 Índex

Introducció……………………………………………………………………………2-3
Breu història de l’espectacle televisiu…………………………………………………4-7
Context històric……………………………………………………………………….....8
Abans i desprès de l’aparició de la televisió………………………………………....9-10
La televisió: una informadora amb dues cares……………………………………...11-13
La televisió: Allò positiu i allò negatiu……………………………………………..14-15
Crítica: Actuació del professorat…………………………………………………....16-17
Conclusió…………………………………………………………………………….....18
Paraules claus…………………………………………………………………………..19

1
 Introducció

A les portes del segle XXI veure la televisió s’ha transformat en l’activitat més habitual,
a la que es dedica diàriament un gran número d’hores. Són els nen, les mestresses i els
ancians els sectors de la població entre els que es troba el major número dels
consumidors.
Donat el temps dedicat als medis de comunicació aquests poden ser un risc i una
riquesa. Riquesa i risc audiovisuals que competeixen amb institucions socialitzadors
com la família i l’escola.
Estudis realitzats a Catalunya diuen que un nen espanyol està de mitjana més hores
davant del televisor que en el col·legi. Els menors dediquen 990 hores anuals a veure
programes de televisió enfront de les 960 que passen en l'escola. A més subratlla que el
moment del dia que més nens estan enfront de la pantalla és entre les 21 i les 24 hores,
fora de l'horari protegit. En total un nen està una mitjana de 30 hores setmanals dirigint
la seva vista a diferents tipus de pantalles: televisió, ordinador, videojocs.
Els dos agents socialitzadors més importants al llarg de la història han estat la família en
primer lloc i l'escola en segon lloc. A aquests agents s'han afegit, en les últimes dècades
, els mitjans de comunicació social i, especialment, la televisió. En aquests moments el
protagonisme en el procés de socialització està repartit i hi ha un setge a qui han exercit
la socialització en altres temps.
Els mitjans de comunicació social ocupen un paper rellevant en el procés de
socialització de nens i joves. La socialització que exerceixen els mitjans podem dir que
és, en comparació de la família i l'escola, no intencional de forma manifesta i
sistemàtica. Podríem dir que aparentment ensenya sense adonar-se i no exerceix control
sobre el que està ensenyant. Els espectadors aprenen des de l'observació i els models i
conducta que exhibeix són imitats. La controvèrsia sorgeix respecte a quina i quant
s'aprèn sobre creences, valors i actituds amb la televisió. El mitjà televisiu presenta
conductes que poden imitar-se, proporciona imatges que poden provocar certes accions i
és el mitjà pel qual, a molt primerenca edat, els subjectes es familiaritzen amb els valors
de la societat d'oci i consum.

2
Els mitjans de comunicació social estan en les nostres vides. És responsabilitat nostra
que el que ells ens ofereixen diàriament es converteixi en un risc o en una immensa
riquesa. El pitjor dels continguts mostrat per aquests mitjans pot ser una bona
experiència si la família ho comparteix i extreu el missatge correcte des de les seves
creences i valors. El millor dels continguts, no obstant això, pot perdre el seu gran valor
si en l'àmbit familiar no es dedica un temps a pensar, avaluar, fer preguntes i a ressaltar
tot el bo que es pot compartir del mitjà de comunicació. Risc, riquesa i responsabilitat
de la família perquè els mitjans de comunicació ja s'han quedat a viure en la nostra casa.

3
 Breu història de l’espectacle televisiu

1.1 Què entenem per televisió? :

La televisió és un sistema de telecomunicació que és capaç de transmetre a distància

imatges en moviment i sons per mitjà d’ones electromagnètiques o bé per cables.

1.2 Una mica d’història :

Els primers intents de transmissió d’imatges a distància, daten

del s.XIX, però degut al diversos intents fallits , amb els quals
no es van obtenir els resultats esperats, un experiment basat en
l’exploració d’imatges mitjançant un disc giratori creat pel
berlinès Paul Nipkow (1884) (il·lustració) ,va provocar
l’aparició del primer procediment seriós de televisió.

Però no va ser fins l’any 1953 quan va funcionar la primera xarxa d’Eurovisió , fent-la
molt més accessible , i en 1962 es va produïr la primera transmissió per satèl·lit artificial
( el Telstar); podem dir que els diferents perfeccionaments que ha anat patint des de la
seva creació han provocat que sigui el mitjà de comunicació més popular.

