SocialsGeografiaHistoria 3ESO Cat ISBN9788448920487

Cincies socials, geografia i histria
3r ESO
Socials
Cristfol-A. Trepat Margarida Cirach Elvira Fernndez
ndex
U NITAT 1
El medi natural i les activitats humanes
1. La Terra: un espai per a tothom . . . . . . . . . . . 2. El medi natural: una font de recursos . . . . . . 3. La transformaci del medi i del paisatge. . . . 4. Els problemes mediambientals . . . . . . . . . . . 5. La natura incontrolable. . . . . . . . . . . . . . . . . . El rac dInternet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Dossier: Els espais naturals protegits . . . . . . . . .
6
8 10 14 16 20 22 29
U NITAT 4
Lactivitat industrial
1. Lactivitat industrial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2. La localitzaci industrial . . . . . . . . . . . . . . . . . 3. La deslocalitzaci industrial . . . . . . . . . . . . . . 4. La industrialitzaci al mn . . . . . . . . . . . . . . . 5. Les multinacionals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6. La indstria a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . 7. La indstria i el medi ambient . . . . . . . . . . . . 8. Interpretar un mapa temtic . . . . . . . . . . . . . El rac dInternet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Dossier: Evoluci de la tecnologia al llarg del temps. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
82
84 86 87 88 90 92 93 94 96 104
U NITAT 2
La ciutat
1. La poblaci i el territori: espai rural, espai urb . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2. El concepte de ciutat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3. Cap a un mn de ciutats . . . . . . . . . . . . . . . . 4. La ciutat per dins: funcions i rees urbanes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5. La ciutat per fora: les relacions amb el territori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6. La poblaci urbana a Catalunya . . . . . . . . . . . 7. Els problemes de la ciutat . . . . . . . . . . . . . . . El rac dInternet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Dossier: La ciutat sostenible . . . . . . . . . . . . . . . .
32
34 35 36 38 40 42 43 46 54
U NITAT 5
Les activitats terciries
108
110 112 113 116 118 121 124 126 134
1. La diversitat de serveis . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2. Els serveis i la societat: lEstat de benestar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3. Les activitats comercials. . . . . . . . . . . . . . . . . 4. Els transports i les comunicacions . . . . . . . . . 5. El turisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6. Les activitats terciries a Catalunya . . . . . . . . 7. Analitzar dades estadstiques . . . . . . . . . . . . . El rac dInternet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Dossier: Catalunya, botigues, mercats i fires . . .
U NITAT 3
El sector primari
La poblaci i les activitats econmiques . . . . Lagricultura i la ramaderia. . . . . . . . . . . . . . . El paisatge agrari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La pesca i laqicultura. . . . . . . . . . . . . . . . . . Activitats primries que agredeixen el medi ambient . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6. El sector primari a Catalunya . . . . . . . . . . . . 7. Els paisatges agraris de Catalunya. . . . . . . . . El rac dInternet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Dossier: Lanlisi del paisatge. . . . . . . . . . . . . . . 1. 2. 3. 4. 5.
56
58 60 62 65 68 69 70 72 80
U NITAT 6
Un mn globalitzat i desigual
136
138 140 142 144 146 148 150 158
1. La globalitzaci de leconomia . . . . . . . . . . . . 2. Les conseqncies de la globalitzaci . . . . . . 3. El desenvolupament econmic i social. . . . . . 4. Les dues cares del planeta. . . . . . . . . . . . . . . 5. Les causes del subdesenvolupament . . . . . . . 6. La cooperaci, lajut al desenvolupament . . . El rac dInternet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Dossier: Un altre mn s possible . . . . . . . . . . .
U NITAT 7
Lorganitzaci poltica del territori
160
162 164 168 170 172 174 178 180 187
U NITAT 9
La regi geogrfica
1. 2. 3. 4.
214
216 218 220 222 226 233
1. El poder poltic i el territori . . . . . . . . . . . . . . . 2. La naci i lestat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3. Per damunt dels estats: les organitzacions interestatals. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4. La divisi territorial dels estats. . . . . . . . . . . . 5. LEstat espanyol: un model destat descentralitzat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6. Lorganitzaci territorial de Catalunya . . . . . . 7. Els mapes conceptuals . . . . . . . . . . . . . . . . . . El rac dInternet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Dossier: De la tribu a la democrcia . . . . . . . . .
Regi i conjunts regionals. . . . . . . . . . . . . . . . El Magrib . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El Prxim Orient . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Lndia i la Xina: noves regions econmiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El rac dInternet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Dossier: El Kurdistan: una regi que podria ser un estat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
U NITAT 10
Viure en un mn divers
236
238 240 242 244 246 248 257
U NITAT 8
La Uni Europea i Espanya
190
192 194 196 198 200 202 204 212
1. La Uni Europea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2. Les institucions de la Uni Europea . . . . . . . . 3. La Uni Europea, un territori de contrastos i de desigualtats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4. Lorganitzaci del territori: estats i regions . . 5. Leconomia espanyola en el context europeu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6. Els desequilibris regionals i les poltiques comunes a la Uni Europea . . . . . . . . . . . . . . El rac dInternet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Dossier: La ciutadania europea . . . . . . . . . . . . .
1. Les diferncies fsiques. . . . . . . . . . . . . . . . . . 2. El racisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3. La diversitat cultural . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4. La diversitat lingstica . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5. La diversitat de creences i religions . . . . . . . . El rac dInternet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Dossier: Els tatuatges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
COM SESTRUCTURA UNA UNITAT

Introducci: breu text explicatiu del contingut.
Paraules clau: permeten estructurar laprenentatge del contingut.
Objectius de la unitat: els objectius que shan dassolir en acabar la unitat.
El contingut de la unitat est estructurat en apartats i subapartats numerats que permeten una millor ordenaci de lestudi. Generalment cada doble pgina presenta un contingut concret.
Apartats: numerats i amb ttol indicatiu.
Dibuixos: ajuden a la comprensi del text.
4
Paraules clau: indiquen lapartat on es defineixen per primera vegada aquests conceptes. Paraules en negreta: identifiquen els conceptes que cal retenir.
Mapes: serveixen dexemple i amplien la informaci.
Recorda: refora conceptes importants estudiats anteriorment.
Les fonts: fotografies, mapes, grfics, taules, dibuixos o textos que formen part del contingut.
Sabies que...?: amplia el contingut de lapartat amb curiositats sobre el tema. Activitats: cada apartat presenta una proposta dactivitats, identificades amb el nmero dunitat i el nmero correlatiu dactivitat.
Vocabulari: facilita la comprensi de paraules que poden presentar alguna dificultat.
El tancament de la unitat sestructura a partir de sis elements:

Esquema de la unitat: resumeix la unitat en forma desquema.
El rac dInternet: proposa activitats que shan de resoldre investigant per la Xarxa de webs. Totes les adreces es redireccionaran al web de lEditorial: www.espaibarcanova.cat
5
Resum grfic: resumeix de manera visual el contingut bsic de la unitat a partir de les paraules clau. Activitats davaluaci: avaluen lassoliment del contingut de la unitat. Activitats: activitats numerades de refor o dampliaci .
El dossier: tracta sobre algun aspecte dinters relacionat amb el contingut de la unitat i ens apropa als textos cientfics de divulgaci.
1 t a Unit
El medi natural i les activitats humanes
En una obra de teatre els actors i les actrius actuen en un escenari. Generalment aquest escenari est decorat amb diversos objectes: mobles, cortinatges, murals que representen la natura o els carrers duna ciutat De la mateixa manera, les persones desenvolupem les nostres activitats vitals en un gran escenari que t molts decorats diferents: el planeta Terra. Per aquest gran escenari no s solament un lloc per viure, sin que, a ms, ens proporciona tots els recursos que ens calen per poder realitzar les nostres activitats. Tenim prou cura del nostre planeta? Fem un bon s dels recursos que ens aporta?
PARAULES CLAU
biosfera biodiversitat recurs natural paisatge natural paisatge antrpic contaminaci efecte hivernacle capa doz pluja cida desforestaci desastre natural
Plataforma pe
Estany a la vall de Mulleres (Val dAran).
rtolfera (Mares
me).
Grans dunes al desert del Shara (Algria).
Agricultura te
cnificada (Bai
x Ebre).
OBJECTIUS DIDCTICS
1. Resumir les principals caracterstiques del planeta Terra. 2. Indicar alguns recursos que es poden obtenir del medi natural. 3. Identificar els diferents paisatges com a resultat de lacci humana sobre la natura. 4. Descriure els problemes mediambientals ms rellevants de lactualitat.
Pant de la Baells (Bergued).
5. Establir les principals causes i conseqncies dels desastres naturals.
Unitat 1
1. La Terra: un espai per a tothom
La Terra s un dels planetes del sistema solar, el tercer ms proper al Sol. En el planeta Terra es donen les condicions necessries per al desenvolupament de la vida amb la intervenci dun nic element extern: lenergia solar. Ara com ara, no es coneix cap altre planeta que tingui aquestes mateixes caracterstiques.
VOCABULA RI
Litosfera (de lthos que vol dir pedra i de sphara que vol dir esfera). Capa slida ms superficial de la Terra. Est formada per lescora de tots els continents i de totes les illes i pel fons mar. Hidrosfera (de hydor que vol dir aigua i de sphara que vol dir esfera). Conjunt de totes les aiges que hi ha a la superfcie terrestre. Atmosfera (datms que vol dir vapor i de sphara que vol dir esfera). Capa daire que envolta la Terra.
1.1. La vida a la Terra: la biosfera

El desenvolupament de la vida a la Terra es produeix a la biosfera, que s la capa ms externa de lescora terrestre. T aproximadament uns 50 quilmetres de gruix i comprn una part de la litosfera*, una part de la hidrosfera* i una part de latmosfera*. En la biosfera hi ha milions despcies animals i vegetals, entre elles lespcie humana. Aquest conjunt de totes les formes vivents de la natura sanomena biodiversitat. La biosfera s tamb un sistema que funciona a partir de les relacions que estableixen els ssers vius entre ells i amb les condicions del medi. Aquest darrer aspecte s molt important de tenir-lo present, ja que si salteren les condicions del medi tamb es pot alterar la vida de les espcies animals i vegetals que hi habiten. Per tant, si la humanitat, amb les seves activitats, trenca lequilibri de la biosfera, posa en perill la continutat de la vida a la Terra. El nostre planeta constitueix el nostre espai compartit, la casa de tothom.
PARAULES CLAU
biosfera biodiversitat
Font 1. Fotografia de la Terra vista des de lespai exterior.

1.1. Per qu a la Terra se lanomena el plane-
ta blau?
Cercle polar rtic
Trpic de Cncer
Equador
Trpic de Capricorn
mbit de les selves tropicals humides mbit de les sabanes mbit dels deserts mbit de les mediterrnies mbit de les laurisilves mbit dels boscos temperats caducifolis mbit de les estepes i les praderies seques mbit de la taig mbit de la tundra i de lalta muntanya 0 2000 km
Cercle polar antrtic
Lecologia s una part de la biologia. s una cincia que estudia les relacions entre els ssers vius i el seu medi. Per tal de facilitar aquest estudi, la biosfera sha dividit en unitats ms petites denominades ecosistemes*.
Font 2. Els principals biomes de la Terra.

1.2. Digues quin tipus de clima correspon a
cada un dels biomes que hi ha indicat en el mapa.
1.2. Un sol planeta amb molts espais

La Terra no s un planeta homogeni. Ben al contrari, es caracteritza per la diversitat i presenta una gran varietat despais. Les diferncies entre aquests espais es donen per la combinaci de diversos factors fsics, biolgics i humans. Per exemple, la diferent intensitat amb la qual arriba la radiaci solar a les diferents parts de la superfcie terrestre fa que, des de les regions polars fins a la zona tropical, existeixin una srie de climes diversos amb les seves corresponents comunitats vegetals i animals. Cada una daquestes rees de la Terra sanomena bioma.
VOCABULA
RI
Ecosistema. Conjunt dssers vius que viuen en un lloc concret i la relaci que hi ha entre ells i el seu entorn.
A C T I V I T A T S
1.3. Explica amb paraules teves els conceptes de biosfera i decosistema. 1.4. Es pot considerar que la Terra s un ecosistema? Per qu? 1.5. Les activitats humanes es poden desenvolupar en les mateixes con-
dicions als pols que a les zones temperades del planeta? Per qu?
1.6. Quins sn els principals elements que constitueixen un bioma?
Unitat 1
2. El medi natural: una font de recursos
El medi natural s lescenari on es desenvolupen les activitats humanes i alhora una font de recursos naturals que possibiliten aquestes activitats. Es considera recurs natural qualsevol material o energia que sobt de la natura i que permet donar resposta a les necessitats humanes. La distribuci dels recursos naturals al mn s desigual. Aix fa que sovint la seva possessi i explotaci siguin causa de conflicte entre els estats.
PARAULES CLAU
recurs natural
2.1. Els recursos naturals

Des de linici de la industrialitzaci (segle XVIII) fins a lactualitat, el consum de recursos naturals per part dels humans no ha parat daugmentar. Si aquest increment constant no satura, a mitj o a llarg termini s possible que determinats recursos sexhaureixin, ja que no tots es regeneren. La capacitat de regeneraci dels recursos naturals s el criteri emprat per classificar-los en renovables i no renovables.
SABIES QUE...?
s al laboratori lnic lloc on podem aconseguir aigua pura realment incolora, inodora i inspida.
10
En relaci amb el tema del possible exhauriment dels recursos naturals, cal dir que el problema central no s tant si determinats recursos es poden exhaurir o no, sin fins a quin punt el nostre planeta s capa de suportar limpacte ambiental que provoca el nostre model actual de producci i consum, especialment, als pasos desenvolupats. En conseqncia, cada dia que passa es fa ms urgent modificar el model actual per un altre fonamentat en ls denergies renovables, si no volem deixar per a les generacions futures un planeta agonitzant.
Font 3. Nova York (EUA).
Font 4. Nova D elhi (ndia).
Els recursos naturals renovables Els recursos renovables sn aquells que es regeneren de manera natural a un ritme igual o superior al de lexplotaci daquests. Els recursos renovables ens permeten obtenir de la natura els aliments que consumim, la fusta per a la fabricaci de mobles o de paper, laigua dola que s un element indispensable per als ssers vius i tamb diferents tipus denergies que sn compatibles amb la conservaci del medi ambient.
Font 5. ELS RECURSOS NATURALS RENOVABLES
EL SL
LES PLANTES
11
ELS ANIMALS
LAIGUA
EL VENT
LA RADIACI SOLAR
Unitat 1
Els recursos naturals no renovables Els recursos no renovables sn aquells que es generen a la natura duna manera tan lenta que cal considerar que existeixen en quantitats finites*.
VOCABULA
Finit. Limitat.
RI
Font 6. ELS RECURSOS NATURALS NO RENOVABLES
ELS MINERALS NO ENERGTICS
ELS COMBUSTIBLES NUCLEARS
ELS COMBUSTIBLES FSSILS
12
el petroli
el carb
el gas natural
Els minerals no energtics, com el ferro, la bauxita o els fosfats, sn necessaris com a matries primeres per a lelaboraci de productes manufacturats* i tamb per a la construcci de tota mena dinfraestructures. Els combustibles nuclears, com lurani i el plutoni, sn emprats com a combustibles* en les centrals nuclears per a lobtenci denergia elctrica. Cal remarcar que el seu s s motiu de polmica, ja que, duna banda, generen una energia molt barata, per, de laltra, presenten un risc molt elevat daccidents. Aquests accidents poden ser molt greus, com ara la contaminaci radioactiva. Els combustibles fssils, el petroli, el gas natural i el carb, ara com ara sn fonts denergia fonamentals per al desenvolupament de la indstria i dels serveis. El petroli s el ms utilitzat perqu sen poden obtenir diferents tipus de combustibles, com la benzina, el gasoil o el queros, i tamb sen poden derivar productes industrials, com els plstics i les fibres sinttiques. Els combustibles fssils presenten greus inconvenients: sn molt contaminants i les seves reserves sestan exhaurint. El gas natural est substituint el petroli en alguns usos perqu s menys contaminant i les reserves sn ms abundants, per el seu transport s car i perills ja que s molt inflamable. Finalment, pel que fa al carb, tot i que s molt abundant, el seu s est en retrocs perqu la seva potncia calorfica s baixa i, a ms, resulta molt contaminant.
VOCABULA
RI
Producte manufacturat. Producte resultant dun treball manual. Combustible. Element o compost qumic que, per mitj de reaccions, subministra energia til.
Font 7. Ciutat abandonada a prop de la central nuclear de Txernbil (Ucrana). Diverses ciutats van ser abandonades desprs de laccident de la central nuclear de Txernbil el 26 dabril de 1986, que va provocar un desastre ecolgic, la mort dunes 15 000 persones i uns 50 000 malalts crnics.
13
A C T I V I T A T S
1.7. Escriu dues diferncies i dues semblances que exis1.10. Enumera cinc tipus de materials o combustibles
teixen entre els recursos renovables i els no renovables.

1.8. Per quin motiu laigua dola podria deixar de ser un
que es puguin obtenir del petroli.

1.11. A partir de la informaci que hi ha en lapartat 2
recurs renovable?
1.9. Es pot installar un parc elic en qualsevol zona
o regi? Per qu?
daquesta unitat, elabora un quadre sobre les energies no renovables indicant la procedncia, les aplicacions, els avantatges i els inconvenients daquest tipus denergies.
Unitat 1
3. La transformaci del medi i del paisatge
El medi natural, com ja sha dit, s lescenari i, alhora, la font de recursos de les activitats humanes; per aix existeixen intenses relacions entre el medi natural i les persones. La capacitat dadaptaci al medi i la transformaci que lespcie humana en pot fer sn els exemples ms clars daquesta estreta relaci. Aquesta capacitat transformadora de la humanitat es pot veure clarament en els canvis que pateixen els diferents paisatges del nostre planeta.
PARAULES CLAU
paisatge natural paisatge antrpic
3.1. Els paisatges naturals

Els paisatges naturals sn aquells que no han estat modificats per lacci humana. Sn el resultat de la combinaci dels diferents elements del medi fsic: el relleu, el clima, la vegetaci i la hidrografia. Cal remarcar que en lactualitat s difcil trobar paisatges naturals en estat pur, ja que lacci humana ha transformat gaireb la totalitat del planeta. Noms resten paisatges naturals en estat pur en algunes zones muntanyoses de difcil accs i en alguns indrets de les regions desrtiques i tropicals. En conseqncia, en la majoria de pasos shan establert mesures per tal de protegir aquests espais naturals, aix com tamb daltres paisatges que, tot i estar parcialment modificats, presenten caracterstiques dalt inters cientfic com, per exemple, la Reserva Natural del Delta del Llobregat.
14
Font 8. Paisatge natural al Parc Nacional dOrdesa (Arag).

1.12. Observa la fotografia i digues quin
tipus de clima i de vegetaci caracteritzen aquest paisatge.
3.2. Els paisatges antrpics

Els paisatges antrpics sn aquells que han estat molt modificats per lacci humana. Els canvis socials, econmics i tecnolgics fan daquest tipus de paisatge un conjunt delements en constant transformaci. Aquests paisatges sn molt diversos, de manera que solen classificar-se en diferents tipus per tal de facilitar-ne lestudi.
Font 9. El poble de Montardit (Pallars Sobir).

Paisatge rural. En general, el paisatge rural es caracteritza per la presncia de nuclis de poblaci petits o mitjans envoltats de conreus i elements del medi natural.
Font 10. La ciutat de Lleida (Segri).

Paisatge urb. El paisatge urb s el paisatge antrpic per excellncia. Prcticament no hi ha presncia delements del medi natural i els que shi poden trobar, com ara la vegetaci, han estat introduts de manera artificial.
15
Font 11. La petroqumica de Tarragona (Tarragons).

Paisatge industrial. El paisatge industrial es caracteritza per la presncia delements vinculats al sector secundari, com ara maquinria o naus industrials.
Font 12. El port de Barcelona (Barcelons).

Paisatge de les comunicacions i els transports. Els elements que caracteritzen el paisatge de les comunicacions i els transports sn les vies de comunicaci i els elements relacionats amb el transport, com ara vehicles o maquinria per a la crrega i la descrrega.
A C T I V I T A T S
1.13. Tria una de les fotografies de paisatge daquest
apartat i descriu els elements que hi apareixen.

1.14. Quin s el principal element transformador del paisatge?
1.15. Adreat a lajuntament de la teva poblaci i demana una fotografia antiga dalgun indret que coneguis. Posteriorment, compara la fotografia amb la realitat i explica els canvis que shi han produt amb el pas del temps.
Unitat 1
4. Els problemes mediambientals
El desenvolupament de les activitats humanes provoca un fort impacte en el medi natural, que cada vegada s ms accentuat a causa dels canvis tecnolgics i del creixement demogrfic. Aquests dos processos comporten un elevat consum de recursos naturals i un augment de fenmens nocius que duen a una alteraci de les propietats del medi ambient. Aquesta alteraci del medi ambient s el que anomenem contaminaci. A continuaci us expliquem, a tall dexemple, una srie defectes negatius sobre el medi ambient que provoca la contaminaci atmosfrica:
4.1. Lefecte hivernacle

Font 13. Pags polvoritzant unes vinyes amb plaguicida.
16
Lefecte hivernacle s un fenomen natural que per ell mateix no s una amenaa per a la vida de la Terra, al contrari: grcies a aquest fenomen la temperatura de la Terra s perfecta per a la vida. La Terra sescalfa grcies a lenergia del Sol, que hi arriba en forma de radiaci. Una part daquesta energia s reflectida en direcci a lespai, una altra part s absorbida, i la major part travessa latmosfera, arriba a la superfcie terrestre i en provoca lescalfament. Ja hem comentat que aquest fenomen es produeix duna manera natural, per durant els ltims anys els humans hem augmentat les emissions de gasos, a causa de la crema de combustibles fssils, com el petroli o el carb. Aquests gasos, despresos per les indstries, pels autombils o pels plaguicides usats en lagricultura per combatre les plagues, provoquen un augment del dixid de carboni a latmosfera i, per tant, accentuen lefecte hivernacle escalfant excessivament el planeta.
1.16. Quin altre tipus de contaminaci, a part de latmosf-
rica, pot produir ls de plaguicides?
PARAULES CLAU
contaminaci efecte hivernacle capa doz
Energia solar Retorn a lespai duna petita part descalfor infraroja Energia infraroja absorbida pels nvols
er Efecte hiv
Oz
nacle: reescalfament de latmos fera
Retorn a la Terra de lenergia retinguda pels nvols dels gasos txics
Energia solar absorbida per la litosfera i la biosfera Gasos defecte hivernacle: vapor daigua, CO2, met, CFC, xid nitrs Energia emesa per lescalfament de la litosfera
Font 14. Lefecte hivernacle.
Aquest escalfament podria provocar un canvi climtic que es manifestaria en laugment de la temperatura mitjana de la Terra. Els cientfics consideren que si la tendncia actual continua, cap a lany 2100 la temperatura mitjana podria augmentar entre 2 C i 4 C per sobre de lactual. Si fos aix, les glaceres de les muntanyes i els casquets glacials dels pols es podrien fondre i provocar una elevaci del nivell del mar i, per tant, una inundaci de les costes. Tamb sesdevindrien canvis en la durada de les estacions i en la quantitat de precipitacions (pluja, neu i calamarsa), els quals serien perjudicials per a la fauna i per a la vegetaci.
17
1.17. Explica amb paraules teves qu s
lefecte hivernacle.
4.2. La disminuci de la capa doz

El gas oz forma una capa, anomenada capa doz, a les altes zones de latmosfera i actua com a filtre dels raigs ultraviolats procedents del Sol, els quals sn perjudicials per als ssers vius. Lany 1985, a lAntrtida, es va detectar una reducci de la quantitat doz a latmosfera. La causa daquesta reducci s lemissi a latmosfera dels gasos clorofluorocarburs, ms coneguts com a CFC, utilitzats en els sistemes de refrigeraci, en els frigorfics i en els esprais. Aquest fenomen sha convertit en un problema, ja que provoca un augment de les radiacions ultraviolades que arriben a la superfcie de la Terra i que sn la causa de moltes malalties de la pell, dels ulls o del sistema immunitari.
Font 15. Imatge tractada informticament on saprecia el forat de la capa doz (lila) sobre lAntrtida (blau fosc).
Unitat 1
4.3. La pluja cida
La contaminaci atmosfrica s tamb la causa dun altre problema greu per al medi ambient: la pluja cida. Les activitats industrials, els motors dels autombils i les calefaccions domstiques desprenen dixid de sofre i xid de nitrogen. Aquests gasos nocius en barrejar-se amb el vapor daigua produeixen substncies cides. Quan plou, laigua de la pluja es barreja amb aquestes substncies i origina una mescla: la pluja cida. Les conseqncies de la pluja cida sn el deteriorament de molts ecosistemes, ja que alteren lequilibri qumic dels sls i de les aiges de rius i llacs, i nafebleixen la vegetaci. Tamb provoca el deteriorament dedificis pel fenomen de la corrosi*.
VOCABULA RI
Corrosi. Forma derosi de les roques, sempre superficial, provocada per agents qumics.
Font 16. La pluja cida viatja.

1.18. Descriu el fenomen que mostra el di-
buix.
Contaminaci Direcci del vent Fbriques de Frana
18
Frontera
Contaminaci Direcci del vent Fbriques dAlemanya
4.4. La desforestaci
La desforestaci consisteix en la prdua de la capa forestal del planeta i es produeix amb molta intensitat en els boscos tropicals i equatorials. Les causes principals daquest fenomen sn dues: la tala darbres per tal daugmentar les terres de conreu o per la construcci dedificis i lexplotaci forestal per a lobtenci de fusta com a combustible o per a lexportaci. Les conseqncies ms greus de la desforestaci sn la prdua de biodiversitat i lerosi dels sls que pot conduir a la desertitzaci.
PARAULES CLAU
pluja cida desforestaci
4.5. Mesures per fer front als problemes mediambientals

La gravetat de les conseqncies que provoca limpacte de les activitats humanes sobre el medi ambient s indiscutible. En les darreres dcades, la pressi dels moviments ecologistes i la preocupaci que han mostrat algunes organitzacions internacionals com lONU sha concretat en la celebraci de diverses cimeres mundials, com la de Rio de Janeiro (1992), la de Kyoto (1997) o la de Mont-real (2005), les quals han tractat aquesta problemtica i moltes daltres relacionades amb el canvi climtic. Ara com ara, per, les dificultats per arribar a acords entre els diferents pasos i, especialment, per aconseguir que aquests es portin a la prctica, s extraordinria ja que sovint santeposen els interessos a laplicaci de les mesures necessries. La soluci als problemes existeix i passa per un canvi del model de desenvolupament que es fonamenti en criteris de sostenibilitat*. Cal, doncs, continuar treballant en lmbit individual i en lmbit collectiu per tal de recuperar lequilibri entre la humanitat i la natura.
Tones per habitant i any
Estats Units Austrlia Canad Holanda Arbia Saudita Taiwan Rssia Alemanya Corea del Sud Regne Unit Jap Sud-frica Espanya Itlia Polnia Ucrana Frana Iran Mxic Xina Brasil Indonsia ndia Mitjana 2,72 1,97 1,45 0,96 3,98 3,91 12,40 11,21 10,21 9,84 9,53 9,44 9,13 8,27 8,11 7,42 7,13 6,80 5,40 16,07 13,52
19,95 19,10 19,05
19
VOCABULA
RI
Font 17. Emissions de dixid de carboni (2003).
1.19. Explica el perqu de les diferncies entre pa-
Sostenibilitat. s la capacitat de regeneraci dels recursos naturals o del medi en general amb lobjectiu de millorar i preservar lequilibri entre el medi natural i les activitats humanes en vistes al futur.
sos pel que fa a la quantitat demissions de dixid de carboni.
A C T I V I T A T S
1.20. Enumera cinc activitats humanes diferents que 1.23. Busca informaci sobre alguna de les cimeres es-
produeixin contaminaci.
1.21. En grups de tres o quatre persones, recolliu informaci sobre algun dels problemes mediambientals que shan explicat en aquest apartat i elaboreu-ne un mural amb fotografies, textos o dibuixos. 1.22. Quins tipus denergies es podrien emprar com a alternativa als combustibles fssils per tal de no contaminar el medi ambient?
mentades en aquest apartat i explica breument quins pasos estan a favor i quins estan en contra daplicar mesures per reduir la contaminaci. Pots consultar la premsa o Internet.
1.24. Elabora un quadre sobre els principals problemes
mediambientals indicant les causes i les conseqncies.

1.25. Enumera tres mesures que es poden dur a terme en lmbit individual i cinc mesures que poden dur a terme els governs a favor de la sostenibilitat.
Unitat 1
5. La natura incontrolable
Tot i que la humanitat ha transformat intensament el medi natural per donar resposta a les seves necessitats, hi ha determinats processos de la natura que, ara com ara, no es poden controlar. Els terratrmols, les erupcions volcniques, els tornados, els aiguats o les allaus sn fenmens que es produeixen sense que la humanitat pugui evitar-ho. Per aquests fenmens no els hem de considerar un atac de la natura, sin la conseqncia del dinamisme que caracteritza el nostre planeta. Per exemple, les erupcions volcniques poden causar importants prdues humanes i materials, per, a la vegada, sn creadores de relleu. En conseqncia, els denominats desastres naturals ho sn en la mesura que afecten les persones i els seus bns.
5.1. Desastres naturals i desenvolupament

Pel que fa a les conseqncies dels desastres naturals, cal remarcar que les desigualtats econmiques entre pasos fan que hi hagi diferncies quant a la seva gravetat. En general, les conseqncies sn ms greus en els pasos en via de desenvolupament, duna banda, perqu la recerca cientfica sobre la prevenci dels riscos naturals t un cost molt elevat i, de laltra, perqu sovint la manca de recursos no permet laplicaci de mesures preventives com, per exemple, la construcci dedificis resistents als terratrmols.
20
SABIES QUE...?
A Catalunya es produeixen amb freqncia terratrmols de baixa intensitat perqu el Pirineu i les serralades costaneres sn zones dinestabilitat geolgica.
PARAULES CLAU
desastre natural
Font 18. Volc en erupci al Parc Nacional dels Volcans, a Hawaii (arxiplag dOceania estat dels Estats Units).
Font: Centre for Research on the Epidemiology of Disasters.
Persones
1-10 11-100 101-1 000 >1 000 Cap persona morta
0 2 500 5 000 km
Font 19. Nombre de persones que van morir a causa de desastres naturals lany 2005.
5.2. Els desastres naturals a Catalunya

1.26. Descriu aquest mapa i treu-ne conclusions.
El territori catal es veu afectat per fenmens naturals caracterstics de la regi mediterrnia, que estan relacionats majoritriament amb el clima. Sn especialment destacables, per la seva freqncia i les greus conseqncies que comporten, els aiguats i els incendis forestals. Els aiguats provoquen la crescuda dels rius i rieres i, per tant, la inundaci de poblacions, camps de conreu o vies de comunicaci. La majoria dincendis forestals sn deguts a agents humans. Entre aquests agents, les conductes perilloses o les negligncies sn les causes principals, per no hi manquen els incendis intencionats. Pel que fa a les negligncies, les causes dels incendis forestals poden ser diverses: una foguera, deixalles i ampolles abandonades al bosc, una burilla mal apagada llanada des dun autombil, etc.
F r a n a
Andorra
Font: Servei de Prevenci dIncendis Forestals. Direcci General del Medi Natural. Generalitat de Catalunya.
21
M r M a
e i t e d
r r
i a
Zones no forestals Risc baix Risc moderat Risc alt Risc molt alt Risc extrem
50 km
Font 20. Mapa de risc dincendis forestals a Catalunya amb data del 4.08.2006 (dia de tramuntana i mestral).
1.27. Penses que el mapa de risc dincendis del 15 doctubre, per exemple, s igual que aquest? Per qu?
A C T I V I T A T S
1.28. Informat sobre quines sn les zones del mn on hi 1.31. Quines caracterstiques del clima mediterrani es-
ha ms risc de terratrmols. Quina s la causa principal daquest fenomen?

1.29. Explica amb paraules teves qu s una allau. 1.30. Per qu es diu que la natura s incontrolable?
tan relacionades amb els incendis i els aiguats?

1.32. A ms dels incendis forestals i dels aiguats, quins al-
tres riscos naturals existeixen a Catalunya? Explica les causes principals de cada un daquests fenmens.
El rac dInternet Arxiu Edici Endarrere Adrea http://www.espaibarcanova.cat Visualitzaci Preferits Eines Cerca Ajuda Preferits Vincles
INTRODUCCI En lmbit dels problemes mediambientals, una de les conseqncies ms greus de la contaminaci s, sens dubte, el denominat canvi climtic. Tamb s un dels temes tractats amb ms freqncia pels mitjans de comunicaci. Ja que s convenient informar-se de manera adequada sobre aquells fenmens que ens poden afectar individualment o collectivament, val la pena utilitzar els recursos que ens ofereix la Xarxa.
TASCA Formeu grups de tres alumnes i redacteu un treball sobre el canvi climtic. Cal que acompanyeu el text amb totes aquelles imatges que siguin necessries. El treball, incloent-hi les imatges, no ha de tenir ms de deu pgines, i cal que lelaboreu en format Word. Tamb podeu exposar-lo a classe per als vostres companys i companyes en format PowerPoint. PROCS El treball ha de constar duna introducci, de quatre apartats i dunes conclusions. A continuaci us suggerim un gui. Els subapartats us poden facilitar la feina, per mai limitar-la. Per tant, podeu modificar aquest gui amb daltres aspectes.
1. Introducci (presentaci del treball) 2. La Terra i latmosfera (breu explicaci sobre qu s latmosfera i quines sn les seves funcions en relaci amb el nostre planeta) 3. Causes del canvi climtic 3.1. Lalteraci de lefecte hivernacle 3.2. Els gasos: tipus i origen de les emissions 4. Conseqncies del canvi climtic 4.1. Lescalfament del planeta 4.2. El nivell dels oceans 4.3. El fenomen dEl Nio 5. La sostenibilitat com alternativa 5.1 Les energies renovables 5.2 Els acords internacionals 6. Conclusions
22
UN PARELL DADVERTIMENTS No escriviu mai cap paraula de la qual no conegueu el significat. No copieu mai frases senceres de les fonts que consulteu. RECURSOS Per poder elaborar aquest treball, cal que entreu en el web www.espaibarcanova.cat (enllaos 17).
Internet
Esquema de la unitat
EL MEDI NATURAL
lescenari de les activitats humanes
una font de recursos
una dinmica prpia
les quals transformen
que poden ser
que provoca
el paisatge
renovables
no renovables
desastres naturals
23
natural rural urb industrial de les comunicacions i els transports
el sl els animals les plantes laigua el vent lenergia solar
els minerals no energtics els combustibles nuclears els combustibles fssils (petroli, carb, gas natural)
terratrmols incendis inundacions allaus
la seva explotaci provoca
problemes mediambientals
efecte hivernacle disminuci de la capa doz pluja cida desforestaci
Unitat 1
Resum grfic
biosfera 1.1. paisatge natural 3.1.
La biosfera s la capa ms externa de lescora terrestre. T aproximadament uns 50 quilmetres de gruix i comprn una part de la litosfera, una part de la hidrosfera i una part de latmosfera.
24
biodiveristat 1.1.
Un paisatge natural s aquell que no ha estat modificat per lacci humana. s el resultat de la combinaci dels diferents elements del medi fsic: el relleu, el clima, la vegetaci i la hidrografia.
paisatge antrpic 3.2.
La biodiversitat s el conjunt de totes les formes vivents de la natura. s tamb un sistema que funciona a partir de les relacions que estableixen els ssers vius entre ells i amb les condicions del medi.
recurs natural 2.
Un recurs natural s qualsevol material o energia que sobt de la natura i que permet donar resposta a les necessitats humanes.
Un paisatge antrpic s aquell que ha estat molt modificat per lacci humana. Els canvis socials, econmics i tecnolgics fan daquest tipus de paisatge un conjunt delements en constant transformaci.
contaminaci 4.
pluja cida 4.3.
La contaminaci s una alteraci de les propietats del medi ambient a causa de lelevat consum de recursos naturals i dun augment de fenmens nocius per a la natura.
efecte hivernacle 4.1.
Energia solar Retorn a lespai duna petita part descalfor infraroja Energia infraroja absorbida pels nvols
La pluja cida s una mescla daigua de pluja i dunes substncies cides resultat de la barreja de gasos nocius i vapor daigua. La causa principal de la pluja cida s la contaminaci atmosfrica.
desastre natural 5.
E fec te hiv
Oz
er nacl e: reesc alf ament de latmosf era
Retorn a la Terra de lenergia retinguda pels nvols dels gasos txics
25
Energia solar absorbida per la litosfera i la biosfera Gasos defecte hivernacle: vapor daigua, CO2, met, CFC, xid nitrs Energia emesa per lescalfament de la litosfera
Lefecte hivernacle s un fenomen natural que per ell mateix no s una amenaa per a la vida de la Terra, al contrari: grcies a aquest fenomen la temperatura de la Terra s perfecta per a la vida. Per laugment de les emissions de gasos per part dels humans han provocat un augment del dixid de carboni a latmosfera i, per tant, han accentuat lefecte hivernacle provocant un escalfament excessiu del planeta.
Un desastre natural s aquell fenomen de la natura conseqncia del dinamisme que caracteritza el nostre planeta: una erupci volcnica, un terratrmol, un tornado, un aiguat, una allau, etc. Per hem de tenir present que els denominats desastres naturals ho sn en la mesura que afecten les persones i els seus bns.
desforestaci 4.4.
capa doz 4.2.
La capa doz s una capa formada per gas oz, situada a les altes zones de latmosfera i que actua com a filtre dels raigs ultraviolats procedents del Sol, els quals sn perjudicials per als ssers vius.
La desforestaci consisteix en la prdua de la capa forestal del planeta i es produeix amb molta intensitat en els boscos tropicals i equatorials. Les causes principals daquest fenomen sn la tala darbres i lexplotaci forestal.
Unitat 1
AC T I V I TAT S
La Terra: un espai per a tothom
Llegeix el text segent i respon les qestions que trobars al final:
1.33.
El medi natural: una font de recursos

Defineix el concepte de recurs natural i explica quin criteri sempra per classificar-lo.
1.35. 1.36. TREBALL COOPERATIU. En grups de tres o quatre persones, feu una petita investigaci sobre ls de les energies renovables a la vostra poblaci: si sutilitzen o no; en el cas que sutilitzin, quines energies renovables sutilitzen i amb quins usos en concret, etc. Us podeu adrear a lajuntament per obtenir informaci. Posteriorment, elaboreu un breu informe per escrit. 1.37.
26
ll que esdev a la Terra, esdev, tamb, als fills de la Terra. Quan els homes escupen a la Terra, sescupen ells mateixos. Nosaltres sabem que la Terra no pertany als homes, sin que lhome pertany a la Terra. Aix ho sabem molt b. Totes les coses estan unides entre elles, com la sang que uneix una mateixa famlia. [...] Considerarem la possibilitat que lhome blanc ens compri la terra. Per el meu poble pregunta: qu s el que vol lhome blanc? Com es pot comprar el cel, o lescalfor de la terra, o la velocitat de lantlop? Com us podem vendre aquestes coses, i com podreu comprar-les? [...] Si nosaltres no possem la frescor de laire, ni la llussor de laigua, com ens ho podreu comprar?
Missatge del Gran Cabdill Seattle al President dels EUA lany 1855
Justifica lafirmaci segent tot citant alguns exemples: Els pasos desenvolupats sn els principals consumidors de recursos no renovables. Relaciona adequadament els conceptes de les dues columnes: combustible fssil urani reserves abundants ferro construcci dedificis petroli contaminaci radioactiva gas natural
1.38.
La transformaci del medi i del paisatge

1.39.
Observa les fotografies segents (pgina 26 i 27)i indica de quin tipus de paisatge es tracta en cada cas:
A
a) Escriu quines sn les idees principals del text. b) Comenta quines relacions es poden establir entre el contingut daquest text i el corresponent a lapartat 1 daquesta unitat.
1.34.
Escriu si les afirmacions segents sn certes o falses. Les afirmacions que sn falses reescriu-les correctament: a) La vida es pot desenvolupar en qualsevol lloc del planeta Terra. b) La Terra s lescenari i el recurs per a les activitats humanes. c) Lecologia estudia les relacions entre els ssers vius i la humanitat. d) Un bioma s una regi natural que es defineix a partir del clima i de la vegetaci.
AC T I V I TAT S
1.42.
Escriu si les afirmacions segents sn certes o falses. Les afirmacions que sn falses reescriu-les correctament: a) Lefecte hivernacle natural s positiu per al desenvolupament de la vida a la Terra. b) Un augment important de la temperatura del nostre planeta a causa de lefecte hivernacle s positiu perqu suposa un estalvi de calefacci. c) Lactivitat industrial s una de les causes principals de lemissi de CO2 a latmosfera. d) Tots els pasos estan dacord a reduir les emissions de gasos a latmosfera.
1.43. TREBALL COOPERATIU. En grups de tres o quatre persones, elaboreu un cartell o b un trptic sobre la contaminaci atmosfrica on constin les causes principals i propostes per reduir-la. Cal que presenteu la informaci duna manera impactant, amb algun eslgan que cridi latenci. D 1.44.JOC DE SIMULACI. Imagineu-vos que als afores de la
1.40.
Busca una imatge dun paisatge que tagradi. Pot ser una postal o b una fotografia dalguna revista o catleg duna agncia de viatges. Retalla-la i enganxa-la en una cartolina, i fes-hi constar les dades del lloc i la data. A continuaci, en un full a part fes una descripci del paisatge triat. Posteriorment, cada alumne podria fer una exposici per a tota la classe del paisatge que hagi triat.
vostra poblaci hi ha uns terrenys municipals destinats a la construcci dun poliesportiu. Una empresa multinacional els vol comprar per installar-hi una indstria qumica que podria emetre gasos contaminants. Lalcalde o alcaldessa convoca una reuni amb totes les parts afectades per discutir el tema i prendre una decisi. Repartiu-vos els diferents papers i prepareu cada un de vosaltres la vostra argumentaci segons el paper corresponent i presenteu-la a la resta de companys i companyes. Els assistents a la reuni sn els segents: representants de lempresa multinacional, alcalde o alcaldessa, regidor o regidora desports, membres duna associaci ecologista, pagesos i pageses, vens i venes de la poblaci afectada, i secretari o secretria de lajuntament que modera i recull els acords per escrit.
27
La natura incontrolable
Busca a la premsa informaci sobre algun desastre natural com, per exemple, el tsunami que el desembre de 2004 afect el Sud-est asitic o lhurac Katrina, que lagost de 2005 devast la ciutat de Nova Orleans. Elabora un breu article explicant-hi els fets i illustral amb fotografies.
1.45.
Els problemes mediambientals

Elabora un resum sobre aquelles activitats humanes que provoquen les emissions ms perjudicials de gasos a latmosfera.
1.41.
Unitat 1
A C T I V I T A T S d a va l u a c i
28
1. Defineix i explica les caracterstiques principals del concepte biosfera. 2. Explica qu sn els recursos naturals i com es classifiquen. Cita alguns exemples. 3. Enumera els principals avantatges i inconvenients de cada una de les energies que sobtenen dels re-
cursos naturals segents: petroli, radiaci solar, gas natural i combustibles nuclears.
4. Recopila quatre fotografies de paisatges diferents (paisatge industrial, paisatge urb, paisatge rural i
paisatge de les comunicacions i els transports). Desprs dindicar a quin tipus de paisatge correspon cada fotografia, trian una i descriu el paisatge que shi observa.
5. Explica les principals causes i conseqncies del fenomen de la pluja cida. 6. Defineix els conceptes segents: ecosistema, paisatge, sostenibilitat i desforestaci. 7. Explica per qu s tan difcil que tots els pasos es posin dacord a lhora de prendre decisions sobre la
reducci de les emissions de gasos a latmosfera.

8. Enumera quatre mesures que es puguin aplicar per reduir limpacte de les activitats humanes sobre
el medi natural.
9. Indica quins sn els desastres naturals ms freqents a Catalunya i explica quina relaci tenen amb el
clima mediterrani.
10. Consideres que tots els pasos afectats per desastres naturals poden aplicar les mateixes mesures de
prevenci? Raona la teva resposta.
Bosc cremat (Bages).
Conseqncies del tsunami de lany 2004 a li lla Kho Phi Phi (Tailndia).
Dossier
Unitat 1
Els espais s t i g e t o r p s l natura

El creixement de la poblaci i limpacte de les activitats humanes sobre el medi han provocat una drstica reducci dels espais naturals en tot el planeta. Des de principis del segle XX, la preocupaci per la conservaci daquests espais ha anat augmentant, especialment a partir dels anys seixanta i setanta amb laparici del moviment ecologista, que ha reivindicat entre altres aspectes la necessitat destablir mesures per a la seva conservaci. En conseqncia, en molts pasos shan creat institucions especialitzades en la gesti del medi ambient (ministeris, departaments) que tamb socupen de la creaci de lleis i normatives adreades a la protecci dels espais naturals.
Agulles dAmitges (2 638 m), al Parc Nacional dAigestortes (Pallars Sobir).
Dossier
Unitat 1
Els espais naturals a Espanya i a Catalunya

Espanya va ser un dels primers pasos europeus amb una llei especfica sobre espais naturals: es tracta de la Llei de parcs nacionals de 1916. Al cap de dos anys, es va declarar el primer parc nacional espanyol: lantic parc nacional de Las Montaas de Covadonga, que actualment forma part del Parc Nacional dels Picos de Europa. El 1989 es va aprovar la Llei de conservaci dels espais naturals i de la flora i la fauna silvestres, que va establir les normes de conservaci daquests espais, aix com les institucions responsables de la seva gesti.
Parc Nacional dels Picos de Europa (Cantbria, Castella i Lle, Astries). Parc Nacional de larxiplag de Cabrera, Mallorca (Illes Balears).
Mapa dels parcs nacionals dEspanya.

Picos de Europa Illes Atlntiques de Galcia Ordesa i Mont Perdut Aigestortes i Estany de Sant Maurici
Cabaeros Tablas de Daimiel
Parc Nacional del Teide, a lilla de Tenerife (Illes Canries).

Doana Sierra Nevada
Arxiplag de Cabrera
Parc Nacional de Doana (Andalusia).
Timanfaya Caldera de Taburiente Teide Garajonay 0 80 160 km
A Catalunya, la Generalitat ha adoptat diverses mesures per a la protecci i conservaci dels espais naturals que estan concretades en el Pla dEspais dInters Natural (PEIN), que va ser aprovat el 1992 i que estableix la classificaci dels espais naturals en quatre tipus: Parc nacional: consisteix en un territori extens on no es pot desenvolupar cap activitat dexplotaci dels seus recursos naturals. Parc natural: consisteix en un territori duna extensi molt variable on es permet el desenvolupament dactivitats econmiques compatibles amb la conservaci dels seus valors naturals. Paratge natural dinters nacional: consisteix en un territori dextensi mitjana o reduda que es caracteritza per la seva singularitat i per les activitats que shi desenvolupen, les quals shan de limitar als usos tradicionals compatibles amb la conservaci del paisatge. Reserva natural: consisteix en un territori dextensi reduda, per dalt inters cientfic, on es desenvolupen tasques de carcter cientfic i laccs s restringit. Generalment, la declaraci despai natural protegit es fa amb la finalitat de conservar els seus ecosistemes naturals. Aix doncs, les mesures de protecci dels espais naturals pretenen aconseguir lequilibri entre la conservaci del patrimoni natural i ls racional dels recursos per part de la poblaci que habita aquestes zones. Finalment, cal recordar que, a ms dunes normes que en regulin clarament els usos, els espais naturals tamb necessiten la dotaci de recursos suficients per poder aplicar els plans de protecci. Els Ports
G
A
R
A
F R A N A
Alt Pirineu
Aigestortes i Estany de Sant Maurici

uer aP alla r es a
ANDORRA
LAlbera
el Segre
era Ribag o
la
No g
Cad-Moixer
r el Te
Cap de Creus Aiguamolls de lEmpord Zona volcnica de la Garrotxa

el Ter
el Fluv i
ran a
Nogu
el T er
Illes Medes
el Llobreg at
el Segre
Montseny Sant Lloren de Munt i lObac Montserrat

lA no
el
Se gr e
la
dera Tor
el L l o
ia
Vall de Poblet
el
eg
at
Serra del Montsant
Delta del Llobregat
lE
br
R T E I D M E
Espais naturals
Parc nacional Parc natural
I A
br
el Gai
el F o i x
ncol Fra
R M A
Delta de lEbre
Paratge natural dinters nacional Reserva natural Reserva marina
Mapa dels espais naturals de Catalunya.
50 km
Unitat 1
Dossier
2 t a Unit
La ciutat
Tot i que les primeres ciutats van aparixer fa milers danys, avui encara ens costa definir el concepte ciutat. Al llarg dels anys, arreu del mn, hi han anat sorgint aglomeracions de poblaci, s a dir, grans ciutats. Actualment, la tendncia s que les ciutats creixin en nombre, poblaci i superfcie. Les ciutats no sn totes iguals. Sn diferents entre elles, i la seva estructura interna s molt variada. Els barris, els carrers i la manera de fer de la poblaci que hi viu sn diferents segons els pasos. Cal tenir present que les ciutats no estan allades, sin que mantenen una relaci estreta amb el seu entorn. Finalment, cal recordar que cada dia, quan la ciutat es desperta, sobre un nou repte: afrontar amb xit cada un dels problemes que comporta el desenvolupament de la vida urbana.
32
Bangalore (n
PARAULES CLAU
poblament urb ciutat funcions urbanes rees urbanes xarxa urbana rees metropolitanes conurbacions megalpolis problemes urbans Quart Mn
Londres (Regne Unit).
S usah (Tunsia
).
33
dia).
OBJECTIUS DIDCTICS
1. Definir el concepte ciutat. 2. Localitzar les grans rees urbanes del mn. 3. Descriure les principals funcions urbanes i les caracterstiques de les rees on es desenvolupen. 4. Identificar les relacions que sestableixen entre la ciutat i el territori que lenvolta.
5. Indicar algunes caracterstiques de les xarxes urbanes de Catalunya. 6. Resumir els principals problemes de les grans ciutats.
Unitat 2
1. La poblaci i el territori: espai rural, espai urb
La manera com la poblaci sestableix en el territori es denomina poblament. Hi ha diversos tipus de poblament. En lactualitat, el tipus de poblament ms ests i en constant creixement s el poblament urb.
Font 1. Poblament rural concentrat (Montpalau, Segarra). Font 2. Poblament rural dispers (Aramaio, Pas Basc).
PARAULES CLAU
poblament urb
34
Font 3. Poblament rural allat (El Montseny, Valls Oriental). Font 4. Poblament urb (Lleida, Segri).
A C T I V I T A T S
2.1. Digues a quin sector productiu corresponen les activitats econmiques que es desenvolupen al poblament rural. 2.2. On penses que hi ha ms densitat de poblaci, al poblament rural
SABIES QUE...?
Segons lONU, lany 2007 va ser el primer any de la histria en qu hi va haver ms persones vivint en rees urbanes que al camp.
o al poblament urb?
2.3. En quin tipus de poblament hi ha ms presncia del medi natural?
VOCABULA
RI
2. El concepte de ciutat
El poblament urb es denomina ciutat. Per com es pot definir qu s prpiament una ciutat? Hi ha dos aspectes que es poden considerar caracterstics de totes les ciutats. En primer lloc, el fet que shi concentra* una quantitat important de poblaci. En segon lloc, les activitats econmiques que shi desenvolupen solen correspondre al sector terciari o dels serveis, com, per exemple, el comer. En conseqncia, es pot definir la ciutat com una aglomeraci* de poblaci on predominen les activitats terciries.
Concentrar. Reunir en un mateix punt. Aglomeraci. Conjunt de persones aplegades en una massa compacta.
PARAULES CLAU
ciutat
35
Font 5. A lesquerra, zona comercial de la ciutat de Lleida (Segri). A la dreta, estaci de tren de Pars (Frana).
2.4. Quines activitats econmiques es poden observar en les fotografies? Font 6. Les deu ciutats ms poblades de Catalunya
Barcelona lHospitalet de Llobregat Badalona Sabadell Terrassa 1 593 075 hab. Tarragona 252 884 hab. Lleida 218 553 hab. Sta. Coloma de Gramenet 196 971 hab. Matar 194 947 hab. Reus 128 152 hab. 124 709 hab. 118 129 hab. 116 698 hab. 99 505 hab.
A C T I V I T A T S
2.6. Enumera altres activitats eco-
nmiques que es puguin considerar caracterstiques de la ciutat.

2.7. Quins criteris sutilitzen per definir el concepte de ciutat?
Font: Institut dEstadstica de Catalunya (2006).
2.5. Observa la taula i digues en quina comarca es localitza cada una de les deu ciutats.
Unitat 2
3. Cap a un mn de ciutats
El poblament urb, a gran part del mn, ha anat augmentant al llarg del temps i aquesta tendncia no sembla que shagi daturar a curt termini. s per aix que es pot afirmar que la proliferaci* daquest tipus de poblament ens dur cap a un mn de ciutats.
Font: ONU, Nova York, 1995. Dades per a la Conferncia Hbitat II (1996).
VOCABULA
RI
Proliferaci. Creixement rpid duna cosa. Constatar. Comprovar una cosa.
(Poblaci en %) 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 frica sia 1970 Europa 1995 Amrica Llatina 2025 EUA
Font 7. Evoluci de la poblaci mundial resident en rees urbanes.

2.8. Descriu la informaci que proporciona el grfic.
36
Tot i que el creixement de la poblaci urbana s general al mn, es pot constatar* que, actualment, el poblament urb en els pasos en via de desenvolupament augmenta ms que en els pasos desenvolupats. Aquesta diferncia sexplica, bsicament, per dos factors. En primer lloc, el creixement natural de la poblaci s ms elevat als pasos del Tercer Mn. En segon lloc, en aquests pasos encara es continuen produint processos de migraci campciutat a causa dels desequilibris socioeconmics. La concentraci de serveis a les ciutats fa que els nuclis urbans continun actuant com a focus datracci per a la poblaci.
Font 8. Carrer comercial, a Lagos (Nigria).
Londres (Regne Unit) Nova York (EUA) Los Angeles (EUA) El Caire (Egipte) Ciutat de Mxic (Mxic) Pars (Frana) Istanbul (Turquia)
Moscou (Rssia) Sel (Corea) Pequn (Xina) Teheran (Iran) Nova Delhi (ndia) Dacca Xangai (Bangla Desh) (Xina) Karachi (Pakistan) Calcuta Bombai (ndia) (ndia) Lagos (Nigria) Tquio (Jap) Osaka (Jap)
Manila (Filipines)
Jakarta (Indonsia)
Rio de Janeiro (Brasil)
Buenos Aires (Argentina)
2 500
5 000 km
Font 9. Les ciutats ms poblades del mn en milions de persones.

2.9. Observa el mapa i fes les activitats segents:
a) Ordena els continents segons el nombre de ciutats ms poblades que tingui cada un. b) Elabora una llista amb els noms de totes les ciutats que hi ha en el mapa i indica quines pertanyen a pasos desenvolupats i quines a pasos en via de desenvolupament.
37
A C T I V I T A T S
2.10. Quins sn els factors que expliquen lincrement
del mn urb en els pasos en via de desenvolupament?

2.11. Digues dues causes concretes que justifiquin les
migracions campciutat en els pasos en via de desenvolupament?

2.12. En els pasos desenvolupats, actualment, ja no es
produeixen les migracions campciutat, per shi dna un altre tipus de migraci. Sabries dir quin s?
2.13. Esmenta tres tipus de serveis que siguin atractius per a la poblaci i que ofereixin les grans ciutats.
Font: ONU, Nova York (2004).
So Paulo (Brasil)
Unitat 2
4. La ciutat per dins: funcions i rees urbanes
A les ciutats, shi realitzen diverses activitats de carcter econmic, poltic, social i cultural. Aquestes activitats permeten definir les funcions urbanes i les zones concretes de la ciutat, denominades rees urbanes, on es desenvolupen aquestes activitats.
PARAULES CLAU
funcions urbanes rees urbanes
4.1. Les funcions urbanes

En la majoria de ciutats, malgrat les diferncies que existeixen entre elles, shi poden identificar les funcions segents:
VOCABULA
RI
Mercaderia. Producte destinat a ser comprat o venut.
38
Font 10. Carrer de Sant Miquel, a Palma de Mallorca (Illes Balears).
Funci comercial. La funci comercial s una funci caracterstica de la ciutat des de lAntiguitat i es basa en lintercanvi de mercaderies*.
Font 11. Passeig de la Castellana, a Madrid (Com. Madrid).

Funci administrativa o de gesti. Aquesta funci est molt diversificada, ja que pot estar vinculada al mn de la producci (assegurances, finances, etc.) o b a lmbit de les institucions poltiques (ajuntament, govern autonmic, govern central).
Font 12. Barri de Montigal, a Badalona (Barcelons).
Font 13. Barri del Raval, a Barcelona (Barcelons).
Funci residencial. La funci residencial s una funci caracterstica de la ciutat des de lAntiguitat i est estretament lligada a la gent que hi habita. La funci residencial ocupa la major part del sl urb i presenta realitats molt diverses en funci de les caracterstiques socioeconmiques.
Font 14. Festa Major de la Merc, a Barcelona (Barcelons).

Funci cultural i doci. Aquesta funci est lligada als interessos culturals de la poblaci; per tant, la ciutat ns el marc idoni. Comprn museus, biblioteques, espectacles, esports i oci en general.
Font 15. Polgon industrial de Berga (Bergued).

Funci industrial. Aquesta funci s clarament residual en lactualitat, ja que lelevat preu del sl i els problemes mediambientals han fet que les indstries tradicionals es concentrin en polgons industrials a la perifria urbana.
4.2. Les rees urbanes

Les funcions urbanes es concentren amb ms intensitat en unes zones de la ciutat que en unes altres. Aix permet diferenciar rees urbanes amb caracterstiques concretes segons quina sigui la funci o funcions que shi desenvolupen de manera predominant. A les denominades rees centrals terciries o CBD (Central Bussiness District) sovint coincideixen les funcions comercial i administrativa. Estan ubicades en el centre geogrfic de la ciutat o b en barris de nova creaci. Solen ser zones ben comunicades amb la resta de lespai urb. Cal destacar la proliferaci de grans centres comercials que constitueixen espais urbans caracterstics de lactualitat on, a part de comprar, es poden realitzar activitats de lleure. Les rees residencials presenten una marcada diversitat relacionada amb els diferents nivells de renda de la poblaci. Aix, es poden trobar des de barris residencials amb tota mena de serveis i ben comunicats, fins a barris caracteritzats per edificacions de poca qualitat i amb mancances de serveis bsics. Cal remarcar que actualment en algunes ciutats es produeix una degradaci progressiva del centre histric que a la llarga pot comportar un deteriorament de les condicions de vida de la gent que hi viu.
39
Font 16. La Dfense de Pars (Frana).

2.14. Descriu les principals caracterstiques de
lrea urbana que hi ha en la fotografia.
A C T I V I T A T S
2.15. Hi ha ciutats que es caracteritzen pel predomini duna funci urbana concreta. Cita tres exemples de ciutats que siguin conegudes per una funci predominant i explica quina s aquesta funci. 2.16. Enumera alguns dels serveis bsics que ha de tenir qualsevol zona residencial. 2.17. Indica en quina rea urbana es pot trobar ms concentraci de cada un daquests serveis: a) botigues, b) museus, c) entitats bancries, d) habitatges. 2.18. Explica amb paraules teves quina s la diferncia entre funcions urbanes i rees urbanes.
Unitat 2
5. La ciutat per fora: les relacions amb el territori
La ciutat no desenvolupa la seves funcions i activitats tancada en ella mateixa, sin que estableix relacions amb el territori que lenvolta. La seva influncia arriba a altres ciutats o pobles propers, els quals utilitzen els seus serveis i, a la vegada, li proporcionen all que la ciutat necessita i no pot produir per ella mateixa.
5.1. Les xarxes urbanes

Lexistncia de les relacions entre ciutat i territori dna lloc a la creaci de xarxes urbanes. Una xarxa urbana s el conjunt de ciutats dun territori que mantenen entre elles relacions intenses que es manifesten a travs dels moviments de poblaci, de mercaderies o dinformaci. La xarxa de transports i comunicacions s el suport fsic daquestes relacions ciutatterritori. Com que les ciutats sn diferents tant en grandria com en la quantitat de serveis que ofereixen, dins de cada xarxa urbana unes ciutats sn ms importants que daltres. En conseqncia, es pot plantejar lexistncia duna jerarquia urbana*. Dins daquesta jerarquia es poden diferenciar ciutats que tenen influncia sobre una comarca sencera i que solen denominar-se capitals de comarca. En un nivell superior es troben les ciutats que influeixen sobre diverses comarques anomenades ciutats regionals i, finalment, hi ha les ciutats que constitueixen centres de poder econmic i poltic en lmbit mundial i que es poden denominar centres nacionals o mundials.
F
Vielha
40
Font 17. Vista parcial de la megalpoli de la costa est dels Estats Units.
PARAULES CLAU
ANDORRA
Sort la Seu dUrgell
Pont de Suert
Puigcerd
Figueres
Tremp Solsona
xarxa urbana rees metropolitanes conurbacions megalpolis
Berga Girona Vic
Balaguer Cervera Lleida Igualada Matar Barcelona
VOCABULA
i a
RI
Valls el Vendrell Reus Tarragona
Vilanova i la Geltr
Gandesa Tortosa Amposta

0
M
r M a
50 km
e i t
r r
Jerarquia urbana. Sistema dordenaci de les ciutats dun territori dacord amb la seva poblaci i amb les seves funcions urbanes.
Nodes de mobilitat laboral de primer ordre Nodes de mobilitat laboral de segon ordre Fluxos de mobilitat laboral
Font 18. rees dinfluncia de les ciutats catalanes segons la mobilitat laboral.
2.19. Digues quines sn les principals ciutats catalanes segons la seva rea dinfluncia.
5.2. Les aglomeracions urbanes

El creixement continuat de les ciutats i els avenos en els transports han fet que lespai urb shagi anat estenent pel territori. Aix shan format grans aglomeracions urbanes que, segons les seves caracterstiques concretes, es poden classificar en tres tipus diferents: Les rees metropolitanes, que solen constar duna ciutat central i duna srie de nuclis de poblaci propers amb els quals sha creat una certa continutat de lespai urb i una xarxa estable de relacions. Un exemple drea metropolitana a Catalunya s lrea metropolitana de Barcelona. Les conurbacions, que estan formades per diverses grans ciutats que a causa de llur creixement han fet desaparixer lespai rural que les separava. Un exemple de conurbaci s el sistema urb format per les ciutats de Rotterdam, lHaia, Amsterdam i Utrecht, als Pasos Baixos. Les megalpolis, que sn aglomeracions urbanes encara ms extenses que les conurbacions i estan formades per grans ciutats i les seves corresponents rees metropolitanes. La megalpoli ms gran del mn est situada a la costa est dels Estats Units dAmrica, que va des de Boston fins a Washington i que inclou Nova York i Filadlfia.
Font 19. Lrea metropolitana de Barcelona.
Castellbisbal
2.20. Indica a quines comarques correspoCorbera de Llobregat Sant Andreu de la Barca Barber del Valls Badia del Valls Sant Cugat del Valls Ripollet Cerdanyola del Valls Montcada i Reixac
41
nen els municipis que formen lrea metropolitana de Barcelona.
la Palma Pallej el Papiol de Cervell Cervell Sant Vicen dels Horts Molins de Rei
A C T I V I T A T S
Tiana Montgat
Begues
Castelldefels
Sant Feliu de Torrelles Santa Coloma Llobregat de Llobregat de Cervell Sant Just Desvern Sant Joan Sant Climent Esplugues de Desp de Llobregat Llobregat Cornell de Llobregat Viladecans Sant Boi lHospitalet de Llobregat de Llobregat Gav
Santa Coloma de Gramenet Badalona Barcelona
2.21. Consulta lAnuari estadstic de Catalunya (enlla 1 del web www.espaibarcanova.cat) i cal-
Sant Adri de Bess
el Prat de Llobregat
ED MAR M
ITE
0
N R
IA
cula el nombre total de poblaci que viu actualment a lrea metropolitana de Barcelona.
2.22. Defineix el concepte de
5 km
Lmits entre municipis
xarxa urbana.
2.23. Per qu es pot plantejar le-
xistncia duna jerarquia urbana?

