UNITAT DIDCTICA: LA CRISI DE L'ANTIC RGIM I LA REVOLUCI LIBERAL (1788-1874) (desde Carles IV fins al final de la 1ra repblica)

1. LA CRISI DE L'ANTIC RGIM. A-LA IMPORTNCIA DE LA REVOLUCI FRANCESA. -1788- es corona rei Carles IV -1789- Revoluci francesa: la revoluci francesa suposa la crisi de l'antic rgim. -La decapitaci de Lluis XVI i establiment de la primera repblica famosa result un impacte molt dur pels altres pasos absolutistes europeus. -Pnic de la revoluci ests a tot Europa. Carles IV aplic un conjunt de mesures per evitar que la revoluci arribs a Espanya: -Aparta del govern als illustrats. (CIV tenia por del pensament illustrat) L'actitut dels conselers illustrats era rebutjar l'antic rgim i defensaven del liberalisme; per no qestionaven l'autoritat monrquica. De totes maneres, el rei desconfiava d'ells i els apart del poder. -C IV va tancar les fronteres d'Espanya. Aix creia evitar que entressin els pensaments revolucionaris. -Anomena a Godoy primer ministre. Era plebeu, no aristcrata. Com a poltic no valia molt, pero amb l'ajuda de la reina arrib a d'alt. La noblesa i els illustrats estaven en contra seva, prcticament l'odiaven, a causa del motiu per el qual havia aconseguit el lloc de primer ministre (per ser amant de la reina). B- LA CRISI ECONMICA. a- Crisi agrria. -A causa de les males collites la producci fou escasa. -Els grans propietaris es neguen a invertir en la millora de la producci. Per poder compensar les prdues, els grans propietaris pujen les rendes que han de pagar els pagesos, i el preu del productes agrcoles s'incrementa de forma exagerada. Per aquest motiu, la poblaci es veu sotmesa a contnues crisis de subsistncia. La qual cosa motiva el descontentament local cap a Godoy i cap al govern actual. - Una possible soluci hagus estat una profunda reforma al camp (com proposaven els illustrats), per fou un fracs perqu va rebre una forta negativa per part dels nobles. El poble tamb es descontent per la manta de reformisme. b- Mesures econmiques aplicades per Godoy. -La simple recaptaci d'imposts no era suficient per frenar la crisi de la hisenda, aix que aplica una mesura terriblement odiada ---> DESAMORTITZACIONS. Les desamortitzacions s'inicien amb Godoy i continuen durant el segle XIX

-Definici general: consisteix en expropiar terres i propietats dels nobles i del clero amb la intensi de que l'Estat aconsegueixi ingresos econmics. Les terres i propietats afectades es caracteritzen habitualment per la seva manca de productivitat o abandonament; casos en que els grans propietaris no inverteixen en la producci o sn propietaris absentistes (que tenen terres per viuen a la ciutat i no es preocupen d'elles). Les propietats o terres expropiades es posen en subasta per a que siguin adquirides per altres propietaris, que habitualment sn burgesos que s estan disposats a invertir en la millora de la producci. En la majoria d'ocasions, els pagesos no es beneficien de les desamortitzacions, doncs no tenen recursos per comprar les terres. En la majoria dels casos els sectors privilegiats rebutgen aquesta mesura perqu s un acte contra ells. - Quan Godoy decideix expropiar terres i propietats del clero, li suposa el rebuig extrem dels privilegiats; i s per aixo que juntament amb la poltica nacional va motivar la conspiraci contra ell. C-LA GUERRA DE LA CONVENCI *1791 Lluis XVI exectutat. Es problama la 1ra Repblica Francesa. - En resposta a aquest fet, un conjunt de passos absolutistes decideix crear una aliana militar contra Frana, per por de que la revoluci arribi als seus territoris. -Espanya decideix invar el sud de Frana i recuperar el Rossell. En un principi pareix que Espanya o aconsegueix, per Frana reacciona invant alhora territoris espanyols: Girona, Navarra i les provncies Basques. C IV decideix retirar-se de l'aliana internacional i signa l'any 1795 el Tractat de la Pau de Basilea amb Frana. A partir d'ara Espanya s aliada de Frana. - 1800- Espanya renova la aliana amb Frana per qu Napole est al poder i CIV t por de que Napole envaeixi Espanya. Aquest treu profit militar a partir de l'aliana, i Espanya l'ajudaria en la lluitar contra Gran Bretanya. 2- LA GUERRA CONTRA NAPOLE, LES CORTS DE CADIS I LA CONSTITUCI DE 1812 (LA PEPA) A- L'ESTRATGIA DE NAPOLE I LA CRISI INTERNA DE LA MONARQUIA a- El tractat de Fontainebleau (1807) - Napole canvia d'estrategia, sempre solia atacar per mar, per com que Gran Bretanya t una fortsima i famosa flota, fa altres plans. *Blocatge continental: Napole oblig als pasos europeus a no mantenir contactes comercials amb la Gran Bretanya. - Portugal va ser l'nic que es va negar a ober perqu desde feia temps ell i G.B eren aliats Aix que Napole va decidir invair Portugal, per no sabia com: - per mar: la flota britnica s'interpondria i Napole sortiria derrotat. - Per terra: havia de convncer a C IV per qu el deixs passar per arribar a portugal. -L'estratga per convncer a CIV queda definida al tractat de Fontainebleau: Si CIV aconsellat per Godoy permetia que les tropes franceses passessin per territori espanyol, Portugal seria retornada a Espanya, i tamb una part de Portugal passaria a ser per a Godoy.