1.3 La noció d’espectacle:

La noció d’espectacle televisiu ha tingut una història i unes aplicacions diferents a

Europa i als E.U.A.
Per començar als E.U.A va tenir un caràcter comercial des de la seva creació; la
competència entre les diverses cadenes ja existia des de l’emissió del primer programa
televisiu i les audiències servien per determinar els programes més vistos condicionant
així el contingut i la programació que s’emetria. Els programes es pensen en funció del
que el públic demanda i per tant li agrada a més del moment en què “consumeix”
televisió per inserir la publicitat, que no deixa de ésser l’autèntic motor del sistema.
Per tant podem concloure que la televisió americana es basa en l’espectacle des del seu
naixement i forma part del món allà anomenat show bussines.

4
Per contra en el context europeu, la televisió està configurada de manera totalment
diferent; la televisió va néixer tutelada i controlada pels estats, que la gestionen sota un
règim de monopoli, qualificat de televisió pública. Aquest monopoli es justifica com
una garantia cap als ciutadans de la prestació d’aquest servei públic televisiu.

L’existència de la competència és percebuda de manera diferent als E.U.A i Europa;

mentres que en els E.U.A es considera com un fet positiu, ja que es pressuposa que
l’augment d’oferta de canals afavoreix l’espectador ( ja que té més llibertat a l’hora de
triar els programes que vol veure), a Europa es tendeix a considerar que el règim de
mercat, amb una competència ferotge, no pot garantir la prestació del servei públic i per
tant és necessària la intervenció de l’estat perquè la iniciativa privada no malmeti aquest
servei.

1.3 .1 Models televisius:

• Televisió privada: la introducció d’aquest model televisiu als països europeus al

llarg dels anys vuitanta va revolucionar els continguts de les televisions i la manera
de programar a causa de la competència que ja era existent. A partir d’aquell
moment, per a les televisions va ser de vital importància mesurar l’audiència dels
programes i fer estudis per tal de conèixer els gustos, interessos i els hàbits de
consum dels telespectadors per tal de triar els millors moments per inserir-hi
publicitat.
Aquest enfocament mercantilista ha suposat una revolució vertadera dels continguts
televisius destinats a aconseguir el màxim d’audiència.

• Televisió pública: el sistema de monopoli i la manca de competències imperant en

les televisions públiques europees van fer que disposessin de total llibertat a l’hora
de realitzar els programes i de situar-los a la graella de programació; els dirigents de
les cadenes oferien els continguts que consideraven més interessants per a
l’audiència que creien que tenien,sense sentir la necessitat de saber si realment
encertaven en la seva elecció i desconeixent veritablement l’interés que despertaven
els programes que emetien.

5
1.4 L’arribada de la televisió a Espanya :

A l’estat espanyol, la televisió hi va arribar tard i va néixer estretament controlada per la

dictadura franquista. La primera emissió de televisió va ser l’octubre del 1956, des d’un
xalet al passeig de l’Havana, a Madrid. Un any abans, la BBC
havia ofert un servei de televisió que havia arribat a set milions
de britànics; als Estats Units, la RCA ja havia començat a emetre
el 1931, des de l’Empire State, a Nova York, i les grans cadenes
comercials de seguida ho van començar a fer regularment.
Durant més d’una dècada, el programa més vist a la televisió
espanyola va ser la Carta de ajuste ( il.lustració de mà dreta), amb música de la
sarsuela i de cançó espanyola.
Els primers anys, hi havia pocs aparells de televisió i eren cars; a partir del juliol del
1964,amb la inauguració dels estudis situats a Prado del Rey, la televisió ja es podia
veure a tot l’estat. La dècada dels anys seixanta va ser l’època de consolidació de la
televisió a Espanya com a fenomen de masses.

L’espectacle televisiu a Europa:

El model de programes que les televisions europees busquen per tal d’afrontar el nou
repte de la competència, el troben a la televisió americana ( que ja té més anys de
pràctica en les estimacions de l’audiència, el disseny de continguts segons l’interés del
públic i l’estratègia de programació segons la gent que mira els programes en les
diferents franges horàries).
Fins aleshores , a les televisions europees, el concepte d’espectacle televisiu es referia a
programes concrets englobats en gèneres de l’espectacle ( concursos, varietats,
retransmissions de gales benèfiques, els festivals d’Eurovisió, programes musicals,
toros...) a diferència de l’actualitat que inclou la totalitat de la programació televisiva.
Per tant en el context europeu, podem parlar d’un procés de progressiva especulació del
contingut de les televisions i dels canvis que aquesta comportava a l’estructura dels
programes. La por de perdre la batalla per l’audiència va fer que copiessin la
programació de les televisions privades en comptes d’oferir uns continguts diferents de
qualitat i mantenir el seu paper originari de prestació d’un “servei públic”.

