T.

3 Breu història de la Formació Permanent del Professorat

Activitats

1. A partir de la lectura del tema 3 i dels documents d’ampliació que cregueu

convenient contestau les següents qüestions:

Respostes amb continguts adequats i aportacions crítiques des de la pràctica.

Defuig els tòpics des d’una posició constructiva i coherent amb els principis
pedagògics de la formació permanent.
Toca punts febles clau en comentar diversos aspectes de la programació
d’activitats a centre.

Margalida Barceló

• Si realitzam una anàlisi de la Formació Permanent del Professorat a nivell

històric, quines dinàmiques d’interfície creieu que han utilitzat, de forma
majoritària, cada una de les institucions formatives següents: FERE,
CECE, Escoles d’Estiu, Moviment de Renovació Pedagògica i CEP?

Després de llegir el document en qüestió podem dir que el MRP i, per tant, les
Escoles d’Estiu, com una de les seves realitzacions més importants, es basen en un
model de formació permanent diversificat i plural. La dinàmica utilitzada és aquella que
està centrada en la reflexió amb grups de docents procedents de centres educatius amb
realitats diverses i diferents. Fomenten l’intercanvi d’experiències, la reflexió sobre la
pràctica educativa i la contribució al coneixement de noves tècniques didàctiques.
Quant a les institucions privades dedicades a la formació permanent podem dir que
la CECE mitjançant l’ITE té una dinàmica bàsicament de transmissió de coneixements
ja que es limitava principalment a fer cursos. Hem de dir però, que a les darreres de
dècades l’experiència del Centre d’Actualització Docent (CAD) ha fet que hi hagués un
canvi de dinàmica. Amb el CAD es centrarà la formació en àmbits que requereixen
respostes més pràctiques és a dir que es centrarà a la pràctica docent i als problemes de
gestió i organització dels centres educatius. Per tant, amb la incorporació del CAD la
CECE continuarà fent cursos però incorporarà l’assessorament als centres i per tant, la
formació és basarà en la realitat docent del professorat que pertany a un centre
determinat.
La FERE, l’altre de les entitats formatives privades, té com una de les principals
preocupacions la formació del professorat i és per això que disposa d’un Departament
de Renovació Pedagògica que és l’encarregat de coordinar les activitats de renovació
pedagògica en centres. Si ens centram però en la FERE de les Illes Balears podem dir
que segueix una dinàmica de transmissió de coneixements ja que puntualment
organitzava cursos fins que el 1995 crea l’Escola d’Estiu-FERE. La creació d’aquesta
Escola d’Estiu no es pot comparar amb les Escoles d’Estiu del MPR ja que a les de la
FERE es fan bàsicament cursos i alguna conferència cosa que no duu a una dinàmica de
reflexió, debat, discussió i intercanvi entre els docents. Per tant, la creació d’aquestes
Escoles d’Estiu serviran principalment per organitzar i estructurar l’oferta formativa
però no suposarà un gran canvi en la dinàmica d’interfície de la institució, que seguirà
oferint un model de transmissió de coneixements.
Per acabar parlarem de les dinàmiques d’interfície que han utilitzat de forma
majoritària els CEP des de la seva creació el 1984.
 L’objectiu de la seva creació era que fossin eines en la renovació educativa dels
MPR i la seva dinàmica estava basada en l’intercanvi d’idees i experiències
pedagògiques i didàctiques. La formació està centrada en el professorat i en el seu
entorn. Tots aquest principis innovadors però s’esvaïren només 5 anys després de la
creació dels CEP ja que les necessitats dels professors no foren respostes i perquè la
modalitat formativa que predominava era el curs.
És per tot això que a partir del curs 1990/1991 es produeix un canvi en els CEP
donat per l’aplicació del Pla marc que té com a principis una formació basada en la
pràctica professional, on l’eix central serà el centre educatiu i que es farà de forma
descentralitzada. Els canvis d’estructura i de l’organització dels CEP feren que tots
aquests principis es desvirtuàssin i fessin dels CEP instruments d’implantació de la
reforma educativa.
Respecte a les dinàmiques d’interfície actuals dels CEP en parlarem a la
pregunta següent.