Aix que davant aquesta temptaci, Godoy i CIV accepten. I mentres una part de les tropes franceses s'en va a Portugal, l'altre intenta invar Espanya davant es nasos d'aquells dos que no s'havien ensumat sa trampa. b- El mot d'Aranjuez (1808) - Un sector dels poltics espanyols no estaven d'acord amb la poltica de C IV i Godoy. Mostraren rebuig desde el principi. - A n'aquest rebuig i descontent hi afegim el tractat de Fontainebleau que perjudicava Espanya. Per aquests motius, el sector absolutista ms radical comen a conspirar contra C IV i Godoy, defensant la figura del prncep Ferran com a nou rei. Aquesta conspiraci pren forma al Mt d'Aranjuez. -C IV s obligat a abdicar (abandonar el tron), sent succet pel seu fill com a Ferran VII -CIV no accepta aquesta situaci i s'enfronta contra el seu fill. c- Les abdicacions de Baiona (1808) Tenim a CIV i a FVII enfrontats. Espanya es troba en una situaci de crisi interna aprofitada per Napole, que va proposar als dos monarques actuar com a rbitre. Ells acceptaren i es convocaren a Baiona (nucli de poblaci entre Espanya i Frana). (Nota: estaven tan concentrats amb la seva disputa que no
s'havien enterat encara que tropes de Napole estaven atacant Espanya. En Napole se devia xepar...)

Quan arriben a Baiona, Napole els fa presos i anomena al seu germa Josep I, rei d'Espanya. Per legalitzar a Josep I, Napole obliga a una assamblea de notables espanyols i al consell suprem de Castella que acceptin a JI com a rei d'Espanya. I com a ovelles covards l'accepten per por a represlies. -Creaci de l'Estatut de Baiona: establia caracterstiques de la nova monarquia. Josep I era un rei autoritari, influenciat pels pirncipis liberals de la revoluci francesa: l'autoritat mana del monarca, per s'eliminen privilegis i aspectes de l'antic rgim. Tamb est disposat a fer un conjunt de reformes en economia i poltica (mesures que eren necessries). -La majoria del poble es va posar en contra dels invasors. Nota: Primera vegada que el poble espanyol t concincia d'unitat i lluita contra un enemic exterior que els vol envair. La concincia d'unitat contra un fet que no agrada s propi del segle XIX. -Es denomina afrancesats a la minoria que dna suport a JI. Els seguidors de la illustraci estn d'acord amb la poltica de JI. Creien que era necesria perque podia suposar el final de l'antic rgim i un desenvolupament d'Espanya. d- El 2 de maig i l'inici de la guerra. -1808: revolta popular a Madrit contra els invasors. s dursimament reprimida per les tropes franceses. Els ideals de resistncia s'estenen per tot Espanya.