6
El resultat ha estat una estandardització dels continguts de les televisions en què s’ha
prioritzat la còpia dels formats d’èxit i les adaptacions de programes estrangers, cosa
que ha donat lloc a un paisatge audiovisual poc original i creatiu amb uns nivells sovint
qüestions.
El canvi qualitatiu més important pel que fa els continguts de programes i la mateixa
funció de televisió s’ha produït amb l’aparició de televisions privades als diferents
països. La funció de servei públic de la televisió, monopoli de l’estat,havia estat
tradicionalment definida a partir del següents valors: informar, educar i entretenir. Això
vols dir que cada cadena televisiva oferia els programes que considerava més adequats
pera la seva audiència en el moment del dia que cregui més oportú en el marc d’una
voluntat pedagògica i cultural.
La televisió en l’actualitat des del punt de vista dels crítics, els continguts han decaigut i
els formats es sobreposen, ja que si un té èxit l’exploten al màxim. És parla de
“telebasura” malgrat la gran quantitat de canals existents i de diversa temàtica, la gent
segueix preferint aquest format on sol destacar la tragèdia o les misèries humanes.
Els gèneres televisius:
• Informatius o telenotícies.
• Talk show.
• Reality show.
• Programes de debat.
• Programes educatius.
• Programes infantils.
• Programes d’entrevistes.
• Programes de concursos.
• Entrevista de televisió.
• Contenidor televisiu.
• Programes del cor.
• Late show.
Ficció seriada: - Sèries de televisió
- Telenoveles.
- Serials.

7
• Programes religiosos.
• Altres formats.

 Context històric
Entre las dècades 60 i 70 va haver-hi un gran desenvolupament econòmic, encara que
hagués el regim dictatorial.
Aquest desenvolupament econòmic fa afavorir la creació de a societat anomenada
“societat del consum”. En 1969 dos tercis de les vivendes de nivell mig tenia televisió i
quatre tercis en tenia cotxe.
La societat de consum va afavorir la mobilitat i el accès de la informació a la societat.
Això va provocar tres conseqüències importants: la pèrdua de la influència de la
doctrina catòlica en la societat, els nus hàbits de relació social i sexual i d’influència de
modes i costums de uns altres països.
A la arribada de la informació la dictadura franquista va començar a censurar la
informació que es donava i es va crear “la libertad de prensa” al any 1977.
En aquestes dècades els programes líders de audiència foren “Estudia 1”, “Bonanza”,
“Historia para no dormir, i els documentals de “Felix Rodríguez de la Fuente” o “Los
Chiripitifláuticos”.

8
  Abans i desprès de l’aparició de la televisió
L’aparició de la televisió en la dècada dels cinquanta va suposar una
revolució en la forma d’entendre com emprar el temps d’oci i lliure
del que es disposava.
El naixement de la televisió està considerat com una de les grans
fites del segle XX. El "poder" de la petita pantalla és tan gran que
fins i tot ha arribat a canviar els costums familiars de la major part
de les societats del món, i objectivament, potser no hi hagi per a
menys: amb la seva implantació, hem pogut viure en directe alguns dels esdeveniments
més importants dels últims anys.
A partir de la dècada de 1970, amb l'aparició de la televisió en color, els televisors van
experimentar un creixement enorme, el que va produir canvis en el consum de l'oci dels
espanyols. A mesura que l'audiència televisiva s'incrementava per milions, va haver
altres sectors de la indústria de l'oci que van sofrir dràstiques retallades de patrocini. La
indústria del cinema va començar el seu declivi amb el tancament de molts locals.
Abans de la televisió el mitjà de comunicació més utilitzat, per oci, era la ràdio, a on a
més de trobar la informació que es donava en aquell moment hi havia un ampli ventall
de programació per a l’entreteniment, com ara les ràdio-novel·les, contes infantils...
Tenint en compte la interrelació de família i televisió, ens agradaria destacar que en un
primer moment és només un mitjà d’informació i entreteniment per a tots els membres
de la família. No hi cabien altres reflexions, no s’havia de jutjar si el contingut era
adient o no perquè ja havia un sistema opressor per part del règim polític vigent en
aquells moments, simplement eren uns moments per compartir davant d’aquell nou
aparell.
En aquests moments la situació és molt diferent. Ara la família
la considerem com el primer element potenciador d’una actitud
crítica en el consum de televisió, capaç de buscar la qualitat de
programes i fer-la veure als seus membres.
La comunicació en la família pot enriquir-se o empobrir-se a
través de l'exposició de la televisió, depenent de l'estil de vida
de la família i les circumstàncies. En algunes llars la televisió

