Anda di halaman 1dari 11

Tirant[o Btanc

JoanotMartoreLL
d'lsmaeT Lorres Adaptacio Hauf P r o l e gd ' A l b e r t

Prdleg
La lluita entre Occident i Orient al seglexv La caiguda de Constantinoble en mans dels turcs el 1453 va omplir de terror i consternacil'Europa cristiana. La trgica notcia, que marca el pas de l'Edat Mitjana a l'Edat Moderna, va portar-la una nau de Barcelonaque venia de Siclia,tal i com ho fa constar l'autor del Dietari d'Alfons el Magnhnim.,incapag de reprimir la segentlamentaci: Oh tanta dolor e prdua de cristiandat... Los murs de la ditcrciutat, fets per mans d'dngels, venir en poder d'infels aix cruels! Molt prompte altres testimonis presencials confirmaren la magnitud del desastre. Aix, eI 455, Ioan Csar,parent de I'emperador bizant, oferia de viva veu als jurats valencians i a la reina Maria I'horripilant versi personal de la tragdia,comentant casosde pares escorxats, germans ernpalatso cremats de viu en viu, esposes i filles captivades, destrucci i profanaci d'esglsies i de relquies,i m o l t s a l t r e s e x e m p l e sd e c r u e l t a t i d e s o l a c i .M o n u m e n t s t a n simbdlics com la catedral de Santa Sofia i el Parten d'Atenes s'havien convertit en mesquites. Els planys no podien amagar el fet que les grans potnciescristianes,en especialels reis de Frangai d'Arag, havien ignorat les insistentspeticions d'ajuda dels bizantins. La indiferncia i passivitat de l'Occident cristi havien facilitat que I'imperi turc s'erigira en

una gran potncia mediterrnia,provocant ia crisi de les estructures tradicionals del comerg europeu amb Orient i un perills desequilila mitja lluna i la creu. bri entre dues forcestotalment oposades: Lesmentada crdnica valenciana dna tamb testimoni d'altres notcies que van fer repicar campanesi van pujar I'abatuda moral del nostre poble. EI t455,a z8 d'abril, venc lo correu,lo qual portd Ia nova com... havienfet papa lo cardenale bisbede Valncia,ntisser Alfonso de Borja, nAturAl de Xiitiva. Havia pres nonl Calixtus. Tot d'una que va ocupar el crrec,el nou papa, Calixte III, en un intent de canviar el curs de la histria, va fer pblicament un solemnevot, anunciant el seu propsit de vessarla seua sang per la recuperaci la destrucci de Constantinoble, del turc i l'extermini de la diablica sectamafomtica. La nostra gent situava aquestavictria en el marc d'una durssima lluita entre dues religions i maneres d'entendre la vida que aleshores es trobaven en peu de guerra, i s'aferravaa I'esperanga de recuperar,no solament l'imperi deBizanci, sin tamb l'anomenada Terra Santa. En efecte,Jerusalemi els altres llocs que van ser escenaride la vida i mort de |esucrist feia temps que es trobaven en mans dels m u s u l m a n s . P e r a i x , a p a r t i r d e l s e g l ex r , v a n s e r o b j e c t i u d e cruels campanyesmilitars de reconquesta, anonlenadescroades, perqu els qui hi participaven,amb la benedicci oficial del papat, portaven una creu de drap cosidaal pit. Calixte III, a I'hora de convocar una nova mobilitzaci general la vella idea dels regnescristians,no feia altra cosa que ressuscitar (recollida per autors com Ramon Llull) segonsla qual all que justificava i donava sentit a l'esforg bl.lic dels senyors feudals no era l's i I'abs de la forqa, o la satisfacci de les ambicions individuals o nacionals,sin la defensade la fe cristiana.

