Aproximació A La Realitat de L'exclusió Social D'igualada 2012

2012
[Aproximaci a la realitat de lexclusi social dIgualada]

PLA LOCAL DINCLUSI I COHESI SOCIAL
2012
Autores de lestudi: Susanna Fbregas i Judit Serra

Referncia recomanada: Fbregas S, Serra J, Aproximaci a la realitat de lexclusi social dIgualada. Oficina Tcnica Pla dInclusi i Cohesi Social Igualada, setembre 2012.
Amb el suport de:
Se nautoritza la reproducci sempre que sen citi lautoria. Es permet la generaci dobres derivades sempre que no sen faci un s comercial.
2012
2012
NDEX GENERAL Presentaci Introducci 1.Aspectes generals 2.Dimensi laboral 3.Dimensi econmica 4.Dimensi residencial 5.Dimensi relacional 6.Dimensi sociosanitria 7.Dimensi formativa 8.Dimensi poltica i de ciutadania Resum
NDEX DE GRFIQUES I TAULES TAULA 1. Densitat de poblaci GRFICA 1. Evoluci de la poblaci dIgualada 1998-2011 GRFICA 2. Pirmide de poblaci GRFICA 3. Poblaci per grans grups dedat GRFICA 4. Poblaci per grans grups dedat i sexe GRFICA 5. Evoluci altes del padr GRFICA 7. Poblaci nouvinguda GRFICA 8. Poblaci de nacionalitat espanyola i estrangera a Igualada 2011 GRFICA 9. Poblaci per nacionalitat i sexe GRFICA 10. Evoluci de la poblaci de nacionalitat espanyola i estrangera a Igualada 2000-2011 GRFICA 11. Evoluci dels reagrupaments familiars GRFICA 12. Problemtiques laborals ateses per serveis socials bsics municipals GRFICA 13. Nombre de persones aturades GRFICA 14. Persones aturades i sexe GRFICA 15. % de persones aturades a lAnoia per formaci GRFICA 16. Persones aturades de lAnoia per ocupaci anterior GRFICA 17. Persones aturades per grups dedat GRFICA 18. Evoluci dels contractes laborals a Catalunya GRFICA 19. Problemtiques econmiques ateses per serveis socials bsics municipals TAULA 2. Tipus de prestacions i beneficiaris TAULA 3. Pensions No Contributives TAULA 4. Subsidi de garantia dingressos mnims TAULA 5. Altres GRFICA 20.Lla RMI a Igualada GRFICA 21. Evoluci de la RMI GRFICA 22. Prestacions econmiques durgncia social 4
2012
GRFICA 23. Famlies i beneficiaris del Banc de queviures GRFICA 24. Problemtiques dhabitatge ateses per serveis socials bsics municipals GRFICA 25. Evoluci del preu en la compra de lhabitatge GRFICA 26. Evoluci del preu en el lloguer dun habitatge GRFICA 27. Sollicituds de lloguer just GRFICA 28. Renda Bsica dEmancipaci GRFICA 29. Habitatges sobreocupats GRFICA 30. Poblaci amb nacionalitat estrangera i amb nacionalitat espanyola GRFICA 31. Distribuci de les persones amb nacionalitat estrangera per districtes GRFICA 32. Problemtiques per mancances socials GRFICA 33. Vies daccs al CIE 2011 GRFICA 34. Tipus de violncia GRFICA 35. Usuries del servei de teleassistncia mbil per violncia de gnere GRFICA 36. Tipologia de latenci EAIA a Igualada 2011 GRFICA 37. Tipologia de conflictes del Servei de mediaci ciutadana GRFICA 38. Resoluci dels expedients dels servei de mediaci ciutadana GRFICA 39. Evoluci de les llars unipersonals GRFICA 40. Tipologia de la disminuci GRFICA 41. Taxa de casos de persones amb malalties mentals GRFICA 42 Acollides i seguiments CSM. GRFICA 43.Programa Trastorns Mentals Severs i PSI GRFICA 44. Mitjana mensual de primeres visites segons el tipus datenci GRFICA 45. Persones ateses al CASD Anoia GRFICA 46. Persones dIgualada ateses al CASD GRFICA 47. Comparativa de tipus de consum a lAnoia 2010-2011 GRFICA 48. Usuaris del CASD en PMM GRFICA 49. Motiu de consulta al CSMIJ per tipus de trastorn GRFICA 50. Persones amb reconeixement amb grau de dependncia GRFICA 51. PIAs per tipus de grau GRFICA 52. Persones dependents per edats GRFICA 53. Evoluci del teleassistncia GRFICA 54. Serveis datenci domiciliria GRFICA 55. Places ofertes segons titularitat de lescola bressol GRFICA 56. Alumnes amb necessitats educatives especials TAULA 6. N dalumnes a lAula dAdults segons cursos impartits GRFICA 57. Nivell dinstrucci GRFICA 58. Persones aturades per nivell formatiu GRFICA 59. Evoluci dels reagrupaments familiars
2012
2012
PRESENTACI
Des del maig del 2009, amb la creaci de lOficina Tcnica del Pla Local dInclusi i Cohesi Social de lAjuntament dIgualada, hi ha el comproms delaborar el pla local per disposar dinstruments de planificaci i intervenci comunitria, en relaci al foment de la inclusi i la cohesi social, a partir del treball transversal i el treball en xarxa, i en clau de territorialitat. Per poder-ho fer, ens hem basat amb la informaci obtinguda daquesta aproximaci diagnstica. Aix mateix, aquesta s susceptible de ser modificada de manera permanent, ja que el fenomen de lexclusi social canvia igual que la nostra societat. Lobjectiu daquesta aproximaci diagnstica s apropar-nos a la realitat social existent al nostre municipi, per poder, desprs daquest estudi, marcar les lnies dactuaci en els diferents plans dacci. Espero que sigui una eina dutilitat per a qui desitgi apropar-se a la realitat de la nostra ciutat,
Joan Torras i Compte Tercer tinent dalcalde i Regidor dacci social i promoci personal
2012
INTRODUCCI
El document que presentem a continuaci identifica la situaci actual de lexclusi social a Igualada per tal de determinar cap a on sha dadrear la planificaci de les accions inclusives que es portaran a terme des del Pla dInclusi i Cohesi Social 20122013. La complexitat inherent als processos dexclusi social exigeix que les poltiques dinclusi social introdueixin diferents criteris dinnovaci que permetin un abordatge integral i transversal al fenomen de lexclusi social i a la seva resposta pblica. El nou escenari econmic marca una major complexitat i dificultat per a les poltiques dinclusi social. Al mateix temps, les conseqncies socials del canvi dpoca sn creixents i el govern local ha de fer front a un increment de les demandes datenci social. Estem immersos en un procs de canvi que indefugiblement reclamar una revisi i redefinici de les prioritats del govern municipal en els propers anys. Haurem de tenir la capacitat de construir un municipi inclusiu conjuntament des de ladministraci local amb la voluntat de definir un model de ciutat i de benestar local que pugui ser tamb co-construt amb els principals agents de la ciutat. LActualitzaci de lAproximaci a la realitat de lexclusi social a Igualada descriu els factors generadors dexclusi que ms incideixen en el territori i els collectius vulnerables que, malgrat els recursos existents, continuen en situaci de risc dexclusi. Linforme est dividit en vuit parts que coincideixen amb els mbits de les persones on es poden desencadenar els processos dexclusi social. Dins de cada un daquests mbits es pot identificar un conjunt de factors, que es poden donar sols o b en combinaci amb daltres. 1. Aspectes generals fa referncia a dades sociodemogrfiques de la poblaci dIgualada. 2. Dimensi laboral analitzem dades referents a latur, a la qualificaci laboral i els itineraris dinserci. 3. Dimensi econmica ens basem en tres factors: persones que no tenen cobertes les necessitats bsiques i persones que es troben en situacions de dependncia econmica a les prestacions socials. 4. Dimensi residencial s una dimensi relacionada amb altres mbits, especialment leconmic i el laboral. Es poden assenyalar com a factors la dificultat daccs a lhabitatge, les condicions dhabitabilitat i les dificultats per mantenir lhabitatge. 5. Dimensi relacional es parla del deteriorament de la xarxa familiar i de lescassetat de relacions comunitries. 8
2012
6. Dimensi sociosanitria fa referncia a aquelles persones que pateixen alguna discapacitat, trastorn o malaltia i el suport necessari. 7. Dimensi formativa en aquest espai es poden identificar com a factors: el baix nivell formatiu, el fracs escolar, labandonament prematur del sistema educatiu i les dificultats dinserci sociolaboral. 8. Dimensi poltica i de ciutadania fa referncia a la participaci social plena en drets i obligacions, es parla de les persones nouvingudes en lexercici aquests drets. Es fa referncia a quins espais de participaci disposa la ciutat dIgualada. La participaci en totes i cadascuna daquestes dimensions s necessria per a qu es pugui afirmar que un individu est incls socialment, mentre que la manca de participaci en noms una de les dimensions pot comportar una situaci de risc dexclusi social. Sense ms prembuls passem a mostrar-vos les dades recollides i les conclusions de quina s la realitat dIgualada en termes de collectius vulnerables i de situacions de risc dexclusi.
2012
ASPECTES GENERALS
Igualada t una poblaci de 39.191 habitants1 al 2011. La densitat de poblaci s de 4.832 habitants per quilmetre quadrat. En comparaci amb altres territoris, la densitat s fora elevada. Superfcie (km2) 8,1 866,3 32.108 Densitat (hab/km2) 4.832,4 136,8 234,8
Igualada Anoia Catalunya

