2 10 - 2012

H. de les cultures e Institucions europees - Medieval

Limperi Carolingi i Carlemany
El 771 Carles assumeix el tro de tots els francs, aix siniciar la que ser la primera etapa del seu govern, la qual consistir en buscar lextensi territorial i una reorganitzaci administrativa.. La primera conquesta de Carlemany va ser envers Saxnia, territori encara pag, per la resistncia ser molt ms forta del que havia previst aix el conflicte ser llarg i convuls i es pot dividir en dos etapes: una primera que va del 772 al 782 d.C, i la segona siniciar desprs de 10 anys amb una sublevaci de la poblaci saxona vers el domini franc, aquest segon conflicte no ser resolt fins al 804; la soluci que es va donar a aquesta difcil situaci va ser la dempar entar els dirigents rebels, integrant-los al centre franc mentre dividiria Saxnia en comptats controlats per dirigents francs en majoria, encara que en alguns casos crear una nova noblesa darrel saxona degut a que aquests el van ajudar durant la rebelli. Obviament lestabliment duna noblesa franca va venir seguida per una emigraci de poblaci excedentria franca, amb la qual van arribar els missioners que seran els encarregats destablir i expandir el cristianisme pel territori. Parallelament Carlemany reforava les fronteres de Autrasia, on ms endavant sortiran algunes circumscripcions. Per la seva segona via dexpansi va ser ver la pennsula Itlica, per Llombardia, aix es deu a que al 772 els llombards ataquen lestat papal, concretament al territori de Ravena, en aquest moment el papa demanar ajuda a limperi Bizant, que no els ajudar, daquesta manera el Papa Adri I es veu obligat a buscar un nou defensor i trobar a Carles rei del Francs,

probablement no tant prestigis com lemperador bizant per si que lhi podria ser eficient, per tant demanar ajuda a Carlemany pel sud dels Alps i vers els llombards. Tots aquest fets es troben a cavall entre l any 772 i

2 10 - 2012 el 773, moment en el qual Carles es troba amb Pau Saxona daquesta manera no tindr problemes per atacar el territori del Piemont, comenant aix la conquesta del territori llombard(773d.C). Quan aconsegueix derrotar als llombards, sel i plantejar un nou problema que fer amb el deposat rei Desideri? La soluci ser fora singular, per evitar que aquest intentes reclamar el tro posteriorment no va decidir matar-lo sin anullar el seu matrimoni i obligar-lo a entrar al monestir de Corvees, al nord de Frana (780 d.C), ben allunyat dels seus antics dominis, aquest fet sha d entendre com una intent dapropar i reforar lligams amb el Papa Adri I. Un any ms tard al 781 d.C al dia de Pasqua la famlia de Carlemany peregrinar a Roma, on ser rebut amb honors i sel hi far entrega del ttol de Patrici del Romans , mentre el seu fill Pip ser honrat com a futur rei dItlia, llavors aquest sinstallar a Pavia i mantindr les estructures llombardes noms substituint els funcionaris llombards per francs de la confiana de Carlemany, el qual reconeixer el territoris centrals de la Pennsula Itlica com a territoris Papals. La tercera fase expansiva ser vers els Pirineus i lEbre, i es deur al fet que dos governadors musulmans , un de Barcelona i laltre de Saragossa, es van presentar a la cort de Carlemany quan aquest estava a Paderborn, demanant auxili per evitar ser unificats entorn lAl -andalus ja que volien seguir gaudint dels seus privilegis, aix van prometre al rei franc que shi els alliberava i protegia lhi pagarien impostos, per no semmarcarien a limperi franc, serien el que es coneix com un Protectorat. Carlemany va acceptar i al 778 d.C lexercit franc va creuar els Pirineus i un cop va passar Girona ( que sunir a limperi franc) va anar vers Saragossa, on un nou governador fidel al concepte dunificaci de lAl-andalus no lhi obrir les portes, aix Carlemany es veur incapa de fer res ms i decidir tornar cap a territoris francs, i creur pel estret de Roncesvalles on la seva reraguardia caur en mans dels wascones ( bascos?) i ser derrotada mentre el propi Carlemany ja estar creuant els Pirineus, el seu general Roldan caur. A curt termini pot semblar una expedici desastrosa per no ho fou del tot si es te en compte que algunes poblacions cristianes del nord de lEbre, sotmeses als musulmans, es revoltaran con ser el cas de Girona al 785, aquest fet ser imitat per moltes altre poblacions com Peralada, Besal... aix al 789 quasi totes les poblacions Prepirinencas es trobaran en el marc franc, de forma voluntria, on es far un sistema defensiu conegut com la Marca Hispnica o Catalana. La quarta expansi de Carlemany ser ver Baviera, aprofitant el pretext que el Duc de Baviera enviar tropes en auxili dels Llombards, per el motiu ms clar fou la sublevaci del Bvars al 787. Amb la intervenci franca aquest territori perd tots els seus privilegis i el Duc de Baviera, al igual que Desideri, ser enviat al monestir de Junnigeis al centre de la Gallia; com en el cas sax el territori va ser reestructurat en comptats donats a membres de la noblesa franca i a alguns nobles bvars fidels a Carlemany. Per amb aquesta conquesta el rei franc es troba amb

