IES JOSEP PLA DEPARTAMENT DE MÚSICA 3r ESO COGNOM/ NOM: DATA:

EXERCICIS UNITAT 1: RITME

Al final de la unitat hauràs de conèixer el següent vocabulari:

El ritme
Pulsació: Música i tecnologia :
Tempo: Analògic.
Ritme: Digital :
Compàs: MIDI :
Format MP3 :
La classificació dels instruments Reproductor MP3 :
Idiòfons: Memòria :
Membranòfons: Microprocessador :
Electròfons: Memòria del microprogramari :
 Vibració mecànica : Perifèrics d’entrada:
 Vibració electrònica : Perifèric de sortida (Pantalla de LCD)
Cordòfons: Conversor analògic/digital :
 Arpes: Auriculars :
 De mànec:
 Cítares L’orquestra:
Aeròfons: Orquestra simfònica:
Orquestra de cambra
 Aire ambient:
Orquestra de jazz o Big band:
 Buf humà: Orquestra moderna:
 Buf mecànic: Concert:
 Bisell: Sonata:
 Llengüetes: Simfonia:
 Embocadures: Clavicèmbal:
Claus: Orgue
Pistons o vàlvules: Bombo
Vara o colissa: Gong
Timbales
La família dels bisells: Xilofon
Flautes simples : Trombó
 Flautes travesseres: Trompa
 Flauta de Pan : Trompeta
Xiulets Tuba
 Flautes de bec: Clarinet
 Flabiol : Fagot
Oboè
Arpa
Piano
Violí

ELS RITMES COMPLEXOS

Una de les coses que més sorpresa ens pot causar quan escoltem músiques balcàniques és el fet que hi ha
moltes danses amb ritmes que semblen «coixos». Ja sabeu que hi ha músiques en què se’ns fa
relativament fàcil marcar la pulsació. Són els ritmes que anomenem «regulars»: ritmes de marxa (2/4),
de vals (3/4), de rock and roll (4/4)… Són ritmes que hem escoltat des de menuts i que, per tant, els
entenem, podem marcar-los i fins i tot ballar-los.

Provem, però, de marcar el ritme picant la pulsació en aquesta peça balcànica: CD 7 fragment 7/8.
Aquí se’ns fa prou difícil, oi? Bé, no patiu, és molt normal, ja que són ritmes als quals no estem gens
acostumats. Són ritmes típics dels Balcans que són herència de les danses dels gitanos i d’estructures
turques i estan fets en compassos que nosaltres anomenem «irregulars »; compassos de 5/8, 7/8, 11/8,
15/8, o de vegades compassos regulars, però amb els accents repartits d’una manera diferent de la nostra
(per ex: 4/4 agrupant les 8 corxeres en grups de 3 + 3 + 2). Us expliquem el per què de tot això...

1
IES JOSEP PLA DEPARTAMENT DE MÚSICA 3r ESO COGNOM/ NOM: DATA:

Com estan fets els ritmes dels Balcans?

Els ritmes dels Balcans segueixen estructures de músiques orientals. Un ritme, o patró rítmic, està fet de
combinacions de dos tipus de pulsacions: les pulsacions curtes, que són de 2 unitats, i les pulsacions
llargues, que són de 3 unitats. Més rarament, trobem pulsacions d’una sola unitat. Les unitats normalment
les representem en corxeres. Així doncs, un ritme de 5/8 pot estar fet bàsicament de dues maneres:

3 + 2= lllll

2 + 3= lllll
Evidentment, com més llarg és el patró rítmic, més combinacions hi ha. Perquè ho pugueu
comprovar, aquí teniu una llista d’alguns dels ritmes més habituals:

Ritmes de 5 unitats en 2 pulsacions

Pajdushka 2 + 3
Hora 3 + 2
Ritmes de 7 unitats en 3 pulsacions
Lesnoto 3 + 2 + 2 (moderat)
Chetvorno 3 + 2 + 2 (ràpid)
Racenitsa 2 + 2 + 3
Ritmes de 7 unitats en 4 pulsacions
Memede 2 + 2 + 1 + 2
Ritmes de 8 unitats en 3 pulsacions
Cocek 3 + 3 + 2
Ritmes de 9 unitats en 4 pulsacions
Daichava 2 + 2 + 2 +3 (moderat)
Devetorka 2 + 2 + 2 +3 (ràpid)
Ritmes de 9 unitats en 5 pulsacions
Tamzara 2 + 2 + 2 + 1 + 2
Ritmes de 10 unitats en 4 pulsacions
Curcuna 3 + 2 + 2 + 3
Ritmes d’11 unitats en 5 pulsacions
Kopanitsa 2 + 2 + 3 + 2 + 2
Ritmes de 13 unitats en 6 pulsacions
Postupano 2 + 2 + 2 + 3 + 2 + 2
Ritmes de 15 unitats en 7 pulsacions
Buchimis 2 + 2 + 2 + 2 + 3 + 2 + 2

I la cosa continua complicant-se amb altres ritmes de 18 unitats, de 22, de 25...! Que, de fet, són sumes
de dos o tres dels ritmes anteriors.

