Anda di halaman 1dari 8

Adolf Hitler

Adolf Hitler (Braunau am Inn, 20 d'abril del 1889 Berln, 30 d'abril del 1945) fou un poltic i principal ideleg del nacionalsocialisme d'origen austrac. Esdevingu, escollit democrticament, Canceller d'Alemanya, per progressivament an eliminant els mecanismes de separaci de poders dins de l'estat alemany aglutinant-los en la seva persona i esdevenint de facto un dels dictadors ms poderosos del segle XX. Lider el Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys i fou canceller del Tercer Reich. L'ideari del nacionalsocialisme desenvolupat durant el govern de Hitler incloa la discriminaci racial i ideolgica en contra especialment el poble jueu, resultant en l'Holocaust descobert desprs de la caiguda del rgim; tanmateix el racisme desenvolupat per l'estat alemany inclogu altres grups tnics com gitanos i, en general, qualsevol persona considerada no ria, concepte de puresa de raa desenvolupat en el seu llibre "Mein Kampf". A nivell ideolgic l'estat alemany i Hitler mateix es postulaven contraris al comunisme. A nivell internacional Hitler pretenia recuperar, manu militari quan ho consider necessari; els territoris de parla alemanya que s'havien perdut desprs de la Primera Guerra Mundial amb el collapse de l'Imperi Austrohongars. Tanmateix, tamb persegu una major expansi a l'est d'Europa (Lebensraum) i en ltima instncia el domini del mn. La invasi de Polnia, el 1939, provoc l'inici de la Segona Guerra Mundial[1] de la que fou el mxim dirigent dels exrcits del Tercer Reich. El curs de la guerra, tot i que favorable als primers anys es torn en una derrota inexorable que el condu a sucidar-se el 30 d'abril del 1945, poques hores abans de l'arribada de les tropes sovitiques al bnquer que allotjava les restes del govern alemany a Berln per tal d'evitar esdevenir-ne presoner

Introducci
El 1913, els sentiments pro-Gran Alemanya de Hitler l'empenyeren a viatjar a la ciutat alemanya de Munic (Baviera). Es diu que quan esclat la Primera Guerra Mundial (1914-1918), s'ofer immediatament com a voluntari. Serv durant quatre anys com a soldat ras i com a Gefreiter (rang ms o menys equivalent al de caporal al 16 Regiment Bavars d'Infanteria de Reserva,[3] lluitant, entre altres, a la Primera Batalla d'Ypres,[4] la batalla del Somme, la batalla d'Arrs i la batalla de Passchendaele.[5] Fou ferit diverses vegades. A Mesen, una bala li freg el front, i ms endavant amag la cicatriu resultant amb el serrell. Fou condecorat amb les dues versions de la Creu de Ferro per, per la seva frustraci, noms puj fins al rang de Gefreiter, car els seus superiors opinaven que mancava de qualitats de lideratge. Al novembre del 1918 decid entrar en la poltica, unint-se a una de les moltes formacions poltiques petites que existien: el Partit dels Treballadors Alemanys (DAP), que ms tard esdevindria el Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys. Hitler arrib al poder en una poca en qu el poble alemany patia per l'atur, la pobresa i la humiliaci de la Primera Guerra Mundial. Sota el Tractat de Versalles, Alemanya fou obligada a compensar pels danys de la guerra. Aquesta obligaci pesava significativament sobre el pas. Quan a finals de l'octubre del 1929, quan Alemanya tot just comenava a recuperar-se, el crack de la borsa de Nova York feu collapsar l'economia alemanya, donant a Hitler la seva oportunitat. A travs d'una eficient maquinria propagandstica, aconsegu fer-se a si mateix i el seu partit molt populars i obtingu ms i ms escons al parlament.