2.24. Indica tres exemples de capitals comarcals, tres de ciutats regionals i tres de ciutats importants dins lmbit mundial.
SABIES QUE...?
A lrea metropolitana de Barcelona, hi viu gaireb un ter de tota la poblaci de Catalunya.
2.25. Explica amb paraules teves
quina s la diferncia entre rea metropolitana, conurbaci i megalpolis.
Unitat 2
6. La poblaci urbana a Catalunya
Al llarg dels segles XIX i XX, a Catalunya la poblaci urbana ha anat augmentant de manera constant. En aquest procs, shi poden diferenciar dues fases: La primera fase correspon a les dcades del segle XIX i primera meitat del segle XX, i est relacionada amb la industrialitzaci, procs que va atreure un nombre molt elevat de poblaci provinent de la resta dEspanya. La segona fase correspon a la segona meitat del segle XX i est vinculada al desenvolupament dels serveis, sobretot, al turisme.
1975
6.1. La xarxa urbana a Catalunya

La xarxa urbana catalana es caracteritza per la concentraci de nuclis urbans al litoral i prelitoral. La primera aglomeraci de poblaci de Catalunya la constitueixen Barcelona, la seva rea metropolitana i les capitals de comarca properes. La segona aglomeraci la formen les ciutats de Tarragona, Reus i Valls. I, finalment, la tercera aglomeraci la integren la ciutat de Girona i la seva rea dinfluncia. A linterior, la xarxa urbana s ms feble; noms destaquen les ciutats de Lleida i Manresa, mentre que la zona pirinenca est mancada de nuclis urbans densament poblats. En lactualitat, cal remarcar la prdua de poblaci registrada en lrea metropolitana de Barcelona, que cal relacionar amb la tendncia contrria de creixement urb que es produeix a les poblacions situades al seu voltant.
2000
42
Habitants
1800000 900000
75000 10000
Font 20. Evoluci dels municipis urbans a Catalunya entre lany 1900 i lany 2000.
A C T I V I T A T S
2.27. Per qu hi ha una gran concentraci de poblaci al litoral i pre-
2.26. Observa els mapes i respon les pre-
litoral de Catalunya?
2.28. Per quins motius la zona pirinenca est mancada de nuclis urbans
densament poblats?
2.29. Quines et sembla que sn les causes que expliquen la prdua de
poblaci de lrea metropolitana de Barcelona?
guntes segents: a) En quines comarques catalanes, entre lany 1975 i lany 2000, ha augmentat el nombre de municipis urbans i en quines comarques ha disminut? b) Actualment, la distribuci de la poblaci urbana a Catalunya es pot considerar equilibrada? Argumenta la teva resposta.
Font: Censos de poblacin y padrones de habitantes (19002000). Instituto Nacional de Estadstica de Espanya (INE).
7. Els problemes de la ciutat

La ciutat presenta una gran complexitat a causa de les diferents funcions que shi desenvolupen i de lelevat nombre de poblaci que hi viu. Totes les grans ciutats han dafrontar quotidianament una srie de reptes o problemes urbans que cal aconseguir i resoldre per garantirne el funcionament.
PARAULES CLAU
problemes urbans
7.1. Labastament daigua, denergia i daliments

La ciutat no es pot autoabastir de tot all que necessita. Una ciutat consumeix cada dia una gran quantitat daigua i denergia per a ls domstic i per a ls pblic, com el transport, la neteja o lenllumenat. Daltra banda, la poblaci necessita alimentar-se. A la ciutat de Barcelona, per exemple, es consumeixen, aproximadament, 80 000 tones de carn i 700 000 tones de fruita i verdura a lany.
Font 21. Barri Gtic de Barcelona (Barcelons).
7.2. Els transports urbans

43
Per garantir la mobilitat de la poblaci entre els diferents barris de la ciutat i entre aquesta i el territori proper, ha dexistir una bona xarxa de transports, especialment, de carcter collectiu. En aquest sentit, cada vegada es fa ms necessari desenvolupar al mxim el transport pblic, ja que ls generalitzat del transport privat produeix problemes molt greus tant de trnsit com de contaminaci acstica i atmosfrica. Tamb s molt convenient estendre ls denergies menys contaminants renovant la xarxa dautobusos amb vehicles que utilitzen gas natural com a combustible.
Font 22. Tramvia que uneix Sant Joan Desp i Barcelona.
7.3. Leliminaci de residus

La ciutat s una gran productora de tota mena de residus, tant slids com lquids. En conseqncia, s necessria lexistncia i el bon funcionament de xarxes de clavegueram, serveis de neteja, plantes depuradores daigua i de selecci i reciclatge de residus, en aquest sentit els ajuntaments estan augmentant el nombre de contenidors de recollida selectiva.
Font 23. Centre de reciclatge de paper.
Unitat 2
7.4. Les bosses de pobresa
Les desigualtats socioeconmiques provoquen lexistncia de les denominades bosses de pobresa o Quart Mn, on es concentra la poblaci exclosa socialment, s a dir, aquella que no compta amb els recursos mnims per sobreviure. Generalment, aquesta situaci comporta la marginaci social i condueix sovint a la delinqncia. Cal remarcar que, si als pasos rics existeix el denominat Quart Mn, als pasos pobres lexistncia de desigualtats ms profundes fa que sovint al costat de les grans ciutats creixin les denominades segones ciutats, on viuen milers o milions de persones enmig de greus mancances relacionades amb lhabitatge, lalimentaci i el treball.
A
Pant de la Boadella (Alt Empord). C
44
Planta depuradora daiges residuals, a Louisiana (EUA). E
Font 24. Persona sense sostre.
PARAULES CLAU
Quart Mn
Mercat, a Viti Levu (Fiji).
Font 25. La difcil tasca de gestionar una gran ciutat.

2.30. Relaciona cada fotografia amb un dels
problemes o reptes citats en aquest apartat.
Rio de Janeiro (Brasil). D
SABIES QUE...?
Un dels principals objectius fixats per lONU per a aquest millenni s aconseguir eradicar la pobresa extrema lany 2015.
45
Menjador popular del Convent de les Josefines, a Barcelona (Barcelons). F
A C T I V I T A T S
2.31. Enumera quatre aspectes
sobre els quals caldria incidir per garantir la mobilitat de les persones a la ciutat.
2.32. Penses que ls de la bici-
cleta a la ciutat pot fer disminuir els problemes de trnsit? Per qu?
2.33. Explica amb paraules teves el concepte de Quart Mn.
Avinguda de Diagonal, a Barcelona (Barcelons).
INTRODUCCI Tal com heu pogut comprovar a travs del contingut daquesta unitat, el poblament urb presenta una gran diversitat daspectes molt interessants i que mereixen ser tractats a fons. Certament, en la majoria de ciutats es desenvolupen activitats molt semblants, per cada ciutat t les seves caracterstiques prpies. En aquest sentit s especialment rellevant el patrimoni cultural especfic de cada metrpolis. Tant s aix, que algunes ciutats han estat considerades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Per aconseguir informaci sobre aquest aspecte, paga la pena utilitzar els recursos que ens ofereix la Xarxa. TASCA Formeu grups de tres alumnes i redacteu un treball sobre ciutats considerades Patrimoni de la Humanitat. Cal que acompanyeu el text amb totes aquelles imatges que siguin necessries. El treball, incloent-hi les imatges, no ha de tenir ms de deu pgines, i cal que lelaboreu en format Word. Tamb podeu exposar-lo a classe, per als vostres companys i companyes, en format PowerPoint. PROCS El treball ha de constar duna introducci, de cinc apartats i dunes conclusions. El primer i el segon apartats seran semblants en tots els treballs, per el tercer, el quart, el cinqu i el sis seran diferents, ja que cada grup haur triat ciutats diferents dentre totes les ciutats que sn Patrimoni de la Humanitat. A continuaci us suggerim un gui. Els subapartats us poden facilitar la feina, per mai limitar-la. Per tant, podeu modificar aquest gui amb altres aspectes.
1. Introducci (presentaci del treball) 2. Ciutats Patrimoni de la Humanitat 2.1. Criteris emprats per la UNESCO 2.2 Repercussions per a les ciutats 3. Ciutat 1 3.1. Localitzaci i dades generals 3.2. Breu sntesi histrica 3.3. Descripci del patrimoni 4. Ciutat 2 (els mateixos subapartats anteriors) 5. Ciutat 3 (els mateixos subapartats anteriors) 6. Conclusions
46
El 1987, la ciutat de Vencia va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Internet
LA CIUTAT est formada per s
poblaci urbana que
una aglomeraci de poblaci
un lloc on es realitzen un gran nombre dactivitats terciries
augmenta a tot el mn
actualment creix ms de pressa als pasos en via de desenvolupament t
una estructura interna que depn de
influncia sobre el territori que dna lloc a
problemes urbans
47
les funcions urbanes
jerarquia urbana
aglomeracions urbanes
abastament daigua, denergia i daliments transports urbans eliminaci de residus bosses de pobresa o Quart Mn
i es reflecteix en les rees urbanes
capitals de comarca ciutats regionals centres nacionals
rees metropolitanes conurbacions megalpolis
centrals terciries comercials residencials
que es relacionen i formen xarxes urbanes
Unitat 2
funcions urbanes 4.1.
Resum grfic
poblament urb 1.
Una funci urbana concentra un tipus dactivitat que la determina i que s important per a la ciutat. Les funcions bsiques sn la comercial, ladministrativa o de gesti, la residencial, la cultural i doci, i la industrial.
rees urbanes 4.2.
48
El poblament urb s sinnim de ciutat i actualment s el tipus de poblament ms ests i en constant creixement. Les rees urbanes sn aquelles zones concretes de la ciutat que es caracteritzen per la funci o les funcions que shi desenvolupen de manera predominant.
ciutat 2. xarxa urbana 5.1.
F
Vielha
ANDORRA
Sort Pont de Suert la Seu dUrgell Puigcerd Figueres
Tremp Solsona
Berga Girona Vic
Balaguer Cervera Lleida Igualada Matar Barcelona
Valls el Vendrell Reus Tarragona
Vilanova i la Geltr
Gandesa Tortosa Amposta

0
M
r M a
50 km
e i t
r r
Nodes de mobilitat laboral de primer ordre Nodes de mobilitat laboral de segon ordre Fluxos de mobilitat laboral
Una ciutat s una aglomeraci de poblaci on predominen les activitats terciries.
Una xarxa urbana s el conjunt de ciutats dun territori que mantenen entre elles relacions intenses que es manifesten a travs dels moviments de poblaci, de mercaderies o dinformaci. La xarxa de transports i comunicacions s el suport fsic daquestes relacions ciutatterritori.
rees metropolitanes 5.2.

Castellbisbal
Corbera de Llobregat
Sant Andreu de la Barca
Barber del Valls Badia del Valls Sant Cugat del Valls Ripollet Cerdanyola del Valls Montcada i Reixac
la Palma Pallej el Papiol de Cervell Cervell Sant Vicen dels Horts Molins de Rei
Begues
Castelldefels
Sant Feliu de Torrelles Santa Coloma Llobregat de Llobregat de Cervell Sant Just Desvern Sant Joan Sant Climent Esplugues de Desp de Llobregat Llobregat Cornell de Llobregat Viladecans Sant Boi lHospitalet de Llobregat de Llobregat Gav
Santa Coloma de Gramenet Badalona Barcelona
Tiana Montgat
Sant Adri de Bess
problemes urbans 7.
N
IA
el Prat de Llobregat
ED MAR M
IT
R ER
Lmits entre municipis
5 km
Les rees metropolitanes solen constar duna ciutat central i duna srie de nuclis de poblaci propers amb els quals sha creat una certa continutat de lespai urb i una xarxa estable de relacions.
conurbacions 5.2.
Els problemes urbans sn tots aquells problemes que t una ciutat i que cal resoldre per garantir-ne el funcionament. Aquests problemes sn fruit de les diferents funcions que shi desenvolupen i de lelevat nombre de poblaci que hi viu.
49
Quart Mn 7.4.
Les conurbacions estan formades per diverses grans ciutats que a causa de llur creixement han fet desaparixer lespai rural que les separava.
megalpolis 5.2.
El Quart Mn sn bosses de pobresa on es concentra la poblaci exclosa socialment, s a dir, aquella que no compta amb els recursos mnims per sobreviure en un pas ric. Generalment, aquesta situaci ve provocada per les desigualtats socioeconmiques, comporta la marginaci social i condueix sovint a la delinqncia. Les megalpolis sn aglomeracions urbanes encara ms extenses que les conurbacions i estan formades per grans ciutats i les seves corresponents rees metropolitanes.
Unitat 2
AC T I V I TAT S
La poblaci i el territori: espai rural, espai urb
Digues a quin tipus de poblament correspon la poblaci on vius. A continuaci, argumenta la teva resposta.
2.34.
Cap a un mn de ciutats
Amb lajut dun atles, situa en un planisferi poltic mut les poblacions segents, les quals corresponen a algunes de les ciutats ms poblades del mn: Lagos, Tquio, So Paulo, Buenos Aires, El Caire, Bombai, Calcuta, Moscou, Nova York, Londres, Pars, Xangai, Dacca, Ciutat de Mxic, Los Angeles, Osaka, Nova Delhi, Karachi, Rio de Janeiro i Jakarta.
2.37.
Observa la fotografia que hi ha a continuaci i elabora un breu comentari dacord amb els punts segents: Caracterstiques del medi fsic. Tipus de poblament. Activitats econmiques. Probable localitzaci dins de Catalunya.
2.35.
Observa aquestes dades estadstiques i respon les preguntes que hi ha a continuaci:

2.38.
Percentatge de la poblaci mundial que viu en regions urbanes de cinc milions dhabitants o ms 1975
Pasos ms desenvolupats Pasos menys desenvolupats Conjunt del mn 9,3 3,2 4,8
2000
9,5 6,3 6,9
2015 (previsi)
9,9 8,5 8,7
Font: United Nations Population Information Network.
50
El concepte de ciutat
2.36. Copia i completa la taula segent sobre les diferncies que hi ha entre el mn rural i el mn urb:
Caracterstica
Activitats econmiques
a) Quina s la tendncia general en lmbit mundial pel que fa a levoluci de la poblaci urbana? b) Quin tipus de pasos van ser els primers a urbanitzar-se? c) En quin tipus de pasos creix ms la poblaci urbana? Llegeix el text segent i respon les preguntes que hi ha en la pgina segent:
2.39.
Mn rural
Gran part de la poblaci treballa en activitats del sector primari.
Mn urb
Presncia del medi natural
Gaireb no hi ha presncia de natura. La vegetaci sol ser introduda mitjanant tcniques de jardineria.
Relacions socials
Les relacions socials acostumen a ser directes perqu gaireb tothom es coneix. Sol existir un fort sentiment de comunitat i els mbits de relaci sn bastant reduts.
Densitat de poblaci
La densitat de poblaci acostuma a ser elevada o molt elevada.
Les forces que impulsen les migracions del camp a la ciutat l creixement demogrfic a les zones rurals supera la capacitat del sector agrcola per absorbir-lo. La inversi en aquest sector no es concentra en petites empreses amb alta densitat de m dobra, sin en lagricultura a gran escala i amb alta densitat de capital. En conseqncia, disminueixen les necessitats de m dobra i, per tant, augmenta latur i la migraci a les ciutats. Com a resultat de poltiques que, en general, afavoreixen les concentracions urbanes, el nivell de serveis s ms gran a les ciutats que a les zones rurals. Tamb els salaris sn ms elevats a les ciutats i les poques millores que es produeixen en els transports fan que les ciutats esdevinguin ms accessibles.
Intermn (1998).
AC T I V I TAT S
a) Quines sn, segons el text, les causes principals de les migracions campciutat? b) Tothom que arriba a la ciutat procedent del camp aconsegueix millorar les seves condicions de vida?
d) Les principals aglomeracions urbanes del mn es troben totes a Europa. Copia i completa la taula segent indicant a quin tipus de ciutat, comarcal o regional, aniries per realitzar les activitats que sesmenten:
2.44.
Activitat Tipus de ciutat

La ciutat per dins: funcions i rees urbanes

Imaginat que arribes a una gran ciutat i vols realitzar una srie dactivitats. Copia i completa la taula segent indicant a quina rea urbana thaurs de dirigir en cada cas:
2.40.
Activitat
Comprar roba i llibres Obrir un compte en un banc Demanar una beca Llogar un pis
Agafar un avi per anar a la Xina. Comprar un ordinador dltima generaci. Fer una consulta en un despatx dadvocats. Rebre tractament en un centre mdic especialitzat en malalties tropicals. Comprar els llibres de text. Aconseguir un visat per viatjar a lestranger. Cursar estudis de Batxillerat.
rea urbana

La poblaci urbana a Catalunya

En grups de tres o quatre persones, escolliu un barri de la vostra ciutat i realitzeu-hi un itinerari tot recollint informaci sobre els aspectes segents: Funcions urbanes que shi desenvolupen. Caracterstiques dels carrers i edificis. Serveis socials que shi poden trobar. Tipus dactivitats que shi organitzen. Finalment, elaboreu un informe per escrit i completeu-lo amb fotografies.
2.41. TREBALL
COOPERATIU.
Llegeix el text segent i respon les preguntes que hi ha a continuaci:

2.45.
51
La ciutat per fora: les relacions amb el territori

Explica amb paraules teves els conceptes de xarxa urbana i jerarquia urbana.
2.42.
Digues si s certa o falsa cada una daquestes afirmacions. Desprs torna a escriure correctament les afirmacions falses: a) Una rea metropolitana est formada per una ciutat central i altres poblacions properes amb les quals mant relacions estables. b) Tarragona s la principal ciutat catalana a causa de la seva rea dinfluncia. c) Totes les ciutats no ofereixen el mateix nombre de serveis.
2.43.
estudi realitzat sobre les trucades telefniques, els moviments diaris de residnciatreball i la intensitat de trnsit, entre daltres, permet constatar que en la jerarquia urbana de Catalunya destaca, sobretot, la presncia de Barcelona com a veritable centre motor en la formaci i ordenaci del territori. A ms de serveis bsics, shi concentren activitats especialitzades que es difonen per Catalunya i, en alguns aspectes, fins i tot ms enll dels seus lmits administratius. Daltra banda, Barcelona tamb s la principal seu del poder poltic: ja que shi localitzen institucions com la Generalitat o el Parlament. En el nivell immediatament inferior de jerarquia, hi ha quatre ciutats que actuen com a grans pols datracci de les seves rees dinfluncia: Tarragona, Girona, Lleida i Manresa.
a) Quins aspectes shan estudiat per establir la jerarquia urbana a Catalunya? b) Quins aspectes de la ciutat de Barcelona influeixen ms a lhora de considerar aquesta ciutat com a nucli central del territori catal?
Unitat 2
AC T I V I TAT S
Consulta lAnuari estadstic de Catalunya i elabora una llista amb les ciutats catalanes que tinguin ms de 50 000 habitants. A continuaci, amb lajut dun atles, situa totes aquestes ciutats en un mapa mut de Catalunya. Finalment, fes un breu comentari per escrit sobre les conclusions que es poden treure sobre la distribuci daquestes ciutats en el territori catal.
2.46.
Article 47 de la Constituci espanyola de 1978 ots els espanyols tenen dret a gaudir dun habitatge digne i adequat; els poders pblics promouran les condicions necessries i establiran normes per fer efectiu aquest dret, regulant la utilitzaci del sl per evitar lespeculaci.
Observa atentament el grfic segent sobre levoluci de la poblaci de la ciutat de Barcelona durant els segles XIX i XX i respon les preguntes que hi ha a continuaci:
2.47.
1 754 900 1 557 863 1 503 451 1 300 000 1 100 000 1 081 175 900 000
1 700 000 1 500 000
a) Penses que la majoria dels ciutadans pot accedir a un habitatge digne actualment? b) Quins sectors de la poblaci tenen ms problemes per aconseguir un habitatge? c) Explica amb paraules teves qu sentn per especulaci immobiliria. d) Investiga qu s el moviment Okupa i quins sn els seus objectius.
2.49.
Posat en contacte amb lajuntament de la localitat on vius i esbrina si existeixen serveis municipals que socupin dels problemes relacionats amb les desigualtats socials. Amb la informaci que nobtinguis elaboran un breu informe.
52
700 000 500 000
710 335 533 000
2.50. TREBALL COOPERATIU. Tothom pot contribuir a re-
300 000 100 000 1802
115 000 248 943 187 657 1850 1877 1900 1920 1940 1960 1981 1999
duir limpacte dalguns dels problemes urbans. Per exemple, reduint la despesa que fem daigua i denergia. En grups de dues o tres persones, feu una llista amb les vostres propostes dactuaci. Desprs, podeu fer una posada en com amb la resta de companys i companyes de classe, per tal delaborar de manera consensuada una sola llista.
2.51. JOC DE SIMULACI. Una associaci denominada Fem
a) Quina informaci ens proporciona el grfic? b) Quins sn els factors que han influt en el creixement de la poblaci barcelonina? c) Quins sn els factors que expliquen que tant Barcelona com altres ciutats dels pasos desenvolupats hagin perdut poblaci a finals del segle XX?
Els problemes de la ciutat

Lhabitatge constitueix en lactualitat un altre problema important a les ciutats catalanes i espanyoles en general. Llegeix el text de la columna de la dreta i respon les preguntes que hi ha a continuaci:
2.48.
una Ciutat Sostenible ha presentat a lAjuntament una proposta dampliaci dels carrils per a bicicletes. Sha de celebrar un ple extraordinari obert al pblic on es debatr la proposta. El debat ser molt intens, perqu hi ha altres associacions que estan en contra de la proposta: una associaci considera que lampliaci redueix lespai per als vianants, una altra creu que es vulneren els drets dels conductors de motocicletes i autombils, i una altra planteja que el que cal ampliar s el carril bus. Entre tota la classe distribuu-vos els diferents papers, incorporant tamb els rols dalcalde o alcadessa i el de regidor o regidora de mobilitat, i prepareu els vostres arguments per defensar les vostres posicions.
1. Defineix els conceptes segents: poblament, ciutat, rea urbana i xarxa urbana. 2. Explica les causes que justifiquen que el creixement de la poblaci urbana sigui ms elevat als pasos
en via de desenvolupament que als pasos desenvolupats.

3. Indica si les afirmacions segents sn certes o falses. Desprs torna a escriure correctament les afirmacions
falses. a) La funci industrial cada dia s ms important a les ciutats. b) Les funcions residencial i comercial sn caracterstiques de la ciutat des de lAntiguitat. c) Les rees centrals terciries o CBD noms es localitzen al centre histric de les ciutats. d) Les funcions urbanes es distribueixen duna manera heterognia en lespai urb.
4. Relaciona cada un
dels conceptes segents amb la seva definici: rea metropolitana, conurbaci i megalpolis. a) Creixement independent de dos o ms nuclis urbans que arriben a perdre els seus lmits. b) Grans espais urbans formats pel contacte de diverses rees metropolitanes venes. c) Conjunt constitut per una ciutat central i els municipis de la seva rea dinfluncia.
5. Explica les causes que justifiquen el creixement de la poblaci urbana a Catalunya. 6. Localitza en un mapa mut les deu ciutats ms poblades de Catalunya.
53
7. Anomena i explica breument els principals problemes que tenen les grans ciutats. 8. Indica quins sn els principals factors que atreuen la poblaci cap a les ciutats. 9. Observa la taula i extreu-ne conclusions:
Les deu rees urbanes ms poblades del mn 1975 rea urbana Tquio Nova York Ciutat de Mxic Osaka So Paulo Los Angeles Buenos Aires Calcuta Rio de Janeiro Moscou Poblaci (en milions) 26,6 15,9 10,7 9,8 9,6 8,9 8,7 7,9 7,6 7,6 2000 rea urbana Tquio Ciutat de Mxic Nova York So Paulo Bombai Xangai Calcuta Delhi Buenos Aires Los Angeles Poblaci (en milions) 34,4 18,1 17,8 17,1 16,1 13,2 13,1 12,4 11,8 11,8 2015 rea urbana Tquio Bombai Ciutat de Mxic So Paulo Nova York Delhi Xangai Calcuta Dacca Jakarta Poblaci (en milions) 35,5 21,9 21,6 19,9 18,6 17,2 17,0 16,8 16,8
Font: Nacions Unides (2005).
20,5
Dossier
e l b i n e t s o s t a t u La ci
El constant i rpid creixement de les ciutats provoca un augment dels problemes ambientals (augment del consum energtic, contaminaci, residus) i un augment de les desigualtats socioeconmiques en el context de la globalitzaci econmica.
Unitat 2
Com que la ciutat no s un sistema tancat i desenvolupa fortes relacions amb el seu entorn, cal que evolucionem cap a una ciutat sostenible. Una ciutat sostenible s aquella en la qual sapliquen poltiques que equilibren la protecci del medi ambient amb un desenvolupament econmic suficient, de tal manera que es puguin satisfer les necessitats de les generacions presents sense comprometre les necessitats de les generacions futures.
A la Universitat dStrathclyde (Esccia) shan construt residncies destudiants sostenibles a partir dun sistema incorporat a les faanes anomenat allament trmic transparent. Amb aquest sistema sobt calefacci natural i gran quantitat de llum solar.
Unitat 9
El concepte de ciutat sostenible es va crear a la Cimera de la Terra de les Nacions Unides, celebrada a Rio de Janeiro (1992), on es va aprovar lAgenda 21 Local, document en el qual es concreten les directrius per a la sostenibilitat urbana. Des duna perspectiva europea, tamb han estat importants les conferncies sobre ciutats sostenibles celebrades a Aalborg (Dinamarca, 1994) i a Lisboa (Portugal, 1996). I, des duna perspectiva regional catalana, cal destacar la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat que es va crear a Manresa (1997).
Qu s la Xarxa?
La Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat s una associaci de municipis compromesos per avanar cap a un desenvolupament sostenible. Constitueix una plataforma de cooperaci i intercanvi on els municipis troben un marc adequat per discutir els seus problemes, les seves inquietuds, les seves necessitats, les seves experincies, i promoure i dur a terme projectes dinters com. La Xarxa es va crear el 16 de juliol de 1997 en lassemblea constitutiva que va tenir lloc a Manresa, on 118 municipis van formalitzar la seva adhesi per decisi del Ple municipal i van aprovar la Declaraci de Manresa: Municipis cap a la Sostenibilitat. Set anys ms tard, en lassemblea celebrada el 30 de mar de 2004, els socis renoven els compromisos de sostenibilitat de la Xarxa amb lanomenada Declaraci de Matar. En aquests moments, la Xarxa t associades ms de 220 entitats locals catalanes, que representen el 78 % de la poblaci total de Catalunya.
En conclusi, cal pensar en un nou concepte de ciutat. Cal treballar per aconseguir que les ciutats siguin sostenibles i, per tant, cal una planificaci urbana que incorpori una millora en la mobilitat i en la construcci i, a la vegada, una reducci del consum denergia i una bona gesti dels residus.
Prquing de bicicletes a lEstaci Central, a Amsterdam (Pasos Baixos). Durant la primera Conferncia Mundial sobre la Bicicleta Velo Mondial, celebrada a Amsterdam el juny de lany 2000, es va aprovar una declaraci en la qual els participants proclamaren el dret de totes les persones danar en bicicleta quan vulguin, alhora que feien una crida als governs, als sectors econmics i a les organitzacions perqu adoptessin mesures en aquest sentit. Unitat 2
Dossier
3 t a Unit
El sector primari
Lalimentaci diria de les persones depn directament o indirecta de lagricultura, la ramaderia i la pesca, s a dir, de les anomenades activitats econmiques primries. Aquestes van ser les primeres activitats econmiques que la humanitat va dur a terme en el moment en qu la caa i la recollecci van esdevenir insuficients per mantenir-se.
56
PARAULES CLAU
bns serveis poblaci activa poblaci inactiva poblaci ocupada poblaci desocupada sector primari agricultura ramaderia pesca aqicultura
Mar Negra (Tur
quia).
57
Roquefor t (Fra
na).
OBJECTIUS DIDCTICS
1. Distingir poblaci activa i poblaci inactiva. 2. Classificar la poblaci activa segons el sector de producci. 3. Distingir explotaci extensiva i explotaci intensiva. 4. Conixer els principals paisatges agraris. 5. Identificar els elements i els factors dun paisatge agrari. 6. Conixer les caracterstiques de la pesca i de laqicultura. 7. Comentar alguns dels problemes mediambientals del sector primari. 8. Resumir les caracterstiques del sector primari a Catalunya.
Nigata (Jap).
Unitat 3
B
1. La poblaci i les activitats econmiques

Les activitats econmiques sn el conjunt dactivitats que realitzem les persones per tal de produir, vendre i consumir bns i serveis. Les persones necessitem consumir bns i serveis per fer front a diverses necessitats que ens planteja la vida. Els bns sn els productes de naturalesa material que ens serveixen per satisfer les nostres necessitats humanes, com poden ser una barra de pa o un jersei. Per algunes necessitats, com adquirir un producte en una botiga o rebre ensenyament, shan de satisfer mitjanant un servei. Els serveis sn el conjunt dactivitats econmiques que inclou totes aquelles activitats que no pertanyen als sectors primari o secundari.
A
Font 1. Els bns i els serveis.
1.1. La poblaci activa i la poblaci inactiva

58
La poblaci dedicada a produir bns i serveis sanomena poblaci activa. La poblaci activa comprn les persones que tenen edat de treballar (entre 16 i 65 anys), encara que no ho facin per impediments no desitjats (perqu no troben feina, perqu estan malaltes, etc.). La poblaci inactiva inclou totes les persones que no treballen perqu no volen o perqu no poden, com ara els jubilats, les persones que realitzen feines de la llar, els estudiants de ms de 16 anys que no treballen, les persones incapacitades per treballar, etc. Dins de la poblaci activa, shi distingeix locupada, la que rep un salari a canvi de la feina que fa, i la desocupada o en atur. Aquesta darrera inclou la poblaci de 16 anys o ms que est disponible per treballar i que busca la seva primera feina o que ha deixat lactivitat econmica que realitzava.
3.1. Quina daquestes imatges correspon a una feina que produeix bns i quina a una activitat que ofereix serveis? Argumenta la resposta i posa un exemple de cada cas.
PARAULES CLAU
bns serveis poblaci activa poblaci inactiva poblaci ocupada poblaci desocupada sector primari
1.2. Lestructura de la poblaci activa

Les activitats econmiques que duu a terme la poblaci activa es classifiquen en tres sectors: El sector primari, que inclou les activitats destinades a extreure productes de la natura (lagricultura, la ramaderia, la pesca i lexplotaci forestal). El sector secundari, que comprn les activitats que transformen els productes que sobtenen de la natura en productes elaborats (la indstria i la producci denergia).
VOCABULA
RI
PNB (producte nacional brut) per cpita. Total del valor dels bns i serveis produts en un estat durant un perode de temps determinat, habitualment un any, dividit pel nombre dels seus habitants. Es mesura en dlars dels EUA.
El sector terciari, que engloba les activitats que proporcionen serveis a les persones (el comer, leducaci, la sanitat, ladministraci, les telecomunicacions, etc.). Lestructura de la poblaci activa per sectors de producci s un dels indicadors del grau de desenvolupament dun pas. Aix, per exemple, els pasos que tenen un percentatge molt baix de poblaci activa dedicada al sector primari i un percentatge molt elevat de persones treballant al sector dels serveis solen ser pasos rics o desenvolupats. Per contra, els pasos que tenen un percentatge molt alt de la poblaci activa dedicada al sector primari i un percentatge molt baix de persones ocupades al sector secundari solen ser pasos pobres o en via de desenvolupament. Per confirmar el grau de desenvolupament dun pas conv consultar, a ms a ms, altres indicadors com el PNB per cpita*. Aix, els pasos amb un alt percentatge de poblaci activa dedicada al sector dels serveis solen tenir un PNB per cpita alt i els pasos amb un alt percentatge de poblaci activa dedicada al sector primari solen tenir un PNB per cpita molt baix.
B
59
Font 2. Tres activitats econmiques diferents.
Finlndia 3,1%
Guinea Bissau
3.2. Indica a quin sector de producci pertany lactivitat de cada fotografia.
26% 30,4% 66,5% 12% 62%
A C T I V I T A T S
3.4. Per qu les activitats que des-
envolupen les persones en relaci amb el camp i la pesca sanomenen primries?

Sector primari Sector secundari Sector terciari
Font 3. Distribuci per sectors de la poblaci activa de Finlndia i de Guinea Bissau.

3.3. Digues quin dels grfics correspon a un pas desenvolupat i quin dels grfics corres-
3.5. Posa un exemple de persona que pertanyi al grup de poblaci inactiva que no sigui una persona jubilada. 3.6. Si un pas t 2 345 567 perso-
pon a un pas en via de desenvolupament. Argumenta la resposta. Desprs analitza si les dades de la font 4 confirmen el que reflecteixen aquests grfics.
Guinea Bissau Finlndia 800 $ 30 300 $
Font 4. PNB per cpita en dlars de Finlndia i de Guinea Bissau.
nes dins de la poblaci activa i una taxa datur de l11,5 %, quantes persones estan desocupades en aquest pas?
Unitat 3
2. Lagricultura i la ramaderia
Lagricultura i la ramaderia sn activitats econmiques que pertanyen al sector primari. La finalitat principal daquestes activitats econmiques s lobtenci daliments, per els productes agropecuaris* tamb sn utilitzats com a primeres matries industrials com, per exemple, la llana per fer vestits.
RECORDA
Lagricultura consisteix a cultivar la terra per obtenir-ne fruits (blat, ram, tomquets, etc.). La ramaderia socupa de criar determinades espcies animals (porcs, bens, aus, vaques, etc.) per aprofitar-ne directament la carn o altres productes derivats com, per exemple, la llet.
2.1. La localitzaci de les zones agrries

Les terres ms productives del mn es troben, en general, a les zones temperades i no pas a les zones tropicals o a la zona equatorial. Les raons sn les segents: Al trpic i a lequador les temperatures elevades, les pluges i la humitat, constants tot lany, afavoreixen el desenvolupament de les plantes; per tamb afavoreixen laparici de males herbes, plagues i malalties. En canvi, a la zona temperada lhivern es converteix en un plaguicida natural. El sl de les zones temperades s ms frtil que el de les terres tropicals i equatorials. Al segle XVIII, en els pasos de la zona temperada, es va iniciar la industrialitzaci. Aix va fer possible laplicaci de la tecnologia i de la cincia al camp. Els pobles de la zona tropical i equatorial, per contra, durant els segles XIX i XX, van patir locupaci colonial europea. Els colonitzadors, en molts casos, van programar el conreu duna sola espcie dalta rendibilitat, com ara el conreu de cacau, de caf, de te, etc., per tal de vendre aquests productes a les seves metrpolis.
Cer
PARAULES CLAU
agricultura ramaderia
Font 5. Les grans zones climtiques de la Terra.

3.7. Observa el mapa i fes les activitats: a) Escriu el nom de tres pasos que pertanyen a la zona temperada i tres, a la zona clida. b) Consulta ladrea electrnica que trobars en el web www.espaibarcanova.cat (enlla 1) i informat del PNB per cpita i del percentatge de poblaci activa dedicada al sector primari i secundari de cada un dels pasos que has citat abans. Raona quina relaci hi ha entre els indicadors i la localitzaci pel que fa a zones climtiques de cada un daquests pasos.
60
cle p
olar
rtic
Txokurdakh
Moscou
Bordeus Barcelona
Trpic de Cnc
er
Faya-Largeau
Equador
Calabozo Manaus
Trpic de Capri
corn
Zona freda Zona temperada Zona clida

Cercle polar antrtic
2000 km
2.2. Tipus dactivitats agropecuries

Segons la finalitat productiva es distingeixen dos tipus dactivitats agropecuries: Agricultura i ramaderia de subsistncia, la producci de la qual est orientada a lautoconsum. Agricultura i ramaderia de mercat, la producci de la qual est orientada a la venda al mercat. Segons el sistema dexplotaci es distingeixen diversos tipus dactivitats agropecuries: Lagricultura intensiva s lagricultura que procura obtenir el ms gran nombre possible de collites a lany i es practica en parcelles de terreny petites. Ns un exemple el conreu de larrs al sud-est asitic. La ramaderia intensiva s la ramaderia que procura obtenir el mxim benefici de producci amb el mnim de temps i en un espai redut. s la ramaderia que es realitza en estables o granges industrialitzades. Lagricultura extensiva s lagricultura que t com a objectiu obtenir grans quantitats de productes a un preu molt baix, es practica en grans extensions de terreny, per mai es cultiva tota la superfcie possible. La part del territori que queda peridicament sense cultivar sanomena guaret*. En sn uns bons exemples els conreus de cereals, oliveres i vinya que hi ha a linterior de la pennsula Ibrica. La ramaderia extensiva s aquella ramaderia en qu els ramats pasturen en grans extensions de terra i salimenten duna manera natural. Segons lanimal que shi cria, la ramaderia extensiva es divideix en els sectors segents: porc, cabrum, ov i bov. En sn un bon exemple els prats naturals de les planes de lAmrica del Nord on pastura bestiar ov i vacum.
VOCABULA
RI
Agropecuari (de les paraules llatines agrum que vol dir camp i de pecus que vol dir bestiar). Adjectiu que es refereix a tot all relacionat amb les activitats agrcoles i ramaderes. Guaret. Parcella que es deixa sense conrear durant un perode de temps i aix es recupera la fertilitat del sl.
SABIES QUE...?
Noms l11 % de la superfcie de les terres emergides de tot el planeta Terra est cultivada. De les gaireb 270 000 espcies de plantes que se sap que viuen a la Terra, noms 3 000 sn aptes per al consum hum. Tanmateix en el mn solament sen cultiven 200. Noms entre 15 i 20 tenen importncia econmica. I daquestes ltimes les tres ms importants sn larrs, el blat i el blat de moro.
61
Font 6. Exemples dactivitats agropecuries.

3.8. Amb quin tipus dagricultura i rama-
deria relaciones cada fotografia? Argumenta la resposta.
A C T I V I T A T S
Ciudad Real (Castella-la Manxa). Illa de Java (Indonsia). 3.9. Enumera cinc aliments que
provinguin, directament o indirectament, de les activitats agropecuries.

3.10. Quina diferncia hi ha en-
tre agricultura intensiva i agricultura extensiva?

3.11. Quina forma de ramaderia
Cremona (Itlia).
Illa de Sardenya (Itlia).
et sembla ms sostenible, la intensiva o lextensiva? Raona la resposta.
Unitat 3
3. El paisatge agrari
Lagricultura i la ramaderia han generat un paisatge hum concret: el paisatge agrari. A continuaci analitzarem els elements, o parts que el componen, i els factors o causes que loriginen.
VOCABULA RI
Minifundi. Petites parcelles de conreu. Latifundi. Grans zones de conreu. Policonreu. Sistema de conreu que consisteix a conrear en un mateix espai agrari productes molt diversos. Feixa. Pea de terra de conreu en forma de terrassa, construda amb marges de pedra seca als vessants muntanyencs.
3.1. Els elements del paisatge agrari

Els elements del paisatge agrari sn quatre: la xarxa de parcelles o forma de les unitats de conreu, el tipus de conreu, el sistema de conreu i lhbitat rural.
Font 7. LES FORMES BSIQUES DE LES UNITATS DE CONREU SEGONS ELS LMITS
62
Poitou-Charentes (Frana).
Bocage o camp tancat. En els climes humits, el paisatge agrari sol aparixer tancat per bardisses verdes o petits murs. Hi predomina la petita propietat o minifundi*.
Calataazor (Sria).
Open field o camp obert. En els climes ms secs, els camps sn oberts, sense lmit visual. Hi predomina la gran propietat o latifundi*.
Castellfollit de la Roca (Garrotxa).

Horta. A les zones on plou molt o on hi ha sistemes de regadiu (canals, pantans, rius, etc.), hi sorgeix el paisatge dhorta. Lhorta es caracteritza per la regularitat dels lmits que separen cada tipus despcie, ja que shi practica el policonreu*.
Camps darrs, a lilla de Bali (Indonsia).

Bancal. En les zones muntanyoses s habitual el paisatge de bancals; s a dir, per aprofitar el terreny dels vessants de les muntanyes shi construeixen feixes*.
Font 8. ELS TIPUS DE CONREU DEL PAISATGE AGRARI
Camps de blat, a Oregon (EUA).

Conreus herbacis. Els conreus herbacis, com el blat, lordi i la civada, ofereixen un paisatge monocrom, uniforme i monton.
Plantaci de te, a Talawakele (Sri Lanka).

Conreus llenyosos. Aquests conreus sovint es localitzen en indrets daccs difcil. La vinya, els arbres fruiters i les plantacions de caf, te o cacau en sn uns exemples.
Font 9. ELS SISTEMES DE CONREU DEL PAISATGE AGRARI
63
Camps dalfals, a Nou Mxic (EUA).

Conreu de regadiu. Aquest tipus de conreu necessita una aportaci suplementria a laigua de la pluja a travs dun regatge artificial i constant.
Conreus doliveres, a Jan (Andalusia).

Conreu de sec. Aquest tipus de conreu noms rep laigua de les precipitacions naturals prpies del clima de la zona. Loliverar i lametllerar en sn uns exemples.
Font 10. LES DIFERENTS FORMES DE LHBITAT RURAL DEL PAISATGE AGRARI
Hostalric (Selva). Hbitat de forma allargassada.

Forma concentrada. Els hbitats rurals de forma concentrada poden ser alhora de forma allargassada o de forma radial.
Prop de Moi (Bages).

Forma dispersa. En aquest tipus dhbitat rural no existeix un nucli dhabitatges sin que les cases estan escampades pel territori.
Unitat 3
3.2. Els factors del paisatge agrari
El paisatge agrari sorigina a partir de dos tipus de factors: els factors fsics i els factors humans. Els factors fsics ms influents sn el clima, el relleu i el grau de fertilitat del sl. Aix, les planes faciliten lagricultura extensiva i lopen field. Per contra, el relleu irregular facilita lagricultura intensiva i el bocage. Els factors humans ms decisius sn la pressi demogrfica, el grau de desenvolupament econmic, i les causes culturals i histriques. Aix, per exemple, lexistncia de bancals sexplica per laugment demogrfic en determinats moments histrics en zones de relleu muntanys. El grau de desenvolupament econmic ajuda a explicar tamb determinats paisatges, per exemple, les zones que van viure la industrialitzaci van aplicar aviat la tecnologia al camp i van augmentar-ne la productivitat.
SABIES QUE...?
Si una persona sega un camp de blat de 100 m2 amb una fal, trigar una hora; si fa la mateixa feina amb una segadora, trigar dos minuts, i si ho fa amb una segadora-agarbadora, trigar noms 35 segons.
64
La manera de pensar duna cultura explica tamb el paisatge agrari. Aix, per exemple, labsncia de ramaderia en zones idnies per a la seva explotaci a lndia s a causa de la creena hinduista de la reencarnaci de les nimes, la qual cosa ha motivat el tab religis de no consumir cap mena danimal.
Font 11. Fotografia que reflecteix com es duia a terme la collita de farratge lany 1860 al comtat dOxford, Anglaterra (Regne Unit).
A C T I V I T A T S
3.12. Digues, amb paraules teves, qu sn elements
i qu sn factors dun paisatge agrari. Posan exemples.

3.13. Defineix qu s un latifundi i qu s un mini-
3.14. Classifica en un quadre sinptic les formes bsiques de les unitats de conreu. 3.15. Quina mena de factor explica que a lndia no hi
fundi.
hagi ramaderia en zones on es podria desenvolupar?
PARAULES CLAU
4. La pesca i laqicultura
La pesca s una activitat econmica que pertany al sector primari i que es basa en lobtenci de peixos, crustacis i molluscs extrets directament de laigua dels rius, dels llacs o de la mar. Es distingeixen diversos tipus de pesca: La pesca de subsistncia o artesanal es fa a prop de la costa, sense ajuda de mquines, la producci s escassa i serveix, bsicament, per a lautoconsum. La pesca de mercat o industrial t com a objectiu obtenir un gran nombre de captures* mitjanant una tecnologia avanada i infraestructures porturies. La pesca continental es practica en aiges dolces. La pesca martima es practica a la mar. Podem parlar de pesca martima daltura, practicada a alta mar, i de pesca martima costanera, practicada a prop de la costa. Darrerament ha pres un gran impuls laqicultura.
pesca
VOCABULA
RI
Captura. Quantitat de peix o marisc que sextreu del mar o de les aiges continentals mitjanant la pesca.
Font 12. A lesquerra, Ktmandu (Nepal). A la dreta, Alaska (EUA).

3.16. Observa les fotografies i respon les
preguntes segents: a) En quina fotografia es pot veure una activitat pesquera de subsistncia i en quina una activitat pesquera orientada al mercat? b) Quina de les dues formes de pesca s continental i quina s martima? Per qu?
65
Producci pesquera mundial

(captures en milions de tones)
Font 13. Producci pesquera mundial i la seva evoluci.

2001 8,7 84,2 92,9 2002 8,7 84,5 93,2 2003 9,0 81,3 90,3 3.17. Observa les taules i respon les pre-
Captures
1998
1999 8,5 85,2 93,7
2000 8,7 86,8 95,5
Pesca continental 8,1 Pesca martima 79,6 Total de la pesca mundial 87,7
Evoluci de la producci pesquera mundial (19502003) 1950 Total captures

(en milions de tones)
1970 65,2 3 692
1980 71,9 4 434
1990 97,8 5 963
2000 95,5 6 070
2003 90,3 6 301
19,2 1 672
Poblaci mundial
(en milions de persones)
guntes segents: a) Quin tipus de pesca t una producci ms important en lmbit mundial, la martima o la continental? Per qu? b) Quina tendncia presenta levoluci del nombre de captures en els darrers anys? Quina pot ser-ne la causa? c) Levoluci del nombre de captures s proporcional a levoluci del nombre de persones que viuen a la Terra? Argumenta la resposta.
Font: Reelaboraci de dades extretes de lOrganitzaci de les Nacions Unides per a lAgricultura i lAlimentaci (FAO) (2006).
Unitat 3
4.1. La pesca martima
A diferncia de les activitats agropecuries, la pesca martima no s una activitat econmica productiva, es limita a la depredaci directa dels recursos naturals que hi ha a la mar. La pesca martima es practica des de la Prehistria, per no s una activitat que hagi variat massa daleshores en, noms ha canviat leficcia dels sistemes de captura. Aquesta eficcia ve donada per tres tipus davenos: La grandria dels vaixells, la qual cosa permet que cada vegada els pescadors puguin anar a pescar ms lluny de la costa. La millora dels aparells de detecci i captura de peixos. La possibilitat de conservar les captures a travs de sistemes frigorfics.
SABIES QUE...?
Les zones oceniques ms riques de vida es troben a la vora dels continents, a la zona de la plataforma continental. En canvi, a ms de 200 metres de profunditat, la llum solar gaireb ja no hi arriba i la vida orgnica esdev molt difcil.
Pacfic nord-oriental (34 426) Atlntic nord-occidental (2 430) Atlntic nordoriental (11 711)
Mediterrnia (1 837)
Atlntic centre-occidental (1 894) Pacfic centre-oriental (1 936)
Atlntic centreoriental (3 285)
Pacfic nordoccidental (3 046)
66
Pacfic centreoccidental (11 657) Oce ndic (10 137)
Pacfic centreoriental (1 936)
Pacfic sud-oriental (11 151)
Atlntic sud-occidental (2 166)
Atlntic sud-oriental (1 737)
Pacfic sud-occidental (800)
0
Grans zones de pesca
2000 km
Les rees martimes de pesca del mn estan dividides en 14 zones (vegeu font 14). Dins de cada zona, la pesca s ms abundant all on les aiges sn menys profundes.
Font 14. Les grans zones pesqueres del mn el 2004 amb les xifres totals de pesca en milers de tones.
3.18. Observa el mapa i respon les preguntes segents: a) Quina s la zona de la qual sextreuen ms captures? b) Quins pasos et sembla que poden ser grans productors de peix capturat?
4.2. Laqicultura
Lincrement de captures de peix en els ltims anys ha fet plantejar seriosament la idea que cal deixar temps a la mar perqu regeneri les espcies animals i vegetals si no es vol que els recursos marins sexhaureixin del tot. Aix doncs, laqicultura es presenta com un ajut per reduir limpacte de les captures en els oceans i com una alternativa interessant al sistema de depredaci dels recursos marins.
PARAULES CLAU
aqicultura
Laqicultura s un sistema de cria i engreix de plantes i danimals aqutics que es realitza en installacions especials, anomenades piscifactories, o b en granges situades en el medi natural. Es practica en aiges dolces i en aiges marines. Actualment, shi crien peixos, molluscs i crustacis, i shi conreen algues. En els darrers anys hi ha hagut un augment de la producci del sector de laqicultura, fins al punt que la producci mundial daquesta activitat econmica ha estat molt superior al creixement demogrfic mundial. Sha passat dun subministrament per cpita de 0,7 quilos lany 1970 a 6,4 quilos lany 2002.
Font 15. Granja marina, al Delta de lEbre (Baix Ebre).
Tendncies en la producci mundial de laqicultura: principals grups despcies
(milions de tones) 30 peixos molluscs 25 plantes aqutiques 20 crustacis altres animals aqutics 15
Font: FAO (2006).
Els deu pasos amb ms producci daqicultura Productor Xina ndia Indonsia Jap Bangla Desh Tailndia Noruega Xile Vietnam Estats Units Total parcial dels deu pasos Resta del mn Total 2000
(milers de tones)
2002
(milers de tones)
10 5 0 1970 1974 1978 1982 1986 1990 1994 1998 2002
Font: Reelaboraci de dades extretes de la FAO (2004).
El 20 % del peix consumit a Espanya s procedent de vivers
augment de consum de peix i lexhauriment dels caladors naturals han impulsat laqicultura a Espanya fins a convertir-la en un prsper sector que proveeix prop del 20 % de la demanda, s a dir: de cada 10 quilos consumits, dos sn de criana controlada, encara que les xifres inclouen tamb el musclo, la spia i altres productes de mar i de riu. Sense comptar musclos, ostres, closses i escopinyes, noms quatre espcies de criana, com les anomenen els productors, arriben a una elevada quota de mercat: sn lorada, el llobarro i la truita, amb el 95 %, i el turbot, amb el 60 %. Cap altra espcie arriba al 5 %, encara que les previsions del sector, amb un creixement anual del 8 %, mostren un canvi radical.
ANTONIO MADRILEJOS, en El Peridico (10 de febrer de 2006).
24 580,7 1 942,2 788,5 762,8 657,1 738,2 491,2 391,6 510,6 456,0
27 767,3 2 191,7 914,1 828,4 786,6 644,9 553,9 545,7 518,5 497,3
67
31 318,8 4 177,5 35 496,3
35 248,4 4 550,2 39 798,6
Font 16. Laqicultura a Espanya i al mn.

3.19. Respon les preguntes i fes les activitats segents:
A C T I V I T A T S
3.20. Digues, amb paraules teves, quina diferncia hi ha entre pes-
ca de subsistncia i de mercat, i entre pesca continental i martima.

3.21. Busca exemples despcies de pesca daltura i de pesca cos-
tanera.
3.22. Qu s laqicultura? Quina s la causa de limpuls que est
prenent aquesta activitat del sector primari en els darrers anys?
a) Descriu la informaci que et proporciona el grfic, la que et proporciona la taula i la que et proporciona el text. b) Quines afirmacions de lapartat 4.2. refermen les diverses dades exposades en aquesta font? c) En un planisferi mut pinta els deu principals pasos amb ms producci daqicultura. Desprs digues en quin continent es concentra la producci ms elevada daqicultura. d) Quins tipus de peix dels que es consumeixen a Espanya provenen principalment de laqicultura? e) Laqicultura, a Espanya, tendeix a augmentar o a disminuir? Segueix la tendncia de laqicultura mundial?
Unitat 3
5. Activitats primries que agredeixen el medi ambient
El desboscament del paisatge natural va ser la primera activitat humana que va alterar el medi ambient. Aquest procs de tala darbres per treballar noves terres de conreu ha durat milers danys. En els dos darrers segles, el desboscament sha accelerat i avui dia ja comena a ser preocupant. Un altre problema que sorgeix de les activitats del sector primari s la degradaci dels sls i la vegetaci a causa de ls abusiu de fertilitzants qumics, herbicides i plaguicides. A ms, quan plou aquests productes, que poden presentar un cert grau de toxicitat, sn arrossegats fins als rius i llacs i en provoquen la contaminaci de les aiges.
SABIES QUE...?
Durant molts anys es va utilitzar un plaguicida anomenat DDT, fins que sen va prohibir ls perqu, malgrat la seva eficcia, es va demostrar que atacava el sistema nervis central, el fetge i tamb es va descobrir que tenia efectes cancergens per a les persones.
Font 17. Aiges del riu Don contaminades, a prop de Doncaster, a Anglaterra (Regne Unit).
68
El sector agrcola cada vegada consumeix ms aigua necessria per a la irrigaci de les grans extensions de conreu. Aix est produint una sobreexplotaci dels recursos hdrics, la qual cosa pot provocar lescassetat o, fins i tot, la mancana daigua en determinades zones. El sector ramader, en concret la ramaderia intensiva, tamb agredeix el medi ambient. Un dels problemes ms coneguts s el de lexcs de purins. Els purins sn els excrements dels porcs diluts amb laigua i els detergents que sutilitzen per netejar les granges. La seva composici contamina laire, laigua i el sl. Per palliar el problema i mantenir lequilibri dels paisatges naturals, la Uni Europea recomana que els ramaders tinguin com a mxim entre 20 i 40 porcs per hectrea. Laqicultura tamb presenta problemes mediambientals. Duna banda, els residus de les granges marines sescampen pels voltants daquestes gbies contaminant lentorn. Daltra banda, lengreix dalgunes espcies precisa dun pinso elaborat a partir de grans quantitats daltres peixos. Per exemple, per aconseguir una tonyina dun quilo calen 15 quilos de seit. Aix, per aconseguir una espcie concreta de granja marina se nexhaureixen daltres del medi natural.
A C T I V I T A T S
3.23. Enumera els principals problemes mediambientals derivats de les activitats del sector primari. 3.24. Explica, amb paraules teves, qu s un fertilitzant, un herbicida i un plaguicida. Si cal, busca les paraules en el diccionari. 3.25. Qu vol dir exhaurir una espcie? 3.26. Vs a www.espaibarcanova.cat (enlla 2), consulta el web indicat i elabora un breu informe sobre els problemes que generen els purins a laigua, a la terra i a laire, i les solucions que es proposen per evitar-los.
6. El sector primari a Catalunya

Noms l1,5 % de la poblaci activa de Catalunya es dedica al sector primari. Algunes de les activitats del sector primari es distribueixen pel territori catal de la manera segent: el 29 % est dedicat a lagricultura, el 44 % a lexplotaci forestal i el 14,2 % a les pastures de muntanya. Pel que fa al sector agrari, a Catalunya, hi predomina lextensi mitjana i petita de les explotacions i el seu carcter familiar. La majoria dels conreus sn herbacis (farratges, cereals i hortalisses). Quant als conreus llenyosos, hi destaquen els conreus de sec (vinya, olivera) i els conreus de regadiu (arbres fruiters). Pel que fa al sector ramader, hi preval la cria del porc i les granges daviram altament tecnificades. La carn de porc produda a Catalunya representa el 37 % del total espanyol. La pesca s un sector en recessi, ja que fa anys que disminueix el nombre de tones de peix capturades com a conseqncia de lexhauriment dels caladors. En els caladors hi ha menys quantitat dexemplars perqu el volum de captures s superior al ritme natural de reproducci dels peixos que hi habiten. Darrerament, en canvi, la producci de laqicultura marina sha incrementat.
Evoluci de la ramaderia catalana (2003)
(en milers de caps de bestiar)
Producci agrcola catalana (2004)

(en tones)
cereals llegums farratge tubercles hortalisses ctrics fruita dola fruita seca vinya olivera conreus industrials
1 346 628 6 657 3 437 284 75 850 405 906 145 954 1 026 039 31 062 487 564 142 098 13 098
Font: Reelaboraci de dades de lInstitut dEstadstica de Catalunya (IDESCAT) (2006).
69
Captures de pesca i producci daqicultura (20002004) 2003

(en tones)
Sector bov ov cabrum porc aviram conills
1989 577 430 965 148 63 678 3 825 292 37 012 278 873
1995 668 683 860 401 46 426 4 390 484 40 106 344 495
595 968 710 710 75 017 6 173 188 42 640 376 769
2000 pesca aqicultura 5 100 44 673
2004 4 263 33 681,3
Font: Reelaboraci de dades de lIDESCAT (2006).
Font: Reelaboraci de dades de lIDESCAT (2006).
Font 18. Lagricultura, la ramaderia i la pesca a Catalunya.

3.27. Observa les taules, respon les preguntes i fes les
A C T I V I T A T S
3.28. Identifica les idees principals del text de lapartat 6 i ela-
boran un esquema.
3.29. Vs a www.espaibarcanova.cat (enlla 3), consulta el web indicat i fes les activitats segents:
a) Compara la poblaci activa del sector primari a Catalunya amb la dEspanya i la de la Uni Europea, i digues qu et sembla que poden indicar les diferncies que hi observes. b) Digues quin lloc ocupa el PIB per cpita a Catalunya en comparaci amb el conjunt dEspanya i el de la Uni Europea.
activitats segents: a) Quins sn els cinc principals conreus de Catalunya segons la seva producci? Escriu-los en ordre. b) Escriu un exemple de cada un dels cinc tipus de conreu que has mencionat en la resposta de la pregunta anterior. Per exemple: el blat s un cereal. c) A qu est destinat el farratge? d) Descriu levoluci de la ramaderia a Catalunya dacord amb els indicadors de la taula Evoluci de la ramaderia catalana (2003). e) Quin s el sector principal de la ramaderia catalana? Quin problema mediambiental pot produir? f ) Descriu levoluci de les captures de pesca de laqicultura a Catalunya.
Unitat 3
7. Els paisatges agraris de Catalunya
Els paisatges agraris de Catalunya sn diversos i han estat condicionats per factors fsics (relleu, clima i proximitat de laigua) i factors histrics. Des de lpoca romana, les propietats agrries del territori catal han estat de mides mitjanes. A lpoca medieval, aquestes propietats es van anar organitzant al voltant del mas o masia, un dels primers elements del paisatge agrari catal. La masia ha estat, i s sovint encara, centre dexplotaci i habitatge dels propietaris o dels masovers*. Del segle XVIII en, els cultius de les masies han tendit a especialitzar-se en el producte que ms sha adaptat a les condicions de cada lloc i a la demanda del mercat dels nuclis urbans. Aquesta especialitzaci explica en bona part el seu paisatge. En els darrers cinquanta anys, amb la introducci de la mecanitzaci al camp, lespecialitzaci sha accentuat.
Font 19. Masia, a Agullana (Alt Empord).
VOCABULA
RI
7.1. Els paisatges agraris de la Catalunya humida

La Catalunya humida es correspon amb les zones que reben ms de 600 mm de pluja anual. Comprn el Pirineu, el Prepirineu, i les zones dalta i mitjana muntanya. Les espcies cultivades, grcies a labundor de la pluja, poden prescindir del regatge artificial. Amb tot, darrerament sen refora la productivitat amb el rec per aspersi, ja que aix saconsegueix triplicar-ne el rendiment. Dins daquesta zona humida tamb hi s present el tpic paisatge de camp tancat o bocage.
Masover. Persona que, amb contracte darrendament o de parceria, explota un mas o masia, propietat duna altra persona, i que hi acostuma a residir. Borda. Petita edificaci situada en un prat de dalla per guardar lherba segada quan sha assecat. Farratges. Plantes verdes destinades a lalimentaci del bestiar. Les principals plantes farratgeres sn lleguminoses (alfals, vea, trvol, etc.) i gramnies (civada, blat de moro, etc.).
70
Font 20. ELS PRINCIPALS PAISATGES AGRARIS DE LA CATALUNYA HUMIDA
Arfa ( Alt Urgell).

Prat de dalla. Conreu dherba en zones humides. Lherba s dallada dos o tres cops lany i quan sasseca semmagatzema a les bordes*. Lherba daquest tipus de conreu es destina al bestiar.
Conreu de blat de moro, a la plana den Bas (Garrotxa).

Camp de farratges*. Pel que fa a aquest tipus de camp, hi destaca el conreu de blat de moro, que ocupa actualment 36 385 ha. Se sembra a la primavera i es cull a lestiu. Resisteix poc el fred.
Parc Nacional dAigestortes (Pallars Sobir).

Prat natural. A les zones ms altes de Catalunya, hi trobem lexplotaci del prat natural lligat a lexplotaci ramadera.
VOCABULA
RI
7.2. Els paisatges agraris de la Catalunya seca

A grans trets, el riu Llobregat i el seu afluent el Cardener estableixen la lnia divisria entre la Catalunya humida, al nord, i la Catalunya seca, al sud. Aquesta ltima comprn el territori catal que rep menys de 600 mm de pluja anuals. A la Catalunya seca, shi troben els conreus tradicionals mediterranis.
Denominaci dorigen. Denominaci dun pas, duna regi, comarca o localitat, que designa un producte que ns originari i que es distingeix per una srie de qualitats concretes que lidentifiquen. Aiges fretiques. Aiges subterrnies que es poden extreure mitjanant pous i altres sistemes.
Font 21. ELS PRINCIPALS PAISATGES AGRARIS DE LA CATALUNYA SECA
La Mnia (Alt Peneds).

Vinya. Encara que la vinya domina el paisatge agrari dalgunes comarques, com s el cas del Peneds i el Priorat, es troba arreu de la Catalunya seca. Aix explica que hi hagi onze denominacions dorigen* catalanes relatives al vi. La vinya resisteix fora b la sequedat de lestiu. Cal esporgarla a lhivern i tractar-la amb plaguicides durant la primavera. La verema t lloc al setembre. Forma grans extensions de monocultiu que ofereixen paisatges molt diferents segons les estacions.
Camp de blat a lArmentera (Alt Empord).

Camp de cereals. El conreu de cereals ocupa a Catalunya el 42 % de la superfcie cultivada. Lordi i el blat sn les espcies ms abundants. El paisatge cerealstic sol conformar camps oberts i montons. La sembra sefectua a la tardor o a lhivern, un cop sha llaurat el terreny. No sha de treballar ms fins a la sega de lestiu. Aquest paisatge domina sobretot les comarques de la Noguera, la Segarra, lUrgell i el Segri.
Les Borges Blanques (Garrigues).

