Anda di halaman 1dari 51

HISTRIA DE LA PSICOLOGIA

TEMA 1: QUI VA INSPIRAR A WUNDT?


Moviments, persones, pensaments que es van donar al llarg de les histria i que van influenciar en diferent mesura a la figura de Wundt

1. QUI VA INSPIRAR ALS GRECS?


Des del principi dels temps hi havia XAMANS a totes les tribus de les quals hem tingut constncia en el nostre temps. Aquests xamans eren especialistes en interpretar els smbols externs al nostre cos i que ens afectaven duna manera o altra. Feien rituals a la resta de persones de la tribu per tal de curar diversos mals. Alguns daquests mals estaven relacionats amb la SALUT MENTAL. Tamb havia una altra corrent de coneixement que es basava en els astres, lASTROLOGIA. Aquesta cincia diu que tot est predestinat, est escrit en els astres. Tota la nostra vida depn de com estaven els estels el dia i hora en que vam nixer. Abans shavia dacudir a aquestes persones per curar-se o si ms no intentar-ho ja que no hi havia ning ms que els pogus ajudar. Shan fet estudies cientfics per tal de comprovar si lastrologia s real o no. Es va fer un estudi de personalitat per tal de relacionarla amb lHORSCOP de cadasc. No es van trobar diferncies segons el teu carcter i el mes de lany en que naixes. Tamb es van fer un parell dexperiments dintelligncia obtenint els mateixos resultats.

2. QUI VA INSPIRAR ALS FILSOFS DEL RENAIXEMENT?


PERQU VAN SER ELS GRECS ELS QUE VAN CREAR LA CINCIA? Va ser a Europa on es van donar els majors i ms importants descobriments en cincia. Aix es degut a que en la religi hellnica (religi grega) hi havia un ALFABET VOCLIC I CONSONNTIC i en la resta de pasos no. Els grecs podien escriure tot all que coneixien i daquesta manera fer un intercanvi o difusi de coneixement. Fins que no hi va haver aquest alfabet era impensable prosperar ja que no podien accedir als coneixements. Lalfabet grec es basa en el fenici (noms de consonants) i ells van afegir les vocals. A ms, van ser els grecs els creadors de la cincia degut a qestions SOCIALS. Els fenicis tenien una estructura semblant a la feudal, el sistema era molt rgid i noms una persona ostentava el poder. En canvi, cada POLIS GREGA tenia la seva estructura, lleis i mandataris, una diversitat que va beneficiar molt la creaci de coneixement. Aquest fet va propiciar que les persones que eren de diferents ciutats, tinguessin diferents formes de pensar i de viure i al trobar-se les poguessin compartir i debatre. Aix permetia diferents formes de veure mn, creant inquietuds i debats ( PROPICIANT LA CREACI DE CONEIXEMENT). A partir del MITE DE PSYCHE, podem extraure: -Psycho: Soplar -Psyche = Soplo: La ltima essncia que tots tenim, s immortal i pot transcendir. Tamb vol dir papallona que es consideraven portadores dnimes.

LES LNIES MESTRES DEL PENSAMENT GREC Metafsica: Qu s la realitat? 2

Materialisme: la realitat s all purament material Idealisme: la realitat no s noms all material, hi ha ms

Epistemologia: Filosofia del coneixement (com hi podem arribar) Empirisme: noms podem arribar al coneixement comprovant les coses Racionalisme: hi podem arribar amb el raonament, pensant sense comprovar

tica: Enteniment del b i del mal Hedonisme: el b i el mal s subjectiu, cadasc t la seva concepci del que s bo i dolent Cinisme: lsser hum s dolent per naturalesa i el que ha de fer s fugir daquest per ser bona persona

LES ESCOLES DE PENSAMENT: ELS IONITES -Es diuen aix perqu vivien a la zona del mar inic Thales Va ser el primer filsof de tots i va formar la seva prpia escola. Proposava que la matria essencial era LAIGUA i tots venim della. s la molcula ms simple i per tant es troba en tots nosaltres. Pampsiquisme: Proposa que tot t nima, tant les persones, animals, com les plantes, les pedres i els objectes inanimats. Anaximandro Va proposar que lunivers existeix i que no tenia ni massa ni forma. Diu que es va comenar a expandir i a evolucionar, per arribar un dia en que TORNAR ALS INICIS.

Tamb diu que tot es va formar a laigua, abans tot era aigua i algunes parts es van anar solidificant. Herclit Diu que tota la matria s aigua i la matria del cos ve del FOC, que s energia. Panta rei, ouden menei, vol dir que res s esttic, tota la matria est sempre en moviment. Ex: un riu, sempre t aigua, per sempre s una aigua diferent. LES ESCOLES DE PENSAMENT: ELS FILSOFS ITALIANS Pitgores s el primer que va acceptar a les dones a les seves escoltes. Diu que les MATEMTIQUES poden explicar tot lunivers i en concret, la ment. Jenofont Va negar lexistncia dels Deus grecs. Els mortals creuen que els Deus han nascut, que porten roba i tenen la seva forma. Els Deus sn doncs una creaci humana, creada per cada societat a la seva imatge i semblana. Panteisme: Hi ha un nic Du (que ho controla tot) la NATURA. Corrent materialista

LES ESCOLES DE PENSAMENT: ELS ABDERANS -Habitants duna part de Grcia, tocant a Macednia i Persia Demcrit -Primer en pensar que la matria estava formada per petites molcules (avui en dia ho podem equivaldre als TOMS) i el vacu, tota la resta s dubts i opinable -Tot el que existeix a lunivers s fruit de lATZAR i la NECESSITAT

-Parla tamb de la percepci, tot el que percebem sn recreacions que fa el nostre cervell del que veiem. Interpretem la realitat que ens envolta i la transformem en estmuls que podem percebre. La veritat est amagada en all ms profund -Que dona ms felicitat o plaer, el coneixement o el sexe? Per Demcrit el coneixement, s la felicitat de veritat. El sexe s el petit mal del cor. Protgoras -Sofista: una escola que es dedicava a ensenyar a la gent a raonar i argumentar. Aprenent a raonar, sabrs debatre-ho tot, per no es creen pensaments bons i originals -TOT S RELATIU -Lhome s la mesura de totes les coses, de les que hi sn en quant que sn i de les que no hi sn en quant que no sn. -INTERPRETACI PSICOLGICA: tot s subjectiu. Cada individu en concret s responsable del que li passa i cadasc interpreta les coses com vol, cap a bo o cap a dolent. -INTERPRETACI SOCIOLGICA: Cada societat s la mesura de totes les coses. Tot s subjectiu, per tenint en compte sempre el marc de la norma de la societat. Cada comunitat t les seves normes i costums, que seran les pautes que determinaran si una cosa est b o no.

LES ESCOLES DE PENSAMENT: ATENES -Totes les idees anteriors sn petits pensaments, els quals van arribar a Atenes i van sorgir altres pensaments que sn els que realment van influenciar en autors posteriors. Sol

Li van demanar que organitzs la poli dAtenes. Primer va abolir tots els deutes de la gent, a ms ning podia arribar a ser esclau per deutes. Va proposar que hi hagus un SISTEMA DEMOCRTIC. -Els ciutadans, eren considerats una minoria de la poblaci dAtenes. Aquests eren sols els homes lliures nascuts de pare i mare atenencs majors de 21 anys. La resta no eren ciutadans. -Els metecs o estrangers, eren homes lliures que vivien a Atenes per provenien de Polis venes. Podien dedicar-se al comer, a lartesania. -Els esclaus, eren el grup ms nombrs de la poblaci. No obstant, mancaven de qualsevol dret. Realitzaven les tasques agrcoles, domstiques, artesanes i mineres. Durant les Guerres Mediques. (500-479): LImperi Persa va tractar de quedar-se a tota Grcia. Si aquestes guerres no haguessin seguit el transcurs que van seguir, potser no shagus desenvolupat tot aquest coneixement a Grcia.