*Juntes provincials de defensa: sn organitzacions que actuen a nivel local. Apareixen a les principals ciutats i nuclis de poblaci. Sn integrades pels sectors populars, nobles i membres del clero. La majoria de privilegiats no participen per por. - Funci de les juntes: -actuar com a govern alternatiu al marge de l'autoritat de JI. -Organitzar la resistncia armada ( integrada per gent del poble) contra els enemics. ( A causa de la invasi sopresa, l'exrcit espanyol estava desorganitzat, i la resistncia fou el poble a travs de guerres i guerrilles). Aix com avana el conflicte, l'exrcit una vegada organitzat es posa al cap de la lluita amb Gran Bretanya contra Frana. -1813: Les tropes franceses sn definitivament derrotades. B- EL PAPER DE LES JUNTES, LA CONVOCATRIA DE LES CORTS DE CADIS I LA CONSTITUCI DE 1812 (LA PEPA). a- El paper de les juntes L'existncia de moltes juntes feia que no hi hagus unitat de criteri a l'hora de governar o lluitar contra els francesos. Per aix es decideix crear una instituci comuna per unificar criteris: la Junta Suprema Central Governativa del Regne. * Objectius de la Junta Suprema Central Governativa del Regne: -Es consider Ferran VII com el rei legtim d'Espanya. -La JSCGR es convertiria en un govern alternatiu al marge dels francesos. Les justes provincials serien les seves subordinades. -La JSCGR organitzaria amb l'exrcit i la poblaci la resistncia cap als francesos. -Redactar una constituci liberal. *Grups poltics de la Junta Suprema Central Governativa del Regne sn els anomentas patriotes (contraris als afrancesats) - Liberals: desitjaven que Ferran VII fos un rei constitucional. - Absolutistes: els interessava ms que Ferran VII fos un rei absolutista contrari al liberalisme. b- La convocatria de les Corts de Cadis. Per crear una constituci s'havien de reunir els representants de les Corts (americanes, insulars i peninsulars, de les principals ciutats), per s'hi presenten dos obstacles: - No hi havia temps per a que els americans arribessin.

-Espanya estava invaida per Frana, i el desplaament cap a Cadis era difcil. Finalment les Cors de Cadis noms s'integren en una part dels representants. 184 diputats, amb una minoria absolutista i una majoria de liberals o illustrats. Una vegada creades les Corts, es creen una srie de comisions: consultar a la societat espanyola si volia o no constituci. Aquesta consulta noms es fe al sud d'Espanya, ja que el nord es trobava lluitant contra els francesos. c- La Constituci de 1812 ( La Pepa) *Decrets (l'objectiu fonamental era eliminar l'antic rgim). -Llibertat d'imprenta (llibertat d'expressi). -Abolir senyoria jurisdiccional. (Poder dels senyors en la seva propietat desapareix). -Suprimir els gremis: burgesia industrial i comercial beneficiada. -Aplicar procs de desamortitzaci (afecta principalment al secotr noble i al clero). -Suprimici de la Mesta. -S'aboleix la inquisici. *Principis de la Constituci de 1812: -Espanya ser un estat monrquic constitucional. -Principi de sobirania nacional (capacitat o protestat que t la poblaci d'un pas per governar i prendre desicions a travs dels seus representants poltics elegits pel sufragi). El sufragi s censatari (votaven hobes amb un nivell de riquesa concret). -Corts unicambrals: s'encarreguen del poder legislatiu. -Espanya s unitria i centralista. No permet l'existncia de lleis o institucions regionals que puguin contradir al govern general (Administrativament Espanya s'organitzar en provncies que tendran una mateixa fiscalitat (mateixa hisenda) ). -Espanya s un estat confessional catlic (no es permet ni ateisme ni altres religions). -Dret educaci primria per a tota la poblaci. -Es crea la Milcia Nacional: exrcit integrat per sectors populars que s'acaba professionalitzant. Funci: defensar principis de la Constituci davant els enemics interns i externs. -Es crea una mplia declaraci de drets i llibertats basats en els principis de la revoluci francesa.

