en la graella segent: monosllabes 1 sllaba 2 sllabes mos-ca polisllabes 3 sllabes ms de 3 sllabes

3 Fes memria i completa:

QUAC

Una sllaba s Segons el nombre de sllabes, les paraules es poden classificar en: bisllabes: trisllabes: tetrasllabes: 5 : tenen una sllaba. : tenen ms duna sllaba.

C FITXA 2
Nom: Data:

U N I TAT 1

4 A totes les paraules que segueixen els ha caigut laccent. Posal a cadascuna, segons calgui: maquina vuite camio capita util cantare arros helicopter cami tambe Alicia neixer cafe tecnic proxim rapida clixe aixo frances bustia

5 Ara classifica les paraules de lactivitat anterior en el quadre segent: paraules agudes amb accent 1 sllaba sense accent paraules planes amb accent sense accent paraules esdrixoles amb accent sense accent

6 Posa accent a les paraules segents, si cal: sac peo pau alzina historia llapis xiscle anima domino sindria gripau llenol musica harmonios Llatzer cogombre cultural albades boti cantir pesol matematiques

QUAC

necesser melons

7 Ara accentua aquestes paraules, segons el so de la vocal tnica: melo curios ximpanze illogic calabos sere dese pure victoria bolit petal intrepid medic tambe creixer tragic

C FITXA 3
Nom: Data:

U N I TAT 1

ESTUDIEM LA LLENGUA
1 Escriu una oraci amb cada parella de paraules que et donem: una s el nucli del SN i laltra, del SV. nucli del SN: peixos oraci: nucli del SV: mengen

nucli del SN: fornera oraci:

nucli del SV: fa

nucli del SN: despertadors oraci:

nucli del SV: sonaran

nucli del SN: amics oraci:

nucli del SV: explicaven

2 Canvia el nucli dels SN de les oracions segents per un altre que tamb hi vagi b: Les escales de lescola tenen un color marrons.

Unes noies del poble del costat han organitzat un grup de teatre.

Els dentistes treballen a la clnica nova.

QUAC

3 Canvia els nuclis dels SV segents per uns altres que tamb hi vagin b: Els astronautes arribaran a la Lluna dem.

Cap fotocopiadora de loficina funciona com la nova.

El rellotge del campanar sona com un tambor.

C FITXA 4
Nom: Data:

U N I TAT 1

APRENEM VOCABULARI
1 Relaciona cada definici amb el mot definit i fes una frase amb cadascun. Qualsevol tipus de ninot que una persona amagada fa moure i parlar per representar una obra de teatre.

gronxador

tamboret

Seient sense braos ni respatller per a una sola persona.

xufla

Seient penjat de dues cordes o cadires que permeten que es pugui moure endavant i endarrere.

titella

Tubercle petit comestible, de sabor dol, marr per fora i blanc per dins a partir del qual es fa lorxata.

2 A partir de les fotos, corregeix aquestes definicions i digues quina paraula es defineix en cada cas: a Recipient de metall o de fusta que es fa servir en els laboratoris de qumica. Generalment sn de forma quadrada i tenen el coll curt. b Filferro o cinta per on cremen les espelmes i els canelobres. c Flor comestible, de la mida duna oliva, de color blau i sabor dol.

QUAC

R FITXA 5
Nom: Data:

U N I TAT 1

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 Separa en sllabes les paraules segents i classifica-les segons la graella de ms avall: supermercat oli aspiradora pltan endevinalla pa globus armari nou matoll gripau airejar furgoneta cadira ull dof autobs taxi avs escol xocolateria grup

monosllabes

bisllabes

trisllabes

polisllabes

QUAC

R FITXA 6
Nom: Data:

U N I TAT 1

ESTUDIEM LA LLENGUA
1 Els subjectes i predicats de les oracions segents shan barrejat. Destria-les i torna-les a escriure de forma que les oracions siguin correctes. El veterinari de la zona // visitaven ahir els animals de les granges. Els veterinaris de la zona // visitar dem els animals de les granges. La infermera de la clnica // posen una injecci al malalt. Les infermeres de la clnica // posava injeccions als malalts.

2 Inventa una oraci amb cadascun dels noms i dels verbs que et donem: dibuixant trens nevera periodista poema cuineres pinta paren conserva escriu descriu netegen . . . . . .

3 Inventat un altre subjecte o predicat per a les oracions anteriors: pinta . . . . . .

QUAC

paren conserva escriu descriu netegen

10

R FITXA 7
Nom: Data:

U N I TAT 1

APRENEM VOCABULARI
1 Amb lajut dun diccionari, relaciona els sinnims de les dues columnes: encantador captaire empipar buscar compartir repartir cercar traut encisador prdua molestar pidolaire lluny

desaparici destre remot

Quin tipus de diccionari has fet servir? 2 Amb lajut dun diccionari, relaciona cada frase feta amb el seu significat: Anar com una seda. Cremar-se les celles. sser dur dorella. Muntar un ciri. Fer-la petar. Ignorar alguna cosa. Conversar. Provocar un aldarull. Esforar-se molt. Trobar la soluci a un problema. Anar perfectament. No sentir-hi b. Expressar respecte. Estudiar molt.

QUAC

Estar in albis. Obrir-se el cel. Rompres lesquena. Treures el barret.

Quin tipus de diccionari has hagut dutilitzar? 11

A FITXA 8
Nom: Data:

U N I TAT 1

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 Llegeix amb atenci aquests poemes:

La Margarida Sc petita i sc gentil: sempre arribo al mes dabril. Pels pradells em trobaran, tot just trec el cap brillant. Mhe posat, noms per joc, un capell que s blanc i groc. Missenyora: quan passeu, mireu b dessota el peu, que no hi hagi, tot dolor, el meu tendre caparr, perqu sempre vaig dient: ja han fugit el fred i el vent MARI MANENT

Diumenge Qui no tinga en la finestra dos testos de flors germans, un ocell dins una gbia, i un cor ben enamorat, no sap el que s benaurana ni podr saber-ho mai. I a fe us dic que es bella cosa el diumenge al desvetllar-se, veure en les flors de la rosada, sentir locell refilar i, per gaudir-lo amb lestimada, un jorn de festa al davant: amb lestimada que us espera abocada al finestral amb el vestit dels diumenges que s aquell de colors clars. JOAN MARAGALL (adaptat)

2 Subratlla la vocal tnica de cada paraula dels poemes anteriors. Desprs completan la graella: agudes planes esdrixoles

QUAC
12

A FITXA 8
Nom: Data:

U N I TAT 1

3 Pensa i completa aquesta graella:

agudes

planes

esdrixoles

noms danimal

noms dobjecte

noms de menjar

noms de poblaci

4 Llegeix de nou la lectura i classifica les paraules amb accent segons aquesta graella: agudes pas planes moltssim esdrixoles tpica

QUAC

13

A FITXA 9
Nom: Data:

U N I TAT 1

ESTUDIEM LA LLENGUA
1 Qu s una oraci? Consulta el llibre i intenta definir-la amb les teves paraules:

2 Separa el SN subjecte i el SV predicat de les oracions segents i subratllan els nuclis. Els ventiladors nous del magatzem funcionen amb corrent elctric. Aquells venedors de roba de colleccions de temporades passades tenen ofertes molt interessants. Les meves venes juguen al parxs al menjador de casa seva amb tota una colla damics. Els pantalons verds de la temporada passada combinen molt b amb la camisa arrugada de la meva germana. El museu dhistria de la meva ciutat organitza una exposici sobre les restes arqueolgiques trobades lany passat. Els meus pares mhan regalat un puzle gegant pel meu aniversari. 3 Aquestes expressions no sn oracions: corregeix-les perqu ho siguin i torna-les a escriure: El cigne neden per lestany.

Els trens de rodalies.

El consultar paraules les serveix per significat de diccionari el.

QUAC
14

El rentavaixelles de la vena.

El Rafel i la Lena retallars ninots de paper.

La paisatges exposici fet una de fotgrafa ha.

A F I T X A 10
Nom: Data:

U N I TAT 1

APRENEM VOCABULARI
1 Joc del diccionari Feu grups de 5 persones. Cada grup ha de buscar cinc definicions i escriure-les en un full. A continuaci, un membre dun grup llegeix una definici amb lobjectiu que alg dun altre grup esbrini qu sha definit. Com a pista, podeu dir la lletra inicial. Si els costa dencertar-ho, els podeu dir quantes lletres t, a quin camp semntic pertany, etc. El grup que lencerta sanota un punt i guanya lequip que naconsegueix ms. ex. (amb la lletra g) Mamfer carnisser domstic, digitrgrad, dungles retrctils i pelatge seds. ( tag )

2 Busca en un diccionari de frases fetes el significat daquestes: Estirar ms el bra que la mniga. Guanyar-se el cel. Passar larada davant els bous. Tenir el paladar fi. Somiar truites. Posar-se pedres al fetge. Anar llat. Veures el llaut.

QUAC

15

A F I T X A 11
Nom: Data:

U N I TAT 1

ESCRIVIM
1 Escull una de les propostes que et presentem i, a partir de les pistes, inventat una narraci fantstica. Escriu-la seguint lesquema de presentaci, nus i desenlla que ja coneixes. proposta a Protagonistes: Matilde i Alcia, dues bessones de 12 anys i els seus cosins Xavi i Quim, de 14 anys, tots quadre aficionats a la pintura. Pas on t lloc la histria: Portigual Temps: indeterminat, ms o menys en la data actual. Perqu: assisteixen a un concurs per pintar una escena del port. Els cientfics han exposat la seva teoria: els bessons pinten els mateixos detalls i en el mateix ordre. Per aix, en un interval de temps determinat, cada parella de bessons haur de pintar el port, per veure si aquesta teoria s certa o no. proposta b Protagonistes: Brogit, un gos policia i el seu ensinistrador, el Guillem. Pas on t lloc la histria: Unglaterra Temps: indeterminat, ms o menys en la data actual. Perqu: des de fa unes setmanes, en una granja dels afores se senten uns sorolls estranys, com si alg grats la terra des de sota i, aix, posa nerviosos tots els animals, que shan declarat en vaga.

Presentaci:

Nus:

QUAC
16

Desenlla:

C FITXA 1
Nom: Data:

U N I TAT 2

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 En els refranys segents no hi ha cap paraula accentuada. Posa-hi els accents que calgui i classificals segons si sn diacrtics o no. Secret de dos, es perillos; secret de tres, no val res. Aigua de gener, omple botes i graner. Deu dona garrofes a qui no les pot rosegar. Qui tot ho deixa pel net, ven la capa en temps de fred. Qui es menja la carn que rosegui els ossos. En una discussio, qui calla primer es de bona familia. Mata el porc pel gener, si vols que es conservi be. accent segons les regles Preso i llit son prova damic. Al que es passat, loblit. Qui llengua te a Roma va. Menys parlar i mes actuar. Cada casa es un mon. Pages lluner omple poc el graner. Vols coneixer el gener? Mira lametller. accent diacrtic

QUAC

2 A cada una de les frases segents hi ha una paraula que ha de portar diresi. Collocal on calgui: El gat t una oida molt fina. Aquella noia portava un paraigues molt estrafolari. El paisos del nord dEuropa sn els que tenen un nivell de vida millor. La nostra veina juga a cartes amb el meu cos. Al zoo de Barcelona es va trobar un pingui a la gbia dels elefants.

17

C FITXA 1
Nom: Data:

U N I TAT 2

3 En aquesta sopa de lletres hi ha 10 paraules amb diftong. Troba-les, escriu-les a sota i separa-les en sllabes. R T P U O R B S L L E V U I T P O I L L I A G F R E I M A E N E R U O R U P U N A C T I I U A L N G T A U R O A D A A U P E U M P B O T N A

4 Fes una frase amb cadascuna de les paraules anteriors.

QUAC
18

C FITXA 2
Nom: Data:

U N I TAT 2

ESTUDIEM LA LLENGUA
1 Escriu diferents determinants davant de cada nom: / / / / / / / / / / / / / pilotes / rius / llanterna / msic

2 Inventat complements del nom (CN) per complementar els noms segents: El dia Aquella tramuntana Dos pastissos Aquesta revista Els teus vens 3 Analitza els SN que tens a continuaci i subratlla cada element dun color diferent, seguint lexemple: Exemple: La cadira de boga
Det Nom CN

Els nostres viatges de lestiu. Aquelles idees genials. Cada mat plujs.

QUAC

Tots els projectes dels joves. Aquestes flors oloroses del jard. Algunes cases deshabitades. Laigua del riu.

19

C FITXA 3
Nom: Data:

U N I TAT 2

APRENEM VOCABULARI
1 Subratlla els lexemes de les famlies de paraules segents, i encercla tamb els morfemes derivatius els prefixos (en blau) i els sufixos (en vermell): fumera, fumerol, fumejant, fum, fumeral, fumall, fumador. camisera, escamisar, camiseria, camisa, escamisada. desarrelar, arrelament, arrel, desarrelat, arrelat, desarrelament. penjoll, penja-robes, penjar, repenjar, penjador, penjads, despenjar, penjada. 2 Amb lajut del diccionari, busca paraules derivades de dent.