r
Aquesta idea va donar peu a la fundaci dels anomenats ordes militars, corn el dels famosos templers, o el dels cavallersde Sant /oan de I'Hospital. Com que les croades eren consideradesuna (guerra santa>,els qui hi morien, tant en el bndol cristi com en el musulm, passaven a ser mrtirs de la prpia fe, amb la qual cosa tenien garantida la gldria temporal de la fama mundana i tamb la glria eterna del Parads. La croada del papavalenci,destinadaa aturar l'embestidaturca contra Europa, va tenir un fulgurant xit inicial el t456, amb la grandssimavictria de cristandaf,obtinguda en el setgede Belgrad, on els turcs van ser desbaratats miraculosanrcntper un exrcit croat dirigit per |oan Hunyadi, a qui el Dietari anomena precisament/o compte Blanc. Aquest cavaller,juntament amb altres de molt ms distants com Alexandre el Gran, Csar o Roger de Flor, s possible que serviren de model per a la creacidel personatgede Tirant. D'altra banda, feia temps que hmens com Arnau de Vilanova, Sant Vicent Ferrer o FrancescEiximenis havien contribuit a divulgar per la Corona d'Arag tota classe de curiosesprofeciessobre la imminent fi del mn, augmentant la sensacigeneralitzadade temor. Segonsells, el mn estavaa punt d'acabar-se, per, abans del terrible ]udici Final, Ia humanitat seria testimoni de fets extraordinaris: patiria una terrible prova sota el control de I'anomenat Anticrist, personificaci del mal, que aniria seguida del triomf d'un emperador cristi, eue, en col.laboraciamb el papa, unificaria les forces cristianes i culminaria un procs universal de conversi de tot el mn a ia fe catlica,jueus i musulmans inciosos. Aixd explica que I'extraordinria conjunci, a mitjan segle xv, d'un papavalencii d'un rei de la Corona d'Arag de la talla d'Alfons el Magnnim fomentara tota classed'expectativesi fabulacions,tanmateix prornpte frustradesper la mort d'un i altre, el 1458.

La croada de Tirant intersque el cavaller valenci Per aixd t especial Ioanot Martodamunt del paper,a forgad'imaginaci,la victdria rell projectara La seua al poblecristi. extraorutpicaque la dura realitatnegava aix en una poderosa armade propagandinriaficciesconvertia i distracci, contrida que, a ms de proporcionarentreteniment buia a pujar la moral de la gent,atemoridapel perill d'una penetraci turca al sud d'Itlia o en el cor de la vella Europaa travs Tirant 1oBlancsatisfeia aix el desigcol.lectiu de sudelsBalcans. I'amenaga perardefinitivament turca,redreqant a favor del cristiadel poder. nismela balanga Martorelltransforma gradualment Peraixd Joanot el seupersopel desig cortes massa fanatge: obsessionat de guanyar de cavaller rna i rigorosament cenyita l'estrictei sovint cruelssim ritual cavapassa lleresc, a ser un famscabdillcristique lluita per alliberar l'imperi grec de la invasidels turcs.Grciesal seuvalor, enginy, tctica,i al seuevidentdomini de I'orgaexperincia diplomcia, nitzacimilitar i dels vells estratagemes consagrats en els clssics i de Fronto en crniques que,com lesde Ramon llibresde Vegeci en l'experincia, Muntaner, tenienvalor de modlicprecedent basat els objectiusmilitars d'una nova croadaimal'heroi aconsegueix I'imperigrec. el setge de Rodes ginria,talscom aixecar o defensar de ConstantinoTirant no solament sel gran estrateg salvador va esperar en va, tamb es constitueix en el ble que la cristiandat i cristianitinstrumentde la tan anunciada conquesta providencial per Llull al nostrerei ]aumeII i zaci del nord d'Africa,proposada lesprofecies, haviad'acabar neutralitzant la pugnaengue,segons a favordel segon! tre Mahomai Jesucrist El plantejament d'aquesta croadaideal,a partir d'un cavaller propis mrits,no deixa grcies que arribaa seremperador alsseus

