Anda di halaman 1dari 280

Llengua catalana i literatura 3 ESO

El llibre Llengua catalana i literatura per a 3r dESO s una obra collectiva concebuda, dissenyada i creada al departament dEdicions Educatives de Grup Promotor / Santillana, dirigit per Enric Juan Redal
i M. ngels Andrs Casamiquela.

En la realitzaci han intervingut:


Antoni Brosa Sdaba Joan Bustos Prados Montserrat Corrius Coll Teresa Guiluz Vidal Eduard Juanmart Geners Ramon Martnez Bargall Carme Vil Comajoan
ASSESSORAMENT

Llus Payrat Gimnez


EDICI

Montse Santos Gmez


DIRECCI DEL PROJECTE

Pere Maci Arqu

Grup Promotor
Santillana

En el CD que acompanya el llibre, tajudar a descobrir lassass del rei.

BENVINGUTS al llibre de Llengua catalana i literatura de Grup Promotor. He dit llibre? Perd, no ho he dit b... Volia dir portal, una mena de lloc web. Si noms es tracts dun llibre, no seria un material del segle XXI i per al segle XXI, s a dir, un lloc, com els webs, interactiu i obert a tot el coneixement. Els temps canvien, i els llibres de text tamb. Qu t de diferent, doncs, aquest llibre?

Hi trobars tots els recursos i la informaci


necessria per saber comunicar-te millor.

Si tagraden els blogs, o tagrada escriure histries, poemes... en el llibre trobars


oportunitats per fer-ho i tcniques per saber-ne.

Fins i tot, si tagraden els jocs dordinador, tamb en trobars per practicar,
jugant, el que ests aprenent (en el CD que acompanya el llibre). Tot aix i ms forma part daquest material que hem fet per a tu. Per, com sestructura i qu hi ha a cada unitat? El llibre cont 10 unitats, de la 0 a la 9. Cada unitat est dividida en dos blocs, mentre que el tercer bloc noms apareix en algunes unitats:
: Dimensi comunicativa es relatius Inclou tots els aspect ts en sentit a ls de la llengua en xi sobre ampli, i tamb la refle de la llengua. aspectes ms formals

Dimensi esttica i literria: Treballem el llenguatge literari a partir dels textos i dels gneres.

Dimensi social i cultu ral: Reflexionem sobre les varietats de la lle ngua i diversos aspectes sociolingstics.

Al final de la unitat hi ha un text amb activitats perqu avalus tu mateix si has assimilat els principals contingus del tema, i podrs practicar una mica ms amb activitats complementries. I al final farem un reps dels conceptes clau i un joc dentreteniment per acabar la unitat amb bon peu. En el llibre tamb shi fan servir unes icones:
Indica que has de fer lactivitat oralment, moltes vegades per parelles o en grup. Indica que haurs dutilitzar lordinador, especialment per fer alguna cerca a Internet. Indica que en aquesta activitat treballars el verb. Indica que en aquesta activitat savaluen les competncies bsiques. Indica que en aquesta activitat practicars ls dels pronoms.

ESQUEMA DE LA UNITAT
DIMENSI COMUNICATIVA
Llegir i comprendre Llengua i comunicaci
DIMENSI COMUNICATIVA LLENGUA I COMUNICACI

Expressi oral i escrita


DIMENSI COMUNICATIVA EXPRESSI ORAL I ESCRITA

Camp semntic
DIMENSI COMUNICATIVA CAMP SEMNTIC
11 3 13 8 14 7 6 2 4 10 12 1 5

En evoluci constant
La ciutat

La notcia
En el llenguatge colloquial, una notcia s la coneixena que tenim dun fet que ha passat recentment, b perqu lhem presenciat personalment o b per algun altre mitj. En el terreny dels mitjans de comunicaci, la notcia s un genre periodstic informatiu que relata un fet dactualitat que es considera dinters per al pblic atesa la seva importncia o curiositat, segons els casos.

Interpretem correctament el que ens diuen La tutora vol contactar amb els pares

25. Relaciona cada part de ledifici amb el seu nom:

grans Totes les ciutats han estat petites ament abans, i segur tamb van molt abans i encara ser poblets, van ser molt abans ts... boscos, o deser el futur I potser en grans algunes ciutats ser pobles tornaran a s petits, i algun rtiran poblets es conve en ciutats o es despoblaran i la vegetaci El nostre les envair... al llarg entorn canvia era Com del temps... cent el lloc on vivim ? Com anys enrere a cent ser daqu anys?

1. Explica el significat de les paraules segents: reverberar calitja batibull bis erm astorat pispa t el dia ribot constru retrunyir enclusa desvaga pel tramtde via frria quan ia rever menar prader ar lenginyer decandir-se i queviures. La capir guerxo eines nt!, va exclam de carb, endava esvanir-se coberta Anem ple de gent, muntanya esbucar purrialla el segon tren n salava lalta 2. Substitueix bisons de la prada mirave abans va arribar del sol, a lhoritz a la llum groga a la ionsnaixien salvatges i els les express destaca com berava en silenci des per lopci blava. Els gossos Es va mig de lerm, que et sembli bell duna calitja aixecar al l xerrica enmig de ms correcta bell nou, i ribot boscos tot el que era : treball i el batibul llauna. El primer de fusta va esdeven i dealtra una sengegava el vegada primera enclusa ir de pedra. astorats com cendra i de paper retronava, la de carb i de eta amb molta tret descop bellesa llauna, i lendem terra verda taques da, el primer casa feta de una ms terra espanta xia nou encara de pedra. Els va en aquella martell. Aparei i ben aviat tamb rpids cops de La noves, de ciutat mateixa samansia i esdringava sota , contrad si b va a dia nhi havia experimentarnts, allunyats, la i altres, i cada int carnisseries i horrors sempre que una de fusta, conreus verdeja sanaven manten de tota mena... cies plenes de de es i els bisons superf travs encara salvatg a en que gossos era onejav sobrien pas ja a la primav , les carreteres potser s i coberts devenia frtil,

OBTENIR INFOR MACI

DIMENSI COMUN ICATIVA

COMPRENDRE

Les notcies tenen dues caracterstiques:


1 Lenfocament objectiu, s a dir, neutral. Per tant, s in

c i m t s

compatible amb ls de la primera persona del singular (jo) o del plural (nosaltres) i amb lexpressi de lopini per part del periodista.

teulada golfes faana passam balc xemeneia rampa

escala claraboia soterrani gra barana celobert columna

2 Han de respondre unes preguntes bsiques:

26. Copia les oracions segents i completa-les amb una daquestes paraules: claustre penell grgola volta

Qu ha passat? A qui ha passat? Quan ha passat?

On ha passat? Com ha passat? Per qu ha passat?

La majoria de notcies podrien quedar una mica coixes sense aquestes dades, per tamb s cert que, segons quina sigui la notcia, alguna de les preguntes pot quedar sense resposta. En canvi, en altres notcies tamb es poden contestar les preguntes quant o per a qu.

La .......... de la faana principal t forma de drac. El .......... girava amb la fora del vent. Aquells pilars conformen una .......... cilndrica, tamb anomenada de mig punt. Els monjos buscaven la pau al .......... del monestir. Estic una mica neguitosa. La Maria, la tutora, ha comentat, com qui no vol la cosa, que vol contactar amb els meus pares. Ostres, no! Si el curs acaba de comenar! Pots comptar: La seva filla tal i tal Si ja me les conec jo, aquestes notes! Ja no he pogut estar pendent de lexplicaci. Per aix, quan sha acabat la classe, mhe aixecat i he anat a demanar-li directament. Qu vols dir ara, amb contactar amb els meus pares? he deixat anar, ara madono que un pl seriosa. La Maria mha mirat amb posat de no entendre-ho massa i desprs ha somrigut. Doncs ni ms ni menys que aix, Snia. He de comenar a entrevistar-me amb els pares de tothom i ets la primera de la llista. Tens lagenda a m? Aix no passa res?
27. Copia les oracions segents i completa les amb una paraula derivada de la que tens entre parntesis. Fes-hi tots els canvis que calgui.

Estructura de la notcia
Per facilitar la comprensi de la notcia i, sobretot, per captar latenci del receptor, la informaci se sol disposar en un ordre dimportncia descendent, com si les notcies formessin una pirmide invertida. Les notcies, especialment si sn llargues, contenen:

de pags, estable a la rodalia shi alaven cases 3. Busca en el i de govern, i el banc; primer pargra Van venir rada, i ledific lerm. f del joves. ms text tres paraules enllestida i inaugu de les segent feines mesos ts, pre- que pertanyin al camp es, amb prou s: Lestaci va quedar iants i advoca semntic s ciutats german A van venir comerc es, dos diaris. van crixer diverse s i ciutadans, natura itats religiossoroll comun tot el mn, pageso jove ciutat. Un eina treballadors de una escola, tres industrialitzaci benestar a la s, es va fundar 4. Localitz a en un elgran primer pargra associaci antialva arribar dicadors i mestre una f algunes paraule petroli,Despr de ems, s escriu pous magatz aquests mots trobar ciutats s relacionades amb de les o express loest es van lladres, uns grans la vista i loda. ions i explica competncia quina sensaci ja hi havia pispes, bavaresa. La vaga, la ria 5. a Ordena fins cervese al et any ms tard, produeixen. cronolgicame c, una elector nt aqueste , costurer parisen res, des del discurs s vi francs vinyete guir cohlica, un s, que mostre Ja no mancava es podia aconse n com van succeir ava el ritme. ballarins i sta. A la ciutat els fets: venes acceler aci espiriti Els cantants, A fins a lassoci s, caviar rus. des del cinema , teixits angleso les seves gires. s, embotits italians a la ciutat durant en la fundaci B arengs noruec havien pres part categoria ja venien . Els homes que ci que ja conmsics de segona va arribar la cultura ritat. Creixia una nova genera it el primer I lentament tamb popula retruny i e hi havia n de respect El temps que celebrat de la ciutat gaudie at, shi havia una ptria antiga. assassin com primer ciutat el enll la siderava esdevingut quedava molt , que shi havia el primer diari, cop de martell havia imprs religis, shi el primer ofici . venes i en capital ja era histria adora de les ciutats en el passat, s i honoconvertit en domin i alegres, salaven serioso La ciutat shavia ia era coberta En carrers amples i.C s. Lantiga prader dun gran territor teatres i esglsie frries. oficials i bancs, D lnies vint per rables edificis ada es, pobles, i travess de camps, fbriqu

No pot pintar les parets perqu encara no les han .......... (guix). Avui acabaran de .......... (rajola) la cuina. El carrer que porta a la catedral est .......... (pedra). No poden avanar la feina perqu sha espatllat la .......... (formig). Encara han de .......... (quitr) els carrers.
28. Aparella cada element arquitectnic amb la seva definici:

El titular, que encapala el text de la notcia i expressa el ms important. Com ms curt sigui,

ms impacte sol tenir la notcia. El titular pot anar seguit dun o diversos subttols, en qu es destaqui algun aspecte interessant de la notcia. lar amb aspectes essencials de la notcia. Apareix en les notcies llargues, com a primer pargraf del text i, en els mitjans escrits, sovint va destacada grficament.

capitell absis cpula cornisa rosassa

Lentrada, que amplia la informaci del titu-

Obertura circular, sovint amb vitralls, que es troba a la faana dalgunes esglsies. Element arquitectnic sortint, horitzontal i motllurat, que corona una faana. Element arquitectnic que corona generalment la part superior duna columna. Estructura semiesfrica que cobreix una part de la nau dalgunes esglsies. Part duna esglsia que sobre normalment al fons de la nau central.

El cos, que cont tots els detalls de la informaci. De vegades, inclou els antecedents de la notcia prpiament dita per poder-la comprendre millor. En el cas de notcies escrites, hi pot haver titolets per dividir el text. Aquests elements es diferencien molt clarament en les notcies escrites, com pots apreciar en lexemple que tens a la pgina segent. En els mitjans orals, la distribuci de la informaci es pot fer notar amb una alternana de locutor.
105

24. Llegiu el text anterior per parelles, comenteu si la situaci descrita s habitual i responeu aquestes preguntes:

29. Escriu el nom de cada una daquestes construccions:


1 2 3 5 7

Com reacciona, la Snia, davant de la sollicitud dentrevista de la tutora? Per qu? Creieu que hi ha hagut un malents? Creieu que la situaci de comunicaci hauria pogut ser duna altra manera,
perqu tot estigus ms clar des del primer moment? 25. Imaginat que la tutora i els pares de la Snia coincideixen a la reuni de presentaci del curs. Estan tots dacord per concertar entrevistes entre pares i tutor. Explica qu podrien dir en aquesta hipottica conversa.

6 4

27

100

103

Gramtica
DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA 35. Escriu oracions que serveixin dexemple per a les afirmacions segents: amb ni tamb coordinades copulatives enllaades o algun mot de sentit negatiu. ha danar encapalada per ni, no la primera de dues proposicions coordinades La conjunci o que encapala disjuntives, normalment pot ser eliminada. amb sin coordinades adversatives enllaades La primera de dues proposicions . mot de sentit negatiu, com ara no que ha danar encapalada per un

Ortografia
DIMENSI COMUNICATIVA ORTOGRAFIA

Lxic
DIMENSI COMUNICATIVA LXIC

Alternana de vocals en certs verbs


Com a norma general, larrel de totes les formes dun mateix verb t la mateixa vocal. El verb dormir, per exemple, sescriu sempre amb la vocal o al lexema: dorm- apareix a dormo, dorms, dormies, dormireu, dormint... En alguns casos, aquesta norma permet als parlants del bloc oriental de la llengua catalana saber com han descriure certs verbs que els podrien fer dubtar. Per exemple, han descriure nedem amb una e a la primera sllaba perqu troben aquesta vocal en formes que, com nedo, tenen laccent a larrel i es pronuncien clarament amb e.
cosir: cus

La composici
La composici s el procediment de creaci de paraules a partir de la uni de dos mots amb significat propi. curt + circuit = curtcircuit
(paraula simple + paraula simple = paraula composta)

La primera de dues proposicions

trencar + closques = trencaclosques


(paraula simple + paraula simple = paraula composta)

CATIVA DIMENSI COMUNI

GRAMTICA

Act. 29 i 30

La juxtaposici
La juxtaposici

adversativa tipus coordinant 37. La conjunci . Es tracta de dos doraci composta amb si no, s a dir, amb la conjunci subordinant grans tipus ortogrficament parlant,nivell sintctic. veurem dos dels tres de negaci no. Fixat en les al mateix es troben En aquesta unitat si quan va seguida de ladverbi loraci condicional proposicions que integren amb sin o si no: doraci en qu les oracions segents i omple els buits

i la coordinaci

coordinar altres ms de proposicions, tamb poden 36. Les conjuncions i i o, a dos aquestes conjuncions coordinin elements. Escriu exemples en qu adjectivals, dos sintagmes adverbials, sintagmes nominals, dos sintagmes dos sintagmes verbals. dos sintagmes preposicionals o sin es pot confondre,

Tanmateix, certs verbs alguns ds fora freqent presenten una alternana en la vocal de larrel:

Fixat que quan unim dues paraules simples formem una paraula composta. Aquesta nova paraula t un significat nou i diferent del de cada una de les paraules que la formen. Es poden fer mltiples combinacions de paraules simples. Les formes ms usuals sn la uni entre si de noms, verbs i adjectius, excepte la uni de dos verbs, que no s possible. Les paraules compostes resultants, sigui quina sigui la combinaci, sempre seran noms, adjectius o verbs. Observan alguns exemples:

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA


DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

Poder i voler. En aquests verbs alternen les arrels amb o i u: 1. En sllaba tnica, la pronunciaci indica clarament qu cal escriure (puc, pots...)
50.

DIMENSI COMUNI CATIVA

ORTOGRAFIA

Elabora un quadre 2. En sllaba tona, cal escriure com a normacom o (podia, podr, pogus, pogurem, pogut...) excepaquest a la llibreta i completa el model: l seguint te en les formes puguem, pugueu, vulguem i vulgueu, tant del present de subjuntiu com de limperatiu. Totes les formes daquests ahir temps sescriuen amb u:
defensar pugui*, puguis, pugui, puguem, pugueu, puguin defensava defensa jeure vulgui*, vulguis, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin ara dem defensar

nom + adjectiu u celobert u portaavions verb + nom

adjectiu + nom u bonaventura adjectiu + verb u migpartir

Act. 31 i 32

Afanyat .......... vols perdre lltim de suavitzar s la situaci. .......... que va mirar No shi va encarar, consisteix a enllaar-le una oraci composta dos formen .......... a latur. No est jubilat, el punt i coma i els les proposicions que puntuaci (la coma, La juxtaposici de et coneixerem. o els signes de .......... et talles els cabells, aviat no t lentonaci, en loral,
enlla

tren.

sortir: surt

* Aquestes formes apareixen noms en el present de subjuntiu, no pas en limperatiu.


desfer

treure

, sortir, tossir i derivats (recollir, descosir, sobresortir...). En aquests verbs, Collir, cosir, escopir recaure sescriuen amb u nixer les arrels amb vocal tnica i amb o les arrels amb vocal tona. Exemples: cullo, culls, cull, cullen... per: collim, colliu, collien... 51. Torna a escriure per: cosim, cosiu, cosireu... cusi, cusis, cusin... les oracions segents en futur: surt, surtin... per: sortim, sortiu, sortissin... La Meritxell no

mitjanan Exemples: les oracions segents: qu indica la coma destacada en punts), en lescrit. es collapsen. 38. Explica vehicles , les carreteres 2 central obre cada tarda; els dels barris , dimarts i divendres. Cada dia circulen ms proposici mercat

48. Escriu el nom del que veus en aquestes imatges, tenint en compte que tots els noms sn mots compostos:
4 3 2 1

El vocabulari dels edificis i les construccions


83
DIMENSI ESTTIC A I LITERRIA 69

duna breu o un canvi dins equivalen a una pausa correcte i completa les oracions amb el temps verbal i seguit, linfinitiu Escull destacats per punts aquests signes de puntuaci 39. puntuaci En la llengua oral, . els signes de entre parntesis: i diferent per a cadascuna Fixat que, si canvissim indicat corba entonativa. amb un perode dentonac de la dindicatiu incluir/incloure). des (present i mitja pensi simples independents .......... lallotjament diversos, Aquest preu des tindrem oracions poden expressar matisos causa i emetre/emitir). de Pars de(gerundi olmpic lestadi de des a deductiva proposicions juxtaposa Estem .......... les relaci una sentit, al fins fa ) Pel que fan el pont (present de subjuntiu ocurrir/ocrrer). (Avui s festiu, dem se t.......... pas de destapar aquest pot! No aviat). simple suma de significats (futur debatre/debatir). tornar impostos dels tema el ajustada: sobre .......... deixat la porta Els candidats conseqncia (Ha
proposici 1 enlla

En Pau ha : espera la teva felicitaci. Truca a la tieta Carme


2 En quins proposici I

proposici 1

El

Slvia , un excellent. tret un notable de tecnologia i la es produeix aquest fenomen? dels tipus doracions que has estudiat

escopir: escup

de les oracions segents Identifica el complement directe 40. adient: i substitueix-lo pel pronom feble

Sospito que ha tornat damagat. Engega la rdio, Manel. Busca feina des de fa tres mesos. Enganxa cartells dactuacions musicals. Acosteu-me all, si us plau. Mhan tallat el pollastre a quarts.
Exemple

Act. 33 i 34

La coordinaci

composta formen una oraci les proposicions que t). Exemples: La coordinaci de conjunci coordinan s (generalment, una mitjanant connector colnies a lestiu. trimestre i van de Fan una excursi cada proposici 2
proposici 1 enlla

Busquem la cabana. 1 La busquem. 1 Ho penso. Penso que caldria doblar la pensi. s enviar sis. vaig 1 En a enllaar-le Vaig enviar sis postals. consisteix

tasta res que sigui dol. LAgns Fer, jeure, nixer , treure i les derivats (desfer, ajeures, renixer, sostreure...). En aquests verbs, sesfa prctiques al mat. Tot el dia criuen amb a les arrels amb independentment que en les formes tniques pujeuvocals al softones, sense fer res. Son guem trobar una a o pare una e segonsel les formes i les varietats geogrfiques. Exemples: li retreu seu comportament. far, faria... faig, fas, fem, feia, facis... 52. Escriu jaiem, jaieu, jaurs... el present de subjuntiu jeure/jaure, jeu/jau, jeia... daquests verbs: cosir naixeu, naixem, naixia, naixer... nixer/nixer, neix/naix... voler poder sortir traient, traurem, tragussiu... treure/traure, treus/traus, tret... collir tossir 53. Copia aquestes oracions i completa sindica: -les amb la forma verbal que Cada vegada que sacaba una classe ............ al passads. (1a, plural, dindicatiu, verb sortir ). present 48. Espero Copia que aquestes formes verbals i completa-les amb a o e. Desprs, ............ acceptar el meu ajut. aparegui escriu-ne una altra en qu aquesta vocal posici tnica: (2a, plural,en present Quan rem petits anvem de subjuntiu, verb voler). a lhort amb lavi dindicatiu i ............ cireres. , verb collir). af__itava (1a, plural, imperfet pr__nia comb__tia Quan ............, porteu-me cr__ixia perm__tran for__deu un comps. (2a, plural, present de subjuntiu, Es va posar un xal que verb poder). li ............ les espatlles. (3a, singular, 49. cobrir Fes ). el mateix que en lactivitat anterior, per ara omplint buits imperfet els dindicatiu , verb amb o o u: 54. Escriu linfinitiu que correspon a xi__lem r__bat les definicions segents resp__nia Treure la pols. : t__pava trem__leu x__claria Pujar dalt Deixar alg o alguna cosa dun cavall. moll daigua. Fer sortir els colors a alg. Aguantar alguna cosa perqu no caigui. 55. Llegeix el text que hi ha a continuaci. Desprs en fars un dictat.

7 9 8

49. Classifica les paraules segents en compostes i derivades:

carnisser plugim milhomes ferrocarril

terratrmol fotocpia pocavergonya terrissaire

hispanoameric olivar contradicci telenotcies

foragitar autopista serenitat rentaplats

50. Escriu dues paraules compostes que estiguin formades per cada una de les combinacions segents. Consulta, si et cal, un diccionari.

comptar + (nom) girar + (nom)

tallar + (nom) picar + (nom)

195

34

116

econmic. o buscaran un restaurant Es prepararan uns entrepans proposici 2 enlla proposici 1 les dues proposisol mot situat entre el connector s un endurem els acabem de veure, amb altres mots (Ens En els exemples que la conjunci es refora ons (Ni dormen ni Ara b, en certs casos totes dues proposici cions que enllaa. es dobla i encapala en llogarem uns) o nostres esqus o b sigsentits diversos. Cada deixen dormir). es poden expressar coordinad i. ons coordinac proposici les una classe de Pel que fa al significat, s concrets i comporta amb uns connector nificat est en relaci

o he pogut aclucar lull en tota la nit. La vena del tercer llit, i arrossegar els no ha parat de tossir peus fins al bany. i llevar-se del I all, a continuar menat a escopir. tossint i, per si aix Noms de sentir-la sem removia lestmac. era poc, ha cola famlia en dansa. Aix s que, vulguis La mare sha posat no vulguis, tota a fer mitja i se nha li treia importnc fet un tip, de collir ia, s lnic que ha punts! El pare, que continuat jaient. que si tot era culpa La meva germana de viure en un pis, ha aprofitat per atacar: que en una casa estarem no sen sortiria, ha optat per posar-se ms tranquils... Per, a llegir. Quan feia veient que fet efecte i la pobra cinc hores que tossia, dona sha adormit. el xarop deu haver Llstima que aleshores el pare ha comenat a roncar.

192

35

57. Explica per qu el fragme nt que has llegit un text narratiu de la Can de i en qu sapreci Roland s a que pertany al gnere pic. 58. Analitza la mtrica del primer rima). text (tirades, recompte sillbic dels versos, Els amants 59. Destaca algun element del text exagera de la Can de La carn vol carn. t. Roland que et sembli Ausis March 60. Respon les preguntes segents: Feroment ens amvem des del mat a la nit. Com es diu, lespasa Tot ho recorde mentre vas estenent la roba. de Roland? Per qu creus que lespasa de lheroi Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses. t un nom propi? Creus que devia ser De sobte encara em pren aquell vent o lamor freqent, en aquella poca? Coneixes alguna altra i rodolem per terra entre abraos i besos. espasa que tingus nom? Com es deia? De qui era? No comprenem lamor com un costum amable, 61. Com interpre tes els versos segents? com un costum pacfic de compliment i teles Qui pogus veurel llenar un mort (i que ens perdone el cast senyor Lpez-Pic). sobre laltre, i la sang clara regalar per la prada! Es desperta, de sobte, com un vell hurac, 62. i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny. Busca un detall del text que mostri el carcte imprudent de Jo desitjava, a voltes, un amor educat Roland. r impulsiu i, fins i tot, i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te, 63. Informat sobre ara un muscle i desprs el pe duna orella. el fet histric lany de compos de la batalla ici de la Can de El nostre amor s un amor brusc i salvatge, els fets i lelabor de Roland. Quant Roncesvalls i sobre aci literria? de temps hi ha i tenim lenyorana amarga de la terra, entre 64. danar a rebolcons entre besos i arraps. Centrant-te ara en el segon haver-hi entre text, quina distnci Qu voleu que hi faa! Elemental, ja ho s. la conquesta a temporal pot de Valncia i informaci en el relat que en Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses. llibres dhistr fa Jaume I? Busca ia, enciclopdies o Internet. Les Estances de Riba i les Rimas de Bcquer. I Compara aqueste s dades amb les de lactivitat anterior pel que fa a la Desprs, tombats en terra de qualsevol manera, diferncia dintenc i extreu-ne una i entre un i altre conclusi comprenem que som brbars, i que aix no deu ser, text. 65. En el text del Llibre dels fets que no estem en ledat, i tot aix i all. busca citacion aquests aspecte s que et permet s: in justificar No hi havia a Valncia dos amants com nosaltres, La valentia de Jaume I com a militar. car damants com nosaltres en sn parits ben pocs. La visi estratgica que t VICENT ANDRS ESTELLS La capacitat que mostra de la batalla a partir de la prpia experincia. de conixer i actuar tropes. sobre la psicolog ia de les seves cast: qui sabst de plaers sexuals considerats illcits 66. Explica un fet providencial negligentment: sense parar-hi gaire atenci que Jaume I narra que has llegit. en el segon fragme arrap: esgarrapada nt 67. Quina sembla na de fons trobes entre els dos textos que has llegit? 68. Explica les diferncies 147 que observes a la forma. entre els dos textos pel que fa 69. Quin valor t la sang en un i altre text?

DIMENSI SOCIAL I CULTURAL


DIMENSI SOCIAL I CULTURAL

Avaluaci
amb els i completa-les es en el text, s oracions, inspirad Copia aqueste : 64. ls forts adients pronoms persona .......... passis. rebre. .......... diu que que .......... em voldr .......... estic segura es. problem a .......... hem tingut nt segent i indica febles del fragme els pronoms Identifica tots 65. cia cadascun: per aix no qui fa refern x diversos sensors; bra. la porta distingei agafant-la pel Quan travessa lhome latura, per La Mriam entra. decisi, Avana amb elidida. forma plena o lhan escorcollat. presenten una trobat segons si pronoms que has I Classifica els relatius, indica i els pronoms text, troba-h s oracions del nucli: Copia aqueste i subratllan el 66. dna accs a a substitueixen quin sintagm vidre glaat que de la porta de de les dues fulles Sha obert una a. ledifici. que neix a lesquerr porta oberta. tram descales sescapa de la Ha pujat un per la llum que un home retallat ts: A dalt lespera les oracions segen s destacats de sn els pronom de quin tipus adequades. 67. Indica les frases ms La Mriam, una amb qu formar patinadora urbana de disset anys, es troba embolica Busca les paraules escletxes; s com ? da en uns negocis confiar en un batiscaf text. molt perillosos. Qu insinues , provinents del per immergir-se llogat formes verbals tes en un abisme daques iu a la recerca d hipottits tresors. Escriu linfinit Aix que ha pitjat plans o aguts: Un impuls, entre 68. el bot exterior infinitius sn irreflexiu desesperat, lanima sc sha obert una de les dues Indica si aquests com cent mil espectad i fulles de la porta intueix cridant el seu nom decoren de vidre ors glaat que dna neix en un estadi. accs apareix a ledifici. Ha travessa Porto all deixa lat un vestbul ampli t anar la Mriam han escorcol i cedir : i bastant fosc i mentre serva verbs girar, rebre ha obpujat dels tram el ts que lenvolta. un descales que neix segen del plural Sn en una sala a lesquerra, senfila Escriu les formes 3a persona gran, proporcional molt u gira a la dreta per 69. del plural i al pis. Lespai morir davant duna imperfet de subjunti 2a persona est ple de iu gerros, quadres del plural mental porta amb monu, escultures i mobles; imperfet dindicat 1a persona relleus vegetals tot ma . del A fordalt part pera passat simple futur lesduna un home retallat i el barreja destils, per la llum que del passat simple de clssic i de modern, de car sescapa de la porta oberta. formes del plural i de molt car. Escriu totes les tes segents: Fantstic! Molt 70. Digues-li qui respon les pregun b, molt b... formes planes? sc, estic segura verb obrir, desprs Per no haufutur, presenta que em voldr ries dhaver trucat, rebre. passat simple o primer? Presenta temps verbals, aquestes hores r-te a Quin dels dos Lhome tanca sense del mat... formes agudes? fer soroll i deixa i Hem tingut problem Quin presenta la Mriam in- que expressfora. Un llum ts t un prefix groguenc situat es. damunt el marc paraules segen Quina les de de mena la alguna porta, de problemes? que la illumin Indica si ortogrfica: 71. a com si fos un Aix s cosa nostra. n la variaci quadre exposat illumina , s lnic testimon negaci i explica Ja t el que volia vull el que vam i ara jo i de la seva irreflexiu espera. I un degoteig pactar. ts: lluny, que arriba immergir-se Per jo, ara i cada un daques all de fins on prefix s ella. Un minut aqu, no tinc tants amb i mig desprs obren un mot derivat diners, ho has dentendre... la porta i apareix Busca en el text esperat el mateix home. 72. No mho crec. cerca La senyora diu filar que passis. fiar Qu insinues centrada La Mriam entra. ? Quan travessa posat

El conflicte lingstic
Un conflicte lingstic s una situaci en qu dues llenges es troben en situaci desigual en una mateixa societat. Una delles, la llengua dominant, sutilitza cada cop en ms situacions coLa no municatives en perjudici de laltra, la llengua subordinada. Les raons per les quals llengua rmuna alitza ci de Si la una queda subordinada a una altra en el seu propi territori poden ser diverses: dominaci poltisocietat DIMENS la lleng afectada I SOC i el valo ua ca (com va passar amb els pobles conquerits pels romans), una pressi econmica i cultural IAL I CUL per un proc r de la lleng TURAL s de subs ritza ua prp (com passa ara amb langls), uns moviments migratoris intensos (com va passar amb la imposida tituci i doni ia, es pot un altre iniciar un lingstica pren ci del castell i el portugus a lAmrica dita llatina), etc. El procs rumb al conscin procs que conflicte de normal cia de la lingsti freni la ment ls itzaci import reculada c. lingst normal ncia de la lleng ica s un de la lleng minoritz ua minoprocs de Llenges majoritries, minoritries i minoritzades ada vari ua ame naada. en sego canvi pel gents: ns els caso Les qual sint s. Algunes actuacions que Segons la situaci que tenen en la societat, es distingeixen tres menes de llenges: enta recu cal fer per perar plen Establir de les que unasexpandeixen recupera asolen ser normat parlants i que en Les llenges majoritries. Sn llenges amb molts milions de r una lleng iva ling ms dete Reconix ua stica rminants er actual loficialit territoris on inicialment no es parlaven. Les llenges ms parlades en el mn sn el xins que la faci sn les at de la Donar pres apta per sellengua mandar (870 milions de parlants), lhindi (366), langls (341), lespanyol (322), (207) tigiel a tots els prpia del a bengal la lleng usos, inclo lalemany, uaetc. pas. duir l prpia, i lrab (202). Altres llenges majoritries sn el portugus, el rus, Intro litali, francs, sos els form s de el com a eina la lleng cola, mitj als. ua en els de prom ans de redut per que sutilit Les llenges minoritries. Sn llenges amb un nombre de parlants oci pers mbits com unicaci ocupats onal i de , etc.). zen normalment en tots els usos socials dins del seu territori. Aquest s el cas del suec, amb per la lleng cohesi social. ua dom uns 8 milions de parlants, o del fins, amb uns 5 milions. inant (adm inistraci , esLes llenges minoritzades. Sn llenges amb un nombre de parlants redut i que, a ms, no

Activitats complementries
Activitats complementries
GRAMTICA
73. Torna a escriure aquestes oracions substituint el pronom feble per lelement que sindica entre parntesis: 77. Escriu les formes verbals compostes corresponents a aquestes formes verbals simples, seguint el model:
Model

Avaluaci

Sempre amb pat ins

En compro (SN). El Joan ho s (SA). Vs-hi! (SAdv) Hi penso tot el dia (SP). Ho crec sincerament (proposici subordinada).
74. Copia aquestes oracions, subratlla els pronoms que contenen i classificals en forts, febles, interrogatius i relatius:

caminrem

u hagurem caminat
trucvem menjareu

bellugussim compraves

I Qu observes des del punt de vista de laccentuaci? 78. Observa aquestes quatre paraules i explica per qu les que estan en singular no porten accent grfic i, en canvi, les que estan en plural s que en porten.
examen - exmens - fenomen - fenmens

gaudeixen dun s normal en tots els mbits socials dins del seu territori. Aix s degut a la 66. En a presncia duna altra llengua, dita dominant, que pressiona i prenusos la llengua del pas. quin daquest de de llen s casos Aquesta s la situaci de la llengua catalana que, amb uns 10 milions parlants, ges s est afectada pod un con flicte de em dir que una per la pressi poltica i social de les llenges castellana i francesa. Quan llen

els parla llenges nts dun Els processos de substituci lingstica Quan en una lleng es trob a i altra en en i a la inve ua es fan situaci

Quan les

hi ha enfr ontamen ts entre dues

ges?

situaci

de con

tacte

Nosaltres ens hem installat un programa nou. Pregunteu al primer policia local que trobeu en
quina direcci es troba lestaci de tren. per pensi que nhi ha de ms barates.

rsa. El procs de substituci lingstica s un procs de canvi pel qual la llengua dominant en unafaltes dortogr desigual en una societat. afia per 67. Argume influnci situaci de conflicte lingstic acaba fent desaparixer la llengua subordinada. a a de les Totesen s un procs gradual que comena quan una comunitat es converteix dues afirm lesbilinge i adopta, per lleng nta quin de laltr a, acions es mino mino fora o de grat, una altra llengua. La llengua prpia, aleshores, susa enritza menys ocasions iritr va persegents des sn ies sn s cert minoritr minoritza Totes les a: dent parlants. s un procs llarg que dura almenys tres generacions. ies. des, lleng

llengua.

Vost mateix, tri la llibreta que li agradi ms: Em demano qui sha deixat encs el llum.
75. Escriu una oraci en qu apareguin les combinacions segents de verbs i pronoms. Fes servir la forma adequada de cada pronom feble.
ens + deixar portar + les demanar + li

LXIC
79. Descompon les paraules segents, com en lexemple.

1a generaci (els avis) Parlen la seva llengua (B) entre ells. Alguns sn bilinges i parlen la llengua dominant (A) amb la generaci segent.

122

per no es mino minoritr totes les ritza ies sn llenges minoritza des sn mino ritries, des. 68. per no Imagina totes les t que, que no llenges dins dun s estat, segents la del conjunt hi ha un daq afavorir pas amb ien la sub uell estat. 2a generaci a la normalitz 3a generaci una llen Digues stituci aci: gua prp quins lingst ia (els pares) La lleng (els nts) ica i quin dels factors ua prp s contrib ia senseny La lleng uirien uade Simposa el bilingisme, per Susa laallengua a lescola. lestnoms at s lni Les class ca ofici es bene predomina ls de la llengua dominant. al. stants i Es crea ms culte un cana desaparegut dominant (A). s fan servi Els func Hal de televisi laltra r habitualm ionaris ent la lleng Ja no hi ha parlants monolinllengua (B). que emet en la sexpresse Ladmini ua de lest llengua n noms strac prpia i estim at. en la lleng ges en laltra llengua (B). Hi del pas ula ls ha una ua esta . de la lleng situaci tal. de digl ua prp Els joves ssia en ia en la fan serv qu la retolaci ir cada No hi ha llengua cop ms pblica. de lest una norm la lleng at s la de la lleng ativa orto ua del dominan pas. ua prp grfica t. ia. acceptad a per tots els usua ris

escridassar cervatell
prefix es-

ensamada fullaraca
lexema prim infix -atx-

escanyolit aferrissada
sufix -at

en + agafar

enviar + els

ORTOGRAFIA
76. Torna a escriure aquest text canviant les formes del passat perifrstic per formes del passat simple:

80. Escriu la paraula que resulta de relacionar els prefixos de lesquerra amb els mots de la dreta: postprecircuminfraarxitranssubultra-

123
96

la porta distingeix diversos sensors; per 97 aix no lhan escorcollat. Avana amb decisi, per lhome latura, agafantla pel bra. No pensars entrar amb aix als peus? La Mriam sespols a la pressi de lhome i entra patinant, marcant el seu pas amb ratlles de goma i pols damunt el parquet gruixut. deix a la primera Si ce, no en traur res, i nha de treure molt. La patinadora ni tan sols intueix els molts quadres que decoren les parets del passads perqu est concentrada, no a buscar i triar les paraule s amb qu formar les frases ms adequades, sin a tancar-s e amb fermesa en una actitud resolutiva que no pot permetr e

Ja hi som amb

les rebaixes, oi? LLORT, Trenta-d os morts i un home cansat (Adaptaci)

uan la quilla de la barca va tocar la grava, els seus dos tripulants van desembarcar rpidament per ajudar-nos amb lequipatge. [...] Vam pujar a la barca mirant de no mullar-nos els peus i, desprs dinsistir una mica, vam aconseguir que els mariners ens deixessin rems. I aix, vigorosament impulsada per tots nosaltres, lembarcaci va tallar laigua negra en direcci a la goleta.
PAU JOAN HERNNDEZ, La tripulaci del Pnic

estructura duc formaci mar operatori locuci natal urb

81. Copia les paraules segents i subratllan els infixos:


ensangonar empatollar caganer manotejar geperut ventol

98

NDEX
DIMENSI COMUNICATIVA
UNITAT Llegir i comprendre Petites reflexions Llengua i comunicaci Expressi oral i escrita

Camp semntic

0 Obrim
la porta
Pg. 6

1 Histries
intemporals
Pg. 20

LHedera helix

Lexpressi dactituds emocionals (I) Lexpressi dactituds emocionals (II)

Interpretem correctament el que ens diuen Llegir en pblic. Pistes per llegir en pblic

El vocabulari de les plantes El vocabulari de lsser hum: actituds i sentiments El vocabulari dels edificis i les construccions El vocabulari dels nuclis de poblaci

2 I si fos...
Pg. 48

La m dissecada

3 Fonaments
slids
Pg. 74

Com es construa una pirmide La ciutat

Mitjans de Diem el mateix, per comunicaci i no de la mateixa manera. gneres periodstics Els registres de la llengua La notcia Explicar una notcia. Els titulars Expliquem una ancdota. Per explicar una ancdota...

En evoluci constant
Pg. 100

Bona sort o mala sort


Pg. 128

Retorn al passat

La crnica

El vocabulari dels arbres

Models a seguir?
Pg. 154

Les Noies de Filferro

El reportatge

Expliquem alguna cosa en pblic. Fem esquemes abans de parlar en pblic Comprenem, comptem, analitzem i expliquem

El vocabulari de la bellesa i la moda

7 Plou i fa sol
Pg. 182

El prncep de Vilamaniscle

Lentrevista

El vocabulari dels fenmens meteorolgics El vocabulari dels remeis i les medecines

8 Progressos
evidents
Pg. 210

Cal posar fi a la idea que ajudar s oferir caritat

Els gneres periodstics dopini Lexpressi de lopini personal

Fem preguntes amb sentit. Per fer una entrevista impossible Presentem un informatiu a la televisi. Fem el nostre butllet de notcies

9 Punt i seguit

Consell extraordinari a la Pg. 236 vila de Pimburg

El vocabulari dels accidens geogrfics

Annexos Llegir un llibre, pg. 262. Resum de gramtica, pg. 268

REFLEXI SOBRE LA LLENGUA


Gramtica Morfologia i sintaxi Ortografia Les faltes dortografia Lxic Els diccionaris especfics

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

DIMENSI SOCIAL I CULTURAL

Gneres literaris i context histric Crtiques a la moda femenina, de Francesc Eiximenis; Grans magatzems, de Narcs Comadira Narracions bbliques i clssiques La torre de Babel Ulisses i els Cclops, dHomer Narracions piques i histriques Roland, heroi de la batalla de Roncesvalls; El rei En Jaume s ferit Novella romntica i realista Julita, de Mart Gens i Aguilar LEscanyapobres, de Narcs Oller La narrativa fantstica i el realisme mgic El hbbit, de J. R. R. Tolkien; Larbre domstic, de Pere Calders La poesia amorosa Oreneta, ton cant em fa sofrir, de Guillem de Bergued; Els amants, de Vicent Andrs Estells La poesia compromesa Corrandes dexili, de Pere Quart; Amb totes dues mans, de Maria Merc Maral La poesia sobre la vida i la mort Tot lenyor de dem, de Joan SalvatPapasseit; Si mhaguessis fet nixer gra de blat, de Mrius Torres El drama Romeu i Julieta, de William Shakespeare; Mar i cel, dngel Guimer Normalitzaci i normativitzaci de la llengua catalana El conflicte lingstic Contacte de llenges

Les categories lxiques Els verbs

Alternana de vocals en certs verbs Laccentuaci de les formes verbals agudes Laccentuaci de les formes verbals planes

Locucions i frases fetes La derivaci (I). Sufixos La derivaci (II). Prefixos i infixos La composici

Els pronoms

Classes doracions Laccentuaci de les formes verbals esdrixoles Loraci simple

Les dues funcions La composici de la diresi culta

Loraci composta Ls de la diresi en les formes verbals La juxtaposici i la coordinaci Laccent grfic de la o i la e

Lhabilitaci i la metonmia

Les abreviacions: abreviatures i smbols Les abreviacions: sigles i acrnims

La subordinaci

Ls de lapstrof

Els connectors

Lapstrof i el guionet en els pronoms febles

La correcci lxica El teatre de text actual El mtode Grnholm, de Jordi Galceran

Conjugaci verbal, pg. 272

0
Josep-Maria Terricabras s filsof, escriptor i catedrtic de filosofia a la Universitat de Girona. Ha escrit diversos llibres i collabora amb mitjans de comunicaci, amb un pensament sempre crtic i fent reflexions sobre el mn actual.

Obrim la porta
Petites reflexions
Amic lector Aqu tens una colla de textos breus, textos de proximitat, una selecci feta amb la intenci expressa de parlar poc i a cau dorella. Magradaria que et fossin tils. Si vols, els pots llegir de pressa, tot i que jo sempre aconsello que es llegeixi a poc a poc. I encara ms quan es tracta de textos breus, que conviden molt a tornar-los a llegir una vegada i una altra. s precisament la proximitat dels textos la que fa que, quan hi tornes, no hi trobis mai ben b el mateix. Certament, en la distncia curta ja no s el text que et porta, sin tu que et fas acompanyar. Ets tu que thi gronxes. Mestranyaria molt que tots els textos et semblessin igualment estimulants. No sc pas tan pretensis de pensar que aqu trobars la soluci dels teus problemes. Simplement pretenc aix: acompanyar-te en les teves prpies reflexions. Amb els millors desitjos,
JOSEP-MARIA TERRICABRAS, Girona, juny del 2004 Ensenyar, ensinistrar o educar Alg encara pensa que els alumnes noms han destudiar all que faran servir. Potser no ens hem adonat que la Primria i la Secundria per al que realment serveixen s per educar i per estimular? Ho confonem ben b tot: les humanitats amb les lletres, leducaci amb lensinistrament. Quan noms ensenyem coses que es puguin aplicar, estem ensinistrant. Educar s una altra cosa: s ensenyar a mirar la realitat complexa, ensenyar a interpretar-la, dominar-la, crear-la i admirar-la, tot alhora.

it ha anat ines cincies? ncies de lesper i c i Cincies... qu sa le ra u reincies de la nat es dures eren p ci c e n tr ci s en le e ci n qu ti r La dis eren ent, a pensa e que les altres imperceptiblem tr en eb ir m , ga es t, rt n ta ce por objectives, passat a la dures, fredes, a. Daqu hem es rt ce in d i t cisament aix, ta bjectivi ria que diu , de vida, de su itologia estrafol m la a i , plenes desperit es tr tres lle entre cincies i entre que les lle a m id , p es t an es m u h ci n in disti tils, per sn racionals i es ci n ci s le e qu umanes. i intils, per h sn poc slides

DIMENSI COMUNICATIVA LLEGIR

lors Societat de va es canostra societat la e qu r ta ep cc Hem da en la ingran capacitat a n u er p za it racter dir dues co. Amb aix vull rs lo va e d i rs ocar ve at que sap coll et ci so a n u s ses: que que els rsions, per ve in r fe ap s diners e ninverdre capgirat, qu or n u en a oc agi coll plica que hi h ex s ix A . rs lo teix els va er a la ol i tan pocs p tb fu al er p s er tants din le. ura, per exemp lt cu la i i ac ig invest

Preu, v alor i m ercader s cert ia que ten dim a c tamb onfond s cert q re el va ue pose lor amb dir que m molt m la crisi el preu. alament de valo Per profund e ls r s p no s s reus. I a a. Quan im ix plemen vol el merc mercan t passat at mana tils i la g e c r v a o id m sin a huma poc cot mana, e itzada. na, una ls valor simple s sn mercad eria, m olt

Una mica dhumor, si us plau Lhumor no s pas, s clar, lacudit fcil o la gracieta poca-solta, sin que consisteix en un equilibri de carcter que permet desdramatitzar moltes qestions o mirar amb ironia coses aparentment serioses i tibades. Lhumor facilita la distncia crtica i el somriure autocrtic. La manca dhumor en poltica t, doncs, conseqncies greus, la ms destacada de les quals s que alguns poltics sacaben creient ms importants que els ciutadans. Necessitem poltics amb bon humor. No per riure ms, sin per no fer riure tant.

Pensament n ic? Es pretn que tots pensem ig ual igual de m que tots tinguem alament, els mateixos se n ti m en baixets i pobre ts en general, ts, que tots an em comprant, i anem callant. anem fent Heus aqu el fams pensam Que aix vol se ent nic. r nic, vlid p er a tots, no en dubte. Que aix tinc cap sigui pensamen t, s francamen ts. Els camins t dubde direcci n ica obligada i dels cavalls qu les ulleres e volten la snia no sn bons m a la conducta h odels per umana.
Illusi No ens estranyi que molts ciutadans no busquin metes ni objectius. Disposen de tcniques i instruments que ja els satisfan. No demanen res a la vida. Potser podrem dir que la vida els agrada, per que no els fa illusi. I s que noms els qui sn una mica illusos es poden illusionar. Els desenganyats, no.

aci? notinform s e d o i veiem ci a m e m lt r o o f c oes In passa. N iaris o e d u q im l g e e m, i ntem d Quan ll sapigue s assabe e n u e q o n n s dalls vole cies, ja defenso el que e in m m e e b t a s s ta.E ms una dic o volen s h s o ll n e Si aix tal com manen. i u q ls s? vant e ial, qu d n u m dura

DIMENSI COMUNICATIVA LLEGIR

Un misteri... El misteri dels humans consist eix precisament a adonar-s e que cadasc s un misteri per a si mateix. La gentica en s ajuda a entendre una colla delements que configuren el misteri, per no lelimina. La cincia, com ms avana , ms aviat ens va aj u dant a entendre que so m de deb un misteri.

Ltica Fa temps que sha oblidat una cosa bsica: ltica no es refereix als fins, sin sobretot als mitjans. Ja ho sabem, que tothom vol la felicitat, la democrcia, el b i la llibertat. Noms faltaria. El problema s com shi vol arribar.

Combatre El control i la informaci honesta sn el millor mtode per combatre la ignorncia i, s clar, lautoritarisme.

Aforismes

La naci els altres. enem els uns d ep d s an m u h ls tal E t aix: lespai vi en m sa ci re p s La naci itz en tifiquem, lhor en id s en qu amb a, la llenla nostra histri m xe ei n co re si qu tres institucion os n s le , ra u lt gua i la cu , els la nostra taula s, m u st co es tr els nos de la cel i el tarann e tr os n el d rs colo e enyorem naci s all qu La t. n ge a tr os n ens all que sovint i sa ca a m so quan no s ajuda a m. La naci en so i h an qu ir fa pat que, all on . I s ben clar m so i qu r be sa hi anem els catalans, o b hgim darribar . i arribarem mai junts o b no h

1. Els valors shan de concretar: shan de convertir en bns. 2. Els qui contnuament diuen sempre o mai, acostumen a equivocar-se. 3. Tamb a la taula de les idees, dieta variada. 4. No pensis que s insensat all que tu no entens. 5. s profund qui sap portar les idees a la superfcie. 6. Sospita de tu mateix i et vacunars contra larrogncia. 7. La mesura s sempre molt recomanable, tant en el disgust com en la satisfacci. 8. Hi ha coses que noms te les dna ledat. I et sap molt greu. 9. No s pas qui riu sempre qui t ms humor. 10. El mn no sacaba avui. Ni comena dem.

JOSEP-MARIA TERRICABRAS, Pensem-hi un minut

DIMENSI COMUNICATIVA COMPRENDRE

OBTENIR INFORMACI
1. Explica el significat de les paraules segents:

ensinistrar imperceptiblement

poca-solta tibat

estrafolria tarann

2. Defineix els mots segents amb paraules teves. Desprs, compara les definicions que has escrit amb les del diccionari.

reflexi

consell

aforisme

refrany

3. Ordena les sllabes segents per formar paraules que sn sinnims comuns daforisme i refrany. Accentua-les, si cal.
BI VER PRO XI MA MA

4. Tria lopci que pugui substituir cada una de les expressions indicades:

i c m t s

...una selecci feta amb la intenci expressa de parlar poc i a cau dorella.
dir poques coses de manera fluda dir poques coses en veu baixa dir poques coses de manera lenta

Ja no s el text que et porta, sin tu que et fas acompanyar. Ets tu qui thi gronxes.
el text et guia el text tajuda comparteixes les reflexions del text 5. Llegeix la informaci que et proporcionem sobre Josep-Maria Terricabras, i completa-la amb la que trobars al seu portal dInternet: http://www.terricabras-filosofia.cat Llegeix algun dels seus articles dactualitat i comenteu-los a classe.

INTERPRETAR EL TEXT
6. Justifica la importncia de ladjectiu petites davant del mot reflexions. 7. Torna a llegir la reflexi Ensenyar, ensinistrar o educar i escriu aparellades les dues opcions que mostren, tant si es diu com si es dedueix, les opinions de lautor.

Educar s... Ensinistrar s...

Ensenyar coses tils i prctiques. Ensenyar a interpretar la realitat. Ensenyar a tenir una visi crtica de la realitat. Ensenyar el que es necessita fer servir.

8. Indica si s cert (C) o fals (F) que les afirmacions segents coincideixen amb les opinions de lautor:

La naci s un referent en qu ens identifiquem les persones, individualment i collectiva. El valor i el preu de les coses sn conceptes exactament iguals. La majoria de poltics tenen un gran sentit de lhumor. No s bo per a la humanitat que hi hagi un pensament nic. Tot el que no entenem s una insensatesa.
9

DIMENSI COMUNICATIVA COMPRENDRE

9. Relaciona cada idea amb el ttol de la reflexi en la qual sexposa:

Actualment, hi ha una profunda crisi de valors. Els mitjans de comunicaci poden manipular el nostre pensament. La informaci ens ajuda a combatre idees totalitries. Les possessions materials no fan necessriament ms felices les persones. Lhumor i la ironia fomenten lesperit crtic . La cincia no pot interpretar totalment el misteri de lexistncia humana.
Informaci o desinformaci? Un misteri... Combatre Preu, valor i mercaderia Illusi

Una mica dhumor, si us plau

10. Explica els dos significats que pot tenir el concepte inversi de valors en el context de la reflexi Societat de valors. 11. Relaciona aquests consells amb laforisme del qual es poden desprendre: No hem de fer afirmacions extremes perqu no hi ha veritats absolutes. Hem de ser receptius i oberts a moltes formes de pensar. Hem de buscar lequilibri en totes les nostres actuacions. Hem de ser humils i no ens hem de creure que som el centre del mn. Hem de rumiar els nostres actes i no actuar amb precipitaci.

Aforisme 6 Aforisme 10 Aforisme 2 Aforisme 7 Aforisme 3

REFLEXIONAR I AVALUAR
12. Observa el format i el lxic amb qu lautor sadrea al lector a linici de la lectura i explica quins objectius creus que el mouen a fer-ho daquesta manera. 13. Tria dues petites reflexions i explica la relaci que tenen amb algun consell que thagin donat a casa o a lescola. 14. Explica la importncia que tenen per a lautor aquests tres conceptes: leducaci, els valors i els diners. 15. En grup, feu una interpretaci de la frase El fi justifica els mitjans i relacioneu-la amb la reflexi Ltica.

EXPRESSAR-NOS
16. Tria una daquestes dues imatges i escriu un aforisme o refrany a partir de les idees que et suggereixin. Desprs exposals a la classe.

17.

En grup, penseu i proposeu un tema que reflecteixi algun valor relacionat amb la convivncia en la societat actual. Desprs escriviu una breu reflexi i, quan en tingueu un petit recull, expliqueu-les a la resta de companys i companyes, i discutiu-les. Tots hi esteu dacord?

10

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA

Morfologia i sintaxi
Thas fixat que hi ha temes de gramtica que surten als llibres de text de cada curs? Segur que any rere any notes que es van reprenent qestions com el gnere, el nombre, les classes de paraules, les parts de loraci, etc. Sn nocions abstractes que costen dassimilar per que calen per comprendre el funcionament intern i lestructura de la llengua. En aquesta unitat introductria delimitarem labast de la morfologia i la sintaxi dins de la gramtica.

La morfologia
La morfologia s lapartat de la gramtica que analitza les paraules i la forma que tenen. La morfologia estudia les categories lxiques i la variaci formal de les paraules. Les categories lxiques. Cada paraula t una categoria lxica. Saber-la reconixer o, almenys, saber-la consultar al diccionari en cas de dubte, permet veure algunes caracterstiques formals de la paraula (si pot canviar de forma gens, poc o molt) i les funcions que pot fer dins de loraci. Per exemple, si identifiques crrer com a verb sabrs que pot aparixer amb ms dun centenar de formes diferents i que far de nucli del predicat. La variaci formal. Cada categoria lxica s diferent des del punt de vista de la flexi, s a dir, de lexistncia de diverses formes de la mateixa paraula. Per exemple, conixer la flexi dels adjectius en gnere i nombre, et permetr identificar curta i curts com la mateixa paraula i saber que la primera forma concorda amb un nom com caminada i la segona amb un nom com pantalons. La flexi dels verbs sanomena conjugaci i s un tema important que es reprn cada curs.

Act. 18 - 20

La sintaxi
La sintaxi s el nivell danlisi gramatical centrat en la combinaci de les paraules entre si per formar unitats ms grans amb sentit. Les dues unitats sintctiques sn el sintagma i loraci. En el marc de loraci, la sintaxi estudia tamb les funcions sintctiques. Un sintagma s un grup de mots organitzat al voltant dun nucli i amb una funci concreta dins de loraci. De sintagmes nhi ha de verbals, nominals, preposicionals, adjectivals i adverbials. El sintagma preposicional de Reus, posem per cas, pot actuar com a complement dun nom o dun verb, per tot sol no pot ser mai ni subjecte ni predicat. Una oraci s una srie de paraules organitzada en sintagmes. Cadascun daquests sintagmes t una funci precisa; almenys un s verbal i t com a nucli una forma personal del verb. Per exemple, en loraci En Jordi deixa el patinet al seu amic, cada sintagma t una funci sintctica concreta: En Jordi: subjecte de loraci. deixa el patinet al seu amic: predicat de loraci. el patinet: complement directe del verb deixa. al seu amic: complement indirecte del verb deixa.

Act. 21 - 23

11

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA

18. Escriu la categoria lxica que correspon a cadascuna de les abreviacions segents i posan un exemple:

Det

Pron

Adv

Prep

Conj

Interj

19. Classifica les paraules segents segons el grau de variaci formal i escriu la categoria lxica a qu pertanyen:

ngel sempre uf! ferotge riure aqu pintura

trencar casual ros ho saviesa o ecs!

per entre hi ell sorts rellotgeria martell

Ms de 100 formes Entre 2 i 4 formes Una sola forma ngel (N)

20. Demostra, amb exemples, cadascuna de les afirmacions segents:

El subjecte i el predicat duna oraci concorden en persona i nombre. El determinant, el nom i ladjectiu que formen un sintagma nominal concorden
en gnere i nombre. El subjecte i latribut duna oraci amb verb copulatiu concorden en gnere i nombre.

21. De les segents parelles de categories lxiques, indica quina actua com a nucli del sintagma en cada cas i com sanomena el sintagma resultant:
Model

Nom - Adjectiu u Nucli: nom; sintagma nominal

Adjectiu - Adverbi Determinant - Nom - Adjectiu

Verb - Adverbi Verb - Adjectiu

22. Relaciona cadascun dels sintagmes en cursiva daquestes oracions amb una de les funcions sintctiques segents:
compl. directe predicat subjecte compl. circumstancial compl. de nom

El creuer inclou diverses escales a la costa italiana i grega. Els avions portaven un retard de dues hores de mitjana. Visitarem els principals monuments i museus de la ciutat. Ens han tocat seients de lautocar al costat de la finestra. El grup de turistes alemanys sen torna dem.

23. Assenyala, amb requadres i amb les abreviatures SN, SA i SP, els sintagmes inclosos dins daquest sintagma verbal (SV). Tingues en compte que algun dels sintagmes en pot incloure daltres a linterior.
Passegem el gos dels nous vens del tercer pis. SV

24. Fes lanlisi morfolgica i sintctica completa de loraci segent:


La msica daquest grup agrada als joves de tot el mn.

12

DIMENSI COMUNICATIVA ORTOGRAFIA

Les faltes dortografia


Segur que no hi ha cap professor o professora dels que than ensenyat llengua catalana que no thagi insistit en la importncia descriure sense faltes dortografia. Tanmateix, s probable que, tot i repassar curs rere curs les regles ortogrfiques i les seves excepcions, continus fent algunes faltes. En aquests ltims cursos de lensenyament obligatori has daconseguir eliminar aquests errors i, per fer-ho, has daprendre a:
1 Ser conscient dels casos en qu dubtes. 2 Fer servir diferents estratgies per resoldre els teus dubtes ortogrfics sense fer faltes.

Vegem-ho amb un exemple: s prcticament segur que no tens cap dubte a lhora descriure correctament la paraula institut, especialment si el teu centre educatiu t aquesta qualificaci. En canvi, s possible que el mot quietud lescriguis de manera incorrecta, amb una te al final. Indiquem amb un asterisc la forma incorrecta: *quietut. Doncs b: daquest exemple has de tenir clar que:
1 En certs casos, el so de te al final de paraula ens fa dubtar, perqu es pot representar amb t

o amb d.
2 Pots recrrer a un diccionari, un corrector ortogrfic o una regla ortogrfica

(amb les possibles excepcions) per trobar la soluci correcta. La regla ortogrfica, en aquest cas, tinformaria que el so de te al final de paraula precedit de vocal tnica sescriu amb t (i per aix escrivim institut). Lexcepci, en canvi, tinformaria que els mots acabats en els sufixos -itud i -etud sescriuen amb d (i per aix escrivim quietud). Desprs de resoldre aquest dubte, et convindria memoritzar el cas, aix com la regla i lexcepci que el solucionen. Tamb s prctic, per, memoritzar la paraula quietud i una altra amb el sufix -itud (per exemple, solitud) com a exemples dels casos excepcionals en qu cal escriure -d. En lapartat dortografia de cada unitat anirem presentant els dubtes ms freqents i les solucions correctes.

25.

Explica quan hem descriure s i quan hem descriure es.

Valoreu, per grups, si heu fet servir una explicaci fontica, una explicaci gramatical, la traducci a una altra llengua coneguda, uns exemples... Acordeu quina s la manera ms clara de memoritzar aquesta distinci. s vlida per a tots vosaltres o hi ha diferents possibilitats segons les persones? 26. Explica per qu la forma magradat s incorrecta i la forma mha agradat s correcta. Explica qu ens pot fer confondre i quina estratgia podem fer servir per corregir aquesta falta.

13

DIMENSI COMUNICATIVA ORTOGRAFIA

27. Torna a escriure aquest temps verbal accentuant les formes verbals que calgui: Imperfet dindicatiu (verb haver) Jo havia Tu havies Ell/ella havia Nosaltres haviem Vosaltres havieu Ells/elles havien Fixeu-vos, per grups, com heu resolt la dificultat. Valoreu si les estratgies segents sn prctiques: Provar sort. Tenir memoritzat el temps verbal. Consultar el diccionari. Consultar el llibre de conjugaci verbal. Comparar amb el castell. Aplicar les normes daccentuaci de paraules planes.

Quina s lestratgia i la soluci que haureu de memoritzar a partir dara? 28. Classifica els casos segents de dubtes ortogrfics segons la manera com es poden resoldre:

que / qu per qu / perqu cavall (amb v) mes / ms haver (amb h) haver (amb v) sin / si no endogmia encaramellar em / hem salut (amb -t) convidar (amb n)

Analitzant el cas des del punt de vista gramatical Memoritzant la paraula Com a cas de contrast amb el castell Aplicant una regla ortogrfica Consultant el diccionari

29. Llegeix atentament el text que hi ha a continuaci. Desprs en fars un dictat que et servir per avaluar el teu nivell dortografia a lhora de comenar aquest curs.

ue qu em passa? I tu mho preguntes? Que no thas assabentat que ha comenat el curs? Sha acabat el temps lliure, el llevar-se a qualsevol hora, les festes majors, la platja... I a sobre la directiva ha decidit que la de mates continu amb nosaltres. Per qu no la deixaven amb els de segon? Perqu ens tenen mania, ja tho dir. Lany passat em va aprovar pels pls. Buf! No s si ho resistir. Per cert, qui s aquella de la tercera fila? Una de nova? B, potser el curs no ser tan terrible com semblava...

14

DIMENSI COMUNICATIVA LXIC

Els diccionaris especfics


Per conixer el significat duna paraula utilitzem habitualment el diccionari de la llengua o diccionari de definici de paraules. Hi ha, per, altres tipus de diccionaris, els anomenats diccionaris especfics, els quals tofereixen una informaci concreta i especialitzada sobre el lxic o conceptes que necessitis saber. Fixat en els ds ms habitual:

El diccionari de sinnims i antnims et mostra paraules que signifiquen el mateix i altres


que signifiquen el contrari.

El diccionari ortogrfic i de pronncia et dna informaci sobre aspectes bsics dortografia, gramtica i pronncia.

El diccionari de locucions i frases fetes texplica el significat daquestes expressions. El diccionari etimolgic tindica la procedncia de les paraules. El diccionari invers tordena les paraules per les lletres finals. El diccionari bilinge tindica la traducci duna paraula catalana en una altra llengua. El diccionari de neologismes et facilita informaci, organitzada temticament, sobre els termes i expressions nous que shan normalitzat darrerament.

30. Escriu la definici daquestes paraules, desprs busca-les al diccionari i compara la definici que has escrit tu amb la que hi trobars:

ldic

rebutjar

afecte

cordill

31. Digues si les paraules segents estan ben escrites i indica el tipus de diccionari que has utilitzat per comprovar-ho:
diabetes ilustrar malenconia devantal

32. Aparella cada pregunta amb el diccionari on trobars la resposta: Don ve la paraula conill? Qu significa remenar les cireres? Quin s lantnim de perspica? Com es diu finestra en francs? Quines paraules acaben en -ius? Qu significa conspicu? s correcta en catal la paraula online?

diccionari de sinnims i antnims diccionari bilinge diccionari de la llengua diccionari invers diccionari de neologismes diccionari de locucions i frases fetes diccionari etimolgic

33. Busca en un diccionari ortogrfic la informaci segent i copia-la:

La separaci sillbica de la paraula esttua. El plural de globus. Limperatiu del verb moure. El gnere i el nombre de frentica. La categoria lxica de maternal.

15

DIMENSI COMUNICATIVA LXIC

34. Escriu dos antnims de cada paraula en negreta:

Tenia molta facilitat per a laprenentatge didiomes. Avui laigua de lestany sembla molt neta. Aquella mesura va generar molta acceptaci. He conegut un noi molt interessant.
35. Fes servir el diccionari que convingui i afegeix tres sinnims a cada una de les sries segents:

delicadesa, finor, subtilesa... emoci, alegria, torbament...

error, equivocaci, desencert... embolicat, catic, confs

36. Aparella cada frase feta amb el seu significat: Llepar-sen els dits Mantenir a ratlla Pagar els plats trencats Quedar escaldat Fer un pam dorelles

Suportar les conseqncies dun fet desagradable Escarmentar Limitar lactuaci inconvenient dalg Escoltar vidament Trobar bona alguna cosa

37. Busca la traducci al catal de les paraules segents:

Castell: marchitar, oscuridad, carcoma, ventaja Francs: aller, moelle, reclure, sige Angls: hairdryer, asleep, guideline, guzzle
38. Classifica les paraules segents segons la llengua de procedncia. Consulta, si et cal, un diccionari etimolgic.

blsam espia difan


del llat

trptic governar hort


del grec

guerra alfals barns


de lrab

albercoc fang periple


del germnic

Fes el mateix amb aquestes altres paraules: dlar camerino empleat boicot pera quars trust entrecot sarau
del francs de langls del castell

quincalla alarit cpula


de litali

39. Ordena els grups de mots seguint lordre del diccionari invers. Fes-ne, posteriorment, la comprovaci.

pintoresc, trobadoresc, grotesc

burxada, porxada, punxada

40. Consulta un diccionari de neologismes (ordinari o en lnia) i explica el significat dels mots golbol, zping i rapelar.

16

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

Gneres literaris i context histric


Crtiques a la moda femenina
Per augmentar la seva bellesa porten vestits de la matria ms cara que poden, de tal manera que nhi ha de millor ornades que els altars en qu es diu missa, s a dir, amb teixits dor, de vellut, descarlata, de duai, de porpra, de taurs, de seda arbiga i daltres luxoses vestidures. A ms, corretges, bosses i anells en gran nombre, variats, estranys i luxosos, sense cap necessitat, sin solament per la illusi de la seva bellesa. La cara pintada, els ulls alcofollats i pintats duna forma ms gran i ms llarga de la que tenen els ulls que Du els ha donat. Per qu direm de les dones dara que es fan dir dames del temps, dames a la moda, dames de la verdor i dames de la cort; que van amb nous talls de vestits, amb gestos enamorats; que giren els ulls aqu i all, van juntes de bracet i mostren totes les seves joies, encara que no sigui dia de mercat; que han posat el nom de carrosses a les antiquades i a aquelles a qui no agraden els seus jocs; que, quan surten, van amb el coll tibat i mouen el cap ms sovint que una serp; que tornen estpids els marits, sobretot si sn savis; que porten les celles arquejades, pinades i pintades de catorze colors; que, del cap als peus, sn tocades i posades, i no els falta ni un sol bot; que totes van molt alegres i tothora canten canons franceses, completament almescades i amb perfums de Tunis. FRANCESC EIXEMENIS, Lo Cresti (Adaptaci)

duai: tela provinent de Douai (Flandes) taurs: tela dorigen persa o musulm alcofollats: ennegrits amb cosmtics almescades: perfumades amb substncies dorigen animal

Grans magatzems
Veig uns grans magatzems. Tagraden. Matordeixen. Vols que anem a mirar? s noms un moment. Te men vas cap a dins i em deixes, indolent, entre un exrcit foll. I dones moprimeixen. The perdut. Lhe trobada. Perfums i maquillatges. Vinc cap a tu. No hi s. Peces interiors? Lenfolleix remenar munts de sostenidors. Sha pintat a la m colors, com els salvatges. I et crido des de lluny vencent la timidesa i altre cop te men vas. Adust, jo em faig lofs. I segueixo tossut en la meva escomesa. Ja est b, jo que em dic, talment una fantica... Tenlluernen estands i llums i no veus res. I escales automtiques se tenduen esttica. NARCS COMADIRA, Les ciutats

17

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

Els gneres literaris


Una de les perspectives ms interessants a lhora destudiar un text literari consisteix a enfocar-lo des del punt de vista de les caracterstiques del gnere literari al qual pertany, sigui narratiu (rondalla, conte, novella...), potic (lric, pic, satric...), teatral (tragdia, comdia, drama...) o assagstic (pensaments, cartes, dietaris...). El text de Francesc Eiximenis que has llegit, per exemple, exposa els pensaments de lautor amb una finalitat didctica. T com a intenci presentar de manera crtica certs costums femenins que ha observat lautor. Pel que fa a la forma, s un text en prosa, majoritriament descriptiu per que inclou algunes valoracions subjectives. El text de Narcs Comadira, en canvi, s un poema, concretament un sonet. En aquest cas, la intenci s expressar lestat dnim del poeta davant duna situaci concreta que lha afectat personalment. Pel que fa a la forma, consta de catorze versos que la mtrica anomena alexandrins, s a dir, formats per dos blocs de sis sllabes separats per una pausa o cesura. Lesquema de rimes s: ABBA CDDC EFE GFG. En una lectura atenta podem descobrir-hi comparacions, metfores i altres recursos retrics que, en el gnere potic, sn abundants.

El context histric
Una altra ptica rellevant en lanlisi dels textos literaris s la perspectiva histrica i, concretament, saber-los situar i entendre en el context social i cultural en qu shan creat. Per exemple, contextualitzar el text dEiximenis, que s del segle XIV, vol dir saber entendrel en el marc histric de la moral medieval, que tendia a blasmar la dona, els seus costums i la seva relaci amb els homes perqu era vista com a font de pecat. En canvi, el text de Comadira, escrit al segle XX, tracta un tema semblant per des de lptica individual dels sentiments del poeta i defugint una generalitzaci que actualment seria considerada injusta.

41. Fes un resum del text de Francesc Eiximenis destacant les afirmacions que constitueixen una valoraci subjectiva per part de lautor. 42. Copia els versos del primer quartet separant-ne les sllabes amb una barra (/) i la cesura o pausa central amb una doble barra (//). 43. En el sonet de Narcs Comadira, busca exemples de:

metfora comparaci algun altre recurs expressiu que et cridi latenci


44. Quins punts de contacte veus entre els gustos de la dona al segle XIV i els de la del segle XX, segons els textos que has llegit? Compara les reaccions de Francesc Eiximenis i Narcs Comadira davant daquestes actituds femenines.

18

Conceptes clau de la unitat


Morfologia. Part de la gramtica que analitza les paraules i la forma que tenen. Oraci. Srie de paraules organitzada en sintagmes que t com a mnim un verb en forma personal. Ortografia. Branca de la gramtica normativa que estableix lescriptura correcta dels mots i daltres signes de la llengua. Sintagma. Grup de mots organitzat al voltant dun nucli i amb una funci concreta dins de loraci. Sintaxi. Part de la gramtica que se centra en la combinaci de les paraules entre si per formar unitats ms grans amb sentit.

ENTRETENIMENTS Quina jugada de Scrabble dna ms punts?


De les set peces del faristol, tria la combinaci que, traslladada al tauler, doni ms punts. Les dues peces en blanc poden equivaler a qualsevol lletra, per no donen punts. Si pots collocar totes les peces, obtindrs 50 punts extra.

LL
10

X
10

E
1

E
1

E
1

A 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15
X3 mot X2 lletra X3 mot X2 lletra X3 mot

D
X2 lletra

H
X3 mot

M
X2 lletra

P
X3 mot

X2 mot X2 mot X2 mot X2 mot X3 lletra X2 lletra X2 lletra X2 lletra X3 lletra X2 mot X2 mot X2 mot X2 mot X2 lletra

X3 lletra

X3 lletra

X2 mot X2 mot X2 mot X2 mot X2 lletra

D2 E 1 A1 S1 C2

X3 lletra X2 lletra

L1 O1
X2 lletra

X3 lletra

T1 R1

X3 lletra

P 3 L 1 A1
X2 lletra X3 lletra X2 lletra

N 1 conceptes T 1 A1 R 1 de geometria 1

X3 mot

conceptes de llengua

M1 I
X2 lletra X2 lletra X2 lletra X3 lletra X3 mot

R 1 A1 N1 T 1 R1
X2 mot X2 lletra

X2 mot

E1 U1
X2 lletra X2 mot X3 mot

X3 lletra

19

1
Quina illusi que ens facin un regal! Per... aix vol dir que hem de correspondre amb un altre regal? De vegades, potser s... I qu podem regalar? Una planta s un possible recurs, per... ha de ser una planta ben especial... una planta extraordinria... una planta fantstica inventada per Pere Calders...

Histries intemporals
LHedera helix
No heu experimentat mai la tendresa que poden desvetllar les petites atencions? Jo s, i me nhe hagut de penedir sempre. Triant un exemple qualsevol, a latzar, se macudeix el que em va passar amb una amiga. En una ocasi, per donar-me una sorpresa, em va preparar un dels plats que magradaven ms, i al final de lpat va allargar-me un paquet que contenia una corbata arrogant. S, ja s que el qualificatiu causa estupor, per em vaig passar setmanes cercant-ne daltres, i desprs de tot aquest s el que em va semblar bo. El que succe fou que no era el meu sant, ni feia anys ni celebrava cap festa meva, i, per molt que em dolgui confessar-ho, la delicadesa della mentendr. I aix a despit del color de la corbata i de laprenentatge que exerceixo, de fa anys, per tal daconseguir una ideal solidesa de carcter. Lendem (com que ja tenia el propsit fet) men vaig anar al mercat de flors. La nit abans havia dedicat hores de les de dormir a triar obsequis que anessin b, i, per molt que costi de creure, la resoluci darrera fou en el sentit de comprar una planta grimpadora, perqu la meva amiga tenia un jard interior, amb un dels quatre vents limitat per una paret que em desplaa. Recnditament, la idea era mostrar sollicitud i al mateix temps conspirar contra el mur, que moriria ofegat per lheura. Els meus coneguts ja saben que sc pacient en les coses que mereixen pacincia, per que en els altres casos acostumo a portar pressa. En el cas de la planta em va semblar des del principi que no hi podia perdre temps, i ho vaig dir aix al venedor, que em va ensenyar la seva mercaderia. Aqu en teniu una que creix en tants dies. Ui, no! La que desitjo ha de ser ms rpida. Aquella de lextrem triga la meitat. Encara s massa. El florista em va mirar durant una estona, i desprs afirm que all constitua una demanda especial (rara, em deman que li permets de dir). Maconsell que veis una parada de plantes difcils, prop dall i, seguint la recomanaci, al cap dun moment provava de fer-me entendre en un altre lloc. Tinc el que voleu digu el comerciant. Per la llei em priva de vendre aquesta mena de plantes sense que el client accepti la plena responsabilitat de la compra. Si esteu disposat a signar uns papers... Jo ho estava, s clar, i vaig omplir uns formularis oficials.

20

DIMENSI COMUNICATIVA LLEGIR

Desprs, el venedor sembr llavors en un test i em va demanar que em fixs en la superfcie de la terra, la qual comen a inflar-se en dos o tres llocs i sobr en esclats minsculs per donar sortida a un zumzeig perceptible a uns quants brots de color verd. Aix s el que vull. Quin nom t? Oh, s una variant poc coneguda de lHedera helix. Convingurem el preu i, abans danar-men, aquell home em digu que, si vivia lluny, seria bo que no mentretingus pel cam. Agafava el test amb les dues mans i mel premia contra el pit, mentre aprofitava el retorn per imaginar-me lalegria de lamiga. Fora del mercat, hi havia un home que ballava damunt de vidres trencats, i aix no mho deixo perdre mai. Me lestava mirant, quan vaig sentir que lheura marribava al rostre, i creixia fent una bonior de vol dabelles que em produ alarma. Les fulles sarrapaven a la cara i molestaven, fins al punt que, en enfilar-se pel pavell de lorella, em privaven duna audici normal. Aleshores em vingueren ganes de contractar un taxi, per els taxistes amb linstint sinistre que s tan seu sadonaven del que mocorria i fixaven tarifes elevades. Irritat, vaig canviar didea, optant per emprendre una carrera amb totes les meves forces. Recordo que, en passar per davant duna catedral, la planta em va impossibilitar els braos. Jo no aguantava el test amb les mans, sin que el sostenien les fulles que se manaven adherint al cos. De totes maneres era igual, perqu el test va resistir menys que no pas jo: sesquerd de sota i sortiren les arrels, que comenaren a resseguir-me les cames per buscar la terra amb avidesa. Poc abans darribar a la casa (ja la podia veure), els rebrots em van privar de tant de moviment, que havia davanar fent salts amb els peus junts. Bellugava els msculs

21

DIMENSI COMUNICATIVA LLEGIR

de la cara amb desesperaci, per desviar el curs de la creixena i evitar que la seva nosa em taps els ulls. Quan ja era gaireb a la porta, les arrels arribaren a terra i shi van clavar, convertintme en una mata dherba. Un manyoc de tiges es va dividir sota la meva barba, puj la meitat per cada galta i en arribar al cap sun novament i va trenar-se, de manera que em va serrar de dents i no podia emetre cap so. A travs de les clarianes que deixaven les fulles, esbatanava la mirada, que era lnica cosa que podia fer. Imagineu-vos el meu estat desperit en descobrir la meva amiga que tornava a casa, desprs de la seva hora de compres. Ella va veure la inusitada capa de verd, i midentific per la corbata (que sobresortia de la planta). Va acostar-sem, em va amenaar amorosament amb una m i servint-se daquella veu dola que menamorava tant, digu: Baixa de larbre, grandols! No veus que ja no tens edat per a aquestes coses?
PERE CALDERS, Crniques de la veritat oculta

Nom: heura Nom cientfic: Hedera helix Classe: magnoliates. Subclasse: rsides. Famlia: aralicies. Fulles: color verd fosc, palmades, lluents. Flors: groguenques, agrupades en umbelles. poca de floraci: setembre, octubre. Fruit: baies esfriques, petites i negres, no comestibles. Distribuci geogrfica: contrades mediterrnies i mitja muntanya. Hbitat: boscos, racons ombrvols al peu de penyals de muntanya, torrents i alzinars. Caracterstiques: Lheura s una liana que puja a sobre daltres plantes (per exemple, les palmeres dels jardins) o, ms sovint, sobre parets rocoses. Tamb es pot trobar estesa pel terra a sota dels alzinars. Forma petites arrels a les branques que li serveixen per aferrar-se al seu suport. Les fulles properes a les branques frtils sn rombodals, mentre que les de la resta de la planta presenten uns caracterstics lbuls en forma palmada. Floreix al final de lestiu i a la tardor. Hi ha varietats domstiques, donat el seu ampli s en jardineria.

22

DIMENSI COMUNICATIVA COMPRENDRE

OBTENIR INFORMACI
1. Explica el significat de les paraules segents:

penedir-se grimpadora desplaure recnditament

llavor esclat zumzeig brot

bonior arrapar-se esquerdar rebrot

nosa manyoc tija esbatanar

2. Substitueix lexpressi destacada per lopci que et sembli ms correcta:

I aix a despit del color de la corbata [].


a ms malgrat contrriament 3. Explica quins matisos aporten linfix -ol- i el sufix -s al mot gran.

i c m t s

Baixa de larbre, grandols! No veus que ja no tens edat per a aquestes coses?
enuig i malestar regany i afecte alegria i felicitat 4. Llegeix la fitxa que descriu les caracterstiques de lheura i respon aquestes preguntes relacionades amb el conte:

Per qu creus que lheura senfila per damunt del protagonista? Per qu noms li sobresurt la corbata? En quina poca de lany situaries els fets?
5. Explica qu creus que entn el protagonista quan fa servir aquestes expressions:

Diu que una amiga li ha regalat una corbata arrogant. Dedica hores de les de dormir a pensar amb qu li pot correspondre.
6. Ordena cronolgicament aquestes vinyetes, que mostren com van succeir els fets.
A B

23

DIMENSI COMUNICATIVA COMPRENDRE

INTERPRETAR EL TEXT
7. Llegeix aquest fragment i respon les preguntes segents: No heu experimentat mai la tendresa que poden desvetllar les petites atencions? Jo s, i me nhe hagut de penedir sempre.

A qui sadrea el protagonista amb la pregunta inicial? Qu desperta en el lector la seva resposta? Com valores les seves paraules desprs dhaver llegit el conte?
8. Quin s el tret principal del carcter del protagonista? Per qu creus que justifica la seva manera de ser? 9. Creus que s una escena habitual per al protagonista, veure un home ballant damunt de vidres trencats? Raona la teva resposta. 10. Indica si aquestes afirmacions sn certes (C) o falses (F): El protagonista considera que la seva amiga s molt detallista. El regal que ofereix a la seva amiga el fa pensant noms en ella. Lautntic inters per regalar la planta s embellir el mur. Al mercat de les flors venen plantes perilloses per a la integritat de les persones. El protagonista t molta pressa per arribar a casa de lamiga. Lamiga, quan veu lheura, entn de seguida qu li passa al seu amic. 11. Calcula el temps que passa des que el protagonista compra la planta fins que la regala a la seva amiga.

REFLEXIONAR I AVALUAR

12. Explica la relaci que hi ha entre els dos personatges principals i justifica-ho amb algun detall que illustri la teva opini. 13. Creus que la histria que narra el protagonista s versemblant? Es trenca en algun moment la versemblana? Posan un exemple, si s el cas. 14. Comparteixes alguna de les opinions del protagonista com, per exemple, la datribuir als taxistes un instint sinistre? 15. Contrasta les caracterstiques que t lHedera helix segons el conte amb les que t en realitat, que es mostren a la fitxa.

