Anda di halaman 1dari 272

Guia

Coneixement
del medi 5 PRIMRIA
Grup Promotor
Santillana
130225 _ 0001-0035.indd 1 3/8/09 17:06:09
La Guia didctica de Coneixement del medi 5, per a cinqu curs dEducaci Primria,
s una obra collectiva concebuda, creada i realitzada al Departament de Primria
de Grup Promotor / Santillana, sota la direcci de Jos Toms Henao i Maria ngels
Andrs Casamiquela.
Text del llibre de lalumne: G. Comas, L. Etxebarria, B. Fors, . Mart, J. I. Medina,
A. Moral, A. I. Prez, A. Rodrguez i J. Rubi.
Text de la Guia didctica: G. Comas i A. Snchez-Ramal.
Illustraci: P. Coulbois, C. Fernndez, C. Salom, J. Santos i B. Segu.
Edici: G. Comas, A. Sagrist i A. Snchez-Ramal.
130225 _ 0001-0035.indd 2 3/8/09 17:06:09
Introducci
Projecte La Casa del Saber . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . IV
Educaci Primria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . VI
Les competncies bsiques del currculum. . . . . . . . . VII
Recursos per al cinqu curs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . VIII
Recursos per al sis curs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . X
Continguts. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . XII
Les competncies bsiques en lrea
del Coneixement del medi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . XIV
Programa dESTUDI EFICA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . XVIII
Treballar amb mapes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . XX
El llibre de lalumne . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . XXII
La guia didctica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . XXVIII
Guia didctica
PRIMER TRIMESTRE
Unitat 0. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8A
Unitat 1. La funci de nutrici . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12A
Unitat 2. La funci de relaci. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26A
Unitat 3. El planeta Terra. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40A
Unitat 4. La protecci del medi ambient. . . . . . . . . . 54A
Recull trimestral 1. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68
SEGON TRIMESTRE
Unitat 5. La matria i les propietats que t . . . . . . 76A
Unitat 6. Les forces i el moviment. . . . . . . . . . . . . . . . 90A
Unitat 7. El relleu de Catalunya. . . . . . . . . . . . . . . . . . 102A
Unitat 8. El clima i la vegetaci de Catalunya . . . 116A
Recull trimestral 2. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 128
TERCER TRIMESTRE
Unitat 9. La poblaci i les activitats
econmiques a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 136A
Unitat 10. La prehistria. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 150A
Unitat 11. Ledat antiga . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 164A
Unitat 12. Ledat mitjana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 176A
Recull trimestral 3. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 192
Annex: Glossari - Lmines . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 200
130225 _ 0001-0035.indd 3 3/8/09 17:06:09
L
p
s
IV
Projecte La Casa del Saber
L

E
La Casa del Saber persegueix una educaci de
qualitat que faciliti lxit escolar dels alumnes. s
fruit dun llarg procs dinvestigaci i debat. En el
disseny hi han participat mestres, pedagogs, psi-
clegs, editors, dissenyadors, illustradors i molts
altres professionals que hi han aportat la seva il-
lusi i els seus coneixements. La seva feina i la
llarga experincia de Grup Promotor / Santillana
fonamenten la solidesa daquest projecte.
Els mestres, els alumnes i els pares poden diposi-
tar la seva confiana en La Casa del Saber.
La Casa del Saber procura aconseguir lequitat en
leducaci, de manera que tots els alumnes trobin
una resposta apropiada al seu ritme daprenentat-
ge i a les seves condicions personals.
Per assolir lequitat, el projecte planteja una au-
tntica educaci en valors, amb una atenci espe-
cial a la tolerncia, la convivncia, la cura del medi
ambient i altres valors que promouen la construc-
ci dun mn millor per a tots.
Aquest projecte pretn tamb que els alumnes re-
coneguin i valorin la diversitat cultural de la socie-
tat en qu vivim.
La Casa del Saber s un espai on hi cabem tots:
alumnes, mestres, pares...
Un projecte ben fonamentat Una casa per a tots
130225 _ 0001-0035.indd 4 3/8/09 17:06:09
V
La Casa del Saber, el nou projecte de Grup Promotor / Santillana, s un es-
pai educatiu en el qual els alumnes poden adquirir les capacitats que neces-
siten per al seu desenvolupament personal i social.
La Casa del Saber sapuntala en tres principis:
Promoure un aprenentatge efica que permeti
lalumne desenvolupar satisfactriament les habili-
tats que ha dadquirir en el Cicle superior de Prim-
ria. Es tracta de garantir un aprenentatge slid dels
continguts curriculars fonamentals daquest cicle.
Per aconseguir-ho, a ms dels llibres de lalumne,
oferim mltiples recursos per explicar, reforar, com-
plementar i avaluar els continguts fonamentals.
Aplicar el coneixement a la vida quotidiana, de
manera que els nens i nenes siguin capaos
dactuar satisfactriament en la seva vida diria.
Aix doncs, pretenem que els alumnes es desen-
volupin en les situacions comunicatives en qu
es trobin immersos, facin servir els seus conei-
xements matemtics per resoldre problemes de
cada dia i facin s dels continguts apresos per
comprendre i per prendre decisions sobre el seu
entorn natural i social.
Contribuir al desenvolupament de les competncies
bsiques que ha dadquirir lalumnat al llarg de len-
senyament obligatori. Des de totes les rees safa-
voreix el desenvolupament de les competncies
segents, que sn les que els alumnes necessiten
per desenvolupar-se en la societat actual:

Pensar i comunicar

Descobrir i tenir iniciativa

Conviure i habitar el mn

Ser i actuar de forma autnoma


Dins daquestes quatre grans competncies b-
siques, nhi trobem daltres que sn interdepen-
dents, de manera que alguns elements daquestes
es creuen o aborden perspectives complement-
ries. El desenvolupament i la utilitzaci de cadas-
cuna necessita al seu torn les altres:
Competncies per aprendre a aprendre.
Competncies culturals, socials i ciutadanes.
Competncies en comunicaci lingstica.
Competncies matemtiques de raonament, de
clcul, de resoluci de problemes
Competncies daplicaci de coneixements ad-
quirits.
Competncies en el coneixement i la interacci
amb el mn.
Competncies en higiene i salut.
Competncies per prevenir i resoldre conflictes.
Competncies en el tractament de la informaci
i la competncia digital.
Competncies artstiques.
Competncies en educaci viria.
Competncies afectives.
Competncies en participaci.
Els pilars del projecte
n
n
t-
-
-
i
c-
-
-
:
130225 _ 0001-0035.indd 5 3/8/09 17:06:09
VI
Les competncies bsiques
EN EL CURRCULUM
Segons el Decret dordenaci curricular de ledu-
caci primria de la Generalitat de Catalunya, la
finalitat de lEducaci Primria s proporcionar a
tots els nois i noies una educaci que els perme-
ti assegurar un slid desenvolupament personal,
adquirir les habilitats i les competncies culturals
i socials relatives a lexpressi i comprensi oral,
a lescriptura, al clcul, a la resoluci de proble-
mes i als coneixements bsics de la cincia, la
cultura i la convivncia; desenvolupar la compe-
tncia dexpressar el que sha aprs; dexplicar
amb raons coherents, fiables i ben justificades el
seu punt de vista i la seva opini, de saber escol-
tar el punt de vista dels altres amb respecte i
darribar a acords quan sigui necessari; desenvo-
lupar les habilitats socials, desfor, treball i estu-
di; expressar el sentit artstic, la creativitat i
lafectivitat; i conixer els elements bsics de la
llengua, la histria, la geografia i les tradicions
del pas que permetin el seu arrelament.
En lapartat en qu senumeren els objectius de
letapa, el Decret exposa el segent:
Leducaci primria ha de contribuir a desenvo-
lupar les habilitats i les competncies que per-
metin als nois i a les noies:
Conixer, valorar i aplicar els valors i les nor-
mes de convivncia per ser un ciutad o ciuta-
dana lliure capa de prendre compromisos indi-
viduals i collectius, respectar els drets humans
i acceptar el pluralisme propi duna societat de-
mocrtica.
Tenir conscincia del valor del treball individual
i collectiu i desenvolupar hbits desfor i tre-
ball en lestudi, aix com actituds de confiana,
amb iniciativa personal, autodisciplina, sentit
crtic i responsabilitat.
Adquirir habilitats per mantenir i millorar el cli-
ma de convivncia, i per prevenir i resoldre con-
flictes de manera pacfica tant en lmbit fa-
miliar com en lmbit escolar i social.
Conixer, comprendre i respectar les diferents
cultures i les diferncies entre les persones; i
defensar laplicaci dels drets humans en tots
els mbits de la vida personal i social, sense
cap tipus de discriminaci.
Conixer i utilitzar de manera apropiada tant la
llengua catalana, com la llengua castellana, i
si escau larans, aix com una llengua estran-
gera.
Desenvolupar les competncies matemtiques
bsiques i ser capa daplicar-les a les situa-
cions de la vida quotidiana.
Conixer, valorar i estimar lentorn natural, so-
cial i cultural per reforar el sentiment de per-
tinena i arrelament al pas i ser capa de pren-
dre compromisos responsables per mantenir o
canviar elements daquest entorn.
Utilitzar diferents representacions i expressions
artstiques en la construcci de propostes pls-
tiques i musicals.
Seleccionar i valorar la informaci rebuda o
aconseguida per mitj de les tecnologies de la
informaci i de la comunicaci.
Desenvolupar les capacitats afectives en tots
els mbits de la personalitat i en la manera de
relacionar-se amb els altres.
Aplicar, en contextos diversos, els diferents co-
neixements adquirits i els recursos propis, a fi
de resoldre de manera creativa problemes, si-
tuacions personals i necessitats de la vida quo-
tidiana.
Valorar la importncia de la higiene i de la salut,
i acceptar les seves caracterstiques personals i
ser respectus amb les dels altres.
Adquirir els elements bsics duna correc-
ta educaci viria i les actituds de respecte
que afavoreixin la prevenci daccidents de trn-
sit.
Educaci Primria
FINALITAT I OBJECTIUS
130225 _ 0001-0035.indd 6 13/8/09 08:08:53
VII
La Llei Orgnica dEducaci i el Decret curricular
de la Generalitat de Catalunya presenten una no-
vetat important: la incorporaci de les competn-
cies bsiques al currculum.
En el Decret curricular, concretament, safirma
que la finalitat central de cadascuna de les rees
curriculars s el desenvolupament de les compe-
tncies bsiques, tot tenint en compte que cadas-
cuna de les rees o matries contribueix al desen-
volupament de diferents competncies i, a la
vegada, cada una de les competncies bsiques
sassolir com a conseqncia del treball en dis-
tintes rees o matries. Per tant, leficcia en la
consecuci de les competncies bsiques depn
duna bona coordinaci de les activitats escolars
de totes les rees curriculars.
Sobre aquest mateix assumpte, la Llei diu el se-
gent: El currculum sestructura a lentorn
drees de coneixement, que s on shan de bus-
car els referents que permetran el desenvolupa-
ment de les competncies en aquesta etapa.
Aix, doncs, a cada rea sinclouen referncies
explcites sobre la seva contribuci a aquelles
competncies bsiques a les quals sorienta en
ms gran mesura. Daltra banda, tant els objec-
tius com la prpia selecci dels continguts prete-
nen assegurar-ne el desenvolupament.
Qu entenem per
competncia bsica
Entenem per competncia bsica la capacitat de
posar en prctica duna manera integrada, en
contextos i situacions diferents, els coneixe-
ments, les habilitats i les actituds personals ad-
quirides.
El concepte de competncia inclou tant els conei-
xements terics com les habilitats o coneixe-
ments prctics i les actituds. Va ms enll del
saber i del saber fer o aplicar, perqu inclou tam-
b el saber ser o estar.
Les competncies bsiques o clau tenen les ca-
racterstiques segents:
Promouen el desenvolupament de capacitats
ms que no pas lassimilaci de continguts,
encara que aquests estan presents a lhora
concretar-se els aprenentatges.
Tenen en compte el carcter aplicatiu dels apre-
nentatges, ja que sentn que una persona
competent s aquella capa de resoldre els
problemes propis del seu mbit dactuaci.
Es fonamenten en el seu carcter dinmic, ja
que es desenvolupen de manera progressiva i
poden ser adquirides en situacions i institu-
cions formatives diferents.
Tenen un carcter interdisciplinari i transversal,
ja que integren aprenentatges procedents de
diverses disciplines acadmiques.
Sn un punt de trobada entre la qualitat i lequi-
tat. Duna banda, amb elles sintenta garantir
una educaci que doni resposta a les necessi-
tats reals de lpoca en qu vivim (qualitat).
Daltra banda, es pretn que siguin assimila-
des per tot lalumnat, de manera que serveixin
de base comuna a tots els ciutadans i ciutada-
nes (equitat).
Les competncies clau o bsiques sn, doncs,
aquells coneixements, destreses i actituds que
tots els individus necessiten per a la seva realit-
zaci i desenvolupament personal, per a la seva
inclusi a la societat i per a la seva incorporaci
al mn de locupaci. Les competncies shau-
rien dhaver adquirit al final de lensenyament
obligatori, i haurien de constituir la base dun
continu aprenentatge al llarg de tota la vida.
Les competncies bsiques
EN EL CURRCULUM
Educaci Primria
FINALITAT I OBJECTIUS
130225 _ 0001-0035.indd 7 13/8/09 08:08:53
VIII
Recursos per al cinqu curs
RECURSOS PER ALS ALUMNES
Llibres
Llengua catalana 5
Llengua castellana 5. Ms Plural
Matemtiques 5
Coneixement del medi 5
Msica 5. Inclou CD
Dibuix i pintura 5
Religi catlica 5
Essential Science 5
Drawing and painting fun 5
Lectures 5
Diccionari escolar
Quaderns
Quadern 13 de Llengua
Quadern 14 de Llengua
Quadern 15 de Llengua
Quadern 13 de Matemtiques
Quadern 14 de Matemtiques
Quadern 15 de Matemtiques
Activitats. Coneixement del medi 5
Les TIC en el coneixement del medi 5
Les competncies lingstica i matemtica
des del Coneixement del medi 5
Ortografia
Nombres i operacions
Problemes de Matemtiques
Activitats amb mapes
Activitats de Cincies Naturals
Clcul mental
RECURSOS PER AL PROFESSOR
Recursos per a laula
Mapes muts interactius
Mapes murals dEspanya, dEuropa i del mn,
amb noms per treure i posar
Material manipulable per a Matemtiques
Cossos geomtrics: cons, prismes, cilindres,
esferes, cub, pirmides...
Instruments per a la pissarra: regle, comps,
transportador, escaire i cartab
Desenvolupament dels cossos geomtrics
Plaf per treballar fraccions
Figures planes
Bitllets i monedes
Lmines de Matemtiques
Classes de quadrilters, classes de triangles,
polgons, el cercle i la circumferncia, tipus
dangles, cossos geomtrics
Lmines de Coneixement del medi
Lmines per treballar el cos hum, mapes
de Catalunya, dEspanya, dEuropa...
Lmines de Llengua
Models de conjugacions verbals Llengua catalana
Models de conjugacions verbals Llengua castellana
R

Guies didctiques
Guia didctica de Llengua catalana 5 Inclou CD
per al programa de Comprensi i expressi oral
Guia didctica de Llengua castellana 5.
Ms Plural Inclou CD per al programa
de Comunicaci oral
Guia didctica de Matemtiques 5
Guia didctica de Coneixement del medi 5
Guia didctica de Msica 5 Inclou 2 CD
amb canons, exercicis i audicions
130225 _ 0001-0035.indd 8 3/8/09 17:06:09
IX
a
a
Recursos per avaluar
Recursos per a lavaluaci.
Llengua catalana 5
Recursos per a lavaluaci.
Lengua castellana 5. Ms Plural
Recursos per a lavaluaci.
Matemtiques 5
Recursos per a lavaluaci.
Coneixement del medi 5
Recursos per atendre la diversitat
Fitxes de refor i ampliaci.
Llengua 5
Fitxes de refor i ampliaci.
Llengua castellana 5. Ms Plural
Fitxes de refor i ampliaci.
Matemtiques 5
Fitxes de refor i ampliaci.
Coneixement del medi 5
Ms recursos. Llengua catalana 5
Ms recursos. Lengua castellana 5. Ms plural
Ms recursos. Matemtiques 5
Ms recursos. Coneixement del medi 5
Treballar amb mapes
Guia didctica Dibuix i pintura 5
Guia didctica de Religi catlica 5
Guia del diccionari escolar
Teachers Book Essential Science 5
Teachers Book Drawing and Painting fun 5
D
Recursos per treballar
les competncies
100 propostes per millorar la competncia
en comunicaci lingstica
100 propostes per millorar la competncia
matemtica
100 propostes per millorar la competncia
en el coneixement i interacci amb el mn fsic
Recursos digitals
CD Recursos didctics
CD Documents curriculars
CD Solucionari. Cicle superior
Programa dEstudi Efica
Manual per al professorat
130225 _ 0001-0035.indd 9 3/8/09 17:06:09
X
Recursos per al sis curs
RECURSOS PER ALS ALUMNES
Llibres
Llengua catalana 6
Llengua castellana 6. Ms Plural
Matemtiques 6
Coneixement del medi 6
Educaci per a la ciutadania
Msica 6. Inclou CD
Dibuix i pintura 6
Religi catlica 6
Essential Science 6
Drawing and painting fun 6
Lectures 6
Diccionari escolar
Quaderns
Quadern 16 de Llengua
Quadern 17 de Llengua
Quadern 18 de Llengua
Quadern 16 de Matemtiques
Quadern 17 de Matemtiques
Quadern 18 de Matemtiques
Activitats. Coneixement del medi 6
Les TIC en el coneixement del medi 6
Les competncies lingstica i matemtica
des del Coneixement del medi 6
Ortografia
Nombres i operacions
Problemes de Matemtiques
Activitats amb mapes
Activitats de Cincies Naturals
Clcul mental
R

RECURSOS PER AL PROFESSOR


Recursos per a laula
Mapes muts interactius
Mapes murals dEspanya, dEuropa i del mn,
amb noms per treure i posar
Material manipulable per a Matemtiques
Cossos geomtrics: cons, prismes, cilindres,
esferes, cub, pirmides...
Instruments per a la pissarra: regle, comps,
transportador, escaire i cartab
Desenvolupament dels cossos geomtrics
Plaf per treballar fraccions
Figures planes
Bitllets i monedes
Lmines de Matemtiques
Classes de quadrilters, classes de triangles,
polgons, el cercle i la circumferncia, tipus
dangles, cossos geomtrics
Lmines de Coneixement del medi
Lmines per treballar el cos hum, mapes
de Catalunya, dEspanya, dEuropa...
Lmines de Llengua
Models de conjugacions verbals Llengua catalana
Models de conjugacions verbals Llengua castellana

Guies didctiques
Guia didctica de Llengua catalana 6 Inclou CD
per al programa de Comprensi i expressi oral
Guia didctica de Llengua castellana 6.
Ms Plural Inclou CD per al programa
de Comunicaci oral
Guia didctica de Matemtiques 6
Guia didctica de Coneixement del medi 6
Guia didctica de Educaci per a la ciutadania
130225 _ 0001-0035.indd 10 3/8/09 17:06:10
XI
Recursos per avaluar
Recursos per a lavaluaci.
Llengua catalana 6
Recursos per a lavaluaci.
Lengua castellana 6. Ms Plural
Recursos per a lavaluaci.
Matemtiques 6
Recursos per a lavaluaci.
Coneixement del medi 6
Recursos per atendre la diversitat
Fitxes de refor i ampliaci.
Llengua 6
Fitxes de refor i ampliaci.
Llengua castellana 6. Ms Plural
Fitxes de refor i ampliaci.
Matemtiques 6
Fitxes de refor i ampliaci.
Coneixement del medi 6
Ms recursos. Llengua catalana 6
Ms recursos. Lengua castellana 6. Ms plural
Ms recursos. Matemtiques 6
Ms recursos. Coneixement del medi 6
Treballar amb mapes
a
a
Guia didctica de Msica 6 Inclou 2 CD
amb canons, exercicis i audicions
Guia didctica Dibuix i pintura 6
Guia didctica de Religi catlica 6
Guia del diccionari escolar
Teachers Book Essential Science 6
D
Recursos per treballar
les competncies
100 propostes per millorar la competncia
en comunicaci lingstica
100 propostes per millorar la competncia
matemtica
100 propostes per millorar la competncia
en el coneixement i interacci amb el mn fsic
Recursos digitals
CD Recursos didctics
CD Documents curriculars
CD Solucionari. Cicle superior
Programa dEstudi Efica
Manual per al professorat
130225 _ 0001-0035.indd 11 3/8/09 17:06:10
XII
Continguts
CINQU CURS
UNITAT CONTINGUTS
1
La funci
de nutrici
El procs
digestiu
La respiraci Lexcreci La sang
i laparell
circulatori
2
La funci
de relaci
La funci
de relaci
El sistema
nervis
El sistema
nervis i els
moviments
La coordinaci
interna
3
El planeta
Terra
Lestructura
de la Terra
Lescora canvia El sistema solar Lunivers
4
La protecci
del medi
ambient
Els ecosistemes La nutrici en
els ecosistemes
El medi ambient La protecci
del medi ambient
5
La matria
i les propietats
que t
Les propietats
de la matria
Les mescles
i les substncies
pures
Els canvis
destat
Els canvis
qumics
6
Les forces
i el moviment
El moviment
i la velocitat
La fora
de la gravetat
i el moviment
Les mquines
simples
7
El relleu
de Catalunya
Les unitats
de relleu
de Catalunya.
Les terres
del nord
El relleu
del centre,
el sud i el litoral
de Catalunya
Els rius
de Catalunya
Llacs,
embassaments
i canals
de Catalunya
8
El clima
i la vegetaci
de Catalunya
El clima
de Catalunya
La Catalunya
humida
La Catalunya
seca
9
La poblaci
i les activitats
econmiques
a Catalunya
La poblaci
de Catalunya
La poblaci
i el sector primari
a Catalunya
El sector
secundari
a Catalunya
El sector terciari
a Catalunya
10 La prehistria
El paleoltic El neoltic Ledat
dels metalls
El territori
de Catalunya
en la prehistria
11
Ledat
antiga
Ibers, celtes
i colonitzadors
Els romans
a Hispnia
El territori
de Catalunya
en ledat antiga
12
Ledat
mitjana
El comenament
de ledat mitjana
El final de ledat
mitjana
La vida
a Al-Andalus
La vida
als regnes
cristians
El territori
de Catalunya
en ledat mitjana
130225 _ 0001-0035.indd 12 3/8/09 17:06:10
XIII
SIS CURS S
UNITAT CONTINGUTS
1
Les persones
i la salut
La salut
i la malaltia
Riscos
per a la salut
Les malalties
infeccioses
El tractament
de les malalties
2 La reproducci
Els carcters
sexuals
La fecundaci Lembars
i el part
3
Els ssers
vius
La cllula Els ssers
pluricellulars:
animals i plantes
Els altres
ssers vius
4
Mquines,
tecnologia
i societat
Les mquines
i els usos
que en fem
Les parts
duna mquina
Els operadors
mecnics
Els avenos
tcnics
i la societat
5
Lelectricitat
i el magnetisme
Les crregues
elctriques
Els imants
i el magnetisme
El corrent
elctric
Els circuits
elctrics
6 Lenergia
Lenergia
i les seves
propietats
La calor i la llum La producci
delectricitat
Lenergia
en la nostra
societat
7
La representaci
de la Terra
La Terra
i els mapes
El planisferi fsic El relleu i les
aiges dEuropa
El planisferi
poltic
8
El relleu, el clima
i els paisatges
dEspanya
El relleu
peninsular.
La Meseta
Central
Les muntanyes
exteriors
a la Meseta,
les depressions,
les illes
i les costes
Rius, llacs
i embassaments
a Espanya
El clima
mediterrani
i la seva
vegetaci
El clima ocenic,
el de muntanya
i el subtropical.
La vegetaci
9
La poblaci
i les activitats
econmiques
a Espanya
Caracterstiques
i distribuci
de la poblaci
espanyola
El sector primari
i el sector
secundari
a Espanya
Els serveis
a Espanya
10
Les institucions
de Catalunya,
Espanya i Europa
Les institucions
de Catalunya
Lorganitzaci
territorial
dEspanya
Les institucions
dEspanya
Les institucions
de la uni
europea
11
Ledat
moderna
Els Reis
Catlics.
El descobriment
dAmrica
Limperi
dels ustria
La crisi
de limperi
La societat
i la cultura
en ledat
moderna
12
Ledat
contempornia
El segle XIX La vida
en el segle XIX
De la dictadura
de Primo de
Rivera a la
de Franco
La transici
i la democrcia
130225 _ 0001-0035.indd 13 3/8/09 17:06:10
XIV
Per assolir aquesta competncia, cal que lalumnat:
Sigui capa dexplicar amb criteris
cientfics el funcionament
dels ssers vius i la seva
interacci amb el medi natural
i amb els ssers humans.
Sigui capa de comprendre
les caracterstiques dels diferents
paisatges i entorns per valorar-ne
la diversitat i per orientar-se
en lespai.
Sigui capa dentendre
lorganitzaci social i econmica
en els entorns propers
per participar com a ciutad
actiu en la vida social.
Sigui capa de reconixer fets
i personatges del passat
per comprendre el present
en el seu entorn proper.
Sigui capa de comprendre
i valorar la realitat social
per conviure de manera
tolerant i solidria.
Les competncies bsiques
en lrea de Coneixement
del medi
DESENVOLUPAMENT DE LA COMPETNCIA
EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCI
AMB EL MN FSIC
Per assolir aquesta competncia, cal que lalumnat:
Sigui capa dexplicar
com funciona el cos hum,
amb la finalitat dactuar
per prevenir malalties i conservar
la salut prpia i la dels altres.
Al cicle superior, lalumnat aprendr com sn i
com funcionen els principals aparells i sistemes
del cos hum, i com duen a terme les tres fun-
cions vitals. A ms, coneixer algunes malalties i
reflexionar sobre la manera de preservar la seva
salut.
Sigui capa de reflexionar
de manera crtica i de manifestar
actituds responsables sobre
el medi ambient.
En aquest cicle, lalumnat comprendr qu s el
medi ambient, quines accions el malmeten i qui-
nes mesures ajuden a conservar-lo. Tamb ser
conscient de la seva responsabilitat personal en la
preservaci del medi natural. A ms, valorar els
espais naturals de lEstat espanyol i en coneixer
diferents categories.
Sigui capa daplicar
coneixements cientfics
per explicar el mn fsic
i resoldre problemes de la vida
quotidiana.
Al cicle superior, lalumnat aprendr com estan
constituts el nostre planeta, el sistema solar i
lUnivers. Tamb estudiar nocions bsiques so-
bre la matria, lenergia, i les forces simples i
complexes, que li permetran comprendre fen-
mens quotidians. Daltra banda, aprofundir en el
coneixement sobre com funcionen algunes mqui-
nes simples i compostes.
130225 _ 0001-0035.indd 14 13/8/09 08:08:55
XV
DESENVOLUPAMENT DE LA COMPETNCIA
SOCIAL I CIUTADANA
Per assolir aquesta competncia, cal que lalumnat:
Sigui capa dexplicar amb criteris
cientfics el funcionament
dels ssers vius i la seva
interacci amb el medi natural
i amb els ssers humans.
Lalumnat comprendr durant aquest cicle lorga-
nitzaci cellular dels ssers vius. Aix mateix, re-
coneixer ssers dels cinc regnes. A ms, podr
explicar les relacions bsiques que hi ha entre els
components dun ecosistema.
Sigui capa de comprendre
les caracterstiques dels diferents
paisatges i entorns per valorar-ne
la diversitat i per orientar-se
en lespai.
En aquest cicle, lalumnat aprendr a reconixer
com sn els elements del paisatge relleu, rius,
vegetaci i clima de Catalunya, dEspanya i tam-
b el relleu dEuropa. Tamb aprendr a interpre-
tar un mapa de relleu i a localitzar punts en un
planisferi.
Sigui capa dentendre
lorganitzaci social i econmica
en els entorns propers
per participar com a ciutad
actiu en la vida social.
Al cicle superior, lalumnat estudiar lorganitzaci
poltica de Catalunya, dEspanya i de la Uni Euro-
pea. Tamb aprendr les dades bsiques sobre
les activitats econmiques, la poblaci i les insti-
tucions de Catalunya i dEspanya, i tamb les ins-
titucions europees. A ms, participar activament
en debats, dilegs i posades en com sobre dife-
rents temes.
Sigui capa de reconixer fets
i personatges del passat
per comprendre el present
en el seu entorn proper.
En aquest cicle, lalumnat aprendr a reconixer les
caracterstiques de cada etapa histrica i a explicar-
ne levoluci. Tamb aprendr a situar fets relle-
vants de la histria en una seqncia temporal.
Sigui capa de comprendre
i valorar la realitat social
per conviure de manera
tolerant i solidria.
Al cicle superior, lalumnat reflexionar sobre la
importncia de les lleis i de les institucions auto-
nmiques, estatals i europees. A ms, aprendr a
posar-se en el lloc daltres persones que viuen si-
tuacions conflictives i suggerir maneres de resol-
dre conflictes.
i
s
-
i
a
l
-

a
s

n
i
-
i
-
l
-
130225 _ 0001-0035.indd 15 3/8/09 17:06:10
XVI
Competncia dautonomia
i iniciativa personal
Competncia
matemtica
Des del coneixement del medi, de manera espe-
cial en els temes relacionats amb les cincies i la
geografia, es contribueix a desenvolupar aquesta
competncia proposant la interpretaci i lexpres-
si matemtica dels fets i els fenmens. Al cicle
superior es treballen nocions relacionades amb la
interpretaci numrica del mn fsic (la mesura del
temps, la distncia i la velocitat, la introducci a la
mesura de la matria i la mesura de diferents ele-
ments meteorolgics) i de la societat (demografia
i activitats econmiques).
Competncia artstica
i cultural
Des daquesta rea safavoreix el coneixement i
la valoraci dexpressions culturals daltres socie-
tats i poques. Tamb safavoreix el desenvolupa-
ment daquesta competncia en la mesura en qu
lobservaci guiada i sistemtica dillustracions
forma part de les habilitats prpies de leducaci
artstica. En lrea de Coneixement del medi es
duen a terme activitats de creaci plstica i es pro-
mou el desenvolupament daquesta competncia
per mitj duna acurada selecci esttica de les
illustracions i les fotografies.
CONTRIBUCI DE LREA DE CONEIXEMENT DEL MEDI
AL DESENVOLUPAMENT DALTRES COMPETNCIES
BSIQUES
Competncia
comunicativa
lingstica
i audiovisual
En lrea de Coneixement del medi es presenten
diferents tipus dinformaci: textos expositius, car-
tells, notcies, fulletons, etc., que permeten treballar
la competncia lectora. A ms, es desenvolupen les
habilitats de comunicaci oral per mitj dactivitats
dintercanvi dopinions sobre diferents temes.
Tractament
de la informaci
i competncia digital
Aquesta rea contribueix al tractament de la infor-
maci per mitj de mltiples activitats dobserva-
ci i descripci de la realitat, i tamb de registre
i classificaci dinformaci en diferents formats,
com ara taules, fitxes, escrits...
Competncia daprendre
a aprendre
COMPETNCIES BSIQUES
EN CONEIXEMENT
DEL MEDI 5
UNITATS
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
Competncia
en el coneixement
i la interacci
amb el mn fsic
Competncia
comunicativa
lingstica i audiovisual
Tractament
de la informaci
i competncia digital
Competncia artstica
i cultural
Competncia
daprendre a aprendre
Competncia
dautonomia
i iniciativa personal
Competncia
matemtica
Competncia social
i ciutadana
130225 _ 0001-0035.indd 16 13/8/09 08:08:55
XVII
Competncia dautonomia
i iniciativa personal
En lrea de Coneixement del medi, les mltiples
activitats daplicaci de coneixements i de soluci
de problemes de la vida diria especialment el
programa Sc capa de... promouen el desenvo-
lupament daquesta competncia. Igualment, la
manera en qu shan redactat els textos i les acti-
vitats permet que els alumnes facin el seu treball
de manera autnoma.
-
a
a
-
e
a
l
a
-
a
i
e-
-

s

s
o-
a
s
n
r-
r
s
s
r-
-
e
,
Competncia daprendre
a aprendre
En aquesta rea es treballen diferents tcniques
per seleccionar, organitzar, interpretar i memoritzar
informaci. A ms, es proposa una seqenciaci
acurada de les activitats daprenentatge i soferei-
xen molts resums i diferents tipus de grfics i dor-
ganitzadors grfics. Al comenament de les unitats
es dna loportunitat de recordar el que es coneix
sobre el tema en qesti, per vincular els coneixe-
ments nous amb els ja adquirits.
COMPETNCIES BSIQUES
EN CONEIXEMENT
DEL MEDI 5
UNITATS
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
Competncia
en el coneixement
i la interacci
amb el mn fsic
Competncia
comunicativa
lingstica i audiovisual
Tractament
de la informaci
i competncia digital
Competncia artstica
i cultural
Competncia
daprendre a aprendre
Competncia
dautonomia
i iniciativa personal
Competncia
matemtica
Competncia social
i ciutadana
130225 _ 0001-0035.indd 17 3/8/09 17:06:11
XVIII
1. En qu consisteix subratllar
Subratllar implica detectar all que resulta important dins dun text. Per ens importa
sempre el mateix?
Depenent de quins objectius perseguim, podem realitzar diferents tipus de subratllat.
s possible que noms pretenguem localitzar unes dades en el text; potser hi bus-
quem la idea essencial i les idees secundries que cont, o pot ser que vulguem exa-
minar-lo de manera detallada.
Segons lobjectiu que ens plantegem, resultar pertinent subratllar ms o menys
quantitat de text.
2. Per a qu subratllem
Subratllem paraules clau per generar marcadors mentals.
Aquest tipus de subratllat s til especialment per aprendre conceptes i per expli-
car-ne desprs el significat.
Subratllem parts del text per identificar-ne les idees principals.
Aquest tipus de subratllat s til per estudiar un tema i desprs desenvolupar-lo.
7
Tcniques destudi
Subratllar
Subratllar desenvolupa:
Latenci.
La concentraci.
La capacitat
danlisi.
En la digesti participen diverses parts de
laparell digestiu:
A la boca, els aliments sesmicolen
amb les dents i es mesclen amb la sali-
va, produda per les glndules salivals.
Aix es forma el bol alimentari.
En la digesti participen diverses parts de
laparell digestiu:
A la boca, els aliments sesmicolen
amb les dents i es mesclen amb la sali-
va, produda per les glndules salivals.
Aix es forma el bol alimentari.
Aprofiteu aquest tipus
de subratllat per elaborar
esquemes.
Aprofiteu aquest tipus
de subratllat per redactar
resums.
Digesti
boca


dents
glndules salivals
bol alimentari
El material necessari
Un llibre en qu no
importi marcar
(o una fotocpia).
Un llapis i un esborrador,
per poder rectificar.
Programa
dEstudi Efica
El projecte La Casa del Saber pretn, al cicle superior de Primria, preparar
els alumnes perqu afrontin amb xit lESO. El programa dESTUDI EFICA
s una eina per assolir-ho. Amb aquest programa es pot entrenar els alum-
nes en ls de tcniques i habilitats que els seran molt tils en la seva vida
acadmica.
Aquest programa t quatre components:
Cont reflexions, estratgies, suggeriments didctics i fitxes fotocopiables.
Comprn tres grans apartats: tcniques destudi, preparaci davaluacions
escolars i presentaci de treballs.
1. Manual per al professorat
A
t
l
l
S
d
3
a
p
A
p
d
4
C
i
Tcniques destudi
Aquest apartat inclou les habilitats segents, que per-
meten als alumnes consolidar laprenentatge dels con-
tinguts, a mesura que van estudiant un tema:
Tcniques per seleccionar la informaci
Subratllar.
Inferir les idees principals.
Detectar idees abans de llegir.
Tcniques per sintetitzar la informaci
Resumir.
Organitzar grficament la informaci:
esquemes i taules.
Preparaci davaluacions escolars
El segon apartat del programa est dedicat a treballar
les habilitats segents, que els alumnes necessiten per
preparar les avaluacions:
Repassar continguts
Repassar procediments
Reflexionar sobre laprenentatge propi
Presentaci de treballs
En aquest apartat sinclouen les habilitats segents,
necessries per planificar i elaborar de manera organit-
zada els treballs escrits i les exposicions orals:
Buscar la informaci
Elaborar treballs escrits
Presentar exposicions orals
P
R
IM

R
IA
R
e
c
u
r
s
o
s
p
e
r
a
l p
r
o
fe
s
s
o
r
a
t
PROGRAMA
DESTUDI EFICA
Manual per al
professorat
Refexions, estratgies
i activitats per treballar
les tcniques destudi, la
preparaci davaluacions
i la presentaci de treballs
Grup Promotor
Santillana
1. En qu consisteix buscar informaci
Buscar informaci s una tasca planificada que va encaminada a un fi.
Abans de comenar a buscar informaci, cal:
73
Presentaci de treballs
Buscar informaci
En un llibre de text trobem la informa-
ci ben diferenciada de tot el que no
ho s.
En un documental televisiu, sobretot si
est avalat per una firma de prestigi,
solem trobar veracitat.
En una novella trobem ficci, encara
que pot ser una ficci versemblant.
1r Saber b qu es busca. Qu busco?
2n Sospesar quina s la font ms idnia. On ho buscar?
3r Aplicar lestratgia ms efica. Com ho buscar?
2. Per a qu busquem informaci
Lalumnat busca informacions puntuals per:
Resoldre activitats concretes que els han encarregat.
Resoldre dubtes i adquirir coneixements pel fet que es preguntin, sigui de forma
espontnia o per encrrec.
A ms, en el tercer cicle de Primria, lalumnat sinicia en la recerca dinformaci
sobre un tema monogrfic per:
Preparar i elaborar un treball escrit.
Preparar i presentar una exposici oral.
3. Estratgies: triar bones fonts dinformaci
Els alumnes de Primria encara no disposen de capacitat plena per distingir entre
informaci i opini. Tampoc no poden discernir de manera autnoma les informaci-
ons veraces i contrastades de les que no ho sn.
Per triar correctament les fonts dinformaci, cal tenir en compte tres variables:
Informaci Opini i interpretaci
Veracitat Imprecisi, intenci tendenciosa o recreaci subjectiva
Realitat Ficci
Tcniques
destudi
Preparaci
davaluacions
escolars
Presentaci
de treballs
1. En qu consisteix repassar procediments
Lalt contingut procedimental de lrea de Matemtiques justifica dedicar un apartat
especfic per reflexionar sobre les estratgies i les tcniques que sn prpies
daquesta rea. No obstant aix, alguns dels suggeriments que sinclouen aqu sn
igualment vlids en altres rees daprenentatge.
Lalumnat amb poques habilitats estratgiques no repassa un procediment de ma-
nera espontnia. s important prendre conscincia daquest fet per planificar les
iniciatives didctiques que semprenguin.
Si un procediment t xit, el nen o nena no es plantejar si ho ha fet b o mala-
ment. En t prou amb el resultat.
Si un procediment fracassa, el nen o nena el repetir mecnicament; i si continua
fracassant, potser desistir, potser provar un altre procediment i..., torna a co-
menar.
Per tant, lacci docent ha de dirigir-se a inculcar en lalumnat hbits de reflexi i
actituds dinters pel treball ben fet, perqu prengui conscincia dels processos
daprenentatge de qu sn protagonistes.
2. Per a qu repassem procediments
Lobjectiu ltim de repassar procediments s tenir la certesa que una tasca est
ben feta. En el terreny prctic, aix es tradueix en una doble seguretat:
Estar segurs que no shan coms errors.
Estar segurs que sha fet servir el millor procediment possible.
53
Preparaci davaluacions
Repassar
procediments
garanteix:
Comprendre el que
sest fent.
Establir rutines
dautocontrol.
Verbalitzar processos
mentals.
Prendre conscincia
dels processos
daprenentatge.
Repassar procediments
Per a qu repassem
els procediments
Exemples de situacions matemtiques
en qu lalumnat repassa procediments
No dna per acabada una divisi fins que fa la prova de loperaci (quocient 3 divisor 1 residu).
A classe, durant la correcci duna srie de percentatges, veu que t malament un clcul.
En lloc de limitar-se a copiar el resultat correcte, el recalcula sobre la marxa i lanota b.
A la seva companya li surt un resultat diferent en el problema i compara els passos
que han seguit lun i laltra.
Per calcular 2/3 de 150 abans efectuava totes les operacions (150 : 3 i 50 3 2).
Quan ha automatitzat el procediment de clcul, el fa mentalment i nanota el resultat.
Per comprovar resultats
Per detectar errors
en el resultat
Per detectar errors
en el procs
Per millorar procediments
130225 _ 0001-0035.indd 18 3/8/09 17:06:11
P
R
IM

R
IA
R
e
c
u
r
s
o
s
p
e
r
a
l p
r
o
fe
s
s
o
r
a
t
PROGRAMA DESTUDI EFICA
Esquemes de Llengua
catalana
Els continguts imprescindibles de la Primria
resumits en 23 esquemes
Prova
editorial
de
mostra
La versi defnitiva daquest
material didctic la lliurarem
gratutament en CD
Grup Promotor
Santillana
XIX
P
R
IM

R
IA
R
e
c
u
r
s
o
s
p
e
r
a
l p
r
o
fe
s
s
o
r
a
t
PROGRAMA DESTUDI EFICA
Esquemes de Matemtiques
Els continguts imprescindibles de la Primria
resumits en 28 esquemes
Prova
editorial
de
mostra
La versi defnitiva daquest
material didctic la lliurarem
gratutament en CD
Grup Promotor
Santillana
En els llibres de lalumne es proposen acti-
vitats identificades amb letiqueta ESTUDI
EFICA en qu es treballen estratgies per
estudiar i repassar els continguts bsics. A
ms, a les guies per al professorat i a linici
de cada unitat sofereix la llista daquestes
activitats i de les estratgies a qu fan refe-
rncia.
2. Activitats en els llibres
de lalumne
Aquests suggeriments sn el pont natural en-
tre el Manual per al professorat i els llibres de
lalumne. Shi fan propostes concretes per uti-
litzar el Manual al llarg del llibre de lalumne.
Sn a les columnes de suggeriments didctics
de cada unitat.
3. Suggeriments
a les guies
per al professorat
Aquests materials recullen els continguts im-
prescindibles de Primria presentats en forma
desquemes.
4. Esquemes de Llengua,
Coneixement del medi
i Matemtiques
r-
-
r
r
,
t-
P
R
IM

R
IA
R
e
c
u
r
s
o
s
p
e
r
a
l p
r
o
fe
s
s
o
r
a
t
PROGRAMA DESTUDI EFICA
Esquemes de Coneixement
del medi
Els continguts imprescindibles de la Primria
resumits en 30 esquemes
Prova
editorial
de
mostra
La versi defnitiva daquest
material didctic la lliurarem
gratutament en CD
Grup Promotor
Santillana
38
24. Llegeix el resum.
25. ESTUDI EFICA. Copia el mapa conceptual i completal.
26. ESTUDI EFICA. Completa la taula de les glndules endocrines.
Repassa
La funci de relaci
Per mitj de la funci de relaci les persones respo-
nem als canvis que tenen lloc al nostre medi extern i al
nostre medi intern.
En la resposta enfront dels canvis en el medi extern
intervenen els rgans dels sentits, el sistema nervis i laparell locomotor.
El sistema nervis est format pel sistema nervis central i el sistema nervis
perifric. El sistema nervis central est format per lencfal i la medulla espi-
nal. El sistema nervis perifric est format pels nervis.
Les cllules del sistema nervis sn les neurones.
La coordinaci interna forma part de la funci de relaci. Fa que tot el nostre cos
actu de manera conjunta i organitzada. En aquesta funci intervenen el sistema
nervis, els msculs involuntaris i el sistema endocr.
El sistema endocr est format per les glndules endocrines, que fabriquen hor-
mones.
els rgans
dels sentits
el sistema
endocr
......... .........
els msculs
involuntaris
el sistema
nervis central
.........
format per
.........
hi intervenen
LA FUNCI DE RELACI
el sistema
esqueltic
.........
GLNDULA HORMONA FUNCI
Hipfisi
Hormona del creixement
i altres hormones
Controla el creixement i dirigeix lactivitat daltres
glndules endocrines.
format per format per
distncia de reacci distncia de frenada
27. Indica quin dels esquemes es relaciona amb cada situaci i explica per qu.
28. Ens quins dels casos anteriors cal prendre precaucions especials? Per qu?
39
2
Mantenir la distncia de seguretat
Tolerncia
A
distncia daturada
distncia
de reacci
distncia
de frenada
distncia
de reacci
distncia
de frenada
distncia
de reacci
distncia
de frenada
distncia daturada distncia daturada
La Mireia circula a 100 km/h.
Est atenta i descansada.
En Jep circula a 100 km/h.
Aquesta nit ha dormit malament.
La Jana circula a 100 km/h.
Ha plogut i la carretera est mullada.
DISTNCIA DATURADA
Distncia de reacci: distncia que recorre un vehicle
des que el conductor veu un perill fns que acciona
els frens. El conductor tarda a accionar els frens una mica
menys dun segon, per aquest temps augmenta si est
cansat o distret o si ha begut alcohol. Com ms rpid
va el vehicle, ms distncia recorre en aquest temps.
Distncia de frenada: distncia que recorre un vehicle
des que el conductor acciona els frens fns que el vehicle
satura. Depn de la velocitat, per tamb del bon estat
de la carretera. Aquesta distncia augmenta bastant
amb la pluja.
Distncia daturada: distncia total que recorre un vehicle
des que el conductor veu un perill fns que el vehicle satura.
Equival a la distncia de reacci ms la distncia de frenada.
Distncia de seguretat: distncia
de separaci que sha de deixar
respecte del vehicle del davant
per evitar xocar en cas duna
frenada brusca. Aquesta distncia
augmenta amb la velocitat del vehicle.
100 km/h
70 m
80 km/h
44 m
120 km/h
103 m
B C
59
4
59
y Cadena alimentria i xarxa alimentria.
Les xarxes alimentries reflecteixen ms
b que les cadenes alimentries les
relacions alimentries de lecosistema.
3. Els descomponedors
El sl dun bosc a la tardor est cobert duna catifa de fu-
lles. Si les fulles que cauen any rere any sacu mulessin a
terra, arribarien a fer diversos metres de gruix. Per aix no
passa perqu hi actuen els ssers vius descomponedors.
Els descomponedors sn bacteris i fongs que descomponen
totalment les restes dels ssers vius, tant vegetals com ani-
mals. Daquesta manera, les sals minerals que contenen
aquestes restes tornen al sl, que aix es mant frtil.
4. Cadenes i xarxes alimentries
Les relacions dalimentaci entre les espcies dun ecosis-
tema es representen per mitj de cadenes alimentries. En
aquestes representacions, les espcies suneixen amb flet-
xes que van des de lsser viu que serveix daliment, fins al
que se nalimenta. y
En un ecosistema hi ha moltes cadenes alimentries dife-
rents, i una mateixa espcie pot intervenir en moltes cade-
nes diferents. Per aix, per representar ms b les relacions
de lecosistema, susen les xarxes alimentries, unes repre-
sentacions en forma de xarxa que combinen diverses cade-
nes alimentries.
En un ecosistema hi ha organismes productors, que
es fabriquen els aliments, i consumidors, que han
daconseguir els aliments. Les relacions dalimentaci
en els ecosistemes es representen per mitj de cade-
nes i xarxes alimentries.
Respon
3. Per qu les plantes reben
el nom de productors?
Quins altres productors
coneixes?
4. Explica per qu
els descomponedors
contribueixen a mantenir
la fertilitat del sl.
5. Qu sn les relacions
alimentries? Com es poden
representar?
6. Vs a http://www.edu365.
cat/eso/muds/ciencies/
cadenes/index.htm,
i construeix una xarxa
alimentria.
carronyaire rotten
consumidor consumer
depredador predator
productor producer
CADENA ALIMENTRIA XARXA ALIMENTRIA
guineu
ratol de camp
lligabosc
lligabosc estepa
herbes
alzina
abella
rata cellarda
ratol de camp
cargol
saltamart
conill
serp verda
corb
liba guineu
58
La nutrici en els ecosistemes
Els ssers vius es relacionen en els ecosiste-
mes de moltes maneres, per les relacions
ms importants sn les alimentries: qui
salimenta de qui?
1. Els productors de lecosistema
Les plantes sencarreguen de fabricar ali-
ments a partir de la llum del sol i de substn-
cies senzilles. Per aix, les plantes sanome-
nen productors. r
En els ecosistemes aqutics, les algues sn
els productors. Com ja saps, moltes daques-
tes algues sn microscpiques, per sn im-
portantssimes com a productores daliment.
2. Els consumidors
Els animals no poden fabricar el seu aliment.
Lhan daconseguir daltres ssers vius, dels
quals salimenten. Per aix, els animals
sanomenen consumidors.
Els animals herbvors salimenten de plan-
tes i reben el nom de consumidors prima-
ris.
Els animals carnvors salimenten dani-
mals herbvors. Sanomenen consumidors
secundaris.
Hi ha uns altres animals que salimen ten
dels consumidors secundaris. Sn els con-
sumidors terciaris.
Els animals carnvors que cacen altres ani-
mals per alimentar-se sanomenen depreda-
dors.
Un altre tipus de consumidors sn els car-
ronyaires. Sn animals, com ara els voltors o
molts insectes, que salimenten de cadvers
daltres animals. t
Altres consumidors sn els parsits, que pre-
nen laliment daltres ssers vius, tot i que
no els maten. Un exemple en sn els mos-
quits, que xuclen la sang dels mamfers.
r Fageda. En els medis terrestres, les plantes sn
els productors.
t Voltors. Els voltors sn carronyaires. Ajuden
a eliminar els cadvers dels ecosistemes.
130225 _ 0001-0035.indd 19 3/8/09 17:06:11
XX
Treballar amb mapes
El projecte La Casa del Saber respon als objectius curriculars de lrea de
Coneixement del medi: contribuir a desenvolupar en lalumnat les capaci-
tats i les habilitats relacionades amb mapes i plnols. Per complir aquest
propsit, Grup Promotor / Santillana Educacin posa a la disposici del
professorat un material que sorganitza en dos blocs ben diferenciats:
Mapes muts fotocopiables i Lectura i interpretaci de mapes.
Lenfocament innovador daquesta secci rau en la incorporaci de suggeriments
didctics per treballar cada mapa, destacant les dificultats ms comunes de cada
aspecte geogrfic.
A ms, shan incorporat dos mapes de cada comunitat au-
tnoma, un de fsic i un altre de poltic, perqu el professor
els pugui utilitzar de la manera que sadapti millor al seu
projecte didctic.
L
d
c
l
T
t
e
c
T
t
Mapes muts fotocopiables
La collecci de mapes muts fotocopiables permet a lalumnat
de lrea de Coneixement del medi reconixer i localitzar els
principals elements del medi fsic i hum.
En aquesta secci shan incorporat 61 mapes muts en format
DIN-A4 amb diversos temes i a escales diferents.
L
T
t
q
Coneixement
del medi
Treballar
amb mapes
CICLE SUPERIOR PRIMRIA
P
R
IM

R
IA
R
e
c
u
r
s
o
s
p
e
r
a
l p
r
o
fe
s
s
o
r
a
t
6
8
mapes
muts
Prova
editorial
de mostra
Grup Promotor
Santillana
Suggeriments per treballar el mapa
El mapa mostra la localitzaci espacial dels oceans en el mn. Un cop retolat el mapa, els alumnes
poden pintar de color marr les terres emergides o continents per diferenciar-los dels oceans.
El professor ha de recordar a l'alumnat els aspectes segents:
Els oceans sn grans masses d'aigua salada i ocupen el 70 % de la superfcie terrestre. Observeu
en el mapa que aquestes cobreixen la major part de l'hemisferi sud.
Els oceans sn cinc: Atlntic, Glacial rtic, Glacial Antrtic, ndic i Pacfic. Afegiu que la profunditat
mitjana s de gaireb 4.000 metres. Destaqueu que a l'oce Pacfic trobem la major profunditat
del nostre planeta, amb ms d'11.000 metres. Tamb s l'oce ms extens de tots cinc,
amb 179.680.000 quilmetres quadrats.
Els oceans sn una font important de recursos: pesquers, energtics, etc. Es pot demanar
als alumnes que busquin imatges d'algun oce on es mostri la fauna, l'explotaci pesquera
i energtica o una imatge submarina. Posteriorment, que localitzin la imatge sobre l'oce del mapa
que han elaborat i que facin una breu descripci oral del que s'hi mostra: la forma del relleu submar,
el tipus de fauna, el recurs econmic que hi apareix, etc.
DIFICULTATS
Normalment, els alumnes tenen dificultat a prendre conscincia de l'extensi dels oceans.
Pot ser interessant que realitzeu un grfic sectorial de la proporci que ocupen els oceans respecte
dels continents (oceans, 71 %; continents, 29 %).
OCE
ATLNTI C
OCE
PAC FI C
OCE
NDI C
OCE
PAC FI C
OCE GLACI AL RTI C
O C E G L A C I A L A N T R T I C
0 1.200 2.400
quilmetres
escala
S
E
N
O
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
Espanya poltic. Comunitats autnomes
CANARIAS
CANARIAS
CANARIAS
CANARIAS
CANARIAS
CANARIAS
CANARIAS
Santa Cruz de Tenerife
S
N
E O
LLEGENDA
Capital de comunitat
autnoma
!! Ciutat autnoma
0 65 130
quilmetres
escala

2
0
0
9
G
rup Prom
otor / S
antillana Educacin, S
. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
2
2
M
A
P
A
1
6
M
A
P
A
Europa fsic
S
E
N
O
0 300 600
quilmetres
escala
ALTURES
(en metres)
Ms de 1.500
De 1.000 a 1.500
De 0 a 400
Cims principals
De 400 a 1.000
Depressi

2
0
0
9
G
rup Prom
otor / S
antillana Educacin, S
. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
Oceans
S
E
N
O
0 1.200 2.400
quilmetres
escala

2
0
0
9
G
rup Prom
otor / S
antillana Educacin, S
. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
1M
A
P
A
4
9
M
A
P
A
S
N
E O
0 8 16
quilmetres
escala
Pas Basc
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
Andalusia
S
N
E O
0 20 40
quilmetres
escala

2
0
0
9
G
rup Prom
otor / S
antillana Educacin, S
. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
130225 _ 0001-0035.indd 20 3/8/09 17:06:12
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
Curs: Alumne:
FITXA
1. Relaciona els smbols amb el seu significat.
2. Pinta el mapa amb l'ajuda de la llegenda.
Recorda
La llegenda recull el significat dels signes que s'utilitzen en el mapa.
Aquests signes poden estar representats mitjanant colors i/o smbols.
3 Com es llegeix un mapa
Autopista o autovia
Carretera secundria
Ferrocarril
Aeroport
Port
Embassament
Riu
Cim
0 100
quilmetres
VESSANTS HIDROGRFICS
Mediterrani
Cantbric
Ocenic
Taronja
Blau
Verd
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
3. Pinta el mapa amb l'ajuda de la llegenda i respon.
Quines sn les comunitats
autnomes ms poblades
d'Espanya?

I les menys poblades?
4. Observa la llegenda i elabora el mapa del temps segons el pronstic meteorolgic.
Pronstic meteorolgic
S'espera l'entrada d'un front fred
pel Cantbric que portar pluja
a Galcia i al Principat d'Astries.
Aix causar un descens de
les temperatures i l'aparici
de les primeres nevades al nord
d'Arag i de Catalunya.
A la C. F. de Navarra i Pas Basc
s'esperen bancs de boira.
Es poden formar tempestes
a Castella i Lle, C. de Madrid,
Castella-la Manxa i Extremadura.
Al sud d'Andalusia, la C.
Valenciana, R. de Mrcia, Illes
Balears i Canries s'espera un
anticicl, i per aix brillar el sol.
El vent bufar a la costa oest
d'Andalusia.
(en milions dhabitants)
P OB L AC I
Menys d1
D1 a 3 Ms de 6
De 3 a 6 Groc
Taronja
Rosa
Vermell
0 100
quilmetres
0 100
quilmetres
TEMPS
Sol
Pluja
Tempesta
Boira
Neu
Vent
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
FITXA
1. Relaciona els smbols amb el seu significat.
2. Pinta el mapa amb l'ajuda de la llegenda.
Recorda
La llegenda recull el significat dels signes que s'utilitzen en el mapa.
Aquests signes poden estar representats mitjanant colors i/o smbols
3 Com es llegeix un mapa
0 100
quilmetres
VESSANTS HIDROGRFICS
Mediterrani
Cantbric
Ocenic
Taronja
Blau
Verd
C A NT B R I C
OC E NI C
OC E NI C
M E DI T E R R A NI
Autopista o autovia
Carretera secundria
Ferrocarril
Aeroport
Port
Embassament
Riu
Cim
FITXA RESOLTA
Curs: Alumne:
XXI
Com interpretar les corbes de nivell
En un mapa de corbes de nivell, la major o menor proximitat que hi ha en-
tre les corbes ens aporta informaci sobre les formes del relleu que t el
terreny.

Puigalt
Comablanca
congost del riu Negre
Si les corbes de nivell estan molt separades entre elles, significa que el
terreny s gaireb pla.
Si les corbes estan molt juntes, significa que el terreny t molt pendent,
i representen grans penya-segats, congostos, etc.
Si les corbes formen cercles concntrics, significa que el terreny s
una zona elevada o muntanya, o tamb pot ser una zona enfonsada
(depressi).
Anomenem relleu les rugositats i les deformacions presents a l'escora
terrestre. El relleu es representa mitjanant l'altimetria, tamb denomina-
da hipsometria, que s la cincia que estudia les tcniques i els mtodes
per representar l'altura en els mapes i, per consegent, el relleu del ter-
reny. L'altimetria es pot representar de dues maneres: mitjanant corbes
de nivell i amb gammes de color.
Corbes de nivell
s la tcnica ms utilitzada. La corba de nivell s una lnia imaginria que
uneix punts del mapa que tenen la mateixa altura.
Les corbes de nivell compleixen una srie de regles:
Tota corba de nivell s tancada.
Dues corbes de nivell mai no es poden encreuar entre elles.
El terreny entre dues corbes de nivell es considera com un pendent uni-
forme.
Les corbes de nivell generalment sn de color marr clar i es dibuixen cada
10, 20, 50 i 100 metres, segons ho permeti l'escala. Cada corba s'acota
amb el valor de l'altitud que representa. No obstant aix, no es retolen to-
tes les cotes en el mapa. La corba en qu es retolen les indicacions de
l'altitud s'anomena corba mestra, i es representa a intervals ms espaiats,
cada 100 o 500 metres. Tamb destaca perqu sol ser ms fosca de color
i ms gruixuda.
Gammes de color
S'utilitzen colors, convencionalment establerts en cartografa, per indicar la
superfcie compresa entre dues corbes de nivell. Tota la zona que t el ma-
teix color ens indica una mateixa altura respecte al nivell del mar. Els colors
que es fan servir per representar el relleu van des del verd intens per a les
zones planes, fns al morat o blanc per a les zones ms elevades, passant
per grocs, ocres, taronges, etc. Aquestes gammes de color es recullen
en una llegenda, anomenada altmetre, que ens permet llegir les altures
representades. En els mapes amb noms un color se solen fer servir les
tonalitats ms clares per a les zones ms planes i les ms fosques per a
les zones ms elevades.
El relleu i la seva representaci
Batmetre
En el cas del mar, es fa servir
el mateix color blau, per amb
intensitat diferent, per indicar
la diversa profunditat de l'aigua.
Les aiges poc profundes es
representen amb tonalitats
clares i es van enfosquint
segons augmenta la profunditat.
TT
Altmetre
En el cas del relleu, cada color
indica una altitud determinada.
De menys a ms altitud se
solen utilitzar colors en l'ordre
segent: verd, groc, ataronjat,
ocre, marr i morat i, per
a les zones ms elevades,
el blanc.
Puignegre
2.310
2.200
Les corbes de nivell uneixen punts
amb la mateixa altitud. Les corbes
mestres, en les quals hi ha acotada
l'altitud, sn ms gruixudes.
Altimetria i batimetria
TT
-
r
u
Les Fitxes per treballar procediments cartogr-
fics permeten aprendre determinades habilitats
cartogrfiques, entre altres: reconixer i saber
interpretar els elements dun mapa (escala,
smbols, orientaci, etc.), i analitzar mapes te-
mtics. Tamb fan possible familiaritzar-se amb
el vocabulari geogrfic i fomentar ls daltres
elements cartogrfics, com ara plnols, ortofotos
i imatges de satllit.
A ms, la secci inclou les Fitxes solu-
cionades.
Aquestes pgines es poden fotocopiar, per
tal que els alumnes corregeixin els exerci-
cis que han fet o les intercanvin amb un
altre company o compamya per corregir-se
entre ells, dues activitats de molta utilitat
didctica.
La Guia del professorat proporciona als educa-
dors informaci sobre els conceptes i els pro-
cediments ms utilitzats en cartografia en tota
letapa del cicle.
T com a objectiu dotar el professorat del ma-
terial pedaggic necessari per poder explicar
el treball que es duu a terme en les fitxes que
cont aquest material.
Tamb shi ha incorporat un petit Glossari de
termes cartogrfics.
t
s
t
Lectura i interpretaci de mapes
Tot procediment i treball amb mapes requereix de la prctica per facilitar laprenentatge. Aques-
ta secci dota el professorat de dos elements per treballar procediments i habilitats cartogrfi-
ques: fitxes per a lalumne i una guia per al professorat.
G
lossari
A
Altimetria. Part de la topografa que
s'ocupa del mesurament d'altures.
Altitud. Distncia vertical que hi ha
entre un punt i el nivell del mar, que
es considera el nivell zero.
B
Batimetria. Part de la topografa que
s'ocupa del mesurament de les pro-
funditats marines. Brixola. Instrument que serveix per
orientar-se, que consisteix en una
agulla imantada que assenyala els
pols nord i sud magntics.
C
Cercle polar. Cadascun dels dos cer-
cles menors del globus terrestre, si-
tuats als 66,5 de latitud nord-sud i
anomenats, respectivament, rtic i
Antrtic.
Coordenades geogrfques. Xarxa de
meridians i parallels que ens ajuden
a localitzar qualsevol punt sobre la
superfcie terrestre.
Corba de nivell. Cadascuna de les l-
nies que uneixen punts que estan a la
mateixa altura sobre el nivell del mar. E
Equador. Cercle mxim que divideix la
Terra en dos hemisferis: l'hemisferi
nord i l'hemisferi sud.
Escala. La relaci que hi ha entre les
dimensions dels plnols i els mapes i
la mida real del que s'hi representa.
Estel polar. Estel que, amb la seva
prolongaci cap a la Terra, marca el
nord geogrfc.
F
Frontera. Lmit entre dues o ms juris-
diccions poltiques.
Fotogrametria. Conjunt de mtodes i
operacions que permeten l'elaboraci
de mapes i plnols a partir de fotos
aries.
G
Greenwich. Observatori astronmic de
Londres per on passa el meridi de grau
0 o d'origen de mesurament de la longi-
tud est o oest de la Terra.
H
Hemisferi nord. Meitat de la superf-
cie de l'esfera terrestre situada al
nord de l'equador. Hemisferi sud. Meitat de la superfcie
de l'esfera terrestre situada al sud de
l'equador.
Fus horari. Porci de la superfcie ter-
restre limitada per dos meridians sepa-
rats per 15 de longitud. La Terra est
dividida en 24 fusos horaris.
I
Istme. Franja estreta de terra que se-
para dues masses d'aigua i uneix
grans masses de terra.
L
Latitud. Distncia angular que hi ha
d'un punt de la Terra a l'equador.
Longitud. Distncia angular que hi ha
d'un punt de la Terra al meridi 0 o
meridi de Greenwich.
M
Mapa. Representaci esquemtica a
escala del total o una part de la Terra
sobre una superfcie plana.
Meridi. Lnia imaginria que uneix
els pols nord i sud en forma de semi-
circumferncia. Meridi de Greenwich. Meridi 0.
Nivell del mar. Tamb anomenat nivell
zero, s el lmit fxat convencionalment
per situar l'altitud de les localitats i els
accidents geogrfcs.
P
Pas (Estat). Regi sota una mateixa
jurisdicci poltica. Parallel. Cercles parallels al nord i al
sud de l'equador. Plnol. Mapa o representaci esque-
mtica, a escala molt gran, en el qual
es representa una extensi reduda del
terreny.
Projecci. Sistema ordenat que traslla-
da des de la superfcie corba de la Ter-
ra la xarxa de meridians i parallels
sobre una superfcie plana.
Punt cardinal. Cadascuna de les prin-
cipals direccions de la Terra: nord,
sud, est i oest.
R
Rosa dels vents. Tamb anomenada
rosa nutica, s la representaci grf-
ca dels punts cardinals que mostra la
direcci dels vents ms representa-
tius.
T
Teledetecci. Tcnica basada en l'an-
lisi de les imatges de satllit i que
s'utilitza per obtenir informaci a dis-
tncia sobre objectes i zones de la
superfcie de la Terra.
Topografa. Cincia que estudia la for-
ma de la superfcie de la Terra.
Topnim. Nom que rep un accident na-
tural o element cultural del territori
que requereix ser identifcat.
Trpic. Cadascun dels dos parallels
terrestres que sn a una distncia de
l'equador de 23 27' nord i sud, res-
pectivament. El de l'hemisferi nord
s'anomena trpic de Cncer i el de
l'hemisferi sud, trpic de Capricorn.
2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Serveis Cartogrfcs Santillana
3. Pinta el mapa amb l'ajuda de la llegenda i respon les preguntes.
Quines sn les comunitats
autnomes ms poblades
d'Espanya?

I les menys poblades?
4. Observa la llegenda i elabora el mapa del temps segons el pronstic meteorolgic.
(en milions dhabitants)
P OB L AC I
Meny s d1
D1 a 3 Ms de 6
De 3 a 6

Groc
Taronja
Rosa
Vermell
0 100
quilmetres
Andalusia
Catalunya
Comunitat
de Madrid
Comunitat
Foral de
Navarra la Rioja
Cantbria
Andalusia, Catalunya
i la Comunitat de Madrid,
amb ms de 6 milions
d'habitants.
La Rioja, Cantbria
i la Comunitat Foral
de Navarra, amb menys
d'un mili d'habitants.
Pronstic meteorolgic
S'espera l'entrada d'un front
fred pel Cantbric que portar
pluja a Galcia i al Principat
d'Astries. Aix causar un descens
de les temperatures i l'aparici
de les primeres nevades al nord
d'Arag i de Catalunya.
A la C. F. de Navarra i Pas Basc
s'esperen bancs de boira.
Es poden formar tempestes a
Castella i Lle, C. de Madrid,
Castella-la Manxa i Extremadura.
Al sud d'Andalusia, la C.
Valenciana, R. de Mrcia, Illes
Balears i Canries s'espera un
anticicl, i per aix brillar el sol.
El vent bufar a la costa oest
d'Andalusia
0 100
quilmetres
TEMPS
Sol
Pluja
Tempesta
Boira
Neu
Vent
130225 _ 0001-0035.indd 21 3/8/09 17:06:16
e Castors europeus. Els castors modifiquen el medi fsic,
ja que construeixen preses que fan que es formin
estanys i llacs als rius.
57
4
57
1. Qu s la biosfera?
2. Quins factors fan que hi hagi ms o menys
llum en un medi aqutic?
Respon
Un ecosistema est format per un
medi fsic i una comunitat dssers
vius. El medi fsic determina els s-
sers vius que poden viure en lecosis-
tema, i els ssers vius modifiquen el
medi fsic.
3. El medi fsic
El medi fsic dun ecosistema inclou nombro-
sos elements que influeixen sobre els ssers
vius, com ara la temperatura, el grau dhumi-
tat, el tipus de sl... Aquests elements sano-
menen factors.
El medi fsic pot ser terrestre o aqutic. En
cadascun daquests medis influeixen fac-
tors diferents.
En els medis terrestres els factors ms
importants sn el clima, el tipus de sl i
el relleu. El clima, al seu torn, inclou
molts altres factors: la temperatura, la
humitat, la presncia destacions...
En els medis aqutics els factors ms in-
fluents sn la salinitat, s a dir, la quan-
titat de sal, la llum, els corrents, la tem-
peratura i el tipus de fons. Segons la
salinitat, els medis aqutics poden ser
daigua dola o daigua salada. La llum
depn de la profunditat i de la transpa-
rncia de laigua.
4. Relacions entre el medi fsic
i els ssers vius
El medi fsic dun ecosistema influeix sobre-
tot en la vegetaci. Aix, depenent de la com-
binaci del clima, el sl i el relleu, hi podr
haver boscos, praderies, desert... Al seu
torn, el tipus de vegetaci determina els ani-
mals que hi pot haver en lecosistema. Per
exemple, en una praderia no hi poden viure
ocells que necessitin niar als arbres.
Daltra banda, els ssers vius tamb modi-
fiquen el medi fsic. Per exemple, molts ani-
mals excaven galeries al sl i contribueixen
a transformar-lo. e
ecosistema ecosystem
sser viu living being
medi aqutic aquatic environment
medi fsic physical environment
medi terrestre earthly environment
130177 _ 0054-0067.indd 57 23/4/09 13:29:10
w ssers vius dun ecosistema. Cada
poblaci forma part duna espcie.
A quin tipus decosistema pertanyen
aquests ssers vius?
q Dues espcies molt semblants.
A. Pardal com. B. Pardal de passa.
Quines diferncies observes entre
les dues espcies?
56
Els ecosistemes
La societat est cada vegada ms interessada en lecologia
i el medi ambient. Per per poder opinar seriosament sobre
aquests temes, cal estar informat.
1. Els ecosistemes
Un ecosistema s un conjunt format per ssers vius i el seu
medi fsic. Pot ser molt petit, com un bassal en un prat, o
molt gran, com tot un oce.
Lecosistema ms gran que podem definir s el format per
la Terra i tots els ssers vius que hi habitem. Aquest ecosis-
tema s la biosfera.
2. Els ssers vius de lecosistema
Tots els ssers vius sagrupen en espcies. Per exemple,
els lleons formen una espcie dssers vius, igual que els
tigres, les roselles o les alzines. q
Tots els membres duna espcie que habiten en un ecosis-
tema formen una poblaci.
El conjunt de totes les poblacions dun ecosistema forma
una comunitat. w
Els ssers vius de lecosistema es relacionen entre si. Per
exemple, els grans herbvors, com les zebres o els bfals,
necessiten que hi hagi herba en abundncia. I si hi ha grans
herbvors, hi pot haver depredadors de mida gran, com els
lleons, ja que aquests necessiten els grans herbvors per
alimentar-sen. A ms, aquests depredadors eviten que hi
hagi massa herbvors, que acabarien fent malb lherba.
A
B
astors
roures
ratolins escanyapolls reigs bords
falgueres
mallerengues
carboneres
senglars
INDIVIDU COMUNITAT
POBLACI
gaig
130177 _ 0054-0067.indd 56 23/4/09 13:28:50
XXII
Pgines inicials
La unitat comena amb una imatge, o ms duna, rela-
cionada amb els continguts que es treballaran i repre-
senta una oportunitat per desenvolupar-ne la lectura. Es
tracta dimatges de carcter documental i de tipologies
variades, des de fotografies de satllit o subaqutiques
fins a fotografies de documents histrics. Aquestes
imatges estan destinades a captar linters dels alum-
nes per participar de manera activa en laprenentatge.
Qu en saps? permet recordar els coneixements previs
dels alumnes adquirits en cursos o unitats anteriors i
revisar conceptes bsics necessaris per desenvolupar
la unitat.
Qu aprendrs? proporciona als alumnes un pla de la
unitat, ja que en presenta els continguts a grans trets.
El llibre de lalumne
El llibre de Coneixement del medi t quinze unitats, organitzades en tres trimestres;
al final de cada trimestre (unitats 4, 8 i 12) sofereix un reps trimestral.
Cada unitat consta de les parts segents:
COM EST ORGANITZAT EL LLIBRE
Pgines dinformaci
En aquestes pgines es presenten els continguts fo-
namentals, acompanyats de preguntes encaminades a
recordar i comprendre el que sha estudiat. Poden in-
cloure un breu text introductori per anticipar els contin-
guts, explicar-ne linters o anunciar-ne lorganitzaci.
Desprs dels continguts, sofereix un breu resum dels
conceptes principals per facilitar-ne lassimilaci.
Quin mn volem? ofereix als alumnes una oportunitat
per aprendre i reflexionar sobre els valors, sempre en
relaci amb els continguts de la unitat.
Les illustracions contribueixen al procs efectiu de
laprenentatge, ja que inclouen crides que orienten lob-
servaci dels alumnes i assenyalen els punts dinte-
rs. Al peu dalgunes illustracions tamb hi ha pregun-
tes, com a forma de convidar els alumnes a reflexionar
i a aprendre amb ms deteniment a partir de les imat-
ges.
En aquestes pgines tamb hi ha un petit vocabulari
catal-angls dalguns termes representats en els con-
tinguts.
Pgines dactivitats
Pgines finals
Recull trimestral
55 55
Qu en saps?
Els ecosistemes
Cada sser viu habita al lloc on pot satisfer les seves
necessitats daliment, refugi, etc.
Un ecosistema est format per un conjunt dssers vius
i el medi fsic on viuen. Aquest medi fsic inclou laigua,
el sl, el clima, etc.
Hi ha ecosistemes terrestres, com ara els boscos,
les praderies i els deserts, i ecosistemes aqutics,
que poden ser daigua dola o daigua salada.
Digues un animal, una planta i un element del medi
fsic que podries trobar en aquests ecosistemes
i uns que no.
a. un bosc c. un desert
b. una praderia d. un riu
Les relacions en els ecosistemes
Entre els ssers vius dun ecosistema
sestableixen diferents tipus de relacions,
com ara aquestes:
Relacions dalimentaci. Sn aquelles
en qu uns ssers vius serveixen daliment
a uns altres. Es representen mitjanant
cadenes alimentries.
Relacions de competncia. Es donen quan
diferents ssers vius tenen una mateixa
necessitat.
Relacions de cooperaci. Tenen lloc quan
dos ssers vius collaboren, s a dir, quan
tots dos obtenen un benefici.
Qu aprendrs?
Qu sn els ecosistemes i quins components tenen.
Com salimenten els ssers vius en els ecosistemes.
Qu sn les cadenes i les xarxes alimentries.
Qu s el medi ambient.
Quins problemes afecten el medi ambient.
Qu podem fer per protegir el medi ambient.
Com sutilitza una clau didentificaci.
Observa la cadena alimentria i explica
qu significa.
Explica quina relaci sestableix
entre una planta i els insectes
que en pollinitzen les flors.
blat
ratol
esparver
130177 _ 0054-0067.indd 55 9/4/09 10:39:18
54
La protecci
del medi ambient
4
Qu hi veus?
Quins ssers vius i quins components del medi fsic reconeixes en la fotografia?
Quins altres ssers vius podrien viure en un entorn aix?
130177 _ 0054-0067.indd 54 23/4/09 13:28:23
Llegeix
La circulaci de la sang
Desprs de donar moltes voltes al que havia vist
durant els meus experiments sobre el cor
i la sang, vaig comenar a reflexionar sobre
si la sang es mou. Efectivament, crec que la sang
s llanada del cor i s impulsada a totes les parts del cos grcies al batec.
Grcies a la seva fora i el seu pols, la sang es mou, fa una volta, s impulsada
del cor a les extremitats i torna de les extremitats al cor, de manera que fa
un moviment circular.
Aix, el cor s principi de vida i sol del cos, de la mateixa manera que,
proporcionalment, el Sol mereix anomenar-se cor del mn.
William Harvey, Assaig anatmic sobre el moviment
del cor i la sang dels animals. Adaptaci
1. En quines parts del nostre cos hi ha sang?
2. Per qu necessitem que la sang es mogui?
3. Qu impulsa la sang?
4. Busca informaci sobre William Harvey i escriu unes lnies sobre la seva vida.
Respon
68 61
4
biodiversitat biodiversity
contaminaci pollution
desforestaci deforestation
escalfament global global warming
medi ambient environment
3. Els problemes
del medi ambient
Alguns dels problemes que les persones causen al
medi ambient sn aquests:
La contaminaci. Consisteix a alliberar al medi
qualsevol substncia o objecte que pugui provo-
car-hi efectes negatius. En sn un exemple les
bosses de plstic que es llencen al mar i que
causen la mort de molts animals marins que les
mengen per error.
Lescalfament global. La Terra emet calor a les-
pai, per el dixid de carboni de latmosfera im-
pedeix que tota aquesta calor sescapi. Actua
com si fos una manta i fa que la Terra sigui ms
clida del que seria si no tingus atmosfera.
Per en el darrer segle, a causa sobretot de la
combusti dels combustibles fssils, ha aug-
mentat molt la quantitat de dixid de carboni i
les temperatures estan pujant. Aix pot provocar
un canvi en el clima del planeta, amb conse-
qncies greus. o
La desforestaci. s la prdua de la vegetaci de
boscos i selves. Es talen boscos per aconseguir
espai per als conreus, per aprofitar-ne la fusta o
per construir carreteres, urbanitzacions, etc. Si
desapareix un bosc o una part de selva, tamb
ho fa la fauna que hi habita. A ms, el sl queda
desprotegit enfront de lerosi.
La prdua de biodiversitat. Podem definir la bio-
diversitat com la varietat despcies dssers
vius que hi ha en un ecosistema. Avui dia, per
diverses causes, com la contaminaci, lescal-
fament global i la desforestaci, sestan extin-
gint moltes espcies a tota la Terra. s lamenta-
ble que desapareguin espcies tan boniques
com el linx ibric o ls panda. a Per fins i tot
espcies menys vistoses, dherbes o dinsectes,
per exemple, poden ser molt importants, ja que
formen part dels ecosistemes i, si falten, leco-
sistema complet es deteriora.
El medi ambient de lsser hum s tot all
que afecta la seva vida. Lsser hum provo-
ca canvis en el seu medi ambient, com ara la
contaminaci, lescalfament global, la desfo-
restaci i la prdua de biodiversitat.
o LAntrtida, el continent glaat.
Si lescalfament global arribs a fondre
el gla que cobreix lAntrtida, laigua fosa
faria augmentar el nivell del mar.
7. Quins elements formen part
del medi ambient dun dof?
8. Quins sn els principals problemes
que afecten el medi ambient?
Quines conseqncies t cadascun?
9. Enumera tres ssers vius
que estiguin amenaats.
Respon
a s panda. Ls panda s un animal en perill
dextinci i un smbol de la conservaci
del medi ambient.
130177 _ 0054-0067.indd 61 9/4/09 10:39:45
u Medi ambient de la cabra salvatge. Digues quins elements del
medi ambient de la cabra salvatge apareixen en la illustraci.

60
El medi ambient
Tots hemsentit a parlar dels problemes
que afecten el medi ambient, per...
sabem qu s el medi ambient?
1. Qu s el medi ambient
El medi ambient dun sser viu est
format per tot all que lafecta. Per
exemple, formen part del medi ambi-
ent duna alzina el sl sobre el qual
est situada, laire, el clima, els her-
bvors que salimenten de les seves
fulles, els parsits que poden afec-
tar-la, les persones que poden podar-
la o talar-la... u
Ara b, quan parlem del medi ambi-
ent, en general, ens referim al medi
ambient de les persones, que est
format per tot all que afecta la nos-
tra vida: latmosfera, les aiges, el
clima, la resta dssers vius...
Com que les persones vivim per tota
la Terra, prcticament tot el planeta,
amb els ssers vius, forma part del
nostre medi ambient.
2. Les persones modifiquen
el medi ambient
Les persones modifiquem el medi
ambient amb les activitats que duem
a terme: talar arbres, cremar com-
bustible, conrear la terra... Com que
som milers de milions de persones i
disposemde molta tecnologia, aques-
tes modificacions poden ser molt im-
portants i afectar, en general, tots els
ecosistemes de manera negativa. i
Per els darrers anys ens hem fet
cada vegada ms conscients de la
importncia de conservar el medi am-
bient i disposem dels mitjans per
aconseguir-ho.
biodiversitat biodiversity
contaminaci pollution
desforestaci deforestation
escalfament global global warming
medi ambient environment
i Camps dalfals vistos des de laire.
130177 _ 0054-0067.indd 60 23/4/09 13:29:44
64
Activitats
Comprn
12. Llegeix les afirmacions segents
sobre els ecosistemes i digues si sn
certes o falses. Explica per qu.
a. Un ecosistema s un conjunt
dssers vius.
b. Lecosistema ms gran s la biosfera.
c. Tots els ssers vius dun ecosistema
constitueixen una poblaci.
13. Indica quins factors del medi fsic tenen
ms influncia sobre els ssers vius
en els medis terrestres i en els medis
aqutics.
14. Defineix les paraules segents.
depredador carronyaire descomponedor
15. Observa la cadena alimentria i respon
les preguntes.
a. Quins ssers vius sn els productors?
Per qu?
b. Quins ssers vius sn els consumidors
primaris? Per qu?
c. Quins ssers vius sn els consumidors
secundaris? Per qu?
d. Hi podria haver un consumidor terciari?
Quin podria ser?
16. Un carnvor pot ser un consumidor
primari? Un herbvor pot ser
un consumidor secundari? Explica-ho.
17. Qu s el medi ambient? Explica-ho
amb les teves paraules.
18. Explica qu s la desforestaci i per qu
s un problema greu per al medi ambient.
19. Redacta un pargraf per explicar per qu
hem de protegir el medi ambient.
20. Elabora una llista dels espais naturals
que hi ha a Catalunya.
Raona
21. A linterior de les coves hi viuen molt pocs
ssers vius. Explica per qu.
22. Les espcies danimals que es troben
en perill dextinci no es poden caar.
Penses que amb aix nhi ha prou
per protegir-les? Explica per qu.
23. Explica lafirmaci segent.
Una bona manera destalviar aigua
i energia s ser moderat en les compres.
Per exemple, no comprar roba o joguines
noms perqu el que tenim no est
de moda.
picot negre
larva
descanyapolls
roure
130177 _ 0054-0067.indd 64 9/4/09 10:39:52
66
27. Llegeix el resum.
28. ESTUDI EFICA. Copia lesquema i completal.
29. ESTUDI EFICA. Completa lesquema afegint a sota de cada tipus de medi una llista
dels factors ms importants que lafecten.
Repassa
Els ecosistemes
Els ecosistemes estan formats per un medi fsic i una
comunitat dssers vius. El medi fsic pot ser terrestre o
aqutic i inclou diversos factors que influeixen sobre els
ssers vius. Al seu torn, els ssers vius modifiquen el
medi fsic.
Els ssers vius es classifiquen en productors, consumidors
i descomponedors, segons la manera com fan la funci de
nutrici. Les seves relacions es representen per mitj de xar-
xes alimentries.
El medi ambient
El medi ambient de lsser hum inclou tot all que afecta la nostra vida, s a
dir, tant el medi fsic com altres ssers vius.
El medi ambient t problemes, com ara la contaminaci, lescalfament global,
la desforestaci o la prdua de biodiversitat. Protegir-lo depn dels ciutadans i
de les autoritats.
ELS ECOSISTEMES
inclou diverses pot ser
estan formats per
......... aqutic
la comunitat
dssers vius
.........
.........
Tolerncia
130177 _ 0054-0067.indd 66 9/4/09 10:39:54
130225 _ 0001-0035.indd 22 13/8/09 08:10:37
XXIII
La unitat comena amb una imatge, o ms duna, rela-
cionada amb els continguts que es treballaran i repre-
senta una oportunitat per desenvolupar-ne la lectura. Es
tracta dimatges de carcter documental i de tipologies
variades, des de fotografies de satllit o subaqutiques
fins a fotografies de documents histrics. Aquestes
imatges estan destinades a captar linters dels alum-
nes per participar de manera activa en laprenentatge.
Qu en saps? permet recordar els coneixements previs
dels alumnes adquirits en cursos o unitats anteriors i
revisar conceptes bsics necessaris per desenvolupar
la unitat.
Qu aprendrs? proporciona als alumnes un pla de la
unitat, ja que en presenta els continguts a grans trets.
En aquestes pgines es presenten els continguts fo-
namentals, acompanyats de preguntes encaminades a
recordar i comprendre el que sha estudiat. Poden in-
cloure un breu text introductori per anticipar els contin-
guts, explicar-ne linters o anunciar-ne lorganitzaci.
Desprs dels continguts, sofereix un breu resum dels
conceptes principals per facilitar-ne lassimilaci.
Quin mn volem? ofereix als alumnes una oportunitat
per aprendre i reflexionar sobre els valors, sempre en
relaci amb els continguts de la unitat.
Les illustracions contribueixen al procs efectiu de
laprenentatge, ja que inclouen crides que orienten lob-
servaci dels alumnes i assenyalen els punts dinte-
rs. Al peu dalgunes illustracions tamb hi ha pregun-
tes, com a forma de convidar els alumnes a reflexionar
i a aprendre amb ms deteniment a partir de les imat-
ges.
En aquestes pgines tamb hi ha un petit vocabulari
catal-angls dalguns termes representats en els con-
tinguts.
Pgines dactivitats
Pgines finals
Recull trimestral
Les activitats, al final de la unitat, es presenten sempre
de manera seqenciada i amb objectius diferents:
Comprovaci de la comprensi: interpretar, exemplifi-
car, classificar, comparar, resumir, relacionar, inferir...
Raonament, on sorienta lalumne perqu extregui
conclusions prpies a partir del que ha aprs: expli-
car, diferenciar...
Aplicaci dels conceptes apresos en la unitat: execu-
tar, elaborar, transferir...
Opini, per reforar lautoestima dels alumnes i aju-
dar-los a elaborar i expressar la seva opini.
Aprn a fer promou laprenentatge de procediments gr-
cies a les activitats prctiques.
En aquestes pgines es fa un reps dels continguts
fonamentals de la unitat. En primer lloc, sofereix una
sntesi dels continguts, que es complementa amb un
esquema que els alumnes han de completar.
Les activitats del programa dESTUDI EFICA suposen
laplicaci prctica de les pautes per potenciar el ren-
diment dels alumnes que sofereixen en el manual.
Saborden diferents estratgies per repassar els con-
tinguts i consolidar laprenentatge.
Sc capa de... consisteix en laplicaci dels coneixe-
ments adquirits a la presa de decisions per resoldre
problemes de la vida diria. Cada activitat parteix de
formats de text diferents, com ara un anunci, un car-
tell, una etiqueta, etc.
Desprs de cada trimestre (unitats 4, 8 i 12) soferei-
xen, per aquest ordre:
dues pgines de lectures relacionades amb les uni-
tats treballades.
dues pgines dedicades a fer una mirada al mn tre-
ballant temes dinters, com ara els jocs, lescola o
els habitatges.
dues pgines de reps dels conceptes fonamentals
treballats per mitj dactivitats destinades a avaluar
els coneixements adquirits.
dues pgines amb quatre tallers, un per unitat, que plan-
tegen experincies pautades per fer a laula, al laborato-
ri, en sortides escolars o a manera de treball de camp.
Llegeix
La circulaci de la sang
Desprs de donar moltes voltes al que havia vist
durant els meus experiments sobre el cor
i la sang, vaig comenar a reflexionar sobre
si la sang es mou. Efectivament, crec que la sang
s llanada del cor i s impulsada a totes les parts del cos grcies al batec.
Grcies a la seva fora i el seu pols, la sang es mou, fa una volta, s impulsada
del cor a les extremitats i torna de les extremitats al cor, de manera que fa
un moviment circular.
Aix, el cor s principi de vida i sol del cos, de la mateixa manera que,
proporcionalment, el Sol mereix anomenar-se cor del mn.
William Harvey, Assaig anatmic sobre el moviment
del cor i la sang dels animals. Adaptaci
1. En quines parts del nostre cos hi ha sang?
2. Per qu necessitem que la sang es mogui?
3. Qu impulsa la sang?
4. Busca informaci sobre William Harvey i escriu unes lnies sobre la seva vida.
Respon
68
Tots els nens i les nenes del mn juguen. On?
A casa, al carrer... Amb qui? Amb els germans,
amb els amics, amb els pares... Jugar s un
acte social, tant si el joc s en equip com si s
individual. Per jugar, no cal tenir joguines,
noms en calen ganes i una mica
dimaginaci.
Els jocs
Els jocs de taula
Jugar per divertir-se
En els jocs de taula els jugadors estan
asseguts i no shan de bellugar.
De vegades, es necessiten taulers,
fitxes, peces, cartes... per jugar-hi.
Aquests jocs se solen practicar a casa,
en molts indrets del mn: les cartes, el
parxs, les dames, el backgammon,
el dmino, el mancala, etc.
Jugar amb les mans
Tamb hi ha jocs que es poden practicar
a qualsevol lloc i de qualsevol manera: drets,
asseguts a terra o en una cadira. Les
protagonistes daquests jocs sn les mans,
com ara el joc de pedra, paper o tisora, que t
moltes variants. O, per exemple, el joc del
cordill, en qu es lliga un cordill bastant llarg
per les dues puntes i, noms amb les mans,
shi fan formes i dibuixos.
74 74
Unitat 1. Experincia
Lobservaci de pulmons
Els pulmons sn els rgans en els quals t lloc lintercanvi gass. A continuaci,
observarem les caracterstiques duns pulmons de porc i com es poden expandir,
s a dir, omplir-se daire, i contraure, s a dir, buidar-sen.
1. Respon les preguntes.
a. Canvien de color els pulmons quan sinflen?
b. Per qu els pulmons poden expandir-se i contraures?
2. Dibuixa amb detall els pulmons i escriu-ne les parts.
Taller
Unitat 2. Experincia
El recorregut de la informaci
El recorregut de la informaci que capten els rgans
dels sentits i les respostes que dna el sistema nervis
els podem representar en esquemes que expliquen
el segent:
Lrgan del sentit que capta la informaci i el tipus
dinformaci que recull.
La part del sistema nervis on arriba la informaci
i lordre que dna.
Laparell on arriba lordre i el tipus de resposta.
3. Elabora un esquema per explicar com es duu a terme
la funci de relaci en els casos segents:
a. Et cremes la llengua menjant sopa.
b. Et banyes en un riu on laigua est molt freda.
c. Veus en una pastisseria el teu pasts preferit.
Segueix els passos:
1. Posat els guants, agafa els pulmons per la trquea
i observa:
Les anelles que t la trquea.
El color i la mida que tenen els pulmons.
2. Colloca una cnula a linici de la trquea i bufa-hi
fortament a dins. Observa com sinflen els pulmons.
Material necessari:
safata
pulmons de porc
tisores
cnula
guants de ltex
72
Reps trimestral
UNITAT 1
1. Redacta una oraci que inclogui les paraules segents:
nutrients nutrici energia funci vital
2. Explica qu s el procs digestiu i quina importncia t dins la nutrici.
3. Explica el procs de digesti des que et menges aquest plat fins que nexpulses les restes.
4. Indica a qu correspon cada lletra.
5. Explica qu sn els processos segents i quina funci tenen dins la nutrici.
a. nutrici
b. excreci
c. circulaci
6. On podem trobar ms oxigen, en laire que inspirem o en el que expirem? I ms dixid de carboni? Explica per qu.
7. Completa lesquema amb les paraules segents:
artries sang cor capillars venes vasos sanguinis
8. Indica a qu correspon cada lletra.
A
E
G
I
B
C
D
F
H
B
H
A
F
I
G
K
E
D C
J
L
Aparell circulatori
......
...... ......
......
...... ......
65
4
Aplica
24. Aquests esquemes representen diverses cadenes alimentries
dun ecosistema. Cada lletra representa una espcie dsser viu.
a. Dibuixa la xarxa alimentria que inclou aquestes cadenes.
b. Indica quins sn els productors.
c. Indica quins sn els consumidors primaris.
d. Explica qu passaria si desaparegus lespcie C
i si desaparegus lespcie A.
25. Feu grups de tres o quatre i elaboreu cartells per promoure la responsabilitat
personal en la defensa del medi ambient. Desprs, pengeu-los a laula.
C
B
A
C
D
A
C
D
E
A B
1. Agulles de 20 a 30 centmetres de longitud Pi de Canries
Agulles de menys de 20 centmetres de longitud Aneu al nmero 2
2. Agulles en grups de tres Pi insigne
Agulles en grups de dos Aneu al nmero 3
3. Capada densa en forma de para-sol
Llavors (pinyons) comestibles Pi pinyer
Capada irregular o piramidal
Pinyons petits, no comestibles Aneu al nmero 4
4. Pinyes sobre una petita tija prpia Pi blanc
Les pinyes surten enganxades
a les branques, sense tija prpia Aneu al nmero 5
5. Gemmes no resinoses i fulles rgides
de ms de 10 centmetres Pinastre
Gemmes resinoses i fulles dun altre tipus Aneu al nmero 6
6. Fulles flexibles de 8 a 16 centmetres Pinassa
Fulles rgides de 2 a 8 centmetres Aneu al nmero 7
7. Part superior del tronc ataronjada Pi roig
Part superior del tronc grisosa Pi negre
Aprn a fer de botnic
La identificaci dssers vius amb una clau
Els cientfics, com ara
els botnics que estudien
les plantes, utilitzen claus
per identificar les espcies
dssers vius. Et mostrem
lexemple duna clau que
serveix per identificar diferents
espcies de pi.
Sempre que vulguis identificar
un pi amb aquesta clau
has de comenar pel nmero 1.
Has de llegir les dues
alternatives i triar-ne una.
Desprs, a la part de la dreta,
et dir el nom de lespcie
o et remetr a un altre nmero.
26. Identifica els pins
que surten
en els dibuixos.
130177 _ 0054-0067.indd 65 21/4/09 15:05:31
64
Activitats
Comprn
12. Llegeix les afirmacions segents
sobre els ecosistemes i digues si sn
certes o falses. Explica per qu.
a. Un ecosistema s un conjunt
dssers vius.
b. Lecosistema ms gran s la biosfera.
c. Tots els ssers vius dun ecosistema
constitueixen una poblaci.
13. Indica quins factors del medi fsic tenen
ms influncia sobre els ssers vius
en els medis terrestres i en els medis
aqutics.
14. Defineix les paraules segents.
depredador carronyaire descomponedor
15. Observa la cadena alimentria i respon
les preguntes.
a. Quins ssers vius sn els productors?
Per qu?
b. Quins ssers vius sn els consumidors
primaris? Per qu?
c. Quins ssers vius sn els consumidors
secundaris? Per qu?
d. Hi podria haver un consumidor terciari?
Quin podria ser?
16. Un carnvor pot ser un consumidor
primari? Un herbvor pot ser
un consumidor secundari? Explica-ho.
17. Qu s el medi ambient? Explica-ho
amb les teves paraules.
18. Explica qu s la desforestaci i per qu
s un problema greu per al medi ambient.
19. Redacta un pargraf per explicar per qu
hem de protegir el medi ambient.
20. Elabora una llista dels espais naturals
que hi ha a Catalunya.
Raona
21. A linterior de les coves hi viuen molt pocs
ssers vius. Explica per qu.
22. Les espcies danimals que es troben
en perill dextinci no es poden caar.
Penses que amb aix nhi ha prou
per protegir-les? Explica per qu.
23. Explica lafirmaci segent.
Una bona manera destalviar aigua
i energia s ser moderat en les compres.
Per exemple, no comprar roba o joguines
noms perqu el que tenim no est
de moda.
picot negre
larva
descanyapolls
roure
130177 _ 0054-0067.indd 64 9/4/09 10:39:52
30. Quines conseqncies negatives penses que ha pogut tenir la recuperaci de la llacuna?
31. Creus que la recuperaci de la llacuna ha estat beneficiosa per als pobles de lentorn?
Per qu?
32. De vegades sembla que la defensa del medi ambient est renyida amb el progrs.
Penses que s aix? Explica la teva posici.
67
4
Debatre sobre la conservaci del medi ambient
Tolerncia
transparencias
Imagina que fa anys hi havia una llacuna que a la tardor i a lhivern sinundava i que sassecava
al final de la primavera i a lestiu. En aquesta llacuna passaven lhivern milers docells aqutics,
sobretot diverses espcies doques i necs.
En la dcada de 1960 aquesta llacuna es va dessecar per dedicar lespai a lagricultura
i per eliminar els mosquits que hi criaven, ja que podien transmetre malalties greus.
En dessecar la llacuna, van desaparixer els ocells migradors.
Cap al 1990, un grup de persones van aconseguir inundar una petita superfcie
del que havia estat lantiga llacuna, per recuperar-ne una part. Rpidament
els ocells van tornar a ocupar el terreny. Desprs daquest xit, es va ampliar
la superfcie inundada, i aix va donar origen a la llacuna que torna a haver-hi
en lactualitat, visitada per desenes de milers docells.
Aquesta llacuna s una zona
protegida. Milers de persones hi van
per observar els ocells. Al poble que hi ha
a prop, han construt un centre de visitants
molt modern per informar les persones interessades.
Tamb shan obert allotjaments i restaurants per atendre
el gran nombre de visitants.
130177 _ 0054-0067.indd 67 23/4/09 13:30:19
66
27. Llegeix el resum.
28. ESTUDI EFICA. Copia lesquema i completal.
29. ESTUDI EFICA. Completa lesquema afegint a sota de cada tipus de medi una llista
dels factors ms importants que lafecten.
Repassa
Els ecosistemes
Els ecosistemes estan formats per un medi fsic i una
comunitat dssers vius. El medi fsic pot ser terrestre o
aqutic i inclou diversos factors que influeixen sobre els
ssers vius. Al seu torn, els ssers vius modifiquen el
medi fsic.
Els ssers vius es classifiquen en productors, consumidors
i descomponedors, segons la manera com fan la funci de
nutrici. Les seves relacions es representen per mitj de xar-
xes alimentries.
El medi ambient
El medi ambient de lsser hum inclou tot all que afecta la nostra vida, s a
dir, tant el medi fsic com altres ssers vius.
El medi ambient t problemes, com ara la contaminaci, lescalfament global,
la desforestaci o la prdua de biodiversitat. Protegir-lo depn dels ciutadans i
de les autoritats.
ELS ECOSISTEMES
inclou diverses pot ser
estan formats per
......... aqutic
la comunitat
dssers vius
.........
.........
Tolerncia
130177 _ 0054-0067.indd 66 9/4/09 10:39:54
130225 _ 0001-0035.indd 23 13/8/09 08:10:42
54
La protecci
del medi ambient
4
Qu hi veus?
Quins ssers vius i quins components del medi fsic reconeixes en la fotografia?
Quins altres ssers vius podrien viure en un entorn aix?
130177 _ 0054-0067.indd 54 23/4/09 13:28:23
55 55
Qu en saps?
Els ecosistemes
Cada sser viu habita al lloc on pot satisfer les seves
necessitats daliment, refugi, etc.
Un ecosistema est format per un conjunt dssers vius
i el medi fsic on viuen. Aquest medi fsic inclou laigua,
el sl, el clima, etc.
Hi ha ecosistemes terrestres, com ara els boscos,
les praderies i els deserts, i ecosistemes aqutics,
que poden ser daigua dola o daigua salada.
Digues un animal, una planta i un element del medi
fsic que podries trobar en aquests ecosistemes
i uns que no.
a. un bosc c. un desert
b. una praderia d. un riu
Les relacions en els ecosistemes
Entre els ssers vius dun ecosistema
sestableixen diferents tipus de relacions,
com ara aquestes:
Relacions dalimentaci. Sn aquelles
en qu uns ssers vius serveixen daliment
a uns altres. Es representen mitjanant
cadenes alimentries.
Relacions de competncia. Es donen quan
diferents ssers vius tenen una mateixa
necessitat.
Relacions de cooperaci. Tenen lloc quan
dos ssers vius collaboren, s a dir, quan
tots dos obtenen un benefici.
Qu aprendrs?
Qu sn els ecosistemes i quins components tenen.
Com salimenten els ssers vius en els ecosistemes.
Qu sn les cadenes i les xarxes alimentries.
Qu s el medi ambient.
Quins problemes afecten el medi ambient.
Qu podem fer per protegir el medi ambient.
Com sutilitza una clau didentificaci.
Observa la cadena alimentria i explica
qu significa.
Explica quina relaci sestableix
entre una planta i els insectes
que en pollinitzen les flors.
blat
ratol
esparver
130177 _ 0054-0067.indd 55 9/4/09 10:39:18
XXIV
Pgines dinformaci Pgines inicials
Nmero i ttol
de la unitat
Imatge
dentrada
de la unitat
COM ES DESENVOLUPA UNA UNITAT
Qu
en saps?
Qu
hi veus?
Qu
aprendrs?
Resums
Activitats
per recordar
Propsits
Presentar una nova unitat.
Desenvolupar la competncia comunicativa lingsti-
ca i audiovisual.
Recordar els coneixements previs dels alumnes.
Anunciar els continguts fonamentals de la unitat.
Idees per a la classe
1. Anuncieu als nens i les nenes que comencen lestu-
di duna nova unitat i demaneu-los que en llegeixin
el ttol.
2. La majoria de les imatges permeten fer un comentari
en veu alta. Doneu loportunitat a dos o tres alumnes
perqu comentin la imatge a la resta de companys i
companyes.
3. Demaneu a uns quants alumnes que relacionin la
imatge amb el ttol de la unitat i que expressin qu
creuen que hi aprendran.
4. Proposeu als alumnes que associn la imatge que
veuen amb daltres de similars que tinguin presents.
5. Podeu utilitzar els suggeriments i els recursos que
aportem en aquesta guia relacionades amb lamplia-
ci de la informaci. Dirigiu la recerca dels alumnes
i orienteu-la cap als continguts que estudiaran en la
unitat.
6. Llegiu els resums de la secci Qu en saps? i demaneu a
uns quants alumnes que els expliquin. Podeu dictar-
los a la classe i demanar-los que els copin.
7. Finalment, feu que un dels alumnes llegeixi lapartat
Qu aprendrs? Pregunteu als nens i les nenes quin
aspecte els sembla ms interessant, o si ja en conei-
xen algun, i aix en revisareu les idees prvies.
Propsits
Presentar els continguts fonamentals a partir de
textos i imatges.
Proposar activitats que facilitin laprenentatge.
Idees per a la classe
1. Llegiu el ttol de la pgina i expliqueu com es relacio-
na amb el tema general de la unitat.
2. Per introduir la unitat podeu utilitzar els suggeriments
i els recursos que aportem en la guia. Les activitats
de lapartat Per comenar estan especialment indi-
cades per fer-ho.
3. Una visita al laboratori del centre, fer un petit experi-
ment, organitzar una sortida pedaggica o veure un
DVD sn maneres excellents de motivar els alum-
nes a linici duna lli.
4. Llegiu amb tota la classe els textos informatius i
expliqueu-ne els continguts. Pregunteu als alumnes
quins dubtes els desperten i resoleu-los. Relacioneu
els nous conceptes amb fets i experincies dels
nens i les nenes.
5. Feu que els alumnes es fixin en les imatges. Els peus
inclouen informaci i preguntes relacionades amb els
Preguntes
sobre les
illustracions
Ttol de la
doble pgina
Textos
informatius
130225 _ 0001-0035.indd 24 13/8/09 08:10:44
w ssers vius dun ecosistema. Cada
poblaci forma part duna espcie.
A quin tipus decosistema pertanyen
aquests ssers vius?
q Dues espcies molt semblants.
A. Pardal com. B. Pardal de passa.
Quines diferncies observes entre
les dues espcies?
56
Els ecosistemes
La societat est cada vegada ms interessada en lecologia
i el medi ambient. Per per poder opinar seriosament sobre
aquests temes, cal estar informat.
1. Els ecosistemes
Un ecosistema s un conjunt format per ssers vius i el seu
medi fsic. Pot ser molt petit, com un bassal en un prat, o
molt gran, com tot un oce.
Lecosistema ms gran que podem definir s el format per
la Terra i tots els ssers vius que hi habitem. Aquest ecosis-
tema s la biosfera.
2. Els ssers vius de lecosistema
Tots els ssers vius sagrupen en espcies. Per exemple,
els lleons formen una espcie dssers vius, igual que els
tigres, les roselles o les alzines. q
Tots els membres duna espcie que habiten en un ecosis-
tema formen una poblaci.
El conjunt de totes les poblacions dun ecosistema forma
una comunitat. w
Els ssers vius de lecosistema es relacionen entre si. Per
exemple, els grans herbvors, com les zebres o els bfals,
necessiten que hi hagi herba en abundncia. I si hi ha grans
herbvors, hi pot haver depredadors de mida gran, com els
lleons, ja que aquests necessiten els grans herbvors per
alimentar-sen. A ms, aquests depredadors eviten que hi
hagi massa herbvors, que acabarien fent malb lherba.
A
B
astors
roures
ratolins escanyapolls reigs bords
falgueres
mallerengues
carboneres
senglars
INDIVIDU COMUNITAT
POBLACI
gaig
e Castors europeus. Els castors modifiquen el medi fsic,
ja que construeixen preses que fan que es formin
estanys i llacs als rius.
57
4
57
1. Qu s la biosfera?
2. Quins factors fan que hi hagi ms o menys
llum en un medi aqutic?
Respon
Un ecosistema est format per un
medi fsic i una comunitat dssers
vius. El medi fsic determina els s-
sers vius que poden viure en lecosis-
tema, i els ssers vius modifiquen el
medi fsic.
3. El medi fsic
El medi fsic dun ecosistema inclou nombro-
sos elements que influeixen sobre els ssers
vius, com ara la temperatura, el grau dhumi-
tat, el tipus de sl... Aquests elements sano-
menen factors.
El medi fsic pot ser terrestre o aqutic. En
cadascun daquests medis influeixen fac-
tors diferents.
En els medis terrestres els factors ms
importants sn el clima, el tipus de sl i
el relleu. El clima, al seu torn, inclou
molts altres factors: la temperatura, la
humitat, la presncia destacions...
En els medis aqutics els factors ms in-
fluents sn la salinitat, s a dir, la quan-
titat de sal, la llum, els corrents, la tem-
peratura i el tipus de fons. Segons la
salinitat, els medis aqutics poden ser
daigua dola o daigua salada. La llum
depn de la profunditat i de la transpa-
rncia de laigua.
4. Relacions entre el medi fsic
i els ssers vius
El medi fsic dun ecosistema influeix sobre-
tot en la vegetaci. Aix, depenent de la com-
binaci del clima, el sl i el relleu, hi podr
haver boscos, praderies, desert... Al seu
torn, el tipus de vegetaci determina els ani-
mals que hi pot haver en lecosistema. Per
exemple, en una praderia no hi poden viure
ocells que necessitin niar als arbres.
Daltra banda, els ssers vius tamb modi-
fiquen el medi fsic. Per exemple, molts ani-
mals excaven galeries al sl i contribueixen
a transformar-lo. e
ecosistema ecosystem
sser viu living being
medi aqutic aquatic environment
medi fsic physical environment
medi terrestre earthly environment
XXV
Pgines dinformaci
Resum
s
s
r
e
a-
s
a
a
r-
t
n
-
Propsits
Presentar els continguts fonamentals a partir de
textos i imatges.
Proposar activitats que facilitin laprenentatge.
Idees per a la classe
1. Llegiu el ttol de la pgina i expliqueu com es relacio-
na amb el tema general de la unitat.
2. Per introduir la unitat podeu utilitzar els suggeriments
i els recursos que aportem en la guia. Les activitats
de lapartat Per comenar estan especialment indi-
cades per fer-ho.
3. Una visita al laboratori del centre, fer un petit experi-
ment, organitzar una sortida pedaggica o veure un
DVD sn maneres excellents de motivar els alum-
nes a linici duna lli.
4. Llegiu amb tota la classe els textos informatius i
expliqueu-ne els continguts. Pregunteu als alumnes
quins dubtes els desperten i resoleu-los. Relacioneu
els nous conceptes amb fets i experincies dels
nens i les nenes.
5. Feu que els alumnes es fixin en les imatges. Els peus
inclouen informaci i preguntes relacionades amb els
continguts i destinades a explotar millor la informa-
ci de la illustraci.
6. Recordeu, a lhora de resoldre la secci Quin mn vo-
lem?, que els alumnes han dexpressar lliurement les
seves opinions i posar-les en com amb la resta de
companys i companyes. El respecte per les opinions
dels altres s una de les habilitats comunicatives que
els alumnes han de treballar.
7. Demaneu a les nenes i els nens que responguin les
preguntes proposades.
8. Feu que tots els alumnes llegeixin en veu alta el re-
sum final i el vocabulari catal-angls. Si us sembla
convenient, demaneu-los que els copin a la llibreta.
9. Corregiu a la pissarra les activitats de resposta gr-
fica i rectifiqueu els possibles errors.
10. Al llarg de la doble pgina, podeu utilitzar els suggeri-
ments i recursos que us oferim en aquesta guia.
Nmero
de la unitat
Vocabulari
catal-angls
Imatges
informatives
Preguntes
sobre les
illustracions
Preguntes
Ttol de la
doble pgina
Textos
informatius
130225 _ 0001-0035.indd 25 3/8/09 17:06:58
64
Activitats
Comprn
12. Llegeix les afirmacions segents
sobre els ecosistemes i digues si sn
certes o falses. Explica per qu.
a. Un ecosistema s un conjunt
dssers vius.
b. Lecosistema ms gran s la biosfera.
c. Tots els ssers vius dun ecosistema
constitueixen una poblaci.
13. Indica quins factors del medi fsic tenen
ms influncia sobre els ssers vius
en els medis terrestres i en els medis
aqutics.
14. Defineix les paraules segents.
depredador carronyaire descomponedor
15. Observa la cadena alimentria i respon
les preguntes.
a. Quins ssers vius sn els productors?
Per qu?
b. Quins ssers vius sn els consumidors
primaris? Per qu?
c. Quins ssers vius sn els consumidors
secundaris? Per qu?
d. Hi podria haver un consumidor terciari?
Quin podria ser?
16. Un carnvor pot ser un consumidor
primari? Un herbvor pot ser
un consumidor secundari? Explica-ho.
17. Qu s el medi ambient? Explica-ho
amb les teves paraules.
18. Explica qu s la desforestaci i per qu
s un problema greu per al medi ambient.
19. Redacta un pargraf per explicar per qu
hem de protegir el medi ambient.
20. Elabora una llista dels espais naturals
que hi ha a Catalunya.
Raona
21. A linterior de les coves hi viuen molt pocs
ssers vius. Explica per qu.
22. Les espcies danimals que es troben
en perill dextinci no es poden caar.
Penses que amb aix nhi ha prou
per protegir-les? Explica per qu.
23. Explica lafirmaci segent.
Una bona manera destalviar aigua
i energia s ser moderat en les compres.
Per exemple, no comprar roba o joguines
noms perqu el que tenim no est
de moda.
picot negre
larva
descanyapolls
roure
65
4
Aplica
24. Aquests esquemes representen diverses cadenes alimentries
dun ecosistema. Cada lletra representa una espcie dsser viu.
a. Dibuixa la xarxa alimentria que inclou aquestes cadenes.
b. Indica quins sn els productors.
c. Indica quins sn els consumidors primaris.
d. Explica qu passaria si desaparegus lespcie C
i si desaparegus lespcie A.
25. Feu grups de tres o quatre i elaboreu cartells per promoure la responsabilitat
personal en la defensa del medi ambient. Desprs, pengeu-los a laula.
C
B
A
C
D
A
C
D
E
A B
1. Agulles de 20 a 30 centmetres de longitud Pi de Canries
Agulles de menys de 20 centmetres de longitud Aneu al nmero 2
2. Agulles en grups de tres Pi insigne
Agulles en grups de dos Aneu al nmero 3
3. Capada densa en forma de para-sol
Llavors (pinyons) comestibles Pi pinyer
Capada irregular o piramidal
Pinyons petits, no comestibles Aneu al nmero 4
4. Pinyes sobre una petita tija prpia Pi blanc
Les pinyes surten enganxades
a les branques, sense tija prpia Aneu al nmero 5
5. Gemmes no resinoses i fulles rgides
de ms de 10 centmetres Pinastre
Gemmes resinoses i fulles dun altre tipus Aneu al nmero 6
6. Fulles flexibles de 8 a 16 centmetres Pinassa
Fulles rgides de 2 a 8 centmetres Aneu al nmero 7
7. Part superior del tronc ataronjada Pi roig
Part superior del tronc grisosa Pi negre
Aprn a fer de botnic
La identificaci dssers vius amb una clau
Els cientfics, com ara
els botnics que estudien
les plantes, utilitzen claus
per identificar les espcies
dssers vius. Et mostrem
lexemple duna clau que
serveix per identificar diferents
espcies de pi.
Sempre que vulguis identificar
un pi amb aquesta clau
has de comenar pel nmero 1.
Has de llegir les dues
alternatives i triar-ne una.
Desprs, a la part de la dreta,
et dir el nom de lespcie
o et remetr a un altre nmero.
26. Identifica els pins
que surten
en els dibuixos.
XXVI
P Pgines dactivitats
Propsits
Facilitar laprenentatge dels continguts amb la realitza-
ci de diferents tipus dactivitats.
Promoure laplicaci dels coneixements i lexpressi
de les opinions personals.
Ensenyar als alumnes tcniques i procediments.
P

