Anda di halaman 1dari 23

APUNTS DE COMPTABILITAT INTRODUCCI A LA COMPTABILITAT

(1) La informaci econmica i financera en lempresa La comptabilitat: concepte i objectius La comptabilitat s la cincia econmica que estudia el patrimoni empresarial, tant de manera esttica com dinmica. Aix vol dir que estudia, duna banda, el patrimoni en un moment determinat i, de laltra, les variacions que shi van produint. Amb lanlisi dinmica de la comptabilitat sobt el resultat econmic de lempresa, de tal manera que es t constncia de tot all que ha fet possible arribar a aquest resultat. La comptabilitat proporciona informaci a lempresa. La informaci s una eina molt important de la nostra societat, i en el mn empresarial es fa cada dia ms imprescindible, sobretot pels continus canvis que es produeixen a causa del desenvolupament tcnic i la forta competncia entre les empreses. Mitjanant la informaci econmica, la direcci de lempresa podr prendre decisions de manera ms encertada. La importncia de la comptabilitat dependr, per tant, de la informaci que sigui capa de generar i de subministrar als diferents usuaris.

Lobjectiu de la comptabilitat s proporcionar informaci econmica a diferents nivells de lempresa: - A la direcci, perqu tingui informaci suficient per prendre decisions i poder planificar el futur de lempresa. - A les persones que en sn propietries o accionistes, perqu puguin comprovar que els seus interessos estan ben protegits. - Als treballadors i treballadores, ja que dels resultats de lempresa en dependr la continutat del seu lloc de treball. - Als creditors de lempresa, perqu puguin saber si aquesta presenta prou garanties per a la seguretat dels seus crdits. La funci de la comptabilitat s recollir i quantificar informaci que es genera en lempresa i comunicar-la als usuaris finals de manera que, un cop verificada i analitzada, pugui influir en la presa de decisions.

La comptabilitat ha de presentar una imatge fidel del patrimoni de lempresa, de la situaci financera i dels resultats de lempresa. La comptabilitat registra tots els fets comptables de lempresa i els FETS COMPTABLES sn totes les operacions que afecten el valor o la composici del patrimoni de lempresa i que es poden valorar monetriament. La tasca del comptable s registrar tots els fets comptables i elaborar els comptes anuals. Desprs ell mateix o alg altre, podr utilitzar tota la informaci comptable per poder gestionar millor lempresa i prendre les decisions oportunes.

El patrimoni empresarial: concepte, masses patrimonials dactiu i de passiu El PATRIMONI o RIQUESA de l'empresa s tot all que t lempresa. Dit duna altra manera, el patrimoni o riquesa de l'empresa s tot all que l'empresa ha de disposar per desenvolupar l'activitat per a la qual ha estat creada. Tamb sn els diners que es quedarien els propietaris de lempresa si decidissin vendre-la. Net Patrimonial = Patrimoni Net = Riquesa = Bns + Drets - Obligacions Bns = Conjunt de coses que posseeix l'empresa, com per exemple, ordinadors, mobiliari, locals, existncies (materials o estocs), etc. Drets = El que lempresa t dret a cobrar. Sn crdits a favor de l'empresa, que els obt bsicament en vendre els seus productes a crdit (clients) o quan concedeix un prstec a altres empreses (deutors). Obligacions = Tots els deutes que l'empresa. Normalment s amb els subministradors de materials (provedors), els bancs o el govern (deutes pels impostos). Cada component del patrimoni s'anomena element patrimonial. Per exemple, el mobiliari, el local, deutes amb provedors, etc. I els elements patrimonials sagrupen en masses patrimonials, que ara veurem. El total de recursos financers de qu disposa l'empresa formen el passiu. El passiu indica l'origen de la riquesa de l'empresa (don shan obtingut els diners) i es composa de les masses patrimonials segents: Net patrimonial, passiu no exigible o recursos propis: Recull les aportacions dels propietaris de l'empresa (capital) i els beneficis no distributs (reserves). Aquesta massa no s'ha de tornar (no s exigible) i s el que es repartirien els propietaris en cas de liquidaci de l'empresa (si es vengus). Passiu exigible o recursos aliens: Agrupa els deutes que l'empresa ha de tornar en el termini pactat. A la vegada, es divideix en exigible a llarg termini (quan s'ha de reembossar (tornar) en un termini superior a un any) i exigible a curt termini (quan s'ha de reintegrar (tornar) abans d'un any).

Per tant, Passiu = Recursos Financers = No exigible + Exigible ll/t + Exigible c/t El total d'inversions que t l'empresa formen l'actiu. L'actiu indica on s'han aplicat els recursos financers, i recull el total de bns i drets que t l'empresa (inversions). L'actiu es pot dividir en Immobilitzat (o actiu fix) i Circulant (o actiu circulant). L'immobilitzat o actiu fix el formen els bns i drets que seran a l'empresa durant ms d'un exercici econmic o any (o aquesta s la intenci inicial). Per exemple, les installacions, la maquinria, etc. El circulant o actiu circulant el formen els bns i drets que es gasten en un exercici econmic (que sol ser d'un any natural). Per exemple, el compte de clients (diners que els clients deuen a l'empresa), existncies, etc. Les masses patrimonials que integren l'actiu fix o immobilitzat sn les segents: Immobilitzat material: tot all que s tangible (es pot tocar) i dura ms d'un any a l'empresa. Per exemple, els terrenys, construccions (edificis), maquinari, etc. Immobilitzat immaterial: tot all que s intangible (no es pot tocar) per que t valor econmic. Per exemple, patents, programes informtics, etc. Immobilitzat financer: diners que lempresa deixa a altres empreses (prstecs concedits per l'empresa) o participacions en altres empreses (accions, obligacions o bons).