Desprs de la seva victria electoral el 1933, el President d'Alemanya Paul von Hindenburg el nomen finalment Canceller d'Alemanya. Immediatament, pos en marxa els seus plans ben planejats per a apropiar-se de tot el poder a Alemanya, allunyar els jueus de la vida pblica i preparar Alemanya per una guerra de conquesta. El 1938 annex ustria (Anschluss), que a partir d'aleshores fou denominada Ostmark. El 28 de setembre del 1938, el Reich envi un ultimtum a Txecoslovquia per a recuperar els Sudets. A iniciativa de Mussolini, es conclogu apressadament l'Acord de Munic entre Hitler, Frana i Anglaterra per a intentar evitar la guerra imminent. El 30 de setembre, Txecoslovquia es vei obligada a concedir els Sudets. El 1939, Hitler orden la caiguda de Polnia, provocant que el Regne Unit i Frana declaressin la guerra a Alemanya. Fou el principi de la Segona Guerra Mundial. Inicialment, Hitler fou capa d'ocupar gran part d'Europa per desprs de l'atac contra la Uni Sovitica el 1941, a partir del 1943, les seves possibilitats s'enfonsaren i el Tercer Reich qued contra les cordes. A l'hivern del 1944-1945, els aliats ja es trobaven a les fronteres d'Alemanya, i procediren vers Berln. Desprs que esdevingus clar que els nazis havien perdut la Segona Guerra Mundial, a la tarda del 30 d'abril del 1945, se sucid juntament amb la seva esposa Eva Braun al seu bnquer de Berln. S'havien casat el dia abans al mateix bnquer. Ella s'enverin, mentre que Hitler es dispar al cap. Una mica ms tard foren trets a l'exterior, i sembla que foren coberts de benzina i cremats en un forat. Possiblement, els sovitics s'endugueren el crani de Hitler i les restes dels seus cossos a Moscou per una posterior investigaci. En la guerra desencadenada per Hitler, a Europa perderen la vida 39 milions de persones, entre els quals sis milions de jueus. Gran part d'Europa qued destruda durant l'atac de Hitler, i el continent perd la seva anterior hegemonia mundial davant dels Estats Units i la Uni Sovitica. Alemanya perd un territori considerable a les fronteres orientals amb Polnia i Rssia, els habitants del qual foren perseguits vers l'oest. El que restava d'Alemanya fou dividida en una part occidental i una d'oriental pel comenament imminent de la Guerra Freda. Europa i Alemanya romandrien dividides pel tel d'acer fins el 1990.

Infantesa i joventut
Orgens familiars
El pare d'Adolf Hitler, Alois Hitler sr., nasqu el 1837 com a fill illegtim de Maria Anna Schicklgruber, de manera que se li don el nom de sa mare. Cinc anys ms tard, Maria Anna es cas amb el moliner Johann Georh Hiedler, que probablement tamb era el pare biolgic d'Alois. El 23 de novembre del 1876, el cognom d'Alois Schicklgruber fou canviat a Hitler pel sacerdot de Dllersheim, desprs que Hitler l'hagus fet modificar pel notari Penkner de Weitra ms aviat el dia anterior. Aix doncs, el cognom Hitler no era un error d'ortografia sin una escriptura poc comuna d'un cognom que tamb es podia escriure Htler, Httler, Hetler, Hettler, Hiedler, Hietler o Hitler.[6] Ms endavant, el seu fill Adolf mencionaria al seu llibre Mein Kampf ("La meva lluita") que aquest canvi de nom era l'nic motiu que tenia per estar agrat al seu pare: "desprs de tot, Heil Hitler sonava molt millor que Heil Schicklgruber!".[7] La mare d'Adolf Hitler s'anomenava Klara Plzl i era vint-i-tres anys ms jove que el seu marit, havent nascut

