Anda di halaman 1dari 9

PRLE,G

La construcci de la ficci .\ la segona meitat del seglexrr, als territoris del Nord de Franga, , de la m d'un escriptorgenial,Chrtien de Troyes, neix el Yvain, Lancelot, prototipus literari del cavallererrant. E,rec, I)erceval, cavallers errantsde la Gauvainsn algunsd'aquests licci, que dibuixa i anima Chrtien de Troyes,els qualsestaven predestinats, per a tota una llargaposteritat,a assolirelcvades cotesde renom i de fama. Chrtien de Troyes,per, no creade cap i de nou, no inventadel als quals,aix s, dna no-res. S'inspiraen materialspreexistents, una forma nova.Ara b, al contrari del que podrem pensar,les seves fonts d'informaci i de creacino provenendel mn de la rcalitatsin de mons totalment imaginaris. Aquest gran escriptor se serveixde relatsi de contesfolklrics, quc circulavenoralment de contesfolklrics de tradici en el seu temps,especialment celta,que devienportar en els seusrepertorisaquellsjoglars itinerantsque travessaven el canalde la Manega,anant i venint constantmentde la Bretanyainsular a la B,retanya continental.Les obresde Chrtien.com les dels seuscontinuadorsi imitadors.sn

que aquestes ratlles duesminialures Sota fanrefernoa de la llegenda a episodis I'aventura artrica: a I'esouena. de la pelrei cacera delcrvol blanc, empresa quelrobem Arts ielsseuslleials cavallers, primera narraci de l'Erec, a I'inicr arlrica deTroyes; a la dreta, deChrtien Gauvain, nebot delreiArls, a la Dolorosa Torre, presoner deCaradoc enunacella atapeida deserpenls vernoses, mentre una quees doldelcavaller, donzella, li abasta aliments desd'una finestra.

':.'t!littfi.llf rt icr:.{nr: ! t ' { r - il . f . , l i ' r . I t \ . '.'fi {rrlr,c r:'r1r}pl

/rniatura d'un manuscrit rrances derLanceror enprosa copiat vers |any r479. lepresenta l'escena de|aparici der Sant Graar a ra cort der rei Arts, unders 'ps.dis cuminants delallegenda que arlrica, descabdellar l,acci dela )ueste delSaint Graat. Undia depentecosta, alvoltant delaTaula Rodona,

presrdrda pelreiArtus. seuen elscavallers Lionel, Gauvain, Boors, Lancelot. Perceval, quecont .. ElGraal, la sang de la passi deCrist, per s,hi apareix desaparixer totseguit. Elsvalents cavallers es disposen a sortir enquesl.

l()AN(tl

lv!ARl'()Rl I I

I lt{AN I I (, lil .\N(

p l c r r c sc l ' h i s t i r r i c sc l e b o s c o s s a l r , a t g c s i ir-rhospitalaris ,a b i t a t s p c r h p c r s r l n a t g c sc s t r a f c t s ,n r i s t c r i o s o s ,n r a l v a t s ,p c r c x t r a o r d i n a r i e s b i ' s t i e s b l a n c u c sq u e , c l c s o b t c , p r e n c n r o s t r e h u n - r ) ,p c r n a u s q L c navegue n s c n s e r e m s n i r e m a d o r s , p c r c a s t e l l sa m a g a t s d a r r c r a cl'es'rcsso ns rurs de boira, que aparcixcn i dcsaparcixe n i n t c n l l i t e n t m e n t a l s i l l s d e l s c a v a l l e r s ,p c r e s t r a n y s g i n y s q u c dcscarregue n tcmpcstcs incontrolables c,pr()voqllcn pluges artificialsde llanccsi fletxcs, que I'intrepicl cavallcr errrnt l-ra d ' c s c l u i v a r .A l l i r q u e c n s c o r l t c n c l s n a r r a d o r s c { ' a q u c s t a i ' p ' r c l cs a q u c [ ' s p o s s i b l e i v e r s c n l b l a n t , p e r i r t a n s o l s rI ' i n t e r n c ] c l m r n d e f i c c i c l c l a n o v e l ' l a , s en s e t r a s p a s s a rm a i l c s f r o n t e r c s q u c s c p a r en aquestmn imaginari dcl rnn dc la rcalitat. Chr'ticn clcTroycs no inventava,sin que utilitzava c()ntcsquc ja c s c o n c i x i c n . N o c r c a v a , t a n s o l s r e c r c a v a .O n c r a , d c l n c s , I ' o r i g i n a l i t a t d e l ' e s c r i p t c l r ?E n l a f o r m a . L ' a u t r l r f r a n c i ' s v a a g a f a r a q u c s t sv e l l s n r a t e r i a l so r a l s ( c a s t c l l sb o i r o s o s , j a r d i n s e n c a n t a t s , nans i gegants, paisos cristal'lins del nrs enlla dels quals ning ncr p o t r c t o r n a r , c t c . ) i e l s v a o r g a n i t z a r s c g o n s u n a e s t r u c t L l r an o v a , p c n s a d a ,t r c b a l l a d a , c o h e s i o n a c l Ir).r e s e ntava una cort magnfica, o n c l r e i A r t s i l a s e v a e s p o s a ,l a r e i n a G i n e b r a , s c i e n a l v o l t a n t d c ' l a T a u l a R o d o n a a r n b t o t s c l s s c u s c a v a l l c r s ,u r - ri r l p c r i c l c p a u ,
rf