Per tant, Actiu Fix = Immobilitzat Material + Im. Immaterial + Im. Financer Les masses patrimonials que formen l'actiu circulant sn les segents: - Existncies o estocs: Mercaderies, primeres matries, productes semielaborats, productes acabats, etc. Realitzable: Drets de cobrament a favor de l'empresa. Per exemple, clients i deutors. Disponible: Diners a la caixa de l'empresa o en comptes bancaris a curt termini. s la tresoreria de l'empresa. Actiu Circulant = Existncies + Realitzable + Disponible El patrimoni, doncs, es composa de les masses segents: ACTIU Actiu fix PASSIU Passiu No Exigible (Fons Propis)

Per tant,

Immobilitzat material Immobilitzat immaterial Immobilitzat financer

Aportacions dels propietaris (capital) Beneficis no distributs (reserves)

Actiu circulant - Existncies - Realitzable - Disponible

Passiu Exigible - Deutes a llarg termini - Deutes a curt termini

El patrimoni empresarial s el conjunt de bns, drets i obligacions que t una empresa degudament valorats en relaci amb la finalitat a qu es destinen. Patrimoni net = Bns + Drets Obligacions Actiu = Bns + Drets; Passiu exigible = Obligacions

Patrimoni net = Actiu Passiu exigible; Passiu total = Patrimoni net + Passiu exigible Total Actiu = Total Passiu Lactiu reflecteix lestructura econmica de lempresa, s a dir, lestructura de les seves inversions, o dest dels seus fons. s laplicaci dels recursos (a qu es destinen els diners). El passiu reflecteix lestructura financera de lempresa, s a dir, lorigen dels mitjans financers de qu disposa (don surten els diners). La normalitzaci dels elements patrimonials Per poder identificar i comparar els diferents elements patrimonials de les empreses, s'ha creat una convenci (acord), recollit en el Pla General de Comptabilitat (ltima reforma feta el 1991). Aix, per exemple, una furgoneta s'expressar amb el nom d'elements de transport, igual que un cami, un cotxe o una moto. Alguns dels elements patrimonials normalitzats sn els segents (hi ha totes les definicions al Pla General de Comptabilitat): Actiu Propietat industrial: patents, marques, know-how, etc. (El que es pot inscriure al Registre de la Propietat). Aplicacions informtiques: quantitats satisfetes per la propietat o el dret d's de programes informtics. Mobiliari: mobles i equips d'oficina. Equips per a processos d'informaci: ordinadors i altres conjunts electrnics. Clients: dret de cobrament a favor de l'empresa per la venda a crdit de bns i serveis que constitueixen l'activitat de l'empresa. Clients, efectes comercials per cobrar: crdits amb clients formalitzats en lletres de canvi acceptades. Deutors: crdits amb compradors de serveis que no tenen la condici estricta de clients.

Passiu Provedors: deutes amb subministradors habituals per la compra dels bns que constitueixen l'activitat principal de l'empresa. Creditors per prestacions de serveis: deutes amb subministradors de serveis que no tenen la condici estricta de provedors. Provedors d'immobilitzat: deutes amb subministradors dimmobilitzat. Capital social: aportacions dels propietaris en les empreses mercantils (S.A. o S.L.). Capital: diners aportats a l'empresa pels empresaris individuals. Reserves: beneficis generats per l'empresa i que no han estat distributs entre els accionistes (en forma de dividends). Per tant, sn recursos que provenen dels beneficis de l'empresa i que es queden invertits a l'empresa. Hi ha dos documents que descriuen el patrimoni de l'empresa en un moment determinat: l'INVENTARI i el BALAN. L'inventari compta, descriu i valora els diferents components del patrimoni en un moment determinat. El balan fa el mateix, per la informaci est ms resumida i ordenada que en l'inventari. A ms a ms, en el balan les xifres s'obtenen dels registres comptables, mentre que l'inventari es fa extracomptablement (es fa un recompte fsic). Normalment les empreses fan els dos documents (l'inventari i el balan) per saber la seva situaci patrimonial i per comprovar que els valors coincideixen.

ACTIU IMMOBILITZAT - Material Terrenys i bns naturals Construccions Installacions tcniques Maquinria Mobiliari Equips per a processos dinformaci Elements de transport - Immaterial Fons de comer Propietat industrial Aplicacions informtiques - Financer Inversions financeres permanents en capital Valors de renda fixa Crdits a llarg termini Imposicions a llarg termini - Amortitzaci acumulada de limmobilitzat Amort. acum. de limmob. immat.(negatiu) Amort. acum. de limmob. mat. (en negatiu) EXISTNCIES Mercaderies Primeres matries Productes en curs Productes acabats REALITZABLE Clients Clients, efectes comercials per cobrar Deutors Deutors, efectes comercials per cobrar Hisenda Pblica, deutora per diferents conceptes Organismes de la Seguretat Social, deutors DISPONIBLE Bancs i institucions de crdit Caixa PASSIU FONS PROPIS o NO EXIGIBLE Capital Capital social Reserves Prdues i guanys (benefici o prdua) EXIGIBLE A LLARG TERMINI Provedors dimmobilitzat a llarg termini Deutes a llarg termini amb entitats de crdit Efectes comercials a pagar a llarg termini EXIGIBLE A CURT TERMINI Provedors Provedors, efectes comercials a pagar Creditors per prestaci de serveis Creditors, efectes comercials a pagar Provedors dimmobilitzat a curt termini Deutes a curt termini amb entitats de crdit Hisenda Pblica, creditora per conceptes fiscals Organismes de la seg. social, creditors INGRESSOS - Ingressos dexplotaci Import net de la xifra de negocis Vendes de mercaderies o productes acabats Prestaci de serveis Augment de les existncies de productes acabats i en curs Altres ingressos dexplotaci - Ingressos financers Ingressos financers - Ingressos extraordinaris Ingressos extraordinaris Beneficis procedents de limmob. mat. DESPESES - Despeses dexplotaci Consum dexplotaci Despeses de personal Reducci dexistncies de productes acabats i en curs Dotacions per a amortitzacions dimmobilitzat Altres despeses dexplotaci Amortitzaci de lImmob. Immaterial Amortitzaci de lImmob. Material Compres de mercaderies i/o primeres matries Serveis de professionals independents Sous i salaris Subministraments Arrendaments i cnons - Despeses financeres Despeses financeres Interessos de deutes a curt termini Interessos de deutes a llarg termini Interessos de descompte defectes Altres despeses financeres - Despeses extraordinries Despeses extraordinries Prdues procedents de limmob. material

ELS FETS COMPTABLES La situaci patrimonial de l'empresa est descrita en els dos documents anteriors: l'inventari i el balan. Per al llarg de l'any, l'empresa efectua una srie d'operacions que li fan variar la composici i valoraci del seu patrimoni. Totes aquestes operacions que afecten la composici i valoraci del patrimoni reben el nom de fets comptables, que les empreses han de registrar comptablement en dos llibres: el llibre diari i el llibre major, que veurem ms endavant. Cada element patrimonial queda recollit comptablement en un compte, que es pot representar grficament en forma de T: DEURE Element patrimonial HAVER

En la part superior s'escriu el nom de l'element que representa. La part esquerra s'anomena deure. La part dreta s'anomena haver.

