Anda di halaman 1dari 109

6

primria

refOr i ampliaci

Llengua
Fitxa 41 Fitxa 42 Fitxa 43 Fitxa 44 Fitxa 45 Fitxa 46 Fitxa 47 Fitxa 48 Fitxa 49 Fitxa 50 Fitxa 51 Fitxa 52 Fitxa 53 Fitxa 54 Fitxa 55 Fitxa 56 Fitxa 57 Fitxa 58 Fitxa 59 Fitxa 60 Fitxa 61 Loraci . El subjecte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .43 Signes que tanquen enunciats . . . . . . . . . . . . . . . . .44 Els neologismes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .45 Elaborar un anunci publicitari . . . . . . . . . . . . . . . . .46 El predicat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47 Els punts suspensius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .48 Paraules daltres llenges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .49 Escriure una crnica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .50 El predicat verbal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51 Altres signes de puntuaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .52 Les abreviatures . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .53 Comentar un espectacle . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .54 Classes doracions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .55 Pronoms febles davant el verb . . . . . . . . . . . . . . . .56 s culte i s colloquial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57 Elaborar un fullet turstic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .58 El text . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .59 Pronoms febles darrere el verb . . . . . . . . . . . . . . . .60 Els vulgarismes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61 Contar des de diferents punts de vista . . . . . . . . . .62 Reps . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .63

fitxes de refor
Fitxa 1 Fitxa 2 Fitxa 3 Fitxa 4 Fitxa 5 Fitxa 6 Fitxa 7 Fitxa 8 Fitxa 9 Fitxa 10 Fitxa 11 Fitxa 12 Fitxa 13 Fitxa 14 Fitxa 15 Fitxa 16 Fitxa 17 Fitxa 18 Fitxa 19 Fitxa 20 Fitxa 21 Fitxa 22 Fitxa 23 Fitxa 24 Fitxa 25 Fitxa 26 Fitxa 27 Fitxa 28 Fitxa 29 Fitxa 30 Fitxa 31 Fitxa 32 Fitxa 33 Fitxa 34 Fitxa 35 Fitxa 36 Fitxa 37 Fitxa 38 Fitxa 39 Fitxa 40 El grup nominal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 Ls de les majscules . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 Paraules primitives i paraules derivades . . . . . . . 5 Adaptar textos al destinatari . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 Els demostratius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 Reps daccentuaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 Els prefixos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9 Descriure un lloc des de diferents posicions . . . . 10 Els possessius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 Lapstrof i la contracci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 Els sufixos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 Redactar un text a partir dunes notes . . . . . . . . . 14 Els numerals i els indefinits . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15 La diresi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 Les paraules onomatopeiques . . . . . . . . . . . . . . . . 17 Escriure una notcia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18 El verb (I) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 Ls de x i ix . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .20 Eufemismes i paraules tab . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21 Emplenar impresos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .22 El verb (II) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .23 Ls de b i v . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .24 Les paraules homnimes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .25 Redactar normes de seguretat . . . . . . . . . . . . . . . .26 El verb (III) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27 Paraules amb l i ll . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .28 Les paraules parnimes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .29 Expressar lopini sobre un tema . . . . . . . . . . . . . .30 Classes de verbs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31 Ls de la h . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .32 El camp semntic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .33 Escriure instruccions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .34 Ladverbi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .35 Ls de j/g i tj/tg . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .36 Paraules individuals i paraules collectives . . . . . . . 37 Explicar una ruta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .38 Els enllaos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .39 Ls de x, tx i ig . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .40 El sentit literal i el sentit figurat . . . . . . . . . . . . . . . . . 41 Fer una reclamaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .42

fitxes dampliaci
Fitxa 1 Fitxa 2 Fitxa 3 Fitxa 4 Fitxa 5 Fitxa 6 Fitxa 7 Fitxa 8 Fitxa 9 Fitxa 10 Fitxa 11 Fitxa 12 Fitxa 13 Fitxa 14 Fitxa 15 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .70 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .72 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .74 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .76 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .78 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92

Solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .94

Refor i ampliaci Llengua 6 s una obra collectiva concebuda, creada i realitzada en el Departament de Primria dEdicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L., sota la direcci d'Enric Juan Redal i Immaculada Gregori Soldevila. En la seua realitzaci han intervingut: Text: nxela Carril, Gonal Lpez-Pampl, Roger Sarri Illustraci: Josep Vic Correcci: ngels Campos Edici: Roger Sarri

2009 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L. C/Valncia, 44. 46210 Picanya (Valncia) PRINTED IN SPAIN Imprs a Espanya per

CP: 132454 Depsit legal:

Aquesta obra est protegida per les lleis de drets dautor i la seua propietat intellectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legtims de lobra noms estan autoritzats a fer-ne fotocpies per a usar-les com a material daula. Queda prohibida qualsevol altra utilitzaci tret dels usos permesos, especialment aquella que tinga finalitats comercials.

Refor

1
Recorda

El grup nominal

El grup nominal s un conjunt de paraules agrupades al voltant dun substantiu que funciona com a nucli. A ms del nucli, el grup nominal pot estar format per paraules que funcionen com a determinants o com a complements.

1. Subratlla els grups nominals que trobes en el text segent i encercla el nucli de cada un. Un ordinador nou Ximo sha comprat un ordinador porttil. Sa mare s professora dinstitut i tots els cursos han de traslladar-se a una ciutat nova. La famlia de Ximo ha aprs a viure amb les coses necessries, perqu aix noms han de carregar uns pocs mobles i uns pocs trastos quan shan de traslladar. Lordinador porttil de Ximo s ms fcil de transportar que el seu ordinador vell, amb aquella pantalla enorme, el teclat grogs i aquell ratol tan volumins.

2. Analitza aquests grups nominals: indican el nucli, els determinants i els complements. determinants Les meues vacances preferides. Uns quants jocs de taula. Algunes pistes equivocades. Els comandaments de la Wii. 3. Copia les oracions substituint els substantius destacats pel grup nominal adequat. la capital valenciana la gata persa el riu de la ciutat nucli complements

la meua amiga de classe Mriam va aprovar lassignatura.

aquests germans bessons

Empar Llopis i Josep Llopis viuen a Valncia. Boira ha aparegut vora el Xquer. 3

2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Refor

2
Recorda

Ls de les majscules

Sescriu en majscula la lletra inicial duna paraula quan va al principi dun text; desprs dels signes que tanquen oracions; en els noms propis de persones, animals, llocs, etc.; i en els ttols de llibres, pellcules, obres teatrals, canons, etc.

1. Copia el text segent i escriu en majscules les paraules que calga. Comproms amb el medi ambient josep rastoll s bileg. encara que treballa a la universitat dalacant, sempre que pot collabora amb el voluntariat mediambiental de guardamar, el seu poble. aquest voluntariat es dedica sobretot a tindre cura de les dunes que hi ha a la desembocadura del riu segura.

2. Thas de renovar el document didentitat. Ompli les dades personals de la fitxa parant molta atenci a les majscules. Nom Cognoms Va nixer a Pas Fill/a de Adrea 3. Escriu una oraci amb cada una de les paraules segents. Barcelona Hrcules Tirant lo Blanc Penyagolosa 4
2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

i de

Refor

3
Recorda

Paraules primitives i paraules derivades

Hi ha paraules que shan format a partir daltres, com per exemple sabors, formada afegint el sufix -s a la paraula sabor. Les paraules que provenen daltres sanomenen paraules derivades i les que no provenen de cap mot anterior, paraules primitives.

1. Classifica aquestes paraules segons que siguen primitives o derivades. porta emmarcar desfer retallar PRIMITIVES joia camisa estrany supermercat tenista sopa DERIVADES timidesa neu

Escriu la paraula primitiva a partir de la qual sha format cada una de les paraules derivades anteriors.

2. Escriu tres paraules derivades a partir de les paraules primitives segents. terra gel mar 3. Busca en la caixa la paraula primitiva de cada una daquestes paraules derivades. engreixar justcia claredat intil portal
2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

gros ajust clar til port

gruixut injust clarejar utilitat porta

greix just claret utilitari portar 5

Refor

Adaptar textos al destinatari

1. Pinta del mateix color els fragments que pertanguen al mateix text. Benvolgut senyor, Saps qu? Que els de Websportiu mhan escrit per dir-me que no tenen la bicicleta que vam comprar. Quin rotllo! Linformem que la bicicleta que va sollicitar est exhaurida, de manera que la compra sha anullat. Si de cas, podem quedar una vesprada i decidim qu fem, si et sembla b. Ja men dirs alguna cosa. Atentament, Pilar Llorente Websportiu, SL Estimada Nria, Li escrivim en relaci amb la compra que ens va fer el dia 25 de maig per mitj del nostre web. Hola, Nria, Tescric perqu mhan dit els de Websportiu que la bicicleta que vam comprar per Internet sha exhaurit. Ens diuen que podem entrar de nou al web per si volem una altra bicicleta, duna marca diferent. Vols que mirem qu hi ha? Potser tindrem sort i hi trobarem una altra ganga. Disculpe les molsties. A10 Carles

I diuen que entrem una altra volta a la seua pgina, que all tenen ms bicis.

Si vol adquirir una bicicleta semblant, visite el nostre web, on podem oferir-lin daltres. Vinga, xiqueta, ja quedem. Una besadeta Carles

2. Escriu un text seguint la indicaci segent. Ets Carles i respons a lempresa Websportiu per agrair-los lavs i per dir-los que tornars a visitar la pgina per comprar una altra bicicleta.

2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Refor

5
Recorda

Els demostratius

Els demostratius sn les paraules que assenyalen ssers o objectes i indiquen la distncia que hi ha entre aquests i la persona que parla. Els demostratius es classifiquen en tres grups, segons que expressen proximitat, distncia mitjana o llunyania.

1. Classifica les oracions segons que els demostratius expressen distncia temporal o espacial. a. b. c. d. e. f. g. h. Aquell estiu vam visitar Amrica del Sud. Quina falda vols, aquesta o aquella de laparador? En aquest moment la situaci mediambiental del Segura s molt delicada. Aqueixa persona fa cara dhaver-se perdut. Aquest mat no em podia alar del llit! Aquell home diu que et coneix. Aquestes sn les coses que no magraden. Lany aquell va ser terrible per a la famlia. Distncia temporal Distncia espacial

2. Encercla els demostratius daquesta conversa que expressen proximitat espacial, i copia el text substituint-los per daltres que indiquen llunyania. No vull viatjar a aquesta ciutat mai ms! Per si aquesta s la primera vegada que hi viatges! Tu has vist quin aspecte tenen aquests carrers? Em faria por haver deixir de casa una nit com aquesta. Mmm, em fa lefecte que no et fan por aquests carrers, sin una altra cosa. B, tens ra, em fa por aquesta ciutat perqu cal agafar lavi!

2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Refor

6
Recorda

Reps daccentuaci

Les paraules agudes sn aquelles en qu la sllaba tnica s lltima. Saccentuen quan acaben en vocal, vocal + s o -en, -in. Les paraules planes sn aquelles en qu la sllaba tnica s la penltima. Saccentuen quan acaben en diftong i en consonant (llevat de les terminacions -as, -es, -is, -os, us, -en, -in). Les paraules esdrixoles sn aquelles en qu la sllaba tnica s lantepenltima. Saccentuen totes.

1. Accentua, si cal, les paraules segents. perdua Maria pellicula tonica anec ploura dificil quadern enten

Ara classifica-les segons que siguen agudes, planes i esdrixoles. agudes planes esdrixoles

2. Accentua les paraules que calga i explica per qu han de dur accent o no. Berlin

Moscou

Paris

Londres

Valencia 8
2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Refor

7
Recorda

Els prefixos

Hi ha paraules com precuinat, que shan format afegint un prefix (pre-) davant una altra paraula (cuinat). Els prefixos solen aportar algun significat diferent al de la paraula davant la qual es posen.

1. Identifica el prefix en cada paraula. Escriu-lo separat de la paraula a la qual sha unit, com en lexemple. desfet repintar invencible des-fet antediluvi extraoficial translcid

2. Escriu tres paraules diferents que comencen amb cada prefix. des extra pre Quin significat aporten els prefixos anteriors? Completa. El prefix El prefix El prefix significa fora de. significa abans de. significa contrari de.

3. Relaciona cada definici amb el prefix corresponent i completa la paraula. 1. Que va ms enll de loce. 2. Que est davant del penltim. re ante 3. Acci contrria a congelar. 4. Tornar a prendre. des trans

4. Forma paraules noves afegint-hi els prefixos que corresponga. des vetlar fixar muntar sl
2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

sub-

re forar urb vindre construir

pre-

Refor

Descriure un lloc des de diferents posicions

1. Llig aquestes dues descripcions dun poble i duna ciutat. Omeda a vista docell Vist des de laire, Omeda s com una taca marr enmig de les muntanyes verdes. El poble es troba situat en una vall, travessat per un rierol daiges fredes i cristallines. El centre urb est solcat per carrerons atapets i sinuosos, eixamplats de tant en tant per poques places per on entra el sol i laire. I les cases sn menudes, amb teulades de teules roges o de pissarra. Vilalta a peu de carrer Vilalta s una ciutat moderna, damples avingudes arbrades i places obertes al cel. Des dels carrers, els edificis semblen agulles que senfilen amunt, esgarrapant el sol i els nvols. Les faanes de vidre dels edificis reflecteixen la llum i encara omplin ms de vida els carrers, pels quals la gent transita rpidament, sense pausa, vora els cotxes sorollosos.

Ara descriu el poble i la ciutat anteriors des del punt de vista contrari. Omeda a peu de carrer

Vilalta a vista docell

10

2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Refor

9
Recorda

Els possessius

Els possessius sn les paraules que acompanyen el substantiu i expressen a qui pertany lsser o lobjecte que el substantiu anomena. Els possessius indiquen la persona gramatical i si hi ha un possedor o diversos. Els possessius poden funcionar com a determinants, com a complements o com a nuclis dins el grup nominal.

1. Ompli lencreuat amb formes dels possessius.


4. 5. 1. 2. 3. 6.

1. Diversos possedors, 2a persona, mascul o femen, plural. 2. Un possedor, 2a persona, femen, plural. 3. Un possedor, 1a persona, mascul, singular. 4. Diversos possedors, 1a persona, mascul o femen, singular. 5. Un possedor, 2 persona, femen, singular. 6. Un possedor o diversos, 3a persona, mascul, plural.

2. Descriu la teua classe utilitzant possessius. Desprs, encercla els possessius que hages escrit.

3. Emplena les bafarades amb oracions que continguen un possessiu.

2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

11

Refor

10
Nom
Recorda

Lapstrof i la contracci
Data

Els articles el i la sapostrofen davant paraules que comencen en vocal o en h, excepte si es tracta de i, u, hi, hu quan fan de consonant i no de vocal. Tampoc sapostrofa larticle la davant paraules que comencen en i, u, hi, hu tones ni davant el nom de les lletres. Els articles el i els en contacte amb els enllaos a, de i per es contrauen, excepte quan larticle es pot apostrofar amb la paraula segent.

1. Copia aquestes oracions apostrofant, si cal, els articles i fent les contraccions que calga. A Albaida hi ha un museu sobre la histria de els titelles. El amic dAmlia arribar amb el avi de les cinc. Marta no beu aigua de la aixeta, sin de el supermercat. Dac a la universitat hi ha molta distncia?

2. Reescriu les oracions segents fent, si cal, la contracci que sindica entre parntesis. Anna arriba (de + el) treball a les sis (de + la) vesprada. Aquells dos germans es van barallar (per + els) diners (de + la) herncia. Lrbitre comunic la decisi (a + els) capitans (de + els) equips.

3. Emplena els buits amb les paraules el, la. Para atenci a lapostrofaci i tamb a les majscules! Des de estiu denguany, associaci excursionista estranger. poca de Colosseu, ocell volador.
2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

del poble organitza viatges a viatge va ser a Roma.

primer

capital dItlia s una ciutat

fascinant, plena de grans edificis de imperi rom. Em va agradar molt primer vol amb avi o, com deia 12

amfiteatre ms conegut del mn; per sobretot el meu iaio,

Refor

11
Nom
Recorda

Els sufixos
Data

Algunes paraules, com olorar, shan format afegint un sufix (-ar) al final duna altra paraula (olor). Els sufixos poden canviar una paraula de classe i aporten sempre un canvi de significat respecte al de la paraula a la qual safigen.

1. Descompon les paraules segents escrivint la paraula primitiva i el sufix, com en lexemple. orgulls pedalejar normalitat orgull+s alacantina accidental femer

2. Forma paraules afegint a les paraules segents el sufix corresponent. -ista -esa -atge -s art noble pilot fang moda tendre muntar llanda

3. Marca noms les paraules que porten sufix. magatzem gass escs frescor armari imatge bibliotecari factura esps etiquetatge

Indica la paraula primitiva i el sufix que sha afegit a les paraules que has marcat.

4. Escriu tres paraules diferents amb els sufixos indicats. -s -dor -er 5. Subratlla el sufix de cada paraula i numera segons el significat que hi aporta el sufix. pomer paraiger fuster moneder pastisser plataner 1. Ofici o professi. 2. Arbre fruiter. 3. Recipient per a guardar-hi alguna cosa. 13

2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Refor

12

Redactar un text a partir dunes notes

1. Copia en el bloc de la dreta les idees clau daquest text, que estan destacades. La festa de Vicent En la festa daniversari de Vicent hi havia molta gent: hi van anar els seus pares, germans, cosins i amics, i li van fer prou regals, com ara un joc dordinador, un jersei, dos llibres, un disc i un llapis de memria. Sho van passar molt b i van berenar molt. Hi havia pastes salades, entrepans, dolos i un pasts de xocolate que feia una pinta bonssima. En fi, una gran festa.

La festa de Vicent Assistents:

Regals:

Berenar:

2. Redacta un text a partir daquestes notes. Lexcursi a Sagunt - Dijous passat, 5 de novembre. - Alumnes de les dues classes de 6. - Desplaament amb autobs. - Mat: visita al castell i al teatre rom. - Dinar dentrepans al castell. - Vesprada: visita a lesglsia de Santa Maria, a la jueria i a lesglsia del Salvador. Lexcursi a Sagunt

14

2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Refor

13
Recorda

Els numerals i els indefinits

Els numerals sn paraules que expressen quantitat o ordre de forma precisa. Poden ser cardinals o ordinals. Els indefinits sn paraules que expressen quantitat o existncia de forma imprecisa.