Font: Idescat
La poblaci dIgualada ha augmentat un 0,7% respecte al 2009. Si mirem amb ms perspectiva, de lany 2000 al 2011, la poblaci ha augmentat un 17%.
Evoluci de la poblaci dIgualada 1998-2011
Font: Idescat
Laugment o disminuci dhabitants duna poblaci ve donat pel nombre de naixements, el nombre de defuncions i el flux migratori o moviment daltes i baixes registrades al padr municipal de persones provinent daltres municipis i localitats. Les taxes i ndexs que venen a continuaci estan calculades a partir de les dades del Padr que amb data 31 de desembre de 2011 ens diu que hi havia 39.191 habitants a la ciutat dIgualada.
1
Idescat
10
2012
La taxa de natalitat indica el nombre de nascuts vius durant un any per cada mil habitants d'una poblaci concreta. Aix, a Igualada durant el 2011, hi ha hagut 461 naixements que calculats sobre el total de poblaci, dna una taxa de natalitat de 11,69 naixements per cada mil habitants. Pel 2010 a Catalunya la taxa era 11,3. A lAnoia 12,8. Trobem municipis amb una taxa de natalitat inferior a la Igualadina, per exemple Vilanova i la Geltr (10,25), LHospitalet (10,27) i Barcelona (9,26). I altres municipis amb taxes superiors, com ara Reus (13,18), Terrassa (13,33) i Girona (13,29). La taxa de mortalitat s el nombre de defuncions d'una poblaci per cada mil habitants, durant un perode concret de temps, generalment un any. Hi va haver 373 defuncions durant el 2011. I la taxa resultant s de 9,46 morts per cada mil habitants. Val a dir que es considera mortalitat baixa per sota de 15. La taxa de mortalitat ha augmentat respecte a lany anterior, 7,49. Pel 2010 a Catalunya la taxa de mortalitat era de 7,9. A lAnoia 7,5. Altres municipis amb una taxa de mortalitat inferior a la Igualadina, sn per exemple, Cerdanyola del Valls (5,6), Granollers (6,5), Terrassa (7,4). Lndex denvelliment relaciona la poblaci de ms de 65 anys amb la de menys de 15 anys. Si el valor supera l1 vol dir que hi ha ms poblaci de ms de 65 anys que no pas menors de 15. El nombre de persones de 65 anys i ms ha estat de 6.816 sobre el total de 6.729 persones menors de 15 anys, dna un resultat de 1,01 superior a la taxa de Catalunya, 0,96. Lndex de sobreenvelliment relaciona la poblaci de 85 anys i ms amb la de 65 anys i ms. A Igualada durant el 2011 hi havia 1.143 persones de 85 anys i ms, sobre el total de 6.816 persones de 65 anys i ms, multiplicat per 100, dona un ndex de sobre envelliment de 16,76.
11
2012
Pirmide de poblaci
Font: Padr Igualada
La poblaci a Igualada per grups dedat t la segent representaci grfica. El grup ms nombrs es troba en la franja de 30 a 45 anys, que ha augmentat un 2% respecte a lany anterior. En canvi, el grup de 0-15 i el de 16-29 han disminut un 1%.
Poblaci per grans grup dedat
Font: Padr municipal
12
PLA LOCAL DINCLUSI I COHESI SOCIAL Poblaci per grans grups dedat i sexe
2012
Un altre factor que fa variar la poblaci s la immigraci. La podem definir com l'entrada a un pas o regi per part de persones que van nixer o sn procedents d'un altre Estat o regi. Si mirem les altes al padr municipal veurem que cada mes es produeixen variacions: per larribada de poblaci amb nacionalitat estrangera, provinents del pas dorigen o dun altre municipi o regi. Les variacions tamb es produeixen per larribada de persones amb nacionalitat espanyola que venen daltres municipis o regions. El Servei dAcollida sofereixen tant a les persones amb nacionalitat estrangera com a les persones espanyoles que provenen daltres comunitats autnomes o daltres municipis catalans. Durant el 2011 shan produt 2.139 altes noves al padr dhabitants de les quals 1.235 persones tenen nacionalitat espanyola i 904 tenen nacionalitat estrangera. Altes al padr durant el 2011
Font: Nova Ciutadania i Padr municipal
13
2012
Del total de la poblaci amb nacionalitat estrangera que sha donat dalta al padr municipal durant el 2011 (904 persones) un 29% (265) ve del seu pas dorigen, la resta venen de municipis de la comarca, catalans o espanyols.
Poblaci nouvinguda a Igualada durant el 2011
Font: Nova ciutadania i Padr municipal
El percentatge de poblaci amb nacionalitat estrangera al 2011 ha estat del 13,3% 2.
Poblaci amb nacionalitat espanyola i amb nacionalitat estrangera al 2011
Font: Idescat
5.213 persones amb nacionalitat estrangera sobre el total de poblaci de 39.191 habitants = 13,3%
14
PLA LOCAL DINCLUSI I COHESI SOCIAL Per nacionalitat i sexe
2012
Font: Idescat
Evoluci de la poblaci de nacionalitat espanyola i estrangera a Igualada 2000-2011
Font: Padr municipal i Idescat
Des del 2010, el percentatge de poblaci estrangera va disminuint. Del 2009 al 2010 ha disminut un 3% i del 2010 al 2011, gaireb un 4%. En termes absoluts sn unes 344 persones.
15
2012
Els reagrupaments familiars cada any van disminuint. Del 2008 al 2011 han disminut un 69%. Evoluci reagrupaments familiars
Font: Subdelegaci del govern
16
2012
LABORAL
De les problemtiques laborals que sha ats a Serveis socials Bsic al 2011, gaireb la meitat, provenia de persones amb treballs espordics i sense tenir uns ingressos fixes. Problemtiques Laborals ateses pels Serveis Socials Bsics municipals
Font: Serveis Socials Bsics Igualada
Latur registrat comptabilitza una part dels demandants docupaci, aquells que realment estan sense feina, en volen trobar una i no tenen cap altre cobertura econmica. A Igualada, a desembre de 2011 hi ha 3.514 persones registrades a latur, representen el 31,79 % dels aturats de la comarca. Hi ha 1726 homes aturats i 1.788 dones. Nombre de persones aturades
Font: OT Anoia
17
2012
Latur femen s superior al mascul. Persones aturades i sexe
Font: OT Anoia
Del total datur registrat de la comarca de lAnoia (11.053 persones) el 65 % tenen una formaci deducaci general.
% de persones aturades de lAnoia per formaci
Font: OT Anoia
18
2012
La major part de persones aturades provenen del sector serveis, cal tenir en compte que es tracta del sector que ms persones ocupa. Persones aturades de lAnoia i ocupaci anterior
Font: OT Anoia
La franja de 30 a 40 anys dedat s la que aglutina ms persones registrades a latur.
Persones aturades per grups dedat
Font: OT Anoia
19
2012
Un indicador que ens ajuda a lhora de definir la precarietat del mercat laboral i risc dexclusi social s la taxa de temporalitat, ja que la inseguretat laboral afecta a nivell econmic, relacional i fins i tot de salut. La taxa de temporalitat posa en relaci el nombre de contractes temporals i els contractes totals. La taxa de temporalitat a lAnoia, a finals del 20113, s del 88,98%, la xifra est per sobre de la mitjana catalana que s el 88,05%.
A lAnoia shan incrementat el nombre de contractes laborals, ja que sha passat de 21.180 contractes a lany 2009 als 22.904 contractes lany 2010. El increment s del 8,1% i, daquesta manera, es frena la caiguda que es va iniciar el 2007, on es va patir un descens interanual del 15%. Entre 2006 i 2010 shan perdut ms de 10.000 contractes laborals. Evoluci de contractes a lAnoia i Catalunya Del 2006 al 2010 hi hagut una davallada en els contractes laborals a lAnoia dun 30,6%, la xifra est per sobre de la mitjana catalana que s dun 24,6%. Evoluci dels contractes laborals
N de contractes Anoia Catalunya
2006 33019 2867327
2007 31854 2860905
2008 27279 2521892
2009 21180 2077080
2010 22904 2174425
Font: Informe econmic de lAnoia 2011
Tipus de contracte Catalunya 1998-2010
Font: Informe Econmic Anual LAnoia 2011