En aquestes dues divisions (deure i haver) anotarem les variacions patrimonials que es vagin produint en l'element patrimonial respectiu, durant un perode determinat. Hi ha dos tipus de comptes: els patrimonials o de balan (Actiu i Passiu) i els de resultats o de gesti (Ingressos i Despeses). Els comptes patrimonials equivalen als bns, drets i obligacions. Els comptes de resultats o de gesti recullen els ingressos i les despeses. Conveni de funcionament dels comptes: DEURE Creaci Augments Actiu HAVER DEURE Passiu HAVER

Disminucions

Disminucions Creaci Augments

DEURE Ingressos HAVER Disminucions Creaci Augments

DEURE Despeses HAVER Creaci Disminucions Augments

El conjunt de tots els comptes patrimonials formen el patrimoni de l'empresa, i el balan de situaci es fa a partir dels saldos de cada compte patrimonial.

El conjunt de tots els comptes de gesti formen els ingressos i les despeses de l'empresa, que queden recollits en el compte de prdues i guanys, on el resultat final (saldo) s el benefici o prdua de l'empresa, ja que: Resultat = Ingressos - Despeses L'empresa obt els ingressos grcies a la venda de bns i serveis. Tota venda implica un ingrs i dna dret a un cobrament, ja sigui en el moment de la venda (al comptat) o posteriorment (a crdit). L'empresa suporta les despeses grcies a la compra dels bns i serveis que s'incorporen al procs productiu i que es consumeixen dintre de l'exercici comptable. Tota compra implica una despesa i obliga a un desembossament (o pagament de diners) en el moment de l'adquisici, si la compra s al comptat, o en el termini pactat, si s a crdit. En l'obtenci del resultat no s'ha de tenir present el moment del pagament de les despeses o del cobrament dels ingressos. Els pagaments i els cobraments d'un perode incideixen en l'estat de la tresoreria, per no en els resultats. Tresoreria = Diners inicials + Cobraments Pagaments Els cobraments i els pagaments d'un perode es recullen en el balan, per mitj dels comptes patrimonials corresponents. Els ingressos i les despeses s'anoten en comptes representatius de l'ingrs o la despesa, i afecten el resultat. Per saber el benefici o la prdua d'un perode, s'anota el saldo deutor dels comptes de gesti en el deure del compte Prdues i Guanys, i en l'haver, el saldo creditor dels comptes de gesti. El saldo del compte de Prdues i Guanys reflectir el resultat de l'exercici: si el saldo s deutor, hi haur prdues. Si s creditor, beneficis. I si s nul, no hi haur ni beneficis ni prdues. El compte de Prdues i Guanys figurar en el passiu del balan, amb un signe positiu o negatiu, segons el saldo que presenti. Vocabulari referent als comptes: Obrir un compte: donar-li nom i anotar-hi la quantitat corresponent al deure o a l'haver. Deure: la part esquerra del compte. Haver: la part dreta del compte. Carregar o debitar: anotar al deure del compte corresponent. Abonar o creditar: anotar a l'haver del compte corresponent. Saldo d'un compte: diferncia entre el deure i l'haver. Saldo deutor: quan la suma del deure s superior a la suma de l'haver. Saldo creditor: quan la suma de l'haver s ms gran que la suma del deure. Tancar un compte: anotar el saldo a la part en qu la suma s inferior per igualar ambdues parts. Compte deutor: el que presenta un saldo deutor. Compte creditor: el que t un saldo creditor. Moviment d'un compte: les anotacions del deure i l'haver. Reobertura d'un compte: anotar el saldo en la part contrria d'on es va anotar en tancar-lo.

La partida doble. Concepte Sempre que a lempresa es produeix un fet comptable, s a dir, qualsevol operaci que naltera el patrimoni, hi ha una intervenci com a mnim de dos comptes. Per exemple, si lempresa compra una mquina i paga en efectiu, hi interv el compte Maquinria, que augmenta, i el compte Caixa, que disminueix. Per comptabilitzar un fet comptable, s a dir, per tenir constncia de loperaci que sha produt, sutilitza el mtode de la partida doble. El mtode de la partida doble consisteix a anotar simultniament en dos comptes, com a mnim, la variaci que es produeix en el patrimoni a causa de cada fet comptable. Sempre registrarem simultniament don surten els diners i a qu es destinen. En comptabilitat, qualsevol transacci econmica es pot veure des de dues perspectives diferents: el recurs o l'origen de l'operaci, i l'aplicaci o el dest del recurs. Per tant, en tota transacci econmica hi intervenen com a mnim dos comptes diferents, on a un d'ells (o a ms) s'hi haur de fer una anotaci al deure i a l'altra (o altres), una anotaci a l'haver. I la suma dels imports anotats en el deure, d'un o ms comptes, haur de ser igual a la suma dels imports anotats en l'haver, d'uns altres comptes. Quan una operaci afecta ms de dos comptes, es diu que el fet comptable s compost. I si afecta dos comptes, el fet comptable s simple. Procs que cal seguir per aplicar correctament la partida doble en una operaci 1.- Identificar els comptes que hi intervenen. 2.- Reconixer els tipus de comptes (actiu, passiu, despeses o ingressos). 3.- Valorar la variaci produda en els comptes i la quantitat (augments i disminucions). 4.- Anotar el que cal fer segons el conveni de funcionament dels comptes (deure o haver). 5.- La suma dels imports anotats al deure d'un o ms comptes ha de ser igual a la suma dels imports anotats a l'haver d'un o ms comptes. Exemple: Una empresa compra un ordinador per 400.000 ptes. Paga 100.000 ptes. a travs del compte corrent bancari, i la resta, al cap de sis mesos.

