Anda di halaman 1dari 62

FITXA

La digesti i la respiraci
Nom Data

Recorda  La digesti consisteix a descompondre els aliments en nutrients. La digesti t lloc a laparell digestiu.  La respiraci consisteix a prendre loxigen de laire. La respiraci t lloc grcies als rgans de laparell respiratori.

1 Explica per qu s fals el text segent sobre la digesti. La digesti s la descomposici dels nutrients en parts ms petites anomenades aliments. Les restes formen les matries fecals i sexpulsen a lexterior.   2 Fixat en el dibuix de laparell digestiu i escriu el nom de les parts assenyalades.

Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

unitat 1 3 Respon aquestes preguntes sobre laparell digestiu. refor 5  Quina s la part ms llarga de laparell digestiu?   Com s lestmac?   On van els nutrients que sobtenen de la digesti?  4 Imaginat que ets loxigen de laire i escriu el cam que seguiries a travs de laparell respiratori duna persona.   5 Fixat en el dibuix de laparell respiratori i escriu el nom de les parts assenyalades.

6 Respon aquestes preguntes sobre laparell respiratori.  Com sn els bronquis?    On va a parar loxigen de laire quan respirem?   Qu passa amb laire respirat que ja no t oxigen?  7 Explica quina diferncia hi ha entre la inspiraci i lexpiraci.  
Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

FITXA

La circulaci i lexcreci
Nom Data

Recorda  La circulaci s el recorregut que fa la sang per tot el cos. Laparell circulatori sencarrega de fer aquest procs.  Lexcreci s el procs mitjanant el qual seliminen les substncies de rebuig de la sang. T lloc sobretot a laparell excretor.

1 Completa el text amb aquestes paraules. substncies sang nutrients vasos sanguinis cor La s un lquid que porta els

i loxigen a totes les parts del cos, i recull les que el nostre cos no pot aprofitar. El impulsa

la sang, que viatja a travs dels . 2 Ratlla les oracions falses i escriu-les correctament.  La circulaci s el recorregut que fa la sang per tot el cos.  La sang surt dels vasos sanguinis i arriba a totes les parts del cos. Els vasos sanguinis sn tubs pels quals circula la sang.  Els vasos sanguinis ms fins sanomenen artries.      6
Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

unitat 1 3 Posa el nom de les parts assenyalades i escriu com es diu cada aparell. refor 7

4 Respon aquestes preguntes sobre el cor.  Com s el cor?    On est situat?    Qu passa cada vegada que el cor batega?   5 Explica per qu sn necessaris els ronyons.  
Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

FITXA

Laparell locomotor
Nom Data

Recorda  Laparell locomotor est format pels ossos i els msculs.  Els ossos sn rgids i resistents, i formen lesquelet.  Els msculs es poden encongir i estirar sense que es trenquin.

1 Identifica amb el seu nombre cada part de laparell locomotor del bra.

2 3 1 7 6 5 4

bceps trceps hmer cbit radi tend articulaci

2 Completa el text amb les paraules del requadre. Pensa que nhi ha algunes que no serveixen. medulla espinal colze lligaments tendons esquelet articulacions crani cervell nervis En algunes els ossos estan tan units que semblen

un de sol. Aix passa amb els ossos del , per exemple. En daltres, els ossos es poden moure, com passa al En aquestes, els ossos estan units per mitj dels 8 . .

Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

unitat 2 3 Uneix. refor 9 Uni dossos. Uneix el mscul a los. Mantenen els ossos units. Tots els ossos del cos. lligaments msculs articulaci tend esquelet

Sencongeixen i sestiren sense trencar-se. 4 Ratlla les paraules que no sn correctes.

Els msculs / ossos que sencongeixen / sestiren, sescurcen i es fan ms gruixuts. Els msculs suneixen als ossos mitjanant uns cordons molt resistents anomenats lligaments / tendons. Quan els msculs sencongeixen i sestiren fan que els ossos es relaxin / es moguin. 5 Fixat en les imatges i explica com es produeix el moviment, quins msculs del bra es contreuen i quins es relaxen.

     

     

Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

FITXA

La funci de relaci
Nom Data

Recorda  Grcies a la funci de relaci captem el que hi ha al nostre voltant i hi reaccionem de manera adequada.  En aquesta funci participen el sistema nervis, els rgans dels sentits i laparell locomotor.

1 Ordena de l1 al 5 el procs segent. El cervell envia ordres a travs dels nervis. Els rgans dels sentits capten la informaci de lentorn. Laparell locomotor rep les ordres i efectua els moviments. El cervell rep la informaci, lanalitza i decideix qu fer. La informaci viatja al cervell mitjanant els nervis. 2 Escriu un text amb les paraules segents. cervell pensar crani cap moviments    3 Explica quins rgans, sistemes i aparells participen en la funci de relaci.    10
Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

unitat 2 4 Observa la imatge i escriu qu et sembla que passar. Explica com actua el mecanisme de la funci de relaci.        5 Escriu a quina part del sistema nervis (cervell, medulla espinal o nervis) fa referncia cada oraci. Ens permet pensar i recordar: Porten informaci al cervell: Dirigeix el funcionament del cos: Dirigeix els moviments del cos: Est protegida per la columna vertebral: Juntament amb el cervell, dirigeix alguns moviments del cos: Sestenen per tot el cos: Es troba al cap: 6 Hi ha funci de relaci mentre dormim? Justifica la resposta.     
Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

11

refor

FITXA

Els mamfers
Nom Data

Recorda  Els mamfers sn animals vivpars que alleten les seves cries. La majoria tenen pl i tots respiren per pulmons.