Camp doliveres. Aquest tipus de camp ocupa a Catalunya un 13 % de la superfcie cultivada i s present sobretot a les comarques del sud de Catalunya (Baix Camp, Terra Alta, Ribera dEbre, etc.). Cal podar lolivera un cop lany i fumigar-la amb plaguicides. Quant a la 71 collita que es realitza a final de la tardor oa comenament dhivern cal llaurar el camp tres cops lany arran de tronc.
7.3. Altres paisatges agraris

A C T I V I T A T S
En el territori catal, shi troben tamb altres paisatges agraris: Arbres fruiters. Els arbres fruiters ocupen el 15 % de la superfcie cultivada. Nhi ha de dos tipus: els de fruita seca (ametllers, nogueres, avellaners) i els de fruita dola (presseguers, pomers, etc.). Conreus nous. Darrerament shan incorporat al paisatge agrari catal el conreu del girasol , i el de les flors i plantes ornamentals. Aquestes darreres shan concentrat a la comarca del Maresme i estan desenvolupant un paisatge blanc caracteritzat per lextensi dels hivernacles. Per treballar aquest tipus de conreu cal molta m dobra, la qual cosa s un estmul per a larribada dimmigraci procedent de lrea subsahariana. Hortes de regadiu. Llevat de la zona del baix Segre, beneficiada per la construcci de canals de regatge, ocupa a Catalunya un espai limitat a la vora dels rius o als indrets amb abundor daiges fretiques*. Els espais ms amplis es troben al delta de lEbre, on es cultiva larrs, i al delta del Llobregat. El paisatge de les hortes es distingeix per la seva geometritzaci i el cultiu despcies de temporada (carxofa, enciams, escaroles, tomquets, albergnies, etc.). Lhorta precisa atencions gaireb diries.
3.30. Elabora un quadre sinptic amb el
contingut que them exposat en aquest apartat i que es tituli Els paisatges agraris de Catalunya. 3.31. Consulta ladrea dInternet del Departament dAgricultura Ramaderia i Pesca que trobars en el web www.espai barcanova.cat (enlla 4) i identifica algunes de les comarques on ms predominen els paisatges agraris corresponents als conreus segents: cereals, farratges, fruiters, flors, fruita seca, horta, olivera i vinya. 3.32. Busca a Internet imatges dels paisatges agraris de Catalunya, classificals i descriu-los tot indicant-hi algunes de les feines que comporten els seus conreus.
INTRODUCCI El coneixement de la producci agrcola i ramadera al mn en general i en el nostre entorn en particular s important, ja que, de levoluci daquestes activitats econmiques, en depn lalimentaci i la lluita contra la fam al mn. Per aix us proposem que lestudieu amb deteniment tant en lmbit mundial com en lmbit catal. TASCA Proposem la redacci dun treball centrat en la producci agrria al mn i a Catalunya des de lany 2000 fins a lactualitat. Aquest treball el podeu fer individualment o en grup. Cal que acompanyeu el text amb totes aquelles imatges, quadres estadstics i grfics que us ajudin a justificar all que expliqueu. El treball, incloent-hi les imatges, no ha de tenir ms de deu p- Collita darrs, a lilla de Honshu (Jap). gines, i cal que lelaboreu en format Word. Tamb podeu exposar-lo a classe en format PowerPoint. PROCS
72
El treball ha de tenir tres parts. A continuaci us en suggerim un gui:

1. La producci agrria al mn 1.1. Levoluci de la producci de cereals i els principals pasos productors 1.2. Levoluci de la producci de blat de moro i els principals pasos productors 1.3. Levoluci de la producci darrs i els principals pasos productors 2. La producci ramadera al mn 2.1. Evoluci de la producci de carn de bov i porc 2.2. Evoluci de la producci de carn dov i pollastre 2.3. Conclusi: els tipus de ramaderia ms importants al mn 3. El sector primari a Catalunya 3.1. Les principals comarques productores de porc, ov i avcola 3.2. Els purins: principals comarques que han de vigilar aquest contaminant 3.3. Els esculls martims artificials: qu sn i quants nhi ha a la costa catalana
Els subapartats us poden facilitar la feina, per mai limitar-la. Per tant, podeu modificar aquest gui afegint altres apartats o subapartats. UN PARELL DADVERTIMENTS No escriviu mai cap paraula de la qual no conegueu el significat. No copieu mai frases senceres de les fonts que consulteu. RECURSOS Per poder elaborar aquest treball, cal que entreu en el web www.espaibarcanova.cat (enllaos 59).
Internet
LA POBLACI DUN PAS de 16 anys o ms s divideix en
poblaci inactiva
poblaci activa
que segons la seva distribuci s un indicador del grau de desenvolupament
que treballa en
el sector primari
el sector secundari
el sector terciari
que planteja problemes mediambientals
que s un conjunt dactivitats econmiques relacionades amb
73
lagricultura que crea el paisatge agrari que t elements que pot ser intensiva extensiva
la ramaderia que pot ser intensiva extensiva causat per factors que es divideix en diversos sectors
la pesca que es divideix en diversos tipus
porc ov bov cabrum aviram
de subsistncia de mercat continental martima aqicultura
unitats de conreu tipus de conreu sistemes de conreu formes dhbitat rural
fsics: clima, relleu, sl humans: pressi demogrfica, desenvolupament, cultura, histria
Unitat 3
poblaci inactiva 1.1.
Resum grfic
bns 1.
La poblaci inactiva inclou totes les persones que no treballen perqu no volen o perqu no poden, com ara els jubilats, les persones que realitzen feines de la llar, els estudiants de ms de 16 anys que no treballen, les persones incapacitades per treballar, etc. Els bns sn els productes de naturalesa material que ens serveixen per satisfer les nostres necessitats humanes, com poden ser una barra de pa o un jersei.
serveis 1.
poblaci ocupada 1.1.
74
Els serveis sn el conjunt dactivitats econmiques que inclou totes aquelles activitats que no pertanyen als sectors primari o secundari.
poblaci activa 1.1.
La poblaci ocupada pertany a la poblaci activa i s la que rep un salari a canvi de la feina que fa.
poblaci desocupada 1.1.
La poblaci activa s la poblaci dedicada a produir bns i serveis, i comprn les persones que tenen edat de treballar (entre 16 i 65 anys), encara que no ho facin per impediments no desitjats (perqu no troben feina, perqu estan malaltes, etc.).
La poblaci desocupada o en atur pertany a la poblaci activa i inclou la poblaci de 16 anys o ms que est disponible per treballar i que busca la seva primera feina o que ha deixat lactivitat econmica que realitzava.
ramaderia 2.
sector primari 1.2.
La ramaderia s una activitat econmica que pertany al sector primari i socupa de criar determinades espcies animals (porcs, bens, aus, vaques, etc.) per aprofitar-ne directament la carn o altres productes derivats com, per exemple, la llet. El sector primari inclou les activitats econmiques destinades a extreure productes de la natura (lagricultura, la ramaderia, la pesca i lexplotaci forestal).
pesca 4.
75
agricultura 2.
La pesca s una activitat econmica que pertany al sector primari i que es basa en lobtenci de peixos, crustacis i molluscs extrets directament de laigua dels rius, dels llacs o de la mar.
aqicultura 4.2.
Lagricultura s una activitat econmica que pertany al sector primari i consisteix a cultivar la terra per obtenirne fruits (blat, ram, tomquets, etc.).
Laqicultura s un sistema de cria i engreix de plantes i danimals aqutics que es realitza en installacions especials, anomenades piscifactories, o b en granges situades en el medi natural. Es practica en aiges dolces i en aiges marines. Actualment, shi crien peixos, molluscs i crustacis, i shi conreen algues.
Unitat 3
AC T I V I TAT S
La poblaci i les activitats econmiques
3.33.
Llegeix aquest text detingudament i desprs fes les activitats que hi ha a continuaci:
76
a Clara, el dijous, per esmorzar es va menjar un entrep de pernil i desprs es va beure un got de llet. Va agafar la cartera i va baixar al carrer. Poc desprs puj en un autobs urb per desplaar-se fins a lescola. Va rebre tres classes: matemtiques, educaci fsica i cincies socials. En acabat, an al menjador de lescola, on un cambrer i una cambrera li van servir dos plats i les postres. Havent dinat, no es va trobar gaire b i li va venir molt mal de cap. Un professor de lescola lacompany en taxi a casa seva. La seva mare la va dur de seguida a la consulta de la metgessa del centre datenci primria del barri. Aquesta li recoman de fer dieta i li recept unes pastilles que, tornant cap a casa, va comprar a la farmcia. El divendres, la Clara ja es trobava b, per encara tenia una mica de febre. Va agafar un llibre per llegir una estona, desprs va dibuixar en un bloc gros amb carbonet i, ms tard, va mirar una pellcula de vdeo.
b) s aquella part de la poblaci de 16 anys o ms que no treballa perqu no vol o perqu no pot. c) inclou totes aquelles persones que tenen edat de treballar (entre 16 anys i 65 anys), encara que no ho facin per impediments no desitjats. d) es divideix en poblaci activa i inactiva. e) s la poblaci de 16 anys o ms que treballa per compte dun altre a canvi dun sou o per compte propi.
3.35. A partir de les dades daquest text respon les preguntes que hi ha a continuaci:
a) Enumera tots els bns i serveis que va utilitzar la Clara el dijous i el divendres. b) Digues a quin sector de producci pertanyen totes les persones que duen a terme les activitats econmiques que sexpliquen en aquest text. A continuaci tens dues llistes dexpressions anomenades respectivament caps i cues. Relaciona els caps de la primera llista amb les cues corresponents de manera que nobtinguis frases amb sentit: Caps 1. La poblaci de 16 anys o ms, des del punt de vista laboral, 2. La poblaci activa 3. La poblaci inactiva 4. La poblaci ocupada 5. La poblaci desocupada Cues a) s la poblaci de 16 anys o ms que est disponible per treballar i que busca la seva primera feina o que ha deixat lactivitat econmica que realitzava.
3.34.
n primer lloc, les dones africanes sn reproductores, no nicament en el sentit biolgic del mot, sin tamb en lmbit domstic, on tenen la responsabilitat de lalimentaci, la neteja i el funcionament general de la unitat familiar. [] En segon lloc, les dones africanes que viuen en les rees rurals sn productores. Les dones de les zones rurals dfrica sn les ms grans productores de conreus per a lalimentaci, i tamb contribueixen al treball en els conreus per a lexportaci i a la producci daliments per vendre per compte propi. [] En tercer lloc, les dones sn les organitzadores de les comunitats. [] Sels pot demanar, per exemple, que arreglin els forats de les carreteres i els camins, que eliminin les deixalles de les rees comunals i que contribueixin als projectes de la comunitat, com ara la construcci i el manteniment de dispensaris i escoles.
HAZAEL BARRET: Women in Africa (text adaptat).
a) Es pot afirmar que la situaci de les dones s justa en relaci amb la dels homes, a lfrica? Per qu? b) Quines causes et sembla que poden explicar la situaci descrita en el text?
3.36.
Observa la taula i desprs respon les preguntes de la pgina segent:

Taxa datur a Catalunya (20012004)
(en %)
Anys 2001 2002 2003 2004 2005
Homes 6,5 7,6 8,0 7,8 5,8
Dones 11,7 13,6 13,0 12,3 8,4
Total 8,6 10,1 10 9,7 7,0

Font: IDESCAT (2006).
AC T I V I TAT S
a) Explica a qu es refereix la taula i posa algun exemple que la faci entenedora. b) Els homes i les dones, a Catalunya, tenen la mateixa taxa docupaci? Identifica les semblances i les diferncies de la informaci de la taula. c) Quines raons et sembla que poden explicar el fet que les dones catalanes tinguin un tant per cent datur superior al dels homes?
El paisatge agrari
Classifica correctament, en dues columnes encapalades amb els ttols Elements del paisatge agrari i Factors del paisatge agrari, les paraules segents: minifundi, histria, clima, hbitat, xarxa parcellria, pressi demogrfica, relleu, fertilitat dels sls, latifundi, open field, grau de desenvolupament econmic, bocage, sec, cultura, tipus de conreu.
3.38.
Lagricultura i la ramaderia
Observa les fotografies A i B i comenta de quin tipus dactivitats agropecuries es tracta: Activitats agropecuries intensives o extensives. Activitats agropecuries de subsistncia o orientades al mercat. Argumenta les respostes.
3.37. A
Fes una descripci de la fotografia 1 i de la fotografia 2 a partir dels elements del paisatge agrari segents: Open field o bocage. Conreu herbaci o llenys. Conreu de sec o de regadiu. Hbitat rural de forma dispersa o concentrada.
3.39. 1
77
Shropshire, a Anglaterra (Gran Bretanya). B
Jan (Andalusia). 2
Jharkhand (ndia).
Prop de Torroella de Montgr (Baix Empord).
Unitat 3
AC T I V I TAT S
La pesca i laqicultura
Observa les taules de ms avall i desprs respon les preguntes segents: a) Quina s la tendncia general en els pasos europeus pel que fa a levoluci de la quantitat de captures de pesca entre els anys 2000 i 2003? Quina penses que pot ser la ra? b) Descriu levoluci de la producci daqicultura a Europa. c) Compara levoluci de la quantitat de captures de pesca i levoluci de laqicultura a Espanya, Frana i Noruega. Tenen la mateixa tendncia?
3.40.
Captures continentals i marines per pasos i perodes
(en 1 000 tones de pes viu)
Activitats primries que agredeixen el medi ambient

Explica quins sn els problemes o agressions que les activitats primries comporten o poden comportar en lequilibri mediambiental.
3.41.
El sector primari a Catalunya

3.42.
Observa la taula segent i desprs respon les preguntes que hi ha a continuaci:

Captures totals a les llotges catalanes
(en quilos)
Ports
2003
2004
704 997,17 1 591 760,42 3 537 895,45 1 361 529,80 1 316 279,19 722 810,30 2 400 001,98 3 203 358,00 117 955,60 2 655 241,89 3 097 218,55 89 312,61 3 824 090,15 2 250 709,22 2 763 263,41 300 264,99 292 935,81 3 239 133,98 212 518,59 33 681 277,11
%
-9,60 -17,90 -23,18 -18,19 -4,53 64,08 25,29 18,22 -21,39 -6,26 -6,26 -8,61 17,45 19,57 16,43 12,11 29,97 -8,16 -5,24 0,32
2000 Blgica Dinamarca Alemanya Regne Unit Grcia Espanya Frana Irlanda Itlia Noruega Islndia Pasos Baixos Polnia Portugal Finlndia 30 1 534 205 748 99 1 070 703 276 302 2 699 2 000 496 218 191 156
2001 30 1 511 211 740 94 1 109 671 356 310 2 687 2 001 518 225 193 150
2002 29 1 442 224 690 96 883 699 282 270 2749 2 145 464 222 202 145
2003 26 1 031 261 636 74 840 694 266 283 2 544 2 002 524 163 209 122
78
Producci en centres daqicultura per pasos i perodes

(en 1 000 tones de pes viu)
1993 Repblica Txeca Dinamarca Alemanya Grcia Espanya Frana Irlanda Itlia Pasos Baixos Polnia Finlndia Regne Unit Noruega 20 40 70 33 126 277 30 166 71 19 18 69 164
1996 18 42 83 40 232 286 35 189 100 28 18 110 322
2000 19 44 66 95 312 267 51 217 75 36 16 152 491
2003 20 35 74 100 313 246 139 67 35 13 582
Font: Instituto Nacional de Estadstica (2006).
a) Localitza en un mapa mut de Catalunya els ports esmentats en la taula. b) Quins sn els ports que no presenten una disminuci de la quantitat de captures? Escriu el nom de cada un daquests ports i, al costat, el nom de la comarca a la qual pertanyen. c) Qu pots deduir sobre levoluci de lexplotaci pesquera dels ports catalans a partir de la informaci daquesta font? d) Quins factors expliquen levoluci detectada en la pregunta anterior? e) Quines mesures penses que shaurien de prendre per evitar aquesta evoluci?
Font: Departament dAgricultura, Ramaderia i Pesca (2006).
Llan 779 87,25 Port de la Selva 1 938 786,05 Roses 4 605 291,50 lEscala 1 664 170,60 Palams 1 378 805,73 Sant Feliu de Guxols 440 511,40 Blanes 1 915 601,72 Arenys de Mar 2 709 756,90 Matar 150 042,20 Barcelona 2 832 526,77 Vilanova i la Geltr 3 304 074,60 Torredembarra 97 728,05 Tarragona 3 255 812,64 Cambrils 1 882 347,12 lAmetlla de Mar 2 373 261,81 lAmpolla 267 828,98 Deltebre 225 381,11 Sant Carles de la Rpita 3 526 807,24 Les Cases de lAlcanar 224 268,16 TOTAL 33 572 879,83
Font: Instituto Nacional de Estadstica (2006).
1. Digues amb paraules teves quina diferncia hi ha entre poblaci activa i poblaci inactiva. Posan exem-
ples.
2. Digues a quin sector de producci pertanyen les ocupacions segents i argumenta la teva resposta:
pescador, metgessa, pags, mestra, controlador de qualitat en una fbrica daliments, venedora, fabricant de cotxes, jutge, embotellador en una cadena de muntatge, mossa desquadra.
3. Observa cada una de les fotografies i descriu-les a partir dels quatre elements del paisatge agrari que
hem estudiat: Les formes bsiques de les unitats de conreu segons els lmits. Els tipus de conreu. Els sistemes de conreu. B Les formes de lhbitat.
A
Encinas Reales (Crdova).
79
Shropshire, a A nglaterra (Regne Unit).
4. Digues quina de les fotografies s una explotaci intensiva i quina s extensiva. Argumenta la resposta.
C
A
Michigan (EUA).
tics (Frana).
Pirineus Atln
Java (Indonsia
).
5. Exposa alguns dels problemes medioambientals derivats directament de les activitats del sector pri-
mari.
6. Descriu a grans trets les caracterstiques del sector primari a Catalunya.
Dossier
Lanlisi e g t a s i a p l e d
Fer una anlisi consisteix a examinar les diferents parts que constitueixen un tot. Analitzar un paisatge consisteix, doncs, a destriar els elements que el componen. Per fer lanlisi dun paisatge has de seguir els tres passos segents: a) Identificaci dels elements visuals. b) Representaci grfica del paisatge. c) Identificaci de la naturalesa dels elements, classificaci i determinaci de les causes.
Unitat 3
ELEMENTS VISUALS
ELS COLORS DOMINANTS

El color ens parla de la naturalesa dun paisatge i, fins i tot, de lestaci de lany. El color groc, per exemple, pot indicar un camp de blat a lestiu, o el verd, el mateix camp a la primavera, etc. En el paisatge que analitzem (vegeu pgina segent), els colors dominants sn el blau, el blanc, el verd i sobretot el groc.
LES LNIES PRINCIPALS

Tot paisatge t unes lnies dominants: lhoritz, la corba duna platja, una crulla de camins, el curs dun riu, etc. Fixat que en el paisatge que analitzem (vegeu imatge 1 de la pgina segent), les lnies dominants sn lhoritz, la separaci ntida entre conreus i bosc i les direccions de les espigues.
ELS PUNTS FORTS

Les lnies dominants solen conduir a diversos punts anomenats forts. s on inconscientment sadrea la nostra mirada. En la imatge 2 de la pgina segent els punts forts estan marcats amb una creu.
LES FORMES O ELS VOLUMS DOMINANTS

Les lnies principals organitzen formes o volums. En el paisatge que hem posat dexemple les formes dominants sn els rectangles formats pels conreus i el cel, a ms del triangle que forma el bosc amb la lnia de separaci del blat (vegeu imatge 3 pgina segent).
La representaci grfica del paisatge No es tracta de fer un dibuix artstic, sin de simplificar els elements en un croquis. En el cas duna fotografia, has de sobreposar un paper de calcar a la imatge, traar les lnies dominants i dibuixar els detalls principals. Desprs marques els punts forts, i finalment dibuixes els elements allats que siguin significatius. No shi han de representar detalls, sin noms el que s essencial. Es poden utilitzar colors: el groc per als conreus, el marr per a les muntanyes, el verd per a les construccions, etc.
Imatge 1.
Imatge 2.
C B U U U U
Imatge 3.
C B U U U U
C B U U U U
C B U U U U
C B A U U U
C A A U U U
C C A U U U
Imatge 4.
Identificaci de la naturalesa dels elements, classificaci i determinaci de les causes Lltim pas consisteix a identificar el tipus delements per tal de classificar el paisatge. Per fer-ho s aconsellable posar al damunt de la fotografia que sha danalitzar una quadrcula feta en paper de calcar. Un cop posada aquesta quadrcula al damunt de la fotografia, escriu dins de cada casella el smbol dall que shi veu (vegeu imatge 4). Si hi ha cases o altres construccions, o b pals elctrics en un paisatge predominantment natural, els pots identificar com a elements humans, encara que noms ocupin una part de la casella. Desprs de fer aquesta operaci, has domplir una fitxa similar a la que hi ha a continuaci. Aix podrs saber si, en el paisatge que analitzes, hi predominen els elements humans o els naturals.
Tipus delements del paisatge analitzat Elements naturals Cel Bosc/arbres Vegetaci baixa Sls sense vegetaci Total elements naturals Smbols C B V S Elements humans Edificis/poblament Conreus Carreteres/ camins Altres Total elements humans Smbols E U R A
Per acabar, un cop vist el nombre delements, es classifica el paisatge en natural o en humanitzat i es comenta posant una atenci especial en els factors i les causes. Aix, per exemple, el paisatge que estem analitzant s fonamentalment hum, hi predomina el conreu de sec i la forma de camp obert o open field. Com a conclusi del comentari, pots explicar quines serien les teves sensacions emotives si poguessis veure directament el paisatge. Aix, per exemple, podries dir que el paisatge que estem analitzant et produeix una sensaci de monotonia.
Unitat 3
Dossier
4 t a Unit
El planeta Terra ens ofereix els recursos que ens calen per poder realitzar les nostres activitats. Alguns daquests recursos, per, no els podem utilitzar tal com els trobem a la natura; en aquests casos els hem de transformar. Daquest procs de transformaci, se nencarrega la indstria, la qual en els dos ltims segles sha convertit en un dels pilars de leconomia mundial. Lactivitat industrial ha modificat la vida de les persones i, fins i tot, el paisatge. Lactivitat industrial genera riquesa econmica, per tamb pot provocar un impacte negatiu sobre el medi natural.
82
PARAULES CLAU
activitat industrial matries primeres capital fbrica deslocalitzaci maquila zona franca indstria sostenible
Refineria de petroli, a Grangemouth (Esccia).
Indstria vincola (Frana).
Indstria de telecomunicacions (Alemanya).
83
Maquila (Guatemala).
OBJECTIUS DIDCTICS
1. Indicar en qu consisteix el procs industrial. 2. Identificar els diferents tipus dindstries. 3. Situar les grans rees industrials del mn i indicar els factors que determinen aquesta localitzaci. 4. Definir qu s una multinacional. 5. Resumir algunes de les caracterstiques de la indstria a Catalunya. 6. Descriure limpacte de la producci industrial en el medi ambient. 7. Llegir i interpretar un mapa temtic.
Unitat 4
1. Lactivitat industrial
PARAULES CLAU
Lactivitat industrial consisteix a transformar matries primeres en productes elaborats destinats directament al consum (el pa, un electrodomstic) o en productes semielaborats destinats a altres processos industrials (components metllics, materials per a la construcci). Les matries primeres sn recursos que sobtenen de la natura per utilitzar-los en els processos industrials. La indstria sinclou dins el sector secundari, de la mateixa manera que tamb shi inclou la mineria, lexplotaci de fonts energtiques i la construcci.
activitat industrial matries primeres capital fbrica
1.1. Els elements del procs industrial

Per desenvolupar el procs industrial sn imprescindibles sis elements bsics: les matries primeres, lenergia, les mquines, la m dobra, el capital i la fbrica. El capital, que es pot materialitzar en diners o en propietats, permet comprar els elements necessaris per produir. La fbrica s lespai on es reuneixen tots els agents que intervenen en lactivitat industrial.
84
LACTIVITAT INDUSTRIAL
SABIES QUE...?
No hem de confondre fbrica amb empresa. La fbrica s lespai fsic on es duu a terme la producci industrial. Lempresa s lorganitzaci humana que coordina els elements que intervenen en aquesta producci.
necessita
matries primeres
energia
mquines
m dobra
capital
FBRICA
productes elaborats destinats al
productes semielaborats destinats a
MERCAT
ALTRES INDSTRIES
Font 1. Esquema del procs industrial.
1.2. Tipus dindstries

TIPUS DINDSTRIES SEGONS LA DESTINACI DELS PRODUCTES FABRICATS
La indstria pesant produeix bns necessaris per al funcionament daltres indstries. Requereix fortes inversions de diners i grans installacions, consumeix grans quantitats de matries primeres i denergia, i provoca un elevat grau de contaminaci. Hi ha dos tipus dindstria pesant: la indstria bsica i la indstria de bns dequipament.
Font 2. Secci de la fosa del ferro (Colmbia), exemple dindstria siderrgica.

La indstria bsica transforma els recursos naturals en productes semielaborats que constitueixen les matries primeres daltres indstries.
Font 3. Fbrica de compressors de cargols, exemple dindstria mecnica.

La indstria de bns dequipament transforma els productes semielaborats, obtinguts per les indstries bsiques, en productes acabats, que serveixen deines o maquinria per a altres tipus dindstria.
La indstria lleugera o de bns de consum transforma matries primeres o productes semielaborats en productes acabats, aptes per al consum. Requereix inversions no gaire elevades i installacions mitjanes. El consum de matries primeres i denergia acostuma a ser moderat, tamb ho s el grau de contaminaci.
85
Font 4. Fbrica de calat, a Ferreries (Menorca).
TIPUS DINDSTRIES SEGONS EL NIVELL TCNIC

La indstria punta utilitza una m dobra molt qualificada i dedica molts recursos a la investigaci. En sn exemples les indstries de telecomunicacions o les biotecnolgiques.
Font 5. Fabricaci de CD.
LA INDSTRIA DE LA CONSTRUCCI
Aquest tipus dindstria constitueix un sector especfic per la seva diversitat quant a les obres que realitza (habitatges, obres hidruliques, vies de comunicaci, etc.), per la demanda de matries primeres que duu a terme (pedra, ferro, ciment, fusta, etc.), per la quantitat de m dobra que necessita i per la seva importncia dins leconomia actual.
A C T I V I T A T S
4.1. Quins elements sn necessaris per dur a terme lac-
tivitat industrial?
4.2. Quina diferncia hi ha entre les indstries de bns
dels productes segents: joguina, grua, televisor, plstic, barra de ferro, medicina, xip dun ordinador, iogurt.
4.4. Quin tipus dindstria requereix ms inversions i
dequipament i les de bns de consum?

4.3. Indica a quin tipus dindstria es fabriquen cada un
installacions ms grans? Quin tipus dindstria consumeix ms matries primeres i energia?
Unitat 4
2. La localitzaci industrial
Les fbriques o les zones industrials no es distribueixen de manera equilibrada arreu del mn ni tampoc en el territori dun pas. La seva localitzaci depn de diversos factors.
VOCABULA RI
Legislaci. Conjunt de lleis que regulen la vida jurdica duna comunitat. Avantatges fiscals. Reducci dimpostos. Polgon industrial. Espai situat a la perifria urbana, destinat a la localitzaci dindstries i de magatzems. Parc tecnolgic. Espai industrial on subiquen empreses dalta tecnologia. Aquests espais se situen en zones molt desenvolupades, amb infraestructures que faciliten la recerca i lintercanvi dinformaci.
2.1. Els factors de la localitzaci industrial

La proximitat a les fonts denergia i a les matries primeres. El nivell despecialitzaci i el cost de la m dobra. El preu del sl. La proximitat al mercat de consum. Lexistncia duna xarxa adequada de transports i comunicacions. La proximitat a centres dinvestigaci. La permisivitat de legislaci* mediambiental i laboral. Els avantatges fiscals*. El progrs en els mitjans de transport, els costos de producci (per exemple, el cost de la m dobra) i la legislaci sobre limpacte mediambiental de la indstria han fet que alguns dels factors que acabem danomenar hagin perdut o guanyat importncia amb el pas del temps.
86
Font 6. Actualment les indstries subiquen als afores de les ciutats, en polgons industrials* o en parcs tecnolgics*. A la dreta, Parc Tecnolgic del Valls, a Cerdanyola del Valls (Valls Occidental). A lesquerra, polgon industrial de Martorell (Baix Llobregat).
Terrassa-Manresa Ferrocarrils de C-58 la Generalitat Universitat Autnoma de Barcelona

AP-7
Sabadell Girona AP-7 Renfe

N-150a C-17
Cerdanyola del Valls Parc tecnolgic Ajuntament del Valls

Ateneu Policia local Renfe
C-58
Lleida-Tarragona
BP-1413
Santa Perptua de Mogoda
Sant Cugat
Plaa de c-243c lEstatut
Barcelona
c-1413a
Montcada i Reixac
A Matar
C-32
Font 7. Reproducci del Parc Tecnolgic del Valls.

Montgat
N-II
Rub
N-IIa AP-7 AP-2 A-2 C-16
B-30
Cerdanyola del Valls
Ripollet
A-33 B-20 C-58
Sant Cugat del Valls
Sant Andreu de la Barca

Caixer automtic
Santa Coloma de Gramenet Badalona

B-20 B-10
Molins de Rei
Tnels de Vallvidrera
Sant Adri de Bess
B-24
Correus Hotel Parc del Valls
Sant Vicen dels Horts
Sant Feliu de Llobregat

B-23 N-340
BARCELONS
BARCELONA
Esplugues de Llobregat
A-2
Torre de telecomunicacions Agncia de viatges Restaurant autoservei
Cornell de Llobregat Sant Boi de Llobregat

C-32
lHospitalet de Llobregat el Prat de Llobregat
Port de Barcelona
4.5. Observa el dibuix del Parc Tecnolgic del Valls i indica quins serveis i quines infraestructures ofereix aquest espai a les empreses que vulguin installar-shi. Tenint tot aix en compte, quins tipus dindstries penses que se situaran en aquesta zona?
Viladecans
c-245
C-32B
Aeroport del Prat

C-31
Gav
A Tarragona
3. La deslocalitzaci industrial
En les ltimes dcades moltes empreses situades als pasos desenvolupats han traslladat tota o una part de la seva producci a altres pasos. Shan installat en pasos on la m dobra i el sl industrial sn ms barats, on la legislaci laboral i mediambiental s menys exigent i on els governs els ofereixen avantatges fiscals o altres privilegis. Daquesta manera, els costos de producci disminueixen i els beneficis augmenten. Aquest fenomen es coneix amb el nom de deslocalitzaci.
SABIES QUE...?
La deslocalitzaci va comenar en el sector secundari, ms concretament en la indstria, per en els darrers anys tamb est afectant el sector terciari. Les principals activitats deslocalitzades del sector terciari sn les relacionades amb les tecnologies de la informaci i la comunicaci.
PARAULES CLAU
deslocalitzaci
Font 8. Bona part del material esportiu que es comercialitza per tot el mn es fa utilitzant m dobra infantil. En la fotografia, famlia fent pilotes de futbol (ndia).
87
La deslocalitzaci ha estat possible a causa de les innovacions tcniques que han abaratit i millorat els transports i les comunicacions, i a causa tamb de les poltiques econmiques que han posat en prctica molts governs, els quals permeten que es desenvolupin amb total llibertat les activitats productives i comercials, i daquesta manera faciliten que els seus pasos participin en leconomia global del planeta. A Espanya, durant el perode 19902004, es van comptabilitzar 130 casos de deslocalitzaci, realitzats per 112 empreses. Tot aix va afectar sectors dactivitats industrials que es caracteritzen per utilitzar molta m obra, com ara el sector txtil, el del calat, el dels components dautombil, etc. Els pasos receptors van ser pasos del nord dfrica, de lEuropa de lest i del Sud-est dsia.
1. ndia 2. Xina 3. Malisia 4. Filipines 5. Singapur
6. Tailndia 7. Repblica Txeca 8. Xile 9. Canad 10. Brasil
Font 9. Els 10 pasos del mn que atreuen ms inversi exterior (2006).

4.6. Quin continent s el ms atractiu per
als processos de deslocalitzaci?
A C T I V I T A T S
4.7. Formeu grups, realitzeu lactivitat i responeu les
preguntes segents: a) Ordeneu, de ms a menys importncia, els factors que considereu que determinen actualment la localitzaci industrial.
b) En els ltims anys moltes indstries han marxat de la ciutat i shan installat en espais periurbans. Per qu? c) Quines caracterstiques tenen els pasos on es poden trobar indstries que provoquen molta contaminaci o que necessiten molta m dobra poc especialitzada?
Unitat 4
4. La industrialitzaci al mn
Les grans rees industrials del mn es localitzen als pasos desenvolupats. La mxima concentraci industrial es troba als Estats Units, als pasos de la Uni Europea, al Jap i a alguns pasos del sud-est asitic.
Font 10. Les principals rees industrials del mn.
Els Estats Units sn la primera potncia industrial del mn. Disposen dabundants recursos naturals, de molt de capital, dun alt nivell tecnolgic, de bones infraestructures i dun gran mercat. A Europa s on va iniciar-se el procs dindustrialitzaci. Hi ha pasos amb una llarga tradici industrial, com Anglaterra o Alemanya. Dins el conjunt de la Uni Europea hi ha una gran diversitat dempreses i despais industrials. Actualment els pasos de lEuropa de lest viuen un procs de reindustrialitzaci i atreuen molta inversi estrangera.
Sant Petersburg Vancouver Seattle Portland Badia de San Francisco Los Angeles San Diego Tijuana Denver Phoenix Zona industrial de la costa est Nord dfrica Frontera Costa del Golf lHavana Ciutat de Mxic Amrica Central Bogot Equador Manaus Bahia Lima
A Amrica del Sud destaquen els centres industrials del Brasil, especialment a So Paulo i a Rio de Janeiro.
Moscou Donbass Europa occidental
Liban Israel el Caire
88
Puerto Rico Khartum Caracas Nigria Ghana Kinshasa
Nair
Sud-est Brasil Ciutat del Cap
Transvaal Durban
Santiago
Montevideo Buenos Aires
Cintur industrial mundial Concentracions industrials
frica s el continent menys industrialitzat, concentra noms el 2 % de la producci mundial. Els pasos europeus, durant els segles XIX i XX, van colonitzar frica i van explotar les seves matries primeres, per no van fer res per ajudar a crear una indstria africana.
VOCABULA
RI
Font 11. La indstria en alguns pasos
Pas Poblaci activa sector PIB* sector secundari % secundari (%) 22,9 31,2 33,4 33 40 sense dades 16,7 25,4 32,2 19,3 sense dades sense dades 24,7 32,1 31,5 26,7 41,4 43 50,9 34,3 45,4 28,6 30,9 11,1
PIB (producte interior brut) per cpita. Total del valor de la producci de bns i serveis dun estat durant un any, independentment de la propietat de les empreses daquest estat, dividit pel nombre dels habitants de lestat mateix.
Jap s el pas ms industrialitzat a escala mundial. No disposa de recursos naturals. El seu desenvolupament industrial sha basat en una m dobra qualificada, disciplinada i identificada amb lempresa, en laplicaci constant de noves tecnologies i en la collaboraci entre lestat i les empreses privades.
Estats Units Jap Alemanya Frana Repblica Txeca Taiwan Xina Singapur Malisia Brasil Sud-frica Etipia
Urals Kuzbass Vladivostok Manxria Vall de Fergana Pequn Corea del Sud Jap Vall del Ganges Karachi Bombai Bangalore Madrs Bangkok Malisia Singapur Xangai Regi de Wuhan Regi de Canton i Hong Kong Manila Saigon (Ho Chi Minh)
4.8. Busca informaci sobre el tipus din-
dstria que predomina en cada un dels pasos de la taula.
Iran Iraq Kuwait
Al sud-est dsia lactivitat industrial ha crescut molt en els ltims vint anys. Destaca el creixement de Corea del Sud, Taiwan, Hong Kong i Singapur, coneguts com a nous pasos industrials o dracs asitics. Lexistncia de m dobra barata i els avantatges fiscals que ofereixen els seus governs han facilitat que moltes empreses de les potncies industrials decidissin installar-hi fbriques. Tamb s important la producci industrial de Malisia, Filipines, Indonsia i Vietnam.
89
robi
Java
A C T I V I T A T S
Perth Adelaide Melbourne
En els ltims anys, leconomia de la Xina i de lndia ha experimentat un gran creixement. Aquests pasos tenen una enorme capacitat productiva i sn els ms grans receptors dinversi estrangera. Tamb sn uns pasos que compten amb molta m dobra.
Brisbane Sydney Nova Zelanda
4.9. Enumera els pasos amb ms
producci industrial del mn. Classificals per continents. Tots aquests pasos sn pasos desenvolupats?
4.10. Quins pasos penses que shan industrialitzat en les ltimes dcades grcies, en part, al procs de deslocalitzaci industrial?
2000 km
Font: ARTUR GETIS: Introduction to Geography.
Unitat 4
5. Les multinacionals
La major part de la producci de bns i de serveis del mn est controlada per multinacionals. Sn empreses que actuen a escala mundial, prescindint de les fronteres i dels estats. Acostumen a tenir la seu central en un pas desenvolupat i els centres de producci (filials) repartits per tot el mn. Aix aconsegueixen reduir els costos de producci i ampliar els mercats. Sn empreses capdavanteres en gesti, utilitzen tecnologies molt avanades. Sovint influeixen en les decisions que prenen els governs dels estats on sinstallen. Inicialment, la major part daquestes empreses es dedicaven a lactivitat industrial, per en les darreres dcades han assolit tamb gran importncia les dedicades a activitats del sector terciari (comer, finances i comunicaci).
Font 12. Alguns gegants de la indstria mundial Empresa Exxon Mobil Corporation General Motors Corporation Ford Motor Company DaimlerChrysler Royal Dutch / Shell Group BP (British Petroleum) Toyota Motor Microsoft General Electric Nestl, SA Sector petroli autombil autombil autombil petroli petroli autombil informtica electrnica alimentaci Pas Estats Units Estats Units Estats Units Alemanya Regne Unit / Pasos Baixos Regne Unit Jap Estats Units Estats Units Sussa
SABIES QUE...?
La multinacional General Motors Corporation t una producci ms gran que la producci nacional de molts pasos, com ara Dinamarca. Els productes que fabriquen i distribueixen normalment les multinacionals pertanyen a un sector concret, per hi ha multinacionals que treballen productes de sectors diferents. Per exemple: General Electric fa motors per a avions, vaixells i locomotores; tamb fabrica electrodomstics, aparells elctrics, turbines, reactors nuclears, equipament clnic, productes qumics, etc.; t filials financeres, dassegurances i immobiliries; genera i distribueix electricitat; s la propietria de la cadena de televisi NBC, i, fins i tot, a travs del seu web es pot comprar online un avi. La multinacional Nestl t 178 filials distribudes per tot el mn i per gestionar tot el seu imperi empresarial ha creat dues societats financeres, una amb seu a Panam i laltra, a les Bahames, pasos que li concedeixen avantatges fiscals.
90
4.11. Respon les preguntes segents:
a) A quins pasos pertanyen les multinacionals ms importants? b) A quins sectors industrials es dediquen les multinacionals ms importants?
Font 13. Faana de ledifici de la multinacional General Motors, a Detroit (Estats Units).
5.1. Les zones franques per a lexportaci: les maquiles

Sovint les multinacionals desenvolupen part dels processos productius en maquiles, que es troben en zones franques situades en pasos en via de desenvolupament. Les maquiles sn naus industrials on es realitzen processos que requereixen poca tecnologia i gran quantitat de m dobra amb poca qualificaci professional. En una maquila, per exemple, shi munten peces per a televisors o shi cus roba.
SABIES QUE...?
La multinacional (de roba esportiva) GAP reconeix que en les ms de 3 000 fbriques que t distribudes arreu del mn es violen sistemticament els drets laborals dels treballadors. La companyia nord-americana Disney paga dos dlars al dia a les seves treballadores, a Hait, per cosir roba que en el mercat es ven per 584 dlars. Per exemple, un pijama amb dibuixos del personatge de Pocahontas t un preu final de venda al pblic de 19,95 dlars nord-americans, per la retribuci que correspon a lobrera que el fa s de 0,07 dlars.
PARAULES CLAU
maquila zona franca
91
Font 14. Les dones representen ms del 70 % de la m dobra de la indstria txtil a les zones franques. Acostumen a ser dones joves que reben un salari inferior al dels homes.
A C T I V I T A T S
Les zones franques sn espais industrials (polgons industrials) creats pels governs locals per atreure les inversions de les empreses multinacionals dels pasos desenvolupats i on sinstallen les maquiles. Els governs daquests pasos en via de desenvolupament ofereixen a les multinacionals privilegis relatius als impostos, a la circulaci de diners i de mercaderies, i ofereixen facilitats en relaci amb alguns aspectes mediambientals, etc. Les condicions de treball en les maquiles sn molt dures: jornades interminables, salaris molt baixos, manca de cobertures socials, absncia dorganitzacions sindicals, etc. A la frontera de Mxic amb els Estats Units hi ha uns 15 quilmetres de zones franques. Tamb nhi ha a la Repblica Dominicana, al Brasil, a Nicaragua, a Indonsia, a Tunsia, etc.
4.12. Enumera les caractersti-
ques de les empreses multinacionals.

4.13. Qu sn les zones franques per a lexportaci? Qui les crea? Qui sen beneficia? 4.14. Qu sn les maquiles? A
quins continents es localitzen?

4.15. Compara les condicions de
treball que hi ha generalment en les maquiles i les que actualment es donen en les fbriques del nostre pas.
Unitat 4
6. La indstria a Catalunya
RECORDA
92
Catalunya va ser la pionera en la industrialitzaci en lmbit espanyol. Al segle XIX era considerada la fbrica dEspanya i encara avui s la primera regi industrial de lEstat. La indstria catalana representa ms duna quarta part del total de la producci industrial espanyola. Actualment lactivitat industrial constitueix un sector molt important en leconomia catalana: el 25,5 % del total de la riquesa generada pel conjunt de les activitats econmiques prov de la indstria, que ocupa el 35,6 % de la poblaci activa. Catalunya disposa duna indstria molt diversificada. Els sectors ms importants sn el de la producci de maquinria, el qumic i el de lalimentaci. Les comarques del Barcelons, Valls Occidental i Valls Oriental, Maresme i Baix Llobregat concentren gaireb tres quartes parts de les infraestructures industrials catalanes. Concretament la major part dindstries es localitzen al voltant de Barcelona. Tamb sn importants els espais industrials del Tarragons, Baix Camp, Segri i Girons. A Catalunya, hi predominen les petites i mitjanes empreses. Tot i que, darrerament, la presncia de multinacionals estrangeres s significativa, com tamb ho s el fet que algunes empreses catalanes han traslladat les seves fbriques a pasos on els costos laborals sn ms baixos, amb lobjectiu de ser ms competitives en lmbit mundial.
La unitat bsica de lactivitat industrial s lempresa. Segons les dimensions, podem parlar de petites empreses (quan hi treballen fins a 50 treballadors), de mitjanes empreses (quan hi treballen fins a 250 treballadors), de grans empreses (si apleguen ms de 250 empleats).
Font 15. Producci industrial per sectors (2003) (en %) Catalunya Energia i aigua Minerals Qumica Maquinria Alimentaci Cuir i txtil Paper i arts grfiques Altres 6,5 12,7 15,9 25,9 15,4 7,3 7,7 8,4 Espanya 13,8 17,4 8,5 24 16,8 4,8 5,8 8,8
Font: Xifres de Catalunya (2005).
Font 16. Treballadors de lempresa Braun manifestant-se contra el tancament de la planta de Barcelona el 7 de juny de 2006. Aquest tancament va suposar que ms de 700 treballadors perdessin el seu lloc de treball.
A C T I V I T A T S
4.16. Podrem considerar, enca-
ra avui, que Catalunya s la fbrica dEspanya? Justifica la teva resposta.

4.17. Quins sn els tres sectors
ms importants de la indstria catalana?

4.18. A quines comarques es lo-
calitzen els principals espais industrials de Catalunya?

Font 17. Planta de Sant Cugat del Valls (Valls Occidental) de la multinacional japonesa Sharp.
7. La indstria i el medi ambient

El procs industrial provoca un fort impacte en el medi natural. Utilitza grans quantitats denergia i de matries primeres, i genera molts residus qumics i orgnics txics, aix com metalls i gasos contaminants. Si saboquen directament al medi, sense depurar-los, contaminen les aiges i latmosfera. Com que les persones no volem prescindir del productes industrials, cal trobar un equilibri entre lactivitat industrial i la protecci del medi. Cal repensar lactivitat industrial i evolucionar cap a una indstria sostenible que pugui satisfer les necessitats de la poblaci mundial, per que eviti la degradaci del medi natural. Qu es pot fer per minimitzar aquest impacte tan negatiu sobre el medi que provoca lactivitat industrial? No traslladar els centres de producci a pasos on la pressi legal s menor. Limpacte ambiental traspassa les fronteres. Definir un marc legal, molt exigent, que comprometi tots els estats del mn. Dissenyar, a escala mundial, poltiques de protecci del medi ambient. Reduir les emissions de gasos i evitar la producci de residus. Repensar el procs productiu, amb lobjectiu de reduir limpacte sobre el medi. Usar recursos naturals i tecnologies no contaminants. Reciclar i reutilitzar. Dissenyar productes que durin i que estiguin formats per peces que es puguin canviar o reparar. Canviar els hbits de consum; per exemple, comprar productes ecolgics.
PARAULES CLAU
indstria sostenible
93
A C T I V I T A T S
4.19. Classifica les actuacions que tacabem de presentar segons que consideris que sn responsabilitat dels empresaris industrials, de les autoritats o de la ciutadania. 4.20. Quines mesures, de les que
acabes de llegir, et semblen ms eficaces per tal daturar la degradaci del medi ambient? Per qu? Afegeix-ne alguna ms.
4.21. Quines comarques catala-
nes penses que deuen tenir ms problemes de contaminaci derivada de la indstria? Per qu?
Unitat 4
Proce
dimen
ts
8. Interpretar un mapa temtic

Un mapa s la representaci grfica dun espai. Aquesta representaci es caracteritza per ser reduda (utilitzem lescala), selectiva (seleccionem la informaci que volem representar) i simblica (utilitzem smbols per expressar la informaci). Els temes que es poden representar en un mapa sn diversos: aspectes demogrfics, econmics, poltics, etc. Seguidament us presentem una guia per analitzar un mapa temtic de contingut geogrfic. El mapa de la dreta (font 18) ens servir dexemple de totes les idees que anirem comentant.
El consum energtic (kg equivalents a petroli per cpita)

menys de 2 000 de 4 000 de 6 000 ms de 2 000 a 3 999 a 5 999 a 8 000 de 8 000 sense dades
El percentatge del consum energtic, per sectors

domstic comercial i serveis pblics agricultura transports indstria
La producci energtica (milers de TEP1)
menys 10 000 100 000 12 500 000 de 1 000 1. TEP: tones equivalents de petroli.
200 km
Font 18. Lenergia a Europa (1997).
8.1. Guia per a la descripci i interpretaci dun mapa

94
El comentari i lanlisi dun mapa es pot dividir en els punts segents: presentaci, descripci, interpretaci i conclusions.
Presentaci
Indicar el tema del mapa, s a dir, de qu tracta. Aquesta informaci es pot obtenir a travs del ttol i de la llegenda. Exemple. El mapa tracta sobre tres variables relacionades amb la producci i el consum denergia a Europa. Indicar lmbit cronolgic del mapa, s a dir, any o perode a qu fa referncia. Aquesta informaci tamb es pot obtenir a travs del ttol i de la llegenda. Exemple. La informaci daquest mapa s de lany 1997. Indicar el tipus de mapa de qu es tracta. Quant al tipus de mapa, es pot dir que hi ha mapes fsics, poltics, topogrfics i temtics. Exemple. Aquest mapa s temtic. Per representar les variables relacionades amb la producci i el consum denergia sutilitzen colors i signes convencionals, com per exemple el dibuix dunes bombetes. Esmentar lespai geogrfic, s a dir, els territoris que estan representats en el mapa. Exemple. En aquest mapa, shi representen els diversos pasos del continent europeu.
Font: Earth Trends, World Resources Institute (1997).
Descripci
Descriure la informaci que ens proporciona el mapa, els elements o les variables que hi ha representades, els aspectes ms rellevants de cada variable, etc. Exemple. El mapa informa sobre la quantitat denergia consumida per persona en els pasos del continent europeu (pasos on el consum s alt i pasos on el consum s baix), sobre la producci energtica (pasos amb producci important i pasos amb producci escassa) i sobre el consum denergia per sectors (sectors amb consum alt i sectors amb consum baix). En alguns casos coincideix que els grans productors sn tamb els grans consumidors, etc.
Interpretaci
Explicar la situaci representada en el mapa. Identificar les causes que lhan motivada, tot relacionantles amb el que sabem sobre el tema corresponent. Exemple. La interpretaci daquest mapa en concret hauria dexplicar que la producci energtica est relacionada amb els recursos naturals de qu disposa cada pas i amb la capacitat de convertir-los en energia (veiem que hi ha pasos que compten amb els recursos naturals necessaris i daltres que tenen la possibilitat de transformar-los en energia). Tamb shauria dexplicar la relaci que existeix entre el consum energtic, les activitats econmiques i el nivell de desenvolupament de cada pas. I finalment shauria de parlar dels motius pels quals el sector industrial s el sector que consumeix ms energia.
Conclusions
Sintetitzar els aspectes de qu tracta el mapa, ja esmentats, que es considerin fonamentals o ms rellevants. Si el contingut del mapa ho requereix, shan dapuntar les conseqncies que es poden derivar del fenomen representat. Tamb es pot fer una F R A N A VAL valoraci de la importncia dels fets repreDARAN sentats. PALLARS
SOBIR
95
ANDORRA
Exemple. Com a conclusi podem dir que els pasos europeus que consumeixen ms energia i els que tenen una producci energtica ms alta sn els ms desenvolupats. Els transports, la indstria i lmbit domstic sn els sectors on el consum energtic s ms alt.
AL TA RIBAGORA CERDANYA RIPOLLS AL T URGELL BERGUED PALLARS JUSS GARROTXA PLA DE LESTANY OSONA SELVA NOGUERA BAGES SEGARRA PLA DURGELL URGELL GARRIGUES CONCA DE BARBER VALLS ORIENTAL ANOIA VALLS OCCIDENTAL MARESME GIRONS BAIX EMPORD AL T EMPORD
ARAG
SOLSONS
SEGRI
Font 19. Mapa dels establiments industrials a Catalunya.
RIBERA PRIORAT DEBRE BAIX CAMP TERRA AL TA
BARCELONS AL T PENEDS BAIX AL T CAMP LLOBREGAT BAIX PENEDS GARRAF
TARRAGONS
A C T I V I T A T S
4.22. Aplica el gui daquest apartat per fer
BAIX EBRE
una descripci i una anlisi del mapa de la font 19.
R MA
MONTSI
D ME
E IT
IA
< 0,5 % 0,5 % - 0,9 % 0,9 % - 1,9 % 2%-4% 10 % - 20 %
0 40 km
COMUNITAT VALENCIANA
Font: Departament de Treball i Indstria.
INTRODUCCI Catalunya t una llarga tradici industrial. A moltes comarques es poden observar paisatges que mostren la importncia que va tenir i continua tenint la indstria dins la nostra economia. La industrialitzaci catalana va arrencar amb el sector txtil. Actualment predominen la indstria mecnica, la qumica i lalimentria. Amb el temps, doncs, el paisatge industrial tamb ha canviat. TASCA Formeu grups de tres alumnes i redacteu un treball sobre la indstria catalana. Cal que acompanyeu el text amb fotografies. El treball, incloent-hi les imatges, no ha de tenir ms de deu pgines, i cal que lelaboreu en format Word. Finalment haureu de fer una presentaci oral, amb el suport dun document en format PowerPoint que resumeixi els aspectes essencials del treball. PROCS El treball ha de constar duna introducci, dunes conclusions i de dos grans apartats. Pel que fa als dos grans apartats: un ha de descriure la situaci actual de la indstria i laltre ha danalitzar, a travs de fotografies, alguns dels paisatges industrials catalans. Les caracterstiques que shan de tractar de cada tipus de paisatge sn les segents: tipus dindstria, installacions, vies de comunicaci, infraestructures, factors de localitzaci, impacte sobre el territori, etc. Totes les fotografies shan de localitzar en un mapa. A continuaci us suggerim un gui. Els subapartats us poden facilitar la feina, per mai limitar-la. Per tant, podeu modificar aquest gui amb daltres aspectes.
96
1. La indstria a Catalunya 1.1. Poblaci ocupada 1.2. Sectors industrials 1.3. Importncia dins el PIB 1.4. Volum de negoci 1.5. Despesa en recerca, en innovaci 1.6. Localitzaci industrial (amb mapes) 1.7. Impacte mediambiental 2. Els paisatges industrials catalans 2.1. Un paisatge antic: una colnia industrial 2.2. Un polgon industrial 2.3. Un parc tecnolgic 2.4.
Fbrica i colnia Borrs, lany 1900. A lesquerra, hi ha la fbrica, i a la dreta, la casa de lamo. Castellbell i el Vilar (Bages). UN PARELL DADVERTIMENTS
No escriviu mai cap paraula de la qual no conegueu el significat. No copieu mai frases senceres de les fonts que consulteu.
RECURSOS
Per poder elaborar aquest treball, cal que entreu en el web www.espaibarcanova.cat (enllaos 14).
Internet
LACTIVITAT INDUSTRIAL
transforma
es desenvolupen
s diversa
es localitza a
provoca
matries primeres en
fbriques don surten
productes per fer-ho necessita
productes elaborats destinats al
productes semielaborats destinats a
Estats Units Europa Jap Xina ndia Brasil Sud-est dsia i est controlada per
un fort impacte en el medi ambient
mercat
altres indstries
multinacionals
97
matries primeres energia mquines m dobra capital
indstria bsica indstria de bns dequipament indstria de bns de consum indstria punta
Unitat 4
Resum grfic
activitat industrial 1. capital 1.1.
98
Lactivitat industrial consisteix a transformar matries primeres en productes elaborats destinats directament al consum (el pa, un electrodomstic) o en productes semielaborats destinats a altres processos industrials (components metllics, materials per a la construcci).
El capital, que es pot materialitzar en diners o en propietats, permet comprar els elements necessaris per produir.
matries primeres 1.
fbrica 1.1.
Les matries primeres sn recursos que sobtenen de la natura per utilitzar-los en els processos industrials.
La fbrica s lespai on es reuneixen tots els agents que intervenen en lactivitat industrial.
indstria sostenible 7.
La indstria sostenible satisf les necessitats de la poblaci mundial i, alhora, evita la degradaci del medi natural.
deslocalitzaci 3.
maquila 5.1.
99
La deslocalitzaci es basa en el trasllat de tota o una part de la producci duna empresa situada en un pas desenvolupat cap a un altre pas on la m dobra i el sl industrial sn ms barats, on la legislaci laboral i mediambiental s menys exigent i on el govern li ofereix avantatges fiscals o altres privilegis.
zona franca 5.1.
Una maquila s una nau industrial on es realitzen processos que requereixen poca tecnologia i gran quantitat de m dobra amb poca qualificaci professional. En una maquila, per exemple, es munten peces per a televisors o es cus roba.
Una zona franca s un espai industrial (polgon industrial) creat pel govern local dun pas per atreure les inversions de les empreses multinacionals dels pasos desenvolupats i on, sovint, sinstallen les maquiles.
Unitat 4
AC T I V I TAT S
Enumera les activitats econmiques del sector secundari i indica en qu consisteix cada una.
4.23. 4.24. Defineix matries primeres i fonts denergia. Posan exemples. 4.27.
Quin tipus dindstria predomina en el teu municipi? Quina energia utilitzen les fbriques que hi ha?
La localitzaci industrial
4.28.
En el cas que en el teu municipi hi hagi indstries, per quins motius creus que shi van installar? Amb quina finalitat es van crear els polgons industrials?
COOPERATIU .
Imagineu-vos que algunes persones de la classe decidiu que, en acabar els vostres estudis, creareu una empresa que es dediqui a fer samarretes de cot per vendre-les, si pot ser, en el mercat europeu. Quins elements necessitareu per fabricar les samarretes? En quin tipus dindstria classificareu la vostra empresa?
4.25.
4.29.
Observa les fotografies segents i indica, en cada cas, de quin tipus dindstria es tracta:
4.26. A
100
Si hi ha algun polgon industrial a prop de la vostra escola, visiteu-lo. Organitzeu-vos en grups i elaboreu un petit informe sobre el que hi heu observat. Procureu incloure-hi fotografies. Per elaborar linforme podreu tractar els punts segents: a) Els tipus dindstries que formen el polgon. b) Les infraestructures i les vies de comunicaci que shi han construt. c) Els carrers i la tipologia dels edificis que hi ha. d) Limpacte mediambiental (fums, pudors, residus) que provoca. e) Altres espais relacionats amb la indstria, per exemple, magatzems, agncies de transport, oficines, etc. que formen part de lequipament de la zona.
4.30. TREBALL
La deslocalitzaci industrial
Explica en qu consisteix el procs de deslocalitzaci industrial i per qu es produeix.
4.31. C 4.32. Pensa en lempresa de samarretes que heu creat en lactivitat 4.25. Et sembla que us reportaria beneficis traslladar tota o una part de la producci a un pas en via de desenvolupament? Quina fase del procs de producci traslladareu? A quin tipus de pas? Raona les teves respostes. 4.33. JOC DE SIMULACI. D
Imagineu-vos que sou governants dun pas desenvolupat. Debateu sobre les qestions segents: Heu de decidir si afavoriu o freneu la deslocalitzaci duna part de lactivitat industrial del vostre pas.
AC T I V I TAT S
Quines conseqncies penseu que pot tenir per a la poblaci del vostre pas cada una de les alternatives?
4.34. JOC DE SIMULACI.
Les multinacionals
Selecciona les quatre marques de roba i de calat esportiu ms utilitzades pels companys i companyes de la classe. A travs de les etiquetes, investiga a quins llocs fabrica els seus productes cada una de les marques. Amb la informaci obtinguda, completa la taula segent i respon les preguntes que hi ha a continuaci:
4.36.
Marca esportiva 1. 2. 3. 4. Pasos on fabrica els productes Pas dorigen de lempresa
Ara imagineu-vos que sou governants dun pas en via de desenvolupament. Debateu sobre les qestions segents: Heu de decidir si afavoriu o freneu la installaci de fbriques que pertanyen a multinacionals europees o americanes. Quins efectes pot tenir sobre leconomia del vostre pas cada una de les alternatives?
La industrialitzaci al mn
4.35.
Llegeix el text segent i respon les preguntes que es formulen ms avall:
els 48 pasos ms endarrerits del mn, 34 sn africans. frica s el continent ms pobre de tots, gaireb la meitat de la poblaci viu amb menys dun dlar al dia. Leducaci, la salut, la nutrici, lhabitatge, etc. sn elements importants en la disminuci de la pobresa daquests pasos. Per hi ha un altre aspecte tamb molt important: la industrialitzaci. En el mn actual, la indstria s un element fonamental en el desenvolupament econmic i social. Els pasos que han assolit un alt grau dindustrialitzaci han redut la pobresa. La indstria crea llocs de treball, augmenta els ingressos, multiplica el valor dels productes agrcoles i estimula laven tecnolgic. Cal ajudar els pasos africans a crear les condicions necessries per tal que la indstria shi desenvolupi i per afavorir les inversions en aquest sector.
Reelaboraci a partir dun text extret de www.enredate.org.
a) Per qu penses que aquests productes es fabriquen en aquests pasos? b) Creus que s en aquests pasos on ms es consumeix aquests tipus de productes?
4.37.
Resumeix les idees principals del text se101
gent:
a) Com contribueix la indstria en la disminuci de la pobresa? b) Quins altres elements, a ms de la industrialitzaci, sn importants per reduir la pobresa dels pasos africans? c) Per qu penses que no sha industrialitzat el continent afric? No t matries primeres? d) Qu es podria fer per millorar el nivell dindustrialitzaci daquest continent?
olts ens referim a les multinacionals entenent-les com a estructures malvades. En realitat, les multinacionals busquen aconseguir beneficis igual que les empreses petites i mitjanes, per el seu poder s tan fort que poden emprar mitjans molt ms agressius, tant des del punt de vista econmic com poltic, per aconseguir-los. Si fem referncia al pes que tenen en leconomia mundial, cal destacar que de les multinacionals depenen 65 milions de treballadors i treballadores i que el seu volum de negoci correspon gaireb a la meitat del producte mundial. Malgrat aix, les multinacionals realment importants no arriben al miler. Per exemple, les 600 empreses ms importants controlen el 20 % de tota la producci mundial, inclosos els serveis. Si ens fixem en els bns materials agricultura i indstria en el seu conjunt, controlen el 25 %. I si ens centrem en la producci industrial, trobem que el seu control seleva al 50 %.
DIVERSOS AUTORS: Norte-Sur: la fbrica de la pobreza. Editorial Popular.
Unitat 4
AC T I V I TAT S
La indstria a Catalunya
4.38. 4.42.
Busca informaci i completa aquesta taula indicant els tipus dindstries que predominen en cada una de les comarques segents:
Comarca Barcelons Valls Occidental Valls Oriental Baix Llobregat Maresme Tarragons Baix Camp Segri Girons Tipus dindstria
Repassa els problemes mediambientals estudiats a la unitat 1. Quins estan relacionats amb lactivitat industrial?
Llegeix el text segent i respon les preguntes que hi ha a continuaci:

4.43.
4.39.
Observa el diagrama de sectors i la taula segent i indica els dos tipus dempreses que predominen a Catalunya.
Percentatge destabliments per nombre de treballadors
102
17%
7%
48% 28%
de 26 a 49 treballadors de 50 a 99 treballadors de 100 a 249 treballadors >250 treballadors
Kalundborg (Dinamarca) ja fa uns anys que treballen per reutilitzar els subproductes de diferents empreses. En aquest municipi, per exemple, hi ha una refineria de petroli que en el seu procs de producci obt un gas que fins ara es cremava. Actualment una fbrica de plstics i una central elctrica el fan servir per obtenir energia. Daltra banda, la central elctrica produeix un excs denergia calorfica que serveix per escalfar habitatges i les aiges duna piscifactoria. Aquesta central elctrica tamb t un excedent de vapor que envia a la refineria i a una planta de productes bioqumics. Els residus orgnics de la planta de bioqumics i els residus de la piscifactoria serveixen com a adobs. A ms a ms es duen a terme unes collaboracions que permeten que una planta dcid sulfric faci servir sulfurs de la refineria i que els fangs de la central elctrica acabin convertint-se en paviments dalgunes carreteres. A poc a poc, doncs, es va creant una gran xarxa on res no es desaprofita ni es llena.
Tots. Centre Unesco de Catalunya.
Tipus dempreses segons el nombre de treballadors empreses petites empreses mitjanes empreses grans fins a 50 treballadors fins a 250 treballadors ms de 250 treballadors
a) Desprs de llegir aquest text, podrem dir que a Kalundborg shan repensat el procs productiu de les indstries i sha decidit reciclar i reutilitzar per tal daconseguir una indstria sostenible? b) Actuacions com les que es duen a terme a Kalundborg, minimitzen limpacte mediambiental de la indstria? Digues si s certa o falsa cada una de les afirmacions segents. Desprs torna a escriure correctament les afirmacions falses: a) La indstria de la construcci constitueix un sector especfic per la seva importncia dins leconomia. b) La deslocalitzaci es produeix amb la finalitat de disminuir limpacte de la indstria sobre el medi ambient. c) Els productes que es produeixen a les zones franques estan destinats bsicament a lexportaci.
4.44.
4.40.
Busca informaci, a travs de la premsa o dInternet, sobre algun procs de deslocalitzaci industrial que shagi produt recentment a Catalunya.
La indstria i el medi ambient

4.41.
Observa la font 17 sobre emissions de dixid de carboni lany 2003 (vegeu pgina 19, unitat 1) i indica si els pasos que nemeten un percentatge ms alt sn els ms industrialitzats.
1. Explica en qu consisteix lactivitat industrial i quins elements sn necessaris per desenvolupar-la. 2.
Copia i completa la taula segent, i indica quines daquestes indstries sn pesants i quines sn lleugeres.
Tipus dindstries indstria bsica indstria de bns de consum Exemples indstria mecnica
3. Enumera els factors que, actualment, influeixen en la localitzaci de les indstries. 4. Qu entenem per deslocalitzaci industrial? Per qu es produeix? 5. Descriu i interpreta el mapa segent seguint lesquema que has estudiat en lapartat 8 daquesta unitat.
Les principals rees industrials del mn
Vancouver Seattle Portland Badia de San Francisco Los Angeles San Diego Tijuana Denver Phoenix Zona industrial de la costa est Nord dfrica Frontera Costa del Golf lHavana Ciutat de Mxic Amrica Central Bogot Equador Manaus Bahia Lima Puerto Rico Khartum Caracas Nigria Ghana Kinshasa Nairobi Malisia Singapur Europa occidental Vall de Fergana Pequn Liban Israel el Caire Iran Iraq Kuwait Jap Vall del Ganges Karachi Bombai Bangalore Madrs Bangkok Xangai Regi de Wuhan Regi de Canton i Hong Kong Manila Saigon (Ho Chi Minh) Sant Petersburg Moscou Donbass Manxria Corea del Sud Urals Kuzbass Vladivostok
103
Java
Sud-est Brasil Ciutat del Cap
Transvaal Durban Perth Adelaide Melbourne Brisbane Sydney Nova Zelanda
Santiago
Montevideo Buenos Aires
Cintur industrial mundial Concentracions industrials
2000 km
6. Indica les caracterstiques de les empreses multinacionals. Posa tres exemples daquest tipus dempresa
i indica a quin sector industrial pertanyen.

7. Defineix els conceptes segents: zones franques i maquiles. 8. Explica de manera resumida algunes caracterstiques de la indstria catalana: sectors ms importants,
poblaci ocupada, tipus dempreses, comarques amb ms activitat industrial, etc.

