Anda di halaman 1dari 6

Historia de la msica: El renaixement

Cronologia
1452-1600 Al 1600 es compon la primera opera.

Context histric
El renaixement neix a Florncia (Itlia) el 1452 amb la inauguraci de la catedral de Florncia de Brunelleschi. La cultura passa dels monestirs als palaus, es a dir, passem de teocentrisme a humanisme.

L humanisme s un corrent filosfic i artstic que sorgeix al Renaixement, i confia en la capacitat de lsser hum amb tot el seu potencial dintelligncia i sensibilitat. Fui del pensament escolstic medieval i soposa al TEOCENTRISME, i consideren que lEdat Mitjana s una poca de crisi que calia superar. Sinspiren en lAntiguitat perqu consideren que en els seus avantpassats grecoromans hi ha les regles de la perfecci i la bellesa. El pensament Humanista provoca un creixent inters de la societat per la cultura i per la cincia. s una poca de grans descobriments i invents: Teoria heliocntrica (Toloneu Nicolau Copernc, Galileu) Descobriment dAmrica Inici de lanatomia moderna Invenci del microscopi Invenci de la perspectiva.

I un dels invents ms importants per a la cultura va ser: La impremta: o La va inventar Gutemberg que la va crear a lany 1450 i revolucion la transmissi cultural, proporciona: Ms quantitat de llibres Llibres ms barats

Historia de la msica: El renaixement


Ms diversitats temtiques Els llibres es produeixen ms rpidament Prdua del monopoli cultural de lEsglsia.

El primer llibre que va fer imprimir va ser la Biblia.

Lart del renaixement


Els artistes tamb sinspiren en lart dels antics grecs i romans Lartista s polifactic, domina diferents disciplines artstiques i cientfiques.

Leonardo da Vinci era el millor exemple de persona polifactica, ja que era artista, pintor, enginyer, filsof, constructor... Sorgeix la figura dels mecenes (La persona adinerada que encarrega una obra dart) Els mecenes podien ser: Lesglsia La monarquia La noblesa La burgesia

Les conseqncies positives per un artista eren: Estabilitat econmica per a lartista Reconeixement social per a lartista

Les conseqncies negatives per un artista eren: Lartista veu limitada la seva llibertat creativa Ha de crear una obra al gust de qui lencarrega, del seu mecenes.

La musica del Renaixement


Caracterstiques generals:

Historia de la msica: El renaixement


Els compositors renaixentistes desenvolupen la polifonia a partir de lherncia de lArs Nova. El renaixement ser considerat lEdat dor de la polifonia.

Els musics i compositors, volen el model de la musica grecoromana per hi havia el problema de que no quedaven partitures ni documents on poder-se aferrar, ja que es van cremar i es transmetien oralment, llavors sinspiren en lEdat Mitjana, els seus avantpassats directes.

Edat mitjana
La polifonia sorgeix al segle XIV a lescola de Notre Dame de Paris, on creen lOrganum, que a partir del cant gregori creen una melodia a 4 notes de distancia que es lOrganum. Lars Nova deixa de basar-se en el Cant Gregori, hi haur ms llibertat.

Caracterstiques generals
Ritme al servei del text: El que importa es que sentengui el text. En la msica instrumental el ritme al servei de la dansa. (La majoria de les peces instrumentals sn danses) Predomina una nova textura: TEXTURA CONTRAPUNTISTICA O IMITATIVA.

Textures Monodica---> Una sola melodia, com el cant gregori Textura contrapuntstica. Ex: Canon

Polifonica

Textura melodia acompanyada

Historia de la msica: El renaixement

Homofnica:

Contrapuntstica: Composici de diferents melodies que comencen en moments diferents, que avancen de manera independent i cap delles es ms important que laltre. Les melodies simiten entre elles. Homofonia: Melodies que sonen alhora per cadascuna a la seva tessitura.

Hi ha un important desenvolupament de la Musica Profana ja que les festes i les classes altes no volen la musica religiosa sin el ball.

Els instruments comencen a tenir protagonisme en la msica perqu en poden comprar de millor qualitat.

Desenvolupament tcnic dels instruments especialment de tecla i de corda pinada.

Agrupacions segons la seva potencia sonora

Conjunt de msica alta

- Instrument de major potencia sonora -Vent metall i - Instrument percussi de menor -Es toca en potencia espais oberts sonora

Conjunt de msica baixa

-Vent fusta, corda i veu -Conjunt que toca a linterior duna sala o

Historia de la msica: El renaixement

Formes i gneres musicals


La msica vocal religiosa El context religis de la primera meitat del segle XVI influeix en quin tipus de msica religiosa es fa. La reforma protestant A Alemanya al 1519, Mart Luter estableix el protestantisme. La forma musical ms important en lesglsia protestant ser el CORAL. Les misses protestants amb la llengua del poble i no en llat perqu tothom ho pogu entendre. I els textos com la Biblia seran tradudes del llat al Alemany El coral es una composici normalment a 4 veus amb melodies molt senzilles sovint extretes de canons populars i sense acompanyament instrumental perqu podien distreure, i no fer escoltar la lletra. La reforma anglicana Enric VIII era rei dAnglaterra i va convertir-se en papa perqu va decidir desplaar lesglsia catlica convencional perqu aix els impostos serien per ell i aix podia permetres divorcis. Es separa de Roma fundant la seva prpia esglsia: lEsglsia Anglicana, lany 1534. La composici prpia de langlicanisme s lAnthem: o 4 veus

Historia de la msica: El renaixement


o Sense instrument o Melodia senzilla. La contrareforma catlica La resposta a totes aquestes separacions de lesglsia catlica s el moviment de la contrareforma, en que al Concili de Trento ( 1545-1563) es reforma en disciplina de lesglsia. o Mante el cant gregori com a cant oficial o Estableix normes a la polifonia per a propiciar la claredat del text. El motet i la missa seran les formes polifniques ms importants. Totes dues peces a capella, per a diferents veus i escrites en llat La msica profana cobra cada vegada ms importncia davant de la msica religiosa. Les formes vocals es desenvolupen lligades a les creacions potiques del moment. o La msica t lobjectiu dacompanyar el text, dajudar-lo en la seva expressi de sentiments.
o

Les formes instrumentals van lligades sobretot a la dansa.