M
e m f g
24

EXPRESSAR-NOS
16. Tria un arbre o una planta que vegis habitualment i elabora una fitxa, similar a la de lHedera helix, que reculli les seves caracterstiques principals. Informat sobre el nom cientfic, lhbitat, el fruit, etc. 17. En grup, feu un recull dhiptesis sobre com devia retornar a la normalitat el protagonista. Desprs expliqueu-les a la resta de la classe.

DIMENSI COMUNICATIVA LLENGUA I COMUNICACI

Lexpressi dactituds emocionals (I)


El llenguatge serveix, entre altres coses, per expressar actituds emocionals de les persones. En aquesta unitat i la propera veurem algunes frmules que permeten expressar sentiments. Aquestes expressions van acompanyades, en el llenguatge oral, de recursos com ara la postura, els gestos, la mirada, etc. En la llengua escrita, en canvi, les expressions es fan ms artificioses.

Els sentiments
Lexpressi verbal dels sentiments sol fer-se amb verbs copulatius o semblants (ser, estar, semblar, sentir-se, trobar-se...) seguits dalgun adjectiu o adverbi adequat a lestat anmic de qui parla. Exemples: Em sento feli. / En aquella cita em trobava incmoda. / Estem molt b! Aquestes expressions solen ser ms aviat informals i pressuposen una certa familiaritat entre els interlocutors. En canvi, hi ha situacions en qu lexpressi dels sentiments ha de ser ms formal. Aleshores, les frmules solen ser ms llargues i refinades, i hi sol aparixer de manera explcita la paraula sentiment seguida del nom ms idoni per al sentiment que es t. Exemples: Volem expressar el nostre sentiment de solidaritat envers els damnificats. Deixeu-me felicitar el guardonat, a qui muneix el sentiment duna llarga amistat.

La satisfacci
Les expressions de satisfacci poden ser molt variades. En general, es pot transmetre amb simples exclamacions com Que b!, Quina sort! o Aix s fantstic!, o amb verbs com agradar o alegrar. Es pot fer explcit all que produeix la satisfacci de diverses maneres:

Amb una oraci independent: Que b! Hem trobat el cam a la primera. Amb una proposici subordinada amb que: Quina sort que us hgiu posat dacord. Amb una proposici subordinada amb infinitiu: Malegra haver trobat la Rosa tan feli!
En contextos ms formals, es poden fer servir expressions com ara les segents: s un gran plaer acollir-vos en aquestes installacions. Ens satisf enormement la seva visita. Em complau saludar lexcellentssim senyor alcalde...

La insatisfacci
Les expressions dinsatisfacci sn les mateixes per de sentit contrari. Hi ha simples exclamacions com Que malament!, Que terrible!, Quina murga! i verbs com agradar utilitzats negativament. Es pot dir clarament all que produeix la insatisfacci de diverses maneres:

Amb una oraci independent: Que malament! No ens queda gota de benzina. Amb una proposici subordinada amb que: Quina murga que plogui el cap de setmana. Amb una proposici subordinada amb infinitiu: No magrada pagar per endavant.
En situacions en qu no hi ha prou confiana es pot recrrer a frmules ms atenuades, com No ens acaba de fer el pes. Per les expressions ms formals solen fer s de verbs que signifiquen insatisfacci seguits del motiu que la provoca. Exemples: Ens desagrada lactitud que mant davant dels nostres advertiments. Mha desplagut lesment daquell fet que ja considervem oblidat.

25

DIMENSI COMUNICATIVA LLENGUA I COMUNICACI

18. Explica quins gestos acompanyarien lexpressi daquests sentiments:

fstic

sorpresa

menyspreu

impotncia

19. Escriu amb una subordinada amb que i amb una subordinada amb infinitiu aquestes expressions construdes amb una oraci independent:

Fantstic! Jugo de titular al partit de diumenge! Que malament! Mhe quedat sense diners!
20. Busca en aquest text expressions informals de satisfacci i dinsatisfacci. Desprs, tornal a escriure canviant-les per expressions formals.

he trencat la cama i haur destar un mes sense posar el peu a terra. Quin pal! No podr sortir amb les amigues i, en canvi, haur de suportar que tothom em pregunti: Com tho has fet?, que en tens per gaires dies?, etc. Vaja, un rotllo. Ara, el que s que molar seran les visites dels avis, que segur que em portaran regals... Que guai, que et malcrin de tant en tant! 21. Classifica en formals (F) i informals (I) les expressions daquestes sries: Em desplau la gent hipcrita. No magrada la gent hipcrita. Em cau fatal la gent hipcrita. No suporto la gent hipcrita. Em desagrada la gent hipcrita. Allucino amb els documentals danimals. Mencanten els documentals danimals. s un plaer veure documentals danimals. Em complau que semetin documentals danimals.

22. Relaciona cada expressi amb el personatge que la pot dir: Aquestes mongetes no macaben de fer el pes. Un altre cop mongetes... Nestic tip! Les mongetes no sn el meu menjar favorit... Em desagraden les mongetes precuinades. 1. Una senyora que compra al mercat. 3. Un convidat a qui ofereixen mongetes. 2. Un cuiner de fama reconeguda. 4. Un nen petit davant del plat de mongetes. 23. Llegeix aquests dos textos potics. Explica quins sentiments expressa cadascun i quines expressions shi fan servir. Mala Pasqua us do Du, monja corcada, Bresca sens mel, trepada celosia, Formatge ullat, cruel fisonomia, Ab ms puntes i grops que t larada; De alguna fossa us han desenterrada Per no sofrir los morts tal companyia, Quan eixa mala cara se us podria, i estava ja de cucs mig rosegada;
FRANCESC VICEN GARCIA

Quina petita ptria encercla el cementiri! Aquesta mar, Sinera, turons de pins i vinya, pols de rials. No estimo res ms, excepte lombra viatgera dun nvol. El lent record dels dies que sn passats per sempre.
SALVADOR ESPRIU

26

DIMENSI COMUNICATIVA EXPRESSI ORAL I ESCRITA

Interpretem correctament el que ens diuen La tutora vol contactar amb els pares

Estic una mica neguitosa. La Maria, la tutora, ha comentat, com qui no vol la cosa, que vol contactar amb els meus pares. Ostres, no! Si el curs acaba de comenar! Pots comptar: La seva filla tal i tal Si ja me les conec jo, aquestes notes! Ja no he pogut estar pendent de lexplicaci. Per aix, quan sha acabat la classe, mhe aixecat i he anat a demanar-li directament.

Qu vols dir ara, amb contactar amb els meus pares? he deixat anar, ara madono que un pl seriosa. La Maria mha mirat amb posat de no entendre-ho massa i desprs ha somrigut. Doncs ni ms ni menys que aix, Snia. He de comenar a entrevistar-me amb els pares de tothom i ets la primera de la llista. Tens lagenda a m? Aix no passa res?

24. Llegiu el text anterior per parelles, comenteu si la situaci descrita s habitual i responeu aquestes preguntes:

Com reacciona, la Snia, davant de la sollicitud dentrevista de la tutora? Per qu? Creieu que hi ha hagut un malents? Creieu que la situaci de comunicaci hauria pogut ser duna altra manera,
perqu tot estigus ms clar des del primer moment? 25. Imaginat que la tutora i els pares de la Snia coincideixen a la reuni de presentaci del curs. Estan tots dacord per concertar entrevistes entre pares i tutor. Explica qu podrien dir en aquesta hipottica conversa.

27

DIMENSI COMUNICATIVA EXPRESSI ORAL I ESCRITA

26. Redacta la possible nota que la tutora acaba escrivint a lagenda de la Snia. Hi ha diferncies entre concertar lentrevista oralment o per escrit?
Codi oral
s espontani. s lhabitual en les situacions quotidianes. Acostuma a haver-hi frases inacabades, repeticions El context ajuda a interpretar els missatges.

Codi escrit
Sha de planificar mnimament. Implica un esfor ms gran de correcci i formalitat. s ms precs i t unes regles ms estrictes. Es pot repassar el missatge abans de transmetrel, i el receptor tamb el pot llegir diverses vegades per entendrel millor.

Creus que la interpretaci de la Snia hauria estat diferent si el missatge de la tutora hagus estat escrit? Per qu? 27. Llegeix aquests textos i decideix si sn propis del codi oral (CO) o del codi escrit (CE), justifica-ho amb algun argument. I tu, va el tio i, paf, tu ja mentens i b, s que ni tho imagines per flipar, vaja i desprs, doncs ja saps. Cal prmer el bot un segon cop per activar la vlvula. Posteriorment, el dispositiu sengega de manera automtica. Una barra de quart s, de quart i a ms dall, dnam una dallonses dacord? Com la dahir eh? Explica en quin context es poden haver produt aquests missatges i en quina situaci es poden haver trobat les persones que els han generat. 28. Descriu tres situacions quotidianes concretes en qu sigui preferible fer servir el codi escrit i explican els motius. Posa-les en com amb la resta de la classe.

29. Quan escrius un SMS o quan xateges, fas servir el codi oral o el codi escrit? Raona la teva resposta.

30. En grups de tres o quatre, prepareu oralment una conversa imaginria entre alguns dels vostres professors i representeu-la davant de la classe. Trieu un daquests temes:

El rendiment de la classe La lliga de futbol

El que faran el cap de setmana La propera sortida cultural de la classe

Com sexpressarien? Intenteu adaptar-vos-hi. Desprs descoltar les intervencions de diversos grups, decidiu quina s la ms real. Esteu tots dacord pel que fa aquesta qesti? Coincideix amb el criteri del professor o la professora de llengua?

28

DIMENSI COMUNICATIVA CAMP SEMNTIC

31. Aparella cada flor amb el seu nom: lliri - rosella - tulipa - gerani - clavell - gira-sol - hortnsia

7 1 2 3 5 4 6

32. Copia aquestes oracions i completa-les amb la paraula adequada:

manat pom rastellera feix

Ahir la Glria va fer quinze anys i li van regalar un ...... de flors. Pengeu, si us plau, aquesta ...... dalls a la paret del rebost. Ha arrencat un ...... dherba del jard. Tallar unes quantes tiges i en far un ......
33. Classifica aquests productes segons si sn cereals, llegums o hortalisses. Si et cal, busca informaci.

arrs soja mill nap

avena blat de moro fava vea

mongeta remolatxa ordi pastanaga

xirivia cigr rave fesol

blat civada sgol carabassa

34. Aparella cada paraula amb la seva definici: arrel llavor saba tija bulb poncella

Barreta llarga i prima que aguanta les fulles i les flors duna planta. Flor abans dobrir-se. Part de la planta enfonsada sota terra, per on pren aliment. Part del fruit de la qual pot nixer una altra planta. rgan subterrani de forma rodona que tenen algunes plantes. Lquid que circula per linterior de les plantes i les nodreix.

35. Indica el mot que no pertany a cada srie:

planta, planter, plantable, planteig, replantar, plantaci, plantatge fulla, fullam, fullejar, fullatge, fullaraca, fullac, fulls flor, floraci, floral, floreig, floret, florada, florejar
36. Escriu la paraula que correspon a cada definici:

Pols de color groc que produeixen les flors quan sobren. Conjunt de grans que hi ha a la part final de la tija dels cereals. Element reproductor dalguns vegetals, com ara els fongs. Cadascuna de les fulles de colors duna flor.
37. Escriu aparellades les paraules sinnimes: esponers - assaonat - florit - pansit - verd - madur - marcit - tendre

El vocabulari de les plantes


29

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA

Les categories lxiques


Act. 38 i 39

Les classes de paraules


Les categories lxiques sn classes de paraules que sestableixen tenint en compte tres nivells danlisi o criteris: la morfologia, la sintaxi i la semntica.

Criteri morfolgic. No totes les paraules presenten la mateixa variaci formal. Els verbs, per
exemple, tenen ms de cent formes (repasso, repasses, repassaries, havent repassat, repassssiu...). A laltre extrem hi ha categories, com ara els adverbis, que tenen una nica forma (aleshores).

Criteri sintctic. Hi ha categories lxiques capaces de generar al seu voltant un sintagma i


nhi ha daltres que sempre tenen un paper secundari dins del sintagma de qu formen part. Aix, el verb actua com a nucli del sintagma verbal (per exemple, obre la finestra) i el determinant noms introdueix el nom nucli dun sintagma nominal (per exemple, aquesta nit). Exemples: Obre la finestra: el verb obre s el nucli daquest SV. Aquesta nit: el determinant aquesta introdueix el nucli del SN, que s el nom nit.

Criteri semntic. Des del punt de vista del significat, hi ha paraules que tenen sentit per si
mateixes i nhi ha que no tenen un significat lxic ben especfic, ms enll de connectar altres mots i marcar el tipus de relaci que sestableix entre ells. El nom sopa, per exemple, t un significat ple, expressa un aliment lquid que sol servir-se en comenar un pat. La preposici de, per contra, no t un significat tan especfic, sin que posa en relaci altres mots: president de lescala.

Act. 40 i 41

Les categories lxiques des del punt de vista morfolgic


Si tenim en compte la variaci formal, classifiquem les categories lxiques en quatre grups:

Els verbs. Sn la categoria lxica amb ms formes, ja que varien segons la persona (1a, 2a o
3a), el nombre (singular o plural), el temps (passat, present i futur), el mode (indicatiu, subjuntiu, imperatiu) i encara daltres elements com laspecte o la veu. Els verbs tenen un centenar llarg de formes, excepte els impersonals, que en tenen una vintena, i alguns verbs dits defectius, que justament sanomenen aix perqu no presenten tota la variaci possible.

Els noms, els adjectius i els determinants. Aquestes tres categories varien de forma segons
el nombre (singular o plural) i, en el cas dadjectius, determinants i alguns noms, en gnere (mascul o femen). Per tant, poden tenir quatre formes com a mxim (cos, cosina, cosins, cosines), tot i que segons els casos en tenen tres (velo, veloos, veloces), dues (taula, taules) o fins i tot nhi ha dinvariables (dilluns).

Els adverbis, les preposicions, les conjuncions i les interjeccions. Aquestes quatre categories sn invariables, s a dir, tenen una sola forma (aqu, per, quan, ah!). Els casos dapostrofaci (d) es consideren variacions ortogrfiques, no pas morfolgiques.

30

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA

Els pronoms. Aquesta categoria lxica s molt diversa des del punt de vista morfolgic, perqu nhi ha de tres menes: Invariables. Exemple: vosaltres. Variables en nombre. Exemple: li (singular), els (plural). Variables en gnere i nombre. Exemple: el (mascul singular), la (femen singular), els (mascul plural), les (femen plural). A ms, alguns pronoms febles varien de forma segons la posici que ocupen respecte al verb (us i vos, per exemple, sn formes del mateix pronom que trobem en combinacions com us vaig dir o vaig dir-vos).

Les categories lxiques des del punt de vista sintctic


Si mirem com es combinen les paraules entre si per formar sintagmes, distingim quatre menes de categories lxiques:

Act. 42 - 44

Els verbs, els noms, els adjectius, els adverbis i les preposicions. Aquestes cinc categories
donen nom, respectivament, al sintagma verbal (SV), al sintagma nominal (SN), al sintagma adjectival (SA), al sintagma adverbial (SAdv) i al sintagma preposicional (SP). Exemples: anem a la muntanya: el concert de rock: boig per tu: molt lentament: a lErnest: SV SN SA SAdv SP

En els quatre primers casos, el nucli s tamb la paraula amb ms significat. Les preposicions, en canvi, sn el nucli del SP per tenen un significat redut.

Els pronoms. Les paraules daquesta categoria equivalen a sintagmes nominals, adjectivals,
adverbials o preposicionals, i eviten haver-los dexpressar explcitament quan la situaci o un esment anterior ho fan innecessari. Ella est de vacances. 1 Ella equival a un SN, com ara La mare. Ho sembla. 1 Ho equival a un SA, com ara preocupat. Mhi he trobat la Carla. 1 hi equival a un SAdv, com ara all. Ara en tornen. 1 en equival a un SP, com ara del mercat.

Els determinants. Les paraules daquesta categoria actuen com a elements introductoris dels
noms que constitueixen el nucli dels sintagmes nominals. Exemple: aquesta faldilla
Det nucli SN

Les interjeccions i les conjuncions. Sn dues categories que queden fora dels sintagmes
prpiament dits. En el cas de les primeres, actuen com una oraci, ja que sn sintcticament independents. En el cas de les segones, poden relacionar mots dins dun sintagma o b proposicions dins de loraci composta. Exemples: Ep! Que no em sents?
interjecci

llapis i paper
conjunci

Vaig sortir de dubtes quan els vaig veure agafats.


proposici conjunci proposici

31

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA

Act. 45 i 46

Les categories lxiques des del punt de vista semntic


Des del punt de vista del significat, hi ha quatre tipus de categories lxiques:

Els verbs, els noms, els adjectius, els adverbis i les interjeccions. Aquestes cinc categories
tenen un significat ple i autnom (riure, platja, ambicis, desprs, oh!).

Els determinants. Les paraules daquesta categoria afegeixen una noci de pertinena, proximitat, quantitat, etc., al nom que introdueixen (el meu calaix, el teu calaix).

Les preposicions i les conjuncions. Les paraules daquestes categories no tenen un significat
lxic, sin que relacionen dos sintagmes o proposicions. Per exemple, en loraci Va telefonar a lajuntament perqu volia saber lhorari de la deixalleria, la conjunci perqu relaciona lacci principal (Va telefonar a lajuntament) amb la causa que la motiva (volia saber lhorari de la deixalleria).

Els pronoms. Les paraules daquesta categoria tampoc no tenen un significat propi o constant,
sin que adopten el de lelement a qu es refereixen en cada oraci o text. El pronom la, posem per cas, en loraci Agafa la torradora i connecta-la en aquest endoll, es refereix a la torradora.

38. Indica quin criteri danlisi segueixen les afirmacions segents:

La preposici de no t un significat especfic. La conjunci i relaciona mots o sintagmes. El nom s el nucli del sintagma nominal. Els noms acostumen a tenir entre dues i quatre formes. El nom ganivet t un significat propi. Els adverbis sn invariables.
39. Busca en cada srie la paraula que no t la mateixa categoria lxica que la resta. Indica la categoria del conjunt i de la paraula que no hi pertany.

ser - animat - entenedor - caminar sense - per - i - ni li - ho - no - en rpidament - pensament - senzillament - pausadament dem - desprs - dilluns - aleshores
40. Indica la categoria lxica de cada paraula i el nombre de formes que pot tenir:

edifici aquest globus

contra o lentament

aixafar germ bastant

vermell escriure forta

41. Copia loraci segent i indica la categoria lxica de cada paraula: Ahir el metge de capalera va anullar les visites ja que ledifici estava sense llum.

32

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA

42. Detecta els sintagmes que sindiquen a continuaci en aquesta oraci: Les orenetes volen molt lleugeres pel cel. SV SN SA SP

43. Escriu els sintagmes segents:

Un sintagma verbal. Un sintagma adjectival.

Un sintagma nominal. Un sintagma preposicional.

44. Indica quina categoria lxica expressa aquestes nocions:

Una acci o un estat. Una persona, un animal o una cosa concreta o abstracta. Una noci de pertinena, proximitat, quantitat, etc. Una sensaci o estat anmic com ara cansament, sorpresa, etc. Una qualitat de color, mida, forma, procedncia, etc. Una noci de lloc, temps, manera, quantitat, afirmaci, negaci o dubte.
Posa exemples que illustrin les diferents possibilitats de cada enunciat.
Exemple

saltar (acci), sser (estat).

45. Tria la paraula que sadiu amb cada afirmaci:

Expressa una noci de pertinena. 1 aquell/meu/aquesta Relaciona sintagmes o proposicions. 1 groc/ni/ahir T un significat ple i autnom. 1 ho/amb/pa Expressa una noci de proximitat. 1 nostre/els/aquests
46. Explica quin significat adopten els pronoms daquestes oracions:

En Sergi sha deixat la carpeta al bar i ara no el puc avisar. Guardeu els mbils i no els tragueu dins del centre. He baixat una pellcula nova dInternet i aquesta nit la mirarem. La festa comena a les nou per ja vaig avisar que hi arribaria ms tard.
47. Fes a la llibreta un quadre com aquest i posa-hi les creus que corresponguin:
Pot ser nucli de sintagma Verb Nom Adjectiu Determinant Pronom Adverbi Preposici Conjunci Interjecci Obre el sintagma Equival a un sintagma no expressat Introdueix un nom Queda fora del sintagma

33

DIMENSI COMUNICATIVA ORTOGRAFIA

Alternana de vocals en certs verbs


Com a norma general, larrel de totes les formes dun mateix verb t la mateixa vocal. El verb dormir, per exemple, sescriu sempre amb la vocal o al lexema: dorm- apareix a dormo, dorms, dormies, dormireu, dormint... En alguns casos, aquesta norma permet als parlants del bloc oriental de la llengua catalana saber com han descriure certs verbs que els podrien fer dubtar. Per exemple, han descriure nedem amb una e a la primera sllaba perqu troben aquesta vocal en formes que, com nedo, tenen laccent a larrel i es pronuncien clarament amb e.
cosir: cus

Tanmateix, certs verbs alguns ds fora freqent presenten una alternana en la vocal de larrel:

Poder i voler. En aquests verbs alternen les arrels amb o i u:


1. En sllaba tnica, la pronunciaci indica clarament qu cal escriure (puc, pots...) 2. En sllaba tona, cal escriure com a norma o (podia, podr, pogus, pogurem, pogut...) excepte en les formes puguem, pugueu, vulguem i vulgueu, tant del present de subjuntiu com de limperatiu. Totes les formes daquests temps sescriuen amb u: pugui*, puguis, pugui, puguem, pugueu, puguin vulgui*, vulguis, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin
sortir: surt

* Aquestes formes apareixen noms en el present de subjuntiu, no pas en limperatiu.

Collir, cosir, escopir, sortir, tossir i derivats (recollir, descosir, sobresortir...). En aquests verbs,
sescriuen amb u les arrels amb vocal tnica i amb o les arrels amb vocal tona. Exemples: cullo, culls, cull, cullen... cusi, cusis, cusin... surt, surtin... per: collim, colliu, collien... per: cosim, cosiu, cosireu... per: sortim, sortiu, sortissin...

Fer, jeure, nixer, treure i derivats (desfer, ajeures, renixer, sostreure...). En aquests verbs, sesescopir: escup

criuen amb a les arrels amb vocals tones, independentment que en les formes tniques puguem trobar una a o una e segons les formes i les varietats geogrfiques. Exemples: far, faria... jaiem, jaieu, jaurs... naixem, naixeu, naixia, naixer... traient, traurem, tragussiu... faig, fas, fem, feia, facis... jeure/jaure, jeu/jau, jeia... nixer/nixer, neix/naix... treure/traure, treus/traus, tret...

48. Copia aquestes formes verbals i completa-les amb a o e. Desprs, escriu-ne una altra en qu aquesta vocal aparegui en posici tnica:

pr__nia perm__tran

af__itava cr__ixia

comb__tia for__deu

49. Fes el mateix que en lactivitat anterior, per ara omplint els buits amb o o u:

xi__lem trem__leu

r__bat t__pava

resp__nia x__claria

34

DIMENSI COMUNICATIVA ORTOGRAFIA

50. Elabora un quadre com aquest a la llibreta i completal seguint el model:


ahir defensar jeure treure desfer recaure nixer defensava ara defensa dem defensar

51. Torna a escriure les oracions segents en futur:

La Meritxell no tasta res que sigui dol. LAgns fa les prctiques al mat. Tot el dia jeu al sof sense fer res. Son pare li retreu el seu comportament.
52. Escriu el present de subjuntiu daquests verbs:

cosir poder

voler collir

sortir tossir

53. Copia aquestes oracions i completa-les amb la forma verbal que sindica:

Cada vegada que sacaba una classe ............ al passads. (1a, plural, present
dindicatiu, verb sortir). Espero que ............ acceptar el meu ajut. (2a, plural, present de subjuntiu, verb voler). Quan rem petits anvem a lhort amb lavi i ............ cireres. (1a, plural, imperfet dindicatiu, verb collir). Quan ............, porteu-me un comps. (2a, plural, present de subjuntiu, verb poder). Es va posar un xal que li ............ les espatlles. (3a, singular, imperfet dindicatiu, verb cobrir).

54. Escriu linfinitiu que correspon a les definicions segents:

Treure la pols. Deixar alg o alguna cosa moll daigua. Aguantar alguna cosa perqu no caigui.

Pujar dalt dun cavall. Fer sortir els colors a alg.

55. Llegeix el text que hi ha a continuaci. Desprs en fars un dictat.

o he pogut aclucar lull en tota la nit. La vena del tercer no ha parat de tossir i llevar-se del llit, i arrossegar els peus fins al bany. I all, a continuar tossint i, per si aix era poc, ha comenat a escopir. Noms de sentir-la sem removia lestmac. Aix s que, vulguis no vulguis, tota la famlia en dansa. La mare sha posat a fer mitja i se nha fet un tip, de collir punts! El pare, que li treia importncia, s lnic que ha continuat jaient. La meva germana ha aprofitat per atacar: que si tot era culpa de viure en un pis, que en una casa estarem ms tranquils... Per, veient que no sen sortiria, ha optat per posar-se a llegir. Quan feia cinc hores que tossia, el xarop deu haver fet efecte i la pobra dona sha adormit. Llstima que aleshores el pare ha comenat a roncar.

35

DIMENSI COMUNICATIVA LXIC

Locucions i frases fetes


Les locucions i les frases fetes sn grups de mots fixats i estereotipats que funcionen com una sola paraula. Les locucions estan formades per un sintagma. Les frases fetes, en canvi, estan formades per tota una oraci. Locuci a prova de bomba 1 molt resistent de dia en dia 1 progresivament Frase feta Fer patxoca 1 Tenir aspecte vists Estar curat despants 1 Tenir experincia

El significat daquestes expressions es pot trobar en dos tipus de diccionari: en el diccionari de la llengua, o de definicions, i en un despecfic, el diccionari de locucions i frases fetes, el qual tamb proporciona formes equivalents o sinnimes i exemples ds. En un diccionari especfic el significat sha de buscar per la primera paraula de la locuci o frase feta, mentre que en el diccionari de la llengua la informaci sobt per lentrada del nom o ladjectiu i mai pel verb o la preposici que encapala el grup de mots. Observa lexemple: Locuci o frase feta De dia en dia Estar curat despants diccionari de la llengua dia espant diccionari especfic de estar

56. Indica si les expressions segents sn locucions o frases fetes:

el conte de la vella engegar a rodar a ulls clucs

buscar una agulla en un paller tenir el cap ple de pardals lluna de mel

57. Escriu una oraci amb cada una de les locucions segents: Un be negre! No val a badar!

58. Copia aquestes oracions i completa-les amb alguna de les locucions segents:
de pla en pla de gota en gota de bat a bat de gom a gom

Les finestres eren obertes... Venen els pisos...

Es va deixar enganyar... El local era ple...

59. Escriu aparellades les locucions sinnimes: de bona tinta bra a bra a punt mal per mal a la curta o a la llarga

tard o dhora de bona font pel mateix preu a lunson ben amanit

36

DIMENSI COMUNICATIVA LXIC

60. Busca el significat daquestes expressions en un diccionari de la llengua i en un de locucions i frases fetes, i explica el mot que tha servit dentrada:

a la quinta forca lluir el pl

lany de la picor estirar-se els cabells

61. Relaciona cada frase feta amb el seu significat: buidar el pap ser carn i ungla estar amb les mans a la butxaca barrar el pas menjar poc i pair b

moderar lambici estar inactiu no deixar passar dir tot el que cal avenir-se molt

62. Hi ha moltes frases fetes que contenen la paraula cor. Escriu la frase feta que et suggereix cada dibuix i explican el significat.
1 2 3 4

63. Completa aquestes frases fetes amb el nom del que representa el dibuix:

Bufar i fer ........ Defensar a ........ i ........ Cosir-se la ........ Anar sobre ........ Remenar la ........ Tocar el ........

4 5

6 3

64. Escriu una oraci amb cada una daquestes frases fetes:

anar a tres quarts de quinze

no venir dun pam

lligar caps

65. Copia aquestes oracions i substitueix les expressions en cursiva per la frase feta ms adient: tenir els dies comptats glaar la sang a les venes perdre els estreps remoure cel i terra

estar que bufa

La gent del poble sha enutjat amb la decisi de lajuntament. Aquell edifici senderrocar aviat. Quan li van explicar els fets es va irritar moltssim. Abans de perdre-ho tot utilitzar tots els mitjans possibles. Aquells crits el van horroritzar.

37

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

Narracions bbliques i clssiques


La torre de Babel
Desprs de les narracions dAdam i Eva, de Can i Abel i de No, el primer llibre de la Bblia, el Gnesi, explica la histria de la torre de Babel. El nmero inicial (11) indica el captol, mentre que els numerets sobreindexats indiquen els versicles (1 a 9). Aquest sistema permet fer citacions de tots els llibres que formen la Bblia. 11 1En tota la Terra es parlava una sola llengua i es feien servir les mateixes paraules. 2Els homes van emigrar des de lorient, trobaren una plana al pas de Xinar i la van poblar. 3Llavors parlaren entre ells de fer maons i courels al forn. Aix comenaren a fer servir maons en lloc de pedra, i asfalt en lloc de morter. 4 Desprs van dir: Vinga, edifiquem-nos una ciutat i una torre que arribi fins al cel; aix ens farem un nom i no ens dispersarem per tota la terra. 5 El Senyor va baixar per veure la ciutat i la torre que construen els homes, 6i es digu: Tots formen un sol poble i parlen una sola llengua. Si aquesta s la primera obra que emprenen, des dara cap dels seus projectes no estar fora del seu abast. 7Baixem a posar confusi en el seu llenguatge perqu no sentenguin entre ells. 8 Aix el Senyor els va dispersar des daquella regi per tota la terra, i van abandonar la construcci de la ciutat. 9Per aix aquella ciutat porta el nom de Babel, perqu all el Senyor va posar la confusi en el llenguatge de tota la terra, i des dall el Senyor va dispersar els homes arreu de la terra. Gnesi (traducci interconfessional)

Ulisses i els Cclops


Ulisses, heroi grec que desprs de la guerra de Troia torna cap a la seva terra, taca, arriba a la terra dels Cclops, ssers orgullosos que menen una vida silvestre, en coves allades i sense lleis. s fet presoner pel cclop Polifem, que comena a devorar els companys de lheroi. Ulisses sempesca un estratagema per sortir de la cova on Polifem els t retinguts. Desprs de dir al monstre que el seu nom s Ning, lemborratxa i li ataca lnic ull que t al mig del front, amb una gran estaca que ha preparat prviament. S, i, tombant-se, men cau all de sobines i es queda ben ajagut, reganyant el coll masss; i lagafa el son que tot ho doma; i de dins la gola gitava vi, amb mossos humans; i com rotava el beverri! Jo aleshores enfonso lestaca sota la rima de cendres, fins que sescalfa; i en tant abrivo amb paraules tots els companys, no sigui que algun, espantat, em reculi. Quan el pal doliver ja anava a abrandar-se i a treure flama, bo i verd com era, i llua que feia basarda, jo que el trec del foc i el porto corrents, i els meus homes, drets, em volten; i un du ens insufla una gran valentia. Ells aixequen el pal doliver, que dun cap era en punta, i lhi enfonsen dins lull; i jo per dalt, recalcant-mhi, el faig giravoltar, igual com un quan forada

38

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

amb la barrina una taula de nau, i els altres per sota van donant limpuls, amb una corretja que estiren ara un cap ara laltre; i la broca fa via, all sempre: dintre el seu ull aix tenem lestaca inflamada, fent-la girar; i la sang bullia entorn, per lardncia; i una vegada encesa la nina, aquell baf va cremar-li en rod les parpelles i aix mateix les pestanyes, i les arrels de lull petaven del foc que hi prenia. Com llavors que el ferrer una grossa destral o b una aixa dins un bany daigua freda immergeix, amb la gran estridncia, per trempar-la, car ve daix la fora del ferro: tal xiulava el seu ull entorn de la nostra olivera. Va f un plany horrors, que el penyal tot va retrunyir-ne, i nosaltres, de por, reculem; ell lestaca sarrenca de dins lull, tota bruta de sang, i la llena aleshores lluny, rebatent-la, brandant les mans en un ram de deliri. Crida amb uns grans bramuls els Cclops que tenen lestatge pel venat en esplugues, al llarg de les crestes ventoses. Els quals, sentint aquell clam, de pertot arreu acudeixen i, drets entorn del coval, li pregunten qu s que lacora: Doncs, Polifem, qu et passa que tant taclapara, que crides aix en la nit immortal i ens poses que no dormirem? s el teu bestiar, que ha vingut un hum i se lemmena? O s que et maten a tu amb ardit o b per la fora! I el puixant Polifem de dintre lespluga cridava: Que si em maten? Ning! I qu ha de ser per la fora! I ells, responent, digueren aquestes paraules alades: Doncs si ning no et fa violncia, sol com habites, el que s un mal que ha enviat el gran Zeus, no sabem que sesquivi. Tota vegada tu invoca el senyor Posid, que ts pare. Tal havent dit, sen van, i el meu cor que mestimo va riure que aix els hagus enganyats el meu nom i el meu lluc sense tara. HOMER, Odissea (Traducci de Carles Riba)

de sobines: ajagut cara amunt mos: boc de menjar beverri: bevedor recalcar-se: recolzar-se broca: barra, ms o menys esmolada, que serveix per foradar barrinant acorar: afligir, provocar dolor

emmenar: emportar ardit: artifici, estratagema espluga: cova crestes ventoses: serralada puixant: potent el meu lluc sense tara: el meu enginy infallible

39

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

Les narracions bbliques


La Bblia s un conjunt de llibres considerats sagrats pel judaisme i el cristianisme. A ms de tenir aquest valor per als creients daquestes religions, t un inters literari i cultural que es fa evident en nombroses manifestacions pictriques, escultriques, musicals... Dels diferents gneres literaris que es troben a la Bblia (poemes, lleis, proverbis, reflexions, cartes...), tenen una importncia especial en la histria de la literatura i lart les narracions mtiques de certs personatges, entre els quals destaquen els segents:

Adam i Eva, que sn els pares de la humanitat i els primers que volen
ser com Du i conixer el b i el mal.

Els seus fills, Can i Abel, que simbolizen les rivalitats, lenveja i el
crim entre germans.

No, una persona justa que sobreviu al cstig de Du, que pren forma
de diluvi.

Abraham, que s el smbol de la confiana en Du. Moiss, que representa lalliberament del poble jueu de lescalvatge
dEgipte. Sovint el protagonista de les narracions bbliques s el conjunt del poble dIsrael o la humanitat sencera, com en el cas del relat de la torre de Babel que has llegit.

Les narracions clssiques


Al costat de la tradici judeocristiana, els clssics grecs i llatins sn laltra font bsica de la literatura occidental. Dintre de la literatura grega i llatina, destaquen els poemes pics dHomer (segle VIII aC), autor a qui satribueixen, no sense reserves, la Ilada i lOdissea. Largument de la Ilada se situa de ple en la guerra que els grecs fan contra la ciutat de Troia per rescatar Helena. Lacci parteix de la ira que sent lheroi grec Aquilles quan el cabdill Agammnon li pren lesclava Briseida i abandona la lluita, fet que ocasiona greus desastres als grecs. Noms reprn les armes quan Hctor, cap dels troians, mata el seu amic Ptrocle. Aquilles occeix Hctor i el poema acaba amb lenterrament daquest i de Ptrocle. Largument de lOdissea se situa en la postguerra troiana, quan Ulisses, rei de lilla dtaca, comena el retorn per mar a la seva ptria. La travessia s plena de peripcies, amb episodis clebres com la trobada amb el cclop Polifem, que has llegit, el cant de les sirenes o el descens a linfern. Cap daquests entrebancs no aconsegueix deturar Ulisses que, finalment, arriba a la seva ptria. Penlope, la seva esposa fidel, lha esperat malgrat les pressions que ha rebut per casar-se amb una colla dambiciosos pretendents. El poema acaba amb la restauraci dUlisses com a rei dtaca, ajudat pel seu fill Telmac. Aquests dos poemes pics comparteixen caracterstiques com la mtrica, laprofitament de mites i llegendes de la tradici grega, la intervenci decisiva de les divinitats, lheroisme dels homes compatible amb la profunda humanitat dels seus sentiments i el to elevat que correspon al gnere pic. Ara b, mentre que el tema de la Ilada s prpiament bllic, el de lOdissea s un encadenament daventures on es fa mfasi en la intelligncia i lastcia del protagonista.

40

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

66. Respon aquestes preguntes sobre lepisodi bblic de la torre de Babel:

Quins sn els protagonistes del relat? Qu creus que representa construir amb maons en comptes de fer-ho amb
pedres, i ajuntar-los amb asfalt en comptes de fer-ho amb morter?

Quins objectius persegueixen els homes que construeixen la ciutat i la torre? Per qu el Senyor desbarata aquest objectiu? Quin paper es reserva al llenguatge en aquesta histria?
67. Argumenta quina o quines de les afirmacions segents resumeixen millor per a tu el sentit daquest episodi:

El narrador s contrari a la construcci de torres i manifesta que el Senyor tamb


shi oposa. La humanitat, tot i estar unida, fracassa si fa projectes en com massa ambiciosos. Les discrdies entre les persones vnen duna falta de comunicaci entre elles. Lexistncia de llenges diferents i la dispersi de la humanitat per la terra sn malediccions divines. Lorgull de la humanitat consisteix a voler arribar al cel amb mitjans humans.

68. Informat, a Internet, en enciclopdies o directament a la Bblia, sobre la histria dalguns personatges bblics, com ara Rut, Ester, Judit o Daniel. 69. Resumeix en poques lnies lacci que duen a terme Ulisses i els seus companys en el passatge de lOdissea que has llegit. 70. Explica qu volen dir els passatges segents de lOdissea:

Jo aleshores enfonso lestaca sota la rima


de cendres, fins que sescalfa; i en tant abrivo amb paraules tots els companys, no sigui que algun, espantat, em reculi. I el puixant Polifem de dintre lespluga cridava: Que si em maten? Ning! I qu ha de ser per la fora! I ells, responent, digueren aquestes paraules alades: Doncs si ning no et fa violncia, sol com habites, el que s un mal que ha enviat el gran Zeus, no sabem que sesquivi. [...] el meu cor que mestimo va riure que aix els hagus enganyats el meu nom i el meu lluc sense tara.

71. Explica, amb exemples extrets del text, en quines tres caracterstiques dUlisses es fonamenta la seva victria sobre un rival tan fort com Polifem. 72. Informat sobre la manera com, un cop cec Polifem, Ulisses acaba daconseguir que ell i els seus companys encara no engolits pel monstre puguin escapar-se de la cova on els t retinguts. 73. Busca exemples daltres obres narratives compostes en vers.

74. Informat sobre la figura i lobra de Carles Riba, traductor de lOdissea al catal. Fes una ressenya que expliqui la seva aportaci a la difusi de la literatura grega als pasos de llengua catalana.

41

DIMENSI SOCIAL I CULTURAL

Contacte de llenges
Comunitats lingstiques, llenges i pasos
La vida humana en societat est determinada per ls de la llengua. Per als grups humans, la llengua s un element important de cohesi i dunitat social, i identifica les comunitats lingstiques. Una comunitat lingstica s un conjunt de persones que es comuniquen amb la mateixa llengua, i comparteixen una histria, una cultura i una certa manera de veure la vida i el mn. Ara b, les fronteres de les comunitats lingstiques no solen coincidir amb les fronteres poltiques dels estats. Al mn hi ha unes 6.000 llenges i noms uns 180 estats independents. La situaci ms habitual s, per tant, que en un estat, i sovint en una mateixa societat, convisquin dues llenges o ms. El monolingisme s molt rar i es dna en els estats amb una sola llengua, com ara Islndia o Cuba. El plurilingisme o multilingisme, en canvi, es produeix en els estats on coexisteixen diverses llenges; els exemples sn molt abundants: Espanya, Frana, ndia, Brasil...

Bilingisme
El bilingisme s ls regular i alternat de dues llenges. Els parlants o els grups socials bilinges fan servir indistintament una o altra llengua. El bilingisme individual es basa en la capacitat que t un parlant dusar dues llenges amb un domini semblant. Lequilibri es produeix clarament en el cas de les persones que han aprs totes dues llenges al mateix temps (per exemple, del pare i de la mare). La majoria dindividus bilinges, per, tenen un cert desequilibri a favor de la llengua que han aprs primer. Exemples: En Llus s fill de mare catalanoparlant i pare castellanoparlant i cada progenitor li parla en la seva llengua. Podem dir que en Llus s bilinge. LIvn, en canvi, s fill de pares castellanoparlants i des de P-3 ha rebut leducaci en catal. Podem dir que lIvn t un domini semblant de les dues llenges, si b s molt probable que se senti ms segur en ls de la llengua castellana. El bilingisme social s ls de dues llenges en una mateixa societat. Ara b, sovint hi ha una llengua que s coneguda per tota la societat i una altra que noms domina una part de la societat. I, tamb sovint, nhi ha una que s originria del territori en qesti i una altra que shi ha installat a travs dun grup social concret o per una pressi poltica. Exemple: A la societat catalana coexisteixen, sobretot, dues llenges (catal i castell), en una situaci dequilibri molt variable segons les comarques i els grups sociolingstics. Molts catalanoparlants, per exemple, tenen lhbit de parlar en castell a interlocutors que dominen el catal. En canvi, sn menys els castellanoparlants que van optant per parlar habitualment en catal.

Diglssia
La diglssia s una situaci lingstica en qu dues llenges susen per a funcions diferents en una societat: una, la llengua A (alta) s la llengua de prestigi i es fa servir per als usos formals, sobretot escrits (ladministraci, lescola, els mitjans de comunicaci...); laltra, la llengua B (baixa), queda relegada als usos orals i informals (famlia i conversa quotidiana). Exemple: A les comarques de la Catalunya Nord, que polticament pertanyen a Frana, la llengua de la repblica s el francs (llengua A) i es considera que el catal s una llengua regional (llengua B), apta noms per als usos familiars i locals.

42

DIMENSI SOCIAL I CULTURAL

75. Indica si les afirmacions segents sn certes (C) o falses (F) :

El bilingisme individual s el coneixement de dues llenges per part duna


mateixa persona, si b amb molt ms domini de luna que de laltra. El bilingisme social s ls de dues llenges en una mateixa societat. La diglssia s una situaci en qu sescull lliurement la llengua que es fa servir en cada cas. La llengua A noms sutilitza en mbits familiars i informals. En els pasos plurilinges tots els parlants sn bilinges.

76. Informat sobre la realitat lingstica de Blgica i respon aquestes preguntes:

Quines llenges es parlen, a Blgica? En quin territori se situen? Quina s la situaci legal de Brusselles, la capital?
77. Llegeix cadascuna daquestes situacions i respon la pregunta corresponent:

a Carmina sha fet visitar per en Mario, el metge del seu poble. Han mantingut la conversa en gallec, la seva llengua materna. En Mario ha cregut que lha denviar a un especialista i ha redactat una nota en castell per al seu collega, no tant perqu no domini el gallec com perqu pensa que en els papers seriosos cal fer servir el castell.

Com qualificaries lactitud lingstica den Mario? Per qu?

Anna viu a Montgat i s catalanoparlant. La seva millor amiga, la Neus, tamb ho s. Aquest any ha arribat la Sandra, una noia nova de Reus, a linstitut. La Sandra s de famlia castellanoparlant i usa aquesta llengua habitualment, tot i que sap parlar en catal perqu ha fet lescolaritzaci en aquesta llengua. LAnna, la Neus i la Sandra de seguida savenen. LAnna li parla en catal, per la Neus shi adrea en castell.

Sn bilinges, totes tres noies? En quina situaci lingstica es troba cadascuna? Quins motius pot tenir lAnna per parlar-hi en catal i la Neus en castell?

n Patrice s un noi francs que se nha anat tot lestiu a Liverpool per practicar langls. Ara s una llengua que coneix molt millor que abans danar-hi perqu lha feta servir en la seva vida quotidiana.

s bilinge, en Patrice? Per qu?


78. Coneixes alguna persona totalment monolinge? Qui s? On viu? Explica la seva situaci. I trilinge, que coneixes alg? Explica-ho.

43

Avaluaci
Desaparegut!
Vaig mirar el rellotge: era un quart de nou. Daqu a una horeta, doncs, ja hauria arribat. Encara tenia el diari a les mans i el vaig girar. Els ulls se men van anar a un SUCIDI. Aix, en negreta. De moment vaig pensar que podia ser el de Montecarlo, i vaig apressar-me a llegir. Per vaig aturar-me sorprs a la primera lnia, impresa en cursiva: Ens telegrafien de Miragno Miragno? Qui es pot haver sucidat al meu poble? Vaig llegir: Ahir, dissabte 28, va ser descobert a la presa dun mol un cadver en estat davanada putrefacci... De cop va ennuvolar-sem la vista, em semblava entreveure a la ratlla segent el nom de la meva finca; i com que era fatigosa de llegir, aquella lletra minscula, vaig alar-me per ser ms a prop de la llum. ...putrefacci. El mol es troba situat en una finca anomenada la Sta, a uns dos quilmetres de la nostra ciutat. Havent comparegut al lloc lautoritat judicial amb daltres persones, el cadver fou extret de la presa per a la constataci legal i custdia. Ms tard va ser reconegut com el del nostre... El cor em va fer un salt, i vaig mirar, esbalat, els meus companys de viatge que dormien, tots. Comparegut al lloc... extret de la presa... i custdia... va ser reconegut com el del nostre bibliotecari... Jo? Comparegut al lloc... ms tard... com el del nostre bibliotecari Mattia Pascal, desaparegut fa pocs dies. Causa del sucidi: dificultats econmiques. Jo?... Desaparegut... reconegut... Mattia Pascal... Vaig rellegir, amb un ferotge arrufament de celles i amb el cor en tumult, no s quantes vegades aquelles poques ratlles. De primer totes les meves energies vitals van revoltar-se violentament per protestar, com si aquella notcia, tan irritant en el seu laconisme impassible pogus ser veritable per a mi i tot. Per si no ho era per a mi, s que ho era per als altres. Vaig tornar a mirar els meus companys de viatge i, com si ells tamb, all davant del meus ulls, dormissin amb aquella certesa, vaig tenir la temptaci de sacsejar-los, de despertar-los per dir-los a crits que no era veritat. No podia continuar sense fer res. Hauria volgut que el tren saturs, que hagus corregut cap a un precipici: aquell caminar monton dautmat dur, sord i pesant, augmentava per moments la meva excitaci. Obria i tancava les mans contnuament, enfonsant-me les ungles als palmells; arrugava el diari, el tornava a ordenar per rellegir la notcia que ja sabia de memria, paraula per paraula. Reconegut! Per s possible que mhagin reconegut?... En estat davanada putrefacci... ecs! Vaig veurem per un moment dins laigua verdosa de la presa, podrit, inflat, horrible, flotant... Dhorror instintiva vaig creuar els braos damunt el pit i amb les mans em vaig palpar, em vaig estrnyer...
LUIGI PIRANDELLO, El difunt Mattia Pascal (Adaptaci)

44

79.

Canvia el gnere i el nombre dels grups de paraules segents:

totes les meves

aquelles poques

Explica de quina categoria lxica s cada paraula. Quines altres categories lxiques poden variar de forma segons el gnere i el nombre? 80. Classifica aquestes paraules segons que siguin adverbis, preposicions, conjuncions o interjeccions:

doncs amb

encara i

a violentament

de davant

en ecs

Quina caracterstica comuna tenen aquestes quatre categories lxiques? 81. Localitza en el text, i copia, tres sintagmes verbals i tres sintagmes nominals. Subratlla el nucli de cada un. 82. Localitza en el text tres sintagmes preposicionals, introduts cadascun per una preposici diferent. 83. Fixat en el fragment segent del text: la temptaci de sacsejar-los, de despertar-los per dir-los a crits que no era veritat.

Vaig tornar a mirar els meus companys de viatge i, com si ells tamb, all davant dels meus ulls, dormissin amb aquella certesa, vaig tenir

Identifica els pronoms que hi trobis. Quin gnere, nombre i persona tenen? Nhi ha algun dinvariable? Indica a qui es refereixen. 84. Indica la categoria lxica de cada paraula daquest fragment:

El cor em va fer un salt, i vaig mirar, esbalat, els meus companys de viatge que dormien, tots. 85. Localitza en el text tres formes diferents del verb poder. Explica lalternana voclica que presenta aquest verb. Afecta alguna de les tres formes que has trobat? 86. Copia les oracions segents i completa-les amb una forma del verb treure: El dentista em ......... un queixal dem passat. Quan rem petits, lvia ens ......... les sabates en tornar el parc. Si jo fos jutge, no us ......... mai de la pres. 87. Completa cada oraci amb la frase feta ms adequada:

En llegir la notcia del seu suposat sucidi, en Mattia Pascal... va quedar escurat va quedar glaat va quedar pelat Poc desprs, a causa del nerviosisme, estava a punt de... perdre el temps perdre el plor perdre el tim

45

Activitats complementries
GRAMTICA
88. Identifica el nucli dels sintagmes segents i indica de quin tipus s cadascun:

LXIC
94. Escriu completes les locucions segents amb un daquests mots:
treballs - senyals - ets i uts - sentits - feines - paraules

gelat de menta molt amable cinc setmanes

lluitem per la justcia entre nosaltres lluny de la platja

89. La paraula en pot pertnyer a ms duna categoria lxica. Digues a quines i escriu una oraci per a cada possibilitat. 90. Escriu la categoria lxica de cada paraula de les sries segents:

amb pls i ......... amb bones ......... amb tots els .........

amb penes i ......... amb tots els ......... amb prou .........

95. Escriu aparellades les frases fetes equivalents: Sentir ploure Sortir amb les mans buides Dir-ne de totes Cridar lalto Tenir conscincia Marcar els cinc dits

alegre - alegria - alegrar - alegrement jo - em - meu a - ha - o - ho - eh - i - hi - he ORTOGRAFIA


91. Copia les formes verbals segents i completa-les amb a o e segons que calgui:

Tocar el crost Parar els peus Fer lorni Ser com cal Engegar-les sense
engaltar

Perdre-hi lestona

96. Completa aquestes frases fetes i aparellales amb el significat corresponent:

f_r f_reu f_ig f_ia

tr_ient tr_ieu tr_urem tr_t

Quin criteri has aplicat amb aquests dos verbs? 92. Copia les formes verbals segents i completa-les amb o o u segons que calgui:

Costar un ......... Caure pel seu propi ......... Ser una olla de ......... Comenar la casa per la ......... Nedar entre dues ......... Tocar la .........
Molestar. Ser evident. Ser un enrenou i una confusi. Mantenir-se entre dues tendncies. Pagar un preu excessiu. Emprar un procediment equivocat.

p_guem p_dria p_gus p_guis

v_lia v_lguessis v_ldr v_lgueu

Quins criteris has aplicat amb aquests dos verbs? 93. Escriu el present dindicatiu, el present de subjuntiu i limperatiu del verb sortir i marca amb un color les formes planes i amb un altre de diferent les agudes i monosillbiques. Desprs, explica lalternana voclica que es produeix.

46

Conceptes clau de la unitat


Categories lxiques. Classes de paraules que sestableixen tenint en compte tres nivells danlisi o criteris: la morfologia, la sintaxi i la semntica. Les categories lxiques sn verb, nom, adjectiu, determinant, adverbi, preposici, conjunci, interjecci i pronom. Frase feta. Oraci fixada i estereotipada que funciona com un verb, per t un significat propi, diferent de la simple suma dels significats de les paraules que la formen. Locuci. Sintagma fixat i estereotipat que funciona com una sola paraula i que t un significat diferent del de les paraules que el formen.

ENTRETENIMENTS
Si resols el joc de lescaquer, apareixeran tres frases fetes que contenen ull.
1
1 2 3 4 5 6 7 8

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

35

36

37

38

39

25

40

41

42

43

44

45

46

47

48

49

50

51

52

53

54

55

56

57

Definicions
16 23 30 46 8 28 12 45 54 17

Desprenien una cosa dall on s plantada o adherida.

13

25

27

15

47

11

38

Pasta de galeta en forma de paperina cnica per a un gelat.

24

36

44

48

35

40

14

56

En femen, amb una massa semblant a la dun torr.

32

43

37

31

26

10

50

Alicates, especialment les grosses.

18

51

49

52

20

33

39

53

Unida estretament formant cohesi.

55

42

29

19

22

57

34

41

21

Oligopptid que t la molcula amb vuit enllaos peptdics.

47

2
Un objecte misteris, que t un origen incert, que pot influir molt en la vida dels que lenvolten... la possessi del qual pot tenir conseqncies... potser negatives per al propietari... Aquesta s la histria daquest conte... un conte de misteri... o de terror?

I si fos...
La m dissecada
Ara fa uns vuit mesos, un amic meu, Louis R..., va reunir un vespre alguns camarades. Bevem ponx tot parlant de literatura, pintura i explicant-nos alguns acudits. De sobte, la porta es va obrir i un dels meus amics dinfantesa va entrar com un hurac. Endevineu don vinc! exclam immediatament. Aposto que de Mabille va respondre un. Ni thi acostes, vinc de P..., a Normandia, on he passat vuit dies i don porto un gran criminal amic meu, que us demano perms per presentar-vos. Dient aix, es va treure de la butxaca una m dissecada; una m horrible, negra, seca, molt llarga i crispada; els msculs, de fora extraordinria, estaven limitats per una tira de pell a la punta dels dits; tot plegat pudia a malvat. Figureu-vos digu el meu amic que laltre dia venien les pertinences dun vell bruixot de renom a tota la comarca; es passejava sobre un mnec descombra, practicava la mgia blanca i negra, i feia que les vaques tinguessin la llet blava. El vell bergant sempre tingu un gran afecte per aquesta m que, segons deia, era la dun clebre criminal ajusticiat el 1736, per haver llanat de cap la seva dona a un pou, i per haver penjat del campanar de lesglsia el capell que els havia casat. Desprs daquesta doble proesa, el paio an a crrer mn i en la seva carrera tan curta com intensa va assaltar dotze viatgers i una vintena de monjos dun monestir. Per qu vols fer-ne, daquest horror? vam exclamar. I doncs!, en far el meu bot de timbre per espantar els creditors. Amic meu digu Henri Smith, un angls molt flegmtic, crec que aquesta m s carn ndia conservada mitjanant un procs nou, i taconsello que en facis brou. No feu broma, senyors va reprendre amb sang freda un estudiant de medicina. I tu, Pierre, si the de donar algun consell, et dir que facis enterrar aquesta deixalla humana, per si de cas el seu propietari la vingus a reclamar; a ms, potser aquesta m ha aprs mals costums, ja coneixes la dita: Qui ha matat, matar. I qui ha begut, beur reprengu lamfitri. I pass a lestudiant un gran got de rom. En Pierre va alar el seu got i, adreant-se a la m, digu: Brindo per la propera visita del teu amo. Desprs es parl daltres coses i cadasc torn a casa seva. Lendem, vaig anar a casa den Pierre. Qu, com va? vaig preguntar-li. Molt b em respongu. I la teva m?

48

DIMENSI COMUNICATIVA LLEGIR

Lhas hagut de veure a la campana de la porta, on vaig posar-la ahir a la nit, per figurat que alg, per fer-me una broma, ha trucat a mitjanit; he preguntat qui era, per com que ning no responia, he tornat al llit i mhe adormit. En aquell moment van trucar a la porta: era el propietari, un personatge groller i fora impertinent. Entr sense saludar: Senyor va dir al meu amic, us prego que tragueu immediatament la carronya que heu penjat a la corda de la campana; si no ho feu, em veur obligat a fer-vos fora. Senyor va respondre en Pierre amb molta gravetat, insulteu una m que no sho mereix, sapigueu que ha pertangut a un home molt cultivat. El propietari es gir i va sortir per on havia entrat. En Pierre el va seguir, despenj la m i la llig a la campana de la seva alcova. Ms val aix va dir. Aquesta m em donar pensaments seriosos cada nit. Al cap duna hora el vaig deixar i vaig tornar a casa. La nit segent vaig dormir malament, estava agitat, nervis; diverses vegades em vaig despertar sobresaltat. En fi, cap a les sis del mat, un cop violent a la porta de casa em va fer saltar del llit: era el criat del meu amic, a penes vestit, pllid i tremols. Ah, senyor! exclam, sanglotejant, han assassinat el meu pobre amo. Em vaig vestir i vaig crrer cap a cal Pierre. La casa estava plena de gent; hi havia un moviment incessant, tothom comentava lesdeveniment. Vaig arribar amb grans esforos a lhabitaci. Quatre agents de policia estaven dempeus a linterior, bloc en m, examinant, parlant baix i escrivint; dos doctors xerraven prop del llit sobre el qual estava estirat en Pierre sense coneixement. No era mort, per tenia un aspecte espants. Tenia els ulls oberts desmesuradament, les nines dilatades semblaven mirar fixament amb un terror inexpressable una cosa horrible i desconeguda. Tenia els dits crispats i, al coll, les marques de cinc dits que shavien enfonsat profundament en la carn. Llavors una cosa em colp, quan vaig mirar el timbre de lalcova: la m dissecada no hi era. Els metges, sens dubte, la devien haver tret per no impressionar la gent que entrs a lhabitaci. No vaig preguntar qu se nhavia fet. Retallo ara dun diari de lendem el relat del succs: Un atemptat horrible es va cometre ahir en la persona dun jove, el senyor Pierre B..., estudiant de dret, de Normandia. El jove havia entrat a casa cap a les deu del vespre; va dir al seu criat, el senyor Bonvin, que ja es podia retirar, i se nan a dormir. Cap a mitjanit, aquest home va ser despertat per la campana del seu amo, que sonava amb fria. Va tenir por, encengu una espelma i esper; la campana satur durant un minut, i desprs va reprendre amb tal fora que el criat, boig de terror, an a despertar el porter; avisaren la policia, que arrib al cap dun quart dhora, aproximadament, i tiraren la porta avall. Un espectacle horrible sofer als seus ulls. Els mobles tirats per terra indicaven que hi havia hagut una lluita terrible. Enmig de la cambra, estirat, amb els membres erts i la cara lvida, amb els ulls esgarrifosament dilatats, hi havia el jove Pierre B... sense moviment; tenia al coll les empremtes profundes de cinc dits. Linforme del doctor Bourdeau, cridat immediatament, diu que

49

DIMENSI COMUNICATIVA LLEGIR

lagressor devia tenir una fora prodigiosa i una m extraordinriament prima i nerviosa. Res no fa sospitar el mbil del delicte, ni qui pot ser-ne lautor. Lendem es llegia, en el mateix diari: El senyor Pierre B..., la vctima de lespants atemptat, va recuperar el coneixement desprs de dues hores de cures intensives a crrec del doctor Bourdeau. La seva vida no corre perill, per es tem pel seu judici. No hi ha rastre del culpable. En efecte, el meu pobre amic estava boig; durant set mesos, vaig anar-lo a veure cada dia a lhospici, per no recuper ni un bri de ra. En el seu deliri, se li escapaven paraules estranyes i tenia una idea fixa: es creia perseguit per un espectre. Un dia em van venir a buscar urgentment perqu estava pitjor, i el vaig trobar agonitzant. Durant dues hores va romandre calmat, desprs, de cop i volta, sal del llit, crid agitant els braos i pres dun espants terror: Agafa-la! Agafa-la! Mescanya, socors, socors! Va donar dues voltes a lhabitaci cridant, desprs caigu mort, de cara a terra. Em vaig haver dencarregar de portar el seu cos al poblet de P..., a Normandia. Era daquest mateix poble que havia vingut el vespre que ens va presentar la m dissecada. El seu cos va ser tancat en un fretre de plom, i quatre dies ms tard em passejava amb el vell capell del poble pel petit cementiri on havien cavat la seva tomba. Feia un temps magnfic, el cel era blau i ple de llum. Se sentia el soroll de pales dels enterradors que cavaven la tomba. De sobte ens van cridar i vam anar a veure qu volien. Havien trobat un tat. Dun cop de pic van fer saltar la tapa i vam veure un esquelet desmesuradament llarg que, des dels seus ulls buits, semblava desafiar-nos; vaig tenir un malestar, no s per qu em vaig espantar. Mireu! exclam un dels homes. El bergant t un mony tallat, heus aqu la seva m. I agaf del costat del cos una gran m dissecada, que ens present. Fixat va fer laltre, rient, et mira i et saltar a la gola perqu li tornis la m. Vinga digu el capell, deixeu els morts en pau i tanqueu el tat, cavarem en una altra part la tomba del pobre senyor Pierre. Lendem tot havia acabat i vaig reprendre la ruta cap a Pars, desprs dhaver deixat cinquanta francs al vell capell perqu fes misses per al reps de lnima daquell de qui havem pertorbat la sepultura.
GUY DE MAUPASSANT, La tomba i altres contes dhorror (Adaptaci)

50

DIMENSI COMUNICATIVA COMPRENDRE

OBTENIR INFORMACI
1. Explica el significat de les paraules segents:

ponx pertinena bergant paio

creditor flegmtic sanglotejar dempeus

colpir ert bri mony

2. Digues en quin registre se solen utilitzar les paraules segents:


paio dempeus

colloquial tcnic literari cientfic

3. Substitueix les expressions destacades per la forma ms ajustada de les segents:

i c m t s

Un dels meus amics dinfantesa va entrar com un hurac.


com un cicl com una tempesta com un vendaval

I doncs!, en far el meu bot de timbre per espantar els creditors.


I tant! I ara! En resum 4. Explica qu sn la mgia blanca i la mgia negra i quins tipus de persones les practicaven. 5. Ordena cronolgicament aquestes vinyetes, que mostren com van succeir els fets.

51

DIMENSI COMUNICATIVA COMPRENDRE

INTERPRETAR EL TEXT
6. Explica com timagines lambient en qu viu en Pierre i la relaci que mant amb la seva colla damics. 7. Creus que algun dels amics den Pierre t algun pressentiment sobre all que passar desprs? Si s el cas, dnan alguna mostra. 8. Com interpretes les paraules den Pierre Brindo per la propera visita del teu amo adreades a la m? 9. Per qu creus que la m persegueix en Pierre i no ho va fer amb el bruixot, que la va tenir molt ms temps? 10. Indica si aquestes afirmacions sn certes (C) o falses (F):

M
e m f g

En Pierre, per fer-se limportant, t la necessitat dexhibir la m dissecada. Lexhibici de la m causa diversi entre una part dels seus amics. La m dissecada es comporta com una persona. En Pierre sha trastocat perqu ha vist com la m dissecada lha volgut matar. La policia sospita de seguida com han intentat assassinar en Pierre. El cadver del criminal vol recuperar la seva m. s una casualitat que es cavi la tomba den Pierre damunt de la del criminal . Lesquelet, finalment, descansa en pau. REFLEXIONAR I AVALUAR
11. Localitza els adjectius que apareixen en aquest fragment i explica quina importncia tenen en la descripci dels personatges i en la narraci dels fets. La nit segent vaig dormir malament, estava agitat, nervis; diverses vegades em vaig despertar sobresaltat. En fi, cap a les sis del mat, un cop violent a la porta de casa em va fer saltar del llit: era el criat del meu amic, a penes vestit, pllid i tremols.

12. Consideres que la dita Qui ha matat, matar t relaci amb la moralitat o la religiositat de lpoca? Explica per qu. 13. Quina importncia t el pensament mgic en la societat que retrata lautor? Creus que actualment encara es mant aquest tipus de pensament? 14. Creus que les histries de terror agraden, normalment, a les persones? Per qu?

EXPRESSAR-NOS
15. En grups, escolliu un personatge, real o fictici, que inspiri (o hagi inspirat) terror. Desprs, expliqueu a la resta dels companys i companyes algun fet terrorfic en qu hagi intervingut.

16. Redacta una notcia de diari, imitant les dues que apareixen en el conte, que expliquin els esdeveniments finals: des de la mort den Pierre fins al seu enterrament.

52

DIMENSI COMUNICATIVA LLENGUA I COMUNICACI

Lexpressi dactituds emocionals (II)


En la unitat anterior has estudiat lexpressi dels sentiments i dels estats de satisfacci i dinsatisfacci. Unes altres actituds emocionals sn linters i el desinters per algun element, o lexpressi de la intenci de linterlocutor.

Linters
El recurs ms neutre per expressar inters s el verb interessar. Exemple: Minteressen els esports daventura. Ara b, hi ha diverses frmules per a diferents graus dinters. Exemples (de menys a ms inters): No descarto demanar un favor al teu cos. Ens cridava latenci la idea de fer un viatge a un pas extic. Matreuen les situacions de risc. Ens apassiona el cinema dacci. En els contextos ms formals se sol utilitzar un verb que introdueix les paraules que fan referncia a linters. Exemples: Sento una certa curiositat per saber com li ha anat lentrevista. Trobem interessant la proposta dels delegats de curs.

El desinters
El desinters s expressat, en general, amb el verb interessar precedit de ladverbi de negaci no. Exemple: No minteressen les rifes ni les apostes. Tamb hi ha altres formes ms colloquials de manifestar indiferncia, com les expressions no em diu res, ms ben igual, tant me fa... El llenguatge juvenil ha introdut tamb el modisme passar de... En els contextos ms formals sn habituals frmules ms llargues. El mot o els mots que expressen inters no encapalen aquestes maneres de dir, sin que apareixen ms endavant. Exemples: No tenim un inters especial en aquest documental. No forma part de les meves prioritats comprar-me roba de mudar.

La intenci
Lemissor dun missatge pot expressar clarament la intenci que t fent servir el verb voler. Tamb es poden fer servir, amb el mateix to colloquial, el temps futur o una perfrasi verbal. Exemples: Vull provar de fer-ho tot sol. Dem mateix far neteja de les golfes. Vaig a trucar a la Marga per donar-li lenhorabona. Per a usos ms formals disposem daltres frmules, com ara Em disposo a..., Em proposo..., Tenim la intenci de..., etc. I tamb es pot fer servir el verb voler, per en condicional: Voldria ser ms amable amb els clients. De vegades, en les relacions socials, no queda b manifestar directament la intenci. Aleshores es recorre a preguntes que suggereixen la intenci, per donen la possibilitat dintervenir a linterlocutor. Exemples: Et fa res que ajusti la porta? Us sap greu que vagi comenant a desparar taula?

53

DIMENSI COMUNICATIVA LLENGUA I COMUNICACI

17. Omple els espais buits daquestes oracions amb algun dels segents sinnims dinters:

La demolici de ledifici de vint plantes ha creat una gran ........... El conferenciant va captivar des del primer moment l........... del seu pblic. Tal com en Josep la presenta, la sortida t un gran ........... Manifesta una ........... especial per la seva filla petita.
18. Busca en aquest text expressions que denotin desinters:

19. Classifica aquestes oracions segons que expressin inters o desinters:

Mostra una gran apatia en totes les assignatures. Lestudi de les papallones el t captivat. El seu relat mha deixat impressionat. Vam notar una certa fredor en les seves paraules. Personalment, el caviar no em diu res. Mapassionen els llibres de cincia-ficci.
20. Escriu una oraci que comenci per cada una de les expressions segents, que manifesten intenci:

Em disposo a... Tenim la intenci de... Vaig a...

Em proposo... Voldria... Far...

21. Torna a escriure aquestes expressions dintenci, de manera que siguin ms formals:

Vull obrir la finestra.

u Et fa res que obri la finestra?

Jo baixar primer. Vaig a collir unes quantes roses del jard.


Vull que em deixis la teva bicicleta. Posar la msica de ball.

22.

54

DIMENSI COMUNICATIVA EXPRESSI ORAL I ESCRITA

Llegir en pblic
Discurs de Seattle, cap de la tribu Duwamish
Jo no sc sin un salvatge i no comprenc. He vist milers de bfals morir al prat, abandonats per lhome blanc que els havia batut dun tren estant que rodolava. No sc ms que un salvatge i no comprenc com s que les vostres cavalcadures dacer que escupen fumera sn ms importants que els bfals que nosaltres no matem sin per sobreviure. Qu esdevindr a lhome sense els animals? Quan ja no hi haur animals, lhome morir amb un gran sentiment de solitud. El que ocorre als animals ben aviat succeeix a lhome. Totes les coses tenen relaci. All que sescau a la terra, arriba als fills que poblen aquesta terra. Heu densenyar als vostres infants que el terreny que ells trepitjaran s compost per les cendres dels nostres avant-

passats. Ensenyeu-los a respectar aquest terreny, i digueu-los que si lhome escup a la terra, s damunt dell mateix que escup. Aix ho sabem: tot es correspon, com la sang que lliga una famlia. Tot pertany a tot. Lhome no ha teixit la trama de la vida, no ns sin un fil.
DR. HENRY A. SMITH, 1887 (Discurs atribut al cabdill indi Seattle, 1855)

23. Imaginat que sha de llegir aquest discurs a linstitut durant la Setmana de lEcologia. Respon aquest qestionari sobre el fet de llegir en pblic:

Tha tocat a tu fer aquesta lectura


en pblic. El primer que penses s: Fantstic! Mencanta participar! Ho far, per malament, segur. No, no puc i no vull llegir en pblic.

Les altres vegades que ho has fet,


en acabar than dit: Anaves massa rpid i no sentenia res. Molt b, per no se sentia massa! No than dit res per no desanimar-te.

El teu principal problema a lhora


de llegir en pblic s: No magraden els micros. Mentrebanco pels nervis. Em bloquejo.

Per a tu, llegir en veu alta...


s un cstig, una tortura... Tagradaria poder-ho fer, per no ten surts. s una manera de participar... Nhi mho plantejo. Quina vergonya!

Compareu les respostes de tots els companys i companyes de la classe.

55

DIMENSI COMUNICATIVA EXPRESSI ORAL I ESCRITA

Pistes per llegir en pblic


Aqu tens uns quants trucs, recursos o consells que tajudaran quan thagis denfrontar a la situaci de llegir en pblic:

Intenta llegir com tagradaria que et llegissin. Mira dentendre el text, ja que com ms lentenguis, millor el fars entendre. Procura mantenir una postura dreta, per no rgida. Posa-hi moltes ganes: aix segur que surt b. Preparat el text prviament. Fes les pauses que convingui, perqu la gent sagafi el seu temps per entendret. Tingues el micro a la distncia adequada. Evita quedar-te amb la gola seca: beu aigua quan ho necessitis. Assaja: fes que alg tescolti abans, i et corregeixi els errors. Tingues en compte que el pblic no estar pendent de tu, sin del que dius. Si pots, gravat en udio o en vdeo i escoltat.
Ho sabies? Si tens el vici de llegir massa rpid, quan preparis el text prova de llegir-ne noms les vocals. s impossible crrer! Aix s, procura que ning no et senti fer-ho. Quan sentim la nostra veu enregistrada no la reconeixem i ens desagrada. Per s aix com la senten els altres, sempre.

24. Feu entre tots una llista dels recursos que us semblen ms importants a lhora de llegir en pblic. Comenteu tamb els que us costa ms de tenir en compte i els que valoreu ms en els altres. 25. Llegiu tots, per torns, el fragment del discurs del cap indi Seattle que teniu a la pgina anterior. Conv que cadasc prepari individualment la lectura. Valoreu conjuntament com ho ha fet cada company i companya, feu una llista dels aspectes que cal millorar de cara a futures lectures en pblic i, si cal, repetiu la lectura per valorar si heu millorat en algun aspecte.

56

DIMENSI COMUNICATIVA CAMP SEMNTIC

26. Identifica la paraula que no pertany a cada srie de sinnims:

educat, corts, atent, perspica, considerat, respectus assenyat, reflexiu, cautels, distret, considerat afectus, cordial, gentil, afable, incrdul, acollidor treballador, laboris, dropo, feiner, trafegut, trescador
27. Escriu mots compostos que defineixen maneres de ser de les persones: busca llepa poca prim panxa escanya

solta mirat fils content pobres raons

28. Escriu aquestes paraules per parelles dun adjectiu i el seu antnim: vergonys - perplex - agressiu - hostil - hipcrita - antiptic - amists agradable - poruc - valent - pacfic - atrevit - sincer - segur 29. Relaciona els dos termes de les comparacions segents i escriu expressions que defineixin maneres de ser duna persona: eixerit ferm llest velo delicat alegre

com un psol com una sageta com un picarol com una roca com un lliri com una sargantana

30. Indica si aquests adjectius que defineixen estats dnim els associes a molta o poca tristesa, i busca situacions a les quals es puguin aplicar: ser - abatut - afligit - moix - aclaparat - deprimit - malenconis - trist 31. Escriu junts cada adjectiu amb la seva definici:

ablic cnic saga insolent sociable

Subtil a descobrir les coses. Que manca al respecte degut a altres persones. Privat de voluntat. Inclinat a viure amb altres persones. Que presumeix de no creure en la rectitud i la sinceritat.
32. Explica el significat daquestes frases fetes:

Sentir ploure Ficar cullerada

Deixar de pedra Mullar-se el cul

El vocabulari de lsser hum: actituds i sentiments


57

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA

Els verbs
Act. 33 i 34

La conjugaci verbal
La conjugaci verbal s el conjunt de totes les formes dun verb, ordenades segons la persona, el temps i el mode. La taula segent pren com a exemple el verb model de la primera conjugaci, ballar: FORMES NO PERSONALS Infinitiu Gerundi Participi Infinitiu perfet Gerundi perfet Present dindicatiu Perfet dindicatiu Imperfet dindicatiu MODE INDICATIU Plusquamperfet dindicatiu Passat simple Passat perifrstic dindicatiu Passat anterior Passat anterior perifrstic dindicatiu Futur Futur perfet Condicional Condicional perfet MODE SUBJUNTIU Present de subjuntiu Perfet de subjuntiu Imperfet de subjuntiu Plusquamperfet de subjuntiu Passat perifrstic de subjuntiu Passat anterior perifrstic de subjuntiu ballar ballant ballat, ballada, ballats, ballades haver ballat havent ballat ballo... he ballat... ballava... havia ballat... ball... vaig ballar... hagu ballat... vaig haver ballat... ballar... haur ballat... ballaria... hauria ballat... balli... hagi ballat... balls... hagus ballat... vagi ballar... vagi haver ballat... balla...

FORMES PERSONALS
Act. 35 - 37

MODE IMPERATIU

El verb, nucli del sintagma verbal


La primera funci sintctica del verb s la de nucli dun sintagma verbal que, al seu torn, fa de predicat de loraci. Exemple:
SV (predicat de loraci) _______________________ El cami de la brossa passa a primera hora de la nit. V (nucli del SV)

58

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA

La funci de nucli, per, no sempre la desenvolupa una sola paraula. Es donen diferents casos en qu el nucli del sintagma verbal est format per ms dun mot:

Temps compostos. El nucli del sintagma verbal est format per una forma personal del verb
auxiliar haver i pel participi del verb que aporta el significat ms important. Exemple: Els trens de rodalies han incrementat els serveis durant lestiu.
V (nucli del SV)

Temps perifrstics. El nucli del sintagma verbal est format per una forma personal del verb
auxiliar anar (vaig, vas, va...) i per linfinitiu o linfinitiu perfet del verb que aporta el significat ms important. Exemple: Va trucar al mbil de la seva germana.
V (nucli del SV)

Quan va haver acabat lexplicaci, va demanar si hi havia algun dubte.


V (nucli del SV)

Veu passiva. El nucli del sintagma verbal est format per una forma personal
del verb auxiliar ser i pel participi del verb que aporta el significat ms important. Exemple: Aquestes vinyes seran veremades a finals dagost o principis de setembre.
V (nucli)

En aquest tipus de construccions el subjecte no protagonitza lacci expressada pel verb, sin que la rep. En loraci anterior, les vinyes reben lacci de ser veremades, que protagonitzen els pagesos.

Lassemblea de socis del Club Esportiu Esfor ha escollit lAntnia Serra com a presidenta.

Perfrasis verbals. El nucli del sintagma verbal est format per un verb auxiliar, a vegades
tamb per una preposici o locuci, i per una forma no personal del verb, generalment linfinitiu, que aporta el significat ms important. Exemple: Els motoristes han de portar sempre el casc.
V (nucli)

Classes de perfrasis verbals


Les perfrasis verbals sn expressions complexes amb un significat nic. El sentit unitari daquestes expressions concreta una noci que no es pot precisar amb cap dels altres temps verbals existents. Exemple: Hem de treballar. 1 Perfrasi verbal que expressa obligaci i que est formada pel verb auxiliar haver, la preposici de i linfinitiu treballar.
Acabem de veure una pellcula fabulosa.

Act. 38 - 40

Vaig a comprar una entrada.

59

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA

Les perfrasis verbals es poden classificar segons la noci que expressa cadascuna:

Expressen obligaci: lacci s necessria o convenient.


haver + de + infinitiu: Heu de revisar la pressi dels pneumtics. caldre + infinitiu: Cal rentar els llenols.

Expressen probabilitat: lacci s versemblant, per no segura.


deure + infinitiu: Deuen plegar a dos quarts duna.

Expressen imminncia: lacci es produir immediatament o, si ms no, sen mostra la intenci.


anar + a + infinitiu: Anvem a sortir al carrer. estar + a punt de + infinitiu: Est a punt de ploure.

Expressen inici: lacci comena a produir-se.


comenar + a + infinitiu: Van comenar a saltar dalegria. posar-se + a + infinitiu: Em posar a treballar de bon mat.

Expressen anterioritat: lacci s immediatament anterior.


acabar + de + infinitiu: Macaben de regalar un llibre de fotografia artstica.

Expressen duraci: lacci sest produint. En aquest cas, la forma no personal s el gerundi.
estar + gerundi: Estic planxant pantalons i camises. anar + gerundi: Van asfaltant la carretera del poble per trams. continuar + gerundi: Nosaltres continuarem lluitant per les nostres idees.

33. Copia els verbs daquestes oracions i indican el temps i el mode:

Mhe pres un suc de prssec i ara no em trobo gaire b. Ja tho dic: no sortir fins que no hagi acabat la feina. Ahir men vaig anar al llit molt tard. Aixecat i fes alguna cosa. El seu pare vol que estudi medicina com ell. Si en Marc no mhagus dut amb cotxe no hauria arribat a lhora. Ens ensenyaran les fotos de les vacances.
34. Copia les formes no personals que cont aquest text i indica quines sn:

uan cap all les dotze de la nit vaig arribar al local, la festa pintava fora b. Tota la penya ballant, xerrant tot prenent un refresc, alguns petonejant-se asseguts en un sof vell i atrotinat. Per desprs dhaver ballat unes quantes canons, la co-

sa es va embolicar. Una vena, cansada de no dormir, va trucar a la pasma. Presentar-se al local, regirar-ho tot i interrogar lngel va ser tot un. Els altres vam fugir cames ajudeu-me maleint la senyora que ens havia aixafat la guitarra.

35. Classifica aquestes formes verbals en simples, compostes o perifrstiques:

vam haver perdut hagurem aprs hagi estat

havies entrat vas agafar sollicitar

puja hauran arribat va suposar

60

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA

36. Transforma en veu passiva les oracions segents:

El dentista va examinar el pacient. El nostre ve va cantar aquell tango tan fams. Obren la porta a les vuit menys cinc. Anuncien el resultat del partit per megafonia. Aquesta tarda, lalcalde presentar el nou llibre dscar Albiol.
37. Escriu aquestes oracions en veu activa:

Tots els assistents seran obsequiats amb un refrigeri. Lequip guanyador va ser rebut amb gran entusiasme pels seus seguidors. Les noves installacions culturals seran inaugurades pel president de la Generalitat. Ledifici havia estat concebut com a centre dinnovaci tecnolgica pel seu
dissenyador. El paquet ha estat enviat aquest mat per la secretria de direcci.

38. Identifica les perfrasis verbals daquestes oracions i indica quina noci expressa cadascuna:

Deuen ser tres quarts de nou. Va comenar a ploure quan sortem de casa. Els nens van recollint pinyes per cremar a la llar de foc. Estic a punt dentrar al metro i no tindr cobertura. Ens acaben de donar la notcia. Cadasc ha de responsabilitzar-se de les seves accions. Estic llegint un llibre de cincia-ficci molt emocionant. Cal respectar les opinions de tothom.
39. Escriu un text breu que narri aquesta historieta. Fes servir totes les perfrasis verbals que puguis.

40. Corregeix aquestes perfrasis verbals dobligaci mal construdes per una frmula correcta en catal:

Tenim que portar lautoritzaci abans de divendres. A lAndrea no hi ha que fer-li gaire cas; s molt exagerada. El metge li ha dit que t que prendres una pastilla cada vuit hores. Nhi ha que presentar el treball de naturals enquadernat.
41. Escriu, en tres columnes, el present dindicatiu, el present de subjuntiu i limperatiu dels verbs comenar, regar i penjar. Explica les alternances consonntiques que hi detectis.

61

DIMENSI COMUNICATIVA ORTOGRAFIA

Laccentuaci de les formes verbals (I)


En laccentuaci dels verbs es cometen errors fora sovint. En aquesta unitat repassars si cal o no accentuar les formes verbals agudes. La norma s la mateixa que per al conjunt de paraules agudes: Saccentuen No saccentuen paraules acabades en -a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in resta de paraules (incloses les acabades en diftong)

Apliquem aquesta norma, per exemple, al futur, temps verbal que t sis formes agudes (presentem en vermell les que saccentuen i en blau, les que no saccentuen): cantar: forma aguda acabada en -e, saccentua cantars: forma aguda acabada en -as, saccentua cantar: forma aguda acabada en -a, saccentua cantarem: forma aguda acabada en -em, no saccentua cantareu: forma aguda acabada en diftong, no saccentua cantaran: forma aguda acabada en -an, no saccentua Altres temps verbals, en canvi, tenen formes planes i formes agudes. En el cas del passat simple, per exemple, les dues formes agudes saccentuen: cant: forma aguda acabada en -i, saccentua cant: forma aguda acabada en -a, saccentua En canvi, en altres temps verbals les formes agudes no saccentuen, tamb a causa de la terminaci que presenten. s el cas del present dindicatiu: cantem: forma aguda acabada en -em, no saccentua canteu: forma aguda acabada en diftong, no saccentua En el cas dels participis, tot i que la majoria acaben en -t (cantat, temut, dormit...) i, per tant, no saccentuen, conv tenir presents els que acaben en -s, que s que saccentuen. Alguns dels casos ms freqents sn els segents: Participi roms ofs reprs desprs encs ats emprs emps adms ests prets difs incls recls Verb (infinitiu) romandre ofendre reprendre desprendre encendre atendre emprendre empnyer admetre estendre pretendre difondre incloure recloure Exemple Han roms tres hores esperant. El teu comentari mha ofs. Quan hauran reprs les negociacions, ja en parlarem. Sha desprs un tros de la faana. Haurem encs els llums, per no hi havia corrent. A recepci mhan ats extraordinriament b. Tant de bo que no haguessin emprs la caminada. Va caure perqu el defensor lhavia emps. Han adms el seu error dentrada. Quan hagis ests la roba, vine a ajudar-me a la cuina. No he prets dir aix, disculpim. Les autoritats han difs una alerta de rierades. No crec que hagin incls aquesta partida al pressupost. Va ser recls durant dos anys en un camp de presoners.