cavallcresclr.rcl sc r l l u i c n c l b o n g o v er n c l c l n r t , n a r c a i l e s v i r t r - r t s t s c l s s c L l sn l e n l b r c s , f i n s q u e u n d i a l i i a r r i b a v a u n c a v a l l c r ' g u l l s i n i a l v a t , c l s ' es d e v c , t r i a u t ' tf c t c x t r a o r c l i r r a r i ,q u e c o l ' l o c a v i t . n cavirllcr itrc par'ntcsis r'rc.rcs t: r r a c f i c ah a r n r o n i a r r t r i c i rU a1 > t r i c , p c r i t , i ; r c s t a v a p r c t a r t r tp c r s ( ) l ' t i r " c t l i 1 r ' t ' t . l t t l r r s c g u i r e l n i a l v a t , ( ) : r p ( ) s a r i i r r l a n r c r , r v c l l a ,p e r t ; t l c l e r c t o t ' t t a r cort rl b o n o r c l r c i n i c i a l . l ) c i x a r ' lra c o r t i , s o l i e r r u t t ,r u t l v a , I'obfcctc robrrt i n t c u n . r l ' c n c ; r l q . l c l t l t t l c r t t , l : r t t t c r r r v c l l . ro al i a q L t ep a s s a r ' : rl.i s o r t i e t r : r l l ' ' r s rclurt; i c r . l ai n s t a n t , c r c l t h a v i a c l e r e s o l c l r ee n c o l l l b a t s , t l t t r - c s r'ntllres.le tttt tirusqr-rc ( ) \ ' c sq L l c r c c l a n r a v e nc l s c u v a l o r , f i r - r s f i r t a l n r c n t ,a n t l t i ' x i t , qr.rc r ) n s e l l u i crl e r e p a r a r c l n i a l i c l e r e t o r n , r r I ' a l c g r i a i r I ' c n t r i s t i c l a , r ' ta r t r i c a . I : . r r a n ti . . c n a v c n t u r a ' p c r r l q u c s tl l a r g c , r m ,p C r ,l s p r o t a g o n i s t c s d e C h r t i el t e s c o n v c r t i e t l s p a i d e l a r - r o v c l ' l ac ' ;rute nobles virtuts n t i c l u e sc n c a r n a c i o n s c l c l c s r - n s atl s e n v o r , i a c l u e v a l l e r c s c l u c sI.) c s c l e l a l l c i a l t ; r t i l a f i c l c l i t ' r p e r s er v i r c l r c i A r t s i l a s e v a rrinciir havia estittocasionacla , r t , a l v a l o r e n c l c . r t - t ' t b af cn qui cl ta , quc totcs lcs rventures l c s a r n l e s ,f i n s a l u r a n v a l o r c l u e , r ' : r l l c rc s t r o b r v a es resolien ttn"rb

ratlles dues a tres Sobre aquestes quefanreferncia el a Lancelot. m niatures Rodona delaTaula cavaller ms srngular ques enamora prototrpus cortes, del amant ArtusA delrer esposa Grnebra. dela rerna menlre esbesen I esquerra. elsamants els lerarlurrc cava unaltre Galehault, de les el seucosdelesmlrades amb oculta Lancelot dames de la cort A ladrela, pregones de argues delPonl travessa 'Espasa 0nes perarrrbar al castell la rerna presonera G nebra.

atura delLtvre deLancelol. enque exaquest lentcavaller excel delrei s combatent ambelsdosdracs de la sense Retorn. Lesavenlures dels rllers artrics ensporten sovint a .cions plenes fabuloses i fanlstiques, )eravelles.

pe rqui' no hi h:tvi;r avcnturtquc no fos t i-lo nro'r'ia,I'an-rot', r pcr I'amor cl'unatlama. s eui.lent quc ;lqucstcavalle i - er o n a c J a r . ; l n t ,q u e c s p a s s c j a v ap c r l c s n a r r a c i c t n sc l c l s c g l c r I l , b e n p t t c a , s a t e n i a a v c L l r ea n r b e l s c a v a l l c r s c l e l a r e a l i t a t , q u c s o v i n t . t r l \ ' c ne n g u e r r a en t r e e l l s , t r a i c n t I ' c s p a s a r ln t n i n t i r - r s u l t ,

.o,rNor

MARToRt,LL

n el ouesl delSantGraal. aventura pertotselscavallers mpresa de la Taula odona. i Lancelot fracassen; Gauvain el perqu rrmer, va refiar-se excessvament personal forga e la seva i perqu va renystenir tamb la grcia dels pelseupecat lgraments; el segon, 'adulteri ambla reina i perno Ginebra aver confial cegament Lagloria en Du. e contemplar elcalze amblasang perCrist essada erareseryada al cavaller resour:Galas. fillde Lancelot i d'una onzella delllinatge de David i Salom. En quesla empresa, el joveGalas ser peraltres udat doscavallers virluosos, oorsi Perceval. Laminialura d'aouesla pertany agina a un manuscrit de la Queste (agenollat) el GraalHtveiem Galas i (assegut), erceval ambds conlemplanl lalmenl elsmisteris delGraal.

('n vcrs (en octosl'labs apariats), a un per tal com s'adregaven lectura no llegia sin que basicament escoltava la en que I'rrblic r t'u alta d'un especialista. El pblic d'aquests narradorsera ,,',rjoritariament analfabet. A ms,la cantarella del vers feia que la n,,vel'la fos ms agradable gran sntesi d'escoltar. Per, aquesta ,utrica del seglexrrr, el que anomenem Lancelot-Graal, es narrava de l.ren prosa.Bon senyalque ja devia haver-himolta gent capaE ll,'sir visualment.I s que el gust per la lecturaentre aquests \('ctorslaicss'haviaincentivatprecisament amb les cavalleries de I .rncelot, de Perceval i d'altresherois com ells. I r prosa no era una forma d'escripturadesconeguda. Amb ja s'haviaemprat, per no pas per fer novel'les, ,rrrterioritat sin l)t'r fer historiografia,i en llat. La novel'la se servira, ara,de la 1,,6de discurstpica de la historiografia. I ho feia aix,tamb, I'univers volia presentar-se artric com a histria.El rei l)t'rgu \ r'ts, seus misteris cls millors cavallers, el Graal que va viatjar ,i'Orient a Occident, etc.,tot, per b que molt allunyat i remot en .'i temps,ara es convertiaen histric.Encaraque cl conceptc ,l'histriadels medievals sigui bastantespecial, dir que Arts i el r.'u mn era histriavolia dir indiscutiblementque era real.La l r.:ci s' obri apasen el donr ini de la r ealit at .

pr ovo c a c i o , d i o v e n j a n Eaa , l tc ra n tms avi atl ' ordre soci alque no p a sc o n tri b u i n ta c s ta b i l i tz a r-l o, i que, rnal sratque scnrprchi ha ex c e p c i o n s n , o d e v i e ntra c ta rta n educadament ni civilitzadamentles damescom ho feien els cavallcrs de les novel'les. El cavallererrant de la ficci era un model ideal que r ec o l l i a c , e rta me n t, u n e si n q u i e tu d si unespreocupaci ons bcn reals,per que sobrctot tractavade forjar i de difondre uncs normesde comportamentptimes.La novel.laescapava per totes bandesa la realitat,tant perqu empravamaterialstotalment imaginarisconl perquprescntava un mon totaln'rcnt idealitz.at i s os p i to s a m e n vti rtu s . No o b s ta n te l n -ri s te ri i l a i d e a l i tz a ci , o potscrgraci cs a aquests dos i n g re d i e n tsl,e sh i s t ri c sd e l sc aval l ers artri csvan teni r mol t c\xit. Al cap i a la fi, la novel.la,a ms de pretendrecnsenyar, s ' or i c n taa l a d i v c rs i i a I' e n tre te n i ment. U na dc l esprovesms ev ide n ts d'aquest x i t e x tra o rd i n ari fou que, durant el pri mer terE dc l s e e l e x u r, h o m v a c o me n q a r a reuni r en un gran proj ectc lit c r a ri to te s l e s a v e n tu re s q u e j a s ' havi en escri tsobreel s caval l ers ar t ri c s . I a mb u n a i m p o rta n t i s i g n i fi cati va novetat: l a gran sntesi es va fer en prosa.Tant Chrtien com els seusimitadors escrivien