3- FERRAN VII (1814-1833) A- LA RESTAURACI ABSOLUTISTA (1814- 1820) *Context internacional Desprs de la mort de Napole es va convocar el Congrs de Viena (1815) pels territoris europeus que havien estat dominats per l'Imperi francs. -Objectius comuns del Congrs de Viena: lluita contra el liberalisme i els principis revolucionaris. Que els pasos s'ajudassin mutuament si en els seus territoris esclats la revoluci o triomfs el liberalisme. ( Santa Aliana: defensa els principis absolutistes de l'antic rgim). *Context intern a Espanya: Ferran VII s considerat el rei legtim d'Espanya. Rep el sobrenom El Desitjat ja que ambds sectors (el constitucional i l'absolutista) es barallaven per ell. Quan Ferran VII torna a Espanya no sap com actuar. Ell s un rei absolutista convinsut, per si no dona suport al sector constitucional sap que li suposar grans problemes i obstacles. Aix que al principi decideix respectar la Constituci del 1812 i ser un rei parlamentari, per rpidament canvia d'idea per 2 raons interrelacionades: -Ra internacional: el Congrs de Viena rebutja el liberalisme. -Ra interna: el sector absolutista espanyol radical li dona el seu suport incondicional (queda reflectit en el Manifest dels Perses---> que torni a l'absolutisme i no estar sol amb la lluita contra el liberalisme. Aix que en Ferran VII torna a ser un rei absolutista. a-Derrogaci de la Constituci de 1812: el Sexteni Absolutista (1814-1820) *Conjunt de mesures: -Procs de reprei molt dur contra els sectors constitucionals. Lders poltics consitucionals sn executats o es veuen obligats a exiliar-se. -Retornar el paper predominant de l'Esglsia en l'estructura de l'Estat. Recupera importncia i es torna a crear la Inquisici (Nota: Goya s'exilia a Fran perseguit per la Inquisici). *La crisi econmica torna a agreujar-se a causa de les normes aplicades pel rei: -El rgim senyorial que havia desaparegut amb la Constitucio del 1812 torna. -Terres i propietats desamortitzades tornen als seus antics propietaris. -No inverteixen en la producci, desenvolupament o modernitzaci; cosa que provoca una srie d'efectes negatius en l'economia. *Va delegar part del seu govern a una camarilla d'amics. Noms pensaven en enriquir-se (a nivell poltic sn autntics ineptes).

*Durant tota aquesta etapa s'inicia el procs d'independncia de les colnies americanes ( fins a 1898). Espanya pert prestigi (ms que mai) (ja no s ni una potncia ni res)B-EL TRIENNI LIBERAL (1820-1823) -Durant els primers anys de reinat de Ferran VII, el sector liberal constitucional present una forta revolta contra l'absolutisme de FVII, reflectit en els pronunciaments: -Pronunciament: revolta militar protagonitzada pel sector liberal que amb el suport d'importants sectors del poble defensen els principis liberals i s'oposen a l'absolutisme. -Tots els pronunciaments seran un fracs reprimit per les formes de l'xercit de FVII. *Pronunciament de Riego: l'nic que t xit. FVII obligat a acceptar la Constituci de 1812 permetent la creaci del primer govern liberal d'Espanya. a- Primers grups poltics *Liberals moderats i liberals exaltats: ambds tenien en com que sn grups poltics elitistes integrats per la burgesia. Tamb ambds es neguen a acceptar la presncia dels sectors populars en el govern (eren liberals per no demcrates). *Diferncies entre liberals moderats i liberals exaltats: -Moderats: defensen el pacte amb els absolutistes per evitar que es converteixin en un problema en el seu govern. Els moderats estan disposts a canviar qestions de la constituci. (Riego es defin cap a l'acci moderada) -Exaltats: no volen pactar i defensen l'aplicaci contundent de la Constituci. (Tot i el pacte, els absolutistes conspiraven contra el govern liberal). b-Cop d'Estat contra el govern liberal *Ferran VII conspira contra el govern amb el suport de la Santa Aliana (suport internacional). -Regions fidels a FVII: Catalunya, Arag, Pas Basc, Navarra, Galcia, Valncia. Perqu li sn fidels? -Qestions econmiques. -No van poder participar en la redacci de la Constituci per qu estaven sota domini francs. -Dominats per terratintents absolutistes. Gran activitat agrcola. -Pagesos enfitutics i petits propietaris es veien perjudicats per les reformes constitucionals. [Nota: una vegada FVII mor, sn els mateixos territoris que donen suport al moviment Carl] *FVII demana ajuda a la Santa Aliana, que envia a Espanya l'exrcit dels Cent Mil Fills de Sant Llus (referintse a Llus X)

