H.

Helami Cniques -1/19

Cniques
Introducci
Reben el nom de seccions cniques el conjunt de les diferents figures que sobtenen en
tallar una superfcie cnica amb un pla que no passi pel vrtex.
La inclinaci del pla respecte de leix de la superfcie cnica dna lloc a la circumferncia,
lellipse, la hiprbola i la parbola.
La circumfrencia es forma quan el pla s perpendicular a leix del con.
Lellipse es forma quan el pla no s perpendicular a leix del con ni parallel a la
generatriu.
La hiprbola es forma quan el pla s parallel a leix del con.
La parbola es forma quan el pla s parallel a la generatriu del con.
Llocs geomtric
Es denomina lloc geomtric al conjunt de punts del pla que satisfan una propietat
determinada i que son los nics punts que la cumpleixen.
Circumferncia
Concepte
Entenem per circumferncia al lloc geomtric dels punts del pla que estan a una distncia
fixa, anomenada radi, d'un punt fix, que en diem centre.
Equaci de la circumferncia
Considerem C la circumferncia de centre O=(x
0
, y
0
) de radi r .
Un punt X de coordenades X(x, y) s de la circumferncia
(x, y) C d(X, O) = r (x - x
0
)
2
+ (y - y
0
)
2
= r
2
Desenvolupant els quadrats tenim que:
x
2
- 2 x
0
x + x
0
2
+ y
2
- 2 y
0
y + y
0
2
= r
2
x
2
+ y
2
-2 x
0
x - 2 y
0
y + x
0
2
+ y
0
2
- r
2
= 0
Anomenant A = -2 x
0
, B = -2 y
0
i C = x
0
2
+ y
0
2
- r
2
s a dir
X=(x, y) C x
2
+ y
2
+ Ax + By + C = 0
que s l'anomenada equaci general de la circumferncia.
H. Helami Cniques -2/19
Exemples
1. Troba lequaci general de la circumferncia de centre O(-2, 0), i radi r=3.
Lequaci de la circumferncia s:
(x+2)
2
+(y-0)
2
=9
Aquesta expressi desenvolupada ens dna lequaci de la circumferncia en forma
general:
x
2
+y
2
+4x-5=0
2. Troba el centre i el radi de la circumferncia lequaci de la qual s
x
2
+y
2
-4x+2y-4=0
Sabem que A=-4, B=2, C=-4, per tant, si:
A=-2x
0
-4= -2x
0
x
0
=2
B=-2y
0
2= -2y
0
y
0
= -1
C= x
0
2
+ y
0
2
- r
2
-4=2
2
+(-1)
2
-r
2
r =3
El centre de la circumferncia s O(2,-1), i el radi, r =3.
Posici relativa d'una recta i una circumferncia
Una recta i una circumferncia poden ser:
Secants: si tenen dos punts comuns
Tangents: si noms tenen un punt en com
Exteriors: si no tenen cap punt com.
Si hi ha algun punt com entre la recta i la circumferncia , aquest ha de verificar l equaci
de la recta i la de la circumferncia.
Aix significa que la soluci del sistema format per lequaci de la recta i lequaci de la
circumferncia, determina, quina s la posici relativa entre totes dues:
Si t dues solucions, la recta i la circumferncia sn secants.
Si t una soluci, la recta i la circumferncia sn tangents.
Si no t soluci, la recta i la circumferncia sn exteriors.
H. Helami Cniques -3/19
Exemple
1. Troba la posici relativa entre la recta r:2x+y-3=0 i la circumferncia
C:x
2
+y
2
-2x+3y+2=0
Plantegem el sistema format per les dues equacions i el resolem:
A llem la variable y de lequaci de la recta, i la substitu m a lequaci de la
circumferncia:
Obtenim lequaci de segon grau, x
2
-4x+4=0
Aquesta equaci t noms una soluci x=2. Per tant, la recta s tangent a la
circumferncia, i el punt de tall s P(2, -1).
Recta tangent.
Si P(a,b) s un punt de la circumferncia de centre O(x
0
,y
0
), la recta tangent a la
circumfrencia en aquest punt P s perpendicular a la recta que uneix el centre O i el punt
P.
Exemple
1. Troba lequaci de la recta tangent a la circumferncia x
2
+y
2
-4x+6y-3=0 en el punt
P(2,1).
El punt P pertany a la circumferncia, ja que verifica lequaci.
El centre s O(2,-3)
) a x , y b ( v es P O a lar perpendicu vector un
), y b , x a ( ) y , x ( ) b , a ( P O
0 0
0 0 0 0


