ATAPUERC A: L A M ÀQUIN A DEL TEMPS

Els jacim ents prehistòrics de la Serra d'Atapuerc a c ons titueixen un tresor científic
d'extraordinària importància. Al llarg de l'últim milió i mig d'anys s'han ac umulat en aquest lloc
únic milers de fòssils, eines de pedra i altres vestigis de presènc ia humana, la més antiga
d'Europa.

Els treballs realitzats al llarg de trenta anys han produït res ultats es pectac ulars, però la s erra
està molt lluny d'esgotar-se i encara res erva un enorme potencial arqueològic i paleontològic
per al futur.

La importància d'aquests jaciments en la Prehistòria mundial es deu tant a la gran quantitat

de fòssils humans que estan proporcionant, com l'amplitud del temps que abracen.

En l'Avenc de l'Elefant s'ha trobat l'hum à més antic d'Europa, en la Gran Dolina s'ha
descobert una nova espècie hum ana i l'Avenc dels Oss os c onté la prim era ev idència de
comportam ent simbòlic. Fins ara, en quatre de les cav itats de la serra d'Atapuerca s'han
recuperat fòssils humans que corresponen a dues es pècies hum anes extingides: Hom o
antecessor i l'Homo heidelbergensis.

Gràcies a la seqüència estratigràfica de les diferents coves de la Serra d'Atapuerc a podrem

viatjar cap al passat i conèixer els canv is produïts en el clima, en els paisatges, en la fauna i
en les diferents espècies hum anes que la v an habitar durant l'últim milió i mig d'anys.

PATRIMONI DE LA HUM ANITAT

La Serra d'Atapuerca es troba a l'extrem nord-oriental de l'Altiplà Castellà, a pocs quilòm etres
de la ciutat de Burgos.

Els seus jaciments estan sent excavats i estudiats per un nombrós equip d'inv estigadors, de
molt diverses disciplines i procedències , dirigit pels professors Juan Luis Arsuaga, José María
Bermúde z de Castro i Eudald Carbonell.

L'Equip d'Investigacions d'Atapuerca va ser guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries

d'Investigació Científica i Tècnica l'an y1997.

L'any 2000 els Jaciments Pleistocens de la Serra d'Atapuerca v an ser declarats Patrimoni
Cultural de la Hum anitat.

EL PRIMER EUROPEU

Trobat a Atapuerca, té més de 1.200.000 anys d'antiguitat

En el jaciment conegut com a Avenc de l'Elefant s'ha descobert una mandíbula i una falange
hum anes, les restes més antigues d'Europa, que han estat atribuïdes preliminarm ent a
l'espècie Homo antecessor. Les falanges són ossos de mida petita i gran fragilitat que rares
vegades es conserven en els jaciments. Que un os c om aquest s'hagi c ons ervat proporciona
fundats argum ents als investigadors per esperar nov es restes hum anes en futures cam panyes.

El Noi de la Gran Dolina

La troballa, en el jaciment de la Gran Dolina, de res tes hum anes, incloent part del crani d'un
noi d'11 an ys d'edat, datats d'alm en ys 800.000 an ys , va obligar a definir una nova es pècie
"Homo antecessor" i va revolucionar la noc ió que ex istia sobre el prim er poblament d'Europa:
fins aleshores (1994) es pensava que els humans havien arribat a Europa fa no més de mig
milió anys.

L'acte de canibalisme més antic

Els fòssils recuperats a la Gran Dolina presenten marques de tall i fractures produïdes per
eines de pedra. La interpretació d'aquestes res tes no deixa lloc a dubtes: van s er menj ats per
altres hum ans
AVENC DELS OSSOS:

La major acumulació de fòssils humans mai trobada ¡

Únic jaciment del món on es pot estudiar una poblac ió humana de fa 500.000 an ys

En el jaciment de l'Avenc dels Ossos es troben les restes d'almenys 28 individus dels dos
sexes i de diferents edats, pertan yents a l'es pècie Homo heidelbergens is. Estem davant una
població biològica hum ana, un cas realm ent extraordinari en el panoram a internac ional de la
paleontologia hum ana, que ens permet fer-nos idea de les diferènc ies i similituds entre
hom es, dones, adults, joves i nens.

Els fòssils més complets del registre fòssil mundial

L'Avenc dels Ossos ha proporcionat milers de fòssils humans, de totes les parts del cos, fins i
tot els més petits: els ossos del sentit mitjà, l'enclus a, el martell i l'es trep.

El 1992 es van rescatar el Crani 4 i el cèlebre Crani 5, el més com plet i millor c ons ervat del
registre fòssil mundial. El seu estudi està llanç ant llum s obre div erses capacitats dels hum ans
de fa mig milió d'an ys, entre d'altres, el llenguatge.

La troballa de la pelvis més completa del registre fòssil, dita "Elvis ", ha permès determinar la
complexió d'aquells homínids que eren tan alts com nos altres, però més forts i robustos.
També ha fet possible establir els aspectes fonamentals sobre la fisiologia del s eu part.

El descobriment del Crani 5 ha estat considerat un de les deu fites de la paleontologia

hum ana mundial per la prestigiosa revista científica Nature.

EL MISTERI D'ATAPUERC A

Com van arribar, fa 500.000 anys, les restes de 28 individus al fons d'una recòndita
avenc?

Aquests 28 esquelets (Homo heidelbergens is) de nens, adolesc ents, adults i vells, no van ser
portats al jacim ent pels carnívors ni sorpresos en l'Av enc dels Oss os per una c atàstrofe. Les
dificultats que cal salvar per arribar al lloc on s 'obre l'avenc de 13 metres de profunditat,
descarta que caiguessin allà per accident. Tampoc hi ha res tes d'herbív ors que indiquin que
fos un lloc d'hàbitat. Per tant, la hipòtes i que es planteja és que v an ser dipositats allà per
altres hum ans. Es tractaria, llavors, de l'acum ulació intencional de cadàvers més antiga
coneguda.

Eren els homínids de fa 500.000 anys capaços de comportaments simbòlics?

Entre les restes humanes dels 28 individus s 'ha trobat una única peç a d'indústria lític a: un
bifaç singular tallat en pedra vermella. El seu descobriment fa encara més es pecial el
jaciment de l'Avenc dels Ossos. El nom que se li ha donat, Excalibur, express a claram ent
l'opinió dels investigadors: podria tractar-se d'una ofrena funerària, el primer obj ecte sim bòlic
de la hum anitat.

FAR AN FALTA GENER ACIONS DE CIENTÍFICS PER ESTUDIAR L A INFORMACIÓ QUE

PROPORCIONEN ELS JACIMENTS DE L A SERRA D' ATAPUERC A

Els fòssils humans recuperats en Atapuerca fins a aquest moment constitueixen la major part
del registre fòssil mundial del Pleistocè inferior i mitjà. Aquesta extraordinària col·lecció està
perm etent conèixer i aclarir aspectes transcendentals de l'Evolució Hum ana i les dades
obtingudes de la investigació obren noves línies de treball cada any.

Actualm ent, l'Equip d'Investigació treballa sistemàticam ent en els jaciments de la Gran Dolina,
l'Avenc dels Ossos, la Covacha de les Urpades, la Portalada de la Cov a Gran, la Cov a del
Mirador i l'Avenc de l'Elefant. Però aques ts llocs no s ón sinó alguns dels jac im ents localitzats,
ja que s'han documentat altres cavitats a la muntan ya d'Atapuerc a que contenen prometedors
dipòsits fossilífers de diferents èpoques.