Anda di halaman 1dari 224

Cincies de la naturalesa

Biologia i Geologia 3 ESO


El llibre Biologia i Geologia per a 3r dESO s una obra collectiva concebuda, dissenyada i creada al Departament dEdicions Educatives de Grup Promotor / Santillana, dirigit per Enric Juan Redal
i M. ngels Andrs Casamiquela.

En la realitzaci han intervingut:


X. Andrs Casamiquela M. Blanco Kroeger A. Brandi Fernndez M. . Madrid Rangel I. Melndez Hevia E. Vidal-Abarca
EDICI

A. Brandi Fernndez P. de Luis Villota N. Ribas Sorolla


DIRECCI DEL PROJECTE

A. Brandi Fernndez

Grup Promotor
Santillana

Esquema duna unitat


Doble pgina com a introducci a la unitat
Nmero i ttol de la unitat.

7
Regnier de Graaf.

vul

REPRODUCCI HUMANA.

Els aparells reproductors

Follicle de Graaf

El 1672, el metge Regnier de Graaf, mentre observava amb el microscopi ovaris de conills i de ratolins, hi va veure com una mena de globus groguenc constitut per moltes cllules unides. Una vegada format, el glbul es comenava a moure cap a la perifria de lovari i al cap de pocs dies semblava que sortia de lovari. De Graaf va deduir correctament que aquest glbul produa hormones, tot i que el va identificar errniament com lvul que era fecundat: Les cllules suneixen i formen un glbul o follicle que, recobert per una membrana, es dirigeix, quasi en lnia recta, des del centre de lovari fins a la seva perifria, don s expulsat i pot ser fecundat. Aquestes petites estructures de tipus glandular que es formen peridicament dins dels ovaris reben el nom de follicle de Graaf, en honor del seu descobridor. Fins al final del segle XIX no es va descobrir que, en realitat, el follicle es trencava i deixava escapar lvul del seu interior.

El text dintroducci explica un fet histric que est relacionat amb el contingut de la unitat. En la secci Recorda i respon es formulen algunes preguntes. Per respondre-les haurs de recordar el que ja saps sobre el tema. La resposta de lapartat Busca la resposta la trobars al llarg de la unitat.

Ovari

La secci Pla de treball presenta tots els punts que es treballaran al llarg de la unitat.

PLA DE TREBALL

En aquesta unitat
Coneixers les caracterstiques generals de la reproducci humana i les etapes del cicle reproductiu. Comprendrs quins sn els carcters sexuals primaris i els secundaris, i en quin moment es manifesten. Estudiars lanatomia i el funcionament dels aparells reproductors femen i mascul. Entendrs els cicles hormonal, ovric i menstrual de laparell reproductor femen. Aprendrs com es produeix la fecundaci, i quines fases comprn el desenvolupament i el naixement dun nou sser. Coneixers les tcniques de reproducci assistida. Aprendrs els principals mtodes anticonceptius i alguns hbits saludables dhigiene sexual. Comprendrs la diferncia que hi ha entre sexe, sexualitat i reproducci. Aprendrs a observar una ecografia.
Fetus hum de set setmanes.

RECORDA I RESPON
1. Qu sn les hormones? Quins efectes tenen els estrgens i la testosterona? 2. El diafragma t una gran importncia durant el part. Recordes quin paper t en laparell respiratori? 3. Qu s la pubertat? A quina edat es produeix i quins efectes t sobre el cos? 4. Defineix els termes segents: reproducci sexual, vivpar, fecundaci interna i gmetes. Busca la resposta Qu s linfantament?

Pgines depgrafs amb els continguts


Els continguts es desenvolupen en una, dues o tres pgines, de manera molt estructurada i amb un suport dimatges abundant. Les paraules clau figuren en negreta. Continguts desenvolupats a fons dins dalguns epgrafs.
5
El funcionament del cor

La circulaci doble

El cor actua com una bomba que impulsa la sang i la fa circular pels vasos sanguinis.
El funcionament del cor consisteix, bsicament, en dos tipus de moviments coordinats que tenen lloc a les aurcules i als ventricles: un moviment de contracci, anomenat sstole, i un moviment de relaxaci, anomenat distole.

Les persones tenim un tipus de circulaci doble i completa. Diem que s doble perqu en el curs dun recorregut complet la sang passa dues vegades pel cor, de manera que sestableixen dos circuits. Diem que s completa perqu la sang rica en oxigen no es mescla amb la sang rica en dixid de carboni. Aix s possible perqu el cor est separat pel septe interventricular, que en divideix el costat dret del costat esquerre, i cada costat recull sang i la impulsa cap a un circuit diferent. Els dos circuits que sestableixen sn els segents: El circuit pulmonar. s el que sestableix entre el cor i els pulmons. En aquest circuit, la sang carregada de dixid de carboni, recollida a tots els rgans del cos, arriba a laurcula dreta per les venes caves superior i inferior. De laurcula dreta passa al ventricle dret, don surt cap als pulmons per lartria pulmonar. Quan la sang passa pels alvols pulmonars, allibera dixid de carboni i es carrega doxigen. Una vegada sha fet lintercanvi daquests dos gasos, la sang s transportada per les venes pulmonars cap a laurcula esquerra del cor. Aquest recorregut que fa la sang s curt, i per aix tamb es coneix amb el nom de circulaci menor. El circuit general. s el que sestableix entre el cor i els diferents rgans del cos. En aquest circuit, la sang porta a totes les cllules loxigen i els nutrients necessaris perqu puguin dur a terme les seves funcions, alhora que recull el dixid de carboni i les substncies de rebuig produts pel metabolisme cellular. La sang carregada doxigen, que est a laurcula esquerra, passa al ventricle esquerre. Del ventricle esquerre s impulsada, a travs de la gruixuda artria aorta, cap a tots els rgans del cos. Als rgans, les artries es ramifiquen i es van fent cada vegada ms primes fins que es converteixen en capillars petits, a travs dels quals reparteixen loxigen i els nutrients, i recullen el dixid de carboni i les substncies de rebuig. Els capillars conflueixen en vasos cada vegada ms amples i la sang es recull a les venes, que la porten cap al cor. La sang carregada de dixid de carboni entra per laurcula dreta a travs de les dues venes caves, la superior i la inferior. La vena cava superior recull la sang del cap, dels braos i de la paret torcica, i la inferior, de la resta del cos. Aquest recorregut sanguini s ms llarg que el circuit pulmonar, i per aix tamb es coneix amb el nom de circulaci major.
ACTIVITATS
15. Per qu es diu que la nostra circulaci sangunia s doble i completa?
Doble circuit sanguini
Vena cava superior Artria aorta Artria pulmonar

Les idees fonamentals estan destacades sobre un fons verd. Les activitats et permetran repassar els continguts treballats en la pgina. El smbol al costat dalgunes activitats indica que has de buscar la informaci en els conceptes clau del final del llibre.

Moviments del cor

La seqncia de moviments alternants de contracci i de relaxaci del cor, per mitj dels quals el cor recull la sang de les venes i la impulsa cap a les artries, rep el nom de cicle cardac. Cada cicle cardac consta de diverses fases que se succeeixen regularment. Aquestes fases sn les segents: La sstole auricular. Les aurcules, quan estan plenes de sang, es contreuen. La contracci determina lobertura de les vlvules tricspide i mitral, i el pas de la sang als ventricles. La sstole ventricular. Gaireb immediatament de la sstole auricular es produeix la contracci dels ventricles. Aquesta contracci determina un increment de la pressi sangunia ventricular, fet que fa que es tanquin les vlvules tricspide i mitral per impedir que la sang torni a les aurcules, i lobertura de les vlvules sigmoides per permetre la sortida de la sang per les artries: per lartria pulmonar en el cas de la sang del ventricle dret i per lartria aorta en el cas de la sang del ventricle esquerre.

Sstole auricular coincidint amb la part final de la distole ventricular

Final de la sstole ventricular i inici de la distole

La distole. Tamb es coneix amb el nom de distole general perqu afecta les aurcules i els ventricles. Quan acaba la sstole ventricular, els ventricles es relaxen i la disminuci de la pressi sangunia ventricular permet que es tanquin les vlvules sigmoides. En aquest punt, la sang procedent de les venes caves i pulmonars comena a omplir les aurcules. En el darrer ter del perode de relaxaci dels ventricles t lloc la sstole auricular. En la distole, i aprofitant la relaxaci muscular, es nodreixen les cllules del miocardi grcies als nutrients i a loxigen que subministren les artries coronries.

Venes pulmonars dretes

Venes pulmonars esquerres

Vena cava inferior

A FONS

El batec del cor


El cor normalment produeix dos sons diferents (una mena de lubb-dupp), que constitueixen el batec cardac i que es produeixen pel tancament de les vlvules. El primer daquests dos sons (lubb), greu i prolongat, correspon al tancament de les vlvules mitral i tricspide. El segon so (dupp), clar i curt, correspon al tancament de les vlvules sigmoides. De vegades una vlvula no es tanca correctament, i la sang pot anar en el sentit contrari al desitjat. Tamb pot passar que una vlvula no sobri totalment, i la sang t dificultats per passar. Quan passa aix, es produeixen sorolls addicionals, els bufs cardacs. Podries associar cada un dels dos sons del batec cardac amb els moviments de sstole i de distole auriculars?
Els metges, per auscultar els pacients i sentir els batecs del cor, la respiraci i altres sons diversos del cos fan servir un instrument anomenat estetoscopi o fonendoscopi.

16. Quin tipus de sang (rica en oxigen o en dixid de carboni) transporten les artries en la circulaci pulmonar? I en la circulaci general? 17. Les parets del ventricle esquerre sn ms gruixudes que les del ventricle dret. A qu creus que s degut, aquest fet?

62

63

Continguts per aprendre ms coses i per fer prctiques al laboratori


Una pgina completa per a un contingut desenvolupat a fons.
A FONS

Cincia a labast
Formulaci dhiptesis. Reconeixement de protenes en els aliments
Una hiptesi cientfica s una proposta que es pot sotmetre a lexperimentaci. Senuncia de manera que expressi el resultat que sespera obtenir quan es faci lexperiment, de manera que si el resultat s diferent, quedi demostrat que la hiptesi s falsa. Les protenes sn nutrients que podem trobar en molts aliments. La presncia de protenes en un aliment es pot reconixer de diverses maneres; per exemple, les protenes es desnaturalitzen, s a dir, perden la seva estructura, i es coagulen, amb la calor i quan es posen en contacte amb un cid o una substncia alcalina, com ara la sosa. Els ous sn un aliment que es considera ric en protenes. Podrem comprovar si, efectivament, la clara dou t protenes? Si la clara dou t protenes, es coagular quan lescalfem o si hi afegim un cid. Per posar a prova la hiptesi necessitem un vas de precipitats, un ou i cid clorhdric (HCl). . Separem la clara de lou. Trenquem lou en un plat i amb una cullera petita posem una part de la clara en un vas de precipitats que estigui ben net.

Els additius alimentaris


Els additius alimentaris sn substncies que safegeixen a les begudes i als aliments perqu es puguin conservar, perqu en millorin les caracterstiques o perqu recuperin propietats que shagin perdut durant lelaboraci. Els additius poden ser naturals o artificials, shi afegeixen en quantitats molt petites i, en general, no tenen cap valor nutritiu. Segons la funci que fan en els aliments, hi ha diversos tipus dadditius, entre els quals destaquen els segents: Colorants. Sutilitzen per recuperar el color original de laliment que sha perdut durant el procs delaboraci. Conservants. Impedeixen que es desenvolupin els microorganismes, i aix permet que laliment duri ms temps en bones condicions. Antioxidants. Safegeixen als aliments per evitar els fenmens doxidaci que els alteren. Estabilitzadors, espessidors, gelificadors i emulsionants. Sutilitzen per mantenir laspecte i la textura daliments com ara salses, batuts, gelats, etc. Edulcorants. Proporcionen un gust dol als aliments. Per exemple, la sacarina. Potenciadors del gust. Augmenten el gust dels aliments.

El glutamat monosdic (E-621) s un potenciador del gust molt utilitzat en la cuina oriental. Hi ha persones que presenten una intolerncia a aquest additiu i desenvolupen lanomenat sndrome del restaurant xins, que causa males digestions i mal de cap.

2. Observem la reacci amb un cid. Afegim el HCl


a poc a poc a la clara de lou i observem qu s el que passa. s important sotmetre les hiptesis a tantes proves com sigui possible. Ens podem plantejar la pregunta segent: shauria produt una coagulaci si no hi hagus hagut protenes? Per respondre aquesta pregunta, hem de fer el mateix experiment amb un aliment que suposem que no cont protenes, com per exemple loli doliva o de gira-sol, que sn greixos.
Clara dou ms cid clorhdric (coagulaci)

La indstria alimentria nicament pot utilitzar els additius aprovats per les autoritats corresponents, desprs dhaver passat controls sanitaris exhaustius. Aquests controls verifiquen que les dosis autoritzades no tenen cap efecte perjudicial. Amb lobjectiu de facilitar-ne ls, letiquetatge i que es puguin reconixer internacionalment, a la Uni Europea els additius sanomenen amb un codi que comena per la lletra E, seguida dun nombre amb tres o quatre xifres. La primera xifra fa referncia al tipus dadditiu (1: colorants, 2: conservants, 3: antioxidants, 4: estabilitzadors, 5 i 6: potenciadors del gust, i 9: edulcorants).

Clara dou

Oli

Els aliments transgnics


Les noves tcniques de biotecnologia i denginyeria gentica permeten modificar el contingut gentic dels organismes. Amb aquestes tecnologies es poden obtenir aliments amb qualitats particulars. Sanomenen aliments transgnics i avui sen comercialitzen diversos tipus arreu del mn. Els ms comuns sn el blat de moro i la soja, plantes que sha aconseguit que siguin ms resistents a les malalties. Tamb shan obtingut aliments transgnics animals, com ara carpes i salmons que porten fragments dADN que els fa ser molt ms grans i crixer en menys temps.

OLI

OLI

Arrs trangnic. Avui dia, tots els aliments transgnics passen per controls estrictes, i solament sautoritzen els que han demostrat que sn innocus per al consum i el medi ambient. Malgrat tot, molts cientfics plantegen seriosos dubtes sobre la innocutat daquests aliments.

Oli ms cid clorhdric (no coagulaci)

ACTIVITATS
26. Es produeix una coagulaci en loli? Per qu? 27. Escriu la hiptesi que hem posat a prova. Destaca-hi les dues idees que cont la hiptesi: a) Que els cids, com el HCl, fan que les protenes es coagulin. b) Que la clara dou s un aliment que cont protenes, mentre que loli no en cont. 28. Quins altres aliments coneixes que tinguin protenes? Quins resultats esperaries obtenir si afegissis HCl a un vas de precipitats en el qual hi hagus hagut una petita quantitat de llet? Seria diferent el resultat si fessis servir llet sencera o llet desnatada? Qu s la nata de la llet, un greix o una protena? 29. Es coagula la clara dou amb la calor? Ho has comprovat alguna vegada?

ACTIVITATS
23. s el mateix un conservant que un additiu alimentari? 24. Qu s un aliment transgnic? 25. Quins avantatges tenen els aliments transgnics? Quins et sembla que en sn els inconvenients?

Les experincies al final dels continguts et posen la cincia a labast. Estan explicades de manera molt clara i es poden fer fcilment. Al llarg del llibre shan ordenat de manera que puguis seguir cada una de les fases que els investigadors duen a terme segons el mtode cientfic.
33

32

Doble pgina amb activitats finals


Les activitats finals estan plantejades perqu puguis comprovar tot el que recordes de la unitat, i relacionen i integren uns continguts amb uns altres. En cada activitat sindica el grau de dificultat que t: Senzilla Mitjana Complicada
Activitats
37. GG Copia lesquema segent i desprs identifica-hi les parts H assenyalades.
G F A B C D E

43. GGG En un laboratori shan perdut les etiquetes de dues ampolles, una que contenia orina i una altra que contenia plasma sanguini. Amb les dades que proporcionen les anlisis de les dues mostres, podries identificar quina correspon a lorina i quina correspon al plasma sanguini? Justifica la resposta.
Mostra 1 Aigua (%) Amonac (%) 95 0,04 2 1,55 0,05 0 0 Mostra 2 90 0,0001 0,2 0,76 0,0004 8,2 0,1

46. GGG Els nufrags, tot i que estan envoltats daigua per totes bandes, no en poden beure per calmar la set. Per quina ra penses que no ho han de fer? 47. GGG La pressi sangunia varia al llarg de les diferents zones del sistema circulatori. On creus que la pressi s ms gran, a la sortida del cor o a lentrada del cor? Raona la resposta. 48. GGG Pren les pulsacions dun company que estigui en reps i anota quantes en t en un minut. Per fer-ho, posa els dits ndex i del mig sobre lartria radial del canell; una vegada li trobis el pols, compta els batecs durant 15 segons i multiplicals per quatre per obtenir la suma total de batecs per minut. A continuaci, torna-li a prendre desprs que hagi fet un exercici intens (per exemple, crrer durant uns dos minuts) i anotan les pulsacions. a) Amb quins processos es corresponen les pulsacions? Per qu es produeix el pols? b) Quina diferncia hi ha entre el nombre de pulsacions en reps i desprs de fer una activitat fsica? c) Creus que els valors obtinguts serien els mateixos per a totes les persones? Per qu? d) Per qu creus que el cor batega ms de pressa quan es fa exercici fsic?

49. GGG Dibuixa lesquema dun rony i indica-hi les diferents parts de qu consta. 50. GGG En un hospital sha extret sang a quatre pacients amb lobjectiu de fer-los una anlisi sangunia. En la taula segent figuren algunes dades obtingudes daquesta anlisi.
Pacient 1 Eritrcits 106/mm3 Leuccits 103/mm3 Plaquetes 105/mm3 Hemoglobina g/dl 3,52 Pacient 2 5,9 Pacient 3 5,4 Pacient Valors de 4 referncia 2,1 4,5 - 5,5

38. G Lesquema segent representa, amb lnies, la circulaci sangunia. Copial i respon les preguntes.
2 1

Urea (%) Sals (%) cid ric (%) Protenes (%)

3 4

Glucosa (%)

5,87

9,35

18,35

7,45

4 - 10

a) Indica si les fletxes que marquen el sentit de la circulaci de la sang sn correctes o no. b) Escriu els noms dels vasos sanguinis numerats. c) Quin tipus de sang porten els vasos pintats de color vermell? I els pintats de color lila? 39. GGG Els tuareg (homes blaus) sn pastors nmades que viuen al desert del Shara i a les sabanes del Sahel. Porten vestits que els cobreixen gaireb completament el cos. Tot i que aquests vestits ens poden semblar inadequats, en realitat sn molt eficaos en el seu hbitat. Pots donar una explicaci sobre ls daquest tipus de vestit?

44. GGG Lelectrocardiograma (ECG) s un registre grfic longitudinal que recull la feble activitat elctrica que es genera al cor durant el cicle cardac. Lelectrocardiograma duna persona sana presenta un traat particular. Quan es produeixen canvis, el metge pot determinar si hi ha algun problema.
Sstole auricular Sstole ventricular Distole

1,85

2,06

3,05

2,01

1,5 - 3,0

11,1

15,7

13,2

6,2

12 - 18

Determina a partir daquestes dades quin pacient pateix:


a) anmia, b) hemorrgies intenses, c) una infecci a les vies respiratries.

Amplitud de lona en mV

UNA ANLISI CIENTFICA

La resposta de lorganisme a laltitud


T P Q S 0 0,2 0,4 0,6 0,8 Temps (s)

Observa lelectrocardiograma i respon les preguntes: a) Quant dura un cicle cardac complet? b) Quant dura una contracci auricular? c) Quant dura una contracci ventricular? 40. GG Per qu quan es fa un exercici fsic intens els nostres ritmes respiratori i cardac sacceleren? 41. GG Lanmia es caracteritza per la disminuci del nombre deritrcits o de la quantitat dhemoglobina a la sang per sota dels valors normals. Per qu les persones que pateixen danmia no poden fer exercicis fsics? 42. G Seria correcte dir que les artries porten sang rica en oxigen i que les venes porten sang pobra en oxigen? d) Quant dura una distole? 45. GGG Amb els anys, s fora freqent que les venes de les extremitats inferiors es dilatin i shi formin varices. El metge sol recomanar fer exercici fsic, portar mitges elstiques i seure amb les cames enlairades, i tamb evitar estar-se dret molta estona i quiet durant llargs perodes. Quina creus que s la causa de la dilataci de les venes? Quin significat creus que tenen aquestes recomanacions mdiques?

Lany 1968 els jocs olmpics es van celebrar a Mxic. Quan el Comit Olmpic Internacional va prendre aquesta decisi, es va generar una gran controvrsia en la societat internacional a causa de laltitud a la qual es troba Ciutat de Mxic (2.240 m sobre el nivell del mar), ja que van pensar que significaria una baixada del rendiment dels esportistes. En canvi, es van batre 257 marques olmpiques i 27 de mundials, entre les quals van destacar els rcords mundials de salt de longitud i dels 400 metres llisos, aconseguits, respectivament, per Bob Beamon i Lee Evans. 51. GGG Com creus que va afectar laltitud de Ciutat de Mxic el funcionament de laparell respiratori dels esportistes? 52. GGG Al cap de pocs dies destar-se els esportistes a Ciutat de Mxic, es va detectar a les seves anlisis un augment considerable deritrcits. Com explicaries aquest resultat?

53. G Explica per qu les persones que viuen a grans altituds, com ara Ciutat de Mxic, des de la infncia solen tenir un cor ms gran que les que viuen a nivell del mar. 54. GG Els esportistes que es van incorporar a les proves des del primer dia que van arribar a Ciutat de Mxic van mostrar cansament, marejos i dificultats per caminar i respirar. En canvi, els que shi van incorporar desprs duns quants dies destar-se a la ciutat no van mostrar aquests smptomes. Com explicaries aquest fet?

En lapartat Una anlisi cientfica podrs examinar un tema concret o aplicar els teus coneixements a un cas particular de la vida quotidiana. En aquest apartat es plantegen preguntes amb les quals podrs treballar i desenvolupar la teva competncia cientfica.

70

71

Un resum i una lectura per acabar la unitat


El Resum est estructurat de manera molt esquemtica perqu tinguis en una sola pgina el ms essencial de la unitat. Les activitats et permeten treballar-lo o b et demanen que nelaboris un de nou.
Resum
Un recurs natural s tot el que lsser hum pren de la natura per obtenir-ne un benefici. Els recursos naturals tenen les caracterstiques segents: Tenen adjudicat un valor econmic. La seva diversitat augmenta a mesura que apareixen noves maneres dexplotar la natura. Tenen un concepte i un valor basats en interessos humans. La quantitat disponible dun recurs rep el nom de reserva. Els recursos naturals poden ser: Naturals, que es poden classificar en: renovables o no renovables. Minerals. Hdrics. Culturals. Energtics. Boscos. Sls. Agrcoles. Ramaders. Pesquers.

El plantador darbres
Ara fa uns quants anys, vaig fer un llarg viatge a peu per unes muntanyes poc freqentades per turistes, en aquella regi antiga on els Alps sendinsen a la Provena. En els temps en qu vaig emprendre la meva caminada a travs daquells paratges despoblats, tot era terra erma i descolorida. Res no hi creixia tret de lespgol. [...] Vaig aconseguir divisar en la llunyania una petita silueta negra, dreta, que vaig prendre per la soca dun arbre solitari. En qualsevol cas, mhi vaig encaminar. Va resultar que era un pastor. [...] Aleshores va comenar a clavar la vara en la terra, tot obrint forats en els quals plantava un gla; desprs tornava a omplir el forat. Plantava roures. Vaig preguntarli si aquella finca li pertanyia. Em respongu que no. Sabia de qui era? No ho sabia. Suposava que era de propietat comunal, o tal vegada pertanyia a persones que no li atorgaven gaire importncia. No tenia cap inters a esbrinar de qui era. Va plantar els cent glans amb extremada cura. Havent dinat va reprendre les tasques de plantaci. Suposo que vaig ser fora persuasiu en el meu interrogatori, car vaig obtenir algunes respostes. Feia tres anys que plantava en aquell desert. Ja havia plantat cent mil glans. Dels cent mil, vint mil havien germinat. Dels vint mil, comptava que en perdria la meitat a mans dels rosegadors i dels inescrutables designis de la Providncia. Aix doncs, encara quedaven deu mil roures amb vida on abans no creixia res. [...] Acabada la guerra, vaig trobarme que tenia una diminuta prima per desmobilitzaci i un enorme desig de respirar aire pur durant un temps. Sense cap altre propsit vaig enfilar novament la carretera vers les terres ermes. El paisatge no havia canviat. No obstant aix, en la llunyania vaig albirar, ms enll del poble abandonat, una ombra de boirina grisosa que cobria els cims de les muntanyes com una catifa. El dia abans havia comenat a pensar un altre cop en el pastor plantador darbres. Deu mil roures vaig reflexionar ocupen molt espai. Havia vist morir massa homes al llarg daquells cinc anys per no donar per fet que Elzard Bouffier devia ser mort, ms encara quan a vint anys hom contempla els homes de cinquanta com ancians a qui res no els resta fer tret de morir. Per no era mort. De fet, era ms viu que mai. Havia canviat de feina. Ara noms tenia quatre ovelles i, a canvi, cent ruscs. Shavia desprs de les ove-

Sn els que es poden utilitzar com a font denergia. Biomassa, que es pot transformar en altres tipus de recursos, com ara combustibles biolgics. Combustibles fssils: carb, petroli i gas natural. Materials radioactius, que sutilitzen a les centrals nuclears. s important lenergia elctrica, que es produeix en: Centrals que utilitzen vapor: trmiques, nuclears i geotrmiques. Centrals que utilitzen el moviment de laigua o de laire: hidroelctriques, mareomotrius i parcs elics. Plaques fotovoltaiques, que tenen cllules fotovoltaiques. Utilitzen lenergia solar.

Recursos energtics

Els usos principals de laigua sn: domstic, industrial i agrcola.

lles perqu constituen una amenaa per als arbres joves. Ja que, tal com em va explicar (i vaig poder comprovar amb els meus propis ulls), la guerra no lhavia trastornat gens. Impertrrit, havia continuat plantant. Els roures de 1910 llavors tenien deu anys i ja eren ms alts que nosaltres. Un espectacle impressionant. Em vaig quedar literalment sense parla i, com que ell tampoc no deia res, vrem passar tot el dia caminant en silen-

ci a travs del seu bosc. En tres seccions, feia onze quilmetres de llargria per tres damplada en el tros ms ample. En recordar que tot all era fruit de les mans i lnima duna sola persona desproveda de recursos tcnics, hom comprenia que els homes podien ser tan efectius com Du en mbits diferents del de la destrucci.
JEAN GIONO, Lhome que plantava arbres. J. J. de Olaeta, Editor.

Una selecci de textos creen El rac de la lectura. Aqu podrs llegir alguns fragments interessants i altres informacions. Unes preguntes et permetran desenvolupar la comprensi lectora. Per acabar, et recomanem alguns llibres o revistes, documentals i adreces dInternet.

EL RAC DE LA LECTURA

ELS RECURSOS NATURALS

Recursos hdrics i biolgics

Els recursos biolgics es basen en lexplotaci decosistemes (boscos, agricultura, pesca i caa) i en lexplotaci agrcola i ramadera, que pot ser intensiva (hivernacles, granges) o extensiva (monocultius, pastures).

COMPRENC EL QUE LLEGEIXO


59. Com plantava els roures el pastor? 60. Per qu nicament quedarien deu mil arbres dels cent mil que havia plantat al comenament? 61. En qu ha canviat el paisatge en la segona visita del protagonista a la Provena?

Desenvolupament sostenible

Atn les necessitats presents sense deteriorar les condicions de les generacions futures. Significa gestionar la demanda educant els consumidors per mitj de campanyes publicitries, programes educatius, etc.
46 l/dia 2.088 l/dia 4.512 l/dia

ACTIVITATS
52. Explica qu sentn sota el concepte de reserva dun recurs. 53. Escriu un exemple per illustrar el fet que la diversitat de recursos augmenta amb el temps. 54. Amplia la idea de com un recurs renovable es pot convertir en no renovable, i posan algun exemple. 55. Explica breument qu sn els recursos culturals. 56. Fes un esquema que illustri com es pot utilitzar la biomassa per obtenir energia de diverses maneres. 57. Escriu una descripci breu sobre la manera en qu funciona cada tipus de central elctrica. 58. Redacta una explicaci breu sobre la diferncia que hi ha entre gestionar loferta dun recurs i gestionar la demanda dun recurs.

NO THO PERDIS

Llibres:
Biosfera RAMON FOLCH I ALTRES. Editorial Enciclopdia Catalana Obra extensa (11 volums) sobre biosfera, boscos, ecologia, recursos naturals, climatologia, protecci del medi ambient... Natura en gesti: el tractament dels recursos naturals a Catalunya LLUS FERRS, RAMON FOLCH I ALTRES. Editorial Enciclopdia Catalana Sobre els recursos naturals i la protecci de la natura.

En la pantalla:
El viaje del agua. BBC. Sobre recursos naturals i el cicle de laigua.

En la xarxa:
www.icaen.net Pgina de lInstitut Catal de lEnergia. www.ideal.es/waste/ Revista de divulgaci cientfica sobre medi ambient, ecologia, desenvolupament sostenible, biocombustibles...

198

199

Els conceptes clau i latles danatomia


Al final del llibre trobars els Conceptes clau, que s una relaci de conceptes importants que shan tractat al llarg de les unitats.

rior de lorganisme, produt com a conseqncia de la disminuci del volum torcic per la relaxaci dels msculs intercostals i del mscul diafragma. Vegeu inspiraci. F agcit Cllula sangunia que forma part del sistema immunitari, capa de fagocitar partcules o microorganismes i de digerir-los. Del grec, phgo: menjar, i kytos: cllula.
Epiglotis.

Glndula rgan unicellular o pluricellular que t una funci secretora, s a dir, que produeix i allibera una substncia determinada. Nhi ha de diversos tipus: exocrines, com ara les glndules mamries; endocrines, com la glndula tiroide, i mixtes, com el pncrees. Glndules sudorpares Glndules exocrines repartides per tota la pell que produeixen un lquid, la suor, que aboquen sobre la superfcie corporal.

Atles danatomia humana


Inspiraci.

Lpid Nutrient orgnic que, a ms de proporcionar energia, contribueix a la sntesi destructures, actua com a material allant i constitueix la reserva dels animals i els vegetals. Sn exemples de lpids els greixos, que serveixen de reserva denergia als animals, el colesterol i algunes vitamines, com la A i la D. Lquid sinovial Lquid incolor, viscs i gelatins que es troba a linterior de les cavitats articulars. Reticle i esmorteeix les superfcies arLubrifica endoplasmtic ticulars per impedir els fregaments entre rugs els ossos. Llengua rgan musculs situat a la boca. A la superfcie de la llengua hi ha papilles gustatives amb cllules sensitives on es localitza el sentit del gust. Lligament Cord de teixit conjuntiu elstic que uneix els ossos de les articulacions entre si i els proporciona elasticitat i resistncia. M alaltia infecciosa Reticle endoplasmtic Malaltia produda per microorganismes, llis com ara virus, bacteris, protozous i fongs unicellulars, que es poden transmetre a travs de laire, per mitj dun objecte contaminat, per contacte fsic directe o per la ingesti dun aliment contaminat. Ribosomes Medi intern Conjunt de lquids que es troben entre les cllules de lorganisme (plasma intersticial) i que circulen pels vasos sanguinis (sang) o limftics (limfa). A travs del medi intern es duu a terme la funci de transport entre el medi extern i les cllules.

Menisc

Latles del final tofereix, amb imatges grans, molts conceptes sobre anatomia humana, perqu amplis el que has estudiat en les unitats.
Els teixits
Teixit epitelial estratificat

La cllula
Lisosomes Impuls nervis Corrent elctric que recorre les neurones dels nervis receptors i dels nervis efectors transmetent informaci. Per exemple, quan posem la m damunt un objecte calent, senvia un impuls nervis des de la m cap a la medulla espinal, Ribosomes alhora que un altre impuls nervis surt de la medulla cap als msculs, que, en contreures, enretiren la m de lobjecte. Infart de miocardi Necrosi (mort) duna part del cor. Es produeix a causa de lobstrucci total dels capillars o de lartria coronria que porten sang a aquesta zona. Es caracteritza per un dolor intens al pit i al bra esquerre. Si la zona afectada s molt gran pot ser mortal. Ingesti Entrada daliments al tub digestiu. Inspiraci Moviment respiratori actiu que permet lentrada daire als pulmons en augmentar el volum de la cavitat torcica. Vegeu expiraci. L euccit Cllula sangunia amb nucli i forma irregular que interv en els processos de defensa del nostre organisme contra les infeccions. Del grec, leuks: blanc, i kytos: cllula. Limfa Lquid de color clar que es forma a partir del plasma intersticial que envolta les cllules i que circula a travs dels vasos del sistema limftic. Del llat, lympha: aigua. Mitocondris

Epiglotis Lmina cartilaginosa a lentrada de la laringe, que es mou cap avall per impedir que els aliments ingerits passin a la laringe, a la trquea o als pulmons. Del grec, ep: sobre, i glotta: llengua. Eritrcit Cllula de la sang sense nucli, de forma aplanada i aplatada pel centre, que cont hemoglobina. T la funci de transportar oxigen des de laparell respiratori fins a totes les cllules de lorganisme. Del grec, erythrs: vermell, i kytos: cllula. Esfag Porci del tub digestiu pel qual avana el bol alimentari des de la faringe fins a lestmac. Estmul Qualsevol canvi que es produeix en el medi que ens envolta, i que pot captar el nostre organisme. Estrat Massa de roques caracterstica dels terrenys sedimentaris que es presenta en forma de capes. Del llat, stratus: manta. Excreci Expulsi dels productes de rebuig resultants de lactivitat cellular. En les persones aquesta funci es duu a terme, principalment, a laparell excretor, els pulmons i les glndules sudorpares de la pell. Expiraci Moviment respiratori, generalment passiu, que permet lexpulsi daire a lexte-

Fagocitar Englobar un microorganisme o una cllula un altre microorganisme o una partcula alimentria per digerir-la tot seguit. En la majoria dels casos, la fagocitosi es duu a terme emetent prolongacions del citoplasma anomenades pseudpodes. Faringe Conducte que es troba rere la cavitat bucal i que s com a laparell respiratori i a laparell digestiu. Per la faringe passa laliment des de la boca cap a lesfag, i laire de la boca o del nas passa cap a la laringe. G angli limftic Engruiximent que presenten els vasos limftics al llarg del seu recorregut. Abunden al coll, a les aixelles i als engonals. s un rgan de formaci dalguns glbuls blancs.

Glcid Membrana plasmtica Nutrient orgnic que necessita la cllula Glcids per obtenir energia. La glucosa, la sacarosa o sucre de taula, el mid de les plantes i la cellulosa que hi ha a les parets de les cllules vegetals sn glcids. Sn molt abundants a les fruites i a les llavors. H emoflia Protenes Malaltia gentica que consisteix en la dificultat per coagular la sang. Hemoglobina Complex de Golgi Protena continguda als glbuls vermells. Sencarrega dunir-se reversiblement a les molcules doxigen per poder-les transportar a totes les cllules del cos. Homestasi Conjunt de mecanismes que tenen com a funci mantenir constant el medi intern, s a dir, que no en varin les propietats. Del grec, hmoios: semblant, i stsis: posici o estabilitat. Hormona Substncia orgnica que secreten les glndules endocrines i que desprs, a travs de la circulaci sangunia, arriba a un rgan determinat, on regula una funci concreta. Vacols I mmunitzar En un organisme, desenvolupar la capacitat per superar o impedir una infecci, o per no ser danyat per una substncia txica. El sistema immunitari hum desenvolupa la immunitat a algunes malalNucli ties infeccioses per mitj de la producci Nucleoplasma Membrana danticossos. nuclear Nuclol

Teixit epitelial Medulla espinal simple Cilindre nervis que recorre linterior de la columna vertebral. Meninge Cadascun dels tres embolcalls membranosos que envolten el cervell i la medulla espinal. Menisc Cartlag de forma semilunar que es troba al genoll i en altres articulacions. Glndula sebcia

Lpids

Metabolisme Conjunt de processos de tipus fsic i/o qumic pels quals els ssers vius obtenen la matria i lenergia que necessiten. Teixit conjuntiu Monocultiu Terreny molt extens dedicat a lagricultura on es conrea una nica espcie, sovint cereals, com ara el blat, lordi o larrs. Moviment peristltic Teixit adips Moviment que fan els msculs de les parets dalguns dels rgans del tub digestiu perqu els aliments es transportin i es mesclin amb els sucs digestius. Mucosa Membrana de teixit epitelial amb abundants forats glandulars que entapissa les Teixit muscular cavitats dels rgans interns dels animals estriat relacionades amb lexterior (tub digestiu, fosses nasals, etc.). Mscul En els animals, rgan format per fibres musculars que possibilita el moviment. Respon als impulsos nerviosos con- Teixit muscular traent-se o relaxant-se. cardac

Epiteli glandular

Teixit cartilagins

Teixit ossi

Teixit muscular llis

Centrols
Limfa i sang.

Eritrcits.

Teixit nervis Neurona

202

203 Cos cellular

Porus Protena Cromatina ADN Crestes 206 Membrana externa Membrana interna

Sang

Leuccits Ax

Dendrites

Eritrcits Plaquetes 207

ndex
BLOC I: LES PERSONES I LA SALUT 1. Lorganitzaci del cos hum
1. Els nivells dorganitzaci......................................................... 2. Lestructura de les cllules humanes ...................................... 3. Lassociaci de cllules: els teixits .......................................... 4. Els rgans ............................................................................... 5. Els sistemes i els aparells ........................................................ A fons. Observaci de linterior del nostre cos ........................... Cincia a labast. Identificaci dun problema cientfic. La mida de les cllules................................................. Una anlisi cientfica. Losmosi................................................. El rac de la lectura. rgans artificials...................................... 8 9 10 12 14 16 17 19 21

4. Nutrici humana II. Els aparells circulatori i excretor


1. El medi intern ...................................................................... 2. El sistema circulatori sanguini .............................................. 3. La sang ................................................................................. 4. El cor.................................................................................... 5. El funcionament del cor ....................................................... 6. La circulaci doble................................................................ 7. El sistema circulatori limftic................................................ 8. Malalties del sistema circulatori ............................................ 9. Lexcreci i laparell excretor ................................................. 10. El funcionament dels ronyons .............................................. 11. Malalties de laparell excretor................................................ Cincia a labast. Elaboraci dun model experimental. Model dun cor..................................................... Una anlisi cientfica. La resposta de lorganisme a laltitud ...... El rac de la lectura. Viatge allucinant ..................................... 58 59 60 61 62 63 64 65 66 67 68 69 71 73

2. Lalimentaci humana
1. Lalimentaci i la nutrici. Els nutrients .................................. 2. El valor energtic dels aliments............................................... 3. Les necessitats energtiques de lsser hum ........................... 4. Els diferents tipus daliments .................................................. 5. Una dieta saludable i equilibrada............................................ 6. Els trastorns relacionats amb lalimentaci.............................. 7. La conservaci i la manipulaci dels aliments ......................... A fons. Els additius alimentaris. Els aliments transgnics ........... Cincia a labast. Formulaci dhiptesis. Reconeixement de protenes en els aliments ............................... Una anlisi cientfica. Les etiquetes dels aliments ..................... El rac de la lectura. Les llaminadures...................................... 24 26 27 28 29 30 31 32 33 35 37

5. Relaci i coordinaci humanes I. Els sistemes nervis i hormonal


1. Els sistemes de la coordinaci................................................. 2. Els components del sistema nervis........................................ 3. El sistema nervis ................................................................... 4. El sistema endocr ................................................................. 5. El funcionament del sistema nervis....................................... 6. El funcionament del sistema hormonal ................................... 7. La salut mental ....................................................................... 8. Les malalties del sistema endocr ............................................ 9. La conducta humana .............................................................. A fons. Les drogues i el sistema nervis ..................................... Cincia a labast. Estudi del valor llindar en la percepci dun estmul ....................................................... Una anlisi cientfica. La glucmia ........................................... El rac de la lectura. El cervell hum i les drogues ................... 76 77 78 80 82 83 84 86 87 88 89 91 93

3. Nutrici humana I. Els aparells digestiu i respiratori


1. Els aparells implicats en la nutrici....................................... 2. Laparell digestiu................................................................... 3. Les funcions digestives ......................................................... 4. La ingesti i la digesti daliments......................................... 5. Labsorci i legesti .............................................................. 6. Malalties de laparell digestiu ................................................ 7. Laparell respiratori ............................................................... 8. Lintercanvi de gasos ............................................................. 9. La ventilaci pulmonar ......................................................... 10. Malalties de laparell respiratori ............................................ A fons. El tabac.......................................................................... Cincia a labast. Elaboraci dun dibuix cientfic. Observaci de la dentadura humana........................................... Una anlisi cientfica. La ventilaci pulmonar .......................... El rac de la lectura. Instint de supervivncia en alta mar......... 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 53 55

BLOC II: LES PERSONES I EL MEDI AMBIENT 9. Paisatge i relleu. Geologia externa
1. El paisatge ..............................................................................154 2. El paisatge, els agents geolgics i el clima ...............................155 3. Lenergia solar a la Terra..........................................................156 4. La meteorologia i el clima. Els mapes meteorolgics ...............157 5. El relleu i com es representa. Els mapes topogrfics................158 6. La meteoritzaci .....................................................................160 7. Les formes de modelat............................................................161 8. Les roques sedimentries ........................................................164 Cincia a labast. Obtenci dinformaci. Elaboraci dun perfil topogrfic.................................................165 Una anlisi cientfica. Una cinta transportadora a latmosfera ...............................................................................167 El rac de la lectura. El bosc a lestiu ........................................169

6. Relaci i coordinaci humanes II. Els rgans dels sentits i laparell locomotor
1. Els receptors sensorials ......................................................... 96 2. El sentit de la vista................................................................ 97 3. El sentit de loda .................................................................. 98 4. Els sentits del tacte, de lolfacte i del gust.............................. 99 5. La salut dels rgans dels sentits ............................................100 6. Laparell locomotor ...............................................................102 7. Els ossos ...............................................................................103 8. Les articulacions ...................................................................104 9. Els msculs ..........................................................................105 10. Lacci dels msculs sobre lesquelet.....................................106 11. Les lesions ms habituals de laparell locomotor ...................107 12. La prevenci de lesions i els hbits saludables ......................108 Cincia a labast. Control de variables en un experiment. La calcificaci dels ossos ...............................109 Una anlisi cientfica. Larticulaci del bra ..............................111 El rac de la lectura. A la conquesta de lAnnapurna ................113

7. Reproducci humana. Els aparells reproductors


1. La reproducci de lsser hum.............................................116 2. Els canvis cap a la maduresa sexual ......................................117 3. Laparell reproductor i els gmetes femenins .........................118 4. Laparell reproductor i els gmetes masculins........................119 5. Els cicles de laparell reproductor femen ..............................120 6. La fecundaci i linici de lembars........................................121 7. El desenvolupament de lembars .........................................122 8. El part ..................................................................................123 9. Lesterilitat i les tcniques de reproducci assistida ...............124 10. Els mtodes anticonceptius...................................................125 11. La sexualitat i el sexe ............................................................126 A fons. La violncia de gnere....................................................128 Cincia a labast. Anlisi de resultats. Observaci decografies ..............................................................129 Una anlisi cientfica. Lamenorrea anorxica ...........................131 El rac de la lectura. El repte de lembars................................133

10. Els impactes ambientals


1. La influncia humana en el medi ambient ..............................172 2. Els impactes negatius sobre el medi natural ............................173 3. Els impactes sobre latmosfera ...............................................174 4. Els impactes sobre la hidrosfera ..............................................175 5. Els impactes sobre el paisatge i el sl ......................................176 6. Els impactes sobre la biosfera .................................................177 7. Els residus i com es gestionen.................................................178 8. La prevenci i la correcci dimpactes.....................................179 A fons. La revoluci verda. Lagricultura biolgica .....................180 Cincia a labast. Obtenci de conclusions i valoraci de resultats. La pluja cida.........................................181 Una anlisi cientfica. Un forat a laire?.....................................183 El rac de la lectura. Un concepte budista de la natura.............185

8. La salut i la malaltia
1. Els conceptes de salut i de malaltia .........................................136 2. Les malalties infeccioses..........................................................137 3. La transmissi de malalties infeccioses....................................138 4. Les defenses del nostre organisme ..........................................140 5. El tractament i la prevenci de malalties infeccioses ...............141 6. Les lesions i les malalties no infeccioses ..................................142 7. La prevenci de malalties. Els hbits saludables......................143 8. Els accidents i els primers auxilis............................................144 9. La donaci de cllules, teixits i rgans ...................................145 A fons. Les dues cares del sistema immunitari............................146 Cincia a labast. Anlisi dun text cientfic sobre cllules mare ....................................................................147 Una anlisi cientfica. La pesta .................................................149 El rac de la lectura. Els leprosos de Yamabuki.........................151

11. Els recursos naturals


1. El concepte de recursos naturals.............................................188 2. Els recursos energtics ............................................................190 3. La producci delectricitat.......................................................191 4. Els recursos hdrics i els biolgics...........................................192 5. El desenvolupament sostenible ...............................................193 A fons. Lenergia nuclear, una energia neta? Els usos de laigua ..194 Cincia a labast. Comunicaci de resultats. Valoraci del grau de contaminaci biolgica de laigua..............195 Una anlisi cientfica. Inesgotables, per no sempre disponibles .................................................................................197 El rac de la lectura. El plantador darbres................................199 CONCEPTES CLAU .................................................................200 ATLES DANATOMIA HUMANA ............................................206

1
PLA DE TREBALL

Lorganitzaci del cos hum

En aquesta unitat
Distingirs els diferents nivells dorganitzaci que constitueixen un sser hum. Recordars les caracterstiques de les cllules humanes. Identificars els diferents tipus de teixits del cos hum. Coneixers les caracterstiques dels rgans del cos hum. Estudiars les caracterstiques dels sistemes i els aparells humans. Reconeixers algunes de les principals tcniques dobservaci de linterior del cos hum. Aprendrs a identificar un problema cientfic.

Les cllules suneixen per formar teixits, com un trencaclosques.

Lanatomia s la cincia que sencarrega de lestudi dels rgans, els sistemes i els aparells del cos. Tot i que en el segle IV aC ja sensenyava anatomia humana, no va ser fins al segle XVI que el metge flamenc Andreas Vesalius, en la seva gran obra De humani corporis fabrica (Sobre lestructura del cos hum), va establir les bases de lanatomia moderna tot rebatent i corregint els errors de moltes de les teories imperants fins llavors. Tot i que Vesalius no feia dibuixos de les disseccions, considerava que lobservaci directa, primerament a partir dels ossos que obtenia als cementiris i desprs amb la dissecci de cadvers de delinqents executats, era leina bsica per fer una acurada descripci anatmica dels diferents rgans, sistemes i aparells del cos hum. Entre els molts descobriments que satribueixen a Vesalius cal destacar que el cor est dividit en quatre cavitats, que el fetge est format per dos lbuls i que els principals vasos sanguinis comencen al cor i no al fetge.
Dibuix de Jan van Kalker a partir duna dissecci anatmica duta a terme per Andreas Vesalius.

RECORDA I RESPON
1. Qu s una cllula? 2. Quina s lestructura bsica duna cllula animal? 3. Quines sn les principals diferncies entre les cllules animals i les que no ho sn? 4. Com sorganitzen les cllules en els ssers pluricellulars? 5. Qu s un teixit? Recordes el nom dalgun tipus de teixit? 6. Qu s un rgan? Recordes el nom dalgun rgan? Busca la resposta A quin tipus de teixit pertanyen unes cllules molt especialitzades anomenades neurones?

1
Nivell subatmic
Aigua

Els nivells dorganitzaci

Tots els ssers vius estem formats per cllules que es poden agrupar i formar estructures complexes com ara teixits, rgans, etc. Per les cllules estan constitudes per components ms petits. Aquests components, al seu torn, estan formats per altres unitats encara ms petites.
Sanomenen nivells dorganitzaci cadascun dels diferents graus de complexitat en qu sorganitza la matria.

Nivell atmic Nivell molecular

na ote Pr

En aquesta organitzaci, els elements de cada nivell sagrupen per formar altres nivells ms complexos, amb caracterstiques i propietats noves que van ms enll de la simple agrupaci dels elements del nivell anterior. Nivell subatmic. Correspon a les partcules que formen els toms: els protons, els neutrons i els electrons. Nivell atmic. Est format pels toms, que sn els constituents ms petits de la matria que mantenen les seves propietats. Per exemple, ltom doxigen o el de carboni. Nivell molecular. Sn les molcules resultants de lenlla de diferents toms. Algunes sn relativament senzilles, com laigua, i daltres sn molt ms complexes, com les protenes. Les molcules que formen els ssers vius es coneixen amb el nom de principis immediats, i poden ser: Inorgnics. Es troben tant en la matria viva com en la inerta. Sn laigua i les sals minerals. Orgnics. Es troben exclusivament en la matria viva. Acostumen a ser polmers, s a dir, cadenes formades per la uni dun mateix tipus de molcula que sanomena monmer. Els principis immediats orgnics sn els glcids, els lpids, les protenes i els cids nucleics. Nivell cellular. s el primer nivell bitic, s a dir, amb vida. Hi pertanyen, per exemple, les cllules epitelials, les musculars i les ssies. Nivell de teixit. Sn conjunts de cllules especialitzades amb una mateixa funci i un mateix origen. Per exemple, el teixit epitelial, el muscular i lossi. Nivell drgan. Els rgans estan formats per diferents teixits que sagrupen per fer una funci determinada. Lestmac, el cor i els ossos, per exemple, sn rgans. Nivell de sistema. Un sistema s un conjunt drgans semblants que fan una funci i que estan formats per un mateix tipus de teixit. Per exemple, el sistema esqueltic, el sistema muscular o el sistema nervis. Nivell daparell. Correspon a un conjunt drgans diferents, cada un amb una funci determinada i que participen en una o diverses funcions superiors. Per exemple, laparell locomotor o laparell digestiu. Nivell dorganisme. Correspon a lsser viu en conjunt. Un sser hum, per exemple, pertany a aquest nivell. Shi inclouen tant els organismes pluricellulars (formats per moltes cllules) com els organismes unicellulars (formats per una nica cllula). En els organismes unicellulars, el nivell cellular i el dorganisme coincideixen. Tamb hi ha altres nivells que estan formats per lagrupaci de diferents organismes, com per exemple les poblacions, les comunitats, etc.

F
F

Nivell cellular

Nivell de teixit

Nivell drgan

Nivell de sistema
F

Nivell daparell

Nivell dorganisme

ACTIVITATS
1. Quina diferncia hi ha entre un conjunt de cllules i un teixit? 2. A quin nivell dorganitzaci corresponen un ull, un nen, un cervell i una molcula de CO2?

Lestructura de les cllules humanes

Lsser hum pertany al regne animal i, per tant, les cllules humanes presenten les caracterstiques tpiques de la cllula animal que has estudiat en els cursos anteriors. Totes les cllules humanes sn eucariotes, s a dir, tenen un nucli dins del qual hi ha protegit el material gentic. Tot i que hi ha diferncies entre els diversos tipus de cllules que constitueixen el cos hum, totes presenten tres estructures comunes: La membrana plasmtica. s una capa prima que envolta la cllula, la protegeix i en regula lentrada de nutrients i la sortida de substncies de rebuig. Est formada, principalment, per lpids i protenes. Totes les membranes de les cllules tenen aquesta mateixa estructura. El citoplasma. s una soluci aquosa que es troba dins la membrana plasmtica. Cont nombroses substncies dissoltes i fibres de protenes que constitueixen el citosquelet. A linterior del citoplasma hi ha els orgnuls cellulars: els ribosomes, responsables de la sntesi de protenes; els mitocondris, encarregats de la respiraci cellular; el reticle endoplasmtic, responsable de lemmagatzematge i el transport de protenes i lpids; el complex de Golgi, que secreta diverses substncies; els vacols, amb funci demmagatzematge; els lisosomes, que contenen substncies amb funci digestiva; el centrosoma, que controla el moviment de la cllula i participa en la divisi cellular; etc. El nucli. s una estructura esfrica composta per: La membrana nuclear: s doble, envolta el nucli i est plena de porus. El nucleoplasma: s una soluci aquosa que est dins del nucli. La cromatina: s un conjunt de llargues fibres dADN (cid desoxiribonucleic) associades a protenes que constitueixen el material gentic que controla les funcions cellulars. Quan la cromatina es condensa, forma els cromosomes. El nuclol: est format per ARN (cid ribonucleic) i protenes, i sencarrega de la formaci de ribosomes. Els glbuls vermells humans perden el nucli en el seu procs de maduraci. Les cllules musculars tenen diversos nuclis.
Membrana plasmtica vista amb un microscopi electrnic.

Estructura duna membrana plasmtica

Protena

Lpids

ACTIVITATS
3. Fes una llista dels principals orgnuls del citoplasma i indica-hi la funci que fa cadascun.

Membrana nuclear Porus

Cromosoma

Protena

Nucli vist amb un microscopi electrnic.

Cromatina ADN

Cromatina

Cromosomes vistos amb un microscopi electrnic.

Lassociaci de cllules: els teixits

Quan una persona es desenvolupa i creix, les cllules que la formen es divideixen i es multipliquen. Algunes de les cllules resultants adquireixen unes caracterstiques particulars pel que fa a la forma, la mida, el contingut, els orgnuls, etc., que les fan especialment aptes per desenvolupar una funci particular i, daquesta manera, formar part dun teixit concret. Aquest procs rep el nom de diferenciaci cellular.
Un teixit s un conjunt de cllules del mateix tipus, que tenen una estructura molt semblant i que fan les mateixes funcions.

En lsser hum hi ha diferents teixits. Per estudiar-los, shan agrupat en els quatre grans tipus segents: teixit epitelial, teixit connectiu, teixit muscular i teixit nervis.

El teixit epitelial
El teixit epitelial est format per cllules que estan molt juntes les unes de les altres; solen tenir formes geomtriques i estan unides entre si formant capes de cllules. La superfcie externa sol ser lliure. Hi ha dos grups de teixits epitelials: Lepiteli de revestiment. Recobreix i protegeix superfcies externes o cavitats internes del nostre organisme. Destaquen els segents: Les mucoses. Recobreixen la cavitat bucal, la faringe, lesfag, el recte, les vies respiratries, etc. Els endotelis. Recobreixen linterior dels vasos sanguinis, el cor, etc. Lepidermis. s la capa ms externa de la pell. Lepiteli glandular. s el teixit que forma les glndules. T la funci de secretar substncies. Hi ha diversos tipus de glndules: Les glndules exocrines. Si les substncies que produeixen sn abocades a lexterior o a linterior de cavitats del cos. Sn exocrines les glndules sebcies, les sudorpares, les salivals, el fetge, etc. Les glndules endocrines. Si les substncies que produeixen sn hormones i saboquen a la sang. Sn endocrines el tiroide, la hipfisi, etc. Les glndules mixtes. Actuen com a glndules exocrines i endocrines alhora. El pncrees s un exemple de glndula mixta.

ACTIVITATS
4. Quin nom rep el recobriment interior dels vasos sanguinis? 5. La mucosa de lestmac t cllules intercalades que secreten sucs digestius per fer la digesti; per tant, sn glndules unicellulars. Qu diries que sn, endocrines o exocrines?

Epidermis

Glndula sebcia

Epiteli de revestiment

Epiteli glandular

10

Teixit adips

Adipcit

Teixit cartilagins

Condrcit

Teixit ossi

Ostecit

El teixit connectiu
Est format per cllules poc especialitzades immerses en una substncia intercellular que t fibres (collagen i altres). Sen distingeixen diversos tipus: El teixit conjuntiu. Es troba entre altres teixits i entre els rgans, de manera que els uneix. Forma, per exemple, els tendons i els lligaments. El teixit adips. Es caracteritza perqu les cllules que el formen, els adipcits, estan plenes de greix. T les funcions de reserva de lpids, de protecci de determinats rgans i dallant trmic. El teixit cartilagins. Est format per unes cllules, els condrcits, que elaboren una substncia intercellular ms o menys slida, el cartlag. Forma els cartlags del nas, de la trquea, del pavell de lorella, etc. El teixit ossi. Est compost per cllules, anomenades ostecits, que sencarreguen delaborar una substncia intercellular slida, composta per sals minerals de calci i fsfor. Constitueix els ossos. Molts autors consideren la sang com un teixit connectiu ms, en la qual la substncia intercellular s el plasma.
Teixit muscular estriat

El teixit muscular
El teixit muscular est format per cllules allargades, anomenades fibres musculars, que contenen protenes fibrillars (actina i miosina). Aquestes protenes sn les responsables de la contracci i la relaxaci musculars. En el cos hum hi ha tres tipus de teixit muscular: El teixit muscular llis. Est format per cllules allargades amb un sol nucli. La contracci daquest teixit s involuntria. Es troba a la paret dels vasos sanguinis, a la paret del tub digestiu, etc. El teixit muscular estriat. Est compost per cllules amb molts nuclis. Quan sobserven amb un microscopi, shi veuen bandes clares i fosques com si fossin estries, fet que li dna el nom. La contracci daquest teixit s voluntria. Forma els msculs esqueltics, com ara el bceps. El teixit muscular cardac. Est constitut per cllules amb aspecte estriat, dun sol nucli i unides entre si formant una xarxa. La contracci daquest teixit s involuntria. Es troba al cor.
Teixit nervis
Cos cellular

Dendrites Ax

Neurona

El teixit nervis
El teixit nervis detecta les variacions del medi extern i del medi intern i transmet ordres per lorganisme. Shi diferencien dos tipus de cllules: Les neurones. Tenen forma darbre. Estan formades pel cos cellular, les dendrites i lax. Tenen la funci de transmetre limpuls nervis. Les cllules de la glia. Sn cllules no neuronals que acompanyen les neurones. Tenen la funci de protegir i alimentar les neurones.

ACTIVITATS
6. Quines caracterstiques de la sang fan que es consideri que s un teixit connectiu? 7. Quins tipus de teixit muscular hi ha i en qu es diferencien?

11

Els rgans

Els rgans sn estructures que estan formades per diversos teixits associats que fan una funci concreta anomenada acte.

Els rgans formen part dels aparells i dels sistemes, que al seu torn estan associats i constitueixen el cos hum. La cincia que estudia lestructura i la morfologia dels rgans sanomena organografia, i la que estudia les funcions dels rgans s la fisiologia.

Alguns dels rgans humans


Epidermis Derma

Hipoderma

Pell

Intest prim

Plec intestinal Vellositat intestinal

La pell. s un rgan que recobreix tot lorganisme. Shi distingeixen tres capes: lepidermis, formada per teixit epitelial de revestiment amb cllules mortes; el derma, formada per teixit conjuntiu, i lhipoderma, formada per teixit adips. A la pell shi troben els pls, les ungles i les glndules sudorpares i sebcies. A ms a ms, la pell t cllules especialitzades que permeten percebre sensacions mecniques, trmiques i doloroses. Lintest prim. s un rgan que pertany a laparell digestiu. Es tracta dun tub duns 2,5 cm de dimetre i de ms de 7 m de longitud. La paret interna no s llisa, sin que presenta plecs i vellositats. Els teixits que apareixen en una secci de lintest sn lepitelial de revestiment i el glandular, que formen la mucosa, el teixit muscular llis i el teixit conjuntiu. El fetge. s un rgan que pertany a laparell digestiu. Est situat sota el pulm dret, a la cavitat abdominal. Shi distingeixen diverses parts, anomenades lbuls heptics. El fetge t moltes funcions, entre les quals destaca leliminaci de toxines i la formaci de bilis. s una glndula exocrina formada per un tipus especial de cllules anomenades hepatcits, acompanyades de teixit conjuntiu. Els pulmons. Sn dues masses esponjoses de color rosat que pertanyen a laparell respiratori. Estan protegides per les pleures (doble capa de teixit epitelial de revestiment). Cada pulm t un gran nombre dalvols pulmonars, que sn uns sacs petitssims formats per epiteli alveolar a travs de la paret dels quals es produeix lintercanvi gass.
Pulmons

Fetge
Alvols pulmonars
F

Lbuls heptics

Vescula biliar

12

Artria
Tnica interna (teixit epitelial) Tnica mitjana (teixit muscular) Tnica adventcia (teixit conjuntiu)

Cervell
Circumvolucions Artria renal

Rony

Vena renal Hipotlem Tlem Cerebel Bulb raquidi Urter

Les artries. Juntament amb la resta de vasos sanguinis, les artries pertanyen a laparell circulatori. A les artries la sang circula des del cor fins als diferents rgans. Les capes que es distingeixen en la secci duna artria sanomenen tniques, i nhi ha tres: la tnica interna (de teixit epitelial), la tnica mitjana (de teixit muscular) i la tnica adventcia, que s la ms externa (de teixit conjuntiu). El cor. s un rgan que pertany a laparell circulatori. Es tracta dun mscul que actua com una bomba i permet que la sang circuli constantment pel sistema de vasos sanguinis. En una secci de la paret del cor es distingeixen tres capes: lendocardi, la capa ms interna, amb teixit epitelial que entapissa les cavitats internes del cor; el miocardi, la capa ms gruixuda, formada per teixit muscular cardac, i el pericardi, la doble capa ms externa, de color blanquins, formada per teixit conjuntiu. El cervell. s lrgan principal del sistema nervis, concretament del sistema nervis central. Juntament amb el cerebel, el bulb raquidi i altres rgans, com el tlem i lhipotlem, constitueix lencfal, que est situat a linterior del crani. El cervell est dividit en dues meitats o hemisferis. La superfcie externa dels dos hemisferis est formada per una srie de plecs o circumvolucions, i rep el nom descora cerebral. A lescora cerebral es localitzen les funcions conscients i cognitives de lindividu, s a dir, s el centre del llenguatge, de la creativitat, del pensament abstracte, de laprenentatge i de la memria, i analitza tota la informaci procedent dels receptors de tot el cos i ordena les corresponents respostes voluntries. Els ronyons. Sn un parell drgans que pertanyen a laparell excretor urinari. Internament, en cada rony es distingeixen tres parts diferenciades: lescora renal, la medulla renal i la pelvis renal. Entre lescora i la medulla renals hi ha gaireb un mili de petites unitats funcionals, els nefrons. Als nefrons es produeix la filtraci i la depuraci de la sang, i la formaci de lorina que, posteriorment, sexpulsar a lexterior.
Teixit conjuntiu

Cor

Teixit epitelial de revestiment

Teixit muscular

ACTIVITATS
8. Qu s un rgan? De qu estan formats els rgans? 9. Per qu creus que tots els rgans del nostre cos no estan formats pels mateixos teixits? Com es diu, en general, la funci que fan els rgans? 10. Indica els principals tipus de teixits que formen el cor, la pell i les artries.

13

Els sistemes i els aparells

Els sistemes
Els sistemes estan formats per rgans del mateix tipus que fan una funci tamb semblant.

El sistema muscular. Constitueix la part activa de laparell locomotor. Est format pels msculs esqueltics, constituts per teixit muscular estriat. Els msculs estan units als ossos o a alguna altra estructura mitjanant els tendons. El sistema muscular sencarrega de la locomoci, de la mmica i del manteniment de la postura. El sistema esqueltic. s la part passiva de laparell locomotor. Est format pels ossos, que poden ser de molts tipus i de moltes formes. Els ossos estan constituts per teixit ossi la matriu del qual est mineralitzada per conferir resistncia i rigidesa. Els lligaments permeten que dos o ms ossos sarticulin entre si. El sistema esqueltic sencarrega de la locomoci, juntament amb el sistema muscular, i de la protecci drgans i estructures. El sistema nervis. Est compost per teixit nervis. Els seus rgans sn lencfal, la medulla espinal i els nervis. A travs del sistema nervis es capta la informaci del medi extern i del medi intern, es condueixen els impulsos nerviosos i selaboren ordres per donar les respostes fisiolgiques adequades. El sistema endocr. Est format per teixit epitelial de tipus glandular. Els seus rgans sn les glndules endocrines, que produeixen hormones. Les hormones sn substncies qumiques que circulen per la sang i actuen sobre les reaccions que tenen lloc a les cllules, tamb actuen sobre el creixement, coordinen lequilibri del medi intern (homestasi), els estats dnim, etc.

Sistema Sistema nervioso muscular

Sistema esqueltic

Sistema nervis

Sistema endocr

14

Aparell respiratori

Aparells reproductors

Aparell digestiu

Aparell excretor urinari

Els aparells
Els aparells estan formats per rgans que sn diferents i que actuen coordinadament per fer una o diverses funcions superiors.

Laparell digestiu. Est format pel tub digestiu i per les glndules digestives (glndules salivals, fetge i pncrees). En aquest aparell sobtenen els nutrients (principis immediats orgnics i inorgnics) a partir dels aliments. Laparell respiratori. Est compost per les vies respiratries i pels pulmons. En aquest aparell es produeix lintercanvi de gasos amb la sang, acci que proveeix doxigen lorganisme i elimina el dixid de carboni que produeixen les cllules. Laparell circulatori. Est constitut pel cor, pels vasos sanguinis (artries, venes i capillars) i per la sang. T la funci de distribuir la sang per tot lorganisme per repartir els nutrients (principis immediats i oxigen) a totes les cllules. Tamb recull els productes de lexcreci i el dixid de carboni provinents de les cllules. Laparell excretor. Est format pels ronyons, per les vies urinries (urters, bufeta de lorina i uretra) i per altres rgans, com ara les glndules sudorpares. Grcies a aquest aparell, les substncies de rebuig provinents de les reaccions qumiques de les cllules seliminen a lexterior del cos en un procs que es coneix amb el nom dexcreci. Laparell reproductor. Est constitut per diversos rgans, externs i interns. Pot ser mascul o femen. En aquests aparells es produeixen les cllules reproductores o gmetes, que, desprs de la fecundaci, originen un nou individu a linterior de la mare. Laparell locomotor. Est compost pel sistema muscular (msculs) i pel sistema esqueltic (ossos). Sencarrega de la locomoci i dels moviments voluntaris del cos.
ACTIVITATS
11. Quina diferncia hi ha entre un sistema i un aparell? 12. Quins dos sistemes integren laparell locomotor? 13. Quin sistema o aparell sencarrega de fer aquestes funcions? a) Distribuir la sang. b) Expulsar les substncies de rebuig. c) Aportar oxigen a la sang. d) Obtenir els nutrients. e) Reproduir-se. f) Caminar.
Aparell locomotor

Aparell circulatori

15

A FONS

Observaci de linterior del nostre cos


Fins al segle IV, prcticament lnica manera destudiar com era el cos hum consistia a fer disseccions de cadvers. Aquesta situaci va canviar amb la invenci dels raigs X, que van permetre observar tant els ossos com altres parts ms o menys dures del cos en les persones viRadiografia Escner

ves. Actualment disposem de nombroses tcniques que ens donen informaci de linterior del cos, ja que ens proporcionen imatges que ens serveixen tant per conixer ms b la nostra anatomia com per poder detectar nombroses anomalies i malalties.

Ressonncia magntica nuclear

Angiografia

Gammagrafia

Radiografia. Tcnica que es basa en lemissi de raigs X i en el grau de dificultat que tenen aquests raigs per travessar lorganisme. Els ossos, per exemple, absorbeixen els raigs X i, per aix, es poden observar fora b; en canvi, altres rgans, com ara els pulmons, sn transparents als raigs X i s difcil observar-los. Angiografia. s una radiografia dels vasos sanguinis duna zona determinada. Per poder-los veure ms b, sels injecta una substncia radioopaca (contrast). Escner o TAC (tomografia axial computada). Tcnica que consisteix en la realitzaci automtica dun seguit de radiografies de diferents plans de lorganisme. Les dades de les radiografies es digitalitzen i, mitjanant un ordinador, es poden obtenir imatges en forma de talls, generalment axials, de la zona explorada. RMN (ressonncia magntica nuclear). Tcnica que es basa en la propietat dels toms dhidrogen (constituent, entre altres substncies, de laigua) dabsorbir energia electromagntica quan sn sotmesos a un camp

magntic intens. Posteriorment, una petita part daquesta energia s alliberada i pot ser detectada, fet que permet obtenir imatges de la regi estudiada. Gammagrafia. s una tcnica que consisteix en ladministraci duna substncia radioactiva de vida curta que pugui ser captada de manera especfica per determinats rgans. Aquesta substncia, per exemple el 99mTc (tecneci 99 metaestable), emet raigs gamma que es poden detectar i, per tant, permeten construir una imatge que, posteriorment, es podr interpretar per informar dalgunes caracterstiques, especialment de la fisiologia, de lrgan estudiat. Ecografia. s una tcnica que es basa en ls dultrasons i en la reflexi daquests ultrasons que fan les diverses estructures de lorganisme. Lenregistrament dels ultrasons reflectits permet obtenir imatges dels rgans estudiats. Lecografia permet discriminar les caracterstiques slides, lquides o mixtes duna determinada estructura.

ACTIVITATS
14. Per qu una radiografia convencional no permet veure teixits tous? 15. Per qu en les angiografies cal injectar un contrast? 16. El 99mTc que sutilitza en les gammagrafies es desintegra i desapareix de lorganisme poques hores desprs dhaver-lo injectat. Per qu les substncies que sutilitzen en les gammagrafies han de ser radioactives i, a ms, han de tenir una vida molt curta?

16

Cincia a labast
Identificaci dun problema cientfic. La mida de les cllules
Tots els ssers vius estem formats per cllules. Tots els vegetals i tots els animals sn pluricellulars, i estan constituts per milions de cllules o, fins i tot, per bilions de cllules. En general, les cllules sn molt petites i no les podem veure a ull nu, per a linterior tenen una estructura molt complexa. . Preparem les mostres. Estenem sobre un portaobjectes un fragment petit del fi epiteli de la cara interna duna capa duna ceba. El tenyim amb blau de metil i deixem que el tint actu durant uns tres o quatre minuts. Rentem lexcs de tint abocant sobre la preparaci unes gotes daigua amb un comptagotes. Tallem un fragment petit (2 x 3 cm) dun paper millimetrat, el mullem, el posem sobre un portaobjectes i hi colloquem al damunt lepiteli tenyit. A continuaci, cobrim el conjunt amb un cobreobjectes. A continuaci investigarem un problema que plantegem de la manera segent: com ens podem fer una idea realista de la mida de les cllules? Per fer-ho utilitzarem un microscopi per observar cllules i en compararem la mida amb alguna cosa petita per que puguem veure a ull nu, com ara una quadrcula de paper millimetrat.

Blau de metil

Blau de metil

AIGUA

2. Observem

la preparaci amb augments diferents. Posem la preparaci sobre la platina i la comencem a observar amb pocs augments (45). Desprs continuem lobservaci amb un augment ms gran (180). Dibuixem el que veiem en els dos casos. Hem dindicar clarament quants quadradets d1 mm2 podem veure amb cada augment.

Lmina de ceba tenyida

Portaobjectes Paper millimetrat Cobreobjectes

Lnies del paper millimetrat

Cllules de la ceba

3. Comparem les mides. Per fer-ho, ens fixem en


els resultats observats a 180 augments i ens centrem en la longitud de les cllules. Comptem quantes cllules hi ha en una filera des duna de les lnies del paper millimetrat fins a la segent. Si la primera filera o lltima es tallen, en fem una estimaci. Aix ens permetr calcular la longitud daquestes cllules.
45 180

ACTIVITATS
17. Busca informaci i fes un dibuix esquemtic del microscopi ptic. Indican els components i explica com es calculen els augments amb qu sest observant una preparaci. 18. Les cllules de lepiteli de la ceba sn fora grans; els glbuls vermells de la nostra sang sn unes quaranta vegades ms petits. Quants glbuls vermells cabrien, posats lun rere laltre, en 1 mm? 19. Les cllules que formen lepidermis de la teva pell sn, aproximadament, la meitat de grans que les que has observat en aquesta experincia. Quantes nhi deu haver en cada millmetre quadrat de pell?