el 1860. Adolf Hitler tenia un lligam estret amb la seva mare per tenia conflictes constants amb el seu pare. Tant de la banda del pare com de la mare, la famlia d'Adolf Hitler era originria del Waldviertel de l'Imperi Austrac, una regi entre el Danubi i l'actual Repblica Txeca. El nom Hitler derivava probablement de Huttler, que literalment vol dir "el que viu en una cabana". Johann Georg Hiedler, considerat oficialment l'avi del Fhrer durant el Tercer Reich, possiblement no era el pare biolgic d'Alois. Un altre possible pare d'Alois era el germ de Johann Georg, anomenat Johann Nepomuk Hiedler, que vivia a l'Spital No. 36 i que fou el que cri Alois quan era un nen. En tots els respectes, Alois Hitler era un Hitler autntic i no un bastard o el fill d'un jueu. La investigaci del cromosoma Y permet demostrar si dues persones pertanyen al mateix llinatge mascul/patern, s a dir, si descendeixen d'un avantpassat com. Les anlisis de l'ADN dels rebesnts d'Alois Hitler es revelaren idntiques a les del material gentic dels parents de Hitler de la Baixa ustria, demostrant irrefutablement que Alois Hitler compartia un avantpassat mascul amb els Httler encara vivents del Waldviertel. En altres paraules, aix demostrava que Alois Hitler no era un bastard.[6] Adolf Hitler tenia tres germans, un germanastre, dues germanes i una germanastra, tots ells fills d'Alois Hitler. Els tres germans i una de les germanes moriren a una edat jove:

Alois Hitler jr. (germanastre), 13 de gener del 1882 - 20 de maig del 1956 Angela Hitler (germanastra), 28 de juliol del 1883 - 30 d'octubre del 1949 Gustav Hitler (germ), 10 de maig del 1885 - 8 de desembre del 1887 Ida Hitler (germana), 23 de setembre del 1886 - 2 de gener del 1888 Otto Hitler (germ), 1887 - 1887 Edmund Hitler (germ), 24 de mar del 1894 - 28 de febrer del 1900 Paula Hitler (germana), 21 de gener del 1896 - 1 de juny del 1960

La germana de Hitler, Paula Hitler, dugu una vida reservada i mor a Berchtesgaden. La germanastra de Hitler, Angela Hitler, es cas amb Leo Raubal i tingu (que se spiga) un fill i dues filles. La filla ms gran d'Angela Hitler, que tenia ms o menys el mateix nom per que tenia l'lies Geli (Angelika (Geli) Raubal), tingu ms tard una relaci amb Adolf Hitler i el 18 de setembre del 1931 se sucid. El germanastre de Hitler, Alois Hitler jr., esdevingu propietari d'un caf a Berln. Se'l descrigu com un amable barman grassonet que no s'assemblava en res al seu germanastre. Alois Visqu amb l'angoixa que el seu clebre (i va) germanastre li retirs la llicncia a causa de la vergonya. Tanmateix, Adolf i Alois Hitler mantingueren un lligam molt estret.

Infncia
Durant la seva infncia resid poc temps a la seva localitat natal, car els freqents canvis de destinaci del pare obligaven a la famlia a residir en diverses ciutats fronteres austraques. Estudi, entre d'altres establiments, a la Realschule de Linz, ciutat de la qual sempre n'apreci el seu conservadorisme, on va ser un estudiant mediocre i mai va arribar a acabar els seus estudis d'ensenyament secundari (els abandon als catorze anys,

un cop el seu pare mor i la mare es despreocup per la manca de disciplina del jove Adolf). Tal volta aquesta deixadesa en la seva formaci intellectual expliqui el seu menyspreu cap en saber acadmic. A ms, tenia una actitud fora rebel i violenta. Klara Plzl mor de cncer el 1907, el que supos un cop moral terrible pel jove Hitler. Pensant-se tenir un especial do pel dibuix, Hitler va sollicitar dos cops l'ingrs a l'Acadmia de Belles Arts de Viena el 1908 per no va ser adms perqu en una Viena on els nous estils avantguardistes eren cada cop ms presents, van considerar que la correcci en el seu estil no era suficient. Potser per aix, durant el seu pas pel poder es consider un gran amant de l'art, per rebutj l'art avantguardista, que ell considerava com a decadent. Aix i tot, la seva estada a Viena encara dur uns anys ms, per sempre es comport com a una persona convencional, conservadora i desarrelada, encara molt afectada per dos fets per a ell molt traumtics com sn la mort de la mare i el rebuig a l'Acadmia de Belles Arts. A ms, durant aquests anys no tingu una vida estable i econmicament confortable i segons un amic seu, August Kubizek, cada cop es comportava d'una manera ms excntrica. Rebutjava qualsevol tipus de treball malgrat les greus conseqncies del que aix suposava, car ho considerava una claudicaci que l'impediria fer realitat les seves ambicions, i es mantenia quasi exclusivament grcies a una pensi estatal. De tota manera, a Viena forj la seva concepci del mn, tal i com ms tard explicaria a Mein Kampf.[8]