3 Escriu una oraci amb cada una de les paraules derivades de dent que has trobat.

QUAC
20

4 Amb lajut del diccionari, busca una famlia de paraules, indica quina s la primitiva i subratlla el lexema de les derivades.

R FITXA 5
Nom: Data:

U N I TAT 2

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 Completa: ms-mes El t-te sn-son nt-net El meu dna-dona s-os L es va menjar tot el dinar menys l del conill. el formatge a la meva . s el que va ms . uns avorrits, tot el dia tenen . , agafa els diners i paga el que he pres. doctubre s quan bolets vaig trobar.

2 Subratlla les paraules que tenen diftong i encerclal:

QUAC

dijou s cincia histria poema camioner

noia beina guant rebaixa curis

via canoa bou avi viol

suau quatre riure bonsai eixugar

dieta trencanous mensual suar oce

vena guiser boira mai guitarra

tia lle diari cuina persiana

22

R FITXA 6
Nom: Data:

U N I TAT 2

ESTUDIEM LA LLENGUA
1 Subratlla tots els noms que trobis en el fragment segent:

LAlcia i en Pere estaven molt contents perqu a la fi els seus pares els havien comprat un gos. Lalegria que sentien la mostraven fent crits i bots. Lanimal estava tan espantat que es va quedar en un rac del llit que li havien preparat els nens.

2 Escriu els noms del text anterior i subratllan els determinants que els acompanyen. LAlcia i en Pere

3 Completa els SN anteriors amb algun CN: L Alcia i en Pere del pis de sota
Det N Det N CN

QUAC

23

R FITXA 7
Nom: Data:

U N I TAT 2

APRENEM VOCABULARI
1 Classifica totes les paraules que puguis de les que hi ha a continuaci segons a la famlia de paraules a qu pertanyen: forn, natura o cap.

fornada, caparra, naturalesa, desnaturalitzat, natalitat, fornal, naturalitat, enfornar, capcins, fornitura, caparrada, naturisme, desenfornar, capolar, forner, naturalista, capella, caparr, forneria, nataci, caparrell, encaparrar, capalt, capbreu, forquilla

forn

natura

cap

2 Escriu les paraules que no has pogut classificar i buscan altres de la mateixa famlia.

QUAC
24

A FITXA 8
Nom: Data:

U N I TAT 2

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 Marca els diftongs que hi ha en aquest proverbis i refranys: Tot esperant que les gallines caiguessin del pal, la guineu es va morir de fam. A la taula den Bernat, qui no hi s, no hi s comptat.

A lhivern boirina, i neu per vena. Quan tothom lloava la cua del pa, els ocells van cridar: mireu-li les potes i escolteu-li la veu.

Panxa plena fa bullcia, panxa buida fa malcia.

De diners i de bondat, la meitat de la meitat.

El llop sempre caa lluny del seu cau.

Qui mha lloat ms que no calia, o mha enganyat o enganyar-me volia.

Moltes candeles fan un ciri pasqual.

2 En aquesta sopa de lletres hi ha 10 paraules que han de dur diresi. Busca-les i escriu-les:

P A

I P C R P Q R L E G

N R E A J D L R T J

G A W I B E O R R L

U U H M N I Z A A A

I L I G N T B P I S

R X U A L S G J D I

T E V S I N K H O U

S M V E I N A Q R L

O I T S E U Q L B L 25

QUAC

S Q U E S T A H

A FITXA 9
Nom: Data:

U N I TAT 2

ESTUDIEM LA LLENGUA
1 Llegeix el text segent i subratllan tots els SN que hi trobis. Desprs, tornals a escriure i analitzan els components.

Va buscar a la butxaca i va treuren una bossa de monedes dor que, desprs, em va oferir. Per sort, no va veure com queia a la butaca i agafava un mocador per eixugar-me la cara. Havia estat un dia ben estrany i em moria de ganes de relaxar-me en una banyera plena daigua calenta i bombolles (havia trobat unes sals de bany magnfiques a larmari de pocions de la fada). BRUCE LANSKY, Lajudanta de la fada dins Noies en acci

La butxaca
Det N

2 A partir dels nuclis dels SN anteriors, canvia els determinants i els complements del nom i forma altres SN.

QUAC
26

A F I T X A 10
Nom: Data:

U N I TAT 2

APRENEM VOCABULARI
1 Forma paraules derivades a partir de la combinaci dels prefixos, lexemes i sufixos que tens a continuaci i emplena la graella de ms avall amb el major nombre de paraules possible. prefixos condesextrainreperpostpresemisubtransultramodern portar quiet msic ferro ciutat equip nul exacte sec pruna pasts lexemes educar illa cultura viure penjar lligar ordinari pluja grau visi fang mquina sufixos -, -ana -al -ar -at, -ada -enc, -enca -er, -era -eria -ic, -ica -ista -itud -itzar -s, -osa

prefix + lexema

lexema + sufix

lexema + sufix + sufix

prefix + lexema + sufix

QUAC

2 Escriu una oraci amb cinc de les paraules derivades que acabes de formar.

27

A F I T X A 11
Nom: Data:

U N I TAT 2

ESCRIVIM
1 Llegeix el text segent en qu es descriu una habitaci. Desprs, descriu la teva habitaci. Pensa en tots els detalls: el color de les parets, els mobles, les finestres que hi ha, etc.

Tota lhabitaci era color de rosa. Menys el sostre i un llum, que eren blaus. I hi havia un munt de coses. No les coses velles, ni les parts del tractor ni les canyes de pescar ni els esqus ni el tocadiscs ni el cmping gas ni les caixes de pomes que hi havia abans. Coses noves. Un bressol decorat amb conillets que dormen i una taula per canviar bebs amb coales vergonyosos i una manta plena de dofins juganers i cortines amb sarigues simptiques i un llum pllid infestat de llangardaixos goanna felios de la vida. Qu et sembla? ha dit el pare amb un somriure. Esperem que aprovis lhabitaci per al teu nou germ o nova germana ha dit la senyoreta Dunning amb un somriure. MORRIS GLEITZMAN, Bocamolla

QUAC
28

C FITXA 2
Nom: Data:

U N I TAT 3

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 Recorda la definici de paraules homfones i torna-la a escriure:

2 Completa les oracions amb la paraula homfona que correspongui. amb/em, tan/tant, quan/quant, bocal/bucal, blid/ blit, hostatge/ostatge Ens ho passem b durant les vacances! pentinar com un pallasso. sab.

Aquesta taca es pot treure temps sense veurens! ho penso mesgarrifo.

Espero que no plogui Guarda els bombons en el L Avui hem jugat a L

com ahir. .

va ser alliberat per la policia grcies a la collaboraci ciutadana. amb unes peces de fusta noves. daquesta setmana ha estat de 128 persones. La setmana que ve es preveu

hostatjar-ne 50 ms. Dem anir al dentista perqu em faci una neteja El .

ha fet un avanament molt emocionant durant la cursa.

QUAC
30

3 Les parelles de paraules que tens a continuaci sn homfones. Escriu una frase amb cadascuna. Si et cal, consulta un diccionari. acte: acta: buit: vuit: maa: massa:

C FITXA 3
Nom: Data:

U N I TAT 3

ESTUDIEM LA LLENGUA
1 Digues quins tipus de CN coneixes i posa un exemple de cada per acompanyar cada un dels noms segents. Les galledes El cotxe Aquests ventiladors Aquella impressora Unes galledes Aquest cotxe Els ventiladors La impressora

2 Analitza els SN subjecte de les oracions segents, seguint els passos que has vist en el llibre de text. Aquell cotxe potent, blau fosc i elegant sempre est aparcat al meu carrer. Lltima idea publicitria del meu pare sortir en un anunci de televisi. Tots aquells cromos de llbum dels herois del cmic em porten molts records. El despertador vermell i antic de la Merc sona estrepitosament. 3 Completa els SN segents amb diversos CN i desprs analitzals. En Joan

La meva ensamada

Aquelles pomes

QUAC

Els cangurs

La flor

31

C FITXA 4
Nom: Data:

U N I TAT 3

APRENEM VOCABULARI
1 Busca en la sopa de lletres de ms avall: els sinnims de: agrcola bo gresca precipici salvatge els antnims de: apagar bo ocupar unir til

X I V A R R I T T X F

D N V L D I E S M C J

S U D L H Q Z E N P L

A T E H M P W A P L U

Q I S N R W R Q L M

R L O E S R X V Q A Q

I L C C A X S O T I F

N B U B S J G H D E E

U R P U Q L F O O N R

S R A A V B L M M C E

E Q R B C E M V T E S

D M X Z N E O Z I N T

Q N B T M A E L P D E

P R O F I T O S U R C

P S P I R A R G A E C

QUAC
32

2 Fes una frase amb cinc de les paraules que has trobat en la sopa de lletres.

R FITXA 6
Nom: Data:

U N I TAT 3

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 Quina daquestes propostes defineix les paraules homfones: Sn grups de paraules que sescriuen i es pronuncien igual i que volen dir el mateix. Sn paraules que no sescriuen igual, per que tenen el mateix significat. Sn dues o ms paraules que sonen igual, per que sescriuen diferents i tamb tenen significats diferents. 2 En aquesta sopa de lletres hi ha 10 paraules homfones. Troba-les i utilitza-les per completar les frases de sota.

T E U L A D A

A M E N A R M

U A M T U C T

L N E L E A I

A A R C C B U

D R C R S L N

A D A L L O C

G M T A Z A A

T I D R G L

C A S S A L A

Tota la Al meu germ li agrada molt He Passam la

sha aixecat per aplaudir els cuiners del restaurant. .

les pellcules que em ve de gust anar a veure. perqu he descudellar el brou. a primera hora.

QUAC

Si vols trobar peix fresc, has danar al He fet una Han caigut algunes teules de la Els gossos de La meva mare ha fet una El pastor va

al llibre que em vas regalar i sembla molt interessant. de la masia on estiuegem. sn molt veloos. de pasta. el ramat fins a la muntanya.

34

R FITXA 7
Nom: Data:

U N I TAT 3

ESTUDIEM LA LLENGUA
1 Construeix sintagmes nominals (SN) amb els elements que et donem. Recorda que han de concordar entre si. Si et cal, abans de fer aquesta activitat, repassa el que diu el teu llibre de text. DET La nostra Aquells Alguns Les Laltre Cada NOMS vestit anells vena llegendes fotografia ordinadors CN de loficina de la nostra escala daurats vermell populars del vaixell

2 Completa els SN de lactivitat 1 amb CN que siguin dun altre tipus (si s adjectiu, que sigui SPrep i a la inversa).

QUAC

35

R FITXA 8
Nom: Data:

U N I TAT 3

APRENEM VOCABULARI
1 Cada srie de paraules de lesquerra s sinnima duna paraula de la dreta. Relaciona-les. precipici, barranc, timba, fondalada baralla abisme acabar abundncia arrencar bogeria aspre

abundor, quantitat, exuberncia, fecunditat finalitzar, concloure, ultimar, enllestir treure, extreure, desarrelar, estirar rugs, arrugat, desigual, rasps renyina, disputa, altercat, lluita follia, demncia, grilladura, esbojarrament

2 Substitueix les paraules destacades per antnims: Aquesta camisa em va molt estreta ( ). ). ).

El cam que vam haver de fer per arribar a lermita era molt llarg ( Mhan dit que la pell cula que vau anar a veure va ser molt divertida ( Magrada lolor de la terra humida ( La sopa era dola ( ). ) perqu hi faltava (

) sal.

3 Substitueix les paraules destacades per sinnims: Han concedit ( El gos va fer un xiscle ( Caminarem xino-xano ( els companys i companyes de lesplai. ) un premi a la nostra escola. ) quan es va clava un vidre a la pota. ) fins que arribem a la plaa on hem quedat amb

QUAC

El palau que sortia al catleg era molt sumptus ( El soroll dels mosquits s molt molest ( Si actues de manera impulsiva ( que tequivoquis. ). ) s ms fcil (

).

36

A FITXA 9
Nom: Data:

U N I TAT 3

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 Identifica les parelles de paraules que hi ha en les oracions segents, encercla-les i digues quines sn homfones i quines no. Raona-ho. El cami que transportava bales de palla sha aturat davant els nens que jugaven a bales. El vel de la nvia era tan llarg com el bel de lovella que hem sentit tot el mat! Mentre seia al banc del parc, he vist com atracaven el banc. l cal s el nom de la llengua dels gitanos, per el que jo tinc ara s molta calor. He deixat les claus del cotxe vora els claus i el martell que mhe demportar aquesta tarda. El meu ve s molt sensat perqu est censat all on viu.