1. Classifica les paraules destacades segons que siguen numerals o indefinits. Un cuiner aficionat Fa alguns mesos vaig demanar a la iaia que mexplicara com fa la coca de llanda. Em digu que calen pocs ingredients: quatre ous, cent vint millilitres de llet, cent vint de suc de taronja i cent vint ms doli. A banda, necessitem cent cinquanta grams de sucre i quatrecents cinquanta de farina. Desprs de batre tot aix, ho aboquem a un recipient de llanda i ho fiquem al forn durant quaranta-cinc minuts. Al comenament la coca no meixia gens b, per desprs de diversos intents ja mix dall ms b. Per cap vegada mha eixit tan bona com a la iaia. Potser s que ella mesura les quantitats i jo, en canvi, les pose a ull numerals indefinits

2. Ac tens la graella deixida duna cursa de Frmula 1. Completa el text amb els numerals ordinals corresponents.

1. Alonso

3. Hamilton

5. Sutil

2. Massa

4. Raikkonen

Fernando Alonso ser el

en la lnia deixida del Gran Premi del Brasil. posici. En la posici,

El seguir Massa, que eixir des de la El s Raikkonen i en un sorprenent

trobem el McLaren de Hamilton, que aspira a obtindre el campionat en aquesta cursa. lloc, trobem el jove Adrian Sutil. 15

2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Refor

14
Recorda

La diresi

La diresi () s un signe grfic que sutilitza per a les funcions segents. Per a indicar que la u dels grups ge, gi, qe, qi es pronuncia. Per a indicar que la i i la u no formen diftong amb la vocal anterior. En el cas que la i o la u hagen de portar accent grfic, no susa la diresi.

1. Escriu el plural de cada paraula. pas piragua 2. Resol lencreuat. Vigila ls de la diresi. 1. Relatiu als cavalls. 2. Segona persona del singular del pretrit imperfet dindicatiu del verb agrair. 3. Per poc. 4. Tres ms un. 5. Els que segueixen. 6. Fruita de la vinya, don es fa el vi. paraigua sus

4 1 E Q

5 S

6 R

2 A

3 Q 3. Posa les diresis que calguen en les paraules segents. cafeina frequncia peucs Lluisa Pasqual pingu ensaimada unguent Suissa eivissenc Guillem igualar

4. Completa la graella amb la forma adequada de cada verb. redusc agraa traduem condut introdum 16
2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Refor

15
Nom
Recorda

Les paraules onomatopeiques


Data

Hi ha paraules que shan format per imitaci de determinats sorolls. Per exemple, xiuxiuejar sha format a partir de la imitaci del soroll que fan les persones quan parlen en veu baixa (xiu-xiu). Aquestes paraules sanomenen onomatopeiques.

1. Escriu oracions que continguen el nom de lanimal i la paraula onomatopeica corresponent.


Bup, bup! Cloc, cloc! Beee!

El gos lladra
Rauc, rauc! Mu, mu! Piu, piu!

2. Marca la paraula onomatopeica de cada srie. xiuxiuejar creuar endrear xarrar cuejar cruixir donar xopar xafar callar dinar xipollejar xifrar cosir dringar sopar

Completa cada oraci amb la forma verbal anterior que corresponga. He vist com el meu germ Alcia En botar, les monedes Magrada sentir com als tolls del carrer. alguna cosa a lorella de la companya. a la butxaca. els cereals a la boca.

3. Escriu els verbs anteriors junt amb lonomatopeia que corresponga.


cruix, cruix xip-xap

xiu-xiu dring, dring

2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

17

Refor

16
Nom

Escriure una notcia


Data

1. Observa aquest succs i respon a les preguntes per preparar la notcia escrita.
Dilluns, 3 de febrer. Platja de les Arenes. Excursi, alumnes de 6

Estava arreplegant unes petxines quan vaig trobar aix

Al cap de dos dies

El cofre cont el tresor dun antic vaixell pirata que

Qu ha passat? On ha passat? Qui hi ha participat? Quan ha passat? Per qu ha passat? 2. Redacta la notcia i escriu-ne un titular que reculla el ms important del succs. Si ho necessites, inventat alguna dada ms i afig-la a la notcia.

18

2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Refor

17
Nom
Recorda

El verb (I)
Data

Els verbs sn les paraules que expressen accions o estats i els situen en el temps. Cada verb t moltes formes verbals. Les formes verbals poden ser simples, compostes o perifrstiques. El conjunt de totes les formes dun verb s la seua conjugaci. Totes les formes verbals consten darrel i desinncia.

1. Encercla els verbs que trobes en el text segent. El descobriment dels dinosaures Diuen que el cientfic angls Richard Owen propos lany 1842 usar la paraula dinosaure per definir una antiga classe de rptils de grans proporcions, de la qual descobriren moltes restes fssils durant el segle xix. No debades, la paraula dinosaure prov dels termes grecs dains, que significa terrible, i sauros, que significa sargantana.

2. Separa aquests verbs en arrel i desinncies. convencem confiava sentira establiran jugar dirigeix ficaria reparteixen

3. Escriu els infinitius de les formes verbals segents i digues a quina conjugaci pertanyen. explica isqu anaren dna vol patira rebreu dormen faria pateixen
2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

explicar, primera conjugaci

19

Refor

18
Nom
Recorda

Ls de x i ix
Data

El so de la x de xarxa es pot representar amb x o amb el dgraf ix. Sescriu x a principi de paraula, sobretot en alguns noms de lloc i de persona. Sescriu ix entre vocals i a final de paraula. En molts parlars valencians es pronuncia la i del dgraf ix.

1. Encercla totes les x que trobes en el text. En acabant, classifica les que sonen com Xixona. Un dia a la muntanya Aleix, el nostre professor de cincies naturals, ens va dur dexcursi al Mondver. Segons ens va explicar, la riquesa natural daquella muntanya sempre mereix una visita. Vam eixir de Xeraco de bon de mat i vam arribar a esmorzar a Xeresa. Desprs vam pujar fins a la serra i Aleix ens va deixar que frem un poc la nostra marxa. Xavi i jo ens vam dedicar a intentar identificar els animals que apareixien en un llibre que shavia emportat. Ens va parixer veure un xoriguer caant un ratol que anava un poc coix i, al costat dun xiprer, vam observar com unes formigues es menjaven un entrep danxoves que alg havia llanat. Oix, quin fstic que em va fer! Desprs de dinar, vam sentir la botzina dAleix, que ens cridava per tornar a lautobs i baixar de nou fins a Xeraco. La prxima vegada ens dur a les muntanyes dAlcoi, a vore on naix el riu Serpis.

x a principi de paraula

ix entre vocals

ix a final de paraula

2. Completa amb x o ix les paraules segents. 20 tiva eringa de ca ar a pe a cala avier dibu madu a co re a

2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Refor

19
Nom
Recorda

Eufemismes i paraules tab


Data

A vegades, substitum paraules que poden resultar ofensives o poc elegants per altres que considerem ms respectuoses o boniques. Aquestes paraules sanomenen eufemismes i les paraules a les quals substitueixen, paraules tab. Per exemple, la paraula discapacitat s un eufemisme que sutilitza en lloc de minusvlid, considerada tab.

1. Localitza dues expressions eufemstiques en el text.


El conflicte bllic ha causat molts danys collaterals entre la poblaci civil

Copia cada expressi anterior al costat de la paraula tab a qu equival. guerra vctimes

2. Escriu la paraula tab i leufemisme que et suggereix cada imatge.

Tab Eufemisme

Tab Eufemisme

3. Classifica les paraules i expressions de cada parella segons que siguen eufemismes o paraules tab. invident - cec parir - donar a llum Eufemismes mort - defunci desocupat - parat dement - boig orinar - pixar Paraules tab

2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

21

Refor

20
Nom

Emplenar impresos
Data

1. Fixat b com sha emplenat aquest imprs, troba-hi tres incorreccions i explica-les. IMPRS DE MATRCULA - CAMPAMENT CAP DE SETMANA SOLLICITANT. DADES PERSONALS (1r cognom)

Ferrandis

Carrer Lluna, 4t 2n A Nm: Pis i porta: Benissa Alacant Localitat: Provncia: C.P.: Tel. fix: 965668900 Tel. mbil: 374650777 Correu electrnic: edusol@correu.es 01/01/1999 Edat: 11 anys Data de naixement:
Domicili: ACTIVITATS (Marca amb una creu dues opcions)

(2n cognom)

Soldevila

Eduard
(Nom)

JOCS MUSICALS * CUINA PER A JOVES * TALLER DE TEATRE *

Data

11 de novembre de 2010

TALLERS DINFORMTICA ** JOCS DENGINY ** PINTURA I ESCULTURA ** Signatura:

(*Per a xiquets i xiquetes de 6 a 8 anys) (**Per a xiquets i xiquetes de 10 a 12 anys)

Incorrecci 1 Incorrecci 2 Incorrecci 3 2. Emplena tu limprs de forma correcta amb les teues dades. IMPRS DE MATRCULA - CAMPAMENT CAP DE SETMANA SOLLICITANT. DADES PERSONALS (1r cognom) Domicili: Localitat: Tel. fix: Edat: Provncia: Tel. mbil: Data de naixement: TALLERS DINFORMTICA ** JOCS DENGINY ** PINTURA I ESCULTURA ** Signatura:
(*Per a xiquets i xiquetes de 6 a 8 anys) (**Per a xiquets i xiquetes de 10 a 12 anys)

(2n cognom) Nm:

(Nom) Pis i porta: C.P.: Correu electrnic:

ACTIVITATS (Marca amb una creu dues opcions) JOCS MUSICALS * CUINA PER A JOVES * TALLER DE TEATRE * Data

22

2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Refor

21
Nom
Recorda

El verb (II)
Data

Les formes verbals tenen nombre i persona, excepte linfinitiu, el gerundi i el participi, que sn formes no personals. Els verbs situen lacci en un temps concret: en el passat, en el present o en el futur. Els modes verbals reflecteixen lactitud del parlant davant lacci. Els modes verbals sn tres: indicatiu, subjuntiu i imperatiu.

1. Llig el text i ordena les vinyetes. Un accident desafortunat Joan es va comprar una bicicleta i la setmana passada es va atrevir a eixir a la carretera. Un cotxe es va botar un estop, el va tocar de gaid i el va fer caure a terra. Ara est en reps, perqu sha trencat un bra. Dac a cinc setmanes, li llevaran el guix i podr comenar els exercicis de rehabilitaci. Afortunadament duia el casc i no li pass res greu.

Ara subratlla els verbs en forma personal que trobes en el text. Usa el morat per als verbs en passat, el roig per al present i el verd per al futur. 2. Completa les oracions amb una forma personal del verb entre parntesis. s una llstima que Joan no Quan Josep (poder), (tindre) son, perqu no (conixer) aquest paratge. (donar-me) la sal. (dormir).

(tancar) la porta del tot, per favor.

Ara classifica els verbs que has escrit segons el mode al qual pertanyen. indicatiu subjuntiu imperatiu

2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

23

Refor

22
Nom
Recorda

Ls de b i v
Data

Sescriu b en els casos segents: Davant r i l i desprs de m. Quan altres paraules de la famlia porten p. Sescriu v en els casos segents: Darrere n. En les formes del pretrit imperfet dindicatiu dels verbs acabats en -ar. Quan altres paraules de la famlia porten u.

1. Completa aquestes paraules amb b o v. can em iar ruix plo possi ia le prepara em a acti itat utxacar rossa

2. Busca en la sopa de lletres sis paraules que tinguen b o v. S T A X C E N Y X B R I L L A N T F R A T F G K N H E W E L O S A U V R I N N P H O R R I B L E O I Q B X Z C V J V V J T R C A L L A V A R R E M P O J U T R

Explica per qu sescriu b o v en cada cas. 3. Escriu una paraula derivada de cada una de les paraules segents. llop positiu 24 nou cap
2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Refor

23
Nom
Recorda

Les paraules homnimes


Data

Algunes paraules, com maa i massa, es pronuncien igual, encara que sescriuen de manera diferent. Les paraules que es pronuncien igual, sescriguen o no de manera diferent, sn paraules homnimes.

1. Relaciona cada oraci amb el significat de la paraula homnima destacada. Mhe demanat un suc de llima. Llima b el clau perqu no punxe. El pare s optimista i riu de tot. Marc se nha anat al riu a nadar. Forma del verb llimar. Corrent daigua. Forma del verb riure. Fruita tropical.

2. Subratlla els dos homnims que hi ha en cada oraci i, desprs, completa el quadre amb el que es demana. 1 2 Mon pare t el desig de fer la volta al mn en veler. Sobre la taula tens el sobre amb els diners. Homnims 1 Classe de paraula Significat

Homnims 2

Classe de paraula

Significat

3. Esbrina a quina paraula correspon cada parell de definicions i escriu una oraci amb cada significat. Forma del verb soler Lastre rei Forma del verb fer Deixalles, residus Recipient tancat Forma del verb poder
2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

25

Refor

24
Nom
1. Observa els senyals segents i respon.
1 3

Redactar normes de seguretat


Data

Quin s lobjectiu daquests senyals? A qui van dirigits? Escriu la prohibici que indica cada senyal. Norma 1 Norma 2 Norma 3 Norma 4 2. Escriu un text en qu expliques les normes de seguretat que han de seguir els usuaris dunes escales mecniques. NORMES DE SEGURETAT DE LES ESCALES MECNIQUES

26

2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Refor

25
Nom
Recorda

El verb (III)
Data

Els temps verbals sn conjunts de formes que situen lacci en el mateix temps i en el mateix mode. Els temps verbals es poden classificar, segons diversos criteris, en simples, compostos o perifrstics; pretrits, presents o futurs; i perfets o imperfets.

1. Subratlla les formes verbals que trobes en el text, seguint el codi. roig formes simples verd formes compostes blau formes perifrstiques

De viatge als Estats Units Lestiu passat vam anar als Estats Units dAmrica. Vam visitar unes quantes ciutats de la costa est, com ara Nova York o Philadelphia. A mi mhauria agradat viatjar a uns altres llocs del pas. Si hagurem anat a Los Angeles, per exemple, haurem visitat lStaples Center, el pavell dels Lakers. Lany passat frem una excursi amb linstitut a Badalona i entrrem al pavell del Joventut. Com que aquell magrad tant, estic segur que el dels Lakers mhauria entusiasmat!

2. Ratlla les formes que no pertanyen al temps indicat en cada grup. compost futur imperfet he parlat havem dit tornvem vam observar haur acabat revisar haurem tornat aniria exposreu ser parlava present escoltveu vaig patir tinguera

3. Analitza els verbs que apareixen en el dileg, seguint el model. Xiques, sou les millors. Per aix estic segura que guanyareu el partit. S, tens ra! Guanyarem el partit i dedicarem la victria a tots els nostres aficionats. Sou: segona persona del plural del present dindicatiu del verb ser.
2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

27

Refor

26
Nom
Recorda

Paraules amb l i ll
Data

El so de la l pot ser simple (l) o geminat (ll), s a dir, una miqueta ms llarg. El so simple de la l es representa amb l en qualsevol posici: a principi de paraula (la), entre vocals (elica), al costat de consonant (sembla) i a final de paraula (genial). El so geminat de la l es representa, generalment, amb ll en aquests casos: En les paraules comenades en all-, coll-, mill- i ill-. En les paraules acabades en -ella i -illa i els seus derivats. En altres paraules com satllit, pellcula, anullar, installar, rebelli, intelligent...

1. Ompli els buits amb l o ll.


Estrena cinematogrfica Als cinemes Pa

au sha estrenat la pe usi de viure, ja que re cu

cu

a La vida tranqui

a, del

director ita a la ma inte

i Gianni Fredo, basada en una nove

a seua. El film s un cant a amb totes

egria i la i

ata la lluita dun xic contra la a est contada de forma molt

altia que lobliga a estar al llit, i contra la qual es rebe

les forces. Els crtics diuen que la pe

igent, perqu mostra la lluita del protagonista de forma positiva.

2. Digues qu representa cada dibuix. Totes sn paraules amb ll.

3. Relaciona les dues columnes per formar paraules. Escriu correctament la paraula resultant. mill till ill anull coll ill 28 enni usionada aci oquial egal er
2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Refor

27
Nom
Recorda

Les paraules parnimes


Data

Hi ha paraules, com elica i heroica, que es pronuncien duna manera tan semblant que es poden confondre. Aquests tipus de paraules sanomenen paraules parnimes.

1. Marca en cada cas la paraula que correspon a la imatge. sirena serena asos ases

canal canel

tromba trompa

2. Copia cada oraci amb el parnim adequat. El campament tenia (previsions / provisions) per a un mes. Aquest joc t un preu (accessible / assequible) per a mi. Son pare li va ensenyar la (professi / process) de fuster. La teua bonegada ha tingut un (efecte / afecte) immediat. Lorenga s una (espcie / espcia) molt aromtica.

3. Copia el parell de paraules de cada requadre que sn parnimes entre si. adoptar optar adaptar actitud aptitud altitud regna bell reina vell renda ball 29

2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Refor

28
Nom
1. Llig el text segent i respon.

Expressar lopini sobre un tema


Data

Mercat de bescanvi Aquest cap de setmana hi ha hagut a la plaa Major de Vilamata el primer mercat de bescanvi. Lassistncia de pblic que hi va acudir per intercanviar objectes ha sigut moderada. Hem parlat amb alguns dels assistents i les opinions sobre aquest sistema dintercanvi sn variades. Jlia, una vena de la vila, ha comentat: s una manera ecolgica de desfer-se de les coses que no utilitzes i que ocupen lloc a casa. s reciclar. He bescanviat un joc dordinador que no feia servir per una pilota de bsquet. Per no tots tenen la mateixa impressi, tal com ens ha transms Ral, un altre ciutad que es va apropar per les diverses parades i que ens va explicar: Jo trobe que aix no t futur: he volgut canviar una disfressa de superheroi, per no he trobat ning que hi estiguera interessat. A ms, com pots calcular el valor de les coses? No seria massa just, per exemple, canviar una tassa per un televisor, no creus?. Qu opinen del mercat de bescanvi les dues persones esmentades en el text? Jlia Ral

2. Qu nopines tu? Escriu un breu text per explicar-ho, i aporta-hi arguments.

30

2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Refor

29
Nom
Recorda

Classes de verbs
Data

Els verbs poden ser regulars o irregulars, i defectius. Els verbs regulars mantenen la mateixa arrel en totes les formes i presenten les mateixes desinncies que el verb que els serveix de model de conjugaci. Els verbs irregulars presenten canvis en larrel o prenen desinncies diferents de les del verb que els serveix de model. Els verbs defectius tenen una conjugaci incompleta.

1. Encercla les formes verbals del dileg segent. Veus aquelles ombres, Pauet? Qu sn? All no hi ha res! Com que no! Pauet, fixa-thi b. Si sembla un ovni! Senyor Torrescopi, ja s qu passa. Porta les ulleres brutes! Copia les formes verbals anteriors i escriu, al costat de cada una, linfinitiu corresponent.

