lj4ROUITECTURA DE LA GUERRA A XABIA

A la memoria de Tomas Perell

Joaquim Bolufer Marqus

Arqueoleg municipal de Xahia

L 18 DE JULlOL

DE L:ANY 1936 govern

UNA PART es va su-

tit port i la installaci, collocaren la poblaci

a partir de I'hivern de I'any en una situaci de risc dade la Italia feixista i la nazi. i control del

ben important

de I'exercit espanyol

1937, d'un aerdrorn amb dues pistes d'aterratge, vant els possibles legi Condor atacs de I'exercit de Franco i

blevar contra S'iniciava

el legitim

de la Repblica.

aix una IIarga guerra que durant quasi civil, con se-

tres anys va provocar milers de morts als fronts de guerra pero tamb, entre la poblaci qencia deis bombardejos de I'armada exercida contra republicans humanes, materials pero tamb i nombroses de I'aviaci, deis atacs o nacionals en els teprdues

deis seus aliats: I'aviaci de l'Alemanya La importancia vern republica de diverses

de la defensa

a les zones litorals, i de la repressi

tram de costa entre Dnia i Xbia, va fer que el gohi creara una lnia defensiva i el Portitxol construccions i protegir defensives la navegaci litoral entre les Marines nien com a finalitat I'armada franquista botatge va ser amb la installaci que teatacs de de ea-

rritoris sota el control d'un o altre bandol. Prdues quantiossssimes destruccions provocades

frenar els possibles

pel conflicte. Durant tot aquest perode, Alta van restar a la rereguarda, a la Repblica. La seua posici Xabia i la Marina dins el territori fidel litoral, amb un pe-

de la zona (E. Gil i E. Galdon, 2007). Aix,

construida a la zona de la Venta del Burro, a

les Rotes de Dnia, un conjunt format "per quatre

Bateria del Portitxol. Foto agost 1961. Departament de Topografia Municipal

43

elements d'arquitectura I'allotjament correspon s'ubicaria del personal

militar. El primer d'ells coque es trobava al servei element ...on de les descobert

estava situat a la vora del moll (escollera nent), a I'extrem al sud, a la platja del Benissero,

de po-

rrespon a un bnquer amb forma de U ...destinat a de la peca d'artilleria rnbil, El segent La tercera

nord de la platja de la Grava. Ms aproximadament

a l'alcada d'on estava la casa de Romuald Catala, sembla que hi va haver un altre bnquer constrult sobre la grava, fotografies que coneixem noms per algunes o principis del cinfins deis anys quaranta

a un espai semicircular una peca d'artilleria. (ara, parcialment

construccions de telemetria construcci

s, molt probablement,

un bnquer per a

destnnt), La darrera

quanta del segle passat. En el primer Muntanyar que van ser enderrocats quers similars es conservaven, citats. I'any 1998, dons bnEl primer

...s tracta d'un polvor construtt la munici necessria (A. Ferrer i V. Ferrer, 2000).

tal de poder subministrar la peca d'artilleria".

als anteriorment

Al terme de Xbia, ellloc triat va ser la partida del Portitxol on es va bastir una gran bateria en la cota deis 90 metres sobre el nivell de la mar. Des d'aquesta robusta i extensa bateria semi-subterramb gruixudes parets de formig I'amplia badia de Xabia, al construccions ha pernia, construrda nord-oest

estava situat a l'alcada del bloc de pisos "El Cis-

ne'; I'altre al costat del Clot de la Reina, prop del

Parador de Turisme. Tots quatre tenien una estructura un petit corredor de forma circular, dascuna. d'entrada situades nent, pel qual s'accedia a dos similar, amb xicotetes easituat a I'extrem de poestances a la banda de lIevant horitzontals localitzat ms mal que b, al mig

de porland, es protegia

i la petita badia del Portitxol, al sud-est. dins tres parcelles

La solidesa d'aquestes

mirant la mar, amb dos espitlleres Encara se'n conserva, arrasat del bnquer el basament

ms que encara se'n conserven Pastor Cardona,

de propietat privada (el nostre aqranent a Pasqual

Pasqual d'Ambros, que ens va

estructures). Tamb aqu, d'un polvor Els altres eson s'ubicaria han estat van ser El primer

a mig del Primer Muntanyar; gitud mxima aproximada subdividida cia circular dimensions: en dos estances que a I'interior

aquest tenia una londe 7 metres, aquestes similars de tendenpresenten

deixar visitar aquestes

(nord-sud)

com a les Rotes, la bateria disposava da per on es pujarien els projectils. pais, com ara la plataforma el can -situada emmascarades construfts circular

subterrani amb un mena de pou de secci quadra-

2,55 x 2,40 m (al nord) i 2,10 x 2,00 d'entrada presenta una lonva ser en a les pedres de 2,20 metres. constructiva utilitzada

m (al sud). El corredor gitud aproximada La tcnica

a I'extrem de lIevantper les modernes del Portitxol,

construccions.