El ritme amagat dels nostres noms

Una manera fàcil de crear ritmes balcànics és a partir de la unió de les síl·labes dels noms que tenim a
classe o d’altres paraules. Hem de crear pulsacions de 2 unitats (síl·labes) i pulsacions de 3 unitats.
Per fer les pulsacions de 2 unitats utilitzarem els noms de dues síl·labes (funcionen millor els accentuats a
la primera): Carles, Marta…
Per fer les pulsacions de 3 unitats podem utilitzar noms de tres síl·labes (si pot ser, amb l’accentuació
també a la primera): Mònica, Júlia… O podem ajuntar un nom d’una síl·laba amb un de dues: PauJosep,
BlaiRamon…
Els noms de dues síl·labes accentuats a la segona funcionen molt bé d’aquesta manera, ajuntant-los amb
un monosil·làbic al davant per fer una pulsació de 3 unitats. Atenció, però, de marcar l’accentuació en el
primer nom monosil·làbic: PauJosep
Per fer les pulsacions d’una unitat, evidentment utilitzarem noms d’una sola síl·laba: Marc, Jan…
Si teniu algun nom de quatre síl·labes, podeu utilitzar-lo per a dues pulsacions de 2 unitats: Josefina,

2
IES JOSEP PLA DEPARTAMENT DE MÚSICA 3r ESO COGNOM/ NOM: DATA:
Celestino…
Llavors, quan heu unit els noms per fer les pulsacions del ritme escollit, proveu de repetir diverses
vegades la seqüència de noms seguida, per notar els grups de 2 i 3 unitats. I un cop us surti, intenteu
picar de mans amb la primera síl·laba de cada grup (la síl·laba que en l’exemple hem marcat en negreta i
subratllada). Ja tindreu el ritme a les vostres mans! Si ho aconseguiu, felicitats! Són ritmes molt
complicats..., però, com veieu, estan amagats en els vostres noms!
Heus aquí alguns exemples:
Ritme hora 3 + 2 Marc-An-dreu Lau-ra
Ritme racenitsa 2 + 2 + 3 Pe-dro Car-la Mó-ni-ca
Ritme cocek 3 + 3 + 2 Pau-Ra-mon Pol-Mar-tín A-na

Ritme daichava 2 + 2 + 2 +3 Ai-tor Mar-ta Car-los Fá-ti-ma

1. Feu el mateix amb els següents ritmes balcànics:

Pajdushka 2 + 3
Lesnoto 3 + 2 + 2 (moderat)
Chetvorno 3 + 2 + 2 (ràpid)
Memede 2 + 2 + 1 + 2
Devetorka 2 + 2 + 2 +3 (ràpid)
Tamzara 2 + 2 + 2 + 1 + 2
Curcuna 3 + 2 + 2 + 3
Kopanitsa 2 + 2 + 3 + 2 + 2
Postupano 2 + 2 + 2 + 3 + 2 + 2
Buchimis 2 + 2 + 2 + 2 + 3 + 2 + 2

2. En grups de quatre feu 4 seqüències rítmiques amb els vostres noms. Comproveu si es corresponen
amb algun ritme balcànic o no:
a)
b)
c)
d)

3. Escolteu els següents ritmes balcànics i porteu la pulsació. Abans busqueu quina és la seva fórmula
rítmica:
a) CD 8 Ritme hora:
b) CD 9 Ritme racenista:
c) CD 10 Ritme cocek:
d) CD 11 Ritme daichava:

Una cançó per cantar...

5. A continuació teniu la partitura d’una cançó tradicional de Macedònia i del seu ritme bàsic. A quin ritme
balcànic correspon? Escriviu la seva fórmula rítmica i busqueu els noms adequats per a la fórmula.

3
IES JOSEP PLA DEPARTAMENT DE MÚSICA 3r ESO COGNOM/ NOM: DATA:
RITME BÀSIC

L’ORQUESTRA:

1. a partir de l’explicació de la professora i del text de la pàgina 67, que hauràs de resumir primer, omple
aquest quadre sobre l’evolució de l’orquestra:
Apunts:

Resum

4
IES JOSEP PLA DEPARTAMENT DE MÚSICA 3r ESO COGNOM/ NOM: DATA:
Antiguitat
(fins S V)

Època Medieval
(S V / S XV)

Renaixement
S XV / XVI

Barroc
(S XVII / 1ª ½ XVIII)

Classicisme
(2ª ½ S XVIII)

Romanticisme
(S XIX)

S XX

LA CLASSIFICACIÓ DELS INSTRUMENTS

2. Posa un exemple de cada tipus d’instrument:

NOM MATERIA
FORMA PRODUCCIÓ EXEMPLES
(Què vibra) L

Entrexocats

Fregats

Colpejats
Fusta,
IDIÒFONS metall,
/ Puntejats
(autoressonadors) argila,
pedra, etc.
Rascats