2 10 - 2012 un problema el territori bavar era fronterer a avars i hungars, aix que es va veure obligat a crear una circumscripci nicament militar que confiar al seu cunyat Gerold, que la regira com a Praefectus ( ttol exclusivament militar) amb un intent de fer ms efica la protecci fronterera, contra els hungars. El problema dels avars que estaven assentats al Danubi mitj fou resolt militarment ja que aquest basaven la seva subsistncia en el saqueig de les zones frontereres franques per la seva falta dorganitzaci va provocar la seva rapida derrota en mans de Carlemany, es va aconseguir un gran tresor avar, agrupat durant anys de saqueig per es va plantejar un problema major, la falta destructures prpies daquesta cultura va provocar que es deixes un buit de poder al centre del Danubi, fet que posteriorment influir i molt al successors de Carlemany que es veuran atacats des de aquesta zona pels hongaresos. Al 800 d.C Carlemany crear la Renovatio Romani Imperii Romanorum i es comenar a mostrar com a contraps al poder bizant, ja al 799 no tindr problemes en dir els termes de termini christiani imperii. Aquesta actitud ve provocada en gran part pels molts intellectuals que rodejaven a Carlemany, els quals crearan un nucli cultural que contribuir a la traducci i escriptura clssica ( fet que ajudar a que no es perdessin moltes obres), sense comptar el gran domini del dret rom que aquest tenien. Daquesta manera s comprensible que el principal conseller, Alcuni, designes el imperi franc com imperi cristi ja a l 799, aix entenia limperi com un mirall de Roma, i diuen que lemperador s el que governa per sobre dels reis, i diran que la legitimitat del reis depn de lemperador, a ms no dubtaven a dir que si Carlemany noms amb 23 anys de regnat havia conquerit una suma tant ostensible de territoris era sens dubte per la designaci divina i per tant s clarament un Princeps dels cristians, aquest fet arribar a tal extrem que sarribar a mostrar a Carlemany com a Moiss, pare salvador i conductor dels pobles, intentant clarament sacralitzar la figura de Carlemany. El Papa plenament conscient daquests fets els accepta a canvi de la defensa dels francs, per la reacci vindr dOrient, inicialment i degut a la gran feblesa bizantina una delegaci daquests

proposar a Carlemany que sigui com una delegaci de Bizanci i per tant respecti la legitimitat de limperi dorient, aquesta petici ser declinada per tot i aix Carlemany intentar apropar posicions amb limperi bizant, fet que no ser possible degut a que lemperadriu Irene considerava els territoris de Llombardia com a propis. Daquesta manera Irene decidir anul.lar la iconoclstia el 787, per accedir al favor Papal, aix aquell mateix any far un Concili a Nicea on establir de nou el culte a les imatges al territori bizant, el papa encara que fou convocat enviar un delegat, mantenint daquesta manera la seva posici neutral. Els pactes del concili van ser fets en grec i traduts al llat duna manera com a mnim deficient, i quan cauen en mans d e Carlemany i els seus consellers aprofitaran per dir que all s un disbarat , i ho mostrar com una heretgia, aix el mateix Carlemany ( encara rei franc!) convocar un Concili a Frankfurt on primerament reestructurar part de lesglsia per sobretot s on declarar com heretgia la

2 10 - 2012 reposici del culte a les imatges, derogant aix el dit a Nicea. Tamb es remarcable que s on es condemnar ladopcionisme ( que afirmaven que Jess i Du no eren de la mateixa essncia).

