28-02 1r pas: Art: experincia vital que enriqueix la vida i lexperincia humana producte duna poca, un perode.

er entendre lo!ra sha de "er una aproximaci# al context hist$ric de lo!ra. %reaci# &pura' vs creaci# contaminada (a tcnica t) molta import*ncia (artista crea a partir de la seva percepci# de la realitat +social, psquica, intel,lectual2n pas: (artista inicia lacte de proc)s de creaci# de "ormes .r pas: (o!ra neix i reneix Art: concepte canviant A/0 (lat 12%34 5 tcnica6 destresa per construir 7rec

A la 8rcia anti7a hi havia una uni"icaci# de totes les arts -arts utilit*ries +sa!ater- i !elles arts +escultor- eren tot unArt com a mimesi +imitaci#-de la 3atura +una escultura )s una imitaci# dun home&ceci nest pas une pipe' aix$ no )s pas una pipa, )s una representaci# duna pipa

A l2dat 9it:ana hi ha una di"erenciaci# entre Arts 9ec*niques i Arts (i!erals Ars: les m)s per"ectes s#n la m;sica i larquitectura (escultura i la pintura es quedaven sense etiquetar :a que depenien de larquitectura. /enaixement, di"erenciaci# entre <elles arts6 artesanies i cincies 0.=>= es delimiten . *m!its: o <elles Arts +9;sica i poesiao ?"icis o artesans +Arts visuals: arquitectura6escultura6pinturao %incies 0.== Apareix el q@estionament del suport artstic +cer*mica, "oto7ra"ia...Art com a producci# netament humana, ampliaci# del concepte (a !ellesa :a no )s imprescindi!le. - AtilitBa llen7uat7es espec"ics - Autenticitat vs c$pia - 0in7ularitat vs reproducci#

/equisits de lart per ser-ho: - roducci# humana - roducci# expressiva - osseeix valors sim!$lics

POT tenir una intencionalitat hedonista +plaer, 7audi...-

2-.-2011 1ema: (a >mat7e 2motiva (es avant7uardes del s.== ?r7ens i caracterstiques Can7uardies -D %aracterstica aplicada a lart del s.==, ens d#na una nova visi# del realisme, classicisme... de lo!ra. Ei destaca el tarann* revolucionari de di"erents autors.

5 idees bsiques Art s.XX

1 F Can7uardies: moviments revolucionaris que posseeixen trets comuns, es poden de"inir m)s o menGs cronol$7icament. er$ tam!) se solapen. Ei ha autors que no es poden etiquetar dins un moviment concret. 2 F >nvesti7aci# i renovaci# +proc)s dautore"lexi# de les arts pl*stiques(len7uat7e, car*cter "i7uratiu, tcniques, lli!ertat creativa, lli!ertat expressiva... . F Hecadncia de lart del s.=>= +l;ltim tipus )s limpressionisme>mpressionisme rep crtiques, es recti"ica i se li apliquen6a"e7eixen nous elements. /eivindicaci# dels sentiments i del color + aul 8au7uin- post-impressionista8ran import*ncia del paisat7e :a que la invenci# del tu! de pintura permet pintar a lexterior . I F 0a!ien els experiments de 3eJton am! la pir*mide de llum i els colors, la teoria dels colors i ho sa!ien aplicar. 1am!) )s molt important la llei dels contrastos simultanis 2ls colors donen una aura de cromatisme di"erent se7ons la proximitat daltres colors. K F 9odernitat i %lassicisme er tro!ar la veracitat era necessari suprimir all$ super"lu i veure la veritat +una "orma 7eomtrica%)Banne: li importava nom)s la construcci# pict$rica i els punts de "u7a 0.== resultat dinvesti7acions so!re color, "orma i tema. la "orma