Miniatura d'unmanuscril de la Mlrt Artu quenanal'ensorrament obra delmtic reialme lV0rts la arlric. o descompartits maloria Rodona. dels cavallers de la Taula feritde mort el reiArts, en la batalla de (Salisbury), Salesbieres onhalluitat contra ques'havia el seunebot rebel Mordred, lat que contra ell,demana al cavaller Girfiet llanci laseva al llac Escalibor. Ouan espasa finalment Girflet acompleix l'ordre. desprs intentat d'haver el reidues enganyar perqu vegades noes perds tanvaluosa arma. unamisteriosa memergeix deles pren pelpom aiges. l'espasa i se l'enduu persempre ms.

.JOAN(tf

lv!ART()RIlLl

-f

ll{ANl' t.O Bt-,qNc; z

jurament prestanl s0bre els .ncelot 'angelis El unaernpresa abans d inicrar a la i elsseus asststetxen i Arts cavallers rimonia.

De la ficci a la realitat Arrrb el Lancelot-Graal, cl rci Arts i els seus cavallcrs s'havicn p r e s t i g i o s o s ,e n c a r a q u e l i a v i c n v i s c u t convcrtit en els avantpassats i t o t s o v i n t d i f c i l t l c p r e c i s a r ,d c l s c n L u rt e m p s a n t i q u s s i t l facilitar (no va cle la realitat. Aqucsta historitzacir r'r crvallers clctcnninar) el desig dcls cavallcrsrcals pcr cmmirallar-secn els a r t r i c s , q u e , d ' a l t r a b a n c l a ,e r e n m o c l c l c l e v i r t u t . s e t r sa n t e c e s s o r s P c r a l l q u e v a p er m c t r e q u e l a r c r r l i t a t i r l r i t s l a l i t c r a t u r a v a s er l a j u s t a i e l t o r n e i g i , e n g e n e r a l ,t o t c s l c s l l u i t e s c s p o r t i v c sq u c \ ' l a n a r p r a c t i c a n t l a c a v a l l e r i ad e l a B a i x a E , d a t M i t j a n a .

b'ffi

r;f

rs, L i r j u s t a er a e l c o m b a t i n t l i v i c l u a l ,c o s a c o s ) c n t r c c l o s c i r v a l l e [ )c r c q u i p s . r r p e n r c n t r c q u e c n e l t o r n c i g e l s c a v a l l c r sc o t n b a t i e justcs i torneigs n'hi l-ravia h a g u t a I ' . u r o p a c l c sc l c n - r i t j a ns c g l c x t t , i a fer-sc p er i l s c n e l s c g l c x I u q l l a n c o n r c n c c n a g c l t c r a l i t z . a r - s c r e g u l a r n r c n t . A l p r i n c i p i c r c n f c r r g ac l u r s i v i o l e n t s , j : r t u c s o v i t r t els clos Lrindols clc ccttlrbatcnts trprofitavcn cls tttrnt'igs et,trt a i o d i s p er s o n a l s .H t l r l t h i c \ c u s a p e r v e n t i l a r l e s s c v e ser r e n r i s t a t s t t a r l c r a ,a c a v i t l l i : t n i b l l i r n q i r ,a p e u i c l c q t r a l s e r . <r tl podi:r conrLratre rr tr atxa, o fins itot arnb armes forqa ruclin'rcntaries (hi havia qui n b a t i a a c o p s c l e p a l ) ; s o l a n r c n tn ' c r c n e r c l o s c sl c s f l c t x c s i
Mtnialura d'unmanuscril frances del Roman de toule chevalere de Thomas de querllustra Kent, untornetg Laprctica de ieslustes r eistornergs a Europa remuntava ai segle xr,per fousobretot a partir del segle I quan xr comenqaren a celebrar-se regularment. Al principi foren combats ferotges i sanguinaris. per amb el ternps van anar reglamenlant-se per(alderedurr laviolencia I la crueltat l, aixi, es transformaren enmers especlacles deporttus, stmulacres quees deguerra praclicaven entemps permitj de pau, dels quals elscavallers manlenren el seucosen piena preparacto fisica I s exercltaven enel manerg de lesarmes.

$t'nn*,

' I . l , r r c l sp , erqr,ri'clispzrra cr l c l l . n , . . f e i 'fr- r c r - a u . c a v r l l c rq , Lrc ,' ,r'ia de nrcsurarcos a cos amb cl contrincant. S'hi cscanrpa\,l L r r t a s a n g q , e , d e s d e l s c g l ex r r r , \ a s o r g i r l a . e c e s s i t a t d c r, lullclltar tant les justcs conr cls torneigs, anrb la voluntat dc { I r t r o l a r i a t u r a r l a ' i o l c n c i a . F i n s L l np u n t , j a q u c r i s c i p e r i l l n ' h i l , i a c l ' h a v c rf o r g o s a n r c n t . l r l r i s c i c l p c r i l l e r e n l ' c s s i n c i ad c l rr.rrcr, de I r'alor n'rilitar, de la cavalleria. r,a fortitudo e ra aixir: 'r rortar la suor cn plc mcs de u l i c l ld i n s d ' a q u c l l c sa r n r a d u r c st a n l ' , . J h t s r v e u r e c o m s ' a m a r a v ac l e s a n g c l p r o p i c o s , p a s s a r l j a n a , n o I ; 'rir, ctc. Ll valor cie I g u e r r c r e r a c x p o s a r eI c o s a l a m o r t . \ ' , l g r a t t o t , h o m v a a c o n s . . g u i rc l ' i r , p e c l i r n r o l t c s m ( ) r t s . E s ' a ,, 'ccionar I'armamcnt, cs van triar jutgcs pcrqu ir-npcclissin quc c o m b a t s a r r i b e s s i n a s a g n a n t si i r r c m e i a b l e s f i n a l s , c t c . L a l c n c i a p c r d u c l a c s v a t r a n s f o r n r a r c n c er i ' c ) n i a , e n r i t u a l , c n , c c t a c l c .[ - e s j u s t e s i e l s t o r n e i g s v a n d e i x a r c l e s er L r n a guerr:r , r o b e r t a , c o n - rh a v i c n e s t a t d e f e t a l p r i n c i p i , p e r p a s s a r a scr unl , , ' r r a s i m u l a d a . I l l s c a v a l l e r sd e l s s e g l c sx r v i x v , q u a n a n a v c n a , r t o r n c i g , n , r h i a n a v c r l t a n t c n s c ld c g u e r r a c o n r p c r d c p o r - t , pcr r r ' , r u ' f e r l : r g u e r r a . A i x n o v o l d i r q u e a q u e s t se s p e c t a c l c s '.rtius no fossin scriosos o qut: no tingucssin cap nrcna I i t i l i t a t n i c l e f i n a l i t a t . I l r e n s e r i o s o si c r e n t i l s . I ) ' u n a b a n d a , ' , r ' n r e t i e nd e m a n t e n i r c l c o s e n p l e n a p r e p a r a c i f s i c a . E r e n l a

