Gramtica Llatina I TEMA 1: Lalfabet i lortografia llatina 1.1. Lalfabet llat 1.1.1.

Origen, influncies i evoluci - Sntesi de dues civilitazacions molt influents en lhistria de Roma: letrusc i el grec. -23 lletres, incloses X, Y i Z

Tema 1

- El nom de les lletres ha estat transms pels gramtics de lImperi, per exemple Prisci (GLKI8). - Els romans escrivien amb majscules.

Els primers documents llatins conservats (en pedra) -Epigrfics -Dataci: finals del s.VII o principis del s. VI a.C. - Grafiat: influencia directa del grup dalfabets grecs occidentals (Alfabet de Cumas, Marsiliana dAlbegna, Formello).

Comparaci amb lalfabet grec 1) Ordre diferent 2) Valors diferents tant pel que fa a la forma com al nom de les lletres Diferncies fonolgiques a) MANTENIMENT de la diggama (F- ) amb el so fricatiu labiodental sord de la kappa (G- ) emprada en grec com a notaci numrica de leta (H) amb diferent valor de la X amb el so [cs] de la per a representar la velar aspirada *ch+, conseqncia: renncia a reflectir amb un nic smbol del grup ps. b) ABSNCIA EN ELS ALFABETS OCCIDENTALS - de diferenciaci grfica de vocals llargues i breus (/;/) - domega - de grafia especfica de les oclusives aspirades [ph], [th], [ch] - dun smbol per al grup ps Influncies: el filtre etrusc a) Grafia de les velars - La lletra C (< ) va assolir tamb el valor sord. Ex: >Catmite Restes daquest valor doble: abreviatures dels praenomina (C=Caius , CN= Gnaeus )

Gramtica Llatina I *Conseqncia: tres smbols per a grafiar les velars C, K, Q *Distribuci: - C + e/i (censor, loci) - K + a/consonant (Kalendae, Kausa, sakros) - Q + o/u (Luqorcos, pequniam, quolundam)

Tema 1

Conseqncies: o la modificaci de la lletra C (sorda) en G (sonora), introdut per Caruilius Ruga (293 aC) qui la situ dins lordre alfabtic en el lloc de la dseta. o C especialitzada per a reflectir el s sord o Q reservada per a grafiar la labiovelar: QV o K=ortografia arcatzant dalguns mots i abreviatures, ex: Kal (kalendae/calendae), KK (castra), K (Kaeso/Caeso) b) F=fricativa labiodental sorda - so desconegut en grec - transcrit mitjanant FH (H, etrusc/ F , llat)

1.1.2. Tipus dalfabet a) Arcaic (capital arcaica) - Primers testimonis final de la repblica - Manca duniformitat - Absncia de , , - 21 lletres [+2: Y, Z] - s. III-II aC: - G ocupa el lloc de Z (eliminada per Api Claudi, 312 aC) - incorporaci Y, Z

b) Monumental -Des de Juli Csar i August -s pblic (inscripcions monumentals) - Lletres proporcionades i elegants - Reforma de Claudi - Dos tipus: capital quadrada i capital acturia

Gramtica Llatina I c) Cursiu - s popular - Lletres no homognies - Trets simplificats i descurats

Tema 1

PROBLEMES DE REPRESENTACI GRFICA DALGUNS SONS 1. digamma inversum , so de la V 2. so intermedi entre i i v, 3. antisigma, so ps

Representaci grfica a) Quantitat - Diverses possibilitats: o Duplicaci (s. II aC; introd. pel poeta Acci) sobretot a i e o pex (marcar amb un accent, s. I aC) o Inscr. tardanes: - Excepci: o ei o i longa (s. I aC) b) Geminades - Inicialment: no reflectides a lescriptura - Enni (s.II aC): introductor de la duplicaci com a smbol - Del 189-134 aC: vacillacions - post 114 aC: consolidaci - sicilcus: signe no alfabtic de la epigrafia llatina que indicaven la condici de geminada (una mena daccent que es collocava sobre una consonant) Escriptura abreviada o econmica Onomstics A.= Auli C.= Gaius Cn.= Gnaei F.= Febrarius Altres mots a.=assium

Gramtica Llatina I act.= actum f. =filius fec. = fecerum l.= libertus Expressions a.d.= ante diem b.m.= bene merenti/merentibus d.m.= dis manibus - Es poden fusionar varies lletres. - Lletres incluses. - Sistema per aprendre apunts: Notae Tironianae (Marcus Tulius Tiros).

Tema 1

Ortografia encriptada August feia servir un mtode per enviar missatges encriptats.

Reformes posteriors als romans Elio Antonio Nebrija (1492): introdueix la j (i llarga) i la u voclica i la consonntica (u, v/ U, V) Gian Giorgio Trissino (1524): va pretendre fer gran reforma de lortografia. Pierre de la Rame (1559): lletres ramianes

1.2. Lortografia Una grafia s el resultat duna adaptaci, duna utilitzaci delements existents que representen un estat anterior. Fonts documentals a lantiguitat romana Documents epigrfics (inscr. arc., clss., postclss. i tardanes) Papirs (s. II dC) Manuscrits ms antics (s.IV dC) Notcies allades en els autors llatins (Varr, Cicer, Quintili...) Tractats dortografia i les observacions dels gramtics antics.

*Conclusions:

Gramtica Llatina I - Una paraula pot tenir diverses ortografies (ex.: adolescents, adulescens; immortalitas, inmortalitas). - Variants diacrniques i diastrtiques. Concepte dortografia per als romans -

Tema 1

s el sistema descriure instituda pels gramtics (August: sha descriure tal com es parla)

Ortografies llatines antigues Epigrfica o fontica Epgrafs arcaics i espec. tardans Trasposici de la llengua parlada a lescrita

Assimilada Resultat de levoluci histrica Propera a la llengua parlada

Etimolgica Arcatzant Allunyada de la llengua parlada

Ortografia llatina a les edicions crtiques modernes Geminades reflectides. Grafiar el sonus medius dacord amb la cronologia de lautor. En els mots formats amb un preverbi o prefix no hi h a un criteri unnime (conlegium/collegium, obtineo/optineo). En els autors clssics: eliminaci de grafies etimolgicament errnies. En textos epigrfics arcaics i medievals els criteris sn altres.