BRASIL

Autor: Luis Mendoza Valencia Data lliurament: 3/02/2012 Matria: Crdit de Sntesi Curs: 2011-12 Grup: 3r A Professor/a: Maria Josep Figuerol

NDEX .....................................................................................................................................3 SITUACI GEOGRFICA............................................................................................3 RECURSOS ECONMICS DEL PAS.........................................................................8 DEMOGRAFIA..............................................................................................................9 MONEDA.....................................................................................................................11 LLENGUA....................................................................................................................11 DOCUMENTACI.......................................................................................................12 MESURES SANITRIES............................................................................................12 SOCIETAT, CULTURA, RELIGI...............................................................................13 TRANSPORT..............................................................................................................19 ESPAIS CULTURALS ................................................................................................21 POSSIBILITATS DE COOPERACI SOLIDRIA......................................................21 MEN VAIG DE VIATGE..............................................................................................22 INTINERARI I PROGRAMA DE VIATGE....................................................................24

ABANS DE COMENAR
El pas que he escollit per realitzar el treball de recerca individual s Brasil. He triat aquest pas perqu es un dels pasos ms grans del continent Americ i tamb volia saber el tipus de festes. Jo ja havia fet algun altre treball de Brasil i per no eren tant complex com aquest. Dentrada podria dir alguna cosa interessant del pas. Per bsicament no sabria res desprs del que he descobert. Aqu a l IES no hi conec cap estudiant brasiler.

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

D EPT. TEC O G N LO IA

Espero que aquesta recerca majudi en dues coses: la primera s conixer el turisme, la geografia i els projectes que hi duen a terme les ONG ; i la segona, son els avantatges de ser un pas grans i els inconvenients. E tingut aquestes curiositats i coses que mhan sorprs molt: Les meves dificultats han sigut en trobar la informaci i prepara el viatge. Espai MOODLE http://ins-josepvallverdu.cat/moodle Pgina Web https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/ Aquesta informaci tamb lhe completat navegant per Internet. Les imatges que he inserit les he trobat totes a Internet. Internet tamb mha ajudat a conixer quines ONG tenen projectes al Brasil.

SITUACI GEOGRFICA

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

D EPT. TEC O G N LO IA

Figura 1: Situaci geogrfica de Brasil El Brasil, oficialment Repblica Federal del Brasil, s una federaci d'estats de l'Amrica del Sud, on s el pas ms gran. T una extensi de 8 milions i mig de quilmetres quadrats. Al 2009 tenia una poblaci de ms de 190 milions d'habitants .T fronteres amb la Guyana Francesa,Surinam, la Guyana i Veneuela al nord; amb Colmbia, el Per i Bolvia a l'oest; i amb Paraguai, Argentina i Uruguai al sud, i limita a l'est amb l'oce Atlntic. La meitat nord del pas s ocupada per la conca de l Amazones. Al sud es troba la conca del Riu de la Plata, amb els rius Paraguai, Paran i Uruguai. Colonitzat per Portugal, el Brasil s l'nic pas de llengua portuguesa del continent americ. Internacionalment entre d'altres forma part de l' ONU, MERCOSUR , G-20, i en economia,s considerat com un dels pasos BRIC (compost per Brasil, Rssia, ndia i Xina). Espai MOODLE http://ins-josepvallverdu.cat/moodle Pgina Web https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/

Capital i ciutats ms importants

La capital s Braslia, amb ms de dos milions i mig d'habitants. Les ciutats ms importants sn. So Paulo, amb ms de deu milions; Rio de Janeiro, amb uns sis milions; La major part de la poblaci es concentra al llarg del litoral, alhora que l'interior del pas encara cont enormes buits demogrfics.

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

D EPT. TEC O G N LO IA

Espai MOODLE http://ins-josepvallverdu.cat/moodle Pgina Web https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/

Figura 2: Les ciutats de Brasil

Franja horria
Catalunya t 3 hores mes que Brasil. Per exemple: Si a Barcelona sn les 4:30 P.M. a Braslia sn 1:30 P.M.

