Anda di halaman 1dari 6

Loraci Josep s partidari de que fem el viatge amb tren; jo preferisc lavi, no s correcta perqu davant la conjunci que,

no es posa preposici. Loraci ben construda quedaria: Josep s partidari que fem el viatge amb tren; jo preferisc lavi. Loraci LAcadmia es complau en lliurar-vos este guard, tampoc s correcta perqu davant dinfinitiu, la preposici en canvia per a o per de. Loraci ben escrita quedaria LAcadmia es complau a/de lliurar-vos este guard.

Recorda la diferncia entre nomenar, anomenar i esmentar. Nomenar: Designar alg per a un crrec, una funci. Anomenar: Donar nom (a alg o a alguna cosa) o fer menci (dalg o dalguna cosa). Esmentar: s sinnim de mencionar

OD no porta /a/

El participi del verb incloure s incls. Recorda que les formes de participi que es formen amb el verb incloure porten laccent obert. Les formes *inclut i *incls no existixen en valenci

Recorda que els compostos formats per dos mots, si el segon element comena per r-, s-, o x-, porten guionet Recorda que davant de la conjunci que les preposicions a, en, de, amb, cauen

Les combinacions de preposicions correctes per a expressar del punt de partida al lloc darribada sn des de... fins a; o tamb de... a

En valenci una manera dexpressar la probabilitat s amb lexpressi condicional si pot ser. *A ser possible s un calc del castell i no sadmet en la nostra llengua. Ladverbi potser denota la possibilitat dall que es diu, per sha dusar com un complement circumstancial, com per exemple en loraci potser vindr dem. En valenci per a indicar el distanciament respecte de la significaci del predicat que complementa susa lexpressi ni de bon tros. *Ni molt menys i *ni de molt sn calcs del castell *ni mucho menos i *ni de mucho i, per tant, no normatives en la nostra llengua. Recorda que per a introduir els mesos es fa amb les preposicions per o a ms larticle el

Busca el sentit propi (el sentit adequat) Propi en este sentit vol dir adequat. Les altres respostes no sn correctes en este context.

La locuci prepositiva respecte a (o de) significa relativament a, quant a. Les altres dos no sn admissibles amb esta significaci

Tant la conjunci ja que com perqu (junt) introduxen oracions subordinades en qu es diu el motiu o la causa dalguna cosa. La conjunci doncs en este sentit no s correcta, perqu doncs denota la conseqncia o conclusi dall que precedix. Usat en este sentit seria un calc del castell *pues. Hui no ha vingut a treballar ________ estava malalta. verb caure no s pronominal. El mot dent en valenci s de gnere femen caure (no es va caures)

En els casos en qu es coordinen dos adverbis amb el sufix ment, este es pot elidir del segon adverbi. Orde

La paraula acidesa sescriu amb -esa, forma sufixada que significa qualitat de.

Tot i que estar dacord demana que lacompanye la preposici en, davant dinfinitiu esta preposici canvia per a o per de.

Em dna lo mateix i *Em dna igual sn incorrectes en esta frase. Sha de dir ms igual, em t igual o tant em fa

Quan tu anaves a la biblioteca, jo ja ________ venia.

En valenci la idea de considerar o tindre present es pot expressar mitjanant la locuci tindre (o prendre) en compte. Les altres dos formes que trobem en lexemple sn calcs del castell *en base a i *a raz de. ________ acords presos, hem de rendir-nos. En valenci la idea dexpressar que una cosa ocorre de seguida que o tot seguit que es pot expressar mitjanant la locuci aix que. *Desprs de que s incorrecte perqu, davant de la conjunci que no susa de. I conforme en valenci no s cap conjunci Pensa que, ________ arribe, has de fer-li la consulta.

Entre els indefinits, sha devitar usar els incorrectes vari i algun que altre

El relatiu en valenci es presenta de les maneres segents: que (persones i coses), preposici + qu (coses), preposici + article + qual(s) (persones i coses), preposici + qui (persones), preposici + on (lloc) i on (lloc). En este cas, com que davant del relatiu no apareix cap preposici, noms tenim lopci de posar -hi que, que es referix tant a persones com a coses. El xiquet ________ dius no s el germ de Jaume.