1 Digues a quin tipus de mamfer correspon cada imatge i escriu el nom de la part de lanimal assenyalada en cada cas.

2 Escriu un petit text amb aquestes paraules. vertebrats alleten pulmons ximpanzs     12
Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

unitat 3 3 Observa el dibuix i explica quin tipus danimal s i qu fa. refor       4 Les oracions segents sobre els primats tenen errors. Escriu-les correctament.  Els primats sn mamfers terrestres amb pelles a les mans.   Els gorilles, els ximpanzs, els orangutans, els micos i els cetacis sn primats.   Els primats sn ovpars i alleten les seves cries quan neixen.  5 Observa aquesta fotografia i completa el text sobre lanimal. s un animal al grup dels T . que pertany

de color negre. esmolats

A la boca t i

fortes a les potes, .

que fa servir per

s un animal vivpar. Les seves cries neixen del de la mare . 13

i salimenten de la seva
Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

FITXA

Els ocells i els rptils


Nom Data

Recorda  Els ocells sn vertebrats ovpars amb el cos cobert de plomes i amb bec.  Els rptils sn vertebrats ovpars amb el cos cobert descates.

1 Ratlla les oracions falses i explica per qu ho sn. a)  Els rptils sn animals vertebrats que noms poden viure al mar o a la terra. b)  Tots els rptils tenen el cos cobert descates. c)  Alguns rptils, com ara les serps, no tenen extremitats i repten; uns altres, com les tortugues marines, neden. d)  Les sargantanes, els cocodrils, les granotes i les serps sn rptils. e)  Els rptils sn animals ovpars que coven els ous.    2 Escriu el nom dels rptils segents i explica com sn les seves extremitats i com es desplacen.

s  No t  Es desplaa 

s  T  Es desplaa 

14

Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

unitat 3

s  refor . . 15 T  Es desplaa 

3 Completa el text segent sobre els ocells. Els ocells sn animals que tenen el cos cobert de . Tenen , que fan servir per sense dents. Tots els ocells respiren

volar i

per i ponen ous, per tant sn Els adults donen escalfor als ous, s a dir, els 4 Fixat en els dibuixos i explica qu passa.

   5 Digues tres semblances i tres diferncies entre un rptil i un ocell. Els rptils i els ocells sassemblen en:    Els rptils i els ocells es diferencien en:   
Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

FITXA

Els molluscs
Nom Data

Recorda  Els molluscs tenen el cos tou i gaireb tots tenen closca.  La majoria sn aqutics i ben pocs viuen a la terra.  Els molluscs sn ovpars i dels ous surten larves.

1 Fixat en les fotografies i explica dues diferncies i dues semblances entre aquests animals.

    2 Escriu un petit text amb aquestes paraules. molluscs aigua ovpars ous terra larves    16
Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

unitat 3 3 Completa aquest text sobre els molluscs. refor Els molluscs sn animals que tenen el cos .

. Poden ser aqutics o poden viure a la La majoria, com el cargol, tenen

, que pot ser duna pea o pot .

estar dividida en dues , com les Tamb hi ha molluscs sense closca, com ara el i el .

4 Observa les fotografies i classifica els animals.

nutil

llimac

clossa

pop

 Animal terrestre:   T una nica closca:   T valves:   Animal mar sense closca:  5 Dibuixa un animal que tingui aquestes parts. Tentacles amb ulls. Peu per arrossegar-se per terra. Tentacles per al tacte. Closca enrotllada en espiral.
Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

17

FITXA

Els artrpodes
Nom Data

Recorda  Els artrpodes tenen el cos cobert per un esquelet extern, amb totes les parts articulades.  Sen diferencien quatre grups: crustacis, arcnids, miripodes i insectes.  El cos dels insectes est dividit en tres parts: cap, trax i abdomen.

1 A quin grup dartrpodes correspon cada fotografia? Explica per qu.

A.  B.  C.  D.  2 Ratlla loraci que cont errors i escriu-la correctament.  Gaireb tots els artrpodes que existeixen sn insectes.  Els escorpins tenen vuit potes i no presenten antenes. Sn artrpodes del grup dels crustacis.  Tots els artrpodes sn ovpars.  18
Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

unitat 3 3 Escriu els noms de les parts duna formiga on correspongui. refor 19 pota trax antena ull abdomen cap

4 Ordena de l1 al 4 les fases de la metamorfosi de la papallona de la seda. Desprs, escriu a sota de cada imatge la paraula que correspongui. ou crislide eruga adult

5 Quin dels dos animals s un insecte? Explica per qu ho saps.   vespa   aranya
Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

FITXA

Les relacions en lecosistema


Nom Data

Recorda  En els ecosistemes hi ha productors i consumidors. Sanomena cadena alimentria les relacions que sestableixen entre els ssers vius dun ecosistema per produir i obtenir aliments. Es pot representar amb un esquema que rep el mateix nom.  La competncia es produeix quan dos ssers vius tenen una necessitat comuna.  La cooperaci t lloc quan dos ssers vius collaboren i en surten beneficiats.