Respon. Quins daquests verbs sn irregulars? Per qu?

2. Llig el dileg segent i subratlla els tres verbs defectius que hi trobes.
No plour, no plour, no cal que agafes el paraigua. Mira com ens hem banyat! Ho sent! Lhome del temps no sol equivocar-se!

Respon. Qu caracteritza els verbs defectius?

2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

31

Refor

30
Nom
Recorda

Ls de la h
Data

Sescriu h en els casos segents: En totes les formes del verb haver. En les paraules que comencen en hum- ms vocal. En altres paraules com hora, home, hivern, ahir, ham, hui, herba, histria... i els seus derivats.

1. Explica qu has fet hui. Usa formes del verb haver. Exemple: Hui mhe alat a les huit i la meua germana i jo ens hem desdejunat.

2. Escriu una oraci que continga una paraula de cada una de les paraules segents. humor hospital prohibir histria 3. Completa amb hem o em. Aquest mat No jugat un partit dhandbol. digues aquestes coses, que fas por. pregunta qu fet a escola.

Quan arribe a casa, el pare sempre 4. Escriu h en les paraules que nhan de dur. co et ora caca uet

ivern orror

ui erba

umbracle

5. Escriu la paraula primitiva de cada una daquestes paraules derivades. 32 humanitat ouera arpista hortcola
2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Refor

31
Nom
Recorda

El camp semntic
Data

Les paraules caragol, paper de vidre i trepant sn tres substantius relacionats amb un mateix tema: el bricolatge. El conjunt de paraules de la mateixa classe (substantius, adjectius, verbs, etc.) que es relacionen amb un mateix tema formen un camp semntic.

1. Agrupa les paraules segents segons el camp semntic a qu pertanyen. maduixa col dacsa fruites arrs bresquilla llima verdures cirera ordi blat encisam espinac bleda cereals

2. Numera cada grup de paraules segons el camp semntic a qu pertanyen i afig dues paraules ms en cada camp. 1. instruments musicals serra, martell, esptula, piano, flauta, obo, advocat, arquitecte, metge, pitxer, vas, tassa, , , , 2. ferramentes 3. recipients , 4. professions

3. Localitza i ratlla les dues paraules intruses en cada camp semntic. taula germ cuinar sabata armari amable cullera cama rellotge iaio guisar cuixa cadira cunyat poma bra fuster company fregir curar 33

2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Refor

32
Nom
1. Fixat en aquesta seqncia dimatges i respon.

Escriure instruccions
Data

De qu informa aquesta seqncia dimatges? Quins ingredients i quins materials shi han utilitzat? En quants passos sha fet la recepta? Quin nom posaries a aquesta recepta? 2. Escriu ara el text donant les instruccions per a elaborar aquestes postres.

Com es fan Ingredients:

Shan de seguir els passos segents:

34

2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Refor

33
Nom
Recorda

Ladverbi
Data

Els adverbis sn paraules invariables que expressen circumstncies de lloc, temps, manera i quantitat, o b afirmaci, negaci o dubte. Els adverbis poden funcionar com a complement dun verb, dun adjectiu o dun altre adverbi.

1. Identifica els adverbis que trobes en el text segent i classificals segons la circumstncia que expressen. Ara, la Marina Dem men vaig de viatge a la Marina. Tot i que no est gens lluny dac, mai he anat a aquesta comarca. Sempre ens passa que all que tenim ms prop s all que coneixem pitjor. Com que el viatge no s massa llarg, en uns dies tornar a escriure en aquest bloc i vos contar com mho he passat (espere que molt b!). Si vosaltres hi heu estat alguna vegada, podreu deixar-me un comentari i compartir aix les vostres impressions amb mi.

lloc

temps

manera

quantitat

2. Relaciona amb una fletxa cada adverbi amb les paraules que complementen, com en lexemple. Josep est massa b: no pega ni brot! No tassegues aix que et fars mal a lesquena. Cada dia magrada menys aquesta srie. Lavi de Mil no ha arribat encara; han anunciat que ho far ms tard de lhora prevista. 3. Escriu adverbis que signifiquen el contrari dels segents. tamb prop dins b
2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

millor no tard menys 35

Refor

34
Nom
Recorda

Ls de j/g i tj/tg
Data

En valenci, el so de la j de Jaume es pot representar amb les grafies j, g, tj i tg. Les grafies j i g poden aparixer a principi de paraula, entre vocals i desprs de consonant. Sescriu j davant a, o, u. Sescriu g davant e, i. Les grafies tj i tg noms poden aparixer entre vocals. Sescriu tj davant a, o, u. Sescriu tg davant e, i.

1. Completa les paraules amb la grafia corresponent en cada cas. j/g ra lle ordi ola egant ir bo pen re eria ar idor oventut ju via rello corre at e e a tj/tg me desi allo ju e ar ament essa

2. Troba en la sopa de lletres nou noms de pobles valencians. Tots sescriuen amb g o j. E F I L H A * Z H G A L E Q C N V O B I V L A Z R S A N U L J G A K F L A T I S M A W T O * J T G E E T O A C U O N I E R Q V L G O L E B S R X N E I R I T M O L J L D P W I J M I A E I L X A B * U J R A J N A A S W S T O D T Els * indiquen un espai entre dues paraules.

3. Reescriu les oracions segents posant en plural les paraules en negreta. La garlanda que lassociaci penja per festes s molt lletja. La pluja doctubre pot fer malb la collita de taronja. Quan anrem a la platja trobrem una esponja de mar. 36

2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Refor

35
Nom
Recorda

Paraules individuals i paraules collectives


Data

Hi ha paraules que, en singular, anomenen un conjunt delements iguals. Per exemple, arxiplag anomena un conjunt dilles. Les paraules que en singular anomenen un conjunt dssers o elements sanomenen collectives i les que anomenen una sola cosa sanomenen individuals.

1. Escriu la paraula individual que correspon a cada imatge.

equipatge

ram

constellaci

vaixella

2. Copia les oracions canviant la paraula individual destacada per la collectiva que corresponga. Fes els altres canvis que necessites. Visitarem aquesta illa les vacances que ve. El jugador va saludar el pblic desprs del partit. Voldria tindre una casa als peus de la muntanya.

3. Localitza en la sopa de lletres cinc paraules collectives i cinc dindividuals i classifica-les. O S W H U R A M A T V A I X E L L X I W E O S E I X A M X E L Z T U R F A Z X L S O L D A T U A A Q C N S X F Z B R N E E J C L L O E C Y T I C V X L L B B T A G A N N D O T A P F D L L A I T W individuals collectives

2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

37

Refor

36
Nom
1. Llig, observa el plnol i marca litinerari correcte.

Explicar una ruta


Data

Maria est davant lajuntament dun poblet i vol anar a la cascada que hi ha a dos quilmetres, per no en coneix la ruta. Ho pregunta a dos vens del lloc i aquestes sn les respostes que nobt. Quina de les dues s la correcta?

Ve 1 Vs per aquesta carretera cap amunt tot recte. Just desprs de passar per un pontet per on passa un barranc, a lesquerra hi ha un cam que puja cap a la muntanya. Gira all i continua pujant per un cam que passa entre pins i matolls. En lencreuament segent, gira de nou a lesquerra i continua una sendera muntanya amunt, molt empinada, fins a arribar al mirador de la cascada.

Ve 2 Segueix aquesta carretera cap amunt. En la bifurcaci continua a la dreta tot recte. Passars per un pont sobre un barranc i a lesquerra deixars un desviament. Continua recte i arribars a un encreuament on hi ha un grup de cases. Gira a lesquerra i continua per la pista que puja cap a la muntanya. En lencreuament segent gira a la dreta per un cam molt sinus que fa pujada. Al cim hi ha el mirador de la cascada.

2. Escriu quina s la ruta que haur de seguir Maria des de la cascada fins al castell.

38

2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Refor

37
Nom
Recorda

Els enllaos
Data

Els enllaos sn paraules invariables que serveixen per a unir paraules o grups de paraules. Les preposicions sn enllaos que uneixen paraules amb el seu complement. Les conjuncions sn enllaos que uneixen paraules, grups de paraules i oracions entre si. Hi ha conjuncions copulatives, disjuntives i adversatives.

1. Encercla els enllaos que trobes en el text segent seguint el codi. roig les preposicions blau les conjuncions

Nosaltres contra les panderoles Merc i jo hem comenat una batalla contra les panderoles. Quan veirem la primera, pensrem que devia haver entrat a casa per la finestra. Merc la va matar amb una granera, per a lendem en va aparixer una altra. Probablement ixen del moble que hi ha davall la pica, perqu s un lloc humit en contacte amb les canonades. Les panderoles que ens visiten no sn daquelles negres que hi havia abans, sin daquelles roges i fastigoses que hi ha ara.

2. Explica la funci de cada classe de conjuncions. copulatives disjuntives adversatives Digues de quin tipus de conjunci sn les segents i escriu una oraci amb cada una. ni ( sin ( o( i( ) ) ) )

3. Completa les oracions amb els enllaos del quadre que corresponga en cada cas. ni sin ni i de a contra en El meu equip juga Aquest paraigua no s teu El pare tu la mare han anat el teu aquesta pista. Llusa. vore els iaios. 39

jo sabem on va aquest avi.

2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Refor

38
Nom
Recorda

Ls de x, tx i ig
Data

El

so de la x de xiquet es pot representar amb les grafies x, tx o ig. Sescriu x a principi de paraula i desprs de consonant. Sescriu tx entre vocals o a final de paraula si els derivats porten tamb tx. Sescriu ig a final de paraula si els derivats porten j/g o tj/tg.

1. Classifica les paraules segents segons el so de la x. xut cltxina peix Sona com en xarop o caixa Sona com en xiquet o cotxe xocolate coixa panxa despatx porxada xeringa

2. Completa el text amb x, tx o ig. Un empatx dorxata Diumenge passat vam anar a visitar el monestir del Pu . Estava ple de iquets

que anaven a fer la primera comuni i havien preparat una

ocolatada per a la illes, feia

vesprada. Com que anvem vestits per a caminar i carregats amb mo lle or

que ens quedrem al convit i decidrem anar a Alboraia a fer-nos una ata de ufa. Quan arribrem a lor ateria, tenem tanta fam que increble i hagueren de

comenrem a fartar. Al final acabrem tots amb un empa vindre a buscar-nos els pares amb co

e, perqu no ens podem alar de la cadira!

3. Escriu una paraula de la mateixa famlia acabada en ig o tx, segons que corresponga. 40 rodejar bogeria bombardejar capritxs escabetxat passejar marejada despatxar
2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Refor

39
Nom
Recorda

El sentit literal i el sentit figurat


Data

El sentit literal duna paraula s el significat que t en origen. Per exemple, embarcar significa entrar en un vehicle per emprendre un viatge. El sentit figurat, en canvi, s el significat que adquireix una paraula a partir de ls expressiu que sen fa. Per exemple, embarcar, en sentit figurat, significa posar-se en un negoci perills o poc convenient.

1. Marca loraci en qu la paraula destacada t un sentit figurat. El mar estava molt tranquil. Aquest xic s un cel, ajuda a tots. s una mquina resolent problemes. Est immers en un mar de dubtes. Hui el cel est molt ennuvolat. El pare t una mquina descriure antiga.

2. Escriu el nmero de loraci a qu fa referncia cada significat i digues si es tracta dun sentit literal o figurat. 1. El detingut va cantar qui havia sigut el culpable en cinc minuts. 2. El cor de lescola va cantar una pea del meu compositor preferit. Produir sons musicals amb la veu. Sentit Confessar una cosa per fora. Sentit 1. Tots pinten molt simptic el meu amic Vctor. 2. Acabarem de pintar lhabitaci en deu minuts. Descriure com s una persona. Sentit Cobrir amb pintura. Sentit

3. Completa les oracions amb la paraula que corresponga en sentit figurat. espina bomba cara moble Tinc una notcia Darrere aquesta Hctor s un Tinc una : anirem de viatge a Pars. de dur hi ha un xic sensible. , est ac per no ajuda a res. , perqu mai hem guanyat aquest equip.

Escriu una oraci amb el sentit literal de les paraules anteriors.


2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

41

Refor

40
Nom
1. Llig la situaci segent i respon. Tots els dissabtes vas a un curs de nataci a la piscina municipal de la localitat. Des de fa unes setmanes, la temperatura de laigua s ms baixa que lhabitual i decideixes presentar una reclamaci. Quina queixa has dexpressar? Quina petici has de fer?

Fer una reclamaci


Data

2. Emplena ara limprs de reclamaci amb les teues dades i exposa-hi els motius i la sollicitud de la teua reclamaci. Inventa les dades que necessites. FULL DE RECLAMACIONS CENTRE DADES DEL RECLAMANT COGNOMS DOMICILI LOCALITAT TELFON MOTIU DE LA RECLAMACI E-MAIL NOM CP PROVNCIA MUNICIPI

SOLLICITUD

Localitat i data , Firma: 42


2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

de

de 20

Refor

41
Nom
Recorda

Loraci. El subjecte
Data

Els enunciats sn agrupacions ordenades de paraules amb significat complet. Poden ser frases o oracions. Les oracions contenen almenys un verb en forma personal i sestructuren en subjecte i predicat. El subjecte pot ser lxic o gramatical. El subjecte lxic consta sempre dun nucli, que pot anar acompanyat o no de determinants i complements.

1. Converteix cada frase en oraci, i cada oraci en frase. Fa molt de fred. Quin xic ms fort! Per molts anys! Ja ens vorem! 2. Subratlla en roig el subjecte i en blau, el predicat en cada oraci. La iaia de Carles fa una paella dall ms bona. Un company de classe viu en una alqueria de Castellar. El gat siams busca menjar entre el fem. Aquesta finca de color blau noms t tres pisos. Copia els subjectes de les oracions anteriors en la graella, separant els elements de qu consten. determinants nucli complements

3. Escriu dues oracions que continguen subjecte lxic, i dues que continguen subjecte gramatical. subjecte lxic subjecte gramatical 43

2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Refor

42
Nom
Recorda

Signes que tanquen enunciats


Data

Per a indicar que una oraci acaba i en comena una altra utilitzem diversos signes de puntuaci. Al final de les oracions en qu safirma o es nega alguna cosa sescriu un punt (.). Al final de les oracions en qu es pregunta alguna cosa sescriu un signe dinterrogaci (?). Al final de les oracions en qu sexpressa sorpresa, admiraci, por, etc. sescriu un signe dexclamaci (!). Darrere aquests signes, sescriu sempre majscula.

1. Escriu un text en qu utilitzes les tres classes de punts que has estudiat.

2. Encercla en el text els signes dinterrogaci, els signes dexclamaci i els diferents tipus de punt (punt i seguit, punt i a part, i punt final). Usa un color diferent per a cada signe. Benvolguda Irene, Com ests? Com va tot per Benifai? Jo ja he arribat a Lisboa! A s precis! Estic segura que tencisaria. Tota la ciutat s dall ms costeruda i per aix has dusar el transport pblic si no tens les cames massa fortes: tramvies, groguets i desballestats; autobusos, menuts i rpids per a pujar els carrers estrets; i fins i tot ascensors i funiculars, que et porten dun barri que est damunt una muntanya a un altre que est a peu pla. Saps que estic aprenent portugus? He preguntat a Joo: Com es diu besets?. I ell mha contestat: Es diu beijinhos. Doncs aix, beijinhos a tots! Rosa Quins altres signes de puntuaci has trobat en el text? Digues com sanomenen.

44

2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Refor

43
Nom
Recorda

Els neologismes
Data

La paraula xatejar va ser creada fa poc de temps per referir-se a una realitat que fins en aquell moment no existia: conversar a travs dInternet. Les paraules noves que sorgeixen en una llengua per a referir-se a coses, accions, etc., que abans no existien sanomenen neologismes.

1. Relaciona cada neologisme amb la imatge corresponent. escner bric baguet flaix

Escriu una oraci amb cada paraula. 2. Uneix les partcules per formar neologismes. inter moto micro video crs fibra joc nauta

3. Identifica dos neologismes en cada cartell i copials. Fins al 70% de descompte! Ofertes en la secci de multimdia de lhipermercat. Cibercaf Nou Moles Gaudeix dInternet amb la millor velocitat i comoditat.

2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

45

Refor

44
Nom
1. Fixat en lanunci i respon.

Elaborar un anunci publicitari


Data

Les sabatilles amb msica que amenitzaran els teus passejos. Posa-te-les i camina amb ritme.
Temes en format mp3 Altaveus laterals Interior folrat i puntera reforada Varietat de colors i models

Sabatilles Melodia... i camina amb alegria

Quin producte shi anuncia? Qu shi destaca del producte? Quin s leslgan? Copia una frase del text que noms done informaci. Copia una frase que intente convncer el destinatari.

2. Completa cada eslgan amb el producte que podria anunciar. Per a crixer sa i amb energia, pren Amb Prova el Galctica cada dia. Miralsol, ho vors tot dun altre color. Cabells i digues adu als cabells enredats.

3. Tria un dels eslgans anteriors i elaboran lanunci complet, tenint en compte el model de lactivitat 1.

46

2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Refor

45
Nom
Recorda

El predicat
Data

Els predicats poden ser verbals o nominals. El predicat nominal expressa qu s o com s o est el subjecte. Cont un verb copulatiu i un atribut. Latribut expressa una qualitat o un estat del subjecte. El predicat verbal presenta com a nucli un verb predicatiu que expressa acci o procs.

1. Escriu una oraci a partir de cada nucli del predicat. cantes agrada estareu construir dormia 2. Relaciona cada oraci amb el tipus de predicat que cont. El meu amic Gustau s vegetari. El prxim estiu farem un viatge a Galcia. Les gatetes pareixen espantades. Antoni treballa darquitecte a Londres. Larbre ms abundant a Elx s la palmera. Laigua daquest riu sembla contaminada. 3. Encercla el verb copulatiu de cada oraci i subratllan latribut. Martina est farta de tant de coet. Xavi s un advocat molt prestigis. Aquestes xiquetes pareixen un poc joves. Els ciclistes semblen cansats. PREDICAT NOMINAL PREDICAT VERBAL

4. Escriu de nou les oracions anteriors canviant el nombre del subjecte. Marca. Quins altres elements has hagut tamb de canviar de nombre? Noms el verb. Noms latribut. El verb i latribut. 47

2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Refor

46
Nom
Recorda

Els punts suspensius


Data

Escrivim punts suspensius (...) en els casos segents: Per indicar que una enumeraci est incompleta. Per indicar que una oraci sinterromp per expressar sorpresa, dubte, temor... El punts suspensius sempre sn tres. Desprs dels punts suspensius no es pot posar punt, per s signes dinterrogaci i dexclamaci.