H. Cultures e Institucions europees Medieval Carlemany

Concili de Frankfurt Al 794 d.C Carlemany convocar un Concili a Frankfurt, amb lobjectiu de revisar els acord de Nicea, la resoluci del mateix s que els pactes sobre la iconoclstia de Nicea sn hertics i per tant sn condemnats, alhora condemnar una variant del cristianisme arri ( que qestiona la Trinitat), aquest arrianisme era defensat per Felix dUrgell i estava penetrant cada vegada ms a limperi, des de el sud. Per el ms rellevant de la proclamaci daquest concili no sn tant les seves resolucions sin el fet que aquest mateix es convoques, ja que fou 6 anys abans de la seva coronaci imperial, fet que demostr els clars poders eclesistics que ja tenia Carlemany abans de la seva coronaci. Justificaci religiosa La cort de Carles es situava a Aquisgr on crear un gran palau reial de clara inspiraci bizantina, inspirat en gran part per la seva visita a Ravenna. Daquesta manera Carlemany es presenta a Europa com intercessor entre Du i la terra ( fa una gran cpula palatina) fet que demostra, de nou, que anys abans de ser nombrat emperador ja es mostrava a si mateix com intercessor eclesistic. Al mateix 794 es far nombrar serenisimus en llat i crear una moneda en la qual en una cara apareix Carlemany amb la corona de llaurer i un mantell bizant, mostrant-se com emperador i en laltre cara es pot observar la baslica de Sant Pere de Roma, amb la inscripci llatina Christiano Relichia, relacionant de nou el seu poder amb lesglsia. Daquesta manera no s destranyar que en els segells sobservi la cara de Carlemany i amb una porta romana amb la inscripci Renovatio Romano Imperii presentant-se com una renovaci imperial del cristianisme. Aquests fets shan de comprendre des de la visi dels literats fidels al rei franc ( ex: Alcuni) que buscaven una justificaci religiosa, intentant aferrissadament crear de nou limperi occidental de Roma, no com una copia del antic imperi rom, sin una visi prpia basada en la unificaci r eligiosa. Alhora intentaven demostrat que lnic preparat i escollit, era el rei del francs. La Coronaci de Carlemany

2 10 - 2012 La coronaci de Carlemany vindr propiciada per la successi del papa Adri I per Lle III ( 795 d.C) aix coincidir amb una revolta de laristocrcia romana que es justificaria dient que Lle III era corrupte. Com a conseqncia Lle es va tenir de refugiar a lantiga capital franca de Paderborn; en aquest context es produir un fet sobtat molt propici pels interessos de Carles i que rpidament ser aprofitat pels assessors del mateix, hi haur un cop destat a Bizanci on lemperadriu Irene, cegar al seu propi fill per a fer-se amb el tro, aquesta crueltat ser aprofitava des de limperi franc per des legitimar el poder dIrene, i no la reconeixeran c om emperadora, mostrant a la mateixa com una tirana i dient que limperi dOrient esta vacant de poder imperial. Mentrestant Lle III abandonar Paderborn amb un exercit franc, i entrar de nou a Roma i restaurar de nou al poder a Lle, el qual pressionat per Carlemany haur de convocar yuna assemblea aristocrtica romana ( ja s papa igualment) i respondre a les acusacions. Aix per primer cop un papa ser jutjat per laristocrcia, el fet que fos processat ja de per s era estrany; per la verdadera intenci de Carlemany era evitar la mitificaci de la figura de Lle. Al 800 d.C arribar Carlemany a Roma, la seva finalitat ser la coronaci imperial, la qual rebr el 25 de desembre daquell mateix any. El ritus va ser prpiament bizant per amb certes diferencies, aquest consistia en una aclamaci del poble i la gurdia o lexercit de la capital i desprs entrava a lesglsia on en el cas de Bizanci era coronat pel patriarca de Constantinoble i llavors aquest patriarca sagenollava davant seu ( Aclamaci Coronaci Adoraci), aquest era el ritus purament bizant, per Lle III va decidir fer alguns canvis primer el fa entrar a la baslica i un cop coronat s aclamat com Carles August coronat per Du i sagenolla davant seu, reconeixent aix les noves funcions eclesistiques del mateix. Una dada com a mnim curiosa s que en les crniques pontifcies no apareix lagenollament, si ho sabem s per altres crniques com els Annals Palatins? on recorden que Carlemany acudeix a Roma per les denuncies en contra de Lle III i afegeix que estan all rep representants dalguns patriarques com el de Jerusalem, aquest fet pretn donar ms fora a Carlemany en detriment de Lle. Un altre fet que sens mostra en aquestes crniques s que Carlemany es coronat emperador, per ell no ho volia( per mitificar a Carles ). Cal tenir en compte tamb la donaci de Constant (falsa) segons la qual el poder de nombrar un emperador era exclusiu del patriarca de Roma com a Primus, fou recordava de forma obsessiva pels diferents papes al llarg de lEdat Mitjana, per a legitimar el seu poder, un altre fet que tamb s recordar al llarg de molts danys ser la coronaci de Carlemany , com per dir si el gran Carlemany va anar a Roma per ser coronat, ning es pot coronar sense el beneplcit papal, i noms podrs ser nombrat emperador s ets defensor de la moralitat cristiana i sempre supeditat a la figura del pontfex ( almenys tericament), i s segueix aquests mandats podr tenir certs poders eclesistics com suprimir bisbats crear-ne de nous i fins i tot proclamar concilis on podr parlar i qestionar el Dogma.