Primers contactes poltics


El 1913, un cop se sent fracassat i marginat per la seva famlia i la societat, an per primer cop a Munic, que en aquells anys immediatament anteriors a la I Guerra Mundial era un punt de reuni d'intellectuals progressistes vinguts d'arreu d'Alemanya que volien fugir de l'ortodxia imperial que llavors estava installada a Berln. En aquesta ciutat comen a mostrar inters per les tesis racistes i pangermanistes d'alguns poltics alemanys com ara Guido von List, Lanz von Liebenfels, Karl Luger i George Schnerer. Fou all on es comen a convncer de la necessitat d'acabar amb la socialdemocrcia utilitzant els seus mecanismes d'agitaci de masses i de l'extermini d'altres tnies considerades inferiors, com ara la jueva i l'eslava. Tanmateix, tant durant aquesta etapa com durant l'estada a Viena mantingu relacions amb famlies jueves, el que fan pensar que el seu pensament ideolgic no es consolid fins a la fi de la I Guerra Mundial.

Primera Guerra Mundial


Quan esclata la I Guerra Mundial el 1914 s'allist a l'exrcit imperial per a defensar l'absolutisme i el conservadorisme del II Reich. Fou ferit al camp de batalla i ingressat a l'hospital de Pasewalk, on pass els darrers mesos de la guerra. La derrota de l'Imperi Alemany, obligada a signar el Tractat de Versalles que el desmantellava i ell consider com un crim, li supos un altre cop molt fort. Malgrat tot, la crisi poltica i econmica desfermada a partir d'aquells fets li permeteren de desenvolupar les seves tesis feixistes i anant-se consolidant socialment.

Postguerra
El 1918 torn a Baviera, una regi que en pocs anys s'havia convertit en feu del conservadorisme ms radical. All l'any 1919 es va afiliar al Partit dels Treballadors Alemany, que ms tard seria rebatejat com a Partit Nacional Socialista dels Treballadors

Alemanys (conegut vulgarment com a partit nazi) i l'any 1921 el van escollir per ser el seu president (Fhrer). D'aquesta manera, Hitler es convert en un gran lder carismtic i amb una gran capacitat d'oratria. (En aquesta poca, fou molt decisiva la seva amistat amb Ernst Hanfstaengl). Desprs d'un intent de cop d'estat a Munic que el port a la pres (on escrigu una de les obres ms importants de la ideologia nacionalsocialista, Mein Kampf), el 1932 per una banda el NSDAP guany per dos cops amb majoria relativa (ms gran en les eleccions de juliol que en les de novembre) les eleccions al Reichstag (parlament) i alhora Hitler perd l'elecci a president. Tanmateix, desprs que el canceller (equivalent a primer ministre) va ser cessat per voler dissoldre el parlament i convocar eleccions per tercer cop en menys d'un any, el crrec va passar a mans de Hitler.

Tercer Reich
Estendard d'Adolf Hitler Durant el Tercer Reich Desprs de la mort del president Paul von Hindenburg el 1934 tamb fou nombrat president de la Repblica, assolint totals poders que li permeteren dissoldre la Repblica de Weimar i proclamar el Tercer Reich, un Estat autoritari, antidemocrtic i centralitzat. Va transformar Alemanya militaritzant completament la seva societat, sotmesa a una profunda crisi econmica i social desprs del crack del 29 i la derrota d'Alemanya a la I Guerra Mundial. Va arrossegar el pas i la resta del mn a la II Guerra Mundial, desprs de l'annexi de Txecoslovquia, ustria i Polnia. Va utilitzar l'antisemitisme per a la seva propaganda i la seva poltica, per fer del partit nazi un moviment de masses.