SCRATES (570-475)
-Fundador de la corrent filosfica a Atenes -Transmetia els seus coneixement a travs de la parla, no li agradava escriure -Creador del MTODE SOCRTIC: sistema de pregunta resposta. El professor fa la pregunta i els alumnes contesten, aix genera debat. Ensenya a raonar i arribar a una conclusi -Gran opositor dels sofistes ja que ell volia generar coneixement, els sofistes noms raonaven per intentar convncer a laltre -Considerava que lhome ha de saber que s bo per a ell mateix sense que cap Deu ho dictamini. Lsser hum no ha de dependre de les lleis divines -No va agradar als religiosos i el van executar amb una beguda de cicuta

PLAT (437-347)
6

-Deixeble de Scrates -El van segrestar uns pirates en un dels seus viatges pel Mediterrani. Els pirates van demanar un rescat, per al final el van alliberar sense pagar-lo perqu els va convncer -Van invertir aquells diners en construir lAcadmia. Era com una fraternitat i van ser els primers en acceptar a les dones MITE DE LA CAVERNA: Plat relata l'existncia d'uns homes

captius des del naixement a l'interior d'una fosca caverna. Els captius no poden veure res ms que les ombres de les figures projectades pel foc a la paret de la caverna. Mancats d'una altra educaci es pensen que les ombres que veuen sn els objectes reals. Un d'aquests captius aconsegueix sortir de la caverna i descobreix la realitat. El presoner torna a la caverna perqu t l'obligaci moral de explicar-ho als altres presos i convncer-los que viuen en l'engany i en la falsedat. La gent presonera, alienada des de la infncia, el prenen per boig i se'n riuen.

-nima (psyche) immortal que cont les idees. Lnica funci del nostre cos s mantenir dins lnima. Les idees formen a les coses i no al revs -El coneixement s innat per lanem recordant quan els sentits van descobrint el mn de coses sensibles que ens envolta (teoria de la reminiscncia) -All que veiem amb els sentits, no s la realitat. La nica realitat que existeix sn les idees que estan al mn intelligible. Aquesta veritat absoluta noms la podem concebre quan morim. Per ser capaos de entendre aquesta realitat mitjanament, haurem de desenvolupar el coneixement i s un cam dur. La ra s la forma dentendre el mn 7

-Com existeix una NICA realitat (encara que no la puguem conixer del cert) vol dir que NO TOT S RELATIU -Repercussions del mite per nosaltres: les repercussions socials, un home prediu com pot ser la conducta dun altre davant duna situaci. Plat pensa com reaccionar la societat davant el que alg nou expliqui. SMIL DE LA LINIA: forma dexplicar els tipus de coneixements que existeixen

EL MITE DEL CARRO ALAT: Podem distingir LNIMA EN TRES PARTS 1- Conductor o auriga: Representa la part racional. nima de la saviesa, s la que pot governar als dos cavalls. 2- Cavall blanc: s dcil i bo. Representa la part irascible de lnima. Aquesta part fa referncia a les passions nobles: voluntat, ambici, orgull, amor propi. Es tranquil i pot equilibrar al concupiscible, es troba al cor. 8

3- Cavall negre: Es dolent i desbocat. Representa la part apetitiva o concupiscible de lanima. Fa referncia a les baixes passions (desitjos o instints primaris), el que consisteix en la recerca dels plaers del cos i del mn sensible. Aquest smil de cavall, sembla que s el que va inspirar a Freud en el psicoanlisis (el superj, el jo i el ell)

ARISTTIL (384-322)
-Deixeble favorit de Plat i mentor dAlexandre Magne -Va crear la seva prpia escola, el Liceu a Atenes -Va crear la LGICA FORMAL -Ell suposava que tots els objectes tenien matria (particular) i forma (universal). La matria no t forma concreta, s com si sigues plastilina, al aplicar una forma, es fa un objecte. Matria + forma = objecte (HILEMORFISME) Entelquia: procs pel qual la matria arriba a tenir una forma -s el primer autor en escriure sobre qestions relacionades amb la psicologia, en el llibre anomenat nima -Lnima per nosaltres s la primera entelquia. El sistema nervis era lencarregat de que tingussim nima

-Tenim tres nimes: Vegetal: motivacionals Animal: Desig, plaer, dolor, la que ens dona capacitat per mourens Humana: Raonar, la nica que pot transcendit del cos. Les altres, al morir el cos, tamb moren El libido s lenergia que tenim que ens porta a aconseguir els beneficis a curt termini i estarien presents en lnima vegetal i lnima animal. El raonament en canvi, ens dona la capacitat per a esperar i allargar el termini daconseguir el benefici, present a lnima humana. Funci de menjar, processos ms purament

3. QUI VA INSPIRAR A DESCARTES?


A Europa es va comenar afavorir que poguessin estudiar gent que no forms part del clero (fins aquell moment sol estudiaven els cures) i es van crear les primeres Universitats Hi ha tres raons de per qu el coneixement es va comenar a crear dins de la Religi Catlica i no en una altra religi: -s una religi molt LLIBERAL, ja que confessant-te abans de morir queds absolt dels teus pecats -Hi ha una SEPARACI DE PODERS entre el rei i el mxim lder catlic (en altres religions s la mateixa persona) -Existeixen una srie dUNIVERSALS (coses que ens uneixen a tots) que si els entenem, podem entendre lobra de Deu Sant Anselm de Canterburg -Va dubtar de si el pecat original t sentit o no

10

-Va encunyar el concepte universals: conceptes que eren veritat i que estaven per sobre de les coses materials. El concepte de Du i dnima sn universals. Els universals sn importants per a la cincia Toms de Aquino -Noms hi ha una nima, per amb diferents facetes o facultats (apetitiva, locomotora, sensitiva i vegetativa) -Fa una diferenciaci entre experincia (fets particulars) i raonament (universals) -Per arribar al mxim coneixement hem dutilitzar la FE i la capacitat intellectual EL PENSAMENT DELS FRANCISCANS Hi ha una petita crisis a lesglsia, els franciscans diuen que si Jess era pobre els religiosos havien de ser pobres. Aix va provocar conflictes entre els cristians i els franciscans. Els franciscans diuen que la ra necessita de lexperincia i no creuen en els estaments eclesistics. Roger Bacon: la ra necessita de la experincia per tenir alguna cosa que raonar. Aplica el mtode inductiu, que es la base del mtode cientfic William de Occam: proposa el principi de la Navalla de Occam, el qual diu que la explicaci certa per a un fet s aquella ms simple

FETS IMPORTANTS AL RENAIXEMENT -Els burgesos comencen adquirir molt poder, nobles i clergat el perden -Invenci de la impremta: el coneixement es pot DIFONDRE MS RPID 11

-Descobriment dAmrica Tots aquests fets propicien que sinici una REVOLUCI EN CONTRA de la Religi Catlica LA REVOLUCI RELIGIOSA La revoluci religiosa va comenar com un moviment en contraposici a la Santa Inquisici (poder de lesglsia per castigar als infidels segons els valors de la religi). Un dels inquisidors ms famosos va ser Toms de Torquemada. Lutero -Va INICIAR aquesta revoluci religiosa i trenca totalment amb el catolicisme -Buscava un Deu al que pogus amar i no un Deu al que hagus de tenir por -Pensava que la Esglsia hauria de ser pobre com ho era Jess -Veu clarament que la religi catlica t muntat un negoci entorn de la Fe -Va proposar el matrimoni dels cures i que poguessin tenir fills, ja que ning millor que ells per educar Henry VIII -Estava casat amb la filla dels reis catlics -Li agradava molt estar envoltat de dones i va conixer a les germanes Bolena. Una delles el va pressionar per a que es divorcis de la seva dona oficial -No li concedeixen el DIVORCI -Troba altres corrents on estava perms divorciar-se, aix que pensa en adoptar les normes daquestes religions ms obertes -Fa que Anglaterra sigui el primer pas en trencar amb la religi catlica i es proclama jefe de la religi ANGLICANA Elisabeth I 12