Sn homfones:

2 Pensa quina paraula pot ser lhomfona de cadascuna daquestes i fes una frase amb cadascuna: ex. sent (verb sentir) / cent (numeral) La Llcia diu que no hi sent gaire b. La impressora mha costat cent euros.

celler /

QUAC

bosc /

escol /

37

A F I T X A 10
Nom: Data:

U N I TAT 3

ESTUDIEM LA LLENGUA
1 Escriu SN seguint les frmules que segueixen: Det Aquell Det Nom (masc. sing.) cavall Nom (fem. sing.) CN (Adj) velo CN (S prep) SN Aquell cavall velo SN

Det

Nom (masc. pl.)

CN (Adj)

SN

Det

Nom (fem. pl.)

CN (Adj)

CN (S prep)

SN

Det

Nom (masc. sing.)

CN (SPrep)

SN

Det

Nom (fem. sing.)

CN (Adj)

SN

Det

Nom (masc. pl.)

CN (SPrep)

SN

QUAC

Det

Nom (fem. pl.)

CN (Adj)

SN

Det

Nom (masc. sing.)

CN ()

CN ()

SN

Det

Nom (fem. pl.)

CN ()

CN ()

SN

38

A F I T X A 11
Nom: Data:

U N I TAT 3

APRENEM VOCABULARI
1 Busca en el text segent paraules sinnimes de les que et donem a continuaci. Tingues en compte en que els verbs sn en infinitiu i els noms i adjectius sense flexi ni de gnere ni de nombre. 1. idear 7. pintar 8. valus 9. feixuc 10. rpid 11. utilitzar

2. complicat) 3. manera 4. illustrat 5. persona 6. errar-se

12. lentament

Histria de lescriptura Lescriptura no sempre ha existit. Sinvent vers lany 3300 abans de Crist. Fins aleshores, la gent havia de confiar en la memria per recordar-ho tot. Per, de vegades, resultava difcil comptar els ramats i les collites o calcular els intercanvis sense equivocar-se. La necessitat descriure es va anar imposant de mica en mica. Cap lany 3300 abans de Crist, a Mesopotmia, els pastors idearen un sistema per comptar els ramats. Empraven pedretes o unes peces dargila que sovint tenien forma de bola: els calculi. Cadascuna representava un animal. b afegir ms Aniria Amb el temps, els pastors van activitats a emprar tauletes dargila en les quals dibuixaven pictocomenar per acabar domplir la pgigrames. Per hi havia paraules difcils de representar, com ara la paraula por. Llavors els pastors na inventaren dibuixos que representaven sons. En certa manera eren com endevinalles. De mica en mica, els dibuixos de les paraules es convertiren en signes geomtrics que es traaven ms de pressa. Noms els homes cultes, els escribes, sabien llegir-los i escriurels. Els textos importants es gravaven en tauletes grosses i pesant que els escribes conservaven en les biblioteques. Lescriptura egpcia aparegu vers lany 3200 abans de Crist, poc desprs de la mesopotmica. Per, ja des de la seva creaci, el jeroglfic fou una escriptura molt perfeccionada. Reporter Doc, nm. 53

QUAC

39

C FITXA 2
Nom: Data:

U N I TAT 4

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 Classifica les paraules segents segons el so de lessa. Desprs completa les normes de sota. msica, consell, onze, ocell, zebra, classe, resum, calat, visita, anglesa, missi, feli, cella, cassola, grisa, dola, bra, insecte, can, salobre, colze, estruos

tenen so dessa sorda

tenen so dessa sonora

Per escriure el so de la essa sorda fem servir les grafies: Per escriure el so de la essa sonora fem servir les grafies:

2 Completa aquestes paraules amb la grafia que convingui, tenint en compte que totes tenen el so dessa sorda: nece bre ari ol ador ntims na en in ma i enyar ecte a di pr abte ec opa enyal ro pi ta a arra a iutat pla uro egell etanta a

QUAC

ca

3 Completa aquestes paraules amb la grafia que convingui, tenint en compte que totes tenen el so dessa sonora: al ina e os a bru ro vi ro a er ita ada sen tret cami ill co ero ina a page on col cau e e a 41 a

cator ga bri

ebra e a

sorpre sal e

C FITXA 3
Nom: Data:

U N I TAT 4

ESTUDIEM LA LLENGUA
1 Completa les frases segents amb els determinants que creguis convenients: Em vnen ms de gust No agafis el cargols amb suc que quadern, agafa els cotxes sn diferents. No nhi ha dia del aniversari bufar bolgraf gruixut com el de dia. olives. cargols amb spia.

quadern de la Rita. digual. espelmes. germana.

Magrada escriure amb

Em va agradar ms el conte que ens vas explicar Perqu Sobre amanida sigui bona, shi han de posar germ petit va a taula hi ha amiga de tieta t guarderia.

llibres que em vas demanar. gossos i periquitos.

2 Classifica els determinants que tens a continuaci: algunes, un munt de, nostres, tercer, gaires, tot, teves, aquells, seva, segon, un, molts, dotzena, aquest, cada un, els, mitja, centsima, seu, cap, la, cinc, el

article

demostratiu

possessiu

numeral

quantitatiu

indefinit

QUAC
42

3 Inventat una oraci amb cinc dels determinants anteriors:

C FITXA 4
Nom: Data:

U N I TAT 4

APRENEM VOCABULARI
1 Escriu una oraci per a cadascun dels significats de les paraules polismiques segents: bess, castell, castanya, cord, cola, salsa, tall

QUAC

2 A partir de la definici de polismia, esbrina quina de les paraules segents no ho s i justifica la teva opini.

pmpol

rinitis

cap

gafet

43

R FITXA 5
Nom: Data:

U N I TAT 4

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 Classifica les paraules segents segons que tinguin el so dessa sorda o dessa sonora: quinze, savi, casa, sabata, pinzell, cervesa, cirera, sal, cos, bicicleta, museu, calze, televisor, cosa, plaa, tros, cal, consell, crvol, zona, enzim, msica, llenol, classe

tenen so dessa sorda

tenen so dessa sonora

2 A partir dels exemples anteriors, completa quan has dutilitzar cada grafia: s sorda a Quan trobem la essa sorda a comenament de paraula, utilitzem les grafies i . Exemples: b Quan trobem la essa sorda entre vocals, utilitzem la grafia . Exemple: . Tamb podem trobar la . Exemples: c Quan trobem la essa sorda entre consonant i vocal, utilitzem les grafies , i . Exemples: d Quan trobem la essa sorda a final de paraula, o de sllaba seguida de consonant, utilitzem les grafies i . Exemples:

QUAC

s sonora a Quan trobem la essa sonora a comenament de paraula, utilitzem la grafia Exemples: b Quan trobem la essa sonora entre vocals, utilitzem la grafia . Exemples: c Quan trobem la essa sonora entre consonant i vocal, utilitzem la grafia . Exemples: .

44

R FITXA 6
Nom: Data:

U N I TAT 4

ESTUDIEM LA LLENGUA
1 Destria els determinants de les frases segents i classificals segons la graella de ms avall: Mira el cotxe que hi ha vora aquella farola. El nostre professor de piano t molta facilitat per tocar fora instruments. Les sabates que porto sn noves, per a larmari tinc una dotzena de parells vells. Hi ha moltes persones que fan cua per entrar a aquest teatre. No agafis el teu paraiges; noms cauen algunes gotes. A la nostra classe hi ha moltes noies que porten faldilles. El meu oncle va pintar aquells quadres. Hi ha hagut unes quantes senyores que han comprat conills. El primer noi de la fila s el meu germ. No hem pogut agafar gaires cargols perqu hi havia molt poca humitat. Cada un dels nois i noies de la classe ha de portar tres globus per a la festa.

articles

demostratius

possessius

numerals

indefinits

QUAC

45

R FITXA 7
Nom: Data:

U N I TAT 4

APRENEM VOCABULARI
1 Busca en el diccionari els diversos significats de la paraula nota i copials: 1

2 Escriu una frase per a cada significat dels que has copiat en lactivitat anterior.

3 A quines de les definicions anteriors corresponen aquests dibuixos?

QUAC
46

A FITXA 8
Nom: Data:

U N I TAT 4

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 Escriu el nom de les paraules definides al costat de la seva definici i, desprs, busca-les en la sopa de lletres de sota. Tingues en compte que totes les paraules contenen el so dessa sorda o sonora. Substncia que es fa servir per eliminar lolor de suor: Local on es reuneix la gent per fer activitats culturals o de diversi: Aparell per reproduir les cintes enregistrades. Magnetfon: Conjunt de branquetes, fulles seques, etc., que hi ha als boscos i jardins: Planta que fa ram: Llegum de forma arrodonida i color carbassa clar: Botigues: Fi, de tacte no gens aspre: Fer una lnia damunt una superfcie: Conjunt de pedretes minscules que es desprenen de les roques i que se sol trobar a les platges:

Mamfer semblant a un cavall que t el pl clar i ratlles fosques: Lloc on hi ha molts animals diferents, sovint provinents de llocs extics, reunits perqu la gent pugui veure com sn: Arbre el fruit del qual s la gla: Fenmen en qu un astre tapa tot o una part dun altre astre: Acte dagafar velocitat per saltar un obstacle: E G M O O Z A M C E P A B R O S S A N S C L R G N D S J A O E Z A I I T E Z M D C I N C S R T E P O L N Z U A A R B F R I A I A C U R H A P X D U O A S A N N S E A S O R R A Y T I D 47

QUAC

L O C I R D Z T

A FITXA 9
Nom: Data:

U N I TAT 4

ESTUDIEM LA LLENGUA
1 Llegeix aquest text i subratllan tots els determinants que hi trobis. Desprs, escull-ne cinc de variables i escriu una frase amb cadascun, canviant-los el gnere o el nombre. Ex. algun lloc algunes vegades

Podem guardar-les en algun lloc, no ho s, per si sens acut alguna cosa va proposar en Prxedes. Per estic dacord amb en Benjam: hem dobrir la biblioteca. I llegir va manifestar la Patrcia. S, s clar van assentir tots els assistents. Llegir qu? va preguntar en Benjam. No hi ha cap llibre en aquesta biblioteca! Haurem de comprar uns quants llibres va dir en Trif. Podem portar els llibres que tinguem a casa, per comenar va dir lObdlia. Jo tinc una pila de llibres i estan tots nous. A tots els presents els passava la mateixa cosa. Alguns havien comprat un moble amb dos-cents llibres i una vaixella de regal, a terminis. Daltres tenien els llibres que cada any regalava la sucursal de lentitat bancria del poble. De tant en tant, algun llibre servia per posar-lo a la cadira perqu el nen estigus ms alt o per anivellar la pota duna taula. Serien el primer poble en tota la histria de la humanitat que havia patit una catstrofe com aquella. Tant era que desprs es repets el mateix fenmen. Qui sen recordaria del segon poble, si mai ning es recorda dels segons? El poble sompliria de periodistes, cmeres de televisi, curiosos, venedors de llibres... Tres membres del consistori, en pensar-hi, van riure per sota el nas: la vergonya quedaria compensada pels ingressos que generarien aquests turistes. Un era la mestressa de la botiga; laltre, lamo del bar, i la tercera persona era la senyora Petnia, la de la pensi. JORDI SIERRA I FABRA, La biblioteca dels llibres buits (text adaptat)

QUAC
48

A F I T X A 10
Nom: Data:

U N I TAT 4

APRENEM VOCABULARI
1 Busca en el diccionari una paraula polismica que tingui ms de tres significats diferents i fes un dibuix que representi cada significat. Desprs, per parelles, intercanvieu-vos els dibuixos perqu laltre esbrini la paraula que heu treballat.

2 Inventat frases amb els diversos significats de les dues paraules polismiques que cada parella heu treballat en lactivitat anterior.