La geografia: relleu, rius i clima

El relleu del Brasil s poc variat, malgrat la seva grandria. No t grans cadenes muntanyoses, i s'assenta, en la seva major part, sobre el gran altipl brasiler i l'escut de les Guayana, dues de les estructures terrestres ms antigues del planeta. En general, es pot dividir en tres conjunts: l'escut de les Guayanas, la conca amaznica i l'altipl brasiler. El riu ms important de la conca atlntica s el So Francisco. Al centre del pas es troba una zona d'altiplans, on destaca el Mato Grosso, i al sud i a l'est hi ha cadenes de muntanyes. La mxima altitud s el Pico da Neblina (2.993 m ). Brasil disposa d'una mplia varietat de climes en una gran regi, encara que es pot considerar que la major part del pas compta amb un clima tropical; t sis subtipus climtics principals: equatorial, tropical, tropical d'altitud, temperat i subtropical.

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

D EPT. TEC O G N LO IA

Fauna i flora
El Brasil s el pas ms bio divers del planeta: una de cada cinc espcies es troben, al Brasil.. La vegetaci al Brasil s molt diversa, particularment en l Amazones. Centenars Espai MOODLE http://ins-josepvallverdu.cat/moodle Pgina Web https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/ d'espcies de plantes, incloent begnies, llorers, entre altres, abunden en aquesta regi. Palmes i arbres per a fusta i fruiters tamb creixen en aquesta zona. La vegetaci a les valls dels rius tamb s molt mplia. A les zones ms rides poden trobar cactus i altres plantes comuns d'aquests territoris. Des de fa molt temps, pateix incendis, tot i que el seu sl no ha de ser adequat a aquestes activitats. Amb els incendis, les pluges, que sn constants en la regi, acaben danyant intensament el sl, que conseqentment, pateix una disminuci en els seus nutrients, perdent l'humus, important per a la fertilitat de la vegetaci. Intensa desforestaci tamb s realitzada a la regi per mineria i per a l'extracci de fusta. La vida animal tamb s extremadament variada, fauna que inclou pumes, jaguars, ocells, guineus i altres moltes ms espcies. Moltes varietats d'ocells sn autctones del Brasil i la fauna rptil inclou moltes espcies de serps i boes. En els rius, llacs i costes martimes del Brasil abunden diferents varietats de peixos i tortugues.

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

D EPT. TEC O G N LO IA

Espais naturals dinters singular

Espai MOODLE http://ins-josepvallverdu.cat/moodle Pgina Web https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/

Figura 3: Cascades Brasil destaca la quantitat i la qualitat del seus 68 Parc Naturals, escampats per tota la seva geografia, i alguns a ms formen part del Patrimoni Mundial de l Humanitat de l UNESCO com sn: Parc Nacional do Igua Preservaci: Cascades de l'Igua. rea: 1852,62 km2 Parc Nacional do Pantanal Preservaci: Major zona d'aiguamolls del mn. rea: 200.000 km2 Parc Nacional Costa do Descobrimento Parc Nacional de la Muntanya Pascoal Parc Nacional del Pal Brasil Preservaci: Mata Atlntica rea: 1120 km2 25 rees de conservaci diferents. Preservaci: Mata Atlntica rea: 4700 km2 Parc nacional de Serra dna Capivara

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

D EPT. TEC O G N LO IA

Preservaci: Parc arqueolgic i ecosistemes rea: 1291,40 km2 Parc Nacional do Ja Preservaci: Boscos tropicals de l'Amaznia rea: 23.377 km2 Espai MOODLE http://ins-josepvallverdu.cat/moodle Pgina Web https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/ Chapada dos Veadeiros i de les Emas Preservaci: El Cerrado rea:1.916.000 km2 Fernando de Noronha i tol de les Roques Preservaci: Els cims de les dorsals atlntiques, lloc de gran importncia biolgica rea: 430 km2

Figura 4: Ocell anomenat Tucan

RECURSOS ECONMICS DEL PAS

8

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

D EPT. TEC O G N LO IA

L'economia brasilera compte amb una gran desenvolupada agricultura, mineria, manufactura i serveis, i amb una rpida expansi als mercats mundials. Les exportacions ms importants del Brasil sn el caf, minerals de ferro, taronges, avions i ordinadors.

Espai MOODLE http://ins-josepvallverdu.cat/moodle Pgina Web https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/

Els recursos naturals

Encara que noms un 7% de l'rea total est conreada, Brasil basa els seus recursos en l'agricultura. Entre els recursos minerals t vidre, diamants, crom, petroli, mica, grafit, titani, coure, or, oli, bauxita, zinc i mercuri entre d'altres. Brasil s ric en mineria, com diamants, or, ferro, magnesi, nquel, fsfor, plata, urani. Produeix el 80% del petroli que consumeix.