1. Explica quina funci fan els punts suspensius en les oracions segents. No pots imaginar en quants llocs ha estat el meu iaio Ferran: Mxic, Austrlia, Nova Zelanda, Senegal, Finlndia Perdona per thas posat la meua jaqueta! Mare, no s com dir-tho he susps lexamen.

2. Escriu una oraci amb punts suspensius per a cada dibuix.

1.

2.

3.

Explica quina funci fan els punts suspensius en cada oraci. 1. 2. 3. 48


2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Refor

47
Nom
Recorda

Paraules daltres llenges


Data

A vegades utilitzem paraules daltres llenges. Algunes daquestes paraules acaben formant part de la nostra llengua com, per exemple, la paraula bsquet que prov de langls basket ball. No obstant aix, en cas que hi haja una paraula prpia per a anomenar la mateixa cosa, s preferible usar aquesta en lloc de la dorigen estranger.

1. Encercla els estrangerismes usats en aquestes oracions. He quedat amb el meu cos al hall de lhotel. Llancem aquestes bosses al container groc. El hobby del meu germ s laeromodelisme. Dem dinarem al self-service que han obert. Escriu de nou les oracions canviant la paraula estrangera per la que corresponga en la nostra llengua. vestbul afici contenidor autoservei 2. Ordena les lletres i escriu la forma valenciana de cada estrangerisme. show manager handicap ranking burger PSETCALEEC RPESERNTNAET CVINONTEINNE SLCAFISCCIAI MBAHGRUSEIREAU

3. Escriu una oraci per a cada parell de paraules amb les formes valencianes corresponents. show / hall handicap / ranking manager / burguer 49

2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Refor

48
Nom

Escriure una crnica


Data

1. Llig el text i observa amb atenci les imatges; desprs, respon.

Festa de la Primavera
Dissabte 25 de mar PROGRAMA 9 h Despertada 11 h Cercavila amb la banda municipal 14 h Mascletada 15 h Paella gegant 18 h Desfilada de carrosses 20 h Concurs de disfresses: entrega de premis 22 h Ball amb lorquestra Mediterrani (al pavell Multifuncional)

1 2

Vine i passa-tho b!
De qu informa el cartell? Quina informaci tofereix cada imatge? Imatge 1 Imatge 2 Imatge 3 2. Escriu una crnica breu en qu contes com va ser el dia de festa: com es van desenvolupar les activitats, lambient de la festa i la teua impressi general.

50

2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Refor

49
Nom
Recorda

El predicat verbal
Data

El predicat verbal est format pel verb predicatiu, que funciona com a nucli, i pels complements daquest verb. Els principals complements verbals sn el complement directe, lindirecte i el circumstancial. El complement directe anomena lobjecte o lsser sobre el qual recau lacci expressada pel verb. El complement indirecte anomena el destinatari de lacci que indiquen el verb ms el complement directe. El complement circumstancial expressa circumstncies de lacci verbal.

1. Escriu una oraci per a cada dibuix. Cal que totes continguen un complement directe i un complement indirecte.

2. Subratlla els complements circumstancials de les oracions segents i digues de quin tipus sn. Lavi marxar cap a Pars a les dotze en punt. Els metges de lhospital actuen sviament. Mhe reunit a ca la iaia amb els meus cosins. Aquesta casa sha incendiat per un curtcircuit. Aquell jardiner sha tallat amb les tisores. 3. Completa les oracions segents amb la classe de complement que sindica. COMP. DIRECTE COMP. INDIRECTE CC DE LLOC CC DE TEMPS CC DE MANERA CC DE CAUSA Al mercat he vist Compreu pa Antnia viu Mhan citat La pluja cau Mhe fet mal 51

2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Refor

50
Nom
Recorda

Altres signes de puntuaci


Data

Els parntesis [( )] sutilitzen per a introduir una explicaci, una informaci o un aclariment dins una oraci. Les cometes ( ) sutilitzen per a introduir les paraules literals que ha dit o escrit una persona o per a citar els ttols de llibres, pellcules, etc. La ratlla () sutilitza per a introduir les paraules dun personatge o els aclariments del narrador quan parla un personatge.

1. Emplena els buits de la notcia amb els fragments que et presentem baix. LONU ( ( Per aix, han fet una crida als governs de tot el mn perqu . Pels voltants de ledifici on tenia lloc la reuni shan vist manifestants ecologistes amb pancartes on posava, per exemple, ( ). salvem la Terra, en angls Organitzaci de les Nacions Unides es pot afirmar que lhome s responsable del canvi climtic a la costa xilena Save the Earth adopten poltiques econmiques compatibles amb la protecci del medi ) ha presentat un informe sobre el ). Segons aquests especialistes, . calfament global, en qu recull les conclusions del grup dexperts reunits a Valparaso

2. Inventa un dileg entre un client dun restaurant i un cambrer. No oblides utilitzar el gui al comenament de cada intervenci.

52

2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Refor

51
Nom
Recorda

Les abreviatures
Data

Per expressar de manera abreujada la paraula segle, sha escrit la consonant inicial de la paraula seguida dun punt (s.). Aquestes representacions abreujades duna paraula sanomenen abreviatures.

1. Marca labreviatura correcta de cada paraula. pgina nmero dimecres preposici doctor pg. nm. dm. pr. doc. pg. num. dim. prep. dtor. pgn. nm. dc. pre. dr.

2. Escriu labreviatura de cada paraula. adjectiu avinguda telfon professor dijous segle

3. Copia les oracions substituint les abreviatures per paraules completes. El Dr. Bernat t la consulta al c. Major. Dl. ens concentrarem a la pl. del Pi. Els srs. clients tenen ms informaci en el tel. 11050.

4. Copia aquestes altres oracions substituint les paraules en cursiva per les abreviatures corresponents. Aquesta preposici sexplica en la pgina 45. El professor Ramos vindr el dimecres 5 de mar. Sovint els substantius van acompanyats dun adjectiu. 53

2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Refor

52
Nom
1. Llig aquest text i respon a les preguntes.

Comentar un espectacle
Data

Un espectacle red Aquest cap de setmana els alumnes de sis hem assistit a una representaci teatral en lauditori municipal. Lobra es titulava Ms enll de la muntanya. Amb aquest ttol, ning de nosaltres no es podia imaginar de qu tractaria la histria. I la veritat s que va ser tota una sorpresa. Lobra presenta les aventures dun jove i despistat prncep a qui son pare, el rei, ordena fer una prova que forma part de la tradici familiar: ha danar a la muntanya sagrada del regne per trobar una corona que un emissari del rei hi ha amagat. De cam, al prncep li ocorren una srie de peripcies molt gracioses que, sovint, van provocar les rialles del pblic. La decoraci de lescenari era bastant escassa, per la grcia i la desimboltura dels actors i les actrius suplia aquesta mancana. Tots vam eixir de lauditori amb un somriure als llavis. De quin tipus despectacle parla el text? Quin ns largument? Quins aspectes de la representaci es destaquen en el text?

2. Observa la imatge i inventa les dades per a la pellcula a qu podria pertnyer. Ttol Argument

Imagina un aspecte de la pellcula que et poguera cridar latenci i comental.

54

2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Refor

53
Nom
Recorda

Classes doracions
Data

Segons la intenci del parlant, les oracions poden ser enunciatives, interrogatives, exclamatives, exhortatives o imperatives, optatives o desideratives i dubitatives. Segons el nombre de verbs en forma personal que continguen, les oracions poden ser simples o compostes. Segons que el subjecte siga agent o pacient les oracions poden ser actives o passives.

1. Observa el dibuix i completa les bafarades amb una oraci interrogativa i una denunciativa.

2. Encercla els verbs en forma personal que trobes en aquest text. Desprs, copia en la graella dues oracions simples i dues de compostes. Dues futures campiones Marta s especialista en nataci sincronitzada. Enguany lacompanya una esportista ms jove, que sanomena Carolina. Ara com ara noms participen en campionats autonmics, per dac a un temps prendran part en una competici europea. Sn unes nadadores treballadores i constants i ja han aconseguit unes quantes medalles. De segur que un dia les vorem en els jocs olmpics!

simples

compostes

3. Escriu una oraci passiva i converteix-la, tot seguit, en activa. passiva activa
2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

55

Refor

54
Nom
Recorda

Pronoms febles davant el verb


Data

En general, davant el verb, els pronoms febles es poden escriure sencers o apostrofats. Sescriuen sencers quan el verb que acompanyen comena en consonant. Sescriuen apostrofats quan el verb que acompanyen comena en vocal o en h.

1. Completa el text amb la forma corresponent del pronom entre parntesis. Nicolau el manifasser Al meu amic Nicolau no se (li) a Marta. (li) molt. No (et) i (em) vaig dir: No (li) va dir: Qu (em) ocorre mai res de bo. Sempre (la) digues res o (em) enfadar ha de fer bona! Fa uns dies vam preparar una festa daniversari per avisar ms voltes. Al cap de dos dies, Marta va vindre ha contat Nicolau, que esteu preparant ho heu callat i no (em) heu dit

una festa a Slvia? I per qu (vos) res?. Marta (es) manifasser!

havia endut una decepci per culpa de Nicolau. s un

2. Encercla la forma correcta dels pronoms segents. em/m agrada es/s imagina et/t parlen la/l acaba el/l honra em/m dna

3. Encercla les paraules destacades de roig si sn articles i de blau si sn pronoms febles. Mudances Toni, el Desmanotat. Els portem els mobles al lloc on ens diga. Les fronteres no existeixen per a nosaltres! Restaurant Els Fesols. Cada mat els oferim un men diferent. Els esperem. 4. Completa amb la o l. Si no uses, deixam la moto uns dies. havien estrenada ja? invitaran mai ms. enviars tu?

Aquesta pellcula, no Vols que duga jo la carta o Aquesta decisi 56

Desprs de lespectacle que va donar, a aquesta actriu no honra molt, a Pilar.

2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Refor

55
Nom
Recorda

s culte i s colloquial
Data

Quan parlem o escrivim, utilitzem unes paraules o unes altres segons la situaci en qu ens trobem. Per exemple, ladjectiu formidable se sol utilitzar en contextos cultes o formals (treballs de classe, conferncies, etc.), mentre que en contextos colloquials, com una conversa entre amics, s ms freqent usar guai.

1. Classifica la paraula de cada parell segons ls que tinga. obrer operari afores perifria s culte progenitors pares obsequiar regalar conversar parlar indigent pobre s colloquial

Escriu una oraci amb cada paraula ds culte anterior. 2. Escriu les oracions segents duna manera ms culta. Voldria deixar de pencar i pirar-me de vacances. Els meus collegues han vingut fets pols del viatge. No xarreu tan fort, que tinc un mal de cap bestial. 57

2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Refor

56
Nom
1. Llig la informaci daquest fullet turstic i respon.

Elaborar un fullet turstic


Data

Vilafams, una vila de regust medieval


Vilafams s una vila tranquilla, voltada dametlers i doliveres i coronada per limponent castell. Est situada a esquena de la serra Balaguera, uns pocs quilmetres al nord de Castell de la Plana. Shi accedeix per la CV-10 fins a la Pobla Tornesa, i a continuaci cal agafar la CV-15 i la CV-160. Els monuments ms destacats sn les muralles, que conserven algunes torrasses intactes i envolten el nucli histric; lesglsia de la Sang, dorigen medieval; i el castell, construt sobre la roca i que encara conserva lestructura. A banda de passejar pels seus carrerons empinats, descobrir els racons recndits i contemplar els espectaculars paisatges que salbiren des dels seus miradors, s recomanable visitar-hi el Museu dArt Contemporani, situat al Palau del Batle, destil gtic, i que mostra una collecci notable de lart del segle XX. Sobre quin lloc informa el fullet? En quin pargraf sofereix cada informaci? * ALTRES ACTIVITATS * MONUMENTS PRINCIPALS * PRESENTACI * COM ARRIBAR-HI

2. Observa aquestes notes i elabora un fullet turstic sobre Llria. No toblides descriure un ttol ben atractiu. Llria, capital del Camp de Tria. Entre el riu Tria i la serra Calderona, pocs quilmetres a loest de Valncia. Accs per lautovia dAdems (CV-35). Esglsia de lAssumpci (faana destil barroc), esglsia de la Sang (del segle XIII), mausoleus romans, banys rabs. - Museu Arqueolgic: restes ibriques del jaciment dEdeta i restes romanes.

58

2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Refor

57
Nom
Recorda

El text
Data

Els textos sn les unitats superiors del llenguatge que utilitzem per a comunicar-nos. Els textos tenen unes caracterstiques comunes: sn missatges complets, presenten idees ordenades, contenen enunciats referits a un mateix tema que es relacionen entre si. Les relacions entre els diferents enunciats dun text sestableixen per mitj denllaos extraoracionals.

1. Corregeix les oracions segents per a resumir les caracterstiques que ha de tindre un text. El text explica un missatge incomplet. Les idees es presenten de forma lliure. Els enunciats que el formen tracten sobre temes diferents. Els enunciats no tenen cap relaci entre si.

2. Explica quin daquests dos conjunts denunciats reuneix millor les propietats dun text i per qu. A. Quan torne a casa, sempre passe per la fruiteria. La setmana passada vaig comprar un pasts de poma. Bon dia, les taronges sn dolcssimes, hui en comprar unes quantes. I les maduixes tamb. Ja tinc postres per al sopar.

B. El meu germ sempre havia volgut tindre un gos. Mentre havia viscut a casa dels pares no li havien deixat tindren. Ara, com que viu sol, se nha comprat un de menut. Dem anir a sa casa a vore el cadell.

2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

59

Refor

58
Nom
Recorda

Pronoms febles darrere el verb


Data

Els pronoms febles sescriuen darrere el verb quan aquest est en imperatiu, en infinitiu o en gerundi. Darrere el verb, els pronoms febles suneixen a aquest amb apstrof o amb guionet. Shi uneixen amb apstrof quan el verb acaba en vocal que no siga u. Shi uneixen amb guionet quan el verb acaba en consonant o en u.

1. Encercla els pronoms febles que hi ha darrere el verb i classificals. Explica en cada cas per qu sescriuen amb apstrof o guionet. Voro, Com que s laniversari de Neus, la mare i jo hem eixit a comprar-li un regal; desprs anirem al cine a distraurens un poc. Digues-ho a la iaia, no siga que es preocupe si fem tard. Recordat del gos: dna-li menjar i trau-lo a passejar. Avisans si necessites alguna cosa. Per cert, quan arribe Jordi, demana-li que tajude amb el quadre de lentrada i canvieu-lo de lloc. Sentim molestar-vos, per una vesprada que tenim per a nosaltres lhem daprofitar bona cosa! Un bes, El pare Guionet Apstrof 60
2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Refor

59
Nom
Recorda

Els vulgarismes
Data

A vegades, pronunciem o escrivim de manera incorrecta algunes paraules, b per desconeixement o b per deixadesa. Per exemple, moltes vegades calada es diu cal. Aquestes formes incorrectes de les paraules sanomenen vulgarismes i cal evitar-les, sobretot en el llenguatge escrit.

1. Escriu la forma correcta que correspon a aquests vulgarismes. cal xixanta perea amoto asperar prmit

2. Busca, en la sopa de lletres, la paraula correcta que es correspon amb cada vulgarisme. X E C R E L L A V T F H U J L O P B I N J E C C I U G R D U T S F T A L A A P G L X G A F C N R M A W S H G R I M Z D N R J V U O V A A O C F A I X E R S R D G T R Q U T I F C O M P R A R E indicci aixina almari jugaor crompar quereguilla gavinet

3. Escriu de nou aquest text corregint-ne els vulgarismes. Ahir vaig nar al mercat a crompar unes llangonisses, i enc no s com no en vaig ixir escaldat. Em volien cobrar vora coranta euros! Una animal. Aixina s que vaig agafar el carro i men vaig anar tot anfadat.

2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

61

Refor

60
Nom

Contar des de diferents punts de vista


Data

1. Llig el text i fes lactivitat que es demana. La bossa del mercader Un mercader, desprs de vendre tot el que duia al mercat, es preparava per tornar a casa quan va descobrir que havia perdut una bossa de diners on tenia vint monedes. Va convocar tots els qui hi havia al seu voltant i va prometre una recompensa a qui trobara la bossa. Al cap de poc es va sentir entre la gentada la veu dun captaire que se li apropava amb la bossa a la m. s aquesta la bossa, senyor? S, ho s, grcies va dir el mercader, content en reconixer la seua bossa. Moltes grcies! I la recompensa? va reclamar el captaire. Ara que tenia la bossa, el mercader ja no se sentia tan geners i no volia donar la recompensa promesa. Va obrir la bossa, va comptar les monedes i va fer cara de sorpresa. Ac noms hi ha vint monedes i nhi hauria dhaver quaranta. Mhas furtat les altres! El captaire va jurar que ell no havia obert la bossa i dos comerciants que hi havia all van assegurar que era veritat, perqu lhavien vist quan la va trobar. Llavors van decidir anar al jutge perqu determinara qui tenia ra. El jutge, desprs descoltar atentament les explicacions del mercader, del captaire i dels altres testimonis, va sentenciar: Si en la bossa hi havia dhaver quaranta monedes i noms nhi ha vint, vol dir que la bossa que va trobar el vagabund no s la que va perdre el mercader. Per tant, el captaire es pot quedar amb la bossa, i potser el mercader encara trobar la seua. I aix el mercader es va quedar sense cap moneda, per avaricis. Conta la histria anterior des del punt de vista del captaire.

62

2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Refor

61
Nom Data
1. Completa lanlisi de la primera oraci i analitza la segent. El meu amic marxar dem a Alacant. el meu amic marxar dem a Alacant substantiu article, mascul, singular possessiu, com, tercera persona singular, futur simple, verb

Reps

Aquestes xiques han demanat tres ensalades variades.

2. Completa les paraules amb les grafies adequades. x o ix ca re pe tiva er iprer a ca ne en com cor bov ut ar s at a a i co nove mit egria usi l o ll egi a ma r goj ugar eni or im apons mar co or empa ar x o tx e ata alet

3. Digues quin tipus de paraula s cada una. colloquialisme pencar asperar amoto defunci
2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

vulgarisme

eufemisme microxip desocupat collega datfon

neologisme

63

Ampliaci

1
Nom Data
1. Encercla en cada tira de lletres tres paraules que poden ser el nucli dun grup nominal i escriu una oraci amb aquests tres substantius. COMPTARBRESPERARIURE CUINADARULLOTASS ENFOCAIGUAMBOSCAVEN 2. Classifica les paraules i els grups segents segons que puguen fer de nucli, de determinant o de complement en un grup nominal. aquella famlies Mnica matiner llum el nostre de fusta roba seixanta fosques amb mel porteria algunes tancat els moltes dinar forta

com a determinants

com a nuclis

com a complements

Escriu un grup nominal per a cada nucli anterior.