-Filla de Henry VIII i Ana Bolena -PRIMERA REINA de la historia -Segueix la corrent del seu pare i senfronta a Espanya perqu aquesta volia tornar a cristianitzar Anglaterra -Guanya la guerra i aix comporta gran canvis socials, que permeten ms llibertat i canvis de pensament. Sobretot comporta que es continus seguint la RELIGI ANGLICANA EL PENSAMENT HUMANISTA Es diu humanisme perqu el centre de tot s lhome. Proposa trencar amb la figura de centralitat de Deu. Les teories de Coprnic, Galileu i Kepler van ajudar a comprendre que la Terra NO s el centre de lunivers, aix que la teoria de la creaci divina perd sentit. Juan Huarte de Sant Juan: sel considera el patr de la psicologia, va ser participant del moviment humanista Francis Bacon: proposa el mtode inductiu (de lespecfic al general) centrant-se en fets concrets i desprs generalitzant. Per intentar aconseguir la veritat, va dir que no podem anar com hi va lesglsia

DESCARTES
-Pare de la filosofia moderna -Proposava dubtar de tot mitjanant el MTODE DEL DUBTE, si dubtant arribem a alguna cosa de la qual no podem dubtar ms, haurem trobat la veritat absoluta -El mtode t quatre regles: Regla de levidncia

No acceptar com a certa cap cosa que no sigui clara (s a dir, la idea no ha de presentar cap tipus de dubte) i distinta (ha de ser una idea que no es confongui amb una altra) Regla de lanlisi 13

Reduir la complexitat a elements ms simples perqu puguin ser acceptats com intucions o veritats indubtables Regla de la sntesi

Relacionar els elements ms simples, acceptats sense cap dubte possible, per construir idees ms complexes deduint totes les idees a partir dels primers principis Regla de lenumeraci

Comprovar tots els passos que shan donat en les operacions anteriors, sense haver oms res en el procs deductiu Utilitzant aquet mtode va fer el seu raonament.

Puc dubtar del que experimento amb els meus sentits? Si, com ara els somnis. No em puc fiar dels meus sentits.

Puc dubtar del meu raonament? Si, si fssim els raonaments bons i adequats, i arribssim a una bona conclusi si, per molts cops la conclusi no s correcta.

Llavors he de dubtar del que conec per la meva capacitat de raonament. De lnic que no puc dubtar s de que PENSO. La conscincia

implica l'existncia (cogito ergo sum). Puc pensar i dubtar si el mn existeix o no per est clar que quan penso aix el meu pensament efectivament existeix. A ms, un geni maligne no pot fer que jo pensi ni tampoc pot ser un somni. Per tant "PENSO (dubto), DESPRS EXISTEIXO". A ms, DU EXISTEIX i es veritat. Segona idea clara. Du s una substncia infinita i per tant, si tinc la idea de Du en el meu 14

coneixement, ning a part de Du mateix, la pot haver posat all. Descartem la idea de que Du pugui ser enganyador perqu el engany s un defecte i Du no pot tenir aquesta qualitat perqu s un sser perfecte. A ms, no pot haver-nos fet perqu ens confonguem sistemticament. Podem equivocar-nos perqu no som perfectes, per no estem fets per a lerror. Amb Du com a garantia, el coneixement lgic i matemtic recobra la seva seguretat i es rebutja la Hiptesi del Geni Maligne. Per tant, no podem dubtar del coneixement racional. Dubte del Coneixement Sensible: les dades dels sentits no sn segures, podem dubtar delles. De fet, els sentits ens enganyen sovint. Fins i tot no hi ha indicis que ens ajudin a distingir el somni de la viglia. Per la qual cosa tot el que percebem pels sentits podria no ser real. -Existeixen tres tipus didees: Idees Innates: sn les idees que no procedeixen ni de lexperincia ni de la imaginaci, com a conseqncia esdevenen vertaderes (la idea de Du) Idees Factcies: sn les idees produdes per la prpia conscincia mitjanant la imaginaci, com a conseqncia esdevenen errnies (la idea de minotaure) Idees Adventcies: sn les idees que provenen dels sentits, i com a conseqncia esdevenen poc fiables i dubtoses (la idea de cadira) -Existeixen tres tipus dnimes: Res Aeterna = nima (sobreviu a la mort i s eterna) Res Cogitans = ment
DUALITAT DE LHOME

Res Extensa = cos

15

-La connexi entre lnima i el cos es produeix a la glndula pineal. Per una banda hi ha el cos i par laltra la ment. Psicologia fisiolgica: psique + cos Psicologia metafsica: psique = nima

4. DESPRS DE DESCARTES (FILOSOFIA vs CINCIES NATURALS)


Thomas Hobbes -Proposava que no hi havia res a la ment que no estigui primer als sentits, per tant ens hem de guiar pels SENTITS per tal de arribar al coneixement. Les niques idees reals sn les que experimentem amb els sentits -Estem totalment DETERMINATS, res del que fem s voluntari. A Skinner, pare del CC, li agrada la filosofia del Hobbes -Per ltim, LHOME S DOLENT per naturalesa Gal: les facultats psicolgiques residien en ELS VENTRICLES del cervell John Locke -Lesser hum POT SER BO -Recolza la idea de la TABULA RASSA. Naixem sense cap coneixement ni concepte de res. No podem dir llavors que Deu existeixi perqu la idea dell no s innata. Depn don naixem seguirem una religi o una altra -Tot el CONEIXEMENT S EXPERINCIA -Els reflexos sn la conseqncia de reaccions fisiolgiques David Hume 16

-Noms ens podem fiar de les sensacions que experimentem amb els SENTITS. Grcies als sentits ens formem impressions de lentorn que ens envolta i creem les idees -Que ho puguem percebre no vol dir que sigui real, depn de la VIVACITAT de les sensacions -Hem de fer un acte de fe i creure all que sentim -El RECORD mai ser tant bo perqu la SENSACI ser DIFOSA Immanuel Kant -Mai podrem trobar la veritat absoluta, ja que tot pot ser una creaci nostra. MAI ESTAREM SEGURS DE RES -No tenim idees innates per si TENIM CATEGORIES que ens venen de srie. Les idees dunitat, realitat, substncia. Aquestes sn necessries i ens permetran adquirir la resta de coneixements -Existeixen dos tipus de sensacions: Noumena (real), moment en el qual nosaltres pensem alguna cosa. s real all que imaginem o recordem (creaci mental). La cadira es real quan la pensem, la tenim a la ment Phenoumena (irreal) s una experimentaci manipulativa, quan ho toques

TEMA 2: LESTRUCTURALISME
1. ANTECEDENTS PROXIMALS A LA PSICOLOGIA
-La Revoluci Francesa es va produir del 1789-1799 -Es produeix la Revoluci Industrial (comena el capitalisme) -Moviment Colonialista, el qual, va suposar que Amrica era dels Americans, per frica encara estava sense investigar

17

Jean-Jaques Rousseau -La bona vida es la dels pagesos, treballant al camp i no la vida dels nobles. Haurem de viure una vida ms senzilla -Existeixen diferencies biolgiques entre les persones, per aix no pot provocar diferencies socials -No hem dutilitzar el cstig a la docncia, per ensenyar haurem de reforar aquelles coses que els alumnes fan b Charles Bell i Franois Magendie -Hi ha dos nervis en lArc Reflex, uns aferents que arriben a la medulla (sensitius) i uns eferents que surten (els motors). La conducta s plenament reflexa -Magendie va descriure les funcions ms bsiques del cerebel. s molt important per al manteniment de lequilibri Johannes Mller -Cada nervi t una energia especfica -Abans es pensava que els nervis eren uns conductors denergia que no paraven mai i que anaven sempre per tot el cos (com la sang). Energia unitria

Franz Joseph Gall -Crea la frenologia -Creena de que totes les capacitats cognitives, les tenim al cap, al crani -La forma del nostre crani determina la forma del nostre cervell. Cada cervell s diferent -Cada zona del crtex cerebral est especialitzada en una funci cognitiva o capacitat determinada. Si ets molt bo en quelcom, vol dir que la zona del cervell on est aquella capacitat ser ms gran 18

