HISTRIA DE LA FOTOGRAFIA

PRECEDENTS

El precedent de la fotografia s la Cmera Obscura; les primeres de les qu es t coneixement van ser fetes a lantiga Grcia per tal destudiar els efectes de la llum; un daquest estudiosos fou Aristtil, al segle IV aC. Consistia en una habitaci tancada per tots els costats, noms amb un petit forat en una de les parets, pel qual es feia passar la llum; aquesta llum incidia en la paret oposada al forat, i per tant es reflectia la imatge, tot i que invertida.

Ja al renaixement del segle XV, el primer que li va trobar una aplicaci fou Leonardo da Vinci; aquestes habitacions fosques eren utilitzades per tal de realitzar obres dart pictriques. Posteriorment, al segle XVI, es van fer cmeres obscures porttils (de menor tamany), i Giovanni Battista della Porta va afergir-hi una lupa al forat; daquesta manera les imatges eren ms ntides i es podien dibuixar millor. A ms a ms es va afegir un mirall per tal que la imatge es reflects i es torns a invertir (i daquesta manera torns a la forma original)

En contraposici a la cmera obscura, Kepler va inventar la camra lcida, que va ser reinventada i patentada al segle principis del segle XIX per William Hyde Wollaston. No era necessria cap condici lumnica, ja que realment no hi havia cap projecci de la imatge, sin que el que es veia realment era el reflex de la imatge (grcies a un mirall que es trobava amb una inclinaci de 45). Aquest fet permetia que el dibuixant pogus veure el model i la imatge reflectida a la vegada.

ELS INICIS

El problema tant de la cmera lcida com de la cmera obscura era que les imatges obtingudes shavien de dibuixar manualment, i per tant es requeria una certa tcnica. No obstant, grcies als avenos qumics que shavien fet fins a lpoca, el qumic i litgraf Joseph Nipce va ser capa dobtenir (a partir duna cmera obscura millorada amb elements qumics) la primera fotografia de la histria; va ser lany 1826 i es titula Punt de Vista des de la finestra a Le gras.

Cal destacar que Nipce ja havia obtingut imatges en negatiu lany 1816, i la primera imatge directament en positiu (sense possibilitat de tenir el negatiu i per tant niques) lany 1818.

Aix doncs es destaquen dos procediments pels quals Nipce va obtenir les primeres fotografies: a) Heliogravats: Reproducci de gravats ja existents per mitj de tcniques lumniques i qumiques. b) Punts de vista: Obtenci de imatges captades directament amb la cmera.

ELS DAGUERROTIPS

Louis Daguerre, va ser juntament amb Nipce, linventor de la fotografia moderna. Van inventar una tcnica anomenada Daguerrotip; aquesta tcnica, patentada lany 1839, consistia en la revelaci fotogrfica sobre un suport de coure. Al principi noms es feia servir amb llum natural i per retratar exteriors, ja que el temps dexposici era molt llarg; posteriorment es van introduir les lents Petzval, que permetien disminuir considerablement el temps dexposici, permetent aix la fotografia de retrats.

ELS CALOTIPS

Parallelament als Daguerrotips francesos, un botnic angls (William Talbot) va desenvolupar la tcnica de calotips (1841), que tot i que no es podien obtenir imatges tan ntides com les dels Daguerrotips, els temps dexposici era molt inferior. A mes es produen imatges en negatiu, de manera que es podrien obtenir tantes cpies com es volguessin. De fet Talbot s linventor de la imatge latent.

EL COLLODI HUMIT

Posteriorment als daguerreotips, es va inventar la tcnica del collod humit, que consistia en el vessament de collod (una mena de verns lquid) sobre unes plaques de cristall, aquestes plaques havien destar humides durant tot el procediment de revelatge; aix doncs els fotgrafs havien de portar laboratoris ambulants.

La seva aparici va fer que la utilitzaci de daguerreotips i calotips desaparegus.

GEORGE EASTMAN I EL RODET FOTOGRFIC

Lany 1888 el nord-americ George Eastman va registrar la marca Kodak i per tant tamb la seva patent, el rodet fotogrfic. Aquest substitua les plaques de cristall. Aquell mateix any va treure al mercat la cmera Kodak 100 Vista que permetia que la fotogrfic estigus a labast de tothom (qui pogus pagar lalt preu econmic).

Lany 1935 va sortir la primera pellcula en color: Kodakchrome.

FOTGRAFS
ANSEL ADAMS (1902-1984) Daquest fotgraf nord-americ nascut lany 1902 i mort lany 1984 cal destacar la invenci del sistema de zones, una tcnica dexposici i revelatge fotogrfic que consistia en la degradaci del color negre pur fins al blanc pur (11 degradacions, el blanc i el negre inclosos) per obtenir diferents tonalitats de grisos.

CARTIER BRESSON (1908-2004) -Fou documentalista de la vida quotidiana. A ms s el pare del reportatge fotogrfic. -s una figura mtica de la fotografia del segle XX -Feia imatges senzilles, per amb gran significat -Mai va re-enquadrar els seus negatius (no els va modificar per tal de no mutilar les seves imatges) -Va ser el primer fotgraf en exposar al Louvre de Pars. -Va cobrir la Guerra Civil espanyola i la mort de Gandhi -Va retratar a personatges com Picasso i Marie Curie. -Va predicar sempre lidea de capturar linstant decisiu; s a dir, posar el cap, el cor i lull en el mateix moment en qu es desenvolupa el clmax de lacci.

