Anda di halaman 1dari 22

Pere Calders Les Crniques de la veritat oculta.

Pere Calders i Les Crniques de la veritat oculta. Els referents histrics.


|

Educat en plena normalitzaci cultural catalana: la llengua est normativitzada. El model cultural i literari del noucentisme ha deixat una herncia inqestionable: A) reivindicaci dunes formes de cultura urbana enfront el to ruralista de la literatura anterior B) una actitud intellectual davant lart defugint el carcter sentimentalista i melodramtic C) el rebuig contra tot espontaneisme i lestabliment dun elevat grau dexigncia formal en la construcci de lobra literria. Aix, el jove Calders es forma literriament en un univers de normalitat lingstica i sota uns parmetres literaris i formals perfectament definits, que estan representats a la perfecci en la figura de Joaquim Ruyra, i sobretot, de Josep Carner

Pere Calders i Les Crniques de la veritat oculta..Els referents histrics.


Els referents carnerians en lobra de Calders: El gust i la correcci lingstica, per partint sempre de la colloquialitat, de latracci per un llenguatge planer i senzill. Lambientaci i la temtica urbana, allunyada de la ruralia i el sentimentalisme fini secular. El distanciament intellectual davant la realitat que es concreta en una mirada irnica i lhumor. La pardia: descontextualitzaci de personatges.

Ex. La narraci indefinida de Carner

Pere Calders i Les Crniques de la veritat oculta. Els referents histrics.


Grup de Sabadell: continutat per la tradici formal del noucentisme Esperit inconformista i de rebelli, propi de la literatura europea dentreguerres: La representaci i interpretaci de la realitat, tot jugant amb els lmits entre realitat i irrealitat, tot posant de relleu les trampes i convencions de la ficci literria.

Crisi de la literatura i, en particular, de la novella: Conreu del conte Model pardic Ex. La glria del Dr. Larn.

Pere Calders i Les Crniques de la veritat oculta. Els referents histrics.


Totes dues obres posen de relleu l'inters de l'autor per construir una histria a partir de la ficci pura, alliberat de la servitud d'haver de traduir fidelment la realitat immediata (en pocs d'aquests contes hi trobarem referncies a escenaris concrets -i, quan n'hi ha, ho sn de llocs distants, si no extics- o descripcions fsiques o caracteritzaci psicolgica dels personatges). A La glria del Dr. Larn, Calders arriba a posar en evidncia, de manera fora explcita, els mecanismes de construcci de la ficci narrativa, entesa com un artifici que, lluny de poder reproduir la realitat, l'nic que pot aconseguir s representar una imatge d'una determinada i parcial- percepci de la realitat.

Pere Calders i Les Crniques de la veritat oculta. Escola destiu 2011.Els referents histrics.

Hi ha en la novella una nica veritat: la relaci amorosa turbulenta i enganyosa entre el Dr. Larn i Glria, la seva esposa. Aquesta veritat sexplica des de diferents punts de vista representats per tres narradors diferents que expliquen tres fragments de la histria (de la veritat, o almenys de la suposada veritat), perqu entenem que tota la histria ve supeditada per lexplicaci del narrador que ens conta la seva veritat, sense que aquesta sigui autnticament el moll de ls de la histria narrada

Pere Calders i Les Crniques de la veritat oculta. Escola destiu 2011.Els referents histrics. Diversos punts de vista: narrador protagonista altres personatges, narrador-autor, lectors Personatges sense personalitat. Les diferents representacions de la realitat: cientfica i mitolgica. Altres exemples: El marit escriu dUna tragdia a Lilliput de Joan Oliver.

Pere Calders i Les Crniques de la veritat oculta. Els referents histrics. 1936: El primer arlequ i la novella curta La glria del doctor Larn. 1937: Lany de la meva grcia La cllula 1938: Unitats de xoc i Gaeli i lhome Du (1986) 1939-1962: exili a Mxic. Collabora en publicacions com les revistes Quaderns de lExili, Lletres, La Nova Revista, Pont Blau i entre el setembre de 1958 i labril de 1959 va editar els Fascicles literaris, de periodicitat mensual, escrits i pagats ntegrament per ell, on parlava de l'actualitat catalana. 1942: Memries especials 1955: Crniques de la veritat oculta 1957: Gent de lalta vall 1959: Dem a les tres de la matinada 1964: Lombra de latzavara 1966: Ronda naval sota la boira 1967: Aqu descansa Nevares 1968: Tots els contes 1978: Invasi subtil i altres contes 1983: Tot saprofita 1984: De teves a meves i linici de la publicaci de les Obres Completes 1986: Premi dhonor de les lletres catalanes 1987: El barret fort