2 10 - 2012

Carlemany Vs Bizanci Un cop coronat Carlemany continuar sent rei del francs i els llombards ( encara que ho era el seu fill), per tant la capitalitat seguir a Aquisgr, per tant s lgic que els seus segents 29 anys de vida no tornar ms a Roma, per tant podem dir que la centralitat del imperi ara es situar al nord i ja no a Roma, ser un nou imperi dentrellaament entre arrels clssiques i arrels germniques. Aix es crear el nou ttol de Serenissimus augustos a Deo coronatus Magnus pacificus imperator Romanorum Imperium gobernans et per misericordia Dei rex francorum et

longobardum, mostrant la coronaci imperial en primer terme i posteriorment la seva herncia com a monarca franc. bviament aquest nou ttol demperador va provocar una reacci a limperi dorient, ja encara que Carlemany demanar el reconeixement de lemperadriu Irene aquesta no lacceptar com a tal i les tensions entre els dos imperis encara augmentaran amb el successor dIrene, Nicefer I nombrat al 802 d.C. Per aquests problemes amb limperi bizant Carlemany decidir atacar Vencia, que encara que era autnoma estava en gran part sota linfluencia bizantina, i era una mena de pont pel qual Bizanci comerciava amb Occident, aix i 10 anys desprs al 812 dC lemperador Miquel I es veur obligat a reconixer a Carlemany com emperador doccident, per mai dels romans ttol estrictament de lemperador bizant, intentant salvar aix un mnim del prestigi oriental, mentre alhora mant encara una ficci dunitat imperial. Amb aquest comproms Carlemany abandona Vencia i la deixa de nou en mans bizantines, daquesta manera ja trobarem 2 imperis els dos cristians en practica, per un amb que s realment poders el doccident i un altre amb un altre amb una titulatura noms terica. A partir del 812 dC els assessors de Carlemany lanomenaran far dEuropa que illumina ms que el sol o tamb lhi diran Pare dEuropa com a ttols pr opis i de lder europeu ( Bizanci llavors es considerava Europa?) Estructures Imperials ( principis del s.IX) Limperi carolingi s sens dubte el ms gran doccident ( 1 mili de km2) i estar poblat per pobles molt diversos com Bvars, Francs, Saxons... que noms estaven unificats per unes lleis niques i el cristianisme, per el grau dintegraci cristiana es variable segons la zona ( saxoni era molt menor) i el poder poltic es concentrava a les valls centrals. Aix en aquest moment el Mediterrani ja no era el centre i en gran part era controlat per lIslam, aix occident noms encara mantenia ladritic i legeu.

2 10 - 2012 Limperi Carolingi s massa gros per governar-se des de una sola part, aix la cort no podr ser totalment fixe, encara que la capital es trobi a Aquisgr. Aix a inicis del s.IX comena la vertebraci dun nou imperi, organitzada per elements germnics, bizantins i romans, que es basa en un estat teric que alhora es sustenta en el dret rom, aix satribuir a limperi establir la pau i garantir el b pblic, fet que perdurar al llarg de tota la Baixa edat mitjana, tot i que lescas coneixement i comprensi del dret rom va fer que en moltes ocasions es tingues de recrrer algunes institucions prpiament germniques. Malgrat els problemes, no hi ha dubte que analitzant limperi carolingi aquest va significar un gran avan respecte de lherncia europea. Cal destacar que en la figura del emperador podem observar un clar entrellaament amb lidea de Ban com ideal de cap guerrer dels segles V VIII i de Mund que es tractava del dret de jutjar amb carcter reial. Per aquestes atribucions es necessitaven uns forts recursos econmics i aix crear un regim administratiu fort, el qual es va basar en una hisenda prpia atribuint al rei lnic poder de crear moneda i fer impostos. Tamb cal tenir en compte que aquest nou sistema dhisenda va provocar laparici de molts documents escrits que els respecta les monarquies germniques anteriors, per la seva millor administraci i sobretot per la creaci dun lligam poltic i cultural que acabar per formar part

diferenciava de nou dels altres germnics, sense comptar que van establir i estendre tant la lletra carolina com el llat com llengua escrita.

