Quadern D Exercicis de Llengua Catalana PDF

Professora: Sara Marugan Oliva
Llengua catalana
1. Els dgrafs
----------------------------------------------------------------- Els dgrafs sn grups de lletres que representen un sol so. Quan hem de dividir una
paraula en dues sllabes, hem de tenir en compte que hi ha dgrafs que se separen i n'hi
ha que no:
se separen:
no se separen:
separem els grups:
ll
no-vel-la
ny
pi-nya
mm im-mens
ix
cai-xa
ll
pa-lla
nn
An-na
rr
car-ro
gu
gui-
tj
plat-ja
ss
pas-sa
qu
a-qu
tg
fet-ge
ig
tx
cot-xe
ma-reig
-----------------------------------------------------------------1.1. Separa sillbicament les paraules segents i assenyala els dgrafs de les
paraules segents:
canya
.............................
arrossada
.............................
cassola
.............................
mquina
.............................
carretera
.............................
metge
.............................
novella
.............................
anyell
.............................
cuixa
.............................
enfarinadssim .............................
enquadernar
.............................
bateig
.............................
immensitat
.............................
seguici
.............................
1.2. Fes el mateix amb aquestes paraules:

desig
.............................
enllaar
.............................
perseguida
.............................
enguixar
.............................
plegar
.............................
immaculat
.............................
esfor
.............................
coix
.............................
arribar
.............................
annex
.............................
passaven
.............................
encotxar*
.............................
reixeta
.............................
arribar
.............................
Encotxar: Ficar-se en un cotxe.
Llengua catalana
2. La sllaba
----------------------------------------------------------------- Una sllaba s un so o un conjunt de sons que pronunciem d'un sol cop de veu. El nucli
de la sllaba s una vocal.
En catal hi ha moltes paraules que tenen un sola sllaba: pa, vi, bra, tren, drap...
N'hi ha que en tenen dues: ca-sa, pa-per, bom-ber... o tres: m-qui-na, ca-mi-...
Tamb n'hi ha que en tenen ms: an-ti-gui-tat, a-e-ro-port, ca-len-da-ri...
-----------------------------------------------------------------2.1. Separa per sllabes les paraules segents. Tingues en compte quins dgrafs
s'han de separar i quins no:
finestra
..................................
finca
..................................
informtica
..................................
traa
..................................
aritmtica
..................................
taxista
..................................
boca
..................................
comitiva
..................................
cadena
..................................
arraconar
..................................
granota
..................................
aviaci
..................................

calendari
..................................
petxina
..................................
magatzem
..................................
satllit
..................................
detergent
..................................
giravolt
..................................
rajol
..................................
llibreta
..................................
tiller
..................................
bellssima
..................................
angoixa
..................................
conseller
..................................
formatge
..................................
platja
..................................
2.3. Separa per sllabes el text segent:
Enmig de tot de la tremenda fatiga, de l'ofuscaci de pensaments, una cosa apareixia

clara (...) i el pensament d'haver estat enganyat comenava a obrir-se pas...
SEBASTI JUAN ARB. La masia
Llengua catalana
3. Els diftongs
----------------------------------------------------------------- A vegades pronunciem dues vocals d'un sol cop de veu, en un sola sllaba: en diem
diftong. En catal NOMS tenim els diftongs segents:
creixents
decreixents
gua guant
qua
quan
ai
mai
au nau
ge aiges
qe
freqent
ei
rei
eu neu
gi
qi
aqfer
oi
noi
iu
quo
quota
ui
avui
ou pou
ping
guo aiguota
niu
-----------------------------------------------------------------3.1. Subratlla els diftongs de les paraules segents:

Ex: seu-re
pasqes
segent
paraiges
guerrejar
quantitat
ping
aigera
quota
quarentena
freqncia
aqeducte
quant
aguantar
qualitat
quitxalla
guineu

reina
remei
aplaudir
correu
ciutat
viure
dinou
aire
feina
claudicar
riure
bou
gaireb
caure
roure
drapaire
caliu
buidatge
treure
seure
3.3. Subratlla els diftongs que hi hagi a les construccions segents:
1. Una nau misteriosa.
4. Un drapaire amb boina i polaines.
2. Una truita de quatre ous.
5. No em puc creure el que dius.
3. Un astronauta feli.
6. No parava de riure.
Llengua catalana
4. Funci consonntica de i/u

----------------------------------------------------------------- Quan tenim una i entre dues vocals o a comenament de mot seguida de vocal, la
pronunciem com una consonant (la hac, com que s muda, no compta): no-ia, jo-ia, iogurt, io-ga, hie-na...
Fem el mateix quan trobem una u entre dues vocals: ca-uen, tre-uen, mo-uen...
------------------------------------------------------------------
4.1. Subratlla les i i u que facin de consonant en els mots segents:

Ex: boia
reien,
iot,
innocncia,
duien,
bogeria,
seuen,
calaixera,
xemeneia,
joia,
treuen,
tramoia*,
ianqui,
noia,
minoria,
astcia,
iaia,
mouen,
cauen,
boira,
iode,
reixa,
teia*,
boira,
iarda*,
Laia,
claraboia,
indstria
4.2. Amb guions, separa les sllabes dels mots segents:
Ex: tre-ien
reien
............... iot
...............
seuen
...............
quatre
...............
treuen
............... iogurt
...............
mouen
...............
iuca
...............
causa
............... Pasqua
...............
hiena
...............
iode
...............
xiular
............... neula
...............
iogui*
...............
xemeneia
...............
4.3. Encercla els diftongs del text segent i subratlla els mots que tingui i o u que hi
faci de consonant:
A la tardor, quan les fulles es tornaven de color de foc, jugaven a enterrar-se. S'ajeien a
terra sota els arbres, es posaven grapats de fulles al damunt i esperaven que en
caiguessin ms. Quan en baixava una cridaven: "Vine!" I la Maria deia que la fulla sempre
queia damunt del que l'havia sabut cridar ms b.
MERC RODOREDA. Mirall trencat
Teia: 1. Fusta resinosa del pi, que crema amb molta facilitat. / 2. Estella daquesta fusta emprada per a fer
llum o per a encendre foc. / Iarda: Unitat anglesa de longitud, equivalent a 0,914 metres. / Tramoia: 1. Mitj
o conjunts de mitjans mecnics emprats en el teatre per a fer els canvis de decoraci, els efectes
especials / 2. Ficci o embolic tramat amb engany. / Iogui: Persona que practica el ioga.
Llengua catalana
5. Sllaba tnica / Sllaba tona

----------------------------------------------------------------- Quan un mot t dues o ms sllabes en pronunciem una amb ms fora que les altres:
s la sllaba tnica; les altres sllabes sn tones.
arbre, faldilla, cami, bicicleta
------------------------------------------------------------------
5.1. Subratlla la sllaba tnica dels mots segents:

novella
cambrera
maleta
torre
vidriera
butaqueta
ganivet
repartir
malaltia
sabata
desembre
tropical
modista
encarregat
silenci
juvenil
5.2. Subratlla les sllabes tniques del text segent:
El dia era clar. Els raigs esbiaixats del sol hivernal guaitaven per les dues finestres a
travs dels vidres glaats. Sobre la taula, parada per a dinar, brillava la vaixella d'estany
(...). Als marcs de les finestres, els meus ocells jugaven dins les gbies innundades de sol.
MXIM GORKI. La meva infantesa
5.3. Fes el mateix:
La biblioteca serv per a escalfar-nos. La selecci va ser molt dura. Trivem i tornvem a
triar. Primer vam llenar les revistes alemanyes i l'estufa. Desprs, velles revistes
franceses i, en acabat, les enciclopdies. Ms tard els mobles. Per no ens atrevem a
cremar els llibres de literatura i, encara menys, els clssics.
MONTSERRAT ROIG. Lagulla daurada (text adaptat)
Llengua catalana
6. Mots aguts, plans i esdrixols

----------------------------------------------------------------- Les paraules, segons el lloc que hi ocupa la sllaba tnica, es divideixen en:
Agudes, si la sllaba tnica s la ltima: caf, congrs, balc, senyor...

Planes, si la sllaba tnica s la penltima: arbre, camisa, crvol, monja...
Esdrixoles, si la sllaba tnica s la antepenltima: gbia, cincia...
-----------------------------------------------------------------6.1. Destria aquest grup de mots en tres columnes segons siguin agudes, planes o
esdrixoles i subratlla'n la sllaba tnica:
tmbola, examen, mirall, noia, victria, jardiner, profunditat, caseta,
gelosia, butaca, universitat, historiador, fortuna, cincia, esglsia,
roba, ceba, mosquits, crrer, gegant, fbrica, penjoll, mandbula,
calendari, mirador, arbreda, xemeneia, malalts, brancatge, histria,
caragol, desgrcia, segon, paret, gbia.
aguts
plans
esdrixols
Llengua catalana
7. Accentuaci
------------------------------------------------------------------
a
as
e
es
i
is
en
o
os
in
u
us
Accentuem les paraules AGUDES que acaben en alguna d'aquestes dotze

terminacions, si s que i/u no formen part d'un diftong.
Accentuem les paraules PLANES que no acaben en alguna d'aquestes dotze
terminacions.
Accentuem totes les paraules ESDRIXOLES.
------------------------------------------------------------------
7.1. Accentua els mots quan calgui:
plastic, victima, limit, biblioteca, economia, hospital, justicia, anell,

palau, marbre, jardi, estatua, escrit, arbre, rabia, autobus, masculi,
galaxia, nuvol, familia, gabia, Nuria.
7.2. Fes el mateix:
poesia, fotografia, hospitalitat, energia, Eulalia, dia, tia, oncle,

assistencia, esdruixola, noblesa, daurada, similitud, farmacia, esgrima,
maquina, bambu, residu, trineu, algu, ningu, altaveu.
Llengua catalana
Accent obert / Accent tancat

Paraules agudes acabades en -, -s / , -s
Amb accent obert, la majoria: caf, pags, Merc... En aquest grup hi trobem:
molts gentilicis: francs, portugus, aragons...
els numerals ordinals: cinqu, nov, vint-i-un...
els participis com: encs, comprs, imprs...
Amb accent tancat:
els futurs: mirar, far, sortir, pagar...

les formes de l'imperfet de subjuntiu: cants, pagus, volgus, vingus...
els compostos de b i t: gaireb, tamb, malb...; cont, s'abst...
els verbs acabats en -tn i cn: pretn, entn, estn, atn, vingus...
alguns mots que vnen del francs: clix, consom, jaqu*, pur...
alguns altres mots: congrs, revs, exprs... noms, desprs, amn...
Paraules agudes acabades en -, -s / , -s

Amb accent tancat, la majoria: avi, carb, sab, poblaci...
Amb accent obert:
aix, all, per...

els compostos de bo, so, to, tro: reb, ress, semit, retr...
els compostos de clos: excls, recls, incls...
alguns substantius acabats en -os: arrs, esps, reps...
Paraules planes: /
Amb accent obert, la majoria: dbil, xit, xrif, conixer, merixer...
Amb accent tancat:
nixer, crixer, tmer, prmer, sser, rem i reu

el pretrit perfet d'indicatiu: digurem, digureu, tingurem, tingureu...
el pretrit imperfet de subjuntiu: cantssim, cantssiu; fssim, fssiu...
uns quants substantius: prstec, prssec, crvol...
Paraules planes: /
La majoria porten accent obert: mbil, scol, mdul, lgic, prxim...
Per amb accent tancat:
alguns infinitius: crrer, incrrer, recrrer, concrrer...
les formes verbals: frem, freu, fssim i fssiu.
els compostos de clos: estmac, furncol, Sller...
Paraules esdrixoles: /
La majoria porten accent obert: comdia, misria, cincia, glria, histria, clera, colnia...
El porten tancat: esglsia, Dnia, frmula, tmbola, plvora, trtora*...
Jaqu: Pea de vestir que cobreix el tronc. / Trtora: Animal de plomatge gris.
Llengua catalana
7.3. Totes les paraules d'aquest exercici sn agudes: accentua les que calgui amb
accent obert o tancat:
a) cami, cano, aqui, raco, arros, cantes, aixi, aixo, gairebe, malson, pages, impres,
carrero, allo, volgues, boto, cafe, catala, fare, avio, passeges, llegum, tambe, segon,
portugues, aten, exclos.
b) encen, pero, ginjoler*, demanare, amen, dema, nervios, espos, ningu, nomes, frances,
sete, Ramon, consome, divisio, clixe, respon, comprare, garrofer, menjare, pure, congres,
expres.
7.4. Totes les paraules d'aquest exercici sn planes: accentua les que calgui amb
accent obert o tancat:
primavera, poble, fessim, public, prestec, barraca, cervol, llibre, tinguerem, nuvol, pluges,
telefon, temer, rentessiu, estomac, diguessiu, correr, solid, furoncol*, caracter, castig,
diguereu, angel, pressec, Soller, magic, tinguessim, obrissiu, concorrer, mobil, creixer,
logic, neixer, erem, ereu.
7.5. Les paraules d'aquest exercici sn esdrixoles: accentua-les amb accent obert
o tancat:
historia, ciencia, comedia, victima, matricula, estatua, formula, esglesia, familia, infancia,
polvora, Denia, quilometre, industria, colonia, solitaria, anima, memories, tortora, gabia,
miseria, tombola, materia.
7.6. Accentua les paraules que calgui del text segent:

Va avanar agafant-se a les parets, recalcant-se* en les cadires, pero amb cura de no
despertar-los, sense fer soroll. Arriba a la porta. La clau era al pany, com sempre; la va fer
girar suaument; va descorrer el forrellat i es detura amb l'atencio a dalt; no senti res i va
empenyer la porta; la porta cedi sense soroll. Sorti al carrer. Una ratxa d'aire humit amb
gotes fines de pluja li fueteja el rostre; pero no senti el fred, ni la humitat, ni les gotes de
pluja contra el rostre.
SEBASTI JUAN ARB. La masia (text adaptat)
Ginjoler: Arbre que fa gnjols. / Furncol: Inflamaci circumscrita de la pell que termina per supuraci. /
Recalcant-se: Recolzar-se amb fora sobre el seu suport.
Llengua catalana
8. Accent diacrtic
----------------------------------------------------------------- En catal els mots d'una sola sllaba no s'accentuen, tret d'uns quants que porten un
accent anomenat diacrtic per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen de la mateixa
manera.
Tamb porten accent diacrtic alguns mots de dues sllabes.
------------------------------------------------------------------
Diacrtics ms corrents:
amb accent obert
m (part del cos)
ma (possessiu)
pl, pls (del cos)
pel, pels (contracci)
qu (pronom tnic)
que (pronom ton / conjunci)
sl (terra)
sol (adjectiu)
amb accent tancat

dna, dnes (donar)
dona, dones (persona)
s (ser)
es (pronom)
fra (ser)
fora (adverbi)
s (saber)
se (pronom reflexiu)
sc (ser)
soc ( tronc)
sn (ser)
son (ganes de dormir)
vns, vnen (venir)
vens, venen (vendre)
vs (anar)
ves (veure)
altres categories
b, bens (adverbi / propietat)
be, bens (animal)
bta, btes (recipient)
bota, botes (calat / verb botar)
du, dus, adu, pregadu (divinitat)
deu, deus (numeral / verb deure)
ms (adverbi de quantitat)
mes (part de l'any)
mn (univers)
mon (possessiu)
nt, nta, nts, ntes (nom)
net, neta, nets, netes (adjectiu)
s, ssa, ssos, sses (animal)
os, ossos (part del cos)
s (afirmaci)
si (conjunci, nota musical)
s (de usar)
us (pronom feble)
vs (tractament)
vos (pronom feble)
10
Llengua catalana
8.1. Completa les frases segents amb la forma adequada de les que et donem entre
parntesis:
1. ........... germana no sap fer res amb la ............ dreta perqu s esquerrana. (ma / m)
2. ............ que em dius, em sembla que t'han prs el ............. (pel / pl)
3. ............ fa en Pere? - Diu ............ espera la Roser. (que / qu)
4. s un ............ molt ric, per no hi planta res perqu viu ............. (sol / sl)
5. Qu els ............, a les ............ de la teva famlia, que sn tan felices? (dones / dnes)
6. ............ veu que el ve nou ............ enginyer. (es / s)
7. ............ ben trist que hagus de dormir ............ tota la nit. (fora / fra)
8. No ............ de qu li servir que ............ spiga que ho ha fet ell. (se /s)
9. ............ molt dormilega, jo: sempre dormo com un ............. (soc / sc)
10. Aquestes criatures ............ molt nervioses i no tenen mai ............. (son / sn)
11. Si ............ amb mi, els ensenyar on ............ els prssecs ms bons. (venen / vnen)
12. Pere, .......... al celler a buscar una ampolla de vi, per ........... de no caure. (ves / vs)
13. L'avi tenia molts pocs ............: noms quatre ............ i dues cabres. (bens / bns)
14. Aquest ............ no est gens ben dibuixat: dibuixa'l ms ............. (be / b)
15. Quan anava d'excursi no oblidava mai la ............ del vi. (bota / bta)
16. Les ............ noves em fan mal als peus. (botes / btes)
17. D'aqu ............ dies si ............ vol, ja haurem acabat aquesta feina. (deu / Du)
18. Aquest ............ he gastat ............ diners que en tot l'any passat. (mes / ms)
19. ............ pare sempre diu que aquest ............ s un ............ de mones. (mon / mn)
20. El meu ............ s un noi ............ i polit. (net / nt)
21. Els ............ d'aquell zoo noms tenien la pell i els ............. (ossos / ssos)
22. ............ ja li heu dit que ............, ara no us podeu fer enrere. (si / s)
23. ........... asseguro que no s'hauria espatllat si n'haguessiu fet un ............ normal.
(us / s)
24. A ............, via, ja vaig dir-............ tota la veritat. (vos / vs)
25. ........... per on, no em fas mai cas! .......... a la font a buscar aigua. (ves / vs)
11
Llengua catalana
9. Diresi
-----------------------------------------------------------------La diresi s un signe ortogrfic que posem damunt de les vocals i / u quan hem d'indicar
que fan de nucli sillbic, tret que els correspongui dur accent. Aix s'esdev en els casos
segents:
quan hem de pronunciar una u que podria ser muda:
al-gues / ai-ges
tan-ques / pas-qes
gui-tar-ra / pin-g
qu-mic / a- q-fer
quan la i o la u podrien fer diftong amb la vocal anterior:
ai-re / ra-m
ei-na / ve--na
boi-na / a-mo--nar
cui-na / ru--na
quan una i entre vocals no fa de consonant:
Bis-ca-ia / Bis-ca--na
La diresi no es posa mai:
si la i o la u en qesti poden portar accent: Llus, ve...
desprs dels prefixos co-, anti-, contra-, re-: coincidir, antiimperialisme,
contraindicaci, reunificaci...
en els sufixos -isme, -ista: egoisme, egoista, altruisme, altruista...
rell, llusme i prosme porten diresi perqu no es consideren formats amb
prefix ni sufix.
en les desinncies d'infinitiu i gerundi dels verbs de la tercera conjugaci que
tenen el radical acabat en vocal: conduir, conduint, reduir...
els futurs i els condicionals dels verbs de la tercera conjugaci que tenen el
radical acabat en vocal: conduir, conduir, conduiria, reduir, reduir, reduiria...
-----------------------------------------------------------------9.1. Posa diresi a les u que podrien ser mudes, per indicar que s'han de
pronunciar:
Ex: aiges
aiguera, linguista, paraigua, paraiguer, questi, antigues, frequent, aquesta, marques,
aquari, questionari, aqueducte, quocient, quarantena, aquositat, guanyar, consequncia,
frequncia, guineu, quatre, eloquent, aqufug, guant
9.2. Fes el mateix amb aquestes frases:
1. Aquestes frases sn massa ambigues: torna-les a redactar.
2. M'agradaria que l'aiguera fos de marbre.
3. Han anat al zoo i han vist els pinguins i les girafes.
4. Quan plou, la questi s tenir un bon paraigua.
5. Per Pasqua van aigualir el vi amb aigua de l'aixeta i el van haver de llenar a l'aiguera.
12
Llengua catalana
9.3. Posa diresi a les paraules que calgui per indicar que i/u no formen diftong amb
la vocal anterior:
aillament
heroina
cafeina
veinatge
diurn
biscaina
geniut
transeunt
cocaina
suissos
diumenge
disminuit
gratuitat
traduit
llaut*
cuina
rabiut
veina
boina
Lluisa
9.4. Fes el mateix i escriu un derviat o un mot de la mateixa famlia:

Ex: amona - amonat
cafeina
..................................
sauc*
..................................
ruina
..................................
Lluisa
..................................
veina
..................................
raim
..................................
saim*
..................................
heroi
..................................
dia
..................................
reull
..................................
9.5. Posa diresi a les paraules que calgui:

obeim
obeiu
produim
produiu
conduim
conduiu
agraim
agraiu
reduim
reduiu
introduim
introduiu
9.6. Completa les sries segents, per separant les sllabes; posa diresi on
calgui:
Ex: cre / ua / va
TREBALLAR
TREBALLAVA
cre / ua / ves
TREBALLAVES
cre / ua / ven
TREBALLAVEN
desmaiar
...............................
...............................
...............................
destruir
...............................
...............................
...............................
beneir
...............................
...............................
...............................
influir
...............................
...............................
...............................
disminuir
...............................
...............................
...............................
reduir
...............................
...............................
...............................
Llat: Instrument msic de corda, de caixa bombada per la part de sota, que es toca polsant les cordes. /
Sac: Arbret o arbust caducifoli de la famlia de les caprifolicies, que es fa als boscos de ribera i en
bardisses humides, de vegades cultivat, emprat en medicina / Sam: Greix tret per fusi del sag del porc.
13
Llengua catalana
9.7. Completa les formes verbals segents amb les dirersis que calgui:
Ex: estudi, estudis, estudi, estudiem, estudieu, estudin
suar
esquiar
triar
canviar
sui
esquii
trii
canvii
suis
esquiis
triis
canviis
sui
esquii
trii
canvii
suem
esquiem
triem
canviem
sueu
esquieu
trieu
canvieu
suin
esquiin
triin
canviin
9.8. Completa les formes verbals segents amb els accents i les diresis que calgui:
dormia
agraia
dormis
agrais
dormies
agraies
dormissis
agraissis
dormia
agraia
dormis
agrais
dormiem
agraiem
dormissim
agraissim
dormieu
agraieu
dormissiu
agraissiu
dormien
agraien
dormissin
agraissin
9.9. Posa accent o diresi on calgui; tingues en compte en quins casos no es posa
mai diresi:
1. Sempre deia que li agradaria esquiar a La Molina.
2. Vol que li enviis l'expedient ara mateix.
3. Us agrairia que no em tornessiu a fotografiar.
4. La meva veina sempre menjava raim per berenar.
5. A l'hivern dormia amb peucs i bufanda.
6. No continuis essent tan altruista, perque no cal.
7. S'ha passat la tarda conduint, per aixo esta tan cansada.
8. Us agrairiem que no continuessiu reduint el pressupost.
9. El seu egoisme no el conduira enlloc.
10. Voldria conduir, pero encara no te divuit anys.
11. Han coincidit a la reunio de veins i volen que continui de president.
12. El seu ateisme era conegut de tothom.
14
Llengua catalana
10. Apostrofaci i contracci

----------------------------------------------------------------- Els articles determinats en catal sn:
mascul el / els: el pare, els pares
femen la / les: la mare, les mares
Els articles el i la s'apostrofa davant de vocal o hac: l'ocell, l'home...; l'orella, l'hortnsia...
L'article la no s'apostrofa davant dels noms femenins comenats per i, u, hi, hu tones:
la Isabel, la histria...; la universitat, la humilitat...
La preposici de tamb s'apostrofa davant d'un mot comenat en vocal o hac: pa d'avui,
lli d'humiliat...
-----------------------------------------------------------------10.1. Escriu l'article determinat que correspongui davant dels mots segents:
Ex: el xicot
....... sol
....... lluna
....... universitari
....... infermer
....... ull
....... ona
....... universitria
....... infermera
....... elefant
....... illa
....... Isabel
....... historiador
....... llibre
....... orella
....... Anna
....... historiadora
....... horari
....... platja
....... instncia
....... infncia
....... casc
....... ungla
....... ndia
....... rsula
10.2. Fes el singular dels mots segents:

Ex: els incendis l'incendi
els altaveus
................................
les infeccions
................................
les opinions
................................
els espais
................................
les esquiadores ................................
les oques
................................
les oficines
................................
els necs
................................
els imperis
................................
els himnes
................................
els hereus
................................
els alumnes
................................
els hiverns
................................
les infidelitats
................................
les herbes
................................
els ocellaires
................................
els anells
................................
els habitants
................................
10.3. Completa amb DE / D' segons calgui:

dia ....... festa
ull ....... poll
camisa ....... quadres
mol ....... vent
mes ....... abril
pluja ....... hivern
aigua ....... pluja
cuixa ....... nec
aigua ....... colnia
tros ....... animal
gos ....... atura
ploma ....... oca
15
Llengua catalana
L'article determinat: contracci