9. Exposa quines sn les conseqncies de limpacte que suposa lactivitat industrial en el medi ambient. 10. Indica algunes mesures que siguin eficaces per tal daturar la degradaci del medi ambient que pro-
dueix la indstria.
Dossier
a i g o l o n c e t a Evoluci de l s p m e t l e d g r al lla
Els humans shan distingit de la resta dels antropoides per la capacitat de prolongar les habilitats de les seves mans mitjanant eines cada cop ms complexes. Es pot afirmar que la tecnologia va nixer amb els primers humans i aquesta ha estat molt important per explicar levoluci de les societats humanes.
Unitat 4
La tecnologia prehistrica
Els primers humans utilitzaven pedres, bastons i ossos com a instruments per millorar el que podien fer amb les mans. Ms endavant, amb aquests materials van fer les primeres eines: destrals, rascadors, hams, llances i fletxes. Pels volts del 7000 aC, amb larribada del Neoltic, alhora que susava la fal de pedra per segar, els humans van aprendre a fer cermica i a confeccionar teixits. Al final de la Prehistria, els humans van aprendre la metallrgia del bronze i, sobretot, la del ferro.
Destral de m bifacial del Paleoltic.
Punyal de lEdat de Ferro.
Vas de cermica del Neoltic.
La tecnologia a lEdat Antiga (3000 aC 476 dC)

Les primeres civilitzacions dEgipte i Mesopotmia van generar tcniques i coneixements relacionats amb les exigncies de producci i administraci de lagricultura. La necessitat de registrar i mesurar la producci agrria i les activitats relacionades amb els intercanvis comercials van impulsar la creaci de lescriptura, de laritmtica i de la geometria. Van ser els egipcis els primers a dividir el dia en 24 hores de 60 minuts. Els egipcis van destacar tamb en el camp de la medicina: eren hbils cirurgians i sabien utilitzar una mena danestsia a partir dextractes de plantes. Per va ser a lantiga Grcia on es va produir una autntica revoluci cientfica. Els grecs van ser els primers a intentar explicar les coses que passen al mn a partir de les causes naturals i prescindint dexplicacions mitolgiques; van inventar els rellotges de sorra i els bacs per als clculs aritmtics; van dissenyar i van utilitzar diverses mquines com la politja simple o composta. Els primers grans cientfics sn grecs: el matemtic Pitgores (580 aC 497 aC), el metge Hipcrates (460 aC ?) i el fsic Arquimedes (~287 aC 212 aC). Daltra banda, els romans van comenar a aplicar lenergia hidrulica a la mlta de cereals per obtenir farina, mitjanant grans rodes de pedra accionades pel corrent dels rius.
Tauleta cuneforme escrita en hitita.
bac rom.
rec, n savi g su , ) C a seus e 194 275 aC eografia. Dels rimer ( s e n e t Erats de la G gir el p creador fia, en va sor l ue la e r e s va gra eduir q feo d e G a V e r . b a circum tudis so de la histri la seva s 90 km i r r e u f s s e i plan r dun na i m ra rodo ) amb un erro 0 009 km). Terra e (4 km actuals 39 688 r n c i a ( les estimacions a respecte
Unitat 4
Dossier
Dossier
Unitat 4
La tecnologia durant lEdat Mitjana i lEdat Moderna (476 dC 1789 dC)

Durant lEdat Mitjana es van aplicar noves tcniques agrcoles, com la snia islmica, i es va perfeccionar el mol hidrulic. Per no va ser fins al segle XV que es va reprendre lesperit cientfic i tcnic a Europa. Linvent ms important va ser la impremta, dissenyada per Johann Gutenberg al final de lEdat Mitjana (14001468). Aix va permetre estendre el coneixement de manera molt rpida i fer que arribs a un grup ms ampli de poblaci, ja que fins aleshores els llibres shavien de copiar a m.
Model dimpremta francesa del segle XVI.
La tecnologia durant lEdat Contempornia (des de lany 1789 fins a lactualitat)

Entre els principals avenos tcnics de lEdat Contempornia, destaca el descobriment de la mquina de vapor. A principis del segle XVIII sen van fer els primers assajos i a finals daquest mateix segle James Watt (17361819) la va perfeccionar de manera que es va poder aplicar a la indstria txtil i als transports. Ls de la mquina de vapor va suposar una revoluci que va modificar de soca-rel les condicions socials i econmiques del mn contemporani. Durant la segona meitat del segle XIX, la cincia, la tecnologia i la producci es van relacionar profundament. Vapor, ferro i carb van tenir un gran impacte en la vida dels europeus i dels americans. Lenergia del vapor es va aplicar a la producci txtil i al transport. El vaixell de vapor i la locomotora van revolucionar les comunicacions. Daltra banda, els alts forns de ferro van permetre una producci massiva de molts tipus dacer. Nous invents com el telgraf i el telfon van permetre la comunicaci rpida a llarga distncia.
La mquina de vapor de James Watt (1765).
Aeropl de Santos Dumont transportat per un cotxe cap al camp de proves (1908).
A principis del segle XX, els avenos tcnics van continuar de manera accelerada. Lelectricitat va donar un nou impuls a la indstria i el motor dexplosi va modificar el mn dels transports. Per primer cop, els humans van realitzar un dels seus grans somnis: volar, gaireb com els ocells, grcies a laviaci. Les comunicacions audiovisuals shan anat desenvolupant tamb a un ritme molt rpid des de lEdat Contempornia fins a lactualitat. La rdio i el cinema van marcar els primers anys del segle XX. Lany 1930 es va construir a Anglaterra el primer televisor. El 1968 el primer satllit artificial donava la volta a la Terra i obria el cam que ha portat a la telefonia mbil. Finalment cal assenyalar que des de la segona meitat del segle XX sest produint una nova revoluci tecnolgica basada en la informtica. Des de lany 1946, data de la construcci del primer ordinador, fins avui, sestenen cinc generacions dordinadors, que juntament amb Internet i la telefonia mbil constitueixen lavantguarda tecnolgica del mn davui.
Unitat 4
Dossier
5 t a Unit
Les activitats terciries
En les dues unitats anteriors hem estudiat les activitats econmiques que produeixen bns materials per satisfer les necessitats humanes. Algunes daquestes necessitats no es poden atendre si no s a travs de la prestaci dun servei. Per exemple: si no ens trobem b, ens cal un servei datenci sanitria; per anar dun lloc a laltre s imprescindible un servei de transport. Per aquesta ra ens dedicarem en aquesta unitat a estudiar alguns serveis, com ara el comer, el transport, el turisme i els serveis socials. Aquestes activitats han adquirit molta importncia en les ltimes dcades, especialment en els pasos rics que obtenen gran part de la seva riquesa a travs daquestes activitats.
108
PARAULES CLAU
serveis societat postindustrial Estat de benestar exportar importar balana comercial intercanvi desigual xarxa de transport turisme alternatiu
Servei de missatgeria.
Vaixell per fer creuers, navegant per la costa de la pennsula de Yucatn (Mxic).
Raipur (ndia)
109
OBJECTIUS DIDCTICS
1. Identificar i classificar les activitats del sector terciari. 2. Enumerar les causes de la terciaritzaci de leconomia. 3. Definir el concepte dEstat de benestar. 4. Resumir les caracterstiques del comer actual. 5. Descriure les caracterstiques dels principals sistemes de transport i de comunicaci. 6. Resumir la importncia econmica i cultural del turisme. 7. Indicar les caracterstiques del sector terciari a Catalunya.
Takengon (Indo nsia).
8. Interpretar dades estadstiques: taules i grfics.
Unitat 5
1. La diversitat de serveis
El sector terciari agrupa una gran diversitat dactivitats relacionades amb la prestaci i distribuci de serveis. Els serveis sn activitats que no produeixen bns materials, per sn imprescindibles per al desenvolupament daltres activitats econmiques i per satisfer moltes de les necessitats de la poblaci.
Font 1. Alguns exemples dactivitats terciries
* Laura Trigo de lemissora Flaix FM.
PARAULES CLAU
serveis
110
Les activitats terciries es localitzen, fonamentalment, a les ciutats i als pasos ms desenvolupats. A les economies ms avanades del mn aquest sector ocupa aproximadament el 70 % de la poblaci activa i aporta ms del 65 % del PIB. En els pasos en via de desenvolupament aquest sector t menys importncia en lmbit econmic, tot i que s un sector en expansi. Aix s a causa del creixement accelerat de les ciutats i de la deslocalitzaci de serveis que duen a terme algunes multinacionals.
SABIES QUE...?
Les activitats relacionades amb la informaci, la investigaci i la gesti han assolit molta importncia en el mn actual. Des de fa uns anys es considera que poden formar part dun nou sector: el sector quaternari.
1.1. Tipus de serveis

Els serveis es poden classificar de diverses maneres. Una possible classificaci s la que t en compte a qui van dirigits. Per exemple, els serveis poden anar dirigits a les empreses (s a dir, al desenvolupament de lactivitat econmica) o associats amb el benestar de les persones. La taula segent mostra alguns exemples daquests serveis:
Font 2. Tipus de serveis segons a qui van dirigits Serveis a les empreses estudis de mercat investigaci i gesti disseny i publicitat transport i comunicacions comer banca reparacions i manteniment informaci Serveis a les persones sanitat educaci justcia i seguretat administraci cultura turisme i lleure restauraci i hoteleria comunicaci i informaci
Una altra manera de classificar els serveis s segons el tipus de finanament, daquesta manera podem parlar de serveis pblics i de serveis privats. Els serveis pblics els presten les institucions estatals, regionals o municipals. El seu objectiu s atendre les necessitats de la ciutadania. Es financen a travs dels impostos que paga la poblaci. Els serveis privats els ofereixen empreses privades. Aquestes tenen com a objectiu la rendibilitat econmica i, per tant, actuen dacord amb les necessitats del mercat. Es financen amb els diners que paguen les persones que els utilitzen.
PARAULES CLAU
societat postindustrial
1.2. Una economia terciaritzada

Als pasos desenvolupats sha produt un gran creixement del sector serveis i les activitats industrials han deixat de ser el motor econmic. El tipus de societat desenvolupada on la indstria manufacturera ja no s el centre de lactivitat econmica rep el nom de societat postindustrial. La societat postindustrial es caracteritza per tenir una economia terciaritzada, s a dir, una economia on el sector terciari genera la major part del producte interior brut (PIB) i dna feina a ms de la meitat de la poblaci activa. Entre les causes del creixement del sector terciari destaquen les segents: La mecanitzaci dels processos productius dels sectors primari i secundari, els quals utilitzen poca m dobra. La necessitat de serveis en totes les fases del procs productiu: estudis de mercat, disseny, distribuci, manteniment, etc. Laugment del nivell de vida de la poblaci que provoca que hi hagi ms consum de serveis. LEstat, en alguns pasos, t com a prioritat oferir al conjunt de la ciutadania una srie de serveis que en garanteixin el benestar. La importncia que la investigaci, la informaci i la comunicaci han assolit en el mn actual.
Font 3. Poblaci activa en el sector terciari (en %) Pas Espanya Estats Units Egipte Frana Nigria 1970 33 61 32 47 18 1980 45 65 34 55 20 1990 54 71 43 63 2000 62 74 50 74 28
111
A C T I V I T A T S
5.2. Enumera les principals acti-
vitats del sector serveis.

5.3. Classifica les activitats que
mostren les fotografies de la pgina 110 segons que siguin serveis destinats a les empreses o serveis destinats a les persones.
5.4. Explica les diferncies que hi
Font: Elaboraci prpia a partir de diverses fonts.
5.1. Observa la taula i respon:
ha entre els serveis pblics i els serveis privats. Posan exemples.

5.5. Per qu sha produt en les ltimes dcades un creixement tan gran del sector serveis? 5.6. Qu caracteritza la societat postindustrial?
a) Quins pasos tenien, lany 2000, ms de la meitat de la poblaci activa ocupada dins el sector terciari? b) A quins pasos va augmentar ms el percentatge de poblaci activa dedicada al sector terciari lany 2000? c) Com es pot explicar que Egipte, un pas poc desenvolupat, tingui un percentatge fora alt de poblaci dedicada a activitats terciries?
Unitat 5
PARAULES CLAU
2. Els serveis i la societat: lEstat de benestar

Els serveis socials sn activitats fonamentals per garantir el benestar de les persones. En les societats desenvolupades han passat de constituir un motiu de reivindicaci i de lluita a ser un dret consolidat. A mitjan segle XX, als estats dEuropa occidental es va consolidar un sistema social de protecci conegut com Estat de benestar. Es tracta dun conjunt de poltiques consistents en la implantaci duna srie de serveis socials amb carcter universal. Aquests serveis tenen com a finalitat garantir unes condicions de vida adequades a la poblaci i evitar que les persones quedin desemparades en determinades circumstncies de carcter problemtic. Lestat garanteix laccs a lensenyament, a la sanitat i als subsidis de malaltia, incapacitat, atur i jubilaci. Laplicaci de les esmentades poltiques es finana mitjanant les cotitzacions a la Seguretat Social i els impostos que paga la poblaci. Lestat nassumeix les despeses i en realitza la gesti, b directament o b a travs dentitats privades per finanades amb diners pblics.
Pasos Dinamarca Espanya Estats Units Filipines Finlndia Frana Guinea Indonsia Itlia Jap Nger Pasos Baixos Pasos UE Pakistan Per
Estat de benestar
Font 4. Despesa pblica en educaci (% del PIB) Despesa (% del PIB) 8,5 4,5 5,7 3,1 6,4 5,6 1,8 1,2 4,7 3,6 2,3 5,1 5,1 1,8 3
Font: Informe sobre el desenvolupament hum (2005).
Font 5. Escola dun pas europeu.
Font 6. Escola dun pas afric.
112
a) Quins sn els cinc pasos que destinen un percentatge ms alt del PIB a leducaci? I els cinc que en dediquen menys? Pertanyen al mateix continent? b) Quin percentatge del PIB destina lEstat espanyol a leducaci? s superior o inferior al de la mitjana de la Uni Europea? c) Segons la taula, es pot afirmar que tots els pasos rics tenen leducaci com a prioritat en la despesa pblica?
SABIES QUE...?
Una plaa escolar dESO, en la xarxa de centres pblics de Catalunya, val ms de 4 000 a lany. La teva famlia paga aquesta quantitat cada curs perqu tu puguis anar a lescola?
A C T I V I T A T S
5.8. Quins serveis garanteix, en general, lEstat de benestar a tota la poblaci? 5.9. Don obt lestat els recursos econmics necessaris per poder oferir aquests serveis? 5.10. Indica algun exemple de centre educatiu privat finanat amb diners pblics. 5.11. Els serveis socials pblics no poden cobrir totes les necessitats que hi ha a la poblaci; quan aix passa, qui atn les persones grans i les persones amb discapacitats que necessiten ajuda? Font 7. Casal davis, Vilafranca del Peneds (Alt Peneds). Sense les pensions de vellesa ms del 60 % de les persones grans de Catalunya serien pobres.
3. Les activitats comercials

El comer consisteix en la compra i la venda de productes i de serveis. Les activitats comercials es desenvolupen a diferents escales geogrfiques. Per aix es distingeix entre comer interior i comer exterior. Tamb s pot comprar i vendre a travs dInternet (comer electrnic).
SABIES QUE...?
La Wal-Mart Stores s una cadena comercial dels Estats Units que est considerada una de les principals multinacionals del mn i que t ms dun mili i mig de treballadors i treballadores.
3.1. El comer interior

El comer interior s el que es produeix dins de les fronteres dun mateix pas. Pot ser dmbit local, comarcal, regional o nacional. Tradicionalment se nhan distingit dos tipus: el comer a lengrs i el comer al detall. Des de fa uns anys shan imposat uns nous espais comercials: les grans superfcies. Aquests establiments poden actuar tant com a majoristes com a minoristes i ofereixen una gran diversitat de productes, preus competitius i horaris especials. Estan situats, preferentment, a les perifries urbanes, en llocs ben comunicats i tenen una zona mplia daparcament.
Font 8. Botiga de roba a lengrs al carrer Bruc de Barcelona (Barcelons).
El comer a lengrs o majorista es duu a terme a travs dempreses que compren grans quantitats de mercaderies als centres de producci i les venen a petits comerciants o a grans usuaris.
Font 9. Mercat de la Concepci, a Barcelona (Barcelons).

El comer al detall o minorista es duu a terme a travs de botigues, mercats, supermercats, etc. que venen directament al consumidor.
113
A C T I V I T A T S
5.12. Quin tipus destabliments
trobem en un centre comercial? Tots els establiments estan relacionats amb el comer o nhi ha daltres tipus? Posan exemples.
5.13. Quins avantatges i quins
inconvenients tenen les grans superfcies comercials per als consumidors?

5.14. Lexistncia de grans cen-
tres comercials perjudica o beneficia al petit comer (botigues)? Justifican la resposta.

Font 10. Gran superfcie comercial (Sussa).
Unitat 5
3.2. El comer exterior
El comer exterior s lintercanvi de bns i serveis entre diferents pasos. Inclou tant les vendes de productes nacionals a lestranger exportar com les compres de productes a un pas estranger importar. El valor de lactivitat comercial entre pasos es mesura a travs de la balana comercial. La balana comercial s la diferncia entre els productes que un pas ven a lexterior i els que compra a altres pasos. Si el valor de les exportacions s superior al de les importacions, la balana s positiva. En cas contrari, s negativa. La mundialitzaci dels intercanvis Actualment, el mn s un gran mercat en el qual sintercanvien mercaderies, capital, informaci sota el principi de la lliure competncia. Les poltiques econmiques que desenvolupen la majoria dels estats permeten que els bns circulin lliurement. Els mitjans de transport i de comunicaci, cada cop ms rpids i ms barats, possibiliten els intercanvis entre qualsevol lloc del planeta. Tot aix es pot entendre com a mundialitzaci del comer. Parallelament shan creat organismes internacionals per tal de regular i impulsar el comer internacional, com per exemple lOrganitzaci Mundial del Comer (OMC). A ms, alguns pasos shan agrupat en blocs comercials per eliminar rivalitats entre ells i ser ms competitius enfront a altres grans potncies comercials; la Uni Europea ns un exemple. Els fluxos comercials Els principals moviments o fluxos comercials es realitzen amb els productes i serveis segents: Productes energtics (petroli, gas, etc.). Productes agrcoles (cereals, caf, cacau, cot, etc.). Productes manufacturats (productes electrnics, informtics, automobilstics, txtils, etc.). Informaci i capitals. Lintercanvi dinformaci es fa a travs dordinadors, satllits, antenes receptores i cables de fibra ptica. Les xarxes dinformaci, com Internet, sn les vies que canalitzen aquest flux dinformaci. El comer de capitals, provinents de les grans companyies multinacionals, sacostumen a dur a terme a les borses de valors.
PARAULES CLAU
exportar importar balana comercial
SABIES QUE...?
A ms del comer legal, existeix un comer clandest darmes i de drogues que mou grans quantitats de diners. Per les conseqncies econmiques daquest tipus de comer no queden reflectides en les estadstiques oficials del comer mundial.
114
La borsa s un mercat on es compren i es venen accions dempreses i altres valors. Es considera un mercat abstracte perqu el producte objecte de compravenda no hi s present. Les borses ms importants del mn sn les de Nova York, Tquio, Londres i Frankfurt.
Font 11. Borsa de Nova York (EUA).
El control del comer i lintercanvi desigual En els ltims trenta anys el volum dels intercanvis internacionals ha experimentat un creixement espectacular. Tanmateix no tots els pasos hi participen en les mateixes condicions, ni nobtenen beneficis similars. Els estats amb economies ms avanades controlen gaireb el 90 % dels intercanvis mundials, mentre que els menys desenvolupats escassament arriben al 10 %. La majoria del comer internacional es realitza entre la Uni Europea, els Estats Units, el Jap i alguns pasos del Sud-est asitic. Tamb s important lintercanvi comercial intern entre els pasos de la Uni Europea.
PARAULES CLAU
intercanvi desigual
Suma total del comer de mercaderies (en milers de milions de dlars)

4 000 2 000 1 000 500 250
Amrica del Nord 1 324
Fluxos comercials interregionals (milers de milions de dlars)

Europa oriental i antiga Uni Sovitica 266 (No estan representats els fluxos inferiors a 12 000 milions de dlars.) 12 50 Europa occidental 4 031 100 sia 2 388 Estats del Golf 390 300
Font: El Atlas de Le Monde diplomatique (2005).
Participaci dels intercanvis comercials realitzats...

...dins de la zona ...cap a les altres regions Amrica del Sud 276
500
(El gruix de les fletxes s proporcional als intercanvis.)
115
frica 232
0 1500 km
Les relacions comercials que sestableixen entre pasos rics es realitzen en un marc digualtat i acostumen a beneficiar ambdues parts. Per els intercanvis comercials entre pasos rics i pasos pobres sn desiguals perqu noms suposen beneficis per als primers. Els motius daquesta desigualtat sn els tipus de producte que comercialitzen i el preu daquests productes. Els pasos desenvolupats exporten manufactures amb un alt valor afegit, mentre que els pasos en via de desenvolupament exporten bsicament matries primeres i no poden controlar-ne el preu, ja que el fixen les grans multinacionals. A la unitat segent estudiarem aquest fet amb ms detall.
Font 12. El comer mundial.

5.15. Descriu la informaci que proporcio-
na aquest mapa seguint les pautes que them proporcionat en lapartat 8. Interpretar un mapa temtic, de les pgines 94 i 95.
A C T I V I T A T S
5.16. Quina diferncia hi ha entre el comer interior i el comer exterior? 5.17. Defineix exportaci i importaci. Posan exemples. 5.18. Quan s negativa la balana comercial dun pas? 5.19. Quin percentatge del total dels intercanvis mundials controlen els pasos ms rics? 5.20. Quines sn les principals potncies comercials del
mn?
Unitat 5
4. Els transports i les comunicacions
Les xarxes de transport i de comunicaci sn indispensables per al desenvolupament de lactivitat econmica. Fan possible el desplaament de persones, lintercanvi de mercaderies i la difusi dinformaci.
PARAULES CLAU
xarxa de transport
4.1. Els transports

Els sistemes de transport ms habituals sn el terrestre, el martim, laeri i, en algunes regions, el fluvial. Per dur a terme el transport es necessiten mitjans (tren, cotxe, vaixell, avi) i infraestructures (vies frries, carreteres, ports, aeroports). Un conjunt dinfraestructures interconnectades constitueix una xarxa de transport. Els constants avenos tecnolgics han fet que cada cop els transports siguin ms rpids, ms segurs i ms barats, i tamb han perms incrementar la seva capacitat de crrega. Lelecci dun tipus o altre de transport depn, principalment, del que sha de transportar, de la distncia que cal recrrer i dels costos. Per facilitar els intercanvis i les comunicacions mundials shan construt grans obres denginyeria. Cal destacar el canal de Suez (facilita el pas de loce ndic a la mar Mediterrnia), el canal de Panam (comunica loce Atlntic i loce Pacfic) i lEurotnel (uneix Frana i el Regne Unit). A escala mundial hi ha grans diferncies quant a xarxes de transport. Els pasos rics tenen mitjans i infraestructures dalt nivell tcnic, aix com xarxes de transport molt denses. Els pasos pobres, en canvi, tenen dficit de mitjans i dinfraestructures, aix com xarxes poc estructurades.
Font 13. Sistemes de transport Transport terrestre Transport per ferrocarril s segur, econmic i amb gran capacitat de crrega. s poc contaminant. Hi ha lnies dalta velocitat. T un inconvenient: el traat rgid de la xarxa. Transport per carretera o autopista Es realitza amb cotxes i camions (alguns especialitzats). Possibilita que el transport sigui de porta a porta. s car, a causa dels costos dels carburants i de les autopistes de peatge. Genera contaminaci atmosfrica. Transport martim s til per transportar, a molta distncia, tota mena de mercaderies. Compta amb vaixells especialitzats en el transport de determinats productes. s elevat el cost dels grans vaixells. s un transport lent, per barat. Transport aeri s un sistema de transport en expansi. s adequat per transportar, a grans distncies, persones i mercaderies. T poca capacitat de crrega. s rpid i segur. s car, tot i que, darrerament, se nha redut el cost. Genera contaminaci acstica. Transport fluvial Es necessiten rius i canals aptes per a la navegaci; s a dir, que tinguin un rgim regular i que no presentin rpids, cascades ni meandres. s un sistema de transport lent. Sutilitza en els canals de la Gran Bretanya, en els del nord-oest dEuropa, en els rius de la plana russa, i per la zona dels Grans Llacs (entre el Canad i els Estats Units).
116
Font 14. Terminal de contenidors per al transport de mercaderies, a Hong Kong (Xina).
El transport intermodal consisteix en el desplaament de mercaderies amb contenidors, combinant diversos mitjans de transport (vaixells portacontenidors, camions, trens de mercaderies, etc.) amb lobjectiu que el desplaament es faci en el mnim temps i amb els mnims costos possibles. Els contenidors sn dipsits metllics amb capacitat per carregar un gran volum de mercaderia. Permeten transportar mercaderies molt diverses, accelerant la feina de crrega i descrrega, amb la qual cosa es redueixen els costos daquestes operacions.
4.2. Les comunicacions

En el funcionament econmic mundial, lemissi, la transmissi i la recepci dinformaci sn essencials. Les empreses necessiten disposar de mitjans que permetin rebre i difondre informaci de manera rpida i fiable, i que aquesta arribi a qualsevol punt del planeta. Des de finals del segle XIX, en el mn desenvolupat hi ha hagut una gran expansi dels mitjans de comunicaci: un dels primers sistemes de transmissi utilitzats va ser la telegrafia, desprs la telefonia, la radiodifusi, el fax, la televisi, el tlex, etc. En les darreres dcades, la informtica i la telemtica han provocat una autntica revoluci en el camp de la informaci i la comunicaci. Una revoluci caracteritzada per la possibilitat de generar, tractar i difondre gran quantitat dinformaci de manera immediata. Les anomenades autopistes de la informaci, s a dir, Internet, han ajudat a desenvolupar tots aquests aspectes. En lmbit de les comunicacions i a escala mundial tamb hi ha grans diferncies entre pasos. Els pasos ms rics (especialment els Estats Units, els pasos de lEuropa occidental i el Jap) controlen les noves tecnologies de la informaci i la comunicaci. Els pasos ms pobres queden al marge daquest progrs.
(per cada 1 000 persones) Font: Informe sobre el desenvolupament hum (2005).
Pasos Islndia Finlndia Alemanya Espanya Estats Units Romania Senegal Egipte Nigria
Usuaris dInternet 675 534 473 239 556 184 22 44 6
117
Font 15. Dades sobre usuaris dInternet (2003).

5.21. Observa la taula i fes les activitats se-
gents: a) Compara el nombre dusuaris dInternet dels pasos que hi ha en la taula. b) Relaciona el fet que en alguns pasos noms una petita part de la poblaci tingui accs a Internet amb el seu grau de desenvolupament econmic.
A C T I V I T A T S
5.22. Elabora una taula amb els avantatges i els inconvenients de cada ti-
pus de transport.
5.23. Quin s el sistema de transport que genera ms contaminaci? 5.24. Quins avantatges suposa, per a les empreses, ls del correu electrnic?
Unitat 5
5. El turisme
El turisme s una activitat del sector terciari. Actualment s un fenomen dabast internacional i de gran importncia en els mbits social, econmic i cultural. LOrganitzaci Mundial del Turisme (OMT) defineix el turisme com un conjunt dactivitats que realitzen les persones durant els seus viatges i estades en llocs diferents de la seva residncia habitual, per un perode de temps inferior a un any, i amb finalitats no relacionades amb lexercici duna activitat remunerada. Lactivitat turstica comporta una enorme mobilitat de persones entre diferents continents, pasos i regions de tot el mn. A ms a ms, representa una important font de riquesa. En els pasos receptors de turistes genera molts ingressos, crea llocs de treball i impulsa altres mbits econmics, com la construcci, la restauraci, lhostaleria, els transports, etc. Des del punt de vista cultural, facilita el coneixement daltres llocs i el contacte amb societats i costums diferents.
SABIES QUE...?
Els tour operators sn empreses que controlen el procs turstic. Disposen dagncies de viatges, dhotels, de companyies de transport, etc. Loverbooking (o sobrereserva) s una prctica que consisteix a vendre ms places (davi, dhotel, etc.) de les que existeixen, per tal de no perdre diners per les baixes de darrera hora.
5.1. Lincrement de lactivitat turstica

El turisme s una activitat amb una antiga tradici en la societat dels pasos ms desenvolupats. A partir de la segona meitat del segle XX, el turisme es va convertir en una activitat de masses. Les previsions per a les prximes dcades mostren que s un sector en expansi.
Font 16. Desplaaments internacionals (en milions de persones) 1950 25 1980 287 2000 698 2010
(previsions)
118
2020
(previsions)
1 006
1 560
Font: Elaboraci prpia a partir de diverses fonts.
Font 17. Aglomeraci a laeroport de Heathrow, a Londres (Regne Unit).
Algunes de les causes de la massificaci del turisme en els pasos rics sn les segents: Augment del temps lliure (setmana de cinc dies i vacances anuals pagades). Increment del poder adquisitiu duna part de la poblaci. Millora i abaratiment dels mitjans de transport. Facilitat de circulaci de persones entre pasos. Existncia dagncies turstiques que organitzen les vacances. Inters per conixer altres espais geogrfics i altres cultures.
Canad 19,2
Estats Units 46,1
Rssia 9,2 Regne Unit Pasos 27,8 Baixos 9,6 Alemanya 20,1 Polnia 14,3 Ucrana 15,6 Hongria 12,2 Crocia 7,9 ustria 19,4 Turquia Portugal Itlia 37,1 16,8 11,6 Grcia 14,0 Irlanda 7,0 Frana 75,1 Espanya 53,6
Xina 41,8
Mxic 20,6
Arbia Saudita 8,6 Tailndia 11,7
Hong Kong 21,8 Macau (Xina) 8,3
Font: Organitzaci Mundial del Turisme (OMT) (2006).
Malisia 15,7
Arribada de turistes internacionals lany 2004 (en milions)

75 50 25 10 1
2500
5000 km
5.2. Els efectes del turisme

Les activitats vinculades al turisme de masses generen importants beneficis econmics, socials i culturals. Per tamb tenen uns efectes negatius: Pel que fa a leconomia provoca un desequilibri territorial, afavoreix lespeculaci del sl, crea llocs de treball poc qualificats i contractes laborals temporals, etc. En lmbit social i cultural contribueix a la mercantilitzaci extrema de les tradicions locals, que perden el seu significat veritable, i a laculturaci per la influncia dels costums forans. En el context ambiental provoca que hi hagi ms contaminaci a laigua i que saccentu la contaminaci atmosfrica i acstica; facilita la destrucci dhbitats naturals i fa que augmenti el consum de recursos naturals; contribueix a la modificaci del paisatge, al creixement urb no controlat i a laugment de residus, sovint abocats amb poc control, etc. Cal avanar cap a un turisme sostenible; s a dir, s imprescindible fer compatibles les activitats turstiques amb el medi. Aix es pot aconseguir duent a terme una gesti global dels recursos per tal de garantir la seva durabilitat i permetre la conservaci del capital natural i cultural. En aquest sentit, existeixen algunes iniciatives: per exemple, lany 1998, a lEstat espanyol, es va aprovar el Pla Nacional de Turisme Sostenible, i lany 2001, lOMT va publicar la Carta del Turisme Sostenible.
Font 18. Principals pasos de destinaci turstica (2004).

5.25. Descriu la informaci que proporciona
119
aquest mapa seguint les pautes que them proporcionat en lapartat 8. Interpretar un mapa temtic, de les pgines 94 i 95.
Font 19. Platja de lilla de Mallorca (Illes Balears).
Unitat 5
5.3. El turisme alternatiu
PARAULES CLAU
turisme alternatiu
El turisme alternatiu s un tipus de turisme que va sorgir fa uns vint-i-cinc anys, a partir del moment que comena a haver-hi una conscienciaci respecte a la problemtica mediambiental i a linters per ampliar loferta dactivitats turstiques. s una activitat menys agressiva amb el medi ambient del que ho sn la resta dactivitats turstiques i un dels seus interessos s la preservaci dels valors naturals i culturals de les destinacions turstiques. El turisme alternatiu inclou diferents modalitats, totes sn una alternativa al turisme de masses:
Font 20. El turisme alternatiu
Turisme ecolgic. Aquest tipus de turisme ofereix la possibilitat de visitar i de conixer la fauna i la flora despais naturals o protegits.
Turisme rural. Aquest tipus de turisme ofereix la possibilitat de conixer com es viu en el mn rural.
120
Turisme esportiu. Aquest tipus de turisme ofereix la possibilitat de practicar esports a laire lliure.
Turisme daventura. Aquest tipus de turisme ofereix la possibilitat de practicar esports de risc.
A C T I V I T A T S
5.26. Indica les causes que han provocat un augment de les activitats turstiques. 5.27. Quines sn les principals zones turstiques del
mn?
5.28. Elabora una taula amb les conseqncies eco-
nmiques, culturals i ambientals que provoca el turisme de masses.

Turisme cultural. Aquest tipus de turisme ofereix la possibilitat de conixer el patrimoni historicoartstic dun indret concret.
5.29. Penses que el turisme rural i lecolgic potencien la prctica dun turisme sostenible? Argumenta la teva resposta.
6. Les activitats terciries a Catalunya

El sector terciari s el sector ms dinmic de leconomia catalana. Genera el 63,7 % de la riquesa i ocupa el 62,1 % de la poblaci activa. Catalunya s, doncs, un exemple de societat postindustrial.
6.1. El comer
A Catalunya, lactivitat comercial ha estat sempre molt intensa. El comer interior presenta una gran varietat de formes: fires i mercats locals i comarcals, botigues, supermercats i grans superfcies comercials. La implantaci, en els ltims 25 anys, dun important nombre de grans superfcies comercials ha obligat el petit comer a modernitzar-se, a especialitzar-se en loferta i a associar-se per tal de ser competitiu. Lactivitat comercial est distribuda per tot el territori catal, per es concentra a lrea metropolitana de Barcelona i a les capitals comarcals. El comer exterior catal genera un important volum dintercanvis. Catalunya exporta cotxes, maquinria, i productes qumics i alimentaris. Importa matries primeres, maquinria, material elctric, etc. Fora del territori catal, Catalunya mant importants intercanvis amb la resta de lEstat espanyol i amb pasos de la Uni Europea.
Exportacions UE-25 Resta dEuropa Amrica del Nord Amrica Central i del Sud sia frica Altres
Font: Xifres de Catalunya (2005), IDESCAT.
Font 21. Botiga de xocolata de disseny al barri del Born de Barcelona (Barcelons).
Font 22. Mercabarna, el mercat majorista ms gran del sud dEuropa.
121
Catalunya (%) 74,8 6,3 3,4 5,1 6,0 3,5 0,9 Catalunya (%) 64,5 5,5 3,0 2,7 19,0 5,1 0,2
Espanya (%) 73,9 5,8 4,4 4,9 5,5 4,1 1,5 Espanya (%) 64,6 6,3 4,1 4,0 14,3 6,4 0,4
39,5 %
(39 303 milions d )
60,5 %
Importacions UE-25 Resta dEuropa Amrica del Nord Amrica Central i del Sud sia frica Altres
(60 242 milions d )
Importacions Exportacions
Font 23. Distribuci geogrfica del comer exterior catal (2004).

5.30. Observa la taula de dades i respon les preguntes segents:
Font 24. El comer exterior catal (2004).

5.31. Observa el diagrama de sectors i indi-
a) Amb quina part del mn comercia principalment Catalunya? b) Compara les exportacions i importacions amb sia. Com es pot explicar que hi hagi tanta diferncia? c) Amb quins territoris Catalunya t un saldo comercial negatiu? d) Compara les dades referides al comer exterior catal i a lespanyol. Estableix-ne les semblances i les diferncies.
ca si la balana comercial catalana s positiva o negativa. Argumenta la teva resposta.
Font: Xifres de Catalunya (2005), IDESCAT.
Unitat 5
6.2. Els transports
Catalunya disposa dunes xarxes de carreteres i de ferrocarril que presenten importants desequilibris. Els nuclis ms importants daquestes xarxes es troben a la franja litoral i a lrea metropolitana de Barcelona (nucli central), on tradicionalment sha concentrat ms poblaci i on es genera ms activitat econmica. A les zones interiors aquestes xarxes sn poc denses. El mateix passa amb els aeroports. A Catalunya hi ha tres grans aeroports comercials: laeroport de Barcelona, el de Reus i el de Girona. Pel que fa als ports, els ms importants sn el de Barcelona i el de Tarragona, tant pel que fa al volum de mercaderies com al volum de passatgers.
Vielha
Salard
Tnel de Vielha Esterri dneu
F r a n a
Andorra
Llvia Sort Puigcerd la Jonquera Portbou la Seu d'Urgell Tnel del Cad la Pobla de Segur
A r a g
el Pont de Suert
Ribes de Freser Tnel de Collabs Ripoll Olot Banyoles
Figueres
Roses
Tremp Berga
122
Solsona
GIRONA
Vic Santa Coloma de Farners Maanet de la Selva MANRESA Lloret de Mar Cervera Trrega Mollerussa les Borges Blanques Igualada BLANES Tnel del Bruc Granollers Calella Canet de Mar MATAR la Bisbal d'Empord Palafrugell Calella de Palafrugell Palams
cap a Saragossa
Balaguer
Sant Feliu de Guxols
LLEIDA
BARCELONA Montblanc Valls Tnels del Garraf St. Vicen el Vendrell Vilanova i la Geltr de Calders
e M a M r
REUS Falset
TARRAGONA Mra d'Ebre cap a Saragossa Gandesa Salou
TERRASSA
Olesa de Sant Quirze SABADELL Barber Montserrat del Valls del Valls
Mollet del Valls
Ripollet
Martorell
LAmetlla de Mar Tortosa
Rub Sant Cugat del Valls
El Masnou
Sta. Coloma de Gramenet BADALONA

Sant Adri de Bess
Amposta
Molins de Rei Sant Feliu Sant Vicen de Llobregat Sant Just dels Horts Desvern
Xarxa bsica de carreteres Autopista Autovia Eix transversal Eix de lEbre Carretera nacional Carretera comarcal Tnel Xarxa ferroviria RENFE FGC
BARCELONA
Comunitat Valenciana
cap a Valncia
Sant Joan Desp Cornell de Llobregat Sant Boi L'HOSPITALET de Llobregat
DE LLOBREGAT
Traat de lAVE Recorregut de lAVE
50 km
Gav Castelldefels
EL PRAT DE LLOBREGAT
Aeroport Port comercial
Font 25. Xarxa de transports de Catalunya.

5.32. Observa el mapa i respon les preguntes segents:
a) A quina part del territori catal es concentren ms autopistes i carreteres? Quins territoris comunica lEix Transversal? b) Quantes xarxes de ferrocarril hi ha a Catalunya? A quines comarques no arriba la xarxa ferroviria? Quin itinerari seguir lAVE? c) Quins sn els principals aeroports de Catalunya? A quina zona geogrfica estan situats?
6.3. El turisme
Catalunya s una de les principals regions turstiques dEuropa i la primera destinaci turstica de lEstat espanyol. El turisme aporta el 21 % del PIB i ocupa el 13 % de la poblaci activa. Les principals destinacions turstiques catalanes sn la Costa Brava, la Costa Daurada, el Maresme, la ciutat de Barcelona i, durant lhivern, les estacions desqu pirinenques. Les caracterstiques ms importants de lactivitat turstica catalana sn les segents: El problema de lestacionalitat. El fet que lactivitat turstica es concentri a lestiu, provoca una gran massificaci durant aquesta estaci de lany i la infrautilitzaci dinfraestructures durant la resta de lany. Aix, per, sest modificant grcies a la fragmentaci de les vacances i al turisme de cap de setmana. La concentraci a la zona costanera. Catalunya sha especialitzat en el turisme de vacances de costa, de sol i platja. Darrerament, per, aquesta concentraci costanera va disminuint i hi ha altres mbits turstics que sestan consolidant, com ara el turisme de les comarques pirinenques, el de la ciutat de Barcelona, etc. Augment de la importncia daltres modalitats de turisme, com ara el turisme rural, el turisme cultural, el turisme esportiu, etc. Actualment, el gran repte del turisme catal s oferir millor qualitat en els serveis, per tal daconseguir ms ingressos econmics.
Font 27. Estaci desqu de Bo-Tall (Alta Ribagora).
Resta de pasos 36%
Frana 26%
Regne Unit 17%
Alemanya 10 %
Blgica i Pasos Baixos 11%
Font 26. Origen dels turistes estrangers a Catalunya (2004).

5.33. De quin pas procedeixen la major
part dels turistes estrangers que vnen a Catalunya?
123
A C T I V I T A T S
5.34. Enumera els avantatges i els
inconvenients que tenen les petites botigues i les grans superfcies comercials per als consumidors.
5.35. Com s la xarxa de trans-
ports catalana? Quines zones estan ms ben comunicades?

5.36. Elabora un trptic o un car-
tell de propaganda turstica on es reflecteixi loferta turstica catalana.
Unitat 5
Proce
dimen
ts
7. Analitzar dades estadstiques

Les taules de dades estadstiques sn documents que ens proporcionen informaci quantitativa sobre un fenomen o un fet de carcter demogrfic, econmic, poltic, etc. Moltes de les dades de les taules es poden representar grficament. Els grfics permeten una lectura visual i rpida de les dades. Nhi ha de diversos tipus: grfic de sectors, grfic de barres, grfic lineal, etc. En qualsevol taula o grfic, hi ha de figurar el segent: El ttol, que explica de qu informa la taula o el grfic. La font, que indica la procedncia de les dades. La llegenda, que en alguns grfics s important per tal dinterpretar-los.
Font 28. Esquema sobre tipus de grfics
SABIES QUE...?
Alguns organismes oficials publiquen cada any dades estadstiques de carcter demogrfic, econmic, social, etc. En el cas de Catalunya, aquestes dades les proporciona lInstitut Catal dEstadstica (Idescat), que s lrgan estadstic de la Generalitat de Catalunya.
TAULA
Grfic de sectors
s dInternet de la poblaci espanyola (2004) (en %) Fa s dInternet (S) No fa s dInternet (NO)

Font: Red.es / AECE-FECEMD (2005).
59,7 %
40,3 %
El grfic de sectors sutilitza per representar la distribuci dun fenomen mitjanant els sectors duna circumferncia. Per interpretar aquest tipus de grfic s molt important observar la llegenda.
40,3 59,7
Fa s dInternet (S) No fa s dInternet (NO)
124
TAULA
Grfic de barres
% 60 50 40 30 20 10 0
El grfic de barres sutilitza per comparar una variable en un moment o espai determinat.
Freqncia en la connexi a Internet de la poblaci espanyola (2004) Freqncia Tots els dies De 3 a 6 dies a la setmana Un dia a la setmana Un cop cada 15 dies Un cop al mes Amb menys freqncia
(en %) 55,3 20,7 10,5 3,4 6,0 3,8
di es la 6 d di se ies tm a Un a l an a a co se a p tm ca da ana 15 Un di es co p al Am me s fre b m q en n ys ci a 3 Un a
To ts
De
el s
TAULA
Grfic de lnies
% 50
42,8 40,3
Evoluci del percentatge dinternautes sobre el total de la poblaci espanyola (20002004) Any 2000 2001 2002 2003 2004 (en %) 23,5 23,1 37,8 42,8 40,3
40
37,8
El grfic de lnies sutilitza per representar, a travs duna lnia, levoluci duna variable durant un perode de temps. En un grfic pot haver-hi ms duna lnia si es vol representar levoluci de diverses variables. Si s aix, cal observar la llegenda.
30
23,5 23,1
20 2000 2001 2002 2003 2004
7.1. Guia per a la descripci i interpretaci duna taula de dades i dun grfic
El comentari i lanlisi duna taula de dades i dun grfic es pot dividir en els punts segents: presentaci, descripci, interpretaci i conclusions. Presentaci Identificar si es tracta duna taula o dun grfic. Si es tracta dun grfic, cal indicar-ne el tipus: grfic de barres, grfic lineal, etc. Especificar el tema sobre el qual sens informa a travs de la taula de dades o del grfic. Indicar-ne lmbit cronolgic, s a dir, any o perode a qu fa referncia. Aquesta informaci la podem trobar, normalment, en el ttol. Esmentar lespai geogrfic a qu fa referncia la taula o el grfic: Catalunya, Uni Europea, etc. Descripci Identificar la variable o variables representades en la taula o el grfic. El ttol i, en alguns casos, la llegenda ens ho indiquen. Exemple. El grfic lineal de la pgina anterior mostra levoluci del percentatge dinternautes sobre el total de la poblaci espanyola (20002004). Indicar amb quines unitats sexpressen les dades (amb xifres absolutes, amb xifres proporcionals, amb quilmetres, amb tones, etc.). Exemple. Les dades dels grfics de la pgina anterior sexpressen amb percentatges. Descriure la tendncia general en levoluci de cada variable, els punts mxims i els mnims, les dades ms significatives, etc. Si es tracta de taules o grfics que volen comparar situacions, cal remarcar les diferncies i les similituds ms rellevants. Interpretaci Buscar els factors que expliquen el fenomen representat en la taula o el grfic, s a dir, indicar les causes. Tamb cal apuntar les conseqncies que sen deriven. Conclusions Resumir els aspectes ms rellevants de la informaci que proporciona la taula o el grfic. Extreuren conclusions i comentar el valor que tenen aquestes dades per al fenomen estudiat.
125
A C T I V I T A T S
5.37. Aplica aquesta guia per descriure i interpretar una de les taules o grfics de la pgina anterior.
INTRODUCCI Catalunya s la principal destinaci turstica de lEstat espanyol. Compta amb espais naturals de gran inters, aix com amb un important patrimoni histric i artstic. Aquesta oferta turstica es complementa amb la possibilitat de gaudir duna rica gastronomia, de realitzar una gran varietat desports, dassistir a espectacles o festes populars, de realitzar compres, etc. Tamb disposa de bons equipaments per acollir els milions de persones que cada any ens visiten.
TASCA
El Parc Gell, Barcelona (Barcelons).
126
Una famlia alemanya vol visitar Catalunya durant lestiu i us encarrega que els organitzeu la seva estada. Arribaran en cotxe particular i passaran aqu dues setmanes. La famlia est formada per cinc persones amb edats i interessos diferents. El pare i la mare volen conixer la histria i la cultura catalanes; la filla, de 20 anys, vol practicar algun esport daventura; els dos fills, de 13 i 15 anys, desitgen anar a la platja i a algun parc datraccions, etc. s una famlia que sadapta a qualsevol tipus dallotjament (hotel, pensi, casa rural, cmping, etc.) i no shi vol gastar gaires diners. Formeu grups de quatre alumnes i redacteu un informe amb lorganitzaci de les vacances daquesta famlia imaginantvos que treballeu en una agncia turstica. Cal que acompanyeu el text amb fotografies. El treball, incloent-hi les imatges, no ha de tenir ms de deu pgines, i cal que lelaboreu en format Word. Tamb podeu exposar-lo a classe en format PowerPoint. PROCS A continuaci us suggerim un gui, per el podeu modificar o ampliar segons les vostres necessitats:
1. Visita a espais naturals, monuments, museus, etc. 2. Prctica desports 3. Degustaci de la gastronomia 4. Assistncia a espectacles, a festes populars, etc. 5. Realitzaci de compres 6. Allotjament
UN PARELL DADVERTIMENTS No escriviu mai cap paraula de la qual no conegueu el significat. No copieu mai frases senceres de les fonts que consulteu. RECURSOS
Per poder elaborar aquest treball, cal que entreu en el web www.espaibarcanova.cat (enllaos 17).
Internet
LES ACTIVITATS TERCIRIES sn molt diverses
serveis a les persones per exemple sanitat educaci
comer
transport
comunicacions
turisme
de diversos tipus
destaca
terrestre martim aeri fluvial que pot ser
Internet
sha convertit en interior exterior activitat de masses
genera
127
a lengrs al detall
es fa amb
productes
informaci i capitals
beneficis econmics i culturals
energtics agrcoles manufacturats
impacte mediambiental especulaci del sl
cal evolucionar cap a un turisme sostenible
Unitat 5
Estat de benestar 2.
Resum grfic
serveis 1.
LEstat de benestar s un sistema social de protecci que t com a finalitat garantir unes condicions de vida adequades a la poblaci i evitar que les persones quedin desemparades. Els serveis sn activitats que no produeixen bns materials, per sn imprescindibles per al desenvolupament daltres activitats econmiques i per satisfer moltes de les necessitats de la poblaci.
exportar 3.2.
128
societat postindustrial 1.2.
Exportar s una activitat comercial basada en la venda de productes nacionals a lestranger.

importar 3.2.
La societat postindustrial s un tipus de societat desenvolupada on la indstria manufacturera ja no s el centre de lactivitat econmica i es caracteritza per tenir una economia terciaritzada.
Importar s una activitat comercial basada en la compra de productes a un pas estranger.
balana comercial 3.2.
xarxa de transport 4.1.

Vielha Salard
Tnel de Vielha Esterri dneu
F r a n a
Andorra
Llvia Sort Puigcerd la Jonquera Portbou la Seu d'Urgell Tnel del Cad la Pobla de Segur
A r a g
el Pont de Suert
Ribes de Freser Tnel de Collabs Ripoll Olot Banyoles
39,5 %
(39 303 milions d )
Figueres
Roses
Tremp Berga
60,5 %
(60 242 milions d )
Solsona
GIRONA
Vic Santa Coloma de Farners Maanet de la Selva MANRESA Lloret de Mar Cervera Trrega Mollerussa les Borges Blanques Igualada BLANES Tnel del Bruc Granollers Calella Canet de Mar MATAR la Bisbal d'Empord Palafrugell Calella de Palafrugell Palams
cap a Saragossa
Balaguer
Sant Feliu de Guxols
LLEIDA
BARCELONA Montblanc
e M r
Importacions Exportacions
cap a Saragossa Gandesa REUS Falset Mra d'Ebre Salou
Valls Tnels del Garraf St. Vicen el Vendrell Vilanova i la Geltr de Calders
a M
Mollet del Valls
TARRAGONA
TERRASSA
Olesa de Sant Quirze SABADELL Barber Montserrat del Valls del Valls
Ripollet
La balana comercial s la diferncia entre els productes que un pas ven a lexterior i els que compra a altres pasos. Si el valor de les exportacions s superior al de les importacions la balana es positiva. En cas contrari, s negativa. En el cas daquest grfic, la balana comercial s negativa.
Martorell
LAmetlla de Mar Tortosa
Rub Sant Cugat del Valls
El Masnou
Sta. Coloma de Gramenet BADALONA

Sant Adri de Bess
Amposta
Molins de Rei Sant Feliu Sant Vicen de Llobregat Sant Just dels Horts Desvern
Xarxa bsica de carreteres Autopista Autovia Eix transversal Eix de lEbre Carretera nacional Carretera comarcal Tnel Xarxa ferroviria RENFE FGC
BARCELONA
Comunitat Valenciana
cap a Valncia
Sant Joan Desp Cornell de Llobregat Sant Boi L'HOSPITALET de Llobregat
DE LLOBREGAT
Traat de lAVE Recorregut de lAVE
50 km
Gav Castelldefels
EL PRAT DE LLOBREGAT
Aeroport Port comercial
Una xarxa de transport s un conjunt dinfraestructures interconnectades que fa possible el desplaament de persones i lintercanvi de mercaderies.
129 129
intercanvi desigual 3.2.

Suma total del comer de mercaderies (en milers de milions de dlars)
4000 2000 1000 500 250 Europa oriental i antiga Uni Sovitica 266 Amrica del Nord 1 324
turisme alternatiu 5.3.
Fluxos comercials interregionals (milers de milions de dlars)

(No estan representats els fluxos inferiors a 12000 milions de dlars.) 12 50 Europa occidental 4 031 100 sia 2 388 Estats del Golf 390 300
Participaci dels intercanvis comercials realitzats...

...dins de la zona ...cap a les altres regions Amrica del Sud 276
500
(El gruix de les fletxes s proporcional als intercanvis.)
frica 232
0 1 500 km
Parlem dintercanvi desigual quan es produeix un intercanvi comercial entre un pas ric i un de pobre i aquest intercanvi noms suposa beneficis per al primer.
El turisme alternatiu s una activitat menys agressiva amb el medi ambient del que ho sn la resta dactivitats turstiques i un dels seus interessos s la preservaci dels valors naturals i culturals de les destinacions turstiques.
Unitat 5
AC T I V I TAT S
La diversitat de serveis
5.38. 5.44.
Classifica les activitats segents segons que pertanyin al sector primari, al sector secundari o al sector terciari: ramaderia, turisme, fabricaci de plstic, conreu de blat, sanitat, transport aeri, pesca, explotaci dels boscos, fabricaci de roba, educaci, comer.
Llegeix el text, observa les dades segents i indica quins pasos dediquen un percentatge ms elevat del PIB a la sanitat. Quins estats garanteixen el dret a la salut? Argumenta la teva resposta.
Article 25 ota persona t dret a un nivell de vida adequat, que li garanteixi la salut i el benestar, i en especial lalimentaci, el vestit, lhabitatge, lassistncia mdica i els serveis socials necessaris; tamb t dret a subsidi en cas datur, malaltia, invalidesa, vidutat i vellesa [].
5.39. En les economies ms desenvolupades, quin s el sector que aporta ms riquesa i que ocupa un percentatge ms alt de poblaci activa? Poseu alguna dada com a exemple. 5.40.
Declaraci Universal de Drets Humans de lONU.

Comproms dalguns estats amb la salut
Font: Informe sobre el Desenvolupament Hum (2005). Font: El Pas (abril 2006).
Elaboreu una llista dels serveis que hi ha en el vostre barri i analitzeu-la. Quins serveis trobeu a faltar? On shan de traslladar els habitants daquest barri quan els necessiten: a un altre barri o a una altra ciutat?
Pas
Despesa pblica en sanitat (% PIB) 8,6 2,3 5,4 1,5 7,3 1,6 1,5 2,7 1,3 7,8 1,5 2
Metges per cada 100 000 persones 362 202 320 3 329 129 30 171 140 305 53 164
130
Algunes empreses traslladen a altres pasos (deslocalitzen) serveis relacionats amb latenci al client i amb les tecnologies de la informaci i la comunicaci. Quin tipus de pasos penses que acullen aquests serveis?
5.41.
Alemanya Emirats rabs Units Espanya Etipia Frana Lbia Marroc Mxic Singapur Sucia Vietnam Xina
Els serveis i la societat: lEstat de benestar Les activitats comercials

5.42.
Observa la taula segent i compara el percentatge de persones que reben assitncia domiciliria a Espanya amb el percentatge dels pasos nrdics. Qu en dedueixes?
Poblaci major de 65 anys atesa per serveis pblics dajuda domiciliria (% de persones) Dinamarca Espanya Islndia Frana Holanda Regne Unit Sucia 20 2 24 7 8 9 30
5.45.
Observa el grfic segent i respon les preguntes de la pgina segent:

Densitat de centres comercials dalgunes comunitats autnomes espanyoles
(en metres quadrats per cada 1 000 habitants) 450
Font: VICEN NAVARRO: El estado de Bienestar en Espaa.
400 350 300 250 200 150 100 50 Mitjana espanyola: 249
5.43.
Feu una llista daccions que mostrin un s responsable dels serveis pblics. Per exemple: no anar a urgncies dun hospital per noms uns smptomes de refredat.
0
M a Pa dri s d Ba s C. L a c Va Rio j le nc a i A n a na da lu Ba sia le Ca a r ta s lu ny Ga a Ca l st cia e Ex M llatre an la Ce m xa ut ad a u i M ra el illa
AC T I V I TAT S
a) Catalunya, es troba per sobre o per sota de la mitjana espanyola quant a densitat de centres comercials? b) Quina diferncia hi ha entre la densitat de centres comercials a Catalunya i a Madrid? Una capital comarcal de Catalunya rep una proposta duna multinacional del comer: vol installar en el territori daquesta ciutat un gran centre comercial. Organitzeu-vos en grups de tres persones i debateu sobre els avantatges i els inconvenients daquesta proposta. Cada membre del grup ha de representar els interessos duna daquestes persones: lalcalde, un botiguer i un consumidor.
5.46. JOC
DE SIMULACI.
b) A quin pas es troba cada un dels aeroports de la taula?

Els 10 aeroports dEuropa amb ms passatgers (2005) Aeroport LondresHeathow ParsCharles De Gaulle FrankfurtMain AmsterdamSchiphol MadridBarajas LondresGatwick RomaFiumicino Munic BarcelonaEl Prat ParsOrly Milions de passatgers 67,9 53,5 52,2 44,0 41,7 32,7 28,7 28,6 27,1 24,9
Elabora una taula de dades sobre lestructura del comer dels pasos segents: Alemanya, Espanya, Estats Units, Emirats rabs Units, Etipia, Vietnam i Xina. Quines diferncies hi observes? Per aconseguir aquestes dades cal que consultis lInforme sobre el Desenvolupament, de les Nacions Unides, a Internet (vegeu ladrea dInternet a www.es paibarcanova.cat (enlla 8)) o b a la biblioteca.
5.47. 5.48.
El turisme
5.52. Observa la taula segent i indica quins atractius tenen aquests pasos que justifiquin larribada massiva de turistes.
Turisme internacional. Principals destinacions (2004) Pas Frana Espanya Estats Units Xina Itlia Regne Unit Hong Kong Mxic Alemanya ustria Milions de persones 75,1 53,6 46,1 41,8 37,1 27,8 21,8 20,6 20,1 19,4
Font: El Peridico (mar 2006). Font: OMT (2006).
131
Busca informaci sobre lOrganitzaci Mundial del Comer: data de creaci, finalitat, pasos que en formen part, etc. Pots consultar el web oficial daquest organisme (vegeu ladrea dInternet a www.espaibarcanova.cat (enlla 9)).
Els transports i les comunicacions

Elaboreu, en grup, un petit treball sobre lorigen histric dels mitjans de transport i de comunicaci segents: ferrocarril, cotxe, avi, telfon i Internet.
5.49. TREBALL
COOPERATIU.
5.50.
Realitzeu, tamb en grup, una petita recerca sobre els mitjans de comunicaci i transport que utilitzaven els vostres avis quan tenien la vostra edat. Compareu-los amb els que feu servir vosaltres. Observa la taula de dades i respon les preguntes segents: a) Quin s laeroport europeu amb ms passatgers?
5.51.
5.53. TREBALL COOPERATIU. Organitzeu-vos en grups i trieu un dels deu pasos de la taula de lactivitat anterior. Aneu a una agncia de viatges, consulteu pgines dInternet i llibres, i amb tota la informaci recollida elaboreu un reportatge sobre el pas que heu escollit. Cal que en el reportatge expliqueu la manera darribar-hi, els llocs ms turstics que es poden visitar, els tipus dactivitats turstiques que es poden realitzar, la gastronomia, els costums, lpoca de lany en qu conv viatjar tenint en compte el clima. Conv que feu una fitxa amb alguns indicadors socioeconmics que permetin conixer millor el pas.
Unitat 5
AC T I V I TAT S
Les activitats terciries a Catalunya
milers t Mercaderies. Per Ports Barcelona Tarragona Total 80 000 70 000 60 000 50 000 40 000 30 000 20 000 10 000
Observa la taula segent i respon les preguntes que hi ha ms avall:

5.54.
Tecnologia de la Informaci i la Comunicaci (TIC) (2004)
Equipament TIC a les llars, s dordinador i dInternet (en %)
TIC Equipament a les llars Ordinador Internet Mbil s dordinador s dInternet Correu Xat Compres
Catalunya 54,7 40,4 79,7 51,7 44,2 81,1 32,2 15,5
Espanya 48,1 30,9 76,9

Font: IDESCAT (2004).
0 1997 1999 2001 2003 2005
45,5 37,5 75,5 30,7 13,3
Llegeix el text segent i explica quines conseqncies ha tingut per al territori catal lactivitat turstica. Relaciona el contingut del text amb el que observes en les fotografies:
5.57.
132
a) Quant a equipaments TIC, quina diferncia hi ha entre les llars catalanes i les de la resta de lEstat? b) Quin s ls ms habitual dInternet? Hi ha diferncies entre Catalunya i Espanya? c) Quins equipaments TIC teniu a casa? Quin s fas de lordinador? I dInternet? I quin s en fa la teva famlia?
5.55.
Elabora un grfic (el que et sembli ms adequat) amb les dades segents i explica per qu ms de la meitat de les places hoteleres catalanes es localitzen a la costa.
Distribuci de places hoteleres a Catalunya (2004) Costa Brava Costa Daurada Barcelona Costa Maresme Resta de Catalunya 31 % 20 % 16 % 14 % 19 %
l desenvolupament turstic ha comportat la transformaci funcional i la transformaci dels paisatges preexistents a leix costaner catal. La construcci de nous nuclis i lexpansi dels existents ha suposat una modificaci dels assentaments i de lestructura urbana []. Un altre efecte del turisme [] ha estat lextensi del sistema de vida urb a lespai rural a partir de la difusi cap a linterior i cap a la muntanya dels assentaments turstics []. Tamb ha comportat el manteniment, la recuperaci i la rehabilitaci duna part del patrimoni edificat que shavia abandonat com a resultat del despoblament. R. MAJORAL: Una anlisi territorial.
Lloret de Mar lany 1915 (Selva).

Martnez. AIEMB de la Diputaci de Girona.
5.56.
Observa el grfic de la columna de la dreta i fes les activitats segents: a) Descriu el grfic seguint la pauta de la pgina 125. b) Els ports de Barcelona i Tarragona estan especialitzats en el transport de diferents mercaderies. Busca informaci sobre quins sn els productes ms representatius de cada port. c) Busca dades que et permetin dir quin dels dos ports s el ms important quant a volum de passatgers.
Lloret de Mar lany 2007 (Selva).
1. Escriu el nom de deu activitats terciries. Desprs classifica-les segons que siguin serveis dirigits a les
persones o serveis dirigits a les empreses.

2. Enumera les causes de la terciaritzaci de leconomia. 3. Digues quins sn els principals productes que sintercanvien en el comer mundial i quins sn els pa-
sos que controlen aquest comer.

4. Observa aquesta taula de dades i fes les activitats que hi ha a continuaci:
Internet Llars amb accs (%) Usuaris habituals1 (%) Homes Dones Persones que han comprat bns/serveis2 (%) Empreses que han rebut comandes en lnia3 (%) Catalunya 45 43 47 39 11 3
Font: Xifres de Catalunya (2006).
1. Poblaci de 16 a 74 anys que es connecta almenys un cop per setmana. 2. En els darrers tres mesos. 3. 2004.
a) Descriu la informaci que proporciona la taula. b) Digues si el comer electrnic s una prctica habitual entre la poblaci i si lutilitzen les empreses catalanes. Argumenta la teva resposta a partir de les dades de la taula. c) Exposa les caracterstiques del comer catal: tipus, establiments, regions o estats amb els quals Catalunya mant relacions comercials, etc.
5. Indica les causes que han fet del turisme una activitat de masses. 6. Qu entenem per turisme alternatiu? Posa exemples de les diferents modalitats que hi ha. 7. Indica en un mapa mut de Catalunya algunes de les infraestructures de la xarxa de transports catala-
133
na: carreteres nacionals, autopistes, vies frries, aeroports i ports comercials. Desprs observa el mapa i digues si Catalunya t una xarxa de transports equilibrada. Justifica la teva resposta.
8. Completa cada una de les definicions amb una de les paraules segents: societat postindustrial, Estat del benestar, balana comercial, borsa, Organitzaci Mundial del Comer (OMC). La s un mercat on es compren i es venen accions dempreses i altres valors. L vol aconseguir que tota la poblaci tingui accs als serveis socials. L regula i impulsa el comer mundial. La es caracteritza per tenir una economia on predomina el sector terciari. La s la diferncia entre els productes que un pas ven a lexterior i els que compra a altres pasos.
Dossier
Catalunya, s e r i f i s t a c r e m botigues,
Lactivitat comercial t una gran importncia a Catalunya. En lactualitat i tamb en el passat constitueix una de les seves principals fonts de riquesa. Al territori catal coexisteixen establiments comercials de diferent tipologia i grandria. Durant molts anys ha predominat el petit comer familiar que, com ja hem indicat, sha vist obligat a especialitzar-se i associar-se, per tal de fer front a la competncia que suposen els supermercats i les grans superfcies comercials.
Unitat 5
A les ciutats catalanes shan definit eixos comercials per tal denfortir el comer. Un 36 % dels establiments comercials de la ciutat de Barcelona estan associats i el 46 % pertanyen a un dels 19 eixos comercials de la ciutat.
El centre comercial La Roca Village agrupa un conjunt de botigues de les principals marques comercials que venen productes sobrants a un preu rebaixat. Aquests tipus de botigues sovint sanomenen botigues outlet.
En els ltims anys, molts dels immigrants estrangers han obert negocis comercials: botigues, basars, etc. Aquest tipus de comer es caracteritza per tenir unes dimensions redudes, per tenir obert durant moltes hores i per tenir familiars o persones del mateix origen geogrfic com a empleats. Una de les caracterstiques fonamentals s que es troba, fonamentalment, en mans de la comunitat asitica: pakistanesos, xinesos, indis, etc. A Catalunya continuen sent molt importants els mercats municipals, que han modernitzat les seves installacions i han millorat els seus serveis. Colloquialment els anomenen plaa, perqu tradicionalment han representat un espai de trobada i dintercanvi.
Mercat de la Boqueria de Barcelona (Barcelons).
Catalunya t una llarga tradici de mercats ambulants setmanals que subiquen, normalment, al costat de ledifici del mercat municipal o en una plaa. Ofereixen roba, calat i parament de la llar. En alguns casos tamb es comercialitzen llibres i antiguitats.
Mercat setmanal de Vic (Osona).
Fira del Torr i la Xocolata a la Pedra dAgramunt (Urgell).
En el comer catal, hi conviuen la tradici i la modernitat. Es continuen celebrant fires tradicionals dmbit local i comarcal. Per, tamb, sorganitzen fires dmbit estatal i internacional, on els fabricants mostren als consumidors els productes i nestimulen el seu consum. A Catalunya anualment se celebren ms de 400 fires. Totes les comarques catalanes tenen, almenys, un esdeveniment firal a lany.
La Fira de Barcelona t un gran prestigi internacional. Organitza diferents fires i salons, com ara el Sal de lAutombil, el Sal Nutic, el Sonimagmobile, Alimentria, etc. Unitat 5
Dossier
6 t a Unit
Un mn globalitzat i desigual
Actualment hi ha una gran interrelaci econmica, poltica i cultural entre tots els pasos del mn. Leconomia mundial ha quedat integrada en un nic sistema, el capitalisme. Per aquesta globalitzaci econmica no ha fet que el mn fos ms homogeni. Les desigualtats en la distribuci de la riquesa han augmentat. Mentre algunes persones incrementen extraordinriament les seves fortunes, daltres pateixen fam i misria. Davant daquesta situaci, hi ha organitzacions que cooperen per promoure el desenvolupament hum i per construir un mn ms just.
136
PARAULES CLAU
mundialitzaci econmica globalitzaci econmica pasos desenvolupats pasos en via de desenvolupament intercanvi desigual deute extern
Hospital de Tanznia.
Escola a Isl am ab ad (Pakistan).
Borsa de Nova York (Estats Units).
137
OBJECTIUS DIDCTICS
1. Indicar les caracterstiques de leconomia global. 2. Enumerar algunes conseqncies de la globalitzaci. 3. Interpretar alguns indicadors del desenvolupament econmic i social.
4. Indicar algunes de les desigualtats que es produeixen

en el mn actual i resumir-ne les causes.
5. Identificar les organitzacions que treballen per impulsar

el desenvolupament.
Intervenci quirrgica assistida per un robot (Frana).
Classe dinformtica en una escola de Nunavut (Canad).
Unitat 6
1. La globalitzaci de leconomia
Leconomia de la majoria de pasos del mn est molt interrelacionada. Les multinacionals fragmenten i deslocalitzen la producci de bns i de serveis, i actuen prescindint de les fronteres i dels estats. Daltra banda, existeix un mercat planetari on sintercanvia un gran volum de mercaderies, de capitals, de serveis i dinformaci. Tot aix s possible per lenorme desenvolupament dels sistemes de transport i de comunicaci, i per laplicaci de poltiques econmiques que eliminen les barreres i permeten produir, vendre i invertir amb absoluta llibertat a qualsevol lloc del planeta. Aquesta mundialitzaci de la producci, del comer i de les activitats financeres produeix una gran interdependncia entre leconomia dels diferents pasos i entre els diversos sistemes productius. s per tot aix que parlem de la globalitzaci de leconomia. Una economia integrada en un nic sistema econmic mundial, organitzat sota els principis del capitalisme. Leconomia global es caracteritza pel domini que exerceix un grup redut dempreses multinacionals sobre la producci, el comer i les finances mundials. Algunes daquestes multinacionals tenen un volum de negoci similar al PNB dalguns estats.
138
Volum de vendes (2005) i PNB (2004) (en milers de milions de dlars) Wal-Mart Turquia British Petroleum frica subsahariana
(sense Sud-frica)
RECORDA
El capitalisme s un sistema econmic que es basa en la propietat privada i en lexistncia dun mercat de lliure competncia en el qual es comercien productes, serveis i treball.
PARAULES CLAU
mundialitzaci econmica globalitzaci econmica
Font 1. Les multinacionals.
300
250
200
General Motors Finlndia
150
100
IBM Filipines Carrefour Hongria Sony Peugeot Per Algria
50
Font 2. Immigrants davant el mur de Melilla. El sistema econmic actual afavoreix la lliure circulaci de mercaderies, de serveis i de capitals, per no la de m dobra. Els pasos rics dificulten lentrada dimmigrants procedents dels pasos pobres, reforant el control de les seves fronteres.
1.1. Els impulsors de la globalitzaci

El procs de globalitzaci ha estat impulsat per les multinacionals i pels grans mercats, per tamb per algunes organitzacions dmbit internacional i pels estats ms poderosos.
El Fons Monetari Internacional (FMI) supervisa i dirigeix la poltica econmica del mn. Concedeix prstecs als pasos pobres a canvi que apliquin la seva poltica econmica. El Banc Mundial (BM) finana projectes als pasos menys desenvolupats, tot imposant el seu model de desenvolupament. LOrganitzaci Mundial del Comer (OMC) fixa les regles del comer internacional. El G-8 s un grup format pels 8 pasos amb economies ms avanades i poderoses: els Estats Units, el Jap, Alemanya, el Regne Unit, Frana, Itlia, Canad i Rssia.
139
1.2. El centre i la perifria de leconomia global

La interrelaci que hi ha entre leconomia de tots els pasos del mn no suposa que tots ocupin una posici similar dins del sistema econmic mundial. Hi ha uns pasos que constitueixen el centre de leconomia mundial. Tenen un alt nivell de productivitat, controlen el comer i la informaci, i disposen de grans capitals i de tecnologia avanada. Sn els Estats Units, el Jap i els pasos de la Uni Europea. Daltres pasos formen la perifria daquesta economia mundial. Tenen un baix nivell de productivitat, unes relacions comercials desavantatjoses i una gran dependncia tecnolgica i financera. Entre aquests pasos hi ha diversitat de situacions. Mentre alguns viuen en lextrema pobresa (bona part de lfrica), altres han protagonitzat darrerament un procs de desenvolupament que ha millorat els nivells de renda i de benestar de la poblaci (semiperifria). Es tracta, entre daltres, dalguns pasos dAmrica del Sud i del sud-est asitic. La Xina i lndia tenen un paper cada vegada ms important en el context de leconomia mundial.
A C T I V I T A T S
6.1. Enumera les caracterstiques
de leconomia global.
6.2. Quines institucions impul-
sen la globalitzaci econmica?