r
r
r
. P en ncia circumfer una a tangent recta la de equaci ' l s que
a x
b - y
y b
a x
) a x (
y b
a x
b - y
: segent la s
v director vector a com t i P por passa que recta la de equaci La
0 0 0
0

r
0 1 y ) 2 x (
4
0
1 y
: s tangent la de equaci ' L ). 0 , 4 ( s P O a lar perpendicu vector Un ). 4 , 0 ( P O vector El

r r

+ + + + +
+
0 2 ) 3 x 2 ( 3 x 2 ) 3 x 2 ( x
3 x 2 y
2 2

+ + +
+
0 2 y 3 x 2 y x
0 3 y x 2
2 2
H. Helami Cniques -4/19
Potncia dun punt respecte una circumferncia
Considerem un punt P del pla i una circumferncia C, i tracem dues semirrectes secants a
la circumferncia que tinguin lorigen en el punt P.
Siguin A, B y A, B els punts del tall de les rectes amb la circumferncia.
Si tracem una altre secant que passi per P tendrem, raonant de manera anloga,
s a dir, el producte s constant sigui quina sigui la secant traat des de P.
A aquesta constant se lanomena potncia del punt P respecte de la circunferncia, y es
dessigna per Pot
c
(P).
Definici
: llavors
ncia circumfer la en arc mateix el abarquen
que inscrits esser per , ' B

i com s P que ja , semblants sn B ' PA i PAB triangles Els

' B P ' A P B P A P
' B P
B P
' A P
A P

constant ' ' B P ' ' A P ' B P ' A P B P A P
B P A P ) P ( Pot
. ncia circumfer la a talla P per passa que ant sec recta la on punts els sn B i A on
, B P A P escalar producte al ncia circumfer una ' d respecte P punt un ' d potncia anomena ' S
c
r r
r r
t
H. Helami Cniques -5/19
Si PA i PB, tenim:
Si P=A o P=B,
Per tant:
Si P s un punt exterior a la circumferncia, Pot
c
(P)>0.
Si P s un punt interior a la circumferncia, Potc(P)<0.
Si P s un punt de la circumferncia, Pot
c
(P)=0.
Expresi Analtica
Considerem la semirrecta secant que passa pel centre de la circumferncia i anomem d a
d(P,O).
La potncia del punt P ser:

'

t t

0
) B P , A P ( que ja
B P A P ) B P , A P cos( B P A P B P A P
r r
r r r r r r r r
B P A P (P) Pot
c
0 B P A P (P) Pot
c

r r
r r
tant per i null vector el s B P o A P
2 2
c
r d (P) Pot
+
tant per
r d ) r d )( r d ( B P A P ) P ( Pot
2 2
c
r r
H. Helami Cniques -6/19
Com d(P,O), tenim que
d
2
=(a-x
0
)
2
+(b- y
0
)
2
i per tant la potncia dun punt respecte duna circumferncia es calcula mitjanant la
segent igualtat:
Pot
c
(P)=(a-x
0
)
2
+(b- y
0
)
2
-r
2
, o b:
Pot
c
(P)=a
2
+ b
2
+ Aa + Bb + C
Observa que per calcular la potncia dun puntP respecte duna circumferncia de centre
O(x
0
,y
0
), noms cal substituir les coordenades del punt P(a,b) a lequaci de la
circumferncia.
Exemples
1. Trobar la potncia del punt P(2,-4) respecte de la circumferncia x
2
+y
2
-3x+y-5=0.
Pot
c
(P)=2
2
+(-4)
2
-32+(-4)-5=5
2. Trobar la longitud del segment tangent a la circumferncia x2+y2+5x-3y+3=0 traat
des del punt P(1,3).
Sigui A el punt de tangncia, es verifica
Posici relativa dun punt respecte duna circumferncia
La potncia dun punt P respecte duna circumferncia dna informaci de la posici del
punt respecte de la circumferncia:
Pot
c
(P)=d
2
-r
2
Si Pot
c
(P) > 0 d
2
-r
2
> 0 d > r P s exterior a la circumferncia.
Si Pot
c
(P) = 0 d
2
-r
2
= 0 d = r P pertany a la circumferncia.
Si Pot
c
(P) < 0 d
2
-r
2
< 0 d < r P s interior a la circumferncia.
3 9 3 3 3 1 5 3 1 ) P ( Pot A P
A P A P A P ) P ( Pot
2 2
C
2
c
+ + +