3. Encercla les paraules que han danar en majscula en les oracions segents. Com a pista, tindiquem quantes nhi ha en cada una. Lassemblea de vens ha convocat una reuni a les sis. (2) Les festes de falles acaben el 19 de mar, dia de sant josep. (3) El president de la generalitat visitar hui una biblioteca de gandia. (2) La meua amiga neus viu al carrer major, a tocar de lajuntament. (3) El president del consell ha inaugurat el nou hospital. (1) 64
2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

4. Escriu quatre paraules primitives i les derivades corresponents. 5. Encercla el verb ms adequat de cada parell i descobreix la recepta. Espaguetis amb verdures i bac (Pelem/Aboquem) les verduretes i les (afegim/ rentem). Les (remenem/tallem) en daus ben menuts i les (ofeguem/rentem) a foc lent. A banda, (colem/ sofregim) el bac tallat en dauets en una paella amb poc doli i (bullim/pelem) els espaguetis. Quan estiguen cuits, els (colem/rentem) i els (tallem/ aboquem) de nou a lolla. Desprs, hi (remenem/ afegim) les verduretes, el bac i, finalment, un paquet de formatge parmes. Ho (ofeguem/ remenem) tot i ja tenim un plat ben suculent.

6. Reescriu aquesta recepta canviant lestil colloquial per un altre de ms formal, seguint el model del text anterior. Jo frig una ceba tallada ben menuda i amb un poc doli. Quan ja est fregida, hi pose el pernil, la quantitat que ms tagrade. Ho sofrig un minutet i hi tire sal i un pot de tomaca triturada, uns 500 grams. Hi afig espcies i quan la salsa ja est feta, hi tire els macarrons, que he bullit abans. Em queda molt bo. Macarrons amb pernil Fregim

2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

65

Ampliaci

2
Nom
1. Escriu oracions que continguen els demostratius indicats. Un demostratiu que indique llunyania en el temps i que faa funci de complement. Un demostratiu que indique distncia mitjana en lespai i que faa funci de nucli. Un demostratiu que indique proximitat en lespai i que faa funci de complement. Un demostratiu que indique proximitat en el temps i que faa funci de determinant.

Data

2. Accentua les paraules que poden dur accent diacrtic. peu mon neta nas mes ma dit pa on sol pols pels os nou dur

3. Digues si les paraules segents sn agudes, planes o esdrixoles. mssil atmosfera rptil futbol olimpada policac perode interval txtil vking

4. En aquestes tires de lletres, encercla les que formen la paraula a qu es refereix cada definici, com en lexemple. Substncies que contenen glucosa i que ens aporten energia. T G X A L M N I V B C R I S U D A S

Substncies olioses que aporten energia i que poden ser dorigen animal o vegetal. M B G T U R V B E P O I N T X A L O S

Substncies que formen cllules i que sn importants per a la formaci de lorganisme. P V R L M O A T R X E B U N L X E R S

Substncies que contenen la majoria dels aliments, imprescindibles per al cos hum. R 66 V L U I P T N A X M Z I D N X E H S

2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

5. Relaciona els prefixos de significat oposat. preinfraintraprohiper-

extra-

anti-

hipo-

post-

sobre-

6. Escriu la paraula que indica cada significat. Totes porten prefix. Tornar a construir una cosa destruda. Perode de temps que segueix una guerra. Falta de potncia per a fer una cosa. Dit duna cosa que no pot ser vista. Lligar amb una cadena o amb cadenes. 7. Llig aquesta descripci i escriu-ne una altra en qu en faces ressaltar les virtuts del gimns. Els defectes dun gimns A mi, el gimns em sembla un lloc horrible. s un edifici gegant, ple de finestrals que enlluernen i que mostren la gent que hi ha dins: a lesquerra, les bicicletes esttiques amb xics i xiques suosos fent un esfor enorme per a arribar no se sap on. Ms enll, ms xics i xiques fent aerbic, saltant i movent-se de forma descompassada. Al costat de les bicicletes, mquines i aparells ben estrambtics daquells que fan cruixir els msculs. I al fons, la sala de pesos, amb ms xics i xiques musculats, amb els braos a punt de rebentar. I, a ms, hi ha aquella msica tan estrident que fins i tot se sent de fora del local. Ja he dit que el gimns no magrada. Ha quedat prou clar? Les bondats dun gimns

2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

67

Ampliaci

3
Nom Data
1. Subratlla els possessius de les oracions segents i analitzals, com en lexemple. El meu equip de msica s millor que el teu. - meu - teu Uns companys nostres han guanyat el seu primer premi. Les meues sabates i les teues sn daquella botiga nova. La cosina teua s amiga de la nostra mare. 2. Busca, en la sopa de lletres, les nou paraules que necessites i completa les oracions. U N I V E R S I T A T N D P N U B J M I Z I N F E R M E R A O S X E K S S V B N O G L M R P C F O V F R U E I H H O H N C F S R W D U D L V C X U I T I E K V A C L Z I A I O A E N T R E P X M T Aquest home s el patr del A Merc, lhan feta directora de l El meu germ major estudia a la Hem danar a comprar el diari per al Qui ha enviat la felicitaci per a l El pacient sha despertat, avisa la Canviam el flam pel Mhan cobrat 5 euros per l Doneu-li les grcies per la ? possessiu mascul singular, un possedor, funci de determinant.

3. Cada grup de paraules forma derivats amb un mateix sufix; esbrina de quin sufix es tracta i escriu les paraules derivades. Observa lexemple. ventilar flotar assecar broma telfon final clau sal paraigua ric madur savi hbil natal plural admirar definir repetir 68
2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

ventilador

flotador

assecador

4. Relaciona cada verb amb el sentit a qu remet. assaborir guaitar flairar acaronar atendre VISTA TACTE ODA GUST palpar tastar escoltar observar ensumar

OLFACTE

5. Ordena les lletres i obtindrs un sinnim de cada paraula. Al costat, escriu-ne un antnim. sinnim pudent sorolls agre fosc aspre PTSELNIET STDRETINE GMRAA BROVLOM RGUS antnim

6. Llig les anotacions segents i escriu una redacci sobre els paisatges del litoral de Castell. El litoral de Castell Notable varietat paisatgstica. Platges arenoses (Penscola, Orpesa, Benicssim, Borriana) i de grava (Torreblanca, Cabanes, Vinars, Moncofa). Dos sectors de penya-segats: entre Benicssim i Orpesa, i a la serra dIrta. Aiguamolls de gran valor ecolgic: el prat de Cabanes, la marjal de Penscola, lestany de Nules, la marjal de Xilxes-Almenara En els aiguamolls hi ha abundant vegetaci aqutica i pantanosa, i fauna com el fartet o el samaruc, a banda duna gran varietat daus nidificants i hivernants. El litoral de Castell

2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

69

Ampliaci

4
Nom Data
1. Completa cada oraci amb la forma adequada de cada indefinit. No tinc En aquella festa hi havia Paula i Ferran tenen els Aquesta pellcula la poden vore xiquets de No trobes que has comprat 2. Escriu oracions que complisquen cada requisit. Que continga un cardinal fent funci de complement. Que continga un indefinit invariable fent funci de nucli. Que continga un ordinal invariable fent funci de determinant. (prou) diners per a comprar-me aquest disc. (bastant) persones. (mateix) anys, dotze. (qualsevol) edat. (massa) barres de pa?

3. Observa la taula i completa-la. infinitiu gerundi conduint traduir reduint produt lluint influir Respon. Quina forma verbal no personal sescriu amb diresi? participi

4. Escriu una oraci amb cada una daquestes paraules. xupl biber pitet pec 70
2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

5. Completa els encreuats amb el verb que emeten cada un dels animals segents. 5 1 4 2 4 3 5 1 2 3

6. Esbrina qui o qu produeix cada paraula. catacrac zumzeig rugit dringadissa truc cruixit 7. Redacta una notcia sobre un acte organitzat a lescola. Recorda que has dexplicar qu ha passat, qui ho ha fet, quan, on, com i per qu.

2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

71

Ampliaci

5
Nom Data
1. Classifica les formes verbals segents segons el tipus i indican linfinitiu corresponent. mour va morir havia mort infinitiu hem mirat ha mogut va morar moriren mirvem heu mlt vaig moldre morava van moure forma composta haur morat molguem vas mirar forma perifrstica

forma simple

2. Esbrina linfinitiu de cada forma verbal i digues a quina conjugaci pertany. calgu sopeu sabrs deien fores llum marque 3. Escriu una oraci amb cada dibuix. Totes les paraules tenen x o ix.

72
2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

4. Busca en la sopa de lletres la paraula a qu es refereix cada definici i copia-la. X O F L O P F M E E S P A R A D R A P T J U I W F D D E C M K R M A C U S F X F A N D X L I H A C T U T U R W I D M X E R I N G A R Q I L P A O N M E A U A A X Z L L G N I P S J M A R E I G L M

Tira de tela adhesiva que serveix per a fixar benes. Armari o estoig on es guarden les medecines. Fet de trencar-se una cosa, en especial un os. Malaltia infecciosa que afecta moltes persones. Tub de plstic que serveix per a posar injeccions. Malestar que provoca vmits i dificultats per a mantindre lequilibri. 5. Relaciona les paraules que siguen sinnimes. pomada pallola xarampi ungent pndola constipat refredat varicella verola pastilla

Pinta les paraules de la fila de dalt que remeten a una malaltia. 6. Elabora un imprs senzill per a fer-se soci duna biblioteca, i emplenal.

2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

73

Ampliaci

6
Nom Data
1. Escriu una forma verbal per a cada indicaci, amb els verbs que vulgues. 1a persona / plural / passat / subjuntiu 2a persona / singular / present / subjuntiu 2a persona / plural / passat / indicatiu 3a persona / plural / present / imperatiu 1a persona / singular / futur / indicatiu 2a persona / singular / present / imperatiu 2. Completa les oracions amb formes verbals no personals. 1. El que heu de fer vosaltres s 2. La policia va enxampar el lladre 3. No seieu al banc, que est 4. Mhe trencat la cama 5. Bernat sha cansat d a dormir. els diners de la caixa. de pintar. un partit de futbol. la seua amiga Pilar.

6. El meu germ ha acabat de dinar amb la camisa tota Digues en quines oracions has escrit cada forma no personal. infinitiu gerundi participi

3. Escriu una oraci amb cada una daquestes paraules. vall 4. Completa els buits amb b o v. Hui hi ha eleccions, per aix els pares se nhan anat a Magrada molt ms el formatge de Aquesta casa s molt Lguila s un ocell que ella, t ms cent anys. ola molt alt i molt rpid. otar la corda. ella del regne?
2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

ball

bena

vena

otar.

ola que el manxego.

A la meua germaneta li agrada jugar a Digues, espillet, qui s la princesa ms 74

5. Llig el significat daquestes paraules homnimes i escriu, al costat de cada oraci, el nmero a qu remet. 1. deu: 3a p. del singular, present dindicatiu del verb deure. 2. deu: font, brollador daigua. 3. deu: nou ms un. En aquella cova hi ha una deu que brolla sense parar. El meu germ Carles complir dem deu anys. Supose que el pare ja deu haver arribat a Pars. En aquesta comarca, les deus reben el nom dullals. El partit es va suspendre deu minuts abans del final per la pluja. Amb aquest ltim pagament, lempresari ja no deu ms diners. 6. Reordena les lletres daquestes paraules inventades i obtindrs el nom de cinc atraccions de fira. Les pistes de baix et serviran dajuda. ESMUNYANT SERSUS TUOSA ED COX CRIDESA DAVORESOL XEVILLA SARDONEGRON CABRARA ED RAFI PISTES Sentirs el vertigen de les rampes, topars amb els companys, volars rodant, davallars en caiguda lliure i et convertirs en pistoler.

7. Redacta unes normes de seguretat breus per a pujar a les muntanyes russes.

2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

75

Ampliaci

7
Nom Data
1. Escriu el verb a qu remet cada dibuix, conjugat amb el temps indicat.

pretrit indefinit dindicatiu

pretrit plusquamperfet de subjuntiu

pretrit perfet perifrstic

2. Escriu de nou aquestes oracions canviant els temps perfets per altres dimperfets. Mentre jo estudiava per a lexamen, tu vas jugar amb la consola de joc. Marta diu que lobra de teatre era bona, per a Llum no li ha agradat. Quan el pare shavia acabat dalar, Ignasi arribava a casa. Si esmorzares b tots els matins, no thauries posat malalt.

3. Escriu un derivat de cada paraula que continga ll. tranquil rebel nul 4. Completa els buits amb l o ll. La meua amiga E Qui so Si vo 76 isabet s a cu egre i molt inte a es va fer el si ot a igent. enci abso ent. emany. aborat. ut. violoncel metall cristall

Quan va comenar la pe El guanyador del ra eu la co

ucione tots els problemes b, traur un exce i ha sigut un pi ecci completa, so aci di

iciteu-la al quiosquer. ustradors que hi han co

Al final del llibre hi ha la re

2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

5. Observa el cartell i contesta les preguntes.

NO LABANDONES

Quin s lobjectiu daquest cartell?

Per qu creus que algunes persones abandonen els seus animals?

Qu opines del cartell i del que shi diu?

Ell no ho faria
Dibuixa un cartell i escriu-hi una oraci curta amb la teua opini sobre un tema que tinteresse. Desprs, redacta un text en qu raones la teua opini sobre aquest tema.

2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

77

Ampliaci

8
Nom Data
1. Llig aquesta predicci de loratge i copia els verbs defectius que hi trobes. La predicci per a dem Dem sespera que ploga intensament a les comarques costaneres; per tant, caldr agafar el paraigua abans deixir de casa. A ms, el vent bufar amb fora i s probable que trone i fins i tot que llampegue. Quant a les comarques de linterior, nevar per damunt dels 1.000 metres i ser necessari ls de cadenes en els cotxes. Aix s que els conductors hauran destar alerta, sobretot els qui no solguen circular sobre carreteres nevades. En definitiva, que dem tindrem un dia ben remullat. Molt bona nit.

2. Completa les oracions amb verbs irregulars. Per a dinar, la mare Sabem qui La setmana passada Els meus amics macarrons amb formatge. el guanyador del torneig escolar? al Bioparc de Valncia. que no queden entrades per al concert.

3. Completa les paraules escrivint h quan corresponga i relaciona les de la mateixa famlia. ora ve ome armonia amor ereu umor ve en en natge mal ve umorat amors armonitzar eretar nal um orari umanitat amorar umorista erncia orabona armnica

4. Completa els buits amb h quan calga. El meu oncle est molt a ir vam anar A la plaa Tots els 78 orgulls perqu el fill a visitar l ibici de ve a acabat ns. arrels a oceania. arquitectura.

ivernacle dels meus ve icles antics. emigraren i van fer

an muntat una ex abitants daquell poble

2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

5. Observa els dibuixos i escriu una oraci amb cada significat de la paraula caragol i lladre. 1. 2.

1. 2. 1. 2.

1. 2. Recorda i marca. Amb quin fenomen es relacionen les paraules anteriors? sinonmia polismia homonmia antonmia

6. Agrupa les paraules segents per obtindre un camp semntic, un camp lxic i una famlia de paraules. sof airet jugar davanter aeri butaca porteria desairs seient cadira xutar airejar

camp semntic

camp lxic

famlia de paraules

Afig una paraula ms a cada llista.

7. Escriu un text breu per explicar qu cal fer per a enviar un correu electrnic.

2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

79

Ampliaci

9
Nom
1. Completa cada oraci amb ladverbi adequat. mal malament

Data

Sense ulleres mhi veig Aquest problema est quan quant arribaran Jordi i Neus? val aquest diari? b ben escrit. , grcies. tant , per favor. alta com tu. plantejat.

Aquest llibre est molt Jo em trobe tan No crides Marta s

2. Forma adverbis de manera afegint la terminaci -ment al femen daquests adjectius, com en lexemple. tranquil lent rpid clar 3. Escriu les formes verbals que sindiquen. desitjar (2a p. plural, present dindicatiu) allotjar (1a p. plural, pret. imperfet dindicatiu) rebutjar (3a p. singular, futur simple) viatjar (1a p. singular, condicional) 4. Encercla la forma correcta de cada parell. pujar/putjar pijor/pitjor 80 equipatge/equipage lleja/lletja imaginar/imatginar major/matjor
2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

tranquillament

suau fort correcte fcil

5. Llig la regla segent i escriu, al costat de cada paraula, una altra de la mateixa famlia. Sescriu j davant dels grups -ecc- i -ect-: projecci, subjecte. injectar trajecte adjectiu projectar subjecte objecte

6. Digues a partir de quina paraula individual es deriven aquestes paraules collectives i defineix-les. fullam xicalla alumnat mobiliari brancatge roureda Significat Significat Significat Significat Significat Significat

7. Copia les oracions segents i completa els buits amb les paraules que corresponga de la famlia de mar. marisc martim mariner submar

Els meus iaios tenen un apartament al passeig El Al port hi ha un travessa els oceans per davall laigua. que repara barques.

Hui hem anat a la llotja i hem comprat molt de 8. Llig les indicacions segents i explica la ruta. De la masia al refugi: sendera arribar a prat de roselles seguir direcci NE fins al riu passar pont agafar cam dreta, empinat arribar a bifurcaci agafar cam de pedres refugi 150 m ms amunt

2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

81

Ampliaci

10
Nom Data
1. Classifica les preposicions segents segons que siguen simples o compostes. cap a sense entre des de simples contra enmig de per a amb compostes

Escriu una oraci per a cada preposici composta. 2. Copia cada oraci afegint-hi una conjunci del tipus indicat i completa-la lliurement, com en lexemple. Hem anat al teatre (conjunci copulativa) Hem anat al teatre i a berenar. Per a dinar menjar paella (conjunci disjuntiva) No he pogut jugar el partit (conjunci copulativa) No esteu convidats a la festa (conjunci adversativa)

3. Ratlla la paraula incorrecta de cada parell i explica per qu ho s. despaig / despatx

xinxeta / txinxeta

partxs / parxs

82

2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

4. Completa el text amb les paraules segents. compartiment consigna andana bitllet taquilla revisor

Presses a lestaci Vaig arribar a lestaci i em vaig dirigir a la de mat a la i vaig crrer cap a l a recollir el nmero 5, perqu em va demanar el bitllet i em que havia comprat per Internet. Tot seguit vaig agafar la maleta que havia deixat el meu tren estava a punt deixir. Una volta dalt, vaig anar al meu i mhi vaig acomodar. Al cap de poc, el va desitjar bon viatge. Pars mesperava! 5. Relaciona cada expressi amb el seu significat. a cent per hora a tot gas amb parsimnia duna revolada a pas de formiga anar rpidament anar lentament a espai pas a pas contra rellotge a plaer a pas lleuger

6. Escriu dues oracions amb cada paraula: una en sentit literal, i laltra en sentit figurat. sentit literal sentit figurat

rumb

conduir

sentit literal sentit figurat

7. Llig la situaci segent i escriu la reclamaci oportuna. El teu videoclub no t els DVD en condicions: has llogat tres pellcules i les tres estan ratllades!