3
Dades de lInforme Econmic Anual LAnoia 2011
20
2012
Persones que han participat en programes dinserci laboral a Igualada fins a 31.12.2011
Total de persones que han participat en programes dinserci laboral dIgualada durant lany 2011: 3569 Total de persones que han entrat en el mercat de treball des dels diferents serveis dorientaci i inserci laboral dIgualada durant lany 2011: 1145 El Departament de Desenvolupament, Ocupaci i Comer de lAjuntament dIgualada est format per tres equipaments, IG-NOVA Empresa, IG-NOVA Ocupaci i IG-NOVA Tecnoespai. Aquests tres equipaments tenen com a objectiu la creaci i dinamitzaci empresarial (IG-NOVA Empresa), l'orientaci laboral i la formaci (IG-NOVA Ocupaci) i lallotjament dempreses (IG-NOVA Tecnoespai).
En aquest apartat voldrem destacar labsncia de dos serveis dorientaci laboral molt importants des del 2012: el servei de Laprendre aprendre de FIAS i el SIL de la fundaci ECOM. Dins IG-NOVA Ocupaci hi ha el servei dOrientaci Professional i el Club de Feina, on sofereix assessorament tcnic personalitzat en el procs de recerca o de millora de feina. Hi ha borsa de treball i gesti dofertes de treball. El Club de Feina ha comptat amb 1.039 usuaris nous. Shan prestat 1.360 hores dassessorament individual i shan fet 133 sessions de grup. Shan ofert 35 llocs de treball, a partir de les ofertes empresarials gestionades. Aula activa s un espai de recerca intensiva de feina a travs dels diversos portals dInternet dedicats a locupaci. Han participat: 207 persones. Pla de Millora Sant Agust, han participat un total de 219 persones. Kaserna Servei dorientaci laboral per a joves. 544 persones Telecentre. 275 persones Formaci laboral als IES: 75 participants. Des de Creu Roja han participat en programes dorientaci sociolaboral. 80 persones. FIAS, Fundaci Innovaci per lAcci Social, ha ats a 480 persones que han participat en programes dinserci sociolaboral.
21
2012
SIL, Servei dIntegraci Laboral de la Fundaci Ecom, tenia per a objectiu afavorir la integraci laboral de les persones amb discapacitat fsica en el mercat ordinari de treball. Noves entrades al servei: 130 persones. Usuaris/es atesos al servei en els diferents programes (formaci, informaci, orientaci laboral, atenci als clubs de feina, ): 296 persones diferents. Participants en programes dorientaci i suport a la inserci en collectius en situaci de major vulnerabilitat: 51 participants Des del Pla de Millora Sant Agust sha ats 235 persones en el servei dinserci laboral. Critas disposa de diversos projectes dinserci que durant el 2011 han incls a 54 persones. Projecte auxiliar dajuda a domicili: 15 dones. Pretaller o taller prelaboral Aprendre oficis de Critas: 14 persones Itinera. Taller de Roba: 7 persones. SIE, Servei dInserci Especialitzada de la Fundaci Privada uria, atn a persones amb trastorn mental. Durant el 2011, han participat en programes dinserci laboral 83 persones.
Persones que han participat en programes dinserci sociolaboral i shan inserit al mercat laboral
IG-NOVA Des del Servei dorientaci professional i el club de feina han aconseguit 528 insercions laborals. Des de lrea docupaci i formaci: 72 insercions laborals. Plans extraordinaris docupaci local - Impuls 2010, del novembre del 2010 al maig 2011) 142 participants amb una jornada laboral del 70%. Plans ordinaris docupaci local - Impuls 2011: 143 participants amb una jornada laboral del 70%. Millora en la funcionalitat i laccessibilitat despais i equipaments pblics de la ciutat dIgualada.Projecte adreat a persones aturades que han esgotat la prestaci. Es combina lexperincia professional amb la formaci per tal de millorar la qualificaci i la competncia professional dels participants. 11 persones amb una jornada del 100%. CREU ROJA 35 insercions laborals.
22
PLA LOCAL DINCLUSI I COHESI SOCIAL Critas Pretaller o taller prelaboral Aprendre oficis de Critas: 1 inserci laboral Aux. ajuda a domicili: 2 insercions laborals Itinera. Taller de Roba: 6 insercions laborals SIL 40 persones inserides FIAS 104 persones inserides Pla de Millora Sant Agust 42 persones Inserides en el mn laboral. SIE 19 persones han estat inserides en el mercat laboral.
2012
23
2012
ECONMIC
De les problemtiques ateses per motius econmics, el 77% s per ingressos insuficients. Problemtiques Econmiques ateses pels Serveis Socials Bsics municipals
En aquest apartat, podem distingir tres factors essencials dexclusi: la pobresa, les dificultats financeres de lhabitatge i la dependncia econmica de les prestacions socials. Percentatge i nombre daturats amb prestaci. Les prestacions per desocupaci sn les que protegeixen la situaci de desocupaci a nivell contributiu, assistencial i la renda activa d'inserci. La font d'informaci s el Servei Pblic d'Ocupaci Estatal, que s el que fa la gesti de la concessi de les prestacions per desocupaci. A lagost del 2012, el resum de les prestacions per desocupaci per a Igualada ha estat de 2572 beneficiaris (99 ms que el 2010), repartits de la segent manera en les tres primeres columnes: Tipus de prestaci Beneficiaris nivell contributiu Beneficiaris nivell assistencial (Subsidi) Beneficiaris renta activa inserci (Rai) Altres (beneficiaris Prodi)
Font: SPEE
Beneficiaris 1259 1120 188 5
24
2012
Pensions no contributives Any Jubilaci 2009 117 2010 107 2011 116 Subsidi de garantia dingressos mnims Any 2009 2010 2011 Altres
Invalidesa 190 191 205
Total 307 298 321
Font: Servei de prestacions. Subdirecci General de Prestacions Socials de la Generalitat de Catalunya
Beneficiaris 9 6 7
2010 Cnjuge supervivent 151 Despeses de la llar per determinats 116 collectius Necessitats bsiques Total 267
4
2011 138 116 4 258
A Igualada sha ats a 135 persones per tramitar la RMI (Renda Mnima dInserci) i queden repartits de la segent manera:
Font: Serveis socials bsics Igualada
Prestaci a extingir amb la creaci de la Llei de Prestacions que la substitueix per la prestaci de manteniment de despeses de la llar de determinats collectius.
25
2012
Durant el 2011, tant els expedients com els beneficiaris de la RMI han augmentat un 21,5% respecte el 2010. Evoluci RMI
Llars on no tenen cobertes les necessitats bsiques i/o tenen dificultats per cobrir-les
Per aconseguir aquest indicador general utilitzem altres indicadors que ens hi aproximen ja que enlloc es recull de manera sistemtica el nombre de llars que no tenen cobertes les necessitats bsiques. Les persones que han rebut algun tipus dajut econmic des dels diferents serveis datenci social tenen unes mancances que, un cop detectades per mitj dels barems o filtres que cada servei ha utilitzat, els atorguen el reconeixement de la necessitat. Nosaltres suposem que les persones a qui sels ha atorgat un ajut econmic, vistos els baixos barems, tenen dificultats per cobrir les necessitats bsiques. s per aix que a continuaci recollim indicadors de diferents serveis i tipologies.
26
PLA LOCAL DINCLUSI I COHESI SOCIAL Prestacions econmiques durgncia social 2011
2012
Lexempci descombraries s una bonificaci que lAjuntament emet per a les persones pensionistes5 que cobrin uns ingressos per sota el Sou Mnim Interprofessional. Durant el 2011, es van tramitar 375 exempcions del 99% i 278 del 50%. Carnets dautobs. Les condicions per optar-hi sn ser pensionista o tenir una disminuci dun grau superior al 33%. Per obtenir el carnet blau la pensi ha de ser inferior a 641,40 i pel taronja, inferior a 1.282,80. Durant el 2011 shan fet 192 carnets blaus i 87 taronges. A Igualada existeixen dos tipus de beques que satorguen dins lmbit escolar: les beques per a ladquisici de llibres escolars i les beques de menjador escolar. Durant el curs 2011/12 no hi hagut convocatria de beques de llar dinfants. Beques llibres. Ajuts Generalitat: 476 sollicitades, no sabem daquestes quantes shan concedit. Ajuts Serveis Socials Bsics Igualada: 84, del 2010 al 2011 hi hagut un augment dun 29,7% de la demanda. Beques menjador. Sha fet un total de 77 beques. Cal tenir una renda per cpita anual no superior a 6.203, dacord amb lIPREM (indicador pblic de renda defectes mltiples de lany 2008) o b una renda mensual per cpita no superior 517.
Persones pensionistes que viuen soles, amb altres pensionistes o amb algun menor de 16 anys.
27
PLA LOCAL DINCLUSI I COHESI SOCIAL Informes per tramitar ajudes: Deute habitatge: 63 PNC: 3 RAI: 5 Adigsa: 5 Fundaci Angelina dentista: 1
2012
Critas Ha fet un total de 1.062 ajudes econmiques en concepte de: alimentaci, habitatge, subministraments, salut, transport, roba, documentaci, bens i serveis. Banc de queviures Durant el 2011 shan fet 2.238 repartiments de cistelles daliments. El promig mensual de famlies ateses durant el 2011 ha estat de 187. Ha representat donar cobertura a 550 persones mensualment. Cada famlia t un dia determinat dentrega daliments assignat i pot accedir al banc un cop al mes com a mxim. La distribuci de les famlies es fa repartint-les en tres grups. Aix en un mes sobre el local tres vegades per tal de distribuir aliments a la poblaci beneficiria. El promig de cistelles que les famlies recullen al Banc de queviures suposa quatre repartiments a lany. Famlies i beneficiaris del Banc de queviures al 2011
Font: Dades del Banc de Queviures dIgualada
28
2012
RESIDENCIAL
Les problemtiques dhabitatge presentades als Serveis Socials Bsics dIgualada es troben detallades en el segent quadre. Problemtiques dhabitatge ateses pels Serveis Socials Bsics municipals
Font: Serveis Socials Bsics Municipals
Durant el 2011 shan portat a terme 228 execucions hipotecries i 219 desnonaments (lloguer) a Igualada. En relaci a lany anterior, 2010, les execucions hipotecries han baixat un 19%, i els desnonaments han baixat un 15%. Evoluci desnonaments i execucions hipotecries
Font: Jutjat de Serveis Comuns
Respecte al 2009, les execucions hipotecries han baixat un 29% i els desnonaments de lloguers han baixat un 4,8%. 29
2012
On es veu ms diferncia, s des del 2007 abans de notar els efectes de latur i la crisi, les execucions hipotecries del 2007 al 2011 han pujat un 25,6% i els desnonaments un 28%. El preu de lhabitatge6 a Igualada, 1.746/m2 est per sota de la mitjana catalana, 2.687m2 i de lespanyola, 1.998/m2. Del 2009 al 2012, el preu de lhabitatge a Igualada ha baixat un 16%, gaireb igual que la mitja espanyola i una mica ms que la catalana, 13,2%. El preu de lloguer a Igualada ha baixat gaireb un 12%, xifra que est per sota de la mitjana espanyola, 13,35% i de la catalana, 15,7%. Tot i que el preu a Igualada, 6,43/m2, s inferior a la mitjana catalana, 9,34/m2 i a la espanyola, 7,5/m2. Evoluci del preu en la compra de lhabitatge
Font: Fotocasa.es
Evoluci preu en el lloguer dun habitatge
Font: Fotocasa.es
A juny 2012
30
2012
Durant el 2011 es van sollicitar 359 ajuts per al Lloguer Just7, sha de tenir en compte que per a lany 2011 no hi va haver nova convocatria i noms es van renovar els que ja la tenien atorgada al 2010. Hi hagut un 42% menys que lany anterior. Les sollicituds aprovades van ser 268. Sollicituds de lloguer just
Font: Oficina dHabitatge dIgualada
Durant el 2011 shan presentat 116 sollicituds aproximadament per la Renda Bsica dEmancipaci (RBE8) a Igualada, gaireb un 50% menys que lany anterior. Tot i que encara hi ha expedients pendents de resoldre. Renda Bsica dEmancipaci
Font: Oficina dHabitatge dIgualada