H. Helami Cniques -7/19
Ellipse
Concepte
Lellipse s el lloc geomtric dels punts del pla la suma de distncies dels quals a dos punts
fixos, anomenats focus s constant.
Aquesta suma constant de distncies sacostuma a representar per 2a.
Elements caracterstics
En lellipse, a ms del focus, hi definim els elements segents:
Focus: punts fixos F i F.
Distncia focal: s la distncia entre els dos focus F i F, i es designa per 2c.
Eix focal: recta que passa pels focus.
Eix secundari: mediatriu del segment FF.
Centre: s el punt dintersecci dels eixos.
Vrtex: sn els punts A, A, B, B, dintersecci dels eixos amb lellipse.
c 2 F ' F
2a. per denota es que
constant quantitat una ellipse, d' definici per s, punt un d' vectors radi dels suma La
de nom el rebren F P i F P segments els ellipse, l' de punt un P Sigui vectors. radi : vectors Radi
a 2 F P F P +
H. Helami Cniques -8/19
Eix major: s el segment determinat pels punts A i A de lellipse.La distncia entre
aquests punts s la mxima dentre tots els punts dellipse.
Eix menor: s el segment determinat pels punts B, B de lellipse. La distncia entre
aquests punts s la mnima dentre tots els punts de lellipse. La meitat de la longitud
daquest segment es designa mitjanant b.
Excentricitat: sanomena excentricitat i es representa amb el segent quocient:
Com que c < a, lexcentricitat e s un nombre comprs entre 0 i 1.
0<e<1.
Observa que si:
BF+BF=2a BF=BF=a
Leix menor BB=2b OB=OB=b
La distncia focal FF=2c OF=OF=c
Com que a, b i c formen un triangle rectangle, es pot establir la relaci segent:
a
2
=b
2
+c
2
Equaci reduda de lellipse
Anem a treballar amb una ellipse centrada en lorigen de coordenades i amb els seus eixos
coincidents amb els eixos de coodenades.
Si leix focal est situat sobre leix dabscisses, les coordenades del focus sn
F(-c,0), i F(c, 0).
2a A A + + + +

+
+
a 4 A A A A a 4 F A F A F A F A
a 2 F A F A
a 2 F A F A
: verifiquen , lipse el ' l de punts sn ' A i A que Com
: major eix l' de Longitud
a 2 A A
: menor eix l' de Longitud
b 2 B B
a
c
e
H. Helami Cniques -9/19
Donat P(x,y), un punt qualsevol de lellipse, per definici:
Com que
tenim
Elevem al quadrat els dos membres daquesta igualtat
Simplif quem i a llem el radical:
Elevem al quadrat:
a
2
(x
2
-2cx+c
2
+y
2
)=a
4
-2a
2
cx+c
2
x
2
a
2
x
2
-2ca
2
x+a
2
c
2
+a
2
y
2
=a
4
-2a
2
cx+c
2
x
2
a
2
x
2
+a
2
y
2
=a
4
+c
2
x
2
-a
2
c
2
a
2
x
2
+a
2
y
2
-c
2
x
2
=a
4
-a
2
c
2
(a
2
-c
2
)x
2
+a
2
y
2
=a
2
(a
2
-c
2
)
Aplicant-hi la relaci b
2
+c
2
=a
2
, tenim:
b
2
x
2
+a
2
y
2
=a
2
b
2
Dividint la igualtat per a
2
b
2
, resulta
a 2 F P F P +
2 2 2 2
y ) c x ( F P y ) c x ( F P + + +
2 2 2 2
2 2 2 2
y ) c x ( 2 y ) c x (
2 y ) c x ( y ) c x (
+ + +
+ + + +
- a
a
2 2 2 2
2
2 2
y ) c x ( y ) c x ( a 4 a 4 y ) c x ( + + + + +
cx a y ) c x ( a cx 4 a 4 y ) c x ( a 4
2 2 2 2
+ +
ellipse l' de reduda equaci
b a
1
y x
2
2
2
2
+
H. Helami Cniques -10/19
Si leix focal est situat sobre leix de les ordenades, les coordenades dels focus sn
F(0,c) i F(0, -c).
Equaci de lellipse deixos parallels als eixos de coordenades
Anem a treballar amb una ellipse amb els seus eixos paralles amb els eixos de coodenades
i de centre un punt diferent de lorigen de coordenades.
Supossem que leix focal s parallel a leix dabscisses.
Sigui el punt C(x
0
, y
0
) el centre de lellipse.
Si transladem els eixos de coordenades parallelament de forma que lorigen de
coordenades sigui el punt C, lequaci de lellipse referida a aquests eixos s
Com que les equacins de la translaci sn:
Resulta que lequaci de lellipse s:
1
y x
2
2
2
2
+
a b
: s ellipse l' de reduda equaci l' Llavors
1
' y ' x
2
2
2
2
+
b a