Pere Calders i Les Crniques de la veritat oculta.El ttol i sentit de lobra

Calders publica aquest recull de contes el 1955 a leditorial Selecta de Barcelona. El contes aplegats en el volum, un total de 31, estan escrits entre 1936 i 1952 i la majoria havien estat publicats anteriorment .

Presenten dos conceptes de realitat: Objectiva, normativa (crniques) Subjectiva, fantstica (veritat oculta)
Totes dues formen part duna mateixa realitat. Tot depn de la manera com ho narrem, s a dir del punt de vista. Ex. La ratlla i el desig

Pere Calders i Les Crniques de la veritat oculta. Pensament literari.

Per Calders el somni, la imaginaci, labsurd, la mgia formen part de la realitat, tant com el lampista, el paleta o el cientfic i sn elements que permeten expressar millor la visi dun mn que ha deixat de ser coherent, lgic i a labast de lhome. s per aix que considera tamb realista la seva literatura, superant aix el debat esgotador del model del realisme histric. Calders tamb s un escriptor realista i com a tal denuncia situacions i fa una lloable tasca de crtica social (molt destacable en la majoria dels contes de lapartat Ver, per inexplicable).

Pere Calders i Les Crniques de la veritat oculta. Pere Calders i Les Crniques de la veritat oculta. Escola destiu 2011. El ttol i sentit de lobra

El resultat s una nova realitat, on tenen cabuda tots els punts de vista, o almenys, es pren conscincia de la parcialitat dun determinat punt de vista.

Aquesta nova realitat s la literria on all impossible, mgic, sobrenatural i fantstic esdev possible, on les veritats ocultes suren a la superfcie. Ara b, tota realitat, la literria tamb, t les seves trampes, el seu codi de funcionament que Calders tamb ens vol descobrir per tal darribar a una conclusi gaireb lapidria: tot sistema de funcionament, tot codi de valors es sustenta sobre unes normes i unes pautes que, en ltima instncia, sn absurdes, incomprensibles i que no poden explicar la complexitat de matisos de lsser hum. Aix, sota laparena humorstica dels contes hi ha una certa conscincia de la feblesa humana, de la impossibilitat de ser feli.

Pere Calders i Les Crniques de la veritat oculta. Estructura.

La narraci duna situaci inicial completament estable, quotidiana, gaireb anodina i avorrida que es presenta com un smbol de la vida ordenada i insulsa, per aparentment idllica dels seus protagonistes: Versemblana s colloquial de la llengua
Presncia de la por, el risc que alguna cosa alteri lordre assolit. Predeterminaci, dest. Ex. La clara conscincia

Fet trasbalsador que fa irrompre lelement fantstic

Pere Calders i Les Crniques de la veritat oculta. Implicacions del fet sorprenent.

El fet trasbalsador obliga els personatges a debatres entre: lobedincia cega a la quotidianitat, ladmissi sense contemplacions del fenomen mgic sense ms interrogants ni disquisicions, o, ms rarament, lacceptaci del fenomen fantstic com una manera de sortir del cercle quotidi. Ex. El desert

Pere Calders i Les Crniques de la veritat oculta. Escola destiu 2011. Implicacions del fet sorprenent.

Tipologies del fet trasbalsador: 1) lacompliment dun desig com a La ratlla i el desig, El desert o a Raspall
2) la intervenci delements fantstics com a La conscincia, visitadora social, Lesperit guia, Lany de la meva grcia, Quieta nit... 3) Fet sorprenent i espontani que altera les lleis fsiques com succeeix a Coses de la providncia, Larbre domstic, O ell, o jo, o lHedera Hlix 4) lexageraci de comportaments humans o lacumulaci de casualitats com a La revolta al terrat, El problema de lndia, Coses aparentment intranscendents... Naturalment, en molts dels contes es barreja ms duna daquestes tipologies.