7
Sn unes subvencions que ofereix la Generalitat de Catalunya per ajudar a pagar el lloguer a arrendataris amb dificultats. 8 La renda bsica d'emancipaci (RBE) s un ajut adreat als joves per ajudar-los a pagar el lloguer del seu habitatge habitual. Sadrea a joves entre 22 i 30 anys que s'hagin emancipat en un habitatge de lloguer.
31
2012
Per habitatges sobreocupats entenem aquells on consten ms de 10 persones empadronades al mateix domicili sense parentiu, sense comptar els habitatges collectius o residncies.
Habitatges sobreocupats
Hem volgut esbrinar quin s el grau de concentraci de la poblaci segons nacionalitat per districtes. Veure com queda repartida la poblaci amb nacionalitat estrangera entre la poblaci total de la ciutat dIgualada. Per aconseguir-ho hem unificat les dades de poblaci del barri de Ponent i del de Ses Oliveres- La Massa (com podem veure en les grfiques que segueixen) ja que les dades aportades des del padr municipal estan registrades per seccions censals i no per districtes. Les altres seccions censals, geogrficament, coincideixen amb els districtes. En la primera grfica, agafem el total de la poblaci dIgualada i en cada districte veiem quantes persones sn de nacionalitat espanyola i quantes sn de nacionalitat estrangera. En la segona grfica veiem com es distribueix la poblaci amb nacionalitat estrangera per districtes.
32
PLA LOCAL DINCLUSI I COHESI SOCIAL Poblaci amb nacionalitat estrangera i amb nacionalitat espanyola
2012
La poblaci estrangera representa una distribuci desigual en els diferents districtes. El percentatge ms elevat de la poblaci estrangera s al centre amb un 37%. El menor percentatge de poblaci estrangera es dna al districte de les Comes amb un 3% Distribuci de les persones amb nacionalitat estrangera per districtes
33
2012
RELACIONAL
De les problemtiques ateses per Serveis Socials Bsics, respecte a les mancances socials, la manca dautonomia personal s el percentatge ms alt, un 62% seguit dels indicis de trastorn mental, un 29%. Problemtiques per mancances socials
Critas disposa de la Llar de acollida per a dones maltractades, durant el 2011 ha acollit 9 dones i 7 nens, gaireb la meitat de lany anterior. Ledat mitjana de les dones ateses ha estat de 35 anys. Durant el 2011,des del SIAD Igualada (Servei dInformaci i Assessorament per a la Dona9) sha ats un total de 190 persones. De les quals, el 91% sn dones (172) i el 9% sn homes (18). De les 190 persones, 110 han estat dones ateses en atenci individual, i 80 han participat en accions grupals. Shan ats 21 dones per situaci de violncia, de les quals 15 shan derivat al CIE. El CIE10 Catalunya Central durant el 2011 ha ats a 307 persones, la majoria provinents de la comarca de lAnoia. Dels casos que atenen, el 49% venen derivats pel SIAD. El 34% dels casos tenen una edat mitjana de 36 a 45 anys, seguit dun 28% que tenen entre 26 i 35 anys. El 45% dels casos pateixen una violncia psicolgica seguit dun 28% que s psicofsica.
Recurs que ofereix informaci, assessorament, primera atenci i acompanyament, si s'escau, en relaci a l'exercici dels drets de les dones en tots els mbits: laboral, social, personal, familiar i d'altres. 10 Es tracta d'un servei que ofereix informaci, atenci i recuperaci a les dones que es troben en situacions de violncia masclista i a les seves filles i fills.
34
2012
Vies daccs al CIE al 2011
Font: CIE Catalunya Central
Tipus de violncia
Font: CIE Catalunya Central
Des de Creu Roja es va atendre, durant el 2011, a 717 persones per dificultats familiars o de relaci social.
35
2012
A Igualada les dones que disposen dun aparell de teleassistncia mbil han augmentat un 58% respecte a lany 2009. Usuries del servei de teleassistncia mbil per violncia de gnere
Font: TAM
LEAIA (Equip dAtenci a la Infncia i Adolescncia) atn persones menors d'edat amb alt risc social que els sn derivades des dels Serveis Socials, judicials o policials. El n de seguiments per part de lEAIA han augmentat un 69% en relaci al 2009 i els assessoraments un 85%. Tipologia de latenci EAIA Igualada 2011
Font: EAIA Anoia
36
2012
Els assessoraments sn les demandes daltres serveis en relaci a un cas concret que no s a lEAIA. El seguiment fa referncia a casos atesos directament per lEAIA. El Servei municipal de mediaci ciutadana s un servei per resoldre els conflictes derivats de la convivncia ciutadana, relaci amb els vens, conflictes familiars, escolars i els derivats de ls dels espais pblics. Durant el 2011 el servei ha rebut 87 sollicituds de mediaci amb 349 persones implicades. La majoria de conflictes han estat venals (58%), seguits dels familiars (36%). Tipologia de conflictes del Servei de mediaci ciutadana
Font: Servei de Mediaci Ciutadana
Resoluci dels expedients del servei de mediaci ciutadana
Font: Servei de Mediaci Ciutadana
Un altre aspecte que pot ser de risc en la dimensi relacional tracta de les persones que viuen soles. Les llars unipersonals sn aquelles on hi viu una persona sola. 37
2012
A Igualada tenim 3.796 llars on hi viu una persona sola. Daquestes nhi ha 1238 major de 65 anys i 407 major de 85 anys. Aix vol dir que el 24,15% de la poblaci major de 65 anys viu sola i el 36,8% de la poblaci major de 85 anys viu sola. Tot i que les llars unipersonals han disminut, les llars unipersonals on viuen persones majors de 65 anys i 85 han tingut un petit augment respecte lany anterior de 0,55% i de 0,6% respectivament. Evoluci de les llars unipersonals
Font: Padr municipal.
38
2012
SOCIOSANITARI
Al 2011 la poblaci dIgualada amb el certificat de disminuci ha estat de 2.338 persones. Tipologia de la disminuci
Font: Idescat
El 20,3% de les persones reconegudes com a disminudes ho sn per malaltia mental. Actualment representen un total de 455 persones. Un 21% ms que al 2008.
Taxa de casos de persones amb malalties mentals.
Font: Idescat
39
2012
A la comarca de lAnoia, del 2008 al 2011, les primeres acollides del Centre de Salut Mental dAdults (CSMA), han baixat un 42% i els seguiments han baixat, un 29%. Cal remarcar que des del 2008 el Programa de Suport a la Primria permet atendre dins lrea Bsica de Salut les persones que no presenten un trastorn mental sever, filtrant aix les entrades al CSMA. Acollides i Seguiments CSMA
Font: Servei de Psiquiatria i Addiccions
El Programa de Trastorns Mentals Severs (TMS) durant el mateix perode i per tota la comarca ha patit un augment del 24% en els seus usuaris. El Programa de Seguiment Individual (PSI) ha augmentat en un 12,77%. Programa Trastorns Mentals Severs i PSI
40
2012