62

DIMENSI COMUNICATIVA ORTOGRAFIA

42. Llegeix aquestes formes verbals i copia les que siguin agudes:

ballava penso ballarem

sortiu cantessis talls

talles dorms guanyar

caminem celebrar dormis

Explica per qu algunes daquestes formes porten accent i altres no en porten. 43. Quin s el temps verbal en qu totes les formes sn agudes? Observa aquestes formes i explica per qu les tres persones del singular porten accent i, en canvi, les tres persones del plural no en porten. 44. Torna a escriure aquest text de Quim Monz canviant les formes del passat perifrstic per formes del passat simple:

V
45.

a agafar lamericana, va sortir al carrer, va caminar fins a un basar que hi havia tres carrers ms enll, va comprar un televisor (de pantalla rectangu-

lar, enorme), va tornar a casa acompanyat de linstallador, el va connectar (el televisor) i va buscar el canal on feien la pellcula amb Jean-Louis Trintignant.

Copia aquesta taula i completa-la:


Present dindicatiu Imperfet dindicatiu Futur

ballar servir perdre tmer caminar caminar serveixo perdia

46. Copia aquestes oracions i completa-les amb limperfet de subjuntiu o amb el participi del verb indicat entre parntesis:

No li han ........... (admetre) la sollicitud perqu estava fora de termini. Mentre mesperava perqu la doctora m........... (atendre), he estat xerrant
amb la infermera.

Tots dos pasos han ........... (reprendre) les converses de pau. Tothom li va demanar que ........... (parlar) sense cridar tant. Quan hgiu ........... (encendre) les espelmes apagarem el llum.
47. Llegeix atentament el text que hi ha a continuaci. Desprs en fars un dictat.

estava fart! Quan per fi sassegu a lavi, respir profundament i intent dormir per oblidar el calvari que havia passat. La noia que lhavia ats no tingu cap mena de delicadesa amb el seu equipatge. Havia roms ms de dues hores esperant en una sala petita. Hagu de passar per un grapat de controls ordinaris i extraordinaris. El van escorcollar de dalt a baix. I mentrestant, recordava

les paraules de lagent de viatges: No tindr cap problema, li ho garantim. Quan haur arribat, far una carta de reclamaci a lagncia i als responsables de laeroport per discriminaci, pensava per a ell mateix. Se sentia ofs i enganyat. Al capdavall, si hagus portat un gosset no hauria passat res. Per tu porta un cadell de pantera negra i veurs quants problemes...

63

DIMENSI COMUNICATIVA LXIC

La derivaci (I)
Els afixos
La derivaci s el procediment mitjanant el qual formem paraules noves o en modifiquen el significat. Fixa-thi: bolet 1 bolet-aire
(lexema) (afix)

feli 1 in-feli
(afix) (lexema)

verns 1 en-vernis-sar
(afix) (lexema) (afix)

El lexema aporta el significat bsic de la paraula i els afixos sn els elements que en matisen el significat. Segons el lloc que ocupen respecte al lexema, hi ha tres tipus dafixos:

Prefixos: si van davant del lexema, com a desfer Sufixos: si van darrere del lexema, com a foscor Infixos: si van entre el lexema i el sufix, com a fredolic

Els sufixos
Sn els afixos que afegim darrere del lexema per formar mots derivats. Formen una srie molt extensa i sn els ms utilitzats en la formaci de paraules. De vegades, quan afegim un sufix a un lexema podem canviar la categoria lxica de la paraula. ample (adjectiu) 1 amplitud (nom) raig (nom) 1 rajar (verb) Observa, tamb, que en aquest procs de derivaci la paraula derivada pot sofrir canvis ortogrfics (nou-novetat, llop-llobat, taronja-taronger, ros-rossos, ric-riquesa) o fontics com, per exemple, addici o supressi de sons (pa-panarra, bstia-bestiola) o canvis en laccent (petit-petit, diner-dineral).

48. Segmenta les paraules segents i escriu separadament el lexema i els afixos que les formen:

passejada verdor reorganitzar

prehistria entossudir-se fugisser

encaparrar-se enfeinat immobilitzar

49. Relaciona els mots de lesquerra amb els sufixos de la dreta i escriu la paraula resultant. Desprs, comprova si hi ha canvis ortogrfics. protestant avar pur tranquil arrs faig blau

-or -esa -itzar -sar -eda -cia -isme

64

DIMENSI COMUNICATIVA LXIC

50. Escriu noms abstractes a partir dels sufixos segents. Subratlla el sufix perqu es vegi clarament de quina paraula prov.

-edat -or
Exemple

-tat -esa
-edat

-ncia -eria

-ncia -etat

u falsedat

51. Explica quin significat aporten al lexema els sufixos destacats en negreta de les paraules segents:

costellam veuarra

petitona carssim

sabatot greixs

52. Escriu una paraula derivada dels verbs segents que descrigui o designi una persona, un objecte o un lloc:

mirar escalfar caminar

penjar topar estudiar

voltar acompanyar menjar

53. Aplica els sufixos -ds, -dissa, -aire, -er, -era, que indiquen propensi o aptitud, a aquests verbs, i escriu totes les opcions possibles:

trencar plorar cridar

plegar bellugar cantar

manar trigar rondinar

54. Els sufixos -able, -ible, -vol i -vola, expressen possibilitat. Escriu la paraula que equival a les definicions segents i, si hi ha ms duna opci, escriu-les totes:

Es deixa influir. Es pot dividir. Es pot subornar. Es pot trcer.

Es pot menjar. Es pot llegir. Es pot admetre. Es pot negociar.

55. Utilitza els sufixos -ada, -atge, -eda, -eria, -at, que indiquen un collectiu, per escriure derivats de les paraules segents:

branca teula

tona cristall

can arbre

ve quilmetre

56. Copia les oracions segents i completa-les amb una forma derivada del mot entre parntesis:

Ja han encs la ......... (foc) a la plaa. Em comprar una ......... (paper) de xurros. Al mercat noms hi havia una ......... (bacall). Quan va nixer tenia uns ......... (peu) minsculs. Van planificar un ......... (robar) espectacular. No li van poder llegir la carta ......... (astre).

65

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

Narracions piques i histriques

Roland, heroi de la batalla de Roncesvalls


Roland, nebot de lemperador franc Carlemany, lluita contra els sarrans a la batalla de Roncesvalls, al Pirineu. Lheroi mor en aquesta clebre emboscada tradora. Abans, per, combat els infidels amb el valor propi dun gran cavaller i aconsegueix repellir-los. Posteriorment, Carlemany acudir a derrotar-los definitivament. s la batalla terrible i comuna. Roland, el comte, no pren cap cobertura; lluita amb lascona tant com lasta li dura. Al quinz cop lha trencada i perduda i amb Durandall, la seva espasa, nua, broca el cavall per atacar Xernubles. Li trenca lelm, on els carboncles lluen, li bada tota la testa cabelluda i li parteix els ulls i la figura i el blanc ausberg, que s de malla menuda, i tot el cos fins a lenforcadura. Passant la sella, que dor era batuda, en el cavall lespasa se li atura: com: generalitzat ascona: arma que es fa servir llanant-la asta: pal a lextrem del qual hi ha larma brocar: esperonar el cavall carboncle: rob (pedra preciosa) badar: obrir romp lespinada sens cercar cap juntura i labat mort damunt lherba tofuda. Desprs li diu: Brivall, fas mala ruta! Ja de Mahoma no rebrs cap ajuda. Tens, gran glot, la batalla perduda. Roland, el comte, pel mig del camp cavalca; t Durandall, que malfereix i talla. Als sarrans, els causa un gran carnatge. Qui pogus veurel llenar un mort sobre laltre, i la sang clara regalar per la prada! T sang pels braos i la cota de malles; i el seu cavall, pel coll i les espatlles.
La can de Roland (Traducci de Joan Jubany)

testa: cap ausberg: tnica de malles per protegir el cos enforcadura: punt del cos don surten les cames tofut: esps carnatge: carnisseria

66

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

El rei En Jaume s ferit


Jaume I s conegut com el Conqueridor pel fet dhaver integrat als dominis dels comtes de Barcelona i reis dArag els regnes de Mallorca i de Valncia. Precisament durant el setge de la capital valenciana, que va tenir lloc lany 1238, el rei va ser ferit. El fragment segent posa de relleu la seva valentia com a militar per tamb la seva visi psicolgica i la capacitat que va tenir de liderar les seves tropes. Una altra vegada la gent de larquebisbe de Narbona feren torneig amb els de dins i no sadonaven de la manera de lluitar dels sarrans, que feien veure que fugien dells per tal datraurels cap a la vila. I Ns veirem que la gent de peu salegraven perqu fugien i els envirem un missatge que no els encalcessin, que si no els sarrans els farien molt de mal. I ells no sen volgueren estar malgrat el nostre missatge, i Ns patem per ells (que nhi moririen de trenta per amunt quan els sarrans els ataquessin), ens acostrem a ells en un cavall que muntvem i els retingurem. I Ns, quan ens en tornvem amb els homes, ens girrem cap a la vila per contemplar els sarrans, ja que havia sortit a fora el gruix de la gent, i un ballester ens dispar, i travessant el capell de sol i el batut, ens toc al cap amb el cairell, prop del front. I Du volgu que no traspasss el crani! I la punta de la sageta clavada sortia del bell mig de la testa, i Ns, amb la ira que aix ens provoc, donrem tal cop amb la m a la sageta que la trencrem; i la sang ens rajava cara avall, i amb el mantell de sendal que Ns diem ens eixugvem la sang, i anvem rient perqu la host no defalls! I entrrem en un reial on Ns tenem posada i sens infl tota la cara i els ulls, de tal manera que amb lull de la part on ens havien ferit no hi

pogurem veure durant quatre o cinc dies. I quan sens desinfl la cara cavalcrem per tot el campament perqu la gent no es desconhorts.
JAUME I, Llibre dels feits (Adaptaci)

Ns: tractament de respecte que saplica el rei en Jaume a ell mateix encalar: intentar atrapar sendal: tela de seda molt fina desconhortar-se: desanimar-se

67

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

Narracions de tema bllic


A lpoca medieval, la guerra era un fet quotidi. Les pugnes entre cristians i sarrans, o b entre senyors feudals, formaven part de la vida de la gent, que estava acostumada a viure amb el perill constant datacs, assalts i robatoris. En la seva lluita pel poder, els reis i els nobles havien de protagonitzar campanyes dexpansi i mantenir la fidelitat i lesperit combatiu de la seva gent. Per aix van recrrer a la literatura: en un primer moment, a la poesia pica i, en un segon moment, al gnere historiogrfic o de les crniques.

La poesia pica
La poesia pica s un gnere literari narratiu en vers. Durant ledat mitjana, els joglars portaven arreu dEuropa unes canons de gesta que explicaven les proeses dels cavallers cristians en la seva lluita contra els sarrans. Eren tirades, ms o menys llargues, de versos dart major (decasllabs, alexandrins) amb rima assonant. Aquests textos es transmetien oralment per tamb es van recollir per escrit, motiu pel qual ens han pervingut. Dues de les canons de gesta ms clebres sn el Cantar de Mo Cid, que pertany a la literatura castellana, i la Can de Roland, poema pic francs del qual has llegit un passatge. Aquesta obra narra la victria de lemperador Carlemany damunt del rei rab Marsili i la conquesta de la ciutat de Saragossa, desprs de lemboscada tradora de Roncesvalls, al Pirineu, on lluiten coratjosament i perden la vida Roland i els cavallers ms valents de Frana. Els fets histrics que sn a la base duna can de gesta sn objecte dun tractament exagerat o fantstic, amb la intenci dexaltar les proeses dels protagonistes.

Les crniques
Les crniques sn extenses narracions en prosa i amb pretensi dautenticitat histrica. En el cas dels comtes de Barcelona, les primeres crniques sobre les seves gestes estan escrites en llat, per posteriorment ja es redacten en catal. Les crniques medievals eren escrites a instncies de la monarquia i tenien una clara intenci propagandstica i de justificaci de la poltica reial. Les quatre grans crniques catalanes van ser escrites entre els segles XIII i XIV per Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimonis; i eren escoltades collectivament o b llegides individualment. Aquests textos comparteixen unes caracterstiques comunes:

Narren fets contemporanis o immediatament anteriors a


lautor. Aix saconsegueix donar una sensaci de veracitat i de rigor.

La figura central s el monarca o la dinastia regnant. Com has


pogut comprovar en el segon text que has llegit, el rei concentra tots els valors cavallerescos.

Presenten els millors reis que pugui desitjar cap pas del mn.
Aix, doncs, esdevenen tamb model per a futurs reis i prnceps.

Mostren una visi dels fets basada en la providncia dun Du


que ajuda els reis dArag perqu defensen la seva causa.

Exalten el patriotisme i lesperit nacional lligats a la dinastia.


68

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

57. Explica per qu el fragment que has llegit de la Can de Roland s un text narratiu i en qu saprecia que pertany al gnere pic. 58. Analitza la mtrica del primer text (tirades, recompte sillbic dels versos, rima). 59. Destaca algun element del text de la Can de Roland que et sembli exagerat. 60. Respon les preguntes segents:

Com es diu, lespasa de Roland? Per qu creus que lespasa de lheroi t un nom propi? Creus que devia ser freqent, en aquella poca? Coneixes alguna altra espasa que tingus nom? Com es deia? De qui era?
61. Com interpretes els versos segents? Qui pogus veurel llenar un mort sobre laltre, i la sang clara regalar per la prada! 62. Busca un detall del text que mostri el carcter impulsiu i, fins i tot, imprudent de Roland. 63. Informat sobre el fet histric de la batalla de Roncesvalls i sobre lany de composici de la Can de Roland. Quant de temps hi ha entre els fets i lelaboraci literria? 64. Centrant-te ara en el segon text, quina distncia temporal pot haver-hi entre la conquesta de Valncia i el relat que en fa Jaume I? Busca informaci en llibres dhistria, enciclopdies o Internet. Compara aquestes dades amb les de lactivitat anterior i extreu-ne una conclusi pel que fa a la diferncia dintenci entre un i altre text. 65. En el text del Llibre dels feits busca citacions que et permetin justificar aquests aspectes:

La valentia de Jaume I com a militar. La visi estratgica que t de la batalla a partir de la prpia experincia. La capacitat que mostra de conixer i actuar sobre la psicologia de les seves
tropes. 66. Explica un fet providencial que Jaume I narra en el segon fragment que has llegit. 67. Quina semblana de fons trobes entre els dos textos que has llegit? 68. Explica les diferncies que observes entre els dos textos pel que fa a la forma. 69. Quin valor t la sang en un i altre text?

69

Avaluaci
Relacions en societat
Amb motiu de la celebraci de la posada de llarg de la seva filla, el banquer Toms Poch concentra, en una festa a casa seva, la societat ms granada duna petita poblaci de mercat, Fontclara. Entre els convidats, es troba el doctor Torrent. En el cam de retorn de la terrassa a la sala, fent ara un pas, ara un altre, passaren davant la llibreria. La senyoreta Lagresa shavia adormit plcidament i definitivament a la seva poltrona, amb les mans encreuades sobre el ventre, pacfic i escanyolit. Anna Maria Roman de Gratacs continuava embrancada en la lectura dun llibre de comptabilitat. Habituada a llegir novelles truculentes i mengvoles, la jove senyora estava descobrint potser la calma que produeixen els llibres avorrits, generalment inintelligibles i insignificants. Les dues senyores, assegudes en dues poltrones cmodes separades per una taula baixa, formaven un conjunt caracteritzat per la ms absoluta tranquillitat. El banquer i el doctor passaren prop delles amb el propsit deliberat de no despertar-les. Si hagus calgut caminar de puntetes, hi haurien caminat. Dels elements presents, fins en aquell moment, en la festeta, eren potser les persones ms ben entretingudes i ben encaixades. Feren quatre passes ms i es toparen amb el matrimoni Perdig, els coneguts ferreters de la localitat. Encara bufaven una mica, dels graons que havien hagut de pujar. Era un matrimoni duna inqestionable edat. La brillant resplendor que difonien les aranyes els feia parpellejar. Al doctor Torrent li sembl que Ramonet havia parlat amb els Perdig, tot pujant lescala, a judicar per la brusquedat amb qu el criat, a la porta de la sala, shavia separat del matrimoni, en constatar (Ramonet) que el banquer safanyava a rebrels amb una notria cordialitat. Lamistat dels Perdig, lhavia heretada del seu pare, el qual havia personalment viscut la rpida ascensi daquells botiguers enriquits en el negoci de la ferralla. El senyor Poch els respectava i els honorava, entre altres raons perqu els considerava la flor, lessncia, lextracte de les ms aspres virtuts del petit comer local i general. La senyora Laura Gassol de Perdig digu al banquer, en respondre a la seva salutaci: T el meu marit molt empipat... S, senyor Poch, estic realment empipat! digu el senyor Oriol Perdig, abans que el banquer li allargus la m. Davant aquesta entrada tan curiosa, el senyor Toms cregu que Perdig li volia fer una broma, per de seguida record que lesmentat senyor tenia una absoluta incapacitat per a una qualsevol forma daquesta activitat i es pos a riure sorollosament per donar-li, sens dubte, a entendre que no lhavia pas invitat aquell vespre per parlar de negocis. Bon punt hagueren encaixat, per, el senyor Oriol pos els peus plans sobre lestora i es dispos a explicar al banquer la causa i el procs del seu empipament.
JOSEP PLA, Nocturn de primavera (Adaptaci)

70

70. Classifica aquestes formes verbals segons si pertanyen a limperfet dindicatiu, limperfet de subjuntiu o el passat simple:

continuava feia passaren record

bufaven difonien digu dispos

honorava tenia cregu feren

Classifica aquestes mateixes formes verbals en agudes i planes. Explica per quin motiu unes saccentuen i les altres no saccentuen. 71. Les formes verbals shavia adormit, havia parlat i hagueren encaixat sn formes compostes o perifrstiques? Raona la teva resposta. 72. Fixat en aquestes quatre perfrasis verbals, que es troben en el text:

estava descobrint hagus calgut caminar

es pos a riure havien hagut de pujar imminncia duraci

Indica qu expressa cadascuna: obligaci probabilitat inici anterioritat 73.

Transforma en veu passiva les oracions segents:

El senyor Poch respectava els ferreters. La senyoreta Roman llegia el llibre de comptabilitat.
74. Busca en el text una paraula derivada de creu, una paraula derivada de branca i una paraula derivada de parpella. Indica els canvis de categoria lxica que shan produt en el procs de derivaci. 75. Indica el lexema i el sufix de cadascuna daquestes paraules derivades:

terrassa

llibreria

mengvol

ferralla

festeta

Sha produt algun canvi ortogrfic en el procs de derivaci daquestes paraules? 76. Indica quin sufix tenen en com aquestes parelles de paraules:

botiguer - banquer cordialitat - tranquillitat


Quin significat aporta cada sufix? Sha produt algun canvi ortogrfic en el procs de derivaci? I algun canvi fontic (addici o supressi de sons)?

71

Activitats complementries
GRAMTICA
77. Expressa amb una perfrasi verbal dobligaci i amb limperatiu les accions que dirien les persones que trobem en aquestes oracions:
Model

80. Escriu una paraula aguda, que no sigui un verb, i que acabi amb aquestes terminacions:
s s s s s n s n s n

La professora diu a lalumne que tanqui la porta. Has de tancar la porta. (perfrasi verbal dobligaci) Tanca la porta! (imperatiu)

Fes el mateix per ara escrivint formes verbals sempre que puguis. 81. Escriu les formes verbals compostes corresponents a aquestes formes verbals simples, dacord amb el model:
Model

Una mare diu al seu fill que es renti les mans. Un policia local diu a un motorista que saturi. Un entrenador diu als jugadors que corrin al
voltant de la pista. El conserge indica als alumnes que ara entrin per laltra porta.

u hauran actuat
es dirig direm

torns trucars

Qu observes pel que fa a laccentuaci?

78. Escriu el nom dels set temps verbals dindicatiu que expressen temps passat, desprs conjuga la primera persona del plural de cada temps, del verb trobar. Marca els temps verbals que signifiquin el mateix. Fes el mateix amb els cinc temps que expressen passat en subjuntiu.

LXIC
82. Escriu adjectius combinant cada una daquestes paraules amb un dels sufixos: ngel pres ala terra trapezi cabell repressi guila

ORTOGRAFIA
79. Tradueix aquest text al catal i comenta les coincidncies i les diferncies daccentuaci que trobes en les formes verbals en catal i castell:

-oide -ut -iu -enc -er -at -s -ic

83. Escriu un nom derivat de cada verb:

presidir passar conixer

cosir venjar lliscar

observar enganxar comprendre

os monitores nos han dicho donde dormiremos esta noche. T, Miguel, dormirs en el primer piso con los dems chicos de tu edad, mientras que tus hermanos ms pequeos dormirn cerca de la habitacin de los monitores, en el segundo piso. Yo dormir tambin en el primer piso, pero con las chicas. Vaya! Luis y Javier, dnde dormiris vosotros? En la habitacin 12? Pero no s all dnde dormir Carlos?

84. Copia aquestes paraules i aparella-les amb el significat que els aporta el sufix -ada:
amplada ventada pedrada setmanada cremada

Fenomen meteorolgic. Idea de dimensi. Salari. Efecte del foc. Cop.

72

Conceptes clau de la unitat


Afix. Element que safegeix al morfema lxic o lexema i en modifica el significat. Conjugaci verbal. Conjunt de totes les formes dun verb, ordenades segons la persona, el temps i el mode. Derivaci. Procediment per formar paraules noves que consisteix a afegir afixos al morfema lxic o lexema. Perfrasi verbal. Forma verbal constituda per un verb auxiliar, de vegades tamb amb una preposici o locuci, i per una forma no personal del verb, generalment linfinitiu, que aporta el significat ms important. Pot ser dobligaci, de probabilitat, dimminncia, dinici, danterioritat o de duraci. Poesia pica. Gnere literari narratiu en vers que explica les gestes dun cavaller. La seva manifestaci ms destacada sn les canons de gesta. Sufix. Afix que es posa darrere del morfema lxic o lexema. Temps compost. Temps verbal integrat per una forma personal del verb haver i el participi dun verb que aporta el significat ms important. Temps perifrstic. Temps verbal format per una forma personal del verb auxiliar anar (vaig, vas, va...) i per linfinitiu o linfinitiu perfet dun verb que aporta el significat ms important. Veu passiva. Forma verbal formada per una forma personal del verb auxiliar ser i pel participi dun verb que aporta el significat ms important.

ENTRETENIMENTS
Resol aquest logogrif. Hi apareixeran dues frases fetes que signifiquen aparentar que es fa molta feina, sense cap resultat. Tens sis lletres ja resoltes: F E R
1 2 3 4 5 6 7 8

F R E
1 3 2 9 9 8 10

C
11 5 12 8

R E
2 15 8

2 13 14 3

F E R
1 2 3 4 5 6 7 9 5

R
3 5 6 6

E
14 2

E
16 5 10 17 2 7 9

U E
10 11 5 18 19 2 9

U
11 19 13 7

E
2 9

1=F 2=E 3=R 4= 5= 6= 7=

8= 9= 10 = 11 = 12 = C 13 = 14 =

15 = 16 = 17 = 18 = 19 = U

73

3
Molts fets de la histria ens sorprenen i ens impressionen. Les pirmides dEgipte sn edificis espectaculars, et pots imaginar com es van construir? Devia ser una feina molt dura, per alhora molt ben calculada...

Fonaments slids
Com es construa una pirmide
Khufu, el segon fara de la dinastia IV, ms conegut amb el nom grec de Kheops, va fer prevaler la seva autoritat per damunt de la de qualsevol altre des del comenament del regnat. No volia que ning li fes ombra, ni en aquesta vida ni en laltra. Per aix va posar en marxa la construcci del complex funerari ms important i planificat de la histria de lantic Egipte.

Lemplaament perfecte
Som prop de lany 2551 abans de la nostra era. Just fa tres segles que les corones blanca i vermella de lAlt i el Baix Egipte reposen sobre la mateixa testa i cent anys que les terres del Nil, els quasi mil quilmetres que discorren entre Aswan i el delta mediterrani, es governen des de la ciutat de Memfis, a la frontera entre les dues rees daquest regne. El fara Snefr, constructor de les modernes pirmides de Dahshur i Meidum, acaba de morir. El seu fill Khnumkhuf, Khufu, el segon rei de la dinastia IV, comena a pensar en la vida ms enll daquest mn que, millennis desprs, el coneixer amb el nom grec de Kheops. Prop de Memfis, per on es pon el sol, que s la direcci dels morts, hi ha un altipl lleugerament inclinat. Aquest lloc s perfecte per edificar el complex funerari que servir al fara per conservar la grandesa en el ms enll, reuneix les condicions prctiques i espirituals necessries per fer possible una obra colossal: un substrat de roca que pot

aguantar-ne el pes, i una posici elevada respecte al nivell del riu, que nimpedeix la inundaci. Al mateix temps, no s gaire lluny del riu, i el Nil ha de servir dartria de transport dels materials per a la construcci i ser per on el fara arribar al seu darrer estatge.

Deliris de grandesa
No es tracta duna tasca senzilla i menys quan cal netejar una rea que ha dincloure la gran pirmide del fara, la calada que condueix a la riba del Nil, dos temples un enganxat a la gran tomba, i laltre al riu, tres pirmides ms petites anomenades de les reines, una pirmide auxiliar i les mastabes (estances), que serviran de darrera llar als funcionaris de la cort. Mai abans no shavia pensat un projecte que expresss tan fidelment la convicci segons la qual el fara difunt seguia en la vida futura envoltat dels seus fidels i successors. Tampoc abans de Khufu no shavia prets evidenciar tant la distncia entre els reis divins i els seus sbdits mortals.

74

DIMENSI COMUNICATIVA LLEGIR

El terreny ja esbrollat s rugs i amb accidents. Les quadrilles, feixugament, sencarreguen danivellar-lo i lallisen. Part del material queda dipositat no gaire lluny i ser utilitzat posteriorment. Per els arquitectes no han fet allisar homogniament tot el terreny: al bell mig hi han deixat un tur rocs que els estalviar temps, feina i material quan avanci la construcci. Els savis del regne han escrutat els astres. Han observat els estels i han determinat lorientaci perfecta de les quatre cares de la gran tomba del fara, cada una de les quals s oberta a un dels quatre punts cardinals. Lorientaci de ledifici s tan important com la forma. La pirmide compleix moltes ms funcions que la de simple continent del cos del fara: s el lloc on continuar vivint i li ha de permetre transitar entre el cel i la terra. Perqu el rei div, un cop mort, satisfar els seus desitjos tant al cel com a la terra.

Un procs delicat
Abans de comenar a aixecar les parets, queda encara un altre clcul delicat per fer: el que asseguri que la base de la pirmide formar un quadrat ideal, amb els quatre costats iguals i els quatre angles rectes. Tot i que el pujol central que han deixat no els permet mesurar les diagonals per comprovarne la perfecci, els arquitectes delimiten amb fils un quadrat amb els quatre costats quasi exactes. La construcci duna pirmide s sempre una feina urgent que mobilitza gran quantitat de recursos i dhomes. Permanentment, en torns de dos mesos o tres, entre dos mil i tres mil obrers es troben atrapats en el projecte que ha de perpetuar la memria del fara, a ms duns quants milers ms que subministren materials als treballadors. Ben aviat sinicien les obres de la calada cap al riu. Al costat mateix, sextreu pedra, com tamb a Maasara, a Tura i a les muntanyes del Muqattan. Els blocs calcaris daquests dos darrers emplaaments sutilitzaran per al revestiment. Ms al nord, a Aswan, sextreuen blocs de granit que es convertiran en columnes, arquitraus, llindes i brancals de portes, o que revestiran una cambra interior.

Els picapedrers perforen canals a les pedreres per extreuren grans blocs. Utilitzen eines de fusta, pedra i coure, palanques i tascons. Fan servir fulles de coure per guiar el tall, que es produeix per abrasi. Tot i la dificultat daquestes operacions, el gran repte s el transport del material. Hi ha blocs de pedra de quinze tones i blocs de granit de quaranta. A llarga distncia, el transport es fa amb barcasses pel Nil, aprofitant lestaci de la inundaci, entre juliol i octubre, quan hi ha ms m dobra disponible perqu queden negades les terres de conreu. Les operacions de crrega i descrrega sn crtiques. Ms dun cop, en moure el pes, sha desequilibrat una embarcaci. Per evitar-ho, es fan estrets canals artificials. Un cop dipositats els blocs a terra, la tracci humana i animal els ha de moure. Els operaris safanyen per disposar dun pis ferm, un cam, per fer-hi lliscar els blocs. Sajuden de cordes, palanques i taulons mullats i untats amb material lubricant, com largila. Tamb utilitzen trineus de fusta. Aix, vint homes poden moure amb certa rapidesa un pes de ms duna tona.

Treball de sol a sol


El treball obligat no admet descans ni misericrdia. La gent mor en accidents, se senten

75

DIMENSI COMUNICATIVA LLEGIR

els crits dels capatassos; la tralla i les xurriaques fan avanar la feina de sol a sol perqu no hi ha massa temps per acabar lencrrec del fara. El quadrat perfecte que ha dacollir la pirmide est delimitat per dues lnies destaques i cordills. La interna indica el permetre exacte de la construcci i lexterna servir de lnia de referncia. Abans de comenar a collocar filades de pedra, els arquitectes opten per construir una plataforma damunt la roca allisada. Sutilitza pedra de Tura i de Gizeh. Els picapedrers acaben de retocar els blocs al peu mateix de la pirmide. Els paletes disposen les filades luna sobre laltra, en capes horitzontals; recobreixen amb morter de guix els espais morts. La preocupaci fonamental s assegurar una inclinaci exacta i continuada dels quatre costats de la pirmide, que possibilitar que es produeixi la calculada confluncia al vrtex. A cada filada, lesquadra i la plomada serveixen per mesurar-ne el grau dinclinaci. Si es detecten imprecisions, es corregeixen en collocar la filada segent. Els clculs se simplifiquen una vegada la construcci supera lalada del pujol de roca que els arquitectes han aprofitat com a nucli de la pirmide. Ledifici es construeix simultniament per fora i per dins. A linterior, sexcaven o es plantegen els passadissos, els pous, les galeries i les cambres que acolliran el fara. La pirmide guanya alada. Els arquitectes veuen com creixen les dificultats. Alar-la resulta una tasca complicada, ms enutjosa com ms amunt cal traslladar la pedra, i no nicament per lalada, sin tamb perqu hi ha menys espai per maniobrar. Calades artificials, terraplens i rampes sn les vies utilitzades per elevar els blocs de pedra. La imatge final noms sintueix, resulta difcil fer-sen una idea a simple vista. Sovintegen accidents alguns mortals i lesfor s descomunal, per qualsevol sacrifici s poc per a la glria del fara.

Al darrer ter de la pirmide noms cal pujarhi el 4 % de la pedra, per presenta la dificultat de les darreres filades i el piramid, el bloc en forma piramidal que ha de coronar tota lestructura. s una fita complicada i que, un cop aconseguida, se celebra amb cntics i festes. Ha calgut percia, destresa, fora i palanques per aconseguir-ho. Tamb els imprescindibles dots dimprovisaci per resoldre les dificultats no previstes que shan plantejat a darrera hora. Els paletes safanyen per eliminar els sortints dels blocs i les restes de terraplens, tobogans i calades. La pedra calcria i blanca de Tura, tallada en perfectes blocs regulars i polida, revesteix ledifici. El reflex de la llum del sol hi confereix una resplendor insuperable. Irradia tota la majestat del du sol. Han calgut una trentena danys per collocar pacientment i intelligentment prop de dos milions tres-cents mil blocs de pedra i arribar a una alada mai vista per a cap edifici: poc ms de cent quaranta-sis metres. Akhet Khufu (lhoritz de Khufu, de Kheops), que s el nom que rep la pirmide, sala, impertorbable i acabada, a la plana de Gizeh. Tot el regne ladmira, com ha dadmirar el seu futur estadant. Ara, Khufu pot morir i transformar-se perqu ja t el lloc on perpetuar el seu regne. Un complex ordenat i ampli de tombes i temples, que ocupa dos milions set-cents mil metres cbics, lespera. A ell i als seus seguidors. Mai ms el mn tornar a conixer res de semblant.
ANTONI SELLA, Spiens, nm. 28 (Adaptaci)

76

DIMENSI COMUNICATIVA COMPRENDRE

OBTENIR INFORMACI
1. Explica el significat de les paraules segents:

prevaler altipl substrat esbrollar

escrutar perpetuar brancal pedrera

tasc abrasi tralla xurriaca

plomada fita percia estadant

2. Relaciona cada imatge amb la paraula corresponent:


1 2 3 4 5

esfinx arquitrau piramid columna barcassa

i c m t s

3. Escriu dos sinnims de les paraules destacades de les oracions segents:

Les corones blanca i vermella de lAlt i el Baix Egipte reposen sobre la mateixa testa. El lloc reuneix les condicions prctiques i espirituals necessries per fer possible una obra
colossal. Entre juliol i octubre hi ha ms m dobra disponible perqu queden negades les terres de conreu.

4. Substitueix les expressions destacades per lopci que et sembli ms correcta:

No volia que ning li fes ombra, ni en aquesta vida ni en laltra.


li enfosqus els mrits li taps el sol collabors amb ell

Al bell mig del terreny, hi ha deixat un tur rocs.


en un lloc bonic just al mig enmig del tur 5. Localitza en aquest mapa totes les referncies geogrfiques que tinguin relaci amb la construcci de la pirmide i, desprs, explica la importncia de la ubicaci i els materials.
mar Mediterrani

Gizeh Memfis

Maasara

BAIX EGIPTE
ri

ALT EGIPTE

u N il
Aswan

a r R o ig

77

DIMENSI COMUNICATIVA COMPRENDRE

INTERPRETAR EL TEXT
6. Explica la funci que fa lentrada del reportatge. 7. Llegeix els titolets que encapalen els quatre apartats i justifica si resumeixen b la informaci que contenen. 8. Situa aquests fragments en la part del reportatge corresponent:

La construcci duna pirmide s sempre una feina urgent que mobilitza gran quantitat
de recursos i dhomes. La pirmide compleix moltes ms funcions que la de simple continent del cos del fara: s el lloc on continuar vivint i li ha de permetre transitar entre el cel i la terra. Els paletes disposen les filades luna sobre laltra, en capes horitzontals; recobreixen amb morter de guix els espais morts. Prop de Memfis, per on es pon el sol, que s la direcci dels morts, hi ha un altipl lleugerament inclinat.

9. Indica si aquestes afirmacions sn certes (C) o falses (F):

Memfis s la ciutat on resideixen el faraons. La tomba de Khufu s coneguda com la pirmide de Kheops. Els arquitectes projecten la pirmide en un terreny absolutament pla. s ms important lorientaci de la pirmide que la forma. Els materials de construcci es transporten pel riu Nil. Els capatassos pressionen els treballadors perqu vagin ms de pressa. La pirmide ha trigat a construir-se cinquanta anys. REFLEXIONAR I AVALUAR

10. Expressa la teva opini sobre el que podia representar una construcci com aquesta amb els mitjans tecnolgics de qu disposaven a lpoca. 11. Quin sentit t lexpressi s una obra faranica en el llenguatge quotidi, fora del context de lantic Egipte? 12. Com simaginava Khufu la seva vida desprs de la mort? Per qu creus que pensava tamb en la mort dels funcionaris de la cort? 13. Creus que totes les religions conceben la mort de la mateixa manera? Busca informaci, si et cal, i aportan algun exemple.

M
e m f g
78

EXPRESSAR-NOS
14. En grup, busqueu informaci sobre diferents tipus de monuments funeraris presents en altres civilitzacions, antigues o actuals. Desprs, feu-ne una tria i expliqueu-ho a la resta de companys.

15. En grup, elaboreu un text que descrigui la tasca de construcci de la pirmide, que sexplica a la part final de la lectura. Podeu afegir-hi illustracions elaborades per vosaltres, o b extretes dalguna font dinformaci.

DIMENSI COMUNICATIVA LLENGUA I COMUNICACI

Mitjans de comunicaci i gneres periodstics


Informaci i mitjans de comunicaci
Els mitjans de comunicaci de masses pretenen difondre missatges a un gran pblic. Lobjectiu s oferir informaci, especialment de lactualitat, per tamb interpretar-la i, per tant, crear una determinada opini, que varia segons la ideologia de cada mitj. A linici del segle XX van aparixer els diaris de gran tiratge i es van difondre mpliament la rdio i el cinema; ms tard, es va implantar la televisi. I, recentment, la contnua expansi dInternet ha intensificat la circulaci dinformaci i ha afavorit la participaci dels receptors. La societat resultant daquests canvis sanomena societat de la informaci. Els mitjans de comunicaci sn fora variats. Poden ser audiovisuals o escrits; locals, nacionals o internacionals; de temtica general o especialitzats en determinades matries (esports, histria, viatges...). La majoria de mitjans de comunicaci, a ms, es poden consultar per Internet, i la versi a la xarxa t uns recursos diferents de la versi impresa o televisiva. Malgrat aquesta diversitat, tots els mitjans comparteixen un estil que busca la claredat i la comprensi fcil dels missatges. Per aix, el registre utilitzat s lestndard, amb un vocabulari entenedor i una sintaxi ms aviat simple. Els periodistes sn els professionals que elaboren la informaci. Forma part de la seva feina distingir en tot moment la informaci (els fets, les dades, els esdeveniments concrets...) de les valoracions subjectives o opini (la crtica o lelogi de determinades actituds, les idees personals o de grups socials o poltics...).

Els gneres periodstics


Els diferents tipus de text (orals o escrits) que trobem als mitjans de comunicaci sanomenen gneres periodstics i varien segons lextensi, la profunditat amb qu saborda el tema, els recursos utilitzats o la intenci. La classificaci daquests gneres es fa, sobretot, dacord amb la proporci dinformaci i dopinions que contenen. gneres Informatius Informatius i interpretatius Notcia Reportatge informatiu Entrevista objectiva Crnica Reportatge interpretatiu Entrevista de personalitat Article dopini Editorial Carta al director trets comuns Noms presenten informaci contrastada i objectiva. Combinen la informaci, que s fonamental, amb valoracions de qui signa el text. Expressen, de manera argumentada, les opinions subjectives de lautor.

Dopini

79

DIMENSI COMUNICATIVA LLENGUA I COMUNICACI

16. Busca un exemple de cada tipus de mitj de comunicaci en catal:

Un mitj de comunicaci oral dabast nacional i un dabast local. Un mitj de comunicaci audiovisual dabast nacional i un dabast local. Un mitj de comunicaci escrit dabast nacional i un dabast local.
17. Busca a Internet el nom dalguna revista escrita en catal especialitzada en els temes segents:

cmic gastronomia

arts decoratives motor

esports viatges

18. Llegeix aquests fragments i indica quin est extret dun gnere purament informatiu, quin combina la informaci amb la interpretaci i quin pertany a un gnere dopini. Justifica les teves respostes.

n aquest any que en fa cinc-cents de la mort de Colom, cal recordar que un dels aspectes ms cabdals i revolucionaris del Descobriment (si s que lhem danomenar aix) va ser el viatge dels aliments. Alg pot imaginar un moment, per posar un exemple, que hgim de renunciar a la xocolata? O a les patates, les mongetes o els tomquets. Alguns dels trets ms identitaris de la cuina catalana, del pa amb tomquet a la samfaina, de les mongetes amb a setena festa del Comer Just va arrencar ahir en una seixantena de municipis del pas amb la voluntat, un any ms, de promoure el consum de productes amb garanties socials. Sota el lema I avui, qu comprars? Explotaci o comer just, Barcelona t programades ms duna vintena dactivitats ldiques i divulgatives a la plaa de Catalunya, que serviran per explicar als ciutadans les propostes que

botifarra a lescudella, se nanirien en doina. I els cinemes es quedarien sense crispetes o roses de dacsa! A vegades es fan afirmacions lleugeres entorn de la cuina. Es diu, per exemple, que la dieta o alimentaci mediterrnia t milers danys, cosa ben discutible, si pensem que productes dimportncia cabdal en aquesta cuina, com el tomquet, el pebrot, el fesol i la patata, sn un regal dAmrica.
JAUME FBREGA, Serra dOr, setembre del 2006

samaguen darrere del consum solidari. Les ONG que han participat en lorganitzaci daquesta edici Setem, Alternativa 3, Cooperaci, Intermon-Oxfam, Sodepau, Consum Xarxa Solidari i Ajuda en Acci disposen dun expositor on presenten les seves propostes per eradicar les injustcies en el camp del comer.
H. CAPERA, El Punt, 28 de maig del 2006

avi sha convertit en un mitj de transport ds collectiu. Ha perdut la seva exclusivitat. Res a dir; cal felicitar-nos per tot all que suposi posar les coses a labast de la major part de la gent. Aix, per, no hauria danar en contra del bon tracte i lamabilitat del personal que atn els viatgers. Quan arribes en un aeroport pots perdre amb molta facilitat la teva condici humana per adquirir la duna maleta o un paquet ms. Desprs de fer cua per treure la tarja dembarcament o de portar-la de casa

per haver estat destre amb Internet compte, val la pena confirmar que la impresa al propi ordinador s correcta, fet que no testalvia passar per facturaci cal passar el control de seguretat que sha tornat ridculament rigors desprs dels atemptats de l11 de setembre. Ho vam poder veure per televisi quan els guardians de laeroport de Pars van fer passar per la cinta de control la Copa dEuropa: a qui se li acut que shi pot amagar un artefacte explosiu?
JOAN CORBELLA, Avui, 17 de setembre del 2006

19. Feu un recull de diaris, revistes, etc. i, per grups, busqueu-hi un exemple de cada gnere periodstic. Desprs poseu en com amb tota la classe el que heu trobat i comenteu-ho.

80

DIMENSI COMUNICATIVA EXPRESSI ORAL I ESCRITA

Diem el mateix, per no de la mateixa manera


99 maneres de viatjar amb autobs
Anotacions Al 6, en una hora punta. Un noi duns vint anys, gorra de beisbol de costat, coll massa llarg com si lhi haguessin estirat. La gent va pujant. El noi senrabia amb un ve. Es queixa que li faci empentes cada cop que passa alg. Fa veure que est molt afectat, per s mentida. Quan veu un seient lliure, shi tira de cap.
A

Al cap de dues hores el trobo a la Riera, davant del frnkfurt. s amb un amic que li diu: Thauries de fer un altre prcing.
RAYMOND QUENEAU, Exercicis destil (Adaptaci lliure)
C

I allavrens vai pujar anel numbro sis. Goita, que aquell trasto nava ple com un ou, mecasumlou! I allavonses, hi puja un vailet ja granadet. I sats qu duia el paio?

Un noi recomana al seu amic que es faci un altre prcing. Tots dos sn a la Riera, al davant del frnkfurt. Dues hores abans mhavia trobat el del prcing a lautobs.

Al six, a una punta time. Un boy duns twenty years old, gorra de baseball de costat, neck massa llarg com si li haguessin estirat. La people va pujant. The noi es posa angry with a ve.

20.

Llegiu els quatre textos en veu alta. Qu trobeu que tenen en com?

21. Relaciona els textos A, B i C amb les expressions segents:

a lestil pags
22.

catanglish

al revs

Explica per qu has associat cada ttol a un text determinat. Expliqueu oralment lancdota com ho farien aquests personatges:

Alg extremadament culte. Un policia que fa un informe dun fet delictiu. Un avi o una via que es queixa de la mala educaci de la joventut.
Escolteu com ho fan els companys i companyes. Quines diferncies hi trobeu? Escull una de les versions i allarga-la per escrit. Desprs, compara-la amb la de la resta de la classe. Quin text s el ms original?

81

DIMENSI COMUNICATIVA EXPRESSI ORAL I ESCRITA

Els registres de la llengua


Els parlants adaptem la nostra manera dexpressar-nos a la situaci en qu ens trobem, per exemple, no fem servir el mateix vocabulari quan parlem amb els amics que quan parlem amb els avis. Per garantir una comunicaci fluida entre els interlocutors, cal que escollim el registre adequat per a ca da cas, tenint en compte a qui ens adrecem, en quina situaci, de quin tema parlem, etc. Els registres es poden dividir en dos grans blocs: els formals i els informals. Els registres formals acostumen a ser poc espontanis, normalment tenen un lxic ric i, de vegades, especialitzat, i una sintaxi elaborada. Els registres informals sn propis del tracte familiar i amb amics i companys, sn molt espontanis i sovint inclouen repeticions, frases fetes, vocabulari poc precs i, fins i tot, expressions que no sn correctes des del punt de vista de la normativa. A ms, lestndard s una varietat que pretn ser neutra i que intenta ser un pont entre totes les altres varietats (de registre, dialectals, etc.).

23. Aqu teniu diverses maneres dexpressar el missatge que en registre estndard seria Tinc mal de cap. Relaciona cada oraci amb un dels personatges segents:

Tinc el cap com un timbal. Tio, no mola, em fa mal lolla. Pateixo de cefallgia.

Tinc mooolta, moooolta pupa aqu. Puix que em roda la testa,


no puc lliurar-me a la festa.

Aix parlen els collegues.

Els nens petits ho diuen aix.

Com exageren, El metge parla I les persones algunes persones! a lestil sanitari. ms potiques...

24. Pensa cinc maneres diferents de dir Tinc gana. En quines situacions faries servir cadascuna?

82

DIMENSI COMUNICATIVA CAMP SEMNTIC


11 9 5 13 8 3

25. Relaciona cada part de ledifici amb el seu nom:

teulada golfes faana passam balc xemeneia rampa

escala claraboia soterrani gra barana celobert columna

14 7 6 2 4 10 12 1

26. Copia les oracions segents i completa-les amb una daquestes paraules: claustre penell grgola volta

La .......... de la faana principal t forma de drac. El .......... girava amb la fora del vent. Aquells pilars conformen una .......... cilndrica, tamb anomenada de mig punt. Els monjos buscaven la pau al .......... del monestir.
27. Copia les oracions segents i completa-les amb una paraula derivada de la que tens entre parntesis. Fes-hi tots els canvis que calgui.

No pot pintar les parets perqu encara no les han .......... (guix). Avui acabaran de .......... (rajola) la cuina. El carrer que porta a la catedral est .......... (pedra). No poden avanar la feina perqu sha espatllat la .......... (formig). Encara han de .......... (quitr) els carrers.
28. Aparella cada element arquitectnic amb la seva definici:

capitell absis cpula cornisa rosassa

Obertura circular, sovint amb vitralls, que es troba a la faana dalgunes esglsies. Element arquitectnic sortint, horitzontal i motllurat, que corona una faana. Element arquitectnic que corona generalment la part superior duna columna. Estructura semiesfrica que cobreix una part de la nau dalgunes esglsies. Part duna esglsia que sobre normalment al fons de la nau central.
29. Escriu el nom de cada una daquestes construccions:
1 2 3 5 7

6 4

El vocabulari dels edificis i les construccions


83

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA

Els pronoms
Act. 30 i 31

Significat i funci dels pronoms


Els pronoms no tenen un significat fix o constant, sin que adopten en cada oraci el significat de lelement al qual fan referncia. Normalment substitueixen un sintagma nominal (pronom vol dir en lloc del nom), per tamb poden ocupar el lloc de sintagmes adjectivals, adverbials, preposicionals, o tamb el de tota una proposici subordinada. Vegem-ne alguns exemples: Aprecio la teva germana. 1 Laprecio.
SN SA pronom SAdv pronom pronom

Em sento trist. 1 Mhi sento. Dem arribarem all. 1 Dem hi arribarem. Vinc de Roma. 1 En vinc.
SP pronom proposici subordinada pronom

Penso que la situaci actual s preocupant. 1 Ho penso. La funci sintctica de cada pronom en loraci en qu es troba s la que faria el sintagma substitut. Per exemple, en loraci Ell ha portat la carta a la bstia, el pronom Ell fa de subjecte com ho faria el sintagma nominal LEnric. Hi ha quatre tipus de pronoms: els personals forts, els febles, els interrogatius i els relatius.
Act. 32 i 33

Els pronoms personals forts


Els pronoms personals forts sanomenen personals perqu es refereixen a una de les tres persones gramaticals i forts perqu porten accent des del punt de vista de la pronunciaci. Tenen diverses formes segons el nombre i el gnere. Fixa-thi: Primera persona Singular Plural Mascul Femen Mascul Femen jo / mi nosaltres Segona persona tu vosaltres Tercera persona ell / si ella / si ells / si elles / si

A ms daquestes formes bsiques, a les quals sels pot afegir mateix, -a, -os, -es segons el cas (tu mateix, nosaltres mateixes, si mateix...), tamb existeixen pronoms de respecte com ara vost, vosts o vs. La majoria daquests pronoms poden arribar a formar, ells sols, un enunciat. Per exemple, responent a la pregunta Qui hi ha?, podem dir Nosaltres. Els pronoms personals forts funcionen com a subjecte (excepte mi i si) o, precedits de preposici, com a qualsevol complement. Exemples:
subjecte ____

Elles preparaven la festa de comiat.


complement circumstancial ________

Preparvem la festa de comiat amb elles.

84

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA

Els pronoms febles


Els pronoms febles poden referir-se a persones, coses, qualitats o circumstncies, segons el tipus de sintagma que substitueixen. A diferncia dels pronoms personals forts, no apareixen mai allats, sin que depenen dun verb al qual sadjunten. Alguns tenen diverses formes, segons el nombre i el gnere (el, la, els, les), o b segons la posici respecte al verb (mestima, estimar-me, estimam, em vas estimar). Daltres, en canvi, tenen una nica forma (ho). La taula segent recull totes les formes dels pronoms febles: Darrere del verb (amb imperatiu, gerundi i infinitiu) forma plena (quan el verb acaba amb consonant, -eu o -iu) digueu-me fes-te deixar-se comprant-ne robar-lo porteu-nos estudiant-los bellugueu-vos calqueu-la tancar-les dient-li valoreu-ho aneu-hi forma reduda (quan el verb acaba en vocal) avisam bellugat treures dnan enganxil buscans memoritzals creure-us estima-la obre-les demana-li provi-ho vs-hi Davant del verb (amb la resta de temps verbals) forma reforada (quan el verb comena amb consonant) em truca et sentim es cansa en pren el maregeu ens destorba els va trobar us convida la copis les conservvem li telefonar ho consultarem hi vaig ser forma elidida (quan el verb comena amb vocal o h) macostar thas adonat sadorm nescolteu lajudava ens impression els obligaria us empenyia lolora les admira li agradaria ho inclourem hi insisteixo

Act. 34 - 36

No sapostrofa davant i, u, hi, hu tones.

Fixat que en alguns casos no existeix alguna de les quatre formes possibles. En aquests casos es fa servir una altra forma tal com queda indicat, en la taula, amb un tramat groc.

Els pronoms interrogatius


Es tracta de pronoms que serveixen per preguntar, ja sigui directament o b indirectament, tot i que tamb sempren en oracions exclamatives. Vegem els tres pronoms interrogatius.

Act. 37

El pronom qui t valor personal i equival a quina persona. Pot aparixer en oracions interrogatives directes (Qui ho diu?) i indirectes (Em demano qui ha estat el culpable daquest robatori) i en oracions exclamatives (Qui sho podia imaginar!).

El pronom qu es refereix a un objecte i significa quina cosa. Tamb el trobem en oracions interrogatives directes (Qu en penses?) i indirectes (Planteja clarament qu pensa fer) i exclamatives (Qu ms voldries!).

Els pronoms quin, quina, quins, quines, que conv distingir pel que fa a les funcions dels determinants corresponents. Per exemple, en loraci Quin cam trio?, trobem el determinant interrogatiu quin que acompanya cam. En canvi, en loraci Daquestes bruses, quina tries?, linterrogatiu quina t valor pronominal i es refereix a brusa.

85

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA

Act. 38

Els pronoms relatius


Els pronoms relatius sn que, qui, qu, el qual, la qual, els quals, les quals. Acompleixen dues funcions: substituir un sintagma i introduir una proposici subordinada en loraci composta. Exemple: Hem muntat un armari que t molts prestatges. Observa que el pronom relatiu substitueix el sintagma un armari alhora que introdueix la proposici que t molts prestatges.

30. Copia el text segent i subratlla tots els pronoms que hi trobis:

o mho puc creure! Em dius que la fava de la Isabel surt amb el Carles? Per ell qu li ha vist? Caram, caram! Nosaltres que criem que era tan poca cosa... Fixat, deixa-la crrer... El dia que va arribar a linstitut semblava un cuc arronsat, de

tanta vergonya que tenia. Portava un serrell llarg amb el qual es tapava mitja cara i sassegu al final de la classe. Jo li vaig dirigir un somriure i ella encara es va encongir ms.

Classificals en personals forts, febles, interrogatius i relatius. 31. Indica a quin element de loraci fan referncia els pronoms subratllats:

e anat al mercat i hi he comprat rovellons. Jo els prefereixo grans, perqu fets a la brasa fan ms torna. Nhem trobat un parell de cucats, per la resta estaven perfectes i els hem trobat bonssims. Dem podria anar a buscar grgoles i fer-les

amb un remenat dalls i gambes. s un plat delicis. No lhas tastat mai? Ja ho he decidit: diumenge convidar en Sergi a dinar. Ell s que no lha tastat mai. Vaig a telefonar-li ara mateix.

32. Copia aquest dileg i completal amb pronoms personals forts: A ......... magraden els nois alts. ......... prefereixo que siguin intelligents. Ah, s? Doncs, el que ......... has triat no s que ho sigui gaire... No et fiquis amb ......... que acabarem malament ......... i ......... No, dona, no. No veus que ......... sempre serem amigues? Els nois no ens separaran, oi? No. ......... van a la seva i tampoc no ens tenen gaire consideraci. I tant! Mira la Neus: no es creia el que ......... li diem del Pep, fins que al final va haver de ser ......... ......... qui li descobrs el doble joc. Ai, s! Pobra! 33. Torna a escriure aquestes oracions canviant el tractament:
Exemple

I tu, qu voldrs? u I vost, qu voldr? / I vs, qu voldreu?

Tu pots asseuret all davant. Demana la tanda i espera que et toqui.

Tu mamagues alguna cosa. No s qu dir-te per consolar-te.

86

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA

34. Copia aquestes oracions i completa-les amb el pronom la en forma reforada o en forma elidida:

La Maria diu que tothom .......... ignora. El superior de lAnna .......... insta a presentar els informes a temps. .......... obligaran a passar pel carril contrari a causa dunes obres. La situaci fou molt violenta perqu son pare .......... humili davant de tothom. Quan vingui la Karen, .......... invitarem a dinar. Sempre segueix el mateix ritual: agafa la torrada, .......... unta amb mantega
i la parteix en quatre trossos. 35. Torna a escriure aquestes oracions i transforma les perfrasis dobligaci en verbs en imperatiu. Vigila amb els canvis en els pronoms febles.
Exemple

Has davisar-lo. u Avisal.

Cal que es prengui aquest medicament tres cops al dia. Per veure el creixement de la mongetera heu de plantar-la en un pot transparent. Cal que mexpliquis tot el que va passar. Primerament heu de fer un quadrat de paper. Aleshores, heu de doblegar-lo
per la meitat formant un triangle. 36. Copia les oracions segents substituint lelement subratllat per un pronom feble:

He buscat la tutora pertot arreu. Direm a lAnna i a la Carla que portin banyador. Avui ens pots acompanyar a linstitut amb cotxe? Deixa les bosses del supermercat damunt de la taula de la cuina. Hem de decidir qu fem aquest cap de setmana abans no ens truqui lngels. Vaig telefonar a la Slvia, per no hi era.
37. Assenyala en quina oraci de cada parella els mots quin, quins, quina i quines actuen com a pronom interrogatiu:

Quin invent ms fntstic! / Quin ha estat linvent guanyador? Daquestes sabates, quines tagraden ms? / Quines sabates ms boniques! Quina son que tinc! / De totes les lectures del llibre, quina s la teva preferida?
38. Identifica els pronoms relatius daquestes oracions i indica el sintagma a qu es refereix cadascun:

Lavi procedent de Frankfurt que tenia prevista larribada a les 15.30 porta
un retard de dues hores. Vam adrear la nostra reclamaci al regidor desports, el qual va rebrens al cap de quinze dies. El noi a qui van donar la paraula sasseia a primera fila. El cotxe amb qu va tenir laccident va quedar destrossat.

39. Escriu el present de subjuntiu i limperatiu dels verbs menysprear, estudiar, lloar i actuar i explica quina dificultat ortogrfica comparteixen.

87

DIMENSI COMUNICATIVA ORTOGRAFIA

Laccentuaci de les formes verbals (II)


En aquesta unitat repassarem laccentuaci de les formes verbals planes. La norma s la mateixa que per al conjunt de paraules planes: No saccentuen Saccentuen paraules acabades en -a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in resta de paraules (incloses les acabades en diftong)

Apliquem aquesta norma, per exemple, a limperfet dindicatiu, temps verbal que t sis formes planes (presentem en vermell les que saccentuen i en blau, les que no saccentuen): cantava: forma plana acabada en -a, no saccentua cantaves: forma plana acabada en -es, no saccentua cantava: forma plana acabada en -a, no saccentua cantvem: forma plana acabada en -em, saccentua cantveu: forma plana acabada en diftong, saccentua cantaven: forma plana acabada en -en, no saccentua Daltres temps verbals, en canvi, tenen formes planes i formes agudes. Limperfet de subjuntiu, per exemple, cont dues formes planes que saccentuen i dues que no: cantessis: forma plana acabada en -is, no saccentua cantssim: forma plana acabada en -im, saccentua cantssiu: forma plana acabada en diftong, saccentua cantessin: forma plana acabada en -in, no saccentua Si un mateix temps verbal cont formes agudes i formes planes, saccentuen o no segons la norma corresponent. Observem el passat simple, que consta de sis formes: cant: s una forma aguda i saccentua perqu acaba en -i cantares: s una forma plana i no saccentua perqu acaba en -es cant: s una forma aguda i saccentua perqu acaba en -a cantrem: s una forma plana i saccentua perqu acaba en -em cantreu: s una forma plana i saccentua perqu acaba en diftong cantaren: s una forma plana i no saccentua perqu acaba en -en Tamb hi ha infinitius que, com que sn plans i acaben en -r, saccentuen, com ara els segents: Infinitiu sser tmer nixer crixer prmer conixer merixer vncer crrer trcer fmer Exemple Hem dsser ms tolerants amb els qui pensen duna altra manera. En veurel ests a terra, vaig tmer el pitjor. Vaig nixer al barri de Grcia. Vas crixer enmig de llibres i instruments musicals. Heu de prmer el bot del pis a qu vulgueu anar. Ens vam conixer a la Granada del Peneds. Abans que tho doni, tho has de merixer. Per vncer, cal lluitar i no defallir. Li agrada crrer la cursa popular de la Merc. Aquestes tomaqueres es poden trcer fcilment. Em va fmer quan em va dir que ja havia pagat ell els cafs.

88

DIMENSI COMUNICATIVA ORTOGRAFIA

40. Observa aquestes formes verbals i copia les que siguin planes:

temrem portar recrrer

sortirem cantaren sabem

baixarem volem ballssiu

crixer semblava trencat

Explica per qu cada forma plana porta accent o no en porta. 41. Llegeix en veu alta aquestes formes verbals tenint en compte que sn planes:
renuncia - copia - radio - denuncia - asfixia - pronuncia

De quina categoria lxica serien si les pronuncissim com a esdrixoles? Escriu alguna forma verbal esdrixola. Saccentuen, aquestes formes?
42. Escriu aquestes oracions escollint la forma verbal adient en cada cas:

El pblic aplaud quan els nens ms petits cantaren/cantaran en la festa de Nadal. Per celebrar laniversari encetaren/encetaran lampolla de cava que els vam regalar. Durant la dictadura franquista es prohibiren/prohibiran totes les manifestacions
de catalanisme. Quan els cambrers serviren/serviran els cafs, els msics van comenar a tocar. Encara hi fan obres, per mhan dit que obriren/obriran divendres vinent. Copia aquesta taula i completa-la:
Passat simple tmer dormir passar crrer entrar entressin dormrem passveu Imperfet dindicatiu Imperfet de subjuntiu

43.

44.

Escriu linfinitiu de cadascuna daquestes formes verbals:

conec empenyen

creixen mereixem

som convencia

recorrien torci

45. Llegeix atentament el text que hi ha a continuaci. Desprs en fars un dictat.

uan ens assabentrem de la mort de la senyora Montserrat, tots restrem una bona estona sense dir res. Suposo que cadasc recordava, a tall de petit homenatge, les prpies vivncies al costat de qui havia estat per a tots una segona mare. En sortir de lescola, tot era crrer cap a ca la senyora Montserrat. Sense empnyer, ens deia ella des del balc, on ja ens estava esperant. I s que casa seva sempre era oberta, fssim els que fssim. s cert que li fiem companyia i lajudvem a portar els paquets pesants del supermercat, per el que nosaltres en triem era molt ms. Ens haureu dhaver vist... Berenvem, escoltvem les seves histries interminables, donvem menjar als peixos, ens ajudava a estudiar quan tenem exmens... En aquell moment rem molt conscients que el seu record no lesborraria el pas del temps.

89

DIMENSI COMUNICATIVA LXIC

La derivaci (II). Prefixos i infixos


Els prefixos
Els prefixos sn els afixos que safegeixen davant del lexema per formar mots derivats. La llista de prefixos s mplia, per tancada, i estan recollits en el diccionari de la llengua. Sempre safegeixen davant de noms, adjectius o verbs i la paraula derivada que en resulta sempre conserva la categoria gramatical del mot primitiu. Sovint, aquestes paraules derivades tamb porten un sufix: higinic (adjectiu) u antihiginic (adjectiu) aprovaci (nom) u desaprovaci (nom)

Els infixos
Els infixos sn els afixos que sadjunten a una paraula entremig del lexema i el sufix. La llista dinfixos s reduda. No tenen un significat lxic, per introdueixen molts matisos als mots duna llengua. La majoria de paraules que en contenen formen part del lxic popular: enrojolar-se menjucar ploric

46. Els prefixos a-, contra- i anti- signifiquen oposat a. Escriu un derivat de cada una de les paraules segents, fent servir el prefix ms adequat en cada cas:

indicaci simtric constitucional moral

llum normal conceptiu ofensiva

coagulant sptic clerical espionatge

47. El prefix in- expressa negaci. Escriu la forma prefixada de les paraules segents, amb les transformacions que calgui, i desprs completa la norma:

batut moral lcit

racional mortal possible

previsible legal recuperable

Davant de m, b, p, escrivim __; davant de r, escrivim __, i davant de l, escrivim __

48. Forma verbs derivats dels verbs segents amb els prefixos re-, en-, coni des-. Quan hi hagi ms duna possibilitat, escriu-les totes.

picar partir dir centrar

raonar cobrir conixer venir

90

DIMENSI COMUNICATIVA LXIC

49. Els prefixos mal-, ben-, menys- afegeixen al verb una idea de manera. Fes diverses combinacions daquests prefixos amb els verbs segents, i escriu les paraules que en resultin.


malbenmenys-

aconsellar estar voler tenir viure gastar prear

50. Afegeix a les paraules segents un prefix que signifiqui al mig de, dintre o fora i escriu les paraules que en resultin:

vens acte

sl territorial

uter parlamentari

51. Copia les oracions segents i completa-les amb un derivat amb prefix de la paraula que tens entre parntesis:

La seva salut va .......... (pitjor) per moments. Va .......... (mut) davant daquella sorpresa. No sabia ni .......... (farina) el peix. Van .......... (barca) a primera hora del mat. Li van .......... (bena) el turmell. No van poder .......... (magatzem) tot el material.
52. Copia les paraules segents i completa-les amb linfix corresponent:

gran__uda

emblanqu__ar

pobr__

llob__

bony__ut

53. Segmenta les paraules segents, com en lexemple:

plovisquejar ceballut
lexema pic

aler calcinar
infix -oss-

joganer polseguera
sufix -ada

54. Escriu una paraula derivada de cada una de les segents que contingui linfix indicat, com en els exemples:
-ar-ol-ell-ot-

u u u u

tombarella herbolari granells parlotejar

baf casa gota picar

ball raig sol xerrar

91

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

Novella romntica i realista


Julita
I ella, aixecant-se amb una revolada, corregu a abraar a la Rosalia i a petonejar-la i llgrimes abundants, com de llarg temps contingudes, li regalaren de sos ulls. Aquesta expansi va animar a la seva germana, i retenint-la compassiva en sos braos: No, no va dir-li: tu no ests malalta; tu... ests trista!... Qu tens? No puc enganyar-te, Rosalia: tinc tristesa, s; mes jo no s conixer lo per qu la sento. s una pena fonda que sem nua a voltes en lo pit, ennuvolant-me la vista i enfosquint-me tots los pensaments. Potser s una flaquesa del meu esperit aprensiu que sense adonarmen magafa de vegades. Saps qu em sembla?, com que enyors alguna cosa; com si shagus mort alguna amiga carinyosa; com si em penss un dia que tu no mestimes! I llavors sento un fred, i una soletat, i un dolor que crida sospirs a mon cor i llgrimes a mos ulls, i em sembla que tot al meu entorn gemega... fins que a poc a poc torno el respir i les forces; i aqueixa boira espessa del meu front saixeca, i em plau que faci sol, per a respirar gojosa la llum alegre que inflama tota la terra, i em plau ser al teu costat per a disfrutar juntes aqueix goig suau, que com un aire fresc nos retorna de lafadic passat. [...] I seguien totes dues enllaades per les flexibles cintures, mentres la Julita, com si lesperit se li hagus evaporat pel cel, entre pensativa i distreta, mirava com shi estenien llestes unes bromes fosques i trencades, empengudes per una ventarulla rabenta que rebatia als balcons contnues espirals de pols, i gronxava, amb soroll ttric, los pltans del jard, afadic: cansament broma: boira poc espessa empengudes: empeses ventarulla: vent ms aviat fort que ja no es veien de fosc que era. Tot plegat foren sobtades per una furiosa granissada de calamars, que espeteg en los vidres per on sho miraven. Ja el mar no haguera sigut mar si no hagus fet alguna francesilla desprs de tants dies de mantenir-se el temps en una pau octaviana. La Julita tota es va esverar, fent fins tremolar a la Rosalia, com si shagus sostret de sobte a son esttic embadaliment. I com si volgus acompanyar a la naturalesa en lo seu desafinat concert, rabenta es desgaf de la seva germana, com un follet va travessar la sala i una brusca ondulaci de notes melodioses va aixecar-se del piano, trencant lo silenci daquelles habitacions. Hi havia alguna cosa de fantstic en sos moviments, de sublimitat en aquella msica, de misteri en la foscor casual daquella sala, destranya relaci entre la tempesta del cel i el cor de la Julita, que va sobresaltar a la Rosalia i la deix dreta, immbil, casib tenintse dagafar amb lo sill per a sostenir-se. Alguna fora invisible devia donar a sos dits la llestesa inverossmil amb qu els feia recrrer les tecles, fent tremolar laire amb un doll dharmonies que semblava que donessen vida a una volior dnimes, desperits i de fantasmes que com llumenetes shi bellugaven, llanant una barreja trista, esglaiadora, de plors i doracions, de gemecs dangnia, planys de dolor i veus de desconsol, que li migpartien el cor. Era com lo tremolor duna llntia voltada de fosca; com la darrera vibraci dun pensament que sapaga; com una preguera delirant; com lo darrer desvari duna vida que fina.
MART GENS I AGUILAR, Julita

rabenta: amb un moviment rpid francesilla: cosa que es fa fora del que s costum preguera: pregria finar: morir

92

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

LEscanyapobres
El carril, aquell carril tan desitjat, que, a so de campanes i terrabastall de msiques, el 15 de juny del 65 sinaugur a Pratbell, acab arreu amb els antics mercats. Les feixugues galeres de lUrgell i dArag no hi comparegueren ms; el bestiar de Verd tampoc; els bladers hagueren de tancar els magatzems; els ramblers emigraren; aquell brogit dinvasions forasteres no trenc ja peridicament el reps dels carrers de Pratbell. Un somni etern sembl apoderar-se de la vila, el somni que pesa damunt les poblacions pageses. Enmig daquella quietud, ressonava amb certa tristesa lespinguet potent de la locomotora, crit dalerta duna nova civilitzaci sorollosa i atrafegada. Llavors lestaci sanimava un xic; els vens del raval guaitaven per les finestres; els pocs pagesos escampats per la plana com figuretes perdudes, es redreaven i restaven embadalits, les mans plegades damunt leina de treball. De sota terra, del tnel de Malgual, apareixia, embolcallat en fum, el tren, indecs, negre, empetitit com joguina de fira per la distncia i la magnitud de les muntanyes que li servien de fons. Ell corria, corria, i solament imposant-li fites coneixia lespectador que guanyava cam. Per, aix i tot, duia en si certa majestat, tot duna atractvola i imponent, que obligava a mirar-lo. Els pratbellins, de les finestres estant, sentien quelcom dimponent i trist alhora, fins quan el tren era de passatgers. Veure tot aquell eixam de desconeguts que sabocava a les finestres indiferent, dames amb vestits rebuscats, quintos que cantaven canons estranyes, jovent desvergonyit que saludava en so de burla, senyors que corrien del tren a lestaci i de lestaci al tren, empenyent-se, atropellant-se; contemplar com tot aquell mn tornava a entrar en caixa als cops sords de les portelles, i carril: ferrocarril, tren blader: comerciant de blat rambler: firaire de bestiar quinto: soldat de lleva

amb quin desdeny partia tot jois sense veure Pratbell sin desquitllbit, era fantasmagoria antiptica que ofenia el patriotisme i amargava el sentiment de germanor. Don venia, on anava, aquell tros dhumanitat tan indiferent per a laltre tros? Shauria dit que era un pesombre que es repetia cada tres hores per interrompre la pau dels pratbellins, passant-los pels ulls races i ms races dun mn nou i esbojarrat que vivia viatjant eternament. Aqu ho tenen: ja ho veieu, Oleguer deia una tarda, el notari Xirinac, pel cam de lestaci, quan encara brunzia en lespai lesgarip del tren de crrega que sallunyava via amunt. I tan criticats com vrem ser per no contribuir a les festes! Sempre me nhe rigut. El notari atur el pas, i, apuntant amb la mangala vers la via, afeg sentenciosament: Sempre el peix gros es menja el xic. Aix s pesta per als pobles. Teniu-ho per mxima: sempre el peix gros es menja el xic... A on va, aquest tren? A atipar les ciutats grans!... Qu creix, avui? Les ciutats grans. ... Veieu crixer cap vila, cap llogaret? No: sempre el peix gros es menja el xic. Ben aviat aix ser un mas robat. La tendncia de la civilitzaci nova s de concentraci. Ja ho heu vist: dels vostres companys, qui no se nha anat al cel se nha anat a Barcelona.
NARCS OLLER, LEscanyapobres

desquitllbit: de gairell pesombre: malson mangala: bast mas robat: mas abandonat que, sovint, era saquejat

93

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

La novella al segle XIX


Durant el segle XIX la societat europea, i occidental en general, va experimentar un procs de canvi profund en tots els ordres de la vida. Un exemple evident daquesta situaci s el desenvolupament de mitjans de transport martims (el vapor) i terrestres (el ferrocarril) que recorrien grans distncies en relativament poc temps. Tamb va produir-se la revoluci industrial, el creixement de les ciutats i la consolidaci de dues classes socials complementries i antagniques: la burgesia i el proletariat. El desenvolupament cientfic va ser tamb molt important, amb teories com levoluci de les espcies o enfocaments com el positivisme. En el terreny cultural, artstic i literari, es van desenvolupar diversos corrents, uns de basats en la llibertat individual (el liberalisme i el romanticisme) i uns altres ms centrats en lorganitzaci social (el socialisme i el realisme). La novella va esdevenir el gnere literari ms apte per a expressar aquestes noves realitats, perqu, a causa de la seva extensi i la seva estructura, permet fer plantejaments complexos.

La novella romntica
En termes generals, la novella romntica va predominar a la primera meitat del segle XIX. Nhi havia de temtica histrica i de temtica psicolgica. La novella histrica va recrear certs episodis de la histria nacional, sovint amb una intenci reivindicativa a favor de la llibertat dun poble determinat. Per altra banda, la novella psicolgica proposava protagonistes malenconiosos, espirituals, hipersensibles, de fsic evanescent, com saprecia en el fragment que has llegit de Julita; o b personatges heroics, inadaptats, revolucionaris... Els ambients preferits pels novellistes romntics solen ser nocturns, boirosos, tempestuosos, runosos o b extics, perqu els autors busquen evadir-se de la realitat. Pel que fa als arguments i, particularment, al moment del desenlla, es magnifica la mort com a forma suprema devasi o dalliberament. Julita, per exemple, acaba sucidant-se.

La novella realista
A la segona meitat de segle, la novella va fer un gir cap al realisme i va pretendre donar una imatge fidel i detallada de la societat contempornia. La novella realista reflecteix les transformacions ms importants del perode, com ara laparici del proletariat, lascens de la burgesia, el creixement de les ciutats o els grans canvis econmics. En el segon text que has llegit, per exemple, es proposa una reflexi sobre els canvis que comporta larribada del ferrocarril en una vila pagesa. Dues de les caracterstiques ms importants de la novella realista sn la utilitzaci del punt de vista omniscient, per aconseguir objectivitat i neutralitat, i la versemblana de la histria que es relata. A ms, les novelles realistes contenen moltes descripcions amb un gran nombre de detalls que configuren un retrat minucis dels personatges i els ambients. Els personatges sn analitzats des del punt de vista psicolgic per tamb des de lptica del seu estatus social i econmic. Alguns dels temes ms habituals de la novella realista sn la ciutat, la burgesia i els diners.

94

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

55. Resumeix lacci que es desenvolupa en el fragment de Julita que has llegit. 56. Interpreta els passatges segents del mateix fragment:

I llavors sento un fred, i una soletat, i un dolor que crida sospirs a mon cor i
llgrimes a mos ulls, i em sembla que tot al meu entorn gemega... fins que a poc a poc torno el respir i les forces. La Julita, com si lesperit se li hagus evaporat pel cel, entre pensativa i distreta, mirava com shi estenien llestes unes bromes fosques i trencades, empengudes per una ventarulla rabenta que rebatia als balcons contnues espirals de pols, i gronxava, amb soroll ttric, los pltans del jard, que ja no es veien de fosc que era. Era com lo tremolor duna llntia voltada de fosca; com la darrera vibraci dun pensament que sapaga; com una preguera delirant; com lo darrer desvari duna vida que fina.

57. Explica la relaci que sestableix entre la tempesta, Julita i el piano. Com qualificaries latmosfera que es crea, en conjunt? Relaciona aquesta escena amb el que saps de la novella romntica. 58. Centrat ara en el fragment de LEscanyapobres de Narcs Oller. Llegeix-lo atentament i respon les preguntes segents:

Quin fet histric concret, molt important en la Catalunya del segle XIX, shi narra? Quines conseqncies immediates t en la vida de Pratbell? Quins efectes es poden preveure a ms llarg termini?
59. Per qu creus que el notari Xirinac no va contribuir a les festes dinauguraci del ferrocarril? Per qu creus que va ser criticat? Per qu no es penedeix de la seva actitud? 60. Qu creus que vol dir la tendncia de la civilitzaci nova s de concentraci? Busca informaci sobre els moviments de poblaci del camp a la ciutat que van tenir lloc a Catalunya en el segle XIX i relacionals amb el que diu el notari Xirinac. 61. Valora el fragment que has llegit com a mostra de la novella realista. Analitza ordenadament els punts segents:

punt de vista narratiu versemblana

psicologia i estatus dels personatges temtica socioeconmica

62. Escriu una breu exposici en qu contrastis els dos fragments dacord amb les caracterstiques de la novella romntica i la novella realista. 63. Busca informaci sobre els escriptors segents i digues a quina literatura europea pertanyen i si van escriure obres romntiques o realistes:

Victor Hugo J. Wolgang Goethe Nicolai Ggol Alexandre Dumas

Honor de Balzac Sthendal Fedor Dostoievski mile Zola

Walter Scott Charles Dickens Gustave Flaubert Benito Prez Galds

95

Avaluaci
Sempre amb patins
La Mriam, una patinadora urbana de disset anys, es troba embolicada en uns negocis molt perillosos. Aix que ha pitjat el bot exterior sha obert una de les dues fulles de la porta de vidre glaat que dna accs a ledifici. Ha travessat un vestbul ampli i bastant fosc i ha pujat un tram descales que neix a lesquerra, senfila i gira a la dreta per morir davant duna monumental porta amb relleus vegetals. A dalt lespera un home retallat per la llum que sescapa de la porta oberta. Digues-li qui sc, estic segura que em voldr rebre. Lhome tanca sense fer soroll i deixa la Mriam fora. Un llum groguenc situat damunt el marc de la porta, que la illumina com si fos un quadre exposat, s lnic testimoni de la seva espera. I un degoteig lluny, que arriba fins all on s ella. Un minut i mig desprs obren la porta i apareix el mateix home. La senyora diu que passis. La Mriam entra. Quan travessa la porta distingeix diversos sensors; per aix no lhan escorcollat. Avana amb decisi, per lhome latura, agafant-la pel bra. No pensars entrar amb aix als peus? La Mriam sespolsa la pressi de lhome i entra patinant, marcant el seu pas amb ratlles de goma i pols damunt el parquet gruixut. Si cedeix a la primera, no en traur res, i nha de treure molt. La patinadora ni tan sols intueix els molts quadres que decoren les parets del passads perqu est concentrada, no a buscar i triar les paraules amb qu formar les frases ms adequades, sin a tancar-se amb fermesa en una actitud resolutiva que no pot permetre escletxes; s com confiar en un batiscaf llogat per immergir-se en un abisme a la recerca dhipottics tresors. Un impuls, entre irreflexiu i desesperat, lanima com cent mil espectadors cridant el seu nom en un estadi. Porto all deixa anar la Mriam mentre observa el que lenvolta. Sn en una sala molt gran, proporcional al pis. Lespai est ple de gerros, quadres, escultures i mobles; tot forma part duna barreja destils, de clssic i de modern, de car i de molt car. Fantstic! Molt b, molt b... Per no hauries dhaver trucat, primer? Presentar-te a aquestes hores del mat... Hem tingut problemes. Quina mena de problemes? Aix s cosa nostra. Ja t el que volia i ara jo vull el que vam pactar. Per jo, ara i aqu, no tinc tants diners, ho has dentendre... No mho crec. Qu insinues? Ja hi som amb les rebaixes, oi?

LLORT, Trenta-dos morts i un home cansat (Adaptaci)

96

64. Copia aquestes oracions, inspirades en el text, i completa-les amb els pronoms personals forts adients:

.......... diu que .......... passis. .......... estic segura que .......... em voldr rebre. .......... hem tingut problemes.
65. Identifica tots els pronoms febles del fragment segent i indica a qui fa referncia cadascun: La Mriam entra. Quan travessa la porta distingeix diversos sensors; per aix no lhan escorcollat. Avana amb decisi, per lhome latura, agafant-la pel bra. Classifica els pronoms que has trobat segons si presenten una forma plena o elidida. 66. Copia aquestes oracions del text, troba-hi els pronoms relatius, indica quin sintagma substitueixen i subratllan el nucli:

Sha obert una de les dues fulles de la porta de vidre glaat que dna accs a
ledifici. Ha pujat un tram descales que neix a lesquerra. A dalt lespera un home retallat per la llum que sescapa de la porta oberta.

67. Indica de quin tipus sn els pronoms destacats de les oracions segents:

Busca les paraules amb qu formar les frases ms adequades. Qu insinues?


68. Escriu linfinitiu daquestes formes verbals, provinents del text. Indica si aquests infinitius sn plans o aguts:

neix han escorcollat


69.

intueix apareix

sc decoren

Escriu les formes segents dels verbs girar, rebre i cedir :

1a persona del plural


passat simple

2a persona del plural


imperfet dindicatiu

3a persona del plural


imperfet de subjuntiu

70. Escriu totes les formes del plural del passat simple i el futur del verb obrir, desprs respon les preguntes segents:

Quin dels dos temps verbals, passat simple o futur, presenta formes planes? Quin presenta formes agudes?
71. Indica si alguna de les paraules segents t un prefix in- que expressi negaci i explican la variaci ortogrfica:

immergir-se
72.

irreflexiu

illumina

Busca en el text un mot derivat amb prefix de cada un daquests:

fiar posat

cerca centrada

esperat filar

97

Activitats complementries
GRAMTICA
73. Torna a escriure aquestes oracions substituint el pronom feble per lelement que sindica entre parntesis: 77. Escriu les formes verbals compostes corresponents a aquestes formes verbals simples, seguint el model:
Model

En compro (SN). El Joan ho s (SA). Vs-hi! (SAdv) Hi penso tot el dia (SP). Ho crec sincerament (proposici subordinada).
74. Copia aquestes oracions, subratlla els pronoms que contenen i classificals en forts, febles, interrogatius i relatius:

caminrem

u hagurem caminat
trucvem menjareu

bellugussim compraves

Qu observes des del punt de vista de laccentuaci? 78. Observa aquestes quatre paraules i explica per qu les que estan en singular no porten accent grfic i, en canvi, les que estan en plural s que en porten.
examen - exmens - fenomen - fenmens

Nosaltres ens hem installat un programa nou. Pregunteu al primer policia local que trobeu en
quina direcci es troba lestaci de tren. Vost mateix, tri la llibreta que li agradi ms: per pensi que nhi ha de ms barates. Em demano qui sha deixat encs el llum.

LXIC
79. Descompon les paraules segents, com en lexemple.