C-LA DCADA ABSOLUTISTA (OMNIOSA) (1823-1833) *Dura repressi contra els lders liberals (Riego s executat). L'Esglsia referma el seu paper dins l'Estat. FVII se n'adona de que hi ha alguns problemes que ha d'intentar solucionar (per la crisi econmica) -Substituir la camarilla d'amics per un grup de consellers molt ms adequats. (Grup integrat per l'alta burgesia industrial i comercial que eren els ms indicats per aconsellar al rei sobre qestions econmiques. -FVII du a terme reformes que afecten a la hisenda, la indstria i al comer, que ajuden a sortir de la crisi i consolidaren el paper socioeconmicde la gurgesia. *El Sector absolutista es va sentir trait pel rei (per la participaci de la burgesia en les reformes). El Sector abs. Protagonitza revoltes i protestes contra la monarquia. -Absolutistes ms radicals: Manifest dels reialistes purs. Exigien a FVII abandonar la poltica reformista i torns a l'absolutisme ms estricte. -Malcontents catalans: Integrats per grans terratinents i pagesos enfitutics. Es venen perjudicats pel conjunt de reformes que estava aplicant FVII. *Nous pronunciaments: Sector liberal de l'exrcit. Demanen el retorn als principis constitucionals. [Resum: tenim una Espanya dividida, desgastada, desprestigiada i feta pols, que est apunt d'explotar per milsima vegada T_T ] D- INDEPENDNCIA DE LES COLNIES AMERICANES (1808) *Classe criolla:(descendents dels espanyols burgesos urbans de les colnies) Exigia al govern espanyol una srie de reinvindicacions (carcter econmic i poltic). -Econmic: classe criolla exigia major llibertat comercial. (Possibilitat de tenir contactes comercials amb altres pasos sense la intervenci de l'Estat.) -Poltic: exigia que els crrecs poltics i institucionals fossin ocupats per la poblaci autctona i no per espanyols. Ferran VII es nega a acceptar aquestes exigncies. *Davant la negativa de Ferran VII s'inicia el procs d'independncia definitiu. -Etapes: -(1810-1816) Coincideix amb la Guerra del Francs. Apareixen primers lders que en un futur encapalaran el procs independentista (Simn Bolivan). -(1816-1818) Periode ms violent. Les colnies reaccionen contra la poltica absolutista de FVII. Les revoltes foren durament reprimides per l'exrcit espanyol. -A partir de 1818: primers exemples d'independncia.

Liderada per Simn Bolivan, Veneuela aconsegueix l'independncia. Argentina, Chile i Per aconsegueixen la seva independncia amb Jos de San Martn. -A partir de 1824: la major part dels territoris americans ja sn independents. Queden poques colnies prpies d'Espanya: Cuba, Puerto Rico, Filipines, Illes Marianes ( i alguns territoris del nort d'frica). *Conseqncies (del procs d'independncia): -Poltiques: Espanya deixa de ser el gran Imperi territorial. Ara Espanya s una potncia de 2n ordre (escasa importncia internacional). -Econmiques: s'interrompren els intercanvis comercials fins que la independncia s consumada i acceptada. 4-RGIM LIBERAL (1833-1868) *1830: Isabel (filla de Ferran VII i M Teresa). La llei slica de 1713 prohibia sobiranes. Isabel era l'hereva per la llei slica no li permetia, aix que el successor havia de ser el germ de Ferran VII, Carles Maria Isidre, representant de l'absolutisme ms pur. Per per consell de M Cristina i altres consellers, FVII aludeix la llei slica i Isabel s l'hereva al tron. *1833: Mort de FVII. Hi ha un conflicte entre els seguidors de Carles Maria Isidre (anomenats carlins) i els seguidors d'Isabel. A-ELS LIBERALS AL PODER I LES DUES REGNCIES (1833-1843) a- La regncia de Maria Cristina (1833-1840) *Maria Cristina s regent en nom d'Isabel; resulta ser absolutista, per accepta el suport dels liberals moderats perqu necessita protegir els interesos de la seva filla enfront dels carlins. *Dos grups poltics principals: -Absolutistes moderats (Cea Bermdez) -Liberals moderats (doceaistas) encapalats per Martnez de la Rosa. *MC encarrega a Martnez de la Rosa que crei un govern nou. Com que M C s absolutista no permet la constituci, s'ha de reelaborar unaltre document legal. *Estatut Reial (1834): el documen que es reelabora. Carta otorgada amb els drets i llibertats limitades. La reina permet aquest document per a que el poble no es reveli en contra d'ella: de totes maneres s un document molt restrictiu i els problemes socials s'acaben desenvolupant. Exemples restricci: -No sobirania nacional ni llibertat poltica (La poblaci no pot decidir ni votar). +