Pere Calders i Les Crniques de la veritat oculta. Escola destiu 2011. Implicacions del fet sorprenent.

Davant lalteraci que suposa la irrupci duna realitat mgica, els personatges daquests contes han de reaccionar. Viuen pendents duna srie de normes, de convencions fetes a mida, i sn incapaos de trencar-les, fins i tot quan tenen al davant levidncia de fenmens que alteren i contradiuen aquestes normes. Hi ha, per,tres excepcions: La maleta marinera, Feblesa de carcter i, en menor mesura, Raspall. La lli en aquests casos s clara: cal subvertir els codis morals convencionals i acceptar la transgressi com una part de la vida.

Pere Calders i Les Crniques de la veritat oculta. Escola destiu 2011. Personatges, temps i espais

Els personatges i els llocs mai sn concrets o en tot cas es presenten amb una aureola dexotisme Hi ha ambients que simbolitzen lordre, la vida civilitzada a la qual aspiren els seus protagonistes i hi ha espais que es lliuren a la fantasia i la imaginaci, al fet sorprenent i mgic. Ex. El teatre Caramar Reducci a l ancdota, a una caricatura prpia del seu ofici de ninotaire, tot exagerant-los i despersonalitzant-los

Pere Calders i Les Crniques de la veritat oculta. Personatges, temps i espais

No tenen nom i simplement els coneixem per la persona narrativa, i els que tenen nom sn noms extics, estranys: Depa Carelli, Galsworthy, Micklas..) o clarament simblics del seu tarann: Marc Noblesa, Feliu de lEspatlleta...).
Pel que fa a les referncies temporals sn tamb volgudament vagues i imprecises.

Objectiu: allunyar el relat del realisme i contribuir a la sensaci que limportant s la manera com els personatges reaccionen davant les diferents situacions plantejades i la manera com tenen de transmeteu-ho, de narrar-ho amb lobjectiu de posar al descobert labsurditat del comportament hum i la seva construcci lgica.

Pere Calders i Les Crniques de la veritat oculta. Escola destiu 2011. Estructura externa

1) La imprevista certesa, on el dest que trenca la


quotidianitat de manera sobtada hi t un paper considerable i posa a prova la nostra capacitat de subversi a les normes establertes. Naturalment, la certesa que s lelement mgic s all que cal saber encaixar. 2) Ver, per inexplicable que fa referncies als fets sorprenents que sescapen de la nostra lgica quotidiana, per que sn certs en tant que formen part de la nostra realitat, com la fantasia, labsurd... 3) Lescenari desconcertant que remet als contes on lelement de somnieig hi t ms presncia i on el fet mgic sembla obtenir ms xit, perqu en molts daquests contes sacaba acceptant, ni que sigui amb matisos, lelement fantstic.

Pere Calders i Les Crniques de la veritat oculta. Smbols

Les mans La casa El viatge El mn de loci Els promesos El crim

Pere Calders i Les Crniques de la veritat oculta. La relaci amb la literatura fantstica
1) Els escenaris, els personatges, la vida que duen sn anodins, insulsos, sense cap grcia i les forces sobrenaturals: el dest, la providncia apareixen familiarment, com aquell qui no vol, sense gens ni mica de transcendncia 2) Els elements fantstics sn vulgaritzats, ridiculitzats apareixen sense gens de glamour, caracteritzats humanament o com a objectes de comer 3) El narrador en primera persona busca guanyar en versemblana, donar veracitat als fets que explica, per en el cas dels contes caldersians, el narrador des de bon comenament accepta la realitat mgica, no s sorprn o tracta dexplicar-la a partir delements objectius i la integra a la seva realitat.

Pere Calders i Les Crniques de la veritat oculta.


Comentaris de text 1. Les frmules prpies de la literatura fantstica

2. Les afirmacions del narrador en les quals expressa el seu punt de vista i cerca la complicitat amb el lector
3. Les descripcions i ironies del text 4. El registre lingstic 5. Els cops defecte i tipologia del fet sorprenent. A escollir entre: El principi de saviesa, Lany de la meva grcia, Coses de la providncia, La clau de ferro, El problema de lndia, Lesperit guia, i Raspall.

Pere Calders i Les Crniques de la veritat oculta. Comentaris de text

Comparativa dels contes de Calders amb El meu germ de Quim Monz.