El Centre de Dia de Salut Mental atn a persones afectades de trastorn mental sever, majors de 18 anys i residents a la comarca de lAnoia. Durant lany 2011 shan consolidat activitats que ja es realitzaven en anys anteriors com: estimulaci cognitiva, taller de lectura de premsa, psicoeducaci i sha iniciat un Programa Rehabilitador. Aquest ltim sha dissenyat en base a les rees que contempla el Programa Individual de Rehabilitaci i Reinserci: Programa Funcional dActivitats que inclou lrea pragmtica, emocional, relacional i cognitiva. Programa dAtenci a Famlies. Programa dIntervenci Comunitria. Durant el 2011 shan ats 47 casos al Centre de Dia dels quals 18 han estat nous. El total dacollides realitzades al CASD ANOIA durant lany 2011 ha estat de 214. La mitjana dacollides realitzades mensuals s de 17,8. Shan programat 309 acollides en 12 mesos. 95 daquestes acollides shan cancellat per diferents motius , entre el ms nombrosos sn la manca de comproms del pacient. Aquestes 95 cancellacions representen el 31,14% del total dacollides programades. Lany passat representava el 35,26%. Mitjana mensual de primeres visites segons el tipus datenci
En la grfica segent podem observar les substncies consumides durant el 2011 entre la poblaci usuria del CASD i quina s la seva proporci. Les substncies per ordre de consum sn: alcohol, tabac, cocana, cnnabis, herona i daltres (speed, amfetamines i derivats, quetamina, benzos). 41
2012
Persones ateses al CASD Anoia
Persones dIgualada ateses al CASD
42
PLA LOCAL DINCLUSI I COHESI SOCIAL Comparativa de tipus de consum a lAnoia 2010-2011
2012
Les conclusions que en podem extreure sn per una banda una reducci notable en poblaci drogodependent de ls en nicotina potser degut tamb al reflex de la reducci poblacional i les campanyes que shan fet. La disminuci en nicotina tamb es veu acompanyada tot i que en menor grau- duna reducci en ls de THC en contra dun augment en ls de cocana. Disminueix tamb ls de la Herona aix com tamb de forma notable ls daltres drogues. No obstant podem observar com el percentatge de consumidors dOH encapala el rnquing i esdev la substncia amb ms s entre els usuaris del CASD tant al 2010 com al 2011. Usuaris del CASD en PMM
Font: Servei de Psiquiatria i Addiccions.
La mitjana mensual dusuaris ha disminut. Aix s degut a que shan derivat aquells casos amb una bona evoluci a farmcia. 43
2012
Des de lOficina de Drogodependncies dIgualada, durant el 2011 sha ats un total de 11 casos, dels quals, 9 han estat nois i 2 noies. La principal substncia consumida ha sigut cannabis, hi hagut un cas de consum de speed/MDMA ams de cannabis.
El Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) durant el 2011 ha ats 920 casos de lmbit comarcal. El 63% dels casos atesos, ho sn per trastorn de les emocions i representen un 3% ms que lany anterior. El 16% del casos sn per trastorn de la conducta i representen un 7% menys que lany anterior. Motiu de consulta al CSMIJ per tipus de trastorn
Font: CSMIJ
44
2012
Persones amb reconeixement del grau de dependncia. Durant lany 2011, des del Servei de Valoraci de la Dependncia (SEVAD) shan fet 604 valoracions, el 67% han sigut primeres visites. De les persones valorades, 291 han estat primeres valoracions i la diferncia han estat revisions de grau. Persones amb el Programa Individual d Atenci (PIA) Al desembre del 2011 hi havia 672 PIAS11 actius, dels quals, 257 eren nous. Shan fet 164 modificacions de PIAS. Per exitus (mort) shan tancat 69 PIAS i 20 no shan arribat a fer. El 74% dels PIAS ho sn per prestaci al cuidador no professional, seguit dun 31% per prestaci a cuidador no professional i SAD pblic i un 20% la prestaci vinculada a residncia.
Durant el 2011 shan fet un 24% ms de PIAS que en relaci a lany anterior. PIAS per tipus de grau 2011
11
Programa individual datenci
45
2012
La franja dedat on shan fet ms PIAS ha estat les persones majors de 80 anys. Malgrat laugment ms destacable, dun any per laltre, sha donat en la franja de menors de 18 anys. Persones dependents per edats
El Servei dAtenci Domiciliria municipal inclou el Servei dAjuda Domicili (Ajut personal, Ajuda a la Llar, Ajuda familiar), la Teleassistncia, els pats a domicili i les Ajudes Tcniques. El servei municipal de teleassistncia que gestiona lempresa Televida dna cobertura a 794 persones i suposa el 62% del total de serveis datenci domiciliria, un 2% ms que lany anterior. Evoluci de la teleassistncia
46
2012
Servei dAtenci Domiciliria municipal
Des de Creu Roja han ats a 417 persones a travs del suport domiciliri (teleassitncia o altres).
47
2012
FORMATIU
En aquest apartat trobarem informaci sobre letapa descolaritzaci obligatria i els estudis postobligatoris. Tamb fem referncia a letapa de llar dinfants i a leducaci de les persones adultes. A Igualada, pel curs 2011/12 hi ha una oferta de 860 places descola bressol,de les quals shan ocupat 719. Sha cobert el 83,6% de les places. Places ofertes segons titularitat de lescola bressol
Font: OME
Fracs escolar. Es considera fracs escolar el no finalitzar la primera etapa deducaci secundria sense obtenir el ttol corresponent. A Igualada pel curs 2011-12 hi havia matriculats 217 alumnes a 4rt ESO en centres pblics i 284 en els concertats, daquests no sabem quants van obtenir lESO donat que el departament deducaci no disposa daquestes dades. El Pla de millora Sant Agust ha ats 20 alumnes a refor escolar en primria i secundria. La Kaserna ha ats a 15 alumnes a refor escolar a secundria. Absentisme escolar. Es pot parlar dabsentisme quan hi ha una absncia espordica, freqent o total, no justificada, dun alumne prviament matriculat i en edat escolar obligatria. Es dna sobretot a secundria, on deixen danar amb regularitat a classe i molts deixen els estudis i no obtenen el ttol descolaritat obligatria. 48
2012