QUAC

49

C FITXA 2
Nom: Data:

U N I TAT 5

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 Les sllabes daquestes paraules shan barrejat. Ordena-les i escriu-ne les paraules en els espais del costat: ra gi fa pet da ja tat jes ma gi fu da ja ron ta no ta gi ni g a ber al llot re ge

2 Completa aquesta graella amb lajut de les definicions que tens ms avall. c d

g b a b c d e f g e De poca edat. Fer que una cosa comenci a funcionar. Que s afectat a jugar, a fer entremaliadures. Cincia que t per estudi la Terra. Qualitat dgil. Part del cos de les plantes superiors que duu fulles. Bosc molt dens amb molts arbres, tpic dels pasos tropicals. f

3 Completa aquestes paraules amb les grafies g, j, tg o tj:

QUAC

fo pe

avelina rgola a ada inesta oaquim ulivert

pa

eure e e

ar

ornaler ent eta e imns espa elat

udici ener e e

pi mar feine fe lle u

ama inal ar e iron enda essa

mar ard

mon se

rega gara le

egant ueu itis

emec erarquia tim

farin

51

C FITXA 3
Nom: Data:

U N I TAT 5

ESTUDIEM LA LLENGUA
1 Classifica els verbs de les oracions que segueixen segons que tinguin aspecte perfet (P) o imperfet (I): forma verbal Tots vam saltar al mateix moment. Menjo pa amb melmelada. En Joan ha arribat a les deu en punt. Sovint cantava a la dutxa. Nosaltres hem vingut en tren. P I

2 Subratlla els verbs de les oracions segents i classificals segons el mode: Camina per la vorera si no vols crrer riscos innecessaris. Nosaltres agafarem lautobs a la parada que tenim davant de casa. Si jo pogus agafar el cotxe, tamb vindria amb vosaltres. Als meus pares els agradaria que estudis ms. Cada any convido alguns amics i amigues a la festa que faig per celebrar el meu aniversari. indicatiu condicional subjuntiu imperatiu

QUAC
52

C FITXA 4
Nom: Data:

U N I TAT 5

APRENEM VOCABULARI
1 Aqu tens una sopa de lletres que ens ha facilitat el Servei de meteorologia de Catalunya. Has de trobar-hi els noms del vents que bufen a Catalunya. L X A L O C M U A R V S H E T Q G O B R S H R E E S U T F J A L R I R J R T M T G A Q L A N U N L H P F R E N A O N I C U N T V X X R Z Q O A E S Q Z O U P N L D U M X J Z A L B I B R A G H T M L D B H A I O N M O V M L R M

2 Ara, consulta una enciclopdia, si et cal, i colloca els vents de la sopa de lletres en la rosa del vents:

N NO NE

QUAC

SO S

SE

53

R FITXA 5
Nom: Data:

U N I TAT 5

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 Destria, dentre les paraules del requadre, aquelles que tenen el so de gel o de platja i colloca-les en la graella de sota: projector, gat, joguina, imatge, girafa, guitarra, aritja, Jess, jugador, jersei, metge, guepard, justcia, viatge, geni, setze, gitano, salsitxa, natja, jard, gegant, geografia, joc, gimns, politja, jerarquia, girar, jaguar, japons, jota, patge, lletjor, coratge, jeroglfic, joia, gos, llotja, jove, fitxa, jubilar, judo, calitja, galeta, equipatge, guineu, gust, guerra, sutge, jungla

sona com gel

sona com platja

2 Ara copia les paraules de la graella en el requadre segent i completa el text de sota:

a Sescriuen amb g o tg

QUAC

Sescriuen amb j o tj

Davant les vocals a, o, u escrivim les grafies: Davant les vocals e, i escrivim les grafies: i

i .

54

R FITXA 5
Nom: Data:

U N I TAT 5

3 Subratlla totes les paraules daquest text que contenen el so de gel i de platja i, desprs, fes una frase amb cadascuna.

El pare exclama amb veu ronca que li puja del fons ms pregon de lestmac: Llesta? S... No!! brama tot duna la mare i remena la bossa de m. La targeta de metro! I arrenca a crrer cap a lhabitaci mentre se la sent rabida: s clar, com que sempre me nhe docupar jo, de tot! El pare es mossega la llengua per no dir una bestiesa i torna a mirar el rellotge, lagulla ms petita del qual campa frentica devorant segons. Es passa la m pels cabells i la tremolor del llavi inferior se li trasllada a una parpella. Vols afanyar-te dona de Du, que el metge tancar la consulta!! Corrents la mare remena calaixos, escorcolla butxaques, regira larmari... sense cap resultat encoratjador. Aleshores enceta unes severes investigacions fins que, dins el joiell de la bijuteria i entre uns nmeros de cecs endarrerits, descobreix la targeta de metro. Pensant Tests fent gran, Joana. Ja no et recordes don guardes les coses, torna al rebedor, aquest cop al galop. J. DE DU PRATS, Anorak (text adaptat)

QUAC

55

R FITXA 6
Nom: Data:

U N I TAT 5

ESTUDIEM LA LLENGUA
1 Subratlla el verb de cada oraci: El detectiu sospita. El nen pensa. Lactriu interpreta. El telfon vibra. El foc crema. Lascensor puja.

2 Copia les oracions anteriors, per canviant la persona i el nombre del subjecte. Has de tenir en compte que tamb haurs de canviar el verb perqu hi concordi. Fixat en lexemple: Ex. El detectiu els detectius, jo, vosaltres... (trio el subjecte que ms magradi i hi afegeixo la forma verbal que hi concordi) Per exemple: Jo sospito. // Els detectius sospiten. // Vosaltres sospiteu.

3 Tots els verbs de lactivitat 1 estan en present. Torna a copiar les mateixes oracions, per posant el verb en temps de passat i, desprs, de futur.

QUAC
56

R FITXA 7
Nom: Data:

U N I TAT 5

APRENEM VOCABULARI
1 Identifica els camps semntics a qu pertanyen les paraules segents i subratllan la intrusa, en cada cas: merla, moix, oreneta, gaveta, pins ribot, olives, bledes, carxofa, brquil

botifarra, xorio, plomada, mortadella, fuet verat, pala, orada, llu, nero fagot, llat, mall, viola, fagot caporal, panses, sndria, ram, magrana

2 Com es diu el metge o metgessa que t cura de: els ulls les dents els peus els nervis la pell la circulaci

els pulmons els ronyons

De quin camp semntic es tracta? 3 Fes una llista amb totes les paraules que se tacudin sobre els camps semntics segents. Desprs, per parelles, compareu les vostres llistes i completeu-les. mitjans de transport:

QUAC

jocs (de taula, carrer):

animals:

57

A FITXA 8
Nom: Data:

U N I TAT 5

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 En la sopa de lletres segent hi ha 10 paraules que tenen el so de gel. Troba-les. A J E V N E E T U I B S Q U O B J E C T E G I E V R T G I L R H S M J T A S G A U U A R E G L P G N L I I P G A O A O U Z E D A L Z G I P A

2 Subratlla les paraules daquest text que contenen el so de gel.

QUAC
58

Mhe fet vegetari per motius poltics! afirma amb contundncia lAnorak. A les granges de gallines noms falta el cartell de Pondre ous fa lliure Per no parlar del dopatge que pateixen les bsties de matana, pitjor que el dels futbolistes I les condicions en qu viuen? tota la seva existncia amuntegats com la gent en un vag de metro en hora punta Prou de romanos! A veure, qu menjars a partir dara? Desprs de repartir el dinar, la mare pregunta qu els sembla. Es creuen mirades furtives. CD Rom, en un genu acte de supervivncia, pren la iniciativa. Est molt bo per he reflexionat els arguments dAnorak i crec que t ra Com? xiscla la mare. La dona, desconcertadssima, es mira el seu marit que t el cap baix i juga amb els peus de porc. Lhome la mira de cua dull, agafa empenta i engega: Em sap greu, per crec que els nois tenen ra La mare, ofesa, talla un boc de peu gelatins i se lencabeix a la boca. Una minscula llgrima li cau galta avall quan dun cop sec engoleix la manduca. J. DE DU PRATS, Anorak (text adaptat)

3 Troba les paraules definides: Medicament que es fa entrar dins del cos per mitj duna agulla. Que viu en llibertat, a la natura, sense domesticar. Bosc de faigs. Estar estirar sobre el terra, en un llit, etc.

A FITXA 9
Nom: Data:

U N I TAT 5

ESTUDIEM LA LLENGUA
1 Subratlla de colors diferents el lexema i els morfemes dels verbs que hi ha en aquestes frases. Desprs analitzals segons la graella que tens ms avall. La Judit va comprar un ventall de paper. Dem portar les entrades pel teatre. El Ddac pentinava el seu gat molt sovint. Aquell home havia anat a escola amb el meu pare. Nosaltres prenem xarop dherbes per a la tos. Ells netejaran les bicicletes. Vosaltres jugueu amb la neu. Tu ho has decidit a la reuni. Vaig menjar xocolata amb ametlles. La Pilar llegeix el diari cada dia.

morfemes i caracterstiques del verb forma verbal persona va comprar 3a nombre singular temps passat aspecte perfet mode indicatiu

QUAC

2 Conjuga els temps de present, passat i futur de lindicatiu del verb ballar.

59

A F I T X A 10
Nom: Data:

U N I TAT 5

APRENEM VOCABULARI
1 Et presentem el joc dels camps semntics. Es tracta demplenar els camps semntics de la graella amb el major nombre possible de paraules, i en un temps limitat (per exemple, 5 minuts). Qui al final del temps marcat hagi escrit ms paraules s el guanyador o guanyadora. Davant els dubtes, podeu consultar el diccionari.

camps semntics vegetals oficis fenmens atmosfrics instruments musicals ocells

2 Emplena lenreixat amb les paraules definides i digues a quin camp semntic pertanyen. a Instrument per dibuixar circumferncies i prendre mides. b Instrument per tallar format per dues lmines de metall unides pel mig. c Instrument llarg i dret, rectangular i poc gruixut que serveix per traar lnies rectes o mesurar-les. d Conjunt de papers per escriure units per un costat, com un llibre. e Mquina per fer clculs i resoldre problemes matemtics. f Objecte petit que serveix per esborrar. d

QUAC

b f c

e a

60

A F I T X A 11
Nom: Data:

U N I TAT 5

ENS ORGANITZEM
1 Resumeix aquest text, seguint les indicacions que has vist en el llibre:

La llegenda diu que lany 334 aC, Alexandre el Gran visit la ciutat de Gordion, quan tot just emprenia les primeres conquestes. Els seus soldats admiraven la intelligncia i lastcia daquell jove que havia sigut educat pel filsof Aristtil i shavia convertit en un model per a tots els grecs perqu tenia una ment clara i un cos atltic. En qu penses Alexandre? deman un dels seus generals. Alexandre passej la mirada per les ribes del riu Sangrios, que banyava les muralles de la ciutat, i respongu: Penso que coneixerem molts rius cabalosos, el Tigris i lEufrates, a les terres dels sumeris, i el Nil al pas dels faraons I penso que jo dominar totes aquestes terres i tots els tresors cauran a les meves mans El general va fer un gest de sorpresa, per Alexandre continu: Jo us enriquir a vosaltres i als soldats. Ells es mereixen compartir la glria que jo guanyar El gran sacerdot del temple escoltava, somreia i movia el cap amb aire de dubte i digu que calia tenir en compte la profecia de loracle, que diu que el rei dsia ser aquell qui pugui desfer el nus de la corda que lliga el carro. Desprs dinspeccionar-lo, Alexandre va optar per tallar el nus i digu que, tanmateix, tamb podia conduir el carro amb un nus tallat. ORIOL VERGS, Tossuts i tossudes a la prehistria i a ledat antiga (text adaptat)

QUAC

61

C FITXA 2
Nom: Data:

U N I TAT 6

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 Escriu dues paraules per a cada un dels diferents sons que representa la grafia x.

2 Subratlla les paraules del text que continguin el so de xeix:

Durant una visita a un poblet molt pobre de Mxic, em vaig aturar en una botiga de rampoines i vaig agafar un diari vell i polss que havia pertangut a una noia anomenada Maria i que havia viscut per all a prop amb la seva mare. Suposo que no li far res si comparteixo la seva histria amb vosaltres. El pare de la Maria va morir quan ella era petita i, per aix, la seva mare va haver de treballar durament fent de terrissaire. Quan lvia paterna va ser massa gran i delicada per cuidar-se tota sola, va haver danar a viure amb la Maria i la seva mare. Quan a lvia Rosa li va caure un bol a terra, la mare de la Maria es va enfadar: Ets massa maldestra per menjar amb la millor vaixella que tinc.T, menja amb aquest senzill bol de fang. Lendem al vespre, a lhora de sopar, lvia Rosa va vessar el caf a la catifa, aleshores la mare va perdre els estreps, i li va preparar una taula al porxo. La Maria va anar a veure lvia per tranquillitzar-la. Em sap molt de greu com et tracta la mare. Deus estar dolguda. Per s com ajudar-te: dem al vespre, a lhora de sopar, vull que tornis a fer caure el bol una altra vegada. No tentenc va xiuxiuejar lvia Rosa. Si deixo caure el bol, la teva mare senutjar i mescridassar. Encara que senutgi, no pateixis va dir la Maria.Tot anir b, ja ho veurs.