75. Escriu una oraci en qu apareguin les combinacions segents de verbs i pronoms. Fes servir la forma adequada de cada pronom feble.
ens + deixar portar + les demanar + li

escridassar cervatell
prefix es-

ensamada fullaraca
lexema prim infix -atx-

escanyolit aferrissada
sufix -at

en + agafar

enviar + els

ORTOGRAFIA
76. Torna a escriure aquest text canviant les formes del passat perifrstic per formes del passat simple:

80. Escriu la paraula que resulta de relacionar els prefixos de lesquerra amb els mots de la dreta: postprecircuminfraarxitranssubultra-

uan la quilla de la barca va tocar la grava, els seus dos tripulants van desembarcar rpidament per ajudar-nos amb lequipatge. [...] Vam pujar a la barca mirant de no mullar-nos els peus i, desprs dinsistir una mica, vam aconseguir que els mariners ens deixessin rems. I aix, vigorosament impulsada per tots nosaltres, lembarcaci va tallar laigua negra en direcci a la goleta.
PAU JOAN HERNNDEZ, La tripulaci del Pnic

estructura duc formaci mar operatori locuci natal urb

81. Copia les paraules segents i subratllan els infixos:


ensangonar empatollar caganer manotejar geperut ventol

98

Conceptes clau de la unitat


Infix. Afix que es posa entre el lexema i el sufix per formar paraules derivades. Prefix. Afix que es posa davant del lexema per formar paraules derivades. Pronom. Categoria lxica de paraules que no tenen un significat constant, sin que adopten el significat de lelement al qual fan referncia. Pronom feble. Pronom que es refereix a persones, coses, qualitats o circumstncies. Depn dun verb al qual sadjunta i no apareix mai allat. Pronom interrogatiu. Pronom que serveix per formular preguntes i expressar exclamacions. Pronom personal fort. Pronom que fa referncia a una de les tres persones gramaticals i que porta accent fnic. Pronom relatiu. Pronom que, a ms de referir-se a un constituent que ja ha aparegut en loraci, introdueix una proposici subordinada.

ENTRETENIMENTS
Resol aquest sudoku de tots els pronoms febles menys el, la, els i les, amb la forma que prenen abans duna forma verbal comenada en consonant. ens ho us em li es hi ho li es hi es en ho es em ho us li em ens en en es us en et us em ho et ens en hi en em et li us em et li es hi

99

4
Totes les ciutats grans han estat petites abans, i segurament molt abans tamb van ser poblets, i encara molt abans van ser boscos, o deserts... I potser en el futur algunes ciutats grans tornaran a ser pobles petits, i alguns poblets es convertiran en ciutats o es despoblaran i la vegetaci les envair... El nostre entorn canvia al llarg del temps... Com era el lloc on vivim cent anys enrere? Com ser daqu a cent anys?

En evoluci constant
La ciutat
Anem endavant!, va exclamar lenginyer quan pel tram de via frria construt el dia abans va arribar el segon tren ple de gent, carb, eines i queviures. La praderia reverberava en silenci a la llum groga del sol, a lhoritz salava lalta muntanya coberta de boscos enmig duna calitja blava. Els gossos salvatges i els bisons de la prada miraven astorats com sengegava el treball i el batibull al bell mig de lerm, com naixien a la terra verda taques de carb i de cendra i de paper i de llauna. El primer ribot xerricava en aquella terra espantada, el primer tret descopeta retronava, la primera enclusa dringava sota rpids cops de martell. Apareixia una casa feta de llauna, i lendem una de fusta, i altres, i cada dia nhi havia de noves, i ben aviat tamb de pedra. Els gossos salvatges i els bisons sanaven mantenint allunyats, la contrada samansia i esdevenia frtil, ja a la primavera onejaven superfcies plenes de conreus verdejants, shi alaven cases de pags, estables i coberts, les carreteres sobrien pas a travs de lerm. Lestaci va quedar enllestida i inaugurada, i ledifici de govern, i el banc; a la rodalia van crixer diverses ciutats germanes, amb prou feines mesos ms joves. Van venir treballadors de tot el mn, pagesos i ciutadans, van venir comerciants i advocats, predicadors i mestres, es va fundar una escola, tres comunitats religioses, dos diaris. A loest es van trobar pous de petroli, va arribar un gran benestar a la jove ciutat. Un any ms tard, ja hi havia pispes, lladres, uns grans magatzems, una associaci antialcohlica, un costurer parisenc, una cerveseria bavaresa. La competncia de les ciutats venes accelerava el ritme. Ja no mancava res, des del discurs electoral fins a la vaga, des del cinema fins a lassociaci espiritista. A la ciutat es podia aconseguir vi francs, arengs noruecs, embotits italians, teixits anglesos, caviar rus. Els cantants, ballarins i msics de segona categoria ja venien a la ciutat durant les seves gires. I lentament tamb va arribar la cultura. Els homes que havien pres part en la fundaci de la ciutat gaudien de respecte i popularitat. Creixia una nova generaci que ja considerava la ciutat com una ptria antiga. El temps que hi havia retrunyit el primer cop de martell, que shi havia esdevingut el primer assassinat, shi havia celebrat el primer ofici religis, shi havia imprs el primer diari, quedava molt enll en el passat, ja era histria. La ciutat shavia convertit en dominadora de les ciutats venes i en capital dun gran territori. En carrers amples i alegres, salaven seriosos i honorables edificis oficials i bancs, teatres i esglsies. Lantiga praderia era coberta de camps, fbriques, pobles, i travessada per vint lnies frries.

100

DIMENSI COMUNICATIVA LLEGIR

Cent anys desprs de la seva fundaci, un terratrmol va enderrocar la ciutat, tret dalgunes petites parts. Es va aixecar de bell nou, i tot el que era de fusta va esdevenir de pedra, tot el que era petit es va tornar gran, tot el que era estret va esdevenir ample. Lestaci era la ms gran del pas, arquitectes i artistes guarnien la ciutat rejovenida amb edificis pblics, jardins, fonts, monuments. En el curs daquell nou segle la ciutat va adquirir la fama de ser la ms bella i rica del pas, i digna de ser vista. Poltics i arquitectes, tcnics i alcaldes de ciutats foranes hi viatjaven per estudiar els edificis, les conduccions daigua, ladministraci i altres institucions. Era molt visitat i admirat un enorme museu en les cent sales del qual es presentava la histria de la ciutat des del naixement fins a levoluci ms recent. La joventut de la ciutat shi passejava i contemplava el curs de la seva histria. I all, menats i instruts pels seus mestres, hi aprenien a capir les grandioses lleis de levoluci i del progrs, com del que s rude en sorgeix el que s refinat, de lanimal lsser hum, del salvatge el culte, de la necessitat labundncia, de la natura la cultura. El segle segent la ciutat va assolir el zenit de la seva esplendor, fins que una revoluci sagnant de les classes baixes hi va posar fi. Es van incendiar moltes de les grans indstries petrolieres, allunyades algunes milles de la ciutat, de manera que una gran part del pas en part es va cremar i en part es va despoblar. La ciutat mateixa, si b va experimentar carnisseries i horrors de tota mena, es va conservar i al llarg de decennis sobris es va anar recuperant lentament, per sense aconseguir mai ms el ritme de vida i de construcci dabans. Durant els seus mals temps havia florit de sobte una terra llunyana a laltra banda del mar. La nova terra atreia les forces desvagades, lanhel i els desitjos del vell mn, de la nit al dia florien les ciutats com per art de mgia, i els boscos desapareixien. La bella ciutat va comenar a empobrir-se lentament. Ja no era el cor i el cervell dun mn, ja no era el mercat i la borsa de molts pasos. Shavia dacontentar a continuar amb vida i no decandirse. Les forces sobreres, en cas que no desapareguessin en direcci al nou mn lluny, ja no

101

DIMENSI COMUNICATIVA LLEGIR

tenien res a construir, a negociar i a guanyar. En comptes daix, ara hi germinava un llegat espiritual, de la ciutat cada cop ms silenciosa en sortien erudits i artistes, pintors i poetes. Daquesta manera el nom i la fama daquesta ciutat tornaven a ressonar un cop ms al mn. Per ms que a fora les guerres sacsegessin els pobles, era sabut que aqu, en la solitud emmudida, hi regnava la pau i shi esvania calladament lesplendor de temps passats. Durant molts segles la vella ciutat somniadora va ser per al mn ms modern un indret venerable i estimat, cantat per poetes i visitat per enamorats. Per la vida de la humanitat empenyia cada cop amb ms fora cap a altres continents. Les ciutats venes ms petites havien desaparegut del tot ja feia fora temps, esdevingudes munts de runes silencioses, a cops visitades per pintors i turistes estrangers, a cops habitades per gitanos i delinqents fugits de la justcia. Desprs dun terratrmol, que daltra banda va deixar illesa la ciutat en si mateixa, el curs del riu va quedar desviat; una part de la terra erma va esdevenir aiguamoll i una altra part es va tornar desert. Des de les muntanyes, en va anar baixant lentament el bosc, el vell bosc. Va veure aquella extensa contrada que jeia erma i va anar abraant a poc a poc en el seu cercle verd un tros rere laltre. Al final a la ciutat ja no hi havia habitants estables, noms purrialla, genteta malvada i salvatge que es refugiava en els palaus guerxos i mig enrunats de lantigor. Tamb aquesta darrera poblaci va anar extingint-se lentament per les malalties; des de laparici dels aiguamolls tota la contrada era assotada per la febre i vctima de labandonament. En contalles de por per als nens encara apareixia fantasmagricament, desfigurada i deformada, la ciutat amb el luxe ja passat. Savis de pobles llunyans feien perilloses expedicions a les ciutats enrunades, els secrets de les quals comentaven anhelants els escolars de pasos llunyans. Es deia que hi havia portals dor pur i tombes plenes de pedres precioses, i que les tribus nmades salvatges conservaven restes oblidades duna mgia millenria des de fabulosos temps immemorials. Per el bosc continuava baixant de les muntanyes cap a la plana, llacs i rius naixien i desapareixien, i el bosc avanava i sensenyoria i recobria el pas sencer, les restes dels vells murs dels carrers, dels palaus, temples, museus, i el mart, el llop i ls poblaven la solitud. Al damunt dun dels palaus esbucats, cap pedra del qual era ja a la vista, hi havia un pi jove, un any enrere havia estat encara el primer missatger i precursor del bosc que sexpandia. Ara, en canvi, ell mateix veia fins ben enll boscos que creixien al seu entorn. Anem endavant!, va exclamar un pigot que martellejava el tronc, i va contemplar satisfet el bosc que creixia i el magnfic progrs verdejant que cobria la terra.
HERMAN HESSE, Els contes ms bells (Adaptaci)

102

DIMENSI COMUNICATIVA COMPRENDRE

OBTENIR INFORMACI
1. Explica el significat de les paraules segents:

reverberar batibull pispa desvagat guerxo

calitja erm retrunyir decandir-se esbucar

bis ribot menar esvanir-se

astorat enclusa capir purrialla

2. Substitueix les expressions destacades per lopci que et sembli ms correcta:

Es va aixecar de bell nou, i tot el que era de fusta va esdevenir de pedra.


una altra vegada amb molta bellesa ms nou encara

La ciutat mateixa, si b va experimentar carnisseries i horrors de tota mena...


sempre que encara que potser 3. Busca en el primer pargraf del text tres paraules que pertanyin al camp semntic de les segents:
natura soroll eina industrialitzaci

i c m t s

4. Localitza en el primer pargraf algunes paraules relacionades amb la vista i loda. Desprs escriu aquests mots o expressions i explica quina sensaci et produeixen. 5. Ordena cronolgicament aquestes vinyetes, que mostren com van succeir els fets:

103

DIMENSI COMUNICATIVA COMPRENDRE

INTERPRETAR EL TEXT
6. En grup, destrieu totes les referncies temporals que apareixen en el text i situeu-les en un quadre com el segent, fins que acabeu la histria de la ciutat:
poca histrica aproximada segle XIX construcci del ferrocarril 1a meitat del segle XX segle XX Evoluci de la ciutat construcci de la primera ciutat Evoluci dels habitants establiment de treballadors professionals qualificats, etc. terratrmol: destrucci de la ciutat

7. Busca els animals que apareixen al comenament i al final del relat i relacionals amb lindret on viuen. 8. Llegeix aquest fragment del pargraf cinqu i respon les preguntes segents: [La ciutat] es va aixecar de bell nou, i tot el que era de fusta va esdevenir de pedra, tot el que era petit es va tornar gran, tot el que era estret va esdevenir ample.

De quina manera destaca lautor les caracterstiques de la ciutat? Hi ha en el mateix pargraf alguna altra mostra com aquesta?
9. Indica si aquestes opinions implcites de lautor sn certes (C) o falses (F):

Els habitants de la primera ciutat eren molt cosmopolites. El poder econmic sempre acaba conquerint i dominant territoris. La riquesa duna ciutat aporta benestar als seus habitants, per no cultura. Lautor considera que lhome sempre acaba dominant la natura. Els animals sn ms depredadors que els homes. Els artistes i les persones espirituals empobreixen les societats. La ciutat pateix cstigs cclics per la prepotncia i lorgull dels seus habitants. REFLEXIONAR I AVALUAR
10. El relat comena i prcticament acaba amb els mots Anem endavant. Explica quin sentit tenen en cada cas. 11. Explica la postura que mant el narrador davant levoluci de la ciutat i justifica quina s la seva idea de progrs. 12. Creus que aquesta lectura permet fer reflexions i extreuren alguna conclusi o ensenyana? Quina?

M
e m f g
104

EXPRESSAR-NOS
13. Busqueu entre tots informaci sobre diferents organitzacions ecologistes, per exemple Greenpeace, i intercanvieu-vos informaci sobre les seves maneres dactuar.

14. Tria un tema relacionat amb lecologia i redacta tres eslgans que puguin formar part duna campanya publicitria.

DIMENSI COMUNICATIVA LLENGUA I COMUNICACI

La notcia
En el llenguatge colloquial, una notcia s la coneixena que tenim dun fet que ha passat recentment, b perqu lhem presenciat personalment o b per algun altre mitj. En el terreny dels mitjans de comunicaci, la notcia s un genre periodstic informatiu que relata un fet dactualitat que es considera dinters per al pblic atesa la seva importncia o curiositat, segons els casos. Les notcies tenen dues caracterstiques:
1 Lenfocament objectiu, s a dir, neutral. Per tant, s in

compatible amb ls de la primera persona del singular (jo) o del plural (nosaltres) i amb lexpressi de lopini per part del periodista.
2 Han de respondre unes preguntes bsiques:

Qu ha passat? A qui ha passat? Quan ha passat?

On ha passat? Com ha passat? Per qu ha passat?

La majoria de notcies podrien quedar una mica coixes sense aquestes dades, per tamb s cert que, segons quina sigui la notcia, alguna de les preguntes pot quedar sense resQuan ( Per qu

DIMENSI COMUNICATIVA LLENGUA I COMUNICACI

Titular Subttol Signatura i lloc

La vaca de raa catalana, en risc de desaparici


Lamo de lltim ramat sacrificar els animals perqu no sn rendibles
SNIA TUBERT ESPOLLA El reivindicat ase no s lnic animal catal que est en perill dextinci; shi pot afegir ara la vaca de lAlbera, lnica raa catalana autctona. Noms en queden 210 exemplars purs i Marc Cerret, propietari de 200 caps de bestiar, assegura que, a partir del mes de novembre, haur de sacrificar-ne alguns per mantenir lexplotaci. El departament dAgricultura est disposat a collaborar-hi i ha proposat endur-se les vaques a un altre lloc per continuar amb la seva cria. Actualment, noms hi ha dues explotacions de vaca de lAlbera a lAlt Empord. A la finca de Baussitges (Espolla), Cerret en t 300 exemplars, dels quals 200 sn purs. Els seus vens de Mas Recasens (la Jonquera) fa temps van decidir de criar-les barrejades amb races ms grans i que proporcionen ms carn. SOLUCIONS. Lltim resistent s Cerret. El seu ramat participa en un programa dinvestigaci que desenvolupen Agricultura i la Facultat de Veterinria de la UAB per mantenir aquesta raa, per ara els problemes econmics el poden fer desistir. Una de les peculiaritats de la raa catalana s que viu en llibertat i salimenta de la vegetaci de boscos i camps. Per el seu propietari els ha de donar 40 quilos daliments extra cada dia. Hem mirat de vendre el ramat, per no hi ha comprador. Lnica soluci s anar portant a lescorxador algunes vaques per pagar el menjar de les altres, explica Cerret. Cerret i els ecologistes que han donat lalarma reclamen un gest del Govern. No podem deixar desaparixer una raa, diu lecologista Joan Bud. La resposta dAgricultura s incloure el cas en els plans de desenvolupament rural que ajuda les races en perill dextinci. El director dels serveis dAgricultura de la Generalitat a Girona, Josep Guix, suggereix que si el propietari vol vendre les vaques per mantenir la raa, les portarem a un altre lloc. Cerret veu b aquest trasllat i proposa portar el ramat al Parc dels Aiguamolls, mitjanant un acord amb el departament de Medi Ambient. El Peridico, 24-10-2006 (Adaptaci)

Entrada

Cos

15. Llegeix atentament la notcia La vaca catalana, en risc de desaparici i respon les sis preguntes bsiques daquest gnere periodstic. Nhi ha alguna que quedi per contestar? 16. Escriu un titular per a aquesta notcia: Centenars de peixos han aparegut morts en els ltims mesos a lrea del delta de lEbre (Baix Ebre) a conseqncia de la vibriosi, una malaltia causada pel bacteri patogen Vibrio anguillarum. Les principals espcies afectades sn la llssera, el llobarro i les anguiles. Tcnics del Parc Natural del Delta de lEbre han detectat aquest fenomen durant els treballs peridics de control de les aiges i han alertat lAgncia Catalana de lAigua (ACA). Les morts shan produt a la zona del Garxal, la desembocadura i les llacunes del delta. Les anlisis realitzades per lACA i per la Facultat de Veterinria de la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB) han constatat que la causa directa de la mortalitat era lesmentat bacteri i ha descartat que la mortalitat fos atribuble a agents contaminants. Avui, 29 doctubre de 2006 17. Redacta una notcia sobre algun fet que hagi tingut lloc en lmbit acadmic: una sortida, un festival, lassistncia a una obra de teatre, etc. Recorda les parts que ha de tenir i assenyala-les. Intercanvieu-vos les notcies entre vosaltres i valoreu si totes responen a les sis preguntes bsiques.

106

DIMENSI COMUNICATIVA EXPRESSI ORAL I ESCRITA

Explicar una notcia


Una notcia sorprenent
El Tarzan no correr pel jard de casa seva, almenys durant una temporada. El Tarzan s un gran dans (metre seixanta i cinquanta-cinc quilos de pes) que viu amb els seus amos en un xalet als afores. Tot i ser rondinaire, els vens coincideixen a afirmar que s un tros de pa. No devia pensar el mateix el carter Ramon M. C., que ahir al mat el va agredir de manera brutal i injustificable. El vaig mossegar en un rampell confessa a comissaria, poc desprs de la seva detenci perqu estava fart que em bords cada cop que macostava a la casa per fer la meva feina. El Tarzan es recupera favorablement a lhospital veterinari de la

ciutat. Testimonis presencials afirmen que el carter es va posar de quatre grapes per perpetrar el seu brutal atac.

18.

Llegeix aquesta notcia amb el to ms neutre que puguis, com si fos el butllet informatiu de la televisi o de la rdio.

19. Creus que aquesta situaci podria ser real? Per qu? 20. Indica quin daquests titulars et sembla ms adequat per a la notcia i explica per qu:

Pobre animal! Un carter poc hum Gos ingressat per agressi bestial Prou agressions a gossos!
21. Redacta la notcia com si hagus passat al revs: el gos mossega lhome. Decideix quins detalls hi sobrarien i completa la notcia amb els detalls nous que et semblin necessaris. Llegiu cadasc el seu text en veu alta davant de la classe, com si semets en un butllet informatiu. Compareu oralment els textos que heu escrit tots i la lectura que nheu fet. Qui ha aconseguit una dicci ms periodstica?

107

DIMENSI COMUNICATIVA EXPRESSI ORAL I ESCRITA

Els titulars
Totes les notcies tenen un titular, un encapalament que les presenta i que les resumeix de manera molt sinttica. Podem trobar titulars en tots els mitjans de comunicaci: als diaris impresos i a Internet, i tamb als espais informatius de rdio i televisi. Es caracteritzen perqu sn molt breus i concisos. Loient o lector ha de poder conixer de manera rpida i concreta el ms bsic de la notcia que sexplicar; per tant, a lhora de redactar el titular, cal tenir clar qu es vol destacar.

22. Llegeix aquestes notcies i redacta un titular per a cadascuna: En un discurs emotiu, la filla de Sala-Robert va agrair la inauguraci del centre cvic que duu el nom del conegut poeta local. Uns versos, recitats per la besnta, van servir com a cloenda a lacte, que va aplegar unes cinc-centes persones. Lequip de bsquet de la ciutat ha aconseguit finalment conservar la categoria. En un partit dinfart, marcat pels nervis i les alternances en el marcador, els nostres han acabat imposant-se per un estret 70-68. Un triple de Ramrez en els ltims dos segons va sentenciar el matx. 23. Fes el procs invers: partint dun daquests titulars, redacta la notcia:

Descoberta per fi la vacuna anticaspa. Detinguts dos perillosos traficants de cromos. Un catal, nou rcord mundial de menjar salsitxes.
Tingues presents les preguntes que tota notcia ha de poder respondre (qu, on, a qui, com, quan i per qu). 24. Desprs descoltar dues o tres versions duna mateixa notcia de lactivitat anterior, i aplegant la informaci donada pels companys i companyes de classe, improviseu-ne oralment una de nova. Podeu fer servir una frmula de lestil Segons un comunicat que acabem de rebre... o Hem sabut tot just ara que... Sou capaos dexplicar la notcia amb coherncia, rigor i, sobretot, sense que se us escapi el riure?

108

DIMENSI COMUNICATIVA CAMP SEMNTIC

25. Escriu el nom del que veus en aquestes imatges:


1 2 3 4 5

26. Classifica els equipaments o serveis segents segons si sn educatius, sanitaris, esportius, culturals o comercials:

escola clnica institut auditori

forn banc supermercat ambulatori

farmcia museu centre cvic gimns

sabateria biblioteca poliesportiu dispensari

ferreteria pista de tenis universitat consultori

27. Escriu la paraula que correspon a cada definici:

Qualsevol de les parts en qu es divideix un poble gran o una ciutat: b _ _ _ _ Barri perifric duna ciutat, especialment lhabitat per gent humil: s _ _ _ _ _ _ Part duna poblaci que abans es trobava fora del nucli urb: r _ _ _ _ Ciutat o vila on resideix el govern: c _ _ _ _ _ _ Poblaci que, sense tenir el ttol de ciutat, s ms gran que un poble: v _ _ _
28. Identifica el mot intrs de cada srie i explica per qu ho s:

edifici, casa, construcci, solar, immoble, edificaci, obra casa, domicili, habitatge, pis, apartament, local caminada, passeig, volt, passejada, caminant, excursi
29. Escriu aparellats cada definici amb el mot corresponent:
cantonada enllumenat desgus aparador clavegueram parqumetre

Xarxa de clavegueres duna poblaci. Conjunt de llums que illuminen un indret. Angle format per dues faanes a lencreuament de dues vies. Aparell que serveix per controlar el temps que un vehicle est estacionat. Lloc per on es dna sortida a les aiges. Vitrina, generalment a lexterior dun establiment, on sexposen els articles que es
venen. 30. Escriu aparellades les paraules que siguin sinnimes: crulla - localitat - clos - sl - encreuament - atall - aldea catedral - poblaci - drecera - tanca - seu - terreny - llogaret

El vocabulari dels nuclis de poblaci


109

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA

Classes doracions
Act. 31

Loraci
Una oraci s una srie de paraules amb almenys un verb en forma personal i organitzada en constituents, dos en la majoria de casos (predicat i subjecte). Cada oraci t un principi i un final, i respon a una actitud comunicativa per part de lemissor. A ms, dins dun text, les diferents oracions que el componen se separen i es relacionen mitjanant signes de puntuaci i connectors. En aquesta unitat distingirem diferents menes doracions segons dos criteris: la intenci comunicativa del parlant i el grau de complexitat sintctica.

Act. 32 - 35

Modalitats oracionals
Segons lactitud comunicativa de qui emet una oraci, parlem de diverses modalitats oracionals. Aquestes modalitats es caracteritzen per:

Una determinada entonaci (declarativa, interrogativa, exclamativa). Ls dun mode verbal concret (indicatiu, subjuntiu, imperatiu). Lordre de les paraules (lhabitual o b amb canvis de posici de certs sintagmes que queden
destacats).

La presncia de certs mots (adverbis dafirmaci, negaci o dubte, mots interrogatius o exclamatius, interjeccions). La taula segent recull les modalitats oracionals, la intenci comunicativa que les explica i alguns exemples: Modalitat Oracions declaratives Oracions interrogatives Oracions imperatives Oracions exclamatives Oracions optatives Oracions dubitatives Intenci Presentar un fet o pensament com a real. Plantejar una pregunta. Donar una ordre o establir una prohibici. Expressar una emoci o un estat dnim. Expressar un desig. Presentar un fet com a hipottic. Exemples Els carrers estan bruts. (Afirmativa) L ordinador no funciona. (Negativa) Hi esteu dacord? (Total) Qu voleu per esmorzar? (Parcial) Llena la brossa, Manel. No us tragueu la jaqueta. Quin embs que hi ha a la carretera! Tant de bo que no plogui el cap de setmana. Potser canviarem de cotxe aquest estiu...

Act. 36 - 38

Oraci simple i oraci composta


De la definici doraci que obre aquest apartat, es desprn que perqu un enunciat sigui una oraci ha dincloure com a mnim un verb en forma personal. Ara b, des del punt de vista de la complexitat sintctica, distingim dues menes doracions: simples i compostes.

110

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA

Les oracions simples. Sn ms senzilles perqu tenen un sol verb en forma personal i una sola estructura de constituents (generalment, un predicat i un subjecte). Exemple: Els trens de rodalies transporten anualment centenars de milers de passatgers.
Subjecte Predicat

Les oracions compostes. Sn ms complexes perqu tenen dos o ms verbs en forma personal, i tantes estructures de constituents com verbs en forma personal. Exemple: Lautobs sha aturat a la parada perqu lesperaven una dotzena de persones.
Subjecte 1 Predicat 1 Predicat 2 Subjecte 2

En aquest segon cas, diem que loraci composta est formada per diverses proposicions. En loraci de lexemple, les dues proposicions sn Lautobs sha aturat a la parada i lesperaven una dotzena de persones, i queden relacionades per la conjunci perqu. Tamb hi ha oracions compostes amb un sol verb en forma personal per que tenen, a ms, un o diversos verbs en forma no personal. Vegem-ne un parell de casos: Primer cas: Est perms fer la redacci consultant el diccionari. Fixat que hi ha un sol verb en forma personal (est) per que tamb hi trobem:

Un participi amb valor adjectiu i en funci datribut


(perms).

Dos sintagmes verbals, un format al voltant dun infinitiu (fer la redacci consultant el diccionari) amb funci de subjecte de loraci, i un altre que cont un gerundi (consultant el diccionari) en funci de complement del verb fer. Segon cas: En Marc havia decidit passar el cap de setmana en un refugi. Observa que el sintagma verbal passar el cap de setmana en un refugi sarticula al voltant dun infinitiu (passar) que t el mateix subjecte que havia decidit, s a dir, En Marc. La funci de tot el sintagma s de complement directe del verb en forma personal (havia decidit).

Verbs en forma personal i no personal


Si tornes a llegir atentament la definici doraci, veurs que una oraci ha de tenir com a mnim un verb en forma personal. s a dir, que el nucli del sintagma verbal que actua com a predicat dins duna oraci ha de contenir un verb en forma personal. Aix, com hem vist en la unitat 2, dna lloc a diverses menes de nuclis de sintagma verbal, formats per una o ms paraules. En els segents exemples, el nucli va subratllat i les formes personals, en negreta:

Act. 39

Temps simples: Tocaven una pea molt romntica. Temps compostos i perifrstics: He regirat tots els calaixos. Veu passiva: El conseller va ser destitut pel president. Perfrasis: Haurs de canviar els teus hbits alimentaris.
111

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA

31. Copia a la llibreta els enunciats que siguin oracions:

Au, veniu! Una pellcula magnfica. No pateixis...

A les tres. Eren quatre gats. Quin escndol!

32. Imaginat qu estan dient aquests personatges i escriu-ho:


2 3 4 1 5

Quina modalitat oracional has fet servir en cada cas? 33. Classifica aquestes oracions interrogatives en totals o parcials:

Has vist lltima pellcula de Bigas Luna? Qu opines de les actuacions de Greenpeace? Quines assignatures et semblen ms difcils? Coneixes alguna persona budista? Creus que passars de curs? A qu et voldrs dedicar de gran?
34. Llegeix en veu alta aquestes oracions exclamatives donant-los lentonaci adequada per al sentiment que creguis que expressen:

Quina illusi que vingueu aquest cap de setmana! No penso aguantar ms les seves bromes pesades! Com crema la llet! No vull marxar del parc!
35. Escriu un dileg en qu hi hagi almenys una oraci de cada modalitat. 36. Classifica aquestes oracions en simples i compostes:

Es va interessar per la salut de la Nria. Li dir que ha trucat en Llus. s obligatori posar-se el barret de bany. Hem de fer el trasllat en dos dies. LAina passeja el gos de la vena i li porta la compra del supermercat. Anirem a ca la Neus a peu, per tornarem amb el cotxe de la seva mare.

112

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA

37. Destria les proposicions que formen aquestes oracions compostes i indican els constituents:

La mare mha dit que lvia est malalta. Anir al mercat i comprar peix. Quan arribi a casa et trucar. No veurem la pellcula perqu el televisor sha espatllat.
38. Quina de les afirmacions de cada bloc s la correcta? Justifica-ho amb exemples. A

Loraci simple cont un sol verb en forma personal. Loraci simple cont un verb. Loraci simple cont almenys un verb en forma personal.

Loraci composta cont diversos verbs en forma no personal. Loraci composta cont dos verbs en forma personal. Loraci composta cont dos verbs en forma personal o b un verb
en forma personal i un altre o ms en forma no personal.

39. Copia tots els verbs que apareixen en aquest text i indica si sn en forma personal o impersonal: No magrada presumir, per no es pot negar que el dia de lestrena vaig brodar el paper. Creia que el teatre sensorrava. El pblic aplaudint enfervorit. Els actors saludant agafats de les mans i jo al centre de tots. Sentia les mirades de la gent tot i que no veia ning, enlluernada com estava pels focus. 40. Escriu el present dindicatiu, el present de subjuntiu i limperatiu dels verbs segents:

beure

reconixer

comprendre

resoldre

valer

Marca les formes escrites en tres colors: un per a les formes que mantenen larrel, un altre per a les formes que afegeixen el so g i un altre per a les que afegeixen el so k. 41. Escriu oracions en qu substitueixis el pronom subratllat per un sintagma: Model: Els deso al calaix de la tauleta de nit. > Deso els mocadors al calaix de la tauleta de nit.

Les dur dexcursi. Ho va negar totalment.

La dna als pobres. Lencerta cada vegada que shi fixa.

Quina s en tots aquests casos la funci del pronom subratllat dins de loraci? Quin dels cinc pronoms es diferencia ms de la resta? Per qu?

113

DIMENSI COMUNICATIVA ORTOGRAFIA

Laccentuaci de les formes verbals (III)


Ja saps que laccent diacrtic serveix per distingir paraules que, si no el portessin, sescriurien igual i podrien portar confusions, ja que tenen un significat diferent. Per exemple, un s s un animal mamfer i un os s una part de lesquelet. Aquesta qesti tamb afecta un cert nombre de formes verbals ds molt freqent.

Formes del verb ser


Hi ha tres formes del present dindicatiu del verb ser (o sser) que porten accent diacrtic: Porten accent diacrtic les formes del verb ser (present dindicatiu) sc (1a persona del singular) Sc el nou encarregat del manteniment de la piscina. s (3a persona del singular) Aquest davanter s molt perills a la banda dreta. sn (3a persona del plural) Ara ja sn les dues de la matinada. soc (soca dun arbre o calat fet de fusta) Est adormit com un soc. Se li ha trencat el soc esquerre. es (pronom feble) LAntoni es creu molt atractiu... son (ganes de dormir o determinant possessiu) La msica em fa venir molta son. Son pare li va comprar una moto nova.

Hi ha encara una altra forma del verb ser que porta accent: el condicional fra, equivalent a seria (1a o 3a persona del singular), perqu es distingeixi de ladverbi de lloc fora. Exemples: Fra millor que li expliquessis la veritat. / Treu fora aquesta planta, viur millor.

Formes daltres verbs ds freqent


Algunes formes daltres verbs tamb porten accent diacrtic. Aquestes sn les ms freqents: Porten accent diacrtic aquestes formes verbals dna, dnes (verb donar) Dna ms corda, que tiba massa. fu (verb fer, passat simple) En Gomis fu que s amb el cap. s (verb saber) No s com es diu el conserge. t (verb tenir) Aquesta opci t un greu inconvenient. dona, dones (senyora, senyores) Dona, no et posis daquesta manera! feu (verb fer, present dindicatiu i imperatiu) Qu feu, aqu aturats? Feu el que us he dit ara mateix! se (pronom feble) Se sentia un soroll de fons molt molest. te (pronom, nom de lletra o infusi) Te nhas distret una altra vegada. Han fet un prquing amb forma de te. He pres un te de menta. vens, venen (verb vendre) Daquests enciams, en venen al mercat. ves (verb veure) Ves ara aquest, amb qu em surt!

vns, vnen (verb venir) Vnen a casa nostra dissabte. vs (verb anar) Vs amb compte, que rellisca!

114

DIMENSI COMUNICATIVA ORTOGRAFIA

42. Conjuga el present dindicatiu del verb ser. Quantes formes duen accent diacrtic? 43. Escriu aquestes oracions escollint la forma correcta en cada cas:

Quan surtis de linstitut, ves/vs a veure lvia. Dona/Dna, vols dir que no en fas un gra massa? Els monitors han dit que fora/fra millor que els pares marxssim. Ho sento, per no se/s de qu em parla. Sen va a dormir tardssim i lendem no saguanta de son/sn. En Llus crida molt, per no te/t gens de ra.
44. Escriu una oraci amb cada una daquestes formes verbals, que porten accent diacrtic:

dnes

sc

vns

45. Llegeix aquesta oraci i respon les preguntes segents: Em sembla que comprar vint quilos de caf mlt s comprar molt caf.

Quina s la categoria lxica de la paraula mlt? I la de molt? Qu creus que passar amb la forma femenina i amb les formes de plural
daquests mateixos mots? 46. En alguns casos la forma verbal s la que no porta accent. Escriu una oraci amb cadascuna daquestes parelles de paraules i indica quina s el verb. sc - sec bta - bota cc - coc su - seu

47. Llegeix atentament el text que hi ha a continuaci. Desprs en fars un dictat.

c el tercer de quatre germans. I no et pensis que aix s gaire fcil, no. Ni ets el gran, ni el petit, ni la nena, que s la segona. Ja s que t alguns avantatges, com passar fora desapercebut, per fra millor ocupar un lloc diferent en el podi familiar. A lhora de repartir habitacions va quedar ben clar. El gran t habitaci per a ell tot sol, perqu ha destudiar. Com si els altres no clavssim els colzes, ves! La nena, com que s nena, tamb dorm sola. Aquesta decisi s que em fu rbia! Les dones sempre sacaben sortint amb la seva! I a mi em toca compartir la llitera amb el meu germ petit. Aix, si a ms no vnen els oncles de Tarragona, perqu aleshores el cosinet Mag em pren el llit i, apa!, vs agafant el sac i dorm com bonament puguis al menjador. s injust, oi? S, per la cara que fas, ja veig que em dnes la ra. Tu almenys, encara que petita, tens una gbia per a tu sol. Potser dem ten comprar una de ms gran...

115

DIMENSI COMUNICATIVA LXIC

La composici
La composici s el procediment de creaci de paraules a partir de la uni de dos mots amb significat propi. curt + circuit = curtcircuit
(paraula simple + paraula simple = paraula composta)

trencar + closques = trencaclosques


(paraula simple + paraula simple = paraula composta)

Fixat que quan unim dues paraules simples formem una paraula composta. Aquesta nova paraula t un significat nou i diferent del de cada una de les paraules que la formen. Es poden fer mltiples combinacions de paraules simples. Les formes ms usuals sn la uni entre si de noms, verbs i adjectius, excepte la uni de dos verbs, que no s possible. Les paraules compostes resultants, sigui quina sigui la combinaci, sempre seran noms, adjectius o verbs. Observan alguns exemples:

nom + adjectiu u celobert u portaavions verb + nom

adjectiu + nom u bonaventura adjectiu + verb u migpartir

48. Escriu el nom del que veus en aquestes imatges, tenint en compte que tots els noms sn mots compostos:
4 3 2 1

7 9 8

49. Classifica les paraules segents en compostes i derivades:

carnisser plugim milhomes ferrocarril

terratrmol fotocpia pocavergonya terrissaire

hispanoameric olivar contradicci telenotcies

foragitar autopista serenitat rentaplats

50. Escriu dues paraules compostes que estiguin formades per cada una de les combinacions segents. Consulta, si et cal, un diccionari.

comptar + (nom) girar + (nom)

tallar + (nom) picar + (nom)

116

DIMENSI COMUNICATIVA LXIC

51. Uneix les paraules de les dues columnes i escriu la paraula composta resultant: llengua set terra anglo agre cent afro sord

tinent americ peus mut dol cincies llarg sax

52. Relaciona els verbs de lesquerra amb els noms de la dreta i escriu les paraules resultants: saltar tocar pintar crrer dragar llevar llanar

discos foc neu mart mssils mines llavis

53. Escriu la paraula composta que correspon a cada una de les definicions segents:

Persona que va de poble en poble, guanyant-se la vida venent o demanant. Llicncia per escrit que es dna a alg perqu pugui entrar en un pas estranger. Vaixell encarregat de vigilar les costes. Crcol de ferro que serveix per posar al foc les paelles. Instrument per traar lnies. Part lateral duna via urbana, generalment ms alta que la calada.
54. Completa aquestes paraules compostes i aparella cadascuna amb la definici corresponent: ......tard ......cmic audio...... clar...... ......neu passa......

Barreja de pluja i neu. Distribuci de llums i ombres. Entreteniment, diversi que ajuda a passar el temps. Que es lleva tard. Mig seris, mig cmic. Relatiu a la visi i a laudici alhora.

55. Repassa el que vas aprendre el curs passat sobre el guionet i copia aquestes paraules afegint-lo a les que nhagin de portar:

plroig penyasegat nouvingut pocasolta

capgros aiguamoll espantasogres coliflor

cinefrum buscaraons mitjanit allioli

117

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

La narrativa fantstica i el realisme mgic


El hbbit
En un forat a terra hi vivia un hbbit. No era pas un forat lleig, brut, humit, ple de restes de cucs i amb olor de resclosit, per tampoc no era un forat sec, pelat, sorrenc, sense cap lloc on seure ni cap cosa per menjar: era un forat de hbbit, cosa que significava comoditat. Tenia una porta perfectament rodona, com un ull de bou, pintada de verd, amb una argolla brillant de llaut daurat al bell mig. La porta donava a una mena de vestbul de forma tubular que semblava un tnel: un tnel molt confortable, sense fum, amb les parets fetes de plafons, i el terra enrajolat i encatifat, moblat amb cadires vernissades i nombrosos penja-robes per a barrets i abrics perqu al hbbit li entusiasmaven les visites. El tnel penetrava tur endins, seguint un curs prou recte, tot i que no acabava de ser recte del tot, cap a un costat del tur el Tur, com lanomenava la gent en moltes milles al voltant i tenia moltes portetes que sobrien a banda i banda, primer cap a un costat i desprs cap a laltre. No li calia pas pujar escales, al hbbit: dormitoris, banys, cellers, rebosts (en tenia un munt, de rebosts), guarda-robes (tenia habitacions senceres plenes de vestits), cuines, menjadors, tot es trobava a la mateixa planta, i evidentment en el mateix tnel. Les habitacions millors eren totes a la banda esquerra (en entrar-hi), ja que eren les niques que tenien finestres, unes finestres rodones, fondes, des de les quals es dominava el jard, i els camps de ms enll, baixant suaument cap al riu. [...] Suposo que, en els nostres dies, cal alguna descripci dels hbbits, ja que han esdevingut rars i tmids de la Gent Gran, que s com ells ens anomenen. Sn (o eren) una genteta menuda, de la meitat de la nostra alria i ms petits que els nans barbuts. Els hbbits no tenen barba. En ells hi ha poc o res de mgic, a excepci daquesta mgia ordinria i quotidiana que els ajuda a desaparixer silenciosament i rpidament quan babaus grossos i enzes com vosaltres i jo sacosten fonyant-ho tot, i fent un soroll com delefants que els hbbits poden sentir a una milla de distncia. Tenen propensi a ser grassonets de panxa; vesteixen amb colors llampants (sobretot verd i groc); no calcen sabates, perqu en llurs peus creix ben naturalment una sola de cuiro i un pl atapet i calent de color marr similar al que els creix al cap (que s arrissat); tenen dits llargs, gils i bruns, cares de bons jans i riuen amb rialles fondes i sucoses (en especial havent dinat, cosa que fan un parell de cops al dia sempre que poden).
J. R. R. TOLKIEN, El hbbit

fonyar: trepitjar

118

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

Larbre domstic
En aquesta vida he tingut molts secrets. Per un dels ms grossos, potser el que estava ms en pugna amb la veritat oficial, s el que ara trobo oport dexplicar. Un mat, en llevar-me, vaig veure que en el menjador de casa meva havia nascut un arbre. Per no us penseu: es tractava dun arbre de deb, amb arrels que es clavaven a les rajoles i unes branques que es premien contra el sostre. Vaig veure de seguida que all no podia sser la broma de ning i, no tenint persona estimada a qui confiar certes coses, vaig anar a trobar la policia. Em va rebre el capit, amb uns grans bigotis, com sempre, i duent un vestit lelegncia del qual no podria explicar, perqu el tapaven els galons. Vaig dir: Us vinc a fer saber que en el menjador de casa meva ha nascut un arbre de deb, al marge de la meva voluntat. Lhome, vs direu, es va sorprendre. Em va mirar una bona estona i desprs digu: No pot sser. S, s clar. Aquestes coses no se sap mai com van. Per larbre s all, prenent llum i fent-me nosa. Aquestes paraules meves van irritar el capit. Va donar un cop damunt la taula amb la m plana, va alar-se i magaf una solapa. (All que fa tanta rbia.) No pot sser, dic repet. Si fos possible aix, seria possible qualsevol cosa. Enteneu? Shauria de repassar tot el que han dit els nostres savis i perdrem ms temps del que sembla a primer cop dull. Estarem ben arreglats si en els menjadors de ciutadans qualssevol passessin coses tan extraordinries! Els revolucionaris alarien el cap, tornarien a discutir-nos la divinitat del rei, i qui sap si alguna potncia, encuriosida, ens declararia la guerra. Ho compreneu? S. Per, a despit de tot, he tocat larbre amb les meves mans. Apa, apa, oblideu-ho. Compartiu amb mi, noms, aquest secret, i lEstat pagar b el vostre silenci. Ja anava a arreglar un xec quan es mobilitz la meva conscincia. Vaig preguntar: Que s dinters nacional, aix? I tant! Doncs no vull ni un cntim. Jo per la ptria tot, sabeu? Podeu manar. Al cap de quatre dies vaig rebre una carta del rei donant-me les grcies. I qui, amb aix, no es sentiria ben pagat?
PERE CALDERS, Crniques de la veritat oculta

119

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

Realitat i fantasia
Dins del gnere narratiu hi ha diverses formes de ficci. En les unitats anteriors hem vist narracions mitolgiques, piques, histriques, romntiques o realistes. Altres gneres narratius sestableixen segons el tema: narrativa costumista, psicolgica, de cincia-ficci, policaca o negra, daventures, de terror, ertica, etc. En aquesta unitat estudiarem dos tipus de narracions que, o b se situen al marge de la realitat (narrativa fantstica) o b parteixen de la realitat per transformar-la a partir dalgun element irreal (realisme mgic).

La narrativa fantstica
La narrativa fantstica crea uns mons imaginatius totalment al marge de la realitat. Els personatges que apareixen en aquestes histries sn ssers fantstics, com ara fades, bruixes, elfs, nans, gnoms, vampirs, fantasmes, diables... El text que has llegit s la descripci dun daquests ssers, concretament un hbbit. Generalment, aquests personatges combinen caracterstiques humanes amb altres danimals. Pel que fa a lambientaci, sn caracterstics espais com el bosc, els castells encantats o tota una geografia imaginria que sol aparixer representada amb mapes en el mateix llibre. Les aventures dels protagonistes inclouen diferents episodis on desafien les lleis fsiques, amb aparicions i desaparicions, transformacions de la prpia aparena, morts i recobraments de la vida, etc. Lexemple ms clssic de narrativa fantstica s la histria del rei Arts i els cavallers de la taula rodona. Recentment han tingut un gran xit, tant literari com cinematogrfic, obres com la trilogia El senyor dels anells, de J.R.R. Tolkien o els successius volums de les aventures del jove aprenent de bruixot Harry Potter, de J.K. Rowling.

La narrativa del realisme mgic


A diferncia de la narrativa realista (basada completament en lobservaci i la descripci objectiva de la realitat) i la narrativa fantstica (basada totalment en la imaginaci de lautor i sense cap contacte amb la realitat), la narrativa del realisme mgic suposa una combinaci subtil delements reals i irreals, que busca desconcertar dentrada el lector. En el text que has llegit, per exemple, el conjunt dels fets i de les reaccions dels personatges sn absolutament versemblants i crebles. Tot, excepte el fet inslit o meravells que un arbre broti al menjador de casa del narrador. La narrativa realista vol mostrar-nos la realitat tal com s, mentre que la narrativa fantstica ens ofereix la possibilitat devadir-nos de la realitat endinsant-nos en un altre mn. El realisme mgic, en canvi, ens fa plantejar el funcionament habitual del raonament hum a partir de certes situacions narratives, que poden resultar curioses, inquietants, irniques, custiques, paradoxals, etc. En aquest sentit, ens demana un esfor dinterpretaci de la realitat, encara que sovint ens acabi semblant absurda. El realisme mgic ha tingut un gran desenvolupament en la narrativa llatinoamericana, amb autors com Jorge Luis Borges o Gabriel Garca Mrquez. En la literatura catalana, destaquen Pere Calders i narradors que, com Quim Monz o Jess Moncada, han aprofundit i modificat aquesta lnia.

120

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

56. Quines dues parts es poden distingir en el text de El hbbit que has llegit? Delimita-les i explica breument el contingut de cadascuna. 57. Explica quines sn les caracterstiques ms destacades de lhabitatge del hbbit. 58. Quins trets del tarann del hbbit es desprenen de la descripci del seu habitatge? Extreu les citacions del fragment que mostrin aquests trets. 59. Pel que fa a la descripci fsica dels hbbits, explica en qu sassemblen i en qu es diferencien dels humans. 60. De la descripci dels hbbits, sen desprn algun element especialment fantstic? 61. Distingeix, en el conte de Calders, el plantejament, el nus i el desenlla. En quin moment apareix el primer element irreal? De qu es tracta? 62. Explica i raona les segents reaccions dels personatges:

La primera reacci del narrador. La primera reacci del capit de policia. La segona reacci del capit de policia. La reacci final del narrador.
Explica qu tenen en com aquestes quatre reaccions. Interpreta qu pot representar la carta dagrament del rei al narrador. 63. Comenta qu vol expressar el narrador del conte de larbre domstic quan, al principi del text, diu que el seu secret est en pugna amb la veritat oficial. 64. Explica globalment el text de Pere Calders en relaci amb el que has aprs sobre el realisme mgic. Pots seguir lesquema segent:

Marc narratiu global realista: elements. Introducci duna dada irreal. Possible interpretaci del missatge del conte dacord amb la visi que tenim del mn.
65. Dins del recull El perqu de tot plegat, Quim Monz inclou la seva particular reelaboraci de la rondalla La bella dorment, que tanca aix:

aleshores, mentre (sense deixar de mirar-lo als ulls, enamorada) la noia (feble dhaver passat tant de temps estirada) es posa dreta grcies a la fora dels braos masculins, el cavaller sadona que (cosa de vint o trenta metres ms enll, abans que la clariana acabi per donar pas al bosc) hi ha una altra noia adormida, tan bella com la que acaba de despertar, igualment estirada en una llitera feta amb branques de roure i envoltada de flors de tots colors.

Comenta en quin sentit es pot dir que aquesta histria pertany a la narrativa fantstica i en quin sentit es pot dir que pertany al realisme mgic.

121

DIMENSI SOCIAL I CULTURAL

El conflicte lingstic
Un conflicte lingstic s una situaci en qu dues llenges es troben en posici desigual en una mateixa societat. Una delles, la llengua dominant, sutilitza cada cop en ms situacions comunicatives en perjudici de laltra, la llengua subordinada. Les raons per les quals una llengua queda subordinada a una altra en el seu propi territori poden ser diverses: una dominaci poltica (com va passar amb els pobles conquerits pels romans), una pressi econmica i cultural (com passa ara amb langls), uns moviments migratoris intensos (com va passar amb la imposici del castell i el portugus a lAmrica dita llatina), etc.

Llenges majoritries, minoritries i minoritzades


Segons la situaci que tenen en la societat, es distingeixen tres menes de llenges:

Les llenges majoritries. Sn llenges amb molts milions de parlants i que sexpandeixen en
territoris on inicialment no es parlaven. Les llenges ms parlades en el mn actual sn el xins mandar (870 milions de parlants), lhindi (366), langls (341), lespanyol (322), el bengal (207) i lrab (202). Altres llenges majoritries sn el portugus, el rus, lalemany, litali, el francs, etc.

Les llenges minoritries. Sn llenges amb un nombre de parlants redut per que sutilitzen normalment en tots els usos socials dins del seu territori. Aquest s el cas del suec, amb uns 8 milions de parlants, o del fins, amb uns 5 milions.

Les llenges minoritzades. Sn llenges amb un nombre de parlants redut i que, a ms, no
gaudeixen dun s normal en tots els mbits socials dins del seu territori. Aix s degut a la presncia duna altra llengua, dita dominant, que pressiona i pren usos a la llengua del pas. Aquesta s la situaci de la llengua catalana que, amb uns 10 milions de parlants, est afectada per la pressi poltica i social de les llenges castellana i francesa.

Els processos de substituci lingstica


El procs de substituci lingstica s un procs de canvi pel qual la llengua dominant en una situaci de conflicte lingstic acaba fent desaparixer la llengua subordinada. s un procs gradual que comena quan una comunitat es converteix en bilinge i adopta, per fora o de grat, una altra llengua. La llengua prpia, aleshores, susa en menys ocasions i va perdent parlants. s un procs llarg que dura almenys tres generacions.

1a generaci (els avis) Parlen la seva llengua (B) entre ells. Alguns sn bilinges i parlen la llengua dominant (A) amb la generaci segent.

2a generaci (els pares) Simposa el bilingisme, per predomina ls de la llengua dominant (A). Ja no hi ha parlants monolinges en laltra llengua (B).

3a generaci (els nts) Susa noms la llengua dominant. Ha desaparegut laltra llengua (B).

122

DIMENSI SOCIAL I CULTURAL

La normalitzaci de la llengua
Si la societat afectada per un procs de substituci lingstica pren conscincia de la importncia i el valor de la llengua prpia, es pot iniciar un procs que freni la reculada de la llengua minoritzada i doni un altre rumb al conflicte lingstic. El procs de normalitzaci lingstica s un procs de canvi pel qual sintenta recuperar plenament ls normal de la llengua amenaada. Les actuacions que cal fer per recuperar una llengua minoritzada varien segons els casos. Algunes de les que solen ser ms determinants sn les segents:

Establir una normativa lingstica que la faci apta per a tots els usos, inclosos els formals. Reconixer loficialitat de la llengua prpia del pas. Donar prestigi a la llengua prpia, com a eina de promoci personal i de cohesi social. Introduir ls de la llengua en els mbits ocupats per la llengua dominant (administraci, escola, mitjans de comunicaci, etc.).

66. En quin daquests casos podem dir que una situaci de contacte de llenges s un conflicte de llenges?

Quan hi ha enfrontaments entre els parlants duna i altra llengua. Quan les dues llenges es troben en situaci desigual en una societat. Quan en una llengua es fan faltes dortografia per influncia de laltra,
i a la inversa. 67. Argumenta quina de les dues afirmacions segents s certa:

Totes les llenges minoritries sn minoritzades, per no totes les llenges


minoritzades sn minoritries. Totes les llenges minoritzades sn minoritries, per no totes les llenges minoritries sn minoritzades.

68. Imaginat que, dins dun estat, hi ha un pas amb una llengua prpia que no s la del conjunt daquell estat. Digues quins dels factors segents afavoririen la substituci lingstica i quins contribuirien a la normalitzaci:

La llengua prpia sensenya a lescola. La llengua de lestat s lnica oficial. Les classes benestants i ms cultes fan servir habitualment la llengua de lestat. Es crea un canal de televisi que emet en la llengua prpia del pas. Els funcionaris sexpressen noms en la llengua estatal. Ladministraci estimula ls de la llengua prpia en la retolaci pblica. Hi ha una situaci de diglssia en qu la llengua de lestat s la dominant. Els joves fan servir cada cop ms la llengua del pas. No hi ha una normativa ortogrfica acceptada per tots els usuaris
de la llengua prpia.

123

Avaluaci
Compte amb els comptes
La protagonista de la narraci s una jove anglesa que lluita per equilibrar els seus comptes i fugir de laddicci a les compres. FRUGALITAT. SIMPLICITAT. Aquests sn els meus nous lemes. Una nova vida, serena, en qu no gasto gens. No gasto gens ni mica. La veritat s que quan hi penses, et preguntes: quants diners malgastem cada dia? s clar que jo tinc uns quants deutes insignificants. I, en realitat, no s pas culpa meva. El que mha passat s que he sucumbit al materialisme occidental (i per resistir-thi, has de tenir una fora delefant). Com a mnim, aix s el que diu el meu nou llibre. Sabeu una cosa? Ahir, quan vaig anar amb la mama a Waterstones per comprar el llibre que llegir durant la setmana, jo em vaig escapolir cap a la secci dautoajuda i vaig comprar el llibre ms fantstic que hagi llegit mai. Francament, em canviar la vida. Ara el duc dins la bossa. Es titula Compte amb els comptes, de David E. Barton, i s fantstic. El que diu s que tots podem dilapidar diners sense adonarnos-en, i que la majoria podrem reduir fcilment les nostres despeses fins a la meitat en noms una setmana. En una setmana! Proposa coses tan senzilles com ara prepararte sandvitxos en lloc danar a dinar al restaurant, anar a treballar amb bicicleta en lloc dagafar el metro. Quan comences a donar-hi voltes, tadones que pots estalviar diners a tot arreu. I com diu David E. Barton, hi ha quantitat de plaers que sn de franc i que oblidem perqu anem tan atrafegats gastant diners, com ara parcs i museus i el simple goig dun passeig pel camp. Tot s la mar de fcil i senzill. I el millor de tot s que per comenar has danar a comprar! El llibre diu que dentrada hauries descriure en una llibreteta cada compra que fas, per petita que sigui, en un dia qualsevol i llavors fer-ne un grfic. Insisteix en el punt que has de ser sincera, i que no has de fer veure que gastes menys ni alterar el teu model de despesa..., cosa que s una sort, perqu aquest divendres s laniversari de la Suze i li he de comprar un regal. Per tant, dilluns al mat, quan vaig cap a la feina, maturo a Lucios i compro el caputxino ms gran que tenen i una magdalena de xocolata, com faig sempre. He dadmetre que quan pago estic una mica trista, perqu aquest s lltim caputxino de la meva vida i lltima magdalena de xocolata de la meva vida. La meva nova frugalitat comena dem, i no shi permeten caputxinos. David E. Barton diu que, si tens costum de prendre caf, te lhauries de fer a casa i endur-tel a loficina en un termos, i que si tagrada picar, hauries de comprar pastes de les que venen al supermercat. A les cafeteries et plomen per una cosa que s poc ms que aigua amb poliestir, destaca lautor, i suposo que t ra. Total, que jo deixar crrer el meu caputxino matinal. No passa res. Mhe proms que seguir les regles del llibre, i les seguir. SOPHIE KINSELLA, Boja per comprar (Adaptaci)

124

69.

Indica de quina modalitat sn les oracions segents:

Aquests sn els meus nous lemes. El millor de tot s que per comenar has danar a comprar!
70. Indica quina oraci s interrogativa total i quina s parcial:

Quants diners malgastem cada dia? Sabeu una cosa?


71. Indica quin verb s el nucli del predicat daquestes oracions simples:

No gasto gens ni mica. Francament, em canviar la vida.

Tot s la mar de fcil i senzill. No passa res.

72. Indica les formes verbals que hi ha en aquestes oracions, i identifica-hi un temps simple, un temps compost, un temps perifrstic i una perfrasi verbal:

Insisteix en el punt que has de ser sincera. Vaig comprar el llibre ms fantstic que hagi llegit mai.
73. Destria les proposicions que formen aquestes oracions compostes:

s clar que jo tinc uns quants deutes insignificants. La meva nova frugalitat comena dem i no shi permeten caputxinos. Hi ha quantitat de plaers que sn de franc i que oblidem.
74. 75. Indica la categoria lxica de les dues paraules destacades:

Es titula Compte amb els comptes i s fantstic.


Relaciona aquests elements per formar paraules compostes: busca set espanta pinta agre poca salva cincies vides dol solta raons llavis sogres

Copia el text segent, que s una carta imaginria de la protagonista a una amiga seva, i completal amb les paraules que has trobat: Benvolguda X, Aviat deixar de malgastar! He trobat un llibre que ser el meu ............ El trobo fantstic! Per tinc un ve molt malhumorat i mha dit que lautor s un ............ i un ............ El llibre em recomana fer unes darreres compres abans de deixar-ho del tot. Comprar un ............ per a la meva germana i un ............ per al ............ del meu ve, com a cstig. Tindr un sentiment ............ quan no pugui comprar ms, per ja ho superar! Molts petons!

125

Activitats complementries
GRAMTICA
76. Escriu les cinc formes no personals del verb descobrir i construeix una oraci amb cadascuna. 77. Explica per qu cada una daquestes oracions s composta:

......... les forces, que encara queda una bona


caminada! (refer, imperatiu) el nus abans de treure-us les vambes (desfer, imperatiu) En Gerard ......... la redacci amb lajut de sa germana gran (refer, passat simple).
.........

Han denunciat la situaci al Sndic de Greuges,


que els ha contestat immediatament. El ms interessant seria trobar una alternativa.

Explica qu has observat pel que fa a laccentuaci.

LXIC
82. Relaciona aquests verbs amb els noms segents per escriure paraules compostes:
parar escurar guardar

78. Observa els dos verbs daquesta oraci i contesta les preguntes que la segueixen:
Els pescadors havien pensat calar una altra vegada les xarxes.

Quin s el subjecte del verb havien pensat? Qui se suposa que cala les xarxes una altra
vegada?

roba llamps dents

xocs ungles mobles

fang espatlles xemeneies

83. Classifica aquestes paraules compostes segons la combinaci que presentin:

ORTOGRAFIA
79. Indica quines de les paraules segents podrien ser formes verbals si els afegssim un accent diacrtic:
cau - seu - es - fa - se - sou - te - son - vol - pot

malnom grecollat fisicoqumic llargmetratge


nom + nom

picaporta colltort cara-rod tallafoc

cineclub passamuntanyes filferro bocabadat


verb + nom adjectiu + adjectiu

80. Copia aquestes oracions i posa accent diacrtic on calgui:

adjectiu nom + + nom adjectiu

Pel que tha costat, em sembla que than pres


el pel. Amb un tros de pa soc molt feli. Aquest be es el mes bo que he menjat mai. Son les onze i encara dorm, deu tenir son endarrerida. Dun cop sec li va trencar la ma. Se que tots us preocupeu per mi.

84. Escriu completa la paraula composta que correspon a cada definici, tenint en compte que el que falta s el nom duna part del cos:

81. Completa aquestes oracions amb la forma indicada entre parntesis:

Diu fcilment all que caldria callar: .........moll. s un gandul: .........dret. No samona per res: .........content. Es troba abatut: .........baix.

Quan es va adonar que shavia descuidat el


paraigua, ......... el cam fins a la botiga (desfer, passat simple).

126

Conceptes clau de la unitat


Composici. Procediment per formar paraules que consisteix a unir dues paraules simples que tenen significat propi. Conflicte lingstic. Situaci en qu dues llenges es troben en posici desigual en una societat. Llengua majoritria. Llengua que t molts milions de parlants i que sexpandeix en territoris on inicialment no es parlava. Llengua minoritria. Llengua amb un nombre redut de parlants, per que sutilitza normalment dins del seu territori. Llengua minoritzada. Llengua amb un nombre redut de parlants i que, a ms, no gaudeix dun s normal en tots els mbits socials dins del seu territori. Normalitzaci lingstica. Procs de canvi pel qual es pretn recuperar plenament ls normal duna llengua amenaada. Notcia. Relat dun fet dactualitat que es considera dinters per al pblic per la importncia que t o pel fet que resulta sorprenent, estremidor, curis o paradoxal. Oraci composta. Oraci que t dos o ms verbs en forma personal, o b un verb en forma personal i un o ms verbs en forma no personal que en depenen. Oraci simple. Oraci que t un sol verb en forma personal i una sola estructura de constituents (generalment, un predicat i un subjecte). Paraula composta. Paraula resultant de la uni de dues paraules simples, que t un significat diferent del de les paraules que la formen. Substituci lingstica. Procs de canvi pel qual una llengua dominant en una situaci de conflicte lingstic acaba desplaant o substituint la llengua subordinada.

ENTRETENIMENTS
Si recompons aquest puzle, trobars el comenament dun conte de Pere Calders. R R T V E A A U D D D D I O O A T R N N P I A A T X. M I R N O T B Q E U U M E D V E E S U M H N M E N E T E S D E S, I T S I

T G T L A

A C

N O

T M

E L S L M

S O

P R D E

A V E O

N E R

E A

127

5
De vegades els records ens poden jugar males passades. Els records distorsionen els llocs, les persones... El passat no es pot reviure a travs del record, per sovint la nostlgia ens porta a recuperar els moments ms felios del passat, els llocs on els vam viure... Has tornat mai a un lloc on fes molt temps que no havies anat?

Bona sort o mala sort


Retorn al passat
No hauria passat res del que va passar si no hagus estat per la dria que em va venir aquella tarda de visitar la casa del bosc. Feia deu dies que rem casats i encara estvem de lluna de mel, per jo havia insistit a reservar els tres ltims dies per acostarnos al poble on havia passat la meva infncia. No hi havia anat des de llavors i volia ensenyar al meu marit tots aquells racons que ara recordava amb nostlgia. Era un poble de muntanya envoltat de castanyers i alzines centenries, ple de fonts i camins de terra. Nosaltres hi vam arribar una tarda de final dagost. Molts dels estiuejants ja havien marxat i vam tenir sort de trobar una habitaci a lnica fonda del poble. Jo estava molt excitada perqu revivia un temps molt especial: all havia passat les hores ms agradables de la meva vida descobrint el bosc i corrent per camins amagats. El meu home sen reia una mica, del meu entusiasme, per jo noms tenia la dria de deixar aviat les maletes i sortir. Vam fer una volta pels carrers ms cntrics, vam entrar al bar i encara vaig reconixer algunes cares; ells, en canvi, no es fixaven en mi perqu aquests vint-i-cinc anys mhavien canviat molt. Com en aquell temps, els homes es dedicaven a jugar a cartes davant dun trist caf que es feien durar hores i hores. Observant-los em va venir al cap una dona que sempre jugava amb ells. Llavors devia tenir uns setanta anys i vivia sola en una casa al mig del bosc, a una mitja hora a peu del poble. Era petita i molt prima; tenia els cabells blancs recollits en un monyo clavat a la nuca i sempre duia uns pantalons ajustats de color negre. No parava de fumar i jugava amb els homes a la botifarra fins ben entrada la nit. Els homes del poble la respectaven perqu els donava llions de botifarra, per les dones la criticaven i els nens li tenien por. Es deien moltes coses, della, com per exemple que havia abandonat el seu marit, carregat de diners. Se sabia que tenia una filla, per no lhavia vista mai ning. Vaig preguntar qu se nhavia fet, della, si havia mort i a qui pertanyia ara la casa, per no vaig aclarir gaire cosa. Un dia va deixar de venir al bar i suposem que sen va anar a un asil, deia un. s un misteri que ning vol resoldre, perqu ja em dirs qui sacosta ara a casa seva a veure si la troba, deia un altre mig rient. Per jo no em resignava a marxar del poble sense haver passat per la casa del bosc, i vaig convncer el meu home per anar-hi. Recordava el cam: vam passar pel bosc de castanyers i vam girar pel primer trencall; vam arribar a la font del Ferro, per el broc de laigua estava arrencat i del banc de pedra noms en quedaven trossos escampats per terra. Uns mosquits diminuts volaven arran del nas i produen un brunzit que posava nervis el meu marit.

128

DIMENSI COMUNICATIVA LLEGIR

La casa tenia poc a veure amb el que era quan els nens del poble hi anvem a espiar. Alg havia rebentat la porta i els porticons de les finestres estaven esventrats. Hi havia un forat a la teulada i part del porxo ja era a terra. Noms els castanyers saguantaven ferms. Vaig guaitar per una de les finestres i un nvol de tvecs va sortir disparat. Vam arrencar a crrer, per jo em resistia a marxar i vaig fer el cor fort. El meu home em va seguir, rondinant. Vaig voler entrar per la porta, per era impossible perqu estava entrebancada amb trossos de fusta. Mhi vaig acostar tant com vaig poder: hi havia una taula amb una ampolla mig plena i uns quants plats amb menjar florit. Tot estava ple de pols, per produa una sensaci estranya, com si de sobte hagus daparixer la dona. Ja hi tenia un peu dins quan uns xiscles molt aguts em van fer saltar enrere. Un estol de ratpenats va volar per damunt del meu cap. Al meu home se li va acabar la pacincia i la mica de curiositat inicial es va convertir en mal humor. Vam tornar al poble sense gaireb dir-nos res. Era com si la visita a aquella casa ens hagus separat una mica. Vam arribar al poble quan ja enfosquia i vam anar a sopar. Quan ens vam posar al llit em vaig adonar duna cosa terrible: havia perdut lanell de prometatge. Aquell anell era ms que especial: havia pertangut a la meva sogra, morta feia un any, que lhavia deixat en herncia al seu fill perqu algun dia el ports la seva nora, s a dir, jo. Es tractava duna pea nica: un brillant de dimensions considerables voltat daltres brillants ms petits i alat per uns fils dor entrellaats. El cor manava a cent mentre pensava com podia arreglar-ho. El meu home era a la dutxa i encara no shavia adonat de res. De seguida vaig decidir no explicarlhi perqu shauria mort del disgust. Quan va sortir del bany es va posar a llegir al llit. Jo vaig anar al lavabo i, asseguda a la tapa del vter, cavillava quina era la millor soluci, fins que vaig arribar a la conclusi que havia perdut lanell a la casa del bosc i que no podia fer res ms que tornar-hi. Jo tamb em vaig ficar al llit i vaig fingir cansament. Al cap de poc ell va deixar el llibre a terra i va apagar el llum. Jo feia veure que dormia, per noms tenia un pensament al cap: quan ell shagus adormit sortiria de lhostal, i marribaria a la casa. No s quant de temps va trigar a adormir-se, per finalment, el vaig sentir roncar. Em vaig vestir a les fosques i vaig sortir de lhostal furtivament. Vaig trobar una llanterna al cotxe; feia molt poca llum, per tot i aix, vaig agafar el cam del bosc. No pensava gaire en la possibilitat que el meu home es pogus despertar, la meva dria era trobar lanell com fos. Feia una nit clara, una lluna quasi plena illuminava els arbres, per jo estava concentrada a enfocar el cam amb el raig de llum cada cop ms feble. Vaig arribar a la casa que gaireb no mhi veia. Vaig comenar a buscar sense sort. Notava la humitat als ossos i vaig decidir refer el cam de tornada. No havia fet ni dos passos quan vaig sentir un soroll dins la casa i en el moment de tombar el cap vaig veure una llum que es movia darrere la finestra. Estava tan excitada que al primer moment no vaig reaccionar. Quan vaig ser capa dassimilar on era i qu passava, vaig co-

129

DIMENSI COMUNICATIVA LLEGIR

menar a tremolar, estava paralitzada davant la casa amb el mateix sentiment de curiositat i admiraci de quan era petita. I aquest impuls em va portar a atansar-me encara ms a la finestra. La flama duna espelma damunt la taula illuminava la seva pell pansida, talment una pruna confitada i resseca, amb tots els ossos de la cara marcats, igual que una mmia. Estava ms prima que abans i corbava molt ms lesquena. Duia el mateix monyo i la mateixa roba que li coneixia, molt ms vella i ronyosa; fumava amb la mateixa avidesa asseguda davant dels plats putrefactes que havia vist a la tarda. Vaig fer un crit dhorror, per no crec que em sents. En aquell moment no podia pensar, per estava convenuda que veia la mateixa dona de la meva infantesa. Em vaig quedar all, clavada, esperant no sabia qu. Fins que va fer un gest amb la m davant lespelma i vaig veure el meu anell. Al cap de poc la dona va sortir de la casa amb una pala a la m i es va endinsar al bosc. Jo la vaig seguir, no s si encantada per la seva imatge o per algun poder estrany de lanell que em xuclava. La meva llanterna havia deixat de funcionar, i ara em guiava per la llum de la lluna. No s el temps que vam passar caminant; quan vam sortir a un terrapl rocs, la dona es va aturar. La llum, all, era ms intensa. Em vaig amagar rere unes mates i la vaig veure cavar. Semblava impossible que tingus prou fora per alar la pala; anava decidida i no va descansar fins que va tenir un bon sot davant seu. Es va ficar dins, pero jo no podia veure qu hi feia i mhi vaig acostar. El que vaig veure i el que va passar desprs podria formar part dun somni o duna allucinaci. Vaig arribar fins a la vora del clot. A dins hi havia la dona vinclada damunt dun cadver que encara conservava algun parrac de roba. Vaig saber que es tractava duna dona pels cabells recollits en un monyo que coronaven la calavera. En els pocs instants que em vaig mantenir dreta vaig veure com la dona es treia el meu anell del dit, i el posava a lanullar de la m dreta de lesquelet. Desprs daix tot sem confon. Em vaig plegar i vaig caure a terra. Per ja no era conscient de res. Em va despertar un ofec insuportable: tenia la boca i els forats del nas obstruts pel fang; vaig intentar obrir els ulls per em feien molt de mal. Vaig moure els braos buscant un punt de salvaci, per tot era un llot que em travava els moviments. Com un llampec, vaig tenir la visi de la fossa amb el cadver. Hi havia caigut a dins! Vaig obrir la boca per cridar, per no em va sortir cap so. Movia els braos en totes direccions per poder sortir dall. Tot i el meu terror i els meus esforos, em vaig adonar clarament que aquell cadver era la dona que coneixia de petita; la que havia seguit no podia ser altra que la seva filla. La lluna ja shavia amagat quan vaig sortir de la fossa. Anava plena de llot, em costava caminar; feia molt de fred i em sentia dbil i malalta. No sabia on anava. Quan vaig obrir els ulls estava embolicada amb una manta en una habitaci estranya. El meu home estava assegut als peus del llit i una senyora amb un davantal de flors em mirava. Ja es desperta, vaig sentir de molt lluny. Desprs vaig tornar a caure en un son que diuen va durar dos dies seguits. Mhavia trobat el marit daquella dona al mig del cam que duu al seu tros. Estava sense sentits. Desprs daquell dia vaig visitar uns quants psiclegs, per no mhan pogut ajudar. A les nits em desperto amb la sensaci dofec i crido fins que el meu home em calma. Ell no mha preguntat mai per qu vaig marxar de lhostal a mitja nit, i jo no li penso desvelar el secret: no em creuria i ara tampoc no val la pena lesfor de convencel; puc viure tranquilla perqu lanell torna a lluir en el meu dit... Alg, aquella nit, mel va tornar a posar on correspon.
GERMANES QUINTANA, Por. Histries de terror (Adaptaci)

130

DIMENSI COMUNICATIVA COMPRENDRE

OBTENIR INFORMACI
1. Explica el significat de les paraules segents:

dria trencall broc

brunzit portic esventrar

tvec estol clot

vinclar llot travar

2. Informat sobre el joc de la botifarra i completa una fitxa amb les informacions segents:

Nombre de jugadors Tipus de baralla

Valor de les cartes Puntuaci guanyadora

3. Indica les dues opcions correctes que poden substituir els mots o les expressions destacades:

Vam arrencar a crrer, per jo em resistia a marxar i vaig fer el cor fort.
em bategava fortament el cor em vaig sobreposar vaig fer el valent

i c m t s

Illuminava la seva pell pansida, talment una pruna confitada i resseca [...]
igual que semblant a exactament com 4. Ordena cronolgicament els fets que mostren aquestes vinyetes.
A B

5.

Busca a Internet informaci sobre les Germanes Quintana i els Germans Miranda i explica quines similituds literries presenten.

131

DIMENSI COMUNICATIVA COMPRENDRE

INTERPRETAR EL TEXT
6. Llegeix les dues primeres lnies del conte i explica qu creus que volen aconseguir les autores amb aquest comenament. 7. Pensa en el ttol del conte i formula una hiptesi que justifiqui per qu la protagonista volia tornar al poble desprs de tants anys. 8. Indica si aquestes afirmacions sn certes (C) o falses (F):

La protagonista i el seu marit tenen previst anar cada estiu al poble. Al poble feia anys que es mantenien els mateixos costums. A finals destiu el poble encara s ple de gent. El marit comparteix la illusi de la dona per anar a la casa del bosc. Es deia que la vella del bosc tenia una filla, per no era cert. El caf funciona com un centre de relaci social entre les persones. Lanell s el causant de la dissort de la protagonista. El marit entn perfectament el que li ha passat a la seva dona.
9. Situa cada un dels fragments segents al plantejament, al nus o al desenlla, segons en quin moment de lacci es trobin:

Aquell anell era ms que especial: havia pertangut a la meva sogra. Vam fer una volta pels carrers ms cntrics, vam entrar al bar i encara vaig reconixer
algunes cares. Desprs daquell dia vaig visitar uns quants psiclegs, per no mhan pogut ajudar. Em vaig vestir a les fosques i vaig sortir de lhostal furtivament. Es deien moltes coses, della, com per exemple que havia abandonat el seu marit. Ell no mha preguntat mai per qu vaig marxar de lhostal a mitja nit.

REFLEXIONAR I AVALUAR
10. Llegeix el pargraf que comena i respon les preguntes: Em va despertar un ofec

M
e m f g
132

Quines sensacions fsiques experimenta la protagonista? Com lafecta psquicament aquesta situaci? Com timagines que va poder sortir de la fossa? Com et sentiries tu en una situaci similar?
11. Per qu creus que les dones del poble criticaven la vella que vivia al bosc? Creus que aquesta manera de pensar ha anat canviant amb el pas del temps?

EXPRESSAR-NOS
12. En grup, trieu un joc de taula i elaboreu una fitxa amb la informaci bsica que us permeti jugar-hi. Desprs, intercanvieu oralment aquesta informaci amb els companys i les companyes de la classe. 13. Per parelles, imagineu-vos que sou la protagonista del conte i el psicleg o psicloga que lha datendre, i prepareu un dileg en qu sexpliquin els seus sentiments i es proposin alternatives fent servir mots relacionats amb langoixa.

DIMENSI COMUNICATIVA LLENGUA I COMUNICACI

La crnica
La crnica s un genre periodstic informatiu en qu el periodista relata un fet dactualitat que ha viscut personalment i ho fa incloent-hi elements subjectius o de valoraci. Aquest gnere comparteix amb la notcia el fet dincloure informaci objectiva (les sis preguntes bsiques: qu, qui, quan, on, com, per qu) i sen diferencia perqu s ms extensa: inclou detalls de lambient en qu shan produt els fets, reaccions dels protagonistes, ancdotes i curiositats.

Estructura de la crnica
Lestructura de la crnica s molt semblant a la de la notcia, si b el titular pot tenir una intenci no tan objectiva, sin ms expressiva o suggerent, amb el propsit de captar latenci del receptor. En el cos de la crnica, daltra banda, la informaci es pot organitzar ms lliurement i ha dincloure elements subjectius aportats per la visi del periodista. Vegem-ne un exemple:
Barcelona: El Sal Nutic arriba a la 45a edici

Avantttol

Titular

Les mil cares del mar


El recinte firal inclou un ampli ventall dembarcacions
MARIA ORTEGA
BARCELONA

Subttol Signatura i lloc

Cos

Des del costat duna piscina, en Pere mira amb orgull com el seu fill de nou anys s batejat en el mn del submarinisme. Ell es dedica a larqueologia subaqutica i li fa illusi veure que el nen comparteix les seves aficions. Un monitor guia el menut en la manera de moures i respirar i, en alguns moments, el nen fins i tot s prou valent per deixar-se anar del guia i saludar el pblic del BCN Dive. Els membres del Grup de Rescat de Protecci Civil sn els encarregats dadoctrinar els intrpids que es vulguin iniciar en la immersi aqutica. El seu estand s el ms visitat del BCN Dive, dedicat al mn submar i emmarcat en la 45a edici del Sal Nutic Internacional de Barcelona. LAurelio Calvo s un dels organitzadors i explica que els ms joves surten allucinats de la piscina, el que ms els agrada s respirar amb la botella i veure sortir les bombolles. Tot i aix, la gran majoria dels assistents prefereixen veure-ho des de fora i deixar lescafandre per a la gent ms atrevida. Un dels plats forts del BCN Dive s lexposici fotogrfica de lobra

de David Doubilet, un dels fotgrafs subaqutics ms reconeguts del mn i habitual collaborador de National Geographic. Les seves fotografies sexposen envoltades de cortines metlliques que pretenen introduir lespectador en la immensitat del mar. La primera edici del BCN Dive va tancar ahir les portes al pavell nmero cinc del recinte firal de Gran Via. Les altres installacions del Sal Nutic estaran obertes fins al dia 12 de novembre.

45 Sal Nutic
Ledici denguany daquest certamen s la ms gran de la seva histria, amb ms de 110.000 metres quadrats nets de superfcie. A ms, cal afegir-hi els 40.000 metres quadrats del Port Vell, on hi ha exposats 281 vaixells de gran eslora. La gran novetat del sal s una especial atenci als joves, a qui es vol introduir en el mn de la navegaci.
Avui, 8-11-2006 (Adaptaci)

Titolet

133

DIMENSI COMUNICATIVA LLENGUA I COMUNICACI

Tipus de crnica
Hi ha diferents tipus de crnica, segons diversos criteris:

Segons el lloc on es produeixen els fets distingim crniques locals, comarcals, internacionals...
Des daquest punt de vista, hi ha periodistes que un determinat mitj de comunicaci t destacats de manera constant en un indret concret (els corresponsals) i nhi ha que es desplacen temporalment a un indret on lactualitat genera notcies i necessitat de fer-ne la crnica (els enviats especials).

Segons el tema de la crnica, distingim crniques poltiques (sobre lactivitat parlamentria,


les campanyes electorals...), socials (sobre fets diversos, accidents, modes...), culturals (sobre tendncies literries, publicacions, congressos...), esportives (sobre partits, campionats...), artstiques (exposicions, festivals, concerts, estrenes teatrals o cinematogrfiques...), etc.

Segons el mitj de comunicaci, distingim crniques escrites (en les publicacions peridiques, ja siguin diaris o revistes) i crniques audiovisuals (a la rdio i a la televisi).

14. Rellegeix atentament la crnica sobre el 45 Sal Nutic de Barcelona, valora si el text respon les sis preguntes bsiques que ha de respondre una notcia i explica-les una per una. Qu afegeix aquesta crnica al que explicaria una notcia? 15. Indica quin daquests dos textos correspon al comenament duna crnica i quin al duna notcia. Justifica la teva resposta. proximadament un miler de persones es van aplegar ahir al vespre a laeroport del Prat per rebre la selecci catalana de corfbol, que shavia proclamat campiona del mn en vncer el dia abans la selecci danesa a la final que va tenir lloc a Estocolm.

a porta de les arribades internacionals es va tenyir ahir del vermell i el groc de les banderes catalanes i de les estelades. Campions, campions, va ser el crit ms corejat pels aficionats, majoritriament familiars dels jugadors de la selecci catalana de corfbol, que feien pinya al voltant de la selecci daquest esport.

16. Transforma en una crnica la notcia que has redactat en la unitat 4, en lactivitat 17 de la pgina 106.

134

DIMENSI COMUNICATIVA EXPRESSI ORAL I ESCRITA

Expliquem una ancdota Batalletes, boles i sopars de duro


Sabies que vaig fer el servei militar en un polvor? Un polvor s un lloc perills, perqu hi ha molts dipsits de munici i dexplosius i cal ser-hi dall ms prudent. Un dia vam passar els meus companys i jo molta por. Un recluta va entrar fumant (ves, quina inconscincia!) en un dipsit. Quan estava a punt de deixar caure la cendra calenta a terra, em vaig adonar que hi havia un reguerol de plvora. Si sencenia, ja havem begut oli! Sense pensar-mhi gens, mhi vaig tirar, com un jugador de rugbi, i vaig empnyer el soldadet cap enfora. Tot aix va passar en res, a penes uns segons. Per el capit, que hi era, mho va agrair amb un perms extraordinari i un pernil. Avi, perdona, per loncle Quim em va dir que et vas lliurar de la mili per miopia vaig interrompre. The explicat mai, Laia, que noms mhi vaig estar dos mesos? Veurs

17. En ocasions, pares, oncles o avis expliquen ancdotes de quan eren al servei militar. En recordes cap? Explica-la a la classe en primera persona, de la mateixa manera que lexplica el teu familiar. 18. Recordes alguna ancdota que thagi passat a tu i que sigui sorprenent, divertida o enrevessada? Explica-la oralment de manera breu, per amena. Feu entre tots un recull de totes les ancdotes explicades i voteu quina s la que us ha agradat ms, de totes les que heu sentit. Valoreu tamb quines altres us han agradat per la manera dexplicar-les. Quins recursos heu fet servir per fer ms atractiva lexplicaci? 19. Creieu que s possible que quan expliquem alguna cosa que ens ha passat, hi acabem afegint detalls de fantasia? Poseu-ne algun exemple.