+
+
y y y
x x x
0
0
1
) y y ( ) x x (
2
2
0
2
2
0

b a
H. Helami Cniques -11/19
Si leix focal s parallel a leix dordenades, lequaci ser:
Equacin general de lellipse
Partint de lequaci redu da duna ellipse centrada en el punt (x
0
,y
0
), leix focal de la qual
s parallel a leix dabscisses, i operant obtenim lequaci redu da de lellipse:
Multipliquem els dos membres de lequaci per a
2
b
2
:
b
2
(x-x
0
)
2
+ a
2
(y-y
0
)
2
= a
2
b
2
Desenvolupant els quadrats i apliant-hi la distributiva:
b
2
x
2
- 2b
2
xx
0
+ b
2
x
0
2
+ a
2
y
2
2a
2
yy
0
+ a
2
x
0
2
= a
2
b
2
Transposem termes i associem:
b
2
x
2
+ a
2
y
2
- 2b
2
x
0
x 2a
2
y
0
y + (b
2
x
0
2
+ a
2
x
0
2
- a
2
b
2
)=0
Anomenant A= b
2
, B= a
2
, C= -2b
2
, D= -2a
2
y
0
, E= b
2
x
0
2
+ a
2
x
0
2
- a
2
b
2
, lexpressi anterior
queda:
Observem que els valors A i B, en aquesta equaci tenen el mateix signe.
1
) y y ( ) x x (
2
2
0
2
2
0

a b
1
) y y ( ) x x (
2
2
0
2
2
0

b a
ellipse l' de general equaci 0 E y D x C y B A x
2 2
+ + + +
H. Helami Cniques -12/19
Parbola
Concepte
La parbola es el lloc geomtric dels punts del pla que
equidisten dun punt fix, anomenat focus, i duna recta
fixa anomenada directriu.
Denotarem per F al focus i per r a la directriu.
Elements caracterstics
En la parbola, a ms del focus i de la directriu, hi definim els elements segents:
Eix: s la recta perpendicular a la directriu que passa pel focus.
Vrtex: s el punt dintersecci de la parbola amb el seu eix.
Parmetre: s la distncia p del focus a la recta directriu.
Radi vector: donat un punt P de la parbola, el segment PF rep el nom de radi vector.
Equaci reduda
Lequaci duna parbola que tingui per eix leix dabscisses o leix dordenades i el vrtex
a lorigen de coordenades sanomena equaci redu da de la parbola.
Si leix est situat a sobre de leix dabscisses, les coordenades del focus sn F(p/2,0)
i lequaci de la recta directriu s r: x = - p/2.
Donat P(x,y), un punt qualsevol de la parbola, per definici de parbola:
d(P,r) = d(P,F) .
ens queda:
2
2
2 2
y
2
x ) F , P ( d i
1 0
2
x
) r , P ( d que Com +
,
_

+
+

p
p
2
2
y
2
x
2
x +
,
_

+
p p
H. Helami Cniques -13/19
Elevem al quadrat:
Simplifiquem i obtenim:
Aquesta equaci es denomina equaci redu da de la
parbola.
Si leix est situat sobre leix dordenades, les coordenades del focus sn F(0, p/2), i
lequaci de la recta directriu r: y= - p/2.
Llavors lequaci redu da de la parbola s:
Exemple
1. Escriu lequaci de la parbola que t el focus en el punt (3,0) i per directriu la recta
x=-3.
Es tracta duna parbola amb leix situat a sobre de leix dabscisses.
Lequaci ser y
2
=12x
Equaci de la parbola deix parallel a leix dabscisses o dordenades
Si leix de la parbola s parallel a leix dabscisses
Sigui O(x
0
,y
0
) el vertx de la parbola, mitjant la translaci deixos
Fem coincidir lorigen de coordenades amb el vertx.
Respecte daquests ltims eixos lequaci de la parbola s:
y
2
=2px
2
2
2
2
2
y
4
x x
4
x x + + + +
p
p
p
p
x 2 y
2
p
y 2 x
2
p
. 6 resulta
, 3
2
ser , 3 x cas nostre el en y
2
- x s directriu la que Com