T
R
A
d
d
E
Ttol de la
doble pgina
Aprn
a fer de...
Activitats
de diversos
tipus
Idees per a la classe
1. A lhora de demanar als alumnes que solucionin
les activitats, tingueu en compte lordre en qu es
presenten en la pgina, ja que la dificultat est
seqenciada. Les primeres incideixen en la com-
provaci de la comprensi, mentre que en les l-
times es demana als alumnes que raonin a partir
del que han aprs, que ho apliquin i expressin la
seva opini.
2. Expliqueu als alumnes la resoluci de les activitats;
feu-les, si cal, i poseu en com les respostes. Si
ho creieu convenient, anoteu algunes pautes a la
pissarra, especialment en les activitats de resposta
grfica.
3. Lactivitat Aprn a fer tracta de tcniques i procedi-
ments que els alumnes utilitzaran amb freqncia en
els cursos posteriors. Impliqueu els nens i les nenes
en lavaluaci daquest apartat i afavoriu la reflexi
sobre laprenentatge propi.
4. Podeu comprovar les solucions de les activitats a
la guia, aix com ampliar les respostes i explicar als
alumnes els dubtes que els puguin sorgir.
5. En aquestes pgines o en les pgines dinformaci
es presenta una activitat per unitat plantejada per
fer-la en grup, per treballar la tolerncia o per treba-
llar les TIC. Una icona especfica les identifica.
I
1
2
3
130225 _ 0001-0035.indd 26 3/8/09 17:06:59
66
27. Llegeix el resum.
28. ESTUDI EFICA. Copia lesquema i completal.
29. ESTUDI EFICA. Completa lesquema afegint a sota de cada tipus de medi una llista
dels factors ms importants que lafecten.
Repassa
Els ecosistemes
Els ecosistemes estan formats per un medi fsic i una
comunitat dssers vius. El medi fsic pot ser terrestre o
aqutic i inclou diversos factors que influeixen sobre els
ssers vius. Al seu torn, els ssers vius modifiquen el
medi fsic.
Els ssers vius es classifiquen en productors, consumidors
i descomponedors, segons la manera com fan la funci de
nutrici. Les seves relacions es representen per mitj de xar-
xes alimentries.
El medi ambient
El medi ambient de lsser hum inclou tot all que afecta la nostra vida, s a
dir, tant el medi fsic com altres ssers vius.
El medi ambient t problemes, com ara la contaminaci, lescalfament global,
la desforestaci o la prdua de biodiversitat. Protegir-lo depn dels ciutadans i
de les autoritats.
ELS ECOSISTEMES
inclou diverses pot ser
estan formats per
......... aqutic
la comunitat
dssers vius
.........
.........
30. Quines conseqncies negatives penses que ha pogut tenir la recuperaci de la llacuna?
31. Creus que la recuperaci de la llacuna ha estat beneficiosa per als pobles de lentorn?
Per qu?
32. De vegades sembla que la defensa del medi ambient est renyida amb el progrs.
Penses que s aix? Explica la teva posici.
67
4
Debatre sobre la conservaci del medi ambient
T
olerncia
transparencias
Imagina que fa anys hi havia una llacuna que a la tardor i a lhivern sinundava i que sassecava
al final de la primavera i a lestiu. En aquesta llacuna passaven lhivern milers docells aqutics,
sobretot diverses espcies doques i necs.
En la dcada de 1960 aquesta llacuna es va dessecar per dedicar lespai a lagricultura
i per eliminar els mosquits que hi criaven, ja que podien transmetre malalties greus.
En dessecar la llacuna, van desaparixer els ocells migradors.
Cap al 1990, un grup de persones van aconseguir inundar una petita superfcie
del que havia estat lantiga llacuna, per recuperar-ne una part. Rpidament
els ocells van tornar a ocupar el terreny. Desprs daquest xit, es va ampliar
la superfcie inundada, i aix va donar origen a la llacuna que torna a haver-hi
en lactualitat, visitada per desenes de milers docells.
Aquesta llacuna s una zona
protegida. Milers de persones hi van
per observar els ocells. Al poble que hi ha
a prop, han construt un centre de visitants
molt modern per informar les persones interessades.
Tamb shan obert allotjaments i restaurants per atendre
el gran nombre de visitants.
XXVII
Pgines finals
Propsits
Repassar els continguts de la unitat.
Afavorir laprenentatge significatiu de coneixements
per mitj de la realitzaci de les activitats de lapartat
ESTUDI EFICA.
Fomentar el desenvolupament dactituds positives
cap a si mateix, cap als altres i cap al medi que els
envolta.
Ttol
Resum
Activitats
del programa
dESTUDI
EFICA
Sc capa de
Aplicaci de
coneixements
per mitj del
desenvolupament
de lautonomia
i la iniciativa
personal.
n
.
-
n
s

a
s

r
a-
Idees per a la classe
1. Comenceu fent un breu reps oral de la unitat a partir
del resum.
2. A lhora de resoldre lesquema, corregiu-lo a la pis-
sarra de manera que els alumnes comprovin on va
cada paraula i comprenguin les relacions entre els
diferents conceptes.
3. Les activitats del programa dESTUDI EFICA desenvo-
lupen les estratgies del manual que duu el mateix t-
tol. Lobjectiu daquestes activitats s contribuir a fer
que els alumnes guanyin autonomia en la seva vida
acadmica.
4. La secci Sc capa de... senfoca cap al desenvolupa-
ment de les competncies bsiques; resulta apropia-
da per fer-la en grup i per discutir-la entre tots.
5. A lhora de fer les activitats de lapartat Sc capa
de... s important no desqualificar les respostes de
cap alumne. En alguns casos, en qu clarament
trin opcions incorrectes, feu que ells mateixos se
nadonin mitjanant la discussi general.
130225 _ 0001-0035.indd 27 3/8/09 17:06:59
XXVIII
P
S
d
E
p
e
d
A
s

P
54
La protecci
del medi ambient
4
Qu hi veus?
Quins ssers vius i quins components del medi fsic reconeixes en la fotografia?
Quins altres ssers vius podrien viure en un entorn aix?
Objectius
r Recordar als alumnes qu s
un ecosistema i que nhi ha de
diferents tipus.
r Saber que entre els ssers vius
dun ecosistema es donen rela-
cions dalimentaci, de compe-
tncia i de cooperaci.
r Repassar alguns dels proble-
mes de les activitats humanes
que deterioren els ecosiste-
mes.
r Presentar als alumnes els con-
tinguts de la unitat.
Programa de lectura
de la imatge
Observeu la fotografia i demaneu
als alumnes que es fixin en len-
torn que shi observa i que intentin
ubicar a quin continent correspon.
Feu que raonin la resposta i que
reflexionin quin dels elements de
la imatge els hi ha condut.
Suggeriments didctics
Per comenar
r Abans diniciar la lectura de
la imatge, repasseu amb els
alumnes les caracterstiques
dels ssers vius, comparant-los
amb els ssers inerts.
r Feu que els nens i les nenes
parlin dels tipus dssers vius i
del que els caracteritza. Dema-
neu-los si es poden agrupar
dalguna manera partint dels
seus trets diferenciadors.
Per explicar
r Expliqueu als alumnes que en
els diversos medis fsics ses-
tableixen diferents relacions
entre els animals. Aquestes
relacions es classifiquen en
funci de si hi ha cooperaci
entre els animals, competncia
o si un serveix per alimentar
laltre. Plantegeu-los diferents
tipus de relacions entre animals
perqu ells en puguin observar
les diferncies a nivell prctic.
54
Ms informaci
Les adaptacions al medi de les plantes i la seva dispersi
Expliqueu als nens i les nenes les adaptacions que han desenvolupat
algunes plantes per sobreviure en medis on les condicions per viure-
hi sn extremes. Comenteu-los, per exemple, la reserva daigua que
fan els cactus dels deserts per resistir llargs perodes de sequera.
Plantegeu-los que hi ha plantes dalta muntanya que per resistir la
fora del vent tenen arrels molt fortes i profundes i, a la vegada, no
tenen gaire alada.
Tamb els podeu proposar que es fixin en plantes mediterrnies i que
sadonin que algunes, com ara la gatosa o la garriga, tenen fulles
dures i espinoses que fan allunyar els herbvors i que els permeten
de conservar ms la humitat durant el clid estiu mediterrani.
55 55
Qu en saps?
Els ecosistemes
Cada sser viu habita al lloc on pot satisfer les seves
necessitats daliment, refugi, etc.
Un ecosistema est format per un conjunt dssers vius
i el medi fsic on viuen. Aquest medi fsic inclou laigua,
el sl, el clima, etc.
Hi ha ecosistemes terrestres, com ara els boscos,
les praderies i els deserts, i ecosistemes aqutics,
que poden ser daigua dola o daigua salada.
Digues un animal, una planta i un element del medi
fsic que podries trobar en aquests ecosistemes
i uns que no.
a. un bosc c. un desert
b. una praderia d. un riu
Les relacions en els ecosistemes
Entre els ssers vius dun ecosistema
sestableixen diferents tipus de relacions,
com ara aquestes:
Relacions dalimentaci. Sn aquelles
en qu uns ssers vius serveixen daliment
a uns altres. Es representen mitjanant
cadenes alimentries.
Relacions de competncia. Es donen quan
diferents ssers vius tenen una mateixa
necessitat.
Relacions de cooperaci. Tenen lloc quan
dos ssers vius collaboren, s a dir, quan
tots dos obtenen un benefici.
Qu aprendrs?
Qu sn els ecosistemes i quins components tenen.
Com salimenten els ssers vius en els ecosistemes.
Qu sn les cadenes i les xarxes alimentries.
Qu s el medi ambient.
Quins problemes afecten el medi ambient.
Qu podem fer per protegir el medi ambient.
Com sutilitza una clau didentificaci.
Observa la cadena alimentria i explica
qu significa.
Explica quina relaci sestableix
entre una planta i els insectes
que en pollinitzen les flors.
blat
ratol
esparver
Per comprendre
r Mostreu als alumnes que les
persones continuem sent els
grans predadors. Encara que
no ens dediquem a caar ani-
mals salvatges, els criem per-
qu ens serveixin daliment.
UNITAT 4

Solucions
Qu hi veus?
r Es venen zebres en un lloc on
hi ha aigua. Es veuen arbres i
matolls, una vegetaci prpia
dun lloc sec.
r R. M. Girafes, elefants, lleons...
r R. M.
a. Al bosc: s, un llop i un roure;
no, un s blanc i un co-coter. b.
En una praderia: s, una llebre i
herba; no, una balena i un cac-
tus. c. En un desert: s, una
serp i una palmera; no, una foca
i un avet. d. En un riu: s, un
salm i algues; no, una tonyina
i un pi.
r Aquesta cadena alimentria
ens explica que lesparver sali-
menta del ratol, el qual salimen-
ta del blat.
r Entre una planta i els insectes
que en pollinitzen les flors
sestableix una relaci de coo-
peraci.
55
A lhora de dispersar-se, el fet que les plantes siguin organismes
immbils no els impedeix conquerir nous territoris. La planta es garan-
teix la continutat a travs del vent, laigua o els animals que trans-
porten el seu pollen o la seva llavor fins a altres llocs. Aquests sn
els mitjans de transport per al pollen i les llavors, de manera que
podem dir que lecosistema collabora activament en la dispersi de
les plantes.
54B 54A
La protecci
del medi ambient
Esquema de la unitat
UNITAT 4. LA PROTECCI DEL MEDI AMBIENT
Repassa
Ets capa de...
Debatre sobre la conservaci
del medi ambient
Continguts
EL MN DELS SSERS VIUS
r Els ecosistemes.
r La nutrici
en els ecosistemes.
r El medi ambient.
r Lectura comprensiva,
interpretaci dimatges
i de xarxes alimentries.
r Elaboraci desquemes
conceptuals.
r Inters per aprendre
a identificar els ssers vius
de lentorn.
r Curiositat per entendre com
salimenten els ssers vius
dins un ecosistema.
LENTORN I LA SEVA
CONSERVACI
r La protecci del medi
ambient.
r Lectura i interpretaci
de mapes.
r Reconeixement
de la importncia
de conservar
el medi ambient.
CONNEXIONS AMB ALTRES
REES
r Identificaci dssers vius
amb una clau.
Programaci
Objectius
r Aprendre que un ecosistema s el conjunt format per ssers
vius i el medi fsic que els envolta.
r Comprendre que els ssers vius modifiquen el medi fsic
de la mateixa manera que el medi fsic determina els ssers
vius que hi poden viure.
r Saber que dins un ecosistema els organismes productors
sn els que es fabriquen laliment.
r Saber que els consumidors sn els ssers vius que han
daconseguir els seus aliments i que poden ser consumidors
primaris, secundaris o terciaris.
r Aprendre a representar xarxes alimentries.
r Saber que el medi ambient dun sser hum est format
per tot all que afecta la seva vida.
r Aprendre que les activitats de les persones modifiquen el medi
i poden causar grans perjudicis a lsser hum.
r Comprendre la importncia de protegir el medi ambient
i conixer les responsabilitats dels ciutadans i de les autoritats.
r Extraure informaci de textos i mapes.
Criteris davaluaci
r Sap qu s un ecosistema i qui el forma.
r Comprn les relacions que es donen entre els ssers vius
dun ecosistema: productors i consumidors.
r Comprn qu s el medi ambient dun sser hum
i com el medi i les persones safecten entre si.
r Coneix les responsabilitats de les persones i de les autoritats
en relaci amb el medi ambient.
Competncies bsiques
A ms de la competncia en el coneixement i la interacci
amb el mn fsic, en aquesta unitat es desenvolupen
les competncies artstica i cultural, comunicativa lingstica
i audiovisual, dautonomia i iniciativa personal, daprendre
a aprendre, i social i ciutadana.
Els ecosistemes
La nutrici
en els ecosistemes
El medi ambient
La protecci
del medi ambient
Aprn a fer de botnic
La identificaci dssers
vius amb una clau
Quin mn volem?
Reconeixement del comproms personal
per protegir el medi ambient
Recursos i fitxes fotocopiables
r Activitats Coneixement del medi 5: Fitxa 4.
r Les TIC en el Coneixement del medi 5: Unitat 4.
r Les competncies lingstica i matemtica
des del coneixement del medi 5: Unitat 4.
r Refor: Fitxes 13, 14, 15 i 16. Ampliaci: Fitxa 4.
r Recursos per a lavaluaci: Prova 4 / Test 4.
r Ms recursos. Coneixement del medi 5.
r 100 propostes per millorar la competncia
en el coneixement i la interacci amb el mn fsic.
Estudi efica
r Completar esquemes, activitats 28 i 29, pgina 66.
Previsi de dificultats
r Lestudi dels ecosistemes no ha de presentar
problemes per als alumnes. Ja coneixen de cursos
anteriors el concepte de cadena alimentria,
que ara es torna a treballar, tot i que augmentant-ne
el nivell de complexitat. Exposeu diferents exemples
de xarxes alimentries, a ms dels que surten
en el llibre. Es tracta dun concepte que sexplica
molt b de manera grfica: utilitzeu la pissarra
perqu tots els alumnes vegin que els diferents
ssers vius formen part de ms duna cadena
i que les cadenes es barregen les unes
amb les altres.
r Aprofiteu els continguts daquesta unitat
per implicar els alumnes en la protecci del medi.
Insistiu en les coses que ells poden fer com
a ciutadans particulars.
Suggeriment
de temporalitzaci
Setembre
Novembre
Desembre
Gener
Febrer
Mar
Abril
Maig
Juny
Octubre
Nota: Durant les dues primeres setmanes del curs escolar podeu recrrer a lAvaluaci
inicial inclosa en el quadern de Recursos per a lavaluaci.
4
La guia didctica
La guia per al professorat est organitzada de la manera segent:
Programaci
En aquesta pgina
es presenten
els objectius, els criteris
davaluaci,
els continguts
i les competncies
bsiques que es
treballen en la unitat
Objectius
Enumeraci dels
propsits de la pgina
Ms informaci /
Altres activitats
Solucions
Recursos i fitxes
fotocopiables
Materials i fitxes
de treball directament
relacionades
amb els continguts
de la unitat
Esquema de la unitat
Exposici general
dels continguts de la unitat
Estratgies del manual
dESTUDI EFICA.
Informaci sobre
les activitats destinades
a aprendre i exercitar
les tcniques destudi
Suggeriment
de temporalitzaci
Calendari
per desenvolupar
els continguts de la unitat
Presentaci de la unitat
Previsi de dificultats
Informaci sobre
les principals dificultats
que poden trobar els alumnes
Pgines inicials
P
V
q
e
130225 _ 0001-0035.indd 28 3/8/09 17:06:59
58
La nutrici en els ecosistemes
Els ssers vius es relacionen en els ecosiste-
mes de moltes maneres, per les relacions
ms importants sn les alimentries: qui
salimenta de qui?
1. Els productors de lecosistema
Les plantes sencarreguen de fabricar ali-
ments a partir de la llum del sol i de substn-
cies senzilles. Per aix, les plantes sanome-
nen productors.
En els ecosistemes aqutics, les algues sn
els productors. Com ja saps, moltes daques-
tes algues sn microscpiques, per sn im-
portantssimes com a productores daliment.
2. Els consumidors
Els animals no poden fabricar el seu aliment.
Lhan daconseguir daltres ssers vius, dels
quals salimenten. Per aix, els animals
sanomenen consumidors.
Els animals herbvors salimenten de plan-
tes i reben el nom de consumidors prima-
ris.
Els animals carnvors salimenten dani-
mals herbvors. Sanomenen consumidors
secundaris.
Hi ha uns altres animals que salimen ten
dels consumidors secundaris. Sn els con-
sumidors terciaris.
Els animals carnvors que cacen altres ani-
mals per alimentar-se sanomenen depreda-
dors.
Un altre tipus de consumidors sn els car-
ronyaires. Sn animals, com ara els voltors o
molts insectes, que salimenten de cadvers
daltres animals.
Altres consumidors sn els parsits, que pre-
nen laliment daltres ssers vius, tot i que
no els maten. Un exemple en sn els mos-
quits, que xuclen la sang dels mamfers.
Fageda. En els medis terrestres, les plantes sn
els productors.
Voltors. Els voltors sn carronyaires. Ajuden
a eliminar els cadvers dels ecosistemes.
Objectius
r Saber que els organismes pro-
ductors en un ecosistema sn
les plantes i les algues.
r Saber que els organismes con-
sumi dors sn el s que han
daconseguir laliment daltres
ssers vius.
r Aprendre el paper dels carro-
nyaires, depredadors i descom-
ponedors dins un ecosistema.
r Aprendre a representar les rela-
cions dalimentaci en un eco-
sistema per mitj de les cade-
nes i les xarxes alimentries.
Suggeriments didctics
Per comenar
r Abans diniciar la lectura dels
continguts, demaneu a les
nenes i els nens que observin
les imatges i que diguin en
cada cas de qu salimenten
els ssers vius que hi surten.
r Desprs de la primera lectura,
feu que els alumnes copin en
un full els mots que hi ha mar-
cats en negreta en lapartat 2,
Els consumidors. Tot seguit,
demaneu-los que els memoritzin
tal com sexplica en el manual
Estudi efica (pg. 51-52).
Per explicar
r Expliqueu als alumnes que, de
la mateixa manera que la pr-
dua duna espcie dins un eco-
sistema afecta totes les esp-
cies dssers vius que formen
part de la seva cadena i la seva
xarxa alimentria, la introducci
duna espcie nova tamb pot
tenir conseqncies negatives
per a lequilibri de lecosiste-
ma. Exposeu-los el cas dal-
guns ocells o amfibis extics,
que han arribat al nostre pas
com a animals de companyia i
que actualment shan adaptat
al nostre clima i estan expul-
sant dels seus hbitats na-
turals les espcies prpies.
58
Ms informaci
Menjar o ser menjats
Els animals shan de buscar laliment, ja que no sn capaos de
fabricar-sel ells mateixos, com fan les plantes. Normalment el troben
en el cos o en alguna part del cos dun altre sser viu, cosa que els
exigeix dedicar bona part del seu temps a buscar i capturar les pre-
ses. Per, al mateix temps, tamb han devitar ser menjats per altres
animals ms forts que ells. La cerca daliment i la defensa dels seus
enemics sn els dos grans problemes en el mn animal.
Per aquesta ra els animals shan de desplaar, caar, defensar-se,
fugir i amagar-se i noms poden sobreviure amb una ptima adapta-
ci al medi.
59
4
59
Cadena alimentria i xarxa alimentria.
Les xarxes alimentries reflecteixen ms
b que les cadenes alimentries les
relacions alimentries de lecosistema.
3. Els descomponedors
El sl dun bosc a la tardor est cobert duna catifa de fu-
lles. Si les fulles que cauen any rere any sacu mulessin a
terra, arribarien a fer diversos metres de gruix. Per aix no
passa perqu hi actuen els ssers vius descomponedors.
Els descomponedors sn bacteris i fongs que descomponen
totalment les restes dels ssers vius, tant vegetals com ani-
mals. Daquesta manera, les sals minerals que contenen
aquestes restes tornen al sl, que aix es mant frtil.
4. Cadenes i xarxes alimentries
Les relacions dalimentaci entre les espcies dun ecosis-
tema es representen per mitj de cadenes alimentries. En
aquestes representacions, les espcies suneixen amb flet-
xes que van des de lsser viu que serveix daliment, fins al
que se nalimenta.
En un ecosistema hi ha moltes cadenes alimentries dife-
rents, i una mateixa espcie pot intervenir en moltes cade-
nes diferents. Per aix, per representar ms b les relacions
de lecosistema, susen les xarxes alimentries, unes repre-
sentacions en forma de xarxa que combinen diverses cade-
nes alimentries.
En un ecosistema hi ha organismes productors, que
es fabriquen els aliments, i consumidors, que han
daconseguir els aliments. Les relacions dalimentaci
en els ecosistemes es representen per mitj de cade-
nes i xarxes alimentries.
Respon
3. Per qu les plantes reben
el nom de productors?
Quins altres productors
coneixes?
4. Explica per qu
els descomponedors
contribueixen a mantenir
la fertilitat del sl.
5. Qu sn les relacions
alimentries? Com es poden
representar?
6. Vs a http://www.edu365.
cat/eso/muds/ciencies/
cadenes/index.htm,
i construeix una xarxa
alimentria.
carronyaire rotten
consumidor consumer
depredador predator
productor producer
CADENA ALIMENTRIA XARXA ALIMENTRIA
guineu
ratol de camp
lligabosc
lligabosc estepa
herbes
alzina
abella
rata cellarda
ratol de camp
cargol
saltamart
conill
serp verda
corb
liba guineu Alguns exemples despcies
invasores sn la tortuga de
Florida, el cranc de riu americ
o la cotorra de pit gris.

Competncia comunicativa
lingstica i audiovisual
Les xarxes i les cadenes alimen-
tries sn esquemes grfics que
contenen molta informaci. Dema-
neu als nens i les nenes que ba-
sant-se en la illustraci 6 redac-
tin les relacions que es donen en
lecosistema que es representa.
Han dindicar qui sn els produc-
tors, qui sn els consumidors, aix
com si hi ha depredadors, carro-
nyaires o descomponedors. De-
maneu-los tamb que diguin si hi
ha algun sser viu que no tingui
depredador, s a dir, que no pugui
ser menjat per cap altre animal
del seu ecosistema.
UNITAT 4
Solucions
Respon
3. Les plantes reben el nom de
productors perqu es fabriquen
laliment. Noms les algues
verdes tenen aquesta mateixa
capacitat i sn productors dins
els seus ecosistemes.
4. Els animals descomponedors
contribueixen a mantenir la fer-
tilitat del sl perqu descom-
ponen totalment les restes
dels ssers vius, tant vegetals
com animals, de manera que
les sals minerals que conte-
nen poden tornar al sl.
5. Les relacions alimentries sn
les que mantenen els ssers
vius dun mateix ecosistema i
en les quals uns animals sali-
menten duns altres. Per repre-
sentar aquestes relacions su-
tilitzen cadenes i xarxes ali-
mentries.
6. Activitat TIC. Tractament de la
informaci i competncia digi-
tal. R. Ll.
59
Aquestes adaptacions sobserven fcilment en el cas de la boca de
diferents animals, feta a la mida dels seus aliments habituals, des
de la dels xucladors (papallona), fins a la dels filtradors (la balena),
els carnvors (tigre) o els trituradors (cargol). Per tamb saprecien a
lhora devitar ser menjats. Un exemple molt conegut s la capacitat
mimtica dels camaleons per passar desapercebuts.
r Demaneu als nens i les nenes que descriguin algunes maneres
que coneguin, en el regne animal, de defensar-se dels enemics.
Valoreu que en les respostes incloguin animals de totes les clas-
ses, no tan sols mamfers i animals superiors, sin tamb insec-
tes, molluscs, artrpodes, etc.
XXIX
Ms informaci / Altres activitats
Ampliaci dels continguts
de la pgina. Dades curioses
o interessants i activitats
per motivar i complementar
laprenentatge
Competncies bsiques
Propostes per desenvolupar
habilitats, coneixements,
actituds o valors
que contribueixen
al desenvolupament
prctic dels continguts
de la unitat.
Competncia
en el coneixement
i la interacci
amb el mn fsic
Competncia social
i ciutadana
Competncia
comunicativa lingstica
i audiovisual
Tractament
de la informaci
i competncia digital
Competncia artstica
i cultural
Competncia daprendre
a aprendre
Autonomia i iniciativa
personal
Competncies bsiques
Solucions
a les preguntes
plantejades
en la doble pgina
Solucions
a les activitats
per aplicar les estratgies
del manual dESTUDI
EFICA i a les activitats
del Sc capa de...
Pgines dinformaci
Suggeriments
didctics
Estratgies de treball
per explotar i reforar
els continguts
de la doble pgina.
Aquestes propostes
sn de tres tipus:
Per comenar
Per explicar
Per comprendre
Pgines finals
66
27. Llegeix el resum.
28. ESTUDI EFICA. Copia lesquema i completal.
29. ESTUDI EFICA. Completa lesquema afegint a sota de cada tipus de medi una llista
dels factors ms importants que lafecten.
Repassa
Els ecosistemes
Els ecosistemes estan formats per un medi fsic i una
comunitat dssers vius. El medi fsic pot ser terrestre o
aqutic i inclou diversos factors que influeixen sobre els
ssers vius. Al seu torn, els ssers vius modifiquen el
medi fsic.
Els ssers vius es classifiquen en productors, consumidors
i descomponedors, segons la manera com fan la funci de
nutrici. Les seves relacions es representen per mitj de xar-
xes alimentries.
El medi ambient
El medi ambient de lsser hum inclou tot all que afecta la nostra vida, s a
dir, tant el medi fsic com altres ssers vius.
El medi ambient t problemes, com ara la contaminaci, lescalfament global,
la desforestaci o la prdua de biodiversitat. Protegir-lo depn dels ciutadans i
de les autoritats.
ELS ECOSISTEMES
inclou diverses pot ser
estan formats per
......... aqutic
la comunitat
dssers vius
.........
.........
Objectius
r Repassar els conceptes que
shan aprs en la unitat.
r Completar esquemes.
r Aplicar el que sha aprs en la
unitat valorant una actuaci
concreta sobre la natura.
r Comprendre la importncia de
protegir el medi ambient.
Paraules clau
de la unitat
aqutic
biodiversitat
biosfera
cadena alimentria
carronyaire
comunitat
consumidor primari
consumidor secundari
contaminaci
depredador
desforestaci
ecosistema
escalfament global
espai protegit
ssers vius
medi ambient
medi fsic
poblaci
productor
responsabilitat
terrestre
xarxa alimentria
Programa de tolerncia
Expliqueu als alumnes que defen-
sar el medi ambient no significa
necessriament aturar el progrs,
sin que pot significar buscar
alternatives ecolgiques. Plan-
tegeu-los que el progrs implica
canviar, estudiar les opcions per
avanar i triar la millor a llarg ter-
mini, sobretot pel que fa a lim-
pacte ambiental.
66
Altres activitats
Zones humides
En aquests ecosistemes nics es desenvolupa una fauna de gran
riquesa en qu molts ocells troben un lloc de descans en les llargues
migracions, i es converteixen en un lloc de refugi i nidificaci a
lhivern.
r Demaneu als nens i les nenes que trin una zona humida de
Catalunya, preferentment la ms propera al lloc on viuen, i que
elaborin un informe sobre el medi i les diferents poblacions dani-
mals i plantes que hi habiten. Amb aquesta informaci, i afegint-hi
algunes fotografies, poden elaborar un mural per a laula. Entre la
informaci general tamb han dincloure els perills que amenacen
aquest ecosistema.
30. Quines conseqncies negatives penses que ha pogut tenir la recuperaci de la llacuna?
31. Creus que la recuperaci de la llacuna ha estat beneficiosa per als pobles de lentorn?
Per qu?
32. De vegades sembla que la defensa del medi ambient est renyida amb el progrs.
Penses que s aix? Explica la teva posici.
67
4
Debatre sobre la conservaci del medi ambient
ToIernciu
transparencias
Imagina que fa anys hi havia una llacuna que a la tardor i a lhivern sinundava i que sassecava
al final de la primavera i a lestiu. En aquesta llacuna passaven lhivern milers docells aqutics,
sobretot diverses espcies doques i necs.
En la dcada de 1960 aquesta llacuna es va dessecar per dedicar lespai a lagricultura
i per eliminar els mosquits que hi criaven, ja que podien transmetre malalties greus.
En dessecar la llacuna, van desaparixer els ocells migradors.
Cap al 1990, un grup de persones van aconseguir inundar una petita superfcie
del que havia estat lantiga llacuna, per recuperar-ne una part. Rpidament
els ocells van tornar a ocupar el terreny. Desprs daquest xit, es va ampliar
la superfcie inundada, i aix va donar origen a la llacuna que torna a haver-hi
en lactualitat, visitada per desenes de milers docells.
Aquesta llacuna s una zona
protegida. Milers de persones hi van
per observar els ocells. Al poble que hi ha
a prop, han construt un centre de visitants
molt modern per informar les persones interessades.
Tamb shan obert allotjaments i restaurants per atendre
el gran nombre de visitants.
UNITAT 4
Programa dESTUDI EFICA
En acabar la unitat, feu que els alumnes reflexionin sobre el que han
aprs. Completeu amb ells, o demaneu-los que completin tots sols,
una taula com aquesta.
UNITAT 4: La protecci del medi ambient
El que he aprs... El que he aprs a fer...
Els ecosistemes
La nutrici
en els ecosistemes
El medi ambient
Solucions
Estudi efica
28. Els ecosistemes estan for-
mats per la comunitat ds-
sers vius, que inclou diverses
poblacions, i el medi fsic, que
pot ser terrestre o aqutic.
29. En els medis terrestres, els
factors ms importants sn
el clima, el tipus de sl i el
relleu. En els medis aqutics,
sn la salinitat, la llum, el cor-
rent, la temperatura i el tipus
de fons.
Sc capa de...
30. Tot i que la recuperaci da-
questa llacuna ha tingut con-
seqncies positives, tamb
shan perdut terres de conreu
i els mosquits que van desa-
parixer en dessecar-la han
tornat.
31. La recuperaci daquesta lla-
cuna ha estat beneficiosa per
a lentorn, ja que ha atret
nombrosos visitants a la zona,
cosa que s una font de rique-
sa (sobren allotjaments i res-
taurants).
32. R. Ll. Els alumnes han de valo-
rar tant els pros com els con-
tres. Han dentendre que hi ha
un equilibri possible entre el
desenvolupament hum i la
defensa del medi ambient.
67

Competncia social
i ciutadana
Ms del 60% de les zones humides
de lEstat espanyol han desapare-
gut durant els darrers 200 anys.
Ara b, fenmens com el canvi cli-
mtic representen una gran amena-
a per a aquestes zones. Els aigua-
molls sn importants per al flux
migratori dels ocells, que hi fan es-
cala en els seus viatges. Tamb
sn importants les petites zones
humides que interconnecten les
grans zones humides.
s
s
s
s
t
s
s
t
al
.
e
s
r
di
Paraules clau
Vocabulari bsic
que es treballa
en la unitat
130225 _ 0001-0035.indd 29 3/8/09 17:07:00
130225 _ 0001-0035.indd 30 3/8/09 17:07:00
Coneixement
del medi 5 PRIMRIA
130225 _ 0001-0035.indd 31 3/8/09 17:07:00
El llibre Coneixement del medi 5, per a cinqu curs dEducaci Primria, s una obra collectiva
concebuda, creada i realitzada al Departament de Primria de Grup Promotor / Santillana,
sota la direcci de Jos Toms Henao i Maria ngels Andrs Casamiquela.
Text: G. Comas, L. Etxebarria, B. Fors, . Mart, J. I. Medina, A. Moral, A. I. Prez,
A. Rodrguez i J. Rubi
Illustraci: P. Coulbois, Digitartis, C. Fernndez, J. Santos i B. Segu
Edici: Magda Belsa, Lourdes Etxebarria, Juan Ignacio Medina, Aurora Moral i Anna Sagrist
Les activitats daquest llibre shan de fer en un full a part.
No shan de fer mai en el llibre mateix.
130225 _ 0001-0035.indd 32 3/8/09 17:07:01
Aquest llibre forma part del projecte LA CASA DEL SABER, un espai
educatiu en qu els alumnes poden adquirir les capacitats necessries
per desenvolupar-se personalment i socialment. Per assolir-ho, els llibres
de Coneixement del medi pretenen que lalumnat aconsegueixi
els objectius segents:
Preparar-se per al pas a lEducaci Secundria. Per aix, desenvolupem
el Programa dEstudi Efica, que ajuda a consolidar els coneixements
fonamentals i que promou lautonomia dels alumnes en el treball
escolar.
Utilitzar el que saprn per comprendre el mn natural i social.
En tot el llibre saplica el que es va aprenent a casos concrets
i saprofundeix en el coneixement de Catalunya i dEspanya.
Aprendre i treballar amb diferents tipus dinformaci. A ms
dels textos expositius, es presenta informaci en diferents formats:
cartells, notcies, pgines de revista, fullets...
Aprendre a prendre decisions en situacions quotidianes. Els alumnes
tindran loportunitat de debatre i decidir qu fer en una situaci real,
a partir dels coneixements adquirits. Aix, safavoreix
el desenvolupament de lautonomia i la iniciativa personal.
LA CASA DEL SABER s un projecte on cabem tots.
Per aix, per mitj dels continguts, les imatges
i les activitats, es busca que els alumnes i les alumnes
reconeguin i valorin la diversitat cultural de la societat
on viuen. Igualment, es persegueix una autntica
educaci en valors, amb especial atenci,
en Coneixement del medi, a leducaci
per a la salut, el respecte al medi ambient
i la convivncia.
Presentaci
130225 _ 0001-0035.indd 33 3/8/09 17:07:01
UNITAT INFORMACI QUIN MN VOLEM? APRN A FER SC CAPA DE...
0
Estudiem la natura
Estudiem lentorn 8

Qu estudien les cincies naturals?

Com ho fan?

Quines cincies estudien lentorn?

Qu estudia la geografia?

Qu estudia la histria?
1
La funci
de nutrici 12

El procs digestiu

La respiraci

Lexcreci

La sang i laparell circulatori



El fum del tabac
dinfermer:
La mesura de les pulsacions i lelaboraci
duna grfica Fer la respiraci artificial
2
La funci de relaci 26

La funci de relaci

El sistema nervis

El sistema nervis i els moviments

La coordinaci interna

Tinguem cura del sistema nervis
de pediatre:
La interpretaci duna grfica de pes i talla Mantenir la distncia de seguretat
3
El planeta Terra 40

Lestructura de la Terra

Lescora canvia

El sistema solar

Lunivers

Que no es perdi el sl
de geleg:
La construcci dun model de geosfera Opinar sobre lexploraci espacial
4
La protecci del medi
ambient 54

Els ecosistemes

La nutrici en els ecosistemes

El medi ambient

La protecci del medi


ambient
El comproms de cadasc
de botnic:
La identificaci dssers vius amb una clau
Debatre sobre la conservaci
del medi ambient
LLEGEIX. LA VOLTA AL MN. REPS TRIMESTRAL. TALLER
5
La matria
i les propietats que t 76

Les propietats de la matria

Les mescles i les substncies pures

Els canvis destat

Els canvis qumics



Els combustibles fssils
de fsic:
La mesura de masses i volums Comprendre una informaci tcnica
6
Les forces
i el moviment 90

El moviment i la velocitat

La fora de la gravetat i el moviment

Les mquines simples No toblidis del cintur!


de fsic:
Un experiment amb forces
Resoldre problemes sobre mquines
simples
7
El relleu de Catalunya 102

Les unitats de relleu de Catalunya.


Les terres del nord

El relleu del centre, el sud i el litoral de Catalunya

Els rius de Catalunya

Llacs, embassaments
i canals de Catalunya Respecte per la natura
de gegraf:
Reconeixement del terreny en un mapa
del relleu Interpretar el grfic del cabal dun riu
8
El clima i la vegetaci
de Catalunya 116

El clima a Catalunya

La Catalunya humida

La Catalunya seca

La natura protegida
de gegraf:
La interpretaci dun climograma
Comprendre les conseqncies
del canvi climtic
LLEGEIX. LA VOLTA AL MN. REPS TRIMESTRAL. TALLER
9
La poblaci i les
activitats econmiques
a Catalunya 136

La poblaci de Catalunya

La poblaci i el sector primari


a Catalunya

El sector secundari a
Catalunya

El sector terciari a Catalunya El consum responsable


de demgraf:
La interpretaci duna pirmide de poblaci
Opinar sobre el desenvolupament
sostenible
10
La prehistria 150

El paleoltic

El neoltic

Ledat dels metalls

El territori de Catalunya
en la prehistria Entre tots s ms fcil
dhistoriador:
Lordenaci de fets en el temps:
abans i desprs de Crist Desenterrar el passat
11
Ledat antiga 164

Ibers, celtes i colonitzadors

Els romans i Hispnia

El territori de Catalunya
en ledat antiga Som diferents
dhistoriador:
Fets successius i fets simultanis Relacionar personatges amb la seva poca
12
Ledat mitjana 176

El comenament de ledat mitjana

El final de ledat mitjana

La vida a Al-Andalus

La vida als regnes cristians

El territori de Catalunya en
ledat mitjana Coneix, respecta, conviu
dhistoriador:
La interpretaci dun mapa histric
Diferenciar construccions romniques
i gtiques
LLEGEIX. LA VOLTA AL MN. REPS TRIMESTRAL. TALLER. VOCABULARI - LMINES
130225 _ 0001-0035.indd 34 13/8/09 08:10:56
UNITAT INFORMACI QUIN MN VOLEM? APRN A FER SC CAPA DE...
Estudiem la natura
Estudiem lentorn 8

Qu estudien les cincies naturals?

Com ho fan?

Quines cincies estudien lentorn?

Qu estudia la geografia?

Qu estudia la histria?
La funci
de nutrici 12

El procs digestiu

La respiraci

Lexcreci

La sang i laparell circulatori



El fum del tabac
dinfermer:
La mesura de les pulsacions i lelaboraci
duna grfica Fer la respiraci artificial
La funci de relaci 26

La funci de relaci

El sistema nervis

El sistema nervis i els moviments

La coordinaci interna

Tinguem cura del sistema nervis
de pediatre:
La interpretaci duna grfica de pes i talla Mantenir la distncia de seguretat
El planeta Terra 40

Lestructura de la Terra

Lescora canvia

El sistema solar

Lunivers

Que no es perdi el sl
de geleg:
La construcci dun model de geosfera Opinar sobre lexploraci espacial
La protecci del medi
ambient 54

Els ecosistemes

La nutrici en els ecosistemes

El medi ambient

La protecci del medi


ambient
El comproms de cadasc
de botnic:
La identificaci dssers vius amb una clau
Debatre sobre la conservaci
del medi ambient
LLEGEIX. LA VOLTA AL MN. REPS TRIMESTRAL. TALLER
La matria
i les propietats que t 76

Les propietats de la matria

Les mescles i les substncies pures

Els canvis destat

Els canvis qumics



Els combustibles fssils
de fsic:
La mesura de masses i volums Comprendre una informaci tcnica
Les forces
i el moviment 90

El moviment i la velocitat

La fora de la gravetat i el moviment

Les mquines simples No toblidis del cintur!


de fsic:
Un experiment amb forces
Resoldre problemes sobre mquines
simples
El relleu de Catalunya 102

Les unitats de relleu de Catalunya.


Les terres del nord

El relleu del centre, el sud i el litoral de Catalunya

Els rius de Catalunya

Llacs, embassaments
i canals de Catalunya Respecte per la natura
de gegraf:
Reconeixement del terreny en un mapa
del relleu Interpretar el grfic del cabal dun riu
El clima i la vegetaci
de Catalunya 116

El clima a Catalunya

La Catalunya humida

La Catalunya seca

La natura protegida
de gegraf:
La interpretaci dun climograma
Comprendre les conseqncies
del canvi climtic
LLEGEIX. LA VOLTA AL MN. REPS TRIMESTRAL. TALLER
La poblaci i les
activitats econmiques
a Catalunya 136

La poblaci de Catalunya

La poblaci i el sector primari


a Catalunya

El sector secundari a
Catalunya

El sector terciari a Catalunya El consum responsable


de demgraf:
La interpretaci duna pirmide de poblaci
Opinar sobre el desenvolupament
sostenible
La prehistria 150

El paleoltic

El neoltic

Ledat dels metalls

El territori de Catalunya
en la prehistria Entre tots s ms fcil
dhistoriador:
Lordenaci de fets en el temps:
abans i desprs de Crist Desenterrar el passat
Ledat antiga 164

Ibers, celtes i colonitzadors

Els romans i Hispnia

El territori de Catalunya
en ledat antiga Som diferents
dhistoriador:
Fets successius i fets simultanis Relacionar personatges amb la seva poca
Ledat mitjana 176

El comenament de ledat mitjana

El final de ledat mitjana

La vida a Al-Andalus

La vida als regnes cristians

El territori de Catalunya en
ledat mitjana Coneix, respecta, conviu
dhistoriador:
La interpretaci dun mapa histric
Diferenciar construccions romniques
i gtiques
LLEGEIX. LA VOLTA AL MN. REPS TRIMESTRAL. TALLER. VOCABULARI - LMINES
130225 _ 0001-0035.indd 35 13/8/09 08:10:57
8A
E
Continguts
Presentaci de les cincies
que es treballaran
per explicar els continguts
del curs i avaluaci
de coneixements inicials
per part dels alumnes.
Inters per expressar-se
oralment davant
dels companys
i les companyes i per
escoltar les intervencions
dels altres.
Anlisi dunes illustracions
a partir dunes preguntes
pautades.
Valoraci global
de les cincies que es fan
servir per a lestudi
del coneixement del medi.
Programaci
Objectius
Plantejar qu sn les cincies naturals i les cincies
que estudien lentorn i els seus objectius.
Presentar les diferents cincies que formen part de les naturals
i explicar a qu es dedica especficament cadascuna:
la biologia, la geologia, lastronomia, la fsica i la qumica.
Presentar les diferents cincies que estudien lentorn:
la geografia i la histria.
Respondre preguntes referents a cadascuna de les cincies
que es presenten.
Criteris davaluaci
Participa activament en lactivitat dobservaci de la imatge
i mostra inters.
Valora els coneixements previs dels alumnes sobre
els continguts que es presenten quan sels plantegen
qestions.
Competncies bsiques
A ms de la competncia en el coneixement i la interacci
amb el mn fsic, en aquesta unitat es contribueix a desenvolupar
la competncia daprendre a aprendre i la competncia artstica
i cultural.
0 Estudiem la natura
Estudiem lentorn
130225 _ 0036-0041.indd 36 3/8/09 17:03:36
8B
Esquema de la unitat
UNITAT 0. ESTUDIEM LA NATURA
Previsi de dificultats
Dentrada, cal que els alumnes comprenguin
que per estudiar el medi no nhi ha prou
amb una sola cincia. El medi comprn la part
natural, per tamb el mn que ens envolta a nivell
social, poltic, histric i cultural. Aix fa que siguin
necessries moltes maneres destudiar lentorn
per tal de poder entendrel des de tots els punts
de vista.
Expliqueu als nens i les nenes que les fotografies
que acompanyen el text, i aix s aplicable
a tot el llibre, sn per illustrar o treballar
el que sexplica. Feu que totes les imatges
es treballin a classe, sigui perqu el peu de foto
ho demana o perqu illustren el que el text
que acompanyen exposa.
Suggeriment
de temporalitzaci
Setembre
Novembre
Desembre
Gener
Febrer
Mar
Abril
Maig
Juny
Octubre
Qu estudien les cincies naturals?
Com ho fan?
La biologia
La geologia i lastronomia
La fsica i la qumica
ESTUDIEM LENTORN
Quines cincies
estudien lentorn?
Qu estudia la geografia?
El relleu
El clima i la vegetaci
La poblaci i leconomia
Qu estudia la histria?
130225 _ 0036-0041.indd 37 3/8/09 17:03:36
8
Estudiem la natura 0
Qu estudien les cincies naturals?
Les cincies naturals estudien tot el que t relaci amb la natura i la vida a la Terra.
Socupen destudiar els ssers vius de tota mena i tamb tots els elements naturals
que no tenen vida, com ara laire, laigua i les roques.
Quins elements de la fotografia poden estudiar les cincies naturals?
C
P
d
A
e
d
fi
L

d
fi
L
L
d
i
L
i
q



Solucions
Alguns dels elements de la foto-
grafia que es poden estudiar
des del punt de vista de les
cincies naturals sn: els ani-
mals, les plantes, lecosistema,
la protecci del medi ambient,
el cel i els astres, etc.
Objectius
Observar una imatge relaciona-
da amb el medi natural i res-
pondre una qesti.
Expressar les idees de manera
correcta i escoltar les dels al-
tres.
Programa de lectura
de la imatge
Observeu la fotografia i demaneu
als alumnes que es fixin en els
colors que shi veuen. Pregunteu-
los quins sn i si es poden identi-
ficar amb els colors de la natura.
Suggeriments didctics
Per comenar
Plantegeu als alumnes qu s
per a ells la natura i en quins
mbits de la seva vida i del seu
entorn la troben. Feu que ex-
pressin la seva situaci envers
la natura: en gaudeixen, no en
gaudeixen, els s propera pel
lloc on viuen o llunyana, etc.
Pregunteu-los quina mena dacti-
vitats poden fer en un entorn
natural que impliquin gaudir de
la natura (excursionisme, esports
daventura, etc.). Comenteu de
manera collectiva quina els re-
sulta ms atractiva i per qu.

Competncia en el
coneixement i la interacci
amb el mn fsic
Proposeu-los que facin una valora-
ci de la seva relaci amb la natura:
es limiten a gaudir de la platja a les-
tiu o fan alguna cosa ms? Quina?
8
Altres recursos
Proposeu als nens i les nenes que portin a classe fotos de llocs on
la natura sexpressa en tota la seva magnitud (mars, volcans, cas-
cades, rius, muntanyes nevades, prats, illes, aiguamolls, etc.). Feu
que les observin amb atenci i que destaquin en cadascuna lele-
ment de la natura que els crida ms latenci i que justifiquin per
quin motiu.
Pregunteu als alumnes quines sn les olors que associen a la
natura. Poseu-los situacions concretes i pregunteu-los quines olors
els evoquen. Per exemple: passejar per la platja, caminar pel bosc
a la tardor, ser a la vora dun riu, etc. Demaneu-los que parteixin
de la seva experincia personal, encara que aquesta es limiti al
parc urb ms proper a casa seva.
130225 _ 0036-0041.indd 38 12/8/09 14:17:31
99
Com ho fan?
Per estudiar la natura i la vida a la Terra hi ha
diferents branques de la cincia o disciplines.
Aquestes disciplines estan especialitzades
en un o uns aspectes concrets, que van
des de les unitats ms petites de la matria
fins a lunivers sencer. Aix, hi ha:
La biologia
s la cincia que estudia els ssers vius,
des dels ms microscpics i senzills
fins als ms grans i complexos.
Descriu de la manera ms cientfica
que puguis aquest animal.
La fsica i la qumica
La fsica s la cincia que estudia
els fenmens de la natura i les caracterstiques
de la matria.
La qumica estudia les propietats i la composici
de les substncies de la matria i els canvis
i les reaccions que hi tenen lloc.
Digues quines daquestes coses estudia
la fsica: la llum, la calor, el cos hum,
el so i lelectricitat.
Busca en el diccionari el significat doxidaci
i de combusti; totes dues sn reaccions
qumiques.
La geologia i lastronomia
La geologia estudia la formaci i levoluci
de la Terra, els materials que la componen
i lestructura actual.
Lastronomia estudia els cossos celestes
i els moviments que fan, i tamb la naturalesa
que tenen i la posici en lunivers.
Quin cientfic o cientfica estudia qu?
a. un mineral c. un fssil
b. un planeta d. un cometa
Objectius
Introduir les diferents cincies
que serveixen per estudiar el
medi natural.
Respondre preguntes per valo-
rar els coneixements previs
dels nens i les nenes sobre
cadascun dels temes.
Suggeriments didctics
Expliqueu als alumnes, amb la
programaci del curs a les
mans (pg. 4-5), quines unitats
corresponen a cadascuna de
les cincies que es comenten
en aquesta pgina.

Competncia
daprendre a aprendre
Demaneu-los que facin una llista
de totes les disciplines cientfi-
ques que es presenten en aques-
ta pgina i que nescriguin les
definicions corresponents.
UNITAT 0

Solucions
Resposta model (R. M.). s una
granota de petites dimensions.
El color sembla ideal per camu-
flar-la en el paisatge: sest al
damunt duna fulla verda, a sobre
de la qual queda dissimulada.
Les potes acaben en quatre dits
que shi adhereixen. Els ulls sn
molt sortits i se situen als cos-
tats del cap (no a la part frontal).
T una boca molt grossa, que li
va de banda a banda del cap.
La fsica estudia la llum, la
calor, el so i lelectricitat.
Oxidaci: formaci dxid o ro-
vell a la superfcie del ferro o
dun altre metall, per lacci de
laire humit o per corrosi. Com-
busti: reacci doxidaci que
s acompanyada de despre-
niment de llum i de calor, amb
flama o sense.
a. i c. un geleg: b. i d. un as-
trnom.
9
Altres recursos
Comenteu amb els alumnes quin dels continguts que han comen-
tat a partir de la pgina anterior que es podrien treballar a partir de
la fotografia es correspon amb cadascuna de les cincies que es
presenten en aquesta pgina. Feu-ne una llista a la pissarra.
Daquesta manera podran sistematitzar alguns dels continguts que
corresponen a la biologia, a la geologia, a lastronomia... Si hi ha
algunes cincies que no hi queden reflectides, com probablement
passar amb la fsica i la qumica, plantegeu alguns dels temes
que poden tractar, per exemple els canvis destat de laigua en la
natura.
Demaneu als alumnes quina daquestes cincies els genera ms
inters i feu que raonin les respostes.
130225 _ 0036-0041.indd 39 12/8/09 14:17:32
10
Estudiem lentorn
Quines cincies estudien lentorn?
La cincia que estudia el mn que ens envolta s la geografia. La cincia que es dedica
a estudiar el passat de lentorn i ens ajuda a entendre el present s la histria.
Escriu dos elements daquest paisatge que estudia la geografia.
Hi distingeixes cap edifici histric?
Q
L
e
E
E
le
a
E
E
e
in
L
o
L
L
i
C
p
Q
L
e
P
q
o
A
Objectius
Observar una imatge relaciona-
da amb el medi social i cultural
i respondre una qesti.
Expressar les prpies idees
correctament i escoltar amb
atenci les dels altres.
Programa de lectura
de la imatge
Observeu la fotografia i demaneu
als alumnes quins elements del
paisatge formen part de la natura
i quins sn fets per persones.
Suggeriments didctics
Pregunteu-los qu creuen que s
el pilar que es veu en primer pla
enmig del riu. Si en lloc de ser
un riu fos un embassament,
quina mena de runes shi po-
drien veure quan les aiges esti-
guessin baixes?
Pregunteu als alumnes de quina
manera aconseguim les perso-
nes salvar els accidents del
relleu (muntanyes, rius, etc.).
Demaneu-los si la manera com
ho fem s respectuosa amb el
paisatge o no.


Competncia
en el coneixement i la
interacci amb el mn fsic
Pregunteu-los per qu els ssers
humans tendeixen a assentar les
ciutats o pobles a prop de laigua
(rius, llacs, mar...). Feu que es plan-
tegin els avantatges que aix
representa o demaneu-los que
diguin el nom dalgunes poblacions
que subiquen al costat dun o ms
rius, com ara Girona o Lleida.
Altres recursos
Feu que als alumnes es fixin en el fons de la fotografia, arran de
lhoritz, i pregunteu-los qu hi veuen. Dirigiu les qestions de la
manera segent: qu shi veu?, quina finalitat t?, sn iguals com
eren antigament?, creus que tenen la mateixa finalitat que tenien
aleshores? Aprofiteu el fet de presentar els molins com a genera-
dors de lenergia elica, renovable i sostenible, per parlar dels
tipus de fonts denergia que es fan servir i de com cal que tothom
seduqui per fer-ne un consum responsable.
Partint de la pregunta que sha fet en la competncia sobre la
necessitat de laigua per a les persones, plantegeu-los com ens
afecta la falta daigua. Si la vostra poblaci ha patit restriccions
daigua, aprofiteu per comentar-ho a classe.

Solucions
R. M. La geografia estudia el
relleu i la vegetaci.
A la part ms alta del poble hi
ha una esglsia que sembla
tenir certa antiguitat.
10
130225 _ 0036-0041.indd 40 12/8/09 14:17:32
11 11
Qu estudia la geografia?
La geografia socupa destudiar el medi fsic, per exemple
ens explica i descriu:
El relleu
El relleu s el conjunt daccidents geogrfics, com ara
les muntanyes, les serralades i els rius, que hi ha
a la superfcie de la Terra.
El clima i la vegetaci
El clima sn les caracterstiques generals de latmosfera
en un lloc o en una zona. El conjunt de vegetals dun
indret, duna regi o dun clima en formen la vegetaci.
La geografia tamb explica com s la societat dun lloc
o dun pas, i per aix nestudia:
La poblaci i leconomia
La geografia fa estudis de la poblaci, sobretot adulta,
i del treball o les activitats econmiques que duu a terme.
Conixer a fons aquests aspectes de la societat permet fer
previsions de com organitzar-se de cara al futur.
Qu estudia la histria?
La histria socupa del passat hum, des que van aparixer
els primers ssers humans fins als nostres dies.
Per estudiar-lo, intenta recuperar tots els rastres possibles
que tinguin relaci amb els ssers humans, qualsevol
objecte, document o testimoni de les seves activitats.
Aquests testimonis sanomenen fonts histriques.
Ordena aquestes fonts histriques, de la que et sembla
ms antiga a la ms recent, i explica per qu ho has fet
daquesta manera.
Escriu una caracterstica del relleu
de la teva poblaci, una
caracterstica del clima, una de la
vegetaci, una de la poblaci i una
de leconomia. Si fossis gegraf
o gegrafa, quin aspecte
nestudiaries? Per qu?
A B
C
D
E
UNITAT 0
Altres recursos
Pregunteu als alumes quines qestions referents al clima duna
zona sestudien per poder caracteritzar-lo. Conduu les seves res-
postes cap a les temperatures, la proximitat i la llunyania respecte
al mar, laltitud, la humitat, el vent, etc., en definitiva, els elements
que condicionen la climatologia duna zona.
Expliqueu-los que si la geografia estudia un lloc concret a tots els
nivells, la histria en fa lestudi al llarg del temps, s a dir, qu hi
ha passat en una poca determinada. La histria no noms parla
de les guerres, les invasions i els dominis, tot i que en sn una
part important, sin que tamb estudia com vivien les persones en
una poca determinada, en qu creien, quins invents es van fer en
aquell moment, com era la cultura, lalimentaci, la sanitat, etc.
Solucions
Resposta lliure (R. Ll.).
E, C, A, B i D. R. M. La E sn
pintures rupestres, pertanyents
a la prehistria; la C s una
moneda probablement grega
perqu hi ha Pegasus, un per-
sonatge mitolgic grec; la A s
un esglsia del final de ledat
mitjana; la B representa una
batalla de ledat moderna, cap
al segle XVIII, i es pot saber per
la roba que duen els soldats; i
la D s una imatge dels republi-
cans a lEspanya de la primera
meitat del segle XX.
11
Objectius
Introduir les diferents cincies
que serveixen per estudiar el
mn que ens envolta i la seva
evoluci al llarg del temps.
Respondre preguntes per valo-
rar els coneixements previs
dels nens i les nenes sobre
cadascun dels temes.
Suggeriments didctics
Demaneu als alumnes en qu
consisteix estudiar el relleu
dun lloc. Plantegeu-los qu s
un accident geogrfic.
Proposeu-los quina mena din-
formacions sobre la poblaci
poden ser tils de cara a les-
tudi. Plantegeu- los de fer- ne
una llista a la pissarra i comen-
tar-la collectivament.

Competncia
artstica i cultural
Demaneu-los que, partint de la
primera activitat daquesta pgi-
na, facin un dibuix del relleu de la
seva poblaci. Poden agafar de
model la fotografia de la pgina
anterior i prendre una perspectiva
llunyana per poder ubicar els
punts ms alts, els ms baixos,
si hi ha cap curs daigua, etc.
130225 _ 0036-0041.indd 41 3/8/09 17:03:37
12A
La funci
de nutrici
E
Continguts
LES PERSONES I LA SALUT
El procs digestiu.
La respiraci.
Lexcreci.
La sang i laparell circulatori.
Curiositat per conixer
com funciona el nostre
organisme.
Inters per protegir la salut
prpia i per conixer
els perills que comporta
el tabac.
Curiositat per aprendre a fer
la respiraci artificial.
CONNEXIONS
AMB ALTRES REES
Lectura comprensiva
i interpretaci dimatges
i esquemes.
Diferenciaci sobre
un esquema anatmic
de la circulaci general
i la pulmonar.
Interpretaci i elaboraci
duna grfica.
Programaci
Objectius
Comprendre que la nutrici inclou: obtenci dels nutrients
dels aliments i de loxigen de laire, transport daquestes
substncies per tot el cos i eliminaci del rebuig.
Conixer com es duen a terme les tres fases del procs digestiu:
digesti, absorci i eliminaci de les substncies de rebuig.
Aprendre que mitjanant la respiraci obtenim loxigen de laire
i eliminem dixid de carboni. Reconixer els rgans de laparell
respiratori i com funcionen.
Saber que lexcreci consisteix a expulsar a lexterior
les substncies de rebuig de la sang. Reconixer els rgans
de laparell excretor i com funcionen.
Aprendre que la circulaci sencarrega de transportar diferents
substncies a totes les parts del cos.
Conixer els components de la sang, els tipus de vasos
sanguinis, els moviments del cor i com impulsa el recorregut
de la sang. Distingir circulaci general i pulmonar.
Aprendre a elaborar una grfica.
Criteris davaluaci
Coneix la nutrici, processos i aparells que hi intervenen.
Comprn i explica el procs digestiu: la digesti, labsorci
dels nutrients i leliminaci de les substncies de rebuig.
Sap per a qu serveix la respiraci, coneix els rgans
que hi intervenen i explica com es duu a terme.
Sap per a qu serveix lexcreci i explica com es duu a terme.
Sap qu s la circulaci de la sang, distingeix entre
la circulaci general i la pulmonar, i sap com es duen a terme.
Elabora una grfica a partir dunes dades donades.
Competncies bsiques
A ms de la competncia en el coneixement i la interacci
amb el mn fsic, en aquesta unitat es contribueix a desenvolupar
lartstica i cultural, la social i ciutadana, la comunicativa
lingstica i audiovisual, la matemtica i la de tractament
de la informaci i la competncia digital.
R

1
130225 _ 0042-0057.indd 42 12/8/09 14:20:32
12B
La funci
de nutrici
Esquema de la unitat
UNITAT 1. LA FUNCI DE NUTRICI
Repassa
Sc capa de...
Fer la respiraci artificial
Programaci
El procs digestiu La respiraci Lexcreci La sang i laparell circulatori
Aprn a fer dinfermer
La mesura de les pulsacions i elaboraci duna grfica
Quin mn volem?
El fum del tabac
Recursos i fitxes fotocopiables
Activitats Coneixement del medi 5: Unitat 1.
Les TIC en el Coneixement del medi 5: Unitat 1.
Les competncies lingstica i matemtica
des del Coneixement del medi 5: Unitat 1.
Refor: Fitxes 1, 2, 3 i 4. Ampliaci: Fitxa 1.
Recursos per a lavaluaci: Prova 1 / Test 1.
Ms recursos. Coneixement del medi 5.
100 propostes per millorar la competncia
en el coneixement i la interacci amb el mn fsic.
Estudi efica
Elaborar i completar taules, activitat 29, pg. 23.
Completar esquemes, activitat 31, pg. 24.
Rellegir i explicar, activitat 32, pg. 24.
Previsi de dificultats
Expliqueu als alumnes que la funci de nutrici
engloba diversos processos: alimentaci, procs
digestiu, respiraci, excreci i circulaci.
Als nens i les nenes els pot ser una mica confs
diferenciar lexcreci de lexpulsi de femta que es
produeix al final del procs digestiu. Expliqueu-los
que en lexcreci sexpulsen les substncies
de rebuig que cont la sang i no les restes
dels aliments que no han passat a la sang.
A lhora destudiar la circulaci, expliqueu
amb lajuda dels esquemes la doble circulaci
de la sang. Si ho creieu convenient, copieu
els esquemes a la pissarra i demaneu a uns quants
nens i nenes que dibuixin fletxes que assenyalin
els diferents recorreguts de la sang pel cos hum.
Suggeriment
de temporalitzaci
Setembre
Novembre
Desembre
Gener
Febrer
Mar
Abril
Maig
Juny
Octubre
Nota: Durant les dues primeres setmanes del curs escolar podeu recrrer a lAvaluaci
inicial inclosa en el quadern de Recursos per a lavaluaci.
130225 _ 0042-0057.indd 43 14/8/09 13:04:49
12
La funci de nutrici 1
Qu hi veus?
Quins aliments cont lentrep?
Qu ens proporcionen els aliments? I laire que respirem?
Q
L
L
p
q
p
L
L
m
a
c
Objectius
Recordar als alumnes que la
funci de nutrici inclou diver-
sos processos: el procs diges-
tiu, la respiraci, la circulaci de
la sang i lexcreci.
Repassar els rgans que conei-
xen de laparell respiratori.
Repassar els rgans que conei-
xen dels aparells circulatori i
excretor.
Presentar als alumnes els con-
tinguts de la unitat.
Programa de lectura
de la imatge
Observeu la fotografia i demaneu
als alumnes a quins llocs es men-
gen aquesta mena dentrepans.
Pregunteu-los si s un menjar
propi de la nostra cultura o si s
importat.
Suggeriments didctics
Per comenar
Comenceu dirigint latenci
dels alumnes cap a la fotogra-
fia que introdueix la unitat i
demaneu-los que descriguin el
que hi veuen. Desprs, presen-
teu-los els continguts que estu-
diaran en la unitat.
Demaneu als nens i les nenes
si aquest entrep s un pat
complet i feu que raonin les
respostes.
Per explicar
La cultura i la dieta estan molt
relacionades, i cada pas i cada
regi tenen una cultura gastro-
nmica prpia. El primer criteri
delaboraci duna dieta s la
disponibilitat dels aliments,
per de vegades els factors cul-
turals o religiosos tamb poden
tenir-hi molt pes. Poseu lexem-
ple de les religions musulmana
i jueva, que consideren impura
la carn de porc i, per tant, no
sen menja.
12
Ms informaci
Alimentaci i evoluci
Lalimentaci s un condicionant molt important en levoluci duna
espcie. Els animals que salimenten dherba, per exemple, necessi-
ten grans aparells digestius per descompondre les fibres de cel-
lulosa. En canvi, els animals omnvors o carnvors, com lsser hum,
tenen un aparell digestiu molt ms curt, que els permet destinar els
recursos energtics no tant a la digesti, sin a desenvolupar altres
aparells i sistemes del seu cos, com ara el sistema nervis central,
s a dir, el cervell.
De fet, alguns cientfics afirmen que lexpansi del cervell hum va
tenir lloc en canviar lalimentaci de fibres vegetals a greixos vegetals
i animals.
130225 _ 0042-0057.indd 44 3/8/09 17:05:39
13 13
Qu en saps?
La funci de nutrici
La funci de nutrici inclou tots els processos
per aconseguir els nutrients i lenergia
que necessitem per viure. Inclou diversos
processos:
El procs digestiu, que t lloc en laparell
digestiu.
La respiraci, que t lloc en laparell
respiratori.
La circulaci, que t lloc en laparell
circulatori.
Lexcreci, que t lloc en laparell excretor.
Quina funci t cadascun dels processos
que intervenen en la nutrici?
Laparell digestiu
La part principal de laparell digestiu s un tub
molt llarg que comena a la boca i acaba
a lanus. Aquest tub t diverses parts,
com lestmac i lintest.
A quina part de laparell digestiu correspon
cada nmero del dibuix?
Qu aprendrs?
Qu s laparell digestiu i quins rgans
el formen.
Quina funci t laparell digestiu i com la fa.
Per a qu serveix la respiraci i com
es duu a terme.
Per a qu serveix lexcreci i com es fa.
Per a qu serveix la circulaci i com
es duu a terme.
Com es mesura el pols i es representa
en una grfica.
Laparell respiratori
Obtenim loxigen de laire
grcies a laparell
respiratori.
Digues si loraci
segent s correcta
i explica la resposta.
Grcies a laparell
respiratori, laire
passa a linterior
del nostre cos.
Laparell circulatori
i lexcretor
Les artries, les venes i els capillars
sn els vasos sanguinis, pels quals
circula la sang. El cor impulsa la sang i la
fa circular. El cor, els vasos sanguinis
i la sang formen laparell circulatori.
Els ronyons i la bufeta formen part
de laparell excretor, i socupen deliminar
les substncies de rebuig de la sang.
Posat la m sobre el pit, al lloc on sentis
el cor. Quants batecs fa el teu cor
en un minut?
1
2
4
3

Competncia
artstica i cultural
Aprofiteu la diversitat de proce-
dncies dels alumnes i demaneu-
los que expliquin quins sn els
menjars propis del seu pas i com
es poden relacionar amb el clima,
la tradici, el tipus daliments
dels quals es disposa, etc.
UNITAT 1
Solucions
Qu hi veus?
Pa, enciam, tomquet, hambur-
guesa i formatge.
Els aliments ens proporcionen
lenergia que necessitem per
viure; laire, loxigen.
Qu en saps?
El procs digestiu sencarrega
dobtenir els nutrients que conte-
nen els aliments; la respiraci
sencarrega dobtenir loxigen de
laire; la circulaci fa arribar els
nutrients a totes les parts del
cos i en recull les substncies
de rebuig; lexcreci sencarrega
deliminar les substncies de
rebuig que recull la sang.
1. boca, 2. estmac, 3. budell,
4. anus.
No s correcta, perqu no s
laire el que passa a linterior
del nostre cos, sin loxigen de
laire.
R. Ll.
13
Els primers homnids eren carronyaires i aconseguien la carn dani-
mals morts. En canvi, lhome de Cromany, que s ja la nostra prpia
espcie, pescava als rius, recollia marisc del litoral i caava petits
mamfers i rptils. Arribar a caar preses ms grans va significar un
nou motiu per a levoluci, ja que implicava que uns individus coope-
raven amb uns altres i treballaven en equip, i aix desenvolupaven la
seva intelligncia social.
Convideu els alumnes a investigar una mica ms els costums i
lalimentaci dels primers ssers humans, parant una atenci
especial als canvis dhbits fins a arribar a lactualitat.
130225 _ 0042-0057.indd 45 12/8/09 14:20:32
q
Esquema de laparell digestiu.
14
El procs digestiu
El procs digestiu consisteix a obtenir nutrients
dels aliments, perqu lorganisme els pugui apro-
fitar. T lloc en laparell digestiu i comprn tres
fases: la digesti, labsorci i leliminaci de re-
buigs.
1. Laparell digestiu
Laparell digestiu est format pel tub digestiu i
per les glndules annexes.
q
El tub digestiu est format per un conjunt dr-
gans buits que formen un tub des de la boca
fins a lanus. Aquests rgans sn la boca, la
faringe, lesfag, lestmac, lintest prim i lin-
test gros.
Les glndules annexes sencarreguen de fabri-
car uns lquids, els sucs digestius, que sabo-
quen al tub digestiu. Aquestes glndules sn
les glndules salivals, el fetge i el pncrees.
2. La digesti
La digesti consisteix a descompondre els ali-
ments per obtenir-ne els nutrients.
El procs s el segent:
w
A la boca els aliments sesmicolen amb les
dents i es barregen amb la saliva procedent
de les glndules salivals. Els aliments maste-
gats i barrejats amb la saliva reben el nom de
bol alimentari.
El bol alimentari passa per la faringe i lesfag
fins a arribar a lestmac.
A lestmac es produeixen els sucs gstrics.
Els aliments, grcies als moviments de lest-
mac, es barregen amb els sucs gstrics i for-
men el quim, una massa amb els aliments ja
parcialment digerits.
El quim passa a lintest prim, on es produeix
el suc intestinal i es reben el suc pancretic,
del pncrees, i la bilis, del fetge.
El quim es transforma en quil, una pasta for-
mada pels nutrients dels aliments i les subs-
tncies de rebuig que no es poden digerir ms.
boca
faringe
esfag
estmac
intest
prim
intest
gros
anus
fetge
pncrees
glndules tub digestiu
salivals
w
Esquema de la digesti. Quins sucs digestius
apareixen en la illustraci?
3. A lestmac
es produeixen
els sucs gstrics
i es forma
el quim.
4. Lintest prim produeix
el suc intestinal i rep
la bilis i el suc pancretic.
Shi produeix el quil.
1. A la boca es produeix
la saliva i es forma
el bol alimentari.
2. El bol
alimentari
passa per
la faringe
i lesfag.
El
tiu
obt
pa
3. L
Els n
res a
los ha
Labs
tub di
Linte
prolon
testin
molts
quan
als ca
4. L
Despr
quede
digeri
test
men
per la
Objectius
Saber que el procs digestiu
consta de tres fases: digesti,
absorci i eliminaci de les
substncies de rebuig.
Conixer els rgans de laparell
digestiu i la funci que tenen.
Saber que labsorci consisteix
en el pas dels nutrients del tub
digestiu a la sang.
Saber que en lexcreci les res-
tes dels aliments sexpulsen a
lexterior per lanus.
Suggeriments didctics
Per comenar
Repasseu, prenent com a refe-
rncia la illustraci 1, les carac-
terstiques de cada rgan i la
ubicaci en el cos.
Per explicar
Lintest s un tub molt llarg,
duns vuit metres; doneu-los algu-
na referncia perqu es puguin
imaginar aquesta longitud.
Expliqueu-los que en la majoria
dels esquemes anatmics el
fetge figura lleugerament des-
plaat del seu lloc per poder
observar lestmac i el pncre-
es, i que la seva posici real s
sobre aquests dos rgans.
Per comprendre
Alguns rgans de laparell di-
gestiu tenen uns msculs po-
tents a les parets que utilitzen
per moure-les i, daquesta mane-
ra, agitar i barrejar els aliments
amb els sucs digestius, aix com
per facilitar-ne lavan. Desprs
de donar aquesta informaci,
pregunteu-los qu passaria si
els rgans del tub digestiu no
tinguessin msculs.

Competncia comunicativa
lingstica i audiovisual
Demaneu-los que busquin i subrat-
llin tots els mots esdrixols que hi
ha en el text daquesta doble pgi-
14
Ms informaci
Observaci de linterior de lestmac
El 1822 el canadenc Alexis St. Martin va ser ferit accidentalment de
bala a lestmac. El metge que el va tractar daquesta ferida, el doc-
tor Beaumont, va poder salvar-li la vida, tot i que el tret havia fet
grans destrosses. No obstant aix, una part de lestmac de St.
Martin va quedar comunicada amb lexterior, coberta tan sols per un
plec de pell que es podia aixecar. Beaumont va decidir llavors, amb
la collaboraci del seu pacient, aprofitar locasi per estudiar el fun-
cionament de lestmac hum a travs daquesta finestra.
A travs del forat, Beaumont podia introduir aliments directament a
lestmac del pacient per analitzar com reaccionava, veure les dife-
rents fases de la digesti i els moviments peristltics. Va comprovar
130225 _ 0042-0057.indd 46 12/8/09 14:20:32
oca
nge
fag
mac
est
prim
est
gros
nus
stiu
e
Esquema de labsorci. Els nutrients travessen
les parets de les vellositats intestinals i passen
als capillars sanguinis.
15
1
15
1. Sn el mateix laparell digestiu i el tub
digestiu?
2. Quines fases comprn el procs
digestiu? Qu passa en cada fase?
3. Explica com comena a la boca
la digesti dels aliments.
4. Defineix tub digestiu, suc digestiu, quim
i quil.
5. Vs a http://www.edu365.cat/primaria/
muds/natural/digestiu2/index.htm,
i fes una descripci breu de les fases
de la digesti.
Respon
El procs digestiu t lloc en laparell diges-
tiu. Comprn la digesti dels aliments per
obtenir-ne els nutrients, labsorci, perqu
passin a la sang, i lexpulsi dels rebuigs.
3. Labsorci
Els nutrients que cont el quil no serveixen de
res a linterior del tub digestiu. Per poder utilitzar-
los han de passar a la sang.
Labsorci consisteix en el pas dels nutrients del
tub digestiu a la sang. T lloc en lintest prim.
Lintest prim t molts plecs, don surten unes
prolongacions fines anomenades vellositats in-
testinals. A linterior daquestes vellositats hi ha
molts capillars sanguinis. Labsorci es produeix
quan els nutrients passen de linterior de lintest
als capillars sanguinis de les vellositats.
e
4. Leliminaci dels rebuigs
Desprs de labsorci, en lintest prim noms
queden les restes dels aliments que no es poden
digerir. Aquestes restes acaben de recrrer lin-
test prim, passen a lintest gros i es transfor-
men en excrements, que sexpulsen a lexterior
per lanus.
intest
prim
vasos
sanguinis
plecs
intestinals
vellositats
intestinals
nutrients
digesti digestion
estmac stomach
intest intestine
nutrici nutrition
na. Desprs, proposeu-los de fer-
ne una llista en ordre alfabtic.
UNITAT 1
Solucions
Illustracions
2. Saliva, sucs gstrics, suc in-
testinal, bilis i suc pancretic.
Respon
1. No. Laparell digestiu est for-
mat pel tub digestiu (conjunt
drgans que formen un tub de
la boca a lanus) i les glndules
annexes (glandules salivals,
fetge i pncrees).
2. El procs digestiu comprn tres
fases: la digesti, que consis-
teix en la descomposici dels
aliments a fi que puguem obte-
nir-ne els nutrients que conte-
nen; labsorci, que consisteix
en el pas dels nutrients del tub
digestiu a la sang; leliminaci
de les substncies de rebuig,
que consisteix a expulsar del
cos les restes no aprofitables
dels aliments.
3. La digesti comena a la boca,
en mastegar i barrejar els ali-
ments amb la saliva.
4. Tub digestiu: conjunt drgans
buits que formen un tub des de
la boca fins a lanus. Sucs di-
gestius: substncies que segre-
guen diferents glndules de
laparell digestiu per descom-
pondre els aliments, com ara
els sucs gstrics que segrega
lestmac, el suc intestinal o el
suc pancretic. Quim: massa
que es forma a lestmac amb
els aliments ja parcialment
digerits i barrejats amb els
sucs gstrics. Quil: massa que
es forma a lintest prim, com-
posta pels nutrients que conte-
nen els aliments i les substn-
cies de rebuig que no es poden
digerir ms.
5. Activitat TIC. Tractament de la
informaci i competncia digi-
tal. R. Ll.
15
que els sucs havien destar calents a lhora de digerir el menjar, que
la llet es coagulava abans de la digesti o que les verdures eren ms
difcils de digerir que la carn.
Els experiments de Beaumont van permetre per primera vegada veure
com treballava lestmac en directe i van significar un gran aven en
medicina i cirurgia gstrica. St. Martin va morir el 1888 a ledat de 82
anys, desprs dhaver dut una vida gaireb completament normal,
amb el seu forat a lestmac.
130225 _ 0042-0057.indd 47 3/8/09 17:05:41
16
La respiraci
La respiraci consisteix a obtenir loxigen que ne-
cessitem per viure.
T lloc en laparell respiratori.
1. Qu s la respiraci?
Amb la respiraci prenem oxigen i eliminem di-
xid de carboni.
Loxigen s necessari perqu les cllules el fan
servir per combinar-lo amb els nutrients i obtenir-
ne energia. Aquest procs sanomena respiraci
cellular.
Quan es fa la respiraci cellular, es produeix di-
xid de carboni, un gas que sha dexpulsar.
2. Laparell respiratori
Laparell respiratori consta de les vies respiratri-
es i els pulmons.
r
Les vies respiratries sn els conductes per
on laire entra i surt del nostre cos. Les vies
respiratries sn les fosses nasals, la faringe,
la laringe, la trquea, els bronquis i els bron-
quols.
Els pulmons sn dos rgans esponjosos on t
lloc lintercanvi gass, s a dir, es pren loxigen
de laire i sexpulsa el dixid de carboni.
Els pulmons estan protegits a la caixa torcica,
que est formada per lestern, les costelles i
part de la columna vertebral.
Quan respirem, laire entra al nas per les fosses
nasals i passa a la faringe, que s una part co-
muna de laparell digestiu i el respiratori. De la
faringe passa a la laringe i desprs a la trquea.
La trquea es divideix en dos bronquis, cadascun
dels quals entra en un pulm.
A linterior dels pulmons els bronquis es van divi-
dint en bronquols cada vegada ms fins.
Als extrems dels bronquols ms fins hi ha els
alvols pulmonars. Sn uns saquets de teixit
molt fi recoberts de capillars sanguinis.
t
r
Esquema de la respiraci i de la respiraci
cellular. Explica lesquema amb les teves
paraules.
t
Laparell respiratori.
oxigen
dixid
de carboni
oxigen
dixid
de carboni
energia
RESPIRACI
respiraci
cellular
nutrients
trquea
bronquis
alvol
pulmonar
fosses
nasals
faringe
laringe
pulmons
bronquols
3. E
Laire
ments
Du
de
xin
res
Du
tra
Aix
su
Per e
divers
trax
tuats
4. L
Despr
arriba
que le
tan re
fcilm
ni pas
daqu
les fo
ms d
La
ge
El f
El fu
resp
Algu
irrita
tem
un r
de b
Q
a
QUIN
VOL
Objectius
Aprendre que amb el procs de
la respiraci prenem loxigen
de laire i expulsem el dixid de
carboni.
Saber que laparell respiratori
est format per les vies respira-
tries i pels pulmons, i conixer
la funci de cadascun daquests
rgans.
Comprendre com es duen a
terme els dos moviments respi-
ratoris: la inspiraci i lespira-
ci.
Saber que lintercanvi de gasos
de la repiraci t lloc als alvols
pulmonars.
Suggeriments didctics
Per comenar
Abans de comenar a llegir els
apartats, convideu els nens i les
nenes a recordar que laire s
una barreja de gasos i que quan
respirem el que fem s extreure
loxigen que cont i, en espirar,
eliminar dixid de carboni, s a
dir, aire amb menys oxigen.
Durant la lectura, feu que els
alumnes es fixin en el dibuix de
les vies respiratries i observin
laspecte de cada rgan. Feu
que segueixin el cam de laire
en la illustraci 5 partint de
lesquema de la 4.
Per explicar
Sovint els nens i les nenes con-
fonen els termes aire i oxigen.
Expliqueu-los que el nostre cos
necessita loxigen, que lobte-
nim de laire mitjanant la res-
piraci i que alhora expulsem
el dixid de carboni. Proposeu-
los que busquin totes dues
paraules, aire i oxigen, al dic-
cionari i que en comprovin el
significat, seguint les pautes
sobre recerca dinformaci del
programa dESTUDI EFICA que
us oferim al Manual del profes-
sorat (pg. 73 i 74).
16
Ms informaci
Tos i esternuts
Uns pulmons adults tenen capacitat per a 3 litres daire i en respirem
uns 5-6 litres per minut. Encara que podem fer-ho per la boca, sha
de respirar pel nas perqu daquesta manera laire fa un recorregut
ms llarg, arriba ms calent als pulmons i aix no ens constipem tan
fcilment.
La tos s un mecanisme de defensa del sistema respiratori, un movi-
ment automtic que serveix per mantenir lliures i buides les vies respi-
ratries i eliminar la mucositat; el mateix podem dir de lesternut.
Una curiositat sobre la tos s que, en tossir, laire pot sortir expellit
de la nostra boca a una velocitat de 140 quilmetres per hora, de
manera que s un mtode de contagi de malalties molt efica. Cada
130225 _ 0042-0057.indd 48 12/8/09 14:20:33
id
boni
uea
quis
ns
u
Intercanvi de gasos en els alvols pulmonars.
y
Els moviments respiratoris. El diafragma
i els msculs intercostals intervenen
en la respiraci.
17
1
17
3. Els moviments respiratoris
Laire entra i surt dels pulmons grcies als movi-
ments respiratoris: la inspiraci i lexpiraci.
y
Durant la inspiraci, la caixa torcica sexpan-
deix i fa que els pulmons tamb sexpandei-
xin. Aix provoca que laire entri per les vies
respiratries i ompli els pulmons.
Durant lexpiraci, la caixa torcica es con-
trau, de manera que els pulmons es desinflen.
Aix fa que laire recorri les vies respiratries i
surti a lexterior.
Per expandir i contraure els pulmons intervenen
diversos msculs: el diafragma, que separa el
trax de labdomen, i els msculs intercostals, si-
tuats entre les costelles.
4. Lintercanvi de gasos
Desprs de recrrer les vies respiratries, laire
arriba als alvols de linterior dels pulmons. Com
que les parets dels alvols sn molt primes i es-
tan recobertes de molts capillars, loxigen passa
fcilment de laire a la sang, i el dixid de carbo-
ni passa de la sang a laire.
u
Com a resultat
daquest intercanvi de gasos, laire que surt per
les fosses nasals i la boca cont menys oxigen i
ms dixid de carboni que laire atmosfric.
La respiraci t la finalitat dobtenir loxi-
gen de laire i eliminar el dixid de carboni.
Respon
6. Escriu en ordre el cam que segueix
laire des de les fosses nasals
fins a linterior dels pulmons.
7. Explica la diferncia que hi ha entre
laire que entra als pulmons i laire
que en surt.
El fum del tabac
El fum del tabac, tant si es fuma com si es
respira de lambient, perjudica la nostra salut.
Alguns dels efectes que provoca, com ara la
irritaci de la gola, sn immediats. Al cap del
temps es danyen les vies respiratries, i hi ha
un risc molt elevat de tenir cncer de pulm o
de boca.
Qu diries a un parent que est comenant
a fumar? Escriu almenys tres idees.
QUIN MN
VOLEM?
expiraci
diafragma
inspiraci
A B
alvol sang pobra
en oxigen
sang rica
en oxigen
aire ric
en oxigen
aire pobre
en oxigen
pulm lung
respiraci breathing
capillar

Competncia en el
coneixement i la interacci
amb el mn fsic
Comenteu amb els alumnes que,
encara que no fumem, respirem
un aire que, sovint, est fora
contaminat i embruta els nostres
pulmons. Demaneu-los que parlin
dels llocs on laire est ms con-
taminat i dels llocs on ho est
menys dins de la seva comarca i
de Catalunya.
Quin mn volem?
Aquest apartat mostra als alum-
nes com ns dimportant el taba-
quisme en el deteriorament de
laparell respiratori. Tamb els
mostra com s de nociva la conta-
minaci.
Solucions. R. Ll.
UNITAT 1
Solucions
Respon
6. Laire entra per les fosses na-
sals i recorre la faringe, la
laringe, la trquea, els bron-
quis, els bronquols i, final-
ment, arriba als alvols pulmo-
nars.
7. Laire que entra al nostre cos
t la mateixa composici que
laire atmosfric. El que en
surt cont menys oxigen i ms
dixid de carboni.
17
vegada que tossim o esternudem milers de gotes diminutes surten
disparades amb laire transportant els virus i els bacteris que conte-
nen.
Engresqueu els alumnes perqu facin una petita prova i intentin
esternudar amb els ulls oberts (per provocar lesternut nhi ha prou
de fer pessigolles amb un trosset de paper dins del nas). Com-
provaran que s impossible.
130225 _ 0042-0057.indd 49 3/8/09 17:05:41
o
Beure molta aigua s un hbit saludable. Quanta
aigua beus en un dia?
18
Lexcreci
1. El procs de lexcreci
Durant el procs de la nutrici es produeixen al-
gunes substncies de rebuig que passen a la
sang. Si aquestes substncies sacumulen a lin-
terior del cos, causen danys i, fins i tot, la mort.
Lexcreci consisteix en la retirada de substnci-
es de rebuig de la sang per expulsar-les a lexte-
rior. Aquesta funci la fa laparell excretor.
No hem de confondre lexcreci amb leliminaci
de la femta. Les substncies de rebuig que for-
men la femta no han passat a la sang.
2. Laparell excretor
Laparell excretor est format pels ronyons, els
urters, la bufeta de lorina i la uretra.
i
Els ronyons sn a labdomen, a tots dos cos-
tats de la columna vertebral. Tenen forma de
mongeta i sn de color vermell fosc.
La bufeta de lorina s lrgan on sacumula
lorina abans de ser expulsada. Augmenta de
mida segons la quantitat dorina que shi acu-
mula.
Els urters sn dos tubs que comuniquen els
ronyons amb la bufeta de lorina.
La uretra s el tub que comunica la bufeta de
lorina amb lexterior.
Tota la sang del nostre cos passa pels ronyons.
Els ronyons actuen com si fossin coladors: filtren
la sang per separar les substncies de rebuig.
Com a resultat del treball dels ronyons es forma
lorina.
Lorina surt dels ronyons, recorre els urters i ar-
riba a la bufeta. All sacumula fins que sexpul-
sa a travs de la uretra.
Lorina s un lquid groguenc, compost daigua,
sals minerals i substncies de rebuig.
Com que ms del 95 % de lorina s aigua, per
facilitar la funci dels ronyons hem de beure
molts lquids, sobretot aigua. Daquesta manera
eliminem millor les substncies de rebuig que
produeix el nostre cos.
o
i
Els rgans de laparell excretor.
bufeta
de lorina
urters
ronyons
uretra
a
Le
p
su
gl
Le
de
exc
3. La
La su
quan
cos.
La su
tan s
forma
part e
en un
La su
cont
buig.
tamb
Com
molta
laigu
espor
dem.
Objectius
Comprendre que lexcreci con-
sisteix en la retirada de les
substncies de rebuig de la
sang per expulsar-les a lexte-
rior a travs de lorina.
Conixer els rgans que formen
laparell excretor: els ronyons,
la bufeta de lorina, els urters
i la uretra, aix com les fun-
cions que tenen.
Saber que les glndules sudor-
pares produeixen suor, que
selimina del cos pels porus de
la pell.
Suggeriments didctics
Per comenar
Demaneu als nens i les nenes
que recordin situacions en qu
habitualment suen. Pregunteu-
los com s la seva suor (aquo-
sa, transparent...)? Per on lex-
pulsen?
Per explicar
Indiqueu als alumnes que els
ronyons sn uns rgans tan efi-
caos que podem sobreviure
amb un nic rony. Si un cessa
de funcionar, laltre augmen-
ta de mida i s capa de fer el
treball de tots dos.
En llegir lapartat 3, La suor i les
glndules sudorpares, comen-
teu als nens i les nenes que la
suor i lorina sn dos lquids
molt similars, ja que tots dos
contenen majoritriament aigua
i serveixen per eliminar impure-
ses. Desprs, demaneu-los que
recordin situacions en qu sun
molt, com quan fan exercici o
quan fa molta calor, i que enu-
merin les zones del seu cos que
suen ms (les aixelles, els pal-
mells de les mans, els peus, el
cap, lesquena...). Expliqueu als
alumnes que en aquestes parts
tenen una quantitat ms gran
de glndules sudorpares que
treballen en situacions extre-
mes.
18
Ms informaci
Aigua contra la deshidrataci
La deshidrataci s la prdua excessiva daigua i sals minerals dun
cos. Es pot originar per una calor excessiva, un exercici intens, falta
de beguda o una combinaci de les tres coses. Tamb es produeix
deshidrataci en algunes malalties.
Encara que el cos s capa de resistir setmanes sense ingerir ali-
ments, la falta daigua no es pot suportar ms dun parell de dies.
Sentim set quan sha perdut l1 o l1,5 % de laigua del cos. Els smp-
tomes de deshidrataci sn sequedat de les mucoses, nusees, fati-
ga mental i fsica, etc.
Per disminuir la quantitat daigua eliminada davant el risc de deshi-
drataci, els ronyons concentren ms lorina. Quan la deshidrataci
130225 _ 0042-0057.indd 50 12/8/09 14:20:34
nta
eta
na
ers
ns
tra
19
1
a
Les glndules sudorpares estan situades a les capes
profundes de la pell. Quina forma tenen les glndules
sudorpares? Com arriba la suor des daquestes
glndules fins a la superfcie de la pell?
Lexcreci serveix per eliminar les substncies
de rebuig de la sang. La duen a terme laparell
excretor i les glndules sudorpares.
3. La suor i les glndules sudorpares
La suor s un lquid que es produeix quan fa calor o
quan fem exercici, amb lobjectiu de refrescar-nos el
cos.
La suor es forma en les glndules sudorpares, que es-
tan situades a la pell. Cada glndula t una part en
forma de globus situada a linterior de la pell. Aquesta
part es comunica amb lexterior per un tub que acaba
en un porus.
a
La suor est formada sobretot per aigua, per tamb
cont sals i una petita quantitat de substncies de re-
buig. Com que la suor selimina a lexterior per la pell,
tamb participa en la funci dexcreci.
s
Com que en suar es perd aigua, s important beure
molta aigua a lestiu i quan fem exercici. Com que amb
laigua tamb es perden sals, algunes begudes per a
esportistes inclouen sals, per compensar les que per-
dem.
o
glndules sudorpares
pl
porus
s
Quan fem exercici es produeix suor
a les glndules sudorpares.
Respon
8. Quina funci tenen els ronyons?
9. Indica el recorregut de lorina
des que es forma al rony fins
que sexpulsa.
10. Per qu diem que les glndules
sudorpares participen
en la funci dexcreci?
excreci escretion
orina urine
rony kidney
suor sweat
UNITAT 1
Solucions
Respon
8. Els ronyons tenen la funci
de filtrar la sang per elimi-
nar-ne les substncies de re-
buig.
9. Lorina va des dels ronyons
fins a la bufeta de lorina a
travs dels urters. All s
on sacumula fins que sex-
pulsa a lexterior per la ure-
tra.
10. Perqu produeixen un lquid,
format principalment per ai-
gua, a travs del qual selimi-
nen substncies de rebuig.
19
es torna ms extrema, el rony falla i ja no produeix ms orina, de
manera que les substncies de rebuig es van acumulant en lorga-
nisme.
Encara que no ho sembli, la suor pot representar ms prdua daigua
que lorina, per aix hem de beure ms lquids quan suem molt, fins
i tot encara que no tinguem set. La deshidrataci desapareix rpida-
ment desprs de beure aigua sense cap limitaci, fins i tot amb des-
hidratacions de fins al 10 % del pes corporal.
Per comprendre
Perqu els alumnes es facin una
idea de com sn els ronyons
deficaos, expliqueu-los que
aquests rgans sn capaos de
filtrar tota la sang del cos en
noms cinc minuts. Comenteu-
los, a ms, que treballen cont-
nuament, tamb mentre dor-
mim.