QUAC

BRUCE LANSKY, El bol de lvia Rosa dins Noies en acci (text adaptat)

3 Acaba el conte a la teva manera, per has dutilitzar algunes paraules amb el so de ics o igz.

63

C FITXA 3
Nom: Data:

U N I TAT 6

ESTUDIEM LA LLENGUA
1 Subratlla les formes no personals que trobis en aquest text i classifica-les segons la graella de sota:

QUAC

El pare irromp a lhabitaci dels mals endreos, lltim lloc que li queda per regirar, es troba Anorak ajupit amb el telfon porttil, entre la post de planxar i una tenda dindi arnada. El noi comena a quequejar per lauricular i talla la comunicaci. Aleshores somriu com un bon nen. Ja hi tornem a ser, amb el telfon!! lesbronca lhome. Havia havia de comprovar unes dades per a lexamen Ajupit entre els trastos? He de parlar amb tu. No trucar ms, tho juro! No es tracta del telfon. Parlo del drap del balc! Quin drap? Ah, s! El drap! Protestem contra la mort indiscriminada de dofins en la pesca de la tonyina. El pare arronsa les celles. Anorak continua: Pensa que quan compres una llauna de tonyina, ests collaborant amb la matana de dofins i mira de convncer-lo per a la causa anomenant un dels herois del pare. Aix no li agradaria al comandant Cousteau Lhome, per, no est per romanos. Mira, noi, estem farts que vagis penjant draps al balc. Quan no sn els dofins, s la capa doz o els abocaments radioactius Qu diran els vens? Cal prendre conscincia daquestes coses! clama Anorak. S, per sempre ens toca prendre conscincia als del tercer primera! Aix que ja ests traient el drap! La discussi queda estroncada per uns crits que vnen del passads. El pare surt de lhabitaci i es troba la mare escridassant CD Rom. Aquest, sense fer-li cas, continua caminant flegmticament fins que desapareix pel llindar del menjador. Em sents! Que sigui lltima vegada que entres sense espolsar-te les botes a lestora! No veus que em deixes tot el terra marcat! J. DE DU PRATS, Anorak (text adaptat)

infinitiu

gerundi

participi

64

C FITXA 4
Nom: Data:

U N I TAT 6

APRENEM VOCABULARI
1 En grups de 4 persones i en un temps de 5 minuts heu dintentar de trobar tants derivats com sigui possible de cada una daquestes paraules. El grup que en trobi ms, guanya. Podeu fer servir el diccionari. Un cop acabada la primera partida, podeu triar cinc paraules ms i continuar el joc. llarg mar festa cavall dormir

2 Classifica les paraules segents segons que shagin format per mitj dun prefix o dun sufix: ultramodern, rondinaire, contraincendis, aparcament, reutilitzar, exjugador, giron, restaurador, planxador, carnissera, transportar, sabater, mestressa, internacional, precuinar, supermercat, cantaire, desfer, mariscada, intolerant

amb prefix

amb sufix

QUAC

65

R FITXA 6
Nom: Data:

U N I TAT 6

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 Emplena aquesta graella a partir de les paraules de la lectura La bici nova. so xeix (com panxa) so ics (com taxi)

2 Ara escriu algunes paraules que continguin el so de ics (gz) com examen.

3 A partir del que has vist, completa:

QUAC

a El so de xeix sescriu casos. Exemples: b El so dics (ks) sescriu sempre c El so dics (gz) sescriu sempre

darrere de . Exemples: . Exemples:

en els altres . . .

67

R FITXA 7
Nom: Data:

U N I TAT 6

ESTUDIEM LA LLENGUA
1 Destria, dentre aquestes paraules, les que sn formes no personals de verbs i desprs, classifica aquestes segons la graella de ms avall. carrer, salfumant, crrer, remor, remant, calmant, batre, quatre, pessigar, tastat, estudianta, testament, llegint, caminar, transportant, carregat, sentir, sentiment, bevent, servit, pintat

infinitiu

gerundi

participi

2 Consulta el llibre i escriu una frase utilitzant perfrasis que expressin: obligaci

QUAC
68

necessitat reiteraci

R FITXA 8
Nom: Data:

U N I TAT 6

APRENEM VOCABULARI
1 En la sopa de lletres que tens ms avall hi ha 10 mots amagats. Trobals i forma paraules derivades. Utilitza els prefixos i els sufixos segents: -eria, -itat, re-, pre-, des-, -er, -s, hiper-, inter-, -al

P T R A N Q U I L N

A W T T G H P V S Y

P R I E C C S N Q Q

E X Z U A S R A U O

R M X C N T M C W L

R E O S D L R S L M

S R I N N E N E A R

D C Q C I C C O E C

O A P R E S S E C A

L T Z N I V E Z L M

O F A B R I C A R P

R A T N E V N I Y A

paper: + -eria papereria

QUAC

69

A F I T X A 10
Nom: Data:

U N I TAT 6

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 Quants sons diferents representen les grafies x, ix? Posa exemples per a cada cas, que no siguin els del llibre.

2 Completa les paraules segents amb una x o ix. Desprs indica quin so representen en cada cas. m fa en a ampar atonada im cru e sa l iments agerat ofon ic antor te de gal ar ia a an e ova aminar i iduc

sinta ar

3 Escriu un text breu on hi hagi el mxim possible de paraules amb les grafies x i el dgraf ix.

QUAC

71

A F I T X A 11
Nom: Data:

U N I TAT 6

APRENEM VOCABULARI
1 Llegeix la llista segent en qu et presentem paraules derivades de noms dalguns personatges (reals o de ficci). Esbrina de quin nom procedeix cadascuna. aristotlic, -a budista dalini, -ana estalinista francisc, -ana freudi, -ana gaudini, -ana hamleti, -ana maquiavllic, -a marxista picassi, -ana 2 A partir dels sufixos emprats en lactivitat anterior, escriu paraules derivades:

3 Ara forma paraules derivades utilitzant els prefixos segents:

inter-, pre-, pro-, con-, sub-, des-

QUAC
72

C FITXA 2
Nom: Data:

U N I TAT 7

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 Subratlla les lletres mudes que trobis en el fragment segent:

Aquesta histria que ara comeno s, segurament, lesdeveniment ms extraordinari que he viscut en tota la meva vida i s el fet que va significar, per a la meva famlia i per a mi, un canvi ms gran. Per aix us el vull explicar, perqu en quedi memria, perqu hi ha coses que la gratitud i la fascinaci no han de voler oblidar mai. M. NGELS GARDELLA, La pell del lle

2 En aquestes oracions la grafia r muda no hi s. Posa-la on calgui: Quan anava a cal forne a busca pa, mha caigut el claue al terra. El menjado de la casa nova t molta claro, per en el rebedor fa fosco. No puc sabe com podia porta aquell abre tan pesat pel cam tan estret del bosc. 3 Torna a escriure aquest text per escriu-hi la grafia h quan calgui:

Abitants dun planeta desconegut an arribat a la Terra a bord de la seva nau espacial. O an explicat a les notcies. A estat en un poblet de Galcia.Totom est una mica espantat, san vist uns llums molt brillants als afores del poble. San sentit uns sorolls eixordadors i els omes i dones an sortit de les seves cases a corre cuita. An agut de portar una persona a lospital amb el primer veicle que an trobat. Avui ja i a anat una bona representaci de personal cientfic i membres del govern. Alg a dit que air ja va veure alguna cosa estranya.

QUAC
74

4 A part de les lletres h i r, quines altres lletres poden ser mudes? Posa dos exemples de cada.

C FITXA 3
Nom: Data:

U N I TAT 7

ESTUDIEM LA LLENGUA
1 Un error dimpremta ha fet que senganxessin totes les lletres del text segent i que desapareguessin tots els signes de puntuaci. Destria les oracions i classifica-les en copulatives i predicatives segons la funci que faci el verb.

MatildasunanenaprodigimoltintelligerntisensibleabansdecomplircincanysjahaviallegitmoltsllibreselsseuspareslatractencomsifosunanosasalescolaMatildatunspoderspsquicsextraordinaris.

oracions copulatives

oracions predicatives

2 Escriu tres frases que tinguin el verb predicatiu i tres que tinguin el verb copulatiu i analitza-les.

QUAC

75

C FITXA 4
Nom: Data:

U N I TAT 7

APRENEM VOCABULARI
1 Identifica els prefixos de les paraules segents i digues quin significat aporta en cada cas. Desprs, compara el significat de la paraula derivada amb el de la paraula original. recollir besavi analfabet descomptar inarticulat

2 Escriu paraules que signifiquin: Que una cosa no s avaluable Que una cosa no s publicable Que una cosa t aspecte de pergam Que alguna cosa no t ritme Que alg no s lleial Que alg no s discret Que no produeix dolor Fes servir els prefixos que creguis convenients i subratllals. Potser tamb et far falta escriure algun sufix, si s aix, tamb subratllal. 3 Quins prefixos utilitzes ms sovint? Posa exemples i explica quina informaci donen.

QUAC
76

4 Els prefixos poden canviar la categoria de les paraules? Explica-ho amb exemples.

R FITXA 6
Nom: Data:

U N I TAT 7

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 Subratlla les lletres mudes de les paraules segents: habitaci comprar pensant calor obrer penjador hora vehicle arbre hi ha hi havia cantar sabater volant accent llamp tomb higiene home vehicle hbil habitar salt volt camp quant tant amb clauer client

2 Corregeix les lletres mudes que facin falta i escriu les paraules corregides en la graella de ms avall. h r t igiene, veicle, ome, air, ora, erba, abilitat, ospital, i avia, otel. tambo, segu, retolado, penjado, abre, apendre, compendre, forne, claro. al, malal, asfal, mol, sal (saltar), vol (voltar), tan (quantitat), quan (quantitat).

p/b llam, cam, tom, am, trem, escam, estram. h r t p/b

QUAC

3 Escriu en els espais buits les lletres mudes que convingui: Estava malal Va vole ana i no volia p a fe endre el medicamen pel cam am . el tracto , per el seien era tan baix

un tom .

que no arribava al volan Va deixa Tota la gen A i i

les sabates al sabate que vulgui visita l

. lajuntamen una haur de passa ora bona. de fruita. pel pon .

vam talla

erba duran

avia uns retolado

s que feien olo

78

R FITXA 7
Nom: Data:

U N I TAT 7

ESTUDIEM LA LLENGUA
1 Relaciona cada grup de paraules de lesquerra amb un de la dreta de manera que formis oracions amb sentit. Desprs, escriu-les completes a sota i encercla de vermell el nucli del sintagma nominal i de blau, el nucli del sintagma verbal: La filla petita del Joan Els membres de lorfe heu trobat el penjoll de la Rosa. volem veure aquella pellcula. cuina molt b. jugava amb les nines. cantaven amb molta illusi. volien guanyar aquell partit.

El cuiner de la fonda del poble Tots els jugadors Nosaltres Vosaltres a b c d e f

2 Subratlla el nucli del predicat de les oracions segents. Marcal de color blau si s un verb copulatiu, i de vermell si s un verb predicatiu. El Xavi vol el bolgraf del seu germ. Lamiga del seu cos s concertista de viol.

QUAC

En Pau sha adormit. La revista daquesta setmana s molt interessant. Aquell senyor sembla un presidiari. El proper divendres vindrem a casa teva. La pellcula de cinema ha estat molt divertida.

79

R FITXA 8
Nom: Data:

U N I TAT 7

APRENEN VOCABULARI
1 Consulta el llibre per saber quins prefixos tenen aquestes paraules i subratllals: asimtric reimprimir atpic descarregar impossible analfabet desencantar refer incmode rellogar assenyalar infeli indirecte reedificar indigest desheretar

2 Explica la diferncia entre: baixar i abaixar senyalar i assenyalar dormir i adormir Consulta el diccionari, si et cal. 3 Escriu una oraci amb cada una de les paraules de lactivitat anterior.

QUAC
80

4 Tria quatre paraules de lactivitat 1 i escriu-les sense el prefix. Desprs fes una oraci amb cadascuna en la qual es vegi clara la diferncia de significat que hi ha entre aquestes i les paraules derivades corresponents.

A FITXA 9
Nom: Data:

U N I TAT 7

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 Quines lletres poden ser mudes? Posa exemples de cada cas.

2 Com podem saber si hem descriure una lletra muda? Explica-ho amb exemples.

3 Subratlla totes les lletres mudes daquestes oracions: Aquest mat hem passat molta calor i, per aquest motiu, ens hem assegut tranquillament a fer una orxata a la terrassa dun bar. No s quant em va costar aquest retolador, per justament avui se mha acabat el que em vas regalar. Sort que tenia aquest! Sha posat malalt i li han prohibit de prendre caf. 4 Corregeix aquestes oracions, hi falten totes les lletres mudes: Volia ana a lagrupamen, per feia tanta calo a livernacle que es va mareja tan que no va pode sorti de casa.

QUAC

Ai van di que amb la mor del Rober, aquet poble de la vall quedar desabitat, s a dir, no i viur ning.

La millo ora per talla lerba s quan fosqueja, perqu no fa sol ni tanta calo.

81

A F I T X A 10
Nom: Data:

U N I TAT 7

ESTUDIEM LA LLENGUA
1 Identifica els verbs atributius (A) i els predicatius (P) de les frases segents. Fixat en lexemple: Laigua del pou no s potable.
A

La Raquel sembla preocupada. Els organitzadors de la festa estaven contents. La confessi del lladre semblava sincera. Ens va servir laigua amb glaons. Vam comprar formatge de bola.

Les ovelles del Pere estan malaltes. La Marina sha despertat aviat. Hem trobat molts rovellons. Aquesta serp s verinosa.

2 Copia el text segent i treu tots els subjectes que puguis (deixals ellptics sobreentesos sempre que es pugui).

Tenim tres armaris plens dabrics. En un dels armaris tots els abrics que hi ha sn de color verd; en laltre armari sn de color vermell i en lltim armari els abrics estan barrejats: hi ha abrics verds i abrics vermells. Cada armari porta un cartell en qu se nanuncia el contingut. El cartell de cada armari est canviat. s a dir, el contingut de cada armari no es correspon amb el que diu el cartell collocat a lexterior de larmari. En quin armari hi ha els abrics vermells?