p
p p

+
+
0
0
y ' y y
x ' x x
H. Helami Cniques -14/19
Tenim en compte la translaci ens queda:
(y-y
0
)
2
= 2p(x-x
0
) (P1)
que s lequaci duna parbola amb leix parallel a leix dabscisses, de vrtex (x
0
,y
0
).
Si leix de la parbola s parallel a leix dordenades, obtenim lexpressi:
(x-x
0
)
2
= 2p(y-y
0
) (P2)
que s lequaci duna parbola amb leix parallel a leix dordenades, de vrtex
(x
0
,y
0
).
Equaci general de la parbola
Partint de lexpressio (P1), operem per obtener lequaci general de la parbola:
(y-y
0
)
2
= 2p(x-x
0
)
y
2
-2y
0
y + y
0
2
= 2px-2px
0
-2px = -y
2
+2y
0
y - y
0
2
-2px
0
2px = y
2
- 2y
0
y + y
0
2
+ 2px
0
x = Ay
2
+ By + C
que s lequaci general duna parbola amb leix parallel a leix dabscisses.
Anlogament lequaci duna parbola amb leix parallel a leix dordenades ser:
y = Ax
2
+ Bx + C

,
_

+ +
0
2
0 0 2
x
2
y
y
y
y
2
1
x
p p p
: queda equaci ' l x
2
y
C
y
B
2
1
A Anomenant
0
2
0 0
+
p p p
H. Helami Cniques -15/19
Hiprbola
Concepte
La hiprbola s el lloc geomtric dels punts del pla que compleixen la condici que la
diferncia de les seves distancies a dos punts fixos, anomenats focus, s constant.
Aquesta distncia s 2a.
Elements caracterstics
En la hiprbola, a ms del focus, hi definim els elements
segents:
Eix real: s la distncia entre els punts A i A, que
sn els vrtexs de lhiprbola.
Eix imaginari: s la mediatriu del segment FF.
Eix focal: s la recta determinada pels focus F i F.
Distncia focal: s la distncia entre els focus F i
F.
Centre: s el punt mitj O del segment determinat
pels focus, que coincideix amb el seu centre de simetria.
Lexcentricitat: s la relaci que hi ha entre la meitat de la longitud de la distncia
focal i la meitat de la longitud de leix real. Com que c > a, lexcentricitat s ms gran
que la unitat.
a 2 A ' A : real eix ' l de longitud La
c 2 F ' F : focal distncia la de longitud La
1 > e
a
c
e
H. Helami Cniques -16/19
Equaci reduda
Lequaci redu da duna hiprbola centrada en lorigen de coordenades, en qu el eix focal
coincideix amb leix dabscisses i leix imaginari, amb leix dordenades, sanomena
equaci redu da de la hiprbola.
Si els focus estn situats a sobre el eix de abscisses
Donats P(x,y), un punt qualsevol de la hiprbola, i les coordenades dels focus, els punts
F(-c,0), F(c,0), per definici:
Suposem que per al nostre punt P es compleix la primera igualdat. (Si es compls la
segona arribarem al mateix resultat).
Aplicant-hi la frmula de la distncia entre dos punts, les longituds dels segments es
poden expressar de la forma segent:
Substitu m i ens queda:
o b
Elevem al quadrat els dos membres de lequaci
Simplifiquem i a llem el radical:
Elevem al quadrat:
Tenim en compte que b
2
=c
2
-a
2
, obtenim:
a a 2 F P F P bien o 2 F P F P
2 2 2 2
2 2 2 2
y ) x ( ) 0 y ( ) x ( F P
y ) x ( ) 0 y ( )) ( x ( F P
+ +
+ + +
c c
c c
a c c 2 y ) x ( y ) x (
2 2 2 2
+ + +
2
a c a c c 4 y ) x ( 4 y ) x ( y ) x (
2 2 2 2 2 2
+ + + + + +
2
a c c a + x y ) x (
2 2
2 2 2 2 2 2
y x