Competncia
social i ciutadana
Aprofiteu aquesta unitat per insis-
tir en la importncia que tenen la
donaci drgans i els trasplanta-
ments a lhora de salvar la vida
de molts malalts. Els ronyons sn
dels rgans que es trasplanten
amb ms xit i que salven ms
vides cada any. Si aquests rgans
no funcionen, les substncies de
rebuig sacumulen en lorganisme
i poden arribar a ocasionar la mort
de la persona. Per hi ha altres
rgans que es poden trasplantar,
com el cor, el fetge o la crnia,
per exemple. Pregunteu-los si
coneixen persones que siguin
donants drgans o persones que
hagin estat receptors o esperin
un trasplantament.
130225 _ 0042-0057.indd 51 12/8/09 14:20:34
d
Vasos sanguinis principals. Com
es diuen les artries que surten directament
del cor? I les venes que arriben al cor?
venes artries
subclvia
cava superior
pulmonars
cava inferior
ilaca
femoral
jugular cartida
subclvia
ilaca
femoral
aorta
aorta
abdominal
20
La sang i laparell circulatori
La circulaci de la sang serveix per transportar per tot
el cos els nutrients, loxigen i les substncies de re-
buig. T lloc en laparell circulatori.
1. La sang
La sang s lnic teixit del nostre cos que s lquid.
Arriba a totes les cllules del cos i sencarrega de
transportar nutrients, oxigen, dixid de carboni i subs-
tncies de rebuig. La sang est formada per un lquid,
el plasma, i diversos tipus de cllules sangunies.
Els glbuls vermells sn les cllules sangunies
ms abundants. Sencarreguen de transportar loxi-
gen i donen a la sang el color vermell caracterstic.
Els glbuls blancs ens defensen de moltes malalti-
es.
Les plaquetes sn trossos de cllules que sencar-
reguen de taponar els vasos sanguinis quan hi ha
una ferida. Aquest procs sanomena coagulaci.
2. Els vasos sanguinis
Els vasos sanguinis sn com canonades per on circula
la sang. Hi ha vasos sanguinis de tres tipus: artries,
venes i capillars.
d
Les artries sn els vasos sanguinis que tenen les
parets ms gruixudes. Condueixen la sang que surt
del cor.
Les venes sn els vasos sanguinis que condueixen
la sang cap al cor. Sn ms amples com ms a
prop sn del cor.
Els capillars sn els vasos sanguinis ms fins. Co-
muniquen les artries amb les venes i condueixen
la sang per linterior dels rgans.
3. El cor
El cor s un rgan amb parets musculoses que impul-
sa el moviment de la sang per tot el cos. Batega sen-
se parar durant tota la vida. Est situat a la caixa tor-
cica, entre els pulmons, i una mica desplaat cap a
lesquerra.
f
Per dins, el cor est dividit en dues meitats, la dreta i
lesquerra, separades per un env que no les comuni-
ca. Cada meitat t dues cavitats: una aurcula, a la
qual arriben les venes, i un ventricle, del qual partei-
xen les artries.
f
Anatomia del cor. Cada aurcula es
comunica amb el ventricle del mateix
costat per una vlvula. La sang circula
sempre des de les aurcules
fins als ventricles, i mai a linrevs.
ventricle
dret
ventricle
esquerre
aurcula
dreta
aurcula
esquerra
venes
pulmonars
vena cava
superior
aorta
vena cava
inferior
artries
pulmonars
cor heart
sang blood
pulmonars
4. La
La cir
travs
ci gr
La sa
nen ll
ral.
5. La
La cir
per pa
carreg
La
ve
la
La
tre
ca
vo
ss
La
Fin
la
6. La
La cir
el cos
oxigen
el di
La
pa
El
for
De
es
de
Els
ves
La
vas
es
ret
cul
Ms informaci
Algunes dades sobre el cor
El cor s un rgan buit que t la missi de bombar la sang i fer-la circu-
lar per tot el cos. El seu fams batec s el so que produeixen les vl-
vules en obrir-se i tancar-se.
Un cor adult bomba tanta sang que podria omplir un dipsit de 8.000
litres en un sol dia, i impulsa uns 80 ml de sang per batec (ms o menys
un glop daigua). Quan fem exercici respirem ms vegades, el cor bomba
ms de pressa i la sang circula, per tant, a ms velocitat. El batec car-
dac tamb pot variar en funci de ledat: una persona gran t 60-80
pulsacions per minut, mentre que un infant en pot tenir el doble.
El primer trasplantament de cor el va fer el 3 de desembre de 1967 el
cirurgi sud-afric Christian Barnard. La supervivncia del pacient va
20
Objectius
Aprendre que la sang arriba a
totes les cllules del cos i
sencarrega de transportar oxi-
gen, nutrients, dixid de carbo-
ni i substncies de rebuig.
Conixer els principals compo-
nents de la sang: plasma i cl-
lules sangunies.
Conixer els tipus de vasos
sanguinis.
Comprendre com s el cor i
com funciona.
Saber que la circulaci s el re-
corregut que fa la sang pel cos a
travs dels vasos sanguinis.
Conixer els moviments del
cor: sstole i distole.
Descriure el recorregut de la
sang en la circulaci pulmonar.
Descriure el recorregut de la
sang en la circulaci general.
Suggeriments didctics
Per comenar
Inicieu la classe fent que tots
els alumnes es localitzin el
pols, al canell o al coll. Pregun-
teu-los: qu s el batec que
notem?
Per explicar
Expliqueu als nens i les nenes
que el cor est una mica des-
plaat cap al costat esquerre
del cos i que per aquesta ra
el pulm esquerre s una mica
ms petit que el dret. Expli-
queu-los tamb que la mida
daquest rgan s aproximada-
ment la del puny tancat de la
persona.
Demaneu als alumnes que es
fixin en el dibuix del cor de la
pgina 20, i expliqueu-los que
una de les meitats del cor recull
i expulsa cap a la resta del cos
la sang oxigenada, mentre que
laltra meitat recull i expulsa
cap als pulmons la sang carre-
gada de dixid de carboni per
ser purificada.
130225 _ 0042-0057.indd 52 12/8/09 14:20:34
ment
ries
tida
via
aca
oral
orta
orta
minal
rs
nars
21
1
Respon
11. Digues quins sn els tipus
de cllules sangunies i quina
funci t cada tipus.
12. Quantes cavitats t el cor
a linterior? Com es diuen
aquestes cavitats?
13. Quins dos recorreguts fa la sang?
Quina funci t cadascun?
4. La circulaci de la sang
La circulaci s el recorregut que fa la sang pel cos a
travs dels vasos sanguinis. El cor impulsa la circula-
ci grcies al fet que batega contnuament.
La sang fa dos recorreguts diferents pel cos, que do-
nen lloc a la circulaci pulmonar i a la circulaci gene-
ral.
5. La circulaci pulmonar
La circulaci pulmonar s el recorregut que fa la sang
per passar pels pulmons. Lobjectiu s que la sang es
carregui doxigen i salliberi de dixid de carboni.
g
La sang que hi ha a laurcula dreta del cor passa al
ventricle dret. El ventricle dret es contrau i impulsa
la sang per les artries pulmonars.
La sang viatja per les artries pulmonars, que pene-
tren als pulmons i es divideixen fins a donar lloc a
capillars. La sang arriba fins als capillars que en-
volten els alvols pulmonars per fer lintercanvi ga-
ss: pren oxigen i cedeix dixid de carboni.
La sang passa dels capillars a unes altres venes.
Finalment, passa a les venes pulmonars, que duen
la sang a laurcula esquerra.
6. La circulaci general
La circulaci general s el recorregut de la sang per tot
el cos, tret dels pulmons. En aquest recorregut duu
oxigen i nutrients a totes les parts del cos, i en retira
el dixid de carboni i les substncies de rebuig.
g
La sang que arriba amb oxigen a laurcula esquerra
passa al ventricle esquerre.
El ventricle esquerre es contrau i impulsa la sang
fora del cor per lartria aorta.
Des de lartria aorta la sang es reparteix per artri-
es cada vegada ms fines i, finalment, als capillars
de tots els rgans.
Els capillars es reuneixen per formar les venes ca-
ves, que desemboquen a laurcula dreta.
Laparell circulatori est format per la sang, els
vasos sanguinis i el cor. Per mitj de la circulaci
es reparteixen pel cos els nutrients i loxigen i es
retiren les substncies de rebuig. Comprn la cir-
culaci pulmonar i la circulaci general.
g
A. Esquema de la circulaci pulmonar.
B. Esquema de la circulaci general.
arteria
aorta
A
B
artries pulmonars
venes pulmonars
venes
caves
Per comprendre
Aclariu als alumnes que en els
esquemes anatmics sempre
es representen les artries
de color vermell i les venes, de
color blau. Desprs, demaneu-
los que diferencin les venes i
les artries en la illustraci 12
i comenteu-los que es tracta
dun esquema molt simplificat,
ja que hi ha venes i artries per
tot el cos.

Competncia matemtica
En una anlisi de sang es mesura
la quantitat de glbuls vermells,
glbuls blancs i plaquetes que
cont un millmetre cbic de
sang. El nombre que es considera
normal s dentre 4 i 5 milions de
glbuls vermells, entre 4 i 10 mi-
lions de glbuls blancs i entre
150.000 i 300.000 plaquetes.
Demaneu a les nenes i els nens
que elaborin un grfic de barres
en qu representin aquestes quan-
titats. Indiqueu-los que utilitzin
diferents colors per a cadascun
dels tipus de cllula.
UNITAT 1
ser molt breu, per va obrir una porta a una tcnica que en lactualitat
salva la vida a milers de persones cada any a tot el mn.
Hi ha moltes ms dades interessants que els alumnes poden
investigar sobre el cor; aprofiteu-ho perqu aprenguin a treballar en
grup. Proposeu-los dos temes, Tipus de cors en el regne animal
o El marcapassos; han de triar-ne un, buscar-ne informaci i ela-
borar un mural explicatiu amb les dades que recullin i algunes
imatges.
Solucions
Respon
11. Glbuls vermells: tenen com
a funci transportar loxigen.
Glbuls blancs: tenen com a
funci defensar lorganisme.
Plaquetes: tenen com a fun-
ci dur a terme la coagulaci
de la sang quan es produeix
un trencament en un vas san-
guini.
12. El cor t quatre cavitats: dues
aurcules i dos ventricles.
13. La sang fa dos recorreguts;
en la circulaci pulmonar,
passa pel s pul mons per
carregar-se doxigen i allibe-
rar-se del dixid de carboni;
en la circulaci general, recor-
re tot el cos, excepte els pul-
mons, per transportar loxigen
i retirar el dixid de carboni.
21
130225 _ 0042-0057.indd 53 12/8/09 14:20:35
22
Activitats
Comprn
14. Completa les oracions per obtenir un resum
dels processos i els aparells que intervenen
en la nutrici.
El procs digestiu t lloc en .......................
Consisteix en .......................
La respiraci .......................
Lexcreci .......................
La circulaci .......................
15. Completa una taula com la segent:
16. Copia en un full aquest
esquema de laparell
digestiu.
Pinta cada rgan
dun color i escriu-ne
els noms.
17. Quins sn els rgans de laparell digestiu on
t lloc la digesti?
18. Explica el significat dels termes segents.
a. digesti d. quil
b. suc digestiu e. absorci
c. quim
19. Explica qu sn i com tenen lloc
els processos segents.
a. inspiraci
b. expiraci
c. intercanvi gass
20. Explica loraci segent.
Els ronyons funcionen com un colador.
21. Indica quin tipus de vas sanguini s
cadascun i explica per qu ho saps.
22. Copia i completa lesquema.
23. Explica en qu es diferencien:
a. els bronquis i els bronquols
b. la faringe i la laringe
c. els urters i la uretra
d. les aurcules i els ventricles
Raona
24. s el mateix lalimentaci que la nutrici?
Explica per qu.
25. Qu passaria a una persona si no tingus
lloc labsorci?
26. Per qu el cor s capa de contraures
i relaxar-se?
A
circulaci
pulmonar
artries
.........
venes
.........
venes
.........
artria
.........
circulaci
.........
Nutrients Serveixen per Sn abundants
Hidrats
de carboni
...
C
B
A
27. D
d
q
E
e
d
Solucions
Comprn
14. El procs digestiu t lloc en
laparell digestiu. Consisteix
en la descomposici dels ali-
ments a fi dobtenir-ne els
nutrients. La respiraci t
lloc en laparell respiratori.
Consisteix en lobtenci de
loxigen de laire. Lexcreci t
lloc en laparell excretor.
Consisteix en leliminaci de
lorganisme de les substn-
cies de rebuig. La circulaci t
lloc en laparell circulatori.
Consisteix en el transport de
nutrients i oxigen a tot el cos.
15. R. M. Hidrats: aporten energia
i es troben en les patates, els
llegums i els cereals.
16. Resposta grfica (R. G.).
17. Boca, faringe, esfag, est-
mac i intest prim.
18. a. Transformaci dels aliments
en laparell digestiu per obte-
nir-ne els nutrients. b. Sucs
que segreguen rgans i gln-
dules del cos per ajudar a des-
compondre els aliments. c.
Pas dels nutrients del tub
digestiu a la sang. d. Pasta for-
mada pels nutrients i les subs-
tncies de rebuig. e. Pas dels
nutrients del tub digestiu a la
sang. T lloc a lintest prim.
19. a. Inspiraci: entrada de laire
als pulmons per les vies respi-
ratries: la caixa torcica sex-
pandeix i els pulmons tamb.
b. Espiraci: sortida de laire
dels pulmons, la caixa torcica
es contreu i els pulmons es
desinflen. c. Intercanvi gass:
pas de loxigen a la sang quan
laire arriba als alvols pulmo-
nars de parets molt fines i
plenes de capillars perqu
loxigen passi a travs seu.
Mentrestant, el dixid de
carboni passa de la sang a
laire.
20. Funcionen com un colador fil-
trant i separant les substncies
de rebuig que porta la sang.
Ms informaci
Com deixa de rajar sang duna ferida
Quan ens fem un tall en un dit o en qualsevol altra part del cos ens
surt sang, molta o poca, segons el lloc i la mida de la ferida.
Aix passa perqu amb el tall sha danyat un capillar o un vas san-
guini. El nostre organisme actua rpidament per detenir lhemorrgia,
ja que la sang s un fluid vital, transporta loxigen i els nutrients a
tots els rgans i lorganisme no es pot permetre perdren grans quan-
titats.
La resposta del cos consisteix, en primer lloc, a contreure el vas san-
guini trencat per dificultar el pas de la sang. Mentrestant, les plaque-
tes comencen a adherir-se a les vores irregulars de la ferida i obs-
trueixen cada vegada ms la sortida de la sang.
22
130225 _ 0042-0057.indd 54 12/8/09 14:20:35
?
s
nes
.....
ria
.....
23
1
Opina
28. En Juli s un nen molt actiu, que fa molt
exercici perqu li agrada lesport. Tot i que
no est gras, li agradaria estar ms prim per
assemblar-se als models de la televisi, aix
que ha decidit menjar menys. Et sembla
una bona idea? Explica la resposta.
Aprn a fer dinfermer
La mesura de les pulsacions i lelaboraci duna grfica
El personal mdic, com ara els infermers, comprova que el nostre
cos funciona correctament prenent-nos la temperatura, la pressi sangunia
o mesurant les pulsacions.
Aquestes dades es poden representar en grfiques.
La grfica segent mostra com varien les pulsacions de la Laura
quan fa exercici i quan deixa de fer-ne.
29. Feu lactivitat segent per parelles: apunteu en una taula com aquesta
les pulsacions per minut de cadascun de vosaltres abans i desprs
de fer exercici, i feu una grfica amb aquestes dades.
VARIACIN DEL RITMO DE PULSACIONES CON EL EJERCICIO
VARIACI DEL RITME DE PULSACIONS AMB LEXERCICI
N
o
m
b
r
e

d
e

p
u
l
s
a
c
i
o
n
s

p
e
r

m
i
n
u
t
abans
de crrer
120
110
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
84
87
94
111
desprs
de crrer un minut
dos minuts desprs
dacabar
quatre minuts
desprs dacabar
Abans de crrer
Desprs de crrer
un minut
Dos minuts
desprs dacabar
Quatre minuts
desprs dacabar
Nombre de pulsacions
per minut
... ... ... ...
Localitzat el pols al canell. Amb lajut
dun rellotge, compta les pulsacions
fins a trenta segons, multiplican el
resultat per dos i obtindrs les pulsa-
cions per minut.
Aplica
27. Descriu el recorregut que fa un entrep
des que tel menges fins
que nexpulses les restes.
Explica qu passa
en cada rgan
de laparell digestiu.
T
o
lernc
ia
Programa de tolerncia
Mostreu-los que ser gras o prim
no depn noms de la quantitat
dexercici o del que es menja, sin
del metabolisme.
Aprn a fer dinfermer
Objectius
Mesurar les pulsacions i fer la
grfica.
Suggeriments didctics
Expliqueu-los la importncia de
les pulsacions perqu informen
sobre el funcionament del cor.

Competncia matemtica
Mostreu-los que per comptar les
pulsacions han de posar molta
atenci i no descomptar-se.
Amb aquestes dues accions, la sortida de la sang ha disminut, per
encara no sha aturat. Perqu es tanqui del tot cal que la sang es
coaguli fins a formar un taponament fet de fibres i cllules sangu-
nies. Finalment, la sang deixa de rajar.
Les persones que pateixen hemoflia neixen sense un dels factors
necessaris per coagular la sang, de manera que fins i tot un tallet o
una ferida petita els pot desencadenar una hemorrgia incontenible.
23
21. A: artria; B: capillar; C: vena.
22. R. G.
23. a. Bronquols: ramificacions en
qu es divideixen els bronquis,
molt ms fines. b. Faringe: part
comuna a laparell digestiu i al
respiratori; laringe, noms per-
tany a laparell respiratori. c.
Urters: conductes que duen
lorina dels ronyons a la bufeta
de lorina; uretra conducte que
condueix lorina de la bufeta a
lexterior. d. Les aurcules:
reben sang de les venes i els
ventricles la impulsen a travs
de les artries.
Raona
24. No, lalimentaci s una part
de la nutrici.
25. R. M. Els nutrients no arribarien
a la sang i la persona moriria.
26. Perqu est format per teixit
muscular.
Aplica
27. R. Ll.
Opina
28. R. Ll.
UNITAT 1
130225 _ 0042-0057.indd 55 12/8/09 14:20:35
24
30. Llegeix el resum.
31. ESTUDI EFICA. Copia el mapa conceptual i completal.
32. ESTUDI EFICA. Elabora una taula amb tots els aparells que intervenen en la nutrici
i els rgans que els formen.
Repassa
La funci de nutrici
La funci de nutrici inclou tots els processos que fem per
obtenir els nutrients i lenergia que necessitem.
En la funci de nutrici intervenen quatre processos: el pro-
cs digestiu, la circulaci, la respiraci i lexcreci.
El procs digestiu t lloc en laparell digestiu i comprn tres
fases: digesti, absorci i eliminaci de rebuigs.
Laparell digestiu est format pel tub digestiu i les glndules
annexes.
La respiraci ens serveix per obtenir loxigen de laire. Aquesta funci la duu a
terme laparell respiratori, que consta de les vies respiratries i els pulmons.
Lexcreci consisteix en leliminaci de substncies de rebuig de la sang per
expulsar-les a lexterior. La duu a terme, sobretot, laparell excretor, per mitj
dels ronyons.
La circulaci s el circuit que fa la sang per lorganisme per transportar substn-
cies nutritives, oxigen, dixid de carboni i substncies de rebuig. La duu a terme
laparell circulatori, que est format per la sang, els vasos sanguinis i el cor.
inclou
LA FUNCI DE LA NUTRICI
El procs digestiu .........
......... ......... ......... .........
consisteix a consisteix a t lloc en t lloc en
......... La respiraci
......... .........
consisteix a t lloc en
.........
consisteix a t lloc en
aconseguir
els nutrients
dels aliments,
absorbir-los
i expulsar-ne
les restes
33. Q
34. P
35. E
c
Saps co
En prime
als serve
Desprs
lacciden
fins que
La resp
persona
per exem
pot fer a
Aquest m
minut fin
que arrib
Si no sa
de mour
El ca
sinc
cap
1
Am
el
Ms informaci
Les plantes i laire que respirem
Els animals i les persones consumim loxigen de laire en la respira-
ci i expulsem dixid de carboni.
Les plantes, en la fotosntesi, fan just el contrari: absorbeixen di-
xid de carboni i exhalen oxigen, de manera que aboquen a laire una
gran quantitat daquest gas: mitja hectrea darbres pot alliberar
1.900 quilos doxigen lany. Aix, animals i plantes tenen un sis-
tema dintercanvi de gasos danada i tornada que els beneficia a tots
dos.
Els arbres, a ms, contribueixen a mantenir net laire que respirem,
ja que sn capaos dabsorbir contaminants com el dixid de sofre i
loz.
Objectius
Repassar els conceptes que
shan aprs a la unitat.
Elaborar esquemes i taules.
Paraules clau
de la unitat
aigua
aparell circulatori
aparell digestiu
aparell excretor
aparell respiratori
aurcula
bronquols
bronquis
bufeta de lorina
circulaci general
circulaci pulmonar
cor
distole
espiraci
excreci
faringe
glndules annexes
glbuls blancs
glbuls vermells
inspiraci
laringe
nutrici
nutrients
oxigen
plaquetes
plasma
procs digestiu
pulmons
quil
quim
respiraci
ronyons
sstole
substncies de rebuig
suor
tub digestiu
urters
uretra
vasos sanguinis
ventricle
24
130225 _ 0042-0057.indd 56 3/8/09 17:05:43
24
30. Llegeix el resum.
31. ESTUDI EFICA. Copia el mapa conceptual i completal.
32. ESTUDI EFICA. Elabora una taula amb tots els aparells que intervenen en la nutrici
i els rgans que els formen.
Repassa
La funci de nutrici
La funci de nutrici inclou tots els processos que fem per
obtenir els nutrients i lenergia que necessitem.
En la funci de nutrici intervenen quatre processos: el pro-
cs digestiu, la circulaci, la respiraci i lexcreci.
El procs digestiu t lloc en laparell digestiu i comprn tres
fases: digesti, absorci i eliminaci de rebuigs.
Laparell digestiu est format pel tub digestiu i les glndules
annexes.
La respiraci ens serveix per obtenir loxigen de laire. Aquesta funci la duu a
terme laparell respiratori, que consta de les vies respiratries i els pulmons.
Lexcreci consisteix en leliminaci de substncies de rebuig de la sang per
expulsar-les a lexterior. La duu a terme, sobretot, laparell excretor, per mitj
dels ronyons.
La circulaci s el circuit que fa la sang per lorganisme per transportar substn-
cies nutritives, oxigen, dixid de carboni i substncies de rebuig. La duu a terme
laparell circulatori, que est format per la sang, els vasos sanguinis i el cor.
inclou
LA FUNCI DE LA NUTRICI
El procs digestiu .........
......... ......... ......... .........
consisteix a consisteix a t lloc en t lloc en
......... La respiraci
......... .........
consisteix a t lloc en
.........
consisteix a t lloc en
aconseguir
els nutrients
dels aliments,
absorbir-los
i expulsar-ne
les restes
130177 _ 0012-0025.indd 24 9/4/09 10:35:47
33. Qu s el primer que faries si veiessis una persona desmaiada a terra?
34. Per a quins tipus durgncies serveix el telfon 112?
35. En algunes ocasions no nhi ha prou de fer la respiraci artificial i cal practicar un massatge
cardac. Buscan informaci i explica com es fa.
25
1
Fer la respiraci artificial
transparencias
Saps com actuar per ajudar alg en cas daccident?
En primer lloc, el que sha de fer sempre s trucar
als serveis demergncia, al telfon 112.
Desprs, si hi ha alguna persona adulta al lloc de
laccident, pot aplicar els primers auxilis a la vctima,
fins que arribin els professionals demergncies.
La respiraci artificial pot salvar la vida duna
persona accidentada que no respira. s molt til,
per exemple, per a les vctimes dun ofegament. Es
pot fer amb el mtode del boca a boca.
Aquest mtode sha daplicar unes deu vegades per
minut fins que la vctima comenci a respirar o fins
que arribin els serveis demergncia.
Si no sabem com fer els primers auxilis, no hem
de moure laccidentat.
112, digueu?
El cap
sinclina
cap enrere.
1
Es tira la barbeta
cap amunt amb
una m.
Amb laltra m sempeny
el front cap enrere.
Es tapen
els orifcis
nasals amb
els dits.
2
Sinspira
profundament.
Es bufa amb
fora.
3
Entra aire
als pulmons
i el trax
seleva.
El telfon 112, nic per a tot lmbit europeu i amb
resposta immediata les 24 hores del dia, centralitza
totes les trucades durgncia.
130177 _ 0012-0025.indd 25 9/4/09 10:35:50
Solucions
Estudi efica
31. La funci de nutrici inclou
el procs digestiu, que t
lloc en laparell digestiu i con-
sisteix a aconseguir els nu
trients dels aliments, absor-
bir-los i expulsar-ne les restes;
la respiraci, que t lloc en
laparell respiratori i consis-
teix a obtenir loxigen de lai-
re i expulsar dixid de carbo-
ni; la circulaci, que t lloc
en laparell circulatori i con-
sisteix en el recorregut de la
sang per tot el cos, i lexcre-
ci, que t lloc en laparell
excretor i consisteix en la
retirada de les substncies
de rebuig de la sang per
expulsar-les a lexterior.
32. R. G.
Sc capa de...
33. El primer que cal fer sempre
s avisar els serveis demer-
gncia.
34. El 112 unifica tots els altres
telfons demergncies i atn
urgncies mdiques, incendis,
avaries, catstrofes, urgn-
cies policials, accidents de
trnsit, ajuda al menor, ajuda
a la dona maltractada, etc.
35. R. Ll.

Competncia en el
tractament de la informaci
i competncia digital
Per mostrar com es fa la respira-
ci artificial, els alumnes shan
de basar en les illustracions. En
aquest cas, es tracta dinterpretar
a travs dels dibuixos un procs
dinmic, s a dir, una seqncia
de moviments que es representen
amb una srie de dibuixos acom-
panyats di nformaci verbal .
Demaneu als nens i les nenes
que es fixin amb atenci en les
fletxes que indiquen la direcci
dels moviments i que els expli-
quin pas a pas.
25
UNITAT 1
Programa dESTUDI EFICA
En acabar la unitat, feu que els alumnes reflexionin sobre el que han
aprs. Demaneu-los que completin una taula com aquesta:
UNITAT 1: La funci de nutrici
El que he aprs... El que he aprs a fer...
El procs digestiu
La respiraci
Lexcreci
La sang i laparell
circulatori
130225 _ 0042-0057.indd 57 14/8/09 13:06:03
26A
La funci
de relaci
E
Continguts
LES PERSONES I LA SALUT
La funci de relaci.
El sistema nervis.
El sistema nervis
i els moviments.
La coordinaci interna.
Curiositat per comprendre
com t lloc el moviment
i com es coordinen
les diferents funcions
del cos.
Valoraci del descans com
a manera de recuperaci
del cos i la importncia de
tenir una hbits de son
saludables.
Reconeixement
de la importncia de
respectar la distncia
de seguretat quan se circula
en cotxe o en un altre
vehicle.
CONNEXIONS
AMB ALTRES REES
Lectura comprensiva
i interpretaci dimatges i
esquemes anatmics.
Interpretaci duna grfica
amb moltes dades.
Elaboraci desquemes
conceptuals.
Programaci
Objectius
Aprendre que mitjanant la funci de relaci responem
als canvis del medi extern i del medi intern.
Saber que el sistema nervis dirigeix la funci de relaci,
que el seu rgan principal s el cervell i que les neurones
sn les cllules que el formen.
Comprendre que els rgans dels sentits recullen la informaci
i la fan arribar al cervell, que ordena una resposta a laparell
locomotor.
Saber que el sistema nervis t dues parts, el sistema nervis
central i el sistema nervis perifric.
Diferenciar moviments reflexos i moviments voluntaris,
i entendre com el sistema nervis i laparell locomotor
es coordinen per fer-los.
Aprendre que la coordinaci interna coordina les funcions
del cos mitjanant els msculs involuntaris i el sistema
endocr.
Saber que el sistema endocr est format per les glndules
endocrines, segregades per les hormones que regulen
diferents funcions del nostre cos.
Aprendre a respectar la distncia de seguretat quan se circula.
Criteris davaluaci
Comprn per a qu serveix la funci de relaci, sap que la duu
a terme el sistema nervis i en coneix les diferents parts.
Sap com es fan els moviments reflexos i voluntaris.
Sap qu s la coordinaci interna i comprn com la duen
a terme els msculs involuntaris i el sistema endocr.
Competncies bsiques
A ms de la competncia en el coneixement i la interacci
amb el mn fsic, en aquesta unitat es contribueix a desenvolupar
les competncies artstica i cultural, la competncia comunicativa
lingstica i audiovisual, la competncia social i ciutadana,
la competncia dautonomia i iniciativa personal, la competncia
matemtica i la competncia daprendre a aprendre.
R

2
130225 _ 0058-0073.indd 58 3/8/09 17:09:43
26B
Esquema de la unitat
UNITAT 2. LA FUNCI DE RELACI
Repassa
Sc capa de...
Mantenir la distncia de seguretat.
La funci de relaci El sistema nervis El sistema nervis i els moviments La coordinaci interna
Aprn a fer de pediatre
La interpretaci duna grfica de pes i talla
Quin mn volem?
Tinguem cura del sistema nervis
Recursos i fitxes fotocopiables
Activitats Coneixement del medi 5: Unitat 2.
Les TIC en el Coneixement del medi 5: Unitat 2.
Les competncies lingstica i matemtica
des del Coneixement del medi 5: Unitat 2.
Refor: Fitxes 5, 6, 7 i 8. Ampliaci: Fitxa 2.
Recursos per a lavaluaci: Prova 2 / Test 2.
Ms recursos. Coneixement del medi 5.
100 propostes per millorar la competncia
en el coneixement i la interacci amb el mn fsic.
Estudi efica
Completar esquemes, activitat 25, pg. 38.
Rellegir i explicar, activitat 25, pg. 38.
Previsi de dificultats
Dediqueu uns quants minuts a repassar
els coneixements sobre anatomia humana
dels alumnes, especialment laparell locomotor,
parant una atenci especial als msculs
i els ossos. Comenteu als nens i les nenes
que en aquesta unitat aprendran que la funci
de relaci est vinculada amb laparell locomotor.
Comprendre la utilitat de la coordinaci interna
i com es duu a terme requereix un alt nivell
dabstracci. Poseu ms exemples, a part
dels del llibre, de processos que el nostre cos
duu a terme de manera inconscient, per tal
que els alumnes comprenguin la necessitat
duna coordinaci constant que funcioni tamb
quan dormim o estem malalts.
Suggeriment
de temporalitzaci
Setembre
Novembre
Desembre
Gener
Febrer
Mar
Abril
Maig
Juny
Octubre
Nota: Durant les dues primeres setmanes del curs escolar podeu recrrer a lAvaluaci
inicial inclosa en el quadern de Recursos per a lavaluaci.
130225 _ 0058-0073.indd 59 12/8/09 14:23:42
26
La funci de relaci 2
Qu hi veus?
Quines parts del cos mouen les nenes?
Saps quin s lrgan que controla els nostres moviments? On es troba?
Q
L
L
in
c
L
d
a
q
E
E
d
Objectius
Recordar als nens i les nenes
que la funci de relaci serveix
per captar la informaci de lexte-
rior i actuar-hi en conseqncia.
Repassar com els rgans dels
sentits recullen informaci de
lexterior i la fan arribar al cer-
vell.
Recordar com sn els msculs i
els ossos, i comprendre com es
coordinen per produir el movi-
ment.
Presentar als alumnes els con-
tinguts de la unitat.
Programa de lectura
de la imatge
Observeu la fotografia i demaneu
als que hi apareixen quina mena
de moviments fan les nenes que
hi apareixen. Pregunteu-los si sn
rpids o lents, si requereixen agili-
tat o coordinaci. Demaneu-los
que raonin la resposta.
Suggeriments didctics
Per comenar
Abans diniciar el treball de la
unitat, repasseu amb els alum-
nes el s conei xements que
tenen sobre la funci de rela-
ci. Per exemple, els podeu
preguntar si altres ssers vius
fan aquesta funci i de quina
manera la fan. Conduu les res-
postes cap a les plantes i feu
que recordin de quina manera
responen als estmuls externs.
Per explicar
Mostreu als nens i les nenes
que els sentits sn els que ens
permeten establir la relaci amb
el mn que ens envolta, perce-
bre els estmuls que en rebem i
actuar en funci de les reacci-
ons del nostre cervell davant del
que percep. Pregunteu-los qu
ens passa quan no hi veiem o
quan no hi sentim.
26
Altres recursos
Els rgans dels sentits
Demaneu als alumnes que us diguin en quins rgans (ulls, orelles,
nas, llengua i pell) es troben els sentits (vista, oda, olfacte, gust i
tacte). Trieu cinc alumnes i feu que cadascun descrigui un tros de
poma a partir dun dels cinc sentits.
Per exemple, lalumne que nha de fer la descripci a partir del sentit
del tacte, haur de descriure la textura del tros de poma, el que ho
faci a partir del sentit del gust, el seu sabor, etc. Quatre daquests
cinc alumnes hauran de tenir els ulls tapats (tots excepte el que ha
de treballar amb el sentit de la vista). Feu que la resta dels nens i les
nenes de la classe escriguin les descripcions que fan els seus com-
panys i les seves companyes.
130225 _ 0058-0073.indd 60 3/8/09 17:09:44
27 27
Qu en saps?
La funci de relaci
La funci de relaci consisteix a captar
informaci de lambient i actuar com resulti
convenient.
Les persones captem informaci per mitj
dels rgans dels sentits. Desprs, interpretem
aquesta informaci i actuem de la manera
que ens conv.
Explica, amb lajuda dun exemple,
com interv la funci de relaci a lhora
de travessar un carrer.
Els rgans dels sentits
Els rgans dels sentits recullen informaci
de lexterior i lenvien al cervell.
Enumera els sentits de qu disposem
i els rgans corresponents.
A quina part de lull i de lorella correspon
cada nombre?
Qu aprendrs?
En qu consisteix la funci de relaci.
Quins rgans t el sistema nervis.
Com funciona el sistema nervis.
Com t lloc la coordinaci interior
del cos hum.
Qu s i per a qu serveix el sistema
endocr.
Com sinterpreten les grfiques complexes.
Msculs i ossos
Els ossos sn uns rgans rgids i resistents.
Formen lesquelet.
Els ossos suneixen en les articulacions. Nhi
ha de mbils, que permeten que els ossos es
moguin.
Els msculs sn uns rgans elstics: es
poden encongir i desprs recuperen la seva
mida. Els msculs suneixen als ossos i fan
que es moguin.
Els ossos i els msculs han de treballar
conjuntament en el moviment del nostre cos.
Observa la illustraci i respon les preguntes.
a. Quin mscul est contret?
b. Quin mscul sha de contraure perqu
el bra sestiri?
bceps
trceps
1
6
5
2 3
4
7
8 9
12
11 10
Competncia
artstica i cultural
Proposeu als alumnes que es
reparteixin la feina i facin dibuixos
on es representin un nen o una
nena dempeus, un nen o una nena
saltant, un nen o una nena llenant
una pilota amb la m, un altre
xutant-la amb el peu... Feu que
observin els dibuixos i els compa-
rin fixant-se en quines parts del
cos es mouen per realitzar cadas-
cuna de les accions, com hi parti-
cipen, si cal agilitat o coordinaci
per fer-ho, etc.
UNITAT 2
Solucions
Qu hi veus?
Les cames i els braos sn les
parts del cos que mouen les
nenes de la fotografia.
Lrgan que controla els nos-
tres moviments s el cervell,
lrgan principal del sistema
nervis, que est situat al cap,
dins del crani.
Qu en saps?
R. M. Per travessar un carrer
primer ens aturem i mirem cap
a les dues direccions perqu
els nostres ulls vegin si ve cap
vehicle. Desprs, quan hem
comprovat que podem traves-
sar, el cervell ordena fer els
moviments per caminar i tra-
vessar el carrer.
La vista (lrgan s lull); lol-
facte (lrgan s el nas); el gust
(lrgan s la llengua); el tac-
te (lrgan s la pell); loda
(lrgan s lorella).
R. M. 1. iris, 2. cristall, 3. reti-
na, 4. nervi ptic, 5. crnia, 6.
pupilla, 7. pavell de lorella,
8. cadena ossicular, 9. cclea /
cargol, 10. nervi auditiu, 11.
timp, 12. conducte auditiu.
a. El bceps. b. El trceps.
27
A continuaci, escriviu a la pissarra les descripcions que han copiat
els alumnes i enceteu un debat sobre quin dels sentits dna una
informaci ms completa i valuosa sobre el tros de poma que han
analitzat. Feu que raonin les respostes.
Aneu una mica ms enll i proposeu als alumnes que intentin explicar
la connexi que hi ha entre els rgans dels sentits, el cervell i els
moviments que feien els seus companys i les seves companyes quan
descrivien el tros de poma.
130225 _ 0058-0073.indd 61 12/8/09 14:23:42
q
Esquema de la funci de relaci. Els rgans
dels sentits detecten que sapropa una pilota
de tennis i informen el cervell. El cervell ordena
als msculs que actuin per esquivar la pilota.
28
La funci de relaci
1. Com fem la funci de relaci?
Per mitj de la funci de relaci responem als
canvis que tenen lloc a lexterior, s a dir, al nos-
tre medi extern. Per exemple, si estem asseguts
al sol i puja molt la temperatura, el nostre orga-
nisme detecta aquest augment. Com a resposta,
ens movem i ens posem a lombra.
En lexemple anterior han intervingut diversos r-
gans, sistemes i aparells. En primer lloc, els r-
gans dels sentits, que capten la informaci. En
segon lloc, el cervell, que rep la informaci, la in-
terpreta i decideix com actuar. I en tercer lloc,
els msculs, que reben les ordres del cervell i
fan que ens desplacem.
El cervell forma part del sistema nervis, que ocu-
pa el lloc central en la funci de relaci.
q
Daltra banda, els msculs constitueixen el siste-
ma muscular. Per fer la seva funci, treballen
conjuntament amb els ossos, que formen el sis-
tema ossi. El sistema muscular i el sistema ossi
formen laparell locomotor.
A ms, en aquesta unitat veurs que, grcies a
la funci de relaci, tamb responem als canvis
que tenen lloc al nostre interior, en el medi in-
tern.
2. Els rgans dels sentits
Els rgans dels sentits capten la informaci grci-
es a unes cllules especials que sn capaces
de percebre estmuls de lexterior, com ara la
llum, el so, la pressi, etc. Aquestes cllules
sn les cllules receptores.
Les cllules receptores envien informaci al cer-
vell per mitj dels nervis. Els nervis sn una mena
de cables per on es transmeten missatges per
linterior del cos.
Alguns exemples de nervis sn els nervis ptics,
que surten dels ulls; els nervis auditius, que sur-
ten de les orelles; els nervis gustatius, que sur-
ten de la llengua, i els nervis olfactius, que surten
del nas. Tamb hi ha un gran nombre de nervis
que surten de la pell per dur la informaci del
tacte.
w
w
Els nervis ptics porten la informaci dels ulls
al cervell. La informaci la capten les cllules
receptores de la retina.
informaci
RGANS DELS SENTITS
ordres
CERVELL
MSCULS
ulls
cervell
nervis ptics
Pe
als
En
ga
rel
3. L
Lapa
musc
ossos
Els ex
un te
orelle
Les a
ossos
del cr
re, co
En les
mitj
culs s
crani
vrte
clavc
hme
fmu
rtul
Objectius
Aprendre que mitjanant la fun-
ci de relaci captem la infor-
maci del medi extern i hi res-
ponem en conseqncia.
Saber que el sistema nervis
sencarrega de la funci de
relaci i que el seu rgan prin-
cipal s el cervell.
Comprendre com els sentits
capten la informaci i la fan
arribar al cervell perqu aquest
ordeni una resposta.
Saber que laparell locomotor
est format pels msculs i els
ossos.
Suggeriments didctics
Per comenar
Comenceu plantejant als alum-
nes preguntes com ara aques-
tes: quins sentits es necessi-
ten per tocar la guitarra?, i per
conduir un cotxe?, quins sen-
tits utilitzem quan estudiem?,
quin sentit es troba ests per
tot el cos?
Per explicar
Perqu els nens i les nenes
comprenguin duna manera gr-
fica la funci del sistema ner-
vis, compareu el cos hum amb
una joguina electrnica i digueu-
los que si sespatlla el xip que
cont les ordres de funciona-
ment de la joguina i les diferents
parts que la componen, aquesta
no pot funcionar. En les perso-
nes el sistema nervis s el xip,
el ms complex i avanat que
puguem imaginar, que controla i
dirigeix totes les accions i fun-
cions del nostre cos.
Per comprendre
Demaneu als alumnes que ela-
borin un esquema conceptual
amb el text de lapartat 1, Com
fem la funci de relaci. Podeu
seguir les pautes del programa
dESTUDI EFICA que us oferim
28
Ms informaci
Per qu ens maregem?
El mareig per moviment s el que t lloc quan ens sentim indisposats
en viatjar en cotxe, en vaixell o en avi, per exemple. Passa perqu
el nostre cervell rep informaci que no li encaixa sobre la posici i el
moviment del cos.
Lorella interna envia al cervell dades sobre si estem panxa enlaire, de
boca terrosa, drets, de costat...; els ulls, al seu torn, envien informaci
visual sobre si ens movem i cap a on, i els msculs i les articulacions
informen sobre la postura en qu ens trobem. El cervell rep un informe
instantani daquestes parts del cos i intenta congeniar totes les dades
per fer-se una idea sobre qu estem fent en un moment donat. Per si
alguna pea daquest puzle no encaixa, podem sentir-nos marejats.
130225 _ 0058-0073.indd 62 12/8/09 14:23:42
a
e
Laparell locomotor. Ossos i msculs principals.
Quin s los ms llarg del cos? Quins msculs hi
ha al bra?
29
2
29
1. Imaginat que travesses un carrer quan
el semfor es posa verd
per als vianants. Quins rgans
han intervingut en tot aquest procs?
2. Explica quina funci tenen les cllules
receptores dels rgans dels sentits.
3. Explica qu sn els cartlags,
els lligaments i els tendons.
Respon
Per mitj de la funci de relaci, responem
als canvis del medi extern i del medi intern.
En la funci de relaci intervenen els r-
gans dels sentits, el sistema nervis i lapa-
rell locomotor.
3. Laparell locomotor
Laparell locomotor est format per lesquelet i la
musculatura. Les persones tenim ms de 200
ossos i uns 650 msculs.
e
Els extrems dels ossos estan coberts de cartlag,
un teixit ms elstic, que tamb es troba a les
orelles i el nas.
Les articulacions sn els punts on suneixen els
ossos. Algunes sn fixes, com les articulacions
del crani, per nhi ha moltes que es poden mou-
re, com ara el colze, el genoll i el coll.
En les articulacions mbils, els ossos suneixen per
mitj dels lligaments. Per la seva banda, els ms-
culs suneixen als ossos per mitj dels tendons.
mscul muscle
nervi nerve
os bone
APARELL LOCOMOTOR
Sistema ossi Sistema muscular
crani
vrtebra
clavcula
hmer
fmur
rtula tbia
maxillar
escpula
estern
costella
pelvis
radi
cbit
falanges
masseter esternoclido-
mastodal
deltoide
pectoral
bceps
recte de
labdomen
fexors
dels dits
adductors
sartori
qudriceps
tibial anterior
trapezi
dorsal
trceps
extensors
dels dits
gluti
bceps
femoral
bess
peron
falanges
en el Manual per al professorat
(pg. 38).
Expliqueu als alumnes que el
nombre dossos duna persona
adulta no s igual al que tenia
quan va nixer. En els nadons,
alguns ossos estan lleugera-
ment separats i se solden i
endureixen a mesura que crei-
xen fins a formar un sol os. Aix
saprecia amb claredat en el
crani: en el fetus alguns ossos
estan lleugerament separats
perqu el cap es pugui compri-
mir i facilitar aix el part a la
mare, per en crixer se solden
i formen un sol os, i sendurei-
xen per protegir lencfal.
Competncia comunicativa
lingstica i audiovisual
El cos hum est format per mol-
tes parts amb noms especfics
que de vegades no s fcil recor-
dar. Demaneu als alumnes que
escriguin en un full les paraules
cartlag, lligament i tend, els signi-
ficats que dna de cadascuna el
diccionari i lorigen que tenen.
UNITAT 2
Solucions
Illustracions
3. Los ms llarg del cos s el
fmur, que s a la cuixa. Els
msculs del bra sn el bceps
i el trceps.
Respon
1. Hi intervenen els ulls, el cervell
i laparell locomotor.
2. La seva funci s percebre
estmuls de lexterior, com la
llum, el so, la pressi, la tem-
peratura... i enviar aquesta
informaci al cervell.
3. El cartlag s el teixit elstic
que hi ha a les orelles, al nas
i als extrems dels ossos. Els
tendons sn uns cordons molt
resistents que serveixen per
unir msculs i ossos.
29
Per exemple, si viatgem en cotxe i intentem llegir un llibre, lorella
interna detectar que ens movem. Per els ulls estan mirant un llibre
que no es mou i els msculs li diuen al cervell que estem quiets. El
cervell es fa un embolic.
Aquestes sn algunes regles per evitar el mareig quan viatgis:
Viatja sempre mirant cap endavant.
Mira el paisatge o fixa la mirada a la llunyania.
En el mitj de transport en qu viatgis, busca el lloc del mig per
seure: el lloc que es mogui com menys millor.
130225 _ 0058-0073.indd 63 3/8/09 17:09:45
t
Esquema duna neurona.
r
Teixit nervis observat amb el microscopi.
Les fletxes assenyalen algunes neurones,
que tenen moltes prolongacions. Veus alguna
neurona ms que no estigui assenyalada?

30
El sistema nervis
El sistema nervis s lencarregat de dirigir la
funci de relaci. Lrgan ms important daquest
sistema s el cervell, per t altres parts.
1. Com s el sistema nervis
El sistema nervis est format per un sol tipus
de teixit: el teixit nervis, que est repartit per tot
el cos. Aquest teixit est compost per unes cl-
lules, les neurones, que tenen una caracterstica
molt especial: sn capaces de rebre i enviar mis-
satges.
r
El sistema nervis t dues parts: el sistema ner-
vis central i el sistema nervis perifric.
2. Les neurones
Les neurones tenen una forma molt complicada,
amb moltes prolongacions. Shi distingeixen tres
parts:
t
El cos, on hi ha el nucli i els orgnuls cellu-
lars.
Les dendrites, que sn prolongacions gruixu-
des i ramificades. A travs seu, les neurones
reben informaci dels rgans dels sentits o
daltres neurones.
Lax s una sola prolongaci, ms fina que
les dendrites. T la funci de transmetre infor-
maci des de la neurona fins a altres neuro-
nes o algun rgan del cos.
Els axons suneixen amb altres axons per for-
mar els nervis.
Les neurones tenen moltes dendrites i un sol
ax. Lax pot arribar a ser molt llarg, depe-
nent del lloc on la neurona envia missatges.
cervell brain
neurona neuron
dendrita
cos
orgnuls
nervi
ax
nucli
3. E
El sist
lenc
Le
no
la
os
E
t
l
E
m
E
d
La
fin
de
4. E
El sis
vis. A
forma
ma ne
Hi ha
Ne
rg
ce
Ne
ma
ga
El
ci
el s
sis
Re
4.
5.
6.
Objectius
Saber que el sistema nervis
dirigeix la funci de relaci i
est format per teixit nervis.
Saber que el teixit nervis est
format per unes cllules espe-
cials anomenades neurones,
capaces denviar i rebre missat-
ges, i conixer-ne les diferents
parts.
Conixer les diferents parts del
sistema nervis: encfal i me-
dulla espinal.
Saber que el sistema nervis
perifric est format pels ner-
vis, que poden ser sensitius o
motors.
Suggeriments didctics
Per comenar
Desprs de la primera lectura,
feu que els nens i les nenes
copin en un full les paraules
que hi ha marcades en negreta
en lapartat 3, El sistema ner-
vis central. Desprs, demaneu-
los que les repeteixin en veu
alta i que les memoritzin seguint
les indicacions que es donen en
el programa dESTUDI EFICA
que us oferim en el Manual per
al professorat (pg. 51 i 52).
Per explicar
Expliqueu als alumnes que les
neurones no estan realment
unides entre si, sin que hi ha
una petita distncia entre elles.
Les neurones no es comuni-
quen la informaci mitjanant
el contacte, sin per contigi-
tat.
Durant la lectura de lapartat 4,
El sistema nervis perifric, ani-
meu els nens i les nenes per-
qu es fixin en lesquema ana-
tmic del sistema nervis. En
aquest esquema poden obser-
var lentramat de nervis que
recorren tot el cos hum per
transmetre la informaci, tant
la motora com la sensitiva.
30
Ms informaci
La mquina ms efica
El cervell s com un ordinador summament rpid i potent, capa
demmagatzemar molta informaci. Pensem, per exemple, en els iti-
neraris per anar a llocs diferents que recordem, en les persones que
coneixem, en les coses que ens han dit, etc. I tot aix ho fa una
mquina ms aviat petita, ja que el cervell dun adult pesa menys
dun quilo i mig.
La part principal del cervell s lescora cerebral, que constitueix el
85 % del seu pes i ns la part pensant. Ens permet resoldre proble-
mes, jugar amb videojocs, ballar, estudiar, recordar els aniversaris,
pintar... Lescora s la que raona i ens diferencia dels animals, el
que ens fa racionals.
130225 _ 0058-0073.indd 64 3/8/09 17:09:45
y
Les parts del sistema nervis.
sistema nervis central
cervell
cerebel
bulb
raquidi
medulla
espinal
sistema nervis
perifric
nervis
31
2
31
3. El sistema nervis central
El sistema nervis central consta de dues parts:
lencfal i la medulla espinal.
y
Lencfal s el principal centre de control del
nostre cos. A ms, s lrgan del pensament i
la memria. Est situat al cap, protegit pels
ossos del crani. Lencfal t tres parts:
El cervell, que controla tots els actes volun-
taris. Tamb s el lloc on semmagatzema
la memria.
El cerebel, que coordina els moviments i
mant lequilibri.
El bulb raquidi, que regula lactivitat de molts
dels nostres rgans.
La medulla espinal va des de lencfal fins al
final de lesquena. Est protegida a linterior
de la columna vertebral.
4. El sistema nervis perifric
El sistema nervis perifric est format pels ner-
vis. Arriben a totes les parts del cos i duen la in-
formaci des dels rgans dels sentits fins al siste-
ma nervis central, i daquest a altres rgans.
y

Hi ha dos tipus de nervis:
Nervis sensitius. Porten la informaci des dels
rgans dels sentits fins al sistema nervis
central.
Nervis motors. Porten les ordres des del siste-
ma nervis central fins als msculs i altres r-
gans.
El sistema nervis controla la funci de rela-
ci. Est format pel sistema nervis central i
el sistema nervis perifric. Les cllules del
sistema nervis sanomenen neurones.
Respon
4. Quines parts tenen les neurones?
5. Sn el mateix el cervell i lencfal?
I el cervell i el cerebel? Explica-ho.
6. Explica qu sn els nervis sensitius
i els motors.
Tinguem cura
del sistema nervis
El nostre cervell funciona constantment. De
nit, quan dormim, el cervell tamb funciona. El
son s un perode de descans que el nostre cos
i la nostra ment necessiten per recuperar-se.
Quan no dormim b, el dia segent estem can-
sats, de mal humor i no rendim a la feina o a
lescola. Un llarg perode dinsomni produeix
trastorns greus de la salut.
Les hores de son necessries varien segons
ledat. Els nadons, per exemple, han de dormir
gaireb tot el dia. Als 11 i 12 anys cal dormir
entre 8 i 10 hores cada nit.
Cal que tinguem uns hbits saludables per
dormir suficientment, com ara anar-nos-en
a dormir sempre a la mateixa hora. Tamb hem
destar relaxats al moment de dormir per evitar
linsomni o un son inquiet.
Dorms prou hores? Pots millorar els teus
hbits per dormir millor? Com?
QUIN MN
VOLEM?
Competncia
social i ciutadana
Les lesions medullars i les malal-
ties del sistema nervis en gene-
ral sn temes que shan de trac-
tar transversalment en aquesta
unitat. Feu que els alumnes expli-
quin quines situacions quotidia-
nes que ells mateixos viuen, en
travessar el carrer o quan juguen
a uns jocs determinats, poden
comportar perill de cara a lesio-
nar-se la medulla (per exemple,
activitats que si es fan sense cura
o amb brusquedat poden resultar
perilloses). Insistiu-hi a lhora de
treballar lapartat Sc capa de...,
que tracta sobre les distncies de
seguretat.
Quin mn volem?
Mostreu als alumnes la importn-
cia de dormir prou hores i de tenir
uns hbits de son saludables.
Comenteu que avui dia hi ha la
medicina de la son, metges que
sespecialitzen a resoldre les dis-
funcions relacionades amb lacte
de dormir, com per exemple lin-
somni o la interrupci del son.
Solucions. R. Ll.
UNITAT 2
Solucions
Illustracions
4. S, a la part de dalt a lesquer-
ra de la imatge.
Respon
4. Les neurones tenen tres parts:
el cos, les dendrites i lax.
5. No, el cervell s una part de
lencfal. El cervell i el cerebel
sn dues parts diferents de
lencfal.
6. Els nervis sn una mena de
cables pels quals es transmet
la informaci a travs del nos-
tre cos, des dels rgans dels
sentits fins al sistema nervis
central, i daquest, als rgans.
31
El cervell est sempre treballant, fins i tot quan dormim. Durant el
son el cos descansa i s el cervell el que mai no queda totalment
adormit per controlar com dormim. Alguns cientfics creuen que els
somnis sn la manera que el nostre cervell t de classificar el que
passa durant el dia, fent que les coses que sn importants quedin
emmagatzemades en la memria i la resta desaparegui.
Per tenir cura del nostre cervell hem dalimentar-nos b, fer exercici i
dormir les hores necessries, usar sempre un casc quan practiquem
esports o fem activitats com anar en bici o en moto. Beure alcohol,
consumir drogues o fumar tabac sn activitats que destrueixen cl-
lules del cervell.
130225 _ 0058-0073.indd 65 3/8/09 17:09:45
u
Moviment voluntari. Explica un altre exemple
de moviment voluntari.
32
El sistema nervis i els moviments
Molts dels moviments que fem sn voluntaris,
com ara quan agafem una pilota. Daltres, els
fem de manera involuntria, sense pensar, com
els moviments reflexos.
1. Els moviments voluntaris
Els moviments voluntaris sn els que fem volun-
triament i de manera conscient, per caminar,
menjar, escriure, etc. Les ordres per a aquests
moviments provenen del cervell i arriben als ms-
culs a travs dels nervis.
Per ordenar aquests moviments, el cervell dispo-
sa de la informaci de lexterior que rep a travs
dels rgans dels sentits, per tamb dels records
que emmagatzema, els gustos personals, lestat
dnim, etc. Aix, si alg s en un parc i comena
a sentir una msica que li agrada, girar el cap
per veure el lloc don ve i se nhi anir.
u
2. Els moviments reflexos
Els moviments reflexos sn moviments involunta-
ris molt rpids que tenen lloc de manera autom-
tica, sense que nhaguem donat lordre cons-
cientment. Per quan passen, en som conscients.
Els moviments reflexos tenen una funci protec-
tora, per evitar situacions perilloses. Per exem-
ple, tanquem els ulls quan alguna cosa sens
acosta molt o enretirem la m si ens punxem.
En els reflexos no interv el cervell, sin que els
controla la medulla espinal, que rep la informa-
ci i ordena el moviment. Daquesta manera, la
resposta encara s ms rpida.
i
El procs t lloc en diversos passos:
Un rgan dels sentits capta un estmul molest,
com ara punxar-se, i envia la informaci a la
medulla espinal mitjanant els nervis sensi-
tius.
La medulla espinal rep la informaci i ordena
el moviment.
Lordre viatja als msculs pels nervis motors i
els msculs fan el moviment.
La sensaci de dolor tamb arriba al cervell, per
el moviment s tan rpid que ens nadonem quan
ja hem enretirat la m.
i
Moviment reflex. Explica un altre exemple
de moviment reflex.
4. Les ordres viatgen
pels nervis.
5. Els msculs actuen
i agafen el telfon.
1. Les orelles capten el so.
2. Els nervis auditius
transmeten la informaci
al cervell.
3. El cervell identifica el so,
decideix que cal agafar
el telfon i envia ordres
als msculs.
1
2
3
4
5
1. La pell capta que el got
est molt calent.
2. Els nervis porten
la informaci
a la medulla espinal.
3. La medulla espinal rep
la informacin i envia
ordres per retirar
la m.
4. Les ordres viatgen
als msculs
pels nervis.
5. Els msculs actuen
i enretirem la m.
1
2
3
4
5
El
lun
Els
gr
tra
3. E
lo
Lapa
j del
base
nen e
Els m
medu
nervis
Quan
dismi
est u
xa, re
ci in
El mo
del si
articu
antag
Per ex
el trc
est c
Re
7.
8.
9.
Objectius
Saber qu sn els moviments
voluntaris i comprendre com
els duu a terme el sistema ner-
vis.
Saber qu sn els moviments
reflexos i comprendre com els
duu a terme el sistema ner-
vis.
Comprendre com laparell loco-
motor produeix el moviment.
Suggeriments didctics
Per comenar
Com altres vegades, feu que
els nens i les nenes observin
en el seu cos els conceptes
que estudiaran. Mostreu-los
exemples de moviments volun-
taris i involuntaris, com ara els
reflexos al genoll i el colze, el
parpelleig i daltres.
Abans dabordar laparell loco-
motor, demaneu als alumnes
que mirin en el seu bra, flexio-
nant-lo i estirant-lo, com funcio-
nen un parell de msculs anta-
gonistes.
Per explicar
Dividiu la classe en grups i
assigneu a cada grup una tar-
geta amb una disciplina espor-
tiva. Digueu-los que han de
representar amb gestos, sense
dir cap paraula, lesport de qu
es tracta, de manera que els
companys i les companyes
endevinin quin s. En acabat,
ajudeu-los a distingir els movi-
ments voluntaris que han fet.
Competncia dautonomia
i iniciativa personal
Lesquelet hum representa el
12 % del pes total del cos; per
exemple, una persona que pe-
sa 75 quilograms t un esque-
let duns 9 quilograms. Lesquelet
duna persona adulta cont noms
un quilo de calci, s a dir, una
desena part del total del pes dels
32
Ms informaci
Fenmens gaireb paranormals
Lexpressi en francs dj vu (que vol dir ja vist) es refereix a
lexperincia de sentir que sha experimentat abans una sensaci
o situaci que, no obstant aix, s nova. En realitat, no es tracta
ni dun somni ni duna premonici, com creu molta gent, sin
duna anomalia de la memria a curt termini (successos que es
perceben com a presents) i la memria a llarg termini (successos
que es perceben com a passats), quan totes dues sencavalquen
un segon.
Tamb existeix el fenomen contrari, el jamais vu (mai vist), que con-
sisteix a no recordar alguna cosa que se sap amb certesa que sha
vist abans.
130225 _ 0058-0073.indd 66 12/8/09 14:23:44
4
5
en
uen
.
2
33
2
El sistema nervis ordena moviments vo-
luntaris i moviments reflexos.
Els moviments els fa laparell locomotor
grcies a la capacitat dels msculs de con-
traures i relaxar-se.
3. El funcionament de laparell
locomotor
Laparell locomotor provoca el moviment per mit-
j del treball conjunt dels msculs i els ossos. La
base daquest moviment s la capacitat que te-
nen els msculs de contraures i relaxar-se.
Els msculs reben ordres del cervell o de la
medulla espinal per mitj dels nervis motors. Els
nervis arriben fins als msculs i hi fan contacte.
Quan un mscul rep lordre, es contrau, s a dir,
disminueix de mida, i estira els ossos als quals
est unit. Quan lordre satura, el mscul es rela-
xa, recupera la mida original i los torna a la posi-
ci inicial.
o

El moviment del cos t lloc en les articulacions
del sistema ossi. Sovint, en el moviment duna
articulaci participen dos msculs, anomenats
antagonistes, que fan moviments oposats.
Per exemple, en larticulaci del colze, el bceps i
el trceps sn msculs antagonistes. Quan un
est contret, laltre est relaxat, i a linrevs.
a
o
Contracci i extensi dun mscul.
Respon
7. Quan sents un so molt fort al teu costat, rpidament gires el cap i tapartes del soroll.
Quin tipus de moviment ha estat el que has fet: voluntari o reflex?
8. Indica quin moviment es fa quan es contrauen els msculs assenyalats amb una fletxa.
9. Vs a http://bancoimagenes.isftic.mepsyd.es/, busca-hi imatges del cervell i dels nervis,
teclejant el nom en castell, i utilitza-les per illustrar lexplicaci dun moviment
voluntari o reflex.
els nervis no transmeten lordre
el mscul est relaxat
el mscul es contrau
els nervis transmeten lordre
a
El bceps i el trceps sn msculs antagonistes.
bceps
trceps
tibial anterior
bess
qudriceps bceps femoral deltoide
reflex reflex
voluntari voluntary
UNITAT 2
Solucions
Respon
7. Es tracta dun moviment reflex,
ja que t lloc de manera auto-
mtica, sense que nhgim
donat lordre conscientment i
per evitar un possible perill.
8. Quan es contreu el qudriceps,
la cama sestira. Quan es con-
treu el deltoide, el bra se
separa del cos. Quan es con-
treu el tibial anterior, el peu es
flexiona cap amunt. Quan es
contreu el bess, el peu sestira
i queda de puntetes.
9. Activitat TIC. Tractament de la
informaci i competncia digi-
tal. R. Ll.
33
El presque vu (gaireb vist) s el que ens passa quan gaireb recor-
dem alguna cosa, ho tenim en la punta de la llengua, per sense
arribar a fer-ho. Hi ha una altra expressi, lesprit de lescalier, que
descriu la sensaci que tenim quan ens ve al cap, quan ja no hi pen-
svem, alguna cosa que intentvem recordar sense xit.
Un altre fenomen neurolgic curis s lanomenada sacsejada hipna-
ggica, s a dir, la sacsejada sobtada i brusca que t lloc sovint just
abans dadormir-se i que ens fa sentir que caiem, i ens desperta de
sobte. Aquest fenomen es considera un episodi lleu depilpsia que
dna com a resultat una impressi de memria o record erroni.
ossos; la resta s matria orgni-
ca. No s una gran quantitat si
tenim en compte que lesquelet
sost el pes de tot el cos. Comen-
teu als alumnes que per mante-
nir el nostre esquelet sa hem
dincloure en la nostra dieta les
dosis recomanades de calci; al-
guns aliments rics en calci sn la
llet i tots els seus derivats, els
espinacs, el brquil, les ametlles,
les sardines, el salm, etc. Pro-
poseu-los que facin una llista dels
aliments rics en calci que prenen
diriament i en quina quantitat.
Poseu-ho en com i valoreu si s
suficient.
130225 _ 0058-0073.indd 67 12/8/09 14:23:44
34
La coordinaci interna
1. Qu s la coordinaci interna
Tot el que hi ha a linterior del cos hum: la sang,
els ronyons, laparell digestiu, etc., constitueix el
medi intern. En aquest medi intern tenen lloc pro-
cessos com ara la digesti, la circulaci, linter-
canvi de gasos i molts daltres.
Perqu el nostre organisme funcioni b necessi-
tem que tots aquests processos es facin de ma-
nera coordinada. Aquesta coordinaci interna
tamb forma part de la funci de relaci i la duu
a terme el sistema nervis, que no tan sols go-
verna els moviments que fem, sin que coordina
totes les funcions del cos.
Per fer la coordinaci interna, el sistema nervis
actua sobre els msculs involuntaris i sobre el
sistema endocr.
s
2. Els msculs involuntaris
Els msculs involuntaris no formen part de lapa-
rell locomotor. Formen part de molts rgans del
nostre cos. Funcionen independentment de les
nostres decisions i sense que en siguem consci-
ents. s a dir, no podem controlar-ne el funciona-
ment i ni tan sols som conscients que actuen.
Entre els rgans que tenen msculs involuntaris
hi ha el cor i els rgans que formen el tub diges-
tiu.
Els msculs del cor es contrauen i es relaxen,
i provoquen els batecs. Aquests moviments
sn la causa de la circulaci sangunia.
Els msculs de laparell digestiu fan que lali-
ment es mogui des de la boca fins al final de
lintest gros.
d
El sistema nervis controla el funcionament de
tots aquests msculs a travs de nervis, de ma-
nera semblant a com controla els msculs volun-
taris. La diferncia s que passa sense que ens
nadonem.
hormona hormone
s
Interior duna indstria. El cos funciona com una
gran fbrica. Hi tenen lloc nombrosos processos
que cal coordinar.
d
Msculs involuntaris de la paret del tub digestiu.
En contraures i relaxar-se, aquests msculs
impulsen els aliments.
tub
digestiu
bol
alimentari
msculs
involuntaris
contrets
3. E
El sis
drga
glnd
des h
Les h
missa
per la
cos fin
El sist
tema
radors
endoc
El sis
tants,
Per
tema
4. Le
El sist
La
ho
gl
sis
sis
de
La
la
de
El
qu
pe
Le
lin
cio
Els
ho
dir
me
La
ci
el
ris
est
qu
Ms informaci
Glndules i hormones
Aquestes sn les glndules i les hormones ms importants:
La hipfisi: produeix lhormona del creixement, que activa la reproduc-
ci cellular, la reparaci dels teixits i el creixement dels ossos;
tamb produeix la prolactina, que afavoreix la secreci de llet en les
glndules mamries de la mare.
Els ovaris: produeixen estrgens, que sn els responsables dels
carcters sexuals femenins secundaris i regulen el cicle menstrual.
Els testicles: produeixen testosterona, que s la responsable dels
carcters sexuals secundaris masculins i activen el creixement ossi
i muscular.
34
Objectius
Aprendre que la coordinaci
interna sencarrega de contro-
lar que tots els processos que
succeeixen en el medi intern
funcionin de manera contro-
lada.
Saber que els msculs involun-
taris sencarreguen del funcio-
nament de molts rgans del
cos.
Aprendre que el sistema endo-
cr est format per un conjunt
de glndules que segreguen
hormones diferents.
Saber que cada tipus dhormo-
na sencarrega de controlar
unes funcions determinades de
lorganisme.
Suggeriments didctics
Per comenar
Plantegeu als alumnes algunes
preguntes per tal de detectar
els coneixements previs i les
experincies que tenen: com
sabem quan hem de beure
aigua?, podem aturar la diges-
ti una vegada ja hem empas-
sat els aliments?, quins rgans
i funcions del cos segueixen en
funcionament quan dormim?
Per comprendre
Per assegurar-se que els alum-
nes han comprs la diferncia
entre els moviments voluntaris
i els reflexos, feu-los reflexio-
nar sobre un procs que ja
han estudiat: el digestiu, de
manera que reprodueixin tot el
procs, des que introdum els
aliments a la boca fins que
expulsem les restes no aprofi-
tables. Com masteguem el
menjar, de manera conscient o
involuntria? Com empassem?
Seguiu amb ells la resta del
procs de manera que compro-
vin que una part del procs s
conscient i una altra part s
feta per msculs involuntaris.
130225 _ 0058-0073.indd 68 12/8/09 14:23:44
na
os
u.
35
2
Respon
10. Explica amb les teves paraules qu
s la coordinaci interna.
11. Explica qu sn les hormones,
on es produeixen i com funcionen.
12. Quines glndules endocrines sn
diferents en els homes i en les dones?
13. Qu s la hipfisi? Quines funcions t?
3. El sistema endocr
El sistema endocr est format per un conjunt
drgans, les glndules endocrines. Aquestes
glndules fabriquen unes substncies anomena-
des hormones i les aboquen a la sang.
Les hormones sn substncies que actuen com a
missatgers, s a dir, transmeten ordres. Viatgen
per laparell circulatori i es reparteixen per tot el
cos fins que arriben a les cllules.
El sistema endocr actua ms lentament que el sis-
tema nervis i els canvis que provoca sn ms du-
radors que un simple moviment. A ms, el sistema
endocr pot actuar sobre molts rgans alhora.
El sistema endocr controla funcions molt impor-
tants, com ara el creixement i la reproducci.
Per el seu funcionament est controlat pel sis-
tema nervis.
4. Les glndules endocrines
El sistema endocr t glndules com ara:
f
La hipfisi. Est situada al cervell i produeix
hormones que dirigeixen lactivitat daltres
glndules endocrines. Daquesta manera, el
sistema nervis controla el funcionament del
sistema endocr. Tamb produeix lhormona
del creixement.
La glndula tiroides. Produeix hormones, com
la tiroxina, que fan que aprofitem els nutrients
de manera adequada.
El pncrees. Produeix insulina, una hormona
que regula la quantitat de sucre que circula
per la sang.
Les glndules suprarenals. Produeixen adrena-
lina, que prepara lorganisme davant de situa-
cions dalarma.
Els ovaris, en les dones, i els testicles, en els
homes. Produeixen les hormones sexuals, que
dirigeixen laparici dels carcters sexuals fe-
menins i masculins.
La coordinaci interna forma part de la fun-
ci de relaci. En aquesta funci intervenen
el sistema nervis, els msculs involunta-
ris i el sistema endocr. El sistema endocr
est format per les glndules endocrines,
que fabriquen les hormones.
f
Glndules endocrines principals. El pncrees,
a ms de la funci endocrina, tamb t
una funci digestiva.
Anomena totes les glndules endocrines
que apareixen en la illustraci.
hipfsi
testicles
tiroides
ovaris
pncrees glndules
suprarenals
Competncia matemtica
Feu que els nens i les nenes esbri-
nin quin dels nombres segents
correspon al dels msculs volunta-
ris que hi ha al cos hum (sn
650). Per aix, digueu-los que el
nombre que busquen compleix les
condicions segents:
911 749 650
La suma de les seves xifres s
11.
La xifra que ocupa el lloc de les
desenes s 5.
UNITAT 2
El pncrees: a ms de la insulina, produeix glucag, que fa que aug-
menti la concentraci de sucre en la sang.
La glndula tiroide: a ms de tiroxina, produeix calcitonina, que sen-
carrega de calcificar els ossos, i parathormona, que sencarrega de
descalcificar-los si els nivells de calci sn massa alts.
Lhipotlem: part del cervell que produeix factors alliberadors o inhi-
bidors de la hipfisi per controlar-ne la producci dhormones.
Les cpsules suprarenals: sencarreguen de produir adrenalina, que
prepara lorganisme per fer esforos fsics intensos i situacions des-
trs, i corticoide, un antiinflamatori natural que regula el metabolisme
dels greixos i dels sucres.
Solucions
Illustracions
13. Les glndules endocrines que
apareixen en la imatge sn la
tiroides, la hipfisi, les glndu-
les suprarenals, el pncrees,
els ovaris i els testicles.
Respon
10. R. M. La coordinaci interna
s la part de la funci de rela-
ci que sencarrega de con-
trolar el medi intern; s a dir,
el que t lloc a linterior del
nostre cos, com ara la diges-
ti, la circulaci de la sang o
la respiraci, per exemple.
11. Les hormones sn unes subs-
tncies que produeixen les
glndules endocrines i que
sencarreguen de transmetre
ordres a les cllules perqu
facin unes funcions determi-
nades.
12. Les glndules endocrines
sexuals sn diferents en els
homes i en les dones. Els ho-
mes tenen testicles i les do-
nes, ovaris.
13. La hipfisi s una glndula
del sistema endocr que es
troba al cervell i que sencar-
rega de controlar les altres
glndules endocrines del cos
i de produir lhormona del
creixement.
35
130225 _ 0058-0073.indd 69 12/8/09 14:23:45
36
Activitats
Comprn
14. Descriu qu passa en les illustracions. Per
fer-ho, copia les oracions en lordre correcte.
La informaci arriba des de la pell
fins al cervell.
Lordre dobrir el paraigua arriba
als msculs.
La pell capta que cauen gotes daigua.
El cervell rep la informaci, sadona que
plou i decideix que cal obrir el paraigua.
El cervell envia als msculs lordre
dobrir el paraigua.
Es posen en funcionament els msculs
necessaris perqu el nen obri
el paraigua.
15. Escriu a qu correspon cada lletra.
16. Explica qu sn les neurones i quines parts
tenen. Fes-ne un dibuix per ajudar-te.
17. Copia i completa amb aquestes paraules
lesquema dels moviments reflexos i fes-ne
un de semblant per als moviments
voluntaris.
msculs rgans dels sentits
nervis motors nervis sensitius
medulla espinal
18. Identifica en el dibuix les parts de lencfal
i explica per a qu serveix cadascuna.
19. Qu significa que les hormones funcionen
com a missatgers?
Raona
20. Les parpelles poden fer moviments reflexos
i moviments voluntaris? Explica-ho
amb exemples.
21. Explica en qu sassemblen i en qu
es diferencien les glndules digestives
i les glndules endocrines.
Medulla
espinal
......... ......... ......... .........
H
I
G
J
K
L
M
N
A
B
C
D
E
F
A
B
C
A
22. O
Solucions
Comprn
14. La pell capta que cauen gotes
daigua. La informaci arriba
des de la pell fins al cervell.
El cervell rep la informaci,
sadona que plou i decideix
que cal obrir el paraigua. El
cervell envia als msculs lor-
dre dobrir el paraigua. Lor-
dre dobrir el paraigua arriba
als msculs. Es posen en
funcionament els msculs
necessaris perqu el nen obri
el paraigua.
15. A: crani ; B: vrtebra; C:
estern; D: hmer; E: fmur;
F: peron; G: tbia; H: ester-
noclidomastodal; I: deltoide;
J: pectoral; K: bceps; L: tr-
ceps; M: abdominals; N: qu-
driceps.
16. Les neurones sn les cl-
lules que componen el teixit
nervis. Consten de cos, den-
drites i ax.
R. G.
17. rgans dels sentits ner-
vis sensitius medulla es-
pinal nervis motors
msculs.
18. R. G. A: cervell, que controla
els actes voluntaris i emma-
gatzema la memria. B: cere-
bel, que coordina els movi-
ments i lequilibri. C: bulb
raquidi, que regula lactivitat
de molts rgans.
19. Significa que transmeten a les
cllules les ordres del cervell.
Raona
20. R. M. S, poden fer movi-
ments voluntaris, com quan
fem lullet, o reflexos, com
quan parpellegem si sens
apropa un objecte.
21. Sassemblen en el fet que
tots dos tipus de glndules
segreguen substncies im-
portants per a lorganisme.
Es diferencien en el fet que
les glndules digestives pro-
Ms informaci
Curiositats del sistema nervis
El cervell hum s el ms gran i ms complex del regne animal, en
relaci amb la mida del cos.
El nombre de connexions entre neurones en un cervell s comparable
al nombre destrelles de tot lunivers. Alguns cientfics relacionen
aquest nombre amb la intelligncia: com ms connexions hi ha entre
les neurones, ms alt s el coeficient intellectual.
Les neurones sn les niques cllules del nostre cos que no es
regeneren, per aix s especialment important no cometre excessos
i tenir-ne cura. El consum dalgunes drogues, per exemple lalcohol,
redueix considerablement el nombre de neurones del nostre sistema
nervis.
36
130225 _ 0058-0073.indd 70 3/8/09 17:09:47
36
Activitats
Comprn
14. Descriu qu passa en les illustracions. Per
fer-ho, copia les oracions en lordre correcte.
La informaci arriba des de la pell
fins al cervell.
Lordre dobrir el paraigua arriba
als msculs.
La pell capta que cauen gotes daigua.
El cervell rep la informaci, sadona que
plou i decideix que cal obrir el paraigua.
El cervell envia als msculs lordre
dobrir el paraigua.
Es posen en funcionament els msculs
necessaris perqu el nen obri
el paraigua.
15. Escriu a qu correspon cada lletra.
16. Explica qu sn les neurones i quines parts
tenen. Fes-ne un dibuix per ajudar-te.
17. Copia i completa amb aquestes paraules
lesquema dels moviments reflexos i fes-ne
un de semblant per als moviments
voluntaris.
msculs rgans dels sentits
nervis motors nervis sensitius
medulla espinal
18. Identifica en el dibuix les parts de lencfal
i explica per a qu serveix cadascuna.
19. Qu significa que les hormones funcionen
com a missatgers?
Raona
20. Les parpelles poden fer moviments reflexos
i moviments voluntaris? Explica-ho
amb exemples.
21. Explica en qu sassemblen i en qu
es diferencien les glndules digestives
i les glndules endocrines.
Medulla
espinal
......... ......... ......... .........
H
I
G
J
K
L
M
N
A
B
C
D
E
F
A
B
C
130177 _ 0026-0039.indd 36 9/4/09 10:38:25
Aprn a fer de pediatre
La interpretaci duna grfica de pes i talla
Els pediatres sn metges especialitzats en els infants. Entre altres feines, comproven
que el desenvolupament i el creixement es produeixin de manera normal.
A les grfiques de talla i pes shi representen els valors ms freqents dalada i pes
per a cada edat.
23. Per parelles, interpreteu les grfiques.
Pesen el mateix els nens i les nenes en nixer? Qui pesa ms?
Qui pesa ms als onze anys, les nenes o els nens?
Qui t ms estatura als onze anys, les nenes o els nens? I als catorze?
2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14
nenes nens
TALLA I PES DELS NENS I LES NENES
FINS ALS 14 ANYS
165
150
135
120
105
90
75
60
45
30
15
0
55
50
45
40
35
30
25
20
15
10
5
0
pes
(kg)
alada
(cm)
edat (anys)
37
2
Aplica
22. Observa els dibuixos i explica quin tipus de moviment hi veus. Raona la resposta.
A B
Leix de lesquerra
ens dna el valor
de lalada.
Correspon a les
lnies vermelles.
Les lnies
contnues es fan
servir per a les
nenes i les lnies
de punts, per als
nens.
Leix de la dreta
ens dna el valor
del pes.
Correspon a les
lnies verdes.
Aquesta lnia s
verda. Per tant,
correspon al pes
dels nens.
A leix inferior es
recull ledat dels
nens i les nenes.
130177 _ 0026-0039.indd 37 14/8/09 12:55:13
Aprn a fer de pediatre
Objectius
Aprendre a interpretar una gr-
fica de pes i talla.
Suggeriments didctics
Mostreu als alumnes la funci
de les grfiques i la quantitat
dinformaci que proporcionen.
Competncia
daprendre a aprendre
La lectura eficient de grfiques, com
la daquesta pgina, s essencial
per als alumnes en aquesta etapa,
ja que nhauran de manejar sovint a
lhora dadquirir coneixements cien-
tfics. En lmbit de les cincies s
important saber extreure informaci
a partir de lobservaci dimatges i
grfics, aix com classificar-la i orga-
nitzar-la. Demaneu-los que extreguin
informacions concretes com ara: en
quines unitats es mesura lalada?,
i el pes?, quina alada tenen les
nenes als dotze anys?, i els nens?,
etc.
El nostre cervell cont milers de milions de neurones i cadascuna
intercanvia informaci amb unes altres deu o vint mil neurones. En
conjunt, es produeixen ms de mil bilions de connexions neuronals
que permeten rebre informaci, processar-la i emmagatzemar milions
de records. Els cervells dalguns grans genis, com Albert Einstein, es
conserven i sestudien per intentar comprendre el funcionament
daquest rgan.
37
dueixen sucs digestius, men-
tre que les glndules endocri-
nes segreguen hormones.
Aplica
22. A: s un moviment reflex; la
nena es fa mal en trepitjar
la conquilla i el peu senretira
sense haver-ho planejat. B:
s un moviment voluntari;
quan el nen veu que el sem-
for es posa verd, decideix tra-
vessar el carrer.
Aprn a fer de pediatre
23. Activitat per fer en grup. R. M.
El pes i lalada del nad en
el naixement no depn del
sexe. Als onze anys les nenes
pesen una mica ms que els
nens. Als onze anys les nenes
tenen una alada una mica
superior a la dels nens.
UNITAT 2
130225 _ 0058-0073.indd 71 14/8/09 13:07:15
10
Estudiem lentorn
Quines cincies estudien lentorn?
La cincia que estudia el mn que ens envolta s la geografia. La cincia que es dedica
a estudiar el passat de lentorn i ens ajuda a entendre el present s la histria.
Escriu dos elements daquest paisatge que estudia la geografia.
Hi distingeixes cap edifici histric?
38
24. Llegeix el resum.
25. ESTUDI EFICA. Copia el mapa conceptual i completal.
26. ESTUDI EFICA. Completa la taula de les glndules endocrines.
Repassa
La funci de relaci
Per mitj de la funci de relaci les persones respo-
nem als canvis que tenen lloc al nostre medi extern i al
nostre medi intern.
En la resposta enfront dels canvis en el medi extern
intervenen els rgans dels sentits, el sistema nervis i laparell locomotor.
El sistema nervis est format pel sistema nervis central i el sistema nervis
perifric. El sistema nervis central est format per lencfal i la medulla espi-
nal. El sistema nervis perifric est format pels nervis.
Les cllules del sistema nervis sn les neurones.
La coordinaci interna forma part de la funci de relaci. Fa que tot el nostre cos
actu de manera conjunta i organitzada. En aquesta funci intervenen el sistema
nervis, els msculs involuntaris i el sistema endocr.
El sistema endocr est format per les glndules endocrines, que fabriquen hor-
mones.
els rgans
dels sentits
el sistema
endocr
......... .........
els msculs
involuntaris
el sistema
nervis central
.........
format per
.........
hi intervenen
LA FUNCI DE RELACI
el sistema
esqueltic
.........
GLNDULA HORMONA FUNCI
Hipfisi
Hormona del creixement
i altres hormones
Controla el creixement i dirigeix lactivitat daltres
glndules endocrines.
format per format per
Q
L
e
E
E
le
a
E
E
e
in
L
o
L
L
i
C
p
Q
L
e
P
q
o
A
27. I
28. E
T
o
lernc
ia
Distncia
des que
els frens
menys d
cansat o
va el veh
Objectius
Repassar els conceptes que
shan aprs al llarg de la uni-
tat.
Completar esquemes.
Aplicar el que sha aprs en
la unitat alhora que es valora
una actitud concreta a nivell
social.
Paraules clau
de la unitat
aparell locomotor
ax
bulb raquidi
cllules receptores
cerebel
cervell
coordinaci interna
cos
dendrites
encfal
glndula tiroides
glndules endocrines
hipfisi
hormones
medi extern
medi intern
medulla espinal
moviments reflexos
moviments voluntaris
msculs antagonistes
msculs involuntaris
nervis motors
nervis sensitius
neurones
ovaris
pncrees
relaci
sentits
sistema endocr
sistema muscular
sistema nervis central
sistema nervis perifric
sistema ossi
testicles
Ms informaci
Classes de msculs
Els msculs voluntaris i involuntaris no tan sols tenen funcions dife-
rents, sin que sn diferents:
Els msculs voluntaris sn estriats i formen els msculs esque-
ltics del cos. Es caracteritzen perqu es contreuen lentament en
comparaci amb els msculs involuntaris. El 80 % de la musculatu-
ra est formada per aquest tipus de msculs.
Els msculs involuntaris tamb sanomenen msculs llisos, per-
qu no tenen estries. Es troben en les parets del tracte digestiu i
de lurinari, en els vasos sanguinis i en lter. Es contreuen ms
lentament i consumeixen menys energia que els msculs volun-
taris.
38
130225 _ 0058-0073.indd 72 12/8/09 14:23:46
ma
r
per
11 11
Qu estudia la geografia?
La geografia socupa destudiar el medi fsic, per exemple
ens explica i descriu:
El relleu
El relleu s el conjunt daccidents geogrfics, com ara
les muntanyes, les serralades i els rius, que hi ha
a la superfcie de la Terra.
El clima i la vegetaci
El clima sn les caracterstiques generals de latmosfera
en un lloc o en una zona. El conjunt de vegetals dun
indret, duna regi o dun clima en formen la vegetaci.
La geografia tamb explica com s la societat dun lloc
o dun pas, i per aix nestudia:
La poblaci i leconomia
La geografia fa estudis de la poblaci, sobretot adulta,
i del treball o les activitats econmiques que duu a terme.
Conixer a fons aquests aspectes de la societat permet fer
previsions de com organitzar-se de cara al futur.
Qu estudia la histria?
La histria socupa del passat hum, des que van aparixer
els primers ssers humans fins als nostres dies.
Per estudiar-lo, intenta recuperar tots els rastres possibles
que tinguin relaci amb els ssers humans, qualsevol
objecte, document o testimoni de les seves activitats.
Aquests testimonis sanomenen fonts histriques.
Ordena aquestes fonts histriques, de la que et sembla
ms antiga a la ms recent, i explica per qu ho has fet
daquesta manera.
Escriu una caracterstica del relleu
de la teva poblaci, una
caracterstica del clima, una de la
vegetaci, una de la poblaci i una
de leconomia. Si fossis gegraf
o gegrafa, quin aspecte
nestudiaries? Per qu?
A B
C
D
E
distncia de reacci distncia de frenada
27. Indica quin dels esquemes es relaciona amb cada situaci i explica per qu.
28. Ens quins dels casos anteriors cal prendre precaucions especials? Per qu?
39
2
Mantenir la distncia de seguretat
T
o
lernc
ia
A
distncia daturada
distncia
de reacci
distncia
de frenada
distncia
de reacci
distncia
de frenada
distncia
de reacci
distncia
de frenada
distncia daturada distncia daturada
La Mireia circula a 100 km/h.
Est atenta i descansada.
En Jep circula a 100 km/h.
Aquesta nit ha dormit malament.
La Jana circula a 100 km/h.
Ha plogut i la carretera est mullada.
DISTNCIA DATURADA
Distncia de reacci: distncia que recorre un vehicle
des que el conductor veu un perill fns que acciona
els frens. El conductor tarda a accionar els frens una mica
menys dun segon, per aquest temps augmenta si est
cansat o distret o si ha begut alcohol. Com ms rpid
va el vehicle, ms distncia recorre en aquest temps.
Distncia de frenada: distncia que recorre un vehicle
des que el conductor acciona els frens fns que el vehicle
satura. Depn de la velocitat, per tamb del bon estat
de la carretera. Aquesta distncia augmenta bastant
amb la pluja.
Distncia daturada: distncia total que recorre un vehicle
des que el conductor veu un perill fns que el vehicle satura.
Equival a la distncia de reacci ms la distncia de frenada.
Distncia de seguretat: distncia
de separaci que sha de deixar
respecte del vehicle del davant
per evitar xocar en cas duna
frenada brusca. Aquesta distncia
augmenta amb la velocitat del vehicle.
100 km/h
70 m
80 km/h
44 m
120 km/h
103 m
B C
Programa dESTUDI EFICA
En acabar la unitat, feu que els alumnes reflexionin sobre el que han
aprs. Demaneu-los que completin una taula com aquesta:
UNITAT 2: La funci de relaci
El que he aprs... El que he aprs a fer...
La funci
de relaci
El sistema nervis
El sistema nervis
i els moviments
La coordinaci
interna
Solucions
Estudi efica
25. La funci de relaci: hi inter-
venen els rgans dels sentits;
el sistema nervis, que est
format pel sistema nervis
central, format al seu torn per
lencfal i la medulla espinal;
laparell locomotor, format pel
sistema ossi i el sistema
esqueltic; els msculs volun-
taris, i el sistema endocr, que
est format per les glndules
endocrines.
26. R. M. Glndula tiroides: tiroxina
(fa que aprofitem els nutrients
de manera adequada). Pn-
crees: insulina (regula la quan-
titat de sucre que circula per la
sang). Glndules suprarenals.
Ovaris/testicles.
Sc capa de...
27. A: Mireia; s la que recorre
menys espai abans daturar-se.
B: Jep; que est cansat, aug-
menta la distncia de reacci i,
per tant, la distncia daturada.
C: Jana; com que la carretera
est mullada, augmenta la dis-
tncia de frenada i, per tant, la
distncia daturada.
28. En els casos B i C cal prendre
precaucions especials: en el B
el xofer no est en condicions
ptimes per a la conducci; en
el C, les condicions meteorol-
giques sn adverses.
39
UNITAT 2
Programa de tolerncia
Mostreu-los com ns dimportant
ser conscient del propi estat i de
la situaci exterior a lhora de con-
duir.
Competncia
social i ciutadana
Proposeu-los que parlin dels acci-
dents de circulaci i de les causes
(excs dhores al volant, impru-
dncies, alcohol, drogues, etc.).
Obriu un debat.
130225 _ 0058-0073.indd 73 3/8/09 17:09:48

40A
El planeta Terra
E
Continguts
LENTORN I LA SEVA
CONSERVACI
Lestructura de la Terra.
Lescora terrestre.
Lenergia interna de la Terra:
volcans i terratrmols.
Efectes de lerosi
en el paisatge i importncia
de protegir el sl de lerosi.
Apreciaci del paisatge
i el sl com a recursos
que cal conservar.
El sistema solar.
Lunivers.
Identificaci dastres
i planetes del sistema solar
per mitj dimatges.
Curiositat per conixer
el lloc de la Terra
en lunivers i les capes
de linterior de la Terra.
Inters per comprendre
els mecanismes que
modelen el relleu terrestre.
CONNEXIONS AMB ALTRES
REES
Interpretaci desquemes.
Construcci dun model
de geosfera.
Valoraci de la cooperaci
internacional com a eina
de progrs cientfic.
Programaci
Objectius
Saber que la Terra est formada per tres capes: la geosfera,
la hidrosfera i latmosfera; caracteritzar-les.
Aprendre que les restes dels materials erosionats sn
transportats i sacumulen i sedimenten sobre la superfcie.
Aprendre que lenergia de linterior de la Terra s la causant
dels volcans i els terratrmols, entre altres fenmens.
Saber que el sistema solar est format pel Sol i tots els astres
que giren al seu voltant. Distingir entre planetes interiors,
exteriors i nans.
Comprendre que els estels sn esferes de gas dins de les quals
es produeix energia. Conixer les caracterstiques dels estels
i que sagrupen formant galxies, que poden ser de diferents
tipus.
Saber que la Terra es troba dins la Via Lctia, una galxia
espiral, i distingir els tipus de galxies.
Construir un model de geosfera.
Opinar sobre lexploraci espacial.
Criteris davaluaci
Coneix les capes que formen la Terra: geosfera, hidrosfera
i atmosfera, i les seves caracterstiques i els mecanismes
derosi de roques i de formaci del sl.
Comprn que lenergia de linterior de la Terra s la causant
de la formaci de muntanyes, volcans i terratrmols.
Sap que el sistema solar est format pel Sol i els astres que giren
al seu voltant; qu sn els estels i els classifica; qu s una
galxia, els tipus i difenrencia la Via Lctia.
Competncies bsiques
A ms de la competncia en el coneixement i la interacci
amb el mn fsic, en aquesta unitat es contribueix a desenvolupar
la social i ciutadana, la matemtica, la dautonomia i iniciativa
personal i lartstica i cultural.
R

3
130225 _ 0074-0089.indd 74 3/8/09 17:08:09
40B
Esquema de la unitat
UNITAT 3. EL PLANETA TERRA
Repassa
Sc capa de...
Opinar sobre lexploraci
espacial
Lestructura de la Terra Lescora canvia El sistema solar Lunivers
Aprn a fer de geleg
La construcci dun model
de geosfera
Quin mn volem?
Que no es perdi el sl
Recursos i fitxes fotocopiables
Activitats Coneixement del medi 5: Unitat 3.
Les TIC en el Coneixement del medi 5: Unitat 3.
Les competncies lingstica i matemtica
des del coneixement del medi 5: Unitat 3.
Refor: Fitxes 9, 10, 11 i 12. Ampliaci: Fitxa 3.
Recursos per a lavaluaci: Prova 3 / Test 3.
Ms recursos. Coneixement del medi 5.
100 propostes per millorar la competncia
en el coneixement i la interacci amb el mn fsic.
Estudi efica
Completar un esquema i aplicar recursos
mnemotcnics per memoritzar, activitats 28 i 29,
pgina 52.
Previsi de dificultats
Han de rebutjar la idea que el relleu terrestre
s immutable, malgrat que no puguem apreciar
com canvia amb els nostres sentits. Mostreu-los
imatges dalguns paisatges en poques diferents
perqu puguin comprovar aquestes transformacions
i expliqueu-los que alguns daquests canvis poden
tenir lloc en pocs dies, o fins i tot hores, com un
temporal en una platja, per que uns altres poden
succeir al llarg de milers o milions danys.
A lhora de parlar de lespai, els pot resultar difcil
aconseguir el nivell dabstracci necessari
per comprendren les distncies. Remarqueu el fet
que cada estel que poden veure al cel nocturn s
un sol semblant al nostre.
Suggeriment
de temporalitzaci
Setembre
Novembre
Desembre
Gener
Febrer
Mar
Abril
Maig
Juny
Octubre
Nota: Durant les dues primeres setmanes del curs escolar podeu recrrer a lAvaluaci
inicial inclosa en el quadern de Recursos per a lavaluaci.
130225 _ 0074-0089.indd 75 3/8/09 17:08:09
40
El planeta Terra 3
Qu hi veus?
Reconeixes aquest planeta?
Quins elements hi veus?
Saps de qu est composta la superfcie terrestre?
L
L
la
E
a
H
fo
e
m
E
s
e
L
i
in
Q
E
L
e
d
s
e
A
d
E
a
A
Objectius
Recordar als alumnes els dife-
rents moviments que fa el pla-
neta Terra sobre si mateix i al
voltant del Sol.
Recordar als alumnes qu sn
les roques, aix com les caracte-
rstiques principals que tenen.
Saber qu sn els minerals i
recordar algunes de les propie-
tats que tenen.
Repassar amb els alumnes els
components del sl, aix com les
diferents capes que el formen.
Presentar els continguts de la
unitat als alumnes.
Programa de lectura
de la imatge
Observeu la fotografia i demaneu
als alumnes que es fixin en la
quantitat daigua i la quantitat de
terra que shi veu. Pregunteu-los
per qu creuen que la Terra sano-
mena el planeta blau.
Suggeriments didctics
Per comenar
Una manera de refrescar els
coneixements previs dels nens
i les nenes s repassar llocs
on es poden trobar roques i
minerals. Demaneu als alum-
nes que esmentin tamb objec-
tes dels que tenen al voltant
que estiguin fets de roques o
minerals, des del sl i les
parets de laula fins a les parts
metlliques de pupitres i cadi-
res, la mina dels llapis, etc.
Coneixen els noms dalgunes
daquestes roques i minerals?
En primer lloc, pregunteu als
nens i les nenes si mai han vist
un cometa. Un dels ms cle-
bres s el Halley, que visita la
Terra cada 76 anys i que ho va
fer per darrera vegada el 1986.
Si us s possible, mostreu-los
imatges daquesta darrera vi-
sita.
40
Ms informaci
El meteorit de Tunguska
El fet de Tunguska va ser una explosi aria de molta fora que va
tenir lloc a Sibria (Rssia), a les 7:17 hores del 30 de juny de 1908.
La detonaci, similar a la duna arma nuclear delevada potncia, es
va atribuir a un cometa format per gel, ja que no sen va recuperar
cap fragment. Tampoc no va deixar cap crter, ja que no va arribar a
la superfcie.
El blid que tenia uns 80 m de dimetre va detonar en laire.
Lexplosi va incendiar i va fer caure arbres en una rea de 2.150 km,
va trencar les finestres de les cases i va fer caure la gent a terra a
400 km de distncia. Durant uns quants dies, les nits eren tan bri-
llants en algunes parts de Rssia i dEuropa que fins i tot es podia
130225 _ 0074-0089.indd 76 12/8/09 14:24:05
Les roques
Les roques sn els materials que formen
la part slida del nostre planeta.
Estan compostes per minerals. Algunes,
a ms, contenen restes danimals o plantes.
Hi ha roques, com la calcria, que estan
formades per un sol mineral. Daltres, com
el granit, estan formades per diversos
minerals.
Encara que gaireb totes les roques sn
slides, tamb poden ser lquides, com
el petroli.
Les roques sutilitzen en la construcci
i com a matria primera en diverses
indstries.
Indica quina fotografia correspon
al granit i quina a la calcria, i explica
per qu ho saps.
41 41
Qu en saps?
El planeta Terra
La Terra, el planeta on vivim, s una gran
esfera. Gira al voltant del Sol en el moviment
de translaci, que dura 365 dies. Tamb gira
sobre si mateixa, com una baldufa,
en el moviment de rotaci, que dura 24 hores.
Aquest moviment dna lloc a la successi
dels dies i les nits.
El Sol surt per lest a lalba i es pon per loest
al capvespre.
Qu s un planeta? Digues el nom daltres
planetes a ms de la Terra.
Com pots saber on s el nord a lalba?
Qu aprendrs?
Com est constitut el nostre planeta,
des del centre de la Terra fins
a lespai exterior.
Quins fenmens tenen lloc
a la superfcie de la Terra que fan
que canvi.
Qu sn els terratrmols i els volcans.
Com s el sistema solar i quins astres
el formen.
Qu sn els estels i les galxies.
Com es fa un model de la geosfera.
Sol
Terra
A
B
El sl
El sl s la capa de terra que cobreix
les roques i sobre la qual creixen les plantes.
Cont trossos de roca, restes de plantes
i animals, aigua i aire.
Les restes dssers vius formen
una substncia de color fosc, lhumus.
Als sls es poden distingir diverses capes.
A la superior s on hi ha ms humus i aigua.
La sorra de la platja forma un veritable sl?
Per explicar
Expliqueu a les nenes i els nens
que la cua brillant dels cometes i
la seva cabellera sn degudes al
fet que, en aproximar-se al Sol,
aquest nescalfa la superfcie i fa
que el gla que contenen passi
directament de lestat slid al
gass. Expliqueu-los tamb que,
a causa de la mida petita i de
lrbita allargada, els cometes
noms es poden veure quan sn
a prop del Sol i durant un perode
curt de temps.