-No contempla la divisi de poders. Tots estan en mans de la monarquia i amb el suport del govern. -Corts perden paper legislatiu: ara les lleis sn elaborades per la monarquia amb el suport del govern. *Secotrs que s'oposen: -Liberals exaltats: l'Estatut nega llibertats i drets i s'hauria de tornar a la Constituci de 1812. -Carlins: rebutgen qualevol mesura liberal per restrictiva que sigui. b-Segona Constituci Liberal (1837) *1836-Revoltes liberals. -Mot de la Granja: pronunciament militar liberal. Els militars entraren al palau d'estiueig de M Cristina i l'obligaren a acceptar la Constituci de 1812. Els liberals exaltats demanaren una revisi de la Constituci per a que fs ms revolucionria. *La Nova Constituci de 1837: el seu punt de partida s la Constituci de 1812 per amb varis canvis. -Supressi del delme: un impost que rebia l'esglsia del poble. -Restituci deles desamortitzacions. -Es tornaren a eliminar els gremis. -El sufragi sensatari es fa ms ample (no pot votar tothom, per hi ha ms gent que s pot.) -L'intenci de la nova Constituci era defensar els interesos de la burgesia. c- Primera Guerra Carlina (1833-1840) ( !!!!!! :D !!!!!!) (hi ha altres dos conflictes: La Segona Guerra Carlina al 1846-49, i la 3ra al 1872-76) *Caracterstiques del Sector carl: -Desenvolupat en Catalunya, Navarra, Provncies Basques, alguns territoris d'Arag i alguns valencians. -Sectors socials que hi van participar: la noblesa terratinent, part del clero, petits propietaris agrcoles, pagesos enfitutics, i artesans de les regions esmentades. -Moviment rural, antiurb i antiliberal. -El seu lema era Du, Ptria i Furs. Representava la importncia de l'Esglsia en l'Estat, la idea absolutista tradicionalista i el component regionalista de defensar les prpies institucions i lleis i tradicions que el sistema liberal constitucional rebutja. *Sector Isabel:caracterstiques.

-Sectors poltics: absolutistes moderats i liberals moderats.Tamb s'incorporen els liberals exaltats i donen suport econmic. -Sectors socials: alta burgesia industrial i comercial moderada. Noblesa terratinent fidel a Isabel. Classes mitjanes urbanes. Treballadors urbans, artesans i ciutats liberals (Barcelona, Madrid). -Regions o territoris que donen suport a Isabel: els nuclis urbans de tota Espanya menys els territoris carlins. *Desenvolupament del conflicte: -Al nord peninsular s'organitza l'exrcit Carl. Al capdavant es trobava Zumalacrregui. -Catalunya s'organitza unaltre part de l'exrcit carl, encapalat per Cabrera. - 1833: Cabrera, amb el suport de Carles Maria Isidre, es dirig amb l'exrcit cap a Madrid. M Cristina i els seus seguidors subestimen la revolta carlina. Quan tropes carlines venen a Madrid se n'adonen de la magnitut del conflicte i decideixen organitzar l'exrcit isabel. -1833-35: es succeeixen victries en ambds bndols sense un vencedor clar. -1835: Mort de Zumalacrregui al setge de Bilbao. Les forces carlines entren en crisi i es divideixen en dos bndols diferenciats: -El primer s encapalat per Cabrera i es retira a Catalunya. Organitza la resistncia. -Altre part encapalada per Maroto pacta amb els Isabelins. Mentrestant Carles Maria Isidre es va exiliar a Frana. -1839: Espartero s lder de l'exrcit isabel, va acceptar el pacte amb Maroto en el Conveni de Bergara. El conveni establia que Maroto acceptava la derrota dels carlins per M Cristina havia de permetre que els militars i oficials carlins s'incorporassin a l'exrcit reial sense cap tipus de represlia. -Mentrestant Cabrera va resistir un any ms a Catalunya. -1840: Cabrera s vensut i s'exilia a Frana. d- La regncia d'Espartero (1841-1843) -1841: M Cristina dimiteix i deixa de ser regent. -Motius: -La Guerra Carlina havia suposat enormes despeses econmiques i humanes que provocaren descontentament social. -Acab acceptant la Constituci de 1837 per mai va ser sincera. Ella es considerava absolutista i aix li provoca constants enfrontaments amb el sector de liberals exaltats.