El turisme
El Brasil atreu, a prop de cinc milions de turistes estrangers, de Portugal, Itlia, Espaa, Alemanya, Jap. Els estats ms visitats pels turistes acostumen ser el Rio de Janeiro, Santa Catarina, Paran, So Paulo, i Bahia. Esdeveniments en dates i llocs especfics, com el Cap d'any i el Carnaval del Rio de Janeiro, Salvador Recife, el Gran Premi del Brasil de Frmula 1 de So Paulo s el ms gran invitaci per a turistes nacionals i estrangers.

DEMOGRAFIA

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

D EPT. TEC O G N LO IA

Poblaci i poblament: habitants, densitat,...

Brasil al 2009 tenia una poblaci de ms de 190 milions d'habitants. Al llarg dels ltims anys, el creixement demogrfic del pas ha disminut en ritme, que era molt alt fins la dcada del 1960. Les raons de la disminuci del creixement demogrfic es relacionen amb la urbanitzaci i la industrialitzaci, i amb els incentius a la reducci de la natalitat La densitat de poblaci s de 22,31 habitants per Km2. El 84,36% de la poblaci es definida com urbana. Espai MOODLE http://ins-josepvallverdu.cat/moodle Pgina Web https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/

Problemtica demogrfica
Al Brasil la taxa de creixement s del 1,06% i lesperana de vida es de 71,7 anys. La majoria de la poblaci brasilera, el 52,1%, s d'ascendncia europea, principalment de Portugal, d'Itlia, Espanya, Alemanya. L' Institut Brasiler de Geografia i Estadstica (IBGE) classifica la poblaci brasilera en cinc grups: blanc, negre, mulat, groc i indgenes, basades en el color de la pell o la raa. La PNAD (Enquesta Nacional de Llars) del 2003 va trobar Brasil est compost per 90,57 milions de blancs, 69,45 milions de mulats, 10,28 milions de negres i 1,09 milions de grocs i indgenes. La nova constituci reserva el 25% del pressupost de l'Estat i 18% dels impostos federals i taxes municipals per a l'educaci. Segons la Constituci brasilera de 1988, el racisme s un delicte no susceptible de fiana i amb pena de pres. E n el 2007 la taxa d'alfabetitzaci era de 90%.

10

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

D EPT. TEC O G N LO IA

En la salut la construcci i el manteniment de centres de salut i hospitals es finana amb els impostos, de manera que el pas gasta anualment prop del 9% del seu PIB en despeses de salut.

MONEDA

Espai MOODLE http://ins-josepvallverdu.cat/moodle Pgina Web https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/

La moneda s el Reial Brasiler, (R $) introdut des de juliol de 1994, en substituci del Cruzeiro. S'emeten bitllets de 100, 50, 20, 10, 5, 2 i 1 real. El regateig al Brasil s habitual negociar el preu de l'habitaci d'hotel, dels taxis que no porten taxmetre, o en comprar als mercats ... 1.00 EUR = 2.27798 RB 1.00 RB = 0.43899 EUR

Figura 5: Monedes i bitllets del Brasil

LLENGUA

11

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

D EPT. TEC O G N LO IA

L idioma oficial s el portugus. Les excepcions sn el municipi de So Gabriel da Cachoeira, on el e'engat, una llengua indgena sud-americana, t lestatut de cooficial juntament amb el portugus, i els municipis de Santa Maria de Jetib i Pomerode, on l'alemany tamb posseeix l'estatut de cooficial. Hi ha 180 llenges indgenes que predominen en les rees remotes, i hi ha d'altres llenges que sn parlades pels immigrants i els seus descendents. Hi ha comunitats significatives de parlants d'alemany i itali al sud del pas, les quals estan influenciades per l' idioma portugus. La llengua de signes brasilera tamb s considerada un mitj de comunicaci legal en el pas. Espai MOODLE http://ins-josepvallverdu.cat/moodle Pgina Web https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/

DOCUMENTACI

Es necessiten aquests requisits: Passaport Vlid, Visats - Certificats de viatges Vacunes quan siguin exigibles segons nacionalitat i destinacions a visitar.