----------------------------------------------------------------- Les preposicions a, de, per es contrauen amb els articles el / els; per no es pot fer la
contracci si la paraula segent comena per o hac.
a +el = al
a + els = als
de + el = del / de l
de + els = dels
per + el = pel / per l
per + els = pels
amb contracci
Anirem al parc.
Viu als afores.
Ve del banc.
Es refia dels amics.
Passa pel cam.
Passa pels camins.
sense contracci
Viu a l'hotel.
Ve de l'hort.
Va per l'aire.
Tamb hem de fer la contracci entre ca (casa de) i el, en:

ca + en = can
Vaig a can Garrig
Viu a ca l'avi.
ca + el = cal
Vaig a cal jardiner
Va a ca l'ocellaire.
-----------------------------------------------------------------10.4. Completa les construccions segents amb un article i una preposici. Fes les
contraccions que calgui:
1. Va caure quan baixava .................... avi. 8. Passa ..................... cam ms dolent.
2. Aquesta brusa s ...................... Isabel.
9. L'habitaci ....................... hotel.
3. Sempre passa ....................avinguda.
10. La filla ........................ ve.
4. S'ha fet mal ......................orella.
11. El nebot ..................... oncle Andreu.
5. S'ha fet mal ...................... dit.
12. Les flors ..................... hortnsia.
6. Ve de .............................. metge.
13. En Pepet de ....................... Puig.
7. Els records .................... infantesa.
14. El somriure ...................... innocncia.
10.5. Completa el text segent amb els articles i les preposicions necessries. Fes
les contraccions que calgui:
Desprs .............. foradada, arran .............. roques que s'endinsen ........ mar, ........ Gremi de
Pescadors havia construt una caseta on guardaven ........ ormeigs* i ........ peces de recanvi de
llurs* embarcacions. A ........hivern ........... platja ........ poblet era batuda furiosament per ........ ones
que arribaven fins a llepar la via ........ ferrocarril. Per aix ........ pescadors utilitzaven ........altra
caseta, la de ms enll de la foradada, protegida per un penya-segat i fcilment abordable en cas
de trngol*. A ms, l'amplria ........ sorral* els permetia mantenir ........ aparells a gran distncia
........ mar embravit*, lluny .............. furiosa ressaca.
PRUDENCI BERTRANA. El meu amic Pellini (text adaptat)

Ormeig: Estri de pescar, com un art, una canya, un palangre, etc. / Llurs: De les seves. / Trngol: Mala
estona. / Sorral: Lloc de sorra. / Embravit: Esbravat.
16
Llengua catalana
11. Els sons g / j, x / ix, -ig / -tx

----------------------------------------------------------------- Compara:
Un bon xoc no s cap joc.
El metge necessitava una metxa.
El so de xoc s sord.
El so de metxa s sord.
El so de joc s sonor.
E so de metge s sonor.
-----------------------------------------------------------------11.1. Classifica els mots segents segons el so que representen les grafies
subratllades:
caixa, joguina, feix, jove, gest, biaix, julivert, ajupir, rajar, peix, batejar, gira-sol, xfec,
diumenge, calaix, xemeneia, jerarquia, xiulet, teixit, aix, nixer, mixeta, guix, gitano, xutar,
girafa, fregir, deixar, netejar, xifra.
SONEN COM XOC (so sord)
SONEN COM JOC (so sonor)
11.2. Classifica els mots segents segons el so que representen les grafies
subratllades:
cotxe, fetge, boig, metxa, raig, safareig, missatge, dutxa, totxo, roig, salsitxa, esquitx,
imatge, petxina, salvatge, corretja, puig, butxaca, platja, llenguatge, sutge, habitatge.
SONEN COM METXA (so sord)
SONEN COM METGE (so sonor)
17
Llengua catalana
Ortografia de g / j
-----------------------------------------------------------------El so de joc s'escriu:
J
G
davant de a, o, u: rajar, rajol, julivert...

davant de e, i: gener, girafa...
Excepcions:
escrivim J davant dels grups -ecc-, -ect-: injecci, injectar...
en el verb jeure: jec, jeus, jeu...
en els noms bblics: Jess, Jerusalem, Jeremies i derivats: jesuta...
en uns quants noms d'origen estranger: jersei, jerarquia, jeroglfic, majestat...
-----------------------------------------------------------------11.3. Completa els mots segents amb G/J:
mon
enoll
taron
es
eixu
mon
mon
taron
ipte
elat
ra
ola
ard
el
eniva
uliol
ener
ila
onc*
ar
udici
erm
ar
ent
es
inesta
udar
im
tru
11.4. Fes el mateix:

pro
ecte
tra
ecte
eroglfic
ma
estat
ersei
sub
ecte
erarca
erd
erra
aqueta
esuta
eure
ubilaci
udici
in
ectable
erarquia
erani
espa
tar
eta
oguines
11.5. Escriu la forma del plural dels grups segents:

Ex. barreja dola > barreges dolces
1. Platja blanca
........................................
2. Esponja grega
........................................
3. Taronja dola
........................................
4. Cabra boja
........................................
5. Flor roja
........................................
Jonc: Herba de la familia de les junccies o de les cipercies, de tiges cilndriques i verdes, sense fulles, o
b amb fulles semblants a les tiges, propia de llocs humits.
18
Llengua catalana
11.6. Escriu la forma del singular dels grups segents:

Ex. pluges cides > pluja cida
1. Menges amargues
............................................................
2. Corretges tallades
............................................................
3. Mitges foradades
...........................................................
4. Truges velles
...........................................................
5. Alforges plenes
...........................................................
11.7. Completa les sries segents:

menjar
menjo
menges
mengen
envejar
....................
....................
....................
pujar
....................
....................
....................
barrejar
....................
....................
....................
passejar
....................
....................
....................
marejar
....................
....................
....................
11.8. Escriu el present d'indicatiu dels verbs segents:
Ex: airejar: airejo, aireges, aireja, airegem, airegeu, airegen
TROSSEJAR
CLAREJAR
ESTIUEJAR
PLANEJAR
....................
....................
....................
....................
....................
....................
....................
....................
....................
....................
....................
....................
....................
....................
....................
....................
....................
....................
....................
....................
....................
....................
....................
....................
19
Llengua catalana
Ortografia de x / ix
-----------------------------------------------------------------El so de xoc s'escriu:
X
a principi de mot: xarop, xec, xicra*...

desprs de consonant: xarxa, punxa...
desprs de i: guix, mixeta...
desprs de u que sigui diftong: xauxa, disbauxa...
IX
desprs de a, e, o, u: caixa, peix, coixa, dibuix...
-----------------------------------------------------------------11.9. Completa amb X / IX:

fec
plan
a
a
a
uclar
inesa
mate
ampany
an
eta
flu
ova
esa
clen
co
ba
eta
pe
ateria
va
ell
gron
eringa
ador
iscle
aloc
icot

madu
e
que
ample
al
engre
ar
mer
impanz
serve
en
nn
ol
gru
gu
ar
re
trin
fa
engu
cala
era
co
inera
ar
ar
er
ugar
amba
ador
se
anta
ru
ada

REPARTIR
REPARTEIXO
REPARTEIXES
REPARTEIXEN
traduir
....................
....................
....................
amanir
....................
....................
....................
servir
....................
....................
....................
patir
....................
....................
....................
Xicra: Tassa petita, emprada especialment per a pendre xocolata desfeta.
20
Llengua catalana
Ortografia de -ig / -tx

-----------------------------------------------------------------El so final de boig i despatx s el mateix, per els escrivim de manera diferent:
IG
quan alterna amb altres sons: bogeria, boja, boges, boig...

(a boja i bogeria sona com a joc; en canvi a boig fa un altre so)
TX
quan no varia: despatxar, despatx, esquitxar, esquitx...

(tant despatx com despatxar, despatxet... tenen el mateix so)
-----------------------------------------------------------------11.12. Completa les sries segents:

Ex: mitja, mitges, mitjos, mig
1. llet
a, llet
es, llet
2. ro
a, ro
es, ro
3. bo
a, bo
es, bo
4. ra
ar, ra
et, ra
os, lle
os, ro
os, boi
ol, ra
5. mare
ar, mare
at, mare
ador, mare
6. assa
ar, assa
ista, assa
os, assa
7. bloque
ar, bloque
8. saque
ar, saque
os, bloque
os, saque
1. escabe
, escabe
2. cartu
, cartu
3. rebu
, rebu
ar, escabe
era
ar
4. empa
, empa
ar, empa
os
5. esqui
, esqui
ar, esqui
ada
6. sorte
, sorte
7. bate
, bate
8. sandvi
at
ar, sorte
os
ar
, sandvi
era
21
Llengua catalana
----------------------------------------------------------------- Principals mots que s'escriuen amb -tx final

capritx
cartutx
despatx
empatx
escabetx
esquitx
gavatx
matx
sandvitx
tatx*
La resta s'escriu amb -ig: mig, boig, maig, puig...

-----------------------------------------------------------------11.14. Completa les sries segents:
festejar
festejo (present ind.) festeja (present ind.) festegi (present sub.)
1. desitjar
....................
....................
....................
2. escabetxar
....................
....................
....................
3. anar
....................
....................
....................
4. veure
....................
....................
....................
5. esquitxar
....................
....................
....................
11.15. Omple els espais buits amb les grafies que calgui:
1. Un bo
2. Va
molt lle
estar m
de cabell ro
mes de ma
3. Si no vols que t'esqui

4. Ha anat a veure el me
fu
ia pel passe
tancat al meu despa
in, fu
ben lluny del safare
e i li ha dit que pate
5. Per berenar menjava un sandvi

6. A la paret hi havia una escle
del fe
de sardines escabe
a molt lle
e.
ades.
a.
11.16. Omple els espais buits amb les grafies que calgui:
1. T'han de
at un missa
2. Li han regalat una mo

3. El pobre
4. Pate
icot duia el
un empa
de
e al contestador.
illa pel seu aniversari.
ersei tot sar
ocolata amb
5. Farem un arrs amb musclos i pe

6. El me
e li ha prohibit els fre
7. Mentre rem al
urros.
ines.
its, les an
ard ha fet un bon ru
8. Si vols comprar salsi
it.
es, no va
oves i els
elats.
at.
is a la pe
ateria.
Tatx: 1. Acci de tatxar. / 2. Tall, tajada. Porci que hom talla duna fruita per tastar-la.
22
Llengua catalana
12. Essa sonora / essa sorda

-----------------------------------------------------------------El catal t dos sons de essa: sonora i sorda.
Pronunciem essa sonora quan diem zero.
Pronunciem essa sorda quan diem massa.
Els dos sons es diferencien clarament en la frase segent:
La meva germana Rosa no s morena, sin rossa.
La representaci fontica de la essa sonora s /z/.
La representaci fontica de la essa sorda s /s/.
-----------------------------------------------------------------12.1. Classifica els mots segents segons el so de la lletra subratllada:
fase, zebra, divisi, arrissar, cosa, masia, dosi, bossa, crisi, pua, ceba, Andalusia,
esmorzar, soci, passos, medusa, colze, premissa, ximpanz, nassos, cigr, dilisi,
Valncia, conversa, quinze, topazi, pinzell
ESSA SONORA
ESSA SORDA

classe, posar, bressol, zoolgic, casos, interessos, pagesa, zel, cel, russa, congressos,
missa, autobusos, plaa, insolaci, francesa, sab, sis, necessitat, simtric, infusi,
frase, raa, arrissar, zebra
ESSA SONORA
ESSA SORDA
23
Llengua catalana
Ortografia de la essa sonora

-----------------------------------------------------------------El so de essa sonora s'escriu:
amb Z
a principi de mot: zero, zoolgic, zebra...

desprs de consonant: pinzell, benzina, catorze...
(tret dels derivats de fons-, dins- i trans:
enfonsar, endinsar, transistor...
amb S
entre vocals: casa, cosina, posar...