17

Activitats
20. De vegades, alguns organismes formats per una sola cllula, com ara bacteris o algues unicellulars, sagrupen en colnies. a) Qu s una colnia? b) Quina diferncia hi ha entre una colnia i un teixit? c) A quin nivell dorganitzaci pertany una colnia? d) Hi pot haver colnies dins del cos hum? 21. A quin nivell dorganitzaci corresponen els elements segents? a) Cor. b) Dona. c) Sang. d) Protena. e) Esquelet. f) Tub digestiu. g) Protozou. h) ADN. 24. Els cilis i els flagels sn estructures situades a lexterior de les cllules. Els cilis es troben, per exemple, a lepiteli intern dels conductes del sistema respiratori. Els flagels es troben en els espermatozoides. En les fotografies segents sobserven aquestes dues estructures.
A B

22. El dibuix segent representa lestructura duna membrana plasmtica. a) Identifica quina s cadascuna. b) Quina s la funci de cadascuna? 25. Identifica els diversos teixits que es mostren en aquestes fotografies.
A B

a) Copial i indica-hi on es troben els lpids i les protenes. b) Totes les cllules estan envoltades duna membrana plasmtica? c) Quina s la funci de la membrana que envolta les cllules? d) La membrana no tan sols es troba envoltant la cllula, ja que tamb forma diversos orgnuls del citoplasma. Quins sn aquests orgnuls? 23. Copia lesquema segent dun nucli cellular i dun cromosoma i identifica-hi cadascun dels elements indicats.
B C D A I

26. La llista segent est formada per diferents tipus cellulars. Identifica a quin tipus de teixit pertany cadascun. a) Ostecits. b) Adipcits. c) Condrcits. d) Cllules de la glia. e) Eritrcits. 27. Indica les diferncies que hi ha entre les parelles de termes segents:

J E F H G L K

a) Teixit connectiu i teixit conjuntiu. b) Teixit cartilagins i teixit ossi. c) Neurona i cllula de la glia. d) Glndula exocrina i glndula endocrina. e) Teixit muscular estriat i teixit muscular llis.

18

28. Elabora amb els altres companys i companyes de classe un quadre dels diferents aparells i sistemes, i desprs dividiu la classe en dos grups. Un dels grups lha de completar amb els rgans i els teixits que formen cada un. Laltre grup lha de completar amb les funcions.

29. Identifica si els esquemes segents corresponen a un sistema o a un aparell, i digues quin s.
A B C D

UNA ANLISI CIENTFICA

Losmosi
Al laboratori dun centre escolar sha fet lexperiment segent: 1. Shan preparat tres portaobjectes amb una gota de sang cada un i shan retolat amb les lletres A, B i C. 2. Al portaobjectes A, shi ha afegit una gota daigua; al B, una gota de srum fisiolgic, i al C, una gota daigua amb una alta concentraci de sal. 3. Shan observat amb un microscopi ptic les imatges segents de les tres preparacions:

32. Associa cada un dels tres dibuixos superiors amb el procs que creus que shi ha produt. 33. Els alumnes han ofert diverses explicacions per als resultats obtinguts. Quina s lexplicaci correcta en cada cas? Justifica les respostes. Preparaci A: a) Laigua ha entrat a linterior dels glbuls vermells per igualar les concentracions als dos costats de la membrana. Les cllules shan inflat fins que shan trencat. b) Laigua ha dissolt les cllules sangunies, i per aix sobserva tot homogeni. Preparaci B: a) El srum no pot travessar la membrana, i per aix no afecta les cllules. b) La concentraci de sals dins i fora de les cllules s la mateixa, per aix es mant en el seu estat natural. Preparaci C:

El que passa s degut al pas daigua a travs de la membrana plasmtica, procs que es coneix amb el nom dosmosi. 30. El srum fisiolgic s un preparat aqus que t la mateixa concentraci de sals que el citoplasma cellular. Quina variable s diferent en cada una de les tres preparacions de lexperiment? 31. Explica en qu consisteix i com es produeix losmosi.

a) Laigua del citoplasma surt de linterior cellular per igualar la concentraci de sals a tots dos costats de la membrana, i aix fa que els glbuls vermells perdin aigua i sarruguin. b) Un medi sal no afecta les cllules. Estan arrugades per la calor de la llum del microscopi. 34. Si la quantitat de sals als dos costats de la membrana no varia, explica com s possible que en canvi la concentraci en passar laigua a travs de la membrana.

19

Resum
Nivells dorganitzaci
Corresponen als diferents graus de complexitat en qu sorganitza la matria. Per ordre de complexitat sn: subatmic, atmic, molecular, cellular, de teixit, drgan, de sistema, daparell i dorganisme. Sn cllules eucariotes que presenten aquests elements: La membrana plasmtica. s una capa prima que envolta la cllula. Est formada per lpids i protenes. El citoplasma. s una soluci aquosa que cont els orgnuls. El nucli. s una estructura esfrica que cont el material gentic. Est format per: La membrana nuclear. El nucleoplasma. La cromatina. Est formada per ADN i protenes. El nuclol. Els principals orgnuls de les cllules humanes sn: els mitocondris, el reticle endoplasmtic, els ribosomes, el complex de Golgi, els vacols, els lisosomes i el centrosoma. Un teixit s un conjunt de cllules del mateix tipus que tenen una estructura molt semblant i que fan les mateixes funcions. Hi ha diversos tipus de teixits:

LORGANITZACI DEL COS HUM

Estructura de les cllules

Teixits

El teixit epitelial: de revestiment i glandular. El teixit connectiu: conjuntiu, adips, cartilagins i ossi. El teixit muscular: llis, estriat i cardac. El teixit nervis.

rgans

Els rgans sn estructures formades per diversos teixits que fan uns actes determinats.

Els sistemes estan formats per rgans del mateix tipus que fan una funci semblant.

Sistemes i aparells

Destaquen el sistema muscular, lossi, el nervis i lendocr. Els aparells estan formats per rgans que sn diferents i que actuen coordinadament per fer una funci o diverses funcions superiors. Destaquen laparell digestiu, el respiratori, lexcretor, el reproductor, el circulatori i el locomotor.

ACTIVITATS
35. Fes un esquema o una taula amb els principals elements duna cllula humana i indica-hi en cada cas lestructura i la funci que tenen. 36. Fes un esquema amb les principals caracterstiques de cadascun dels teixits humans. Indica com sanomenen les cllules que el formen i quina funci fa cada teixit. 37. Fes un esquema que contingui els sistemes i els aparells del cos hum. Indica-hi la localitzaci i la funci que fa cadascun.

20

EL RAC DE LA LECTURA

rgans artificials
Els tres prxims decennis, la medicina anir ms enll del trasplantament i entrar en una era nova de fabricaci de teixits corporals. En comptes de canviar els rgans de lloc, sen construiran de nous. Els avenos en la biologia molecular i en lelaboraci de plstics ja han perms fabricar teixits artificials que sassemblen als seus equivalents naturals i funcionen com ells. Lenginyeria gentica pot produir cllules trasplantables universals cllules que no provoquen rebuig per part del sistema immunitari, que es podran utilitzar en teixits dissenyats per a cada cas. [] Amb lajuda de programes de disseny assistit per ordinador i nous processos delaboraci, saconseguir modelar plstics que serveixin per fer de suport i imitar lestructura de teixits especfics i fins i tot drgans. Aquest tipus de bastida se sotmetr a tractaments amb compostos que facilitin ladhesi i la multiplicaci de les cllules sembrades al damunt. A mesura que les cllules es divideixin, el plstic anir desapareixent. Al final nicament shi mantindr el teixit cohesionat. Desprs, el pacient rebr limplant del nou teixit. [] El teixit natural aconseguit per mitj de la bioenginyeria acabar ocupant el lloc de les prtesis de metall o de plstic que es fan servir per reparar lesions ssies i articulars. Aquests implants vius suniran sense costures amb el teixit circumdant, i seliminaran problemes dinfeccions o de desgast que solen acompanyar les prtesis actuals. Es podran generar estructures amb formes complexes, fetes a mida, com ara un nas o una orella, sembrant amb cllules de cartlag matrius plstiques dissenyades per ordinador. Altres teixits estructurals, des dun urter fins al teixit mamari, es poden fabricar segons aquest mateix principi. [] Per acabar, amb la bioenginyeria de teixits saconseguir, fins i tot, produir membres ms complexos: un bra o una m, lestructura dels quals ja saconsegueix amb lajuda duna bastida polimrica, i la majoria dels seus teixits pertinents mscul, os, cartlag, tend, lligament i pell creixen en cultiu. Es podria dissenyar un bioreactor mecnic que proporcions nutrients i intercanvi de gasos, elimi-

Crnia artificial obtinguda mitjanant la bioenginyeria.

ns productes de rebuig i moduls la temperatura mentre maduren els teixits. Per abans de tot aix shaur de vncer la resistncia que oposa el teixit nervis a regenerarse. Ning no ha pogut, fins ara, desenvolupar cultius de neurones humanes. Per sn molts els inves-

tigadors que shi dediquen i que confien que aviat assoliran el resultat que desitgen.
ROBERT LANGER i JOSEPH P. VACANTI, Tcnicas del Futuro. Investigacin y Ciencia. Novembre 1995, nm. 230 (text adaptat)

COMPRENC EL QUE LLEGEIXO


38. Qu s possible fabricar en aquests moments amb la tecnologia biolgica? 39. De qu estaria formada la bastida de la qual es parla en el segon pargraf del text? Quina funci tindria? 40. Segons els autors, com es podran reconstruir teixits que substitueixin altres teixits danyats? 41. Creus que la creaci de teixits naturals contribuir a curar algunes malalties? Justifica la resposta. 42. Creus que els autors de larticle sn periodistes o que sn cientfics? Argumenta la resposta pensant en la manera en qu est escrit larticle.

NO THO PERDIS

Llibres:
El cuerpo. Huesos, msculos, sangre y otras partes del cuerpo RICHARD WALKER. Ed. Alhambra Descobreix els misteris del cos hum. El cos hum: lmines bsiques danatomia CARME SOLS I ALBERT MARTNEZ . Ed. La Galera A ms de les lmines danatomia, cont un ampli vocabulari. Anatoma para nios y jvenes: actividades superdivertidas para conocer el cuerpo humano JANICE VANCLEAVE. Ed. Limusa Experiments, jocs i tota mena dactivitats relacionades amb el coneixement del cos hum.

En la pantalla:
El cuerpo humano. Didaco (3 DVD) Com s i com funciona el cos hum. El increble cuerpo humano. Documentals National Geographic (DVD). Viatge a linterior del cos hum.

En la xarxa:
www3.usal.es/~histologia/ Pgina dedicada a lanatomia i la histologia humanes de la Universitat de Salamanca. www.rwc.uc.edu/ap/Aphome.htm Pgina amb una gran quantitat dimatges sobre anatomia i fisiologia humanes (en angls).

21

2
PLA DE TREBALL

Lalimentaci humana

En aquesta unitat
Entendrs la diferncia que hi ha entre alimentaci i nutrici. Avaluars les necessitats energtiques duna persona i les relacionars amb el tipus dactivitat fsica. Diferenciars els aliments segons la funci que tenen en lorganisme. Comprendrs la necessitat duna dieta equilibrada. Coneixers alguns hbits saludables en relaci amb la nutrici i la dieta. Aprendrs diverses tcniques de conservaci dels aliments. Coneixers diversos tipus dadditius i per a qu sutilitzen. Reconeixers la presncia de protenes en els aliments.
Gravat del vaixell de Magalhes.

En el segle XV es van dur a terme grans viatges martims sobre els quals sexplicava una estranya malaltia que afectava la tripulaci daquells vaixells. Els smptomes que manifestaven els mariners eren terribles: els sagnaven les genives, els queien les dents, patien greus hemorrgies i dolors intensos per tot el cos i, fins i tot, morien. Durant segles aquesta malaltia, que aleshores es coneixia amb el nom de la pesta dels mariners, es va considerar que era contagiosa, i sen culpava el fred dalta mar com el causant. El 1519, Ferno de Magalhes, amb cinc naus i 250 homes, va salpar de Sevilla per buscar un pas entre lAtlntic i el Pacfic a Sud-amrica. Durant aquesta llarga travessia de ms de tres mesos sense tocar terra ferma els aliments es van acabar als vaixells. Els mariners van comenar a sentir els smptomes de la terrible malaltia i molts van morir. Quan per fi van poder arribar a les illes Filipines, hi van desembarcar i van poder menjar fruita i aliments frescos. La malaltia va remetre i els smptomes van desaparixer. Actualment se sap que aquesta malaltia, anomenada escorbut, no s contagiosa i que s deguda a la manca de vitamina C, una substncia molt abundant en les verdures i les fruites fresques, principalment en els ctrics.

RECORDA I RESPON
1. Explica qu s lescorbut, a qu s degut i per qu era tan freqent en les llargues travessies per mar. 2. Coneixes algun mtode de conservaci actual daliments amb el qual els mariners daquella poca haurien pogut mantenir en bon estat la fruita i les verdures durant la travessia? 3. s el mateix alimentaci que nutrici? 4. Quins sn els components bsics dels aliments? Busca la resposta Quina utilitat tenen els antioxidants que safegeixen als aliments?

Lalimentaci i la nutrici. Els nutrients

Les persones, com tots els altres ssers vius, necessitem matria i energia per poder viure. Utilitzem la matria per elaborar noves estructures i per mantenir les ja existents, i fem servir lenergia per dur a terme les tres funcions vitals.
Sanomena nutrici el conjunt de processos per mitj dels quals un organisme obt la matria i lenergia necessries per elaborar la prpia matria i dur a terme les funcions vitals.

La nutrici s un procs involuntari i inconscient en el qual intervenen diversos rgans i aparells. Les substncies qumiques que ens permeten obtenir energia i sintetitzar la nostra prpia matria sanomenen nutrients. Aquests nutrients es troben continguts en els aliments.
Una alimentaci completa i variada ens proporciona la matria i lenergia que necessitem per fer les nostres activitats quotidianes.

Els aliments poden ser naturals o elaborats, i es diferencien els uns dels altres en la composici dels nutrients que contenen i en la quantitat de cada nutrient.
Per mitj de lalimentaci els ssers vius prenem aliments, que componen la nostra dieta i sn necessaris per a la nostra nutrici.

A diferncia de la nutrici, lalimentaci s un acte conscient i voluntari. El tipus dalimentaci duna persona depn de molts factors, com per exemple de la situaci econmica, dels costums socials, del clima, de les creences religioses, de ledat, etc.

Tipus de nutrients
Els aliments estan constituts per nutrients diferents, que podem classificar en dos grans tipus: els nutrients inorgnics i els nutrients orgnics.

Nutrients inorgnics
Poden provenir daliments dorigen animal i vegetal, i tamb de fonts no orgniques.

Aigua
s el component ms abundant dels ssers vius. Representa entre el 60 i el 80 % del pes corporal duna persona. Duu a terme un gran nombre de funcions: s el medi on es produeixen les reaccions metabliques, transporta substncies, regula la temperatura corporal, etc. A banda del consum habitual, obtenim aigua a partir de la majoria dels aliments, fonamentalment de la fruita, les verdures, la llet i els sucs.
Molcula daigua

Sals minerals
Sn nutrients formats per elements no metllics (com per exemple el carboni, el fsfor, el clor, etc.) units a elements metllics (com el ferro, el sodi, el potassi, el calci, etc.), i que sincorporen a lorganisme en els aliments. La majoria fan funcions reguladores, ja que intervenen en molts processos metablics. Alguns tenen funcions estructurals: formen part dels ossos, de les dents, etc. Es troben en quantitats variables en tots els aliments, per sobretot Cristall de clorur en la fruita i les verdures.
de sodi

24

Nutrients orgnics
nicament es troben en aliments dorigen orgnic (tant animal com vegetal).

Glcids
Sn els nutrients ms abundants en els aliments dorigen vegetal. Tenen com a funci principal aportar energia de manera immediata a lorganisme. Els ms senzills tenen un gust dol; entre aquests destaquen la glucosa i la sacarosa, que es troba en la remolatxa. Els ms complexos sn grans molcules, com la cellulosa, que aporta fibra, i el mid, format per la uni de moltes glucoses i present en la patata, els llegums i els cereals.
Glucosa

Lpids
s un grup molt divers de nutrients insolubles en aigua. Proporcionen energia, formen part dalgunes estructures, actuen com a allants i sn la reserva energtica en els animals. Entre els lpids ms senzills hi ha els olis vegetals (doliva, gira-sol, etc.), lquids a 20 C, i els greixos o sus animals (cansalada, llard, etc.), slids a 20 C. Els greixos es poden descompondre en cids grassos i glicerol.
Glicerol

Protenes
Sn macromolcules formades per unitats ms petites, anomenades aminocids. Proporcionen la matria amb la qual es formen la major part de les estructures cellulars; transporten loxigen per la sang, intervenen en la defensa contra les infeccions, etc. Es troben tant en els aliments dorigen animal (carn, peixos, ous, llet) com tamb en els dorigen vegetal (cereals i llegums), tot i que els aliments vegetals en contenen menys quantitat.

Aminocids cids grassos Sacarosa

Greix

Mid Protena

Les vitamines
Les vitamines sn nutrients que, segons la seva composici qumica, poden ser lpids o protenes. Es caracteritzen perqu el nostre organisme no les pot sintetizar, i per aquesta ra shan dingerir amb els aliments que les contenen. Les vitamines sn imprescindibles per al creixement i el bon funcionament de lorganisme, ja que intervenen en moltes reaccions qumiques. Sn molt abundants en els aliments frescos dorigen vegetal, com la fruita i les verdures. Labsncia o el dficit duna vitamina provoca laparici de les anomenades malalties per carncia.
ACTIVITATS
1. Quina diferncia hi ha entre aliment i nutrient? 2. En la taula de la dreta es mostra la composici de 100 g de llet sencera de vaca. Quins nutrients dorigen inorgnic cont la llet? I dorigen orgnic? 3. Esmenta quines sn les funcions que fan els glcids, els lpids i les protenes. 4. Quina malaltia produeix la manca de vitamina C?
Component Aigua Glcids Greixos Protenes Vitamines Calci Fsfor

Composici de la llet de vaca


Quantitat en 100 g 87,8 gm 5,0 gm 3,9 gm 3,2 gm 0,003 gm 0,121 gm 0,092 gm

25

2
ACTIVITATS
5. En quines unitats sexpressa el valor energtic dun aliment? 6. Qu s una caloria? 7. Quina quantitat denergia aporten els glcids, els lpids i les protenes? Expressan els valors en kcal i en kJ. 8. Quina quantitat denergia aporten les vitamines, les sals minerals i laigua?

El valor energtic dels aliments

Quan els nutrients arriben a les cllules, experimenten un seguit de reaccions qumiques que els permeten alliberar lenergia que contenen. Aquestes reaccions es produeixen, generalment, en presncia doxigen i com a resultat final sobt energia, dixid de carboni i aigua. Lenergia alliberada es mesura en calories (cal) o quilocalories (1 kcal 1.000 calories).
Una caloria s la quantitat de calor que sha de subministrar a un gram daigua lquida per augmentar-ne la temperatura un grau centgrad.

Tamb sutilitza la unitat internacional denergia, que s el joule (J), o b el mltiple daquest, el quilojoule (kJ). Lequivalncia s: 1 kcal 4,18 kJ. Cada tipus de nutrient t un valor energtic diferent. Per exemple, la combusti dun gram de glcids o de protenes proporciona 4 kcal, mentre que un gram de lpids proporciona 9 kcal. Per aix, els aliments rics en lpids tenen una aportaci calrica ms gran que els rics en glcids o protenes. Les vitamines, les sals minerals, laigua i la fibra no aporten energia. El nostre cos els utilitza per sintetitzar noves estructures o per regular funcions metabliques.

Energia proporcionada per alguns dels aliments ms consumits


Aliment Albergnia Ametlles Arrs Batuts Bledes Cacauets Calamars Carbass Carn magra de vaca Cigrons Coliflor Costella de porc Croissant Espinacs Formatge madurat Formatge tendre Gall dindi Gelat Hamburguesa Iogurt desnatat Iogurt natural sencer Llenties Llet semidesnatada Llet sencera de vaca Energia (kcal/100 g) 23 575 1359 97 28 581 82 112 1131 329 122 1327 418 118 376 174 107 204 1265 138 82 1314 143 65 Aliment Llom embotit Llu Llucet Maduixa i fres Magdalena Maionesa Mantega Mel Melmelada Mel Mongetes seques Mongetes tendres Mortadella Musclos Nous Oli de gira-sol Oli doliva Ous Pa de motlle Pasta Pastanaga Patates Pera Pernil dol Energia (kcal/100 g) 386 92 72 34 497 718 1749 1295 1263 125 285 30 310 67 1602 900 99900 1150 1268 1373 33 179 41 105 Aliment Pernil salat Pipes Pltan Pollastre Poma Prssec Prssec en almvar Pruna Pur de patates Quetxup Ram Rap Refrescos Salsitxa de Frankfurt Sucre Taronja Tomquet Tomquet fregit Tonyina Truita (peix) Xampinyons i bolets Xocolata Xorio Xurros Energia (kcal/100 g) 1163 535 83 167 146 36 184 144 318 198 63 82 39 235 1373 135 18 169 1200 190 125 1518 1384 1348

26

Les necessitats energtiques de lsser hum

Lenergia que ens aporten els aliments ens permet renovar estructures, fer activitats, etc. Fins i tot quan dormim utilitzem energia per mantenir les nostres constants vitals.
Sanomena taxa de metabolisme basal (TMB) la quantitat denergia que el nostre cos consumeix en un dia, en reps absolut i a una temperatura constant.

La taxa de metabolisme basal (TMB) correspon a lenergia que el nostre cos requereix per dur a terme diverses funcions, com ara per mantenir la temperatura corporal constant, per respirar i perqu funcionin rgans com el cor, el fetge, els ronyons, el cervell, etc. Aquesta taxa varia duns individus a uns altres i depn de diferents factors, com ara lestat de salut, el pes, ledat o el sexe de la persona. En general, la TMB disminueix amb ledat i s ms baixa en les dones que en els homes. Sestima que un home jove necessita diriament 1 kcal per cada quilogram de massa i hora, mentre que per a una dona jove les necessitats de manteniment sn de 0,95 kcal per quilogram i hora. Per calcular la taxa de metabolisme basal diria sutilitzen les equacions de Harris i Benedict, que tenen en compte la talla, el pes i ledat.

Equacions de Harris i Benedict Home Dona

TMB 66 [13,7 pes (kg)] [5 talla (cm)] [6,8 edat (anys)] TMB 65,5 [9,6 pes (kg)] (1,8 talla (cm)] (4,7 edat (anys)]

Diferents necessitats, diferents consums


Quan fem una activitat fsica, augmenten les nostres necessitats energtiques i el consum doxigen. Els requeriments energtics varien segons el tipus i la intensitat de lactivitat fsica que fem, i tamb en funci de ledat i el sexe de cada persona. Per exemple, la gent jove t uns requeriments ms grans que les persones grans; aix s degut al fet que els joves requereixen molta ms energia per crixer. s important conixer les nostres necessitats energtiques diries, amb la finalitat dincorporar els nutrients necessaris per poder-les cobrir.
ACTIVITATS
09. De qu depenen les necessitats energtiques duna persona? 10. Consumim energia quan estem en reps absolut? Justifica la resposta.

Consums energtics aproximats per a diferents activitats (en kcal per kg de pes i per minut)
Activitat Dormir Menjar Mirar la televisi Fer activitats domstiques Baixar escales Pujar escales Consum energtic 0,016 0,025 0,021 0,057 0,095 0,250 Activitat Assistir a classe Anar amb bicicleta Nedar Jugar a tennis Jugar a basquetbol Jugar a futbol Consum energtic 0,031 0,150 0,166 0,105 0,142 0,135 Activitat Estar-se ajegut Estar-se assegut Estar-se dret Passejar Caminar a bon pas Crrer Consum energtic 0,022 0,028 0,030 0,058 0,065 0,151

27

Els diferents tipus daliments

Hi ha molts aliments, i es poden classificar de maneres molt diferents. Segons la funci que tenen en lorganisme, els podem classificar en tres tipus: els aliments energtics, els plstics i els reguladors. La funci de cada aliment depn, fonamentalment, dels tipus de nutrients ms abundants en la seva composici. Aliments energtics. Serveixen com a font denergia perqu lorganisme pugui dur a terme les tres funcions vitals. Sn aliments rics en glcids i en lpids. Entre els aliments energtics destaquen el pa, la pasta, els llegums (cigrons, mongetes, llenties, etc.), els cereals, el sucre, la mel, la xocolata, els dolos, els greixos, els olis, la mantega, la nata, etc.

Aliments plstics o formadors. Sn necessaris per formar les cllules, els teixits i els rgans del nostre cos. Per tant, sn aliments imprescindibles en la nutrici, tant en les etapes de creixement com en ledat adulta. Pertanyen a aquest grup els aliments rics en protenes. Entre els aliments plstics destaquen el iogurt, el formatge, la carn, el peix, els ous, la fruita seca, el marisc, etc.

Aliments reguladors o protectors. Sn imprescindibles perqu el nostre organisme pugui utilitzar correctament els altres aliments i dur a terme les funcions de manera adequada. Proporcionen, fonamentalment, vitamines, minerals, aigua i fibra. Entre els aliments reguladors destaquen la fruita i les verdures i hortalisses.

ACTIVITATS
11. Quina funci tenen els aliments plstics en lorganisme? 12. Esmenta dos aliments energtics, dos de plstics i dos de reguladors.

28

Una dieta saludable i equilibrada

Sanomena dieta el conjunt de substncies slides i lquides que ingerim com a aliment al llarg del dia.

Les dietes han de ser especfiques per a cada persona, ja que depenen de ledat, del sexe i de lactivitat fsica que faci. Per tenir una vida sana s important que la nostra dieta sigui completa, variada i equilibrada. Es considera que una dieta s completa, variada i equilibrada quan proporciona tot tipus daliments i les quantitats suficients de nutrients i energia perqu lorganisme cobreixi la seva despesa energtica diria. Per prendre tots els nutrients, cal que els nutrients estiguin repartits entre els diferents aliments. No es tracta de menjar molt, sin de menjar el que necessitem. Mantenir una dieta saludable en ladolescncia s fonamental, perqu durant aquesta etapa sestan produint un gran nombre de canvis fsics i fisiolgics, que requereixen laportaci a lorganisme de tots els nutrients. Si ingerim menys nutrients dels que necessitem, es poden produir problemes en el creixement; per contra, si els incorporem en excs, poden aparixer diversos trastorns, com per exemple lobesitat.
A FONS

La llet materna s lnic aliment que per si sol proporciona tots els nutrients necessaris per satisfer totes les necessitats de lorganisme.

La dieta mediterrnia
Sanoma aix la dieta tradicional dels pasos de lrea mediterrnia, entre els quals hi ha Catalunya. Es tracta duna dieta perfectament equilibrada, basada en els productes de la terra, del mar i de la granja. Durant molts anys es va menystenir perqu es considerava que era menjar de classe pobra, davant la dieta de les classes benestants, excessivament rica en protenes i glcids. Avui dia, imiten aquest tipus de dieta molts pasos les dietes tradicionals dels quals estan fora allunyades del que es considera una dieta saludable. La dieta mediterrnia t diversos avantatges: el consum daliments frescos i de temporada, la manera de preparar-los i ls despcies (all, orenga, pebre, etc.) que faciliten la digesti dels aliments. Els ltims anys shan produt canvis en els hbits alimentaris del nostre pas que ens allunyen de la dieta mediterrnia. Aquests canvis sn deguts, principalment, al consum excessiu daliments dorigen animal, a la substituci dels glcids per greixos perjudicials i a una aportaci insuficient de fibra. Tot aix comporta un excs de laportaci calrica i una elevada incidncia de malalties relacionades amb els mals hbits alimentaris.

Els aliments fonamentals que formen part de la dieta mediterrnia sn loli doliva, els cereals i els seus derivats (pa, pasta, arrs, etc.), els llegums, les verdures i hortalisses, la fruita, la fruita seca, els derivats lctics i el peix (ms que la carn).

ACTIVITATS
13. Qu es considera una dieta equilibrada? 14. Quins aliments han de formar part de la teva dieta perqu sigui equilibrada? Quins hauries de consumir en poca quantitat?

29

Els trastorns relacionats amb lalimentaci

Els aliments que hem de prendre diriament sn els que ens proporcionen lenergia necessria per poder dur a terme les nostres activitats diries. Quan ingerim una quantitat ms gran o ms petita daliments de la que necessita el nostre cos, es produeixen desequilibris en la dieta, i aquests desequilibris poden provocar una malaltia.
Les malalties ms freqents relacionades amb lalimentaci sn la desnutrici, lobesitat, lanorxia i la bulmia.

La desnutrici. Es produeix per la manca de nutrients a causa, principalment, duna dieta inadequada o de la manca daliments. Aquesta malaltia s la causa principal de la mort dinfants en els pasos en vies de desenvolupament, ja que durant la infncia es requereixen ms quantitats denergia per poder crixer i mantenir les funcions vitals. Lobesitat. Consisteix en un excs de greix corporal, que generalment sol comportar un pes elevat. Les causes daquesta malaltia poden ser de tipus hereditari, tamb poden ser degudes a trastorns endocrins, per les ms freqents sn el consum excessiu daliments energtics, especialment de greixos i dolos, i una activitat fsica molt limitada. Lobesitat s una malaltia que redueix la vida de les persones que la pateixen i, a ms, provoca altres malalties que hi estan relacionades, com per exemple la diabetis, el mal desquena, problemes circulatoris i respiratoris, etc. Lanorxia. Es caracteritza per una por intensa de guanyar pes i per una percepci distorsionada del propi cos, que fa que la persona que la pateix es vegi grassa fins i tot quan el seu pes est per sota del normal. Les persones que pateixen danorxia intenten baixar de pes deixant de menjar, fet que els provoca una prdua excessiva de massa corporal que, al seu torn, fa que saprimin de manera extrema i molt perillosa per a la seva salut. Lanorxia s una malaltia molt greu que, fins i tot, pot provocar la mort. La bulmia. Es caracteritza, com lanorxia, per una preocupaci excessiva pel pes i la figura corporal. En aquest cas, la persona menja en excs, fins i tot sense gana i damagat, i posteriorment elimina lexcs de calories vomitant o abusant de medicaments que lajudin a eliminar laliment ingerit.
ACTIVITATS
15. Per qu la desnutrici t efectes ms greus en els infants que en les persones adultes? 16. Lobesitat pot tenir un component gentic. Creus que, per aquest motiu, una persona obesa no hauria de controlar el seu pes? 17. Quines diferncies hi ha entre lanorxia i la bulmia?
Moltes de les persones que pateixen danorxia o de bulmia es curen. Per aconseguir-ho, es requereix un tractament mdic especfic i un gran suport familiar.

Segons un informe publicat per la UNICEF el 2006, cada minut moren de fam 10 infants de menys de cinc anys. Mentrestant, als pasos industrialitzats, un dels principals problemes de salut pblica s lobesitat.

18. Com creus que poden influir els mitjans de comunicaci i la moda en lanorxia i la bulmia?

30

La conservaci i la manipulaci dels aliments

Gaireb tots els aliments sn peribles, i per aquesta ra cal sotmetrels a uns processos de conservaci i de manipulaci determinats amb lobjectiu de poder-los mantenir en bones condicions per al consum durant el mxim de temps possible. Les causes principals del deteriorament dels aliments sn els components atmosfrics i la presncia de microorganismes en lambient o en el mateix aliment. Les principals tcniques de conservaci dels aliments sn les segents: La conservaci en fred. Els aliments es mantenen a baixes temperatures. Aquesta tcnica endarrereix el deteriorament dels aliments, ja que redueix la velocitat de reproducci dels microorganismes. Es pot dur a terme per mitj de la refrigeraci, si els aliments es mantenen a temperatures entre 0 i 5 C, o la congelaci, si es conserven per sota de 18 C. La conservaci per calor. Els aliments es conserven aplicant-hi temperatures altes durant un curt perode de temps amb lobjectiu deliminar gran part dels microorganismes que contenen sense modificar les caracterstiques de laliment. Hi ha diversos mtodes que depenen de la temperatura i del temps que shi apliquen: La pasteuritzaci. Laliment sescalfa fins a temperatures que no ultrapassin els 100 C durant pocs segons i desprs es refreda rpidament. Aquesta tcnica no elimina tots els microorganismes, i noms permet una conservaci temporal. Sutilitza, per exemple, per a la llet. Lesterilitzaci. Consisteix a aplicar a laliment temperatures superiors als 100 C durant un temps determinat, fet que elimina tota mena de microorganismes i permet una conservaci ms duradora. La conservaci per deshidrataci. Es basa en leliminaci de laigua dels aliments, fet que impedeix que shi desenvolupin microorganismes. La conservaci per addici de substncies. Consisteix a incorporar a laliment substncies diferents que impedeixen el desenvolupament dels microorganismes. En molts casos, laliment experimenta modificacions en el gust, el color, laroma i la consistncia. Entre les substncies ms usades destaquen el sucre (en les melmelades i la llet condensada), la sal (en salaons i salmorres), el vinagre (en confitats i escabetxos), etc.

Una manera de deshidratar els aliments s congelar-los rpidament i desprs fer-hi el buit. Aquest procs sanomena liofilitzaci. El menjar dels astronautes est liofilitzat.

ACTIVITATS
19. Per qu es deterioren els aliments? 20. Per quina ra la deshidrataci evita que els aliments es descomponguin? 21. Qu creus que s ms efectiva, la refrigeraci o la congelaci? Per qu? 22. En quins passos de la cadena de manipulaci daliments s ms fcil que salterin els aliments?

Cadena de manipulaci daliments en lelaboraci del pa

Elaboraci de la farina Producci del blat Emmagatzematge Elaboraci del pa

Consum

Venda

Transport i distribuci

31

A FONS

Els additius alimentaris


Els additius alimentaris sn substncies que safegeixen a les begudes i als aliments perqu es puguin conservar, perqu en millorin les caracterstiques o perqu recuperin propietats que shagin perdut durant lelaboraci. Els additius poden ser naturals o artificials, shi afegeixen en quantitats molt petites i, en general, no tenen cap valor nutritiu. Segons la funci que fan en els aliments, hi ha diversos tipus dadditius, entre els quals destaquen els segents: Colorants. Sutilitzen per recuperar el color original de laliment que sha perdut durant el procs delaboraci. Conservants. Impedeixen que es desenvolupin els microorganismes, i aix permet que laliment duri ms temps en bones condicions. Antioxidants. Safegeixen als aliments per evitar els fenmens doxidaci que els alteren. Estabilitzadors, espessidors, gelificadors i emulsionants. Sutilitzen per mantenir laspecte i la textura daliments com ara salses, batuts, gelats, etc. Edulcorants. Proporcionen un gust dol als aliments. Per exemple, la sacarina. Potenciadors del gust. Augmenten el gust dels aliments.

El glutamat monosdic (E-621) s un potenciador del gust molt utilitzat en la cuina oriental. Hi ha persones que presenten una intolerncia a aquest additiu i desenvolupen lanomenat sndrome del restaurant xins, que causa males digestions i mal de cap.

La indstria alimentria nicament pot utilitzar els additius aprovats per les autoritats corresponents, desprs dhaver passat controls sanitaris exhaustius. Aquests controls verifiquen que les dosis autoritzades no tenen cap efecte perjudicial. Amb lobjectiu de facilitar-ne ls, letiquetatge i que es puguin reconixer internacionalment, a la Uni Europea els additius sanomenen amb un codi que comena per la lletra E, seguida dun nombre amb tres o quatre xifres. La primera xifra fa referncia al tipus dadditiu (1: colorants, 2: conservants, 3: antioxidants, 4: estabilitzadors, 5 i 6: potenciadors del gust, i 9: edulcorants).

Els aliments transgnics


Les noves tcniques de biotecnologia i denginyeria gentica permeten modificar el contingut gentic dels organismes. Amb aquestes tecnologies es poden obtenir aliments amb qualitats particulars. Sanomenen aliments transgnics i avui sen comercialitzen diversos tipus arreu del mn. Els ms comuns sn el blat de moro i la soja, plantes que sha aconseguit que siguin ms resistents a les malalties. Tamb shan obtingut aliments transgnics animals, com ara carpes i salmons que porten fragments dADN que els fa ser molt ms grans i crixer en menys temps.

Arrs transgnic. Avui dia, tots els aliments transgnics passen controls estrictes, i solament sautoritzen els que han demostrat que sn innocus per al consum i el medi ambient. Malgrat tot, molts cientfics plantegen seriosos dubtes sobre la innocutat daquests aliments.

ACTIVITATS
23. s el mateix un conservant que un additiu alimentari? 24. Qu s un aliment transgnic? 25. Quins avantatges tenen els aliments transgnics? Quins et sembla que en sn els inconvenients?

32

Cincia a labast
Formulaci dhiptesis. Reconeixement de protenes en els aliments
Una hiptesi cientfica s una proposta que es pot sotmetre a lexperimentaci. Senuncia de manera que expressi el resultat que sespera obtenir quan es faci lexperiment, de manera que si el resultat s diferent, quedi demostrat que la hiptesi s falsa. Les protenes sn nutrients que podem trobar en molts aliments. La presncia de protenes en un aliment es pot reconixer de diverses maneres; per exemple, les protenes es desnaturalitzen, s a dir, perden la seva estructura, i es coagulen, amb la calor i quan es posen en contacte amb un cid o una substncia alcalina, com ara la sosa. Els ous sn un aliment que es considera ric en protenes. Podrem comprovar si, efectivament, la clara dou t protenes? Si la clara dou t protenes, es coagular quan lescalfem o si hi afegim un cid. Per posar a prova la hiptesi necessitem un vas de precipitats, un ou i cid clorhdric (HCl). . Separem la clara de lou. Trenquem lou en un plat i amb una cullera petita posem una part de la clara en un vas de precipitats que estigui ben net.

2. Observem la reacci amb un cid. Afegim el HCl


a poc a poc a la clara de lou i observem qu s el que passa. s important sotmetre les hiptesis a tantes proves com sigui possible. Ens podem plantejar la pregunta segent: shauria produt una coagulaci si no hi hagus hagut protenes? Per respondre aquesta pregunta, hem de fer el mateix experiment amb un aliment que suposem que no cont protenes, com per exemple loli doliva o de gira-sol, que sn lpids.
Clara dou ms cid clorhdric (coagulaci)

Clara dou

Oli

OLI

OLI

Oli ms cid clorhdric (no coagulaci)

ACTIVITATS
26. Es produeix una coagulaci en loli? Per qu? 27. Escriu la hiptesi que hem posat a prova. Destaca-hi les dues idees que cont la hiptesi: a) Que els cids, com el HCl, fan que les protenes es coagulin. b) Que la clara dou s un aliment que cont protenes, mentre que loli no en cont. 28. Quins altres aliments coneixes que tinguin protenes? Quins resultats esperaries obtenir si afegissis HCl a un vas de precipitats en el qual hi hagus hagut una petita quantitat de llet? Seria diferent el resultat si fessis servir llet sencera o llet desnatada? Qu s la nata de la llet, un lpid o una protena? 29. Es coagula la clara dou amb la calor? Ho has comprovat alguna vegada?

33

Activitats
30. Copia la taula que hi ha a continuaci i inclou en cada grup els aliments segents: mantega, filet de vedella, xocolata, pa, pltan, cereals, caramels, espinacs, tomquets, formatge dovella, pollastre, espaguetis, llagostins, nous, llenties, llenguado, llet sencera i taronja.
Energtics Reguladors Plstics

37. Sabem que les necessitats energtiques diries dun home jove sn d1 kcal per quilogram i per hora, i les duna dona jove, de 0,95 kcal per quilogram i hora. Calcula les necessitats diries de manteniment per a un home jove de 73 kg i una dona jove de 58 kg. 38. Determina si les descripcions segents sn certes o falses i justifica les respostes. a) Com ms activitat fsica fem, menys quantitat de calories hem dingerir. b) Tots els nutrients aporten calories. c) Per estar ben nodrits hem de prendre complexos vitamnics.

31. Per qu ens engreixem si mengem en excs greixos i sucres? 32. Quins sn els principals nutrients orgnics i inorgnics que formen part de cadascun daquests aliments? B A

d) Cap aliment, per si sol, satisf totes les nostres necessitats. e) s important no incorporar lpids en la nostra dieta. 39. Les sals minerals es troben en tots els aliments en quantitats variables. a) Qu sn les sals minerals? b) Quanta energia aporten a lorganisme? c) En quines funcions intervenen?

d) Copia la taula segent, que cont quatre elements imprescindibles, i completa-la.


Aliments on s abundant Malaltia que produeix si manca

Mineral

33. Quina importncia tenen les protenes per al correcte desenvolupament de lorganisme? Indica diferents aliments que tinguin un alt contingut en protenes. 34. Classifica els aliments segents segons si sn rics en lpids, en glcids o en protenes. a) Mongetes tendres. b) Macarrons. c) Pa. d) Patata. e) Enciam. f) Bac. g) Mantega. h) Llimona. i) Xorio. j) Magdalena.

Calci Ferro Magnesi Iode

40. Indica quines de les afirmacions segents sajusten a una dieta equilibrada. a) Shan de beure uns dos litres daigua al dia. b) Shan de combinar les protenes dorigen animal i les dorigen vegetal. c) Sha dincrementar la ingesta de dolos i llaminadures. d) Sha dincrementar el consum de sal en els pats. e) Cal ingerir cada dia ms de 22 g de fibra, obtinguda dels vegetals i de la fruita. f) Sha de consumir poc peix. g) Shan de menjar, com a mnim, quatre peces de fruita al dia. h) Sha de fer activitat fsica cada dia. i) Shan de consumir sovint aliments que estiguin guisats o fregits.

35. En letiqueta dun aliment figura que cont 11 g de fibra per cada 100 g daliment. Podem considerar la fibra que cont laliment com un nutrient? Per qu cal prendre fibra diriament? 36. Calcula la TMB daquestes dues persones: a) Un home de 25 anys que mesura 182 cm i pesa 79 kg. b) Una dona de 18 anys que mesura 165 cm i pesa 52 kg.

34

41. Lobesitat comena a ser un tema preocupant en molts pasos desenvolupats, sobretot lobesitat infantil. Segons el Ministeri de Sanitat i Consum, un de cada dos adults t un excs de pes. Entre les raons de lincrement de lobesitat hi ha els mals hbits alimentaris, sobretot labs del menjar rpid o fast food. Quin tipus daliments componen el menjar rpid? s una dieta equilibrada? Creus que aquest tipus de menjar provoca problemes per a la salut?

42. Indica el mtode de conservaci que es fa servir habitualment per conservar aquests aliments. a) Sopa de sobre. b) Caf mlt. c) Llet en pols. d) Macarrons.

43. El bacall s un peix que es conserva en sal durant llargues temporades. Quin s el fonament daquest mtode de conservaci? Coneixes un altre aliment que es conservi fent servir el mateix mtode?

UNA ANLISI CIENTFICA

Les etiquetes dels aliments


Quan comprem un aliment s important que en coneguem una informaci determinada. Les etiquetes sn garantia de seguretat, ja que aporten al consumidor dades tils sobre els aliments. La llei estableix que les etiquetes han de ser clares i comprensibles, i s obligatori que siguin certes. 44. Quin s el valor energtic en quilocalories de cada 100 g del producte preparat de letiqueta de la dreta? 45. Quants quilojoules aportarien al teu organisme els 250 g daquest producte preparat? 46. Amb la informaci que aporta letiqueta daquest producte podem saber que la quantitat de ferro recomanada al dia s: a) 20 mg b) 2,8 mg c) 14,4 mg

Pur de blat de moro i patata


Sense colesterol i ric en fibra
Informaci nutricional per 100 g de producte preparat Valor energtic..............1.312 kJ Glcids ..............................62,5 g Greixos ...................................1 g Protenes...........................8,29 g Fibra ....................................2,5 g Calci........164,6 mg (20% QDR*) Ferro ...........2,8 mg (20% QDR*) cid flic ....100 g (50% QDR*) Vitamina B12 ...1 g (50% QDR*) Niacina..........5 mg (50% QDR*) Vitamina B6.800 g (50% QDR*)
* QDR. Quantitat diria recomanada per la UE. Envs dalumini que el protegeix de la llum i de laire. Envasat en atmosfera pro250 g tectora.

Ingredients: Patates deshidratades (60 %), blat de moro deshidratat (38,3 %), estabilitzador (E-451), acidulant (cid ctric), conservant (E-222), antioxidant (E-320), traces de llet.

MAMaliment. Marca registrada Telfon: 342 309 345 67 Apartat de Correus 23122 08005 BARCELONA Consumiu preferentment abans de l11/01/2022

Aliment deshidratat L03158

47. Quin tipus denvs i de conservaci sha fet servir en aquest producte? 48. Quina funci t ladditiu E-222? a) Augmentar el gust de laliment. b) Proporcionar color a laliment. c) Impedir que shi desenvolupin microorganismes. d) Proporcionar un gust dol. 49. Quina diferncia hi ha entre la data de caducitat dun aliment i la data de consum preferent? 50. En letiqueta figura que el producte cont 164,6 mg de calci (20 % QDR). Qu significa aquesta dada? a) Que 100 g del producte contenen 164,6 mg de calci, que s la quantitat de calci recomanada al dia. b) Que el producte cont 164,6 mg de calci, que s la quantitat recomanada al dia. c) Que en 100 g del producte hi ha 164,6 mg de calci, que representa el 20 % de la quantitat recomanada al dia.

51. La llista dingredients duna etiqueta ha dincloure les primeres matries i els additius utilitzats en lelaboraci de laliment. Quin ingredient cont aquest aliment en ms quantitat? I en menys quantitat? 52. Quina o quines de les normes segents de letiquetatge creus que incompleix aquest producte? a) Nom del fabricant. b) Contingut net. c) Identificaci del fabricant. d) Normes dutilitzaci. e) Condicions especials de conservaci. 53. En letiqueta figura que laliment sha de consumir abans de l11/01/2022. Qu significa, aix? a) Que no sha de consumir desprs daquesta data. b) Que un cop passada aquesta data, laliment no ser nociu per haur perdut algunes propietats. c) Que a partir de la data indicada el consum daquest producte pot afectar seriosament la salut.

35

Resum
Els aliments estan formats per nutrients. Sn substncies que proporcionen matria i energia.

Composici

Hi ha dos tipus de nutrients: Orgnics. Sn els glcids, els lpids i les protenes. Inorgnics. Sn laigua i les sals minerals.

En les cllules del nostre cos, els aliments experimenten reaccions qumiques que permeten alliberar energia. Lenergia alliberada es mesura en calories, quilocalories i quilojoules. Una caloria s la quantitat de calor que sha de subministrar a un gram daigua lquida per augmentar-ne la temperatura un grau centgrad. El valor energtic dun aliment sexpressa com la quantitat de quilocalories que proporcionen 100 g daquest aliment. Els aliments es classifiquen en tres grups: Energtics. Serveixen com a font denergia. Sn els aliments rics en glcids i en lpids. Plstics. Sn necessaris per formar les cllules, els teixits i els rgans del nostre cos. Sn els aliments rics en protenes. Reguladors. Sn imprescindibles perqu el nostre organisme pugui utilitzar correctament els altres aliments i desenvolupar les seves funcions. Proporcionen vitamines i minerals.

ELS ALIMENTS

Funci i classificaci

Dieta

Una dieta s completa, variada i equilibrada quan proporciona tot tipus daliments i les quantitats suficients de nutrients i energia perqu lorganisme pugui cobrir la seva despesa energtica diria. Les tcniques de conservaci tenen com a objectiu protegir els aliments dels components atmosfrics i de la presncia de microorganismes.

Conservaci

Conservaci en fred. Refrigeraci i congelaci. Conservaci per calor. Pasteuritzaci i esterilitzaci. Conservaci per deshidrataci. Conservaci per addici de substncies qumiques.

ACTIVITATS
54. Fes un esquema amb els diferents tipus de nutrients i indica-hi la funci que duen a terme. 55. Tots els aliments tenen el mateix valor energtic? Per qu? 56. Completa lesquema del resum posant-hi un exemple daliment energtic, un altre de plstic i un altre de regulador. 57. Indica les equivalncies que hi ha entre la caloria, la quilocaloria i el quilojoule. 58. Posa un exemple daliments de cada tipus de conservaci: en fred, per calor, per deshidrataci i per addici de substncies qumiques. 59. Alguns aliments es conserven exposant-los al fum, tcnica que, a ms, els confereix una olor i un gust particulars. En quin dels mtodes de conservaci classificaries el fumatge?

36

EL RAC DE LA LECTURA

Les llaminadures
Certament, els dolos sn aliments molt energtics; per exemple, 100 grams de torr tou aporten 530 calories, que provenen del seu contingut en hidrats de carboni 35 grams i de greixos 37 grams. Tamb sn molt nutritius, ja que sn una font de protenes, sucres, cids grassos, minerals i vitamines que complementen les necessitats diries daquests nutrients. Ara b, no tots els dolos tenen les mateixes propietats. Les llaminadures, que amb les atractives formes que tenen atreuen tant els infants com la gent gran, amb prou feines aporten nutrients i s, per contra, moltes calories. A ms, si es consumeixen sovint al llarg del dia, i sacompanyen duna higiene bucal deficient, afavoreixen laparici de cries. s per aix que els pediatres en recomanen un consum moderat, ja que les llaminadures treuen la gana i, per tant, resten nutrients del menjar normal. Per molts pares cedeixen davant el xantatge emocional dels fills i fan que els dolos es converteixin en un ingredient habitual en la dieta. Aquesta s una de les causes principals de lactual incidncia de lobesitat infantil: el 14 % dels infants i els joves espanyols tenen problemes de sobreps. En lorganisme, lexcs dhidrats de carboni, on sinclouen els sucres, es transformen en greix. Les llaminadures estan constitudes, principalment, per sucres simples, com la glucosa, la sacarosa i la fructosa. Quan es metabolitzen aquests sucres, es converteixen en glucosa, que s absorbida als intestins i portada fins al fetge. En aquest rgan la glucosa es transforma en glicogen i semmagatzema en la glndula heptica fins a una quantitat mxima de 100 grams; i en els msculs, fins a un mxim de 200 grams. Quan la ingesta de glucosa sobrepassa aquests lmits demmagatzematge, lexcedent de glucosa a la sang viatja fins al teixit adips i es converteix en greix. El greix semmagatzema als adipcits, cllules el nombre de les quals va augmentant segons el greix que els arriba. [...] A la boca, els sucres de les llaminadures i daltres dolos, principalment la sacarosa, es transformen en cids per lacci dels bacteris. Aquests cids es mesclen amb la saliva i les partcules de la boca i formen una placa que sadhereix a lesmalt i lataca. Quan aconsegueixen perforar-lo, els cids passen a la dentina i, daqu, a la polpa dental, on sinstalla la infecci. La cries est servida. Per aix tan sols passa si la higiene dental s insuficient, tal com demostren alguns estudis epidemiol-

gics. Aquests estudis confirmen que en els pasos on es t una cura bucodental satisfactria i els nivells de consum de sucres es mantenen dins de lmits raonables, la presncia de cries dental s cada cop ms baixa. [...] Un altre aliment dol sobre el qual planegen mites i errors diettics s la xocolata. A la xocolata i als seus derivats sels ha acusat de provocar malalties com ara mal de cap, acne, allrgia, cries o obesitat. I qu en diu la comunitat mdica?

Sha convingut que no en sn els causants si sen fa un consum moderat. Tot el contrari, la xocolata est sent objecte de nombrosos estudis a causa de les suposades propietats benfiques que se li atribueixen. Com a aliment, la xocolata pura, que s la que cont el 70 % o ms de cacau en la composici, s la ms beneficiosa per a la salut.
ENRIQUE M. COPERAS. Srie Alimentaci: Los dulces, una irresistible tentacin. Muy Interesante. Gener del 2006, nm. 296 (text adaptat)

COMPRENC EL QUE LLEGEIXO


60. Quines conseqncies negatives pot tenir un consum elevat de llaminadures? 61. Tots els dolos sn igual de nutritius? 62. Els pares den Joan pregunten al pediatra si el seu fill pot menjar dolos o no. Qu creus que els respondr? 63. Creus que lautor fa servir un to adequat per convncer els lectors del perill de les llaminadures?

NO THO PERDIS

Llibres:
La temuda petjada de Kali MONTSE BALLARN I M. CARME ROCA. Ed. Edeb Novella daventures sobre aliments transgnics, empreses multinacionals i corrupci poltica. Lalimentaci i els aliments IGNASI BONMAT. Editorial Aiabeca Sobre les necessitats del cos hum.

En la pantalla:
Vitaminix. Filmax (3 DVD) Per aprendre a conixer els aliments i menjar sa.

En la xarxa:
www.uned.es/pea-nutricion-y-dietetica-I/ guia/guianutr/valor1.htm Pgina sobre les necessitats energtiques de lsser hum.

37

3
William Beaumont.

NUTRICI HUMANA I.

Els aparells digestiu i respiratori

PLA DE TREBALL

En aquesta unitat
Coneixers lanatomia de laparell digestiu i de laparell respiratori. Comprendrs el procs de transformaci que experimenten els aliments dins lorganisme. Relacionars els moviments respiratoris amb els fenmens que tenen lloc als pulmons. Entendrs la necessitat de lintercanvi de gasos als pulmons i als teixits. Valorars la importncia dadquirir hbits saludables per a laparell digestiu i laparell respiratori. Comprendrs els efectes que produeix el consum de tabac en els pulmons. Elaborars un dibuix cientfic.

El cientfic Lazzaro Spallanzani, en el segle XVIII, va ser un dels primers a estudiar el funcionament de linterior del cos hum en observar com es produa la transformaci dels aliments durant la digesti. Per poder-ho fer, sempassava trossos desponges i daliments lligats a un cordill. Al cap dun temps, els extreia i comprovava les transformacions que shavien produt dins del seu estmac. Per van haver de passar uns quants anys per observar aquestes transformacions en directe. El 1822, el doctor William Beaumont va atendre una persona ferida dun tret. La bala li havia obert un gran forat a la paret de labdomen i li ha-

via perforat lestmac. El metge va fer tot el que va poder per curar la ferida, per no es va tancar completament perqu tenia unes dimensions fora grans. A travs del forat, Beaumont va poder observar durant un temps linterior de lestmac, i va descobrir que les parets daquest rgan es movien i produen un suc cid quan hi entrava laliment. Beaumont va escriure el segent: Aquest cas representa una oportunitat nica per experimentar amb els fluids gstrics. No tan sols sen poden extreure fluids cada dos o tres dies, sin que tamb shi poden introduir diferents aliments per observar com reaccionen.

RECORDA I RESPON
1. Qu s la nutrici? Quins aparells hi participen? 2. Quin cam segueix laliment des que s introdut a la boca fins que se nexpulsen les restes? 3. Quines transformacions creus que es van produir en els aliments extrets de lestmac de Spallanzani? 4. Per a qu utilitzem loxigen que incorporem als nostres pulmons? Busca la resposta Quin suc es produeix a lestmac? De qu es compon?

Els aparells implicats en la nutrici

Per mitj de la nutrici lorganisme incorpora i utilitza els nutrients amb la finalitat de mantenir un estat funcional ptim. La nutrici s un procs complex en el qual participen quatre aparells diferents del nostre cos: el digestiu, el respiratori, el circulatori i lexcretor. Les funcions que duen a terme aquests aparells estan controlades pel sistema nervis i pel sistema hormonal. Laparell digestiu. Sencarrega de digerir els aliments i de convertir-los en substncies ms simples, que passen a la sang i poden ser assimilades per les nostres cllules. Laparell respiratori. Socupa de lintercanvi de gasos; s a dir, daportar oxigen (O2) i deliminar dixid de carboni (CO2). Laparell circulatori. Es fa crrec, a travs de la sang, de transportar loxigen i les substncies aprofitables dels aliments a les diferents cllules del nostre cos, perqu aquestes els puguin utilitzar. Daltra banda, tamb recull i transporta el dixid de carboni i les substncies de rebuig produts per les nostres cllules. Laparell excretor. Sencarrega deliminar les substncies de rebuig que transporta la sang.
Circulatori Respiratori Aire inspirat

Digestiu Aliments i aigua

Nutrients O2 Aire expirat

Matria fecal

CO2 i aigua

Excretor

Substncies de rebuig i aigua

Cllules Nutrients i oxigen

CO2, altres substncies de rebuig i aigua Orina

ACTIVITATS
1. Quina s la funci de laparell circulatori en la nutrici? 2. Quins aparells estan implicats en el fet que loxigen de laire arribi a totes les cllules de lorganisme?

40

Laparell digestiu

Laparell digestiu sencarrega, duna banda, de transformar els aliments en substncies ms senzilles perqu les cllules els puguin absorbir i utilitzar, i duna altra, deliminar les restes no digerides.

Laparell digestiu est format per dos tipus delements: El tub digestiu. s un conducte, duns deu metres de longitud, constitut per la boca, la faringe, lesfag, lestmac, lintest prim, lintest gros i lanus. Les glndules digestives. Sn un conjunt de glndules annexes que secreten diferents substncies que sn necessries per descompondre els aliments. Sn les glndules salivals, el fetge i el pncrees.
Boca. Cavitat dentrada dels aliments al tub digestiu. Cont la llengua, un rgan musculs que mou laliment i el mescla amb la saliva, i les dents, que serveixen per mastegar els aliments. A la boca hi ha les glndules salivals, que elaboren la saliva. Faringe. Conducte com a laparell digestiu i a laparell respiratori per on passa laliment des de la boca cap a lesfag. Entre la faringe i les vies respiratries hi ha un plec, lepiglotis, que impedeix que laliment entri a aquestes vies.

Fetge. Glndula productora de bilis, substncia que semmagatzema a la vescula biliar i saboca al duod. La bilis ajuda a dissoldre els greixos.

Esfag. Tub musculs que comunica la faringe amb lestmac. El moviment de les parets de lesfag permet que laliment avanci fins a lestmac.

Pncrees. Glndula productora del suc pancretic, que saboca al duod i completa la digesti dels aliments.

Intest prim. Tub duns sis metres de longitud que est plegat a la cavitat abdominal. Les parets internes de lintest prim formen plecs, anomenats vellositats intestinals. A lintest prim es completa la digesti i hi t lloc labsorci de la majoria de les substncies nutritives dels aliments, que passen a la sang. Es divideix en tres regions diferents: el duod, el jej i lili. Al duod arriben les substncies produdes pel fetge i el pncrees.

Estmac. Eixamplament del tub digestiu. Lentrada sanomena crdies, i la sortida, plor. A lestmac es duu a terme una part de la digesti dels aliments grcies a la secreci del suc gstric, produt a la paret interna del mateix estmac.

Intest gros. ltima porci del tub digestiu, que es comunica amb lexterior per lanus. A travs de les parets de lintest gros sabsorbeixen laigua i les sals minerals. Shi forma la femta amb les substncies no digerides. Es divideix en tres regions: el cec, el clon i el recte. Del cec surt una prolongaci, anomenada apndix vermiforme, que forma part del sistema defensiu.

41

Les funcions digestives

Laparell digestiu s lencarregat de fer les funcions digestives. Aquestes funcions comprenen els processos segents: La ingesti. s lentrada daliments al tub digestiu a travs de la boca. Durant la ingesti els aliments sn triturats per les dents i mesclats amb la saliva. La digesti. s la transformaci dels aliments en substncies ms senzilles, anomenades nutrients, perqu les cllules els puguin aprofitar. La digesti es produeix per mitj de dos tipus daccions: Mecniques. Consisteixen a tallar, triturar i mesclar els aliments. Es duen a terme, principalment, a la boca i a lestmac. Provoquen canvis fsics en els aliments, com ara reduir-los de mida i mesclar-ne els components, per facilitar les accions qumiques. Qumiques. Consisteixen en la transformaci dels aliments en compostos ms senzills, grcies a lacci de substncies que provoquen canvis qumics en els aliments. Labsorci. s el procs per mitj del qual els nutrients obtinguts en la digesti travessen la paret del tub digestiu fins als vasos sanguinis. Aquest procs permet transportar els nutrients per la sang a tot el cos. Legesti. s leliminaci a lexterior de les substncies no digerides o no aprofitables dels aliments.
Les funcions digestives permeten que els aliments, a mesura que passen pel tub digestiu, es transformin en nutrients perqu puguin ser transportats fins a les cllules, on seran utilitzats.

ACTIVITATS
3. Busca en els conceptes clau el significat de glndula. 4. Qu sn les glndules annexes? Indica a quin lloc del tub digestiu aboquen les diferents glndules annexes les substncies que secreten. 5. Qu s la ingesti? A travs de quin rgan es duu a terme? 6. En qu es diferencien la digesti mecnica i la digesti qumica? 7. Per qu creus que els aliments shan de mastegar molt b abans dempassar-los?

A FONS

Les dents
Les dents sn unes peces dures encarregades de tallar i triturar els aliments slids perqu siguin ms fcils dempassar i de digerir. Hi ha quatre classes de dents: les incisives (tallen), les canines o ullals (esquincen), les premolars (tallen i trituren) i les molars (trituren i molen). Totes les dents consten de tres parts principals: la corona, el coll i larrel, en les quals es poden diferenciar diversos components.
Polpa Dentina Esmalt

Vasos i nervis

Corona

Durant la vida duna persona se succeeixen dos tipus de dentici. La primera, anomenada dentici de llet, es desenvolupa a partir dels sis mesos de vida i consta de 20 peces. Aquestes dents solen caure a partir dels sis anys, i sn substitudes per la dentici Incisives adulta o definitiva, que consta de 32 peces, Canina 16 a cada maxillar: 4 incisives, Incisives Premolars 2 canines, 4 premolars Canina i 6 molars.
Premolars Molars Cement Forat apical

Coll

Arrel

Geniva

42

La ingesti i la digesti daliments


Dents Llengua Partide Sublingual Submaxillar Glndules salivals

El procs digestiu comena amb la ingesti daliments a travs de la boca. A linterior de la boca comena la digesti per mitj de dos processos: La masticaci. s una acci mecnica per mitj de la qual els aliments sesmicolen grcies a la participaci de les dents i dels msculs que mouen els maxillars on estan situades les dents. La insalivaci. Els aliments es mesclen amb la saliva, que produeix una acci qumica sobre els aliments. La saliva s elaborada per tres parells de glndules: les partides, les sublinguals i les submaxillars. Aquests dos processos els facilita la llengua, un rgan musculs en el qual tamb hi ha el sentit del gust. Els aliments, mastegats i amarats de saliva, formen el bol alimentari, que s emps cap a la faringe i daquesta a lesfag per mitj de la degluci. Lesfag impulsa el bol alimentari fins a lestmac per mitj duns moviments de contracci i relaxaci dels msculs que formen les seves parets i que sanomenen moviments peristltics. El bol alimentari entra a lestmac a travs del crdies. A lestmac el bol alimentari sacumula i sobre ell t lloc la digesti gstrica, que comprn les dues accions segents: Una acci qumica, produda pels sucs gstrics secretats per les parets internes de lestmac. Els sucs gstrics contenen, entre altres substncies, cid clorhdric, que actua qumicament sobre els aliments. Una acci mecnica, que consisteix en moviments peristltics de les parets de lestmac, que mouen els aliments i els mesclen amb els sucs gstrics. Com a resultat daquesta digesti, es forma una massa semilquida, espessa i molt cida, anomenada quim, que surt a poc a poc de lestmac, a travs dun esfnter, el plor, i passa a lintest prim. Al duod, el quim es mescla amb la bilis, substncia produda pel fetge; amb el suc intestinal, produt per les parets de lintest, i amb el suc pancretic, produt pel pncrees. La bilis ajuda a digerir els greixos, i els sucs intestinal i pancretic completen la digesti qumica. El resultat final s una massa blanquinosa, anomenada quil, que cont aigua, substncies nutritives resultants de la digesti i altres productes no digerits.
La digesti daliments i lobtenci de nutrients
Components dels aliments Glcids complexos Digesti Boca Estmac Duod
Vescula biliar Fetge

Faringe Epiglotis Bol alimentari Esfag

Moviments peristltics

Estmac Crdies

Plor

Digesti gstrica Quim

Pncrees

Duod

Quil

Nutrients resultants Glcids senzills Glicerol i cids grassos

Greixos

Protenes Aminocids

43

Labsorci i legesti

Com a resultat de la digesti sobtenen nutrients, la mida petita dels quals els permet travessar les parets del tub digestiu i passar a la sang. Aquest procs sanomena absorci. La major part de les substncies sabsorbeixen al jej i a lili. En aquests trams, les parets internes de lintest prim estan molt plegades formant les vellositats intestinals. A linterior daquestes vellositats hi ha vasos sanguinis que recullen les substncies digerides i les reparteixen a totes les cllules del cos. Vellositats
Absorci
F

intestinals

Microfotografia electrnica de rastreig dels plecs intestinals.

Plecs intestinals

Vasos sanguinis

Legesti
Les substncies que no han estat absorbides passen a lintest gros grcies als moviments peristltics de les seves parets. En aquesta part sabsorbeixen gaireb tota laigua i les sals minerals; aix fa que els residus de la digesti es vagin compactant fins a formar la femta. A lintest gros hi ha, a ms, una gran quantitat de bacteris simbitics, que fermenten i descomponen algunes de les restes alimentries que no shan digerit. En aquest procs, els bacteris sintetitzen algunes vitamines, com ara la B12 o la K, que tamb sabsorbeixen, i produeixen gasos intestinals, que sn els causants de la mala olor de la femta. La femta sacaba acumulant durant un temps a lltim tram de lintest, el recte. Una vegada la femta s al recte, s eliminada i expulsada peridicament a lexterior a travs de lanus per mitj de legesti.
Clon transvers Clon ascendent Clon descendent

ACTIVITATS
8. Qu sentn per absorci? 9. Per qu creus que la superfcie de lintest prim s tan gran? 10. Indica les funcions que duen a terme els bacteris que habiten al nostre intest.
Cec Femta Apndix vermiforme Anus Clon sigmoide Recte

Escherichia coli s un dels bacteris simbitics que formen la flora intestinal. La seva presncia s indispensable per al bon funcionament digestiu.

44

Malalties de laparell digestiu

Les causes de les malalties de laparell digestiu sn molt diverses. Sembla que algunes tenen un component hereditari, tot i que nhi ha un gran nombre que sn degudes a factors molt diversos, com ara lestrs, les dietes inadequades, el tabac o lalcohol. La gran majoria daquestes malalties, per, es poden evitar si sadopten determinades mesures de prevenci, com per exemple cuidar lalimentaci i mantenir uns hbits de vida adequats. Algunes de les malalties de laparell digestiu sn la cries, lestrenyiment, les lceres, la gastroenteritis i la cirrosi heptica. La cries. s una malaltia infecciosa produda per bacteris que afecta els teixits durs de les dents (lesmalt, la dentina i el cement). Els bacteris presents a la boca salimenten dels glcids ingerits i produeixen cids, que causen cavitats a les dents. Reduir el consum de dolos, raspallar-se b les dents desprs de cada pat i abans danar a dormir, i anar al dentista de manera regular sn els millors mtodes per prevenir laparici de cries.
Procs per raspallar-se correctament les dents

Perqu el raspallat de dents sigui correcte ha de durar, com a mnim, dos minuts.

Raspallar les superfcies frontals amb moviments verticals.

F F

Raspallar les superfcies de masticaci, tant les superiors com les inferiors dels dos costats de la dentadura.

Raspallar la cara interna de les dents, tant les de dalt com les de baix.

Per acabar, raspallar la superfcie de la llengua.

El restrenyiment. s un trastorn que dificulta levacuaci de la femta. s degut a labsorci excessiva daigua per lintest gros, fet que origina una femta seca i dura. T causes diverses, entre les quals destaquen lestrs, determinats frmacs i les dietes pobres en fibra vegetal. Les lceres. Sn ferides que sobren a les parets internes del tub digestiu. Es produeixen, principalment, a lestmac i al duod. Tenen causes molt variades, entre les quals destaquen lestrs i la infecci pel bacteri Helicobacter pylori. La gastroenteritis. s una inflamaci de les membranes internes que recobreixen lestmac i lintest. s deguda, principalment, a una infecci causada per virus o bacteris. Provoca vmits, diarrees i malestar a labdomen. Aquesta inflamaci fa que una gran part de laigua i les sals minerals no sabsorbeixin a lintest, i per aquest motiu la femta es fa molt lquida. La cirrosi heptica. s una malaltia crnica que consisteix en una mort progressiva del teixit del fetge, fet que comporta que aquest rgan funcioni malament. Una gran part dels casos de cirrosi sn deguts a un consum excessiu dalcohol.

ACTIVITATS
11. Explica qu s la cries i com es pot prevenir. 12. Quins aliments hauries dincorporar a la dieta per evitar el restrenyiment? 13. Per qu creus que quan patim de gastroenteritis el metge ens recomana no prendre aliments slids i beure una gran quantitat de lquids que continguin sals dissoltes?

45

Funcionament de lepiglotis

Laparell respiratori

Perqu les nostres cllules puguin obtenir lenergia dels nutrients, els han de sotmetre a un seguit de reaccions qumiques, en moltes de les quals s necessria la participaci de loxigen (O2).
Degluci. Lepiglotis tanca el pas cap a la laringe.

Com a resultat daquestes reaccions es produeix dixid de carboni (CO2), un gas quasi txic que passa a la sang i que sha deliminar.
Laparell respiratori s lencarregat de prendre loxigen de laire exterior, dur-lo a la sang i eliminar, al mateix temps, el dixid de carboni.
F

Entrada daire. Lepiglotis mant oberta la laringe.

Laparell respiratori est format pels pulmons i per les vies respiratries. Les vies respiratries sn conductes i cavitats per les quals passa laire des de lexterior fins a linterior dels pulmons, i viceversa; estan formades per les fosses nasals, la faringe, la laringe, la trquea, els bronquis i els bronquols.

Faringe. s un conducte musculs i elstic, com a laparell digestiu, que condueix laire a la laringe.

Laringe. s un tub curt, a linterior del qual hi ha les cordes vocals, que, quan vibren, emeten la veu. A lobertura superior de la laringe hi ha lepiglotis, un plec membrans que impedeix que els aliments entrin a les vies respiratries durant la degluci.

Bronquis. Sn dos conductes que penetren als pulmons, on es ramifiquen en tubs cada vegada ms fins, anomenats bronquols. Els bronquols, al seu torn, es divideixen en branques ms petites que acaben en uns sacs de parets molt fines, anomenats alvols pulmonars.

Fosses nasals. Sn dues cavitats situades per sobre de la boca i que sobren a lexterior pels narius, els forats del nas. Per les fosses nasals laire que entra es filtra, sescalfa, sanalitza i shumiteja.

Trquea. s un tub que recorre el coll i que condueix laire fins als pulmons. Baixa parallel a lesfag i per davant seu. Est protegit per un seguit de cartlags en forma de C que impedeixen que saixafi.

Pulmons. Sn dos rgans esponjosos protegits per les costelles. Dins seu es duu a terme lintercanvi de gasos amb la sang. Cada pulm est envoltat duna membrana doble anomenada pleura, plena de lquid pleural, que permet als pulmons adaptar-se als moviments respiratoris. El pulm dret est dividit en tres lbuls i s ms gran que lesquerre, que noms en t dos.

46

Lintercanvi de gasos

Laire, carregat doxigen, entra en el sistema respiratori a travs de les fosses nasals, on sescalfa, sanalitza, shumiteja i es neteja de les partcules que cont, ja que queden retingudes pels pls que revesteixen el vestbul nasal i pel moc secretat per les vies respiratries. Laire continua per la faringe i la laringe cap a la trquea. De la trquea passa als bronquis, i daquests, als bronquols, per acabar als alvols, que es troben envoltats dun gran nombre de capillars sanguinis.
Lintercanvi de gasos (oxigen i dixid de carboni) entre el medi intern i el medi extern t lloc als alvols pulmonars.

A cada pulm hi ha milions dalvols que proporcionen una gran superfcie dintercanvi de gasos. Aquest intercanvi es duu a terme, per difusi, a travs de les fines membranes dels capillars i dels alvols, des del lloc on nhi ha ms concentraci cap al lloc on nhi ha menys. Quan laire arriba als alvols, loxigen que cont passa a la sang dels capillars, que arriba carregada de dixid de carboni. Aquest gas travessa les membranes en sentit invers al de loxigen: passa a linterior dels alvols, des don s expulsat. La sang, carregada doxigen, reparteix aquest gas a totes les cllules de lorganisme i recull el dixid de carboni produt per portar-lo fins als pulmons.
Intercanvi de gasos als alvols i als teixits
CO2 CO2 CO2 Sang rica en dixid de carboni CO2 O2 Sang rica en oxigen O2 Alvol pulmonar Teixit O2 CO2 O2 O2

ACTIVITATS
14. El cor est situat entre els dos pulmons, lleugerament desplaat cap al pulm esquerre. Quina relaci pot tenir aquest fet amb la mida dels pulmons i el nombre de lbuls pulmonars? 15. Per a qu utilitzem loxigen incorporat en la respiraci? 16. Qu sn els alvols pulmonars? Per qu estan envoltats de capillars sanguinis? 17. Busca en els conceptes clau el significat del terme difusi. 18. Qu creus que passaria si no selimins el dixid de carboni de les nostres cllules?

47

La ventilaci pulmonar

La ventilaci pulmonar s el procs per mitj del qual laire atmosfric entra fins a linterior dels pulmons i desprs surt dels pulmons a latmosfera.

Els moviments dentrada i de sortida daire que es produeixen en la ventilaci pulmonar sn provocats per les variacions de volum que experimenten els pulmons, a causa, principalment, de lacci de dos tipus de msculs: el diafragma i els msculs intercostals. El diafragma. s un mscul que es troba per sota dels pulmons, i separa el trax de labdomen. El moviment ascendent i descendent del diafragma fa que vari la capacitat de la caixa torcica, on estan situats els pulmons, i que es duguin a terme els moviments respiratoris. Els msculs intercostals. Sn els que uneixen unes costelles amb les altres. Quan aquests msculs es contreuen i es relaxen, mouen les costelles i fan que vari el volum dels pulmons.

