-BSICA: GNERE, NOMBRE I PERSONA GRAMATICAL ENTRE ELS MOTS DE L'ORACI -TIPUS DE LLETRA (jerarquia) -SIGNES DE PUNTUACI -S DE CONNECTORS (ADDITIUS, DISJUNTIUS, CONTRASTIUS (ADVERSATIUS I CONCESSIUS), CAUSA-CONSEQNCIA, CONDICI, FINALITAT, CIRCUMSTANCIALS (TEMPS, MANERA I LLOC) -NDEX GRFICS (smbols, guions, lletres, nombres, pargrafs, sagnats: ordenen i distribueixen la informaci) -ANFORA (SUBSTITUCI D'UN ELEMENT PER UN ALTRE): 1. LXICA (REPETICI, SINONMIA, HIPERONMIA/HIPONMIA, PROFORMES LXIQUES (NOMS GENERALS), CIRCUMLOQUIS, METFORES, METONMIES, RELACIONS DE CONTRAST, RELACIONS ENCICLOPDIQUES) 2. GRAMATICAL (PRONOMS FORTS I FEBLES, ADVERBIS, POSSESSIUS, CONCORDANA ENTRE ELS TEMPS VERBALS UTILITZATS EN LES ORACIONS COMPOSTES I ELS PARGRAFS RESPECTANT LA CORRELACI DE L'EIX TEMPORAL, TEMPS DCTIC / TEMPS ANAFRIC, ELLIPSI --DEL SUBJECTE O DEL PREDICAT COMPLET O PARCIALMENT. -ESTIL SEGMENTAT / ESTIL COHESIONAT -PARGRAFS BREUS ENFRONT D'EXTENSOS -COMBINACI D'ESTIL DIRECTE AMB INDIRECTE -PROCEDIMENTS DE CONDENSACI I AMPLIACI INFORMATIVA: (NOMINALITZACI, APOSICI, REFORMULACI PARAFRSTICA, EXEMPLIFICACI, ORACI DE RELATIU (ADJECTIVA), ETC. ------
Linfern dAlgria De lhorror de Chiapas ens arriben imatges que ens lapropen. Lhorror dAlgria, encara que s molt ms a la vora, a poques milles de Barcelona, menys encara de Ciutat de Mallorca, compta amb menys illustracions. La notcia daquest infern quotidi es difon gaireb sense fotografies, i s per aix que, malgrat tenir-lo tan a prop, quasi a tombar la cantonada, sembla que ens afecta menys (...) Carme RIERA: El Peridico, 31-XII-97/1-I-98.
Diem que lautoodi s el sentiment dinferioritat que experimenten determinats individus per posseir els trets que els identifiquen com a membres dun grup. Lactitud ms simple s, naturalment, negar la pertinena a aquest grup. Quan una comunitat lingstica s objecte de discriminaci, els seus membres poden generalement adoptar lidioma dominant i abandonar el propi.
Una paraula o un grup de paraules repetides al llarg dun text articulen, lliguen les diferents parts de qu es compon; al text segent utilitza el mxim possible de formes diferents per als significats temps i novella. El noi de la Moto, Susan Hinton Susan Hinton demostra amb aquesta novella que s una observadora saga de la realitat; la novella s un bon estudi de la psicologia del jvens, sobretot dels marginats. Si hi afegim que lautora t un bon domini del material literari, arribarem a la conclusi que la novella s excellent. La novella es divideix en dotze captols. El primer i lltim pertanyen al temps present des del qual el narrador recorda ladolescncia marcada per la droga, que viu alhora del record de temps anteriors, dun temps millor per als jvens: quan hi havia lhonor i lordre (el temps de les bandes de jvens de barri). Era el temps del noi de la moto, el germ gran del narrador. Lestructura de la novella, doncs, recolza en un esglaonament del temps cap al passat. Tots els personatges tenen un mateix desig: retornar a temps millors. La novella va ser recreada, amb gran popularitat, en una pellcula del director Francis Ford Coppola. El Temps, nm. 154 (Adaptaci. Gnere: ressenya)
A ms de les propietats textuals estudiades cal que el text siga correcte gramaticalment, i s ben cert que ls pertinent dels signes de puntuaci hi ajuda. Posa tots els signes de puntuaci que calga a les frmules o frases segents: 1. Hi assistiren el director general Sr. Rbies la secretria del Tribunal Sra. Armengol i el ponent de ms edat Sr. Garriga. 2. S qu voleu dir i us comprenc molt b tanmateix de moment no us puc atendre. 3. Els nostres clients van canviar la comanda com sempre havien fet al principi dany per aquesta vegada no hi van ser a temps. 4. Cal presentar els documents segents el certificat dexistncia de crdit la proposta de despesa i la memria justificativa. 8. Al nou local trobareu tota mena darticles i amb les mateixes condicions pagament transportista estocs etc