2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

83

Ampliaci

11
Nom Data
1. Escriu una oraci adequada per a cada situaci i encerclan el subjecte.

2. Analitza les oracions segents indicant-ne el subjecte i el predicat i marcant els elements del subjecte, com en lexemple. _______Subjecte_______ __Predicat_ Aquesta camisa tan neta s de Bernat. Det. N. Compl. Lhostaler va obrir la porta de la posada.

Al cinema mesperava el meu germ.

Lamiga de Snia treballa a Moambic.

3. Copia cada oraci escrivint correctament els subjectes perqu concorden amb el verb. Els pares prepar pollastre per dinar. Tu i els amics anirs de viatge a Vigo. Han caigut una fulla del pi del jard. Ning no sabien quin dia era el partit.

4. Escriu el signe de puntuaci adequat als grups de paraules que formen una oraci. Quina casa tan Anirem la setmana que ve Treballa a un el mercat 84 Quina por que tinc Qui va anar al sopar Aquest llibre, no el conec
2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

5. Explica per a qu serveix cada tipus de punt. Punt i seguit Punt i a part Punt final 6. Encercla les paraules daquestes oracions que tinguen un altre significat relacionat amb les noves tecnologies. El pasts que mhe menjat tenia una cobertura de xocolate. Al parc Central han inaugurat un monument en memria de Jaume I. Hem comprat un mbil de colors per a penjar-lo al bressol de Judit. La dona del pescador cosia la xarxa asseguda a la terrassa. El gat perseguia el ratol per totes les habitacions de la casa. Escriu una oraci amb les paraules anteriors, on tinguen el significat relacionat amb les noves tecnologies. 7. Escriu sis neologismes que faces servir en la vida quotidiana o que hages sentit en els mitjans de comunicaci.

8. Elabora un anunci publicitari per a vendre lordinador de lesquerra. No toblides de leslgan, del nom del producte ni dels arguments de venda.

2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

85

Ampliaci

12
Nom Data
1. Uneix el subjecte i el predicat daquestes oracions amb quatre verbs copulatius diferents. Els visitants del complex El meu cos Antoni Jo no Lloren turistes alemanys. un xic molt estudis. gens cansat, tot i lesfor que he fet. un pallasso, amb aquesta cara tan pintada.

2. Transforma aquestes oracions de manera que tinguen predicat nominal. Marc treballa com a arquitecte. El nou fitxatge juga de pivot. Mon pare sap moltes coses. La teua cosina fa quasi dos metres. 3. Ara transforma aquestes altres de forma que tinguen predicat verbal. Aquella nevera era molt cara. Per Carnestoltes, Joan ser un rom. La sopa est massa salada. Aquell home s riqussim. 4. Copia cada oraci substituint el pronom feble per un atribut. Mon pare ho s. Neus ho sembla. La nit ho s. Judit ho pareix. El gat ho est. 5. Escriu un text en qu utilitzes els punts suspensius amb dues funcions diferents, dues vegades cada un. Mon pare s advocat. Marc s arquitecte

86

2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

6. Classifica en la graella les paraules segents, relacionades amb el bsquet. base dobles jugadors accions infraccions elements tap esmaixada tauler anella passes aler pivot xarxa assistncia falta personal

7. Localitza en aquest text sis paraules daltres llenges i subratlla-les. Una final molt emocionant Jordi em va enviar un missatge per e-mail per convidar-me a la final del campionat escolar de hockey sobre patins i all que vam anar tots dos. Les grades del pavell eren plenes de pblic, i tots tenien moltes ganes que comenara el partit. Per aix, van rugir quan els dos equips van eixir a la pista i un nvol de flashos va illuminar els jugadors. Aquests els van saludar amb els sticks en alt i a continuaci es van fotografiar davant els sponsors. Tot seguit va comenar el matx, que va ser molt disputat i es va resoldre en la prrroga: al final, va guanyar lescola Gavina per 3 a 2. Copia-les en aquesta graella i esbrina la forma en valenci de cada una. forma en un altra llengua forma en valenci

8. Inventa la crnica de la prrroga del partit que es relata en el text anterior.

2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

87

Ampliaci

13
Nom Data
1. Copia de nou les oracions segents canviant el pronom feble per un complement directe. Compral al forn. Deixa-les a la taula. Tanqueu-la amb cura. El visitar a lhospital. Dedical al meu amic. 2. Afig un complement indirecte a cada oraci. Els pares han venut el cotxe Els organitzadors van agrair lajuda Hem hagut de tornar la comanda Mhan demanat que escriga una carta Lassociaci ha concedit el premi 3. Escriu una oraci per a cada verb que continga dos complements circumstancials. estudiar menjar vindre sentir 4. Emplena els buits daquest text amb els dos punts i el gui segons que corresponga. Jastab fou el primer a trencar el silenci El tornem a obrir o qu? Obrim-lo, obrim-lo, encara ens queda molt de temps! Llcia, en sentir all del temps, es port les mans a la boca Ostres! Qu passa? Per qu dius ostres? Merc Viana, El bagul de les disfresses. (adaptaci) 88
2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

li preguntaren

5. Completa les oracions introduint un fragment entre parntesis. El canal Punt 2 pertany a RTVV ( La Casa Blanca es troba a Washington ( Al centre comercial he vist Marc ( Aquesta vaixella s molt antiga ( 6. Relaciona les paraules que pertanyen a la mateixa poca. rupestre contemporani cavaller clssic gratacel prehistric amfiteatre medieval ). ). ). ).

Ordena les paraules de les caselles inferiors de ms antic a ms modern. 1r 2n 3r 4t

7. Completa aquest fragment de calendari amb les abreviatures dels dies de la setmana.

dl. 1

_______

_______

_______

_______

_______

_______

8. Escriu un anunci per al lloguer dun pis a lestiu utilitzant aquestes abreviatures. hab. pl. tel. nm. ag. jul.

Torna a escriure el text substituint les abreviatures per la paraula completa.

2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

89

Ampliaci

14
Nom Data
1. Escriu dues oracions per a cada dibuix: una dactiva i una altra de passiva.

O. activa

O. passiva

O. activa

O. passiva

2. Digues quin tipus doraci sutilitza en cada cas. Quan es demana informaci a alg. Quan es mana que alg faa alguna cosa. Quan sexplica un fet que ha ocorregut. Quan es crida per expressar alegria. 3. Afig el que siga necessari perqu cada oraci simple esdevinga composta. El carrer era ple de gent Dem plour a la costa He escrit una carta al pare 4. Escriu un verb adequat darrere de cada pronom feble. et s m ens la t

5. Relaciona la forma culta de cada metge amb la forma colloquial corresponent. traumatleg podleg otorinolaringleg oftalmleg estomatleg 90 metge de les orelles metge dels ossos metge dels ulls metge de la boca metge dels peus
2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

6. Completa lencreuat amb la forma culta de cada paraula colloquial. 1. Emprenyat. 2. Dinyar-la. 3. Garjola. 4. Metge dels xiquets. 5. Curt de vista. 6. Pispar. 7. Investiga i relaciona cada monument amb el tipus dedifici de qu es tracta. Colosseu de Roma Duomo de Mil Acrpoli dAtenes Pirmides dEgipte temple funerari ciutadella amfiteatre catedral 2. 4. 5. 1. 3. 6.

8. Fes un esquema de les caracterstiques ms destacades de la teua localitat. Situaci i clima Transports Monuments

Ara redacta el fullet. I no toblides del ttol, que ha de ser ben atractiu.

2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

91

Ampliaci

15
Nom Data
1. Relaciona les unitats del llenguatge segents amb lexemple corresponent. paraula enunciat fonema text

El Valncia ha guanyat; el Vila-real, en canvi, ha empatat.

cartera

Dem s dijous.

2. Explica per qu s un text el fragment que has marcat en lactivitat anterior. Recorda les quatre caracterstiques principals dels textos.

3. Escriu un text de sis lnies en qu expliques qu tagradaria fer aquest estiu, utilitzant-hi tres enllaos extraoracionals.

4. Escriu de nou cada grup amb un pronom feble. llava a mi compra el peix donem la m sucant el pa mira la casa feu a vosaltres

5. Fixat en cada pronom feble i escriu-hi un verb adequat davant o darrere, segons que corresponga. 92 t es l m -la ns
2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

6. Classifica els vulgarismes segents segons la manera com shan creat i escriu, davall cada un, la forma correcta. crompar prmit prespectiva Canvi dordre de lletres o sllabes crompar comprar perea orquesta apreparar Eliminaci de lletres o sllabes perea enrecordar-se gavinet vegilar Afegiment de lletres o sllabes enrecordar-se ding bollir nar Substituci de lletres o sllabes ding

7. Relaciona cada paraula amb el significat a qu remet. flamant vetust arcaic actual ANTIC NOU caduc llampant ranci recent

8. Escriu un text breu que continga les paraules segents. avaria grua embragatge cap armilla reflectora

2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

93

Solucions
Refor 1: El grup nominal 1. un ordinador nou; Ximo; un ordinador porttil; sa mare; professora dinstitut; tots els cursos; una ciutat nova; la famlia de Ximo; les coses necessries; uns pocs mobles; uns pocs trastos; lordinador porttil de Ximo; el seu ordinador vell; aquella pantalla enorme; el teclat grogs; aquell ratol tan volumins 2. determinants nucli complements
Les meues Uns quants Algunes Els vacances jocs pistes preferides. de taula. equivocades.

claredat: clar intil: til portal: porta Refor 4: Adaptar textos al destinatari 1. Benvolgut senyor, / Li escrivim en relaci amb la compra que ens va fer el dia 25 de maig per mitj del nostre web. / Linformem que la bicicleta que va sollicitar est exhaurida, de manera que la compra sha anullat. / Si vol adquirir una bicicleta semblant, visite el nostre web, on podem oferir-lin daltres. / Disculpe les molsties. / Atentament, Pilar Llorente Websportiu, SL Estimada Nria, / Tescric perqu mhan dit els de Websportiu que la bicicleta que vam comprar per Internet sha exhaurit. / Ens diuen que podem entrar de nou al web per si volem una altra bicicleta, duna marca diferent. / Si de cas, podem quedar una vesprada i decidim qu fem, si et sembla b. / Ja men dirs alguna cosa. / Una besadeta, Carles. Hola, Nria, / Saps qu? Que els de Websportiu mhan escrit per dir-me que no tenen la bicicleta que vam comprar. Quin rotllo! / I diuen que entrem una altra volta a la seua pgina, que all tenen ms bicis. / Vols que mirem qu hi ha? Potser tindrem sort i hi trobarem una altra ganga. / Vinga, xiqueta, ja quedem. / A10, Carles. 2. R.L. Refor 5: Els demostratius 1. Distncia temporal: a, c, e, h Distncia espacial: b, d, f, g 2. aquesta ciutat, aquests carrers, aquests carrers, aquesta ciutat. No vull viatjar a aquella ciutat mai ms! Per si aquesta s la primera vegada que hi viatges! Tu has vist quin aspecte tenen aquells carrers? Em faria por eixir de casa una nit com aquesta. Mmm, em fa lefecte que no et fan por
2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

comandaments de la Wii.

3. La meua amiga de classe va aprovar lassignatura. Aquests germans bessons viuen a la capital valenciana. La gata persa ha aparegut vora el riu de la ciutat. Refor 2: Ls de les majscules 1. Josep Rastoll s bileg. Encara que treballa a la Universitat dAlacant, sempre que pot collabora amb el voluntariat mediambiental de Guardamar, el seu poble. Aquest voluntariat es dedica sobretot a tindre cura de les dunes que hi ha a la desembocadura del riu Segura. 2. Resposta lliure (R.L.) 3. R.L. Refor 3: Paraules primitives i derivades 1. Primitives: porta; joia; camisa; estrany; sopa; neu Derivades: emmarcar; desfer; retallar; supermercat; tenista; timidesa marc; fer; tallar; mercat; tenis; tmid 2. Resposta model (R.M.). terrestre; enterrar; terrer gelar; gelera; gelat martim; mariner; marinada 3. engreixar: greix justcia: just

94

aquells carrers, sin una altra cosa. B, tens ra, em fa por aquella ciutat perqu cal agafar lavi! Refor 6: Reps daccentuaci 1. Cal accentuar: prdua; pellcula; tnica; nec; plour; difcil; entn agudes: plour; quadern; entn planes: Maria; nec; difcil esdrixoles: prdua; pellcula; tnica 2. Berln: saccentua perqu s aguda acabada en -in. Moscou: no saccentua perqu s aguda acabada en diftong. Pars: saccentua perqu s aguda acabada en vocal + s. Londres: no saccentua perqu s plana acabada en vocal + s. Valncia: saccentua perqu s esdrixola. Refor 7: Els prefixos 1. re+pintar; in+vencible; ante+diluvi; extra+oficial; trans+lcid 2. R.M. desmarcar; desquadrar; desfer extraesportiu; extraterrestre; extraordinari prenatal; precuinar; prefabricar El prefix extra- significa fora de. El prefix pre- significa abans de. El prefix des- significa contrari de. 3. 1: transocenic 2: antepenltim 3: descongelar 4: reprendre 4. R.M. desvetlar; prefixar; desmuntar; subsl; reforar; suburb; previndre; reconstruir Refor 8: Descriure un lloc des de diferents posicions 1. R.L. Refor 9: Els possessius 1. 1: vostres 2: teues 3: meu 4: nostre 5: teua 6: seus 2. R.L.
2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

3. R.M. La pilota s meua, no lagafes. La paella s el nostre plat ms tpic. Refor 10: Lapstrof i la contracci 1. A Albaida hi ha un museu sobre la histria dels titelles. Lamic dAmlia arribar amb lavi de les cinc. Marta no beu aigua de laixeta, sin del supermercat. Dac a la universitat hi ha molta distncia? 2. Anna arriba del treball a les sis de la vesprada. Aquells dos germans es van barallar pels diners de lherncia. Lrbitre comunic la decisi als capitans dels equips. 3. Des de lestiu denguany, lassociaci excursionista del poble organitza viatges a lestranger. El primer viatge va ser a Roma. La capital dItlia s una ciutat fascinant, plena de grans edificis de lpoca de limperi rom. Em va agradar molt el Colosseu, lamfiteatre ms conegut del mn; per sobretot el meu primer vol amb avi o, com deia el iaio, locell volador. Refor 11: Els sufixos 1. pedalejar: pedal+ejar; normalitat: normal+itat; alacantina: Alacant+ina; accidental: accident+al; femer: fem+er 2. artista; noblesa; pilotatge; fangs; modista; tendresa; muntatge; llands 3. Cal marcar: gass; frescor; bibliotecari; etiquetatge gass: gas+s; frescor: fresc+or; bibliotecari: biblioteca+ari; etiquetatge: etiqueta+atge 4. R.M. nervis; sospits; olors jugador; nadador; mirador davanter; cirerer; clauer 5. pomer: 2 paraiger: 3 fuster: 1 moneder: 3 pastisser: 1 plataner: 2 Refor 12: Redactar un text a partir dunes notes 1. Assistents: els pares, els germans, els cosins i els amics.

95

Regals: un joc dordinador, un jersei, dos llibres, un disc i un llapis de memria. Berenar: pastes salades, entrepans, dolos i un pasts de xocolate. 2. R.L. Refor 13: Els numerals i els indefinits 1. numerals: quatre; cent vint; cent cinquanta; quatre-cents cinquanta; quaranta-cinc indefinits: alguns; pocs; tot; diversos; cap 2. Fernando Alonso ser el primer en la lnia deixida del Gran Premi del Brasil. El seguir Massa, que eixir des de la segona posici. En la tercera posici, trobem el McLaren de Hamilton, que aspira a obtindre el campionat en aquesta cursa. El quart s Raikkonen i en un sorprenent cinqu lloc, trobem el jove Adrian Sutil. Refor 14. La diresi 1. pasos; pirages; paraiges; sussos 2. 1: eqestre 2: agraes 3: quasi 4: quatre 5: segents 6: ram 3. cafena; freqncia; pecs; Llusa; Pasqual; ping; ensamada; ungent; Sussa; eivissenc; Guillem; igualar 4. redusc; redua; reduem; redut; redum agrasc; agraa; agraem; agrat; agram tradusc; tradua; traduem; tradut; tradum condusc; condua; conduem; condut; condum introdusc; introdua; introduem; introdut; introdum Refor 15. Les paraules onomatopeiques 1. R.L. 2. xiuxiuejar cruixir dringar xipollejar He vist com el meu germ xipollejava als tolls del carrer. Alcia xiuxiueja alguna cosa a lorella de la companya.