6.3. Quins pasos constitueixen
el centre de leconomia mundial?

6.4. Indica les principals difern-
cies entre els pasos del centre econmic i els de la perifria.
Unitat 6
2. Les conseqncies de la globalitzaci
El procs de globalitzaci de leconomia mundial t importants conseqncies en els mbits econmic, social i cultural: La globalitzaci suposa grans beneficis per als pasos i per a les empreses que controlen, dins el context mundial, la producci, els intercanvis i les activitats financeres, per no implica cap millora per als que en queden al marge. Les desigualtats que ja existien entre els pasos ms rics i els ms pobres shan aguditzat. Els beneficis de la globalitzaci no sestan repartint equitativament. Mentre augmenten les fortunes de les persones ms riques, creix la misria de les ms pobres. Les diferncies pel que fa a ingressos entre les persones ms riques i les ms pobres sn abismals, tant als pasos desenvolupats com als que estan en via de desenvolupament. La deslocalitzaci dalguns processos productius provoca prdua de llocs de treball en els pasos industrials. Aquest atur afecta els treballadors menys qualificats.
(RNB en dlars per habitant) 35 000 30 000
25 000
20 000
15 000
10 000
5 000
0 1962
1970 pasos rics
1980
1990
2000 2004 pasos pobres
140
mitjana mundial
Font 3. Renda Nacional Bruta.

6.5. Compara el creixement de la renda, durant els ltims trenta anys, en els pasos rics i en els pasos pobres.
400 000
100 000 Estats Units

10 000
SABIES QUE...?
Alemanya Regne Unit Frana Itlia Entre el 1979 i el 2001, en els pasos desenvolupats els ingressos del 20 % dels habitants ms pobres van crixer un 8 %; els ingressos del 10 % de les persones ms riques van augmentar un 69 %; un 1 % dels habitants els qui controlen leconomia van veure com els seus ingressos sincrementaven un 139 %.
Font 4. Quantitat estimada de llocs de treball perduts a causa de les deslocalitzacions de lany 2005.1
6.6. Descriu la informaci que proporciona aquest grfic.
1. Les dades dels Estats Units sn del 2004.
El consum augmenta i es diversifica, per no arriba digual manera a tota la poblaci. Mentre una part de la poblaci mundial t al seu abast gran quantitat de productes i serveis de qualsevol lloc del planeta, laltra no t accs ni als productes ni als serveis ms bsics.
Avui lOna est participant en un xat, juntament amb el seu germ, que est estudiant a Anglaterra, i amb el seu cos, que treballa als Estats Units. Lordinador de lOna s duna marca americana, per sha fabricat a Corea del Sud. LMP3 de sobre de la taula sha fet a la Xina i s duna marca americana. Les vambes i els texans que duu sn duna marca americana, shan dissenyat a Nova York, per els pantalons shan cosit a les maquiles de Mxic i les vambes, a Filipines. La motxilla s del Vietnam. El mbil s duna marca alemanya.
141
El creixement econmic sha fet, en part, a costa de la degradaci del medi ambient i de la sobreexplotaci dels recursos. Molts dels problemes mediambientals actuals tenen un carcter global: la destrucci de la capa doz, el canvi climtic, la contaminaci atmosfrica, etc. La globalitzaci ha augmentat els contactes entre la poblaci de tot el mn. Coneixem ms que en cap altra poca de la histria els valors i els estils de vida daltres pobles. Per tamb es detecta una certa tendncia a la uniformitzaci cultural. Simposen mundialment els models de les societats que dominen la indstria cultural. En front daquest fenomen, cal preservar les identitats culturals nacionals i la diversitat cultural de la humanitat. La major part dels governs han perdut capacitat de decisi sobre la seva economia, han deixat mans lliures al poder econmic (multinacionals i grans mercats), que actua en funci dels seus interessos i no dels del conjunt de la poblaci mundial. Aix s especialment greu en leconomia dels pasos pobres, que depenen absolutament de les decisions de les grans multinacionals. Aquesta dependncia agreuja la seva pobresa.
A C T I V I T A T S
6.7. Elabora un esquema sobre les
conseqncies econmiques, socials i culturals de la globalitzaci.

6.8. La globalitzaci s present en la teva vida quotidiana? Argumenta la teva resposta. 6.9. Explica algun cas dunifor-
mitzaci cultural.
Unitat 6
3. El desenvolupament econmic i social
El mn actual es caracteritza per lexistncia duna gran desigualtat entre els pasos. Una desigualtat cada vegada ms extrema, que es manifesta tant en el desenvolupament econmic (producci, intercanvis, etc.) com en el benestar de la poblaci (salut, educaci, consum, etc.). Aquests contrastos han configurat dues realitats socioeconmiques ben diferents: la dels pasos desenvolupats i la dels pasos en via de desenvolupament o subdesenvolupats. Els primers tenen un alt nivell de riquesa i de benestar, els segons sn pasos caracteritzats per una pobresa extrema i la poblaci que hi viu no t cobertes les necessitats ms bsiques. Tamb hi ha una situaci intermdia, la dels pasos que tenen un nivell de desenvolupament mitj.
SABIES QUE...?
Per referir-se a aquestes dues realitats tan oposades (pasos desenvolupats i pasos en via de desenvolupament) sutilitzen altres expressions a ms de les ja esmentades: Pasos rics i pasos pobres. Nord i Sud. Tot i que no es pot generalitzar, es pot dir que la major part de pasos desenvolupats es localitzen a lhemisferi nord i els que estan en via de desenvolupament es localitzen a lhemisferi sud. Primer Mn (pasos rics) i Tercer Mn (pasos pobres). Aquestes expressions tenen el seu origen els anys cinquanta del segle passat a lpoca de la descolonitzaci, quan alguns pasos no volien alinear-se ni amb els pasos capitalistes (Primer Mn) ni amb els comunistes (Segon Mn).
3.1. Els indicadors socioeconmics

142
Per mesurar el nivell de desenvolupament dun pas sutilitzen els indicadors socioeconmics. Sn dades que ens informen sobre la situaci econmica i social dun territori. Tamb ens permeten comparar la realitat socioeconmica de diferents pasos. Un dels ms utilitzats ha estat el PIB o renda per habitant. Indica la riquesa produda a linterior dun pas en un any, dividida entre el nombre dhabitants. Per aquest indicador noms es basa en dades econmiques i no t en compte aspectes relacionats amb el benestar de la poblaci (salut, educaci, qualitat del medi ambient, etc.). A ms, la riquesa no es reparteix de manera equitativa entre tota la poblaci. Tot aix fa que el PIB per habitant ens proporcioni una informaci parcial sobre el desenvolupament econmic i social dun pas. En els ltims anys shan imposat altres indicadors que incorporen tant aspectes econmics com socials. En destaquem lndex de Desenvolupament Hum (IDH). LIDH s un indicador que es basa en tres dimensions mesurables del desenvolupament hum: viure una vida llarga i saludable, tenir educaci i tenir un nivell de vida decent. Es calcula a partir de tres variables: lesperana de vida, la taxa dalfabetitzaci dadults i la rtio de matriculaci, i el PIB per habitant (dlars EUA, PPA*). Aquest ndex sexpressa amb una xifra de tres decimals que va del 0 (ms baix) a l1 (ms alt). Per exemple, lany 2003, el valor ms alt de lIDH el tenia Noruega (0,963) i el ms baix, Nger (0,281).
VOCABULA
RI
PPA. s una manera dexpressar el PIB, que s el resultat de valorar igual el preu dels productes per tal que es puguin fer comparacions ms exactes entre el PIB dels diferents pasos.
SABIES QUE...?
Hi ha altres indicadors socioeconmics que ens ajuden a conixer la realitat socioeconmica dun territori: Mortalitat infantil (). Infants amb baix pes en nixer (%). Consum diari de calories. Metges per cada 100 000 persones. Accs a laigua potable. Usuaris dInternet per cada 1 000 persones.
Pas
PIB per cpita (en dlars EUA, PPA) (2003) 22 391 22 420 19 844 18 126 3 778 3 950
Esperana de Taxa dalfabetitzaci Nivell desIDH Rnquing vida en nixer dadults (en % de persones colaritzaci (2003) IDH (en anys) de 15 anys i ms grans) (en %) 1 (2003) (2003) (20022003) 79,5 78 72,8 77,2 74 69,8 97,7 77,3 89,2 92,5 90,4 55,6 94 74 82 94 69 74 0,928 0,849 0,849 0,904 0,751 0,659 21 41 40 27 93 119
Espanya Emirats rabs Units Qatar Portugal Sri Lanka Egipte
1. Rtio bruta combinada de la matriculaci a les escoles de primria, secundria i terciria. Font: Informe sobre el Desenvolupament Hum (2005).
Font 5. ndex de Desenvolupament Hum.

6.10. Observa la taula i respon les preguntes segents:
PARAULES CLAU
pasos desenvolupats pasos en via de desenvolupament
a) Si el PIB dels Emirats rabs Units s ms alt que el dEspanya, com s que Espanya t un IDH ms alt? b) Sri Lanka t un PIB ms baix que el dEgipte. Com sexplica que en el rnquing de lIDH ocupi un lloc bastant ms alt?
143
Desenvolupament hum alt (ms de 0,801)

Desenvolupament hum mitj (0,501-0,800) Desenvolupament hum baix (menys de 0,500) Dades no disponibles 0 2 500 5 000 km
Font 6. Mapa de lndex de Desenvolupament Hum (2003).
A C T I V I T A T S
6.11. Observa el mapa i fes les activitats se-
gents: a) Enumera els pasos que tenen un IDH alt (ms de 0,801) i els que el tenen baix (menys de 0,500). Indica a quin continent pertany cada pas. b) Compara la situaci dEuropa i la de lfrica pel que fa a lIDH.
6.12. Quines altres expressions podem utilitzar per referir-nos als pasos
pobres?
6.13. Amb quin tipus de dades selabora lIDH? 6.14. Com a indicador socioeconmic, quins avantatges t lIDH sobre
el PIB per habitant?

6.15. Quina informaci de carcter socioeconmic es pot deduir del
nombre dusuaris dInternet que hi ha en un territori?
Unitat 6
4. Les dues cares del planeta
4.1. La pobresa i la riquesa
San Francisco Los Angeles
Viure amb un patrimoni de ms de 1 000 milions de dlars
Moscou Londres Pars Nova York Texas Florida Golf Prsic Nova Delhi Bombai Hamburg Sussa Prxim Orient Almaty Pequn Corea del Sud Jap
Taiwan Hong Kong Bangkok
Singapur
Sao Paulo
1325
2650 km
Representa un dels 500 magnats del planeta amb ms de 1000 milions de dlars de patrimoni.
Viure amb menys de dos dlars diaris
Percentatge de la poblaci que viu amb...

2001 100 %
80 %
60 %
menys de dos dlars diaris

40 %
Font 7. Les dues cares del planeta.

Europa oriental, antiga Uni Sovitica
Oce Atlntic Oce Pacfic
144
20 %
menys dun dlar diari
6.16. Fixat en els dos mapes i respon aquestes
Mn rab frica subsahariana
Sud dsia
Oce ndic
Est dsia Oceania
0%
Oce Pacfic
Amrica Llatina
5 000 km
preguntes: a) Quin percentatge de la poblaci mundial viu amb menys dun dlar diari? I amb menys de dos? A quins continents es localitza aquesta realitat? b) De quins pasos sn la major part de les persones ms riques del planeta?
4.2. La fam i la sobrealimentaci

Es necessita una mitjana de 2 800 calories per mantenir una activitat fsica normal.
Font: Anuario estadstico (2004), FAO.
Font 9. La malnutrici Lany 2002 hi havia 852 milions de persones subalimentades en tot el mn. Cada any en els pasos en via de desenvolupament neixen 20 milions de nens i nenes amb insuficincia de pes. Els infants que presenten un pes inferior al normal tenen quatre vegades ms probabilitats de morir per una malaltia infecciosa que els infants que tenen un pes normal. A Espanya els casos dobesitat infantil shan multiplicat per tres en els ltims anys. Ms de la meitat de la poblaci espanyola t problemes de sobreps.
Aportaci calrica alimentria (2000-2002) kcal diries per persona i per dia 1 520 2 200 2 600 3 000 3 400 3 790
Dades no disponibles Aportaci calrica dels aliments inferior a les necessitats energtiques mnimes calculades per la FAO per a cada pas, en funci del sexe i de ledat de la seva poblaci.
2500
5000 km
Font 8. Mapa de les desigualtats alimentries (calories per persona i per dia) (20002002).
6.17. Elabora dues llistes a partir daquest mapa: una amb els pasos amb poblaci infraalimentada
(menys de 2 200 calories) i laltra amb els pasos amb poblaci sobrealimentada (ms de 3 400 calories).
4.3. La malaltia, la salut i lesperana de vida

Font: Informe sobre el Desenvolupament Hum (2005).
Font 11. Lesperana de vida

Metges per cada 100 000 persones 201 347 352 249 6 4 1 7
Pas
Mortalitat menors 5 anys (per cada 1 000 nascuts vius) 4 4 5 6 126 180 178 284
Esperana de vida en nixer (en anys) 2003 82 80,7 80,5 80,3 36,9 39,3 39,7 40,8
Jap Islndia Sussa Austrlia Zimbabwe Rep. Centreafricana Malawi Sierra Leone
Font 10. Qualitat de vida i sanitat.

6.18. Relaciona la mortalitat infantil i lesperana de vida daquests pasos amb el nom-
na nena japonesa nascuda aquest any hauria de viure, segons les estadstiques, 85 anys, ms del doble de lesperana de vida en nixer duna nena de Zimbabwe (36 anys, el 2003). Les raons daquest fet indignant sn conegudes: pobresa, absncia dinfraestructures apropiades, falta de control de les epidmies, mercantilitzaci de la investigaci farmacutica, etc. Les patologies comunes sn ms mal ateses i ms mortals o discapacitants en el Sud que en el Nord.
El Atlas de Le Monde diplomatique (2005).
bre de metges de qu disposen.
4.4. Lanalfabetisme i leducaci

Font 12. Lescolaritzaci
6.19. Segons el text, quines sn les causes de
lenorme diferncia que hi ha entre lesperana de vida del Jap i la de Zimbabwe?
n una economia mundial cada cop ms basada en el coneixement, uns 115 milions dinfants veuen negat, fins i tot, el seu dret a estudiar el cicle ms bsic de leducaci primria. La majoria dels infants que no estan escolaritzats viu a lfrica subsahariana i al sud dsia []. Laccs a una educaci superior continua sent un privilegi a labast sobretot dels ciutadans dels pasos de renda alta. Aquestes desigualtats actuals en leducaci sn les desigualtats socials i econmiques del futur. [] Les desigualtats de gnere continuen limitant leducaci de les noies. Tot i que aquestes diferncies sestan reduint, les noies, a lfrica i als estats rabs, reben de mitjana un any menys deducaci que els nois, i al sud dsia, dos anys menys. Aquestes desigualtats entre homes i dones representen una violaci del dret universal a leducaci i sn una amenaa contra les perspectives futures del desenvolupament hum: leducaci de les noies s un dels motors ms potents del progrs social en tota una srie dindicadors.
145
6.20. Llegeix el text sobre lescolaritzaci
i respon: a) Quines desigualtats al voltant de leducaci planteja el text? b) Qu vol dir la frase que no est escrita en lletra cursiva?
A C T I V I T A T S
6.21. Quines conseqncies t la
Informe sobre el Desenvolupament Hum (2005).
malnutrici sobre la salut de les persones?

6.22. Qu entenem per esperan-
a de vida?
6.23. La mortalitat infantil es
pot evitar? Quines mesures caldria prendre?

6.24. Als pasos desenvolupats
hi ha desigualtat entre nois i noies pel que fa a laccs a leducaci?
Unitat 6
5. Les causes del subdesenvolupament
El subdesenvolupament que pateixen alguns pasos no es deu a la manca de recursos naturals, sin al domini que exerceixen els pasos rics sobre les seves activitats econmiques. Hi ha diversos factors que expliquen aquesta situaci. En destaquem els segents: El passat colonial. Molts daquests pasos van ser colonitzats durant el segle XIX per les grans potncies europees, les quals van explotar els seus recursos naturals i no van impulsar el seu desenvolupament industrial. Quan es van independitzar, a mitjan segle XX, van mantenir una dependncia comercial, financera i tecnolgica dels pasos rics que en va dificultar el desenvolupament.
PARAULES CLAU
intercanvi desigual
Alaska (venuda als Estats Units el 1897) Canad
Finlndia Regi de l'Amur
Polnia
Ucrana
Bessarbia
Gibraltar
Malta
Algria Egipte Birmnia
Cuba
Puerto Rico
Guadalupe Martinica Santa Lucia Trinitat
Shara
ndia Aden
Hong Kong Filipines
146
Tahit
Senegal Antilles Gmbia Guinea Portuguesa Neerlandeses Sierra Leone Guaiana Britnica Nigria Guaiana Neerlandesa Guinea Espanyola Costa d'Or Guaiana Francesa Fernando Poo Gabon Ascensi
Indoxina Ceilan Singapur Seychelles ndies Orientals Neerlandeses Nova Guinea
Angola Moambic Maurici Reuni Fiji Austrlia Nova Calednia
El Cap Norfolk Imperi rus Imperi britnic Frana Portugal Holanda

0 2500 5000 km
Malvines
Tasmnia
Nova Zelanda
Espanya
Lintercanvi desigual. Quan parlem dintercanvi desigual ens referim al fet que en leconomia global no participen tots els pasos en igualtat de condicions ni obtenen beneficis similars. Els pasos en via de desenvolupament exporten als pasos rics recursos naturals de baix preu i importen daquests pasos productes manufacturats dun preu ms elevat. A ms, han de vendre els seus recursos a travs de les borses dels pasos ms rics, que fixen els preus dacord amb els seus interessos. Sovint els pasos desenvolupats dificulten lentrada de productes provinents de pasos pobres que puguin ser competitius amb els seus i exigeixen que els seus productes manufacturats entrin als pasos pobres sense crregues fiscals. Aquest desequilibri comercial provoca un endeutament dels pasos pobres.
Font 13. Mapa dels imperis colonials de mitjan segle XIX.

6.25. Compara aquest mapa amb el de
la font 6 (pgina 143) i digues si es pot afirmar que molts dels pasos que tenen un nivell de desenvolupament baix van ser colonitzats al segle XIX per potncies europees.
Font 14. Dades sobre les exportacions mundials
PARAULES CLAU
deute extern
n els darrers vint anys, els 48 pasos menys desenvolupats, que suposen el 10% de la poblaci mundial, han vist com disminuen les seves exportacions fins a arribar al 0,4% del total mundial, mentre que les exportacions dels pasos de la UE i les dels EUA han augmentat fins a representar el 50% actual. Aix significa que el 10% ms ric del planeta exporta 125 vegades ms que el 10% ms pobre. []
Unes relacions comercials justes. Coordinadora dONG per al DesenvolupamentEspanya.
Font 15. El comer just
iverses entitats preocupades pels problemes dels pasos pobres han impulsat una forma alternativa de comer: el comer just. Promou una relaci comercial ms justa entre productors i consumidors, i intenta que els beneficis arribin als productors. A moltes ciutats hi ha botigues de comer just. En aquestes botigues es ven xocolata, caf, melmelada, roba, etc. Garanteixen que els productes que venen shan fet sense explotaci, amb salaris justos i que es comercialitzen sense intermediaris. Una part dels recursos obtinguts amb les vendes es destinen a lajuda a cooperatives i a grups de productors.
Botiga de comer just dIntermn Oxfam, a Barcelona (Barcelons).
147
El deute extern. El deute extern s el diner que deu un pas a un altre o que deu a entitats financeres internacionals. Els pasos pobres arrosseguen un enorme deute extern, com a conseqncia dels prstecs que van rebre i reben per finanar-ne el desenvolupament. Els beneficiaris daquest deute sn entitats pbliques i privades dels pasos rics, entre elles el Fons Monetari Internacional. Leconomia daquests pasos pobres no genera beneficis suficients com per comprar els productes elaborats que necessiten, ni proporcionar a la poblaci els serveis bsics, ni retornar els prstecs i els interessos corresponents. Aix els obliga a restringir les compres de productes manufacturats, a invertir poc en serveis bsics i a demanar nous crdits per poder pagar als seus creditors. Lendeutament ofega la seva economia i fa impossible iniciar processos de desenvolupament.
A C T I V I T A T S
6.26. Quines conseqncies va
tenir locupaci colonial per al desenvolupament econmic dels territoris colonitzats? SABIES QUE...?
A Uganda es dediquen 3 dlars per persona a educaci i salut, mentre que per pagar el deute extern sen dediquen 17. Els pasos pobres, en general, inverteixen avui en educaci i sanitat un 60 % menys que lany 1970, ja que han de dedicar molts ms diners a pagar el deute extern.
6.27. Defineix els conceptes in-
tercanvi desigual i comer just.

6.28. Com afecta el deute extern
al desenvolupament econmic i social dun pas?
Unitat 6
6. La cooperaci, lajut al desenvolupament
En els apartats anteriors hem estudiat com el sistema econmic ha configurat un mn desigual. Un mn en el qual hi ha persones que gaudeixen dun alt nivell de riquesa i de benestar, mentre que daltres viuen en lextrema pobresa. Lluitar per aconseguir un repartiment equitatiu dels recursos i cooperar per potenciar el desenvolupament hum s una necessitat. Des de fa anys hi ha organitzacions que treballen en aquest sentit.
AOD com a percentatge del PNB, 2004 (%) 0,9
Noruega Luxemburg Dinamarca
0,8
Sucia Pasos Baixos
0,7
Portugal
0,6
Font: Informe sobre el Desenvolupament Hum (2005).
0,5
6.1. Les Nacions Unides i lajuda al desenvolupament

LONU ha impulsat diverses iniciatives encaminades a ajudar els pasos pobres. Lany 1966 va crear el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament, que gestiona lAssistncia Oficial al Desenvolupament, s a dir, que gestiona els recursos que els pasos rics destinen a potenciar el desenvolupament dels pasos pobres. Aquest ajut s interessat, ja que sovint el pas que el dna obt avantatges econmics en el pas que el rep. LONU va recomanar que aquest ajut fos el 0,7 % del PIB anual. Per pocs pasos han seguit aquestes indicacions. Lany 2000, a la Cimera del Millenni de les Nacions Unides, els mandataris mundials van expressar la seva voluntat de reduir a la meitat la pobresa mundial i davanar en el desenvolupament. El mateix any van signar una declaraci on es comprometien a aconseguir uns objectius i unes fites de desenvolupament per a lany 2015.
Font 17. Objectius de desenvolupament del millenni 1. Eradicar la pobresa extrema i la fam. 2. Assegurar lEducaci Primria per a tothom. 3. Promoure la igualtat de gnere i lautonomia de la dona. 4. Reduir la mortalitat infantil. 5. Millorar la salut materna. 6. Combatre la sida, el paludisme i altres malalties. 7. Garantir la sostenibilitat del medi ambient. 8. Fomentar una associaci mundial per al desenvolupament.
Declaraci del Millenni, Nova York (2000).
0,4
Frana Blgica Sussa Irlanda Regne Unit Finlndia Alemanya Canad, Espanya, Austrlia ustria, Nova Zelanda, Grcia Jap EUA Itlia
0,3
0,2
0,1
148
Font 16. Ajut Oficial al Desenvolupament.

6.29. Amb la informaci que et dna el grfic respon aquestes preguntes: a) Quins pasos destinen ms del 0,7 % del PIB a finanar el desenvolupament dels pasos pobres? b) Espanya compleix les recomanacions de lONU?
A hores dara, el balan no s positiu, com es pot observar en el mapa de la pgina segent. A sia sha avanat en lassoliment dalguns objectius, per a lfrica subsahariana shi ha retrocedit. Les previsions sn que, al ritme actual, aquesta regi del continent afric no podr aconseguir lobjectiu de lescolaritzaci universal en el nivell primari fins lany 2129 i el de reducci de la mortalitat infantil fins el 2106. En la lluita contra la fam els retrocessos tamb sn notables. Per assolir aquests objectius cal incrementar lajuda internacional i repensar el model econmic.
Font 18. Assemblea de les Nacions Unides durant la cerimnia inaugural de la Cimera del Millenni, Nova York, 6 de setembre de 2000.
Europa oriental sia Central
sia oriental
Nord dfrica
Prxim Orient i estats del Golf Sud dsia
Sud-est dsia Amrica Llatina i Carib
frica subsahariana Oceania
2500
5000 km
Eradicar la pobresa extrema i la fam: 1. Disminuir a la meitat la quantitat de persones extremadament pobres. 2. Reduir a la meitat el percentatge de persones que passen fam. Assegurar lEducaci Primria per a tothom: 3. Permetre que tots els nens i nenes acabin el cicle complet densenyament primari. Promoure la igualtat de gnere i lautonomia de la dona: 4. Eliminar els desavantatges per a les nenes en lensenyament primari. 5. Promoure la igualtat en la feina. 6. Promoure una representaci equitativa de dones als parlaments nacionals.
Reduir la mortalitat infantil: 7. Reduir en dos teros la mortalitat dels menors de 5 anys. 2. Generalitzar la vacunaci contra el xarampi. Millorar la salut materna: 9. Reduir en tres quartes parts la mortalitat materna. Combatre la sida, el paludisme i altres malalties: 10. Fer retrocedir lepidmia de la sida. 11. Fer retrocedir lepidmia del paludisme. 12. Fer retrocedir lepidmia de la tuberculosi. Garantir la sostenibilitat del medi ambient: 13. Frenar la desforestaci. 14. Reduir a la meitat la quantitat de persones sense accs a laigua potable. 15. Reduir a la meitat la quantitat de persones sense accs a una xarxa de sanejament. 16. Millorar les condicions de vida en les zones marginals.
Objectius i metes del Milleni 1 5 2 6 3 7 4 8
9 10 11 12 13 14 15 16 Cada quadrat representa el progrs aconseguit respecte a un Objectiu del Millenni Sense millora o retrocs Objectiu inassolible per al 2015 Objectiu en via de ser aconseguit Objectiu assolit o a prop dassolir-se Dades insuficients
6.2. Les Organitzacions no Governamentals (ONG)

Aquestes organitzacions sn entitats privades que no depenen de cap organisme oficial. Estan formades per persones voluntries que actuen desinteressadament realitzant projectes en els pasos menys desenvolupats. Ho fan en mbits com lajut humanitari, la sanitat, leducaci, la protecci del medi ambient, els drets humans, el desenvolupament econmic, etc. Algunes de les ONG ms importants sn Intermn Oxfam, Metges Sense Fronteres, Greenpeace, etc.
Font 19. Mapa sobre la situaci dels objectius i les metes del milleni. ONU (2005).
6.30. Descriu la informaci que proporcio-
149
na el mapa seguint les pautes de les pgines 94 i 95 daquest llibre.
A C T I V I T A T S
tre lajut que reben els pasos a travs de lAssistncia Oficial al Desenvolupament i el que arriba a travs de les ONG?
6.32. Quin percentatge del PIB
va recomanar lONU que es dediqus a lajut al desenvolupament?

6.33. Quins acords es van pren-
dre a la Cimera del Millenni? Es compliran?

Font 20. Oxfam va proporcionar aigua potable a travs de la installaci daixetes a diverses comunitats locals durant la guerra civil al Zaire.
La desigualtat t soluci en un termini raonable, si es vol. I aix passa per donar prioritat a un creixement sostenible, ms solidari, que asseguri a tothom uns mnims. Ariane Arpa, Directora dIntermn Oxfam.
INTRODUCCI El mn actual es caracteritza per la integraci de leconomia mundial en un sol sistema econmic el capitalisme, aix com per un augment de la interdependncia entre tots els sistemes productius i per una progressiva manca de capacitat de decisi de cada estat sobre la seva economia. Aquest fenomen rep el nom de globalitzaci. Alguns sectors socials nestan en contra i s per aix que treballen per construir un mn diferent.
150
TASCA Formeu grups de tres alumnes i redacteu un treball sobre la globalitzaci. Cal que acompanyeu el text amb totes aquelles imatges i dades que siguin necessries. El treball, incloent-hi les imatges, no ha de tenir ms de deu pgines, i cal que lelaboreu en format Word. Es valorar molt positivament que en feu una presentaci en PowerPoint per als vostres companys i companyes. PROCS El treball ha de donar resposta a les qestions segents:
1. Qu s la globalitzaci i qui la dirigeix? 2. Quins efectes positius i negatius t la globalitzaci sobre leconomia dels diferents estats? 3. La globalitzaci t alguna incidncia en les vostres vides? 4. Qui est en contra de la globalitzaci? Per qu? Quin tipus de lluita es duu a terme contra aquest fenomen?
Internet
LA GLOBALITZACI
implica la mundialitzaci de
provoca
no resol la desigualtat entre
t loposici del
la producci el comer les activitats financeres
aix com
beneficis per als pasos rics augment de les desigualtats diversificaci del consum degradaci del medi ambient contacte entre cultures uniformitzaci cultural
pasos rics
pasos pobres
moviment alterglobalitzaci
que no surten del subdesenvolupament
que considera que un altre mn s possible
provocat per
151
la interrelaci entre leconomia de tots els pasos
la integraci de leconomia mundial en el sistema capitalista el passat colonial lintercanvi desigual el deute extern
Unitat 6
pasos desenvolupats 3.
Resum grfic
mundialitzaci econmica 1.
Els pasos desenvolupats tenen un alt nivell de riquesa i de benestar. Tamb es poden anomenar pasos rics, el Nord o Primer Mn.
152
La mundialitzaci econmica s el desenvolupament dun mercat planetari on les economies i els sistemes productius dels diferents pasos sinterrelacionen.
pasos en via de desenvolupament 3.
globalitzaci econmica 1.
La globalitzaci econmica s la integraci de leconomia mundial en un nic sistema: el capitalisme.
Els pasos en via de desenvolupament sn pasos caracteritzats per una pobresa extrema i la poblaci que hi viu no t cobertes les necessitats ms bsiques. Tamb es poden anomenar pasos pobres, el Sud o Tercer Mn.
intercanvi desigual 5.
Quan parlem dintercanvi desigual ens referim al fet que en leconomia global no tots els pasos participen en igualtat de condicions ni obtenen beneficis similars. El comer just s una iniciativa que promou unes relacions comercials ms justes entre els pasos pobres i els pasos rics.
153
deute extern 5.
El deute extern s el diner que deu un pas a un altre, a la banca internacional i al Fons Monetari Internacional. El deute extern s especialment important en el cas dels pasos pobres, com a conseqncia dels prstecs que van rebre i reben per finanar el desenvolupament. Lendeutament ofega la seva economia. LONU recomana que els pasos rics dediquin un 0,7% del PIB a lajut al desenvolupament dels pasos pobres.
Unitat 6
AC T I V I TAT S
La globalitzaci de leconomia
6.34. 6.35.
El desenvolupament econmic i social

Copia i completa cada definici amb el nom de lindicador socioeconmic a qu fa referncia: a) : s la riquesa produda a linterior dun pas durant un any, dividida entre la seva poblaci. b) : s el nombre danys que sespera que visqui una persona en el moment de nixer. c) : s un indicador compost que mesura els ingressos econmics (PIB) i el nivell de benestar (esperana de vida i educaci). d) : s el nombre de nens i nenes morts durant el primer any de vida, en un territori en el perode dun any.
6.38.
Elabora una definici de globalitzaci.
Llegeix el text segent i respon les preguntes que trobars a continuaci:
a globalitzaci s un procs irreversible, que noms es faria reversible si els estats tornessin a tenir economies tancades, [] aranzels alts, control dels moviments de capital, nacionalitzaci de les empreses multinacionals, restriccions als mercats financers i tancament de les fronteres a la immigraci. [] Un dels resultats de la globalitzaci s allunyar de la vida quotidiana dels ciutadans els centres de decisi sobre moltes coses que afecten la seva vida. [] La poltica monetria ja no s competncia dun estat, ni la comercial, ni l agrcola [] Amb la fugida de les competncies tamb hi ha una fugida de responsabilitat. No podem fer-hi res o no podem canviar perqu els mercats financers no ho tolerarien, diuen els poltics. En aquestes circumstncies no se sap a qui protestar sobre els problemes ni a qui exposar les preocupacions.
L. SEBASTIN: Contra la irresponsabilidad de la globalizacin, El Pas, 24 de juny de 2002.
154
Copia i completa aquesta taula de dades. Consulta lInforme sobre el Desenvolupament Hum que publica cada any lONU (pots trobar-lo a Internet i a les biblioteques) o b el web que tindiquem a www.espaibarcanova.cat (enlla 8). Desprs observa la taula i classifica els pasos en desenvolupats i en subdesenvolupats. Digues en quins indicadors thas basat per fer la classificaci.
6.39.
Pas PIB per cpita (en dlars EUA*) Mortalitat Rtio neta de menors cinc matriculaci anys a educaci (per cada primria 1 000 nascuts vius) (en %) Usuaris dInternet (per cada 1 000 persones)
a) Qu hauria de passar, segons el text, per tornar enrere i aturar el procs de globalitzaci? b) Enumera les conseqncies de la globalitzaci que exposa el text.
6.36.
Bolvia Canad Equador Grcia Marroc Nigria Nova Zelanda Sucia Sud-frica
Busca informaci sobre el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional: data de creaci, pasos que en formen part, seu central, lnies dactuaci, etc. Pots trobar informaci a Internet i en enciclopdies.
Les conseqncies de la globalitzaci

Escriu si les afirmacions segents sn certes o falses. Les afirmacions que sn falses reescriu-les correctament: a) La globalitzaci ha contribut a reduir les desigualtats econmiques entre pasos. b) La deslocalitzaci dels processos productius genera llocs de treball en els pasos industrialitzats. c) La globalitzaci ha facilitat el contacte entre la poblaci de tot el mn.
6.37.
Turquia
Les dues cares del planeta

6.40.
A dins de cada pas tamb hi ha grans desigualtats pel que fa a la distribuci de la renda. Observa el mapa de la pgina segent i respon les preguntes que trobars a continuaci: a) Enumera els pasos on hi ha ms desigualtat en la distribuci de la renda (ms de 0,55). b) A quins continents hi ha fora igualtat?
Mapa de lndex de Gini
AC T I V I TAT S
ndex de Gini1 Tendeix a la igualtat

de 0,24 a 0,31 de 0,31 a 0,38 de 0,38 a 0,45 de 0,45 a 0,55
Tendeix a la desigualtat
de 0,55 a 0,71 Dades no disponibles

0 2000 km
1. Lndex de Gini s una mesura del grau de desigualtat pel que fa a la distribuci de rendes dun pas, duna regi o duna ciutat. Varia de 0 a 1: 0 significa igualtat perfecta (tothom t la mateixa renda) i 1 significa desigualtat absoluta (una persona ho rep tot, els altres no reben res).
6.41. TREBALL COOPERATIU. Organitzeu-vos per parelles
i elaboreu un informe sobre el treball infantil: nombre de nens i nenes que treballen al mn, tipus de feines que realitzen, condicions laborals, pasos amb ms m dobra infantil, reflexi sobre a qui beneficia aquest tipus de treball, etc.
6.42.
Observa aquesta taula de dades i comenta el tipus de desigualtat que exposa:

Pas Esperana de vida (dones/homes) Rtio combinada Ingressos matriculaci en salarials centres deducaci (en dlars EUA, PPA) primria i (dones/homes) secundria (en %) (dones/homes) 2732 5264 9589 9689 4862 5261 1 6272 626 18 85242 304 13 20929 971 27 33843 797 1 4423 820 2 1535 354
Angola Guinea Equatorial Espanya Estats Units ndia Marroc
41,538,8 50,547,7 82,775,8 79,874,2 64,463,1 70,366,6
ganda, un dels principals provedors de caf de lEstat espanyol []. Lentrada de divises per la venda de caf pot arribar a significar un 80 % dels ingressos del pas, i aquests oscillen en funci de la cotitzaci internacional del producte. Els preus fluctuen segons uns factors arbitraris basats en lespeculaci. Malgrat que tres quartes parts de la poblaci viuen del caf, el repartiment dels beneficis s fora desigual i la major part serveix per pagar el deute extern. Aquesta forta dependncia de lexterior fa que lestabilitat econmica i social dUganda estigui en mans del mercat internacional del caf. Quan el preu del producte baixa, repercuteix poderosament en leconomia del pas i dels seus habitants. Cada vegada que es produeix una disminuci del preu del caf, els camperols i camperoles passen gana.
Nord 87 %
(comercialitzaci, aranzels, publicitat, torrefacci i mlta, empaquetatge)
ESTAT MAJORISTA, EXPORTADORS DEL SUD 9% CAMPEROLS I CAMPEROLES 4%
155
Les causes del subdesenvolupament

Llegeix el text i observa el dibuix de la columna de la dreta. Desprs respon les preguntes de la pgina segent:
6.43.
Unitat 6
AC T I V I TAT S
a) A Uganda, quin percentatge de divises prov del caf? A qu dedica aquest pas la major part dels beneficis obtinguts? Quina part de la poblaci ugandesa viu daquest producte? b) Quina repercussi t sobre leconomia del pas la caiguda del preu del caf en el mercat internacional? c) Qui senriqueix amb el caf: els que el produeixen o els que el comercialitzen?
6.44. TREBALL COOPERATIU. Per parelles aneu a un supermercat. Mireu els paquets de caf i apunteu el nom de les multinacionals que controlen la producci i comercialitzaci del caf. Nhi ha moltes? 6.47.
Llegeix el text i respon les preguntes de ms
avall:
La cooperaci, lajut al desenvolupament

Busca informaci sobre alguna ONG: mbit de treball, pasos on desenvolupa projectes, obtenci de recursos, etc.
6.45.
erqu ja sabem que no hi ha riquesa sense pobresa i sabem, a ms a ms, que en aquest mn tot est interrelacionat, no podem restar indiferents davant el que passa a laltra part del planeta. [...] el nostre caf de cada mat el conreen a Colmbia [...] tot de persones que amb prou feines tenen alguna cosa per menjar. Amb una part dels nostres impostos es patrocina la venda darmament als pasos pobres. Els emigrants daquests pasos fan aqu les feines que no volem fer [...] Per entendre el perqu daquesta perpetuaci de la injustcia, tant en lmbit local com global, caldr que ens mirem el mn sencer com un conjunt [...] el mn ns un de sol i tot el que hi passa afecta tothom [...] Que alg mori de fam a Somlia, no pugui anar al metge a El Salvador, dormi entre cartrons a Barcelona, pateixi la desforestaci de les seves terres sn diferents aspectes dun mateix mal, dun sistema econmic, poltic i social que perpetua la desigualtat i la injustcia. Escoltes catalans.
156
Observa el grfic i respon les preguntes: a) Penses que lajut al desenvolupament s una prioritat per als Estats Units? Justifica la teva resposta. b) Compara el pressupost que es necessita perqu lfrica assoleixi els Objectius del Millenni i la despesa mundial en perfums i cosmtics. Si canvissim les prioritats, lfrica podria aconseguir els objectius el 2015?
6.46.
a) Resumeix les idees principals del text. b) En grups, elaboreu psters (amb textos i imatges) que denuncin o condemnin laspecte que us sembli ms injust del mn actual.
Distribuci dalgunes despeses mundials Milers de milions de dlars 700 Despeses militars dels pasos rics el 2003 616 600 500 400 300 245 200 100 33 0 25 180 Despeses mundials en publicitat el 2003 446 Subvencions agrcoles dels pasos rics el 2003 Cost anual de la guerra a lIraq
Estats Units Altres pasos
Despeses mundials en perfums i cosmtics el 2003 Pressupost necessari perqu frica assoleixi els Objectius del Millenni el 2015 Pressupost dels Estats Units per a lajuda al desenvolupament el 2003 16
Fonts: International Institute for Strategic Studies; Oxfam International; Amnistia Internacional; Development Assistance Committee of the OECD; African Development Bank; Worldwatch Institute.
1. Qu entenem per globalitzaci? Quins sn els seus agents impulsors? 2. Exposa les conseqncies de la globalitzaci. 3. Observa la taula segent i fes les activitats de ms avall:
Pas Espanya Nigria Noruega Tailndia IDH (2003) 0,928 0,453 0,963 0,778 Metges per cada 100 000 persones 320 27 356 30 Usuaris Internet per cada 1 000 habitants 239 6 346 111
a) Qu s lIDH? Amb quines dades selabora? b) Descriu la informaci que proporciona aquesta taula i comenta-la seguint les pautes que et vam proporcionar en lapartat 7. Analitzar dades estadstiques de la unitat anterior.
4. Explica amb paraules teves qu s lintercanvi desigual i indica quines conseqncies t per als pasos
en via de desenvolupament.
5. Llegeix aquest text i fes les activitats de ms avall:
er als pasos deutors fer front als pagaments del deute suposa un esfor financer extraordinari i sovint la impossibilitat dinvertir en serveis bsics, com seguretat alimentria, la potabilitzaci de laigua, la salut, lhabitatge, leducaci, les infraestructures En conjunt, a tot lfrica subsahariana els recursos destinats al pagament del deute sn quatre cops els que es destinen a salut i a educaci junts. Segons Nacions Unides, caldria noms una quarta part del que es paga en servei de deute per garantir laccs a leducaci bsica, la cura de salut, la infraestructura sanitria, una alimentaci adequada i aigua potable a tots els ssers humans.
www.quideuaqui.org
157
a) Resumeix les idees principals del text. b) Explica les causes de lendeutament dels pasos pobres.
6. Indica les organitzacions que treballen per potenciar el desenvolupament hum. 7. Exposeu, de manera resumida, quins sn els Objectius del Millenni, qui els va fitxar, i quina previ-
si hi ha sobre el seu assoliment.
Dossier
n m e r t l a n U s possible
El moviment alterglobalitzaci o altermundista protesta contra les formes i els mtodes de la globalitzaci. Denuncia que leconomia global noms beneficia les empreses multinacionals i les persones ms riques del planeta i que no promou un aprofitament sostenible dels recursos naturals. Exigeix una societat ms justa i una distribuci de la riquesa ms equitativa. Els seus grans enemics sn les multinacionals i les organitzacions econmiques internacionals, especialment el Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial i lOrganitzaci Mundial del Comer. Els responsabilitzen de la situaci en qu es troben la major part de pasos pobres. Algunes de les seves mobilitzacions coincideixen amb trobades daquestes institucions. Aquest moviment est format per representants de diverses tendncies ideolgiques, com ara ONG, sindicats, grups ecologistes, intellectuals, etc. Hi tenen cabuda tant els que aposten per una reforma del sistema (una altra globalitzaci) com els que pensen que cal un canvi total. Els activistes daquest moviment fan s de les noves tecnologies de la informaci i la comunicaci. A travs dInternet difonen idees i mobilitzen milers de persones en molt poc temps.
Unitat 6
Seattle (EUA), 1999: 50 000 persones van impedir la celebraci duna cimera de lOrganitzaci Mundial del Comer. Era el primer pas de la resistncia a la globalitzaci.
Un altre mn s possible Aquesta frase s un dels lemes del moviment antiglobalitzaci. Es va proclamar a Porto Alegre (Brasil) al gener del 2001. Mentre els lders mundials es reunien a Davos (Sussa) en el Frum Econmic Mundial, el moviment contrari a la globalitzaci celebrava, amb gran xit, un Frum Social a la ciutat brasilera.
Al febrer del 2005, en una nova trobada del Frum Social Mundial, es va fer un manifest amb propostes per fer possible un altre mn. Van participar en la seva elaboraci personalitats de gran prestigi internacional, com ara leconomista Samir Amin, i els escriptors Jos Saramago i Eduardo Galeano.
MANIFEST DE PORTO ALEGRE, 2005 12 propostes per a la construcci dun altre mn 1. Anullar el deute dels pasos del Sud. 2. Gravar les transaccions financeres, les inversions estrangeres, els beneficis de les multinacionals, etc. 3. Desmantellar els paradisos fiscals i jurdics. 4. Garantir el dret a un lloc de treball, a un habitatge, etc. 5. Promoure formes de comer just, rebutjant les regles fixades per lOMC. 6. Promoure lagricultura familiar. 7. Prohibir la privatitzaci dels bns comuns de la humanitat (aigua, etc.). 8. Lluitar contra el racisme, la discriminaci, etc. Reconixer els drets dels pobles indgenes. 9. Prendre mesures per posar fi a la destrucci del medi ambient. 10. Exigir el desmantellament de les bases militars estrangeres i la retirada de tropes de tots els pasos, a excepci de les que actuen per disposici de les Nacions Unides. 11. Garantir el dret a la informaci de tots els ciutadans. 12. Reformar i democratitzar els organismes internacionals.
Unitat 6
Dossier
7 t a Unit
Lorganitzaci poltica del territori
En cursos anteriors hem estudiat qu s un municipi, hem estudiat tamb les comarques de Catalunya i les comunitats autnomes dEspanya. En aquesta unitat et proposem conixer la diferncia entre estat i naci, les funcions dalgunes de les principals organitzacions internacionals, lorganitzaci territorial de lEstat espanyol i lorigen de lactual divisi territorial de Catalunya.
160
0 VAL DARAN Vielha ALTA RIBAGORA el Pont de Suert PALLARS SOBIR Sort la Seu dUrgell PALLARS JUSS ALT URGELL Tremp Puigcerd
50 km
ALT EMPORD RIPOLLS Ripoll Figueres GARROTXA PLA DE Olot LESTANY Banyoles GIRONS OSONA Vic SELVA Girona
CERDANYA BERGUED
SOLSONS Berga Solsona
BAIX EMPORD
PARAULES CLAU
NOGUERA VALLS SEGARRA ORIENTAL Manresa PLA Granollers Cervera MARESME ANOIA DURGELL Terrassa Sabadell Lleida Igualada Mollerussa Trrega Matar VALLS URGELL OCCIDENTAL CONCA ALT SEGRI BARCELONS DE BARBER PENEDS les Borges Barcelona Blanques Montblanc ALT Vilafranca del Sant Feliu de Llobregat GARRIGUES CAMP Peneds BAIX Valls BAIX PENEDS GARRAFLLOBREGAT RIBERA PRIORAT el Vendrell Vilanova i la Geltr DEBRE Reus TARRAGONS Falset BAIX Tarragona TERRA ALTA CAMP Mra Gandesa dEbre BAIX EBRE Tortosa Amposta MONTSI Balaguer BAGES Santa Coloma de Farners
la Bisbal dEmpord
poder poltic naci estat estat federal estat unitari municipi provncia comunitat autnoma comarca
Palau de la Generalitat de Catalunya, a Barcelona (Barcelons).
Ajuntament de Torroella de Fluvi (Alt Empord).
Consell dEuropa, a Estrasburg (Frana).

NORUEGA SUCIA DINAMARCA
Copenhaguen Estocolm Tallinn
ESTNIA
Riga
LETNIA LITUNIA RSSIA Vlnius

Minsk
Moscou
RSSIA
POLNIA
Berln
BIELORSSIA
ALEMANYA
Praga
Varsvia Kev
REP. TXECA LIECHTENSTEIN Vaduz USTRIA

Ljubljana Viena Bratislava
UCRANA
ESLOVQUIA
Budapest Chisinau
HONGRIA
Zagreb
MOLDVIA ROMANIA GERGIA

Bucarest
MAR CSPIA
CROCIA BSNIA I Belgrad San Marino HERCEGOVINA Sarajevo SRBIA SAN MARINO
Sofia Roma
ESLOVNIA
Bak
MAR
NEGRA
Tbilisi
AZERBAIDJAN
Erevan
161
ARMNIA
MONTENEGRO
Podgorica Tirana Skopje
BULGRIA
CIUTAT DEL VATIC
ITLIA
MACEDNIA
Ankara
ALBNIA GRCIA
Atenes
TURQUIA
250 km
MALTA
Valetta
MAR MEDITERRNIA
OBJECTIUS DIDCTICS
1. Distingir els conceptes naci i estat. 2. Indicar les formes dorganitzaci del territori. 3. Exposar les funcions bsiques dalgunes organitzacions interestatals. 4. Exposar lestructura de lorganitzaci politicoterritorial
dEspanya.
5. Exposar lorigen de lactual divisi comarcal catalana.
Unitat 7
1. El poder poltic i el territori
PARAULES CLAU
A diferncia de molts animals, les persones som massa febles per viure soles. Per aquest motiu, des de lpoca prehistrica ens hem hagut dorganitzar en grups per poder-nos alimentar i protegir-nos dels perills externs.
poder poltic
1.1. Lorigen del poder

Se suposa que dins dels primers grups humans ben aviat van sorgir lders o persones que dirigien les altres i els imposaven la seva voluntat. s a dir, ja hi havia individus que tenien poder sobre els altres. Quan els grups humans van esdevenir sedentaris, aquests van comenar a delimitar espais propis al voltant del poblat on practicaven lagricultura i la ramaderia. Amb el temps, reis i faraons van comenar a parcellar i a organitzar els espais sobre els quals manaven, a fi de cobrar impostos i de controlar la gent a travs dels exrcits. Havia nascut aix el que sanomena poder poltic, s a dir, el poder duna persona o petit grup sobre totes les persones que vivien en un espai clarament delimitat. Tanmateix, avui el poder poltic a Europa no solament s una fora de control, sin tamb la delegaci de la voluntat popular expressada peridicament mitjanant les eleccions democrtiques. El poder democrtic, doncs, t tamb una funci de servei i, fins i tot, contribueix a corregir les injustcies i els desequilibris en lassoliment de les necessitats comunes a travs de la redistribuci dels impostos.
162
1.2. Les escales territorials

Actualment per organitzar els grups humans, el poder poltic sexerceix en diversos mbits o escales territorials. Tot i que sestan construint espais poltics ms grans, com ara la Uni Europea, lescala dorganitzaci territorial ms gran, arreu del mn, s lestat. Tots els estats, per necessitats administratives, tenen una segona escala de divisi territorial. A Espanya, per exemple, s la comunitat autnoma. A Frana, sanomena regi. Al seu torn, aquestes estan dividides en uns espais ms petits anomenats provncies, a Espanya, i departaments, a Frana. Les provncies espanyoles van ser demarcacions territorials establertes amb criteris racionals i centralistes lany 1833. Encara hi ha una tercera escala territorial, que sol ser el municipi: un nucli de poblaci i lespai que lenvolta. A Espanya tamb existeixen les comarques com a mbit territorial geogrfic, per no tenen entitat administrativa. A Catalunya, en canvi, les comarques tenen atribucions administratives dependents del Consell Comarcal.
Font 1. Llus VII de Frana (miniatura del 1498). Personatge representatiu del que va significar el poder poltic durant lEdat Mitjana.
Font 2. Eleccions Generals espanyoles, 29 doctubre de 1989.
FRANA
Gironda Dordonya
Aquitnia
Landes
Olt i Garona
lt
Pirineus Atlntics Alts Pirineus
Tarn i Grs Garona Alta Garona
Migdia Pirineus
Tarn
Losera Avairon Gard Erau
Pars
Arieja Aude
Llenguadoc Rosell
ESPANYA
Pirineus Orientals
FRANA
Berna
LIECHTENSTEIN SUSSA
Vaduz
ITLIA
TIC
A TL N
PORTUGAL
Lisboa
ANDORRA
Andorra la Vella Madrid
SAN MARINO
San Marino
ESPANYA
Ciutat del Vatic
Roma
VATIC
OCE
MAR
Rabat
MEDITERRNIA
Tunis
MARROC
TUNSIA
200 km
SHARA OCCIDENTAL
Font 3. La Mediterrnia occidental es divideix en estats.

7.1. Indica quins sn els estats que ob-
163
serves en aquest mapa i quins exemples hi ha de segona i tercera escales territorials. Font 4. La comarca de la Noguera.
AG
PALLARS JUSS
ALT URGELL
7.2. Quina s lescala territorial ms petita que es veu en aquest mapa?
AR
Camarasa ger Camarasa Os de Balaguer Vilanova de Mei La Baronia de Rialb
Tiurana Les Avellanes i Santa Linya Als de Balaguer Artesa de Segre Ponts Oliola Cabanabona Preixens Vilanova de lAguda
NOGUERA
Ivars de Noguera Algerri Castell de Farfanya Camarasa Os de Balaguer La Sentiu de Si
Foradada
A C T I V I T A T S
7.3. Quina s lescala territorial
Cubells Balaguer Montgai
Balaguer Albesa
ms gran en qu est dividit el territori poltic del mn?

SEGARRA
Bellcaire Bellmunt Vallfogona dUrgell dUrgell Menrguens de Balaguer Trmens Penelles
URGELL
7.4. Esbrina i escriu exemples de
Torrelameu
segones escales territorials.

0 15 km
SEGRI PLA DURGELL
7.5. Amb quins altres municipis limita el teu municipi?
Unitat 7
2. La naci i lestat
Els mapes fsics representen bsicament alguns aspectes de lentorn natural (rius, muntanyes, valls, caps, golfs, etc.). Molts daquests aspectes fsics es veuen clarament reflectits en la realitat. Els mapes poltics, en canvi, divideixen el territori en uns espais que no es poden veure directament amb els ulls. Noms si travessem una frontera podem adonar-nos de lexistncia dalguns senyals que marquen diferncies: policia uniformada de manera distinta, banderes diferents de les nostres o b canvi de la llengua que es parla. Els mapes poltics, doncs, mostren una organitzaci de lespai feta per les persones al llarg de la Histria. Aquesta divisi de lespai sol delimitar habitualment estats que molt poques vegades coincideixen amb nacions. Per entendre, doncs, els mapes poltics hem de saber la diferncia que hi ha entre una naci i un estat.
Font 5. Iugoslvia abans i desprs de la desmembraci dels anys noranta.

7.6. Explica la diferncia fonamental que hi ha entre els dos mapes de la font 5.
Les fronteres dels estats no han estat pas definides duna vegada per sempre i han canviat sovint al llarg dels temps. Sovint han estat font de conflictes. Aix, per exemple, a Europa, durant la dcada dels anys noranta del segle XX, antics estats com Iugoslvia han deixat pas a daltres estats que abans no existien com a tals: Eslovnia, Bsnia i Hercegovina, Crocia, Srbia, Macednia, etc. Lany 2006, en un referndum democrtic, Montenegro va decidir separar-se de Srbia i constituir un nou estat.
USTRIA
Ljubljana Zagreb
USTRIA HONGRIA ROMANIA

Ljubljana
HONGRIA
Zagreb
ESLOVNIA
164
IUGOSLVIA
Belgrad
ROMANIA CROCIA BSNIA I HERCEGOVINA
Belgrad
ITLIA
Sarajevo
R
ITLIA BULGRIA
Sarajevo
A D
SRBIA
BULGRIA
Skopje
M A
M A A D R I T IC
MONTENEGRO
Podgorica
A T IC
Podgorica Skopje
A
MACEDNIA ALBNIA
0 100 200 km
ALBNIA
0 100 200 km
GRCIA
GRCIA
SABIES QUE...?
El territori dels estats queda delimitat per unes lnies imaginries que anomenem fronteres. Algunes daquestes fronteres sn naturals i coincideixen amb accidents geogrfics, com ara rius i serralades; el Danubi i el Pirineu en sn uns bons exemples. Altres fronteres sn contractuals, s a dir, que van nixer de lacord entre pasos colonitzadors. Molts estats africans tenen fronteres contractuals. Un tipus particular de frontera contractual s la geomtrica, en sn exemples la frontera entre EUA i Canad (que segueix el parallel 49 nord), o la frontera entre Lbia i Egipte (meridi 25 est).
Font 6. En un tram determinat del seu curs, el Danubi fa de frontera natural entre Romania i Bulgria.
2.1. Qu s una naci?

Al llarg de la Histria shan anat creant en tot el mn grups ms o menys nombrosos de persones que se senten unides duna manera especial encara que no es coneguin. Posseeixen un sentiment permanent de pertnyer a una mateixa comunitat. Aquest sentiment el solen expressar amb smbols comuns com, per exemple, una bandera, una can singular (lhimne nacional) o un dia de festa especial que recorda algun fet histric important per a la comunitat (festa nacional). Quan un grup de persones ocupa un espai geogrfic delimitat gran o petit i es distingeix a ms dels altres grups vens duna manera prou clara, aleshores es diu que constitueix una naci. Les nacions tenen tendncia a ser duradores, per no sn eternes. No han existit des de sempre i, amb el temps, poden deixar dexistir. Sn exemples de nacions actuals a Europa: Alemanya, Eslovnia, Txquia, Anglaterra, Esccia i Galles, entre moltes daltres.
Les tres condicions per definir naci
PARAULES CLAU
naci
SABIES QUE...?
La paraula naci deriva del llat natio que, al seu torn, procedeix de nascor, nixer. En el seu origen, doncs, la paraula naci volia dir el lloc o territori on sha nascut. El primer en utilitzar aquest mot en catal, amb el sentit de pas o poble, va ser Ramon Llull al segle XIII. La sensaci estable, doncs, de pertinena a una terra concreta, shi hagi nascut o no fsicament, constituir una de les caracterstiques del sentiment nacional.
165
Perqu un grup hum es pugui considerar nacional cal lexistncia de tres condicions bsiques formades al llarg del temps: a) Un espai geogrfic concret i delimitat on habiti aquesta comunitat de persones. b) Unes diferncies o senyals didentitat, com ara la llengua, algunes institucions, algunes tradicions i lleis, algun element fsic (una muntanya, un paisatge, etc.) que es pugui considerar emblemtic, i, fins i tot, determinades maneres de ser collectives marcades per una cultura comuna. c) Una conscincia de grup, tamb anomenada conscincia nacional, que vol dir posseir de manera permanent el sentiment i la voluntat de pertnyer a un grup de persones, a una collectivitat concreta.
Font 7. Mont Fuji (3 776 m).

7.7. A quin pas es troba aquesta muntanya? Per qu et sembla que aquesta muntanya s un senyal didentitat?
Unitat 7
2.2. Qu s un estat?
Una naci s un fet vital, s a dir, sentit i cregut per part dun grup hum. Lestat, en canvi, s un fet administratiu. Un estat s un conjunt de persones i dinstitucions que controlen, organitzen i satisfan una part de les necessitats comunes de tots els habitants dun territori clarament delimitat per fronteres. Les persones que treballen al servei dun estat sanomenen funcionaris o funcionries. Sn funcionaris, per exemple, els ministres, els militars, els policies, els jutges i les jutgesses, i un gran nombre de treballadors i treballadores de diversos serveis (professorat de lescola pblica, metges i metgesses dels hospitals de la Seguretat Social, etc.). Sn institucions importants de lestat, per exemple, els parlaments i els tribunals de justcia. Entre les finalitats bsiques de lestat destaquen les segents: impartir justcia, oferir seguretat i ordre pblic, defensar el territori i les persones que hi viuen de les agressions externes, i establir relacions exteriors, s a dir, amb altres estats, mitjanant les ambaixades.
PARAULES CLAU
estat
SABIES QUE...?
La majoria dels estats actuals tenen poc ms de 50 anys dexistncia. Noms nhi ha 22 que en tenen ms de 200. Lltim estat que sha constitut s Montenegro i data de lany 2006.
2.3. El territori de la naci i el territori de lestat

El territori organitzat i administrat per un estat pot coincidir amb una sola naci, amb una part duna naci o amb ms duna naci. A Europa, per exemple, del 1945 al 1990 van existir dos estats que administraven dues parts duna sola naci: Alemanya. Aquests dos estats es deien Repblica Federal dAlemanya que tenia la capital a Bonn i Repblica Democrtica Alemanya que tenia la capital a Pankow. Actualment, lEstat alemany coincideix amb una sola naci i t la capital a Berln.
CA
166
Font 8. Alemanya el 1947 (esquerra) i actualment (dreta). Una naci com Alemanya, durant bona part de la segona meitat del segle XX va ser organitzada per dos estats.
CA
DINAMARCA
LT I
DE
R
M
AR
R
M
Hamburg Bremen
AR
PASOS BAIXOS
Pankow Berln
PASOS BAIXOS POLNIA

Duisburg Essen Dsseldorf Colnia Bonn Hannover Berln
POLNIA
BLGICA
Bonn
Repblica Democrtica Alemanya
BLGICA
ALEMANYA
Frankfurt del Main
Leipzig
LUX.
LUX.
Repblica Federal dAlemanya
TXECOSLOVQUIA
Stuttgart
REPBLICA TXECA
FRANA USTRIA SUSSA

0 200 km
FRANA
Munic
USTRIA SUSSA
0 200 km
DE
LT I
NO
RD
DINAMARCA
NO
RD
Tamb hi ha estats que administren diverses nacions. Aix, per exemple, el Regne Unit de la Gran Bretanya s un sol estat que inclou ms duna naci: Anglaterra, Galles, Esccia i Irlanda del Nord. Els estats lmbit territorial dels quals coincideix amb una naci sanomenen estats nacionals. En sn exemples Portugal i Islndia. Els que ninclouen ms duna sanomenen estats plurinacionals. El ms habitual al mn davui s que els estats siguin plurinacionals. En aquest tipus destats els qui dirigeixen el govern i ladministraci solen pertnyer a la naci que t ms poblaci o ms poder dins de lestat. Les nacions dun estat que difereixen de la naci dominant (pel que fa a la llengua, a la religi, etc.) sanomenen minories nacionals.
Esccia
SABIES QUE...?
Els cinc estats ms grans del mn sn Rssia, la Xina, el Canad, els EUA i Brasil. Els cinc estats ms petits del mn sn Ciutat del Vatic, Mnaco, Nauru, Tuvalu i San Marino.
I C
AT L N
Pas de Galles
Frsia
MA
Flandes Bretanya
LT I
MAR DEL NORD
Font 9. A lEuropa occidental, igual que a tots els altres continents, hi ha un seguit de pobles que no tenen un estat propi. Entre aquests pobles nhi ha que reclamen lexercici del dret a lautodeterminaci, perqu es consideren nacions, i daltres que demanen nicament alguna mena de reconeixement cultural per part de lestat al qual pertanyen.
7.8. A quins estats pertanyen actualment
O C E
les nacions europees que figuren en aquest mapa?

Galcia Occitnia Pas Basc Savoia Vall dAosta Fril
167
Pasos Catalans Crsega
A C T I V I T A T S
7.9. Defineix, de manera diferent de la utilitzada en el text, qu s una naci. Posan exemples. Localitza en un mapa dEuropa les nacions esmentades en el text. 7.10. Quines sn les finalitats b-
Sardenya
MAR
0 200 km
MEDITERRNIA
2.4. Els estats segons el rgim poltic

Els estats segons el grau de llibertat del seus membres es divideixen en dictadures o rgims autoritaris i democrcies. En una democrcia les persones gaudeixen de les llibertats fonamentals (expressi, associaci i manifestaci) i elegeixen els seus governants en eleccions peridiques i lliures. Quan es limiten aquestes llibertats o el procs de la tria dels governants, parlem de dictadures o rgims autoritaris. Segons la figura del cap de lestat, els estats es divideixen en monarquies o repbliques. En les primeres, el cap de lestat ho s de manera permanent i per herncia, sigui quin sigui el ttol que ostenti (gran duc com a Luxemburg, prncep com a Mnaco o rei com a Sucia). En les repbliques, el cap de lestat, conegut habitualment amb el nom de president, s elegit directament o indirectament per a un perode limitat.
siques dun estat? Posa exemples del tipus de funcionaris i funcionries que treballen al servei daquestes finalitats.
7.11. Busca informaci sobre
Blgica. Quantes nacions constitueixen lestat belga?

7.12. Busca informaci sobre
Txquia i Eslovquia. Quin estat els incloa durant bona part del segle XX?
tre naci i estat?
Unitat 7
3. Per damunt dels estats: les organitzacions interestatals
En els ltims cent anys, la necessitat dafrontar problemes comuns ha portat als estats a crear institucions supraestatals: sn les anomenades organitzacions internacionals. Per com que no apleguen nacions sin estats s millor qualificar-les dinterestatals. Aquestes organitzacions, fundades i constitudes pels estats, tenen institucions permanents i independents dels seus membres. El seu mbit dactuaci pot abastar tot el mn (ONU) o aspectes ms regionals (OTAN, OPEP, etc.). LONU (Organitzaci de les Nacions Unides) s la ms important de totes les organitzacions interestatals. Les altres organitzacions interestatals tenen mbits ms limitats.
SABIES QUE...?
Les primeres organitzacions interestatals es van crear per respondre a necessitats tcniques. El primer exemple va ser la Comissi Central per a la Navegaci del Rin i data de lany 1815. El 1865 va nixer la Uni Telegrfica Internacional i el 1878 la Uni Postal Universal.
3.1. LONU
LOrganitzaci de les Nacions Unides va ser fundada a San Francisco (EUA) lany 1945. s lnica organitzaci dmbit mundial i hi pertanyen gaireb tots els estats del mn. T la seva seu a la ciutat de Nova York. Les principals finalitats de lONU sn les segents: Mantenir la pau i la seguretat internacional. Desenvolupar les relacions damistat entre les nacions. Cooperar per solucionar els problemes econmics, socials, culturals i humanitaris. Fomentar el respecte pels drets humans i les llibertats fonamentals. Els estats membres es comprometen a complir els compromisos assolits i a resoldre les disputes internacionals per mitjans pacfics.
Agncies i programes UNICEF (Fons de les Nacions Unides per a la Infncia) Tribunal Internacional de Justcia Consell Econmic i Social INSTITUCIONS BSIQUES
SABIES QUE...?
Noms quatre estats no pertanyen a lONU: el Vatic, Taiwan, Timor Oriental i Montenegro.
168
Font 10. Lorganigrama de lONU.