Segona Guerra Mundial


La major part d'Europa i del nord d'frica van estar sota el seu domini durant la guerra. Va ser el responsable de l'assassinat de milions de polonesos, jueus i de membres d'altres pobles, que ell considerava ssers inferiors, mitjanant l'assassinat sistemtic en camps de concentraci. Quan es va adonar que havia perdut la guerra, es va sucidar al soterrani del seu despatx a Berln, el 30 d'abril de 1945. Pocs dies abans va dictar el seu testament poltic en el qual nombr un govern que havia d'sser presidit per Karl Dnitz com a president del Reich i Joseph Goebbels com a canceller, amb l'objectiu de continuar la guerra sense cap mena de claudicaci, encara que fos a costa de la destrucci d'Alemanya. El seu llegat ha estat un rastre de destrucci total i cap de les institucions o organitzacions que va crear han perdurat, essent actualment el NSDAP illegal a Alemanya, aix com qualsevol smbol nazi.

Relacions exteriors
Durant la seva dictadura, va donar suport al cop d'estat que es va realitzar a Espanya l'any 1936 i que es convert en guerra civil. Tingu molt bones relacions amb Franco, amb qui s'entrevist a Hendaia (Pas Basc Francs), al qual ajud amb l'aportaci al bndol feixista de nombrs material de guerra de darrera generaci i amb tropes (legi

Cndor, responsable del bombardeig de Guernica). Tamb va mantenir estretes relacions amb el govern feixista de Benito Mussolini, amb el Jap, amb Grcia (a la que va ajudar donant suport amb crdits tous al rgim feixista de Metaxas en el seu programa de rearmament) i amb l'URSS d'Stalin fins a la invasi alemanya de Rssia el 1941 (signatura del Pacte Molotov-Ribbentrop germano-sovitic on s'establia el repartiment de Polnia i altres pasos europeus entre les dues potncies). El 1940, desprs d'ocupar Frana, foment la delaci i facilit la persecuci i extradici a Espanya dels exiliats republicans, entre ells el president de la Generalitat de Catalunya, Llus Companys, exiliat a Pars des de la fi de la Guerra Civil, que un cop a Espanya fou empresonat, torturat, jutjat en consell de guerra i afusellat al Castell de Montjuc de Barcelona.

BENITO AMILCARE ANDREA MUSSOLINI (Dovia di


Predappio, Forl (Itlia), 29 de juliol del 1883 - Giulino di Mezzegra, 27 d'abril del 1945), fou el cap d'estat dictatorial d'Itlia durant el perode de 1922 fins el 1943. Va ser el creador d'un rgim antidemocrtic anomenat feixisme, en el qual ell va rebre el sobrenom de Duce (guia o cap). Fill d'una famlia humil, el seu pare era ferrer i la seva mare mestra d'escola. Va estudiar magisteri, per noms va fer de mestre en perodes mai no massa llargs. A ms de ser un actiu propagandista del socialisme, combinava l'activitat docent amb continus viatges. Aviat va tenir problemes amb les autoritats, i fou expulsat de Sussa i ustria, on havia iniciat contactes amb sectors prxims al moviment irredemptista. En la seva primera afiliaci poltica, tanmateix, es va apropar al Partit Socialista, atret per la seva ala radical. Del socialisme, ms que les seves postures socials i reformadores, el sedu el seu caire revolucionari. El 1910 va ser nomenat secretari de la federaci provincial de Forl, i poc desprs es va convertir en l'editor del setmanari La Lotta di Classe ("La lluita de classes"). La victria de l'ala radical al congrs de Reggio nell'Emilia, celebrat el 1912, li va proporcionar major protagonisme al s de la formaci poltica, que aprofit per fer-se crrec del diari milans Avanti, rgan oficial del partit. Encara aix, les seves opinions sobre els enfrontaments armats de la setmana vermella de 1914 motivaren alguna inquietud entre els seus companys de files, atemorits pel seu radicalisme. La divisi entre Mussolini i el partit va augmentar quan ell proclam aferrissadament la neutralitat, ran de l'entrada d'Itlia a la Primera Guerra Mundial a l'agost del 1914. Al novembre del mateix any va fundar el diari Il Popolo d'Itlia, de tendncia ultranacionalista, cosa que va causar que l'expulsessin del Partit Socialista. Poc temps desprs, va voler capitalitzar el sentiment d'insatisfacci que es va apoderar de la societat italiana desprs del final de la contesa, tot fent una crida a la lluita contra els partidaris de les esquerres, els quals va assenyalar com culpables del daltabaix. Va crear a Mil l'any 1919 els Fasci italiani di combattimento, grups armats d'agitaci que van constituir el principi del futur partit feixista l'any 1920. Va aconseguir guanyar el favor dels grans propietaris i va ser elegit diputat a les eleccions del maig del 1921. La total impotncia del govern per fer front a la situaci en qu es trobava el pas i la dissoluci del Parlament, van aplanar el cam per la denominada "Marxa sobre Roma", que s datada al 22 d'octubre de 1922. La seva entrada triomfal a la capital italiana, a la