En botar, les monedes van dringar a la butxaca. Magrada sentir com cruixen els cereals a la boca. 3. cruixir: cruix, cruix xipollejar: xip-xap xiuxiuejar: xiu-xiu dringar: dring, dring Refor 16. Escriure una notcia 1. Uns xiquets han trobat un cofre ple de monedes. A la platja de les Arenes. Els alumnes de 6 de Primria. El dilluns 3 de febrer. Per qu hi havien anat dexcursi. 2. R.M. Uns xiquets troben un cofre ple de monedes Els xiquets de 6 de lescola Aiguaviva que el dilluns passat dia 3 van visitar la platja de les Arenes no hagueren imaginat mai el que shi van trobar. Mentre arreplegaven petxines per aquesta platja de la nostra localitat, un grup dalumnes van trobar un cofre mig enterrat. Desprs densenyarlo a la mestra i dhaver-ne investigat el contingut, es va descobrir que el cofre contenia el tresor dun antic vaixell pirata que havia naufragat davant les nostres costes fa ms de tres segles. El cofre es troba ara al museu municipal, on estan catalogant les restes. Refor 17. El verb (I) 1. Diuen; propos; usar; definir; descobriren; prov; significa; significa 2. convencem: convenc - em confiava: confi - ava sentira: sent - ira establiran: establ - iran jugar: jug - ar dirigeix: dirig - eix ficaria: fic - aria reparteixen: repart - eixen 3. isqu: eixir, tercera conjugaci anaren: anar, primera conjugaci dna: donar, primera conjugaci vol: voler, segona conjugaci patira: patir, tercera conjugaci
2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

96

rebreu: rebre, segona conjugaci dormen: dormir, tercera conjugaci faria: fer, segona conjugaci pateixen: patir, tercera conjugaci Refor 18. Ls de x i ix 1. Aleix; excursi; explicar; mereix; eixir; Xeraco; Xeresa; deixar; marxa; Xavi; apareixien; parixer; xoriguer; coix; xiprer; anxoves; oix; baixar; prxima; naix x a principi de paraula: Xeraco; Xeresa; Xavi; xoriguer; xiprer ix entre vocals: eixir; deixar; apareixien; parixer; baixar ix a final de paraula: Aleix; mereix; coix; oix; naix 2. Xtiva; xeringa; deixar; caixa; peix; aix; calaix; Xavier; dibuix; maduixa; coix; reixa Refor 19. Eufemismes i paraules tab 1. conflicte bllic; danys collaterals guerra: conflicte bllic; vctimes: danys collaterals 2. tab: vter; eufemisme: bany tab: pres; eufemisme: centre penitenciari 3. eufemismes: invident; donar a llum; defunci; desocupat; dement; orinar paraules tab: cec; parir; mort; parat; boig; pixar Refor 20. Emplenar impresos 1. Incorrecci 1: El domicili no est escrit en els camps correctes. Incorrecci 2: Hi falta el codi postal. Incorrecci 3: Es vol apuntar a un curs que no s per a la seua edat. 2. R.L. Refor 21. El verb (II) 1. 4; 2; 3; 1 en passat: va comprar; es va atrevir; es va botar; va tocar; va fer; sha trencat; duia; pass en present: est en futur: llevaran; podr 2. s una llstima que Joan no conega aquest paratge. Quan pugues, dnam la sal. Tanca la porta del tot, per favor. Josep t son, perqu no ha dormit.
2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Indicatiu: t; ha dormit Subjuntiu: conega; pugues Imperatiu: dna; tanca Refor 22. Ls de b i v 1. canviar; embruix; plovia; possible; preparava; embutxacar; activitat; brossa 2. sobre; canvi; renovar; brillant; horrible; callava sobre: perqu la b va davant r. canvi: perqu la v va darrere n. renovar: perqu deriva duna paraula que porta u (nou). brillant: perqu la b va davant r. horrible: perqu la b va davant l. callava: perqu s una forma del pretrit imperfet. 3. R.M. llobada; positivament; novetat; cabet Refor 23. Les paraules homnimes 1. Mhe demanat un suc de llima: Fruita tropical. Llima b el clau perqu no punxe: Forma del verb llimar. El pare s optimista i riu de tot: Forma del verb riure. Marc se nha anat al riu a nadar: Corrent daigua. 2. mon; mn sobre; sobre mon: possessiu; Possessiu ton de la 1a persona del singular. mn: substantiu; El planeta Terra. sobre: preposici; Damunt. sobre: substantiu; Bossa de paper per a posar-hi cartes. 3. sol; R.L. fem; R.L. pot; R.L. Refor 24. Redactar normes de seguretat. 1. Explicar les normes de les escales mecniques. Van dirigides als usuaris de les escales. Norma 1: Es prohibeix asseures en les escales. Norma 2: Es prohibeix posar els peus en les bandes laterals. Norma 3: Es prohibeix apujar els cotxets en les escales.

97

Norma 4: Es prohibeix que els xiquets vagen sols en un escal. 2. R.M. Per a evitar els accidents en les escales mecniques, cal seguir les normes de seguretat segents: - Est prohibit asseures en les escales. - Est prohibit posar els peus en les bandes laterals. - No es poden apujar els cotxets en les escales mecniques, sin que sha de fer servir lascensor. - Els xiquets no han danar sols en un escal, sin acompanyats dun adult en el mateix escal. Refor 25. El verb (III) 1. formes simples: frem; entrrem; agrad; estic formes compostes: hauria agradat; hagurem anat; haurem visitat; hauria entusiasmat formes perifrstiques: vam anar; vam visitar 2. compost: tornvem; vam observar futur: aniria; exposreu imperfet: present; vaig patir 3. estic: primera persona del singular del present dindicatiu del verb estar. guanyareu: segona persona del plural del futur simple del verb guanyar. tens: segona persona del singular del present dindicatiu del verb tindre. guanyarem: primera persona del plural del futur simple del verb guanyar. dedicarem: primera persona del plural del futur simple del verb dedicar. Refor 26. Paraules amb l i ll 1. Als cinemes Palau sha estrenat la pellcula La vida tranquilla, del director itali Gianni Fredo, basada en una novella seua. El film s un cant a lalegria i la illusi de viure, ja que relata la lluita dun xic contra la malaltia que lobliga a estar al llit, i contra la qual es rebella amb totes les forces. Els crtics diuen que la pellcula est contada de forma molt intelligent, perqu mostra la lluita del protagonista de forma positiva. 2. gorilla; satllit; novella; mortadella

3. millenni; tiller; illegal; anullaci; colloquial, illusionada Refor 27. Les paraules parnimes 1. sirena; canel; ases; trompa 2. El campament tenia provisions per a un mes. Aquest joc t un preu assequible per a mi. Son pare li va ensenyar la professi de fuster. La teua bonegada ha tingut un efecte immediat. Lorenga s una espcia molt aromtica. 3. adoptar i adaptar actitud i aptitud regna i reina bell i vell Refor 28. Expressar lopini sobre un tema 1. Jlia: opina que el mercat de bescanvi s positiu, perqu permet desfer-se dobjectes personals que no sutilitzen i, a canvi, adquirir objectes que ens interessen. Ral: opina que el mercat de bescanvi no t futur, perqu s difcil trobar compradors i posar-se dacord amb els altres sobre el valor dels objectes. 2. R.L. Refor 29. Classes de verbs 1. veus; sn; hi ha; fixa-thi; sembla; s; passa; porta. veus: vore sn: ser hi ha: haver-hi fixa-thi: fixar-se sembla: semblar s: saber passa: passar porta: portar Sn irregulars els verbs vore, ser, haverhi i saber, perqu les arrels daquestes formes presenten canvis respecte de les arrels dels infinitius. 2. plour; cal; sol El tret caracterstic dels verbs defectius s que no es conjuguen en totes les formes, sin tan sols en algunes.
2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

98

Refor 30. Ls de la h 1. R.L. 2. R.M. Mon pare t molt bon sentit de lhumor. El meu cos ha nascut hui a lhospital de la Plana. El director va prohibir ls dels mbils a escola. Dem et contar una histria molt divertida. 3. Aquest mat hem jugat un partit dhandbol. No em digues aquestes coses, que em fas por. Quan arribe a casa, el pare sempre em pregunta qu hem fet a escola. 4. coet; hora; cacauet; umbracle; hivern; horror; hui; herba 5. home; ou; arpa; hort Refor 31. El camp semntic 1. fruites: maduixa; bresquilla; llima; cirera verdures: col; encisam; espinac; bleda cereals: dacsa; arrs; ordi; blat 2. 2; R.L. 1; R.L. 4; R.L. 3; R.L. 3. rellotge i fuster amable i company cullera i poma sabata i curar Refor 32. Escriure instruccions 1. Dels passos que cal seguir per a elaborar una broqueta de fruita. Cal tindre les broquetes de fusta, fruita tallada en rodanxes i xocolate fos. En quatre passos. R.M. Broquetes de fruita amb xocolate. 2. R.M. Com es fan unes broquetes de fruita amb xocolate. Ingredients: fruita tallada en rodanxes, xocolate fos. Shan de seguir els passos segents: De primer cal tallar les fruites que triem en trossets menuts. A continuaci cal enfilar-les en les broquetes, alternant-les per colors. Tot seguit shan de banyar en
2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

xocolate fos, o abocar-nhi per damunt. I finalment cal ficar-les una estona a la nevera, perqu el xocolate es faa dur. Refor 33. Ladverbi 1. dem; gens; lluny; ac; mai; sempre; prop; pitjor; massa; molt; b; aix lloc: lluny; ac; prop temps: dem; mai; sempre manera: pitjor; aix; b quantitat: gens; massa; molt 2. no: tassegues aix: tassegues menys: magrada no: ha arribat; encara: ha arribat; ms: tard; tard: far 3. tampoc; lluny; fora; malament; pitjor; s; prompte; ms Refor 34. Ls de j/g i tj/tg 1. Jordi; rajola; gegant; llegir; bogeria; penjar; regidor; joventut jutjat; viatge; rellotge; corretja; metge; desitjar; allotjament; jutgessa 2. Alginet; Algemes; Catarroja; Alcoleja; Gilet; Sant Jordi; el Genovs; la Jana; Burjassot 3. Les garlandes que les associacions pengen per festes sn molt lletges. Les pluges doctubre poden fer malb la collita de taronges. Quan anrem a les platges trobrem unes esponges de mar. Refor 35. Paraules individuals i paraules collectives 1. maleta; flor; estrela; plat 2. Visitarem aquest arxiplag les vacances que ve. Lequip va saludar el pblic desprs del partit. Voldria tindre una casa als peus de la serra. 3. ovella; ocell; flota; abella; exrcit; ramat; vaixell; eixam; soldat; bandada individuals ovella ocell abella vaixell soldat collectives ramat bandada eixam flota exrcit

99

Refor 36. Explicar una ruta 1. s correcta la del ve 2. 2. R.M. Baixa des del mirador de la cascada pel cam sinus fins al primer encreuament. En aquest punt, gira a lesquerra fins que arribes a un grup de cases i continua recte pel mateix cam. Desprs duns revolts arribars fins al riu, creua el pont que hi ha vora el mol i continua recte. Uns quants metres ms avant et trobars amb el castell. Refor 37. Els enllaos 1. preposicions: contra; a; per; amb; a; de(l); davall; en; amb; d; d conjuncions: i; que; per; perqu; sin; i; (Els alumnes noms marcaran les conjuncions que han treballat: i, per, sin) 2. copulatives: expressen idea de suma o acumulaci. disjuntives: expressen idea dopci. adversatives: expressen idea doposici o contrast. ni: copulativa. R.L. sin: adversativa. R.L. o: disjuntiva. R.L. i: copulativa. R.L. 3. El meu equip juga contra el teu en aquesta pista. Aquest paraigua no s teu sin de Llusa. Ni tu ni jo sabem on va aquest avi. El pare i la mare han anat a vore els iaios. Refor 38. Ls de x, tx i ig 1. Sona com en xarop o caixa: peix; coixa; xeringa Sona com en xiquet o cotxe: xut; cltxina; xocolate; panxa; despatx; porxada 2. Diumenge passat vam anar a visitar el monestir del Puig. Estava ple de xiquets que anaven a fer la primera comuni i havien preparat una xocolatada per a la vesprada. Com que anvem vestits per a caminar i carregats amb motxilles, feia lleig que ens quedrem al convit i decidrem anar a Alboraia a fer-nos una orxata de xufa. Quan arribrem a lorxateria tenem tanta fam que comenrem a fartar. Al final

acabrem tots amb un empatx increble i hagueren de vindre a buscar-nos els pares amb cotxe, perqu no ens podem alar de la cadira! 3. rodeig; boig; bombardeig; capritx; escabetx; passeig; mareig; despatx Refor 39. El sentit literal i els sentit figurat 1. Est immers en un mar de dubtes. Aquest xic s un cel, ajuda a tots. s una mquina resolent problemes. 2. Produir sons musicals amb la veu: 2, sentit literal Confessar una cosa per fora: 1, sentit figurat Descriure com s una persona: 1, sentit figurat Cobrir amb pintura: 2, sentit literal 3. Tinc una notcia bomba: anirem de viatge a Pars. Darrere aquesta cara de dur hi ha un xic amable. Hctor s un moble, est ac per no ajuda a res. Tinc una espina, perqu mai hem guanyat aquest equip. R.L. Refor 40. Fer una reclamaci 1. Que la temperatura de laigua de la piscina municipal s ms baixa que lhabitual. Que facen tots els possibles per a augmentar la temperatura de laigua. 2. R.L. Refor 41. Loraci. El subjecte 1. R.M. Quin fred! Aquest xic t molta fora. Que ho celebres per molts anys. Fins una altra! 2. La iaia de Carles / fa una paella dall ms bona. Un company de classe / viu en una alqueria de Castellar. El gat siams / busca menjar entre el fem. Aquesta finca de color blau / noms t tres pisos.
2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

100

La / iaia / de Carles Un / company / de classe El / gat / siams Aquesta / finca / de color blau 3. R.L. Refor 42. Signes que tanquen enunciats 1. R.L. 2. signes dinterrogaci: ests?; Benifai?; portugus?; besets? signes dexclamaci: Lisboa!; precis!; a tots! punt i seguit: tencisaria. punt i a part: pla. punt final: Es diu beijinhos. En el text hi ha comes, punts i coma, dos punts i cometes. Refor 43. Els neologismes 1. Les imatges representen un escner, una baguet, un flaix i un bric. R.L. 2. internauta motocrs microfibra videojoc 3. multimdia; hipermercat cibercaf; Internet Refor 44. Elaborar un anunci publicitari 1. Unes sabatilles esportives. Que les sabatilles poden emetre msica. Sabatilles Melodia i camina amb alegria R.M. Temes en format mp3. R.M. Posa-te-les i camina amb ritme. 2. R.M. Per a crixer sa i amb energia, pren llet Galctica cada dia. Amb ulleres Miralsol, ho vors tot dun altre color. Prova el xamp Cabells i digues adu als cabells enredats. 3. R.L. Refor 45. El predicat 1. R.L. 2. El meu amic Gustau s vegetari. Predicat nominal
2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

El prxim estiu farem un viatge a Galcia. Predicat verbal Les gatetes pareixen espantades. Predicat nominal Antoni treballa darquitecte a Londres. Predicat verbal Larbre ms abundant a Elx s la palmera. Predicat nominal Laigua daquest riu sembla contaminada. Predicat nominal 3. Martina est farta de tant de coet. Xavi s un advocat molt prestigis. Aquestes xiques pareixen un poc joves. Els ciclistes semblen cansats. 4. R.M. Martina i Anna estan fartes de tant de coet. Xavi i Ernest sn uns advocats molt prestigiosos. Aquesta xica pareix un poc jove. El ciclista sembla cansat. El verb i latribut. Refor 46. Els punts suspensius 1. Indiquen que lenumeraci est incompleta. Expressen sorpresa. Expressen temor. 2. R.L. R.L. Refor 47. Paraules daltres llenges 1. hall; container; hobby; self-service He quedat amb el meu cos al vestbul de lhotel. Lafici del meu germ s laeromodelisme. Llancem aquestes bosses al contenidor groc. Dem dinarem a lautoservei que han obert. 2. espectacle; representant; inconvenient; classificaci; hamburgueseria 3. R.L. Refor 48. Escriure una crnica 1. Dels actes que es faran en la festa de la Primavera. 1: Concurs de disfresses; 2: Cercavila amb la banda municipal; 3: Paella gegant 2. R.L.

101

Refor 49. El predicat verbal 1. R.M. Marc passa la pilota a Gerard. Han donat un premi a la famosa actriu. 2. Lavi marxar cap a Pars a les dotze en punt. De lloc i de temps Els metges de lhospital actuen sviament. De manera Mhe reunit a ca la iaia amb els meus cosins. De lloc i de companyia Aquesta casa sha incendiat per un curtcircuit. De causa Aquell jardiner sha tallat amb les tisores. Dinstrument 3. R.M. Al mercat he vist la meua amiga Merc. Compreu pa per als vostres iaios. Antnia viu a Sant Sebasti. Mhan citat a la una en punt. La pluja cau amb molta intensitat. Mhe fet mal per culpa dun caragol. Refor 50. Altres signes de puntuaci 1. LONU (Organitzaci de les Nacions Unides) ha presentat un informe sobre el calfament global, en qu recull les conclusions dun grup dexperts reunits a Valparaso (a la costa xilena). Segons aquests especialistes, es pot afirmar que lhome s responsable del canvi climtic. Per aix, han fet una crida als governs de tot el mn perqu adopten poltiques econmiques compatibles amb la protecci del medi. Pels voltants de ledifici on tenia lloc la reuni shan vist manifestants ecologistes amb pancartes on posava, per exemple, Save the Earth (salvem la Terra, en angls). 2. R.L. Refor 51. Les abreviatures 1. pgina: pg.; nmero: nm.; dimecres: dc.; preposici: prep.; doctor: dr. 2. adjectiu: adj.; avinguda: av.; telfon: tel.; professor: prof.; dijous: dj.; segle: s. 3. El doctor Bernat t la consulta al carrer Major. Dilluns ens concentrarem a la plaa del Pi. Els senyors clients tenen ms informaci en el telfon 11050.