(tret d'alguns mots: amazona, trapezi, azalea*, topazi, bizant...)
-----------------------------------------------------------------12.3. Mitjanant el sufix -esa fes derivats dels mots segents que siguin abstractes:
Ex: vell vellesa
invlid
.........................
tmid
.........................
pobre
.........................
savi
.........................
noble
.........................
ric
.........................
estrany
.........................
rpid
.........................
natural
.........................
trist
.........................
sord
.........................
vell
.........................
12.4. Fes el femen dels gentilicis segents:

Ex: francs francesa
portugus
.........................
islands
.........................
aragons
.........................
angls
.........................
hongars
.........................
cordovs
.........................
irlands
.........................
escocs
.........................
rossellons .........................
alguers
.........................
12.5. Escriu la forma femenina d'un adjectiu derivat dels verbs segents:
Ex: enyorar enyorosa
enganxar
.........................
plorar
.........................
recloure
.........................
tremolar
.........................
estudiar
.........................
olorar
.........................
agradar
.........................
esgarrifar
.........................
relliscar
.........................
abundar
.........................
Azalea: Arbust del gnere Azalea, sovint incls dintre del gnere Rhododendron, de la famlia de les ericcies, de fulles
caduques i flors simptales vistoses, originari de lsia, cultivat en jardineria sota diverses espcies i varietats.
24
Llengua catalana
12.6. Escriu un derivat culte de cada un dels verbs segents que tingui el so de essa
sonora:
Ex: difondre difusi
evadir
.........................
adherir
.........................
concloure
.........................
persuadir
.........................
decidir
.........................
dividir
.........................
veure
.........................
invadir
.........................
erosionar
.........................
fondre
.........................
confondre
.........................
transferir
.........................
12.7. Completa amb S/Z els mots segents:

repo
ar
re
ultar
puntualit
ar
ben
ina
vi
itar
ro
ada
analit
ar
ro
er
co
pe
ar
cami
re
um
sal
ca
ament
col
ca
al
al
ina
quin
ena
ona
sen
ill
12.8. Escriu infinitius acabats en -itzar:

Ex: escndol escandalitzar
anlisi
.........................
parlisi
.........................
rgan
.........................
autoritat
.........................
carcter
.........................
sntesi
.........................
senyal
.........................
memria
.........................
estril
.........................
puntual
.........................
frtil
.........................
mbil
.........................
real
.........................
div
.........................
vulgar
.........................
agut
.........................
general
.........................
suau
.........................
25
Llengua catalana
Ortografia de la essa sorda

-----------------------------------------------------------------El so de essa sorda s'escriu:
amb S
a comenament de mot davant de a, o, u:

sabata, soci, sucre...
a comenament de mot davant de e, i:
segell, ciri, cera...
enmig de mot, entre vocals: passa, places, pea...
funci...
enmig de mot abans o desprs de consonant:
dansa, artista, enciam...
a final de mot: pas, lla, pus, pasts, feli, tros, fero...
amb C/S
amb SS/C/
amb S/C/
amb S /
la ce trencada (), NOMS s'escriu:

davant de a, o, u: cao, forut, traa
a final de mot: lla, comer, feli, esfor, llu...
-----------------------------------------------------------------12.9. Completa els mots segents amb S/C:
con
ell,
pia,
incia,
elebrar,
etrill,
iment,
abata,
iutat,
ntim,
intur,
eba,
ervell, f
istell,
endra,
oca*,
utge*
il,
ndria,
arau,
ervei,
egell,
12.10. Completa amb C/:

nego
i, ofi
ina, fran
pin
es, escor
balan
a, balan
a, pu
esa, ca
a, Mer
a, escur
es, arbo
*, lli
, fa
, amena
, mar
ana, al
a, not
, cap
al, ve
ada, dre
ia, ne
a*, ve
era, llan
essitar, llen
es, estru
a, o
ol, llu
, feli
ell,
,
itats

alar
jo alo
ell/a ala
nos. alcem
1. comenar
....................
....................
....................
2. caar
....................
....................
....................
3. llenar
....................
....................
....................
4. escurar
....................
....................
....................
5. amenaar
....................
....................
....................
6. avanar
....................
....................
....................
Soca: Tronc de l'arbre. / Sutge: Substncia negra dividida en finssimes partcules que prov de la combusti
incompleta de les matries orgniques i que es diposita en les xemeneies i els tubs que condueixen el fum. / Arbo:
Petit arbre o arbust de la famlia de les ericcies, de fulles verdes tot l'any i de flors blanques disposades en ramells al
capdamunt de les branques, el fruit del qual s la cirera d'arbo. / Vea: Fruit de la vea emprat com a aliment de
diversos ocells, especialment dels coloms.
26
Llengua catalana
12.12. Fes el femen dels noms segents utilitzant el sufix -essa:

Ex: jutge jutgessa
1. alcalde
................................
gegant
................................
2. metge
................................
diable
................................
3. sastre
................................
bar
................................
4. comte
................................
abat
................................
5. poeta
................................
sacerdot
................................
6. hoste
................................
duc
................................
12.13. Escriu un mot derivat o de la mateixa famlia utilitzant els sufixos -assa, -issa:
Ex: cara carassa
1. mare
................................
cadira
................................
2. m
................................
paper
................................
3. pi
................................
cuiro
................................
4. colom
................................
cama
................................
5. palla
................................
terra
................................
6. dent
................................
mquina
................................
7. barca
................................
casa
................................
12.14. Fes un augmentatiu dels mots segents utilitzant el sufixos -ssim / -ssima:
Ex: ric riqussim
1. car
....................................
fi
....................................
2. lleig
....................................
llarg
....................................
3. fcil
....................................
ample
....................................
4. bo
....................................
petit
....................................
5. malalt
....................................
sa
....................................
6. blau
....................................
tou
....................................
27
Llengua catalana
12.15. Escriu un nom abstracte terminat en -ci derivat dels infinitius segents:
Ex: circular circulaci
1. admirar
....................................
avaluar
....................................
2. conservar
....................................
destinar
....................................
3. falsificar
....................................
felicitar
....................................
4. degradar
....................................
acusar
....................................
5. resoldre
....................................
collocar
....................................
6. dedicar
....................................
humiliar
....................................
12.16. Fes derivats dels mots segents utilitzant els sufixos -ana, -ena:
Ex: esperar esperana; tmer temena
1. enyorar
....................................
comparixer
....................................
2. concordar
....................................
matar
....................................
3. ensenyar
....................................
creure
....................................
4. esgarrifar
....................................
venjar
....................................
5. crixer
....................................
conixer
....................................
6. assegurar
....................................
tmer
....................................
12.17. Completa les frases segents amb C/:
- Quan va comen
va agafar un lla
- En Mar
ar el mes de mar
, en Mar
escorredor i se'n va anar a ca
el, que vivia en una casa amb la fa
al es va cal
ar estru
ar les botes de ca
os d'una
erta ra
ador,
a.
ana modernista, cada dia menjava llu
et
fregit per sopar.

- Si llen
es aquesta pe
a de roba, potser desprs et far falta.
- En Tom era un gos carregat de pu
es que noms li agradaven les coses molt dol
es.
28
Llengua catalana
12.18. Escriu un mot relacionat amb el segents que s'escrigui amb C/:
1. alt
....................................
4. cant
....................................
2. fort
....................................
5. concepte
....................................
3. curt
....................................
6. directe
....................................
12.19. Escriu el plural de les construccions segents. En el cas que dubtis de si van
amb essa sorda o sonora, els altres derivats t'ho indicaran.
Ex: Un pis petit Uns pisos petits (piset)
1. Un nas gros
........................................................................
2. Un gos massa gras
........................................................................
3. Un gas pernicis
........................................................................
4. Un llenol grogs
........................................................................
5. Un japons indecs
........................................................................
6. Un vestit gris
........................................................................
7. Un pasts molt gros
........................................................................
8. Un passads fosc
........................................................................
12.20. Completa el text segent amb les grafies que calgui:

He corregut tota la tarda pels turons plantats de vinya, pels pins que dominen el mar.
Cada tur, cada pi, cada
per
onalitat concret
de Sinera po
que em destro
arment*, cada bri d'herba tenen a la meva terra una
ima. He re
et pels meus ulls sen
eguit tota la tarda la meva nica ptria, el pai

e recan
a ni esfor
, aquest perfecte pai
aran. Els llavis poden anomenar tots els racons. s un pai
boira, de sol baix, de pujols a
atge
atge
atge sen
ardanats que es van perdent en la llunyania.

SALVADOR ESPRIU, Sembobitis
Sarment: Branca d'un cep o d'una parra.
29
Llengua catalana
13. Els sons p/b, t/d, c/g, c/qu

------------------------------------------------------------------
p / b a final de mot
----------------------------------------------------------------- Compara:
El llop de la faula parlava amb el corb.
El so de P, a final de mot, de vegades s'escriu P, de vegades s'escriu B:
Regles d'escriptura:
escrivim p quan el mot acaba en vocal tnica: esclop, pop, tap...
en els altres casos (vocal tona o consonant) escrivim la mateixa lletra que
apareix en els derivats: serp com serpeta, calb com calbesa...
Hi ha uns quants mots que no segueixen aquesta regla: adob, rab, baobab, club...
P/B a final de mot, darrere m, sn mudes: camperol, camp, tombar, tomb...
-----------------------------------------------------------------13.1. Completa els mots segents amb p/b:
ti
, xo
, destor
, ser
esclo
, galo
, estri
, xaro
, cli
, esquer
, po
, gri
, gru
, tal
, glo
, ver
, esparadra
, cor
, equi
13.2. Completa amb P/B i escriu un derivat dels mots segents:

Ex: pap - papada
1. cop
....................................
drap
....................................
2. gep
....................................
esquerp
....................................
3. grup
....................................
destorb
....................................
4. superb
....................................
estrip
....................................
5. miop
....................................
glop
....................................
13.3. Fes el mateix amb els mots segents:

1.estrep*
....................................
xarop
....................................
2. rab
....................................
tub
....................................
3. esnob
....................................
corb
....................................
4. llop
....................................
pap*
....................................
5. club
....................................
miop
....................................
6. cub
....................................
calb
....................................
30
Llengua catalana
1. Vendre
venia
ven
vens
2. Saber
...........................
...........................
...........................
3. Rebre
...........................
...........................
...........................
4. Cabre
...........................
...........................
...........................
5. Percebre
...........................
...........................
...........................
13.5. Escriu els primitius amb P/B mudes finals dels mots segents:
acampar
...........................
tombar
...........................
llampegar
...........................
rumbejar
...........................
Estrep: Cadascuna de les peces de metall, fusta o cuir penjades una a cada costat de la sella per mitj
d'una corretja, on el genet hi fica els peus i els hi descansa. / Pap: Dilataci en forma de bossa que presenta
l'esfag dels ocells entre la boca i l'estmac.
31
Llengua catalana
T / D a final de mot
----------------------------------------------------------------- Compara:
Un gat covard dormia al terrat.
El so de T, a final de mot, de vegades s'escriu T, de vegades s'escriu D:
escrivim T quan el mot acaba en vocal tnica: dit, nebot...
en els altres casos escrivim la mateixa lletra que apareix en els derivats: sort com
sortejar; sord com sordesa...
hi ha uns quants mots que no segueixen aquesta regla: fred, sud, David i els
noms abstractes femenins acabats en -etud, -itud: quiet, la quietud; sol, la
solitud...
T/D a final de mot, darrere l, n, sn mudes: malaltia, malalt; centenar, cent...
-----------------------------------------------------------------13.6. Completa amb T/D els mots segents:
ne...., bru...., se...., pare...., pra...., peti...., coe...., isar...., sena...., peca...., nebo....,
llar...., estre...., merca...., lleopar...., secre...., nor...., dar...., petar...., absur....,
ni...., vui...., confor...., far...., ver...., recor....
13.7. Completa amb T/D i fes un derivat:
Ex: cndid candidesa
1. slid
....................................
cndid
....................................
2. estpid
....................................
vlid
....................................
3. lcit
....................................
fred
....................................
4. xid
....................................
indit
....................................
5. fluid
....................................
curt
....................................
6. verd
....................................
trist
....................................
7. estrpit*
....................................
rid
....................................
8. retrgrad*
....................................
prfid*
....................................
9. profund
....................................
rpid
....................................
10. vagabund
....................................
cert
....................................
Estrpid: Soroll molt fort. / Retrgrad: Que va o es mou endarrere. / Prfid: Trador, maligne.
32
Llengua catalana
13.8. Mitjanant els sufixos -etud, -itud escriu substantius abstractes femenins
derivats dels adjectius segents:
Ex: sol solitud
1. quiet
....................................
ple
....................................
2. apte
....................................
lent
....................................
3. recte
....................................
magne
....................................
4. beat
....................................
grat
....................................
5. alt
....................................
exacte
....................................
13.9. Escriu un mot de la mateixa famlia acabat en T/D:

Ex: lenta lent
1. sovintejar
....................................
santa
....................................
2. neboda
....................................
parenta
....................................
3. reverenda
....................................
ventada
....................................
4. muda
....................................
menuda
....................................
5. cunyada
....................................
tossuda
....................................
6. gruixuda
....................................
verda
....................................
7. esvelta
....................................
molta
....................................