Competncia
en el coneixement i la
interacci amb el mn fsic
Proposeu als alumnes de veure
algun episodi de la srie documen-
tal Cosmos, dirigida per Carl Sagan,
molt apropiada per introduir els
alumnes en lapassionant mn de
lastronomia. Un cop vist, comen-
teu-lo a classe.
UNITAT 3

Solucions
Qu hi veus?
S. s la Terra.
Els elements que shi veuen
sn la superfcie terrestre, lai-
gua dels mars i els oceans i els
nvols de latmosfera.
La superfcie de la Terra est
composta per roca, terra i ai-
gua.
Qu en saps?
La imatge A s la calcria, per-
qu podem observar que est
formada per un sol mineral, i la
B s el granit, ja que saprecia
que est format per diferents
minerals.
La sorra no s un sl veritable,
perqu est formada noms
per roques molt fragmentades i
no cont restes dssers vius.
41
llegir desprs de la posta del sol sense necessitat de llum artifi-
cial.
Si hagus explotat sobre una zona habitada, shauria produt una
massacre de grans dimensions. Els supervivents de la zona afectada
per lexplosi la van descriure com un bolet gegant que selevava pels
aires. Molts daquests supervivents van morir al cap de pocs dies a
causa destranyes malalties, segurament afectats per radiaci nu-
clear, i es van constatar mutacions en els fills dels nadius i en els
animals.
Feu que les nenes i els nens localitzin en un globus terraqi la
regi on va explotar el meteorit.
130225 _ 0074-0089.indd 77 12/8/09 14:24:06
q
Esquema de les capes de la geosfera.
42
Saps en qu sassemblen la Terra i una ceba?
Encara que no ho sembli, la Terra, com les ce-
bes, est formada per diverses capes. Vegem
quines sn.
1. La geosfera
La geosfera s la part rocosa del nostre planeta,
s a dir, abraa tot el que hi ha als nostres peus
fins al centre de la Terra.
Es tracta duna gran esfera, amb una superfcie
una mica irregular, duns 6.400 km de radi. A la
geosfera es distingeixen tres capes: lescora, el
mantell i el nucli.
q
Lescora. s la capa ms externa. s slida i
est formada per roques. Lescora dels con-
tinents s ms gruixuda que la dels oceans.
Ara b, aquesta capa s molt fina en compa-
raci amb la mida de la Terra. No passa duns
50 km de gruix.
El mantell. s una capa duns 3.000 km de
gruix. La temperatura s molt elevada, i per
aix algunes roques estan foses; aquestes ro-
ques formen el magma.
El nucli. s la part ms interna i est formada,
principalment, per ferro. Es tracta duna esfe-
ra duns 3.400 km de radi. La temperatura s
ms alta que la del mantell. La part ms ex-
terna del nucli est en estat lquid, mentre
que la part ms interna s slida.
2. La hidrosfera
La hidrosfera s el conjunt de laigua del planeta,
en qualsevol dels estats en qu es pot trobar.
La major part de laigua lquida es troba als mars
i els oceans, i s aigua salada.
w
Laigua dola s als continents i les illes. Distin-
gim entre les aiges superficials, de rius, llacs i
torrents, i les aiges subterrnies.
El gla es troba a les zones ms fredes del pla-
neta, especialment a les regions polars.
El vapor daigua es troba a latmosfera. Quan es
condensa, forma els nvols.
Lestructura de la Terra
w
Proporcions aproximades dels diferents
components de la hidrosfera.
6
6
mantell
nucli
escora
50 km
3.000 km
3.400 km
j
aigua salada
aiges
subterrnies
aigua dola
aiges superfcials
gla
1.
2.
3.
Re
A l
la
ma
Les
tro
3. L
La ca
daire
Laire
el nitr
molts
xid de
Latm
quals
posfe
La
qu
o 2
els
ma
ta
Le
fer
aq
tem
le
ga
rai
pe
Ms e
qu l
que d
Objectius
Aprendre que la Terra est for-
mada per diverses capes: la
geosfera, la hidrosfera i lat-
mosfera.
Conixer les diferents capes de
la geosfera: lescora, el man-
tell i el nucli.
Saber que la hidrosfera s el
conjunt de les aiges del plane-
ta, i que aquestes aiges es
poden trobar en estat slid,
lquid o gass.
Conixer dues de les capes de
latmosfera: la troposfera i les-
tratosfera, aix com les seves
caracterstiques principals.
Suggeriments didctics
Per comenar
s possible que als alumnes els
sigui una mica difcil identificar
com a parts de la Terra latmos-
fera i la hidrosfera. Insistiu en
aquest concepte i remarqueu
que sense aquestes capes la
vida a la Terra no seria possible.
Per explicar
A lhora de parlar de la hidrosfe-
ra, expliqueu-los, mentre obser-
ven la illustraci 2, que el 94 %
de laigua de la Terra s salada
(les galledes) i noms el 6 % s
aigua dola (les culleretes).
Aquesta aigua dola es reparteix
entre les aiges subterrnies,
que acaparen una mica ms del
71 %; el gla, que en ret ms
del 28 %, i noms el 0,5 % el
constitueixen les aiges superfi-
cials. De laigua superficial, gai-
reb el 97 % es troba en llacs i
zones humides, i de la resta, la
majoria se situa a latmosfera i
noms el 0,5 % correspon als
rius.
Demaneu-los que elaborin un
esquema conceptual amb el text
de lapartat 1, La geosfera,
seguint les pautes del programa
dESTUDI EFICA del Manual per
al professorat (pg. 38).
42
Ms informaci
Levoluci del planeta
Fa uns 300 milions danys lescora terrestre no estava formada,
com ara, per diversos continents independents, sin per una sola
gran massa continental anomenada Pangea. Aquest supercontinent
es va fragmentar fa uns 200 milions danys, i va donar origen als
continents que coneixem en lactualitat. Si observem atentament un
mapamundi, podem comprovar que la costa occidental de lfrica i la
costa oriental de lAmrica del Sud presenten perfils que es poden
encaixar com les peces dun puzle, perqu en realitat sn trossos
duna sola massa continental que es va fracturar.
Lescora terrestre est formada per plaques continentals i oceni-
ques que es mouen en diferents direccions i es desplacen molt len-
130225 _ 0074-0089.indd 78 3/8/09 17:08:10
m
km
m

43
3
43
1. Escriu una llista de totes les capes que
formen el nostre planeta, ordenades
des de lestratosfera cap a linterior.
2. s correcte dir que la geosfera
s la part slida del nostre planeta?
Explica-ho.
3. Per qu loz s un gas tan important?
Respon
A la Terra es distingeixen diverses capes:
la geosfera, que es divideix en escora,
mantell i nucli, la hidrosfera i latmosfera.
Les capes inferiors de latmosfera sn la
troposfera i lestratosfera.
3. Latmosfera
La capa ms externa del nostre planeta s la capa
daire que forma latmosfera.
Laire s una barreja de gasos. El ms abundant s
el nitrogen, i a continuaci, loxigen. A ms, cont
molts altres gasos en menys quantitat, com el di-
xid de carboni, el vapor daigua i loz.
e
Latmosfera es divideix en diverses capes, de les
quals les ms properes a la superfcie sn la tro-
posfera i lestratosfera.
r
La troposfera s la capa de latmosfera en
qu es desenvolupa la vida. Arriba fins als 10
o 20 km daltura, segons el lloc. Shi originen
els vents i shi desenvolupen els nvols. La
majoria de gasos de latmosfera sn en aques-
ta capa.
Lestratosfera comena desprs de la tropos-
fera i arriba a uns 50 km de la superfcie. En
aquesta capa latmosfera s molt tnue i la
temperatura s baixa. A la part ms alta de
lestratosfera hi ha la capa doz. Loz s un
gas que actua com una barrera contra els
raigs ultraviolats que arriben del Sol i que sn
perjudicials per als ssers vius.
Ms enll de lestratosfera hi ha altres capes en
qu latmosfera s cada vegada ms tnue, fins
que desapareix del tot i sarriba a lespai exterior.
atmosfera atmosphere
capa doz ozone layer
Terra earth
e
Proporcions dels gasos de latmosfera.
r
Esquema de les capes de latmosfera.
DIBUJO
nitrogen
oxigen
altres
gasos
DIBUJO
espai
exterior
capes
exteriors
raigs
ultraviolats
estratosfera
troposfera
capa
doz
Per comprendre
Laigua al nostre planeta es pot
trobar tamb sota terra. El sl
es comporta com una esponja
capa de retenir una gran quan-
titat de laigua que rep de la
pluja. Aquest fet s molt impor-
tant, ja que fa possible la vida
sobre la Terra tal com la conce-
bem i la coneixem.


Competncia social
i ciutadana
Les activitats humanes i alguns
dels gasos que aquestes activitats
expelleixen a latmosfera han cau-
sat un aprimament de la capa
doz i dos grans forats. Un est
situat sobre lAntrtida i laltre,
sobre lrtic. El 1987, represen-
tants de 43 nacions van signar el
protocol de Mont-real i es van com-
prometre a reduir els nivells de pro-
ducci daquest tipus de gasos un
50 % per a lany 1999. Per lefec-
te daquesta reducci encara no
s estadsticament significatiu.
Demaneu als alumnes quines co-
ses poden fer ells per evitar conta-
minar latmosfera.
UNITAT 3
Solucions
Respon
1. Estratosfera, troposfera, escor-
a, mantell i nucli.
2. s correcte en part, perqu les
altres capes de la Terra estan
en estat lquid (hidrosfera) o
gass (atmosfera). Ara b, el
nucli de la Terra est, en part,
en estat lquid.
3. Loz s molt important perqu
sencarrega de filtrar els raigs
ultraviolats que ens arriben
des del Sol i que sn molt per-
judicials per als ssers vius.
43
tament. Per exemple, Europa i Amrica del Nord es desplacen en
direccions oposades i se separen cada any uns 7 cm. Aquestes pla-
ques poden xocar, lliscar o separar-se, i els seus moviments sn els
causants de bona part dels canvis que tenen lloc en el paisatge.
Mostreu als alumnes algunes imatges daquest primitiu supercon-
tinent, Pangea, i de levoluci que va seguir fins a conformar las-
pecte que t ara lescora terrestre.
130225 _ 0074-0089.indd 79 3/8/09 17:08:10
y
Tall dun terreny. La capa fosca s el sl.
A sota, hi ha la capa de roca que sest
descomponent i, per sota daquesta,
la roca mare.
44
Lescora canvia
Lescora terrestre est formada per roques. Normal-
ment, les roques es trenquen i es desgasten.
Lenergia de linterior de la Terra fa que es produeixin
erupcions volcniques i terratrmols.
1. Lerosi, el transport i la sedimentaci
Lerosi t lloc quan sarrosseguen materials de les
roques, normalment a causa de lacci dels rius, els
torrents, el vent o el mar.
t
Els rius i els torrents van desgastant a poc a poc el
llit per on corren i donen lloc a congostos i valls.
El vent pot arrossegar materials de zones sense ve-
getaci. A ms, quan va carregat de sorra pot des-
gastar la part ms baixa de les roques.
El mar va desgastant la part baixa dels penya-se-
gats, i aix origina arcs i voltes.
Laigua i el vent fan el transport dels materials que
han estat erosionats. Aquests materials poden recr-
rer aix grans distncies. Per exemple, a Catalunya arri-
ben sovint vents procedents de lfrica carregats de
pols, i fins i tot, de sorra.
En molts rius, sobretot desprs de pluges fortes, sob-
serva que laigua corre trbola. La terbolesa s degu-
da als materials que transporta.
Quan laigua i el vent perden velocitat, t lloc la sedi-
mentaci, s a dir, els materials que transporten es
dipositen a la superfcie i sacumulen. Aix, els rius for-
men deltes a la desembocadura amb els materials que
han transportat, i el vent forma dunes als deserts de
sorra i a les costes. Aquests dipsits sn els sedi-
ments.
2. El sl
Quan els fragments de les roques es barregen amb les
restes dssers vius, es forma el sl.
y
Al sl es dis-
tingeixen diversos tipus de components:
Component slid. Comprn els components org-
nics, que sn les restes dssers vius, i els compo-
nents minerals, que provenen de les roques.
Component lquid. s laigua amb les sals minerals
que duu dissoltes.
Component gass. Es tracta daire atmosfric.
t
Efectes de lerosi. A. Congost.
B. Roca erosionada pel vent a la part
baixa. C. Arc causat per lerosi
en un penya-segat.
A
B
C
3. E
Un vo
per la
a la s
fcie r
Els vo
mante
lloc le
ms,
El con
mene
s el
lloc a
un co
Els te
cora
En rea
tan fe
rells e
Per
lents
reny
sesfo
el pai
ci, q
Les
ero
se
que
for
Le
rat
Re
4.
5.
6.
7.
Objectius
Aprendre que les roques que
formen lescora terrestre es
desgasten i es disgreguen per
diferents processos.
Saber com es duu a terme
lerosi, el transport i la sedi-
mentaci, i comprendre que
aquests processos alteren la
superfcie terrestre.
Comprendre que lenergia inter-
na de la Terra s la causant
dels terratrmols i els volcans.
Saber que els terratrmols sn
deguts a moviments sobtats de
lescora terrestre.
Saber qu s un volc i coni-
xer-ne les diferents parts.
Suggeriments didctics
Per comenar
Peridicament, els mitjans de
comunicaci donen notcies
de grans desastres naturals.
Demaneu-los que diguin en veu
alta els desastres daquest
tipus que coneixen: terratr-
mols, erupcions volcniques,
riuades, inundacions, incen-
dis... Conduu les respostes
que donin de manera que iden-
tifiquin els fenmens que tenen
relaci amb lenergia interna de
la Terra.
Per explicar
A lhora de parlar del transport
i la sedimentaci dels mate-
rials, ajudeu les nenes i els
nens a entendre en qu consis-
teixen fent-los preguntes, com
ara: per qu canvien de lloc,
dorientaci i de forma les
dunes dun desert?, com es
formen les platges? Escolteu
les respostes que donin abans
dexplicar-los que el vent o la
fora de les onades desf les
roques fins a convertir-les en
sorra, i que el vent arrossega
aquests materials, que sn
molt poc pesants.
44
Altres activitats
Arrels poderoses
A lhora destudiar com les roques es fragmenten i es disgreguen, als
alumnes els pot sorprendre que les simples arrels de les plantes
puguin trencar pedres de duresa elevada. Feu un petit experiment per-
qu comprovin la gran pressi que les arrels poden arribar a exercir.
Per fer-ho, necessitaran una ampolla de vidre que es pugui tancar
hermticament, un recipient de plstic (per exemple una galleda),
una bossa de llegums, si pot ser mongetes, i una mica daigua.
Demaneu-los que omplin lampolla de mongetes, tantes com puguin.
Desprs, lhan domplir amb aigua, tapar-la, guardar-la dins el reci-
pient de plstic i deixar-la reposar uns quants dies.
130225 _ 0074-0089.indd 80 12/8/09 14:24:07
l.

45
3
45
3. Els volcans i els terratrmols
Un volc s una obertura de lescora terrestre
per la qual el magma de linterior de la Terra surt
a la superfcie. Quan el magma arriba a la super-
fcie rep el nom de lava.
Els volcans solen alternar temporades en qu es
mantenen inactius amb daltres en qu tenen
lloc les erupcions volcniques i emeten lava. A
ms, tamb expulsen gasos i cendres.
El conducte per on ascendeix el magma s la xe-
meneia volcnica i lorifici per on surt a lexterior
s el crter. En sortir, la lava es refreda i dna
lloc a roques i cendres que sacumulen i formen
un con volcnic.
u
Els terratrmols sn moviments sobtats de les-
cora terrestre, com ara tremolors o sacsejades.
En realitat, contnuament soriginen terratrmols,
tan febles que noms es detecten grcies a apa-
rells especialitzats.
Per de vegades els terratrmols sn molt vio-
lents i provoquen grans catstrofes, ja que el ter-
reny es mou de manera violenta i els edificis
sesfondren. Un terratrmol fort pot fer que vari
el paisatge duna zona, que en canvi la inclina-
ci, que salteri el curs dels rius...
Les roques de lescora terrestre pateixen
erosi i els seus materials es transporten i
se sedimenten. Amb els fragments de ro-
ques i amb les restes dels ssers vius, es
forma el sl.
Lenergia interna de la Terra dna lloc a ter-
ratrmols i volcans.
Respon
4. Defineix el sl i enumeran
els components.
5. Quins agents causen erosi?
Com ho fan?
6. Explica qu s la sedimentaci.
7. Defineix els termes segents:
terratrmol, volc, lava, con volcnic.
u
Esquema dun volc.
roca rock
terratrmol earthquake
volc volcano
crter
xemeneia
magma
con
volcnic
lava
Que no es perdi el sl
Lerosi s un fenomen natural, per lacci
de les persones pot convertir-la en un proble-
ma greu. Quan es perd la vegetaci duna
zona, el sl queda desprotegit enfront de la
pluja i el vent, que larrosseguen. Daquesta
manera, es fa ms difcil que shi installi
nova vegetaci i cada vegada es perd ms
sl. Aquest s un altre motiu pel qual s ne-
cessari protegir la vegetaci.
En molts espais naturals est prohibit
caminar fora dels camins marcats.
Explica per qu hi ha aquesta norma.
QUIN MN
VOLEM?


Competncia
en el coneixement i la
interacci amb el mn fsic
Les allaus sn despreniments de
masses de neu. La neu, quan cau,
pot arribar als 300 km/h. Pregun-
teu-los com es controlen les allaus
i qu es fa per avisar la gent.
Quin mn volem?
Els alumnes han dexplicar per qu
cal seguir itineraris i camins mar-
cats en espais naturals per evitar
lerosi del sl.
Solucions. Per protegir el medi na-
tural.
UNITAT 3
Solucions
Respon
4. El sl s el substrat sobre el
qual viuen els ssers vius, ani-
mals i plantes, i que cobreix la
major part de lescora terres-
tre. Els seus components sn
orgnics (restes dssers vius),
minerals (procedents de les
roques), lquids (laigua amb
sals minerals que duu dissol-
tes) i gasosos (laire atmosfric
i els gasos produts pels ssers
vius que habiten al sl).
5. Els rius i els torrents, que des-
gasten els materials per on pas-
sen i que, a ms, transporten
molts sediments; el vent, que
arrenca materials procedents
del sl i de les roques al seu
pas, i el mar, que desgasta la
part baixa dels penya-segats.
6. La sedimentaci s el dipsit
sobre la superfcie dels mate-
rials transportats per laigua o
el vent per efecte de lerosi.
7. Terratrmol: moviment sobtat de
lescora terrestre. Volc: ober-
tura de lescora terrestre per la
qual el magma puja a la superf-
cie. Lava: magma quan arriba a
la superfcie. Con volcnic: acu-
mulaci de roques i cendres
que es forma amb els produc-
tes volcnics.
45
Passat aquest temps, les arrels que han sortit de les petites llavors
de mongeta hauran exercit prou pressi per trencar el vidre. Expliqueu-
los que de la mateixa manera, si una arrel petita sintrodueix per
lesquerda duna roca, quan creix actua com un tasc que pot arribar
a trencar-la.
130225 _ 0074-0089.indd 81 12/8/09 14:24:07
46
El sistema solar
i
Esquema del sistema solar.
Les mides dels planetes estan
exagerades i les distncies sn
ms petites que en la realitat.
o
Mides relatives dels planetes i el Sol.
Si els ordenem de ms gran a ms
petit, quedarien aix: Sol, Jpiter,
Saturn, Ur, Nept, Terra, Venus,
Mart i Mercuri.
1. Qu s el sistema solar?
Quan mirem el cel a la nit, hi veiem milers dastres. La ma-
joria sn estels, per tamb hi ha altres astres que, com la
Terra, formen part del sistema solar.
El sistema solar est format pel Sol i tots els astres que gi-
ren al seu voltant.
i
Aquests astres sn els planetes, els
planetes nans i els cossos petits del sistema solar.
2. Els planetes
Els planetes sn astres grans esfrics que giren al voltant
del Sol seguint una trajectria gaireb circular anomenada
rbita. Hi ha dos grups de planetes:
o
Els planetes interiors sn els ms propers al Sol. Tenen
una superfcie rocosa, com la de la Terra. Els planetes
interiors, a partir del ms proper al Sol, sn: Mercuri, Ve-
nus, la Terra i Mart.
Els planetes exteriors estan ms allunyats del Sol. Sn
ms grans que els interiors i sn de naturalesa gasosa,
s a dir, no tenen una superfcie slida com la dels inte-
riors. Els planetes exteriors, a partir del ms proper al
Sol, sn: Jpiter, Saturn, Ur i Nept, que s el que nes-
t ms allunyat.
Al voltant de la majoria de planetes giren uns altres astres
ms petits, els satllits.
La Terra noms t un satllit, la Lluna. En canvi, al voltant
de Jpiter giren ms de seixanta satllits.
DIBUJO
Cintur de Kuiper
Ur
Saturn
Mercuri
Nept
Jpiter
cometa
Mart
Terra
Venus
Cintur
dasteroides
Sol
Sol
Planetes interiors
Mercuri
Jpiter
Ur
Saturn
Nept
Venus Terra Mart
Planetes exteriors
3. E
Els pl
al volt
autn
4. E
Aques
des i
Els
gu
pe
an
de
m
Els
vo
all
cu
lley
De ve
tra un
conse
daqu
saure
dany
Quan
sorra,
car co
gaos
fins a
comp
El
net
que
8.
9.
Re
Objectius
Aprendre que el sistema solar
est format pel Sol i tots els
astres que giren al seu vol-
tant.
Conixer els diferents tipus
dastres del sistema solar.
Distingir els planetes exteriors
dels planetes interiors i coni-
xer-ne les caracterstiques prin-
cipals.
Suggeriments didctics
Per comenar
Comenceu fent preguntes als
alumnes, per tal de repassar
els coneixements previs que
tenen sobre el tema. Quins
astres coneixen? Qu s el sis-
tema solar? Quants planetes t
el sistema solar? Al voltant de
quin estel giren els planetes
del sistema solar?
Per explicar
Perqu els nens i les nenes es
facin una idea de la distncia
que hi pot haver des del Sol
fins a lestel ms proper, expli-
queu-los que la llum del ms
proper dels estels que veiem a
la nit tarda a arribar fins a
nosaltres uns quatre anys, viat-
jant a 300.000 quilmetres per
segon.
Comenteu amb els vostres
alumnes tamb que no tots els
punts lluminosos que es veuen
al cel nocturn sn estels. Hi ha
uns quants planetes que es
veuen a ull nu, per exemple
Venus, Jpiter i Mart. Tot i que
sn planetes i, per tant, no
tenen llum prpia, re-flecteixen
una part de la llum del Sol que
reben, de manera que es veuen
com a punts lluminosos i molt
brillants. A ms a ms, la bri-
llantor no parpelleja com la
dels estels, que estan situats
a una di stnci a mol t ms
gran.
46
Altres activitats
Un model de meteorit
Els meteorits sn petits fragments de roques que giren amb rapidesa
al voltant del Sol en lespai exterior. Quan cauen i travessen latmos-
fera terrestre, els veiem com boles incandescents i brillants. Podem
comprovar com passa aix fent un experiment senzill, per al qual es
necessita una ampolla de vidre de dos litres de capacitat plena dai-
gua i una pastilla efervescent (com ara una Aspirina, un Alka-seltzer,
o quelcom semblant).
Sha dintroduir la pastilla en lampolla daigua, observar el que passa
i la manera com cau fins al fons: la pastilla es dissol i es va trencant
en petits fragments que desapareixen en la trajectria cap al fons de
lampolla.
130225 _ 0074-0089.indd 82 3/8/09 17:08:11
Sol.
s
Mart
a
Asteroide Ida 243. Aquest astre es troba
al cintur dasteroides. Fa uns 58 km de llarg.
s
Crter Meteor, a Arizona (Estats Units). Aquest
crter gegant el va causar un meteorit
duns 50 cm de dimetre fa 50.000 anys.
d
Els estels fugaos sn fragments despresos
dun cometa.
47
3
3. Els planetes nans
Els planetes nans sn cossos esfrics que giren
al voltant del Sol, tot i que sn ms petits que els
autntics planetes. El ms conegut s Plut.
4. Els cossos petits del sistema solar
Aquest grup inclou desenes de milers dasteroi-
des i cometes.
Els asteroides sn cossos petits de forma irre-
gular que giren al voltant del Sol. Es troben
pertot arreu, per sobretot en dues regions
anomenades cinturons: el cintur dasteroi-
des, entre Mart i Jpiter, i el cintur de Kuiper,
ms enll de Nept.
a
Els cometes sn astres glaats que giren al
voltant del Sol amb una rbita ellptica molt
allargada. Quan sacosten al Sol mostren una
cua brillant. El ms conegut s el cometa Ha-
lley, que sacosta al Sol cada 76 anys.
De vegades, un asteroide o un cometa xoca con-
tra un planeta. Si el cos s gran, el xoc pot tenir
conseqncies greus. Es pensa que un xoc
daquest tipus va provocar lextinci dels dino-
saures i moltes altres espcies fa 65 milions
danys.
s
Quan els cossos sn petits com grans de pols o
sorra, quan arriben a la Terra sincendien en xo-
car contra latmosfera i donen lloc als estels fu-
gaos. Els que sn una mica ms grans i arriben
fins a la superfcie terrestre sense cremar-se
completament sanomenen meteorits.
d
El sistema solar est format pel Sol, els pla-
netes, els planetes nans i els cossos petits,
que sn els asteroides i els cometes.
8. Ordena els planetes des del ms proper
al Sol fins al ms allunyat.
9. Quines sn les diferncies principals
entre els planetes interiors
i els exteriors?
Respon
asteroide asteroid
cometa comet
meteorit meteorite
planeta planet
Per comprendre
Demaneu als alumnes que col-
loquin una llanterna encesa a la
vora duna taula i que apaguin
el llum, deixant noms la de la
llanterna. Desprs, digueu-los
que es colloquin davant de la
llum, a uns 30 cm de la llanter-
na. Observaran que a la seva
panxa es forma una taca circu-
lar de llum; en canvi, entre la
llanterna i ells no hi ha llum o
s molt escassa. Expliqueu-los,
llavors, que aix s degut al fet
que la llum noms es veu quan
es reflecteix sobre algun cos i
que passa el mateix a lunivers.
Lespai s fosc a les zones on
no hi ha cossos que reflecteixin
la llum que viatja per lunivers.

Competncia
matemtica
Proposeu als nens i les nenes un
clcul matemtic senzill com a
manera dassentar els coneixe-
ments i la comprensi sobre les
distncies en lunivers: la llum del
Sol tarda una mica ms de vuit
minuts a arribar fins a nosaltres.
Si la velocitat de la llum s de
300.000 km/s, a quina distncia
del Sol est situada la Terra? Un
cop hagin obtingut la xifra, dema-
neu-los que lexpressin en forma
de potncia.
UNITAT 3
Solucions
Respon
8. Mercuri, Venus, la Terra, Mart,
Jpiter, Saturn, Ur i Nept.
9. Els planetes interiors sn ms
petits que els exteriors i tenen
la superfcie rocosa, mentre que
els planetes exteriors no tenen
una superfcie slida, ja que
estan formats de gas.
47
Expliqueu als alumnes que laigua representa latmosfera terrestre i
la pastilla, el meteorit. Els meteorits, igual que la pastilla, es van
trencant en molts fragments a mesura que travessen latmosfera, de
manera que amb prou feines podem localitzar-ne les petites parts que
arriben a terra.
A diferncia de la pastilla, el meteorit es precipita des de lespai exte-
rior a una velocitat molt alta; la fricci amb laire provoca un gran
escalfament de la roca o el fragment, fins que entra en incandescn-
cia i es desf en trossos diminuts.
130225 _ 0074-0089.indd 83 3/8/09 17:08:11
48
Lunivers
Lunivers est format per la Terra i tot el que es
veu al firmament, a ms de moltes ms coses
que no veiem. La Terra i el sistema solar sn
com una volva de pols en lunivers.
1. Els estels
Els estels sn grans esferes de gas a linterior
dels quals es produeix una gran quantitat dener-
gia. Aquesta energia semet en forma de llum i
calor.
Lestel ms proper a la Terra s el Sol. Els altres
estels estan tan lluny que els veiem com a sim-
ples punts lluminosos.
Els estels tenen diverses propietats:
El color. Pot ser blau, blanc, groc, taronja o
vermell, depenent de la temperatura de les-
tel. El Sol s groc.
La mida. Hi ha grans diferncies de mida en-
tre uns estels i uns altres. El Sol, per exem-
ple, s un estel mitj.
La lluminositat. s la quantitat denergia que
emet un estel.
La brillantor. s la llum que es rep des de la
Terra. Depn de la lluminositat de lestel, per
tamb de la distncia a qu est de la Terra.
f
El Sol s lastre ms brillant del firma-
ment.
Alguns estels, igual que el Sol, tenen planetes
que giren al seu voltant.
2. Les constellacions
Una constellaci s un conjunt destels que es
veuen propers en una regi del cel. Des de lanti-
guitat, es buscaven formes i figures mitolgiques
unint amb lnies els estels propers.
Com que la Terra gira sobre si mateixa i al voltant
del Sol, al llarg duna nit unes constellacions es
van amagant i en surten unes altres. Per la ma-
teixa ra, tampoc no es veuen les mateixes al
llarg de tot lany, ni es veuen les mateixes
constellacions des de lhemisferi nord que des
de lhemisferi sud.
g
f
Diferncies entre la lluminositat i la brillantor.
Lestel A s igual de llumins que lestel B, tal
com es veu en el requadre. No obstant aix,
lestel B s ms brillant. Per qu?
g
Aspecte del firmament en tres moments
de la primera nit de la primavera. En realitat,
no gira el firmament, sin la Terra.

s
s
a

M
a
jo
r
ssa Major
Girafa
ssa Menor
ssa Menor
ssa
Major
Drag
Drag
Cassiopea
Polar
Polar
Polar
A
B
A
B
3. L
Les g
deste
Segon
irregu
El sis
anom
un de
tre.
j
Gaire
firmam
galxi
des i
utilitz
Els
em
De
me
Les
tam
est
Re
10
11
12
A
48
Ms informaci
Un model destel: el Sol
El Sol s lestel ms proper a la Terra i lastre amb ms brillantor
aparent del nostre cel. s la principal font denergia de la vida a la
Terra i tamb aporta lenergia que mant en funcionament els proces-
sos climtics.
A linterior del Sol tenen lloc reaccions de fusi nuclear en qu els
toms dhidrogen es transformen en heli; aix produeix un excs
denergia que s el que rebem nosaltres.
El Sol s un estel que es va formar fa uns 5.000 milions danys i que
romandr en el seu estat actual, segons els clculs dels cientfics,
cremant hidrogen de manera estable, aproximadament uns altres
5.000 milions danys ms.
Objectius
Aprendre qu sn els estels i
don prov lenergia que irra-
dien.
Conixer les propietats dels
estels.
Definir i comprendre qu s
una constellaci i distingir-ne
alguna en el cel nocturn.
Comprendre que els estels
sagrupen formant galxies
i saber que el nostre sistema
solar s dins duna galxia de
forma espiral anomenada Via
Lctia.
Suggeriments didctics
Per comenar
Abans diniciar la lectura dels
continguts, demaneu a les
nenes i els nens que recordin i
esmentin quins astres es ve-
uen de dia i quins es veuen de
nit al cel. Desprs pregunteu
als alumnes si saben per qu
durant el dia no podem veure
els estels.
Podeu demanar als alumnes
que observin com els astres es
mouen al llarg del dia i de la nit.
s fcil comprovar com es
desplaa el Sol dest a oest;
suggeri u- l os que seguei xi n
tamb els moviments de la
Lluna fent una marca de la seva
posici quatre o cinc vegades,
cada mitja hora, amb retolador
sobre el vidre duna finestra.
Recordeu-los que han de mirar
des de l a matei xa posi ci
perqu la comprovaci sigui
correcta.
Per explicar
Per ajudar els alumnes a fer-se
una idea de la mida de la nos-
tra galxia, comenteu-los que
si la forma fos circular, neces-
sitarem uns 10.000 milions
danys per travessar-la de cos-
tat a costat viatjant a la veloci-
tat de la llum.
130225 _ 0074-0089.indd 84 3/8/09 17:08:11
l
A
j
Fotografia del firmament des de la Terra.
Les fletxes assenyalen una banda amb un gran
nombre destels, tants que es veu ms clara.
Aquesta banda coincideix amb el disc
de la galxia i es coneix des de lantiguitat
com a Via Lctia o Cam de Sant Jaume.
49
3
3. Les galxies
Les galxies sn agrupacions de milers o milions
destels, juntament amb fragments de roca i gas.
Segons la forma, poden ser ellptiques, espirals i
irregulars.
h
El sistema solar es troba en una galxia espiral
anomenada Via Lctia. Nosaltres ens trobem en
un dels braos daquesta galxia, lluny del cen-
tre.
j
Gaireb tot el que veiem de nit, quan mirem el
firmament, sn estels que pertanyen a la nostra
galxia. La resta de galxies estan molt allunya-
des i no es poden observar a ull nu. Per fer-ho cal
utilitzar telescopis.
Els estels sn enormes esferes de gas que
emeten energia en forma de llum i calor.
Des de la Terra sobserven en grups ano-
menats constellacions.
Les galxies sn agrupacions destels, jun-
tament amb pols i gas. El sistema solar
est situat a la Via Lctia.
Respon
10. Defineix estel, constellaci i galxia.
11. Enumera les caracterstiques
dels estels i defineix-los.
12. Qu s la Via Lctia?
Com es pot observar?
estel star
galxia galaxy
h
Classificaci de les galxies. A. Espiral.
B. Ellptica. C. Irregular.

A B C

Competncia social
i ciutadana
Hi ha un tipus de contaminaci
que no augmenta els nivells de
toxicitat de latmosfera, per que
ens priva de contemplar lespec-
tacle del cel estelat. s la conta-
minaci lluminosa, causada pels
llums de les ciutats i els assenta-
ments humans. Recordeu als
alumnes que per observar els
estels cal triar una nit sense
nvols i, a ms, buscar un lloc al
ms allunyat possible daquests
llums. Feu que reflexionin sobre
la necessitat de la llum i de com
nabusem en la vida quotidiana.
UNITAT 3
Solucions
Respon
10. Un estel s una enorme esfe-
ra de gas a linterior de la qual
es produeix una gran quanti-
tat denergia que sallibera en
forma de calor i llum. Una
constellaci s un grup des-
tels que es veuen prxims en
una regi del cel. Una galxia
s una agrupaci de milers de
milions destels al costat de
fragments de roca i gas.
11. El color, que depn de la tem-
peratura de lestel, i que pot
ser blau, blanc, groc, taronja o
vermell. La mida, que pot va-
riar; el Sol, per exemple, s un
estel mitj. La lluminositat,
que s la quantitat denergia
que emet un estel. La brillan-
tor, que s la llum que es rep
des de la Terra i que depn de
la lluminositat de lestel i de
la distncia a qu es trobi.
12. La Via Lctia s una galxia el-
lptica a linterior de la qual hi
ha el nostre sistema solar.
Cada vegada que mirem els
estels estem veient la Via Lc-
tia, ja que gaireb tots els
estels que observem pertanyen
a la nostra prpia galxia.
49
Arribar un dia que el Sol haur esgotat tot lhidrogen, en haver-lo
transformat en heli. Com a resultat, el nucli de lestel es contraur,
mentre que les capes exteriors tendiran a expandir-se i refredar-se. El
Sol es convertir en un estel gegant vermell, amb un dimetre que
pot arribar a lrbita de la Terra i sobrepassar-la, amb la qual cosa
qualsevol forma de vida shaur extingit.
La majoria de les fonts denergia usades per lsser hum deriven
indirectament del Sol: els combustibles fssils preserven energia
solar capturada fa milions danys mitjanant fotosntesi, lener-
gia hidroelctrica usa lenergia cintica de laigua que es va conden-
sar desprs dhaver-se evaporat per la calor del Sol, etc.
130225 _ 0074-0089.indd 85 12/8/09 14:24:08
50
Activitats
Comprn
13. Lesquema segent mostra les capes
de la Terra. Copial i retolan les parts.
14. Enumera les capes de la geosfera
i de latmosfera i indica una caracterstica
de cadascuna.
15. Explica com s possible que es trenquin
les roques de les muntanyes per lacci
de laigua de pluja.
16. Respon les preguntes segents sobre
els volcans.
a. Quina relaci hi ha entre el magma
i la lava?
b. Com es forma el con volcnic?
c. Com pot un volc originar una illa?
17. Fes una llista dels tipus dastres del sistema
solar, cadascun amb la definici
corresponent.
18. Explica en qu es diferencien els astres
de cada parella.
a. planeta estel
b. planeta satllit
c. planeta planeta nan
d. asteroide meteorit
e. meteorit estel fuga
19. Indica quin tipus dastres del sistema solar
representa cada dibuix i explica per qu ho
saps.
20. Quina relaci hi ha entre la brillantor
dun estel i la lluminositat?
Raona
21. Els congostos
excavats pels rius
de muntanya
poden tenir
el perfil
que mostra
el dibuix.
Explica per qu.
22. Els estels fugaos sn estels? Explica
la resposta.
23. Creus que els estels que formen
una constellaci es troben a prop
els uns dels altres en lunivers?
Aplica
24. Si els dos estels de la imatge tenen
la mateixa lluminositat, quin deu estar ms
a prop de la Terra? Com ho has esbrinat?
.........
.........
.........
.........

. . . . . . . . .
. . . . . . . . .
. . . . . . . . .
. . . . . . . . .

.........
A B
A
B
25. V
P
F
O

A
2
Ms informaci
Lerosi fluvial
Lacci de desgast provocada pels rius rep el nom derosi fluvial, i
s un dels principals agents modeladors del paisatge.
Un dels paisatges ms sorprenents del mn, el congost del Colorado,
als Estats Units, s degut a aquest tipus derosi i ha estat creat
pel pas del riu del mateix nom sobre un terreny calcari durant mi-
lions danys. El congost t uns 446 km de longitud, serralades den-
tre 6 i 29 km dample, i assoleix profunditats de ms de 1.600 m. A
ms, al seu pas el riu ha anat desvellant prop de 2.000 milions
danys de la histria de la Terra en tallar capa rere capa la roca per
on corre, i deixar exposades capes i estrats de sediments de lera
paleozoica.
Solucions
Comprn
13. R. G. Atmosfera: espai exte-
rior, troposfera. Hidrosfera.
Geosfera: escora, mantell,
nucli.
14. Les capes de la geosfera sn
escora (slida i formada per
roques); mantell (amb roques
foses, el magma) i nucli (for-
mat principalment per ferro).
Les capes de latmosfera sn
la troposfera, que s on es
desenvolupa la vida, i lestra-
tosfera, que s on hi ha la
capa doz.
15. Perqu laigua sintrodueix a
les escletxes de les roques i,
quan la temperatura baixa, es
congela, augmenta de mida i
actua com un tasc.
16. a. Lava: nom que rep el magma
un cop surt a la superfcie. b.
Es forma per lacumulaci de
lava que es refreda i se solidi-
fica al voltant del crter. c.
Quan un volc s sota el mar,
el con pot crixer fins a la
superfcie i formar una illa.
17. Planeta: astre gran i esfric
que gira al voltant del Sol en
una trajectria gaireb circular.
Satllit: astre ms petit que
un planeta que orbita al voltant
dun planeta. Asteroide: cos
petit de forma irregular que
gira al voltant del Sol. Cometa:
astre glaat que gira al voltant
del Sol amb una rbita el-
lptica molt allargada. Planeta
nan: astre de mida ms petita
que un planeta que gira al vol-
tant del Sol. Meteorit: cos petit
que arriba a la superfcie de la
Terra. Estel fuga: cos molt
petit que arriba a la Terra, sin-
cendia a latmosfera, i deixa
un solc brillant al cel.
18. a. Planeta i estel: el primer no
emet llum ni calor prpies; b.
Un planeta gira al voltant del
Sol i un satllit, al voltant dun
planeta; c. Un planeta nan s
ms petit que un planeta; d.
50
130225 _ 0074-0089.indd 86 3/8/09 17:08:12
solar
qu ho


ar ms
nat?
25. Vs a http://www.edu365.cat/primaria/muds/natural/univers/index2.htm.
Passa el ratol per sobre dels planetes del sistema solar i observa com sn.
Fes una taula amb el nom dels planetes i el radi que tenen.
Ordenals de ms gran a ms petit, segons el radi.
Observa com s el moviment de la Terra al voltant del Sol.
Quina forma t lrbita que descriu?
1. Demana a un adult
que tajudi a tallar lesfera
per la meitat amb una ganiveta
o una serra. Enganxa-la a sobre
duna cartolina i retalla-la.
2. Amb lajuda dun regle, busca
el centre de la mitja esfera.
Marcal i mesuran el radi.
3. Amb un comps, traa
una circumferncia que tingui
el radi de la meitat de lesfera.
Aquesta circumferncia s
el nucli. Pintal de color groc.
51
3
4. La resta, entre
el nucli
i lescora,
representa
el mantell. Pintal
de color taronja.
Pinta de color
marr una franja
estreta, dun o
dos millmetres,
que representar
lescora.
5. Per acabar, dibuixa i pinta la superfcie amb
lajuda dun mapamundi i un globus terraqi.
Els continents han de quedar de color marr
o verd i els mars i oceans, de color blau.
Aprn a fer de geleg
La construcci dun model de la geosfera
Un model s una representaci de la realitat. Farem de gelegs
i construirem un model de la geosfera.
Necessites una esfera de suro blanc, que pots aconseguir
en una botiga darticles per a manualitats, un comps, un regle
i pintures al tremp de colors.
26. Segueix les instruccions i construeix un model de la geosfera.
Els asteroides giren al voltant
del Sol; els meteorits arriben
fins a la Terra i xoquen contra
la superfcie terrestre; e. Un
meteorit s ms gran que un
estel fuga i arriba a la superf-
cie terrestre sense cremar-se.
19. A: un asteroide (irregular). B:
un cometa (cua brillant).
20. La brillantor dun estel depn
de la lluminositat i de la dis-
tncia a la Terra. Dos estels a
la mateixa distncia, el ms
llumins ser el ms brillant.
Raona
21. Perqu els rius, un cop han
excavat el llit, es poden expan-
dir en amplada, segons si por-
ten ms o menys aigua.
22. No, els estels fugaos brillen
durant un moment com es-
tels, per sn partcules de
pols o roca que sincendien en
entrar a latmosfera.
23. No, poden ser estels allunyats
entre si, per, des de la Terra,
es veuen a la mateixa regi
del cel.
Aplica
24. Lestel B s ms brillant.
25. Activitat TIC. Tractament de la
informaci i competncia digi-
tal. R. Ll.

Lrbita t forma ellptica.


Aprn a fer de geleg
26. R. Ll.
UNITAT 3
Lrea de drenatge del riu Colorado es va formar fa 40 milions danys,
tot i que el Grand Canyon t probablement menys de 6 milions danys
dantiguitat. Lerosi que ha generat aquest paisatge sha produt majo-
ritriament els darrers 2 milions danys i el resultat sn les columnes
geolgiques ms completes del planeta. El riu continua, a ms, erosi-
onant el llit i traient a la llum roques cada vegada ms antigues.
Mostreu als nens i les nenes unes quantes imatges daquest pai-
satge i dirigiu lobservaci cap a les columnes geolgiques.
Expliqueu-los que encara que el Colorado no s gaire cabals, lac-
ci continuada que ha dut a terme al llarg de tant temps ha erosio-
nat el terreny daquesta manera espectacular.
Aprn a fer de geleg
Objectius
Construir un model de geosfera.
Suggeriments didctics
Feu que es fixin en les imatges
que hi ha en la unitat per fer una
reproducci fidel de la Terra.

Competncia dautonomia
i iniciativa personal
Pregunteu-los com ajuda lactivitat
a comprendre com s la Terra.
51
130225 _ 0074-0089.indd 87 3/8/09 17:08:12
52
27. Llegeix el resum.
28. ESTUDI EFICA. Copia lesquema i completal.
29. ESTUDI EFICA. Pots recordar els noms dels planetes interiors si recordes la frase
segent: La Merc venia terra i margarides. Penseu entre tota la classe una
frase per recordar el nom dels planetes exteriors.
Repassa
El planeta Terra i el sistema solar
El planeta Terra est format per diverses capes concntriques:
la geosfera, la hidrosfera i latmosfera.
A lescora terrestre hi ha processos derosi, transport i sedimen-
taci. Les roques de la superfcie terrestre pateixen desgast i donen
lloc al sl.
La Terra cont energia, que es manifesta en els terratrmols i els volcans.
El sistema solar est format per un estel, el Sol; els vuit planetes que orbiten
al seu voltant, amb els seus satllits; diversos planetes nans, i desenes de
milers de cossos petits, que sn els asteroides i els cometes.
Els estels sn enormes esferes de gas a linterior dels quals es produeix una
gran quantitat denergia. Una agrupaci de milers destels s una galxia.
EL SISTEMA SOLAR
est format per
els planetes
Mercuri
el Sol
sn
......... Terra ......... ......... ......... ......... .........
est formada per
geosfera ......... .........
30. E
31. R
e
32. D
d
T
o
lernc
ia
L
c
1.
2
3
Objectius
Repassar els conceptes que
shan aprs en la unitat.
Completar esquemes.
Aplicar el que sha aprs en la
unitat valorant una actuaci
concreta.
Paraules clau
de la unitat
asteroide
atmosfera
cometa
con
constellaci
crter
erosi
erupci
escora
estel
estel fuga
estratosfera
galxia
geosfera
hidrosfera
lluna
magma
mantell
meteorit
nucli
oz
planeta
planeta nan
roca
satllit
sedimentaci
sistema solar
sol
sl
terratrmol
transport
troposfera
univers
via lctia
volc
xemeneia
52
Ms informaci
La Creu del Sud
Els habitants de lhemisferi nord no veiem els mateixos estels que
els de lhemisferi sud. Tot i aix, les persones que viuen a la vora de
la lnia de lequador sn privilegiats perqu poden observar els estels
de les dues meitats.
Des de lhemisferi nord podem veure lestel Polar, que assenyala el
nord i que ha estat emprat per navegants com a guia des de temps
molt antics. En canvi, a lhemisferi austral no hi ha un estel similar
que assenyali el pol sud. La Creu del Sud s una constellaci forma-
da per quatre estrelles creuades i brillants, i unes altres set de menys
brillants, dues de les quals assenyalen amb claredat el sud i que
susen per localitzar aquest punt cardinal.
130225 _ 0074-0089.indd 88 3/8/09 17:08:13
....
53
3
30. Escriu una opini ms a favor de lexploraci espacial i una altra en contra.
31. Rebat una de les opinions a favor de lexploraci espacial i una altra de les que hi estan
en contra.
32. Desprs de llegir totes les opinions i reflexionar-hi, ests en contra o a favor
de lexploraci espacial? Explica la resposta.
T
o
lernc
ia
Opinar sobre lexploraci espacial
Els fets
Lexploraci espacial s extraordinriament
cara. Shi han gastat molts milions deuros, a
ms de milions dhores de treball, combustible i
primeres matries no renovables.
Lexploraci espacial proporciona coneixements
cientfcs de tota mena i ha estat font de nom-
broses tecnologies que utilitzem en la nostra
vida quotidiana.
LES OPINIONS
1. No s correcte gastar en lespai una quantitat de
diners que es podria utilitzar per resoldre problemes
molt greus que hi ha a la Terra, per exemple, la fam
al Tercer Mn.
2. Encara hi ha moltes coses del nostre planeta que no
coneixem, per exemple, els fons marins. Aquesta ex-
ploraci no seria tan cara i aportaria ms benefcis.
3. Lexploraci espacial s molt perillosa. Des que va
comenar, ha costat la vida a 21 astronautes, i a
molts cientfcs i tcnics, aix com a 350 persones
duna ciutat sovitica sobre la qual va caure un coet
per accident.
En contra
1. Tot all que proporciona coneixements cientfcs
s important i, sovint, es tradueix en invents tils.
Molts avenos dels quals gaudim avui dia sn fruit
de lexploraci espacial (el velcro, teixits espe-
cials, la telefonia mbil, molts avenos mdics i
informtics...).
2. Si exhaurim els recursos minerals de la Terra, po-
drem tenir a la nostra disposici tots els recursos
del sistema solar.
3. Si no es gastessin diners en lexploraci espacial,
segurament aquests diners tampoc no es gasta-
rien a arreglar els problemes de les persones ms
desafavorides.
A favor
Programa de tolerncia
Mostreu als alumnes que es pot
estar a favor o en contra de lex-
ploraci espacial, per cal expres-
sar-ho de manera respectuosa.

Competncia artstica
i cultural
El tema de lexploraci espacial es
presta a elaborar treballs grfics, ja
que tant les fotos que sobtenen de
lespai exterior, galxies, nebuloses
i altres formacions, com les de les
naus espacials humanes sn imat-
ges impactants i de vegades de
gran bellesa, que poden servir per
adquirir coneixements de manera
grfica. Suggeriu als alumnes que
elaborin, per grups, un mural. Per
fer-lo, han de seleccionar en primer
lloc una missi concreta. Les expe-
dicions Apollo, larribada dels
humans a la Lluna, la gossa Laika,
les missions Voyager, la Pionner,
lexploraci de la superfcie de Mart
amb el vehicle Pathfinder, etc., sn
missions molt interessants de les
quals no s complicat obtenir imat-
ges. Recordeu-los que han dacom-
panyar les imatges amb dades tc-
niques dinformaci que permetin
entendre en qu van consistir
aquestes missions; a ms, han
dexplicar els coneixements que
van aportar.
UNITAT 3
Programa dESTUDI EFICA
En acabar la unitat, completeu amb els alumnes una taula com
aquesta, o demaneu-los que la completin tots sols.
UNITAT 3: El planeta Terra
El que he aprs... El que he aprs a fer...
Lestructura
de la Terra
Lescora canvia
El sistema solar
Lunivers
Solucions
Estudi efica
28. El sistema solar est format
pel Sol; els planetes, que po-
den ser interiors o exteriors, i
que tenen satllits; els plane-
tes nans, i els cossos petits,
que sn els asteroides i els
cometes. El sistema solar per-
tany a la Via Lctia.
29. R. Ll.
Sc capa de...
30. R. Ll.
31. R. Ll.
32. R. Ll.
53
130225 _ 0074-0089.indd 89 12/8/09 14:24:10
54A
La protecci
del medi ambient
E
Continguts
EL MN DELS SSERS VIUS
Els ecosistemes.
La nutrici
en els ecosistemes.
El medi ambient.
Lectura comprensiva,
interpretaci dimatges
i de xarxes alimentries.
Elaboraci desquemes
conceptuals.
Inters per aprendre
a identificar els ssers vius
de lentorn.
Curiositat per entendre com
salimenten els ssers vius
dins un ecosistema.
LENTORN I LA SEVA
CONSERVACI
La protecci del medi
ambient.
Lectura i interpretaci
de mapes.
Reconeixement
de la importncia
de conservar
el medi ambient.
CONNEXIONS AMB ALTRES
REES
Identificaci dssers vius
amb una clau.
Programaci
Objectius
Aprendre que un ecosistema s el conjunt format per ssers
vius i el medi fsic que els envolta.
Comprendre que els ssers vius modifiquen el medi fsic
de la mateixa manera que el medi fsic determina els ssers
vius que hi poden viure.
Saber que dins un ecosistema els organismes productors
sn els que es fabriquen laliment.
Saber que els consumidors sn els ssers vius que han
daconseguir els seus aliments i que poden ser consumidors
primaris, secundaris o terciaris.
Aprendre a representar xarxes alimentries.
Saber que el medi ambient dun sser hum est format
per tot all que afecta la seva vida.
Aprendre que les activitats de les persones modifiquen el medi
i poden causar grans perjudicis a lsser hum.
Comprendre la importncia de protegir el medi ambient
i conixer les responsabilitats dels ciutadans i de les autoritats.
Extraure informaci de textos i mapes.
Criteris davaluaci
Sap qu s un ecosistema i qui el forma.
Comprn les relacions que es donen entre els ssers vius
dun ecosistema: productors i consumidors.
Comprn qu s el medi ambient dun sser hum
i com el medi i les persones safecten entre si.
Coneix les responsabilitats de les persones i de les autoritats
en relaci amb el medi ambient.
Competncies bsiques
A ms de la competncia en el coneixement i la interacci
amb el mn fsic, en aquesta unitat es desenvolupen
les competncies artstica i cultural, comunicativa lingstica
i audiovisual, dautonomia i iniciativa personal, daprendre
a aprendre, i social i ciutadana.
R

4
130225 _ 0090-0105.indd 90 3/8/09 17:12:40
54B
Esquema de la unitat
UNITAT 4. LA PROTECCI DEL MEDI AMBIENT
Repassa
Sc capa de...
Debatre sobre la conservaci
del medi ambient
Els ecosistemes
La nutrici
en els ecosistemes
El medi ambient
La protecci
del medi ambient
Aprn a fer de botnic
La identificaci dssers
vius amb una clau
Quin mn volem?
Reconeixement del comproms personal
per protegir el medi ambient
Recursos i fitxes fotocopiables
Activitats Coneixement del medi 5: Unitat 4.
Les TIC en el Coneixement del medi 5: Unitat 4.
Les competncies lingstica i matemtica
des del coneixement del medi 5: Unitat 4.
Refor: Fitxes 13, 14, 15 i 16. Ampliaci: Fitxa 4.
Recursos per a lavaluaci: Prova 4 / Test 4.
Ms recursos. Coneixement del medi 5.
100 propostes per millorar la competncia
en el coneixement i la interacci amb el mn fsic.
Estudi efica
Completar esquemes, activitats 28 i 29, pgina 66.
Previsi de dificultats
Lestudi dels ecosistemes no ha de presentar
problemes per als alumnes. Ja coneixen de cursos
anteriors el concepte de cadena alimentria,
que ara es torna a treballar, tot i que augmentant-ne
el nivell de complexitat. Exposeu diferents exemples
de xarxes alimentries, a ms dels que surten
en el llibre. Es tracta dun concepte que sexplica
molt b de manera grfica: utilitzeu la pissarra
perqu tots els alumnes vegin que els diferents
ssers vius formen part de ms duna cadena
i que les cadenes es barregen les unes
amb les altres.
Aprofiteu els continguts daquesta unitat
per implicar els alumnes en la protecci del medi.
Insistiu en les coses que ells poden fer com
a ciutadans particulars.
Suggeriment
de temporalitzaci
Setembre
Novembre
Desembre
Gener
Febrer
Mar
Abril
Maig
Juny
Octubre
Nota: Durant les dues primeres setmanes del curs escolar podeu recrrer a lAvaluaci
inicial inclosa en el quadern de Recursos per a lavaluaci.
130225 _ 0090-0105.indd 91 12/8/09 14:27:24
54
La protecci
del medi ambient
4
Qu hi veus?
Quins ssers vius i quins components del medi fsic reconeixes en la fotografia?
Quins altres ssers vius podrien viure en un entorn aix?
Objectius
Recordar als alumnes qu s
un ecosistema i que nhi ha de
diferents tipus.
Saber que entre els ssers vius
dun ecosistema es donen rela-
cions dalimentaci, de compe-
tncia i de cooperaci.
Repassar alguns dels proble-
mes de les activitats humanes
que deterioren els ecosiste-
mes.
Presentar als alumnes els con-
tinguts de la unitat.
Programa de lectura
de la imatge
Observeu la fotografia i demaneu
als alumnes que es fixin en len-
torn que shi observa i que intentin
ubicar a quin continent correspon.
Feu que raonin la resposta i que
reflexionin quin dels elements de
la imatge els hi ha condut.
Suggeriments didctics
Per comenar
Abans diniciar la lectura de
la imatge, repasseu amb els
alumnes les caracterstiques
dels ssers vius, comparant-los
amb els ssers inerts.
Feu que els nens i les nenes
parlin dels tipus dssers vius i
del que els caracteritza. Dema-
neu-los si es poden agrupar
dalguna manera partint dels
seus trets diferenciadors.
Per explicar
Expliqueu als alumnes que en
els diversos medis fsics ses-
tableixen diferents relacions
entre els animals. Aquestes
relacions es classifiquen en
funci de si hi ha cooperaci
entre els animals, competncia
o si un serveix per alimentar
laltre. Plantegeu-los diferents
tipus de relacions entre animals
perqu ells en puguin observar
les diferncies a nivell prctic.
54
Ms informaci
Les adaptacions al medi de les plantes i la seva dispersi
Expliqueu als nens i les nenes les adaptacions que han desenvolupat
algunes plantes per sobreviure en medis on les condicions per viure-
hi sn extremes. Comenteu-los, per exemple, la reserva daigua que
fan els cactus dels deserts per resistir llargs perodes de sequera.
Plantegeu-los que hi ha plantes dalta muntanya que per resistir la
fora del vent tenen arrels molt fortes i profundes i, a la vegada, no
tenen gaire alada.
Tamb els podeu proposar que es fixin en plantes mediterrnies i que
sadonin que algunes, com ara la gatosa o la garriga, tenen fulles
dures i espinoses que fan allunyar els herbvors i que els permeten
de conservar ms la humitat durant el clid estiu mediterrani.
Q
E
C
n
U
i
e
H
le
q


L
E
s
c
Q
130225 _ 0090-0105.indd 92 3/8/09 17:12:40
55 55
Qu en saps?
Els ecosistemes
Cada sser viu habita al lloc on pot satisfer les seves
necessitats daliment, refugi, etc.
Un ecosistema est format per un conjunt dssers vius
i el medi fsic on viuen. Aquest medi fsic inclou laigua,
el sl, el clima, etc.
Hi ha ecosistemes terrestres, com ara els boscos,
les praderies i els deserts, i ecosistemes aqutics,
que poden ser daigua dola o daigua salada.
Digues un animal, una planta i un element del medi
fsic que podries trobar en aquests ecosistemes
i uns que no.
a. un bosc c. un desert
b. una praderia d. un riu
Les relacions en els ecosistemes
Entre els ssers vius dun ecosistema
sestableixen diferents tipus de relacions,
com ara aquestes:
Relacions dalimentaci. Sn aquelles
en qu uns ssers vius serveixen daliment
a uns altres. Es representen mitjanant
cadenes alimentries.
Relacions de competncia. Es donen quan
diferents ssers vius tenen una mateixa
necessitat.
Relacions de cooperaci. Tenen lloc quan
dos ssers vius collaboren, s a dir, quan
tots dos obtenen un benefici.
Qu aprendrs?
Qu sn els ecosistemes i quins components tenen.
Com salimenten els ssers vius en els ecosistemes.
Qu sn les cadenes i les xarxes alimentries.
Qu s el medi ambient.
Quins problemes afecten el medi ambient.
Qu podem fer per protegir el medi ambient.
Com sutilitza una clau didentificaci.
Observa la cadena alimentria i explica
qu significa.
Explica quina relaci sestableix
entre una planta i els insectes
que en pollinitzen les flors.
blat
ratol
esparver
Per comprendre
Mostreu als alumnes que les
persones continuem sent els
grans predadors. Encara que
no ens dediquem a caar ani-
mals salvatges, els criem per-
qu ens serveixin daliment.
UNITAT 4

Solucions
Qu hi veus?
Es venen zebres en un lloc on
hi ha aigua. Es veuen arbres i
matolls, una vegetaci prpia
dun lloc sec.
R. M. Girafes, elefants, lleons...
R. M.
a. Al bosc: s, un llop i un roure;
no, un s blanc i un co-coter. b.
En una praderia: s, una llebre i
herba; no, una balena i un cac-
tus. c. En un desert: s, una
serp i una palmera; no, una foca
i un avet. d. En un riu: s, un
salm i algues; no, una tonyina
i un pi.
Aquesta cadena alimentria
ens explica que lesparver sali-
menta del ratol, el qual salimen-
ta del blat.
Entre una planta i els insectes
que en pollinitzen les flors
sestableix una relaci de coo-
peraci.
55
A lhora de dispersar-se, el fet que les plantes siguin organismes
immbils no els impedeix conquerir nous territoris. La planta es garan-
teix la continutat a travs del vent, laigua o els animals que trans-
porten el seu pollen o la seva llavor fins a altres llocs. Aquests sn
els mitjans de transport per al pollen i les llavors, de manera que
podem dir que lecosistema collabora activament en la dispersi de
les plantes.
130225 _ 0090-0105.indd 93 3/8/09 17:12:41
w
ssers vius dun ecosistema. Cada
poblaci forma part duna espcie.
A quin tipus decosistema pertanyen
aquests ssers vius?
q
Dues espcies molt semblants.
A. Pardal com. B. Pardal de passa.
Quines diferncies observes entre
les dues espcies?
56
Els ecosistemes
La societat est cada vegada ms interessada en lecologia
i el medi ambient. Per per poder opinar seriosament sobre
aquests temes, cal estar informat.
1. Els ecosistemes
Un ecosistema s un conjunt format per ssers vius i el seu
medi fsic. Pot ser molt petit, com un bassal en un prat, o
molt gran, com tot un oce.
Lecosistema ms gran que podem definir s el format per
la Terra i tots els ssers vius que hi habitem. Aquest ecosis-
tema s la biosfera.
2. Els ssers vius de lecosistema
Tots els ssers vius sagrupen en espcies. Per exemple,
els lleons formen una espcie dssers vius, igual que els
tigres, les roselles o les alzines.
q
Tots els membres duna espcie que habiten en un ecosis-
tema formen una poblaci.
El conjunt de totes les poblacions dun ecosistema forma
una comunitat.
w
Els ssers vius de lecosistema es relacionen entre si. Per
exemple, els grans herbvors, com les zebres o els bfals,
necessiten que hi hagi herba en abundncia. I si hi ha grans
herbvors, hi pot haver depredadors de mida gran, com els
lleons, ja que aquests necessiten els grans herbvors per
alimentar-sen. A ms, aquests depredadors eviten que hi
hagi massa herbvors, que acabarien fent malb lherba.
A
B
astors
roures
ratolins escanyapolls reigs bords
falgueres
mallerengues
carboneres
senglars
INDIVIDU COMUNITAT
POBLACI
gaig
Objectius
Aprendre que un ecosistema
est format pel medi fsic i la
comunitat dssers vius que hi
habita.
Saber que el nostre planeta s
un immens ecosistema que
anomenem biosfera.
Aprendre que les diferents
poblacions despcies dun eco-
sistema formen una comunitat.
Comprendre que el medi fsic
determina els ssers vius que
hi poden viure, de la mateixa
manera que els ssers vius
modifiquen el medi on viuen.
Suggeriments didctics
Per comenar
Convideu els alumnes a obser-
var les fotografies de la pgina
56 i feu-los aquestes preguntes:
de qu salimenten els ssers
daquestes imatges?, nhi ha
cap que es fabriqui laliment?,
de quina manera contribueixen
aquests ssers vius a lequilibri
dels seus ecosistemes?
Per explicar
Expliqueu als nens i les nenes
que els ssers vius estan adap-
tats a les condicions determina-
des del medi on viuen i que
tenen uns marges de tolerncia.
Aix significa que poden supor-
tar canvis en aquestes condici-
ons, sempre que aquests canvis
no siguin gaire drstics. Sovint
els ecosistemes pateixen canvis
que poden ser dorigen natural,
com un hurac o una riuada, per
exemple, per si aquests canvis
bruscos superen els lmits de
tolerncia dels ssers vius que
hi habiten, moltes espcies no
podran sobreviure.
Per comprendre
Expliqueu als alumnes que un
ecosistema s estable quan
pot suportar canvis en els s-
sers vius, el sl, la temperatu-
56
Ms informaci
Adaptacions al medi aqutic
Els ssers vius dels medis aqutics i terrestres tenen caractersti-
ques diferents per adaptar-se als medis corresponents. Laigua s un
medi molt ms dens i viscs que laire, i aix significa que els ssers
aqutics, per desplaar-se, han de vncer una resistncia molt ms
gran que els ssers terrestres. Aquesta s la ra per la qual la majo-
ria despcies nedadores han desenvolupat formes hidrodinmi-
ques.
Com que laigua s ms densa que laire, subjecta ms i fa que els
ssers hi surin amb facilitat. Per aix tampoc no cal un esquelet rgid
i resistent per vncer la fora de la gravetat. s per aix que al mar hi
ha animals invertebrats tan grans, com el calamar gegant, que en
Un
me
viu
se
tem
me
3. E
El me
sos e
vius, c
tat, el
mene
El me
cadas
tors d
En
im
el
mo
hu
En
flu
tita
pe
sa
da
de
rn
4. R
i e
El me
tot en
binac
haver
torn, e
mals
exem
ocells
Daltr
fiquen
mals
a tran
130225 _ 0090-0105.indd 94 3/8/09 17:12:41
a
e.
en
sa.
e
eres
gues
eres
e
Castors europeus. Els castors modifiquen el medi fsic,
ja que construeixen preses que fan que es formin
estanys i llacs als rius.
57
4
57
1. Qu s la biosfera?
2. Quins factors fan que hi hagi ms o menys
llum en un medi aqutic?
Respon
Un ecosistema est format per un
medi fsic i una comunitat dssers
vius. El medi fsic determina els s-
sers vius que poden viure en lecosis-
tema, i els ssers vius modifiquen el
medi fsic.
3. El medi fsic
El medi fsic dun ecosistema inclou nombro-
sos elements que influeixen sobre els ssers
vius, com ara la temperatura, el grau dhumi-
tat, el tipus de sl... Aquests elements sano-
menen factors.
El medi fsic pot ser terrestre o aqutic. En
cadascun daquests medis influeixen fac-
tors diferents.
En els medis terrestres els factors ms
importants sn el clima, el tipus de sl i
el relleu. El clima, al seu torn, inclou
molts altres factors: la temperatura, la
humitat, la presncia destacions...
En els medis aqutics els factors ms in-
fluents sn la salinitat, s a dir, la quan-
titat de sal, la llum, els corrents, la tem-
peratura i el tipus de fons. Segons la
salinitat, els medis aqutics poden ser
daigua dola o daigua salada. La llum
depn de la profunditat i de la transpa-
rncia de laigua.
4. Relacions entre el medi fsic
i els ssers vius
El medi fsic dun ecosistema influeix sobre-
tot en la vegetaci. Aix, depenent de la com-
binaci del clima, el sl i el relleu, hi podr
haver boscos, praderies, desert... Al seu
torn, el tipus de vegetaci determina els ani-
mals que hi pot haver en lecosistema. Per
exemple, en una praderia no hi poden viure
ocells que necessitin niar als arbres.
Daltra banda, els ssers vius tamb modi-
fiquen el medi fsic. Per exemple, molts ani-
mals excaven galeries al sl i contribueixen
a transformar-lo.
e
ecosistema ecosystem
sser viu living being
medi aqutic aquatic environment
medi fsic physical environment
medi terrestre earthly environment
ra... sense perill que desapare-
gui. Comenteu-los que com
ms gran s un ecosistema,
ms estable s. Exemplifiqueu-
ho amb un bassal: si hi ha se-
quera, el bassal desapareixer
i amb ell els ssers vius que hi
habitaven. En canvi, en el cas
dun bosc de mida gran, encara
que desapareguin unes quan-
tes plantes, el bosc pot conti-
nuar existint.


Competncia
en el coneixement i la
interacci amb el mn fsic
Expliqueu-los que en una zona on
no hi ha vida es pot arribar a crear
un ecosistema. Primer, la pluja fa
crixer algunes plantes petites,
com les molses. A poc a poc apa-
reixen diferents tipus dherbes i
amb elles animals com cucs de
terra, escarabats, ratolins i ocells,
fins que es forma un prat. El pas
segent s el matoll, quan hi
creixen arbustos que van enriquint
a poc a poc el sl fins que apa-
reixen animals com els conills i
les guineus. Lltim pas s el
bosc, on hi ha herbes, arbustos,
arbres i animals molt variats.
Aquest procs necessita uns 200
anys per completar-se.
UNITAT 4
Solucions
Illustracions
1. R. M. El pardal com s ms
gros i el pardal de passa t
les franges de color de les ales
ms marcades.
2. Pertanyen a un ecosistema ter-
restre.
Respon
1. La biosfera s lecosistema
format per la Terra i tots els
ssers vius que hi viuen.
2. El que fa que hi hagi ms o
menys llum en un ecosistema
aqutic sn la profunditat i la
transparncia de laigua.
57
lambient aeri moriria aixafat pel seu propi pes si no tingus un esque-
let adequat.
Demaneu als alumnes que busquin informaci sobre altres adap-
tacions dels animals aqutics en comparaci amb les dels animals
terrestres i que en facin una petita llista.
130225 _ 0090-0105.indd 95 3/8/09 17:12:41
58
La nutrici en els ecosistemes
Els ssers vius es relacionen en els ecosiste-
mes de moltes maneres, per les relacions
ms importants sn les alimentries: qui
salimenta de qui?
1. Els productors de lecosistema
Les plantes sencarreguen de fabricar ali-
ments a partir de la llum del sol i de substn-
cies senzilles. Per aix, les plantes sanome-
nen productors.
r
En els ecosistemes aqutics, les algues sn
els productors. Com ja saps, moltes daques-
tes algues sn microscpiques, per sn im-
portantssimes com a productores daliment.
2. Els consumidors
Els animals no poden fabricar el seu aliment.
Lhan daconseguir daltres ssers vius, dels
quals salimenten. Per aix, els animals
sanomenen consumidors.
Els animals herbvors salimenten de plan-
tes i reben el nom de consumidors prima-
ris.
Els animals carnvors salimenten dani -
mals herbvors. Sanomenen consumidors
secundaris.
Hi ha uns altres animals que sali men ten
dels consumidors secundaris. Sn els con-
sumidors terciaris.
Els animals carnvors que cacen altres ani-
mals per alimentar-se sanomenen depreda-
dors.
Un altre tipus de consumidors sn els car-
ronyaires. Sn animals, com ara els voltors o
molts insectes, que salimenten de cadvers
daltres animals.
t
Altres consumidors sn els parsits, que pre-
nen laliment daltres ssers vius, tot i que
no els maten. Un exemple en sn els mos-
quits, que xuclen la sang dels mamfers.
r
Fageda. En els medis terrestres, les plantes sn
els productors.
t
Voltors. Els voltors sn carronyaires. Ajuden
a eliminar els cadvers dels ecosistemes.
Objectius
Saber que els organismes pro-
ductors en un ecosistema sn
les plantes i les algues.
Saber que els organismes con-
sumi dors sn el s que han
daconseguir laliment daltres
ssers vius.
Aprendre el paper dels carro-
nyaires, depredadors i descom-
ponedors dins un ecosistema.
Aprendre a representar les rela-
cions dalimentaci en un eco-
sistema per mitj de les cade-
nes i les xarxes alimentries.
Suggeriments didctics
Per comenar
Abans diniciar la lectura dels
continguts, demaneu a les
nenes i els nens que observin
les imatges i que diguin en
cada cas de qu salimenten
els ssers vius que hi surten.
Desprs de la primera lectura,
feu que els alumnes copin en
un full els mots que hi ha mar-
cats en negreta en lapartat 2,
Els consumidors. Tot seguit,
demaneu-los que els memoritzin
tal com sexplica en el manual
Estudi efica (pg. 51-52).
Per explicar
Expliqueu als alumnes que, de
la mateixa manera que la pr-
dua duna espcie dins un eco-
sistema afecta totes les esp-
cies dssers vius que formen
part de la seva cadena i la seva
xarxa alimentria, la introducci
duna espcie nova tamb pot
tenir conseqncies negatives
per a lequilibri de lecosiste-
ma. Exposeu-los el cas dal-
guns ocells o amfibis extics,
que han arribat al nostre pas
com a animals de companyia i
que actualment shan adaptat
al nostre clima i estan expul-
sant dels seus hbitats na-
turals les espcies prpies.
58
Ms informaci
Menjar o ser menjats
Els animals shan de buscar laliment, ja que no sn capaos de
fabricar-sel ells mateixos, com fan les plantes. Normalment el troben
en el cos o en alguna part del cos dun altre sser viu, cosa que els
exigeix dedicar bona part del seu temps a buscar i capturar les pre-
ses. Per, al mateix temps, tamb han devitar ser menjats per altres
animals ms forts que ells. La cerca daliment i la defensa dels seus
enemics sn els dos grans problemes en el mn animal.
Per aquesta ra els animals shan de desplaar, caar, defensar-se,
fugir i amagar-se i noms poden sobreviure amb una ptima adapta-
ci al medi.
3. E
El sl
lles. S
terra,
passa
Els de
totalm
mals.
aques
4. C
Les re
tema
aques
xes q
que s
En un
rents,
nes d
de le
senta
nes a
En
es
da
en
ne
rat
lli
130225 _ 0090-0105.indd 96 3/8/09 17:12:42
59
4
59
y
Cadena alimentria i xarxa alimentria.
Les xarxes alimentries reflecteixen ms
b que les cadenes alimentries les
relacions alimentries de lecosistema.
3. Els descomponedors
El sl dun bosc a la tardor est cobert duna catifa de fu-
lles. Si les fulles que cauen any rere any sacu mulessin a
terra, arribarien a fer diversos metres de gruix. Per aix no
passa perqu hi actuen els ssers vius descomponedors.
Els descomponedors sn bacteris i fongs que descomponen
totalment les restes dels ssers vius, tant vegetals com ani-
mals. Daquesta manera, les sals minerals que contenen
aquestes restes tornen al sl, que aix es mant frtil.
4. Cadenes i xarxes alimentries
Les relacions dalimentaci entre les espcies dun ecosis-
tema es representen per mitj de cadenes alimentries. En
aquestes representacions, les espcies suneixen amb flet-
xes que van des de lsser viu que serveix daliment, fins al
que se nalimenta.
y
En un ecosistema hi ha moltes cadenes alimentries dife-
rents, i una mateixa espcie pot intervenir en moltes cade-
nes diferents. Per aix, per representar ms b les relacions
de lecosistema, susen les xarxes alimentries, unes repre-
sentacions en forma de xarxa que combinen diverses cade-
nes alimentries.
En un ecosistema hi ha organismes productors, que
es fabriquen els aliments, i consumidors, que han
daconseguir els aliments. Les relacions dalimentaci
en els ecosistemes es representen per mitj de cade-
nes i xarxes alimentries.
Respon
3. Per qu les plantes reben
el nom de productors?
Quins altres productors
coneixes?
4. Explica per qu
els descomponedors
contribueixen a mantenir
la fertilitat del sl.
5. Qu sn les relacions
alimentries? Com es poden
representar?
6. Vs a http://www.edu365.
cat/eso/muds/ciencies/
cadenes/index.htm,
i construeix una xarxa
alimentria.
carronyaire rotten
consumidor consumer
depredador predator
productor producer
CADENA ALIMENTRIA XARXA ALIMENTRIA
guineu
ratol de camp
lligabosc
lligabosc
estepa
herbes
alzina
abella
rata cellarda
ratol de camp
cargol
saltamart
conill
serp verda
corb
liba guineu Alguns exemples despcies
invasores sn la tortuga de
Florida, el cranc de riu americ
o la cotorra de pit gris.


Competncia comunicativa
lingstica i audiovisual
Les xarxes i les cadenes alimen-
tries sn esquemes grfics que
contenen molta informaci. Dema-
neu als nens i les nenes que ba-
sant-se en la illustraci 6 redac-
tin les relacions que es donen en
lecosistema que es representa.
Han dindicar qui sn els produc-
tors, qui sn els consumidors, aix
com si hi ha depredadors, carro-
nyaires o descomponedors. De-
maneu-los tamb que diguin si hi
ha algun sser viu que no tingui
depredador, s a dir, que no pugui
ser menjat per cap altre animal
del seu ecosistema.
UNITAT 4
Solucions
Respon
3. Les plantes reben el nom de
productors perqu es fabriquen
laliment. Noms les algues
verdes tenen aquesta mateixa
capacitat i sn productors dins
els seus ecosistemes.
4. Els animals descomponedors
contribueixen a mantenir la fer-
tilitat del sl perqu descom-
ponen totalment les restes
dels ssers vius, tant vegetals
com animals, de manera que
les sals minerals que conte-
nen poden tornar al sl.
5. Les relacions alimentries sn
les que mantenen els ssers
vius dun mateix ecosistema i
en les quals uns animals sali-
menten duns altres. Per repre-
sentar aquestes relacions su-
tilitzen cadenes i xarxes ali-
mentries.
6. Activitat TIC. Tractament de la
informaci i competncia digi-
tal. R. Ll.
59
Aquestes adaptacions sobserven fcilment en el cas de la boca de
diferents animals, feta a la mida dels seus aliments habituals, des
de la dels xucladors (papallona), fins a la dels filtradors (la balena),
els carnvors (tigre) o els trituradors (cargol). Per tamb saprecien a
lhora devitar ser menjats. Un exemple molt conegut s la capacitat
mimtica dels camaleons per passar desapercebuts.
Demaneu als nens i les nenes que descriguin algunes maneres
que coneguin, en el regne animal, de defensar-se dels enemics.
Valoreu que en les respostes incloguin animals de totes les clas-
ses, no tan sols mamfers i animals superiors, sin tamb insec-
tes, molluscs, artrpodes, etc.
130225 _ 0090-0105.indd 97 3/8/09 17:12:42
u
Medi ambient de la cabra salvatge. Digues quins elements del
medi ambient de la cabra salvatge apareixen en la illustraci.

60
El medi ambient
Tots hem sentit a parlar dels problemes
que afecten el medi ambient, per...
sabem qu s el medi ambient?
1. Qu s el medi ambient
El medi ambient dun sser viu est
format per tot all que lafecta. Per
exemple, formen part del medi ambi-
ent duna alzina el sl sobre el qual
est situada, laire, el clima, els her-
bvors que salimenten de les seves
fulles, els parsits que poden afec-
tar-la, les persones que poden podar-
la o talar-la...
u
Ara b, quan parlem del medi ambi-
ent, en general, ens referim al medi
ambient de les persones, que est
format per tot all que afecta la nos-
tra vida: latmosfera, les aiges, el
clima, la resta dssers vius...
Com que les persones vivim per tota
la Terra, prcticament tot el planeta,
amb els ssers vius, forma part del
nostre medi ambient.
2. Les persones modifiquen
el medi ambient
Les persones modifiquem el medi
ambient amb les activitats que duem
a terme: talar arbres, cremar com-
bustible, conrear la terra... Com que
som milers de milions de persones i
disposem de molta tecnologia, aques-
tes modificacions poden ser molt im-
portants i afectar, en general, tots els
ecosistemes de manera negativa.
i
Per els darrers anys ens hem fet
cada vegada ms conscients de la
importncia de conservar el medi am-
bient i disposem dels mitjans per
aconseguir-ho.
biodiversitat biodiversity
contaminaci pollution
desforestaci deforestation
escalfament global global warming
medi ambient environment
i
Camps dalfals vistos des de laire.
Objectius
Comprendre que el medi am-
bient dun sser hum est for-
mat per tot all que afecta la
seva vida.
Aprendre que els ssers hu-
mans modifiquen el medi am-
bient i que poden arribar a cau-
sar-li greus perjudicis.
Conixer els problemes ms
greus que les persones causen
al medi ambient amb les activi-
tats que duen a terme.
Suggeriments didctics
Per comenar
Mostreu als alumnes imatges
decosistemes molt diferents,
de manera que puguin apreciar
les diverses condicions ambien-
tals i la influncia que tenen en
els ssers vius. Pregunteu-los
com viuen els ssers humans
al desert, com viuen al pol i
com ho fan en una illa tropical.
Feu que sadonin del pes de
lecosistema en cada cas.
Per explicar
Si ho creieu oport, dibuixeu a
la pissarra un esquema que tin-
gui els alumnes de la classe
com a centre. Quins factors for-
men el seu medi ambient, s
a dir, quins aspectes afecten
directament les seves vides?
Sn molt diferents dels que
componen el medi ambient de
la cabra pirinenca?
Per comprendre
Una bona manera que els nens
i les nenes vegin en la prctica
alguns dels conceptes que han
aprs sobre els ecosistemes
s investigant un ecosistema
concret de la seva comarca.
Aquest tipus de documentaci
s fcil de trobar a Internet,
als webs dels consells comar-
cals o al Departament de Medi
Ambient de la Generalitat de
Catalunya.
60
Ms informaci
Perill: incendi
En lincendi dun bosc es donen alhora diversos dels problemes ms
greus que es poden causar al medi ambient: provoca la prdua dar-
bres i, per tant, de sl frtil, contribueix a lescalfament global, com-
porta la prdua despcies animals i vegetals i contamina les aiges
de rius i mars, ja que la pluja, quan cau sense arbres que laturin,
forma corrents que arrosseguen el que queda de sl juntament amb
les cendres. A ms, els incendis sestenen rpidament, i destrueixen
animals, plantes i paisatges, que tarden dcades a recuperar-se.
El nostre pas s especialment vulnerable als incendis a causa del
clima sec i clid dels estius. Tots hem de collaborar en la prevenci
dels incendis, i podem fer-ho seguint unes normes senzilles:
3. Els
del
Alguns d
medi am
La co
quals
car-h
bosse
cause
meng
Lesc
pai, p
pede
com
clida
Per
comb
ment
les te
un ca
qn
La de
bosco
espa
per c
desa
ho fa
desp
La p
divers
vius
divers
fame
gint m
ble q
com
esp
per e
forme
siste
El me
que a
ca ca
conta
resta
130225 _ 0090-0105.indd 98 12/8/09 14:27:26
del
.
ming
61
4
3. Els problemes
del medi ambient
Alguns dels problemes que les persones causen al
medi ambient sn aquests:
La contaminaci. Consisteix a alliberar al medi
qualsevol substncia o objecte que pugui provo-
car-hi efectes negatius. En sn un exemple les
bosses de plstic que es llencen al mar i que
causen la mort de molts animals marins que les
mengen per error.
Lescalfament global. La Terra emet calor a les-
pai, per el dixid de carboni de latmosfera im-
pedeix que tota aquesta calor sescapi. Actua
com si fos una manta i fa que la Terra sigui ms
clida del que seria si no tingus atmosfera.
Per en el darrer segle, a causa sobretot de la
combusti dels combustibles fssils, ha aug-
mentat molt la quantitat de dixid de carboni i
les temperatures estan pujant. Aix pot provocar
un canvi en el clima del planeta, amb conse-
qncies greus.
o
La desforestaci. s la prdua de la vegetaci de
boscos i selves. Es talen boscos per aconseguir
espai per als conreus, per aprofitar-ne la fusta o
per construir carreteres, urbanitzacions, etc. Si
desapareix un bosc o una part de selva, tamb
ho fa la fauna que hi habita. A ms, el sl queda
desprotegit enfront de lerosi.
La prdua de biodiversitat. Podem definir la bio-
diversitat com la varietat despcies dssers
vius que hi ha en un ecosistema. Avui dia, per
diverses causes, com la contaminaci, les cal-
fament global i la desforestaci, sestan extin-
gint moltes espcies a tota la Terra. s lamenta-
ble que desapareguin espcies tan boniques
com el linx ibric o ls panda.
a
Per fins i tot
espcies menys vistoses, dherbes o dinsectes,
per exemple, poden ser molt importants, ja que
formen part dels ecosistemes i, si falten, leco-
sistema complet es deteriora.
El medi ambient de lsser hum s tot all
que afecta la seva vida. Lsser hum provo-
ca canvis en el seu medi ambient, com ara la
contaminaci, lescalfament global, la desfo-
restaci i la prdua de biodiversitat.
o
LAntrtida, el continent glaat.
Si lescalfament global arribs a fondre
el gla que cobreix lAntrtida, laigua fosa
faria augmentar el nivell del mar.
7. Quins elements formen part
del medi ambient dun dof?
8. Quins sn els principals problemes
que afecten el medi ambient?
Quines conseqncies t cadascun?
9. Enumera tres ssers vius
que estiguin amenaats.
Respon
a
s panda. Ls panda s un animal en perill
dextinci i un smbol de la conservaci
del medi ambient.

Competncia dautonomia
i iniciativa personal
Motiveu els alumnes perqu en-
tenguin que les iniciatives per-
sonals sn molt importants en la
protecci del medi ambi ent.
Demaneu-los qu poden fer indivi-
dualment per protegir el medi.
UNITAT 4
Solucions
Illustracions
7. La muntanya escarpada s
lentorn propi de la cabra sal-
vatge. Les plantes representen
el seu aliment i el rierol, la seva
font daigua. El tnel a la mun-
tanya i els excursionistes repre-
senten la invasi dels humans
en el seu medi. Lguila i el llop
sn els seus predadors.
Respon
7. Formen part del medi ambient
del dof laigua i les seves carac-
terstiques, com la salinitat, la
transparncia i la temperatura,
el tipus de fons, els peixos de
qu salimenta, els seus depre-
dadors, els ssers humans que
de vegades el pesquen, etc.
8. Els problemes principals que
afecten el medi ambient sn la
contaminaci, que fa desapa-
rixer moltes espcies ds-
sers vius, la degradaci dels
paisatges, etc.; lescalfament
global, que afecta tots els eco-
sistemes i tots els ssers vius
del planeta, ja que els que no
puguin adaptar-se a tempera-
tures ms altes acabaran des-
apareixent; la desforestaci,
que provoca l a prdua de
fauna i flora, aix com lerosi
dels sls i la prdua de biodi-
versitat, ja que cada espcie
que desapareix comporta un
deteriorament de lecosistema
al qual pertany.
9. R. Ll. Valoreu que esmentin
ssers vius de diferents tipus,
i no tan sols animals.
61
No encendre mai fogueres fora dels llocs preparats per fer-ho.
No deixar ampolles abandonades, perqu actuen com a lupes dels
rajos solars i poden originar un foc.
No cremar deixalles ni rostolls al camp.
Al ms petit senyal que indiqui la presncia de foc, com ara olor de
cremat o fum, hem davisar els guardes forestals o els bombers.
Si els incendis no sapaguen en la primera fase es poden estendre
i assolar grans extensions de terreny.
Demaneu-los que per parelles o en grups de tres o quatre reflexio-
nin sobre el perqu daquestes normes.
130225 _ 0090-0105.indd 99 3/8/09 17:12:43
62
La protecci del medi ambient
Hem de protegir el medi ambient, ja que aix pro-
tegim la natura i ens protegim nosaltres matei-
xos. Per aix, cal que les actituds personals si-
guin positives i que les autoritats prenguin unes
mesures adequades.
1. Les responsabilitats dels ciutadans
Cada ciutad pot fer moltes accions favorables
per a la conservaci del medi ambient, per exem-
ple aquestes:
Estalviar aigua. Per exemple, assegurant-se
de tancar les aixetes desprs de fer-les servir
o dutxant-se en lloc de banyar-se.
Estalviar electricitat. Per exemple, apagant els
llums i els electrodomstics quan no es fan
servir, o utilitzant de manera moderada laire
condicionat.
Estalviar combustible. Per exemple, usant mit-
jans de transport collectius i no abusant de la
calefacci.
Dipositar les deixalles i els residus als llocs
adequats. No shan de tirar substncies con-
taminants pels desguassos o pel vter.
Respectar la fauna i la flora. Sobretot, cal te-
nir cura als espais protegits.
2. Les responsabilitats
de les autoritats
Les autoritats tenen el deure de dictar lleis que
protegeixin el medi, com ara les lleis que regulen
la caa i la pesca o les lleis que regulen la depu-
raci de les aiges.
Les diferents autoritats, tant de Catalunya com
de lEstat i les altres comunitats autnomes, han
destudiar quines espcies estan en perill dex-
tinci i preparar plans per protegir-les, per preser-
var la biodiversitat. Per aix, cal protegir els eco-
sistemes dels quals formen part. Una manera
daconseguir-ho s protegir alguns espais que
allotgen ecosistemes dinters.
s
s
Parc Nacional dAigestortes i Estany
de Sant Maurici. Aquest espai protegit,
repartit entre les comarques pirinenques
de lAlta Ribagora, el Pallars Sobir,
el Pallars Juss i la Vall dAran, es va declarar
parc nacional lany 1955.
El comproms de cadasc
En la nostra vida quotidiana podem contribuir
a protegir el medi ambient.
Explica qu passa en cada dibuix i com
contribueix a protegir el medi ambient.
QUIN MN
VOLEM?
A
B
C
D
62
Ms informaci
Espais naturals protegits de Catalunya
Segons el nivell de protecci, els espais naturals de Catalunya sn:
Parcs nacionals, de protecci integral. Noms hi ha el dAigestor-
tes i Estany de Sant Maurici, molt extens, no modificat per lacci
humana. No shi pot fer cap activitat que deixi rastres, ni recollir-hi
cap element del medi natural.
Paratges dinters nacional, de protecci alta. Sn espais dexten-
si mitjana o petita. Es preserven per linters cientfic, paisatgstic
i educatiu que tenen.
Parcs naturals, de protecci alta. Sn espais fora extensos. Tot i
que es protegeix lentorn, hi sn permeses les activitats tradicio-
nals dels habitants, com ara lagricultura o la silvicultura.
COM
VALE
3. E
El Go
les a
nisme
pais n
gits, p
A lEs
nals q
A ms
parcs
ves na
Ta
res
bie
ent
pro
Objectius
Comprendre que els ciutadans
tenim responsabilitats envers
el medi ambient, i conixer-ne
algunes.
Saber quina s la responsabili-
tat de les autoritats respecte
de la protecci del medi am-
bient.
Aprendre que els espais prote-
gits, com els parcs nacionals,
sn una important mesura de
protecci del medi natural.
Suggeriments didctics
Per comenar
Demaneu als nens i les nenes
que observin la primera illus-
traci de la pgina. Demaneu-
los que diguin en veu alta qui-
nes de les activitats que shi
veuen formen part de les seves
rutines: es dutxen o sestimen
ms banyar-se?, qu els agra-
da ms, anar en cotxe o en au-
tobs?
Per explicar
Expliqueu als alumnes que la
prctica del reciclatge s a la-
bast de tots i que podem con-
tribuir a la protecci del medi
ambient amb gestos quotidians
tan senzills com separar les
deixalles. Feu que avalun la
seva conducta: separen a casa
seva el vidre, el paper i els
envasos de plstic de la resta
de deixalles?, separen les res-
tes orgniques de les escom-
braries?


Competncia daprendre
a aprendre
Motiveu els alumnes perqu ob-
servin el mapa i nextreguin infor-
maci. Pregunteu-los, per exem-
ple, on hi ha parcs naturals. Feu
que facin una llista dels espais
naturals de Catalunya que han
visitat i daquells on encara no
han estat mai.
130225 _ 0090-0105.indd 100 12/8/09 14:27:27
buir
63
4
d
Espais protegits de Catalunya.
Aigestortes
i Estany
de Sant Maurici
Tarragona
Barcelona
Girona
Lleida
Alt Pirineu
Cad-Moixer
Zona Volcnica
de la Garrotxa
Cap de Creus
Aiguamolls
de l'Empord
Montseny
Illes
Medes
Sant Lloren
del Munt
i l'Obac
Montserrat
Delta
del Llobregat
Delta de l'Ebre
els Ports
Mas
de Melons
Pedraforca
Vall del
Monestir
de Poblet
COMUNITAT
VALENCIANA
F R A N A
A R A G
A N D O R R A
m
a
r

M
e
d
i
t
e
r
r
a
n
i
3. Els espais protegits
El Govern de la Generalitat, el de lEstat, el de
les altres comunitats autnomes i alguns orga-
nismes internacionals poden protegir certs es-
pais naturals dinters declarant-los espais prote-
gits, per tal de preservar-ne els valors naturals.
A lEstat espanyol hi ha una xarxa de parcs nacio-
nals que protegeixen ecosistemes ben diversos.
A ms, hi ha altres espais protegits, com ara els
parcs naturals, els paratges naturals o les reser-
ves naturals.
d
Tant els ciutadans com les autoritats tenen
responsabilitat en la defensa del medi am-
bient. Una manera de protegir el medi ambi-
ent s mitjanant la declaraci despais
protegits.
Respon
10. Segur que se tocorren molts
ms consells per estalviar aigua
i electricitat, a ms dels que surten
en el llibre. Digues tres consells
ms per a cada estalvi.
11. Qui pot declarar un espai protegit?
estalviar to save
llei law
protegir to protect
respectar to respect
parc nacional
altres espais protegits
L L E G E N D A
parc natural
reserva natural
paratge natural
0 20
quilmetres
escala
UNITAT 4
Solucions
Respon
10. R. Ll.
Per estalviar aigua es pot uti-
litzar aigua no potable per
regar els parcs i els jardins,
omplir b el rentavaixella i la
rentadora abans dengegar-
los o collocar una ampolla
gran i plena dins la cisterna
del vter per estalviar dos
litres daigua en cada descr-
rega. Podem estalviar electri-
citat allant b les cases con-
tra el fred, apagant els llums
quan sortim duna habitaci i
utilitzant bombetes de baix
consum.
11. Noms les autoritats, lestat,
les comunitats autnomes i
alguns organismes internacio-
nals poden declarar un espai
protegit.
63
Reserves naturals, de protecci alta o parcial. Sn espais petits
per de molt inters perqu shi preserva un ecosistema sencer o
una part. En aquesta categoria hi ha les reserves naturals de
fauna, que protegeixen una espcie animal i el seu hbitat, o la
reserva marina de les illes Medes, on no es pot pescar ni agafar
cap element de la natura ni viu ni inert.
Altres espais protegits, de protecci preventiva. Sn espais prote-
gits de manera provisional i en el futur sinclouran en una de les
quatre categories anteriors.
Quin mn volem?
Els alumnes han dexplicar quines
accions podem fer diriament per
protegir el medi ambient. Sels
pot demanar si les solen fer a
casa i, si no les fan, motivar-los
perqu les facin.
Solucions. En el dibuix A es veu un
nen separant el vidre de la resta
de deixalles per reciclar-lo, cosa
que permet estalviar energia i pri-
meres matries. En el dibuix B es
veu un nen que sest dutxant,
que s una manera destalviar
aigua, ja que omplir una banyera
consumeix molta ms aigua que
una dutxa. En el dibuix C es veu
un nen que est observant els
ocells, i conixer i estudiar els ani-
mals s una manera de protegir-
los. En el dibuix D es veu un auto-
bs, un transport pblic, que con-
sumeix menys combustible que
els transports privats, ja que per-
met transportar moltes persones
alhora.
130225 _ 0090-0105.indd 101 3/8/09 17:12:44
64
Activitats
Comprn
12. Llegeix les afirmacions segents
sobre els ecosistemes i digues si sn
certes o falses. Explica per qu.
a. Un ecosistema s un conjunt
dssers vius.
b. Lecosistema ms gran s la biosfera.
c. Tots els ssers vius dun ecosistema
constitueixen una poblaci.
13. Indica quins factors del medi fsic tenen
ms influncia sobre els ssers vius
en els medis terrestres i en els medis
aqutics.
14. Defineix les paraules segents.
depredador carronyaire descomponedor
15. Observa la cadena alimentria i respon
les preguntes.
a. Quins ssers vius sn els productors?
Per qu?
b. Quins ssers vius sn els consumidors
primaris? Per qu?
c. Quins ssers vius sn els consumidors
secundaris? Per qu?
d. Hi podria haver un consumidor terciari?
Quin podria ser?
16. Un carnvor pot ser un consumidor
primari? Un herbvor pot ser
un consumidor secundari? Explica-ho.
17. Qu s el medi ambient? Explica-ho
amb les teves paraules.
18. Explica qu s la desforestaci i per qu
s un problema greu per al medi ambient.
19. Redacta un pargraf per explicar per qu
hem de protegir el medi ambient.
20. Elabora una llista dels espais naturals
que hi ha a Catalunya.
Raona
21. A linterior de les coves hi viuen molt pocs
ssers vius. Explica per qu.
22. Les espcies danimals que es troben
en perill dextinci no es poden caar.
Penses que amb aix nhi ha prou
per protegir-les? Explica per qu.
23. Explica lafirmaci segent.
Una bona manera destalviar aigua
i energia s ser moderat en les compres.
Per exemple, no comprar roba o joguines
noms perqu el que tenim no est
de moda.
picot negre
larva
descanyapolls
roure
Ms informaci
Lequilibri dins lecosistema
Demaneu a les nenes i els nens que pensin en un depredador tpic,
com ara el linx ibric. Una famlia de sis linxs ibrics necessita cada
dia quatre conills per alimentar-se correctament (si noms salimen-
ten de conills). Aix vol dir que necessitarien prop de 1.500 conills
lany per viure. Qu passaria si en lecosistema noms hi hagus un
centenar de conills? Doncs que els linxs esgotarien tots els conills en
menys dun mes i desprs es moririen de fam.
Els depredadors necessiten consumir moltes preses i per aix cal que
hi hagi una proporci entre la quantitat de preses i els depreda-
dors perqu lecosistema funcioni correctament. Si les preses es
reprodueixen prou rpid perqu els predadors tinguin el menjar neces-
A
24. A
d
a
b
c
d
25. F
p
Solucions
Comprn
12. a. Fals, un ecosistema s
el conjunt dssers vius i el
medi on viuen. b. Cert. c. Fals,
tots els ssers dun ecosiste-
ma formen una comunitat.
13. Medis terrestres: clima, tipus
de sl i relleu. Medis aqu-
tics: salinitat, llum, corrent,
temperatura i tipus de fons.
14. Depredador: carnvor que
caa animals i se nalimenta.
Carronyaire: animal que sali-
menta de cadvers danimals.
Descomponedor: sser viu
que descompon totalment les
restes de vegetals o animals.
15. a. El productor s el roure,
perqu s lnic que es fabri-
ca laliment. b. El consumidor
primari s la larva de lesca-
nyapolls, perqu salimenta
del productor. c. El consumi-
dor secundari s el picot
negre, perqu salimenta de
la larva, que s herbvora. d.
S, hi podria haver un consu-
midor terciari, un predador
que saliments del consumi-
dor secundari.
16. No, un carnvor no pot ser
consumidor primari, ja que
salimenta dherbvors. Un
consumidor secundari no pot
ser herbvor perqu aquests
sn consumidors primaris.
17. R. Ll.
18. La desforestaci s la prdua
de boscos; el sl queda des-
protegit enfront de lerosi.
19. R. Ll.
20. R. M. Aigestortes i Estany de
Sant Maurici, Parc Natural
de lAlt Pirineu, Aiguamolls de
lEmpord, Parc Natural del
Cad-Moixer, Cap de Creus,
Delta de lEbre, Els Ports,
Montseny, Montserrat, Sant
Lloren del Munt, Serra de
Montsant, Zona volcnica de la
Garrotxa, LAlbera, Poblet, Mas-
ss del Pedraforca, Delta del
Llobregat i Illes Medes.
64
130225 _ 0090-0105.indd 102 12/8/09 14:27:28

nt.

cs
s.
s
65
4
Aplica
24. Aquests esquemes representen diverses cadenes alimentries
dun ecosistema. Cada lletra representa una espcie dsser viu.
a. Dibuixa la xarxa alimentria que inclou aquestes cadenes.
b. Indica quins sn els productors.
c. Indica quins sn els consumidors primaris.
d. Explica qu passaria si desaparegus lespcie C
i si desaparegus lespcie A.
25. Feu grups de tres o quatre i elaboreu cartells per promoure la responsabilitat
personal en la defensa del medi ambient. Desprs, pengeu-los a laula.
C
B
A
C
D
A
C
D
E
A B
1. Agulles de 20 a 30 centmetres de longitud Pi de Canries
Agulles de menys de 20 centmetres de longitud Aneu al nmero 2
2. Agulles en grups de tres Pi insigne
Agulles en grups de dos Aneu al nmero 3
3. Capada densa en forma de para-sol
Llavors (pinyons) comestibles Pi pinyer
Capada irregular o piramidal
Pinyons petits, no comestibles Aneu al nmero 4
4. Pinyes sobre una petita tija prpia Pi blanc
Les pinyes surten enganxades
a les branques, sense tija prpia Aneu al nmero 5
5. Gemmes no resinoses i fulles rgides
de ms de 10 centmetres Pinastre
Gemmes resinoses i fulles dun altre tipus Aneu al nmero 6
6. Fulles flexibles de 8 a 16 centmetres Pinassa
Fulles rgides de 2 a 8 centmetres Aneu al nmero 7
7. Part superior del tronc ataronjada Pi roig
Part superior del tronc grisosa Pi negre
Aprn a fer de botnic
La identificaci dssers vius amb una clau
Els cientfics, com ara
els botnics que estudien
les plantes, utilitzen claus
per identificar les espcies
dssers vius. Et mostrem
lexemple duna clau que
serveix per identificar diferents
espcies de pi.
Sempre que vulguis identificar
un pi amb aquesta clau
has de comenar pel nmero 1.
Has de llegir les dues
alternatives i triar-ne una.
Desprs, a la part de la dreta,
et dir el nom de lespcie
o et remetr a un altre nmero.
26. Identifica els pins
que surten
en els dibuixos.
Raona
21. Com que no hi entra la llum
del sol, no hi creix cap planta.
Com que no hi ha ssers pro-
ductors, no nhi ha daltres.
22. R. M. No, tamb cal protegir
lhbitat, lecosistema on
viuen, salimenten, etc.
23. R. M. Cal tenir present que
lenergia i laigua es fan ser-
vir en la producci. Gastar-ne
no depn dobrir laixeta o
encendre el llum, sin consu-
mir de manera responsable.
Aplica
24. a. Resposta grfica. (R. G.) b.
Productors: A i E. c. Con-
sumidors primaris: B i D. d.
Si desaparegus C, B i D no
tindrien cap depredador. Si
desaparegus A, B, C i D es
quedarien sense aliment, tret
de la cadena de lesquerra,
on el productor s E i no A.
25. Activitat per fer en grup. R. Ll.
Aprn a fer de botnic
26. Esquerra: un pi roig. Dreta: pi
pinyer.
UNITAT 4
sari tot va b, per si no s aix, en poc temps disminuir el nombre
de preses i els depredadors no podran subsistir.
Ara podem comprendre per qu els depredadors sn escassos: han
de procurar que no sacabin les preses. Els linxs no poden repro-
duir-se gaire ms perqu necessitarien tamb ms preses per mante-
nir-se. Dalguna manera, les espcies predadores reconeixen quant
menjar els pot proporcionar el medi on viuen i no es reprodueixen si
veuen que laportaci daliment perilla.
Aprn a fer de botnic
Objectius
Aprendre a identificar ssers
vius amb una clau.
Suggeriments didctics
Comenteu-los que la feina dels
botnics t una part dobserva-
ci i recollida de dades directes
de la natura.