sobrequimissatge crtic i alliqonador de contenirun considerable cristiansi de funci dels monarques na hauria de ser la vertadera apartats, tant elsuns com la cavalleria en general, en realitatmassa i vanide lesbaralles vertaders obiectius a causa elsaltres. deisseus tatscortesanes. De Ia realitat a Ia ficci per tamTirant lo Blancsfruit d'unesriques i variadeslectures, personalsdels viatgesi peexperincies b recull les nombroses que molts dels i cal suposar del seuautor arreu d'Europa, ripcies La famliade foanot Martorell, relacionaideals i desenganys. seus en el Regnede da amb la cort del duc de Gandia,tenia senyorius van tenir nou fills, i els seuspares,Francesc i Damirta, Valncia, i Damiata.La Isabel a ntsde l'escriptor, delsqualsconvrecordar, va March,el qual,desconfiat, primera fou esposa del poetaAusis fins desprs d'havercobrattota la dot matridemorarel casament molts maldemonial estipulada. Damiata,d'altrabanda,va causar promesa de matride la suposada capsal seugermJoanota causa moni que li havia fet el seu cos Joande Mompalau.El fet que promesava ocasionar un aquesta Mompalau es negaraa satisfer que va donar lloc a un intensintergreuge entreles duesfamlies epistolar: canvide lletresde batalla.Aquestgnere eue JoanotMaral Tirant,serviaper a torell coneixiarnolt b i que s molt present vehicular lesacusacions i arguments de lespartsi per a determinar de tractarlesqiiestions d'honor,la fixaelsdetalls de com s'havien etc. tria de lesarmes, el lloc i la datadelsduels, ci de jutges, <puntd'honoo cavalleresc, Mogut d'aquest ]oanot Martorellva que el duel que el rei d'AnglaterraEnric VI autoritzara aconseguir cosaque exvalencians secelebrara a Londres, entreelsdos cosins i 1439. plical'estada de Martorellen aquella ciutatentre1438

El viatge a Anglaterra va tenir efectespositius i negatius evidents. D'una banda, va permetre al cavaller valenci desplegar a cor qu vols les seuesfantasiescavalleresques i el va posar en contacte amb la cort anglesa,on els reis havien recuperatel mite d'Artur i dels cavallersde la famosa Tula Rodona a fi d'impulsar el valor d'una noblesaque semblavams interessada a caqar, fer l'amor i donar-sebona vida, que no en els perills i fatiguesde la guerra. El protagonistade la novel.la de Martorell, Tirant de Roca Salada, cavallerbret d'ascendncia artrica.,ser oficialment tractat i reconegutcorn un dels membres ms distingits de l'orde de la Garrotera, r-rndels ordes de cavalleriams importants d'Europa, vinculat a la corona anglesa, i episodiscom el del ferotge al del prncep de Gal.les semblen reminiscents de la pr-rgna d'Artur amb ei monstrus Cath Palug de la tradici artrica gal.lesar. Sernblaque a Martorell, com a Tirant, el van fer cavallera Londres, on va entrar en contacte amb I'esplendor de la cort anglesa brillantment descrita al principi de la novel.la. D'altra banda, va ser tamb a Anglaterra on Martorell va conixer una novel.la anomenada Guillem de Varoic, una obra de caire ms aina exemplar que va servir d'estmul inicial a la creacide Tirant lo Blanc. Per si I'anada i estadaa Londres va tenir I'efectepositiu d'incitar la irnaginaciliterria de Martorell i de posar-lo en contacte amb nous ambients i lectures,s evident que no va resultar tan beneficiosa per a les finances familiars, ja que, a conseqnciadel viatge, el nostre autor va haver de demanar quantiosos prstecsa mercadersitalians i jueus, arnb els quals posteriorment va entaular diversosplets i baralles. Algunes d'aquestesdisputes les trobem reflectidesen certs episodis de la novel.la.Aix, els lectors valenciansdel Tirant devien identificar serlseproblemes el gegant Kirieleyson de Muntalb