INFINITIU
GERUNDI
INFINITIU
GERUNDI
cantar
cantant
dormir
dormint
1. pagar
.......................
7. repartir
.......................
2. portar
.......................
8. fregir
.......................
3. amagar
.......................
9. perdre
.......................
4. viure
.......................
10. buscar
.......................
5. anar
.......................
11. reduir
.......................
6. esquiar
.......................
12. dibuixar
.......................
33
Llengua catalana
13.11. Completa les frases segents amb tan / tant tenint en compte que TANT s un
quantitatiu i TAN un adverbi que modifica un adjectiu o un altre adverbi.
(Recorda que tan correspon al castell "tan" i tant equival al "tanto" castell)
Ex: Ha crescut tant, que li han hagut de comprar un llit nou.

s tan alt, que li han hagut de comprar un llit nou.
1. Diu que el seu fill s molt intelligent, per jo no trobo que ho sigui ............. com aix.
2. Aquesta pellcula no m'ha agradat ............. com la que vam veure ahir.
3. Si beus aigua freda estant ............. suada, et pot fer mal.
4. Que em podries fer un favor? - I ............., tu demana!
5. Era un pis ............. tortus, que tenien una serp en lloc de gos.
6. La seva actitud m'ha semblat ............. fora de lloc que m'estimo ms no parlar-ne
13.12. Completa les frases segents amb quan / quant. Tingues en compte que quan
indica temps i quant, quantitat.
Ex: Quan arribi dinarem Quant temps fa que no et dutxes?
1. ....................... arribi en Pere, aviseu-me.
2. ....................... t'ha costat, aquest jersei?
3. ....................... sucre que s'hi posa, al caf!
4. Encara no sap ....................... li toca examinar-se.
5. ....................... en voleu, d'aquest quadre?
6. ....................... tornar, la vostra nta, de l'estranger?
13.13. Mitjanant el sufix -ment, escriu adverbis de manera derivats dels adjectius
segents. Tingues en compte que la T s muda en els adjectius, per que es mant
en els adverbis.
Ex: elegant - elegantment
1. convenient
...............................
pacient
...............................
2. freqent
...............................
decent
...............................
3. exigent
...............................
brillant
...............................
4. innocent
...............................
intelligent
...............................
5. prudent
...............................
diligent
...............................
6. recent
...............................
evident
...............................
7. urgent
...............................
insuficient
...............................
34
Llengua catalana
C / G a final de mot
----------------------------------------------------------------- Compara:
Aquell corc es va ofegar en un gorg
El so de [k], a final de mot, de vegades s'escriu c, de vegades s'escriu g.
escrivim c quan el mot acaba en vocal tnica: foc, pessic...
en els altres casos (vocal tona o consonant) escrivim la mateixa lletra que
apareix en els derivats: corc com corcar; cstig com castigar...
Hi ha uns quants mots que no segueixen aquesta regla: mag, zig-zag, pedagog, geleg...
Tampoc no la segueixen els mots plans acabats en -ec: nec, crrec, prssec... i fstic
Hi ha verbs que presenten alternances: trec, tregui, tinc, tingui...
-----------------------------------------------------------------13.14. Completa amb C/G:
alberco...., bro....*, nufra...., muntanyen...., cin...., tur...., prle...., bile....,

cadu...., sotra...., ron...., demago....*, astrle...., cartla...., enemi...., estma....,
encrre...., meteorle...., pni....
13.15. Escriu el primitiu dels mots segents:
Ex: prodigar - prdig*
1. arcada
...............................
10. carregs
...............................
2. albergar
...............................
11. castigar
...............................
3. llampegar
...............................
12. afalagar
...............................
4. franquesa
...............................
13. amargar
...............................
5. plegar
...............................
14. enemiga
...............................
6. pessigar
...............................
15. dringar
...............................
7. fangar
...............................
16. amargor
...............................
8. llargada
...............................
17. manyagueria*
...............................
9. estomacal
...............................
18. foguera
...............................
Broc: 1. Part dun recipient en forma de bec o can per on saboca el lquid que cont, generalment aigua,
oli o vi. / 2. Tros petit de branca tallada, seca i sense fulles. / Demagog: Estat poltic en qu el govern s
lliurat a la multitud. / Prdig: Que dna sense mesura. / Afalac: Tractar d'afectar agradablement. / Manyac:
De condici suau, dcil, saplica especialment a la persona plcida, pacient.
35
Llengua catalana
13.16. Omple els buits amb la forma verbal corresponental verb subratllat:
Ex: Ella mol el caf; jo no molc mai.
1. Ells beuen vi per dinar; jo sempre .................... aigua.

2. Tu escrius amb llapis; jo .................... amb ploma.
3. Tu treus la pols; jo no la .................... mai.
4. Ella coneix molta gent; jo en .................... poca.
5. Tu sempre seus a la primera fila; jo .................... a la ltima.
6. Ell pot comprar-se un cotxe nou; per jo no m'ho .................... permetre.
7. Ella diu mentides; jo no en .................... mai.
8. Ella sempre est malalta; jo no ho .................... mai.
9. Ells sempre treuen el gos a passejar; jo no l'hi .................... mai.
10. Ell t molta gana; jo no en .................... gaire.
11. Ells sempre vnen a treballar mudats; jo no hi .................... mai.
36
Llengua catalana
Ortografia de cu / qu
----------------------------------------------------------------- En els diftongs creixents, qua, qe, qi, quo, el so de [k] es representa per q:
quatre, qesti, quota...
En els diftongs decreixents o quan no hi ha diftong el so de [k] es representa per c:
cuina, bocoi, cua, cuota (cua lletja)...
Mots ms frequents amb qu:
nombres: quatre, cinquanta... i els seus derivats: quarentena, quaresma...
quantitatiu, indefinits i adverbis: quan, quant, quasi...
mots diversos: qualitat, qurum, aqutic, delinqent, qesti...
-----------------------------------------------------------------13.17. Completa amb C/Q i separa sllabes amb una barra inclinada:
Ex: se-qn-ci-a
....uadrat, ....uatre, ....uaranta, ....ua, elo....ncia, ....uasi, ....uarentena, ....uiro,
eva....uar, a....educte, ....uiner, pas....ual, ....ualsevol, a....uarella, ....uartet,

....uadratura, ....uadern, ....ualificaci, ....uquer*, a....fer, ....urum, ....uotidi
13.18. Completa amb C/Q i escriu un derivat o un mot de la mateixa famlia:

Ex: quatre quaranta
1. quant
................................
6. quart
................................
2. qualitat
................................
7. Pasqua
................................
3. conseqent
................................
8. qesti
................................
4. delinqent
................................
9. freqent
................................
5. aqutic
................................
10. quotidi
................................
13.19. Omple els buits de les frases segents amb un d'aquests mots:
qual, quantitat, qualsevol, quasi, quan
1. s un llibre que pots trobar en ..................... biblioteca.
2. ..................... comencen, les vacances de Nadal?
3. Ha anat a comprar arrs perqu ..................... se'ns havia acabat.
4. Quina ..................... de sucre hi poses, a la crema, per un litre de llet?
5. El seu avi, el ..................... era mestre d'escola, va morir als cent dos anys.
Ququer: Individu duna comunitat religiosa dAnglaterra del s. XVII.
37
Llengua catalana
14. Ortografia de b/v

-----------------------------------------------------------------Hem d'escriure b/v en els casos segents:
B
alternant amb p: sap, saber, llop, llobat...

davant de l, r: blau, bra...
darrere m: ambici, mbit, ambulncia...
alternant amb u: neu, neva; clau, clavar...

darrere n: canvi, convicci, invent...
en les desinncies -ava, -aves, -ava, -vem, -veu, -aven del pretrit imperfet
d'indicatiu: anava, anaves, anava, anvem, anveu, anaven...
-----------------------------------------------------------------14.1. Completa els espais en blanc amb b/v i escriu un derivat:
1. __ruixa
..................................
8. __ranca
..................................
2. ar__re
..................................
9. po__re
..................................
3. __ndar
..................................
10. o__ligar
..................................
4. __lava
..................................
11. ama__le
..................................
5. __loc
..................................
12. __rasa
..................................
6. fe__le
..................................
13. lli__re
..................................
7. om__ra
..................................
14. bi__lioteca
..................................
14.2. Escriu un derivat dels mots segents en qu alternin u/v:

Ex: administratiu - administrativa
1. blau
..................................
10. cncau
..................................
2. viu
..................................
11. beure
..................................
3. nociu
..................................
12. suau
..................................
4. deure
..................................
13. escriu
..................................
5. esclau
..................................
14. brau
..................................
6. breu
..................................
15. teu
..................................
7. caliu
..................................
16. gasiu*
..................................
8. passiu
..................................
17. agressiu
..................................
9. optatiu
..................................
18. atractiu
..................................
Gasiu: Que va amb un compte excessiu en les despeses, mancat de tota liberalitat (garrepa).
38
Llengua catalana

Beu (present dindicatiu)
beure (infintiu)
bevia (imperfet dindicatiu)
1. viu
..................................
..................................
2. cap
..................................
..................................
3. sap
..................................
..................................
4. rep
..................................
..................................
5. deu
..................................
..................................
6. plou
..................................
..................................
7. escriu
..................................
..................................
14.4. Completa amb mb/nv i escriu un derivat o un mot de la mateixa famlia:

Ex: envellir envelliment
1. to.......ar
..................................
7. e.......iar
..................................
2. e.......ejar
..................................
8. e.......olicar
..................................
3. e.......ernissar
..................................
9. co.......idar
..................................
4. mi.......ar
..................................
10. e.......alar
..................................
5. e.......assar
..................................
11. e.......ullar
..................................
6. e.......idriar
..................................
12. dese.......olupar ..................................
14.5. Omple els espais en blanc amb la forma de pretrit imperfet d'indicatiu del
verb subratllat:
Ex: Escriu una carta: escrivia una carta.
1. Menja fruita per postres; .................................. pastissos per postres.
2. Acaba la feina aviat; .................................. la feina tard.
3. No s'espanta mai; no .................................. mai.
4. Estiueja a Lloret; .................................. a Lloret.
5. Demanen augment de sou; .................................. augment de sou.
6. Escolteu msica; .................................. msica.
7. Canta molt b; .................................. molt b.
8. Comenceu la partida; .................................. la partida.
9. Neteges els vidres; .................................. els vidres.
10. Paguem els deutes; .................................. els deutes.
39
Llengua catalana
14.6. Escriu un derivat o un mot de la mateixa famlia de cada un dels mots

segents:
Ex: cavall cavaller
1. fava
..................................
9. canvi
..................................
2. esvelt
..................................
10. avi
..................................
3. prova
..................................
11. covard
..................................
4. advocat
..................................
12. cavall
..................................
5. avorrir
..................................
13. cavalcar
..................................
6. enveja
..................................
14. taverna
..................................
7. ganivet
..................................
15. espavilat
..................................
8. savi
..................................
16. escrivent
..................................