b a a b
a c c 2 y ) x ( y ) x (
2 2 2 2
+ + + +
[ ]
4 2 2 2 2
a c a c c cx a + + + x 2 x y 2 x
2 2 2
H. Helami Cniques -17/19
Dividint per a
2
b
2
:
Si els focus estn situats a sobre leix dordenades, lequaci queda:
Exemple
1. Escriu lequaci reduda de la hiprbola deix real 8 m. i dexcentricitat 5/4.
Com que 2a = 8 a = 4
Equaci de la hiprbola deixos paral.lels als eixos de coordenades
Anem a treballar amb una hiprbola amb els seus eixos paralls amb els eixos de
coordenades i de centre un punt diferent de lorigen de coordenades.
Sigui C(x
0
,y
0
), el centre.
hiprbola la de reduda equaci
b a
1
y x
2
2
2
2

3 4 5 tant per , 5 4
4
5
que t es ,
4
5
Com
2 2
b c
a
c
e
1
9
y
16
x
: s reduda equaci ' L
2 2

1
x y
2
2
2
2

b a
H. Helami Cniques -18/19
Si transladem els eixos de coordenades parallelament de forma que lorigen de
coordenades sigui el punt C, lequaci de la hiprbola referida a aquests eixos s:
Com que les equacions de translaci sn:
Resulta que lequaci de la hiprbola s:
Aquesta expressi s la duna hiprbola amb els focus situats a leix dabscisses.
Si els focus estn situats a leix dordenades, lexpressi de la hiprbola s:
Equaci general
Partint de lexpressi
Operem per obtenir lequaci general de la hiprbola:
Multipliquem els dos membres de lequaci per a
2
b
2
:
b
2
(x-x
0
)
2
- a
2
(y-y
0
)
2
= a
2
b
2
Desenvolupant els quadrats i aplicant la distributiva:
b
2
x
2
- 2b
2
xx
0
+ b
2
x
0
2
- a
2
y
2
+ 2a
2
yy
0
- a
2
x
0
2
= a
2
b
2
Transposem termes i associem:
b
2
x
2
- a
2
y
2
- 2b
2
x
0
x + 2a
2
y
0
y + (b
2
x
0
2
- a
2
x
0
2
- a
2
b
2
)=0
Anomenant A= b
2
, B= -a
2
, C= -2b
2
, D= 2a
2
y
0
, E= b
2
x
0
2
- a
2
x
0
2
- a
2
b
2
, lexpressi anterior
queda:
Observar que els valors A i B, en aquesta equaci, tenen diferent signe.
1
' y ' x
2
2
2
2

b a

+
+
y y y
x x x
0
0
1
) y y ( ) x x (
2
2
0
2
2
0

b a
1
) x x ( ) y y (
2
2
0
2
2
0

b a
1
) y y ( ) x x (
2
2
0
2
2
0

b a
hiprbola la de general equaci 0 E y D x C y B A x
2 2
+ + + +
H. Helami Cniques -19/19
Asmptotes
Si pels vrtexs A, i A dibuixem les perpendiculars a leix
de les abscisses i pels vrtexs B(b,0) i B(-b,0), les
perpendiculars a leix de les ordenades, sobt un
rectangle que t les dimensions 2a i 2b. Les diagonals
daquest rectangle sn les rectes que passen per lorigen
de coordenades i pels punts (a, b) i (a, -b),
respectivament.
Les seves equacions sn:
Aquestes rectes reben el nom dasmptotes de la hiprbola.
Hiprbola equiltera
Sanomena hiprbola equiltera a la hiprbola que t iguals els dos semieixos. s a dir:
a=b.
En la equaci redu da substitu m b per a i obtenim lequaci dun hiprbola equiltera:
Les equacions de les asmptotes sobtenen substituint b per a en
les equacions de les asmptotes de la hiprbola:
Aquestes asmptotes coincideixen amb les bisectrius del primer
i segon quadrants.
x y x y
a
b
a
b

1
y x
1
y x
2
2
2
2
2
2
2
2
a a b a
equiltera hiprbola una d' reduda equaci a
2 2 2
y x
x y x y
a
a
a
b
x y x y
a
a -
a
b -
x y
x y