H. cultures e institucions europees Medieval// 9- 10 - 2012

Lmbit econmic en lpoca de Carlemany
Iniciatives del imperi carolingi en lmbit econmic: a. La reforma monetria carolngia que va substituir el sistema bimetllic dor/plata i el canviar per un sistema monometllic basat en la plata. Abans es creia que aquest canvi al monometallisme es va imposar per la inadequaci de la moneda aurea, que provocava canvis monetaris desfavorables( falta dor), per la teoria actual diu el que realment el que es volia era adaptar la moneda a les situacions ordinries, i lor no tindria res a veure, encara que posteriorment seguiria sent influent i realment mai perdria el seu valor. Per aix Carlemany crear el diner, de 1.6 grams, el qual sadapta amb facilitat a les trans accions

2 10 - 2012

diries i alhora imposar 2 monedes de compte , el sou que ser equivalent a 12 diners i la libra que seran 20 sous, eren exclusives per comptabilitzar ms fcilment els diners; aquest sistema es va mantenir a Occident prcticament fins els nostres temps. b. Lintent de definir e imposar en els mercats uns preus justs de les coses ( de carcter cristi). Aix volien regular el crdit i erradicar la usura, ja que en una economia rural el crdit es feia necessari per alguns petits agricultors, amb molts prstecs a curt termini i de consum ( en especies...), encara que el nou testament diu que els diners no poden crear diners la realitat ens mostra que si sapliqus aquesta teoria es collapsaria leconomia, aix Carlemany va determinar que el crdit era necessari i on estava el problema era en la creaci duna taxa dinters justa i intentar que sigui molt baixa, i per evitar que els jueus prestin ms diners ( ja que aquests no estaven lligats al ideal de lesglsia) prohibir el prstec entre jueus i cristians. Noves atribucions de Carlemany com emperador Lemperador des del 800d.C va adquirir atribucions prpiament eclesistiques i de protegir lesglsia, daquesta manera podia escollir bisbes, crear concilis i presidirlos i fins i tot participar en la temtica de dogma all tractada, alhora els funcionaris imperials controlaran el descans dominical, la disciplina i formaci dels clergues ( fins aquell moment realment baixa) i tamb vigilar el comportament moral dels laics. Daquesta manera la sobirania imperial era recproca entre el seu titular i el poble, aix podrem dir que lemperador te el poder per Du i pel poble cristi, al qual a de mantenir en pau i guiar-lo cap a la salvaci. Aquesta obligaci recproca s prpia de la repblica romana, la convivncia civil i la nova eclesistica. La realitat s que aquest ideal noms era aplicable als literats de la cort de Carlemany i mai va arribar a arrelar realment a la poblaci, per a ells lemperador no era lestat, per tot i aix entenien la seva sobirania; el ms important daquest ideal literat de la cort de Carles, fou que va sobreviure i va ser aplicat a monarquies futures. Cal tenir en compte tamb que la relaci entre lemperador i el poble, en part es va recolzar en alguns principis germnics , els quals obligaven als homes lliure a complir els deures militar, fiscals i judicials, i per reconixer el dret de participaci de la

2 10 - 2012

poblaci lliure Carlemany utilitzar una tradici profundament germnica, va fer unes assemblees representatives a partir de les quals reconeixia en part la sobirania popular. Daquesta manera podem dir que les seves institucions sadministraven amb una combinaci delements germnics, romans i cristians. ( crec que falten coses xD) El Palatium i el Conventus generalis El nucli dadministraci central del imperi era el Palatium, es tractava duna actualitzaci del concepte de lantic palau merovingi, que era la gent que envoltava al rei, integrant fins i tot la gent que estava al seu servei, aix podia anar des de el coper al senescal. Hi ha 4 funcionaris el poder dels quals va anar augmentant a mesura que creixia limperi: Els Comes Palatinus o el compte de palau, el qual era lencarregat de presidir el tribunal en absncia del rei, que era qui tenia en mxim mandat judicial. El Camerarius o Camarlengo, el qual administrava el tresor i el patrimoni del propi emperador, tant impostos directes com indirectes, alhora administrava els del crrec pblic , sense confondre mai les comptabilitats. El Canceller, que redacta tots els documents que emanaven de la cort, habitualment es confiava aquest crrec a un clergue, que organitzava als escrivans. La seva importncia creixer i molt amb lincrement de textos escrits, cal remarcar tamb que noms escrivien en llat i que seran els que inventaran la escriptura carolina la qual era molt rapida descriure. El Arquicapellan ser el cap de personal de la capella imperial i conseller permanent del sobir per les qestions dindole religiosa i eclesistica. La segona instituci de ladministraci central carolina era el Conventus generalis que era una pervivncia transformada duna vella tradici germnica, era lassemblea dhomes lliures, inicialment era la reuni dels guerres que es trobaven ab ans de cada confrontaci militar. En poca carolngia ser lemperador qui els convocar aproximadament un o dos cops lany i encara que en teoria tenien danar tots els