1 Dibuixa la cadena alimentria dun ecosistema en el qual una formiga salimenta de fulles, i un ocell, de formigues.

2 Uneix. Planta que produeix el seu aliment. Animal que menja plantes. Animal que menja animals.

productor consumidor

20

Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

unitat 4 3 Explica qu passaria amb els animals herbvors i carnvors si en un ecosistema no hi hagus plantes.    4 Fixat en les imatges i llegeix els textos. Desprs, escriu si entre els animals hi ha una relaci de cooperaci o de competncia. Tots els voltors salimenten del mateix animal i lluiten els uns amb els altres per poder menjar.  El peix pallasso viu protegit entre els tentacles verinosos de lanemone. Lanemone salimenta de les restes del menjar del peix pallasso.  refor 21

5 Les persones som animals i, quan ens relacionem amb altres persones, establim relacions de cooperaci. Posa un exemple de cooperaci amb els teus companys.   6 A la fotografia es veu una relaci de cooperaci entre nyus, uns animals que viuen a la sabana. Explica per qu sajuden entre ells.   
Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

10

FITXA

Els problemes dels ecosistemes


Nom Data

Recorda Els ecosistemes naturals sn entorns molt valuosos que es poden deteriorar per causa daccions humanes com ara la desforestaci, la contaminaci i la sobreexplotaci.

1 Observa la imatge i respon.  Quin tipus decosistema s?   Et sembla que est contaminat? Explica per qu ho saps.    Qu li pot passar a aquest animal?   Digues una mesura que eviti la contaminaci del mar.   2 Creus que la sobreexplotaci dun animal pot fer que sextingeixi? Explica per qu.    22
Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

unitat 4 3 Uneix. refor Cacen ms balenes de les que es poden reproduir. Talen els arbres duna zona per poder-hi conrear. Una indstria vessa aigua bruta a un riu. desforestaci sobreexplotaci contaminaci

4 Imaginat un ecosistema en qu els llops salimenten de conills.  Qu podria passar amb els llops si alg caa la majoria dels conills?    Si els llops morissin per una malaltia, amb el temps hi hauria molts ms conills en lecosistema. Per qu passaria aix?    Digues si caar tots els conills de lecosistema s una sobreexplotaci o provoca contaminaci.  5 Observa els dibuixos i escriu a sota de cadascun la paraula que correspongui. desforestaci bosc erosi

 23

Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

11

FITXA

El lloc on visc
Nom Data

Recorda  Un municipi s un territori format per una poblaci o ms duna, governat per un ajuntament.  Lajuntament sencarrega de prestar diversos serveis a les persones que viuen al municipi: sn els serveis municipals.  Una comarca s un conjunt de municipis que sn a prop i tenen caracterstiques semblants.  Alguns serveis sn molt costosos i, de vegades, els comparteixen diversos municipis. Quan atenen tots els habitants duna comarca sanomenen serveis comarcals.  El municipi ms gran i amb ms poblaci de cada comarca sol ser la capital de comarca.  A Catalunya hi ha 947 municipis i 41 comarques.

1 Defineix.  Municipi:    Comarca:    Ajuntament:   2 Marca quins daquests serveis poden ser municipals. hospital fleca farmcia museu 24 enllumenat dels carrers biblioteca neteja dels carrers poliesportiu escola autobs mercat llibreria

Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

unitat 5 3 Observa el mapa i pinta la comarca on vius. Desprs, respon les preguntes. refor  A quina comarca vius?   Com es diu la capital de comarca?   Quines altres comarques limiten amb la teva?   4 Corregeix les oracions segents perqu siguin certes.  Catalunya t 47 comarques.   Les comarques sn territoris de deu municipis cadascun.  5 Encercla les capitals de comarca. Lleida Sitges Vic Santa Coloma de Farners Montblanc Sria Breda Ripoll
Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

25

12

FITXA

El relleu i els rius


Nom Data

Recorda  A Catalunya hi ha comarques de muntanya, comarques de plana i comarques litorals.  Rius principals i afluents travessen el territori. Les aiges daquests rius semmagatzemen als embassaments per a diferents usos. A les comarques de muntanya hi ha estanys i a algunes zones a prop de la costa, aiguamolls.

1 Relaciona les comarques amb els llocs on es troben. comarques de muntanya  a linterior de Catalunya  a prop del mar  al nord de Catalunya  lluny del mar

comarques de plana comarques litorals

2 Classifica aquestes unitats de relleu. plana serra tur vall altipl platja illot penya-segat muntanya no gaire alta

comarques de muntanya

comarques de plana

comarques litorals

3 On es troben els aiguamolls? Descriu-los de manera breu.    26


Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

unitat 5 4 Escull un riu que neixi i desemboqui a Catalunya i digues si s riu principal o afluent, on neix i on desemboca i quines comarques travessa.    5 Per qu et sembla que moltes poblacions importants es troben al costat del llit dels rius?   6 Explica per a qu es fa servir laigua dels embassaments.   7 Dibuixa un mapa de Catalunya i pinta de color marr les muntanyes ms importants. Desprs, marca els rius principals amb una lnia blava. refor 27

Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

13

FITXA

El clima, la vegetaci i la fauna


Nom Data

Recorda  Sabem com s el clima de les comarques de muntanya, de plana i litorals si coneixem com sn les precipitacions i les temperatures.  La vegetaci i la fauna dun territori sadapten al relleu i al clima.  A Catalunya hi ha espais molt valuosos pel relleu, la vegetaci o la fauna, i que estan protegits.