Johann Wolfang Von Goethe -Autor del llibre Fausto -Va classificar les plantes i va veure que encara que fossin diferents totes tenien coses en com. Per tant havien de venir totes de la mateixa planta, la Urpflanze -Va extrapolar aquesta idea als animals i la va confirmar examinant i comparant les mandbules de certes espcies Hermann Von Helmholtz -Va mesurar la velocitat de limpuls nervis (2743 m/s) -Va inventar laparell per auscultar els ulls -Va proposar la teoria tricromtica i la metodologia de sumaci de colors per explicar la ra de que els humans puguem percebre els color Friedrich Wilhelm Nietzsche -Dins de nosaltres hi ha dos ssers: Dionisi: sser que es dedica a la festa, el que es deixa emportar pel moment (desig i plaer) Apollo: el qual portava la rectitud, seguir les normes del que toca -Sha de treballar i lluitar sempre per ser tu mateix. Lindividu ha lluitat sempre per no ser absorbit per la tribu. Ho intentes i a sovint estars a soles i tindrs por. Per cap preu s massa alt pel privilegi de ser un mateix -Les mones sn massa bones per a que lhome pugui descendir delles Charles Darwin -Va proposar el concepte dADAPTACI. Els organismes sadapten al medi i noms sobreviu aquell que s ms apte (gracies al concepte de Malthus). No tenia clar de quina forma es produeix ladaptaci 19

Lamark -Els canvis que es produeixen en el teu cos durant la teva vida seran heretats pels teus fills. Aquestes idees sobre levoluci sn contrries a Darwin

2. ELS INICIS DE LA PSICOLOGIA LASSOCIACIONISME


Cos de pensament que tractava desbrinar per qu i com els humans fen associacions didees. Les lleis de lassociacionisme, sn les que van inspirar a Wundt: Llei de contigitat: Farem millor una associaci entre estmuls, si aquests dos passen en un petit lapse de temps. Com menys temps passi entre ells, millor farem lassociaci Llei de freqncia: Farem millor una associaci didees si aquestes es donen ms vegades simultniament en el temps. Com ms vegades sens presentin els dos estmuls, millor els associarem Llei de similaritat: Contra ms sassembli un nou estmul a un altre associat en el passat, ms fcil ser lassociaci daquest nou estmul Llei de contrast: El nostre sistema tamb t la capacitat dactivar la idea contrria a la nostra idea associada. Blanc Negre

MTODE CINTIFIC
20

-Llei: Idea que sempre es compleix, mai pot passar el contrari. Ex: llei de la gravetat -Hiptesis: Idea que guia lestudi, serveix per seguir investigant -Teoria: es basa en hiptesis que han estat confirmades en diferents estudis, per no es compleix sempre

John Stuart Mill -Va proposar el mtode hipottic deductiu. Deductiu: general dades especfiques Inductiu: dades especfiques generalitzaci

-s el pare de la filosofia de la cincia -Va inventar els procediments de causaci (tres mtodes per trobar les causes de les coses) Mtode dacord: dos situacions completament diferents tenen una NICA cosa en com. Aquesta cosa en com ser la causa de les dos situacions Mtode diferencial: dos situacions completament iguals tenen una NICA cosa que les diferencia. Aquesta cosa diferent ser la causa que les provoca Mtode de variacions concomitants: dos fets es donen normalment junts i quan un varia laltre tamb. s la base de les correlacions. No podem suposar que hi ha causa efecte -Pot ser un dia la psicologia arribi a ser una cincia, per estimo que tan sols parlarem de tendncies -Aportacions a la societat: volia que les donen votessin, per qu pensava que elles equilibrarien el que pensaven i volien els homes. Fomentava la llibertat individual, ja que daquesta manera la gent creativa podria aportar coses bones. Estava en contra del capitalisme

21

LA PSICOFSICA
E. H. Webber -s el besavi de la psicologia -Experiments per tal de trobar la diferncia mnima que han de tenir dos estmuls per a que puguem percebrels com a diferents (DAP: diferncia apenes perceptible) -Llei de Webber: calcula que com ms gran s lestmul de comparaci, ms diferncia haur dhaver per a que la puguem percebre. K =
E E

-No es complex en tots els casos, per aix no pot ser una llei G. T Fechner -Va proposar una altra frmula, que calcula que al principi la relaci entre la diferncia apenes perceptible (DAP) i la intensitat del contrastat, puja molt, per desprs sestanca (segueix una funci logartmica). Succeeix en magnituds que no estem familiaritzats Herman Ebbingaus -Va ser el primer en estudiar la memria amb una metodologia en concret -s lautor de memoritzar les 15 paraules sense sentit. Intentava trobar una relaci entre la prctica i laprenentatge i va veure que aquesta era lineal. Contra ms vegades repeteixis la llista el primer dia, ms temps testalvies de repetir-la el dia segent Francis Galton -Era cos de Darwin i pare de les diferncies individuals -Estava obsessionat per mesurar-ho tot. Va proposar utilitzar les empremtes digitals per reconixer la gent (assassins), va crear el primer mapa meteorolgic, va fer com un anlisis factorial amb fotos

22

per veure els trets facials que compartien les espanyoles de lpoca (retrat compost), va crear el concepte de correlaci -Concepte Eugensia: Purificar la espcie. Moviment basat en que les persones amb caracterstiques racials concretes i adequades per la seva raa havien de mantenir relacions entre ells i shavien dexcloure o matar a la resta Alfred Binet i Theodor Simon -Van estudiar com es podien desenvolupar les capacitats de lalumnat i daquesta manera poder ajudar a aquells que tenien algun problema. Van publicar el primer test dintelligncia. Binet i Simon van basar-se en Ebbinghaus en la realitzaci daquest test -Proposen que hi ha intelligncies mltiples formades per subsistemes totalment independents. La intelligncia fluida s la general i la que relaciona a totes les altres

3. WUNDT I LESTRUCTURALISME
-Va ser deixeble de Hermann von Helmholtz i van estudiar les respostes dels msculs -A Leipzig va crear la primera aula de demostracions psicofsiques. Al 1894, aquesta aula es va transformar en laboratori, AQU S ON NEIX LA PSICOLOGIA -Pare de la Psicologia -Va estudiar el temps de reacci, percepci, emocions, associaci, atenci i va voler enfocar la psicologia als productes culturals dels humans

BASES DE LESTRUCTURALISME -Definia la psicologia en base a quatre conceptes:

23

Fenomenista: Estudiem fenmens i no substncies. Aquests fenmens es produeixen en el nostre cos/cervell Voluntarista: Els fenmens sestructuren com a processos i la voluntat s el procs que els uneix a tots Estructuralista: La psique funciona com un conjunt de processos que tenen una estructura determinada Atomista: podem estudiar les subestructures dels fenmens. Aquests fenmens funcionen gracies al sumatori de les parts que el formen

PERCEPCI -El funcionament de la percepci s el resultat de les accions de totes les subestructures. El nostre sistema perceptiu les uneix totes -El sumatori de les sensacions individuals fan la percepci global -Llavors, el tot s ms que la suma de les seves parts. El tot es produeix desprs del sumatori de cada tom (sensaci) tenim la figura global i podem interpretar les parts que la formen CONSCINCIA -La conscincia s la EXPERINCIA IMMEDIATA -No creu en linconscient, diu que TOT s conscient -Es pot estudiar de forma molt semblant a com estudiem lexperincia observable -Est formada per subprocessos que sn tots els processos psicolgics bsics -s la combinaci entre percepci (part mecnica) i les nostres experincies (part subjectiva) PSICOLINGSTICA -Per entendre lsser hum, hem dentendre els fets culturals que realitzen perqu creen diferncies entre persones 24

-La llengua (la capacitat de la parla) s un producte dels humans. Per entendre lsser hum ens hem de centrar tamb en totes les seves creacions -Va definir la lingstica. El sistema danlisis de frases el va crear ell. Va dir que la estructura mnima, fonamental del llenguatge s loraci i que la podem analitzar

EMOCIONS -Percebem Experimentem una emoci Canvis cognitius conscients, pensaments associats a lemoci -No volia classificar les emocions aix que creia que totes elles es podien definir com una combinaci a partir de tres dimensions: lactivaci, latenci i la gratificaci.