qual no va trobar cap oposici, ja que va rebre l'ajut i el beneplcit de l'exrcit i del govern, va motivar el nomenament de primer ministre per part de del rei Vctor Manuel III d'Itlia el 30 d'octubre de 1922. Gradualment, encara que amb major mpetu desprs de l'assassinat del diputat socialista Giacomo Matteotti el 1924, es cre com a un nic poder, traient qualsevol forma d'oposici i va acabar per transformar el seu govern en un rgim dictatorial. Li van donar suport un ampli sector de la poblaci i a favor del seu efica sistema propagandstic, va realitzar importants infraestructures i va recuperar vells projectes expansionistes, com ara la conquesta d'Etipia (1935) i l'annexi d'Albnia (1938). Tamb va ajudar Franco a la Guerra Civil Espanyola. Desprs de l'arribada al poder de Hitler a Alemanya, va anar apropant-se al nazisme, i desprs de les primeres victries alemanyes a la Segona Guerra Mundial, que va jutjar definitives, va declarar la guerra als aliats. El fracs de l'exrcit itali a Grcia, Lbia i frica oriental, i sobretot l'inici de la invasi aliada d'Itlia (el 10 de juliol els aliats havien desembarcat a Siclia), va motivar el seu empresonament per ordre del rei Vctor Manuel III, el qual va impulsar un cop d'Estat i va decretar la fi del feixisme (juliol de 1943). Alliberat per paracaigudistes de les SS alemanyes el 12 de setembre del 1943, va crear una repblica feixista al nord d'Itlia (Repblica Social Italiana o Repblica de Sal) per l'avan aliat el va obligar a fugir cap a Sussa. Va intentar travessar la frontera disfressat d'oficial alemany, per va ser descobert a Dongo per membres de la Resistncia (partisana) el 27 d'abril del 1945, i l'endem va ser afusellat amb la seva companya Clara Petacci. Els seus cadvers van ser exposats pblicament, penjats pels peus, a la Plaa Loreto de Mil.