La inspiraci i lexpiraci
La ventilaci pulmonar es duu a terme per mitj de dos moviments: la inspiraci, o entrada daire als pulmons, i lexpiraci, o sortida daire a lexterior.

Inspiraci

Expiraci

Diafragma

Diafragma

El diafragma es contreu i baixa; els msculs intercostals es contreuen i les costelles pugen i es dirigeixen cap endavant. El volum de la caixa torcica augmenta, els pulmons sinflen i laire carregat doxigen entra als pulmons.

El diafragma es relaxa i puja; els msculs intercostals tamb es relaxen i les costelles es deprimeixen. Com a conseqncia daix, el volum de la caixa torcica disminueix i laire, carregat de dixid de carboni, surt dels pulmons.

ACTIVITATS
19. Busca en els conceptes clau el significat de caixa torcica. 20. Qu s el diafragma? Quina funci t?

48

10

Malalties de laparell respiratori

Tots els conductes de laparell respiratori estan exposats al contacte directe amb el medi extern i, per aquest motiu, sn la via dentrada dun gran nombre de malalties. Les ms comunes sn de tipus infeccis, s a dir, sn degudes a lacci de virus, bacteris i altres microorganismes. De tota manera, tamb hi ha malalties crniques produdes per hbits no saludables, com per exemple el consum de tabac. Algunes de les malalties ms comunes que afecten laparell respiratori sn les segents: La bronquitis. s una malaltia inflamatria dels bronquis deguda a la infecci dun bacteri, fet que provoca dificultats per respirar. Es caracteritza per una producci abundant i duradora de moc, acompanyada de tos. En els fumadors se sol fer crnica per lacci dels agents irritants del fum del tabac. A mesura que aquesta afecci sagreuja, la persona presenta cada vegada ms dificultats per respirar, caminar o fer esforos fsics, i pot necessitar oxigen suplementari de manera regular. Lasma. Es produeix per un estrenyiment temporal dels conductes respiratoris, que dificulta la respiraci i provoca dficit doxigen en els teixits. s degut a causes allrgiques (pollen, cars, pols, contaminaci, etc.), a un exercici fsic intens o a infeccions respiratries. Els smptomes sn tos, sensaci de manca daire i un xiulet en respirar. La tuberculosi. s una malaltia contagiosa produda per un bacteri que destrueix el teixit del pulm. Es transmet, de persona a persona, a travs de laire. Tamb pot afectar altres parts del cos, com ara el cervell o els ronyons. Si no es tracta, pot ser mortal. El refredat i la grip. Sn infeccions molt contagioses de les vies respiratries, produdes per virus. No hi ha cap tractament curatiu per a aquestes malalties; elles mateixes remeten al cap duns quants dies. Els smptomes ms comuns sn cansament, esternuts, producci abundant de moc i irritaci del coll. La grip s una malaltia ms intensa que el refredat, i sol anar acompanyada de dolors musculars, calfreds i febre.

El Mycobacterium tuberculosis, tamb anomenat bacil de Koch, es propaga a travs de laire i causa la tuberculosi.

ACTIVITATS
21. Qu s lasma? A qu s deguda aquesta malaltia? 22. Podem curar la grip i el refredat amb antibitics? Justifica la resposta. 23. De les malalties respiratries que hem estudiat, quines estan produdes per microorganismes?

A FONS

La tos i lesternut
La tos i lesternut sn expiracions brusques de laire contingut als pulmons, produdes per la presncia de partcules irritants, com ara la pols o altres substncies, a les vies respiratries. En les persones sanes, la tos s un mecanisme de defensa de lorganisme, ja que grcies a la tos sexpulsen substncies que el podrien perjudicar i es mantenen netes les vies respiratries. De tota manera, una tos excessiva pot ser el smptoma duna malaltia. La tos i lesternut sn mitjans habituals de transmissi de malalties respiratries. Per qu hem de tenir cura quan tossim o esternudem en presncia daltres persones?

49

A FONS

El tabac
El tabac el va portar a la pennsula Ibrica Cristfor Colom i de seguida sen va estendre el consum per tot el mn. Fins a la primera meitat del segle XX, fumar es considerava tan sols un estil de vida, perqu no se sabia que s perjudicial. No obstant aix, els estudis que es van fer a partir de llavors van evidenciar els efectes nocius del consum de tabac, ja que causa danys greus en la salut de la persona fumadora, independentment del sexe o ledat que tingui. Actualment, el tabac es considera que s una droga. Crea una gran addicci i produeix una gran dependncia fsica i psicolgica. Segons estimacions fetes per lOrganitzaci Mundial de la Salut (OMS), cada any moren al mn quasi cinc milions de persones per malalties relacionades amb el consum de tabac. A ms, lOMS indica que el 70 % daquestes morts t lloc als pasos desenvolupats, on el consum de tabac ha augmentat espectacularment els darrers anys.

Radiografia duna cigarreta


En el fum del tabac es poden trobar ms de 4.000 substncies qumiques diferents, la majoria nocives per a lorganisme, especialment per a laparell respiratori. Entre aquestes substncies destaquen les segents:

Nicotina. Ns un dels components ms importants, ja que s responsable de laddicci que provoca el consum de tabac (tabaquisme). Aquesta addicci s comparable a la daltres drogues.

Quitr. s una mescla que es compon de diferents substncies qumiques, moltes de les quals sn cancergenes.

Monxid de carboni. s un gas molt txic que passa de seguida a la sang i impedeix que loxigen arribi als teixits.

Altres substncies irritants. Ataquen les parets de les vies respiratries provocant una producci excessiva de moc, que dificulta la respiraci. Afavoreixen la bronquitis i els emfisemes pulmonars.

A curt termini Augmenta la pressi sangunia i el ritme cardac. Efectes sobre lorganisme Disminueix la capacitat respiratria, i la temperatura corporal baixa 1 C. Redueix les defenses davant de malalties infeccioses. Provoca tos, faringitis i mal de cap. Causa addicci, que es manifesta a deixar-se dominar per la necessitat de tornar a fumar desprs destar un cert temps sense fer-ho. Augmenta el nombre de situaciones en qu es considera necessari fumar.

A llarg termini Disminueix la sensibilitat olfactiva i la hidrataci de la pell. Provoca alteracions del son, mal al, mal de cap, bronquitis crnica, etc. Causa emfisema pulmonar i lcera gstrica. Augmenta la probabilitat de patir malalties cardiorespiratries mortals i diferents tipus de cncer. Provoca dependncia fsica, psicolgica i conductual: necessitat compulsiva de fumar per calmar el malestar produt quan no es fuma. Genera una sndrome dabstinncia. Provoca irritabilitat i ansietat.

Efectes sobre el comportament

ACTIVITATS
24. Quina s la substncia que cont el tabac que s responsable de laddicci a fumar? 25. Per qu creus que el tabac es considera una droga ds legal? 26. Per quina ra creus que les persones fumadores es cansen molt quan fan qualsevol tipus dexercici fsic?

50

Cincia a labast
Elaboraci dun dibuix cientfic. Observaci de la dentadura humana
El nombre i la forma de les peces dentals s un reflex del tipus dalimentaci. Aix, la dentadura dels mamfers t peces diferents per tallar, esquinar i triturar els aliments, i presenta aspectes diferents en els herbvors, els carnvors, els insectvors, etc. Hi ha quatre tipus de dents diferents: les incisives, situades a la part anterior, a continuaci hi ha les canines, les premolars i les molars, que sn les situades cap a la part posterior de la mandbula. . Observem la dentici. Per fer un dibuix cientfic de les nostres peces dentals necessitem un mirall. Localitzem el pla de simetria (anomenat pla sagital), i comprovem que, efectivament, tenim les peces dentals que hem descrit abans (llevat que en falti alguna a causa duna extracci) a cada costat de la mandbula inferior i a cada costat de la mandbula superior. Localitzem les dues dents incisives, la canina, les dues premolars i les molars (dues o tres). Et falta alguna pea que thagin hagut dextreure?
Incisives superiors Canina superior Premolars superiors Molars superiors Incisiva Premolar

Les peces dentals definitives sn: dues incisives, una canina, dues premolars i tres molars, que es repeteixen a cada costat de la mandbula, tant a la mandbula inferior com a la superior. En total, trenta-dues peces. El queixal del seny, que moltes persones desenvolupen quan arriben a ledat adulta, s la tercera molar. Si no apareix aquesta tercera molar en cap dels costats de les dues mandbules, el nombre de dents en una persona adulta s de vint-i-vuit.

2. Fem el dibuix cientfic. Comencem pel pla sagital i


tracem un arc que representi la mandbula superior, i desprs un altre arc per a la mandbula inferior. Sobre aquests arcs, representem les peces tal com les veiem. A continuaci tamb fem un dibuix duna incisiva, duna canina, duna premolar i duna molar, en qu saprecin la forma general que tenen i laspecte de la superfcie de masticaci. Per acabar, retolem els dibuixos perqu siguin al mxim dexplicatius possible.

Molars inferiors Premolars inferiors Canina inferior Incisives inferiors Canina Molar

ACTIVITATS
27. Les incisives sn les dents que tenen ms varietats de formes i mides entre la mandbula superior i la inferior. Explica les diferncies que hi puguis observar. 28. Compara les teves molars amb les dun herbvor i les dun carnvor (observa els dibuixos de la dreta). Quina s ms punxeguda i quina s ms plana? Amb quin tipus dalimentaci diries que es correspon la dentici humana?

Herbvor

Carnvor

51

Activitats
29. Indica la funci dels rgans segents de laparell digestiu. a) La boca. b) Les dents. c) La llengua. d) Les glndules salivals. e) Lesfag. f) El fetge. g) El pncrees. h) Lestmac. i) Lintest prim. j) Lintest gros. 34. Quina funci fa la llengua durant la masticaci dels aliments? 35. Quan una persona vomita la llet que ha ingerit fa poca estona, ho fa en forma de grumolls. Quina creus que s la ra daquest fet? 36. Qu s la femta? De quins materials est constituda? 37. Fes una llista ordenada dels rgans pels quals passa laire des que entra pel nas fins que arriba als alvols. 38. Per qu creus que el pulm esquerre s una mica ms petit que el dret? 39. En un moviment respiratori normal, mobilitzem un volum de 500 cm3, que sanomena aire corrent. Daquest volum, 150 cm3 ocupen lespai de les vies respiratries, anomenat aire de lespai mort, que no sutilitza en lintercanvi gass amb la sang. Sabent que en reps fem 14 respiracions per minut i que en una expiraci expulsem 20 cm3 de dixid de carboni, calcula:
E D C

30. Qu sn les glndules annexes? Per qu reben aquest nom? Indica quines sn i en quin lloc del tub digestiu aboca cadascuna la substncia que secreta. 31. s el mateix el tub digestiu que laparell digestiu? Justifica la resposta. 32. El dibuix segent correspon a una regi de laparell digestiu.
A

a) El volum daire inspirat en un minut. b) El volum daire inspirat en 24 hores. c) El volum daire expirat en un minut. d) El volum daire expirat en 24 hores. e) La quantitat de dixid de carboni que expulsem del nostre cos en 24 hores. 40. Lesquema segent representa lintercanvi gass que es produeix entre la sang, laire interior dun alvol i els teixits.
C B A 1 B 2 2 1

a) Identifica en el dibuix els diversos rgans que cont. b) Quins dels rgans secreten substncies al mateix lloc del tub digestiu? Quins sucs secreten? c) Indica si en aquest tram de laparell digestiu hi t lloc una acci mecnica o qumica. 33. Lesquema segent representa les dents permanents o definitives i les dents de llet.
A

a) Identifica a quines estructures corresponen les lletres A, B i C. b) Els nombres indiquen els gasos que entren i surten en cada cas. Identifica de quins gasos es tracta. 41. Quan inspirem, podem agafar aire tant pel nas com per la boca. De tota manera, s molt ms avantatjs fer-ho pel nas. A qu creus que s degut, aquest fet?

a) Identifica a quines correspon cada esquema. b) Esmenta els tipus de dents de cada dibuix. c) Quin tipus de dents no figuren en cap de les dues dentadures?

52

42. Copia la taula segent, referent als fenmens que tenen lloc en la ventilaci pulmonar, i completa-la.
Inspiraci Laire Els msculs intercostals El diafragma Volum de la caixa torcica Els pulmons Expiraci

44. Identifica a quin aparell correspon lesquema segent i posa-hi el nom de cada part.
A C B D E F

43. Laire s una mescla gasosa formada, principalment, per nitrogen (78 %), oxigen (21 %), arg (0,9 %) i dixid de carboni (0,03 %). En la taula segent es mostra la proporci daquests gasos en laire inspirat i en laire expirat.
Gasos Nitrogen Oxigen Arg Dixid de carboni Aire inspirat 78 % 21 % 0,9 % 0,03 % Aire expirat 78 % 17 % 0,9 % 4%

45. En la fotografia segent sobserven cllules epitelials ciliades que entapissen les cavitats internes de les vies respiratries.

a) Compara la quantitat doxigen que cont laire inspirat i laire expirat. b) Compara la quantitat de dixid de carboni que t laire inspirat i laire expirat. c) Per qu la quantitat de nitrogen i darg s la mateixa en laire inspirat que en laire expirat?

a) Quin tipus destructures, com si fossin pls o un raspall, recobreixen aquestes cllules? b) Quina funci diries que tenen aquestes estructures? c) Quins efectes creus que produeix el quitr del fum del tabac sobre aquestes estructures?
F F

UNA ANLISI CIENTFICA


A B

La ventilaci pulmonar
Amb la finalitat de comprovar el funcionament dels pulmons, els alumnes de 3r dESO han construt, amb materials casolans, el model anatmic de la dreta. 46. Amb quins rgans del nostre cos podem comparar aquest model? A qu equivaldrien els globus petits? Qu simula el globus inferior del muntatge? A qu correspon lespai que queda dins de lampolla entre els globus? 47. Si posssim un dit a lentrada del forat superior, seria semblant al fet que ens tapessin: a) El diafragma. b) La laringe. c) Els pulmons. d) La boca.

49. Amb quins dos moviments respiratoris relacionaries les variacions del volum dels globus? 50. En el dispositiu dissenyat es comprova que laire que ha entrat en la posici B pel tub de vidre es queda retingut als pulmons. En el nostre organisme, on aniria loxigen daquest aire? 51. Observa lexperincia. Creus que surt la mateixa quantitat daire que la que entra als globus? En qu sassembla aix al que passa al nostre cos?

48. Intenta explicar el que passa en les dues circumstncies indicades amb les lletres B i C comparant-ho amb el que passa al nostre cos.

53

Resum
Sencarrega de transformar els aliments en substncies ms senzilles perqu les cllules les puguin absorbir i utilitzar. Tamb sencarrega deliminar les restes que no shan digerit. Est format per:

Anatomia

El tub digestiu, constitut per la boca, la faringe, lesfag, lestmac, lintest prim, lintest gros i lanus. Les glndules digestives. Secreten substncies que aboquen al tub digestiu. Sn les glndules salivals, el fetge i el pncrees.

LAPARELL DIGESTIU

La ingesti. s lentrada daliments a linterior de la boca. A la boca els aliments sn triturats per les dents i mesclats amb la saliva. La digesti. s la transformaci dels aliments en substncies ms senzilles perqu les cllules els puguin utilitzar. Pot ser:

Funcions digestives

Mecnica. Consisteix a tallar, triturar i mesclar els aliments. Provoca canvis fsics en els aliments. Qumica. Consisteix a transformar els aliments en substncies ms senzilles grcies a lacci de determinades substncies qumiques. Provoca canvis qumics en els aliments. Labsorci. s el procs per mitj del qual les substncies obtingudes en la digesti travessen la paret del tub digestiu i arriben a linterior dels vasos sanguinis. Legesti. s leliminaci a lexterior de les substncies no digerides o no aprofitables dels aliments.

s lencarregat de subministrar oxigen a la sang i deliminar el dixid de carboni resultant de les funcions cellulars. Est format per:

LAPAREL RESPIRATORI

Anatomia

Els pulmons. Sn dos rgans esponjosos a linterior dels quals es duu a terme lintercanvi de gasos entre laire atmosfric i la sang. Aquest intercanvi es fa per difusi. Les vies respiratries. Sn conductes o cavitats pels quals passa laire des de lexterior cap a linterior dels pulmons, i daquests novament a lexterior. Estan formades per les fosses nasals, la faringe, la laringe, la trquea, els bronquis i els bronquols.

Funcions respiratries

Ventilaci pulmonar. Consta de dos processos: la inspiraci, en la qual la caixa torcica augmenta de volum i laire entra als pulmons, i lexpiraci, en la qual la caixa torcica disminueix de volum i laire surt dels pulmons. Intercanvi de gasos. Es duu a terme als alvols pulmonars. Loxigen de laire passa a la sang i el dixid de carboni passa de la sang a linterior dels alvols.

ACTIVITATS
52. Fes un dibuix de laparell digestiu i un altre de laparell respiratori, i indica-hi els llocs on tenen lloc les diferents funcions digestives i respiratries.

54

EL RAC DE LA LECTURA

Instint de supervivncia en alta mar


Tard o dhora, el nedador que lluita per la seva vida comenar a respirar en moments que no ho ha de fer i a omplir-se la boca daigua. Laigua que no sescup, noms t dos llocs on anar: per lesfag (la gola) cap a l estmac o per la trquea cap als pulmons. Lestmac sutilitza per rebre laigua que sempassa. Per quan comena a contenir quantitats massa grans es distn i fa pressi contra els pulmons. Als pulmons, al seu torn, els costa molt obtenir aire, i lltima cosa que els cal s una compressi des de sota que els impedeix expandir-se per complet. Lestmac t un mecanisme de defensa per contrarestar la distensi: el vmit. Encara que quan un sofega no sigui el millor moment perqu lestmac afronti la seva irritaci, el vmit s un altre reflex sobre el qual no tenim cap control, i les coses empitjoren quan es forcen ms lquids i slids cap a la boca. Laigua del mar i els continguts estomacals que no sescupen o que sempassen nicament tenen un lloc on anar: per la trquea cap als pulmons. En lobertura de la trquea hi ha msculs que es contreuen i es tanquen hermticament quan perceben la presncia dun lquid o dun slid. Aquesta funci protectora sanomena reflex nauses, i s el que impedeix que el menjar vagi pel cam equivocat. Per aix s recomanable no menjar i parlar al mateix temps, i tamb que no sigui una bona idea tenir aigua del mar a la boca i respirar alhora. De tota manera, un nedador que sest ofegant no t cap altra opci. La trquea sobre per obtenir aire i, en canvi, rep aigua. I potser, tamb, vmit. Tot aix envaeix les vies respiratries. Com lestmac, els pulmons tenen una defensa secundria. Com a reacci a aquesta invasi, impulsen la seva reserva daire cap amunt per intentar eliminar aquest material: el reflex de la tos. Tossir pot ser un recurs salvavides en terra ferma. Al mar, per, obliga a obrir la boca, i amb aix entra fins i tot ms aigua al cos. Els pulmons no sn brnquies; sn un conjunt de milers dalvols, petits globus que somplen daire amb cada respiraci. A mesura que laire entra en contacte amb el revestiment da-

quests alvols, loxigen s extret i aspirat a travs de la membrana cap a la superfcie exterior. Cada alvol se suporta en una xarxa de vasos sanguinis que absorbeixen loxigen i el carreguen als glbuls vermells que viatgen a travs del corrent

sanguini, de la mateixa manera que ho fan les vagonetes carregades de minerals pel tnel duna mina. []
KENNETH KAMLER, Sobrevivir al lmite. Ed. Destino. Collecci Imago Mundi, volum 78 (text adaptat)

COMPRENC EL QUE LLEGEIXO


53. Qu fa lestmac quan rep una quantitat massa gran daigua? 54. La tos representa un ajut o un perill quan una persona sest ofegant? Per qu? 55. Quines reaccions es produeixen en el nostre cos quan ens estem ofegant? 56. Com es produeix laugment en el ritme de la respiraci desprs de crrer o de fer un esfor prolongat? 57. Quina relaci trobes entre el ttol del text, Instint de supervivncia en alta mar i les idees que cont?

NO THO PERDIS

Llibres:
Nuestro sistema digestivo MERC PARRAMON. Ed. Parramon Explica el complicat sistema per mitj del qual el nostre cos assimila els aliments que prenem. Tabaquismo. Coleccin guas prcticas Aguilar de Salud. Volum 5 TERESA SALVADOR. Ed. Santillana Cobreix tota la informaci til i prctica sobre el tabac, qu cal fer davant de possibles problemes i com solucionar-los.

En la pantalla:
El cuerpo humano. Didaco. Sobre com s i com funciona el cos hum.

En la xarxa:
www.uned.es/pea-nutricion-y-dieteticaI/guia/guianutr/proceso.htm Sobre el procs de la nutrici. www.salud.com/aparatodig.asp www.salud.com/aparatores.asp Esquemes dels aparells digestiu i respiratori.

55

4
Artries i venes.

NUTRICI HUMANA II.

Els aparells circulatori i excretor

PLA DE TREBALL

En aquesta unitat
Entendrs la funci i la importncia del medi intern. Aprendrs les caracterstiques del sistema circulatori, i tamb quins en sn els components principals. Identificars els principals components de la sang i la funci que tenen. Coneixers lestructura i el funcionament del cor. Analitzars el recorregut de la sang pel cor i per la resta de lorganisme. Identificars cadascun dels rgans que intervenen en lexcreci humana. Coneixers lestructura i el funcionament dels ronyons. Valorars la importncia dadquirir hbits saludables en relaci amb laparell circulatori i laparell excretor. Elaborars un model experimental del cor.
Cor i pulmons.

Fins al segle XVI, les idees que tenien els metges sobre com circulava la sang per linterior de lorganisme estaven basades en les doctrines de Gal, un metge dorigen grec que va exercir a Roma en el segle II.
Miquel Servet.

Segons Gal, la sang sortia del cor cap a les diferents parts del cos i tornava al cor utilitzant els mateixos conductes. Gal tamb va defensar la idea que lrgan central del sistema circulatori era el fetge. En el segle XVI el tamb metge Miquel Servet va rebatre algunes daquestes idees. Servet va arribar a la conclusi, revolucionria per a lpoca, que la sang passava a travs dels pulmons per rebre-hi lnima, i amb aix va descriure la circulaci pulmonar. Aquesta afirmaci, juntament amb la daltres idees teolgiques, va fer que el cremessin a la foguera per heretgia. Gaireb un segle desprs, el metge William Harvey va establir definitivament tot el procs circulatori de la sang amb la descripci de la doble circulaci sangunia. Harvey va aconseguir demostrar les seves investigacions amb diversos experiments, fet que li va permetre aclarir els dubtes dels metges de lpoca.

RECORDA I RESPON
1. Creus que sn certes algunes de les idees proposades per Gal? 2. Qu creus que s lnima a la qual es referia Miquel Servet? 3. Qu passaria si la sang no circuls pels pulmons? 4. Per qu creus que la sang s de color vermell? 5. Harvey va suposar que entre els vasos sanguinis pels quals circulava la sang hi devia haver alguna connexi; de tota manera, no la va arribar a trobar mai. Quin tipus de connexi sabem avui dia que es produeix? Per qu creus que Harvey no la va arribar a descobrir? Busca la resposta Per qu es diu que la circulaci sangunia de les persones s doble?

El medi intern

El medi intern s el conjunt de lquids que envolten les cllules dun organisme. Daquest medi, les cllules nextreuen els nutrients i loxigen que necessiten, i hi aboquen les substncies de rebuig i el dixid de carboni que produeixen en el seu metabolisme.

En les persones, el medi intern est constitut, principalment, pel plasma intersticial i pels lquids circulants: la sang i la limfa. El plasma intersticial. s un lquid que hi ha entre les cllules i que t funcions de defensa i nutrici. Sorigina a partir de la sang que sha filtrat a travs de la fina paret dels capillars sanguinis. La sang. s un medi de transport de substncies que circula per linterior dels vasos sanguinis. La limfa. s un lquid que es forma a partir del plasma intersticial i que circula pels vasos limftics, uns conductes que, desprs de recrrer una gran part de lorganisme, desemboquen als vasos sanguinis.

Vas sanguini

Vas limftic

Plasma intersticial Sang Limfa

ACTIVITATS
1. Quina funci t el medi intern? Quins lquids el componen? 2. Com es forma el lquid intersticial? 3. Busca en els conceptes clau el significat del terme metabolisme. 4. Qu sentn per homestasi?

El bon funcionament de les cllules depn del fet que el medi intern es mantingui constant; s a dir, que no varin les seves propietats (la composici, la temperatura, etc.). El manteniment daquestes propietats rep el nom dhomestasi, i daix sencarreguen els diversos aparells i sistemes de lorganisme. Laparell circulatori transporta a travs de lorganisme la sang i la limfa. Grcies a aquest transport es produeix de manera contnua la renovaci del medi intern.
En les persones, laparell circulatori o de transport de substncies comprn dos sistemes: el sistema circulatori sanguini, pel qual circula la sang, i el sistema circulatori limftic, pel qual circula la limfa.

58

El sistema circulatori sanguini


Vasos sanguinis

El sistema circulatori sanguini distribueix els nutrients i loxigen per tot lorganisme, alhora que recull els productes de rebuig del metabolisme cellular i els porta als rgans que sencarreguen deliminar-los.

El sistema circulatori sanguini de les persones, igual que el de tots els altres vertebrats, est constitut pels vasos sanguinis, per la sang i per un rgan propulsor, el cor.

Cor

Els vasos sanguinis


Sn conductes pels quals circula la sang a totes les parts de lorganisme. Hi ha tres tipus de vasos sanguinis: Les artries. Condueixen la sang des del cor fins a tots els altres rgans del cos. Les parets de les artries sn gruixudes, resistents i elstiques per poder suportar lalta pressi amb la qual circula la sang impulsada pel cor. Les venes. Condueixen la sang des dels diversos rgans cap al cor. Les parets de les venes sn ms primes i menys elstiques que les de les artries, ja que la sang hi circula amb menys pressi. A linterior de moltes venes hi ha vlvules que faciliten que la sang circuli en direcci al cor i que impedeixen que ho faci en direcci contrria. Els capillars. Sn vasos microscpics que uneixen, com si fossin una xarxa, les terminacions de les artries amb linici de les venes. A travs de les fines parets epitelials dels capillars es produeix lintercanvi de nutrients, oxigen, dixid de carboni i substncies de rebuig amb les cllules de totes les parts del cos.
Vena Vlvula venosa Capillar

Capillar

Capillar Vena Artria Artria Artria Vena

ACTIVITATS
5. Quines diferncies funcionals hi ha entre les artries i les venes? 6. Per quina ra els capillars sanguinis tenen una paret tan fina? 7. Quan ens fem una ferida, com podem saber si ens hem fet un tall en una artria o en una vena?

Vasos sanguinis vistos amb un microscopi ptic (esquerra) i amb un microscopi electrnic (dreta).

59

La sang

La sang s un lquid viscs, de color vermell i de gust salat, que circula per linterior dels vasos sanguinis. Una persona adulta i sana sol tenir uns cinc litres de sang, quantitat que representa al voltant del 8 % del pes corporal, tot i que el volum sanguini varia amb ledat, el sexe, la talla i el pes. La sang interv en diverses funcions, entre les quals destaquen les segents: La nutrici. Transporta els nutrients des de laparell digestiu cap a totes les cllules de lorganisme. La respiraci. Condueix loxigen des dels pulmons cap a les cllules, i el dixid de carboni produt per les cllules en sentit invers. Lexcreci. Recull els residus produts per les cllules i els porta a laparell excretor perqu es puguin eliminar a lexterior de lorganisme. La defensa. Transporta les cllules de defensa de lorganisme. La regulaci trmica. Interv en la regulaci de la temperatura corporal escalfant o refrigerant lorganisme.

Cllules sangunies vistes amb un microscopi electrnic de rastreig.


Moncit

La composici de la sang
Limfcit Basfil Eosinfil

La sang humana es compon duna part lquida, anomenada plasma, on hi ha diferents tipus de cllules sangunies. El plasma. s un lquid de color groguenc constitut el 90 % per aigua. Cont dissoltes una gran varietat de substncies, entre les quals destaquen diferents protenes, glcids, lpids, sals minerals i gasos (oxigen, dixid de carboni i nitrogen). La majoria de les propietats de la sang sn degudes a les protenes. El plasma sense determinades protenes rep el nom de srum sanguini. El procs pel qual el plasma se solidifica sanomena coagulaci. Les cllules sangunies. Nhi ha de tres tipus: els glbuls vermells, els glbuls blancs i les plaquetes. Totes deriven de cllules que hi ha a la medulla roja dels ossos, que est dins dels ossos de lesquelet. Els glbuls vermells o eritrcits. Sn petites cllules bicncaves que no tenen nucli. Sn elstics i deformables, caracterstiques que els permeten travessar fins i tot els capillars ms fins. El color vermell dels eritrcits s degut al fet que a linterior hi tenen una protena, lhemoglobina. Tenen la funci de transportar loxigen des dels pulmons fins a les diverses cllules de lorganisme i tamb de participar en el transport del dixid de carboni produt per les cllules. En una persona sana hi ha entre 4,5 i 5,5 milions deritrcits per mm3, quantitat que constitueix el 45 % del volum de la sang. Els glbuls blancs o leuccits. Sn cllules ms grans que els eritrcits i tenen nucli. Nhi ha de cinc tipus diferents: els neutrfils, els eosinfils, els basfils, els limfcits i els moncits. Tots els glbuls blancs participen en funcions de defensa contra les infeccions. Nhi ha entre 4.000 i 10.000 per mm3. Les plaquetes o trombcits. Sn fragments cellulars sense nucli provinents dunes cllules gegants de la medulla ssia. Intervenen en la coagulaci de la sang. Nhi ha entre 150.000 i 300.000 per mm3.

Plaqueta (trombcit)

Neutrfil

Eritrcit (glbul vermell)

ACTIVITATS
08. Quines funcions duu a terme la sang? 09. Qu s lhemoglobina? Quina funci fa? 10. Quines funcions duen a terme les diverses cllules sangunies? 11. Busca en els conceptes clau el significat dels termes segents: eritrcit, leuccit i plaqueta.

60

El cor

El cor s un rgan musculs de la mida aproximada dun puny, encarregat dimpulsar la sang a travs dels vasos sanguinis. Est situat a la part central del trax, entre els dos pulmons. Les parets del cor estan formades per un teixit muscular que rep el nom de miocardi i s el responsable de la contracci involuntria del cor. Linterior del cor est dividit en dues meitats, la dreta i lesquerra, separades per una mena denv musculs, anomenat septe, que impedeix que es comuniquin. Cadascuna daquestes meitats est formada, al seu torn, per dues cambres comunicades entre si: la superior o aurcula i la inferior o ventricle. Les parets Artria dels ventricles sn ms gruixudes que les de les aurcules, pulmonar ja que impulsen la sang des del cor fins a la resta del cos. Les aurcules i els ventricles es comuniquen a travs de les vlvules auriculoventriculars, que sn les segents: La vlvula mitral. Comunica laurcula i el ventricle esquerres. Est composta per dues lmines fines. La vlvula tricspide. Comunica laurcula i el ventricle drets. Est formada per tres lmines fines. Aquestes vlvules sobren i es tanquen, de manera que permeten que la sang passi des de les aurcules cap als ventricles, per no en sentit contrari.
Vena cava superior Artria aorta Artria pulmonar Vlvula sigmoide de laorta Venes pulmonars Venes pulmonars Aurcula esquerra Vlvula mitral

Aurcula dreta Vlvula sigmoide pulmonar Vlvula tricspide Ventricle dret Vena cava inferior Septe interventricular

Les vies dentrada i de sortida del cor


A les aurcules, hi arriben les venes. A laurcula esquerra, hi arriben quatre venes pulmonars, dos de cada pulm. A laurcula dreta, hi arriben dues venes caves, la superior i la inferior, amb sang de tot el cos.

Ventricle esquerre

Dels ventricles surten les artries. Del ventricle dret surt lartria pulmonar, que es bifurca en dues branques que condueixen la sang a cada un dels pulmons. Del ventricle esquerre surt lartria aorta, que porta la sang a la resta del cos. La sortida de la sang dels ventricles est regulada per mitj de les vlvules sigmoides situades a linici de les artries. Aquestes vlvules nicament sobren com a conseqncia de la contracci dels ventricles, i impedeixen que la sang retorni a linterior dels ventricles. El cor, com tots els altres rgans del cos, necessita un subministrament de sang que li aporti oxigen i nutrients, per aquesta aportaci no la duu a terme la sang que circula pel seu interior, sin que disposa dun sistema propi dartries i venes coronries per dur-lo a terme.
ACTIVITATS
12. Quines diferncies hi ha entre la vlvula mitral i la vlvula tricspide? 13. Quina funci tenen les vlvules sigmoides? On estan localitzades? 14. Quina s la funci de les artries coronries?

61

El funcionament del cor

El cor actua com una bomba que impulsa la sang i la fa circular pels vasos sanguinis.
El funcionament del cor consisteix, bsicament, en dos tipus de moviments coordinats que tenen lloc a les aurcules i als ventricles: un moviment de contracci, anomenat sstole, i un moviment de relaxaci, anomenat distole.

Moviments del cor

La seqncia de moviments alternants de contracci i de relaxaci del cor, per mitj dels quals el cor recull la sang de les venes i la impulsa cap a les artries, rep el nom de cicle cardac. Cada cicle cardac consta de diverses fases que se succeeixen regularment. Aquestes fases sn les segents: La sstole auricular. Les aurcules, quan estan plenes de sang, es contreuen. La contracci determina lobertura de les vlvules tricspide i mitral, i el pas de la sang als ventricles. La sstole ventricular. Gaireb immediatament de la sstole auricular es produeix la contracci dels ventricles. Aquesta contracci determina un increment de la pressi sangunia ventricular, fet que fa que es tanquin les vlvules tricspide i mitral per impedir que la sang torni a les aurcules, i lobertura de les vlvules sigmoides per permetre la sortida de la sang per les artries: per lartria pulmonar en el cas de la sang del ventricle dret i per lartria aorta en el cas de la sang del ventricle esquerre.

Sstole auricular coincidint amb la part final de la distole dels ventricles

Final de la sstole ventricular i inici de la distole

La distole. Tamb es coneix amb el nom de distole general perqu afecta les aurcules i els ventricles. Quan acaba la sstole ventricular, els ventricles es relaxen i la disminuci de la pressi sangunia ventricular permet que es tanquin les vlvules sigmoides. En aquest punt, la sang procedent de les venes caves i pulmonars comena a omplir les aurcules. En el darrer ter del perode de relaxaci dels ventricles t lloc la sstole auricular. En la distole, i aprofitant la relaxaci muscular, es nodreixen les cllules del miocardi grcies als nutrients i a loxigen que subministren les artries coronries.

A FONS

El batec del cor


El cor normalment produeix dos sons diferents (una mena de lubb-dupp), que constitueixen el batec cardac i que es produeixen pel tancament de les vlvules. El primer daquests dos sons (lubb), greu i prolongat, correspon al tancament de les vlvules mitral i tricspide. El segon so (dupp), clar i curt, correspon al tancament de les vlvules sigmoides. De vegades una vlvula no es tanca correctament, i la sang pot anar en el sentit contrari al desitjat. Tamb pot passar que una vlvula no sobri totalment, i la sang t dificultats per passar. Quan passa aix, es produeixen sorolls addicionals, els bufs cardacs. Podries associar cada un dels dos sons del batec cardac amb els moviments de sstole i de distole de les aurcules?
Els metges, per auscultar els pacients i sentir els batecs del cor, la respiraci i altres sons diversos del cos fan servir un instrument anomenat estetoscopi o fonendoscopi.

62

La circulaci doble

Les persones tenim un tipus de circulaci doble i completa. Diem que s doble perqu en el curs dun recorregut complet la sang passa dues vegades pel cor, de manera que sestableixen dos circuits. Diem que s completa perqu la sang rica en oxigen no es mescla amb la sang rica en dixid de carboni. Aix s possible perqu el cor est separat pel septe interventricular, que en divideix el costat dret del costat esquerre, i cada costat recull sang i la impulsa cap a un circuit diferent. Els dos circuits que sestableixen sn els segents: El circuit pulmonar. s el que sestableix entre el cor i els pulmons. En aquest circuit, la sang carregada de dixid de carboni, recollida a tots els rgans del cos, arriba a laurcula dreta per les venes caves superior i inferior. De laurcula dreta passa al ventricle dret, don surt cap als pulmons per lartria pulmonar. Quan la sang passa pels alvols pulmonars, allibera dixid de carboni i es carrega doxigen. Una vegada sha fet lintercanvi daquests dos gasos, la sang s transportada per les venes pulmonars cap a laurcula esquerra del cor. Aquest recorregut que fa la sang s curt, i per aix tamb es coneix amb el nom de circulaci menor. El circuit general. s el que sestableix entre el cor i els diferents rgans del cos. En aquest circuit, la sang porta a totes les cllules loxigen i els nutrients necessaris perqu puguin dur a terme les seves funcions, alhora que recull el dixid de carboni i les substncies de rebuig produts pel metabolisme cellular. La sang carregada doxigen, que est a laurcula esquerra, passa al ventricle esquerre. Del ventricle esquerre s impulsada, a travs de la gruixuda artria aorta, cap a tots els rgans del cos. Als rgans, les artries es ramifiquen i es van fent cada vegada ms primes fins que es converteixen en capillars petits, a travs dels quals reparteixen loxigen i els nutrients, i recullen el dixid de carboni i les substncies de rebuig. Els capillars conflueixen en vasos cada vegada ms amples i la sang es recull a les venes, que la porten cap al cor. La sang carregada de dixid de carboni entra per laurcula dreta a travs de les dues venes caves, la superior i la inferior. La vena cava superior recull la sang del cap, dels braos i de la paret torcica, i la inferior, de la resta del cos. Aquest recorregut sanguini s ms llarg que el circuit pulmonar, i per aix tamb es coneix amb el nom de circulaci major.
ACTIVITATS
15. Per qu es diu que la nostra circulaci sangunia s doble i completa? 16. Quin tipus de sang (rica en oxigen o en dixid de carboni) transporten les artries en la circulaci pulmonar? I en la circulaci general? 17. Les parets del ventricle esquerre sn ms gruixudes que les del ventricle dret. A qu creus que s degut, aquest fet?
Doble circuit sanguini
Vena cava superior Artria aorta Artria pulmonar

Venes pulmonars dretes

Venes pulmonars esquerres

Vena cava inferior

63

El sistema circulatori limftic

El sistema limftic sencarrega de recollir lexcs de lquid que queda entre les cllules per retornar-lo a la sang. Tamb transporta els greixos que sabsorbeixen a lintest.

Interior dun gangli limftic vist amb un microscopi electrnic.

El sistema circulatori limftic s molt ms senzill que el sanguini. Est format pels rgans segents: Els capillars limftics. Sn petits vasos cecs i molt fins distributs per tots els teixits. Sencarreguen de recollir el lquid intersticial. Els vasos limftics. Sn vasos que tenen una estructura semblant a la de les venes. Sn el resultat de la confluncia de capillars limftics. Aquests vasos desemboquen al sistema circulatori sanguini, on aboquen el seu contingut. A linterior tenen un seguit de vlvules que tan sols permeten la circulaci en un sentit. Els ganglis limftics. Sn eixamSistema limftic plaments petits que es produeixen al llarg dels vasos limftics. En els Amgdales ganglis limftics es filtren i selimiConducte nen les substncies estranyes i els torcic microorganismes de la limfa amb Tim lobjectiu que no entrin a la sang. Conducte Ganglis Aquests ganglis tamb sn centres limftic limftics dret de formaci i de maduraci dalguns tipus de glbuls blancs. Els ganglis limftics sn especialment abundants a les aixelles, als engonals, al coll i al voltant de les orelles. Per aix, quan la quantitat de microorganismes s molt gran, aquests ganglis sn els primers que notem, ja que sinflamen i augmenten de mida. El sistema limftic recull, a travs de les fines parets dels capillars limftics, el lquid intersticial que les cllules no han absorbit i el condueix cap als vasos limftics. El lquid intersticial que entra dins els vasos limftics rep el nom de limfa. Els vasos limftics desemboquen en diferents llocs del sistema circulatori, de manera que la limfa sincorpora a la sang. La limfa nicament circula en una direcci i avana impulsada, principalment, per les contraccions dels vasos limftics, pels moviments respiratoris del trax i, en alguns casos, tamb per la fora de la gravetat.

Melsa

ACTIVITATS
18. Quines sn les funcions del sistema limftic? 19. Busca en els conceptes clau el significat de vasos cecs. 20. Qu s la limfa? Com circula pels vasos limftics? 21. Qu sn els vasos limftics? Quines funcions duen a terme? 22. En qu sassemblen els vasos limftics i les venes?

Apndix

Plaques de Peyer a lintest Medulla ssia

Vasos limftics

64

Artria

Malalties del sistema circulatori

Les malalties que afecten el cor i els vasos sanguinis reben el nom de malalties cardiovasculars. Daquestes, una de les ms importants s larteriosclerosi, perqu tamb pot provocar altres malalties derivades.
Trombe

Larteriosclerosi
El terme arteriosclerosi significa enduriment de les artries. Es produeix, sobretot, pel dipsit de greixos i colesterol sobre la paret interna de les artries, cosa que fa que en disminueixi el dimetre interior i que es dificulti el pas de la sang. Aix pot provocar coguls, anomenats trombes, que poden provocar obstruccions on shan format, anomenades trombosis, o b es poden desprendre i arribar a rgans vitals, com ara al cor, al cervell o als pulmons, on obstrueixen la circulaci sangunia i produeixen una emblia.
Artria amb arteriosclerosi.

Linfart de miocardi
Larteriosclerosi pot afectar qualsevol artria de lorganisme, per s especialment important quan afecta les artries coronries, que sn les encarregades de subministrar la sang carregada de nutrients i doxigen al mscul cardac (miocardi). Si es produeix una trombosi en alguna de les artries coronries, la circulaci sangunia sinterromp i, com a resultat, moren les cllules musculars que nodreix i sorigina un infart de miocardi, que pot causar la mort. Linfart es manifesta amb una pressi o dolor intens i prolongat a la zona torcica, que es pot estendre als braos i a lespatlla (sobretot esquerres), a lesquena i, fins i tot, a les dents i a la mandbula. Si lobstrucci dalguna artria coronria s parcial o temporal, es produeix una manca transitria doxigen al miocardi, fet que determina laparici dun intens dolor constrictiu sobre el trax que sol durar uns minuts. Aquest trastorn es coneix amb el nom dangina de pit.

La salut cardiovascular
Les malalties cardiovasculars sn la primera causa de mort al mn occidental. Per evitar-les s molt important desenvolupar hbits que siguin saludables, com ara els segents: Fer exercici. Practicar un esport mant el cos en forma, facilita el transport de la sang pels vasos sanguinis i fa que el cor funcioni de manera correcta. Lesport que es practiqui ha de ser ladequat a ledat i a les caracterstiques de cada persona. Tenir una bona alimentaci. Una dieta inadequada pot produir lacumulaci de greixos i de colesterol. Una part daquestes substncies sacumula a les artries i pot provocar arteriosclerosi. Daltra banda, lexcs de pes augmenta el risc dinfart i el consum excessiu de sal est directament relacionat amb la hipertensi arterial. No fumar. La nicotina t un efecte enduridor de les parets arterials, fet que dificulta el transport de la sang i obliga el cor a treballar ms. Aix disminueix el reg sanguini de tots els rgans i augmenta el risc de patir un infart de miocardi.

La dieta equilibrada s fonamental per a la salut del cor i del sistema circulatori.

ACTIVITATS
23. Qu s larteriosclerosi? 24. En qu es diferencien langina de pit i linfart de miocardi? 25. Indica quatre accions que podem fer per mantenir sa el nostre aparell circulatori.

65

9
Sistema urinari
Artria renal Rony esquerre

Lexcreci i laparell excretor

Les diferents cllules del nostre cos produeixen un seguit de substncies de rebuig que, si sacumulen en grans quantitats, resulten txiques per a lorganisme. Per evitar-ho, cal expulsar-les a lexterior. Aquestes substncies passen en primer lloc de les cllules a la sang, des don sn transportades fins als diferents rgans excretors, que sencarreguen deliminar-les a lexterior de lorganisme.
Lexcreci s el procs per mitj del qual seliminen les substncies de rebuig de la sang procedents del metabolisme cellular.

Rony dret Vena renal Vena cava inferior

Artria aorta descendent

Els principals rgans excretors sn els ronyons, els pulmons, el fetge i les glndules sudorpares.

Urter

El sistema urinari
Bufeta de lorina Uretra

El sistema urinari de les persones est constitut pels ronyons i per les vies urinries. Els ronyons. Sn dos rgans situats a la part posterior de la cavitat abdominal, als dos costats de la columna vertebral. Als ronyons es filtra la sang per eliminar les substncies de rebuig que cont. Com a resultat daquest procs es produeix lorina. A cada rony hi arriba una artria renal gruixuda, carregada de substncies de rebuig, i en surt una vena renal, amb sang neta de residus. En un tall transversal del rony podem observar lescora i la medulla, en les quals es produeix lorina, i la pelvis renal, que recull lorina que sha format i la condueix cap a les vies urinries. Les vies urinries. Sn els conductes que transporten lorina des dels ronyons fins a lexterior de lorganisme. Estan constitudes pels urters, per la bufeta de lorina i per la uretra. La bufeta s una bossa muscular i elstica on sacumula lorina provinent dels urters. De la bufeta, lorina surt per la uretra a lexterior del cos. La uretra masculina mesura uns 20 cm, i expulsa tant lorina com el semen, mentre que la femenina fa uns 4 cm i s un conducte exclusivament urinari.

Rony

Escora renal Medulla renal Artria renal

Vena renal Pelvis renal

Altres rgans dexcreci


Urter

A ms del sistema urinari, hi ha altres rgans amb funci excretora: Els pulmons. Eliminen el dixid de carboni produt per les cllules. El fetge. Expulsa residus procedents de la digesti i dalguns frmacs, que sexcreten amb la bilis i seliminen amb la femta. Les glndules sudorpares. Sn glndules exocrines que estan distribudes per tota la pell. Produeixen la suor, un lquid format per aigua i substncies de rebuig dels capillars sanguinis. La composici de la suor s molt semblant a la de lorina (aigua, sals minerals i substncies orgniques), tot i que s ms diluda. A banda de la funci excretora, la suor ajuda a regular la temperatura corporal, perqu, quan sevapora, refreda la superfcie de la pell.

ACTIVITATS
26. Quins rgans duen a terme en les persones funcions excretores? 27. Quines diferncies hi ha entre la uretra masculina i la femenina? 28. Qu s la suor? On es produeix? Quina funci t?

66

10

El funcionament dels ronyons


Nefr
Arteriola renal Cpsula de Bowman Glomrul de Malpighi

Els ronyons estan formats per nefrons, encarregats de filtrar i depurar la sang, i amb aix formar lorina.

Cada rony hum t prop dun mili de nefrons. En cada nefr es poden distingir les parts segents: El glomrul de Malpighi. Amuntegament, en forma de cabdell, de capillars per on circula la sang de la qual shan deliminar els residus. La cpsula de Bowman. Espcie de bossa que envolta el glomrul. En aquesta cpsula es produeix la filtraci del plasma. El tbul renal. Tub llarg i doblegat en forma de ganxo. En aquest tub es reabsorbeixen laigua i algunes substncies, i se nexcreten daltres. El tbul collector. Tub com a diversos nefrons que condueix lorina formada fins a la pelvis renal. Els glomruls sagrupen a lescora renal, i els tbuls, a la medulla renal. Lorina es forma als nefrons en dues etapes: Filtraci de substncies. Consisteix en el pas de substncies del plasma sanguini, provinent de lartria renal, des de les fines parets dels capillars del glomrul fins a linterior de la cpsula de Bowman. Reabsorci de substncies. Consisteix en el pas a la sang duna part de les substncies filtrades. Aquest procs s selectiu, de manera que tan sols es reabsorbeix el que requereix lorganisme. El lquid filtrat i no reabsorbit circula pel tbul renal i dna lloc a lorina. Lorina produda saboca al tbul collector, que desemboca a la pelvis renal. Daqu s conduda a la bufeta, on semmagatzema fins que sexpulsa a lexterior del cos per la uretra. En condicions normals, diriament es filtren als ronyons uns 1.200 ml de sang cada minut, encara que el nostre organisme tan sols elimina 1.500 ml dorina al dia, quantitat que representa menys del 0,1 % del volum filtrat. La quantitat dorina eliminada pot variar, ja que depn de la quantitat daigua que shagi begut, la temperatura ambiental, la humitat atmosfrica, etc.

Tbul renal Tbul collector

Vnula renal

ACTIVITATS
29. Qu s un nefr? Quina funci duu a terme? 30. Quina diferncia hi ha entre la sang que entra al rony i la que surt del rony? 31. Qu significa que la reabsorci s selectiva?

A FONS

Quan els ronyons no funcionen


Quan els ronyons perden la capacitat per excretar residus, es diu que la persona pateix duna insuficincia renal. Si aix es produeix als dos ronyons, cal recrrer a la dilisi o a lhemodilisi. En lhemodilisi, la sang del pacient, agafada duna artria, passa a travs duns tubs fins a un aparell (rony artificial), que nextreu les substncies de rebuig. Una vegada la sang est neta, laparell la retorna a una vena. Normalment aquest procs dura unes quatre hores i es fa uns tres cops per setmana. Tot i que la dilisi mant els pacients durant anys en condicions acceptables, el trasplantament de rony s la millor soluci per a la insuficincia renal crnica.

67

11

Malalties de laparell excretor

Quan els rgans excretors funcionen malament, semmagatzemen dins del cos substncies que sn txiques o que poden esdevenir txiques. Les causes ms freqents de les malalties a les vies excretores sn degudes a alteracions funcionals daquestes vies o a la presncia de determinats microorganismes. Entre aquestes malalties destaquen les segents: El clic nefrtic. Es produeix per lacumulaci de clculs o pedres de diferents sals minerals. Els clculs es poden mantenir al rony o desplaar-se per les vies urinries. Lafecci s molt dolorosa, especialment quan sorina, perqu els clculs se situen a lurter i el poden arribar a obstruir. Les causes principals daquestes alteracions sn trastorns metablics i la ingesti de determinats aliments o de poca aigua. La cistitis. s la inflamaci de la paret de la bufeta o de les vies urinries, produda per la infecci de determinats microorganismes. s ms freqent en les dones perqu tenen la uretra ms curta i situada ms a prop de lanus, caracterstiques que faciliten lentrada de bacteris al cos. Aquesta malaltia sacompanya dincontinncia, ja que la bufeta no s capa de mantenir lorina i lelimina contnuament.

La prevenci
Per evitar laparici de malalties a laparell excretor cal adoptar una srie dhbits, entre els quals destaquen els segents: Mantenir la higiene. s important que la higiene de les vies urinries sigui adequada; conv netejar-les desprs dorinar per impedir que hi penetrin microorganismes. De la mateixa manera, hem de conservar en bon estat la pell, ja que ens protegeix de lesions i s una barrera per a molts microorganismes perjudicials. Rentar diriament la pell amb aigua i sab evita, a ms, que sobstrueixin els porus per on surt la suor. Tenir una alimentaci adequada. Consumir amb moderaci aliments rics en cid ric, com ara el marisc o la carn de caa, evita laparici de clics nefrtics. Daltra banda, el consum de fruites cides (maduixes, taronges, llimones, etc.) ajuda a acidificar lorina, i aix crea un medi no adient per al desenvolupament de microorganismes. Beure aigua en abundncia. Els especialistes aconsellen beure, com a mnim, un litre i mig daigua al dia perqu s una manera de facilitar el funcionament dels ronyons, i aix fa que seliminin amb lorina productes de rebuig potencialment txics. Quan la ingesti daigua s insuficient, lorganisme es pot arribar a deshidratar, i aix fa que els teixits deixin de funcionar adequadament. El rony intenta conservar aigua i excreta una orina molt concentrada.
ACTIVITATS
32. Qu s la cistitis? Com es produeix? 33. Per qu s convenient beure, com a mnim, un litre i mig daigua al dia? 34. Per qu cal rentar la pell amb aigua i sab?

Cada dia es perden al voltant de 750 ml daigua per evaporaci a travs de la pell i els pulmons. Quan es fa exercici fsic, aquesta prdua augmenta, i per aix sha de reposar laigua perduda. Les begudes energtiques i isotniques desprs de practicar exercici fsic ajuden a recuperar laigua i les sals minerals que es perden amb la suor.

68

Cincia a labast
Elaboraci dun model experimental. Model dun cor
Un model s una representaci dun sistema que volem estudiar. En les investigacions cientfiques es recorre de vegades a lelaboraci de models per observar com es comporta un sistema quan shi introdueixen modificacions. . Preparem el material necessari. Necessitem aquest material: el tap dun retolador, un trosset dun guant de goma, un tub de plstic flexible a linterior del qual encaixi el tap del retolador (es pot comprar en una ferreteria), dues ampolles de plstic flexible i transparent de mig litre de capacitat (pot ser dun refresc o daigua), tisores i cola termofusible. . Construm el model. Lampolla ser la bomba, que accionarem apretant-la i deixant-la anar. El tub de plstic surt de lampolla, fa un bucle i hi torna, simulant un dels circuits de la circulaci. Les vlvules obligaran el fluid a circular en un nic sentit al llarg del tub. Les dues vlvules tenen la mateixa estructura, per es colloquen invertides, de manera que una vlvula permet tan sols que entri el fluid i laltra permet nicament que surti el fluid, tal com es veu en la illustraci. Totes les unions shan de segellar amb cola termofusible. . Posem en funcionament el model. Omplim el circuit amb aigua, que podem acolorir amb una mica daquarella vermella per simular la sang. La segona ampolla fa de dipsit intermedi per permetre que hi hagi diferncies de pressi entre els tubs i la bomba. A laparell circulatori lexistncia de dues cavitats (aurcula i ventricle) fa innecessari aquest dipsit intermedi. Comprimint i deixant anar alternativament lampolla, farem circular el fluid pel circuit. Leficcia amb qu ho faci dependr de si les vlvules ajusten correctament o no. El muntatge ens permet apreciar la importncia daquests components del cor. A continuaci construirem un model simplificat del cor per comprendre la importncia que tenen les vlvules en el funcionament daquest rgan, ja que sn les que determinen que la sang flueixi en un sentit i no en el sentit contrari. Sn vlvules de no-retorn.

ACTIVITATS
35. Perqu el model funcioni cal disposar dun recipient (que en el nostre cas s la segona ampolla). Qu passaria si no hi posssim aquesta ampolla, i simplement fssim un bucle amb el tub, que sorts de lampolla per un costat i hi entrs per laltre? Hi circularia laigua si apretssim lampolla? Explica les respostes. 36. Quins moviments del cor sn equivalents als que fem nosaltres comprimint i deixant anar lampolla?

69

Activitats
37. Copia lesquema segent i desprs identifica-hi les parts H assenyalades.
G F A B C D E

43. En un laboratori shan perdut les etiquetes de dues ampolles, una que contenia orina i una altra que contenia plasma sanguini. Amb les dades que proporcionen les anlisis de les dues mostres, podries identificar quina correspon a lorina i quina correspon al plasma sanguini? Justifica la resposta.
Mostra 1 Aigua (%) Amonac (%) 95 0,04 2 1,55 0,05 0 0 Mostra 2 90 0,0001 0,2 0,76 0,0004 8,2 0,1

38. Lesquema segent representa, amb lnies, la circulaci sangunia. Copial i respon les preguntes.
2 1

Urea (%) Sals (%) cid ric (%) Protenes (%)

3 4

Glucosa (%)

a) Indica si les fletxes que marquen el sentit de la circulaci de la sang sn correctes o no. b) Escriu els noms dels vasos sanguinis numerats. c) Quin tipus de sang porten els vasos pintats de color vermell? I els pintats de color lila? 39. Els tuareg (homes blaus) sn pastors nmades que viuen al desert del Shara i a les sabanes del Sahel. Porten vestits que els cobreixen gaireb completament el cos. Tot i que aquests vestits ens poden semblar inadequats, en realitat sn molt eficaos en el seu hbitat. Pots donar una explicaci sobre ls daquest tipus de vestit?

44. Lelectrocardiograma (ECG) s un registre grfic longitudinal que recull la feble activitat elctrica que es genera al cor durant el cicle cardac. Lelectrocardiograma duna persona sana presenta un traat particular. Quan es produeixen canvis, el metge pot determinar si hi ha algun problema.
Sstole auricular Sstole ventricular Distole

Amplitud de lona en mV

T P Q S 0 0,2 0,4 0,6 0,8 Temps (s)

Observa lelectrocardiograma i respon les preguntes: a) Quant dura un cicle cardac complet? b) Quant dura una contracci auricular? c) Quant dura una contracci ventricular? 40. Per qu quan es fa un exercici fsic intens els nostres ritmes respiratori i cardac sacceleren? 41. Lanmia es caracteritza per la disminuci del nombre deritrcits o de la quantitat dhemoglobina a la sang per sota dels valors normals. Per qu les persones que pateixen danmia no poden fer exercicis fsics? 42. Seria correcte dir que les artries porten sang rica en oxigen i que les venes porten sang pobra en oxigen? d) Quant dura una distole? 45. Amb els anys, s fora freqent que les venes de les extremitats inferiors es dilatin i shi formin varices. El metge sol recomanar fer exercici fsic, portar mitges elstiques i seure amb les cames enlairades, i tamb evitar estar-se dret molta estona i quiet durant llargs perodes. Quina creus que s la causa de la dilataci de les venes? Quin significat creus que tenen aquestes recomanacions mdiques?

70

46. Els nufrags, tot i que estan envoltats daigua per totes bandes, no en poden beure per calmar la set. Per quina ra penses que no ho han de fer? 47. La pressi sangunia varia al llarg de les diferents zones del sistema circulatori. On creus que la pressi s ms gran, a la sortida del cor o a lentrada del cor? Raona la resposta. 48. Pren les pulsacions dun company que estigui en reps i anota quantes en t en un minut. Per fer-ho, posa els dits ndex i del mig sobre lartria radial del canell; una vegada li trobis el pols, compta els batecs durant 15 segons i multiplicals per quatre per obtenir la suma total de batecs per minut. A continuaci, torna-li a prendre desprs que hagi fet un exercici intens (per exemple, crrer durant uns dos minuts) i anotan les pulsacions. a) Amb quins processos es corresponen les pulsacions? Per qu es produeix el pols? b) Quina diferncia hi ha entre el nombre de pulsacions en reps i desprs de fer una activitat fsica? c) Creus que els valors obtinguts serien els mateixos per a totes les persones? Per qu? d) Per qu creus que el cor batega ms de pressa quan es fa exercici fsic?

49. Dibuixa lesquema dun rony i indica-hi les diferents parts de qu consta. 50. En un hospital sha extret sang a quatre pacients amb lobjectiu de fer-los una anlisi sangunia. En la taula segent figuren algunes dades obtingudes daquesta anlisi.
Pacient 1 Eritrcits 106/mm3 Leuccits 103/mm3 Plaquetes 105/mm3 Hemoglobina g/dl 3,52 Pacient 2 5,9 Pacient 3 5,4 Pacient Valors de 4 referncia 2,1 4,5 - 5,5

5,87

9,35

18,35

7,45

4 - 10

1,85

2,06

3,05

2,01

1,5 - 3,0

11,1

15,7

13,2

6,2

12 - 18

Determina a partir daquestes dades quin pacient pateix: a) anmia, b) hemorrgies intenses, c) una infecci a les vies respiratries.

UNA ANLISI CIENTFICA

La resposta de lorganisme a laltitud


Lany 1968 els jocs olmpics es van celebrar a Mxic. Quan el Comit Olmpic Internacional va prendre aquesta decisi, es va generar una gran controvrsia en la societat internacional a causa de laltitud a la qual es troba Ciutat de Mxic (2.240 m sobre el nivell del mar), ja que van pensar que significaria una baixada del rendiment dels esportistes. En canvi, es van batre 257 marques olmpiques i 27 de mundials, entre les quals van destacar els rcords mundials de salt de longitud i dels 400 metres llisos, aconseguits, respectivament, per Bob Beamon i Lee Evans. 51. Com creus que va afectar laltitud de Ciutat de Mxic el funcionament de laparell respiratori dels esportistes? 52. Al cap de pocs dies destar-se els esportistes a Ciutat de Mxic, es va detectar a les seves anlisis un augment considerable deritrcits. Com explicaries aquest resultat?

53. Explica per qu les persones que viuen a grans altituds, com ara Ciutat de Mxic, des de la infncia solen tenir un cor ms gran que les que viuen a nivell del mar. 54. Els esportistes que es van incorporar a les proves des del primer dia que van arribar a Ciutat de Mxic van mostrar cansament, marejos i dificultats per caminar i respirar. En canvi, els que shi van incorporar desprs duns quants dies destar-se a la ciutat no van mostrar aquests smptomes. Com explicaries aquest fet?

71

Resum
EL MEDI INTERN
s el conjunt de lquids que envolten les cllules. Se nextreuen els nutrients i loxigen, i shi aboquen els residus i el dixid de carboni. Est format pel plasma intersticial, la sang i la limfa.

EL SISTEMA CIRCULATORI SANGUINI

La sang est constituda pel plasma i per les cllules sangunies. Els vasos sanguinis. Nhi ha de tres tipus diferents: Les artries: condueixen la sang des del cor fins als rgans. Les venes: porten la sang des dels rgans fins al cor.

Components

Els capillars: sn vasos petits que, com si es tracts duna xarxa, uneixen la terminaci de les artries amb el principi de les venes. El cor s un rgan musculs encarregat dimpulsar la sang per linterior dels vasos sanguinis. El seu funcionament consisteix a fer moviments continuats de sstole (contracci) i de distole (relaxaci) del miocardi que delimita les cavitats cardaques.

El recorregut de la sang per tot laparell circulatori segueix els dos circuits segents:

Circulaci sangunia

El circuit pulmonar. La sang recull oxigen als pulmons i hi deixa el dixid de carboni. El circuit general. La sang reparteix oxigen i nutrients per tot el cos, i recull dixid de carboni i altres substncies de rebuig. s un sistema circulatori encarregat de transportar la limfa, que es forma a partir del plasma intersticial que envolta les cllules. Est format per:

EL SISTEMA LIMFTIC

Els capillars limftics: recullen el plasma intersticial. Els vasos limftics: s per on circula la limfa. Desemboquen al sistema circulatori. Els ganglis limftics: shi filtren i eliminen substncies estranyes i microorganismes, i shi formen alguns leuccits. Elimina les substncies de rebuig de la sang. Aquesta funci la duen a terme, fonamentalment, els ronyons, els pulmons, les glndules sudorpares i el fetge.

LAPARELL EXCRETOR

Els ronyons estan formats per nefrons, que en sn les unitats funcionals. Als nefrons es forma lorina. La formaci de lorina es duu a terme en dues fases: la filtraci i la reabsorci. Les glndules sudorpares estan a la pell. En aquestes glndules selabora la suor (de composici semblant a lorina, tot i que ms diluda). La suor tamb ajuda a regular la temperatura corporal.

ACTIVITATS
55. Completa lesquema indicant els diferents tipus de cllules sangunies i la funci que fa cadascuna. 56. Dibuixa un cor i indica-hi les diferents cavitats, vlvules i vasos sanguinis que cont. 57. Indica esquemticament el recorregut que segueix un eritrcit des que surt de laurcula dreta fins que hi torna. Assenyala-hi els vasos i les vlvules per on passa. 58. Completa el resum indicant les diverses parts que formen un nefr.

72

EL RAC DE LA LECTURA

Viatge allucinant
En Grant va mirar en la direcci que assenyalava el dit del doctor. Hi va veure uns objectes menuts i en forma de vareta que empenyien fragments i residus, i, sobretot, glbuls vermells i ms glbuls vermells. Desprs va descobrir all que li assenyalava en Michaels. Era una cosa gran, lletosa i pulsativa. Tenia un aspecte granuls, i a linterior shi percebia un centelleig de color negre, uns espurneigs dun color negre tan intens que eren com una antillum enlluernadora. Dins daquella massa hi havia una zona ms fosca que mantenia, dins del seu mbit llets, una forma regular i immutable. La silueta de lobjecte era fora confusa; de sobte, va aparixer una espcie de cala lletosa a la paret de lartria, i aquella massa va semblar que shi submergia. Es va perdre de vista, enfosquida pels objectes ms propers i es va perdre en el remol. Qu carai era, aix? va preguntar en Grant. Una cllula blanca, naturalment. Sn poc nombroses, sobretot en relaci amb els glbuls vermells. Nhi ha sis-cents cinquanta daquests per cada una daquelles. En canvi, els glbuls blancs sn molt ms grans i es poden moure amb independncia. Fins i tot nhi ha alguns que poden sortir del vas sanguini. Vistos a aquesta escala, fan por. No voldria pas que algun altre sens acosts ms que aquest. Sn els escombriaires de la sang, oi? [] Molt b. Daqu a uns quants segons penetrarem en laurcula dreta, s a dir, a la primera cambra del cor..., i aleshores el que han de fer els de dalt s parar-lo. Grant, transmeti per rdio la nostra posici. En aquell moment, en Grant estava fascinat pel passatge que tenia al davant. La vena cava era la ms gran del cos, ja que per la part inferior recollia tota la sang del cos, tret de la dels pulmons. I, en apropar-se a laurcula, shavia convertit en una mplia cambra de ressonncia les parets de la qual shavien perdut de vista, de manera que el Proteus semblava que es trobava en un oce fosc i immens. Els batecs ressonaven ara lents i terribles, i a cadascun la nau semblava que salava i retrunyia. En Michaels va haver de cridar

en Grant per segona vegada perqu torns en si i sadrecs al transmissor. Vlvula tricspide a la vista! va dir lOwens cridant. Els altres van mirar cap endavant. I la van veure al lluny, al final dun llarg, llargussim passads. Tres lmines vermelles i molt

brillants, que se separaven i sobrien, enormes, en allunyar-se de la nau. Una gran obertura seixamplava a mesura que les cspides de la vlvula es recollien al seu costat respectiu. Ms enll, hi havia el ventricle dret, una de les dues cambres principals del cor.
ISAAC ASIMOV, Viaje alucinante. Ed. Debolsillo (text adaptat)

COMPRENC EL QUE LLEGEIXO


59. Quina s la vena ms gran del cos? 60. Per qu en un moment donat els batecs van comenar a ser lents i forts? 61. On es troba la nau Proteus? Cap a on es dirigeix? 62. Qu creus que hauria passat si una cllula blanca shagus acostat ms al Proteus? 63. Si aquests viatges es poguessin dur a terme, quins beneficis tindrien? 64. Quines idees de la lectura et sembla que sn inventades i quines altres coses sn reals? Esmentan tres de cada tipus.

NO THO PERDIS

Llibres:
Para que no te enferme el corazn. Todo lo que debes saber para cuidarlo ALFONSO CASTRO BEIRAS. Ed. Santillana Quarta guia de la collecci Saber Vivir, que presenta un manual prctic per aprendre a cuidar el cor i prevenir malalties cardaques. Las enfermedades de la prstata. Gua Aguilar de la Salud, volum 10 RAFAEL BURGOS. Ed. Santillana Guia amb tota la informaci sobre la prstata. Aclareix incgnites i resol dubtes.

En la pantalla:
Cos hum III. Fundaci Serveis de Cultura Popular Composici de la sang, estructura del cor i altres rgans.

En la xarxa:
www.fundaciondelcorazon.com/index_ie.html Pgina de la fundaci espanyola del cor amb informaci abundant sobre el funcionament i la prevenci de malalties. www.fi.edu/biosci/ Molta informaci sobre el cor i la circulaci sangunia amb una gran quantitat dimatges (en angls).

73

5
PLA DE TREBALL

RELACI I COORDINACI HUMANES I.

Els sistemes nervis i hormonal

En aquesta unitat
Coneixers quins sn els sistemes de coordinaci i relaci del nostre cos. Distingirs entre el control nervis i el control hormonal. Reconeixers els diversos nivells dintegraci nerviosa. Entendrs com funciona el sistema nervis. Comprendrs el mecanisme dacci de les hormones. Coneixers les principals malalties relacionades amb el sistema nervis i el sistema endocr. Analitzars les conseqncies personals i socials que es deriven del consum de drogues. Estudiars el valor llindar en la percepci dun estmul.
Dibuixos del teixit nervis, elaborats per Ramn y Cajal.

Ramn y Cajal.

Fins al final del segle XIX se sabia ben poca cosa sobre lestructura i el funcionament del sistema nervis. Els anomenats reticulistes creien que el teixit nervis estava format per milers de milions de cllules, unides les unes a les altres formant una embullada xarxa amb una gran quantitat de prolongacions que en dificultaven lestudi. El 1875, Camillo Golgi va trobar un mtode mitjanant el qual, a latzar, tan sols una porci molt petita de cllules es tenyien completament i al mateix temps. En lloc daquell embolic de cllules inservible, la tinci de Golgi va permetre observar amb el microscopi tan sols unes quantes cllules nervioses, que es van poder diferenciar dels teixits que hi havia al seu voltant. Aquesta va ser una tcnica revolucionria, ja que va permetre veure per primera vegada estructures nervioses desconegudes fins al moment. No obstant aix, el descobriment de lestructura del sistema nervis es deu a Santiago Ramn y Cajal, que en millorar la tinci va revelar que aquest sistema estava constitut per cllules separades, ben definides i que es comunicaven entre si a travs despais buits. Linvestigador va decidir enfrontar-se amb la seva teoria antireticulista als grans cientfics de lpoca, i va trobar en Golgi el ms ferm detractor seu. Els treballs de Ramn y Cajal sobre el sistema nervis van ser reconeguts amb la concessi, el 1906, del premi Nobel de fisiologia i medicina, guard que va compartir amb Golgi. De tota manera, Golgi va persistir en la seva teoria i es va negar a donar suport a les investigacions de Ramn y Cajal.

RECORDA I RESPON
1. Per qu era difcil fer bones observacions del teixit nervis? 2. Quina va ser laportaci ms important de Ramn y Cajal a lestructura del sistema nervis? 3. Com sanomenen les cllules nervioses? Quina funci tenen? 4. Quins sn els sistemes de coordinaci? Quina funci fa cadascun? Busca la resposta Com sanomenen els espais buits de comunicaci entre neurones?

Els sistemes de la coordinaci

Les persones duem a terme funcions molt diverses: ens movem, respirem, digerim aliments, excretem substncies de rebuig, etc. Per fer totes aquestes funcions necessitem relacionar-nos amb el medi, tant extern com intern.
Mitjanant la funci de relaci, les persones, com tots els altres ssers vius, rebem informaci i elaborem respostes.

Per dur a terme les funcions de relaci, les persones necessitem disposar dun sistema de coordinaci que ens permeti detectar els canvis que es produeixen en el medi, analitzar-los i respondre-hi elaborant respostes adequades. Aix saconsegueix grcies a dos sistemes: El sistema nervis. Est format per teixit nervis, i elabora respostes rpides i poc duradores. Actua per mitj dimpulsos nerviosos, que es propaguen al llarg dels nervis. El sistema endocr. Est constitut per glndules endocrines, i elabora respostes molt lentes per duradores. Actua per mitj de missatgers qumics, les hormones, que viatgen per la sang fins a la cllula o lrgan sobre el qual actuen. Els dos sistemes dirigeixen i regulen totes les activitats corporals i estan estretament interrelacionats, s a dir, actuen de manera integrada.

Totes les nostres accions estan controlades pels sistemes de coordinaci. Les accions que requereixen una resposta rpida estan regulades pel sistema nervis.

Elements que intervenen en la coordinaci


En els dos sistemes de coordinaci, durant el procs que t lloc des que rebem un estmul fins que elaborem una resposta, intervenen diferents elements, que seqencialment sn els segents: El receptor. s lestructura capa de percebre els estmuls i de transmetrels als centres nerviosos. Els rgans dels sentits sn receptors que capten estmuls de lexterior de lorganisme. Sanomena estmul qualsevol canvi, tant de lexterior com de linterior del cos, capa de provocar una resposta de lorganisme. Pot ser un dolor, un so... El centre nervis. s lrgan encarregat de rebre la informaci percebuda pels receptors, de processar-la, i delaborar i transmetre un seguit de respostes als rgans efectors. Lefector. s lrgan encarregat dexecutar la resposta. Hi ha dos tipus defectors, que desenvolupen dos tipus de respostes diferents: Els msculs. Produeixen respostes motores, que impliquen un moviment. Les glndules. Produeixen respostes secretores, que consisteixen en la secreci duna substncia determinada.
ACTIVITATS
1. Quins sn i quines funcions tenen els sistemes de coordinaci?