VOLUNTAT -s el procs ms fcil per entendre la conscincia -La voluntat s el mateix que la motivaci

25

-La voluntat s un sumatori democions prvies. Un sistema emocional que es va sumant fins a arribar a un sistema ms complex qu s la motivaci -Podem utilitzar el temps de reacci com un reflex daquesta Conductes Automtiques: TR rpid (acci reacci) Conductes controlades: TR lent (implica ms raonament)

METODOLOGIA s el camp on Wundt va ser ms important, va proposar una metodologia concreta per experimentar en Psicologia. Consistia en una persona observant a una altra persona

Introspecci Experimental
Lobservador ha de conixer quan lexperincia comena i acaba Lobservador ha de mantenir una atenci activa El fenomen ha de resistir la repetici El fenomen ha de poder variar. Per poder estudiar-ho, per saber que s el que afecta, shan de variar les condicions. Si no variem res, no podrem identificar el seu funcionament. Un mtode lligat a lobservaci metdica -Lestructuralisme t un mtode, la introspecci, per anar avanant. Wundt no estava a favors de metodologies externes, de ls de maquines i ni de tecnologia.

4. LA PSICOLOGIA A LES UNIVERSITATS ALEMANYES


-s va produir una expansi de la psicologia a Alemanya ja que Wundt va proposar una metodologia per a poder mesurar les coses. Desenvolupa el marc teric i procedimental de la Psicologia

26

-El dia a dia de Wundt es basava en fer experiments psicolgics. Els estudiants els diuen a terme i ell els interpretava -Hi havia una cultura de formaci destudiants. Wundt va graduar a 186 psiclegs ALUMNES ILLUSTRES Titchener -Va traduir a langls el llibre de principis de la psicofisiologia de Wundt als EUA -A Wundt se li tenia molta mania all segurament per qu Titchener no va traduir massa b el seu llibre Tot va comenar a Leipzig, all s on es va inaugurar el primer laboratori. A ms van sorgir tres universitats molt importants, la de Berlin, la de Gottngen i la de Wurzburg.

Berlin -EBBINGHAUS: va fer estudies sobre memria -STUMPF: psicologia musical dels tons, estmuls auditius. Va tenir polmiques amb Wundt

Gottngen -GEORG ELIAS MLLER: va treballar amb percepci i memria estructuralista. Va ser el primer en proposar la teoria de la interferncia de loblit. Diu que, quan memoritzem moltes coses, es fan interferncia unes amb les altres i finalment ho acabem oblidant tot

27

Wurzburg -KLPE: va treballar amb els pensament. Va trobar que no tant sols tenim sentiments i idees. Hi ha els estats de conscincia sense imatges, que sn processos que fem al llarg del dia que no sassocien amb idees ni sentiments

PER TANT WUNDT S EL PARE PER QU: Va proposar una METODOLOGIA experimental concreta Va Va crear un LABORATORI per investigar amb aquestes DE metodologies i va tractar la psicologia com a cincia generar ambient de comunicaci i TRANSMISSI CONEIXEMENT (revistes, congressos)

TEMA 3: EL FUNCIONALISME
1. EL FUNCIONALISME
-No hi ha un nic moviment Funcionalista, hi ha de diversos tipus -s un paradigma que es va crear en reacci a lEstructuralisme. s el principal punt que tenen en com ja que tots estan en contra dell -Tots els autors estan centrats en la Costa Est dels Estats Units -Van nomenar a James papa de la Psicologia (per papa en el sentit religis)

2. WILLIAM JAMES
LA SEVA VIDA

28

-Tenia un amic, Agassiz, que estava en contra de Darwin. s van conixer fent un viatge per lAmazones. Va influenciar sobre James ja que li va transmetre la seva idea de que no provenim dels simis -Va estar a Alemanya al laboratori de Helmholtz i s va fer amic de Stumpf -Va ser contemporani de Wundt, va treballar les mateixes coses al mateix temps per des dun altre punt de vista. No s portaven gens b -Creaci dun laboratori de demostracions com el de Wundt a EUA, encara que no li agradava la investigaci -Va escriure el primer llibre de Psicologia a Amrica per va trigar molts anys en fer-ho -A ell li agradava pensar i proposar, es considerava ms filsof que psicleg Totes aquestes circumstncies van fer que sigues Wundt el pare de la Psicologia i no James, ja que Wundt va aportar molt coneixement a travs de les seves investigacions. ALUMES ILLUSTRES Tots els seus alumnes van ser noms de USA, a diferncia de Wundt que en va tenir de tot el mn. James tots R. els Angell: autors i Va les ser va qui realment i va vertebrar El el va funcionalisme. Va agafar totes les idees que havia per USA, de ajuntar estructurar. institucionalitzar Edward L. Thorndike: Junt amb Pavlov va ser qui va fer que Watson proposes el conductisme a partir dinvestigacions amb animals Mary W. Calkins: La primera dona que va acabar un doctorat, tot i aix al ser dona no li van aprovar la tesis doctoral i no li van donar el ttol. Finalment va ser la primera presidenta dona en presidir la APA 29

3. BASES DEL FUNCIONALISME SEGONS JAMES


ELS PROCESSOS MENTALS -Intenta explicar PER A QU serveixen alguns dels processos -Perqu veiem els color? s una capacitat evolutiva, ens servia en el seu moment per diferncia els fruits de les fulles -No li interessava que tenim al cervell. James fa PSICOLOGIA PRCTICA CONSCINCIA -Planteja que la psique no s independent. La ment i els cos sn la mateixa cosa, una combinaci -Som conscients de les coses i a les quals prestem atenci -s motriu, per qu sempre que pensem algo es deriva en una acci en concret PROCESSOS CEREBRALS -Sn fruit del funcionament del cervell i el nostre motor -La informaci que ens arriba sempre provoca una acci com a resposta -Es troben tres divisions anatmiques:

30

Aquestes fibres o rgans sn els que manipulen la informaci que obtenim amb els sentits i la introdueixen cap al nostre interior. A partir daqu, podem tenir una sensaci, pensar sobre aquell fet o emetre una conducta cap a lexterior

HBITS -No sn processos mentals, per sn conductes i shan destudiar -Els hbits sn conductes reflexes o automtiques, s a dir, una conducta que de fer-la tants cops sha interioritzat molt en el nostre cervell -Podem definir una societat a partir dels seus hbits, ja que aquesta est regulada pels hbits que tenen la gent que hi viu. Expliquen moltes conductes socials

Entra la informaci es processa surt de manera motriu -En un hbit el cam entre A i E s molt curt (casi no es processa la informaci)

EMOCIONS -Proposa que el cam a lemoci sinicia al percebre alguna cosa, es produeixen canvis fisiolgics en diferents parts del nostre cos, arriba la informaci al cervell, el qual interpreta que passa i expressa lemoci conscientment -Aquests canvis fisiolgics sn diferents per a cada emoci Canon 31

-Proposa que les respostes fisiolgiques sn comuns entre totes les emocions -El que canvia s la interpretaci del cervell, lactivaci o reducci, hi ha un patr diferent dactivaci per cada emoci

4. DIFERNCIES ENTRE TITCHENER I BALDWIN


Van ser aquests dos autors els que van encunyar els termes Estructuralisme i Funcionalisme, a larticle The postulates of estructural psychology: Titchener, Baldwin, que que va era seguir el amb mxim els representat postulats sobre de el lESTRUCTURALISME a Estats Units FUNCIONALISME de James -El seu primer enfrontament va sorgir a partir de que els dos presentessin dades sobre el temps de reacci. Titchener, tots els humans tenim el mateix TR (s de 100ms) Baldwin, va veure que existeixen diferncies individuals en el TR de les persones -Coses que es criticaven: TITCHENER Utilitzeu participants no entrenats No us centreu en veritats 32 BALDWIN Utilitzeu participants entrenats, amb biaix Utilitzeu participants que sajusten a la

MTODE EPISTEMOLGIC

ACIENTFIC

generalitzables No utilitzeu introspecci

la

RESSOLUCI

Va replicar els resultats de Baldwin i va argumentar que eren poc importants ESTRUCTURALISME

vostra teoria Esteu tancant els ulls a un problema natural El funcionalisme va predominar a Estats Units FUNCIONALISME

-Arriben a un NIC ACORD: La conscincia no s UNITARIA. Els estructuralistes diuen que est formada per elements ms petits i els funcionalistes diuen que t subprocessos que la formen.

5.