OPINI PERSONAL
Vengo a traeros otra opinin que estaba redactando hace unos das y que an no haba terminado. Ahora, por fin lo hice. Y es que si una cosa tengo clara es que las obras maestras resisten muy bien el paso del tiempo. En este caso hablo de esa joya del cine que es "El Gran Dictador". Supongo que la mayora de vosotros la habris visto. En mi caso fue en el instituto, hace unos aitos, cuando nos la pusieron para la clase de historia. La pelcula es bastante curiosa en su comienzo, te va enganchando poco a poco al ver al personaje. Reconocer que es Charles Chaplin te hace pensar que es una pelcula cmica, aunque luego vas adentrndote en la trama y con esa predisposicin vives ms las situaciones que se plantean. Fue un buen momento para verla, eso creo, pues siendo ms jovencita probablemente no le habra prestado atencin. Tena la edad justa para entender lo que la pelcula quera decirme y para poder debatirla luego con mis propios compaeros de clase de forma puntual. Estas pelculas siempre son una invitacin al debate o a los comentarios. Y es que, si no la has visto, esta pelcula es imprescindible. Y no slo en su marco temporal, sino ahora mismo, hoy mismo sigue cobrando un macabro paralelismo con muchas cosas o simplemente nos resultar muy familiar. Ha pasado muy bien el tiempo por ella y por su mensaje, eso siempre es una garanta de que nos gustar. Adems es irnica, socarrona, mordaz... todas esas cosas que una buena pelcula necesita para engancharte, para llegarte, para quedarse.

El pequeo gran hombre de bigote diminuto y ojos redondos y expresivos se enfrent a esa infamia histrica que acab con la vida de muchos inocentes y lo hizo de la mejor manera que saba hacerlo: la stira. Su papel del histrico personaje que no vamos a mencionar en ningn momento en esta opinin es tan especial y particular que muchas veces he pensado quien hizo a quien-.... la verdad es que todava est en el aire quien imit a quien en el fsico, porque en la manera de ver la vida hay muchos km/luz de diferencia. Esta pelcula, primera hablada del genial genio del cine, trata de la vida de un barbero judo que durante la primera guerra mundial salva la vida de un oficial de alta graduacin llamado Schultz. En este momento el oficial sale ileso pero el barbero sufre de amnesia y as se lleva 20 aos ignorando lo que ocurre a su alrededor. Vuelve a su barbera creyendo que el tiempo no ha pasado, cuando se percata de que algo pasa y algo muy gordo. Su tienda est dentro de un ghetto y no est al tanto de que existe una persecucin contra los judos. Un da se enfrenta con la polica que custodia el ghetto y es llevado a presencia de Schultz, que es ahora un oficial de confianza de un tal Hynkel que tiene el poder en la mano. En memoria de haberle salvado la vida el oficial puede dejar ir al barbero pero de nuevo ste se enfrenta con la polica militar. Y as una tras otras las escenas van cambiando entre el barbero y el dios del mundo. Al final el dictador el apresado por sus propias tropas y el barbero tomado como el comandante-jefe. De esta manera sube al pdium al soltar el discurso final. Cosas para no olvidar: Escenas:

El encuentro entre Hynkel y su amigo italiano Napoloni, parodia tambin de otro personajillo tenebroso de la historia. La escena del globo del mundo dando vueltas por la habitacin a gusto del militar jefe del mundo. La escena final, con discurso del barbero en el papel del dictador.

Matiz poltico: En Espaa no fue estrenada hasta la muerte de Franco. En muchos pases fue rechazado tambin su estreno en el momento que fue rodada. Y en resumen tenemos una gran obra de ese pequeo bigotes que nos hizo y nos hace rer y en esta pelcula tan especial, esos ojos saltones y el bigote tan especial nos hacen pensar en que cercanos estn los mundos de la risa y el terror ; a slo un paso. Y precisamente ese paso es el que debe dar el hombre para que el terror se convierta en risas y alegra, puesto que el mundo es simplemente un globo, un globo que en cualquier momento se puede explotar y quedar en la nada. La pelcula es un documento magnfico de pacifismo y su discurso final pasar a los anales de la historia tanto del cine como la propia historia de los hombres.

- ADAPTACI AL CINEMA MUT - DIFICULTAT I PERILL DE PUBLICACI EN AQUELLA POCA (VALOR DE CHAPLIN); (SEGONA GUERRA MUNDIAL) - BONA PARDIA PER COBRIR DALEGRIA ELS RECORDS TRISTOS (PER ENS POT FER DISTANCIAR-NOS DE LA CRUA REALITAT); (NAZISME) - DISCURS ESTIMULADOR DEL FINAL