135

DIMENSI COMUNICATIVA EXPRESSI ORAL I ESCRITA

Per explicar una ancdota...


No cal deixar-ne anar a tort i a dret, noms quan locasi ho permeti. A ms, s fcil avorrir a qui ens escolta: el que per a vosaltres t molta importncia, potser no en t tanta per als altres. Conv ser breus. Cal recordar que, com a textos narratius que sn, les ancdotes tenen una presentaci, un nus i un desenlla. Una pausa en el moment adequat pot resultar dall ms intrigant.

20. Penseu individualment en situacions en qu us hauria agradat fer-vos invisibles de cop (per no passar la vergonya que en va resultar), per exemple:

Una vegada que vau fer una pfia enorme. Una vegada que vau tenir un oblit imperdonable. Una vegada que vau cometre una equivocaci que ara fa riure, per que en el seu
moment no feia cap grcia. Una vegada que vau fer un comentari fora de lloc davant de la persona menys indicada.

Planifiqueu com explicareu oralment una o dues daquestes ancdotes viscudes. Feu-vos un esquema, si us sembla til, ordeneu els detalls que voleu explicar, etc. Inventeu-vos alguna ancdota que no hgiu viscut, per que sigui versemblant i planifiqueu tamb com lexplicareu. Expliqueu les ancdotes reals i falses a la classe i escolteu les que expliquen els companys i les companyes. Intenteu, entre tots, distingir les ancdotes reals de les falses: Comenteu quins elements de lexplicaci us han fet pensar que cada ancdota era real o falsa. Valoreu les tcniques que ha fet servir cadasc per fer creble una ancdota falsa.

136

DIMENSI COMUNICATIVA CAMP SEMNTIC

21. Relaciona cada part de larbre amb el seu nom:

arrel escora branca branquill soca tija fulla

3 6 4 5

22. Aparella cada arbre amb el fruit que proporciona: gla nou piny nespra codony oliva

olivera roure nesprer pi noguera codonyer

23. Copia aquesta taula i completa-la amb les formes adequades:


fruit pera poma taronger pruna castanyar llimona arbre plantaci

24. Busca informaci sobre aquestes plantes i classifica-les segons si sn arbres o arbustos:

freixe om

esparreguera arbo

cedre garrofer

ginesta grvol

ginebr tiller

25. Relaciona els noms de lesquerra amb els fruits als quals es poden aplicar: gra grana grill pinyol pela clofolla

pltan prssec taronja ametlla ram sndria

26. Classifica aquests arbres segons si sn de fulla perenne o caduca. Si et cal, busca informaci.

pollancre llorer

vern morera

roure alzina

desmai plataner

pi boix

El vocabulari dels arbres


137

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA

Loraci simple
Act. 27 - 29

Els constituents: el predicat i el subjecte


Una oraci simple s una oraci que t un sol verb en forma personal i, per tant, una sola estructura de constituents. Els constituents bsics de loraci sn, en la gran majoria de casos, dos:

El predicat, que s el grup de mots organitzat al voltant del verb i que expressa lacci, lestat
o el procs de loraci.

El subjecte, que expressa la persona, lanimal o la cosa concreta


o abstracta que protagonitza el que diu el verb. Normalment, fan la funci de subjecte un grup de mots al voltant dun nom o b un pronom personal. El venedor ambulant anuncia la mercaderia amb grans crits.
subjecte
4

predicat
4

Expressa qui fa lacci

Expressa lacci

Ara b, mentre que el predicat apareix en totes les oracions, el subjecte, en canvi, pot aparixer o no explcitament, i fins i tot pot ser que no nhi hagi. Daltra banda, en el cas doracions amb predicat i subjecte explcits, el subjecte pot anar anteposat al predicat, posposat o enmig de loraci. Vegem amb deteniment aquestes diferents possibilitats estructurals:

Oracions amb un sol constituent: el predicat. Es donen amb verbs impersonals que no admeten subjecte, com ara els que expressen fenmens meteorolgics i algun altre, com haver-hi. Aquest cap de setmana ha nevat molt.
predicat

Hi havia un munt de brossa acumulada.


predicat

Oracions amb subjecte ellptic o implcit. El subjecte es dna per sobreents. Sn molt freqents, perqu la persona del verb i el context permeten entendre de qui es parla. Heu apagat el llum del rebedor? (El subjecte s vosaltres.)
predicat

Oracions amb dos constituents explcits: subjecte i predicat. Tots dos constituents estan
expressats, amb tres posicions possibles del subjecte: Anteposat al predicat. 1 El cotxe de la Maria no estava ben aparcat.
subjecte predicat subjecte subjecte predicat Act. 30 i 31 predicat

Posposat al predicat. 1 Ha arribat el tren de Tarragona. Enmig de loraci. 1 En aquella reuni els directius van parlar molt clar.

La concordana entre el predicat i el subjecte


El verb en forma personal del predicat de loraci t una persona gramatical (primera, segona o tercera) i un nombre (singular o plural) que coincideixen amb el nombre i la persona del nom o del pronom que fa de subjecte. Aquesta relaci entre els dos nuclis dels constituents sanomena concordana i s obligatria perqu loraci estigui ben construda. Exemples: Lexplorador va descobrir una nova espcie. Obro la porta. (jo)
3a persona del singular 1a persona del singular

138

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA

La segona oraci (Obro la porta) est ben construda, perqu hi ha concordana en primera persona del singular del verb obro amb el pronom jo, ellptic.

Predicat nominal i predicat verbal


Segons el verb que fa de nucli del sintagma verbal, distingim dos tipus de predicat:

Act. 32

El predicat nominal. Expressa una qualitat o un estat del subjecte. Est format pels verbs ser,
estar o semblar i porta obligatriament un complement anomenat atribut.
atribut _______________________ En Ramon s molt amable amb tots els vens. predicat (nominal)

El predicat verbal. Expressa una acci del subjecte o b


un procs. s el que es forma amb la resta de verbs. Pel que fa als complements, segons el verb nha de portar o en pot portar de diverses menes: complement directe, complement indirecte, complement de rgim, complement predicatiu i complement circumstancial.
complement circumstancial ______________

Lautobs sha aturat enmig de la crulla.


predicat (verbal)

Els complements del verb


Distingim diferents tipus de complements del verb segons tres criteris:

Act. 33 - 36

El grau dobligatorietat del complement. Cada verb pot determinar un o dos complements
que sn necessaris perqu loraci estigui ben construda. Altres complements, en canvi, sn optatius: hi sn o no segons la informaci que lemissor vol transmetre en loraci. Aix, per exemple, latribut s un complement imprescindible per construir correctament una oraci amb el verb ser: loraci La sala est no s correcta, mentre que s que ho s loraci La sala est bruta. En aquesta mateixa oraci, per, podem afegir-hi un complement optatiu, com ara avui: Avui la sala est bruta.

Lentitat que designa el complement. El complement directe (CD), per exemple, fa referncia
a lentitat sobre qui recau lacci expressada pel verb, mentre que lindirecte designa el destinatari de lacci. Ofereixen globus a la canalla.
CD
4

CI
4

objecte ofert destinatari de loferta

El tipus de sintagma que forma el complement. El complement de


rgim (CR), per exemple, va introdut per una preposici; i el complement predicatiu (CP) sol ser un sintagma adjectival o, a vegades, nominal. Exemples:
CR (SP) _________________ Em referia als fets dabans-dahir. CP (SA) ________ Veig la Maria amonada. CP (SN) ______

Van designar alcalde en Vives.

139

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA

Daltra banda, els diferents complements (atribut, directe, indirecte, de rgim, circumstancial i predicatiu) poden ser substituts per diferents pronoms febles segons els casos. Per exemple, els sintagmes preposicionals que fan de complement indirecte sn sovint reemplaats pels pronoms em, et, es, li, ens, us o els: Els plats massa sofisticats no agraden als clients ms tradicionals.
CI

Els plats massa sofisticats no els agraden.


CI

27. Classifica les formes verbals segents en personals i no personals. En el cas de les personals, indica de quina persona gramatical sn i escriu una oraci simple amb cadascuna:
heu comprat - cremats - dinarem - haver explicat - servint - llegissis

28. Aparella cada una daquestes oracions amb un dels tipus de predicat segents:

Ha llampegat tota la tarda. Ha obert la porta de darrere al jard. Hi ha tres possibles excursions. Els maquinistes faran vaga aquest cap de setmana.
El predicat s una part de loraci. El predicat coincideix amb tota loraci perqu el subjecte s ellptic. El predicat coincideix amb tota loraci perqu el verb no admet subjecte. 29. Copia el subjecte daquestes oracions i indica quina posici ocupa en loraci respecte del predicat:

Al centre del camp els jugadors han de ser resolutius. Lavi escolta les notcies a la rdio. Magraden les fruites en almvar.
30. Per qu loraci La gent sortia esverada de la discoteca s correcta i La gent sortien esverats de la discoteca no ho s? 31. Combina els pronoms personals de lesquerra, que faran de subjecte, amb els predicats de la dreta i escriu les oracions resultants: Jo Tu Ell Ella Nosaltres Vosaltres Ells

estenen la roba al terrat. est desesperada amb els sorolls del carrer. fa de psicleg en un centre educatiu. estudio tres hores cada dia. us netegeu les ulleres amb un drap humit. pugem a Montserrat amb el cremallera. et penses que tot s molt fcil!

s possible alguna altra combinaci? Com has decidit les diferents relacions?

140

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA

32. Escriu el final daquestes oracions i indica si el predicat s verbal o nominal:

El jardiner poda... En Mart va ser... Aquesta tarda arriben... Dos de cada tres europeus consumeixen... Aquesta can sembla...
Explica de qu depn que el predicat sigui verbal o nominal. 33. En cadascuna de les oracions segents hi ha un complement obligatori i un complement optatiu. Distingeix-los i explica qu expressa cadascun.

En Pere estudia matemtiques a la seva habitaci. Detenen un presumpte narcotraficant a laeroport del Prat. Vaig fer el llit duna revolada. Han obert una farmcia davant de casa. Per ara macontento amb una feina a mitja jornada.
34. Copia les oracions segents, separa els diferents complements del verb que contenen i digues quin tipus de sintagma sn:

En Juli atansa la seva filla a lescola cada mat. Vacuneu els gossos segons la normativa vigent. Aviat estars curat de la grip.
35. Escriu una oraci amb cadascuna de les estructures segents:

Verb donar + 2 complements obligatoris Verb escriure + 1 complement obligatori + 1 complement optatiu Verb ser + 1 complement obligatori + 1 complement optatiu
36. Substitueix els complements destacats per un pronom feble:

Des de fa una setmana el riu baixa brut. Vnen de la piscina amb el cap mullat. Compren pa dilluns i dijous. Treu-te la camisa, Toni! Crec que les coses shaurien pogut fer millor.
37. Escriu les quatre formes de participi daquests verbs de la segona conjugaci:
vendre - aparixer - resoldre - nixer - moldre - crixer - creure - seure - merixer - cabre

38.

Corregeix els pronoms febles destacats en les oracions segents:

No sho diguis encara, esperat a dem. No heu de donar-lis tantes facilitats. El que penses has de dir-lo sense ferir els teus companys.

141

DIMENSI COMUNICATIVA ORTOGRAFIA

Les dues funcions de la diresi


Lortografia catalana atorga dues funcions a la diresi:
1 Indicar que es pronuncia la u dels grups ge, qe, gi, qu.

aigera, conseqncia, lingista, obliqitat...


2 Indicar que una i o una u formen hiat amb una altra vocal, s a dir, indicar que formen part

de sllabes separades i que, per tant, no hi ha diftong. Exemples: La paraula vena porta diresi perqu les vocals e-i es pronuncien en hiat, mentre que feina no en porta perqu les mateixes vocals ei es pronuncien en diftong. El nom Ral porta diresi perqu les vocals a-u es pronuncien en hiat, mentre que Pau no en porta perqu les mateixes vocals au es pronuncien en diftong. Per tal de reduir el nombre de diresis, lortografia preveu certs casos dhiat que no sindiquen amb aquest signe.
NORMA

No escrivim diresi en aquelles vocals en hiat que duguin accent segons les normes daccentuaci.

Bo i Tall sn dos pobles on hi ha esglsies romniques. Tots dos contenen un hiat: Bo- / Ta-ll. El primer sindica amb accent grfic perqu s una paraula aguda acabada en -i. El segon, en canvi, sindica amb diresi perqu la u no porta cap accent segons les normes.

Tampoc no escrivim diresi en tres casos ms:


1 Les paraules que comencen amb els prefixos anti-, co-, contra-, re- i semi-. Exemples: antiim

perialista, coincidncia, contraindicat, reunificaci, semiindiferent.


2 Les paraules que acabin amb els sufixos -isme i -ista. Exemples: altruisme, egoista. 3 Algunes formes verbals, que estudiarem en la unitat segent.

39. Busca en un diccionari paraules que deriven del nom aigua i classifica-les segons que portin o no diresi.

Completa les dues llistes amb altres paraules que, encara que no figurin
al diccionari, tamb es puguin formar a partir del terme aigua. Indica quina regla ortogrfica segueixen tots aquests mots pel que fa a la diresi.

40. Busca una paraula relacionada amb els noms Llusa, Lluset i Llusos que no porti diresi perqu porta accent grfic.

142

DIMENSI COMUNICATIVA ORTOGRAFIA

41. Associa prefixos i lexemes de manera que es formin paraules amb hiat i sense diresi: anti- co- contra- re- semi-

utilitzar inconscient inflamatori incident indicaci

42. Escriu noms abstractes derivats dels adjectius segents:


idoni - espontani - ingenu - homogeni - continu - heroic

43. Identifica lnica paraula correcta de les segents:


antigetat - antigitat - antiguetat - antiguitat - antiqitat - antiqetat

44. Escriu una paraula emparentada o derivada de cadascun daquests mots que porti diresi:


ve pas peu illa dia caf 45. Les paraules segents porten un accent i una diresi. Explica per a qu serveix cadascun daquests signes en cada paraula:

dirtic allarem

qesti runs

conseqncia traci

46. Explica la diferncia de significat i ortogrfica que hi ha entre les parelles de paraules segents:
reina - rena fruit - frut beneit - benet

47. Llegeix atentament el text que hi ha a continuaci. Desprs en fars un dictat.

a vaig conixer quan feia els estudis de dret en horari dirn. Ada Fbregas i Montoliu; sem va presentar amb una espontanetat que havia de resultar fingida. No coneixia ning ms i, amb la ingenutat que em caracteritza, em vaig creure possedor duna gran sort en veure que una de les poques noies de la facultat shavia fixat en mi. El meu agrament era sincer, per ben aviat vaig comenar a notar mostres de desconfiana: sovint em mirava de rell, les seves respostes eren ambiges, la freqncia de les nostres trobades era menor... Una coincidncia fortuta em va fer parar loda i em va obrir els ulls. Em vaig quedar a laguait escoltant les confidncies que sobre mi explicava a una amiga i es va mostrar tal com era realment: egoista, calculadora, maquiavllica i tradora. Em vaig allar en mi mateix i em vaig tornar cada cop ms genit i insociable.

143

DIMENSI COMUNICATIVA LXIC

La composici culta
La composici culta s la creaci de paraules a partir darrels o radicals grecs i llatins, que sols no formen mots independents en catal. Les paraules creades amb prefixos i sufixos darrel grega o llatina se solen utilitzar per designar conceptes relacionats amb la cincia i la tecnologia. Fixat en els exemples segents:

Del llat loco- (lloc) u locomoci: acte de moures dun lloc a un altre. Del grec hidro- (aigua) u hidroavi: avi apte per envolar-se sobre laigua. Del llat socio- (societat) i del grec -logia (cincia) u sociologia: cincia que tracta de la
constituci i el desenvolupament de les societats humanes.

48. Escriu una paraula amb cada un dels prefixos segents i explican el significat. Si et cal, consulta el diccionari.
hipnomitocrom-

49. El prefix piro- significa foc. Completa aquestes dues paraules que el contenen i explican el significat:

piro __ __ n __ __

piro __ __ c __ __ __

50. El sufix -teca significa dipsit. Escriu el nom que correspon al lloc on hi ha dipositats aquests objectes:

llibres quadres

videos pellcules

discos diaris i revistes

51. El sufix -gon significa angle. Completa aquestes dues paraules que el contenen i explican el significat:

p __ __ __ gon

p __ __ t __ gon

52. Busca en aquesta sopa de lletres el nom de dotze especialitats mdiques que tractin les malalties relacionades amb els aspectes segents:

els ronyons les dents els ulls els pulmons el cor la pell els ossos el sistema nervis la sang la ment els infants els peus

H P P S I Q U I A T R I A

E O N S D N F L R P P S C

M I E O P E R U E A E F A

A A U O J U I S P B D A R

T E M H Q R T Y T O I R D

O D O N T O L O G I A D I

L S L D R L H J N I T E O

O D O R E O L N A H R M L

G A G O H G A E A F I P O

I O I T O I O F K G A R G

A H A F A A M R I A T U I

G N D O P E G O S E N C A

O F T A L M O L O G I A S

F D E R M A T O L O G I A

R P O D O L O G I A X L I

O A O P O E A I D S O Q M

A I G O L O T A M U A R T

144

DIMENSI COMUNICATIVA LXIC

53. Relaciona cada paraula amb la seva definici i escriu-les aparellades: autodidacta ortopdia clorofilla periscopi osteopatia autocrcia taxidrmia

Aparell per observar objectes situats fora del camp de visi directa. Forma de govern en qu el sobir t un poder absolut. Art de dissecar els animals morts donant-los aparena de vius. Malaltia ssia. Pigment verd propi de les plantes i altres organismes. Persona que sha instrut sense lajut dun mestre. Correcci o prevenci de les deformitats del cos per mitj
daparells.

54. Explica el significat del prefix crono- i escriu dues oracions on aparegui un mot que el contingui. 55. Copia el quadre segent i completal, tal com hem fet en lexemple. Consulta, si et cal, el diccionari.
prefix cleptosomnlogopsicoantroponecroagrisignificat robar paraula cleptomania definici propensi patolgica a robar

56. Fes el mateix que en lactivitat anterior, per ara amb sufixos:
sufix -rrgia -gmia -nim -fon -grafia -metre -flia significat ruptura paraula hemorrgia definici fluix de sang de qualsevol part del cos

57. Copia les oracions segents i completa-les amb la paraula adequada:

s un m e g __ __ __ __ __ n; noms vol fer grans coses. Va anar a lh __ p __ __ __ __ m a veure les curses de


cavalls. Va consultar tota la informaci en una e __ c __ __ __ __ __ __ __ __ a. Va matar els fongs dels arbres amb un bon f __ __ g __ __ __ __ a. Aquell o __ e __ __ __ __ __ e porta el petroli fins a la ciutat. Le __ o __ __ __ __ a s la tcnica de la preparaci i conservaci dels vins.

145

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

La poesia amorosa
Oreneta, ton cant em fa sofrir
En aquesta composici, Guillem de Bergued crea un dileg entre ell mateix i una oreneta que li porta notcies de la seva dama. El trobador sencamina amb el seu rei cap a Tolosa de Llenguadoc, en una expedici militar que lallunya della. Oreneta, ton cant em fa sofrir: qu tens, qu vols, que no em deixes dormir? No s qu dir-te, tant denuig em dna; des de Gironda ma salut no s bona. Ja que no em duus records ni cap missatge de Bon Esper, no entenc el teu llenguatge. Senyor i amic, corrents em fu venir la vostra dama, folla de glatir; si fos com jo oreneta, pobrissona, dos mesos ha que fra a vostra espona; com que no sap on sou ni en quin paratge, menvia per saber vostre coratge. Oreneta, thauria dacollir millor, i honrar-te ms, i amar i servir. Que us salvi Du que tot el mn corona i crea terra i cel i mar pregona; i si se mha escapat algun ultratge, us prego que no es torni en mon damnatge. Senyor i amic, la qui mha fet venir, la vostra dama, ara us fa esment per mi daquell fermall que us va donar en persona i lanell dor que heu damagar a larcona, i de quan vs, amb bona fe per gatge, li freu un pet amb avantatge. Oreneta, del rei no puc partir, fins a Tolosa b lhe de seguir; Bon Esper: nom potic que encobreix el nom real de la dama glatir: desitjar amb tota intensitat espona: capal del llit coratge: estat anmic pregona: profunda que no es torni en mon damnatge: que no em faci mal a mi

mes sapigueu, si alg se nesborrona, que enmig del prat, a prop del riu Garona, a Mon Jordan, lestessar a lherbatge davant tothom, sens nim de carnatge. Senyor i amic, us deixi Du complir vostre desig, que jo en sortir daqu puc ser caada per qualsevol fona. .............................. I quan fareu, en regne estrany, estatge, son cor nhaur un dolor greu i salvatge.
GUILLEM DE BERGUED (versi catalana de Climent Forner)

fermall: joia que subjecta dues vores dun vestit i que fa dornament gatge: penyora Mon Jordan: nom que encobreix el nom real dun cavaller a qui Guillem de Bergued ha denfrontar-se estessar: deixar ests

146

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

Els amants
La carn vol carn. Ausis March Feroment ens amvem des del mat a la nit. Tot ho recorde mentre vas estenent la roba. Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses. De sobte encara em pren aquell vent o lamor i rodolem per terra entre abraos i besos. No comprenem lamor com un costum amable, com un costum pacfic de compliment i teles (i que ens perdone el cast senyor Lpez-Pic). Es desperta, de sobte, com un vell hurac, i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny. Jo desitjava, a voltes, un amor educat i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te, ara un muscle i desprs el pe duna orella. El nostre amor s un amor brusc i salvatge, i tenim lenyorana amarga de la terra, danar a rebolcons entre besos i arraps. Qu voleu que hi faa! Elemental, ja ho s. Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses. Les Estances de Riba i les Rimas de Bcquer. Desprs, tombats en terra de qualsevol manera, comprenem que som brbars, i que aix no deu ser, que no estem en ledat, i tot aix i all. No hi havia a Valncia dos amants com nosaltres, car damants com nosaltres en sn parits ben pocs.
VICENT ANDRS ESTELLS

cast: qui sabst de plaers sexuals considerats illcits negligentment: sense parar-hi gaire atenci arrap: esgarrapada

147

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

La poesia amorosa
El tema de lamor s un dels ms constants al llarg de la histria de la literatura, especialment en la poesia. Rellegint els textos de Guillem de Bergued i de Vicent Andrs Estells podrs contrastar dues maneres molt diferents de tractar aquest tema.

Una visi idealista de lamor


La primera gran manifestaci literria en una llengua romnica s la poesia dels trobadors, una lrica en llengua occitana que t la seva poca clssica en els segles XII i XIII. DOccitnia es va estendre per Itlia i per Catalunya. La temtica fonamental dels trobadors s lamor corts, que constitueix un ideal de relaci amorosa. Les canons tracten del sentiment amors que expressa el trobador (hom) envers la dama, dona casada, anomenada senyora (midons) i amagada darrere dun mot en clau (senhal), sempre sota la mirada atenta dels altres cortesans llagoters (lausengiers) que alerten el seu marit (gils). El trobador intenta acostar-se a la dama i, malgrat les dificultats de la seva empresa, mant sempre actituds corteses, s a dir, educades i fins i tot refinades. La composici de Guillem de Bergued s una mostra daquest model de poesia amorosa regulat amb tanta precisi i on cada personatge juga un paper predeterminat. Dins daquesta visi idealitzada de la relaci amorosa, cada trobador crea un estil personal.

Una visi realista de lamor


La poesia contempornia no parteix dun model nic de relaci amorosa, sin que es basa en la llibertat creativa de cada autor per expressar la seva prpia experincia. Per aix s impossible de fer una descripci detallada del tractament de lamor en la poesia contempornia. Ens hem de limitar a observar algunes tendncies compartides per la majoria dautors del segle XX:

La visi que es t de lamor s ms realista. Per aix el component sensual o ertic de lamor
esdev ms important: els poemes solen centrar-se en la relaci amorosa, tant en el pla dels sentiments com en el pla de lafectivitat en sentit ampli.

La dona i lhome assoleixen la igualtat en el llenguatge potic. Lesquema tradicional dun


poeta cantant lamor que sent envers una dama es transforma en un plantejament nou: un poeta o una poetessa expressen els seus sentiments amorosos sense condicionaments de gnere. El poema de Vicent Andrs Estells s una bona mostra daquests dos aspectes.

58. Respon les preguntes segents sobre el poema de Guillem de Bergued:

Qui representa que parla en cada estrofa? Amb quina estrofa relacionaries cadascuna de les expressions segents?
Loreneta anuncia al trobador que s la dama qui lenvia. El trobador exposa a loreneta les seves obligacions com a cavaller. El trobador expressa el seu respecte per loreneta, pel que representa. Loreneta recorda al trobador que t unes penyores de la dama.

148

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

59. Comenta les caracterstiques mtriques de la can de Guillem de Bergued: ritme (repetici regular de diversos elements), rima (consonant o assonant, femenina o masculina), versos (art major, art menor) i estrofes. 60. Fes una llista amb els sentiments i els trets de lestat general del trobador i una altra amb els que loreneta diu que t la dama. A partir daquests elements, com creus que s lamor entre tots dos? 61. Com interpretes la figura de loreneta i el fet que Guillem de Bergued la faci parlar? 62. Centrat ara en Els amants de Vicent Andrs Estells. Explica com entn lamor el poeta, amb citacions del poema que has llegit. 63. Indica quins adjectius et sembla que es podrien aplicar al llenguatge potic dEstells en aquesta composici. 64. Busca en aquest mateix poema tres figures retriques i explica-les, una per una, en relaci amb el sentit general del poema. 65. Una de les caracterstiques de la poesia contempornia s el recurs freqent de fer referncia explcita a altres autors i obres. Detecta les que hi ha en Els amants i explica-les en relaci amb el sentit general del poema. 66. Digues quin daquests dos valors del pet correspon a cadascun dels dos poemes que has llegit:

Signe extern que compromet els amants en un determinat grau de confiana. Expressi del plaer amors que t valor en ella mateixa.
A quin dels dos valors sassembla ms el bes que apareix en aquest poema de Joan Salvat-Papasseit? Explica per qu. I el seu esguard i el seu esguard damunt el meu esguard sc presoner que la vull presonera: aquest mat que una flor mha posat li deia aix baix baixet a lorella: sota els teus ulls, s un bes el que em plau 67. Una altra de les caracterstiques de la poesia contempornia s la presncia creixent de veus femenines. Analitza el sentiment amors que hi ha en aquests versos de Rosa Leveroni i comentals segons el que has aprs en aquesta unitat. No vull el mirall del mar, ni lestelada florida; ni clarors de cels novells, ni encetar cap nova via. Vull la dolor del teu bra abraant la meva vida; vull la claror dels teus ulls i la teva veu amiga. Vull sentir-me com arrel dins la foscor beneda daquesta terra vivent de nostra amor compartida.

149

Avaluaci
Cam de la Muntanya Glaada
Ada i el seu pare havien arribat a les muntanyes feia sis anys, amb lesperana de palliar la tisi que havia anat consumint els pulmons den Monroe de mica en mica. El seu metge de Charleston li havia recomanat un conegut balneari de les terres altes, amb un bon menjador i fonts termals minerals amb virtuts teraputiques. Per a en Monroe no li feia gens de grcia la idea danar a un lloc tranquil i retirat, ple de gent adinerada i carregada de xacres. Aleshores havia trobat una esglsia de muntanya de la seva confessi, que no tenia pastor, i havia considerat que resultaria ms teraputic fer una feina til que no pas empudegar-se amb aigua sulfurosa. Shavien posat en cam immediatament, i havien viatjat amb tren fins a Spartanburg, el cap de la lnia del nord de lEstat. Shi havien estat uns quants dies, fins que en Monroe va poder arranjar-ho tot perqu uns mulers els transportessin les pertinences embalades fins al poble de la Muntanya Glaada. En lendemig, en Monroe va comprar un carruatge i un cavall, i, com sempre, va tenir sort a lhora de comprar. Va trobar un home que treia llustre a lltima capa de laca dun nou i precis cabriol. A ms, lhome tenia un fort cavall que sadeia amb el carruatge. En Monroe els va comprar tots dos sense regatejar ni un instant, comptant els diners que treia de la seva cartera i dipositant-los a lesgrogueda i callosa m del carreter. Quan ho va haver enllestit, en Monroe condua un enganx dall ms esportiu per a un pastor rural. Equipats aix, van seguir cam; primer van viatjar cap a la petita ciutat de Brevard, on no hi havia cap hostal, sin una dispesa. Van marxar dall a la claror blava dabans de lalba. El cavall semblava content danar dexcursi. Avanava a pas viu, tirant el lleuger carruatge en alegre trot, i els brillants raigs de les dues altes rodes brunzien amb la velocitat. Van pujar durant tot el radiant mat. El cam de carro es replegava sobre si mateix en una interminable successi de revolts molt tancats mentre senfilava per una estreta vall. El cel blau va esdevenir a penes una escletxa entre els foscos vessants. Van travessar un ramal superior del French Board, i van passar tan a prop duna cascada, que el fred ruixim els va mullar la cara. Ada no estava segura de qu podia pensar daquella estranya i frondosa topografia, de totes aquelles escletxes i penyes. Les grans copes dels roures, els castanyers i els tulipers de Virgnia convergien i formaven un dosser que no deixava passar la llum del sol. Ran de terra, les azalees i els rododndrons satofaven i formaven un sotabosc atapet com un mur de pedra. Tampoc no trobava tranquillitzadors aquells espantosos camins irregulars. Aquells viaranys plens de sots semblaven ms obra del bestiar errant que no pas de lhome. Lamplada del cam es redua a cada revolt, de manera que Ada va arribar a la ingnua conclusi que aviat desapareixeria del tot i els deixaria perduts en aquella jungla tan inexplorada i espessa. En canvi, en Monroe estava dall ms content, per ser un home que feia tan poc que havia patit hemorrgies. Mirava al voltant com si, sota pena de mort, li haguessin ordenat memoritzar cada replec del terreny i cada mats del verd.
CHARLES FRAZIER, La Muntanya Glaada (Adaptaci)

150

68.

Separa els dos constituents (subjecte i predicat) daquestes oracions:

El seu metge de Charleston li havia recomanat un conegut balneari. Els brillants raigs de les dues altes rodes brunzien amb la velocitat.
69. En les segents oracions noms apareix un constituent, el predicat. Indica, en cada una, si es tracta dun verb impersonal o b el subjecte s ellptic:

No hi havia cap hostal a Brevard. Havien viatjat amb tren fins a Spartanburg.
70. Indica si el predicat daquestes oracions s nominal o verbal:

Aquells viaranys no semblaven pas obra de lhome. Les grans copes dels arbres formaven un dosser impenetrable. Van pujar durant tot el radiant mat. En Monroe estava dall ms content.
71. Distingeix, en les oracions segents, els complements que sn obligatoris i els que sn optatius. Explica qu expressa cadascun:

Aleshores havia trobat una esglsia de muntanya. En lendemig, en Monroe va comprar un carruatge i un cavall.
72. Separa els complements del verb que hi ha en aquestes oracions i indica quin tipus de sintagma sn:

Els deixaria perduts. Van marxar dall a la claror blava dabans de lalba.
73. Explica quina funci fa la diresi en les paraules destacades de les expressions segents:

lesgrogueda i callosa m del carreter un sotabosc atapet, com un mur de pedra


74. Escriu alguna paraula de la famlia de les segents que porti diresi i explica per qu:

dia

aigua

ingnua

75. Copia lexplicaci segent i completa-la: La paraula hemorrgia est creada a partir de dos radicals clssics: hemo- , que significa ............. i -rrgia, que significa .............. El significat de la paraula hemorrgia s ............. 76. En el text trobem la paraula topografia, formada a partir de dos radicals, topo- i -grafia. Escriu tres paraules ms que continguin el radical topo- i tres ms que continguin -grafia.

151

Activitats complementries
GRAMTICA
77. Classifica aquestes oracions segons que el predicat sigui nominal o verbal: 82. Classifica aquestes paraules segons la utilitat que t la diresi i afegeix-ne tres ms de cada cas:
aigera - ram - seqncia - genit - rell - qesti

La Marta est molt alta. Les furgonetes sortien carregades de paquets. Els animals del parc zoolgic consumeixen
tones diries de menjar. Aquesta carretera sembla segura. La camisa groga s la ms bonica que tinc. Hem descartat la compra duna casa a la costa.

La diresi indica que cal pronunciar la u dels


grups ge, gi, qe, qi. La diresi indica que no hi ha diftong.

LXIC
83. El sufix -fbia significa aversi. Relaciona cada paraula amb la seva definici: claustrofbia hidrofbia agorafbia fotofbia xenofbia

78. Demostra que les afirmacions segents sn falses. Aporta exemples que recolzin la teva argumentaci.

Totes les oracions simples estan formades per


un subjecte i un predicat. Lordre dels constituents s sempre el mateix: primer, el subjecte; desprs, el predicat.

79. Digues quins dos verbs de la llista segent no produeixen estructures oracionals equivalents a les que produeix el verb donar : Alg dna alguna cosa a alg.
subjecte CD CI

Aversi als estrangers. Aversi a laigua. Aversi a la claror. Aversi als espais oberts. Aversi als llocs tancats.

84. Relaciona aquests nombres amb el radical corresponent i escriu les paraules resultants. Si hi ha dues opcions, escriu-les totes dues.
1 2 3
..........linge ..........plaa ..........color

4 5 6

..........mestral ..........nal ..........edre

7 8 10

..........metre ..........sllab ..........litre

rebre - llogar - comprar - vendre - deixar robar - regalar - lliurar - entregar concedir - atorgar - prestar - sentir

ORTOGRAFIA
80. Copia aquestes paraules afegint-hi diresi quan calgui:

85. El prefix tele- significa lluny. Escriu els mots que el contenen i que corresponen a les definicions segents:

Percepci dun fenomen que t lloc fora de


labast dels sentits: tele __ __ __ __ __

Programa televisiu destinat a relatar notcies:


tele __ __ __ __ __ __ __ __

aqueducte cafeina antiinflamatori ruines

cloissa bilingue paura egoista

proisme aguait oida antiguitat

Remuntador que consta de seients individuals


o mltiples: tele __ __ __ __ __ __

Aparell que serveix per comunicar-se oralment


a distncia: tele __ __ __

81. Escriu dues paraules de la mateixa famlia de les segents, una que porti accent grfic i laltra que porti diresi.

Control efectuat a distncia: tele __ __ __ __


__ __ __

Objectiu duna cmera fotogrfica que permet


fotografiar objectes situats a gran distncia: tele __ __ __ __ __ __ __ __

venat rondat

Sussa Lluset

152

Conceptes clau de la unitat


Complement del verb. Sintagma que completa el sentit del verb en loraci. Pot ser obligatori perqu el predicat estigui ben construt, o b optatiu i aportar informaci addicional. Composici culta. Procediment per formar paraules a partir darrels o radicals grecs i llatins, que sols no formen mots independents en catal. Concordana. Relaci entre el nucli del sintagma verbal i el subjecte que fa que coincideixin obligatriament en persona gramatical i en nombre. Crnica. Gnere periodstic informatiu en qu el periodista relata un fet dactualitat que ha viscut personalment i ho fa incloent-hi elements subjectius i de valoraci. Oraci simple. Oraci que t un sol verb en forma personal i, per tant, una sola estructura de constituents. Predicat. Grup de mots organitzat al voltant del verb i que expressa lacci, lestat o el procs de loraci. Predicat nominal. Predicat que expressa una qualitat o un estat del subjecte. El nucli s un dels verbs segents: ser, estar o semblar. Predicat verbal. Predicat que expressa una acci del subjecte o b un procs. Es forma amb qualsevol verb que no sigui ser, estar o semblar. Subjecte. Grup de mots que expressa la persona, lanimal o la cosa concreta o abstracta que protagonitza el que diu el verb.

ENTRETENIMENTS
Omple lencreuat segent, amb el nom de vuit metges i de vuit metgesses especialistes: Horitzontals: metges o metgesses especialistes en malalties relacionades amb lalimentaci o amb les hormones, els ossos, la laringe, les dents, la pell, laparell urinari, laparell genital de lhome, el cor, la sang i el fetge. Verticals: metges o metgesses especialistes en aspectes relacionats amb la gestaci i el part, la boca, els ulls, el cncer, els ronyons i laparell genital de la dona. Com a pista, aqu tens els noms de les especialitats: andrologia, cardiologia, dermatologia, endocrinologia, estomatologia, ginecologia, hematologia, hepatologia, laringologia, nefrologia, odontologia, oftalmologia, oncologia, tocologia, traumatologia i urologia.

153

6
Has pensat mai com s la vida duna model? Qu fan les persones famoses quan no les veu el pblic? Potser sembla que viuen en un mn ple de bellesa, per... potser no tot s tan bonic com sembla... o potser s... Qu en penses, tu?

Models a seguir?
Les Noies de Filferro
La Vnia, la Jess i la Cyrille eren tres top models conegudes amb el sobrenom de Noies de Filferro, perqu estaven extremadament primes. Van ser un smbol de la bellesa, per van acabar molt malament: la Cyrille es va sucidar quan va saber que tenia la sida, la Jess va morir a causa duna sobredosi de drogues, i la Vnia va desaparixer, desprs dhaver estat ingressada en una clnica per recuperar-se de lanorxia. Tot aix va passar fa deu anys, i ara el periodista Jon Boix nha de fer un reportatge, el principal objectiu del qual s esbrinar si la Vnia encara s viva. La Pleyel s una de les agncies de models ms importants del mn. En formen part algunes de les dones ms boniques del mn i alguns dels homes ms sexys. Al seu voltant, sempre hi ha un exrcit dadlters i daclits, estilistes, fotgrafs, perruquers, maquilladors, amants, periodistes o simples devots. Em vaig plantar davant del mostrador de recepci; la mateixa recepcionista hauria pogut ser Miss El Que Volgus. Les parets del seu voltant estaven cobertes de fotografies de les tops i dels tops ms destacats dels ms de vint anys de vida de lagncia. La Vnia, la Cyrille i la Jess tamb hi eren. La recepcionista miss em va fer passar i em va conduir per un passads majesttic, cobert amb portades de revistes famoses, des de Vogue fins a Cosmopolitan, cap al despatx de la Trisha Bonmarchais. Havia estat una notable model de passarella, influent i amb personalitat. Encara conservava molts trets de top model, i havia augmentat aquesta personalitat amb els anys i amb el seu nou estatus de poder, especialment des que shavia casat amb el propietari de lagncia. Tenia ledat perfecta entre la joventut i la maduresa; era alta, esvelta, prima, angulosa i sofisticada. Cent per cent parisenca. Em va allargar la m. Jo no sabia res de la seva vida, per segur que no es tractava en absolut duna vdua passiva i desesperada. Em va indicar que segus en una cadira, davant de la seva taula, i ella va seure a laltra banda, al seu tron. Mencanten les entrevistes. s una manera de fer publicitat va reconixer. Quin s el tema? La Vnia. Oh li va canviar la cara. Segurament esperava preguntes sobre lagncia o sobre ella mateixa. Per va estar a lalada: Aviat far deu anys, esclar. Qu vols saber? Vull parlar de la desaparici de la Vnia i les morts de la Jess i la Cyrille, per tamb de les models, del que sn i del que senten. Crec que ning millor que vost... Sc la seva mare, evidentment va assentir. Des que arriben aqu i les contractem,

154

DIMENSI COMUNICATIVA LLEGIR

em converteixo en tot per a elles. Ha de ser aix, si no... Sempre els dic el mateix, que s un mn molt dur, que no nhi ha prou de ser boniques, que cal treballar, treballar i treballar. I mescolten, per... Qui accepta les regles al cent per cent quan es tenen quinze o disset anys? Senlluernen, se senten fortes i segures, per a vegades, tamb frgils. En el cinema, una dona arriba a la seva esplendor als trenta. En el mn de les models, als trenta ja ets vella. En el fons ho tens tot en contra. Si tenamores, ests perduda. Si ests sola, ests perduda. Avions, aeroports, ni somiar a tenir fills, homes que et van al darrere pensant que et poden comprar. Tot en contra, per nhi ha prou amb la satisfacci que et donen els pocs minuts que ets dalt de la passarella. I una model que ven la seva cara a una marca de perfums sap que ser vista i admirada arreu del mn. Aix, amic meu, s poder. I el poder s plaer. Es diu que una model madura de pressa. s cert. Sn adultes als tretze o catorze anys, dones als quinze i deesses als vint. Aix no es pot assimilar. O madures rpidament o... Parlava amb passi del seu mn, la Trisha Bonmarchais era una magnfica relacions pbliques del seu univers, perqu creia el que deia. Qu s pitjor per a una model jove? La famlia i els nvios va dir rpidament. Ser model exigeix una disciplina total, una entrega total, una vida total... i sentir-se model les 24 hores del dia. Una model no pot ser poc disciplinada o impuntual, no pot tenir mandra i no pot escoltar massa la famlia i el malet xicot o els malets amics. En aquesta feina no hi pot haver nvios, i la famlia no shi ha de ficar. Ja the dit abans que sc jo la seva mare. I el seu marit, era el pare? Per descomptat. No sabia com abordar el tema de les drogues. Tot i que shavia dit que Jean Claude Pleyel subministrava cocana i herona a les seves noies, jo vaig pensar que seria millor no preguntar-li res. Per ella mateixa va dir: Tot all que es va escriure quan va morir el Jean Claude va ser pura porqueria. Com els podia fer mal? s absurd! No totes les models prenen drogues, ni totes suporten la pressi amb amfetamines. Nhi ha moltes que sn normals, amb vides normals. Per noms cal que en caiguin una o dues perqu tothom pensi que totes sn iguals. Mestava venent el producte, i ho feia b. De tota manera, el tema no era ben b aquest, tot i que ja estvem dins del terreny que a mi minteressava. Qui va matar el seu marit? li vaig preguntar de cop. No ho s va dir sense rendir-se. De deb. Per descomptat no va ser aquell idiota, el nvio de la Jess Hunt... no, no. s absurd. Era un boig estpid, res ms. Sel va jutjar per aix. Perqu no tenien ning ms per acusar... i el meu marit era massa important. Havien de buscar un cap de turc. En Nick Harvey era la persona perfecta. No tenia coartada, tenia el motiu..., b, el motiu que van dir que tenia, esclar. Com havia de voler venjar la seva xicota matant lhome que suposadament lhavia ficat en el mn de la droga, si la mateixa Jess lhi havia ficat a ell? No era ms que un pobre drogoaddicte espantat, un nen de casa bona fins aqu de porqueria va posar la m dreta en horitzontal a lalada del nas. Desprs del judici, vost va fer alguna cosa perqu es continus investigant? S, per la policia no em va fer cas. Em van dir que el cas estava tancat. La Vnia, per qu va desaparixer? No ho s.

155

DIMENSI COMUNICATIVA LLEGIR

Quan va ser lltima vegada que la va veure? Abans que ans a la clnica per tractar-se lanorxia. Tamb hi vaig parlar una vegada mentre es recuperava. I desprs, quan vaig saber que havia sortit de la clnica, li vaig trucar per saber com estava i per donar-li feina. Tenia una pila de peticions per a ella. Va notar alguna cosa per telfon? La vaig sentir cansada, res ms. Ja no li vaig tornar a trucar perqu vaig pensar que necessitava descansar, desconnectar del mn. Desconnectar. De sobte vaig tenir una idea. On era la Vnia, quan van morir la Jess i el seu marit? Quan va morir la Jess, la Vnia era a Nova York. Ho recordo perqu ens va trucar des dall. No tenia bitllet per tornar i ho volia fer com ms aviat millor. Quan va morir el meu marit era aqu, amb els pares de la Jess, si no mequivoco. Vost recorda la criada de la Vnia? Qui? La seva criada, lajudant de cambra, la secretria, qu s jo?, feia una pila de coses. No, no. Secretria? No vaig parlar mai amb cap secretria de la Vnia. Li vaig ensenyar una fotografia del diari. Va mirar aquella dona negra sense immutar-se. Recordo haver-la vist amb la Vnia, s, per ni tan sols sabia que fos la seva criada... es va arronsar despatlles. Desprs va mirar el rellotge i em va dir: Em sembla que... S, s, ho sento... Per qu no vns a la desfilada del Michel de Pontignac? Et pot ser til per al reportatge. Et puc fer entrar a lstaff perqu estiguis entre les noies mentre les pentinen, i desprs al back stage. En Michel s un geni emergent de la moda. La majoria de les noies que utilitza sn meves. Grcies. Es va posar dreta i em va acompanyar fins a la porta. No s com sho va fer, per abans darribarhi ja havia aparegut el seu secretari, disposat a satisfer les seves exigncies. JORDI SIERRA I FABRA, Les Noies de Filferro
(Adaptaci)

156

DIMENSI COMUNICATIVA COMPRENDRE

OBTENIR INFORMACI
1. Digues qu signifiquen les paraules segents:

filferro adlter aclit

devot majesttic estatus

anguls enlluernar assimilar

amfetamina coartada emergent

2. Substitueix les expressions destacades per lopci que et sembli ms correcta:

Segurament sesperava preguntes sobre lagncia o sobre ella mateixa. Per va estar a lalada.
es va alar de la cadira va afectar-se molt es va saber comportar

No tenien ning ms per acusar... i el meu marit era massa important. Havien de buscar
un cap de turc. una persona a qui culpar una persona sense escrpols una persona pacfica 3. Relaciona el ttol del llibre amb la complexi fsica que solen tenir les noies que fan de model. 4. Explica el tipus dinformaci que proporcionen algunes revistes, com ara Vogue i Cosmopolitan. 5. El periodista opina que la Trisha s cent per cent parisenca. Busca informaci, si cal, i explica quina influncia ha tingut Pars en el mn de la moda. 6. Ordena cronolgicament aquestes vinyetes, que mostren com van succeir els fets:
A B C D

i c m t s

INTERPRETAR EL TEXT
7. Observa el tractament personal que es dispensen mtuament el periodista i la Trisha. Per qu creus que es tracten de manera diferent?

157

DIMENSI COMUNICATIVA COMPRENDRE

8. Llegeix aquest fragment i respon les preguntes segents: Em va allargar la m. Jo no sabia res de la seva vida, per segur que no es tractava en absolut duna vdua passiva i desesperada. Em va indicar que segus en una cadira, davant de la seva taula, i ella va seure a laltra banda, al seu tron.

Quina imatge t el periodista de la Trisha? De quina manera es refereix a la seva cadira i per qu ho fa aix?
9. Llegeix linici de lentrevista i respon les preguntes segents:

Quin paper personal assumeix la Trisha envers les seves models? Quin efecte saconsegueix amb les frases inacabades, els punts suspensius, la repetici
doracions introdudes per la conjunci que, etc.? La pregunta Qui accepta les regles al cent per cent quan es tenen quinze o disset anys?, s una pregunta retrica? Com veu la feina de les models, la Trisha? Quina conclusi final nextreu?

10. Indica si aquestes afirmacions sn certes (C) o falses (F):

Les tres models van acabar la seva carrera de la mateixa manera. Jon Boix vol trobar una model que es diu Vnia. El mn de la moda senvolta de professionals molt especialitzats. Les models tenen una vida professional similar a la de les actrius. El senyor Pleyel tenia un passat trbol. La senyora Pleyel no defensa la memria del seu marit. Les tres models no van saber pair la seva fama. La Vnia ha desaparegut perqu les seves amigues han mort. REFLEXIONAR I AVALUAR
11. Pensa en el tipus de vida que, segons la Trisha, porten les models. Opines que s una forma de vida gratificant? Per qu? 12. Consideres que s igual que la fama arribi a les persones quan sn joves que quan sn grans? Per qu? 13. Creus que les models, desprs de retirar-se, poden continuar professionalment en aquest mn?

M
e m f g
158

EXPRESSAR-NOS
14. Redacta un petit text sobre lauge que experimenten els productes alimentaris qualificats com a menjar sa i justifica si darrere daix la publicitat estimula la necessitat destar en bones condicions fsiques o crea lobsessi per estar prim. 15. Feu un debat sobre el mn de la moda. Procureu parlar daspectes relacionats amb la pressi de la fama que han de suportar els nois i les noies que fan de models, la importncia de la bellesa fsica, lobsessi per tenir una talla petita, els viatges constants, etc.

DIMENSI COMUNICATIVA LLENGUA I COMUNICACI

El reportatge
El reportatge s un gnere periodstic que explica de manera mplia, amb dades i documents diversos, com shan produt fets o situacions dinters pblic, encara que no siguin notcia destricta actualitat.

Estructura del reportatge


El reportatge s un gnere periodstic extens i amb una estructura ms complexa que la notcia o la crnica, tot i que algunes de les parts que formen aquests tipus de text coincideixen:

El titular sol ser una expressi que impacti i atregui latenci del lector. Pot anar acompanyat
dun avantttol i dun o diversos subttols, que completen les dades essencials per centrar el tema.

Lentrada s un pargraf que ha dacabar de captar linters del pblic. Com que habitualment
no hi ha la notcia prpiament dita, es pot recrrer a una ancdota, a una pregunta, a un exemple... per ha destar ben lligada al cos.

El cos exposa el contingut principal del reportatge. Les diferents parts del tema se solen indicar amb titolets repartits al llarg dun text que, en els mitjans escrits, pot ocupar dues o ms pgines. Conv que el pargraf final enllaci amb la idea central del reportatge.

Els elements complementaris del cos sn les illustracions, amb un peu que aporta ms dades
al tema tractat, i els destacats, que presenten informaci grfica (mapes, diagrames, esquemes, etc.), entrevistes amb especialistes, curiositats relacionades amb el tema central, etc. Aquests elements es diferencien molt clarament en els reportatges escrits. En els mitjans orals, salterna sovint la veu del periodista amb intervencions de persones entrevistades que aporten el seu punt de vista. A ms, els efectes sonors acaben de perfilar les parts del document.

Tipus de reportatge
Segons el tema que tracten, distingim diferents tipus de reportatges. De fet, qualsevol tema que tingui un inters per al pblic pot ser motiu per fer un reportatge. Es poden centrar en una persona o en un collectiu, en els serveis de la societat, en temes culturals, en una determinada rea geogrfica... O poden ser de carcter didctic o divulgatiu, com el que trobars a les pgines segents a propsit del tema histric de la Pesta Negra: aleshores tracten dun assumpte, tema o situaci que es coneix cientficament i que es vol donar a conixer entre el pblic no especialitzat. Segons el grau de connexi amb lactualitat, tamb es diferencien diversos tipus de reportatges. Aix, hi ha el reportatge durgncia, que pretn aprofundir en una notcia del dia; el reportatge dactualitat, que aborda un tema que entronca amb les notcies dels darrers dies, i el reportatge intemporal, que se centra en qestions que no estan estrictament lligades a lactualitat. Finalment, segons la intenci i lactitud dels periodistes, els reportatges poden ser:

Informatius. Es concentren en dades objectives i sn els que acostumen a recollir els mitjans
de comunicaci diaris (escrits o audiovisuals). El periodista hi aporta un to personal noms en la manera dorganitzar el text o de destacar certes dades.

Interpretatius. A ms doferir informaci objectiva, el periodista en fa una valoraci, en busca


els antecedents, les causes i les conseqncies... i pot aventurar previsions raonables de futur. Aquests reportatges sn ms propis de revistes o programes de rdio o de televisi setmanals.

159

DIMENSI COMUNICATIVA LLENGUA I COMUNICACI

Titular

La Pesta Negra
La pitjor epidmia de la histria dEuropa
BERLN PIERO / JOS ENRIQUE RUIZ-DOMNEC gava un nou tipus de rata fosca com el carb: duia la pesta. Al cap de poc, tota la ciutat shavia infectat. Dos anys ms tard, un vaixell angls amb un carregament de llana embarrancava prop de Bergen, a Noruega. Era un vaixell fantasma: la tripulaci era morta. Entre una data i laltra, no havia passat gaire temps, el suficient perqu tot Europa emmalalts. Tot un continent en noms dos anys. Aquesta s la crnica de la pesta bubnica, la plaga ms temible que ha afectat mai Europa. Una plaga que creix Al camp i a les ciutats, la gent acceptava que moltes coses no tenien explicaci, com el mal, que sassociava al cstig i al pecat. La medicina encara desconeixia els microbis i els mecanismes de contagi. En aquest context, el segle XIV va ser un temps marcat per la pesta i els seus efectes irreversibles. All va superar-ho tot: ning no es va escapar del desconcert i lhorror de lepidmia. Tot va comenar a Itlia, lany 1347. Dos anys abans havien arribat rumors duna forta epidmia sorgida a la Xina que shavia ests per tota lsia central i lOrient Mitj per la ruta de les caravanes. Per tot aix quedava molt lluny, o aix ho semblava. Ning no es podia imaginar que la pesta arribaria tan rpidament. Per les rates eren bones passatgeres per als vaixells que circulaven pels rius i les costes. Les seves puces les passaven als humans. Lany 1351 tot Europa shavia infectat. Els efectes demogrfics van ser impressionants. En conjunt: un ter de la poblaci? La meitat? Ms? No hi ha xifres absolutes, el que s indubtable s que Europa va viure la pitjor epidmia de la seva histria. Unes nafres (els bubons) als engonals i a sota els braos. Creixien del mat a la tarda i acabaven sent unes taques negres als braos i les cames. La mort arribava de pressa, a vegades en un parell de dies. La pesta o la gran mortaldat aviat va canviar de nom: es va anomenar la pesta negra o la mort negra. Com tamb aviat es va saber que, quan en una casa hi havia un afectat, nhi hauria un altre, i un altre, i un altre. I tamb que de cases sense malalts, no nhi havia. Aquell mal incomprensible afectava tothom. Atacava els pobres especialment, per tamb els nobles. Atacava dones i homes, espais oberts i comunitats tancades, com les religioses.

Subttol

Signatura

Entrada

Lany 1347 va arribar, procedent dOrient, la Pesta Negra, una malaltia que va fer estralls: en poc ms de quatre anys, a Europa van morir uns vint milions de persones, un ter de la seva poblaci. Desprs del pas de lepidmia, el continent ja no va ser el mateix.
Negra. Aix va ser lepidmia que va arribar a Europa a la meitat del segle XIV. Loctubre del 1347, arribava al port de Gnova una galera que venia dOrient. A les bodegues shi ama-

Cos

Illustraci

Peu illustraci

Gravat del segle XVI que recrea lepidmia de pesta del segle XIV.

160

DIMENSI COMUNICATIVA LLENGUA I COMUNICACI

Por i desnim Laigua estancada? Els gasos de linterior de la Terra? El dimoni? Lapocalipsi? Un cstig div? El que quedava clar s que es propagava tocant les robes, els cadvers o les cases dels infectats. No es podia anar gaire ms lluny: els microbis encara no es coneixien. Les niques armes mdiques eren palliatives: tallar o cauteritzar els bubons, sagnies, purgues i lavatives. Hi havia qui satrevia amb beuratges despcies extiques i pols de pedres precioses... La superstici, la por dels poders sobrenaturals, la confusi espiritual i les lluites teolgiques... es van anar sumant en un psit

que, al segle segent, va emergir en forma de processos inquisitorials, una altra epidmia, aquesta s, de responsabilitat humana. Es va voler resoldre el dolor buscant culpables: el primer cap de turc van ser els jueus. Sels treia de les cases i sels cremava. El call de Barcelona va ser assaltat el maig del 1348. Una Europa esquinada Lepidmia va acabar al final del segle, desprs de successius rebrots que lhavien allargat durant quasi seixanta anys. Tot i aix, de forma absoluta, no va desaparixer fins al segle XVIII, quan un altre tipus de rata, gri-

sa, va arribar a Europa des de les planures asitiques i va eliminar la rata negra. Era molt ms ferotge, per, sortosament, no compartia els seus parsits amb els humans. La Pesta va deixar una profunda petja en la demografia i leconomia, per tamb en limaginari collectiu. Lart i la literatura en sn testimoni: es van omplir de figures de la mort. Infectats, cadvers i calaveres. El cntic fnebre Dies irae es va fer molt conegut. Les danses de la mort es van incorporar a les manifestacions populars. En algunes hi perviuen fins avui.
Spiens, nm. 39 (Adaptaci)

Titolet

Destacat

Els smptomes duna malaltia mortal


La pesta s una malaltia infecciosa causada per un bacteri que es troba als rosegadors salvatges i a les puces. La malaltia es pot transmetre als humans de tres maneres: A travs del contacte amb animals infectats o amb els seus excrements. Mitjanant les picades de pua. De persona a persona, a travs de la tos. Els infectats requereixen tractament immediat: antibitics i mesures de suport (oxigen, srums...). Uns tractaments que, bviament, no existien a mitjan segle XIV. A la gran epidmia que va comenar el 1348 es van donar els tres tipus de pesta que coneixem, que sn els segents: 1. Pesta bubnica. Els smptomes apareixen entre tres 6 i cinc dies desprs de lexposici al bacteri. Produeix febre alta, calfreds, malestar general, dolor mus3 cular, mal de cap i convulsions. El signe clssic sn les inflamacions vermelloses i doloroses dels ganglis limftics, principalment a nivell de lengonal (1); 2 4 5 tamb es poden trobar a les aixelles (2) o al coll (3). 2. Pesta pneumnica. Els smptomes apareixen dos o tres dies desprs del contacte amb el bacteri. s 7 una infecci que afecta els pulmons (4). Produeix 1 tos, esputs sanguinolents i greus dificultats respiratries. 3. Pesta septicmica. s la variant ms greu de totes. Els smptomes apareixen molt poc desprs de lexposici al bacteri. s una infecci de la sang. Produeix hipertensi (5), febre (6), dolor abdominal (7), problemes de coagulaci i tamb insuficincia dalguns o tots els rgans. Laparici dhemorrgies cutnies de color negre blavs s el que ha donat nom a la pesta negra o mort negra.

Diagrama

161

DIMENSI COMUNICATIVA LLENGUA I COMUNICACI

16. Indica amb quin gnere periodstic relacionaries cadascuna daquestes afirmacions:

Aporta les informacions bsiques dun fet dactualitat. Utilitza recursos grfics com ara un mapa amb la distribuci territorial
dun fenomen o un diagrama de sectors amb percentatges. Relata uns fets des dun punt de vista subjectiu. Ocupa dues pgines dun mitj de comunicaci escrit. Inclou entrevistes amb persones que aporten un punt de vista interessant sobre el tema que es tracta.

17. Rellegeix el reportatge sobre la Pesta Negra i analitza si el cos del reportatge respon a les diferents idees apuntades a lentrada. Explica en quin punt es desenvolupa cadascuna daquestes idees. 18. Explica la funci que fa en aquest reportatge cadascuna de les illustracions i el destacat. Proposa altres illustracions i destacats que podrien complementar el cos daquest reportatge. 19. Busqueu reportatges en els mitjans de comunicaci escrits, porteu-los a classe i busqueu-hi les caracterstiques que heu estudiat. Valoreu qu tenen en com. 20. Mireu un reportatge televisiu, per exemple del programa Trenta minuts de Televisi de Catalunya o algun altre de similar. Expliqueu quines caracterstiques del reportatge que heu estudiat en aquesta unitat tamb es poden aplicar a mitjans audiovisuals. 21. Fixant-te en els models que has treballat, prepara un reportatge sobre un daquests temes:

Els esports daventura. Una tendncia o un grup musical. La influncia de la moda en ladolescncia.

162

DIMENSI COMUNICATIVA EXPRESSI ORAL I ESCRITA

Expliquem alguna cosa en pblic Jo hi he estat!


Loncle Llus i la seva companya, la Marina, sn dall ms inquiets. Viatgen sempre que tenen ocasi, i diuen que no fan de turistes, sin de viatgers. A mi no me nhan explicat la diferncia. Cada cop que tornen duna de les seves escapades ens conviden a sopar. I a la sobretaula no hi pot faltar el passi de diapositives. Desenes, centenars, jo qu s! Sha de reconixer, per, que mirant les imatges i sentint les explicacions que fan, tagafen ganes danar-hi! Sempre els comento que els acompanyar en la prxima sortida. Aix tamb podr dir-hi la meva.

22. Us ha passat mai que alg us expliqui amb pls i senyals un viatge? Com us heu sentit? Qu creieu que es pot fer perqu resulti ms entretinguda lexplicaci? 23. Quins elements materials, a ms de les fotos, poden ajudar a explicar el que sha fet en un viatge? 24. A la pissarra, anoteu les ltimes destinacions (turstiques o viatgeres, tant se val) dels companys i companyes de la classe:
Pars Londres Roma Galcia 3 4 1 1 Catalunya Madrid Xina Canries 9 2 2 3

Expliqueu oralment els resultats daquesta petita enquesta. Feu servir determinants quantitatius.
Exemple

Per anar de vacances, la majoria de famlies de la classe opten per quedar-se a prop. Tot i aix, sn gaireb la meitat els qui surten a lestranger. Londres i Pars sn les destinacions ms habituals. Hi ha alg, per, que sestima ms destinacions extiques.

163

DIMENSI COMUNICATIVA EXPRESSI ORAL I ESCRITA

Fem esquemes abans de parlar en pblic


Quan es tracta de presentar oralment un tema sha devitar llegir, ja que no resulta atractiu per a qui ens escolta. Com ho hem de fer per no quedar-nos en blanc, no descuidar-nos informaci o no parlar desordenadament? Conv tenir a la vista un paper amb les idees bsiques, de manera que amb un cop dull puguem recordar les idees i les paraules que les expliquen.

25. Individualment o en grups reduts, seguiu els passos segents per exposar davant de la classe un viatge real o fictici:

Penseu sobre quin lloc voleu fer lexposici: un lloc que hagi visitat algun de
vosaltres o b un lloc on us agradaria anar.

Busqueu informaci sobre aquest lloc (a Internet, en una guia, en fullets


dagncies de viatges, etc.): Com shi va? Qu cal visitar? Quin temps hi fa? Qu shi pot comprar?

Busqueu fotografies que puguin illustrar aquest viatge, poden ser les que hgiu
fet vosaltres o b les que trobeu a Internet, en llibres, en guies, etc.

Seleccioneu la informaci que us sembla convenient que aparegui a lexposici.


Tingueu en compte que noms ha de durar uns deu minuts.

Ordeneu els esdeveniments seguint un itinerari lgic. Feu un gui per a lexposici oral que ocupi un full com a mxim, noms amb les
paraules clau.

Si feu lactivitat en grup, decidiu quina part de lexposici far cada persona. Finalment, feu lexposici davant de la classe durant uns minuts.
Si s possible, graveu totes les exposicions en vdeo, reviseu-les i aconselleu-vos els uns als altres per millorar.

164

DIMENSI COMUNICATIVA CAMP SEMNTIC

26. Classifica aquests productes segons si sn dhigiene personal o de cosmtica:


1 2 3 4 5 6 7 8

27. Escriu aparellades cada paraula amb la seva definici:


cursi estrafolari elegant malgirbat sofisticat

Dit de la persona que es distingeix pel bon gust en el vestir i les formes. Dit de la persona que es vesteix fora de certs lmits. Dit de la persona que actua i vesteix refinadament i sense naturalitat. Dit de la persona que duu roba que no li cau b o que est mal feta. Dit de la persona que vol aparentar elegncia i finor, per no en t.
28. Escriu agrupades les paraules que siguin sinnimes:
despentinat - petit - delicat - esbullat - agraciat - buf menut - bell - escabellat - xic - bonic - grenys - baix - neulit - desbullat

29. Escriu aparellats els termes antnims: esvelt ben plantat polit pllid imberbe esprimatxat

descurat colrat barbut rabassut cepat escanyolit

30. Escriu cada verb juntament amb el seu significat:


abillar endiumenjar-se empolainar-se embellir-se

Esdevenir bell o ms bell encara. Vestir-se amb roba elegant, que faci goig. Vestir-se amb la roba de les festes. Adornar alg amb vestits luxosos i altres ornaments.

31. Escriu la paraula que correspon a aquestes definicions:

Collecci de peces de roba que ofereix un comerciant. Cabellera postissa. Acci de passar ordenadament davant daltres persones per mostrar indumentria. Empostissat per on desfilen les persones que exhibeixen models dalta costura. Figura que representa una persona i que serveix per exhibir-hi vestits. Model de paper o cartr, segons el qual hom talla certes peces de vestir.
32. Ordena aquestes lletres per formar paraules que designen oficis relacionats amb la bellesa i la moda:
IMADOTS REPQRERUU SSATER LMDOE ATEESISTCTI

El vocabulari de la bellesa i la moda


165

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA

Loraci composta
Act. 33 - 35

Oraci composta i proposicions


Una oraci composta s una oraci que t dos o ms verbs en forma personal i tantes estructures de constituents com verbs en forma personal. Les diferents estructures oracionals que formen loraci composta sanomenen proposicions. Exemple: Connectat a Internet i busca informaci sobre la Conca de Barber.
proposici 1 proposici 2 _______________________________________________ _____ oraci composta

Cal observar que les dues proposicions comparteixen una mateixa entonaci, amb principi i final, que sintegren en una mateixa oraci grcies a la conjunci i, i que tenen sentit conjuntament.
Act. 36 - 38

Les relacions entre proposicions


Hem vist que una oraci composta s una estructura complexa basada en la combinaci de dues o ms proposicions. Doncs b, aquestes proposicions senllacen i sencaixen de diferents maneres.

Lenlla de les proposicions


Les dues maneres com les proposicions duna oraci composta es poden enllaar i, per tant, compartir una mateixa entonaci, sn mitjanant un signe de puntuaci o b un connector:

Un signe de puntuaci. Normalment s la coma, el punt i coma o b els dos punts. Exemple:
Posa el Canal 33: fan un documental molt interessant.
proposici 1 proposici 2

Un connector. Pot ser una conjunci o un pronom relatiu. Exemple:


Els vens han denunciat que lajuntament estava al corrent de lavaria.
proposici 1 proposici 2

Lencaix de les proposicions


Les proposicions que conformen una oraci composta sencaixen entre si de dues maneres:

Lencaix al mateix nivell. En aquest cas, les diferents proposicions tenen la seva prpia estructura de constituents i podrien funcionar com oracions simples independents. Exemple: La reuni era a les vuit per els convocats van arribar vora les nou.
proposici 1 proposici 2

Fixat que tant la primera proposici com la segona tenen una estructura de constituents completa i que podrien funcionar com a oracions simples separades per un punt: La reuni era a les vuit. Els convocats van arribar vora les nou.
subjecte predicat subjecte predicat

166

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA

Lencaix per inclusi. En aquest cas, en canvi, una de les proposicions forma part dalgun
dels constituents de laltra, tant el predicat com el subjecte; per tant, en depn sintcticament. Exemple: El capit es va estranyar que la tripulaci no hagus arribat.
proposici 1 proposici 2

La proposici que la tripulaci no hagus arribat forma part del predicat (es va estranyar [duna cosa]) i, concretament, hi fa de complement de rgim del verb estranyar-se.
subjecte predicat _____ ____ ___________________________________________ _____

El capit es va estranyar que la tripulaci no hagus arribat.


CR

Observa que la dependncia sintctica de la proposici inclosa saprecia tamb en el temps verbal, que apareix en mode subjuntiu (hagus arribat) i no pas en indicatiu, com apareixeria si fos una oraci simple independent (La tripulaci no havia arribat).

Tipus doracions compostes


Precisament, segons com senllacen i com sencaixen les diferents proposicions, distingim les diverses classes doracions compostes. La taula segent resumeix les possibilitats que hi ha: Tipus denlla Al mateix nivell Per inclusi Amb signe de puntuaci Juxtaposici Amb connector Coordinaci Subordinaci

Act. 39 - 41

Tipus dencaix

Una oraci composta t una estructura de juxtaposici si les proposicions que la formen estan enllaades amb un signe de puntuaci i es troben al mateix nivell sintctic. Exemple: El cel s ple de nvols, la temperatura ha baixat, amenaa pluja.
proposici proposici proposici

Una oraci composta t una estructura de coordinaci si les proposicions que la formen estan
enllaades amb un connector i es troben al mateix nivell sintctic. Exemple: La rdio s ms dinmica per la premsa aprofundeix ms la informaci.
proposici proposici

Una oraci composta t una estructura de subordinaci si les proposicions que la formen estan enllaades amb un connector i mantenen una relaci dinclusi entre elles. Exemple: Passa per casa dels avis quan et vagi b.
proposici proposici

Conv tenir present que en una mateixa oraci composta formada per tres proposicions o ms es poden trobar simultniament estructures juxtaposades, coordinades o subordinades. Vegem-ho amb un exemple que cont les tres possibilitats: LArnau diu que passejar el gos, la Maria li ho agraeix i la Marta senfada. _______________ ________________________ _ _________________ _________________ _____________ __
167

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA

33. Separa les oracions daquest text i classifica-les en simples i compostes:

atletisme s un esport olmpic que comprn un conjunt dexercicis. Les proves atltiques es classifiquen en salts, llanaments i curses. Els salts sn el dalada, el de llargada, el triple salt i el salt de perxa. Els llanaments sn de pes, de disc, de martell i de javelina. Les curses es classifiquen en curses de resistncia i curses de velocitat. Les curses de resistn-

cia sn de fons, quan van dels 5.000 als 10.000 metres (o b la marat, de 42,192 km); de mig fons, quan van dels 800 als 3.000 metres, i de marxa, que es caracteritza per la manera de crrer, amb el contacte constant dun peu amb el terra. La majoria de proves atltiques es practiquen dins dun estadi allargat, en el qual una volta completa fa 400 metres.

Explica com has separat les oracions i com has determinat si eren simples o compostes. 34. Escriu juntes aquestes parelles doracions simples de manera que en formis de compostes:

El cotxe no sengegava. / Va avisar la grua. Connectat a Internet. / Baixat el programa per fer la declaraci de renda. Pujaven lentament pel carrer de casa. / Va comenar a tronar. Lavi ens explica histries de la seva joventut. / Lvia sendormisca. Posat lanorac. / Avui fa molt de fred.
35. Separa les proposicions de les oracions compostes segents:

Ha arribat per correu el paquet que estvem esperant. Quan ve la calor tothom comena a pensar en les vacances. La meva opini s que el blau i el verd no combinen gens b. Compra fruita i verdura i jo mencarregar del peix.
Indica quines proposicions estan al mateix nivell i quines no. 36. Copia aquestes oracions escollint les opcions correctes en cada cas:

No millorem les vendes : / per tant hem de canviar destratgia comercial. Se nha anat la llum , / per / i ens hem quedat a les fosques. Farem un joc de nit si / ; / abans que porteu lots. Prendrem el sol a la sorra o / ; / ja que no es pot entrar a laigua.
Explica de qu depn que sigui correcta una opci o una altra. Valora si saprecia ms clarament la relaci de significat entre les proposicions amb un signe de puntuaci o b amb un mot denlla. 37. Quina daquestes dues representacions grfiques reflecteix millor lestructura de loraci analitzada? Per qu?

En Jaume desitja que la seva germana guanyi la beca destudis al Canad.


proposici 1 proposici 2 proposici subordinada

En Jaume desitja que la seva germana guanyi la beca destudis al Canad.


oraci composta

168

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA

38. Escriu oracions compostes a partir de loraci simple segent, i acumulant els requisits que sindiquen a continuaci:
He retallat la butlleta

Afegir una proposici coordinada amb el connector i. Afegir una proposici subordinada amb el connector que darrere de butlleta. Afegir una proposici subordinada amb el connector quan al final de loraci.
Explica com shan enllaat i com shan encaixat les proposicions que formen loraci composta. 39. Classifica les oracions compostes segents segons si tenen una estructura de juxtaposici, coordinaci o subordinaci:

Havem guanyat tres partits i nhavem empatat dos. Els joves no estan satisfets amb els seus sous per pensen que poden millorar els
propers anys. Entra per la porta principal quan hagin acabat de sortir els assistents a lacte. Sha comprat una impressora nova; ha hagut de revendre els cartutxos de la vella. Com que he enllestit la feina, men vaig al cinema. Fixat en aquesta jaqueta: est molt b de preu!

40. Quina de les afirmacions segents s certa? Argumenta-ho amb exemples.

Una coma entre proposicions implica sempre juxtaposici. Una coma entre proposicions pot implicar juxtaposici.
41. Escriu oracions compostes amb els connectors segents i explica si les proposicions estan coordinades o luna subordinada a laltra:
i - que - o - com que - per - ni - quan - sin que - tot i que

42. Conjuga els verbs venir, tenir, dir i dur i escriu el nom i la primera forma dels temps verbals simples que continguin gu. En quins daquests verbs els temps compostos tenen tots gu? Per qu? 43. Latribut s un complement verbal que es pot substituir per diferents pronoms febles segons els casos. Tenint en compte els exemples, respon les preguntes segents canviant latribut en cursiva pel pronom feble adient:
Exemples

La Marta s la seva germana. u La Marta ls. La Marta s una bona amiga. u La Marta ho s.

Aquell senyor que passa, s el soci del teu pare? Ests cansada, Jlia? Aquesta oferta sembla interessant, oi? Els Prez sn els vens del segon primera? Els Prez sn vens teus?

169

DIMENSI COMUNICATIVA ORTOGRAFIA

Ls de la diresi en les formes verbals


En els verbs es donen molts casos de contacte de dues vocals que formen un hiat, s a dir, que es pronuncien en dues sllabes diferents (per exemple, en-va-s-sis). Sovint, per no sempre, aquestes formes verbals porten una diresi. I, com que sn molt semblants, s habitual que dubtem a lhora descriure-les amb aquest signe o sense. Per exemple, trair i traint no porten diresi, mentre que trat s que en porta. Les normes segents ens aclareixen aquests casos:
1 En els verbs acabats en -air (agrair), -eir (obeir) i -uir (reduir), la primera vocal i la i es tro

ben sempre en hiat. Ara b, aquest hiat no sempre es reflecteix amb una diresi. La taula segent recull els casos en qu no cal posar-ne i aquells en qu s que cal: No es posa diresi Quan la i ja porta un accent grfic segons les normes daccentuaci. Exemples: agraeu, benes, condussiu... En linfinitiu, el gerundi, el futur i el condicional. Exemples: envair; envaint; envair, envairs...; envairia, envairies... Es posa diresi En la resta de casos Exemples: malem, construa, posseren... Entre aquests casos, destaca el participi, perqu interv en la formaci de tots els temps compostos. Exemples: agrat, agrada, agrats, agrades.

2 En els verbs acabats en -ear (crear), -iar (canviar), -oar (lloar) i -uar (actuar), hi ha moltes

menys diresis que en els anteriors: noms en les terminacions -i, -is i -in del present de subjuntiu i de limperatiu. Exemples: cre, cres, cren. Ara b, conv que et fixis en dos detalls: En aquests casos, la diresi es colloca sobre la vocal tona. Exemple: ac - tu - s
tnica tona

En el cas de dues i seguides, la diresi sescriu


sobre la segona. Exemple: estudi Recorda que, com en la resta de categories lxiques, tamb porten diresi aquells verbs en qu sona la u dels grups ge, qe, gi i qi. Exemples: qestionar, adeqs, adeqi, desaigi, desaigssiu... (i, sense diresi, adequo, desaiguava...).
Si per mi fos, em posaria damunt de cada i que forms hiat, per no depn de mi... Em tenen prohibit de posar-me en linfinitiu, el gerundi, el futur i el condicional. Sort que em queden... tots els participis amb hiat!

44. Escriu limperfet dindicatiu del verb deduir sense cap accent ni diresi, i desprs:

Afegeix-hi els accents que calgui segons les normes daccentuaci i explica per
qu els has posat. Finalment, posa-hi les diresis que calgui i explica en quines formes no nhas posat i per qu.

170

DIMENSI COMUNICATIVA ORTOGRAFIA

45. Relaciona cada forma del passat simple del verb posseir amb una explicaci:
posse posseres posse posserem possereu posseren

A. La e i la i formen un hiat que sindica amb una diresi. B. La e i la i formen un hiat que no cal indicar amb una diresi perqu la i ja porta un accent dacord amb les normes daccentuaci de les paraules planes. C. La e i la i formen un hiat que no cal indicar amb una diresi perqu la i ja porta un accent dacord amb les normes daccentuaci de les paraules agudes. 46. Copia la taula segent i completa-la amb les formes del verb produir; desprs explica qu hi observes des del punt de vista de la diresi.
Present dindicatiu 1a sing. 2a sing. 3a sing. 1a pl. 2a pl. 3a pl. Present de subjuntiu Imperatiu

47. Escriu totes les formes del verb copiar que portin dues i seguides i analitza-les des del punt de vista de la conjugaci verbal.
Model

copi

u 1a o 3a persona del singular del present de subjuntiu


3a persona del singular de limperatiu

Fes el mateix amb el verb canviar. 48. En aquesta srie de paraules nhi ha una que es diferencia de les altres des del punt de vista ortogrfic. Explica en qu consisteix la diferncia i quina relaci t amb el que has estudiat en aquest apartat dortografia.
ve - vena - vens - venal - venatge

49. Escriu el present dindicatiu del verb adequar i explica quines formes duen diresi i per qu. Busca altres formes daquest verb que continguin el grup qi. 50. Llegeix atentament el text que hi ha a continuaci. Desprs en fars un dictat.

a Llusa era tinguda per una veritable herona de cap a cap del venat. Tots els seus actes obeen a unes causes determinades, encara que segurament el com dels mortals ho atribuiria tot a la casualitat. Possea una fludesa de paraula tan gran que havia condut ms dun a contribuir a la seva causa amb quantitats elevades, fins al punt de quedar completament arrunats. La qesti s

que, a sobre, tots li agraem el seu lliurament en cos i nima a tan noble causa i ning no samonava per la destinaci final dels seus estalvis. Noms al cap dels anys, les investigacions dun jove advocat conegut meu influren en els vens perqu atribussin aquella precipitada marxa sense rastre a lobertura dun compte corrent, uns mesos enrere, a Sussa.

171

DIMENSI COMUNICATIVA LXIC

Lhabilitaci i la metonmia
Lhabilitaci
Lhabilitaci s la modificaci del significat duna paraula a causa dun canvi de categoria lxica. Observa el procediment: Ahir vaig dinar amb lAnna dinar (verb): fer lpat principal del dia El dinar va ser massa abundant dinar (nom): pat principal del dia, que es fa al migdia o a primeres hores de la tarda

De les paraules que han sofert aquest procs en diem paraules habilitades. Les habilitacions es poden fer en categories gramaticals diferents; les ms usuals sn les segents:

De nom a adjectiu: Aquesta camisa rosa no magrada. Dadjectiu a nom: s una xerraire i no li faig cas. De verb a nom: El votant ha de dipositar la papereta a lurna. Dadverbi a nom: No vull un no per resposta. Dadjectiu a adverbi: Ella sempre parla clar.

La metonmia
La metonnima consisteix a designar una cosa amb el nom duna altra perqu hi t una relaci. El canvi metonmic es pot produir de maneres diferents. Observan uns exemples:

Joan Mir

El continent pel contingut: Van anar a prendre unes copes. La tcnica pel producte: Ha comprat tres aquarelles. La part pel tot: La pilota no va entrar a la xarxa. Lautor per lobra: Va heretar un Mir del seu avi. Lobjecte per la persona: s un dels millors bisturs de lequip mdic. El lloc per lorigen del producte: Vam beure un porto excellent. El nom de lobjecte per la proximitat: El coll de la camisa em molesta.
Un Mir

51. Identifica els mots habilitats de les oracions segents:

Se li ha cremat el rostit. Hem de pensar amb illusi en el desprs. Sempre em porta la contra. Han canviat els baixants de la faana. Va assistir a un sopar de gala. Faran una passejada havent dinat. Els anglesos condueixen per lesquerra.

172

DIMENSI COMUNICATIVA LXIC

52. Indica si els noms daquests aparells sn mots habilitats o no:


1 5 2 4 3

53. Escriu una oraci amb cada un daquests adjectius habilitats com a noms:

un jove el dolent un vell el bo

54. Explica, com en lexemple, el procs dhabilitaci que han sofert les paraules en negreta daquestes oracions:

Era un savi que no estava prou reconegut. Agafa el quaranta-tres. El ponent va arribar tard a lassemblea. No ten sabria dir el perqu. Va contestar-li amb un s apassionat. A tot hi trobava un per.
Exemple

No li va voler donar cap rebut. u Participi habilitat com a nom

55. Classifica aquests noms segons el que designin:

un roquefort un honda un participant un Dal

un donut una impressora un comprovant un alella

un priorat un comerciant un rus un refrigerador

un Picasso un hav un Tpies un golf

56. Localitza en cada vinyeta una paraula que t un s metonmic:


Bec cada dia dues ampolles daigua. T les millors mans de la pastisseria.

Has de respectar les seves arrugues.

s un enamorat de la pantalla gran.

Mhe comprat un jersei de caixmir.

s una de les llenges ms esmolades de la rdio.

57. Aparella cada oraci amb ls metonmic corresponent: Els plats daquell restaurant sn excellents. Han demanat el millor peneds. s una veu molt destacada en el mn operstic. T tots els papers en regla. Tenia el puny de lamericana trencat. Al museu hi ha un Picasso. s una de les plomes ms prometedores.

la part pel tot el continent pel contingut la matria per lobjecte lobjecte per la proximitat el lloc dorigen pel producte lobjecte per la persona lautor per lobra

173

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

La poesia compromesa
Lhivern de 1939 lexrcit franquista va entrar a Barcelona i va anar empenyent les tropes republicanes fins a la frontera francesa. Per a molts catalans, entre els quals Joan Oliver, que signava les seves poesies amb el pseudnim de Pere Quart, comenava una etapa dexili forat del seu pas. El poema que llegirs se situa just en el moment de passar els Pirineus.