Competncia
en el coneixement i la
interacci amb el mn fsic
Plantegeu-los de quina manera es
pot fer treball dobservaci i de
recollida de dades de les plantes
sense agredir-les ni intervenir en
el seu cicle de vida.
65
130225 _ 0090-0105.indd 103 3/8/09 17:12:44
66
27. Llegeix el resum.
28. ESTUDI EFICA. Copia lesquema i completal.
29. ESTUDI EFICA. Completa lesquema afegint a sota de cada tipus de medi una llista
dels factors ms importants que lafecten.
Repassa
Els ecosistemes
Els ecosistemes estan formats per un medi fsic i una
comunitat dssers vius. El medi fsic pot ser terrestre o
aqutic i inclou diversos factors que influeixen sobre els
ssers vius. Al seu torn, els ssers vius modifiquen el
medi fsic.
Els ssers vius es classifiquen en productors, consumidors
i descomponedors, segons la manera com fan la funci de
nutrici. Les seves relacions es representen per mitj de xar-
xes alimentries.
El medi ambient
El medi ambient de lsser hum inclou tot all que afecta la nostra vida, s a
dir, tant el medi fsic com altres ssers vius.
El medi ambient t problemes, com ara la contaminaci, lescalfament global,
la desforestaci o la prdua de biodiversitat. Protegir-lo depn dels ciutadans i
de les autoritats.
ELS ECOSISTEMES
inclou diverses pot ser
estan formats per
......... aqutic
la comunitat
dssers vius
.........
.........
Objectius
Repassar els conceptes que
shan aprs en la unitat.
Completar esquemes.
Aplicar el que sha aprs en la
unitat valorant una actuaci
concreta sobre la natura.
Comprendre la importncia de
protegir el medi ambient.
Paraules clau
de la unitat
aqutic
biodiversitat
biosfera
cadena alimentria
carronyaire
comunitat
consumidor primari
consumidor secundari
contaminaci
depredador
desforestaci
ecosistema
escalfament global
espai protegit
ssers vius
medi ambient
medi fsic
poblaci
productor
responsabilitat
terrestre
xarxa alimentria
Programa de tolerncia
Expliqueu als alumnes que defen-
sar el medi ambient no significa
necessriament aturar el progrs,
sin que pot significar buscar
alternatives ecolgiques. Plan-
tegeu-los que el progrs implica
canviar, estudiar les opcions per
avanar i triar la millor a llarg ter-
mini, sobretot pel que fa a lim-
pacte ambiental.
66
Altres activitats
Zones humides
En aquests ecosistemes nics es desenvolupa una fauna de gran
riquesa en qu molts ocells troben un lloc de descans en les llargues
migracions, i es converteixen en un lloc de refugi i nidificaci a
lhivern.
Demaneu als nens i les nenes que trin una zona humida de
Catalunya, preferentment la ms propera al lloc on viuen, i que
elaborin un informe sobre el medi i les diferents poblacions dani-
mals i plantes que hi habiten. Amb aquesta informaci, i afegint-hi
algunes fotografies, poden elaborar un mural per a laula. Entre la
informaci general tamb han dincloure els perills que amenacen
aquest ecosistema.
30.
31.
32.
T
o
lernc
ia
Imagina
al final d
sobretot
En la dc
i per elim
En desse
Cap al 19
del que h
els ocells
la superf
en lactua
130225 _ 0090-0105.indd 104 3/8/09 17:12:45
30. Quines conseqncies negatives penses que ha pogut tenir la recuperaci de la llacuna?
31. Creus que la recuperaci de la llacuna ha estat beneficiosa per als pobles de lentorn?
Per qu?
32. De vegades sembla que la defensa del medi ambient est renyida amb el progrs.
Penses que s aix? Explica la teva posici.
67
4
Debatre sobre la conservaci del medi ambient
T
o
lernc
ia
transparencias
Imagina que fa anys hi havia una llacuna que a la tardor i a lhivern sinundava i que sassecava
al final de la primavera i a lestiu. En aquesta llacuna passaven lhivern milers docells aqutics,
sobretot diverses espcies doques i necs.
En la dcada de 1960 aquesta llacuna es va dessecar per dedicar lespai a lagricultura
i per eliminar els mosquits que hi criaven, ja que podien transmetre malalties greus.
En dessecar la llacuna, van desaparixer els ocells migradors.
Cap al 1990, un grup de persones van aconseguir inundar una petita superfcie
del que havia estat lantiga llacuna, per recuperar-ne una part. Rpidament
els ocells van tornar a ocupar el terreny. Desprs daquest xit, es va ampliar
la superfcie inundada, i aix va donar origen a la llacuna que torna a haver-hi
en lactualitat, visitada per desenes de milers docells.
Aquesta llacuna s una zona
protegida. Milers de persones hi van
per observar els ocells. Al poble que hi ha
a prop, han construt un centre de visitants
molt modern per informar les persones interessades.
Tamb shan obert allotjaments i restaurants per atendre
el gran nombre de visitants.
UNITAT 4
Programa dESTUDI EFICA
En acabar la unitat, feu que els alumnes reflexionin sobre el que han
aprs. Completeu amb ells, o demaneu-los que completin tots sols,
una taula com aquesta.
UNITAT 4: La protecci del medi ambient
El que he aprs... El que he aprs a fer...
Els ecosistemes
La nutrici
en els ecosistemes
El medi ambient
Solucions
Estudi efica
28. Els ecosistemes estan for-
mats per la comunitat ds-
sers vius, que inclou diverses
poblacions, i el medi fsic, que
pot ser terrestre o aqutic.
29. En els medis terrestres, els
factors ms importants sn
el clima, el tipus de sl i el
relleu. En els medis aqutics,
sn la salinitat, la llum, el cor-
rent, la temperatura i el tipus
de fons.
Sc capa de...
30. Tot i que la recuperaci da-
questa llacuna ha tingut con-
seqncies positives, tamb
shan perdut terres de conreu
i els mosquits que van desa-
parixer en dessecar-la han
tornat.
31. La recuperaci daquesta lla-
cuna ha estat beneficiosa per
a lentorn, ja que ha atret
nombrosos visitants a la zona,
cosa que s una font de rique-
sa (sobren allotjaments i res-
taurants).
32. R. Ll. Els alumnes han de valo-
rar tant els pros com els con-
tres. Han dentendre que hi ha
un equilibri possible entre el
desenvolupament hum i la
defensa del medi ambient.
67

Competncia social
i ciutadana
Ms del 60 % de les zones humides
de lEstat espanyol han desapare-
gut durant els darrers 200 anys.
Ara b, fenmens com el canvi cli-
mtic representen una gran amena-
a per a aquestes zones. Els aigua-
molls sn importants per al flux
migratori dels ocells, que hi fan es-
cala en els seus viatges. Tamb
sn importants les petites zones
humides que interconnecten les
grans zones humides.
130225 _ 0090-0105.indd 105 3/8/09 17:12:45
Llegeix
La circulaci de la sang
Desprs de donar moltes voltes al que havia vist
durant els meus experiments sobre el cor
i la sang, vaig comenar a reflexionar sobre
si la sang es mou. Efectivament, crec que la sang
s llanada del cor i s impulsada a totes les parts del cos grcies al batec.
Grcies a la seva fora i el seu pols, la sang es mou, fa una volta, s impulsada
del cor a les extremitats i torna de les extremitats al cor, de manera que fa
un moviment circular.
Aix, el cor s principi de vida i sol del cos, de la mateixa manera que,
proporcionalment, el Sol mereix anomenar-se cor del mn.
William Harvey, Assaig anatmic sobre el moviment
del cor i la sang dels animals. Adaptaci
1. En quines parts del nostre cos hi ha sang?
2. Per qu necessitem que la sang es mogui?
3. Qu impulsa la sang?
4. Busca informaci sobre William Harvey i escriu unes lnies sobre la seva vida.
Respon
68
Vet aq
Vaig des
la tanca
una ara
un tigre
a grans
en tant
potes pe
mosca q
es qued
les fulle
repetida
de seda
ms i m
es parav
de fer un
i, en una
damunt
un cop f
que cap
Gerald
i altres a
Viatge
En aques
sn redu
duna pe
Hem en
dominan
Va redu
de la na
tan enllu
de la sev
les men
Quina m
Grant ta
Sens du
complic
Els envo
veure er
duna m
pertot c
Isaac As
Objectius
Llegir i entendre un text sobre
la circulaci de la sang.
Comprendre que el cor fa que
la sang circuli i per tant s lr-
gan fonamental del cos.
Programa
de comprensi lectora
La circulaci de la sang
Mostreu als alumnes que el
moviment de la sang es descriu
com a circular: la sang s impul-
sada del cor a les extremitats i
torna de les extremitats al cor.
Per aix es parla de circulaci
de la sang.
Pregunteu als nens i les nenes
a qu es compara el cor en el
text i demaneu-los per qu cre-
uen que sestableix aquesta
mena de comparaci.
Plantegeu als alumnes don par-
teix la teoria de Harvey: com i
quan havia observat el cor i la
sang en el cos hum? Quina
relaci tenen aquestes observa-
cions amb la seva feina?
Ms informaci
El colesterol
El colesterol que el nostre cos utilitza normalment t dos orgens: un
prov de lalimentaci i laltre s el que elabora el nostre propi orga-
nisme. El nostre cos necessita colesterol per desenvolupar moltes
funcions, com ara produir hormones, ajudar a la formaci de bilis i
vitamina D, i mantenir lestructura cellular de lorganisme.
Un aspecte molt diferent, per, s que selevin les concentracions de
colesterol a la sang per sobre del que s normal. Aix pot ocasionar
problemes de salut. Una alimentaci equilibrada s el primer pas per a
la prevenci i el tractament de lexcs de colesterol.
http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/
gentgran/csggca11.htm. Adaptaci
Solucions
1. Hi ha sang a totes les parts
del nostre cos.
2. Perqu arribi a totes les parts
del nostre cos.
3. El cor impulsa la sang grcies
al batec: grcies a la seva fora
i el seu pols, la sang es mou i
arriba a totes les parts del
cos.
4. William Harvey, bileg angls.
Es fu fams perqu descrigu
per primera vegada la circulaci
major de la sang. Tot i les apor-
tacions anteriors de Servet i
Cesalpino, se li reconeix la prio-
ritat en el descobriment del
moviment circular de la sang.
Va ser metge de Carles I, cosa
que el va distanciar dels seus
experiments durant un temps.
68
130225 _ 0106-0113.indd 106 3/8/09 17:10:55

5. Quin s el ttol de la novella
dIsaac Asimov?
Qu significa aquest ttol?
6. Qu s el cervell?
On est situat?
7. Com sanomenen
les cllules que hi ha
al cervell?
Respon
Vet aqu un gran caador
Vaig descobrir que entre les fulles seques de sota
la tanca de fcsies hi vivia una altra mena daranya,
una aranyeta caadora molt ferotge, astuta i fera com
un tigre. Solia caminar pel seu continent de fulles
a grans gambades i amb els ulls lluents de sol, i de tant
en tant saturava, sincorporava damunt les seves
potes peludes, guaitava al seu voltant. Si veia alguna
mosca que es posava per fruir dun bon bany de sol,
es quedava immbil; desprs, lenta com creixen
les fulles, imperceptiblement, avanava, saturava
repetidament a subjectar la seva corda salvavides
de seda a la superfcie de les fulles i shi acostava
ms i ms. Un cop prou a prop, laranyeta caadora
es parava, es refregava les potes com si fos a punt
de fer una bona compra, desprs les obria ben obertes
i, en una mena dabraada peluda, saltava de dret
damunt la mosca somiadora. Mai no vaig veure,
un cop fetes les maniobres fins a la posici correcta,
que cap daquestes aranyetes perds la pea.
Gerald Durrell, La meva famlia
i altres animals. Adaptaci
8. Busca en el diccionari
les paraules segents:
tanca, fcsia, guaitar
9. Qui s el gran caador al
qual fa referncia el ttol?
10. Indica el nom de dos
animals que cacen altres
animals i el duns altres
dos que siguin preses.
Respon
Viatge a linterior del cervell
En aquest relat de cincia-ficci, un submar i la seva tripulaci
sn reduts a una mida microscpica i introduts en el cos
duna persona.
Hem entrat al cervell va anunciar Owens,
dominant lexcitaci que sentia.
Va reduir una vegada ms la illuminaci interior
de la nau. Tots van mirar cap endavant i es van quedar
tan enlluernats que tota la resta, fins i tot lobjectiu
de la seva missi, sels va esborrar per un instant de
les ments.
Quina meravella! va murmurar Duval.
Grant tamb va experimentar aquesta impressi.
Sens dubte, el cervell hum era linstrument ms
complicat de lunivers, tancat en lespai ms petit possible.
Els envoltava un silenci immens. Les cllules que podien
veure eren desiguals, escantellades, i estaven provedes
duna mena de prolongacions fibroses, que brotaven
pertot com si fossin matolls.
Isaac Asimov, Viatge allucinant. Adaptaci
69
Ms informaci
Ecologisme
Als anys setanta va sorgir el moviment ecologista per alertar sobre la
tendncia sucida que portava leconomia industrialista. Mltiples indi-
cadors assenyalaven els riscos per a la vida humana al planeta si no
es corregien certes dinmiques: desforestaci i desertitzaci, pluja
cida, energia nuclear...
Si fins a laparici de lecologisme la concepci de lhome era bsica-
ment enfrontat a la natura per dominar-la, aquest nou moviment social
planteja la necessitat duna concepci en qu lhome s part integrant
de la natura i en depn directament.
http://www.fundacioperlapau.org/activitats/Expo2002/ecol.htm.
Adaptaci
Objectius
Llegir i entendre un text no cient-
fic sobre linterior del cervell i un
altre sobre un insecte caador.
Comprendre la funci del cer-
vell en el cos hum i la cadena
alimentria en la natura.
Programa
de comprensi lectora
Viatge a linterior del cervell
Feu que parlin del cervell com
una de les tres parts de lenc-
fal. Pregunteu-los quina s la
funci de lencfal dins del sis-
tema nervis central.
Vet aqu un gran caador
Plantegeu-los com funcionen les
cadenes alimentries en la
natura. Pregunteu-los en qu
consisteixen les relacions dali-
mentaci, de competncia i de
cooperaci.
RECULL TRIMESTRAL 1
Solucions
5. El ttol de la novella s Viatge
allucinant. Aquest ttol recull
tant la idea que el que shi
narra s un viatge com que s
increble.
6. El cervell s una part de lenc-
fal que controla els actes vo-
luntaris i shi emmagatzema la
memria. Est situat al cap i
protegit pels ossos dels crani.
7. Neurones.
8. tanca: reixa, conjunt de pals o
bardisses per tancar un terreny
o una obertura; fcsia: planta
del gnere Fuchsia, de la fam-
lia de les onagrcies, subar-
bustiva, de flors penjants, vis-
toses, amb quatre spals i
quatre tpals de colors purpu-
ris o violacis, i de fruit en baia,
originria dAmrica i cultivada
com a ornamental; guaitar:
observar, mirar.
9. Laranyeta.
10. R. Ll.
69
130225 _ 0106-0113.indd 107 12/8/09 14:28:02
Tots els nens i les nenes del mn juguen. On?
A casa, al carrer... Amb qui? Amb els germans,
amb els amics, amb els pares... Jugar s un
acte social, tant si el joc s en equip com si s
individual. Per jugar, no cal tenir joguines,
noms en calen ganes i una mica
dimaginaci.
Els jocs
Els jocs de taula
Jugar per divertir-se
En els jocs de taula els jugadors estan
asseguts i no shan de bellugar.
De vegades, es necessiten taulers,
fitxes, peces, cartes... per jugar-hi.
Aquests jocs se solen practicar a casa,
en molts indrets del mn: les cartes, el
parxs, les dames, el backgammon,
el dmino, el mancala, etc.
Jugar amb les mans
Tamb hi ha jocs que es poden practicar
a qualsevol lloc i de qualsevol manera: drets,
asseguts a terra o en una cadira. Les
protagonistes daquests jocs sn les mans,
com ara el joc de pedra, paper o tisora, que t
moltes variants. O, per exemple, el joc del
cordill, en qu es lliga un cordill bastant llarg
per les dues puntes i, noms amb les mans,
shi fan formes i dibuixos.
Hi ha
que e
a lair
opcio
punte
nhi h
de se
les ac
a mol
El joc
i dive
comp
que e
Es t
de tem
sn u
huma
Objectius
Conixer la finalitat del joc: di-
vertir-se.
Caracteritzar els jocs de taula i
els jocs amb les mans.
Paraules clau
joc
jugador
equip
Treballem valors
Feu que els alumnes sadonin
de la part didctica del joc. Hi
ha jocs que ens ajuden a desen-
volupar habilitats fsiques (sal-
tar, crrer, mantenir lequilibri...)
i daltres que desenvolupen les
habilitats mentals (pensar una
estratgia, anticipar-nos al movi-
ment que far ladversari, etc.).
Tots, per, ens ensenyen algu-
na cosa.
Suggeriments didctics
Proposeu-los que parlin dels
jocs de taula a qu acostumen
a jugar i amb qui hi juguen
(amics, germans, avis, etc.).
Feu que comentin quins sn els
jocs que fan amb les mans.
Demaneu-los quan fan aquesta
mena de jocs, en quines situa-
cions i plantegeu-los si sn jocs
que encara estan de moda o si,
ben al contrari, es van perdent
en favor daltres.

Competncia social
i ciutadana
Mostreu als nens i les nenes que
jugar s una acci social en tant
que es fa amb altres persones,
tant si juguem amb elles formant
un equip com si hi juguem en con-
tra. Jugar ens ensenya a pactar,
decidir, organitzar, etc. collectiva-
ment. Proposeu-los que expliquin
quina mena daccions (triar, esco-
llir, etc.) han de fer quan juguen.
70
Ms informaci
Jugar
Totes les criatures necessiten jugar. Jugar desenvolupa la prpia capaci-
tat fsica i mental, s font dautoafirmaci, satisfacci i plaer i comporta
ser actiu i preparar-se per a la vida adulta. Una carncia important de joc
en la infantesa portar un desenvolupament incomplet de la personalitat.
Per tant, cal considerar la importncia del jocs en la vida del nen, valorar
les joguines i abandonar la idea que el joc s noms un entreteniment.
El joc ajuda a desenvolupar les rees sensorial i perceptiva, motriu,
intellectual, afectiva i emocional, i social.
http://www.xtec.cat/serveis/eap/e3907125/documents/EL%20
JOC%20I%20LES%20JOGUINES.pps#256.1.ELJOCILESJOGUINES.
Adaptaci
130225 _ 0106-0113.indd 108 12/8/09 14:28:02
On?
ans,
n
i s
ets,
,
e t
arg
s,
71
Hi ha altres jocs molt actius, que requereixen
que els participants es belluguin: sn els jocs
a laire lliure. Aquests jocs recullen moltes
opcions: saltar, crrer, fer equilibris, fer
punteria... Per exemple: de la xarranca,
nhi ha variants arreu del mn. El joc del rei,
de seguir el que fa de rei imitant totes
les accions que va fent, tamb s present
a molts llocs.
Jugar a laire lliure
Jugar a qualsevol cosa implica aprendre
la mecnica del joc i acceptar-ne les normes.
En funci del joc a qu juguem, estimulem
un aprenentatge o una prctica. Per exemple:
si juguem als escacs, farem treballar el nostre
cervell pensant en les jugades; si juguem
a tocar i parar, ens farem un tip de crrer
i exercitarem el nostre cos; si juguem al joc
del cordill, treballarem la nostra habilitat
amb les mans...
Les regles del joc
El joc implica aprenentatge
i diversi, per tamb comporta
compartir amb les persones
que ens envolten el nostre oci.
Es t constncia del joc des
de temps prehistrics. Els jocs
sn una part de la cultura
humana universal.
Jugar ve dantic
Objectius
Caracteritzar el joc a laire lliure.
Comprendre que per jugar cal
seguir unes regles.
Veure el joc com una part de la
cultura i de la societat al llarg
de la histria.
Paraules clau
participants
mecnica
normes
compartir
Treballem valors
Mostreu als alumnes que co-
nixer les normes del joc i aca-
tar-les ens ajuda a comprendre
el funcionament de la societat:
de vegades hi ha coses amb les
quals no estem dacord, per
les assumim perqu la societat
les determina daquesta mane-
ra. Nosaltres, com a part de la
societat, les acceptem i les res-
pectem, igual com fem amb les
normes del joc.
Suggeriments didctics
Proposeu-los que investiguin a
quins jocs jugaven els seus pa-
res i els seus avis i en quins
llocs. Feu que els demanin infor-
maci i que la posin en com a
classe.

Competncia en el
coneixement i la interacci
amb el mn fsic
Expliqueu-los que el joc a laire lliu-
re s condicionat per lentorn: no
poden jugar de la mateixa manera
la canalla dun poble petit que els
nens i les nenes duna ciutat; ni
les criatures dun lloc de clima
polar poden jugar al mateix que els
infants que viuen en un lloc de
clima tropical. Pregunteu als alum-
nes a quina mena de jocs de car-
rer juguen i on hi juguen.
RECULL TRIMESTRAL 1
71
Altres recursos
Recursos a la xarxa
Proposeu als alumnes que vagin a algunes pgines dInternet per cercar
informaci ms concreta sobre els jocs. Es poden trobar pgines web
que parlin de diferents tipus de jocs i que en plantegin, com la pgina
segent, que proposa de fer servir material reciclat:
http://www.xtec.es/~fmarti58/reciclajoc/interficieinici/
queesreciclajoc.htm
Tamb podeu proposar de cercar informaci sobre jocs de carrer, en
altres pgines web com ara:
http://www.baldufa.com/webcat18.htm
130225 _ 0106-0113.indd 109 3/8/09 17:10:56
72
Reps trimestral
UNITAT 1
1. Redacta una oraci que inclogui les paraules
segents:
nutrients nutrici energia funci vital
2. Explica qu s el procs digestiu i quina
importncia t dins la nutrici.
3. Explica el procs de digesti des que
et menges aquest plat fins que nexpulses
les restes.
4. Indica a qu correspon cada lletra.
5. Explica qu sn els processos segents
i quina funci tenen dins la nutrici.
a. nutrici
b. excreci
c. circulaci
6. On podem trobar ms oxigen, en laire que
inspirem o en el que expirem? I ms dixid
de carboni? Explica per qu.
7. Completa lesquema amb les paraules
segents:
artries sang cor capillars
venes vasos sanguinis
8. Indica a qu correspon cada lletra.
A
E
G
I
B
C
D
F
H
B
H
A
F
I
G
K
E
D
C
J
L
Aparell circulatori
...... ...... ......
...... ...... ......
UNIT
12. O
a
b
c
d
9. I
c
D
i
D
l
a
b
c
d
e
UNIT
UNIT
11. C
Objectius
Repassar els continguts treba-
llats per unitats.
Paraules clau
nutrici
digesti
respiraci
circulaci

Competncia daprendre
a aprendre
Feu-los que sinformin sobre malal-
ties respiratries i contaminaci.
Suggeriments didctics
Pregunteu als alumnes si saben com es poden mesurar les pulsa-
cions duna persona. Demaneu-los si coneixen quins sn els valors
a nivell del nombre de pulsacions que podem considerar normals
i a partir de quin nombre de pulsacions podem parlar dirregulari-
tat.
Proposeu als nens i les nenes la importncia de lalimentaci a
nivell de nutrici. Pregunteu-los si saben com els pot afectar el cos
el fet de menjar ms o menys fruita, molta o poca verdura, beure
fora aigua o no beuren, menjar molts productes de factura indus-
trial o menjar productes naturals, etc. Feu que valorin totes les
respostes i que comentin quina creuen que s la dieta ms ade-
quada, la dieta ideal que haurem de fer tots.
Solucions
1. R. Ll.
2. Obtenir nutrients dels aliments
perqu lorga-nisme els pugui
absorbir, passin a la sang.
3. A la boca es produeix el bol ali-
mentari, que passa per la farin-
ge i lesfag fins a lestmac,
on es barreja amb els sucs gs-
trics i es forma el quim. El quim
passa a lintest prim, on es
produeix el suc intestinal i el
pancretic i la bilis. El quim es
converteix en quil. Del tub
digestiu, sabsorbeixen els
nutrients cap a la sang i les res-
tes passen de lintest gruixut a
lannus, per on sexpulsen.
4. Corregir amb la pg. 209.
5. a. nutrici: conjunt de proces-
sos per aconseguir els nu-
trients i lenergia que cal per
viure. b. excreci: procs dex-
pulsi dels rebuigs de la diges-
ti. c. circulaci: procs pel
qual la sang transporta pel cos
els nutrients, loxigen i les
substncies de rebuig.
6. Ms oxigen en laire que respi-
rem, ms dixid de carboni en
el que expirem, perqu el cos
ja ha agafat loxigen de laire.
7. sang, vasos sanguinis, cor,
artries, venes, capillars.
8. Corregir amb la pg. 209.
72
130225 _ 0106-0113.indd 110 12/8/09 14:28:03
e
d
B
H
E
D
J
L
UNITAT 4
12. Observa la xarxa alimentria i fes les activitats.
a. Escriu dues cadenes alimentries a partir
de la xarxa alimentria de la illustraci.
b. Qu sn els productors en un ecosistema?
Indica dos productors en aquesta xarxa
alimentria.
c. Qu sn els consumidors en un ecosistema?
Indica dos consumidors primaris, dos
de secundaris i un de terciari en aquesta
xarxa alimentria.
d. Qu passaria si desapareguessin
els productors daquesta xarxa alimentria?
73
1-4
9. Imaginat que has de participar en una
cursa i ests esperant a la lnia de sortida.
De sobte, sents el senyal de sortida
i comences a crrer.
Descriu la situaci anterior completant
les oracions segents:
a. Lorella ...
b. Els nervis auditius ...
c. El cervell rep ..., la interpreta i elabora
...
d. Els nervis motors porten ...
e. Els msculs ...
UNITAT 2
SISTEMA NERVIS
......
nervis
......
...... encfal
...... ...... ......
10. Completa lesquema.
CAPES DE LA TERRA
.........
altres capes
.........
.........
hidrosfera
geosfera
.........
.........
nucli
esparver
xoriguer
sargantana
ratol conill
trvol
saltamart
guineu
blat
UNITAT 3
11. Copia lesquema i completal.
Objectius
Repassar els continguts treba-
llats per unitats.
Paraules clau
aparell locomotor
sistema nervis
capes de la terra
cadena alimentria
ecosistema


Competncia dautonomia
i iniciativa personal
Feu que, individualment, busquin
informaci a Internet sobre els
problemes actuals amb la conta-
minaci de latmosfera i preparin
una breu exposici per fer a clas-
se. Si ho considereu convenient,
podeu portar aquest tema a debat
i plantejar-los quines coses poden
fer ells per no contaminar latmos-
fera.
RECULL TRIMESTRAL 1
Solucions
Respon
9. a. Lorella percep el soroll del
senyal de sortida. b. Els nervis
auditius porten la informaci
al sistema nervis central. c.
El cervell rep la informaci, la
interpreta i elabora la reacci
corresponent (donar les ordres
per iniciar el moviment). d. Els
nervis motors porten les or-
dres del sistema nervis cen-
tral als msculs. e. Els ms-
culs es posen en moviment
seguint les ordres dels nervis
motors.
10. perifric, nervis; central: enc-
fal (cervell, cerebel, bulb raqui-
di), medulla espinal.
11. atmosfera (altres capes, estra-
tosfera, troposfera); hidrosfe-
ra; geosfera (escora, mantell,
nucli).
12. R. Ll.
73
Suggeriments didctics
Demaneu als alumnes que parlin dels moviments voluntaris, els
moviments involuntaris i els moviments reflexos del nostre cos.
Feu que els exemplifiquin i que els comentin.
Proposeu als nens i les nenes que recordin els planetes que for-
men el sistema solar i que en facin un esquema tot ubicant-los al
lloc que els correspon respecte del Sol. Feu que responguin: qu
sn els satllits?, i els planetes nans?, qu sn els cometes?,
qu sn els asteroides?, i els estels?, i una galxia?
Plantegeu-los que expliquin qu s un ecosistema i quin tipus de
relacions sestableixen entre els ssers vius que hi ha. Pregunteu-
los la importncia de cadascun dels ssers que forma part de
lecosistema per mantenir-ne lequilibri.
130225 _ 0106-0113.indd 111 3/8/09 17:10:57
74 74
Unitat 1. Experincia
Lobservaci de pulmons
Els pulmons sn els rgans en els quals t lloc lintercanvi gass. A continuaci,
observarem les caracterstiques duns pulmons de porc i com es poden expandir,
s a dir, omplir-se daire, i contraure, s a dir, buidar-sen.
1. Respon les preguntes.
a. Canvien de color els pulmons quan sinflen?
b. Per qu els pulmons poden expandir-se i contraures?
2. Dibuixa amb detall els pulmons i escriu-ne les parts.
Taller
Unitat 2. Experincia
El recorregut de la informaci
El recorregut de la informaci que capten els rgans
dels sentits i les respostes que dna el sistema nervis
els podem representar en esquemes que expliquen
el segent:
Lrgan del sentit que capta la informaci i el tipus
dinformaci que recull.
La part del sistema nervis on arriba la informaci
i lordre que dna.
Laparell on arriba lordre i el tipus de resposta.
3. Elabora un esquema per explicar com es duu a terme
la funci de relaci en els casos segents:
a. Et cremes la llengua menjant sopa.
b. Et banyes en un riu on laigua est molt freda.
c. Veus en una pastisseria el teu pasts preferit.
Segueix els passos:
1. Posat els guants, agafa els pulmons per la trquea
i observa:
Les anelles que t la trquea.
El color i la mida que tenen els pulmons.
2. Colloca una cnula a linici de la trquea i bufa-hi
fortament a dins. Observa com sinflen els pulmons.
Material necessari:
safata
pulmons de porc
tisores
cnula
guants de ltex
U
A t
un
4.


5.
Un

El
Re
Aq
est
la
6.





Objectius
Practicar de manera individual
o en grups alguna de les qes-
tions de cadascuna de les uni-
tats.
Suggeriments didctics
Experincia 1
Proposeu a les nenes i els nens
com afecta els pulmons el fum
del tabac. Feu que parlin dels
fumadors actius i dels passius,
i que comparin els efectes del
tabac en uns i altres. Pregunteu-
los si la contaminaci de les
ciutats t el mateix efecte en
els pulmons que el tabac.
Experincia 2
Plantegeu als alumnes com
arriba la informaci al sistema
nervis central a travs dels
nervis sensitius. Proposeu-los
de comprovar-ho amb experi-
ments prctics. Feu que es
tapin els ulls per tenir una per-
cepci millor: no percebre vi-
sualment fa que saguditzin la
resta de sentits.
Experincia 3
Demaneu-los que parlin dels
canvis que es produeixen en
lescora terrestre i dels fen-
mens que els provoquen. Pre-
gunteu-los com afecta lerosi,
el transport i la sedimentaci
en la configuraci del paisatge
que percebem. Plantegeu-los si
podem dir que el paisatge can-
via constantment.
Experincia 4
Feu que els alumnes parlin dels
problemes del medi ambient i
de les maneres que tenim per
protegir-lo. Plantegeu-los de fer
un debat sobre la responsabili-
tat individual i la de les autori-
tats. Pregunteu-los per qu hi
ha espais que reben la denomi-
naci despais protegits o parcs
naturals i daltres que no: quin
s el criteri?
74
Altres recursos
Proposeu als alumnes que es plantegin quins problemes hi pot haver
en el procs digestiu que dificultin labsorci dels nutrients. Feu que
busquin informaci sobre les intolerncies alimentries i les malal-
ties que es poden produir a nivell daparell digestiu.
Demaneu als nens i les nenes que es plantegin la importncia del
sistema nervis central en el funcionament del cos hum a tots els
nivells. Pregunteu-los qu passa quan aquest no s capa de regular
les funcions involuntries del cos, com per exemple: quan una per-
sona est en coma, cal posar-li respiraci assistida perqu el seu
cos obtingui loxigen i expulsi el dixid de carboni, o cal alimentar-la
de manera intravenosa, perqu el seu cos no s capa de dur a
terme la funci digestiva.
130225 _ 0106-0113.indd 112 12/8/09 14:28:04
75 75
Unitat 3. Experincia
Els volcans
A travs dels volcans surt el magma de linterior de la Terra. Podem representar en una maqueta
un volc per entendre millor com t lloc una erupci volcnica.
4. Respon les preguntes.
a. Qu passa quan safegeix el vinagre?
b. Quins materials representa la barreja del bicarbonat i el vinagre?
5. Com sanomena el conducte per on puja aquest material? I lorifici per on surt?
Unitat 4. Experincia
Els espais protegits
El Montseny s un espai natural protegit, declarat
Reserva de la Biosfera per la UNESCO lany 1978.
Aquest indret, com la resta despais naturals protegits,
est regulat per unes normes especials per no malmetre
la natura.
6. Dissenya un cartell informatiu per penjar
al parc, en el qual sindiquin les normes
segents:
a. Endueu-vos les deixalles,
no les llenceu.
b. No acampeu.
c. No feu foc.
d. No molesteu els animals,
ni arrenqueu les plantes.
e. No sortiu dels camins senyalitzats.
Segueix els passos:
1. Fes una maqueta dun volc
amb el fang.
2. Colloca dins el volc un pot
de rodet de fotografia.
3. Posa al pot tres cullerades
de bicarbonat i desprs,
rpidament, afegeix-hi una mica
de vinagre.
4. Observa qu passa.
Material necessari:
fang
pot de rodet
de fotografia
bicarbonat
vinagre
RECULL TRIMESTRAL 1
Solucions
1. a. S que canvien de color, per-
qu el teixit sestira per conte-
nir laire que hi entra. b. Els
pulmons es poden expandir i
contraure per permetre lentra-
da i la sortida de laire.
2. R. G. Comproveu-ho amb les-
quema de laparell respiratori
de la pgina 209.
3. a. La cremada es percep a
nivell tctil a la llengua, i els
nervis sensitius porten la infor-
maci al sistema nervis cen-
tral, que activa la sensaci de
dolor. b. La pell percep a nivell
tctil la temperatura de lai-
gua, molt freda, i els nervis
sensitius transmeten la infor-
maci al sistema nervis cen-
tral, que activa la resposta
(tremolar o posar la pell de
gallina, per exemple). c. En
veure el pasts que tagrada,
sactiva en el sistema nervis
central el desig de menjar i el
plaer que comporta i comen-
cem a salivar.
4. a. Quan safegeix el vinagre, el
bicarbonat fa que bulli i sem-
bla que el volc entri en erup-
ci. b. Representen la lava.
5. La xemeneia i el crter, res-
pectivament.
6. R. Ll.
75
Feu que els alumnes es plantegin per qu hi ha persones que viuen
a la vora dels volcans tot i el risc que saben que corren. Pregunteu-
los si hi t a veure el fet que les terres properes als volcans siguin
molt ms frtils que la resta.
Plantegeu a les nenes i els nens que durant molt segles les perso-
nes han lluitat contra la natura per dominar-la, per controlar-la i per
treuren el mxim partit. Avui dia, fora gent s conscient del fet que
sha anat deteriorant progressivament la natura (shan contaminat
els rius i els mars, shan expulsat fums contaminants des de les
fbriques, shan talat boscos sencers per construir carreteres, pol-
gons industrials, etc.) i que ara cal aturar aquestes situacions i
emprendre accions per revertir aquests processos.

Tractament de la informaci
i competncia digital
Proposeu als alumnes que, a partir
dun cercador dInternet, busquin
informaci sobre algun dels vol-
cans segents: el Vesuvi, el Kra-
katau, lEtna, el Kilauea o el Kili-
manjaro. Feu que recullin les
dades sobre les darreres erup-
cions i les conseqncies que van
tenir.
130225 _ 0106-0113.indd 113 12/8/09 14:28:04
76A
E
Continguts
MATRIA I ENERGIA
La matria i les propietats
que t.
Les mescles
i les substncies pures.
Canvis destat.
Canvis qumics.
Curiositat per comprendre
com tenen lloc els canvis
de la matria.
Inters per aprendre a fer
mesuraments precisos
de la matria.
LENTORN I LA SEVA
CONSERVACI
Reconeixement
de la importncia de lestalvi
de combustibles fssils
en la lluita contra
lescalfament global.
CONNEXIONS AMB ALTRES
REES
Lectura comprensiva
i interpretaci desquemes
de processos.
Mesurament de la massa
i el volum dun cos.
Lectura i interpretaci
dinformaci tcnica.
Programaci
Objectius
Aprendre que tots els cossos estan formats per matria
i que cada tipus de matria s una substncia diferent.
Conixer les propietats de la matria, distingint les propietats
generals de les caracterstiques.
Comprendre que la matria es pot presentar com a substncia
pura o com a mescla.
Diferenciar entre mescles homognies i mescles heterognies.
Conixer alguns mtodes de separaci de mescles.
Saber quins sn els canvis destat i com tenen lloc.
Aprendre qu sn la temperatura de fusi i debullici, i saber
que en les substncies pures sn una propietat caracterstica.
Saber qu sn els canvis qumics i comprendre com tenen lloc
alguns daquests canvis.
Aprendre a mesurar la massa i el volum dun cos.
Criteris davaluaci
Sap que tots els cossos estan formats per matria i en coneix
algunes de les propietats generals i caracterstiques.
Sap qu s una substncia, distingeix entre substncies pures
i mescles, i coneix els tipus de mescles.
Sap qu sn els canvis destat i comprn com passen.
Comprn qu sn la temperatura de fusi i debullici.
Sap qu sn els canvis qumics i en coneix algun exemple.
Sap interpretar informaci tcnica.
Competncies bsiques
A ms de la competncia en el coneixement i la interacci
amb el mn fsic, en aquesta unitat es contribueix a desenvolupar
les competncies de tractament de la informaci i competncia
digital, les competncies artstica i cultural, la competncia
dautonomia i iniciativa personal, la competncia comunicativa
lingstica i audiovisual, la competncia social i ciutadana
i la competncia daprendre a aprendre.
R

5
La matria
i les propietats
que t
130225 _ 0114-0129.indd 114 3/8/09 17:12:36
76B
Esquema de la unitat
UNITAT 5. LA MATRIA I LES PROPIETATS QUE T
Repassa
Sc capa de...
Comprendre una informaci tcnica
Les propietats
de la matria
Les mescles
i les substncies pures
Els canvis destat Els canvis qumics
Aprn a fer de fsic
La mesura de masses i volums
Quin mn volem?
Els combustibles fssils
Recursos i fitxes fotocopiables
Activitats Coneixement del medi 5: Unitat 5.
Les TIC en el Coneixement del medi 5: Unitat 5.
Les competncies lingstica i matemtica
des del Coneixement del medi 5: Unitat 5.
Refor: Fitxes 17, 18, 19 i 20. Ampliaci: Fitxa 5.
Recursos per a lavaluaci: Prova 5 / Test 5.
Ms recursos. Coneixement del medi 5.
100 propostes per millorar la competncia
en el coneixement i la interacci amb el mn fsic.
Estudi efica
Completar esquemes, activitat 15, pgina 86.
Rellegir i explicar, activitat 20, pgina 86.
Previsi de dificultats
Motiveu els alumnes perqu reflexionin sobre
els canvis de la matria que els envolta,
analitzant el seu entorn de manera cientfica
i identificant els conceptes que estudien en la seva
activitat quotidiana.
Els conceptes que poden comportar ms dificultats
de comprensi sn la diferenciaci entre
substncies pures i mescles, i entre mescles
homognies i heterognies. Repasseu aquests
conceptes i poseu-ne fora exemples perqu
els nens i les nenes aprenguin a diferenciar-los.
Repasseu amb els alumnes els coneixements
adquirits en cursos anteriors sobre la matria
i els materials, i assegureu-vos que en comprenen
b la diferncia. Recordeu-los, a ms, que tot t
matria, tamb els gasos, com laire que respirem.
Suggeriment
de temporalitzaci
Setembre
Novembre
Desembre
Gener
Febrer
Mar
Abril
Maig
Juny
Octubre
Nota: Durant les dues primeres setmanes del curs escolar podeu recrrer a lAvaluaci
inicial inclosa en el quadern de Recursos per a lavaluaci.
130225 _ 0114-0129.indd 115 12/8/09 14:29:28
76
La matria
i les propietats que t
5
Qu hi veus?
Les persones de la imatge estan buscant or. Com ho fan?
Quines eines fan servir?
Saps com sutilitza un seds?
Q
L
T
p
E
i
Q
Objectius
Recordar als alumnes qu s la
matria i quines sn algunes
de les caracterstiques que t.
Saber que la matria es pot pre-
sentar en estat lquid, slid o
gass i recordar les caractersti-
ques principals de cada estat.
Saber que la matria pot can-
viar dun estat a un altre.
Presentar als alumnes els con-
tinguts de la unitat.
Programa de lectura
de la imatge
Observeu la imatge i proposeu-los
que expliquin si nhan vist mai cap
de semblant. Demaneu-los on, pro-
bablement ser en alguna pellcula,
i feu que ubiquin en quin pas o en
quin continent se situava.
Suggeriments didctics
Per comenar
Abans de respondre les pregun-
tes de lapartat Qu hi veus?,
demaneu al s al umnes que
diguin en veu alta el nom dob-
jectes o ssers que compleixin
les caracterstiques segents:
Objectes que pesin molt i
objectes molt lleugers.
Objectes que ocupin molt es-
pai i daltres amb poc volum.
Objectes el volum dels quals
pot variar, i esmentar en qui-
nes circumstncies ho fan.
Per explicar
La separaci de lor de la resta
de materials que lacompanyen
es pot fer grcies a la diferent
densitat dels elements: laigua
semporta la terra, i lor, que
s ms dens, queda al fons del
seds (atuell per separar les
palletes dor de la sorra, al cen-
tre de la imatge).
La densitat s un concepte poc
intutiu per als alumnes. Expli-
queu-los que si lor es diposita al
Ms informaci
La febre de lor
Al final del segle XIX, lanomenada febre de lor va recrrer algunes
zones dels Estats Units. Va comenar a Califrnia, quan un granger
va trobar una palleta dor al llit dun rierol prxim a la seva granja, i va
desencadenar una allau de gaireb 300.000 persones a les ribes del
riu. Durant anys es van dedicar a pentinar les sorres obsessionats
amb el somni de fer-se milionaris, encara que molt pocs ho van acon-
seguir. La febre va arribar fins a Sud-frica, a Austrlia i posteriorment
al Yukon, al Canad, on la recerca dor va ser ms intensa.
Lor es presenta en la natura de maneres molt diferents, encara que
la ms fcil dobservar s als rius, don lsser hum lha extret des
de fa milers danys per mitj de la tcnica del garbellament. Es tracta
76
130225 _ 0114-0129.indd 116 12/8/09 14:29:28
Els estats de la matria
La matria es pot presentar en tres estats
diferents: slid, lquid i gass.
Els cossos slids tenen un volum fix
i una forma fixa.
Els cossos lquids tenen un volum fix,
per no tenen una forma fixa.
Els gasos no tenen ni volum ni forma
fixos.
Els cossos poden passar dun estat a un
altre quan canvien de temperatura. Aix
sanomena canvi destat.
Completa la taula.
Indica un exemple de canvi destat que
tingui lloc en la natura.
77 77
Qu en saps?
La matria
Tots els objectes de lunivers estan formats
per matria.
Els objectes tenen dues propietats: la massa
i el volum.
Quin dels dos objectes de la fotografia cont
ms massa daigua?
Quin dels objectes de la fotografia
t un volum ms gran?
Qu aprendrs?
Qu s la matria i quines propietats t.
Qu s la densitat dun cos i per a qu
serveix conixer-la.
Qu sn les substncies pures i les mescles,
i com se separen els components duna mescla.
Qu sn els canvis destat i quines propietats
tenen.
Qu sn les reaccions qumiques.
Com es mesuren la massa i el volum dun cos.
FORMA FIXA VOLUM FIX
S No S No
Slid
Lquid
Gass
UNITAT 5
77
daprofitar els arrossegaments que fan les aiges quan passen per
sobre de les pedres de quars i alliberen les palletes dor que conte-
nen.
Posteriorment, els cdols erosionen aquestes palletes, i queden divi-
dides en mltiples i petites partcules que, com que tenen un alt pes
especfic, es van dipositant als fons dels salts daigua, als rabeigs de
les recolzades i en qualsevol lloc on les sorres permetin la filtraci
daquest mineral tan preuat.
fons dels sedassos s perqu s
ms dens que la resta dele-
ments de la sorra. Poseu-ne un
exemple ms: si agafem dues
galledes semblants i nomplim
una amb aigua i una altra amb
palla (o esponges, barres de pa,
paper...), quina de les dues s
ms pesant? No obstant aix,
tenen el mateix volum. Expliqueu-
los que la densitat de la galleda
daigua s ms alta que la de la
galleda de palla perqu t ms
massa en el mateix volum.

Tractament de la
informaci i competncia
digital
Demaneu-los que cerquin imatges
a Internet sobre els buscadors dor
i les seves tcniques i que les por-
tin a classe per posar-les en com.
Solucions
Qu hi veus?
Trituren la roca en bocins que
barregen amb aigua i passen
pel seds, perqu laigua sen-
dugui la sorra i deixi el mineral.
Pics, pales, seds i recipients
per al transport.
Es posa a sobre del seds la
sorra que es vol filtrar, es barreja
amb aigua i es va movent per-
qu laigua sendugui la sorra i
el mineral quedi al seds.
Qu en saps?
Cont ms massa daigua la
gerra que el got: t ms quanti-
tat de la mateixa substncia.
T ms volum la pilota de ten-
nis que la de golf, ja que ocupa
un espai ms gran.
Lestat slid presenta una forma
i un volum fixos; lestat lquid no
t forma fixa, per el volum s
que s fix; lestat gass no t ni
forma ni volum fixos.
R. M. Levaporaci de laigua
dels oceans, la fusi de la neu
per la calor, etc.
77
130225 _ 0114-0129.indd 117 12/8/09 14:29:29
q
Medalles dor, plata i bronze. Cada
medalla s un cos. Lor, la plata i el
bronze sn substncies diferents.
78
1. Matria, cossos i substncies
Tots els objectes que formen part de lunivers, com un llibre,
un peix o una roca, sn cossos. Aix, la Terra, per exemple, s
un cos que est format per un gran nombre de cossos.
Tots els cossos estan fets de matria. Per hi ha molts tipus
de matria. Les medalles olmpiques, per exemple, es fan
amb tres tipus diferents de matria: or, plata i bronze. Cada
tipus de matria s una substncia diferent.
q
La matria est formada per unes partcules petitssimes
anomenades toms. Hi ha ms de cent tipus dtoms que,
en combinar-se els uns amb els altres, formen totes les
substncies de lunivers. Cada substncia est formada per
la mateixa combinaci dtoms, diferent de la daltres subs-
tncies.
2. Les propietats de la matria
La matria t dues classes de propietats:
Les propietats generals sn comunes a tot el que est fet
de matria. Per exemple, la massa, el volum i la tempera-
tura.
Les propietats caracterstiques sn les que varien dunes
substncies a unes altres i ens permeten distingir-les.
Per exemple, el color, la transparncia, la duresa o la den-
sitat.
3. La massa i el volum
La massa s la quantitat de matria que t un cos. Es mesu-
ra en quilograms o grams. Un quilogram cont mil grams. Per
esbrinar la massa dun cos sutilitza la balana. La balana
compara la massa del cos amb la massa dels pesos.
w
El volum s lespai que ocupa un cos. Se sol mesurar en li-
tres o en millilitres. El millilitre tamb equival al centmetre
cbic. Per mesurar el volum es fan servir recipients transpa-
rents amb les mesures marcades.
e
Les propietats de la matria
tom atom
balana balance
densitat density
matria matter
w
Balana. El tomquet t la mateixa
massa que els pesos que hi ha
a laltre balan.
e
Recipients per mesurar el volum
de lquids. Aquests recipients tenen
marques que indiquen el volum.
Els
ma
com
car
4. L
La de
entre
daigu
tat de
En ca
Un ce
14 gra
grams
Aix s
curi h
centm
La de
que c
tat si
un lin
grams
has d
lor, q
contin
dividin
bics.
cbic
5. P
Quan
tat de
la den
cos su
la de
La fus
bloc d
ms d
laigua
Avui d
dace
ra d
que
mane
petita
Objectius
Aprendre que tots els cossos
de lunivers estan formats per
matria.
Distingir les propietats generals
i les caracterstiques de la
matria.
Saber qu sn la massa i el
volum dun cos i aprendre com
es mesuren.
Comprendre qu s la densitat,
com es calcula i com ens ser-
veix per identificar diferents
substncies.
Suggeriments didctics
Per comenar
Expliqueu als alumnes que els
gasos tamb estan formats
per matria, per un tipus de
matria que tendeix a expan-
di r- se i a ocupar el mxi m
espai possible, per aix les
substncies gasoses tenen
molt poca densitat. Per com-
provar de quina manera sex-
pandeixen els gasos nhi ha
prou de polvoritzar un ambien-
tador en una habitaci i obser-
var com somple tota del per-
fum.
Repasseu amb els nens i les
nenes l a di f er nci a ent r e
massa i pes. Recordeu-los que
la massa, que s la quantitat
de matria que cont un cos,
no varia, per que el pes, que
s la fora amb qu s atret
per la Terra, s que pot variar.
Poseu-los lexemple segent: si
ens pesem quan som a la vora
del mar, pesem ms que si ho
fem al cim duna muntanya,
per ha canviat la nostra mas-
sa?
Expliqueu als alumnes que,
quan pesem un objecte en una
balana, el que estem fent en
realitat s comparar la quanti-
tat de massa que cont amb la
dun patr fix, en aquest cas
els pesos.
78
Ms informaci
Per qu volen els globus
El 1783 els germans Montgolfier van dur a terme els primers experi-
ments amb globus plens daire calent. Havien observat que el fum
ascendia en laire i van decidir omplir un globus de paper daire i
escalfar-lo, i van comprovar que, en efecte, el globus ascendia.
Llavors van construir un globus ms gran i van ser capaos delevar-lo
amb dos passatgers a bord.
En lactualitat, els globus sescalfen amb cremadors de gas i
somplen duna barreja de gasos molt lleugers, per exemple lheli.
Aquests gasos sexpandeixen en escalfar-se, de manera que un li-
tre daire calent ocupa ms espai que un litre daire a temperatura
ambient.
130225 _ 0114-0129.indd 118 12/8/09 14:29:29
a
el
.
a
en
79
5
79
1. Qu s una cadira, un cos
o una substncia? I laigua?
2. Qu t ms massa, un quilogram
de palla o un quilogram de paper?
I ms volum? Explica per qu.
Respon
Els cossos de lunivers estan formats per
matria. La matria t propietats generals,
com ara la massa i el volum, i propietats
caracterstiques, com ara la densitat.
4. La densitat
La densitat dun cos es calcula dividint-ne la massa
entre el volum. Per exemple, un centmetre cbic
daigua t una massa dun gram. Per tant, la densi-
tat de laigua s dun gram per centmetre cbic.
En canvi, el mercuri s molt ms dens que laigua.
Un centmetre cbic de mercuri t una massa de
14 grams. Per tant, la densitat del mercuri s de 14
grams per centmetre cbic.
Aix significa que en un centmetre cbic de mer-
curi hi ha 14 vegades ms matria que en un
centmetre cbic daigua.
La densitat serveix per identificar substncies, ja
que cada substncia t sempre la mateixa densi-
tat si s pura. Per exemple, imaginat que tens
un lingot dor de 250 centmetres cbics i 4.250
grams i vols saber si s or pur. En primer lloc,
has de mirar en un llibre quina s la densitat de
lor, que s de 19 grams per centmetre cbic. A
continuaci, has de calcular la densitat del lingot
dividint 4.250 grams entre 250 centmetres c-
bics. El resultat s de 17 grams per centmetre
cbic. Per tant, el lingot no s dor pur.
r
5. Per qu suren els cossos
Quan se submergeix un cos en un lquid, la densi-
tat determina si flotar o senfonsar. Aix, quan
la densitat dun cos s menor que la de laigua, el
cos sura. En canvi, si la densitat s ms gran que
la de laigua, el cos senfonsa.
La fusta s menys densa que laigua. Per aix, un
bloc de fusta sura en laigua. En canvi, lacer s
ms dens, per aix un bloc dacer senfonsa en
laigua.
Avui dia, la majoria de vaixells es construeixen
dacer. Per no senfonsen, sin que suren. La
ra daix s que els vaixells estan plens daire,
que s molt menys dens que laigua. Daquesta
manera, el vaixell en conjunt t una densitat ms
petita que la de laigua i per aix hi flota.
t
r
s un lingot dor pur? La densitat de lor pur s de
19 grams per centmetre cbic. El lingot del dibuix
no s dor pur.
t
Experiment amb objectes de vidre. El vidre s ms
dens que laigua. Per aix les bales senfonsen.
Lampolla s plena daire, que s molt poc dens.
Per aix sura.
Densitat = = 17g/cm
3
4.250 g
250 cm
3
Per comprendre
Gaireb totes les substncies
sn ms denses en estat slid
que en estat lquid. No obstant
aix, hi ha una excepci: lai-
gua s ms densa en estat
lquid que en el slid. Convideu
els alumnes a reflexionar sobre
aquest fet i la seva importncia
per a la vida en el nostre plane-
ta. Qu passa quan es conge-
len rius i mars? Qu passaria
si laigua fos ms densa en
estat slid?

Competncia dautonomia
i iniciativa personal
Aprofiteu lapartat 5, Per qu suren
els cossos, per proposar a les
nenes i els nens que, desprs de
llegir lapartat 4, La densitat, expli-
quin raonadament per qu suren
els vaixells, malgrat que estan fets
de materials la majoria dels quals
sn ms densos que laigua.
UNITAT 5
Solucions
Respon
1. Una cadira s un cos i est
feta de substncies diferents.
Laigua s una substncia.
2. Els dos tenen la mateixa mas-
sa, un quilogram. No obstant
aix, el quilo de palla t ms
volum que el de paper. La ra
s que el paper t una densi-
tat ms gran que la palla, s a
dir, t ms quantitat de mat-
ria per unitat de volum.
79
A linterior del globus laire pesa menys que el que hi ha a fora; s a
dir, el globus i el gas que cont pesen menys que laire fred del qual
ocupa el lloc, per aix ascendeixen.
Els alumnes poden comprovar que qualsevol cos susps en laire
o surant en un lquid s impulsat cap a dalt si la seva densitat s
menor que la de laire o el lquid que lenvolta. Proposeu-los que
intentin enfonsar un globus ple daire en una galleda daigua; veu-
ran que laigua empeny el globus cap amunt amb molta fora.
Expliqueu-los que lefecte s el mateix amb un globus daire calent
susps en laire.
130225 _ 0114-0129.indd 119 3/8/09 17:12:38
y
Exemples de substncies pures. A. Quars. B. Or.
C. Mercuri.
80
Les mescles i les
substncies pures
De vegades parlem daire pur. Per per a un cien-
tfic laire pur no existeix, ja que laire no s una
substncia pura, sin una mescla.
1. Les substncies pures
Les substncies pures sn les que estan forma-
des per un sol tipus de matria i no es poden se-
parar en altres substncies per mitj de mtodes
senzills.
Sn exemples de substncies pures laigua, lor,
el ferro, els diferents tipus de plstics, la sal, el
sucre, els minerals...
y
2. Les mescles
Les mescles estan formades per diverses subs-
tncies pures diferents. Podem distingir dos tipus
de mescles:
Les mescles heterognies. En aquestes mes-
cles els components es distingeixen fcilment,
com una sopa de fideus o una roca.
u
Les mescles homognies o dissolucions. Els
components de les mescles homognies no
es distingeixen fcilment, com laigua de mar,
que est formada per aigua i sals, o laire,
que est format per la mescla de diversos ga-
sos.
i
Un tipus especial de mescles sn els aliatges.
Sn mescles homognies en qu una o diverses
substncies sn metalls. Alguns exemples dali-
atges sn aquests:
El bronze. s un aliatge de coure i estany. El
resultat s un material dur i resistent.
Lacer. s un aliatge de ferro i carboni. T mol-
tssims usos en la construcci i en la inds-
tria.
La majoria de les substncies que fem servir sn
mescles. Per exemple, laigua s una substncia
pura, per no se sol trobar realment pura, ja que
gaireb sempre duu altres substncies dissoltes,
com ara sals minerals, clor, etc.
u
Exemples de mescles heterognies. A. Roca.
B. Sl. C. Amanida.
i
Exemples de mescles homognies. A. Colnia.
B. Aire. C. Bronze.
A
B
C
A
B
C
A
B
C
3. L
De ve
subst
acons
dels m
La
rog
so
ma
lid
se
La
he
fer
su
exe
du
le
La
ele
Es
qu
Le
mo
de
de
les
de
est
Hi ha
duna
ms a
La
cia
het
es
Re
3.
4.
Objectius
Conixer les diferncies entre
substncies pures i mescles.
Saber que les mescles poden
ser homognies o heterog-
nies.
Conixer alguns dels mtodes
que es fan servir per separar
les diferents substncies que
formen part duna mescla.
Suggeriments didctics
Per comenar
Comenceu a desenvolupar la
doble pgina convidant els
alumnes a expressar les seves
idees prvies. Demaneu-los
que diguin el nom de substn-
cies pures i de mescles, i escri-
viu les respostes que donin a
la pissarra, en dues columnes.
En acabar, expliqueu-los tots
dos conceptes i repasseu la
llista. Que hi farien algun can-
vi? Eliminarien alguna subs-
tncia de qualsevol de les
dues columnes o la canvia-
rien de columna?
Per explicar
A lhora dabordar amb els nens
i les nenes el tema de la difern-
cia entre substncies pures i
mescles, comenteu-los que en
la natura hi ha molt poques
substncies pures, ja que gaire-
b tot t alguna barreja o impu-
resa. Poseu-los lexemple del
mineral de quars, que es troba
en la natura en colors molt va-
riats. El color daquest mineral
s degut a les petites impure-
ses daltres elements i minerals
que cont.
Hi ha moltes substncies que a
ull nu presenten un aspecte
homogeni. Expliqueu als alum-
nes que sovint s necessari
mirar les substncies amb el
microscopi per adonar-se que es
tracta de mescles i no de subs-
tncies pures.
80
Ms informaci
La destillaci
La destillaci s una operaci que consisteix a separar, normalment
mitjanant calor, els diferents components lquids duna mescla, apro-
fitant les diferents temperatures debullici de cadascuna de les subs-
tncies que componen la mescla.
El sistema, que s molt senzill, s el segent: en escalfar la mescla,
les substncies que la formen comencen a evaporar-se en moments
diferents i aix es poden separar de la resta de components. Una vega-
da evaporades, es capturen i es refreden per separat, quan ja estan
condensades.
Laparell utilitzat per a la destillaci al laboratori sanomena alamb o
destillador. Consta bsicament dun recipient on semmagatzema la
130225 _ 0114-0129.indd 120 12/8/09 14:29:30
r.
81
5
81
3. La separaci de mescles
De vegades s necessari separar les diferents
substncies que formen part duna mescla. Per
aconseguir-ho, hi ha diferents sistemes. Alguns
dels ms coneguts sn els segents:
La filtraci. Serveix per separar mescles hete-
rognies dun slid amb un lquid, per exemple,
sorra i aigua. Es fa passar la mescla per una
malla fina o per un paper pors, que ret el s-
lid i deixa passar el lquid. Tamb serveix per
separar slids de mides diferents.
o
La decantaci. Sutilitza per separar mescles
heterognies de substncies amb densitats di-
ferents. Es deixa reposar la mescla fins que la
substncia ms densa es diposita al fons. Per
exemple, laigua i loli se separen per mitj
dun embut de decantaci, que t una aixeta a
lextrem.
a
La separaci magntica. Susa quan un dels
elements de la mescla s de ferro i laltre no.
Es fa servir un imant, que atreu els elements
que sn de ferro.
Levaporaci. Sutilitza per separar mescles ho-
mognies. Consisteix a evaporar la part lquida,
de manera que les substncies slides es po-
den recuperar. s el mtode que es fa servir a
les salines per obtenir la sal que cont laigua
de mar. Es fa entrar laigua del mar en grans
estanys. All laigua sevapora i hi queda la sal.
Hi ha altres mtodes per separar els components
duna mescla, i cada tipus de mescla en t un de
ms apropiat per fer-ho.
La matria es pot presentar com a substn-
cia pura o mescla. Les mescles poden ser
heterognies o homognies i els components
es poden separar per diversos mtodes.
Respon
3. Defineix substncia pura, mescla
heterognia, mescla homognia i aliatge.
4. Quin mtode de separaci faries servir si
volguessis treure els fideus duna sopa?
o
Estris de cuina. Molts estris que fem servir
a la cuina serveixen per filtrar.
a
Decantaci daigua i oli. Loli s menys dens que
laigua i queda per sobre seu.
aliatge alloy
evaporaci evaporation
filtraci filtration
mescla mixture
Poseu-los lexemple de la llet i
de la maionesa i, si podeu, feu-
los observar una mostra de
totes dues substncies amb el
microscopi.
Per comprendre
Observant les imatges de la
pgina 81, demaneu als alum-
nes que pensin en situacions i
tasques quotidianes en qu fan
servir algun mtode de separa-
ci de mescles.

Competncia comunicativa
lingstica i audiovisual
Repasseu les regles daccentuaci
amb els alumnes. Demaneu-los
que anotin en un full totes les
paraules de lapartat 3, La separa-
ci de mescles, que duen accent.
Han danotar-les en columnes dife-
rents segons que es tracti de
paraules agudes, planes o esdri-
xoles. Desprs, han dindicar en
cada cas la regla per la qual
aquestes paraules duen accent.
UNITAT 5
Solucions
Respon
3. Una substncia pura s la que
est formada per un sol tipus
de matria i no es pot separar
en altres substncies per mto-
des senzills. Una mescla hete-
rognia s aquella en qu sen
poden distingir els compo-
nents. Una mescla homognia
s aquella en qu no sen po-
den distingir els components.
Un al i atge s una mescl a
homognia en qu una o diver-
ses substncies sn metalls.
4. Utilitzaria la filtraci, ja que la
sopa s un lquid del qual vo-
lem separar alguns compo-
nents slids.
81
mescla a la qual saplica calor, un condensador on es refreden els
vapors generats, de manera que quan tornen a lestat lquid, van a
parar a un recipient en el qual emmagatzema el lquid concentrat.
Demaneu als alumnes que investiguin productes que es poden obte-
nir per destillaci i que en facin una llista. Poseu-la en com i feu
una llista daquests productes a la pissarra.
130225 _ 0114-0129.indd 121 3/8/09 17:12:38
82
Els canvis destat
1. Tipus de canvis destat
Quan la matria passa dun estat a un altre, ha tingut
lloc un canvi destat. Normalment, els canvis destat
tenen lloc quan augmenta o disminueix la temperatu-
ra. Sn els segents:
Fusi. s el pas de slid a lquid. T lloc, per exem-
ple, quan es fon el gla.
Solidificaci. s el pas de lquid a slid. T lloc a la
mateixa temperatura que la fusi.
Vaporitzaci. s el pas de lquid a gas. Es pot pro-
duir de dues maneres:
Ebullici. T lloc duna manera rpida, quan sas-
soleix una temperatura determinada, que s fixa
per a cada substncia. s el que passa, per
exemple, quan escalfem aigua i comena a bullir.
Evaporaci. T lloc lentament i a una temperatura
inferior a la debullici. s el que passa amb lai-
gua quan la roba estesa sasseca.
Condensaci. s el pas de gas a lquid. T lloc, per
exemple, quan el vapor daigua de la dutxa es con-
densa al mirall.
s
Sublimaci. s el pas de slid a gas sense passar
per lestat lquid. Sobserva molt b en algunes
substncies, com ara el iode o la naftalina
d
Sublimaci inversa. s el pas de gas a slid sense
passar per lestat lquid. Aquest canvi destat tam-
b sobserva molt b en el iode i la naftalina.
f
2. Les temperatures de fusi i ebullici
Cada substncia pura t una temperatura fixa per pas-
sar de slid a lquid, que sanomena temperatura de
fusi. La temperatura de fusi s una propietat carac-
terstica de les substncies. La temperatura de fusi
de laigua s de 0 graus centgrads (sescriu 0 C),
mentre que la de lor s de 1.064 C i la del mercuri,
de 39 C sota zero.
La temperatura debullici s la temperatura a la qual
una substncia entra en ebullici i tamb s una propie-
tat caracterstica de les substncies. La temperatura
debullici de laigua s de 100 C, mentre que la de
lalcohol s de 78 C i la de mercuri, de 657 C.
s
Condensaci. El vapor daigua es condensa
i forma gotetes daigua al mirall.
d
Sublimaci del iode. A. El iode s
una substncia slida de color negre.
B. Quan se sublima, es transforma
en un gas de color porpra.
f
Sublimaci inversa del iode. El gas de iode
passa a slid a la part superior
del recipient, que es refreda amb gla.
A
B
3. C
Els ca
sant:
la sev
en un
tempe
zero f
a a f
mome
si ho
sin q
em es
de la
Igualm
escalf
tempe
4. A
Les p
guns
La
gra
ca
pr
sa
Als
pe
qu
Co
ext
Els
con
ma
pu
via
5.
Re
Objectius
Aprendre qu sn els canvis
destat i com tenen lloc.
Conixer els diferents canvis
destat.
Saber qu sn les temperatu-
res de fusi i debullici, i
aprendre que en les substnci-
es pures aquestes tenen lloc a
temperatures fixes.
Comprendre que mentre t lloc
un canvi destat en una subs-
tncia pura, la seva temperatu-
ra no varia.
Suggeriments didctics
Per comenar
Demaneu als alumnes que des-
criguin els canvis destat de la
matria que poden observar a
la cambra de bany quan es dut-
xen amb aigua molt calenta.
Demaneu als nens i les nenes
que recordin com la lava surt
expulsada dels volcans quan hi
ha una erupci. En quin estat
es troba? Qu passa quan surt
a la superfcie?
Per explicar
Expliqueu als alumnes que com
ms substncia hi ha, ms
calor es necessita perqu tingui
lloc un canvi destat. Es neces-
sita aportar ms quantitat de
calor per escalfar dos litres dai-
gua que per escalfar-ne mig.
Per comprendre
Els alumnes tendeixen a pensar
que s necessari escalfar molt
laigua, fins a lebullici, perqu
es vaporitzi. Feu amb ells un
senzill experiment deixant a
laula durant diversos dies una
galleda amb aigua, si s possi-
ble en una finestra on hi toqui
el sol. Daquesta manera com-
provaran que la quantitat dai-
gua va disminuint cada dia.
A lhora de memoritzar els tipus
de canvi destat, faciliteu als
82
Ms informaci
Curiositats sobre els estats de la matria
El mercuri s lnic metall que es troba en estat lquid a temperatura
ambient, ja que la resta de metalls es caracteritzen per ser slids i
durs a aquesta temperatura, i per passar a lestat lquid necessiten
ser escalfats fins a temperatures molt altes.
Laigua s lnica substncia que es troba en el nostre planeta de
manera natural en els tres estats: slid, lquid i gass. Una altra
de les seves curiositats s que en estat slid s menys densa que
laigua lquida, de manera que pot surar-hi a sobre.
A ms de slid, lquid i gass, la matria es pot trobar en altres
estats. Daquests estats, en la natura noms es dna lestat de plas-
130225 _ 0114-0129.indd 122 3/8/09 17:12:38
nsa
de
83
5
3. Com tenen lloc els canvis destat
Els canvis destat tenen una caracterstica molt interes-
sant: mentre t lloc un canvi destat duna substncia pura,
la seva temperatura no varia. Aix, si posem uns glaons
en un cass i els comencem a escalfar, veurem que la
temperatura del gla va augmentant, des de valors sota
zero fins que arriba als 0 C. Aleshores, el gla es comen-
a a fondre i tenim una mescla daigua i gla. En aquest
moment, tant laigua fosa com el gla es queden a 0 C, i
si ho continuem escalfant, la temperatura no augmenta,
sin que el gla es continua fonent. Si encara ho continu-
em escalfant, quan ja sha fos tot el gla, la temperatura
de laigua comena a pujar.
g
Igualment, si tenim aigua bullint a 100 C i la continuem
escalfant, laigua continua a 100 C. No naugmenta la
temperatura, sin que continua bullint i evaporant-se.
4. Aplicacions dels canvis destat
Les persones hem aprs a aprofitar els canvis destat. Al-
guns exemples de com els utilitzem sn els segents:
La fusi i la solidificaci es fan servir per fabricar un
gran nombre dobjectes. Alguns plstics i metalls ses-
calfen fins que es fonen i passen a estat lquid. Des-
prs saboquen en un motlle i es deixen solidificar. Aix
saconsegueix un objecte amb la forma del motlle.
h
Als llocs molt freds fan servir la solidificaci de laigua
per construir carreteres. Aboquen laigua sobre el sl per-
qu solidifiqui i doni lloc a una superfcie slida i plana.
Com ja saps, levaporaci de laigua del mar serveix per
extraure sal a les salines.
Els canvis destat sn la fusi, la vaporitzaci, la
condensaci, la solidificaci, la sublimaci i la subli-
maci inversa. Els canvis destat en les substncies
pures tenen lloc a una temperatura fixa, que no can-
via mentre es produeix el canvi destat.
5. Enumera els canvis destat que tindran
lloc si escalfem un gla en una cassola
fins que la cassola quedi buida.
Explica el procs que es duu a terme
en cada canvi destat de laigua.
6. Quin canvi destat t lloc quan sasseca
el terra duna habitaci?
7. Si escalfem aigua en una cassola, quina
s la temperatura mxima que assolir?
Per qu?
Respon
g
Pas de gla a aigua lquida. Mentre
t lloc el canvi destat, la temperatura
no varia. Es mant a 0 C. Quina
temperatura marca cada termmetre?
h
Producci dobjectes de metall.
El metall fos saboca en motlles amb
la forma desitjada perqu solidifiqui.
condensaci condensation
fusi fusion
solidificaci solidification
vaporitzaci vaporization
alumnes algunes pautes, com
les del programa dESTUDI
EFICA que us oferim al Manual
per al professorat (pg. 51 i 52).

Competncia
social i ciutadana
Al llarg de la histria, lsser
hum ha anat aplicant els seus
coneixements cientfics a la seva
vida quotidiana, i ha obtingut pro-
ductes cada vegada ms sofisti-
cats i enginyosos que es basen
en les propietats de la matria.
Poseu aquests exemples: les
coles de ms fixaci es basen en
els canvis destat de la matria.
Normalment sn substncies que
sapliquen en estat lquid sobre
les superfcies que es volen unir i
que a temperatura ambient pas-
sen a lestat slid duna manera
rpida, i creen unions molt resis-
tents. Demaneu-los que posin
altres exemples que illustrin
aquesta explicaci.
UNITAT 5
Solucions
Illustracions
14. El primer termmetre marca
5 C, el segon, 0 C, i el
tercer, 4 C.
Respon
5. El primer canvi que t lloc s
la fusi, el pas de slid a
lquid, s a dir, de gla a
aigua. Desprs, en continuar
escalfant laigua lquida, es
produiria una vaporitzaci en
forma debullici quan laigua
comencs a bullir. Lebullici
continuaria fins que sevapo-
rs tota laigua del cass.
6. Quan sasseca el terra duna
habitaci t lloc una vaporit-
zaci per evaporaci.
7. La t emper at ur a mxi ma
debullici de laigua s de
100 C. Perqu sassoleix
una temperatura mxima que
ja no se supera.
83
ma, en qu la matria s semblant a un gas encara que amb un
comportament diferent. Exemples de plasma sn la flama i la super-
fcie del Sol.
Proposeu als alumnes que pensin en coses que estiguin al
seu entorn. Demaneu-los que imaginin qu passaria si aquestes
coses estiguessin en un altre estat. Per exemple, qu passaria si
laigua es trobs en estat slid a temperatura ambient?
130225 _ 0114-0129.indd 123 12/8/09 14:29:30
84
Els canvis qumics
Els canvis qumics tamb es coneixen amb el
nom de reaccions qumiques. Aquestes reaccions
sn habituals en la nostra vida diria.
1. Qu sn els canvis qumics
Els canvis qumics sn els canvis en qu unes
substncies es transformen en unes altres de di-
ferents. Vegem-ne dos exemples:
Si es crema fusta, aquesta es transforma en
cendres i es desprn fum.
j
Si deixem un objecte de ferro a la intemprie,
es va transformant en xid de ferro.
Aquestes reaccions tenen lloc perqu els toms
que formen les substncies, en reaccionar, es
combinen duna manera diferent. Aix no passa
en els canvis destat.
2. Loxidaci
Loxidaci s una reacci qumica molt comuna.
T lloc quan una substncia es combina amb
loxigen. La nova substncia que es forma sano-
mena xid. Aix, el ferro, en oxidar-se, dna lloc a
lxid de ferro.
El ferro no s lnica substncia que soxida.
Tamb soxiden altres substncies, com ara lalu-
mini, el crom, etc.
3. La combusti
La combusti s un tipus especial doxidaci que
t lloc molt rpidament i en la qual es desprn
molta calor. Les combustions necessiten oxigen i
solen produir dixid de carboni, que va a latmos-
fera.
Les substncies que experimenten la combusti
reben el nom de combustibles. Aquestes subs-
tncies han tingut molta importncia en la hist-
ria de la humanitat, i encara en tenen. En lanti-
guitat susaven com a combustible la fusta dels
arbres i alguns greixos, com ara la cera o els olis
vegetals. Ms tard es va comenar a fer servir el
carb i, ms recentment, els productes derivats
del petroli, com ara la gasolina i el gasoli.
k
j
Exemple duna reacci qumica. En barrejar
una dissoluci de nitrat de plom, transparent,
amb una altra de iodur de potassi, tamb
transparent, es forma una substncia slida
de color groc, el iodur de plom.
k
Refineria. Les refineries sn indstries en qu
el petroli se sotmet a diferents processos
per obtenir combustibles i altres substncies.
combusti combustion
oxidaci oxidation
reacci reaction
4. L
A lint
ons q
La
tes
di
uti
cia
La
ter
en
co
de
se
5. L
e
Hi ha
ques.
transf
com
ments
La ind
i facil
molt
dextr
danya
Els
els
me
Alg
com
Re
8
9
10
Objectius
Aprendre qu sn els canvis
qumics.
Conixer qu s loxidaci.
Aprendre que una combusti
s un tipus especial doxidaci
i saber com t lloc.
Comprendre la importncia de
les reaccions qumiques per als
ssers vius, aix com les aplica-
cions industrials que tenen.
Suggeriments didctics
Per comenar
Insistiu en lobservaci de la
imatge 16 i feu que els nens i
les nenes sadonin que la subs-
tncia que es forma s diferent
de les substncies originals en
color i com en canvien les pro-
pietats caracterstiques, i fins i
tot lestat fsic.
Comenteu als alumnes que els
combustibles sn substncies
que contenen molta energia
qumica. Mitjanant una reac-
ci qumica, en aquest cas una
combusti, podem extreuren
lenergia que contenen. Per
exemple, quan es crema un
tros de fusta, aquesta es
transforma en fum i cendra,
per tamb es desprn molta
energia en forma de calor, que
podem utilitzar per escalfar
lambient, per cuinar, etc.
Per comprendre
Exposeu ms exemples de
canvis qumics que utilitzem
per obtenir substncies noves
i productes tils. Per exemple,
quan escalfem el sucre, aquest
es converteix en caramel,
que emprem en lelaboraci
de molts tipus de dolos. Els
derivats del petroli, com tots
els plstics, el cautx, etc.,
sobtenen mitjanant reaccions
qumiques. El iogurt o el for-
matge sn productes naturals
que tamb sobtenen a partir
de reaccions qumiques.
84
Ms informaci
Alquimistes i qumics
Lalqumia s una antiga pseudocincia que unia conceptes de filoso-
fia amb principis de medicina, astrologia, fsica, metallrgia, misticis-
me i, fins i tot, art. Des de fa uns 2.500 anys moltes de les grans
civilitzacions de lantiguitat han conreat aquest compendi de sabers,
des de Mesopotmia fins a lAntic Egipte, Prsia o Grcia.
No obstant aix, lalqumia ha passat a la imaginaci popular com la
recerca dun procs que havia daconseguir transformar el plom i
altres metalls en or, i els alquimistes, com a bojos i allucinats que
elaboraven remeis miraculosos, verins i pocions per proporcionar la
vida eterna. Per personatges tan illustres com Isaac Newton o
Robert Boyle van practicar lalqumia als seus laboratoris.
130225 _ 0114-0129.indd 124 3/8/09 17:12:39
l
Extracci de la clorofilla duna planta.
A. Es trituren unes fulles despinacs
en un morter.
B. Es mesclen amb acetona
i es deixa reposar.
C. Es filtra la mescla.
85
5
Els combustibles fssils
Els combustibles fssils sn el carb i
els derivats del petroli. s molt impor-
tant mirar destalviar al mxim aquests
combustibles, per dos motius:
Aquests combustibles no sn
renovables, s a dir, sexhauriran.
Quan sutilitzen aquests
combustibles sallibera dixid
de carboni, responsable, en bona
part, de lescalfament global.
Per parelles, redacteu dos consells
concrets per collaborar en lestalvi
de combustibles fssils. Poseu-los
en com amb la resta de la classe
i elaboreu-ne una llista entre tots.
QUIN MN
VOLEM?
4. Les reaccions qumiques de la vida
A linterior dels ssers vius tenen lloc multitud de reacci-
ons qumiques. Les ms importants sn les segents:
La fotosntesi. Per mitj daquesta reacci, les plan-
tes obtenen tots els seus aliments a partir daigua,
dixid de carboni i sals minerals. Per dur-la a terme
utilitzen lenergia de la llum del Sol i una substn-
cia que tenen les plantes, la clorofilla.
l
La respiraci cellular. Aquesta reacci t lloc a lin-
terior de les cllules animals i vegetals. Consisteix
en una oxidaci dels nutrients. Aix, els nutrients es
combinen amb loxigen de laire i produeixen dixid
de carboni. Amb aquesta reacci, les cllules acon-
segueixen lenergia que contenen els aliments.
5. Les reaccions qumiques
en la indstria
Hi ha moltes indstries en qu es fan reaccions qumi-
ques. Daquesta manera, les primeres matries es
transformen en unes altres substncies diferents i tils,
com ara plstics, detergents, cosmtics, medica-
ments, fertilitzants, fils, pintures, etc.
La indstria qumica proporciona molts llocs de treball
i facilita la nostra vida diria. Ara b, tamb pot ser
molt contaminant. Per aix aquestes empreses han
dextremar les mesures de precauci, per tal devitar
danyar el medi.
Els canvis qumics o reaccions qumiques sn
els canvis en qu unes substncies es transfor-
men en unes altres de diferents.
Algunes reaccions qumiques sn loxidaci, la
combusti, la fotosntesi i la respiraci cellular.
Respon
8. Quan encenem una bombeta, t lloc
una reacci qumica? I quan encenem una
espelma? Explica per qu.
9. Defineix amb les teves paraules xid
i combustible.
10. Explica per qu la fotosntesi i la respiraci
cellular sn reaccions qumiques.
A
B
C
UNITAT 5
Solucions
Respon
8. Quan encenem una bombeta
no t lloc una reacci qumica,
ja que les substncies que la
formen no varien. No obstant
aix, quan encenem una espel-
ma es produeixen canvis fsics,
com la fusi de la cera, i qu-
mics, ja que el ble i la cera cre-
men i les substncies que les
formen es transformen.
9. Un xid s la substncia que
es forma quan soxiden algu-
nes substncies, s a dir,
quan es combinen amb loxi-
gen. Un combustible s una
substncia que experimenta
una combusti, un tipus es-
pecial doxidaci que t lloc
molt rpidament i en la qual
es desprn molta calor.
10. Sn reaccions qumiques per-
qu les substncies que hi
intervenen es combinen i es
transformen per produir- ne
de noves.
85
Els alquimistes consideraven que tot el que existeix est format per
quatre elements: terra, aire, foc i aigua, en combinacions diferents.
Lobtenci de substncies com la plvora, lanlisi i el refinament de
minerals, la metallrgia, la tinta, diferents pintures i cosmtics,
ladobatge del cuir, la fabricaci de cermica i vidre, la preparaci
dextractes i licors, etc., sn deguts a la seva tasca.
Amb el pas dels segles lalqumia es va convertir en lorigen de la
qumica moderna. Moltes de les substncies, les eines, les reaccions
qumiques i els processos que encara fem servir tenen lorigen en els
alquimistes i en la seva recerca de la pedra filosofal.

Coneixement i interacci
amb el mn fsic
Plantegeu als alumnes com afec-
ta el nostre entorn la indstria i
els residus que genera. Proposeu-
ho com un debat obert on tothom
pugui opinar.
Quin mn volem?
s impor tant que els alumnes
entenguin que problemes com el
de lescalfament global es poden
solucionar amb les poltiques
energtiques adequades que
adoptin els pasos del mn, per
tamb modificant els hbits quoti-
dians de les persones particulars.
Remarqueu que ells poden i han
dimplicar-se en la reducci del
seu propi consum energtic.
Solucions. Activitat per fer en grup.
R. Ll.
130225 _ 0114-0129.indd 125 12/8/09 14:29:31
86
Activitats
Comprn
11. Uneix les dues columnes i defineix cadascun
dels termes de les columnes.
12. Quina densitat t una bola de 6 centmetres
cbics de volum i una massa de 48 grams?
13. La densitat de la pirita s de 5 grams
per centmetre cbic. Sabent aix, respon
les preguntes.
a. Quina s la massa dun centmetre cbic
de pirita?
b. Quina s la massa de 250 centmetres
cbics de pirita?
14. Fes una llista dels mtodes de separaci
de mescles que coneguis i explica en qu
consisteix cadascun.
15. Copia i completa lesquema dels canvis
destat de la matria.
16. Explica qu sn els punts de fusi
i debullici i per a qu poden ser tils.
17. Explica qu s una oxidaci i qu s una
combusti. Desprs, explica quina relaci
hi ha entre totes dues reaccions.
18. Quin tipus de productes sobtenen
en la indstria qumica? Per qu aquestes
indstries han dextremar les mesures
de precauci?
Raona
19. La densitat del vidre s ms gran que
la de laigua. Explica, llavors, per qu
una ampolla de vidre flota quan est buida
i senfonsa quan est plena daigua.
20. Observa el que passa quan sintrodueix
un objecte de coure en una dissoluci
de nitrat de plata i digues si penses
que ha tingut lloc alguna reacci.
Aplica
21. Indica quina foto correspon a una
substncia pura i quina a una mescla.
Explica per qu.
22. Com separaries els components duna pila
amb llimadures de ferro, sal i serradures
de fusta?
23. Per fer un flam cal posar els ingredients
en una cassola al bany maria, s a dir,
dins dun altre recipient amb aigua,
que s el que es posa al foc. Per qu
creus que es fa aix?
massa
volum
densitat
Propietats
caracterstiques
Propietats
generals
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
SLID
.........
.........
A B

mineral roca
A
2
2
86
Ms informaci
Metalls i gasos nobles
Els metalls nobles sn un grup de metalls caracteritzats per ser
inerts, cosa que significa que no reaccionen qumicament amb altres
compostos qumics (o que hi reaccionen molt poc). Aquesta caracte-
rstica els fa molt interessants per a finalitats tecnolgiques o en
joieria, ja que no es degraden. Aix vol dir que no es corroeixen ni
soxiden, fet que els dna una aparena dinalterabilitat.
Els ms coneguts sn lor, la plata i el plat, per hi ha altres elements
menys comuns en la natura classificats com a nobles, com el ruteni,
losmi, el rodi, liridi o el palladi. Com a curiositat, el tercer premi per als
guanyadors dels Jocs Olmpics es va establir sota la falsa creena que
el bronze (que s un aliatge de coure i estany) era un metall noble.
Solucions
Comprn
11. Les propietats generals sn
comunes a tota la matria,
com la massa (quantitat de
matria que cont un cos) i
volum (espai que ocupa un
cos). Les propietats caracters-
tiques varien duna substncia
a una altra i ens permeten dis-
tingir-les: densitat (quantitat
de matria que cont un cos
per unitat de volum).
12. T una densitat de 8 g/cm
3

(48 g entre 6 cm
3
).
13. a. La massa d1 cm
3
de pirita
s 5 g. b. La massa de 250
cm
3
de pirita s 1.250 g.
14. Filtraci: fer passar una mes-
cla per una malla fina que ret
els slids i permet passar els
lquids. Decantaci: deixar
reposar una mescla fins que
la substncia ms densa es
diposita al fons. Separaci
magntica: separar mitjanant
un imant els elements de
ferro. Evapora-ci: evaporar la
part lquida duna mescla, de
manera que les substncies
slides es puguin recuperar.
15. R. G.
16. El punt de fusi s la tempe-
ratura a la qual una substn-
cia passa de lestat slid al
lquid. El punt debullici s
la temperatura a la qual una
substncia entra en ebullici
i comena a vaporitzar-se.
Ser veix per saber a quina
temperatura passen a lestat
lquid els materials plstics
per fabricar objectes, per
identificar substncies, etc.
17. Oxidaci: reacci qumica que
t lloc quan una substncia
es combina amb loxigen.
Combusti: oxidaci que t
lloc molt rpidament i que
desprn molta calor.
18. En la indstria qumica sobte-
nen detergents, cosmtics,
plstics, medicaments, pintu-
130225 _ 0114-0129.indd 126 3/8/09 17:12:40
ida
ila
s

87
5
Aprn a fer de fsic
La mesura de masses i volums
Els cientfics com ara els fsics i els qumics sovint han de mesurar la massa
i el volum dels cossos. Per conixer la massa i el volum dun cos necessites
una balana i un recipient graduat, dels que es fan servir al laboratori o a la cuina.
24. Observa les illustracions de la pgina i escriu:
a. la massa i el volum del cargol c. la densitat del lquid
b. la massa i el volum del lquid d. la densitat del cargol
25. Vs a http://www.edu365.cat/eso/muds/ciencies/massa_pes/index.htm, i llegeix
la definici de la massa dun cos i de quilogram. Dibuixa una balana i situa-hi
les parts que t.
Massa dun cos slid
Colloquem el cos sobre la balana i nanotem
la massa.
Volum dun cos slid
Posem prou aigua
al recipient mesurador
per cobrir lobjecte
que volem mesurar
i nanotem el volum.
Desprs introdum
lobjecte i anotem
el volum que assoleix
laigua.
Finalment, al volum
de laigua
amb lobjecte
li restem
el de laigua sola.
Massa dun cos lquid
En primer lloc pesem el recipient que farem servir
i nanotem la massa. Desprs pesem el recipient
amb el lquid i nanotem la massa total.
Finalment, a la massa total li restem la massa
del recipient.
Volum dun cos lquid
Posem el lquid
al recipient graduat,
observem fins
on arriba i nanotem
el volum.
UNITAT 5
Els gasos nobles sn lequivalent als metalls nobles. Es tracta dun
grup delements qumics amb propietats molt similars: sota condici-
ons normals sn gasos inodors, incolors i amb una reactivitat qumica
molt baixa. Els sis gasos nobles que es troben en la natura sn lheli,
el ne, larg, el cript, el xen i el radioactiu rad. El xen, el ne i
larg es fan servir en la fabricaci de tubs fluorescents, i en algunes
cirurgies de lull sempra un lser de cript.
Aprn a fer de fsic
Objectius
Mesurar masses i volums.
Suggeriments didctics
Expliqueu-los la importncia des-
tar receptiu a laprenentatge de
tcniques i sistemes de mesura.

Competncia dautonomia
i iniciativa personal
Feu que valorin i verbalitzin el que
han aprs de manera individual.
87
res, etc. Calen precaucions per-
qu sn molt contaminants.
Raona
19. R. M. Lampolla sura perqu
est plena daire i t menys
densitat que laigua.
20. S: el coure ha canviat de co-
lor i aspecte, i sha format un
precipitat sobre la molla.
Aplica
21. La foto A s una mescla i la
B, una substncia pura. En la
roca podem distingir diverses
substncies. El mineral de la
imatge B est format per un
sol tipus de substncia.
22. Primer separaria el ferro amb
un imant (magnetisme). Des-
prs, separaria les serradures
de la sal per decantaci, o
tirant les dues substncies a
laigua (les serradures suren).
Desprs, per evaporaci ,
separaria la sal de laigua.
23. Perqu laigua entra en ebulli-
ci als 100 C i la temperatu-
ra ja no augmenta, es mant
una temperatura constant.
Aprn a fer
24. a. 72 g, 10 cm
3
. b. 700 g, 50
cm
3
. c. 7,2 g/cm
3
. d. 14 g/
cm
3
.
25. Activitat TIC. Tractament de la
informaci i competncia digi-
tal. R. Ll.
130225 _ 0114-0129.indd 127 3/8/09 17:12:40
88
26. Llegeix el resum.
27. ESTUDI EFICA. Copia lesquema i completal.
28. ESTUDI EFICA. Repassa la unitat i escriu qu s el que et resulta ms difcil.
Demana a un company o una companya que tajudi a comprendre-ho.
Repassa
La matria
La matria forma tots els cossos de lunivers. Al seu torn,
est formada per toms.
La matria t propietats generals, com ara la massa i el volum,
i propietats caracterstiques, com ara la densitat.
Els cossos poden estar formats per substncies pures o per
mescles. Aquestes poden ser heterognies o homognies.
Els canvis destat
Els canvis destat que poden passar en augmentar la temperatura sn la fusi,
la vaporitzaci i la sublimaci. Els que poden tenir lloc en disminuir la tempera-
tura sn la solidificaci, la condensaci i la sublimaci inversa.
Els canvis qumics
Els canvis qumics o reaccions qumiques sn els processos en qu les subs-
tncies es transformen en unes altres de diferents. Algunes de les reaccions
qumiques ms importants sn les oxidacions, les combustions, la fotosntesi
i la respiraci cellular.
LA MATRIA
t
propietats
......... .........
es presenta com a
.........
experimenta canvis
canvis destat ......... substncies pures
......... heterognies
29. E
30. L
e
31. E
32. C
E
T
o
lernc
ia
1. Laig
reixa
slid
7. Laigua q
secunda
es pot a
8. Les r
sext
de to
form
Els ll
a uns
per d
i pod
com
en la
Ms informaci
Com es reconeix un canvi qumic
Quan t lloc un canvi qumic de la matria es poden detectar alguns
senyals que ho indiquen:
Canvi de coloraci.
Aparici de sediment o precipitat.
Despreniment de gas, s a dir, sorgeix una nova substncia que es
presenta en estat gass a temperatura ambient.
Absorci o alliberament de calor.
Canvis en altres propietats, com lacidesa, lolor, laparici de pro-
pietats ptiques enfront de la llum, propietats magntiques o elc-
triques, etc.
Paraules clau
de la unitat
aliatge
tom
canvi destat
canvi qumic
combustible
condensaci
decantaci
densitat
ebullici
evaporaci
filtraci
fusi
massa
matria
mescla
mescla heterognia
mescla homognia
xid
oxidaci
reacci qumica
respiraci cellular
separaci magntica
solidificaci
sublimaci
sublimaci inversa
substncia
vaporitzaci
volum
Programa de tolerncia
Expliqueu als alumnes que el fet
de poder netejar i reutilitzar les
aiges no implica que es puguin
embrutar indiscriminadament.

Competncia
daprendre a aprendre
La interpretaci dinformaci grfi-
ca com la que figura en aquesta
pgina s una habilitat important
per a lestudi de les cincies. Els
coneixements cientfics se solen
representar simblicament de
manera grfica i tant el fet dapren-
dre a interpretar-la com a elaborar-
la ha de ser matria avaluable.
88
130225 _ 0114-0129.indd 128 3/8/09 17:12:40
...
s
89
5
29. Esbrina qu sn les aiges residuals. Per qu han de passar per lestaci depuradora?
30. Les aiges residuals sn una mescla. Quins processos de separaci de mescles surten
en el text?
31. En quin dels passos t lloc una reacci qumica?
32. Com que laigua es neteja en depuradores, creus que la podem embrutar tant com vulguem?
Explica com podem fer un s correcte de laigua a casa nostra.
T
o
lernc
ia
Comprendre una informaci tcnica
En aquesta depuradora daigua es recullen les aiges residuals per tal de regenerar-les
i abocar-les en les millors condicions possibles al riu. A lestaci, laigua experimenta
diversos processos.
1. Laigua passa a travs duna
reixa, que ret els conta minants
slids de mida gran.
2. Unes malles ms fnes retiren
els slids ms petits.
3. Es passa al desarenador
i al desgreixador. Aqu, la sorra es
diposita al fons i els greixos pugen
a la superfcie, a causa de la densitat,
i totes dues substncies es retiren.
5. Al reactor biolgic, laigua
es mescla amb aire, perqu
els bacteris que hi ha a
laigua disposin doxigen
en abundncia i salimentin
de les restes.
En fer la respiraci cellular,
transformen moltes restes
en dixid de carboni, que
surt a latmosfera.
6. Als decantadors secundaris
es dipositen al fons
els bacteris, i gaireb
totes les substncies
contaminants que encara
cont laigua.
7. Laigua que surt del decantador
secundari ja es pot utilitzar per al reg o
es pot abocar als rius o al mar.
8. Les restes que
sextreuen del fons
de tots els dipsits
formen els llots.
Els llots se sotmeten
a uns altres tractaments
per descontaminar-los
i poder-los utilitzar
com a fertilitzants
en lagricultura.
4. Al decantador primari,
les partcules molt fnes
van caient al fons a causa
de la densitat i es retiren.
En aquest cas, feu que segueixin,
amb lajuda dels textos, el cam
que recorren les aiges residuals
des que arriben a la planta fins que
sn retornades al riu. Demaneu-los
que assenyalin amb fletxes aquest
cam.
Programa dESTUDI EFICA
En acabar la unitat, demaneu als alumnes que completin una taula
com aquesta:
UNITAT 5: La matria i les propietats que t
El que he aprs... El que he aprs a fer...
La matria i les
propietats que t
Les mescles i les
substncies pures
Els canvis destat
Els canvis qumics
UNITAT 5
Solucions
Estudi efica
27. La matria t propietats gene-
rals i caracterstiques; es pre-
senta com a substncia pura
o en forma de mescla, que
poden ser homognies o hete-
rognies. La matria experi-
menta canvis destat i canvis
qumics.
28. R. Ll. Utilitzeu aquesta activitat
per comprovar si els alumnes
han assimilat correctament els
conceptes importants de la
unitat i valorar quins daquests
conceptes presenten ms difi-
cultat i, per tant, cal repassar.
Sc capa de...
29. Les aiges residuals sn un
tipus daigua que est conta-
minada amb substncies
fecals i orina, procedents de
deixalles orgniques humanes
o animals, normalment dels
desguassos i les cisternes de
les cases. Han de passar per
la depuradora per ser regene-
rades i retornades a les lleres
naturals, s a dir, als rius.
30. En primer lloc, la filtraci per
retenir els slids contami-
nants de mida gran. Desprs,
una nova filtraci amb malles
ms fines per retirar els slids
ms petits. A continuaci se
separen els greixos i les sor-
res per decantaci. La decan-
taci es torna a fer servir per-
qu els bacteris i totes les
substncies contaminants es
dipositin al fons.
31. Al pas 8, en el tractament
dels llots.
32. R. Ll.
89
130225 _ 0114-0129.indd 129 12/8/09 14:29:32
90A
E
Continguts
MATRIA I ENERGIA
El moviment i la velocitat.
La fora de la gravetat
i el moviment.
Les mquines simples.
Curiositat per comprendre
de quina manera actuen
les diferents forces sobre
els cossos.
Inters per observar
les mquines del seu entorn
i comprendren
el funcionament.
CONNEXIONS AMB ALTRES
REES
Lectura comprensiva
i interpretaci desquemes
de processos.
Comparaci de la velocitat
de dos vehicles.
Resoluci de problemes
sobre mquines simples.
Responsabilitat i inters
per la nostra seguretat
en viatjar en un autombil.
Programaci
Objectius
Aprendre que les forces sn les causants que els cossos
es comencin a moure i que saturin.
Comprendre com actua la fora de fregament sobre els cossos
en moviment.
Saber que la velocitat ens indica la rapidesa amb qu es mou
un cos.
Comprendre com actua la fora de la gravetat sobre
els cossos.
Conixer les mquines simples i com funcionen.
Fer experiments i resoldre alguns problemes amb mquines
simples, com ara la palanca.
Comprendre la importncia de ls del cintur de seguretat
quan ens desplacem en cotxe.
Criteris davaluaci
Sap que les forces sn les causants que els cossos
es comencin a moure i que saturin.
Sap qu s la velocitat i comprn com augmenta o disminueix.
Comprn com actuen sobre els cossos la fora de fregament
i la fora de la gravetat.
Coneix i explica el funcionament dalgunes mquines simples.
Sap resoldre problemes relacionats amb mquines simples.
Comprn la importncia dusar el cintur de seguretat en viatjar
en cotxe.
Competncies bsiques
A ms de la competncia en el coneixement i la interacci
amb el mn fsic, en aquesta unitat es contribueix a desenvolupar
la competncia social i ciutadana, la competncia matemtica
i la competncia comunicativa lingstica i audiovisual.
R

6
Les forces
i el moviment
130225 _ 0130-0143.indd 130 3/8/09 17:15:08
90B
Esquema de la unitat
UNITAT 6. LES FORCES I EL MOVIMENT
Repassa
Sc capa de...
Resoldre problemes sobre mquines simples
El moviment i la velocitat
La fora de la gravetat
i el moviment
Les mquines simples
Aprn a fer de fsic
Un experiment amb forces
Quin mn volem?
No toblidis del cintur!
Recursos i fitxes fotocopiables
Activitats Coneixement del medi 5: Unitat 6.
Les TIC en el Coneixement del medi 5: Unitat 6.
Les competncies lingstica i matemtica
des del Coneixement del medi 5: Unitat 6.
Refor: Fitxes 21, 22 i 23. Ampliaci: Fitxa 6.
Recursos per a lavaluaci: Prova 6 / Test 6.
Ms recursos. Coneixement del medi 5.
100 propostes per millorar la competncia
en el coneixement i la interacci amb el mn fsic.
Estudi efica
Completar esquemes; activitat 22, pgina 100.
Rellegir i explicar; activitat 23, pgina 100.
Previsi de dificultats
Molts alumnes tendeixen a pensar que si un cos
no est en moviment vol dir que no hi est actuant
cap fora a sobre. Remarqueu el fet que sobre
un cos en reps actuen forces constantment,
per exemple la de la gravetat, i que no
necessriament una fora ha de canviar lestat
de moviment dun cos.
s possible que els alumnes no identifiquin com
a mquines un balanc, una rampa o una roda,
i que pensin que noms ho sn els aparells formats
per molts elements, s a dir, les mquines
compostes. Insistiu en la definici del terme
i recordeu-los que una mquina s tot all,
per senzill que sigui, que ens serveix per dur
a terme una tasca amb menys esfor.
Suggeriment
de temporalitzaci
Setembre
Novembre
Desembre
Gener
Febrer
Mar
Abril
Maig
Juny
Octubre
Nota: Durant les dues primeres setmanes del curs escolar podeu recrrer a lAvaluaci
inicial inclosa en el quadern de Recursos per a lavaluaci.
130225 _ 0130-0143.indd 131 3/8/09 17:15:08
90
Les forces i el moviment 6
Qu hi veus?
Quines forces fan que la taula avanci?
Com aconsegueix lesportista mantenir-se en equilibri?
Coneixes mquines que funcionin amb la fora del vent? Quines?
Q
L
L
e
L
e
c
d
H
d
re
s

Objectius
Recordar als alumnes els efec-
tes que les forces poden exer-
cir sobre els cossos.
Aprendre que les forces poden
ser datracci i de repulsi.
Saber que les mquines servei-
xen per estalviar-nos temps i
esfor, i que necessiten ener-
gia per funcionar.
Presentar als alumnes els con-
tinguts de la unitat.
Suggeriments didctics
Per comenar
Convideu els alumnes a obser-
var la fotografia i a valorar si el
surfista fa gaire esfor i si va
rpid o a poc a poc i per qu els
sembla que s aix. Feu-los ado-
nar de la presncia del vent i de
les onades en aquesta situaci.
Per explicar
Expliqueu als nens i les nenes
que, encara que solem enten-
dre per mquines els mecanis-
mes i els aparells complexos,
les mquines simples sn la
base de tots aquests altres.
Per exemple, gaireb totes les
mquines disposen de rodes i
engranatges basats en la roda,
una mquina simple.
Convideu els alumnes a observar
el seu entorn i a identificar-hi la
presncia de les mquines sim-
ples. Els rebaixos de les vorades
de les voreres o les rampes sn
mquines. Pregunteu-los quina
utilitat creuen que tenen.
En aquesta unitat els alumnes
coneixeran tan sols la politja i
no el polispast, s a dir, la
combinaci de politges. Si ho
creieu convenient, comenteu-
los que la politja serveix per
canviar el sentit de la fora que
sexerceix, per que per reduir
la fora que es necessita cal
fer servir una combinaci de
politges.
Ms informaci
Les quatre interaccions o forces de lunivers
La fsica moderna diu que hi ha quatre interaccions fonamentals en
lunivers. Totes sn forces a distncia. Aquestes interaccions sn,
per ordre decreixent dintensitat: interacci nuclear forta, interacci
electromagntica, interacci nuclear feble i interacci gravitatria.
De les quatre interaccions, les dues nuclears noms tenen efecte a
distncies molt petites. Les altres dues sn interaccions de llarg
abast.
Les forces tamb tenen un efecte esttic. Les forces poden produir
canvis en la velocitat dels cossos o deformacions en la seva superf-
cie. Aquesta mena de forces sn anomenades efectes dinmics de
deformaci.
90
130225 _ 0130-0143.indd 132 3/8/09 17:15:08
91 91
Qu en saps?
Les forces
Les forces provoquen diferents efectes sobre
els cossos:
Les forces poden actuar per contacte, com quan
es colpeja una pilota amb un bat, o a distncia,
com passa quan un imant atreu un objecte
de ferro que nest separat.
Hi ha forces que sn datracci, com en el cas
de limant i lobjecte de ferro, i nhi ha que sn de
repulsi, com la fora que exercim amb la bota
sobre una pilota de futbol.
Posa exemples de forces que actun per contacte
i de forces que actun a distncia.
Posa exemples de forces datracci i de forces
de repulsi.
Observa la seqncia i descriu el que passa
en cada vinyeta. Utilitza algunes de les paraules
segents:
aturat fora contacte es comena a moure
moviment disminueix la velocitat
Les mquines
Les mquines sn objectes que fem servir
per estalviar temps o esfor quan fem
diferents feines.
Les mquines necessiten energia per
funcionar. Utilitzen diversos tipus denergia,
com lenergia de les persones, lenergia
elctrica o la del combustible.
Les mquines simples sn les que tenen
poques peces. Les mquines compostes
estan formades per diversos elements.
Sn exemples de mquines simples
la roda, el pla inclinat i la palanca, i de
mquines compostes, un rellotge
i una calculadora.
Indica quines mquines surten
en les imatges i quina energia
fan servir per funcionar.
Qu aprendrs?
Per qu es mouen els cossos
i per qu saturen.
Quins efectes tenen les forces
en els moviments.
Qu s la velocitat i com es
calcula la velocitat dun cos.
Qu s la fora de gravetat
i com afecta el moviment.
Quines sn les mquines simples
ms importants.
Com es fa un experiment
amb forces.
Fan que es
moguin.
Fan que
saturin.
Fan que es
deformin.
Fan que es
trenquin.
A B C
A
B
C
UNITAT 6
Per les forces poden produir un altre efecte anomenat esttic, que
impedeix que els cossos puguin variar de velocitat. Aix, si estaven
aturats, continuaran aturats. Aix s molt important en arquitectura i
enginyeria, ja que s el que explica que els edificis i els ponts no
caiguin.