1 Escull un tipus de comarca i completa la taula. comarca de muntanya clima comarca de plana temperatura comarca litoral precipitacions

2 Explica com s la vegetaci del tipus de comarca que has escollit a lactivitat anterior.   3 Descriu una planta caracterstica del tipus de comarca que has escollit a lactivitat 1 i fes-ne un petit dibuix.     28
Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

unitat 5 4 Tria quatre animals que visquin a Catalunya i completa la taula. On viu? mamfer ocell rptil amfibi Com s el seu cos? Com es reprodueix? refor 29

5 Per qu hi ha espais protegits a Catalunya?    6 Anomena tres espais protegits catalans.    7 En molts espais protegits pots veure senyals com aquests. Explica qu volen dir.

A.  B.  C.  D. 
Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

14

FITXA

Caracterstiques de la poblaci
Nom Data

Recorda  La poblaci canvia i, per saber com ho fa, nestudiem el creixement natural i el creixement migratori.  Per estudiar la poblaci, la dividim en grups segons ledat.  Per saber si un lloc est molt poblat o poc poblat, estudiem la distribuci de la poblaci, que relaciona el nombre dhabitants amb el territori on viuen.

1 Fixat en les dades segents i completa. defuncions = 8 persones naixements = 15 persones  Creixement natural =  Creixement migratori =  Creixement total anual = emigrants = 3 persones immigrants = 7 persones

persones. persones. persones.

2 Classifica aquestes persones en el grup dedat corresponent. Joan: 15 anys Jasmina: 23 anys Ldia: 66 anys Alfons: 7 anys Nora: 2 anys Josep: 99 anys Rebeca: 34 anys Marta: 14 anys Merc: 74 anys

poblaci jove

poblaci adulta

poblaci anciana

30

Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

unitat 6 3 Explica aquests conceptes. refor 31  Emigrant:    Immigrant:  

4 Marca els dos conceptes que hem de relacionar per saber com es distribueix una poblaci pel territori. La poblaci emigrant. El nombre dhabitants. La superfcie del territori habitat. La poblaci immigrant.

5 Si tenim dues zones de territori amb el mateix nombre dhabitants, per luna s ms gran que laltra, quina zona est ms poblada? Per qu?    

6 Respon aquestes preguntes.  Quants habitants t Catalunya?    Quin grup de poblaci s el ms nombrs a Catalunya?    Quina proporci de dones, respecte a la dhomes, viu a Catalunya?  
Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

15

FITXA

La poblaci de Catalunya
Nom Data

Recorda  El territori de Catalunya est habitat de manera desigual. Hi ha grans concentracions de persones a les ciutats, mentre que en mplies zones de muntanya i de linterior hi viuen poques persones.  Les comarques ms poblades sn les litorals i tamb algunes de plana.  Les comarques menys poblades sn la majoria de comarques de muntanya i tamb algunes de plana.

1 Observa com es distribueix la poblaci en aquests territoris i respon les preguntes.

 Quin s el territori ms poblat?   Per qu?    Quin s el territori menys poblat?   Per qu?   32
Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

unitat 6 2 Tria tres colors i pinta el mapa de poblaci de Catalunya. refor 3 Fixat en el mapa de lactivitat anterior i respon.  De quin color has pintat la teva comarca?    Per qu?    Quines altres comarques has pintat del mateix color que la teva?   
Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

33

16

FITXA

Pobles i ciutats de Catalunya


Nom Data

Recorda  La poblaci rural s el conjunt de persones que viuen als pobles o al camp.  Segons on siguin, distingim pobles de muntanya, pobles de plana i pobles de costa.  La poblaci urbana s el conjunt de persones que viuen a les ciutats.  A les ciutats hi ha diferents tipus de barris: el centre, els barris moderns o eixamples i la perifria.

1 Respon aquestes preguntes sobre la poblaci rural catalana.  Qui forma la poblaci rural?    Quantes persones de cada 100 sn poblaci rural?   Quina quantitat de territori ocupa la poblaci rural?    A quines activitats econmiques es dedica principalment la poblaci rural?  