QUAC
82

A F I T X A 11
Nom: Data:

U N I TAT 7

APRENEM VOCABULARI
1 Fes totes les combinacions possibles per formar paraules noves a partir dels prefixos i els verbs segents: re marcar partir des viure unir im fer ocupar com penjar

2 Busca en el diccionari cinc paraules amb cadascun daquests prefixos. Assegurat que sn prefixos! a-/an-: re-: des-: in-/im-:

QUAC

3 Escriu una frase amb una de les paraules que has trobat per a cada prefix de lactivitat 2.

83

A F I T X A 12
Nom: Data:

U N I TAT 7

ESCRIVIM
1 Els poemes daquesta unitat parlen de fires, flors, arbres, estacions... Et proposem que tanimis a escriuren un, inspirant-te en algun tema semblant.

2 Ara utilitza la teva creativitat per imaginar i crear un poema visual. Pensa en els diferents materials que pots fer servir i, sobretot, en all que vols expressar.

QUAC
84

C FITXA 2
Nom: Data:

U N I TAT 8

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 Emplena els espais buits amb el grup de grafies corresponent en cada cas. nv mp mb mm

ca bo i e

iar a ens

assu e ca a

te oltar

co co rebo

enciment emorar ori udir

ru i a su ent ulncia tus

aixada

2 Completa les paraules de sota amb els grups de grafies que et proposem. Fixat que totes porten ela geminada (ll). Desprs, escriu-les al costat. lecci col limitat laborar il lusi lustre legi

nov pup ella

QUAC

gor mortad parc illa

86

C FITXA 3
Nom: Data:

U N I TAT 8

ESTUDIEM LA LLENGUA
1 Subratlla els verbs de les oracions segents i classificals segons la graella de ms avall. Els policies han detingut el delinqent. Aquell noi semblava molt sincer. La Marina ha regalat una llibreta a la Roser. El Jaume juga molt b a futbol. La llana dovella s molt suau. En Pere vol una bicicleta nova. El professor desport s lencarregat del gimns. La Nria sempre est cansada. He portat labric a la tintoreria. El telfon sona tot el mat. Nosaltres arribarem a la tarda. Busca el llibre al prestatge de dalt.

verb predicatiu copulatiu intransitiu transitiu

QUAC

87

C FITXA 4
Nom: Data:

U N I TAT 8

APRENEM VOCABULARI
1 A partir dels verbs que et donem, forma tots els mots compostos que puguis. Segueix lexemple: gratar girar lligar saltat gratacels

escurar plorar somiar crrer cercar 2 Escriu la paraula composta que representa cada dibuix.

escuradents, picaporta, tallafoc, pica-soques, pelacanyes, escuraungles

QUAC
88

R FITXA 6
Nom: Data:

U N I TAT 8

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 Classifica aquesta llista de paraules a la casella que correspongui: canviar, ambulncia, commemorar, bomba, invent, rebombori, ambicis, envoltar, emmudir, company, immigrant, simpatia, investigar, Gemma, enmig, benmereixena, tramvia, cogombre, circumvalaci

mb/mp

nb/np

mm

nm

mv

nv

2 Completa : Davant de b i p sempre escrivim Davant de m escrivim Davant de v escrivim , excepte en , excepte en ; no hi ha cap excepci. . .

3 En aquest dibuix hi ha representats 8 elements el nom dels quals sescriu amb ll. Buscals i escriulos en el rtol corresponent.

QUAC

S A

90

R FITXA 7
Nom: Data:

U N I TAT 8

ESTUDIEM LA LLENGUA
1 Separa el subjecte del predicat de les oracions segents. Desprs, classifica els predicats en dos grups: copulatius i predicatius. El gat menja sardines de llauna. Aquell gos s rabis. La Roser est malalta. La Marina sap molts idiomes. En Pau sentrena al gimns. Aquest noi s advocat. La nina t els ulls de vidre. copulatius El director del banc sha comprat un cotxe nou. El masover va regalar una ovella al seu amic. La cartera del Pere sembla nova. El jugador estranger s el motor de lequip. El meu avi escolta la mateixa can cada dia. Aquest any anirem de vacances a Londres. El flotador estava foradat. predicatius

QUAC

2 Escriu una altra frase amb cadascun dels verbs predicatius de lactivitat 1 que siguin transitius.

91

R FITXA 8
Nom: Data:

U N I TAT 8

APRENEM VOCABULARI
1 Classifica els mots compostos segents en el grup que els correspongui, segons la graella de sota. Si et cal, utilitza el diccionari. camacurt, escalfallits, passamuntanyes, pica-soques, llepafils, plegamans, rodamn, trencals, carapigat, picamatalassos, saltamart, salvavides, espiadimonis, passam, trencapins, pl-roig, escuradents, trencanous, trencapinyes

persones

animals

objectes

2 Escriu una frase amb cadascuna de les paraules anteriors que denominin objectes.

QUAC
92

A F I T X A 10
Nom: Data:

U N I TAT 8

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 Busca en la sopa de lletres segent 10 paraules que portin ll: C A R P B V S E W L V A A Q W O I T R A N Q U I L L I T A T L C S L N P G D N V B R F N B L N P Y N I U S R A C T R M N E E I U F U W J R R D M S L T C G Z C I G O L L I A P T P R C I X F Q M C N L C T C R U R I L L U M I N A R E O T C T P O L L P O L B J S L Z C V B C X E J P M N V P L L C I G O L L T M U R M R E Q A C N L V J Y N L T T B G J U B Y L I R C N I R W S I S G Y J O B M B X A Q U A R E L L A C N D U M Z S E E I L L E G A L Y S Q L C R U Q I A V P R L G R P U P T

2 Completa les paraules segents amb ll o l i, desprs, escriu una frase amb cadascuna. Si et cal, consulta el diccionari. so icitar egre uci ula ida aborar ar i igram ebre

QUAC
94

a so c p e insta mi mi c

A F I T X A 11
Nom: Data:

U N I TAT 8

ESTUDIEM LA LLENGUA
1 A partir de les definicions segents, emplena aquest enreixat. Desprs, fes una oraci amb cadascun dels verbs i digues quins sn copulatius i quins predicatius (distingeix entre transitius i intransitius). 9

1 Prendre aliments, mastegar-los i empassarsels. 8 12 2 Tenir la decisi de fer o dobtenir alguna cosa. 6 3 Mantenir-se en una situaci o posici. 4 Passar lestona amb activitats divertides, 1 7 jocs, joguines, etc. 4 5 Acabar un viatge, aconseguir el final dun 5 cam. 6 Uneix el subjecte amb alguna caracterstica 11 que se li atribueix. 3 7 Produir amb la veu un conjunt de sons que formen una melodia. 10 8 Anar a peu dun lloc a laltre. 9 Creure que una cosa s probable, veritat, etc. 2 10 Creure i confiar que passar all que volem. 11 Anar dun lloc a un altre a peu molt ms rpid que caminant. 12 Fer que es pugui arribar a dins duna casa o lloc traient o movent all que els tanca.

QUAC

95

A F I T X A 12
Nom: Data:

U N I TAT 8

APRENEM VOCABULARI
1 Cada dibuix dna pistes sobre un mot compost. Per grups, esbrineu quins sn.

QUAC

2 Analitza els mots compostos segents a partir del model: terratinent nom + nom
N N

barba-roig primfilar

ferrocarril malparlar galtapl

alatrencat benvingut sordmut

camacurt

96

C FITXA 2
Nom: Data:

U N I TAT 9

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 Relaciona cada so amb la seva representaci grfica: [] [] [ ] 1 [] [] a e i o u [ 3] [] [2] [i] [u]

2 Subratlla les vocals de les paraules segents i escriu la representaci del seu so, com en el model: samarreta c a m i
[2] [i] [o]

estoig

bicicleta perill

calculadora

botifarra

3 Completa la graella amb paraules que continguin la vocal especificada en cada cas. Escriu 5 exemples de cada.

[] com cas

[] com dent

1 [ ] com cel

[] com bony

3 [ ] com col

QUAC

[] com fil

[] com ull

[u] com carro, hum

2 [2] com porta, cotxe

98

C FITXA 3
Nom: Data:

U N I TAT 9

ESTUDIEM LA LLENGUA
1 Identifica els complements directes (CD) de les oracions segents. Torna-les a escriure per substitueix el CD per la forma pronominal corresponent. La Maria fa unes galetes bonssimes.

Va explicar-me la pellcula dahir.

La Paula volia un jersei de llana.

El cos del Josep neteja els cotxes esportius.

2 Substitueix les formes pronominals daquestes frases per un complement directe, a partir del que et suggereixen els dibuixos de ms avall. Lha dedicat a la seva mare. Nha menjat moltes.

Agafal fort!

La gata negra els empaita.

El vaixell en carrega.

LEmili el toca molt b.

QUAC

99

C FITXA 4
Nom: Data:

U N I TAT 9

APRENEM VOCABULARI
1 Per parelles, completeu les expressions amb sentit figurat que teniu a continuaci. Totes fan referncia a la manera de ser. Desprs relacioneu-les amb el que volen dir. 1 Ser del 2 Ser un 3 Ser del 4 Ser el 5 Ser clos. de cincia fort. del Jaumet. vell. 6 Ser un 7 Ser de la mateixa 8 Ser del 9 Ser de la 10 Ser estret. ampla. de pell. quadrat. .

Ser avar. Ser un digne de laltre. Ser recalcitrant. Ser tolerant. Ser insensible. 2 Explica el significat daquestes frases fetes: Afluixar la mosca.

Ser valent. Tenir experincia. Ser molt savi. Ser molt bellugads. Tenir opinions fixes.

Agafar el bou per les banyes.

Caure la bena dels ulls.

QUAC
100

Enganxar-se els llenols.

3 Per grups, busqueu ms expressions en sentit figurat i feu-ne un mural per a la classe.

R FITXA 6
Nom: Data:

U N I TAT 9

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 Quins sons voclics hi ha en catal?

2 Quines grafies tenim en catal per representar els sons de les vocals?

3 Classifica les paraules segents segons el so de la vocal subratllada.

pell, nas, ratol, escletxa, febre, tic, bicicleta, salm, cel, b, bo, bolgraf, escola, canvi, camp, marc, avi, jutge, bodeg, cabell, vidre, genoll, bossa, caixa, galop, cart, paper, psol, env, solar, humit, porxo

[a]

[]

1 [1]

[e]

[i]

3 [3]

[o]

[u]

QUAC
102

R FITXA 7
Nom: Data:

U N I TAT 9

ESTUDIEM LA LLENGUA
1 Identifica els complements directes (CD) de les frases segents. Si et cal, fes servir la prova de la concordana. En Pau coneix la professora nova dangls. Ahir a la tarda vam pescar una truita. Van veure lAlba al concert. La policia ha detingut el delinqent. La meva cosina menjava maduixes. En Pau no t deures destiu. Al zoolgic vaig veure un lle mar Un videoaficionat va aconseguir imatges del partit. 2 Completa les frases segents amb un complement directe, en els casos que sigui possible. Lactriu assaja El nen amaga Els vaixells arriben El vent bufa Els conills mengen He comprat El mico pela . . . . . . rere la cortina. .

QUAC

Els trapecistes pugen

103

R FITXA 8
Nom: Data:

U N I TAT 9

APRENEM VOCABULARI
1 Per un error dimpremta sha format un galimaties amb les frases fetes segents. Destria-les, escriules de nou i descriu una situaci de la vida real en qu les puguis fer servir.

Seruntapdecarbassaplegarvelesserunzeroalesquerraserdelaprimeravoladaserdebonafustaserlaninetadelsseusullspesarfiguestenirmansdefadatreurelacaretajugarambfoc.

QUAC
104

A F I T X A 10
Nom: Data:

U N I TAT 9

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 Subratlla totes les vocals del text i escriu a sota de cadascuna el smbol del so que representa. Si et cal, consulta el llibre. A q u e l l d i a n o s a b i e n o n a n a r i v a n d e c i d i r q u e h o f a r i e n a s o r t s. S i s o r t i a c a r a, a n i r i e n a c a s a d e l T o n i, s i s o r t i a c r e u, a n i r i e n a l a p l a a. E n P e r e e s p e r a v a q u e s o r t s c a r a: e l l v o l i a v e u r e u n j o c d o r d i n a d o r q u e t e n i a e n T o n i i q u e l i a g r a d a v a m o l t.

2 Llegeix aquest text que el teu mestre o mestra et dictar. T molt en compte la grafia dels sons voclics.

Llex venia gaireb cada nit i ja des del vespre hi acudia gent fina i de fora del barri a causa de la propaganda que en feia en alguns diaris i revistes. A ms, per als qui volien sopar sense afartar-se servem uns plats, que en diem lleugers i que preparava la Maria, que potser tenia tan o ms bones mans per cuinar que la Francisqueta. Coincidia, tamb, que el barri estava de moda perqu shi havien obert fora teatres i cinemes, daquests de sala petita i pblic ents, i abans dentrar o en sortir de les sales anaven a menjar alguna cosa al bar Tomeu. ORIOL VERGS, La gent del barri

QUAC
106

A F I T X A 11
Nom: Data:

U N I TAT 9

ESTUDIEM LA LLENGUA
1 Aqu tens un text on hi ha marcat un seguit de verbs. Mira de trobar els complements directes que complementen els verbs. Vinga no tinguis mandra, segur que ten surts!