2 10 - 2012

homes lliures de limperi, era obvi que aix no succea i noms podien acudir un g rup restringit dunes 500 persones, formades per la gent prxima don es feia lassemblea i els que es podien pagar el viatge, aix en aquesta assemblea realment podem observar: 1. Consellers directes de lemperador, ja relacionats amb el concepte de Palatium 2. Certes jerarquies eclesistiques 3. Membres de lalta noblesa 4. I alguns funcionaris estatals En aquest Conventus generalis sexaminaven les grans qestions destat tant en lmbit de ladministraci civil com leclesistica, aix la seva funci principal seria la dassessorar el sobir. Els seus participats actuaven en dos grups diferenciats eclesistics i laics ( funcionariat i noblesa), per bviament sempre estava presidit per lemperador. Els acords que es feien es redactaven en forma dordenances estructurades en capitals, que es coneixeran com a capitulars; aquesta feina era prpia dels eclesistics els quals a traves duns missi dominici les repartien arreu, per a ajudar a la seva comprensi i felicitar la seva redacci es feien en llat, demostrant que aquesta era lnica llengua administrativa. Administraci territorial i judicial Ladministraci territorial aplicada per Carlemany va ser molt ms uniforme que lanterior merovingia, el model carolingi es va organitzar en comptats en els quals alhora creava seus episcopals on enviar clergues encarregats devangelitzar la zona. Al davant de cada comptat podem trobar un compte el qual tenia atribucions: militars, fiscals i politico-administratives, aquest mantenia lordre, sencarregava de la recaptaci(la seva remuneraci venia en gran part dels tercis de les multes), controlava els mercats i alhora presidia el Malus que es tractava duna assemblea local del seu districte, la qual tenia la funci dassessorar el compte en ladministraci de justcia, la qual normalment acabava per delegar a jutges especialitzats els anomenats scabini, que quasi sempre eren per elecci imperial, per evitar possibles abusos de poder del compte. En els judicis carolingis sintentava procedir dacord amb el model rom, establint la veritat del que havia succet a partir dun anlisis racional de les proves disponibles

2 10 - 2012

i testimonis, si aix no funcionava sempre quedava el model germnic de judici que podia consistir en un duel o en diferents mtodes bastant antiquats com tirar un nen a laigua, i si sofega lacusat s culpable...

Seminari del 10/10/2012

La Vita Karoli El nucli intellectual dAquisgr tenen una formaci purament llatina, un tipus de documentaci que ens ha sigut molt til en lactualitat s la prpia dels bigrafs o historiadors del moment, el ms destacat del quals ser Eginard que escriu la Vita Karoli on es destaca la vida de Carlemany amb una influencia clara de les obres clssiques del mn rom. bviament aquesta obra te errors clars, ja que emfatitza en excs la figura de Carlemany, elevant les seves victries i minimitzant les derrotes. Cal tenir en compte que Eginard va disposar dels Annals per escriure les seves obres, fet que contribuir enormement en la seva tasca. Com a punt ms curiosos i no per aix menys rellevants , Eginard destaca la proximitat de Carlemany a la vida familiar i arribar a afirmar que era ms ample que alt i amb una veu molt aguda ( s de lgica que Carlemany podia llegir aquests texts i per tant s pot dir que sn verdics) tot i aix lautor tamb reconeixer que Carles era molt sobri i la seva cara donava molt de respecte a qui el contemplava, i fins i tot sinterpreta que s estava gras aix fos mostrat com un patr de bellesa. Els Annals Els Annals reials, sn propis de la preocupaci que Carlemany tenia per deixar record i per aix far escriure anualment tot el rellevant que a succet durant aquest temps ( poltica exterior, repartiment de regnes, relacions pontifcies, etc.); encara que canvi lescriba lestil descriptura es mantindr. Centres de Cultura de lpoca Els monestirs seran fortes fonts de cultura, llocs on es formaran els funcionaris en dret, llat, matemtiques... Aix es crear un monacat destat tant religis com cultural, fet que provocar que alguns monestirs escrivissin els seus propis Annals (ex: el de Snt. Genis), on donaven informaci local, climatolgica... per tampoc oblidaran els fets

