1. Qu sn les famlies de paraules?

2. Relaciona els mots que formen part de la mateixa famlia de paraules. Escriu en una etiqueta la paraula primitiva. Fixat en lexemple: a. Estiu: i. Estiueig ii. Estiuejar iii. Estiuenc iv. Estiuejant Abraar Braa Estiuejar Bracejar Mariner Estiuenc Abraada Mareig Estiu Retaule Taul Estiueig Amarar Mar Taulell Submar Estiuejant Entaular Taula Bra

3. Subratlla amb negre les parts comunes de cada grup, amb vermell, la part que va al davant daquests elements i amb blau, la que va al darrere. Exemple: precuinat pre cuin nat Cuiner cuinejar teulada destaular llibreria llibreta llibreter

4. Qu s una sllaba?

Defineix una sllaba tnica i una sllaba tona.

5. Ordena les fitxes del dmino segents per formar una srie de paraules. Tingues en compte que lltima sllaba duna paraula s la primera de la paraula segent. Continua la srie:

6. Qu sha de fer si una paraula no cap sencera en una lnia?

7. Classifica aquestes paraules segons si se separen o no les lletres marcades, anomenades dgrafs. Afegeix-ne alguna ms de cada cas. Canya sella Gu qui figues cotxe platja patge collegi sorra Qu Dgrafs que no se separen Ll Ny passar boteig ig

Rr

Ss

Dgrafs que s se separen Tg Tj

Tx

Ll

8. Si les paraules segents haguessin danar a final de lnia, de quantes maneres diferents podries dividir-les? Amistat: Passavolant: Cullera: Fletxa: Maquineta:

9. Qu s un esquema?

10. Classifica les paraules segents segons el nombre de sllabes i la posici de la sllaba tnica. Caminant cincia cam amic cama msica pet caminador amiga

ltima sllaba

Penltima sllaba

Antepenltima sllaba

Llntia

petonejar

amigable

enamora

histria