Estmul

Receptor

Centre nervis

Resposta

Efector mscul Resposta motora

Efector glndula Resposta secretora

2. Quines estructures sencarreguen de captar els estmuls, tant de lexterior com de linterior? 3. Escriu el nom dels tipus defectors segons la resposta que produeixen.

76

Els components del sistema nervis


Cllula de Schwann amb mielina

El sistema nervis est constitut per dos tipus de cllules: les neurones i les cllules de la glia.

Les neurones
Les neurones reben i transmeten senyals. La transmissi daquests senyals es duu a terme per mitj dimpulsos nerviosos, i es produeix com a conseqncia de determinats canvis en la membrana plasmtica de la neurona. Els impulsos nerviosos sempre viatgen en el mateix sentit: es generen en una dendrita com si fossin ones elctriques, recorren tota la neurona i surten per lax. Les neurones no estan en contacte entre si, sin que entre una neurona i una altra hi ha una zona de separaci anomenada sinapsi. Normalment, les sinapsis sestableixen entre les branques terminals de lax duna neurona i les dendrites o el cos cellular duna altra neurona.

Cos cellular. Cont el nucli i la majoria dels orgnuls de la cllula.

Ax. s una prolongaci llarga que surt del cos cellular i que en alguns casos es ramifica per lextrem terminal. Lax dalgunes neurones est recobert per una substncia anomenada mielina, que t una funci allant i facilita la transmissi de limpuls nervis.

La transmissi de limpuls nervis a travs de la sinapsi es duu a terme per mitj dunes substncies qumiques anomenades neurotransmissors. Quan limpuls nervis arriba a lextrem de lax, salliberen els neurotransmissors a lespai sinptic. All suneixen a la membrana de la dendrita o del cos cellular de la neurona segent, i aix fa que aquesta neurona inici un nou impuls nervis.

Dendrites. Sn prolongacions curtes i molt ramificades del cos cellular.

Neurona presinptica Espai sinptic

Segons la funci que duen a terme, hi ha tres tipus diferents de neurones: Neurones sensitives. Porten la informaci captada pels receptors fins al sistema nervis central; s a dir, cap a lencfal i la medulla espinal. Neurones motores. Envien la informaci des del sistema nervis central fins als efectors i provoquen la contracci dels msculs o la secreci de glndules. Neurones dassociaci o interneurones. Formen part del sistema nervis central. Connecten les neurones sensitives amb les motores.

Neurona postsinptica

Neurotransmissors

ACTIVITATS
4. En qu consisteix limpuls nervis? Com es genera? 5. Com es transmet limpuls nervis entre neurona i neurona? 6. Quina funci fan les neurones dassociaci? On es troben? 7. Qu sn les cllules de la glia? Quina funci tenen?

Les cllules de la glia


Les cllules de la glia estan intercalades entre les neurones, i les protegeixen, allen o alimenten. Les principals cllules de la glia sn els astrcits, que nodreixen les neurones, i les cllules de Schwann, que senrotllen al voltant de lax de determinades neurones formant una coberta allant de mielina.

77

El sistema nervis

El sistema nervis s lencarregat danalitzar els estmuls, tant externs com interns, i delaborar les respostes necessries per al funcionament de lorganisme.

En el sistema nervis es distingeixen:


Sistema nervis central Encfal Nervis cranials Medulla espinal

El sistema nervis central (SNC). s lencarregat del control del cos i de les activitats que duu a terme. El sistema nervis perifric (SNP). Transmet els impulsos nerviosos des dels receptors fins al SNC, i daquest als efectors.

Sistema nervis perifric

El sistema nervis central


El sistema nervis central est format per lencfal i la medulla espinal, que estan protegits pel crani i la columna vertebral, respectivament.

Nervis espinals

A ms, el sistema nervis central est envoltat per tres estructures membranoses amb carcter protector, anomenades meninges, i pel lquid cefaloraquidi, que t la funci damortir els cops. Lencfal. Est situat a la cavitat cranial i consta daquests elements: El cervell. Est dividit per un solc en dues zones o hemisferis: lhemisferi esquerre i lhemisferi dret. La superfcie dels dos hemisferis est plegada i forma circumvolucions. La zona ms externa del cervell s lescora cerebral i est formada per substncia grisa, constituda pels cossos cellulars i les dendrites de les neurones. La zona ms interna sanomena substncia blanca i est formada, principalment, pels axons recoberts de mielina. Al cervell es fa conscient la informaci que es rep dels receptors, i sanalitzen i elaboren les ordres que dirigeixen les nostres activitats voluntries. Tamb s responsable del pensament, la memria, el llenguatge, laprenentatge, etc., i de totes les funcions vitals, com ara el moviment corporal, el son, la gana, la set, etc. El cerebel. Est situat per sota del cervell i tamb es divideix en dos hemisferis. T la funci de coordinar els moviments voluntaris, com ara caminar, i tamb de mantenir lequilibri del cos. El bulb raquidi. Est a la base del cervell, en contacte amb la medulla espinal. Controla funcions involuntries de lorganisme, com ara el batec cardac, la ventilaci pulmonar, lesternut, el singlot, el vmit i la degluci. La medulla espinal. s una estructura prima que t el gruix dun dit petit. Recorre el cos des de la base del crani fins al final de lesquena. En un tall transversal, sen distingeixen dues regions: la part interna, en forma de papallona i constituda per substncia grisa, i la part externa, constituda per substncia blanca. La medulla espinal controla nombrosos actes reflexos, que duem a terme automticament, com el fet denretirar la m quan ens punxem.

ACTIVITATS
08. Quines estructures protegeixen el sistema nervis central? 09. De qu estan constitudes la substncia grisa i la blanca? Com estan disposades a lencfal i a la medulla espinal?

78

Encfal Circumvolucions

Medulla espinal
F

Substncia blanca Substncia grisa

Medulla espinal

Cervell Bulb raquidi Cerebel Nervis espinals

Vrtebres

El sistema nervis perifric


En aquesta part del sistema nervis, les prolongacions de les neurones sassocien i formen fibres nervioses que, al seu torn, sagrupen en feixos i constitueixen els nervis.
El sistema nervis perifric est format pels nervis, que surten de lencfal (nervis cranials) i de la medulla espinal (nervis espinals), que es ramifiquen i es distribueixen per tot el cos.

Segons la funci que duen a terme, hi ha dos tipus de nervis: Els nervis sensitius. Transmeten la informaci procedent dels receptors sensorials cap al sistema nervis central. Els nervis motors. Condueixen la informaci des del sistema nervis central fins als efectors. La majoria dels nervis sn mixtos, s a dir, fan funcions tant sensitives com motores. Des del punt de vista funcional, el sistema nervis perifric es divideix en dos sistemes: El sistema nervis somtic. Interv en el moviment corporal (msculs esqueltics que sn de control voluntari). El sistema nervis vegetatiu o autnom. Actua sobre les funcions bsiques de lorganisme que es duen a terme de manera involuntria, inconscient i automtica, ra per la qual el cervell no hi t cap domini; en sn exemples el batec del cor, el moviment dels pulmons o les secrecions glandulars. Tot i que t un control involuntari, algunes daquestes funcions poden estar influenciades per una activitat voluntria i conscient. Segons la funci que faci, podem dividir aquest sistema, al seu torn, en dos grans subsistemes: el simptic i el parasimptic, que tenen efectes antagnics. Cada rgan est controlat per dos nervis diferents del sistema nervis autnom, una branca del simptic i una altra del parasimptic. En general, el simptic prepara lorganisme per a situacions dactivitat, mentre que el parasimptic el prepara per a situacions de reps. Els dos subsistemes duen a terme funcions oposades per que sn complementries.
Tall transversal de la medulla espinal.

ACTIVITATS
10. Qu sn els nervis? De qu estan constituts? 11. Busca en els conceptes clau el significat del terme antagnic. 12. Busca a latles del final del llibre com actuen el sistema simptic i el sistema parasimptic al cor, a lestmac, al rony i a la bufeta.

79

4
Hipotlem i hipfisi Tiroide i paratiroide Cpsules suprarenals Pncrees Ovaris Testicles

El sistema endocr

El sistema endocr o hormonal s un altre sistema de coordinaci. Aquest sistema t una gran relaci amb el sistema nervis, ja que els dos sistemes sn dependents lun de laltre. En alguns casos, el sistema nervis estimula o inhibeix la secreci dhormones, mentre que en daltres les hormones estimulen o inhibeixen lacci del sistema nervis.
El sistema endocr est format per un seguit de glndules que estan repartides per tot el cos, anomenades glndules endocrines o glndules de secreci interna, ja que aboquen les substncies que secreten directament a la sang.

Les glndules endocrines estan formades per unes cllules especialitzades de tipus secretor, que sintetitzen unes substncies qumiques anomenades hormones. Les hormones, un cop produdes, sn abocades a la sang i transportades a totes les parts del cos a travs dels vasos sanguinis. De tota manera, tan sols exerceixen la seva acci en determinades cllules o rgans, anomenats cllula diana o rgan diana. Les hormones sn missatgers qumics que presenten les caracterstiques segents: Fan la seva funci a distncia don han estat sintetitzades. Les respostes que provoquen sn ms lentes que les produdes pel sistema nervis, per sn ms duradores. Actuen en quantitats molt petites i, un cop executada la funci, es degraden molt de pressa. Per aix s important que les glndules endocrines les alliberin contnuament mentre sn necessries. A diferncia daltres sistemes de lorganisme, el sistema endocr no t connectats entre si els diversos rgans que el formen, i es localitzen en diferents parts del cos.

A FONS

Altres tipus de glndules


Les glndules sn associacions de cllules epitelials glandulars que tenen la funci de produir i secretar determinades substncies que, posteriorment, sexpulsaran a lexterior de lorganisme o a la sang. Les que aboquen aquestes substncies a la sang sn les glndules endocrines. Les glndules exocrines o de secreci externa no pertanyen al sistema hormonal i secreten les substncies per mitj de conduc tes que aboquen a lexterior o a cavitats internes de lorganisme. En sn alguns exemples les glndules sudorpares, les salivals, les lacrimals i les mamries. Tamb hi ha glndules mixtes, s a dir, glndules que sn endocrines i exocrines alhora. Ns un exemple el pncrees, que s al mateix temps una glndula exocrina perqu produeix el suc pancretic, que aboca al duod, i una glndula endocrina perqu secreta hormones que aboca directament a la sang.

Sac lacrimal

Glndula lacrimal

Conductes lacrimals Conducte nasolacrimal

Les glndules lacrimals sn glndules exocrines.

80

Principals glndules, hormones que secreten i accions que executen


Glndula Hipotlem. s un rgan petit situat a la base de lencfal i unit a la hipfisi. Neurohipfisi Hormones Factors alliberadors o inhibidors Oxitocina Antidirtica Hipfisi. s una glndula petita situada a la base del cervell.T dues parts: la posterior, o neurohipfisi, i lanterior, o adenohipfisi. Prolactina Hormona del creixement Adenohipfisi Gonadotrofines (FSH i LH) Hormona estimulant de la tiroide (TSH) Corticotropina (ACTH) Tiroxina Tiroide. s una glndula situada al coll, per davant de la trquea i a sota de la laringe. Paratiroides. Sn quatre glndules petites adherides a la tiroide. Glndules suprarenals. Sn dues glndules que estan a sobre dels ronyons. Tenen dues zones: lescora i la medulla. Pncrees. s una glndula mixta. Testicles. Sn dues glndules mixtes masculines. Escora Triiodotironina Calcitonina Parathormona Acci principal Actuen sobre la hipfisi, activant o inhibint la producci dhormones. Activa les contraccions de lter en el part i estimula la producci de llet a les mames. Redueix la quantitat daigua que selimina amb lorina. Afavoreix la secreci de llet a les mames desprs del part. Estimula la formaci i el creixement dels teixits. Actuen sobre les glndules sexuals regulant-ne lactivitat. Estimula la secreci de la glndula tiroide. Estimula la secreci de les glndules suprarenals. Regulen el metabolisme de lorganisme i afavoreixen la maduraci del sistema nervis. Disminueix els nivells de calci a la sang i facilita que es dipositi als ossos. Regula la quantitat de fsfor i de calci a la sang. Estimula la producci de glucosa, la formaci de greix i la degradaci de protenes. Tamb t efectes antiinflamatoris i antiallrgics. Afavoreix lactivitat muscular intensa i prepara lorganisme davant de situacions dalarma. Disminueix els nivells de glucosa a la sang. Incrementa els nivells de glucosa a la sang. Interv en el desenvolupament dels rgans sexuals i dels carcters sexuals secundaris, i tamb en la producci despermatozoides. Intervenen en el desenvolupament dels rgans sexuals i dels carcters sexuals secundaris (desenvolupament del pit i el pl pbic, acumulaci de greix als malucs...). Regula el cicle menstrual. Prepara lorganisme per a lembars.

Cortisol

Medulla

Adrenalina Insulina Glucag Testosterona

Estrgens Ovaris. Sn dues glndules mixtes femenines. Progesterona

ACTIVITATS
13. Qu s una hormona? On es fabriquen les hormones? 14. Qu s una cllula o rgan diana? 15. Indica les hormones que es fabriquen al pncrees, i tamb la funci que tenen. 16. Quina hormona estimula el creixement del nostre organisme? Quina glndula la produeix? 17. Quines hormones alliberen les gnades masculines i femenines? Quina funci duen a terme?

81

El funcionament del sistema nervis

Quan sentim una veu que ens crida o quan ens punxem inesperadament amb una agulla, els nostres centres nerviosos elaboren dos tipus de respostes diferents. En el primer cas, movem el cap duna manera conscient cap al lloc don prov el so; en el segon cas, enretirem rpidament la m de manera inconscient. Aquests dos tipus de respostes selaboren als centres nerviosos del sistema nervis central, per es fan de maneres diferents, luna de manera voluntria i laltra de manera reflexa.

Els actes voluntaris


Moure el cap cap al lloc don prov un so s un acte voluntari. Tots els actes voluntaris, des del ms senzill fins al ms complex, els fem sota el control del cervell. Lestmul que recull el receptor, que en aquest cas sn les orelles, es transmet pels nervis sensitius fins que arriba al cervell, on sanalitza i se nelabora una resposta, com per exemple, en aquest cas, moure el cap. La resposta elaborada senvia, en forma dimpulsos nerviosos a travs dels nervis motors, des del cervell fins als msculs (efectors), que sn els que mouen el cap.
En un acte voluntari, la resposta s voluntria i conscient. Lelaboraci de la resposta es duu a terme al cervell.

Un acte reflex no sempre s un moviment; tamb pot ser la secreci duna glndula, com per exemple el plor produt per una forta impressi.

ACTIVITATS
18. Quina diferncia fonamental hi ha entre un acte voluntari i un acte reflex? 19. Quins sn els elements de larc reflex? 20. Quina diferncia hi ha entre un acte reflex i un arc reflex?

Els actes reflexos


Quan enretirem la m perqu ens punxem, estem fent un acte reflex. Aquest tipus dactes no depenen de la voluntat, i per aquesta ra les respostes que produeixen sn involuntries i no es controlen. En un acte reflex no interv el cervell, i per aix el recorregut de limpuls nervis s molt ms curt i la resposta molt ms rpida. El cervell, mitjanant la medulla espinal, noms rep informaci de lacte reflex un cop ja sha fet.
La resposta de lorganisme davant dun estmul en un acte reflex s involuntria, i el centre nervis que interv en lelaboraci de la resposta s la medulla espinal.

Elements dun arc reflex Estmul Neurona sensitiva

Els actes reflexos sexecuten mitjanant una estructura nerviosa anomenada arc reflex, en el qual intervenen els elements segents: Un receptor, que capta lestmul (per exemple, en aquest cas s la pell, que rep la punxada). Una neurona sensitiva, que porta limpuls nervis des del receptor fins a la medulla espinal.
Neurona dassociaci

Receptor

Efector

Una neurona dassociaci, situada a la medulla, que posa en contacte la neurona sensitiva amb la motora. Una neurona motora, que porta la resposta fins a lefector. Un efector (mscul), que dna una resposta fent un moviment (el mscul es contreu i enretira el bra).

Neurona motora

82

El funcionament del sistema hormonal


Estmul

Les hormones actuen en petites quantitats, i un cop han dut a terme la seva funci seliminen. Lexcs o el defecte en la quantitat duna hormona present a la sang pot provocar determinades malalties. s per aquest motiu que les glndules endocrines no secreten hormones constantment. Hi ha un mecanisme que ninterromp la producci. Normalment, s la mateixa quantitat dhormona a la sang o lactuaci daquesta hormona la que interromp el seu mateix alliberament. Aquest mecanisme de regulaci rep el nom de retroalimentaci negativa o feedback. Est controlat pel sistema nervis central a travs de lhipotlem i de la hipfisi, i permet mantenir uns nivells adequats dhormona a la sang mentre dura lestmul que ha provocat la secreci. Aquest mecanisme s semblant al que t lloc en el funcionament del termstat dun sistema de calefacci: si la temperatura de lhabitaci s alta, el termstat desconnecta la calefacci; en canvi, si la temperatura de lhabitaci s baixa, el termstat encn la calefacci. Daquesta manera, quan una glndula rep un estmul, generalment qumic o nervis, comena a produir hormones. A mesura que augmenta la quantitat daquesta hormona a la sang, se ninhibeix la secreci. De la mateixa manera, quan la quantitat daquesta hormona s molt baixa, sestimula la glndula corresponent, i augmenta la secreci daquesta hormona. Per mitj daquest mecanisme saconsegueix que els nivells dhormona en lorganisme es mantinguin prcticament constants quan sn necessaris.

Hipotlem

Hipfisi Nivells alts a la sang

Glndula

Hormona rgan o cllula diana

Estimulaci Inhibici

Resposta

ACTIVITATS
21. En qu consisteix el mecanisme de retroalimentaci negativa o feedback? 22. Qu s la glucmia? Quines hormones sn les que sencarreguen de controlar-la?

A FONS

Regulaci de la quantitat de sucre a la sang


La quantitat de glucosa a la sang (glucmia) es mant constant al voltant d1 g per cada litre de sang. La regulaci de la glucmia es duu a terme per mitj dun mecanisme de retroalimentaci negativa que depn de la quantitat de glucosa a la sang. Les hormones que mantenen aquest nivell sn la insulina i el glucag, totes dues secretades pel pncrees. Lacci de les dues hormones s antagnica. En els dos casos, la durada de lefecte de lhormona s ladequada per al bon funcionament de lorganisme.

Desprs dun pat abundant en glcids, la quantitat de glucosa a la sang augmenta per sobre dels nivells normals. Com a resposta a aquest estmul, les cllules del pncrees secreten insulina, que saboca a la sang. Aix provoca lentrada de glucosa a les cllules musculars i al fetge, i saconsegueix que els nivells de glucosa a la sang disminueixin. Quan el nivell de glucosa a la sang disminueix, i es tornen a establir els valors normals, el pncrees deixa de produir insulina.

Per contra, quan la quantitat de glucosa a la sang disminueix per sota dels nivells normals, el pncrees secreta glucag. Aquesta hormona estimula el fetge i el mscul perqu les seves cllules alliberin glucosa, que saboca a la sang. Fes dos esquemes com el de la part superior daquesta pgina que continguin el resum de les dues situacions que acabem dexplicar.

83

La salut mental

Els trastorns de la salut mental estan causats per la interacci de diverses causes, tant fsiques com psicolgiques, socioculturals o, fins i tot, hereditries, i comprenen alteracions del pensament, de les emocions o del comportament.

Els trastorns fsics o orgnics


Els trastorns fsics poden estar provocats per causes molt diverses: Malalties infeccioses, com ara la poliomielitis o la meningitis, que afecten el sistema nervis central. Obstrucci o trencament dartries cerebrals, que provoca la mort de neurones per manca dirrigaci sangunia. Cops, que poden produir lesions a la medulla i provocar parlisi a les extremitats inferiors (paraplegia) o a totes les extremitats (tetraplegia). Malalties neurodegeneratives, com per exemple la malaltia dAlzheimer o la de Parkinson. Actualment sn les malalties del sistema nervis que tenen ms incidncia en la nostra societat. Es caracteritzen per laparici de nombrosos smptomes a causa de la prdua gradual de funcions del sistema nervis central, fet que interfereix en les activitats de la persona, i en la seva relaci social i laboral. Les causes daquestes malalties encara no es coneixen, tot i que estan relacionades, principalment, amb lenvelliment. Constitueixen el tercer problema de salut a lEstat espanyol, desprs de les malalties cardiovasculars i del cncer. La malaltia dAlzheimer. Es produeix a causa de la degeneraci de neurones de lescora cerebral. Aquesta malaltia, que s irreversible, comena amb prdues lleus de memria, orientaci i raonament, que a poc a poc es van agreujant. En estadis avanats es produeixen dificultats en el llenguatge, incapacitat de seguir instruccions, i canvis en el comportament i en la personalitat. La causa daquesta malaltia es desconeix, encara que es pensa que s deguda a una combinaci de factors gentics i ambientals que actuen conjuntament. En general, la malaltia afecta persones grans, tot i que pot aparixer a edats ms joves. Avui dia s incurable, per hi ha diversos frmacs que en controlen alguns dels smptomes. La malaltia de Parkinson. s deguda a la mort o al deteriorament de neurones de les zones del cervell encarregades del control i de la coordinaci del moviment i de la postura. Els smptomes ms freqents sn rigidesa muscular, dificultats per caminar, tremolor a les mans, als braos i a les cames, i alteracions en la coordinaci dels moviments. A mesura que aquests smptomes saccentuen, els pacients poden tenir dificultats per caminar, parlar i fer altres tasques senzilles. La causa daquesta malaltia es desconeix actualment, per sembla que hi influeixen determinats factors gentics, com tamb la presncia dalgunes substncies txiques presents a lambient. Com en el cas de la malaltia dAlzheimer, la de Parkinson afecta, principalment, les persones grans.

Els accidents de trnsit poden provocar lesions irreversibles a lencfal o la medulla. Per aix s molt important per a la nostra salut que respectem totes les mesures de seguretat, com per exemple portar casc quan anem amb moto o amb bicicleta.

Actualment, la malaltia de Parkinson es pot controlar i tractar de manera efica. Els medicaments que es coneixen fins ara permeten alleujar la major part dels smptomes que produeix, encara que no neliminen la causa.

84

Els trastorns psquics


Els trastorns psquics sn tan variats i complexos com el mateix cervell hum. Entre els ms freqents destaquen els trastorns dansietat, els desordres de lestat dnim, els trastorns alimentaris, com ara lanorxia i la bulmia, i la hiperactivitat. Lansietat. s un estat emocional desagradable que sovint sacompanya de canvis fisiolgics i de comportament semblants als que causa la por. Els smptomes de lansietat sn molt variats, per en destaquen el nerviosisme, la dificultat per concentrar-se, les alteracions del son, etc. El dficit datenci i la hiperactivitat. Es caracteritzen per la manca datenci, la hiperactivitat i la impulsivitat. Encara que, generalment, es diagnostiquen durant la infncia, no solament afecten els infants, ja que en molts casos es prolonguen fins a ladolescncia i tamb fins a etapes posteriors. La depressi. Es tracta dun trastorn que afecta tot el cos i lestat dnim, i que interfereix en les activitats quotidianes de lindividu. La depressi no s una tristesa passatgera que es pugui canviar voluntriament. Si no es tracta, els smptomes poden durar fins i tot uns quants anys. De tota manera, un tractament adequat pot ajudar la majoria de les persones que la pateixen. Lesquizofrnia. s un trastorn cerebral molt greu que afecta la capacitat de la persona per pensar amb claredat, controlar les emocions, prendre decisions o relacionar-se amb els altres. La majoria de les persones que pateixen desquizofrnia tenen smptomes de la malaltia durant tota la vida. Es pot controlar, per no es pot curar. El trastorn obsessivocompulsiu. s una malaltia que es caracteritza per la presncia dobsessions o compulsions, o totes dues alhora. Les compulsions sn conductes repetitives o rituals que es fan com a resposta a una obsessi, com ara fer les coses sempre en un ordre determinat, repetir-les contnuament, etc.

Les investigacions han demostrat que un suport social solidari pot millorar la recuperaci de les malalties mentals.

Hbits saludables del sistema nervis


Perqu el sistema nervis dugui a terme correctament les seves funcions, s molt important mantenir uns hbits de vida saludables, entre els quals destaquen els segents: Tenir una alimentaci equilibrada, que aporti els nutrients adequats. Mantenir una vida ordenada, amb horaris regulars que permetin tenir temps per descansar i per fer activitats de lleure. Fer exercici fsic, descansar una mica durant el dia i dormir, com a mnim, vuit hores durant la nit. Fer habitualment activitats intellectuals i mentals. Evitar situacions i activitats que puguin danyar qualsevol part del sistema nervis. Prendre mesures de protecci per evitar lesions produdes per accidents. Per exemple, portar casc quan es condueix una moto o una bicicleta i portar el cintur de seguretat cordat quan es va amb cotxe. No consumir tabac, alcohol o altres drogues que afectin el funcionament del sistema nervis. Aquestes substncies poden provocar malalties mentals greus i, fins i tot, la mort.
Moltes persones experimenten trastorns dansietat quan viatgen amb avi.

ACTIVITATS
23. Qu sn les malalties neurodegeneratives? 24. Per qu la malaltia dAlzheimer s irreversible? 25. Per qu ens aconsellen portar casc quan condum una moto o una bicicleta?

85

Les malalties del sistema endocr

Els illots de Langerhans sn agrupacions de cllules al pncrees que secreten insulina. Les persones que pateixen de diabetis s perqu no tenen aquests illots o perqu els que tenen no secreten prou insulina.

ACTIVITATS
26. Si la insulina singereix oralment, no resulta efica perqu el suc gstric la degrada a lestmac o al duod. Aleshores, com sadministra la insulina a les persones diabtiques? 27. Quins sn els efectes antagnics que es produeixen en la hipofunci i la hiperfunci de la glndula tiroide? 28. Qu s el goll? Busca informaci sobre com el podem prevenir.

En una persona sana, cada hormona s fabricada en la quantitat justa que lorganisme necessita. De tota manera, i a causa de diversos factors, aquesta quantitat pot estar per sobre o per sota dels nivells que es consideren normals, i aix provoca trastorns importants. En aquests casos, es parla dhiperfunci o dhipofunci glandular, respectivament. Les principals malalties relacionades amb el sistema endocr sn aquestes: La diabetis. s una malaltia crnica i, per ara, incurable. s deguda a lescassetat o la manca dinsulina, fet que impedeix a lorganisme absorbir el sucre (glucosa) de la sang i fer-lo servir com a font denergia, cosa que fa que es mantingui a la sang en quantitats superiors a les normals. Aix, amb els temps, causa malalties del cor, ceguesa, insuficincia renal, etc. Hi ha diversos tipus de diabetis. Les ms comunes sn les segents: La diabetis de tipus I, tamb anomenada diabetis insulinodependent. Sol afectar persones joves i s deguda a una manca de les cllules del pncrees que produeixen la insulina. Es tracta subministrant diriament insulina mitjanant injeccions. La diabetis de tipus II, o diabetis no insulinodependent. Generalment, afecta persones de ms de quaranta anys. Es produeix perqu les cllules de lorganisme no utilitzen la insulina de manera adequada, i com a resultat consumeixen menys glucosa, fet que augmenta la quantitat daquest glcid a la sang. Les malalties de la glndula tiroide. Sn degudes a una alteraci, per excs o per defecte, en la producci de les hormones tirodals, malaltia que rep el nom dhipertirodisme i hipotirodisme, respectivament. La hiperfunci, o excessiva producci de tiroxina, fa que augmenti el metabolisme, el nerviosisme, linsomni, la irritabilitat, la hiperactivitat i la prdua de pes. Sol anar acompanyada dun augment de la grandria de la tiroide, que es manifesta amb una prominncia al coll (goll). La hipofunci, o poca producci de tiroxina, produeix lalentiment de les funcions ms importants de lorganisme. El nanisme i el gigantisme hipofisiaris. Sn causats per problemes en la producci de lhormona del creixement en les etapes de desenvolupament.

A FONS

Lestrs
Lestrs s una resposta normal davant de situacions difcils o davant dun perill. El nostre cos es prepara per combatre o per fugir mitjanant un seguit daccions, com ara lacceleraci del ritme cardac, laugment del ritme respiratori i el consum doxigen. Aquestes accions les desencadenen el sistema nervis simptic i les hormones de les glndules suprarenals. En principi, lestrs no es pot considerar com una malaltia, sin com una resposta de lorganisme davant de determinades circumstncies dalerta. En situacions puntuals, pot resultar positiu, ja que ens ajuda a respondre oportunament i salvar la vida. No obstant aix, quan lestrs es mostra de manera prolongada, intensa i freqent pot arribar a desencadenar seriosos problemes fsics i psicolgics. Actualment, molts problemes de salut esTexto sobrante tan relacionats amb lestrs, com per exemple lalcoholisme, la depressi, els infarts, el consum de drogues o els trastorns alimentaris.

86

La conducta humana

Es poden diferenciar, bsicament, dos tipus de conductes: Conducta estereotipada. s innata, no necessita cap experincia prvia per manifestar-se. Inclou respostes programades des del naixement. Conducta adquirida. s la que es desenvolupa per mitj de la repetici dactes, i per aix depn de laprenentatge i del medi on es viu. La conducta duna persona est influenciada per la seva herncia gentica i pel medi on viu, s a dir, el seu ambient social i cultural. A ms, en determinades etapes del creixement, com ara la pubertat, es produeixen modificacions conductuals degudes al desenvolupament del sistema nervis i a lefecte hormonal.

La pressi de grup
El mn on vivim i els objectes que fem servir sn part del nostre medi extern i influeixen en la nostra conducta. Per, sobretot, la nostra conducta est influenciada per les altres persones i pel medi social. Els nostres companys influeixen en la nostra vida, fins i tot pel simple fet de compartir junts el temps. Aquesta influncia rep el nom de pressi de grup i sol ser positiva, encara que a vegades pot resultar negativa. En ladolescncia es produeix el descobriment dun mateix i linici de la independncia familiar. Els adolescents necessiten i busquen laprovaci i lacceptaci dun grup damics. Per aquesta ra, la pressi de grup t un paper decisiu en les seves relacions, especialment entre els 11 i els 15 anys. Els motius sn la inseguretat i el desig de no diferenciar-se dels altres. Si la pressi de grup s negativa, pot fer que els adolescents es comportin de manera incorrecta perqu tenen por de no caure b, de ser rebutjats o que sen riguin dells. Aix pot portar al consum dalcohol i de drogues, i a manifestar determinats comportaments violents. No s fcil controlar la pressi de grup negativa, per es pot aconseguir. La fortalesa interna i la confiana en un mateix sn bons aliats per mantenir-se ferm i rebutjar els intents daltres per modificar la nostra conducta.
La succi dun beb s una conducta estereotipada.

A FONS

Publicitat i conducta
La publicitat ens incita a comprar i a consumir, i la majoria de les vegades mostra una imatge deformada de la realitat que pot afectar molt negativament les persones. Per exemple, molts dels productes que veiem anunciats pretenen millorar lesttica personal. Aquests anuncis publicitaris solen anar dirigits a la gent jove, i mostren un cnon de bellesa que no es correspon amb lesquema corporal de la majoria de la poblaci. Aix pot induir a canvis de conducta que poden portar a diversos trastorns en la salut mental de la persona. Dividiu la classe en cinc grups. Cada grup ha de buscar anuncis de publicitat de televisi o de premsa. De cada anunci, ha de fer un informe que contingui el segent: lema de lanunci, pblic al qual sadrea, colors que hi predominen, paper de lhome i de la dona, dades visuals (imatges que criden latenci), relaci entre el producte i la imatge, principal atractiu de lanunci, finalitat i crrega ideolgica, etc.

87

A FONS

Les drogues i el sistema nervis


LOrganitzaci Mundial de la Salud (OMS) defineix una droga com una substncia (natural o de sntesi qumica) que, introduda en un organisme viu per qualsevol via (inhalaci, ingesti, intramuscular o endovenosa), s capa dactuar sobre el sistema nervis central i provocar-hi una alteraci fsica i/o psicolgica, lexperimentaci de noves sensacions o la modificaci dun estat psquic, s a dir, s capa de canviar els sentiments i la conducta de la persona. Dins daquesta definici sinclouen tant substncies legals (alcohol, tabac, medicaments) com substncies illegals (cocana, herona). Els efectes que produeixen les diverses drogues sn molt diferents; no obstant aix, totes comparteixen la capacitat per arribar al cervell i modificar-ne el comportament habitual. El consum de qualsevol classe de droga produeix dos tipus defectes diferents: Tolerncia. A mesura que lorganisme sadapta a la droga, es necessita ms quantitat de substncia per aconseguir els mateixos efectes. Addicci. s la dependncia, tant fsica com psicolgica, que produeixen les drogues. Poc desprs de consumir qualsevol tipus de droga, la persona necessita consumirla de nou per tornar a experimentar les sensacions que li produeix. Desprs de la dependncia, la supressi brusca de la droga pot produir tot un conjunt de signes i de smptomes de malestar fsic, conegut amb el nom de sndrome dabstinncia, la intensitat i el curs de la qual depenen, entre altres factors, del tipus de droga i de la freqncia i la quantitat amb la qual es consumia. Un criteri important per classificar les drogues s segons els efectes que produeixen sobre el sistema nervis central. Segons aquest criteri, hi ha tres tipus de drogues: Drogues estimulants. Acceleren el funcionament habitual del cervell, incrementen el nombre dimpulsos nerviosos i produeixen efectes com ara hiperactivitat, exaltaci, trastorns de sensibilitat, allucinacions visuals, deliris i insomni. Causen dependncia psquica. Entre aquestes drogues podem destacar els estimulants, com les amfetamines, els esteroides anablics, la cafena, la tena, la nicotina del tabac, la cocana i el crack. Drogues depressores. Relaxen el sistema nervis, ja que en ralenteixen el funcionament i provoquen reaccions que poden anar des de la desinhibici fins al coma. Per exemple, lalcohol, els opiacis (herona, morfina, metadona, etc.), els sedants, els ansioltics i els narctics (pastilles per dormir). Drogues pertorbadores. Modifiquen el funcionament del cervell, ja que produeixen allucinacions o percepcions que van ms enll de la realitat. En aquest grup sinclouen substncies extretes de vegetals, per tractades qumicament al laboratori. Entre aquestes destaquen el cnnabis, el haixix, la marihuana, lLSD (cid d-lisrgic), i moltes drogues sinttiques (xtasi, eva, etc.).

El tabaci lalcohol tamb sn drogues, i de les que se nabusa ms. Qualsevol situaci dabs s reversible si la persona disposa del suport adequat, tant personal com professional.

ACTIVITATS
29. Quines caracterstiques fan que lalcohol sigui una droga? 30. Qu s la sndrome dabstinncia? Per qu es produeix? 31. En qu consisteix laddicci? I la tolerncia? 32. Qu creus que sentn per dependncia fsica? I per dependncia psicolgica?

88

Cincia a labast
Estudi del valor llindar en la percepci dun estmul
El valor llindar dun estmul s el valor per sota del qual no el podem percebre: hi ha un llindar per als sons, per a la quantitat de llum, per a les olors, per als sabors... En general, per poder percebre un estmul cal que lestmul tingui una intensitat adequada, que varia per a cada tipus destmul i per a cada persona. . Preparem el material necessari. Necessitem una proveta graduada, una balana de precisi, gots de plstic i una cullera petita. Farem servir aigua i sucre per preparar una dissoluci dola en diferents concentracions, i un mocador per tapar els ulls a la persona que se sotmetr a lexperiment. Per comparar el valor llindar dun estmul en diverses persones, cal fer un experiment en qu puguem quantificar els resultats, s a dir, expressem els resultats en forma de nombres que ens permetin comparar-los. A continuaci farem aquesta valoraci amb lestmul del gust dol. . Fem lexperiment. Tapem els ulls a la persona que ha de tastar les dissolucions, i fem que vagi tastant el contingut de cada un dels gots amb una cullera petita. La persona que fa la prova no ha de saber quina dissoluci tasta en cada cas. Sempre li hem de donar aigua pura (got 0) entre el tast duna dissoluci i la segent, tot i que tamb li podem donar diverses vegades seguides per evitar que spiga quina dissoluci ser la segent que tastar. Hem desbandir amb aigua neta la cullera cada cop que la persona que fa la prova la vagi a utilitzar. Li donem la dissoluci 1, la 2 fins que detecti el sabor dol. s important intercalar de manera irregular laigua pura. Aix far que no spiga si la dissoluci segent s una dissoluci o aigua sola.

2. Preparem les mostres. Agafem sis gots i els numerem de l1 al 6. Posem en cada un 100 cm3 daigua. En el primer got afegim 0,1 g de sucre. En el segon got posem 0,2 g de sucre. En cada un dels altres gots anem incrementant la quantitat de sucre en una dcima de gram fins que al sis got nhi hagi 0,6 g. En un set got (que el retolem amb el nombre 0), hi posem nicament aigua. Aquest ser el got de control.

ACTIVITATS
33. Quin procediment seria ms adient per expressar els resultats de manera que es puguin comparar els llindars de diferents persones: una grfica de barres, una de lineal, un diagrama de sectors o una taula? 34. Dissenya un experiment per esbrinar el llindar auditiu de diverses persones. Per fer-ho has de disposar dun teclat electrnic amb auriculars i dun regulador de volum que tindiqui els decibels. Utilitzaries la mateixa nota (per exemple, les notes la o mi) amb les diferents persones, o creus que aix no hi t cap importncia? 35. En educaci fsica sutilitza una forma semblant dexperimentaci per comprovar la capacitat de saltar, de crrer, de resistncia o la fora que poden fer diverses persones. Descriu una daquestes proves, explican la finalitat i alguns resultats reals que hgiu obtingut els teus companys i companyes i tu.

89

Activitats
36. Copia la taula segent, referent a les diferncies entre la coordinaci nerviosa i lhormonal, i completa-la.
Sistema nervis Missatgers utilitzats Via de transport Velocitat de resposta Durada de la resposta Processos que controla Sistema hormonal
E

43. Copia lesquema segent de lencfal i identifica-hi les parts assenyalades.


A

D C

44. Copia lesquema i localitza-hi els elements segents: neurotransmissor, espai sinptic, neurona presinptica, neurona postsinptica.
A B

37. Indica, per mitj dun esquema, el cam que segueix la informaci nerviosa en cada una de les accions segents: a) Ens punxem amb lespina duna flor i enretirem immediatament la m. b) Agafem una cullera i portem el menjar a la boca. 38. Quan ens donem un cop petit al genoll (a sota de la rtula), es produeix un moviment cap endavant de la cama a causa de la contracci dels msculs de la cama. Aquest reflex rep el nom de reflex rotular. a) Quins elements estan implicats en lexecuci daquesta acci? b) Descriu el que ha passat en aquest reflex. 39. Quins sn els dos subsistemes que componen el sistema nervis autnom? Per qu es diu que tenen funcions antagniques? Explica-ho amb un exemple. 40. Quines diferncies hi ha entre les dendrites i lax? 41. Indica les diverses activitats involuntries que estan controlades per lencfal. 42. Escriu el nom de les principals glndules endocrines i localitza on estan situades en les figures segents.
A B C D E F

45. Si es produeix una malaltia o un accident que afecti un determinat hemisferi del cervell (dret o esquerre), es produeix una parlisi (hemiplegia) al costat contrari del cos. A qu creus que s degut, aquest fet? 46. Quan tenim por, el nostre cos pateix un seguit de processos: sens posa la pell de gallina, augmenta el ritme cardac (taquicrdia), les pupilles es dilaten, el nivell de saliva a la boca es redueix i sasseca, els vasos sanguinis sestrenyen, lactivitat de lestmac es paralitza, sestrenyen les artries, la pressi sangunia augmenta, la temperatura corporal disminueix, apareix suor freda, es dilaten els bronquis, etc. Quin sistema nervis prepara lorganisme per a aquesta situaci? Quines glndules endocrines i hormones estan implicades en aquest procs? 47. Indica quins dels smptomes segents corresponen a la malaltia dAlzheimer i quins a la de Parkinson: a) Rigidesa muscular. b) Prdues de memria. c) Canvis en el comportament i en la personalitat. d) Alteracions en la coordinaci de moviments. e) Tremolor als braos, a les cames i a les mans. f) Dificultats per caminar. 48. El sistema nervis perifric es divideix en somtic i en vegetatiu. En qu es diferencien funcionalment els dos sistemes?

90

49. Copia lesquema segent, identifica de qu es tracta i posa-hi el nom de cada un dels elements que el componen.
A B

52. Analitza les diferents activitats que fas al llarg del dia i indica quines et produeixen estrs. Digues qu podries fer per evitar-lo. 53. Elabora una taula que contingui els efectes que produeix lestimulaci simptica i la parasimptica sobre els rgans i els sistemes segents: glndules lacrimals, glndules salivals, bronquis, pupilla, cor i sistema digestiu.

C E D

54. La mielina s una substncia que proporciona unes caracterstiques especials a les cllules nervioses. a) De quines caracterstiques es tracta? b) Quin tipus de substncia qumica s la mielina? c) Quines cllules formen la mielina? 55. Indica quines de les substncies segents sn depressores del SNC, quines sn estimulants i quines sn pertorbadores: a) b) c) d) Alcohol. Barbitrics. Marihuana. Herona. e) f) g) h) LSD. Cocana. Cafena. Morfina. i) j) k) l) Haixix. Ansioltics. Nicotina. xtasi.

50. Indica a quins trastorns endocrins poden ser degudes les malalties segents: a) Diabetis. b) Conductes agressives. c) Esterilitat masculina. d) Gigantisme. e) Descalcificaci ssia. f) Nerviosisme i insomni.

51. Determinades hormones disposen duna altra hormona amb efectes contraris o antagnics. Podries posar-ne alguns exemples?

UNA ANLISI CIENTFICA

La glucmia
La grfica segent mostra la secreci dinsulina quan al plasma sanguini augmenten els nivells de glucosa a la sang desprs dingerir dues cullerades petites de sucre.
180 170 160 150 140 130 120 110 100 90 80 70 60 0

60. Per qu hi ha un desfasament temporal entre el nivell dinsulina i el de glucosa? 61. A partir dels 20 minuts, desprs dingerir el sucre, els nivells de glucosa a la sang disminueixen. On va a parar aquesta glucosa? 62. Dibuixa la possible grfica que sobtendria si el sucre el consums una persona diabtica (tipus I). 63. La diabetis est relacionada amb: a) b) c) d) Un alt nivell de glucosa a la sang. Una alta quantitat dinsulina a la sang. Un baix nivell de glucosa a la sang. Una baixa quantitat de glucosa i dinsulina a la sang.

Insulina

Glucosa
5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60

280 260 240 220 200 180 160 140 120 100 80 60 40

Concentraci de glucosa a la sang (mg/100 cm3)

Temps (min)

56. Quins sn els nivells de glucosa a la sang abans dingerir sucre? Expressan el valor en g/l. 57. Explica per qu creus que el nivell de glucosa a la sang, desprs dingerir sucre, no va comenar a augmentar fins al cap de 5 minuts. 58. Desprs dingerir sucre, quant de temps es tarda a assolir el mxim nivell de glucosa a la sang? 59. Suggereix una hiptesi que intenti explicar per qu el nivell dhormona a la sang augmenta ms rpidament que el de glucosa.

Concentraci dinsulina a la sang (mg/100 cm3)

64. Per qu creus que les persones diabtiques es poden sentir afamades i sense fora? 65. Quan la concentraci de glucosa sangunia s baixa, es produeix una altra hormona que estimula la sortida de glucosa del fetge. De quina hormona es tracta? a) Tiroxina. b) Galactosa. c) Glucag. d) Glicogen.

91

Resum
El sistema nervis est constitut per dos tipus de cllules: Les neurones. Tenen la funci de rebre i transmetre missatges en forma dimpulsos nerviosos. Les cllules de la glia. Protegeixen, allen i alimenten les neurones. Les prolongacions de les neurones sassocien i formen fibres nervioses que, al seu torn, sagrupen en feixos i constitueixen els nervis. En el sistema nervis podem distingir dues parts: El sistema nervis central (SNC). Est format per lencfal i la medulla espinal. s lencarregat del control del cos i de les seves activitats. El sistema nervis perifric (SNP). Est format pel conjunt dels nervis; tots els nervis surten del SNC, es ramifiquen i es distribueixen per tot el cos. Sencarrega de transmetre els impulsos nerviosos dun lloc a laltre del cos. Segons la funci que fan, es distingeixen dos sistemes en el SNP: SN somtic. Sencarrega de les accions voluntries i s responsable del moviment corporal. SN autnom o vegetatiu. Sencarrega de les activitats que es fan de manera involuntria i automtica. Sencarrega de rebre els estmuls que li arriben del medi extern i del medi intern de lorganisme, dorganitzar aquesta informaci i de produir una resposta adequada. Produeix respostes rpides i poc duradores de dues maneres diferents:

Components

EL SISTEMA NERVIS

Organitzaci

Funci

Actes voluntaris. Sn respostes voluntries i conscients. Sexecuten sota el control del cervell. Actes involuntaris. Sn respostes instantnies i involuntries que sexecuten de manera automtica. Sefectuen a travs de larc reflex. En aquest tipus de resposta no interv el cervell. Est format per les glndules endocrines.

EL SISTEMA ENDOCR

Components

Les principals glndules endocrines sn: lhipotlem, la hipfisi, la tiroide, les paratiroides, les glndules suprarenals, el pncrees, els ovaris i els testicles.

Funci

El sistema endocr elabora respostes ms lentes, per duradores. Actua per mitj dhormones, que viatgen per la sang fins que troben la cllula diana o lrgan diana que han destimular. Les glndules endocrines no funcionen contnuament. nicament actuen quan s necessari.

ACTIVITATS
66. Fes una taula amb les principals diferncies que hi ha entre el sistema nervis i el sistema endocr. 67. Completa el resum indicant els components de larc reflex i els subsistemes que formen el sistema nervis autnom.

92

EL RAC DE LA LECTURA

El cervell hum i les drogues


Quan es parla de drogues i de drogoaddicci no se solen tenir en compte aspectes que transformen aquest problema de manera fonamental. Qu s el que produeix laddicci? Com actua sobre el cervell una determinada droga? Qu s el que fa que una persona shi enganxi? Totes les drogues es caracteritzen perqu actuen sobre el sistema nervis central, ja sigui perqu estimulen o b perqu deprimeixen les seves connexions i accions. Disposem dun cervell que prov duna evoluci de molts milions danys. Tenim un cervell de tipus rptil, un altre de tipus premamfer i, per acabar, el de lHomo sapiens. Del primer conservem la degluci, la respiraci, lequilibri, la locomoci i larticulaci de sons. Del premamfer tenim lagressivitat, el plaer, els instints sexuals i linstint de conservaci de lespcie. De lHomo sapiens tenim latenci, laprenentatge, el raonament, la intuci, la creativitat, el llenguatge... Tot aix ho tenim en aquesta massa grisenca, plena de solcs, i que pesa al voltant de mil tres-cents grams. Aquests solcs sn el senyal de levoluci. Nosaltres hem desenvolupat ms cervell que els nostres antecessors, i per aix sha hagut danar plegant dins del crani. s el neocrtex. Si desplegussim tots els plecs del cervell, necessitarem tenir un crani tres vegades ms gran. Aquesta massa, que sembla uniforme, s ni ms ni menys el resultat de la uni de deu mil milions de cllules neurones que, malgrat que estan individualitzades, estan connectades entre si. A lExposici sobre el Cervell del Museu de la Cincia de Barcelona se citava un exemple: si cada neurona fos un gra darrs, ens caldrien uns 240 camions de deu tones per transportar el nostre cervell. Les possibles combinacions de les connexions neuronals del cervell sobrepassen una xifra de 23 zeros. Al cervell hi ha, com a rgan de concentraci, de regulaci i dintegraci, el sistema nervis central. I sobre el cervell actuen les drogues. [...] El ms impressionant del nostre cervell s que les neurones, els axons, transmeten els impulsos nerviosos, per no es toquen entre si. No savisen els uns als altres, en cadena, perqu entre una neurona i una altra hi ha un espai buit, on qumicament es produeix lavs. Aquest espai sanomena sinapsi i s on les substncies qumiques actuen com a neurotransmissors. [...] Aix explica, a ms, els trastorns sensorials o de percepci que produeixen diversos tipus de drogues. Quan arriba un impuls nervis, la neurona secreta el neurotransmissor que sacobla al receptor especfic de la neurona segent. Aix, lindividu normal actua, viu, reacciona... No obstant aix, sota els efectes de determinades substncies qumiques, quan limpuls nervis comena a viatjar es troba que els receptors de moltes neurones estan ocupats, i aix produeix la distorsi del mateix impuls. Segons de quin tipus de substncia qumica es tracti, aix ser la reacci o la distorsi de la marxa cerebral i, per tant, de la percepci de la realitat.
RAMN SNCHEZ-OCAA. El universo de las drogas. Ed. Planeta (text adaptat)

COMPRENC EL QUE LLEGEIXO


68. Quines funcions del nostre cervell provenen del cervell dels rptils? 69. Al neocrtex sobserven molts solcs. Per qu? 70. Com es comuniquen les neurones entre si? 71. Com actuarem si el nostre cervell fos llis? 72. Creus que el text t un estil cientfic o un estil divulgatiu?

NO THO PERDIS

Llibres:
El cerebro. As trabaja la materia gris RICHARD WALKER. Collecci Megabites. Ed. Pearson Educacin, SA Explora com actua el cervell i descobreix com funcionen els sentits. Inclou adreces interessants de pgines web. El nuevo mapa del cerebro RITA CARTER. Ed. RBA Ediciones Guia illustrada dels descobriments ms recents per comprendre el funcionament de la ment.

En la xarxa:
es.geocities.com/biohumana2002/hormonal01.html Sobre el sistema endocr i la regulaci hormonal. www.medtropolis.com/VBody.asp Pgina amb animacions sobre el cervell i altres rgans del cos hum. www.puc.cl/sw_educ/neurociencias/ Sobre les estructures i les funcions del sistema nervis.

93

6
Ludwig van Beethoven.

RELACI I COORDINACI HUMANES II.

Els rgans dels sentits i laparell locomotor

PLA DE TREBALL

En aquesta unitat
Coneixers lestructura i la funci dels rgans dels sentits. Entendrs el funcionament dels msculs i de lesquelet per produir el moviment. Identificars les parts dun os i dun mscul. Coneixers els components i el funcionament de les articulacions. Adoptars hbits de salut per evitar problemes en els rgans dels sentits i en laparell locomotor. Aprendrs a controlar les variables dun experiment.

Un dels aspectes ms sorprenents del genial compositor Ludwig van Beethoven s que era sord. Com pot ser que a un msic li falti el que se suposa que s el seu sentit ms important? Amb aquesta mancana, com va poder compondre peces musicals magistrals? La sordesa de Beethoven no va ser completa des del primer moment. Va ser als vint-i-vuit anys que en va experimentar les primeres manifestacions, quan comenava a recollir els fruits del seu treball musical. Els primers anys amplificava la seva audici utilitzant les rudimentries trompetes acstiques de lpoca. A Beethoven, el brunzit a les orelles se li va accentuar entre els trenta i els quaranta anys, i els ltims dies de la seva vida va patir una sordesa total, motiu pel qual es va veure obligat a fer servir una llibreta per comunicar-se. El ms sorprenent s que, a mesura que li augmentava la sordesa, la seva obra engrandia. En quedar-se sord, Beethoven recolzava les dents en un llist de fusta que posava al damunt de la tapa del piano per poder captar les vibracions. Aquesta maniobra s una prova evident per als otorinolaringlegs que la sordesa de Beethoven tenia lorigen en una malaltia a lorella mitjana que posteriorment va lesionar el nervi auditiu, ja que grcies a lorella interna podia percebre el so transms pels ossos.

RECORDA I RESPON
1. Quins rgans sn els encarregats de recollir la informaci de lexterior i de linterior del cos? 2. Quins sentits es troben localitzats a linterior de lorella? 3. Dels cinc sentits, quins et sembla que sn els ms importants per poder viure? Per qu? 4. A quin rgan del nostre cos envien la informaci els rgans dels sentits? Qu fa aquest rgan amb la informaci que li arriba? 5. Qu s laparell locomotor? Quins sistemes i quins rgans el formen? Quina funci fa en lorganisme? Busca la resposta On estan localitzats els receptors sensorials de laudici?

Els receptors sensorials

Les persones, com tots els altres animals, rebem informaci provinent del medi extern i del medi intern grcies als receptors sensorials localitzats en diferents parts del cos. Quan els receptors reben un estmul adequat, el converteixen en un impuls nervis que es transmet pel sistema nervis perifric fins al sistema nervis central, on sinterpreta en forma de sensacions.
Els receptors sensorials sn estructures formades per cllules nervioses, especialitzades a captar estmuls i a transformar-los en impulsos nerviosos.

Cada receptor sensorial est especialitzat a captar un tipus destmul (llum, so, pressi, canvis de temperatura, gravetat, etc.). Segons lestmul al qual sn sensibles, els receptors es classifiquen en els tipus segents: Quimioreceptors. Sn sensibles a les substncies qumiques. Mecanoreceptors. Sn sensibles als estmuls mecnics, com ara la fricci, la pressi, el so o la gravetat. Fotoreceptors. Sn sensibles a la llum. Termoreceptors. Sn sensibles a les variacions de temperatura. Nociceptors. Sensibles a pressions intenses, sn responsables del dolor. Els receptors sensorials tamb es poden classificar segons on estan localitzats en lorganisme. En aquest sentit, nhi ha els tipus segents: Receptors interns o interoceptors. Estan localitzats a linterior de lorganisme, especialment a les vsceres. Sencarreguen de recollir la informaci dels rgans interns per informar-nos de lestat general de lorganisme, com ara de la posici, la gana i la set, les ganes dorinar, etc. Receptors externs o exteroceptors. Estan localitzats a la superfcie del cos. Sencarreguen de recollir els estmuls provinents de lexterior: la llum, el so, la temperatura, etc. Determinats exteroceptors sagrupen en punts concrets del cos i senvolten destructures sensorials que formen els rgans dels sentits. Les persones tenim cinc sentits que ens informen del mn exterior: la vista, loda, el tacte, lolfacte i el gust.

Alguns receptors sensorials estan dispersos per lorganisme, com s el cas dels receptors del dolor, del tacte o de la temperatura. Aix fa que percebem aquestes sensacions per tot el cos.

ACTIVITATS
1. Qu s un receptor sensorial? 2. Indica a quins tipus destmuls responen els diferents rgans dels sentits. 3. Qu creus que passaria si no tingussim nociceptors?

A FONS

Ladaptaci sensorial
Els receptors presenten el que sanomena adaptaci sensorial, que s una propietat per mitj de la qual, quan sn estimulats de manera contnua durant un cert temps, la intensitat de la sensaci que es percep va disminuint a poc a poc fins que, en alguns casos, acaba desapareixent. Per exemple, sol passar que, al cap duna estona de posar-nos una colnia o un perfum determinat, deixem de percebren lolor, encara que les persones del nostre voltant la puguin sentir. Explica a qu s degut aquest fenomen.

96

Punt cec. Zona per on surt el nervi ptic. No t cons ni bastons. Cristall. rgan elstic que permet enfocar les imatges. Crnia. Zona transparent de lesclertica. Pupilla. Obertura que regula la quantitat de llum que entra a lull. Humor aqus Iris. Disc acolorit format per fibres musculars amb una obertura central, la pupilla. Nervi ptic. Porta la informaci visual en forma dimpulsos nerviosos fins al cervell. Retina. Formada per dos tipus de cllules fotoreceptores: els cons, responsables de la visi dirna i el color, i els bastonets, que permeten apreciar els estmuls lluminosos ms dbils en blanc i negre. Coroide. Capa intermdia, de color fosc i amb vasos sanguinis que nodreixen les cllules de lull. Esclertica. Capa externa, dura, opaca i de color blanc. Humor vitri Cella

El sentit de la vista

El sentit de la vista es troba als ulls, uns rgans molt complexos i especialitzats, encarregats de rebre els estmuls lluminosos.

Lull est format pels elements segents: El globus ocular. s una esfera les parets de la qual estan constitudes per tres capes diferents: lesclertica, la coroide i la retina. Hi ha dues substncies ms o menys lquides que omplen el globus ocular i que donen la forma a lull: lhumor aqus, situat entre la crnia i el cristall, i lhumor vitri, localitzat entre el cristall i la retina. Els rgans annexos. Sn els que protegeixen lull i els que li permeten que es mogui. Els constitueixen les celles, les parpelles, les pestanyes, laparell lacrimal i els msculs de lull.

Conducte lacrimal

Parpelles

Pestanyes

El funcionament de lull
La llum penetra en lull per la crnia, que actua com una lent convexa desviant els raigs lluminosos cap a un nic punt. La pupilla s una obertura que permet controlar la quantitat de llum que entra a lull: augmenta de mida quan hi ha poca llum i disminueix quan nhi ha poca, procs determinat per un disc format per fibres musculars, liris. Els raigs lluminosos reflectits pels objectes travessen la crnia i lhumor aqus i arriben al cristall, que adapta la forma corba que t per enfocar les imatges, procs que sanomena acomodaci de lull. El cristall es bomba per enfocar les imatges dels objectes propers i saplana per als llunyans. Aix es forma a la retina una imatge invertida i ms petita que lobjecte real. La imatge formada a la retina s captada pels fotoreceptors, que la converteixen en impulsos nerviosos que el nervi ptic condueix fins a lescora cerebral. All sinterpreten i es percep la imatge. La nostra visi sanomena binocular perqu s el resultat de lenfocament dels dos ulls alhora. Permet reconixer la distncia, la longitud, la profunditat, lamplada i la posici dels objectes en lespai.
Quan senfoca el mateix objecte amb els dos ulls, cada ull en percep una imatge lleugerament diferent. El cervell combina les dues informacions per formar una visi estereoscpica, s a dir, tridimensional.

ACTIVITATS
4. Com estan les pupilles en els llocs on hi ha molta llum? Explica a qu s degut aquest fet.

97

El sentit de loda

Les orelles sn els rgans sensorials de laudici i de lequilibri. Permeten captar els sons i convertir-los en impulsos nerviosos.

A lorella es diferencien tres regions: lorella externa, la mitjana i la interna.


Orella externa Orella mitjana Orella interna Canals semicirculars. Responsables de la detecci de la posici del cap. Cclea o caragol. Shi localitzen els receptors de les vibracions sonores. Pavell de lorella. Replec cartilagins recobert de pell. Nervi auditiu Trompa dEustaqui. Comunica lorella mitjana amb la faringe, fet que permet igualar la pressi als dos costats del timp.

Conducte auditiu extern. Tub a les parets del qual hi ha pls i glndules secretores de cera, que tenen la funci dimpedir el pas de partcules estranyes a linterior. Timp. Membrana fina que vibra amb les ones sonores.

Cadena dossets: el martell, lenclusa i lestrep. Estan en contacte, per un costat, amb el timp, i per laltre, amb lorella interna.

El funcionament de lorella
A lorella es duen a terme dues funcions diferents, laudici i lequilibri.
ACTIVITATS
5. On es localitza la trompa dEustaqui? Quina funci t? 6. Quina funci tenen els canals semicirculars de lorella interna? 7. Quins tipus de receptors sn els que es troben a la pell, segons lestmul al qual sn sensibles? 8. Hi ha zones de la pell, com ara els palmells de la m, que sn molt ms sensibles que daltres. A qu creus que s degut aquest fet?

Laudici. El pavell de lorella capta els sons i els transmet al timp a travs del canal auditiu extern. El timp vibra en rebre els sons i transmet aquesta vibraci, a travs de la cadena dossets, als lquids que omplen el caragol, on hi ha unes cllules mecanoreceptores sensibles a la vibraci sonora. Aquestes cllules transformen les vibracions en impulsos nerviosos, que es transmeten pel nervi auditiu al cervell. Lequilibri. Quan ens movem, el lquid que omple els canals semicirculars es mou i canvia de posici. A les parets daquests canals hi ha unes cllules, provedes de cilis sensitius, que detecten el moviment del lquid i informen el cervell, a travs dimpulsos nerviosos, de la posici del cap i del seu moviment. En el procs de manteniment dequilibri tamb interv el cerebel coordinant lacci dels msculs. Si el nostre cos dna un seguit de voltes rpides, el sentit de lequilibri saltera. El lquid intern dels canals semicirculars es mou molt de pressa i el cervell s mal informat. Aix fa que experimentem una sensaci desagradable de mareig o vertigen.

98

4
El tacte

Els sentits del tacte, de lolfacte i del gust


Pls Terminacions nervioses lliures

Els receptors del tacte estan a la pell; els de lolfacte, a la cavitat nasal, i els del gust, a les papilles gustatives de la llengua.

Epidermis Derma Hipoderma

La pell s lrgan ms gran del nostre cos. Consta de les tres capes segents: Lepidermis. s la capa exterior, formada per teixit epitelial amb diversos estrats de cllules. Les cllules ms externes estan mortes i es desprenen contnuament en forma descates i caspa. Aquestes cllules tenen queratina, una protena que t la funci dimpermeabilitzar la pell. El derma. s la capa situada sota lepidermis, formada per teixit conjuntiu, que proporciona elasticitat a la pell. Al derma es localitzen nombroses estructures: follicles pilosos, glndules sudorpares, glndules sebcies, msculs, fibres nervioses, etc. Lhipoderma. s la capa ms interior, tamb anomenada teixit cellular subcutani. Est formada, principalment, per teixit adips. Els receptors sensorials estan situats, bsicament, al derma, tot i que tamb nhi ha a lhipoderma, i poden ser terminacions nervioses lliures o terminacions nervioses encapsulades que formen corpuscles tctils, com els corpuscles de Meissner (sensibles al contacte), de Vater-Pacini (a la pressi), de Krause (al fred) o de Ruffini (a la calor). El conjunt dinformacions que aporten aquests receptors produeix la sensaci del tacte. El dolor es percep per les terminacions nervioses lliures, que es poden excitar per una mplia varietat destmuls (fred, calor, pressi, etc.).

Corpuscle de Vater-Pacini

Corpuscle de Krause

Corpuscle de Ruffini Corpuscle de Meissner

Terminacions nervioses Pitutria groga Pitutria vermella

Bulb olfactori

Nervi olfactori

Lolfacte
Linterior de les fosses nasals est entapissat per una mucosa anomenada pitutria, de la qual es distingeixen la pitutria vermella, amb molts vasos sanguinis que escalfen i humitegen laire inspirat, i la pitutria groga, amb nombrosos receptors olfactoris que formen el bulb olfactori, des don surt el nervi olfactori, que porta la informaci al cervell.

Fossa nasal dreta

El gust
A la superfcie de la llengua hi ha nombroses elevacions, les papilles gustatives. En aquestes papilles hi ha les cllules sensitives (quimioreceptors). Les papilles detecten quatre sabors bsics: el gust dol, el salat, lcid i lamargant. Tots els altres sabors provenen de les combinacions daquests. Perqu les substncies qumiques es puguin percebre, han destar dissoltes. Cada papilla gustativa t terminacions nervioses que, excitades pels sabors, generen impulsos nerviosos. Els impulsos nerviosos sn transportats pel nervi facial i pel nervi glossofaringi fins a lescora cerebral, que interpreta els sabors i identifica de quins tipus sn. El sentit del gust tamb depn, en gran manera, de lolfacte. Aix fa que, quan estem refredats, trobem inspids els aliments, perqu els receptors olfactoris queden allats per la mucositat nasal.
Cllules sensitives
F

Papilles gustatives

99

La salut dels rgans dels sentits

Les malalties dels rgans dels sentits tenen causes molt diverses. Nhi ha que sn degudes a infeccions provocades per microorganismes, daltres que sn hereditries i es transmeten de pares a fills, i tamb nhi ha que sn degudes a descurances, manca dhigiene o hbits incorrectes. Algunes daquestes malalties causen trastorns transitoris, per tamb nhi ha que poden provocar efectes importants, com ara la prdua dun sentit.
Algunes malalties dels rgans dels sentits rgan Malaltia
Glaucoma

Smptomes
Augment de la pressi dins del globus ocular a causa de la manca de drenatge de lhumor aqus. Si no es detecta a temps pot afectar el nervi ptic i produir una prdua de visi. Prdua de transparncia del cristall, que sacaba fent opac, fet que provoca una disminuci de la visi. Es cura per mitj dun tractament quirrgic. Les imatges no senfoquen a la retina, sin darrere la retina i, per tant, la visi propera s borrosa. Pot ser deguda a una mida petita del globus ocular o a una debilitat en la capacitat denfocament. Dificultat per enfocar objectes llunyans, que es veuen borrosos perqu les imatges senfoquen davant la retina. Generalment s deguda a un globus ocular massa gran. Es pot corregir amb lents o quirrgicament. Curvatura incorrecta de la crnia, que en comptes de ser semiesfrica est aplanada. Aix provoca una visi distorsionada tant dels objectes propers com dels llunyans. Es pot corregir amb lents. Inflamaci de la mucosa que revesteix lesclertica i linterior de les parpelles a causa, principalment, dinfeccions causades per microorganismes o a reaccions allrgiques. Inflamaci de lorella. El tipus ms freqent afecta lorella mitjana, que a vegades somple de pus que exerceix pressi sobre el timp, fet que causa un dolor intens. Es tracta amb antibitics. Trastorn de lorella interna per acumulaci excessiva de lquid, que afecta lequilibri i laudici, i que es caracteritza per vertgens espordics i prdua daudici duna o de les dues orelles. Trastorn inflamatori de la membrana mucosa del nas. Es caracteritza per una secreci nasal aquosa, congesti i dificultat per respirar pel nas. Alteraci allrgica de la pell caracteritzada per laparici sobtada o reiterada de taques i/o favasses associada a molta cossor. Malaltia crnica, caracteritzada per laparici de plaques escamoses de color vermells o marrons cobertes per petites escates blanques. Generalment afecta els genolls, el cuir cabellut i el pit. Alteraci de les glndules sebcies que determina lacumulaci de greix als follicles pilosos. No hi ha proves cientfiques que relacionin lacne amb la dieta. Hi ha diversos tractaments, per en cap cas no shan de manipular les lesions amb els dits.

Cataractes

Hipermetropia Ulls Miopia

Astigmatisme

Conjuntivitis

Otitis Orelles Malaltia de Mnire Fosses nasals Rinitis

Urticria

Pell

Psoriasi

Acne

ACTIVITATS
9. Qu sn les cataractes? Com es poden corregir? 10. En qu es diferencien la miopia i la hipermetropia? 11. Quan es produeix una reacci allrgica, s freqent que es manifesti en primer lloc a la pell. A qu creus que s degut aquest fet?

100

Hipermetropia

Miopia

Zona on es forma la imatge enfocada

Zona on es forma la imatge enfocada

Lent de correcci

Lent de correcci

Cura i higiene dels rgans dels sentits


Per mantenir en bon estat els rgans dels sentits s important que adoptem un seguit dhbits saludables, entre els quals destaquen els segents: Mantenir una alimentaci adequada, que sigui especialment abundant en vitamines i minerals, que sn imprescindibles, per exemple, per a la vista. Evitar el consum de substncies txiques, com ara lalcohol i el tabac, que afecten principalment la vista, el gust i lolfacte. Utilitzar ulleres apropiades per protegir els ulls dels raigs solars. Hi ha radiacions solars que sn perjudicials per a la retina. Evitar el contacte dels ulls amb la pols i la brutcia. Quan estem cansats o quan ens piquen els ulls, no els hem de fregar mai amb els dits o la m. s recomanable rentar-los amb aigua abundant. Llegir sempre en llocs ben illuminats i, si s possible, amb llum natural. Evitar els llocs sorollosos i amb molt de fum que puguin perjudicar les orelles i els ulls. Posar un volum moderat quan sescolta msica, quan es mira la televisi, etc. Evitar un volum alt en els auriculars, ja que s un costum que comporta una prdua rpida daudici. No forar la vista. Evitar mirar directament el sol i les objectes que desprenen llum molt intensa, com ara els focus. Quan es practica algun esport, posar-se casc i ulleres protectores que siguin adequats amb lobjectiu de protegir els rgans dels sentits. Protegir la pell de les radiacions solars posant-se samarretes o aplicantse cremes protectores abans de qualsevol exposici, fins i tot els dies ennuvolats. Netejar diriament lorella externa per evitar que shi acumuli cera de manera excessiva. No hem de fer servir objectes punxeguts que puguin malmetre les parets del conducte auditiu extern i el timp. Fer-se fer revisions mdiques peridiques de la vista i de loda. Raspallar-se les dents i la llengua desprs de cada pat. La mala higiene oral fa que sacumulin substncies damunt les papilles i que en limitin la sensibilitat.

Tan sols les ulleres de bona qualitat proporcionen una protecci garantida als ulls. Utilitzar ulleres de mala qualitat pot produir lesions oculars.

ACTIVITATS
12. Per qu sha de llegir sempre amb bona llum? Quin perjudici pot provocar no fer-ho daquesta manera? 13. Fes una relaci de les precaucions ms importants que hem de tenir per protegir la vista i loda.

101

Vista frontal

Vista lateral esquerra

Vista frontal

Vista dorsal

Cap

Musculatura frontal externa

Musculatura dorsal externa

Musculatura frontal interna

Tronc

Extremitats

Sistema esqueltic

Sistema muscular

Laparell locomotor

Laparell locomotor s lencarregat dexecutar les respostes motores, elaborades pel sistema nervis. Serveix de suport intern a lorganisme i facilita els seus moviments i desplaaments.

En les persones, laparell locomotor est constitut per dos sistemes: el sistema esqueltic i el sistema muscular. El sistema esqueltic. Constitueix la part passiva de laparell locomotor. Est format per lesquelet, que s una mena de carcassa interna mbil integrada pels ossos i per estructures complementries, com sn les articulacions i els lligaments, que permeten la uni dels ossos. Entre les funcions que duu a terme destaquen les segents: interv en el moviment del cos, dna forma i suporta el pes del cos, protegeix dels cops els rgans interns, permet que shi encastin els msculs esqueltics, emmagatzema calci i fsfor, i produeix cllules sangunies a la medulla ssia. El conjunt dossos del cos sanomena esquelet i es divideix en tres zones: el cap, el tronc i les extremitats.
ACTIVITATS
14. Com suneixen els msculs a lesquelet? Com es connecten amb els centres nerviosos? 15. Per qu es diu que els msculs sn la part activa de laparell locomotor i que lesquelet ns la part passiva?

El sistema muscular. Constitueix la part activa de laparell locomotor. Est format pels msculs i els tendons. Entre les funcions que duu a terme destaquen les segents: produeix els moviments necessaris per fer les funcions vitals, mant la posici i permet la mmica, que s el conjunt de gestos corporals que serveixen per expressar els sentiments. Els msculs es relacionen amb el sistema nervis a travs dels nervis, i estan units al sistema esqueltic per mitj dels tendons. Laparell locomotor actua com un sistema de palanques, en el qual la part activa exerceix forces sobre la passiva i genera el moviment del cos.

102

Musculatura dorsal interna

Els ossos

Els ossos sn rgans vius que es nodreixen i creixen. Estan compostos, principalment, de calci, fsfor, una substncia fibrosa anomenada collagen i unes cllules, els ostecits.

La part externa dels ossos est formada per teixit ossi compacte, mentre que la part interna s teixit ossi esponjs. Segons la forma que tenen, es distingeixen tres tipus dossos: els curts, els plans i els llargs. Ossos curts
Tenen forma cbica o arrodonida, com per exemple les vrtebres. Estan formats per teixit ossi esponjs, limitat per una escora prima de teixit ossi compacte.
Teixit ossi esponjs de lepfisi dun os llarg.

Ossos plans
Tenen forma de plaques, corbes o planes. Solen tenir una funci protectora, com ara lomplat i els ossos del crani. Estan formats per dues capes de teixit ossi compacte, una dinterna i una dexterna, i entre totes dues hi ha una capa prima de teixit ossi esponjs.

Ossos llargs
Tenen forma allargada i cilndrica. Fan les funcions de sostenir i de moure el cos. El fmur i lhmer sn ossos llargs.

Difisi. s la part central. A linterior hi ha la medulla groga dels ossos. Tbia

Vrtebra

Escpula o omplat

Epfisi. Correspon als extrems. A linterior hi ha teixit ossi esponjs, que cont la medulla roja dels ossos, que s on es produeixen les cllules sangunies.

Tots els ossos estan envoltats exteriorment duna membrana fina de teixit conjuntiu, anomenada periosti, responsable del creixement en gruix dels ossos i on sinsereixen els tendons i els lligaments. A la superfcie dalguns ossos sobserven prominncies o sortints, on sinsereixen els msculs, i depressions, algunes de les quals tenen una funci articular.
ACTIVITATS
16. Consulta latles del final del llibre i indica a quina forma pertanyen els ossos segents: frontal, falange, hmer, vrtebres, escpula i fmur. 17. Qu s el periosti? Quina funci t? 18. Busca en els conceptes clau el significat dels termes difisi i epfisi.