1. treball
..................................
11. arribar
..................................
2. bar
..................................
12. basc
..................................
3. bena
..................................
13. biga
..................................
4. botifarra
..................................
14. bufetada
..................................
5. ambigu
..................................
15. bullir
..................................
6. corb
..................................
16. calb
..................................
7. mbil
..................................
17. saba
..................................
8. abocar
..................................
18. berruga
..................................
9. trobar
..................................
19. buidar
..................................
10. rebentar
..................................
20. vuit
..................................
14.8. Omple els espais buits amb b/v:

Les rieres eren seques gaire.... tot l'any, per quan no eren seques ana ....en furients*.
Quan les neus es fonien a les muntanyes, les rieres comena....en a ....aixar furients, i,
Du sap d'on, arri ....a....en granotes i tortugues, serps d'aigua i peixos. Amb la prima ....era,
les aiges corrien ....ojament, per aix que els camps ana ....en passant del ....erd al torrat,
que les flors s'ana....en con....ertint en fruita, i la tmida te....ior en calor opressi ....a, les
rieres min....a....en i el cor s'emperesia*. La primera aigua de les muntanyes era massa
freda per in....itar el cos nu d'un miny. Sol o en grup, un miny es queda ....a dret a la
ri....a d'una riera i contempla....a l'aigua uns quants minuts..., es treia la ro....a d'una
esgarrapada, feia una cap....ussada i tra....essa....a el corrent, nedant, fins a l'altra ri ....a.
WILLIAM SAROYAN. Els tres nedadors i l'adroguer de Yale
Furient: Que es mou amb fria, amb impetuositat. / Emperesia: (del verb empresar) Donar l'empenta a un
teixit.
40
Llengua catalana
15. Ortografia de m/n a final de sllaba

-----------------------------------------------------------------M
davant de p, b, m: important, campi, combat, commoci...
excepcions: els mots compostos: tanmateix, enmig, benparlat
davant de f: simfonia, mfora...
excepcions: fanfarra, fanfarr i els mots comenats en con-,
en-, in-: confessar, enfilar, infermera...
en els prefixos amfi-, circum-: amfiteatre, circumferncia...
N
davant les consonants que no siguin p, b, m: pansa, tancar, incident...
-----------------------------------------------------------------15.1. Omple els buits amb m/n:
i
munitzar
co
batre
co
ra
bla
ru
bolicar
gandulir*
viar
malaltir
mutable
co
parar
co
bejar
ca
pionat
bafar
bussar
vejar
bragatge
vellir
botit
vitar
marat
moure
15.2. Mitjanant els prefixos -in, -im, escriu mots de sentit contrari dels segents:
1. madur
................................
11. modificable
................................
2. merescut
................................
12. mbil
................................
3. mutable
................................
13. moderat
................................
4. modest
................................
14. mortal
................................
5. maculat
................................
15. moral
................................
6. palpable
................................
16. penetrable
................................
7. pagable
................................
17. possible
................................
8. pur
................................
18. perdonable
................................
9. finit
................................
19. feli
................................
10. fidel
................................
20. formal
................................
Engandulir: Fer tornar gandul alg.
41
Llengua catalana
15.3. Mitjanant un prefix, forma infinitius derivats dels mots segents:

Ex: nou innovar
1. negre
................................
6. feina
................................
2. fosc
................................
7. farina
................................
3. fil
................................
8. filtre
................................
4. fort
................................
9. noble
................................
5. front
................................
10. nou
................................
15.4. Omple els buits amb m/n. Tingues en compte que davant de n, la pronncia ja
enssol indicar si cal escriure m o n:
a
gi
nsia, a
nistia, o
nstica, conde
nipotent, so
na, colu
mille
ni, so
na, sole
ni, ga
nmbul, so
ne, pere
ma, te
nis, A
ne, a
nolncia, da
nex, co
na, Susa
nificaci,
nexi, dece
ni,
na
15.5. Completa amb m/n:

1. Un infer
2. L'i
dels Pastorets
6. El tra
forme del conseller
3. El parani
4. Un i
7. Una inde
f* de la universitat
moble co
5. Un acte sole
via blau
nitzaci obligatria
8. Un afer de su
fiscat
9. Una i
ne
ma i
portncia
fermera diligent
10. Un tren de circu
vallaci
15.6. Omple els buits amb m/n:
fiteatre, circu
xa
e
fr, ni
premta, e
ferncia, ma
fa, sa
faina, li
presa, co
lleu, circu
ftic,
tessa, trio
specci, si
fora, so
f, pa
fonia, circu
riure, pre
flet, co
loqui,
sa, impre
fessi, co
cert, a
ta,
fibi
Paranimf: Sal d'actes acadmics en algunes universitats.
42
Llengua catalana
Ortografia dels grups -mpt-, -mpc----------------------------------------------------------------- En alguns mots trobem una m a final de sllaba seguida dels grups pt, pc.
Val a dir que en aquests casos la p no sona.
Principals mots en qu trobem mpc, mpt:
assumpte, assumpci, Assumpta...
compte, comptar, comptable, comptabilitat, descomptar...
exempt, exempci...
prompte, promptitud...
smptoma, simptomtic...
redempci, redemptor...
temptar, tempteig, temptaci, temptable...
-----------------------------------------------------------------15.7. Completa els mots segents amb m/mp:
impre
pro
ta, assu
te, exe
titud, presu
ci, s
ci, ate
toma, te
tat, empre
taci, reco
ta, te
te,
tativa
15.8. Completa les frases segents amb conte, comte, compte o algun derivat:
1. El .................... i la comtessa passejaven de bracet.
2. El .................... que li agrada ms s La Caputxeta Vermella.
3. Tinc el .................... corrent en nmeros vermells.
4. Ha de .................... amb els dits perqu sempre s'equivoca.
5. Barcelona, ciutat .....................
6. A mi no em vingueu amb el .................... de la vora del foc.
15.9. Omple els espais buits amb una de les paraules segents:
juny, enginyer, bany, puny, pinyol, codony, parany, pany, menys
1. Olives sense .....................
2. Pel .................... la fal al .....................
3. Com ms anem, .................... valem.
4. Un .................... que no tanca.
5. L'enginy de l'.....................
6. Un .................... de disseny molt modern.
7. Confitura de .....................
8. El .................... dels guanys fcils.
43
Llengua catalana
16. Ortografia de la ll
-----------------------------------------------------------------Escrivim ll quan dins d'un mot hi ha una sllaba que acaba en ela i a continuaci una
altra que comena amb la mateixa consonant.
Trobem ll en els mots comenats en:
all- allegar, allegoria...
coll- collaborar, collegi...
ill- illgic, illcit...
mill- millenari, millsim...
sill- sllaba, vacillar...
En els acabats en:
-ella mortadella, aquarella...
-illa sllaba, sillogisme...
En mots cultes relacionats amb altres de populars que s'escriuen amb ll:
cabell, capillar; cristall, cristall...
En alguns mots fora usuals: novella, intelligent...
-----------------------------------------------------------------16.1. Mitjanant el prefix il-, escriu els mots que expressin el sentit contrari dels
segents:
Ex: limitat illimitat
1. legal
...................................
5. legible
...................................
2. legtim
...................................
6. les
...................................
3. liberal
...................................
7. lcit
...................................
4. localitzable
...................................
8. lgic
...................................
16.2. Escriu un mot culte emparentat amb els segents mots populars:
Ex: flagell flagellar
1. metall
...................................
5. cabell
...................................
2. llustre*
...................................
6. aixella
...................................
3. cancell
...................................
7. pell
...................................
4. llum
...................................
8. cristall
...................................
5. fallar
...................................
9. ampolla
...................................
16.3. Completa els mots segents amb l / ll:
pa
idesa, i
gic, ita
co
ecci, nove
iana, gori
a, simbo
po
en, i
a, vo
isme, ce
um, ca
igrafia, ba
ebraci, so
icitar, re
uminaci, pe
cula, i
ances, co
igi, a
egi,
emany,
usi
44
Llengua catalana
16.4. Completa les frases segents amb l / ll:

1. No van voler tenir en compte la so
2. Va dir que se ce
3. T una co
ecci de pe
4. Li faria molta i
5. Va a
ebrarien e
6. Han declarat la nu
egiat.
eccions anticipades.
cules sobre sat
usi que li rega
egar que patia a
uci que havia proposat el co
its artificials.
essin un gori
a de peluix.
ucinacions.
itat de les notes de re
igi.
Mots corrents que s'escriuen amb ll:

allegoria
fallible
mollusc
allegar*
fumarella*
novella
aquarella
gorilla
nulla
bagatella*
hellnic
oscillar
bllic
idilli
palliar
calligrafia
illegal
pllid
capillar
illcit
parallel
collaborar
illgic
parcella
collecci
illuminar
pellcula
collector
illusi
polluci
collega
illustre
pupilla
collegi
imbecillitat
putxinelli
colliri
installar
satllit
collisi
intelligncia
sllaba
collocar
maxillar
sollicitar
colloqui
metllic
tilla
destillar
millgram
tranquillitat
excellent
millmetre
villa (torreta)
fallera
mortadella
violoncellista
-----------------------------------------------------------------Compte amb els mots segents, que NO s'escriuen amb ll:

celebrar, eliminar, mili, religi, selecci, soluci
----------------------------------------------------------------Allegar: Donar com a ra. / Bagatella: 1. Fotesa, cosa de poca importncia. 2. Petita composici
generalment per a piano, sense rigor de forma. / Cancell: clos de planta rectangular o trapezoidal fet
d'envans de fusta [...]. / Llustre: brillantor d'un objecte brunyit. / Fumarella: Fumera tnue que es desprn
d'un lloc humit. / Palliar: atenuar una malaltia sense guarir-la.
45
Llengua catalana
17. Ortografia de la r
----------------------------------------------------------------- En una gran part del domini lingstic del catal la r a final de mot NOMS es
pronuncia en:
monosllabs: cor, mar, llar...
alguns bisllabs en -or, -ur: licor, futur...
terminologia qumica: carbur, cianur...
alguns adjectius cultes en -ar, -or: singular, interior...
Porten r muda final:
els infinitius: cantar, tmer, dormir... (tret dels verbs de la 2a conjugaci
terminats en -re: beure, treure...)
els derivats en -ar, -er, -or, -dor:
noms collectius: pinar, bestiar...
oficis: sabater, cuiner..., actor, pescador...
noms abstractes de gnere femen: blancor, abundor...
noms derivats de verbs: rebedor, encendor...
els mots que presenten una r en el femen: marinera, mariner...
-----------------------------------------------------------------17.1. Escriu l'infinitiu de les formes verbals segents:
Ex: vindria venir
1. servia
...................................
6. pagava
...................................
2. continuarem
...................................
7. tornaria
...................................
3. llogarem
...................................
8. dibuixava
...................................
4. disminuiria
...................................
9. regarem
...................................
5. reparteixo
...................................
10. ingresso
...................................
17.2. Escriu el pretrit perfet perifrstic de les segents formes de pretrit perfet
simple:
Ex: fu va fer
1. divid
...................................
5. continu
...................................
2. rigu
...................................
6. canvi
...................................
3. plogu
...................................
7. sortirem
...................................
4. llog
...................................
8. frem
...................................
17.3. Subratlla les formes del pretrit perfet simple d'aquest text i canvia-les per les
del pretrit perfet perifrstic:
De seguida la conversa gir a l'entorn del tema del quimono i tots baixrem al museu soterrani del
Bar. (...) El Bar segu en un banquet al bell mig de l'estana amb els colzes sobre els genolls i
no digu ni una paraula mentre Mameha ens guiava tot recorrent la collecci.
ARTHUR GOLDEN. Memries d'una geisha (text adaptat)
46
Llengua catalana
17.4. Escriu un derivat acabat en r dels mots segents:

Ex: lled lledoner
1. prssec
......................................
11. llimona
......................................
2. taronja
......................................
12. avellana
......................................
3. alzina
......................................
13. canya
......................................
4. pera
......................................
14. pi
......................................
5. poma
......................................
15. cirera
......................................
6. clau
......................................
16. cendra
......................................
7. sal
......................................
17. carta
......................................
8. fusta
......................................
18. camisa
......................................
9. hostal
......................................
19. bacall
......................................
10. sabata
......................................
20. arxiu
......................................
17.5. Escriu l'infinitiu de les formes verbals segents:

Ex: pintora pintor
1. editora
......................................
6. lectora
......................................
2. actriu
......................................
7. emperatriu
......................................
3. compositora
......................................
8. marinera
......................................
4. fumadora
......................................
9. forastera
......................................
5. organitzadora
......................................
10. soltera
......................................
17.6. Completa amb r o b accentua la vocal final dels mots que calgui:
1. Aquest prssec no s prou madu
2. Ha vingut el venedo
que ens va vendre el televiso
3. Davant de la casa hi havia un xipre

4. Em fa po
que aquesta tardo
5. Estic segu
haur de sorti
7. Tothom vei
que el perruque
8. L'assesso
de la comissi
9. Li van regala
10. L'arxive
una flo
no hi haur gaires bolets.
que aquell foraste
6. Si vol fuma
era solte
al carre
havia perdut un pape
no els hauria pogut aconsella
de pape
millo
havia arxivat malament els clix
.
47
Llengua catalana
Ortografia de r / rr a mig mot

----------------------------------------------------------------- A mig mot escrivim:
R
entre vocals, per representar el so de r simple: cara, ironia...

desprs de consonant, per representar el so de r mltiple: esbarzer,
enrabiar...
en els mots compostos amb un prefix que acaba en vocal:
autoretrat, suprarenals...
RR
entre vocals, per representar el so de r mltiple: carro, serra,irreal...
-----------------------------------------------------------------17.7. Completa els mots segents amb r / rr:

fol
e, con
tapado
eu, se
a, neve
a, en
a, ba
en
enou, to
a, botifa
edar, en
eta, En
a, en
ic, ge
amar, so
aonar, esba
zer, ca
a, esbo
a, con
ar, canti
ear, ho
et,
ible,