MESURES SANITRIES

12

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

D EPT. TEC O G N LO IA

Es recomanable vacunar- se de la febre groga, la clera, el ttanus o la diftria i la malria. Tingueu sempre a m el seu carnet de vacunaci. Vacuni la seva famlia amb les vacunes recomanades per a cada edat. Espai MOODLE http://ins-josepvallverdu.cat/moodle Pgina Web https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/

SOCIETAT, CULTURA, RELIGI...

Religi
Al voltant del 75% de la poblaci professa la religi catlica, encara que es practiquen altres religions cristianes protestants , metodistes i episcopals i altres no cristianes, que tenen arrels africanes, entre les quals prevalen el Candobl. La uni i sincretisme d'ambdues religions ha format una religi afrobrasilera, notable per l'exotisme dels seus cultes. Aix pot relacionar al fet que el catolicisme rom s la fe predominant al pas, de manera que el Brasil t la major poblaci catlica del mn.

13

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

D EPT. TEC O G N LO IA

Educaci
L'educaci primria al Brasil s gratuta i obligatria, per als nens d'edats compreses entre els 7 i 14 anys, encara que noms el el 81% aproximadament de la poblaci adulta est alfabetitzada. L'ensenyament primari i secundria en general es mant per l'estat, encara que existeixen molts centres d'ensenyament mitj catlics. Existeixen nombroses universitats, tant nacionals com privades. Espai MOODLE http://ins-josepvallverdu.cat/moodle Pgina Web https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/

Cultura
L'actual cultura brasilera s'ha format per fortes arrels de tradicions tniques. Els colonitzadors portuguesos van esborrar gaireb tots els costums dels primers pobladors de la zona. Al Brasil, per, predomina una societat i cultura heretada de portuguesos, italians, alemanys i espanyols. Aquests orgens europeus basen la vida familiar brasilera sota rgids codis educatius, amb una estructura patriarcal. La msica s potser un dels elements fonamentals de la cultura brasilera; Heitor Villalobos s considerat probablement el msic ms important del Brasil. Posseeix una rica msica folklrica tradicional que sintetitza elements de les tradicions africanes i portugueses, la dansa brasilera de sal, la samba i altres balls derivats del folklore, s'han fos en el popular bossa nova. Anualment, al Carnaval totes les Escoles de samba surten a la desfilada amb els seus millors vestits i les seves ms belles dones. Aquesta s una festa que no et pots perdre si visites Brasil al febrer.

14

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

D EPT. TEC O G N LO IA

Els llocs ms importants per gaudir un carnaval sn Rio de Janeiro, Sao Paulo, Salvador de Bahia. En arribar no et sorprenguis si la gent et tracta de manera molt efusiva, els brasilers solen abraar, picar de mans a les espatlles i mostrarse molt comunicativa, encara que no et coneguin. Sn persones molt amables per obliden rpid, aix que no et sentis malament ni ofs, si al dia segent no et reconeixen. Els brasilers solen saludar amb petons i abraades. Encaixades de mans sn rars, ja que sn usats, principalment, en casos d'extrema formalitat. Com Brasil s un pas tropical, on fa molta calor, les persones prenen banys cada dia, de vegades dues vegades al dia. En els bars de So Paulo s possible trobar bon menjar i bona msica. El xurrasco, acompanyat de la caipirinha (beguda confeccionada amb aiguardent, llimona i sucre). Normalment s regateja per negociar el preu de l'habitaci d'hotel, dels taxis que no porten taxmetre, o en comprar als mercats ... Espai MOODLE http://ins-josepvallverdu.cat/moodle Pgina Web https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/

Alimentaci
Brasil cultiva sobretot caf, sucre i fruites. La cuina brasilera s fruit d'una barreja dingredients europeus, indgenes i africans. L'alimentaci bsica del brasiler mitj consisteix en arrs, mongetes i carn. El plat internacionalment ms representatiu del pas s la feijoada. Els hbits alimentaris varien en cada regi. Al Nord-est n'hi ha gran influncia africana, on destaquen l'acaraj, el vatap i el molho de pimenta. Al Nord hi ha influncia indgena en l's de la mandioca i de peixos d'aigua dola. Al Sud del pas hi ha forta influncia de la cuina italiana, en plats com la polenta, i tamb de la cuina alemanya. El xurrasco s tpic de Rio Grande do Sul.

15

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

D EPT. TEC O G N LO IA

Feijoada s un dels plats ms populars i tpics del Brasil, t els seus origen a la zona carioca de Rio de Janneiro.