2 Explica per qu hi ha menys poblaci rural que urbana.  3 Com sn els pobles de muntanya? Explica-ho.   34
Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

unitat 6 4 Completa aquest text sobre la poblaci urbana de Catalunya. refor 35 A Catalunya, viuen en ciutats La poblaci urbana es dedica a la als s 5 Relaciona. centre eixample perifria oficines i comeros monuments barri residencial zona ms antiga polgon industrial . La ciutat ms poblada de Catalunya . de cada 100 habitants. i, sobretot,

6 Escull un poble i una ciutat de Catalunya que coneguis i completa les fitxes.

 Nom del poble:   Com sn els carrers i els edificis:    A qu es dediquen els habitants:    Per qu coneixes aquest poble: 

 Nom de la ciutat:   Com sn els carrers i els edificis:    A qu es dediquen els habitants:    Per qu coneixes aquesta ciutat: 

Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

17

FITXA

Lagricultura i la ramaderia a Catalunya


Nom Data

Recorda  El sector primari agrupa les feines que obtenen productes de la natura.  Els pagesos conreen la terra: la llauren, la sembren i en recullen els fruits.  Els ramaders crien animals domstics.

1 Marca les tasques que es porten a terme en el sector primari. munyir esquilar ensenyar fabricar podar transportar regar pescar pintar llaurar cuinar vendre

2 Relaciona. Desprs, ordena les tasques. llaurar sembrar recollectar adobar Subministrar matria a la terra perqu sigui ms frtil. Recollir la collita. Llanar i escampar llavors a la terra. Remoure la terra. i . ;

 Les tasques agrcoles sn: primer, desprs i, finalment,

3 Qu s fumigar? Per a qu serveix?    36


Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

unitat 7 4 Completa aquest text sobre lagricultura de Catalunya. refor A Catalunya persones treballen en el sector primari. . sn les plantes de sec ms freqents. , el blat de moro i l . Es tracta de conreus que els , en canvi,

Els conreus de sec creixen noms amb l Els cereals, l Les hortalisses, els arbres sn conreus de han de regar amb aigua. 5 Qu sn els conreus ecolgics?    6 Defineix, descriu i respon.  Ramaderia de pastura:     Ramaderia estabulada:     Quins sn els principals tipus de bestiar que es crien a Catalunya? On es localitzen?    
Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

i la

37

18
refor

FITXA

Altres activitats del sector primari


Nom Data

unitat 7

Recorda  La pesca s molt important a Catalunya. Tamb sobt peix criant-lo a les piscifactories.  La mineria agrupa les tasques que socupen de lextracci de minerals.  Lexplotaci de la fusta dels boscos tamb s una feina del sector primari.

1 Escriu la paraula que correspongui a sota de cada dibuix. piscifactoria pesca explotaci de boscos mineria

B
2 Descriu com s la mineria a Catalunya.  

3 Explica com s la pesca a Catalunya: on es concentra i quines espcies es capturen.  

38

Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

19

FITXA

El sector secundari a Catalunya


Nom Data

unitat 7

Recorda  El sector secundari aplega les activitats que transformen les primeres matries en productes elaborats.  Les feines a les fbriques, la construcci i lartesania pertanyen a aquest sector.

1 Completa aquest text sobre el sector secundari catal. A Catalunya Les indstries principals de Catalunya sn . 2 Respon.  On estan situats els nuclis industrials ms importants de Catalunya? Explica-ho.       Qu sn els polgons industrials? On es construeixen?    Quines sn les activitats ms importants de la construcci?  
Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

de la poblaci treballa en el sector secundari.

39

refor

20

FITXA

El comer i el transport a Catalunya


Nom Data

Recorda  El sector terciari agrupa les activitats que atenen les persones o que els donen serveis.  El comer s una activitat que consisteix en lintercanvi de productes i serveis a canvi de diners. Pot ser al detall o a lengrs.  El transport trasllada persones i productes dun lloc a un altre. Pot ser terrestre, aeri o martim.

1 Quin s el significat de la paraula servei quan fa referncia al sector terciari? Marca-ho. Posar la pilota en joc en el tennis. Favor que fem a alg. Feina que fa una persona i que no consisteix a produir bns. Servei de correus, la feina que fan els carters. 2 Llegeix aquest anunci. Desprs, explica qui sn el productor, els comerciants i els clients. Avui, durant tot el dia, les botigues Lip regalen a tots els nens i nenes de 4t de Primria unes ulleres de sol per la compra duns patins fets a m pel gran artes Alicates. Animat i... vola!    3 En qu es diferencien el comer a lengrs i el comer al detall?   40
Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

unitat 8 4 Fixat en aquests dos establiments de comer al detall. Digues quin tipus de comer s cadascun i quines caracterstiques principals tenen.

A.   B.  

5 Completa la taula. vehicles bicicleta vaixell tren tipus de transport vies de comunicaci

6 Explica quins sn els principals tipus de transport a Catalunya.     


Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

41

refor

21

FITXA

El turisme i els mitjans de comunicaci


Nom Data

Recorda  El turisme s el desplaament de persones a altres llocs per descansar o per divertir-se. Pot ser de costa, relacionat amb la natura, termal o cultural, entre daltres.  Els mitjans de comunicaci transmeten informaci a distncia i poden ser individuals o socials.  Laplicaci de les noves tecnologies als mitjans de comunicaci els ha fet ms rpids i variats.