Sacsejats

Bufats

Fregats
MEMBRANÒFONS Pell,
(ressonadors de plàstic, / Colpejats
membrana) pergamí
Bufats

5
IES JOSEP PLA DEPARTAMENT DE MÚSICA 3r ESO COGNOM/ NOM: DATA:

Arpes Pinçats

Pinçats
CORDÒFONS Cordes de Mànec
(ressonadors de metall, Fregats
corda) plàstic,etc.
Pinçats
Cítares
Percudits
Aire
ambient
Bisell
Llengüeta
Fusta, simple
Buf humà
AERÒFONS metall,
/ Llengüeta doble
(ressonadors d’aire) plàstic,
etc.
Embocadura
Llengüetes
Buf lliures
mecànic
Orgue

ELECTRÒFONS Vibració mecànica

Corrent
(ressonadors /
elèctric
elèctrics) Vibració elèctrica

Guia d’orquestra de Benjamin Britten: a partir de la informació del vídeo i de les Activitats Jclic que has
realitzat respon les següents preguntes:

1. En quin segle s'incorporen els pistons als aeròfons d'embocadura?

2. Defineix:

 Trombó:

 Trompa:

 Trompeta:

 Tuba:

3. Quantes llengüetes té el clarinet? Digues un altre instrument que tingui llengüeta simple.

4. Quins són els instruments de doble llengüeta?

5. Defineix:

 Clarinet:

 Fagot:

6
IES JOSEP PLA DEPARTAMENT DE MÚSICA 3r ESO COGNOM/ NOM: DATA:
 Flauta:

 Oboè

6. Defineix:

 Arpa:

 Piano:

 Violí

7. Escriu les parts del violí:

8. Defineix:

 Bombo:

 Gong:

 Timbales:

 Xilofon

9. Descriu la fuga final que pots escoltar a l’activitat JClic i també al vídeo que hi penjat al bloc:

10. A partir dels següents enllaços escriu una breu biografia del compositor Benjamin Britten. Cal incloure
els anys de naixement i mort; quin es el seu país d’origen; quines són les obres mes importants i quin és
el tipus de musica que compon. Al final escriu la bibliografia i/ o les adreces que has utilitzat. Recorda
que has d’escriure una síntesi pròpia; no ha de ser un retalla / enganxa de les pàgines consultades.

7
IES JOSEP PLA DEPARTAMENT DE MÚSICA 3r ESO COGNOM/ NOM: DATA:
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0012315
http://www.edu365.cat/eso/muds/musica/index.htm (necessites la contrasenya de l’edu365 per entrar a
l’Enciclopèdia de la Musica)
http://www.epdlp.com/compclasico.php?id=967
http://www.filomusica.com/filo28/jenri.html
http://es.wikipedia.org/wiki/Britten

Biografia:

Els instruments aeròfons

Després de llegir les pàgines 1 i 2 del dossier sobre els instruments aeròfons, contesta les següents
preguntes:

3. Com es modifica l’altura en els instruments aeròfons?

4. Com funcionen els aeròfons d’aire ambiental?

5. Com es produeix el so en els aeròfons de bisell?

6. Quan apareixen les flautes a Occident?

7. En quin segle comença a ser més important la flauta travessera que la flauta de bec?

8. Quan apareix el sistema de claus per a les flautes?

8
IES JOSEP PLA DEPARTAMENT DE MÚSICA 3r ESO COGNOM/ NOM: DATA:

Després de llegir el text de la pàgina 13 sobre els instruments de bisell, respon les següents preguntes:

9. En quina època / èpoques són importants les flautes de bec?

10. Com és el bisell de les flautes de bec ( xiulet –el bisell és a l’instrument- o bisell simple –es crea amb el
llavi-)? I el de les flautes travesseres?

11. De quin material estaven fetes les flautes travesseres fins el S XIX? De quin/s material/s es fan a partir del
S XIX?

12. Després d’haver llegit els 2 textos sobre les flautes i d’haver contestat les preguntes fes un resum a partir
del més important dels dos textos. El resum ha d’incloure: definició de la família; com es produeix la
vibració en les flautes (sistema de bisell simple i de xiulet); tipus de flautes; materials i evolució.
Resum

9
IES JOSEP PLA DEPARTAMENT DE MÚSICA 3r ESO COGNOM/ NOM: DATA:
Qualitats del so i elements musicals

13. Completa el quadre amb els noms i les definicions de les qualitats del so i dels elements musicals relacionats. També cal afegir el sistema usat per
representar cada un dels elements.

QUALITATS DEL SO ELEMENTS MUSICALS

NOM DEFINICIÓ NOM DEFINICIÓ ESCRIPTURA MUSICAL
Dinàmica o
matís

Timbre

Qualitat per la qual un so pot ser més

llarg o més curt

Resultat de combinar sons successius

d'altures diferents amb un ritme
determinat al llarg del temps

Harmonia

10