1.- Comptes que hi intervenen: equips per a processos d'informaci (ordinador), bancs i provedors d'immobilitzat a curt termini. 2.- Tipus de comptes: equips per a processos d'informaci i bancs a l'actiu, i provedors d'immobilitzat al passiu (exigible). 3.- Variaci produda i quantitat: els equips per a processos d'informaci augmenten en 400.000 ptes., els bancs disminueixen en 100.000 ptes. i els provedors d'immobilitzat a curt termini augmenten en 300.000 ptes. 4.- Anotaci que cal fer: Anotar 400.000 ptes. en el deure del compte d'equips per a processos d'informaci, 100.000 ptes. a l'haver del compte de bancs, i 300.000 ptes. a l'haver del compte de provedors d'immobilitzat a c/t. 5.- Comprovem que la suma de les anotacions en el deure (400.000 ptes.) s igual a la suma de les anotacions a l'haver (100.000 + 300.000 = 400.000 ptes.). El llibre diari i el llibre major El llibre diari s obligatori per a totes les empreses i serveix per escriure-hi cronolgicament les transaccions econmiques. Cada anotaci que s'hi fa s'anomena un assentament, al qual s'assigna un nmero per tal d'identificar l'operaci corresponent. En cada assentament hi ha el deure (import dels comptes que han estat carregats), l'haver (import dels comptes en qu hi ha hagut un abonament) i els conceptes (nmero i data de l'assentament, i noms dels comptes que hi intervenen). Entre els comptes carregats i els abonats s'hi posa la lletra "a". Com que apliquem el mtode de la partida doble, tots els assentaments han de quadrar, o sigui que la suma del deure ha de ser igual a la suma de l'haver. El llibre major es fa simultniament al llibre diari, i s el llibre en qu es relacionen els comptes amb els crrecs i els abonaments que han anat apareixent al diari. Per tant, el major registra els comptes i el diari registra els fets comptables. En el llibre major hi ha d'aparixer la data de cada anotaci, el concepte (nom del compte), el nmero de l'assentament assignat al diari, el deure (amb els crrecs) i l'haver (amb els abonaments), el saldo (diferncia entre la suma del deure i de l'haver) i el signe del saldo (deutor o creditor). I aix per cada compte (o element patrimonial). Per tant, els fets comptables queden registrats en el llibre diari i en el llibre major. El diari ens informa cronolgicament sobre les operacions econmiques que s'han dut a terme durant un perode determinat; i el major ens permet conixer la variaci produda en cadascun dels elements patrimonials al llarg d'un perode. Per raons prctiques, les anotacions en els comptes es fan amb el format de la T (una T per cada compte). El balan de comprovaci de sumes i saldos s un document que s'ha de presentar obligatriament cada trimestre. Es fa a partir del llibre major, i resumeix el moviment de cada compte al llarg d'un perode. Per cada compte, s'indica la suma dels crrecs, la dels abonaments i el saldo (creditor, deutor o nul).

La funci bsica del balan de comprovaci s la de verificar que els assentaments del diari s'han passat al llibre major correctament (la suma del deure ha de coincidir amb la de l'haver, les sumes del deure i de l'haver del diari han de coincidir amb les del deure i de l'haver del balan de comprovaci, i la suma dels saldos deutors ha de ser igual a la dels saldos creditors).

El cicle comptable. Concepte i fases El cicle comptable comprn totes les operacions que es realitzen des que s'obre la comptabilitat d'un exercici fins que es tanca i s'obt el balan de situaci final i el compte de prdues i guanys. Dit duna altra manera, el cicle comptable el formen tots els passos que shan de fer des que sobre la comptabilitat fins que es tanca i es torna a obrir. Normalment els cicles sn dun any (lexercici comptable se sol obrir l1 de gener i es tanca a 31 de desembre de cada any). Les operacions es poden classificar en les fases segents: 1.- Obertura de la comptabilitat A partir del balan de situaci del perode anterior, s'obren els llibres diari i major anotant en el deure els saldos deutors dels comptes patrimonials, i a l'haver els saldos creditors dels comptes patrimonials. 2.- Registre d'operacions del perode Les transaccions econmiques realitzades per l'empresa al llarg de l'any es van anotant en els llibres diari i major (analitzant els fets comptables i justificant-los documentalment). Trimestralment, s'elabora el balan de comprovaci de sumes i saldos. 3.- Operacions del final del perode S'elabora el balan de sumes i saldos i es fa una adequaci dels saldos comptables amb els inventaris, corregint els valors que calguin (especialment, amb les amortitzacions). Desprs es determina el resultat (compte de prdues i guanys). Aquestes correccions es fan al Diari i al Major, i, finalment, es fa l'ltim Balan de sumes i saldos, incloent el compte de Prdues i Guanys. Adequaci dels saldos comptables als inventaris Principalment, s'haur de mirar que el saldo del compte de Mercaderies reculli el valor de les existncies finals. Per per calcular el resultat, tamb necessitarem el cost de les vendes, que s: Cost de les vendes = existncies inicials + compres del perode - existncies finals I el resultat de les vendes s:

Resultat de les vendes = ingressos per vendes - cost de les vendes El saldo del compte de Mercaderies reflectir el valor de l'inventari de les existncies finals i figurar en l'actiu del balan. I el saldo del compte de Variaci d'existncies representa la diferncia entre les existncies inicials i finals, i figurar en el deure del compte de Prdues i guanys si s deutor, i en l'haver si s creditor. El compte Variaci d'existncies s un compte de gesti que apareix en la fase de final d'exercici i prou. Correcci de valors: les amortitzacions L'immobilitzat dura ms d'un any a l'empresa. Per tant, el seu valor es recupera en diversos anys. L'empresa ha de repartir el cost de l'immobilitzat en els diversos anys en qu dura l'immobilitzat, ja que l'empresa se'n beneficia diversos anys i, a ms, aquests elements estan sotmesos a desgastos pel pas del temps, pel seu s, o perqu queden obsolets pels avenos tecnolgics. La prdua de valor de l'immobilitzat s'ha de reflectir comptablement a travs de les amortitzacions. L'amortitzaci consisteix a imputar com a despesa de l'exercici la disminuci del valor de l'immobilitzat i, tamb, a reflectir en l'actiu del balan aquesta prdua de valor, a fi de determinar el valor net dels actius i obtenir el resultat real de l'empresa. L'empresari ha d'establir un pla d'amortitzaci de cadascun dels elements de l'immobilitzat i ha de definir les dades segents: Estimaci de la vida til: temps durant el qual s'utilitzar l'element. Valor d'adquisici: preu de compra ms totes les despeses generades fins que l'element es posa en funcionament. Valor residual: import que pot recuperar-se mitjanant la venda, quan finalitzi la seva vida econmica. Valor amortitzable: diferncia entre el valor d'adquisici i el valor residual. Sistema d'amortitzaci: fet d'escollir el procediment que cal seguir per determinar les quotes d'amortitzaci. Mtode de comptabilitzaci: definici de la manera de registrar comptablement l'amortitzaci.