1. Vivien a l'extra
2. L'a
adi, vora la ca
tista va fer una contra
3. Treballava de semi
4. Era un xicot i
etera de Man
esa.
plica del seu auto
epresentant per a un te
etrat.
atinent*.
eflexiu que repartia propaganda anti
5. Ho van descobrir grcies als raigs infra
eligiosa.
ojos.
17.9. Completa el text segent amb r / rr o accentua la vocal final dels mots que
calgui:
Aquella nit vaig dormi

veu que vaig crida
molt malament. Vaig somia

perqu em vaig desperta
del llit. El meu pare em va p

segent vaig ana
acabs de sorti
lloc, vaig fe
que m'atacaven dos lleons i una lleona i es
i vaig veure que els meus pares eren al costat
endre la temperatura per no va troba
res d'estrany i al mat
a l'escola com si no hagus passat res, encara que em sentia tan feble com si
d'una lla ga malaltia. Konradin no havia a ibat; vaig ana
veure que co egia uns deures i no vaig ala
directament al meu
el cap quan va entra .
FRED UHLMAN. L'amic retrobat
Terratinent: Persona que s possedora de terres.
48
Llengua catalana
18. Ortografia de la h
-----------------------------------------------------------------En catal la lletra h no correspon a cap so, per per raons etimolgiques l'escrivim en una
srie de mots.
Escrivim amb h inicial els mots segents:
ham, harmonia, herba, hereu, hrnia, heroi, hexgon, higiene, hivern,
hissar, hora, honest, hotel, home, hospital, hum, humiliar...
el verb HAVER: he, has, havia... i els pronoms febles hi i ho.
les paraules formades amb els prefixos hipo-, hidro-, higro-, hiper-, homo-:
hidrofbia, hipermercat...
Escrivim amb h intercalada: ahir, subhasta, subtrahend*, tothom...
alguns mots erudits: exhalar, exhaurir, cohibir, prohibir...
Escrivim sense h:
benaurat, cacauet, coet, orfe, orxata, ostatge, ou, tru...
Escrivim amb h per indicar una aspiraci les exclamacions: ah!, oh! ...
-----------------------------------------------------------------18.1. Completa amb h els mots que calgui i escriu un derivat:
1.
orxata
......................................
7.
armonia
......................................
2.
ou
......................................
8.
igiene
......................................
3.
ivern
......................................
9.
isard*
......................................
4.
ermita
......................................
10.
5.
eroi
......................................
11. ex aurir
......................................
......................................
12.
......................................
6. ad erir
emicicle ......................................
ipotsi
18.2. Completa amb h els espais en blanc que calgui:

1. Ens
an dit que aquest
ivern ser llargussim.
2. Els
abitants d'aquest poble sn molt
3. Els
an pro ibit
4. La
umitat el perjudicava molt.
issar la seva bandera.
5. L' ereu es va comprar un ve icle

6. Bevia
ospitalaris.
usat.
orxata i menjava caca uets.
7. El pobre
orfenet dormia sobre l' erba.
8. L' orquestra fil armnica* va tocar l' imne magistralment.

Subtrahend: En la subtracci, quantitat que ha d'sser sostreta del minvend. / Isard-a: 1. Mamfer. 2. Dit de
la persona esquerpa; escabrs; salvatge (una muntanya isarda). / Filharmnica: 1. Relatiu o pertanyent a
la filharmonia. 2. Dit d'una societat, instituci, etc. que fomenta els interessos musicals.
49
Llengua catalana
18.3. Completa els espais en blanc amb SI / S / S'HI / SI HI:

1. Com
va a casa teva?
2. No s
veu prou, per fer aquesta feina.
3. Qu fars
et diuen que
18.4. Completa els espais en blanc amb O / HO:

1. Si no
vols, aix,
2. Tria
blanc
donar a la teva germana.

negre!
3. La veritat, no s si
sabia
no
sabia.
18.5. Completa els espais en blanc amb MI / M'HI:

1. A
em sembla que no
2. I aquest plat s per a

l'amanida?
veuran ms, en aquella botiga.

? Que no sabeu que a
3. Els vaig dir que a
no
no
agrada , la ceba, a
emboliquessin, en aquell assumpte.
4. Ha arribat el nou gerent, per a
encara no
han presentat.
18.6. Completa els espais en blanc amb HAM / AMB / EM:

1.
aquest vestit no hi vull anar, a la festa.
2.
quin
3.
has pescat aquests peixets?
va dir que sempre menjava pa
xocolata per esmorzar.
18.7. Completa els espais en blanc amb EM / HEM / EN:

1. En Pere
va prometre que avui anirem al cinema, per no hi
2. Va enllestir la feina
3.
sembla que no
pogut anar.
un tres i no res.
fet tanta feina com
pensava que farem.
18.8. Completa els espais en blanc amb HEM / A / AMB / EM:

1. Dna aix
2. No
3.
aquell home que va
crosses.
vist la Roser des que es va casar.

aquesta maleta tan pesada
4. No s
quina casa viu en Pere, per
trobarem de seguida.
sembla que et cansars massa.

sembla que
aquest plnol la
50
Llengua catalana
18.9. Omple els buits amb les grafies que falten:

La branca paterna de la meva famlia s originria del poble de Corbera d'Amunt,
actualment abandonat. Els deien "Els Simonets", perqu el nom de Sim hi era hereditari.
Del meu avi, ben poca cosa en s. Gaireb totes les persones que hauria pogut interrogar
han desap
regut. I les que rest
n, rarament ape
en al passat.
Pere era el gran dels seus germans i germanes, Sim, Ricard, Maria i Margarida. Era
funcionari de sanitat, i succea al seu pare, que portava el tt
l, anti
uat per ms
presu tus, de ciru i. El ciru i d'altre temps acumulava les funcions de barber i
d'arrencaqueixals. De vegades les excercia davant la seva porta, en el pedr
on els
pacients s'anaven a
eient, l'un desprs de l'altre. Tamb ado
ava els ossos trencats,
amb ms garanties que el curandero, donava un cop de bistur als ab
essos i coneixia
l's de les plantes medicinals. La professi exigia decisi, tra
a, una honradesa
absoluta, un p
ls d'humor, i, segons les creences del temps, un do hereditari. El meu avi
feia valer aquestes qualitats en la seva casa dels Cortals, tan petita que amb prou feines
tenia una o dues finestres en el seu arre
ossat groguenc i mal
ncnic, si b es
prolongava per un estable obscur que donava a la plaa del poble. A l'estable s'hi allo
aven el ca all i l'ase, i de vegades una cabra, i hi penjaven, d'un tros de cabir clavat a
la paret, la
ella i els guarniments. A aquesta casa dels Cortals l'avi havia portat la seva
companya, Caterina Beille, nascuda al Mas Vermell, a una llegua de mar i de l'estany de
Sant Na
ari. Mai no he sabut com s'havien arribat a conixer. El prometratge dur
bastant, com era de costum llavors. Un cop a la se
ana, el jove funcionari de sanitat
enganxava el cavall per fer cap al Mas Vermell. Els camins no eren segurs. Es parlava
molt d'una partida de bandolers que generalment rondava per les muntanyes del Vallespir.
Eren espanyols que es deien carlistes, i que la gent anom
nava trabucaires, perqu
anaven armats de trabucs.
Els trabucaires havien a
altat una di
igncia, a la carretera de Figueres i, havien
agafat tres
statges d'entre els viatgers, n'havien matat dos i havien retingut el tercer, un
jove molt ben plantat, pel qual esperaven cobrar un bon rescat. Des que la gendarmeria
de Frana havia estat a punt d'envoltar-los a la rectoria solitria de les Illes, on havien
trobat a
il prop del rector, no vaci
aven a cometre les seves malifetes al Rossell.
Hom a
enyalava com un dels refugis predilectes, un rour
de tronc buidat, prop del
cam del Vol. Aquell arbre es
entrat, de braos innombrables i retor
ats pel vent,
obsedia la imaginaci popular.
Josep Sebasti PONS. L'ocell tranquil, 1950.
18.10. Colloca els accents que falten en el text.
Ho vaig somniar l'any passat i encara me'n recordo: ten
em un examen d'hist
ria i
nom
s de comenar treia un paper petit, escrit amb una lletra min
scula, per
es
veu que no era pas paper, era pedra, i em relliscava de les mans i queia a terra i es
trencava tot. El professor agafava els trossos m
s grossos, els llenava per la finestra i
amenaava que si veia alg
m s que copi s suspendria tota la classe. Jo m'asseia b
i em queien m
s pedres escrites de les butxaques dels pantalons, tantes que el
professor, que era all al davant meu, hi quedava completament colgat a sota i nom s li
sortia una m
que anava movent a poc a poc com si fes ad
u. I els altres no
s'adonaven de res. I continuava fent l'examen i era la primera d'acabar-lo i no sabia qu
fer-ne. Al final l'hi deixava a sobre de la m
i me n'anava.
Maria Merc ROCA. El colleccionista de somnis, 1987.
51
Llengua catalana
ELS PRONOMS FEBLES

ATENCI:
1. Sempre apostrofarem el ms a la dreta possible:
te'l (Te'l porto ara)
li'n (Li'n rebr avui)
me'l (Me'l donar dem)
2. L'ordre s:
Pronom + Verb: El vaig veure ahir.
L'haur vist
Verb + Pronom: Vull explicar-li ara
Vull veure-la ara
Vull veure'l ara
COMPLEMENT DIRECTE
1. Mascul Singular: el, l', 'l
Femen Singular: la, l'
Mascul Plural: els, 'ls
Femen Plural: les
2. Sn indiferents i s'utilitzen segons la frase: se / es
"Es va caure"
"Se la va veure pel parc"
3. Si el nom no porta article o s un indefinit: en, en, n', 'n
Perdonar s necessari > N's necessari
4. Aix, all, oraci subordinada (que): ho
Em va dir aix > M'ho va dir
COMPLEMENT INDIRECTE
Singular: li, hi
Plural: els
Nota: No existeix la forma "les" encara que sigui femen.
Combinacions
CD + CI (hi) = "l'hi", "la hi", "els hi", les hi
CI (li) + CD = "li'n", "li ho"
COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL DE LLOC: hi

- El vaig veure all . . . . . . . . . . El vaig veure-hi.
SINTAGMA PREPOSICIONAL (amb preposici: a, de, amb, per,...): en
Recorda't de Maria . . . . . . . . . . . Recorda-te'n
52
Llengua catalana
ELS PRONOMS FEBLES (simples i dobles)

Escriu aquestes oracions substituint el sintagma subratllat pel pronom feble ms adient:
La Maria porta les gallines a l'hort ............................................................................
Deixa el vestit a l'armari .............................................................................................
Encara vesteixen lErnest com si fos una criatura ..................................................
Vigila els nois ...............................................................................................................
Ja s'acostumar al fred ..............................................................................................
Poseu per a mi un got d'aigua fresca .......................................................................
La planxadora ha acabat la feina .............................................................................
Escriviu una carta a la tia ..........................................................................................
No sortireu si no acabeu aix ...................................................................................
Recorda a tu mateix de venir ....................................................................................
Dirigiu la carta al Masnou ..........................................................................................
El pobre noi preguntava a mi els seus dubtes ........................................................