1 Marca les feines que pertanyen a lactivitat del turisme. recepcionista paleta hostessa cambrer guia metge grum cuiner escombriaire camioner

2 Posa un exemple duna activitat que puguem fer en cada tipus de turisme. Turisme de costa:  Turisme relacionat amb la natura:  Turisme termal:  Turisme cultural: 

3 Quina importncia t el turisme a Catalunya? Quines en sn les zones ms visitades?   42


Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

unitat 8 4 Indica el tipus de mitj de comunicaci i laparell o lobjecte que faries servir en aquests casos.  Per enviar un missatge escrit a un amic:    Per parlar amb un familiar:    Per informar-te duna notcia:   5 Relaciona. satllit informtica lser  Aparell electrnic que genera feixos lluminosos intensos. Aparell que es troba en rbita al voltant de la Terra.  Coneixements cientfics per tractar la informaci de manera automtica per mitj dordinadors. refor social 43

6 Classifica els mitjans de comunicaci segents. Desprs, respon. telfon premsa rdio carta fax televisi Internet correu electrnic Mitjans de comunicaci individual

 Quins es consideren noves tecnologies?   


Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

22
refor

FITXA

La mesura del temps


Nom Data

unitat 9

Recorda  El temps es mesura per saber qu passa en cada moment. Els anys sagrupen en lustres, dcades, segles o millennis.  Lany del naixement de Jesucrist s lany 1.

1 Escriu els anys que comprenen aquestes unitats de temps. lustre dcada segle millenni

2 Quin any comencen i acaben aquests segles?  segle i:   segle xv:   segle xx:   segle vii:  3 Quin s lany 1? Qu significa aC i dC?   4 Completa el text amb les teves dades. Vaig nixer lany Ara som a lany 44 , del segle i tinc , del millenni anys.
Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

23

FITXA

Els especialistes de la histria


Nom Data

unitat 9

Recorda  La histria s la cincia que estudia el passat.  Els historiadors, els arquelegs i els gegrafs collaboren en lestudi de la histria.

1 Respon aquestes preguntes.  Qu s la histria?   Per a qu et sembla que serveix conixer el passat?   

2 Explica com ajuden aquests cientfics als historiadors.  Arqueleg:   Gegraf:  

3 Per qu la feina dun historiador sassembla una mica a la dun detectiu? Explica-ho.    
Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

45

refor

24

FITXA

Els primers pobladors


Nom Data

Recorda  Fa molts milers danys, les persones eren nmades i salimentaven de la caa, la pesca i la recollecci.  Sagrupaven en tribus, vivien a laire lliure, en coves o en cabanes, i van aprendre a fer servir el foc.  Decoraven les coves amb pintures i utilitzaven eines de pedra tallada i os.

1 Uneix: nmada tribu recollecci silvestre  Grup petit de persones format per diverses famlies que viuen juntes.  Persona que no viu en un lloc fix.  Planta que creix sense conrear-la.  Recollida dels fruits comestibles o aprofitables de la terra, dels arbres o daltres plantes.

2 Per qu els primers pobladors eren nmades?   3 Explica el significat de loraci segent. Fa milers danys, les persones sagrupaven en tribus per poder sobreviure.    46

Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

unitat 9 4 En general, a quins llocs sestablien els primers ssers humans? Per qu? refor Pintar a les parets ms profundes de les coves. Menjar carn rostida. Tallar pedres. Treballar de nit. 6 Marca lestri ms antic i explica per a qu serveix cadascun. 47    

5 Quines activitats podien fer les persones grcies al foc? Marca-les.

7 Per qu pintaven animals a les coves? Explica com ho feien.   

Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

25

FITXA

Els primers agricultors


Nom Data

Recorda  Fa uns 10.000 anys, les persones van descobrir la ramaderia i lagricultura, i es van fer sedentries.  Van inventar la roda i la vela, i van comenar a viatjar i a comerciar.  Fabricaven eines de pedra polida i van inventar la cermica i els teixits.

1 Descriu breument com els ssers humans van descobrir la ramaderia i lagricultura.    2 Completa la taula. animals plantes Primeres espcies domesticades

3 Per qu es van formar poblats a partir de laparici de la ramaderia i lagricultura?   4 Completa el text. Als poblats hi havia per als animals i 48 per a les persones, per al gra.
Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

unitat 9 5 Escriu C, si sn certes, o F, si sn falses, cadascuna daquestes oracions. Desprs, corregeix les que sn falses. La roda es va inventar fa uns 10.000 anys. Els carros i els vaixells de vela transportaven moltes mercaderies. El desenvolupament dels transports va fer que aparegus lagricultura.    6 Relaciona: Fa ms de 10.000 anys llana  pell  arp atuell fal  destral  mol  agulla refor 49

Fa uns 10.000 anys

7 Observa aquesta pintura rupestre. A quina poca de les que has estudiat pertany? Explica per qu ho penses.      

Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

26

FITXA

Els antics egipcis


Nom Data

Recorda  Fa 5.000 anys, la civilitzaci egpcia es va desenvolupar a la vora del riu Nil.  La majoria de la poblaci vivia al camp i es dedicava a lagricultura. Tamb van crixer les ciutats.  Van construir temples per als dus i tombes per als difunts, que momificaven. Feien servir lescriptura jeroglfica.

1 Escriu el nom daquests grups socials de lantic Egipte. Eren pobres i vivien al camp: Posseen les terres i el bestiar: Compraven i venien productes: 2 Corregeix les oracions segents sobre els egipcis. Vivien en cases grans construdes amb maons i fusta.