amb don Gonqalbo d'Ixer, comanador de Muntalb i espsd'Agns de Portugal, que fou la compradora dels bns patrimonials dels Martorell. Lautor del Tirant, arruinat i senseterres,es va prendre aquestavenjangaliterria, vist que el comanador no va fer cas de les batalletescavalleresques que el bregs Joanot Martorell li proposava.Seguramentels lectors contemporanis podien fer amb millor coneixement de causa que no els actuals una lectura en clau cmica o parddica de moltes altres descripcionsi personatges carregatsde possiblessegonesintencions.Aix, episodis com el que protagonitza l'emperador de Constantinoble a la cambra de Carmesina, quan busca intilment alguna"rata" amagada,o el que descriu les relacions amoroses entre Hiplit i I'emperadriu, s'han llegit corn a possible stira de les escandaloses relacions entre la duquessade Gandia i un seu jove protegit; relaci que potser permetia establir un automtic paral.lelismeentre el banyut emperador de Constantinoble i el vell i quasi cec duc Alfons de Gandia, l'nic en aquella bella ciutat valencianaque no devia estar al corrent dels embolics de la seuamuller. Martorell conegu tamb de manera directa la cort napolitana d'Alfons el Magnnim, i devia haver visitat Siclia i tamb Rodes, ciutat sobre la qual aquell rei exerciauna notable influncia, i on Martorell pogu escoltar de testimonis directesles circumstncies del darrer setgedels egipcisde 1444.Finss'ha arribat a insinuar que s possibleque participara en alguna ambaixadaa Constantinoble. No cal dir que aquest coneixement tan directe dels afers d'ltlia i del mn mediterrani, aix com el contacte que va establir a Valncia, Npols i Barcelonaamb alguns dels millors escriptorsi poetes del moment, deguproporcionar al nostre autor accsa les nombroses obres literries que assimil al Tirant. El fet d'haver militat al costat dels enemics de loan II (s a dir, dels perdedors) explicaria tamb

que el cavallervalenci acabarala vida en la ms absoluta pobresa. l'original de Tirant lo Blanc Sabem que quan mor I'escriptor,el 1465, el tenia en penyora un prestamista anomenat Mart Ioan de Gualba, personatgede noble famlia catalana al qual el colof de la novel.la presenta com a autor de la darrera part del llibre, eue es va publicar a Valncia el49q poc desprsde la mort de Martorell. Resulta molt difcil saber fins a quin punt Gualba va ficar cullerada (si es que en realitat ho va fer) en el text de Martorell, que, tot i la seua complexitat, no deixa de tenir una cohernciaevident. El cass que hem d'agrair-li, si ms no, que tinguera el bon gust de fer copiar primer, i de portar ala impremta desprs, el text empenyorat per Martorell, que d'altra manera seguraments'hauria perdut. Vida cortesana, guerra i amor Per, com podr descobrir ben prompte el lector curis, Tirant lo Blanc no s nicament la narraci suposadamenthistdrica -i per aix en general versemblant- de les aventuresd'un cavaller i estrateg extraordinari que porta a terme el vell ideal cristi de croada, d'acord amb la problemtica concreta plantejada ala seua generaci. s tamb un llibre d'entreteniment i de saborosalectura, on s'enmirallen, amb sorprenent vitalitat i realisme, la vida i els costums de la societat cortesana de l'poca. Hi retrobem l'mbit de la festa i de l'autoescenificacidel poder reial, que inclou les teaal.legriquesusuals arreu d'Europa i relaciotrals representacions nablesamb la poesiade l'poca,el luxe i les modes, les oracions,els discursos, etc. Les minuciosesdescripcionsde tornejos individuals i d'episodis bl.lics per terra i per mar, que tant agradavenals lectors dels llies combinen amb escenes molt plstiquesplenes bres de cavalleria, de galanteria,picardia i d'un sorprenent erotisme. I s que I'amor