Competncia
social i ciutadana
Aprofiteu locasi per parlar de
les mquines que sutilitzaven en
lantiguitat, com ara els molins,
els carros, els vaixells, larada...
Demaneu als nens i les nenes
que redactin un breu informe
sobre aquestes mquines, amb
quins tipus denergia es movien o
quina utilitat tenien.
Solucions
Qu hi veus?
Les forces que fan que la taula
avanci sn la del vent i la del
corrent de laigua amb les ona-
des.
Compensant amb el seu pes la
inclinaci que el vent provoca
en la vela.
R. M. Molins per moldre o per
generar electricitat.
Qu en saps?
R. M. Forces que actun per
contacte sn una empenta, un
cop de martell, tancar una
porta... A distncia, la de la
gravetat i la dels imants, per
exemple.
La de la gravetat o la dels
imants quan atrauen un objec-
te de ferro sn forces datrac-
ci. La fora de repulsi s
quan saproximen pols iguals.
A: la pilota est aturada.Em-
pesa per una fora de contac-
te, es comena a moure; B: es
continua movent perqu cap
fora latura; C: el porter exer-
ceix una fora sobre la pilota i
latura.
A: un reproductor dMP3; fun-
ciona amb electricitat. B: una
grapadora; funciona amb lener-
gia de les persones. C: un mol;
utilitza lenergia del vent.
91
130225 _ 0130-0143.indd 133 12/8/09 14:30:06
92
El moviment i la velocitat
q
La bola es mou en lnia recta, encara que res ni
ning no lempenyi.
1. Per qu es mouen els cossos
Per a tots s evident que un cos que est aturat
no es comenar a moure si no s que una fora
hi actua a sobre i el posa en moviment. Aix, en
un partit de futbol, la pilota no es comena a
moure fins que no li donen un cop de peu.
Daltra banda, si un cos sest movent, es conti-
nuar movent en lnia recta encara que res no
lempenyi, fins que una altra fora faci que saturi
o que canvi de direcci
q
. s a dir, la pilota que
sest movent pel camp de futbol continua mo-
vent-se encara que no hi hagi cap fora que la
faci moure. I continuar movent-se fins que algu-
na fora no la faci aturar. Per exemple, fins que
el porter faci fora amb les seves mans en direc-
ci contrria al moviment.
De vegades hi ha forces actuant sobre un objec-
te per aquest no es mou. Aix passa, per exem-
ple, quan dues persones fan fora en dues direc-
cions oposades en el joc destirar la corda.
w
2. La fora de fregament
Segons el que hem dit en lapartat anterior, sem-
bla que una pilota de futbol no saturaria mai si
no la pars un jugador. Ara b, segur que has
vist que una pilota, encara que ning no la pari,
sacaba aturant. Aix passa perqu hi ha una for-
a que la va frenant fins que satura: la fora de
fregament.
La fora de fregament s una fora que apareix
quan un cos es mou. La direcci daquesta fora
sempre s contrria al moviment.
e
s deguda al fregament amb el terra i tamb a la
resistncia que ofereixen laire o laigua.
Els cotxes esportius tenen una forma que fa dis-
minuir el fregament amb laire. De la mateixa ma-
nera, la forma de les llanxes mira devitar el fre-
gament amb laigua.
En lespai exterior no hi ha aire i, per tant, no hi
ha fregament. Per aix, els satllits artificials i
altres naus, quan sn a lespai, es desplacen
sense haver de gastar combustible.
w
La corda no es mou, ja que els dos equips fan
la mateixa fora i en direccions oposades.
e
La fora de fregament fa que el patinador vagi
ms lent i que arribi a aturar-se.
moviment
fora de fregament
Pe
cal
de
3. La
La vel
calcul
da a r
joiosa
crrer
estat
Eviden
citat;
altres
concre
4. E
Quan
que e
cotxe
el cot
Quan
lerar.
contra
nu m
Al fina
trepitj
cap fo
cotxe
aturar
augm
tomb
Figu
Figu

Objectius
Aprendre que les forces sn les
causants que els objectes es
comencin a moure, saturin o
canvin de direcci.
Comprendre com actua la fora
de fregament.
Saber qu s la velocitat i com-
prendre de quina manera les
forces hi influeixen.
Suggeriments didctics
Per comenar
Abans de comenar a llegir els
apartats, assegureu-vos que
el s al umnes recorden com
actuen les forces, per contacte
i a distncia, i poseu-ne alguns
exemples. Si us s possible,
feu-los observar com uns clips,
o qualsevol altre objecte petit i
metllic, es desplacen per la
fora magntica dun imant
sense que aquest els toqui.
Per explicar
Posem un exemple grfic de la
fora de fregament sobre la
velocitat dels cossos, parleu
als alumnes del paracaigudes,
que a causa del fregament amb
laire s capa de frenar la cai-
guda dels objectes.
Els nens i les nenes poden
pensar que quan un objecte es
mou s perqu una fora hi
actua a sobre. Expliqueu-los
que quan un cos es troba en
moviment la seva tendncia s
romandre en moviment si res
no latura, i poseu-los lexem-
ple dun disc dhoquei: el disc
llisca a molta velocitat sobre el
gel, i si finalment sacaba atu-
rant s a causa de la fora de
fregament que hi exerceix el
gel.
Observant la illustraci 3, co-
menteu que lnica fora que
actua sobre el patinador s la
de fregament, que fa que es
vagi aturant a poc a poc.
92
Altres activitats
Velocitat a pedals
Tots els objectes ofereixen resistncia al lliscament a causa de la
fora de fregament amb laire, amb el terra, etc. Les rodes duna
bicicleta freguen contra el paviment i van frenant la velocitat a la qual
circulem si deixem de pedalejar. Com ms gran s la superfcie de
fregament, ms gran s la fora que ens frena; per aix, amb els
pneumtics ben inflats se circula ms de pressa: la superfcie de
contacte entre el pneumtic i el terra s ms petita, i la fora de fre-
gament tamb ho s.
Per aquesta ra, pedalejar ens costa menys esfor amb les rodes ben
inflades, i passa el mateix amb els cotxes: amb els pneumtics
inflats correctament consumeixen menys combustible.

130225 _ 0130-0143.indd 134 3/8/09 17:15:09
ni
93
6
93
1. Podem dir que sempre
que es mou un cos s perqu
una fora lempeny?
2. Defineix la fora de
fregament i posa un exemple
en qu es vegi com actua
aquesta fora.
3. Si la Laura recorre
en bicicleta dotze
quilmetres en una hora,
a quina velocitat va?
4. Explica com actua el fre
dun autombil.
Respon
Perqu un cos es comenci a moure o perqu saturi,
cal exercir-hi una fora. La velocitat ens indica la rapi-
desa amb qu es mou un cos.
3. La velocitat
La velocitat ens indica la rapidesa amb qu es mou un cos. Es
calcula dividint lespai que recorre un cos entre el temps que tar-
da a recrrer-lo. Per exemple, la distncia entre Figueres i la Vila-
joiosa s duns 600 quilmetres. Si un cotxe tarda 6 hores a re-
crrer aquesta distncia, la velocitat al llarg del recorregut haur
estat de 100 quilmetres per hora (600 : 6 h = 100 km/h).
Evidentment, el cotxe no circula tota lestona a la mateixa velo-
citat; hi ha uns moments en qu circular a ms velocitat i uns
altres, a menys velocitat. Per saber la velocitat en un moment
concret, hem de mirar el velocmetre del cotxe.
r
4. El moviment dun autombil
Quan un autombil est aturat, no hi actua a sobre cap fora
que el faci moure. Perqu es comenci a moure, el motor del
cotxe ha dexercir una fora sobre les rodes, per tal que
el cotxe acceleri, s a dir, augmenti la velocitat.
Quan el cotxe assoleix la velocitat desitjada, ja no ha dacce-
lerar. En aquest cas, el motor exerceix la fora necessria per
contrarestar la fora de fregament i fer que el cotxe es conti-
nu movent a la mateixa velocitat.
Al final, quan es vol aturar el cotxe, nhi ha prou de deixar de
trepitjar laccelerador. En aquest cas, el motor no exerceix
cap fora sobre les rodes, i la fora de fregament fa que el
cotxe vagi disminuint la velocitat fins que satura. Si es vol
aturar el vehicle ms rpidament, cal accionar el fre. El fre
augmenta molt el fregament de les rodes, i aix fa que lau-
tombil saturi molt ms rpidament.
fora force
moviment movement
velocitat speed, velocity
r
Comparaci de la velocitat de dos
autombils. Lautombil A circula
sempre a 100 km/h. Lautombil B
circula tres hores a 80 km/h i unes
altres tres hores a 120 km/h.
Tots dos recorren els 600
quilmetres en sis hores. Per tant,
la velocitat mitjana a qu van en
aquest recorregut s de 100 km/h.
600 km
360 km 240 km
100 km/h
120 km/h 80 km/h
A
B
Figueres la Vilajoiosa
Figueres la Vilajoiosa
Per comprendre
Assegureu-vos que les nenes i
els nens han ents la manera
en qu actuen algunes forces
fent-los les preguntes segents:
la fora de fregament, actua
per contacte o a distncia?, i la
fora de la gravetat?, per qu
patinen els cotxes sobre la cal-
ada quan ha plogut i el terra
est mullat?

Competncia matemtica
Demaneu als alumnes que calculin
la velocitat a qu caminen. Per fer-
ho, han de triar un recorregut la
longitud del qual coneguin amb
exactitud (com ara la pista polies-
portiva del centre), caminar a una
velocitat normal durant 10 minuts i
multiplicar per 6 lespai que hagin
recorregut per saber el que recorre-
rien en una hora.
UNITAT 6
Solucions
Respon
1. No necessriament; un cos
pot estar en moviment sense
que cap fora lempenyi, men-
tre no nhi intervingui una altra
que el freni o laturi.
2. La fora de fregament apareix
quan el cos es mou; soposa
al moviment i est causada
pel fregament amb el terra i
per la resistncia que oferei-
xen laigua o laire. Quan anem
en bicicleta i deixem de peda-
lejar, la velocitat a qu anem
disminueix a poc a poc a cau-
sa daquesta fora.
3. La velocitat haur estat de 12
quilmetres per hora.
4. El fre dun autombil funciona
emprant la fora de fregament
per frenar el moviment: les
pastilles de fre freguen contra
les rodes i fan que saturi.
93
Una manera de comprovar-ho s baixant un tur o una rampa amb la
bicicleta de les dues maneres: primer amb els pneumtics a la pres-
si adequada i desprs amb els pneumtics lleugerament desin-
flats.
Prenent el mateix impuls des de dalt de la rampa, cal anotar el punt
on satura lavan de la bicicleta. Els alumnes podran observar que
amb els pneumtics ben inflats la distncia recorreguda s ms
gran.
130225 _ 0130-0143.indd 135 3/8/09 17:15:09
y
Estudi del moviment duna pilota que es llana
cap amunt. Descriu el moviment de la pilota.
94
La fora de la gravetat i el moviment
Les forces fan que els cossos es comencin a
moure i que saturin, per tamb tenen altres
efectes.
1. La fora de la gravetat
La fora de la gravetat s la que fa que els cos-
sos siguin atrets cap a la superfcie de la Terra.
Per aix, quan saltem, tornem a caure en lloc de
sortir volant i perdrens per lespai.
La fora de la gravetat afecta el moviment. Com
qualsevol fora, pot fer que un cos es comenci a
moure i pot fer que saturi. Per, a ms, pot mo-
dificar el moviment daltres maneres.
2. Amunt i avall
Per veure els efectes que t la gravetat en el mo-
viment dels cossos, vegem qu passa en un cas
molt senzill: alg deixa caure una pilota des
duna certa altura.
t
Quan es deixa anar la pilota, la fora de la grave-
tat fa que la pilota vagi cap avall. Com que s
una fora que no sinterromp, fa qu la velocitat
vagi augmentant contnuament. Com ms altura,
ms velocitat tindr la pilota quan caigui.
Si en lloc de deixar caure la pilota, la tirem cap
amunt, el moviment ser diferent.
y

En llanar-la, exercim una fora cap amunt i co-
muniquem a la pilota una velocitat cap amunt.
Per quan deixem anar la pilota, la fora de la
gravetat comena a frenar-la. Per aix, la pilota
va perdent velocitat fins que satura en el punt
ms alt.
A partir de llavors, la gravetat fa que la pilota es
comenci a moure cap avall i que la velocitat vagi
augmentant fins que arribi a terra.
t
Estudi del moviment duna pilota que es deixa
caure. Com varia la velocitat de la pilota?
velocitat
fora de
gravetat
velocitat
fora de
gravetat
fora de
gravetat
fora de
gravetat
fora de
gravetat
velocitat
fora de
gravetat
fora de
gravetat
velocitat
velocitat
3. Ll
Un ca
passa
Quan
fora
Per,
fora
El res
vant i
guint
La
sos
fre
i a
Re
5.
6.
7.
Objectius
Aprendre qu s i com actua la
fora de la gravetat.
Comprendre com afecta l a
fora de la gravetat en el movi-
ment dels cossos.
Suggeriments didctics
Per explicar
Demaneu als alumnes que es
fixin amb atenci en les illus-
tracions 5 i 6. Expliqueu-los
que en la primera la fora de la
gravetat actua a favor del movi-
ment i fa que la pilota saccele-
ri en el descens, mentre que
en el segon dibuix la gravetat
actua frenant lascensi de la
pilota. Feu que sadonin que en
el segon interval es mou menys
que en el primer.
En observar la illustraci 7,
assenyaleu el fet que la pilota no
solament canvia de trajectria i
comena a caure, sin que, a
ms, comena disminuint la velo-
citat fins que inicia la caiguda; s
a dir, primer fa que augmenti la
velocitat i desprs, en descendir,
fa que torni a augmentar.
Desprs de llegir els tres apar-
tats daquesta doble pgina,
convideu els alumnes a elaborar
un breu resum dels continguts
que shi presenten seguint les
estratgies del programa dES-
TUDI EFICA que us oferim en el
Manual per al professorat (pg.
14, 15 i 16).
Quin mn volem?
El cintur s lelement que ms
seguretat aporta als usuaris en
cas daccident. Hi ha altres dispo-
sitius, com els frens ABS, els coi-
xins de seguretat o els reposa-
caps, per lefectivitat daquests
est condicionada a ls correcte
del cintur. Quan t lloc una col-
lisi, el cos es veu sotms a una
gran fora que lempeny cap enda-
vant. El cintur impedeix que el
94
Altres activitats
Avions de paper
Per fer aquest experiment es necessiten diferents classes de paper,
tisores, guix, un metre per mesurar la distncia, uns quants clips i un
quadern de notes.
Talleu trossos de paper de la mateixa mida i confeccioneu avions
senzills i que tinguin el mateix disseny; tots els avions han de ser
iguals.
Desprs, llanceu els avions intentant que volin en parallel al terra.
Quan aterrin, marqueu amb un guix la distncia que ha assolit cada
avi, mesureu-la i anoteu-la en un full. Repetiu lexperincia amb els
diferents tipus davi almenys tres vegades.
130225 _ 0130-0143.indd 136 12/8/09 14:30:07
tat
95
6
95
u
Estudi del llanament duna pilota cap endavant.
Com s el moviment de la pilota?
3. Llanaments
Un cas ms complex s el dun llanament: qu
passa si llancem una pilota cap endavant.
u
Quan llancem una pilota, exercim sobre seu una
fora i li comuniquem una velocitat cap endavant.
Per, al mateix temps, la gravetat hi exerceix una
fora cap avall, cada vegada amb ms velocitat.
El resultat daquests dos moviments, cap enda-
vant i cap avall, s que la pilota es desplaa se-
guint una trajectria corba.
La gravetat s la fora que fa que els cos-
sos siguin atrets per la Terra. Aquesta fora
frena els objectes que es mouen cap amunt
i accelera els que es mouen cap avall.
Respon
5. Explica per qu la velocitat dun cos que
cau va augmentant contnuament.
6. Per qu quan llancem un cos cap
endavant segueix una trajectria corba?
7. Vs a http://educalia.educared.net/
externs/cosmoc02/c/interface.htm,
busca les activitats de forces i practica
el llanament de la pilota. Qu
observes?
gravetat gravity
llanament throwing
No toblidis del cintur!
Si vas en un cotxe que circula a 100 km/h i
frena sobtadament, per exemple perqu xoca
contra un obstacle, tu continuars movent-te
a 100 km/h fins que alguna cosa et freni.
Probablement, el seient davanter o el parabri-
sa del cotxe.
Entens per qu el cintur de seguretat s im-
prescindible?
Inventat el text dun anunci de rdio per
promoure ls del cintur de seguretat.
Quina creus que s la millor manera
per promoure ls del cintur,
les campanyes per conscienciar les
persones o les multes?
QUIN MN
VOLEM?
T
o
lernc
ia
fora de
gravetat
fora de
gravetat
fora de
gravetat
fora de
gravetat
velocitat
velocitat
velocitat
velocitat
passatger surti disparat fora del
vehicle i evita al mxim que es
colpegi contra el volant o el para-
brisa. Ls tamb s obligatori als
seients del darrere.
Solucions. Activitat per fer en grup.
R. Ll.
Programa de tolerncia
Mostreu als alumnes la importn-
cia que t que tothom prengui
conscincia de la seguretat al
volant i faci el que cal per evitar
riscos innecessaris i accidents.
UNITAT 6
Solucions
Illustracions
5. La velocitat de la pilota va aug-
mentant a mesura que cau.
6. Primer s ascendent i va aug-
mentant de velocitat; desprs
comena a frenar fins que
satura i comena a descendir,
i en la caiguda la velocitat creix
a poc a poc.
7. El moviment de la pilota s
descendent i descriu una corba
en parbola; la velocitat va aug-
mentant de manera constant
mentre que la direcci varia per
apropar-se a la vertical.
Respon
5. La velocitat augmenta perqu
la gravetat s una fora que no
sinterromp, que no deixa dac-
tuar sobre el cos, de manera
que la velocitat va creixent con-
tnuament a mesura que aug-
menta el temps de caiguda.
6. Perqu la fora que fem en
llanar-lo limpulsa cap enda-
vant. Desprs, la fora de la
gravetat fa que es desvi cap a
baix. El resultat de lacci de
totes dues forces fa que la
trajectria sigui corba.
7. Activitat TIC. Tractament de la
informaci i competncia digi-
tal. R. Ll.
95
Colloqueu un clip a cadascuna de les ales dels avions, torneu a
llanar-los i anoteu els nous resultats.
Poseu un clip a la cua dels avions i repetiu de nou els llanaments.
Colloqueu un clip al morro dels avions i repetiu de nou els llana-
ments.
Un cop anotats tots els resultats, pregunteu als alumnes: influeix el
tipus de paper en el vol?, de quina manera?, de quin paper est fet
lavi que ha aconseguit una distncia ms gran?, a qu creuen que
s degut?, com afecta el vol dels avions el fet que sels posin els
clips?, influeix el lloc on es colloquin?
130225 _ 0130-0143.indd 137 12/8/09 14:30:07
96
Les mquines simples
Les mquines simples ms comunes sn la roda,
la politja, el pla inclinat i la palanca. Aquestes m-
quines serveixen per modificar les forces.
1. La roda
La roda s una mquina simple i, tamb, un compo-
nent de les mquines compostes. Consisteix en
una pea circular que gira al voltant dun eix.
Les rodes es fan servir en la majoria de vehicles
que es desplacen per terra. Sutilitzen perqu per-
meten disminuir molt la fora de fregament amb
el terra.
i
2. La politja
Una politja s una roda amb un solc pel qual pas-
sa una corda. Sutilitza per aixecar objectes pe-
sants.
La politja canvia, noms amb les mans, la direc-
ci en qu caldria aplicar la fora per moure un
objecte. En el dibuix
i
sobserva la diferncia
entre fer servir una politja per aixecar un objecte i
no fer-la servir. En tots dos casos cal exercir la
mateixa fora, per amb la politja s ms fcil
fer-ho.
3. El pla inclinat
Un pla inclinat s qualsevol superfcie inclinada
que salva un desnivell.
El pla inclinat ajuda a pujar crregues perqu
sutilitza menys fora de la que caldria si no es
fes servir. En canvi, cal fer aquesta fora durant
un recorregut ms llarg.
El dibuix
i
mostra que per pujar el moble amb la
politja cal fer molta fora. En pujar-lo pel pla incli-
nat, la fora s ms petita, per cal fer-la al llarg
dun gran recorregut.
Com ms petita s la inclinaci del pla, menys
fora cal fer, per sha de fer al llarg dun recor-
regut ms gran.
i
A. La roda fa que disminueixi la fora
de fregament. Per aix s ms fcil transportar
crregues.
B. La politja permet canviar la direcci de la fora.
Fa que aixecar objectes sigui ms cmode.
C. El pla inclinat permet aixecar un objecte.
Hem dutilitzar una fora ms petita que si
aixequssim lobjecte amb la politja.
palanca lever
politja pulley
roda wheel
fora
fora
fora
de fregament
fora
fora
fora
fora
fora
fora
de fregament
A
B
C
4. La
Una p
que e
meny
La pa
cessit
parts
sano
funcio
bra m
que la
5. Ti
El tipu
de pri
de su
cia, q
dibuix
volem
Les p
qu e
seu h
canou
nere.
Les p
qu e
seu h
palan
Les
litja
les
8.
9.


Re
Objectius
Aprendre com sn i com funcio-
nen i quina utilitat tenen algu-
nes mquines simples: la roda,
la politja i el pla inclinat.
Conixer el funcionament de la
palanca i quina utilitat tenen.
Distingir entre palanques de
primer gnere, de segon gne-
re i de tercer gnere.
Suggeriments didctics
Per comenar
Convideu els alumnes a identi-
ficar mquines en el seu entorn
immediat amb preguntes com
aquestes: la maquineta s una
mquina?, per qu?, i lesbor-
rador de la pissarra?, quines
altres mquines tens a prop
en aquest moment?, quina ns
la funci?
Per explicar
Alguns nens i nenes poden con-
fondre la direcci amb el sentit
a lhora de parlar de forces i,
en concret, en parlar de la polit-
ja. Expliqueu-los que, en gene-
ral, diem que dos objectes es
mouen en la mateixa direcci
quan es mouen en la mateixa
direcci i sentit; per contra,
diem que es mouen en direc-
cions oposades quan es mouen
en sentits oposats. Poseu-los
lexemple de dos cotxes que
circulen per una mateixa via (un
carrer duna sola direcci o
sentit o de dues).
Feu que els alumnes observin
les fletxes que acompanyen les
illustracions daquesta doble
pgina, de manera que sado-
nin que no tenen la mateixa
longitud. Pregunteu-los qu cre-
uen que pot significar la mida
de les diferents fletxes i expli-
queu-los que simbolitzen la
quantitat de fora que sexer-
ceix i la quantitat de la fora
que sobt amb ls daques-
tes mquines simples.
96
Altres activitats
Observar lefecte de la fora de la gravetat
Per observar com la gravetat actua sobre els cossos nhi ha prou de
fer un experiment senzill. Es necessita un cartr dur duns 30 cm
de llarg per 10 dample, una goma elstica, un cord de 25 cm de
longitud, 3 clips, un got de cartr o de plstic, unes quantes bales i
un full de paper millimetrat.
Per comenar, enganxeu el paper millimetrat sobre el cartr.
Desprs, colloqueu un clip a la vora superior del cartr i un altre a
la vora inferior.
Subjecteu la goma amb el clip de la vora superior; introduu el ter-
cer clip per lextrem lliure de la goma i lligueu el cord.
130225 _ 0130-0143.indd 138 12/8/09 14:30:07
r
ra.
97
6
4. La palanca
Una palanca s una mquina simple que, igual
que el pla inclinat, permet fer una tasca utilitzant
menys fora de la que caldria si no es fes servir.
La palanca ms habitual s una barra rgida i ne-
cessita un punt de suport. Cadascuna de les
parts que queden als costats del punt de suport
sanomenen braos. En el dibuix
o
es veu com
funciona una palanca. La fora que exerceix el
bra ms curt sobre lobjecte s molt ms gran
que la que apliquem en el bra ms llarg.
5. Tipus de palanques
El tipus de palanca que hem estudiat sanomena
de primer gnere. En aquestes palanques el punt
de suport s entre la fora aplicada i la resistn-
cia, que s la fora que cal vncer. En el cas del
dibuix, la resistncia s el pes de lobjecte que
volem aixecar.
Les palanques de segon gnere sn aquelles en
qu el punt de suport s en un extrem i a prop
seu hi ha la resistncia. Un exemple ns el tren-
canous, format per dues palanques de segon g-
nere.
a
Les palanques de tercer gnere sn aquelles en
qu el punt de suport s en un extrem i a prop
seu hi ha la fora que apliquem. Aquest tipus de
palanca es troba en algunes grues.
a
Les mquines simples, com la roda, la po-
litja, el pla inclinat i la palanca, modifiquen
les forces que hi actuen a sobre.
8. Per qu els patins tenen rodes?
9. Indica quina oraci s la correcta
i explica per qu.
a. La politja permet aixecar objectes
pesants amb una fora ms petita
que si no es fes servir.
b. El pla inclinat permet aixecar objectes
pesants amb una fora ms petita
que si no es fes servir.
Respon
o
Funcionament de la palanca. El bra ms curt fa
un recorregut ms petit que el llarg i exerceix
ms fora sobre lobjecte.
a
Exemples de palanques de primer gnere (A),
de segon gnere (B) i de tercer gnere (C). Digues
un exemple ms de palanca de cada gnere.
fora
fora
A
fora
fora
fora
fora
fora
fora
fora fora
A
B
C
UNITAT 6
Solucions
Respon
8. Els patins tenen rodes per dis-
minuir la superfcie de frega-
ment amb el terra i reduir
daquesta manera la fora de
fregament.
9. La b: s una fora ms petita,
per durant un recorregut ms
llarg.
97
Passeu la corda pel clip de la vora inferior del cartr per evitar que
es mogui.
Perforeu el got a prop de la vora superior i lligueu-lo amb la corda,
de manera que quedi susps de la goma.
Colloqueu una bala dins del got i registreu sobre el paper mil-
limetrat la longitud que aconsegueix la goma. Aneu afegint bales
duna en una, i registrant lallargament de la goma.
En acabar, pregunteu als alumnes: com es diu la fora exercida per les
bales?, quin efecte causa aquesta fora?, quina relaci hi ha entre la
quantitat de bales que posem al got i lallargament de la goma?
Per comprendre
Assegureu-vos que els alumnes
recorden les principals mqui-
nes simples i que sn capaos
de reconixer-les en els estris
del seu entorn.
Treballeu amb les illustracions
al llarg de tota la doble pgina.
En la nmero 9 es poden obser-
var tant la fora aplicada en
cada punt com el recorregut de
cada bra de la palanca. Plan-
tegeu a les nenes i els nens
preguntes relacionades amb
aquestes dades: qu passaria
si exercssim la fora ms a
prop del punt de suport?, qu
passaria si el bra de la palan-
ca on exercim la fora fos ms
llarg?

Competncia comunicativa
lingstica i audiovisual
Demaneu als alumnes que escri-
guin una redacci en qu facin
servir els noms dels operadors i
les mquines que han conegut en
aquesta doble pgina. El tema de
la redacci ha de ser El mn del
futur, un mn en qu les mqui-
nes hagin suplantat totalment les
persones en totes les tasques
que fan. En qu emprarien els
homes i les dones el seu temps
en un mn aix? Com durien a
terme les activitats quotidianes?
130225 _ 0130-0143.indd 139 3/8/09 17:15:10
98
Activitats
Comprn
10. Observa les vinyetes i respon les preguntes.
a. Per qu es comena a moure la bola
en la vinyeta A?
b. Hi ha alguna fora que faci que la bola
es mogui en la B?
c. Per qu la bola satura en la C?
11. Copia el dibuix i afegeix una fletxa verda
gruixuda per representar la fora que
exerceix el cavall sobre el carro, una altra
de vermella per representar la fora de
fregament i una fletxa blava fina
per representar el moviment.
12. Explica qu s la velocitat i com es calcula
la velocitat dun cos.
13. Quin dels tres trajectes deur seguir
la pilota? Descriu com s el moviment.
14. Explica la utilitat que tenen les mquines
simples que has vist en aquesta unitat.
Raona
15. Imaginat que vas en un vag de tren amb
una pilota a la m. Si llances la pilota cap
amunt, et tornar a caure a la m? O caur
ms enrere, ja que et vas movent? Per qu?
16. Quan anem en cotxe i aquest gira
rpidament en un revolt, ens aixafem contra
la porta o contra la persona que tenim
al costat. Explica per qu.
Aplica
17. La distncia entre Barcelona i Tenerife
s duns 1.200 km. Quan en Jan hi va anar
de vacances, lavi va tardar dues hores
des que es va enlairar a Barcelona fins
que va aterrar a Tenerife. A quina velocitat
va fer el viatge, lavi?
A
B
C
A
B
C
18. Q
e
A
2
98
Ms informaci
Formes aerodinmiques
La fora de fregament s la resistncia a lavan que experimenten
els cossos que es mouen a travs de laire. Aquesta resistncia a
lavan es pot reduir de manera significativa tot fent servir formes
aerodinmiques. Cal tenir en compte que la forma dun objecte afecta
molt la resistncia al moviment que hi exerceix laire a sobre (poseu
lexemple dun avi).
Per exemple, una esfera o una superfcie quadrada obliguen laire a
canviar de direcci, de manera que frena lobjecte; en canvi, pensem
en el perfil dels ocells i les seves lnies suaus i apuntades. Un perfil
aerodinmic tot just pertorba laire, de manera que oposa menys
resistncia a lavan.
Solucions
Comprn
10. a. La bola A es comena a
moure perqu el pal hi exer-
ceix una fora a sobre. b. No,
la bola es mou perqu res no
latura. c. La bola satura per-
qu el pal exerceix una fora
contrria al moviment.
11. R. G. La fl etxa verda ha
dapuntar cap a la dreta, la
fletxa vermella ha dapuntar
cap a lesquerra i la fletxa
blava ha dapuntar cap a la
dreta.
12. La velocitat s la distncia
que recorre un cos en un
temps determinat. Per calcu-
lar-la es divideix la distncia
recorreguda per un cos pel
temps que ha emprat a recr-
rer-la.
13. La pilota seguir el trajecte
del dibuix A. Es mou cap
endavant i alhora cap a baix a
ms velocitat cada vegada.
14. La roda, que serveix per dis-
minuir la fora de fregament;
la politja, que serveix per can-
viar la direcci duna fora; el
pla inclinat, que serveix per
pujar crregues amb menys
esfor; i la palanca, que per-
met fer una tasca aplicant
una fora ms petita que
la que necessitarem si no la
utilitzssim.
Raona
15. R. M. La pilota tornar a caure
a la m, ja que quan la llan-
cem ja sest movent cap
endavant, amb nosaltres i
amb tot el que hi ha al vag.
16. Perqu el nostre cos tendeix a
continuar movent-se en la
mateixa direcci, oposant-se
a la nova direcci del cotxe.
Aplica
17. Lavi viatjava a 900 km/h
(1.800 : 2 = 900 km/h).
18. La B, ja que apunta lleugera-
ment cap a dalt per contrares-
130225 _ 0130-0143.indd 140 3/8/09 17:15:10
es
mb
ap
aur
qu?
ontra
nar

tat
99
6
18. Quin dels dos arquers s ms probable que
encerti la diana, el de A o el de B?
19. Un rem s una palanca. De quin gnere s?
Descriu com actua.
Aprn a fer de fsic
Un experiment amb forces
Els cientfics, com s el cas dels fsics, sovint treballen en grup per experimentar sobre
els fenmens que investiguen. Comproveu com funciona una palanca.
20. Per grups, colloqueu quatre bales iguals al got 2. Quantes bales heu de collocar al got 3
perqu sequilibri la palanca? I quantes al 4?
Ara colloqueu les quatre bales al got 1 i calculeu quantes nheu de collocar
al 3 i al 4 per equilibrar la palanca.
Poseu en com les vostres observacions i redacteu un informe de lexperiment.
Ha de recollir qu heu fet, quins resultats heu obtingut i quina conclusi nextraieu.
1. Aconseguiu un llist de fusta de 45
centmetres de longitud, feu-hi una marca
al punt central. Desprs, als braos,
feu marques als 10 cm i als 20 cm
del centre, tal com es veu en el dibuix.
2. Enganxeu gotets de plstic a les marques
dels braos, o subjecteu-los
amb xinxetes, i marqueu-los amb
nombres, com en la illustraci.
3. Colloqueu sota la marca del punt central
un llapis rod, que ser el punt de suport.
La palanca ha de quedar equilibrada. Si
no est equilibrada, moveu una mica
el punt de suport fins a aconseguir que
ho estigui.
A
B
20 cm
10 cm
1
2
3
UNITAT 6
Els cotxes de curses sn molt baixos amb la finalitat que laire es
desplaci a gran velocitat per lestret espai que hi ha entre la carros-
seria i el terra. Aix empeny amb fora el vehicle cap avall, cosa que
millora ladherncia. Aquests cotxes tamb duen a la part del darrere
una pea aerodinmica en forma dala.
Recordeu als alumnes que, a ms de laerodinmica, tamb hi ha
la hidrodinmica, quan els cossos es desplacen dins laigua o qual-
sevol altre fluid, i demaneu-los que posin exemples dobjectes i
ssers que tinguin formes daquest tipus.
Aprn a fer de fsic
Objectius
Experimentar amb forces.
Suggeriments didctics
Expliqueu als alumnes la impor-
tncia de lexperimentaci prcti-
ca en la fsica per comprendre
tot el que sexplica.

Competncia
daprendre a aprendre
Mostreu als nens i les nenes que
la prctica porta a laprenentatge:
es pot retenir ms informaci a
partir dun experiment que a partir
dun text. Pregunteu-los quina
mena dexperiments daquesta
unitat els han perms comprendre
el que shi explicava.
99
tar la fora de la gravetat que
fa que la fletxa tendeixi a anar
cap a baix.
19. Un rem s una palanca de pri-
mer gnere. T un punt de
suport a la vora del rem i ser-
veix per ampliar el moviment,
ja que qui rema descriu amb
les mans un cercle petit, per
lextrem del rem descriu a lai-
gua un cercle molt ms gran.
s a dir, funciona al revs que
les palanques habituals: exer-
ceix una fora ms petita a
lextrem, per amb un recorre-
gut ms gran.
Aprn a fer de fsic
20. Activitat per fer en grup. Dins
del got 3 caldria collocar el
mateix nombre de bales, s a
dir, quatre. I en el got 4 caldria
collocar-ne menys; si es trac-
ts duna palanca ideal, cal-
dria posar dues bales, per en
aquest cas en podrien caldre
tres.
En el got 3 caldria posar vuit
bales o ms. En el got 4 cal-
dria posar quatre bales.
R. Ll.
130225 _ 0130-0143.indd 141 3/8/09 17:15:10
100
21. Llegeix el resum..
22. ESTUDI EFICA. Estudia aquests esquemes i explica qu passa en cadascun dells.
23. ESTUDI EFICA. Elabora un mapa conceptual sobre les mquines simples. Ha dincloure la utilitat
que tenen i, en el cas de la palanca, els tipus que nhi ha.
Repassa
El moviment
Els cossos estan aturats o es mouen en lnia recta sense va-
riar la velocitat, fins que una fora hi actua a sobre.
La fora de fregament actua sobre els cossos en moviment i
els frena.
La velocitat indica la rapidesa amb qu es mou un cos. Es cal-
cula dividint lespai que recorre el cos entre el temps que uti-
litza.
La fora de la gravetat fa que augmenti la velocitat dels cos-
sos que cauen i disminueix la dels cossos que es llancen cap amunt.
Les mquines simples
Les principals mquines simples sn la roda, la politja, el pla inclinat i la palan-
ca.
La roda disminueix la fora de fregament. La politja canvia la direcci duna
fora. La palanca i el pla inclinat permeten aplicar forces ms petites que si no
es fessin servir.
La velocitat augmenta.
velocitat
La pilota puja, satura i baixa.
fora de gravetat
La pilota segueix una trajectria corba.
La velocitat
es mant.
La velocitat
disminueix.
fora
fora de
fregament
A
B C
24
25
Ms informaci
La gravetat dels planetes del sistema solar
Cada planeta del nostre sistema solar t una gravetat diferent, depe-
nent de la massa, que hem de comparar amb la de la Terra per enten-
dre com de lleugers o pesants ens hi sentirem:
La gravetat a Mercuri s de 3,70 m/seg
2
.
La gravetat a Venus s de 8,87 m/seg
2
.
La gravetat a la Terra s de 9,80 m/seg
2
.
La gravetat a Mart s de 3,71 m/seg
2
.
La gravetat a Jpiter s la ms gran, 23,12 m/seg
2
.
La gravetat a Saturn s de 8,96 m/seg
2
.
La gravetat a Ur s de 8,69 m/seg
2
.
La gravetat a Nept s d11 m/seg
2
.
Paraules clau
de la unitat
direcci
distncia
fora
fregament
gravetat
moviment
palanca
palanca de primer gnere
palanca de segon gnere
palanca de tercer gnere
pla inclinat
politja
punt de suport
resistncia
roda
temps
velocitat

Competncia en el
coneixement i la interacci
amb el mn fsic
Sovint, les mquines simples for-
men part, juntament amb altres
operadors i mecanismes, de m-
quines compostes que utilitzem
de manera habitual. Els alumnes
han de ser capaos de reconixer-
les en aquests objectes. s sen-
zill identificar rodes o plans incli-
nats formant par t duna gran
quantitat daparells, per potser
comporta una dificultat ms gran
trobar i reconixer els diferents
tipus de palanques. Proposeu a
les nenes i els nens que analitzin
diversos objectes i que assenyalin
quines mquines simples hi reco-
neixen i, si es tracta de palan-
ques, en quins punts sexerceix la
fora i on est el punt de suport.
Podeu partir dalguns exemples,
com ara:
un obrellaunes una catapulta
unes tenalles un trencanous
un carret unes pinces
una grapadora una grua
un tallaungles
un obreampolles...
100
130225 _ 0130-0143.indd 142 12/8/09 14:30:08
itat
Proves
denginy
Quin dels tres personatges
necessitar fer menys
fora per moure la roca?
Quin dels dos
carretons deu
ser ms fcil
daixecar?
A
B
C
a
b
A quina de les
pirmides han
denviar els
treballadors
ms forts?
101
6
Resoldre problemes sobre mquines simples
24. Resol les proves denginy i explican la soluci.
25. Inventat una altra prova denginy semblant a aquestes.
Solucions
Estudi efica
22. En els dos primers dibuixos
de lesquema del ciclista, la
fora del pedaleig s ms
gran que la de fregament, de
manera que augmenta l a
velocitat de la bicicleta. En el
tercer di bui x, el ci cl i sta
noms pedaleja per contra-
restar la fora de fregament i
la velocitat es mant. En ll-
tim dibuix, el ciclista deixa de
pedalejar, de manera que la
velocitat disminueix.
En el segon esquema la pilo-
ta s llanada cap a dalt, fins
que la fora de la gravetat
latura i la fa caure.
En el tercer esquema la pilo-
ta s llanada cap endavant,
per la trajectria es torna
corba i descendent a causa
de la fora de la gravetat, que
latreu.
23. R. G.
Sc capa de...
24. Haur de fer ms esfor el
personatge del dibuix A, ja
que s el que t la palanca
amb una barra ms curta.
El ms fcil daixecar ser el
carret 1, ja que s el que t
la crrega ms a prop del
punt de suport.
Cal enviar treballadors ms
forts a la pirmide A, ja que
pujar-hi una crrega requereix
un esfor ms gran.
25. R. Ll.
101
Programa dESTUDI EFICA
En acabar la unitat, completeu amb els alumnes una taula com
aquesta, o demaneu-los que la completin tots sols.
UNITAT 6: Les forces i el moviment
El que he aprs... El que he aprs a fer...
El moviment
i la velocitat
La fora
de la gravetat
i el moviment
Les mquines
simples
UNITAT 6
130225 _ 0130-0143.indd 143 3/8/09 17:15:11

102A
El relleu
de Catalunya
E
Continguts
LENTORN I LA SEVA
CONSERVACI
Les unitats del relleu
de Catalunya.
El relleu del nord
de Catalunya.
El relleu del centre, el sud
i el litoral de Catalunya.
Els rius de Catalunya.
Llacs, embassaments
i canals de Catalunya.
Elaboraci desquemes
conceptuals.
Inters per ubicar el relleu
de Catalunya.
Lectura i interpretaci
de textos i mapes.
Reconeixement
de la importncia
de respectar la natura
i de controlar
el consum daigua.
CONNEXIONS
AMB ALTRES REES
s de tcniques
de representaci grfica.
Anlisi delements
del patrimoni
natural de Catalunya.
Programaci
Objectius
Comprendre que Catalunya s un pas amb un relleu molt
variat.
Conixer les diferents formes de relleu que podem trobar
a Catalunya.
Situar en el territori les diferents formes de relleu.
Conixer les aiges superficials de Catalunya: els rius,
els llacs, els aiguamolls, els embassaments i els canals.
Identificar les xarxes fluvials de Catalunya.
Reconixer els rius, els embassaments, els canals
i els aiguamolls de Catalunya.
Reconixer el terreny en un mapa de relleu.
Interpretar el grfic del cabal dun riu.
Aprendre que les persones modifiquen el medi per adequar-lo
a les seves necessitats.
Comprendre la importncia de regular el consum daigua.
Extraure informaci de textos i mapes.
Criteris davaluaci
Reconeix que Catalunya s un pas amb un relleu molt variat.
Identifica i situa les diferents formes del relleu catal.
Localitza les xarxes fluvials, els embassaments, els llacs,
els canals i les zones daiguamolls.
Reconeix el terreny en un mapa de relleu.
Coneix les responsabilitats de les persones i de les autoritats
en relaci amb lentorn i amb el consum daigua.
Competncies bsiques
A ms de la competncia en el coneixement i la interacci
amb el mn fsic, en aquesta unitat es contribueix
a desenvolupar la competncia comunicativa lingstica
i audiovisual, la competncia dautonomia i iniciativa
personal i la competncia daprendre a aprendre.
R

7
130225 _ 0144-0159.indd 144 3/8/09 17:14:42
102B
Esquema de la unitat
UNITAT 7. EL RELLEU DE CATALUNYA
Repassa
Sc capa de...
Interpretar el grfic del cabal dun riu
Les unitats del relleu
de Catalunya.
Les terres del nord
El relleu del centre,
el sud i el litoral
de Catalunya
Els rius
de Catalunya
Llacs, embassaments
i canals
de Catalunya
Aprn a fer de gegraf
Reconeixement del terreny en un mapa de relleu
Quin mn volem?
El respecte per la natura
Recursos i fitxes fotocopiables
Activitats Coneixement del medi 5: Unitat 7.
Les TIC en el Coneixement del medi 5: Unitat 7.
Les competncies lingstica i matemtica
des del Coneixement del medi 5: Unitat 7.
Refor: Fitxes 24, 25, 26 i 27. Ampliaci: Fitxa 7.
Recursos per a lavaluaci: Prova 7 / Test 7.
Ms recursos. Coneixement del medi 5.
100 propostes per millorar la competncia
en el coneixement i la interacci amb el mn fsic.
Estudi efica
Situar accidents del relleu i completar un esquema,
activitats 19 i 20, pgina 114.
Previsi de dificultats
Procureu que els alumnes entenguin com
es representen les diferents formes de relleu
en un mapa. Feu que relacionin les diferents
formes de relleu dun indret amb les persones
que hi viuen i les activitats que hi duen a terme:
en un relleu accidentat, la comunicaci s ms
complicada i les activitats que shi poden
desenvolupar sn ms redudes.
Mostreu-los que les formes de relleu es poden
agrupar en grans conjunts (muntanya, plana, costa),
per per parlar-ne amb precisi, cal que coneguin
un vocabulari especfic que els ajudar
a descriure-les (serralada, depressi, altipl, costa
alta, etc.) i els donar ms exactitud a lhora
dinterpretar els mapes.
Suggeriment
de temporalitzaci
Setembre
Novembre
Desembre
Gener
Febrer
Mar
Abril
Maig
Juny
Octubre
Nota: Durant les dues primeres setmanes del curs escolar podeu recrrer a lAvaluaci
inicial inclosa en el quadern de Recursos per a lavaluaci.
130225 _ 0144-0159.indd 145 12/8/09 14:31:47
102
El relleu de Catalunya 7
Qu hi veus?
A quines parts de Catalunya hi ha les zones ms muntanyoses?
Localitzes cap zona de plana? I el recorregut dalgun riu o cap delta?
Saps el nom de cap muntanya o serralada catalana? I de cap riu? On se situen?
Objectius
Mostrar als alumnes una imat-
ge de satllit de Catalunya.
Caracteritzar a grans trets el
relleu de linterior i el de la cos-
ta.
Classificar les comarques en
funci del relleu que predomina
en cadascuna.
Presentar als alumnes els con-
tinguts de la unitat.
Programa de lectura
de la imatge
Observeu la fotografia i demaneu
als nens i les nenes quins acci-
dents geogrfics de Catalunya sn
capaos de reconixer en aquesta
imatge. Feu que, entre tots, en
recordin els noms.
Suggeriments didctics
Per comenar
Abans diniciar la lectura de la
imatge, repasseu amb els alum-
nes els lmits del territori catal
i feu-los veure que, en alguns
casos, els lmits poltics coinci-
deixen amb les fronteres geo-
grfiques (rius, muntanyes,
etc.).
Demaneu als nens i les nenes
que parlin de les caracters-
tiques de relleu de la seva
comarca. Poseu en com la
informaci.
Per explicar
Expliqueu als alumnes que el
relleu condiciona el tipus de
vida que es fa a cada lloc. Plan-
tegeu-los, per exemple, que no
s el mateix viure a lalta mun-
tanya, on hi ha neu uns mesos
lany i, depenent del lloc, fins i
tot es poden quedar incomuni-
cats, que viure a la costa, on el
clima s ms benigne (amb
temperatures ms suaus) i no
acostuma a condicionar tant la
vida de les persones.
102
Ms informaci
Els Pirineus i la llengua basca
Expliqueu als nens i les nenes que el relleu abrupte de la zona piri-
nenca fa que la comunicaci entre els pobles daquesta zona i la
resta del territori, a banda de les muntanyes, hagi estat fora compli-
cat al llarg de la histria. Com que no s una zona gaire transitada,
sovint ha quedat allada dels esdeveniments que es produen a les
zones ms properes.
Aix s el que va passar durant el perode de la romanitzaci: la inac-
cessibilitat del lloc va fer que larribada dels romans i la seva influn-
cia tards molt ms a fer-se sentir. Les zones de plana van adoptar
rpidament la llengua i els costums dels conqueridors, que van elimi-
nar les llenges que shi parlaven anteriorment; en canvi, a la zona
Q
E
E
la
h
E
E
fo
d
130225 _ 0144-0159.indd 146 12/8/09 14:31:47
103 103
Qu en saps?
El relleu dinterior
El relleu s el conjunt de formes que t
la superfcie de la Terra. A les zones dinterior
hi ha muntanyes i planes.
Les muntanyes sn grans elevacions
del terreny. Una serra s un conjunt
de muntanyes alineades. Una serralada
o sistema muntanys s un conjunt de serres.
Les planes sn grans extensions de terreny pla
i horitzontal. Els altiplans sn planes elevades.
Les depressions sn planes enfonsades que
estan a menys altitud que les terres del voltant.
Identifica cadascuna de les formes del relleu assenyalades en aquest dibuix.
El relleu de costa
Els terrenys que estan en contacte amb el mar
formen les costes. A les costes sidentifiquen
diferents formes del relleu.
Un cap s un entrant de terra al mar.
Una badia s una entrada de mar a la terra;
quan s molt gran sanomena golf, i quan
s petita, cala.
Una pennsula s un tros de terra que
entra cap al mar, envoltat daigua per tots
els costats menys un, que sanomena istme.
Indica en qu sassemblen i en qu
es diferencien un cap i una pennsula.
Qu aprendrs?
Com s el relleu de Catalunya.
Quines sn les grans unitats del relleu
de Catalunya.
Quines sn les xarxes fluvials,
els embassaments, els llacs i els canals
de Catalunya.
Com saprofita laigua dels rius.
Com es reconeix el relleu dun mapa.
A
B
D
C
El relleu i les comarques
Pel que fa al relleu, a Catalunya
hi ha comarques interiors de muntanya,
comarques interiors de plana
i comarques litorals.
Les comarques interiors de muntanya
estan situades al nord de Catalunya.
Les comarques litorals voregen
el mar Mediterrani o hi sn molt a prop.
Les comarques interiors de plana
se situen entre les comarques
de muntanya i les litorals.
Digues el nom duna comarca interior
de muntanya, una de plana i una de litoral.
Per comprendre
Mostreu als alumnes com les
persones canviem el nostre
entorn per adaptar-lo a les pr-
pies necessitats: es fan embas-
saments, es construeixen car-
reteres i tnels que travessen
muntanyes, sinstallen molins
per aprofitar lenergia del vent,
es fan ports esportius i de mer-
caderies, etc.

Competncia en el
coneixement i la interacci
amb el mn fsic
Porteu a classe fotografies de can-
vis que fa lsser hum en lentorn
(embassaments, ports, parcs e-
lics, canalitzacions de rieres, etc.)
i feu que els alumnes expliquin
per qu es fa cadascuna daques-
tes adaptacions i com influeix en
lentorn. Podeu debatre les dife-
rents opinions que sorgeixin.
UNITAT 7
Solucions
Qu hi veus?
Al nord, els Pirineus. Per exem-
ple, el pla de Lleida i el dUr-
gell, a loest. LEbre, al sud.
R. Ll.
Qu en saps?
A. altipl. B. depressi. C. mun-
tanya. D. serra o serralada.
Un cap s un entrant de la terra
al mar i una pennsula s un
tros de terra que entra cap al
mar, envoltat daigua per tots
els costats llevat dun, que
sanomena istme.
R. M. Comarca interior de mun-
tanya: la Cerdanya. Comarca
interior de plana: el Bages.
Comarca litoral: el Maresme.
103
dels Pirineus es va conservar la llengua preromana, emparentada
amb el basc, que encara podem trobar en els topnims com Urs,
Das, Urtx, Esterri, Suert, Montiberri...
Cal tenir en compte que la dificultat de desplaar-se per aquell terreny
unida a laferrissada defensa dels pobladors de la zona va convertir
aquesta zona dels Pirineus en un basti de resistncia que els
romans van tardar molt a poder controlar.
130225 _ 0144-0159.indd 147 3/8/09 17:14:42
q
Mapa del relleu de Catalunya. Observa el quadre de les altures i localitza-hi
les muntanyes ms altes.
riu Si
riu Corb
riu Fluvi
riu Ter
riu Seg re
riu de Set
riu

A
n
o
ia
r i u

G
a
i
r
i u
L
l o
b
r
e
g
a
t
r
i u
A
l g
a
rs
r i u

F
r
a
n
c
o
l
riu
M
u
g
a
ri e
r
a

G
a
v
a
r
r
e
s
a
ri u
C
a
rd
e
n
e
r
riu
N
o
g
u
e
r a
P
a
lla
r
e
s
a
riu

B
e
s

s
riu Llo
b
re
g

s
riu de la Snia
ri u
N
o
g
u
e
ra

R
i b
a
g
o
r
a
n
a
riu Tordera
ri u S
iurana
riu Foix
riu Ter
ri u
d
e
la
C
analeta
riu
d
'A
n
g
u
e
ra
riu
S
e
g
re
R
IU

E
B
R
E
r i
u
L
lo
b
re
g
a
t
riu Segre
serra de l'Albera
serra
de Rodes
cap de
Creus
cap de
Norfeu
golf de Roses
illes
Medes
platja
de Pals
cap de
Begur
PLA
DE L'EMPORD
punta de Mol
les Gavarres les Guilleries
s
e
r
ra
la
d
a
T
r
a
n
s
v
e
r
s
a
l
s
e
r
ra
C
a
v
a
lle
ra
punta de Garb
DELTA DE LA TORDERA
DELTA DEL BESS
DELTA DEL LLOBREGAT
cap de Salou
cap de Santes Creus
golf de
Sant Jordi
cap de Tortosa
PLANA
DE VIC













L
I
T
O
R
A
L
S
E
R
R
A
L
A
D
A
D
E
P
R
E
S
S
I

P
R
E
L
I
T
O
R
A
L
M
o
n
t
s
e
n
y
Sant Lloren
del Munt
DELTA
DE L'EBRE
S
E
R
R
A
L
A
D
E
S
C
O
S
T
A
N
E
R
E
S
serra del
Catllars
DEPRESSI
DE LA CERDANYA
ra
s
o
s
d
e
P
e
g
u
e
r
a
serra de Cad
P R E P I R I N E U
port
del Comte
serra
del Boumort
conca
de Tremp
serra
dels Canals
masss
de Beret
serra de
Sant Gervs
serra del Montsec
PLA
DE LLEIDA
ALTIPL
DE LA
SEGARRA
PLA DE
BAGES
PLA
D'URGELL
M
o
n
ts
errat
S
E
R
R
A
L
A
D
A
P
R
E
L
I
T
O
R
A
L
serra
de Card
D
E
P
R
E
S
S
I

C E N T R A L
conca
de Barber
muntanyes
de Prades
s
e
r
ra
d
e
M
o
n
ts
a
n
t
P I R I N E U
Coma Pedrosa
2.946 m
Comaloforno
3.033 m
Puig de Bastiments
2.881 m
Puigsacalm
1.515 m
el Caro
1.447 m
Pica d'Estats
3.143 m
Barcelona
Girona
Lleida
Tarragona
F R A N A
A R A G
A N D O R R A
m
a
r

M
e
d
i
t
e
r
r
a
n
i
104
Les unitats de relleu de Catalunya.
Les terres del nord
Observa el mapa
q
. Catalunya es troba al nord-
est de la pennsula Ibrica. Limita al nord amb
Frana i Andorra, al sud amb la Comunitat Valen-
ciana, a loest amb Arag i a lest amb el mar
Mediterrani.
1. Les grans unitats del relleu catal
El relleu de Catalunya sorganitza en quatre grans
unitats o parts: el Pirineu, situat al nord del pas;
la serralada Transversal, la depressi Central i el
Sistema Mediterrani.
q
La major part de la superfcie del territori t grans
desnivells, amb altituds que van des dels 200 m
damunt del nivell del mar fins als 1.000 m.
w
w
Grfic de la superfcie del territori de Catalunya
segons laltura.
altitud altitude
mapa map
muntanya mountain
relleu relief
serra, serralada
mountain range
A L T U R E S
(en metres)
2.000
1.500
1.000
700
500
0
0 21
quilmetres

entre els 200 m i els 1.000 m


menys de 200 m
ms de 1.000 m
Objectius
Definir les quatre grans unitats
de relleu de Catalunya.
Localitzar en un mapa el lmits
geogrfics de Catalunya i les
muntanyes ms altes.
Caracteritzar les dues subuni-
tats del Pirineu: Pirineu axial i
Prepirineu.
Situar la serralada Transversal.
Suggeriments didctics
Per comenar
Expliqueu als nens i les nenes
que el 80 % del territori de
Catalunya est ocupat per mun-
tanyes poc o molt altes. Feu
que sadonin que aix condi-
ciona la vegetaci, la llargria
dels rius i laccessibilitat dels
llocs.
Per explicar
Demaneu als alumnes que si-
tun en el mapa els topnims
que van apareixent al llarg del
text daquestes dues pgines.
Daquesta manera els aniran
retenint a la memria a lhora
que en treballen la localitza-
ci.
Proposeu-los que prenguin nota
de totes les paraules referides
al relleu, que les busquin al
diccionari escolar i que en co-
pin el significat. Aix els pot
ajudar de cara a la comprensi
del text i tamb servir de cara a
lestudi de la unitat.
Per comprendre
Demaneu als alumnes que facin
una llista amb els noms dels
llocs on han estat ells i que
sesmenten en aquestes pgi-
nes. Feu que diguin qu van fer
a cada lloc (excursionisme,
esqu, vacances, etc.). A conti-
nuaci, plantegeu-los que facin
una llista amb els noms dels
llocs on no han estat, per que
els agradaria conixer.
104
Ms informaci
El Centre Excursionista de Catalunya (CEC)
Expliqueu a les nenes i els nens que el Centre Excursionista de
Catalunya s lentitat excursionista ms antiga de Catalunya. T la
seu en una casa del carrer Parads de Barcelona. Es va constituir
a Barcelona lany 1890, sota la presidncia dAntoni Rubi i Lluch.
Des que es va fundar, el CEC ha estat molt interessat a conixer i
defensar el patrimoni natural i cultural de Catalunya i ha promogut,
entre daltres, cursos regulars dhistria i literatura catalanes, de geo-
logia, de geografia, de botnica, darqueologia i despeleologia.
Publica un butllet i diverses revistes, guies i treballs monogrfics
sobre temes concrets. Disposa duna gran biblioteca de llibres de
geografia i mapes i dun immens arxiu fotogrfic.
1.


2.
Re
Ca
ter
El
im
ver
El
2. E
El Pir
neus,
sn fr
fins a
El Piri
els Pi
Catalu
el Pre
El
tan
me
o b
Be
El
al
3.0
Pe
Ta
div
tal
3. La
La se
Prelito
La mu
sacalm
130225 _ 0144-0159.indd 148 12/8/09 14:31:48
a
ain
e
El cim del Besiberri nord, al Pirineu
axial. Com sn les lnies de la
serralada? I les masses rocoses?
105
7
105
1. Observa el mapa
q
i escriu:
a. Els territoris amb qu limita Catalunya.
b. On es localitzen les quatre grans unitats
del relleu catal.
2. Quina s la diferncia ms notable entre el Pirineu axial i el Prepirineu?
Respon
Catalunya est situada al nord-est peninsular i fa fron-
tera amb Frana.
El relleu de Catalunya s molt variat. Les unitats ms
importants de relleu sn el Pirineu, la serralada Trans-
versal, la depressi Central i el Sistema Mediterrani.
El Pirineu est dividit en el Pirineu axial i el Prepirineu.
2. El Pirineu
El Pirineu catal forma part de la gran serralada dels Piri-
neus, situada al nord de la pennsula Ibrica. Els Pirineus
sn fronterers amb Frana i sestenen des de loce Atlntic
fins al mar Mediterrani.
El Pirineu catal t uns 230 quilmetres dels 435 que tenen
els Pirineus. s la unitat de relleu ms important que hi ha a
Catalunya i est dividit en dues subunitats: el Pirineu axial i
el Prepirineu.
El Pirineu axial ns leix principal. Est format per mun-
tanyes grans i escarpades, amb cims superiors als 3.000
metres daltitud, com ara la Pica dEstats, amb 3.143 m,
o b els Besiberris: el Besiberri sud, amb 3.024 m, i el
Besiberri nord, amb 3.015 m.
e
El Prepirineu s un conjunt de serres paralleles situades
al sud del Pirineu axial. Tot i que no arriben a fer els
3.000 m, aquestes muntanyes sn elevades, com ara el
Pedraforca, amb 2.497 m, o el Boumort, amb 2.077 m.
Tamb hi ha la serra del Cad o la del Montsec, que est
dividit en dues grans masses rocoses que divideixen Ca-
talunya dArag a travs del congost de Mont-Rebei.
r
3. La serralada Transversal
La serralada Transversal enllaa el Pirineu amb la serralada
Prelitoral i separa el pla de lEmpord de la depressi Central.
La muntanya ms alta daquesta unitat de relleu s el Puig-
sacalm, amb 1.525 m.
q
r
El congost de Mont-Rebei.
A. Paret de Catalunya
B. Paret dArag.
A
B

Competncia en el
coneixement i la interacci
amb el mn fsic
Proposeu als alumnes que trin
una de les zones de relleu esmen-
tades i que planifiquin quina mena
dactivitats shi podrien dur a ter-
me en cas que hi anessin. Insistiu
que tot el que es faci, sigui en el
lloc que sigui, ha de ser respec-
tus amb lentorn i segur per a les
persones que ho fan.
UNITAT 7
Solucions
Illustracions
1. Les muntanyes ms altes sn
la Pica dEstats (3.143 m),
el Besiberri Sud (3.024 m)
i el Besiberri Nord (3.015 m).
No tan altes sn el Pedra-
forca (2.497 m) i el Boumort
(2.077 m).
3. Les l ni es de l a serral ada
estan formades per muntanyes
altes i escarpades, amb mas-
ses rocoses als cims.
Respon
1. a. Catalunya limita pel nord
amb Frana i Andorra; per
loest, amb Arag; pel sud,
amb la Comunitat Valenciana
i per lest, amb el mar Medi-
terrani. b. Les quatre grans uni-
tats del relleu catal se situen:
al nord, el Pirineu; al nord-est,
la serralada Transversal; al
centre, la depressi Central; i
parallel a la costa, el Sistema
Mediterrani.
2. El Pirineu axial est format per
muntanyes grans i escarpa-
des, amb cims superiors a
3.000 metres daltitud, mentre
que el Prepirineu s un conjunt
de serres paralleles que no
arriben als 3.000 metres.
105
Els seus membres van ser pioners en la prctica de lesqu, tant de
pista com de fons, i uns quants han aconseguit primeres escalades
a cims africans, sud-americans i asitics.
Demaneu als alumnes que busquin informaci a Internet sobre el
CEC i les activitats que promou.
130225 _ 0144-0159.indd 149 12/8/09 14:31:49
t
Formacions del relleu catal. A. El pla
de Bages, que forma part de la depressi
Central. B. La serra del Montsant, que forma
part de la serralada Prelitoral.
106
El relleu del centre, el sud i el litoral
de Catalunya
1. La depressi Central
La depressi Central s una zona molt mplia situa-
da al centre de Catalunya, entre el Prepirineu, la
serralada Transversal i la serralada Prelitoral.
Tot i que les depressions sn extensions planes de
terra sense desnivells importants, a Catalunya no
s ben b aix. El terreny de la depressi Central no
s completament pla, per es diu aix pel contrast
entre les grans muntanyes del Pirineu i la serralada
Litoral.
A la depressi Central el relleu s fora variat, amb
turons, valls, planes i altiplans, i shi concentra la
major part dels conreus de Catalunya. Hi trobem tres
grans superfcies planes:
t
el pla de Lleida i el pla dUrgell, a loest de Cata-
lunya.
laltipl de la Segarra i el del Solsons, al centre.
la plana de Vic i el pla del Bages, a lest.
2. El Sistema Mediterrani
El Sistema Mediterrani est format per les serralades
Prelitoral i Litoral, que discorren paralleles a la costa,
la depressi Prelitoral i un conjunt de planes litorals.
La serralada Prelitoral sestn des de les munta-
nyes de les Guilleries fins als ports de Beseit.
Conformen aquesta serralada la serra de Prades,
la serra del Montsant, Montserrat i el Montseny,
on se situa la muntanya ms alta, el Tur de lHo-
me, amb 1.706 m.
t
La serralada Litoral sestn des de les Gavarres
fins a la serra del Montsi. La caracterstica prin-
cipal s que es troba molt a prop del mar. Les
muntanyes ms importants sn el masss del
Garraf, la serra de Collserola i el Montnegre.
La depressi Prelitoral s una plana allargada que
separa la serralada Prelitoral de la serralada Lito-
ral.
Les planes litorals sn extensions sense desni-
vells importants, molt a prop de la costa. En des-
taquen el delta de lEbre, el Camp de Tarragona, el
Maresme i el pla de lEmpord.
El respecte per la natura
Moltes persones anem a la muntanya per
gaudir de la natura. No som els nics que
ho fem. Per aix hem de comportar-nos de
manera respectuosa amb la natura i les al-
tres persones que ens hi trobem. Recollir
les deixalles que generem i no posar msi-
ca alta sn dues accions de respecte a la
natura i els altres.
Escriu tres accions ms que siguin
respectuoses amb la natura.
QUIN MN
VOLEM?
T
o
lernc
ia
A
B
Objectius
Caracteritzar el relleu del cen-
tre, el sud i el litoral de Cata-
lunya: depressi Central, Sis-
tema Mediterrani i costes.
Situar la depressi Central en
les comarques.
Diferenciar les parts del Siste-
ma Mediterrani.
Distingir les parts de la costa
catalana.
Suggeriments didctics
Per comenar
Porteu un mapa de les comar-
ques de Catalunya a classe,
prou gran com per poder-lo pen-
jar, i feu que hi situn les parts
de relleu que sanomenen al
llarg del text i vegin en quines
comarques es localitzen.
Per explicar
Comenteu-los que lorografia
del terreny condiciona les acti-
vitats econmiques: la inds-
tria, la ramaderia, lagricultura
i, en el cas de la costa, la pes-
ca. Expliqueu-los que en una
zona muntanyosa s poc lgic
posar una fbrica per la difcil
accessibilitat, per que s un
lloc ideal per a la ramaderia i
per al turisme rural i de mun-
tanya, tan freqents avui dia.

Competncia comunicativa
lingstica i audiovisual
Demaneu als alumnes que esbrinin
el vocabulari que es fa servir per
descriure els diferents estats del
mar, com per exemple: temporal,
mar en calma, trngol, maregas-
sa... feu que en facin una llista amb
les definicions de cada concepte.
Quin mn volem?
Els alumnes han dexplicar ac-
cions que siguin respectuoses amb
la natura per fer a la muntanya.
Solucions. R. Ll.
106
Ms recursos
Les illes Medes
Expliqueu als nens i a les nenes que les illes Medes sn un arxiplag
que hi ha davant de la costa del Baix Empord. Aquestes illes
sn visibles des de molts llocs de la costa daquesta comarca,
per la poblaci ms propera s lEstartit. Larxiplag est format per
la Meda Gran (que fa un quilmetre de llarg i mig dample), la Meda
Xica i diversos esculls, com el Tasc Gros, el Tasc Petit i el Cavall
Bernat. Est situat a uns 900 metres al sud-oest de la punta Gui-
xera.
Des del 1986 s un espai natural mar protegit, ja que t una gran
riquesa despcies de fauna marina, ornitolgica i terrestre. A la
Meda Gran hi ha un far que s lnica construcci de tot larxiplag.
3. Le
La co
tn de
i no g
trams
A
ab
la
tac
el
Al
ra
de
go
Ta
tes
el
La
plia
els
se
El
se
se
de
La
for
alt
cos
de
de
pla
130225 _ 0144-0159.indd 150 3/8/09 17:14:44
a
per
que
de
al-
ollir
si-
la
y
Les costes de Catalunya i les formes del relleu
ms importants.
riu Si
riu Corb
riu Fluvi
riu de Set
r
iu
A
n
o
ia
r
i u
G
a
i
riu Muga
riu de la Snia
riu
d
'A
n
g
u
e
ra
riu
S
e
g
re
R
IU

E
B
R
E
golf de
Sant Jordi
cap de Tortosa
riu Ter
riu Ter
riu Tordera
riu
B
e
s
s
r
iu
L
lo
b
r
e
g
a
t
r
ie
r
a
G
a
v
a
r
r
e
s
a
riu Segre
riu Segre
riu Llobregs
riu
N
o
g
u
e
ra
P
a
lla
re
s
a
r
iu
N
o
g
u
e
r
a
R
ib
a
g
o
r

a
n
a
riu
F
o
ix r
iu
F
r
a
n
c
o
l
riu
S
iu
ra
n
a
A R A G
A N D O R R A
m
a
r
M
e
d
i
t
e
r
r
a
n
i
0
quilmetres

DELTA DE LA

TORDERA
DELTA DEL BESS
DELTA DEL LLOBREGAT
DELTA
DE L'EBRE
COM.
VALENCIANA
costa alta
costa baixa
costa que correspon
a un delta
costa molt modificada
107 107
3. Les costes
La costa catalana fa uns 550 km de llarg i ses-
tn del nord-est al sud del pas. El relleu s variat
i no gaire accidentat, amb trams de costa alta i
trams de costa baixa.
y
A la part nord hi trobem les formacions ms
abruptes, amb penya-segats, corresponents a
la costa alta. Els accidents del relleu ms des-
tacables sn el cap de Creus i el cap de Begur,
el golf de Roses i les illes Medes.
Al sud hi trobem platges ms extenses, de sor-
ra fina, prpies de la costa baixa. Les formes
del relleu ms notables sn el cap de Salou i el
golf de Sant Jordi.
Tamb hi ha trams de costa ocupats pels del-
tes de rius com el Ter, la Tordera, el Llobregat,
el Bess i lEbre, que s el ms extens.
La depressi Central s una zona molt m-
plia situada al centre de Catalunya, entre
els Pirineus, la serralada Transversal i la
serralada Prelitoral.
El Sistema Mediterrani est format per la
serralada Prelitoral i la Litoral, amb tot de
serres paralleles a la costa, i tamb per la
depressi Prelitoral i les planes litorals.
La costa catalana t un relleu variat, amb
formes prpies de la costa alta i la baixa.
Respon
3. Fes un esquema de la depressi
Central i un del Sistema Mediterrani
que inclogui:
a. On es localitza.
b. Com ns el relleu.
c. Les formes del relleu ms importants.
4. Observa el mapa
y
i escriu el nom de
dos accidents del relleu de la costa alta,
de dos de la baixa i de dos deltes.
altipl plateau
costa coast
delta delta
depressi depression
plana plain
A
El cap de Creus.
La desembocadura
de la Tordera.
Extensi de dunes
al delta de lEbre.
A
C
B
D
7
C
Les illes Medes.
D
B
Solucions. R. M. No arrencar plan-
tes, no destorbar els animals, no
trepitjar plantes...
Programa de tolerncia
Expliqueu als alumnes que res-
pectar lentorn no significa nica-
ment no embrutar-lo amb deixa-
lles o amb contaminaci acstica.
Tamb vol dir ser respectus amb
les plantes, els animals que hi
habiten i fins i tot les persones.
UNITAT 7
Solucions
Respon
3. Depressi Central: a. Centre
de Catalunya, entre el Prepiri-
neu, la serralada Transversal i
la serralada Prelitoral. b. No
s totalment pla, perqu hi ha
turons, valls, planes i altiplans.
c. pla de Lleida, pla dUrgell,
altipl de la Segarra i el del
Solsons, plana de Vic i pla
del Bages.
El Sistema Mediterrani: a.
Parallel a la lnia de la costa.
b. Format per les serralades
Prelitoral i Litoral, que discor-
ren paralleles a la costa, la
depressi Prelitoral (plana que
separa la serralada Prelitoral
de la Litoral) i les planes lito-
rals (zones sense desnivells
importants). c. Serralada Pre-
litoral: les Guilleries, ports de
Beseit, serra de Prades, serra
de Montsant, Montserrat i el
Montseny (Tur de lHome,
1.706 m); serralada Litoral:
les Gavarres, serra del Mont-
si, masss del Garraf, serra
de Collserola i el Montnegre;
planes litorals: delta de lEbre,
Camp de Tarragona, Maresme
i pla de lEmpord.
4. R. M. Costa alta: cap de Creus,
illes Medes. Costa baixa: cap
de Salou, golf de Sant Jordi.
Deltes: el del Llobregat i el de
lEbre.
107
La costa del Baix Empord forma part de la Costa Brava. En aquest
tram del litoral catal es vivia tradicionalment de la pesca. Larribada
del turisme va fer que poblacions petites i pesqueres com lEstartit
experimentessin un gran creixement que va provocar canvis en la
faana martima i en la manera de viure de la gent.
Demaneu als nens i les nenes que busquin informaci sobre com
es pot gaudir de la biodiversitat de les illes Medes (immersions,
vaixells amb fons de vidre per veure el fons del mar, etc.).
130225 _ 0144-0159.indd 151 3/8/09 17:14:45
i
Influncia del relleu i del clima en els rius.
A. Riu en el curs alt. B. Riu amb estiatge.
108
Els rius de Catalunya
1. Com sn els rius catalans
Els rius sn corrents continus daigua que neixen a
les muntanyes per lacumulaci de laigua de pluja
o del desgla.
Els rius discorren per un llit i shi distingeixen altres
elements: el curs, o recorregut que fan, el cabal, o
quantitat daigua que porten, i el rgim, o la variaci
del cabal del riu al llarg de lany.
u
Els rius que discorren per Catalunya sn fora desi-
guals pel que fa al curs, el cabal i el rgim.
LEbre, que neix fora de Catalunya, i els rius que
neixen al Pirineu sn els ms llargs i cabalosos. Els
que neixen a les serralades properes al mar sn
ms curts i de rgim irregular, tant poden tenir po-
ques de grans crescudes com destiatge, s a dir,
de cabal molt escs per la sequera.
Noms hi ha un riu, la Garona, que desemboca a
loce Atlntic. La resta sn afluents daltres rius o
desemboquen al mar Mediterrani.
2. Els factors que influeixen
en els rius
Per comprendre per qu uns rius sn llargs i uns
altres sn curts, per qu uns rius sn cabalosos
i uns altres no, i per qu uns tenen un rgim re-
gular i uns altres el tenen irregular, cal tenir en
compte les caracterstiques del relleu i del clima
de les zones per on corren.
i
La influncia del relleu. El relleu influeix en la
longitud dels rius i en la velocitat de les ai-
ges. Aix, els rius sn curts quan neixen en
muntanyes que sn a prop del mar on desem-
boquen i sn llargs quan en neixen lluny.
La influncia del clima. El clima influeix en el
cabal i el rgim dels rius. Els rius que traves-
sen zones plujoses sn molt cabalosos i te-
nen rgim regular. En canvi, els que corren
noms per zones amb clima mediterrani tenen
rgim irregular, amb una disminuci forta del
cabal a lestiu, i crescudes a la tardor i la pri-
mavera.
u
El curs dun riu. A quina part t el cabal ms
ample? Quina t ms pendent?
C
U
R
S

A
L
T
C
U
R
S

M
I
T
J

C
U
R
S

B
A
I
X
afluent
embassament
meandre
delta
A
B
Objectius
Conixer la distribuci de les
xarxes fluvials de Catalunya i
caracteritzar els rius de cadas-
cuna.
Entendre quins sn els factors
que influeixen en els rius: relleu
i clima.
Suggeriments didctics
Per comenar
Plantegeu als alumnes que par-
lin de la sequera. Pregunteu-
los quines en sn les causes i
quines les conseqncies. De-
maneu-los si coneixen algun
lloc on es pateixin les conse-
qncies de la sequera i feu
que expliquin en quins aspec-
tes de la vida quotidiana de les
persones i del seu entorn es
noten.
Per explicar
Si ho creieu oport, remarqueu
la diferncia entre riu i afluent i
reviseu el concepte de xarxa
fluvial. Assegureu-vos que els
nens i les nenes tenen clars
aquests conceptes. Si ho cre-
ieu oport, demaneu-los que
utilitzin el diccionari per fer-ne
les definicions. Compareu-les i
comenteu- l es a classe per
assegurar- vos que no shan
limitat a copiar-les, sin que
les han ents.
Per comprendre
Proposeu als alumnes que
facin esquemes sobre cada
xarxa fluvial: feu que escriguin
el nom de la xarxa i el nom
dels principals rius que la for-
men. Aix els ajudar a memo-
ritzar amb facilitat els rius i a
adjudicar-los a la xarxa corre-
ponent. Aquest tipus dexercici
estimula la memria a partir de
lescriptura dall que es vol
retenir.
108
Ms informaci
Esports daventura
Comenteu amb els alumnes que algunes persones han trobat en els
esports daventura una nova manera de treure partit de les aiges
braves dels rius del Pirineu. El rfting, una activitat ldica amb molts
seguidors avui dia, t en el Noguera Pallaresa un dels seus rius favo-
rits.
Altres activitats que es poden dur a terme en aquests rius sn lhidro-
trineu (baixar pel riu amb una planxa de plstic i unes aletes), el
piragisme, lopen kayak (baixar pel riu amb una canoa pneumtica)
i el lhidrobob (baixar pel riu amb una embarcaci pneumtica que
munten, com es tracts si dun cavall, les quatre o cinc persones
que hi naveguen).
r
i u
A
l g
a
rs
riu
d
r
iu

d
e
l
A R A
COMUNI
VALENCIA
3. E
El con
recull
men
xarxes
La
afl
Ca
pe
ma
ne
sa
Pir
La
ne
tro
La
qu
rec
ss
Els
pro
tre
ter
cab
130225 _ 0144-0159.indd 152 3/8/09 17:14:45
C
U
R
S

A
L
T
C
U
R
S

M
I
T
J

C
U
R
S

B
A
I
X
o
La xarxa fluvial de Catalunya.
riu Si
riu Corb
riu Fluvi
riu Ter
riu Se g
re
riu de Set
riu

A
n
o
ia
r i u

G
a
i
r
i u
A
l g
a
rs
r i u

F
r
a
n
c
o
l
riu
M
u
g
a
r
i e
ra
G
a
v
a
r
r
e
s
a
ri u
N
o
g
u
e
ra
P
a
lla
re
s
a
riu

B
e
s

s
riu Llo
b
re
g
s
riu
d
e
la S
n
ia
riu
N
o
g
u
e
r
a
R
ib
a
g
o
r

a
n
a
riu Tordera
riu S
iu
rana
riu Foix
riu Ter
r
iu

d
e
la
C
analeta
riu
d
'A
n
g
u
e
ra
riu
S
e
g
re
R
I
U

E
B
R
E
r
i u
L
l
o
b
re
g
a
t
riu Se gre
DELTA DE LA TORDERA
DELTA DEL BESS
DELTA DEL LLOBREGAT
golf de
Sant Jordi
cap de Tortosa
DELTA
DE L'EBRE
r
iu

V
a
l i r a
r
i
u
G
ar ona F R A N A
A R A G
A N D O R R A
m
a
r

M
e
d
i
t
e
r
r
a
n
i
COMUNITAT
VALENCIANA
109
3. Els rius i el territori
El conjunt dels rius, els afluents i els corrents daigua que
recullen laigua duna regi fins que desemboca al mar for-
men una xarxa fluvial. Els rius catalans sagrupen en tres
xarxes fluvials:
o
La xarxa de lEbre est formada pel riu Ebre i els seus
afluents catalans. El riu Ebre s el riu ms cabals de
Catalunya, neix a la serralada Cantbrica, al nord de la
pennsula Ibrica, i desemboca al mar Mediterrani for-
mant un gran delta. El riu Segre ns lafluent principal,
neix al Pirineu i recull les aiges de la Noguera Pallare-
sa, la Noguera Ribagorana i la Valira, tamb nascuts al
Pirineu.
La xarxa PirineuMediterrani est formada per rius que
neixen al Pirineu i desemboquen al mar Mediterrani. Hi
trobem rius com el Ter, el Llobregat, el Fluvi i la Muga.
La xarxa mediterrnia est formada pels rius i les rieres
que neixen a la serralada Prelitoral i desemboquen di-
rectament al mar. Hi trobem rius com la Tordera, el Be-
ss, el Foix, el Gai, el Francol i la Snia.
Els rius catalans sn molt desiguals, depenen de la
proximitat al mar, del relleu i del clima. Sagrupen en
tres xarxes fluvials: la de lEbre, la del PirineuMedi-
terrani i la mediterrnia. LEbre ns el riu ms llarg i
cabals.
5. Quines diferncies hi ha entre
un riu que neix al Pirineu
i un altre que neix
a la serralada Prelitoral?
6. Observa el mapa

o
.
a. Quina xarxa s la ms
extensa?
b. Localitza-hi els rius Ter, Foix,
Ebre i Noguera Pallaresa.
c. Fes una fitxa amb cadascun
i escriu-hi la xarxa a qu
pertanyen, el sistema
muntanys on neix i si s
un riu principal o un afluent.
afluent tributary river
cabal stream flow
curs course
rgim river regimen
riu river
xarxa fluvial river system
X A R X E S F L U V I A L S
xarxa Pirineu-Mediterrani
xarxa mediterrnia
xarxa de lEbre
lmit de xarxa fluvial
0 25
quilmetres
escala
Respon
7
El riu Ter:
curs alt
curs mitj
curs baix
UNITAT 7
Solucions
Illustracions
7. El cabal ms ample s all on
sajunta el riu amb lafluent.
La part amb ms pendent s
just desprs de lembassa-
ment.
Respon
5. El relleu, en aquest cas el pen-
dent de les muntanyes, fa que
les aiges del riu baixin ms o
menys rpides (al Pirineu o a
la serralada Prelitoral, respec-
tivament). Tamb influeix la
longitud: el riu que neix al
Pirineu s ms llarg. Ha de fer
ms recorregut fins a arribar al
mar.
6. a. La xarxa ms extensa s
la de lEbre. b. El Ter pertany
a la xarxa Pirineu-Mediterrani. El
Foix, a la mediterrnia; lEbre i
la Noguera Pallaresa, a la xarxa
de lEbre. c. Ter: xarxa Pirineu-
Mediterrani, neix al Pirineu, s
un riu principal. Foix: xarxa
Mediterrnia, neix al Siste-
ma Mediterrani, s un riu princi-
pal. Ebre: xarxa de lEbre, neix
a la serralada Cantbrica, s
un riu principal. El Noguera
Pallaresa: xarxa de lEbre, neix
al Pirineu, s un afluent.
109
Poden consultar algunes adreces per tenir ms informaci, com per
exemple:
http://www.parcolimpic.com
http://www.raftingllavorsi.com
http://www.turisnat.com
Proposeu-los que entrin en algunes daquestes pgines i consultin
en qu consisteixen els esports que es poden practicar al riu.

Competncia dautonomia
i iniciativa personal
Motiveu els alumnes perqu en-
tenguin que les iniciatives perso-
nals sn molt importants en les-
talvi daigua. Demaneu-los quines
accions personals poden dur a ter-
me per estalviar aigua. Poseu-les
en com i feu que raonin si sn
gaire difcils de fer o si s noms
qesti de canviar de costums.
130225 _ 0144-0159.indd 153 3/8/09 17:14:46
110
Llacs, embassaments i canals de Catalunya
a
Mapa de les aiges superficials
de Catalunya.
aiguamolls
de l'Empord
canal d'Urgell
estany
Trt de Rius
embassament
de Rialb
embassament
de Mequinensa
embassament
de Riba-roja
embassament
de Canelles
embassament
de Sau
embassament
de Talarn
embassament
de Gai
embassament
de Santa Anna
embassament
de Camarasa
embassament
de Susqueda
embassament
d'Escales
bassa
de l'Estella
embassament
de Boadella
l'Encanyissada
embassament
d'Oliana
embassament
de la Baells
estany
de Banyoles
embassament
de la Torrassa
embassament
de Siurana
embassament
de Sant Pon
embassament
de Foix
embassament
d'Ulldecona
estany
de Certascan
embassament
de Riudecanyes
estany
de Liat
la Tancada
bassa
del Pradot
F R A N A
A R A G
A N D O R R A
m
a
r

M
e
d
i
t
e
r
r
a
n
i
0
quilmetres

L L E G E N D A
rius
embassaments o estanys
canals
COMUNITAT
VALENCIANA
A Catalunya, a ms de laigua dels rius, hi ha la del mar, els
llacs i els embassaments. Sn les aiges superficials. Sota
terra hi ha les aiges subterrnies, procedents de laigua de
la pluja que shi filtra, i quan sacumulen formen els aq-
fers.
1. Els llacs i els aiguamolls
Els llacs sn acumulacions naturals daigua en una depres-
si del terreny.
Al Pirineu trobem llacs petits o estanys procedents de la neu
de les glaceres, per aix sanomenen llacs glacials. Ns un
exemple lestany Trt de Rius, a la Vall dAran.
El llac ms gran de Catalunya s lestany de Banyoles, al Pla
de lEstany. s un llac tectnic, s a dir, que sha format per
la ruptura de les roques del relleu.
a
A Catalunya, en algunes zones planes a prop de la costa hi
ha maresmes o aiguamolls, com els de lEmpord. Els ai-
guamolls sn terrenys inundats a causa de laigua del mar
duna manera permanent.
aiguamoll marsh, swamp
canal channel
embassament reservoir
llac lake
Ms informaci
Deltes i aiguamolls
Expliqueu als nens i les nens que, a la costa catalana, les desembo-
cadures dalguns rius formen espais especials, amb un aspecte pecu-
liar i una flora i una fauna prpies. Demaneu-los si en coneixen algun.
Desprs proposeu-los els segents:
Entre les desembocadures dels rius Muga i Fluvi hi ha una zona
daiguamolls que actualment s un espai protegit, el Parc Natural
dels Aiguamolls de lEmpord.
El Parc Natural del Delta de lEbre.
La Reserva Natural del Delta del Llobregat.
El delta de la Tordera t una zona destanys al voltant.
2. E
Els em
me en
ret a
pot c
gua.
s
Els e
dels r
de Ca
gre; e
queda
Tamb
anom
reu. E
riu Se
Nogue
3. L
Els e
Laigu
regar,
Els em
despe
cs.
A C
llac
mo
ba
les
7.
8.


9.
Re
110
Objectius
Distingir i caracteritzar llacs,
aiguamolls, embassaments
i canals de Catalunya.
Conixer els noms dels llacs,
els aiguamolls, els embassa-
ments i els canals ms impor-
tants de Catalunya.
Entendre el procs daprofita-
ment de laigua per al consum,
la producci denergia i per a
activitats esportives.
Suggeriments didctics
Per comenar
Expliqueu als nens i les nenes
que les reserves daigua de
Catalunya no sn sempre les
mateixes perqu depenen de la
quantitat de pluja, de les tem-
peratures, etc. Laigua corrent
que tenim a les cases prov
dels rius. En el curs dalguns
rius shan construt embassa-
ments per emmagatzemar-hi
laigua.
Per explicar
Mostreu als alumnes que en
les poques que plou i neva
molt els rius porten molta aigua
i els embassaments somplen.
Si no plou, els rius porten poca
aigua i fins i tot poden assecar-
se en alguns trams. Aleshores
laigua dels embassaments no
es renova, nanem gastant i els
embassaments es van buidant.
Llavors s quan les autoritats
han de prendre mesures per
estalviar aigua mentre esperen
les precipitacions perqu tornin
a omplir els embassaments.
Per comprendre
Plantegeu algunes de les mesu-
res que es prenen quan sins-
taura el decret contra la sequera
i feu que en valorin lefectivitat
(deixar les fonts sense aigua,
buidar els estanys i els llacs
dels parcs, no regar els carrers,
etc.).
130225 _ 0144-0159.indd 154 3/8/09 17:14:46
ya
nys
s
El pant de la Baells, a la comarca
del Bergued. Aprofita les aiges
del riu Llobregat i les subministra
a lrea metropolitana de Barcelona.
111
2. Els embassaments i els canals
Els embassaments o pantans sn llacs artificials fets per lho-
me en el curs dun riu per aprofitar-ne laigua. Laigua del riu es
ret amb la construcci duna paret anomenada presa. Aix es
pot controlar laprovisionament i laprofitament daquesta ai-
gua.
s
Els embassaments de Catalunya es troben al curs alt i mitj
dels rius. Els embassaments que tenen ms capacitat sn: el
de Canelles, al riu Noguera Ribagorana; el de Rialb, al riu Se-
gre; el de Tremp-Talarn, al riu Noguera Pallaresa, i el de Sus-
queda, al riu Ter.
a
Tamb es pot desviar laigua dun riu construint llits artificials
anomenats canals, que porten laigua fins als camps de con-
reu. En destaquen els canals dUrgell, que aprofiten laigua del
riu Segre per regar les comarques de lUrgell, el Pla dUrgell, la
Noguera, el Segri i les Garrigues.
d
3. Laprofitament de les aiges
Els embassaments sn molt importants per ls que sen fa.
Laigua dels embassaments sutilitza per al consum hum, per
regar, per produir energia elctrica i per a activitats esportives.
Els embassaments tamb sn una bona mesura per regular la
despesa daigua, un b tan necessari i que comena a ser es-
cs.
A Catalunya hi ha llacs glacials a la zona del Pirineu. El
llac ms gran s lestany de Banyoles. Tamb hi ha aigua-
molls en algunes zones costaneres i shan construt em-
bassaments al curs alt i mitj dels rius per aprofitar-ne
les aiges.
7
d
Els canals dUrgell, al marge
esquerre del riu Segre.
Aquesta obra hidrulica rega
unes 70.000 hectrees
i dna servei a uns 77.000 habitants.
7. Observa els dibuixos i indica quin correspon
a un llac i quin, a un embassament.
Qu els diferencia?
8. Observa el mapa
a
i digues el nom
dun embassament que shagi construt
en aquests rius:
Muga Ter Llobregat Noguera Pallaresa
Ebre Segre Cardener Noguera Ribagorana
9. Per qu es construeixen els embassaments i els canals?
Respon
A B
Dividiu la classe en grups i adjudiqueu a cadascun un delta. Feu
que en busquin informaci per redactar un treball i exposar-lo a
classe davant dels companys i les companyes. Podeu aconseguir
imatges per Internet per poder illustrar les explicacions.

Competncia daprendre
a aprendre
Motiveu els alumnes perqu ob-
servin el mapa i nextreguin infor-
maci. Pregunteu-los, per exem-
ple, on hi ha els embassaments.
Tamb podeu plantejar-los que
busquin informaci sobre quines
parts del territori abasteix daigua
cadascun dels embassaments.
Feu que busquin informaci sobre
lestat actual dels embassaments
i que dedueixin el significat que
aix pot tenir de cara a labasti-
ment dels pobles i les ciutats de
Catalunya.
Solucions
Respon
7. La A correspon a un embassa-
ment, perqu hi ha una cons-
trucci feta per lhome per
emmagatzemar laigua. La B
s un llac, perqu laigua sha
acumulat de manera natural
en una depressi del terreny.
8. Muga: Boadella; Ebre: Mequi-
nensa i Riba-roja; Ter: Sau i
Susqueda; Segre: Mequinensa;
Llobregat: la Baells; Cardener:
Llosa del Cavall i Sant Pon;
Noguera Pallaresa: Camarasa;
Noguera Ribagorana: Escales,
Canelles i Santa Anna.
9. Els embassaments es cons-
trueixen per poder aprofitar
laigua per al consum hum,
per regar, per produir energia
elctrica i per a les activitats
esportives. Els canals sn llits
artificials que porten laigua
fins als camps de conreu.
111
UNITAT 7
130225 _ 0144-0159.indd 155 3/8/09 17:14:47
112
Activitats
Comprn
10. Copia aquest mapa en un full i pintal de manera semblant. Situa-hi els elements
del relleu segents.
Pirineu
Prepirineu
serralada Transversal
depressi Central
serralada Prelitoral
depressi Prelitoral
serralada Litoral
cap de Creus
delta de lEbre
golf de Roses
golf de Sant Jordi
12. Vs a http://www.edu365.cat/primaria/
muds/socials/catrelleu/index.htm, mira
les animacions i fes lactivitat de lapartat
Practica.
Raona
13. Llegeix el text i respon les preguntes.
El cabal dels rius pot augmentar
sobtadament com a conseqncia
de les pluges torrencials. Aleshores
soriginen desbordaments de rius
i inundacions que provoquen catstrofes.
a. En quina poca de lany sn freqents
els desbordaments dels rius?
b. Als rius de quin vessant sol passar
aix? Per qu?
14. Informat de la longitud del riu Segre
i del riu Bess. Per qu la diferncia
s tan gran?
11. Consulta els mapes de la unitat i completa
una taula com aquesta en un full.
a. Hi ha cap riu dels de la taula
que sigui afluent dun altre?
b. Escriu una caracterstica
dels rius de les diferents
xarxes fluvials.
0 28
quilmetres
escala
RIU XARXA FLUVIAL EMBASSAMENTS
Cardener
Ebre
Foix
Llobregat
Segre
Ter
Altres activitats
Les poblacions de cada unitat de relleu
Dividiu les nenes i els nens en quatre grups. Assigneu a cada grup
una gran unitat de relleu de Catalunya: el Pirineu, la depressi
Central, la serralada Transversal i el Sistema Mediterrani.
Demaneu que cada grup busqui la informaci segent sobre la unitat
de relleu que li hagi tocat:
Comarques que ocupa.
Capital de cada comarca i algunes poblacions importants.
Sobre les capitals de comarca: nombre dhabitants, edificis emble-
mtics, indstries i feines bsiques que fan els seus habitants,
vies de comunicaci que hi ha per arribar-hi.
A
15. P
e
d
d
l
l

A
1
Solucions
Comprn
10. R. G.
11. Cardener, Pirineu-Mediterrani,
Llosa del Cavall o Sant Pon;
Ebre, Ebre, Riba-roja, Mequi-
nensa; Foix, mediterrnia,
pant de Foix; Llobregat,
Pirineu-Mediterrani, la Baells;
Segre, Ebre, Mequinensa;
Ter, Pirineu-Mediterrani, Sau
i Susqueda. a. El Cardener
s afluent del Llobregat i el
Segre, de lEbre. b. La xarxa
de lEbre s la que est for-
mada per rius ms llargs. La
xarxa del Pirineu-Mediterrani
est formada per rius que
neixen al Pirineu. La xarxa
mediterrnia est formada
per rius ms curts perqu
neixen a la serralada Preli-
toral.
12. Activitat TIC. Tractament de la
informaci i competncia di-
gital. R. Ll.
Raona
13. a. Els desbordaments dels
rius sn ms freqents a la
tardor i a la primavera. b. Als
rius que corren per zones de
clima mediterrani, perqu
redueixen fora el cabal a
lestiu i tenen un rgim irre-
gular.
14. Segre: 265 km. Bess, 17,7
km. El Segre neix al Pirineu i
recorre molts quilmetres
fins que suneix a lEbre. El
Bess neix al Valls Oriental
i t un trajecte fora curt fins
al mar.
Aplica
15. Acti vi tat per fer en grup.
R. Ll.
Opina
16. R. Ll. Tingueu en compte que
en la resposta valorin el fet
que sinunden pobles, per
per poder proveir daigua mol-
ta gent.
112
130225 _ 0144-0159.indd 156 3/8/09 17:14:47

at
.
ts
113
7
Aplica
15. Per grups, feu un recull de fitxes sobre
el relleu i els rius de Catalunya. Cada grup ha
de fer una daquestes fitxes: les muntanyes
del Pirineu, linterior de Catalunya,
les muntanyes litorals, la costa alta,
la costa baixa i les tres xarxes fluvials.
A cada fitxa hi ha dhaver el ttol,
les caracterstiques i les unitats
del relleu ms importants.
Opina
16. Per construir embassaments
en els rius sinunden valls.
Quins avantatges
i quins inconvenients
t la construcci
dun embassament?
Aprn a fer de gegraf
Reconeixement del terreny en un mapa del relleu
Un mapa del relleu o mapa fsic ens dna informaci
sobre les diferents altures del terreny.
Laltura dun terreny mesurada des del nivell
del mar sanomena altitud. Per interpretar-la
s important saber com es representa en un mapa.
17. Observa aquest mapa fsic i respon
les preguntes.
a. Digues el nom del poble que hi ha
a menys altitud. Est situat
en una zona amb gaire pendent?
Per qu ho saps?
b. Calca el mapa i traa un itinerari
que passi per una zona
de 1.000 metres, per una de
menys de 400, per una zona
amb molt pendent i per un llac.
1. Es mesura laltitud que t el terreny. Quan es dibuixa
el mapa, els punts que tenen la mateixa altitud suneixen
amb lnies. Aquestes lnies sanomenen corbes de nivell.
Lespai que hi ha entre dues corbes de nivell es pinta
dun color diferent segon laltitud.
0
100
50
150
200
250
0
250
200
150
100
50
2. Si les corbes de nivell estan molt prximes, el terreny
t molt pendent.
3. Quan les corbes de nivell estan molt separades,
el terreny t poc pendent.
200
600
800
1.000
1.500
metres
0
riu
cam
cim
llac

im
ell
llac
Tristany
puig
dsold
Sobre un poblet petit de la unitat de relleu: la mateixa informaci
que han recollit sobre les capitals de comarca.
Abans que res, feu que els alumnes de cada grup es reparteixin la
feina equitativament. Desprs hauran dunir tota la informaci en un
sol treball. Cada grup far una exposici oral del seu treball a la resta
de la classe.
Aprn a fer de gegraf
Objectius
Aprendre a reconixer el terreny
en un mapa de relleu.
Suggeriments didctics
Per comenar
Recordeu-los que els gegrafs
sn els que es dediquen a les-
tudi, la descripci i la represen-
taci de la Terra en la confi-
guraci de la superfcie i en la
distribuci espacial dels fen-
mens, especialment els rela-
cionats amb la presncia i lac-
tivitat humanes.
Per explicar
Comenteu que hi ha una relaci
entre la llegenda (el requadre) i
els colors del mapa. En la lle-
genda veuen que el desnivell en
vertical est compartimentat en
colors, segons laltitud de cada
tram. Els colors del mapa indi-
quen laltitud de cada zona (des-
crita en la llegenda). Si el canvi
de colors, o les corbes de nivell,
s molt proper, el terreny t un
pendent pronunciat; si hi ha
molta distncia, puja suaument.