Espai MOODLE http://ins-josepvallverdu.cat/moodle Pgina Web https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/

Figura 6: Feijoada La polenta sn unes farinetes de farina de dacsa (blat de moro) que es mengen al nord d'Itlia. Vatap s un plat tradicional brasiler. aquest plat consisteix en un pur esps fet de diversos ingredients. La vatap tradicional es fa amb gambes, per tamb hi ha altres variacions com ara vatap de pollastre o vatap de gall dindi.

Figura 7: Vatap

16

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

D EPT. TEC O G N LO IA

El xurrasco s un tall de carn, d'un a dos centmetres de gruix, extret d'alguna de les carnasses, com paleta, etc. gaireb sempre de carn vacuna (de vaca, "vedella", "vedell"), cuinada a la planxa de ferro. Tamb pot cuinar amb una graella o amb una paella.

Espai MOODLE http://ins-josepvallverdu.cat/moodle Pgina Web https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/

Figura 8: Xurrasco

Vestimenta
Una imatge comuna de la roba tpica del Brasil s la de les cerimnies religioses a Salvador, ciutat de l'est del Brasil. Es tracta de faldilles llargues de cot amb dissenys florals i bruses blanques. Els collarets de comptes denoten la influncia de l'frica occidental.

Figura 9: Vestimenta tpica

Quan se celebra el carnaval hi ha diferents estils de roba, per exemple:

17

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

D EPT. TEC O G N LO IA

Al Rio de Janeiro al Brasil, les dones ballen samba en vestits diminuts, i moltes vegades no porten res que els cobreixi els pits. Les regles per al carnaval de Rio s que el tanga del vestit de Samba no pot mesurar menys de 4 centmetres. El vestit de samba s bastant provocatiu. Est format tamb per un casc de plomes de colors i sabates amb tal alt. Espai MOODLE http://ins-josepvallverdu.cat/moodle Pgina Web https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/

Figura 10: Vestit tpic del carnaval

Festes tradicionals i dies festius

Any nou Carnaval Divendres Sant Dia del Treball Ascensi Dia de la Independncia Aparici de la Verge Dia de Tots Sants Proclamaci de la Repblica

1 de gener 4 dies abans del dimecres de Cendra 2 dabril 1 de maig Maig 7 de setembre 12 doctubre 2 de novembre 15 de novembre

18

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

D EPT. TEC O G N LO IA

Dia de la Immaculada Concepci Nadal Dia de Sant Sebasti de Rio de Janeiro Fundaci de la ciutat de Sao Paulo La nostra Senyora dels Navegadors de Porto Alegre Espai MOODLE http://ins-josepvallverdu.cat/moodle Pgina Web https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/

20 de desembre 25 de desembre 20 de gener

25 de gener 2 de febrer

TRANSPORT

Els gaireb dos milions de quilmetres de carreteres del Brasil no estan en molt bon estat. No es recomana als estrangers conduir de nit per la inseguretat i falta de visibilitat. Al Brasil es condueix per la dreta. Brasil es defineix bsicament per una extensa xarxa de carreteres, havent-hi tamb un sistema limitat de transport fluvial, ferroviari i aeri.

Transport per carretera: Brasil te una xarxa viria basada en el transport per carretera. Aix permet que Brasil sigui el set pas ms important en la indstria automobilstica. Durant l'poca de pluges, la majoria de les carreteres s'omple de forats, encara que en ms petita quantitat, esglaiaments de terra i caigudes de ponts, provocant moltes vegades perjudicis per al transport de crregues aix com accidents i morts.

19

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

D EPT. TEC O G N LO IA

Transport aeri: La companyia Gol lidera el rnquing de les empreses de baix cost, podent aix, oferir tarifes atractives a tots els brasilers. s el segon pas amb major nombre d'Aeroports a el mn. L'Aeroport Internacional de Guarulhos, localitzat a la Regi Metropolitana de So Paulo, s el aeroport ms gran i ms important a nivell nacional, gran part de aquest moviment en es deu al trnsit de mercaderies i passatgers del pas i el fet que l'aeroport de So Paulo uneix prcticament a totes les grans ciutats del mn. Espai MOODLE http://ins-josepvallverdu.cat/moodle Pgina Web https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/

Transport ferroviari: Pel que fa als trajectes internacionals, les principals lnies uneixen Brasil amb l'Argentina, Bolvia i Xile. Hi ha un servei de trens dirns i nocturns (llit i restaurant) entre So Paulo i Rio de Janeiro.