Les quotes d'amortitzaci poden ser constants o variables, segons si la quantitat que s'amortitza s la mateixa en cada perode o no. Quota d'amortitzaci constant: Q = (Vc - Vr) / n on Vc: Valor d'adquisici o cost de producci Vr: Valor residual Va: Valor amortitzable n: Vida til Q: Quota

La quota d'amortitzaci constant s la ms freqent, per a vegades conv amortitzar una quota diferent cada any. Llavors se sol aplicar un percentatge per a cada perode, que s'aplica sobre la quantitat pendent d'amortitzar en cada perode (quotes d'amortitzaci decreixents, ja que cada any s'amortitza menys). El registre comptable de l'amortitzaci es pot fer pel mtode directe o indirecte. s directe quan la correcci de valor es fa directament sobre el compte de l'immobilitzat corresponent, disminuint aix el seu valor. En canvi, s indirecte quan es fa a travs de dos comptes nous: Dotaci a l'amortitzaci (compte de despeses on es posa la quota que s'amortitza en el perode) i Amortitzaci Acumulada de l'Immobilitzat en qesti (on es posa la suma de totes les amortitzacions que ja s'han fet, per a cada element de l'immobilitzat, i s un compte de balan). El Pla General de Comptabilitat recomana el mtode indirecte, ja que aix s'obt molta ms informaci. Clcul del resultat de lexercici: Les regularitzacions. Tots els comptes de gesti (grups 6 i 7 del PGC, o sigui, ingressos i despeses) se salden amb crrec o abonament al compte 129 (Prdues i Guanys). Daquesta manera sobt el resultat brut de lexercici. Passar comptes amb Hisenda Pblica El 35 % dels beneficis shan de pagar en concepte dImpost de Societats (o impost sobre els beneficis). Per tant, del saldo que surt al compte Prdues i Guanys (129) se li aplica el 35 % i aquest import es registra com a despesa (Impost de Societats) i es deixa a deure amb el compte Hisenda Pblica, creditora per Impost de Societats). Tamb cal passar comptes en relaci a lIVA (aix es fa el dia 20 o 21 de cada tres mesos). Se salden els comptes Hisenda Pblica, IVA suportat i Hisenda Pblica, IVA repercutit amb crrec o abonament a un compte que crearem que es dir Hisenda Pblica, deutora o creditora per IVA (normalment creditora, ja que normalment ens toca pagar a nosaltres perqu lIVA repercutit sol ser superior al suportat).

4.- Tancament de l'exercici i elaboraci dels comptes anuals Tots els comptes dactiu i passiu se salden mtuament i aquest mateix assentament serveix per fer el balan de situaci final. El compte de prdues i guanys sobt a partir del compte de prdues i guanys. La memria es fa quan ja shan fet els altres dos comptes anuals i es fa a partir de la memria de lany anterior i a partir de la informaci que proporcionen els dos altres comptes.

El Pla General Comptable com a element normalitzador La informaci comptable sha dhomogenetzar per tal de fer-la comparable respecte altres perodes i respecte altres empreses. A ms a ms, tota la informaci comptable ha

de poder ser interpretada per tothom, aix que com ms clara i estandaritzada sigui, ms til ser. Sha de tenir en compte que la informaci comptable serveix per a donar informaci a lempresa, per tamb a tota la societat. La informaci comptable dna informaci til als administradors, propietaris, treballadors, clients, provedors, a Hisenda Pblica, a la Seguretat Social, a les empreses competidores, als gremis o patronals, als sindicats, etc. Per tant, la informaci que proporciona la comptabilitat ha de ser comparable, tant pel que fa a les dades de diversos anys (en la mateixa empresa) com pel que fa a les dades de diferents empreses. El Pla General de Comptabilitat s una llei daplicaci obligatria per totes les empreses. Sestructura en cinc parts: Principis comptables, Quadre de comptes, Definicions i relacions comptables, Comptes anuals i Normes de valoraci. Les parts 1, 4 i 5 sn daplicaci obligatria, mentre que les parts 2 i 3 permeten un major grau de flexibilitat, malgrat que s aconsellable que sutilitzin.

Tots els pasos han elaborat els seus Plans Generals de Comptabilitat (PGC), que proporcionen el model a seguir per portar la comptabilitat duna manera homognia i comparable. El Pla General de Comptabilitat s daplicaci obligatria per a totes les empreses, tot i que cada empresa pot adaptar el nom, la numeraci i els moviments dels comptes que ms sadaptin a la seva situaci. A Espanya, el primer Pla General de Comptabilitat data del 1973, per es va haver de modificar molt el 1986 amb la incorporaci dEspanya a la Comunitat Econmica Europea (CEE), ja que la comptabilitat shavia dhomogenetzar amb la dels altres pasos membres de la CEE. Finalment, el PGC va fer la seva ltima reforma el 1990 (publicat el 1991). Lany 2008 lactual Pla General de Comptabilitat desapareixer i ser aplicable un nou Pla General de Comptabilitat bastant diferent. ESTRUCTURA DEL PGC DE 1990 (el vigent) Introducci Diu les raons, caracterstiques i aplicacions del PGC. Primera part: Principis comptables El PGC estableix una srie de principis comptables que pretenen que la comptabilitat mostri una imatge fidel del patrimoni, de la situaci financera i dels resultats de lempresa. Aquests principis sn els segents:

Principi de prudncia: nicament seran comptabilitzats els beneficis realitzats a la data de tancament de lexercici. Contrriament, els riscs previsibles i les prdues eventuals originades durant lexercici o en un danterior hauran de ser comptabilitzades tan bon punt siguin conegudes. Principi dempresa en funcionament: Els fets econmics shan denregistrar quan sestableixin els drets o les obligacions que els hagin originat. Principi del preu dadquisici: Com a norma general, els bns i els drets es comptabilitzaran dacord amb el preu dadquisici o el cost de producci. Principi de la data del fet: La imputaci dingressos i despeses es far segons el moment en qu es produeixi el corrent de bns i serveis, deixant de banda quan es cobrin o es paguin. Principi de correlaci dingressos i despeses: El resultat de lexercici estar constitut per la diferncia entre els ingressos del perode i les despeses necessries per obtenir aquests ingressos. Per tant, el resultat s independent del corrent de cobraments i pagaments. Principi de no compensaci : No es podran compensar partides dactiu amb passiu ni partides dingressos amb despeses. Principi duniformitat: Quan sadopti un criteri comptable, sha de mantenir al llarg del temps. En el cas que es modifiqui aquest criteri, el canvi i la causa que lhan motivat shauran dindicar a la memria. Principi dimportncia relativa: Es podr ometre laplicaci dalguns principis, sempre que la importncia en termes quantitatius sigui escassament significativa.