-1836: Desamortitzaci de Mendizabal: beneficis per als burgesos per no per als pagesos. Provoca descontentament social. A ms, la desamortitzaci afecta als privilegiats i ells tamb es posen en contra. -1840: es promulga la llei de municipis: representants del govern municipal sn elegits per la monarquia, no per sufragi. (Que a ms era un dret limitat de la poblaci). -Espartero s el sustitu de M Cristina. Ell s un militar liberal exaltat victoris de la Primera Guerra Carlina. -Comena a actuar de forma dictatorial. Aplica mesures polmiques que provocaran la seva caiguda -Du a terme una dursima repressi cap al sector moderat. -No va fer cas de les desicions de les Corts (el Parlament) -Va aplicar una poltica econmica lliurecanvista, influenciada per al liberalisme econmic britnic (i Espartero era molt fan de la tot lo britnic). La teoria lliurecanvista es va crear al marc de la Revoluci Industrial Britnica. Establia que per al bon funcionament del comer i l'economia era necessari que els intercanvis comercials no fossin obstacularitzats pels aranzels (imposts). En Gran Bretanya va tenir xit perqu com a primera potncia industrial no tenia competidor. Per quan Espartero ho va aplicar a Espanya no va tenir en compte que les condicions socials eren molt diferents. La producci d'Espanya era cara i de baixa qualitat i no podia competir amb els productes extrangers. Quan Espartero lleva els aranzels, el mercat interior es satura amb productes extrangers i s'arruina la producci interior autctona. -Sectors ms afectats: empresaris industrials i comercials catalans. Juntament amb els moderats comencen a conspirar contra Espartero. Finalment Espartero (1843) s'exilia a la Gran Bretanya. e- La desamortitzaci de Mendizbal (1836) *Durant la regncia de M Cristina, poc desprs de que es produs el Mot de la Granja i s'establs un govern liberal exaltat. Mendizbal ocupa el crrec de Ministre de la Hisenda. *Objectius de la desamortitzaci: -Obtenir recursos per subvencionar la guerra contra els carlins. -Modernitzar i desenvolupar la producci agrcola. (Els nous propietaris sn burgesos disposats a invertir). *Sectors afectats: -L'Esglsia. -Propietaris absentistes (aquells que vivien a la ciutat i no es preocupaven de la seva propietat). En els dos casos es tracta de terres amb poc rendiment. *Efectes/conseqencies:

-(Positiva) S'obtenen recursos suficients per lluitar contra els carlins. -(Positiva) Producci arcola incrementada (grcies a la inversi dels burgesos). Amb els beneficis obtinguts s'inverteixen en indstria i comer. -(Negativa): Pagesos no estan contents perqu no els beneficiava la desamortitzaci. Com no tenien diners, les terres noms eren adquirides pels burgesos. -(Negativa): Nobles terratinents i l'Esglsia s'oposen a Mendizbal i el govern exaltat per ser els principals perjudicats per aquestes mesures. B- LA DCADA MODERADA (1844-1854) a-Caracterstiques poltiques i la Constituci de 1845 *1844-Isabel II s considerada major d'edat (13anys) *Govern moderat encapalat per Narvez, que aplica una srie de mseures: -Derrogar la Constituci de 1837. -Crea la Constituci de 1845 (ms conservadora i no tan liberal). -Monarquia t major poder en el govern (executiu). -Les Corts van perdre autoritat legislativa. La reina donava el vistiplau i tamb podia vetar. A ms les corts es van dividir en dues cambres: Diputats (el Congrs) representants poltics elegits per sufragi, majoritriament eren moderats; Senat, eren representants elegits per la monarquia, els liberals moderats i conservadors. -El nou govern s elititsta, burgs i conservador que s'allunya dels interesos del poble. -Durant el govern de Narvez el sufragi va ser censatari restringit. -Declaraci de drets i llibertats restringits. -Les terres desamortitzades tornen als antics propietaris, aix implica un enderrariment en l'agricultura i en l'economia. -Es feren desamortitzacions a les terres comunals, es repartieren. Aix supos un perjudici cap als pagesos, que no tenien diners per comprar les terres i perdien activitats econmiques complementries que duien a terme en aquelles terres comunals. -1844: es crea la Gurdia Civil. s un cos de seguretat de l'Estat que intentava mantenir l'ordre al mn rural beneficiant sempre els interesos dels grans terratinents. Si els pagesos estaven descontents sorgien revolts, i la G.C les reprimient a favor dels terratinents. -1845: Pla d'estudis Pidal. Regulava l'educaci primria a la qual posida accedir tota la poblaci (pocs o feien) Els professors eren membres civils i cleros.