Agncies especialitzades OMC (Organitzaci Mundial del Comer) OIT (Organitzaci Internacional del Treball) FAO (Organitzaci per a lAlimentaci i lAgricultura) UNESCO (Organitzaci de les Nacions Unides per a lEducaci, la Cincia i la Cultura) OMS (Organitzaci Mundial de la Salut)
ACNUR (Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats)
PNUD (Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament) Consell de Seguretat PAM (Programa Alimentari Mundial)
ASSEMBLEA GENERAL
Secretariat
Altres
Consell de Tutela
FMI (Fons Monetari Internacional) Altres
Les institucions bsiques de lONU en sn sis: lAssemblea General, el Consell de Seguretat, el Consell Econmic i Social, el Consell de Tutela, el Tribunal Internacional de Justcia i el Secretariat. LAssemblea General s la instituci central de carcter deliberatiu, on cada estat t un vot. Es reuneix un cop a lany, i pot establir agncies i programes per dur a terme els seus acords. El Consell de Seguretat est reunit de manera permanent i compta amb 15 membres dels quals cinc sn fixos: la Xina, Rssia, els EUA, Frana i el Regne Unit. Els altres membres sn elegits per a dos anys per lAssemblea General. T per finalitat arbitrar els conflictes damenaa bllica entre els estats. El Consell Econmic i Social s una instituci de la qual depenen les agncies especialitzades per actuar sobre els diversos problemes socioeconmics mundials. El Consell de Tutela t com a funci supervisar ladministraci dels territoris confiats a lONU. El Tribunal Internacional de Justcia t en la seva jurisdicci la interpretaci de tractats i acords, i els conflictes i les qestions de dret internacional. El Secretariat s encapalat pel secretari general, nomenat per lAssemblea General, segons una proposta del Consell de Seguretat. s el mxim responsable administratiu i t unes funcions poltiques importants, entre les quals cal subratllar la facultat de presentar a lorganitzaci qualsevol qesti que amenaci la pau i la seguretat mundials i la iniciativa de promoure acords internacionals.
Font 11. Assemblea general de lONU.
169
3.2. Altres organitzacions interestatals

Existeixen altres organitzacions internacionals que no formen part de lONU. Es poden classificar en funci de la seva finalitat principal.
A C T I V I T A T S
Organitzacions econmiques Finalitat: afavorir les relacions econmiques i els intercanvis comercials. Exemples: OCDE, OPEP. Organitzacions de seguretat Finalitat: assegurar la defensa davant dagressions externes a travs de pactes militars. Exemples: OTAN, UEO, ANZUS. Organitzacions poltiques Finalitat: millorar les relacions i la cooperaci entre estats. Exemples: Commonwealth, OUA. Organitzacions ideolgiques i culturals Finalitat: intensificar relacions entre estats de cultura comuna. Exemples: Lliga rab, Moviment de Pasos No Alineats.
Font 12. Altres organitzacions interestatals.

7.14. Esbrina a quines organitzacions fan referncia les sigles que surten en aquesta font
Per quines raons penses que es fa cada dia ms necessria la collaboraci entre estats? Posan algun exemple. 7.16. Qu s una organitzaci interestatal? 7.17. Qu s lONU? Quants estats agrupa en lactualitat? 7.18. Enumera els principals objectius de lONU. 7.19. Segons les seves finalitats, quins quatre tipus dorganitzaci interestatal trobem al mn actual?
7.15.
i els pasos que formen part de cada una daquestes organitzacions.
Unitat 7
4. La divisi territorial dels estats
PARAULES CLAU
El territori dels estats est dividit a tot arreu en unitats ms petites. Segons el grau de poder que tenen les persones que administren aquestes unitats, el estats es divideixen en tres grans grups: els federals, els unitaris i els descentralitzats.
estat federal estat unitari
4.1. Els estats federals

Els estats federals neixen o sorganitzen a travs dun pacte entre diversos estats independents. En virtut daquest pacte els estats decideixen crear una administraci comuna, a la qual deleguen una part de les seves antigues funcions (relacions exteriors, defensa, comer exterior, etc.). Els estats membres de lestat federal continuen mantenint els seus propis rgans de govern i, fins i tot, una constituci* prpia. Aquesta capacitat dautogovern s tan alta que fins i tot es pot donar el cas, com als EUA, que dins del pas determinats estats tenen pena de mort i daltres no. Els estats federals tamb participen directament en la legislaci de lestat com, mitjanant un parlament federal en el qual sn representats tots els estats. Sn exemples destats federals els Estats Units dAmrica, Sussa, ustria i Alemanya, entre daltres.
170
SABIES QUE...?
La paraula federal deriva del llat foedus que vol dir pacte.
VOCABULA
RI
4.2. Els estats unitaris

En els estats unitaris noms existeix un nic estat i una nica constituci. Lestat unitari distribueix territorialment el seu poder per mitj de delegats que depenen directament dun centre (la capital). Lexemple ms clar destat unitari a Europa s Frana.
Constituci. Llei fonamental dun estat que estableix i garanteix els drets i deures del ciutadans i regula el sistema de poder, definint els rgans i les seves formes i funcions, com tamb el conjunt de relacions entre ells. T el carcter de norma programtica i correspon a les disposicions de rang inferior de fer-la operativa i aplicable.
ESTATS FEDERALS
SABIES QUE...?
Constituci de lestat membre 1 Constituci de lestat membre 2 PARLAMENT FEDERAL (representaci de cada estat) Constituci de lestat membre 3 La majoria de constitucions sn escrites. En canvi la dAnglaterra no est escrita i es regeix per tradici oral i els costums. Per aix es diu que s consuetudinria, que es funda en el costum.
ESTATS UNITARIS*
ESTAT UNITARI, CONSTITUCI NICA
Delegat de lestat, provncia o departament 1
Font 13. Esquema destat federal i destat unitari.

7.20. Descriu i explica el contingut daquest esquema.
*Cada provncia, departament o comunitat autnoma t ms o menys autonomia segons les caracterstiques de lestat unitari.
Font 14. El Capitoli de Washington. Seu del Congrs dels Estats Units.
4.3. Els estats descentralitzats

En els estats descentralitzats, les comunitats territorials que els integren sn autnomes. Aix vol dir que aquestes comunitats gaudeixen de dos tipus de competncies: unes sn de la mateixa comunitat autnoma i permeten que en alguns aspectes sautogovernin, i daltres sn del govern central de lestat. LEstat espanyol pertany a aquesta categoria. LEstat espanyol: un estat plurinacional LEstat espanyol, dacord amb la seva constituci vigent, es divideix en comunitats autnomes: les regions i les nacionalitats. El reconeixement de les nacionalitats suposa el reconeixement de les velles aspiracions autonmiques de tres nacions histriques de lEstat: Catalunya, Pas Basc i Galcia. Aix doncs, el fet que la Constituci espanyola, que tamb qualifica Espanya com a naci, estableixi lexistncia de nacionalitats (concepte sinnim de naci) permet afirmar que lEstat espanyol s plurinacional.
Font 15. Article 2 de la Constituci espanyola
a Constituci es fonamenta en la indissoluble unitat de la naci espanyola, ptria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a lautonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren i la solidaritat entre totes elles.
171
a) Qu s la Constituci? Explica-ho breument amb paraules teves. b) Quin dret es reconeix en larticle 2 de la Constituci espanyola?
A C T I V I T A T S
7.22. Digues les diferncies que hi ha entre un estat unitari i un estat fe-
deral.
7.23. Don procedeix la paraula federal? 7.24. Com es pot qualificar lEstat espanyol? Per qu? 7.25. Per qu es pot afirmar que Espanya s un estat plurinacional?
Unitat 7
5. LEstat espanyol: un model destat descentralitzat
Dins la pennsula Ibrica hi ha tres territoris administrats per tres estats diferents: lEstat espanyol (492 463 km2), lEstat portugus (88 419 km2) i lEstat andorr (465 km2). A ms, hi ha un territori de sobirania britnica de 6 km2 administrat per lEstat del Regne Unit. LEstat espanyol s el ms extens de la pennsula Ibrica. En el territori que administra, hi viuen ms de 40 milions de persones. A ms del territori peninsular, lEstat espanyol abasta les illes Balears, les illes Canries, el penyal de Vlez de la Gomera, i les ciutats de Ceuta i Melilla al nord dfrica. LEstat espanyol s un regne. Aix vol dir que el cap de lEstat s un rei o una reina, i que el seu crrec passa de pares a fills i no depn de lelecci peridica de la ciutadania. El territori de lEstat espanyol es caracteritza per una extrema diversitat fsica relleu i clima i humana. Com a exemple de diversitat humana podem assenyalar el fet segent: gaireb el 40 % de la poblaci espanyola viu en comunitats autnomes que tenen, a ms del castell, una altra llengua oficial. Espanya, des de lany 1978 any en qu es va aprovar la Constituci vigent actualment, s una democrcia parlamentria i t com a forma de govern una monarquia constitucional. Lorganitzaci poltica i administrativa del seu territori correspon al model destat descentralitzat, a mig cam entre el model destat federal unitari. Aquesta organitzaci territorial est formada per municipis, provncies i comunitats autnomes. Cada una daquestes divisions territorials t unes funcions determinades que estan definides en la Constituci.
PARAULES CLAU
municipi provncia comunitat autonoma
RECORDA
Les comunitats autnomes espanyoles estan formades per provncies limtrofes, que tenen caracterstiques histriques, culturals i econmiques comunes, per territoris insulars, i tamb per provncies amb una entitat histrica. A Espanya hi ha 17 comunitats i dues ciutats autnomes, Ceuta i Melilla, situades dins del territori del Marroc.
SABIES QUE...?
La primera persona que va utilitzar la paraula provncia en catal va ser Ramon Llull al segle XIII referint-se a lloc a zona. En la crnica de Ramon Muntaner sutilitza el terme provncia com a sinmim de regne: no hi ha dues provncies millors que el regne de Valncia i el de Mrcia.
172
5.1. Els municipis

Els municipis sn la divisi territorial ms antiga, ja que tenen el seu origen en lpoca romana. La instituci responsable de la seva gesti s lajuntament, que est format per lalcalde o alcaldessa i els regidors i regidores, elegits per sufragi universal. Lajuntament s el nivell de ladministraci ms proper a la ciutadania i gestiona serveis bsics, com els transports urbans, els mercats, lurbanisme i les activitats culturals de carcter local, entre daltres.
Font 16. Una sessi del Ple de lAjuntament de Sabadell (Valls Occidental).
5.2. Les provncies

La divisi provincial dEspanya va ser creada lany 1833 seguint el model francs. LEstat central utilitza la provncia com a unitat bsica de la seva administraci per a determinades funcions com, per exemple, les fiscals i les electorals. La instituci responsable de la gesti de la provncia s la diputaci provincial, formada per representants dels diversos municipis i de lEstat central.
5.3. Les comunitats autnomes

La Constituci espanyola de lany 1978 reconeix lexistncia dins de lEstat de territoris amb entitat prpia, les nacionalitats i les regions, que es denominen comunitats autnomes. Aquestes poden ser uniprovincials com La Rioja o pluriprovincials com Andalusia. Les comunitats que consten com a nacionalitats en els seus respectius estatuts dautonomia sn el Pas Basc, Catalunya i Galcia. Les comunitats autnomes sn territoris amb entitat prpia i tenen una determinada capacitat dautogovern o de competncies que estan establertes en els corresponents estatuts dautonomia. Alguns exemples de competncies sn els segents: educaci, sanitat, medi ambient, gesti del patrimoni histric i artstic, i habitatge. Si es produeixen desacords entre les comunitats autnomes i lEstat central pel que fa a les competncies, interv, en tant que rbitre, la instituci denominada Tribunal Constitucional. A ms destatut dautonomia, cada comunitat t les seves institucions de govern. Per exemple, en el cas de Catalunya sn el Parlament elegit pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya mitjanant sufragi universal, el Govern de la Generalitat i el Tribunal Superior de Justcia.
Font 17. Diputaci provincial dAlbacete (Castella-la Manxa).
Font 18. Mapa de les comunitats autnomes espanyoles.

7.26. Indica quines comunitats autnomes
173
tenen llengua prpia.
A C T I V I T A T S
7.27. Localitza en un mapa mut totes
les provncies espanyoles.

7.28. Quin any va ser aprovat lestatut
dautonomia vigent actualment a Catalunya?

7.29. Explica amb paraules teves els
conceptes constituci i sufragi universal.
Unitat 7
6. Lorganitzaci territorial de Catalunya
Catalunya s una comunitat autnoma dEspanya. Pel que fa a ladministraci pblica, el seu territori es divideix, com a la resta de lEstat, en dues unitats: el municipi i la provncia. A ms, dacord amb el que diu lEstatut dAutonomia de Catalunya del 2006, entre el municipi i la provncia sestableixen dues escales ms: les vegueries i les comarques. De moment, per, mentre el Parlament no legisli sobre aquesta qesti, el territori de Catalunya est organitzat en comarques.
SABIES QUE...?
Tremp, al Pallars Juss, s el municipi ms gran de Catalunya amb 302,6 km2. Caldes dEstrac s el ms petit (0,9 km2).
6.1. Els municipis

El municipi s la primera cllula territorial de ladministraci catalana. Est integrada per la poblaci que hi viu i per una organitzaci administrativa que li presta serveis. Ladministraci dels serveis s gestionada per lajuntament i lalcalde ns el cap visible. A Catalunya hi ha 940 municipis dextensi molt desigual. El problema ms greu per dur a terme amb eficincia els serveis municipals s el desequilibri demogrfic. El 87 % dels municipis catalans no supera els 5 000 habitants. Noms un 1,62 % dels municipis tenen 50 000 habitants o ms. Els gegrafs i els urbanistes afirmen que per realitzar eficament els serveis municipals, els municipis han de tenir una poblaci dentre 10 000 i 25 000 habitants. Per assegurar que aquests serveis satenen correctament en tots els municipis, cal redistribuir diners dels impostos procedents daltres indrets del pas.
Font 19. Article 137 de la Constituci espanyola
Estat sorganitza territorialment en municipis, en provncies i en les Comunitats Autnomes que es constitueixin. Totes aquestes entitats gaudeixen dautonomia per a la gesti dels interessos respectius.
174
7.30. Escriu el nom duna provncia i dun
municipi de Catalunya.
Font 20. Article 83 de lEstatut dautonomia (aprovat el 18 de juny de 2006) 1. Catalunya estructura la seva organitzaci territorial bsica en municipis i vegueries. 2. Lmbit supramunicipal s constitut, en tot cas, per les comarques, que ha de regular una llei del Parlament. [...]
7.31. Compara els textos de les fonts 19 i 20. Quina diferncia hi ha?
Font 21. Porrera (Priorat) t 467 habitants. El 87 % dels municipis catalans no supera els 5 000 habitants. Aquest fet constitueix un problema per finanar uns serveis municipals de qualitat que arribin a tothom.
VAL DARAN PALLARS SOBIR
F R A N A
ANDORRA
ALTA RIBAGORA
CERDANYA RIPOLLS ALT URGELL BERGUED PALLARS JUSS GARROTXA
ALT EMPORD
PLA DE LESTANY GIRONS
ARAG
SOLSONS OSONA
BAIX EMPORD
NOGUERA BAGES SEGARRA PLA DURGELL URGELL SEGRI GARRIGUES ALT CAMP CONCA DE BARBER VALLS ORIENTAL ANOIA VALLS OCCIDENTAL
SELVA
MARESME
ALT PENEDS
BARCELONS
BAIX PENEDS PRIORAT RIBERA DEBRE TERRA ALTA BAIX CAMP TARRAGONS
BAIX LLOBREGAT
GARRAF
BAIX EBRE
MA
MONTSI
D ME
TE
IA
40 km
C O M U N I TAT VA L E N C I A N A
Font 22. Mapa municipal i comarcal de Catalunya.
175
6.2. Les provncies

Catalunya est dividia en quatre provncies des de lany 1833. Va ser una divisi artificiosa ja que no responia ni a criteris histrics ni a criteris humans ni econmics. En alguns casos, fins i tot, va dividir comunitats naturals i aix va representar greus contrasentits per a la poblaci. Lexemple ms conegut va ser la divisi de la Cerdanya que ja estava partida entre els estats francs i espanyol entre les provncies de Girona i de Lleida. Tamb el Peneds va quedar mig partit entre ladministraci de Tarragona i la de Barcelona. La divisi provincial de Catalunya s avui encara un motiu de debat poltic. Si Catalunya sorganitza territorialment en comarques, queda bastant clar que el manteniment de les provncies multiplica les administracions i pot arribar a duplicar serveis i encarir els recursos per pagar-los. s per aix que hi ha persones partidries de suprimir les provncies. Per com que la supressi de les provncies s anticonstitucional (va contra larticle 137 de la Constituci espanyola), caldria primer que el Parlament de Madrid anulls la divisi actual i considers Catalunya sencera com una provncia nica. A continuaci es podria procedir a organitzar unitats supracomarcals o vegueries.
Unitat 7
6.3. La divisi comarcal
PARAULES CLAU
Una comarca s una extensi de territori que t una certa unitat grcies a les caracterstiques humanes, histriques, geogrfiques i econmiques segents: Les relacions de venatge entre els llocs que la formen. El record dantigues demarcacions histriques (comtats, bisbats, etc.). Les condicions fsiques (relleu, hidrografia, etc.). Les relacions de mercat (existncia de poblacions on es desplacen els habitants dun territori per comprar i vendre). El fet comarcal a Catalunya deriva de la conscincia popular. La primera vegada que es registra el nom de comarca, en el sentit actual, s en lobra de Pere Gil, lany 1600, el qual va recollir el mot del llenguatge viu.
Font 23. El primer esment de la paraula comarca
comarca
SABIES QUE...?
Un comtat era una circumscripci territorial sota la jurisdicci dun comte. El seu origen es remunta a lEdat Mitjana. Eren comtats catalans, entre daltres, Barcelona, Girona, Osona, Besal, Urgell i Cerdanya.
P
176
ot, doncs, dividir-se tota Catalunya en vint-i-set comarques. La primera se nomena Salanca, [] la segona Rossell, [], la tercera Aspres
[], la quarta, a la part mediterrnia que confina amb Frana, es diu Conflent [], la cinquena, a la part martima i costa marina, s Empord [], la sisena [] s la comarca de Girona [], la setena s la Selva, [] la vuitena s nomenada Osona, ara lo Pla de Vic, ara lo Pla dOsona [], a la novena envers els Pirineus es nomena comarca de Ripoll [].
PERE GIL: Libre primer de la Histria Cathalana en lo qual se tracta de histria o descripci natural, o s de cosas naturals de Cathalunya, (1600), captol 2 bis.
Font: AGUST ALCOBERRO: Identitat i territori. Textos geogrfics del Renaixement. Eumo Editorial.
7.32. Respon les preguntes segents amb relaci a la font 23: a) Qu et sembla que pot provar aquesta font? b) Quines comarques es diuen igual actualment i quines tenen un nom diferent?
La divisi comarcal actual de Catalunya es basa en la divisi territorial que va emprendre la Generalitat republicana (1932-1939). Va sorgir dels estudis que van fer un grup de gegrafs catalans. La Generalitat va crear un equip de treball perqu fixs les delimitacions de les comarques. Les tres condicions bsiques per definir lmbit comarcal van ser les segents: Els factors fsics. La facilitat de comunicacions. La zona dextensi del mercat. Es va procurar tamb que els espais que havia docupar cada comarca fossin dextensi similar. Per establir la capital es va buscar un municipi al qual els habitants de la resta de municipis de la comarca poguessin anar i tornar-ne en un sol dia des del seu poble respectiu. Finalment van enviar una enquesta als alcaldes de tots els municipis on sels feia tres preguntes i sels demanava si havien de fer alguna observaci sobre la demarcaci de la comarca.
Font 24. Les preguntes de la ponncia de la Generalitat adreades als alcaldes 1. A quina comarca penseu que pertany el vostre poble? 2. Quan aneu a mercat, a quin indret aneu principalment? 3. Aneu a algun altre mercat?
7.33. Per qu podem afirmar que la mane-
ra de procedir de la ponncia tenia esperit democrtic?
Grcies a tota la informaci que es deriv daquests principis, dels estudis i dels resultats de les enquestes es va veure que el mapa de mercats era una bona base per fer la divisi comarcal. El fet que sorgissin ms divisions comarcals de les que shavien previst va fer que el Parlament es decids finalment per fer dos graons dorganitzaci del govern de Catalunya. El primer, format finalment per 38 comarques, i un de segon, integrat per 9 conjunts de comarques que aleshores es van anomenar regions. Les capitals regionals eren les segents: Regi I: Barcelona Regi IV: Reus Regi VII: Manresa Regi II: Girona Regi V: Tortosa Regi VIII: Lleida Regi III: Tarragona Regi VI: Vic Regi IX: Tremp
A C T I V I T A T S
7.35. Enumera els espais dorga-
nitzaci territorial de Catalunya.

7.36. Vs a www.espaibarcano va.cat (enlla 1), consulta el web
indicat i esbrina lextensi del teu municipi en km2.

7.37. Defineix amb paraules te-
ves qu s una comarca.

7.38. Enumera els elements que
caracteritzen una comarca.

7.39. A partir de quina poca po-
Malauradament, la guerra civil espanyola (19361939) i el triomf dem afirmar que la comarca s un fet tan real com lactual? Per qu? final del franquisme van interrompre el procs. Franco va tornar a imposar la divisi provincial de lany 1833. 7.40. Quins van ser els criteris En acabar el franquisme i un cop recuperades les institucions deutilitzats per la ponncia de la Generalitat republicana per delimocrtiques, el Parlament de Catalunya, sobre la base de la divisi de mitar les comarques? 1936, va dissenyar lactual mapa comarcal (1988). Es van crear tres comarques ms (el Pla dUrgell, lAlta Ribagora i el Pla de lEstany) i es van modificar les delimitacions dalgunes altres (les Garrigues, el Girons, la Noguera, el Pallars Juss, el Segri i lUrgell). En la divisi actual, la comarca t unes funcions polF R A N A VAL DARAN tiques i administratives que PALLARS ANDORRA sn exercides pels Consells SOBIR Comarcals. Queda encara penCERDANYA ALT EMPORD RIPOLLS dent, a comenaments del segle ALT URGELL GARROTXA PALLARS BERGUED XXI, la creaci dentitats supraJUSS Tremp comarcals o regions diferents de GIRONS ARAG SOLSONS Girona OSONA BAIX la provncia. EMPORD Vic
NOGUERA BAGES SEGARRA URGELL
Lleida Manresa
177
SELVA
VALLS ORIENTAL VALLS OCCIDENTAL MARESME
ANOIA CONCA DE BARBER GARRIGUES ALT CAMP
SEGRI
ALT PENEDS
BARCELONS
Barcelona
Regions
I BARCELONA II GIRONA III TARRAGONA IV REUS
PRIORAT
Reus
BAIX PENEDS TARRAGONS

Tarragona
BAIX LLOBREGAT
GARRAF
TERRA ALTA RIBERA DEBRE
BAIX CAMP
Font 25. Mapa comarcal del 1936 dividit en comarques i regions.

7.34. Compara aquest mapa amb el de
BAIX EBRE
Tortosa
MONTSI
R MA
ME
T DI
IA
V TORTOSA VI VIC VII MANRESA VIII LLEIDA IX TREMP
la divisi comarcal actual. Assenyala-hi les diferncies ms importants.
40 km
Unitat 7
Proce
dimen
ts
7. Els mapes conceptuals

7.1. Qu s un mapa conceptual?
Un mapa conceptual s un tipus desquema que resumeix i representa el contingut bsic dun text o dun tema. Sanomena conceptual perqu es munta a partir didees o conceptes, els quals es colloquen dins de rectangles o dellipses i es relacionen entre ells amb lnies i enunciats. Un mapa conceptual consta, doncs, de tres elements: a) Els conceptes o idees. Sescriuen dins de rectangles o ellipses. Exemples de conceptes: estat, naci, territori catal, comunitat autnoma, comarca costanera, etc. Els conceptes o idees es corresponen a un sintagma nominal, que pot tenir una o ms paraules, per mai un verb. b) Les lnies. Relacionen els conceptes indicant algun tipus de connexi, sigui causal, temporal, espacial, etc. c) Les paraules denlla. Indiquen el tipus de relaci entre conceptes. Exemple denllaos: s, est integrat per, es divideix en, per exemple, dins de, etc. Els enllaos, tot i que no sempre, poden expressar-se amb verbs. Font 26. Elements bsics dun mapa conceptual
178
el territori catal enlla conceptes lnia est dividit en lnia
provncies
comarques
municipis
conceptes
7.2. Elaborar un mapa conceptual

Si el mapa conceptual el fas a partir dun text, conv que primer llegeixis el text i desprs en subratllis les idees o conceptes principals. En acabat fes una llista daquests conceptes i els ordenes de ms general a ms particular. A continuaci situa a dalt de tot dun full el concepte o la idea ms general i desprs estableix relacions mitjanant lnies i enllaos entre la resta de conceptes. A baix de tot del mapa conceptual, shi han de situar les idees o els conceptes ms concrets i particulars. Fixat en lexemple que et proposem en la pgina segent:
Text
Els noms de les comarques catalanes tenen el seu origen en factors fsics, histrics i econmics. Els factors fsics han donat el nom, entre daltres, a la Val dAran, a la Terra Alta, al Maresme, a la Ribera dEbre, al Segri o a les Garrigues. Els factors histrics tamb es veuen reflectits en lorigen del nom de moltes comarques. Aix, per exemple, els pobles ibrics preromans van donar el nom al Bergued (territori ocupat pels bergistans) o a la Cerdanya (territori dels ceretans). A lEdat Mitjana, les antigues demarcacions senyorials foren lorigen de lespai i tamb del nom de comarques com el Priorat (territori que depenia de ladministraci eclesistica dun monestir) o lEmpord (comtat medieval que, al seu torn, reb el nom de la fundaci grega dEmprion, que volia dir mercat). Tamb lexistncia dun centre econmic queda plasmat en lorigen del nom de comarques com ara el Solsons o el Ripolls.
Mapa conceptual Els noms de les comarques catalanes tenen lorigen en

179
factors fsics
factors histrics
factors econmics
per exemple
per exemple
per exemple
la Val dAran, la Terra Alta
de lpoca ibrica
de lpoca medieval
el Solsons, el Ripolls
el Bergued
el Priorat
A C T I V I T A T S
7.41. Elabora el mapa conceptual dels apartats 3 i 4 daquesta unitat.
INTRODUCCI Tal com hem dit en el decurs de la unitat, en la majoria dels casos els estats i les nacions no es corresponen, sobretot fora del continent europeu. Aquest fet sol ser motiu de tensi poltica dins dels estats, ja que algunes nacions no se senten prou representades dins lestat que les administra o b volen, ras i curt, plantejar la seva independncia. Si coneixem aquest fenomen, podrem comprendre algunes de les claus de les tensions o dels conflictes oberts de qu parlen els mitjans de comunicaci. TASCA
180
Us proposem que feu un informe sobre algunes de les nacions sense estat que hi ha al planeta. Aquest treball el podeu fer individualment o en grup. Penseu que els mapes sn, en aquest cas, tan importants com el text. El treball no ha de tenir ms de deu pgines, i cal que lelaboreu en format Word. Tamb podeu presentar el resultat a classe en format PowerPoint. PROCS Trieu una nombre determinat de nacions sense estat. Us proposem que com a mnim estudieu el Tibet, Txetxnia i el Kurdistan. Tanmateix podeu afegir-ne o triar-ne daltres, com ara Corea, el Quebec, Armnia, Flandes, Esccia, Frsia o el Pas Basc. Us proposem lndex segent:
1. Nom de la naci 1.1. Situaci geogrfica amb indicaci de la capital, bandera i el nombre dhabitants 1.2. Estat o estats on es troba integrada 2. Elements didentitat de la naci 2.1. Llengua (si s pertinent) 2.2. Religi 2.3. Organitzaci social amb relaci a lestat 3. Els conflictes entre la naci i lestat on ara es troba integrada 3.1. Resum histric de la naci 3.2. Raons dels conflictes 3.3. Episodis ms importants en els darrers 50 anys 3.4. Possibles vies de soluci del conflicte (si nhi ha)
Internet
EL PODER POLTIC sexerceix sobre
escales o mbits territorials el ms gran dels quals s
lestat
que no sempre coincideix amb
per damunt del qual hi ha organitzacions supraestatals que es pot classificar segons com ara ONU OCDE OPEP
181
la naci
el grau de llibertat dictadura democrcia la figura del cap destat monarquia repblica les nacions que cont nacional plurinacional el poder de les unitats territorials unitari federal descentralitzat
en el cas de lEstat espanyol aquest es divideix en
comunitats autnomes a Catalunya el territori, a ms, es divideix en
moltes de les quals es divideixen en
provncies que al seu torn es divideixen en
comarques
les quals inclouen
municipis
EL
R
Hamburg Bremen
MA
Resum grfic
poder poltic 1.1.
PASOS BAIXOS
Hannover Duisburg Essen Dsseldorf Colnia Bonn Berln
LT I
POLNIA ALEMANYA
Frankfurt del Main Leipzig
Unitat 7
estat 2.2.
NO
RD
CA
REPBLICA TXECA USTRIA
0 200 km
DINAMARCA
BLGICA
LUX.
Stuttgart
FRANA
Munic
SUSSA
Un estat s un conjunt de persones i dinstitucions que controlen, organitzen i satisfan una part de les necessitats comunes de tots els habitants dun territori clarament delimitat per fronteres.
estat federal 4.1.

Canad
MAINE
El poder poltic s el poder duna persona o petit grup sobre totes les persones que viuen en un espai clarament delimitat. Actualment, el poder poltic a Europa no solament s una fora de control, sin tamb la delegaci de la voluntat popular expressada peridicament mitjanant les eleccions democrtiques.
182
naci 2.1.
WASHINGTON MONTANA OREGON IDAHO WYOMING
DAKOTA DEL NORD
MINNESOTA WISCONSIN
MICHIGAN
VERMONT NOU HAMPSHIRE MASSACHUSETTS NOVA YORK RHODE ISLAND CONNECTICUT PENNSILVNIA NOVA JERSEY
DAKOTA DEL SUD IOWA NEBRASKA ILLINOIS INDIANA
OHIO
NEVADA UTAH COLORADO KANSAS MISSOURI
DELAWARE MARYLAND VIRGINIA DE LOEST VIRGNIA CAROLINA DEL NORD CAROLINA DEL SUD
KENTUCKY TENNESSEE
CALIFRNIA ARIZONA NOU MXIC TEXAS OKLAHOMA
ARKANSAS MISSISSIPPI
GERGIA FLORIDA
ALABAMA LOUISIANA
OCE AT L N T I C
OCE PA C F I C
Mxic
300 km
Un estat federal sorganitza a travs dun pacte entre diversos estats independents. T una administraci comuna, un parlament federal, per cada estat continua mantenint els seus propis rgans de govern i, fins i tot, una constituci prpia. Exemples: els Estats Units, Sussa, ustria, Alemanya, etc.
OCE PA C F I C
ALASKA ILLES HAWAII
OCE PA C F I C
estat unitari 4.2.
Una naci es constitueix quan un grup de persones ocupa un espai geogrfic delimitat gran o petit i es distingeix dels altres grups vens duna manera prou clara. Una naci t els seus senyals didentitat i alguns elements emblemtics com, per exemple, el mont Fuji al Jap.
Un estat unitari s un nic estat amb una nica constituci. Distribueix territorialment el seu poder per mitj de delegats que depenen directament dun centre (la capital). Lexemple ms clar destat unitari a Europa s Frana.
comunitat autnoma 5.3.

C ATA L U N YA
municipi 5.1.
ARAG
AR AG
PALLARS JUSS
ALT URGELL
Os de Balaguer
Tiurana Les Avellanes i Santa Linya Als de Balaguer Artesa de Segre Ponts Oliola Cabanabona Preixens Vilanova de lAguda
CASTELLALA MANXA
Valncia
NOGUERA
Ivars de Noguera Algerri Castell de Farfanya Camarasa Os de Balaguer La Sentiu de Si
AR
Foradada
Cubells Balaguer Montgai
Balaguer Albesa Menrguens Torrelameu
Bellmunt Vallfogona Bellcaire dUrgell de Balaguer dUrgell Penelles
SEGARRA URGELL
Trmens
SEGRI PLA DURGELL

0 15 km
MRCIA
E
ILLES BALEARS
Camarasa
75 km
ger
Vilanova de Mei
La Baronia de Rialb
El municipi s la divisi territorial ms antiga, ja que t el seu origen en lpoca romana. La instituci responsable de la seva gesti s lajuntament.
Una comunitat autnoma, segons la Constituci espanyola de lany 1978, s un territori amb entitat prpia que t una determinada capacitat dautogovern i de competncies que estan establertes en el seu estatut dautonomia.
183
comarca 6.3.
F R A N A
VAL DARAN PALLARS SOBIR
provncia 5.2.
ANDORRA
ALTA RIBAGORA
CERDANYA RIPOLLS ALT URGELL BERGUED PALLARS JUSS
ARAG
SOLSONS OSONA
NOGUERA BAGES SEGARRA
IA
Camarasa
VAL ORIEN
La provncia s la unitat bsica de ladministraci espanyola per a determinades funcions com, per exemple, les fiscals i les electorals. La instituci responsable de la gesti de la provncia s la diputaci provincial.
PLA DURGELL VALLS ANOIA que t una Una comarca s URGELL una extensi de territori certa OCCIDENTAL SEGRI unitat grcies a unes caracterstiques humanes, histriques, CONCA DE BARBER geogrfiques i econmiques concretes. ALT BARCE GARRIGUES PENEDS ALT CAMP BAIX LLOBREGAT BAIX PENEDS GARRAF PRIORAT
Unitat 7
AC T I V I TAT S
El poder poltic i el territori
7.42.
Relaciona cada concepte amb una definici: 2. naci 3. comarca 4. municipi
1. estat
Copia el text segent en el teu quadern i completa els espais buits amb aquestes paraules: fronteres, habitants, senyals, geogrfic, institucions, estat i vens.
7.44.
184
a) Extensi de territori a la qual confereixen una certa unitat les relacions de venatge entre els llocs que la formen, el record dantigues demarcacions histriques (comtats, bisbats, etc.), les condicions fsiques (relleu, hidrografia, etc.) i les relacions de mercat (existncia de poblacions on es desplacen els habitants dun territori per comprar i vendre). b) Conjunt de persones i dinstitucions que controlen, organitzen i satisfan una part de les necessitats comunes de tots els habitants dun territori clarament delimitat per fronteres. c) Grup de persones que ocupa un espai geogrfic delimitat, sigui gran o petit, que t un sentiment de pertinena estable a una comunitat, i es distingeix dels altres grups vens duna manera prou clara a travs de diversos senyals didentitat. d) La primera cllula territorial integrada per la poblaci que hi viu i per una organitzaci administrativa que li presta serveis.
Una naci ocupa un espai concret. Els seus tenen unes diferncies clares amb els seus , diferncies que sanomenen didentitat, i unes que administren i satisfan les necessitats comunes de les persones dins dun espai concret, amb clares i precises. Pot haver-hi nacions que disposen dun propi. Tamb pot haver-hi estats que incloguin en el seu territori diverses nacions.
De les professions segents indica quines corresponen a un funcionari o a una funcionria de lestat: a) empleat duns grans magatzems b) militar c) professora dun institut d) policia municipal e) mecnic dun taller de reparaci dautombils f ) ministre g) administratiu dun banc h) conserge del Departament dEnsenyament i) conserge duna caixa destalvis j) metgessa de la Seguretat Social
7.45.
La naci i lestat
7.43. Llegeix atentament el dileg segent i digues a quina naci pertany cada un dels personatges. Desprs esbrina dins de quins estats estan englobades les diverses nacions. Si et cal, consulta una enciclopdia. Benvinguts a aquesta reuni destudi sobre la sostenibilitat del medi ambient. Abans de comenar les diverses exposicions ens presentarem. Millor que ho faci cadasc. Comencem per la noia de lesquerra: Em dic Martine Daumier i sc francesa. Em dic Sean Gold i sc escocs. Jo em dic Jo ao Santarem i sc portugus. Em dic Milton Joyce i sc irlands. Em dic Jeanine Tropez i sc quebequesa. Em dic Eva Schmidt i sc alemanya. Em dic Pere Martnez i sc catal.
Ara explica amb paraules teves qu s un funcionari o una funcionria de lestat. Posan exemples. Digues quines de les afirmacions segents sn certes i quines sn falses, i explica quins sn els errors de les afirmacions falses: a) Una monarquia s un estat al capdamunt del qual hi ha una persona triada peridicament mitjanant eleccions. b) Una repblica es caracteritza perqu el seu mxim representant s un rei o una reina. c) Espanya s un regne. d) Portugal s un regne. e) Frana s una repblica. f ) Una dictadura es caracteritza per la freqncia de les seves eleccions peridiques i lliures per elegir-ne els governants.
7.46.
AC T I V I TAT S
La divisi territorial dels estats

Llegeix lapartat corresponent daquesta unitat sobre la divisi territorial dels estats. Un cop llegit, copia el mapa conceptual segent en el teu quadern i completal. Desprs exposa per escrit el contingut del mapa conceptual.
7.47.
estats federals
estats unitaris
7.48.
LEstat espanyol s federal o unitari? Raona la teva resposta.
i els Reis Catlics ni cap dels seus successors, incls Felip V (1701-1746), no van crear institucionalment la unitat dEspanya, almenys fins a les Corts de Cadis (1808). A finals del segle XVIII, la titulaci oficial dels sobirans que per comoditat anomenem espanyols era encara plural. Carles III (1759-1788) es titulava rei duna trentena de territoris diversos []. El Principat sols apareixia en avantpenltim lloc, desprs del comtat del Tirol i abans que la senyoria de Biscaia. Sota lAntic Rgim poltic, la monarquia dels ustries i dels Borbons mai no va ser unificada formalment. [] En el cas de la nostra pennsula, hi va haver un seguit dincorporacions militars (Granada, 1492; Navarra, 1512; Portugal, 1580) amb promeses de conservar la condici de vida dels sbdits, en el primer cas, o de mantenir tot el sistema institucional dels regnes incorporats, en els altres. [] Les dues corones fundacionals, la de Castella i la dArag, tenien estructures territorials diferents. La Corona dArag era una confederaci, o millor una juxtaposici de regnes formalment constituts, amb la seva administraci prpia, ms o menys desenvolupada. [] En canvi la Corona de Castella era organitzada en termes unitaris []. A la Corona dArag un catal era en principi jurdicament estranger a Valncia, i viceversa, per un gallec o un basc no ho eren pas a Sevilla. Una conseqncia daquesta diversitat la trobem a la diferent tradici del rgim provincial. Tots sabem que a la Corona dArag les actuals provncies sn fruit de les reformes administratives dels liberals i abans dels afrancesats a partir de 1833. En canvi, moltes de les actuals provncies de la Corona de Castella ja existien en el segle XVI i sobretot durant el XVII. PERE MOLAS I RIBALTA: Catalunya i la Casa dustria. Curial.
185
En un mapa mut dEspanya amb la divisi per comunitats autnomes, assenyala amb un color les comunitats autnomes que sn nacionalitats i amb un altre color les que sn regions.
7.49. 7.50. Explica quina diferncia hi ha entre nacionalitat i regi.
Lorganitzaci territorial de Catalunya

7.51.
Llegeix el text de la columna de la dreta. Desprs fes les activitats i respon les preguntes que hi ha ms avall:
a) Posa un ttol al text. b) Indican les idees principals. c) Segons aquest historiador, es pot parlar dunitat de lEstat espanyol a partir del segle xv? Per qu? d) Explica la frase a la Corona dArag un catal era en principi jurdicament estranger a Valncia, i viceversa, per un gallec o un basc no ho eren pas a Sevilla. e) Quines diferncies hi havia entre lorganitzaci territorial castellana i la de la Corona dArag?
Unitat 7
1. Defineix el concepte destat i el concepte de naci. 2.
Classifica segons que siguin nacions, estats plurinacionals i estats nacionals: Esccia, Islndia, Occitnia, Frana, Bretanya, Portugal, Galles, Flandes, Blgica, Montenegro. Consulta, si et cal, una enciclopdia.
3. Indica quina escala territorial governen les persones que treballen en aquests edificis:
Palau de la Generalitat de Catalunya, a Barcelona (Barcelons).
Palau de la Moncloa, a Madrid (Madrid).
186
Ajuntament de Vic (Osona).
Consell General de la Val dAran.
4. Digues les diferncies que hi ha entre estat, comunitat autnoma, comarca (a Catalunya) i municipi. 5. Explica qu s una provncia. 6. Esmenta una comunitat autnoma dEspanya uniprovincial i una altra pluriprovincial. 7. Indica algunes de les funcions bsiques de lONU.
A
8. Digues quin s el nom de les comarques de Catalunya que es-
tan marcades amb una lletra majscula en el mapa de la dreta.

9. Exposa el tema La divisi comarcal de Catalunya seguint
D C
F H E
lesquema segent: a) Qu s una comarca; b) Qu recorden histricament els noms de les comarques; c) Quan es va produir la primera divisi poltica comarcal i quins criteris es van seguir per fer-la; d) Quan es va produir lltima divisi comarcal i quines modificacions shi van introduir respecte de lanterior.
40 km
Dossier
De la tribu a i c r c o m e d a al
Les primeres formes dorganitzaci de la societat van ser les tribus. En lorganitzaci tribal no hi havia gaire diferncies econmiques entre els seus membres. Tanmateix, aviat van sorgir lders o cabdills que es van distingir de la resta. Els cabdills organitzaven la producci de la tribu distribuint pastures o camps per llaurar i tamb dirigien la guerra contra les tribus venes.
Unitat 7
La poltica s la manera de reglamentar la vida duna societat.Tota societat t unes lleis o normes que sn les regles del joc de les relacions pbliques entre les persones. Els homes i les dones que tenen poder poltic sn els qui elaboren i apliquen aquestes normes. El poder poltic es pot exercir duna manera desptica o duna manera democrtica. En el primer cas, el poder s al servei duns pocs. En el segon cas, el poder poltic respecta el desig majoritari de la comunitat. Al llarg de la Histria, el poder poltic, generalment, ha estat desptic. Ha costat molt desfor i una llarga lluita per assolir els drets humans i les formes democrtiques de govern.
Poble de la regi de This (Senegal).
Amb el temps els cabdills van esdevenir petits monarques que deixaven el crrec als seus fills o nomenaven els seus successors. En indrets o llocs on les societats van gaudir de grans excedents agraris com a lantiga Mesopotmia o a lantic Egipte, les monarquies es van convertir en grans imperis. Aleshores, els monarques van passar a ser els dirigents dun estat, s a dir, dun grup important de funcionaris i militars que cobraven impostos i mantenien lordre. Sovint el carcter religis de les monarquies ajudava a mantenir el seu prestigi.
Fragment dun baix relleu de Thutmose III del temple Dayr al-Bahri (1479 1425 aC).
Dossier
Unitat 7
La primera vegada que sutilitz la paraula democrcia* va ser al segle V aC, a Grcia. La introducci de la democrcia a la poltica grega va significar un aven important. De fet, no era una autntica democrcia perqu les dones no votaven i tampoc ho podien fer els nombrosos esclaus. Per, per primera vegada, es va dir que el poder poltic per ser legtim depenia de la voluntat popular.
Cpia romana duna escultura grega de Pricles del segle V aC. Pricles fou un poltic atens. Fu aprovar un seguit de reformes que van accentuar el carcter democrtic de lestat atens.
Democrcia. Doctrina poltica que defensa la intervenci del poble en el govern i en lelecci dels governants. -crcia vol dir poder, demo- vol dir del
A lantiga Roma, als mateixos anys, es va emprar per primera vegada el terme repblica. La repblica era un sistema de poder poltic que no depenia dun monarca sin de dos cnsols triats per manar noms durant un any (mig any cada un). Durant lEdat Mitjana (4761492), a Europa, el poder poltic sesmicol. I encara que hi havia regnes i monarquies, els nobles es convertien, a la prctica, en petits reis dels seus dominis.
Escultura romana de Brutus (300 aC). Brutus al el poble rom en armes, enderroc la monarquia i fou el primer cnsol de la Repblica.
Durant lEdat Moderna (14921789), els reis van anar recuperant el poder sobre els nobles. Van passar a residir de manera permanent en una capital on construen grans palaus per demostrar el seu poder. El poder daquests monarques va esdevenir absolut. El rei dictava les lleis, nomenava els jutges i sencarregava de governar. A Europa es van constituir grans dinasties absolutistes com els Borb francesos o els Habsburg austracs.
Retrat de Llus XIV. Jacint Rigau i Ros (16591734).
Al llarg dels segles XIX i XX, coincidint amb la revoluci industrial, les monarquies absolutes van anar desapareixent, o b a travs de reformes com a Anglaterra o b a travs de revolucions com la de Frana lany 1789. El primer pas del mn que es va regir dacord amb els principis democrtics de la divisi de poders executiu, legislatiu i judicial va ser els Estats Units dAmrica del Nord, dacord amb el que va establir la seva constituci (1787). Daleshores en, la democrcia ha anat triomfant progressivament a molts pasos del mn. Perqu un poder poltic sigui democrtic aquest ha de ser el resultat dunes eleccions lliures dacord amb una constituci que reconegui i sinspiri en la Declaraci Universal dels Drets Humans de lONU. Tanmateix encara hi ha molts pasos que sn governats de manera desptica. La lluita per la llibertat continua.
Facsmil de la Declaraci de la independncia de lAmrica del Nord, firmada el 14 de juliol de 1776.
Oli de John Trumbull. Declaraci de la independncia de lAmrica del Nord. Acta adoptada a la ciutat de Filadlfia per representants de les tretze colnies britniques de lAmrica del Nord, que proclamaven la seva separaci de Gran Bretanya i es constituen el 4 de juliol de 1776 com a Estats Units.
Els habitants dun poble als afores de Minsk voten durant les eleccions presidencials de Bielorssia, el 19 de mar de 2006.
Unitat 7
Dossier
8 t a Unit
La Uni Europea i Espanya
A mitjan segle passat, alguns estats europeus van iniciar un procs dintegraci econmica, poltica i social que ha culminat en lactual Uni Europea (UE). La UE s una organitzaci supraestatal formada, actualment, Dubln per 27 pasos i constitueix una de les principalsIRLANDA potncies econmiques del mn. La integraci econmica s la que ms ha avanat. Ara, el gran repte s reduir els desequilibris econmics que hi ha entre els estats i assolir la unitat poltica i social, tot respectant la diversitat dels estats membres. Espanya es va integrar a la UE l1 de gener de 1986. Aquesta integraci va impulsar la modernitzaci de leconomia i de la societat espanyola.
SUC
Estoc
MAR DEL NORD

REGNE UNIT
Londres
DINAMARCA
Copenhaguen
M
PASOS BAIXOS
Amsterdam
190
BLGICA
Brusselles Pars Luxemburg
Berln
A L E M A N YA
Praga
LUXEMBURG
REP. TXEC
Viena
Br
MA
FRANA
CA
USTRIA
Ljubljana
NT
RI
CA
ESLOVNIA
PARAULES CLAU
PORTUGAL
Lisboa
E S PA N YA
Uni Europea euro Parlament Europeu Comissi Europea Madrid regi europea poltica agrria Fons Estructurals Fons de Cohesi
Roma
ITLIA
CIA
FINLNDIA
Hlsinki
colm
B LT I C A
Tallinn
ESTNIA
Riga
Bandera de la Uni Europea.
LETNIA LITUNIA
Vilnius
AR
191
Varsvia
POLNIA
CA ESLOVQUIA
Budapest
Moned es i bit llets de uro.
Matrcula dItlia, pas que pertany a la UE.
ratislava
OBJECTIUS DIDCTICS
1. Localitzar els pasos que integren la Uni Europea. 2. Indicar la funci, la composici i la seu de les principals institucions de la Uni Europea. 3. Resumir les caracterstiques socioeconmiques dels
pasos de la Uni Europea.
HONGRIA ROMANIA
Bucarest
4. Identificar les unitats de lorganitzaci territorial europea.
Sofia
A R
G R A E N 6. Exposar les caracterstiques de leconomia espanyola

5. Situar Catalunya dins el context europeu.
en el context europeu.
BULGRIA
7. Descriure els principals desequilibris que hi ha entre les regions europees i les mesures que es prenen per tal de corregir-los.
Unitat 8
1. La Uni Europea
Desprs de la segona guerra mundial (19391945), alguns estats europeus van iniciar un procs de cooperaci econmica i poltica amb lobjectiu devitar nous enfrontaments bllics i poder competir econmicament en un context internacional marcat per lhegemonia dels Estats Units, de la URSS i del Jap. Ara fa cinquanta anys, sis pasos europeus (la Repblica Federal dAlemanya, Blgica, Frana, Itlia, Luxemburg i els Pasos Baixos) van signar el Tractat de Roma (1957) que va donar origen a la Comunitat Econmica Europea (CEE). Els seus principals objectius eren els segents: Establir un mercat com per a tots els productes dels estats membres. Avanar cap a la uni poltica a travs de la creaci dinstitucions de carcter supranacional. El febrer del 1992 es va signar a Maastricht el Tractat de la Uni Europea, i la CEE va passar a denominar-se Uni Europea (UE). Lobjectiu daquest tractat era el daconseguir la uni econmica i poltica dels estats membres. A ms, aquest tractat fixava la uni monetria (euro), la ciutadania europea (un nic passaport per als ciutadans i ciutadanes de la Uni), una poltica exterior i de seguretat comuna (PESC), etc. Als sis estats fundadors, shi han afegit daltres, a travs dels processos dampliaci que es poden observar en els mapes de la pgina segent.
SABIES QUE...?
Per tal que un estat pugui integrar-se a la UE ha de tenir un govern democrtic, una economia competitiva i una administraci capa daplicar les normes i les poltiques de la UE.
192
Font 1. Signatura del Tractat de Roma, el 25 de mar de 1957, al Capitoli de Roma.
Font 2. Els presidents de la nova Europa

durant la cerimnia oficial dampliaci de la Uni Europea celebrada a Dubln l1 de maig de 2004.
PARAULES CLAU
Font 3. Un llarg cam cap a la unitat europea

1957 1973
Uni Europea euro

1981
Irlanda Pasos Baixos Blgica Alemanya* Luxemburg Frana Itlia Regne Unit
Dinamarca
Grcia
0 900 km 0 900 km 0 900 km
*Alemanya (antiga RFA)
1986
1995
2004
Sucia
Finlndia Estnia Letnia Litunia
Alemanya*
Polnia Repblica Txeca Eslovquia Hongria Eslovnia
ustria
Portugal Espanya
0
0 900 km
900 km
900 km
*Alemanya unificada lany 1990.
Malta
Xipre
193
2007
SABIES QUE...?
8.1. Observa els mapes de la font 3 i res-
Romania Bulgria
900 km
Pasos candidats: Turquia i Crocia.
pon les preguntes segents: a) Quins pasos van iniciar el procs de construcci europea? b) Quin any va ingressar Espanya a la UE? c) Quins sn els pasos europeus que encara no sn membres de la UE?
La Uni Europea Superfcie: 4 324 782 km2 Poblaci: 486 642 177 hab. Estats: 27
A C T I V I T A T S
8.2. Elabora una llista dels pasos que formen part de la UE. Ordenals tenint en compte la data dingrs en aquesta organitzaci. 8.3. Quins objectius fixava el Tractat de Roma? Quins pasos el van signar? 8.4. Quin tractat va fixar la uni monetria? 8.5. Un estat amb un rgim dic-
RECORDA
La Uni Europea t els seus propis smbols: La bandera de la Uni Europea s un cercle de 12 estrelles daurades sobre un fons blau. Lhimne europeu s un fragment de la Novena simfonia, de Beethoven. El Dia dEuropa s el 9 de maig, aquest dia se celebra que aquest mateix dia de lany 1950 es va fer la Declaraci de Robert Schuman, lorigen de lactual UE. El lema Unida en la diversitat vol dir que els estats europeus treballen junts per la pau i la prosperitat, tot respectant les cultures, les tradicions i les llenges de cada estat membre. Leuro s la moneda que han adoptat alguns estats de la UE.
tatorial pot formar part de la UE?
Unitat 8
2. Les institucions de la Uni Europea
Des dels seus orgens, la Uni Europea sha anat dotant dunes institucions que estan per damunt dels estats membres. Aquests han cedit a la Uni Europea part de la seva sobirania*. Les institucions ms importants sn el Parlament Europeu, el Consell de la Uni Europea i la Comissi Europea. El Parlament Europeu est format per 732 diputats que selegeixen per sufragi universal directe. Les eleccions es realitzen cada cinc anys, des de lany 1979. Cada estat elegeix els seus eurodiputats, s a dir, els seus representants al Parlament Europeu. LEstat espanyol, per exemple, t 54 diputats que el representen. Els diputats sorganitzen en grups poltics. El Parlament Europeu exerceix la funci legislativa, s a dir, collabora en lelaboraci de les lleis, aprova els pressupostos, etc. El Consell de la Uni Europea est format per ministres dels governs dels estats membres. Comparteix la funci legislativa amb el Parlament, elabora el pressupost comunitari i s el principal rgan de decisi. Sanomena Consell Europeu quan reuneix els caps destat o de govern dels pasos de la UE. En les reunions del Consell Europeu es defineixen orientacions i poltiques generals. La Comissi Europea est formada per un president i els seus ministres (comissaris i comissries) designats pels governs dels estats membres i pel Parlament Europeu. La Comissi Europea exerceix la funci executiva, s a dir, administra la poltica de la UE, executa el pressupost i vetlla pel compliment de les normes comunitries. Altres institucions de la Uni Europea sn el Tribunal de Justcia Europeu, que vetlla pel compliment i per una correcta interpretaci de les lleis i dels tractats; el Tribunal de Comptes, que controla la gesti del pressupost de la Uni Europea; el Banc Europeu dInversions, que proporciona ajut financer als sectors econmics que ho necessiten, el Defensor del Poble, etc. Les normes i procediments que han de seguir aquestes institucions les fixen els tractats. Aquests sn negociats pels ministres i pels caps de govern dels estats membres i ratificats pels seus parlaments.
PARAULES CLAU
Parlament Europeu Comissi Europea
VOCABULA
RI
Sobirania. Font o fonament que fa legtim que una persona o grup de persones tinguin poder sobre les altres. La sobirania, o fonament que legitima un govern, resideix en el conjunt de ciutadans i ciutadanes dun pas.
194
Font 4. Un bitllet de 50 euros per les dues

cares.
R U E G
A
MAR DEL
SABIES QUE...?
El Tractat de Maastricht (1992) va fixar, entre altres coses, la uni monetria (euro) entre els estats membres de la Uni Europea. Leuro circula des de l1 de gener de 2002. Actualment, tretze pasos ja han adoptat leuro com a moneda. En una cara dels bitllets deuro hi ha finestres i portes, que representen lesperit dobertura de la UE. En laltra cara hi ha un pont, que simbolitza la cooperaci entre els estats que integren la UE i la resta del mn.
M A R
NORD
L T I C A
A N E G R
M E D
T E
500 km
Font 5. Zona euro.

8.6. Enumera els tretze pasos de la zona euro.
Font 6. El funcionament de la Uni Europea
Consell de la Uni Europea (Seu: Brusselles)
Consell Europeu
proposa supervisa comparteixen funcions legislatives i pressupostries que executa la Comissi Europea (Seu: Brusselles) controla i suggereix proposa i consulta envia recursos dicta sentncies controla el pressupost
195
Parlament Europeu (Seu: Estrasburg) elegeixen
Tribunal de Justcia (Seu: Luxemburg) ciutadans i ciutadanes
Tribunal de Comptes (Seu: Luxemburg)
rgans de decisi
rgans de control
rgans executius
A C T I V I T A T S
8.7. En quina instituci de la UE participen directa8.9. Quina s la principal funci de la Comissi Europea?
ment els ciutadans? Quan i com es duu a terme aquesta participaci?

8.8. Quina diferncia hi ha entre el Consell de la Uni
Per qui est formada?

8.10. Classifica les institucions de la UE segons que si-
guin rgans de decisi, dexecuci o de control.
Europea i el Consell Europeu?
Unitat 8
3. La Uni Europea, un territori de contrastos i de desigualtats
La Uni Europea no constitueix un espai homogeni. En destaca la seva diversitat geogrfica i cultural, aix com tamb la seva desigualtat social i econmica.
3.1. El territori i la ciutadania

La UE abasta una gran part del territori del continent europeu i t gaireb 500 milions dhabitants. Tot i que es tracta dun dels territoris ms densament poblats del planeta, la seva poblaci no est distribuda de forma homognia. Algunes zones tenen ms de 300 hab./km2, com ara les grans ciutats o la conca del Rin, mentre que daltres no arriben als 50 hab./km2, com ara Castella-la Manxa a lEstat espanyol o gran part de Finlndia. La UE s una de les zones ms urbanitzades del mn. En aquest sentit tamb es detecten algunes diferncies: mentre el Regne Unit i Blgica tenen un 90 % de poblaci urbana, Eslovnia noms en t el 50 %. El creixement demogrfic europeu s baix. En la major part dels estats, les taxes de natalitat i de mortalitat sn baixes i lesperana de vida s alta. Per aix la poblaci europea sest envellint. Des de fa uns anys, en alguns estats aquesta tendncia es compensa per la poblaci jove que arriba a travs dels moviments migratoris. Duna banda, arriben immigrants daltres continents, i de laltra, hi ha fluxos migratoris entre els pasos comunitaris, especialment dels pasos de renda ms baixa cap als que tenen una economia ms desenvolupada. La diversitat lingstica s una caracterstica de la UE: hi ha 23 llenges oficials. A ms, per dirigirse a les institucions europees tamb es poden utilitzar el catal, el basc i el gallec. Tots els estats de la UE tenen governs democrtics. Alguns pasos tenen una llarga tradici democrtica i daltres es troben en fase de consolidaci. Dins la UE hi ha 7 monarquies i 18 repbliques.
Font 7. Procedncia dels estrangers empadronats a Espanya (2005) Marroc Equador Romania Colmbia Regne Unit Argentina Alemanya Bolvia Itlia Bulgria Xina 511 294 497 799 317 366 271 239 227 187 152 975 133 588 97 947 95 377 93 037 87 731
196
8.11. Descriu la informaci que proporciona aquesta taula de dades.
Font 8. Espanya, Itlia, el Regne Unit,

Frana i Alemanya sn els pasos que reben ms immigrants. Pel contrari, Romania i Polnia tenen un saldo migratori negatiu.
Font: El Pas, desembre 2006.
3.2. Lactivitat econmica

La UE, junt amb els EUA i el Jap, s una de les principals potncies econmiques del mn. Concentra al voltant del 28 % de la riquesa mundial. Molts dels estats de la UE tenen un sector primari molt productiu, una indstria potent i altament mecanitzada, i un sector terciari molt desenvolupat, que ocupa la major part de la poblaci. La UE s una gran potncia comercial, controla aproximadament la cinquena part del comer mundial. Un dels seus objectius ha estat, des del principi, la creaci dun mercat nic en qu els bns, els capitals i els serveis circulin lliurement.
8.12. Observa el grfic i respon:
a) Quins sn els pasos de la UE que tenen el PIB per sobre de la mitjana? b) Quina diferncia hi ha entre el PIB dels quatre pasos que el tenen ms alt amb el dels quatre pasos que el tenen ms baix? c) Quina posici, pel que fa al PIB, ocupen els pasos que es van integrar a la UE lany 2004 i lany 2007?
Font 9. PIB per habitant dels estats de la UE27 ndex, UE27 = 100 200
150
Mitjana UE27 100
197
50
0
Lu xe m bu Irl rg D a Pa ina nda s ma os r Ba ca ix u os st B ria Fi lgic nl a Al nd em ia an Fr ya an a It lia Re Su c gn ia e Es Uni pa t ny a X Es ip lo re v Po nia r tu g Gr al Tx cia q ui M a a H lta Es ong lo ria v q Es uia t Po nia l Li nia tu Le nia t Bu nia lg Ro ri m a an ia
Font: Eurostat.
Quant a nivell de renda hi ha, per, importants diferncies entre els estats membres i, tamb, entre les diferents regions de cada estat. Les regions amb un nivell de vida ms alt es localitzen a Alemanya, Frana, Sucia, Luxemburg i al Regne Unit. Abans de lampliaci de lany 2004, els estats menys desenvolupats se situaven a lEuropa mediterrnia, com ara Espanya, Grcia o Portugal. Desprs daquella ampliaci els territoris amb un nivell de renda ms baix corresponen als estats que es van incorporar entre el 2004 i el 2007, com ara les repbliques bltiques, Bulgria i Romania. Amb aquestes dues ltimes ampliacions, la UE ha augmentat fora la seva poblaci, per lincrement de la riquesa ha estat molt baix. Lentrada daquests pasos, molt ms pobres que els que formaven la UE15, ha aguditzat les disparitats econmiques i socials en el si de la UE.
A C T I V I T A T S
8.13. Enumera alguns dels con-
trastos i de les desigualtats que hi ha a la UE.

8.14. Quins tipus de moviments
migratoris es donen a Europa?

8.15. Per qu diem que la UE s
una de les principals potncies econmiques del mn?

8.16. A quins pasos de la UE es
localitzen les regions amb un nivell de renda ms baix?
Francesa
Barthlmy
Unitat 8
4. Lorganitzaci del territori: estats i regions
La Uni Europea, com ja hem dit, s una organitzaci formada per estats. Per tenint en compte les diferncies i les desigualtats que hi ha dins de cada estat, les institucions comunitries han donat gran importncia a una unitat territorial ms petita i ms propera als ciutadans: la regi europea. A partir de les regions es poden dissenyar i aplicar de manera ms equilibrada i efica les poltiques comunitries, ja que permeten apropar-se ms a la realitat de cada territori.
Pohjois-Suomi
PARAULES CLAU
regi europeavre Norrland
It-Suomi Mellersta Norrland
F I N L N D I A
Vli-Suomi
S U C I A
Norra Mellansverige land
Etel-Suomi Uusimaa
MAR
Esccia Ulster
SABIES QUE...? Stockholm

stra El Comit de les Regions de la Mellansverige Vstsverige
198
Uni Europea s un rgan de Smland de la Uni Europea. consulta Connacht med arna NORD Nord Est format per representants IRLANDA Sydsverige Leinster de les autoritats regionals i loDINAMARCA Yorkshire and NordMunster oest Humberside cals que aporten les seves opiSlesvigPas de Midlands Midlands nions sobre les activitats de la Holstein Galles OccidentalsOrientals Mecklenburg- UE en lmbit de la poltica reAnglaterra Hamburg Pomernia de lEst PASOS Bremen gional, del medi ambient, de Sud-est Sud-oest Baixa BAIXOS Brandenburg leducaci, del transport, etc. Saxnia OCE Alta Berln Rin del NordNord-Pas- Brusselles Saxnia T la seva seu a Brusselles. Westflia de-Calais Flandes A L E M A N YA La Generalitat de Catalunya hi Alta BLGICA AT L N T I C Saxnia Hessen Turngia Valnia RenniaBaixa Normandia Picardia participa a travs del seu preLUXEMBURG Palatinat Bretanya Normandia Illa de sident. Saarland
Irlanda R E G N E U N I T del Nord Pas del Loira Frana Centre Lorena XampanyaArdenes Alscia Franc Comtat Vorarlberg Tirol Borgonya BadenWttemberg Baviera Baixa Alta ustria ustria Viena Salzburg Estria Carntia FrilVenciaJlia
DEL
Poitou- F R A N A Charentes Llemos Galcia Nord Centre Lisboa e Vale do Tejo
USTRIA
Burgenland
PORTUGAL
TrentinoVall Alto Adige Astries Alvrnia Aquitnia Roine-Alps dAosta Cantbria Llombardia Pas Vneto MigdiaPiemont Basc Pirineus Emlia-Romanya Navarra Ligria Castella i La Rioja Llenguadoc- Provena-Alps ITLIA Costa Blava Lle Rossell Toscana Marques Arag Madrid Catalunya mbria
E S P A N Y A
Alentejo Algarve Andalusia Mrcia Ceuta Melilla Extremadura Castellala Manxa Comunitat Valenciana
Crsega Laci
Abruos Molise
Sardenya Balears
Campnia
Pulla Basilicata
Macednia Macednia Central Occidental
Macednia Orienta i Trcia
MAR
MEDITERRNIA
Siclia
Epir Tesslia Egea 10. Algunes regions de la UE. Septentrional FontCalbria Grcia Illes Jniques Central Grcia 8.17. Observa el mapa i digues, pel tica Occidental
G R C I A
500 km
que fa a Espanya, amb quina unitat Pelopons territorial coincideixen les regions europees, amb les provncies o amb les comunitats autnomes?
Eg Merid
Creta
4.1. Catalunya, una regi dEuropa

La situaci geogrfica, lestructura productiva i comercial i la histrica vocaci europeista de Catalunya van facilitar la seva integraci a la Uni Europea. Lactual Estatut dAutonomia de Catalunya reconeix la pertinena i la participaci daquesta regi a la Uni Europea. Catalunya est situada a larc mediterrani. Larc mediterrani s un important eix de desenvolupament econmic dins la Uni Europea que sestn des de Mrcia fins al centre dItlia. Catalunya participa en lassociaci Quatre Motors per a Europa, formada per quatre de les regions ms dinmiques de la Uni Europea: Catalunya, Llombardia (Itlia), Roine-Alps (Frana) i Baden-Wttemberg (Alemanya). Sense ser capitals dels seus respectius estats, en sn motors de leconomia.
Font 11. Dades comparatives de Catalunya, Espanya i la UE25 (2001)
PIB/hab. Ocupaci Ocupaci Ocupaci (en PPA) sector primari sector secundari sector terciari (en %) (en %) (en %) Taxa datur (en %) Taxa Nivell Nivell Nivell docupaci deducaci* deducaci deducaci (en %) baix (en %) mitj (en %) alt (en %)
Catalunya Espanya UE
109,7 90,6 100
2,5 6,5 5,5
39,2 31,6 29,4
58,3 61,9 65,1
8,8 13,1 8,7
71,6 60,6 63,1
55,1 57,6 30,7
18,7 17,6 48,7
26,3 24,9 20,6
*El nivell deducaci fa referncia a la poblaci de 25 a 59 anys.
Catalunya tamb forma part de lEuroregi PirineusMediterrani, una associaci de regions formada per Catalunya, Arag, Illes Balears, LlenguadocRossell i MigdiaPirineus (Frana) que t com a objectiu principal la creaci duna gran regi competitiva amb les regions ms desenvolupades dEuropa. A ms a ms, Catalunya va ser una de les regions fundadores de lAssemblea de les Regions dEuropa, i lexpresident de la Generalitat, Jordi Pujol, en va ostentar la presidncia des del 1992 fins al 1996.
a) El PIB de Catalunya s inferior o superior al de la mitjana de la UE? b) Quina diferncia hi ha entre el PIB de Catalunya i el dEspanya amb relaci al de la mitjana de la UE? c) Ara observa el grfic de la font 9 de la pgina 197 i indica quins estats tenen un PIB similar al de Catalunya. d) Compara locupaci, per sectors productius, de Catalunya i de la UE. e) Tenint en compte els indicadors de la taula, quin territori t un nivell de desenvolupament ms alt? Argumenta la teva resposta.
199
A C T I V I T A T S
8.19. Per quina ra la Uni Euro-
pea ha donat tanta importncia a les regions en la seva organitzaci territorial?