En el cas que hi hagi un conflicte entre principis, valdr aquell que permeti mostrar una imatge del patrimoni de lempresa tan fidel com sigui possible. Tindr prioritat el principi de prudncia sobre tots els altres principis. Segona part: Quadre de comptes El quadre de comptes s una manera de classificar la comptabilitat. Sutilitza una codificaci decimal, s a dir, es divideix la comptabilitat en set grups i cada grup, en deu subgrups, i aix successivament. El quadre de comptes cont els grups i els subgrups necessaris, correctament codificats i amb un ttol que nindiqui clarament el contingut. Tercera part: Definicions i relacions comptables Cadascun dels grups, subgrups i comptes es defineixen i sidentifiquen segons el contingut i el tipus doperacions a qu fan referncia. Tamb es descriuen els motius generals de crrec i abonament dels comptes i com solen funcionar o relacionar-se. Quarta part: Comptes anuals Els comptes anuals sn uns documents que shan de redactar i presentar obligatriament. El PGC proporciona uns models, que poden ser normals o abreujats (les empreses petites poden usar els abreujats), i que comprenen el balan, el compte de prdues i guanys i la memria.

Cinquena part: Normes de valoraci Com a norma general, tot es valorar segons el preu dadquisici o el cost de producci. El preu dadquisici inclou limport de la factura ms les despeses addicionals que es produeixen fins que lelement en qesti s til a lempresa.

Els llibres obligatoris Un empresari individual haur de tenir el llibre diari, el llibre dinventaris i comptes anuals, i el llibre de balanos de comprovaci. Les Societats Annimes i les Societats Limitades hauran de tenir: 1) 2) 3) 4) 5) El llibre diari El llibre dinventaris i comptes anuals El llibre dactes El llibre de registre de socis El llibre de balanos de comprovaci

La legislaci dels llibres obligatoris consisteix a presentar-los al Registre Mercantil corresponent al domicili de lempresari i segellar-ne tots els folis. s a priori si es legalitzen abans dutilitzar-los (els folis o els llibres sn en blanc) i, a posteriori, si senquadernen correlativament els folis ja redactats i en el termini de quatre mesos desprs de la data de tancament de lexercici. Daquesta manera, la legislaci mercantil permet utilitzar mitjans informtics per a les anotacions comptables. Tots els llibres shan de conservar durant sis anys. A ms, cal que shi escrigui amb claredat, seguint un ordre cronolgic, sense deixar espais en blanc ni fer guixades. Si hi ha algun error, shaur de corregir per mitj danotacions al marge.

Confecci dels comptes anuals. Classificaci del Balan de Situaci en masses patrimonials Els comptes anuals o estats de comptes sn documents que selaboren anualment de forma obligatria i shan de presentar al Registre Mercantil. El PGC proporciona el model a seguir, que pot ser normal o abreujat (per les empreses petites). Sn els tres segents: 1) El balan de situaci

Reflecteix la situaci econmica i financera de lempresa en un moment donat, normalment a 31 de desembre. La informaci que ens proporciona s, per tant, esttica, i mostra la situaci patrimonial en lltim dia de lexercici a qu fa referncia i de lexercici anterior. Per tant, el balan ens dna informaci sobre la composici del patrimoni i la seva evoluci en lltim any. En el balan hi ha tots els comptes patrimonials que tenen saldo diferent de zero, agrupats per masses patrimonials i ordenats de la manera segent: Lactiu sordena de menys a ms liquiditat (facilitat per convertir-se en diners). El passiu sordena de menys a ms exigibilitat (de no exigible a exigible a c/t).

El balan de situaci s, doncs, la descripci del patrimoni de lempresa a 31 de desembre. 2) El compte de prdues i guanys (o comptes de resultats) s un document que recull totes les despeses, ingressos i resultats corresponents a lexercici econmic a qu fa referncia i a lanterior. Representa els fluxos econmics reals al llarg del perode comptable (un any) i, per tant, s un estat dinmic. Les dades per a la redacci del compte de prdues i guanys sextreuen dels comptes de gesti (ingressos i despeses) del llibre major. Aix, doncs, el compte de prdues i guanys recull tots els ingressos i totes les despeses que ha tingut lempresa al llarg de tot lany. 3) La memria La memria completa, amplia i comenta els dos estats comptables anteriors. Descriu lactivitat de lempresa, les bases de presentaci dels comptes anuals, els principis comptables aplicats, levoluci de lempresa, la distribuci dels resultats, les normes de valoraci, i tot el que lempresa vulgui detallar per ampliar la informaci del balan i del compte de prdues anuals. A la memria les empreses noms hi posaran la informaci que considerin significativa per donar la imatge fidel de lempresa: no cal que ompleni tots els apartats dels models. El quadre de finanament o estat dorigen i aplicaci de recursos recull els recursos obtinguts en lexercici, els seus diferents orgens i laplicaci o ls, ja sigui en immobilitzat o en circulant. El quadre de finanament forma part de la memria i tamb t el seu model en el PGC. Linforme de gesti lhauran de fer totes les empreses que no puguin presentar els comptes anuals abreujats. Hi haur dhaver un informe sobre levoluci de lactivitat empresarial, un informe sobre els esdeveniments produts desprs del tancament de lexercici, un informe sobre les activitats en matria dinvestigaci i desenvolupament, i els motius pels quals shan adquirit accions prpies de lempresa (si s el cas).