73

r
s l'altre gran tema de la novel.la.La comparaci entre els amors de Felip de Franga i Ricomana, Diafebus i Estefaniil,i Hipirlit i l'ernperadriu,d'una banda, i els de Tirant i Carmesina,de I'altra, posa en evidncia que els dos jvens protagonistessegueixenles pautesde I'anomenat amor corts. D'acord amb la tradici cortesamedieval,I'arnor era Lrnapassi, o mrlaltia irresistible,causadaper la visi de la bellesad'nn home o d'una dona, i tenia una simptomatologiamolt ben definida: grogor o blancor de la cara,insomni, desganai temor o dificr-rltat d'expressar els sentimentsa la rersona estimada. No carl dir que detecternaquestssrnptomesen Ricomrna i ms tard en Tirant. L escena en qu I'heroi bret contempla ulespomes cristal.lines del Iru'ads, de Carrlresitra, i les conseqncies que se'n deriven, sernblen aclaptar-se fil per randa a un1 definici de nranual sobre I'amor corts i les cor-rvencions potiques que s'hi relacionen.Tirant, ferit del mal d'arnar, haur de batallar en un doble carnp, i I'amor li servird'estmul per a la guerra. Mrrtorell, que controla molt b les etapesde l'evoluci del lli['rre, far coincidir el triomf militar de Tirant a Constantinoblei la reconquesta de l'imperi amb la seuaconquestaparticular del "castell" de Carmesina.Pero la lenta progressi d'aqr-rest amor apassiouat ve puntuada per clelicioses escenes, com la de la declaracide Tirant mitjangant un mirall, els balls, les conversesms o menys picants i algur-r agosaratcontacte fisic, i avangarnalgrat els obstacles,els malentesos i una tempestuosa ruptllra que seplra els enanroratsi posar prova els seussentiments. Tirant troba una aliada fide.len Plaerdemavida,el nom simblic de la qual representauna rnentalitat clarament favorable a l'alnor. s ella clui predica rmbpicardia clue cal estimar els qui ens estimen, qui supleix les nlalts de Tirant en I'escenadel t-ran les

14

guia en el fams episodi de la rata,i permet finahnent a I'heroi r ictoris accedir al llit de l'estimada. Per Tirant t tamb una perillosa enemiga:la Viuda Reposada,una dona frustrada i ressentida que representael poder de la mentida, de les falsesaparences i de 1'engan que acabarlliurant-se a una mort desesperada. Quan tot feia pensar gue, tal com acaben tradicionalment els contes, els dos enamorats podrien disfrutar plenament del seu alnor i Tirant rebria la merescudarecompensadel seu esforg,l'autor ens sorprn amb un final inesperat. Basta un petit mal de costat per acabar amb la vida del gran heroi conqueridor, i aquesta mort inesperadacomporta tamb la de I'emperador i la de Carmesina. La roda de la Fortuna mostra una vegadams, amb aquest final trgic, la fragilitat de la condici i de la glria humanes. Aix acaba aquesta gran novel.la que l'editorial Vicens Vives ha volgut fer assequibleals nostres jvens lectors en una versi sinttica perd tanmateix molt completa i ben articulada, que permet conixer i assaboriralhora el ms essencial de l'argument i els trets ms distintius de I'estil, i els prepara aix molt oportunament per a una posterior lectura ms completa i definitiva del text original del gran autor valenci. Conr a editor i especialista en Tirant lo Blanc, no cal dir que em felicite d'aquestainiciativa que espereque puga contribuir a donar a conixer ms i millor entre els lectorsjvens el nostre clssicms intens i universal, ara que la universitat de Valncia acabade destacar Ia seuaimportncia i modernitat donant al seu nou ordinador, urr dels ms potents d'Europa, el nom de Tiranf, convertint aix el nostre heroi en el nou palad d'una nova i ms humana croada en favor de la cincia i de la civilitzaci.

Albert Hauf

r5