8.20. Quins territoris formen
Font 12. Reuni de lAssemblea de les Regions dEuropa (ARE), celebrada a

Barcelona el 1990.
lEuroregi PirineusMediterrani?
Unitat 8
5. Leconomia espanyola en el context europeu
Levoluci de les activitats econmiques a Espanya en els ltims temps ha estat marcada principalment per la influncia de dos processos: duna banda, la integraci a la Uni Europea (1986) i, daltra banda, limpacte que suposa la generalitzaci de les noves tecnologies en un mn globalitzat. Pel que fa al primer procs, les conseqncies han estat favorables, ja que lajut rebut de la Uni Europea ha perms la modernitzaci de diversos sectors productius i la reducci dalguns desequilibris regionals. Quant al segon procs, hi ha dificultats remarcables per situar Espanya a un nivell adequat ja que sn necessries fortes inversions en recerca i desenvolupament que, de moment, no sestan realitzant.
SABIES QUE...?
Els principals caladors on pesquen els vaixells espanyols sn el nord de loce Atlntic, costes de Terranova, costes gallegues i cantbriques, golf de Cadis i Illes Canries.
5.1. Lagricultura, la ramaderia i la pesca

RECORDA
200
Tant lagricultura com la ramaderia han realitzat un procs de modernitzaci fonamentat en la tecnificaci i lespecialitzaci. Aquest procs ha comportat una drstica disminuci de la poblaci ocupada (6 % sobre el total), aix com la reducci del nombre dexplotacions. Amb la incorporaci a la UE, Espanya va haver dadaptar la producci de lagricultura i la ramaderia a les indicacions daquesta organitzaci supraestatal, la qual va fixar quotes en la producci dalguns productes (llet, oli, sucre, etc.). Pel que fa a la pesca, tot i que Espanya continua sent una de les principals potncies pesqueres mundials, aquesta activitat passa una poca dimportants dificultats. Duna banda, la crisi de la pesca costanera de carcter artesanal i, daltra banda, la disminuci del nombre de llicncies concedides per la Uni Europea per pescar en Empresa aiges comunitries i de tercers pasos. Aquestes dificultats han comportat el desenvolupament 1 DaimlerChrysler de laqicultura com alternativa. 2 Pfizer
Calador s el nom que rep una zona on la pesca s molt abundant.
Font 13. Inversi en recerca i desenvolupament (en milions deuros). 8.21. Compara la situaci de lnica empresa espanyola que hi ha en la taula amb la de la resta dempreses.
Pas Sector Inversi (2004)
5.2. Les activitats industrials

Malgrat els canvis produts en els darrers vint anys, la indstria espanyola no ha aconseguit encara situar-se en la mitjana de pasos europeus, sobretot, pel que fa a la seva competitivitat. Els principals factors que expliquen aquesta situaci sn els segents: lelevada proporci dempreses petites amb poc capital, els escassos grups industrials de dimensions importants i la insuficient renovaci tecnolgica.
129 Telefnica
Espanya
telefonia
3 095
Font: El Peridico, desembre 2005.
3 Ford motor 4 Toyota motor 5 Siemens 6 General Motors 7 Microsoft 8 Matsushita Electric 9 IBM 10 Volkswagen 11 Glaxo Smith Kline 12 Sanofi Aventis 13 Nokia 14 Johnson & Johnson 15 Sony
Alemanya Estats Units Estats Units Jap Alemanya Estats Units Estats Units Jap Estats Units Alemanya Regne Unit Frana Finlndia Estats Units Jap
automoci farmacutic automoci automoci indstria automoci informtica elctric informtica automoci farmacutic farmacutic telefonia qumic electrnica
5 658 5 653 5 444 5 421 5 063 4 782 4 549 4 419 4 167 4 164 4 010 3 961 3 834 3 827 3 604
Tot plegat, fa que la indstria espanyola no tingui prou capacitat per competir amb la indstria estrangera, especialment, en el camp de les noves tecnologies, el qual est dominat per les grans multinacionals. Segons linforme presentat per la UE el desembre del 2005, les empreses espanyoles es troben a la cua dels pasos de la UE i del mn quant a inversions en recerca i desenvolupament. Els principals sectors industrials per ordre dimportncia sn els segents: alimentaci, begudes i tabac, material de transport, metallrgia i fabricaci de productes metllics i qumica. I els principals centres de producci industrial sn Barcelona, Madrid, Bilbao i Valncia. A Espanya, la poblaci ocupada en la indstria representa el 31 % del total.
SABIES QUE...?
Durant lany 2006 van visitar Espanya ms de 55 milions de turistes i aix va suposar uns ingressos de 46 000 milions deuros.
5.3. Els serveis: motor de leconomia

El sector dels serveis s el sector econmic ms important a Espanya, tant pel que fa al PIB com en relaci amb la creaci de llocs de treball: representa el 50,8 % del PIB espanyol i ocupa el 62 % de la poblaci. Dins daquest sector destaquen les activitats vinculades al comer i al turisme. El turisme s lactivitat que proporciona un marge ms elevat de beneficis. Espanya va rebre ms de 55 milions de turistes lany 2005 i aquests van generar uns ingressos de 46 000 milions deuros. La majoria dels turistes procedien del Regne Unit, Alemanya i Frana. Les comunitats autnomes ms visitades van ser per aquest ordre: Catalunya, Illes Balears, Illes Canries i Andalusia. Cal remarcar que encara hi ha aspectes del turisme sobre els quals cal actuar. Duna banda, cal continuar millorant la qualitat de loferta i la diversificaci dactivitats per reduir ms el pes del turisme de masses, que comporta una excessiva estacionalitat i concentraci espacial i, daltra banda, cal aplicar poltiques dirigides a reduir limpacte ambiental, sobretot, a les costes. Malgrat que en les ltimes dcades leconomia espanyola ha registrat un important creixement, encara persisteixen bastants desequilibris entre les diferents regions de lEstat.
Font 14. Turisme de masses i turisme
rural. A dalt, Benidorm (Comunitat Valenciana). A baix, Pbol, al Baix Empord (Catalunya). 8.22. Observa les fotografies i indica les principals diferncies entre el turisme de masses i el turisme rural pel que fa a limpacte sobre el medi natural.
201
A C T I V I T A T S
8.23. Quines conseqncies han tingut per leconomia espanyola la in-
tegraci a la Uni Europea i la generalitzaci de les noves tecnologies?

8.24. Explica els canvis que shan produt en lagricultura i la ramaderia
espanyola en els darrers anys i quines conseqncies han comportat.

8.25. Com es denomina lactivitat alternativa a la pesca convencional? 8.26. Quin s el principal problema de la indstria espanyola en lactualitat? 8.27. Indica tres exemples dimpactes en el medi ambient causats pel tu-
risme.
Unitat 8
6. Els desequilibris regionals i les poltiques comunes a la Uni Europea
Els principals objectius de la Uni Europea sn lestabliment dun mercat nic, el progrs econmic i social de tota la Uni i la reducci de les desigualtats entre les regions dels estats membres. Per assolir aquests objectius shan desenvolupat una srie de poltiques comunes, entre les quals destaquen lagrria, la pesquera, la industrial i la regional, amb les finalitats segents:
Poltica agrria Assegurar el provement. Incrementar la productivitat. Modernitzar les explotacions. Millorar el nivell de vida dels agricultors. Estabilitzar els mercats. Assegurar el provement. Fixar zones de pesca. Protegir algunes espcies contra la pesca abusiva. Incentivar la reconversi de flotes. Acords amb tercers pasos per utilitzar els seus caladors. Assegurar una indstria competitiva. Reconvertir sectors en crisi. Subvencionar sectors moderns. Reduir desequilibris socials i econmics. Finanar projectes per a les regions ms desfavorides. Fomentar el desenvolupament. Crear cohesi entre els estats membres.
RECORDA
PIB per habitant en paritat de poder adquisitiu s la suma de la riquesa produda en un pas durant un any i repartida entre la seva poblaci. Valora igual els preus del mateix producte i aix permet la comparaci entre regions o pasos.
Ingressos (2005) 1% 1,5% 10,1% 14,4%
Poltica pesquera
73%
Poltica industrial
202
Poltica regional i social
Drets agraris i sucre Drets de duana IVA
PNB de cada estat Altres
Despeses (2005) 4,5% 5,4% 2,1%
La poltica regional i social transfereix recursos de les regions ms riques a les ms pobres. s un instrument de solidaritat i una eina dintegraci econmica. Es desenvolupa a travs dels Fons Estructurals i dels Fons de Cohesi. Els Fons Estructurals es destinen a tots els estats segons les seves necessitats i amb la finalitat de promoure el desenvolupament, la reconversi econmica i social, i ladaptaci i modernitzaci dels sistemes deducaci, formaci i ocupaci. Els ms importants sn el Fons Europeu de Desenvolupament Regional, el Fons Social Europeu, el Fons Europeu dOrientaci i Garantia Agrcola, i lInstrument Financer dOrientaci de la Pesca. Els Fons de Cohesi es destinen als estats que tenen una renda molt baixa (PNB per cpita inferior al 90 % de la mitjana comunitria); pretenen enfortir les economies menys prsperes i afavorir la cohesi econmica i social de tot el territori; financen projectes de millora de les xarxes de transport transeuropees i projectes mediambientals. La Uni Europea t uns recursos propis per finanar el seu funcionament i les poltiques comunitries que desenvolupa (vegeu font 15).
8% 43,6% 36,4%
Poltica agrria Accions estructurals Accions exteriors
Poltiques internes Despeses administratives Altres
Font 15. El pressupost de la Uni

Europea: ingressos i despeses (2005). 8.28. Observa els grfics i respon les preguntes segents: a) Don obt la Uni Europea la major part dels seus ingressos? b) Quin percentatge del pressupost de la UE es dedica a la poltica agrria? I a la poltica regional?
PARAULES CLAU
poltica agrria Fons Estructurals Fons de Cohesi
Territori portugus
Aores
OC
ATL
NTIC
Madeira
CE
Territori espanyol TIC ATLN

Canries
Territori francs
Guadeloupe Martinica
OCE ATLNTIC
Reuni
PIB per habitant en paritat de poder adquisitiu respecte de la mitjana de la UE27 (UE27=100*) (2007)
<50 50-75 75-90 90-100 100-125 >=125 *El valor 100 representa la mitjana europea.
Guaiana NDIC Francesa OCE
203
Font: Eurostat.
115
230 km
Font 16. Les regions europees i el seu PIB

per habitant en paritat de poder adquisitiu respecte de la mitjana de la UE27 (2007). 8.29. Observa el mapa i respon les preguntes segents: a) Quins estats tenen ms regions amb el PIB superior a la mitjana europea? b) Quins estats tenen ms regions amb el PIB inferior a la meitat de la mitjana europea? c) Quines regions podran rebre ajuts dels Fons de Cohesi? Per qu?
A C T I V I T A T S
8.30. Quins sn els principals objectius de la Uni Europea? A travs de
quines poltiques pretn assolir-los?

8.31. Enumera els principals objectius de la poltica regional de la UE. 8.32. Quin objectiu tenen els Fons Estructurals? 8.33. A quin tipus destats van dirigits els Fons de Cohesi?
INTRODUCCI Com heu pogut comprovar al llarg daquesta unitat, la Uni Europea est formada per pasos molt diferents. A ms, aquesta diversitat ha anat augmentant a mesura que lorganitzaci sha anat ampliant amb la incorporaci de nous estats. Ara s un bon moment perqu amplieu els vostres coneixements sobre aquells pasos europeus que coneixeu menys, especialment, sobre aquells que shan incorporat a la Uni Europea entre lany 2004 i el 2007. Aprofiteu els recursos que us ofereix la Xarxa. Animeu-vos i trieu el pas que vulgueu conixer.
TASCA Formeu grups de tres alumnes i redacteu un treball sobre un pas de la Uni Europea. Cal que acompanyeu el text amb totes aquelles imatges que siguin necessries. El treball, incloent-hi les imatges, no ha de tenir ms de deu pgines, i cal que lelaboreu en format Word. Posteriorment, podreu exposar el treball a classe per als vostres companys i companyes i presentar les imatges en format PowerPoint. PROCS
204
El treball ha de constar duna introducci, de cinc apartats i dunes conclusions. El primer apartat ser com a tots els treballs, per la resta dapartats no, perqu dependr del pas que tri cada grup. A continuaci us en suggerim un gui. Els subapartats us poden facilitar la feina, per mai limitar-la. Per tant, podeu modificar aquest gui amb daltres aspectes.
1. Introducci (presentaci del treball) 2. Localitzaci i dades generals del pas escollit 2.1. Espai geogrfic concret 2.2. Extensi, poblaci, etc. 3. El medi fsic del pas escollit 4. La poblaci del pas escollit 5. Leconomia del pas escollit 6. La cultura del pas escollit 7. Conclusions
UN PARELL DADVERTIMENTS No escriviu mai cap paraula de la qual no conegueu el significat. No copieu mai frases senceres de les fonts que consulteu.
RECURSOS Per poder elaborar aquest treball, cal que entreu en el web www.espaibarcanova.cat (enllaos 17).
Internet
ESPANYA s membre de LA UNI EUROPEA
t una economia basada en
que t
lagricultura la ramaderia la pesca
la indstria
els serveis
que presenta
unes
un
una
desequilibris regionals
institucions
territori
poltica regional
205
Comissi Europea Parlament Europeu Consell de la Uni Europea Tribunal de Justcia Europeu
organitzat en
fonamentada en
estats
regions
Fons Estructurals
Fons de Cohesi
que intenten resoldre
Unitat 8
Parlament Europeu 2.
Resum grfic
Uni Europea 1.
El Parlament Europeu s una de les institucions ms importants de la UE. Est format per 732 diputats que selegeixen per sufragi universal directe. Les eleccions es realitzen cada cinc anys, des de lany 1979. Cada estat elegeix els seus eurodiputats, s a dir, els seus representants al Parlament Europeu. Els diputats sorganitzen en grups poltics. El Parlament Europeu exerceix la funci legislativa, s a dir, collabora en lelaboraci de les lleis, aprova els pressupostos, etc.
206
La Uni Europea s una organitzaci supraestatal formada per 27 pasos i establerta pel Tractat de Maastricht (1992). La Comunitat Econmica Europea, creada lany 1957 per 6 estats europeus, s lorigen de la Uni Europea.
Comissi Europea 2.
euro 1.
La Comissi Europea s una de les institucions ms importants de la UE. Est formada per un president i els seus ministres (comissaris i comissries) designats pels governs dels estats membres i pel Parlament Europeu. La Comissi Europea exerceix la funci executiva, s a dir, administra la poltica de la UE, executa el pressupost i vetlla pel compliment de les normes comunitries.
Leuro s la moneda que han adoptat alguns estats de la UE. Leuro circula des de l1 de gener del 2002.
Esccia Ulster Connacht
DEL
Irlanda R E G N E U N I T del Nord Nord Nord- Yorkshire and oest Humberside Pas de Midlands Midlands Galles OccidentalsOrientals Anglaterra de lEst Sud-est Sud-oest
Vstsverige
stra Mellansverige
IRLANDA
Leinster
N ORD
DINAMARCA
Smland med arna Sydsverige
regi europea 4.
Munster
OCE
PASOS BAIXOS
ATLNTIC
Galcia Nord Centre Lisboa e Vale do Tejo
PORTUGAL
Nord-Pas- Brusselles de-Calais Flandes A L E M A N YA Alta BLGICA Saxnia Hessen Turngia Normandia Valnia RenniaBaixa Picardia LUXEMBURG Palatinat Bretanya Normandia Illa de Saarland Lorena Frana XampanyaPas del Baviera Ardenes Alscia BadenLoira Wttemberg Baixa Centre Alta Borgonya Franc ustria ustria Viena Poitou- F R A N A Comtat U S T R IA Charentes Vorarlberg Tirol Salzburg Llemos Estria Burgenland TrentinoCarntia Vall Alto Adige Astries Alvrnia Aquitnia FrilRoine-Alps dAosta Cantbria Llombardia VenciaPas Vneto MigdiaJlia Piemont Basc Pirineus Emlia-Romanya Navarra Ligria Castella i La Rioja Llenguadoc- Provena-Alps ITLIA Costa Blava Lle Rossell Toscana Marques Arag Madrid Catalunya mbria Crsega Laci Comunitat Valenciana Sardenya Mrcia Balears Castellala Manxa Abruos Molise Campnia Pulla Basilicata Calbria
SlesvigHolstein MecklenburgHamburg Pomernia Bremen Baixa Brandenburg Saxnia Alta Berln Rin del NordSaxnia Westflia
Fons Estructurals 6.
E S P A N Y A
Alentejo Algarve Andalusia Extremadura
Macednia Occidental
Macednia Central
Macednia Oriental i Trcia
Ceuta Melilla
MAR
MEDITERRNIA
Siclia
Egea Septentrional Grcia Illes Jniques Central Grcia tica Occidental Pelopons Egea Meridional
Epir Tesslia
G R C I A
Una regi europea s una unitat territorial ms petita que lestat europeu i ms propera als ciutadans. A partir de les regions es poden dissenyar i aplicar de manera ms equilibrada i efica les poltiques comunitries, ja que permeten apropar-se ms a la realitat de cada territori.
500 km
Creta
poltica agrria 6.
Els Fons Estructurals es destinen a tots els estats segons les seves necessitats i amb la finalitat de promoure el desenvolupament, la reconversi econmica i social, i ladaptaci i modernitzaci dels sistemes deducaci, formaci i ocupaci. Els ms importants sn el Fons Europeu de Desenvolupament Regional, el Fons Social Europeu, el Fons Europeu dOrientaci i Garantia Agrcola, i lInstrument Financer dOrientaci de la Pesca.
207
Fons de Cohesi 6.
La poltica agrria s una de les poltiques comunes que shan desenvolupat a la Uni Europea per tal daconseguir lestabliment dun mercat com, dun progrs econmic i social de tota la Uni, i la reducci de les desigualtats entre les regions dels estats membres.
Els Fons de Cohesi es destinen als estats que tenen una renda molt baixa (PNB per cpita inferior al 90 % de la mitjana comunitria); pretenen enfortir les economies menys prsperes i afavorir la cohesi econmica i social de tot el territori; financen projectes de millora de les xarxes de transport transeuropees i projectes mediambientals.
Unitat 8
AC T I V I TAT S
La Uni Europea
Llegeix amb atenci el text, fes les activitats i respon les preguntes que trobars a continuaci:
8.34. 8.36.
Observa el grfic segent i respon les preguntes que trobars a continuaci:

Eleccions al Parlament Europeu (2004) (Resultats a Europa en nombre de diputats) Abstenci: 55,8 % Liberals 66
208
La Uni t com a objectius: Promoure un progrs econmic i social equilibrat i durador, principalment mitjanant la creaci dun espai sense fronteres interiors, el reforament de la cohesi econmica i social, i lestabliment duna uni econmica i monetria que comporti al final una moneda nica, conforme a les disposicions daquest tractat. Afirmar la seva identitat en lescena internacional, especialment per la realitzaci duna poltica exterior i de seguretat comuna, que comprn tamb la definici duna poltica de defensa comuna, que podria conduir, en el seu moment, a una defensa comuna. Reforar la protecci dels drets i dels interessos de les jurisdiccions dels estats membres mitjanant la creaci de la ciutadania de la Uni. Desenvolupar una cooperaci estreta en el domini de la justcia i dels afers interiors. Mantenir integralment les adquisicions comunitries i desenvolupar-les a fi dexaminar [] en quina mesura les poltiques i formes de cooperaci instaurades pel present tractat haurien de ser revisades amb vista a assegurar leficcia dels mecanismes i de les institucions comunitries. Maastricht, 7 de febrer de 1992
Verds 39 IU 37 UEN 26 EDD 20
PSE 199 PPE 270 Total 732
No inscrits 75
PPE: Partit Popular Europeu Demcrates Europeus (Inclou Uni i CC) PSE: Partit Socialista Europeu Liberals (ELDR): Partit Europeu dels Liberals Demcrates i Reformistes (Inclou Convergncia) Verds (Verds-ALE): Verds Aliana Lliure Europea (Inclou ERC, PNB, BNG i Andalusistes) IU (GUE-NGL): Esquerra Unitria Europea Esquerra Verda Nrdica UEN: Uni per lEuropa de les Nacions EDD: Europa de les Democrcies i les Diferncies
a) Quin va ser el percentatge de participaci en les eleccions del Parlament Europeu de lany 2004? b) Quins sn els tres grups poltics que tenen ms fora al Parlament Europeu? Justifica la teva resposta. c) Hi ha algun partit que tingui la majoria absoluta dins el Parlament Europeu? Justifica la teva resposta. Observa les dades segents sobre els resultats a Catalunya de les eleccions al Parlament Europeu lany 2004 i enumera les diferncies que detectes amb relaci als resultats a Europa, especialment pel que fa a percentatge de participaci, percentatge de formacions poltiques ms votades, etc.
8.37.
Eleccions al Parlament Europeu (2004) (Resultats a Catalunya) Abstenci: 59,7 % Partit Socialista de Catalunya: 42,78 % dels vots Partit Popular: 17,76 % dels vots Convergncia i Uni: 17,42 % Esquerra Republicana de Catalunya: 11,82 % Iniciativa per CatalunyaVerds: 7,19 % Resta: 3,03 %
a) Aquest text s un fragment dun tractat de la Uni Europea. De quin? Quan es va signar? b) Resumeix els objectius de la Uni Europea que es fixen en aquest text. c) Indica quin o quins objectius ja shan assolit, si no en la seva totalitat, s parcialment.
Les institucions de la Uni Europea

8.35. Copia la taula segent en el teu quadern i indica la seu de cada instituci i el pas on es localitza:
Instituci Consell de la Uni Europea Comissi Europea Parlament Europeu Tribunal de Justcia Europeu Tribunal de Comptes Seu Pas
AC T I V I TAT S
La Uni Europea, un territori de contrastos i de desigualtats

8.38. TREBALL COOPERATIU. Elaboreu entre tots els alum-
nes de la classe una fitxa de cada pas de la UE, utilitzant el model que us presentem a continuaci. Desprs feu una posada en com i enumereu els principals desequilibris socioeconmics que detecteu entre els pasos de la UE. Com a eines de consulta us proposem dentrar en el web www.espaibarcanova.cat (enlla 8).
Pas Extensi: Capital: Ciutats principals: Poblaci: Poblaci rural: Poblaci urbana: Taxa de natalitat: Taxa de mortalitat: Mortalitat infantil: Esperana de vida: Sector primari: Sector secundari: Sector terciari: PIB per habitant: Usuaris dInternet (per cada 1 000 habitants): Mbils (per cada 1 000 habitants):
Des de lany 2006 es pot utilitzar la llengua catalana per dirigir-se a les institucions europees, per encara no s una llengua oficial de la UE. Escriu una carta al Parlament Europeu sollicitant que el catal sigui llengua oficial de la Uni tot argumentant la teva demanda. Tamb pots enviar un correu electrnic fent una reclamaci al Defensor del Poble Europeu. Les pautes per adrear-te al Defensor del Poble Europeu les trobars en el web www.espai barcanova.cat (enlla 9).
8.40.
Leconomia espanyola en el context europeu

8.41.
Indicadors demogrfics
Observa les dades de la taula segent i, tenint en compte el contingut de la unitat sobre leconomia espanyola, elabora un breu comentari.
Taxa datur dalguns pasos de la UE (2003) Pas Taxa datur (en %) Alemanya ustria Blgica Frana Espanya Itlia Regne Unit Sucia Holanda Finlndia 9,6 4,3 8,0 9,4 11,3 8,6 4,9 5,6 3,8 9,0
Indicadors socioeconmics
209
Lorganitzaci del territori: estats i regions

Observa la taula i digues quines diferncies hi ha quant al nombre dabonats a la telefonia mbil entre els diferents pasos de la UE. I quant a la mortalitat infantil?
8.39.
Pas Telefonia mbil
(per cada 1 000 habitants)
8.42. Enumera les principals regions industrials dEspanya i indica quin sector industrial predomina en cada una.
Mortalitat infantil
Pas
Telefonia mbil
Mortalitat infantil 3,3 3,9 3,9 6,6 4,9 4,1 9,4 7,9 3,9
Font: Eurostat.
Pas
Telefonia mbil
Mortalitat infantil
Alemanya ustria Blgica Bulgria Dinamarca Eslovquia Eslovnia Espanya Estnia
785 879 793 380 883 684 871 916 777
4,1 4,5 4,3 11,6 4,4 6,8 3,7 3,5 6,3
Finlndia Frana Grcia Hongria Irlanda Itlia Letnia Litunia Luxemburg
910 696 902 769 880 1 018 526 630 1 194
Malta Pasos Baixos Polnia Portugal Regne Unit Romania Sucia Txeca, R. Xipre
725 768 451 898 912 324 980 965 544
5,9 4,1 6,8 4,0 5,1 16,8 3,1 3,7 3,5
Fonts: Informe sobre el desenvolupament hum (2005) i Eurostat.
Unitat 8
AC T I V I TAT S
8.43.
Observa les dades de la taula i justifica la distribuci actual de la poblaci ocupada a Espanya.
Poblaci espanyola ocupada per sectors productius (2003) Sector Poblaci ocupada productiu (en %)
Font: INE.
Primari Secundari Terciari
6 32 62
a) Quina s la comunitat autnoma ms visitada pels turistes espanyols? b) Quina s la comunitat ms visitada pels turistes estrangers? c) Indica alguns dels atractius naturals, histrics i artstics que ofereixen aquestes comunitats a les persones que les visiten.
8.46. ACTIVITAT COLLECTIVA. Us proposem que us orga-
8.44. Descriu la informaci que proporciona el mapa segent seguint les pautes que them proporcionat en lapartat 8. Interpretar un mapa temtic, de les pgines 94 i 95.
Localitzaci dactivitats industrials per comunitats autnomes
0 130 km
nitzeu en grups i que elaboreu, amb tot el material necessari, un itinerari per poder fer un viatge per Espanya. Podeu dissenyar un itinerari histric i artstic o b un itinerari vinculat amb el medi natural. Heu de presentar a la resta de la classe la vostra proposta en format PowerPoint.
MAR CANTBRICA
FRANA
ANDORRA
Els desequilibris regionals i les poltiques comunes a la Uni Europea

8.47.
OCE
IA
Llegeix el text i respon les preguntes:
ATLNTIC
AL
PORTUG
210
R MA
ME
DI
R TE
Illes Balears
Indstria qumica Alimentaci, begudes i tabac Paper, edici, arts grfiques Productes minerals no metllics
Ceuta
Metallrgica i fabricaci de productes metllics
Canries
Melilla
Material de transport Energia i aigua
8.45.
Observa els grfics i respon les preguntes de la pgina segent:

Comunitats ms visitades pels turistes espanyols
Resta de comunitats 29%
Objectius dels Fons Estructurals: Objectiu 1: promoure el desenvolupament i lajustament estructural de les regions menys desenvolupades (les que tenen un PIB per cpita inferior al 75 % de la mitjana comunitria). Objectiu 2: promoure la reconversi econmica i social de les zones amb dificultats estructurals en els sectors de la indstria i els serveis, de les zones rurals en declivi, de les rees urbanes en dificultat i de les zones dependents de la pesca en situaci de crisi. Objectiu 3: promoure ladaptaci de les poltiques i dels sistemes deducaci, formaci i ocupaci. Donar suport a ladaptaci i a la modernitzaci dels sistemes i de les poltiques esmentades en tot el territori.
Catalunya 26%
Castella i Lle 4%
Comunitat Valenciana 17% Andalusia 13%
Illes Canries 11%
Font: Espaa en cifras (2006). INE.
Comunitats ms visitades pels turistes estrangers
Resta de comunitats 12% Comunitat Valenciana 11% Illes Canries 47%
Illes Balears 14% Catalunya 16%
a) Tenint en compte lobjectiu 1 i observant el mapa de la font 16 de la pgina 203, a quins estats hi ha regions que poden rebre ajuts dels Fons Estructurals? b) Quines comunitats autnomes de lEstat espanyol estan incloses en aquest objectiu 1? c) Pot rebre ajut dels Fons Estructurals una regi amb una forta tradici industrial, per on les fbriques han anat tancant durant els ltims anys, ja que els productes no troben sortida en el mercat, i on latur ha augmentat molt? Justifica la teva resposta tot fent referncia als objectius bsics dels Fons Estructurals.
1. Situa en un mapa mut els pasos de la UE. Desprs escriu el smbol de leuro () sobre els estats que
ja utilitzen aquesta moneda.

2. Copia aquesta taula en el teu quadern i completa-la indicant la funci de les institucions europees se-
gents:
Instituci Parlament Europeu Consell de la Uni Europea Comissi Europea Tribunal de Comptes Funci
3. Indica en quines unitats territorials est organitzada la Uni Europea. Posa exemples de cada unitat
territorial.
4. Cita els estats ms desenvolupats de la UE. Quines caracterstiques tenen els tres sectors productius
daquests pasos?
5. Quins sn els estats menys desenvolupats de la UE? El fet de pertnyer a la UE, pot afavorir el seu
desenvolupament econmic i social? Argumenta la teva resposta.

6. Situa Catalunya en el context de la UE: participaci en institucions i associacions, nivell econmic,
211
s de la llengua en les relacions amb la UE, etc.

7. Digues si s certa o falsa cada una de les afirmacions segents. Desprs torna a escriure correctament
les afirmacions falses: a) La integraci a la Uni Europea ha estat molt negativa per a leconomia espanyola. b) A Espanya, encara hi persisteixen desequilibris regionals. c) El turisme s una de les principals activitats econmiques dEspanya. d) Dins la UE, lEstat espanyol ocupa una posici molt destacada pel que fa al desenvolupament de les noves tecnologies. e) Les comunitats autnomes que reben ms turistes sn Catalunya, Illes Balears, Illes Canries i Andalusia.
8. Exposa quina s la finalitat de la poltica regional i social europea, i indica a travs de quins mecanis-
mes es desenvolupa.
9. Quin tractat fix la ciutadania europea? Si som ciutadans europeus, deixem de ser ciutadans espa-
nyols o italians? Argumenta la teva resposta.

10. Defineix els conceptes segents: Uni Europea, Parlament Europeu, euro i poltica agrria.
Dossier
La ciutadania a e u ro p e
No fem coalicions destats, unim persones. Jean Monnet (1952). La ciutadania de la Uni ser complementria i no substituir la ciutadania nacional. Tractat dAmsterdam (1997). Es crea una ciutadania de la Uni. Ser ciutad de la Uni Europea qualsevol persona que tingui la nacionalitat dun estat membre. Tractat de Maastricht (1992). Les ciutadanes i els ciutadans europeus tenen dret a viatjar, a viure, a estudiar, a treballar o a contractar bns i serveis en qualsevol dels estats de la Uni. El Tractat de Maastricht va concedir el dret a vot i lelegibilitat en les eleccions municipals i en les eleccions europees a tots els ciutadans de la Uni que visquin en un dels seus estats. Lany 2000 les principals institucions europees (el Parlament Europeu, la Comissi Europea i el Consell Europeu) van aprovar la Carta dels Drets Fonamentals de la Uni Europea. Aquest document cont 54 articles en els quals es defineixen els valors fonamentals de la Uni Europea, aix com els drets civils, poltics, econmics i socials dels ciutadans europeus. Aquests articles estan agrupats en sis captols: Dignitat, Llibertats, Igualtat, Solidaritat, Ciutadania i Justcia. Si aquests drets fonamentals no sn respectats per una instituci comunitria, per un estat membre, etc. les persones afectades poden reclamar de les maneres segents: Presentant una petici al Parlament Europeu. Reclamant davant el Defensor del Poble Europeu o ombudsman. Reclamant a la Comissi Europea.
Unitat 8
Els pobles europeus han establert entre si una uni cada cop ms estreta i han decidit compartir un futur pacfic basat en valors comuns. La Uni est fundada sobre els principis indivisibles i universals de dignitat dhomes i dones, llibertat, igualtat i solidaritat; reposa en els principis de democrcia i de lEstat de Dret. La Uni contribueix a fomentar aquests valors comuns dins del respecte a la diversitat de cultures i tradicions dels pobles europeus, aix com la identitat nacional dels estats membres i lorganitzaci dels seus poders pblics a escala nacional, regional i local; intenta promoure un desenvolupament equilibrat i sostenible i garanteix la lliure circulaci de persones, bns, capitals i serveis. Prembul de la Carta dels Drets Fonamentals de la Uni Europea.
Tots els ciutadans i ciutadanes de la UE tenen dret a formar-se en qualsevol altre pas de la Uni que no sigui el seu. Des de fa anys, la UE promou un programa dacci comunitria en matria deducaci i formaci (Scrates) que afavoreix la mobilitat dels estudiants. Milions dalumnes dels estats membres hi participen i ho continuaran fent durant els prxims anys. Darrerament sha elaborat una nova proposta de programa integrat per a leducaci i la formaci que consta de quatre programes especfics:
Programa COMENIUS ERASMUS LEONARDO DA VINCI GRUNDTVIG Destinaci/objectiu Educaci Primria i Secundria Formaci Superior Formaci Professional Formaci dAdults Previsi participaci 1 de cada 20 alumnes (20072013) 3 000 000 (20072011) 150 000 estades (20072013) 25 000 accions (20072013)
Estudiants dErasmus a la Universitat de Barcelona (Barcelons).
Jornada de professors dEspanya, Alemanya, Frana, Itlia, Polnia i Romnia, integrats en el grup de treball del programa europeu Comenius, el 5 de maig de 2006. Unitat 8
Dossier
9 t a Unit
La regi geogrfica
Lespai geogrfic es pot dividir de diverses maneres. Sovint utilitzem el terme regi per referirnos a una part daquest espai. Per, com ja veurem, no sempre resulta fcil identificar una zona com a regi, perqu a lhora de definir-la intervenen diversos factors. En el context de lespai geogrfic mundial podem trobar diverses zones considerades regions. En aquesta unitat parlarem de quatre daquestes regions mundials, cosa que ens servir dexemple per conixer alguns factors que influeixen en la determinaci duna regi geogrfica.
Amm an (Jordnia).
214
PARAULES CLAU
regi Magrib Prxim Orient diversitat cultural ndia creixement econmic desigualtats socials Xina Tamerza (Tunsia).
Xangai (Xina).
215
Jaipur, a R ajast
h an (ndia).
OBJECTIUS DIDCTICS
1. Definir el concepte de regi en lmbit de la Geografia. 2. Identificar els factors que influeixen en la determinaci de les regions geogrfiques. 3. Resumir algunes de les caracterstiques del Magrib, el
Prxim Orient, lndia i la Xina.
4. Localitzar els pasos i les capitals de cada una de les regions treballades en la unitat. 5. Analitzar i comentar mapes, grfics i taules estadstiques de manera adequada.
Unitat 9
1. Regi i conjunts regionals
En lmbit de la Geografia es considera regi qualsevol zona o part de lespai geogrfic dotada de caracterstiques homognies o especials de tipus natural, social, econmic, cultural o poltic que la diferencien de la resta despais. Les regions poden tenir dimensions i escales diverses com passa, per exemple, amb les diferents regions administratives que existeixen (comarca, provncia, etc.).
PARAULES CLAU
regi
1.1. La diversitat de conjunts regionals

En lespai geogrfic mundial es poden distingir moltes regions de diferents caracterstiques, que sovint sapleguen en conjunts regionals. Aquests conjunts regionals sagrupen en funci de diversos factors. En la taula que hi ha a continuaci es poden observar exemples de regions que shan establert en funci dun tipus concret de factor.
Tipus de factors Regions i conjunts regionals
SABIES QUE...?
El fet regional s tan important que la Geografia, en tant que cincia, t una branca dedicada al seu estudi que es denomina Geografia regional.
factors poltics (conjunts destats, la Uni Europea, les comunitats autnomes espanyoles divisions administratives, etc.) factors econmics (diferncies en pasos desenvolupats, pasos perifrics el grau de desenvolupament econmic, etc.) factors culturals (en funci de la llengua, la religi, etc.) factors naturals (des del punt de vista del medi fsic, etc.) Amrica Llatina, pasos rabs
Font 1. La diversitat religiosa s un factor cultural que influeix en la diversitat de regions.

Catedral de Santa Maria del Fiore, a Florncia (Itlia).
216
pasos escandinaus, frica subsahariana
factors histrics (espais vinculats Pasos de lEst o excomunistes, Sud-est asitic en el passat, etc.)
Mesquita, a Kuantan (Malisia).
Cal remarcar que una regi o un conjunt regional no sempre es defineix a partir de la influncia dun sol factor, sin que, sovint, hi influeixen diversos factors a la vegada. Per exemple, Catalunya s una regi de lEstat espanyol i de la Uni Europea des del punt de vista econmic, i tamb forma part dels Pasos Catalans, per en aquest cas des de la perspectiva cultural. En conseqncia, trobar la definici exacta del fet regional s fora complex. Al llarg daquesta unitat treballarem alguns exemples de regions que sn una mostra de la complexitat que representa el fet regional en lmbit de la Geografia.
Temple budista, a Bangkok (Tailndia).
Sinagoga, a Djerba (Tunsia).
vre Norrland
It-Suomi Mellersta Norrland
F I N L N D I A
Vli-Suomi
S U C I A
Norra Mellansverige land
Etel-Suomi Uusimaa
MAR
Esccia Ulster Connacht
Stockholm Vstsverige stra Mellansverige
DEL
Irlanda R E G N E U N I T del Nord Nord Nord- Yorkshire and oest Humberside Pas de Midlands Midlands Galles OccidentalsOrientals Anglaterra de lEst Sud-est Sud-oest
IRLANDA
Leinster Munster
NORD
DINAMARCA
Smland med arna Sydsverige
MAR CANTBRICA
FRANA
Santiago de Compostella
Principat Oviedo dAstries Cantbria Pas Basc

Vitria Pamplona
Santander
Comunitat SlesvigGalcia Logronyo Foral de Holstein La Rioja Navarra MecklenburgCastella i Lle Hamburg Catalunya Pomernia PASOS Bremen Saragossa Valladolid Baixa BAIXOS Brandenburg Barcelona Saxnia Arag OCE OCE Alta Berln Rin del NordNord-Pas- Brusselles Saxnia Westflia Comunitat de-Calais ATLNTIC Flandes de Madrid A L E M A N YA Alta BLGICA ATLNTIC Saxnia Hessen Turngia Normandia RenniaMadrid Valnia Baixa Picardia LUXEMBURG Palatinat Bretanya Normandia Illa de Palma de Mallorca Saarland Comunitat Lorena Frana Toledo Valenciana XampanyaPas del Illes Balears Baviera Extremadura BadenValncia Alscia Ardenes Loira Castella-la Manxa Wttemberg Baixa Centre Alta Mrida Borgonya Franc ustria ustria Viena Poitou- F R A N A Comtat U S T R I A Charentes Llemos Vorarlberg Tirol Salzburg Estria Burgenland Regi de Mrcia Mrcia TrentinoCarntia Vall Alto Adige Astries Galcia Aquitnia Alvrnia FrildAosta Roine-Alps Andalusia Cantbria Llombardia VenciaT Sevilla Pas Vneto I MigdiaJlia Piemont Basc D Pirineus Nord E Emlia-Romanya Navarra Ligria M Castella i La Rioja Llenguadoc- Provena-Alps ITLIA Centre Costa Blava Lle Rossell R PORTUGAL Toscana A Marques Arag M Lisboa e Madrid Ceuta Catalunya mbria Vale do Tejo Canries Crsega E S P A N Y A Melilla Santa Cruz de Tenerife Laci Abruos 125 km 0 CastellaAlentejo Extremadura Las Palmas de Gran Canaria la Manxa Molise MARROC Comunitat Macednia Oriental Valenciana i Trcia Algarve Pulla Macednia Campnia Macednia Central Sardenya Andalusia Basilicata Balears Occidental Mrcia G R C I A Epir Tesslia Egea Calbria Ceuta Septentrional MAR MEDITERRNIA Grcia Illes Jniques Grcia Central Melilla tica Occidental Siclia Egea Pelopons 0 500 km Meridional
ANDORRA
P O R T U G A L
Font 2. Catalunya, exemple de regi que Cretadun grup regional. pertany a ms

Catalunya Nord
de P o n en t
CATALUNYA
A C T I V I T A T S
R
Fran ja
IA
9.1. Escriu en el teu quadern quin
Valenci
M
M A R
IT
tipus de regi s cada un dels espais geogrfics segents: Mrcia, Catalunya i Europa alpina. a) regi histrica, b) regi natural, c) regi administrativa
Illes Balears
9.2. Indica quin tipus de factor ha influt en la consideraci dels espais segents com a conjunts regionals: Amrica andina, mn rab, Pasos Catalans i Tercer Mn. 9.3. Explica amb paraules teves el concepte regi.
0 60 km
Pas
217
Unitat 9
2. El Magrib
O C E
Amb aquest nom es coneix la zona del nord dfrica formada pels pasos segents: Marroc, Algria, Tunsia, Lbia i Mauritnia. El Magrib est considerada una regi natural i els pasos esmentats presenten trets geogrfics, demogrfics, econmics i culturals semblants. A ms, tamb tenen en com el seu passat colonial, ja que el Marroc, Algria, Tunsia i Mauritnia van ser colnies franceses, i Lbia va ser colnia italiana. Tots aquests pasos van deixar de ser colnies europees durant la segona meitat del segle XX.
AT L N T I C
MAR
Alger Rabat Tunis
ME
DI
TUNSIA
MARROC
Trpoli
ER RN IA
El-Aain
A L G R I A
SHARA OCCIDENTAL
L B I A
M A R
MAURITNIA
R
Nouakchott
O J A
O C E A T L N T I C
0 1 000 km
O C E N D I C
Font 3. La regi del Magrib.
2.1. El medi fsic

218
El relleu del Magrib est constitut per les planes costaneres del Mediterrani i per la serralada de lAtles. Al sud, es troba el desert del Shara. Pel que fa al clima, al nord, hi predomina el clima mediterrani, i al sud, el subtropical desrtic. A Mauritnia el clima, en conjunt, s desrtic.
PARAULES CLAU
Magrib
Font 4. Dades sobre els pasos del Magrib
2.2. La poblaci
Pasos
Pel que fa a la poblaci del Magrib, una de les caracterstiques ms reAlgria 2,5 marcables s lalta fecunditat que, Lbia 3,0 juntament amb el feble desenvoMarroc 2,8 Tunsia 2,0 lupament econmic, s la princiMauritnia 5,8 pal causa dimportants processos Font: El estado del mundo. Ed. Akal (2006). de migraci cap al continent europeu. Al Magrib, hi predomina la poblaci rural per sobre de la urbana, fet que est relacionat amb el tipus dactivitats econmiques que es duen a terme en aquesta regi.
ndex sinttic de fecunditat* (en %)
Mortalitat infantil (en ) 37 19 38 22 97
Esperana de vida (en anys) 71 73 70 73 53
IDH (en %) 0,7 0,8 0,6 0,7 0,5
PIB per habitant (en $) 6 722 10 769 4 227 7 732 2 187
9.4. Compara els indicadors de la taula i
explica a quines conclusions es pot arribar.
2.3. Les activitats econmiques

Al Marroc, el turisme t un paper molt important. Daltra banda, sest intentant de desenvolupar la indstria a partir dinversions estrangeres, de manera que aquest pas sest constituint actualment com una rea de deslocalitzaci per algunes empreses europees.
VOCABULA RI
ndex sinttic de fecunditat. s el nombre mitj de fills que sol tenir una dona al llarg de la seva vida frtil.
Font 5. Activitats econmiques del Magrib. Desquerra a dreta: Sidi Bou Sad (Tunsia), pastor (Mauritnia), explotaci de petroli (Lbia).
9.5. Descriu cada una de les fotografies i relaciona-les amb les activitats econmiques predominants en cada pas.
La base de leconomia de Lbia i dAlgria s lexplotaci de gas natural i de petroli. Per la seva banda, Tunsia t la principal font dingressos en el turisme. Mauritnia s el pas menys desenvolupat de la regi, depn fonamentalment de lagricultura de subsistncia i de la ramaderia practicada de forma tradicional. Cal remarcar, per, que el sector primari continua sent molt important en tots cinc pasos.
RECORDA
Durant el ramad, els creients musulmans noms poden menjar, beure i divertir-se des que el sol samaga fins que torna a sortir.
2.4. Els aspectes culturals

Els elements culturals ms caracterstics i comuns dels pasos del Magrib sn la llengua rab i la religi islmica. La llengua rab s la llengua ms parlada entre els pobles daquesta regi, tot i que no s lnica. La religi islmica va nixer cap als voltants de lany 622 a la pennsula Arbiga. Rpidament es va estendre per sia i pel nord dfrica, i va arribar fins a la pennsula Ibrica. s la religi majoritria en els pasos que formen el Magrib i tamb rep el nom de religi musulmana. Les tradicions ms significatives daquesta cultura sn el ramad i la festa dAnsara, totes dues de caire religis.
SABIES QUE...?
Moltes paraules del catal provenen de lrab com, per exemple, rambla, arrs, aixeta, alcohol, raval La festa dAnsara se celebra al final de la primavera i commemora el naixement de Mahoma, el profeta de lislam. s la festa del foc: la gent encn fogueres als patis, als carrers i als camps, i tothom crema herbes aromtiques.
219
2.5. La poltica
A C T I V I T A T S
Finalment, quant als aspectes poltics, cal destacar que en aquesta regi predominen els rgims autoritaris. Aquests shan reforat des dels atemptats de l11 de setembre de 2001, ja que els governants utilitzen la lluita contra el terrorisme com una estratgia per reprimir tot tipus doposici i frenar les reformes que reclama bona part de la poblaci.
9.6. Enumera quatre aspectes que tinguin en com els pasos del Magrib. 9.7. Elabora una fitxa per a cada un dels pasos magribins amb la infor-
maci segent: superfcie, poblaci total, llenges, moneda i sistema de govern. Busca la informaci en una enciclopdia o a Internet.
9.8. En grups busqueu informaci sobre levoluci histrica al llarg del
segle XX del Shara Occidental i elaboreu-ne un informe. Acompanyeu linforme amb mapes i fotografies. Per aconseguir informaci recent podeu posar-vos en contacte amb lAssociaci Catalana dAmics del Poble Sahrau (ACAPS).
Unitat 9
3. El Prxim Orient
Aquesta regi, al llarg del temps, no sempre ha tingut els mateixos lmits i encara avui no hi ha consens absolut sobre la seva delimitaci. A grans trets, el Prxim Orient es pot considerar com una crulla entre el mn mediterrani i lsia Central. Quant a pasos que en formen part, podem parlar dels segents: Autonomia Palestina, Israel, Lban, Jordnia, Sria, Iraq, Arbia Saudita i els estats del Golf Prsic.
PARAULES CLAU
Prxim Orient diversitat cultural
3.1. Semblances aparents

El predomini de la religi musulmana i de la llengua rab, aix com determinats aspectes de levoluci histrica daquesta regi, podrien conduir-nos a considerar-la homognia; per seria un error, perqu en realitat la diversitat cultural (tnica, religiosa i lingstica) s molt destacable. Noms cal recordar que va ser en aquesta regi on van sorgir tres de les grans religions monoteistes: el cristianisme, el judaisme i lislamisme. Daltra banda, tamb el medi fsic presenta una diversitat notable: la costa mediterrnia, les muntanyes de linterior i una gran extensi de desert.
ATL N T
IC
R MA
OCE
MAR NEGRA
IA SP C
Teheran
MA R
MEDITERR NIA
LBAN
Beirut
SRIA
Damasc Amman
IRAQ
Bagdad
ISRAEL
Jerusalem
IRAN KUWAIT
JORDNIA AUTONOMIA PALESTINA
Kuwait
GO
LF
BAHRAIN
al-Manama
P RS UNI DELS IC
ar-Riyad
QATAR
Doha EMIRATS RABS Abu Dhabi Masqat
MA R J RO A
ARBIA SAUDITA
OMAN
220
OCE NDIC
1 000 km
Font 6. El Prxim Orient.
SABIES QUE...?
Jerusalem est considerada ciutat santa i lloc de peregrinaci pels cristians i pels jueus.
Font 7. Grans diferncies dins duna mateixa regi. A lesquerra, Tel-Aviv (Israel). A la dreta, desert dArbia.
9.9. Descriu aquestes fotografies tot destacant les dife-
rncies que shi poden observar entre elles.
3.2. Petroli i conflictivitat

El Prxim Orient s una regi estratgica ja que les seves reserves Reserves provades en milions de tones Prxim Orient i de petroli i gas natural sn abunEstats del Golf Prsic 93,4 dants i fcils dexplotar. Noms lArbia Saudita posseeix la quarta Amrica del Nord Europa part de les reserves de tot el planeAntiga Uni Sovitica 3 6,4 10,3 ta. I entre tots els pasos de la zona concentren al voltant de dos teros frica sia i Pacfic 10,3 del total de les reserves mundials 5,2 Amrica Llatina 14,1 de petroli conegudes fins a lactualitat i el 40 % de les de gas natural. Malauradament, el fet de posseir uns recursos naturals tan valoFont: Cil and Gas Journal (2005). Font 8. Reserves mundials de petroli. rats en lactualitat, no va acom9.10. Descriu la informaci que proporciopanyat ni pel benestar social del conjunt de la poblaci ni per lestabina aquest mapa i estableix-ne les teves conlitat poltica. Duna banda, en la majoria dels pasos de la regi les desclusions. igualtats socials sn molt destacables i, daltra banda, shi continuen desenvolupant conflictes molt greus. Dos exemples de conflictes sn el que hi ha entre Palestina i Israel, del qual aviat es complir el seixant aniversari de linici, i el dIraq, que es va iniciar lany 2003 quan fou envat per part duna fora multinacional encapalada pels Estats Units. Ara com ara, cap dels dos conflictes sembla que es pugui resoldre a curt termini.
AZERBAIDJAN ARMNIA TURQUIA
221
MAR CSPIA
TURKMENISTAN
XIPRE LBAN
SRIA IRAN
A C T I V I T A T S
IRAQ
9.11. Busca informaci sobre qui-
ISRAEL PALESTINA JORDNIA KUWAIT
BAHRAIN QATAR EGIPTE
UNI DELS EMIRATS RABS
nes sn les llenges oficials i les religions majoritries en cada un dels pasos segents: Autonomia Palestina, Israel, Iraq, Lban, Sria, Jordnia i Arbia Saudita.
9.12. Digues quins sn els princi-
G O LF P I RS C
ARBIA SAUDITA
pals recursos naturals de la regi del Prxim Orient.

OMAN
Grans conflictes oberts Presncia militar nordamericana i britnica: Bases militars Vaixells de guerra i portaavions Recursos energtics: Reserves i explotaci de petroli i gas Principals oleoductes i gasoductes
MA R RO JA
9.13. Explica amb paraules teves
el significat del concepte religi monoteista.

IEMEN
MAR DARBIA
9.14. Comenta per qu la regi
500 km
del Prxim Orient est considerada una regi estratgica.
Font 9. Bases militars i oleoductes.
Unitat 9
4. Lndia i la Xina: noves regions econmiques
Lndia i la Xina protagonitzen en lactualitat un procs de creixement econmic que pot modificar lequilibri geoeconmic actual. Des de linici del segle XIX, leconomia mundial ha estat concentrada a Occident. Posteriorment, durant la segona meitat del segle XX, es va desenvolupar el centre econmic dsiaPacfic, amb el Jap al capdavant. Avui, a linici del segle XXI, lndia i la Xina, amb unes taxes anuals de creixement del PIB del 7 % i el 8 % respectivament, representen laparici dun nou centre de leconomia mundial.
PARAULES CLAU
ndia creixement econmic desigualtats socials
222
Font 10. Bombai lany 1962 (ndia).
Font 11. Bombai lany 2006 (ndia).
Font 12. Pequn lany 1981 (Xina).
Font 13. Pequn lany 2005 (Xina).
4.1. Lndia
Lndia s un pas immens, amb una extensi que equival a set vegades Espanya. Tamb s un pas molt poblat, amb gaireb mil milions dhabitants. Cal recordar que algunes de les seves ciutats, com Calcuta, Bombai o Nova Delhi, es troben entre les metrpolis ms poblades del planeta. Des del punt de vista social i econmic, es tracta dun pas amb grans contrastos. Duna banda, la pluralitat tnica, religiosa i lingstica s extraordinria i, daltra banda, les desigualtats socials tamb sn molt rellevants; hi ha sectors de la poblaci amb un nivell econmic alt, una part molt important de la poblaci que viu en la ms absoluta pobresa i una classe mitjana que est augmentant rpidament a conseqncia dels canvis econmics. En lactualitat, leconomia ndia basa el seu creixement en la indstria txtil, la farmacutica especialitzada en la producci de medicaments genrics i, sobretot, en la producci de programes informtics. En aquest sentit, cal destacar que lndia genera una cinquena part de les exportacions de software de tot el mn. De tota manera, el creixement PAKISTAN econmic de lndia es considerar desenvolupat en el moment que el Jaipur sector agrcola produeixi la riquesa suficient per cobrir les necessitats del conjunt de la poblaci.
Amristar Delhi Nova Delhi Jodhpur Gwalior
Ahmadabad
SABIES QUE...?
Darrerament shan establert a Occident multinacionals ndies del sector de la informtica. Lndia s un dels primers productors mundials de te, caf, cot, blat de moro i arrs.
Font 14. Mapa poltic de lndia amb els lmits territorials dels estats.
XINA
223
NEPAL
Lucknow Patna
BHUTAN
Benars
BANGLA DESH
Jamshedpur
Jabalpur
Surat
Calcuta
Font 15. Projecci de levoluci comparada dels PIB

Dlars PIB per cpita 80 000 Estats Units
Bombai Poona
NDIA
Cuttack
Hyderabad Vishakhapatnam Hubli
Bangalore
Madrs
Jap
Font: FRANOISE LEMOINE: Lconomie indienne: changements structurels (2005).
60 000
Calicut Coimbatore Madurai Trivandrum
40 000 Xina 20 000 ndia
SRI LANKA
OCE
NDIC
0 2000
2010
2020
2030
2040
2050
9.15. Observa la informaci del grfic i ex-
150
300 km
posan les teves conclusions.
Unitat 9
4.2. La Xina
La Xina comparteix amb lndia les caracterstiques segents: la gran extensi de territori que ocupa (lextensi de la Xina equival a divuit vegades Espanya) i tamb el fet de ser un pas molt poblat, t gaireb ms de mil milions dhabitants. Pel que fa als aspectes socials i econmics, aquest pas tamb ens recorda fora lndia, ja que, sota una aparent homogenetat, hi ha una notable diversitat tnica i lingstica, aix com importants desequilibris entre el mn rural que representa el 60 % de la poblaci total i les ciutats. Per exemple, lany 2005, el salari mitj a les zones urbanes triplicava el corresponent a les zones rurals.
PARAULES CLAU
Xina
SABIES QUE...?
La Xina era coneguda a lEdat Mitjana amb el nom de Catai i actualment la poblaci xinesa lanomena Zhonghua, que vol dir Terra del Mig florit.
Font 16. Mapa poltic de la Xina amb els lmits territorials dels estats.
RSSIA
Qiqijar Harbin
224
KAZAKHSTAN MONGLIA
Changchun
Jilin
Fushun Shenyang
Urumchi
Pequn Tianjin Shijiazhuang Taiyuan
Anshan
Dairen
COREA DEL SUD
KIRGUIZISTAN
Jinan
Qingdao
AFGANISTAN PAKISTAN
Lanzhou Xian Zhengzhou Xangai Hangzhou Wuhan
XINA
Chengdu Chongqing Changsha
Nanchang
NEPAL BHUTAN
Guiyang
NDIA
MYANMAR
Kunming
Canton
Xianggang
VIETNAM LAOS
0 320 640 km
Actualment, la Xina s considerada el Taller del mn a causa de la seva producci manufacturera. s Amrica la setena economia mundial sedel nord gons el seu PIB, ocupa el tercer sia lloc en el comer internacional per XINA volum dintercanvis i s el primer Antiga Uni Europa Sovitica receptor mundial dinversi inoccidental dustrial estrangera. Prxim Orient i estats del Golf Prsic Amrica Per lespectacular creixement del sud econmic xins tamb presenta frica aspectes negatius, com ara les condicions de treball caracteritzades pels baixos salaris, les llargues jornades i la prohibici dafiliar-se als sindicats; la dependncia de les inLes fletxes sn proporcionals al valor de lintercanvi del comer de mercaderies. versions estrangeres, aix com la dependncia energtica i laugment sostingut de les emissions de CO2. Font 17. Exportacions xineses en milers de milions de dlars (2004). Finalment, cal recordar que la Xina ha dafrontar el repte de solucionar els desequilibris interns entre el camp i la ciutat; per tant, s 9.16. Descriu la informaci que proporcionecessari que apliqui poltiques adequades abans que no es vegi afecna aquest mapa seguint les pautes que them proporcionat en lapartat 8. Interpretar un tada per un procs de conflictivitat creixent en els prxims anys. mapa temtic, de les pgines 94 i 95. En aquest sentit, cal destacar que lany 2005 la mitjana dels ingressos anuals de les llars urbanes xineses era superior, en gaireb 700 dlars, a la corresponent a les llars rurals. Un altre aspecte important s que actualment la pagesia xinesa sest organitzant en diversos moviments de protesta contra la forta pressi fiscal que rep de les autoritats locals, aix com per la confiscaci de terres sense rebre compensacions equitatives.
0 1400 km
225
A C T I V I T A T S
9.17. Enumera els trets que tenen en com lndia i la Xina des del punt
SABIES QUE...?
La Xina s el pas del mn amb ms accidents laborals. Per exemple, els anys 2000 i 2005 van haver-hi un total de 6 476 accidents.
de vista geogrfic, social i econmic.

9.18. Indica quines sn les principals activitats econmiques a lndia. 9.19. Busca informaci sobre les principals religions de lndia i de la
Xina, i elaboran un breu informe. Aquest informe pot anar acompanyat de fotografies i de grfics.
9.20. Resumeix quins sn els principals reptes que han dafrontar lndia
i la Xina en els prxims anys.

9.21. Explica amb paraules teves perqu lndia i la Xina es poden consi-
derar dues noves regions econmiques.

9.22. Quin impacte pot tenir per al medi ambient del planeta el creixement econmic daquests pasos? Justifican la teva resposta.
INTRODUCCI Al llarg daquesta unitat heu pogut comprovar que a la Terra hi ha molts tipus diferents de regions geogrfiques. Nosaltres us hem parlat noms de quatre regions del nostre planeta, per ara vosaltres, a travs dels recursos que us ofereix la Xarxa, podreu ampliar-ne aquesta llista. Animeu-vos i trieu les regions que vulgueu conixer. TASCA Formeu grups de tres alumnes i redacteu un treball sobre una regi geogrfica. Cal que acompanyeu el text amb totes aquelles imatges que siguin necessries. El treball, incloent-hi les imatges, no ha de tenir ms de deu pgines, i cal que lelaboreu en format Word. Tamb podeu exposar-lo a classe, per als vostres companys i companyes, en format PowerPoint. PROCS El treball ha de constar duna introducci, de quatre apartats i dunes conclusions. La introducci ser igual en tots els treballs, per la resta dapartats seran diferents, ja que cada grup haur triat una regi geogrfica diferent. A continuaci us en suggerim un gui. Els subapartats us poden facilitar la feina, per mai limitar-la. Per tant, podeu modificar aquest gui amb daltres aspectes.
226
1. Introducci (presentaci del treball) 2. Localitzaci i dades generals 2.1. Espai geogrfic concret 2.2. Extensi, poblaci, etc. 3. Medi fsic 4. Poblaci 5. Economia 6. Cultura 7. Conclusions
Tamb us suggerim alguns exemples de regions, per podeu triar-ne una que no sigui cap daquests exemples i que us interessi ms: Amrica temperada, Europa balcnica, Pasos Catalans i arc mediterrani. Veliko Trnovo (Bulgria). UN PARELL DADVERTIMENTS No escriviu mai cap paraula de la qual no conegueu el significat. No copieu mai frases senceres de les fonts que consulteu. RECURSOS Per poder elaborar aquest treball, cal que entreu en el web www.espaibarcanova.cat (enllaos 17).
REGI
es defineix per
hi ha diversos
factors
exemples
poltics econmics naturals culturals histrics
227
el Magrib
el Prxim Orient
lndia
la Xina
s una
s una
sn
regi natural
regi econmica
regions econmiques noves
Unitat 9
Resum grfic
Regi 1.
Magrib 2.
228
En lmbit de la Geografia es considera regi qualsevol zona o part de lespai geogrfic dotada de caracterstiques homognies o especials de tipus natural, social, econmic, cultural o poltic que la diferencien de la resta despais.
Prxim Orient 3.
El Magrib s la zona del nord dfrica formada pels pasos segents: Marroc, Algria, Tunsia, Lbia i Mauritnia. El Magrib est considerada una regi natural i els pasos esmentats presenten trets geogrfics, demogrfics, econmics i culturals semblants. A ms, tamb tenen en com el seu passat colonial.
La regi del Prxim Orient no sempre ha tingut els mateixos lmits i encara avui no hi ha consens absolut sobre la seva delimitaci. A grans trets, el Prxim Orient es pot considerar una crulla entre el mn mediterrani i lsia Central. Quant a pasos que en formen part, podem parlar dels segents: Autonomia Palestina, Israel, Lban, Jordnia, Sria, Iraq, Arbia Saudita i els estats del Golf Prsic.
ndia 4.1.
Xina 4.2.
Lndia s una nova regi econmica i alhora un pas immens, amb una extensi que equival a set vegades Espanya. Tamb s un pas molt poblat, amb gaireb mil milions dhabitants. Cal recordar que algunes de les seves ciutats, com Calcuta, Bombai o Nova Delhi, es troben entre les metrpolis ms poblades del planeta. Des del punt de vista social i econmic, es tracta dun pas amb grans contrastos.
La Xina s una altra nova regi econmica i comparteix amb lndia les caracterstiques segents: la gran extensi de territori que ocupa, el fet de ser un pas molt poblat, t gaireb ms de mil milions dhabitants. Sota una aparent homogenetat, a la Xina hi ha una notable diversitat tnica i lingstica, aix com importants desequilibris entre el mn rural i les ciutats.
creixement econmic 4.
diversitat cultural 3.1.
229
El creixement econmic s lexpansi de leconomia dun pas.
desigualtats socials 4.1.
La diversitat cultural s una qualitat o caracterstica de la cultura humana que est relacionada amb el fet que existeixen diferents societats i cada una delles t la seva prpia cultura. Aquesta diversitat es manifesta bsicament en la llengua, la religi i els costums.
Les desigualtats socials sn aquelles diferncies entre les classes socials pel que fa a laccs als recursos i, per tant, a un grau de benestar adequat.
Unitat 9
AC T I V I TAT S
Regi i conjunts regionals
Copia i completa en el teu quadern la taula segent indicant el principal factor que ha influt en la determinaci de cada una de les regions que hi ha en la columna de lesquerra:
9.23.
Exemples de regions Amrica temperada Pasos Catalans Europa balcnica Castella-la Manxa Tipus de factor
Explica breument les caracterstiques culturals comunes dels pasos del Magrib.
9.27.
El Prxim Orient
9.28.
Situa en un mapa mut els pasos del Prxim
Orient. En grups de tres o quatre persones busqueu informaci sobre el conflicte entre Palestina i Israel, i elaboreu-ne un informe. Podeu estructurar la informaci cronolgicament i cal que illustreu el treball amb mapes per facilitar-ne la comprensi. Posteriorment, podeu exposar-lo a classe davant dels vostres companys i companyes.
9.29. TREBALL
COOPERATIU.
El Magrib
9.24.TREBALL COOPERATIU. En grups de tres o quatre per-
sones busqueu informaci i prepareu una ruta turstica pel Marroc o per Tunsia. Cal que indiqueu els aspectes segents: itinerari, poblacions que voleu visitar, tipus dallotjament i de transport. Acompanyeu la informaci escrita amb fotografies i mapes.
230
Valora la possible relaci entre lexistncia dimportants reserves de petroli i gas natural i la conflictivitat al Prxim Orient. Escriu-ne les teves conclusions.
9.30. 9.31. Situa en un mapa mut del Prxim Orient els principals accidents geogrfics daquesta regi.
A lEstat espanyol, concretament a Andalusia, shi troben la Mesquita de Crdova, lAlhambra de Granada i la Giralda de Sevilla. Tots tres monuments sn una mostra important de lart musulm. Elabora un trptic amb una breu descripci de cada monument i amb fotografies que acompanyin el text.
9.25.
Penses que lexistncia de conflictes armats pot influir sobre el desenvolupament de leconomia dun pas? Justifica la teva resposta.
9.32. 9.33.
Observa la taula que hi ha a continuaci i fes un comentari seguint els punts segents: descripci, explicaci i conclusions.
9.26.
Pasos Analfabetisme en les dones (%) 40,4 29,3 61,7 0 68,7 36,9 0 Accs a Nombre de Internet metges (per cada (per cada 1 000 hab.) 1 000 hab.) 16 29 26 239 4 64 573 1,0 1,29 0,48 2,90 0,14 0,70 3
Observa la taula segent. Desprs classifica els pasos segons la situaci que presenten els indicadors socioeconmics i, finalment, redacta les conclusions a les quals has arribat.
Pasos
Mortalitat infantil () 21 94 5 23 22 18 22
Nombre de metges (per cada 1 000 hab.) 0,8 0,5 4 2 3 1,4 1,4
PIB per habitant ($) 726 3 500 22 077 4 383 5 930 3 724 12 680
Algria Lbia Marroc Espanya Mauritnia Tunsia Sucia
Auton. Palestina Iraq Israel Jordnia Lban Sria Arbia Saudita
Font: El estado del mundo. Ed. Akal (2006).
AC T I V I TAT S
Lndia i la Xina: noves regions econmiques

9.34.
9.37.
Llegeix el text segent i respon les preguntes que hi ha continuaci:
Escriu si les afirmacions segents sn certes o falses. Les afirmacions que sn falses reescriu-les correctament: a) Lndia i la Xina podrien constituir un nou centre de leconomia mundial. b) Actualment, la Xina ha eliminat les desigualtats entre el mn rural i el mn urb. c) La informtica s un sector poc desenvolupat a lndia. Qu en sabeu de lart de lndia i la Xina? En grups de tres o quatre persones busqueu informaci i elaboreu una sntesi informativa sobre les principals caracterstiques de lart daquests pasos. Illustreu el treball amb fotografies.
COOPERATIU.
9.35. TREBALL
es dIntermn Oxfam, continuem amb els nostres projectes a lEstat de Mah ar ashtra (ndia), on treballem amb les comunitats agrcoles oferint assessorament sobre els assentaments de terres i la millora dels ingressos. Tamb duem a terme programes educatius i sanitaris en un pas on predomina lanalfabetisme i on la manca de salubritat s el problema ms important. En lmbit del Comer Just, collaborem amb nombroses organitzacions del pas, ja que lndia s el principal provedor de les nostres botigues.
Memria, resum dactivitats dIntermn Oxfam (20042005)
9.36.
Observa el mapa i respon les preguntes: a) Quina informaci proporciona el mapa? b) Quins sn els pasos que presenten un creixement econmic ms elevat? c) Quines activitats econmiques protagonitzen el creixement econmic de lndia i la Xina?
a) Quines sn les idees principals del text? b) Com es pot explicar el fet que en un pas com lndia, que creix econmicament, sigui necessria la intervenci duna ONG com Intermn Oxfam? Justifican la teva resposta. c) Qu s el Comer Just? Recorda que ho hem treballat en una unitat anterior.
231
Creixement econmic mundial
OCE ATLNTIC
OCE PACFIC
OCE
Equador Equador
PACFIC
Mitjana de taxes devoluci anual de la RNB1 entre 1990 i 2003 4,8 a 15 % 3 a 4,8 % 1,5 a 3 % 0 a 1,5 % -2 a 0 % -6 a -2 % Dades no disponibles
1
O C E N D I C
Renda Nacional Bruta
2 500
5 000 km
Font: Base de dades en lnia del Banc Mundial.
Unitat 9
1. Enumera els principals factors que influeixen en la determinaci duna regi i posa un exemple con-
cret per a cada un dells.