-1851: Es va signar el Concordat amb el Vatic. Durant el govern d'Espartero es varen trencar els llaos diplomtics amb el Papa, per amb el nou govern moderat, que s ms proper a l'Esglsia, es signa el Concordat amb el Vatic. -En la prctica el govern va fracasar perqu era corrupte [oh! Quina novetat...] Aquesta corrupci va provocar tal escndol que deriv a un nou govern progressista. b- La Segona Guerra Carlina (1846-1849) -Carlins s'enfrenten al territori catal. -1845: Carles M Isidre va abdicar (era considerat Carles V pels carlins). s succet per Carles Lluis de Borb i Bragana, que per als carlins fou Carles VI. Va rebre el suport del General Cabrera (que havia tornat del seu exili) i de Benet Tristany. Organitzen l'exrcit carl a Catalunya. Desprs d'una srie d'enfrontaments, guanya Isabel II i s'exilien a Frana. C-EL BIENNI PROGRESSISTA (1845-1856) El conjunt de mesures de Narvez ms la corrupci que hi havia van motivar l'esclat d'un pronunciament: La Vicalvarada (succe al municipi madrileny Viclvaro). *La Vicalvarada: -Encapalada per Leopoldo O'Donnell, que represent al sector poltic liberal progressista. -Funda un partit poltic anomenat Uni Liberal. Integrat per sectors liberals urbans, amb el suport de l'alta burgesia progressista i de les classes mitjanes urbanes. -Els integrants redacten Manifest de Manzanares. No es pretenia que la reina abdiqus, sino que accepts els principis de la Constituci i la monarquia parlamentria, juntament amb un conjunt de reformes (que eren necessries a Espanya). -Principals mesures en el govern de Leopoldo O'Donnell: La Constituci non-nata, que mai es va aplicar a la prctica, sino que es qued com a projecte ideal. -Isabel II va acceptar el nou govern progressista, per exig que el cap del govern fs Espartero. Espartero torn del seu exili desde Gran Bretanya i va tornar a governar igual, de forma autoritria i dictatorial, aplicant un conjunt de mesures polmiques. -Mesures en aquests dos anys de govern: -Atac directe contra l'Esglsia expulsant els jesuites i prohibint qualsevol manifestaci pblica del culte catlic a nivell pblic. *1855: Madoz posa enmarxa una unova desamortitzaci. Caracterstiques semplants a la de Mendizbal: -Objectiu: desamortitzaci de les terres comunals i municipals. -Finalitat: aconseguir recursos per a la construcci del ferrocarril (que havia de ser el motor de l'economia espanyola).

-Efectes positius i negatius de la desamortitzaci: Positius: -Importants ingresos per a la construcci del ferrocarril. -Terres adquirides per nous propietaris burgesos, que com que invertien diners la producci va millorar. Negatius: -Pagesos es senten descontents perqu com que no tenen diners no poden adquirir les terres. [Sensaci de dej bu histric...] -A ms perden terres comunals i no poden dur a terme activitats complementries. *Llei de Ferrocarril (1855) Per Espartero el Ferrocaril era fonamental per al creixement econmic espanyol. Volia imitar el model econmic britnic. -Fonts d'ingresos: -Desamortitzacions de Madoz. -Imposts que augmentaren provocant descontent popular. -Recursos procedents de l'Estat. -Inversi privada (principal font) d'empresaris espanyols i extrangers. -Per la idea del Ferrocarril va acabar en desastre. La construcci es va fer sense lgica econmica i sense considerar les necessitats territorials. -En principi el ferrocarril partia de Madrid i es distribuia de forma radial per la resta del territori (xarxa centralitzada). L'error fou que la xarxa ferroviaria del centre era innecessriament densa mentres que els territoris industrials ms importants tenien una xarxa menys densa i ms dbil. -Es necessitava molt de ferro per construir la xarxa ferroviaria. Com que Espanya tenia poca producci s'havia de comprar a fora provocant una gran despesa. -Tecnolgicament Espanya estava endarrerida i les locomotores es van comprar a fora. -Espanya tenia carb de mala qualitat i es necessitaven grans quantitats. Aix requeria calderes ms groses, que necessitaven locomotores ms groses i l'ample de via s'hagu de fer ms gran. Aix feia que tots els productes que venien de les vies pirinenques s'havien de canviar de locomotora incrementant el preu dels productes i el temps de transport.