Competncia en el
coneixement i la interacci
amb el mn fsic
Plantegeu als alumnes com es
poden mesurar els accidents geo-
grfics. Feu que busquin informa-
ci a Internet.
Aprn a fer de gegraf
17. a. Els Cantons. No, perqu
tot el voltant del poble s a
nivell de 0 a 200 metres. Tot
i aix est situat al peu del
puig dIsolda i del cim Vell,
tots dos entre 1.000 i 1.500
metres, a lest i al nord, res-
pectivament, cosa que pot
fer lefecte de desnivell, per
suau. b. R. G.
113
UNITAT 7
130225 _ 0144-0159.indd 157 12/8/09 14:31:53
114
18. Llegeix el resum.
19. ESTUDI EFICA. Consulta les pgines 104 a 107 i escriu on se situen aquests accidents
del relleu i de quina unitat formen part.
Pica dEstats cap de Salou pla de lEmpord
Tur de lHome Pedraforca altipl de la Segarra
serra del Cad cap de Begur ports de Beseit
serra de Collserola plana de Vic Puigsacalm
20. ESTUDI EFICA. Copia lesquema en un full i completal.
Repassa
El relleu de Catalunya
Catalunya est situada al nord-est de la pennsula Ibrica i
t un relleu molt variat. Les grans unitats del relleu sn
quatre: el Pirineu, que sestn per tot el nord del pas; la
depressi Central, que ocupa el centre; la serralada Trans-
versal, que enllaa el Pirineu amb la serralada Prelitoral, i
el Sistema Mediterrani, amb serralades paralleles a la
costa.
La costa de Catalunya sestn del nord-est al sud i t for-
mes de relleu prpies de la costa alta i de la costa baixa.
Les aiges del mar, els llacs, els aiguamolls, els rius, els embassaments i els
canals formen les aiges superficials de Catalunya. Els rius de Catalunya
sagrupen en tres xarxes fluvials: la de lEbre, la del Pirineu-Mediterrani i la me-
diterrnia.
formada
per rius
com
la de
lEbre
lEbre,
el Segre
i la Valira
que neixen
al Pirineu,
menys
lEbre
formada
per rius
com
sn ......... ......... que neixen .........
formada
per rius
com
......... ......... que neixen .........
LES XARXES
FLUVIALS DE
CATALUNYA
Objectius
Repassar els conceptes que
shan aprs en la unitat.
Completar esquemes.
Interpretar un grfic sobre el ca-
bal dun riu.
Paraules clau
de la unitat
accident geogrfic
altipl
badia
cabal
cala
canal
cap
costa alta i baixa
delta
depressi
embassament
golf
illa
llac
litoral
masss
muntanya
pant
pennsula
penya-segat
plana
prelitoral
relleu
riu
serra
serralada
sistema muntanys
vall
xarxa fluvial

Competncia en el
coneixement i la interacci
amb el mn fsic
Plantegeu-los que cal respectar
els camins de laigua. Pregunteu-
los qu passa quan, desprs de
canalitzar una riera, vnen pluges
que fan que es desbordi i es pro-
dueixin desgrcies materials i hu-
manes.
114
Altres activitats
Posada en com
Proposeu als alumnes, un cop hagin acabat les activitats, de fer un
balan sobre els continguts daquesta unitat. Aquest exercici t com
a finalitat que les nenes i els nens sacostumin a expressar les seves
opinions lliurement i que respectin les dels altres.
A partir daix tamb podeu valorar linters que ha motivat la unitat
i quines qestions els han engrescat ms.
Feu-los preguntes del tipus: De tot el que heu estudiat en la unitat,
quines coses ja sabeu? Qu ha estat ms fcil daprendre? I el ms
difcil? Per qu? Qu s el que us ha agradat ms? I menys? Per
qu? Us ha quedat cap dubte sobre tot el que sha treballat?
21
130225 _ 0144-0159.indd 158 3/8/09 17:14:48
a
u,
s
Interpretar el grfic del cabal dun riu
Aquest grfic representa el cabal del riu Llobregat
durant un any.
Cada una de les barres representa la quantitat
daigua corresponent a cada mes de lany.
Al peu de cada barra hi ha labreviaci corresponent
al nom del mes de lany: G (gener), F (febrer),
M (mar), etc. fins a D (desembre).
Lexpressi l/seg vol dir que el cabal sindica
amb els litres daigua que porta el riu cada segon.
115
7
21. Fixat b en el grfic i respon les preguntes.
En quin mes porta ms aigua? Per qu?
Per qu al mes de gener t tan poc cabal?
Creus que el grfic del cabal daquest riu sempre s igual? Per qu?
En quins mesos pot tenir ms cabal? I menys?
El riu Llobregat
G F M A M J J A S O N D
l/seg
70.000
60.000
50.000
40.000
30.000
20.000
10.000
7.330 6.950
19.200
43.390
35.030
66.680
21.420
26.830
8.660
10.600
14.260
7.790
UNITAT 7
Solucions
Estudi efica
19. Pica dEstats, Pirineu Axial,
Pirineu; Tur de lHome, mas-
ss del Montseny, Sistema
Mediterrani; serra del Cad,
serralada Litoral, Sistema
Mediterrani; Serra de Collse-
rola, serralada Litoral, Sis-
tema Mediterrani; cap de
Salou, costa baixa, Sistema
Mediterrani; Pedraforca, Pre-
pirienu, Pirineu; cap de Begur,
costa alta, Sistema Mediter-
rani; plana de Vic, plana inte-
rior, depressi Central; pla de
lEmpord, plana litoral, Siste-
ma Mediterrani; altipl de la
Segarra, plana interior, de-
pressi Central; ports de
Beseit, serralada Prelitoral,
Sistema Mediterrani; Puigsa-
calm, entre el Pirineu i la ser-
ralada prelitoral, serralada
Transversal.
20. Les xarxes fluvials de Cata-
lunya sn: 1. la de lEbre... 2.
la Pirineu-Mediterrani, forma-
da per rius com el Ter, el Llo-
bregat, el Fluvi i el Muga,
que neixen al Pirineu. 3. xarxa
mediterrnia, formada per rius
com la Tordera, el Bess, el
Foix, el Gai, el Francol i la
Snia, que neixen a la serrala-
da Prelitoral.
Sc capa de...
21. Labril s el mes que registra
ms cabal a causa de les
pluges i del desgla. Al gener
t poc cabal perqu no s
poca de pluges i est tot
nevat. No ha de ser sempre
igual, perqu la tardor pot ser
plujosa i aix fa pujar el cabal
del riu. El cabal pot ser ms
abundant entre loctubre i el
novembre i menys abundant
entre el juliol i lagost.
115
Programa dESTUDI EFICA
En acabar la unitat completeu una taula com aquesta:
UNITAT 7: El relleu de Catalunya
El que he aprs... El que he aprs a fer...
Unitats del relleu
de Catalunya. El nord
El relleu del centre,
el sud i el litoral
de Catalunya
Els rius de Catalunya
Llacs, embassaments
i canals de Catalunya
130225 _ 0144-0159.indd 159 3/8/09 17:14:48
116A
E
Continguts
LENTORN I LA SEVA
CONSERVACI
El clima a Catalunya.
La Catalunya humida.
La Catalunya seca.
Influncia de les activitats
humanes sobre la natura.
Reconeixement
de la importncia de protegir
la natura.
Elaboraci desquemes
conceptuals.
Comprensi
de les conseqncies
del canvi climtic.
CONNEXIONS AMB ALTRES
REES
Interpretaci
de representacions
grfiques: climogrames
i mapes.
Programaci
Objectius
Saber quins factors determinen el clima.
Conixer els quatre grans climes que podem trobar
a Catalunya.
Entendre la divisi de Catalunya entre seca i humida.
Caracteritzar els paisatges de la Catalunya humida.
Caracteritzar els paisatges de la Catalunya seca.
Aprendre a interpretar un climograma.
Aprendre que les activitats de les persones modifiquen el medi
i poden causar grans perjudicis a la natura.
Comprendre la importncia de protegir la natura.
Extreure informaci de textos i mapes.
Criteris davaluaci
Sap quins factors determinen el clima.
Situa els quatre grans climes que hi ha a Catalunya.
Divideix el territori de Catalunya en la zona seca i la zona
humida.
Coneix les espcies vegetals que es poden trobar
a la Catalunya humida i on es localitzen.
Coneix les espcies vegetals que es poden
trobar a la Catalunya seca i on es localitzen.
Sap interpretar un climograma.
Competncies bsiques
A ms de la competncia en el coneixement i la interacci
amb el mn fsic, en aquesta unitat es contribueix a desenvolupar
les competncies artstica i cultural, la competncia daprendre
a aprendre i la competncia social i ciutadana.
R

8
El clima
i la vegetaci
de Catalunya
130225 _ 0160-0173.indd 160 3/8/09 17:17:45
116B
Esquema de la unitat
UNITAT 8. EL CLIMA I LA VEGETACI DE CATALUNYA
Repassa
Sc capa de...
Comprendre les conseqncies
del canvi climtic
El clima a Catalunya La Catalunya humida La Catalunya seca
Aprn a fer de geleg
La interpretaci
dun climograma
Quin mn volem?
La natura protegida
Recursos i fitxes fotocopiables
Activitats Coneixement del medi 5: Unitat 8.
Les TIC en el Coneixement del medi 5: Unitat 8.
Les competncies lingstica i matemtica
des del Coneixement del medi 5: Unitat 8.
Refor: Fitxes 28, 29 i 30. Ampliaci: Fitxa 8.
Recursos per a lavaluaci: Prova 8 / Test 8.
Ms recursos. Coneixement del medi 5.
100 propostes per millorar la competncia
en el coneixement i la interacci amb el mn fsic.
Estudi efica
Completar un esquema i buscar informaci sobre
un tema, activitats 22 i 23, pgina 126.
Previsi de dificultats
Dentrada, cal que els alumnes entenguin
correctament el concepte de clima i siguin capaos
de destriar-lo del concepte de temps atmosfric, tal
com el fem servir quotidianament. Un cop shagin
posat aquestes bases, caldr situar els climes
que hi ha a Catalunya i concretar ms encara
establint la divisi entre la Catalunya humida
i la seca.
Expliqueu als nens i les nenes que el clima
condiciona les espcies animals i vegetals de cada
lloc. Tamb cal que prenguin conscincia
de les incidncies que lactivitat humana t
en els paisatges naturals.
Suggeriment
de temporalitzaci
Setembre
Novembre
Desembre
Gener
Febrer
Mar
Abril
Maig
Juny
Octubre
Nota: Durant les dues primeres setmanes del curs escolar podeu recrrer a lAvaluaci
inicial inclosa en el quadern de Recursos per a lavaluaci.
130225 _ 0160-0173.indd 161 12/8/09 14:34:15
116
El clima i la vegetaci
de Catalunya
8
Qu hi veus?
Quin tipus de plantes reconeixes en la fotografia? Descriu-les. Per laspecte que tenen,
necessiten molta aigua o poca?
Per qu creus que s necessria la vegetaci? Per qu hem de protegir els boscos
de plagues o dincendis?
Qu
El t
El te
que
o si
lloc
que
O
a
El c
Els
atm
al lla
ens
el cl
dun
altre
Per
cal s
les
L
q
L
d
ll
C
i
Objectius
Diferenciar el temps atmosfric
del clima.
Presentar les caracterstiques
fonamentals del clima.
Plantejar els climes que hi ha a
Catalunya.
Programa de lectura
de la imatge
Observeu la fotografia i demaneu
als alumnes que es fixin en els ar-
bres que shi veuen i que comentin
si els sembla que sn arbres joves
o tenen una certa edat. Determi-
nen ledat dun arbre els anells
concntrics del tronc; pot haver-hi
arbres no espectacularment alts,
per amb un senyor tronc.
Suggeriments didctics
Per comenar
Abans de comenar a treballar
la lectura de la imatge, plante-
geu als alumnes si coneixen el
tipus de paisatge que es veu
en la fotografia i pregunteu-los
a quin lloc el situen.
Pregunteu als nens i les nenes
quina mena dinfluncia creuen
que t el clima en el tipus de
vegetaci i els animals que es
poden desenvolupar en un lloc
concret. Poseu-ne alguns exem-
ples prctics i comenteu-los
(per exemple: les cabres es tro-
ben en llocs amb poca aigua i
vegetaci escassa).
Per explicar
Per comenar a treballar el pai-
satge, es pot partir de descriure
el que es t ms a labast. Pro-
poseu als alumnes que facin la
descripci del paisatge del seu
entorn, del seu municipi. Si el
lloc on viuen s molt urb, plan-
tegeu-los que parlin de lespai de
natura ms proper (no shi val un
parc, ha de ser un espai natural,
no creat per les persones).
116
Ms informaci
Els parcs urbans
Plantegeu als alumnes que moltes persones lnic accs que tenim
a la natura, si ms no entre setmana, sn els parcs i jardins de la
nostra ciutat o del nostre poble. Tot i que les ciutats siguin els llocs
on hi ha els paisatges ms humanitzats, tamb cal que hi hagi una
certa presncia de paisatges naturals: els parcs. Els parcs solen
estar situats a dins del nucli urb o molt a prop seu, tenen la funci
dairejar-lo i de procurar la recreaci dels seus habitants.
Alguns exemples daquesta mena de parcs poden ser la Devesa de
Girona (que t els seus orgens en el segle XVIII) o el Parc del Laberint
dHorta a Barcelona (tamb originari del XVIII), que conjumina la frmu-
la del parc amb la del jard. La muntanya de Collserola tamb sha
130225 _ 0160-0173.indd 162 3/8/09 17:17:45
117 117
Qu en saps?
El temps i latmosfera
El temps atmosfric reflecteix com est laire
que ens envolta. s a dir, si fa calor, si plou
o si fa vent. Tots aquests canvis de temps tenen
lloc en latmosfera, que s la capa de gasos
que envolta la Terra.
Observa la fotografia i indica com s el temps
atmosfric en aquest lloc.
El clima
Els diferents tipus de temps
atmosfric que fa en un lloc
al llarg de diversos anys
ens indiquen com ns
el clima. El clima varia
dunes zones a unes
altres de la Terra.
Per conixer les caracterstiques dun clima
cal saber la temperatura que hi fa i com sn
les precipitacions.
La temperatura. Sn els graus de calor o fred
que mesura el termmetre.
Les precipitacions. Sn la quantitat daigua
de pluja, neu o calamarsa que cau en cada
lloc. Es mesuren amb el pluvimetre.
Com influeixen les temperatures
i les precipitacions en el clima?
Qu aprendrs?
Quins sn els elements i els factors
del clima.
Com sn els tipus de clima que hi ha
a Catalunya
Com s la vegetaci de la Catalunya
humida i la de la Catalunya seca.
Com sinterpreta un climograma.
El clima a Catalunya
A Catalunya, el clima no s igual a tot
el territori. Es distingeixen quatre tipus
de clima.
El clima mediterrani litoral.
El clima mediterrani interior.
El clima dalta muntanya.
El clima atlntic.
Com creus que s el clima al lloc on vius?
Quines en sn les caracterstiques:
plou sovint, neva, fa molta calor,
hi ha molta humitat, s sec...?
Per comprendre
Recordeu a les nenes i els nens
quina funci tenen les plantes i
els arbres en el nostre entorn.
Pregunteu-los qu passaria si no
hi hagus arbres. Feu que sado-
nin que els arbres sn el pulm
del planeta i que, sense ells,
aquest saniria deteriorant pro-
gressivament en tots els sentits
(falta de pluja, sequera, etc.).
UNITAT 8

Solucions
Qu hi veus?
Es veuen arbres: alzines en pri-
mer pla, i pins al darrere; ar-
bustos i plantes herbcies. Sn
plantes que no necessiten gaire
aigua per viure, amb fulles peti-
tes i resistents a la sequedat.
R. M. La vegetaci s necess-
ria per a loxigenaci de laire.
Cal protegir els boscos de pla-
gues i incendis perqu sense
ells laire perd qualitat, les tem-
peratures sn ms altes, etc.
Qu en saps?
Aparentment, s un temps plu-
js, per no massa fred, per-
qu les persones no van gaire
abrigades.
Loscillaci de les temperatu-
res fa que el sl pateixi ms o
menys canvis al llarg del dia.
La quantitat de precipitaci
determina el grau dhumitat en
lambient.
R. Ll.
117
incorporat a la xarxa de parcs urbans de Barcelona. A Barcelo-
na, per, el parc ms artstic s el Parc Gell, projectat per Antoni
Gaud.
Darrerament, la majoria de ciutats i de pobles han recuperat algunes
zones del seu municipi com a parcs urbans.
A part de la funci que innegablement t la natura en un entorn urb,
tamb cal destacar que els parcs esdevenen nuclis socials on es
reuneixen les persones per parlar o per jugar, tant siguin nens i nenes
que passen lestona als gronxadors, com gent gran que juga a la
petanca o joves que es dediquen a jocs de pilota, per exemple.
130225 _ 0160-0173.indd 163 3/8/09 17:17:46
118
El clima a Catalunya
El clima influeix en les persones i ho podem com-
provar en la manera de vestir. Per exemple, no
es vesteixen igual en un clima fred que en un de
clid.
1. Qu s el clima
Si al llarg de molts anys observem les caracters-
tiques del temps atmosfric ms freqent que fa
en un lloc, coneixerem el clima que t.
El clima s lestat caracterstic de latmosfera
que es repeteix en un lloc, s a dir, com sn les
temperatures, les precipitacions i els vents al
llarg de molts anys.
El clima es defineix per les caracterstiques de
les temperatures i les precipitacions. Aix, diem
que hi ha climes clids o climes temperats, i cli-
mes secs o climes humits.
2. Els factors que influeixen
en el clima
Per comprendre per qu el clima duna zona s
diferent al duna altra, cal tenir en compte els
factors que influeixen en el clima:
La distncia al mar. Laigua sescalfa i es refre-
da ms lentament que la terra, per aix el mar
tempera, s a dir entebeeix, les temperatures
de la costa. Aix, a les zones dinterior, a les-
tiu, fa molta ms calor i a lhivern, molt ms
fred que a la costa.
q
El relleu. Si en una zona hi ha una plana i a
prop una serralada elevada, el clima de la ser-
ralada s ms fred, perqu la temperatura
disminueix amb laltitud, i ser ms humit,
perqu els nvols xoquen contra les munta-
nyes i provoquen pluges.
w
La proximitat a lequador. Els rajos de sol no
escalfen la Terra de la mateixa manera. Les
zones prximes a lequador sn les zones que
reben ms calor i, en canvi, els pols sn les
zones que en reben menys. Entre aquestes
dues zones hi ha la zona temperada, on est
situada Catalunya.
e
q
La distncia al mar influeix en el clima. Les zones
properes a la costa tenen temperatures menys
contrastades que les de linterior.
w
El relleu influeix en el clima. A quina zona
est plovent?
e
Les zones climtiques de la Terra.
Z
O
N
A
T
E
M
P
E
R
A
D
A
Z
O
N
A
T
E
M
P
E
R
A
D
A
Z
O
N
A
C

L
ID
A
Z
O
N
A
F
R
E
D
A
ZONA FREDA
El
un
pit
hi
me
3. E
Les a
minen
de cli
El
de
la
hiv
de
El
Ca
En
tre
El
tes
es
ab
El
hiv
cio
de
dis
est
hiv
infl
ma
prim
pro
tar
ven
Objectius
Definir el concepte de clima.
Conixer els factors que deter-
minen el clima.
Situar els quatre grans climes
que hi ha a Catalunya.
Suggeriments didctics
Per comenar
Porteu a classe una fotografia
dun Nadal a un pas de lhemis-
feri nord i una de la mateixa
poca de lany a un pas de lhe-
misferi sud. Els alumnes sado-
naran que el Nadal a lhemisferi
sud s estiu, mentre que al nord,
s hivern. Partiu daquestes
observacions per comentar que
la relaci inversa entre el nord i
el sud s una de les mostres que
la latitud influeix en el clima de
les diferents zones de la Terra.
Feu que situn Catalunya en el
globus terraqi i pregunteu-los:
en quin hemisferi est?, s ms
a prop de lequador que del cer-
cle polar?, creus que aix t
repercussi en el clima?, a quina
de les tres zones climtiques se
situa?
Per explicar
Llegiu el tema en veu alta i atu-
reu la lectura per preguntar si
sentn tot el que shi explica i
per aclarir els dubtes que vagin
sorgint. Aprofiteu per anar rela-
cionant el que sexplica amb les
imatges que acompanyen el
text.
Per comprendre
Amb la finalitat que els alumnes
vagin sumant els continguts que
van aprenent al llarg del curs,
proposeu-los que comparin el
mapa dels climes de Catalunya
que tenen en la pgina 119
amb el mapa del relleu de
Catalunya que hi ha en la pgi-
na 104. Feu-los preguntes del
tipus: quin clima i quin relleu
tenen a la zona de Tortosa?,
118
Ms informaci
Histria de la meteorologia a Catalunya
A partir del segle XVIII alguns cientfics van comenar a recollir dades
meteorolgiques amb regularitat, una tradici que van seguir les agru-
pacions excursionistes i altres entitats culturals. Per la meteorologia,
tal com la coneixem avui dia, va sorgir a Barcelona lany 1896, quan
Eduard Fontser va organitzar la Xarxa Pluviomtrica de Catalunya i
Balears. Lany 1913, amb lajut de lInstitut dEstudis Catalans,
Fontser i altres cientfics van fer els primers sondeigs a les capes
altes de latmosfera amb un globus sonda. Aquest grup dinvestiga-
dors va ser el nucli del Servei Meteorolgic de Catalunya, que va tenir
una vida curta (1921-1939), per fora productiva en la qual destaca
la publicaci de lAtles Pluviomtric de Catalunya. A partir de 1939 els
130225 _ 0160-0173.indd 164 12/8/09 14:34:16
nes
s
E
D
A
EDA
r
Mapa dels quatre climes
de Catalunya.
E
N
O
S
Viella
Puigcerd
Girona
Olot
Tarragona
Manresa
Lleida
Tortosa
Barcelona
L
l
o
b
r
e
g
a
t
T
e
r
Segre
N
o
g
u
e
r
a

R
i
b
a
g
o
r

a
n
a
E
b
r
e
F R A N A
A R A G
COM.
VALENCIANA
mar
Medi t er rani
ANDORRA
clima d'alta muntanya
clima atlntic
clima mediterrani interior:
clima mediterrani
litoral
lmit de pluges
regulars i abundants
humit
extremat
sec
119
8
119
1. Escriu en un full quina oraci
es refereix al clima.
a. Avui fa tramuntana.
b. Ha caigut un bon xfec!
c. A lhivern hi ha molta
humitat.
d. Als estius estem a lombra
perqu fa molta calor.
2. Explica els factors que
influeixen en el clima.
3. Observa el mapa
r
i escriu
quin clima hi ha a la teva
comarca.
4. Vs a http://www.edu365.
cat/primaria/muds/socials/
meteocom/comar.htm,
i elabora el mapa
del temps indicat.
Respon
El clima s lestat de latmosfera que es repeteix en
un lloc, s a dir, com sn les temperatures, les preci-
pitacions i els vents al llarg de molts anys. A Catalunya
hi ha quatre tipus de clima: el mediterrani litoral, el
mediterrani interior, el dalta muntanya i latlntic.
3. Els climes de Catalunya
Les altes muntanyes del Pirineu i la proximitat al mar deter-
minen el clima de Catalunya, on podem distingir quatre tipus
de clima:
r
El clima mediterrani litoral, a les terres situades a prop
de la costa. Les temperatures sn suaus a la primavera i
la tardor. Els estius sn calorosos, per no massa; els
hiverns sn freds, per no gaire a causa de la influncia
del mar.
El clima mediterrani interior, a les terres de linterior de
Catalunya. Els hiverns sn freds i els estius, calorosos.
En aquest clima es donen tres varietats: humit, sec i ex-
tremat, segons com sn les precipitacions.
El clima dalta muntanya, al Pirineu i a les zones ms al-
tes del Pirineu. Els hiverns sn molt llargs i freds, i els
estius, frescos i suaus. Les precipitacions sn fora
abundants i hi neva sovint.
El clima atlntic, en una petita zona de la vall dAran. Els
hiverns sn molt freds i els estius, frescos. Les precipita-
cions sn molt abundants pels vents humits que vnen
de loce Atlntic.
distncia distance
estiu summer
hivern winter
influncia influence
mar sea
primavera spring
proximitat closeness, proximity
tardor autumn
vent wind
quin clima creus que t la co-
marca que t Manresa com a
capital?, hi ha alguna relaci
entre el relleu i el tipus de clima
que es troba al litoral mediterra-
ni?, per qu?, etc.


Coneixement i la interacci
amb el mn fsic
Proposeu als alumnes la importn-
cia que t el clima en la manera de
viure de les persones. Feu que es
plantegin com afecten les perso-
nes el fred, la calor, la pluja, la neu,
etc. en diferents llocs del mn i
com els condiciona la vida.
UNITAT 8
Solucions
Illustracions
2. Plou a dalt de tot de la munta-
nya.
Respon
1. Loraci d es refereix al clima,
ents com els diferents tipus
de temps atmosfric que fa en
un lloc al llarg de diversos
anys. a, b i c fan allusi a as-
pectes del temps atmosfric
(vent, precipitacions, humitat)
en moments concrets.
2. Els factors que influeixen en el
clima sn la distncia respec-
te al mar (el mar tempera, s
a dir, entebeeix les temperatu-
res a la zona de la costa; a les
zones de linterior les tempera-
tures sn ms extremes); el
relleu (el clima en llocs elevats
s ms fred i ms humit, per-
qu tamb hi plou ms); la
proximitat a lequador (els
rajos del sol donen ms calor
a les zones ms properes a
lequador i menys a les zones
properes als pols).
3. R. Ll.
4. Activitat TIC. Tractament de la
informaci i competncia digi-
tal. R. G.
119
estudis meteorolgics i astronmics a Catalunya van estar a crrec de
lobservatori Fabra, a la muntanya del Tibidabo de Barcelona. Aquest
observatori continua molt actiu avui dia i es pot visitar.
Proposeu als alumnes que busquin informaci a Internet sobre
lobservatori Fabra i que prenguin nota de totes les informacions
que considerin interessants.
130225 _ 0160-0173.indd 165 3/8/09 17:17:46
t
Mapa de la vegetaci dominant a Catalunya.
0 23
quilmetres

E
N
O
S
Tarragona
Terrassa
Granollers
Valls
Girona
Lleida
Solsona
Berga
Olot
Puigcerd
Viella
Sort
Figueres
Manresa
Igualada
Trrega
Vic
Tremp
Gandesa
Tortosa
F R A N A
A R A G
COMUNITAT
VALENCIANA
Barcelona
ANDORRA
m a r
M e d i t e r r a n i
prats d'alta muntanya
arbres de fulla perenne
arbres de fulla caduca
matollar, arbust i garriga
conreus
zona urbana
altres paisatges
lmit entre la Catalunya humida i la seca
120
La Catalunya humida
y
Paisatge de Santa Fe del Montseny a la tardor.
El clima condiciona la vegetaci natural dun lloc,
perqu el creixement de les plantes depn de les
precipitacions i les temperatures. A Catalunya,
segons si les precipitacions sn abundants o es-
cassegen, distingim dues grans zones: la Catalu-
nya humida i la Catalunya seca.
t
1. Els paisatges de la Catalunya
humida
La Catalunya humida o plujosa comprn les ter-
res del Pirineu, la serralada Transversal, el Mont-
seny i el sector de les Guilleries, dins la serralada
Prelitoral.
A la Catalunya humida les pluges superen els
700 mm anuals de precipitaci. En aquestes zo-
nes els paisatges sn molt verds i podem parlar
de paisatge dalta muntanya i de paisatge de
muntanya mitjana humida.
y
2. E
Segon
varia:
En
ne
ge
s
get
nu
me
hi
En
da
pin
le
cu
En
de
ful
lh
cre
ne
3. E
h
Entre
pirine
ralada
mitjan
qent
En aq
duca,
pi roig
llats.
El sot
ran d
bosc.
esbar
Se
o e
da
A
da
hu
Objectius
Entendre la divisi entre la
Catalunya seca i la Catalunya
humida.
Saber quines zones comprn la
Catalunya humida.
Conixer la vegetaci de les
diferents zones de la Catalunya
humida.
Suggeriments didctics
Per comenar
Per tal que els alumnes com-
prenguin b la diferncia entre
la Catalunya humida i la seca,
pengeu a classe un mapa de
relleu de Catalunya i un de
comarques i feu que puguin
ubicar les dues zones tant a
nivell de mapa fsic com a nivell
de mapa poltic.
Mostreu a les nenes i els nens
que molts dels hbits quoti-
dians depenen del clima i del
tipus de vegetaci que aquest
genera. Per exemple: els dos
llocs de la Pennsula on hi ha
una cuina tradicional del bolet
sn Catalunya i el Pas Basc,
perqu aquestes sn les dues
zones que presenten una cli-
matologia adequada perqu
shi facin bolets.
Per explicar
Recordeu amb els alumnes
quins sn els tres factors que
determinen el tipus de vegetaci
que es fa a cada lloc. Escriviu-
los a la pissarra per tenir-los
presents en tot moment al llarg
de les explicacions.
Per situar els climes, proposeu
de fer una activitat a classe: els
haureu de dir el nom duna
comarca i els alumnes hauran
de dir quin clima hi ha.
Per comprendre
Proposeu als alumnes que bus-
quin imatges a Internet de
cadascun dels arbres i els ar-
120
Ms informaci
Espinelves
Poble de les Guilleries, situat a la comarca dOsona. El seu municipi t
molt de bosc; hi ha castanyers, alzines, roures, faigs i conferes. El
conreu del bosc i el seu aprofitament racional, la silvicultura, ha estat
la seva activitat econmica tradicional: el carboneig, els rodells de
btes, les perxes i els penjadors, els esclops...
Durant uns quants anys aquest aprofitament del bosc es va abando-
nar. Actualment, per, sha recuperat grcies als planters davets que
shan fet. Els habitants dEspinelves han trobat la manera de fer rendi-
ble lexplotaci del seu entorn de manera ecolgica.
Cada any se celebra una fira de lavet que ha esdevingut molt impor-
tant. Es fa just abans de Nadal. Hi van a comprar els avets tpics
130225 _ 0160-0173.indd 166 12/8/09 14:34:17
E
seca
r.
u
A. Grfics de temperatures i precipitacions dOlot,
per mesos. B. Fageda, a la Garrotxa.
121
8
121
2. El paisatge dalta muntanya
Segons laltura, el paisatge de lalta muntanya
varia:
Entre els 2.500 i els 3.000 metres, a les zo-
nes ms altes del Pirineu, gaireb no hi ha ve-
getaci, hi ha roca nua. La inclinaci del sl
s un impediment per a qualsevol espcie ve-
getal, perqu la pluja i laigua arrosseguen els
nutrients de la planta i en dificulten el creixe-
ment. A ms, a molts cims de 3.000 metres
hi ha neus perptues.
Entre els 2.300 i els 2.500 metres hi ha prats
dalta muntanya, tamb anomenats prats al-
pins, amb herbes de tija curta que floreixen a
lestiu. Les baixes temperatures que hi fa difi-
culten que hi creixin arbres i arbustos.
Entre els 1.600 i els 2.300 metres, hi ha boscos
de pi negre, bedoll i avet, que sn arbres de
fulla perenne, s a dir, que no perden la fulla a
lhivern i que resisteixen b el fred. Tamb hi
creixen molts arbustos, com ara el neret, el gi-
nebr, el nabiu i la boixerola.
3. El paisatge de muntanya mitjana
humida
Entre els 800 i 1.600 metres, a les terres del Pre-
pirineu, el nord de la serralada Prelitoral i la ser-
ralada Transversal podem trobar la muntanya
mitjana humida, amb fred a lhivern i pluges fre-
qents a lestiu.
En aquestes zones hi trobem boscos de fulla ca-
duca, com les fagedes i les rouredes, i boscos de
pi roig, de fulla perenne, als indrets ms assole-
llats.
u
El sotabosc, o conjunt de plantes que creixen ar-
ran de terra, depn dels arbres que formen el
bosc. Shi troben espcies com ara el sac, els
esbarzers, la bruguerola o el roser bosc.
Segons si les precipitacions sn abundants
o escassegen parlem de la Catalunya humi-
da o la Catalunya seca, respectivament.
A la Catalunya humida hi ha el paisatge
dalta muntanya i el de muntanya mitjana
humida.
Respon
5. Digues si aquestes afirmacions sn
certes o falses:
a. El pi negre creix al litoral.
b. A la Catalunya humida predominen
les precipitacions.
c. Hi ha moltes precipitacions
a la Catalunya seca.
d. Arran de terra creixen molts arbustos.
6. Hi ha vegetaci entre els 2.500
i els 3.000 metres? Per qu?
7. Escriu tres plantes prpies del paisatge
dalta muntanya i tres ms, del paisatge
de muntanya mitjana humida.
30
25
20
15
10
5
0
G F M A M J J A S O N D G F M A M J J A S O N D
C
mesos
70
60
50
40
30
20
10
0
l/m
2
A
B
humit humid, damp, wet
bustos que sanomenen en
aquestes pgines.

Competncia artstica
i cultural
Porteu a classe rams de diferents
arbustos del sotabosc de les
zones humides. Si aix no s pos-
sible, partiu de les imatges que
els alumnes han trobat a Internet.
Demaneu-los que en trin un i en
facin un dibuix tan realista com els
sigui possible. Expliqueu-los que
abans de linvent de la fotografia,
els naturalistes i els botnics ha-
vien de fer apunts del natural de
totes les espcies que localitzaven
i que volien estudiar.
UNITAT 8
Solucions
Respon
5. a. Falsa. El pi negre creix als
boscos situats entre els 1.600
i els 2.300 metres. b. Certa. c.
Falsa. A la Catalunya seca hi
escassegen les precipitacions.
d. Certa.
6. Entre els 2.500 i els 3.000
metres gaireb no hi ha vegeta-
ci. El sl s roca nua amb
moltssima inclinaci, cosa que
impedeix que hi arreli qualsevol
espcie vegetal, perqu la terra
i laigua arrosseguen els nu-
trients de la planta i en dificul-
ten el creixement. A part, a
molts cims de 3.000 metres hi
ha neus perptues.
7. R. M. Plantes prpies del pai-
satge dalta muntanya: el be-
doll, lavet i el nabiu. Plantes
prpies del paisatge de munta-
nya humida: el faig, el roure i
els esbarzers.
121
daquestes festes tant els particulars (que compren al detall, per posar
larbre a casa seva) com els comerciants (que compren a lengrs, per
vendrels al detall desprs).
Proposeu als alumnes que busquin a Internet informaci sobre la
Fira de lAvet dEspinelves. Feu que recullin dades del tipus: en qui-
nes dates es fa?, com shi pot arribar?, hi ha llocs dinters cultural
o natural a lentorn dEspinelves?, etc.
130225 _ 0160-0173.indd 167 12/8/09 14:34:17
122
La Catalunya seca
1. Els paisatges de la Catalunya seca
La Catalunya seca comprn les terres de la ser-
ralada Litoral, les de la serralada Prelitoral i tam-
b les de les comarques interiors de plana. En
aquests territoris les precipitacions sn ms
aviat escasses, no arriben als 700 mm anuals,
i la vegetaci i la fauna shan adaptat a la calor i
la sequera.
La vegetaci i el paisatge que es donen a la Ca-
talunya seca sn tpicament mediterranis, amb
arbres i arbustos de fulla perenne, petita, enduri-
da i moltes amb punxes.
Malauradament, molta de la vegetaci del litoral
ha desaparegut a causa de les activitats huma-
nes, sobretot del turisme i la construcci.
2. El paisatge litoral i prelitoral
La vegetaci prpia de les zones litorals i prelito-
rals de Catalunya sn les alzines, les alzines su-
reres i tamb en sn caracterstiques les pinedes
de pi blanc, les de pi roig i les de pi pinyoner.
Tamb formen part de la vegetaci daquestes
zones les plantes herbcies, com ara lesparre-
guera, i els arbustos, com ara la farigola i el ro-
man, que sn les plantes aromtiques.
A les zones litorals i prelitorals ms seques crei-
xen les mquies, que sn extensions darbustos.
Destaca el masss del Garraf i les seves mqui-
es de margall, que s una petita palmera ben
adaptada al clima mediterrani, i de llentiscle.
i
A la vora dels cursos dels rius i dels estanys crei-
xen els boscos de ribera, amb espcies com ara
els lbers i els pollancres.
A les zones daiguamolls la vegetaci tpica est
formada per joncs i canyes, que formen canyis-
sars, i tamb per plantes herbcies. Destaquen
els canyissars del delta de lEbre, del Llobregat i
de la Tordera i tamb la vegetaci dels aigua-
molls de lEmpord.
El paisatge del litoral catal s un dels ms urba-
nitzats, les activitats econmiques i la gran con-
centraci de poblaci han transformat en excs
els paisatges de costa.
La natura protegida
Les activitats econmiques de les persones
moltes vegades perjudiquen la vegetaci i els
rius, per exemple amb abocaments industri-
als i amb la construcci de carreteres. Per
conservar la natura, els governs dels pasos
han protegit alguns espais i els han declarat
parcs nacionals. Sn paisatges que desta-
quen per la importncia del relleu, la vegeta-
ci o la fauna.
Per qu creus que s important protegir
la natura?
QUIN MN
VOLEM?
i
A. Grfics de temperatures i precipitacions
de Sant Pere de Ribes, per mesos.
B. Mquia de margall, al masss del Garraf.
30
25
20
15
10
5
0
G F M A M J J A S O N D G F M A M J J A S O N D
C
mesos
70
60
50
40
30
20
10
0
l/m
2
B
A
3. E
in
Les c
les m
amb l
El clim
clid
en les
vern i
La ve
s de
queda
que re
els ar
En aq
fulles
tents
tos, c
tes p
molt e
A l
mo
pa
lito
act
ma
Re
8
9
10
Objectius
Saber quines zones comprn la
Catalunya seca.
Comprendre l es pri nci pal s
caracterstiques climtiques de
la Catalunya seca.
Conixer la vegetaci de les
diferents zones de la Catalunya
seca.
Suggeriments didctics
Per comenar
Plantegeu als alumnes que lti-
mament es parla molt de les-
calfament del planeta i de lex-
tensi de les zones seques de
manera progressiva. Demaneu-
los que preguntin als seus
pares i avis si s veritat que
abans plovia ms que ara.
Compareu les respostes obtin-
gudes i comenteu-les plegats.
Torneu a fer el mateix que quan
heu plantejat la ubicaci de la
Catalunya humida i feu servir
els mapes de relleu i comarcals
de Catalunya.
Per explicar
Proposeu als alumnes que, a
mesura que vagin llegint el text,
vagin subratllant el nom de les
espcies vegetals que sanome-
nen. A continuaci, demaneu-
los que se les reparteixin i bus-
quin la definici de cadascuna i,
sigui imprs dInternet o de
retalls de revistes, que en portin
imatges a classe. Observeu-les
i comenteu-ne les caractersti-
ques que es poden veure a cop
dull.
Per comprendre
Feu un mural a classe amb totes
les fotografies de les espcies
vegetals que han portat els nens
i les nenes a classe agrupades
segons si pertanyen al paisatge
del litoral i prelitoral o al paisat-
ge de les comarques interiors
seques.
122
Ms informaci
Plantes mediterrnies
Als boscos mediterranis shi troben moltes plantes que tenen quali-
tats teraputiques. Durant molts segles el bosc era lnica farmacio-
la de la poblaci. Tot i que la medicina ha avanat molt, les plantes
continuen sent molt tils per tractar moltes afeccions, sobretot les de
carcter lleu. Avui dia la majoria de les persones ja no sap quina fun-
ci t cada planta i, si vol fer-ne servir alguna, la compra a lherbolari
o a les diettiques (tot i que als mercats de poble encara acostuma
a haver-hi parades on es poden comprar). Tanmateix, hi ha moltes
plantes que podem collir i fer servir en cas de necessitat, com per
exemple: la camamilla (que serveix com a digestiu i per netejar-se els
ulls), la tilla (com a tranquillitzant, per calmar els nervis), la farigola
130225 _ 0160-0173.indd 168 3/8/09 17:17:47
nes
els
stri-
Per
sos
rat
sta-
eta-
D
70
60
50
40
30
20
10
0
l/m
2
123
8
o
A. Grfics de temperatures i precipitacions de
Raimat, per mesos. B. Paisatge natural, al Segri.
30
25
20
15
10
5
0
G F M A M J J A S O N D G F M A M J J A S O N D
C
mesos
B
sec dry
3. El paisatge de les comarques
interiors seques
Les comarques ms seques de Catalunya sn
les meridionals interiors, que es corresponen
amb la zona de la depressi Central.
El clima daquestes terres del sud s ms sec i
clid que les del nord. Tamb hi ha molt contrast
en les temperatures, que sn molt fredes a lhi-
vern i molt elevades a lestiu.
o
La vegetaci de les comarques interiors seques
s de fulla perenne, est molt adaptada a la se-
quedat i t recursos per conservar la poca aigua
que rep. Hi predominen els arbres no gaire alts i
els arbustos de fulla petita.
En aquestes zones abunden lalzina carrasca, de
fulles petites i una mica punxents, molt resis-
tents al fred i la calor, i les formacions darbus-
tos, com ara la mquia de garric, amb fulles peti-
tes persistents i dures, i la darot, amb fulles
molt estretes i fora espines.
o
A la Catalunya seca les precipitacions sn
molt escasses, sobretot a lestiu. Podem
parlar de dos tipus de paisatge: el paisatge
litoral i prelitoral, fora transformat per les
activitats humanes, i el paisatge de les co-
marques interiors seques.
Respon
8. Amb quines grans unitats del relleu catal es corresponen els paisatges de les diferents zones
de la Catalunya seca?
9. Relaciona cada espcie amb el paisatge de la Catalunya seca que li correspon.
mquia de margall canyissar alzina carrasca
pollancre mquia de garric esparreguera
10. Fes una fitxa per a cadascuna daquestes
plantes que inclogui el tipus de planta
que s, les caracterstiques pel que fa
a ladaptaci al clima i a quins indrets
de Catalunya creix.
alzina surera margall
A
70
60
50
40
30
20
10
0
l/m
2
Quin mn volem?
Els alumnes han de parlar de qui-
nes maneres es deteriora la natu-
ra per causa de les activitats de
les persones. Tamb sels pot
demanar si creuen suficients les
mesures que prenen els governs
per protegir-la (espais protegits i
parcs nacionals).
Solucions. R. Ll.

Competncia
daprendre a aprendre
Plantegeu als alumnes la impor-
tncia de motivar-se per aprendre
i de buscar les maneres ms tils
per a cadasc, a nivell personal.
Demaneu-los que es facin un
esquema o un resum, en funci
del que els sigui ms til de cara
a lestudi, de cadascun dels pai-
satges que sexplica en aquestes
pgines.
UNITAT 8
Solucions
Respon
8. La Catalunya seca es corres-
pon amb les terres de la serra-
lada Litoral, la serralada Preli-
toral i les comarques interiors
de plana.
9. Al paisatge del litoral i preli-
toral correspon: la mquia
de margall (masss del Gar-
raf), el canyissar (als aigua-
molls), el pollancre (als boscos
de ribera) i lesparreguera. Al
paisatge de les comarques
dinterior seques correspon:
lalzina carrasca i la mquia de
garric.
10. Alzina surera: arbre; fulla pe-
renne, petita i dura; serralada
Litoral i serralada Prelitoral.
Margall: arbust, palmera peti-
ta; masss del Garraf.
123
(com a desinfectant), etc. Tamb en els nostres boscos trobem plan-
tes bones per cuinar. s el cas dels esprrecs, la farigola, el llorer, el
roman, lorenga, etc. Cal que tinguin clar, per, que no podem anar al
bosc a agafar el que ens sembli perqu sha de respectar lequilibri
de lecosistema.
Feu que els alumnes confeccionin una llista de les plantes que es
poden trobar als boscos mediterranis i que les classifiquin segons
si tenen finalitats teraputiques o si es poden fer servir a la
cuina.
130225 _ 0160-0173.indd 169 3/8/09 17:17:48
124
Activitats
Comprn
11. Copia aquest mapa dels climes de Catalunya i pinta cada zona amb el color que correspongui.
clima mediterrani litoral
clima mediterrani interior:

humit

extremat

sec
clima dalta muntanya
clima atlntic
a. Quins climes tenen
temperatures suaus? Quins
tenen temperatures extremes?
b. En quins climes sn freqents
les precipitacions?
14. Afegeix dues columnes ms a la taula
anterior. En luna, escriu dos exemples
de vegetaci que shi associa, i en laltra,
la zona de Catalunya que t aquest clima.
Raona
15. Observa les fotografies daquests paisatges
i fes-ne una fitxa que expliqui:
El tipus de paisatge que s (muntanya,
plana...).
Si la vegetaci s escassa o abundant.
A quin tipus de clima creus que
correspon i per qu.
12. Escriu quins factors influeixen en el clima
de cada poblaci. Digues com creus que
deuen ser les temperatures
i les precipitacions en cadascuna.
13. Copia aquesta taula i completa-la amb les
caracterstiques dels climes de Catalunya.
CLIMA TEMPERATURES PRECIPITACIONS
mediterrani litoral
mediterrani interior
dalta muntanya
atlntic
A B
A B
A
16. E
d
d
q
e
17. Q
d
a
C
A
1
2
124
Ms informaci
Els gossos datura
Per tal dexemplificar les relacions que hi ha entre el clima i les acti-
vitats humanes, expliqueu als alumnes que els pastors del Pirineu,
lloc on hi ha molta ramaderia, tenien, i residualment encara tenen,
uns gossos ensinistrats per fer de pastors. Aquests gossos, els gos-
sos datura, sn una raa autctona catalana que sanomena aix
perqu el gos atura els ramats perqu no entrin als sembrats ni sur-
tin de la ruta. Avui dia, que lofici de pastor est en recessi, aquesta
raa de gossos ha esdevingut mascota, igual com la resta de races
que en les societats antigues tenien unes funcions precises i deter-
minades. Aquests gossos tenen un pelatge llarg que els protegeix
del fred, no sn gaire grossos, per sn molt forts, resistents i gils.
Solucions
Comprn
11. R. G. a. El clima mediterrani
litoral i el dinterior tenen tem-
peratures suaus i el clima
dalta muntanya i latlntic
tenen temperatures extremes.
b. Les precipitacions sn ms
freqents en els climes dalta
muntanya i atlntic.
12. A. La proximitat del mar tempe-
ra les temperatures i fa que no
siguin excessivament altes o
baixes, que hi hagi poca oscil-
laci trmica. La llunyania de
les muntanyes fa que no hi plo-
gui gaire. B. La proximitat de
les muntanyes i la llunyania del
mar fa que plogui ms i que
les temperatures siguin ms
extremes, tant per la banda
alta com per la baixa.
13. Mediterrani litoral: temperatu-
res suaus a la primavera i a la
tardor, estius calorosos i
hiverns freds, per no gaire.
Les precipitacions sn escas-
ses. Mediterrani interior: tem-
peratures fredes a lhivern i
caloroses a lestiu. Segons les
precipitacions aquest clima
pot ser humit, sec o extremat.
Dalta muntanya: pel que fa a
les temperatures, hiverns molt
llargs i freds i estius frescos i
suaus. Les precipitacions sn
fora abundants i hi neva so-
vint. Atlntic: les temperatures
sn molt fredes a lhivern i
fresques a lestiu. Les precipi-
tacions sn molt abundants.
14. R. M. Mediterrani litoral: alzina
i pi blanc, Garraf i Tarragons.
Mediterrani interior: alzina car-
rasca i arot, Pla dUrgell,
Segri. Dalta muntanya: avet i
pi negre; Cerdanya i Pallars
Sobir. Atlntic: avet i pi negre,
Vall dAran.
15. A. Prat dalta muntanya, sense
arbres ni arbustos per les bai-
xes temperatures, amb her-
bes de tija curta que floreixen
a lestiu. Correspon al clima
130225 _ 0160-0173.indd 170 12/8/09 14:34:18
es?
nts
a,
a.
ges
ya,
nt.
125
8
Aplica
16. Els meteorlegs registren cada dia dades
de temperatures, precipitacions, vents... de
diferents llocs. Creus que amb les dades
que prenguin en un mes s possible definir
el clima dun lloc? Per qu?
17. Quina relaci hi ha entre el relleu i els climes
de Catalunya? I entre els climes i la distncia
al mar? Quin dels quatre tipus de clima de
Catalunya hi ha a la teva comarca? Per qu?
Opina
18. Una empresa turstica vol installar una
estaci desqu i un parc datraccions
amb installacions aqutiques
a dos llocs de Catalunya.
Recomanals una zona
per a cada installaci,
tenint en compte
el clima que necessita
cadascuna.
G F M A M J J A S O N D
C
30
25
20
15
10
5
0
l/m
2
130
120
110
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
mesos
G F M A M J J A S O N D
C

30
25
20
15
10
5
0
l/m
2

70
60
50
40
30
20
10
0
mesos
2. En leix de la dreta hi
ha les precipitacions,
que es mesuren de
10 en 10 litres per
metre quadrat (l/m
2
).
4. Cada barra
blava indica
les precipitacions
que cauen en un mes.
5. La lnia vermella uneix
els punts que indiquen
la temperatura mitjana
de cada mes.
1. El climograma
t dos eixos
verticals. En leix
de lesquerra hi
ha les dades de
les temperatures,
que es mesuren
de 5 en 5 graus
centgrads (C).
3. En leix horitzontal
es representen
els mesos
de lany.
Aprn a fer de gegraf
La interpretaci dun climograma
Per saber com s el clima dun lloc necessitem conixer com sn les temperatures
i les precipitacions al llarg dels anys. Aquesta informaci ens la dna el climograma,
que s un grfic en qu es representen, mes a mes, les dades de les temperatures
i les precipitacions dun lloc.
19. Analitza el climograma anterior. En quins mesos
de lany plou ms? En quins mesos plou menys?
Quins sn els dos mesos ms calorosos? Quins sn
els ms freds? Quina diferncia hi ha entre la
temperatura del mes ms clid i la del mes ms fred?
A quin tipus de clima creus que correspon? Per qu?
20. En grups de tres o quatre, interpreteu el climograma
de la dreta a partir de les preguntes anteriors.
UNITAT 8
Es tracta duns animals molt intelligents i obedients. Cada any, a
diverses poblacions del Pirineu (Camprodon o Castellar de NHug, per
exemple), es fan concursos de gossos datura en els quals aquests
animals han de demostrar les seves habilitats per conduir els
ramats.
Proposeu als nens i les nenes que busquin informaci i imatges
sobre els gossos datura i que facin un mural o fitxa sobre cadas-
cun.
Aprn a fer de gegraf
Respon
Interpretar un climograma.
Suggeriments didctics
Expliqueu-los la importncia del
climograma per la quantitat de
dades que aporta un sol grfic.

Tractament de la informaci
i competncia digital
Proposeu-los que entrin a http://
www.meteocat.com i observin els
grfics de clima que es proporcionen
en les prediccions municipals per a
8 dies. Feu que busquin el seu
municipi i en comentin la previsi.
125
dalta muntanya pel tipus de
relleu i de vegetaci. B. Pai-
satge de muntanya mitjana
humida, amb boscos de fulla
caduca (fagedes i rouredes) i
de pi roig. Correspon al clima
mediterrani interior humit.
Aplica
16. S que s possible, perqu es
recullen les temperatures
mximes i mnimes i la quan-
titat de precipitaci, dades per
determinar el clima.
17. Com ms elevat s un lloc,
ms humit, perqu hi ha ms
pluja i ms fred. Com ms
proper al mar, ms temperat i
suau i amb menys quantitat
de pluja. R. Ll.
Opina
18. R. Ll.
Aprn a fer de gegraf
19. Quan plou ms: abril, maig,
octubre, novembre i desem-
bre. Plou menys: juliol i agost.
Els mesos ms freds: gener i
desembre. La diferncia s de
17 graus. s un clima mediter-
rani interior humit, per les tem-
peratures i les precipitacions.
20. Activitat per fer en grup. R. Ll.
130225 _ 0160-0173.indd 171 12/8/09 14:34:19
126
21. Llegeix el resum.
22. ESTUDI EFICA. Fes un esquema com aquest per a cadascun dels climes de Catalunya
i la vegetaci que shi associa.
23. Busca informaci sobre els aiguamolls a Catalunya. Quin tipus de vegetaci hi trobem?
Repassa
El clima
El clima duna zona depn de les temperatures i les precipita-
cions. A ms, en el clima dun lloc influeixen uns factors que
el modifiquen: la distncia al mar, la disposici del relleu i la
proximitat a lequador.
Els climes i la vegetaci de Catalunya
A Catalunya es distingeixen quatre climes, que determinen la
vegetaci:
Clima mediterrani litoral. Les precipitacions sn escasses.
La vegetaci s de fulla perenne, hi predominen les alzi-
nes, les pinedes i els arbustos com ara el roman.
Clima mediterrani dinterior. Les precipitacions sn escasses, sobretot a
lestiu. A lhivern les temperatures sn baixes i a lestiu, fora elevades. Pot
ser sec, humit i extremat. La vegetaci s de fulla perenne.
Clima dalta muntanya. Les temperatures sn baixes, la vegetaci predomi-
nant sn els prats i els boscos de pi negre.
Clima atlntic. Es dna en una petita zona de la vall dAran. Els hiverns sn
molt freds i els estius, frescos. Hi abunden les precipitacions a causa dels
vents humits que vnen de loce Atlntic.
EL CLIMA...
sn
Les temperatures
.........
Les precipitacions Les zones on es dna La vegetaci tpica
sn sn s
......... ......... .........
Temp
i hur
ms v
Desgl
casque
En el m
24. I
e
a
b
c
25. A
d
i
E
T
o
lernc
ia
Ms informaci
Lagricultura
Lagricultura en una zona tamb forma part de les espcies vegetals
que shi troben, encara que formin part del paisatge que creen els
ssers humans. Encara que siguin fruit del treball hum i no del pai-
satge que neix espontniament en una zona per les seves condicions
climtiques (pluges, temperatures, vent, etc.), cal tenir en compte
que el relleu i el clima faciliten que es puguin fer uns conreus deter-
minats i no uns altres.
Demaneu als alumnes que investiguin sobre la importncia que t
el sector agrari en cada paisatge estudiat i quins conreus concrets
es troben a cada zona. Feu que comentin quina mena de conreus,
si nhi ha, es troben en el seu municipi o la seva comarca.
Objectius
Repassar els conceptes que
shan aprs en la unitat.
Completar esquemes.
Aplicar el que sha aprs en la
unitat aplicant-ho a una situaci
concreta que afecta el clima.
Comprendre la importncia de
les prpies accions sobre el medi
ambient i, conseqentment, so-
bre el clima.
Paraules clau
de la unitat
canvi climtic
Catalunya humida
Catalunya seca
clima
clima atlntic
clima dalta muntanya
clima mediterrani
climograma
distncia del mar
efecte hivernacle
graus centgrads
meteorleg
paisatge
precipitaci
proximitat de lequador
relleu
temperatura mitjana
temperatures
temps atmosfric
vegetaci
Programa de tolerncia
Expliqueu als alumnes que els
problemes del canvi climtic no
sn noms a gran escala, sin
que a petita escala tamb hi ha
conseqncies molt greus. Feu
que vagin ms enll de la concre-
ci del mn a Catalunya i que es
plantegin com els afectaria direc-
tament a ells i elles al lloc on
viuen (si s a prop del mar, a la
muntanya, en una depressi en
la zona seca de Catalunya, etc.)
126
130225 _ 0160-0173.indd 172 3/8/09 17:17:49
ca
Tempestes
i huracans
ms violents
Desgla dels
casquets polars
En el mn
Augment
de les sequeres
i els deserts
Augment
del nivell
del mar
Onades
de calor ms
mplies
Arribada
danimals
de climes
ms clids
Augment
de meduses
al mar
Descens de les
precipitacions
A Catalunya
Comprendre les conseqncies del canvi climtic
Els mitjans de comunicaci han estat informant els darrers anys sobre el que els cientfics
anomenen canvi climtic. Per, qu s i quines conseqncies tindr aquest canvi?
El clima ha canviat al llarg de la histria. En lactualitat, la combusti excessiva de petroli
i els seus derivats, gasolina i gasoli, fa augmentar el dixid de carboni de laire. Aquest
increment provoca lefecte dhivernacle, que fa que la calor de la Terra no pugui sortir
de latmosfera i, per aix, naugmenta la temperatura.
127
8
24. Indica quines de les accions segents et semblen ms importants per reduir
el consum de petroli i per qu.
a. Utilitzar sobretot el transport pblic.
b. Allar les cases per consumir menys calefacci i aire condicionat.
c. Utilitzar energies com ara lelica o la solar, que no consumeixen petroli.
25. Afegeix una conseqncia del canvi climtic que pugui tenir lloc a partir
dalgunes de les que es mostren en lesquema anterior. Exposa-la als companys
i les companyes.
Exemple: Laugment del nivell del mar pot provocar la desaparici dilles de poca alria.
Possibles conseqncies del canvi climtic
T
o
lernc
ia

Competncia
social i ciutadana
El canvi climtic s responsabilitat
de tothom, per s cmode pensar
que sn els governs que han dac-
tuar per evitar-lo. Feu que plantegin
qu poden fer a nivell individual.
UNITAT 8
Solucions
Estudi efica
22. Mediterrani litoral: temperatu-
res suaus a la primavera i la
tardor; estius, calorosos i
hiverns, freds, per no gaire;
precipitacions escasses; les
zones on es dna sn les ter-
res de la serralada Litoral, la
serralada Prelitoral i les comar-
ques interiors de plana; vege-
taci: darbres i arbustos de
fulla perenne, petita, endurida
i amb moltes punxes. Medi-
terrani interior: temperatures
sn fredes a lhivern; estius,
calorosos; precipitacions,
depenent de la zona (clima
humit, sec o extremat); es
dna a les terres de linterior
de Catalunya; vegetaci dar-
bres no gaire alts i arbustos
de fulla petita. Dalta munta-
nya: hiverns, llargs i freds;
estius, frescos i suaus; preci-
pitacions abundants; les zo-
nes on es dna sn el Pirineu,
la serralada Transversal, les
Guilleries i el Montseny; vege-
taci tpica: boscos de fulla
caduca i de fulla perenne a les
zones ms seques. Hiverns
molt freds i estius frescos;
precipitacions molt abundants;
es dna a la vall dAran; vege-
taci: boscos de pi negre,
bedoll i avet, arbustos i prats
dalta muntanya.
23. R. Ll.
Sc capa de...
24. R. Ll.
25. R. Ll.
127
Programa dESTUDI EFICA
En acabar la unitat, completeu amb els alumnes una taula com
aquesta, o demaneu-los que la completin tots sols.
UNITAT 8: El clima i la vegetaci de Catalunya
El que he aprs... El que he aprs a fer...
El clima
a Catalunya
La Catalunya
humida
La Catalunya seca
130225 _ 0160-0173.indd 173 3/8/09 17:17:49
128
Llegeix
La saviesa dArquimedes
Doneu-me un punt de suport, va dir
Arquimedes, i mour el mn.
El rei Hier, pensant que fanfarronejava,
li va demanar que provs de moure
una cosa pesada de deb. Potser el mn no,
per un pes realment gran. Aix doncs,
Arquimedes escoll un dels vaixells
del moll i el va fer omplir de crrega
i passatgers. Fins i tot buit, hauria calgut
lesfor de molts homes i lajut de moltes
cordes per avarar-lo.
Per Arquimedes va lligar les cordes
i va enginyar un sistema de politges
(una mena dalaprem, per utilitzant
cordes en lloc de bigues). Aleshores
va estirar la corda, i amb una sola m va fer
baixar el vaixell fins al mar.
Isaac Asimov, Moments estellars
de la cincia. Adaptaci
1. Busca en el diccionari
les paraules o expressions
segents, relacionades
amb el mn dels vaixells:
moll, avarar
2. Qu penses que volia dir
Arquimedes amb la frase
doneu-me un punt
de suport i mour el mn?
3. La palanca s una mquina
simple. Digues el nom
dalguna altra mquina
simple.
Respon
En a
La ca
territ
esten
temp
punts
centg
Es rec
al sol
possib
estigu
se sub
lleuge
i alim
com a
a rep
EL PA
Objectius
Llegir i entendre un text sobre
Arquimedes.
Comprendre la funci de les
mquines simples com la pa-
lanca.
Programa
de comprensi lectora
La saviesa dArquimedes
Mostreu als alumnes que lacti-
tud del rei Hier, que desconfia
totalment de lafirmaci dAr-
quimedes, el porta a reptar-lo
per demostrar la seva afirma-
ci. La saviesa dArquimedes
consisteix a enginyar un siste-
ma de palanques amb cordes i
politges que permeti moure un
pes enorme amb un esfor
mnim, per tant, s una qesti
purament mecnica.
Pregunteu- los quines altres
mquines simples coneixen a
part de la politja i feu que posin
exemples de com es fan servir
en la vida quotidiana. Comen-
teu-ne els usos i feu que els
nens i les nenes imaginin qui-
nes altres funcions podrien rea-
litzar i en quins contextos.
Demaneu-los que siguin crea-
tius i que no tinguin vergonya
dexpressar-se davant dels com-
panys i les companyes.
Ms informaci
Arquimedes (Siracusa, Siclia, 287 aC - 212 aC)
Considerat el ms gran cientfic i matemtic de lantiguitat pels seus
descobriments i aportacions a la matemtica, lenginyeria i la geome-
tria, formul lanomenat principi dArquimedes. Estudi la palanca i
reformul les lleis generals que en descriuen el moviment, ide el car-
gol dArquimedes, lespiral dArquimedes... Tamb va escriure moltes
obres de temtiques diverses. Creia que la demostraci estrictament
terica limitava la soluci de molts problemes, i que els cientfics havi-
en de traslladar el problema abstracte a la realitat per observar, expe-
rimentar i determinar-ne una soluci. Aix doncs, va fer el prototip del
mtode modern dinvestigaci.
http://www.digits.cat/colaboracions/detall.php?id=137. Adaptaci
Solucions
1. moll: construcci a la vora del
mar per embarcar o desembar-
car persones i mercaderies;
als ports hi ha diversos molls.
avarar: posar una embarcaci
a laigua, sobretot la primera
vegada, un cop sha acabat de
construir.
2. R. M. Amb aquesta oraci volia
dir que partint dun punt de
suport es pot moure qualsevol
cosa per pesant que sigui.
3. la roda, el pla inclinat, la politja.
128
130225 _ 0174-0181.indd 174 3/8/09 17:17:12
129
4. Escriu en un full els noms dels elements
del relleu que surten en aquest poema.
5. Redacta un pargraf en qu descriguis
aquesta fotografia del paisatge natural
de Lli dAmunt, al Valls Oriental.
Respon
En alerta per la calor
La calor estiuenca que abrasa bona part del
territori peninsular ha fet que les autoritats
estenguessin lalerta per les altes
temperatures que es registren. En alguns
punts, el termmetre marcar fins a 43 graus
centgrads.
Es recomana a la poblaci que eviti lexposici
al sol i que es mantingui al mxim de temps
possible en llocs amb ombra i que, a ms,
estiguin ben ventilats. Aix mateix,
se subratlla la convenincia de fer pats
lleugers i regulars, i prendre begudes
i aliments rics en aigua i sals minerals,
com ara fruites i hortalisses, que ajudin
a reposar les sals perdudes per la suor.
EL PAS. Adaptaci
El paisatge del Valls
En ma terra del Valls
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc esps,
cinc quarteres massa terra.
Com el Valls no hi ha res.
Que els pins cenyeixin la cala,
lermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que batega com una ala.
Pere Quart, Corrandes dexili. Fragment
6. Per qu creus que s notcia
aquesta situaci? Com solen ser
les temperatures als mesos destiu
a Catalunya?
7. Quines recomanacions hem de seguir
quan fa molta calor?
Respon
Ms informaci
Onada de calor
s una situaci atmosfrica que produeix unes temperatures extrema-
dament altes en relaci amb la mitjana de lpoca i que duren ms
dun dia. Es formen per invasi de masses daire molt clid o b per
la permanncia prolongada duna daquestes masses en una zona
determinada. Poden tenir una extensi de centenars o milers de quil-
metres quadrats. Un exemple en seria el de laire clid i sec procedent
del Shara. Aquesta massa sol ser molt seca i reescalfada i porta en
suspensi partcules de pols que redueixen la visibilitat (calitja)
i donen a laire un aspecte trbol. Aquests perodes de calor solen
donar lloc a situacions dalt risc dincendi forestal.
http://www.rinamed.net/cat/cat_ris_clim_calor.htm. Adaptaci
RECULL TRIMESTRAL 2
Solucions
4. Els elements del relleu que sur-
ten sn: turons, serra, cala,
pujol i platja.
5. R. Ll.
6. R. M. Perqu les temperatures
arriben a ser extremadament
altes i cal alertar la poblaci
que prengui mesures per prote-
gir-se de la calor. Les tempera-
tures a Catalunya els mesos
destiu solen ser altes, voltant
els 30 graus a la costa (i una
mica ms a linterior).
7. Evitar lexposici al sol, estar a
lombra i en llocs ventilats, fer
pats lleugers i regulars, pren-
dre begudes i aliments rics en
aigua i sals minerals, com ara
fruites i hortalisses, que ajudin
a reposar les sals perdudes
amb la suor.
129
Objectius
Llegir i entendre un poema que
parla dun paisatge.
Comprendre un text sobre els
perills de la calor i les recoma-
nacions per protegir-sen.
Programa
de comprensi lectora
El paisatge del Valls
Feu que busquin al diccionari
les paraules del poema que no
coneixen i demaneu-los que
tornin a escriurel en un llen-
guatge que els sigui fcil den-
tendre, sense versos ni rima,
en forma de text narratiu.
En alerta per la calor
Plantegeu-los quina s la intenci
daquest text: per qu sescriu, a
qui vol arribar, en quin mitj apa-
reix publicat, etc. Pre-gunteu-los
quina s la millor manera daler-
tar la poblaci de com actuar en
cas duna onada de calor, de
fred... Proposeu aquesta activitat
com un debat en qu tothom par-
ticipi activament.
130225 _ 0174-0181.indd 175 12/8/09 14:33:02
Com s la teva escola? s gran? Ben
condicionada? s feta de bons materials
i duradors? La tens a prop de casa? Hi vas
a peu, en transport pblic o en transport
escolar? No totes les escoles del mn sn
iguals...
Lescola
Escoles ben diferents
A pasos com ara Etipia i lndia
els nens i les nenes no tenen llapis,
paper, bolgraf... sespavilen
amb pissarretes. Els mobles
de les escoles solen ser antics
i insuficients per a la quantitat
dalumnes que els han de fer
servir. Hi ha llocs on fan classe
asseguts a terra.
Tamb hi ha pasos, com ara lEquador, on a lescola sensenya higiene
personal, cosa poc habitual en un lloc on laigua s un luxe.
Hi ha pasos, com ara Tanznia o Zmbia, on netejar i endrear lescola
forma part de la feina dels alumnes. A Botswana sensenya els alumnes
a sembrar i a plantar per alimentar-se.
Hi ha llocs del mn on els infants han de caminar molt per anar a lescola
i han de portar-se el dinar en una carmanyola. Aix passa a pasos com ara
el Camerun, Kenya, Mxic o el Per.
El clim
del C
a par
A la s
a la c
per es
fan cl
Objectius
Conixer com sn les escoles
de diferents llocs del mn.
Diferenciar trets caracterstics
de les escoles dalguns pasos:
com sn, qu shi aprn, amb
quins mitjans...
Paraules clau
escola
ensenyament
desplaament
Treballem valors
Feu que sadonin que, hi hagi
els recursos que hi hagi, totes
les escoles tenen la mateixa
finalitat en tant que volen ense-
nyar als nens i les nenes coses
que sn fonamentals per al
desenvolupament de la seva
vida, sigui a sumar i restar, a
sembrar o a rentar-se.
Suggeriments didctics
Expliqueu-los que hi ha moltes
famlies arreu del mn que no es
poden permetre el luxe denviar
els seus fills i filles a lescola
perqu els necessiten per treba-
llar i tirar endavant. Pregunteu-
los si aquests nens i nenes
tenen les mateixes oportunitats
a la vida que els que s que han
accedit a una formaci.
Feu que els alumnes comentin
la dificultat que comporta haver
de caminar 2 o 3 hores per
anar a lescola. Pregunteu-los
quant tarden ells i elles per
anar de casa al collegi.

Competncia social
i ciutadana
Pregunteu-los si consideren que
leducaci s un dret o un deure i
feu que valorin qu els proporciona
de cara al futur. Proposeu aquesta
qesti com un debat en qu opi-
nin i sexpliquin davant dels altres.
130
Ms informaci
Leducaci
A lescola no noms saprn all que simparteix en cada assignatu-
ra, sin que s on saprn a conviure amb persones que no formen
part de la prpia famlia, a respectar opinions i creences dels altres,
a compartir el material, les experincies i moltssimes hores amb
mestres i alumnes; a collaborar amb els altres, a treballar en equip...
en definitiva, a viure en societat. Lescola s un petit univers on
cadasc t una feina, que ha de desenvolupar perqu lescola rutlli.
Per aix podem dir que lescola no noms ensenya llengua, angls,
matemtiques..., sin que ensenya a conviure i tamb hbits bsics
com ara saludar, rentar-se les mans abans de dinar o escoltar qui
parla fins al final de la seva explicaci, sense interromprel.
130225 _ 0174-0181.indd 176 3/8/09 17:17:13
Com s la teva escola? s gran? Ben
condicionada? s feta de bons materials
i duradors? La tens a prop de casa? Hi vas
a peu, en transport pblic o en transport
escolar? No totes les escoles del mn sn
iguals...
Lescola
Escoles ben diferents
A pasos com ara Etipia i lndia
els nens i les nenes no tenen llapis,
paper, bolgraf... sespavilen
amb pissarretes. Els mobles
de les escoles solen ser antics
i insuficients per a la quantitat
dalumnes que els han de fer
servir. Hi ha llocs on fan classe
asseguts a terra.
Tamb hi ha pasos, com ara lEquador, on a lescola sensenya higiene
personal, cosa poc habitual en un lloc on laigua s un luxe.
Hi ha pasos, com ara Tanznia o Zmbia, on netejar i endrear lescola
forma part de la feina dels alumnes. A Botswana sensenya els alumnes
a sembrar i a plantar per alimentar-se.
Hi ha llocs del mn on els infants han de caminar molt per anar a lescola
i han de portar-se el dinar en una carmanyola. Aix passa a pasos com ara
el Camerun, Kenya, Mxic o el Per.
130177 _ 0128-0135.indd 130 9/4/09 10:31:22
131
Aprendre i ensenyar
A pasos com Mali, lndia, Nicaragua,
Nova Calednia o Kenya, molts infants, a part
danar a lescola, han de treballar. Hi ha llocs
on els mestres demanen als alumnes
que hi tornin, encara que a casa seva
els necessitin al camp. Aquests alumnes
ensenyen als pares el que aprenen a lescola.
Anar a escola
Hi ha llocs, com ara Zmbia, lndia, lIran,
el Pakistan..., on algunes nenes no sescolaritzen
perqu es considera que no els cal per ser
mares. A pasos com lndia, Nicaragua o Nova
Calednia, tamb hi ha professors voluntaris
que no cobren. Al Marroc, lndia o Nicaragua
les mares porten als seus fills el dinar a lescola
i al Nepal molts nens i nenes van a lescola
perqu els donen menjar. A Mxic, nhi ha que
van a lescola perqu les aules sn ms
agradables que casa seva.
El clima condiciona lescola: al nord
del Canad, les classes se suspenen
a partir dels 40 graus sota zero.
A la serralada dels Andes, a Bolvia, fa tant de fred
a la classe, que els alumnes surten a la plaa del poble
per escalfar-se al sol. En canvi, a Nova Calednia
fan classe a laire lliure perqu fa massa calor.
Clima i escola
130177 _ 0128-0135.indd 131 9/4/09 10:31:30
Objectius
Conixer les diferents funcions
de lescola a cada lloc.
Comprendre les diverses dificul-
tats de molts nens i nenes del
mn per poder anar a lescola.
Paraules clau
treballar
professors voluntaris
clima
Treballem valors
Mostreu-los la importncia del
voluntariat a nivell de professors
a molts llocs del mn: hi ha
nens i ne-nes que no tindrien
cap mena daccs a leducaci
si no fos pels professors volun-
taris que treballen de franc en
condicions fora dolentes.
Suggeriments didctics
Proposeu-los que parlin de lac-
cs a lescola de les nenes i
els nens de pasos que pel fet
dhaver de treballar, pel sexe o
per les creences religioses de
les famlies, no poden anar-hi.
Feu que comentin aquesta situ-
aci i que expliquin com afecta
aix al fet que aquestes socie-
tats estiguin avui dia en la ma-
teixa situaci que fa doscents
anys: absolutament esttiques
i sense avanar.

Competncia en el
coneixement i la interacci
amb el mn fsic
Expliqueu als alumnes que el medi,
el clima i lentorn, tamb condicio-
nen laccs a lescola. Hi ha llocs
on la calor fa que els nens i les
nenes no puguin estar dins de les
aules i han de fer la classe al car-
rer. Demaneu-los si han viscut mai
que shagin susps les classes a
causa del temps. Feu que comen-
tin les seves experincies.
RECULL TRIMESTRAL 2
131
Altres recursos
Recursos a la xarxa
Proposeu als alumnes que vagin a algunes pgines dInternet per
cercar informaci sobre les escoles arreu del mn.
Es pot partir de ladrea: http://www.tv3.cat/videos/463519,
on podran veure un seguit de fotografies que formen part de lex-
posici de Kim Manresa anomenada Escoles daltres mons.
Tamb els podeu proposar de buscar informaci sobre aquest tema
a la biblioteca, on poden trobar llibres com De camino a la escuela,
dAnne Bouin, amb fotografies molt illustratives i colpidores de
Sandrine Moreno i Alain Moreno, i illustracions dAurlia Fronty.
130225 _ 0174-0181.indd 177 14/8/09 13:21:37
132
Reps trimestral
UNITAT 5
1. Defineix els termes segents:
a. massa
b. volum
c. densitat
2. Una bala de vidre t una massa de 10 grams,
mentre que una dacer de la mateixa mida t
una massa de 30 grams. Quina de les dues
bales t una densitat ms gran? Explica
per qu.
3. s correcta la illustraci segent? Explica
la resposta.
UNITAT 6
4. Respon les preguntes.
a. Qu ha de passar perqu un cos que est
aturat comenci a moures?
b. Per qu una pilota que va rodant sacaba
parant encara que ning no laturi?
c. Per qu quan vas en bicicleta per un
terreny pla has de pedalejar per mantenir
la velocitat?
d. Per qu si llances un dard a una diana
has dapuntar una mica ms alt
del centre?
e. Per qu una pilota que cau va augmentat
la velocitat fins que arriba al terra?
5. Enumera les mquines simples i explica
per a qu es fa servir cadascuna.
UNITAT 7
6. Classifica les caracterstiques de la costa
catalana en la casella corresponent.
terreny pla penya-segats platges extenses
platges curtes sorra molt gruixuda
sorra molt fina
7. Relaciona les muntanyes amb les grans
unitats de relleu catal.
serra del Cad
depressi Central
serra del Montsec
serralada Prelitoral
Montserrat
masss del Garraf
serralada Litoral
Montnegre
Pirineu axial
Pica dEstats
Prepirineu
Costa alta Costa baixa
......... .........
......... .........
......... .........
8. Co
UNIT
9. D
c
s

10. Q
c
11. I
f

Objectius
Repassar els continguts treba-
llats per unitats.
Paraules clau
massa
mquina
relleu

Competncia
daprendre a aprendre
Feu que busquin imatges de les
muntanyes de Catalunya.
Suggeriments didctics
Pregunteu als alumnes quines sn les forces que han estudiat a la
unitat 6. Demaneu-los que expliquin en qu consisteix cadascuna
i com ens afecta en la vida quotidiana. Proposeu-los que posin
exemples prctics de com actua cadascuna daquestes forces,
per que no repeteixin cap dels casos que han aparegut a la pre-
gunta 4 daquesta pgina.
Proposeu als nens i les nenes que, entre tots, expliquin les ca-
racterstiques prpies del relleu de Catalunya. Pregunteu-los
quin tipus de relleu predomina a Catalunya i qu condiciona aques-
ta mena de relleu (les vies de comunicaci, per exemple). Feu
que parlin de la depressi Central, dels seus lmits i de la seva
ubicaci.
Solucions
Respon
1. a. massa: quantitat de matria
dun cos. b. volum: espai que
ocupa un cos. c. densitat: resul-
tat de dividir massa per volum.
2. La dacer: en dividir massa per
volum, el resultat s superior.
3. S, els glaons sn dins de lai-
gua en estat lquid i a 4 C.
Perqu laigua es gels, hauria
destar per sota de 0 C.
4. a. Que una fora actu sobre
seu i el posi en moviment. b. La
fora de fregament latura. c. La
fora de fregament aturaria la
bicicleta. d. La fora de la gra-
vetat corba la trajectria. e. La
fora de la gravetat fa augmen-
tar la velocitat.
5. roda: disminueix el fregament
amb el terra; politja: per aixecar
objectes pesants; pla inclinat:
per pujar crregues; palanca: per
fer una tasca fent menys fora.
6. costa alta: penya-segats, plat-
ges cur tes, sorra gruixuda;
costa baixa: terreny pla, platges
extenses, sorra fina.
7. Prepirineu: Cad i Montsec; ser-
ralada Prelitoral: Montserrat;
serralada Litoral: Garraf, Mont-
negre; Pirineu axial: Pica dEs-
tats.
132
130225 _ 0174-0181.indd 178 3/8/09 17:17:14


tat
ral
oral
al
133
5-8
8. Completa la taula amb tres exemples ms per a cada xarxa.
UNITAT 8
9. De quins paisatges de Catalunya sn
caracterstics els arbres i els arbustos
segents?
Margall, avet, pi blanc, pi negre, faig, pi
pinyoner, alzina, neret, bruguerola, roure.
Situals a laltura que els correspon
en el dibuix.
10. Quins dels factors segents influeixen en el
clima duna zona? De quina manera ho fan?
la distncia a lequador
el nombre dhabitants
la velocitat del vent
la distncia al mar
11. Identifica el tipus de paisatge de la
fotografia i respon els punts segents:
Indica la zona geogrfica on sestn.
Digues a quina altura sobre el nivell
del mar es troba.
Explica les principals caracterstiques
del clima.
Anomena les espcies de plantes
ms caracterstiques.
Explica de quina manera influeixen
en el clima els factors que has triat.
3.000 m
2.000 m
1.000 m
0 m
(nivell del mar)
xarxa de lEbre xarxa Pirineu-Mediterrani xarxa mediterrnia
LEbre El Fluvi La Tordera
......... ......... .........
......... ......... .........
......... ......... .........
Objectius
Repassar els continguts treba-
llats per unitats.
Paraules clau
xarxa fluvial
clima
paisatge

Competncia
daprendre a aprendre
Feu que busquin informaci sobre
lestat dels boscos de Catalunya.
RECULL TRIMESTRAL 2
Solucions
Respon
8. R. M. xarxa Pirineu-Ebre: lEbre,
el Segre, la Noguera Pallaresa,
la Noguera Ribagorana; xarxa
Pirineu-Mediterrani: el Fluvi, el
Ter, el Llobregat, la Muga; xarxa
Mediterrani: la Tordera, el
Bess, el Foix, el Francol.
9. Litoral i prelitoral (0-800 m):
margall, pi blanc, alzina. Mun-
tanya mitjana humida (800-
1.600 m): bruguerola, roure.
Alta muntanya (1.600-2.300
m): avet, pi negre, neret.
10. La distncia a lequador: les
zones properes a lequador
sn les que reben ms calor.
La distncia al mar: el mar
atempera les temperatures a
la costa.
11. Pirineu: prats dalta muntanya
o alpins. Se situen a 2.300-
2.500 m sobre el nivell del
mar. Clima: hiverns llargs i
freds i estius frescos i suaus;
precipitacions abundants i
fora nevades. Plantes: herbes
de tija curta que floreixen a
lestiu, pocs arbres i arbustos.

s una de les zones de Ca-
talunya ms allunyades de
lequador i del mar, de mane-
ra que t unes temperatures
ms fredes i extremes.
133
Suggeriments didctics
Demaneu als alumnes que parlin de quina mena daprofitament de
les aiges es fa a Catalunya. Plantegeu-los tamb quin sn els
embassaments ms importants del nostre territori i en quina xarxa
fluvial se situen. Feu que busquin informaci a Internet sobre les-
tat dels pantans i els embassaments.
Proposeu-los que parlin del clima de la zona geogrfica on viuen.
Feu que anomenin les caracterstiques generals daquest clima i la
localitzaci que t dins del territori. Demaneu-los que parlin de la
vegetaci i del paisatge caracterstics de la zona on viuen. Tamb
podeu aprofitar aquest tema per parlar de si es conserva lentorn i
el paisatge o b si, al contrari, es deteriora progressivament amb
polgons industrials, carreteres, cmpings, etc.
130225 _ 0174-0181.indd 179 3/8/09 17:17:14
134
Unitat 5. Experincia
Les mescles i les dissolucions
Quan es barregen dues o ms substncies sobt una mescla.
Les mescles poden ser heterognies o homognies. A continuaci
prepararem diverses mescles i identificarem de quin tipus sn.
1. Respon les preguntes.
a. Qu observes quan barreges aquestes substncies?
b. Quines daquestes mescles sn homognies? I heterognies? Per qu?
c. Podem aconseguir que una mescla homognia, com ara aigua i sucre,
passi a ser heterognia? Explica com ho faries.
2. Explica quines tcniques pots utilitzar per separar les substncies que formen
les mescles que has preparat.
Taller
Unitat 6. Experincia
Les forces
Les forces poden fer que els cossos es moguin
o saturin. Has pensat alguna vegada les forces
que actuen quan jugues amb els teus companys
i les teves companyes o llances una pilota?
3. Per parelles, representeu el que veieu
en les fotografies i responeu
les preguntes.
a. Quines forces actuen en les dues situacions?
b. Es produeix un moviment en els dos casos?
Per qu?
4. Dibuixeu les fletxes que representen les forces
que es fan en les dues situacions.
Segueix els passos:
1. Omple els quatre gots daigua.
2. Afegeix al primer got una cullerada
de sal; al segon, una cullerada de sorra;
al tercer, una cullerada doli, i al quart,
una cullerada de sucre.
Material necessari:
4 gots
cullera
aigua
sal
sorra
oli
sucre
A
B
U
Els
qu
de
5.
6.
7.
Un

Les
que
el c
pre
8.





Objectius
Practicar de manera individual o
en grups alguna de les qestions
de cadascuna de les unitats.
Suggeriments didctics
Experincia 5
Proposeu a les nenes i els nens
que parlin sobre les propietats
de la matria i feu que les
exemplifiquin en materials con-
crets. Demaneu-los si aquestes
propietats es poden canviar i,
en cas afirmatiu, de quina ma-
nera es pot fer.
Experincia 6
Plantegeu als alumnes que par-
lin de com actua la fora de la
gravetat sobre el moviment i
sobre tot el que hi ha a la super-
fcie de la Terra. Feu que posin
exemples prctics i comenteu-
los tots junts. Procureu que par-
ticipin tots activament i que
escoltin els companys i les com-
panyes.
Experincia 7
Demaneu als nens i les nenes
que parlin dels problemes de
Catalunya amb laigua en els
darrers anys, de les causes
daquests problemes i de les
mesures que ha calgut prendre
per poder palliar els efectes
de la sequera.
Experincia 8
Feu que els nens i les nenes,
individualment, facin un esque-
ma dels climes de Catalunya,
que reculli el lloc on es troba
cadascun, les caracterstiques
fonamentals i el tipus de vege-
taci que cada clima condicio-
na. Demaneu-los que treballin a
fons lesquema i que preparin
una exposici oral tot compa-
rant els diferents climes i els
factors que determinen que
siguin com sn (proximitat del
mar, situaci respecte a lequa-
dor i el relleu).
134
Altres recursos
Proposeu als alumnes que desenvolupin el tema dels canvis destat
de laigua. Feu que parlin de qu condiciona aquests canvis (les
temperatures en qu es produeixen). Proposeu-los, tamb, que par-
lin de les propietats de laigua en cadascun dels estats i el que
permeten.
Demaneu als nens i les nenes que comentin les diferents forces que
intervenen en el moviment partint dexemples prctics. Poseu en
prctica els moviments que us sigui possible de fer a laula sense
provocar gaire rebombori. Feu que uns alumnes escenifiquin un
moviment i que els altres els observin i prenguin nota de totes les
forces que es produeixen en cada cas. Comenteu-ho plegats.
Procureu que tots els alumnes hi participin activament.
130225 _ 0174-0181.indd 180 3/8/09 17:17:14
?
135
Unitat 7. Experincia
Els embassaments de Catalunya
Els embassaments shan construt per aprofitar laigua dels rius. La quantitat daigua
que contenen varia segons lestaci de lany en qu ens trobem. Aix, per exemple, lestat
dels embassaments a Catalunya el dia 8 de febrer de 2009 era el segent:
Boadella (Darnius): 60,55 % de la capacitat
Sau (Vilanova de Sau): 75,36 %
Susqueda (Osor): 94,37 %
La Baells (Cercs): 97,10 %
La Llosa del Cavall (Navs): 91,37 %
Sant Pon (Clariana de Cardener): 71,89 %
Foix (Castellet i la Gornal): 100,00 %
Siurana (Cornudella de Montsant): 62,20 %
Riudecanyes (Riudecanyes, Baix Camp): 59,62 %
5. Elabora un grfic de barres amb laigua que contenen aquests embassaments.
6. Calcula quin era el tant per cent total daigua dels embassaments a Catalunya
el dia 8 de febrer.
7. De quins factors creus que depn la quantitat daigua que contenen els embassaments?
Unitat 8. Experincia
El clima mediterrani
Les precipitacions i les temperatures
que hi ha en un lloc, en determinen
el clima. Com ja saps, a Catalunya
predomina el clima mediterrani.
8. Busca informaci sobre
les caracterstiques
del clima mediterrani
i elabora un informe
en el qual es desenvolupin
els aspectes segents:
a. Com sn les temperatures
al llarg de lany.
b. En quins mesos de lany es produeixen ms precipitacions
i si se solen produir en forma de neu o pluja.
c. En quins mesos de lany plou menys.
d. Caracterstiques dels embassaments.
e. Caracterstiques de la vegetaci.
RECULL TRIMESTRAL 2
Solucions
1. a. La sal i el sucre es dissolen
dins laigua, la sorra va a parar
al fons i loli sura damunt lai-
gua. b. Formen mescles homo-
gnies la sal i el sucre amb lai-
gua perqu shi desfan a dins;
formen mescles heterognies la
sorra i loli perqu no es barre-
gen. c. S, fent evaporar laigua.
2. Per separar la sal o el sucre
de laigua es faria servir leva-
poraci; per separar la sorra
de laigua, la filtraci; per se-
parar loli de laigua, la decan-
taci.
3. a. En la A, actua la fora amb
qu es llena la pilota, la de
fregament i la de la gravetat.
En la B, les forces que fan els
dos nens. b. No, noms en el
primer cas, en el segon la fora
dun contraresta la de laltre i
no hi ha moviment.
4. R. G.
5. R. G.
6. Se sumen tots els tants per cent
i es divideixen pel nombre dem-
bassaments (9) per treuren la
mitjana: 79,16 %.
7. De la quantitat de pluja i del
desgla.
8. R. Ll.
135
Feu que els alumnes parlin de com sn els rius de Catalunya i quins
elements condicionen aquestes caracterstiques (el lloc on neixen s
a prop o lluny del mar, en una zona de moltes o de poques pluges,
hi ha molt de desnivell des del naixement del riu fins a la desembo-
cadura, etc.).
Plantegeu a les nenes i els nens per qu s tan valorat el clima
mediterrani a la resta dEuropa. Feu que es qestionin per qu el
nostre s un pas tan turstic: qu troben els estrangers aqu que no
tinguin als seus llocs dorigen. Pregunteu-los com influeix el turisme
en lentorn i com ha influt el fet de voler absorbir aquesta gran
onada turstica al nostre territori. Poden comentar casos concrets,
potser fins i tot propers al seu municipi.

Competncia dautonomia
i iniciativa personal
Proposeu als alumnes que provin
de fer experiments del tipus del
que es proposa en lExperincia 5.
Han de fer-ho amb altres produc-
tes, explicar quina mena de mes-
cla aconsegueixen i amb quina
tcnica es pot separar.

Competncia
social i ciutadana
Demaneu als nens i les nenes qui-
nes coses poden fer a nivell perso-
nal, a casa i a lescola, per consu-
mir menys aigua.
130225 _ 0174-0181.indd 181 3/8/09 17:17:15
136A
E
Continguts
PERSONES, CULTURES
I SOCIETATS
La poblaci de Catalunya.
La poblaci i el sector
primari a Catalunya.
El sector secundari
a Catalunya.
El sector terciari
a Catalunya.
Elaboraci de mapes
conceptuals.
ENTORN, TECNOLOGIA
I SOCIETAT
Valoraci de limpacte
del desenvolupament
tecnolgic en les condicions
de vida i de treball:
el desenvolupament
sostenible.
CONNEXIONS
AMB ALTRES REES
Interpretaci
de representacions
grfiques i de mapes.
Programaci
Objectius
Conixer els factors que determinen la quantitat de poblaci
i com es recompta a Catalunya.
Entendre les migracions i lestructura de la poblaci catalana.
Caracteritzar la distribuci de la poblaci en el territori catal.
Conixer com es distribueix la poblaci en el sector laboral.
Saber quines sn les activitats en el sector primari: agricultura,
ramaderia, pesca i mineria.
Caracteritzar el sector secundari: la construcci, les classes
dindstries, els principals sectors industrials i les fonts
energtiques.
Definir el sector terciari i caracteritzar el turisme, el comer
i el transport.
Extreure informaci de textos, mapes i grfics.
Criteris davaluaci
Sap els factors que determinen la quantitat i el recompte
de la poblaci en un territori.
Coneix els moviments migratoris que experimenta Catalunya
i lestructura de la seva poblaci.
Sap com es distribueix la poblaci en el sector laboral.
Coneix les activitats del sector primari, les del secundari
i les del terciari.
Calcula la densitat de poblaci partint dunes dades.
Interpreta una pirmide de poblaci.
Competncies bsiques
A ms de la competncia en el coneixement i la interacci
amb el mn fsic, en aquesta unitat es contribueix a desenvolupar
el tractament de la informaci i la competncia
digital, la competncia social i ciutadana, la competncia
artstica i cultural, la competncia daprendre a aprendre
i la competncia matemtica.
R

9 La poblaci i les activitats


econmiques a Catalunya
130225 _ 0182-0197.indd 182 3/8/09 17:20:20
136B
Esquema de la unitat
UNITAT 9. LA POBLACI I LES ACTIVITATS ECONMIQUES A CATALUNYA
Repassa
Sc capa de...
Opinar sobre
el desenvolupament sostenible
La poblaci
de Catalunya
La poblaci i el sector
primari a Catalunya
El sector secundari
a Catalunya
El sector terciari
a Catalunya
Aprn a fer de demgraf
La interpretaci duna
pirmide de poblaci
Quin mn volem?
El consum responsable
Recursos i fitxes fotocopiables
Activitats Coneixement del medi 5: Unitat 9.
Les TIC en el Coneixement del medi 5: Unitat 9.
Les competncies lingstica i matemtica
des del coneixement del medi 5: Unitat 9.
Refor: 31, 32, 33 i 34. Ampliaci: Fitxa 9.
Recursos per a lavaluaci: Prova 9 / Test 9.
Ms recursos. Coneixement del medi 5.
100 propostes per millorar la competncia
en el coneixement i la interacci amb el mn fsic.
Estudi efica
Completar esquemes, activitats 24 i 25, pgina 148.
Previsi de dificultats
Per comenar, cal que els alumnes entenguin
que la poblaci dun lloc est formada
per les persones que hi viuen, independentment
del lloc on hagin nascut. Tamb cal que entenguin
quins factors socials i econmics determinen
la distribuci de la poblaci en un territori.
Expliqueu-los que aquesta nova rea de la geografia
necessita un vocabulari especfic: factors demogrfics,
creixement natural, densitat de poblaci, esperana
de vida, sectors laborals, poblaci activa i inactiva,
etc. Cal que comprenguin aquests conceptes
i els integrin per poder comprendre els textos.
Mostreu-los que en aquesta unitat es fan servir
mapes temtics amb llegendes i smbols o colors.
Cal que tinguin present el mapa de comarques
per ubicar la informaci que sels proporcionar.
Suggeriment
de temporalitzaci
Setembre
Novembre
Desembre
Gener
Febrer
Mar
Abril
Maig
Juny
Octubre
130225 _ 0182-0197.indd 183 3/8/09 17:20:20
136
La poblaci i les activitats
econmiques a Catalunya
9
Qu hi veus?
En qu treballen les persones de les fotografies? Amb quines daquestes paraules
relaciones la seva feina: agricultura, ramaderia, indstria, construcci, serveis?
Dna dos exemples dactivitats econmiques que es desenvolupin a la teva comarca.
Ocupen ms dones que homes?
Q
L
L
d
c
m
L
L
q
Objectius
Diferenciar el creixement natu-
ral de la poblaci del creixe-
ment migratori.
Presentar els tres sectors eco-
nmics del treball.
Plantejar com es distribueix la
poblaci a Catalunya pel que fa
al treball.
Programa de lectura
de la imatge
Feu que es fixin en la fotografia
i proposeu als alumnes quina de
les feines que shi mostren els s
ms propera i per qu. Aprofiteu
aquesta imatge perqu expliquin
quina feina fan els seus pares.
Ms endavant es pot recuperar
aquesta informaci quan es parli
dels diferents sectors econmics
del treball.
Suggeriments didctics
Per comenar
Proposeu als alumnes que
facin un estudi dels compo-
nents de la seva famlia (no
noms dels pares): quina feina
fa cadasc?, a quin lloc la fan,
fsicament?, quantes hores di-
ries treballen?, sn feines que
demanen una capacitaci pr-
via a nivell destudis o una for-
maci professional?, etc.
Per explicar
Per comenar a treballar el crei-
xement natural de la poblaci,
comenteu amb els alumnes
que, a Catalunya, la natalitat
havia baixat fins a la xifra dun
fill per famlia. Aix feia que la
poblaci envells progressiva-
ment: cada cop hi havia menys
nens i nenes i ms persones
de la tercera edat. Per en els
darrers anys, en part grcies a
la immigraci, el nombre de nai-
xements ha augmentat i, amb
ell, la quantitat de poblaci
jove.
136
Ms informaci
El racisme
Els moviments migratoris han estat una constant de la condici huma-
na. Les persones shan desplaat dunes terres a unes altres al llarg
de la histria per moltes raons.
Actualment, moltes persones de pasos pobres intenten buscar una
millor qualitat de vida i prosperitat al Primer Mn. En les societats
dacollida, com Catalunya, tot i que es necessiten aquestes persones
com a m dobra, de vegades se les mira amb recel perqu sn dife-
rents, cosa que pot provocar que siguin menystingudes, excloses o,
en un cas extrem, que pateixin actes violents. Aix s el que es
coneix com a racisme (ideologia que creu que les races no sn iguals)
i xenofbia (odi o antipatia als estrangers).
130225 _ 0182-0197.indd 184 3/8/09 17:20:20
s
a
137 137
Qu en saps?
La poblaci
La poblaci dun territori s el nombre total
de persones que hi viuen. La poblaci dun lloc
canvia per creixement natural o per creixement
migratori.
El creixement natural s la diferncia entre
el nombre dhabitants que neixen, o natalitat,
i el nombre que en moren, o mortalitat.
El creixement migratori s la diferncia
entre el nombre dimmigrants que arriben
i el demigrants que sen van.
La poblaci i el treball
Les persones treballen en diverses activitats,
que es poden classificar en tres grups.
El sector primari. Agrupa els treballs
que obtenen productes de la natura.
El sector secundari. Comprn els treballs
que transformen primeres matries
en productes elaborats.
El sector terciari. Agrupa els treballs
que no obtenen productes, sin que
ofereixen serveis.
Digues a quin sector pertanyen aquestes
feines.
Qu aprendrs?
Quines sn les caracterstiques
de la poblaci de Catalunya.
Qu s la densitat de poblaci i quina
s la densitat de poblaci de Catalunya.
Quines sn les activitats econmiques
i com sn a Catalunya.
Com sn els serveis que ocupen
ms persones a Catalunya.
Com sinterpreta una pirmide
de poblaci.
La poblaci i el treball
a Catalunya
La poblaci de Catalunya s duna mica ms
de set milions de persones.
La majoria de la poblaci catalana treballa
en el sector terciari, mentre que el sector
primari s el que ocupa menys persones.
On hi deu haver ms persones treballant
a Catalunya, en la pesca o en el turisme?
Per qu augmenta la poblaci
dun territori? I per qu disminueix?
B
A
Per comprendre
Comenteu amb els alumnes la
importncia del treball. Feu que
es plantegin quin dels sectors
que es mostren en aquesta
pgina s ms abundant al seu
municipi i a la seva comarca.
Demaneu- l os per qu (per
exemple, el terciari, concreta-
ment el turisme s molt abun-
dant a Salou).
UNITAT 9

Solucions
Qu hi veus?
En la fotografia gran es veu una
mestra amb els seus alumnes.
En la fotografia petita de les-
querra es veuen dos homes
amb serres en un bosc: es
dediquen a la silvicultura. La
fotografia de la dreta mostra
operries en una cadena duna
indstria dalimentaci, concre-
tament de conserves, que
omplen els pots.
R. Ll.
Qu en saps?
En la fotografia A es veu un qui-
rfan on estan operant una per-
sona; forma part del sector ter-
ciari o de serveis. En la fotogra-
fia B es veu linterior duna
fbrica. Pertany al sector secun-
dari, perqu all es transfor-
men primeres matries en pro-
ductes elaborats.
La poblaci dun territori aug-
menta perqu hi ha molts nai-
xements i poques morts o b
perqu la poblaci rep una
onada dimmigraci que passa
a augmentar l es xi fres de
poblaci. La poblaci disminu-
eix quan hi ha pocs naixements
i moltes morts i no augmenten
les xifres de poblaci amb la
immigraci.
A Catalunya treballen ms per-
sones en el turisme que en la
pesca.
137
Afortunadament, tamb hi ha molta gent que no noms no s racista,
sin que lluita perqu aix no succeeixi en la nostra societat. Hi ha
moltes persones associades a ONG que es dediquen a evitar aquest
problema i a ajudar els qui el pateixen. s el cas de SOS Racisme.
A travs dInternet es pot trobar informaci daquesta mena dONG i
visitar-ne els webs, com per exemple a: http://www.sosracisme.org.
130225 _ 0182-0197.indd 185 3/8/09 17:20:20
q
Evoluci de la poblaci catalana. Quina tendncia
t la grfica? Hi ha cap salt destacable?
138
Lany 1900 Catalunya tenia 1.984.115 habitants,
mentre que en lactualitat en t ms de set mili-
ons. Aquest creixement ha estat possible per dues
raons: el creixement natural positiu i les migraci-
ons. Observa aquest creixement en el grfic
q
.
1. El creixement natural
El padr de lany 2008 xifrava la poblaci de Ca-
talunya en 7.210.508 habitants. El creixement
natural s positiu perqu la natalitat s superior
a la mortalitat, la qual ha disminut amb la millo-
ra de lalimentaci, la higiene i la sanitat.
2. Les migracions
Les migracions sn els desplaaments de la po-
blaci que marxa a viure a un altre lloc. Podem
distingir entre immigraci, que sn les persones
que arriben a un lloc per treballar-hi o viure-hi, i
emigraci, que sn les que sen van.
Alhora, les migracions poden ser internes, si es
fan a dins dun mateix estat o pas, o externes,
quan es canvia destat o continent.
El creixement migratori a Catalunya tamb s po-
sitiu perqu la immigraci s superior a lemigra-
ci, ja que hi han vingut moltes persones daltres
pasos amb la intenci de millorar les seves con-
dicions de vida.
A Catalunya han immigrat persones daltres terri-
toris de lEstat espanyol, i en lactualitat sobretot
daltres pasos. Ms dun mili de les persones
que viuen a Catalunya sn immigrants estran-
gers. La majoria sn marroquins, equatorians i
romanesos.
w
3. Estructura de la poblaci
Per sexes, a Catalunya, la poblaci femenina
est lleugerament per sobre de la masculina.
Per edats, el grup ms nombrs s el comprs
entre els 20 i els 50 anys, tot i que els ltims
anys ha augmentat la poblaci de persones
grans. Lesperana de vida s una de les ms
altes del mn, ja que arriba als 80 anys.
w
1900 1910 1920 19301940 1950 1960 1970 1981 19912001 2008
8.000.000
6.000.000
5.000.000
4.000.000
3.000.000
1.000.000
2.000.000
0
any
w
La poblaci a Catalunya. A. Els immigrants
procedeixen sobretot del nord de lfrica,
lAmrica Llatina, lsia i lEuropa de lEst.
B. El nombre de poblaci vella s fora elevat.
A
B
La poblaci de Catalunya
En
bit
gra
est
de
tid
la
4. La
Per s
blat o
habita
ri on
calcu
ens in
hi ha
super
La de
s de
quadr
sobre
tres,
5. La
pe
La po
igual.
al lito
poc p
Les
de
ma
bre
Alt
Ta
gri
Les
qu
au
d
de

Objectius
Definir el creixement natural i
les migracions.
Caracteritzar lestructura de la
poblaci.
Comprendre la distribuci de la
poblaci en el territori i el con-
cepte de densitat de poblaci.
Suggeriments didctics
Per comenar
Feu una enquesta als alumnes
i aneu anotant les dades resul-
tants a la pissarra per poder-ne
treure conclusions. Demaneu-
los: quants alumnes han nas-
cut fora de Catalunya?, on
(podeu classificar-ho en: comu-
nitats dEspanya, pasos de la
Uni Europea o pasos extraco-
munitaris)?, quants pares i
mares dalumnes han vingut de
fora de Catalunya?, quants avis
i vies?, quants germans tenen
cadascun dells?, si se sumen
tots els nens i les nenes de la
classe amb els germans res-
pectius per una banda, i tots
els avis i vies, qui guanya?, hi
ha ms nenes i nens que avis?,
hi ha ms vies vives que avis?,
hi ha ms nenes que nens?
Expliqueu-los que per treballar la
demografia cal conixer aspec-
tes de la poblaci com ara
ledat, el sexe i la procedncia.
Per explicar
Plantegeu- los que Catalunya
forma part del Primer Mn i,
pel que fa a lesperana de
vida dels habitants, som ms a
prop dAlemanya que dEtipia.
Comenteu la importncia que
la poblaci estigui ben reparti-
da pel que fa a ledat: si hi ha
ms persones de la tercera
edat que persones en edat
laboral, la societat no funciona
a nivell econmic, perqu els
elements productius sn infe-
riors als no productius.
138
Ms informaci
La demografia
La demografia s la cincia que t com a finalitat lestudi de la pobla-
ci. La demografia com a cincia s recent, per linters pels fets de
poblaci, tant en el camp prctic com en el teric, s fora antic: ja a
Egipte i a Roma es feien censos militars i fiscals de la poblaci. A ledat
mitjana, els recomptes de la poblaci es deien fogatges perqu compta-
ven quantes persones vivien a cada llar on hi havia un foc, i tenien com
a objectiu la recaptaci dimpostos. En el segle XVIII a Europa es produei-
xen grans canvis demogrfics provocats per la Revoluci Industrial: s en
aquest moment que la demografia adquireix entitat cientfica.
Lestadstica s una eina fonamental per treballar la demografia. A
mesura que lestadstica facilita ms dades, la demografia perfeccio-
130225 _ 0182-0197.indd 186 3/8/09 17:20:21
cia
2008
e
Mapa de la densitat de poblaci de Catalunya per comarques.
Tria sis comarques i escriu-ne el nom, de la ms poblada
a la menys.
0 15
quilmetres
escala
DENSI TAT DE POBLACI
(en habitants per quilmetre quadrat)
VALL
DARAN
PALLARS
SOBIR
ALTA
RIBAGORA
ALT
URGELL
PALLARS
JUSS
NOGUERA
SEGRI
PLA
DURGELL
GARRIGUES
RIBERA
DEBRE
TERRA
ALTA
BAIX
EBRE
MONTSI
PRIORAT
TARRAGONS
BAIX
CAMP
BAIX
PENEDS
ALT
CAMP
ALT
PENEDS
CONCA
DE BARBER
URGELL
SEGARRA
SOLSONS
BERGUED
BAGES
ANOIA
BARCELONS
MARESME
VALLS
ORIENTAL
VALLS
OCCIDENTAL
BAIX
LLOBREGAT
OSONA
SELVA
GIRONS
GARROTXA
BAIX
EMPORD
PLA
DE LESTANY
ALT
EMPORD
RIPOLLS
CERDANYA
GARRAF
mar
Medi t er r ani
F R A N A
ARAG
COMUNITAT
VALENCIANA
ANDORRA
E
S
N
O
ms de 1.000
de 200 a 1.000
de 100 a 200
de 50 a 100
menys de 50
lmit de comunitat autnoma
lmit de comarca
LLEGENDA
139 139
1. Quines sn les raons que expliquen el
creixement de la poblaci catalana?
2. Calcula la densitat de poblaci
de les quatre capitals
provincials catalanes
i compara-les.
Respon
En lactualitat, Catalunya t uns 7.210.508 ha-
bitants. Tant el creixement natural com el mi-
gratori sn positius. Per saber si un territori
est molt poblat o poc sen calcula la densitat
de poblaci. A Catalunya la poblaci est repar-
tida de manera molt desigual i es concentra a
la costa i les ciutats.
4. La densitat de poblaci
Per saber si un territori est molt po-
blat o poc poblat, cal relacionar els
habitants amb la superfcie del territo-
ri on viuen. Amb aquestes dades es
calcula la densitat de poblaci, que
ens indica el nombre dhabitants que
hi ha en cada quilmetre quadrat de
superfcie.
e
La densitat de poblaci de Catalunya
s de 224 habitants per quilmetre
quadrat, per unes zones estan per
sobre daquesta densitat i unes al-
tres, per sota.
emigrant emigrant
estranger foreigner
immigrant immigrant
mortalitat mortality
natalitat birth rate
CIUTAT POBLACI SUPERFCIE (km
2
)
Barcelona 1.615.908 101
Girona 94.484 39
Lleida 131.731 212
Tarragona 137.536 65
5. La distribuci de la poblaci
pel territori
La poblaci catalana es reparteix de manera des -
igual. La major part de la poblaci viu a les ciutats i
al litoral, mentre que les comarques interiors estan
poc poblades.
e
Les comarques ms poblades. La que ho s ms
de totes s el Barcelons, i la segueixen les co-
marques que lenvolten: el Maresme, el Baix Llo-
bregat i el Valls Occidental.
Altres comarques fora poblades. Sn el Garraf i el
Tarragons, al litoral, a ms del Girons i el Se-
gri, que contenen capitals de provncia.
Les comarques menys poblades. Sn les pirinen-
ques, tot i que els darrers anys la poblaci hi est
augmentant pel turisme.
densitat
=
nombre dhabitants
de poblaci quilmetres quadrats
de superfcie
9
UNITAT 9
Solucions
Illustracions
1. La tendncia de la grfica s
cap a laugment. Hi ha un salt
destacable entre 1960 i 1970,
en qu es produeix un augment
important de la poblaci.
Respon
1. Duna banda, el fet que el crei-
xement natural de la poblaci
s positiu (la natalitat s supe-
rior a la mortalitat); de laltra,
la gran quantitat dimmigrants
que rep Catalunya.
2. Barcelona: 691.82 hab./km
2
.
Girona: 120.06 hab./km
2
.
Ll ei da: 34. 44 hab. /km
2
.
Tarragona: 121.19 hab./km
2
.
La densitat de poblaci de les
quatre comarques catalanes s
molt diferent: a Barcelona la
densitat s altssima, a Girona
i a Tarragona es redueix a una
sisena part, i a Lleida s consi-
derablement ms baixa.
139
na els seus mtodes i desperta inters tant en els economistes com
en els poltics.
Proposeu als alumnes que busquin informaci a Internet sobre la
demografia i la seva evoluci histrica. Poden navegar per algunes
pgines on trobaran la demografia dun lloc concret i la seva evolu-
ci al llarg del temps. Aquesta mena de casos prctics els ajudar
a comprendren la funci.
Per comprendre
Plantegeu als alumnes una
srie de preguntes per compro-
var si han ents el contingut
daquestes dues pgines. Les
preguntes poden ser: qu signi-
fica que el creixement natural
de la poblaci dun lloc s posi-
tiu?, a qu ens referim quan
parlem desperana de vida?,
qu vol dir el concepte densitat
de poblaci?, quins sn els llocs
ms poblats de Catalunya?, per
qu creus que s aix?, etc.