BALAN DE SITUACI PER MASSES PATRIMONIALS (amb tots els elements patrimonials)
ACTIU
IMMOBILITZAT: Material: Terrenys i bns naturals Construccions Installacions tcniques Maquinria Mobiliari Equips per a processos dinformaci Elements de transport Immaterial: Fons de comer Propietat industrial Aplicacions informtiques Financer: Inversions financeres permanents en capital Valors de renda fixa Crdits a llarg termini Imposicions a llarg termini Amortitzaci acumulada de limmobilitzat: A. Ac. de limmobilitzat immaterial A. Ac. de limmobilitzat material EXISTNCIES: Mercaderies Primeres matries Productes en curs Productes acabats REALITZABLE: Clients Clients, efectes comercials per cobrar Deutors Deutors, efectes comercials per cobrar Hisenda Pblica, deutora per diferents conceptes Organismes de ls Seguretat Social, deutors DISPONIBLE: Bancs i institucions de crdit Caixa

PASSIU
NO EXIGIBLE: Capital Capital social Reserves Prdues i guanys (benefici o prdua) EXIGIBLE A LLARG: Provedors dimmobilitzat a llarg termini Deutes a llarg termini amb entitats de crdit Efectes comercials a pagar a llarg termini EXIGIBLE A CURT: Provedors Provedors, efectes comercials a pagar Creditors per prestaci de serveis Creditors, efectes comercials a pagar Provedors dimmobilitzat a curt termini Deutes a curt termini amb entitats de crdit Hisenda Pblica, creditora per conceptes fiscals Organismes de la Seguretat Social, creditors

PASSIU TOTAL

ACTIU TOTAL

Distinci entre resultat dexplotaci, resultat financer i resultat extraordinari Resultat dexplotaci: Ens informa sobre el resultat de lactivitat que s prpia de lempresa. Resultat financer: Detalla els beneficis o prdues de les activitats financeres (obtinguts doperacions relacionades amb deixar o deure diners, com per exemple interessos pagats per prstecs, descomptes rebuts, etc.). Resultat extraordinari: Recull els beneficis o prdues originats per fets puntuals, com ara la venda dun b de limmobilitzat per un import superior al comptable.
COMPTE DE PRDUES I GUANYS ABREUJAT

INGRESSOS DEXPLOTACI: Import net de la xifra de negocis, augment de les existncies de productes acabats i en curs, altres ingressos dexplotaci. Tamb: vendes, prestaci de serveis, rppels sobre vendes (en negatiu). DESPESES DEXPLOTACI: Consum dexplotaci, despeses de personal, reducci dexistncies de productes acabats i en curs, dotacions per a amortitzacions dimmobilitzat i altres despeses dexplotaci. Tamb: Sous i salaris, compres de matries primes, compres de mercaderies, arrendaments i cnons, cost de les vendes, publicitat, propaganda i relacions pbliques, seguretat social a crrec de lempresa, serveis de professionals independents, subministraments i rppels sobre compres (en negatiu). Resultat dexplotaci = ingressos dexplotaci despeses dexplotaci. INGRESSOS FINANCERS: Ingressos financers. Tamb: Descompte sobre compres per pagament immediat (o accelerat), interessos per crdits concedits (per lempresa) i altres ingressos financers. DESPESES FINANCERES: Despeses financeres. Tamb: Interessos per deutes, interessos per descompte defectes, descompte sobre vendes per pagament immediat. Resultat financer = ingressos financers despeses financeres. INGRESSOS EXTRAORDINARIS: Ingressos extraordinaris. Tamb: beneficis procedents de limmobilitzat. DESPESES EXTRAORDINRIES: Despeses extraordinries. Tamb: Prdues procedents de limmobilitzat. Resultat extraordinari = ingressos extraordinaris despeses extraordinries. Resultat de les activitats ordinries = resultat ordinari = resultat dexplotaci + resultat financer. Resultat positiu = benefici; Resultat negatiu = Prdua. Benefici abans dimpostos (BAI) = resultat ordinari + resultat extraordinari.

Benefici abans dinteressos i impostos (BAII) = resultat dexplotaci + resultat extraordinari. Benefici net = BAI 0,35 x BAI
COMPTE DE PRDUES I GUANYS ABREUJAT A. INGRESSOS DE LEXPLOTACI a. Import net de la xifra de negocis b. Augment de les existncies de productes acabats i en curs c. Altres ingressos dexplotaci B. DESPESES DE LEXPLOTACI a. Consum dexplotaci b. Despeses de personal c. Reducci dexistncies de productes acabats i en curs d. Dotacions per a amortitzacions dimmobilitzat e. Altres despeses dexplotaci RESULTAT DEXPLOTACI = A - B C. INGRESSOS FINANCERS D. DESPESES FINANCERES RESULTATS FINANCERS = C D RESULTAT DEXPLOTACI + RESULTATS FINANCERS = RESULTATS DE LES ACTIVITATS ORDINRIES E. INGRESSOS EXTRAORDINARIS F. DESPESES EXTRAORDINRIES RESULTATS EXTRAORDINARIS = E F RESULTATS DE LES ACTIVITATS ORDINRIES + RESULTATS EXTRAORDINARIS = RESULTAT ABANS IMPOSTOS RESULTAT ABANS IMPOSTOS IMPOST DE SOCIETATS = RESULTAT DE LEXERCICI

SIGNIFICAT DELS COMPTES 1) Terrenys i bns naturals: sl de lempresa i altres propietats del medi natural (boscos, mines...).

2) Construccions: Edifici o local de lempresa. 3) Installacions tcniques: installacions de llum, aigua, gas... especfiques de lempresa. 4) Maquinria: mquines de lempresa. 5) Mobiliari: mobles de lempresa. 6) Equips per processos dinformaci: ordinadors. 7) Elements de transport: vehicles de lempresa (cotxes, motos, camions, etc.). 8) Fons de comer: valor addicional de lempresa. Es produeix quan una empresa es compra per sobre del valor de la suma dels elements comptabilitzats en el seu actiu. 9) Propietat industrial: patents, marques, know how... 10) Aplicacions informtiques: programes informtics. 11) Inversions financeres permanents en capital: accions comprades per lempresa per tenir a ll/t. 12) Valors de renda fixa: obligacions, bons o altre deute pblic comprats per lempresa per tenir a ll/t. 13) Crdits a llarg termini: prstecs concedits per lempresa a ll/t. 14) Imposicions a llarg termini: Inversions en actius financers a llarg termini. 15) Amortitzaci acumulada de limmobilitzat material: Valor de la depreciaci total de limmob.mat. 16) Amortitzaci acumulada de limmobilitzat immaterial: Valor de la depreciaci total de lI. Immat. 17) Mercaderies: existncies que es compren per vendre-les directament, sense transformar-les. 18) Primeres matries: materials que es compren per ser incorporats en el procs de producci. 19) Productes en curs: productes inacabats, a mig fer. 20) Productes acabats: existncies produdes per lempresa que estan a punt per ser venudes. 21) Clients: diners que deuen a lempresa els compradors dels seus productes (han comprat a crdit, sense pagar al comptat). 22) Clients, efectes comercials per cobrar: el mateix que el compte de clients per lempresa t una lletra de canvi que li permet descomptar (cobrar) aquests diners al banc. 23) Deutors: quan lempresa concedeix un prstec a alg que no s un comprador dels seus productes. 24) Deutors, efectes comercials per cobrar: com deutors, per amb una lletra de canvi. 25) Hisenda Pblica, deutora per diferents conceptes: deute que t Hisenda Pblica amb lempresa com a conseqncia dhaver recaptat ms impostos que els que li tocaven pagar a lempresa (normalment IVA). 26) Organismes de la Seguretat Social, deutors: Quan lempresa ha pagat ms seguretat social que la que li toca i la Seg. Social li deu aquests diners. 27) Bancs i institucions de crdit: compte corrent amb un banc o caixa destalvis, tal o xec. 28) Caixa: diners en efectiu. 29) Capital: diner aportat pels propietaris de lempresa. 30) Capital Social: Capital duna Societat Annima (S.A.). 31) Reserves: Beneficis no distributs (que es queden a lempresa). 32) Prdues i guanys (benefici o prdua): valor dels ingressos despeses. 33) Provedors dimmobilitzat a llarg termini: deute de lempresa a ll/t pel fet