CECIL BEATON (1904-1980) -Va ser un dels primers fotgrafs de moda; va nixer a Londres -Lany 1926 comena a treballar per Vogue. -Els seus retrats sn sofisticats i semmarquen dins de decorats luxosos. -Quan torna de Nova York a Londres, s fixat com a fotgraf de la famlia reial.

MAN RAY (1890-1976) -s un artista total (pintor, escultor, director de cine, dissenyador de moda...) -Lany 1915, funda a Nova York el moviment dadaista. -Lany 1920 va crear la Societ Anonyme, una companyia des de la qu es gestionaven tot tipus dactivitats davantguarda (exposicions,

publicacions, pellcules...) -Les seves primeres obres experimentals foren les Rayogrtaphs (1921), que eren imatges

fotogrfiques obtingudes sense cmera (es feia per mitj de lexposici dobjectes sobre paper fotosensible que desprs es revelava). -Va obrir el cam cap al reconeixement de la fotografia coma gnere artstic.

BRASSA (1899-1984) -Brassa s el pseudnim de Giula Halsz. -Va estudiar pintura i escultura a Budapest. -Lany 1920 comena a treballar de periodista a Berln. -Lany 1924 marxa a Pars on comena a treballar un altre cop de periodista. -En quant a fotografia, li encantava capturar lescnica de la ciutat de Pars a la nit.

ROBERT CAPA (1913-1954)

-s el pseudnim de Endre Ern Friedmann. -Fill de famlia benestant hongaresa. -Fou un dels grans documentalistes de la Guerra Civil espanyola; de va la fotografia La muerte de un miliciano s obra seva. -Va fotografiar el desembarcament de normanda. -Lany 1947 va fundar, juntament amb Cartier Bresson i daltres, lagncia Magnum Photos, la primera cooperativa fotogrfica.

AGUST CENTELLES (1909-1984)

-s considerat liniciador del fotoreportatge a Espanya. -s considerat el Robert Capa catal. -Va ser foto-reporter de la Guerra Civil espanyola; de fet va anar al front amb les milcies populars en qualitat dinformador. -s internat en diversos camps de concentraci, no obstant continua fotografiant. -Com que li van prohibir ser foto-reporter dins del rgim franquista, va ser fotgraf publicitari. -Lany 1984 va guanyar el Premio Nacional de las Artes Plsticas.

CRISTINA GARCA RODERO (1949)

-Fa antropologia fotogrfica, ja que documentava diverses festes de pobles, sovint, allunyats. -s lnica que ha entrat a lagncia Magnum.

ROBERT MAPPLETHORPE (1946-1989)

-Fotografia amb un sentit ertic -Va fer servir cmeres Hasselblad (cmera de mig format).

ALBERTO GARCA-ALIX (1956)

-Un dels exponents de la Movida Madrilea -Cronista del mn suburb.

*OUKA LELE (1957)

-Obres de gran plasticitat. -Obra molt coneguda internacionalment.

MANUEL ESCLUSA (1952) JORDI S. CARRERA (1955) JOAN COLOMAT (1953)

FOTOGRAFIA DIGITAL

Amb la fotografia qumica (prvia a la digital), les fotografies saconseguien per mitj d exposicions a la llum dunes pellcules que contenien halurs de plata (elements fotosensibles) i que com a conseqncia feien que la imatge capturada es gravs en la pellcula (i sobtindria la imatge latent), per ser revelada posteriorment amb altres elements qumics.

Actualment, amb la fotografia digital, la imatge la captura un sensor, i desprs el convertidor analgic digital la transforma en un codi binari (0 i 1) per tal de ser emmagatzemada en la memria. El sistema de numeraci que es fa servir s el bit, que distingeix dos colors, el negre (0) i el blanc (1); aix, la uni de bits (sovint 8 bits) forma un pxel, que grcies a la combinaci de 0 i 1 forma una escala de grisos (es pot arribar a distingir 255 grisos). La uni daquests pxels sanomena mapa de bits o imatge matricial. Per tal de computar el nombre de bits que hi ha en una imatge, sovint es fa servir el terme megapxel, que equival a 1.000.000 de pxels.

Amb

lhistograma

es

mesura els tons grisos de la imatge i (zona la

horitzontal)

lluminositat (vertical; zona de dalt vol dir molt llumins). s en escala de grisos perqu la imatges s capturada pel sensor en tons de grisos; s grcies a un filtre format pels tres colors primaris que la imatge pot tenir color.

**MEMORIA DEL TREBALL TEMA ***BUSCAR UN FOTGRAF (FER-NE BIOGRAFIA, ANALITZAR LA SEVA MIRADA, QUE ENS VINCULA AMB AQUELL FOTOGRAF, 3-4 IMATGES) MAX 3 FOLIS. S PER DESPRS DE SETMANA SANTA