A les famlies treballava el pare, i els fills anaven a escola.

Les eines que feien servir en les tasques agrcoles eren les seves mans.

3 Escriu la via de comunicaci que els egipcis feien servir ms.  50


Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

unitat 10 4 Quins tipus de construccions sn? Escriu-ne el nom i explica per a qu servien. refor 51 A B

A.  B.  5 Descriu qu representaven els egipcis en les escultures i les pintures.    6 Escriu C, si sn certes, o F, si sn falses, les oracions segents. Desprs, corregeix les falses perqu siguin certes.  Cada jeroglfic representava una lletra del nostre abecedari.  Els egipcis escrivien sobre fulls de papir i sobre les parets.  Tots els egipcis sabien escriure.   7 Qu representa la imatge? Explica quina funci t.   

Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

27

FITXA

Els antics grecs


Nom Data

Recorda  Fa uns 4.000 anys, la civilitzaci grega va sorgir a la riba del mar Mediterrani.  Grcia t molts quilmetres de costa i infinitat dilles. Per aix, els grecs van ser grans mariners: pescadors i comerciants. Terra endins, les principals activitats eren lagricultura i la ramaderia.  Els grecs es van organitzar en una srie de petites ciutats independents: les polis.  Van construir temples dedicats als dus i tamb escultures i cermiques. En la vida dels grecs, el teatre era molt important.

1 Defineix els termes segents. Polis:

Colnia:

2 Escriu C, si sn certes, o F, si sn falses, les oracions segents. Desprs, corregeix les falses perqu siguin certes. Els grecs eren molt bons navegants i comerciants. Els grecs van construir immensos temples, dedicats als dus.  Els actors i les actrius portaven mscares molt expressives en les representacions de teatre.

52

Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

unitat 10 3 Completa aquest text sobre les polis gregues. acrpolis temples teatre artesans gora fortificada Els a l dedicats als dus i els monuments importants se situaven , la part ms alta i segura de la ciutat, que estava . Ben a prop sestenien la resta de construccions, entre les quals destacava la plaa pblica o Al voltant de lgora hi creixien els barris dels i el i els comerciants. . refor 53

4 Quin tipus de construcci s? Escriu-ne el nom i explica per a qu servia.     

5 Qu s la democrcia? Quan va aparixer?  

6 Observa aquesta fotografia i respon.  Qu hi veus?   On diries que sn?   Quina funci tenen?    De quin material diries que estan fetes? 
Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

28

FITXA

Els antics romans


Nom Data

Recorda La civilitzaci romana es va desenvolupar fa uns 3.000 anys.  La majoria de la poblaci vivia i treballava al camp.  Els romans van construir nombroses ciutats, en les quals hi havia un frum, domus i insulae. Es comunicaven per mitj de calades.  Els romans eren excellents constructors i artistes. La seva llengua era el llat i el dret rom naplegava les lleis.

1 Marca les activitats que es feien en una villa romana. emmagatzematge de blat carreres de carros construcci de muralles conreu de la terra fabricaci darmes recollecci de fruits pastura dovelles elaboraci doli

2 Corregeix els errors del text i redactal correctament. Els romans van construir poques ciutats. Per protegir-les, les envoltaven amb un fossat. Els edificis principals de la ciutat eren als afores.     3 Defineix els termes segents: Domus:  Insulae:  54
Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

unitat 10 4 Escriu el nom del tipus de construcci que els romans farien servir en cada cas.  Per desplaar-se en carros:  Per banyar-se:  Per portar aigua a les ciutats:  Per veure lluitar els gladiadors:  Per recordar una victria militar: 5 Observa la imatge, explica qu representa i com creus que es va fer.       refor 55

6 Per a qu servia el dret rom?    7 Quines diferncies trobes entre la manera descriure dels antics egipcis i la dels romans?   

Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

29

FITXA

El temps dels castells


Nom Data

Recorda  Fa 1.000 anys, la majoria de les persones vivien en llogarets al camp.  Els nobles o cavallers es dedicaven a la guerra; els camperols, a treballar la terra, i els monjos, a resar i treballar.  Les ciutats eren petites i hi vivien comerciants i artesans.  Es van edificar castells, monestirs, esglsies i catedrals, i es van crear les primeres universitats.

1 Escriu qui feia aquestes tasques fa 1.000 anys.  Lluitar a la guerra i anar a tornejos:  Resar, treballar i copiar textos antics:  Treballar la terra:  Elaborar productes a m:

2 Escriu C, si sn certes, o F, si sn falses, les oracions segents sobre la vida fa 1.000 anys. Desprs, corregeix les falses. La casa dels camperols acostumava a tenir un estable per als animals. Grcies als monjos es van salvar molts textos antics. Els burgesos vivien a la ciutat de Burgos. Els estudiants universitaris aprenien en angls. 56
Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

unitat 11 3 Qu eren els castells? refor , , . 57 4 Completa el text i les etiquetes del dibuix amb les parts del castell que s'indiquen. Els castells estaven protegits per que tenien i

5 On vivien els monjos? Escriu el nom de les dependncies principals. 6 Per a qu feien servir la pintura i lescultura fa 1.000 anys? 7 En qu es diferencien els estils artstics romnic i gtic?
Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

30

FITXA

El temps dels navegants


Nom Data

Recorda  Les ciutats van crixer molt fa 500 anys. A les ciutats vivien els reis, els senyors, els mercaders i els artesans.  Al camp, alguns pagesos eren propietaris de les terres que treballaven i es conreaven plantes noves.  Hi va haver avenos importants en la navegaci i es van fer grans viatges.  Les arts van viure un gran desenvolupament i es va inventar la impremta.