dhaver comprat algun immobilitzat i no haver-lo pagat tot al comptat. 34) Deutes a llarg termini amb entitats de crdit: prstecs a ll/t concedits pels bancs a lempresa. 35) Efectes comercials a pagar a llarg termini: Lletres de canvi que lempresa ha de pagar a ll/t. 36) Provedors: deutes amb els subministradors habituals (pel fet dhaver comprat quelcom). 37) Provedors, efectes comercials a pagar: deute amb provedors quan ells tenen una lletra de canvi a favor seu (i en contra nostra). 38) Creditors per prestaci de serveis: Deute de lempresa per la compra dalgun servei (lampista, paleta, pintor, etc.). 39) Creditors, efectes comercials a pagar: Quan el deute que tenim est escrit en una lletra de canvi. 40) Provedors dimmobilitzat a curt termini: deute de lempresa a c/t pel fet dhaver comprat algun immobilitzat i no haver-lo pagat tot al comptat. 41) Deutes a curt termini amb entitats de crdit: prstecs a c/t concedits pels bancs a lempresa. 42) Hisenda Pblica, creditora per conceptes fiscals: Deute a c/t amb H.P. 43) Organismes de la Seguretat Social, creditors: Deute a c/t amb la Seg. Social. 44) Ordinador: Equips per processos dinformaci. 45) Prstec a curt termini per lordinador: provedors dimmobilitzat a c/t. 46) Cotxe de lempresa: elements de transport. 47) Beneficis no distributs: reserves. 48) Diners a la caixa forta de lempresa: caixa, euros. 49) Prstec amb els subministradors habituals: provedors. 50) Lletres de canvi de clients: clients, efectes comercials a cobrar. 51) Concedim diners a una altra empresa: crdits a c/t. 52) Programes informtics de gesti: aplicacions informtiques. 53) Local de lempresa: construccions. 54) Aportacions dels propietaris de lempresa: capital. 55) Compte corrent: bancs c/c. 56) Mobles: mobiliari. 57) Materials comprats per vendre: mercaderies. 58) Crdits a curt termini al personal: prstec que lempresa concedeix a c/t a algun treballador. 59) Deute amb Hisenda Pblica: Hisenda Pblica, creditora per conceptes fiscals. 60) Import net de la xifra de negocis: Vendes. 61) Augment de les existncies de productes acabats i en curs: Diferncia positiva entre les existncies finals i les inicials de productes acabats i en curs. 62) Altres ingressos dexplotaci: ingressos procedents de lactivitat de lempresa diferents de les vendes o les prestacions de serveis. 63) Vendes: Xifra de negocis. 64) Prestaci de serveis: Vendes de serveis (intangibles). 65) Rppels sobre vendes: Descompte rebut pels venedors pel fet dhaver comprat a lempresa molta quantitat dalguna cosa. 66) Ingressos financers: Interessos i/o comissions rebuts pel fet dhaver deixat diners. 67) Descompte sobre compres per pagament immediat (o accelerat): Descompte per haver pagat al comptat. 68) Interessos per crdits concedits per lempresa: Interessos que lempresa cobra per haver deixat diiners.

69) Altres ingressos financers: ingressos financers diferents dels interessos. 70) Despeses financeres: interessos i/o comissions procedents dels deutes de lempresa. 71) Interessos per deutes: Interessos que lempresa ha de pagar pels seus deutes. 72) Interessos per descompte defectes: Interessos que cobren les entitats de crdit pel fet de descomptar les lletres de canvi (cobrar-les abans que arribi el seu venciment). 73) Descomptes sobre vendes per pagament immediat (o accelerat): Descompte que fa lempresa a qui paga al comptat. 74) Ingressos extraordinaris: ingressos que no procedeixen de lactivitat de lempresa. 75) Beneficis procedents de limmobilitzat: Diferncia positiva entre el valor que obt lempresa i el valor comptable dun immobilitzat quan sel ven. 76) Despeses extraordinries: despeses que no provenen de lactivitat de lempresa. 77) Prdues procedents de limmobilitzat: Diferncia negativa entre el valor que obt lempresa i el valor comptable dun immobilitzat quan sel ven. 78) Consum dexplotaci: el que sincorpora al procs productiu. 79) Despeses de personal: despeses que t lempresa relacionades amb els seus treballadors. 80) Reducci dexistncies de productes acabats i en curs: diferncia negativa entre les existncies finals i les inicials de productes acabats i en curs. 81) Dotacions per a amortitzacions dimmobilitzat: valoraci del desgast de lany en curs, de limmobilitzat. 82) Sous i salaris: import dels salaris dels treballadors. 83) Compres de matries primes: adquisici de materials per incorporar-los al procs productiu. 84) Compres de mercaderies: adquisici dexistncies per a la seva venda. 85) Arrendaments i cnons: lloguers (dimmobilitzat material o immaterial). 86) Cost de les vendes: Valoraci del cost de les vendes. 87) Publicitat, propaganda i relacons pbliques: valoraci de les despeses en comunicaci. 88) Seguretat social a crrec de lempresa: el que ha de pagar lempresa en Seg. Social (a part de la Seg. Social dels treballadors). 89) Serveis de professionals independents: despeses que provenen de ladquisici dalgun servei extern (advocats, lampistes, enginyers, paletes, etc.). 90) Subministraments: Despeses en aigua, gas, electricitat, telfon, etc. 91) Rppels sobre compres: Descompte que obt lempresa pel fet dhaver comprat molta quantitat dalguna cosa.