2. Defineix amb paraules teves el concepte de regi. 3. Situa en un mapa mut els pasos que formen la regi del Magrib. 4. Explica quines sn les causes que justifiquen lemigraci de la poblaci magribina cap a Europa. 5. Enumera les principals activitats econmiques que es desenvolupen als pasos del Magrib tot citant
exemples concrets.
6. Escriu si les afirmacions segents sn certes o falses. Les afirmacions que sn falses reescriu-les cor-
rectament: a) Les reserves de petroli i gas natural del Prxim Orient sn abundants per difcils dexplotar. b) No hi ha un consens clar pel que fa als lmits de la regi del Prxim Orient. c) Lany 2003 es va iniciar el conflicte entre Palestina i Israel. d) La diversitat lingstica i religiosa al Prxim Orient s fora important.
7. Indica quins sn els pasos implicats en els conflictes arBalana comercial de la Xina amb
(en milers de milions de dlars) el mn 100 90 80 lASEAN
mats que encara sestan desenvolupant al Prxim Orient.

232
8.
Justifica la segent afirmaci: Lndia i la Xina poden modificar lactual distribuci dels centres de leconomia mundial.
Observa la taula segent i comenta-la dacord amb els punts segents: descripci, explicaci i conclusions.
9.
Evoluci dalguns indicadors a lndia Indicador Mortalitat infantil (en ) Esperana de vida (en anys) PIB per habitant (en $) Aparells de televisi (per cada 1000 hab.) 1980 1990 2003
70 60 50 40 30
117 54 643 3
89 58 1.382 32
76 61 2.829
20 10 0 -10
1995 1995 2000 2005 2000 2005
83
La balana comercial de la Xina,mpliament favorable en relaci amb la majoria de les grans regions mundials, continua essent deficitria amb lAssociaci de les Nacions del Sud-est asitic (ASEAN), el seu principal provedor de recanvis i peces per acoblar.
Fonts: The Economist (19 de novembre de 2005), China Statistical Yearbook (2005), China Statistical Press, Aduanes xineses, Banc Asitic de Desenvolupament.
10. Observa el grfic que hi ha a la dreta i comental dacord
amb els punts segents: descripci, explicaci i conclusions.
Dossier
i g e r a n u : n El Kurdista t a t s e n u r e s a que podri

El territori anomenat Kurdistan t una extensi aproximada de 500 000 km2 i forma una mena de mitja lluna que va des dAnatlia (Turquia) fins a lIran i el golf Prsic. Per aquest territori no constitueix una unitat des del punt de vista poltic, sin que est dividit entre quatre estats diferents: Iraq, Iran, Turquia i Sria. A principis del segle XX, el Kurdistan era una regi de lImperi turc. Quan aquest va desaparixer en el context dels canvis territorials produts a conseqncia de la primera guerra mundial, les expectatives dels seus habitants, els kurds, daconseguir la seva independncia, van ser frustrades pel Tracte de Lausana de 1923, que va ratificar la divisi del territori kurd.
Unitat 9
M a r
G e r g i a
R
Tbilisi
z
N e g r a
Batomi
Kackar Dag 3 931
M a l u y
K a v k a
ss
ia
r M a
Armnia
Se rra la da
Sivas
Mercan Dag 3 462
del
n t Po
Erzurum
Palandoken Dag 3 124
i a m n A r
G. Aragac 4 090
Llac Ozero Sevan
Azerbaidjan
Bak
Erevan
s p i a C
u
Elzig
a
Suphan Dag 4 058
Ararat 5 165
Tendurek Dag 3 533
G. Kapydzik 3 904
K
Saba
uh
ha -Y
e
u Malatya og yd e n G
E at ufr es
slar Tor o
Tigris
Llac Van Golu
Kuhh-ye
Llac Urmia
ln Ardabil
qu
Tabriz
s h Ardabil
4 821 Haram Dgh 3 772
Ta l e s
Orumiyeh
hKu
z Bo
Rasht
Ganziantep
Urfa
I
Al Hasakah Mossul Arbil As Sulaymaniyah Kirkuk
r
Mahabad
a
Se rr
Zanjn
Alep
al
Eufrates
M e s
ad
Deir ez Zr
d
Hamadn
Kuh-e Dalakhni 3 280
o
p
g Ti ris
S r i a
Al Qaim Aksht
Tq-e Bostan 3 350
Eu
fra
Bakhtaran
e l
Z
o
te s
ro
Borujerd
t
m
Bagdad
Territori kurd
0 150 km
Khorrambd
Desert
de
Sria
i a
Dezful
Dossier
Unitat 9
Al llarg del segle XX, el poble kurd ha viscut enmig duna conflictivitat gaireb constant, enfrontat amb els estats que el dominen i, a la vegada, durament reprimit per aquests, especialment per Turquia i Iraq. A ms, els kurds shan vist involucrats en tots els conflictes que shan desenvolupat a la zona: guerres entre lIran i lIraq, i les guerres del Golf, tant la de 1991 com la de 2003. Una de les conseqncies ms dramtiques daquesta situaci ha estat lxode constant duna part important del poble kurd, que ha hagut dabandonar el seu territori davant el perill dun autntic intent de genocidi. En lactualitat, sembla que la creaci duna regi autnoma kurda a Iraq es pot consolidar. Aquest fet provoca una intensa inquietud als governs dIran, Turquia i Sria, que temen que la poblaci kurda dels seus territoris vulgui seguir lexemple iraqui.
Finlndia Sucia Noruega Dinamarca Pasos e gn s Re Baixo Unit Alemanya Blgica Sussa Frana Canad Itlia Grcia Lban Estats Un its Turquia ustria Gergia
n Kazakhsta
Kirguizistan Azerbaidj an Turkmenist an
Armnia Afganista Iraq Iran n
Sria
Eritrea
Iemen
Somlia
ns Migracio
ce kurdes re
600000
iques o ec ons polt nts per ra
es onmiqu
120000 50 000 10 000
s ica kurda portacion Llar histr udes de de rdes nasc ts ku en Colnies m desplaa o dantics
5000 km 2500 0
Aspectes socioeconmics del Kurdistan

La poblaci kurda formada per gaireb 30 milions de persones t una llengua prpia, el kurd, que presenta nombroses variants dialectals segons les zones. La religi majoritria s la musulmana, tot i que hi ha minories daltres religions com la cristiana. Pel que fa a leconomia, el territori kurd s ric en recursos, sobretot en petroli, gas natural, carb, ferro i altres minerals. Per aquests recursos no beneficien la poblaci kurda, ja que sn explotats pels estats que en controlen el territori. En conseqncia, la majoria de la poblaci es dedica a l agricultura i en general, el nivell de vida s baix. En conclusi, ara com ara, la regi del Kurdistan continua fragmentada i sota el domini de diversos estats sense que la seva poblaci tingui, a mitj termini, una expectativa clara de millorar-ne la situaci.
Mossul. En aquesta ciutat hi ha jaciments de petroli; s un centre comercial i nus de comunicacions. Objecte de litigi entre lIraq i Turquia, el territori de Mossul fou atribut el 1925 a lIraq per la Societat de les Nacions.
Mont Ararat (5 165 m), situat al Kurdist an turc.
Unitat 9
Dossier
0 1 t a t i n U
Viure en un mn divers
Totes les persones neixen iguals en drets i en deures. Per els grups humans mostren aspectes fsics fora diferents: el color de la pell, la forma dels ulls, els cabells, etc. Tamb tenen creences i religions distintes, parlen llenges diferents i escolten msiques diverses. Per aix diem que tenen cultures diferents. En aquesta unitat analitzarem algunes de les diversitats fsiques i culturals del mn davui.
236
ndies guarans de la tribu Pai Tavytera (entre Paraguai i Brasil.)
PARAULES CLAU
mestissatge racisme genocidi identitat cultural xenofbia diversitat lingstica diversitat religiosa
Escola de Primria, a Florida (Estats Units).
Infants duna escola (Corea).
Infants kenyans jugant.
237
Nens jugant al criquet al costat del Ganges (ndia).
OBJECTIUS DIDCTICS
1. Resumir les explicacions sobre les diferncies fsiques. 2. Argumentar labsurd cientfic de les posicions racistes. 3. Definir cultura i enunciar els elements de qu es compon. 4. Situar geogrficament les grans rees lingstiques. 5. Indicar alguns elements bsics de les principals religions i situar geogrficament les ms importants segons el nombre dadeptes.
Infant amerindi ballant.
0 1 t a t i Un
1. Les diferncies fsiques
Totes les persones del mn, sense excepci, pertanyen a la mateixa espcie: lHomo sapiens. Aquesta espcie t una antiguitat duns 250 000 anys. El seu origen es troba al cor de lfrica. Sembla que va ser a la zona tropical o equatorial daquest continent on, desprs duna llarga evoluci, van viure els primers exemplars. Grcies a la seva intelligncia i a la seva capacitat dadaptaci, lHomo sapiens sha anat estenent per tots els indrets de la Terra. Encara que avui totes les persones pertanyem a la mateixa espcie, presentem trets fsics molt diferents. Aix va fer que al segle XIX es classifiquessin els humans en tres races segons el color de la pell: blanca, groga i negra. Tanmateix, dins de cada raa hi havia tants matisos i diferncies que, al final, podien arribar a aparixer ms d11 000 variants. Aquest excs de variants fa que la classificaci sigui intil. Per tant, no t sentit parlar de races en lespcie humana.
PARAULES CLAU
mestissatge
238
Nena originria de Finlndia (Europa).
Nena originria de Zmbia (frica).
Font 1. Les diferncies fsiques.

10.1. Com texpliques que si totes les persones pertanyem a la mateixa espcie existeixin entre nosaltres tantes diferncies fsiques?
Nen originari de Monglia (sia).
En els ltims anys, la gentica de poblacions* ha demostrat que les diferncies fsiques de lespcie humana no constitueixen races, sin que sexpliquen sobretot per ladaptaci al medi que han hagut de fer les persones al llarg de la seva existncia. Aix, per exemple, a la zona equatorial les persones tenen la pell negra per protegir-se de la radiaci solar. A mesura que ens allunyem de lequador i els rajos de sol arriben a la Terra de manera ms obliqua, la pell dels individus ja no cal que sigui tan fosca.
VOCABULA
RI
Gentica de poblacions. Branca de la gentica que investiga com sexpandeixen els gens a travs de les poblacions dorganismes. La gentica s lestudi cientfic de la transmissi dels carcters fsics, bioqumics i de comportament entre pares i fills.
a idea de raa aplicada als humans s totalment arbitrria. [] Cap grup hum no correspon a un tipus biolgicament pur, com pot ser-ho una soca de rates de laboratori. Si agafem un parell de rates i fem que els seus descendents es reprodueixin entre germans i germanes durant vint generacions, el resultat s una raa pura. Aix no existeix en lsser hum. Sempre es produeix un grau de barreja. Fins i tot les poblacions que shan vist allades durant milers danys no han tingut temps de produir una raa. [] Per curis que pugui semblar, els blancs, els negres i els grocs no formen races. [] En els llocs on el sol s fort trobem poblacions de pell negra; s aix de senzill. En realitat, el color de la pell conta la histria dels climes i no la dels pobles.
LUIGI LUCA CAVALLI-SFORZA (genetista itali).
Font 2. La idea de raa.

a) Qu vol dir la pell conta la histria dels climes i no la dels pobles? b) Per qu cap grup hum forma una raa pura?
Actualment, els cientfics classifiquen els humans per famlies gentiques. Sen compten set, que no coincideixen necessriament amb el color de la pell, s a dir, amb les races tradicionals (blanca, negra i groga). Hi ha persones de pell negra a lfrica i a les illes del Pacfic, per exemple, que pertanyen a dues famlies gentiques molt allunyades entre si. Amb tot, cal tenir en compte que els humans ens hem barrejat molt i, poc o molt, presentem arreu un grau de mestissatge. La paraula mestissatge, aplicada als humans, es refereix a lencreuament de persones de trets fsics molt diferents. Per tot plegat, ja no t sentit parlar avui dia de raa negra, de raa groga o de raa blanca. A ms, genticament no hi ha cap motiu per defensar que una famlia gentica o un grup hum sigui superior a un altre. Fsicament, doncs, som el resultat de ladaptaci al medi i, sobretot, al clima.
239
Font 3. La classificaci dels humans segons Luigi Luca Cavalli-Sforza Famlia gentica africana caucsica nord-asitica sud-asitica amerndia insular del Pacfic aborgena australiana Zona frica Europa i oest dsia nord dsia sud dsia Amrica Oceania Austrlia
SABIES QUE...?
Aborigen s una paraula derivada del llat (dab, des de, i dorigo, origen) que es refereix a les persones que poblen una zona des de molts segles enrere. Aix, per exemple, a Austrlia conviuen avui els descendents dels britnics que la van colonitzar el segle XVII i els aborgens dAustrlia, que sn els habitants que els colonitzadors hi van trobar i que ja hi vivien des de feia molts segles.
A C T I V I T A T S
10.3. Posa exemples de la diversitat fsica de les persones. 10.4. Per qu la classificaci en races s intil? 10.5. Indica les causes que expliquen la diversitat fsica de les persones. 10.6. Les famlies gentiques coincideixen amb les races amb les quals
shavien classificat els humans en temps anteriors? Per qu?
0 1 t a t i Un
2. El racisme
Hi ha gent que davant la presncia dalg que s diferent (per laspecte fsic, per la manera de vestir, etc.) t una sensaci dincomoditat. Aix no s del tot estrany perqu durant molts milers danys, al llarg de la Prehistria, va ser una manera dadaptar-se als possibles perills procedents duna altra tribu. Aix ja no t sentit en les societats modernes. I per tant aquestes sensacions, si es tenen, shan de superar.
2.1. Qu s el racisme?
El racisme s una teoria que defensa la desigualtat entre els grups humans pel fet de tenir aspectes fsics o culturals diferents. Les persones racistes es consideren membres duna raa superior. En conseqncia, defensen que les persones daltres races han de ser separades, marginades o, fins i tot, explotades econmicament. De vegades la persona racista arriba a lextrem de creure que un determinat grup hum ha de ser exterminat. Lextermini dun poble de caracterstiques fsiques o culturals diferents per part dun altre s un genocidi. El racisme s una autntica malaltia social. Al llarg del segle XX shan produt casos dramtics desclat de racisme, com lextermini de jueus per part dels nazis, la segregaci social dels nord-americans de pell negra als Estats Units o lextermini dels armenis per part dels turcs als primers anys del segle XX. Actualment es donen brots de racisme a diversos llocs dEuropa i tamb a Catalunya.
240
Font 4. Antic camp de concentraci nazi dAuschwitz (Polnia). El genocidi nazi va provocar a la vora de sis milions de morts en forns crematoris i camps de concentraci entre el 1941 i el 1945.
PARAULES CLAU
racisme genocidi
Font 6. Protesta de lany 1968 a Memphis contra la segregaci racial (EUA).
2.2. Racisme i cincia

Si des dun punt de vista cientfic no es pot parlar de races humanes, per qu, doncs, hi ha gent racista? Un racista s una persona ignorant, que desconeix el que diu la cincia sobre la diversitat fsica dels humans. Aquesta ignorncia activa la seva por, la qual combinada amb la possible infelicitat personal, li fa descarregar el seu malestar en persones immigrants, ms pobres i ms incapaces de defensar-se. s prou sabut que, quan les persones tenim por i ens sentim insegures, tendim a carregar les culpes als altres. No hi ha res ms fcil, i alhora ms fals, que atribuir la inseguretat ciutadana o les raons dels mals econmics (atur, sous baixos, etc.) a un grup hum pobre i marginat. El racisme no s noms una malaltia prpia dels europeus o occidentals. Malauradament sha donat i es dna en pobles i cultures molt diferents. En els darrers anys, malauradament, han estat notcia el genocidi de Cambodja (1975-1979), el de Rwanda entre hutus i tutsis (1994) o la dels albanesos a Kosovo a mans dels serbis (1999). Per lluitar contra el genocidi i els crims contra la humanitat sha creat el Tribunal Penal Internacional (1998).
Font 5. El primer exemple de genocidi massiu conegut al segle XX va ser el que va dur a terme el govern turc sobre la poblaci armnia entre el 1915 i el 1923.
241
SABIES QUE...?
Entre el 1975 i el 1979, la poltica genocida de Pol Pot va causar a Cambodja ms de 2 milions de vctimes entre una poblaci que no arribava als 9 milions dhabitants. Es calcula que lany 1994, prop dun mili de tutsis van morir assassinats a mans dels hutus. Aquesta xifra equival a les 4/5 parts del total de la poblaci tutsi de Rwanda.
A C T I V I T A T S
10.7. Explica en el teu quadern qu s el racisme. 10.8. Posa exemples dactituds racistes que coneguis. 10.9. Per quins motius la teoria racista no t sentit? 10.10. Busca informaci sobre algun genocidi histric i Font 7. Manifestaci contra el racisme (Premi de Mar, maig del 2002).
digues quines sn les raons que van adduir els qui el van cometre. Critican els arguments.
0 1 t a t i Un
3. La diversitat cultural
Els humans naixem indeterminats genticament. Aix vol dir que, en nixer, no sabem fer res llevat de xuclar. Si de petits no som atesos, ens morim. En canvi hi ha animals que, instintivament, saben nedar, alimentarse o construir un niu sense que ning els ho ensenyi. Els humans, doncs, per cobrir les nostres necessitats ens calen coneixements, eines i smbols*. s a dir, necessitem obtenir una cultura. Els aspectes fsics shereten dels progenitors. La cultura no shereta: sha daprendre.
3.1. Qu s la cultura?
La cultura s el conjunt organitzat de coneixements, eines i smbols compartits per un grup hum amb els quals, al llarg de la histria, aquest ha anat cobrint les seves necessitats i ha pogut sobreviure. Per sobreviure, les persones han fabricat eines (llances, aixades, estris per escriure, ordinadors, etc.). Amb aquestes eines han pogut, per exemple, obtenir aliments, defensar-se o comunicar-se. s a dir, han determinat formes de vida* concretes. Els humans necessitem, tamb, smbols. El ms important s la llengua, constituda per sons i signes que permeten expressar sentiments i idees. Dins dels smbols hi tenen una importncia especial les creences i les religions. Aquestes proporcionen als grups humans una manera de veure el mn que justifica lorganitzaci social, els sistemes de parentiu i les pautes de comportament. Les formes artstiques (pintura, msica, dansa, etc.), aix com les tradicions, tamb formen part del mn simblic duna cultura. El conjunt de valors, creences, religi i tradicions en constitueixen limaginari. Totes les persones i grups humans tenen les mateixes necessitats bsiques, per la seva resposta per resoldre-les s diferent. Per aix en el mn existeixen moltes cultures distintes.
242
Font 8. Formes de vida i smbols. Actuaci dels castellers de la Colla Jove dels Xiquets de Valls a Catalunya i una dona munyint una vaca a Kenya.
10.11. Observa les dues fotografies i comenta-les. Desprs indica altres exemples de formes de vida i de smbols (llenges, creences o religions i tradicions).
3.2. Identitat cultural, etnocentrisme i xenofbia

La cultura dun poble proporciona a les persones que la comparteixen un sentiment de pertinena al seu grup, tnia* o naci. Aquest sentiment de pertinena s el que sanomena identitat cultural. Cal estimar la prpia identitat cultural i respectar la dels altres. Mai no sha dimposar una cultura per la fora. Quan algun grup creu que la seva identitat s superior a la dels altres sost una doctrina similar al racisme: letnocentrisme. Lnic lmit a les prctiques duna cultura concreta s el respecte dels drets humans. Una altra manifestaci collectiva que conv eliminar s la xenofbia (paraula derivada del mot grec xens, que vol dir estrany o estranger, i de phbos, que significa por, terror. Aix doncs, xenofbia vol dir terror o por a lestranger). La persona que s xenfoba experimenta un sentiment dodi a un grup cultural o estranger diferent del seu.
VOCABULARI
Smbol. Senyal, signe o acci que representa o revela alguna cosa que no es pot percebre directament pels sentits. Aix, per exemple, una bufanda amb els colors de la samarreta dun equip portada per alg revela que la persona que la porta ns simpatitzant. Una paraula escrita et revela un significat. Formes de vida. Les maneres de treballar de les persones i dobtenir i distribuir els recursos per viure dins dun grup hum. tnia. Paraula derivada del mot grec thnos, que vol dir poble, raa.
243
A C T I V I T A T S
10.12. Explica amb paraules teves qu sentn per cultura i posan exemples. 10.13. Posa exemples de necessitats comunes resoltes de maneres diferents. 10.14. Enumera alguns elements similars de cultures diferents (formes
Font 9. Manifestaci dimmigrants per reivindicar els seus drets i lluitar contra la xenofbia (Barcelona, maig del 2002).
de vida, creences o religions, llenges, formes artstiques, tradicions, etc.)

10.15. Quina similitud i quines diferncies hi ha entre racisme, etnocen-
trisme i xenofbia? Posan exemples.

10.16. Esmenta exemples didentitats culturals diferents. 10.17. Explica qu vol dir lafirmaci segent: La cultura no shereta ge-
PARAULES CLAU
identitat cultural xenofbia
nticament, sin que saprn.
0 1 t a t i Un
4. La diversitat lingstica
En el mn es parlen al voltant de 6 000 llenges diferents. Malgrat lenorme diferncia de sons i paraules entre totes aquestes llenges, lexistncia de la llengua, entesa com a sistema de comunicaci, mostra la unitat de lespcie humana. Totes les llenges vives es poden traduir entre si, la qual cosa indica que totes tenen un fons com que sanomena estructura profunda.
PARAULES CLAU
diversitat lingstica
4.1. Les famlies lingstiques

Les llenges de territoris relativament propers presenten caracterstiques comunes. Aix ha perms classificar-les per famlies. Aix, per exemple, la famlia indoeuropea sestn per gaireb tot Europa fins al sud dsia i aplega un munt de llenges (des de langls fins al tmil de lndia passant pel catal, el castell, lalemany, el rus i el grec, entre moltes daltres).
SABIES QUE...?
El pas del mn que t ms llenges s Indonsia. Hi viuen 190,5 milions de persones i shi parlen 660 llenges.
244
llenges allades famlia indoeuropea famlia caucsica
famlia uraloiukaguira famlia altaica famlia sinotibetana
famlia nigerocongolesa famlia afroasitica famlia nilosahariana
famlia australiana famlia dravdica famlia khoisan
famlia txucotiana famlia ustrica famlia indopacfica
famlia esquimoaleuta famlia amerndia famlia na-dene
Font 10. Les famlies lingstiques del mn segons el lloc del seu origen.
Algunes llenges, com el core o el japons, no pertanyen clarament a una famlia concreta. El mateix passa amb algunes llenges allades, com ara el basc. La famlia indoeuropea cont actualment el 70 % de tots els parlants del mn. Ha estat la famlia que ms sha expandit al llarg dels ltims segles i ha desplaat o ha substitut moltes altres llenges. Aix explica que lespanyol sigui dominant a lAmrica del Sud o que langls ho sigui a lAmrica del Nord, a Austrlia o a Nova Zelanda.
Distribuci de llenges per rea dorigen rea frica Amrica sia Europa Pacfic Totals Llenges vives Total 2 092 1 002 2 269 239 1 310 6 912 Percentatge 30,2 14,5 32,8 3,5 19,0 100,0 Nombre de parlants Total 675 887 158 46 559 381 3 489 897 147 1 504 393 183 6 124 341 5 722 861 210 Percentatge 11,8 0,8 61,0 26,3 0,1 100,0
Les 10 primeres llenges per nombre de parlants Llengua xins mandar angls espanyol rab bengal hindi portugus rus japons alemany Nombre de parlants (en milions) 1 223 403 341 320 340 738 215 000 189 000 182 000 176 000 167 000 125 000 113 641 Pas amb ms nombre de parlants Xina Estats Units Mxic Egipte Bangladesh ndia Brasil Rssia Jap Alemanya
Font 11. Les llenges del mn.

10.18. Observa aquestes dues taules i el
mapa de la font 10 i respon les preguntes segents: a) A quin continent hi ha ms llenges vives? b) A quina famlia pertany la llengua que t ms parlants del mn? c) Quines de les 10 llenges ms parlades del mn pertanyen a la famlia indoeuropea?
4.2. La dignitat de totes les llenges

Sha arribat a dir que determinats pobles de lAmaznia, com ara els tups, tenen una llengua inferior perqu no posseeixen, per exemple, una paraula per designar lloro. Per s que en canvi, tenen una paraula diferent per a cada una de les ms de cinquanta espcies de lloro de la zona. Hi ha societats caadores i recollectores que utilitzen la paraula molts per referir-se a aquelles quantitats ms enll del cinc perqu no tenen ms nombres, ja que en el medi on viuen no ho necessiten. Tamb podrem esmentar la llengua aka, parlada pels pigmeus, que no ha desenvolupat cap escriptura, per la seva sintaxi s ms complexa que la de langls. Tot plegat mostra que les llenges del mn sn diferents, per no hi ha llenges superiors ni inferiors.
245
A C T I V I T A T S
10.19. Qu vol dir les llenges
4.3. Lecolingstica
Tota llengua parlada per una comunitat no s nicament un mitj de comunicaci, sin que s tamb el reflex duna manera dentendre el mn, s a dir, duna cultura. Per tant, la desaparici duna llengua comporta tamb la desaparici duna cultura. Actualment hi ha llenges arreu del mn que estan en perill dextinci. De les gaireb 7 000 llenges del mn noms unes 25 tenen difusi oral i escrita important, i gaireb la meitat no sensenyen. Si no protegim les llenges, es calcula que la globalitzaci far que a final del segle XXI noms en quedin unes 200.
del mn sn diferents, per no hi ha llenges superiors ni inferiors? Posan algun exemple.

10.20. Busca la veu llengua a di-
verses enciclopdies o a Internet i esbrina quines llenges sn les ms parlades a cada continent. Desprs elabora un mapa per a cada continent i plasma-hi la informaci que has trobat prviament.
0 1 t a t i Un
5. La diversitat de creences i religions
Segons les creences que professen, les persones es classifiquen en dos grans grups: els teistes i els ateus. Els ateus sn les persones que no creuen en lexistncia de cap sser superior. Tampoc no creuen en cap mena de vida desprs de la mort. En aquest grup cal incloure-hi, tamb, els agnstics*. Els teistes sn les persones que creuen en lexistncia dun sser suprem. Generalment, les persones teistes, tant si creuen en un sol du (monoteistes) com si creuen en diversos dus (politeistes), solen practicar una religi*.
PARAULES CLAU
diversitat religiosa
VOCABULA
RI
Agnstic. Persona que no nega ni afirma que existeixin dus; es limita a pensar que el ms correcte s dubtar-ho, perqu amb la ra humana no es pot arribar a saber. Religi. Paraula que prov del mot llat religio que, segons unes opinions, significa relligar (relacionar la persona amb Du) i, segons unes altres, vol dir delicadesa. Si ens basem en el segon significat, podem entendre la religi com un sentiment interior caracteritzat per lamor intens a la natura i a les altres persones.
5.1. Els elements bsics duna religi

Una religi gaireb sempre parteix de lexistncia dun o ms dus amb els quals un grup o poble estableix relacions, ordinriament a travs duns intermediaris especials: els sacerdots. Les religions solen tenir un fundador que diu haver rebut directament de Du la revelaci de les veritats a les quals no podem arribar noms amb la ra. Per conixer b una religi cal analitzar-ne tres elements bsics: el dogma (all que sha de creure, revelat per Du al fundador), la moral (la manera de comportar-se correctament dacord amb el dogma) i la litrgia (conjunt de ritus i pregries individuals o collectives amb les quals els creients sadrecen a Du). Pertnyer a una religi, canviar-la, practicar-la en pblic o en privat, o b no pertnyer a cap religi o no practicar-ne cap constitueixen drets humans que cal respectar. Tamb cal tenir en compte que les religions no es poden imposar i que les seves prctiques han de respectar la llibertat individual i els altres drets humans.
Font 12. Els principals fundadors de religions Religi Judaisme Budisme Confucianisme Taoisme Cristianisme Islamisme Fundador
246
SABIES QUE...?
Abraham (segle XX aC) Siddharta Gautama (Buda) (563 aC 483 aC) Confuci (551 aC 479 aC) Lao Ts (segle VII aC segle VI aC) Jess de Natzaret (1 dC 33 dC) Mahoma (570 dC 632 dC) El judaisme i el cristianisme sumen 2 150 milions de fidels. Lislamisme t 1 300 milions de fidels. Les religions orientals (budisme, hinduisme, confucianisme i taoisme) tenen 1 276 milions de fidels.
5.2. Les religions ms difoses

De les religions actuals amb ms influncia al mn, la ms antiga s el judaisme i la ms moderna, lislamisme. En el mn occidental predomina el cristianisme, amb les seves tres variants: catlica, ortodoxa i protestant. En el mn oriental, en canvi, hi predominen el budisme, lhinduisme i el confucianisme.
cristianisme ortodox cristianisme catlic cristianisme protestant islamisme xita islamisme sunnita budisme hinduisme judaisme taoisme i confucianisme
Font 13. Les grans religions i les seves
5.3. Religi i territori

Les religions han influt en lorganitzaci del territori. Per exemple, la utilitzaci del pa i el vi en les cerimnies cristianes ha fet que la difusi del cristianisme comports lextensi dels cultius del blat i de la vinya. El judaisme i lislam, en prohibir el consum de carn de porc, han afavorit el desenvolupament de la ramaderia ovina i caprina. El vegetarianisme hind, que prohibeix el consum danimals a causa de la creena de la transmigraci de les nimes, ha potenciat el conreu de larrs, que s incompatible amb lexistncia de la ramaderia. Tamb el paisatge humanitzat registra la petjada del fenomen religis. Els temples, els cementiris, els llocs de pelegrinatge o les ciutats considerades santes, com ara la Meca o Jerusalem, han deixat marques visibles en el territori.
rees dinfluncia.
10.21. Busca informaci en una enciclop-
dia o a travs dInternet i resol les qestions segents: a) Descriu les principals caracterstiques dalgunes religions i analitzan les diferncies. b) Dins la religi islmica, quina diferncia hi ha entre sunnites i xites? c) Dins el cristianisme, quina diferncia hi ha entre ortodoxos i catlics? Qui sn els protestants? d) Quina s la diferncia entre jueus i cristians?
247
A C T I V I T A T S
10.22. Explica la diferncia entre un ateu, un teista i un agnstic. 10.23. Busca informaci en una enciclopdia o a travs 10.25. Sha de tolerar que la prctica ritual duna reli-
dInternet i compara alguns aspectes de dogma, moral i litrgia de diverses religions. Posan exemples.
10.24. Elabora un dossier de premsa sobre aspectes re-
gi obligui les persones que no sn creients a no menjar un determinat aliment contra la seva voluntat o els qui sn creients a mutilar alguna part del seu cos? Per qu?
10.26. Digues si a la vora del centre on estudies o a la
ligiosos. Comentan la informaci tot identificant si es refereixen al dogma, a la moral o a la litrgia.
vora de casa teva hi ha algun tipus de petjada religiosa (una creu, una imatge, una esglsia). Esbrina a quina religi pertany i quin s el seu significat o el seu s.
INTRODUCCI Un dels problemes ms greus que ha patit la humanitat ha estat lodi racial. Aquestes actituds dodi o desqualificaci daltres grups humans, tnies o nacions han justificat horribles genocidis. Encara avui, a comenament del segle XXI, no estem exempts de crrer aquest perill. Per tal de tenir-ne conscincia, us proposem de fer un treball sobre un dels tres genocidis ms recents: el de Cambodja, el de Rwanda o el de Bsnia. TASCA Us proposem la redacci dun treball sobre un daquests genocidis. Aquest treball el podeu fer individualment o en grup. Cal que acompanyeu el text amb totes aquelles imatges, quadres estadstics i grfics que considereu oportuns. El treball no ha de tenir ms de deu pgines, i cal que lelaboreu en format Word. Tamb podeu presentar el resul- Dones plorant davant les tombes dels seus ssers estimats, morts durant la tat a classe en format PowerPoint. massacre dSbrenica el 1995 (Bsnia i Hercegovina). PROCS
248
El treball ha de respondre a lesquema segent (hi podeu afegir ms entrades):

1. Lloc on sha produt el genocidi 1.1. rea geogrfica: lmits i caracterstiques fsiques 1.2. Aspectes culturals: formes de vida, llengua, creences i religions 2. El genocidi de (posa-hi el ttol que et convingui) 2.1. Els fets: mbit cronolgic 2.2. Els dirigents 2.3. Els actes genocides i el nombre de persones afectades 3. Causes i conseqncies 3.1. Raons dels actes genocides 3.2. Justificacions oficials dels agressors 3.3. Conseqncies
Internet
TOTES LES PERSONES DEL MN
procedim dun
sol grup hum
originari
els descendents es van estendre arreu del mn i es van anar diferenciant a partir de
de lfrica
la cultura
laspecte fsic
249
que es caracteritza per diferents
formen
formes de vida
llenges
tradicions
creences i religions
set famlies gentiques
es classifiquen en
teistes
ateus
la noci de raa aplicada a lespcie humana s
18 famlies
judaisme cristianisme islamisme hinduisme budisme taoisme confucianisme
arbitrria
0 1 t a t i Un
genocidi 2.1.
Resum grfic
mestissatge 1.
El genocidi s un acte criminal que tendeix a exterminar un grup nacional, tnic o religis.
El mestissatge, aplicat als humans, es refereix a lencreuament de persones de trets fsics molt diferents.
identitat cultural 3.2.
250
racisme 2.1.
El racisme s una teoria que defensa la desigualtat entre els grups humans pel fet de tenir aspectes fsics o culturals diferents.
La identitat cultural s el sentiment que t un poble de pertnyer a un grup, tnia o naci.
xenofbia 3.2.
diversitat lingstica 4.
La xenofbia s un sentiment dodi cap a un grup cultural diferent.
251
La diversitat lingstica al mn es fa palesa pel fet que shi parlen al voltant de 6 000 llenges diferents.
diversitat religiosa 5.
La diversitat religiosa al mn es fa palesa pel fet que actualment hi ha sis grans religions que apleguen milers de milions de creients. Tamb hi ha moltes persones que no creuen en cap sser superior.
0 1 t a t i Un
AC T I V I TAT S
Les diferncies fsiques
Observa les fotografies i respon les preguntes que hi ha a continuaci:
10.27. A B
Els habitants del planeta presenten una gran fsica i . Les diferncies del fenotip que criden ms latenci sn el de la pell i dels i la forma del . Tanmateix es tracta noms duns pocs hereditaris. Agafats tots els carcters hereditaris en el seu conjunt, les entre les anomenades races humanes sn realment molt . Aix fa que la idea de , avui, sigui considerada cientficament i intil aplicada a lespcie .
El racisme
C D 10.30. Relaciona cada concepte amb la definici que li correspon:
racisme
genocidi
estereotip
xenofbia
252
a) Quin tipus de diversitat presenten aquestes persones? b) Pertanyen a races diferents? Raona la resposta. c) Quina daquestes persones pertany a un grup que, originriament, habitava ms a la vora de lequador? Raona la resposta.
10.28. Digues quines de les caracterstiques segents es refereixen a una diversitat fsica i quines fan allusi a una diferncia cultural: a) El color dels ulls. b) La primera comuni. c) Vestir un quimono. d) Creure en diversos dus. e) La forma del crani. f ) La grandria del cos. g) El folklore. h) La dansa. 10.29.
a) Extermini conscient dun grup tnic, religis o nacional. b) Creena segons la qual un grup hum s biolgicament superior a un altre. c) Sentiment dodi cap a la persona estrangera o, ms en general, cap a la persona diferent per ofici, posici social, aparena fsica, opci personal o cultura. d) Afirmaci general i simplista referida a tot un grup hum, sigui cultural, nacional o duna aparena fsica determinada, amb carcter insultant o de menyspreu.
10.31.
Argumenta per qu el contingut daquest grafit s una manifestaci de xenofbia i resulta moralment inacceptable.
Copia el text de la columna de la dreta i completa els espais en blanc amb les paraules segents: ulls, arbitrria, carcters, diversitat, cultural, color, crani, raa, humana, diferncies, poques. Desprs posa un ttol al text i indica quina ns la idea principal.
AC T I V I TAT S
10.32.
Llegeix aquests dos textos, extrets de dues entrevistes al genetista itali Luigi Luca Cavalli-Sforza. Desprs respon les preguntes que hi ha ms avall:
A
Llegeix el text segent i resol les qestions que hi ha ms avall:

10.34.
odrem parlar dafricans i no africans, de negres i no negres; podrem parlar tamb dafricans del nord, del centre o del sud; fins i tot dasitics, indis, del Prxim Orient o daltres. En cap cas les classificacions no sn vlides, perqu hi ha massa trets comuns entre tots ells i massa pocs de diferents perqu en un sentit biolgic estricte es puguin considerar races diferents. S que s cert, per, que hi ha diversitat de carcters que sovint es manifesten morfolgicament i que saccentuen amb la distncia a la qual es troben dues poblacions: hi ha ms diferncies entre els barcelonins i els bascos, que entre els primers i els gironins, per no per aix sn dues races diferents. I el mateix es pot dir en dos casos oposats com els lapons, per exemple, i els pigmeus.
B
l mat del 25 dabril, els hutus es van presentar a la parrquia armats amb ganivets, martells i bastons. Jo tenia el local ple de refugiats tutsis. Venim a buscar-los em van dir. Vaig intentar dialogar amb ells, per aquella gent semblava haver embogit. Aleshores vaig anar a la sagristia, em vaig vestir amb la casulla, vaig agafar lesttua de la Verge i em vaig plantar a la porta per barrar-los el pas mentre aguantava enlaire la imatge de la Mare de Du. Du ha creat lhome a la seva prpia imatge i semblana. En nom de Du els vaig implorar no vesseu la sang daquesta gent innocent. Mateu-me a mi si aix s el que voleu. Dun cop de m els hutus em van tirar a terra i es van abraonar sobre els tutsis que eren a dins. Vaig quedar ests a terra aguantant impotent la imatge de la Mare de Du. Els van matar tots. BRU ROVIRA: fricas. RBA.
i dos grups dorigen com se separen i resten sense contacte de cap tipus durant un temps extremadament llarg, acabaran diferenciant-se prou per formar races i fins i tot espcies diferents. Aix no ha passat en la histria de lhome modern perqu cap poble no sha vist allat durant tant de temps.
253
a) Per qu no sn vlides les classificacions dels ssers humans en races? Argumenta la resposta a partir dels dos textos. b) Qu vol dir hi ha diversitat de carcters que sovint es manifesten morfolgicament i que saccentuen amb la distncia a la qual es troben dues poblacions? Posan alguns exemples que no siguin en el text. A continuaci tens dues llistes dexpressions anomenades respectivament caps i cues. Relaciona-les de manera que nobtinguis frases amb sentit: Caps 1. A Rwanda, el 1994, hi va haver un greu conflicte 2. A Cambodja, entre els anys 1975 i 1979, 3. A Kosovo, lany 1999, Cues a) es van exterminar ms de dos milions de persones. b) entre hutus i tutsis. c) els albanesos van patir la persecuci dels serbis.
10.33.
a) Posa un ttol al text. b) Per qu el capell es va posar la casulla i va agafar una imatge de la Verge? Per qu et sembla que creia que aix podria tenir algun efecte? c) Argumenta per qu el text reflecteix un moment dun genocidi.
La diversitat cultural
10.35.
Explica com creus que resoldries les necessitats concretes segents en el teu entorn cultural habitual: a) Com puc saber si quan faig una determinada acci est b o malament? b) Com he de desenvolupar la meva capacitat de coneixement? c) Qu he de fer si no em trobo b? d) Qu he de fer quan tinc gana? e) Per qu dormo tranquil i s que no em passar res? f ) Com he de reaccionar si veig que alg roba alguna cosa? g) Qu puc aprofitar per fer quan tinc vacances?
0 1 t a t i Un
AC T I V I TAT S
Llegeix aquestes dues histries imaginries sobre fets culturals reals i desprs fes les activitats que trobars al final:
10.36.
254
a Saba s la petita de sis germans. Ara est aprenent a trencar un ou destru per posarhi laigua. Aquests dies destiu est vivint en una cabana feta de branques i fulles resseques al voltant dun arbre solitari gaireb al costat del riu Nossob, a Botswana. Hi ha cinc cabanes ms. Sn cinc famlies: vint-i-vuit persones en total. Al mat, amb les altres dones, la Saba ja va a buscar arrels i sobretot mongongo, una fruita que li agrada molt. Aviat aprendr tamb a usar el kivi, el bast amb qu la mare desenganxa arrels de sota terra amb molta traa. Lacompanyen el seus germans, en Vasi i en Neguemba. El gran, en Noso, ja va a caar amb els homes. I fa un mes va practicar per primer cop els gestos mgics adreats a les forces de la malesa (al geni del bush) per tenir bona caa. El moment que li agrada ms del dia s el capvespre, quan arriben els homes de caar. Si algun dells ha tingut sort, es reparteixen el que han caat. Desprs de menjar una mica, tots es posen a xerrar asseguts a la vora de les cabanes. Al mes de gener, quan al desert Kalahari s el moment de ms calor, han danar a la vora dun llac. A la Saba no li agrada gaire lestiu perqu les famlies shan de desplaar i han de caminar molt i construir noves cabanes. Ara, per, aqu al costat del Nossob, hi est fora a gust. Si hi ha hagut bona cacera i tenen aigua i prou mongongo, ning no surt a caar ni a buscar arrels. La Saba, aleshores, sho passa dall ms b perqu totes les famlies es passen el dia jugant o pintant-se. Els homes tenen molta traa a fer-se collarets de pedres de colors. Els agrada molt, tamb, pintar-se ratlles blanques sobre la seva pell tan fosca. I a la nit, ballen a la vora del foc. De vegades, fins i tot, hi invoquen els esperits dels morts.
n John Brown s el petit de tres germans. Ja va a lescola pblica de Secundria del seu barri, a Nova Orleans, una ciutat de Louisiana, als Estats Units. El seu germ gran, en Milton, treballa de msic en una banda de jazz al Slow Club, un dels ms prestigiosos de la ciutat. La germana gran, la Bessie, ha aconseguit una beca a Harvard, on fa el primer curs per obtenir el mster en Cincies Econmiques. El seu pare treballa en una sucursal del Bank of America, a la mateixa ciutat de Nova Orleans, i la seva mare s mestra. En John pertany a lEsglsia baptista i cada diumenge assisteix als oficis religiosos de la seva parrquia amb els seus pares. En John fa 1,89 metres dalada i juga al primer equip de bsquet de la seva escola. Els diumenges a la tarda no es perd cap partit de beisbol, la seva gran passi. En John vol fer els tres anys de servei militar voluntari a laviaci dels Estats Units perqu vol esdevenir pilot daviaci, el somni de la seva vida. A ms, li fa molta illusi vestir luniforme de soldat de la seva ptria. Fa poc va morir el seu avi i lenyora molt. Recorda sobretot quan era petit i li explicava histries de quan els americans de pell negra, com ells, treballaven desclaus a les plantacions de cot.
a) Busca en un atles els llocs on viuen la Saba i en John. Per qu la Saba diu que al gener s quan fa ms calor? b) La Saba i en John tenen la pell del mateix color. Pertanyen a la mateixa cultura? Raona la resposta. c) Qu diferencia ms la Saba den John, el color de la pell o la cultura? Per qu? d) Busca informaci en una enciclopdia o a travs dInternet i compara la cultura de la Saba i la den John. Pots utilitzar una taula com la que hi ha a continuaci:
Cultura boiximana Cultura afroamericana
Medi (com s el seu paisatge?) Hbitat (sn nmades o sedentaris?, tenen escoles?) Economia (com es guanyen la vida?, com sn les formes de treball i doci?) Estructura social i poltica (qui mana?, hi ha diferncies socials?) Creences o religions (creuen en algun du?, quins ritus practiquen?) Llengua (quina llengua parlen?, saben escriure?)
AC T I V I TAT S
La diversitat lingstica
10.37.
Consulta el mapa de la pgina 244 i digues a quines famlies lingstiques pertanyen els idiomes segents: catal, xins mandar, rus, australi, rab, la llengua dels pigmeus a lfrica central, la llengua dels tups a lAmazones, langls.
La diversitat de creences i religions

10.38.
Llegeix les afirmacions segents i digues quines es refereixen a dogma, quines a litrgia i quines a moral. Argumentan la decisi. a) Els musulmans preguen cinc vegades al dia en direcci a la Meca. b) Els cristians anglicans deixen a la conscincia de cada creient la decisi de fer servir els diversos mtodes anticonceptius. c) Els catlics afirmen que Jess de Natzaret s fill de Du. d) Els budistes consideren que, per respecte a la vida, no sha de menjar cap animal. e) Els catlics bategen els nadons per tal que siguin acceptats per la comunitat i perqu rebin la grcia santificant de Du. f ) Els jueus afirmen que noms hi ha un du, Jahv, i que ells sn el poble escollit. g) Els musulmans autoritzen la poligmia, per no la polindria. h) Els hinds afirmen la reencarnaci de lnima desprs de la mort en altres persones o animals.
eus ac, monjos, la veritat santa sobre el dolor: la naixena s dolor; la vellesa s dolor; la malaltia s dolor; la uni amb all que un no estima s dolor; la separaci dall que sestima s dolor; no obtenir el propi desig s dolor. Mireu, monjos, la veritat santa sobre lorigen del dolor: s la set de plaer, la set dexistncia, la que duu al dolor. Mireu monjos, la veritat santa sobre la supressi del dolor: lextinci daquesta set per la liquidaci completa del desig, en renncia al desig, deslliurant-sen, no li deixeu lloc dins de vosaltres. SIDDHARTA GAUTAMA (Buda), Serm de Benars.
enint dons diferents, segons la grcia que ens ha estat donada, si s el de profecia, exerciu-lo dacord amb la fe; si s el de servei, servint; el mestre, ensenyant; el qui exhorta, exhortant; el qui dna, que ho faci amb generositat; el qui presideix, amb diligncia; el qui practica la misericrdia, amb alegria []. Alegreu-vos amb els qui estan alegres; ploreu amb els qui ploren. Tingueu tots uns mateixos sentiments; no aspireu a grandeses, sin adapteu-vos als humils []. No estigueu massa satisfets de vosaltres mateixos. No torneu a ning mal per mal []. Si s possible, en tant que depengui de vosaltres, viviu en pau amb tothom. SANT PAU, Carta als cristians de Roma.
255
Copia i completa les frases segents en el teu quadern: a) El fundador del judaisme va ser (segle ). b) Mahoma va ser el fundador de la religi (segle ). c) Siddharta Gautama va ser el fundador de la religi (segle ). d) Lao-Ts va ser el fundador del (segle ). e) La religi principal de la Xina s fundada per al segle .
10.39. 10.40.
la la pregria des del declinar del sol fins a les primeres tenebres de la nit i fes la recitaci prescrita a lalba, perqu la recitaci de lalba s testimoniada pels ngels. MAHOMA, Alcor (17, 80.82).
Llegeix els tres textos de la columna de la dreta i respon les preguntes que hi ha ms avall:
a) Quin seria el principal problema de lexistncia, segons Buda? b) Segons el budisme, el mn s bo o dolent? Per qu? Com creus que es pot anullar el desig? c) Compara els principis que es poden deduir del text de Buda amb el que sextreu del text cristi de sant Pau. Quines diferncies hi observes? d) A quin aspecte de la religi es refereix cada un dels textos, a la moral, a la litrgia o al dogma? Per qu?
0 1 t a t i Un
1. Enumera de manera resumida les raons que expliquen les diferncies fsiques dels grups humans. 2. Si alguna persona defensa posicions racistes, quins serien els arguments que utilitzaries per contra-
dir-la?
3. Defineix qu sentn per cultura. 4. Digues a quina rea aproximada del mn estan situades les famlies lingstiques segents: amern-
dia, indoeuropea, caucsica, sinotibetana, dravdica, khoisan, afroasitica.

5. Enumera alguns elements bsics de les tres principals religions monoteistes (judaisme, cristianisme i
islamisme) i explicals.
6. Identifica a quin element de la cultura pertany cada una de les manifestacions de les imatges, tot in-
dicant quina daquestes manifestacions entraria dins del que anomenem imaginari.
A
256
HIBIDA ENTRADA PRO RESSO VIETATO LING NO ENTRY OTEN ZUTRITT VERB ENTRADA A L A ID IB H O PR NDUE ENTRE DEFE
C
D o s s i e r Unitat 10
s e g t a u t a t s El
No existeix cap cultura en el mn que no modifiqui o ornamenti dalguna manera el cos hum. A travs de la forma dornamentaci corporal es pot arribar a distingir la pertinena a una cultura determinada. No sempre les ornamentacions, per, tenen el seu origen en una funci esttica. s el que passa, per exemple, amb els tatuatges.
La paraula tatuatge procedeix dun mot que els anglesos van adoptar de la parla dels maoris de Nova Zelanda: ta Atouas. La paraula ta significa dibuix i Atouas vol dir ngel guardi. Aix doncs, per als maoris els tatuatges eren smbols que indicaven que la persona tatuada estava protegida per alguna forma de divinitat.
Un tatuatge consisteix en la introducci de pigments colorants a la capa inferior de la pell per realitzar un dibuix mitjanant puncions, tot seguint, normalment, un disseny previ pintat a la superfcie. ltimament, alguns sectors de la joventut occidental han posat de moda aquesta prctica dornamentar el cos. Els tatuatges, com a forma genuna de lornamentaci del cos, sn freqents en rees tan allunyades entre si com Nova Zelanda, la Polinsia, Borneo, Sumatra, Java, el Jap, Cambodja i algunes zones del continent americ. No sempre, per, els tatuatges han tingut una funci decorativa. Dins la cultura occidental, els antics grecs noms tatuaven els esclaus per tal que no es poguessin escapar. En grec clssic, tatuatge es deia stgma (don deriva la paraula estigma, que vol dir Guerrer maori amb un tatuatge tipus all que separa una persona o un grup de la resta de la societat). Ta moko que li cobreix la cara i el cos. Potser per aquesta ra, en la nostra cultura occidental, anys enrere, noms duien tatuatges com a ornament els presidiaris, les prostitutes i els mariners, gent habitualment marginada dins la societat. Antigament, a la Xina noms es tatuaven els qui havien coms alguna falta. En canvi al Jap era un senyal de distinci perqu noms es tatuaven els samurais, s a dir, els aristcrates. Entre les formes dornamentar el cos, cal destacar tamb les escarificacions. Una escarificaci consisteix a produir petits talls sobre la pell i introduir-hi una substncia. Quan les ferides cicatritzen es forma un relleu amb un dibuix que, normalment, s geomtric. Aquest tipus dornamentaci se sol efectuar en les cultures africanes en els ritus de pas, s a dir, quan les persones passen duna fase de la vida a una altra (de nen a adolescent, dadolescent a adult, etc.).
Bra de dona amb escarificacions (Sudan).
c i t b a f l a x e d n
A
abastament, 43 activitat econmica, 58 activitat industrial, 84 aglomeraci urbana, 41 agnstic, 246 agricultura, 60, 61, 200 aiguat, 21 Algria, 218 aqicultura, 66, 67, 200 Arbia Saudita, 220 rea central terciria, 39 rea metropolitana, 41 rea residencial, 39 rea urbana, 39 Assemblea de les Regions dEuropa, 199 ateu, 246 atmosfera, 8 conreu, 62, 63 Consell de la Uni Europea, 194 contaminaci atmosfrica, 16 conurbaci, 41 cooperaci, 148 creences, 242 cultura, 242, 243 granja, 61 grau de desenvolupament, 59 guaret, 61
H
hbitat rural, 62, 63 herbicida, 68 hidrosfera, 8
D
desastre natural, 20, 21 desboscament, 68 desenvolupament, 142 desforestaci, 18 desigualtats socioeconmiques, 44 deslocalitzaci industrial, 87 deute extern, 147 diversitat lingstica, 244
I
identitat cultural, 243 imaginari, 242 importacions, 114 incendi forestal, 21 ndex de Desenvolupament Hum, 142 ndia, 223 indicador socioeconmic, 142 indstria, 84, 85 indstria sostenible, 93 informtica, 117 intercanvi desigual, 115, 146 Iraq, 220 Israel, 220
E
ecolingstica, 245 ecologia, 9 economia global, 138 ecosistema, 9 efecte hivernacle, 16 eliminaci de residus, 43 energia solar, 8 estat, 162, 164, 166, 167, 170, 171 Estat de benestar, 112 estats del Golf Prsic, 220 etnocentrisme, 243 explotaci forestal, 18 exportacions, 114
B
balana comercial, 114 Banc Europeu dInversions, 194 Banc Mundial, 139 bioma, 9 biosfera, 8 bossa de pobresa, 44 bov, 61
J
jerarquia urbana, 40 Jordnia, 220
C
cabrum, 61 canvi climtic, 17 capa doz, 17 capital, 84 capital de comarca, 40 capitalisme, 138 carb, 12, 13 Central Bussiness District, 39 centre mundial, 40 centre nacional, 40 CFC, 17 ciutat, 35-43 clavegueram, 43 comarca, 176, 177 combustible fssil, 12, 13 combustible nuclear, 12, 13 comer, 113-115, 201 Comissi Europea, 194 Comit de les Regions de la Uni Europea, 198 comunicacions, 117 Comunitat Econmica Europea, 192
L
latifundi, 62 Lban, 220 Lbia, 218 litosfera, 8 lliure competncia, 114 localitzaci industrial, 86
F
fbrica, 84 famlies lingstiques, 244 fertilitzant qumic, 68 fluxos comercials, 114 Fons de Cohesi, 202 Fons Estructurals, 202 Fons Monetari Internacional, 139 forma artstica, 242 forma de vida, 242 funcions urbanes, 38
M
Maastricht, 192 Magrib, 218, 219 maquila, 91 Marroc, 218 matries primeres, 84 Mauritnia, 218 medi natural, 14 megalpolis, 41 mercat com, 192 mestissatge, 239 mineral no energtic, 12, 13 minifundi, 62 mitjans de comunicaci, 117 multinacional, 90
G
G-8, 139 gas natural, 12, 13, 221 gasos clorofluorocarburs, 17 genocidi, 240 globalitzaci, 139 gran superfcie, 113
c i t b a f l a x e d n
municipi, 174 religi, 242, 246-247 renda per habitant, 142
N
naci, 165 Nacions Unides, 148, 168, 169
S
sector primari, 58, 69 sector secundari, 58 sector terciari, 59, 110 segona ciutat, 44 serveis, 110 serveis de neteja, 43 serveis pblics, 111 serveis socials, 112 Sria, 220 sistema de conreu, 62-63 societat postindustrial, 111 sostenibilitat, 19 subdesenvolupament, 142
O
Organitzaci Mundial del Comer, 114, 139 Organitzaci Mundial del Turisme, 118 Organitzacions no Governamentals, 149 ov, 61
P
paisatge, 14, 15 paisatge agrari, 62-64, 70-71 pasos desenvolupats, 142 pasos en via de desenvolupament, 142 Palestina, 220 parc tecnolgic, 86 Parlament Europeu, 194 pesca, 65-66, 200 petroli, 12-13, 221 PIB, 142 piscifactoria, 67 plaguicida, 68 planta depuradora daigua, 43 pluja cida, 18 PNB, 58 poblaci, 34, 58 poblament, 34 pobresa, 144 policonreu, 62 polgon industrial, 86 porc, 61 Primer Mn, 142 producte nacional brut, 59 provncia, 175 Prxim Orient, 220-221 purins, 68
T
taxa datur, 58 teista, 246 telemtica, 117 Tercer Mn, 142 Tractat de la Uni Europea, 192 Tractat de Roma, 192 tradici, 242 transport, 43, 116 Tribunal de Comptes, 194 Tribunal de Justcia Europeu, 194 Tunsia, 218 turisme, 118-119, 201
U
Uni Europea, 192
X
xarxa urbana, 40 xenofbia, 243 Xina, 224-225
Z
zona franca, 91
Q
Quart Mn, 44
R
racisme, 240-241 ramaderia, 61, 200 reciclatge, 43 recursos, 10-11 regi, 198, 216
Aquest llibre correspon al tercer curs dEducaci Secundria Obligatria, matria de Cincies socials, i ha estat elaborat dacord amb lordenaci curricular establerta pel Departament dEducaci de la Generalitat de Catalunya. Coordinaci editorial: Agns Bergua Coordinaci tcnica: Marcel Planas Disseny de la coberta: Esther Lecina Disseny dinteriors: Mariona Rib Edici: Berta Ferrer Equip tcnic: Miquel Castells, Montse Cascales, Margarida Cifr, Cristina Montero i Ninel Sagaute Illustracions: Xavier Bou i Esteve Polls Fotografia de la coberta: Corbis/Cover Fotografies: AGEFotostock, Aisa, Ajuntament dAgramunt (cortesia), Ajuntament de Sabadell (cortesia), Album, AlfaOmega, J.M. Barres, M. Castells, Contacto, Corbis/Cover, Cordon Press, E. Costa, M. Costas, EFE, B. Ferrer, FiroFoto, Flaix FM (cortesia), Fotononstop, Fototeca.cat J. Tod, Gerda, Getty Images, P. Herrero, HighRes Press Stock, Iberimage, Illustration Stock, Index, Latin Stock Photos, . Lzaro, Magnum, Martnez. AIEMB de la Diputaci de Girona, Mercabarna (cortesia), Obac, Panos, C. Prez, J.M. Pineda, Josep M. Rue Edicions i Publicacions UB, L. Sogas, Tavisa, Ll. Valcrcel, E. Valls, P. Cosano / S. Padura / M. Steel / Arxiu Anaya, Arxiu Barcanova 2007, Trepat S.C.P., Margarida Cirach i Elvira Fernndez 2007, Xavier Bou i Esteve Polls per les illustracions 2007, daquesta edici: Editorial Barcanova, SA Mallorca, 45, 4a planta. 08029 Barcelona Telfon 932 172 054. Fax 932 373 469 e-mail: barcanova@barcanova.cat / www.barcanova.cat Primera edici: maig de 2007 Dipsit legal: B-24042-2007 ISBN: 978-84-489-2048-7 Printed in Spain Imprs a EGEDSA Ros de Corella, 12-16. 08205 Sabadell Reservats tots els drets. El contingut daquesta obra est protegit per la llei, que estableix penes de pres i multes, a ms de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reprodussin, plagiessin o comuniquessin pblicament, totalment o parcialment, una obra literria, artstica o cientfica, o la seva transformaci, interpretaci o execuci artstica fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitj, sense lautoritzaci preceptiva.

SocialsGeografiaHistoria 3ESO Cat ISBN9788448920487

Diunggah oleh

Informasi Dokumen

Hak Cipta

Format Tersedia

Bagikan dokumen Ini

Bagikan atau Tanam Dokumen

Opsi Berbagi

Apakah menurut Anda dokumen ini bermanfaat?

Apakah konten ini tidak pantas?

Hak Cipta:

Format Tersedia

SocialsGeografiaHistoria 3ESO Cat ISBN9788448920487

Diunggah oleh

Hak Cipta:

Format Tersedia

Cincies socials, geografia i histria

Cristfol-A. Trepat Margarida Cirach Elvira Fernndez

COM SESTRUCTURA UNA UNITAT

Paraules clau: permeten estructurar laprenentatge del contingut.

Objectius de la unitat: els objectius que shan dassolir en acabar la unitat.

Apartats: numerats i amb ttol indicatiu.

Dibuixos: ajuden a la comprensi del text.

Mapes: serveixen dexemple i amplien la informaci.

Recorda: refora conceptes importants estudiats anteriorment.

Vocabulari: facilita la comprensi de paraules que poden presentar alguna dificultat.

El tancament de la unitat sestructura a partir de sis elements:

Grans dunes al desert del Shara (Algria).

5. Establir les principals causes i conseqncies dels desastres naturals.

1.1. La vida a la Terra: la biosfera

Font 1. Fotografia de la Terra vista des de lespai exterior.

Cercle polar rtic

Font 2. Els principals biomes de la Terra.

cada un dels biomes que hi ha indicat en el mapa.

1.2. Un sol planeta amb molts espais

2.1. Els recursos naturals

Font 3. Nova York (EUA).

Font 4. Nova D elhi (ndia).

Font 5. ELS RECURSOS NATURALS RENOVABLES

Font 6. ELS RECURSOS NATURALS NO RENOVABLES

ELS MINERALS NO ENERGTICS

ELS COMBUSTIBLES NUCLEARS

ELS COMBUSTIBLES FSSILS

teixen entre els recursos renovables i els no renovables.

que es puguin obtenir del petroli.

o regi? Per qu?

3.1. Els paisatges naturals

Font 8. Paisatge natural al Parc Nacional dOrdesa (Arag).

tipus de clima i de vegetaci caracteritzen aquest paisatge.

3.2. Els paisatges antrpics

Font 9. El poble de Montardit (Pallars Sobir).

Font 10. La ciutat de Lleida (Segri).

Font 11. La petroqumica de Tarragona (Tarragons).

Font 12. El port de Barcelona (Barcelons).

apartat i descriu els elements que hi apareixen.

4.1. Lefecte hivernacle

1.16. Quin altre tipus de contaminaci, a part de latmosf-

rica, pot produir ls de plaguicides?

nacle: reescalfament de latmos fera

Retorn a la Terra de lenergia retinguda pels nvols dels gasos txics

Font 14. Lefecte hivernacle.

1.17. Explica amb paraules teves qu s

4.2. La disminuci de la capa doz

Font 16. La pluja cida viatja.

Contaminaci Direcci del vent Fbriques de Frana

Contaminaci Direcci del vent Fbriques dAlemanya

4.5. Mesures per fer front als problemes mediambientals

19,95 19,10 19,05

sos pel que fa a la quantitat demissions de dixid de carboni.

mediambientals indicant les causes i les conseqncies.

5.1. Desastres naturals i desenvolupament

Font: Centre for Research on the Epidemiology of Disasters.

5.2. Els desastres naturals a Catalunya

ha ms risc de terratrmols. Quina s la causa principal daquest fenomen?

tan relacionades amb els incendis i els aiguats?

lescenari de les activitats humanes

una font de recursos

una dinmica prpia

les quals transformen

que poden ser