2 10 - 2012

ms rellevant, i per tant si es produeix, per exemple, una victria vers els musulmans tamb apareixer en els seus annals, encara que no els hi afecti directament. Un altre centre cultural fou la Cancelleria de Roma, amb una ptica totalment eclesistica dels fets, els seus Annals sn els coneguts com el Llibre pontifical. A Bizanci tamb trobem una corrent historiogrfica forta que ens permet contrastar idees amb el que s diu a les fonts pontificals o carolines, sense oblidar clar esta la nombrosa documentaci darxius on podem trobar vendes, cobraments dimposts, etc. ( de qualsevol zona) // ( hem vaig cansar de apuntar falta cosa...)

Lorganitzaci imperial // 15 10 2012

Vicarius, Centenarius i Marchios El Vicarius i Centenarius sn els encarregats dorganitzar les circumscripcions del comte. Amb el temps seran els coneguts com Viscomptes, que crearan un carcter hereditari. Tamb tenien auxiliars com notaris o auxiliars simplement per la prpia organitzaci. A les zones frontereres s van unificar tots els comptats, militarment parlant, aix donar pas a les Marques, que sn la uni militar de diferents comptats els quals tindran un lder militar capdavanter conegut com el Marchio // esta excessivament simplificat, per s que no entenia la meva lletra xD Les inspeccions dels Missi Dominici La majoria de comptes sn de lalta noblesa, clergues o fins i tot membres de la famlia de lemperador, el que succeir amb els comptats era que com rarament lemperador destitua a un compte, aquests es feien forts en el poder arribant fins i tot,en alguns casos, que els comptats passessin hereditriament. Carlemany al veure aquest problema,

2 10 - 2012

al 800 d.C crear uns inspeccions peridiques que seran encomanades als missi dominici, que eren una parella, formada per un eclesistic i un laic, que tenien com a funci recrrer entre de 6 i 10 comptats, el que s coneixia com la missatica ( dextensi petita i habitualment prxima) i durant el seu recorregut nombraven els escabins dels tribunals ( que abans els nombrava ladministraci central) i alhora supervisaven lactuaci del compte i rebien qualsevol queixa en contra de ladministraci del mateix; inicialment aquests missi noms s reclutaven del Palatium per no eren insuficients i es van tenir dagafar a altres nobles i bisbes, que bviament no fossin nhi tinguessin prioritats per les terres que revisaven. Aquest sistema encara que molt intelligent tindr un clar problema quan es condicionin als interessos del qui inspeccionaven, que saproximaran als controlats i es perdr la utilitat efectiva daquest sistema. Auge del poder del comptes Inicialment el compte cobrava una tercera part de les multes i una part de les rentes generades pels dominis fiscals que lemperador possea al comptat. Com a vegades limperi no podia pagar els i cedia ls de fruit dalgunes terres dins del seu comptat, les quals administraven com a prpies, per com el compte no era vitalici, resultava que les terres no les podien mantenir, aix va produir que amb les rentes de les terres que els hi cedien compraven encara ms terres que incorporaven al seu patrimoni, i aix tenien un patrimoni propi i el del comptat, alhora buscaven emparentar-se amb les grans famlies de la zona per a mantenir quan ms possible el seu poder, daquesta manera els comptes tenien el poder poltic ( tericament delegat de lemperador), leconmic per la compra de noves terres que eren seves nicament i socialment pel casament i uni amb famlies importants. o Amb Llus el Piads el poder imperial i ladministraci central decauran en favor del comptes, que agafaran poder i faran hereditries tant les seves terres com tots els seus crrecs poltics. La immunitat eclesistica Carlemany per ajudar a lesglsia crear la instituci de la immunitat, que ja existia en poca Merovngia per fortament controlada, aix deia que estiguin on estiguin els dominis eclesistics no eren part del comptat, i per tant tenien atribucions fiscals i