9
roman encesa tant temps com passa la família en activitat, però la comunicació de la
família no sembla veure's alterada per aquest fet. L'existència d'un sol televisor en la
llar, contribueix que el veure la televisió sigui una activitat compartida, la qual cosa
promou, a més d'oportunitats de conversa, el contacte físic entre els membres de la
família. Quan una família decideix col·locar un televisor en cadascuna de les
habitacions dels seus membres, implícitament està donant pas a l'aïllament entre ells.

 La televisió: una informadora amb dues cares

Una de les peculiaritats que té la televisió, és que presenta una increïble varietat
d’estímuls visuals i auditius, cosa que la fa encara més atractiva a diferència dels altres
mitjans de comunicació. Quan la seva finalitat és educativa pot resultar molt positiva i
eficaç a l’hora de captar l’atenció i memorització d’allò que s’està emitint, ja que
posseeix tres característiques molt importants com són:
- L’espai-temps: la televisió actua de forma combinada,ja que actua de forma que als
infants la veuen molt atractiva degut a la quantitat d’estímuls que els proporciona, i
es centren totalment per captar-los fent que les seves capacitats cognitives que són
molt importants per un bon coneixement entrin en acció i absorbeixin de forma
eficaç allò que estan observant.
- La participació: al implicar una alta participació com a conseqüència obtindrem una
alta influència sobre els telespectadors.
- Rapidesa : a l’hora d’informar-nos o assabentar-nos de tot tipus d’aconteixements o
informacions.
Està demostrat que el contingut dels missatges de la televisió, sobre tot en el món
occidental, i encara amb més pes en els països subdesenvolupats, destaca la baixa
qualitat artística amb alts continguts violents, agressius i l’exaltació de valors que no
concorden amb valors que trobem imposats dintre de la nostra societat ( l’exaltació de
d’individualisme, l’èmfasi pels diners i la riquesa). També ajuda en la formació
d’imatges estereotipades relacionades amb el respecte cap a les persones,grups
ètnics,religiosos o polítics, que en molt casos al ser idees importades no concorden amb
el món real,sinó que creen una realitat paral·lela distorsionant la realitat i arribant a
crear confusió entre els telespectadors.

10
La televisió i els nens:

Els nens són excel·lents imitadors, ja que des de que neixen observen i imiten els gestos
dels seus cuidadors aprenent inclús hàbits com el menjar o el vestir-se a força
d’observar com ho fan les persones que els envolten. Els pares i les persones del seu
voltant constantment els mostren com es fan aquestes coses; els nens no són
especialment selectius en el que imiten, per exemple molts pares se'ls recomana que a
partir dels tres anys controlin molt el seu vocabulari en presència del seu fill/a per
intentar que de ben petits no entrin en contacte amb un vocabulari que no és el correcte
per a la seva edat ni pel seu desenvolupament tant maduratiu com cognitiu. Per tant és
lògic que també imitin a les persones que veuen en la televisió o en el cinema; malgrat
que no són els únics que imiten als personatges de la ficció, sembla que en l'actualitat
molts adolescents estan adquirint aquestes conductes tant poc recomanables.
Al llarg de la vida imitem als altres per a aprendre coses noves i reforçar la nostra
identitat amb un grup particular, amb certa freqüència s'escolten històries sobre nens
que acaben tràgicament, a l'imitar algun personatge que han vist en els mitjans de
comunicació exemple, un nen de cinc anys que li va calar foc a la seva casa i va causar
la mort de la seva germana de dos anys, després d'haver vist un episodi de dos pre-
adolescents estúpids que gaudeixen realitzant activitats antisocials; totes aquestes
històries són tràgiques però afortunadament no es presenten sovint. És evident que la
major part dels nens no imiten tan fàcilment el que veuen en la pantalla, de la gran
quantitat de conductes, imatges, actituds i valors als quals estan exposats, els nens
escullen solament algunes. Quan es senten frustrats, alguns nens ploren en un racó, uns
altres donen puntades i cops, i d’altres s’ho prenen amb filosofia.
Com exemple el 1960 Albert Bandura va realitzar en la Universitat de Stanford una de
les primeres investigacions sobre els mitjans de comunicació. Durant més de tres
dècades Bandura ha estudiat la manera en què els nens construeixen la seva identitat a
partir de la gamma de possibilitats que tenen; el seu treball inicial es va centrar en les
circumstàncies que provocaves que els nens es tornessin més agressius quan observen
conductes agressives. Els seus experiments amb ninots ,són clàssics en psicologia i han
ajudat a identificar els mecanismes que intervenen en l'aprenentatge, quan els nens
observen actes de violència en el mitjà de comunicació.