El creixement dels ossos


Abans de nixer, lesquelet dels ossos est format per teixit cartilagins. Es tracta dun teixit fort i flexible, per no s prou dur per poder suportar el pes duna persona. A mesura que les persones anem creixent, el cartlag de lesquelet es comena a reforar amb sals minerals i es converteix en os. Aquest procs rep el nom dossificaci, i es completa al voltant dels 16 anys en les dones i cap als 18 en els homes.

103

Les articulacions

Les articulacions sn estructures que uneixen els ossos contigus entre si, de manera que impedeixen que se separin.

Hi ha tres tipus diferents darticulacions: Articulacions immbils. No permeten el moviment dels ossos entre si. Per exemple, les articulacions que uneixen els ossos del crani. En aquest tipus darticulacions, els ossos estan a tocar lun de laltre, com les peces dun trencaclosques, fet que permet una uni molt slida. Tamb sanomenen sutures. Articulacions semimbils. Uneixen fortament els ossos per permeten que puguin fer un petit moviment. Entre els ossos que suneixen hi ha cartlags i lligaments que enforteixen larticulaci. Les articulacions de les vrtebres sn daquest tipus. Entre vrtebra i vrtebra hi ha els discos intervertebrals, que sn cartlags que permeten una petita inclinaci de les vrtebres. Articulacions mbils. Permeten fer una gran varietat de moviments entre els ossos que les formen. Els ossos no estan en contacte directe, ja que tenen els extrems recoberts per una cpsula articular de cartlag. Daquestes cpsules surten els lligaments que uneixen els ossos entre si i impedeixen que se separin. A ms, entre els ossos hi ha una bossa dun lquid incolor i viscs, el lquid sinovial, que actua com a lubrificant i com a amortidor per disminuir el fregament entre els ossos. El colze, lesquena i el genoll, per exemple, sn articulacions mbils.
Columna vertebral (articulacions semimbils) Genoll (articulaci mbil)
Qudriceps femoral

Les unions entre els ossos del crani sn immbils i sanomenen sutures.

Lquid sinovial

ACTIVITATS
19. Explica qu sn una articulaci immbil, una de semimbil i una de mbil, i posan un exemple de cadascuna. 20. Qu sn els discos intervertebrals? On estan situats? 21. Consulta latles del final del llibre i digues quins elements formen larticulaci de lespatlla i la del meluc.
Rtula

Fmur

Lligament Meniscs (cartlags) Tbia Cpsula articular Peron Vrtebra

Disc intervertebral (cartlag)

104

Els msculs
Estructura del mscul estriat

Els msculs estan formats per cllules allargades, anomenades fibres musculars. Aquests rgans es poden contreure i relaxar, i aix fa que canvin de longitud i permetin el moviment.

Hi ha tres tipus diferents de msculs: Msculs llisos. Tenen una contracci lenta i involuntria. Estan formats per fibres musculars llises. Sn els msculs que recobreixen les parets de diversos rgans del cos, com ara el tub digestiu o els vasos sanguinis, de manera que permeten el funcionament daquests rgans. Msculs cardacs. Tenen una contracci rpida i involuntria. Estan formats per fibres musculars estriades. Formen la capa muscular del cor (miocardi). Msculs esqueltics. Fan moviments rpids i voluntaris. Sn, juntament amb el sistema esqueltic, els que formen laparell locomotor, ja que sencarreguen del moviment de lesquelet. Els msculs esqueltics estan formats per fibres musculars estriades. Cada fibra est envoltada duna capa fina de teixit conjuntiu, anomenada endomisi. Les fibres sagrupen i formen feixos musculars, que senvolten duna membrana de teixit conjuntiu anomenada perimisi. Alguns daquests feixos musculars formen el mscul, que, al seu torn, est envoltat duna altra capa de teixit conjuntiu que rep el nom depimisi. A lextrem dels msculs, les unions de tots els embolcalls de teixit conjuntiu formen els tendons, que uneixen el mscul a los.

Epimisi

Mscul Perimisi Feix muscular Endomisi

Fibra muscular

Classificaci dels msculs esqueltics


Els msculs esqueltics es classifiquen segons la forma i la funci que tenen de la manera segent: Per la forma poden ser: anulars, com per exemple lesfnter anal; plans, en forma de lmina; orbiculars, amb forma semicircular, o fusiformes, en forma de fus. Per la funci poden ser: flexors i extensors, que apropen o separen dues parts dun membre; abductors i adductors, que allunyen o apropen una extremitat a leix del cos; pronadors o supinadors, que giren una extremitat; elevadors i depressors, que aixequen o abaixen una part del cos, o esfnters i dilatadors, que tanquen o obren un forat corporal.
Tipus de msculs segons la forma

ACTIVITATS
22. Quines diferncies hi ha entre els msculs llisos i els msculs esqueltics? 23. Qu sn els tendons?

Anular

Pla

Orbicular

Fusiforme

105

Acci antagnica del bceps i el trceps


Trceps contret Trceps relaxat

10

Lacci dels msculs sobre lesquelet

Els diferents moviments i les posicions del nostre cos sn el resultat de lacci combinada dels msculs esqueltics i els ossos. Quan un mscul es contreu, sescura la distncia entre els tendons dels dos extrems i el mscul augmenta de gruix sense variar de volum. Quan sescura, estira los on est inserit i el mou. Quan un mscul es relaxa, sallarga. Quan sallarga, deixa destirar los i permet que aquest torni a la posici inicial que tenia. Un gran nombre de msculs esqueltics treballen per parelles fent una acci antagnica, s a dir, que si un dels dos msculs es contreu, laltre es relaxa, i viceversa. Per exemple, quan el bceps es contreu, el seu mscul antagnic, el trceps, situat a la part posterior del bra, es relaxa, i aix fa que el bra es flexioni. Els msculs, per si sols, no sn capaos de fer cap tipus de moviment. Per poder produir el moviment els calen els ossos i les articulacions. Tot el conjunt funciona com una palanca.

Bceps contret

Bceps relaxat

ACTIVITATS
24. Qu sn els msculs antagnics? Posan dos exemples. 25. Indica a quin tipus de palanca corresponen les articulacions segents: mandbula, maluc i genoll.

En una palanca es distingeixen tres elements bsics: El punt de suport (A). s on se sost la palanca i sobre el qual actuen dues forces oposades. El punt de potncia (P). s on saplica la fora que provoca el desplaament. El punt de resistncia (R). s on saplica la fora que soposa al moviment. Segons la posici relativa daquests tres elements, es consideren tres tipus de palanques que es poden reconixer en el nostre cos.
Palanca de segon gnere Palanca de tercer gnere

Palanca de primer gnere

R A

R P A R A P P R A A P A P R R

El punt de suport (A) es troba entre la potncia (P) i la resistncia (R). Permet al cos efectes de posici i dequilibri. Ns un exemple la que forma el cap amb la columna vertebral i el mscul espleni. La resistncia s el pes del cap, la potncia lexerceix lespleni i el punt de suport s la columna vertebral.

La resistncia (R) es troba entre la potncia (P) i el punt de suport (A). Aquest tipus de palanca permet que caminem. Ns un exemple la que forma larticulaci dels ossos de la cama amb el peu i els msculs bessons. Quan caminem, recolzem la part del davant del peu, aixequem el tal i daquesta manera saixeca el cos, que descansa sobre els ossos de la cama.

La potncia (P) se situa entre el punt de suport (A) i la resistncia (R). Juntament amb les palanques de segon gnere, tenen un paper fonamental en la locomoci i en el moviment. Ns un exemple la flexi de lavantbra amb el bra. La resistncia s el pes de la m; el punt de suport s el colze, i la potncia, la contracci del bceps.

106

11

Les lesions ms habituals de laparell locomotor

Les lesions dels ossos, dels msculs i de les articulacions sn molt freqents, per no solen ser greus i es curen gaireb completament, tot i que en general solen ser doloroses. Algunes de les ms habituals sn les segents: Les fractures. Es produeixen quan un os es trenca o sestella. El tractament ms habitual consisteix a immobilitzar los collocant una capa de guix o una frula (estructura rgida, generalment metllica) que mant los en la posici correcta fins que es repara. Si la fractura s complicada, es poden haver de posar claus o plaques metlliques. El dolor s, generalment, el smptoma ms obvi, tot i que tamb poden causar inflor i hematomes. Les distensions i els esquinos. Les dues sn lesions de ruptura total o parcial produdes per un estirament o esfor excessiu. Les distensions afecten els msculs i els tendons, mentre que els esquinos afecten els lligaments. Les causes ms freqents sn les torades als turmells, als genolls, als polzes, etc. En els dos casos cal fer-sho mirar per un metge, s recomanable fer reps i/o immobilitzar la zona afectada i aplicar gel per reduir la inflamaci associada a aquestes lesions. Les luxacions. Es produeixen quan un os es desplaa de la seva posici normal en una articulaci. El primer smptoma s un dolor intens, que augmenta quan es mou la part afectada; el segon smptoma s la deformitat, ja que hi ha un os desplaat del seu lloc. Les contractures musculars. Consisteixen en la contracci involuntria i mantinguda dun mscul. Es produeixen quan sexigeix al mscul un treball superior al que pot fer, com ara un esfor excessiu o el manteniment prolongat duna posici inadequada. Si es mant o es repeteix amb freqncia, el mscul es contractura cada cop ms fcilment. En aquest cas, fer un exercici fsic idoni s bsic per variar-ne la tendncia. Sn freqents les contractures musculars a les zones cervical, dorsal i lumbar de la columna degudes a hbits posturals incorrectes. Aix produeix dolors freqents, i per aquesta ra s important cuidar les postures evitant les que tendeixen a corbar lesquena, enfonsar-la o torar-la, i tamb evitar els hbits que, amb el temps, poden perjudicar la columna.
Deformacions de la columna vertebral

Quan sha produt la fractura dun os, les cllules ssies omplen els buits que shan format fins que la fractura es torna a tancar. Per aix, los ha destar immobilitzat, motiu pel qual senguixa la zona afectada.

ACTIVITATS
26. Un dels esquinos ms habituals s el del turmell. A qu creus que s degut, aquest fet? 27. Per qu les luxacions sempre van acompanyades daltres lesions, com ara distensions, esquinos, etc.? 28. La luxaci congnita del maluc s una malformaci de larticulaci del maluc que es produeix en bebs acabats de nixer. En qu consisteix aquesta lesi? Quins ossos hi estan implicats?

Escoliosi. Desviaci en forma de S.

Lordosi. Curvatura lumbar augmentada.

Cifosi. Curvatura dorsal augmentada.

107

12

La prevenci de lesions i els hbits saludables

Per mantenir en bon estat els ossos, els msculs i les articulacions, cal tenir en compte hbits com ara els segents: Fer exercici fsic regularment. Lexercici fsic estimula els msculs i les articulacions, i refora i dna elasticitat als lligaments. De tota manera, quan lesport es practica de manera incorrecta, pot provocar lesions greus, com ara distensions i fractures. s important comenar lexercici amb un escalfament gradual i seguir un procs de preparaci. Tenir una dieta equilibrada. Laportaci de calci, fsfor i vitamina D ajuda a mantenir sans els ossos. Lalimentaci s important durant tota la vida, per especialment durant la infantesa i ladolescncia, que sn les etapes en qu els ossos creixen. Daltra banda, lobesitat fa que lesquelet estigui sotms a una crrega excessiva que pot tenir repercussions en el seu bon funcionament. Portar calat adequat. El peu s com una mena de volta que permet repartir el pes del cos entre el tal i la punta. Quan es porta una sabata massa alta o massa estreta, es poden provocar danys als msculs i als ossos de tot el cos, especialment a la columna vertebral, els genolls i els turmells. Adoptar posicions correctes. La manera dagafar un objecte de terra, de seure, de dormir, de caminar o destar dret pot afectar de maneres diverses la columna vertebral i provocar-hi deformacions i alteracions greus. No carregar pesos excessius a lesquena. Ls continuat de motxilles excessivament carregades fa que lesquena adopti una curvatura que s incorrecta i, amb el temps, pot provocar dolor i danys irreversibles. Sha devitar portar pesos innecessaris; s convenient dur les motxilles penjades al centre de lesquena o portar bosses amb rodes. Les carteres i les bosses no sn recomanables.
A FONS

Posici correcta per seure.

Posici correcta per agafar un objecte de terra.

Posicions correctes per dormir.

Adoptar posicions adequades evita sobrecarregar determinades parts del cos i prevenir deformacions i lesions.

ACTIVITATS
29. Abans de fer qualsevol exercici fsic ens recomanen que fem un escalfament. Per qu creus que s aconsellable fer-lo? 30. Descriu quina s la manera correcta daixecar de terra una caixa o altres objectes pesants.

La vigorxia
La vigorxia s un trastorn mental que es caracteritza per una forta obsessi daconseguir un cos musculs. Tot i que comparteix algunes caracterstiques amb malalties alimentries com ara lanorxia, no es tracta estrictament dun trastorn alimentari, i la comunitat mdica internacional no la considera una malaltia. Les persones que pateixen de vigorxia, a ms de tenir una prctica esportiva excessiva, tamb tenen una dieta desequilibrada, amb una manca completa de greixos i un excs de glcids i de protenes. A ms, sol anar acompanyada dun consum incontrolat danabolitzants, uns derivats sinttics dhormones masculines que fan que augmenti la massa muscular a costa de greus efectes secundaris: augment del desenvolupament mamari, caiguda del cabell, acne, depressi, afeccions cardaques i heptiques, impotncia en els homes, etc. Si fer una activitat esportiva s bo per a la salut, aleshores per qu la vigorxia s un trastorn?

108

Cincia a labast
Control de variables en un experiment. La calcificaci dels ossos
El teixit ossi t prou rigidesa per formar la carcassa interna del cos i permetre la inserci dels msculs i els moviments de laparell locomotor. Aquesta rigidesa s deguda a les sals de calci que hi ha al teixit. A continuaci comprovarem si hi ha una relaci directa entre la quantitat de sals de calci i la rigidesa dels ossos. Per fer-ho, utilitzarem tres ossos de pollastre, que han de ser crus i iguals, i dissoldrem les sals de calci que contenen en diferents concentracions dcid clorhdric (HCl). . Preparem lexperiment. En tres vasos de precipitats iguals, numerats de l1 al 3, hi posem les quantitats dcid i daigua que figuren en la taula segent. Daquesta manera, en els tres vasos hi haur 300 cm3 de dissoluci.
Vas 1 2 3 HCl (cm3) 3 15 36 Aigua (cm3) 297 285 264 Concentraci 1%

Lcid clorhdric es ven a les drogueries amb el nom de salfumant. Els ossos de diferents animals, i fins i tot els diferents ossos dun mateix esquelet, presenten graus de rigidesa diferents. Com que farem servir tres ossos iguals, assumim que totes les variables (tipus dos, animal al qual pertany, calcificaci, rigidesa, mida del recipient, temperatura de lcid etc.) sn iguals i, per tant, considerem que sn variables controlades.

Numerem cada os amb una etiqueta i lintrodum en el vas corresponent. . Observem com es desenvolupa lexperiment. Esperem uns vint minuts i anotem si ha variat la rigidesa dels ossos i com ho ha fet.

3. Relacionem la variable independent i la variable


dependent. La concentraci de la dissoluci s la variable independent. La prdua de rigidesa de los depn de la concentraci de la dissoluci, i per aix rep el nom de variable dependent. Totes les altres variables sn iguals per als tres vasos, i per aix diem que sn variables controlades.

Vas 1 2 3

Concentraci (variable independent) 1%

Prdua de rigidesa (variable dependent) No shi aprecia prdua de rigidesa Lleugera prdua de rigidesa Prdua de rigidesa clarament apreciable

ACTIVITATS
31. Calcula quines sn les concentracions de les dissolucions dels vasos 2 i 3. Per fer-ho, divideix el volum dcid entre el volum total de la dissoluci, i multiplica el resultat per 100. 32. Has observat alguna evidncia que sestava produint una reacci qumica durant el desenvolupament de lexperiment? Descriu-la i indica si sha desenvolupat de la mateixa manera en els tres vasos. 33. Si escalfessis la dissoluci del vas 2, sacceleraria el procs de dissoluci de les sals de calci i podries obtenir un resultat semblant al del vas 3? Quina de les variables controlades hauries modificat?

109

Activitats
34. Si una ploma docell cau damunt el teu palmell de la m, quins receptors capten aquesta informaci? I si thi caigus una pedra? 35. Durant els viatges amb avi, tant quan lavi senlaira com quan aterra, s normal sentir molsties diverses a les orelles, que van des de la sensaci de taponament fins a un dolor lleu. Per evitar aix ens recomanen que empassem saliva, que badallem o que masteguem un xiclet, i en el cas dels nadons, que succionin un biber o el xumet. Pots explicar per qu es produeixen aquestes molsties i per qu es poden alleujar amb les mesures indicades? 36. Algunes espcies danimals tenen determinats sentits ms desenvolupats que les persones. Per exemple, els gats tenen una visi nocturna molt ms efica que la nostra; de tota manera, no sn capaos de detectar colors amb la mateixa precisi que nosaltres. Quina creus que s la ra anatmica fonamental daquesta circumstncia? 37. Com seria la visi dun animal que no tingus cons per s bastons? 38. Els ratpenats sn els nics mamfers autnticament voladors. Aquest grup danimals tenen molt redut el sentit de la vista. A qu penses que s degut aquest fet? Quin altre sentit creus que tenen desenvolupat? 39. Indica a quines estructures fan referncia cadascuna daquestes definicions. a) Capa del globus ocular on estan localitzats els fotoreceptors. b) Estructura transparent que funciona com una lent per enfocar la llum cap a la retina. c) Membrana fina elstica de lorella mitjana que vibra amb les ones sonores. d) rgan responsable del sentit de lolfacte situat a la part superior de les fosses nasals. e) Conducte que comunica la faringe amb lorella mitjana i que permet que la pressi sigui la mateixa als dos costats del timp. 40. Aquest esquema representa el globus A ocular hum. Copia el dibuix i posa-hi el nom de totes les estructures que I hi ha indicades.
B C D

41. Qu sn els tendons? De qu estan constituts? On est situat el tend dAquilles? Quina funci fa? 42. Observa els principals msculs del cos hum a latles del final del llibre. Desprs, copia la taula segent i completa-la indicant a quina part del cos estan localitzats.
Mscul Masseter Frontal Esternoclidomastodal Trapezi Pectoral Dorsal ample Deltoide Sartori Bess Part del cos

43. Posa un exemple de msculs antagnics de lavantbra i un altre de la cuixa. 44. Relaciona els ossos de la columna de lesquerra amb la regi del cos on estan situats. 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. Fmur Hmer Escpula Parietal Occipital Tars Cbit Metatarsians Metacarpians a) b) c) d) e) f) g) h) i) Turmell Bra Espatlla Cuixa Empenya del peu Clatell Palmell de la m Crani Avantbra

45. En els nounats els ossos del crani no estan articulats. Entre els ossos hi ha espais membranosos no ossificats. Dels sis espais que hi ha, els ms evidents sn els dos superiors: un t forma de rombe i es localitza a la part ms alta del cap; laltre t forma triangular i se situa per sobre del clatell. A mesura que el nad creix, els ossos del crani tamb creixen i aquests espais es fan cada vegada ms petits. Cap als divuit mesos ja shan tancat del tot. a) Quin nom reben aquests espais?

E F G H

b) Quina funci creus que tenen? c) Com sanomena el procs per mitj del qual aquests espais es van reduint fins que es tanquen?

110

46. Generalment, fins als trenta anys els ossos del cos augmenten de densitat. A partir daquesta edat, el desenvolupament dels ossos satura, i al voltant dels quaranta anys la massa ssia comena a decrixer. Sha demostrat que una ingesti correcta daliments rics en calci afavoreix lincrement daquest mineral als ossos. De tota manera, unes aportacions adequades de calci serveixen de ben poca cosa si no van combinades amb una ingesta adequada de fsfor i de vitamina D. Quines conseqncies t per a la constituci dels ossos la manca daquesta vitamina? On la podem trobar? 47. Escriu el nom dels ossos i dels msculs que hem indicat en els dos esquemes de la dreta. Consulta latles del final del llibre.

A B C D E F G H I B C D J K L M N O P F G E

A H I J K

UNA ANLISI CIENTFICA

Larticulaci del bra


Amb lobjectiu destudiar els moviments de flexi i de relaxaci del bra, al laboratori dun centre escolar sha construt una maqueta. Els dibuixos segents mostren la maqueta en dues posicions: la primera, amb el bra flexionat, i la segona, amb el bra estirat. Bra flexionat Bra estirat 51. Quina opci descriu millor la situaci de cada maqueta? a) En la maqueta del bra flexionat, el bceps est contret, i el trceps, relaxat. En la maqueta del bra estirat, el bceps est relaxat, i el trceps, contret. b) En la maqueta del bra flexionat, el bceps i el trceps estan relaxats, mentre que en la maqueta del bra estirat el bceps i el trceps estan contrets. c) En la maqueta del bra flexionat, el trceps est contret i el bceps relaxat, mentre que en la maqueta del bra estirat el bceps est contret i el trceps relaxat.
C H H D

G E C D A B F

G E

B F

d) En la maqueta del bra flexionat, el bceps i el trceps estan contrets, mentre que en la maqueta del bra estirat el bceps i el trceps estan relaxats. 52. En el cos hum, quin rgan sencarrega de coordinar lacci dels msculs del bra?

48. Qu representen les estructures E i F? a) Msculs. b) Ossos. c) Articulacions. d) Lligaments.

53. Associa cada descripci amb lrgan o lestructura corresponent. a) Permeten que els msculs estirin els ossos. b) Sn estructures que uneixen els diferents ossos. c) Recobreixen els ossos i shi uneixen per mitj de tendons. d) Sn fibres molt fortes que uneixen els ossos.

49. I les estructures G i H? 50. A quins rgans corresponen els elements representats amb les lletres A, B, C, D, E i F?

111

Resum
Els ulls sn els rgans sensorials de la vista. Lull est format pel globus ocular i els rgans annexos.

La vista

Els receptors visuals (fotoreceptors) es troben a la retina. Nhi ha de dos tipus: els cons (responsables de la visi en color) i els bastonets (permeten apreciar intensitats lluminoses febles). A lorella estan localitzats els rgans sensorials de laudici i els relacionats amb el manteniment de lequilibri.

ELS RGANS DELS SENTITS

Loda

Als canals semicirculars hi ha els receptors del sentit de lequilibri, i a la cclea o caragol, els del sentit de laudici. Els receptors auditius (mecanoreceptors) sn els encarregats de rebre les vibracions sonores.

Est localitzat a la pell.

El tacte

Els receptors del tacte poden ser terminacions nervioses lliures o encapsulades formant els corpuscles tctils. Detecten estmuls de pressi (mecanoreceptors), canvis de temperatura (termoreceptors) i dolor (nociceptors).

Est localitzat a la mucosa de les fosses nasals, anomenada pitutria.

Lolfacte

Els receptors de lolfacte (quimioreceptors) detecten les substncies oloroses que cont laire.

El gust

Est localitzat a la llengua. Els receptors del gust (quimioreceptors) es troben en corpuscles gustatius situats a les papilles de la llengua. Detecten substncies qumiques dissoltes.

Constitueix la part passiva de laparell locomotor. Est constitut pels ossos, les articulacions i els lligaments. Dna forma al cos, protegeix nombrosos rgans i serveix dinserci als msculs.

LAPARELL LOCOMOTOR

El sistema esqueltic

Les articulacions sn estructures que uneixen els ossos de lesquelet. Nhi ha de tres tipus: Immbils: no permeten els moviments dels ossos que uneixen. Semimbils: nicament permeten fer petits moviments. Mbils: permeten fer una gran varietat de moviments.

Constitueix la part activa de laparell locomotor. Est format pels msculs i els tendons.

El sistema muscular

Els msculs sn rgans que tenen la capacitat de contreures i de relaxar-se, caracterstica que permet que produeixin els diferents moviments del cos. La funci dels msculs sempre est controlada pel sistema nervis.

ACTIVITATS
54. Indica quin tipus de receptors t cadascun dels rgans dels sentits, i tamb a quins tipus destmuls respon cadascun. 55. Completa lesquema afegint-hi un exemple de cada tipus darticulaci.

112

A la conquesta de lAnnapurna
Intentar arribar a lAnnapurna, una de les muntanyes ms altes de la serralada de lHimlaia, en ple segle XXII era per a molts una autntica insensatesa. Sobretot, quan els aventurers estaven disposats a escalar a lestil del segle XX: sense cpsules doxigen, ni msculs binics, ni articulacions servoassistides, ni tan sols amb lajut dimplants nanomdics.
Giovanni, quin temps far dem? Sol durant tot el dia i augment de la temperatura. Podrem avanar a bon ritme per la calor fondr la neu nims, noms cal un esfor ms! Estem a punt darribar-hi!

Que b! Estic esgotadssima, gaireb ja no tinc forces per continuar.

EL RAC DE LA LECTURA

Vaja! Una bona notcia i una altra de dolenta

Ostres! Una esquerda!

Que no es mogui ning! Planteu els grampons a terra i tireu el cos cap enrere.

Karl, Karl, ests b? Martin, pots veure on s?

S que el veig, al fons de tot. Karl, em sents? S. No em puc moure, em sembla que mhe trencat les cames.

Haurem de vigilar on trepitgem.

Martin, digues a en Karl que no es mogui. Lheu de pujar. Vaig al campament a preparar les unitats nanomdiques i el radigraf per fer-li una diagnosi.

Quina mala sort! Noms faltaven poques hores per arribar al cim!

No et preocupis. Thas trencat la tbia i el peron de la cama dreta, i el calcani de lesquerra, per sn fractures netes. Dem podrs caminar. Aquest cctel de nanorobots, hormones i calci et deixar nou en dotze hores.

Els robots de la injecci localitzaran les fractures on han de dipositar el calci.

Hi he afegit uns antiinflamatoris i un relaxant perqu puguis dormir b. Dem ens espera un dia ben llarg.

NO THO PERDIS
Anatoma para el movimiento BLANDINE CALAIS-GERMAIN. Ed. Los Libros de la Liebre de Marzo. Un extens panorama dossos, articulacions i msculs. www.puc.cl/sw_educ/anatnorm/alocomot/htm/8.htm Sobre laparell locomotor. recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/3ESO/locomotor/index.htm Pgina amb informaci i activitats sobre laparell locomotor.

COMPRENC EL QUE LLEGEIXO


56. Per qu s perills caminar damunt la neu els dies de molta calor? 57. Per qu en Karl considera que no es pot moure? 58. Com solucionen el problema den Karl perqu pugui pujar a lAnnapurna? 59. Creus que s important conixer la previsi meteorolgica en aquest tipus dexpedicions? Per qu?

113

7
Regnier de Graaf.

REPRODUCCI HUMANA.

Els aparells reproductors

PLA DE TREBALL

En aquesta unitat
Coneixers les caracterstiques generals de la reproducci humana i les etapes del cicle reproductiu. Comprendrs quins sn els carcters sexuals primaris i els secundaris, i en quin moment es manifesten. Estudiars lanatomia i el funcionament dels aparells reproductors femen i mascul. Entendrs els cicles hormonal, ovric i menstrual de laparell reproductor femen. Aprendrs com es produeix la fecundaci, i quines fases comprn el desenvolupament i el naixement dun nou sser. Coneixers les tcniques de reproducci assistida. Aprendrs els principals mtodes anticonceptius i alguns hbits saludables dhigiene sexual. Comprendrs la diferncia que hi ha entre sexe, sexualitat i reproducci. Aprendrs a observar una ecografia.
Fetus hum de set setmanes.

vul

Follicle de Graaf

El 1672, el metge Regnier de Graaf, mentre observava amb el microscopi ovaris de conills i de ratolins, hi va veure com una mena de globus groguenc constitut per moltes cllules unides. Una vegada format, el glbul es comenava a moure cap a la perifria de lovari i al cap de pocs dies semblava que sortia de lovari. De Graaf va deduir correctament que aquest glbul produa hormones, tot i que el va identificar errniament com lvul que era fecundat: Les cllules suneixen i formen un glbul o follicle que, recobert per una membrana, es dirigeix, quasi en lnia recta, des del centre de lovari fins a la seva perifria, don s expulsat i pot ser fecundat. Aquestes petites estructures de tipus glandular que es formen peridicament dins dels ovaris reben el nom de follicle de Graaf, en honor del seu descobridor. Fins al final del segle XIX no es va descobrir que, en realitat, el follicle es trencava i deixava escapar lvul del seu interior.

Ovari

RECORDA I RESPON
1. Qu sn les hormones? Quins efectes tenen els estrgens i la testosterona? 2. El diafragma t una gran importncia durant el part. Recordes quin paper t en laparell respiratori? 3. Qu s la pubertat? A quina edat es produeix i quins efectes t sobre el cos? 4. Defineix els termes segents: reproducci sexual, vivpar, fecundaci interna i gmetes. Busca la resposta Qu s linfantament?

Pubertat i adolescncia

Edat adulta

Nad

Fetus

Fecundaci Infncia Zigot

Embri

1
Nadons

La reproducci de lsser hum

Les persones ens reprodum sexualment; les dones produeixen gmetes femenins anomenats vuls, i els homes, gmetes masculins anomenats espermatozoides. Aquestes dues cllules reproductores suneixen per formar un zigot. La fecundaci s interna, s a dir, lvul i lespermatozoide suneixen dins de laparell reproductor de la dona. El desenvolupament del nou sser tamb t lloc a linterior de laparell reproductor femen, i el nad neix viu i completament format, per aix diem que som vivpars. La reproducci comprn els processos segents: La producci de gmetes en rgans especialitzats de laparell reproductor. La fecundaci, que consisteix en la uni dels dos gmetes a linterior de laparell reproductor femen per formar una cllula nica, el zigot. El desenvolupament del zigot a linterior de laparell reproductor femen. El zigot es transforma en un embri, i aquest en un fetus. El part o naixement dun nad completament format. El desenvolupament del nad: la maduraci dels rgans sexuals i la transformaci del nad en un adult capa de produir gmetes i reproduir-se.

ACTIVITATS
1. Explica qu significa que lespcie humana s vivpara, que t reproducci sexual i que presenta fecundaci interna. 2. Quins processos comprn la funci de reproducci?

A FONS

El dimorfisme sexual
Els homes i les dones, a ms de tenir aparells reproductors diferents, tenim un dimorfisme sexual fora marcat. Les dones tenen poc pl al cos, no solen presentar calvcie, tenen menys massa muscular, els malucs amples, els pits desenvolupats amb glndules mamries, la veu aguda, etc. Els homes tenen ms pl al cos, molts presenten calvcie, tenen ms massa muscular, les espatlles amples i els malucs estrets, la veu greu, etc. Coneixes alguna altra espcie animal que tingui un dimorfisme sexual molt marcat? I alguna en qu els mascles i les femelles tinguin un aspecte molt semblant?

116

Els canvis cap a la maduresa sexual

La reproducci tan sols es pot dur a terme si els rgans sexuals estan completament desenvolupats. Des que naixem fins que som persones adultes passem per diverses etapes.

La infncia: els carcters sexuals primaris


Quan neix un nad ja t format laparell reproductor, tant les parts internes com les externes: el penis i lescrot en els nens, i la vulva en les nenes. La presncia daquests rgans reproductors correspon als carcters sexuals primaris. La infncia s una etapa que es prolonga des del naixement fins als deu anys, aproximadament.

En la pubertat sexperimenten canvis que fan ms patents els trets que diferencien els nois i les noies.

La pubertat: els carcters sexuals secundaris


Entre els deu i els catorze anys es produeix la maduraci dels rgans sexuals. En les noies t lloc la primera menstruaci i en els nois comena la producci despermatozoides. Aquesta etapa es coneix amb el nom de pubertat. Quan els rgans reproductors maduren, comencen a produir hormones, que provoquen laparici dels carcters sexuals secundaris, fet que augmenta les diferncies fsiques entre les noies i els nois. A les noies els creixen els pits, sels eixamplen els malucs i els surt pl al pubis i a les aixelles. Als nois els augmenta el gruix dels ossos i la massa muscular, la veu sels fa ms greu i els surt la barba i el pl al pubis i a les aixelles.

Ladolescncia: la maduresa sexual


Mentre es desenvolupen els carcters sexuals secundaris, procs que dura entre dos i cinc anys, les persones senten la necessitat dindependncia; dexplorar els seus sentiments i el seu cos; apareix el desig sexual, es busca el suport emocional en un grup damics i amigues, i de vegades sestableix una relaci conflictiva amb les persones adultes, representades pels pares i pel professorat. Aquesta etapa es coneix amb el nom dadolescncia i quan lorganisme lassoleix ja est preparat per a la reproducci.
En les societats de pasos desenvolupats la reproducci es planteja en ledat adulta.

Ledat adulta: la fi del desenvolupament


Un cop passada ladolescncia, arriba ledat adulta, al voltant dels vint o dels vint-i-cinc anys. En les societats rurals dels pasos en vies de desenvolupament no s estrany que les dones tinguin fills abans darribar a ledat adulta, cap als quinze o setze anys. En la nostra societat, en canvi, aix no sol passar. Els adolescents no solen tenir fills i dediquen uns quants anys ms a adquirir una educaci i una situaci que els permeti formar una famlia amb lestabilitat i la seguretat que proporciona la maternitat i la paternitat adultes.
ACTIVITATS
3. Quins sn els carcters sexuals primaris i quan es manifesten? 4. Quins sn els carcters sexuals secundaris i quan es manifesten?

117

3
Ovaris. Tenen la forma i la mida duna ametlla. Estan units a lter per mitj dun lligament. Als ovaris maduren els vuls.

Laparell reproductor i els gmetes femenins

A linterior de laparell reproductor femen t lloc la fecundaci i es desenvolupa lembri i el fetus fins que es produeix el part i neix el nad.
Trompes de Fallopi. Sn conductes que comuniquen cada ovari amb lter. Linterior de les trompes est entapissat de cilis que empenyen lvul. Cltoris. s un petit rgan erctil amb moltes terminacions nervioses, i per aix s molt sensible. Es troba al punt duni dels llavis menors.

Trompa de Fallopi Ovari ter

Coll de lter

Vagina

ter. s un rgan buit format per una capa gruixuda de teixit muscular, el miometri, que per dins est recoberta per un epiteli molt vascularitzat, lendometri, on simplanta lvul fecundat. T una part ms estreta, el coll de lter, que comunica amb la vagina.

Vagina. s un conducte de parets musculoses que comunica lter amb lexterior. Lextrem inferior de la vagina sobre a lexterior per lobertura vaginal.

Llavis majors. Sn plecs de pell, situats entre les cuixes, que cobreixen els altres genitals externs.

Llavis menors. Sn plecs de pell fina i sensible que queden coberts pels llavis majors.

Els gmetes femenins: els vuls


Quan neix una nena, als seus ovaris ja hi ha unes 400.000 cllules que, quan sigui lhora, comenaran a madurar duna en una i es transformaran en vuls, tot i que tan sols 450 maduraran durant la seva vida frtil. Lvul s la cllula reproductora o gmeta femen. s una cllula molt grossa, de gaireb 1 mm de dimetre, que madura dins de lovari en una estructura anomenada follicle de Graaf. El follicle sobre i aboca lvul a la trompa de Fallopi, envoltat duna capa de cllules molt ms petites que ell, anomenada corona radiada, que t una funci protectora. Des que lvul s expulsat, es mant frtil durant unes 24 hores. Si en aquest temps no s fecundat, mor.
vul Nucli Corona radiada

ACTIVITATS
5. Busca en els conceptes clau el terme vulva. Quins rgans agrupa? 6. Com es desplaa lvul al llarg de la trompa de Fallopi si no t estructures per moures?

118

Laparell reproductor i els gmetes masculins

Laparell reproductor mascul est format per rgans que produeixen espermatozoides i els dipositen a laparell reproductor femen.
Testicles. Sn dues glndules situades a lescrot. Als testicles es produeixen els espermatozoides. Prstata. s una glndula de la mida duna nou que envolta la uretra. Produeix el lquid prosttic, que protegeix els espermatozoides contra lacidesa de la uretra i de la vagina. Conductes deferents. Sn la continuaci dels epiddims, que conflueixen a la uretra. Vescules seminals. Sn glndules que produeixen el lquid seminal, on neden els espermatozoides. Desemboquen als conductes deferents.

Uretra. s un conducte que comunica amb lexterior. Les parets musculoses de la uretra es contreuen rtmicament durant lejaculaci i empenyen els espermatozoides.

Epiddim. s un tub llarg, molt fi i enrotllat, situat damunt de cada testicle. A linterior de lepiddim maduren els espermatozoides.

Penis. s un rgan cilndric, lextrem del qual, el gland, seixampla i est cobert pel prepuci, una pell que es pot retreure.

Escrot. s una bossa de pell prima i rugosa, amb moltes glndules sebcies, que cobreix els testicles i els mant a fora de labdomen.

Els gmetes masculins: els espermatozoides


Els espermatozoides es produeixen contnuament als tbuls seminfers, des don es desplacen, al llarg de diversos dies, fins a arribar a lepiddim. En aquest perode acaben de madurar i desenvolupen un llarg flagel o cua, amb el qual neden molt de pressa. Els espermatozoides sn molt ms petits i nombrosos que els vuls. Cada dia maduren diversos centenars de milions despermatozoides als testicles. La sortida a lexterior es produeix per mitj de lejaculaci, en la qual sexpulsa el semen, un lquid format per espermatozoides i secrecions lubrificants, seminals i prosttiques. Quan sn dipositats a linterior de la vagina, shi mantenen vius entre tres i cinc dies, perode de temps en el qual es pot produir la fecundaci.
ACTIVITATS
7. On es formen els espermatozoides? En quina estructura sacaben de desenvolupar?
Cap

Flagel

Nucli

119

Els cicles de laparell reproductor femen

Les hormones sexuals femenines sn els estrgens i la progesterona. Els estrgens es produeixen a les cllules folliculars dels ovaris i sn els responsables del desenvolupament i el manteniment dels carcters sexuals secundaris. El nivell destrgens segueix un procs cclic. Quan el nivell s mnim, sactiva lalliberament dhormones hipofisiries, que indueixen la formaci dun follicle de Graaf a lovari. Al seu torn, dins el follicle es produeix la maduraci dun vul. Quan el nivell destrgens s mxim, es produeix lovulaci, s a dir, el follicle es trenca i lvul surt de lovari i s recollit per la trompa de Fallopi. Desprs dalliberar lvul, el follicle de Graaf es transforma en el cos luti, que produeix la progesterona que indueix el creixement i la maduraci de lendometri, el teixit que recobreix lter i on sha dimplantar lvul fecundat. Si hi ha fecundaci, el cos luti es mant actiu grcies a una hormona que s alliberada per lembri. Si no hi ha fecundaci, lvul mor; el cos luti degenera, deixa de produir estrgens i progesterona i lendometri es trenca i es desprn, procs que provoca la regla o menstruaci. El conjunt desdeveniments que tenen lloc entre dues menstruacions successives sanomena cicle menstrual, i t una durada aproximada de 28 dies.

ACTIVITATS
8. Quins efectes t sobre lendometri la mxima concentraci de progesterona a la sang i la brusca baixada daquesta hormona al final del cicle? 9. La menstruaci s simplement una hemorrgia? Explica qu sexpulsa a lexterior i quina s la causa daquest despreniment.

Concentraci a la sang de les hormones sexuals (estrgens i progesterona) al llarg del cicle.
Progesterona

Estrgens

vul

Les hormones hipofisiries produeixen la maduraci de lvul. El nivell mxim destrgens determina lovulaci.

Menstruaci

Variacions en el gruix de lendometri degudes a lacci de la progesterona.

120

Corona radiada (embolcall protector)

La fecundaci i linici de lembars

Cap de lespermatozoide

Lovulaci t lloc catorze dies abans de larribada de la regla. Lvul alliberat des del follicle de Graaf s impulsat, al llarg de la trompa de Fallopi, fins a lter. Lvul tarda entre cinc i sis dies a fer aquest recorregut. Lvul tan sols pot ser fecundat durant 24 hores des de lovulaci, mentre est fent el recorregut al llarg de la trompa de Fallopi. El coit o acte sexual consisteix en la introducci del penis a la vagina. En lejaculaci, els espermatozoides salliberen a linterior de la vagina. Al contrari que lvul, els espermatozoides sn molt rpids, pugen per la vagina, travessen el coll de lter, recorren linterior de lter i arriben a les dues trompes de Fallopi en unes poques hores. A ms, es poden mantenir vius a linterior de laparell reproductor femen entre tres i cinc dies. Aix vol dir que, si es fa lacte sexual en els dies previs a lovulaci, la probabilitat que es produeixi un embars s molt alta. Si lvul i els espermatozoides es troben, els espermatozoides envolten lvul i intenten penetrar-hi. Generalment, per, noms un aconsegueix travessar totalment lembolcall protector de lvul i introduir el cap a linterior, procs en el qual es desprn de la cua. El material gentic de lespermatozoide i el de lvul es fusionen i es completa el procs de la fecundaci. La cllula que en resulta rep el nom de zigot o cllula ou.

vul

Espermatozoides

Corona radiada

Linici de lembars
El zigot es comena a dividir molt aviat formant dues cllules idntiques, que es continuen duplicant cada poques hores. Durant els dies que dura el recorregut fins a lter, arriben a ser uns centenars de cllules que formen una esfera buida de poc ms de mig millmetre de dimetre. Aquesta massa de cllules produeix una hormona que impedeix que el cos luti degeneri, i per aix continua produint progesterona, fet que, alhora, mant lendometri viu i funcional. En no degradar-se lendometri, no es produeix la menstruaci, i aix sol ser el primer smptoma de lembars. Quan la massa esfrica de cllules arriba a lter es produeix la implantaci o nidaci, s a dir, sadhereix a lendometri. A partir daquest moment rep el nom dembri, i es desenvolupen tres estructures importants: La placenta. s un rgan que es desenvolupa a lendometri i que serveix de connexi entre la mare i lembri. El cord umbilical. Connecta lembri amb la placenta i est format per un tub per on passen tres vasos sanguinis: dues artries que porten nutrients de la mare a lembri i una vena que porta les substncies de rebuig de lembri a la mare. La bossa amnitica. s un sac ple dun lquid, anomenat lquid amnitic, a linterior del qual es mant lembri durant tot lembars.
Procs de divisi del zigot.

Lquid amnitic Placenta Bossa amnitica

Cord umbilical

Embri

121

Primer trimestre.

Segon trimestre.

Tercer trimestre.

El desenvolupament de lembars

La gestaci o embars s el procs que comena amb la fecundaci i acaba amb el part. Durant lembars es produeixen canvis molt significatius. El que va comenar sent una nica cllula, el zigot, es converteix en embri; desprs, en fetus i, per acabar, en un sser hum completament format. El procs dura uns 280 dies, que sn 40 setmanes, deu mesos lunars o aproximadament nou mesos del calendari, que es comencen a comptar des de linici de lltima menstruaci. La mare experimenta canvis molt importants al llarg de lembars a causa del desenvolupament i el creixement del fetus al seu interior, de lintercanvi que mant amb el fetus a travs de la placenta i del fet que el seu cos es va preparant per al part i per a la lactncia.
Primer trimestre Desenvolupament del fetus Es van formant el cap, el tronc, les extremitats, els rgans interns i els aparells circulatori, excretor i reproductor. A linici del tercer mes, el cor batega. Al final del trimestre, lembri sanomena fetus. Mesura menys de 10 cm, i pesa entre 20 i 40 g. Segon trimestre Madura el sistema nervis. El fetus respon als estmuls i sen perceben els moviments. Es completen laparell circulatori i lexcretor. A partir del quart mes sen pot reconixer el sexe. Al final del segon trimestre mesura ms de 30 cm i pesa al voltant d1 kg. Lter es dilata i comena a augmentar el permetre del ventre. Augmenta la mida dels pits. Es poden percebre alguns smptomes a causa del funcionament dels rgans interns del fetus. Tercer trimestre Maduren tots els rgans. El fetus augmenta de mida i de pes, i es forma el greix del derma. Es mou molt. Passa estones despert i daltres adormit. Finalment, es gira i queda collocat amb el cap encaixat a la pelvis de la mare. Al final, mesura uns 50 cm i pesa entre 2,5 i 4 kg. El ventre sobresurt molt a causa de la gran dilataci de lter per contenir el fetus. Lter oprimeix alguns rgans interns, com ara la bufeta de lorina o lintest, i aix pot produir algunes molsties.

Canvis materns

No li ve la regla en el termini previst. Pot notar canvis fisiolgics, com ara nusees, lincrement del sentit de lolfacte, ms gana del que s habitual, etc.

ACTIVITATS
10. Sabent que des de lltima menstruaci fins al part passen 40 setmanes, i des daquesta ltima menstruaci fins a lovulaci i la fecundaci passen 14 dies, quantes setmanes comprn, realment, lembars?

122

El part

Lembars acaba amb el part, que s la sortida del nad ja format a lexterior. El part normal, per via vaginal, consta de les tres fases segents: La dilataci. El coll de lter es comena a dilatar i augmenta de dimetre. Els msculs de la vagina es relaxen i es dilaten, i els de lter es comencen a contreure rtmicament. Es trenca la bossa amnitica i surt a lexterior el lquid amnitic, que sn entre tres i cinc litres dun lquid transparent, fet que es coneix amb lexpressi trencar aiges. Aquesta fase pot durar entre vuit i dotze hores en les mares primpares. Lexpulsi. El fetus s emps a lexterior per les contraccions de lter i per la fora que exerceix la mare empenyent amb el diafragma. Surt a travs del coll de lter i de la vagina, que estan dilatats al mxim. Aquesta fase dura, normalment, entre quinze i trenta minuts. Un cop el nad s a lexterior, pren aire per primera vegada, i se li talla el cord umbilical. La cicatriu del cord tallat formar el melic. El deslliurament. Entre cinc i quinze minuts desprs de lexpulsi, surt a lexterior la placenta, juntament amb les restes de lendometri.
Dilataci Expulsi Deslliurament

Les complicacions del part


Normalment, el part es desenvolupa sense problemes, per de vegades es poden presentar complicacions que requereixen una actuaci mdica. Mala posici del fetus. Si el fetus no t el cap encaixat a la pelvis de la mare, es pot allargar molt la fase dexpulsi. En aquest cas, se solen utilitzar unes pinces grans, els frceps, o una ventosa obsttrica que sintrodueixen a lter per subjectar el fetus i poder-lo estirar amb cura. Dilataci insuficient del coll de lter i de la vagina. Per evitar aquest problema sadministra a la mare un srum amb lhormona oxitocina, que s la que produeix la dilataci vaginal i les contraccions de lter. Pinament del cord umbilical. Si el cord umbilical est comprimit, es talla el flux de sang entre la mare i el fetus, i aquest pateix una manca doxigen que, si es prolonga ms de cinc minuts, li pot produir lesions cerebrals. Aquest pinament es pot produir si el cord est enrotllat al voltant del fetus. En molts dels casos anteriors, per treure el fetus cal recrrer a la cirurgia i fer una incisi a la paret abdominal. Aquesta intervenci s la cesria.

ACTIVITATS
11. A qu fa referncia lexpressi que una dona ha trencat aiges? 12. Qu sn els frceps? Per a qu sutilitzen i en quins casos conv fer-los servir?

123

Lesterilitat i les tcniques de reproducci assistida

Lesterilitat s la impossibilitat de tenir fills. Lorigen daquest problema es pot trobar en lhome, en la dona o en tots dos alhora.

En lhome es poden presentar les causes desterilitat segents: Producci dun nombre insuficient despermatozoides. Producci despermatozoides immadurs, amb escassa mobilitat, o amb malformacions, que no poden fecundar lvul. Trastorns que impedeixen el pas dels espermatozoides, com ara inflamaci dels conductes deferents.
Espermatozoides amb malformacions.

En la dona, els principals problemes que causen esterilitat sn aquests: Obstruccions en les trompes de Fallopi. Manca dovulaci per desequilibris hormonals, per desnutrici o per altres problemes de salut. Dificultat de nidaci del zigot a lendometri; aix fa que, encara que es produeixi la fecundaci, no es desenvolupi lembri.

Les tcniques de reproducci assistida


ACTIVITATS
13. Una dona pot tenir problemes desterilitat malgrat que els seus vuls siguin frtils i que shagin fecundat? Raona la resposta. 14. Quina tcnica de reproducci assistida s la que origina amb freqncia un embars mltiple? Per qu?

Quan una parella t problemes desterilitat, pot recrrer a les tcniques de reproducci assistida. Les dues ms utilitzades sn les segents: La inseminaci artificial. Sutilitza quan lesterilitat s deguda a la incapacitat dels espermatozoides per fecundar lvul. Consisteix a introduir artificialment el semen dun home a lter de la dona en el moment que aquesta acaba dovular. La fecundaci in vitro (FIV). Sutilitza, principalment, quan la dona t problemes amb lovulaci o amb la nidaci de lembri. Se sotmet la dona a un tractament hormonal perqu produeixi diversos vuls, que sextreuen i es fecunden al laboratori amb espermatozoides de lhome. Quan els zigots shan comenat a dividir, se nimplanten uns quants a lter matern. s freqent que diversos hi nin i que, per tant, es produeixi un embars mltiple.
Fecundaci in vitro

Espermatozoides

Embrions

Els nadons dun embars mltiple per fecundaci in vitro no sn bessons idntics, sin que, com que provenen dvuls diferents, la semblana entre ells s la mateixa que hi pot haver entre dos germans qualssevol.

Extracci dvuls Transferncia dembrions a lter

vuls

124

10

Els mtodes anticonceptius


A

En lsser hum, la sexualitat i la reproducci poden ser opcions diferents. Les tcniques de reproducci assistida permeten que es produeixi un embars sense necessitat dactivitat sexual, mentre que els diversos mtodes anticonceptius fan possible que les persones mantinguin relacions sexuals sense que es produeixi lembars. s important conixer els diversos mtodes anticonceptius que hi ha per poder triar el ms adequat a cada situaci.
Ogino Sn diverses maneres de detectar el dia de lovulaci per abstenir-se de mantenir relacions sexuals des duns cinc dies abans de lovulaci fins a uns cinc dies desprs de lovulaci. Sn mtodes poc segurs. El risc dembars s relativament gran perqu la data de lovulaci pot variar. s una funda de goma elstica i fina que es posa com a embolcall sobre el penis, i que recull el semen. s una funda de goma elstica i fina que sinsereix a la vagina. s un casquet de goma que se situa al coll de lter, de manera que impedeix el pas dels espermatozoides. s una pea de plstic o de metall que el ginecleg colloca a lter. Impedeix la nidaci de lembri. Sn cremes, gels o supositoris que es colloquen a la vagina i maten els espermatozoides. Sn pastilles dhormones que impedeixen lovulaci. Se seccionen i es cusen les trompes de Fallopi, de manera que simpedeix que passi lvul i que hi arribin els espermatozoides. Se seccionen i es cusen els conductes deferents, de manera que simpedeix que surtin els espermatozoides.

Temperatura basal Observaci de la mucositat del coll de lter Preservatiu mascul

Preservatiu mascul (A) i preservatiu femen (B). El preservatiu, principalment el mascul, s lnic mtode anticonceptiu que, a ms, evita el contagi de malalties de transmissi sexual.

Naturals

Mecnics

Preservatiu femen Diafragma Dispositiu intrauter (DIU)

Qumics Quirrgics

Espermicides Pndoles anticonceptives Lligadura de trompes

Vasectomia

Dispositiu intrauter (A) i diafragma (B). El diafragma augmenta molt deficcia si sutilitzen al mateix temps cremes espermicides.

A FONS ACTIVITATS

El mtode anticonceptiu menys segur


Un dels mtodes anticonceptius menys segurs s el coit interromput (coitus interruptus, tamb anomenat marxa enrere), que consisteix a extreure el penis de la vagina interrompent lacte sexual abans de lejaculaci. Es tracta dun mtode molt poc efica, ja que en el lquid lubrificant que se secreta abans de lejaculaci hi pot haver prou espermatozoides perqu es pugui produir un embars. Dins de quin grup de mtodes anticonceptius classificaries aquest sistema?

15. Hi ha dos mtodes anticonceptius que se solen anomenar de barrera, perqu consisteixen en una barrera fsica que impedeix laccs dels espermatozoides a lter. Quins sn? 16. Quin s lnic mtode anticonceptiu que, a ms, evita el contagi de malalties de transmissi sexual? En quin tipus de mtodes es classifica?

125

11

La sexualitat i el sexe

El pet, oli de Gustav Klimt. La sexualitat ajuda al desenvolupament biolgic i psquic i, per tant, a crixer harmnicament.

La sexualitat s el conjunt de condicions anatmiques, fisiolgiques i psicolgiques que caracteritzen cada sexe, i representa un seguit de fenmens emocionals i conductuals, relacionats amb el sexe, que marquen lsser hum durant tot el seu desenvolupament i en el paper que t en la societat. La sexualitat s inherent a lsser hum: naixem amb la sexualitat, es desenvolupa en ladolescncia i ens acompanyar al llarg de tota lexistncia. s una part integrant de la personalitat de lindividu i constitueix la manera dexpressar lafectivitat i la comunicaci entre les persones. Est estretament influda per lamor, lafecte i lamistat. El sexe s una condici biolgica dels ssers vius per la qual es distingeix entre individus masculins i individus femenins. La relaci sexual s el contacte sexual entre les persones. Es duu a terme per latracci o limpuls sexual, que es caracteritza per un conjunt de reaccions que es produeixen en lorganisme com a resposta a estmuls relacionats amb la sexualitat. La sexualitat s, a ms de lactivitat sexual, la manera en qu aquesta interactua amb els sentiments de les persones, amb la seva afectivitat, les seves emocions i el seu benestar fsic i psicolgic. La reproducci i la sexualitat sn dos conceptes diferents. La reproducci es duu a terme, generalment, a travs de la sexualitat, i t com a finalitat la procreaci.

La salut sexual
LOrganitzaci Mundial de la Salut (OMS) defineix la salut sexual com un estat de benestar fsic, emocional, mental i social relacionat amb la sexualitat; per aix no es refereix tan sols a labsncia de malalties. La salut sexual requereix un apropament respectus a la sexualitat i a les relacions sexuals, i tamb la possibilitat de tenir relacions sexuals plaents i segures, lliures de coerci, discriminaci i violncia. La sexualitat sha de basar en el respecte, en lamor i en la responsabilitat. Duna altra banda, no hi ha una nica manera de viure la sexualitat, sin que depn de valors culturals, de creences religioses, dactituds tiques i, en definitiva, duna elecci personal. Per tant, cada persona sha de respectar ella mateixa i ha de respectar les diferents opcions sexuals de les altres persones. Rebre una bona educaci sexual s important per tenir una vida sexual sana, que ens ajudi a assolir la maduresa psicolgica i biolgica a travs del desenvolupament complet de la nostra personalitat.
ACTIVITATS
17. Explica quina diferncia hi ha entre el sexe i la sexualitat. 18. Indica quins aspectes de lsser hum intervenen en la sexualitat. 19. Quines sn les raons que determinen la importncia de rebre una educaci sexual adequada?

126

Hbits saludables relatius a la sexualitat


s fcil tenir una sexualitat satisfactria si adoptem uns quants hbits saludables relacionats amb la higiene, amb la prevenci i la protecci contra les malalties de transmissi sexual i amb les actituds cap a la nostra parella. Rentar-se sovint. Quan ens dutxem, i tamb desprs de defecar, s important que ens rentem b amb aigua i sab la zona genital i la zona anal. Durant els dies de la menstruaci encara sha de tenir ms cura de la higiene; cal rentar-se ms sovint i canviar-se de compresa o de tamp amb freqncia. Utilitzar un preservatiu en les relacions sexuals per evitar el contagi de malalties de transmissi sexual, com la gonorrea o la sida. Evitar la promiscutat. Quan augmenta el nombre de persones amb les quals es mantenen relacions sexuals, es multiplica enormement el risc de contagi de malalties infeccioses. Evitar actituds denigrants cap a la parella. Lagressivitat, la violncia, la intimidaci, labs i la humiliaci sn actituds contrries a una sexualitat sana; i tamb la gelosia, lengany i altres actituds que impliquen un menyspreu o un maltractament cap a la parella. La denigraci no s deguda al tipus dactivitat sexual, sin a la manera en qu es tracten les persones. Tenir un interlocutor adult de confiana a qui puguem preguntar els nostres dubtes sobre la sexualitat, el sexe i la salut, i amb qui puguem compartir les nostres opinions. Aix ens aportar no solament informaci, sin tamb un punt de vista enriquidor. Anar al metge de manera peridica o si notem qualsevol smptoma que ens sembli anormal o que ens preocupi, com ara dolor, picor, cossor o alteracions en la regularitat de la menstruaci en el cas de les noies. El metge tamb s qui ens pot aconsellar sobre els diversos mtodes anticonceptius i, si cal, receptar-nos el ms adequat. Ignorar els consells de persones poc o mal informades. Sexpliquen moltes coses que no sn rigoroses, com ara algunes tcniques casolanes perqu una dona no es quedi embarassada. Els centres de salut i els centres de planificaci familiar ofereixen informaci rigorosa i ens poden atendre personalment per informar-nos i aconsellar-nos.

Cartell duna campanya de sensibilitzaci duta a terme pel Programa per a la Prevenci i lAssistncia de la Sida del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

ACTIVITATS
20. Busca en els conceptes clau el significat de promiscutat. Quins problemes de salut pot provocar la promiscutat?

A FONS

La maternitat i la paternitat responsables


Exercir de pares i mares no s nicament portar un fill al mn, sin que implica responsabilitats, com ara proporcionar-li un entorn acollidor i cmode, dedicar-li el temps que calgui per satisfer les seves necessitats fsiques i afectives, educar-lo i transmetre-li valors i motivaci perqu creixi feli, i vetllar per la seva salut. La paternitat i la maternitat exigeixen un esfor fsic, emocional i econmic, i una certa capacitat de sacrifici. Ledat adulta s un bon moment per plantejar-se el projecte deducar un fill. Ladolescncia, en canvi, s una etapa per crixer fsicament i emocionalment, per avanar en els estudis i per completar la integraci social. s important evitar en aquesta edat els embarassos i aprofitar-la per preparar-se per a una paternitat o maternitat responsables. Escriu una definici breu i clara del concepte de paternitat i maternitat responsables.

127

A FONS

La violncia de gnere
Lany 2004 van morir 72 dones assassinades per les seves parelles, i entre el 1999 i el 2003 la xifra de vctimes va ser de 315, comptant tan sols els casos publicats en la premsa. En el primer trimestre del 2004 hi va haver ms de 21.000 denncies per maltractaments en lmbit familiar, i en el mateix perode del 2006 nhi va haver gaireb 30.000. Sanomena violncia de gnere els maltractaments fsics o psicolgics als quals est sotmesa una persona per persones de laltre sexe, que intenten exercir sobre ella algun tipus dabs o de violncia. Sovint es tracta de violncia fsica exercida per lhome sobre la dona en lmbit familiar, aprofitant la fora fsica i la intimitat de la llar. Per tamb sexerceixen maltractaments psicolgics. I tamb hi ha casos de violncia exercida per dones sobre les seves parelles, o pels fills o filles sobre els seus pares. Un estudi encarregat pel Ministeri de Treball i Afers Socials el mes dabril del 2006 va mostrar que hi ha un percentatge significatiu de dones que sn assetjades o maltractades tant en lmbit laboral com en el familiar. Es pot evitar aquesta situaci? Es pot corregir si sarriba a plantejar? Les respostes a aquestes dues preguntes sn clarament afirmatives. Primer pas: lautoestima en el punt just. Lautoestima s lafecte que una persona sent per ella mateixa, vers el seu aspecte fsic, les seves opinions i els seus sentiments. La podem fomentar cuidant la nostra salut, buscant temps per dedicar-lo a les nostres aficions, desenvolupant el nostre criteri sobre els temes que ens interessen o que ens importen. Lautoestima ens permetr detectar si alguna persona intenta humiliar-nos o sotmetrens a un tracte degradant. Segon pas: leducaci en la igualtat. En lmbit casol, igualtat significa compartir les responsabilitats i les tasques; donar importncia a les opinions i als sentiments de la parella i dels fills; tenir en consideraci els desigs dels altres. Practicar la igualtat ens ajudar a reconixer si el nostre entorn s amable o si alguna persona intenta assetjarnos o intimidar-nos repetidament. Tercer pas: lassertivitat. Ser assertius consisteix a saber expressar amb claredat i de manera amable els nostres desitjos i les nostres opinions, el que ens ve de gust o el que ens desagrada, i els lmits que no volem que siguin transgredits. Lactitud assertiva permet a una persona identificar les persones que mostren sistemticament un carcter intrusiu, gels, agressiu o violent, i que fan cas oms del que sels indica. Quart pas: la denncia dels maltractaments. Qualsevol tipus dabs fsic, tant si s exercit per desconeguts com per una persona propera, pot i ha de ser denunciat a la comissaria de policia. Si tenim dubtes sobre la importncia del maltractament rebut, podem anar a un gabinet psicolgic, a un advocat o a un centre de salut o de planificaci familiar, on ens proporcionaran informaci til.

ACTIVITATS
21. Formeu grups mixtos i llegiu les oracions segents de contingut sexista. Desprs, escriviu una explicaci del perqu sn expressions degradants. a) Ests histrica; sembles menopusica. b) Quin dia que tens! Tens la regla o qu et passa? c) Que malament condueixes... una dona havies de ser! d) Tots els nois sou iguals: noms penseu en el sexe. e) s el tpic home: no sap fer ni un ou ferrat. f) s intil: els homes no entenen aquestes coses.

22. Formeu diversos grups a classe i feu una llista amb les tasques domstiques que tradicionalment shan assignat a la dona. Dissenyeu un anunci que animi els homes a assumir aquestes tasques. Afegiu al vostre anunci leslgan segent: CONTRA LA VIOLNCIA DE GNERE. 23. La violncia de gnere es pot produir en tots els entorns. Escriu alguns exemples que coneguis o que timaginis en qu es puguin produir maltractaments fsics o psicolgics entre companys de classe.

128

Cincia a labast
Anlisi de resultats. Observaci decografies
Les tcniques mdiques de diagnosi, com sn les anlisis de sang, les radiografies o les ecografies, requereixen ls dinstruments sofisticats que la cincia i la tecnologia ha posat a disposici de la medicina. Lecografia s una tcnica que sutilitza regularment per seguir el desenvolupament dels embarassos, ja que no perjudica ni el fetus ni la mare. Consisteix en un receptor que capta els ecos produts en rebotar, en els rgans interns, els ultrasons emesos per un emissor. En les ecografies, els ossos reflecteixen totalment els ultrasons i proporcionen una imatge de color blanc brillant. Altres rgans interns, com ara el cor o els ronyons, proporcionen una imatge molt ms fosca i menys ntida perqu proporcionen un eco ms feble. Les ecografies permeten comprovar lestat de salut del fetus i el seu grau de desenvolupament, i tamb fer una diagnosi preco dalgunes malformacions. Amb les ecografies sobtenen imatges que shan dinterpretar.

Les ecografies prvies al part sn molt tils per comprovar que la posici del fetus s la ms adequada.

ACTIVITATS
24. Observa lecografia superior esquerra. Quines parts del cos del fetus shi poden reconixer? El bra que es veu s el dret o lesquerre? Hi pots veure els dos peus? 25. Identifica en aquesta mateixa imatge els ossos segents: lhmer, el fmur, el frontal, la tbia i lestern. 26. En lecografia central el fetus ha canviat de posici i, a ms dels ossos de la imatge anterior, tamb shi reconeixen el cbit i el radi de lavantbra, els carpians que formen el canell, i els metacarpians i les falanges de la m, loccipital, les costelles i les vrtebres de la columna. Identifica cadascun daquests ossos. 27. En la imatge central el fetus est en posici fetal. Descriu com s aquesta posici. 28. El fetus de la tercera imatge est fent el que molts nadons fan habitualment. Ho pots descriure? 29. En les dues imatges de la dreta es pot apreciar que els ossos del cap no estan soldats. Com es diu la zona que tenen els nadons a la part alta del cap on saprecia la separaci entre els ossos del crani? 30. En lltima imatge tamb es poden apreciar els ossos de les mandbules superior i inferior. Observa les tres imatges i indica en quines el fetus est amb la boca tancada i en quines t la boca oberta.

129

Activitats
31. A quina edat comena la pubertat? Quins canvis es produeixen en les noies i en els nois durant la pubertat? Com sanomena letapa de la vida que comena quan sha completat la pubertat? 32. Ladolescncia s una etapa de la vida en qu sexperimenten canvis emocionals profunds. Indica de quins canvis es tracta. Feu diversos grups a classe i escriviu un informe sobre la vostra opini pel que fa a ladolescncia, i si us sentiu identificats amb alguns daquests canvis. Compareu totes les opinions exposades i digueu quins punts sn els ms comuns. 33. Copia els dibuixos daquests dos gmetes representats i indican els noms.
A B

36. Qu s la menstruaci? Explica qu s el que sexpulsa a lexterior, i de qu depn que es produeixi o no. 37. Copia lesquema segent de laparell reproductor mascul i identifica-hi les parts assenyalades.
A B C I H E G F D

38. Fes un dibuix esquemtic dun espermatozoide i indican el nom de les parts que el formen. 39. Copia les oracions segents i afegeix a cadascuna els termes que falten. Els als ovaris. Quin s el gmeta mascul i quin s el gmeta femen? Dels dos gmetes, quin s el ms gran? Quin dels dos t la capacitat de desplaament i quin no es pot desplaar? 34. Al nostre pas i en altres pasos occidentals socialment avanats es proporciona informaci a travs dels instituts, els collegis, els mitjans de comunicaci, etc. per evitar la transmissi de malalties i els embarassos dadolescents. Quin creus que s lobjectiu que es pretn aconseguir amb aquesta informaci? Et sembla necessria? 35. Copia lesquema segent de laparell reproductor femen i indica-hi el nom de cadascuna de les parts assenyalades.
A B C

sn les hormones que es produeixen

El de madura dins de lovari i, al seu torn, dins dell madura un . El follicle de Graaf produeix lhormona . Lhormona progesterona produeix el creixement de l , que s el teixit que recobreix linterior de l . 40. La degeneraci de lendometri es produeix a causa dun canvi brusc en la concentraci duna hormona. De quin canvi i de quina hormona es tracta? Quina glndula la produeix i per qu deixa de produir-la de manera brusca? 41. Si considerem que els espermatozoides es poden mantenir vius un mnim de tres dies a linterior de laparell reproductor femen i que lvul es mant viu i frtil 24 hores, quins dies es pot quedar embarassada una noia si ovula, per exemple, el dia 24 dun mes? 42. Descriu qu s el que passa quan els espermatozoides troben un vul. 43. Explica qu s la nidaci de lembri. Quants dies han passat des de la fecundaci? Quines estructures es desenvolupen a partir de la nidaci? Explica la funci que t cadascuna daquestes estructures.

G F E D

130

44. Quin sol ser el primer smptoma dun embars? A qu s degut aquest smptoma? 45. Quan es pot reconixer el sexe dun fetus en una ecografia? 46. Escriu a qu correspon cadascun dels nombres de la figura.
8 1

48. Algunes vegades el part es complica quan el fetus ve de natges. Pots explicar qu significa aquesta expressi? 49. En qu consisteix la cesria? En quins casos s recomanable fer servir aquesta tcnica? 50. Qu s la inseminaci artificial? Seria til aquesta tcnica de reproducci assistida si la causa de lesterilitat fos que la dona presents una obstrucci a les trompes de Fallopi? 51. En un part mltiple resultat duna fecundaci in vitro, els nadons no sn bessons idntics, sin que tenen una semblana com qualsevol altra entre germans. Pots explicar per qu? Podrien ser, fins i tot, de sexes diferents? 52. Tot i que tenen un nom suggeridor, els mtodes anticonceptius naturals sn els menys segurs. En qu consisteixen? Pots explicar per qu sn tan poc fiables? 53. Per qu el preservatiu o cond s el mtode anticonceptiu ms recomanable? Pots esmentar tres avantatges de fer-lo servir?

7 2 6

47. Quin mscul, que tamb interv en laparell respiratori, utilitza la mare per ajudar a empnyer el fetus durant el part?

54. Quina funci t la secreci dun lquid lubrificant a la vagina durant lexcitaci sexual?

UNA ANLISI CIENTFICA

Lamenorrea anorxica
Lamenorrea s labsncia de la menstruaci en la dona. Es produeix de manera natural a partir de la menopausa, que apareix entre els 45 i els 55 anys, perqu lorganisme deixa de produir les hormones que fan madurar els follicles. Una vegada sha passat la pubertat, lamenorrea pot ser un smptoma dun problema en laparell reproductor, com ara una lesi als ovaris, o duna producci insuficient dhormones. Actualment, una causa freqent damenorrea en les joves s la desnutrici per anorxia. En no ingerir els nutrients bsics, lorganisme reajusta lequilibri hormonal i deixa de menstruar per evitar la prdua de sang. 55. Hi ha una causa damenorrea que no sesmenta en el text anterior i que es produeix quan el cos luti continua produint progesterona i lendometri es mant viu i funcional. En quina situaci creus que passa aix? 56. Copia els requadres segents i uneix-los mitjanant fletxes per compondre un resum esquemtic del procs que relaciona lobsessi per aprimar-se amb lamenorrea. Les fletxes han de tenir una relaci de causa efecte.
Obsessi per aprimar-se. Es perd massa greix corporal. En no haver-hi un mnim de greix corporal, lorganisme reajusta lequilibri hormonal i no produeix estrgens. Anorxia. Adopci dhbits alimentaris insans: singereix molt poc aliment, es vomita desprs dels pats... Amenorrea.

57. Es poden produir ovulacions desprs de la menopausa? Raona la resposta.

131

Resum
Fecundaci interna; reproducci sexual i vivpara.

Caracterstiques i etapes

Etapes del cicle reproductor: producci de gmetes, fecundaci, desenvolupament del zigot i de lembri, part, desenvolupament i maduraci dels rgans sexuals. Primaris. Es presenten des del naixement. Sn els rgans sexuals.

Carcters sexuals

Secundaris. Apareixen durant la pubertat. En els nois: veu greu, barba, pl al pubis i a les aixelles, augment de la massa ssia i muscular. En les noies: veu aguda, creixement dels pits i dels malucs, i pl al pubis i a les aixelles. rgans interns femenins: ovaris, trompes de Fallopi, ter i vagina. rgans externs o vulva: llavis majors, llavis menors, cltoris i obertura vaginal. rgans interns masculins: testicles, epiddims, conductes deferents, vescules seminals, prstata, uretra. rgans externs: penis, escrot. Les hormones sexuals femenines sn els estrgens i la progesterona. La producci destrgens pels ovaris depn de les hormones hipofisiries. Els estrgens produeixen la maduraci dun follicle de Graaf en un ovari. El follicle produeix la maduraci dun vul i tamb progesterona. La progesterona prepara lter per a la possible nidaci dun embri. Si no hi ha fecundaci, lvul mor, el follicle degenera i lendometri es desprn i provoca la menstruaci. La fecundaci es produeix en una de les trompes de Fallopi. El zigot es transforma en embri, arriba fins a lter i, si les condicions sn favorables, simplanta a lendometri (nidaci).

Aparell reproductor

LA REPRODUCCI HUMANA

Cicle hormonal de la dona

Fecundaci, embars i part

Es desenvolupen la placenta, el cord umbilical i la bossa amnitica. Al cap de tres mesos, li batega el cor i sanomena fetus. Al cap de sis mesos, el fetus ha desenvolupat el sistema nervis, el circulatori i lexcretor. Shi reconeix el sexe. Al cap de nou mesos sacaba el desenvolupament del fetus. El part t tres fases: la dilataci del coll de lter, lexpulsi del fetus i el deslliurament (expulsi de la placenta).

Reproducci assistida i anticonceptius

Tcniques de fecundaci in vitro i inseminaci artificial. Anticonceptius: impedeixen que es produeixi un embars. Poden ser naturals, mecnics, qumics o quirrgics.

Sexualitat

s el conjunt de facetes de lsser hum, tant fisiolgiques com psicolgiques, que caracteritzen cada sexe. Els hbits saludables permeten desenvolupar una sexualitat sana.

ACTIVITATS
58. Fes un dibuix esquemtic dun noi i duna noia i indica-hi els carcters sexuals primaris i secundaris de cadascun. 59. Explica qu sentn per fecundaci interna i qu significa vivpar. 60. Fes un esquema resum del cicle hormonal de la dona que permeti apreciar que es repeteix cada 28 dies.