A ms de la bateria ments defensius

tots els casos, el formig encofrat de porland amb grava i algun cudol, tot i que externament, paret i sobretot de tosca I'estructura a la coberta, s'hi afegiren i altres materials defensiva

sobre la costa de la badia diversos elecom ara els bnquers.

per tal de mimetitzar

amb I'entorn. a ms de I'habilitaci sobre els bancals de les en s

La instal-laci 1937 va comportar, dos pistes agrcola ci NE-SO (d'uns

del camp d'aviaci del Pla I'any

d'aterratge la ms gran, NO-SE,

1000 x 570 metres i una orientai de 920 x 200 metres i perpendicular a I'anterior, de "de dipsits

una orientaci combustible

la ms menuda), cornandarnent.."

la construcci

i de bombes,

lIoc de guardia, lIoc de

(M. Puchol, 2005). A ms d'aix, un

es va ocupar la finca del Rebald que va ser usada com a pavell per als pilots, i on es va construir
Bateria del Portitxol, detall. Foto Mvsev Xbia

refugi de planta rectangular

situat prop del cam

44

Bnquer de la platja del Benissero. Foto S.Crespo. Fundaci Cirne

Bnquer del Muntanyar-Arenal.

Foto Mvsev Xbia

Bnquer del Muntanyar. Foto Josep Castell

Restes conservades Foto Mvsev de Xabia

del bnquer del Muntanyar.

de Cabanes C.Carbonell

(el nostre

aqrairnent a la famlia de

antiaeri situat a la vora del cam de Cabanes, prop d'on arranca la carretera de les Cansalades. general est-oest, situada dins una propietat Es pritracta d'una estructura semienterrada, d'orientaci vada que va estar al descobert ranta del segle passat; unia les dos estructures on estaven installades fins els anys no-

que ens ha perms visitar el refugi). per

D'aquesta estructura encara es conserven alguns elements, tot i que part del sostre (sustentat bigues de porland amb terra i pedres. i cobert nar i I'espai subterrani de terra) es va afode planta i uns 3,40 es realitza(de la qual de 82,5 x just on

del refugi va ser reomplit

a hores d'ara noms se circulars, al centre de eales metralladores,

0

s una estructura nord-sud t'accs

n'observa la carena de formig del corredor que dascuna de les qual hi havia un eix vertical de ferro la qual cosa les permetia girar 360 atacs de I'aviaci enemiga. l.'amenaca possible cada vegada ms prxima d'un bombardeig sobre la poblaci civil, va per defensar-se deis

rectangular feta amb murs de morter de porland, de 6,80 metres de longitud metres d'arnplria s'observen est-oest.

va rnitjancant una escala descendent actualment cinc escalons

31,5 cm) situada al cant nord-oest del refugio A I'altre costat del cam Cabanes, s'inicia el cam de les Basses, tamb es conserva, molt reformada i transformada ser una caseta que va

provocar la construcci

per part de l'Ajuntament

de diversos refugis destinats a protegir la poblaci. Per dur endavant aquests treballs, es va crea la Junta de Defensa plantejar i coordinar Passiva, encarregada de tots aquests treballs, supe-

construida per a s del camp d'aviaci.

Per protegir l'aer6drom, a ms deis bnquers

del litoral que ja hem esmentat, va ser construtt un

45

Bnquer del moll. Foto anys seixanta. Mvsev de Xabia ditada a les ordes i disposicions vincial de Defensa refugis al poble de la Junta Proles Agustines; Convent, un altre es va fer a la placeta del

Passiva, que a I'hora depenia la poblaci civil en

al costat d'on arranca el carrer Enforn, i

del Ministeri de Defensa. Aix, es van fer diversos per a protegir cas que hi haguera algun bombardeig: la Mar, a la Terra Grogueta, de la casa abadia) i un altre se'n van fer dos, un al carrer Roques al raval de (a l'alcada de

un altre al Fielato. Tamb al port se'n feu un refugio Es va construir sobre els sediments argilencs de la caleta del Port, uns materials geolgics van provocar una important trucci d'aquest tnel-refugi, no molt estables que sois ida durant la consa resultes de la qual

se'n va fer un, a la vila a I'antic convent

Antiari del cam de Cabanes.

Foto agost 1961. Departament

de Topografia

Municipal

46

Refuqi de la placeta del Convent. Foto Mvsev de Xbia va ser ferit greument un deis treballadors, per I'enderrocament. que va de El refuels veins al re-

Escales d'accs Agustines les guerres; arquitectnic,

al refugi del convent de les

preservar

aquestes

estructures,

que

morir poc temps desprs les ferides produides per I'escaleta

com a conseqncia

a ms formen

part del nostre patrimoni

historie i

s preservar tamb la idea de la to-

gi tenia dos boques, una al sud, a la qual accedien (que encara es conserva) de I'actual carrer de la Caleta i una altra situada a uns 25 metres al nord. fugi i evitar filtracions, que actualment t'arquitectura que se'n conserva ni ens fa present Per donar estabilitat es va cobrir la part sud del i en gran part

lerancia i la pau. BIBLlOGRAFIA E.R. Gil Hernndez i E. Galdn Casanoves, 2007; Arqueologia valenciana de la Guerra Civil. Dins La Guerra Civil en la Comunidad Valenciana. 17 El Patrimoni material. Pp 31-69. Edita Prensa Valenciana. Barcelona. Agns Ferrer i Vicent Ferrer i Hermenegildo. Galdn Casanoves, 2000; Arquitectura militar del s.XX a Di nia. AGUAITS 17. Pp 53-60. Pedreguer. Miguel S. Puchol, 2005; El bombardeig de Xbia, 23 de juliol de 1938. XABIGA 9. Pp 87-96. Xbia .

tals argilenc amb una capa de morter de porland esta emmascarada natural. ciar destrurda per la vegetaci

de la guerra, a pesar del poc a Xabia, s un record I'horror de la guerra,

directe d'un trqic passat recent. El seu testimode totes

Refugi del moll. Foto anys quaranta.

Foto Mvsev Xbia

47