MILLORA LA COHESI TEXTUAL D'AQUEST RESUM Aquest fragment s un resum de l'acte II, escena 4a de l'obra Terra baixa, feta per un/a company/a de classe. Caldr fer-li propostes de millora pel que fa a la cohesi. s un text amb un estil segmentat que convindria condensar-lo per a fer-lo ms cohesionat amb els procediments vistos a classe. Fixem-nos en els aspectes enumerats, subratllem-los al text i mirem de donar-hi alternatives escrivint-les damunt del text: (1) comes i punts, (2) prdua de la referncia amb pronoms, (3) repeticions excessives (dir), (4) canvis temporals... Millora'l amb ellipsis, sinnims, hipernims, oracions subordinades, complements circumstancials, gerundis i participis, etc.
--------------------------Marta est com desorientada, no sap ni on va. Ella no sap per qu Manelic est desesperat, per est clar segons Toms, tot el mn es riu d'ell. Toms no vol estar molt en la casa per necessita preguntar unes coses a Marta, aquest es dirigix a Marta preguntant-li que li ha de contestar quan Manelic li pregunte que si ha de buscar la promesa per la qual li volen agafar a la Marta. Ella incmoda li demana que pare. Per Toms seguix preguntant-li qu haur de dir-li quan li pregunte qui s l'amistat de Marta, qui s l'home el qual va entrar per la porta la nit del casament. Marta sent pnic. A Toms no li importa i continua dient-li que Manelic vol saber qui s l'home per a matar-ho. Marta sorpresa, li pregunta a Toms si Manelic tindria cor de matar per ella i si, mataria per ella i no se n'aniria sense despedir-se de Sebasti. Toms li confessa que ell mateix li va dir a Sebasti que se n'anara lluny, per que abans escopira a Marta. Desprs Marta li diu que si mai ha tingut una filla, a la qual cosa Toms respon sospirant que si tenia una filla per va morir quan era petita i cada vegada que mira Marta, diu content que el nostre senyor la tinga en la glria. Desprs d'esta petici, Marta li demana a Toms que s'imagine que la seua filla haguera crescut sola i que haguera conegut a Sebasti. Toms no vol sentir aix i li diu que ella a perdut a Sebasti. Seguidament, Marta comena a plorar. Ella es pens que tots van en contra d'ella perqu esta sola, Toms plora al veure plorar i es vol anar perqu no vol plorar per ella. Marta li demana que es quede ja que vol comptar-li tot. Desprs de pregar-li perqu ell pensa que s una mentidera, Marta li compte la seua infncia, que sa mare era cega i demanava diners a les portes de l'esglsia. Un dia es va posar un home a demanar diners i ms tard van viure junts els tres. Marta creia que era cec per quan sa mare va morir, l'home va plorar i segons Marta els cegos no ploren. Des d'eixe moment, va saber que l'home la va voler com una filla. L'endem en el cementeri, Marta li pregunte a l'home que farien i ell li va respondre que se n'anara amb ell. Va ser un llarg cam, van estar buscant treball i un dia de tempestat, van fugir com tots els llauradors fins a arribar a la masia ms cercana, la de Sebasti. Al arribar li van demanar que ballara, quan va acabar de ballar, Toms s'acosta per a veure que volien i Marta va dir que un treball amb fora. A partir d'ah el pare es va convertir en moliner i Marta, presa de Sebasti. Toms li va demanar que parara, per ella va continuar dient que va sofrir per que ara tenia a Manelic. Toms li va dir que Manelic tornaria al Mol amb ella, ella tan sols li va demanar que la cuidara com una filla. A continuaci Marta s'amaga de les venes que entren en escena.