3 .cl,tNor MART()Rt,r-l

TIRAN f r.O gt-NC: 9

gimnastica per a la gucrra,practicada en temps de pau. De I'altra, hom hi podia guanyardincrs, ja que cls perdedorseren fcts presoners i estaven obligatsa pagarun rescatals venccdors. I, sobretot,perqu els cavallcrs hi aconscguien fama,la qual cls permetiaque desprs fossincridatsper importants prncepsi s c ny o rsp c r a n a ra l a g u c rra .Be n s cgurque Ti rant no hauri aanat a Sicliani a Rodes,i encaramenys a Constantinoble, si no hagus aconseguit fama a lcs justesd'Anglaterra.Pcr, a part de totes aqucstes coscsben palpables i practiques, els torneigseren pur tcatrc.Tothom quc hi participavahi anavaben mudat, sovint disfressat i d'incgnit.I-esdames,entre el pblic, miraven els seus c av a l l e rs com bellament c o m b a ti cn. E l s donaven..rn)ni gues dc c am i s a o b ra E a l e ts p,c rq u e l s l l u i ssi nen cl combat.E l s contrincantss'intercanviaven insultantslletrcsde batalla,pcr escrites amb un llenguatge ampul.lsi emfatic,molt literari. I s que totes aquestcs festesdeportiveses van recobrir de literatura. E ls m o d e l sa c o p i a rc n l a re a l i ta te s van trobar cn I' uni vcrsde l a novel'laartrica.I, en la mesuraque la literaturaartricaexaltava c ls g ra n si d ea l s ,p e r u n p e rfe c te p ro csd' osmosi , el sgransi deal s quc v e h i c u l a v a l a n o v e l .l a v a n fi ltrar es en l a real i tat. I - a iu s tai c l to rn e i gv a n s e r l c s g ranscl auscl evol ta de I' i ntcrcanvi ent rc l i te ra tu rai re a l i ta t. Pe r h i v a havcr mol tesal trescoses que v an c o n tri b u i r a l a l i te ra tu ri tz a c i de l a caval l cri a real ,com l a c r ea c i d c l s o rd e sd e c a v a l l e ri a , cl s vots caval l ercscos, o o cl s pass o s d ' a rm e s .

Foi 21del Librode losCaballeros de Santiago, conserval a I'Arxiu Municipal de Burgos. L'.Orden deSantiago,, erauna germandat fundada decavallers, al regne perdelensar deLle l'any 1161, mililarmenl elstenitoris reconquerils alsmusulmans. Elsordes mililars havien nascut ambles croades I'objectiu l'infidel amb decombatre i dedefensar elsLlocs Sants, Ambel per. perdent temps, vananar l'inicial programa guerrer I religios a favor oel quela ideals conreu dels cavallerescos novel la corls difonia. comerala defensa i donzelles delesdames desemoarades.

rrl, rtilhl {- ,r dri'

'nmera queJoanot delesllelres de batalla 4artorell va escriure al seucos Joan de ilonpalau, el qual havia seduit una ermana delnostre escriptor solaparaula que1a e matrimoni, maims nova omplir. Enaquesta carla, Marlorell reptava I seuparent a "batalla a totaultranga". s dir.a mort. Pero Joande l\,lonpalau ni va la promesa omplir de malrimoni ntesva perla qual resenlar al camp de batalla, osa va haver d'indemnilzar conomicament Damiata, la germana de queva morir escrplor, sollera. Nofou questa queMartorell l'nica vegada parlendesafiaments rengu partde la seva avallerescos, Bona vida, omla delseuheroi Tirant, splena de esafiaments, bregues i conflictes. Joanot 4arlorell erauncavaller

\i x, per exempl e, xr v i xv, apar e al llar g delsseglcs ixen a Eur opa rombrosos Els or desde cavallcr ia ordesde cavaller ia. sn rmandatsde cavallers, que es juren lleialtati ajuda mtua.Tot 1e van tenir sovint forga importanciaen el que aquestes societats .'ampde la poltica estrictai dc la diplomacia,sobretotvan ajudar i reforEarels idealscavallerescos a la realitat.Els ordes de rvalleria tenien uns estatutsrgids,que els seusmembreshavien ,l e compl i r sotaI' ame naEa del cast igo de I 'expulsi. A m s, -'staven plenamentliteraturitzats. E,lscavallers que en volien iormar part haviende passar per un ritual d'admissi,desprs rlaviende portar uns vestitsdeterminats, una mena d'uniformes .lc I'orde, amb les seves insgnies, ctc. (Vegeu,pcr exemple,la narracique fa Martorell de I'orde de la Garrotera,orde de cavalleria que va ser fundat I'any 1348pel rei Eduard III d'Anglaterra,si b I'ancdota que conta Martorell sobrela instituci d'aquestorde pertany a la llegenda.) I la majoria cl'aquests ordesde cavalleria es van crear a imitaci de models

ilRANI I() BI.ANC 11


()\N()l NiARI()RI:l I

atura 0 unmanuscnt vers I any cOptat parlant 2 enqueaparerx Merli ambel prof \rtus|\agrc. Merli etai savt. 'ddhinn sunpersonatge deles quesintroduit )ndes cltiques, ai ccie ricdesde la Histora regunEritannae )eotfrey deMonmouth, redact el qual )e una VilaMerltni en vers.A finalsegle r figura deMerli s'incorpora tambe al r delGraalRobert de B0r0n. al segle que )lconverterx enunfilldeldiable per bal a fe cnstrana. llnalment Merli pelbaptrsme alva i Duli concedeix el e la prolecta. Hom ll basti lambe na amorosa. Enamorat de la Dama del per lrconstrui . Merl unsepulcre pero. ervar-li el cos. victima d un lny,hrlouenterrat Des ellmateix. de la llangant ra.continu lesseves famoses queaconseguiren lcies, unexit essionant al llarg de i'Edat Mitjana.