132

EL RAC DE LA LECTURA

El repte de lembars
Eduard Punset: Professor Campbell, la gent i jo mateix ens preguntem sovint qu pot estar fent una coseta all dins durant nou mesos, tota sola, probablement avorrida. I quan un dels teus pacients et va fer aquesta pregunta, li vas contestar que aquesta coseta no tornaria a estar mai ms tan contenta. Qu s el que volies dir, exactament, amb aix? Stuart Campbell: Vaig dir aix perqu el fetus est en un entorn temperat, dins de lter de la mare, protegit de la llum i del soroll, i no t mai gana perqu la placenta li proporciona lalimentaci (glucosa, aminocids, protenes, greixos), s a dir, que el fetus no t mai gana, sempre t oxigen i hi est mol a gust, escolta els sons de la mare i el batec del seu cor: el fetus est molt proper a la mare. Crec que intellectualment el fetus no est gaire desenvolupat, els centres superiors encara no shan desenvolupat perqu [...] les connexions nervioses encara no estan desenvolupades al cervell, per segur que el fetus, instintivament, ha destar molt content, i aix ho podem observar per la cara somrient que t desprs de 20 setmanes. E. P .: He vist algunes de les teves imatges, per exemple en posici de boxa, o de caminar, cosa que no necessita: creus que aquests sn exercicis de preparaci, com si estigus en una cambra simuladora? S. C.: S, el fetus ha daprendre moltes coses per preparar-se per al procs del naixement. Ha daprendre a succionar, ja que ha de mamar; ha daprendre com obrir els ulls, perqu encara que est totalment a les fosques es pot veure com obre els ulls. Per el fetus no parpelleja, tot i que jo mateix he utilitzat aquesta paraula; per a vegades es veu com obre els ulls durant 10 o 20 segons, i no els tanca, i aix s fora estrany. s a dir, que aprn a succionar, a agafar coses, i s aprendre a com ser un nad per quan estigui a fora. Si fa tot aix, respirar, plorar, etc., s perqu ha estat practicant a lter i, per descomptat, no ha fet prctiques de respirar aire, perqu noms hi t aigua al voltant, per es pot veure com el fetus practica la respiraci perqu els msculs estiguin preparats per desprs del naixement. E. P .: En les teves imatges de les ecografies es pot veure com badallen, i no s perqu estiguin avorrits. Nhi ha que badallen ms que daltres? S. C.: S, el fetus fa coses dins de lter que desprs no fa tant quan s a fora. Badallar dins de lter s una cosa molt normal. A vegades es veu en estat de badallar: primer un badall, desprs un altre, etc., pot fer fins a una successi de 10 badalls. s un misteri, per tamb nhi ha daltres. Una de les coses que fa el fetus s treure la llengua, i de vegades la treu moltssim; de tota manera, un nounat no treu la llengua. I tamb somriu molt dins de lter, i, en canvi, desprs de nixer no sel veu que somrigui, ja que fer-ho comporta un cert temps, unes quantes setmanes. Hi ha determinats reflexos que desenvolupa que sn necessaris per a la supervivncia, per nhi ha daltres que no els tornem a veure tant. E. P .: Des de la teva experincia de portar nens al mn, una feina que comporta moltes alegries i moltes penes, si hagussis de triar de nou la teva professi, tornaries a triar la mateixa? S. C.: S, definitivament: t moltes recompenses, i crec que el fetus dins de lter, i la mare, i tot el procs de lembars sn un repte immens, i t alegries, penes, tragdies..., totes les experincies humanes estan en el procs del part dun nad, per t moltssimes recompenses per als que treballen en aquesta professi.
EDUARD PUNSET a STUART CAMPBELL. Extracte de lentrevista El tero artificial. TVE2, 4 doctubre de 2005 (text adaptat)

COMPRENC EL QUE LLEGEIXO


61. Qu aprn el fetus dins de lter? 62. Per qu el professor Campbell va dir que els fetus no tornaran a estar mai tan contents? 63. En sntesi, com viu i qu fa el fetus dins de lter de la mare? 64. Per qu diu Punset que la professi de portar nens al mn t moltes alegries per tamb moltes penes?

NO THO PERDIS

Llibres:
Dafnis i Cloe: cos, sensualitat i sexualitat FREDERIC BOIX I PERE FONT. Editorial Gra La pubertat i ladolescncia plantegen molts interrogants. Sexe, Pentium, Clearasil PEP BRAS. Columna Edicions Novella per a joves sobre les relacions entre pares i fills, tot en un estil fora divertit.

En la xarxa:
www.unizar.es/gine/parto/parto.htm Informaci sobre salut i benestar de la dona i el part. www.centrejove.org Pgina del Centre Jove dAnticoncepci i Sexualitat, un servei adreat a adolescents i joves. www.donesnoestandards.cat Pgina de lAssociaci Dones No Estndards, una associaci de dones amb discapacitat.

133

8
PLA DE TREBALL

La salut i la malaltia

En aquesta unitat
Coneixers els agents que poden causar malalties infeccioses, i les maneres en qu es pot produir el contagi de malalties. Aprendrs la manera de tractar i de prevenir les malalties infeccioses. Diferenciars els conceptes de lesi i malaltia, i estudiars els tipus de malalties no infeccioses. Sabrs quins hbits saludables et poden ajudar a prevenir moltes malalties. Aprendrs com prevenir els accidents domstics, i qu cal fer en cas daccident. Coneixers qu s la donaci de cllules, teixits i rgans. Analitzars un text cientfic.

A mitjan segle XVIII era inqestionable que hi havia ssers microscpics que podien causar malalties mortals, com ara la pesta i la rbia, i que aquests ssers es podien transmetre de les persones malaltes a les sanes. Els metges feien investigacions per trobar una substncia que pogus eliminar aquesta amenaa durant les operacions i els parts, i va ser , una dona, la infermera francesa Mme. D Arcanville qui va comenar a utilitzar una soluci de biclorur de mercuri com a desinfectant. Lxit va ser tan rotund que ben aviat es va adoptar als quirfans la mesura obligatria de rentar-se les mans amb aquest compost. El 1890 el cirurgi nord-americ William Hamsted es va trobar que la seva promesa, que tamb era la seva infermera i ajudant al quirfan, no es podia rentar les mans amb aquest desinfectant tan agressiu perqu li feia mal a la pell. Hamsted li va proporcionar uns guants de goma, i va resultar que eren tan tils que de seguida sen va generalitzar ls. Al cap de quatre anys ja era obligatori posar-se guants a tots els quirfans com a complement a la desinfecci.

RECORDA I RESPON
1. Qu s una malaltia infecciosa? 2. Coneixes algun bacteri que sigui perjudicial per a la salut? I algun que sigui beneficis per a lsser hum? 3. Qu vol dir que un organisme s parsit? 4. Qu significa que una malaltia s contagiosa? En coneixes algun exemple? 5. s el mateix una lesi que una malaltia? Les malalties poden provocar lesions? Busca la resposta Qu s una malaltia social? Quina malaltia social senduu cada any centenars de vides humanes?

Els conceptes de salut i de malaltia

Quan ens trobem b fsicament, quan som capaos de fer un esfor fsic, de relacionar-nos amb altres persones i dafrontar els problemes quotidians i resoldrels, gaudim dun bon estat de salut. Fins fa poc temps, la salut es definia com labsncia de malaltia, per actualment lOrganitzaci Mundial de la Salut (OMS) nha elaborat una definici ms adequada.
La salut s un estat de complet benestar fsic, mental i social.

ACTIVITATS
1. s una creena molt estesa que tenir cura de la salut s una responsabilitat de la comunitat mdica o de les institucions sanitries. Aix s aix, realment? Qui s el principal responsable de la salut duna persona? 2. Quin tipus de malalties sol tenir uns smptomes ms fcilment reconeixibles? Posan un exemple i indica quins sn els smptomes que la caracteritzen.

La malaltia s, per contra, lestat en qu es troba una persona quan saltera el seu estat de salut, tant si s per una causa fsica com mental o social. Podem diferenciar tres tipus de malalties: Les malalties fsiques. Sn les produdes per una lesi, una infecci o un procs degeneratiu de lorganisme. Sn malalties que solen tenir unes causes i uns smptomes ms clarament reconeixibles, fet que en pot facilitar la prevenci i el tractament. Es classifiquen en dos grups: Les malalties infeccioses. Sn les causades per algun agent patogen que envaeix el nostre organisme i shi desenvolupa. Les malalties no infeccioses. Sn les degudes a altres causes. Les malalties mentals. Sn les provocades per un mal funcionament del cervell, que produeix una disminuci de la capacitat mental o alguna alteraci de la conducta. Les malalties socials. Sn les ocasionades per lexistncia dun entorn social violent o amb greus mancances econmiques o educatives, i que, per tant, resulta hostil a les persones. Aquests tres tipus de malalties estan estretament relacionats, ja que una persona sotmesa a un entorn social negatiu pot desenvolupar fcilment algun trastorn del seu comportament que condueixi a una malaltia mental. Igualment, les persones amb malalties mentals solen experimentar algun trastorn al seu organisme a causa dhbits dalimentaci o dhigiene incorrectes, de manca de son, etc. Tenir cura de la salut s una responsabilitat personal. Per aix cal que tinguem cura de la nostra higiene i de la nostra alimentaci, que adquirim hbits pel que fa al descans i a lexercici fsic, i que adoptem actituds que permetin resoldre els conflictes que es puguin plantejar al nostre entorn social.

A FONS

La malaltia social de la violncia


La violncia s una terrible malaltia social que mata moltes persones cada any, vctimes dagressions, a vegades dels seus mateixos companys, vens o familiars. s una malaltia que es cova des de la infncia, quan els infants comencen a imitar els patrons de conducta violents que veuen en els adults i en les pellcules, les sries de televisi i els videojocs. Aquesta malaltia social es pot curar. Els remeis, en aquest cas, sn el dileg i la tolerncia, la capacitat dexpressar amb paraules els desacords, de demanar disculpes... Daquesta manera estarem treballant per millorar el nostre estat de salut.

136

Les malalties infeccioses

Quan el nostre organisme s envat per fongs, protozous, bacteris o virus, i aquests agents patgens es reprodueixen fins assolir un nombre capa de causar-nos un perjudici, diem que hem contret una malaltia infecciosa. Els agents patgens poden arribar a una persona sana per diversos mitjans: A travs de laire, com el virus de la grip. Per mitj dalgun objecte contaminat, com per exemple coberts, gots, xeringues, fulles dafaitar, objectes punxeguts bruts, etc. s el que passa amb molts virus i bacteris, com el bacteri del ttan. Per contacte fsic directe entre una persona malalta i una persona sana. Aix es transmeten alguns virus, bacteris i fongs. Les malalties que es contagien a travs duna relaci sexual reben el nom de malalties de transmissi sexual (MTS). Per la ingesti dun aliment contaminat. Aix es poden produir infeccions de bacteris com la salmonella, de virus com el de la poliomielitis, i de protozous com les amebes.
Agents causants de les malalties infeccioses

ACTIVITATS
3. Qu sn les malalties infeccioses? Quin criteri sutilitza per classificar-les? 4. Per quins mitjans es poden transmetre les malalties infeccioses?

Alguns fongs unicellulars sn parsits que salimenten dels teixits humans. Creixen damunt la pell, les ungles i el cabell, especialment a les zones humides. Sn molt contagiosos per contacte fsic directe i per contacte amb objectes o superfcies contaminades amb les espores del fong. El peu datleta i la candidiasi sn malalties produdes per fongs.

Fongs

Epidermophyton floccosum

Els protozous parsits, com el plasmodi, que causa la malria; el toxoplasma, que produeix la toxoplasmosi, o lameba, que causa lamebiasi, poden entrar al nostre organisme per la picada dun insecte, si mengem aliments contaminats o si bevem aigua no potable. Aquests protozous es reprodueixen als nostres teixits o rgans i fan que tinguem febre i trastorns diversos.
Entamoeba histolytica

Protozous Bacteris

Els bacteris ens poden infectar a travs duna ferida o si entren en contacte amb les mucoses de laparell digestiu o de laparell respiratori per haver ingerit aliments contaminats o inhalat aire contaminat. El ttan, el clera, la tuberculosi, la pneumnia, la diftria i la salmonellosi sn malalties dorigen bacteri.
Clostridium tetani

Els virus no sn ssers vius, sin cpsules de protenes que contenen un filament dcid nucleic (ADN o ARN) que sinjecta en una cllula. La cllula infectada amb aquest cid nucleic fabrica ms virus que surten de la cllula on es troben i infecten altres cllules. La grip, el refredat, el xarampi, la rubola, la sida, lhepatitis i moltes altres malalties sn causades per virus.

Virus

Virus de la grip

137

La transmissi de malalties infeccioses

La invasi del nostre organisme per agents patgens pot ser facilitada per alguns factors que augmenten la probabilitat que es produeixi una infecci.

Els microorganismes habituals i els oportunistes


Al nostre organisme hi viuen, normalment, nombrosos bacteris i fongs, que proliferen especialment a les mucoses de lintest i de la boca, de laparell respiratori, de la vagina i tamb, tot i que en menys quantitat, sobre la resta de la pell. Aquests bacteris i fongs habituals sn inofensius; salimenten de les mucositats i de les cllules mortes, i no causen malalties. La presncia daquests microorganismes impedeix que altres agents patgens puguin envair el nostre organisme, ra per la qual resulten beneficiosos. De tota manera, quan ens sotmetem a un tractament prolongat amb antibitics, aquests bacteris i fongs moren i, al cap de poques hores, altres bacteris i fongs ocupen el seu lloc. Aquests microorganismes acabats darribar al nostre organisme sn els anomenats organismes oportunistes, i poden ser patgens i produir-nos una infecci. Per exemple, sn molt tpiques les infeccions de fongs a la boca o a la vagina desprs dun tractament fort amb antibitics, que elimina els bacteris habituals daquestes mucoses.

Els organismes vectors


Lagent patogen causant duna malaltia infecciosa pot arribar fins a una persona a travs de laire; dun objecte compartit, com per exemple un raspall de dents o un got; per un contacte fsic entre una persona malalta i la persona sana, o per mitj dun animal que transmet lagent patogen. En aquest cas, lanimal sanomena vector de la malaltia. Per exemple, el protozou de la toxoplasmosi es transmet a travs dels gats, i el de la malria, a travs dun mosquit; el bacteri causant de la pesta bubnica es transmet per una pua; etc.
La femella del mosquit Anopheles pot transmetre a travs duna picada un protozou anomenat Plasmodium falciparum, que causa la malria. En aquest cas, el mosquit s el vector de la malaltia.

El contagi, les epidmies i les pandmies


Les malalties infeccioses els agents patgens de les quals es poden transmetre duna persona malalta a una de sana reben el nom de malalties contagioses.
El contagi s el procs per mitj del qual els agents patgens passen dun individu malalt a un de sa.

ACTIVITATS
5. Busca en els conceptes clau el significat dels termes segents: oportunista, vector, contagi i pandmia.

Quan una malaltia infecciosa sestn per una zona i afecta un nombre cada vegada ms gran de persones, es diu que sha produt una epidmia. s freqent, per exemple, que a lhivern hi hagi brots epidmics de grip, o que en pasos on les condicions sanitries sn precries, shi desenvolupin epidmies de tifus, de malria o daltres malalties. Quan una epidmia sestn per tot el mn, tal com ha passat amb la sida o amb la grip aviria, lepidmia rep el nom de pandmia.

138

Les malalties de transmissi sexual (MTS)


El contacte sexual comporta un risc elevat de contagi de malalties infeccioses, ja que es produeix un contacte entre mucoses i entre fluids corporals com la saliva, el semen, fluids vaginals o la sang, que poden contenir agents patgens, com ara fongs, bacteris o virus. Per mitj daquest contacte es poden transmetre moltes malalties infeccioses, com ara la grip o el xarampi, per solament es consideren malalties de transmissi sexual les que tenen com a mitj de contagi ms freqent una relaci sexual. La grip, per exemple, es pot contagiar de moltes maneres, per aix no es considera que s una malaltia daquest tipus. Algunes malalties de transmissi sexual afecten, bsicament, laparell reproductor, com ara la gonorrea, la sfilis, la candidiasi o lherpes genital. Daltres, en canvi, afecten altres parts de lorganisme, com lhepatitis o la sida.

Malalties de transmissi sexual Nom Agent causant


Candida albicans (fong)

Desenvolupament i smptomes de la malaltia


Aquest fong es desenvolupa als teixits mucosos de la vagina i, tot i que amb menys freqncia, del penis. En la dona produeix una secreci vaginal blanquinosa i una picor intensa. Els bacteris envaeixen els teixits de laparell reproductor i de laparell excretor, i hi produeixen una inflamaci i una micci dolorosa. Desprs envaeixen la sang i poden ocasionar una infecci generalitzada. Aquests bacteris envaeixen els rgans de laparell reproductor i hi produeixen lceres externes i lesions internes. La infecci es pot prolongar als teixits del sistema nervis i provocar bogeria. Els virus infecten les cllules dels teixits epitelials i produeixen llagues i butllofes al penis i a la vagina, i tamb sovint a lanus i a la boca. Els virus infecten les cllules del fetge. La mala funci daquest rgan produeix diversos efectes (dolor, feblesa, acumulaci de substncies txiques, etc.). Els virus destrueixen les cllules del sistema immunitari i el cos perd capacitat de defensa. Es produeixen mltiples infeccions simultnies que deterioren lorganisme fins a produir la mort.

Candidiasi

Blennorrgia

Neisseria gonorrhoeae (bacteri)

Sfilis

Treponema pallidum (bacteri)

Herpes genital

Herpesvirus (virus)

Hepatitis B i C

Virus de lhepatitis B i de lhepatitis C

Sida

Virus de la immunodeficincia humana (VIH)

ACTIVITATS
6. Qu signifiquen les sigles MTS? Sn contagioses les MTS? Posan dos exemples. 7. Quin s lnic mtode anticonceptiu que s, alhora, una protecci efica contra el contagi de MTS? 8. La grip i el xarampi es poden transmetre durant un contacte sexual. Aleshores, es poden classificar com a MTS?

139

Les defenses del nostre organisme

Al nostre organisme arriben contnuament milions de partcules microscpiques de pols i de pollen, espores de fongs, protozous, virus, bacteris i altres agents que poden resultar patgens. Aquestes partcules sintrodueixen a la boca i als ulls, estan en contacte amb la pell i amb les mucoses, fins i tot arriben a la nostra sang si ens fem una ferida. Com s possible que puguem resistir aquest atac sense caure malalts constantment? El nostre sistema immunitari s el que neutralitza lactivitat de tots aquests agents estranys; est distribut per tot lorganisme, i t tres nivells de defensa diferents: les barreres fsiques, la resposta immunitria inespecfica i la resposta immunitria especfica.

Resposta immunitria inespecfica


1. Un cop han entrat microorganismes patgens, els capillars de la zona ferida es dilaten i hi aporten ms sang. Aix fa que la zona afectada envermelleixi 2. El plasma que i augmenti de temperatura. surt dels capillars Grmens fa que la zona sinflami.

Les barreres fsiques


La pell i les mucoses sn uns obstacles que impedeixen el pas de gaireb tots els agents patgens a linterior de lorganisme. A ms, la suor, les llgrimes, el moc, el cerumen de les orelles, la saliva, lcid que secreta lestmac i el fluix cid de la vagina sn substncies que dificulten la proliferaci de bacteris, protozous i fongs oportunistes.

La resposta immunitria inespecfica


Quan els agents patgens (grmens) aconsegueixen travessar les barreres fsiques i sintrodueixen en els nostres teixits, es produeix la resposta immunitria inespecfica, de la qual sencarreguen els fagcits.
3. Els fagcits surten dels vasos sanguinis. 4. Els fagcits capturen i digereixen microorganismes o partcules estranyes per mitj de la fagocitosi.

Els fagcits sn glbuls blancs, generalment moncits, que poden sortir dels vasos sanguinis i desplaar-se entre les cllules dels teixits fagocitant organismes patgens.

La resposta immunitria especfica


Hi ha un altre tipus de glbuls blancs, anomenats limfcits, que sn capaos de reconixer qualsevol substncia o partcula estranya al nostre organisme. Aquestes partcules estranyes que reconeixen els limfcits sanomenen antgens. La presncia dantgens fa que els limfcits fabriquin anticossos, unes protenes que neutralitzen uns antgens determinats.
Limfcit Antigen

Antics

ACTIVITATS
9. Quins nivells de defensa t el sistema immunitari? Explica en qu consisteix cadascun. 10. Busca en els conceptes clau el significat dels termes segents: fagocitar, antics i immunitzar. 11. Qu s un antigen? Indica quins daquests elements poden ser antgens: una protena, un gat, un virus, laire, un bacteri.

Antigen neutralitzat

Un antigen s qualsevol partcula aliena al nostre organisme capa dactivar la resposta immunitria. Un antics s una protena produda per limfcits per neutralitzar un antigen.

Els limfcits mantenen la capacitat de produir anticossos una vegada lantigen ha estat eliminat. Aix fa que si es produeix una nova entrada dun antigen, aquest s neutralitzat immediatament sense que sarribi a desenvolupar una infecci. En aquest cas, el nostre organisme est immunitzat contra la malaltia.

140

El tractament i la prevenci de malalties infeccioses

Els hbits saludables i el tractament adequat de les ferides eviten moltes infeccions. Per, com es pot curar una malaltia infecciosa abans que produeixi danys greus a lorganisme?

El tractament
Cada tipus de malaltia infecciosa requereix un tractament diferent. Les malalties produdes per fongs es tracten amb fungicides, que sn substncies que sapliquen directament sobre la zona infectada, i que produeixen la mort del fong que ha causat la infecci. Les malalties provocades per bacteris es tracten amb antibitics, que sn substncies qumiques que maten els bacteris o que impedeixen que proliferin. Alguns antibitics sapliquen directament sobre les ferides o les zones infectades, mentre que daltres singereixen o sinjecten per fer-los arribar als rgans o teixits interns. Les malalties produdes per protozous es combaten amb substncies qumiques especfiques per eliminar el protozou infectant. Les malalties provocades per virus es curen amb els anticossos que produeix el nostre organisme, capaos de neutralitzar el virus concret. En la majoria dels casos nhi ha prou desperar uns quants dies perqu el sistema immunitari produeixi aquests anticossos i elimini la infecci. Aquest procs es pot escurar amb una alimentaci sana, evitant agafar fred, descansant i dormint b, i bevent molt lquid. En algunes infeccions greus es pot injectar directament un srum amb els anticossos especfics per a un virus determinat o per a la toxina bacteriana. Si el sistema immunitari est afeblit pels virus, s freqent que es produeixi una infecci de bacteris oportunistes; en aquest cas, el metge sol receptar un antibitic per curar la infecci bacteriana.

El primer antibitic que es va descobrir va ser la penicillina. Alexander Fleming la va descobrir quan va observar que un cultiu de bacteris no creixia en determinades zones que havien estat contaminades per un fong, el Penicilium notatum.

Les vacunes: la prevenci ms efica


Algunes malalties vriques, com la poliomielitis o la diftria, i algunes infeccions, com el ttan, sn molt perilloses, ja que produeixen danys greus a lorganisme abans que pugui neutralitzar els virus o les toxines. En aquests casos es pot prevenir la infecci mitjanant una vacuna. Una vacuna s un preparat que cont els virus o els bacteris causants de la infecci, per inactivats, de manera que no poden causar cap dany ni tampoc multiplicar-se. El sistema immunitari els reconeix i prepara els limfcits per fabricar els anticossos especfics, per aix si en el futur aquests agents patgens arriben a entrar a lorganisme, els anticossos sn elaborats rpidament i la infecci no es produeix. Leficcia de les vacunes com a mesura de prevenci depn del fet que les administracions pbliques responsables de lmbit de la salut pblica garanteixin, amb campanyes obligatries i gratutes, la vacunaci de tothom, sobretot dinfants i de gent gran, a fi de prevenir i dintentar eradicar les malalties infeccioses de ms risc. Aquestes campanyes perden eficcia si no arriben a tota la poblaci. A ms, lincrement de fluxos migratoris pot tenir repercussions negatives sobre leficcia de la vacunaci en una comunitat. Per aix les campanyes sn obligatries, sobretot en edat infantil.

En alguns casos cal administrar dosis de record per a les vacunes dalgunes malalties, com ara el ttan.

ACTIVITATS
12. De quines maneres es pot administrar un antibitic? 13. Per qu de vegades el metge recepta antibitics durant el desenvolupament duna malaltia vrica?

141

Les lesions i les malalties no infeccioses

Les lesions sn danys produts en un rgan o en un teixit. Si sn degudes a cops, sanomenen traumatismes.

Moltes malalties provoquen la mort de cllules de diferents teixits i rgans, fet que dna lloc a lesions. Aquesta mort cellular s deguda a: Deficincies metabliques, per la manca dalguns nutrients, lacumulaci de substncies txiques, etc. Manca doxigen, a causa de lobstrucci duna artria (trombosi) o a larribada a la sang duna substncia que impedeix el transport doxigen pels glbuls vermells, com per exemple el monxid de carboni.

Les malalties no infeccioses


Les malalties no infeccioses poden ser de diversos tipus: Malalties metabliques. Sn degudes a defectes del metabolisme, com per exemple la producci insuficient dalguna hormona, la incapacitat de les cllules per assimilar determinats nutrients o la incapacitat dalguna glndula digestiva per elaborar la substncia que ha de secretar. La diabetis s un exemple de malaltia metablica. Malalties gentiques. Estan causades per errors en la informaci gentica, fet que determina el mal funcionament dalgun rgan o sistema. Entre aquestes malalties destaquen el daltonisme i lhemoflia. Malalties degeneratives. Sn degudes a la mort progressiva de les cllules dun rgan determinat. Per exemple, lartrosi consisteix en la destrucci de les cllules que formen els cartlags articulars; la malaltia dAlzheimer s la mort gradual de les neurones del cervell. Les malalties degeneratives produeixen lesions en els rgans afectats. Malalties autoimmunes. Es produeixen si el sistema immunitari reacciona contra el propi organisme, causant la mort cellular en alguns teixits. Tenen un efecte similar al de les malalties degeneratives. Malalties per proliferaci cellular. En alguns casos, les cllules es comencen a reproduir en excs i originen un tumor, que s una massa de cllules que creix sense control. Si el tumor produeix la mort de les cllules del seu voltant, es diu que s maligne. El cncer s un cas de proliferaci cellular maligna.

Radiografia en la qual sobserva una fractura de tbia i peron. El trencament dels ossos per un cop s una lesi traumtica o traumatisme.

ACTIVITATS
14. Qu s una lesi? Quin nom reben si sn degudes a un cop? 15. Qu s una malaltia autoimmune? A quin altre tipus de malalties sassemblen els seus efectes? 16. Quins sn els efectes de la mort massiva de cllules als rgans i als teixits? 17. Explica com produeix el cncer lesions en un rgan. 18. Busca en els conceptes clau el significat de daltonisme i hemoflia.

Lartrosi, una malaltia molt dolorosa, es produeix per degeneraci dels cartlags.

Tumor pulmonar. Un tumor s una massa de cllules que creix sense control.

142

La prevenci de malalties. Els hbits saludables

La nostra salut depn moltssim de la nostra manera de viure i de les precaucions que prenguem per evitar les malalties, tant les infeccioses com les no infeccioses. Hi ha tres tipus de mesures que podem adoptar: Prendre mesures profilctiques. La profilaxi s el conjunt de mesures que es poden adoptar per evitar una infecci. Nhi ha que sn molt senzilles i s recomanable que sempre les seguim: Rentar b qualsevol ferida o cremada i aplicar-hi un desinfectant. No compartir estris com ara raspalls de dents, coberts, vasos, etc. Utilitzar un preservatiu en les relacions sexuals. Evitar el contacte amb objectes bruts, sobretot a la boca i als ulls. Utilitzar sabatilles de goma i vestit de bany per estar-se a la platja, i a les piscines, dutxes i zones humides. Evitarem el contagi de fongs. Evitar factors de risc. Els factors de risc sn actituds o situacions que ens poden provocar una malaltia o un accident. Evitar seguir dietes desequilibrades prenent en excs dolos, pastisseria industrial, menjars rpids i greixos animals o ingerint menys quantitat daliment del que el nostre cos necessita. Evitar el consum de substncies nocives, com ara el tabac, lalcohol i altres drogues. Aquestes substncies produeixen danys molt seriosos en la nostra salut. Adoptar hbits saludables. Aquests hbits sn una manera de dur a terme les activitats quotidianes, i no tan sols milloren la nostra salut, sin que ens fan ms agradables moltes tasques: Utilitzar la llum adequada. Per estudiar, per llegir o per fer accions que requereixen fixar la vista ens cal llum suficient per que no molesti els ulls. Per mirar la televisi s millor una llum tnue que la foscor. Quan fem servir lordinador cal evitar els reflexos de llum a la pantalla. Protegir-nos els ulls de la radiaci solar posant-nos ulleres de sol els dies molt assolellats, especialment a la neu, i protegir-nos la pell de la radiaci solar directa amb cremes protectores o amb roba. Seguir una dieta variada, evitant abusar de la pastisseria industrial i dels dolos, i tamb del menjar rpid com la pizza i les hamburgueses. Les amanides, les verdures, la fruita, la carn, el peix i els productes lctics sn aliments nutritius que ens proporcionen una bona salut. Fer un exercici fsic que ens agradi i que estigui dins de les nostres possibilitats fsiques augmenta la nostra vitalitat, ens fa descansar millor i rendir ms en altres tasques. Descansar el temps necessari. En ladolescncia el nostre cos necessita entre vuit i deu hores de son al dia. s saludable descansar deu minuts cada hora que passem davant la pantalla de lordinador. Per obtenir un millor rendiment quan estudiem, conv que ho fem en perodes duna hora seguida, amb intermedis de deu o quinze minuts.

Una radiaci solar intensa pot provocar cncer de pell. Posar-nos una samarreta o una crema amb factor de protecci adequat ens estalvia que patim cremades solars. Tamb conv protegir-nos els ulls amb unes bones ulleres de sol.

ACTIVITATS
19. A la piscina, a la platja, als vestidors dels gimnasos, etc., s aconsellable utilitzar sabatilles de goma en comptes de caminar descalos. Quin tipus de mesura s aquesta i contra qu s efica? 20. Quantes hores cal que dormi un adolescent? A quina hora et lleves per anar a lescola o a linstitut? Calcula quina s la teva hora ptima per anar al llit i dormir el temps necessari.

143

Els accidents i els primers auxilis

De la mateixa manera que es poden prevenir moltes malalties adoptant un seguit dhbits saludables, tamb s possible evitar molts accidents prenent precaucions bsiques, com ara les segents: Respectar les normes de circulaci viria. Portar sempre posat el casc quan se circula amb bicicleta o amb moto, cordar-se el cintur al cotxe, respectar les normes de trnsit i extremar la precauci quan es creuen carrers i carreteres. No manipular aparells elctrics si es va descal. Si, a ms, el terra est humit, el risc duna descrrega elctrica s molt alt. Ser molt prudents quan es fan servir eines, instruments tallants i objectes punxeguts. Per manipular eines sempre hem de dur guants. Posar-se ulleres protectores quan es fan servir eines i instruments que poden llanar encenalls o que poden esquitxar, i mascaretes per protegir-nos de la pols i de les gotes quan estem polint o pintant superfcies. Utilitzar escales en bones condicions per enfilar-nos als llocs alts. Quan una persona pateix un accident, sobretot si est relacionat amb la circulaci de cotxes i de motos, no hem dintentar moure-la, hem de sospitar que s greu i avisar immediatament un servei dassistncia mdica. Si la persona ha rebut un cop fort, o si ha perdut el coneixement, si sent dolors forts en alguna articulaci o en algun os, si presenta una debilitat extrema, un color pllid o molt vermell, sudoraci abundant, una hemorrgia intensa o qualsevol altre smptoma que indiqui gravetat, hem de demanar lajuda immediata a un professional mdic. Tamb cal demanar ajuda especialitzada si una persona ha ingerit alguna substncia verinosa (com ara un producte de neteja o de jardineria). Davant de qualsevol situaci que representi un perill imminent per a la salut de la persona accidentada, lhem de portar rpidament a un centre mdic.
El que cal fer davant dalgunes emergncies Cremades Ferides amb hemorrgia Cops i traumatismes Insolaci

Smbol internacional de substncia txica. En cas dingesti dalguna substncia que pensem que s txica, hem de trucar immediatament al Servei dInformaci Toxicolgica (telfon: 915 620 420), on ens informaran de les mesures que hem de prendre.

Sha de mullar la zona cremada amb aigua freda. Si s lleu (es conserva la pell), posar-hi fora crema hidratant o oli, i tapar-la amb una gasa. Si sha desprs la pell, tapar-la amb una gasa i anar de seguida al metge.

Abocar damunt la ferida un desinfectant (aigua oxigenada, tintura de iode o similar). Tapar la ferida amb una gasa. Si lhemorrgia s abundant, posar un embenat apretat damunt la gasa i anar al metge.

Sha dimmobilitzar el membre afectat i sha de posar gel damunt la zona lesionada. Si es t la sospita que shi ha produt una fractura o una lesi seriosa, cal anar de seguida a un centre mdic.

Sha de portar la persona que presenta smptomes dinsolaci a una zona fresca i amb ombra. Se li ha de mullar el cap, fer que segui o estirar-la de costat, i fer que begui lquid abundant.

144

La donaci de cllules, teixits i rgans

Avui dia la donaci de cllules, teixits i rgans permet trasplantar aquests components duna persona a una altra per solucionar problemes diversos. De vegades sutilitzen cllules o teixits del mateix pacient, fet que rep el nom dautotrasplantament. Quan sutilitzen rgans o teixits dorigen animal per implantar-los en una persona es parla de xenotrasplantament. Es fan donacions de diferents tipus de cllules, teixits i rgans: Cllules. Les cllules que actualment es donen amb ms freqncia sn els espermatozoides i els vuls, per solucionar problemes desterilitat masculina o femenina. La donaci de cllules mare embrionries est en experimentaci, i t implicacions tiques i morals. Teixits. Els trasplantaments de sang reben el nom de transfusions. Tamb es duen a terme trasplantaments de medulla ssia en els casos de leucmia. En els trasplantaments daltres teixits, com lepitelial, el muscular i el cartilagins, per a casos de cremades, fractures musculars o de lligaments, se solen utilitzar els del mateix pacient, que es prenen de zones sanes on es poden regenerar, i aix evita problemes de rebuig. rgans. El cor, el fetge, els ronyons, els pulmons, el pncrees i les crnies dels ulls sn rgans que, actualment, es poden extreure duna persona que acaba de morir i trasplantar a una persona sana que els necessita. La donaci drgans s un acte solidari i desinteressat. LOrganitzaci Catalana de Trasplantaments (OCATT) s lentitat que coordina la donaci i el trasplantament drgans a Catalunya. La donaci de cllules, teixits i rgans presenta alguns problemes que la tecnologia biomdica ha anat resolent: Rebuigs. El sistema immunitari pot reaccionar davant dun trasplantament, ja que no lidentifica com a rgan propi, i intentar destruir-lo. Per evitar el rebuig, se subministra al pacient un tractament immunodepressor que debilita el seu sistema immunitari per evitar el rebuig. Contagi de malalties. La sida, lhepatitis i moltes altres malalties vriques es podrien contagiar amb un trasplantament. Per evitar el contagi, tots els teixits i rgans donats se sotmeten a anlisis molt rigoroses. Actualment s prcticament impossible que, per exemple, una transfusi de sang comporti cap mena de risc de contagi. De tota manera, el principal problema per als trasplantaments s, precisament, lescassetat de donants. Moltes persones posen objeccions quan sels planteja extreure els rgans dun parent que acaba de morir. No obstant aix, es tracta duna operaci que no desfigura en absolut la persona que ha mort i aporta un benefici de valor incalculable a una altra persona, ja que li pot salvar la vida. Aquest problema no el pot resoldre la cincia; tan sols la solidaritat humana i la presa de conscincia del valor de la vida i de la salut.
ACTIVITATS
21. Qu faries si un amic teu es talls amb un vidre i es fes una ferida profunda que sagns de manera abundant? 22. Qu s un autotrasplantament? I un xenotrasplantament?
Catalunya, amb 37 donants drgans per mili dhabitants, t una taxa de donants molt per sobre de tots i cadascun dels pasos de la Uni Europea, tot i que sempre calen ms donacions per poder salvar ms vides. En els casos de cremades greus, sextreu pell sana del mateix pacient, es cultiva i es va trasplantant per cobrir les rees afectades. Aix s un autotrasplantament.

Donant O O B B A A AB AB AB AB Receptor A A B B O O

Taula de compatibilitat entre grups sanguinis. El smbol vol dir que sn compatibles.

145

A FONS

Les dues cares del sistema immunitari


Imaginat que tinguessis una caixa deines mgica que et proporcions qualsevol tornavs, clau de rosques, alicates, etc., que et calgus en cada moment, i just a la mida del cargol, de la rosca o del cable que estiguessis manipulant. El nostre sistema immunitari sassembla molt a aquesta caixa deines mgica. Aquesta caixa mgica del nostre sistema immunitari s capa de fabricar lantics necessari per neutralitzar qualsevol antigen, i nhi ha milers de milions de possibles! Normalment, aix ens mant fora de perill de latac dels agents patgens que intenten envair el nostre organisme. De tota manera, hi ha situacions en qu causa problemes.

Lallrgia s una reacci del sistema immunitari davant dun agent no patogen.

La incompatibilitat sangunia produeix rebuigs greus en les donacions de sang.

Les allrgies. Una allrgia s una reacci descontrolada


del sistema immunitari davant dun agent innocu, com ara el pollen, la pols o els cars (uns animals microscpics i totalment inofensius que viuen a la nostra roba i al cabell). La reacci allrgica s semblant a la reacci immunitria inespecfica: inflamaci de les mucoses, secreci lacrimal i mocosa, i en alguns casos tamb febre.

Els virus que canvien. Molts virus tenen la capacitat de


canviar daspecte, principalment les protenes que en formen lembolcall. Per aquesta ra, quan entren per segon cop en lorganisme, els anticossos produts pel nostre sistema immunitari la primera vegada que va tenir contacte amb ells no serveixen, i els virus causen una nova infecci. Aquest s el cas de la grip i del refredat, en qu el problema no s que el nostre sistema immunitari funcioni malament, sin que lagent patogen canvia molt de pressa.

Els rebuigs. Quan sintrodueix en lorganisme un rgan


trasplantat o b sinjecta sang en una transfusi, el sistema immunitari pot reaccionar contra aquests teixits perqu els considera aliens. En el cas de la sang, si el grup sanguini de la persona receptora i el grup de la persona donant sn incompatibles, la reacci de rebuig s tan violenta que es produeix una coagulaci dins dels vasos sanguinis. En el cas dels trasplantaments drgans, cal subministrar al receptor una medicaci immunodepressora, que disminueixi molt la capacitat de reacci del sistema immunitari; daquesta manera satenua el rebuig de lrgan nou, per posa el pacient en perill de ser envat per qualsevol agent patogen.

Les malalties autoimmunes. Aquest tipus de malalties es


produeixen quan el sistema immunitari reacciona de manera violenta contra les cllules que formen un teixit o un rgan propi; aix provoca una mort cellular massiva. Ara per ara es desconeixen les causes per les quals el sistema immunitari actua contra el propi organisme. Els smptomes sn molt semblants als de les malalties degeneratives. Per aix hi ha malalties, com lartrosi (destrucci de les cllules que formen el cartlag de les articulacions), que de vegades es classifiquen com a malalties autoimmunes i altres vegades dins de les malalties degeneratives.

ACTIVITATS
23. Lallrgia al pollen s una afecci molt comuna. Explica quin procs t lloc en lorganisme perqu es produeixi. 24. Com es controlen els problemes de rebuig davant dun rgan trasplantat? Quins altres problemes produeix aquest remei?

146

Cincia a labast
Anlisi dun text cientfic sobre cllules mare
En una investigaci, cal aplegar informaci sobre el tema que sest estudiant. Per aix, se sol recrrer a les biblioteques, on es conserven colleccions completes de revistes especialitzades. Cada dia sentim parlar de temes sobre els quals conv tenir una opini formada, com per exemple el canvi climtic o les cllules mare. Per comprendre aquests temes, cal buscar informaci i analitzar-la.

A continuaci, obtindrem informaci sobre les cllules mare embrionries dun text cientfic. Cllules mare embrionries Quan lembri tan sols t uns pocs dies, i no s sin una boleta de cllules, una petita regi anomenada massa cellular interna (MCI), es pot allar i cultivar in vitro. La MCI t el potencial de generar tots els tipus de teixits de lorganisme adult (multipotncia). De fet, si no shi interv, a partir daquestes cllules [de la MCI] es formar el fetus, mentre que les cllules que les envolten donaran lloc a la placenta i a altres teixits. s possible generar cllules mare embrionries (CME) a partir de la MCI. Les CME es poden mantenir en cultiu durant un temps llarg, ja que tenen capacitat dautorenovar-se [], a ms, [] s possible fer que es diferencin en prcticament qualsevol tipus cellular, [fet que] podria proporcionar una font gaireb illimitada de cllules especialitzades per a les anomenades terpies de substituci.
RUTH WILLIAMS. Stem cells: a guide, Epigenetics?, 2006 (text adaptat)

1. Llegim atentament el text i anotem els termes o les


expressions que no entenem i les abreviatures que utilitza lautora (CME i MCI), amb el significat corresponent. . Consultem en un diccionari el que hem anotat i nescrivim la definici corresponent.

3. Tornem a llegir el text. Un cop sabem el significat


de tots els termes i expressions, el text ens semblar ms clar i nobtindrem prou informaci per comenar a comprendre el tema sobre el qual tracta. Si cal, subratllarem les frases del text ms rellevants.

Cllules mare embrionries: sn les que tenen la capacitat dautorenovar-se i que es poden diferenciar en diversos tipus cellulars. Autorenovaci: capacitat de les CME de produir cllules filles idntiques. Diferenciaci cellular: procs pel qual les cllules canvien les seves caracterstiques per poder fer determinades funcions. Terpia de substituci: procediment per guarir teixits danyats substituint-los per altres obtinguts a partir de CME.

ACTIVITATS
25. Escriu una definici del terme multipotncia, referit a la capacitat de les cllules de la MCI. 26. Sn el mateix les cllules mare embrionries que les que formen la massa cellular interna de lembri, o un daquests dos tipus sobt a partir de laltre? Explica la resposta. 27. Actualment, les lesions a la medulla espinal no es poden curar i, en principi, la terpia amb cllules mare embrionries podria tornar la mobilitat a persones paraltiques. No obstant aix, lobtenci de CME a partir de cllules de la MCI s un fet molt controvertit; de fet, tan sols en quatre pasos europeus nest permesa legalment la investigaci. Busca amb els companys i companyes de laula informaci sobre els avenos cientfics i mdics, la legislaci corresponent i les repercussions tiques que comporta, i feu-ne un debat. Per fer el debat, dividiu la classe en dos grups; un dels grups nhaur dexposar els avantatges, i laltre grup, els inconvenients. Defenseu cada una de les dues posicions amb arguments raonats.

147

Activitats
28. Una malaltia dorigen mental pot produir malalties fsiques o lesions en lorganisme? Explica la resposta i posan exemples. 29. Aprendre a dialogar i a relacionar-nos amb els altres forma part de la cura de la nostra salut. Explica per qu i quin tipus de malalties podem evitar amb aquestes habilitats. 30. Copia el text que hi ha a continuaci; localitza-hi els dos errors que cont i explica en qu consisteixen. 35. Una infecci s una malaltia que es produeix quan el nostre organisme s envat per un protozou, un bacteri, un fong o un virus. Una infestaci s la situaci que es produeix quan lorganisme s envat per animals parsits, com ara puces, polls o cucs. a) Quan una persona t una tnia, est infectada o infestada? b) Explica la diferncia que hi ha entre infectar i infestar. c) Creus que tindran el mateix tractament una infecci que una infestaci? 36. Alguns bacteris, a banda denvair els teixits, produeixen substncies txiques. Aquest s el cas dels bacteris del ttan i del botulisme, que produeixen la toxina tetnica i la toxina botulnica, dos verins que afecten greument el sistema nervis i produeixen parlisi, rigidesa muscular i, fins i tot, la mort. Aquests casos en qu el perjudici s degut ms a les toxines bacterianes que als mateixos bacteris sanomenen toxoinfeccions. La salmonellosi, per exemple, s una toxoinfecci alimentria. a) Quin organisme s el responsable de la salmonellosi? b) Investiga quins sn els efectes daquesta malaltia i quin tractament t. c) Per qu s ms freqent patir una salmonellosi a lestiu que no pas a lhivern? d) Quines mesures preventives podem adoptar com a consumidors per no contraure-la? 37. La sida s una malaltia infecciosa que destrueix els glbuls blancs.
C D

Els virus sn els ssers vius ms petits que existeixen. La majoria estan formats per una cpsula de protenes a linterior de la qual hi ha un filament dADN que injecten en una cllula. La cllula infectada utilitza aquest ADN per fabricar altres cllules com ella.
31. Per qu no conv beure aigua dun rierol encara que sembli neta i clara? Es podria beure desprs de sotmetre-la a un procs de desinfecci? 32. Identifica a quin agent patogen corresponen aquestes imatges: virus, fong, bacteri o protozou.
A B

a) Recordes quin tipus dagent patogen produeix aquesta malaltia? b) Per qu les persones malaltes de sida solen contraure nombroses infeccions? c) Aquesta malaltia es pot transmetre per compartir un raspall de dents o una mquina dafaitar. Aleshores, per qu es considera que s una malaltia de transmissi sexual? 38. LOrganitzaci Mundial de la Salut (OMS) ha estimat que prop de 60.000 persones moren anualment de cncer per culpa duna sobreexposici a les radiacions ultraviolades del sol. Formeu diversos grups amb els companys i companyes de classe i elaboreu un informe que contingui el segent: els components del grup que es posen cremes de protecci solar, el tipus (nombre del factor) de protecci que fan servir, el temps mitj dexposici diria (a lestiu) i quines altres mesures protectores utilitzen. Expliqueu la relaci que hi ha entre el cncer de pell i la radiaci solar.

33. Per a les dones embarassades, la toxoplasmosi s una malaltia molt perillosa, i per aix sels sol recomanar que no tinguin gats domstics. Per qu? Qu tenen a veure els gats amb aquesta malaltia? Quin tipus de malaltia s la toxoplasmosi? 34. De les tres barreres de qu consta el sistema immunitari, quina s la ms externa i immediata que evita el contacte dagents patgens amb el nostre medi intern? A quin nivell de defensa pertanyen la reacci inflamatria i la febre? En quin nivell de defensa es produeix lelaboraci danticossos? Quin paper tenen els fagcits en la defensa immunitria?

148

39. Copia el dibuix segent, afegeix-hi els noms dels components assenyalats i escriu una explicaci breu del procs que representa.
A B

42. s fora freqent laparici de lanomenat peu datleta com a conseqncia dhaver caminat descalos per una piscina o per uns vestidors. Els smptomes sn una picor intensa entre els dits dels peus i una descamaci de la pell. Quin medicament creus que ens pot receptar el metge: un srum, un fungicida, un antibitic o un frmac especfic contra els protozous? Explica qu ha passat. 43. Dins de quin grup de mesures de protecci de la nostra salut classificaries lhbit de rentar b la fruita i les verdures que ingerim crues? 44. Lexercici fsic es considera molt saludable, per pot arribar a ser perjudicial? Explica en quins casos ens pot perjudicar lexercici fsic. Consulta-ho amb els professors o professores deducaci fsica i elabora una resposta completa daquesta qesti. 45. Els hbits perjudicials per a la salut, com per exemple fumar o consumir alcohol, contrriament als saludables, ens poden causar danys i malalties. Esmenta tres hbits que siguin perjudicials per a la salut.

D C

40. Explica per qu, si hem passat el xarampi, ja no podem contraure de nou aquesta malaltia. Qu significa quan diem que estem immunitzats contra el xarampi? 41. Per qu les malalties degeneratives i les malalties autoimmunes presenten smptomes semblants? Un tumor maligne en un rgan tamb pot produir un efecte semblant? Raona les respostes.

UNA ANLISI CIENTFICA

La pesta
En el segle XIV hi va haver un petit canvi climtic a Europa. Les temperatures van baixar i durant uns quants anys els estius van ser humits i freds. Es van perdre moltes collites de cereals i va caldre importar grans quantitats de blat i darrs dsia. Els carregaments arribaven en vaixells que, juntament amb els cereals, tamb van portar rates. Aquestes rates tenien parsits, unes puces a laparell digestiu de les quals vivia el bacteri de la pesta bubnica. Quan les puces van passar de les rates als humans, els van inocular la malaltia, i es va declarar una epidmia de pesta a Europa. En poc menys de tres anys van morir ms de vint milions de persones, aproximadament un ter de la poblaci europea. La manca dhigiene i de coneixements cientfics van fer impossible poder-la controlar. 46. Quin era lanimal vector de la pesta? 47. Quines mesures creus que es prendrien actualment en un cas aix per evitar la propagaci de la malaltia? 48. Per qu creus que el sistema immunitari de les persones europees no estava preparat per protegir lorganisme davant del bacteri de la pesta?

49. Copia els quadres segents i ordenals en una seqncia cronolgica.


Importaci de blat i darrs. Les puces de les rates passen a les persones. Absncia de collites. Epidmia de pesta bubnica.

Mort dun ter de la poblaci.

Canvi climtic.

50. Actualment, el desenvolupament dels mitjans de transport i el tipus de turisme que es duu a terme fan que els viatges a pasos tropicals siguin freqents. Per qu cal vacunar-se contra determinades malalties que no sn freqents a Europa abans danar a aquests pasos?

149

Resum
La salut s un estat de complet benestar fsic, mental i social. Lalteraci de la salut s lorigen de malalties fsiques, mentals o socials. Les malalties sn les alteracions de lestat de salut de les persones. Poden ser dels tipus segents: Malalties infeccioses: sn les produdes per un agent patogen que envaeix el nostre organisme i shi desenvolupa. Poden ser produdes per fongs, protozous, bacteris i virus. Aquests agents poden arribar a lorganisme a travs de laire, per algun objecte contaminat, pel contacte fsic directe o per la ingesti daliments en mal estat. Els microorganismes habituals viuen, normalment, a la nostra pell i a les mucoses sense produir-nos cap perjudici.

Malalties

LA SALUT I LA MALALTIA

Els microorganismes oportunistes envaeixen el nostre organisme quan hi falten els habituals. Les malalties infeccioses de transmissi sexual sn les que es transmeten, principalment, a travs del contacte sexual. Malalties no infeccioses: sn les degudes a altres causes. Poden ser metabliques, gentiques, degeneratives, autoimmunes i/o degudes a una proliferaci cellular. Si ocasionen mortandat cellular massiva, es produeixen lesions en rgans i teixits. Tant les malalties infeccioses com les no infeccioses poden causar lesions als rgans i als teixits.

Prevenci contra malalties infeccioses: mesures profilctiques, hbits saludables, evitar els factors de risc i vacunaci.

Prevenci, tractament i immunitat

El sistema immunitari ens protegeix contra les infeccions. T tres nivells: les barreres fsiques, la resposta immunitria inespecfica i la resposta immunitria especfica. La resposta immunitria especfica produeix anticossos que impedeixen la reinfecci pel mateix agent.

Algunes normes de prevenci contra els accidents sn les segents: Respectar les normes de circulaci viria. No manipular aparells elctrics si es va descal. Ser molt prudents quan es manipulen eines. Portar ulleres protectores. Utilitzar escales en bones condicions.

Accidents

ACTIVITATS
51. Desenvolupa lapartat de les malalties infeccioses afegint-hi una explicaci breu i uns quants exemples de cada tipus. 52. Resumeix les causes per les quals es poden produir lesions en un rgan o en un teixit. 53. Amplia el resum amb els continguts sobre donaci de cllules, de teixits i drgans.

150

EL RAC DE LA LECTURA

Els leprosos de Yamabuki


Totes les primeres tasques van ser molt rpides. Lendem darribarhi, a ms datendre alguns malalts, vaig fer obrir les barraques destil colonial i vaig disposar que els auxiliars de clnica, voluntriament ajudats pels infermers, hi installessin els llits i hi posessin les tauletes, moltes de les quals estaven trencades per encara tenien la capacitat de mantenir-se dretes perqu shavien lligat amb canyes de bamb petites i verdes o amb lianes molt primes. Ben aviat, aquelles barraques semiabandonades i buides van tornar a estar a punt per rebre els malalts, encara que la situaci no era, ni de bon tros, la ideal. Hi faltaven llenols, no en tenem prou ni per posar-ne a la meitat dels llits que havem installat. Per tot saniria solucionant. El que ara importava era que anessin arribant els malalts i que el personal mdic entre el qual, per cert, hi havia un infermer que ja havia treballat amb mi a Buta, mantingus la moral alta, cosa que jo estava en disposici de garantir al cap de poc temps dhaver-lo conegut. Jo mateix mhi havia entregat des del primer moment, i estava disposat a conduir la missi que mhavien encomanat al millor port possible. No estava disposat a escatimar esforos per aconseguir-ho. I van comenar a arribar els malalts, ja ho crec, fins i tot en un nombre superior a la nostra capacitat. El personal mdic va saber, efectivament, fer honor a les esperances que jo havia dipositat en ell i als manifestos desigs de treballar. [...] Jo sempre he estat un home inquiet, incapa destar-me amb les mans a la butxaca. De manera que, desprs de deixar prou temps per descansar i per les mnimes estones de lleure passades davant del tauler descacs o davant duna Itlia lluminosa que sorgia dels llavis dels missioners, em vaig adonar que encara em quedaven lliures algunes hores a la setmana i, sobretot, que encara hi havia ms necessitats que les de lhospital. La plaga de les malalties assolia a Basoko mltiples ramificacions. Daquestes, potser la ms visible i la ms dramtica era la lepra. La lepra era una autntica plaga en aquesta regi i molt freqent a la resta del pas. Separats de tothom, aterrits davant la prpia malaltia, miserables, vagarejant com animals solitaris, els leprosos constituen, com en les llegendes ms sinistres de lantiguitat, una

classe social a part, un grup hum al qual ning no es volia acostar i del qual ning no volia sentir parlar. Per a Stanleyville shavia despertat el meu inters per aquesta malaltia, i la presncia de tants malalts malalts lleus als carrers de Basoko, el contacte prolongat dels quals amb familiars, especialment amb infants, podia ser la causa, i sens dubte ho era, de nombrosos

contagis, em va empnyer a visitar la leproseria de Yamabuki, situada a uns deu quilmetres de la ciutat. Ning no mhavia ordenat que ho fes, ni tampoc no era en realitat cap assumpte de la meva incumbncia professional, per no podia desatendre tota aquella petita poblaci.
JOAQUN SANZ GADEA, Un mdico en el Congo. Ed. Temas de Hoy (text adaptat)

COMPRENC EL QUE LLEGEIXO


54. A qu era degut que la gent es contagis de la lepra a Basoko? 55. Qu es va haver de fer per posar a punt les barraques i poder rebre els malalts? 56. Per qu el protagonista comena a cuidar els leprosos? 57. Quina malaltia actual et sembla tan dramtica com ho va ser la lepra en temps passats? Per qu? a) El cncer. b) La sida. c) La grip.

NO THO PERDIS

Llibres:
Jo, el desconegut ANTONI DALMASES. Editorial Crulla Novella juvenil amb avis, nts i la malaltia dAlzheimer. Esas mortferas enfermedades NICK ARNOLD. Editorial Molino Relat detallat de moltes malalties infeccioses. Los calzoncillos asesinos MICHAEL LAWRENCE. Editorial Alfaguara Salut i higiene en una novella daventures.

En la xarxa:
www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/ html/ca/salutjove/cssajo00.htm Guia de salut per a joves de la Generalitat de Catalunya. dgsalut.caib.es/user/portal_salut/Vacunainfantil.htm Calendari de vacunaci infantil a Catalunya. www.saludalia.com/ Portal sobre salut amb continguts sobre malalties, salut dels infants, de les dones i de les persones grans, exercici i nutrici, tractaments quirrgics, etc.

151

9
PLA DE TREBALL

Paisatge i relleu. Geologia externa

En aquesta unitat
Aprendrs els conceptes de formes de relleu, formes de modelat i paisatge, i les diferncies que hi ha entre si. Coneixers quins sn els elements que formen un paisatge. Coneixers la relaci que hi ha entre el paisatge, el modelat del relleu, el clima i lacci dels agents geolgics. Estudiars els processos de meteoritzaci de les roques, i com aquest procs origina el sl i el fertilitza. Recordars les principals formes de modelat produdes per lacci dels agents geolgics. Aprendrs a interpretar mapes topogrfics i meteorolgics senzills, i comprendrs com selaboren. Entendrs com soriginen i quines sn les principals roques sedimentries. Aprendrs a fer un perfil topogrfic.
El Grand Canyon del riu Colorado (Arizona).

El 1540, lexplorador Garca Lpez de Crdenas formava part duna expedici a la recerca de les set ciutats de Cbola que, segons havia sentit explicar, estaven construdes amb or i es devien trobar en algun lloc del que actualment s el sud-oest dels Estats Units. Les set ciutats dor va resultar que eren uns llogarets amb cabanyes de fusta i sostres de palla, situades al nord de Mxic. Una vegada ms, la llegenda proporcionava una gran desillusi als exploradors. Des dun daquests poblets, Garca Lpez de Crdenas va emprendre una expedici amb trenta homes per veure si trobava un riu molt cabals del qual li havien parlat els indgenes. Va ser aix que va arribar al Grand Canyon del Colorado, de ms dun quilmetre damplada i 1.500 metres de desnivell. Les parets daquest indret eren tan escarpades que no van poder baixar fins al riu, i van haver de tornar enrere per la manca daliments i daigua. Un esvoranc profund a la Terra que origina un paisatge de malson duna calor sufocant, amb laigua a la vista per inaccessible...

RECORDA I RESPON
1. Quines sn les formes de relleu ms caracterstiques dels continents? 2. Recordes quina diferncia hi ha entre la meteorologia, el temps meteorolgic i el clima? 3. Qu s un mapa meteorolgic? I un mapa topogrfic? 4. Actualment sabem que lesvoranc profund a la Terra que van trobar els exploradors el 1540 en realitat s: a) Una vall fluvial produda per lacci erosiva dun riu quan es va anar encaixant en el terreny. b) Una forma de modelat produda per lagent geolgic elic. c) Un circ dorigen glacial. d) El resultat de lacci erosiva de les aiges salvatges. Busca la resposta Qu sn les corbes de nivell dun mapa topogrfic? Qu significa que les corbes de nivell dun mapa topogrfic sn equidistants?

Parc Nacional dOrdesa i Mont Perdut (Osca).

El paisatge

A la superfcie terrestre podem reconixer diferentes formes de relleu produdes pels agents geolgics: un penya-segat erosionat per les onades, una vall excavada per un riu, unes dunes formades pel vent... Quan contemplem aquestes formes de modelat, sovint ens hi referim amb el nom de paisatges. Aquests tres termes fan allusi a laspecte que presenta la superfcie terrestre en un lloc determinat, per entre els tres hi ha una diferncia important. Formes de relleu i formes de modelat sn expressions descriptives del relleu. Impliquen una anlisi de la topografia del terreny i prescindeixen de lesttica. El terme paisatge s ms ampli que els dos anteriors, ja que comprn el contingut dels altres dos termes per tamb shi afegeix la valoraci esttica de lobservador. Quan ens referim a lentorn que veiem anomenant-lo paisatge, estem fent una valoraci subjectiva relacionada amb mltiples factors: Les formes del relleu que shi aprecien: muntanyes, penya-segats, planes, dunes... El temps meteorolgic durant la contemplaci del paisatge tamb influeix en la percepci que en tenim. Si aquesta situaci atmosfrica es repeteix cada vegada que presenciem el mateix paisatge, nacaba formant part. La presncia humana. Diem que un paisatge s natural si la presncia humana s nulla o escassa, o que est molt humanitzat en cas contrari. Les ciutats configuren un paisatge urb. La densitat i el tipus de vegetaci i de fauna: un desert, un prat, una zona de matolls, un bosc... Lextensi de terreny que veiem, que s molt gran vista des del cim duna muntanya i molt petita vista des de dins dun bosc esps. El punt de vista de lespectador. Des del fons duna vall veiem una lnia de cims retallada contra el cel, mentre que des dun lloc elevat, mirant cap a baix, veiem una extensi de terreny. Els aspectes subjectius. Sn els records, les idees, els projectes, etc., que la contemplaci dun paisatge (o fins i tot lolor i els sons que percebem mentre el contemplem) ens evoca o ens suggereix.

Paisatge asturi. El temps plujs forma part del paisatge, i tamb la vegetaci abundant, el clima fresc, el relleu muntanys i les construccions tpiques.

ACTIVITATS
1. Quins factors subjectius i meteorolgics del paisatge sesmenten en el text de la introducci daquesta unitat? 2. Busca en els conceptes clau el significat de topografia. 3. Explica breument la diferncia que hi ha entre el relleu i el paisatge.

154

El paisatge, els agents geolgics i el clima

Actualment sabem que lesvoranc profund a la Terra que van trobar els exploradors lany 1540 s un exemple de modelat fluvial. Els congostos, les gorges i els canyons sn valls on sha encaixat profundament un riu. De la mateixa manera, sabem que un paisatge desrtic de dunes s el resulat de lacci geolgica del vent.

Els agents geolgics Els agents geolgics produeixen el modelat del relleu. Quan lsser hum percep aquest modelat, juntament amb la resta de factors, est contemplant un paisatge.
Les formes del relleu, que formen part dun paisatge, sn el resultat de lacci de modelat dels diversos agents geolgics.

Els rius, que produeixen el modelat fluvial. Les aiges salvatges, que originen el modelat dels torrents. Les glaceres, que sn les causants del modelat glacial. Les aiges subterrnies, que donen lloc al modelat crstic. Lonatge del mar, que produeix el modelat litoral. El vent, lacci del qual produeix el modelat elic.

El paisatge est constitut per tot el terreny que es pot veure des dun lloc determinat, juntament amb la resta dels elements que sobserven.

El clima Lacci de modelat daquests agents geolgics, la vegetaci, la fauna, les situacions meteorolgiques i el tipus ds que lsser hum dna al territori sn factors que tenen un element en com: estan influts pel clima que domina a la regi. El clima s un factor que t una gran influncia en el tipus de paisatge duna regi, ja que determina alguns dels factors que el conformen: El tipus dagent geolgic que hi actua amb ms eficcia i, per tant, les formes de relleu que lagent origina. Lonatge ns una excepci, ja que la seva actuaci no depn del clima. La meteorologia dominant a la zona, que fa que el paisatge que percebem estigui associat sovint a determinades situacions meteorolgiques, com ara cels clars, tempestes, boires... El tipus de vegetaci que pot crixer a la zona. La fauna caracterstica i labundncia danimals. El tipus dactivitats humanes que shi poden fer, com ara conreus, prctiques esportives, establiment dindstries, explotacions ramaderes, etc.
ACTIVITATS
4. Escriu una llista dels agents geolgics que modelen el relleu i del modelat que produeixen. 5. Explica com influeix el clima en el paisatge. 6. Quin tipus de clima pot ser el causant que una zona presenti un modelat elic? I un modelat glacial?
Les formes de modelat sn tan sols un element del paisatge.

155

3
Eix de rotaci terrestre

Lenergia solar a laT erra

El nostre planeta rep constantment del Sol una quantitat denergia enorme en forma de llum i de calor. Aquesta energia causa efectes diversos: Escalfa el sl, que, al seu torn, escalfa laire que hi ha damunt seu i proporciona una temperatura superficial apta per a la vida. Evapora laigua, i posa en marxa el cicle de laigua. Mant en funcionament els diversos agents geolgics que duen a terme el modelat del relleu. s utilitzada pels ssers fotosinttics, com els vegetals, les algues i alguns bacteris, per produir matria orgnica. Aquesta matria desprs serveix daliment als organismes hetertrofs.
Lenergia solar proporciona una temperatura suau a la superfcie terrestre, i mant en funcionament la dinmica atmosfrica, el cicle de laigua, els agents geolgics i la biosfera.

Hemisferi nord

Equador

Hemisferi sud

Raigs solars

Estiu a lhemisferi nord i hivern a lhemisferi sud. La forma esfrica de la Terra i la inclinaci de leix de rotaci terrestre fan que lenergia solar que rep el nostre planeta es reparteixi de manera desigual.

Lenergia solar es reparteix de manera desigual sobre la superfcie terrestre a causa de la forma esfrica de la Terra i de la inclinaci de leix de rotaci terrestre respecte dels raigs solars. Aquest repartiment heterogeni de la calor t conseqncies diverses: Es produeixen grans diferncies pel que fa a la quantitat dhumitat atmosfrica entre diverses zones del planeta. Aix, juntament amb les diferncies de temperatura, dna lloc a lexistncia de diversos climes. Les diferncies de temperatura que hi ha entre lequador i els pols originen corrents trmics a latmosfera i als oceans. Aquests corrents van des de les zones ms clides cap a les ms fredes.

La dinmica atmosfrica
Els corrents atmosfrics que sestableixen entre les zones clides i les fredes originen els vents i les precipitacions. A les zones on convergeixen un corrent daire clid i humit i un altre corrent daire fred i sec, laire clid puja i la humitat que cont es condensa, fet que origina precipitacions abundants.
Aire fred i sec

Aire clid i humit

Quan laire clid puja i produeix nuvolositat i precipitacions, diem que sha format una depressi o borrasca. Com que els corrents atmosfrics sn fora estables, les depressions se solen originar ms o menys al mateix lloc, com per exemple al nord-oest de les illes Britniques. De tota manera, un cop formades, les depressions tendeixen a desplaar-se lentament a mesura que la massa daire clid perd calor i humitat. Mentrestant, s freqent que sen torni a formar una altra al mateix lloc.
ACTIVITATS
7. Quins efectes produeix lenergia solar a la superfcie de la Terra? 8. Per qu lenergia solar es distribueix de manera desigual sobre la superfcie terrestre? Quines conseqncies t aix?

A les zones de convergncia dun corrent daire clid i humit amb un altre daire ms fred i sec es formen depressions o borrasques.

156

La meteorologia i el clima. Els mapes meteorolgics

La meteorologia s la cincia que tracta de lestudi dels fenmens atmosfrics, com ara les precipitacions, la nuvolositat i els vents. El clima s un concepte ms ampli, que es defineix amb els valors mitjans de les temperatures i la pluviositat obtinguts al llarg de molts anys. El clima duna regi es pot identificar, principalment, amb dos parmetres: la temperatura mitjana i la pluviositat, que s la quantitat de pluja que cau per metre quadrat en un any. La pennsula Ibrica es troba al lmit sud de la zona climtica temperada humida, que comprn la major part dEuropa. Al nord de lfrica comena la zona climtica tropical, que s molt seca. La part sud de la Pennsula presenta un clima mediterrani, intermedi entre la zona temperada humida i la tropical. Cada zona climtica t una meteorologia caracterstica. Per exemple, a les parts ms rides del clima mediterrani, a lestiu el cel sol estar clar i les temperatures sn altes. Tamb s tpic que al final de lestiu shi formin tempestes, que descarreguen en poques hores una gran part de laigua que caur en tot lany.

Mapes meteorolgics i mapes significatius


Per preveure les situacions meteorolgiques que es poden produir en el transcurs dunes quantes hores o duns quants dies, els meteorlegs elaboren mapes meteorolgics. En aquests mapes es representen els valors de la pressi atmosfrica per mitj disbares, fet que permet localitzar les zones danticiclons i de depressions.
Laire sempre tendeix a fluir des dels anticiclons cap a les depressions, i aix produeix els vents.

Per facilitar la interpretaci daquests mapes, es fan mapes significatius, en qu es representen les situacions meteorolgiques previstes.

A D

Mapa meteorolgic amb la direcci dels vents.

Mapa significatiu corresponent al mapa meteorolgic.

ACTIVITATS
9. Explica la relaci i les diferncies que hi ha entre clima i meteorologia. 10. Observa el mapa significatiu. Quines situacions meteorolgiques es preveuen a les illes Balears i a les Canries? En quina illa es preveuen pluges a la part nord?
La rotaci de la Terra desvia les masses daire, i fa que els vents descriguin trajectries en espiral des dels anticiclons cap a les depressions.

157

El relleu i com es representa. Els mapes topogrfics

El relleu s un dels elements principals del paisatge. Cont molta informaci sobre els agents geolgics que lhan modelat, i tamb s un factor important que condiciona les activitats humanes. Representar-lo duna manera precisa i senzilla resulta imprescindible per poder planificar moltes actuacions, com per exemple les segents: projectes dobres pbliques (carreteres, lnies elctriques, lnies ferroviries, embassaments, etc.), explotacions mineres (pedreres i graveres), ordenaci del territori (delimitaci de zones urbanitzables, de zones agrcoles, ds industrial, despais verds, etc.), previsi de riscos geolgics (prospecci de recursos i avaluaci dimpactes ambientals), etc. En tots aquests casos sutilitzen els mapes, que sn representacions redudes del terreny, en les quals sindica la situaci dels elements del paisatge que interessen en cada cas concret.
ACTIVITATS
11. Qu s un mapa? 12. Qu sn les corbes de nivell? Per a qu sutilitzen? 13. Quina zona del terreny t ms pendent, una en qu les corbes de nivell estan a la vora les unes de les altres o una zona en qu estan separades?

Els mapes topogrfics


Quan cal tenir una representaci molt precisa del relleu, sutilitzen els mapes topogrfics. En aquests mapes es representen corbes de nivell, que sn lnies tancades que uneixen punts que es troben a la mateixa altitud sobre el nivell del mar.
Les corbes de nivell simbolitzen la intersecci de plans horitzontals equidistants amb la superfcie del terreny, i serveixen per representar el relleu en els mapes topogrfics.

Elaboraci dun mapa topogrfic

Si tallem la superfcie del relleu amb diversos plans horitzontals imaginaris, hi podrem dibuixar les corbes de nivell, amb els punts que es troben a laltura de cada un dels talls.

880 m 860 m 840 m 820 m

860 840 840

880 860 820

Projecci dels talls de cada pla. Si projectem les corbes de nivell sobre un paper, nobtindrem un mapa topogrfic. Sobre aquest mapa shi pot afegir la resta de la informaci: noms, carreteres, poblacions, etc.

820

Carretera 840 860

Riu Poblaci

820 840

Els plans estan separats per la mateixa distncia vertical, per exemple 20 metres. Aix, les corbes de nivell tamb es corresponen amb altituds equidistants (820 m, 840 m, 860 m, etc.).

158

Elements dun mapa topogrfic Corbes de nivell. Laltitud tan sols sindica a les corbes mestres. Toponmia. Conjunt de noms dels elements que figuren en el mapa. Masses daigua. Rius, llacs, embassaments, aiguamolls, etc. Vies de comunicaci. Carreteres, camins, vies frries, etc. Construccions (pobles, ciutats, urbanitzacions...) i obres pbliques (preses dembassaments, conduccions daigua...).

Lescala grfica i lescala numrica


Quan selabora un mapa, la realitat es redueix a una proporci adequada a ls que es vol donar al mapa. Si shi aplica una reducci molt gran, es pot representar un territori gran en un mapa petit, per tindr poc detall. Si shi aplica una reducci petita, es pot representar un territori ms petit en el qual shi poden incloure ms detalls, per caldr un mapa ms gran. Per interpretar b un mapa s indispensable indicar-ne lescala. Escala numrica. Indica la proporci entre el mapa i la realitat. Per exemple, si la realitat est reduda 10.000 vegades en representar-la en el mapa, lescala s 1:10.000; s a dir, 1 cm del mapa equival a 10.000 cm (100 m) de la realitat. Escala grfica. Indica la longitud que tindria en la realitat un segment que es dibuixa en el mapa. Per exemple, si en fer el mapa hem redut la realitat 5.000 vegades, podem dibuixar un segment de deu centmetres i escriure-hi al costat: 500 metres; si aquest segment es dibuixs a lescala de la realitat, mesuraria 500 metres.
Bloc diagrama i maqueta de la mateixa zona representada

ACTIVITATS
14. Qu s lescala dun mapa? Quins tipus descales sutilitzen en un mapa? 15. Explica qu sn la toponmia i un bloc diagrama.

En un bloc diagrama es dibuixen el relleu i la geologia de la zona.

Amb les maquetes tridimensionals saconsegueix una representaci molt realista del relleu.

159

La meteoritzaci

s fcil adonar-se que els objectes que estan exposats a la intemprie es deterioren amb el pas del temps. El ferro soxida, els graons de les escales es desgasten amb el fregament del pas de les persones, les pintures es desprenen de les parets, etc. Aquests mateixos processos actuen sobre les roques de la superfcie terrestre, i fan que es deteriorin i que es redueixin a fragments.
La meteoritzaci s el procs dalteraci i esmicolament que experimenten les roques exposades a la intemprie.

