Les amistats

estan fetes de

trossets.

Trossets del temps que vivim amb cada persona. El que importa no s la quantitat de temps que passem amb cada amic, sin la seva qualitat. Cinc minuts poden tenir ms importncia que un dia sencer.

Algunes amistats estan fetes de riures i plors compartits; altres, dhores descola; altres, de sortides, cine, diversions; i nhi ha que neixen sense que sapiguem ben b com ni per qu ... Potser de silencis compresos, o de simpatia mtua sense explicaci?

Avui dia,nhi ha que estan fetes sols de correus electrnics, i no per aix sn menys importants. Diferents, per no menys importants. Aprenem a estimar les persones sense poder-les judicar per la seva aparena, sense que les puguem etiquetar conscientment.

Hi ha amistats profundes que han nascut aix.

Saint-Exsupry diu:
El temps que vas perdre per la teva rosa s el que la fa tan important. El temps que perdem amb cada amic fa que cada amic sigui tan important. Perqu el temps perdut amb amics s temps guanyat, aprofitat i viscut.

Sn records per a cinc minuts desprs, per a dins dun any o per a sempre. Un amic es torna important per a nosaltres - i nosaltres per a ell - quan en la seva absncia som capaos de riure o plorar,de sentir nostlgia, pena o alegria i, en aquell instant, sentir-lo ben a prop nostre.

Limportant s saber aprofitar al mxim cada moment viscut i atresorar-lo en el bagul dels records, per poder estar amb els nostres amics, encara que estiguin lluny dels nostres ulls.

Guardo cada dia aquests trossets ben dins del meu cor. Sn el meu tresor. Quan estic sol, en trec els amics que macompanyen ... Grcies pel trosset que mhas regalat!