nov c l ' l e s c o s c,o m c ra l a i n s ti tu c i d e l a Taul a R odonapcl rei Arts sota el guiatgei el conscll del savi endcv Mcrl. Tamb, seguintels idealsde la novel.la,molts d'aquests ordes assumienla nr is s i p ri n c i p a ld c s c rv i r i d e fe n s ar l es danres, com va passar amb un dels ordes ms sorollosos, el de la DarneBlancbc i I'EscuVcrtl, f unda t p e r B o u c i c a u t, ma ri s c a d l c FranE a, que tcni a per obj ecti us, a par t c l el a b a s i c a l l c i a l ta td e l sc a v al l ers dc I' ordc a l es cl ames dc les qu a l sc s ta v e n c n a n ro ra tse , l d c u rc i l a responsabi l i tat dc protegir lcs dar-r'res i lcs donzcllesdeshe rctaclcs i descrnparacles. T ant c l es o ro l l d c v i afc r a q u e s t o rc l cquc cl caval l e r P crecl c r c i x a r l a C o rc l n ac l ' Arag Cer ve l l i rr' d rl rarxar per cap a Frangaa c om p l i r c l s eu v o t d c c o n rb a tre a mb al gundcl s caval l crs de I ' es cu tv c rd . S c n " rb l a n tmec no t m c l caval l cr val enci P crc dc Centellesportava una garrotera(r-rna lligacarna), a imitaci dcl f anr rs , er u n v o t c a v a ll eresc o rd c a n g l sp que havi afct. C onr possiblement tan-rb rlcvia scr una garroterala "tircta en la canta> que portavael perpinyans Perc Blan. M olt n r sc s p c c ta c u l rrs c ren e l s p a ss()s d' arnl cs. A l s r:rssos c l' ar n l c s u n o m s c a v a l l e rs s e s i tu a vcn cn un i ncl retestrati ' gi c: err ur r ac r u i l l ac l cc a n ri r-rs ,,rl s a l sd c l s r i us, pr()p cl ' una gu crmi ta,al c os t a tc l ' u nrrrb rc , c tc .,o n c s c l e c l i c rven a barrarel pasa qual scvol o qua l s s e v o l l tre sc a v a l l c rs a fi n s q u c no haguessi conrbatut. n ( E l m o ti u d e l a d e fe n s d r c l c a m o d cl ri u, cl s qual sno t:spodi cn t r as p a s s a sre n s e c o m b a t,s o rti a.a c l cl a l i tcraturaartri cacl el s c glcxrr.)I n o a b a n c l o n a v cc nl p a sfins que no hagucssi n fct tants c om b a tsc o m s ' h a v i e n p ro p o s a t. f)c vegades s' hi estaven un any. Hi acu d i c nc a v a l l e rs q u c h a v i c nfc t vots, prometenccs cl c c onr b a trc l,e s q u a l se x te ri o ri tT .a v en d e di vcrses mancrcs. E l s uns am b u n a a rg o l l ad c fc rro a l c o l l , d ' a l tresamb un L-rraqaltancat ct am b u n c a d e n a t, l a c l a u d e l q u a l s o l amentteni al a dama,l ' ni ca quc c vi d c n tn rc n t p o d i a o b ri r c l c a d c nat i , per tant, tamb,cl cor dc l c a v a l l e r, e tc .Pc r , a l v o l ta n t d c l pas no tot era gri s i desrti c, al c on tra ri ,h o m h i mu n ta v au n a u tnti c cspectacl c. dc Jacqucs I-alaing, quc va defensar el pas dela Fontaine rles Pleurs, a Franga, c s v i1f c r fc r u rrc ri o n z c l l z prl o ro s a ,rrnrb cl s cabcl l s cs[-rul l ats pcr l es es patl l c sq , u e s o s te n i u'n r u n i c o rn i ,del col l cl elqual penj ave n trcs es c ut su , n d c b l a n c ,u n d e v i o l e tai un dc negre, i tots trcs amarats pc r le sl l g ri me sU . n d e l sc a v a l l e rs que va an^ra reptar-l ocraJoan B onifa c i o , v a s s a ls l i c i l i ad c l re i A l fo ns el Magnani m.P er no cal i a