La disgregaci de les roques pot estar causada pels factors segents: La humitat, que fa que alguns minerals es dissolguin i que daltres canvin de composici. Loxigen atmosfric, que oxida alguns minerals. Els canvis de temperatura, que produeixen dilatacions i contraccions en les roques. La congelaci de laigua a les clivelles de les roques, que actua com si fos un tasc i les trenca. Els ssers vius, especialment els vegetals, les arrels dels quals sintrodueixen a les clivelles de les roques i les acaben trencant, per tamb els que secreten substncies que fan que es dissolguin alguns minerals. Les roques estan sotmeses a tres tipus diferents de meteoritzaci: Meteoritzaci qumica. Origina canvis en la composici qumica dels minerals. s el cas dels minerals que soxiden, shidraten o es dissolen. Els minerals de les argiles sn un dels productes ms freqents de meteoritzaci qumica de les roques. Meteoritzaci mecnica. Provoca lesmicolament o el desgast de les roques sense modificar la composici dels minerals que les formen. Meteoritzaci biolgica. s la produda pels ssers vius, i s el resultat de la combinaci de les dues anteriors.

La formaci del sl
El sl es forma quan els ssers vius colonitzen el detritus, de manera que en canvia la composici i lestructura. La meteoritzaci que produeixen els ssers vius s mecnica i qumica.

Com a resultat de la meteoritzaci de les roques es forma un conjunt de fragments o clasts que rep el nom de detritus. Quan el detritus es compon de sorra i argila, sol ser fora frtil, perqu durant el procs de meteoritzaci qumica que dna lloc a les argiles salliberen moltes sals minerals, com ara els fosfats i els nitrats, que sn essencials per als vegetals i les algues. El detritus, un cop colonitzat pels ssers vius, experimenta modificacions en la composici i en lestructura que el poden transformar en sl. En la composici, a mesura que shi va aportant matria orgnica procedent de lactivitat biolgica. En lestructura, a mesura que la pluja va arrossegant les substncies solubles cap a les zones inferiors, de manera que la part superior queda empobrida de determinades sals minerals.

ACTIVITATS
16. Qu s la meteoritzaci? 17. Quins sn els agents que causen la meteoritzaci? Explica com actua cadascun.

160

Les formes de modelat

Si exceptuem les zones costaneres, a lEstat espanyol predominen el modelat fluvial i el modelat de les aiges salvatges.

El modelat fluvial
Els rius produeixen modelats molt caracterstics quan erosionen el relleu, en el qual sencaixen i formen congostos profunds, com el de Mont-rebei o el de Collegats, tots dos al Pallars Juss. Els rius que han ampliat les valls per on circulen creen zones molt aptes per a locupaci humana, com les planes dinundaci i les terrasses fluvials.

Els congostos i les gorges sn valls fluvials estretes. Sn zones que tenen un gran valor paisatgstic.

Les planes dinundaci dels rius sn zones de fcil ocupaci humana i molt aptes per al conreu.

El relleu esglaonat en terrasses s un tipus de modelat fluvial que facilita ls del terreny per a conreus.

Els modelat torrencial Les aiges salvatges produeixen una acci erosiva molt intensa i originen relleus molt agrestos, com els rasclers i els barrancs, formes de relleu inhspites per a locupaci humana, per duna gran bellesa i valor paisatgstic. Aquest agent geolgic s ms efica com ms rid s el clima, ms escassa s la vegetaci i ms abrupte s el relleu. Al peu dels relleus, els torrents acumulen els materials que transporten i formen cons o ventalls alluvials, en qu el rgim torrencial dels rierols s un factor de risc, ja que causa inundacions i avingudes.

ACTIVITATS
18. En la fotografia de les terrasses fluvials tamb shi observen meandres. Explica qu sn i en quina zona del curs dun riu se solen trobar.

Les aiges salvatges fan que es formin rasclers en el terreny. La intensa erosi senduu el sl frtil, fet que impedeix que shi pugui establir vegetaci.

Els barrancs o canyons tenen un gran valor paisatgstic i sn molt apreciats per fer-hi una gran varietat dactivitats esportives i de lleure.

Els cons alluvials sn zones de risc, ja que les aiges salvatges hi poden produir avingudes amb conseqncies molt greus.

161

El modelat glacial
Moltes zones muntanyoses de la pennsula Ibrica presenten un modelat produt per les glaceres fa uns 18.000 anys, durant lltim perode glacial. Als Pirineus encara es conserven petites glaceres, com la de la Maladeta o la del Mont Perdut. El modelat glacial produeix paisatges abruptes. A ms, com que es localitza en zones dalta muntanya, locupaci humana s baixa, per solen ser indrets turstics.

Els circs glacials sn zones en forma damfiteatre, de parets molt abruptes.

Les agulles sn formes molt escarpades de modelat glacial.

Les valls glacials tenen forma de U i solen presentar una ocupaci humana important.

Lacumulaci de neu durant lhivern hi permet dur a terme una explotaci esportiva.

El modelat crstic
A les zones formades per calcries o per guixos, les aiges subterrnies fan que les roques es dissolguin, fenomen que hi produeix cavitats. Aix origina dos tipus de formes de modelat: El modelat superficial, degut a la dissoluci o al collapse del sostre de cavitats. El modelat subterrani, com les coves, les galeries, els avencs, etc.

Modelat crstic originat per la dissoluci de les roques a la superfcie.

Les dolines es formen pel collapse del sostre duna cavitat subterrnia.

La dissoluci de les roques calcries produeix sales i galeries subterrnies.

ACTIVITATS
19. Quines sn les tres formes de modelat que predominen a la pennsula Ibrica? Quins agents geolgics les han produt?

162

El modelat litoral
LEstat espanyol t uns quants milers de quilmetres de costa en els quals es pot apreciar el modelat produt per lonatge. Aquest agent geolgic s molt efica pel que fa a lacci erosiva, i mobilitza enormes quantitats de sediments arenosos.

Lonatge fa que els penya-segats Quan el penya-segat retrocedeix, Les platges sn el resultat retrocedeixin, de manera que el hi queda una superfcie erosiva: de lacumulaci de sorra mar guanya terreny al continent. la plataforma dabrasi. a la costa.

Les barres litorals poden deixar allades grans llacunes, com passa al delta de lEbre.

El modelat elic
A lEstat espanyol el vent no s un agent geolgic que dugui a terme una acci erosiva efica, per s que interv en el transport de la sorra acumulada a les platges per lonatge, fenomen que origina les dunes costaneres, que sn formes dacumulaci elica. A les zones desrtiques, com ara al sud del Marroc, el vent origina formes de modelat diferents, segons si hi predomina el procs erosiu o la sedimentaci de materials. On predomina lerosi, el vent senduu les partcules dargila i els grans de sorra, i hi deixa nicament les pedres. Aix sorigina un desert de pedres. Als llocs on la sedimentaci de la sorra s predominant, es formen els camps de dunes. La manca daigua limita molt el creixement de la vegetaci en una zona determinada, i aix origina paisatges molt caracterstics.
Dunes costaneres. El vent mobilitza i acumula la sorra que lonatge ha fet arribar fins a la platja.

ACTIVITATS
20. Quin agent geolgic produeix el modelat litoral? Quines formes erosives origina? 21. Quines formes de modelat produeix el vent a les zones desrtiques? Com es formen?
Desert de pedres. Camp de dunes.

163

8
Conca sedimentria

Les roques sedimentries

Els agents geolgics poden transportar molt lluny i durant molt de temps els materials que han recollit quan han erosionat la superfcie terrestre, per tard o dhora els acaben transportant fins a una zona on se sedimenten de manera definitiva. Aquestes zones on sacumulen els materials en capes successives o estrats reben el nom de conques sedimentries.
Subsidncia

La subsidncia duna conca sedimentria s deguda, en part, al pes dels sediments que shi han dipositat.

Les conques sedimentries sn zones extenses on lescora terrestre senfonsa lentament, en bona part a causa del pes dels materials que shi dipositen. Per aquesta ra poden acumular gruixos enormes de sediments sense arribar a omplir-se. Lenfonsament o subsidncia que es produeix en una conca sedimentria fa que els sediments vagin quedant cada vegada ms profundament enterrats al terreny. Aquest fenomen produeix, al seu torn, aquests dos efectes: Augment de la pressi, a causa del pes dels nous materials dipositats sobre els ja existents. Augment de la temperatura, a mesura que els sediments arriben a zones profundes de lescora. Laugment de la pressi i la temperatura determinen que els clasts que formen el sediment sencaixin els uns amb els altres, s a dir, que es produeixi la compactaci del sediment. Simultniament, algunes reaccions qumiques i la precipitaci dalguns minerals inicialment dissolts en laigua fan que els clasts sadhereixin entre si, procs que sanomena cimentaci. Com a resultat de la compactaci i la cimentaci, el sediment es transforma, finalment, en una roca sedimentria.
La litificaci o diagnesi s el procs que transforma un sediment en una roca sedimentria. Consisteix en la compactaci i la cimentaci del sediment.

ACTIVITATS
22. Busca en els conceptes clau el significat destrat i de conca sedimentria. 23. Qu s la litificaci? Quin altre nom rep aquest procs?

Principals roques sedimentries


Detrtiques o terrgenes Evaportiques

Argila. Constituda per minerals de les argiles.

Conglomerat. Format Gres. Format per grans per fragments (cdols) de sorra (sobretot quars). de roques preexistents.
Carbonatades

Sal. Formada per halita. s la sal comuna.


Orgniques

Guix. Compost pel mineral guix.

Calcria. Formada per carbonat Marga. Constituda per una de calci. mescla dargila i calcria.

Carb. Format per matria Petroli. Format per matria vegetal carbonitzada i litificada. orgnica. s lnica roca lquida.

164

Cincia a labast
Obtenci dinformaci. Elaboraci dun perfil topogrfic
A partir dun mapa topogrfic podem obtenir molta informaci sobre el terreny: calcular superfcies, traar camins de mnim i de mxim pendent, calcular distncies i diferncies daltitud entre diversos punts... i tamb en podem obtenir el perfil topogrfic dun recorregut determinat.
A 680 700 660 640 620
700 680 660 640 620

Un perfil topogrfic s la lnia que obtindrem si fssim un tall vertical al terreny. Normalment es fa seguint un segment recte sobre el mapa topogrfic, per tamb es pot fer al llarg dun recorregut irregular. Per obtenir el perfil topogrfic, se segueixen diversos passos, que sn els segents:

Corba de nivell ms alta del perfil Equidistncia Corba de nivell ms baixa del perfil A B A B

1. Mesurem sobre el mapa la distncia que hi ha entre 2. Tracem en un paper millimetrat un eix vertical amb

els dos punts (A i B) situats als extrems del recorregut, i mirem la diferncia mxima daltitud al llarg del perfil. Desprs redum les dades de laltitud fent servir lescala. el desnivell mxim del nostre recorregut, i el graduem amb les mateixes altituds que trobarem en les corbes de nivell. Si tenim lescala del mapa farem la graduaci en funci de lescala.

70 60 0 668 6 00 624 0

680
680

660

640 620

la lnia del perfil. Fem coincidir els punts A i B del mapa amb els del nostre paper, i hi marquem els punts en qu el nostre paper talla cada corba de nivell.

3. Posem el paper millimetrat sobre el mapa, al llarg de


660 680 700 680 660 640

620

4. Representem cada corba de nivell a la seva altitud,

i dibuixem el perfil passant per totes les corbes. No hem doblidar que el perfil topogrfic ha darribar fins als punts A i B, encara que no coincideixin amb cap corba de nivell. Tamb hem de recordar que les formes del terreny sn arrodonides, i per aquesta ra quan unim els punts no ho hem de fer amb lnies rectes.

700 680 660 640 620

ACTIVITATS
24. Dibuixa quatre corbes de nivell; poden ser, senzillament, quatre cercles concntrics. Escriu a sobre de cada corba laltitud corresponent, amb una equidistncia de 50 m, de manera que la ms baixa sigui la de 450 m. Utilitza una escala 1:10.000 per fer un perfil topogrfic que travessi totes les corbes. Aix podrs esbrinar quina forma t el tur cnic que has representat amb les teves corbes de nivell. 25. Imaginat que en comptes de cercles concntrics haguessis dibuixat quadrats concntrics, representant una pirmide de base quadrada en comptes dun tur cnic. Seria possible distingir la pirmide del tur cnic observant nicament el perfil topogrfic? Raona la resposta.

165

Activitats
26. Quina diferncia hi ha entre un paisatge natural i un paisatge humanitzat? Quin nom rep el paisatge que podem contemplar en una gran ciutat? 27. Explica quins factors dels que formen el paisatge estan fortament influenciats pel clima. 28. Fes un dibuix del planeta Terra i de la llum solar que hi arriba. Indica-hi en quines zones del planeta la quantitat denergia solar que hi arriba s mxima i en quines s mnima. Basant-te en aquest dibuix, pots explicar per qu en un hemisferi s estiu i en laltre s hivern? 29. El dibuix segent representa un recipient amb aigua; en un dels laterals shi ha posat una planxa calenta, i a laltre lateral, una bossa plena de glaons. Copia el dibuix i indica-hi quin corrent shi podria formar. En quins trams seria un corrent clid i en quins seria un corrent fred?
Planxa calenta Bossa amb glaons

34. Explica qu sn una escala grfica i una escala numrica. Fes una escala grfica que es correspongui amb una escala numrica d1:250.000. 35. Imaginat que has elaborat un mapa a escala 1:1.000. Hi has posat una escala grfica i una escala numrica. A continuaci, fas una fotocpia ampliada per incloure-hi ms detalls. a) Continua sent vlida lescala numrica en la fotocpia? I lescala grfica? Raona les respostes. b) Lescala de la fotocpia s ms gran o ms petita que la de loriginal? c) La fotocpia comprn un territori ms gran o ms petit que el de loriginal? 36. Explica qu sn un bloc diagrama i una maqueta tridimensional, i quina diferncia hi ha entre aquestes dues formes de representar el relleu. 37. Respon les preguntes que hi ha a continuaci referents a aquest mapa topogrfic.

Aigua a Poblenan
5 54 80 0

500

30. Lescala grfica dun mapa s un segment de cinc centmetres, i al costat tamb sindica que en la realitat el segment tindria una longitud de 10 quilmetres. Quina escala numrica t aquest mapa? 31. Dibuixa les corbes de nivell que obtindrem si fssim un mapa topogrfic duna pirmide de 110 metres daltura i una base quadrada de 50 metres de costat. Fes el mapa a escala 1:1.000. Pren el valor de 20 metres com a equidistncia per a les corbes de nivell. Fes que la primera corba representi just la base de la pirmide, i dna-li un valor daltitud de zero metres. Observars que el vrtex de la pirmide no coincidir amb cap corba de nivell, i lhaurs de marcar indicant-ne laltura. 32. Fes una llista dels usos que es poden donar a un mapa topogrfic. Quants nhi podries afegir, a part dels que sesmenten en el text? 33. Si fessis un mapa de la teva aula, quina informaci hi representaries? I si fessis un mapa del teu centre escolar? I en un mapa de casa teva?

1 440 b 2 440

3 c

Vilagegant

480

4 1: 25.000

a) Indica els noms dels elements assenyalats; fes-ho escrivint-ne el nombre i el nom corresponent. b) Indica laltitud de les corbes de nivell marcades amb les lletres a, b, c i d. c) Elabora una escala grfica corresponent a lescala numrica expressada. d) Calcula quina distncia hi ha entre els dos pobles representats.

166

38. Identifica les formes de modelat segents i indica els agents geolgics que les han produt.
A B

39. La part ms baixa de les valls de fons pla sanomena plana dinundaci. Per qu rep aquest nom i a quin risc estan exposades? 40. Quines sn les roques que poden ser dissoltes i modelades per les aiges subterrnies i les aiges superficials? Quin nom rep el modelat que sorigina amb aquesta dissoluci? 41. Quins dos processos experimenta un sediment durant la seva litificaci o diagnesi? Quin s el resultat daquests dos processos? 42. Qu s la subsidncia? Quines zones de la superfcie terrestre la presenten i quina relaci t amb lacci dels agents geolgics? 43. Escriu un resum amb els diferents tipus de roques sedimentries i les seves caracterstiques.

UNA ANLISI CIENTFICA

Una cinta transportadora a latmosfera


El cicle de laigua s un dels actors principals en el modelat del relleu: les precipitacions sn les que aporten el cabal a les rieres, als rius i a les aiges subterrnies, i tamb aporten la neu que, transformada en gla, alimenta les glaceres. Els agents geolgics duen a terme el transport de materials des de la part alta dels relleus cap a les zones ms enfonsades. Per aix es pot entendre que el cicle de laigua i les accions derosi, transport i sedimentaci sn processos acoblats. El clima, que est determinat, al seu torn, per la latitud, la proximitat a loce, laltitud i altres factors, determina el tipus, la freqncia i la intensitat de les precipitacions; per tant, estableix el tipus dagent geolgic que hi actuar principalment i, en definitiva, el tipus de modelat que acabar presentant la superfcie terrestre. 44. Identifica en lesquema de la dreta les fletxes de colors: quina representa el cicle de laigua i quina el transport de materials fet pels agents geolgics? 45. Copia lesquema i afegeix a les parts corresponents al cicle de laigua els noms dels processos que el componen: escolament, evaporaci, condensaci i precipitaci. 46. Qu s el que es compara en el text amb una cinta transportadora?

47. Tal com es representa en el dibuix, els agents geolgics fan el transport de materials a favor de la gravetat. De tota manera, quin agent geolgic pot fer un transport a la inversa, encara que nicament de partcules de petites dimensions? 48. Qu significa que dos processos estan acoblats? En els exemples segents, explica de manera raonada quins sn processos acoblats i quins no ho sn. a) La direcci i la intensitat dels vents, i la formaci i lavan de les dunes costaneres. b) La construcci durbanitzacions en una zona i la formaci de brises per lescalfament solar. c) Lerosi dels penya-segats per lonatge i les variacions de temperatura al llarg del dia. d) Laportaci de materials a una conca sedimentria i lenfonsament lent del fons de la conca (subsidncia).

167

Resum
El paisatge
Es compon de diversos elements: formes del relleu, temps meteorolgic, presncia humana, vegetaci, fauna, punt de vista i aspectes subjectius de lespectador. Implica una valoraci subjectiva del que veiem.

Es reparteix de manera desigual sobre la superfcie terrestre.

Lenergia solar

Origina corrents atmosfrics i ocenics, determina lexistncia de climes diferents, activa el cicle de laigua i els agents geolgics, i mant en funcionament els ecosistemes. Les depressions soriginen on convergeixen dos corrents atmosfrics: un de fred i sec i un altre de clid i humit.

PAISATGE I RELLEU. GEOLOGIA EXTERNA

El clima determina els agents geolgics que actuen amb ms eficcia en un lloc determinat.

El clima i latmosfera

Tamb determina la meteorologia dominant en un lloc. La meteorologia estudia els fenmens atmosfrics, com ara les precipitacions i els vents. Les situacions meteorolgiques es representen amb els mapes meteorolgics.

El relleu es representa en els mapes topogrfics per mitj de corbes de nivell.

El relleu i els mapes topogrfics

Els mapes sutilitzen per orientar-se, per fer projectes dobres pbliques, per ordenar el territori, per calcular superfcies, per fer prospecci de recursos... En els mapes sempre sindica lescala, que s la relaci que hi ha entre la representaci i la realitat. El relleu tamb es pot representar amb dibuixos tridimensionals, amb maquetes, amb perfils topogrfics, etc.

Produeix la disgregaci de les roques.

La meteoritzaci

s duta a terme per la humitat i loxigen atmosfrics, pels canvis de temperatura, per la congelaci de laigua a les clivelles de les roques i per lacci dels ssers vius. Origina un detritus que, quan s colonitzat pels ssers vius, pot formar un sl.

Produeixen el modelat del relleu:

Les formes de modelat

Rius modelat fluvial. Aiges salvatges modelat torrencial. Glaceres modelat glacial.

Aiges subterrnies modelat crstic. Onatge modelat litoral. Vent modelat elic.

Roques detrtiques: argila, gres i conglomerat.

Les roques sedimentries

Roques evaportiques: sal i guix. Roques carbonatades: calcria i marga. Roques orgniques: carb i petroli.

ACTIVITATS
49. Escriu en forma de resum quins factors del paisatge estan influts pel clima. 50. Redacta un resum amb els elements dun mapa meteorolgic. Afegeix-hi un dibuix esquemtic que expliqui com circula el vent entre les depressions i els anticiclons.

168

EL RAC DE LA LECTURA

El bosc a lestiu
Aquella tarda, desprs dhaver tingut la sort de veure funcionar la vida a diferents nivells en poc menys duna hora, em va quedar ben clara la visi del bosc com un tot unitari. El bosc no s una simple catedral de la natura, sin un gran teatre vivent en el qual, contrriament al prat, laiguamoll o el vessant duna muntanya, hi ha diversos escenaris diferents. El primer escenari s la roca i el subsl on els toixons excaven els caus i on tenen les arrels els arbres i les plantes. El segon escenari s el sl del bosc, de terra i humus, del qual depenen tots els ssers vius del bosc i on sinicia realment la cadena alimentria natural. Aqu, els bacteris, tan minsculs que mil milions cabrien a lungla dun dit i tan prolfics que un de sol, dividint-se ad infinitum, pot produir una descendncia de 16 milions en tan sols vint-i-quatre hores, sn ajudats per un gran exrcit dcars, tisanurs, sangoneres, porquets de sant Antoni, centpeus, milpeus, estisoretes, aranyes, opilions, escarabats i cucs de terra per descompondre els arbres caiguts, les fulles i les plantes mortes per formar el ric humus que necessiten totes les plantes per crixer. Les soques velles i els arbres morts proporcionen la base per al creixement de les molses, els lquens i els fongs, que tamb contribueixen al procs de descomposici de la matria orgnica. [...] El tercer escenari s la zona de plantes i arbustos on troben laliment les larves de nombrosos insectes i on tenen els nius molts ocells petits. Tamb vnen aqu el cabirol i el crvol en la temporada dhivern per rosegar les plantes, les fulles i les tiges de determinats arbustos, o els brots suculents desprotegits dels arbres, o fins i tot per fer mossegades agosarades a les fulles espinoses de la part inferior del boix grvol. [...] El quart escenari s el tronc dels arbres sota les capades, on salimenten moltes ms larves i on ocells com els bruels, les mallerengues i els pinsans se les mengen, com tamb els brots tendres i les llavors de tardor, a ms de construir-hi els nius. El cinqu escenari s la gran coberta de fullatge dels arbres, utilitzada, principalment, per larves dinsectes i per ocells menuts que salimenten de brots, llavors i larves, a banda que serveix de refugi i de lloc per niar als ocells de mides ms grans, com ara els corbs, els agrons, els milans i els falcons.

El sis escenari sn les clarianes de bosc entre els arbres, que constitueix el ms interessant de tots. [...] Tamb vnen aqu les papallones nocturnes que ajuden les mosques i les abelles a pollinitzar els arbustos i les plantes florides, que localitzen per mitj dantenes sensibles a les olors mentre les papallones dirnes es mantenen en reps. Al capvespre hi van ratpenats comuns per fer-hi un banquet amb labundncia dinsectes; els ratpenats orelluts sempre santicipen als seus petits congneres a lhora de capturar les preses directament a dalt de les branques.
MIKE TOMKIES, El ltimo lugar salvaje. Ediciones Martnez Roca (text adaptat)

COMPRENC EL QUE LLEGEIXO


51. Lautor diu que va tenir la visi del bosc com un tot unitari. Qu formava aquest tot? Per qu aquest tot era unitari? 52. Qu tenen en com els bacteris, els cars, els porquets de sant Antoni, les molses i els fongs? 53. Com descriu el bosc lautor: per capes que estan situades unes ms altes que les altres, o per zones que estan les unes al costat de les altres? 54. Quines conseqncies t el fet que es cremi el sl del bosc?

NO THO PERDIS

Llibres:
Dotze paisatges catalans MARIA AGRAMUNT I ALTRES. Edicions del Brau Descripci de paisatges i dels parcs naturals de Catalunya. Atles bsic de geografia fsica JOS TOLA. Editorial Parramon

En la xarxa:
www.xtec.es/~nlinan/geomorfo/tema2/index.htm Sobre les unitats bsiques del relleu a Catalunya. www.xtec.es/aulanet/ud/socials/paisatge/relleu.htm Pgina senzilla per molt interessant sobre el relleu i el paisatge.

169

10
Enfonsament del primer Rainbow Warrior.

Els impactes ambientals

PLA DE TREBALL

En aquesta unitat
Aprendrs qu s un impacte ambiental i de quins tipus poden ser. Estudiars quins sn els principals impactes negatius sobre el medi natural. Comprendrs de quina manera afecten les activitats humanes latmosfera, la hidrosfera, el sl, el paisatge i la biosfera. Aprendrs qu sn els residus, de quins tipus poden ser i com es gestiona el tractament i leliminaci de residus. Coneixers qu sn la prevenci i la correcci dimpactes ambientals. Aprendrs a obtenir conclusions dun experiment sobre la pluja cida.
El nou Rainbow Warrior.

Arribar un temps en qu la Terra emmalaltir i, quan aix passi, els indgenes recobraran el seu esperit i reuniran persones de totes les nacions, colors i creences, i totes creuran en els actes i no en les paraules. Treballaran per guarir la Terra i seran coneguts com els guerrers de larc de sant Mart. Aquesta profecia dels indis cree de lAmrica del Nord es va materialitzar el 29 dabril de lany 1978. Aquell dia, el vaixell Rainbow Warrior (que significa Guerrer de lArc de Sant Mart), de lassociaci ecologista Greenpeace, va salpar per recrrer el mn i impedir pacficament accions humanes agressives envers la natura, com ara la caa incontrolada de foques i balenes, els assaigs nuclears o els abocaments de productes radioactius i txics a loce. El 10 de juliol de 1985, quan es dirigia cap a una zona on es feien proves darmament nuclear, va ser enfonsat per lexplosi de dues bombes collocades pel Govern francs. Per Greenpeace no es va enfonsar amb el seu vaixell, sin que es va enfortir. Actualment, un altre Guerrer de lArc de Sant Mart treballa per guarir la Terra. El 2 de desembre de 1987, el primer Rainbow Warrior va ser remolcat a la badia Matauri, on el van enfonsar durant una cerimnia maori. Al fons del mar sha convertit en un escull artificial on viu una gran diversitat de vida marina.

RECORDA I RESPON
1. Coneixes algun cas en qu una activitat humana deteriori algun ecosistema? 2. Qu s el sl? s una part inerta de la Terra? 3. Qu vol dir que una espcie est en perill dextinci? Coneixes algun exemple despcie que es trobi en aquesta situaci? 4. Qu s el canvi climtic? Quin s lorigen daquest problema? Busca la resposta Qu s un estudi dimpacte ambiental i per a qu es fa?

La influncia humana en el medi ambient

Des de laparici de la nostra espcie, els ssers humans ens hem ests per tot el planeta i hem modificat profundament el medi ambient.
Un impacte ambiental s una modificaci apreciable en el medi ambient produda per lactivitat humana.

Les modificacions que es poden produir en el medi per causes naturals, com ara inundacions, huracans o lactivitat dels volcans, no sn impactes ambientals. Aquest terme saplica nicament al resultat de la intervenci humana, tant si es duu a terme en la natura com en lentorn ms immediat.
Lenjardinament de zones urbanes produeix un impacte positiu sobre el medi ambient.

De tota manera, cal valorar com a molt important el manteniment de conductes solidries per tenir cura del medi, ja que no estem sols i qualsevol impacte produt sobre el medi t repercussions sobra la resta dssers vius presents i futurs.

Tipus dimpactes
Segons les conseqncies que tenen, hi ha dos tipus dimpactes ambientals: Impactes positius. Sn els que produeixen una millora en el medi ambient natural o hum. La neteja dun bosc, lenjardinament duna zona urbana o la declaraci dun espai com a zona protegida (parc natural, parc nacional, reserva de la biosfera, etc.) sn impactes positius. Impactes negatius. Sn els que produeixen un deteriorament de lambient natural o hum. Un abocament de petroli al mar, lexistncia dun abocador incontrolat de residus slids urbans o un incendi forestal provocat sn exemples dimpactes negatius.
La construcci de grans autovies sol provocar impactes locals sobre el paisatge.

Els impactes ambientals tamb es poden classificar segons el factor que resulta afectat per lactivitat humana. En aquest sentit, nhi ha de dos tipus: Impactes sobre el medi natural. Sn els que produeixen canvis en altres ssers vius, en les masses daigua, en el sl, en laire o en el relleu. Impactes sobre el medi hum. Sn els que afecten directament la manera de viure de les persones: lentorn social, els recursos que necessitem, la nostra salut, leconomia o qualsevol altre factor hum. Segons labast que t la modificaci que produeixen, els impactes ambientals es classifiquen en els tres tipus segents: Impactes locals. Sn els que tenen unes conseqncies que nicament es perceben en la zona afectada. La construcci duna autovia o dun embassament produeix impactes locals en el paisatge, que es deixen de percebre quan ens nallunyem. Impactes regionals. Afecten rees extenses, sovint molt allunyades del lloc on sha dut a terme lacci que ha produt limpacte. La contaminaci atmosfrica causada per centrals que cremen carb pot ser arrossegada pels vents i provocar el seu efecte (pluja cida) en zones que es troben lluny de la central. Impactes globals. Sn els que tenen conseqncies que afecten tot el planeta sencer. El canvi climtic s un exemple dimpacte global.

ACTIVITATS
1. Lerupci dun volc pot produir danys molt greus a lentorn natural i hum. Es considera un impacte ambiental? Raona la resposta. 2. En una ciutat, dedicar una zona per fer-hi un parc, produeix un impacte positiu o negatiu sobre el medi hum? Es tracta dun impacte local o global? 3. La destrucci de la capa doz de lestratosfera s un impacte positiu o negatiu? Es tracta dun impacte global o local?

172

Els impactes negatius sobre el medi natural

Les activitats humanes que causen impactes negatius sobre el medi natural sn molt variades. Entre aquestes activitats destaquen les segents: els conflictes bllics, lactivitat industrial i lexpansi de les indstries, el creixement de les zones urbanes a causa de laugment de la poblaci, lexplotaci decosistemes no humanitzats per obtenir espcies vegetals o animals, lagricultura, la ramaderia, la pesca, lexplotaci de recursos naturals i ls inadequat dels espais naturals. Els impactes produts per aquestes activitats poden tenir diferents nivells de gravetat.
La gravetat dun impacte negatiu savalua segons la facilitat o la dificultat amb qu es pot corregir.

Els impactes negatius sobre el medi natural es poden classificar segons el sistema que resulta afectat de la manera segent: Impactes sobre latmosfera. Comporten una disminuci de la qualitat de laire o una alteraci de les propietats de latmosfera. Impactes sobre la hidrosfera. Impliquen una reducci de la qualitat de les masses daigua i molt sovint una greu alteraci dels ecosistemes aqutics. Impactes sobre el paisatge natural. Les obres humanes modifiquen de vegades profundament el paisatge natural, tal com passa quan es construeixen viaductes o embassaments. Impactes sobre el sl. Leliminaci de la vegetaci deixa el sl sense protecci i, per tant, exposat a lerosi. La contaminaci o la impermeabilitzaci del sl quan sasfalten grans superfcies tamb provoquen un greu impacte sobre aquest delicat ecosistema. Impactes sobre la biosfera. La prdua de biodiversitat, a causa de lextinci despcies per culpa duna explotaci excessiva i indiscriminada, la caa furtiva o la destrucci dels seus hbitats naturals, representa un impacte irreversible sobre la biosfera.
A FONS

Els conflictes bllics comporten accions molt agressives sobre el medi natural i el medi hum.

ACTIVITATS
4. Quan sasfalta un terreny, el sl simpermeabilitza. Com afecta aquesta acci la recrrega daiges subterrnies per la pluja? 5. En molts llocs es fan plantacions de pollancres per obtenir-ne fusta. La tala daquests arbres conreats no es considera desforestaci, sin una explotaci agrcola. Per qu?

La rompuda i la urbanitzaci de terrenys


Les persones tenim una gran capacitat per modificar el sl, fet que produeix un impacte molt agressiu i sovint greu sobre lentorn natural. La rompuda de terrenys consisteix a habilitar per conrear-la una zona que no shavia conreat abans. Aix implica eliminar els arbres i les arrels, llaurar el sl i utilitzar-lo per produir vegetals conreats: cereals, llegums, etc., o b arbres per obtenir-ne fusta. Tot aix produeix un impacte sobre el cicle de laigua, sobre els aqfers i sobre la flora i la fauna. La urbanitzaci de terrenys consisteix a eliminar completament la vegetaci i el sl duna zona per construir-hi habitatges, zones industrials, centres comercials, aeroports, autopistes, etc. Aix implica, a ms, cavar rases per a conduccions daigua i electricitat, asfaltar grans extensions, fer excavacions per posar els fonaments destructures, etc. En quin dels dos casos es produeix un impacte ms greu sobre el paisatge?

173

Els impactes sobre latmosfera

Els impactes sobre latmosfera sn el resultat de les emissions de contaminants en forma de gasos, que alteren la composici de laire, i de partcules slides microscpiques que hi queden en suspensi. Cada contaminant prov duna acci humana concreta i produeix un impacte diferent.
Contaminant Dixid de carboni (CO2) Gasos clorofluorocarbonats (CFC) Activitat humana que el produeix Es produeix en la crema de tota mena de combustibles a les indstries, en lagricultura, les calefaccions, els transports, etc. Sutilitzen en els frigorfics i els aparells daire condicionat, i tamb com a propulsors en els aerosols. Des del 1995 est prohibit fabricar-los i importar-los en la Comunitat Europea. Es produeix als motors de combusti, a les centrals elctriques i a les indstries en qu sutilitzen arcs voltaics (per exemple, per fer soldadures). Es produeix quan es crema carb de baixa qualitat (que cont sofre) i residus slids urbans en plantes incineradores, i en motors de combusti interna. Semeten amb la utilitzaci de combustibles que contenen plom, com s el cas dalguns tipus de gasolines. Es produeixen en la combusti de tota mena de materials. El sutge est format per moltes substncies diferents, com ara plstics i quitrans. Impactes que provoca El CO2 ret la calor emesa per la Terra (efecte dhivernacle), que, al seu torn, provoca lescalfament global, que rep el nom de canvi climtic. Produeixen la destrucci de loz de lestratosfera, fet que fa disminuir la protecci contra la radiaci ultraviolada, que s perjudicial per als ssers vius. Loz s un gas txic i irritant. A lestratosfera s molt til, per loz troposfric s un contaminant perills. Quan reaccionen amb laigua de la pluja, produeixen cids (sulfric i ntric) i formen la pluja cida, que mata la vegetaci, malmet la salut dels animals i deteriora els edificis. El plom, com altres metalls pesants, s molt verins i produeix danys en la salut dels ssers vius. Com que sn fora adherents, sn molt perillosos per a la salut de tots els ssers vius. Sn responsables de la brutcia que es forma sobre les superfcies exposades a latmosfera.

Oz (O3)

xids de sofre i de nitrogen

Metalls pesants (xids de plom)

Partcules slides (sutges i cendres)

La presncia de partcules slides a laire en general s fcil de detectar per mitj dun filtre senzill (mocador de cellulosa o de roba). En canvi, pel que fa als gasos, tret dalgun que t color i dalguns que fan olor, la majoria queden fora de labast dels nostres sentits i per detectar-los cal recrrer a xarxes destacions de vigilncia amb equips automtics danlisi qumica o b a indicadors biolgics (ssers vius sensibles a determinats contaminants, com ara els lquens, que sn molt sensibles als xids de sofre).
A FONS

El protocol de Kyoto, la correcci dun impacte global


Lany 1997, a la ciutat japonesa de Kyoto, es van reunir poltics de tots els pasos industrialitzats del mn amb lobjectiu de corregir un dels impactes ambientals ms greus del segle XX, el canvi climtic. Les investigacions cientfiques han deixat clar que laugment de les temperatures, que s lorigen del canvi climtic, s degut a laugment de lefecte dhivernacle produt per lincrement del dixid de carboni a latmosfera, provinent dels combustibles fssils. Com a conseqncia daquesta reuni i daltres de posteriors, es va acordar reduir la quantitat demissi de CO2. Amb aquesta finalitat es vol potenciar, entre altres accions, la investigaci i ls denergies alternatives netes, com sn lelica i la hidroelctrica. Qu s lenergia elica? Per qu es considera una energia neta?

174

Els impactes sobre la hidrosfera

Les accions humanes produeixen tres tipus dimpactes sobre la hidrosfera: Canvis en les propietats de laigua, provocats per laddici de substncies contaminants, per la disminuci de loxigen dissolt, per lalteraci de la temperatura de les masses daigua o per altres modificacions. Canvis en la dinmica de laigua, que alteren el cicle de laigua, la recrrega dels aqfers, els rgims dels rius, els corrents ocenics o altres moviments de les masses daigua. Canvis en la distribuci de laigua, ja que es transvasa aigua dunes conques fluvials a unes altres, els aqfers sesgoten, sinunden zones extenses amb embassaments o es dessequen zones humides. Els canvis en les propietats de les masses daigua sn el resultat de diversos tipus de contaminaci o duna explotaci excessiva. Hi ha tres casos que es produeixen sovint sobre les aiges continentals: leutrofitzaci, la salinitzaci dels aqfers i lescalfament de masses daigua.

Leutrofitzaci
El terme eutrofitzaci significa aportaci de nutrients inorgnics, sobretot nitrats i fosfats. Aquestes substncies, quan arriben a un riu, a un llac o a qualsevol altra massa daigua, fan que shi produeixi una gran proliferaci dalgues i de plantes aqutiques, i que laigua adquireixi un color verds. La gran quantitat dorganismes fotosinttics fa que tamb proliferin els animals herbvors que se nalimenten. La respiraci de tants ssers vius no tarda a consumir loxigen, fet que provoca la mort de tots els organismes, llevat dels bacteris anaerobis, que descomponen labundant matria orgnica morta sense necessitat doxigen. La descomposici bacteriana produeix sulfur dhidrogen (H2S), que fa una olor de claveguera molt caracterstica, alhora que labundncia de matria orgnica dna un color negre a laigua.
Els abocaments de petroli al mar produeixen un greu impacte sobre la hidrosfera i la biosfera.

La salinitzaci dels aqfers


A les zones costaneres, les aiges subterrnies que amaren les roques del subsl solen consistir en una massa daigua dola que es troba a sobre duna altra massa daigua salada procedent del mar. Quan sextreu molta aigua dels pous, la massa daigua dola es va reduint, i laigua salada puja per ocupar el lloc on hi havia laigua dola. En molts casos comena a sortir aigua salabrosa dels pous, tal com passa en zones extenses del litoral mediterrani de la pennsula Ibrica.

ACTIVITATS
6. Qu s el forat de la capa doz? Quin s lorigen daquest impacte? Quins efectes t? Es tracta dun impacte global o local? 7. Qu s el que dna un color negrs i mala olor a algunes masses daigua? Explica el procs que ha proporcionat aquestes caracterstiques a laigua. 8. Explica per qu laigua que aboca una fbrica en un riu, procedent de la refrigeraci dels equipaments, produeix contaminaci encara que no contingui dissolta cap substncia contaminant.

Lescalfament de masses daigua


Moltes indstries utilitzen una gran quantitat daigua per refrigerar les calderes, els motors o altres equipaments. Per fer-ho, agafen laigua dun riu i, un cop feta servir, la tornen al curs fluvial. Laigua que es torna als rius no cont substncies contaminants, per est ms calenta que quan es va agafar. Laigua calenta cont menys oxigen dissolt, i aix causa un greu impacte sobre la fauna perqu es redueix la quantitat doxigen disponible al seu hbitat.

175

Els impactes sobre el paisatge i el sl

Els impactes sobre el paisatge natural


El paisatge s un element el valor del qual depn dun criteri hum. Mentre que es pot determinar amb precisi el grau deutrofitzaci duna massa daigua o de contaminaci duna massa daire, no es pot establir objectivament el grau de deteriorament dun paisatge natural. Es considera que sha produt un impacte sobre el paisatge sempre que el seu aspecte natural ha disminut per la presncia dalgun element introdut per lsser hum, com per exemple una construcci, un conreu, un embassament, una conducci elctrica dalta tensi, unes antenes, etc. En tots aquests casos es parla de paisatges humanitzats. Els impactes negatius sobre el paisatge natural disminueixen el valor esttic del paisatge, fet que pot ser lorigen daltres impactes sobre el medi hum, com ara prdues econmiques per la disminuci de lafluncia turstica. De tota manera, en molts casos els impactes negatius sobre el paisatge natural sn conseqncia dhaver-los habilitat per a un s concret, tal com passa en les estacions desqu. En aquests casos, limpacte negatiu va acompanyat dun impacte positiu sobre el medi hum. La polmica se sol desfermar entre els partidaris de mantenir el paisatge natural i els que estan a favor de fer-ne un s.

Sanomena paisatge lentorn fsic que podem veure des dun lloc determinat, amb tots els elements que cont, tant naturals com artificials. Es tracta, per tant, dun element que t un valor, fonamentalment, esttic.

Els impactes sobre el sl


El sl s un ecosistema molt frgil que lerosi pot eliminar fcilment si manca la coberta vegetal que el subjecta. Per exemple, quan es produeix una desforestaci, s freqent que les pluges, en comptes dinfiltrar-se en el sl, formin en el terreny desforestat cursos daigua que circulen per la superfcie arrossegant els materials del sl. La prdua del sl per lerosi deixa el terreny convertit en un desert, fet que sanomena desertitzaci. Si la desertitzaci s conseqncia de la intervenci humana, i es pot qualificar com un impacte ambiental, rep el nom de desertificaci. El sl tamb s molt sensible a la contaminaci, ja que, com que s una estructura molt porosa que cont molta humitat, tendeix a retenir les substncies contaminants que arriben dissoltes en laigua. Els abocaments txics produeixen sobre el sl un impacte negatiu que la majoria de les vegades s irreversible. Un altre dels impactes que afecten el sl s la sobreexplotaci, que consisteix a utilitzar-lo de manera excessiva per a lagricultura. Quan es fa cada any una collita, el sl es va empobrint en els nutrients que utilitzen les plantes, normalment en nitrats i fosfats. Lescassetat daquests nutrients provoca la prdua de fertilitat del sl. Lextracci de recursos minerals tamb produeix un fort impacte sobre el sl, ja que, normalment, implica eliminar la vegetaci i el sl frtil per poder accedir al recurs que es pretn explotar. Limpacte negatiu sobre el sl s molt greu, per aix actualment s obligatori rehabilitar la zona explotada tornant a estendre-hi el sl frtil i repoblant-la amb una vegetaci semblant a la que es va eliminar.

Rehabilitaci duna zona desprs dhaver estat explotada per extreure-hi grava i sorra.

ACTIVITATS
9. Formeu grups i escriviu arguments que donin suport a la construcci duna estaci desqu i arguments que apostin per la conservaci de lentorn natural inalterat. 10. Observa la fotografia dels pals de telfon sobre terraplens. La zona sha fet servir per extreure-hi rids, per desprs sha tornat a utilitzar per al conreu. Explica quins passos shan seguit en aquest procs.

176

Els impactes sobre la biosfera

La biosfera s el conjunt de tots els ssers vius que hi ha a la Terra. s un sistema molt sensible als impactes, encara que no tots els components que el formen estan afectats de la mateixa manera per les intervencions humanes sobre el medi natural.
Com ms gran s la dependncia duna poblaci dssers vius respecte dun hbitat concret, ms sensible s la poblaci a les modificacions daquest hbitat.

Els bacteris, per exemple, sn ben poc sensibles als impactes ambientals, ja que poden colonitzar fcilment medis molt diferents. En canvi, alguns mamfers, com per exemple ls panda o el linx, sn ms sensibles a les modificacions del seu hbitat, i aix fa que es puguin extingir fcilment. Lextinci despcies s un dels impactes globals ms preocupants sobre la biosfera. El nombre despcies diferents en un lloc determinat, o en tot el planeta, es coneix amb el nom de biodiversitat. La desaparici despcies produeix, per tant, una disminuci de la biodiversitat, tant en una rea concreta com en la totalitat del planeta. Entre les accions humanes que poden produir lextinci despcies destaquen les segents: La sobreexplotaci. La pesca excessiva, la caa furtiva, el colleccionisme i la recollecci indiscriminada despcies vegetals sn algunes prctiques que fan disminuir les poblacions a un ritme molt ms gran que el ritme en qu es poden regenerar. La destrucci dhbitats. La rompuda i la urbanitzaci de zones naturals, les alteracions dels ecosistemes terrestres per culpa dincendis i de tales excessives, i les alteracions decosistemes marins per tcniques de pesca agressives sn prctiques que produeixen la desaparici de les espcies ms dependents daquests hbitats. La introducci despcies alienes. Entre daltres, s el cas de la lluita biolgica contra les plagues, que es basa en la introducci de depredadors ms o menys especfics. Si aquesta lluita no es controla b, pot produir danys irreparables en les espcies autctones. La contaminaci de les pirmides trfiques s un impacte sobre la biosfera que sovint acaba afectant lsser hum. Quan algunes substncies txiques han contaminat laire, el sl o laigua, es poden incorporar als productors i daquests passar als consumidors herbvors i carnvors. Quan els productes txics no seliminen fcilment, els carnvors arriben a acumular dins el seu organisme dosis que sn letals. Aquest procs sanomena bioacumulaci i s que el va provocar que el 1953 la poblaci pesquera japonesa de Minamata pats un enverinament massiu en consumir peix en el qual shavia produt una bioacumulaci de mercuri per culpa dun abocament txic al mar. La manipulaci gentica de vegetals i animals per fer-los ms aptes per al conreu, la cria o el consum introdueix en les poblacions salvatges alteracions gentiques que tenen efectes ara per ara del tot imprevisibles.

Ls panda salimenta nicament de bamb; per tant, la desaparici dels boscos de bamb altera el seu hbitat i afecta directament la seva alimentaci. Aquesta situaci fa que actualment estigui en perill dextinci.

Els camps de conreu sn zones on sha redut drsticament la biodiversitat, fet que ha produt un gran impacte local sobre la biosfera.

ACTIVITATS
11. La propaganda per no consumir peixos petits pretn aconseguir que les poblacions de peixos que tenen un inters alimentari es puguin reproduir i recuperar la mida de les seves poblacions. Quin tipus dimpacte sintenta evitar o corregir amb aquesta publicitat?

177

7
Orgnics Estan formats per matria orgnica. Tenen una descomposici rpida i poc contaminant. Sn poc perillosos. Reciclables Plstics, paper, metalls, etc. Es poden utilitzar per fabricar objectes nous. Sn poc perillosos. Inerts

Els residus i com es gestionen

Les activitats humanes produeixen una quantitat cada vegada ms gran de materials sobrants o residus.
Txics Olis, pintures, dissolvents, piles. Requereixen un tractament especial. Sn perillosos i molt contaminants. Bioactius Procedents dhospitals i de centres dinvestigaci biomdica. Sn perillosos i molt contaminants. Radioactius Procedents de centrals nuclears i de centres dinvestigaci. Sn perillosos i molt contaminants.

Runes dobres o de mineria. Es poden utilitzar per reomplir terrabuits. Sn poc perillosos.

La gesti dels residus: processos i installacions


La gesti dels residus s el conjunt de mesures i daccions destinades a evitar els impactes que produeixen quan sacumulen.

Actualment sintenta sotmetre els residus a diversos processos: Classificaci en origen. Els residus se separen en categories al mateix lloc on es produeixen. Reciclatge. El plstic, el vidre, els metalls i el paper es poden reciclar, s a dir, a partir dels seus residus es poden obtenir els mateixos materials. El compostatge permet obtenir adob a partir de la matria orgnica. Utilitzaci com a font denergia. Els residus combustibles es cremen a les plantes incineradores. Encara que no se nobt molta energia, es redueix molt el volum dels residus. Acumulaci en abocadors controlats. Els abocadors simpermeabilitzen per no contaminar les aiges subterrnies. Els de residus perillosos compleixen, a ms, normes de seguretat molt estrictes. Aquests tractaments requereixen les installacions segents: Punts verds. En aquests llocs es facilita la separaci dels materials reciclables, com sn el paper, els metalls, els plstics i el vidre. Plantes de tractament de residus. En aquestes plantes es classifiquen els diferents materials reciclables, com els plstics i els metalls, i es porten a fbriques que els utilitzen per elaborar nous productes. Estacions depuradores daiges residuals. Tornen a les aiges residuals la qualitat suficient per poder-la tornar a abocar a la natura. Plantes de compostatge. Elaboren adob amb la matria orgnica procedent dels residus slids urbans i dels llots de les depuradores. Plantes incineradores. Shi cremen els residus combustibles. Abocadors de residus. Nhi ha de diversos tipus, segons el tipus de residus que shi acumulen.

ACTIVITATS
12. Per qu sutilitzen abocadors diferents per als residus slids urbans i per als residus radioactius? Raona si els dos tenen les mateixes normes de seguretat. 13. La incineraci de residus no s gaire rendible, ja que se nobt poca energia i la combusti s bruta. Aleshores, quin avantatge t aquest sistema? 14. De les mesures explicades per a la gesti de residus, quina s la que pot dur a terme fcilment el consumidor?

178

La prevenci i la correcci dimpactes

La prevenci dimpactes s el conjunt de mesures que es prenen per evitar, atenuar o corregir eficament els efectes negatius que les accions humanes produeixen sobre el medi natural i el medi hum.

En el cas dimpactes imprevistos, causats per accidents, com per exemple els incendis forestals o les marees negres, la prevenci consisteix a disposar de mitjans humans i materials per actuar amb rapidesa i eficcia amb lobjectiu de corregir limpacte produt. El personal de protecci civil, els bombers i lexrcit formen part daquests mitjans. En el cas dimpactes previsibles, com els que es poden produir quan sexecuta una obra pblica o una explotaci minera, la prevenci consisteix en el conjunt de mesures que es prenen abans de lexecuci de lobra per evitar, atenuar i corregir els impactes que es poden produir. Per aix se segueixen els tres passos segents: Elaboraci dun estudi dimpacte ambiental. Es consideren les accions que es duran a terme i la manera en qu poden afectar el medi natural i lhum. Elaboraci dun pla dactuaci. Es detallen les mesures que es prendran per evitar al mxim els impactes i les accions que es duran a terme per corregir els impactes produts. Desenvolupament de lactuaci segons el pla establert. Sintrodueixen les modificacions que calgui i, finalment, es corregeixen els impactes que shagin produt.
Els talussos de les carreteres se solen condicionar per evitar-ne lerosi i prevenir despreniments.

La correcci dels impactes


La correcci dels impactes ambientals s el conjunt daccions que es duen a terme per restablir al mxim possible la situaci prvia a limpacte.
Tasques de neteja, amb retirada de part del sl contaminat, desprs de labocament txic que es va produir a les mines dAznalcllar, el mes dabril del 1998.

Segons el tipus dimpacte produt i el sistema que sha afectat es duen a terme moltes mesures correctores diferents. En destaquen les seguents: Installaci de pantalles de vegetaci i de pantalles acstiques. Permeten corregir un impacte visual i allar una font de soroll. Restituci del sl frtil, repoblaci i reforestaci. Retornen a una zona el sl i la vegetaci autctons. Neteja. s leliminaci dels contaminants abocats al sl o en una massa daigua. En alguns casos cal treure una part del sl. Depuraci. s el tractament de laigua per extreuren les substncies contaminants i tornar-li la qualitat necessria per contenir vida animal. Restauraci i assentament de talussos. Els terrabuits duts a terme en algunes obres pbliques o en explotacions a cel obert poden provocar talussos inestables o fcilment erosionables que shan de condicionar per frenar-ne lerosi i evitar els despreniments.

ACTIVITATS
15. Explica la diferncia que hi ha entre la prevenci i la correcci dimpactes ambientals. Posa un exemple de cada cas. 16. Les pantalles de vegetaci i les pantalles acstiques sn mesures correctores que sapliquen, bsicament, per corregir impactes sobre el medi hum o sobre el medi natural? Raona la resposta. 17. Busca en els conceptes clau el significat de tals.

179

A FONS

La revoluci verda
Els aliments que consumim sn el resultat dun canvi profund en les tcniques agrcoles i ramaderes que es va desenvolupar en la segona meitat del segle XX i va rebre el nom de revoluci verda. Aquestes tcniques van augmentar enormement la producci, per tamb han estat lorigen dimpactes ambientals greus per culpa de diverses causes: La fertilitat del sl saconsegueix amb adobs qumics, que es fan servir cada temporada i en grans quantitats. Lelevada producci saconsegueix amb: Tcniques de conreu, com ara lagricultura extensiva (grans extensions de terreny dedicades al conreu), el monocultiu (es conrea una nica espcie vegetal en rees fora extenses) i les llavors especials (llavors que han estat manipulades genticament i sn resistents a condicions adverses). Tcniques de reg, com el reg daspersi (es capta laigua de pous per mitj de bombeig). s de maquinria agrcola, com ara tractors i recollectores, i cadenes de tractament i envasament dels productes. El control de plagues saconsegueix amb: Pesticides qumics. Sutilitzen en gran quantitat i cada temporada. Llavors especials. Sutilitzen llavors manipulades genticament, resistents a determinades plagues.

Lagricultura biolgica
Lagricultura biolgica es basa en el respecte per les condicions naturals dels ecosistemes. La fertilitat del sl saconsegueix amb: Adobs naturals, com els fems (restes orgniques del bestiar), el compost (obtingut per la trituraci i la fermentaci de residus orgnics) i lhumus de cuc de terra (obtingut criant cucs de terra amb residus orgnics). Tcniques de conreu, com la rotaci (no sembrar dues vegades seguides el mateix vegetal), el guaret (deixar sense sembrar el sl un any cada dos o tres anys de conreu) i la mescla de conreus (se sembren a la vora espcies vegetals que safavoreixen mtuament per produir nutrients o allunyar plagues). Tcniques de reg, com el reg gota a gota i el reg per mnega porosa. El control de plagues saconsegueix amb: Tcniques de conreu, com ara els conreus protegits (es conrea en hivernacles tancats amb els vegetals allats de lexterior), alternana de conreus (sevita el monocultiu drees grans, fet que dificulta lexpansi de plagues) i ls puntual dinsecticides (es fan servir en petites dosis i nicament alguns dorigen natural, com les piretrines). Lluita biolgica, amb la introducci de depredadors (sintrodueixen insectes carnvors, com les marietes o determinades vespes, que salimenten de lsser viu que causa la plaga) i la introducci de mascles estrils (sintrodueixen mascles estrils de lanimal que produeix la plaga, que competeixen amb els mascles frtils i, daquesta manera, es redueix leficcia reproductora de lanimal que causa la plaga).

ACTIVITATS
18. Quins problemes ambientals es deriven de ls dadobs i de pesticides en les tcniques actuals de conreu? 19. Quin efecte pot tenir sobre els aqfers el canvi de les tcniques de reg actuals per les que sutilitzen en lagricultura biolgica? 20. En qu consisteix la lluita biolgica contra les plagues?

180

Cincia a labast
Obtenci de conclusions i valoraci de resultats. La pluja cida
La pluja cida sorigina quan els xids de sofre, de nitrogen i de carboni, procedents de les combustions, reaccionen amb laigua dels nvols i la pluja, i formen cids. Aquests cids malmeten greument la vegetaci i deterioren els edificis i els monuments, ja que dissolen a poc a poc el ciment i les sals que donen rigidesa a les roques. A continuaci comprovarem aquest efecte amb un experiment senzill que ens permetr valorar la importncia daquest impacte ambiental sobre el medi natural i lhum. . Preparem els materials. Necessitem cinc vasos de precipitats etiquetats de l1 al 5. Als vasos 1 i 3 posem aigua carbnica (aigua amb gas); als vasos 2 i 4, aigua de laixeta, i al vas 5, cid sulfric dilut al 2 %. La quantitat de lquid als quatre vasos ha de ser la mateixa. Agafem tres fragments petits de la roca gres i dos fragments de la roca calcria. Els posem en remull en aigua durant dos minuts; un cop passats els dos minuts, els traiem, en mesurem la massa amb una bscula i nanotem els valors. Als vasos 1, 2 i 5, hi introdum les mostres de la roca de gres. Als vasos 3 i 4, hi posem els de la roca calcria.

SO3 H2O 3 NO2 H2O CO2 H2O

H2SO4 2 HNO3 NO H2CO3

2. Observem el procs. El gres s una roca que forma part de molts monuments, ja que s fcil de fragmentar i tallar. Est formada per grans de sorra units entre si per un ciment, que en la majoria dels casos s el mineral calcita, que es dissol fcilment en els cids. La calcria tamb est formada pel mateix mineral.

3. Valorem la importncia del factor temps. Per valorar si el procs de deteriorament de la roca s lent o rpid, deixem les roques submergides durant 24 hores. Un cop passat aquest temps, prenem nota de laspecte que mostren, les traiem dels vasos i en tornem a mesurar la massa.

4. Estimem la velocitat del procs de dissoluci. Per


fer-ho, restem la massa actual de la que tenem abans de posar-les als vasos respectius. La diferncia s la massa perduda. Dividint aquesta massa per la massa inicial i multiplicant per 100, obtindrem el percentatge de massa que perd una roca per cada dia que est mullada per la pluja cida.

ACTIVITATS
21. No tots els cids sn igual dactius. Quin s ms potent, lcid carbnic o lcid sulfric? Raona la resposta. 22. En alguns llocs molt contaminats shan trobat valors de la velocitat de deteriorament del 0,9 % de massa per cada dia de pluja. Quant tardaria una mostra de roca a perdre el 9 % de la seva massa? 23. Observa la fotografia de la dreta. s la faana dun edifici que t menys de cent anys. Quina roca et sembla que sha utilitzat per fer lescut? Com valores el grau de deteriorament? Creus que en aquesta ciutat hi ha un problema de pluja cida? 24. Dissenya un experiment per comprovar si la pluja cida afecta el ciment i els maons. Explica el procediment i elabora un informe amb els resultats que has obtingut.

181

Activitats
25. Qu s un impacte ambiental? En qu es diferencien un impacte positiu i un de negatiu? 26. Una acci humana pot produir un impacte ambiental que sigui negatiu per al medi natural i alhora positiu per al medi hum? Explican el perqu i posan un exemple. 27. La pluja cida s deguda a les emissions de gasos produts per les indstries per, encara que les xemeneies estiguin localitzades en rees petites, limpacte es considera regional. Per qu? 28. El 1985 el volc Nevado del Ruiz (Colmbia) va entrar en erupci. Va provocar la destrucci del poble dArmero i de molts terrenys de conreu. Els ecosistemes locals van patir danys molt greus i hi van morir ms de 23.000 persones. Aquest desastre es pot considerar un impacte ambiental? Explica la resposta. 29. Observa la fotografia i explica si mostra un impacte ambiental i sobre quins sistemes sest produint. 36. Per qu es pot salinitzar un aqfer quan se nextreu laigua dola? En quins aqfers es pot produir aquest procs? 37. Copia els requadres segents i ordenals de manera que formin una explicaci del procs deutrofitzaci duna massa daigua.
Semeten gasos que donen mala olor a laigua. Saboquen nutrients a la massa daigua. Proliferen els organismes herbvors. Proliferen els organismes carnvors. Noms poden viure els bacteris anaerobis. Laigua pren un color verds. Proliferen els organismes fotosinttics. Sesgota loxigen dissolt a laigua. Laigua pren un color negrs.

38. Per qu alguns dels impactes causats sobre el paisatge natural resulten polmics? Posa algun exemple dimpacte negatiu sobre el paisatge que produeixi alhora un impacte positiu dalgun tipus. 39. Explica la diferncia que hi ha entre la desertitzaci i la desertificaci. 40. Desprs de lexplotaci duna pedrera s obligatori tornar a estendre-hi el sl frtil que es va eliminar i repoblar la zona amb vegetaci autctona. Explica si aquesta acci s un impacte positiu o negatiu, i si es tracta de la prevenci o de la correcci dun impacte. 41. Quina relaci hi ha entre els incendis forestals, lerosi i la desertificaci? Explica-ho per escrit amb un esquema resum i indica amb fletxes la seqncia del procs. 42. El sl s un sistema ms frgil que la hidrosfera davant de la contaminaci amb substncies txiques. Explica per qu. 43. Observa aquesta fotografia. Indica quin tipus dimpacte sha produt sobre la biosfera, i si es tracta dun impacte local o global.

30. Explica com lsser hum pot modificar el cicle de laigua i esmenta algunes accions que produeixin aquestes modificacions. 31. Fes un esquema explicatiu amb dibuixos senzills sobre la relaci que hi ha entre la utilitzaci de combustibles fssils, lefecte dhivernacle i el canvi climtic. 32. El plom s un metall molt dens i pesant. Com pot ser un contaminant atmosfric? 33. Explica quina relaci hi ha entre la pluja cida i la utilitzaci de carb de baixa qualitat en les indstries i les calefaccions. 34. Qu sn les partcules slides que componen un contaminant atmosfric? Quin s lorigen daquestes partcules? 35. Per qu laugment de temperatura de laigua dun riu produeix un impacte negatiu sobre la fauna daquest ecosistema?

182

44. Un estudi dut a terme el 1983 va posar de manifest que la llet de moltes dones lactants contenia quantitats significatives de DDT, un producte utilitzat profusament com a insecticida per als conreus. Com pot arribar aquest producte fins a la llet materna humana? Quin tipus dimpacte sobre la biosfera representa la presncia daquest contaminant? 45. Copia aquestes dues columnes i relaciona-les per mitj de fletxes per assignar a cada procs de tractament de residus la installaci corresponent. Classificaci en origen s com a font denergia Acumulaci controlada Reciclatge Planta de compostatge Punt verd Planta incineradora Abocador controlat 50. Qu s una planta depuradora? Quin tipus de residus sobt amb el funcionament duna depuradora i per a qu es poden utilitzar? 48. Observa la fotografia superior. De quin tipus dinstallaci per a la gesti dels residus es tracta? Quin tractament estan rebent els residus? 49. Qu s la prevenci dimpactes ambientals? Quina relaci t amb la gesti dels residus?

46. Qu s la gesti dels residus? 47. Qu s un estudi dimpacte ambiental (EIA)? Explica quines diferncies hi ha entre un estudi dimpacte ambiental i un pla dactuaci, i quin dels dos sha de dur a terme en primer lloc.

Formaci i destrucci doz

tom doxigen

UNA ANLISI CIENTFICA

molcula doxigen oz

Un forat a laire?
A uns 40 o 50 km daltitud, la radiaci ultraviolada del Sol fa que les molcules doxigen es trenquin en dos toms lliures daquest element. Aquests toms sadhereixen fcilment a altres molcules doxigen i formen una molcula de tres toms (O3), que s loz. La radiaci ultraviolada tamb fa que les molcules doz es trenquin i donin lloc a un tom doxigen i una molcula de O2, que poden tornar a formar noves molcules doz, i per aix el procs es repeteix indefinidament. Daquesta manera, la capa doz filtra la major part de la radiaci ultraviolada perjudicial que ens arriba del Sol. Els gasos CFC sn molt lleugers i pugen rpidament a lestratosfera. All, a causa de lalta capacitat que tenen per unir-se a toms doxigen, impedeixen la formaci de molcules doz. Per aix lemissi daquests gasos a latmosfera ha produt una prdua deficcia de lozonosfera. El terme forat de la capa doz no s gaire apropiat. Es tracta ms aviat duna disminuci de la quantitat daquest gas a lestratosfera, i duna prdua deficcia en la retenci de la radiaci ultraviolada.

Destrucci doz pel clor CFCl3 CFCl2 monxid de clor clor

51. Qu s lozonosfera i on es troba? 52. De qu est formada una molcula doz? Com es forma? 53. Per qu no es considera adequat el concepte de forat de la capa doz? Suggereix un terme per a la situaci descrita. 54. Utilitza els termes segents per escriure una oraci que descrigui com afecten els gasos CFC lozonosfera: toms doxigen, molcules de O2, oz (O3), radiaci ultraviolada, CFC, ozonosfera.

183

Resum
Sn les modificacions apreciables del medi natural o del medi hum provocades per les accions humanes. Es classifiquen de maneres diferents: Positius, si milloren el medi ambient, o negatius, si el perjudiquen. Sobre el medi natural o sobre el medi hum. Locals, regionals o globals.

Impactes ambientals

Activitats humanes que produeixen impactes ambientals negatius: Conflictes bllics. Activitat i expansi industrials. Augment de la poblaci i expansi de les zones urbanes. Activitat agrcola, ramadera i pesquera. Explotaci decosistemes naturals.

ACTIVITAT HUMANA I MEDI AMBIENT

Explotaci de recursos minerals. s recreatiu i esportiu despais naturals.

Sobre latmosfera

Emissi de gasos (CO2, CFC, oz, xids de sofre i de nitrogen). Emissi de partcules slides (metalls pesants, sutge i cendres).

Canvis en les propietats de laigua (eutrofitzaci, salinitzaci daqfers, escalfament de masses daigua).

Sobre la hidrosfera

Canvis en la dinmica de laigua (alteraci de corrents, alteraci del cicle de laigua). Canvis en la distribuci de laigua (transvasaments, esgotament daqfers, embassaments).

Sobre el paisatge i el sl

Impactes sobre el paisatge: modificaci del seu aspecte natural. Impactes sobre el sl: erosi, desertificaci, contaminaci, sobreexplotaci. Extinci despcies i disminuci de la biodiversitat per sobreexplotaci, destrucci dhbitats i introducci despcies alienes. Contaminaci de pirmides trfiques i bioacumulaci. Manipulaci gentica. Tipus: orgnics, reciclables, inerts, txics, bioactius i radioactius. Gesti: classificaci en origen, reciclatge, utilitzaci com a font denergia, acumulaci en abocadors. Installacions necessries: punts verds, plantes de tractament, estacions depuradores daiges residuals, plantes incineradores i abocadors.

Sobre la biosfera

Residus

ACTIVITATS
55. Amplia la classificaci dels impactes afegint-hi un exemple de cada tipus. 56. Explica per escrit com savalua la gravetat dun impacte negatiu. Pots ajudar-te dexemples. 57. Amplia els impactes sobre la hidrosfera explicant breument en qu consisteixen els tres canvis que sesmenten en les propietats de laigua. 58. Fes un resum sobre la prevenci i la correcci dels impactes ambientals.

184

EL RAC DE LA LECTURA

Un concepte budista de la natura


Durant ms dun millenni, nosaltres, els tibetans, hem respectat els valors espirituals i ambientals que asseguren el delicat equilibri de la vida a lalta plana on vivim. Inspirats pel missatge de la no-violncia i la compassi del Buda, i protegits per les nostres muntanyes, hem procurat respectar tota forma de vida, mentre els nostres vens vivien sense pertorbacions de cap mena. [] En aquests magatzems de tresors naturals, els nostres metges troben les preuades herbes i plantes amb les quals preparen les seves medicines, i els nmades disposen de riques pastures per als seus ramats, un aspecte fonamental per a leconomia tibetana. Per encara s ms important el fet que les muntanyes del Pas de les Neus sn lorigen de molts dels grans rius de lsia. Les recents inundacions massives al subcontinent indi i a la Xina poden ser, en part, atribubles a la desforestaci incontrolada i a la destrucci ambiental que van seguir a la violenta ocupaci xinesa del Tibet. [] Com que crec fermament que els ssers humans sn, bsicament, de naturalesa benigna, tamb crec que lactitud humana envers el medi ambient ha de ser benigna. Crec que no solament haurem de tenir una relaci no violenta amb els altres ssers humans, sin tamb que haurem de fer extensiva aquesta relaci cap a lentorn natural. Crec que, moralment parlant, tots podem pensar daquesta manera i ocuparnos del nostre medi ambient. Tamb hi ha un altre punt de vista. En aquest cas, no s una qesti moral o tica, sin de mera supervivncia humana. No tan sols per a aquesta generaci, sin per a les generacions futures, la protecci del medi ambient s una qesti bsica. Si explotem lentorn natural de manera excessiva, tal vegada avui nobtinguem algun benefici, per en un termini no gaire llarg, nosaltres i les prximes generacions patirem. Quan el medi ambient canvia, tamb canvien les condicions climtiques. Si aquest canvi s dramtic, les estructures econmiques experimenten alteracions, juntament amb moltes altres coses. Fins i tot el nostre cos fsic pateix canvis. Per aquesta ra, per assolir resultats ms efectius i per aconseguir la protecci, la conservaci i la preservaci del medi ambient, s important arribar a un equilibri a linterior dels ssers humans. Ats que la negligncia cap al medi ambient que produeix tant de mal a la comunitat humana sorigina en la ignorncia de la importncia que t, crec que s essencial impartir aquest coneixement a linterior de lsser hum; per aix, sha densenyar a la gent que aquest respecte s el nostre nic benefici. [] En aquest sentit, si la nostra generaci explota tot el que t a labast: arbres, aigua, recursos minerals, o el que sigui, sense tenir en compte la prxima generaci, sense pensar en el futur, aquesta ser la nostra culpa, hi esteu dacord? Per, en canvi, si tenim un sentit de responsabilitat universal que sigui genu, aleshores la nostra relaci amb el medi ambient ser equilibrada.
XIV DALAI LAMA, Sobre medio ambiente. Ed. Icria (text adaptat)

COMPRENC EL QUE LLEGEIXO


59. Segons el text, qu pot haver provocat les inundacions que es van produir en algunes parts de lsia? 60. Amb quina finalitat el Dalai Lama proposa una educaci mediambiental? 61. Quina actitud manifesten cap a la natura les persones que practiquen el budisme? 62. Qu pots fer a la teva vida diria per mostrar un sentit de responsabilitat universal? 63. Lestil del text, est ms pensat per convncer o per informar? Per qu?

NO THO PERDIS

Llibres:
Manual de compostatge casol: com reciclar els residus orgnics que produm a casa CENTRE DECOLOGIA I PROJECTES ALTERNATIUS. Ed. Icria Sobre els compostos orgnics, el reciclatge de deixalles i la protecci del medi ambient. La ciutat sostenible Edicions Centre de Cultura Contempornia de Barcelona Sobre el desenvolupament sostenible i la gesti del medi ambient.

En la xarxa:
www.ceroco2.org/Cat/Default.aspx Pgina amb informaci i eines per calcular, reduir i compensar les emissions de gasos defecte dhivernacle. www.fundacion-biodiversidad.es Pgina amb jocs relacionats amb els problemes mediambientals. biodiver.bio.ub.es/biocat/homepage.html Banc de dades sobre biodiversitat a Catalunya.

185

11
Conferncia de Faraday.

Els recursos naturals

PLA DE TREBALL

En aquesta unitat
Aprendrs qu sn els recursos i de quins tipus poden ser. Coneixers en quins casos es poden explotar els recursos. Aprendrs com sobt electricitat dels recursos energtics. Estudiars els usos de laigua, i en podrs apreciar el valor. Comprendrs en qu consisteix lexplotaci dels recursos de la biosfera. Aprendrs les diferncies que hi ha entre gestionar loferta i gestionar la demanda dels recursos. Valorars el grau de contaminaci de laigua.
Central elctrica.

Lany 1821 el fsic Michael Faraday intentava trobar una aplicaci prctica per a la ja coneguda relaci entre el corrent elctric i el magnetisme. Va collocar un cable enrotllat en espiral entre uns imants i, en fer girar les espires, es va produir al cable un feble corrent elctric que es va extingir de seguida: Faraday acabava dinventar el generador delectricitat, un aparell capa de transformar lenergia del moviment en energia elctrica. Faraday sabia que el dispositiu es podria perfeccionar per produir electricitat de manera permanent, i aix ho va explicar en una conferncia. Quan la confrencia es va acabar, se li va acostar un regidor de lajuntament i li va preguntar: Senyor Faraday, per a qu serveix lelectricitat produda pel seu aparell? I Faraday li va contestar: Senyor regidor, abans de vint anys estareu cobrant impostos per aquesta electricitat. Actualment, una gran part dels recursos naturals energtics, com el carb i els minerals radioactius, sutilitzen per produir electricitat per mitj de generadors com el de Faraday.

RECORDA I RESPON
1. Coneixes algun exemple dimpacte ambiental produt per lexplotaci dun recurs? 2. Qu s lenergia hidrulica? Qu vol dir que s un recurs renovable? 3. Qu sn els combustibles fssils? Quin impacte ambiental global est produint ls desmesurat daquests combustibles? 4. En una central nuclear sutilitza material radioactiu per produir energia elctrica. Saps com es fa? Busca la resposta En qu consisteix lagricultura intensiva?

El concepte de recursos naturals

Les persones necessitem prendre de la natura aliments, aigua, minerals per obtenir substncies tils, combustibles per escalfar-nos i per fer funcionar les mquines, etc. Totes les coses que obtenim de la natura sanomenen recursos naturals.
Un recurs natural s tot el que lsser hum pren de la natura per obtenir-ne un benefici.

Caracterstiques dels recursos naturals


Tots els recursos naturals comparteixen unes caracterstiques comunes:
Les activitats esportives han augmentat el valor dalgunes zones com a recurs cultural.