Va trobar la clau prop de la cistella de la fruita. Abans de marxar de casa va decidir agafar alguns diners. Va anar a la tauleta de nit i va obrir el moneder de la seva dona. Va treure un parell de bitllets i sels va posar a la butxaca. Va obrir la porta amb la clau i va trucar lascensor. En arribar al repl va trobar la portera que li va dir que un home desconegut havia preguntat per ell. Li va donar les grcies i...

2 Ara et toca a tu: inventat un text breu (5 o 6 lnies) en el qual hi hagi verbs complementats per un complement directe. Marca els verbs i dna lescrit a un company o companya perqu en localitzi els complements.

QUAC

107

A F I T X A 12
Nom: Data:

U N I TAT 9

APRENEM VOCABULARI
1 Escriu frases fetes que es puguin aplicar en aquestes situacions: Canviar de conversa Enganyar alg Desesperar-se Estudiar molt Posar-se a fer una cosa Illusionar-se per alguna cosa 2 Us proposem un joc El mestre o mestra us dir una frase feta a cadasc de vosaltres i haureu de pensar com la podeu escenificar en mmica (no es pot escriure ni parlar). Aleshores, i per sorteig, sortir el primer a representar-la. Qui lencerta, guanya un punt. I aix aneu seguint fins que sacabin les frases fetes. Guanya el que nhagi encertat ms. Podeu buscar ms expressions i continuar jugant. Us en donem algunes dexemple Fer aiges. Girar full. Donar la cara. Somiar truites. Pesar figues. Tancar caixa. Matar el cuc. Suar tinta.

QUAC
108

Empassar-se la saliva.

C FITXA 2
Nom: Data:

U N I T A T 10

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 Escriu el plural daquestes paraules: cambra drama aleta caputxa dcima estaca manta persona raa ratlla roca runa salina terra amiga titella neteja corretja vaca truja botiga

2 Escriu el singular de les paraules que segueixen: gallines dentistes figues garatges esponges taques imatges pares mares llenges homes fetges classes poetes girafes

3 Classifica les paraules en singular de lactivitat 2: femenins acabats en -a masculins acabats en -e excepcions

QUAC
110

C FITXA 3
Nom: Data:

U N I T A T 10

ESTUDIEM LA LLENGUA
1 Identifica els complements indirectes que hi ha en les oracions segents. Si et cal, fes la prova de la pronominalitzaci. Van enviar els diners als seus amics. Els agradava regalar confits als seus nts. En Pau va comprar una rosa per a la seva xicota. Va donar una entrada per al concert al seu tiet. Va portar un pster per a la classe. Escriur a la meva mare. Volia cantar una can per a tu. 2 Torna a escriure les frases de lactivitat anterior per substitueix els complements indirectes per la forma pronominal corresponent. 3 Completa les frases segents amb un CI: Porto un paquet . . . . durant la festa major.

QUAC

Deixar el llibre Hem un comprat un gos Vam escriure un poema Lassociaci de vens va repartir coca

111

C FITXA 4
Nom: Data:

U N I T A T 10

APRENEM VOCABULARI
1 Si ja has ents b qu s una comparaci, buscan tres en aquest fragment, escriu-les a sota i subratllan els nexes comparatius.

No sho podien creure, aquell cam no era el que els havien dit, era ms llarg que un dia sense pa. Cansats de caminar van comenar a buscar un lloc per dormir. Els era igual que fos fosc com un graner o brut com un corral, lnic que volien era descansar.

2 Fes servir comparacions per dir: que alg t els ulls molt negres:

que alg s poc traut:

que tens molta gana:

que el regal que than fet tagrada molt:

3 Completa les comparacions segents i desprs subratllan els nexes comparatius.

QUAC
112

Portava les ungles vermelles com Menjava una poma tan gran com Tenia tanta gana que El seu cotxe vell semblava Li agradava ms llegir novelles que Aquell edifici s tan alt com Avui tinc menys son que Aquell soroll s tan molest com

R FITXA 6
Nom: Data:

U N I T A T 10

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 Digues si les afirmacions segents sn vertaderes (V) o falses (F): V Tots els parlants de llengua catalana fan la vocal neutra en posici tnica. Per a la majoria de parlants de catal, la vocal neutra sempre s en sllaba tona. Representem la vocal neutra amb la lletra o. Representem la vocal neutra noms amb la lletra a. Representem la vocal neutra noms amb la lletra e. Representem la vocal neutra amb les lletres e i a. 2 Completa les paraules de sota amb la grafia que representa la vocal neutra en cada cas. Si et cal, consulta les regles del llibre o un diccionari: cas metg clnic viatg american mar fras cantav cantav n deut cotx closc ven sostr monarc dentist cantv ball corr ompl u teatr motxill finestr cont batll pirmid torr ball ball seur mour n s lleur ros espin deur frar teorem febr ballav ballv veur cour n u F

QUAC

vin obr

3 Escriu dues paraules de la mateixa famlia que les proposades: teula taula lla llet mar peix

114

R FITXA 7
Nom: Data:

U N I T A T 10

ESTUDIEM LA LLENGUA
1 Completa:

El complement f o

(CI) ens indica el d de lacci del verb, i sintrodueix amb les preposicions .

o la

2 Subratlla el complement indirecte (CI) daquestes frases: Lacusat assegurava la seva innocncia al jurat. Hem telefonat a la Maria per si vol venir. El cmic explicava acudits al pblic. He pintat un quadre de tulipes per al Llus. Linvestigador ha dedicat el premi als seus alumnes. 3 Completa les frases segents amb un complement indirecte (CI). He enviat una carta Mha donat records En Joan ha fet un pasts La cantant ha dedicat una can El ve de la Roser va regalar una bicicleta En Pau va fer un pet . . . . . .

QUAC

4 Escriu cinc frases en qu aparegui un complement indirecte i subratllal. . . . . .

115

R FITXA 8
Nom: Data:

U N I T A T 10

APRENEM VOCABULARI
1 Llegeix la definici de comparaci que tens en el llibre, explica-la amb les teves paraules i posa-hi tamb un exemple.

2 Relaciona les dues parts de cada comparaci: a La paret ha quedat tan blanca b Es va posar ms vermell c T els cabells rossos d Les seves sabates llueixen menys e La Marta s tan tibada f Era tan prim 1 que semblava un paper de fumar. 2 que un tomquet. 3 com la neu. 4 com un fil dor. 5 que els estels en lluna plena. 6 com un pal de telfon.

Quins nexes comparatius shan utilitzat? 3 Escriu comparacions a partir de les parelles delements que et donem: una espina dun cactus / una agulla de cosir

un vestit verd / una fulla de julivert

QUAC
116

una boca gran / lentrada dun tnel

bona mar / el palmell de la m

A F I T X A 10
Nom: Data:

U N I T A T 10

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 Resumeix i posa exemples de les regles per a ls de la vocal neutra que et presenta el llibre.

2 Completa els espais buits del text segent amb a o e: Aix, doncs, no crec que que teni s nse fein i que mapr stranyi a ning que corr sss dall ms a p s buid gus a ens car les quatr .Tal com anav andrmin n les cos s s,

ssar per la port

i amb les butxaqu , ni laltr

s, no era gaire probabl

que pogus p .

gar ni

aquell

setman

, ni laltr

... I em vaig

stimar ms no temptar el diabl

JOLES SENELL, Lhabitant del no-res

3 Completa amb a o e les formes daquests verbs: ballav canviav mirari n corr pentinv ompl u crr obr mir r vin menj meng n meng menjari llegi s u

QUAC

4 Completa amb a o e les paraules segents i escriu una paraula de la mateixa famlia en qu sigui tnica: c p eng arross prest bibliot nviar scador biar gar est p tel c p m lviar dreta fonar ballot reta

tgeria cari

tgessa

118

A F I T X A 11
Nom: Data:

U N I T A T 10

ESTUDIEM LA LLENGUA
1 Completa les frases segents a partir de les respostes a les preguntes plantejades i digues quin s el complement directe (CD) i quin el complement indirecte (CI) en cada cas: Qu ha deixat i a qui? LAbel ha deixat Qu ha comprat per a qui? Lvia ha comprat Qu ha portat i per a qui? La Laia ha portat Qu explicava i a qui? La Roser explicava Qu va regalar i a qui? En Pau va regalar 2 Torna a escriure les frases completades de lactivitat 1 per substitueix el complement indirecte per la forma pronominal corresponent. Desprs, fes el mateix amb el complement directe.

QUAC

119

A F I T X A 12
Nom: Data:

U N I T A T 10

APRENEM VOCABULARI
1 Explica qu volen dir les comparacions que hi ha a continuaci i subratllan els nexes comparatius. El patinet que mhe comprat sembla un coet.

Mhan quedat els cabells com un eri.

El coix que tinc s tan tou com un pa de pessic.

Aix fa una olor com una mofeta.

El corredor semblava una llebre.

El Pere sembla una guineu a lhora de fer negocis.

2 Busca diferents matisos per a les comparacions que et donem a continuaci: El cel est tapat com El cel est tapat com El cel est tapat com Sortia un fum esps com Sortia un fum esps com Sortia un fum esps com (molt tapat) (mig tapat) (poc tapat) (molt esps) (mig esps) (poc esps) (soroll eixordador) (soroll acompassat) (soroll apagat)

QUAC
120

El rellotge marcava les hores com El rellotge marcava les hores com El rellotge marcava les hores com

C FITXA 2
Nom: Data:

U N I T A T 11

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 Completa amb o o u i escriu el plural de les paraules segents: coc bomb pa pe ferr caca quiss quimon po porr o gripa

2 Escriu la primera persona de lindicatiu dels verbs que tindiquem: dormir: obrir: menjar: pensar: aixecar: ventilar: esmorzar: xiular:

3 Completa les paraules segents amb o o u i digues de quina paraula provenen: pil cot n tar c n at rcadura vena rar

naire clear

4 Escriu un text breu en el qual surtin totes les paraules que hi ha a continuaci (pots variar el gnere i el nombre o utilitzar derivats). Procura memoritzar-les i no fer cap falta:

QUAC
122

avorrir-se, botifarra, Joan, bufetada, butxaca, muntanya, suportar, torr, sofrir, complir

C FITXA 3
Nom: Data:

U N I T A T 11

ESTUDIEM LA LLENGUA
1 Subratlla els complements circumstancials de les oracions segents i classificals: Ahir les barques van arribar al port amb retard. Desprs de la funci, els actors van sortir a lescenari per saludar. Ha plogut prou per els pagesos encara voldrien que plogus molt ms aquesta tardor. Quan anava a preparar les postres, vaig adonar-me que no hi havia sucre i vaig haver danar precipitadament al supermercat. CCL (lloc) CCT (temps) CCM (manera) CCQ (quantitat)

2 Completa cada oraci amb un complement circumstancial del tipus que tindiquem: Jugarem + CCL + CCT

La Roser escriu + CCM

La Marina sortir + CCT

QUAC

En Pau menja un entrep + CCM + CCL

En va menjar + CCQ

El partit ser + CCT + CCL

El dissabte anir + CCL + CCM + CCT

123

C FITXA 4
Nom: Data:

U N I T A T 11

APRENEM VOCABULARI
1 Saps quina diferncia hi ha entre una comparaci i una metfora? Escriu exemples en els quals es vegi com una comparaci es converteix en metfora. Segueix lexemple que et donem. Exemple: En Marc t el nas petit com un cigr. En Marc t un nas de cigr.

2 Pensa quines metfores pots formar amb els elements que et donem. Segueix lexemple: a La teva amiga s una tortuga. b c d e f g h s una llebre. s una guineu. s un corc. s un lloro. s un hipoptam. s una gasela. s un be.

3 Relaciona les metfores que has format en lactivitat 2 amb els significats que et donem:

QUAC

La teva amiga s lenta. s xerraire. s astuta. s manyaga. s gil. s pesada. s insistent. s rpida.

124

R FITXA 6
Nom: Data:

U N I T A T 11

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 Emplena els buits de les paraules segents amb o o u: peix calaix s disc tip ri p f lluit t rment s sici neds s rgir s s s glob parl av t pa desitj f ll lle mera menera ns llal rrit rr ns s subtt s c f g car liva nill noll vern breix l end m llar ssol

esbrin dibuix corre cami b ll ner s

desc b oss r ny

txaca rer s ver

irina s nada

bosc mas

2 Classifica les paraules de lactivitat anterior segons la regla ortogrfica que segueixen: plurals de paraules que acaben en consonant i excepcions final 1a persona present dindicatiu primitiu derivat casos especials que cal recordar

QUAC
126

R FITXA 7
Nom: Data:

U N I T A T 11

ESTUDIEM LA LLENGUA
1 Subratlla els complements circumstancials daquestes frases i escriu a sota de quin tipus sn.

