Durant el període que m’he dedicat a biblioteques escolars he

constatat que l’ús que es fa dels llibres d’imaginació és pràcticament

nul pel que fa al tractament de les ciències en general i sobretot de
les matemàtiques, malauradament. Pocs són els docents que m’han
demanat llibres que tractin temes matemàtics per aconsellar a
l’alumnat, i encara menys el nombre d’alumnes. Aquest fet, fruit de
la poca motivació que hi ha, en general, cap a les matemàtiques, i el
poc coneixement que té el professorat del fons de biblioteca del seu
centre, és el que m’ha motivat a fer aquesta recerca.

Aprendre consisteix en relacionar-se, cada vegada de manera més

adequada i satisfactòria, amb l’entorn a través del pensament i de
l’experiència; i en aquest entorn les matemàtiques hi són molt
presents. Històricament, les matemàtiques tenen una injustificada
fama, entre l’alumnat, de ser una assignatura difícil, sovint avorrida i
la funció de la qual no s’aprecia suficientment, segurament perquè
el procés d’ensenyament-aprenentatge d’aquesta assignatura no
s’ha fet (i no es fa) bé. La matemàtica comporta un raonament
abstracte. És una ciència progressiva, és a dir, no entendrem un
concepte nou si no hem entès i après l’anterior, i cal tenir
coneixement d’un llenguatge propi i simbòlic.

El procés d’ensenyament-aprenentatge de les matemàtiques cal

que sigui rigorós i seriós, la qual cosa no implica necessariament
que sigui avorrit. Cal utilitzar recursos didàctics que afavoreixin la
creació d’un clima agradable i permetin establir una bona
comunicació entre el grup classe: l’humor, la seducció a través de la
lectura, el joc i la poesia, en poden ser alguns exemples. La
biblioteca escolar, fent el préstec individual o col·lectiu de llibres i
facilitant bibliografies específiques, pot oferir suport i recursos que
afavoreixin el procés d’ensenyament-aprenentatge de les
matemàtiques. La literatura infantil i juvenil és un reflex de la nostra
vida i de les relacions que mantenim amb el nostre entorn, i
aquestes relacions moltes vegades tenen a veure amb les
matemàtiques.

El que trobareu a continuació és un recull de llibres de literatura,

infantil i juvenil, que poden ser un pretext per a treballar les
matemàtiques. Així com el número 1 és l’inici de la numeració, la
lectura d’un llibre pot ser el punt de partença per a comprendre un
determinat concepte matemàtic o per a desenvolupar el pensament
lògic.

La recerca de llibres ha estat feta, principalment, en biblioteques

escolars municipals i biblioteques públiques de la ciutat de
Barcelona.

Les obres han estat seleccionades seguint els criteris de qualitat

literària i d’il·lustració, buscant l’equilibri entre literatura i
matemàtica, mostrant diversitat i varietat de conceptes matemàtics,
tenint en compte l’accés dels llibres a biblioteques escolars i
públiques, i considerant que les edicions siguin en llengua catalana i
castellana amb data de publicació posterior a 1989. He desestimat,
per ser prou conegudes, les obres clàssiques de la literatura juvenil i
infantil com, Alícia en el país de les meravelles, Gulliver a Lil·liput,
La volta al món en vuitanta dies, Els tres porquets, Blancaneus i els
set nans... malgrat són referents bàsics per a treballar mesures i
matemàtica recreativa, les proporcions, el temps, les quantitats i la
numeració. També he exclòs els llibres de coneixements específics
de matemàtiques, de jocs o de problemes, ja que, tan els docents
com l’alumnat en fan ús i es troben ben diferenciats a les
biblioteques,

El recull de llibres està organitzat en cinc blocs, el de la numeració,

el de l’aritmètica, el de les mesures, el de la geometria i el de la
matemàtica recreativa. A cadascun d’ells hi trobem una petita
introducció al tema i les fitxes dels llibres que fan referència a cada
bloc.

Cadascuna de les fitxes dels diferents llibres presenta la següent

estructura:
• Concepte matemàtic a treballar.
• Petit fragment de l’obra on apareix el concepte matemàtic a
treballar.
• Títol de l’obra.
• Autor, autora.
• Il·lustrador, il·lustradora.
• Editorial, any i col·lecció.
• Edat recomanada.
• Personatges més importants de l’obra.
• Resum de l’obra.
• Altres matèries a treballar.
• Activitat

La lectura de cada llibre es pot fer a nivell individual, i en veu baixa

o col·lectivament, en veu alta, per part del mestre, d’un alumne o
d’un conjunt d’alumnes, fet que pot ajudar a aportar models
adequats de lectura. També amb un escanejat previ es poden fer
projeccions, si s’escau.

El conjunt d’activitats tenen com a objectiu ajudar l’alumnat a

construir els seus propis coneixements a partir de l’experiència i a
fomentar, en ell, una actitud positiva davant del treball. La seva
presentació és atractiva, pròxima a l’alumnat, significativa i en
ocasions, s’ajuda de suport visual. Estan relacionades amb el
concepte matemàtic proposat, i basades en la recerca, la reflexió, la
manipulació, la descripció, el treball cooperatiu i pretenen evitar la
mecanització. Estan pensades per poder-les fer en petits grups i així
fomentar el treball en equip.

L’expressió final de l’activitat no cal que sigui per escrit. La pissarra,

el diàleg i el joc són altres formes alternatives de comunicar el
resultat de l’experiència. Cada activitat pot adaptar-se a un
determinat grup d’alumnes o a una persona en concret. El conjunt
d’activitats pretén ser una proposta oberta, la creativitat individual
del professorat pot fer la resta. L’activitat proposada es pot fer
abans de llegir el llibre, o quan s’acabi la lectura. A vegades fins hi
tot no caldrà fer l’activitat, n’hi haurà prou continuant llegint.
Espero que aquest recull sigui útil i afavoreixi una nova visió dels
llibres que hi ha a les biblioteques, tot desitjant que no sigui “un
zero a l’esquerra”.