Competncia
en el coneixement i la
interacci amb el mn fsic
Proposeu als alumnes la impor-
tncia que t el clima en la mane-
ra de viure de les persones. Feu
que es plantegin com afecta les
persones el fred, la calor, la pluja,
la neu, etc. en diferents llocs del
mn i com els condiciona la vida.
130225 _ 0182-0197.indd 187 3/8/09 17:20:21
r
Grfics de poblaci activa i inactiva
de Catalunya. A quin sector treballen
ms persones?
140
1. La poblaci i el treball
Els habitants dun territori es classifiquen, segons la relaci
amb el treball, en dos grups:
r

La poblaci activa. s el conjunt de persones que est
en edat de treballar i en t les condicions. Dins daquest
grup es distingeixen la poblaci ocupada, que sn les
persones que treballen i reben uns diners a canvi, i la
poblaci aturada, que sn les persones que busquen fei-
na o se nhan quedat sense.
La poblaci inactiva. s el conjunt de persones que no pot
treballar o que no cobra un sou per lactivitat que fa.
Aquest grup comprn els jubilats, les persones ms peti-
tes de 16 anys, els estudiants, les mestresses de casa i
els malalts.
La poblaci activa treballa en tres sectors econmics: el pri-
mari, el secundari i el terciari.
2. Les activitats del sector primari
El sector primari a Catalunya noms ocupa cinc de cada
cent persones.
r
Comprn les activitats econmiques de
lagricultura, la ramaderia, la pesca i tamb la mineria i la
silvicultura, per hi treballen molt poques persones.
Tot i que el sector primari perd importncia a Catalunya,
sen mantenen les activitats a gaireb tot el territori.
t
3. Lagricultura
El relleu muntanys de Catalunya no facilita gaire lagricul-
tura. Daltra banda, la mecanitzaci de les tasques del
camp ha provocat que es necessitin molt pocs treballadors.
Segons el rgim de pluges distingim entre els conreus de
sec, que predominen, i els de regadiu.
y
Els conreus de sec tpics a Catalunya sn els cereals,
com ara el blat i lordi, la vinya, lolivera, els fruits secs i
els farratges per alimentar el bestiar.
En els conreus de regadiu destaquen els arbres fruiters,
com ara les pomeres i els presseguers, i en menys pro-
porci les hortalisses, com ara els enciams, les carxofes,
els tomquets, les mongetes i les cebes. El conreu de
larrs es dna al delta de lEbre i a la zona de Pals.
En els darrers temps ha pres importncia el conreu de pro-
ductes biolgics, en qu no sutilitzen substncies contami-
nants.
La poblaci i el sector primari a Catalunya
POBLACI
INACTIVA
POBLACI
ACTIVA
POBLACI OCUPADA
sector
terciari
(70 %)
sector secundari (25 %)
sector primari (5 %)
POBLACI
ATURADA
t
Activitats del sector primari.
A. Agricultura. B. Ramaderia.
C. Pesca. D. Mineria.
A
B
C D
COMU
VALEN
A C
sec
s
4. La
La ram
da i a
portan
ducte
La
el
be
En
Ca
Hi
5. La
Tot i
pesqu
sos. E
els de
i Sant
Tot i q
impor
Llobre
Objectius
Diferenciar entre la poblaci
activa i la poblaci inactiva i
comprendre la composici de
cada grup.
Caracteritzar les activitats del
sector primari a Catalunya: els
conreus, la ramaderia, la pesca
i la mineria.
Suggeriments didctics
Per comenar
Per comenar a treballar la
qesti de la poblaci activa i
inactiva, podeu tornar a fer ser-
vir el recurs de lenquesta, que
acostuma a ser motivador per
als alumnes. Pregunteu-los: tre-
ballen els seus pares?, fa gaire
temps que trebal l en en el
mateix lloc?, si un dels dos no
treballa i es dedica a la casa i
els fills, es considera la feina
que fa?, per qu?, els avis tre-
ballen?, cobren alguna pen-
si?, qui els la paga?, per
qu?, tenen algun germ de
ms de 16 anys que treballi?,
quina feina fa?, a partir de
quina edat es pot treballar?,
shan plantejat si voldran conti-
nuar estudiant un cop acabin
lESO o tenen pensada alguna
feina de cara al futur?
Per explicar
Expliqueu als alumnes que tant
lagricultura com la ramaderia,
concretament lestabulada o
intensiva, shan mecanitzat
moltssim els darrers anys,
cosa que ha provocat menys
necessitat de m dobra.
Pel que fa a la pesca, lescas-
setat de peix, problema cada
cop ms abundant, fa que
menys persones es dediquin a
aquest sector. La pesca a la
Mediterrnia es complica. Aix,
sumat al preu del combustible,
ha provocat que cada cop ms
trebal l adors abandoni n l a
pesca com a font dingressos.
140
Ms informaci
La tercera edat
A Catalunya, actualment, podem parlar duna poblaci envellida en el
sentit que lesperana de vida augmenta progressivament i la natali-
tat no ho fa en la mateixa mesura. s a dir, hi ha ms persones de la
tercera edat que nens i nenes, i dentre aquests avis, hi ha ms
dones que homes. Per aix, a gaireb totes les poblacions de
Catalunya hi ha casals per als avis.
El fet que la tercera edat hagi esdevingut activa ha potenciat tamb
altres empreses del sector dels serveis: la gent gran viatja, necessita
geritrics, atenci mdica a casa, etc.
Avui dia la gent gran fa coses que fa 50 anys eren impensables.
Socialment es considerava que una persona vella shavia de quedar
130225 _ 0182-0197.indd 188 3/8/09 17:20:22
va
len
y
Mapa de les activitats principals
del sector primari a Catalunya.
2
quilmetres
escala
mar
Medi t er r ani
F R A N A
ARAG
COMUNITAT
VALENCIANA
ANDORRA
E
S
N
O
bestiar bov
bestiar porc
RAMADERIA I PESCA
bestiar ov i capr
aviram
port de pesca
conreus de sec
conreus de regadiu
AGRICULTURA
blat i ordi
blat de moro
vinya
hortalisses
arbres fruiters
olivera
arrs
patates
planta ornamental
Lactivitat agrria
no s dominant.
141
9
141
A Catalunya el 5 % de la poblaci activa treballa en el
sector primari. Lagricultura de sec i la ramaderia en
sn les activitats econmiques principals.
4. La ramaderia
La ramaderia es localitza a les terres de la Catalunya humi-
da i a la Catalunya interior. s lactivitat econmica ms im-
portant del sector primari pel comer de la carn i dels pro-
ductes derivats, com ara els ous i la llet.
La ramaderia estabulada o intensiva s la ms productiva i
el bestiar es cria en granges o estables. Shi cria sobretot
bestiar porc i aviram, i tamb bov i ov.
y
En la ramaderia extensiva el bestiar pastura a laire lliure.
Cada vegada es practica menys perqu s poc productiva.
Hi destaquen el bestiar bov i ov.
y
5. La pesca i la mineria
Tot i que Catalunya t un llarg litoral i una extensa tradici
pesquera, els recursos marins sn cada vegada ms escas-
sos. Els ports de pesca ms importants sn, de nord a sud,
els de Roses, Blanes, Arenys, Barcelona, Vilanova i la Geltr,
i Sant Carles de la Rpita.
y
Tot i que la mineria ha perdut poblaci activa, continua tenint
importncia lexplotaci de les pedreres del Garraf i el Baix
Llobregat i les mines de sal de Sria, al Bages.
agricultura agriculture,
farming
mineria mining
pesca fishing
ramaderia cattle raising
3. Digues quina diferncia hi ha
entre poblaci activa,
poblaci inactiva i poblaci
ocupada.
4. Observa el mapa
y
i escriu:
a. El nom de dos productes
agrcoles de sec, dos de
regadiu i on es localitzen.
b. Dues zones on es cria
bestiar porc i dues on es
cria bestiar bov.
Respon
Per comprendre
Proposeu als nens i les nenes
que recullin informaci sobre
lactivitat del sector primari que
hi ha al seu municipi i que lex-
posin a classe.

Tractament
de la informaci
i competncia digital
Proposeu als alumnes que es
reparteixin la feina de buscar a
Internet informaci i imatges dels
conreus de sec, els de regadiu,
els biolgics, de la ramaderia
intensiva i lextensiva a Catalu-
nya, dels ports de pesca i de les
pedreres del Garraf i el Baix Llo-
bregat i de les mines de sal de
Sria i el Bages.
UNITAT 9
Solucions
Illustracions
4. El sector on treballen ms per-
sones s el terciari.
Respon
3. La poblaci activa s aquella
que est en edat de treballar;
la poblaci inactiva s la que
no pot treballar o no cobra un
sou per lactivitat que fa; la
poblaci ocupada la formen
les persones que treballen i
que reben uns diners a canvi.
4. R. M. a. Conreus de sec: el
blat i lolivera a la Conca de
Barber. Conreus de regadiu:
arbres fruiters i hortalisses al
Baix Llobregat. b. Es cria bes-
tiar porc a Osona i el Bages.
Es cria bestiar bov al Girons
i lAlt Empord.
141
a casa, tant perqu estaven a pitjor condici fsica que avui dia, com
perqu es creia que no podien fer cap feina til. Avui dia els avis sn
persones dinmiques i, en molts casos, un pilar fonamental en les
famlies perqu tenen cura dels nts i les ntes.
Hi ha pasos europeus on els avis, voluntriament, ajuden a controlar
el trnsit a les hores dentrada i sortida de lescola, vigilen les sales
dels museus i fan altres tasques socials que els fan sentir tils i
eviten que es quedin sols a casa.
Proposeu-los que facin una llista de les activitats que fan els avis
i que les classifiquin en ldiques i dajut a la resta de la societat.
130225 _ 0182-0197.indd 189 12/8/09 14:36:55
142
u
Mapa dels sectors industrials a Catalunya.
i
Mapa de les fonts energtiques a Catalunya.
El sector secundari a Catalunya
Catalunya t una forta tradici industrial. En lac-
tualitat 25 de cada cent persones de la poblaci
activa es dedica a la indstria. En aquest sector
de leconomia sinclouen la construcci i les acti-
vitats industrials.
1. La construcci
Aquesta activitat econmica comprn la construc-
ci de cases, edificis i obres pbliques, com ara
tnels, ponts i carreteres.
u
La construcci s una de les activitats ms im-
portants del sector secundari. Ocupa ms de deu
persones de cada cent, per des de lany 2008
nha disminut el nombre de treballadors.
Tot i que s una activitat econmica escampada
per tot el territori, nhi ha molta a les comarques
del Barcelons, el Baix Llobregat, el Valls Occi-
dental, el Valls Oriental, el Baix Camp, el Tarra-
gons, el Girons i el Segri, entre les quals hi ha
unes bones vies de comunicaci.
2. Classes dindstries
Segons el que fabriquen, hi ha tres classes din-
dstries: les bsiques, les de bns dequipament
i les de bns de consum.
u

Les indstries bsiques elaboren productes
semielaborats per a altres indstries, com ara
lacer o el ciment.
Les indstries de bns dequipament elaboren
productes que sutilitzen per fabricar-ne dal-
tres, com ara les mquines.
Les indstries de bns de consum fabriquen
productes que les persones consumim direc-
tament, com ara els aliments.
0
quilmetres
escala
E
S
N
O
mar
Medi t er r ani
F R A N A
ARAG
COMUNITAT
VALENCIANA
ANDORRA
0
quilmetres
escala
E
S
N
O
F R A N A
ARAG
ANDORRA
COMUNITAT
VALENCIANA
mar
Medi t er r ani
construcci building
indstria industry
rea
industrial
txtil
qumica
construcci
agroalimentria
metalls
noves tecnologies
lnia elctrica
de 400kV
oleoducte
gasoducte
central
hidroelctrica
central trmica
central nuclear
parc elic
3. E
Catalu
centra
Valls
ns, e
ocupe
La
pin
al
bre
La
m
La
na
La
ne
La
pe
La
qu
4. Le
La ind
bles c
sn fo
aques
Catalu
lener
fonts
Les e
exhau
novab
En
de
tria
Re
5.
6.
7.
Objectius
Caracteritzar les diferents acti-
vitats del sector secundari a
Catalunya.
Classificar la indstria segons
el que fabriquen.
Saber quins sn els principals
sectors industrials i qu produ-
eixen.
Conixer les fonts denergia
renovables i les no renovables.
Suggeriments didctics
Per comenar
Plantegeu als nens i les nenes
que un dels trets ms caracte-
rstics de la Catalunya moderna
s la rpida vinculaci a la
Revoluci Industrial europea (el
sector del txtil, molt important
al final del segle XIX i al principi
del segle XX).
Per explicar
Proposeu-los que anomenin la
feina dels seus pares en cas
que pertanyin al sector secun-
dari. Pregunteu-los quina mena
de capacitaci laboral els cal
per fer aquesta feina, si tenen
molta responsabilitat, etc.
Per comprendre
Proposeu un debat sobre les
energies renovables i no renova-
bles. Feu que els nens i les
nenes sadonin de la importncia
que tenen com a consumidors.
Per exemple, una cosa tan senzi-
lla com comprar-se una pea de
roba de fibra sinttica implica el
consum de petroli, que s el pro-
ducte mare del qual deriven les
fibres sinttiques. Pel que fa al
cot, que s el que ens pot sem-
blar ms natural, el 25% dels
pesticides que es fan servir a tot
el mn van a parar a les planta-
cions de cot. Aix vol dir que,
indirectament, estem depenent
de la indstria qumica, una de
les ms contaminants.
142
Ms informaci
La Revoluci Industrial i la literatura catalana
Al final del segle XIX i amb lesclat de la Revoluci Industrial, el pano-
rama de la literatura europea va canviar. Els autors tenien la necessi-
tat descriure sobre la nova realitat social i econmica i el gnere que
majoritriament van escollir per fer-ho va ser la novella. Els protago-
nistes daquest relats eren els representants de les noves classes
socials: els empresaris, els amos de les fbriques i els obrers. Les
histries reflectien les dures condicions de vida dels treballadors i
lenriquiment sobtat de moltes grans famlies i, fins i tot, la seva
runa. Aquestes novelles esdevenen un clar testimoni de la nova
realitat emergent, per aix aquest moviment literari es va anomenar,
en funci del seu objectiu final, realisme o naturalisme.
130225 _ 0182-0197.indd 190 12/8/09 14:36:56
limentria
ls
tecnologies
lnia elctrica
de 400kV
oleoducte
gasoducte
o
A. Una fbrica de productes
alimentaris. B. Una fbrica
delectrnica. C. Parc elic
a Trucafort, al Priorat.
143
9
3. Els principals sectors industrials
Catalunya t una forta tradici industrial. La indstria es con-
centra a les comarques del Barcelons, el Baix Llobregat, el
Valls Oriental, el Valls Occidental, el Baix Camp, el Tarrago-
ns, el Girons i el Segri. Les indstries que ms persones
ocupen a Catalunya sn les segents:
u
La indstria qumica, que elabora plstics, medicaments,
pintures, detergents, PVC, etc. Aquesta indstria es troba
al complex petroqumic del Camp de Tarragona, al Baix Llo-
bregat i al Valls Occidental.
La indstria dels metalls, que fabrica autombils, electrodo-
mstics, material elctric i electrnic.
La indstria agroalimentria, que produeix oli, vi, cava, fari-
na, llet i derivats, embotits, etc.
o
La indstria de les noves tecnologies, que fabrica compo-
nents de telecomunicacions i dinformtica.
o
La indstria de la construcci, que proporciona materials
per a les edificacions.
La indstria txtil, que produeix teixits i roba de confecci, i
que perd importncia a causa dels productes dimportaci.
4. Les fonts energtiques
La indstria requereix molta energia, que sobt de combusti-
bles com ara el carb, el petroli, el gas natural i lurani, que
sn fonts denergia no renovables. Com que Catalunya no t
aquests combustibles, els ha dimportar.
i
Catalunya disposa daltres recursos energtics, com ara
lenergia elica, lenergia solar i la hidroelctrica, que sn
fonts denergia renovables.
i
i
o
Les energies renovables ens les dna la naturalesa, sn in-
exhauribles i no contaminen. Actualment ls denergies re-
novables a Catalunya s petit, per tendeix a crixer.
En lactualitat el 25 % de la poblaci activa catalana es
dedica a la indstria. A Catalunya destaquen la inds-
tria qumica, la dels metalls i lagroalimentria.
Respon
5. Quines sn les comarques catalanes ms industrialitzades?
6. Indica en quina classe dindstria sobt el plstic, una moto, el cot i un ordinador.
7. Digues cinc consells per millorar el consum energtic de casa teva.
A
B
C
UNITAT 9
Solucions
Respon
5. Les comarques catalanes ms
industrialitzades sn el Barcelo-
ns, el Baix Llobregat, el Valls
Occidental, el Valls Oriental,
el Baix Camp, el Tarragons,
el Girons i el Segri.
6. El plstic el produeix la inds-
tria qumica; una moto, a la
indstria dels metalls; el cot,
la indstria txtil; un ordina-
dor, la indstria de les noves
tecnologies.
7. R. M. Ventilar la casa en comp-
tes dengegar laire condicio-
nat per evitar daugmentar el
consum elctric. Abaixar les
persianes o els tendals a les
hores de sol per aconseguir
que la seva escalfor no apugi
la temperatura de dins de la
casa, cosa que fa que desprs
calgui engegar laire condicio-
nat. Tancar b portes i fines-
tres per conservar lescalfor
quan fa fred. Obrir la nevera el
mnim de vegades possible per
afavorir que es mantingui el
fred i el motor no hagi de fun-
cionar tant. No tenir la tele
engegada si no es mira, de
manera que consumeix per a
ning.
143
A Catalunya, el representant i creador de la novella moderna va ser
Narcs Oller, un advocat que escrivia en el seu temps lliure com a
distracci.
Feu que els alumnes busquin informaci a Internet sobre Narcs
Oller i les seves obres. Insistiu-los que cerquin informaci sobre la
classe social que retratava aquest autor i els entorns en qu si-
tuava les seves obres.

Competncia
social i ciutadana
Parleu amb els alumnes de les fei-
nes que fan molt immigrants.
Aquestes feines sovint sn les
ms dures i les pitjor retribudes, i
les persones daqu sestimen
ms no fer. Plantegeu-los de quina
manera es pot evitar aquesta situ-
aci i com influeix el fet que els
immigrants tinguin o no papers en
lacceptaci daquesta mena de
feines, sovint sense contracte ni
assegurana.
130225 _ 0182-0197.indd 191 12/8/09 14:36:57
s
El parc Gell, a Barcelona. Quan fas
vacances, quin tipus de turisme practiques?
Quins serveis utilitzes?
144
El sector terciari s el que ocupa ms persones a Cata-
lunya; 70 de cada cent treballadors es dediquen als ser-
veis. Aquest sector inclou activitats molt variades que
es poden agrupar en serveis educatius, sanitaris, finan-
cers, administratius, la comunicaci, el turisme, el co-
mer i el transport.
a
1. El turisme
El turisme comprn els desplaaments de les perso-
nes, tant del pas com estrangeres, a diferents llocs
en cerca de descans o de diversi. A Catalunya loferta
turstica s molt variada.
s
El turisme de costa, de sol i platja, s el que ocupa
ms persones i es localitza a la costa mediterrnia.
El turisme rural es desenvolupa a tot Catalunya, so-
bretot a les rees de muntanya.
El turisme cultural o de lleure se centra en ciutats
amb un ric patrimoni histric i artstic, com ara Bar-
celona, Tarragona, Lleida o Girona, entre altres po-
blacions.
2. El comer
El comer s un servei que posa en contacte els pro-
ductes i els bns obtinguts en els sectors primari i se-
cundari amb els consumidors que els compren. s a
dir, es venen productes i bns a canvi de diners.
Lactivitat del comer es fa dins dun pas o entre dife-
rents pasos.
El comer interior. s lintercanvi de productes que es
produeixen en un pas i que es venen en comeros
del mateix pas. Aix, a Catalunya senvasen produc-
tes alimentaris que es venen a Catalunya mateix o en
altres comunitats autnomes de lEstat espanyol.
El comer exterior. s lintercanvi de productes entre
uns pasos i uns altres. Quan un pas ven productes
a un altre pas, es diu que nexporta. Catalunya ex-
porta maquinria, vehicles de motor i productes dali-
mentaci. Quan un pas compra productes i bns a
un altre pas, es diu que nimporta. Catalunya impor-
ta combustibles, com ara el petroli i el gas, produc-
tes qumics i dalimentaci. Catalunya ven ms pro-
ductes a lexterior que no en compra, i aix s
beneficis per al pas.
a
Estudi de televisi. Les feines relacionades
amb els mitjans de comunicaci formen
part del sector dels serveis.
El sector terciari a Catalunya
El consum responsable
Vivim en un mn en qu cada vegada
consumim ms. En produir tant, moltes
vegades es recorre a lexplotaci de
nens i adults, a la contaminaci de la
naturalesa o a la creaci de residus. Per
aix s necessari que practiquem un
consum responsable i que reciclem en
la mesura del que puguem.
Fes una llista amb les mesures
que pots prendre per consumir
menys a casa i a lescola.
QUIN MN
VOLEM?
To
A
COMU
VALEN

3. E
Perqu
lladar
ports
on es
Els
de
tre
vi
am
Els
me
cad
on
ce
Els
avi
de
de
mo
Gir
El
va
tur
tim
144
Ms informaci
Les fires i els mercats locals
A ms dels establiments comercials de pobles i ciutats, trobem les
fires locals, que acostumen a estar dedicades a un producte concret o
a un mbit especial, com ara: la fira de lAmetlla, la fira de lAvet, la fira
de Santa Llcia (de figures del pessebre i ornaments nadalencs) o la
fira de Sant Pon (dherbes remeieres). Nhi ha daltres que recorden
poques passades, s el cas de les fires i els mercats medievals.
Tamb, en molts pobles, un dia determinat a la setmana es fa en una
plaa o en uns carrers un mercat especial perqu els venedors ambu-
lants hi posin les parades i venguin els seus productes. En aquests
mercats, segons el seu abast, shi pot trobar des de menjar, roba,
aixovar de la llar, sabates fins a aviram.
Objectius
Caracteritzar les activitats del
sector terciari a Catalunya.
Classificar els diferents tipus
de turisme de Catalunya.
Diferenciar entre el comer
interior i lexterior.
Conixer els diferents tipus de
transport.
Suggeriments didctics
Per comenar
Expliqueu als alumnes quina
mena dactivitats comprn el
sector terciari, s a dir, el dels
serveis. Desprs, entre tots,
feu una llista de les activitats
que fan a lescola i de les extra-
escolars que depenen daquest
sector. Per exemple: cursets
de nataci, sortides culturals i
ldiques, colnies, viatges de
final de curs...
Proposeu als nens i les nenes
que recullin la informaci refe-
rent a algun viatge o excursi
turstica que hagin fet. Per
exemple: quins serveis han uti-
litzat? (transport, restauraci,
llocs concrets que han visi-
tat...), quin dest els ha agradat
ms? (un parc temtic, una
activitat esportiva o daventura,
unes vacances a la platja...).
Estant en aquests llocs, han
vist alguna feina que els agra-
daria fer?, quina?, saben quina
preparaci requereix?
Per explicar
Assegureu-vos que els alumnes
entenen tota la informaci que
sels dna en aquestes pgi-
nes. Aneu aturant la lectura per
fer-los preguntes que serveixin
per comprovar que entenen tot
el que sexplica. Podeu aprofi-
tar per afegir informaci concre-
ta sobre qualsevol dels temes
(turisme dun tipus o un altre,
comer interior, transports) que
sigui present en el seu munici-
130225 _ 0182-0197.indd 192 3/8/09 17:20:25
es?
des
ada
tes
de
la
Per
un
en
d
Mapa de les comunicacions a Catalunya.
La xarxa viria catalana t ms de dotze
mil quilmetres de longitud.
Girona
Tarragona
Lleida
Barcelona
Figueres
Manresa
Vic
Matar
Tortosa
Montblanc
Cervera
la Seu
dUrgell
Berga
Viella
Tremp
Sort
Martorell
Granollers
C-25
C
-2
5
C-25
0 21
qilmeres
escala
mar
Medi t er r ani
F R A N A
ARAG
COMUNITAT
VALENCIANA
ANDORRA
E
S
N
O
145
9
3. El transport
Perqu els productes arribin fins als comeros i per tras-
lladar passatgers cal que hi hagi transports. Els trans-
ports es classifiquen en tres grups, segons el medi per
on es desplacen.
d
Els transports terrestres. Persones o mercaderies es
desplacen en camions per carreteres i autovies o en
trens per vies de ferrocarril. A Catalunya, tant la xarxa
viria com la ferroviria tenen una estructura radial
amb centre a Barcelona.
Els transports martims. Es desplacen per rutes marti-
mes en vaixells que surten i arriben a ports. Les mer-
caderies es transporten en vaixells mercants. Els ports
on hi ha ms moviment de mercaderies sn el de Bar-
celona i el de Tarragona.
Els transports aeris. Es desplacen per rutes aries en
avions que senlairen i aterren en aeroports. Laeroport
del Prat s el que t un trnsit ms gran davions, tant
de mercaderies com de passatgers. Tamb reben
molts turistes amb lnies de baix cost els aeroports de
Girona i Reus.
El sector terciari ocupa un 70 % de la poblaci acti-
va de Catalunya. Els serveis ms importants sn el
turisme, el comer i els transports terrestres, mar-
tims i aeris de persones i mercaderies.
Respon
8. Escriu en qu sassemblen
i en qu es diferencien
el comer interior i el comer
exterior. Posan un exemple
de cada.
9. Per qu s tan important
el transport per al comer
i per al turisme?
10. Vs a http://mercuri.icc.cat/
website/mob_nf/mob1/mob2/
inici2.htm, introdueix
la comarca i el municipi
on vius, marca els serveis
de la llista i consulta el mapa.
Desprs, recull els serveis
que hi apareixen.
comer commerce, trade
transport transport
turisme tourism
Diferents classes de transports:
tren dalta
velocitat
vaixell
mercant
avi comercial
LLEGENDA
autopista i autovia
carretera nacional
carretera principal
carretera comarcal
ferrocarril
AVE
port comercial
aeroport
eix tranversal -
pi o que destaqui com a sector
que agrupa el major nombre de
treballadors.
Per comprendre
Demaneu als nens i les nenes
que responguin algunes pre-
guntes del tipus: quina mena
de comer es fa als mercats
centrals?, per quina ra sim-
porten productes que aqu es
produeixen?, quines comar-
ques estan ms ben comunica-
des a nivell de transports i qui-
nes ms mal comunicades?

Competncia
artstica i cultural
Proposeu als alumnes que parlin
dels llocs que han visitat i si, quan
hi han anat, han gaudit dalguna
festa tradicional. Feu que les
comentin i les valorin com a patri-
moni com.
Solucions. R. Ll.
UNITAT 9
Solucions
Illustracions
11. R. Ll.
Respon
18. El comer interior s el que
es produeix en un mateix
pas, mentre que el comer
exterior s el que es fa amb
altres pasos. A Catalunya
senvasen productes alimen-
taris que es venen dins del
mateix pas. Catalunya expor-
ta maquinria i vehicles de
motor.
19. El transport s tan important
per al comer perqu permet
que els productes arribin als
comeros; i per al turisme,
perqu transporta els passat-
gers dun lloc a un altre.
10. Activitat TIC. Tractament de la
informaci i competncia
digital. R. Ll.
145
A Catalunya hi ha molta tradici de mercats al carrer i als pobles,
sobretot, les persones compren gran part dels productes de consum
quotidi, especialment aliments, en el mercat setmanal.
Feu que els alumnes busquin informaci a Internet sobre els mer-
cats ambulants dels pobles de Catalunya, el reglament que els
regula i els problemes que hi ha amb les parades o els mercats no
autoritzats pels municipis on se situen.
130225 _ 0182-0197.indd 193 12/8/09 14:36:58
146
Activitats
Comprn
11. Calcula en un full les densitats de poblaci que falten de les comarques de la taula.
14. Fes una taula com aquesta sobre el sector
primari a Catalunya i completa-la. Desprs,
fes-ne una altra per a cada un dels sectors
econmics restants a Catalunya.
15. Explica les xarxes de comunicaci
de Catalunya. Quins ports, aeroports
i tipus de trens hi ha?
Raona
16. Com ja saps, bona part de la poblaci
a Catalunya es concentra a les zones
litorals. Per qu creus que s aix?
17. Qu passaria si un any marxessin
de Catalunya molts emigrants i baixessin
molt els naixements?
12. Consulta la taula anterior i fes una taula
amb dues columnes.
a. Escriu en la primera columna el nom
de les deu comarques amb la densitat de
poblaci ms alta i en laltra,
les altres deu comarques que tinguin
menys densitat.
b. Subratlla amb color vermell
les comarques de costa i amb color
blau, les dinterior. Quantes nhi ha
de cada cas en cada columna? Quina
conclusi en treus?
13. Copia en un full aquesta fitxa sobre
la poblaci de Catalunya i completa-la.
EL SECTOR PRIMARI A CATALUNYA
Activitats principals
que desenvolupa.
Zones on t importncia.
Caracterstiques que t.
COMARCA Habitants
Superfcie
(en km
2
)
Densitat de
poblaci (hab./km
2
)
COMARCA Habitants
Superfcie
(en km
2
)
Densitat de
poblaci (hab./km
2
)
Alt Camp 40.017 545 73 Cerdanya 16.862 546 31
Alt Empord 118.950 1.342 89 Girons 160.838 575 280
Alt Urgell 20.936 1.447 14 Pallars Sobir 6.883 1.355 5
Alta Ribagora 4.004 427 ......... Pla dUrgell 33.105 304 109
Baix Camp 167.889 695 241 Priorat 9.665 496 19
Baix Ebre 74.962 988 ......... Segarra 20.996 721 29
Baix Empord 120.302 700 172 Segri 183.954 1.394 .........
Baix Llobregat 757.814 486 ......... Selva 144.420 995 .........
Barcelons 2.215.581 143 15.493 Tarragons 212.520 317 670
Bergued 39.746 1.183 33 Urgell 34.117 586 58
Nombre dhabitants: .........
Creixement natural: positiu negatiu
Raons: .........
Creixement migratori: positiu negatiu
Raons: .........
Densitat de poblaci: ......... hab./km
2
Distribuci:
rees ms poblades: .........
rees menys poblades: .........
POBLACI DE CATALUNYA
A
18. E
u
i
E
A
2
2
2
Ms informaci
Les energies no renovables
Avui dia la major part de les fonts denergia que sutilitzen sn no
renovables. Pregunteu als alumnes qu passaria si comencs a
escassejar el petroli: quines conseqncies tindria en el mn tal com
funciona avui dia?
Cal que ens plantegem quines coses es poden fer per estar preparats
per al dia que els combustibles fssils escassegin, que tard o dhora
arribar.
Proposeu un debat. Podeu partir de plantejar qestions del tipus: la
soluci a aquesta situaci passa per convertir les energies renova-
bles en una soluci a gran escala? Quins canvis shaurien de produir
perqu aix funcions? Tamb es pot plantejar si en realitat som una
Solucions
Comprn
11. LAlta Ribagora: 9,38; el Baix
Ebre: 75,87; el Baix Llobregat:
1.559,29; el Segri: 131,96;
la Selva: 145,15.
12. a. Amb la densitat ms alta: el
Barcelons, el Baix Llobregat,
el Tarragons, el Girons, el
Baix Camp, el Baix Empord,
la Selva, el Segri, el Pla dUr-
gell i lAlt Empord. Amb la
densitat ms baixa: el Pallars
Sobir, lAlta Ribagora, lAlt
Urgell, el Priorat, la Segarra, la
Cerdanya, el Bergued, lUr-
gell, lAlt Camp i el Baix Ebre.
b. Costa: lAlt Empord, el
Baix Camp, el Baix Ebre,
el Bai x Empord, el Bai x
Llobregat, el Barcelons, la
Selva i el Tarragons. Interior:
lAlt Camp, lAlt Urgell, lAlta
Ribagora, el Bergued, la
Cerdanya, el Gi rons, el
Pallars Sobir, el Pla dUrgell,
el Priorat, la Segarra, el Segri
i lUrgell. 8 de costa i 12 din-
terior; hi ha menys comarques
de costa per s on concentra
ms poblaci.
13. No mb r e d h a b i t a n t s :
7.210.508. Creixement natu-
ral positiu. Raons: la natalitat
s superior a la mortalitat.
Creixement migratori positiu.
Raons: la immigraci s supe-
rior a lemigraci. Densitat de
poblaci 224 hab./km
2
. rees
ms poblades: el Barcelons,
el Maresme, el Baix Llobregat
i el Valls Occidental. rees
menys poblades: les comar-
ques pirinenques.
14. R. Ll.
15. A nivell de transports terres-
tres, a Catalunya hi ha tota
una xarxa viria i ferroviria
amb estructura radial que t
com a centre Barcelona. Pel
que fa als ports, on hi ha ms
moviment s als de Barcelona
i Tarragona. Els transports
aeris tenen el Prat com laero-
146
130225 _ 0182-0197.indd 194 3/8/09 17:20:26
146
Activitats
Comprn
11. Calcula en un full les densitats de poblaci que falten de les comarques de la taula.
14. Fes una taula com aquesta sobre el sector
primari a Catalunya i completa-la. Desprs,
fes-ne una altra per a cada un dels sectors
econmics restants a Catalunya.
15. Explica les xarxes de comunicaci
de Catalunya. Quins ports, aeroports
i tipus de trens hi ha?
Raona
16. Com ja saps, bona part de la poblaci
a Catalunya es concentra a les zones
litorals. Per qu creus que s aix?
17. Qu passaria si un any marxessin
de Catalunya molts emigrants i baixessin
molt els naixements?
12. Consulta la taula anterior i fes una taula
amb dues columnes.
a. Escriu en la primera columna el nom
de les deu comarques amb la densitat de
poblaci ms alta i en laltra,
les altres deu comarques que tinguin
menys densitat.
b. Subratlla amb color vermell
les comarques de costa i amb color
blau, les dinterior. Quantes nhi ha
de cada cas en cada columna? Quina
conclusi en treus?
13. Copia en un full aquesta fitxa sobre
la poblaci de Catalunya i completa-la.
EL SECTOR PRIMARI A CATALUNYA
Activitats principals
que desenvolupa.
Zones on t importncia.
Caracterstiques que t.
COMARCA Habitants
Superfcie
(en km
2
)
Densitat de
poblaci (hab./km
2
)
COMARCA Habitants
Superfcie
(en km
2
)
Densitat de
poblaci (hab./km
2
)
Alt Camp 40.017 545 73 Cerdanya 16.862 546 31
Alt Empord 118.950 1.342 89 Girons 160.838 575 280
Alt Urgell 20.936 1.447 14 Pallars Sobir 6.883 1.355 5
Alta Ribagora 4.004 427 ......... Pla dUrgell 33.105 304 109
Baix Camp 167.889 695 241 Priorat 9.665 496 19
Baix Ebre 74.962 988 ......... Segarra 20.996 721 29
Baix Empord 120.302 700 172 Segri 183.954 1.394 .........
Baix Llobregat 757.814 486 ......... Selva 144.420 995 .........
Barcelons 2.215.581 143 15.493 Tarragons 212.520 317 670
Bergued 39.746 1.183 33 Urgell 34.117 586 58
Nombre dhabitants: .........
Creixement natural: positiu negatiu
Raons: .........
Creixement migratori: positiu negatiu
Raons: .........
Densitat de poblaci: ......... hab./km
2
Distribuci:
rees ms poblades: .........
rees menys poblades: .........
POBLACI DE CATALUNYA
130177 _ 0136-0149.indd 146 9/4/09 10:49:56
UNITAT 9
societat que consumeix massa de tot i aix provoca que la necessitat
denergia que tenim sigui molt superior a la que necessitarem si
fssim un consum responsable.
Per encaminar el debat, proposeu-los de fer a la pissarra una llista de
situacions quotidianes que impliquen una despesa denergia que es
podria evitar. Podeu dividir-ho per mbits: domstics (llums encesos,
calefacci massa forta, etc.), a la via pblica (enllumenat excessiu,
massa cartells, etc.), empreses (oficines en edificis on es deixen els
llums encesos a la nit, etc.)...
Aprn a fer de gegraf
Objectius
Entendre pirmides de poblaci.
Suggeriments didctics
Expliqueu la informaci que
recull la pirmide de poblaci.

Competncia
daprendre a aprendre
Proposeu-los de recollir dades so-
bre les edats de les persones que
formen la seva famlia directa
(pares, germans, avis), fer-ne un
llistat a la pissarra i convertir-les
en una pirmide de poblaci.
147
port ms important, seguit del
de Girona i el de Reus.
Raona
16. Perqu des del punt de vista
econmic el litoral s on es
concentren la indstria i les
empreses de serveis, que do-
nen feina a ms persones.
17. El creixement natural seria
negatiu, perqu hi hauria
menys naixements que morts.
Aplica
18. Activitat per fer en grup. R. G.
Opina
19. Una poblaci inactiva de tres
quartes parts, difcilment es
pot mantenir a nivell estatal,
perqu la producci no cobreix
les despeses que genera.
Aprn a fer de demgraf
20. Al pas A hi ha una natalitat
molt baixa i la gent arriba a una
edat ms avanada: es parla
de poblaci envellida. Al pas
B, la natalitat s molt alta i la
poblaci s molt ms jove.
21. B t la base ms ampla.
22. Al pas B caldrien serveis per
les persones grans perqu
nhi ha ms. En canvi, al pas
B, caldrien escoles infantils.
130225 _ 0182-0197.indd 195 14/8/09 13:09:24
148
23. Llegeix el resum.
24. Tria un concepte de cadascuna de les sries segents i defineix-lo.
a. creixement natural positiu / creixement migratori negatiu
b. poblaci activa / poblaci inactiva / poblaci aturada
c. sector primari / sector secundari / sector terciari
25. ESTUDI EFICA. Completa aquest esquema sobre el sector terciari a Catalunya.
Repassa
La poblaci de Catalunya
La poblaci de Catalunya s duns 7.200.000 habitants. Est augmentant per-
qu el creixement natural i el creixement migratori sn positius.
La densitat de poblaci de Catalunya s de 224 habitants per quilmetre qua-
drat. La poblaci es concentra a les zones de costa i a les ciutats. A les terres
de linterior i de muntanya la densitat s baixa.
Les activitats econmiques
La poblaci es classifica, segons la relaci amb el treball,
en poblaci activa, que s el conjunt de persones que
sn en edat i condici de treballar, i poblaci inactiva,
que sn les persones que no poden treballar per
ledat o la condici. A Catalunya, la poblaci activa
treballa majoritriament en el sector terciari;
la segueix el sector secundari i, en una proporci
molt petita, el sector primari.
LES PRINCIPALS ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI A CATALUNYA
que pot ser que pot ser
......... el comer
sn
rural ......... .........
que nhi ha de
.........
......... exterior terrestre ......... .........
vies de ferrocarril .........
26. E
q
27. C
d
T
o
lernc
ia
2
1. Controlar
El reg per d
a gota a les
Aix estalvia
amb les aig
els jardins.
Objectius
Repassar els conceptes que
shan aprs en la unitat.
Completar taules amb dades.
Aplicar el que sha aprs en la
unitat aplicant-ho a situacions
concretes.
Comprendre les causes de la
distribuci de la poblaci pel
territori.
Paraules clau
de la unitat
agricultura
comer
construcci
creixement natural
densitat de poblaci
distribuci
emigraci
fonts energtiques
immigraci
indstria
migraci
mineria
pesca
poblaci activa
poblaci inactiva
ramaderia
sector primari
sector secundari
sector terciari
transports
turisme
Programa de tolerncia
Mostreu als alumnes la importncia
que t ser respectuosos amb les
opinions de tothom. Plantegeu-los
que en la qesti de la sostenibili-
tat hi ha qui pensa que les solu-
cions que es proposen no sn visi-
bles a curt termini a nivell destalvi
energtic i que, noms per aquesta
ra, ja no val la pena dur-les a
terme. Feu que sadonin de la
importncia de la sostenibilitat a
llarg termini per tenir cura del nos-
tre planeta.
148
Ms informaci
Els accidents de circulaci
Una de les causes ms importants de mortalitat entre la poblaci jove
sn els accidents de circulaci. En les pirmides de poblaci hi ha un
nombre de persones que no superen els 39 anys dedat. s una edat
de plenitud fsica i, per tant, cal buscar factors externs que justifiquin
aquestes xifres. Sha comprovat que s la poblaci ms jove la que t
ms accidents de trnsit amb resultat de mort. La Direccin General de
Trfico (DGT) i el Servei Catal de Trnsit duen a terme campanyes de
sensibilitzaci dels conductors joves perqu siguin responsables i
adquireixin bons hbits de conducci. Concretament, intenten que no
es consumeixi alcohol ni cap altra droga que pugui dificultar la conduc-
ci, i que respectin els lmits de velocitat i els senyals de trnsit.
130225 _ 0182-0197.indd 196 12/8/09 14:36:59
....
Opinar sobre el desenvolupament sostenible
Lagricultura, la ramaderia, la indstria i totes les altres activitats econmiques afecten
el medi natural. Conscients daix, els habitants de Vilanova han decidit posar en marxa
accions per assolir un desenvolupament sostenible, s a dir, per aconseguir el benestar
ara i al futur, sense perjudicar el medi ambient. Shan proposat aquests objectius:
controlar el consum daigua, reduir el consum denergia i reduir la contaminaci.
149
9
26. Escriu en una taula els aspectes positius i els negatius que vegis en les accions
que shan proposat a Vilanova.
27. Com creus que canviar el paisatge de Vilanova quan apliquin les mesures
de desenvolupament sostenible?
T
o
lernc
ia
1
2
3
1. Controlar el consum daigua
El reg per degoteig fa arribar laigua gota
a gota a les arrels de la planta.
Aix estalviaran el 60 % daigua. A ms,
amb les aiges depurades regaran
els jardins.
2. Reduir el consum energtic
Shan proposat que cada edifci
que es construeixi disposi de plaques
solars, que proporcionaran aigua calenta
i part de la calefacci. Aix estalviaran
energia.
3. Reduir la contaminaci
Els fltres a les xemeneies i la
depuraci de les aiges reduiran
la contaminaci de laire i de
laigua. A ms, utilitzaran autobusos
elctrics per contaminar menys.

Competncia matemtica
En demografia les matemtiques
sn bsiques pel fet que shan de
fer clculs contnuament per obte-
nir la densitat de poblaci, el tant
per cent de poblaci activa o inac-
tiva, dhomes i de dones, etc.
Plantegeu als alumnes que, amb
lajut de la calculadora, repassin
les densitats de poblaci que es
presenten en lactivitat 11.
UNITAT 9
Programa dESTUDI EFICA
En acabar la unitat, feu que els alumnes completin la taula segent:
UNITAT 9: La poblaci i les activitats econmiques a Catalunya
El que he aprs... El que he aprs a fer...
La poblaci
de Catalunya
La poblaci
i el sector primari
a Catalunya
El sector secundari
El sector terciari
Solucions
Estudi efica
24. R. Ll.
25. Les principals activitats del
sector terciari a Catalunya
sn: el turisme, que pot ser
de costa, rural, i cultural o de
lleure; el comer, que pot ser
interior o exterior; el transport,
que nhi ha de terrestre (car-
reteres i autovies; vies de fer-
rocarril), martim i aeri.
Sc capa de...
26. R. Ll.
27. Pel que fa a laigua, probable-
ment el riu anir ms ple, per-
qu el consum daigua ser
inferior al que es feia abans
de posar el reg per degoteig i
del reg del s j ardi ns amb
aiges depurades. En els edi-
ficis es veuran les plaques
solars, depenent dall on se
situn. Per exemple, si es
posen als terrats o les teula-
des, no es veur res des del
carrer. Pel que fa a la reducci
de la contaminaci de laire
amb filtres a les xemeneies i
la utilitzaci de vehicles elc-
trics, es notar en la qualitat
de laire i el color del cel. Els
filtres per reduir la contamina-
ci de laigua tamb aconse-
guiran que laigua del riu esti-
gui ms neta.
149
130225 _ 0182-0197.indd 197 12/8/09 14:37:00
150A
La prehistria
E
Continguts
CANVIS I CONTINUTATS
EN EL TEMPS
La prehistria.
El paleoltic.
El neoltic.
Ledat dels metalls.
El territori de Catalunya
en la prehistria.
Ubicacions dinvents
i imatges en cada perode.
Ordenaci de fets
en el temps.
Lectura i comprensi
dun text sobre els perodes
de la prehistria.
Interpretaci de mapes
sobre jaciments.
Valoraci de la importncia
de desenterrar i interpretar
el passat.
Inters per conixer el propi
passat.
Valoraci del patrimoni
histric i cultural del nostre
pas.
ENTORN, TECNOLOGIA
I SOCIETAT
Valoraci de limpacte
dels invents en el context
que es generen i dels canvis
en les condicions de vida.
Programaci
Objectius
Situar la prehistria en el temps.
Definir el concepte de prehistria.
Classificar les etapes de la prehistria.
Identificar el paleoltic amb les societats de caadors
i recollectors nmades.
Identificar el neoltic amb les societats dagricultors i ramaders
sedentaris.
Reconixer el neoltic com la primera gran revoluci
de la humanitat.
Identificar ledat dels metalls amb la introducci
de la metallrgia i els invents com la roda, la vela i larada.
Conixer quines restes de cadascun dels perodes
de la prehistria shan trobat a Catalunya i valorar-les
pel que ens aporten.
Identificar la funci que tenien els estris o les eines
que shan trobat en forma de restes.
Ordenar fets histrics en la lnia cronolgica.
Valorar la importncia de conixer el nostre passat
i de larqueologia com a cincia que ens ho permet de fer.
Criteris davaluaci
Sap qu s la prehistria i quines en sn les etapes.
Diferencia els trets propis de cadascuna de les etapes
de la prehistria.
Entn la importncia de larqueologia i labast dels seus
descobriments pel que fa a lestudi de la histria.
Coneix la prehistria a nivell general i al nostre pas.
Competncies bsiques
A ms de la competncia artstica i cultural, en aquesta
unitat es contribueix a desenvolupar la competncia
dautonomia i iniciativa personal, la competncia en el coneixement
i la interacci amb el mn fsic, la competncia daprendre
a aprendre i la competncia matemtica.
R

10
130225 _ 0198-0213.indd 198 3/8/09 17:20:56
150B
Esquema de la unitat
UNITAT 10. LA PREHISTRIA
Repassa
Sc capa de...
Comprendre la importncia de recuperar
testimonis i interpretar el passat
El paleoltic El neoltic Ledat dels metalls El territori de Catalunya en la prehistria
Aprn a fer dhistoriador
Ordenaci de fets en el temps
Quin mn volem?
Entre tots s ms fcil
Recursos i fitxes fotocopiables
Activitats Coneixement del medi 5: Unitat 10.
Les TIC en el Coneixement del medi 5: Unitat 10.
Les competncies lingstica i matemtica
des del Coneixement del medi 5: Unitat 10.
Refor: Fitxes 35, 36, 37 i 38. Ampliaci: Fitxa 10.
Recursos per a lavaluaci: Prova 10 / Test 10.
Ms recursos. Coneixement del medi 5.
100 propostes per millorar la competncia
en el coneixement i la interacci amb el mn fsic.
Estudi efica
Completar taula i resumir conceptes bsics, activitats
25 i 26, pgina 162.
Previsi de dificultats
Cal que els alumnes entenguin que la prehistria
s un perode que va des de laparici de lsser
hum fins a laparici de documents escrits.
En conseqncia han de comprendre que les etapes
de la prehistria comprenen milers danys
i que la prehistria de la humanitat s molt
ms llarga que la seva histria.
Feu-los entendre que el neoltic suposa el pas
dun sistema de vida nmada a un de sedentari,
capa de generar i procurar-se laliment. Aix comporta
una revoluci comparable a la Revoluci Industrial.
Interessa que els alumnes es familiaritzin amb
el vocabulari i les tcniques de recerca i estudi prpies
de larqueologia i que comprenguin que, en un jaciment
arqueolgic, profunditat equival a antiguitat: com ms
avall es troba una resta, ms antiga s.
Suggeriment
de temporalitzaci
Setembre
Novembre
Desembre
Gener
Febrer
Mar
Abril
Maig
Juny
Octubre
Nota: Durant les dues primeres setmanes del curs escolar podeu recrrer a lAvaluaci
inicial inclosa en el quadern de Recursos per a lavaluaci.
130225 _ 0198-0213.indd 199 3/8/09 17:20:56
150
La prehistria 10
Qu hi veus?
Qu representen aquestes escenes de museu? Quines activitats fan
els personatges?
Creus que cap daquests personatges s un personatge histric? Per qu?
Q
D
E
o
p
a
i
P
F
fa
d
a
M
d
i
Objectius
Mostrar el salt que representa
passar de la cova (refugi natu-
ral) al poblat (construt pels hu-
mans).
Reconixer el progrs a travs
de les troballes arqueolgiques.
Identificar lart prehistric.
Presentar els continguts de la
unitat als alumnes.
Programa de lectura
de la imatge
Observeu les fotografies i dema-
neu als alumnes que es qestio-
nin la finalitat de totes les tas-
ques que es duen a terme en les
imatges i que en treguin conclusi-
ons tot relacionant-les amb les-
for que dediquem avui dia a fer
feines similars.
Suggeriments didctics
Per comenar
Previ a linici de la unitat, inten-
teu que els alumnes exposin
els seus coneixements sobre
la prehistria i valoreu-ne la fia-
bilitat segons la procedncia.
Per explicar
Expliqueu-los que la vida durant
aquest perode era molt dura.
La major part de la feina que
feien els ssers humans durant
el dia estava dedicada a la re-
cerca o la producci daliment.
Quan aprenen a procurar-se
laliment, la seva forma de vida
canvia totalment i comencen a
tenir temps per dedicar a altres
coses com, per exemple, lart.
Per comprendre
Mostreu als alumnes la impor-
tncia dentendre la histria
com un procs que arriba fins
als nostres dies i a valorar
cadascun dels avenos i els
progressos dins del context en
qu shan produt.
150
Ms informaci
Importncia de la prehistria
Expliqueu als nens i les nenes que la prehistria s una perode molt
important per a la humanitat. De vegades, sembla que els descobri-
ments dels primers ssers humans eren fcils i bsics i aix fa que
alguns creguin que hi ha altres perodes histrics molt ms impor-
tants.
Feu-los veure que la prehistria s un perode molt ms llarg que
totes les altres etapes histriques que vnen darrere. Les coses
que sinventen i es descobreixen al llarg de la prehistria sn la base
de tot el que sinventar i es descobrir desprs.
En la prehistria els ssers humans van assentar les bases de la
tecnologia creant eines per ajudar-se a fer les tasques diries (entre
130225 _ 0198-0213.indd 200 12/8/09 14:35:54
151 151
Qu en saps?
De la cova al poblat
Els primers ssers humans vivien en coves
o cabanes i caaven, pescaven i recollien
plantes per sobreviure. Ms tard van aprendre
a conrear plantes i a domesticar animals,
i van construir poblats senzills.
Els primers grups humans sinstallaven
a prop dels rius. Recordes per qu?
Observa el dibuix i descriu les diferents
tasques que fan aquests homes i dones.
Pedra, os i cermica
Fa molts milers danys, els homes i les dones
fabricaven eines amb pedres i ossos
dels animals. Aix feien ganivets, fletxes,
arpons, agulles...
Ms endavant, tamb van fabricar atuells
de cermica amb argila fresca que modelaven
i coen en una foguera.
Observa aquests objectes. De quin material
estan fets?
Per a qu feien servir els atuells
de cermica els homes
i les dones daquesta poca?
Qu aprendrs?
Com era la vida en la prehistria.
Qui va habitar el territori del que ara
s Catalunya en la prehistria.
Com sinterpreta una lnia del temps.
Les primeres obres dart
Els primers artistes van viure fa molts milers
danys. Decoraven les coves amb pintures
danimals i escenes de caa.
Descriu aquesta pintura.
destral agulla punta
de fletxa
arp
Fa
1.000.000
danys
Fa
7.000
anys
Fa
6.000
anys
Fa
3.000
anys
paleoltic neoltic
edat dels
metalls
Competncia artstica
i cultural
Demaneu als alumnes que, en
grups de quatre o cinc, facin un
mural sobre la prehistria a partir
dels coneixements previs que en
tenen. Aquest mural servir per
comprovar, un cop hagin acabat
de treballar la unitat, els coneixe-
ments que han adquirit.
UNITAT 10
Solucions
Qu hi veus?
La imatge gran representa el
treball de la pedra i la petita, la
pintura rupestre. El personatge
de lescena gran est fabricant
una eina a partir de dos tros-
sos de pedra. Dels de lescena
petita, un prepara els pigments
i el de darrere pinta la paret de
la cova.
Els personatges recreen una
escena de la prehistria i no
representen cap persona en
concret perqu no hi ha docu-
mentaci que ens permeti
conixer els personatges impor-
tants de lpoca. Aquests per-
sonatges, si haguessin existit,
serien annims.
Qu en saps?
Els primers grups dhumans
sinstallaven a prop dels rius
perqu aix tenien laigua i la
pesca a labast.
Els dos homes estan curtint
una pell i la dona cou un tros
de carn en una foguera.
La destral est feta de pedra;
lagulla i larp, dos; i la punta
de fletxa, de pedra.
Els atuells de cermica es feien
servir per guardar lquids i vege-
tals.
A la pintura es veu la imatge
dun bis.
151
les quals hi havia lelaboraci daltres eines), es van organitzar a
nivell social en grups que acabarien formant pobles, van domesticar
la natura (agricultura, ramaderia, mineria, foc), van aprendre a despla-
ar-se en vehicles i van inventar rituals per relacionar-se amb el ms
enll. Tot aix es va fer en milers i milers danys. I tot el que va venir
a continuaci, ha tingut aquesta base.
130225 _ 0198-0213.indd 201 12/8/09 14:35:55
q
Una tribu del paleoltic. Per a qu utilitzaven
el foc?
152
caar to hunt
eina tool
famlia family
os bone
paleoltic Paleolithic
pedra stone
prehistria Prehistory
recollectar to harvest
tribu tribe
El paleoltic
1. La prehistria
Els historiadors divideixen la histria en cinc eta-
pes o perodes per facilitar-ne lestudi: prehist-
ria, edat antiga, edat mitjana, edat moderna i
edat contempornia.
La prehistria s la primera etapa de la histria, i
la ms llarga. Transcorre des de laparici de ls-
ser hum, fa aproximadament un mili danys, fins
a la invenci de lescriptura, en fa uns tres mil.
La prehistria es divideix en tres etapes: paleol-
tic, neoltic i edat dels metalls.
2. Els primers habitants
de la pennsula Ibrica
Sembla que els primers ssers humans que van
habitar a la pennsula Ibrica van arribar des de
lfrica, fa un mili danys aproximadament.
Aquests homes i dones vivien a laire lliure, en
coves o en cabanes senzilles que construen amb
branques i pells danimals. Salimentaven del
que trobaven en la natura. Recollectaven fruits i
arrels, pescaven peixos i caaven rens, bisons,
llangardaixos... Dels animals tamb obtenien
pells per abrigar-se i ossos per fabricar estris.
Quan els aliments escassejaven perqu hi havia
pocs animals, els grups humans abandonaven el
lloc i en buscaven un de nou per viure-hi. Per aix
diem que els primers ssers humans eren nma-
des.
3. Les tribus
Els homes i les dones del paleoltic vivien agru-
pats en tribus
q
, que eren petits grups formats
per diverses famlies. Cada tribu tenia uns trenta
membres que sajudaven per sobreviure. Aix,
mentre uns caaven, uns altres recollectaven
fruits, cuinaven els aliments, fabricaven eines...
La vida aleshores era molt dura. Els homes i les
dones vivien uns 20 anys. Molts morien de fam
en les poques ms fredes, quan era ms difcil
caar animals. Uns altres morien de malalties
que avui dia considerem lleus, com ara un refre-
dat o un os trencat.
1.
2.
3.
4.
Re
En
ca
am
ven
ves
4. L
Els
que fa
per c
les pe
Fabric
bifao
jant a
donar
Per fa
els os
5. E
En aq
tistes
tre de
i plom
pintur
rals, q
mals.
Els p
tes e
nes. A
de ve
Objectius
Entendre la prehistria com la
primera etapa de la histria.
Definir la prehistria i establir-
ne les etapes: treballar el pa-
leoltic.
Caracteritzar els primers habi-
tants de la pennsula Ibrica:
don procedien, on vivien, com
salimentaven, amb qu es ves-
tien, etc.
Definir les tribus, les eines i el
primer art de la prehistria.
Suggeriments didctics
Per comenar
Assegureu-vos que els alumnes
comprenen el concepte de pre-
histria i feu-los veure que les
diferents etapes sestableixen
en relaci amb els avenos i
els canvis que shi produeixen.
Per explicar
Expliqueu als nens i les nenes
que hi ha llocs del mn on enca-
ra es viu com en la prehistria:
lorganitzaci tribal, el nomadis-
me, la manca de medecines,
etc. encara sn presents en
molts racons del mn (Amrica,
frica, Oceania, sia). El dia a
dia daquestes persones s
molt dur i la seva esperana de
vida, fora curta en comparaci
a la nostra.
Per comprendre
Demaneu als alumnes que ela-
borin un esquema conceptual
amb el text de lapartat 1, La
prehistria, seguint les pau-
tes del manual Estudi efica
(pg. 38).
Expliqueu als nens i les nenes
que lart en la prehistria es
creu que forma part dels ri-
tuals. Per exemple, abans de
sortir de cacera, els caadors
es pintaven abatent lanimal
que sortien a caar, cosa que
suposadament els havia daju-
dar que tot sorts com calia.
152
Ms informaci
Charles Darwin
Charles Darwin (1809-1882) va nixer a Anglaterra, don va marxar
amb 22 anys, quan va ser acceptat com a naturalista en un viatge
cartogrfic a lAmrica del Sud i a les ndies Orientals. Aquest viat-
ge, que va durar cinc anys, va canviar totalment el pensament de
Darwin, que va tornar a Anglaterra decidit a dedicar la seva vida a
lestudi cientfic.
Les observacions sobre la distribuci geogrfica dels fssils a lest
de lAmrica del Sud i la fauna de les illes Galpagos van convncer
Darwin que la creaci dels ssers de la natura no es podia explicar
de manera separada per a cada un dells. Aix va ser lorigen de la
teoria evolucionista. El concepte evolutiu es va aplicar a totes les
130225 _ 0198-0213.indd 202 12/8/09 14:35:55
w
Procs delaboraci deines.
153
10
153
1. En el paleoltic, els homes i les dones eren nmades. Per qu no vivien sempre
al mateix lloc?
2. Qu s una tribu? Creus que un sser hum daquesta poca podia sobreviure
sol, sense pertnyer a una tribu? Per qu?
3. Enumera tres eines daquesta poca. Digues de quin material estava feta
cadascuna i per a qu es feia servir.
4. Com eren les pintures que van deixar els grups humans que van viure
en aquesta etapa? Descriu-les.
Respon
En el paleoltic, els ssers humans eren
caadors i recollectors. Fabricaven eines
amb pedra i ossos danimals. Sorganitza-
ven en tribus. Pintaven linterior de les co-
ves i feien petites escultures de pedra.
4. Les eines
Els ssers humans del paleoltic usaven eines
que fabricaven amb pedra i os: llances i paranys
per caar, arpons per pescar, agulles per cosir
les pells, ganivets i bifaos per tallar...
w
Fabricaven les puntes de fletxa, els ganivets i els
bifaos, que eren una mena de destrals, colpe-
jant amb cura una pedra amb una altra fins a
donar-los la forma que desitjaven.
Per fabricar els arpons i les agulles utilitzaven
els ossos i les banyes dels animals.
5. Els primers artistes
En aquesta poca van aparixer els primers ar-
tistes, que pintaven animals a les parets i el sos-
tre de les coves. Per fer-ho, utilitzaven les mans,
i plomes i pls danimals com a pinzells. La
pintura de diferents colors lobtenien dels mine-
rals, que trituraven i barrejaven amb greix dani-
mals.
e
Els primers ssers humans tamb van fer peti-
tes escultures de pedra que representaven do-
nes. Aquestes figures es coneixen amb el nom
de venus.
e
Pintures del paleoltic. El volum de lanimal
saconseguia aprofitant els sortints de la cova.
1 2
3
4

Competncia artstica
i cultural
Porteu a classe fotografies de pin-
tures rupestres i expliqueu als
alumnes que, a part de les esce-
nes de caa, tamb es representa-
ven escenes de la recollecci dels
vegetals o de les danses que
feien. Demaneu-los que represen-
tin amb el mateix estil de les pintu-
res rupestres alguna de les coses
que fan habitualment, a lescola o
fora, per preferentment coses
que es facin collectivament.
UNITAT 10
Solucions
Illustracions
1. Per escalfar-se, coure menjar i
espantar les bsties.
Respon
1. No vivien sempre al mateix lloc
perqu, quan escassejaven els
aliments en el lloc on sesta-
ven, labandonaven i en bus-
caven un altre on poder trobar
menjar.
2. Una tribu s un petit grup for-
mat per diverses famlies,
duns trenta membres, que
sajuden entre ells per sobre-
viure. R. M. Una persona sola
no hauria pogut sobreviure per-
qu no hauria pogut procurar-
se tot el necessari (a la tribu
la feina es reparteix i el resul-
tat daquesta feina s per a
tots).
3. R. M. Llances i ganivets de
pedra, agulles i arpons dos-
sos o banyes.
4. Les pintures eren fetes a les
parets de les coves. Les feien
amb les mans, plomes i pls
danimals que utilitzaven com
a pinzells. Els colors saconse-
guien de minerals que es tritu-
raven i es barrejaven amb el
greix danimals. Gaireb sem-
pre representaven animals.
153
espcies, inclosa la humana, cosa que va provocar un gran daltabaix
en la societat occidental de lpoca, que creia de totes totes en la
creaci divina de les persones.
Demaneu als alumnes que busquin informaci a Internet sobre
Charles Darwin, les seves teories i les conseqncies que aques-
tes van tenir. Si ho creieu convenient, es pot plantejar com una
exposici oral per fer a classe.
130225 _ 0198-0213.indd 203 3/8/09 17:20:58
r
Un poblat neoltic. Als llogarets hi havia
cabanes construdes amb fang i branques,
estables per als animals i magatzems
per guardar-hi les collites.
154
1. La ramaderia i lagricultura
Fa uns 7.000 anys, alguns grups dssers humans van
comenar a construir tanques per guardar-hi animals:
cabres, ovelles, bous... Aix no els havien de perseguir
per disposar de menjar. Daquesta manera van sorgir
els primers ramaders.
En aquesta mateixa etapa, els ssers humans obser-
vaven que quan recollectaven fruits i alguna llavor
queia a terra, en aquell lloc desprs hi creixia una plan-
ta. Per aix van comenar a conrear, primer blat i ar-
rs, i desprs altres plantes.
2. La formaci de llogarets
Per tenir cura del bestiar i dels conreus, els homes i
les dones necessitaven viure a prop de les terres con-
reades i dels animals. Per aix, en el neoltic els grups
humans es van convertir en sedentaris i van sorgir els
primers llogarets o poblats.
Els llogarets se situaven a prop dels rius per disposar
daigua. Generalment estaven envoltats per una tanca
de troncs o palissada, que servia per defensar el lloga-
ret de latac danimals salvatges i daltres grups hu-
mans.
r
En aquesta poca, les persones es van comenar a es-
pecialitzar en una feina: uns es van fer agricultors, uns
altres ramaders i uns altres artesans.
Entre tots s ms fcil
Tant fa milers danys com en els nostres
dies, des que naixem necessitem lajut i
la cooperaci de les persones que ens
envolten. Per exemple, podries haver
aprs a parlar, a llegir i a escriure sense
lajut daltres persones?
Pensa en unes altres tres coses
que no podries haver aprs sense
lajut dels altres.
QUIN MN
VOLEM?
El neoltic
3. E
En aq
de pe
car ai
les e
grans
que e
el pal
pedra
A ms
molt i
Els
ma
La
les
4. L
Les p
leolti
senta
lectan
Dibuix
tiques
sula I
a la c
En
ag
ret
tei
gu
Re
5.
6.
7.
Objectius
Reconixer el neoltic com la pri-
mera gran revoluci de la huma-
nitat.
Identificar els ssers humans
del neoltic com a productors
daliments.
Relacionar la producci dali-
ments amb el sedentarisme
i lespecialitzaci del treball.
Vincular el neoltic amb els
avenos que li corresponen: les
eines, els teixits i la cermica.
Valorar els canvis de la pintura
en el neoltic: ms temes i mo-
nocromatisme.
Suggeriments didctics
Per comenar
Proposeu als alumnes que es
preguntin quines sn les con-
seqncies que comporta el
salt que representa passar del
nomadisme al sedentarisme.
Un cop hagin plantejat totes les
seves idees, exposeu-les de
manera ordenada i comenteu-
les de manera collectiva.
Per explicar
Plantegeu als nens i les nenes
que pensin el que comporta
convertir-se en una societat
sedentria: com que els ssers
humans sn capaos de plan-
tar el que ser el seu aliment,
cal que shi quedin a prop per
tenir-ne cura i collir-ne el fruit
quan sigui el moment; aix
implica construir un habitatge
prou fort perqu duri fora
temps, per aix calen eines,
tant per construir lhabitatge
com per treballar la terra; han
dorganitzar-se amb els vens,
que tamb han plantat i han
adoptat el matei x si stema
de vida. Mostreu-los com el
canvi s producte duna cade-
na de fets, o b que una suc-
cessi de fets condueix a un
canvi.
154
Ms informaci
Les navetes
Expliqueu als nens i les nenes que aquests monuments de pedra es
troben a les illes de Mallorca i Menorca i sn caracterstics de
la prehistria. El seu nom, naveta, diminutiu de nau, sels dna per la
seva forma.
Les navetes feien de casa; es construen navetes adossades (fins a
tres o quatre) i sen van fer poblats, com el de Boquer, a prop de
Pollena. Ms tard tamb es van construir navetes amb intencions
funerries, com la Naveta dels Tudons, a Menorca.
Una rondalla explica que aquesta construcci havia de ser la casa
duna princesa:
130225 _ 0198-0213.indd 204 3/8/09 17:20:58
es,
res
ut i
ens
ver
nse
155
10
3. Els primers artesans
En aquesta poca, les persones construen eines
de pedra cada vegada ms elaborades. Van fabri-
car aixades per remoure la terra, fals per tallar
les espigues, i molins de m per moldre els
grans. Aquests estris es feien amb pedra polida,
que era ms resistent que la que sutilitzava en
el paleoltic. Per polir, fregaven repetidament una
pedra a la ranura que feien en una altra.
t
A ms, en aquesta poca es van fer dos invents
molt importants: els teixits i la cermica.
Els teixits es fabricaven amb la llana dels ani-
mals, que es teixia en uns telers molt senzills.
La cermica es fabricava amb fang modelat amb
les mans i desprs cuit en una foguera.
4. Les pintures neoltiques
Les pintures van canviar respecte de les del pa-
leoltic. Els artistes del neoltic preferien repre-
sentar escenes de caa i de grups ballant o recol-
lectant plantes.
y
Dibuixaven les figures amb formes molt esquem-
tiques i les pintaven amb un sol color. A la penn-
sula Ibrica hi ha diversos exemples daquest art
a la costa mediterrnia.
En el neoltic, els ssers humans es van fer
agricultors i ramaders, i van construir lloga-
rets. Fabricaven eines amb pedra polida,
teixits i cermica. Pintaven escenes amb fi-
gures esquemtiques.
Respon
5. Quan va comenar el neoltic
a la Pennsula? Quins aspectes
van canviar en la vida dels ssers
humans en aquesta etapa?
6. Per qu diem que en aquest perode
van aparixer els primers artesans?
7. Quines diferncies hi ha entre les
pintures del paleoltic i les del neoltic?
t
Eines del neoltic. A. Fal per segar. B. Mol
de m per moldre els grans. C. Atuell de cermica
per guardar-hi la collita i conservar-la.
cermica pottery
neoltic Neolithic
teixit weave
y
Pintura del neoltic. Representa una parella
darquers. Quins colors shan utilitzat
per fer aquestes pintures?
A
B
C


Competncia dautonomia
i iniciativa personal
Expliqueu als alumnes que, tot
i que lindividu depn del col-
lectiu, no sha de perdre la inicia-
tiva personal. Demaneu-los quins
invents creuen que els caldrien
als nens i les nenes davui dia per
tenir una vida ms cmoda. Feu
que treballin individualment i po-
seu en com els resultats un cop
hagin acabat.
Quin mn volem?
Els alumnes han de parlar de la
importncia de la collaboraci
entre les persones. Lexemple de
laprenentatge personal com a
fruit de la cooperaci s molt clar
perqu hi participen els mestres,
els pares, els germans...
Solucions. R. Ll.
UNITAT 10
Solucions
Illustracions
6. Noms sha fet servir el color
vermell.
Respon
5. El neoltic va comenar fa uns
7.000 anys. Sorgei xen l a
ramaderia i lagricultura, que
canvien la vida de les perso-
nes.
6. Perqu cada vegada calen ms
eines per treballar el camp,
per fer els tancats dels ani-
mals i per construir les cases,
i algunes de les persones ses-
pecialitzen en aquesta feina.
7. Les del paleoltic estan fetes
amb diferents colors i sempre
representen escenes de caa,
mentre que les del neoltic es
fan noms amb un color i, a
part de representar escenes
de caa, tamb representen
escenes de grups ballant o
recollectant plantes.
155
El pare de la noia va dir que es casaria amb qui li fes el millor regal
de noces. Dos joves cabdills van respondre a la crida: un va comen-
ar a construir un pou i laltre, una casa. El de la casa va acabar pri-
mer la feina i laltre, veient-se venut, el va matar. Aix va provocar la
guerra entre les dues tribus. La Naveta dels Tudons va acabar sent la
tomba dels qui van morir en la guerra.
Demaneu als nens i les nenes que busquin a Internet informaci
sobre la naveta des Tudons: ubicaci, antiguitat, histria, etc.
130225 _ 0198-0213.indd 205 3/8/09 17:20:59
156
Ledat dels metalls
1. Els primers objectes de metall
Fa uns 6.000 anys, en lltim perode de la pre-
histria, els ssers humans van aprendre a fabri-
car objectes de metall. s per aix que aquest
perode s conegut com ledat dels metalls.
Primer van fer servir el coure, ms tard el bron-
ze, que saconseguia barrejant coure i estany, i
finalment, el ferro. Amb aquests metalls feien
armes, com ara espases i destrals; adorns, com
ara agulles de pit, i eines, com ara aixades i
fals. Els objectes de metall eren ms resistents
que els que es fabricaven amb pedra. u
2. Del llogaret a la ciutat
Els metalls noms es trobaven en alguns llocs.
Algunes persones es van dedicar a anar a bus-
car-los i a comerciar-hi. Aix, els llogarets que es-
taven situats a les zones riques en metalls van
crixer i es van convertir en petites ciutats.
i
Les ciutats estaven envoltades duna muralla de
pedra perqu fos ms fcil defensar-les. Els habi-
tants, per protegir-se, es van organitzar al voltant
dun cap.
A ms, a les ciutats van ser necessaris uns ofi-
cis nous. Per exemple, hi havia guerrers per de-
fensar-les i comerciants que compraven i venien
metalls, teixits, cermica...
3. Nous invents
En aquesta poca es van fer tres invents molt
importants, que van facilitar la vida de les perso-
nes: la roda, la vela i larada.
La roda va permetre traslladar en carros mer-
caderies ms pesants.
La vela va fer possible que els vaixells es mo-
guessin grcies a la fora del vent. A partir
daquest moment, els vaixells es van fer ms
grans i podien portar ms persones i ms mer-
caderies.
Larada, arrossegada per animals, va perme-
tre llaurar extensions de terra ms grans i a
ms velocitat.
u
Lelaboraci dobjectes de metall.
i
Algunes ciutats podien tenir ms de mil habitants.
punyal
espasa
ornament
4. E
Les p
const
nades
reben
Per fe
molte
pedre
En
van
bro
ver
rod
Re
8
9
10
11
A
Objectius
Identificar ledat dels metalls
com la darrera etapa de la pre-
histria i fer-ne la dataci.
Saber quins metalls es feien
servir i per a qu.
Veure aquesta poca com la
del naixement de la ciutat.
Conixer els invents de lpo-
ca: la roda, la vela i larada.
Situar els monuments megal-
tics en ledat del bronze.
Suggeriments didctics
Per comenar
Mostreu als nens i les nenes la
importncia dels nous invents:
la roda, la vela i larada. Plante-
geu-los la transcendncia que
tenen i feu que vegin que sn
la base dels avenos tecnol-
gics posteriors.
Per explicar
Plantegeu als alumnes la impor-
tncia de lespecialitzaci del
treball en aquesta poca. En el
moment en qu les persones
formen petites ciutats, cadasc
comena a desenvolupar una
tasca, sigui perqu hi t habili-
tat o perqu se li assigna. El fet
que cada persona sigui espe-
cialista en all que produeix
millora el producte i naccelera
la producci.
Per comprendre
Perqu els alumnes sadonin
de la importncia de lespecia-
litzaci del treball, pregunteu-
los si sn capaos de plantar
mongeteres. Probablement res-
pondran que s; aleshores plan-
tegeu-los quant trigarien a fer-
ho i si ho sabrien fer tan b
com un pags que shi dedica
professionalment. Feu que
valorin lespecialitzaci del tre-
ball i que valorin lestalvi de
temps que comporta i el rendi-
ment que genera.
156
Altres activitats
Monuments talaitics
Proposeu als alumnes de buscar material sobre els meglits per fer
un mural. Expliqueu als nens i les nenes com sn els tres tipus de
meglits caracterstics de la cultura talaitica
Les navetes, que tenen forma de nau invertida.
Les taules, formades per dues pedres grans: una en posici verti-
cal i laltra, al damunt, horitzontal.
El talaiot, que eren torres defensives construdes amb pedres
grans.
Doneu-los un exemple de cadascun i les adreces on poden trobar-ne
les imatges:
130225 _ 0198-0213.indd 206 12/8/09 14:35:56
nts.
a
157
10
4. Els monuments megaltics
Les persones que van viure en aquesta poca van
construir monuments amb grans pedres, anome-
nades meglits. Per aix aquestes construccions
reben el nom de monuments megaltics.
o
Per fer-los, es necessitava la collaboraci de
moltes persones, que traslladaven les enormes
pedres amb lajuda de troncs i cordes.
En ledat dels metalls, els ssers humans
van aprendre a fabricar objectes de coure,
bronze i ferro. Alguns llogarets es van con-
vertir en petites ciutats. La invenci de la
roda, la vela i larada va facilitar la vida.
arada plough
edat del bronze Bronze Age
edat del coure Copper age, Chalcolithic
edat del ferro Iron Age
vela sail
o
Hi ha diferents tipus de monuments megaltics.
A. Menhir: s una gran pedra allargada clavada
verticalment a terra.
B. Dolmen: s un conjunt de grans pedres
verticals cobertes amb una llosa.
C. Cromlec: s un conjunt de grans pedres
collocades en forma de cercle.
Respon
8. Digues quatre caracterstiques de ledat dels metalls.
9. Com van aparixer les primeres ciutats? Quines diferncies hi havia entre un llogaret
del neoltic i una ciutat de ledat dels metalls?
10. Enumera algun invent daquesta poca. Com va canviar la vida de les persones?
11. Qu sn els monuments megaltics? Defineix: menhir, dolmen i cromlec.
A B
C
UNITAT 10
Solucions
Respon
8. R. M. Els ssers humans apre-
nen a fabricar objectes de
metall; apareixen les ciutats
emmurallades; hi ha invents
molt importants (la roda, la
vela i larada) i es produeix
lespecialitzaci del treball.
9. Les ciutats sorgeixen a partir
dels petits llogarets situats
en zones riques en metalls,
que alguns es dediquen a
buscar i hi comercien. Els llo-
garets se situaven a prop dels
rius i senvoltaven duna tanca
de troncs com a protecci,
mentre que les petites ciutats
subicaven en llocs rics en
metalls, semmurallaven i les
persones que hi vivien sorga-
nitzaven a lentorn dun cap.
10. R. M. La roda: permet traslla-
dar carros amb mercaderies
pesants. La vela: permet
vaixells ms grans moguts
per la fora del vent. Larada:
arrossegada per animals,
llaurar ms de pressa.
11. Els monuments megaltics sn
fets amb grans pedres i cons-
truts entre moltes persones.
El menhir s una pe-dra allarga-
da clavada verticalment a terra.
El dolmen s un conjunt de
pedres verticals cobertes amb
una llosa. El cromlec s un
conjunt de pedres collocades
en forma de cercle.
157
La naveta des Tudons:
http://www.menorca.net/porta/multimenu/imagenes/historia_gran/
Naveta_de_Tudons.jpg
La taula den Torralba den Salort:
http://www.menorca.net/porta/multimenu/imagenes/historia_gran/
Torralba_den_Salort. jpg
El talaiot de Torrellonet Vell:
http://www.menorca.net/porta/multimenu/imagenes/historia_gran/
Talaiot_de_Torrellonet_Vell.jpg


Competncia
en el coneixement i la
interacci amb el mn fsic
Plantegeu-los la importncia que
t lassentament dels ssers hu-
mans i la creaci de la ciutat forti-
ficada. Pregunteu-los com canvia
el paisatge. Feu preguntes com
per exemple: com afecten aquests
canvis a lespai natural?, modifi-
quen les persones el lloc on
viuen?, amb quina finalitat?...
130225 _ 0198-0213.indd 207 3/8/09 17:21:00
a
Restes del paleoltic i del neoltic a Catalunya. s casual que els jaciments es localitzin a prop dels rius?
158
1. Les restes del paleoltic
Els primers pobladors del territori que actualment
ocupa Catalunya es van installar en coves i ten-
des a laire lliure a prop dels rius, com ara el Flu-
vi, el Ter i el Segre. Els llocs on hi ha abundn-
cia de restes prehistriques i que els arquelegs
excaven sanomenen jaciments arqueolgics.
a
Els arquelegs han recuperat del paleoltic molts
ossos danimals, armes de caa i eines de pedra
i dos per fer feines ben diverses, com ara treba-
llar la fusta, cavar o escorxar animals.
A Catalunya tamb shan trobat a les parets de
coves i balmes pintures dels darrers temps del
paleoltic, com les del Cogul (a les Garrigues),
Ulldecona (al Montsi) o Montblanc (a la Conca
de Barber).
f
2. Les restes del neoltic
A Catalunya shan recuperat moltes restes de
temps neoltics.
s
En destaquen la cermica de-
corada amb impressions de petxines i els enter-
raments individuals en qu el difunt era sepultat
amb objectes.
f
Pel territori de Catalunya tamb hi ha escampats
molts dlmens i algun menhir.
a
s
Poblat neoltic de la Draga, a Banyoles. A partir
de les restes trobades pels arquelegs shi han
reconstrut dues cabanes i un graner.
El territori de Catalunya en la prehistria
Puig den Roca
(Girona)
Cau del Duc
(Torroella
de Montgr)
Abric Roman
(Capellades)
el Cogul
Mollet I
lArbreda
Reclau Viver
(Seriny)
m
a
r


M
e
d
i
t
e
r
r
a
n
i
restes en cova
restes a laire lliure
pintures rupestres
altres restes
Ulldecona
Montblanc
PALEOLTIC
mines de Can Tintor
(Gav)
Cova de la Font Major
(Espluga de Francol)
Bbila Madurell
(Sant Quirze del Valls)
Cova den Daina
(Romany de la Selva)
Dolmen de la Maina
(Alp)
m
a
r


M
e
d
i
t
e
r
r
a
n
i
restes en cova
dlmens
NEOLTIC
restes a laire lliure
arqueleg,
arqueloga
3. L
A Cat
de le
dente
En aq
i fortif
nis qu
ven a
mica
A ms
forma
tan de
de vas
En aq
els m
recipie
sente
Al
sh
res
mo
le
d
P
d
d
EDAT
Ms informaci
La Draga, Banyoles
El jaciment de la Draga va ser descobert labril de 1990 i pertany al
neoltic antic, ara fa uns 7.000 anys. El poblat ocupa 10.000 m
2
,
1.000 m
2
dels quals han quedat submergits dins lEstany.
Cap al 5200 aC, quan es construeix aquest poblat neoltic, les aiges
de lEstany eren 2 metres ms baixes que ara. Per aix, la zona on
hi havia les cabanes neoltiques, arran de lantiga riba, ara est inun-
dada.
La Draga s lnic jaciment prehistric proper a un llac de la pennsu-
la Ibrica. Els 317 pals de les cabanes que shi han trobat i els 8
objectes de fusta, recuperats sota laigua, lequiparen als mtics
poblats neoltics de la regi alpina.
158
Objectius
Entendre labast de la prehist-
ria al territori de Catalunya.
Valorar les restes del paleoltic,
del neoltic i de ledat dels me-
talls.
Aprendre qu ens diuen les res-
tes que es troben del perode
en qu es van fer.
Suggeriments didctics
Per comenar
Plantegeu als nens i les nenes
la importncia dels documents
grfics, com les pintures, que
ens mostren escenes del pas-
sat (de dansa, de recollecci,
de caa), per conixer una
poca de la qual no tenim tes-
timonis escrits. Expliqueu-los
que molts museus tenen repre-
sentacions de lart daquesta
poca per mostrar duna mane-
ra sinttica com es vivia en
aquest passat remot.
Per explicar
Expliqueu als alumnes que una
de les innovacions que cal des-
tacar de ledat dels metalls s
que apareix el ritual funerari
dincinerar els morts. Fins al
moment, els morts senterra-
ven a les coves o en tombes
excavades a terra (cosa que
protegia els cossos dels ani-
mals). El nou ritual consisteix a
incinerar els morts i desprs
enterrar-ne les cendres en atu-
ells de fang acompanyats do-
frenes.
Per comprendre
Feu que els nens i les nenes
comprenguin que el ritual fune-
rari ens permet entendre si cre-
ien en alguna cosa ms enll
daquest mn. El fet denterrar
els morts acompanyats dofre-
nes demostra que els prepara-
ven pel cam que havien de
recrrer.
130225 _ 0198-0213.indd 208 3/8/09 17:21:00
r
n
elva)
iure
159
10
3. Les restes de ledat dels metalls
A Catalunya shan trobat fora restes de poblats
de ledat dels metalls, normalment amb una zona
denterrament o cementiri a prop.
d
En aquests poblats, a ms de restes de cabanes
i fortificacions, shan trobat forns i altres testimo-
nis que demostren que els seus habitants cria-
ven animals, conreaven la terra, fabricaven cer-
mica i tamb eines de bronze i ferro.
A ms, tamb shan trobat peces de cermica en
forma de campana invertida. Aquestes peces es-
tan decorades amb lnies gravades i reben el nom
de vasos campaniformes.
f
En aquella poca va aparixer el ritual dincinerar
els morts. Les cendres del difunt es ficaven en un
recipient de cermica, fet per a aquest s, que
senterrava en un clot amb ofrenes al costat.
Al territori que actualment ocupa Catalunya
shan trobat restes de la prehistria. Les
restes pertanyen tant als temps ms re-
mots del paleoltic com als ms recents de
ledat dels metalls.
Respon
12. Des de quan est habitat el territori
que avui ocupa Catalunya? En quines
zones es van installar els primers
pobladors?
13. Qu sn els vasos campaniformes?
Explica com vivien els ssers humans
daquesta poca.
14. Quina de les restes segents no s
possible que existeixi?
a. una cermica del paleoltic
b. una cabana de ledat dels metalls
c. una cermica del neoltic
d. un enterrament de ledat
dels metalls
d
Principals jaciments de ledat dels metalls
de Catalunya. Esmenta dos jaciments de ledat
dels metalls de Catalunya.
Gen i Carretel
(Aitona)
Vallfogona
de Balaguer
les Pixarelles
(Tavertet)
la Fonollera
(Torroella de Montgr)
Cova de Solanes
(Caldes de Montbui)
m
a
r


M
e
d
i
t e
r ra
ni
EDAT DELS METALLS
poblat
cementiri
f
Testimonis de la prehistria a Catalunya.
A. Escena de dansa de la cova del Cogul.
B. Fragment de cermica amb marques
de petxines. C. Formatgera neoltica.
D. Vas campaniforme.
A
B
D
C
Solucions
Illustracions
10. No, perqu el riu els propor-
cionava aigua i pesca.
12. Les Pixarelles (Tavertet) i la
Cova de Solanes (Caldes de
Montbui).
Respon
12. Les restes indiquen que des
del final del paleoltic. Es van
installar a prop del rius.
13. Peces de cermica amb lnies
gravades que servien per
posar les cendres de la perso-
na incinerada. Formaven part
del ritual funerari. Aquests va-
sos corresponen a ledat dels
metalls, quan les persones
vivien en poblats fortificats,
amb forns, on es criaven ani-
mals, es conreava la terra, es
fabricava cermica i eines de
bronze i de ferro.
14. La a (una cermica del paleo-
ltic) i la c (una cermica del
neoltic).

Competncia daprendre
a aprendre
Motiveu els alumnes perqu ob-
servin els tres mapes i nextreguin
informaci. Pregunteu-los, per
exemple, a quins llocs hi ha res-
tes dels tres perodes de la pre-
histria i si sn coincidents. Feu
que raonin per qu i poseu-ho en
com.
UNITAT 10
159
Lrea de lhbitat quedava una mica elevada, amb un pendent suau
cap al nord i loest, en direcci a lestany. En canvi, al sud, on corria un
riu de desgus, i a lest, cap a la carretera, el pendent era abrupte. s
probable, doncs, que laccs al poblat des de terra ferma (est), esti-
gus sovint inundat. Daquesta manera, lhbitat neoltic devia quedar
dins una illa o una mena de pennsula, amb accs per un istme molt
estret. Aquesta magnfica ubicaci faria innecessaris altres elements
defensius (estacades) en un medi desconegut pels colons neoltics.
Plantegeu als alumnes de buscar a Internet informaci en forma de
text i de fotografies de la Draga i comenteu-la a classe.
130225 _ 0198-0213.indd 209 12/8/09 14:35:59
160
Activitats
Comprn
15. Copia la lnia del temps i pinta cada
etapa dun color. Escriu les dates dinici
i de final de cada etapa. Desprs, respon
les preguntes.
a. En quines tres etapes es divideix
la prehistria?
b. Quina s letapa ms llarga?
c. Quina s letapa ms antiga?
I la ms recent?
16. Completa una taula com aquesta en un full.
PALEOLTIC NEOLTIC
EDAT DELS
METALLS
On vivien
Quines eines o
invents utilitzaven
Quines obres
dart van fer
Raona
17. Respon les preguntes.
a. Per qu els ssers humans es van
convertir en agricultors i ramaders?
b. Com eren els primers llogarets? Per qu
estaven envoltats duna palissada?
18. A quina poca correspon cada fotografia?
Explica per qu ho saps.
Aplica
19. Elabora un glossari amb cinc paraules
que consideris fonamentals per explicar
la prehistria.
Opina
20. Llegeix aquesta llista dinvents que es van
fer en la prehistria, agrupat amb dos
o tres companys ms i responeu
les preguntes.
roda cermica agricultura arada
a. En quina etapa de la prehistria
es va inventar cadascun?
b. Per a qu servien en aquella poca?
c. Sutilitzen en lactualitat? Per a qu?
d. Quin de tots et sembla linvent ms
important? Per qu?
[FOTO 1: ec011039
de 124323Unidad13.
indd, pg. 26]
T
o
lernc
ia
paleoltic neoltic edat dels
metalls
A
2
2
2
Solucions
Comprn
15. Paleoltic: de fa un mili danys
fins a en fa 7.000. Neoltic: de
7.000 fins a 6.000. Edat dels
metalls: de a 6.000, fins a
3.000. a. Paleoltic, neoltic i
edat dels metalls. b. El paleol-
tic. c. La ms antiga: paleoltic.
La ms recent: dels metalls.
16. Paleoltic: vivien a laire lliure,
en coves o en cabanes senzi-
lles; eines: llances, paranys
per caar, arpons, agulles
per cosir, ganivets, bifaos;
art: pintaven animals a les
parets de les coves i feien
petites escultures de pedra,
les ve-nus. Neoltic: vivien en
po- bl ats a prop del s ri us
envoltats per tanques de
troncs; eines: aixades, fals i
molins de m; art: pintaven
escenes de caa, de recol-
lecci i de dansa amb figures
molt esquemtiques mono-
cromti ques. Ledat del s
metalls: vivien en petites ciu-
tats envoltades duna mura-
lla; invents: larada, la vela i
la roda; art: monuments me-
galtics.
Raona
17. a. Perqu descobreixen que
poden guardar els animals en
lloc de perseguir-los quan
necessiten menjar i que poden
plantar i conrear les plantes
que els alimenten. b. Se situa-
ven a prop del rius per tenir ai-
gua i senvoltaven duna tanca
de troncs per defensar-se.
18. 1a imatge: neoltic (escena de
dansa). 2a: paleoltic (imat-
ge duna animal pintada amb
diferents colors).
Aplica
19. R. Ll.
Opina
20. Activitat per fer en grup. a. La
roda i larada: ledat dels me-
talls; la cermica i lagricultura:
neoltic. b. La roda, per traslla-
Ms informaci
Les pintures rupestres
Expliqueu a les nenes i els nens que la pintura rupestre s un con-
cepte referit bsicament a la pintura prehistrica, quan es fa sobre
les parets o als sostres de les coves. Els ssers humans dibuixaven
o pintaven els animals que caaven, escenes de significat ritual o
mgic, com ara els ritus de la fertilitat, etc. Els materials que feien
servir eren el carb de llenya o dossos aix com diferents tipus de
terres de colors, aglutinats amb aigua o greixos danimals. Les pintu-
res rupestres ms antigues que es coneixen sn les de la cova de
Chauvet, a lArdecha (Frana).
Les persones que van viure en la prehistria, igual que els pobles
primitius de lactualitat, atribuen un significat i una funci mgics
160
130225 _ 0198-0213.indd 210 3/8/09 17:21:03
a?

an
?
161
10
Aprn a fer dhistoriador
Lordenaci de fets en el temps:
abans i desprs de Crist
Cada poble compta el temps prenent com a referncia
un esdeveniment fonamental. Per exemple, els romans
el comptaven a partir de la fundaci de Roma. Nosaltres
ho fem a partir del naixement de Jesucrist, que s lany 1.
Per ordenar esdeveniments, has de tenir en compte que hi ha fets
que van succeir abans daquesta data i fets que van succeir desprs.
21. Ordena aquestes dates des de la ms antiga fins a la ms moderna:
1 dC, 1100 aC, 476 dC, 500 aC, 29 aC
22. Copia la lnia del temps i escriu aquestes dates on correspongui:
42 dC, 1 aC, 33 dC, 1 dC, 23 aC, 16 aC
23. Quin personatge va nixer abans: lescriptor rom Sneca, lemperador
rom Traj o el guerrer cartagins Annbal?
Els anys posteriors a lany 1 sn anys
desprs de Crist (dC) i es compten de
manera consecutiva; 1, 2, 3... fins a
lactualitat: 2000, 2001, 2002...
Recorda que no hi ha cap any ni cap segle 0.
Passem directament de lany 1 aC a lany 1 dC i
del segle I aC al segle I dC.
218 aC 49 aC 1 aC 1 dC 64 dC 313 dC
Els anys anteriors a lany 1 sn anys abans de Crist (aC) i
els comptabilitzem al revs, com si fos un compte enrere
i comptssim els anys que falten per al naixement de Jesu-
crist: 753 aC, 752 aC, 751 aC..., 3 aC, 2 aC i 1 aC, que s
el darrer any anterior a Crist.
SNECA: 4 aC ANNBAL: 247 aC TRAJ: 53 dC
o rituals a les representacions de les seves pintures. Creien que la
representaci dun bis era una manera dapropiar-se del bis o que
la representaci duna dona amb uns pits enormes assegurava la
fertilitat. En tot cas, altres interpretacions suggereixen que algunes
pintures rupestres podien tenir una finalitat instructiva, com uns
dibuixos en esbs de la cova de Font de Gaume, a Dordonya (Frana),
que poden ser interpretats com a indicacions don hi ha paranys per
caar mamuts.
UNITAT 10
Programa de tolerncia
Mostreu-los que cadasc conside-
ra importants uns mots o uns al-
tres en funci del que vol destacar.
Han de ser flexibles, comprendre
totes les opcions i no voler impo-
sar la seva.
Aprn a fer dhistoriador
Objectius
Aprendre a ordenar fets en el
temps, abans i desprs de Crist.
Suggeriments didctics
Comenteu-los que establir la l-
nia del temps respecte a Crist
forma part de la tradici cristia-
na. A nivell destudis histrics,
sha adoptat aquesta sistema.

Competncia matemtica
Plantegeu-los que situn dates en
una lnia del temps. Feu que es
posin en parelles i que un digui a
laltre dates. Comproveu-ne els
resultats.
161
dar amb carros mercaderies
ms pesants. La cermica, per
conservar lquids i vegetals.
Lagricultura fa que no shagin
de desplaar per buscar lali-
ment. Larada arrossegada per
animals permet llaurar exten-
sions grans rpidament. c. S,
tots sutilitzen en lactualitat,
per han evolucionat. La roda,
per moure vehicles; la cermi-
ca t un paper decoratiu; lagri-
cultura continua tenint la ma-
teixa finalitat; larada t la
mateixa funci. R. Ll.
Aprn a fer dhistoriador
21. 1100 aC, 500 aC, 29 aC,
1 dC, 476 dC.
22. R. G. Lordre de les dates ha
de ser el segent: 218 aC, 49
aC, 23 aC, 16 aC, 1 aC, 1 dC,
33 dC, 45 dC, 64 dC, 313 dC.
23. Annbal s el ms antic, seguit
de Sneca i Traj.
UNITAT 10
130225 _ 0198-0213.indd 211 12/8/09 14:36:00
162
24. Llegeix el resum.
25. ESTUDI EFICA. Escriu aquests quatre conceptes:
prehistria, paleoltic, neoltic, edat dels metalls.
Al costat de cadascun, e