Durant el 2011 els Serveis Socials han rebut un total de 33 casos per absentisme escolar. Davant el fracs escolar i l'absentisme, hi ha els programes de qualificaci professional inicial (PQPI) sadrecen als nois i les noies que finalitzen letapa de lensenyament secundari obligatori sense haver obtingut el ttol de graduat/ada en ESO. La finalitat d'aquests programes s proporcionar una formaci bsica i professional que faciliti la incorporaci al mn laboral o la continutat de l'itinerari formatiu, especialment en la formaci professional especfica de grau mitj, un cop superada la prova d'accs. A Igualada han participat en aquest programes un total de 62 alumnes, 28 a lInstitut Mil i Fontanals, 14 al mdul dAuxiliar de mecnica i electricitat i 14 a Auxiliar de vendes, oficina i atenci al pblic. A lEscola Pia han participat un total de 36 alumnes repartits en els mduls dAuxiliar en activitats doficina i en serveis administratius generals: 17 i Auxiliar dhosteleria, cuina i serveis de restauraci: 17. Val a dir que loferta formativa per a persones que no han superat lESO s molt limitada ja que les places de PQPI sn per tota la comarca de lAnoia. SUMAT s un programa de la Generalitat que es va sollicitar a travs de la Mancomunitat de la Conca ddena. Hi participen alumnes de tota la comarca. Cada alumne passa per tres etapes: lOrientaci, la formaci i el contracte de formaci en empreses. El programa va tenir 55 participants fins el mar del 2012. La Mancomunitat de la Conca ddena va posar en marxa la tercera edici de la Casa dOficis pel curs 2010-2011. Aquest s un programa ocupacional adreat a millorar locupabilitat dels joves de 16 a 25 anys a travs de la formaci en un ofici, un projecte finanat pel SOC i pels Fons Social Europeu. Lobjectiu s donar una oportunitat daprenentatge i dinserci laboral a aquells collectius que tenen ms dificultats en el mn del mercat laboral. A ms, durant lany sels ha format en hbits laborals i socials, i sels ha preparat per tal que es puguin treure lESO. De moment sha aconseguit que 13 joves, dels 20 que es van presentar, shagin tret el Certificat de Formaci Instrumental. Aquesta Casa dOficis ha constat de cinc mduls despecialitats diferents: agent de desenvolupament turstic, pintura, agent forestal-mediambiental, cuina i disseny i manteniment de pgines web. Sha format un total de cinquanta alumnes, deu per mdul. Abans dacabar la Casa dOficis ja hi ha hagut dues insercions laborals.
Els infants amb Necessitats Educatives Especials de la ciutat dIgualada durant el curs escolar 2011-2012, han estat un total de 813, un 20,5% ms que lany anterior. Aquests alumnes sn des dEducaci Infantil (3 anys) fins a 4r d'ESO (16 anys). 49
PLA LOCAL DINCLUSI I COHESI SOCIAL Alumnes amb Necessitats Educatives Especials
2012
Font: EAP
La Comissi de matriculaci s lencarregada de repartir els alumnes nouvinguts a les diferents escoles. El nmero de matricules vives que sha fet durant el curs 2011-2012 s de 113 alumnes deducaci infantil, primria i secundria. La ciutat dIgualada t fora oferta formativa en educaci postobligatria. Hi ha tres centres pblics on imparteixen Batxillerat i tres de concertats. Tamb es disposa de dos centres on simparteixen cicles formatius: un s de titularitat pblica i laltre concertada. Pel curs 2011-2012 hi hagut 775 alumnes cursant batxillerat, 732 CFGM i 832 CFGS. Loferta densenyaments de rgim especial sn: el Conservatori de Grau Mitj de Msica i lEscola de Msica Municipal, lEscola Oficial dIdiomes, lEscola de Dansa del Consell Comarcal de lAnoia i lEscola dArt Gaspar Camps. El municipi dIgualada tamb disposa duna escola universitria: la dEnginyeria Tcnica Industrial. Igualada disposa duna Aula dAdults on sofereix formaci bsica per a persones adultes en les temtiques segents: catal i castell; angls; informtica (nivell usuari); graduat en ESO; curs de preparaci per a les proves daccs als Cicles Formatius de Grau Mig i curs de preparaci per a les proves daccs a Cicles Formatius de Grau Superior.
50
PLA LOCAL DINCLUSI I COHESI SOCIAL Durant el curs 2011/2012 shan inscrit un total de 228 alumnes a lAula dadults.
2012
AULA D'ADULTS Catal acolliment Castell inicial Castell bsic Angls inicial Angls competncies bsiques Informtica preliminar Informtica inicial CFI Nivell III GES distncia PP CFGM PP CFGS/comunes PP CFGS/especfiques Font: OME
ALUMNES 15 25 19 20 21 8 7 8 35 35 35
El Pla de Millora del Barri Sant Agust ha ats a 40 persones en alfabetitzaci dadults. Presentem a continuaci el nivell dinstrucci de la poblaci, segons el padr municipal dhabitants dIgualada, en data de desembre de 2011. Hem agrupat els diferents tems recollits al padr en els quatre blocs segents: - Inferiors al graduat escolar sn els classificats com: els que no saben llegir ni escriure, els que tenen titulaci inferior al graduat escolar, els sense estudis i els que tenen la primria incomplerta o el certificat descolaritat. - Graduat escolar o equivalent: ESO, batxillerat elemental, graduat escolar, EGB primria complerta. - Estudis mitjans: BUP i COU, batxillerat superior, formaci professional de primer i de segon grau, oficiala industrial, mestratge industrial, ttols mitjans i mduls. - Estudis superiors: ttol universitari grau mig, superior, enginyers, doctorats, estudis de postgrau i msters. El 40% de la poblaci empadronada t un nivell dinstrucci de Graduat escolar o equivalent.
51
PLA LOCAL DINCLUSI I COHESI SOCIAL Nivell dinstrucci
2012
El 65% de les persones aturades de la comarca de lAnoia tenen el nivell acadmic deducaci general. El 8% formaci professional i el 6% sn tcnics professionals superiors i universitaris. Aturats i nivell formatiu
Font: OT Anoia
52
2012
POLTIC I CIUTADANIA
L'arrelament social s un supsit d'autoritzaci de residncia per circumstncies excepcionals, mitjanant el qual una persona estrangera que resideix a l'estat espanyol en una situaci administrativa irregular pot accedir a la situaci de residncia legal. La llei atorga als ajuntaments la funci i l'obligaci de certificar la inserci social de la persona que sollicita l'arrelament. No concreta qu s'entn per inserci, per s una llista orientativa de condicions que suposadament justificarien la integraci, com els mitjans de vida de la persona, el grau de coneixement de les llenges, la inserci en les xarxes socials de l'entorn, la participaci en programes d'inserci sociolaboral i tot aquells extrems que puguin servir per determinar el grau d'arrelament. Tot i aix, els informes d'inserci emesos pels ajuntaments no sn vinculants i s la subdelegaci del govern qui finalment decideix si sn favorables o no. Des del servei de Nova Ciutadania municipal sha ems 78 arrelaments durant el 2011, gaireb un 4% menys que lany anterior. La concessi del reagrupament familiar s el pont que permet als immigrants que ja han aconseguit la targeta de resident portar els seus fills i familiars directes a Espanya. El reglament de la Llei destrangeria inclou una nova regulaci del procediment de reagrupament familiar que es troba inclosa a larticle 42.2, i estableix la necessitat que la persona documenti la disponibilitat dun habitatge en condicions mitjanant un informe expedit per la corporaci local del lloc de residncia del reagrupant. Durant el 2011 shan fet 44 informes de disponibilitat dhabitatge adequat. Del 2008 al 2011 hi ha gaireb un 70% menys de reagrupaments. Evoluci dels reagrupaments12 familiars
Font: Servei de Nova Ciutadania