4. Aquesta prep. sexplica en la pg. 45. El prof. Ramos vindr el dc. 5 de mar. Sovint els subs. van acompanyats dun adj. Refor 52. Comentar un espectacle 1. Duna representaci teatral. Conta les aventures dun jove prncep a qui son pare, el rei, ordena fer una prova. Que la decoraci i lescenografia eren escasses, per que la desimboltura dels actors i les actrius van suplir aquesta mancana. 2. R.L. R.L. Refor 53. Classes doracions 1. R.L. 2. s; acompanya; sanomena; participen; prendran; sn; han aconseguit; vorem simples: Marta s especialista en nataci sincronitzada; De segur que un dia les vorem en els jocs olmpics. compostes: Enguany lacompanya una esportista ms jove, que sanomena Carolina; Ara com ara noms participen en campionats autonmics, per dac a un temps prendran part en una competici europea; Sn unes nadadores treballadores i constants i ja han aconseguit unes quantes medalles. 3. R.L. Refor 54. Pronoms febles davant el verb 1. Al meu amic Nicolau no se li ocorre mai res de bo. Sempre lha de fer bona! Fa uns dies vam preparar una festa daniversari per a Marta. Li vaig dir: No li digues res o menfadar molt. No tavisar ms voltes. Al cap de dos dies, Marta va vindre i em va dir: Qu mha contat Nicolau, que esteu preparant una festa a Slvia? I per qu vos ho heu callat i no mheu dit res?. Marta shavia endut una decepci per culpa de Nicolau. s un manifasser! 2. magrada; simagina; et parlen; lacaba; lhonra; em dna 3. articles: el Desmanotat; els mobles; Les fronteres; Els Fesols pronoms: Els portem; els oferim; Els esperem
2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

102

4. Si no luses, deixam la moto uns dies. Aquesta pellcula, no lhavien estrenada ja? Desprs de lespectacle que va donar, a aquesta actriu no la invitaran mai ms. Vols que duga jo la carta o lenviars tu? Aquesta decisi lhonra molt, a Pilar. Refor 55. s culte i s colloquial 1. s culte s colloquial operari obrer perifria afores progenitors pares obsequiar regalar conversar parlar indigent pobre R.L. 2. Voldria deixar de treballar i anar-men de vacances. Els meus amics han vingut cansats del viatge. No parleu tan fort, que em fa molt de mal el cap. Refor 56. Elaborar un fullet turstic 1. Sobre Vilafams. Altres activitats: en el 4t; Monuments principals: en el 3r; Presentaci: en el 1r; Com arribar-hi: en el 2n 2. R.L. Refor 57. El text 1. El text explica un missatge complet. Les idees es presenten de forma ordenada. Els enunciats que el formen tracten sobre un mateix tema. Els enunciats es relacionen entre si. 2. El text B, perqu t les idees ordenades i els enunciats tracten dun mateix tema i estan tots relacionats. Refor 58. Pronoms febles darrere el verb 1. amb guionet: comprar-li: perqu acaba en consonant digues-ho, dna-li: perqu s lnica forma possible darrere el verb trau-lo: perqu acaba en u demana-li: perqu s lnica forma possible darrere el verb canvieu-lo: perqu acaba en u molestar-vos: perqu acaba en consonant
2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

amb apstrof: distraurens: perqu acaba en vocal que no s u recordat: perqu acaba en vocal que no s u avisans: perqu acaba en vocal que no s u Refor 59. Els vulgarismes 1. calada; seixanta; peresa; moto; esperar; premi 2. injecci; aix; armari; jugador; comprar; crella; ganivet 3. Ahir vaig anar al mercat a comprar unes llonganisses, i encara no s com no en vaig eixir escaldat. Em volien cobrar vora quaranta euros! Una animalada. Aix s que vaig agafar el carro i men vaig anar tot enfadat. Refor 60. Contar des de diferents punts de vista 1. R.L. Refor 61. Reps 1. meu: possessiu, mascul, singular amic: substantiu com, mascul, singular marxar: tercera persona singular, futur simple, verb marxar dem: adverbi de temps a: preposici Alacant: substantiu propi Aquestes: demostratiu, femen, plural xiques: substantiu com, femen, plural han demanat: tercera persona plural, pretrit indefinit, verb demanar tres: numeral cardinal ensalades: substantiu com, femen, plural variades: adjectiu, femen, plural 2. caixer; xiprer; reixa; peix; Xtiva cabut; nevar; envs; combat; corba collegi; novella; lmit; alegria; illusi jugar; geni; major; rgim; japons cotxe; orxata; xalet; empatx; marxar 3. pencar: colloquialisme asperar: vulgarisme amoto: vulgarisme defunci: eufemisme microxip: neologisme desocupat: eufemisme collega: colloquialisme datfon: neologisme

103

Ampliaci 1 1. arbre; pera; riu. R.L. cuina; ull; tass. R.L. foc; aigua; bosc. R.L. 2. com a determinants: aquella; el nostre; seixanta; algunes; els; moltes com a nuclis: famlies; Mnica; llum; roba; porteria; dinar com a complements: matiner; de fusta; fosques; amb mel; tancat; forta R.L. 3. LAssemblea de Vens ha convocat una reuni a les sis. Les festes de Falles acaben el 19 de mar, dia de Sant Josep. El president de la Generalitat visitar hui una biblioteca de Gandia. La meua amiga Neus viu al carrer Major, a tocar de lAjuntament. El president del Consell ha inaugurat el nou hospital. 4. R.L. 5. Pelem les verduretes i les rentem. Les tallem en daus ben menuts i les ofeguem a foc lent. A banda, sofregim el bac tallat en dauets en una paella amb un poc doli i bullim els espaguetis. Quan estiguen cuits, els colem i els aboquem de nou a lolla. Desprs, hi afegim les verduretes, el bac i, finalment, un paquet de formatge parmes. Ho remenem tot i ja tenim un plat ben suculent. 6. R.M. Fregim una ceba tallada ben menuda en una paella amb un poc doli. Quan ja est fregida, hi posem uns trossets de pernil. Ho sofregim un minutet i hi tirem sal, 500 grams de tomaca triturada i les espcies que vulguem. A banda, bullim els macarrons i quan la salsa estiga feta, els aboquem en la paella. Queda un plat ben bo. Ampliaci 2 1. R.L. 2. Cal accentuar: mn; nta; ms; m; sl; pls; s 3. mssil: plana atmosfera: plana rptil: plana

4. 5. 6.

7.

futbol: aguda olimpada: esdrixola policac: plana perode: esdrixola interval: aguda txtil: plana vking: plana greixos; protenes; vitamines pre-: post-; infra-: sobre-; intra-: extra-; pro-: anti-; hiper-: hiporeconstruir postguerra impotncia invisible encadenar R.L.

Ampliaci 3 1. teu: possessiu mascul singular, un possedor, funci de nucli nostres: possessiu mascul plural, diversos possedors, funci de complement seu: possessiu mascul singular, diversos possedors, funci de determinant meues: possessiu femen plural, un possedor, funci de determinant teues: possessiu femen plural, un possedor, funci de nucli teua: possessiu femen singular, un possedor, funci de complement nostra: possessiu femen singular, diversos possedors, funci de determinant 2. Aquest home s el patr del iot. A Merc, lhan feta directora de lescola. El meu germ major estudia a la universitat. Hem danar a comprar el diari per al iaio. Qui ha enviat la felicitaci per a loncle? El pacient sha despertat, avisa la infermera. Canviam el flam pel iogurt. Mhan cobrat 5 euros per lentrep. Doneu-li les grcies per la idea. 3. bromista; telefonista; finalista clauer; saler; paraiger riquesa; maduresa; saviesa habilitat; natalitat; pluralitat admiraci; definici; repetici 4. VISTA: guaitar; observar TACTE: acaronar; palpar ODA: atendre; escoltar
2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

104

GUST: assaborir; tastar OLFACTE: flairar; ensumar 5. pestilent / R.M. aromtic estrident / R.M. silencis amarg / R.M. dol ombrvol / R.M. clar rugs / R.M. suau 6. R.L. Ampliaci 4 1. No tinc prou diners per a comprar-me aquest disc. En aquella festa hi havia bastantes persones. Paula i Ferran tenen els mateixos anys, dotze. Aquesta pellcula la poden vore xiquets de qualsevol edat. No trobes que has comprat massa barres de pa? 2. R.L. 3. conduir; condut traduint; tradut reduir; redut produir; produint lluir; llut influint; influt El participi. 4. R.L. 5. 1: raucar 2: miolar 3: belar 4: piular 5: udolar 6. R.M. catacrac: uns llibres que cauen a terra. zumzeig: el vol duna mosca. rugit: el so dun lle. dringadissa: unes monedes que xoquen. truc: un colp sec a la porta. cruixit: una branca que es trenca. 7. R.L. Ampliaci 5 1. moure; mour; ha mogut; van moure mirar; mirvem; hem mirat; vas mirar morir; moriren; havia mort; va morir moldre; molguem; heu mlt; vaig moldre morar; morava; haur morat; va morar 2. calgu: caldre, segona conjugaci
2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

3.

4. 5.

6.

sopeu: sopar, primera conjugaci sabrs: saber, segona conjugaci deien: dir, segona conjugaci fores: ser, segona conjugaci llum: lluir, tercera conjugaci marque: marcar, primera conjugaci R.M. He danar al caixer automtic a traure diners. El pescador arreglar la xarxa desprs de dinar. Necessitarem una cmera amb un bon flaix. El fum de la llar de foc ix per la ximenera. esparadrap; farmaciola; fractura; epidmia; xeringa; mareig pomada i ungent xarampi i pallola pndola i pastilla refredat i constipat verola i varicella Xarampi, refredat i verola. R.L.

Ampliaci 6 1. R.M. passrem vingues vau dir caminen far tanca 2. R.M. 1. El que heu de fer vosaltres s anar a dormir. 2. La policia va enxampar el lladre furtant els diners de la caixa. 3. No seieu al banc, que est acabat de pintar. 4. Mhe trencat la cama jugant un partit de futbol. 5. Bernat sha cansat desperar la seua amiga Pilar. 6. El meu germ ha acabat de dinar amb la camisa tota tacada. infinitiu: 1, 5; gerundi: 2, 4; participi: 3, 6 3. R.M. En aquesta vall hi ha uns arbres molt frondosos.

105

4. 5. 6.

7.

Els nuvis acaben de comenar el ball nupcial. Posam una bena a la monyica, que em fa mal. Per a traure-li sang li van punxar la vena del bra. votar; bola; vella; vola; botar; bella 2; 3; 1; 2; 3; 1 muntanyes russes autos de xoc cadires voladores vaixell engronsador barraca de fira R.L.

Ampliaci 8 1. ploga; caldr; trone; llampegue; nevar; solguen 2. R.L. 3. hora enhorabona horari ve venatge venal home humanitat hum harmonia harmnica harmonitzar amor enamorar amors hereu herncia heretar humor humorista malhumorat 4. El meu oncle est molt orgulls perqu el fill ha acabat arquitectura. Ahir vam anar a visitar lhivernacle dels meus vens. A la plaa han muntat una exhibici de vehicles antics. Tots els habitants daquell poble emigraren i van fer arrels a Oceania. 5. R.M. Per a penjar aquest quadre fa falta una caragol ms gros. Ma mare ha fet una paella amb caragols bonssima. Connecteu el descodificador i el televisor a aquest lladre. La policia va enxampar el lladre amb les mans en la massa. Polismia 6. camp semntic: sof; butaca; cadira; seient camp lxic: jugar; davanter; porteria; xutar famlia de paraules: airet; aeri; desairs; airejar R.L. 7. R.L. Ampliaci 9 1. Sense ulleres mhi veig malament. Aquest problema est mal plantejat. Quan arribaran Jordi i Neus? Quant val aquest diari? Aquest llibre est molt ben escrit. Jo em trobe b, grcies. No crides tant, per favor. Marta s tan alta com tu. 2. lentament; rpidament; clarament; suaument; fortament; correctament; fcilment
2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Ampliaci 7 1. han jugat; haja agranat; van volar 2. R.M. Mentre jo vaig estudiar per a lexamen, tu vas jugar amb la consola de joc. Marta ha dit que lobra havia sigut bona, per a Llum no li ha agradat. Quan el pare shavia acabat dalar, Ignasi va arribar a casa. Si hagueres esmorzat b tots els matins, no thauries posat malalt. 3. R.M. tranquil: tranquillitat rebel: rebelli nul: anullar violoncel: violoncellista metall: metllic cristall: cristallitzar 4. La meua amiga Elisabet s alegre i molt intelligent. Quan va comenar la pellcula es va fer el silenci absolut. Qui solucione tots els problemes b, traur un excellent. El guanyador del ralli ha sigut un pilot alemany. Si voleu la collecci completa, solliciteu-la al quiosquer. Al final de llibre hi ha la relaci dillustradors que hi han collaborat. 5. Conscienciar la poblaci que no abandone els animals. R.L. R.L. R.L.

106

3. desitgeu; allotjvem; rebutjar; viatjaria 4. pujar; pitjor; equipatge; lletja; imaginar; major 5. R.M. injecci; trajectria; adjectivar; projecte; subjecci; objectiu 6. fulla: Conjunt de fulles. xic: Grup de xics. alumne: Conjunt dels alumnes. moble: Conjunt de mobles. branca: Conjunt de branques. roure: Grup de roures. 7. Els meus iaios tenen un apartament al passeig martim. El submar travessa els oceans per davall laigua. Al port hi ha un mariner que repara barques. Hui hem anat a la llotja i hem comprat molt de marisc. 8. R.L. Ampliaci 10 1. simples: sense; entre; contra; amb compostes: cap a; des de; enmig de; per a R.L. 2. R.L. 3. s incorrecta despaig, perqu totes les paraules de la famlia porten tx. s incorrecta txinxeta, perqu a comenament de paraula noms es pot escriure x. s incorrecta partxs, perqu darrere consonant noms es pot escriure x. 4. Vaig arribar a lestaci i em vaig dirigir a la taquilla a recollir el bitllet que havia comprat per Internet. Tot seguit vaig agafar la maleta que havia deixat de mat a la consigna i vaig crrer cap a landana nmero 5, perqu el meu tren estava a punt deixir. Una volta dalt, vaig anar al meu compartiment i mhi vaig acomodar. Al cap de poc, el revisor em va demanar el bitllet i em va desitjar bon viatge. Pars mesperava! 5. anar rpidament: a cent per hora; a tot gas; duna revolada; contra rellotge; a pas lleuger anar lentament: amb parsimnia; a pas de formiga; a espai; pas a pas; a plaer
2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

6. R.M. sentit literal: El vaixell acaba de salpar rumb a Ciutadella. sentit figurat: Aquest assumpte ha agafat un rumb molt delicat. sentit literal: A mon pare no li agrada conduir de nit. sentit figurat: Aquesta carretera condueix fins al port. 7. R.L. Ampliaci 11 1. R.M. El mestre parla amb els seus alumnes. Els bombers han apagat lincendi de la fbrica. 2. Al cinema mesperava (predicat) el meu germ (subjecte) el meu: determinant; germ: nucli Lhostaler (subjecte) va obrir la porta de la posada (predicat) L: determinant; hostaler: nucli Lamiga de Snia (subjecte) treballa a Moambic (predicat) L: determinant; amiga: nucli; de Snia: complement 3. El pare prepar pollastre per dinar. Tu anirs de viatge a Vigo. Han caigut unes fulles del pi del jard. Ells dos no sabien quin dia era el partit. 4. Anirem la setmana que ve. Quina por que tinc! Qui va anar al sopar? Aquest llibre, no el conec. 5. Punt i seguit: per a marcar el final duna oraci. Punt i a part: per a marcar el final dun pargraf. Punt final: per a marcar el final dun text. 6. cobertura; memria; mbil; xarxa; ratol R.M. En aquest poble hi ha molt mala cobertura. Necessite ampliar la memria de lordinador. Aquest telfon mbil porta cmera incorporada. Busqueu la informaci que necessiteu en la xarxa. El ratol daquest ordinador no t fils.

107

7. R.L. 8. R.L. 2. Ampliaci 12 1. R.M. Els visitants del complex sn turistes alemanys. El meu cos Antoni sembla un xic molt estudis. Jo no estic gens cansat, tot i lesfor que he fet. Lloren pareix un pallasso, amb aquesta cara tan pintada. 2. R.M. El nou fitxatge s un pivot. Mon pare s molt sabut. La teua cosina s molt alta. 3. R.M. Aquella nevera valia molts diners. Per Carnestoltes, Joan es disfressar de rom. La sopa t massa sal. Aquell home t molts diners. 4. R.M. Neus sembla molt llesta. La nit s fosca. Judit pareix un poc malalta. El gat est enrabiat. 5. R.L. 6. jugadors: base; aler; pivot accions: tap; esmaixada; assistncia infraccions: dobles; passes; falta personal elements: tauler; anella; xarxa 7. e-mail; hockey; flashos; sticks; sponsors; matx e-mail: correu electrnic hockey: hoquei flashos: flaixos sticks: estics sponsors: patrocinadors matx: partit 8. R.L. Ampliaci 13 1. R.M. Compra el pa al forn. Deixa les bosses a la taula. Tanqueu la porta amb cura.

3.

4.

5.

6.

7. 8.

Visitar el iaio a lhospital. Dedica el llibre al meu amic. R.M. Els pares han venut el cotxe a Antoni. Els organitzadors van agrair lajuda a lalcalde. Hem hagut de tornar la comanda a la botiga. Mhan demanat que escriga una carta al director. Lassociaci ha concedit el premi a Ferran Torrent. R.M Ahir vaig estudiar a casa de Pere. En aquest restaurant es menja molt b. Els pares vindran de laeroport a les nou. He sentit un disc amb Enric a sa casa. Jastab fou el primer a trencar el silenci: El tornem a obrir o qu? Obrim-lo, obrim-lo, encara ens queda molt de temps! Llcia, en sentir all del temps, es port les mans a la boca: Ostres! Qu passa! li preguntaren. Per qu dius ostres? R.M. El canal Punt 2 pertany a RTVV (Rdio Televisi Valenciana) La Casa Blanca es troba a Washington (Estats Units) Al centre comercial he vist Marc (el meu ve). Aquesta vaixella s molt antiga (del segle XIX). rupestre i prehistric cavaller i medieval gratacel i contemporani amfiteatre i clssic 1r: prehistric; 2n: clssic; 3r: medieval; 4t: contemporani dt.; dc.; dj.; dv.; ds.; dg. R.M. Es lloga pis de 3 hab. per als mesos de jul. i ag. a la pl. del Mar nm. 3. El tel. de contacte s el 600500123 Es lloga pis de 3 habitacions per als mesos de juliol i agost a la plaa del Mar, nmero 3. El telfon de contacte s el 600500123
2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

108

Ampliaci 14 1. R.M. El bomber va rescatar el gat de larbre. El gat de larbre va ser rescatat pel bomber. Lobrer construeix un edifici. Ledifici s construt per lobrer. 2. Oraci interrogativa. Oraci imperativa. Oraci enunciativa. Oraci exclamativa. 3. R.M. El carrer era ple de gent que passejava. Dem plour a la costa i nevar a linterior. He escrit una carta al pare per donar-li la notcia. 4. R.M. et toca; sespera; mobliga; ens dna; la xuta; tindica 5. traumatleg: metge dels ossos podleg: metge dels peus otorinolaringleg: metge de les orelles oftalmleg: metge dels ulls estomatleg: metge de la boca 6. 1: enfadat; 2: morir; 3: pres; 4: pediatre; 5: miop; 6: furtar 7. Colosseu de Roma: amfiteatre Duomo de Mil: catedral Acrpoli dAtenes: ciutadella Pirmides dEgipte: temple funerari 8. R.L.

Ampliaci 15 1. paraula: cartera enunciat: Dem s dijous. fonema: e text: El Valncia ha guanyat; el Vila-real, en canvi, ha empatat. 2. s un text perqu s un missatge complet, les idees hi estan ordenades, els dos enunciats de qu consta tracten del mateix tema i, a ms, estan relacionats entre si per lenlla en canvi. 3. R.L. 4. llavam; compral; donem-la; sucant-lo; mirala; feu-vos 5. R.M. mirat; es llana; labraa; mespera; agafala; dnans 6. Canvi dordre de lletres o sllabes: prespectiva: perspectiva; gavinet: ganivet Eliminaci de lletres o sllabes: perea: peresa; orquesta: orquestra; nar: anar Afegiment de lletres o sllabes: enrecordar-se: recordar-se; prmit: premi; apreparar: preparar Substituci de lletres o sllabes: ding: ning; vegilar: vigilar; bollir: bullir 7. antic: vetust; arcaic; caduc; ranci nou: flamant; actual; llampant; recent 8. R.L.

2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

109