1 Marca les caracterstiques duna ciutat de fa 500 anys. Estava envoltada per una muralla. Hi van construir palaus luxosos. Hi vivien el rei i els camperols. Els artesans hi treballaven en tallers. Hi comerciaven amb productes dindrets llunyans. 2 Per qu creus que les ciutats martimes tenien grans ports i drassanes?    3 Escriu les novetats que hi va haver en lagricultura daquella poca. En la propietat de les terres:  En els conreus:  58
Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

unitat 11 4 Quins avenos en la navegaci van afavorir els grans viatges per tot el mn? Explica per qu.    refor Juan Sebastin Elcano Cristfor Colom Vasco da Gama  Amrica ndia volta al mn Els mecenes perseguien els artistes. Els retrats i els paisatges de fa 500 anys eren realistes. El viol i el piano es van inventar fa uns 500 anys. Elcano va inventar la impremta. 59

5 Relaciona i construeix una oraci amb cada parella.

  

6 Escriu C, si sn certes, o F, si sn falses, les oracions segents sobre la vida a lpoca dels navegants. Desprs, corregeix les falses.

7 Per qu la impremta de Gutenberg va ajudar a acostar la cultura a moltes ms persones?  


Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

31

FITXA

Fa 200 anys
Nom Data

Recorda  Fa 200 anys, les ciutats van crixer molt i es van construir fbriques.  Els pagesos van abandonar el camp per treballar a les fbriques i viure en barris obrers amb poques comoditats.  Va ser una poca de grans invents i avenos mdics.

1 Classifica. mquina de vapor vacunes arada de ferro vaixell de vapor ferrocarril aspirina

Fa 200 anys invents avenos mdics nous mitjans de transport

2 Explica el significat de loraci segent. Com que fa 200 anys hi havia ms mquines, es necessitaven menys pagesos.     60
Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

unitat 12 3 Fixat en els dibuixos i marca quin pertany a una ciutat de fa 200 anys. Desprs, explica per qu ho saps. refor   4 Corregeix les oracions segents perqu siguin certes.  La mquina de vapor va substituir els motors elctrics i de gasolina.   El telfon es va inventar abans que el telgraf.   Fa uns 200 anys, es van filmar les primeres pellcules de cinema.   Els primers gratacels es van construir fa uns 200 anys.  5 Encercla els invents que van sorgir fa ms de 100 anys.
Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

61

32

FITXA

La nostra poca
Nom Data

Recorda  Actualment, la majoria de les persones viuen a les ciutats. Els transports sn rpids, cmodes i segurs.  Els avenos tcnics i cientfics de la nostra poca han millorat molt la vida de les persones.

1 Explica per qu avui dia sha desenvolupat el turisme en els pobles.    2 Marca les caracterstiques duna ciutat actual. Els fanals funcionen amb gas. Els carrers estan asfaltats. El tramvia s el transport pblic principal. Als afores hi ha barris residencials. Els obrers viuen al costat de les fbriques. Hi ha sistemes moderns de clavegueram i dilluminaci. 3 Explica per qu avui dia les persones viatgen ms sovint i a ms llocs que fa 200 anys.    62
Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

unitat 12 4 Indica les caracterstiques principals dels transports en lactualitat. refor cirurgia malalties comunicaci Fa 200 anys 63  Vies de comunicaci:    Mitjans de transport:   5 Relaciona i construeix una oraci amb cada parella.    6 Llegeix com s ara i recorda com era fa 200 anys. escner i ecografia informtica trasplantament drgans

Actualment tren dalta velocitat carrers asfaltats diaris digitals fanals elctrics

7 Quin invent recent et sembla ms til? Explica per qu.   


Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

33

FITXA

Les fonts de la histria i les seves etapes


Nom Data

Recorda  Les fonts histriques sn les restes dels nostres avantpassats que estudien els historiadors.  El passat es divideix en prehistria i histria.  La histria es divideix en edat antiga, edat mitjana, edat moderna i edat contempornia.

1 Relaciona. font escrita font oral font grfica font material espasa  novella  pellcula dibuix entrevista testament mmia

2 Qu representa la imatge? Explica la diferncia entre prehistria i histria. histria     prehistria    64


Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

unitat 12 3 Escriu letapa de la histria que correspongui. refor  Va comenar amb el descobriment dAmrica.  Va comenar amb la Revoluci Francesa. Va comenar amb lescriptura.  Va comenar amb la desaparici de lImperi rom. 4 A quina poca de la histria pertanyen aquestes imatges? Escriu-ne el nom.

A.  B.  C. 

5 A quina poca de la histria correspon aquesta imatge? Com ho saps?       


Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

65