4-ECONOMIA sXVIII A-AGRICULTURA a-Les caracterstiques de la producci -Era l'activitat ms important. -Increment terres de conreu (augment de la producci).

-Tcniques endarrerides (rotaci triennal i guaret). -Conreus: tradicional (subsistncia: cereals, llegums), americans (patata, tomtiga, tabac), especulatius (producci dedicada al mercat) b-Estructura de la propietat. -Grans latifundis (pertanyents al sector noble i al clero) -Terres vinculades o amortitzades. Passen a mans d'un nic hereu que no les pot vendre ni compartimentar. Aix causa un efecte negatiu per a l'economia del camp ja que els grans terratinents nobles no pensen en millorar la producci, sino en recaptar rendes i enriquir-se. A ms, la terra no pot ser venuda a burgesos que s estarien disposats a fer canvis i millores a la producci (burgesos de mentalitat empresarial). c-Reformes al camp. Els borbons sn dspotes ilustrats (influenciats per la Ilustraci) i volen fer un conjunt de reformes. Objectius de les reformes al camp: -Reduir amortitzaci de la terra per a que els terratinents nobles puguin vendre terres a burgesos que s estan disposats a invertir en la millora de la producci. -S'intenta repartir terres comunals entre els pagesos per a que es converteixin en propietaris. Es creia que si els pagesos es convertien en propietaris, es reduiria el conflicte i descontent social al camp. -Concedir terres de territoris despoblats. -Millorar la situaci dels jornalers: pagesos sense terres que treballaven al camp de forma temporal a canvi d'un salari. ( Quan no hi havia feina, els jornalers es morien de fam i eren conflictius. Per aquest motiu els borbons intentaren estabilitzar la situaci facilitzant el contract en altres feines o tamb en contracts com a ma d'obra fixa pels grans terratinents, tot i que amb baix salari. Tamb alguns jornalers es tornen propietaris de terres que ning vol. ) B-INDSTRIA. *Artesania i indstria controlada per als gremis. *Reials fbriques: activitats industrials subvencionades amb diners de la monarquia (principal client). Noms una petita part de la producci anava a altres monarquies. Aquest fet sumat a la baixa producci feia que obtingussin molts pocs beneficis. *Iniciativa privada (que actua al marge dels gremis). Est molt controlada per la monarquia. -Intervencionisme estatal: monarquia interv en les activitats econmiques i no permet als empresaris que tenguin llibertat d'acci.

La iniciativa privada t dues formes de producci: - Domestic system: artes o comerciant (empresari) que volia actuar al marge dels gremis havia de cercar una m d'obra pagesa a temps parcial. L'empresari aportava el capital invers, la maquinria i el material, mentres que el pags aportava la m d'obra les hores del dia que no treballava al camp. Llavors, el producte era venut per l'empresari fora de la ciutat. Del benefici, una part era pels pagesos en funci a la quantitat de feina elaborada. - Factory system: es tracta d'una evoluci del domestic system. Apareix quan els empresaris es van adonar de que, a causa de les despeses de transport, perdien beneficis ja que aquestes despeses encarien el producte. Per a solucionar-ho, decideien montar fbriques fora de les muralles de la ciutat contractant m d'obra pagesa desplaada, que es convertiran en els obrers industrials. Els empresaris estalviaven el transport i aix aconseguien ms beneficis. C- COMER - Mateixes caracterstiques del passat. - Importncia Casa de contractaci de Sevilla : quan es perd Flandes, s l'encarregada de gestionar el comer.