, r i r i l f r r a n g i ' re : n p l c [ ] o r n d c l l a r c c l o n a , l ' ; - r n vl ' 1 5 5 , h o r n p o r l i , r ,,,rrbatre arnb el conrte Gastt IV clcFoix, cl qual va plantar cn , , r ' c l c l a p l a q ad c l B o r n u n p i a n r b p o m e s c l a u r a d e s[.. ] p a s e s l, r, evidcntnlcnt, cl Pas rJuPin aux Pommcs tl'Or. Tot cl nruntatgc l , l e g u c o s t a r u n a f c ' r t u n a j,a q u e v a h a v e r d ' c n ' r p e n 1 ' o r a r la creu , 1 ,l : c o r r l t e sd e F o i x p c r t r e n t a n l i l f l o r i n s . L l c o n l t e i e l s c u c a v a l l , l , i v a n p r e s e n t a r v e s t i t s d e b l a n c a m b t o t c l e c a s c a v c l l sd a u r a t s c 1 1 l , , , n r a c l c p o m e s . J o a n d ' A r a g , el g c r r r - r ic l e l Magnininr, quc 'l r r t ' a r x n o c r a r e i , i n r o l t s s i m e sc l a m c si d o n z e l l c s s e m i r a v c n . \ n o s a l t r e sc n s p o t s em b l a r q u c t o t s a q u c s t s c a l ' a l l e r s r l c l s e g l cx v t r , l v e f lt ( ) c a t sd c I ' a l a , q u e t c n i c n e l s c n y n r s f o r a q t r e d i n s , i q u e ' s f o r q a v c n i n t i l m e n t a a n c ( ) r a r - s ce n u 1 1 p a s s a ti n r a g i n a r i .P c r i l r , , c r . a i x .T o t e r a m o l t s e r i si t o t e s f e i a p c r u n s v a l o r s i u n s r , . ' a l sc n c a r 2 r 's qr-rc p l c n a m e n t v a l i c l s .[ - ' n i c a c ( ) s ac - l L l r . . r c o r r iia r r " r c s tis c l e a l ss ' h a v i e r rf c t r c a l s , s ' h a v i c r -p l ortat a la prictica, nrte c n c l s m o c l c l s q u c h a v i a , ' icies a un procs cl'cmt-l-tirallan , ) l t s t r l t i t l a l i t c r a t t r r a . I i ' s q l l c p ( ) t s c r n r s r ' , r l i ac o n r b a t r c p c r , f ' r o r t i p c r c s p c c t a c l c ,c r l c a r a c 1 r . r c l c v c g i r r l c st r o s ' e s t i t l v i e s s i n cls r rorts,qut: no pas viurc en la insegurctat il'angclixa constants clc I , r ' i o l en c i a d c s b o r c l a c l a dcls gucrrcrs feudalsclcl seglcrr. Aixir cs ' r a c o n s c g u i r g r c i c s a l a c o n s t r L l c c i rc l ' u n s i c l e a l sq u c l a l i t e r a t u r a r d i f o n c l r c , c l s q u , r l s , r n r b .l e l t e n r p s , v a n a n r a r a r l a r c , - r l i t a tA 'glc xv, quan v a B l a n c',la M a r t o r e l l c s c r i u r e e l T i r a n t l o Joanot rcratura s'haviafet rcalitat.

'. on Mrnrtu dru anm a n u s 1 cc r j es l egle lesarmes verem uncavaller vetllant a fOnt menlre costat d una unescuder dorm I herbaAquesta i lustrac ests c fa sobre que referencra ntuals a undels els.passos d armes, acompanyaven

, f

T T R A N TL O B r . A N c 1 3

I )e la realitat a la ficci de la realitat entrc l'any 1460, .fo:rnotMartorell dcvia escriureel Tirant lo Bla.nc i el 1468, I' any en qu c l: r t a q u c fi g u ra a I' i n i c i d e l a n o v e l ' l a, I ' c s c ri p to r v a l c n c i )v a m o ri r. A !a segona mei tat dcl xv, doncs,l a abocata l a practi cai a l a f igurc r l c lc i rv i rl l ce r rra n t,a b s o l u ta ntent dc f c n s a c l cl c s v i rtu ts i d c l s g ra n si deal snobl cs,que tres segl es real.I-ls cnrcra havia forjat Chrtien de Troycs, cra un personatgc c am i n si l c s c o rts d e l a C o ro n a d ' A rag,com cl s de tot E uropa, errantsa la rcccrcad'aventures. es trobavcn poblatsper cavallcrs e l m a t ei xJoanot Martorel l un ms F ins i to t p o d e m c o n s i d e ra r d' entrar d' aq u c s ts p,o d ri ts d e l i teratura, desi tj osos p e rs o n a tg c s r)pidament en combat amb els seusadversaris. r I' a n y 1413o 1414a Gandi a,ci utat J oan o tM a rto re l l d c v i a n i x e on s'haviaestablertla sevafamlia dc feia temps.Els Martorell v a lcnci ana, nrol t afccci onada a l es per t a n y i e n a l a m i tj a n an o b l e s a xv, afccci al l l arg del segl e br c g u e s i a l e s b a n d o s i ta ts p e rs o n al s quc j a d e g u c o n fi g u ra r c l ta ra n n adcl nostrccscri ptordcs dc l a m s p ri m c re n c a j o v e n tu t,j a q u c mol ts membresde l a sevafaml i a v i s t c m b o l i c a ts e n m s c l ' una baral l ai di sputa s ' ha v i c n c r v a l l c rc s q u Ai c sx . , p e r c x c n rp l c , rnrb el poetaA usi asMarch, a

l,r,)psitdel dot que havia aportat al matrimoni la sevaprimera ('l)osa, IsabelMartorell, germana de Joanot. Sabem queJoanot \l rrtorell ja era cavaller l'any 1,433. A partir d'aquesta data, i r i s s e g u i o tI ' a b u n d o s a c o r r e s p o n d n c i a c a v a l l e r e s c a que hem r r rlrsfr\,,ftf de I'autor del Tiranl, podcrn reconstruir els distints ,1,'rs d'Armes en qu va intcrvenir.L'any 1437va comcnEar el seu l , r , g ia . r b c l s c u c . s J o i r n c l eM . n p a l a u , c l q u a l s e n r b l ac l u c ' , l r , t v i ac a s a t e n s c c r c t r n r b[ ) a n r i a t : r ,l a g c r m a n a p c t i t a clc \ i , r r t o r c l l , I ' h a v i a p o s s e i d a ,i c l c s p r s h a v i a t r e n c a t p e r s c m p r c r n s l , r s e v ?p a r a u l a . A q u e s t a f e r v a d u r e l n o s t r c e s c r i p t o r a L o n d r e s , , ' l c l e g u r c s i d i r e n t r c 1 4 3 8 i 1 4 3 9 , p c r t a l d e c e r c a r c l j u t g e d c l , ',nrbrt que havia de dirimir I'honor de Damiata. El rci angles, I r r r i c V I d c L a n c a s t c r ,v a a c c c p t a r c l c s c r c l j u t g e , p c r J o a n d c \ l o n p a l a r . lc s v a c s c a r < l l i r i, cn r-ro p r c s c n t a r - s ca A n g l a t c r r a , r , a ], tvcr cl'inclen-rnitza crc o n i r n r i c a n r e n t I ) a n r i a t a . I ) c r - r o ua V a l c n c i a , ,,rnot Martorell fou reptat agosaraclanlcntper Jaume Ripoll, un | , r r : r l l c r j o v e i i n c x p c r i n - r c n t a t . M s s c r i o s a n r c n tf o u d c s a f i a t p e r I , ' l i p B o i l , u n a u t i ' n t i c c a v a l l e rc r r a n t r ' ; r l c n c i ic l c n r o l t r c n ( ) n l . I ntre 1-+44 i l45O va tcnir lloc I'afer,rnrlr.lcrn Conqalbo cl'Hjar, , , , r n a n a d o r d c M u n t a l b i , p er u n c l e utc quc aqucst havia contret 'rnb Martorcll a propsit dc la vcnda d'unes posscssionse :s ,rt'safiaren a mort. s molt probable quc I'any 1450 el nostre