• Quina dinàmica d’interfície creieu que s’utilitza de forma majoritària en els

CEP actualment?

Fins ara hi havia diferents dinàmiques d’interfície que estaven cobertes amb les
diferents modalitats formatives dels CEP. Hi ha cursos, conferències i jornades on la
dinàmica d’interfície és la de transmissió de coneixements encara que, en el cas dels
cursos sempre han estat basats en l’experiència docent i sempre han de tenir
transferència a l’aula.
Una altra dinàmica d’interfície seria la d’intercanvi d’experiències entre els
professionals, discussió i reflexió de la pràctica educativa en un tema o àmbit concret
que seria la dinàmica aplicada en els seminaris.
Quant a la formació de centres la dinàmica d’interfície seria la d’intercanvi
d’experiències i la detecció de necessitats però dins la realitat d’un mateix centre.
Amb el darrer Pla quadriennal del 2008-2012 han aparegut noves modalitats formatives
com els Projectes d’Innovació Pedagògica (PIP). És una nova proposta que es basa en
promoure la reflexió del professorat sobre la tasca educativa i potenciar l’aproximació
entre la teoria i la pràctica a partir de les motivacions i les necessitats detectades en els
propis centres.
Una altra de les noves modalitats formatives d’aquest pla quadriennal són les Converses
Pedagògiques les quals són presentades com un espai de reflexió, de debat i d’intercanvi
d’opinions sobre algun tema pedagògic.
Si parl des de la perspectiva de la meva feina he de dir que, la meva experiència fent
feina en el CEP de Manacor és relativament curta ja que aquest és el segon any que hi
som. Així i tot, hi ha hagut un canvi de dinàmica del curs passat a aquest. En el curs
passat hi havia una formació equilibrada entre els cursos, seminaris i formacions a
centres. Enguany però, tot això s’ha vist trasmudat per la incorporació dels PIP i perquè
hi ha hagut una gran allau de formacions a centres que no teníem el curs passat i a la
qual se’ns és difícil, amb els nostres recursos, donar resposta.

• Definiu breument els trets fonamentals del model formatiu de cada

institució o col·lectiu.

Escoles d’Estiu (EE):

- Són un model formatiu autònom.

 - Oferten cursos de curta durada.
- Prioritzen l’intercanvi d’activitats i de persones per fomentar l’intercanvi
d’experiències.
- Tenen una dinàmica centrada en la reflexió amb grups de docents procedents de
centres educatius amb realitats heterogènies.
- Tenen un currículum de formació basat en aspectes curriculars i d’ajuda al
currículum.

Confederació Espanyola de Centres d’Ensenyança (CECE):

- Hi ha l’Institut de tècniques Educatives (ITE) que:

1. Ofereix cursos a distància i cursos presencials descentralitzats i
gestionats a cada una de les seves federacions.
2. Desenvolupa Plans de Formació Permanent del Professorat, mitjançant
convenis de col·laboració amb el Ministeri d’Educació, Política Social i
Esports i algunes Comunitats autònomes.
- Per una altra també hi ha el Centre d’Actualització Docent (CAD):
1. Formació enfocada a la pràctica docent i als problemes d’organització i
de gestió que es plantegen en els centres educatius.
2. La seva dinàmica d’interfície es basa en la transmissió de coneixements.

Federació Espanyola de Religiosos de l’Ensenyança (FERE):

Té la Escola d’Estiu-FERE com a organisme que organitza i estructura la formació del

professorat.

- No és una activitat formativa autònoma ja que depèn dels interessos de la FERE.

- Té cursos com a activitats centrals de la seva formació i alguna conferència.
- La seva participació és obligatòria.
- Els docents no participen en la seva organització.
- No és un model d’intercanvi d’experiències, debat i reflexió pròpies de les
Escoles d’Estiu.

Institut de Ciències de l’Educació (ICE)

- Té una dinàmica d’interfície basada en la transmissió de coneixements més

lligats a la teoria que no a la pràctica educativa.
- Depèn de l’Administració i per tant no és autònom.
- Es centra en la formació pedagògica del professorat.