2 10 - 2012

dadministraci iguals que les del compte, per es diferencia del compte pel fet que aquest tericament administra per delegaci imperial, mentre que els eclesistics no estan lligats a aix, per igualment Carlemany tindr en consideraci la propietat, i es prpia a ell; i per aix Carlemanys assignar un advocatus per ajudar labat en la gesti i administraci de les seves terres, ja que es considerava que aquest noms podia tractar les temtiques espirituals, una de les primeres feines del advocatus era la de dirigir un tribunal del immune. El Vassallatge i la Fidelitas Per amb estat tant extens aquestes estructures seran insuficients, fet del que seran conscients els consellers de Carlemany, que decidiran a fianar-se en el concepte de Fidelitas ( alta noblesa) i el vassallatge ( per la mitjana noblesa o la gent lliure). Al 789 i desprs al 792, en els conventus generalis va exigir a tots els nobles i homes lliures un comproms de fidelitat vers la seva figura, aquest jurament es far sobre relquies de sants, donant un crrec de major sacralitat al procs. Desprs de la coronaci com emperador demanar als missi dominici que recullin tots els noms dels homes lliures, majors de 12 anys, fent-los jurar de nou sobre relquies. Per aquesta instituci resulta que era una arma de doble fil, els que no havien prestat jurament sels podia considerar lliures de vincles privats i dobedincia. La segona soluci va ser la difusi del vassallatge entre els comptes, per assegurar lajuda de laristocrcia, fent aix vincles privats amb els mateixos. Aix els comptes, abats, etc. van ser convidats a fer-se vassalls directes de lemperador i seran els coneguts com vassi dominici. I tamb tots els homes prxims a palau ( lliures) encara que fossin de categoria inferior, si podien portar armes, seran tamb vassalls directes de lemperador per per a no posar-los al mateix nivell que els nobles seran nombrats vassi pauperiores de infra palatio. Parallelament es

pressionar a la resta de poblaci perqu restes vassallatge als vassalls directes de lemperador. Aix es pretenia reagrupar els poderosos entorn al poder central i la poblaci lliure entorn el comptes o abats subordinats a lemperador.

2 10 - 2012

Tot aix va provocar efectes adversos, aix tenim comptes amb terres prpies i dominis administratius i ara amb el concepte de vassallatge tindran un exercit, ja que una de les obligacions dels vassalls s lauxilium que era lajut militar en cas de necessitat i laltre obligaci era el concilium o assessorament per part del vassall al compte o emperador. Aix mentre prestaven els serveis tenien que cobrar el beneficium, per la ruralitzaci econmica sumada a lescassa ajuda fiscal de limperi no va permetre a la hisenda imperial pagar en metllic o en especies i van tenir de tornar a cedir terres en s de fruit i aquests vassi dominici que les rebien tamb les tindrien de repartir entre els seus vassalls. I aix el patrimoni imperial comenar a esmicolar-se, aquestes possessions cedides tericament quan el que les havia rebut moria o no podia anar a la guerra les havia de tornar, per amb el temps aix va anar canviant, ja que amb el temps la famlia del que moria no retornava les terres, per s que a ms ladministraci central tindr de cedir noves terres al nou que es collocar. Aix paulatinament sanira imposant el germen del feudalisme.

La mor de Carlemany i Llus el Piads Carlemany mor el 28 de gener del 814d.C, el seu substitut va ser el seu ltim fill viu, Llus el Piads, el qual va tenir molt problemes alhora de mantenir limperi, va viure la desmembracio de la seva herncia, mentre es privatitzaven les terres publiques en favor de la noblesa i s limperi no sexpandia no es rebien noves rendes. En aquest context Llus es va veure obligat a confiar cada vegada ms poder a les jerarquies eclesistiques. El nou emperador era conscient que per preservar limperi unit i fort necessitava dos elements, un era tenir de costat el reconeixement de la varietat destructures socials i les tradicions poltiques de les diverses entitats de limperi, respectant sempre la diversitat dels territoris imperials, i aix lnica cosa que podia mantenir i administrar limperi seria lesglsia, que era bviament el que encara mantenia la uni perqu tots eren cristians. Aquest fet explicar el progressos de les jerarquies eclesistiques franques, ja que el nou emperador al veure al veure el debilitament de les seves estructures poltiques, va decidir donar ms fora a lesglsia, la qual va transformar un imperi secular en una espcie de Res publica cristiana.

2 10 - 2012

Al 817 d.C un accident quasi mata a Llus el Piads ( complot?), mentre simultniament es produeixen les 2 invasions, la dels normands pel nord i la del hongaresos des de lest, a les qual limperi no sabr reaccionar, els normands arribaran quasi a Pars i la falta de defensa martima de limperi va provocar que tampoc trobessin una soluci clara pel problema amb els hongaresos.