Torna el llibre a les noies .........................................................................................
53
Llengua catalana
ELS PRONOMS FEBLES (simples i binaris)

Digues quina s la resposta ms adequada:
1. Porteu
una taronjada, que tinc una set de ca l'ample
a) 'm
b) -me
c) -m
2. Estaven de mala lluna i ni

a) nos
b) -nos
3. A vosaltres no
a) os
d) 'me
van saludar
c) ens
d) -ens
han convidat a la festa?

b) s
c) vos
d) us
4. El nen ha fet una figura de fang. No s com s, perqu encara no

a) la
b) el
5. Afanyeu
que fem tard!
a) -vos
b) -se
c) l'
d) lo
c) -nos
d) 's
6. A nosaltres el metge ja ens ha visitat, per a vosts encara no
he vista.
han donat
tanda.
a) m'
7. Porta
a) em
b) ens
b) -me
b) m'
c) hem
b) tasti-los
c) em
c) tasti'ls
10. Tot i que la sala era plena de gom a gom, la gent va

a) deixa'ns
b) deixant-se
d) 'm
agradat ms que el d'ahir.
9. Aquests tortells sn bonssims. Si no s'ho creu,

a) tastil's
d) els
, si et plau, un tornavs d'estrella.
8. Aquest programa d'avui

a) m
c) lis
c) deixar-nos
d) m'ha
i comprovi-ho vost mateix.

d) tasti-lis
seure.
d) deixar-se
54
Llengua catalana
11. Per qu no pares de fer-nos la guitza?

a) Deixens
b) Deixe'ns
en pau!
c) Deixen's
12. Com que aquell disc no m'agrada, no me

a) ho
b) en
d) Deixa'ns
he emportat.
c) l'
d) n'
13. D'aqu a Mlaga hi ha mil quilmetres. D'aqu a Cadis encara

a) els hi ha
b) n'hi ha
c) hi han
14. Aquest mat no s si t visites o no

a) t
b) ho t
d) hi ha
c) les t
d) en t
15. A l'hivern s que duc abric, per a l'estiu encara no

a) en
b) els
c) ho
16. Si no sap qu fer de tants globus,

a) doni'n
b) donin
b) el
havia portat mai.

d) n'
un a cada criatura.
c) doni'ls
17. Que saps on sn, la Teresa i el Jordi? No

a) en
ms.
c) ho
d) donil's
s pas.
d) els
18. Ens pensvem que amb el nou vestit faria goig, per la veritat s que no
a) el fa
b) en fa
c) ho fa
d) fa
19. Que no pots abastar el llibre del prestatge de dalt? Enfila't en aquest tamboret i
podrs agafar
sense problema.
a) -ho
b) -lo
c) -el
d) ho
20. Aquest aparell que t'han venut est espatllat. Torna-te'n a la botiga i canvia
per un altre.
a) 'n
b) -lo
c) 'l
d) -ho
21. Si encara no tens el mostrari, no pateixis que el nostre representant
dur dem mateix.
a) te'l
b) tel
c) t'el
d) te l'
pot
55
Llengua catalana
22. Si ja sabeu com es fa la maionesa, feu

a) -us-la
b) -vos-la
vosaltres mateixos.
c) 's-la
d) -se-la
23. Aix que us han dit, oi que
ha posat malament?
a) s'us
c) se us
b) es us
d) se vos
24. Va dir que aquesta revista li agradava molt? Per si ni

a) se la
b) se l'
c) se l'ha
mirada.
d) es la
25. Aquest noi no m'ha deixat veure la pellcula: tota l'estona
ha posat al
davant.
a) es m'
b) me's
c) se'm
26. No s qu fan perqu encara no

a) els
b) els he
27. Hi ha molts bolets? Doncs no

a) es
b) se'n
d) se m'
vist.
c) els hi
d) se'ls he
veu cap...
c) 's
28. Li va dir: "No et precipitis: mira
d) se
b abans de prendre cap determini".
a) tu
b) -t'ho
c) 't'ho
29. Quan ja
anava, el van cridar novament.
a) 's
b) se'n
c) se n'
d) 't-ho
d) es n'
30. (A l'aeroport) Quan vegis que surt la nostra maleta,

a) agafen's-la
b) agafen-se-la
c) agafa-nos-la
de seguida.
d) agafa'ns-la
31. La Glria no pot ser amiga de l'Helena perqu est fent

a) la
b) -lo
c) -la
la vida impossible.
d) -li
32. L'Esteve no vol malacostumar als seus fills; per aix, no sol comprar
llaminadures.
a) -los
b) -lis
c) -els
d) -les
56
Llengua catalana
33. L'alcalde vol que els ciutadans tornin a votar

a) -el
b) -ho
34. Al Zacaries, no
a) li ha
c) -lo
en els prxims comicis.

d) li
agrada gens que el critiquin pblicament.

b) s'
c) li
d) l'
35. Vosts em demanen moltes informacions i jo no estic autoritzat a donar

tantes...
a) -los
b) -vos-en
c) -los-en
d) -lis
36. Si el Pere s amic de la Clara, no entenc per qu avui no
ha volguda
saludar.
a) el
b) li
c) l'
37. El Ral no pot ni veure la Matilde: tot el dia

a) le
b) la
c) li
d) la
critca.
d) les
38. Tot i que ens havia dit que tots aquests projectes li semblaven bons, no
agradat gens que s'hagi aprovat justament el nostre...
a) li
b) l'ha
c) li ha
d) l'
39. Les nenes tenen molta gana perqu el seu pare no
ha donat encara el
berenar.
a) los
b) lis
c) els
d) les
40. Per a en Joan, ells no fan res ben fet; noms sap veure
a) -los
b) 'ls
c) -lis
41. Li han demanat la cmera tants cops, que al final

a) els hi
b) els la
c) els l'
els defectes.
d) els
ha deixada.
d) els n'
42. Li hem dit que no volem entrepans i resulta que ha acabat preparant
per a cadasc.
a) -vos
b) -nos
c) -nos-en
d) -los-hi
dos
57
Llengua catalana
43. Van assegurar que li cantarien les quaranta, per veig que no
han
cantades...
a) les hi
b) lis
c) se les
d) se li
44. La Cndida sempre diu coses molt encertades i tothom

a) li
b) l'hi
45. Com que jo
c) la
dna la ra.
d) la hi
dit que deia ximpleries, la Rosa Maria s'ha enfadat com una
mona...
a) li
b) l'hi
c) li hi
d) li he
46. Li sabem tots els defectes i amb el temps havem aprs a tolerar
a) 'ls-hi
b) -los-hi
c) -los-en
d) -se'ls
47. En sortir al terreny de joc, el futbolista va notar que les botes li feien mal i
va canviar.
a) els hi
b) se'ls
c) se les
d) les hi
48. Li volia prendre el punyal dels dits, per no va aconseguir d'agafar

a) -l'hi
b) -la-hi
c) -se'l
d) -li-ho
49. Si havia anat a comprar el pa, no s pas perqu fos un noi servicial sin perqu
el seu pare
havia manat.
a) l'hi
b) li ho
c) s'ho
d) n'hi
50. Van entrar al bar de sempre. Com que el cambrer ja sabia que volien un caf, va
comenar a preparar
.
a) -los-el
b) els-el
c) -se'l
51. Saps si la Maria s de Manresa? - No, no

a) l'
b) hi
c) en
d) -los-hi
s.
d) ho
52. M'han dit que l'Assumpta s a Solsona, per en realitat no pot ser
s a Sria.
a) n'
b) ho
c) -hi
perqu
d) l'
58
Llengua catalana
53. En veure que el sopar encara no estava a punt i que els convidats ja arribaven,
es van posar nerviosos:
van posar tant que se'ls van cremar les tallarines.
a) es
b) s'hi
54. Abans de decidir-ho,

a) deixi'ns
b) deixis
c) se n'hi
d) s'en
assessorar per professionals independents.

c) deixi's
d) deixi-s'hi
55. Perdoneu-me, per m'he descuidat el paquet a la feina: ja vindr a portar

dem passat.
a) -vos-lo
b) -vos-el
c) -us-lo
d) -us-el
56. Creus que la competncia d'altres empreses pot fer-nos mal? - No; no pot fer
de cap de les maneres: ben al contrari!
a) -se'n
b) -nos-en
c) -nos
d) -li
57. Excuseu-me si el vostre sobre encara est per enviar: volia enviar
mateix per no ha estat possible.
a) -vos-lo
b) -us-el
c) -vos-el
avui
d) 'ls-el
58. Els amena dient que els estriparia el carnet i, davant l'astorament de tothom,
va estripar
.
a) -los-ho
b) -ho-els
c) -los-lo
d) -los-el
59. Aquell avi es desvivia per les noies del poble i els escrivia poemes. Es tancava
totes les tardes per escriure
un parell.
a) 'ls-en
b) -lis-en
c) -los-en
60. Li han regalat uns aparells molt sofisticats, per no

a) els he
b) en
c) els
d) -les-en
sap manejar.
d) els en
61. Si set trenquen les ulleres,

a) te les donarem noves
c) ten donarem unes altres
b) ten donarem unes de noves

d) et donarem unes altres
59
Llengua catalana
62. LAnton-Maria sestimava tant aquella calaixera, que no

per res del mn.
a) se la
b) se l
c) se n
hauria separar
d) shi
63. No tel creguis. Sempre fa comdia i s imposible de saber quan deixa de

a) fer-la
b) fer
c) fer-ne
d) fer-te-la
64. En aquest poble ens hi trobem dall ms b: no crec que tinguem mai ganes de
moure
.
a) ns-ne
b) -nos-en
c) ns-en
d) ns-hi
65. Que com eren els individus que mhan atracat? No s pas per on comenar a
descriure
.
a) -vos-els
b) -us-lo
c) -us-els
d) -los
66. El grau dineficcia de qualsevol reuni s directament proporcional al nombre

dindividus que
participen.
a) ho
b) sen
c) la
67. Quan la noia va quedar rfena, un soncles

a) van fer-se crrec
c) sen van fer crrec
d) hi
.
b) es van fer crrec de la mateixa

d) en van fer-se crrec
68. El president va inaugurar el congrs i, en acabat, va parlar amb alguns dels que
havien de presentar
.
a) -ne ponncies
c) -hi ponncies
b) ponncies en el mateix
d) -us ponncies
69. Ens aturem en aquesta gasolinera a fer benzina? Ben pensat, aturem
a) -shi
b) -nos-en
c) -nos-hi
70. El disbarat ja estava fet! Era intil penedir

a) -ho
b) -sen
c) -lo
d) -la
.
d) -shi
60

Quadern D Exercicis de Llengua Catalana PDF

Diunggah oleh

Informasi Dokumen

Judul Asli

Hak Cipta

Format Tersedia

Bagikan dokumen Ini

Bagikan atau Tanam Dokumen

Opsi Berbagi

Apakah menurut Anda dokumen ini bermanfaat?

Apakah konten ini tidak pantas?

Hak Cipta:

Format Tersedia

Quadern D Exercicis de Llengua Catalana PDF

Diunggah oleh

Hak Cipta:

Format Tersedia

Professora: Sara Marugan Oliva

separem els grups:

1.2. Fes el mateix amb aquestes paraules:

Encotxar: Ficar-se en un cotxe.

Professora: Sara Marugan Oliva

2.2. Fes el mateix amb aquestes paraules:

2.3. Separa per sllabes el text segent:

Enmig de tot de la tremenda fatiga, de l'ofuscaci de pensaments, una cosa apareixia

Professora: Sara Marugan Oliva

-----------------------------------------------------------------3.1. Subratlla els diftongs de les paraules segents:

3.2. Fes el mateix amb aquestes paraules:

3.3. Subratlla els diftongs que hi hagi a les construccions segents:

1. Una nau misteriosa.

4. Un drapaire amb boina i polaines.

2. Una truita de quatre ous.

5. No em puc creure el que dius.

Professora: Sara Marugan Oliva

4. Funci consonntica de i/u

4.1. Subratlla les i i u que facin de consonant en els mots segents:

4.2. Amb guions, separa les sllabes dels mots segents:

Professora: Sara Marugan Oliva

5. Sllaba tnica / Sllaba tona

5.1. Subratlla la sllaba tnica dels mots segents:

5.2. Subratlla les sllabes tniques del text segent:

5.3. Fes el mateix:

Professora: Sara Marugan Oliva

6. Mots aguts, plans i esdrixols

Agudes, si la sllaba tnica s la ltima: caf, congrs, balc, senyor...

Professora: Sara Marugan Oliva

Accentuem les paraules AGUDES que acaben en alguna d'aquestes dotze

7.1. Accentua els mots quan calgui:

plastic, victima, limit, biblioteca, economia, hospital, justicia, anell,

7.2. Fes el mateix:

poesia, fotografia, hospitalitat, energia, Eulalia, dia, tia, oncle,

Professora: Sara Marugan Oliva

Accent obert / Accent tancat

els futurs: mirar, far, sortir, pagar...

Paraules agudes acabades en -, -s / , -s

aix, all, per...

nixer, crixer, tmer, prmer, sser, rem i reu

Professora: Sara Marugan Oliva

7.6. Accentua les paraules que calgui del text segent:

Professora: Sara Marugan Oliva

pl, pls (del cos)

pel, pels (contracci)

que (pronom ton / conjunci)

amb accent tancat

dona, dones (persona)

son (ganes de dormir)

vns, vnen (venir)

vens, venen (vendre)

be, bens (animal)

bta, btes (recipient)

bota, botes (calat / verb botar)

du, dus, adu, pregadu (divinitat)

deu, deus (numeral / verb deure)

mes (part de l'any)

nt, nta, nts, ntes (nom)

net, neta, nets, netes (adjectiu)

s, ssa, ssos, sses (animal)

os, ossos (part del cos)

si (conjunci, nota musical)

vos (pronom feble)