Centres de Professors (CEP):

- No són autònoms perquè depenen de l’Administració.

- La dinàmica d’interfície depèn de la modalitat formativa. Ens trobam amb
cursos, conferències i jornades on la dinàmica d’interfície és la de transmissió de
coneixements encara que, en el cas dels cursos sempre han estat basats en
l’experiència docent i sempre han de tenir transferència a l’aula.
 - Una altra dinàmica d’interfície seria la d’intercanvi d’experiències entre els
professionals, discussió i reflexió de la pràctica educativa en un tema o àmbit
concret que seria la dinàmica aplicada en els seminaris.
- En l’actualitat la modalitat formativa que més es desenvolupa en els CEP és la
formació a centres seguida dels curs de curta durada.

• Quin paper han tingut cada una de les institucions de formació analitzades
en el desenvolupament de l’FPP a les Illes Balears?

Crec que com a qualsevol procés totes les institucions que han fet FPP a les Illes Balears
al llarg de la història han fet per bé o per mal que aquesta evolucionés cap al que tenim
avui.
Així i tot les institucions amb les quals podem centrar més són les EE, l’ICE, les EE-
FERE i els CEP.
Hem de dir que l’ICE i les EE-FERE (associades amb la Universitat i per tant amb
l’ICE) segueixen, com ja hem dit en les preguntes anteriors, una dinàmica d’interfície
de transmissió de coneixements i per tant no és un model que hagi ajudat a
desenvolupar o a evolucionar la FPP ja que avui en dia no hi ha hagut cap canvi.
Per altra banda direm que les EE són un model autònom, centrat en la reflexió i amb
unes activitats majoritàriament dirigides a activitats curriculars seguides d’un menor
nombre d’activitats no escolars i d’activitats psicopedagògiques i organitzatives. En
contraposició tenim els CEP que depenen del MEC i per tant són un model centralitzat
el qual utilitza una combinació de les 3 dinàmiques d’interfície. La més nombrosa és la
de transmissió de coneixements i la centrada en la reflexió. El currículum formatiu es
centra en activitats curriculars majoritàriament (70%), mentre que les activitats
organitzatives i psicopedagògiques ocupen un 20% del currículum i on la presència de
les activitats no escolars tenen una presència pràcticament insignificant.

• Quin paper creieu que han de tenir en el futur els CEP i quina dinàmica
d’interfície creieu que hauria de ser la predominant en el seu model
formatiu?

Crec que els CEP han de seguir combinant les 3 dinàmiques d’interfície exposades al
tema però que s’haurien de canviar les proporcions que es treballen.
Crec que ens hauríem de desenvolupar més la dinàmica d’interfície centrada en el centre
docent però com un lloc del qual sorgeix un problema o una dificultat que s’intentarà
solucionar a partir de la reflexió i l’intercanvi de coneixements i experiències dels
docents que conformen el propi centre. Per tant, no s’hauria de confondre la formació a
centres com un canvi d’ubicació de l’activitat de formació. Dic això perquè a partir de la
meva experiència i de les reflexions que vaig fent a mesura que va avançant el curs,
veig que avui dia en el CEP es fan formacions a centres de les quals podem veure que
únicament s’ha produït aquest canvi d’ubicació de la formació i que no respon a la
transmissió de coneixements i competències pràctiques lligades a la solució d’un
problema real sorgit al centre.
Crec per tant, que si s’ha de produir un canvi i hem d’apostar per un formació on els
centres siguin els protagonistes hem delimitar molt bé quines són les condicions per a
dur-ho a terme. Completament d’acord. I ho és difícil ...!
Per altra banda crec, com ja he dit més amunt, que també són necessàries les altres dues
dinàmiques d’interfície: transmissió de coneixements i reflexió, encara que en una altra
proporció.
Els CEP haurien de ser les entitats que dominàssin la FPP i que haurien de ser un lloc
on els docents trobàssin l’assessorament i resposta als dubtes que poguessin sorgir en la
pràctica docent. També crec que és importat de tenir en compte al docent a l’hora de la
planificació de la FPP ja que aquesta és la millor manera per a què s’hi impliqui i hi posi
interès.