Corrandes dexili
Una nit de lluna plena tramuntrem la carena, lentament, sense dir re... Si la lluna feia el ple tamb el fu la nostra pena. Lestimada macompanya de pell bruna i aire greu (com una Mare de Du que han trobat a la muntanya). Perqu ens perdoni la guerra, que lensagna, que lesguerra, abans de passar la ratlla, majec i beso la terra i lacarono amb lespatlla. A Catalunya deix el dia de ma partida mitja vida condormida; laltra meitat vingu amb mi per no deixar-me sens vida. Avui en terres de Frana i dem ms lluny potser, no em morir denyorana ans denyorana viur. En ma terra del Valls tres turons fan una serra, quatre pins un bosc esps, cinc quarteres massa terra. Com el Valls no hi ha res. Que els pins cenyeixin la cala, lermita dalt del pujol; i a la platja un tenderol que bategui com una ala. Una esperana desfeta, una recana infinita. I una ptria tan petita que la somio completa.
PERE QUART Sal de tardor

tramuntar: passar a laltre costat duna serra ensagnar: tacar de sang condormit: endormiscat

ans: sin que quartera: mesura de superfcie agrria tenderol: tendal petit

174

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

Amb totes dues mans


Amb totes dues mans alades a la lluna, obrim una finestra en aquest cel tancat. Hereves de les dones que cremaren ahir farem una foguera amb lestrall i la por. Hi acudiran les bruixes de totes les edats. Deixaran les escombres per pastura del foc, cossis i draps de cuina el sab i el blauet, els pots i les cassoles el fregall i els bolquers. Deixarem les escombres per pastura del foc, els pots i les cassoles, el blauet i el sab. I la cendra que resti no la canviarem ni per lor ni pel ferro per ceptres ni punyals. Sorgida de la flama sols tindrem ja la vida per arma i per escut a totes dues mans. El fum dibuixar linici de la histria com una heura de joia entorn del nostre cos i plour i far sol i dansarem a laire de les noves canons que la terra rebr. Vindicarem la nit i la paraula DONA. Llavors creixer larbre de lalliberament.
MARIA MERC MARAL, Bruixa de dol

estrall: gran dany, destrucci, mortaldat blauet: substncia blava que servia per emblanquir la roba que es rentava ceptre: vareta que simbolitza el poder reial vindicar: fer valer el dret que alg t sobre alguna cosa

175

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

La poesia compromesa
Tradicionalment la poesia ha estat un gnere literari que ha servit per expressar sentiments lligats a la intimitat del poeta. Un bon exemple daquesta tendncia s la poesia amorosa, que has estudiat en la unitat anterior. Sovint, per, els poetes han posat els seus poemes al servei dalguna causa que els ha semblat digna de fer-ho. En aquests casos, parlem de poesia compromesa.

La poesia patritica
Un dels temes ms presents en la histria de la literatura, i especialment en la poesia, s lexaltaci o la reivindicaci de la ptria. En el cas de la literatura catalana, les vicissituds histriques que ha viscut Catalunya han fet que el tema patritic hagi estat recurrent. Els poetes catalans han escrit poesia patritica, especialment en dos moments molt significatius de la histria contempornia del nostre pas:

Al segle XIX, durant la Renaixena, poetes com Bonaventura Carles Aribau, Jacint Verdaguer, ngel Guimer o Vctor Balaguer van escriure poemes que reivindicaven la histria de la naci catalana, tant medieval com moderna: els seus herois, els moments crtics en la defensa de les llibertats del poble catal, etc.

Al segle XX, durant la Guerra Civil i la postguerra, poetes com Pere Quart o
Salvador Espriu es van comprometre en la denncia de lintent franquista deliminar la llengua i la cultura catalanes. El primer poema que has llegit s una mostra del comproms de Pere Quart amb el pas del qual es veu obligat a exiliar-se.

La poesia social
En altres casos, el poeta sha comproms amb algun grup social que ha cregut que estava especialment desafavorit. Dos exemples clars daquest segon tipus de poesia compromesa se situen al segle XX:

Als anys seixanta, els poetes del realisme histric, com Francesc Vallverd o Xavier Amors, van dedicar les seves composicions a les classes populars i van mostrar les seves condicions de vida, entre la descripci objectiva i la denncia oberta. Aquesta tendncia va coincidir amb un major acostament a la realitat per part daltres poetes, com Pere Quart i Espriu, ja esmentats, o Vicent Andrs Estells i Miquel Mart i Pol.

A partir dels anys setanta, la reivindicaci feminista arrela amb


fora en la poesia catalana, de la m de Maria Merc Maral. El segon poema que has llegit s un exemple daquest comproms amb la defensa del dret de les dones a assolir la plena igualtat respecte als homes. Tot i que els poetes esmentats no shan limitat a la poesia patritica o a la poesia compromesa amb la societat, sovint els seus poemes daquesta temtica sn els que shan fet ms clebres, perqu shan divulgat a travs de la msica o de reculls potics fets amb una intenci poltica.

176

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

58. Llegeix les Corrandes dexili i explica el sentit dels versos segents:

Si la lluna feia el ple / tamb el fu la nostra pena. Perqu ens perdoni la guerra, [...] / majec i beso la terra / i lacarono amb
lespatlla. Avui en terres de Frana / i dem ms lluny potser.

59. Fes una llista dels sentiments que expressa el poeta i indica en quins versos es troba cadascun. 60. Analitza la mtrica del poema (quantitat sillbica, rima, estrofes) i explica quina relaci t amb el ttol. 61. Analitza la segona estrofa i digues quina relaci pot tenir amb el fet que els exiliats cantaven el Virolai, entre altres himnes, en passar la frontera. 62. Explica a qu es refereix el poeta en cada vers de lltima estrofa. 63. Investiga quins cantautors de la Nova Can han cantat aquestes corrandes. Mira daconseguir-ne una gravaci i feu-ne una audici a classe. 64. Centrat ara en el poema de Maria Merc Maral i analitzan la mtrica, la quantitat sillbica i la rima. 65. Fes una llista de les expressions que facin referncia al mn de les bruixes i explica quina relaci tenen amb la dona. 66. Explica qu simbolitzen dins del poema els elements segents:

lluna

finestra oberta

estris domstics

metalls i armes

67. Explica el sentit general del poema en relaci amb el comproms feminista que linspira. 68. Llegeix aquests tres fragments de poemes, indica quin relacionaries amb la Renaixena, quin amb el realisme histric i quin no pertany a la poesia compromesa. Argumenta la teva resposta. Laigua magnficament dringa, degota i regala; la pluja dna entenent que cau amb el cor content; dementre el meu cor la sent no t por de cosa mala.
JOSEP CARNER

Al Fossar de les Moreres no shi enterra cap trador; fins perdent nostres banderes, ser lurna de lhonor.
FREDERIC SOLER Pitarra

Amb poca llum veuen vermut annim a un pas de la vorera i parlen de futbol. Ms tard, sobre el taulell, ompliran quinieles a caprici, o desprs dhaver llegir amb cura el que porta el diari. Potser guanyar el Bara a brams des del cor verd de lembut de ciment on el tabac fumeja. I tot ja no s tan trist ni es pensa tant en justcies i enveges.
JORDI SARSANEDAS

177

Avaluaci
Contraatac
En Ferran va arribar aquella tarda a casa dun humor excellent. Tenia curiositat per veure si lEdgar havia llegit el seu missatge de correu electrnic, perqu estava convenut que el seu amic compliria la promesa i aprofitaria qualsevol oportunitat per connectar-se. La nit anterior havia descobert diversos llocs on podia trobar informaci sobre la Societat Clairbone. En general, eren bases de dades empresarials daccs restringit i ds exclusiu per a professionals abonats, per estava segur que no li costaria gaire saltar-se els controls daccs i fer-hi un cop dull sense que ning no se nadons. Va entrar a lhabitaci, va deixar els llibres al seu lloc i la jaqueta penjada a larmari i va seure davant lordinador. Desprs duna rpida ullada rutinria per comprovar que tot era al seu lloc, va pitjar linterruptor de la unitat central, esperant la resposta immediata de tots els perifrics que anunciaria lengegada del sistema. No hi va haver res de tot aix. Noms el monitor va fer una breu pampalluga abans de quedar-se negre i mostrar un lacnic missatge que en Ferran sempre havia estat convenut que mai no hauria de veure: Errada general del sistema. Premi una tecla per continuar. En Ferran va sentir com una suor freda li perlejava el front. Va mirar de reiniciar, per el resultat va ser el mateix. Va teclejar desprs, frenticament, algunes ordres al teclat, noms per comprovar que el sistema no trobava cap dels discos durs, ni dels lectors externs. Desprs, fins i tot el teclat va deixar de respondre. No era que el sistema tingus una errada. Era que no hi havia sistema. Metdicament, lluitant per no perdre els nervis, en Ferran va anar provant tots els sistemes de recuperaci de dades, tot i que ja simaginava que no hi hauria res a fer. Mhan enredat com a una gallina va remugar, i a la seva boca all era com el pitjor dels renecs. Per primera vegada en la seva carrera de pirata havia caigut en el pitjor dels errors: menysprear la capacitat de defensa de les seves vctimes. I mentre ell tafanejava els sistemes informtics de la Societat Clairbone, ingnuament convenut que noms senfrontava a uns sistemes de seguretat rudimentaris, que podia entrar i sortir per on volgus, lautntic sistema, el que samagava al darrere daquella faana tan fcilment hackejable, havia contraatacat. I quan ell ms convenut estava que al costat daquell servidor de Nova Orleans no hi havia ning amb prou coneixements informtics per suposar-li cap problema, alg de la Societat havia pogut rastrejar-lo, trobarlo, infiltrar-se al seu ordinador esquivant totes les barreres de seguretat, plantar-li a dins un virus o un cavall de Troia, retirar-se sense ser detectat... senzillament perqu ell es creia completament invulnerable. Latac havia estat devastador, i en Ferran no va trigar a comprovar que el seu sistema sacabava de destruir completament. Tot i que tenia cpies de seguretat de tot el contingut dels discos durs, probablement trigaria dies a reconstruir-ho tot tal com havia estat abans i a protegir-se amb mesures de seguretat ms eficaces.
PAU JOAN HERNNDEZ, La tripulaci del Pnic

178

69.

Classifica aquestes oracions en simples i compostes:

En Ferran va arribar aquella tarda a casa dun humor excellent. En Ferran va sentir com una suor freda li perlejava el front. No hi va haver res de tot aix. El problema era que no hi havia sistema.
70. Explica quin s lelement denlla daquestes oracions compostes:

Per primera vegada en la seva carrera de pirata havia caigut en el pitjor dels errors:
menysprear la capacitat de defensa de les seves vctimes. Va mirar de reiniciar, per el resultat va ser el mateix.

71. Identifica els connectors que enllacen aquestes oracions compostes. Indica si les proposicions encaixen al mateix nivell o una depn sintcticament de laltra:

La nit anterior havia descobert diversos llocs on podia trobar informaci sobre la
Societat Clairbone. No era que el sistema tingus una errada. Latac havia estat devastador, i en Ferran va comprovar que el seu sistema sacabava de destruir completament.

72. Llegeix atentament aquest fragment del text:


Alg de la Societat havia pogut rastrejar-lo, trobar-lo, infiltrar-se al seu ordinador, plantar-li a dins un virus o un cavall de Troia, retirar-se sense ser detectat...

Copia el text segent i escull lopci correcta en cada cas: Aquest fragment s una oraci (SIMPLE/COMPOSTA), en la qual podem trobar un verb, havia pogut, en forma (PERSONAL / NO PERSONAL) i diversos verbs en (FORMA PERIFRSTICA / PERFRASIS VERBALS / FORMA NO PERSONAL). Aquests darrers formen oracions que, entre elles, tenen una estructura de (JUXTAPOSICI/COORDINACI/ SUBORDINACI) i, en relaci amb loraci del verb havia pogut formen una estructura de (JUXTAPOSICI/COORDINACI/SUBODINACI). 73. Separa les proposicions que formen aquesta oraci composta:

En general eren bases de dades empresarials daccs restringit i ds exclusiu per a professionals abonats, per estava segur que no li costaria gaire saltar-se els controls. Explica les relacions dencaix o dependncia. Indican els connectors, si s el cas. 74. Explica el canvi de categoria lxica que sha produt en el procs dhabilitaci de les paraules destacades de les expressions segents:

Tots els perifrics.

Quedar-se en negre.

Va pitjar linterruptor.

75. Transforma aquestes oracions fent servir una altra forma del mateix verb, que porti diresi:

Premi una tecla per continuar. u Premi una tecla i ......... Mira de reiniciar el sistema. u Mira que el sistema ......... El seu sistema sacabava de destruir. u El seu sistema havia estat .........

179

Activitats complementries
GRAMTICA
76. En quines daquestes oracions s necessria la coma? Per qu? Per qu no ho s en els altres casos? 80. Totes les formes del verb allar i del verb amonar porten diresi. Per qu? s algun dels casos que has estudiat en aquesta unitat? 81. Explica la diferncia de significat i de categoria lxica entre les paraules de les parelles segents:

El Carles s un gran esportista, sa germana no


mouria el cul de la cadira. No anirem a Amsterdam amb el nostre cotxe, sin que en llogarem un all. LAina vol entrar a lequip de bsquet, per s ms bona en lhandbol. Fes una plantilla, desprs retalla-la.

beneit / benet fruit / frut fluid / flut LXIC


82. Escriu una oraci amb les paraules segents:

77. Fes servir aquestes parelles de verbs per construir en cada cas una oraci composta per juxtaposici, una de composta per coordinaci i una de composta per subordinaci.

abraada (nom i verb) anomenada (verb i nom)


83. Indica la categoria lxica de les paraules en negreta i explica si han patit o no el fenomen de lhabilitaci:

anar - prendre recomanar - llegir dir - tallar


78. Canvia el signe de puntuaci que uneix aquestes parelles de proposicions juxtaposades per un connector, de manera que en resultin els tipus doracions segents: Lempresa ha marxat a un altre pas: shan quedat sense feina.

Una oraci composta per dues proposicions


coordinades.

He batut la meva prpia marca. Sha pres un batut de maduixa. Li va presentar un escrit per firmar. Noms ha escrit un llibre i sha fet dor. La descoberta del tresor lha condut a la fama. Lhan descoberta copiant a lexamen. Ha fet una migdiada de tres hores. El fet va passar a les tres de la matinada.
84. Identifica les metonmies que contenen aquestes oracions i explica-les:

Una oraci composta amb una proposici


subordinada.

ORTOGRAFIA
79. Indica quina de les dues formes es correcta en cada cas i explica per qu:
Imperfet de subjuntiu influs influssis influs influssim influssiu influssin influs influssis influs influssim influssiu influssin

A la subhasta va adquirir un Van Gogh. Respecta profundament els colors del club. No magrada el frankfurt sense mostassa. Havent sopat va fumar una pipa. Durant el concert el baix destacava per la seva
gravetat.

Han fet una exposici de porcellanes.

180

Conceptes clau de la unitat


Coordinaci. Estructura doraci composta amb les proposicions al mateix nivell sintctic i enllaades amb un connector. Habilitaci. Canvi de significat duna paraula a causa dun canvi de categoria lxica. Juxtaposici. Estructura doraci composta amb les proposicions al mateix nivell sintctic i enllaades amb un signe de puntuaci. Metonmia. Designaci duna cosa amb el nom duna altra que hi t una relaci. Oraci composta. Oraci que t dos o ms verbs en forma personal i tantes estructures de constituents com verbs en forma personal. Proposici. Cadascuna de les estructures oracionals que formen una oraci composta. Reportatge. Text periodstic que explica de manera mplia, amb dades i documentaci diversa, com shan produt determinats fets o situacions dinters pblic. Subordinaci. Estructura doraci composta formada per proposicions que mantenen una relaci dinclusi entre elles i van enllaades amb un connector.

ENTRETENIMENTS
Busca en la sopa de lletres el nom de set llenges que es parlen al nostre pas (si una llengua t ms dun nom, aqu apareix el nom, catalanitzat, ms usual internacionalment) i, desprs, copia-les en el lloc corresponent del text. Amb les lletres sobrants de la sopa completa el text: Al nostre pas es parlen moltes llenges (__ __ __ __ __ __, __ __ __ __ __ __ __ __, __ __ __ __ __ __, __ __ __ __ __ __, __ __ __ __ __ __ __, __ __ __ __ __, __ __ __ __ __ __ __, etc.). Per __ __ __ __ __ __ __ __ __ __ __ __ __ __ __ (__ __ __ __ __ __ __ __ __ __ __ __), __ __ __ __ __ ____ __ __ __ __ __ __: el catal. L O Y N A P S E D U I R I G S N E S E N A M O R L A A L A T A C L P L R A U N I E E A I X L H Z C R O T I N I A N O I T N O H M G U T O E M A A Q P E R S E U A

181

7
El temps fa canviar molt les coses. Timagines com devia ser el lloc on vius fa cinc-cents anys? Com ser daqu a tres-cents anys? Qu passaria si fssim un salt en el temps sense adonar-nos-en?

Plou i fa sol
El prncep de Vilamaniscle
Estic trasbalsada. De veritat. Estic escrivint, per no s si estic en un somni, en un mn irreal o qu s el que est passant. De fet ha passat aquesta tarda, per aquestes coses no passen, no poden passar, s impossible que passin. Comencem pel comenament. Anit, vaig quedar-me al sof del menjador a llegir un llibre que el meu pare va escriure per a mi i el va fer enquadernar; s, doncs, un exemplar nic al mn. Es titula El prncep de Vilamaniscle i explica una aventura medieval, on el protagonista s lEstanislau de Cantallops, un noi que va a buscar una flor mgica per salvar la seva promesa dun encanteri que li ha fet una bruixa. Ahir vaig llegir fins a la pgina vuitanta-quatre i, quan vaig anar a dormir, vaig deixarlo obert sobre la tauleta del menjador. Avui ha estat un dia normal, si no fos que a la tarda hi ha hagut una tempesta de llamps i trons, que ha estat la ms forta que recordo. Quan he tornat de linstitut, tan bon punt he obert la porta de casa, he sentit una pudor estranya, que no havia sentit mai, una pudor molt forta. Una pudor... desconeguda! He pujat lescala, he entrat al menjador i mhe quedat glaada. Quan he reaccionat he sortit disparada i he baixat corrent les escales. Per en arribar a baix mhe quedat aturada, sense saber prou b per qu. Al menjador de casa hi havia un home, un home desconegut, un home molt estrany. Estava assegut a terra, en un rac. Devia tenir uns vint-i-cinc anys, duia els cabells llargs dun color castany clar, per molt i molt bruts. Tamb duia una barba deixada i bruta. Tot ell anava molt brut i la roba tamb feia fstic. Portava una espcie de malles de color marr, velles i foradades, les cames embolicades amb pell lligada amb cordills a unes sandlies de cuir, i un vestit amb mnigues que li arribava a mitja cuixa, amb un cintur. Mha fet llstima, veurel all a terra, amb aquella cara despant. He tornat a pujar, i all, en un rac del menjador, continuava lhome amb la mateixa cara despantat. Qui ets? Qu fas aqu? he dit intentant cridar i fer veu de mal geni. Lhome sha mogut inquiet, aterrit i tremols, i ha contestat amb una veu fluixa: Poc ho s. Ara pla! No saps qui ets? s clar... que ho s, mas emper no s qu fa jo ac. No s com hi som entrat, no s on som, ne... sha aturat dubtant. En veurel tan espantat jo he agafat confiana i mhi he acostat. Parlava mig catal, mig no s qu, tenia un accent molt estrany i deia paraules que jo no entenia. Si no texpliques millor no tentenc.

182

DIMENSI COMUNICATIVA LLEGIR

Ara som dins un palau. No s ver? Tot s tan bell, tan lluent que a s, certes, un palau. Ests molt de romanos! Sn els mobles i el sof que he vist tota la vida! Dius paraules que no entenc gens. Menys ho entenc jo. Don has vingut? Visc en un poble apellat Bitinga... ...Bitinga he repetit, lentament: aix em sona. I com et dius? Jo som nEstanislau de Cantallops e servesc lo meu senyor, lo comte dEmpries, que Du guard, en Pon Hug IV. Mira! Aqu tenim el prncep de Vilamaniscle! he dit jo burlant-men. Com saps que hom mapella aix? ha preguntat ell, mentre els ulls li sortien de la cara. A veure. A veure... Jo em dic Laura, i tu? Estanislau. Estanislau de Cantallops. E hom mapella lo prncep de Vilamaniscle per o com som lnic miny de la mia edat a Vilamaniscle, e les minyones del poble, e de Garriguella e de Peralada, comenaren a dar-me aqueix nom... Era increble! Estava mort de por i insistia que es deia com el protagonista del llibre que jo havia estat llegint la nit abans i que encara era obert sobre la tauleta. Escolta... Estanislau, has llegit aquest llibre, veritat? he dit mentre lagafava. No. Poc ne s, jo, de lletra ha dit com si fos la cosa ms normal del mn. Que no saps llegir? Jo? No en s gens. Solament ne saben los monjos, los prnceps, los trobadors e hmens de gran paratge. s increble, he pensat, mentre rumiava alguna cosa que pogus explicar el misteri del personatge que tenia a casa. Vejam, dius que no saps com has entrat a casa meva, que tot de sobte thas trobat aqu, no? Doncs fes un esfor a veure si recordes on eres just abans.

183

DIMENSI COMUNICATIVA LLEGIR

Era als afores del vilatge, era sortit del mas de mon amic Arnau e anava vers lo castell a parlar ab lo veguer. Quan era prop lalzina que ha al costat del cam han comenat a caure unes gotes molt grosses e mhe soplujat sota lalzina. E encontinent s caigut un llamp aitant prop de mi que som roms uns moments sens veure-mhi, he sentit una calor terrible e mhe trobat caent entre aqueixa taula e aquest setial. Mho ha explicat com si encara ho estigus vivint. Em sembla que llavors he comenat a pensar que ell no estava malament del cap, sin que realment estava passant alguna cosa molt estranya... A veure, Estanislau, aquest poble... Bitinga, cap on cau? A una llegua e mitja a migjorn dEmpries e prop la muntanya del Montgr, on lo rei en Jaume II basteix lo castell. Bitinga era un dels noms del meu poble, Bellcaire dEmpord, a ledat mitjana. El castell! he exclamat, en pensar que des duna de les finestres del menjador de casa es veu el castell del Montgr. Estanislau, vine a mirar per la finestra. Mira, mira all dalt li he dit, assenyalant-li la muntanya del Montgr. Ha mirat per la finestra i ha obert molt la boca, sha recolzat a la paret i ha rossolat, fins que ha estat assegut a terra. No pot sser! No pot sser! Suara les parets e les torres del castell no eren ne a mitjan, e ara... ara... lacab de veure acabat! Qu ss esdevingut? On som? Des don es pot veure la muntanya del Montgr com lacabes de veure? Des de... Bitinga? No, no pot sser, a Bitinga no ha negun palau com aqueix, ab aqueixes taules ne ab aquests setials ha dit mentre anava fent que no amb el cap. Vols veure el castell del comte dEmpries? A poc a poc sha aixecat. Ha arribat a la finestra i en veure el castell li ha quedat la boca ms oberta que he vist mai. Desprs ha mirat la part del poble que es veu entre casa meva i el castell, tremolant tot ell. Lo poblet, de sobte, ss tornat vila! Lo castell s diferent: aquella torre s mig enrunada, les finestres sn canviades... Les cases sn de colors... dunes colors fort estranyes! s cosa de bruixeria! Qu ss esdevingut? Em som tornat boig? ha preguntat, suplicant. Ha estat llavors quan, tement la resposta, li he fet la pregunta que feia estona que em rondava pel cap. Estanislau, a quin any som? A lany del Senyor de 1295 ha contestat amb naturalitat. Per qual ra mho demanes? Desprs he estat jo la que ha quedat bocabadada, sorpresa, pensativa. Aquell noi havia fet un salt en el temps. I quin salt: set-cents anys! Semblava que no podia haver-hi cap altra explicaci, per aix noms passa als llibres de cincia-ficci i a les pellcules. He comenat a pensar com li explicaria, a ell, all que jo no entenia, per el que ha succet a continuaci mha estalviat lexplicaci. Mhe aixecat i he agafat el llibre, encara obert per la pgina vuitanta-quatre. Mhe acostat a lEstanislau; he segut al seu costat i he comenat a tancar el llibre, al mateix temps que ell hi acostava la m. En el precs moment en qu el llibre sanava a tancar, ell tocava les pgines, de manera que li ha enganxat els dits. En aquell mateix moment ha desaparegut, com si el llibre lhagus xuclat. He estat una estona pensativa i, sense saber per qu, mha vingut una frase al cap: Ha vingut amb la tempesta.... JOSEP TORRENT, L estranya desaparici de la Laura (Adaptaci)

184

DIMENSI COMUNICATIVA COMPRENDRE

OBTENIR INFORMACI
1. Explica el significat de les paraules segents:

trasbalsar encanteri

deixada aterrit

roman rumiar

vejam rossolar

2. Substitueix les expressions destacades per les dues opcions que sn correctes:

Ara pla! No saps qui ets?


Caram! Renoi! Som-hi!

Ests molt de romanos! Sn els mobles i el sof que he vist tota la vida.
Ests molt de contemplacions! Ests molt de canons! Ests molt de falrnies! 3. Escriu en catal actual aquests dos fragments: s clar... que ho s, mas emper no s qu fa jo ac. No s com hi som entrat, no s on som, ne... No pot sser! No pot sser! Suara les parets e les torres del castell no eren ne a mitjan, e ara... ara... lacab de veure acabat! Qu ss esdevingut? On som?

i c m t s

4. Aparella cada mot o expressi utilitzada per Estanislau de Cantallops amb el seu equivalent actual: veguer setial vilatge home de gran paratge

noble seient poblaci petita governador

5. Ordena cronolgicament els fets que mostren aquestes vinyetes:


A B

185

DIMENSI COMUNICATIVA COMPRENDRE

INTERPRETAR EL TEXT
6. Llegeix el fragment inicial de la lectura i respon les preguntes segents: Estic trasbalsada. De veritat. Estic escrivint, per no s si estic en un somni, en un mn irreal o qu s el que est passant. De fet ha passat aquesta tarda, per aquestes coses no passen, no poden passar, s impossible que passin.

De quina manera la Laura comunica els seus sentiments? Com reafirma la seva incredulitat sobre el que est vivint? Com arriba al lector aquesta sensaci?
7. Qu significa lexpressi saber de lletra que fa servir lEstanislau? 8. Indica si aquestes afirmacions sn certes (C) o falses (F):

El protagonista del llibre ha sofert lencanteri duna bruixa. Estanislau de Cantallops s cos del comte dEmpries. La tempesta ha portat lEstanislau al present. LEstanislau s una persona sociable i comunicativa. Davant la nova situaci, el protagonista reacciona rpidament. LEstanislau atribueix a la bruixeria els canvis que observa al seu voltant. A ledat mitjana molt poca gent sabia llegir.
9. Quina mena de relaci creus que hi ha entre la Laura i el seu pare? s habitual fer-se regals daquesta mena? 10. Et sembla que la manera com la Laura li vol demostrar la nova realitat a lEstanislau s adequada? Creus que ho hauria hagut de fer duna altra manera?

REFLEXIONAR I AVALUAR

11. Formula una hiptesi que relacioni les dues tempestes amb laparici i la desaparici de lEstanislau. 12. Creus que la idea dels salts en el temps s un tema recurrent en la literatura o en el cinema? Per qu? 13. Com timagines que es pot sentir una persona quan el seu mn desapareix de sobte? Et sembla que s lgica, la reacci de lEstanislau?

M
e m f g
186

EXPRESSAR-NOS
14. Tria una poca, passada o futura, i un indret i un espai concrets on tagradaria traslladar-te. Desprs, explica als teus companys com seria aquesta experincia.

15. Per parelles, escriviu un dileg breu en qu lEstanislau, un cop retornat a Bitinga, expliqui al comte dEmpries lexperincia que ha viscut. Procureu fer-ho utilitzant la seva manera de parlar. Representeu a classe el dileg, i compareu-lo amb el que han redactat els companys i companyes.

DIMENSI COMUNICATIVA LLENGUA I COMUNICACI

Lentrevista
Lentrevista s un gnere periodstic amb forma de conversa entre dos interlocutors: el periodista, que planteja una srie preparada de preguntes, i lentrevistat, que les respon. En els mitjans de comunicaci orals, lentrevista s transmesa tal com es produeix. En canvi, en els mitjans escrits es fa una transcripci de les paraules de lentrevistat, i aix comporta resumir o fer un extracte de les idees expressades i, en general, perdre els matisos que aporta lexpressivitat en la llengua oral.

Estructura de lentrevista
Les entrevistes solen tenir una estructura com la segent:

Titular. Com a titular sacostuma a recollir una afirmaci de lentrevistat que el periodista considera important o, si ms no, atractiva. El titular pot anar complementat per un avantttol o per un subttol que informen que es tracta duna entrevista o que afegeixen alguna dada sobre la personalitat o lactivitat actual de la persona entrevistada.

Entrada. En les entrevistes, lentrada sol recollir la presentaci de lentrevistat: nom, edat, dedicaci, circumstncies actuals...

Cos de lentrevista. s la srie de preguntes i respostes. Les preguntes se solen destacar en


negreta.

Tipus dentrevistes
Els dos principals tipus dentrevista sn:

Entrevista informativa (o de declaracions). s una entrevista objectiva en qu el periodista


es limita a exposar el dileg amb lentrevistat, sense comentaris ni descripcions interpretatives. Recull idees i opinions de la persona entrevistada a propsit de la seva activitat professional, social, poltica, artstica, etc., relacionades amb lactualitat. La intenci s informar el pblic del que pensa lentrevistat.

Entrevista de personalitat. Aborda en profunditat la biografia, les activitats, les opinions i el


tarann de la persona entrevistada. Tot el text se centra en aquest personatge, encara que, sovint, shi incorporen els comentaris del periodista, les seves valoracions subjectives de la manera de ser i de fer del seu interlocutor. Lentrevista de personalitat tendeix a ser ms extensa que lentrevista informativa.

187

DIMENSI COMUNICATIVA LLENGUA I COMUNICACI

ENTREVISTA A CARLES PUYOL


Titular Subttol

Encara tenim fam de ttols


El capit blaugrana celebra els xits del 2006 i es dol de la mort del seu pare
Del record de la copa dEuropa guanyada pel Bara a Pars a la derrota en el Mundial de Clubs celebrat al Jap. Dun gran 2006 en lmbit professional al dolors acomiadament del seu pare, traspassat en un accident laboral. Carles Puyol, capit daquest Bara triomfant, repassa lany que tot just acaba per al 9 Esportiu i es marca nous objectius i reptes per al 2007. BIBIAN WEGGELAAR / Barcelona Llstima que un any tan bo per al Bara acabi amb la decepci del Jap... S, va ser una llstima perqu era una oportunitat molt bonica, histrica. I estvem tots molt illusionats, no noms els jugadors, tamb lafici. Tot el barcelonisme en general esperava el ttol i en certa manera podrem dir que vam fallar els jugadors. Per aquestes sn les coses del futbol i nosaltres sabem que aquest equip encara t corda. Ens hem proposat tornar al Jap passant per Atenes. Faci un balan del 2006 en lmbit professional. Sens dubte, el millor de la meva carrera. Hem guanyat la lliga, la Lliga de Campions i la Supercopa estatal. Ara, perqu tot just acabem de perdre el Mundial de Clubs potser costa una mica ms recordar aquells triomfs, per si et pares a analitzar el conjunt, ha estat un dels millors anys, no noms per a nosaltres com a grup, sin per al Barcelona com a club. Amb tantes emocions que va viure a Pars, recorda exactament qu va passar durant i desprs del partit? I tant que men recordo, i no ho oblidar mai. s un dels dies ms importants de la meva carrera esportiva. Em quedo potser amb la cara de felicitat de lequip, dels tcnics i, sobretot, de la gent. En el moment que vaig aixecar la copa dEuropa sabia que havem guanyat la Champions, per no nera del tot conscient. No s fins desprs, quan tornes a casa, que tadones que has aconseguit una cosa molt complicada i alhora molt especial. En laspecte personal, el 2006 acaba per a vost amb el dolor per la mort del seu pare... S, crec que el que va passar va ser el pitjor moment de la meva vida, s clar. Dit aix, crec que no hi ha ms que mirar endavant. Hi ha moments difcils, i em sembla que per molt que ho intenti explicar, noms aquell a qui li passa ho entn. Amics meus han passat per experincies similars i bviament ests al seu costat, per un cop ets a casa fas la teva vida. En canvi, quan et passa a tu hi dnes voltes les 24 hores del dia. Hi ha moments que et distreus i ests b, per de cop et ve una baixada i s molt difcil. La sort s que he tingut la fortuna destar envoltat de gent que majuda. Un dels pocs partits que el seu pare va veure en directe en un estadi, va ser precisament la final de Pars... S. Crec que havia baixat a Barcelona un cop a veurem jugar un partit amb el Bara B, per un cop vaig ser al primer equip, el primer partit que va veure en directe al camp va ser la final de Pars. Aix encara fa tot aquell record ms especial, perqu en vam gaudir tots plegats. El 9 Esportiu, 29-12-2006 (Adaptaci)

Entrada

Firma

Cos

16. Llegeix atentament lentrevista a Carles Puyol i explica la funci de cadascuna de les parts segents:

titular les tres primeres preguntes

subttol entrada les dues ltimes preguntes

Creus que s una entrevista informativa o de personalitat? Justifica-ho. 17. Feu grups de treball a laula. Els uns hauran de preparar una entrevista objectiva i els altres una entrevista de personalitat a un personatge que tots conegueu, per exemple un professor del vostre centre educatiu. Desprs de llegir-la a classe, comenteu quines diferncies hi ha entre el contingut de luna i de laltra. 18. Realitzeu i editeu una entrevista a partir del que heu preparat en lactivitat anterior. Hi podeu combinar preguntes dactualitat amb altres de ms profunditat.

188

DIMENSI COMUNICATIVA EXPRESSI ORAL I ESCRITA

Comprenem, comptem, analitzem i expliquem

Temps lliure, temps de lleure

1. Al migdia, entre les classes del mat i les de la tarda, qu fas? a. Miro la tele. b. Xerro amb la famlia. c. Escolto msica. d. Preparo algun treball escolar endarrerit. e. Amb prou feines tinc temps per dinar. 2. Quanta estona passa des que plegues a la tarda fins que tornes a casa? a. Entre cinc i vint minuts. b. Una mitja hora, aproximadament. c. Una hora, si fa no fa. d. Ms duna hora. 3. Amb quina freqncia fas activitats extraescolars? a. No en faig. b. 1 o 2 cops per setmana. c. 3 o 4 cops per setmana. d. 5 o ms cops per setmana. 4. Si no en fas, a qu dediques el temps des que arribes a casa fins que ten vas a dormir? a. Sobretot miro la tele o escolto msica. b. Sobretot faig deures. c. Sobretot connecto lordinador o jugo a la consola. d. De tot una mica: estudio, escolto msica, xerro amb els de casa

5. Si en fas, de quina mena sn? Si en fas ms duna, marca-les totes. a. Activitat esportiva. b. Curs didiomes. c. Informtica. d. Msica. e. Refor. f. Artstica. 6. Quina activitat que no fas tagradaria fer? a. Arts marcials o esports daventura. b. Dibuix o manualitats. c. Teatre o cant. d. Nataci. e. Informtica avanada. f. Altres (quina?). 7. Amb quina freqncia llegeixes durant la setmana? a. Mai. b. Gaireb mai. c. De tant en tant. d. Sovint. e. Cada dia. 8. Et sents estressat/ada? a. No, mai. b. Una mica. c. Depn del moment: si hi ha exmens, competicions d. Sempre: tinc ganes de fer vacances!

189

DIMENSI COMUNICATIVA EXPRESSI ORAL I ESCRITA

19. Un grup de 50 estudiants de 3r dESO han contestat lenquesta de la pgina anterior. Observa alguns dels resultats que shan obtingut i respon les preguntes:
1. Al migdia, entre les classes del mat i les de la tarda, qu fas?
25

3. Amb quina freqncia fas activitats extraescolars? a 12% d 14% b 28% c 46%

5. Si en fas, de quina mena sn? Si en fas ms duna, marca-les totes.

50%

20

40%

15

30%

10

20%

10%

0%

Qu fan la majoria dalumnes al migdia? Quin grfic tho indica? Quants alumnes, dels 50 que han contestat lenquesta, no fan cap activitat
extraescolar? Quants en fan cinc o ms? Com ho has sabut? Quantes respostes hi ha a la pregunta 1? I a la pregunta 5? Com pot ser, aix? Explica-ho. Pots extreure alguna conclusi, de les dades daquests grfics?

20. Ara respon lenquesta, individualment i amb sinceritat. Feu entre tots un recompte de les respostes de tots els companys i companyes de la classe.

Elaboreu un grfic estadstic per a cada pregunta, o per a les que us semblin ms significatives. Escolliu el tipus de grfic ms adequat per a cada cas. Expliqueu oralment els resultats de cadascuna de les preguntes. Per exemple:

Exemple

La majoria de companys amb prou feines t temps per dinar. Sn pocs/molts els qui miren la tele o escolten msica. Ning no t temps per fer feines de classe.

Analitza els resultats en una breu redacci. Formula alguna hiptesi pel que fa a les possibles causes. 21. En grups de tres o quatre persones, elaboreu una enquesta sobre les activitats del cap de setmana. Passeu-la a deu companys i companyes daltres classes perqu responguin. Feu el recompte de respostes i elaboreu els grfics estadstics que us semblin necessaris. Desprs, poseu els resultats en com amb la classe i analitzeu-los conjuntament. Pots arribar en alguna conclusi, desprs danalitzar el resultat de totes dues enquestes? Formula-les per escrit i compara-les amb les de la resta de la classe.

190

DIMENSI COMUNICATIVA CAMP SEMNTIC

22. Escriu aparellades cada paraula i la seva definici:

gebre boira calamarsa rosada gla borrall

Condensaci de la humitat ambiental que a la nit es diposita en forma de gotes. Grans petits de gla que cauen com si fossin pluja. Aigua que sha tornat slida a causa del fred. Barreja de gotes daigua amb aire que disminueix la visibilitat. Petita porci de neu. Rosada gelada.
23. Escriu els noms dels vents representats en aquesta rosa dels vents: t __ __ __ __ __ __ __ __ __ m __ __ __ __ __ __ p __ __ __ __ __ g __ __ __ __ g __ __ __ __ l l __ __ v __ __ __ x __ __ __ __

m __ __ j __ __ __ 24. Classifica els noms segents segons si fan referncia a un vent suau, a un vent intens i sobtat o a un vent molt fort:

ventada tif

rfega brisa

ratxa cicl

oratge vendaval

ventijol hurac

25. Copia aquestes oracions i completa-les amb el verb adequat: bufar tronar plovisquejar nevisquejar ventejar gelar

Ha ............ tota la nit i han caigut molts llamps. El vent ............ entre els arbres. No mhe endut el paraigua: sort que noms ............ Avui fa un dia espants: plou, neva i ............ Fa tant fred que aquesta nit ............ Ara ............ per si qualla la neu no podrem sortir. Passejar per distreures Fer mals pronstics Ser danys xafogs canicular fresc

26. Escriu cada frase feta aparellada amb el seu significat: Cridar el mal temps Fer ms mal que una pedregada Escampar la boira

27. Classifica aquests adjectius segons si fan referncia al fred o a la calor:

trrid gelat congelat

bullent calent ardent

glid glacial glaat

28. Escriu el fenomen que mesura cadascun daquests aparells:


termmetre - penell - anemmetre - barmetre - higrmetre

El vocabulari dels fenmens meteorolgics


191

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA

Act. 29 i 30

La juxtaposici i la coordinaci
En aquesta unitat veurem dos dels tres grans tipus doraci composta. Es tracta de dos tipus doraci en qu les proposicions que integren loraci es troben al mateix nivell sintctic.

Act. 31 i 32

La juxtaposici
La juxtaposici de les proposicions que formen una oraci composta consisteix a enllaar-les mitjanant lentonaci, en loral, o els signes de puntuaci (la coma, el punt i coma i els dos punts), en lescrit. Exemples: Cada dia circulen ms vehicles , les carreteres es collapsen.
proposici 1 enlla proposici 2

Truca a la tieta Carme : espera la teva felicitaci.


proposici 1 enlla proposici 2

En la llengua oral, aquests signes de puntuaci equivalen a una pausa breu o un canvi dins duna corba entonativa. Fixat que, si canvissim els signes de puntuaci destacats per punts i seguit, tindrem oracions simples independents amb un perode dentonaci diferent per a cadascuna. Pel que fa al sentit, les proposicions juxtaposades poden expressar matisos diversos, des de la simple suma de significats (Avui s festiu, dem fan el pont) fins a una relaci deductiva de causa i conseqncia (Ha deixat la porta ajustada: tornar aviat).

Act. 33 i 34

La coordinaci
La coordinaci de les proposicions que formen una oraci composta consisteix a enllaar-les mitjanant connectors (generalment, una conjunci coordinant). Exemples: Fan una excursi cada trimestre i van de colnies a lestiu.
proposici 1 enlla proposici 2

Es prepararan uns entrepans o buscaran un restaurant econmic.


proposici 1 enlla proposici 2

En els exemples que acabem de veure, el connector s un sol mot situat entre les dues proposicions que enllaa. Ara b, en certs casos la conjunci es refora amb altres mots (Ens endurem els nostres esqus o b en llogarem uns) o es dobla i encapala totes dues proposicions (Ni dormen ni deixen dormir). Pel que fa al significat, les proposicions coordinades poden expressar sentits diversos. Cada significat est en relaci amb uns connectors concrets i comporta una classe de coordinaci.

192

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA

Classes de coordinaci
Els tres grans tipus de coordinaci segons el significat sn la coordinaci copulativa, la disjuntiva i ladversativa.

Act. 35 - 38

La coordinaci copulativa
La coordinaci copulativa expressa la suma dels significats de les proposicions coordinades. Si safirmen les proposicions, es fa servir la conjunci i entre les dues proposicions. Buida els prestatges i treu-ne la pols. En canvi, si es neguen, sutilitza la conjunci ni en totes dues proposicions. Ni assaja amb el piano ni va a les classes de solfeig.

La coordinaci disjuntiva
La coordinaci disjuntiva expressa lalternativa entre els significats de les proposicions coordinades. La conjunci ms habitual s o, que es pot reforar amb b (o b) o tamb apareixent en totes dues proposicions. Exemples: Entres o surts? Parla amb el conserge o b deixa-li una nota. O tiren llarg o es queden curts... En altres casos, lalternativa es pot indicar amb adverbis com ara o verbs com sigui encapalant totes dues proposicions: Ara sembla que sen surt, ara sembla que empitjora. Sigui ara, sigui ms endavant.

La coordinaci adversativa
La coordinaci adversativa expressa la contraposici entre els significats de les proposicions coordinades. Les conjuncions ms habituals sn per, sin i sin que, i se situen entre les dues proposicions: Avui ha fet ms fred per no ha plogut. No es va refiar del seu ajudant sin que va demanar consell a un amic.

193

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA

29. Copia les oracions compostes segents i separa les proposicions que les formen. Indica en quin cas les proposicions estan al mateix nivell sintctic i en quin tenen una relaci dinclusi:

Hauria de regar la planta que em va regalar lEngrcia. El primer plat era acceptable, el segon em va semblar exquisit.
En el cas de les proposicions que estan al mateix nivell, quin tipus denlla les uneix? En el cas de la proposici inclosa dins duna altra, quina funci fa dins de la principal? 30. Fes una llista amb els casos de juxtaposici, de coordinaci i de subordinaci que trobis en loraci segent: LErnest, que s molt robust, far de camlic; lOriol, que s ms finet, far el paper de galant, i en Pau podr fer davi si el caracteritzem amb cura. 31. Transforma aquestes parelles doracions simples en oracions compostes per juxtaposici de proposicions:

Dissabte tenim esplai. Diumenge anem dexcursi amb la famlia. Sha davisar el tcnic del rentaplats. Fa massa dies que la vaixella no queda eixuta. Anar amb moto s ms rpid. Anar amb cotxe s ms segur. Lobesitat s una epidmia. Afecta un percentatge important de la poblaci dels
pasos desenvolupats. 32. Transforma aquestes oracions compostes per coordinaci i subordinaci en compostes per juxtaposici. Explica quina relaci de significat hi ha entre les proposicions enllaades amb un signe de puntuaci.

Primer posa a bullir larrs i seguidament prepara laperitiu. Shan cansat danar a esquiar, perqu es passaven moltes hores a la carretera. El transport pblic ha millorat molt, per encara tendim a agafar molt el transport
privat. 33. Escriu oracions coordinades amb un element de cada columna:

Proposici 1 Vs-hi amb els teus pares Les peres sn verdes No sadona del que fa Dorm vuit hores a la nit

Connector ni o b per i

Proposici 2 daqu a un parell de dies hauran madurat. fa una breu migdiada. que tacompanyi una amiga. accepta consells de ning.

34. Indica si loraci segent est composta per dues proposicions juxtaposades o coordinades i explica per qu: No sha apuntat a judo, sin que escollir un esport de pilota.

194

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA

35. Escriu oracions que serveixin dexemple per a les afirmacions segents:

La primera de dues proposicions coordinades copulatives enllaades amb ni tamb


ha danar encapalada per ni, no o algun mot de sentit negatiu. La conjunci o que encapala la primera de dues proposicions coordinades disjuntives, normalment pot ser eliminada. La primera de dues proposicions coordinades adversatives enllaades amb sin que ha danar encapalada per un mot de sentit negatiu, com ara no.

36. Les conjuncions i i o, a ms de proposicions, tamb poden coordinar altres elements. Escriu exemples en qu aquestes conjuncions coordinin dos sintagmes nominals, dos sintagmes adjectivals, dos sintagmes adverbials, dos sintagmes preposicionals o dos sintagmes verbals. 37. La conjunci coordinant adversativa sin es pot confondre, ortogrficament parlant, amb si no, s a dir, amb la conjunci subordinant condicional si quan va seguida de ladverbi de negaci no. Fixat en les oracions segents i omple els buits amb sin o si no:

Afanyat .......... vols perdre lltim tren. No shi va encarar, .......... que va mirar de suavitzar la situaci. No est jubilat, .......... a latur. .......... et talles els cabells, aviat no et coneixerem.
38. Explica qu indica la coma destacada en les oracions segents:

El mercat central obre cada tarda; els dels barris , dimarts i divendres. En Pau ha tret un notable de tecnologia i la Slvia , un excellent.
En quins dels tipus doracions que has estudiat es produeix aquest fenomen? 39. Escull linfinitiu correcte i completa les oracions amb el temps verbal indicat entre parntesis:

Aquest preu .......... lallotjament i mitja pensi (present dindicatiu incluir/incloure). Estem .......... des de lestadi olmpic de Pars (gerundi emetre/emitir). No se t.......... pas de destapar aquest pot! (present de subjuntiu ocurrir/ocrrer). Els candidats .......... sobre el tema dels impostos (futur debatre/debatir).
40. Identifica el complement directe de les oracions segents i substitueix-lo pel pronom feble adient:

Sospito que ha tornat damagat. Engega la rdio, Manel. Busca feina des de fa tres mesos. Enganxa cartells dactuacions musicals. Acosteu-me all, si us plau. Mhan tallat el pollastre a quarts.
Exemple

Busquem la cabana. 1 La busquem. Penso que caldria doblar la pensi. 1 Ho penso. Vaig enviar sis postals. 1 En vaig enviar sis.

195

DIMENSI COMUNICATIVA ORTOGRAFIA

Laccent grfic de la o i la e
Aix com la a, sempre que porta accent grfic, el porta greu o obert () i la i i la u el porten agut o tancat (, ), en el cas de la e i la o, laccent grfic pot ser de les dues maneres: obert (, ) o tancat (, ). L s dun o altre depn de la pronunciaci: laccent greu o obert s per a la e i la o obertes i laccent agut o tancat, per a la e i la o tancades. Com que no sempre et podrs refiar de la pronunciaci, per raons personals o de variaci geogrfica, en aquesta unitat estudiars la tendncia majoritria daccentuaci de la o i la e i tamb els casos menys freqents o minoritaris. Accentuaci grfica de la O Tendncia general La majoria de paraules agudes que porten accent a la o el porten tancat: . La majoria de paraules planes i esdrixoles que porten accent a la o el porten obert: . Exemples de la tendncia general Agudes: avi, instituci, indicaci, estaci, blavs, fams... Planes: afnic, tnic, atmic, antnim, supersnic... Esdrixoles: lgica, tnica, cmica, rnega, histrica... Casos minoritaris No segueixen aquesta tendncia general algunes paraules, que cal recordar: Agudes: arrs, esps, reps, de deb, ress... i tres ds molt freqent: aix, all i per. Planes: estmac, furncol, Gsol, Sller...; linfinitiu crrer i compostos (recrrer, transcrrer, discrrer...); algunes formes del verb ser (fssim, fssiu, frem, freu). Esdrixoles: frmula, gndola, tmbola, trtora... Accentuaci grfica de la E Tendncia general La majoria de mots que porten accent a la e el porten obert: . Per, en el cas dels mots aguts, els casos daccent tancat sn fora abundants. Exemples de la tendncia general Aguts: els numerals ordinals (sis, set, vuit...), els gentilicis (japons, senegals, angls...), els noms de comarques (Peneds, Valls, Tarragons...), alguns participis (adms, encs, aprs, proms...) i alguns mots ds freqent com ara pags, burgs, perqu, vost, caf, esps... Plans: glid, esttic, ttric, esplndid, Flix...; alguns infinitius (convncer, reconixer, merixer...) i la 1a i la 2a persona del plural de limperfet dindicatiu dalguns verbs: diem, fieu, quiem... Esdrixols: ancdota, independncia, anestsia, dcima, histrica... Casos minoritaris No segueixen aquesta tendncia general algunes paraules, especialment formes verbals: Agudes: la majoria de formes verbals (per tant: far, digu, mostrs...; compostos de b i ms (malb, molt reb, gaireb, tamb, noms...) i mots com ximpanz, abec, excs, congrs, revs... Planes: alguns mots (prssec, prstec, crvol, ferstec...), alguns infinitius (crixer, nixer, sser, tmer...) i algunes formes verbals: rem, reu, digurem, fssiu... Esdrixoles: esglsia, crvola, ferstega, Dnia...

196

DIMENSI COMUNICATIVA ORTOGRAFIA

41. Classifica les cinc vocals en tres grups segons el nivell de dificultat de laccentuaci: Grup A Grup B Grup C

u s molt fcil saber quin accent porten. u s relativament fcil saber quin accent porta. u s ms difcil determinar si laccent que porta s obert o tancat.

42. Quines sn les tres paraules ms utilitzades amb un accent a la o que no segueixen la tendncia general pel que fa a ls de laccent obert o tancat? 43. Classifica aquestes paraules en agudes, planes i esdrixoles. Desprs, accentua-les i assenyala les sis que porten laccent contrari a la tendncia general:

camio associacio intencio optica atonit

topic formula semito llobrega histrionica

neguitos fiblo baco escorpora cendros

conica napoleonic incorrer socorrer penos

indomita resso Monica blanquinos raco

44. Fes el mateix amb aquestes paraules que porten accent a la e:

cafe portugues tambe llepola perfida

medic nomes dese esglesia perque

Girones transgenic prestec pressec Moianes

etcetera cinque Xenia neerlandes merit

celebre xines tecnica analgesic fertil

45. Busca, en les pgines dortografia de les unitats 2 i 3, exemples de participis i infinitius amb una e o una o accentuada. Quin tipus daccent porten? 46. Busca, en les pgines dortografia de la unitat 4, com solen ser els accents diacrtics (oberts o tancats), especialment en les formes verbals. Escriu-ne alguns exemples. 47. Llegeix atentament el text que hi ha a continuaci. Desprs en fars un dictat.

l poble on va nixer i crixer la meva via ha quedat prcticament excls dels mapes. I aix que jo el vaig conixer en una poca de mxima activitat comercial que es concentrava en el mercat setmanal. De la plaa de lesglsia sortia un carrer estret i llbrec, conegut popularment com el carrer de lagutzil. De deb, per, es deia carrer de Napole ja que, segons la tradici, amb ms o menys veracitat histrica, el gran militar francs va passar una nit a la casa que avui duu el nmero deu. Al capdavall, el carrer seixamplava una mica i desembocava a la plaa de la verdura. Un pags de cara colrada oferia la seva mercaderia sota els tmids rajos matiners que es filtraven entre les cases. Els prssecs de la contrada eren clebres per la seva dolor. La poblaci no hauria tingut cap inters si no hagus estat per aquella fruita estiuenca que espervem dany en any.

197

DIMENSI COMUNICATIVA LXIC

Les abreviacions: abreviatures i smbols


Una abreviaci s la representaci dun concepte o duna o ms paraules de manera escurada o simplificada. Els tipus ms habituals dabreviacions sn les abreviatures, els smbols, les sigles i els acrnims.

Les abreviatures
Una abreviatura s una abreviaci formada mantenint les lletres inicials de la paraula o paraules representades, i suprimint-ne algunes de les lletres centrals o finals. Poden ser simples o compostes, segons si representen una paraula o ms duna. Normalment, al final de labreviatura es posa un punt i, en alguns casos, una barra. Exemples: carrer

c/, c.

sense nmero

s/n

u pg. per ordre u p.o.


pgina

Els smbols
Un smbol s una abreviaci establerta per convenci i no subjecta a cap regularitat concreta. Sovint sn internacionals i estan fixats per organismes oficials. Els smbols solen estar relacionats amb la cincia i la tecnologia. Alguns sn signes no alfabtics, i altres sn lletres que en alguns casos sescriuen amb majscula o amb minscula. Sn invariables i sempre shan descriure sense punt final. Exemples: hidrogen caloria

uH u cal

minut byte

u' ub

48. Relaciona cada paraula amb la seva abreviatura: senyor certificat abril doctora a compte

cert. sr. abr. a/c dra.

49. Copia les oracions segents i substitueix els mots en cursiva per labreviatura o el smbol corresponent:

El captol V tracta sobre leconomia del Tercer Mn. Durant el segle XX es van produir grans avenos tecnolgics. Ingressam els diners, si us plau, al compte corrent 0708000045. Lentrevista amb lescriptor apareix en el butllet 34. La temperatura actual s de 24 graus centgrads.

198

DIMENSI COMUNICATIVA LXIC

50. Escriu les abreviatures que corresponen a les adreces segents:

Carretera de Vic, 3, baixos dreta Passeig de Barcelona, 2, segon primera Avinguda de Palams, 23, tercer quarta
51. Busca en aquesta sopa de lletres els mots que corresponen a les abreviatures segents:

etc. nre. rnt. tel. set. mpal. cia. art. apt. dte.

D S A T E L F J R E A S T E

T R

R T

R A I

E M E C R L

I T E R T O C S A

E N T

R M I E T C E T E R T I P R S

L O O L

A D O A D D E M R E A R H P U A X I I R P A L S D B A O S O E A A

A M P F N L

O T P I I E

E D E O R I L

S C O M P

A A M A O Y G D C E I R T C E Y D N I A P

N T M P M U N N B F E P O R

R M C A T A T E

N E O V

D A

52. Escriu, en la forma masculina i femenina, les abreviatures dels ordinals que corresponen als nombres segents:

1 2 3

4 5 6

7 8 9

10 18 21

53. Escriu aparellats cada smbol amb el seu significat: O % C W $

grau centgrad watt (unitat de potncia) dlar euro lliura esterlina oxigen tant per cent

54. Busca informaci sobre les diferents maneres de representar els smbols de les hores, els minuts i els segons i escriu totes les possibilitats que trobis per a les indicacions horries segents:

17:48:02 09:45:15 12:07:25

199

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

La poesia sobre la vida i la mort

Tot lenyor de dem


A Mari Manent Ara que estic al llit malalt, estic fora content. Dem maixecar potser, i heus aqu el que mespera: Unes places lluentes de claror, i unes tanques amb flors sota el sol, sota la lluna al vespre; i la noia que porta la llet que t un capet lleuger i duu un davantalet amb unes vores fetes de puntes de coix, i una rialla fresca. I encara aquell vailet que cridar el diari, i qui puja als tramvies i els baixa tot corrent. I el carter que si passa i no em deixa cap lletra mangoixa perqu no s el secret de les altres que porta. I tamb laeropl que em fa aixecar el cap el mateix que em crids una veu dun terrat. I les dones del barri matineres qui travessen de pressa en direcci al mercat amb sengles cistells grocs, i retornen que sobrexen les cols, i a vegades la carn, i dun altre cireres vermelles. I desprs ladroguer, que treu la torradora del caf i comena a rodar la maneta, i qui crida les noies i els hi diu: Ja ho t tot? I les noies somriuen amb un somriure clar, que s el baume que surt de lesfera que ell volta. I tota la quitxalla del venat qui mour tanta fressa perqu ser dijous i no anir a lescola. I els cavalls assenyats i els carreters adormits sota la vela en punxa que dansa en el seguit de les roderes. I el vi que de tants dies no he begut.

200

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

I el pa, posat a taula. I lescudella rossa, fumejant. I vosaltres amics, perqu em vindreu a veure i ens mirarem felios. Tot aix b mespera si maixeco dem. Si no em puc aixecar mai ms, heus aqu el que mespera: Vosaltres restareu, per veure el bo que s tot: i la Vida i la Mort.
JOAN SALVAT-PAPASSEIT, Lirradiador del port i les gavines

Si mhaguessis fet nixer gra de blat


Si mhaguessis fet nixer gra de blat, que seria senzill darribar a ser una espiga! Llucar, crixer, florir, en laire assolellat, entre olivers, en una terra antiga. Si mhaguessis fet nixer raig de llum, daquesta llum, Du meu, que a tu no tenlluerna, mhauria estat donat de no triar el meu rumb: el meu dest fra una recta eterna. Per mhas creat home, fecund, fort. Has obert un cam a la meva mesura, i a cada instant he de buscar lestel del nord en la nit nostra, viva, per obscura. Tinc por tinc confiana. Servitud no hi hauria ms dura que la de lhome lliure si, tant ms fatigat com ms shagus perdut, pogus perdre el reps del teu somriure.
MRIUS TORRES

lletra: carta aeropl: avi baume: aroma intens, perfum fressa: soroll vela: lona, tela forta que cobreix la crrega

llucar: brotar servitud: dependncia, esclavatge

201

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

La poesia sobre la vida i la mort


Un dels temes ms presents en la poesia s la reflexi sobre la vida i la mort. Aquestes realitats essencials de lsser hum sn abordades des de punts de vista molt diversos. En aquesta unitat, concretament, estudiars dues mirades potiques diferents, luna basada en la vida quotidiana i laltra en la creena religiosa.

La poesia de la vida quotidiana


La creaci potica a partir de les experincies que el poeta t en la vida quotidiana dna lloc a un gran ventall de temes potics, entre els quals destaquen els segents:

La reflexi personal sobre la vida i la mort, i el sentit que tenen totes dues. El poema de Joan
Salvat-Papasseit que has llegit s un exemple de la visi ntima de la vida i de la mort que el poeta va elaborar durant la seva malaltia.

La famlia i els amics. Aquests temes es tradueixen sovint en poemes dedicats o en elegies fetes en ocasi de la prdua dun sser estimat.

La natura, el paisatge i els viatges. La contemplaci de la natura, del paisatge habitual del poeta o de les ciutats o pasos als quals ha viatjat s un altre dels motius recurrents a partir dels quals els poetes reflexionen sobre la vida, el pas del temps, etc.

La poesia religiosa
Parlem de poesia religiosa quan un sser transcendent com s Du t un paper important en la reflexi sobre la vida i la mort que fa el poeta. La poesia religiosa pot estar dirigida a la mateixa divinitat o, simplement, referir-shi. Al llarg de la histria, la poesia religiosa ha consistit en una lloana de Du i dels sants cristians, per tamb en una interpellaci de lhome a Du o, fins i tot, en un dileg obert i sincer entre el poeta i Du. En el segon poema que has llegit, per exemple, Mrius Torres reflexiona sobre la naturalesa humana i la seva relaci amb la divinitat a qui sadrea.

55. Quina paradoxa cont el ttol del poema de Joan Salvat-Papasseit? Relaciona aquesta contradicci lgica amb una circumstncia de la vida del poeta. Busca informaci sobre la seva biografia. 56. Rellegeix el poema Tot lenyor de dem i analitza qui s el destinatari de la reflexi: s el mateix al llarg de tota la composici? Explica-ho. 57. Detecta i explica la funci que tenen aquestes dues figures retriques en el poema:

enumeraci

polisndeton

En quin vers sacaba la utilitzaci daquests dos recursos? Per qu? 58. Explica el sentit dels quatre versos finals en relaci amb tot el poema.

202

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

59. Ara llegeix el poema de Mrius Torres i respon les preguntes segents:

A qui sadrea el poeta al llarg de la composici? Com hauria estat la vida del poeta si hagus estat un gra de blat? Quin seria lavantatge ms important de ser un raig de llum? En qu consisteix, per, de fet, la natura humana? Quins dos sentiments contradictoris expressa el poeta al comenament
de lltima estrofa? Quin s el sentit que t Du en la vida humana?

60. Explica el sentit de les metfores segents:

un cam la nit nostra

lestel del nord el reps del teu somriure

61. El pas del temps s un dels temes ms freqents en les composicions potiques. Llegeix aquest poema de Joan Vinyoli i explica com viu el poeta el pas del temps: Temps Tornam, ah, tornam als anys de la noiesa, amb els amics a la riera, amb el passeig i les pistes de tenis i el ping-pong. No. No. 62. Comenta aquests dos poemes de Vctor Catal, pseudnim de Caterina Albert, comparant les coincidncies i les divergncies que hi ha entre tots dos: De vell de vella Altre cop sols, la vida mia, com en el jorn que ens vam casar... Shan fos els cants i lalegria i restem sols vora la llar. Tots han volat els ocells joves, tots han volat lluny de son niu; shan espargit les vides noves; restem tu i jo vora el caliu. Ja ha saonat altra esperana com en el jorn que ens vam casar: eixuga el plor de lenyorana... Encara som dos vora la llar! Gloriola Ja podem morir tranquils, oh lesposa venerada! Ja podem morir tu i jo que en el mn no hi fem cap falta. La sembrada de lamor prou ha tret brotada ufana; cada bes un espig, cada flor una abraada. Eixes flors en nous amors, llavor nova han engendrada. Primavera de mon ser, fes feconda i sers llarga. Ja podem morir tranquils, oh lesposa vella i santa! Ja pot caure el tronc ressec, que la vida est arrelada! Tornam a la furiosa passi que de mi va fer un altre. Ja no ser mai ms el noi que feia jocs. I me nalegro.

203

DIMENSI SOCIAL I CULTURAL

Normalitzaci i normativitzaci de la llengua catalana


La normalitzaci lingstica del catal
La llengua catalana s una llengua minoritzada que es troba en una situaci de conflicte lingstic amb les llenges castellana (en els territoris de parla catalana de lEstat espanyol), francesa (a la Catalunya del Nord, sota jurisdicci francesa) i italiana (a la ciutat de lAlguer, a lilla de Sardenya). Tamb al principat independent dAndorra el catal experimenta la pressi del castell, del francs i, fins i tot, del portugus, parlat per molts immigrants dorigen portugus. Dins daquest conflicte hi ha elements que afavoreixen la substituci lingstica del catal per una de les llenges majoritries esmentades, per tamb nhi ha que fomenten la normalitzaci del catal. La normalitzaci lingstica s un procs de canvi social pel qual es pretn recuperar plenament ls normal de la llengua amenaada. En el cas del catal, les actuacions que shan fet i que sestan duent a terme per aconseguir aquest objectiu sn les segents:

Reconeixement de loficialitat de la llengua catalana.


Andorra: el catal ha estat sempre lnica llengua oficial. Catalunya: oficial entre 1932 i 1939 i a partir de 1979. Pas Valenci: oficial a partir de 1982. Illes Balears: oficial a partir de 1983. Franja de Ponent, el Carxe (Mrcia), Catalunya del Nord i lAlguer: no oficial.

Prestigi de la llengua prpia. El catal va tornar a ser una llengua de cultura a partir de la recuperaci de la literatura culta que al segle XIX va promoure la Renaixena. Tamb s una eina de promoci personal i de cohesi social per a les successives onades immigratries que des de principis del segle XX han anat arribant a terres catalanes, especialment al Principat.

Foment de ls de la llengua en els mbits ocupats per la llengua dominant. A Catalunya, el


territori on la normalitzaci lingstica ha avanat ms, aquest fet sha notat a ladministraci pblica (Generalitat i ajuntaments), als centres densenyament (escoles, instituts, universitats), als mitjans de comunicaci (diaris, revistes, rdio, televisi, Internet), etc.

La normativitzaci del catal


L establiment duna normativa de la llengua acceptada per la comunitat que la fa servir s una condici indispensable perqu sen pugui normalitzar ls pblic, s a dir, a lescola, els mitjans de comunicaci, els organismes oficials i, en general, en els documents formals, sobretot els escrits. La normativitzaci s la fixaci de lortografia, la gramtica i el diccionari oficials de la llengua. La primera normativitzaci del catal va tenir lloc durant el primer ter del segle XX, amb la figura cabdal del gramtic Pompeu Fabra.

204

DIMENSI SOCIAL I CULTURAL

L any 1907, el poltic Enric Prat de la Riba funda lInstitut dEstudis Catalans, autoritat encarregada de la fixaci de la normativa del catal. Treballant en el marc de la Secci Filolgica daquest organisme, Pompeu Fabra va publicar tres obres normatives bsiques:

1913: Normes ortogrfiques. 1918: Gramtica catalana. 1932: Diccionari general de la llengua catalana.
Aquestes obres de referncia van ser acceptades, amb alguna adaptaci, arreu de les terres de parla catalana. Posteriorment, tot i les dificultats derivades de la persecuci de la cultura catalana durant el franquisme, van ser revisades, modificades i ampliades per adaptar-les a levoluci de la llengua. Actualment la normativa oficial del catal (ortografia, gramtica, diccionari) es pot consultar a la pgina web de lInstitut dEstudis Catalans: www.iec.cat.

63. Explica a qu atribueixes que el catal assols loficialitat a Catalunya als anys trenta del segle XX i que al Pas Valenci i a les Illes Balears calgus esperar mig segle ms. Per qu creus que no s oficial a la Franja de Ponent ni a la petita rea murciana del Carxe? 64. Comenta com explicaries a una persona immigrant, especialment castellanoparlant, a qui laprenentatge del catal pot semblar-li una dificultat afegida, que saber catal s, a la llarga, un avantatge per a ell i per a la seva famlia. Qu penses que pots fer tu personalment per afavorir aquest aprenentatge? 65. Classifica aquests mbits en tres columnes, segons el nivell de normalitzaci que creguis que hi ha assolit la llengua catalana:

escola jutjats Internet

rdio cinema mn laboral

ajuntament televisi teatre

Generalitat premsa jocs dordinador

Nivells de normalitzaci Alt Mitj Baix

66. Connectat a la pgina de lInstitut dEstudis Catalans (www.iec.cat) i fes una breu ressenya sobre els continguts daquesta pgina, amb una incidncia especial en els que es refereixen a la llengua. Consulta al diccionari normatiu que trobars en el men principal daquesta pgina cinc de les paraules que has aprs en lapartat de vocabulari daquesta unitat. Guardat en la teva carpeta de pgines preferides aquest accs al diccionari oficial de la llengua catalana i fes-lo servir quan necessitis saber el significat dalguna paraula.

205

Avaluaci
Multa daparcament
A loficina dInfraccions dAparcament hi havia una llarga filera de finestretes, per noms nhi havia una doberta, i Conrad es va haver de posar al final duna cua llarga i lenta en una altra habitaci trista entre gris i beix amb llums fluorescents. Va trigar quaranta minuts a arribar a la finestreta, on una dona demacrada, la mateixa personificaci de la Pacincia Abusada, el va informar que havia de pagar trenta dlars addicionals. Va quedar bocabadat. Trenta dlars, per qu? Per aparcar damunt la vorera. All safegia als trenta dlars per aparcar en una zona vermella i tot plegat sumava 60 dlars de multa que hauria de pagar per treure el cotxe del dipsit. Al dipsit hauria de pagar, a ms, 77 dlars en concepte de grua. Tot plegat, feia 137 dlars, i noms en tenia 107 i 15 centaus. I no sacabava aqu. El dipsit... Tota lestona havia suposat que el dipsit era una installaci municipal al centre de la ciutat. Ara linformaven que el cotxe era al prquing particular de la companyia de grues. On era? A lavinguda Keeler, a Oakland Est. Conrad noms sabia una cosa dOakland Est: hi havia les barriades ms pobres. Tenia el cotxe al fons de les pitjors barriades! Va pagar els 60 dlars i va abandonar lOficina dInfraccions dAparcament amb el perms a la m, 47 dlars i 15 centaus a la butxaca, un cor accelerat i un problema greu. Com podia aconseguir 29,85 dlars ms? Lnica possibilitat daconseguir els diners era tornar a trucar a Jill, una perspectiva del tot aterridora. Suposant que els tingus, com els hi podia enviar? Per transferncia? Havia embolicat tant la troca que ni tan sols podia fer la trucada. Noms tenia quinze centaus en moneda. Si hagus comprat un diari en comptes duna barra de xocolata amb ametlles naturals LAD Schoter, ara tindria vint-i-cinc centaus. Desma, es va estirar el bigoti, va arrencar amb pas apressat, canviaria en monedes un bitllet de dlar... Dues illes, tres illes, quatre illes... notava, o es pensava que notava, com li augmentava la pressi sangunia. Al final, un petit quiosc. No va gosar demanar canvi. Va comprar un exemplar de lOakland Tribune que li va costar cinquanta centaus. Per a consternaci seva, el propietari li va tornar de canvi una moneda de cinquanta centaus. Una moneda de cinquanta centaus... no ladmetia un telfon pblic! Tan sols desprs de molts precs, lhome va acceptar de canviar-la per dues monedes de vint-i-cinc. Quan se nhavia allunyat, Conrad va llenar el diari en un contenidor de la cantonada. Tenia dos bitllets de vint dlars, un de cinc, un altre dun, dues monedes de vinti-cinc centaus, una de deu i una de cinc. Es va posar a caminar de nou. Va trobar un telfon. Hi va dipositar una moneda de vint-i-cinc. No res, intil. Estava fora de servei; no va poder recuperar la moneda; va sacsejar la palanca; va colpejar laparell amb la base del palmell. El va envair el pnic, i li va semblar que les extremitats se li encongien i refredaven. El cor li anava a mil. Hi va dipositar amb cautela lltima moneda de vint-i-cinc... i va fer una altra trucada de cobrament a destinaci a Jill... i li va explicar tota la trista histria.
TOM WOLFE, Tot un home (Adaptaci)

206

67. Indica si les proposicions que integren loraci composta segent estan enllaades per juxtaposici, coordinaci o subordinaci: Desma, es va estirar el bigoti, va arrencar amb pas apressat, canviaria en monedes un bitllet de dlar... 68. De quin tipus s loraci composta Notava, o es pensava que notava...? coordinada copulativa coordinada disjuntiva coordinada adversativa

69. Separa les proposicions que formen loraci segent, identifica els connectors que les enllacen i indica quina relaci de coordinaci hi ha: Tot plegat, feia 137 dlars, i noms en tenia 107 i 15 centaus. Fes el mateix amb aquesta altra oraci composta, ms complexa: A loficina dInfraccions dAparcament hi havia una llarga filera de finestretes, per noms nhi havia una doberta, i Conrad es va haver de posar al final duna cua llarga i lenta en una altra habitaci trista entre gris i beix amb llums fluorescents. 70. Localitza els verbs de les oracions de lactivitat anterior, indica si hi ha algun verb impersonal o alguna perfrasi verbal i, si fos el cas, qu expressa la perfrasi verbal. 71. Explica la relaci sintctica que hi ha entre les proposicions que formen aquesta oraci composta: Estava fora de servei; no va poder recuperar la moneda; va sacsejar la palanca; va colpejar laparell amb la base del palmell. 72. Indica quins tipus de coordinaci trobes en loraci composta segent:

Hi va dipositar amb cautela lltima moneda de vint-i-cinc... i va fer una altra trucada de cobrament a destinaci a Jill... i li va explicar tota la trista histria. coordinaci copulativa coordinaci disjuntiva coordinaci adversativa

73. Separa les proposicions que formen loraci composta segent i explican lestructura sintctica. Es troben al mateix nivell sintctic totes les proposicions? El va envair el pnic, i li va semblar que les extremitats se li encongien i refredaven. 74. Escriu la norma que explica laccentuaci grfica de cada una daquestes sries de paraules:

habitaci, personificaci, pressi, destinaci dlars, dipsit, histria all, per pacincia, transferncia, telfon noms, tingus, hagus
75. Escriu labreviatura daquestes paraules:

avinguda

municipal

companyia

207

Activitats complementries
GRAMTICA
76. Indica quin tipus de coordinaci presenten aquestes oracions: 80. Explica per qu les paraules segents porten accent tancat o obert i escriu tres casos ms de cada tipus:

Han anunciat pluges per no ha caigut ni una


gota. Ni participa a la classe ni fa els deures. Afronta el problema o canvia de feina. Surt de lescola i passa per cals avis. Trucar sigui avui, sigui dem. No va venir amb la colla sin que sen va anar noms amb la Mireia.

japons des

grogs Barcelons

81. Escriu les formes verbals segents i observa com sinverteix la tendncia general de laccentuaci:

Del verb ser:


1a i 2a plural de limperfet dindicatiu 1a i 2a plural del passat simple 1a i 2a plural de limperfet de subjuntiu

77. Transforma aquestes oracions compostes per juxtaposici en oracions compostes per coordinaci.

Dun verb model (per exemple, tmer)


i del verb auxiliar haver: 3a singular i 1a i 2a plural del passat simple 1a singular del futur 1a i 3a singular i 1a i 2a plural de limperfet de subjuntiu

Escriu amb lletra ben clara: sentendr millor. El nivell de laigua pujava rpidament;
nosaltres estvem a recer. Semportar el premi, quedar finalista...

78. Identifica la conjunci coordinant de cada oraci. Desprs, tradueix les oracions al castell i explica quines diferncies ortogrfiques observes pel que fa als connectors.

LXIC
82. Escriu aparellats el dia de la setmana i labreviatura corresponent: dilluns dimarts dimecres dijous divendres dissabte diumenge

Penja la jaqueta i passa al menjador. Escriviu el vostre nom complet i indiqueu la


vostra professi. Recordes tots els detalls o oblides el ms important. No anir a visitar-lo, per li trucar per telfon. LAndreu no ve amb cotxe, sin que ve amb bicicleta.

dv. dj. dt. dl. ds. dg. dc.

83. Escriu les paraules que corresponen a les abreviatures segents:

ORTOGRAFIA
79. Copia aquestes paraules afegint-hi laccent que hi falta:

am aj. (a)

pm aC nm.

aprox. dept. p. ex.

creixer diposit terbol progres

interes quilometre gloria aixo

polvori ximpanze raco merce

84. Indica el significat dels smbols segents, que corresponen a pesos i mesures:

A r MHz

a V t

km/h CV cm3

208

Conceptes clau de la unitat


Abreviaci. Representaci duna o ms paraules de manera escurada o simplificada. Abreviatura. Abreviaci formada mantenint les lletres inicials de la paraula o paraules representades, i suprimint-ne algunes de les lletres centrals o finals. Coordinaci. Estructura doraci composta amb les proposicions al mateix nivell sintctic i enllaades amb un connector. Coordinaci adversativa. Coordinaci que expressa la contraposici dels significats de les proposicions coordinades. Coordinaci copulativa. Coordinaci que expressa la suma dels significats de les proposicions coordinades. Coordinaci disjuntiva. Coordinaci que expressa lalternativa entre els significats de les proposicions coordinades. Entrevista. Gnere periodstic dialogat en qu una persona (entrevistador) fa preguntes i la persona entrevistada les respon. Juxtaposici. Estructura doraci composta amb les proposicions al mateix nivell sintctic i enllaades mitjanant canvis en lentonaci o signes de puntuaci. Normalitzaci lingstica. Procs de canvi pel qual es pretn recuperar plenament ls normal duna llengua amenaada o minoritzada. Normativitzaci. Procs de fixaci de lortografia, la gramtica i el diccionari oficials duna llengua. Smbol. Abreviaci establerta per convenci i no subjecta a cap regularitat concreta. Sovint sn internacionals i estan fixats per organismes oficials.

ENTRETENIMENTS
Si resols el joc de lescaquer trobars el nom de dues persones i un document molt importants per a la normativitzaci del catal.
1 2 3
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

12

13

14

15

16

21

17

18

19

20

25

21

22

28

23

24

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

48

35

36

37

38

39

40

41

42

43

44

45

46

47

Definicions
42 2 20 35 39 10 28 7 11

Dona que es dedica professionalment a la fotografia.


13 37

38

17

45

23

41

31

32

Duna manera popular.

40

46

34

44

12

29

Treuen una part de la mel del rusc de les abelles.


22 47

25

33

36

43

15

18

Sotmeteres (alg o alguna cosa) a repressi.

27

24

21

30

16

19

14

26

Faria el badoc.

209

8
Hi ha molts collectius que treballen per millorar les condicions de vida de persones darreu del mn, especialment en pasos considerats del Tercer Mn, que pateixen mancances de tota mena. Una de les mancances ms greus s la sanitria. Com podem conixer les activitats que duu a terme una ONG com Farmacutics sense Fronteres? Doncs entrevistant un dels responsables daquesta organitzaci.

Progressos evidents
ngel Hulamo, director tcnic de lorganitzaci Farmacutics sense Fronteres

Cal posar fi a la idea que ajudar s oferir caritat


ngel Hulamo ha tornat fa pocs dies dun periple per pasos de Sud-amrica en els quals Farmacutics sense Fronteres (FSF) fa el seu treball. Aquesta veterana ONG t lobjectiu de prestar ajuda sanitria a poblacions que sofreixen les conseqncies de la pobresa en la salut. Amb seu a diferents llocs del mn, aspira a aconseguir que els medicaments bsics deixin de ser productes de luxe, amb el convenciment que es pot estendre una xarxa de repartiment de genrics autnoma i justa. Fa un temps FSF va deixar de demanar medicaments donats per la poblaci perqu restava eficcia a la seva missi i avui s la mateixa indstria farmacutica la que els proveeix de frmacs. La seva funci consisteix a collocar les partides al lloc de destinaci i a formar la poblaci per dotar-los dautonomia. Hulamo narra amb satisfacci els avenos dels ltims lustres, destaca que les persones que reben lajuda queden capacitades per continuar la tasca, per lamenta les poltiques dalguns pasos, en qu les dificultats ms grans es troben en uns governs ms interessats a fer negoci que a servir els seus ciutadans. Les dades evidencien que al nostre pas es consumeixen molts medicaments, per el consumidor t informaci del que pren? En general s, sobretot pel que fa als medicaments bsics. El problema s ls que sen fa. Primer, recorrem amb massa facilitat als frmacs, sobretot per automedicar-nos, i a ms som molt anrquics a lhora de seguir un tractament. La majoria de pacients no prenen els antibitics durant el nombre de dies prescrit. Quan sacaben els smptomes del malestar abandonen el tractament i aix en disminueix leficcia. Aix mateix, hi ha una infravaloraci del farmacutic com a professional sanitari capacitat per

210

DIMENSI COMUNICATIVA LLEGIR

exercir latenci al pacient. Soblida que el farmacutic pot oferir un assessorament gratut per a malalties lleus, o b derivar a una consulta datenci primria un pacient que no dna importncia a un smptoma i podria tenir-ne. Aquesta infravaloraci, no pot ser deguda al fet que a les farmcies comparteixen espai medicaments i productes generals? Tots els productes que shi venen, inclosos els que no sn medicaments, tenen un perms concret i sn sotmesos a un control estricte perqu es puguin comercialitzar en una farmcia. A aix safegeix que qui entra en una farmcia no ho fa com si ho fes en un altre comer, sin amb lexpectativa de rebre assessorament del professional que latn. Es destinen molts diners a la investigaci de cremes anticellultiques, per exemple, mentre que la penicillina s un producte de luxe en alguns pasos. Quin paper t en aix Farmacutics sense Fronteres? La nostra missi s aconseguir que els frmacs inclosos en la llista de medicaments essencials confeccionada per lOrganitzaci Mundial de la Salut (OMS), arribin a tot el mn. Per aix comptem amb lajuda de la indstria farmacutica. En els nostres inicis es va debatre sobre la convenincia de recrrerhi, per vam decidir no entrar a qestionar la seva activitat. Entenem que com a entitat empresarial que s la mouen interessos de mercat. Encara ms, en alguns projectes sn les nostres millors aliades mitjanant la donaci de frmacs, i fins i tot algunes vegades fan totes les gestions necessries per collocar enviaments a les duanes. Precisament denuncien que s a les duanes on troben ms problemes. Per qu? Per la mala poltica i per la corrupci que hi ha. De vegades es retenen contenidors a les duanes, noms per exigir que els abonem ms aranzels. Aix retarda lentrada al pas duna partida de medicaments que est admesa i amb tots els papers en regla, per aquest retard reporta beneficis abundants als qui administren les duanes. Altres vegades ens trobem que han canviat la llista de medi-

Enviament de medicaments a Burkina Faso.

caments que admet el pas sense donar raons per fer-ho, amb la qual cosa sembarga determinat frmac, que es perd. Encara que costi dir-ho, les dificultats ms grans ens les imposen els governs dels pasos on volem arribar. Una vegada dins, no ensopeguen amb interessos de les mateixes indstries o amb les farmcies del pas? El nostre radi dacci no sn les grans ciutats. En totes hi ha oficines i laboratoris. Les nostres aspiracions sn ms modestes, volem arribar a rees en qu la poblaci ha de recrrer molts quilmetres per poder aconseguir un frmac bsic. La manera dactuar consisteix a recrrer zones amb el que anomenem una farmaciola, s a dir, un petit contenidor ben assortit i accessible a leconomia de la societat a la qual ens dirigim. Precisament, el cost econmic dels medicaments s la seva principal dificultat. Un dispensari social no sol tenir problemes dactuaci si es limita a oferir el ms bsic de tot, i a evitar entrar en competncia amb farmcies particulars de la zona. En aquesta lnia, les ONG intenten involucrar persones autctones en les seves activitats. Troben la manera de fer-ho? En alguns pasos es mantenen parmetres de caritat. Per aix no saconsegueix el propsit final dabastiment autnom, lnic que fa possible un repartiment real i just. La nostra forma dactuar va encaminada a atendre la poblaci

211

DIMENSI COMUNICATIVA LLEGIR

Intervenci a Sri Lanka desprs del tsunami del desembre del 2004.

que ho necessita, per intentant en tot moment dotar-los dels mitjans necessaris perqu la gesti del repartiment sigui autnoma. No s estrany que una persona que viatja a frica o a Sud-amrica es plantegi la convenincia de portar medicaments per donar-los all. Qu li sembla? Si es tracta dun particular, li diria que, seguint les instruccions de lOMS, s millor que no ho faci. A ms dintroduir un producte sanitari sense posar-ho en coneixement de les autoritats, fet que li pot generar un problema seris, el turista rarament arriba a connectar amb els qui aspira a ajudar. Daltra banda, quin frmac porta, en quina llengua est escrit el prospecte i per a qu s? Quan fiem recollida de medicaments entre particulars havem de seleccionar els productes, perqu en trobvem alguns contra el colesterol, per exemple, intils en llocs en qu la pandmia s la fam o la desnutrici. De tota manera, s ms habitual que un collectiu tingui la iniciativa denviar medicaments. Llavors oferim la nostra ONG com a via. s la manera ms prctica de portar endavant el tema perqu la burocrcia a qu tenfrontes s enorme. Si del que es tracta s de palliar una crisi fruit duna tragdia o una catstrofe, com actuen?