RESUM DIFERNCIES ENTRE ESTRUCTURALISME I

FUNCIONALISME

ESTRUCTURALISME
Estudi del QU No Hbits Generalitzar Lorganisme no importa No relaci entre cos i ment Estudiar estructures de la ment i parts que la constitueixen (morfologia) Saber si alguna cosa EXISTEIX o NO Introspecci Experimental Noms subjectes entrenats Psicologia TERICA DARWIN

FUNCIONALISME
Estudi del PER A QU? COM? Si existeixen els hbits Estudiar les diferncies individuals Ambient -> Organisme -> Resposta Relaci entre cos i ment Estudiar perqu existeix la ment i com funciona (processos mentals) Saber PERQU existeix aquella cosa Mtodes subjectius i objectius TOTS els subjectes sn vlids Psicologia PRCTICA LAMARCK

33

TEMA 4: GESTALT
1. EL MOVIMENT DE LA GESTALT
-Va ser un moviment sorgit a Alemanya en reacci a lEstructuralisme NIVELL EPISTEMOLGIC -Principal llei aplicable a tots els mbits: EL TOT S MS QUE LA SUMA DE LES SEVES PARTS -Principi de LISOFORMISME PSICOFSIC: les neurones (en aquell moment anomenades estructura) funcionen tamb de forma gestltica. Aquestes neurones sagrupen al cervell de la mateixa manera en que es troben els elements de la figura, per aquest motiu podem percebre la imatge. -Com tot funciona pel principi fonamental de la Gestalt, podem dir que tot s GESTALTEN NIVELL METODOLGIC -LANLISI FENOMENOLGIC EXPERIMENTAL: noms podem estudiar un procs en global, no podem estudiar les parts que el formen ja que tampoc podem percebre el fenomen de forma global. Van voler matematitzar aquest fet per tenir un suport que confirmessin cientficament les seves teories Aix s contrari a lestructuralisme, que creu que shan dinvestigar les parts per poder entendre una globalitat (encara que sigui un sumatori). -EXPERIMENT BITIC: no es pot estudiar als animals o als humans en un medi artificial de laboratori. Shan destudiar en el seu ambient natural utilitzant llavors la metodologia dexperiment ecolgic

2. LA GESTALT DE FRANKFURT WERTHEIMER


34

-Inicialment era estructuralista, per degut a una casualitat va comenar a investigar mitjanant els principis de la Gestalt -A partir de lobservaci dun estroboscopi, va iniciar els seus estudis sobre: LEFECTE PHI (moviment aparent o illusori) -Va estudiar les condicions per a que es dons la sensaci de moviment en imatges esttiques -Va veure que la distncia entre els punts A i B era la culpable que es dons aquesta sensaci de moviment aparent. Si la distancia s ms llarga, necessito deixar ms temps entre la presentaci de A i B per veure el moviment -T en compte lisoformisme psicofsic per proposar que s alguna estructura del cervell, que tindria una forma similar a la imatge que estem veient i que t la capacitat de moures -s van equivocar en el funcionament, per van encertar que la percepci es produeix al cervell LLEIS DAGRUPACI PERCEPTIVA -Laprenentatge pot guiar futures percepcions -Proposa tamb que veiem algunes formes o imatges, no per com sestructuren les parts en si, sin per la seva globalitat. Utilitzem el mecanisme de les lleis segents: Llei de la pregnncia: Tendim a veure sempre les formes ms simples Llei de tancament: capacitat de omplir parts de la figura que no apareixen, formant un element ms gran i complet Llei de la proximitat: Percebem com un conjunt aquells elements ms prxims entre si Llei de la similaritat: Aquelles subestructures amb una forma molt similar, les agrupem i les veiem com una sola figura 35

LLEIS DE SEGREGACI PERCEPTIVA -Quan percebem imatges tendim a segregar la figura del fons -El contorn (silueta determinada de la figura) forma part de la figura per no del fons -Aquestes figures sanomenen FIGURA FONS REVERSIBLE

PENSAMENT PRODUCTIU -Nou tipus de pensament en contraposici al pensament associatiu -El pensament productiu es caracteritza per: El pensament est dirigit a una meta Hem de dur a terme una consideraci global del problema per poder resoldrel Tamb hem de fer una reestructuraci del camp perceptiu

3. LA GESTALT DE BERLIN KHLER


-Era deixeble de Wertheimer -Fundador dun laboratori animal a Tenerife -Va proposar que les Gestalten (petites estructures que sagrupen) es troben a tot arreu, per tota la natura. TOT EL QUE ENS ENVOLTA S GESTALTEN -Lequilibri de la natura s una Gestalten. Tots aquells sistemes que tenen la capacitat dautorregular-se ho sn

36

-ISOMORFISME PSICOFSIC: sn moviments electromagntics de les neurones que sactiven formant les figures que estem veient i per aix les podem percebre. Khler va anomenar a les neurones fibres electromagntiques -Va dur a terme molts experiments amb ximpanzs i arrel daquests experiments va poder extraure una conclusi que expliqus perqu els humans podem resoldre els problemes que sens plantegen. La soluci al problema NO apareix per una repetici dassaig - error fins que trobem la opci correcta. Laparici bombeta de al la soluci Els esdev intents quan CAPTEM no LA ens GLOBALITAT del problema com si sens encengus una cervell. anteriors condicionen de cap manera

KOFFKA
-Tracta daplicar les lleis de la Gestalt a NIVELL EDUCATIU I EVOLUTIU - Va escriure el llibre de principis de psicologia Gestalt que va ser el ms important publicat a Estats Units i va donar visibilitat a aquest moviment

4. LA GESTALT DESPRS DE 1933


-Els autors alemanys de la Gestalt van emigrar a Estats Units per no van tenir gaire impacte. Lnic amb ms ress va ser Kurt Lewin KURT LEWIN TEORIA DEL CAMP: els homes tenim una srie de forces (positives i negatives) que ens mouen o ens impulsen a fer les coses. El 37

sumatori de les forces fa que prenguem una decisi o una altra ja que tenim forces a favor daconseguir lobjectiu i forces en contra. T en compte tamb totes aquelles variables que afecten a la persona: necessitats i habilitats. INVESTIGACI ACCI: quan tenim un conflicte, ens trobem en un estat dinsatisfacci. Va proposar un sistema per tal de resoldre aquests conflictes i fer desaparixer aix la insatisfacci. Passos a seguir: 1- Insatisfacci amb lestat actual 2- Identificaci rea problemtica 3- Identificaci problema especfic 4- Formulaci de diverses hiptesis 5- Selecci duna hiptesi 6- Execuci dacci per comprovar la hiptesi 7- Avaluaci dels efectes de lacci, si no sarriba a una conclusi shan de reformular les hiptesi 8- Generalitzaci, aix en problemes similars podrem aplicar la mateixa tcnica.

UN GRUP DE PERSONES S MES QUE LA SUMA INDIVIDUAL DE LES PERSONES QUE EL FORMEN, SI ENS COMPORTEM COM UN NIC ORGANISME CONFLICTES ARRIBAREM A ENTENDRENS I A RESOLDRE ELS

TEMA 5: PSICOANLISIS
1. PRECURSORS DE LA PSICOANLISIS
38

-A EUA molts dels psiquiatres sn psicoanalistes. Moviment important entre ells Johan Reil: primera persona que crea una disciplina concreta per tractar els PROBLEMES MENTALS i va canviar el nom als alienistes (nics que podien tenir certa habilitat per tractar-los en aquella poca) per PSIQUIATRES Franz Anton Mesmer: va crear una tcnica que amb

laplicaci dimans aconseguia que les persones caiguessin en un estat de semiconscincia, de relaxaci, en el que eren capaos de parlar sobre coses amagades de les quals no havien parlat mai = MESMERISME. Tamb estudi relaci personalitat i estrelles Philippe Pinel: Va revolucionar el mon del tractament de les malalties mentals, donant dignitat a les persones que les patien. Va introduir la TERPIA MORAL, que consistia en donar un tracte normal als malalts, i simplement amb aix es veia que el tracte amb el pacient millorava. Jean Martin Charcot: pare de la neurologia moderna. El primer que va diagnosticar lesclerosi mltiple. En psicologia, es reconegut perqu va ser un dels primers que va intentar fer tractaments de la HISTRIA AMB LA HIPNOSI. Proposava que la histria tenia causa biolgica per que tamb eren necessries algunes condicions ambientals. Freud es va formar amb ell