12
Dades de Subdelegaci de Govern facilitades al servei de Nova Ciutadania.
53
2012
Coneixement de la llengua El Consorci per a la Normalitzaci Lingstica ofereix cursos de catal de nivell inicial, bsic, elemental, intermedi i de suficincia adreats a la poblaci adulta. Les modalitats bsiques en qu es presenten els cursos sn l'ensenyament presencial, l'ensenyament a distncia i l'ensenyament en lnia (Parla.cat). El Servei de Normalitzaci lingstica dIgualada durant el 2011 ha tingut 813 alumnes repartits en els diferents cursos que ofereix. Classes de catal i coneixement de lentorn Pla de millora Sant Agust. Catal oral i bsic. 70 alumnes Catal B2 i B3. 46 Escola Pia a travs del programa Lletres per tothom durant el curs 2011-2012 va tenir 21 alumnes i 11 en llista despera. Creu Roja. Classes de llengua i coneixement de lentorn ha ats a 69 persones. Equipament cvic Barri Montserrat. Juntes Aprenem. Han participat. 44 persones. Critas Classes de catal i castell: 90 persones
L'objectiu de les parelles lingstiques s facilitar a totes les persones que tenen coneixements bsics de catal i es volen llanar a parlar-lo que el puguin practicar en un context real i relaxat. A Igualada, hi ha 65 parelles lingstiques , cinc ms que lany anterior. Quedem? s un programa que va una mica ms enll que les parelles lingstiques, s una oportunitat per veure amb uns altres ulls el lloc on vivim. Es fan activitats culturals i de lleure, totalment gratutes, que porten a descobrir des de les tradicions ms arreglades fins a les iniciatives ms innovadores. Quedem per fer itineraris comentats, xerrades i sortides, participar en festes populars, conixer associacions culturals, visitar museus, anar al teatre... Es treballa la llengua a travs de totes les activitats ja que sn en catal. La Fundaci Sociocultural ATLAS gestiona lOficina del Voluntariat per donar suport i assessorament a persones que de forma voluntria participen i volen promoure projectes de caire social. Durant el 2011, lOficina del Voluntariat ha captat un total de 85 voluntaris.
54
2012
Participaci.
Banc del temps dIgualada, al gener del 2012 es signa conveni amb ATLAS, Critas, Creu
Roja i Ajuntament comprometent-se a ser un punt gestor. El Banc del Temps s una iniciativa comunitria d'intercanvi de temps que emula simblicament el funcionament d'un banc, per en el qual all que es "presta" i es "rep" s temps dedicat als serveis i a les persones. T per objectiu tant l'ajuda mtua com el refor dels llaos comunitaris i de venatge d'un barri o ciutat. N de membres del Banc del temps: 42 N dofertes: 60 N de demandes: 33 N dintercanvis registrats: 21 (hi ha intercanvis que no shan registrat)
Ens queda pendent explorar el sector de les associacions de vens. Anar a trobar aquestes entitats o associacions que ms que oferir serveis vetllen pel teixit comunitari, oferir-los la perspectiva de la inclusi i implicar-los en el nostre pla. Tamb resta pendent explorar els espais de participaci ciutadana: consells de districte, consells participatius, de joves, etc. I veure com es constitueixen, quines dinmiques comporten, si sn tils. Valdria la pena encetar aquesta lnea si el que es vol es promoure una ciutat inclusiva que escolti les diferents veus i opinions.
55
2012
RESUM
Sociodemogrfic De lany 2000-2011 la poblaci a Igualada ha augmentat un 17%. La taxa de natalitat igualadina s superior a la catalana (Igualada 11,69 i Catalunya 11,3). Lndex denvelliment a Igualada s de 1,01 ( hi ha ms persones de 65 anys que menors de 15) superior a la catalana 0,96. Els reagrupaments familiars del 2008 al 2011 han disminut un 69%.
Laboral - Econmic El percentatge ms elevat de persones registrades a latur es dna en la franja dels 30 als 40 anys dedat. Del total de latur registrat de la comarca, el 54% provenen del sector servei. La taxa de temporalitat a lAnoia s de 88,98 % superior a la mitjana catalana, 88,05%. Durant el 2011 han participat en programes dinserci laboral un total de 3569 persones i shan inserit en el mn laboral 1145 persones. Al agost del 2012, el SPEE t 2572 beneficiaris de prestacions per desocupaci, 99 ms que lany 2010. Durant el 2011, tant els expedients com els beneficiaris de la RMI han augmentat un 21,5% respecte el 2010. Durant el 2011 shan fet 2238 repartiments de cistelles daliments, 131 ms que lany anterior.
Residencial En la dimensi residencial, les execucions hipotecries han baixat un 19%, en relaci a lany anterior i els desnonaments un 15%. Del 2009 al 2012 el preu de lhabitatge a Igualada ha baixat un 16%, en canvi, a Catalunya un 13,2%. El preu del lloguer a Igualada ha baixat un 12% per sota de la mitjana catalana, 13,2%. Tot i que el preu a Igualada, 6,43/m2, s inferior a la mitjana catalana, 9,34/m2 i a la espanyola, 7,5/m2.
56
2012
Els Ajuts de lloguer just han disminut un 42% respecte lany anterior. Sha de tenir en compte que no hi hagut convocatries, sn renovacions. La Renda Bsica dEmancipaci ha disminut un 50% respecte a lany anterior, tot i que encara hi ha expedients per resoldre. Els districtes on va a viure ms poblaci amb nacionalitat estrangera sn els del Centre i Llevant (Sant Agust i Montserrat, respectivament). Relacional El nombre de casos adreats a lEAIA des dels Serveis Socials Bsics dIgualada han augmentat un 69% respecte al 2009 i els assessoraments un 85%. El CIE de Catalunya Central durant el 2011 ha ats 307 casos entre dones, fills i familiars. El 49% dels casos venen derivats pel SIAD. El 34% dels casos tenen una edat mitjana de 36 a 45 anys, seguit dun 28% que tenen entre 26 i 35 anys. El 45% dels casos pateixen una violncia psicolgica seguit dun 28% que s psicofsica. El 24,15% de la poblaci major de 65 anys viu sola (1238 persones) i el 36,8% de la poblaci major de 85 anys que tamb viu sola (407). El servei de mediaci a ats 349 persones, un 14% ms que lany anterior. La major part dels conflictes sn venals i familiars.
Sociosanitari
El 20,3% de les persones reconegudes com a disminudes ho sn per malaltia mental. Un 21% ms que el 2008. En aquests darrers tres anys, el programa de Trastorn Mental Sever ha patit un augment del 24% en els usuaris i el Programa de Seguiment Individual un 12,77%. Reducci notable en poblaci drogodependent de ls de la nicotina i de ls de THC (en menor grau) en contra dun augment de ls de la cocana. Del 2010 al 2011 han disminut en 81 usuaris del CASD en PMM. Durant el 2011 shan fet un 24% ms de PIAS que lany anterior. La franja dedat on shan fet ms PIAS sn persones majors de 80 anys. El 74% dels PIAs ho sn per prestaci al cuidador no professional, seguit dun 31% per prestaci a cuidador no professional i SAD pblic i un 20% la prestaci vinculada a residncia.
57
2012
Formatiu Loferta formativa per a persones que no han superat lESO s molt limitada. Durant el curs 2011-2012 van participar 62 alumnes als PQPI (Programa de Qualificaci Professional Inicial) procedents de tota la comarca de lAnoia. Hi hagut un 20% ms de infants amb Necessitats Educatives Especials respecte al 2010 . Durant el curs 2011-2012 shan inscrit 278 alumnes a lAula dAdults. El 40% de la poblaci empadronada t un nivell dinstrucci de Graduat escolar o equivalent. El 65% de les persones aturades de la comarca de lAnoia tenen el nivell acadmic general. Poltic- ciutad Des del Servei de Nova ciutadania sha ems 78 arrelaments durant el 2011, gaireb un 4% menys que lany anterior. Del 2008 al 2011 hi ha gaireb un 70% menys de reagrupaments.
58