Lexperincia ens diu que el ms efica s treballar amb altres ONG. En el cas del tsunami asitic, nosaltres ens vam posar en contacte amb Missatgers de la Pau, que ja estaven treballant a la zona, i va ser a ells a qui vam enviar les donacions que vam gestionar. Serveixen els mateixos medicaments en qualsevol lloc del mn? En termes generals, s. Ara, als pasos desenvolupats necessitem antibitics de tercera generaci, ms forts i, per cert, amb ms efectes secundaris. Per la medicina de prevenci, que s la ms efica, serveix igual a tot arreu. Sn cada vegada ms els pasos en disposici de posar en marxa campanyes infantils de vacunaci amb les quals protegeixen la seva poblaci. Precisament se sent dir els ltims temps que a causa de la immigraci i del moviment de persones pel mn, sestan important malalties, o reapareixen patologies que es pensaven superades. Tenen constncia daix? Excepte les malalties tropicals o extiques que es pot emportar un viatger, s molt difcil afirmar que simporten o sexporten malalties.
Revista Consumer (Adaptaci)

212

DIMENSI COMUNICATIVA COMPRENDRE

OBTENIR INFORMACI
1. Explica el significat de les paraules segents:

periple genric lustre

anrquic aranzel embargar

ensopegar autcton parmetre

pandmia palliar patologia

2. Completa les oracions segents amb lopci ms adequada:

Els medicaments bsics sn els que...


tenen com a base un altre medicament. es consumeixen o es recepten habitualment. milloren, bsicament, el mal de cap.

Els medicaments genrics sn els que...


tracten malalties epidmiques estan generalitzats entre la poblaci es venen sense marca comercial 3. Copia aquestes definicions i completa-les amb el mot adequat:

i c m t s

un antibitic la penicillina un frmac

.... s qualsevol medicament. .... s una substncia qumica o natural que combat o elimina els microorganismes. .... s el nom gneric de determinats compostos dorigen natural o sinttic, efectius
contra els bacteris i els fongs. 4. Quina funci fa lentrada de lentrevista?

Resumeix ntegrament lentrevista posterior. Presenta lentrevista amb el responsable de Farmacutics sense Fronteres. Presenta la tasca de cooperaci que duu a terme aquesta ONG. No t res a veure amb lentrevista.
5. Busca en aquesta entrevista fragments que tinguin caracterstiques dels textos argumentatius. Seleccionals i explica-ho.

213

DIMENSI COMUNICATIVA COMPRENDRE

INTERPRETAR EL TEXT
6. Expressa la teva opini sobre el ttol que encapala lentrevista: Creus que justifica els principis que guien Farmacutics sense Fronteres? 7. Indica si s cert (C) o fals (F) que aquestes afirmacions corresponen a la persona entrevistada:

Farmacutics sense Fronteres desenvolupa les seves activitats a tot el mn. FSF forma la poblaci en la gesti autnoma del repartiment de medicaments. Ls dels medicaments que es fa al nostre pas s ladequat. En el nostre pas no es valora prou la tasca del professional farmacutic. Els habitants dels pasos desenvolupats sn poc resistents als antibitics. Els pasos poc desenvolupats activen campanyes de vacunaci infantil. LOMS vetlla perqu hi hagin uns medicaments considerats essencials. Els laboratoris farmacutics investiguen molt per al Tercer Mn. Els turistes no haurien de dur productes sanitaris a lfrica o Sud-amrica. Cal la collaboraci entre les ONG per gestionar les donacions de medicaments.
8. Desenvolupa aquests raonaments, que fa el director tcninc dFSF:

La indstria farmacutica es mou per interessos de mercat, per s una bona aliada en la
tasca daquesta ONG perqu... La corrupci i la mala poltica que imperen en determinats pasos retarden el lliurament de partides de medicaments perqu... FSF vol arribar a aquelles rees on no arriben els frmacs bsics i per aix la seva manera dactuar consisteix a...

9. Consideres que lentrevistador formula les preguntes de manera que facilita els raonaments de la persona entrevistada? Per qu?

REFLEXIONAR I AVALUAR
10. Creus que els problemes amb qu es troben els membres dFSF sn importants a lhora de dur a terme la seva missi? 11. Tria les dues idees expressades per lentrevistat que thagin impressionat ms i explican els motius. 12. Quin objectiu bsic creus que es pretn aconseguir amb lentrevista al responsable daquesta ONG? Consideres que lha aconseguit? 13. Explica qu respondries a alg que afirms que larribada massiva de persones daltres continents pot fer-nos encomanar malalties que ja estaven eradicades.

M
e m f g
214

EXPRESSAR-NOS
14. Elabora un eslgan que inciti la poblaci a fer un consum responsable dels medicaments. 15. Busqueu informaci sobre algunes malalties que afectin els pasos del Tercer Mn i que estiguin eradicades en els pasos desenvolupats. Desprs, feu-ne una llista i expliqueu-ne algunes a la resta de companys i companyes.

DIMENSI COMUNICATIVA LLENGUA I COMUNICACI

Els gneres periodstics dopini


Els gneres periodstics dopini sn textos argumentatius publicats als mitjans de comunicaci en els quals els periodistes o els collaboradors daquestes empreses informatives expressen la seva visi duns fets o duna realitat social determinada. Hi ha diversos gneres periodstics dopini:

Larticle dopini. Shi expressa lopini de qui el signa, que no necessriament ha de coincidir amb el del mitj de comunicaci on es publica. Pot ser des dun breu apunt sobre lactualitat fins a articles ms llargs i aprofundits. Solen aparixer a la secci dopini dels diaris o tamb distributs en les diverses seccions de poltica, societat, economia, internacional... destacats al costat de les notcies corresponents. Tamb en els mitjans audiovisuals apareixen articles dopini. Cada cop ms, en els articles dopini figura ladrea electrnica de lautor, cosa que permet que el lector pugui adrear-li algun comentari. Vegem un exemple darticle dopini:

Qu trien els nens i les nenes? Magradaria que marribs algun estudi sobre quins regals han demanat als Reis Mags, aquest any, els nens i les nenes. Per separat, vull dir. Tot i que ja fa bastants anys que hi ha veus igualitaristes que afirmen que hi ha una discriminaci per part dels pares i de la publicitat comercial, no sembla que la denncia hagi produt gaires efectes. Penso que si hi ha tradicionalment regals per a nens i per a nenes, aquesta distinci t un estimable percentatge que s natural, i no forat. No vull dir que no hi hagi casos de discriminaci, per penso que noms ser apreciable en determinades joguines. Per no conec dades duna possible evoluci, i per aix magradaria disposar duna investigaci solvent. Abans, per exemple, era tpic que els nens demanessin cotxes. Els cotxes eren regals masculins. Socialment, la realitat ha canviat moltssim. El percentatge de dones que condueixen un autombil s molt elevat. Aquesta evoluci ha fet que les nenes tamb demanin cotxes per Reis? Ho dubto. En lxit actual de les anomenades consoles amb jocs, les nenes hi tenen un paper important? Perqu avui ls daparells tecnolgics no s pas exclusiu dels homes. Hi ha tot un mn informatitzat que les dones shan fet seu, i en qu demostren una aptitud excellent. Qu ens dirien les enquestes sobre si les nenes senten algun desig apreciable per aquestes joguines? Cal tenir en compte que en aquest cas, com en altres, el pes de la tradici no existeix, no hi ha cap educaci per sexe sobre aquests regals. El cas de lantic mecano s diferent. Encara que tinguessin a labast aquell joc de peces metlliques per construir camions o grues, a les nenes no els interessava en absolut. Perqu ni els passava pel cap ser enginyeres o arquitectes. Ara s que nhi ha. I quantes nenes hi ha que demanen jocs de construcci? Sn preguntes que em faig des del desconeixement de les peticions que ells i elles han fet en la carta als Reis. Per sospito que hi ha moltes nenes que s que han demanat un mbil. Si s aix, haurem de rebaixar la importncia que sha donat als pares en lelecci de les joguines per als fills, i donar ms paper als desitjos dels nens i de les nenes. Per qu el mbil tamb s un regal femen? Potser perqu des de petites, a les noies els interessa molt la comunicaci. JOSEP MARIA ESPINS, El Peridico, 3 de gener del 2007

215

DIMENSI COMUNICATIVA LLENGUA I COMUNICACI

Leditorial. Shi expressa lopini del mitj de comunicaci sobre algun tema dactualitat recent. Reflecteix la ideologia de la publicaci o lemissora. Per aix, al contrari que la resta darticles dopini, no va signat. Lelabora el consell de redacci del mitj, format pels caps de les diferents seccions, i el supervisa i, si conv, corregeix, la direcci. L editorial sol aparixer encapalant la secci dopini o obrint un programa de rdio, especialment en els informatius del mat o del vespre.

La crtica. Shi valoren diferents manifestacions artstiques: musicals, teatrals, literries, cinematogrfiques, etc. Les crtiques sn dactualitat i les elaboren els crtics, periodistes especialitzats en les diferents arts.

Lacudit i la tira cmica. Shi expressa lopini del dibuixant o ninotaire que signa aquests gneres, que es caracteritzen per la combinaci dimatge i text i pel to humorstic. En els mitjans audiovisuals, hi ha espais cmics centrats en la stira poltica, social i esportiva, que tamb creen opini.

16. Quin fet dactualitat motiva larticle dopini de Josep Maria Espins? 17. Creus que lautor de la columna vol defensar una teoria o, ms aviat, posar en dubte una afirmaci comunament acceptada? Argumenta-ho. 18. Fes una llista dels diferents exemples que aporta lautor i explica largument al qual dna suport cada un. 19. Fes una llista de les expressions i dels recursos expressius que fa servir Espins per evitar de ser desqualificat pels qui opinin el contrari que ell. 20. Al marge de la qesti de la diferenciaci o discriminaci de gnere, lautor expressa una opini personal pel que fa a la tria de joguines. Copia-la i comenta si hi ests totalment o parcialment dacord. 21. Escriu un article dopini sobre el tema de les diferncies de gnere en les aficions dels adolescents. 22. Busca, en un diari imprs o digital, exemples dels diferents gneres dopini i presentals a la classe.

216

DIMENSI COMUNICATIVA EXPRESSI ORAL I ESCRITA

Fem preguntes amb sentit Mahatma Gandhi


Mohandas Karamchad Gandhi (18691948): estadista indi, una de les personalitats ms importants del segle passat. Es va casar molt jove, dacord amb la tradici religiosa del seu pas, i va estudiar Dret a Anglaterra. El va influenciar molt profundament la lectura de la B-ta - , el llibre sagrat blia i del Bhagavad-G de lhinduisme. Va exercir ladvocacia a Sud-frica, on treballaven molts compatriotes en condicions difcils. Va lluitar pels drets de les persones, aplicant dos principis que el van acompanyar tota la vida: ls de la veritat i la no-violncia. Ms tard va renunciar a la vida cmoda que duia i va predicar lausteritat i lespiritualitat. En tornar a lndia tenia milions de seguidors, que lanomenaven Mahatma (gran nima). Va endegar campanyes de desobedincia civil pacfica destinades a reclamar la independncia de lndia. Les autoritats britniques el van empresonar i ell va protestar amb vagues de fam. En acabar la Segona Guerra Mundial, la colnia britnica es va dividir en dos pasos: lndia, de majoria hind, i el Pakistan, de majoria musulmana. Pel fet de defensar la convivncia pacfica dels dos credos, un fantic hind el va assassinar.

23. Llegeix la biografia de Mohandas Gandhi. En sabies res? Quins aspectes de la seva trajectria vital et criden latenci? 24. Ara que coneixes aspectes de la vida del personatge, pensa tres preguntes que tagradaria fer-li. Posa-les en com amb la resta de la classe. De totes les de la classe, trieu entre tots les cinc que us semblin ms interessants.

25. Escolliu un company o companya de classe que faci veure que s Gandhi, i feu-li les preguntes com si fos una entrevista. Desprs valoreu si les seves respostes sn adients, dacord amb el personatge.

217

DIMENSI COMUNICATIVA EXPRESSI ORAL I ESCRITA

Per fer una entrevista impossible


En ocasions pot resultar interessant plantejar un treball biogrfic en forma dentrevista. Noms cal informar-se a fons sobre el personatge i imaginar com respondria les nostres preguntes. Fer aix suposa lesfor de ficar-se en la pell de la persona, per segur que el resultat s dall ms original.

26. Relaciona aquests noms amb el tret ms definitori de la seva personalitat. Si et cal, buscan informaci. Marie Curie Rosa Parks Thomas A. Edison Joan Or

cientfic catal

cientfica francesa

activista pels dret humans nord-americana

inventor nord-americ

27. Per parelles, documenteu-vos sobre la vida i els actes importants dun dels personatges de lactivitat anterior. Podeu buscar-ne informaci a Internet o en enciclopdies. Contrasteu la informaci almenys en dues fonts diferents. Prepareu les preguntes que fareu durant lentrevista i les possibles respostes del personatge. Procureu no limitar-vos als aspectes ms anecdtics, com per exemple: Quin dia va nixer vost? Quin any va acabar la carrera? Intenteu fer preguntes que impliquin una certa anlisi de la personalitat de lentrevistat. Representeu lentrevista davant de la classe seguint el gui de tot el que heu preparat. Un assumir el paper dentrevistador i laltre del personatge entrevistat. Escolteu les entrevistes que ha preparat cada parella de companys i companyes de classe. Un cop hagueu sentit unes quantes entrevistes, decidiu quin personatge us sembla ms interessant i per qu.

218

DIMENSI COMUNICATIVA CAMP SEMNTIC

28. Escriu aparellats cada mal o molstia amb el remei corresponent: contractura ferida migranya debilitat restrenyiment diarrea febre

antitrmic iode laxant reconstituent analgsic dieta astringent massatge

29. Copia les oracions segents i completa-les amb la paraula adequada:


grgares antibitics un apsit cot fluix una tireta una gasa

Mhe tapat la butllofa amb .......... Per al mal de coll li ha anat molt b fer .......... Es neteja la rascada amb .......... Ha tingut una infecci i ha hagut de prendre .......... Es protegeix la cremada amb .......... Ara li posar .......... en aquesta lcera.
30. Escriu agrupades les paraules que signifiquin el mateix:
pndola - ungent - remei - comprimit - alcohol - medecina untura - purgant - pastilla - laxant - esperit de vi - medicament

31. Aparella la forma amb qu es presenta el medicament amb la via daplicaci: pomada xarop injectable supositori inhalador colliri

via ocular via rectal via parenteral via oral via nasal via tpica

32. Copia juntes cada paraula amb la seva definici:


profilaxi naturisme acupuntura homeopatia placebo hipocondria

Doctrina mdica que propugna com a elements teraputics productes naturals. Prctica teraputica oriental consistent en la inserci dagulles en punts del cos
hum. Conjunt de mitjans que preserven els individus i les societats de les malalties. Fals medicament preparat amb el mateix aspecte que un medicament determinat. Neurosi caracteritzada per una preocupaci excessiva per la salut prpia. Sistema teraputic basat en la potenciaci i la dinamitzaci dels productes medicinals.

El vocabulari dels remeis i les medecines


219

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA

La subordinaci
En aquesta unitat veurem el tercer gran tipus doraci composta: loraci composta per subordinaci. Aquesta estructura oracional es caracteritza perqu les proposicions que integren loraci es troben en nivells sintctics diferents. Lenlla, daltra banda, es fa mitjanant connectors.
Act. 34 i 35

Proposici principal i proposici subordinada


En el cas de loraci composta per subordinaci no parlarem de proposici 1 i de proposici 2, com hem fet en el cas de proposicions juxtaposades o coordinades seguint lordre daparici. En aquest cas, haurem dintroduir dos termes nous: proposici principal i proposici subordinada. La jaqueta que em vaig emprovar em venia petita.
proposici subordinada proposici principal

Observa que tamb hi ha casos de subordinaci a tres o ms nivells: La jaqueta que em vaig emprovar quan feien rebaixes em venia petita. En aquest cas, la proposici quan feien rebaixes s subordinada duna altra proposici subordinada, que em vaig emprovar, que alhora s subordinada respecte a la proposici principal.
Act. 36 - 42

Classes de subordinaci
Hi ha diferents classes de subordinaci segons a quin tipus de sintagma equival la proposici subordinada:

Les proposicions subordinades substantives equivalen a un sintagma nominal. Exemple:


Demanen que els ajudem.
1

Demanen una ajuda.


SN

pr. subordinada substantiva

Les proposicions subordinades adjectives equivalen a un sintagma adjectival. Exemple:


He trobat un amic que em comprn.
pr. subordinada adjectiva
1

He trobat un amic comprensiu.


SA

Les proposicions subordinades adverbials equivalen a un sintagma adverbial. Exemple:


Rega les plantes quan sigui fosc. 1 Rega les plantes desprs.
pr. subordinada adverbial SAdv

La subordinaci substantiva
Les proposicions substantives sn aquelles que poden actuar com un sintagma nominal. Per tant, poden fer les funcions sintctiques tpiques que acompliria un SN: subjecte, atribut, complement directe. Tamb poden assumir funcions prpies de sintagmes preposicionals, com ara la de complement de rgim. Exemples: La proposta dels socis s que es convoquin eleccions a la presidncia.
proposici subordinada substantiva en funci datribut

Es refien que els familiars i els amics collaboraran amb ells.


proposici subordinada substantiva en funci de complement de rgim

220

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA

En el primer exemple la proposici substantiva equival a un sintagma nominal del tipus la convocatria deleccions a la presidncia, mentre que en el segon equival a un sintagma preposicional com ara de la collaboraci dels familiars i els amics.

La subordinaci adjectiva
Les proposicions adjectives sn aquelles que poden actuar com un sintagma adjectival i, per tant, fan la funci prpia dels adjectius: complement del nom. El cotxe que acabem destrenar s molt segur i cmode.
pr. subordinada adjectiva en funci de complement del nom

Fixat que la proposici adjectiva equival a un sintagma adjectival del tipus nou.

La subordinaci adverbial
Les proposicions adverbials sn aquelles que poden actuar com un sintagma adverbial. Nhi ha de dos tipus:

Les que fan la funci de complement circumstancial de lloc, de temps o de manera.


Desa les eines on tindiqui lencarregat.
pr. subordinada adverbial en funci de CC de lloc

Fixat que la proposici adverbial on tindiqui lencarregat equival a un sintagma adverbial que fa funci de complement circumstancial de lloc del verb desar, com ara all dins.

Les que fan la funci de complement adjunt de la proposici principal. Expressen causa,
conseqncia, condici, comparaci, finalitat i concessi. Mhe queixat per escrit perqu de paraula no em feien cas.
pr. subordinada adverbial en funci de complement adjunt

Observa que, en aquest cas, la proposici perqu de paraula no em feien cas s ms difcil de commutar per un sintagma adverbial (podria ser, per exemple, finalment) perqu fa referncia a tota la proposici principal (no noms al verb mhe queixat) i nexpressa la causa. En aquest segon cas, per tant, la inclusi de la proposici subordinada no es produeix dins dun constituent de la principal, sin dins de la principal en conjunt.

33. Classifica les oracions compostes segents en compostes per juxtaposici, per coordinaci o per subordinaci:

Aplaudeixen amb ganes lequip de casa, per no esbronquen el visitant. O mapugen el sou o buscar una altra feina. Quan vagis al mercat, portam mig quilo de cigrons cuits. Trenca el teu silenci, denuncia les agressions. Es va menjar un entrep perqu faltaven dues hores per al dinar. Baixat aquest programa: tanir b contra els virus. Lamanida que vaig tastar diumenge era deliciosa.

221

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA

34. Copia les oracions compostes segents, subratlla les proposicions subordinades que contenen i indica quina daquestes funcions fa cadascuna:

CN CD CC Atr CI

La meva opini s que hi ha massa tolerncia amb els conductors temeraris. Van decidir que atorgarien la medalla de la ciutat a Miquel Guanyavents. El campanar que veieu al fons s el de Santa Maria del Mar. Van llenar-se per la tirolina com els ho havien explicat els monitors. Consulteu els vostres dubtes als qui ms hi entenen.
35. Reescriu les oracions segents substituint les paraules destacades per proposicions subordinades, de tal manera que loraci composta resultant continu tenint sentit:

Lorador va defensar una idea. Si pots, enviam les imatges escanejades. Ara trucar al meu amic madrileny. Buiden el contenidor del vidre sorollosament. He decidit una cosa. Donim una coca daquestes ms cuites.
36. Copia la proposici subordinada de les oracions compostes segents, indica a quin sintagma equival i, per tant, de quin tipus s:

En Gens ha dit que no sentn amb els seus companys. Estudien loferta que els ha fet recentment lempresa. Quan sacaba la festa major sen van de viatge. Les lectures que ens han recomanat sn molt variades.
37. Complementa els verbs segents amb una proposici subordinada substantiva que comenci amb un dels connectors del requadre, de manera que en resulti una oraci composta amb sentit complet:
que si qu qui quin

Li van preguntar... Personalment, opino... Digues...

Saps... Dubtava... Explicam...

38. Completa els verbs segents amb lestructura indicada entre parntesis:

Penseu (+ SN) Penseu (+ SP) Penseu (+ SV que comenci per un infinitiu) Penseu (+ proposici subordinada que comenci per la conjunci que) Penseu (+ proposici subordinada que comenci pel pronom interrogatiu qu)

222

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA

39. Les proposicions subordinades daquestes dues oracions comencen amb que. Explica la diferncia bsica que hi ha entre luna i laltra.
Em comprar la bicicleta que pesi menys. Provoques que menfadi amb tu.

40. Escriu oracions compostes que incloguin una proposici subordinada adjectiva amb els connectors segents:

que

la qual

amb qu

41. Escriu oracions compostes amb proposicions subordinades adverbials que expressin lloc, temps i manera. Fes servir, respectivament, els connectors on, quan i com. 42. Indica si les afirmacions segents sn certes (C) o falses (F). En el cas de les falses, escriu lafirmaci correcta. En el cas de les certes, posan exemples.

Perqu es pot escriure amb accent o sense accent. Perqu es pot escriure amb accent obert o amb accent tancat. Perqu es pot escriure junt o separat. Perqu pot expressar causa o finalitat.
43. En limperatiu dalguns verbs irregulars hi ha vacillacions. Observa aquests dos models: dir digues digui diguem digueu diguin beure beu begui beguem beveu beguin

Ara conjuga limperatiu dels verbs encendre, voler, venir, ser, creure, moure, viure i estar. 44. Torna a escriure les oracions segents substituint el complement indirecte pels pronoms li o els. Si s possible ms duna opci, escriu-les totes:
Model

Han regalat joguines als nens malalts. u Els han regalat joquines.

Ofereixen beguda als corredors. Dna el biber al beb. Heu doferir confiana als clients. Pau, reparteix els plats i els coberts als convidats. Porta el material als operaris.
Quins sn els pronoms febles catalans equivalents als castellans le i les? Quin calc sintctic cal evitar?

223

DIMENSI COMUNICATIVA ORTOGRAFIA

Ls de lapstrof
Recorda que en catal es poden apostrofar larticle singular mascul i femen (el i la), larticle personal mascul i femen (en i na), la preposici de i certs pronoms febles.
NORMA GENERAL

Els articles el, la, en i na i la preposici de sapostrofen davant dun mot que comena per vocal o hac. Exemples: larqueleg, lhospital, nEudald, nAina, danimaci, dhistria.

Casos particulars dapostrofaci


Sescriu apstrof davant de xifres que, pronunciades, comencen per vocal. Exemples: l1 de
maig, l11 de setembre, lXI Congrs de Biotica.

Sescriu apstrof davant de sigles que, pronunciades, comencen per vocal: lFBI, dFM. Sescriu apstrof en larticle davant de essa inicial seguida de consonant. Exemples: nStephen
King, lstatu quo.

Casos particulars de no apostrofaci


No sapostrofa davant de paraules que comencen per hac aspirada: el hip-hop, el hall, la hansa. No sapostrofa davant de paraules que comencen per diftong creixent: la iaia, de iode, en Iuri. No sapostrofa larticle femen la davant de:
Una paraula que comenci per i o u tones, precedida o no dhac: la impacincia, la uni, la histria, la humanitat. Tampoc no sapostrofa larticle personal na davant dun nom propi que comenci per i o u tones. Exemple: na Immaculada. El nom de les lletres: la ela, la ema. Tampoc no sapostrofa la preposici de en aquest cas: de essa. Mots que comencen per a- i que podrien provocar confusions, com ara la asimetria (per distingir-la de la simetria). Alguns mots concrets: la ira, la una (referit a lhora), la host.

45. Escriu les sigles corresponents als noms segents, posa-hi larticle i, si cal, apostrofal:

LInstitut dEstudis Catalans La Unitat de Cures Intensives El Fons Monetari Internacional La Uni General
de Treballadors

Limpost sobre el valor afegit La Universitat Oberta de Catalunya La Universitat Autnoma de Barcelona Limpost sobre la renda
de les persones fsiques

224

DIMENSI COMUNICATIVA ORTOGRAFIA

46. Amb quina sigla es coneix la lliga nord-americana de bsquet? Escriu-la amb larticle davant, si cal apostrofat. Fes el mateix amb la policia internacional. Explica per qu una sigla sapostrofa i laltra no. 47. Afegeix un article davant dels noms segents, si cal apostrofat:

1 de maig, festa del treball 1 de juny del 2008 11 de setembre, diada nacional

11 Aplec de colleccionistes de segells XI Jornades de Mitjans Audiovisuals 11a Marat de TV3

48. Escriu dos exemples dapostrofaci davant duna essa i dos ms de no apostrofaci davant duna hac, diferents dels de la pgina anterior. 49. Defineix aquestes paraules, escriu-les amb larticle el o la segons que calgui i explica per qu no sapostrofen:

iarda iot hiena iogurt uacari

50. Explica la diferncia entre la normalitat i la anormalitat. Escriu una parella de paraules que contrastin de la mateixa manera que les anteriors, formades a partir de ladjectiu moral. 51. Escriu aquestes paraules femenines amb larticle la o l, segons que calgui:

universitat essa histria uni insistncia ufana

ndia nica histrica indisposici hpica Irene

indigna rsula nfima unitat hipermetropia ema

ltima ntima humanitat erra ironia instantnia

52. Explica per qu, en loraci segent, una vegada sapostrofa larticle davant una i laltra, no: De les dues amigues, luna volia quedar per dinar a la una, i laltra deia que a les dues era ms bona hora. 53. Llegeix atentament el text que hi ha a continuaci. Desprs en fars un dictat.

er a aquesta nit es preveu un cel clar i sense nvols, cosa que permetr contemplar el pas del cometa Halley a la una de la matinada. El fenomen ser visible a tot Catalunya i els recomanem que no es deixin perdre loportunitat de presenciar un fet poc freqent, ja que el Halley ens visita cada setanta anys. LOlga va canviar demissora i deix sonar una antiga can de Sting que recordava dels seus temps a la universitat. El seu cervell sinund de sobte

dun devessall de records: el iogurt desnatat abans dagafar el metro; les prctiques dinfermeria en aquell ambient daspsia insuportable; lIgnasi amb els seus afanys per canviar la humanitat; les hores de voluntariat a lONG; les manifestacions de l1 de maig i la lluita sindical a la UGT... Quan va sortir amb el ttol dATS sota el bra tot all va quedar enrere, com si hagus estat un somni, fins al dia davui, en qu una melodia ho ha fet despertar.

225

DIMENSI COMUNICATIVA LXIC

Les abreviacions: les sigles i els acrnims


Les sigles
Una sigla s una abreviaci feta amb la lletra inicial de cada una de les paraules que formen el nom duna publicaci, una entitat, un partit, una associaci, etc. Les paraules gramaticals (articles, preposicions, conjuncions...) no nacostumen a formar part. Generalment, sescriuen amb majscules i sense punt desprs de cada lletra. Exemples: document nacional didentitat producte interior brut

DNI

PIB

Hi ha sigles que es poden llegir com si fossin una paraula (PIB: pib) i daltres que es llegeixen lletra per lletra (DNI: de ena i). Ocasionalment, les sigles tamb admeten variacions:

Amb nombres: TV3 Escrites amb minscules si ls les ha lexicalitzades: SIDA u sida

Els acrnims
Un acrnim s una abreviaci formada per grups de lletres o sllabes de les paraules dun sintagma, les quals constitueixen una paraula nova. Es diferencien de les sigles perqu es formen duna manera ms lliure, ja que no estan constituts nicament per la lletra inicial de cada paraula. Hi ha acrnims que sescriuen amb lletres majscules com les sigles, uns altres que sescriuen amb minscules i daltres que es poden escriure de totes dues maneres. Exemple: Institut Catal del Sl u Incasol, INCASOL

54. Relaciona les sigles de lesquerra amb els sintagmes de la dreta: TSJC ATM BBC IEC BOE OTAN DOGC

British Broadcasting Corporation Institut dEstudis Catalans Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Autoritat del Transport Metropolit Tribunal Superior de Justcia de Catalunya Organitzaci del Tractat de lAtlntic Nord Butllet Oficial de lEstat

55. Inventat el nom dun equip, organisme o entitat cultural que respongui a les sigles segents:

BCG ATL OMF CFB

226

DIMENSI COMUNICATIVA LXIC

56. Copia aquestes sigles i escriu-ne les paraules completes:

ACB

AVE

PC

COI

EUA

OMS

57. Ordena els grups de mots i copials juntament amb la sigla corresponent:
ONG - IES - FMI - CEIP - NIF - CAP

datenci centre primria fiscal didentificaci nmero Internacional Monetari Fons no organitzaci governamental secundari densenyament institut primari infantil densenyament centre i
58. Copia les oracions segents i substitueix les sigles que hi ha en cursiva pels mots o sintagmes sencers:

Estudia Biologia a la UAB. LIPC dagost ha superat les pitjors previsions. Per aprovar les PAAU cal que estudi molt. Han apujat lIRPF a tots els treballadors. La UE t previst tractar el tema del medi ambient aquest mes.
59. Classifica les sigles segents segons com les llegim:

FBI ADSL FIFA

NASA TAV UNESCO


lletra per lletra

NBA CIA UPC

ACNUR ONU ADN


com si fos una paraula

60. Aparella aquests casos especials dabreviacions amb el seu significat: LECr Universitat de Girona UdG petita i mitjana empresa PIME cid ribonucleic ARN televisi TV llei denjudiciament criminal Explica per qu s especial cada cas. 61. Aparella cada acrnim amb el grup de paraules que el formen: positr bit aparthotel Benelux radar ofimtica motel

apartament + hotel Belgi, Nederland, Luxembourg radio detecting and ranging oficina + automtica positiu + electr motor + hotel binary + digit

227

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

El drama
Romeu i Julieta
FRARE: Romeu! Romeu i Julieta sn dos joves (Avana) enamorats que pertanyen a Ai, Du meu, quina sang s aquesta, que taca dues famlies enemistades des les pedres de lentrada del sepulcre? de fa temps. Julieta sha de Qu signifiquen aquestes espases casar amb Paris, per, per brutes de sang en aquest lloc de pau? evitar-ho i poder-se casar amb (Entra a la tomba) Romeu, es pren un beuratge que Romeu! Pllid. I qui ms? Paris tamb! li ha preparat fra Lloren I brut de sang? Quina hora monstruosa i que la far semblar morta. s culpable daquesta gran desgrcia? Romeu no rep lavs de lengany La dama es mou. i creu que Julieta s realment (JULIETA es desperta) morta. Aix, desprs de matar JULIETA: O bon frare! On s el meu senyor? Paris, pren un ver i mor. Ja men recordo on havia destar i ara ja hi sc. On s el meu Romeu? (Se sent soroll a fora) FRARE: Sento soroll. Sortim, senyora, daquest niu de mort, dinfecci, de son contra natura. Una fora ms gran que tots nosaltres ens ho ha capgirat tot. Vine, marxem, el teu marit jeu mort al teu costat, Paris tamb. Et portar a un convent, a una comunitat de monges. I no perdis ms temps fent-me preguntes, que ja ve la gurdia. Vine, doncs, Julieta, no puc quedar-me ms. JULIETA: Doncs marxeu perqu jo no vull anar-men. (Surt el FRARE) Qu s aix? Un flasc a la m del meu amor? Ja ho veig, aquest ver ha estat el seu final. Avar! No mhas deixat ni una gota propcia que majuds a mi? Et besar per si en queda una mica en els teus llavis i em permet de morir reanimant-me. (El besa) Els teus llavis sn clids! GUARDA I (Des de fora): Guians, noi: digues cap on hem danar. JULIETA: Soroll? Doncs ser breu. Feli punyal! (Agafa el punyal de ROMEU) Jo sc la teva beina. Enfonsa-thi. Deixam morir. (Es clava el punyal i cau sobre el cos de ROMEU)
WILLIAM SHAKESPEARE, Romeu i Julieta (Adaptaci, a partir de la traducci de Salvador Oliva)

228

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

Mar i cel
Desprs de patir un abordatge, Blanca, una noia cristiana destinada al convent, es troba captiva amb els seus en un vaixell corsari. Senamora de Sad, un corsari sarra al qual en un primer moment va voler apunyalar i ara vol ajudar a fugir. BLANCA: Sad, fugiu! Fugir! SAD: Eixa finestra! BLANCA: dna a la vida. Esteu salvat. Ah, Blanca, SAD: deixeu-me aqu morir; deixeu que besi al cloure els ulls un fil de vostra roba! BLANCA: No, Sad, no: que vull la vostra vida, que espero en vs; sentiu? Que a totes hores viur esperant-vos. (Creu haver sentit soroll.) Oh! Fugiu! Vs, Blanca, SAD: mho maneu?... S. BLANCA: (Sempre amb por que baixin los enemics). Ah! Que tornen! A reveure. SAD: BLANCA (rompent en plor): Aneu per caritat! Vaixell que fores SAD: mon orgull de tants jorns, gbia de feres on mon ser embrutit se corsecava, sigues avui lo temple desta dona! BLANCA: Du meu! Me fa morir! Va, doncs! SAD: Ah! BLANCA: Blanca... SAD: la vostra m... BLANCA: Sad! La que volia SAD (besant-la): matar-me i mha salvat! s vostra, vostra! BLANCA: SAD: Llenceu al mar aqueix punyal: mesglaia tenint-lo vs. BLANCA (lo llena per la finestra): Ja est. Fugiu! Marrenca SAD: la vida! BLANCA: Tornareu?... S: us ho juro! SAD: Fins vindr, si mors, lo meu cadavre! BLANCA: Adu! Ja prou! SAD: Crideu-me de la terra BLANCA: del mar, del parads o de labisme, jo us respondr seguint-vos, que s vostra! (Se sent lleuger remor dalt de lescala. Al sentir lo soroll shan separat de pressa.) SAD (des de la finestra, en veu baixa): A dem! BLANCA (tamb molt baix): Adu! CARLES: On s lo vil! Ja tornen! Ah! De pressa! BLANCA (a Sad): CARLES: Morir! (Ix la lluna, que illumina de ple a Sad, qui ha baixat fins a genolls.) El pare! BLANCA: Ah! Fuig! CARLES: (Carles baixa un altre gra i dispara sobre Sad al moment en qu Blanca, coneixent la intenci de son pare, dun salt se posa al davant de Sad, per resguardar-lo amb son cos, rebent la bala i vacillant ferida.) Jo et mato! BLANCA: Ah! SAD (ha tornat a pujar i la rep en sos braos, privantla de caure a terra, no deixant-la ja fins que abraats desapareixen): Lheu ferida an ella! Pare! BLANCA: Filla! CARLES: FERRAN (apareixent dalt de lescala, seguit de Joanot, Guillem, Roc, mariners i soldats): Qu heu fet!... SAD (amb desesperaci): Labandoneu? La prenc! s meva! Morim plegats, ma esposa! Abraam! CARLES (arribant al mig de lescena seguit de tothom): Filla! SAD: Al mar! Al cel! (Se llencen al mar abraats. CarBLANCA: les ha caigut al mig de lescena de genolls.) CARLES: Oh Du! FERRAN (corrent per la finestra): A fons! (Tornant a escena.) Ni rastre!
NGEL GUIMER, Mar i cel (Adaptaci)

229

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

Tragdia, comdia i drama


Els dos gneres teatrals que van tenir ms xit a lantiguitat clssica (a Grcia i a Roma) van ser la tragdia i la comdia. La tragdia s una pea teatral escrita en un estil elevat, que presenta una acci seriosa, protagonitzada per personatges importants que es dirigeixen cap a una desgrcia segura per culpa del dest o duna passi que els encega. La intenci dels autors trgics s fer que lespectador sidentifiqui amb el sofriment dels personatges i que se senti moralment afectat per la representaci. Els dilegs i els monlegs estan escrits en un llenguatge tan treballat com el de la poesia. Els temes trgics ms corrents sn la guerra, lamor, la justcia, la venjana, lodi, lambici, un dest fatal que es transmet de generaci en generaci dins duna nissaga, etc. Finalment, el desenlla de la tragdia s infeli i sol ser un crim, la mort o el sucidi. La comdia, en canvi, t un llenguatge ms planer, amb predomini del to colloquial i humorstic. Lacci s ms quotidiana i fins i tot banal. Els personatges sn ms semblants als espectadors, tant socialment com psicolgicament. La caracterstica essencial de la comdia s el final feli, el desenlla positiu de la trama. La intenci de la comdia s distreure i, sovint, fer la crtica o la stira de certs vicis individuals o socials. A partir duna situaci inicial determinada, els protagonistes topen amb un obstacle que desencadena una peripcia dominada pels malentesos provocats, paranys posats pels uns als altres i escenes que provoquen la diversi del pblic. El final s feli per als protagonistes: un casament fins aleshores impedit, el desemmascarament del malvat que mou els fils duna injustcia, etc. Tot i que tamb es va originar a Grcia, el drama no va passar, a lpoca clssica, de ser un gnere menor. El drama s un gnere teatral que es considera a mig cam entre la tragdia i la comdia i que t unes caracterstiques especfiques. Pel que fa a largument, el protagonista es troba involucrat en un conflicte de dimensi humana: lluita contra el seu propi carcter o contra la societat en qu viu. Les forces a qu senfronta no sn desmesurades ni sobrenaturals, sin ms aviat naturals o socials i, en certa manera, es poden dominar. Per tant, si el final dun drama s trgic, no s pas perqu estigui predestinat daquesta manera, sin perqu les relacions psicolgiques entre els diferents personatges i els condicionants socials hi condueixen de manera lgica.

Histria del drama


Al llarg de la histria, aquest gnere ha passat per diferents etapes:

A ledat mitjana, el drama va tenir, bsicament, una intenci i una temtica religioses. Els misteris, els actes sacramentals i les vides i els martiris dels sants servien a lEsglsia per divulgar les creences i els valors del cristianisme.

Als segles XVI i XVII, durant el Renaixement i el barroc, el drama va agafar


una gran volada i es va consolidar com un gnere modern. s lpoca de William Shakespeare, del qual has llegit el desenlla de Romeu i Julieta.

Durant el segle

XIX, es va desenvolupar el drama romntic, generalment centrat en la temtica histrica. Ns una bona mostra el fragment de Mar i cel, dngel Guimer, que has llegit. XX, es va desenvolupar el drama burgs,

Posteriorment, durant el segle

que va comportar una progressiva humanitzaci dels personatges fins a perdre els trets heroics que podien tenir.

230

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

62. Relaciona cadascuna daquestes definicions extretes del diccionari general de la llengua amb un dels tres gneres teatrals que has treballat en aquesta unitat.
Esdeveniment o srie desdeveniments que fan riure, que sn tot simulaci. Esdeveniment funest, acomplert en circumstncies violentes, que infonen terror, etc. Esdeveniment aflictiu de la vida real, capa dinteressar i commoure vivament.

63. Explica, un per un, aquests fragments de lescena de Romeu i Julieta que has llegit: FRARE: Romeu! Pllid. I qui ms? Paris tamb! I brut de sang? Quina hora monstruosa s culpable daquesta gran desgrcia? La dama es mou. FRARE: Vine, doncs, Julieta, no puc quedar-me ms. JULIETA: Doncs marxeu perqu jo no vull anar-men. JULIETA: Avar! No mhas deixat ni una gota propcia que majuds a mi? Et besar per si en queda una mica en els teus llavis i em permet de morir reanimant-me. 64. Explica qu vol dir Julieta quan exclama Feli punyal!. Com es diu i en qu consisteix aquesta figura retrica? 65. Pensant en el conjunt de la histria de Romeu i Julieta, classifica aquests elements en trgics o dramtics, i justifica la classificaci:

Romeu mata Paris i se sucida, com tamb fa Julieta. Romeu i Julieta sn joves i senamoren extremadament. Els protagonistes senfronten a la pressi familiar i social. Quan Romeu senverina no sap que Julieta noms est adormida.
66. Fes un resum de lescena final de Mar i cel, fixant-te tant en les intervencions dels personatges com en les acotacions que narren lacci que t lloc. 67. Explica les semblances i les diferncies entre lescena de Romeu i Julieta que has llegit i la del desenlla de Mar i cel. 68. Com interpretes les ltimes rpliques dels protagonistes de Mar i cel i la seva sortida descena? 69. Busca informaci de la influncia de William Shakespeare en els autors romntics, especialment pel que fa al teatre.

231

Avaluaci
Records dinfantesa
Noms vaig rebre veritable atenci per part de la mare, i una nena comprn quan rep amor, aquesta s la veritat, que no hi ha cap altra cosa veritable ni important. Es podria dir que tot va b quan testimen i que quan ning no testima res no est en el seu lloc. Aix ho aprens a penes en un instant, nhi havia prou que la mare senfads i et mirs fastiguejada i amb un bri de ressentiment perqu el terror tragus el cap, obrs un precipici a terra i un terratrmol esberls el mn. Quan li passava, sempre de seguida, i lamor cap a mi es tornava a mostrar en els seus ulls, comprenia que tot estava b aix, que aix havia de ser el mn sempre. La meva mare, la meva mareta, no nhi ha cap com ella, que em va escalfar la carona amb lescalforeta de la seva, mhavia ensenyat ella mateixa a cantar. Jo sabia que, den de la mort de la mare, la nostra vida no estava b, estava fora de mare, apartada del seu centre. I per molt que intents donar un sentit a la vida de cada dia per tal que al meu germ no li falts de res, sabia que all era un engany, una caricatura de la vida veritable. Escoltava amb atenci i corregia la parla del meu germ per veure si es curava de la quequesa, perqu si torns a parlar b seria un signe de normalitat, un senyal que les coses tornaven al seu curs, per el meu germ continuava quequejant. I aix no hi havia cap signe a la meva vida que majuds a tenir illusi o esperana per poder canviar per millorar. Tot i que vivia en lacceptaci del meu dest, recordo que quan vaig fer catorze anys va comenar a nixer dins meu cada cop ms viva la curiositat primer i lnsia desprs cap al mn exterior.

Sempre havia acceptat com a natural viure apartats dun mn que el meu pare qualificava de pervers i infernal. El mn real era el nostre, aquell que habitvem tots tres dins els murs que envoltaven la finca. Tot el que sabem del mn exterior era el que ens volia explicar, i ell no volia parlar-ne. Jo recordava una cosa de quan era molt petita, segurament devia ser en els primers anys de la reclusi de la meva famlia, quan el pare encara permetia que sorts de tant en tant, acompanyant-los a la mare i a ell en els viatges a lhipermercat. Encara conservo les imatges infantils de viatjar enfilada en un carret metllic per passadissos plens de llaunes de colors i moltes persones parlant i empenyent carrets carregats de coses al meu voltant. Recordo perfectament una noia asseguda davant una caixa registradora a qui el meu pare donava una targeta i recordo com ella em va oferir uns caramels. Tamb recordo com el meu pare mels va prendre i com noms davant els meus plors i les spliques de la mare va consentir donar-men un. Durant molts anys vaig conservar a la memria el gust, de llimona, del caramel, somniant que un dia el tornaria a sentir a la meva boca. El meu pare noms portava de fora les coses imprescindibles, i els caramels no eren imprescindibles. Per aix em deleixo pels caramels de llimona, tot i que s que em fan malb les dents.
SUSO DE TORO, Lombra caadora

232

70. Llegeix les oracions compostes segents, separan la proposici principal i la subordinada, i indica de quina classe de subordinada es tracta en cada cas:

Jo sabia que la nostra vida no estava b. La meva mareta, que em va escalfar la carona, s la millor mareta. Quan li passava, jo comprenia que tot estava b aix.
71. En loraci composta segent, separa la proposici principal de les subordinades, desprs indica quina funci fa cada una de les subordinades: complement directe, complement indirecte, complement circumstancial, atribut, etc.

Una nena comprn quan rep amor que no hi ha cap altra cosa important.
72. Separa la proposici principal i la proposici subordinada daquestes oracions:

Jo recordava una cosa que havia passat. Recordo que va nixer dins meu la curiositat.
Indica de quina classe de subordinada es tracta en cada cas i substitueix-la per un sintagma equivalent. Indica quina funci fa la subordinada. 73. Separa totes les proposicions de loraci segent i explica quants nivells de subordinaci hi ha:

El mn real era el mn que habitvem tots tres dins els murs que envoltaven
la finca. Indica de quina classe s cada subordinada i quina funci fa. 74. En loraci segent, distingeix la proposici principal de la proposici subordinada adverbial:

Era suficient lenuig de la mare perqu un terratrmol esberls el mn.


Desprs indica si la subordinada adverbial actua com a complement circumstancial o com a complement adjunt de la proposici principal. 75. Escriu en singular aquest sintagma nominal:

les imatges infantils


Explica quina norma ortogrfica has hagut de tenir en compte per fer-ho b. 76. Reescriu el fragment segent substituint les sigles pel seu significat:

En complir la majoria dedat, la protagonista va entrar a treballar en una ONG que lluita contra la sida. Va haver de presentar-hi el DNI i el NIF, juntament amb altra documentaci.

233

Activitats complementries
GRAMTICA
77. Classifica aquestes oracions compostes per subordinaci segons si la subordinaci s substantiva, adjectiva o adverbial: 81. Indica quina columna cont les formes correctes:
A del dels B del dels C del dels

Han sentenciat que el condemnen a tres anys


de pres.

El calendari que t lajuntament t una errada. He abaixat el tendal perqu no ens toqui el sol. El dibuix que ha fet per al seu fill s precis. La vena diu que va sentir soroll a lescala. Segueix els passos com indiquen les instruccions.
78. Indica qu expressa la proposici adverbial destacada de cada oraci:

Com sanomenen les formes seleccionades? En quin cas separem les preposicions a, de o per de larticle el ? Posan algun exemple. 82. Fes una llista de les paraules que sapostrofen en catal. Compara-la amb aquests casos daltres llenges:

Li va tornar la pilota, encara que no sho


mereixia. Entra la planta de la terrassa perqu el vent no la tombi. Est disgustat perqu va perdre lanell. Si actua aix, ben aviat es trobar sol. Aquesta exposici s ms interessant que no ho era lanterior.

Angls: were, well, cant, Peters dog. Francs: jaime, quelle LXIC
83. Escriu les sigles que corresponen als organismes o institucions segents:

79. Completa aquestes oracions amb un sintagma i una proposici subordinada equivalents:
Exemple

Servei dOcupaci de Catalunya Institut de Cincies de lEducaci Escola Oficial dIdiomes Servei dEmergncies Mdiques
84. Copia aquestes sigles i escriu-ne els mots sencers:

Hi anir u desprs.

u quan acabi els deures.

Ens han comunicat ......... No hem trobat ladrea ......... Costa Rica s un pas ......... ORTOGRAFIA
80. Escriu, amb larticle corresponent al davant, el nom daquestes coses:


LFP ONU IVA UCI

85. Relaciona cada acrnim amb el seu significat:


Incavi Confavc mdem byte Termcat Assoc

La moneda japonesa. Una unitat de longitud anglesa. La sigla de limpost sobre la renda de les
persones fsiques. Una lletra que no sona. Un esport que es pot practicar sobre patins, sobre gel o sobre herba. El pas on es troba la ciutat de Calcuta.

Servei dAssessorament per a lOcupaci Centre de terminologia catalana Confederaci dAssociacions de Vens de
Catalunya Institut Catal de la Vinya i el Vi modulator-demodulator binary term

234

Conceptes clau de la unitat


Acrnim. Abreviaci formada per grups de lletres (no noms la lletra inicial) o sllabes de paraules diferents, que constitueixen una paraula nova. Article dopini. Article periodstic que expressa lopini de qui el signa sobre un tema determinat. Editorial. Article que expressa lopini dun mitj de comunicaci sobre una notcia o un tema dactualitat. Proposici principal. Proposici dins de la qual encaixa una proposici subordinada en el marc duna oraci composta per subordinaci. Proposici subordinada adjectiva. Proposici subordinada equivalent a un sintagma adjectival. Proposici subordinada adverbial. Proposici subordinada equivalent a un sintagma adverbial, amb funci de complement circumstancial del verb o de complement adjunt de la proposici principal. Proposici subordinada substantiva. Proposici subordinada equivalent a un sintagma nominal o, eventualment, a un sintagma preposicional. Sigla. Abreviaci feta noms amb la lletra inicial de cada paraula que forma part del nom duna entitat, una associaci, una persona, un concepte, etc. Subordinaci. Estructura doraci composta formada per proposicions que mantenen una relaci dinclusi entre elles i enllaades amb un connector.

ENTRETENIMENTS
Han desaparegut les consonants dunes paraules relacionades amb un tipus de fenmens. Si restitueixes les consonants, trobars les paraules en horitzontal i el tipus de fenomen, en vertical. Pista Les consonants desaparegudes sn aquestes: B, C, C, C, C, C, , D, D, D, D, G, H, L, L, M, N, N, N, P, Q, R, R, R, R, R, S, S, S, T, T, T, T, T i Z.

I A I U U A E A O O I E E I A E I

A E A A I U E A A A O

235

9
Segur que has anat al teatre moltes vegades. Segur que has vist obres serioses i obres divertides. Sovint, les obres que ens fan riure tamb tenen elements de pardia o de crtica. L exageraci dalguns comportaments, per exemple, ens els fa percebre com a ridculs...

Punt i seguit
Consell extraordinari a la vila de Pimburg
HANS (davant del tel): Una vegada hi havia a Alemanya una vila molt bonica, Pimburg. Quan comena aquesta histria, fa ms de sis-cents anys, els pimburguesos i llur vila eren vctimes dun terrible flagell: rates! Nhi havia tantes i eren tan grosses que atacaven els gossos i es menjaven els gats. Ho devoraven tot. Els vilatans van exigir la intervenci de lAjuntament. I el Molt Enginys Gremi de Manyans i la Doctssima Corporaci dApotecaris van proposar al burgmestre Schmid una soluci, a un preu... i amb una comissi... (Sala el tel.) (Sencenen els llums. El Consell municipal est reunit.) SCHMID: Sobre la sessi. Senyors regidors, suposo que sabeu el motiu daquest Consell extraordinari. Heu vist la plaa plena de vilatans que exigeixen de lAjuntament una rpida soluci al problema de les rates. El barri dels molls, mhan dit, nest infestat. KOST: Si em permeteu, burgmestre, no crec que aquest problema lhagi de resoldre lAjuntament. Aquell barri s habitat per gent miserable i bruta. Sempre han tingut rats, puces, polls i tota mena de parsits. (Els regidors riuen.) SCHMID: Us asseguro que la cosa s greu. Almenys, aix mhan dit. FERRER: Per no ho heu vist vs mateix, burgmestre? SCHMID: No. WEBS: Aquesta gent exagera sempre. SCHMID: Cal considerar la viva exigncia daquests vilatans. Perqu encara que modestos, sn vilatans i mereixen que sels escolti. A ms a ms, jo no voldria portar la malastrugana, per hi ha un perill evident: la plaga pot estendres per tota la vila. KOST: Ca, home, les rates busquen la misria, es queden vora el riu. SCHMID: No obstant aix, hi ha aquesta possibilitat. La setmana que ve comena el mercat anyal de Sant Rogaci, i si la vila est infestada de rats, no vindr ning. KOST: Seria una desgrcia. RUSH: I la runa per a molts mercaders. FERRER: Burgmestre, tot i aquest perill, no hi ha motiu per intervenir. Noms sn afectades unes quantes cases. SCHMID: Cent famlies, almenys. KOST: Per aix no afecta la vila. Qui tingui rates, que les mati. (Els regidors assenteixen.) WEBS: Com a tresorer, he de fer constar que el pressupost de neteja pblica est esgotat.

236

DIMENSI COMUNICATIVA LLEGIR

sib tots els formatges de Pimburg sn al meu magatzem. Hem de permetre que els pimburguesos es quedin sense pa i sense formatge? (Entra lAGUTZIL.) AGUTZIL: Burgmestre, un dependent acaba davisar que han vist rates al magatzem de teixits. (Surt.) SCHMID: El Regidor Batts t ra. La situaci sest agreujant per moments. AGUTZIL: Regidor Batts, els formatges! (Surt.) BATTS: Els formatges! (Anava a sortir.) SCHMID: Batts, vost s regidor i no pot abandonar un Consell daquesta importncia. BATTS: Noms una estona. SCHMID: Senyors regidors, hi ha perill de crear el pnic a la vila. No perdem la calma. (Entra lAGUTZIL.) AGUTZIL: Regidor Kost! (Surt.) KOST (Es precipita cap a la porta.): Rates? Rates a la fonda! Els viatgers han marxat, i si no ho aturem, no vindr ning. RUSH: El comer paralitzat! BATTS: s catastrfic! WEBS: Un desastre! SCHMID: Silenci! FERRER: Proposo de declarar lestat de guerra! TOTS: Aprovat, aprovat! FERRER: Cal desallotjar la plaa amb la milcia! SCHMID: El que cal desallotjar sn els rats. Cal recuperar la confiana dels vilatans, i fer carregar la milcia no s la millor manera. Declararem lestat demergncia, i grcies. I ara, anem al gra. He rebut una oferta de rateres i ver dels Gremis de Manyans i dApotecaris. Ens ofereixen un bon descompte. FERRER: s immoral! SCHMID: Qu? FERRER: Docs que s immoral de negociar amb una desgrcia com aquesta. SCHMID: Ferrer, les coses sn com sn. No s el moment de discutir la moralitat dels negocis. Al cap i a la fi, entre nosaltres, qui ms qui menys t un negoci. FERRER: Proposo que es voti una llei que condemni a mort els qui especulin amb la plaga, i que obligui els gremis a vendre rateres i raticides a preu de cost, almenys a lAjuntament.

(Entra lAGUTZIL.) AGUTZIL: Regidor Rush, un dependent us demana. (LAGUTZIL surt. RUSH sacosta a la porta.) RUSH: Qu passa? VEU DEL DEPENDENT: Una desgrcia, el magatzem est ple de rates! RUSH: Ai, Du meu!... Agafeu tots bastons, pales, el que sigui, i mateu-les. Compra tamb una dotzena de rateres. Vindr aix que pugui. WEBS: Deia que no s pas don traurem els diners. RUSH: Senyor burgmestre, senyors regidors, macaben de donar una notcia que ens afecta a tots. El que temem... La invasi de la vila ja ha comenat. TOTS: Qu? Com? RUSH: LAjuntament ha dintervenir amb urgncia. WEBS: Anem a pams; el dependent, qu us ha dit? RUSH: Que tinc el magatzem ple de rates! FERRER: Amic, el vostre magatzem no s tota la vila. KOST: s natural que hi hagi rates. Vaja, un magatzem de grans i farines, no em negareu que... RUSH: Abans hi havia ratolins petitons, blancs, inofensius. Ara sn... les rates! Estem perduts! (Consternaci general.) BATTS: Cal reconsiderar el problema. FERRER: El regidor Rush canvia dopini aix que t les rates a casa, i el regidor Batts, que s ve, est a punt de fer-ho. Senyors, una mica de decncia! Les rates encara no han envat la vila. Qui tingui rates, que les mati! Ja heu sentit el tresorer: no hi ha diners. BATTS: Un moment! El magatzem de farines del regidor Rush, com si digussim, s el graner de la vila. Qua-

237

DIMENSI COMUNICATIVA LLEGIR

SCHMID: Ferrer, els negocis han de ser lliures. Si publiquem aquesta llei, els gremis no fabricaran ni rateres ni raticides. FERRER: I una altra llei que els obligui a fabricar-ne! Si cal amb la milcia! SCHMID: No podem obligar-los a suportar ells sols el pes de la plaga, Ferrer. Aix seria una injustcia. FERRER: Tamb ho s que senriqueixin amb la plaga! SCHMID: Si les dues solucions sn injustes, adoptem la ms efica. s a dir, comprem rateres i mata-rates a un preu raonable. WEBS: Amb quins diners, senyors, amb quins diners? SCHMID: Examinem els pressupostos. Tresorer Webs... WEBS: Tribut a pagar a Sa Senyoria el Bar. SCHMID: No, aix no es pot tocar. RUSH: Potser el Bar savindr a esperar uns mesos. SCHMID: Amic meu, Sa Senyoria el Bar tamb menja, i ha de mantenir un exrcit, i a ms a ms, una pila de gent que fa de borinot al seu voltant. BATTS: De tota manera... SCHMID: El conec, i s que no voldr ni sentir-ne parlar. WEBS: Retribucions de Burgmestre, Regidors, Agutzils i Escribans, etc. SCHMID: Passem. Qu ms? WEBS: Quota al patr de Pimburg, Sant Rogaci... SCHMID: El Reverend Grundig ens dir que la millor ajuda que podem rebre vindr de les relquies de Sant Rogaci, i que ens conv estar-hi b. Webs... WEBS: Pressupost per a les obres del sector nord de les muralles de la vila.

KOST: Ja ho tenim! Daqu podem treure els diners. Al cap i a la fi, les muralles ens han de protegir de lenemic, i lenemic ja el tenim dintre! FERRER: Mhi oposo! El Bar es va comprometre a defensar la vila sempre i quan la vila pugui ser una plaa forta. Una plaa forta amb les muralles a mitges no s una plaa forta. Estic disposat a cedir la milcia per collaborar en la campanya contra les rates, per les muralles, no me les toqueu! SCHMID: B, ens conformarem amb la milcia. Qu ms, Webs? WEBS: Sha acabat. SCHMID: Cal trobar una soluci. Alg t una idea? WEBS: Podrem incrementar larbitri del mercat. KOST: Amic meu, oblideu que probablement enguany no hi haur mercat. SCHMID: No ens queda cap ms soluci que demanar un emprstit. WEBS: I com el tornarem? I els interessos? No trobarem diners si no s amb el 30 per cent. FERRER: Aix s usura! BATTS: Els diners sn cars, s. SCHMID: Si vs, ferrer, ens podeu fer un prstec de 10.000 escuts sense inters... FERRER: Si em deixessin a mi... SCHMID: Un cop eliminades les rates, els vilatans acceptaran de bon grat un augment de larbitri. WEBS: Em sembla molt b. Es podr tornar el prstec en dos anys; desprs tothom estar acostumat a pagar un arbitri ms alt i no caldr rebaixar-lo. Podrem crear un fons en previsi de futures calamitats pbliques. FERRER: Si no hi ha cap ms soluci, demanem lemprstit, per amb la condici que no sigui a un jueu. SCHMID: Jueu o cristi, ferrer, exigir un 30 per cent. De tota manera, ho pagar la vila. WEBS: Pitjor seria haver de pagar cadasc la desratitzaci del seu propi magatzem. KOST: La lluita contra les rates ha esdevingut un problema dinters pblic. En nom daquest Consell, jo us prego, burgmestre Schmid, que comenceu immediatament la campanya, lxit de la qual queda des dara a les vostres mans. BATTS: I pleguem! Ai, senyor, els meus formatges! RUSH: La meva farina! (Tots surten corrents. Sapaguen els llums.)
JORDI TEIXIDOR, El retaule del flautista (Adaptaci)

238

DIMENSI COMUNICATIVA COMPRENDRE

OBTENIR INFORMACI
1. Explica el significat de les paraules segents:

llur flagell many apotecari burgmestre

regidor

moll infestar parsit malastrugana

agutzil tribut borinot arbitri emprstit

2. Observa el tractament personal amb qu sadrecen mtuament els membres del consell: es tracten de vs. Desprs, reescriu les oracions segents de manera que es tractin de tu i de vost:

Senyors regidors, suposo que sabeu el motiu daquest Consell extraordinari. Per no ho heu vist vs mateix, burgmestre?
3. Escriu aparellats el nom de cada personatge amb el seu ofici o amb el crrec que ocupa dins del consell: Batts Schmid Webs Rush Kost

i c m t s

propietari de la fonda tresorer comerciant de formatges propietari de magatzem de grans i farines burgmestre

4. Classifica aquestes paraules, que apareixen en el text, segons el grup al qual pertanyen:

tresorer many milcia


crrecs pblics

reverend regidor bar


estament militar

burgmestre apotecari dependent


estament eclesial gremis

agutzil comerciant escriv


aristocrcia

5. Ordena cronolgicament aquestes vinyetes, que mostren com van succeir els fets:
A B

239

DIMENSI COMUNICATIVA COMPRENDRE

INTERPRETAR EL TEXT
6. Explica de quina manera manifesten la seva hipocresia els membres del consell. Posan exemples concrets. 7. Explica el paper que fan en aquest text teatral els elements segents:

les acotacions la illuminaci

el tel Hans, el narrador

8. Indica quina de les opcions segents reflecteix millor el significat de cada oraci:

Un cop eliminades les rates, els vilatans acceptaran de bon grat un augment de larbitri.
Els vilatans shauran daguantar amb el nou arbitri. Els vilatans ja no recordaran que hi ha hagut un augment.

Aquell barri s habitat per gent miserable i bruta. Sempre han tingut rats, puces, polls i tota
mena de parsits. No passa res, ja estan acostumats a les rates. Com que el barri t parsits, procurarem desratitzar-lo. 9. Indica si les afirmacions segents sn certes (C) o falses (F):

El Gremi de Manyans i la Corporaci dApotecaris t interessos altruistes. El poble acabar pagant amb escreix les despeses de la desratitzaci. Lacci se situa a Alemanya en el segle passat. Els vilatans shan organitzat per exigir els seus drets. Hi ha fortes discrepncies entre el burgmestre i els regidors del consell. Els interessos que shan de pagar pels crdits sn molt elevats. REFLEXIONAR I AVALUAR
10. Indica un moment o situaci en qu es percebin els conflictes o interessos segents:

La indefensi de les persones humils Les relacions entre el poder militar, eclesial i econmic La protesta de les classes populars
11. Per qu creus que el ferrer no vol demanar un emprstit a un jueu? Quina fama tenien a ledat mitjana? 12. Quines conseqncies socials es poden derivar de la plaga de rates a Pimburg? 13. Has extret alguna conclusi de la lectura del text? Quin missatge creus que vol transmetre lautor? Explica-ho.

M
e m f g
240

EXPRESSAR-NOS
14. Per torns, feu una lectura dramatitzada del text. Procureu fer-hi intervenir altres elements que no siguin els estrictament verbals com ara el moviment o el gest.

15. Escriu un article dopini que pugui ser publicat en un diari o una revista i que tracti sobre lespeculaci o la corrupci. Pots escriure sobre un fet actual o sobre opinions generals o personals.

DIMENSI COMUNICATIVA LLENGUA I COMUNICACI

Lexpressi de lopini personal


Mitjans de comunicaci convencionals
Tradicionalment els mitjans de comunicaci han reservat un espai perqu els lectors o els oients puguin expressar la seva opini sobre els continguts de la publicaci o emissora o, en general, sobre lactualitat informativa. En els diaris i les revistes acompleix aquesta funci la secci de cartes al director, on sexposen peticions, denncies, agraments o opinions dels lectors. Aqu tens un exemple de carta al director, publicada al diari Avui el 10 de setembre del 2006:

La sisena hora escolar


He estat seguint durant aquests ltims dies el debat que ha generat la incorporaci daquesta sisena hora als centres pblics de primria. Sembla que sest acceptant prou b, tot i la polmica que ha portat. Crec que el ms important s qestionar la utilitat daquesta hora. Segons els comentaris dalguns

centres que hem sentit, es preveu aprofitar-la majoritriament per a ampliaci, rees de creativitat, etc. Personalment, crec que aquesta incorporaci dhores hauria de rebre una planificaci de contingut prvia, ja que pot comportar un mal s de les hores quant a contingut, cosa que ja ha passat a lESO amb els crdits variables. Sabem prou b que al nostre pas els nivells de coneixements en algunes rees sn

realment precaris, especialment en cincies i angls. No ens caldria en tot cas una ampliaci de les hores lectives dassignatures essencials i que presenten insuficincia? Sembla que ens preocupi ms la comoditat dels pares i la reducci de latur del professorat que no pas la garantia duna bona educaci per als alumnes. Gerard Marull Paretas Cor

Els mitjans audiovisuals, sobretot la rdio, tamb estan oberts a la participaci del pblic, per exemple a travs de seccions com el defensor de loient.

A travs dInternet
Internet ha representat un salt endavant pel que fa a la participaci dels individus en la configuraci de lopini pblica sobre lactualitat. Concretament, en la xarxa shan desenvolupat dos gneres que persegueixen aquest objectiu: els blocs i els frums.

El bloc
Un bloc s una pgina web, generalment de carcter personal i poc institucional, amb una estructura cronolgica que sactualitza regularment i que presenta informacions o opinions sobre temes diversos. Com que s molt lliure tant pel que fa a lestructura com al contingut, shi poden tractar tota mena de temes: hi ha persones que els fan servir per expressar la seva opini de manera seriosa i raonada, altres els fan servir per explicar la seva vida, com si fos un diari personal obert als lectors, altres tenen com a tema bsic lhumor, etc.

El frum
Un frum s un grup dinternautes que intercanvien opinions i informacions sobre un tema a travs de missatges que es pengen en una pgina web o per mitj duna llista dadreces electrniques. Les persones que hi participen amb aportacions personals sanomenen foristes, mentre que els que es limiten a llegir les intervencions dels altres sn observadors. Tamb pot haver-hi un moderador del frum, que gestiona el contingut i el to del que shi escriu mitjanant una selecci dels missatges. En la pgina segent pots llegir un frum publicat al Diari dels estudiants, que responia a la pregunta Has fet amics per Internet?

241

DIMENSI COMUNICATIVA LLENGUA I COMUNICACI

10/12/2006 Forista 1: S, he fet bastants amics per Internet, i est clar que no men penedeixo, ni les meves actituds davant aquesta qesti estan en contra. Puc dir que veritablement i desgraciadament surt algun cas daquest tipus: assetjaments per Internet, baralles, fins i tot casos en qu als protagonistes els han passat coses fora de lordinador... Per aix podem dir que no s que sigui del tot segur, per s que ho s si anem amb una mentalitat desconfiada i negant sempre tota mena dinformaci privada. Forista 2: Personalment pensem que Internet s un bon mitj per conixer gent daltres llocs. Nosaltres mateixes, grcies a Internet hem pogut conixer ms gent de la que hagussim conegut sense.

Forista 3: No, ja que considero que per aquest mitj no es poden fer amics de deb. Crec que ning s lleial amb els altres i per aquest motiu no magrada fer amistats per Internet. Forista 4: Jo he fet moltssimes amistats per Internet. S que s un lloc insegur i que no ten pots refiar mai, per jo, en el meu cas i analitzant la meva experincia, he pogut trobar veritables persones que avui en dia sn molt amics meus. I sobretot, quan les coneixes, encara ms, tant xatejant com en persona. He de dir que totes les meves experincies sn bonssimes i espero no perdre mai la seva meravellosa amistat! Forista 5: No, perqu tots els amics que tinc en el Messenger ja

els coneixia i ma mare no em deixa tenir amics per Internet perqu diu que el mn s ple de pervertits... Forista 6: Nosaltres dos hem fet alguns amics per Internet i no passa res; hi ha persones que et poden mentir i hi ha persones que no. Nosaltres pensem que est b conixer amics per Internet, perqu coneixes gent de pobles de fora o de pasos diferents. A part, tenim unes amigues que han conegut les seves parelles per Internet i ara estan molt b. Forista 7: Jo vaig fer un amic per perqu ell em va afegir a la seva llista. No tinc el costum de posar-me en xats i parlar amb gent de fora...
www.diaridelsestudiants.com (Adaptaci)

16. Llegiu entre tots les cartes al director de ms dun diari i comenteu els temes als quals fan referncia i la manera dexpressar les opinions. Si trobeu ms duna carta sobre el mateix tema, fixeu-vos si expressen una opini semblant o diferent i valoreu-les totes. 17. Per parelles, escriviu una carta al director sobre un tema que us interessi, o que estigui relacionat amb el vostre centre educatiu. Envieu-la a un mitj de comunicaci de la vostra localitat per tal que sigui publicada. 18. Rellegeix atentament les aportacions al frum sobre lamistat a travs dInternet, que tens en aquesta pgina, i escriu:

Un avantatge daquest mitj. Un inconvenient daquest mitj. Algunes precaucions que cal prendre
en utilitzar-lo. Escriu una rplica per afegir a aquest frum. 19. Busca algun frum que tinteressi del portal Edu365 i fes-hi la teva aportaci. T alguna caracterstica especial, la manera dexpressar-se en aquest mitj? I tu, texpresses igual si tadreces a un frum que si escrius una carta al director? Per qu?

242

DIMENSI COMUNICATIVA EXPRESSI ORAL

Presentem un informatiu a la televisi


BUTLLET DE NOTCIES

Les temperatures augmentaran d1,8 a 4 graus centgrads al llarg del segle XXI
Els nens que neixin el 2007 viuran en un mn molt ms calent. I s que la temperatura podria pujar fins a 4 graus centgrads al llarg daquest segle, i en el mateix perode el nivell dels oceans es podria elevar entre 28 i 43 centmetres. Aix conclou linforme presentat a Pars pel Grup Intergovernamental sobre lEvoluci del Clima (GIEC) desprs de passar-se tota la setmana debatent sobre el canvi climtic. A ms, segons linforme, hi haur ms sequeres, pluges torrencials i huracans. Finalment, lestudi revela que hi ha una elevada probabilitat que la responsable daquest canvi climtic sigui lacci humana.
Font: http://www.noticies.cat 02/02/2007

20. Llegeix la notcia anterior en veu alta. Intenta fer-ho de manera que qui tescolta la pugui seguir encara que no tingui el text al davant. Te nhas sortit? Comenta-ho amb els companys i companyes de classe. 21. Coneixes algun canal de televisi o de rdio dedicat exclusivament a les notcies? Els has seguit en alguna ocasi? Per quina ra? Et semblen tils? Coneixes altres fonts dinformaci que serveixin per estar informat constantment? 22. Feu entre tots una llista, com ms completa millor, dels mitjans tcnics (aparells) i humans (persones amb tasques diferenciades) que caldrien per mantenir en funcionament un canal informatiu que emets notcies les 24 hores del dia.

243

DIMENSI COMUNICATIVA EXPRESSI ORAL

Fem el nostre butllet de notcies

23. Recordes quines tcniques dexpressi has treballat al llarg del curs? A continuaci tindrs loportunitat de posar-les en prctica.

En grups de quatre, prepareu el vostre butllet de notcies, de 10 minuts de durada com a mxim. Seguiu els passos segents: 1. Prepareu-ne els continguts. Penseu quines seccions creieu que hauria de tenir: mn, Catalunya, la vostra ciutat, linstitut, actualitat esportiva... Valoreu si hi voleu incloure alguna entrevista o fins i tot alguna trucada dels oients (fictcies). Elaboreu-ne un esquema que anireu emplenant de continguts progressivament. Penseu les msiques (sintonies), que poden introduir cada secci. 2. Busqueu la informaci que incloureu en cada secci: als diaris impresos, als diaris per Internet, als informatius de les diverses cadenes de televisi o emissores de rdio (dabast nacional, comarcal o local), a la pgina web o a la revista de linstitut, etc. 3. Si decidiu incloure-hi una entrevista fictcia relacionada amb una de les informacions que transmetreu, formuleu les preguntes i respostes possibles. 4. Assageu la lectura dels textos en veu alta, de manera que sonin naturals i, sobretot, que sentenguin. Pareu especial atenci a fer servir expressions adequades a la situaci. 5. Decidiu si enregistreu en udio (o vdeo) el programa o si lemeteu en directe, davant dels companys. Penseu que una elecci o altra implica un muntatge tcnic diferent. 6. Distribuu-vos les tasques; per exemple, que cadasc llegeixi una secci, i que alg sencarregui de la msica i el so. Quan tots els grups tingueu preparat el butllet, representeu-lo davant de la classe i escolteu el de tots els companys i companyes. Finalment, comenteu-los conjuntament, valoreu qu heu fet b i qu es podria millorar, tant de la selecci de les notcies com de la manera de redactar-les i llegir-les, i de la distribuci de les seccions.

244

DIMENSI COMUNICATIVA CAMP SEMNTIC

24. Escriu el nom del que veus en aquestes imatges:


5 1 2 3

25. Copia les oracions segents i completa-les amb la paraula corresponent:

penyal penya-segat cascada iceberg arxiplag

Lany passat vam visitar les ......... del Nigara. El Titanic es va enfonsar perqu va xocar contra un ......... Des del ......... hi ha una vista espectacular. Les illes Balears formen un ......... Lestiu vinent anirem al ......... de Gibraltar.
26. Escriu aparellades cada paraula amb la seva definici: duna areny llot sorral fang

Lloc de sorra. Mescla pastosa de terra i aigua. Muntanyola generalment de sorra, amuntegada pel vent. Fang tou que es forma on hi ha aiges estancades. Llit de riera format de sorra.

27. Ordena les lletres segents per formar paraules que tenen a veure amb el mar i la costa:
AALC AD AB I LLSCUE LGOF PA C

28. Classifica aquestes paraules segons si tenen relaci amb un riu, amb el mar o amb la muntanya:

istme afluent vessant

puig tur delta

riba estuari marejol

altipl baixamar masss

maror meandre llit fluvial

29. Escriu la paraula que correspon a cada una daquestes definicions:

Terreny inundat o almenys amarat daigua permanentment: a __ g __ __ __ __ l l Llacuna litoral formada daigua de mar i daigua fluvial tancada per un cord de
platja: a l b __ __ __ __ __ Massa daigua dipositada en una depressi del terreny: e __ __ __ n y Curs daigua intermitent que depn estretament del rgim pluvial: r __ __ r __ Cavitat formada a les regions calcries: e __ p l __ __ __ Terreny planer pantans, localitzat al llarg del litoral: m __ __ __ s m __

El vocabulari dels accidents geogrfics


245

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA

Act. 30 i 31

Els connectors
Els connectors sn paraules o grups de paraules amb un significat nic que posen en relaci elements diversos. Distingim els connectors textuals, que relacionen les oracions dun text, i els connectors oracionals, que relacionen les proposicions duna oraci composta.

Act. 32 - 34

Els connectors textuals


Un text s un conjunt organitzat doracions consecutives i relacionades. Les oracions se separen amb signes de puntuaci i es relacionen mitjanant uns mots que anomenem connectors textuals. Els connectors textuals indiquen la relaci de significat que hi ha entre les oracions dun text, especialment entre oracions consecutives. Segons el que expressen, es classifiquen en quatre grups:

Oposici. Dues oracions soposen mitjanant connectors com per, tanmateix, en canvi, per
contra. Exemple: Amb les nevades daquesta setmana sha acumulat aigua a les muntanyes. Tanmateix, aquesta aigua no arribar als embassaments fins al desgla.

Conseqncia. Donades dues oracions, la segona s conseqncia de la primera. Sexpressa


amb connectors com per tant, aix doncs, en conseqncia. Exemple: Sha acabat el temps de la visita. Aix doncs, fins la setmana que ve.

Complementarietat. Dues oracions expressen aspectes complementaris entre si. Per fer-ho
sutilitzen connectors com duna banda... de laltra. Exemple: Duna banda, buscar informaci a Internet. De laltra, consultar els llibres de la biblioteca sobre aquesta matria.

Enumeraci. Diferents oracions enumeren aspectes diversos: en primer lloc... a continuaci... finalment; primerament... segonament... per acabar. Exemple: En primer lloc, llegiu les instruccions. A continuaci, comproveu que hi hagi tots els components. Finalment, munteu laparell seguint les instruccions.
Act. 35 - 37

Els connectors oracionals


Els connectors oracionals enllacen les proposicions que formen una oraci composta. La primera classificaci dels connectors oracionals estableix dos grans grups:

Els connectors coordinants, que posen en relaci proposicions coordinades. Exemple:


Hi ha set escoles a la ciutat i sen construiran dues ms.
proposici 1 proposici 2

La conjunci i s un connector coordinant entre dues proposicions que estan al mateix nivell sintctic.

Els connectors subordinants, que introdueixen una proposici subordinada en el marc de la


proposici principal de la qual forma part. Exemple: El reportatge que vas elaborar va sorprendre molts lectors de la revista.
proposici subordinada proposici principal

El pronom relatiu que s un connector subordinant que relaciona dues proposicions que no estan al mateix nivell sintctic.

246

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA

Els connectors coordinants


Segons el tipus de coordinaci, distingim diferents connectors coordinants:

La coordinaci copulativa expressa la suma dels significats de les


proposicions coordinades, amb les conjuncions i (en sentit afirmatiu) i ni (en sentit negatiu). Exemple: Va a classes de viol i fa un curs intensiu dangls.

La coordinaci disjuntiva expressa lalternativa entre els significats de les proposicions coordinades. La conjunci ms habitual s o, que pot aparixer en totes dues proposicions i reforar-se amb ladverbi b (o b). Tamb actuen com a connectors amb valor disjuntiu adverbis com ara o verbs com sigui encapalant totes dues proposicions. Exemples: Avisem els bombers o truquem al 112 demergncies. Ara ve amb nosaltres, ara va amb elles.

La coordinaci adversativa expressa la contraposici entre els significats de les proposicions


coordinades, amb les conjuncions per, sin i la locuci sin que. Exemple: No vam fer cap visita guiada a la ciutat sin que vam anar pel nostre compte a descobrir-la.

Els connectors subordinants


Segons el tipus de subordinaci, distingim diferents connectors subordinants:

En la subordinaci substantiva, la proposici subordinada pot ser introduda per les conjuncions que o si, i pels interrogatius qu, qui, com, quan, on i quin en les seves diverses formes. Exemples: Pretenen que els canvin uns pantalons de rebaixes. Em pregunto si en unes altres circumstncies hauria reaccionat aix. El venedor exposava quines virtuts tenia la nova enciclopdia.

En la subordinaci adjectiva, la proposici subordinada s introduda per un pronom relatiu


(que, qu, qui, on i el qual en les seves diverses formes). Exemples: La velocitat a qu condueix s temerria. Les botigues de roba on sol comprar tenen fama delegants.

En la subordinaci adverbial, la proposici subordinada s introduda per diverses conjuncions i locucions conjuntives segons el significat que aporta respecte a la proposici principal. El quadre segent recull els connectors ms habituals: Noci Lloc Temps Manera Causa Conseqncia Condici Finalitat Concessi Comparaci Connectors on quan, abans que, mentre, desprs que, tan bon punt com, com si, segons, segons que perqu, ja que, com que de manera que, tan... que, tant... que, fins al punt que si, tret que, posat que, a condici que perqu, per tal que, a fi que encara que, per b que, per ms que com, ms... que, menys... que

247

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA

30. Indica si les afirmacions segents sn certes (C) o falses (F) i corregeix les falses:

Els connectors sn conjuncions coordinants o subordinants. Les conjuncions sn un tipus de connectors. Amb el terme connectors englobem les conjuncions, les locucions conjuntives i, en
general, les expressions que posen en relaci oracions o proposicions. Els connectors textuals poden ser coordinants i subordinants. Els connectors oracionals ms abundants sn els coordinants.

31. En el text segent apareix dues vegades el connector per. Indica en quin cas s un connector textual i en quin cas s un connector oracional, i explica per qu.

n Ramon sempre havia dit que volia ser pintor, per ni els seus pares ni els mestres que havia tingut confiaven gaire per no dir gens en les seves capacitats. La sorpresa es va produir quan va guanyar el primer premi de pintura rpida de Vilabella. La crtica va ser unnime: havia pintat una aquarella magnfica. Li van comenar a ploure ofertes de feina com a illustrador, de sales dexposicions, etc. Per poc es podien pensar que en Ramon ho refusaria tot perqu no volia entrar en el circuit comercial.

32. Completa el text segent amb els connectors textuals que et semblin ms adients:

uan es fa un regal a una persona determinada, solen intervenir-hi dos condicionants. .........., hi ha el gust del receptor del regal, que hauria de ser el factor predominant. .........., hi ha el gust de qui fa el regal, que massa sovint pensa en el que li agradaria a ell personalment, ms que no pas a complaure qui el rep. .........., la societat actual ha generat estratgies per evitar que alg es pugui sentir decebut amb un regal. .........., hi ha la possibilitat per als ms previsors de fer un xec regal perqu la persona pugui triar. .........., tamb es pot canviar el regal rebut, amb la sola condici de presentar el tiquet de compra. .........., hi ha el recurs ms antic de guardar un regal poc plaent per encolomar-lo a alg altre en una altra ocasi.