11
El ninot utilitzat per Bandura cridat "BABAU", és un gran pallasso inflable que rebota i
mai cau quan és colpejat, en un experiment Bandura va dividir a nens de llar d’infants
en tres grups: un grup control (el qual no pren part en l'experiment) i dos grups
experimentals. Al principi tots els nens es van reunir en un saló de joguines atractives,
després als nens del grup control els van treure del saló, un dels grups experimentals va
observar una seqüència en un televisor simulat així descriu Bandura el que els nens van
veure, la pel·lícula va començar amb una escena en la qual un model d’ home adult que
es dirigiria a un ninot "BABAU" de plàstic de la grandària d'un adult per a ordenar-li
que es retirés d'aquí; després de mirar amb ira durant un moment al seu contrincant, que
no li obeïa, el model va exhibir quatre conductes agressives noves i va acompanyar
cadascuna amb una verbalización diferent. Els infants un cop observades aquestes
conductes les van reproduir amb exactitud davant de la presència del ninot.

Un cas real de com pot afectar la televisió a les persones:

“De acuerdo con KOMO-TV, Codey Porter, de 10 años, murió a las 3:35 pm PST el día
de ayer. El muchacho fue hospitalizado el sábado tras sufrir insuficiencia respiratoria
cuando fue enterrado vivo en una caja de arena. Él había pedido a su amigo con el que
estaba jugando que lo enterrara, a fin de recrear las habilidades utilizadas por los
ninjas de ficción del anime Naruto Hidden Village, en específico el niño imitaba las
habilidades del ninja Gaara.
Porter fue resucitado con CPR y llevado a un hospital y más tarde trasladado al
Children’s Hospital de Seattle, donde murió.”

Aquest és un exemple de la gran quantitat de noticies tràgiques relacionades amb la

mort d’un infant a causa de la influència televisiva.

 La televisió: Allò positiu i allò negatiu

La televisió es positiva, però també, com totes les coses, te coses de negatives.

La televisió en primer moment es va crear per fer un bon paper a la societat, però
nosaltres, amb el pas del temps, l’hem anat fent negativa.

12
La televisió es positiva perquè culturitza a la societat. Gracies a la televisió ens arriba
molta informació de fora, que encara que les cadenes informin a la seva manera, podem
enterar-nos del que passa al voltant nostre. La gran major de coses que saben de altres
països ho saben gracies a la televisió, que ens ha portat de viatge a la cultura.

Per als nens veure la televisió es positiu, però ho es quan veuen programes adaptats per
a ells i en uns moments determinats. Depèn quins dibuixos es bo que els nens els vegin,
com per exemple el MIC o DISNEY CHANNEL que son dos programes infantils on els
dibuixos que donen son educatius, per a res hi ha violència. En aquí els dibuixos que
donen per als nens el que intenten es que mentre que es diverteixen estan aprenen coses,
com angles o l’amistat.

Però, com hem dit avanç, la televisió també es negativa. Ho es a causa de la societat i de
la comunicació. Nosaltres utilitzem la televisió per fer un mal us. Els mitjans de
comunicació nomes pensen en ells, en guanyar diners, no pensen en els infants. Hi
hauria de ver una franja horària per respectar als infants, però moltes televisions això no
ho arriben a respectar, posen programes a les hores infantils que els nens no tindrien que
veure. També això passa per culpes de les famílies, que deixen veure als seus fills
programes que no son per ells, no denuncien aquest problema.