LINCONSCIENT: totes les altres corrents de pensament estudien la conscincia i neguen que exists qualsevol procs inconscient. Un dels mrits del psicoanlisis es dir que pot existir linconscient. Quatre autors parlen sobre aquest tema: 39

Leibniz: primer que diu que tenim algunes percepcions de les que no som conscients per ens afecten Herbart: les idees tenen una energia, que si es va acumulant i supera un llindar, la idea es fa conscient. Quan dos idees estan relacionades per sn incompatibles entre si, la que t menys energia es reprimeix (es fa inconscient) Schopenhauer: diu que lsser hum s irracional per naturalesa. Anava en contra de que lesser hum fos totalment racional Nietzsche: La meva memria me diu que ho vaig fer. La meva vanitat diu que jo no he pogut fer aix. Al final, la meva memria cedeix. Idea semblant a Herbart

2. SIGMUND FREUD
-Va estudiar amb Charcot -A Viena va comenar a treballar amb el psiquiatra Joseph Breuer, especialitzat en terpies morals, histria i neurosi (atacs emocionals molt rpids) -Freud sabia parlar i transmetre molt b. Va aportar cincia a la seva teoria. Tenia el defecte de ser molt egocntric -PULSI: representaci mental duna necessitat interna -El plaer sexual sestn molt ms enll del plaer genital

ESTRUCTURA DE LA MENT
-Tot el que tenim a la ment est present perqu ens serveix per a sobreviure -Va fer una proposta sobre com sestructura la ment utilitzant la metfora del iceberg Conscincia: estructura que ens permet interaccionar amb lambient (permet percebre, tenir sentiments) 40

Preconscient: estructura on guardem el material que pot recordar-se amb facilitat (memria) Inconscient: estructura on guardem totes aquelles coses que ens costa molt recordar o que fins hi tot no som capaos de fer-ho Aquesta proposta anterior no el va convncer i en va fer una altra de complementria que es tractava de veure-ho tot com si al nostre interior residissin una srie de forces: ELLO (ID) -Resideix a linconscient -Funciona i sorienta amb el PRINCIPI DE PLAER -Aquest principi genera unes NECESSITATS, les qual provoquen un estat negatiu en lorganisme -Dos tipus de necessitats: els instints (menjar, beure) i les pulsions (purament sexuals) -Quan naixem som ELLO per a mesura que anem creixent el reprimim JO (EGO) -Es troba en la conscincia i en la preconscincia -s el que transforma totes les pulsions en conductes -Funciona i sorienta amb el PRINCIPI DE REALITAT -Sencarrega de intervenir i resoldre les diferncies entre el ELLO i el SUPERJO SUPERJO (SUPEREGO) -s conscient, inconscient i preconscient -Funciona i sorienta amb el PRINCIPI DEL DEURE -Cont les normes socials i els deures imposats per aquestes normes (el JO perfecte per a la societat). Actua com a CENSURADOR -s el que determinar quina s la millor manera darreglar els estat de malestar produt per lELLO

41

Freud t dos teories bsiques -Primera teoria de les pulsions: ens movem pels impulsos dautoconservaci (necessitats biolgiques per sobreviure) i els impulsos sexuals o libido (supervivncia de la espcie). -Segona teoria de les pulsions: ens movem a causa de la fora de Eros (pulsions que ens vinculen a la vida autoconservaci i sexuals-) i Thanatos (pulsions que ens arrosseguen cap a la mort -agressi i destrucci). Lsser hum tendeix cap a lestat de HOMEOSTASIS (estat dequilibri) i com a la mort no existeixen les necessitats, per aix hi ha aquesta lluita constant entre Eros (VIDA) i Thanatos (MORT).

DESENVOLUPAMENT PSICOSEXUAL
-Tot el que ens passi a la infantesa ens repercutir en el futur. No som lliures en realitat, estem totalment determinats -Proposa que per tal de tenir un desenvolupament ptim, les etapes shan de superar una darrera laltra. Es passen superant una crisis diferent en cada etapa Etapa Oral: el centre de plaer en aquesta etapa s la BOCA. Veiem que les pulsions dautoconservaci poden guiar a les sexuals, s a dir, no estan allades. Un exemple s el mecanisme de succi. Durant aquesta etapa els nens sho emporten tot a la boca per calmar-se i per relacionar-se amb el medi, ja que s lrgan sensorial ms desenvolupat. Crisi a superar: deixar dalimentar-nos pel pit de la mare Etapa Anal: el centre de plaer s lANUS. El nen ha de fixar-se en les sensacions que experimenta quan t ganes de fer pipi o caca. Ha daprendre a retenir i expulsar. Crisi a superar: control dels esfnters

42

Etapa Fllica: etapa de curiositat infantil i descobriment dels genitals. Inici de la manipulaci i la masturbaci. Crisi a superar: complex dEdip Etapa de Latncia: hem oblidat tota la dimensi sexual relacionada amb el nostre cos. Es comencen a desenvolupar altres dimensions (cognitives, aprenentatge social, normes conductuals). Crisi a superar: desexualitzar les relacions amb els progenitors i descobrir les relacions damistat amb els iguals Etapa Genital: els canvis de la pubertat sobre el nostre cos ens provoquen un segon descobriment de la sexualitat. Tant la prpia com la dels altres

CRISIS A LES ETAPES DE DENSEVOLUPAMENT


-No passar una etapa sanomena FIXACI -La principal crisis s la edpica -Les dones som ms lliures sexualment perqu no tenim por a la castraci genital COMPLEX DEDIP

-El nen estima a la seva mare per sobre de totes les coses -El pare s un altre home que li pot prendre lamor de la seva mare. Competeixen per ella. Vol fer desaparixer al pare -Existeix una por del nen a la castraci per part del pare ja que veu que les dones no tenen penis i es pensa que no el tenen perqu alg els hi ha tallat -El nen decideix deixar la lluita per tal de conservar els seus genitals i prefereix seguir al seu pare com a model -s un punt molt important en el desenvolupament, marca molt com sers en un futur

43

COMPLEX DELECTRA

-La nena estima al seu pare per sobre de totes les coses -La mare s una altra dona que li pot prendre lamor del seu pare. Competeixen per ell. Vol fer desaparixer a la mare -Tamb es pregunten les diferencies entre els genitals dels dos sexes. Veuen que tenir penis s poder. Com no el poden tenir, pensen que el ms semblant s tenir un fill -Quan siguin grans buscaran un marit que sassembli al seu pare -Abandonen lamor cap al seu pare per por a perdre lamor de la seva mare

Explicaci de la homosexualitat segons Freud: sobretot en els homes, hi ha una alteraci en tot aquest procs. Es creen uns sentiments de culpa que es deriven del pensament de voler tenir sexe amb la seva mare. Acabaran rebutjant a totes les dones per qu li recorden aquest fet i sorienten cap als homes.

TEORIA DE LA PERSONALITAT
-La personalitat ve determinada per les fases que anem passant al llarg de la nostra vida. s una barreja de predisposici biolgica (instints) i psicosocial (repressi dels instints per les normes socials). Tamb intervenen els mecanismes de defensa -MECANISMES DE DEFENSA: apareixen quan el jo s incapa de resoldre la tensi entre el superjo i el ello. El que fan es traslladar o tapar les pulsions, que acabaran apareixent en un altre moment. Un psicoterapeuta els hauria de saber detectar MECANISMES DE DEFENSA Racionalitzaci: justificaci raonada de reaccions emocionals. Raonem les pulsions que expressem, per donar-li un motiu 44

Repressi: ho oblidem tot i ho passem a linconscient. Hem dalliberar les emocions perqu si les reprimim sempre afloraran en un altre moment

Projecci: atribum a altres persones all que la nostra ment no accepta com a propi. Mecanisme bsic de defensa (ho utilitzen els maltractadors)

Desplaament: substituci dun instint o pulsi per un altre de menys perills. Alg ens enfada molt, enlloc de pegar-lo li diem all que pensem dell

Negaci: viure experincies com si no estiguessin passant. Mecanisme de defensa que passa en les catstrofes. Desprs tot sortir

Regressi: trasllat a una etapa evolutiva anterior ms segura. Alg amb estrs que de sobte, semporta moltes coses a la boca (etapa oral)