Transport pblic i lloguer de vehicles: En general, resulten cars, especialment si disposen d'aire condicionat. Cal parar atenci en pujar al vehicle i comprovar que aquest disposa de taxmetre i que a ms el taxista l'encn en arrencar, en cas contrari poden produir fraus. Si que el taxi no disposi de taxmetre, cal emparaular el preu del servei abans d'iniciar el recorregut. Per llogar un cotxe s necessari presentar un perms internacional de conduir. No obstant aix, aquest mitj de transport s car i incmode, ja que en les grans ciutats hi ha molt trnsit i embussos. Transport martim: El port ms important del Brasil s el de Rio de Janeiro, Brasil disposa de serveis de transbordadors per mar o pel Delta de l' Amazones que uneixen les ciutats costaneres i les que voregen el riu. Tamb hi ha vaixells

20

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

D EPT. TEC O G N LO IA

que porten a les illes de Santa Catarina, Ilha Gran i Ilhabela. A ms, diverses companyies privades connecten els ports fluvials de l'interior del pas.

ESPAIS CULTURALS
Espai MOODLE http://ins-josepvallverdu.cat/moodle Pgina Web https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/

Aquesta categoria inclou 4 espais culturals: - Centre Cultural CEEE Erico Verissimo: s un centre cultural de la ciutat de Porto Alegre, adaptat especialment per a les rees de la cultura relacionades al llibre i la literatura. - Centre Cultural Teatro Guara: s una instituci cultural amb auditoris per a teatre, dansa i espectacles musicals, el complex arquitectnic es localitza a la Plaa Sants Andrade, a la ciutat brasilera de Curitiba.

- Memorial d Amrica Llatina: ofereix exposicions de cultura llatinoamericana. El seu teatre promou esdeveniments i ha tingut presentacions de diverses orquestres.

- Centre Cultural So Paulo: Un museu, espai d'exposicions, cursos diversos, biblioteques, teatres i sales de cinema. Es troba a la regi central.

POSSIBILITATS DE COOPERACI SOLIDRIA

Al Brasil hi ha pobresa i aix comporta a altres necessitats importants que s'han de cobrir. Per exemple, les ONG que treballen amb els nens i adolescents de les faveles de Rio de Janeiro sn diverses. El que es busca s que aquests nois deixin la vida delinqencial i vegin la manera de guanyar-se la vida de forma honrada o que tornin als estudis.

21

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

D EPT. TEC O G N LO IA

Tamb hi ha ONG que es dediquen a promoure l'estalvi d'energies i serveis, com ONG SOS Mata Atlntica que fa poc va llanar una campanya perqu els brasilers orinin a les dutxes en lloc dels vters. El que es busca s que s'estalvi l'aigua. Segons estudis, orinant a la dutxa es podria estalviar fins a 12 litres d'aigua al dia per persona. Per exemple, les ONG que treballen amb els nens i adolescents de les faveles de Rio de Janeiro sn diverses. El que es busca s que aquests nois deixin la vida delinqencial i vegin la manera de guanyar-se la vida de forma honrada o que tornin als estudis. Espai MOODLE http://ins-josepvallverdu.cat/moodle Pgina Web https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/ Tamb hi ha ONG que es dediquen a promoure l'estalvi d'energies i serveis, com l' ONG SOS Mata Atlntica que fa poc va llanar una campanya perqu els brasilers orinin a les dutxes en lloc dels vters. El que es busca s que s'estalvi l'aigua. Segons estudis, orinant a la dutxa es podria estalviar fins a 12 litres d'aigua al dia per persona.

MEN VAIG DE VIATGE

Durada del viatge i dates

El viatge tindr una durada de 10 dies. La sortida ser el 30 de juny i la tornada el 9 de juliol.

22

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

D EPT. TEC O G N LO IA

Desplaaments reals
Anada Companyia AIRFRANCE Espai MOODLE http://ins-josepvallverdu.cat/moodle Pgina Web https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/ Sortida 07:10 de Madrid del dia 30/06/12 Tornada Companyia AIRFRANCE Sortida 19:00 de Rio de Janeiro del dia 9/07/12 Arribada 14:40 Madrid Barajas Durada 14h 40m Arribada 17:05 Rio de Janeiro Durada 11h 5m

Transports durant l itinerari

El transport que utilitzar durant litinerari ser un taxi o un autobs.