Un altre problema que hi ha es que els pares, per tal que els seus fills no molestin, els
encenen tot el dia la televisió. Això fa que els nens, al fer cas als seus pares, estiguin
mirant de tot i no es relacioni ni tampoc evolucionin. Ara els nens han deixat de realitzar
activitats extraescolars al sortir de l’escola, ara arriben a casa i encenen la televisió.
També el joc ha canviat, els nens prefereixen estar en front la televisió que estan jugant.

L’últim punt negatiu que comporta la televisió es la relació familiar. Avanç les famílies
quan estaven tots junts el que feien era tenir una conversació, parlar del que havia passat
durant el dia o parlar de un altre qualsevol cosa, ara això ja no es produeix, quan s’està
tots a casa la conversació només la fa la televisió, els altres membres de la família
només miren les imatges y escolten la veu que surt de la televisió. Aquí s’ha produït un
gran canvi que no tindria que haver passat, les famílies han de conversar, han de tenir
relació entre ells.

13
 Crítica: Actuació del professorat

Els nens des de molt petits veuen la televisió, però aquest fet oculta un altre fet més
important des del punt de vista educatiu, i es que no saben veure la televisió i han
d’aprendre a fer-ho sense cap ajuda, ja que la televisió per si sola no ensenya res.
Ha de ser el professor la figura rellevant en aquest necessari procés d’aprenentatge,
actuant com a intermediari per a facilitar i garantitzar el compliment de determinats
objectius, que han de contribuir a capacitar als
infants a veure la televisió des d’un punt de vista
reflexiu i crític. En quest sentit, creiem que la
actuació docent ha de centrar-se en quatre aspectes
fonamentals, íntimament relacionats entre si:
analitzar la situació, planificar la actuació,
desenvolupar-ho i avaluar els resultats. Entre
aquests apartats hi ha una relació de forma que la
informació obtinguda en cada una de elles ens proporciona dades per les demes.
Per poder planificar una actuació en els nens es importat una triple actuació: la
planificació, l’ aula i la col·laboració amb les famílies.
La planificació:
- Disposar d’espais i equipaments per treballar amb y sobre el llenguatge audio-
visual i els mitjans de comunicació.

- Estableixer les causes que permetin la col·laboració entre el centre i les empreses
de mitjans de comunicació del entorn.

- Prendre decisions per realitzar un treball col·laboratiu que permeti un tractament

interdisciplinari d’aquets continguts.

A l’aula:
Si veure la televisió es l’activitat a la que mes temps dediquen els alumnes, es tracta de
un element decisiu en la seva formació, no hi ha dubte que aprendre des de i amb la
televisió potenciarà el aprenentatge, procurant formar a els alumnes com espectadors
crítics.

14
Col·laboració amb les famílies:
No podem oblidar que la família és el primer agent educatiu i de socialització, per el
que qualsevol intervenció que es porta a terme a l’escola deu tenir en compte la
necessària col·laboració amb els pares. Es necessari conèixer el model educatiu utilitzat
pels pares i els hàbits que s’han desenvolupat en la família en relació a la televisió.
 Conclusió

En aquest treball hem pogut veure la influencia de la televisió sobre la societat, en

particular amb el que provoca a les famílies.
Per una part hem vist com va sorgir el fenomen de la televisió, una part per entretenir i
un altre part per controlar a la gent.
Després també hem pogut veure els diferents models televisius, la pública i la privada,
dos tipus ben diferents.
Dins d’aquí també hem volgut posar el context històric, per centrar-nos en l’època on es
va començar aquest fenomen.
Ja entrant en el marc de les famílies hem vist el canvi d’avanç i d’ara. Avanç les famílies
hem observat que tenien un altre concepte d’entreteniment que no pas ara, que es veu tot
allò que la televisió ens posa al davant, encara que no es agradi.
També hem vist el que la televisió te de positiu, com que informa a la societat, i allò que
te de negatiu, com la violència d’alguns programes que els nens veuen.
Per últim hem ficat una crítica que vam trobar de l’educació que ens va semblar molt
interessant pel que deia, que els educadors tenien la responsabilitat, i no pas els pares.
Els educadors han de trobar la solució d’aquest problemes i els pares han de complir-ho.
 Paraules claus

- Show bussines : món de l’espectacle.

- Tutelada.
- Busca satisfer les necessitats del públic.
- Monopoli: exclusivitat a l’hora de vendre quelcom.
- Intencionalitat: educativa, informativa i d’entreteniment.

15