ratlles. Sota aquestes unaminiatura del segle xvquemostra el combat singular de Felip Bor1, fams cavaller enanl valencl, ambl'angls Astley, John celebrat l'any 1442a Londres en presencia d'Enric Vl d Anglaterra Pocdesprs, i de relorn a Valencia, Felip Borl va reptar Joanot l\,tartorell mitjangant unes lletres de batalla queli porl Jaume Ripoll I el nostre escriptor, i desdenyos, altiu respongu al desafiament ambparaules c0maquesles. enmallloc sen's vengut a fer " ..que queellnoshome lenya, perrescatar a perlleixar-me mr, neJ0sohome rescatar a ellnraltnquicarn vol, a lacarnesseria hi lramel, e noa casa delllop, Dissortadament tgn0rem c0m acab l'afer d aquests dosbregosos cavallers En pagrna, malerxa aquesta a l esquerra, un queorna detall delrelleu el sepulcre de la lamilia Boil al convent deSant Domingo de porta Valncra. Elcavaller muntat l'escut capperavall ensenyal dedol.

' 'ry.1 "altual'sqFt77*V

ffi*-*ffi

'ffi
' .,6 t

'lP

ti,

HIS TO IRE
rrerapgrna dela traducci castellana l0 Blanc, impresa a onrma del Tuanl rlladolr ad n y1 5 1 .
tr

h' rP "P

t
r

% Fsdrl

"{89

CRAND .IIRAN

CHEVALIER LE BLANC.
PARTTE. ."?
,i

f
t l

&t.

l"&

1,:

f, ,, f *-

PR.EATIERE

t :,

'AclrRnE oGic d ' u n e p r o t o n d ep i x , l o r l i u c l e g r a n d l ) r i n c p a r q u i c l l e ctor( gouvernee, voulant ccIbrer avec clr I'Alliance (n rl venoit de contrriter avccle Roi dc llr.rnce ; 6r publier drns lbn Ror'aumeun ( . o n r b r r i I B e r r i e r ei r o u r v c n a n r . L c I'r,rt dcs flrcs Ecdcs nlqni6cenccs donr ( !5 necsdcvorenr itrc accompagnes , lc Ton, [, cpr A

' ', '.


" u *."# "w&-w*,** 'h '"r*;4
-1

&*fu--

.,;

pgina la primera dela traducci ladreta, perLeli0 redrrrpresa Manf a tlanareta 1538, i la primera de la l'any :ncia probablement impresa lrancesa, lducci I'any 1737. Amslerdam

r!

t;'*to&*

t4

IIRANT t-() BLANC

15

cscriptor torns a Anglaterra.r el que s que es segurs que va cstara Portugal i a la cort napolitanad'Alfons el Magninim, on residalmenysun any. Quan ja arrrbavaala cinquantenai va posar-sea escriureel Tirant lo Bknc va operar amb una genialitatsemblanta la que havia posseit el gran creador del gnerenovel.lesc,chrtien de Troyes. chrtien de Troyes s'haviaadonatque, per captarI'atencide I'auditori dcl scu temps,el del seglcxrr, i de passada dosificar-li algun cnsenyament, no hi havia com raptar i transportarel pblic a universosfabulosos, meravcllosos. Martorell, a la segonamcitat del xv, i per a un pblic podrit de literaturai que vivia en la literatura,va descobrirla validesa, i va fcr la gran gr)cia, d'escriure en el sentit contrari al del seu anteccssor, cap a la realitat. Joanot Martorell es va adonarque la rcalitat,reconvertidaen matriade ficci liter)ria, tenia molta ms gr)cia, i podia entreteniri enderiar molt ms el pblic, que no pas continuar fent novel.lasense moure'sdels mons imaginaris. I aix s cl que va fer: es va posar a escriureuna novel.lad'empreses cavalleresques reals,ms ben dit, com si fossinreals. s cert quc la realitat,ms o menys deformada,ja s'haviaplasmat en la lletra escrita. Amb anterioritat.ia s'havienacostata la realitat els c ro n i s te sBc , rn a tl )c s c l o t i R a m cl n Muntancr pcr excmpl e,cr i tants d'altres,o s'havienfet biografics Jean Froissarten francs, heroiques, com Le Liare des faix deJean le Maingre, dit Bouiicaut, que explicavalavida i miraclesd'aquellcavallerde I'escutvercl. Per cronistesreialso bigrafsde cavallers importants volien fer semprehistria,cncaraque sovint enfilessin els caminsde la novel'la.I s que els protagonistes de les crniqueso de les biografies heroiques, al cap i a la fi, cren cavallers de carn i ossos, que havienexistit de veritat.Joanot Martorell no feia el mateix;ni retratavala rcalitat ni en feia les memries.El valenciainventava la realitat,la recreava, la ficcionalitzava. Bernat Desclot havia convertit el rei Pereel Gran en un heroi de novel.la. Ramon Muntaner havia fct cl mateix amb Roger de Flor, el gran cabdill dels almogavers. Joanot Martorell va fer nixerTirant lo Blanc i c ar me s i n ad e l a s e v ai m a g i n a c i i e l s va donar vi da a l a novel .l a com si haguessin estatpersonatges reals,pcrsones de veritat. En definitiva, Joanot Martorell va veure que era ms atractiu,ms

l r r , , r r i ,p e r a l p b l i c d c l a s c v a p o c a , l l e g i r c o m T i r a n t c s r r , i r e a v al a c a m a e n s a l t a r d e l t e r r a t d e l a c a m b r a d e l a P r i n c e s a , 1 ,. l r r r d ' u n a d e s a f o r t u n a d a n i t d ' a m o r , q u e n o p a s n a r r a r c o m u n I I r l l c r e n t r a v a d e n i t e n u n c a s t e l l .h i d o r m i a . i I ' e n d e m a , r , ' n p o v z v a , s e n s eg a i r c s o r p r e s a ,c o m e l c a s t e l l q u c I ' h a v i a a c o l l i t l, ,',irdesaparegut del mapa. Si de vegades trobcm al Tirant ' , o c l i s q u e e n s p o d c n s e m b l a r i n c r e i b l e s ,h o s r n s o l a m e n t p e r a , , , . , r l t r e s ,q u e o b l i d e m q u e l a r e a l i t a t c a v a l l e r e s c a dcl xv estava t , i c l ad e l i t e r a t u r a . A l l l a r g d c t o t e s l c s p a g i n e s i p a g i n c s d e l | , , l l t t l p o t s c r s o l a m e n t h i h a u n e p i s o d i m e r a v el l s , a q u e l l q u c