Allament: apartar sentiments o desitjos, eliminant la seva relaci amb les conductes. Lhome que s infidel i aparta o alla el sentiment de culpa quan est amb la seva amant

Sublimaci: transformaci de pulsions dolentes en activitats ms acceptables per a la societat. Si li tenim rbia a alg, la descarregarem sols a casa

Formaci reactiva: fem un comportament contrari a un desig rebutjat per la societat. Parella que sestan barallant i als dos minuts estan al llit

Introjecci: a causa de la prdua duna persona amada se fan propis caracterstiques daltres persones. Vull lligar-me una noia que li agrada el meu amic, adquireixo qualitats del meu amic

GNESIS PSICOPATOLGICA
-Freud sempre relacionava la causa principal de les patologies que patien els seus pacients amb causes sexuals, sobretot deia que eren conseqncia de traumes que aquella persona havia patit a la infncia 45

-Un clar exemple s el cas de Hans i la seva fbia a sortir al carrer per un episodi traumtic amb un cavall -Avui en dia donarem explicacions alternatives, com que shan esdevingut processos de condicionament clssic

TERPIA
-El millor terapeuta s aquell que menys paraules utilitza Les terpies psicoanalistes han de complir les caracterstiques segents: 1- Ambient Relaxat 2- Ambient dAcceptaci Social: no censurarem res que la persona digui, lhem de deixar parlar de qualsevol cosa que vulgui parlar 3- Associaci Lliure: li demanes que parli del que vulgui i que lliurement ell vagi encadenant les idees. Hem de saber veure el que reprimeix a linconscient 4- Resistncia: hem de fixar-nos en aquells temes dels que no vol parlar. Darrera dall samaga alguna cosa interessant 5- Lapsus Linguae: al parlar el pacient pot equivocar-se en les paraules. Aix tamb ens mostra coses que es poden amagar a linconscient 6- Anlisis de Somnis: quan estem adormits som purament ELLO per tant els somnis ens mostren molta informaci de linconscient 7- Transferncia: reaccions emocionals que hauria dhaver experimentat en el moment que es va produir el problema, el pacient les projecta en el terapeuta. Aquesta transferncia es molt positiva, per qu est a punt darribar a saber la gnesis del seu problema. Un dels punts claus 8- Catarsis: moment en que la persona que t la malaltia s conscient dels problemes que pateix. s un punt dinflexi en el procs del trastorn i la terpia, s el moment en que sobre el cam cap a la curaci 46

9- Insight: La persona ha acceptat el seu problema i el fa seu

3. PSICOANLISIS COM A CINCIA


-Freud considerava que el seu paradigma era una cincia, totalment a part de la psicologia -El que passa s que s una cincia que no aplicava el mtode cientfic -Noms utilitza un mtode, lestudi de casos. Consisteix en estudiar la vida de les persones amb profunditat i a partir daquests pocs casos generalitzar teories INCONVENIENTS I AVANTATGES -Linconscient existeix, per no et condiciona tota la vida com deia ell -La gnesis de tots els problemes no sempre est en la infantesa, per va ser el primer en plantejar que et podien afectar els problemes viscuts de petit -Ell no permetia que es fessin estudis cientfics. Cap de les seves teories estava demostrada cientficament. El psicoanlisis es considera un dogma de fe -Deia que les seves terpies funcionaven, per ms tard shan trobat escrits que demostraven que realment no sempre funcionaven -Va fallar en la interpretaci de trastorns, associant-ho tot a temes sexuals -Va ser el primer que va ajudar a aquelles persones que patinen trastorns mentals i els va tractar com iguals -Li devem la manera de pacient -Va aportar moltes coses i gracies a ell es va avanar a la poca fer terpia, sobretot el deixar parlar al

3. AUTORS IMPORTANTS DESPRS DE FREUD


KARL GUSTAV JUNG 47

-Li agradava molt tota la qesti cultural i les religions. Era un home molt espiritual. Volia investigar la telepatia i temes relacionats

Ell planteja una estructura determinada per a la ment: Conscincia: part de nosaltres que fa que experimentem la

percepci, memria.. Inconscient Personal: informaci que no est a la conscincia ara mateix, per s fcil daconseguir Inconscient Collectiu: herncia global psicolgica. Sn aquelles qestions psicolgiques comunes i compartides amb tothom que ens han passat com a espcie. Al nixer les tenim de srie. El que tenim sn arquetips i sn el motor de les nostres conductes. Ex: Dej Vu: linterpreta amb que alguna persona en un moment anterior al nostre va passar per all que ara nosaltres estem experimentant.

Segons Jung tenim els arquetips segents: -Larquetip de la MARE, si no lhas pogut projectar per que no has tingut mare, sempre la estars buscant i projectars aquest larquetip en altres persones -Noms els homes tenen NIMA, que s la seva part femenina -Les dones tenen lANIMUS que s la seva part masculina Tant lanima com lanimus s una part bona que ens dona equilibri -LOMBRA la tenim tots i s la part agressiva i fosca -El SELF, part que ens ajuda a arribar a desenvolupar-nos com a persona per aconseguir el punt mxim d'equilibri 48

ALFRED ADLER -Va dir que les associacions de Freud constants al temes sexuals shavien de prendre com una metfora. Llavors Freud el va fer fora de la psicoanlisis -Va crear el terme de complex dinferioritat (sentir-se pitjor que la resta de la gent que ens envolta) Caracterstiques de la Psicoanlisis de Adler: 1- Perspectiva Holista: tenim en compte la totalitat. Alhora de conixer una persona, ho hem de fer des de totes les seves facetes, no ens hem de centrar noms en la qesti psicolgica 2- Teoria del Camp: restringeix el concepte a la totalitat de conductes de la persona. Ens hem de centrar en elles perqu s el que ens donar tota la informaci per interpretar el que li est passant al pacient 3- Strive: la nica motivaci de lesser hum s superar-se a si mateix dia rere dia. Aquest ser lobjectiu del psicleg, fer que el pacient es vagi superant 4- Estils de vida: lestil de vida s un reflex de la personalitat del pacient i ens indica com viu la seva vida 5- Teleologia: en aquest punt s diferencia radicalment de Freud. Diu que no estem predeterminats per a res, que el futur s canviant i no sabem que ens passar a la vida. A ms, el nostre organisme est preparat per a tot. s lamo del seu dest 6- Ser creatiu: lesser hum s un sser creatiu i ha de desenvolupar la seva creativitat

4. LAVALUACI PSICODINMICA
-En tots aquest tests davaluaci psicoanalista, es fa projecci 49

Estmuls estructurals o ambigus o Taques de tinta (Rorschach): s lavaluaci tpica de la vesant psicoanaltica. Per a fer aquest tipus davaluacions els estmuls han de ser ambigus. Lavaluat ha dinterpretar una srie de taques i dir quina imatge veu cada vegada o Test dapercepci temtica (TAT): lavaluat ha dexplicar una histria, el primer que li ve al cap, sobre el que passa en lescena de cada lmina que observa Com mes semblants siguin les histries al que proposen realment les imatges, la nostra personalitat s ms normal i com ms diferent, ms suc podem treure. CRTIQUES -s molt fcil inventar histries adequades segons el que vulguis que surti. Llavors podem dir que s molt fcil mentir en la realitzaci de la prova -s molt sensible a les condicions de lavaluador ja que alhora dinterpretar el que ha dit el pacient lavaluador pot ser molt subjectiu i fer interferncies en el diagnstic -No existeix cap tipus de baremaci per poder comparar les puntuacions dels pacients -Els coeficients de fiabilitat interavaluadors mostren que diferents jutges han avaluat les mateixes histries i cada un a diagnosticat coses diferents

AVANTATGES -s una de les primeres tcniques davaluaci psicolgica que van sorgir, per aix s molt coneguda i emprada 50

-En alguns sectors diagnstic

de la Psicologia saccepta com a prova de

-Avui en dia sutilitza ms per a extreure informaci qualitativa de la persona que no pas per avaluar la personalitat

5. ALTERNATIVES EN AQUELLA POCA

KRAEPELIN -Contemporani de Freud i psiquiatra -Va fer la primera guia de trastorns basada en els smptomes que tenien i ell havia observat -Va ser el precursor del DSM

51