Aproximació A La Realitat de L'exclusió Social D'igualada 2012

Diunggah oleh

Informasi Dokumen

Judul Asli

Hak Cipta

Format Tersedia

Bagikan dokumen Ini

Bagikan atau Tanam Dokumen

Opsi Berbagi

Apakah menurut Anda dokumen ini bermanfaat?

Apakah konten ini tidak pantas?

Hak Cipta:

Format Tersedia

Aproximació A La Realitat de L'exclusió Social D'igualada 2012

Diunggah oleh

Hak Cipta:

Format Tersedia

2012

[Aproximaci a la realitat de lexclusi social dIgualada]

PLA LOCAL DINCLUSI I COHESI SOCIAL

Autores de lestudi: Susanna Fbregas i Judit Serra

Amb el suport de:

PLA LOCAL DINCLUSI I COHESI SOCIAL

PLA LOCAL DINCLUSI I COHESI SOCIAL

PLA LOCAL DINCLUSI I COHESI SOCIAL

PLA LOCAL DINCLUSI I COHESI SOCIAL

PLA LOCAL DINCLUSI I COHESI SOCIAL

PLA LOCAL DINCLUSI I COHESI SOCIAL

PLA LOCAL DINCLUSI I COHESI SOCIAL

PLA LOCAL DINCLUSI I COHESI SOCIAL

Igualada Anoia Catalunya

Evoluci de la poblaci dIgualada 1998-2011

PLA LOCAL DINCLUSI I COHESI SOCIAL

PLA LOCAL DINCLUSI I COHESI SOCIAL

Font: Padr Igualada

Poblaci per grans grup dedat

Font: Padr municipal

Font: Padr municipal

Font: Nova Ciutadania i Padr municipal

PLA LOCAL DINCLUSI I COHESI SOCIAL

Poblaci nouvinguda a Igualada durant el 2011

Font: Nova ciutadania i Padr municipal

El percentatge de poblaci amb nacionalitat estrangera al 2011 ha estat del 13,3% 2.

Poblaci amb nacionalitat espanyola i amb nacionalitat estrangera al 2011

PLA LOCAL DINCLUSI I COHESI SOCIAL Per nacionalitat i sexe

Evoluci de la poblaci de nacionalitat espanyola i estrangera a Igualada 2000-2011

Font: Padr municipal i Idescat

PLA LOCAL DINCLUSI I COHESI SOCIAL

Font: Subdelegaci del govern

PLA LOCAL DINCLUSI I COHESI SOCIAL

Font: Serveis Socials Bsics Igualada

PLA LOCAL DINCLUSI I COHESI SOCIAL

Latur femen s superior al mascul. Persones aturades i sexe

% de persones aturades de lAnoia per formaci

PLA LOCAL DINCLUSI I COHESI SOCIAL

La franja de 30 a 40 anys dedat s la que aglutina ms persones registrades a latur.

Persones aturades per grups dedat

PLA LOCAL DINCLUSI I COHESI SOCIAL

2006 33019 2867327

2007 31854 2860905

2008 27279 2521892

2009 21180 2077080

2010 22904 2174425

Font: Informe econmic de lAnoia 2011

Tipus de contracte Catalunya 1998-2010

Font: Informe Econmic Anual LAnoia 2011

Dades de lInforme Econmic Anual LAnoia 2011

PLA LOCAL DINCLUSI I COHESI SOCIAL

PLA LOCAL DINCLUSI I COHESI SOCIAL

PLA LOCAL DINCLUSI I COHESI SOCIAL

Font: Serveis Socials Bsics Igualada

Beneficiaris 1259 1120 188 5

PLA LOCAL DINCLUSI I COHESI SOCIAL

Invalidesa 190 191 205

Total 307 298 321

Font: Servei de prestacions. Subdirecci General de Prestacions Socials de la Generalitat de Catalunya

Font: Servei de prestacions. Subdirecci General de Prestacions Socials de la Generalitat de Catalunya

2011 138 116 4 258

Font: Servei de prestacions. Subdirecci General de Prestacions Socials de la Generalitat de Catalunya

Font: Serveis socials bsics Igualada