Tenen adjudicat un valor econmic, que pot variar. Aix s important per al comer, i tamb per establir indemnitzacions i sancions per la prdua o el deteriorament dels recursos. La seva diversitat augmenta a mesura que sorgeixen noves maneres dexplotar la natura per obtenir-ne beneficis. Per exemple, en desenvolupar-se lespeleologia, les coves van esdevenir un recurs explotable. Es basen en interessos humans, igual que el concepte dimpacte. No s correcte, per exemple, dir que els ratolins sn un recurs per a les libes. La quantitat dun recurs natural que es pot explotar sanomena reserva. Depn, en gran part, de la tecnologia existent per explotar-la. Per exemple, les reserves de petroli disminueixen a mesura que sextreu el petroli, per augmenten si sen descobreixen nous jaciments o si es desenvolupen noves tecnologies de millora de lexplotaci. Els recursos es poden classificar en els dos tipus segents segons si ls del recurs implica o no el fet de consumir-lo: Recursos culturals. Sn els recursos ls dels quals no implica consumir-los, per b que poden patir un cert deteriorament. Per exemple, els espais que tenen un inters cultural, ldic, esportiu, etc. Recursos naturals. Sn els que sextreuen per consumir-los, com ara laigua, la fusta dels boscos o el petroli. Els recursos naturals poden ser: Renovables. Sn els que es regeneren contnuament. s el cas de laigua, els conreus, la ramaderia i la pesca. Tamb shi inclouen els que sn inesgotables a lescala humana del temps, com lenergia solar o la calor interna de la Terra. No renovables. Sn els que no es regeneren a lescala humana del temps i, per tant, tendeixen a disminuir a mesura que els consumim, com per exemple el petroli, el carb i els minerals.
ACTIVITATS
1. Raona si una platja s un recurs natural o cultural, o si pot ser les dues coses alhora. Quins recursos naturals es poden extreure duna platja? 2. Explica per qu el fet de desenvolupar un mtode ms efica dextracci de petroli fa augmentar les reserves daquest recurs no renovable.

Extracci dalgues per utilitzar-les en la indstria qumica.

3. Raona el perqu s incorrecta aquesta expressi: Els abocadors sn un recurs per a alguns animals, com ara les rates o les gavines.

188

Recursos naturals Minerals No renovables Renovables Energtics No renovables Hdrics Sls Renovables Renovables

Descripci Roques ornamentals i per a la construcci; rids; minerals per obtenir metalls i altres substncies. Fusta, carb vegetal, biomassa, biogs, calor interna de la Terra, aigua dembassaments, vent, energia solar, etc. Petroli, carb, gas natural, elements radioactius. Aigua per al consum hum, per al reg i per a usos industrials. Sl frtil per a conreus, repoblaci forestal o substrat dun ecosistema. s un recurs frgil que, si es deteriora, s possible que no es renovi. Boscos autctons per extreuren fusta. Sn renovables si sexploten correctament. s un recurs frgil que pot ser que no es renovi fcilment. Conreu de tot tipus de vegetals per a lalimentaci humana o del bestiar, per obtenir fusta, o per obtenir biomassa. Captura i cria danimals per a lalimentaci humana o del bestiar, per obtenir pells o per a altres finalitats. Captura i cria de peixos, molluscs, artrpodes o altres animals aqutics per a lalimentaci humana o del bestiar, o per a altres finalitats.

Boscos

Renovables

Agrcoles Ramaders Pesquers

Renovables Renovables Renovables

Lexplotaci dels recursos naturals


El fet que un recurs es trobi disponible en la natura no implica que shagi dexplotar. Tan sols sextreu quan es compleixen un seguit de condicions: Que lexplotaci del recurs sigui rendible. El benefici obtingut ha de superar la inversi duta a terme en lexplotaci. Si el recurs no s rendible, no sexplota. Que hi hagi demanda del recurs. Si la societat no necessita el recurs, explotar-lo deixa de ser rendible. Que la legislaci sobre impactes ambientals ho permeti. Quan lexplotaci del recurs implica un gran impacte, la legislaci la pot prohibir. Que hi hagi la tecnologia per explotar el recurs. Per exemple, se sap que als fons ocenics hi ha met congelat, que podria ser un recurs energtic, per actualment no es disposa de cap tecnologia que permiti extreurel.

ACTIVITATS
4. Moltes mines de carb que encara eren productives shan tancat i, en canvi, es continuen explotant mines de diamants de les quals sextreuen ben pocs exemplars. Pots explicar per qu passa, aix?

A FONS

El recurs de la biomassa
Sanomena biomassa qualsevol tipus de matria orgnica, com per exemple la fusta, els fems, les restes orgniques dels residus slids urbans, els llots obtinguts de les estacions depuradores daiges residuals, les restes de conreus, o les plantes conreades especialment, com ara els cards. La biomassa es pot utilitzar de diverses maneres: Directament com a combustible per escalfar, com s el cas de les cuines, dels forns i de les calefaccions de llenya. Com a combustible en una central elctrica, per obtenir electricitat. Per sotmetre-la a fermentacions industrials per obtenir-ne un gas, anomenat biogs, que sutilitza com a combustible. Quins avantatges i quins inconvenients creus que t la biomassa com a recurs?
Planta de producci delectricitat a partir de biogs.

189

Els recursos energtics

Es consideren recursos energtics tots els que es poden utilitzar com a font denergia, tant si s directament com a travs dalguna transformaci. La ms comuna a la qual se sotmeten els recursos energtics s la producci delectricitat, perqu s neta i fcil de transportar i de distribuir.
Obtenci denergia a partir de biomassa
Obtenci de biogs i electricitat Biomassa (restes orgniques) s com a combustible

Combustible en cuines i forns

s de lelectricitat

Els combustibles fssils


El carb, el petroli i el gas natural reben el nom de combustibles fssils perqu es van formar per lacumulaci de biomassa fa milions danys. Es fan servir per produir electricitat i com a combustibles. El carb sutilitza en forns industrials que requereixen assolir temperatures elevades, com ara als alts forns per fondre el ferro o a les cimenteres, on es cou a altes temperatures la roca calcria per produir ciment. En alguns habitatges encara sutilitza carb per a les calderes de calefacci, tot i que aquest s tendeix a desaparixer. El petroli se sotmet primerament a un procs de destillaci per obtenir combustibles gasosos, com sn el but i el prop, i lquids, com el queros, el gasoli i les gasolines. El gas natural sutilitza directament com a combustible als habitatges i a les indstries. s menys contaminant que el carb i el petroli.

Lenergia nuclear
A les centrals nuclears sutilitza un material radioactiu, normalment urani, que quan es desintegra emet una gran quantitat denergia que sutilitza per escalfar aigua duna manera molt efica. Laigua escalfada a temperatures molt elevades es fa servir per produir vapor a altes pressions que posteriorment sutilitzar per fer funcionar un generador delectricitat.

ACTIVITATS
Lenergia nuclear que es genera a les centrals nuclears sutilitza nicament transformada en energia elctrica.

5. Indica tres mesures que es poden aplicar fcilment a casa per estalviar electricitat. Per qu lestalvi delectricitat contribueix a frenar el canvi climtic? Raona la resposta.

190

La producci delectricitat

Quan apliquem electricitat a un motor elctric, el motor gira. Per aix tamb funciona a la inversa: si fem girar molt de pressa leix dun motor, el motor es comporta com un generador i produeix electricitat. Per fer girar leix dun generador, el generador sacobla a una turbina, un dispositiu semblant a un mol que gira quan es fa circular aigua, aire o vapor a travs seu.
A les centrals elctriques es produeix electricitat per mitj de generadors acoblats a turbines. Per fer-ho, sutilitzen diferents recursos energtics.

Bobina de coure enrotllat Eix que gira per mitj duna turbina

Centrals que utilitzen vapor


Hi ha diversos tipus de centrals que utilitzen vapor per moure les turbines. Centrals trmiques. En aquestes centrals es cremen combustibles (carb, derivats del petroli, biomassa, biogs o residus slids urbans) per escalfar aigua i produir vapor. El vapor a pressi mou la turbina. Centrals nuclears. Utilitzen un material radioactiu que, quan es desintegra, allibera energia que escalfa laigua i el vapor fa moure les turbines. Centrals geotrmiques. Aprofiten la calor emmagatzemada a les zones on hi ha hagut una activitat volcnica recent. Shi injecta aigua per mitj de pous i se nobt vapor, que es fa sortir a pressi per moure les turbines.

Imants

Un generador elctric s un dispositiu que produeix electricitat per mitj del moviment rotatori duna bobina de cable enrotllat a linterior i envoltat duns imants que creen un camp magntic.

Centrals que utilitzen el moviment de laigua o de laire


El moviment de laigua i de laire es pot fer servir de maneres diferents: Centrals hidroelctriques. Shi utilitza aigua embassada en preses que, quan surt a pressi, mou les turbines dels generadors elctrics. Centrals mareomotrius. Utilitzen el moviment de laigua produt per les marees, en zones on la diferncia daltura entre la plenamar i la baixamar s important. Consten dun dic amb comportes que permeten que hi entri laigua. Quan la marea puja, es tanquen les comportes; quan la marea baixa del tot, es deixa que laigua retinguda surti per una canonada per fer girar les turbines. Parcs elics. Shi utilitzen aerogeneradors, que sn molins moguts pel vent. Les aspes fan girar leix del generador interior.
A

Comportes

Lenergia solar
Amb lenergia solar es pot escalfar aigua per a la calefacci o per a altres usos, i tamb es pot produir electricitat mitjanant cllules fotovoltaiques, uns dispositius dun material que desprn electrons quan rep llum, i aix produeix electricitat. Les cllules fotovoltaiques sagrupen en plaques fotovoltaiques.
ACTIVITATS
6. Qu tenen en com les centrals trmiques, les nuclears i les geotrmiques? 7. En quines centrals sutilitza el moviment de laigua per moure una turbina?

Turbines

Procs del funcionament duna central mareomotriu. A: Marea alta, comportes tancades. B: Marea baixa, laigua retinguda surt per fer girar les turbines.

191

Els recursos hdrics i els biolgics

Laigua s un recurs per si mateixa, mentre que la biosfera s una font de diferents recursos.

Els recursos hdrics: laigua


Laigua s un recurs renovable, per la contaminaci i la sobreexplotaci dels aqfers el pot convertir en no renovable. Les persones utilitzem laigua per a tres usos principals, que sn els segents: s domstic i urb. Per a la higiene personal, per cuinar, regar les plantes, netejar els carrers, etc. s industrial. Per a la refrigeraci i la neteja dequipaments i per a tota mena de processos industrials de fabricaci i tractament de productes. s agrcola i ramader. Per al reg de conreus, el subministrament de granges, el tractament de productes agrcoles, etc.

Els recursos biolgics: lexplotaci dels ecosistemes


La biosfera s una font de recursos que sexploten per a diverses finalitats: agricultura, explotaci de boscos, ramaderia, caa, pesca, etc. Sn recursos renovables sempre que es compleixin determinades condicions: Explotaci del recurs a un ritme inferior, o com a molt igual, al ritme en qu es regenera. Si sextreu una espcie ms de pressa del que es reprodueix, el recurs es converteix en no renovable i sesgota. Aix s el que est passant, per exemple, amb la pesca de lanxova al mar Cantbric. Manteniment de les condicions adequades del substrat. Les espcies aqutiques necessiten aiges amb la quantitat adient de nutrients i doxigen. Les espcies terrestres requereixen un sl ben desenvolupat i frtil. Els recursos biolgics sexploten de dues maneres diferents: Explotaci extensiva. En lagricultura consisteix en el conreu drees molt extenses amb una espcie vegetal, i requereix ls de maquinria agrcola com tractors i recollectores. En la ramaderia es crien ramats que es deixen pasturar en zones extenses de pastures. La pesca es duu a terme en zones extenses, fet que requereix ls de grans flotes pesqueres. Explotaci intensiva. En lagricultura consisteix a conrear en hivernacles, fet que permet obtenir ms duna collita a lany. En la ramaderia es cria el bestiar en estables i granges, i salimenta amb pinsos. Les espcies aqutiques es crien en piscifactories.
ACTIVITATS
8. Laigua s un recurs renovable o no renovable? Per qu? 9. Fes un resum de les tcniques agrcoles, ramaderes i pesqueres corresponents a lexplotaci extensiva i intensiva. 10. La sobreexplotaci del sl pot fer que perdi fertilitat. Raona com afecta aix el carcter renovable. 11. Busca en els conceptes clau el terme monocultiu, i dedueix si es refereix a lagricultura intensiva o extensiva.
Conreu intensiu en hivernacles.

Conreu extensiu de gira-sols.

192

El desenvolupament sostenible

Quan els recursos naturals sexploten a un ritme ms baix que el ritme en qu es renoven i la producci de residus s ms lenta que la capacitat dels ecosistemes per degradar-los, lactivitat humana s respectuosa amb el medi ambient i es produeix un desenvolupament sostenible.
El desenvolupament sostenible atn les necessitats de les generacions presents sense deteriorar les condicions de vida de les futures.
46 l/dia 2.088 l/dia 4.512 l/dia

Les societats industrialitzades comencen a prendre conscincia de la importncia daquest tipus de desenvolupament, i ja sestan produint canvis importants, com ara els segents: Generalitzaci de la separaci de residus per al reciclatge. Augment de la demanda de productes de lagricultura i la ramaderia biolgiques, que sn menys agressives amb el medi ambient. s de ms dispositius que estalvien aigua, energia elctrica, etc. Els governs prenen en consideraci els problemes ambientals globals, com ara el canvi climtic, lafebliment de la capa doz i lexcs de poblaci mundial, entre daltres. Per exemple, a la Uni Europea est prohibit fabricar i importar CFC des del 1995.

25.536 l/dia

33.984 l/dia

Les campanyes publicitries per a lestalvi daigua corresponen a la gesti de la demanda dun recurs.

La gesti de loferta i la demanda


Aquest aspecte s un dels que han experimentat un canvi ms significatiu vers el desenvolupament sostenible. Hi ha diferncies molt importants entre gestionar nicament loferta i gestionar tamb la demanda dun recurs. Aix s fcil dentendre amb un recurs concret, com s el cas de laigua: La gesti de loferta parteix del fet que el consumidor pot demanar tota laigua que vol; el preu per cada metre cbic no varia. Les companyies subministradores nhan dajustar la producci (gestionar loferta) a la demanda dels usuaris, que tendeix a ser creixent. La gesti de la demanda consisteix a conscienciar el consumidor (per mitj de campanyes publicitries, fullets informatius, educaci escolar, etc.) perqu estalvi aigua i en disminueixi la demanda. Parallelament, es recompensa els consumidors que en fan una demanda baixa abaratint el cost dels primers metres cbics i encarint-ne els segents.
UTILITZEU LAIGUA SENSE EXCEDIR-VOS NI MALBARATAR-LA
Evoluci del consum (en m3)

ACTIVITATS
12. Qu s el desenvolupament sostenible? 13. Observa la factura de laigua que hi ha en aquesta pgina. La companyia subministradora aporta alguna informaci per gestionar la demanda daquest recurs? 14. Fomentar lestalvi de laigua, augmentar el nombre de plantes potabilitzadores i regar els jardins pblics amb aigua no potable obtinguda de les depuradores sn tres mesures amb qu un ajuntament pot millorar la seva gesti de laigua. Indica en cada una si es tracta duna gesti de loferta o duna gesti de la demanda, i quines sajusten al model de desenvolupament sostenible.

gener mar maig juliol setembre 08 08 08 08 08

E S T A L V I E U
Usos

A I G U A
Natura
Servei del cicle de laigua

FACTURA TRIMESTRAL

Resum de conceptes

Perode de facturaci octubre/desembre 2007

H2O
Depuradora

Consum 2 m3 Serveis del cicle de laigua 19,26 IVA 1,33 Total aigua 20,59 Impostos municipals per al tractament de residus 5,44

TOTAL A PAGAR

26,03

193

A FONS

Lenergia nuclear, una energia neta?


Quan en la segona meitat del segle XX es van comenar a construir centrals nuclears a Europa, hi va haver una forta oposici al que es considerava una manera cara i perillosa dobtenir energia. Aquesta oposici no era gens exagerada. Els accidents a les centrals nuclears eren relativament freqents, i no estava clar on i com semmagatzemarien els residus radioactius. Per la situaci ha canviat. Les centrals nuclears sn cada vegada ms segures i els magatzems de residus sn molt segurs. Actualment, lobtenci delectricitat amb la crema de combustibles fssils com el carb es considera molt bruta, ja que fa que augmenti lefecte dhivernacle, que s el causant del canvi climtic. Lenergia nuclear es considera, cada vegada ms, com una energia neta.
Centre demmagatzematge de residus radioactius i central nuclear.

Els usos de laigua


Si comparem els usos que es fa de laigua en els diferents pasos, podem apreciar si es tracta de pasos molt industrialitzats o de pasos dactivitat agrcola i ramadera. Si en comparem el consum en metres cbics per habitant i any de diferents pasos, tamb podem veure quins pasos tenen una qualitat de vida millor. La mitjana mundial de consum daigua s duns 660 m3 per habitant i any. Europa se situa en 730 m3 per habitant i any, i Espanya en concret t un consum de 1.174 m3 per habitant i any.
Estats Units 41 % 76 % Regne Unit

s Pas Estats Units Regne Unit Espanya Uganda


Espanya

Domstic i urb 10 % 23 % 7% 43 %

Industrial 49 % 76 % 22 % 0%
Uganda

Agrcola i ramader 41 % 1% 71 % 57 %

71 %

57 %

10 % s domstic i urb

49 % 1%

23 % s industrial

22 % 7% s agrcola i ramader 43 %

ACTIVITATS
15. Quin gas que contribueix a lefecte dhivernacle es produeix quan es cremen combustibles fssils? Per qu no es produeix aquest gas en una central nuclear? 16. Observa els diagrames de sectors. Quin pas s el ms industrialitzat dels quatre? 17. Espanya s un pas molt industrialitzat o t una producci principalment agrcola i ramadera? 18. Utilitzant les dades del text i els diagrames de sectors, calcula quants litres per habitant i any es dediquen a Espanya per a s domstic. Recorda que 1 m3 1.000 l.

194

Cincia a labast
Comunicaci de resultats. Valoraci del grau de contaminaci biolgica de laigua
Lltima fase del mtode cientfic s la comunicaci dels resultats duna investigaci. Aix ha de permetre a altres persones repetir el mateix experiment i obtenir resultats que siguin coherents amb els de la investigaci. Per aix cal explicar detalladament lobjectiu de la investigaci, el mtode que sha seguit i els resultats que shan obtingut. A continuaci farem una valoraci de la contaminaci biolgica duna mostra daigua. Aquest parmetre sidentifica per la quantitat de matria orgnica dissolta o dispersa en laigua. Si la quantitat s alta, s que hi ha una gran quantitat de descomponedors (bacteris). Com que els bacteris consumeixen oxigen, com ms nhi hagi menys concentraci doxigen hi haur.

1. Preparem la mostra i una mostra de control. Agafem aigua duna bassa procurant que contingui abundants restes de vegetaci. Hi afegim ms matria orgnica, com per exemple una cullerada de sucre i trossets petits dembotit. Aquesta ser la mostra daigua contaminada biolgicament (2). Com a mostra de control agafem aigua de laixeta (1). Posem cada mostra en un pot de vidre net i afegim a cada una 3 g (aproximadament, mitja cullerada) de clorur frric (FeCl3). Remenem b cada mostra amb un agitador net, tapem hermticament els dos pots (A) i els deixem reposar durant cinc dies (B). . Valorem la quantitat doxigen dissolt. El clorur frric tenyeix laigua dun color ataronjat. Mentre hi hagi oxigen dissolt, laigua es mantindr daquest color, per a mesura que els bacteris vagin consumint loxigen, el ferro perdr el seu carcter oxidat i es comenar a reduir; en aquest procs de reducci canviar de color: primer tindr tons marronosos o verdosos i desprs tindr un color negre. Al cap de cinc dies, podrem veure que en la mostra contaminada loxigen sha anat esgotant, mentre que la mostra de control es mant de color taronja.
A B

. Detectem la presncia de bacteris. Els bacteris tenen una protena que produeix la descomposici de laigua oxigenada; aquest procs de descomposici provoca un intens bombolleig en el gas. Agafem una petita porci de cada mostra en dues provetes i els afegim un raig daigua oxigenada (H2O2). En la mostra de control no es produir cap bombolleig (1), mentre que en la de laigua contaminada s (2). Laparici doxigen a laigua tamb afecta el clorur frric, que recuperar en part el seu carcter oxidat.

4. Comuniquem els resultats. Elaborarem un informe


1 2 1 2

breu i concs explicant lobjectiu de la nostra investigaci, el mtode i els passos que hem seguit, i els resulats que hem obtingut. Hi afegim tants dibuixos com considerem convenient.

ACTIVITATS
19. Explica qu s la contaminaci biolgica i com es mesura. La demanda biolgica doxigen (DBO) s la quantitat doxigen que necessiten els bacteris duna mostra daigua per descompondre la matria orgnica que cont. Explica si a les nostres mostres la DBO s alta o baixa. 20. En les depuradores sagita laigua per mantenir-la ben oxigenada. Aix afavoreix o dificulta la descomposici de la matria orgnica dissolta en aquestes aiges residuals?

195

Activitats
21. Se sol dir que alguns recursos culturals, com ara un penya-segat molt espectacular, no tenen preu. Per qu en considerar-lo un recurs s important establir-ne el valor econmic? 22. Explica la diferncia que hi ha entre un recurs natural i un recurs cultural. 23. A ms dels recursos naturals i els culturals, nhi ha daltres tipus. Per exemple, els recursos tecnolgics sn tots els objectes que produeixen les indstries, com ara els autombils, els ordinadors, els electrodomstics, etc. Raona si aquests recursos depenen, al seu torn, de lexplotaci de recursos naturals. 24. Busca en els conceptes clau la paraula antrpic, i explica qu significa. Quin impacte i quin recurs sn conceptes antrpics? 25. Lenergia elctrica procedent de la fusi nuclear seria, sens dubte, extremament rendible, a ms de neta. Aleshores, per qu no sexplota aquest recurs energtic que constitueix la fusi nuclear? 26. Un recurs renovable pot esdevenir no renovable? Explica com i posan, com a mnim, dos exemples. 27. Qu s la sobrepesca? Quina relaci t amb la transformaci dun recurs renovable en no renovable? 28. Als parcs nacionals no s perms ni conrear-hi ni caar-hi. Per qu creus que no es duen a terme aquests dos tipus dexplotaci dun recurs precisament en uns llocs on es podrien obtenir rendiments fora elevats? 29. Antigament sutilitzaven les barbes de les balenes per donar rigidesa a algunes peces de roba, com ara a les cotilles i als colls de les camises. Pots esmentar alguna ra que expliqui per qu actualment aquest recurs no sexplota? 30. Els recursos energtics renovables i els recursos energtics inesgotables se solen classificar junts, per no sn exactament iguals. Pots explicar la diferncia que hi ha entre aquests dos tipus de recursos i posar-ne algun exemple? 31. Quina s la transformaci a la qual se sotmeten ms sovint els recursos energtics? Per qu? Quin dispositiu s el que shi utilitza? Qui el va inventar? 32. Explica com es poden utilitzar per produir electricitat els llots que sobtenen duna EDAR (estaci depuradora daiges residuals). Quantes transformacions experimenten? 33. Investiga qu s un digestor i en quin procs de transformaci dun recurs energtic sutilitza. 34. Qu sn els combustibles fssils? Fes una llista dels combustibles fssils que coneguis i que se solen utilitzar habitualment en la nostra societat. 35. El petroli es classifica dins dels combustibles fssils per, en realitat, daquesta roca sextreuen molts productes, a ms de combustibles. Quins productes coneixes que sobtinguin del petroli i que no constitueixin recursos energtics? 36. Els materials radioactius, com lurani, tenen diverses aplicacions, com en la medicina i en la investigaci cientfica. Quin s sen fa com a recurs energtic? Sutilitzen directament o se sotmeten a alguna transformaci? Quines installacions es fan servir amb aquesta finalitat? 37. Als alts forns i en algunes indstries es continua utilitzant carb com a combustible. Quina caracterstica t el carb que el fa imprescindible en alguns processos industrials? 38. Fes un resum amb dibuixos esquemtics i explicacions breus sobre la manera en qu es produeix electricitat en una central trmica. 39. Per qu es pot dir que laigua potable s un producte dalta tecnologia, si noms s aigua? 40. Qu s una central geotrmica? Quin recurs energtic shi utilitza? Es tracta dun recurs renovable, no renovable o inesgotable? 41. Identifica a quins tipus dinstallacions corresponen aquestes fotografies. Qu sobt en totes aquestes installacions? Quin recurs energtic sutilitza en cadascuna?
A B C

196

42. Observa lesquema segent duna central productora delectricitat. Identifica-hi la turbina i el generador. Quins tipus de centrals sajusten a aquest model?

46. Qu sentn sota el concepte de model de desenvolupament sostenible? 47. Recordes qu s el protocol de Kyoto? Quina relaci tenen les mesures que shi proposen amb el model de desenvolupament sostenible? 48. Copia aquests dos dibuixos diverses vegades per representar els passos que es descriuen en el text per a la producci delectricitat en una central mareomotriu.
A B

43. Quins sn els principals usos que fem de laigua? Quin ns ls principal a Espanya? 44. Quin tipus dexplotaci ramadera sn les granges avcoles per a la producci dous i de carn daviram? 45. Ajuntat amb dos companys o companyes de classe i recopileu anuncis de diaris, revistes, etc., en qu es vegi la gesti i la demanda dun recurs, o que facin alguna referncia a lexplotaci sostenible dalgun recurs. Podeu fer servir fotografies, anuncis de la televisi, fullets i embolcalls de productes, paquets de folis, etc.

49. Explica com s possible que en un pas com ara Uganda, on gaireb la meitat de laigua sutilitza per al consum hum, el consum daigua per persona sigui molt baix.

UNA ANLISI CIENTFICA

Inesgotables, per no sempre disponibles


Lenergia elica i lenergia solar sn inesgotables. Per aix no vol dir que en puguem disposar en la quantitat que vulguem. Es tracta de recursos energtics dispersos, intermitents i no sempre rendibles. Sn dispersos perqu s poca la quantitat denergia que es pot captar amb un aerogenerador o amb una placa fotovoltaica, i aix fa que shagi de cobrir grans superfcies per obtenir rendiments acceptables. Sn intermitents perqu no sempre fa sol o bufa el vent. I no sempre sn rendibles perqu a les zones on els vents sn suaus no paga la pena installar-hi aerogeneradors, i a les zones sovint ennuvolades tampoc no s rendible posar-hi plaques solars. 50. Escriu una definici dels termes segents referits a un recurs energtic: inesgotable, dispers, intermitent, rendible.

Electricitat produda per dia

365 dies

51. Observa la grfica superior. Representa lenergia elctrica produda en una central fotovoltaica cada dia al llarg de 365 dies, per el primer dia no coincideix amb l1 de gener, sin amb un altre moment de lany. a) Identifica en la grfica les quatre estacions de lany, i explica com les reconeixes. b) A banda de ser intermitent en una escala temporal de 24 hores, es pot dir que lenergia solar tamb s intermitent a lescala dun any? Raona la resposta. c) A lhivern, la quantitat delectricitat que produeix una placa fotovoltaica en un dia s ms baixa que a lestiu. Per qu?

197

Resum
Un recurs natural s tot el que lsser hum pren de la natura per obtenir-ne un benefici. Els recursos naturals tenen les caracterstiques segents: Tenen adjudicat un valor econmic. La seva diversitat augmenta a mesura que apareixen noves maneres dexplotar la natura. Tenen un concepte i un valor basats en interessos humans. La quantitat disponible dun recurs rep el nom de reserva. Els recursos naturals poden ser: Naturals, que es poden classificar en: renovables o no renovables. Minerals. Hdrics. Culturals. Energtics. Boscos. Sls. Agrcoles. Ramaders. Pesquers.

ELS RECURSOS NATURALS

Sn els que es poden utilitzar com a font denergia. Biomassa, que es pot transformar en altres tipus de recursos, com ara combustibles biolgics. Combustibles fssils: carb, petroli i gas natural. Materials radioactius, que sutilitzen a les centrals nuclears. s important lenergia elctrica, que es produeix en: Centrals que utilitzen vapor: trmiques, nuclears i geotrmiques. Centrals que utilitzen el moviment de laigua o de laire: hidroelctriques, mareomotrius i parcs elics. Plaques fotovoltaiques, que tenen cllules fotovoltaiques. Utilitzen lenergia solar.

Recursos energtics

Els usos principals de laigua sn: domstic, industrial i agrcola.

Recursos hdrics i biolgics

Els recursos biolgics es basen en lexplotaci decosistemes (boscos, agricultura, pesca i caa) i en lexplotaci agrcola i ramadera, que pot ser intensiva (hivernacles, granges) o extensiva (monocultius, pastures).

Desenvolupament sostenible

Atn les necessitats presents sense deteriorar les condicions de les generacions futures. Significa gestionar la demanda educant els consumidors per mitj de campanyes publicitries, programes educatius, etc.
46 l/dia 2.088 l/dia 4.512 l/dia

ACTIVITATS
52. Explica qu sentn sota el concepte de reserva dun recurs. 53. Escriu un exemple per illustrar el fet que la diversitat de recursos augmenta amb el temps. 54. Amplia la idea de com un recurs renovable es pot convertir en no renovable, i posan algun exemple. 55. Explica breument qu sn els recursos culturals. 56. Fes un esquema que illustri com es pot utilitzar la biomassa per obtenir energia de diverses maneres. 57. Escriu una descripci breu sobre la manera en qu funciona cada tipus de central elctrica. 58. Redacta una explicaci breu sobre la diferncia que hi ha entre gestionar loferta dun recurs i gestionar la demanda dun recurs.

198

El plantador darbres
Ara fa uns quants anys, vaig fer un llarg viatge a peu per unes muntanyes poc freqentades per turistes, en aquella regi antiga on els Alps sendinsen a la Provena. En els temps en qu vaig emprendre la meva caminada a travs daquells paratges despoblats, tot era terra erma i descolorida. Res no hi creixia tret de lespgol. [...] Vaig aconseguir divisar en la llunyania una petita silueta negra, dreta, que vaig prendre per la soca dun arbre solitari. En qualsevol cas, mhi vaig encaminar. Va resultar que era un pastor. [...] Aleshores va comenar a clavar la vara en la terra, tot obrint forats en els quals plantava un gla; desprs tornava a omplir el forat. Plantava roures. Vaig preguntarli si aquella finca li pertanyia. Em respongu que no. Sabia de qui era? No ho sabia. Suposava que era de propietat comunal, o tal vegada pertanyia a persones que no li atorgaven gaire importncia. No tenia cap inters a esbrinar de qui era. Va plantar els cent glans amb extremada cura. Havent dinat va reprendre les tasques de plantaci. Suposo que vaig ser fora persuasiu en el meu interrogatori, car vaig obtenir algunes respostes. Feia tres anys que plantava en aquell desert. Ja havia plantat cent mil glans. Dels cent mil, vint mil havien germinat. Dels vint mil, comptava que en perdria la meitat a mans dels rosegadors i dels inescrutables designis de la Providncia. Aix doncs, encara quedaven deu mil roures amb vida on abans no creixia res. [...] Acabada la guerra, vaig trobarme que tenia una diminuta prima per desmobilitzaci i un enorme desig de respirar aire pur durant un temps. Sense cap altre propsit vaig enfilar novament la carretera vers les terres ermes. El paisatge no havia canviat. No obstant aix, en la llunyania vaig albirar, ms enll del poble abandonat, una ombra de boirina grisosa que cobria els cims de les muntanyes com una catifa. El dia abans havia comenat a pensar un altre cop en el pastor plantador darbres. Deu mil roures vaig reflexionar ocupen molt espai. Havia vist morir massa homes al llarg daquells cinc anys per no donar per fet que Elzard Bouffier devia ser mort, ms encara quan a vint anys hom contempla els homes de cinquanta com ancians a qui res no els resta fer tret de morir. Per no era mort. De fet, era ms viu que mai. Havia canviat de feina. Ara noms tenia quatre ovelles i, a canvi, cent ruscs. Shavia desprs de les ove-

EL RAC DE LA LECTURA

lles perqu constituen una amenaa per als arbres joves. Ja que, tal com em va explicar (i vaig poder comprovar amb els meus propis ulls), la guerra no lhavia trastornat gens. Impertrrit, havia continuat plantant. Els roures de 1910 llavors tenien deu anys i ja eren ms alts que nosaltres. Un espectacle impressionant. Em vaig quedar literalment sense parla i, com que ell tampoc no deia res, vrem passar tot el dia caminant en silen-

ci a travs del seu bosc. En tres seccions, feia onze quilmetres de llargria per tres damplada en el tros ms ample. En recordar que tot all era fruit de les mans i lnima duna sola persona desproveda de recursos tcnics, hom comprenia que els homes podien ser tan efectius com Du en mbits diferents del de la destrucci.
JEAN GIONO, Lhome que plantava arbres. J. J. de Olaeta, Editor.

COMPRENC EL QUE LLEGEIXO


59. Com plantava els roures el pastor? 60. Per qu nicament quedarien deu mil arbres dels cent mil que havia plantat al comenament? 61. En qu ha canviat el paisatge en la segona visita del protagonista a la Provena?

NO THO PERDIS

Llibres:
Biosfera RAMON FOLCH I ALTRES. Editorial Enciclopdia Catalana Obra extensa (11 volums) sobre biosfera, boscos, ecologia, recursos naturals, climatologia, protecci del medi ambient... Natura en gesti: el tractament dels recursos naturals a Catalunya LLUS FERRS, RAMON FOLCH I ALTRES. Editorial Enciclopdia Catalana Sobre els recursos naturals i la protecci de la natura.

En la pantalla:
El viaje del agua. BBC. Sobre recursos naturals i el cicle de laigua.

En la xarxa:
www.icaen.net Pgina de lInstitut Catal de lEnergia. www.ideal.es/waste/ Revista de divulgaci cientfica sobre medi ambient, ecologia, desenvolupament sostenible, biocombustibles...

199

Conceptes clau
A bsorci intestinal Pas de nutrients resultants de la digesti, a travs de les parets de lintest, al medi intern. Acomodaci En lull, canvi que es produeix en la forma del cristall perqu els raigs de llum senfoquin correctament sobre la retina. Acte reflex Resposta rpida i automtica del sistema nervis davant dun estmul. s un acte involuntari que selabora i coordina a la medulla espinal, sense que calgui la intervenci del cervell. Per exemple, enretirar la m de manera automtica quan ens punxem. El conjunt delements que intervenen en un acte reflex constitueix larc reflex. Additiu alimentari Substncia qumica que no t cap valor nutritiu i que safegeix en petites quantitats als aliments per modificar-ne el color, lolor o el sabor. Aliment transgnic Aliment obtingut dun organisme, animal o vegetal, al qual shan incorporat gens daltres espcies amb la finalitat dobtenir una caracterstica determinada. Per exemple, incorporar a un tomquet els gens dun peix que li permeti resistir el fred. Alvol pulmonar Cadascuna de les estructures en forma de sac situades al final dels bronquols on es produeix lintercanvi de gasos, s a dir, el pas doxigen de les vies respiratries a la sang i la sortida de dixid de carboni de la sang a les vies respiratries. Alzheimer Malaltia degenerativa produda per la destrucci gradual de les neurones de lescora cerebral. Amenorrea Supressi de la menstruaci. Del grec, a: negaci, mens: mes, i rheos: fluix. Anmia Disminuci per sota dels valors normals de la quantitat dhemoglobina o del nombre de glbuls vermells. Anorxia Trastorn greu de la conducta alimentria que es caracteritza perqu es t una imatge distorsionada del cos, fet que comporta una prdua voluntria del pes corporal que produeix problemes de salut molt greus. Antagnic En biologia, que fa accions contrries. Per exemple, els nervis simptics i els nervis parasimptics: si el simptic estimula una activitat determinada, el parasimptic la inhibeix, i viceversa. Antics Protena produda per les cllules del sistema immunitari anomenades limfcits, que tenen la funci de blocar lacci dantgens, que sn substncies, virus o microorganismes aliens a lorganisme. Antigen Substncia, virus o microorganisme ali a lorganisme i que desencadena una resposta immunitria. Antrpic Produt per lsser hum, o que afecta els interessos humans. Del grec, nthropos: sser hum. Apfisi Prominncia que presenten alguns ossos i que normalment serveix per a la inserci de msculs i de lligaments. Arc reflex Estructura nerviosa que tenen els animals per produir una resposta davant dun estmul determinat. La resposta s automtica i sanomena acte reflex. Artria Vas sanguini pel qual circula la sang provinent del cor cap als diversos rgans del cos. Arteriosclerosi Engruiximent i enduriment de les parets de les artries causats, majoritriament, pel dipsit de colesterol i altres lpids. Del grec, artera: artria, i sklrosis: enduriment. Articulaci Zona on suneixen un o diversos ossos. La major part de les articulacions sn mbils, fet que permet que un individu es pugui moure. Ax Prolongaci llarga duna neurona per la qual es transmeten impulsos nerviosos fins a una altra neurona, una cllula muscular o una cllula glandular. Del grec, xon: eix. B ilis Lquid produt pel fetge que sacumula a la vescula biliar, des don saboca al duod per participar en el procs de la digesti. Biocenosi Conjunt dssers vius o de poblacions que ocupen un bitop, i les relacions que sestableixen entre ells. Del grec, bos: vida, i koins, com. Bitop Lloc o medi fsic que ocupa una comunitat o biocenosi. El concepte de bitop no inclou tan sols el medi fsic, sin tamb les seves caracterstiques. Per exemple, en el bitop aqutic les caracterstiques serien la salinitat, la fondria, la temperatura de laigua, la llum, etc. Del grec, bos: vida, i tpos: lloc. Bulmia Malaltia que es caracteritza per la ingesta excessiva i insaciable daliments. Sol anar acompanyada danorxia, i per aix s freqent que els pacients es provoquin el vmit o que consumeixin laxants per evitar augmentar de pes. C aixa torcica Estructura formada principalment per les costelles i lestern. T la funci de protegir els pulmons i el cor, i de permetre els moviments necessaris per a la ventilaci pulmonar.

Arc reflex.

200

Capillar Vas sanguini de dimetre petit i parets molt fines, format per una sola capa de cllules que formen xarxes extenses dins dels rgans i uneixen les artries i les venes. A travs de les parets dels capillars es duu a terme lintercanvi de substncies a nivell cellular. Cries Malaltia infecciosa produda pels bacteris que viuen a la boca i que produeix la destrucci gradual dels teixits durs de les dents. Lnica manera de prevenir-la s tenir una higiene dental correcta i anar regularment al dentista. Cavitat Espai buit a linterior del cos on hi ha diferents estructures anatmiques. Cllula diana Cllula que sestimula davant duna determinada hormona. Cogul Massa tova o semislida produda a partir dun lquid, com ara la sang, la limfa o la llet. Es forma per la conversi dunes protenes solubles en insolubles. Coerci Acci de coercir. Repressi dun procs per evitar que continu. Aplicat a les persones, acci de reprimir-les o de sotmetre-les a mitjans que els impedeixen expressar-se o manifestar-se lliurement. Conca sedimentria Zona del terreny, generalment una depressi, on sacumulen els sediments en capes horitzontals anomenades estrats.

Contagi Transmissi duna malaltia infecciosa duna persona malalta a una de sana. Crani Caixa ssia que protegeix lencfal. Est constitut per vuit ossos soldats entre si. D altonisme Malaltia gentica que es caracteritza per la incapacitat de distingir determinats colors. Dendrita Prolongaci curta i ramificada de les neurones, que sol captar els estmuls. Dependncia En drogodependncia, necessitat compulsiva que t un individu de consumir droga. Difisi Part central compresa entre els dos extrems dels ossos llargs. Est formada per un teixit ossi compacte, a linterior del qual hi ha medulla ssia. De manera colloquial sanomena canya de los. Diafragma Mscul que separa la cavitat torcica de labdominal. Per mitj del moviment ascendent i descendent del diafragma, augmenta o disminueix la mida de la cavitat torcica, i aix permet els moviments respiratoris. Distole Moviment de dilataci del cor, especialment dels ventricles, que permet que aquests somplin de sang. Vegeu sstole. Dieta Conjunt daliments que ingerim al llarg del dia. Perqu el nostre organisme funcioni correctament s imprescindible que la dieta sigui completa i equilibrada. Difusi Pas de substncies petites a travs de la membrana de les cllules des dun medi concentrat fins a un de poc concentrat. Digesti Transformaci qumica o mecnica que experimenten els aliments quan passen pel tub digestiu per convertir-se en nuAlguns aliments de la dieta mediterrnia.

trients, s a dir, en substncies que lorganisme pugui assimilar. Disfunci Mal funcionament dun rgan, sistema o dispositiu que li impedeix fer correctament la seva tasca. Droga Substncia amb capacitat per alterar el funcionament normal dun sser viu. Lalcohol, el tabac, la cocana i el haixix sn alguns exemples de drogues. E fector Mscul o glndula que executa una resposta davant dun estmul determinat. Egesti Expulsi, en forma de femta, de les substncies que lorganisme no ha absorbit. mbol Trombe que pot ser arrossegat per la sang a travs dels vasos sanguinis. Emblia Obstrucci dun vas sanguini per un mbol arrossegat per la sang. Epfisi Extrem eixamplat dun os llarg, tamb anomenat cap de los.

Crani.

201

rior de lorganisme, produt com a conseqncia de la disminuci del volum torcic per la relaxaci dels msculs intercostals i del mscul diafragma. Vegeu inspiraci. F agcit Cllula sangunia que forma part del sistema immunitari, capa de fagocitar partcules o microorganismes i de digerir-los. Del grec, phgo: menjar, i kytos: cllula.
Epiglotis.

Glndula rgan unicellular o pluricellular que t una funci secretora, s a dir, que produeix i allibera una substncia determinada. Nhi ha de diversos tipus: exocrines, com ara les glndules mamries; endocrines, com la glndula tiroide, i mixtes, com el pncrees. Glndules sudorpares Glndules exocrines repartides per tota la pell que produeixen un lquid, la suor, que aboquen sobre la superfcie corporal. Glcid Nutrient orgnic que necessita la cllula per obtenir energia. La glucosa, la sacarosa o sucre de taula, el mid de les plantes i la cellulosa que hi ha a les parets de les cllules vegetals sn glcids. Sn molt abundants a les fruites i a les llavors. H emoflia Malaltia gentica que consisteix en la dificultat per coagular la sang. Hemoglobina Protena continguda als glbuls vermells. Sencarrega dunir-se reversiblement a les molcules doxigen per poder-les transportar a totes les cllules del cos. Homestasi Conjunt de mecanismes que tenen com a funci mantenir constant el medi intern, s a dir, que no en varin les propietats. Del grec, hmoios: semblant, i stsis: posici o estabilitat. Hormona Substncia orgnica que secreten les glndules endocrines i que desprs, a travs de la circulaci sangunia, arriba a un rgan determinat, on regula una funci concreta. I mmunitzar En un organisme, desenvolupar la capacitat per superar o impedir una infecci, o per no ser danyat per una substncia txica. El sistema immunitari hum desenvolupa la immunitat a algunes malalties infeccioses per mitj de la producci danticossos.

Epiglotis Lmina cartilaginosa a lentrada de la laringe, que es mou cap avall per impedir que els aliments ingerits passin a la laringe, a la trquea o als pulmons. Del grec, ep: sobre, i glotta: llengua. Eritrcit Cllula de la sang sense nucli, de forma aplanada i aplatada pel centre, que cont hemoglobina. T la funci de transportar oxigen des de laparell respiratori fins a totes les cllules de lorganisme. Del grec, erythrs: vermell, i kytos: cllula. Esfag Porci del tub digestiu pel qual avana el bol alimentari des de la faringe fins a lestmac. Estmul Qualsevol canvi que es produeix en el medi que ens envolta, i que pot captar el nostre organisme. Estrat Massa de roques caracterstica dels terrenys sedimentaris que es presenta en forma de capes. Del llat, stratus: manta. Excreci Expulsi dels productes de rebuig resultants de lactivitat cellular. En les persones aquesta funci es duu a terme, principalment, a laparell excretor, els pulmons i les glndules sudorpares de la pell. Expiraci Moviment respiratori, generalment passiu, que permet lexpulsi daire a lexte-

Fagocitar Englobar un microorganisme o una cllula un altre microorganisme o una partcula alimentria per digerir-la tot seguit. En la majoria dels casos, la fagocitosi es duu a terme emetent prolongacions del citoplasma anomenades pseudpodes. Faringe Conducte que es troba rere la cavitat bucal i que s com a laparell respiratori i a laparell digestiu. Per la faringe passa laliment des de la boca cap a lesfag, i laire de la boca o del nas passa cap a la laringe. G angli limftic Engruiximent que presenten els vasos limftics al llarg del seu recorregut. Abunden al coll, a les aixelles i als engonals. s un rgan de formaci dalguns glbuls blancs.

Eritrcits.

202

Lpid Nutrient orgnic que, a ms de proporcionar energia, contribueix a la sntesi destructures, actua com a material allant i constitueix la reserva dels animals i els vegetals. Sn exemples de lpids els greixos, que serveixen de reserva denergia als animals, el colesterol i algunes vitamines, com la A i la D.
Inspiraci.

Menisc

Impuls nervis Corrent elctric que recorre les neurones dels nervis receptors i dels nervis efectors transmetent informaci. Per exemple, quan posem la m damunt un objecte calent, senvia un impuls nervis des de la m cap a la medulla espinal, alhora que un altre impuls nervis surt de la medulla cap als msculs, que, en contreures, enretiren la m de lobjecte. Infart de miocardi Necrosi (mort) duna part del cor. Es produeix a causa de lobstrucci total dels capillars o de lartria coronria que porten sang a aquesta zona. Es caracteritza per un dolor intens al pit i al bra esquerre. Si la zona afectada s molt gran pot ser mortal. Ingesti Entrada daliments al tub digestiu. Inspiraci Moviment respiratori actiu que permet lentrada daire als pulmons en augmentar el volum de la cavitat torcica. Vegeu expiraci. L euccit Cllula sangunia amb nucli i forma irregular que interv en els processos de defensa del nostre organisme contra les infeccions. Del grec, leuks: blanc, i kytos: cllula. Limfa Lquid de color clar que es forma a partir del plasma intersticial que envolta les cllules i que circula a travs dels vasos del sistema limftic. Del llat, lympha: aigua.

Lquid sinovial Lquid incolor, viscs i gelatins que es troba a linterior de les cavitats articulars. Lubrifica i esmorteeix les superfcies articulars per impedir els fregaments entre els ossos. Llengua rgan musculs situat a la boca. A la superfcie de la llengua hi ha papilles gustatives amb cllules sensitives on es localitza el sentit del gust. Lligament Cord de teixit conjuntiu elstic que uneix els ossos de les articulacions entre si i els proporciona elasticitat i resistncia. M alaltia infecciosa Malaltia produda per microorganismes, com ara virus, bacteris, protozous i fongs unicellulars, que es pot transmetre a travs de laire, per mitj dun objecte contaminat, per contacte fsic directe o per la ingesti dun aliment contaminat. Medi intern Conjunt de lquids que es troben entre les cllules de lorganisme (plasma intersticial) i que circulen pels vasos sanguinis (sang) o limftics (limfa). A travs del medi intern es duu a terme la funci de transport entre el medi extern i les cllules.

Medulla espinal Cilindre nervis que recorre linterior de la columna vertebral. Meninge Cadascun dels tres embolcalls membranosos que envolten el cervell i la medulla espinal. Menisc Cartlag de forma semilunar que es troba al genoll i en altres articulacions. Metabolisme Conjunt de processos de tipus fsic i/o qumic pels quals els ssers vius obtenen la matria i lenergia que necessiten. Monocultiu Terreny molt extens dedicat a lagricultura on es conrea una nica espcie, sovint cereals, com ara el blat, lordi o larrs. Moviment peristltic Moviment que fan els msculs de les parets dalguns dels rgans del tub digestiu perqu els aliments es transportin i es mesclin amb els sucs digestius. Mucosa Membrana de teixit epitelial amb abundants forats glandulars que entapissa les cavitats dels rgans interns dels animals relacionades amb lexterior (tub digestiu, fosses nasals, etc.). Mscul En els animals, rgan format per fibres musculars que possibilita el moviment. Respon als impulsos nerviosos contraent-se o relaxant-se.

Limfa i sang.

203

Neurotransmissors

Ossi Relatiu a los o compost per os. Osteoporosi Procs de descalcificaci dels ossos, que es tornen menys compactes i ms frgils, i que es poden trencar de manera espontnia o per cops petits.

formen part de la mateixa biocenosi en un ecosistema. Pols Nombre de dilatacions de les artries que correspon al nombre de vegades que el cor batega per minut. Es pren al canell, al coll, a la templa o a lengonal. El pols normal dels adults oscilla entre 60 i 100 batecs per minut, tot i que aquest nombre pot fluctuar i augmentar amb lexercici, les malalties, les lesions i les emocions. Promiscutat Mescla o confusi. Aplicat a les persones, convivncia desordenada. Habitualment sutilitza per referir-se al fet de mantenir relacions sexuals amb diverses persones. Protena Nutrient orgnic que fa funcions estructurals, transportadores, contrctils i reguladores en els organismes. Es troba a la carn, al peix, als ous, als lctics, als cereals i als llegums. Pulm rgan de la respiraci destructura esponjosa i tova format per les ramificacions dels bronquis i per nombrosos alvols. Q uil Producte de la digesti dels aliments, format per aigua, sals minerals, vitamines, fibra i nutrients. Quilocaloria Unitat de mesura utilitzada per expressar el contingut energtic dels aliments. Una quilocaloria equival a 1.000 calories o a 4,2 quilojoules.

N efr Unitat funcional del rony on es duu a terme la producci dorina. Nervi rgan en forma de cord, conductor o transmissor dimpulsos nerviosos. Els nervis es componen de fibres nervioses aplegades en feixos que, al seu torn, resulten de les associacions de les prolongacions axniques de les neurones. Neurona Cllula nerviosa especialitzada, considerada la unitat funcional del sistema nervis. Neurotransmissor Substncia qumica que sallibera en la transmissi dun impuls nervis a travs de la sinapsi duna neurona a una altra. Nutrici Conjunt de processos per mitj dels quals els ssers vius incorporen les substncies del medi que els envolta i els transformen en la seva prpia matria. Nutrient Molcula petita que resulta de la digesti dels aliments, i que les cllules poden utilitzar com a font denergia i de matria. O portunista Que aprofita una oportunitat imprevista per obtenir un benefici. Aplicat als microorganismes, els que proliferen quan desapareixen els que habitualment ocupen un lloc concret. Orina Lquid groc que es forma als ronyons a partir del plasma de la sang. Est formada per aigua i per diverses substncies de rebuig.

P ncrees Glndula mixta situada al darrere i a sota de lestmac. T una part endocrina, productora dhormones, i una part exocrina, productora de suc pancretic. Pandmia Epidmia que afecta al mateix temps un gran nombre dindividus duna mplia zona geogrfica. Parkinson Malaltia causada per una lesi cerebral. Es caracteritza per tremolors i rigidesa muscular. Pasteuritzaci Procs que saplica a aliments com ara la llet, els vins i altres begudes, que consisteix a escalfar-los durant uns minuts a temperatures inferiors a 100 C i a continuaci refredar-los rpidament per destruir els microorganismes patgens sense que es modifiquin les substncies que contenen els aliments. Periosti Membrana de teixit conjuntiu que envolta la superfcie de los. Plaqueta Fragment cellular que collabora en la coagulaci de la sang i ajuda a aturar les hemorrgies produdes pel trencament dels vasos sanguinis. s sinnim de trombcit. Plasma sanguini Component lquid de la sang constitut principalment per aigua que cont en dissoluci diverses protenes, sals minerals i altres substncies qumiques molt diverses. Poblaci Conjunt dindividus de la mateixa espcie que es poden reproduir entre si i que

204

Substncia grisa Matria que forma la part ms externa o escora del cervell i la ms interna de la medulla, formada pels cossos cellulars i les dendrites de les neurones. Suor Lquid clar elaborat per les glndules sudorpares que s abocat a la superfcie corporal. T una composici semblant a la de lorina, tot i que ms diluda. s un producte dexcreci i collabora en la refrigeraci del cos. Supressi Acci contrria als mecanismes dhomestasi de lorganisme. Consisteix a anullar una determinada manifestaci fisiolgica, com ara la sudoraci, la resposta immunitria, etc. T als Part inclinada dun terreny, normalment de poca altura. El tals continental s la zona de transici entre la plataforma continental i el fons ocenic, i constitueix la vora dels continents. Taxa de metabolisme basal (TMB) Quantitat denergia utilitzada per lorganisme, en reps absolut i a temperatura constant, per mantenir-se viu. T end Cord de teixit conjuntiu que uneix els msculs als ossos. T olerncia Resistncia a una determinada droga. T opografia Representaci grfica de la superfcie dun terreny. Per extensi, sutilitza el terme per referir-se a laspecte que t aquest terreny en la realitat. Del grec, tpos: lloc, i grafh: escriptura o descripci.

Trombe Cogul sanguini a linterior dun vas. V lvula Replec membrans dun vas o conducte que impedeix el reflux dels lquids. Vas cec Conducte que t alguns dels extrems tapat o tamponat. Els capillars limftics sn vasos cecs. Vasodilataci Augment del dimetre dels vasos sanguinis produt per la relaxaci de les fibres musculars de les parets dels vasos. Pot produir efectes com ara la disminuci de la tensi arterial o lenvermelliment i laugment de temperatura de la pell. Vector En biologia, organisme que transmet una malaltia infecciosa o parasitria. Vellositat intestinal Replec de la paret de lintest prim que augmenta la superfcie a travs de la qual seran absorbits els nutrients. Vena Vas sanguini que porta la sang des de tots els rgans cap al cor. Lestructura de les venes s semblant a la de les artries, per tenen les parets ms fines, caracterstica que les fa menys elstiques. A linterior de les venes grans hi ha vlvules que impedeixen que la sang retrocedeixi. Ventilaci En els animals, procs per mitj del qual prenen oxigen del medi i eliminen el dixid de carboni. Vitamina Substncia orgnica necessria en quantitats molt petites per regular les funcions que fan les cllules. El nostre organisme no pot fabricar vitamines, i per aix cal subministrar-les amb la dieta. Sn abundants en els aliments vegetals frescos, com la fruita i la verdura, i en aliments animals, com els ous, la llet o la mantega. Vulva Conjunt dels genitals externs femenins, constitut pels llavis menors i el cltoris.

Mapa topogrfic.

Quim Pasta homognia en qu es transformen els aliments a lestmac a causa dels sucs gstrics i els moviments dels msculs de les parets estomacals. R eceptor Element nervis o cllula sensible capa de captar un estmul i transformar-lo en un estmul nervis que es transmet fins als centres nerviosos (cervell i medulla espinal). Relaci Conjunt dinteraccions per mitj de les quals els ssers vius es relacionen entre si i amb el medi que els envolta i que produeixen tota mena de respostes als estmuls externs i interns. S ang Lquid de color vermell que constitueix el medi intern que circula pels vasos de laparell circulatori sanguini. Est constituda per una part lquida, anomenada plasma, i per diversos tipus de cllules sangunies. Sinapsi Zona de contacte funcional entre dues neurones que permet que limpuls nervis es traslladi duna neurona a una altra. Sstole Moviment de contracci del cor, especialment dels ventricles, que envia la sang rebuda de les aurcules a les artries aorta i pulmonar. Vegeu distole. Substncia blanca Matria que constitueix la part ms interna del cervell i la ms externa de la medulla, formada pels axons.

Vellositats.

205

Atles danatomia humana


La cllula
Lisosomes Membrana plasmtica Glcids Reticle endoplasmtic rugs

Lpids Ribosomes

Protenes

Complex de Golgi Reticle endoplasmtic llis

Ribosomes

Vacols

Centrols Nucli Nucleoplasma Membrana nuclear Mitocondris Nuclol

Porus Protena Cromatina ADN Crestes 206 Membrana externa Membrana interna

Els teixits
Teixit epitelial simple Teixit epitelial estratificat

Glndula sebcia

Epiteli glandular

Teixit conjuntiu

Teixit cartilagins

Teixit adips

Teixit ossi

Teixit muscular estriat

Teixit muscular llis

Teixit muscular cardac

Teixit nervis Neurona

Cos cellular Sang Leuccits Ax Dendrites

Eritrcits Plaquetes 207

Laparell digestiu
Aparell digestiu i glndules annexes

Cavitat bucal Dentadura

Partide Sublingual Submaxillar Faringe

Glndules salivals

Llengua

Esfag

Fetge Estmac Vescula biliar Pncrees Clon transvers

Intest prim

Clon ascendent Cec

Clon descendent Clon sigmoide Recte Anus

Apndix

208

Laparell digestiu
T emps de permanncia dels aliments i mida de cada rgan Dentadura infantil Incisives Canina Premolars Dentadura adulta Incisives Canina Premolars Molars

Glndules salivals Faringe Epiglotis Fetge Esfag de 10 a 15 s 25 cm Estmac de 2 a 8 h 2,5 l Vescula biliar Intest prim de 7 a 8 h entre 7 i 8 m

Peces dentals Incisiva Premolar Polpa Vasos i nervis

Dent Dentina Esmalt

Corona Coll

Canina

Molar Arrel

Pncrees Cement Forat apical Geniva

Superfcie intestinal

Plec intestinal

Vellositat intestinal Vas quilfer Vasos sanguinis


F

Intest gros 15 h 1,5 m Microvellositats

209

Laparell respiratori
Cavitat nasal Fossa nasal Os nasal Llengua Faringe Epiglotis Cartlag nasal Cavitat nasal Paladar Cavitat bucal Laringe Trquea Bronqui Llavi superior Lbul superior Pulm dret Lbul mitj Lbul inferior Lbul superior Pulm esquerre Mucoses Os maxillar superior Trquea Os palat Cartlag traqueal Vestbul nasal Cornet inferior Cornet mitj Pitutria

Cornet superior

Lbul inferior

Diafragma Sacs alveolars Arteriola pulmonar Xarxa capillar alveolar Vnula pulmonar
F

Alvols Interior dun alvol

Paret del capillar Paret de lalvol

Eritrcit Capillars alveolars

Alvols pulmonars

210

Laparell excretor
Aparell urinari Vena cava inferior Artria renal Rony dret Calzes renals Rony esquerre Artria renal Artria aorta descendent Glndula suprarenal Rony Cpsula fibrosa

Vena renal Artria ilaca Urter Vena ilaca Vena renal Pelvis renal Pirmide renal

Medulla renal

Bufeta de lorina Uretra

Escora renal Urter

Nefr Arteriola renal Arteriola eferent Cpsula de Bowmann Glomrul de Malpighi Filtraci glomerular
6

Formaci de lorina

Reabsorci tubular

Arteriola aferent

Tbul collector Substncies de rebuig Sang Nutrients Aigua

Branca descendent Vnula renal Branca ascendent

Nansa de Henle

211

Laparell circulatori
SISTEMA ARTERIAL I VENS Venes Artries SISTEMA LIMFTIC

Amgdales Jugular Cartide Subclvia Subclvia Axillar Cava superior Pulmonar Porta Aorta Pulmonar Axillar Humeral Aorta descendent Melsa Cisterna de Pecquet Ilaca Ilaca Conducte torcic Conducte limftic dret Vasos limftics Tim Ganglis limftics

Cava inferior

Apndix

Femoral Femoral

Plaques de Peyer a lintest

Medulla ssia

Tibial Safena

Peroneal

212

Laparell circulatori
Cor Artria aorta (crossa de laorta) Vena cava superior Artria pulmonar Vlvula sigmoide de laorta Artria pulmonar Venes pulmonars

Venes pulmonars

Aurcula esquerra Vlvula mitral

Aurcula dreta Vlvula sigmoide pulmonar Vlvula tricspide Ventricle dret Vena cava inferior Septe interventricular Vlvula venosa Endoteli Endoteli Mscul llis Mscul llis Teixit conjuntiu

Ventricle esquerre Vlvules sigmoides

Capillar

Teixit conjuntiu i fibres elstiques

Endoteli
F

Vena

Artria

213

El sistema nervis
Sistema nervis central
Sistema parasimptic Sistema simptic

Encfal Nervis cranials Medulla espinal

Contracci de la pupilla Estimulaci de la secreci salival Disminuci del ritme cardac Constricci bronquial Augment de la mobilitat gastrointestinal Inhibici de lalliberament de glucosa Inhibici de la secreci dadrenalina Contracci de la bufeta de lorina

Dilataci de la pupilla Inhibici de la secreci salival Augment del ritme cardac

Sistema nervis perifric

Nervis espinals

Dilataci bronquial Inhibici de la mobilitat gastrointestinal Estimulaci de lalliberament de glucosa Estimulaci de la secreci dadrenalina

Relaxaci de la bufeta de lorina Contracci de lesfnter anal intern

Relaxaci de lesfnter anal intern

Encfal (tall sagital) Cervell Circumvolucions Cos calls Tlem

Medulla espinal
F

Substncia blanca Substncia grisa

Banyes anteriors

Medulla espinal

Hipotlem Hipfisi Bulb raquidi

Vrtebres Cerebel Banyes posteriors

Nervis espinals

214

El sistema endocr
Hipotlem i hipfisi Tiroide i paratiroide Hipotlem i hipfisi Tiroide i paratiroide Glndules suprarenals Pncrees Testicles

Glndules suprarenals Pncrees Ovaris

Hipotlem i hipfisi Hipotlem

Tiroide i paratiroides

Glndules suprarenals Glndula suprarenal Rony

Tiroide Cartlag tiroide Paratiroides

Hipfisi

Trquea

Pncrees Ovaris ter Trompa de Fallopi T esticles Vena cava inferior Artria aorta abdominal Epiddim

Pncrees Ovari Testicle

215

Els rgans dels sentits


Globus ocular Humor vitri Cristall Nervi ptic

rgans annexos Crnia Cella

Parpelles Pupilla Humor aqus Iris Esclertica Retina Coroide Conducte lacrimal Pestanyes

rgan olfactori Bulb olfactori Terminacions nervioses de la mucosa olfactria Pitutria vermella Pitutria groga Nervi olfactori

Fossa nasal dreta rgan gustatiu Amgdales Epiglotis Papilles caliciformes Papilla caliciforme Papilles fungiformes Solc central Fibra nerviosa gustativa Botons gustatius
F

Superfcie de la llengua Papilles filiformes Porus gustatiu

Bot gustatiu Cllules sensorials

Papilles filiformes 216

Els rgans dels sentits


Orella interna Canals semicirculars rgan auditiu Orella Orella mitjana interna Nervi vestibular

Orella externa

Crestes ampullars

Cclea o caragol

Ossets de lorella mitjana Enclusa

Martell

Estrep Timp Pavell de lorella Conducte auditiu extern Trompa dEustaqui Corpuscle de Krause rgan del tacte T erminacions nervioses lliures Terminacions nervioses lliures Pls Corpuscle de Ruffini Corpuscle de Vater-Pacini Corpuscle de Ruffini Corpuscle de Meissner

Glndula sudorpara

Epidermis Derma

Hipoderma Corpuscle de Vater-Pacini Mscul erector de la pell Follicle pils Corpuscle de Krause Glndula sebcia

Corpuscle de Meissner 217

El sistema muscular
MSCULS EXTERNS Vista dorsal MSCULS INTERNS

Occipital Esternoclidomastodal Complex major Espleni del cap Elevador de lescpula Deltoide Romboide menor Romboide major Infraespins Dorsal ample Trceps braquial Supinador Extensor com dels dits Extensor cubital del carp Gluti major Rod major Vast extern del bceps braquial Serrat menor Vast intern del trceps Gluti menor Abductor llarg del dit polze

Trapezi

Fscia toracolumbar Fscia lata Bceps crural Semitendins Porci curta del bceps crural Sartori Bess extern Soli Semimembrans Vast extern Adductor major

Bess intern

Tend dels msculs bessons Soli Tend dAquilles

218

El sistema muscular
MSCULS INTERNS Vista frontal MSCULS EXTERNS

Orbicular de les parpelles Masseter Trapezi

Frontal Temporal Zigomtic Orbicular dels llavis Esternoclidomastodal Deltoide Pectoral major

Pectoral menor Dorsal ample Braquial anterior

Bceps braquial Serrat major Oblic major de labdomen

Flexor com dels dits Oblic menor de labdomen Recte major de labdomen Beina del mscul recte major de labdomen Cubital anterior

Supinador llarg Palmar major Palmar menor Abductor curt del dit polze

Tensor de la fscia lata Pectini Sartori Recte anterior Adductor mitj Vast extern Recte intern Tend del qudriceps Vast intern Tend rotular Bess intern

Bess intern Tibial anterior Soli Peroneal llarg Extensor com dels dits Tendons de lextensor llarg dels dits Tend de lextensor llarg del dit gros 219

Lligament anular anterior del tars

El sistema esqueltic
Vista anterior Crani Frontal Temporal Mandbula Clavcula Costelles veritables (7) Costelles falses (3) Costelles flotants (2) ili Coxal pubis isqui Estern Escpula Hmer Cbit Radi Carp Metacarp Falanges Fmur Rtula Peron Tbia Vrtebres lumbars (5) Coxal Sacre Cccix Vrtebres dorsals (12) Vrtebres cervicals (7) Vista lateral esquerra Parietal Occipital

Tars Metatars Falanges

Carp i metacarp Cara palmar Escafoide Semilunar Gros Trapezi Piramidal Pisiforme Ganxut I Metacarpi Trapezoide V Metacarpi Trapezoide Cuny III Gros Cara dorsal Semilunar Escafoide Trapezi

Tars i metatars Cara dorsal Calcani Cuboide Cara plantar Astrgal Escafoide Cuny II Cuny I V Metatarsi I Metatarsi Cuny III Calcani Cuboide

220

El sistema esqueltic
Crani (tall sagital) Frontal Sella turca Etmoide Si esfenodal Occipital Volta del paladar Temporal Forat occipital Apfisi estiloide Atles Axis Atles Axis Vrtebres cervicals (7) Apfisi transversa Vrtebres dorsals (12) Crani (vista inferior) Alvol dental Forat oval Conducte carotidi Conducte auditiu Apfisi mastoide Forat occipital Articulaci de lespatlla Clavcula Hmer Coxal Fmur Meniscs Lligament rod Cartlag articular Escpula Mscul deltoide Tbia Cpsula articular Peron 221 Rtula Fmur Volta del paladar Arc zigomtic Apfisi pterigoide Apfisi estiloide Cndil de loccipital Cos vertebral Disc intervertebral Sacre Cccix Apfisi espinosa Vrtebres lumbars (5) Vrtebres lumbars (5) Sacre Cccix Vrtebres dorsals (12) Vrtebres cervicals (7) Parietal Vista frontal Columna vertebral Vista lateral

Mscul supraespins

Articulaci del maluc

Articulaci del genoll Qudriceps femoral

Laparell reproductor mascul


Vista frontal Vista lateral

Vescula seminal

Conducte deferent Prstata Cossos cavernosos Uretra Cos esponjs Epiddim Testicle Gland Prepuci Escrot Escrot

T esticle

Espermatozoide Cap Epiddim

Nucli Coll

Tbuls seminfers

Flagel

Testicle 222

Laparell reproductor femen


Vista lateral Vista frontal Trompa de Fallopi Ovari

ter

Coll uter

Vagina Cltoris Llavis majors Llavis menors

Nucli

Corona radiada

Vitel vul Ovari i formaci de lvul

vul Formaci del cos luti

Maduraci del follicle Microfotografia dun vul amb nombrosos espermatozoides adherits

223

Direcci dart: Josep Crespo Projecte grfic: Coberta: CARRI/SNCHEZ/LACASTA Interiors: Manel Garca Illustraci: alademoscaillustraci, Digitalartis, Marcel Prez, Agust Serrano, Carles Aguilera Cap del projecte: Rosa Marn Coordinaci de la illustraci: Carles Aguilera Cap de desenvolupament del projecte: Xavier Tejeda Desenvolupament grfic: Rosa Maria Barriga, Josep Llus Garca, Ral de Andrs Direcci tcnica: ngel Garca Encinar Coordinaci tcnica: Francesc Moral Confecci i muntatge: Leticia Fernndez, Llus Gonzlez, Francesc Moral, J. M. Snchez de Ocaa Documentaci i selecci fotogrfica: Neus Marinas Fotografies: A. Toril; Algar; C. Jimnez; C. Valderrbano i I. Hernndez; D. Lpez; F. Po; GARCA-PELAYO/Juancho; GOYENECHEA; I. Codina; I. Melndez; I. Rovira; J. Arbs; J. C. Muoz/'Instituto Geolgico y Minero de Espaa'; J. Crespo; J. I. Medina; J. J. Balbuena; J. Jaime; J. L. G. Grande; J. Latova; J. Lucas; J. M. Escudero; J. Segarra; J. V. Resino; Krauel; L. Valenciano; M. Blanco; M. Izquierdo; M. Lpez; O. Torres; ORONOZ; P. Esgueva; P. Lpez; P. Nadal; Prats i Camps; R. de Armas; R. Iriarte; S. Enrquez; S. Padura; A. G. E. FOTOSTOCK/Dennis Kunkel, Biophoto Associates; Biocos/Francis Leroy, Science Museum/SSPL, Dr. Gary D. Gaugler, Dr. M. A. Ansary/SPL, Mauro Fermariello, Sinclair Stammers, James Cavallini, Science Source, NIH/Science Source, Eye of Science, Josh Gramling, Javier Larrea, Ramon Masats, George Stocking, Nick Veasey, Biophoto Associates, Andrew Syred, Rick Gmez, MicroScan, SciMAT, GJLP, CNRI, AFLO, SCIENCE PHOTO LIBRARY, MSZ, Dr. Linda Stannard, UC; CENTRAL STOCK; COMSTOCK; CONTIFOTO/OPTION PHOTO/Lefret, PRESSE SPORTS, VANDYSTADT/Christian Le Bozec; COVER/SYGMA/Bismini, Daniel Giry, Diego Goldberg, F. Astier, James Andanson, Jean-Marc Charles, John van Hasselt, Jon Jones, Jonathan Olson, Pierre Perrin, Stphane Compoint, KEYSTONE, SIEMENS; COVER/CORBIS/Lester V . Bergman, Clouds Hill Imaging Ltd., Pete Saloutos, Dung Vo Trung, Bettmann; DIGITALVISION; EFE/Emilio Morenatti, Jaume Sellart, Guido Manuilo, Andreu Dalmau, S. Barrenechea, GREENPEACE/Gavin Newman/Handout, EPA/Roland Weihrauch; EFE/SIPA SANT/F. Durand; EFE/SIPA-PRESS/A. Boulat, Bazin, Dominique Raveleau, Martha Rial, AP-HP, SIPA; EUROPA PRESS REPORTAJES/'PA' NEWS PHOTO LIBRARY/M. Stephens; GENERALITAT DE CATALUNYA/Departament de Salut; GETTY IMAGES SALES SPAIN/Tissues & Organs/Dr. Kessel & Dr. Kardon, Dr. Kessel & Dr. Kardon/Tissues & Organs, Visuals Unlimited/Dr. David Phillips, Visuals Unlimited/Dr. Don Fawcett, Stone/Yorgos Nikas, Bruce Ayres, Visuals Unlimited/Dr. FA Murphy, Visuals Unlimited/George Musil, Stone/RNHRD NHS Trust, Altrendo Nature, Rischgitz, Taxi/Messerschmidt, Taxi/John Downer; HIGHRES PRESS STOCK/AbleStock.com; I. Preysler; J. M. Barres; JOHN FOXX IMAGES; MELBA AGENCY; MICROS/J. M. Blanco; NASA; O. Daidola; PHOTODISC; SEIS POR SEIS/D. Lezama; Ana M. Guerra; AMNISTA INTERNACIONAL; BEETHOVEN-HAUS, BONN; BIBLIOTECA NACIONAL, MADRID/Laboratorio Biblioteca Nacional; Dra. Mercedes Durfort Coll; ENFERSA; ENRESA; IBERDROLA; INSTITUTO GEOLGICO Y MINERO DE ESPAA; J. E. Casariego; M. Vives; MATTON-BILD; MINISTERIO DE FOMENTO; MUSEO ARQUEOLGICO NACIONAL, MADRID/Archivo Fotogrfico; MUSEO NAVAL, MADRID; PEDROSA; SERIDEC PHOTOIMAGENES CD/PHOTOALTO; SERVEI DE TRAUMATOLOGIA. CONSORCI SANITARI DE MATAR; ARXIU SANTILLANA.

2007 by Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Frederic Mompou, 11 (Vila Olmpica). 08005 Barcelona PRINTED IN SPAIN Imprs a Espanya per

ISBN: 978-84-7918-135-2 CP: 833943 Dipsit legal:


Es prohibeix, llevat dexcepci prevista per la llei, qualsevol forma de reproducci, distribuci, comunicaci pblica i transformaci daquesta obra sense lautoritzaci dels titulars de la propietat intellectual. La infracci dels drets esmentats pot constituir un delicte contra la propietat intellectual (articles 270 i segents del Codi penal).