, ' ' l i c ac l d c s c n c a n t a m e nt d'una donz.ella-drac pcr part clel , r l l e r E s p e \ r c i u sI . c n c a r a a q u e s te p i s o d i c s p o t j u s t i f i c a r d e s d e I ' p t i c a d e I ' e x o t i s r n c c l c l a l i t e r a t u r a c l c v i a t g c s . N o h a v i a a n a t \ r , r r c oP o l o a l a X i n a i , e n t o r n a r a V c n c i a , l - r a v i a relatat i cscrit , , s c si n c r e i b l c s c l e t o t s a q u c l l s p o b l e s q u e h a v i a v i s i t a t ? I s c l a r r ' i r c l I r s p e r c i u s ,l a s c v a a v c n t u r a l i o c o r r c c n u n a i l l a p r o p d e I , r d c S ,c n p l c n a M c c l i t c r r a n i a d o n c s , p c r i r L a n g o ( l ' i l l a d c C o s ) s r ; ri l l a p e t i t a q u c , e v i d c n t m c n t , n o h a v i a d c s e r t a n e x p l o r a d a i

gran lrura Khubrlar, khan a e1 deMonglia Niccolo i Matleo Polo unes tauletes d'or, on .savis queli trameti en es demana al Papa pertany mrnratura al llrbre setarts,,. Aquesla ll Milione o Le divtsenent doum)nde\La queMarco Polo, lillde descrrpa delmn). Niccolo. dict a Rustrcheilo dePisaenla qual i la realitat relat lesmeravelles, entre queva tenir lafantasra, l 0portuntat de que, amb conlemplar durant el vratge el seu ' pa'e I e 's e u ae n t 2 71 o ^ c l ee . m 0 r e n gIu romangu XinaMarco Polo a la capa 1a gaudrnt frns any1292, cortdeKhubrlai khan, el delgran sempre dela confianga qua encomana mes d unarmportant perla vasta geograf missi rade mperi rnongoi.

J()AN()T r!,lART()RtiLL

TIRANT T,OBLANC

17

Parso coneguda com Mallorca)Gandia,Valncia,Barcelona, i meravelloscs Londres.Potser podien passar-hi cosesestranyes E ,spi rci us del caval l er c om a q u c l l a L . a n a rra c i d c I' a v e ntura i lcs curiositats ms aviat testimonialcs prcocupacions de Martorell. Recordem,a ms,que etnogrifico-crentfiques de Joan aquestepisodi del Tiran s calcatdel llibre de Viatges de Mandeville.Siguicom sigui,i a banda aquestepisodi,s cert en clau de que Martorell va escriureuna novel'lade cavalleries versemblanga realista. I s aix el que fa del Tiranruna novel'la moderna. Com a bon cavallerdel xv, Joanot Martorell combregaamb els n o b l e .T a n t l a guerracom I' amor,el s dos ide a l s d e l s e ue s ta mc n t

eixostematicsen funci dels quals s'haviaconstruit la rlr.urs rr,,u,sl'1. medieval,i que continuen sent els dos gransmbils del I irant, sn duescosesben serioses per a Martorcll. Tirant no fa l,romesquan s al camp de batalla. Al contrari, com a bon capita (l i res,sap que l esbatalles, per b que en dar r er ainst ncia rlrperrn de la ProvidnciaDivina, que sempres al costat dels l r.5, dcl s cri sti ans, m s im m ediat am ent est ansot m eses a I , )rtuna,la roda que tot ho capgirai que ara s amunt i ara s ,' l l . I per combatreFor t una,cal I 'est r at gia. I M ar t or ell ho sap, r l'irant ho sap,i aix ho practica.Igualment s una cosaseriosa I' .rrnor, si ms no per a la par ellacent r al,per a Tir ant i Car m esina. (.rueTirant es deprimeixi i s'abatien la ms absolutamalenconia, rr !uc, per contra, intenti de vegadcs estirarms cl brag que la n,niga, forEantd'acomplir el seudesig,no s cap pardia de I' rrnorcorts,d' aqucl lidealam or sque haviencant atels tr.badorsprovenE al s . Solam ent s un t est im onidel canvide les t,,rl ccpci ons amorose s, aix com delsnous gust osi m odeslit er ar is, ,1..'ls darrerssegles de I'E,datMitjana. No hem d'oblidar que, al cap i r la fi, cl final dels amors entre Tirant i Carmesinas un final I rcrimogen, trist, dissortat.I tot aixo no s broma.No obstant .r,r,s cert que hi ha molt es hist or ies i escencs diver t ides al , i rant.I s que al seua ut or ,ben sovint i saludablem ent li, .crp2v2 el riure. Per no hi ha amargaironia ni sagnantpardia. I rntJoanot Martorcll com MartJoan de Galba,que sernbla quc va i acabar algunsdelsdarrerscaptolsde la novel.la i la va 1 rtinejar r ,rr impremtal'any 1490, erencavallers que crcicn cn els seus r ,eal s. P er i nverti raquest s ideals, t ant cls de la novel. la com elsdc la ' ;rlitat, caldrael geni imponent d'un altre gran creador: Cervantes.

liris cavallerescos segons dedon0uixOt gravat Dor; bell deGuslave alspeus de que ridalgo manchego,, veiem elsllibres 1lraslornat la seva fantasia. Cervantes. e llegi el lranl en l'edicio castellana de lladolid, enfuunelogi entusiasmat lot ntquehi havra de trobat "untesoro ltenloy unamina de pasatiempos". I hi rgique"porsuestilo, es este el melor 'odelmundo,, que los comen 1a "aqu y duermen y mueren calleros ensus nas,y hacen testamento antes de su rerle, los cosas de quetodos conestas mslibros deestegnero carecen" rvantes rest admirat de la 'semblanQa raraexcepcr del Tranl. en ,nn quellegra delsllibres decavalleries seupersonatge, atapeits d'ssers )ulosos, i d'aventures d'encanteris ravelloses. Perla qualcosa, el Iranl se que.el cura" vdel.lamoso escrutinio, van'er :l barbero de la brblroteca de n Ouixot, i dela poslerior condemna a perlesllames. r socarrimat