CCT (temps)

CCL (lloc)

CCM (manera)

CCQ (quantitat)

Anem al bosc.
CCL

Ho va fer a poc a poc. En el tren viatgem cmodament. Lescultor fa peces de fang. Treballes molt. El proper divendres vindr la meva germana. Lorquestra anir al Palau de la Msica. Estudies poc. Els nois de lescola juguen al pati de sorra. Canta molt b. 2 Escriu una frase amb un exemple de cada tipus de locuci adverbial que tens al llibre.

QUAC

127

R FITXA 8
Nom: Data:

U N I T A T 11

APRENEM VOCABULARI
1 Quan fem servir una metfora diem que un element s igual que un altre perqu t una caracterstica que volem ressaltar. Per exemple, si vull dir que alg t els ulls molt negres, per vull dir-ho de manera especial, he de buscar algun element que sigui negre, per exemple el carb, i aleshores dir: Els ulls color carb de la nena... Els dos carbons que li destaquen a la cara... Escriu el nom delements que tinguin la caracterstica que tindiquem: Color blanc: la neu, Color verd: Ser gran: un gegant, Ser petit: Ser treballador: Ser rod: Ser velo: Ser lleuger: 2 Tria tres o quatre dels elements que has escrit, i escriu oracions en les quals facis servir metfores. Fixat en lexemple: Color blanc: la neu. Oraci: Destacava el color neu del seu vestit.

QUAC
128

A F I T X A 10
Nom: Data:

U N I T A T 11

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 Fes el plural de: bosc text peix accs greix terrs

2 Completa i fes el plural daquestes paraules. Alerta, sn excepcions. ferr caca tip ri s tor burr cact glob s s

3 Completa la primera persona de lindicatiu daquestes formes verbals: menj respir llev unt corr accept rent ball cant instrueix pint dorm

4 Escriu una paraula derivada de cada paraula proposada: forn brut foc fusta

embs poma

5 Escriu una oraci amb cada parella de paraules que et donem. Procura memoritzar-les:

QUAC
130

brixola/muntanya

botifarra/avorrir-se

Joan/butxaca

A F I T X A 11
Nom: Data:

U N I T A T 11

ESTUDIEM LA LLENGUA
1 Per parelles, intenteu completar aquest fragment del llibre El diari secret dAdrian Mole al ms rpid possible. Es tracta descriure ladverbi o locuci adverbial que cregueu ms adequada. Guanya la parella que el completa correctament abans que els altres.

El pare mha parlat a al viatge. Ha insistit de porc el cap


(adv. temps)

(loc. adv. manera)

Tamb mha fet alguna recomanaci de cara que


(loc. neg.)

(adv. quantitat)

comprs empanada el tren, he tret


(adv. manera)

el viatge. Un cop

(adv. lloc)

(loc. adv. manera)

per una de les finestres i el pare sestava


(adv. neg.)

a landana. No parava de mirar el rellotge.

se macudia res per dir-li.


(adv. manera)

(adv. temps)

mha sortit : No toblidis de donar menjar al gos. El pare ha rigut

SUE TOWNSEND, El diari secret dAdrian Mole

2 Busca en aquesta sopa de lletres cinc adverbis de manera i fes una frase amb cadascun:

S Q U I P A

T A I X I L

N N S M T E

E E A E J G

M I L L O R

L L Z I R A

I A E O Z M

G Z F Q T E

A S O N R N

S T M L E T

QUAC

131

A F I T X A 12
Nom: Data:

U N I T A T 11

APRENEM VOCABULARI
1 Inventa metfores per dir que: Alg s poc hbil.

Un noi s molt simptic i rialler.

Un gos corre molt.

El llum sespatlla contnuament.

Un vestit est molt guarnit.

2 Tria metfores que ja siguin en el llibre, o inventa-te-les i escriu un text on hi apareguin totes. Mira daconseguir un text amb un cert sentit.

QUAC
132

3 Explica qu volen dir aquestes expressions: Aquesta samarreta canta:

Es menjava amb els ulls la fotografia del protagonista de la pellcula:

C FITXA 2
Nom: Data:

U N I T A T 12

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 Corregeix les paraules conflictives que hi ha en les frases que segueixen. Consulta el llibre si et conv: Per qu / perqu Perque creus que mhauria dentrenar abans de dissabte? Per que penso que tanir millor de cara al partit de la propera setmana. Digam per que vols que et doni el llibre. Per qu ara em va b. Alhora / a lhora Quedarem alhora de sempre al mateix lloc. Procureu entrar tots a lhora i aix seurem junts. Aleshores / a les hores Lautocar surt aleshores indicades. I va ser a les hores que va entrar en Manel cridant. Si no / sin Sino vns avui almenys presentat dem. No vaig agafar el jersei prim si n el gruixut. 2 Quines de les paraules conflictives de lactivitat 1 tenien errors ortogrfics?

QUAC
134

3 Than funcionat els recursos per saber com shan descriure les paraules conflictives que has treballat en el llibre? Nhas pensat daltres? Si s que s, explicals als teus companys i companyes.

C FITXA 3
Nom: Data:

U N I T A T 12

ESTUDIEM LA LLENGUA
1 Completa la definici segent:

Les un

sn paraules que amb el seu complement. Sn

paraules. Relacionen

2 Quins tipus de preposicions coneixes? Posan exemples.

3 Completa la definici segent:

Les o 4 Posa exemples de conjuncions.

sn paraules que duna oraci. Sn .

oracions

5 Subratlla les preposicions (de color blau) i les conjuncions (de vermell) que trobars en el text segent:

La mam i la mam den Paul eren a la platja i prenien el sol ajagudes a la sorra. Han nedat fins a

QUAC

lescull amb els matalassos inflables i han remolcat en Paul. Jo mhe quedat a la platja. Estava massa cansada per refer el viatge cap a lescull. La mam den Paul ens ha demanat que, al pap den Paul, no li diguem res de tot aix, perqu castigaria en Paul a estar-se tancat tres dies a la cambra de lhotel. El meu, de pap, al vespre, amb el paper de plata duna pastilla de xocolata mha fet una condecoraci. Una condecoraci de SOS-Salvament! Me lha clavada a la camisa de dormir. Est orgulls de mi, ha dit. Perqu he nedat fins a la platja. I perqu no sc una ploranera! CHRISTINE NSTLINGER, Estimada iaia, la teva Susi

135

C FITXA 4
Nom: Data:

U N I T A T 12

APRENEM VOCABULARI
1 De vegades utilitzem diverses frases fetes per dir una mateixa cosa. Sn sinnimes. Relaciona cada parella: Tallar el bacall. Trobar tatxes. Rosegar-se els punys. Fer un vaitot. sser coix del front. Fer la llesca. s un cap de carbassa. Trobar pls. Estirar-se els cabells. Jugar-se la camisa. Fer la guitza. Remenar les cireres.

2 Escriu una frase amb cadascuna daquestes frases fetes en qu quedi clar el seu significat. Suar tinta.

Perdre el cap.

Estirar les orelles.

Treure les ungles.

Jugar net.

QUAC
136

Cantar les quaranta.

R FITXA 6
Nom: Data:

U N I T A T 12

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 Copia els exemples del llibre que illustren cada parella de paraules conflictives i desprs inventat una oraci per a cada paraula. perqu / per qu

alhora / a lhora

aleshores / a les hores

sin / si no

2 A partir dels recursos que et donem al llibre per aprendre com shan descriure correctament algunes paraules, digues quines frases utilitzars com a estratgia per recordar-les.

QUAC
138

R FITXA 7
Nom: Data:

U N I T A T 12

ESTUDIEM LA LLENGUA
1 Subratlla les preposicions de les oracions segents. Classifica-les en fortes o febles: Hem arribat a lescola puntuals. Menjo un gelat de maduixa dins del bar. Ha de prendre un xarop per a la tos fins que es curi. Magrada el pa amb xocolata. Hem entrat per la porta que hi ha vora la finestra. Visc en una casa de dos pisos prop del parc. El cotxe ha xocat contra la paret de la cantonada. He sortit al carrer sense labric.

fortes

febles

2 Encercla les conjuncions que hi ha en aquestes frases: La Pilar i la Joana volen anar dexcursi per no tenen temps. Encara que busquis, no trobars el penjoll perqu lhe portat a la joieria. Tan bon punt el tingui, tel portar a loficina.

QUAC

No s quin regal fer al Jaume: una cacatua o un guacamai potser ser millor demanar lopini del veterinari. 3 Escriu una oraci amb cada una de les conjuncions segents: i, que, ni, o, per.

139

R FITXA 8
Nom: Data:

U N I T A T 12

APRENEM VOCABULARI
1 Un error dimpremta ha fet que aquestes frases fetes es barregessin. Torna a escriure-les correctament. Desprs, explican el significat. Suar ferro. Plegar el galliner. Pesar veles. Ofegar-se els peus. Somiar la cansalada. 2 Ja saps que amb el verb fer es poden formar moltes frases fetes. Busca el significat daquestes: Fer el paperot. Tocar figues. Esvalotar el llaut. Ensenyar el nas. Ficar en un got daigua. Parar truites.

QUAC
140

Fer mans i mnigues.

Fer un pet com una gla.

No fer el pes.

Fer el ronsa.

A F I T X A 10
Nom: Data:

U N I T A T 12

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
1 Corregeix, si cal, les paraules conflictives daquestes frases. Sino amb dius res ms pensar que no vols anar dexcursi. A les hores, ja quedarem quant et vagi b El tren surt aleshores en punt sin s que hi ha algun impediment com passa quant plou tan que les vies es neguen. No he menjat mai psols em pernil per qu quant la meva mare en fa, no sc mai a casa. 2 Escriu un text en el qual hi surtin totes les paraules del requadre. Procura escriure-les correctament. Amb / em, tan / tant, quan / quant, perqu / per qu, alhora / a lhora, aleshores / a les hores, sin / si no.

QUAC
142

A F I T X A 11
Nom: Data:

U N I T A T 12

ESTUDIEM LA LLENGUA
1 Hi ha preposicions que signifiquen el contrari duna altra. Relaciona-les i escriu una frase amb cada parella: davant damunt dintre sense fora amb darrere sota

2 Subratlla les conjuncions daquest text.

Mentre bull laigua, veu el rellotge de paret que continua marcant les cinc en punt des de fa tres dies i pensa: davui no passa que no compri piles. Obre tot seguit la porta de la nevera, plena dimants amb siluetes de pterodctils, megateris i brontosaures, i treu un tetrabric de llet desnatada. Abans de tancar la porta, per, ensuma una olor rara i comena a tafanejar amb el nas aqu i all. Aparta una terrina de mantega light, una coca-cola sense cafena, un paquet de quatre iogurts enriquits amb lestrella dels bacteris diettics, i, tot duna, se li aombra la cara i se li posen els pls de les celles de punta en descobrir un cendrer ple de burilles fastigoses. A poc a poc es va empassant les ganes descanyar el seu fill. Amb dos dits, que es renta tot seguit, es desempallega del cendrer, i es concentra en la infusi. Agafa el tetrabrik, laboca sobre la tassa i la llet forma una petita nebulosa que trenca el color del te. Aleshores, pitja el ressort del cubell de les escombraries que, obedient, obre la seva boca llardosa. Just quan llena el tetrabrik buit, per, sent un bram paors rere seu: Nooooooo! La mare fa un bot sobresaltada, es gira i veu Anorak amb les mans al cap i expressi dacabar de presenciar un horrible crim contra la humanitat. Anorak se li apropa, sense treure-li els ulls de sobre i, quan es troba frec a frec, sajup de cop, obre el cubell de la brossa, arrenca del seu interior el tetrabrick i explota: Per per que no saps que aquest envs s reciclable?! J. DE DU PRATS, Anorak (text adaptat)

QUAC

143

A F I T X A 12
Nom: Data:

U N I T A T 12

APRENEM VOCABULARI
1 Tinvitem a fer dinvestigador. Segur que has sentit refranys com: Pel maig, cada dia un raig. A labril, cada gota en val mil.

Ara et presentem una srie de refranys, per els falten els mesos a qu fan referncia. Esbrina quins sn i completa els refranys. En la majoria de casos, la rima et donar una pista. A l Clara s la lluna d Laigua de Al Gats de Trona l Aigua d El sol de Pel Pel Pel Pel Bellesa i flor de Mata el porc pel Per l no et llevis un fil. per encara ho s ms la de fa crixer el cabell a raig. la fal al puny. valen molt diner. , ve bon estiu. , safr, mel i most. estella el cap dels ases. , beure, suar i la fresca buscar. , una estona de sol i una altra al foguer. , qui tingui blat que en sembri. , les xarxes a la mar. , en un dia men vaig. si vols que es conservi b. , febreret, set capes i un barret. , fuig de lombra i busca el sol. .

QUAC
144

2 Inventat dues dites sobre la castanyada en qu hi surti el mes de novembre.