33. Qu sol haver-hi immediatament davant dun connector textual? I darrere? 34. Escriu textos breus sobre els temes segents fent-hi servir la classe de connectors textuals que sindiquen entre parntesis:

Avantatges i desavantatges dun producte tecnolgic actual (connectors


doposici). Lefecte hivernacle en latmosfera (connectors de conseqncia). Una recepta de cuina (connectors denumeraci). Tema lliure (connectors de complementarietat).

248

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA

35. Completa les oracions segents amb un connector coordinant i indica si s copulatiu, disjuntiu o adversatiu:

Els tatuatges shan posat de moda, .......... encara s una minoria la gent que
en porta. No es va saltar el semfor, .......... va passar amb groc. .......... encarem b aquest problema dentrada .......... desprs costar molt redrear-lo. Passarem una quinzena a la muntanya .......... farem una escapada per Europa. No us enfileu a la tarima .......... empenyeu els de les primeres fileres.

36. Completa les oracions segents a partir del connector subordinant destacat i digues de quin tipus s la subordinaci resultant:

Els enquestats pensen que .......... Mhe comprat una bicicleta que .......... Quan .........., truquim, sisplau. Com que .........., the portat aquesta novella tan gruixuda. Ignoro si .......... Va entrar per la porta de darrere perqu ..........
37. Escriu una oraci composta amb cada una daquestes proposicions subordinades:

Que comenci per com amb valor interrogatiu. Que comenci per com amb valor adverbial de manera. Que comenci per com amb valor comparatiu.
38. De les parelles segents, indica quina forma verbal s perfectament regular i quina presenta algun tipus dirregularitat. Explica en qu consisteix la irregularitat.

resisteixo/reconec llogueu/trobeu ballin/actun

pengis/robis pensessin/tinguessin

39. Canvia els sintagmes preposicionals que comencen amb de per un pronom feble, i la resta, per un altre pronom feble:

Em referir a una qesti dactualitat. Anem amb bicicleta. Es va parlar de la teva situaci. No trobo el vestit llarg a larmari. Vnen de Pars aquesta tarda.
Quins sn els pronoms febles utilitzats en cada cas?

249

DIMENSI COMUNICATIVA ORTOGRAFIA

Lapstrof i el guionet en els pronoms febles


Quan els pronoms febles es combinen amb el verb que complementen, o b quan es combinen entre si, entren en joc dos signes ortogrfics: el guionet i lapstrof.

El guionet
Apareix noms darrere del verb per separar elements (verb o pronoms febles) dels quals no selideix cap vocal. Exemples: ensenya-me-la.

Lapstrof
Sapostrofen determinats pronoms febles quan, en contacte amb un verb o altres pronoms febles, selideix una vocal. Lapstrof pot aparixer: Entre el verb i el pronom. Exemple: ajudal. Entre el pronom i el verb. Exemple: lajuda. Entre pronoms febles. Exemple: tel regalo. Per apostrofar correctament els pronoms febles, cal recordar tres normes:
1 Els pronoms febles em, et, es, el, la i en sapostrofen quan van davant duna forma verbal que

comena per vocal o hac. Exemples: menredes, than cridat, sobriran, lestimulen, nescriuria... Excepci: el pronom la, igual que larticle femen singular, no sapostrofa davant duna forma verbal que comena per i o u tones (la incitaven, la usveu) ni davant del pronom hi (la hi explicar).
2 Els pronoms febles em, et, es, el, ens, els i en sapostrofen quan van darrere duna forma ver

bal que acaba en vocal, excepte si forma un diftong decreixent. Exemples: trucam, enretirat, recordis, convidans, mirals, dnan... per truqueu-me, enretireu-vos...
3 Quan es combinen dos o ms pronoms febles, lapstrof sha de situar tan a la dreta com si

gui possible. Exemple: tel ha ofert

tel ha ofert

te lha ofert

40.

Substitueix els complements subratllats per un pronom feble: La Marta ha dadvertir a ella. Vosaltres, espereu a ells. LAlbert ha enganyat a nosaltres.

Els nois han cridat a tu. Els avis han vist a vosaltres. Tu, avisa a ell.

41. Explica per qu les dues oracions segents sn ortogrficament correctes: Pel que fa a la mantega, en altres pasos la utilitzen molt per cuinar. Pel que fa a la mantega, en altres pasos lusen molt per cuinar.

250

DIMENSI COMUNICATIVA ORTOGRAFIA

42.

Canvia el complement de rgim verbal subratllat per un pronom feble:


Apuntat al curset dinformtica!

Qu observes des del punt de vista del guionet i lapstrof? 43. Analitza fonticament i gramaticalment aquestes parelles i explica la diferncia entre els dos elements que les formen:
pensat - pensat expliquis - expliquis

44.

Explica per qu sescriu anant-hi i no pas ananthi.

45. Combina els cinc infinitius segents amb el pronom feble el i, desprs, respon les preguntes:
ballar - tmer - perdre - sentir - servir

Quin s lnic infinitiu que admet un pronom feble apostrofat darrere? Per qu? Com sescriuen els pronoms febles posposats als altres quatre infinitius?
46. Escriu totes les formes possibles dels pronoms febles segents i construeix un exemple amb cadascuna:

ens

us

els

la

en

47. Escriu correctament loraci segent, tenint en compte aquest context: la diu una venedora delectrodomstics fent referncia al fet que la venda despremedors de taronja amb filtre ha tingut molt xit.
se + me + en + han endut sis en una setmana

48. Explica la diferncia gramatical i de significat entre aquestes dues oracions:

Vaig estar dient-ho tot lany. Vaig estar dient-tho tot lany.
49. Llegeix atentament el text que hi ha a continuaci. Desprs en fars un dictat.

sperava amb delit les vacances de Pasqua. Volia dir anar-nos-en ben estrets en el cotxe cap a cals padrins. Glatia per veurels, per tornar-me a passejar per la casa, lhort i els corrals. Retrobar la Perla, que sem tirava a sobre i remenava la cua de tan contenta com estava de veurem. All era tot un mn. Imaginat si nera de gran la casa que havien arribat a dormir-hi divuit persones! La tia Teresa, germana del padr, no hi vivia, per la invitaven a passar aquells dies perqu pogus estarse amb nosaltres. I quan arribava, quin devessall

dalegria, quines llgrimes democi, quines abraades, quin menjar-sens a petons... Als vespres, davant la llar de foc, se masseia a la falda i ens contava les novetats que shavien produt a la comarca de lestiu en. I jo madormia arraulit i sem barrejaven les seves paraules amb els meus somnis. I lendem no sabia si creurem o no les histries de boscos i xais i gallines i allaus de neu que formaven aquell mn tan meu i alhora tan distant.

251

DIMENSI COMUNICATIVA LXIC

La correcci lxica
De vegades, quan parlem o escrivim, cometem errors. Aquestes incorreccions es poden produir per diverses causes, i entre els casos ms habituals trobem:

Incorreccions ortogrfiques derivades dincorreccions fontiques, quan pronunciem alguna sllaba o algun mot de manera incorrecta i ho transmetem a lescriptura: diseny per disseny, ftbol per futbol...

s de manlleus innecessaris, s a dir, paraules estrangeres no acceptades per la normativa i


que sintrodueixen en la nostra parla, quan la llengua catalana ja disposa de paraules equivalents. Els ms habituals sn, per proximitat o contacte, els gallicismes: affaire, charme...; els anglicismes: discman, hot dog... i, sobretot, els castellanismes: adelantar, traje...

Derivaci incorrecta, s a dir, formaci de paraules derivades a partir duna de primitiva a


partir de prefixos o sufixos que no sn correctes en catal; per exemple, de jard, hem de formar enjardinar, i no ajardinar. Per parlar i escriure correctament cal que coneguis b les normes gramaticals i que, quan tinguis algun dubte, ja sigui ortogrfic, gramatical o de pronncia, consultis un diccionari normatiu o un despecialitzat, com s el cas dels diccionaris de dubtes.

50. Escriu el nom del que veus en aquestes imatges:


2 4 7 1 6 8

51. Fixat en les lletres en negreta i llegeix correctament en veu alta les paraules segents:

casella pivot corba folrar

pijama diptria estrnum cavalcada

laringe comissi esplaiar flegm

xofer illusi benzina zoo

suggeriment crrega xurro platja

52. Tria la vocal o consonant adequades i copia complets els mots segents:

re__osteria (p/b) impre__i (s/ss) t__rr (o/u) dan__a (s/)

bi__uteria (s/j) margari__a (t/d) e__tranger (x/s) i__fermera (m/n)

camina__a (t/d) te__taci (mp/n) reca__ar (pt/ud) e__estir (mb/nv)

53. Indica quin dels dos verbs proposats per a cada nom s correcte:

format: formatar/formatejar traci: tracionar/trair

decepci: decepcionar/decebre garantia: garantitzar/garantir

252

DIMENSI COMUNICATIVA LXIC

54. Copia aquestes oracions i completa-les amb una paraula derivada de la que hi ha entre parntesis:

Encara no han .............. (moble) la casa nova. Van .............. (verns) el parquet de lhabitaci. Per ..............-lo (content) li van fer un bon regal. La ferida li rajava tant que va .............. (sang) tota lhabitaci. Era un governant tan dspota que .............. (temor) la poblaci. Els seus errors el .............. (turment) profundament.
55. Llegeix les oracions segents i substitueix les paraules en cursiva, que sn tpiques de la llengua oral, per la forma correcta en la llengua escrita:

A mig mat sempre menjo una tronja. Per sopar he menjat una amanida dpit i poma. La vena del quart primera est embrassada. Si ests sempre alegre seria ms feli. La truita dasbergnia magrada molt. Mhe endut pa amb xocolata per brenar.
56. En aquestes oracions hi ha paraules incorrectes. Torna a escriure les oracions canviant-les per paraules correctes, tant lxicament com ortogrficament.

Magraden els canelons sense betxamel. Sha embossat el desaige del lavabo. Els buitres es van menjar els animals morts. La casa est plena de telaranyes. Encara no han preparat lescaparate per a les rebaixes. Tot i que el camarot del vaixell era de primera classe no era gens cmode. Van portar-lo en camilla fins a lambulncia.
57. Aparella cada paraula amb la seva definici: cataracta cascada plnol planell drag drac

Prototip del monstre contra el qual lluiten dus i herois. Representaci sobre una superfcie plana duna ciutat, edifici... Nom que comunament reben diferents rptils saures. Caiguda dun corrent daigua per un precipici. Afecci ocular consistent en lopacitat, parcial o total, del cristall. Indret pla i elevat.

58. Torna a copiar aquestes oracions substituint aquests manlleus innecessaris pel mot corresponent en catal:

Anirem a passejar i, a lhora de berenar, entrarem en un burger. Li van regalar una entrada per al back stage del concert. El show room daquesta marca de mobles s impressionant. Va portar-me de Rssia un souvenir precis. El container del vidre estava totalment ple. Han tancat aquella boutique on vaig comprar el vestit de nit. Mhe apuntat al gimns a fer fitness.

253

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

El teatre de text actual


El mtode Grnholm
Ferran Aug ha estat sotms a una peculiar i dura entrevista de selecci de personal, seguint un mtode anomenat Grnholm. La prova es feia simultniament amb tres suposats candidats ms: Merc Degs, Carles Bueno i Enric Font. Desprs de diverses situacions que posen al lmit la capacitat de resistncia de laspirant, els falsos candidats revelen a en Ferran que, en realitat, sn tres psiclegs de lempresa: Neus Porta, Miquel Garcia i Esteve Ripoll, respectivament. Malgrat lesfor que ha fet en Ferran, li comuniquen que no ser seleccionat. MERC: Hem estat parlant i hem pensat que no paga la pena fer-lo esperar els quinze dies. De fet, ho tenim molt clar. FERRAN: Ah, s? MERC: S, el crrec no s per a vost, i hi estem tots tres dacord. Miquel? CARLES: Completament. Per mi, ni pensar-ho. MERC: Esteve? ENRIC: No, no. Seria un error greu contractar-lo. MERC: B, ho sento. Crec que s millor que ho spiga ara i aix no perd espai mental conservant alguna esperana. CARLES: I despai mental no nhi sobra, precisament. FERRAN: Per... MERC: Vol que lhi expliqui? Lhi explico. Les proves que ha passat estaven dissenyades en relaci amb el seu perfil. (Consulta els papers de la carpeta.) Sabem que desprs de la mort de la seva mare va estar un any sense treballar. La seva baixa per depressi va durar... deu mesos. s exacte, no? FERRAN: S, per... MERC: Encara es medica? FERRAN: No. MERC: La baixa va costar a la seva empresa seixanta-cinc mil euros. ENRIC: Sabem que va estar casat i la seva dona el va denunciar. Hi ha dictada una ordre dallunyament. s veritat, oi? FERRAN: B, s, per en el judici... CARLES: Vost ha estat tota la sessi mentint-nos, literalment. ENRIC: Ja ens ha dit que ha fet el que considerava ms adequat per guanyar les proves i aconseguir el crrec, i aix ho valorem, per... FERRAN: A veure, la meva dona... CARLES: No cal que ens expliqui histries. Hem parlat amb la seva exdona. FERRAN: Qu? ENRIC: Suposo que ja simagina el que ens ha explicat. FERRAN: No s qu els deu haver explicat, per... MERC: A la prova dels barrets, no lhem deixat triar. Li hem fet agafar el de bisbe. Sabem que de jove va estar al seminari... FERRAN: s que sc de Manlleu, i a la plana de Vic s molt normal... MERC: I, finalment, tamb sabem que t un germ homosexual amb qui no t cap mena de contacte.

254

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

FERRAN: Tamb han parlat amb ell? MERC: s clar. FERRAN: Si no em parlo amb el meu germ no s perqu sigui homosexual. s perqu quan va morir la mare, ell... MERC: B, en cap de les quatre situacions no hi ha hagut ni una ombra dempatia... FERRAN: De qu? MERC: Podria semblar que no es deixa influir per les motivacions personals, per... s que se li veia tant el llaut... Ens hem hagut daguantar el riure unes quantes vegades. Quina manera de parlar... Fotia pena. FERRAN: Com han sabut tot aix? CARLES: Per si no el contractem no s per motius personals. Sap qu s lefecte bumerang? FERRAN: B... No. MERC: Sha danar amb compte amb lagressivitat perqu es pot tornar en contra seva, i sobretot en el seu cas. Per qu? Perqu era una agressivitat impostada. No era real. Era una actitud externa. Qu pot passar amb una persona com vost davant dun conflicte? ENRIC: Que generi un conflicte ms greu. FERRAN vol dir alguna cosa per no ho fa. MERC: Ara ho ha ents? Doncs va, prou, pleguem. Per un dia que puc arribar a casa abans que em fiquin els nens al llit, no vull perdre ms temps parlant amb aquest hipcrita. FERRAN: Escolti... MERC: S? FERRAN: Jo... No res. MERC: Qu es pensava, que ens enganyaria? La seva vida s un desastre absolut, personalment i professionalment, i permetim que li digui que estic convenuda que continuar igual. FERRAN sels mira en silenci.
JORDI GALCERAN, El mtode Grnholm

255

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

Loferta teatral actual


Si consultem la cartellera teatral, hi trobarem espectacles de diferents menes. Des del punt de vista literari, distingim el teatre de text de la resta de gneres. El teatre de text inclou les obres que es basen en el text literari que un autor ha escrit pensant que pogus ser portat a escena. En canvi, hi ha espectacles en els quals el text comparteix protagonisme amb altres elements (musicals, coreogrfics, etc.) o, fins i tot, desapareix en benefici delements escenogrfics. Actualment, destaquen dos tipus despectacles teatrals no basats prioritriament en el text:

Els musicals. Es tracta de muntatges on, al costat del text i la histria, tenen un paper determinant la msica, la dansa i el cant dels actors. Una de les companyies catalanes que ms ha destacat en aquest terreny s Dagoll-Dagom, amb obres com El mikado, Flor de nit o Mar i cel, aquesta darrera una adaptaci del drama dngel Guimer.

Els espectacles escnics. Sn muntatges que es basen en el treball duna companyia a partir
dun gui i duna exploraci de les possibilitats del llenguatge teatral. Dues companyies que han excellit en aquest sentit en el teatre catal sn Comediants, amb muntatges festius en espais oberts, i La Fura dels Baus, amb una constant experimentaci dramtica i tecnolgica.

El teatre de text
Dins del teatre de text, conv distingir entre les obres clssiques (des de lantiguitat grega fins als clssics contemporanis del segle XX) i les obres dautors actuals:

Els clssics. Es tracta de peces teatrals que shan produt al llarg de la histria de la literatura
dramtica i que han esdevingut referents per a totes les poques, inclosa lactual. Es representen en muntatges ms o menys fidels al plantejament original o b en adaptacions que pretenen acostar-los a la realitat de lespectador. Poden ser considerats clssics Antgona, del grec Sfocles, Hamlet, de William Shakespeare o Primera histria dEsther, de Salvador Espriu...

Els dramaturgs actuals. Sn escriptors teatrals en actiu que escriuen i estrenen peces que, sovint, es caracteritzen perqu incorporen problemtiques ben actuals, com ara la crisi de la parella o de la famlia, les dificultats de comunicaci entre els individus, la soledat, la marginaci social, la violncia quotidiana, les malalties terminals i leutansia, la crisi dautenticitat en les relacions humanes... El fragment de El mtode Grnholm que has llegit, per exemple, planteja el tema de la competitivitat i la hipocresia en el mn de les relacions laborals del nostre temps. Des del punt de vista del gnere, la dramatrgia ms recent oscilla entre la comdia i el drama. Tot i que sovint, almenys aparentment, les peces adopten el to de la comdia, tenen un rerefons dramtic. A la intenci ms evident de satiritzar determinats comportaments individuals o socials, objectiu propi de la comdia, shi afegeix, de fet, la voluntat daprofundir en certs temes psicolgics i sociolgics. Alguns dels dramaturgs ms reconeguts actualment en lescena catalana sn Josep Maria Benet i Jornet, Rodolf Sirera, Sergi Belbel i Jordi Galceran.

59. Explica per qu El mtode Grnholm pertany al teatre de text. 60. Quina escenografia (decorats, vestuari, luminotcnia, so, msica, efectes especials...) timagines per a lescena que has llegit?

256

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

61. Com qualificaries la intervenci den Carles quan diu al Ferran que despai mental no nhi sobra, precisament? 62. Relaciona cadascuna daquestes situacions, que shan produt abans del veredicte que has llegit, amb una circumstncia de la vida den Ferran que li retreu la Merc:

D E

urant el desenvolupament de les proves, la Merc ha fingit una trucada al seu mbil comunicant-li la mort de la seva mare. Ella, simulant n Carles dna la informaci als altres presumptes candidats que est a punt de sotmetres a una operaci de canvi de sexe. Seguint les Enric ha explicat que sha separat de la dona, que ha tingut una relaci sentimental amb una altra treballadora i que ha tingut un fracs imls quatre personatges han hagut de posar-se un barret de copa alta (simulant un poltic), un de torero, un de pallasso i un de bisbe. Representa

que competia pel lloc de treball, ha optat per no anar-sen immediatament i quedar-se fins al final del procs de selecci. instruccions que van rebent per una porteta, els altres han de decidir si aquest fet linvalida per continuar endavant en el procs de selecci. portant a la feina. Desprs, ha demanat als altres que decideixin si se lhavia de despatxar o b donar-li una altra oportunitat. que van amb un avi accidentat i que noms hi ha un paracaigudes; cadasc ha dargumentar per qu s ell el qui mereix salvar-se.

L E

63. Qu s lempatia? Explica com creus que ha reaccionat en Ferran davant daquestes situacions:

La Merc ha decidit continuar lentrevista malgrat la notcia de la mort de la seva


mare. Ha hagut de decidir si en Carles continuava endavant. LEnric ha explicat els seus problemes.

64. Comenta qu penses que preferien els psiclegs de lempresa, alg que fings bonhomia o alg que fings agressivitat. I, en el fons, qu creus que preferien, alg agressiu o una bona persona? 65. Explica qu aporten les ltimes intervencions de la Merc adreades als seus companys i al Ferran. 66. Penses que les empreses tenen dret a tenir en compte la vida privada de les persones a lhora descollir els seus crrecs? Argumenta-ho per escrit i feu un debat a classe sobre aquest tema. 67. Consulta la programaci teatral daquesta temporada a Barcelona i als principals teatres de la resta de Catalunya i busca-hi un musical, un espectacle escnic, un de clssic i una obra de text dun autor actual. 68. Busca informaci a Internet sobre alguna de les companyies o els autors esmentats a la pgina anterior i fes-ne una breu ressenya.

257

Avaluaci
Senderisme: seguir la tradici
La histria de lexcursionisme i del senderisme van estretament lligades perqu, de fet, el segon terme neix a conseqncia del primer. La diferncia bsica rau, precisament, en la senyalitzaci de camins i itineraris, tasca que es va comenar a aplicar i sistematitzar a lEuropa central. Duna banda, el creixent fenomen de la despoblaci rural i de labandonament del camp va provocar la desaparici progressiva de les prctiques habituals que durant la histria havien ajudat a mantenir els boscos i els camins en un bon estat de conservaci. De laltra, laugment de la prctica de les activitats a la muntanya per part dels habitants del mn urb va fer veure al mn excursionista, que ja estava plenament consolidat a Catalunya, la necessitat de comenar a treballar no solament per facilitar les sortides dels excursionistes i evitar incidncies, sin per conservar un patrimoni natural, cultural i histric: els camins o senders. Aix doncs, les diferents entitats excursionistes de Catalunya sn en lactualitat les encarregades del manteniment i de la gesti de la xarxa de camins i senders. Caldr que presentem els tres tipus de camins que hi ha segons el recorregut. En primer lloc, podem trobar itineraris senyalitzats amb marques blanques i vermelles, que corresponen a senders de gran recorregut (GR) que creuen Europa en totes direccions. A continuaci, trobarem itineraris senyalitzats amb marques blanques i grogues, que corresponen a camins de petit recorregut (PR), dmbit local o comarcal, inferiors als cinquanta quilmetres. I, finalment, itineraris amb marques blanques i verdes, que corresponen a senders locals de menys de deu quilmetres. A Catalunya, la xarxa de senders nets i senyalitzats t una extensi de ms de set mil quilmetres i ens permet gaudir de la gran riquesa arqueolgica i paisatgstica del nostre territori. Tots dos factors situen aquestes infraestructures naturals catalanes al nivell dels millors pasos europeus. Cal tenir en compte que els itineraris intenten evitar, en la mesura del possible, el pas per carreteres o camins asfaltats i transiten pel que podrem denominar camins tradicionals. Aix, trobem vies que originriament es van destinar al trnsit de carruatges, danimals de crrega, de persones o de ramats. Totes ofereixen una oportunitat nica per a la recuperaci de la memria histrica dunes prctiques tradicionals que quasi shan extingit. En sn un exemple clar els camins ramaders, que van ser una infraestructura bsica per a leconomia del nostre pas durant molts segles i que, actualment, a causa de la fragmentaci que han patit com a conseqncia de la construcci de les grans vies de transport i de la manca dexpectatives econmiques de la transhumncia, han esdevingut un patrimoni en perill que demana la nostra atenci.

EDUARD PARELLADA, Claror, nm. 54 (Adaptaci)

258

69. Localitza, en el primer pargraf del text, dos connectors textuals que expressen complementarietat i un que expressa conseqncia. 70. 71. Localitza, al llarg de tot el text, tres connectors textuals denumeraci. Localitza en aquest fragment un connector oracional coordinant:

Catalunya, la xarxa de senders nets i senyalitzats t una extensi de ms de set mil quilmetres i ens permet gaudir de la gran riquesa arqueolgica i paisatgstica del nostre territori. De quin tipus de coordinaci es tracta? 72. Localitza en aquest pargraf tots els connectors oracionals subordinants:

aldr que presentem els tres tipus de camins que hi ha segons el recorregut. En primer lloc, podem trobar itineraris senyalitzats amb marques blanques i vermelles, que corresponen a senders de gran recorregut (GR) que creuen Europa en totes direccions. A continuaci, trobarem itineraris senyalitzats amb marques blanques i grogues, que corresponen a camins de petit recorregut (PR), dmbit local o comarcal, inferiors als cinquanta quilmetres. I, finalment, itineraris amb marques blanques i verdes, que corresponen a senders locals de menys de deu quilmetres.

Classifica els connectors que has trobat segons que siguin conjuncions (introdueixen subordinades substantives) o pronoms relatius (introdueixen subordinades adjectives). 73. Localitza en aquest fragment un connector subordinant adverbial i indica quina noci expressa: Catalunya, la xarxa de senders nets i senyalitzats t una extensi de ms de set mil quilmetres i ens permet gaudir de la gran riquesa arqueolgica i paisatgstica del nostre territori. 74.

Substitueix els complements destacats per un pronom feble:

Cal mantenir els boscos. Cal conservar els camins. Ofereixen una oportunitat. Eviten el pas.
75. Transforma les oracions segents, de manera que els pronoms se situn darrere del verb:

Algunes vies es van destinar al trnsit de carruatges. La senyalitzaci de camins es va comenar a aplicar a lEuropa central.

259

Activitats complementries
GRAMTICA
76. Escriu una enumeraci que contingui els connectors segents:

Regala (el + li) .............. el dia del seu aniversari. Si trobem bitllets per Roma, (ens + en + hi)
anirem. Si porteu la jaqueta posada, traieu (vos + la) ............... quan entreu.
..............

en primer lloc en segon lloc

en tercer lloc i, finalment

Com sanomenen els connectors que posen en relaci les oracions dun text? 77. Classifica els connectors segents en coordinants i subordinants:
que - o - perqu - encara que - per - quan fins al punt que - ni - com si - sin que

81. Escriu tres casos ms seguint el model:


Model

canteu

u canteu-ho

Quina diferncia de pronncia hi ha entre la forma verbal sola i la forma verbal amb pronom?

LXIC
82. Copia les oracions segents substituint les expressions en cursiva per la forma correcta:

Escriu una oraci amb cadascun daquests connectors. 78. Destria en quina oraci perqu introdueix una causa i en quina, una finalitat.

Shan trobat a dins del casino perqu fora


plovia a bots i barrals. He matinat perqu vull arribar al tros abans de la calor forta.

Sha tallat els cabells al rape. No hi ha dret! Sempre ho he de fer jo. Avui he tingut molt mala pata. En Joan i els dems van ser els responsables
de lxit. 83. Copia aquestes oracions i completa-les amb el mot adequat:

Escriu dues oracions ms amb perqu amb aquests dos sentits.

Locell picotejava les cireres amb el (pic/bec). Li va sortir una (ampolla/butllofa) a la planta
del peu. Les (ganyes/agalles) del peix li fan molt fstic. He pintat les habitacions de casa amb diversos tons (pasts/pastel). L(orgue/rgan) de la catedral se sentia des de la plaa. No li agrada conduir amb tant (trnsit/trfic).

ORTOGRAFIA
79. Substitueix els complements subratllats per pronoms febles i torna a escriure cada oraci situant-los primer davant del verb i desprs darrere.

Vaig veure el Josep amb lAnna. Va presentar-se a mi. Esperava agrair latenci als assistents. Anava a comunicar lincident a nosaltres.
80. Torna a escriure les oracions segents combinant els pronoms febles que sindiquen:

84. Torna a escriure aquestes oracions substituint els anglicismes indicats pel mot corresponent en catal:

Sha posat tres mocadors a la butxaca i (se +


en) .............. ha tret sis! Hem deixat menjar a labast del gos i (se + ens + ho) .............. ha menjat tot.

Noms li agradava la msica dance. Quan fan un reality show apago el televisor. El software installat s molt complet. El seu new look li queda molt b. Un hacker va introduir un virus a Internet. En el seu negoci tenien un horari full time. Shavia preparat per fer de cheer leader.

260

Conceptes clau de la unitat


Connector. Paraula o grup de paraules amb un significat nic que posa en relaci elements diversos. Connector coordinant. Connector oracional que relaciona proposicions coordinades. Connector oracional. Connector que relaciona les proposicions duna oraci composta. Pot ser coordinant o subordinant. Connector subordinant. Connector oracional que introdueix una proposici subordinada en el marc de la proposici principal de la qual forma part. Connector textual. Connector que relaciona les oracions dun text. Pot ser doposici, de conseqncia, de complementarietat o denumeraci. Coordinaci adversativa. Coordinaci que expressa la contraposici entre els significats de les proposicions coordinades. Coordinaci copulativa. Coordinaci que expressa la suma dels significats de les proposicions que la formen. Coordinaci disjuntiva. Coordinaci que expressa lalternana entre els significats de les proposicions coordinades. Subordinaci adjectiva. Subordinaci en qu la proposici subordinada s introduda per un pronom relatiu. Subordinaci adverbial. Subordinaci en qu la proposici subordinada s introduda per diverses conjuncions i locucions conjuntives segons el significat que aporta respecte a la proposici principal. Subordinaci substantiva. Subordinaci en qu la proposici subordinada s introduda per les conjuncions que o si o per un interrogatiu.

ENTRETENIMENTS
Colloca els connectors segents a lencreuat, tenint en compte que en els quadrets verds hi van connectors de causa i en els quadrets grocs hi van connectors de conseqncia: ats que com que consegentment doncs en conseqncia fins al punt que ja que, per aix pel fet que per tal com per tant perqu

261

Llegir un llibre
UROC, el guerrer
ABANS DE LLEGIR
1. Observa la illustraci de la coberta i explica qu et suggereix. En quins ambients creus que pot succeir lacci de la novella? Respon aquestes preguntes, tamb relacionades amb la coberta: Per qu creus que noms es veu la silueta del personatge que est en primer terme? Qu et suggereix la imatge del fons i els colors que t? Creus que aquesta illuminaci a contrallum t alguna relaci amb el contingut del llibre? 2. Llegeix a la contracoberta el resum biogrfic de lautor i respon aquestes preguntes:

Quin tret destacaries, tant de la seva experincia professional


com de la relaci dels llocs on ha viscut? Quines sn les seves preferncies literries, com a lector?

3. Llegeix ara a la contracoberta el resum de largument de la novella i respon:

Esperes trobar una novella...


policaca histrica daventures i misteri de cincia-ficci romntica fantstica

Has assenyalat ms duna possibilitat? Per qu? Creus que les preferncies com a lector de lautor influiran en el desenvolupament daquesta novella? 4. Completa les dades de la fitxa bibliogrfica: Ttol:

......................................................................................................................................... ...................................................................................................................................... ................................................................................................................................ ..................................................................................................................... ..........................................................................................

Autor:

Editorial:

Lloc dedici: ISBN:

Data i nmero dedici:

.........................................................................................................................................

5. Observa el mapa que trobars abans de linici de la novella i fes una llista dels llocs concrets on previsiblement transcorrer lacci.

262

LLEGIR UN LLIBRE

DESPRS DE LLEGIR
Contingut i organitzaci
6. Ordena els llocs ons transcorre lacci. Nhi algun de nou, que no figuri al mapa? 7. Qu sn els cigrons del record? Per qu vol aconseguir-los Uroc? 8. El llibre est dividit en tres parts: Part I: UROC Part II: IDHIR Part III: AMATZUR

Intenta explicar els motius daquesta divisi. 9. Recorda el que has llegit i respon breument aquestes preguntes:

En quina situaci es coneixen Uroc i els Homes del Silenci? Quina traci pateix Uroc a casa de Zumpa,el mercader de somnis? Quins perills i dificultats ha de superar Uroc per travessar el Bosc de lOblit? De quina manera s elegit el cabdill dels Homes Escuma? Quins experiments realitzava Amatzur amb els seus presoners, i amb quina finalitat? Per quin motiu gsburn s coneguda com la Ciutat dels Infants? Per qu queden inutilitzats els primers robots que Amatzur aconsegueix enviar a les terres
dels Homes de Vidre? Com aconsegueix fugir Idhir del castell dAmatzur? Quina feina ha de fer Valti desprs de ser capturat per les tropes dAmatzur? Per quin motiu sn portats Uroc, els Homes del Silenci i Ailina al Temple de lEscorp? Quin error desencadena la destrucci del Temple? Qu s en realitat el Temple de lEscorp?

Personatges
10. Descriu breument aquests personatges i el paper que tenen en lobra:

Brum Valti Naruk Grumf Amatzuret

Ailina Glek Amatzur Durk Xana

11. Qui s Txagra? Qui sn els txarguins? Quines habilitats i quines debilitats els diferencien dels humans? 12. Fes un resum de la vida dIdhir. 13. Respon aquestes preguntes sobre Uroc, el protagonista de la novella:

A linici de lobra, com s presentat? Quan i com descobreix que s mig huma? Qu amaga el seu nom? Qu havia estat abans de ser un guerrer, segons li explica Idhir? Quina relaci hi ha entre Xana i Uroc? Quina decisi pren finalment Uroc sobre el seu passat? Per qu actua aix?
263

LLEGIR UN LLIBRE

14. Qu en saps dels Senyors dgsburn? 15. Explica la relaci que hi ha entre Valti i la seva fada protectora. 16. Al llarg del llibre trobem diversos pobles que sn coneguts amb un nom collectiu. Explica qui sn i per qu sels anomena aix:

Homes del Silenci Homes de Vidre Homes Escuma Homes Grocs


Temes
17. Busca informaci (llibres, cmics, pellcules...) sobre herois similars al protagonista, que shan denfrontar a un mn en qu la raa humana viu en condicions molt diferents de les que corresponen a la nostra realitat. Prepara una redacci sobre aquest tema com si lhaguessis de llegir en pblic. 18. Un dels motius de la llarga recerca que fa Uroc s recuperar la seva identitat perduda. Quina decisi pren finalment, recuperar-la o seguir el cam que li ha traat la seva personalitat mig humana? Explica en quin moment de la novella es produeix la reflexi i la decisi final sobre aquesta qesti, i en qu es concreta. 19. Sovint, en les obres literries, la mort dalgun personatge amaga o insinua una lli moral. Recorda els episodis de les morts de Txagra, Amatzur i Xana, i explica si creus que en aquests casos tamb es pot fer una interpretaci daquest tipus.

Estil
20. El llibre cont abundants fragments escrits en cursiva. Quin valor o quina funci tenen? 21. A la pgina 148 del llibre sexplica que el nom del protagonista correspon, en realitat, a una sigla. En el mn real pots trobar molts exemples de sigles que utilitzem freqentment. Fes-ne una llista. 22. En determinats moments de lobra, lautor ha de fer servir un bon nombre de paraules del mn de la tecnologia. Fes un recull de les que empra a la pgina 139 del llibre. Si desconeixes el significat dalgun dels mots, pots recrrer al diccionari.

ARA ESCRIU TU
23. Imaginat que ets un periodista i has sabut que hi ha un anci que t fama dinterpretar somnis que expliquen el passat. Decideixes investigar i escrius un reportatge sobre aquest fet. Caldr que respectis les caracterstiques daquest gnere periodstic. 24. Ara imaginat que has dentrevistar el comandant duna expedici que ha fet un viatge a lespai, a la recerca de planetes similars al nostre. Redacta les preguntes que li fars i inventat les seves possibles respostes, de manera que redactis lentrevista que publicars al diari on treballes, tot respectant les caracterstiques daquest gnere periodstic.

264

LLEGIR UN LLIBRE

Val ms anar sol


ABANS DE LLEGIR
1. Observa la illustraci de la coberta i digues en quin ambient creus que es desenvolupar lacci. Justifica la teva resposta. 2. Explica qu et suggereix la representaci de les tres persones de la coberta. 3. El ttol del llibre, Val ms anar sol, et recorda alguna cosa? El podries completar dalguna manera? 4. Busca informaci a Internet sobre lautora i amplia les dades que ens ofereix la contracoberta del llibre. 5. Completa aquesta fitxa amb les dades bibliogrfiques del llibre: Ttol:

......................................................................................................................................... ...................................................................................................................................... ................................................................................................................................ ..................................................................................................................... ..........................................................................................

Autor:

Editorial:

Lloc dedici: ISBN:

Data i nmero dedici:

.........................................................................................................................................

DESPRS DE LLEGIR
Contingut i organitzaci
6. El llibre es divideix en quatre parts, indica quines sn. 7. Penses que es pot establir alguna relaci entre la primera i la quarta part? Explica-ho. 8. Tot i que lautora ens diu que no sap ben b quan comena ni quan acaba una histria, en el llibre trobem, a linici i al final, una escena molt similar; sabries explicar de quina escena es tracta? 9. Indica quina daquestes explicacions et sembla correcta:

El llibre segueix una sola lnia narrativa ininterrompuda des de linici fins al final. El llibre ens explica de manera simultnia el que li passa als diferents protagonistes. El llibre ens parla primer duns protagonistes i desprs, al final, duns altres.
10. Explica la situaci lingstica dfrica a partir del que explica en Binton. 11. Explica el que spigues de Guinea Equatorial a partir de les informacions que ens aporta el llibre. Tamb pots buscar ms informaci.

265

LLEGIR UN LLIBRE

12. Respon de manera breu les preguntes segents:

On ha nascut en Flix? Per qu parla catal amb fludesa? Quina s la primera feina que proposa als seus alumnes? Com acaba la festa de Nadal de lescola? Com es diu lONG que visiten la Marta i en Rafa? A quines activitats concretes es dedica? En quin diari publicar per primer cop les seves fotos en Rafa? Qu s el Breakfast? Qui s la Lucrecia Planas i quina importancia t en la novella?
Personatges
13. Indica breument la relaci que hi ha entre aquestes parelles de personatges:

Marta i Nria Marta i Rafa

Marta i Sergi Marta i Binton

Nria i Pando Rafa i Binton

Sergi i Pando Zetat i Flix

14. Explica la diferent situaci familiar que es viu a casa daquests personatges i els sentiments que experimenta cadascun en relaci amb els seus pares:

Marta

Nria

Sergi i Pando

Rafa

15. La relaci entre en Pando i la colla den Zetat evoluciona al llarg de la narraci. Respon aquestes preguntes:

De quina manera en Pando mostra la seva identificaci amb la colla a linici de lobra? En quins moments en Pando va descobrint diferncies amb la colla? De quina manera es produeix la confrontaci final?
16. Com passen la festa de Nadal en Pando, en Sergi, la Nria, la Marta i en Rafa? 17. Al final de la novella, lautora ens explica com seran les vides, en el futur, dalguns dels personatges. Resumeix-les en poques lnies.

Temes
18. Lamistat s un dels valors ms present en el llibre. Copia tres exemples que demostrin que algun dels personatges s capa de sacrificar-se pels seus amics. Desprs, redacta una carta al director dun diari en qu defensis el valor que t lamistat per als joves. 19. La violncia s una de les caracterstiques ms lamentables de la nostra societat. Busca en el text les escenes en qu la colla den Zetat actua de manera violenta contra altres persones i fes-ne una breu relaci. Contesta aquestes preguntes:

Creus que sn casos absolutament imaginaris o que en la vida real sen produeixen
de semblants? En coneixes algun? Qui creus que sn els principals culpables daquesta violncia social?

Escriu una mena de decleg (deu normes breus) que et sembli que poden ser tils per lluitar contra la violncia.

266

LLEGIR UN LLIBRE

20. La Marta i en Rafa entren en contacte amb el mn de les ONG amb motiu del treball que han de fer per al professor dtica. En grups reduts, recolliu informaci sobre alguna daquestes organitzacions i prepareu un gui per fer una exposici oral davant dels companys i les companyes de classe. 21. Explica quina s lactitud davant el racisme de dos personatges tant diferents com sn en Binton i en Zetat. Busca als diaris alguna notcia relacionada amb el racisme i fes-ne un resum.

Estil
Lautora intercala en la narraci alguns fragments narratius diferenciats que ajuden al desenvolupament de lacci principal: correus electrnics, cartes, redaccions dels alumnes, programes de rdio, etc. 22. Repassa tots els correus electrnics que senvien entre Granota Verda i la Marta. Fesne una llista on facis constar el nom de lemissor, el nom del destinatari i lassumpte tractat. 23. La Marta i Granota Verda senvien dues breus narracions, un conte de fantasmes i un conte en forma de llegenda popular africana. Narra tu una histria en qu un dels personatges escrigui un conte i lenvi a laltre, i lopini daquest darrer sobre el conte rebut. 24. En el conte de la granota Bul, el dimoni Ullals convoca un seguit de dimonis perqu lajudin a resoldre el seu dubte. Fes la llista de tots els que hi sn convocats i respon aquestes preguntes:

Quin procediment de creaci de paraules sha seguit per crear els seus noms? Quina s la categoria lxica dels elements usats per crear aquests noms? ARA ESCRIU TU
25. Redacta una notcia en la qual narris la detenci dun grup de violents que actuaven en els partits de futbol dun conegut equip. Recorda que has de respondre les sis preguntes bsiques que caracteritzen les notcies (qui, qu, quan, on, com, per qu) i mantenir un enfocament objectiu. Igualment, cal que respectis lestructura prpia de la notcia periodstica. 26. Imaginat que has de preparar un viatge per diversos pasos africans. Busca informaci sobre els pasos que tinteressin ms, i redacta una guia, on comentis els llocs que visitareu, els mitjans de transport que utilitzareu, els dies que romandreu a cada lloc, etc. Si et cal, consulta mapes, atles, enciclopdies, fulletons turstics, Internet... 27. Fes una redacci com la que demana en Flix, el professor dtica, als seus alumnes: Com sc jo, en realitat?

267

APNDIX GRAMTICA

Resum de gramtica
Les categories lxiques
El verb, des del punt de vista morfolgic, s la categoria lxica amb ms formes; sintcticament, dna nom al sintagma verbal i ns el nucli; semnticament, t un significat ple i autnom.

El nom, des del punt de vista morfolgic, varia de forma segons el nombre i, de vegades, el gnere; sintcticament, dna nom al sintagma nominal i ns el nucli; semnticament, t un significat ple i autnom.

El pronom, des del punt de vista morfolgic, pot ser invariable (jo, tu, ho, hi) o variar de forma
segons el nombre (li, els) o el gnere i el nombre (el, la, els, les); sintcticament, no t un significat especfic, sin que adopta el de lelement a qu es refereix en cada oraci o text.

Ladjectiu, des del punt de vista morfolgic, varia de forma segons el nombre i el gnere;
sintcticament, dna nom al sintagma adjectival i ns el nucli; semnticament, t un significat ple i autnom.

El determinant, des del punt de vista morfolgic, varia de forma segons el nombre i el gnere;
sintcticmaent, introdueix el nucli del sintagma nominal: el nom; semnticament, afegeix una noci de pertinena, proximitat, quantitat, etc. al nom que introdueix.

Ladverbi, des del punt de vista morfolgic, s invariable; sintcticament, dna nom al sintagma adverbial i ns el nucli; semnticament, t un significat ple i autnom.

La preposici, des del punt de vista morfolgic, s invariable; sintcticament, dna nom al
sintagma preposicional; semnticament, no t un significat gaire especfic, sin que relaciona dos sintagmes o dues proposicions.

La conjunci, des del punt de vista morfolgic, s invariable; sintcticament, relaciona mots
dins dun sintagma o proposicions dins duna oraci composta; semnticament, no t un significat gaire especfic, sin que bsicament relaciona mots dins de loraci.

La interjecci, des del punt de vista morfolgic, s invariable; sintcticament, no forma part
de cap sintagma prpiament dit, sin que es considera una expressi allable de lestructura sintctica estricta; semnticament, t un significat ple i autnom.

Els verbs
La conjugaci verbal s el conjunt de totes les formes dun verb, ordenades segons la persona, el temps i el mode.

El nucli del sintagma verbal pot estar format per un verb en temps simple (El cotxe no arrenca), un verb en temps compost (Lampolla sha trencat), un verb en temps perifrstic (Jo no ho vaig fer) o un verb en veu passiva (Ledifici aviat ser restaurat).

Classes de perfrasis verbals: dobligaci, amb haver + de + infinitiu o b caldre + infinitiu (he
de dir-te una cosa, cal fer-ho); de probabilitat, amb deure + infinitiu (deu ser ell); dimminncia, amb anar + a + infinitiu o b estar + a punt de + infinitiu (anava a dir-tho, estava a punt de ferho); dinici, amb comenar + a + infinitiu o b posar-se + a + infinitiu (ha comenat a ploure, ara es posa a ploure); danterioritat, amb acabar + de + infinitiu (acaba danar-sen); de duraci, amb estar + gerundi o b continuar + gerundi (estic venint, hi continuem aspirant).

268

APNDIX GRAMTICA

Els pronoms
Els pronoms personals forts sn aquells que fan referncia a les tres persones gramaticals:
primera (jo, mi, nosaltres), segona (tu, vosaltres) i tercera (ell, ella, ells, elles, si).

Els pronoms personals febles sn els que poden referir-se a persones, coses, qualitats o circumstncies: em, et, es, en, el, ens, els, us, la, les, i, ho, hi. Depenen sempre dun verb al qual sadjunten pel darrere (dna-li) o pel davant (li dna). I segons la posici que ocupen, poden prendre formes diferents; per exemple: donar-me, dnam, em dna, mescolta.

Els pronoms interrogatius sn els que utilitzem per fer pregunes (Qu dius?) i sovint, tamb,
en oracions exclamatives (Quina bestiesa!). Sn qui, qu, quin, quina, quins, quines.

Els pronoms relatius sn categories lxiques que poden fer dues funcions dins de loraci:
substituir un sintagma i introduir una proposici subordinada en loraci composta. Sn que, qui, qu, el qual, la qual, els quals, les quals, on.

Loraci i classes doracions


L oraci s una srie de paraules amb almenys un verb en forma personal i organitzada en
constituents, dos en la majoria de casos (predicat i subjecte). Exemple:
subjecte _______________ predicat _______

La casa est deshabitada.

Modalitats oracionals
Oraci declarativa: presenta un fet o un pensament com a real. Exemple: Sha fos una bombeta. Oraci interrogativa: planteja una pregunta. Exemple: Qu vol dir, aix? Oraci imperativa: dna una ordre o estableix una prohibici. Exemple: Escolteu-me! Oraci exclamativa: expressa una emoci o un estat dnim. Exemple: Que b que vinguis! Oraci optativa: expressa un desig. Exemple: Tant de bo tot vagi b. Oraci dubitativa: presenta un fet com a hipottic. Exemple: s probable que ho trobis.

Loraci simple
Una oraci simple s la que t un sol verb en forma personal i una sola estructura de constituents: predicat (grup de mots organitzat al voltant del verb i que expressa lacci, lestat o el procs de loraci) i subjecte (mot o grup de mots que expressa la persona, lanimal o la cosa concreta o abstracta que protagonitza el que diu el verb). Exemple:
subjecte predicat ________________ _________________________

Un grup de vens muntar un sopar popular. A ms doracions amb predicat i subjecte explcit, com el de lexemple anterior, hi ha les oracions amb verbs impersonals, que estan formades noms per un predicat el verb del qual sol ser haver-hi (all hi ha bolets) o b un verb que expressa un fenomen meteorolgic (plour tot el cap de setmana); i tamb hi ha oracions amb subjecte ellptic, s a dir, que es dna per sobreents (ja hem arribat).

El predicat nominal s el que expressa una qualitat o un estat del subjecte. Est format pels
verbs ser, estar o semblar i porta obligatriament un complement anomenat atribut. Exemple:
atribut ______

El pati est mullat.


predicat (nominal)

269

APNDIX GRAMTICA

El predicat verbal s el que expressa una acci del subjecte o b un procs. Es forma generalment amb tots els verbs excepte ser, estar i semblar. Exemple:
complement directe ___________

El pati t gronxadors.
predicat (verbal)

Els complements del predicat verbal sn: Complement directe: fa referncia a lentitat sobre qui recau lacci expressada pel verb (compreu pomes). Complement indirecte: designa el destinatari de lacci (compreu pomes al fruiter). Complement de rgim: va introdut per una preposici (parlen de nosaltres). Complement predicatiu: sol ser un sintagma adjectival i, de vegades, tamb nominal (portes descordades les sabates). Complement circumstancial: s un complement optatiu de loraci i expressa temps, lloc o manera (vindr dem).

Loraci composta
Les oracions compostes sn les que tenen dos o ms verbs en forma personal, i tantes estructures de constituents com verbs en forma personal. Estan formades per proposicions:
subjecte _________ predicat ______ proposici subjecte predicat ______ __________ proposici

LAina escombra i lOriol frega plats.

Les proposicions sn les estructures oracionals que formen loraci composta.

Tipus doracions compostes


Les oracions compostes juxtaposades sn les proposicions de les quals senllacen per mitj
de lentonaci (en la llengua oral) o mitjanant signes de puntuaci com la coma, el punt i coma o els dos punts (en la llengua escrita). Exemple: Truca a lEnric: tindrs una sorpresa.
proposici 1 proposici 2

Les oracions compostes coordinades sn oracions les proposicions de les quals estan enllaades mitjanant connectors, generalment una conjunci coordinant. Oracions coordinades copulatives: sn oracions que expressen la suma de significats de les proposicions coordinades. Els connectors sn les conjuncions i, ni. Exemples: Obre el calaix i treu un mocador. Ni dorm ni deixa dormir. Oracions coordinades disjuntives: sn oracions que expressen lalternativa entre els significats de les proposicions coordinades. El connector ms habitual s la conjunci o. Exemple: Plour o far sol? Oracions coordinades adversatives: sn oracions que expressen la contraposici entre els significats de les proposicions coordinades. Els connectors ms habituals sn els conjuncions per, sin i la locuci sin que. Exemple: El piano s vell, per encara funciona.

270

APNDIX ORTOGRAFIA

Les oracions compostes subordinades sn oracions les proposicions de les quals es troben a
nivells sintctics diferents. Per aix diem que estan formades per una o ms proposicions subordinades que sinclouen dins duna proposici principal. Oracions subordinades substantives: sn oracions en les quals la proposici subordinada equival a un sintagma nominal (SN). Exemple: El diari publica que milers de persones shan manifestat per demanar la fi de les guerres.
proposici principal proposici subordinada

El diari publica una notcia.


SN

Oracions subordinades adjectives: sn oracions en les quals la proposici subordinada equival a un sintagma adjectival (SA). Exemple: Els objectes que ven lantiquari
proposici subordinada proposici principal

tenen molt valor.

Oracions subordinades adverbials: sn oracions en les quals la proposici subordinada equival a un sintagma adverbial (SAdv). Exemple: Tesperar on tu em diguis. Tesperar aqu.
pr principal pr subordinada SAdv

Els connectors
Els connectors textuals
Els connectors textuals poden ser doposici (per, tanmateix, en canvi, per contra), de conseqncia (per tant, aix doncs, en conseqncia), de complementarietat (duna banda... de laltra), i denumeraci (en primer lloc... a continuaci... per acabar).

Els connectors oracionals


Els connectors coordinants poden ser de tres tipus: copulatius (i, ni), disjuntius (o, o b, ara,
sigui) o b adversatius (per, sin, sin que).

Els connectors subordinants poden ser, tamb, de tres tipus: substantius (que, qu, qui, com,
quan, on, quin, quina...), adjectius (que, qu, qui, on, el qual, la qual...) o b adverbials. Els adverbials sn diversos segons la noci que expressen: Noci Lloc Temps Manera Causa Conseqncia Condici Finalitat Concessi Comparaci on quan, abans que, mentre, desprs que, tan bon punt com, com si, segons, segons que perqu, ja que, com que de manera que, tan... que, tant... que, fins al punt que si, tret que, a condici que perqu, per tal que, a fi que encara que, per b que, per ms que com, ms... que, menys... que Connectors

271

APNDIX VERBS

Conjugacions verbals
Verb auxiliar: HAVER
MODE INDICATIU
PRESENT DINDICATIU he has ha hem heu han IMPERFET DINDICATIU havia havies havia havem haveu havien PASSAT SIMPLE hagu hagueres hagu hagurem hagureu hagueren PERFET DINDICATIU he hagut has hagut ha hagut hem hagut heu hagut han hagut PLUSQUAMPERFET DINDICATIU havia hagut havies hagut havia hagut havem hagut haveu hagut havien hagut PASSAT ANTERIOR hagu hagut hagueres hagut hagu hagut hagurem hagut hagureu hagut hagueren hagut PASSAT PERIFRSTIC DINDICATIU vaig haver vas haver va haver vam haver vau haver van haver PASSAT ANTERIOR PERIFRSTIC DINDICATIU vaig haver hagut vas haver hagut va haver hagut vam haver hagut vau haver hagut van haver hagut FUTUR PERFET haur hagut haurs hagut haur hagut haurem hagut haureu hagut hauran hagut CONDICIONAL PERFET hauria hagut hauries hagut hauria hagut haurem hagut haureu hagut haurien hagut

MODE SUBJUNTIU
PRESENT DE SUBJUNTIU hagi hagis hagi hgim hgiu hagin IMPERFET DE SUBJUNTIU hagus haguessis hagus hagussim hagussiu haguessin PERFET DE SUBJUNTIU hagi hagut hagis hagut hagi hagut hgim hagut hgiu hagut hagin hagut PLUSQUAMPERFET DE SUBJUNTIU hagus hagut haguessis hagut hagus hagut hagussim hagut hagussiu hagut haguessin hagut

FUTUR haur haurs haur haurem haureu hauran

CONDICIONAL hauria hauries hauria haurem haureu haurien

MODE IMPERATIU

FORMES NO PERSONALS
infinitiu haver gerundi havent participi hagut, haguda haguts, hagudes infinitiu perfet haver hagut gerundi perfet havent hagut

Model de la primera conjugaci: BALLAR


MODE INDICATIU
PRESENT DINDICATIU ballo balles balla ballem balleu ballen IMPERFET DINDICATIU ballava ballaves ballava ballvem ballveu ballaven PASSAT SIMPLE ball ballares ball ballrem ballreu ballaren PERFET DINDICATIU he ballat has ballat ha ballat hem ballat heu ballat han ballat PLUSQUAMPERFET DINDICATIU havia ballat havies ballat havia ballat havem ballat haveu ballat havien ballat PASSAT ANTERIOR hagu ballat hagueres ballat hagu ballat hagurem ballat hagureu ballat hagueren ballat PASSAT PERIFRSTIC DINDICATIU vaig ballar vas ballar va ballar vam ballar vau ballar van ballar PASSAT ANTERIOR PERIFRSTIC DINDICATIU vaig haver ballat vas haver ballat va haver ballat vam haver ballat vau haver ballat van haver ballat FUTUR PERFET haur ballat haurs ballat haur ballat haurem ballat haureu ballat hauran ballat CONDICIONAL PERFET hauria ballat hauries ballat hauria ballat haurem ballat haureu ballat haurien ballat

MODE SUBJUNTIU
PRESENT DE SUBJUNTIU balli ballis balli ballem balleu ballin IMPERFET DE SUBJUNTIU balls ballessis balls ballssim ballssiu ballesin PERFET DE SUBJUNTIU hagi ballat hagis ballat hagi ballat hgim ballat hgiu ballat hagin ballat PLUSQUAMPERFET DE SUBJUNTIU hagus ballat haguessis ballat hagus ballat hagussim ballat hagussiu ballat haguessin ballat

FUTUR ballar ballars ballar ballarem ballareu ballaran

CONDICIONAL ballaria ballaries ballaria ballarem ballareu ballarien

MODE IMPERATIU
_ balla balli ballem balleu ballin

FORMES NO PERSONALS
infinitiu ballar gerundi ballant participi ballat, ballada ballats, ballades infinitiu perfet haver ballat gerundi perfet havent ballat

272

APNDIX VERBS

Model de la segona conjugaci: TMER


MODE INDICATIU
PRESENT DINDICATIU temo tems tem temem temeu temen IMPERFET DINDICATIU temia temies temia temem temeu temien PASSAT SIMPLE tem temeres tem temrem temreu temeren PERFET DINDICATIU he temut has temut ha temut hem temut heu temut han temut PLUSQUAMPERFET DINDICATIU havia temut havies temut havia temut havem temut haveu temut havien temut PASSAT ANTERIOR hagu temut hagueres temut hagu temut hagurem temut hagureu temut hagueren temut PASSAT PERIFRSTIC DINDICATIU vaig tmer vas tmer va tmer vam tmer vau tmer van tmer PASSAT ANTERIOR PERIFRSTIC DINDICATIU vaig haver temut vas haver temut va haver temut vam haver temut vau haver temut van haver temut FUTUR PERFET haur temut haurs temut haur temut haurem temut haureu temut hauran temut CONDICIONAL PERFET hauria temut hauries temut hauria temut haurem temut haureu temut haurien temut

MODE SUBJUNTIU
PRESENT DE SUBJUNTIU temi temis temi temem temeu temin IMPERFET DE SUBJUNTIU tems temessis tems temssim temssiu temessin PERFET DE SUBJUNTIU hagi temut hagis temut hagi temut hgim temut hgiu temut hagin temut PLUSQUAMPERFET DE SUBJUNTIU hagus temut haguessis temut hagus temut hagussim temut hagussiu temut haguessin temut

FUTUR temer temers temer temerem temereu temeran

CONDICIONAL temeria temeries temeria temerem temereu temerien

MODE IMPERATIU
tem temi temem temeu temin

FORMES NO PERSONALS
infinitiu tmer gerundi tement participi temut, temuda temuts, temudes infinitiu perfet haver temut gerundi perfet havent temut

Model de la segona conjugaci: PERDRE


MODE INDICATIU
PRESENT DINDICATIU perdo perds perd perdem perdeu perden IMPERFET DINDICATIU perdia perdies perdia perdem perdeu perdien PASSAT SIMPLE perd perderes perd perdrem perdreu perderen PERFET DINDICATIU he perdut has perdut ha perdut hem perdut heu perdut han perdut PLUSQUAMPERFET DINDICATIU havia perdut havies perdut havia perdut havem perdut haveu perdut havien perdut PASSAT ANTERIOR hagu perdut hagueres perdut hagu perdut hagurem perdut hagureu perdut hagueren perdut PASSAT PERIFRSTIC DINDICATIU vaig perdre vas perdre va perdre vam perdre vau perdre van perdre PASSAT ANTERIOR PERIFRSTIC DINDICATIU vaig haver perdut vas haver perdut va haver perdut vam haver perdut vau haver perdut van haver perdut FUTUR PERFET haur perdut haurs perdut haur perdut haurem perdut haureu perdut hauran perdut CONDICIONAL PERFET hauria perdut hauries perdut hauria perdut haurem perdut haureu perdut haurien perdut

MODE SUBJUNTIU
PRESENT DE SUBJUNTIU perdi perdis perdi perdem perdeu perdin IMPERFET DE SUBJUNTIU perds perdessis perds perdssim perdssiu perdessin PERFET DE SUBJUNTIU hagi perdut hagis perdut hagi perdut hgim perdut hgiu perdut hagin perdut PLUSQUAMPERFET DE SUBJUNTIU hagus perdut haguessis perdut hagus perdut hagussim perdut hagussiu perdut haguessin perdut

FUTUR perdr perdrs perdr perdrem perdreu perdran

CONDICIONAL perdria perdries perdria perdrem perdreu perdrien

MODE IMPERATIU
_ perd perdi perdem perdeu perdin

FORMES NO PERSONALS
infinitiu perdre gerundi perdent participi perdut, perduda perduts, perdudes infinitiu perfet haver perdut gerundi perfet havent perdut

273

APNDIX VERBS

Model de la tercera conjugaci: DORMIR


MODE INDICATIU
PRESENT DINDICATIU dormo dorms dorm dormim dormiu dormen IMPERFET DINDICATIU dormia dormies dormia dormem dormeu dormien PASSAT SIMPLE dorm dormires dorm dormrem dormreu dormiren PERFET DINDICATIU he dormit has dormit ha dormit hem dormit heu dormit han dormit PLUSQUAMPERFET DINDICATIU havia dormit havies dormit havia dormit havem dormit haveu dormit havien dormit PASSAT ANTERIOR hagu dormit hagueres dormit hagu dormit hagurem dormit hagureu dormit hagueren dormit PASSAT PERIFRSTIC DINDICATIU vaig dormir vas dormir va dormir vam dormir vau dormir van dormir PASSAT ANTERIOR PERIFRSTIC DINDICATIU vaig haver dormit vas haver dormit va haver dormit vam haver dormit vau haver dormit van haver dormit FUTUR PERFET haur dormit haurs dormit haur dormit haurem dormit haureu dormit hauran dormit CONDICIONAL PERFET hauria dormit hauries dormit hauria dormit haurem dormit haureu dormit haurien dormit

MODE SUBJUNTIU
PRESENT DE SUBJUNTIU dormi dormis dormi dormim dormiu dormin IMPERFET DE SUBJUNTIU dorms dormissis dorms dormssim dormssiu dormissin PERFET DE SUBJUNTIU hagi dormit hagis dormit hagi dormit hgim dormit hgiu dormit hagin dormit PLUSQUAMPERFET DE SUBJUNTIU hagus dormit haguessis dormit hagus dormit hagussim dormit hagussiu dormit haguessin dormit

FUTUR dormir dormirs dormir dormirem dormireu dormiran

CONDICIONAL dormiria dormiries dormiria dormirem dormireu dormirien

MODE IMPERATIU
dorm dormi dormim dormiu dormin

FORMES NO PERSONALS
infinitiu dormir gerundi dormint participi dormit, dormida dormits, dormides infinitiu perfet haver dormit gerundi perfet havent dormit

Model de la tercera conjugaci: SERVIR


MODE INDICATIU
PRESENT DINDICATIU serveixo serveixes serveix servim serviu serveixen IMPERFET DINDICATIU servia servies servia servem serveu servien PASSAT SIMPLE serv servires serv servrem servreu serviren PERFET DINDICATIU he servit has servit ha servit hem servit heu servit han servit PLUSQUAMPERFET DINDICATIU havia servit havies servit havia servit havem servit haveu servit havien servit PASSAT ANTERIOR hagu servit hagueres servit hagu servit hagurem servit hagureu servit hagueren servit PASSAT PERIFRSTIC DINDICATIU vaig servir vas servir va servir vam servir vau servir van servir PASSAT ANTERIOR PERIFRSTIC DINDICATIU vaig haver servit vas haver servit va haver servit vam haver servit vau haver servit van haver servit FUTUR PERFET haur servit haurs servit haur servit haurem servit haureu servit hauran servit CONDICIONAL PERFET hauria servit hauries servit hauria servit haurem servit haureu servit haurien servit

MODE SUBJUNTIU
PRESENT DE SUBJUNTIU serveixi serveixis serveixi servim serviu serveixin IMPERFET DE SUBJUNTIU servs servissis servs servssim servssiu servissin PERFET DE SUBJUNTIU hagi servit hagis servit hagi servit hgim servit hgiu servit hagin servit PLUSQUAMPERFET DE SUBJUNTIU hagus servit haguessis servit hagus servit hagussim servit hagussiu servit haguessin servit

FUTUR servir servirs servir servirem servireu serviran

CONDICIONAL serviria serviries serviria servirem servireu servirien

MODE IMPERATIU
dorm dormi dormim dormiu dormin

FORMES NO PERSONALS
infinitiu servir gerundi servint participi servit, servida servits, servides infinitiu perfet haver servit gerundi perfet havent servit

274

APNDIX VERBS

Verb auxiliar: SER


MODE INDICATIU
PRESENT DINDICATIU sc ets s som sou sn IMPERFET DINDICATIU era eres era rem reu eren PASSAT SIMPLE fui fores fou frem freu foren PERFET DINDICATIU he estat has estat ha estat hem estat heu estat han estat PLUSQUAMPERFET DINDICATIU havia estat havies estat havia estat havem estat haveu estat havien estat PASSAT ANTERIOR hagu estat hagueres estat hagu estat hagurem estat hagureu estat hagueren estat PASSAT PERIFRSTIC DINDICATIU vaig ser vas ser va ser vam ser vau ser van ser PASSAT ANTERIOR PERIFRSTIC DINDICATIU vaig haver estat vas haver estat va haver estat vam haver estat vau haver estat van haver estat FUTUR PERFET haur estat haurs estat haur estat haurem estat haureu estat hauran estat CONDICIONAL PERFET hauria estat hauries estat hauria estat haurem estat haureu estat haurien estat

MODE SUBJUNTIU
PRESENT DE SUBJUNTIU sigui siguis sigui siguem sigueu siguin IMPERFET DE SUBJUNTIU fos fossis fos fssim fssiu fossin PERFET DE SUBJUNTIU hagi estat hagis estat hagi estat hgim estat hgiu estat hagin estat PLUSQUAMPERFET DE SUBJUNTIU hagus estat haguessis estat hagus estat hagussim estat hagussiu estat haguessin estat

FUTUR ser sers ser serem sereu seran

CONDICIONAL seria (fra) series (fores) seria (fra) serem (frem) sereu (freu) serien (foren)

MODE IMPERATIU
sigues sigui siguem sigueu siguin

FORMES NO PERSONALS
infinitiu ser (sser) gerundi sent (essent) participi estat, estada estats, estades infinitiu perfet haver estat gerundi perfet havent estat

Verb irregular: ESTAR


MODE INDICATIU
PRESENT DINDICATIU estic ests est estem esteu estan IMPERFET DINDICATIU estava estaves estava estvem estveu estaven PASSAT SIMPLE estigu estigueres estigu estigurem estigureu estigueren PERFET DINDICATIU he estat has estat ha estat hem estat heu estat han estat PLUSQUAMPERFET DINDICATIU havia estat havies estat havia estat havem estat haveu estat havien estat PASSAT ANTERIOR hagu estat hagueres estat hagu estat hagurem estat hagureu estat hagueren estat PASSAT PERIFRSTIC DINDICATIU vaig estar vas estar va estar vam estar vau estar van estar PASSAT ANTERIOR PERIFRSTIC DINDICATIU vaig haver estat vas haver estat va haver estat vam haver estat vau haver estat van haver estat FUTUR PERFET haur estat haurs estat haur estat haurem estat haureu estat hauran estat CONDICIONAL PERFET hauria estat hauries estat hauria estat haurem estat haureu estat haurien estat

MODE SUBJUNTIU
PRESENT DE SUBJUNTIU estigui estiguis estigui estiguem estigueu estiguin IMPERFET DE SUBJUNTIU estigus estiguessis estigus estigussim estigussiu estiguessin PERFET DE SUBJUNTIU hagi estat hagis estat hagi estat hgim estat hgiu estat hagin estat PLUSQUAMPERFET DE SUBJUNTIU hagus estat haguessis estat hagus estat hagussim estat hagussiu estat haguessin estat

FUTUR estar estars estar estarem estareu estaran

CONDICIONAL estaria estaries estaria estarem estareu estarien

MODE IMPERATIU
estigues estigui estiguem estigueu estiguin

FORMES NO PERSONALS
infinitiu estar gerundi estant participi estat, estada estats, estades infinitiu perfet haver estat gerundi perfet havent estat

275

APNDIX VERBS

Verb irregular: ANAR


MODE INDICATIU
PRESENT DINDICATIU vaig vas va anem aneu van IMPERFET DINDICATIU anava anaves anava anvem anveu anaven PASSAT SIMPLE an anares an anrem anreu anaren PERFET DINDICATIU he anat has anat ha anat hem anat heu anat han anat PLUSQUAMPERFET DINDICATIU havia anat havies anat havia anat havem anat haveu anat havien anat PASSAT ANTERIOR hagu anat hagueres anat hagu anat hagurem anat hagureu anat hagueren anat PASSAT PERIFRSTIC DINDICATIU vaig anar vas anar va anar vam anar vau anar van anar PASSAT ANTERIOR PERIFRSTIC DINDICATIU vaig haver anat vas haver anat va haver anat vam haver anat vau haver anat van haver anat FUTUR PERFET haur anat haurs anat haur anat haurem anat haureu anat hauran anat CONDICIONAL PERFET hauria anat hauries anat hauria anat haurem anat haureu anat haurien anat

MODE SUBJUNTIU
PRESENT DE SUBJUNTIU vagi vagis vagi anem aneu vagin IMPERFET DE SUBJUNTIU ans anessis ans anssim anssiu anessin PERFET DE SUBJUNTIU hagi anat hagis anat hagi anat hgim anat hgiu anat hagin anat PLUSQUAMPERFET DE SUBJUNTIU hagus anat haguessis anat hagus anat hagussim anat hagussiu anat haguessin anat

FUTUR anir anirs anir anirem anireu aniran

CONDICIONAL aniria aniries aniria anirem anireu anirien

MODE IMPERATIU
vs vagi anem aneu vagin

FORMES NO PERSONALS
infinitiu anar gerundi anant participi anat, anada anats, anades infinitiu perfet haver anat gerundi perfet havent anat

Verb irregular: FER


MODE INDICATIU
PRESENT DINDICATIU faig fas fa fem feu fan IMPERFET DINDICATIU feia feies feia fiem fieu feien PASSAT SIMPLE fiu feres fu frem freu feren PERFET DINDICATIU he fet has fet ha fet hem fet heu fet han fet PLUSQUAMPERFET DINDICATIU havia fet havies fet havia fet havem fet haveu fet havien fet PASSAT ANTERIOR hagu fet hagueres fet hagu fet hagurem fet hagureu fet hagueren fet PASSAT PERIFRSTIC DINDICATIU vaig fer vas fer va fer vam fer vau fer van fer PASSAT ANTERIOR PERIFRSTIC DINDICATIU vaig haver fet vas haver fet va haver fet vam haver fet vau haver fet van haver fet FUTUR PERFET haur fet haurs fet haur fet haurem fet haureu fet hauran fet CONDICIONAL PERFET hauria fet hauries fet hauria fet haurem fet haureu fet haurien fet

MODE SUBJUNTIU
PRESENT DE SUBJUNTIU faci facis faci fem feu facin IMPERFET DE SUBJUNTIU fes fessis fes fssim fssiu fessin PERFET DE SUBJUNTIU hagi fet hagis fet hagi fet hgim fet hgiu fet hagin fet PLUSQUAMPERFET DE SUBJUNTIU hagus fet haguessis fet hagus fet hagussim fet hagussiu fet haguessin fet

FUTUR far fars far farem fareu faran

CONDICIONAL faria faries faria farem fareu farien

MODE IMPERATIU
fes faci fem feu facin

FORMES NO PERSONALS
infinitiu fer gerundi fent participi fet, feta fets, fetes infinitiu perfet haver fet gerundi perfet havent fet

276

APNDIX VERBS

Verb irregular: SABER


MODE INDICATIU
PRESENT DINDICATIU s saps sap sabem sabeu saben IMPERFET DINDICATIU sabia sabies sabia sabem sabeu sabien PASSAT SIMPLE sab saberes sab sabrem sabreu saberen PERFET DINDICATIU he sabut has sabut ha sabut hem sabut heu sabut han sabut PLUSQUAMPERFET DINDICATIU havia sabut havies sabut havia sabut havem sabut haveu sabut havien sabut PASSAT ANTERIOR hagu sabut hagueres sabut hagu sabut hagurem sabut hagureu sabut hagueren sabut PASSAT PERIFRSTIC DINDICATIU vaig saber vas saber va saber vam saber vau saber van saber PASSAT ANTERIOR PERIFRSTIC DINDICATIU vaig haver sabut vas haver sabut va haver sabut vam haver sabut vau haver sabut van haver sabut FUTUR PERFET haur sabut haurs sabut haur sabut haurem sabut haureu sabut hauran sabut CONDICIONAL PERFET hauria sabut hauries sabut hauria sabut haurem sabut haureu sabut haurien sabut

MODE SUBJUNTIU
PRESENT DE SUBJUNTIU spiga spigues spiga sapiguem sapigueu spiguen IMPERFET DE SUBJUNTIU sabs sabessis sabs sabssim sabssiu sabessin PERFET DE SUBJUNTIU hagi sabut hagis sabut hagi sabut hgim sabut hgiu sabut hagin sabut PLUSQUAMPERFET DE SUBJUNTIU hagus sabut haguessis sabut hagus sabut hagussim sabut hagussiu sabut haguessin sabut

FUTUR sabr sabrs sabr sabrem sabreu sabran

CONDICIONAL sabria sabries sabria sabrem sabreu sabrien

MODE IMPERATIU
spigues spiga sapiguem sapigueu spiguen

FORMES NO PERSONALS
infinitiu saber gerundi sabent participi sabut, sabuda sabuts, sabudes infinitiu perfet haver sabut gerundi perfet havent sabut

Verb irregular: VEURE


MODE INDICATIU
PRESENT DINDICATIU veig veus veu veiem veieu veuen IMPERFET DINDICATIU veia veies veia viem vieu veien PASSAT SIMPLE viu veieres vei veirem veireu veieren PERFET DINDICATIU he vist has vist ha vist hem vist heu vist han vist PLUSQUAMPERFET DINDICATIU havia vist havies vist havia vist havem vist haveu vist havien vist PASSAT ANTERIOR hagu vist hagueres vist hagu vist hagurem vist hagureu vist hagueren vist PASSAT PERIFRSTIC DINDICATIU vaig veure vas veure va veure vam veure vau veure van veure PASSAT ANTERIOR PERIFRSTIC DINDICATIU vaig haver vist vas haver vist va haver vist vam haver vist vau haver vist van haver vist FUTUR PERFET haur vist haurs vist haur vist haurem vist haureu vist hauran vist CONDICIONAL PERFET hauria vist hauries vist hauria vist haurem vist haureu vist haurien vist

MODE SUBJUNTIU
PRESENT DE SUBJUNTIU vegi vegis vegi vegem vegeu vegin IMPERFET DE SUBJUNTIU veis veiessis veis veissim veissiu veiessin PERFET DE SUBJUNTIU hagi vist hagis vist hagi vist hgim vist hgiu vist hagin vist PLUSQUAMPERFET DE SUBJUNTIU hagus vist haguessis vist hagus vist hagussim vist hagussiu vist haguessin vist

FUTUR veur veurs veur veurem veureu veuran

CONDICIONAL veuria veuries veuria veurem veureu veurien

MODE IMPERATIU
veges vegi vegem vegeu vegin

FORMES NO PERSONALS
infinitiu veure gerundi veient participi vist, vista vistos, vistes infinitiu perfet haver vist gerundi perfet havent vist

277

Referncies dels textos


Unitat 0 Petites reflexions TERRICABRAS, Josep-Maria. Pensem-hi un minut. Barcelona: Prtic, 2004. Crtiques a la moda femenina EIXIMENIS, Francesc. Prosa (versi a cura de Xavier Renedo i Sergi Gascon). Barcelona: Teide, 1996 Grans magatzems COMADIRA, Narcs. Les ciutats. Barcelona: Vosgos, 1976. Unitat 1 LHedera helix La torre de Babel Ulisses i els Cclops Desaparegut! Unitat 2 La m dissecada Roland, heroi de la batalla de Roncesvalls El rei En Jaume s ferit Relacions en societat Unitat 3 Com es construa una pirmide Julita LEscanyapobres Sempre amb patins Unitat 4 La ciutat El hbbit Larbre domstic Compte amb els comptes Unitat 5 Retorn al passat Oreneta, ton cant em fa sofrir Els amants Cam de la Muntanya Glaada Unitat 6 Les Noies de Filferro Corrandes dexili Amb totes dues mans Contraatac Unitat 7 El prncep de Vilamaniscle Tot lenyor de dem Si mhaguesis fet nixer gra de blat Multa daparcament TORRENT, Josep. Lestranya desaparici de la Laura. Barcelona: Alfaguara Grup Promotor, 2003. SALVAT-PAPASSEIT, Joan. Lirradiador del port i les gavines. Barcelona: Edicions Proa, 2005. TORRES, Mrius. Poesies i altres escrits. Barcelona: Edicions 62, 1993. WOLFE, Tom. Tot un home. Barcelona: Columna Edicions, 1999. SIERRA I FABRA, Jordi. Les Noies de Filferro. Barcelona: Alfaguara Grup Promotor, 2005. QUART, Pere. Sal de tardor. Barcelona: Edicions Proa, 1985. MARAL, Maria Merc. Bruixa de dol. Barcelona: Edicions 62, 1998. HERNNDEZ, Pau Joan. La tripulaci del Pnic. Barcelona: Edeb, 2004. GERMANES QUINTANA. POR. Histries de terror. Barcelona: Columna Edicions, 2000. GUILLEM DE BERGUED i altres trobadors. Obra potica. Berga: Edicions de lAlb, 1986. ANDRS ESTELLS, Vicent. Llibre de meravelles. Valncia: Tres i Quatre, 2003. FRAZIER, Charles. La Muntanya Glaada. Barcelona: Edicions 62, 1998. HESSE, Herman. Els contes ms bells. Barcelona: Edicions de la Magrana, 2003. TOLKIEN, J. R. R. El hbbit. Barcelona: Edicions de la Magrana, 1995. CALDERS, Pere. Crniques de la veritat oculta. Barcelona: Edicions 62, 2005. KINSELLA, Sophie. Boja per comprar. Barcelona: Edicions 62, 2001 SELLA, Antoni. Revista Spiens, nm. 28. GENS I AGUILAR, Mart. Julita. Barcelona: Edicions 62 i La Caixa, 1992. OLLER, Narcs. LEscanyapobres. Barcelona: Edicions 62, 2001. LLORT. Trenta-dos morts i un home cansat. Barcelona: Plaza & Jans Editors, 2004. MAUPASSANT, Guy de. La tomba i altres contes dhorror. Valncia: Brosquil Edicions, 2003. La can de Roland, versi catalana de Joan Jubany. Barcelona: Quaderns Crema, 1985. JAUME I. Llibre dels feits. Barcelona: Edicions 62 i La Caixa, 1982. PLA, Josep. Nocturn de primavera. Barcelona: Edicions Destino, 1989. CALDERS, Pere. Crniques de la veritat oculta. Barcelona: Edicions 62, 2005. Bblia catalana: traducci interconfessional. Barcelona: Editorial Claret, 2002 HOMER. LOdissea (novament traslladada en versos catalans per Carles Riba). Barcelona: Edicions de la Magrana, 1993. PIRANDELLO, Luigi. El difunt Mattia Pascal. Barcelona: Edicions Proa, 2002

278

Unitat 8 Cal posar fi a la idea que ajudar s oferir caritat Romeu i Julieta Mar i cel Records dinfantesa Unitat 9 Consell extraordinari TEIXIDOR, Jordi. El retaule del flautista. Barcelona: Edicions 62, 1996. a la vila de Pimburg El mtode Grnholm GALCERAN, Jordi. El mtode Grnholm. Barcelona: Edicions Proa, 2005. Senderisme: seguir la tradici PARELLADA, Eduard. Revista Claror, nm. 54. Revista Consumer. http://revista.consumer.es/web/ca/20051001/entrevista/ SHAKESPEARE, William. Romeo i Julieta. Barcelona: Vicens-Vives, 2006 GUIMER, ngel. Mar i cel. Barcelona: Selecta-Catalnia, 1997. TORO, Suso de. Lombra caadora. Barcelona: Columna Edicions, 2001.

279

Direcci dart: Josep Crespo Projecte grfic: Coberta: CARRI /SNCHEZ/LACASTA Interiors: Jos M. Snchez de Ocaa Illustracions: lex Gallego Cap de projecte: Rosa Marn Coordinaci dillustraci: Carles Aguilera Cap de desenvolupament de projecte: Xavier Tejeda Desenvolupament grfic: Rosa Barriga, Josep Llus Garca i Ral de Andrs Direcci tcnica: ngel Garca Coordinaci tcnica: J. del Prado Confecci i muntatge: Jonas Nilsson, Jos M. Snchez de Ocaa, Llus Sanosa i Track 20 Cartografia: Adolf Vallejo Documentaci i selecci fotogrfica: Merc Barcenilla Fotografies: A. Toril; Algar; C. Jimnez; C. Prez; C. Roca; D. Lpez; F. Ontan; F. Po; GARCA-PELAYO/Juancho; I. Rovira; J. C. Muoz; J. I. Medina; J. Jaime; J. Lucas; J. M. Escudero; J. V. Resino; Krauel; L. M. Iglesias; M. Redondo; Michele di Piccione; ORONOZ; Prats i Camps; R. Arrizabalaga; R. Manent; S. Enrquez; TERRANOVA INTERPRETACIN Y GESTION AMBIENTAL; A. G. E. FOTOSTOCK/Paolo Snchez, Javier Larrea, Aspen Stock, Jeff Greenberg, Clara Jose, Science Photo Library, Leonard Lee Rue III, Miquel Tres Lpez, Carol&Mike Werner, James McLoughlin; ARXIU MAS; CENTRAL STOCK; COMSTOCK; CORDON PRESS/REUTERS/ William Philpott; COVER /SYGMA/KEYSTONE; COVER /CORBIS/Historical Picture Archive, Blue Lantern Studio, Bettmann, CORBIS SYGMA/John Van Hasselt, DIGITALVISION; EFE/Alessandro della Bella, Andreas F. Voegelin, A. Dalmau, AP PHOTO /Tobias Rostlund, EPA/I. Pierre Verdy; EFE/SIPA-PRESS/ Tor Eigeland; FOCOLTONE; GENERALITAT DE CATALUNYA/Departament de Salut; HIGHRES PRESS STOCK/AbleStock.com; I. Preysler; J. M. Barres; MUSEUM ICONOGRAFA/The Bridgeman Art Library, J. Martin; PHOTOALTO; PHOTODISC; STOCK PHOTOS; STOCKBYTE; Joan Garcia i Santiago; BIBLIOTECA CENTRAL, BARCELONA; BIBLIOTECA NACIONAL, MADRID /Laboratorio Biblioteca Nacional; BIBLIOTECA NACIONAL, VIENA; BNF; CREATIVE LABS; European Community; Farmacuticos sin fronteras; FUJITSU/SIEMENS; FUNDACI ANTONI TPIES, BARCELONA; FUNDACIN COLECCIN THYSSEN-BORNEMISZA/MUSEO THYSSEN-BORNEMISZA, MADRID; MATTON-BILD; MUSEO NACIONAL CENTRO DE ARTE REINA SOFA; MUSEO NAVAL, MADRID; Nokia Corporation; SERIDEC PHOTOIMAGENES CD /PHOTOALTO/Laurence Mouton; THE METROPOLITAN MUSEUM OF ART, NEW YORK; ARXIU SANTILLANA Agraments: Farmacutics sense Fronteres i Federaci Catalana de Korfbal

2007 by Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Frederic Mompou, 11 (Vila Olmpica). 08005 Barcelona PRINTED IN SPAIN Imprs a

ISBN: 978-84-7918-128-4 CP: 831025 Dipsit legal:

Es prohibeix, llevat dexcepci prevista per la llei, qualsevol forma de reproducci, distribuci, comunicaci pblica i transformaci daquesta obra sense lautoritzaci dels titulars de la propietat intellectual. La infracci dels drets esmentats pot constituir un delicte contra la propietat intellectual (articles 270 i segents del Codi penal)