Allotjament
Lallotjament ser en hotels de Rio de Janeiro i So Paulo.

23

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

D EPT. TEC O G N LO IA

Mapa de litinerari

Espai MOODLE http://ins-josepvallverdu.cat/moodle Pgina Web https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/

Figura 11: Recorregut de Rio de Janeiro a Sao Paulo i vic eversa.

INTINERARI I PROGRAMA DE VIATGE

Dia 30/06/12 MADRID- RIO DE JANEIRO Arribada a laeroport internacional aeroport internacional de Galeo. Installaci a lhotel Arcos Rio Palace de 3 estrelles. Aquest dia no fai res, descanso.

Dia 1/07/12 RIO DE JANEIRO

24

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

D EPT. TEC O G N LO IA

Al mat vaig a la platja de Copacabana. I desprs de dinar vaig al parc Estadual de Pedra Branca i el Cristo Redentor. Nit a lhotel. Rio de Janeiro esta ubicada al sud-est de Brasil. Va ser la capital de l'Imperi del Brasil des del 1822, quan la naci declarar la seva Independncia de Portugal i va conservar aquell rang fins a la inauguraci de Braslia, el 1960. s la segona ciutat ms poblada del Brasil, ostenta el major trnsit internacional de turisme del pas i s la primera destinaci turstica d'Amrica Llatina aix com la primera ciutat Olmpica d'Amrica del Sud. Espai MOODLE http://ins-josepvallverdu.cat/moodle Pgina Web https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/

Dia 2/07/12 RIO DE JANEIRO De bon mat cap a el Pa de Sucre s un morro situat a la boca de la badia de Guanabara sobre una pennsula que sobresurt a l'oce Atlntic. T 396 metres d'altura sobre el nivell del mar. Desprs vaig Llac Rodrigo de Freitas, Museu dArt Modern, Museu Histric Nacional i a lestadi Maracan.

DIA 2/07/12 RIO DE JANEIRO Visita a la ciutat: Al mat men vaig al parc nacional de la Tijuca i desprs a Cinelndia. I desprs de dinar al Palau Imperial de So Cristvo, al MAM, Teatre Municipal de Rio de Janeiro i Palau de Catete.

DIA 3/07/12 RIO DE JANEIRO Avui anirem: Angra dos Reis amb les seves illes i Ilha Grande i visitarem els llacs: Bzios i Cabo Fro.

DIA 4/07/12 RIO DE JANEIRO- So Paulo

25

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

D EPT. TEC O G N LO IA

Sortida de ben dhora al mat amb lautobs cap So Paulo. Esmorzar i dinar en ruta. Al arribar anirem a lhotel i desprs a veure el Bienal de So Paulo i el Sal del Autombil de So Paulo. Sopar a un restaurant i nit a lHotel Caesar Park Sao Paulo Faria Lima de 4 estrelles.

DIA 5/07/12 So Paulo Sortida de mat cap al Museu de Arts de So Paulo, MASP. Desprs de dinar a un restaurant anem al Museu Paulista de l Universitat de San Pablo, Teatre Municipal de So Paulo i a la tarda a ledifici Altino Arantes. DIA 6/07/12 So Paulo Sortida desprs desmorzar cap a ledifici Itlia , ledifici Copan .Dinarem a prop del parc Ibirapuera, i a la nit anirem al pont Octvio Frias de Oliveira. DIA 7/07/12 So Paulo Al mati anirem a fer una volta per la Praa da S i Embu das Artes. I desprs dinar cap a Serra Negra que ens quedarem a un hotel.

Espai MOODLE http://ins-josepvallverdu.cat/moodle Pgina Web https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/

DIA 8/07/12 So Paulo Esmorzar i visita Bertioga. A la tarda visitarem Guaruj. DIA 7/07/12 So Paulo Esmorzar i anirem a Rio de Janeiro. Tarda descansa i aprofitarem per fer les maletes. Sortida cap a laeroport i vol cap a Madrid.

BIBLIOGRAFIA
http://www.viajejet.com/ongs-en-brasil/ http://es.wikipedia.org/wiki/Turismo_en_Brasil

26

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

D EPT. TEC O G N LO IA

http://es.wikipedia.org/wiki/Categor%C3%ADa:Centros_culturales_de_Brasil http://ca.wikipedia.org/wiki/Brasil

Espai MOODLE http://ins-josepvallverdu.cat/moodle Pgina Web https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/ 27