LAAC>092 1r moviment de van7uardia +comenMa al sal# de tardor de ars del 1N0K- &aca!a' el 1N0OK "ets que porten a tot aix$ 1N00-1N1I 8rans canvis en la hist$ria mundial- expansi# colonial +rivalitat entre metr$polis- au Armada /uptura de di"erents sistemes poltics- propici dels nacionalismes +dins l>mperi Austro-E;n7ar i els <alcans %anvi en lestructura social am! lascens de moviments o!rers i les internacionals socialistes- deriva "inalment am! la revoluci# del 1N1O 3ous paPsos en lescena internacional +"ins ara escena europea2AA i Qap# 3ous sistemes de representaci# de la realitat. RR> : %risi sociopoltica i cultural d2uropa 1N02 F Lreud: teoria dels somnis 1N0O F 1eoria de la relativitat- el pintor intentar* traduir la complexitat matrica al llenM Fauvisme: es caracteritBa per linterdependncia del color +in"luncia de 8au7uin, Can 8o7h...AtilitBen la taca plana, el color expressa +apolo7ia del color-, no t) import*ncia el di!uix, colors "orts i violents. 3o hi ha llum LES VAN !A"#ES #EL S.XX $ubisme: sencunGa en el context de la crtica dart i de revisi# de les tendncies del moment. An crtic dart diu: )s una pintura que divideix les "ormes en cu!s, els cu!s tenen la "orma +no s) si la "rase saca!a aix o diu al7una cosa m)s...Aparici# so!tada del moviment despr)s duna curta 7esti#, t) "ort car*cter revolucionari. Hespr)s del cu!isme res tornar* a ser i7ual en lart. 9al7rat la distorsi# crom*tica de la realitat del "auvisme, la "i7ura com a mnim continuava sent una "i7ura +es preservava lesperit "i7uratiu. 2l cu!isme ataca "rontalment la concepci# de pintar "i7ures, )s lestil m)s revolucionari de lart occidental. Quntament am! ell, apareixen els primers lli!res te$rico-explicatius +molt importants per entendre aquest moviment1N0O-1N0N <raque i icasso inventen nous procediments per representar espais i "ormes. 2ls cu!istes creuen que el pes de lan*lisi pict$ric ha de !asar-se en lexploraci# de les "ormes. (espai no )s all$ que sem!la, sin# all$ que sa!en que )s. %)Banne: precedent del cu!isme +revaloritBava la import*ncia del volumrecedent tam!) del puntillisme el qual ho divideix tot en punts, i despr)s ho torna a muntar tot. 1emps dins del quadre hi ha una sincronitBaci# dels an7les visuals. 0a!andona la perspectiva tradicional i els colors de la realitat

0or7anitBa la super"cie del quadre a partir duna interacci# de plans +per aconse7uir una multiplicitat de punts de vista- -D hi ha en7anGs $ptics 2 "ases % $ubisme anal&tic' les "ormes se separen o &sempotren', hi ha una descomposici# de la "i7ura +aconse7uida a trav)s de la tcnica del &"acetat' -D representar lespai "ra7mentat per parcel,les -D tipus els ulls duna mosca. <raque i icasso el lideren, eren amics per$ am! una relaci# estranGa 3atures mortes sense intervencions atmos"riques que distre7uin lespectador Hesaparici# del tema +descomposici# en "ra7ments, desinte7raci# de lo!:ecte1ons "oscos, 7amma "osca +7ris verd#s- hieratisme de la posici# Am! <raque lespai no es reconstrueix am! la mirada, sin# am! la ment. % $ubisme Sint(tic' 1N11-1N1.. Ei ha una descomposici#, per tornar a composar tornem a posar lo!:ecte al quadre. Quan 8ris +molt important- a ars assimila els conceptes del cu!isme Ei ha ma:or lluminositat i valoraci# del color 2l %u!isme sinttic senriqueix am! la presncia de materials externs +paper, sorra, vidre, tela...- recursos extrapict$rics- per aconse7uir un e"ecte m)s captivador i no "er tant &estranG' el quadre. %A<>092 A3A(S1>% -D deriva 23 %?((A82 -D deriva 23 %A<>092 0>31T1>% 9arcel Huchamp-D Hadaista +ori7in*riament era cu!ista i "uturista-, am! lo!ra &3u !aixant una escala' +cu!isme- diu que el moviment no es pot representar en la pintura. (espai )s clau, all$ que d#na sentit a lespai )s la nostra relaci# 2s poden classi"icar: "sic i "init-D el de la tela (espai interior -D el que representa (escultura del s.== es torna un :oc despais (espai: 1-instal,lacions -D el pro!lema de la :erarquia- 9attheJ /itchie 2-per"ormance -D esceno7ra"ia, posada a lescena, nom)s hi participa6 interv) lartista .-"luxus -D lespectador hi participa

VAN !A"#ES Qoseph <eGus- 9e 7usta Am)rica G a Am)rica le 7usto Go +est* tancat . dies, 1NOIQoseph <eGus- %omo explicar cuadros a una lie!re muerta 2l xamanisme )s molt important en la seva o!ra 9arca 2 espais: - pro"*: "ora del museu, "ora del recinte de la per"ormance - sa7rat: espai de la per"ormance, 7aleria... La una crtica poltica d2AA +la crtica d2AA cap al primitivisme6 relaci# entre 2AAindis americans. 2l coGot representa els indis i <eGus )s 2AA.

F!T!")S*E +de"inici# cu!isme din*mic- intenta representar mit:anMant el color le"ecte de dinamisme dun o!:ecte +multiplicant les representacions dun cos, com els "oto7rames duna pel,lculaApareix a >t*lia am! el 9ani"est +3? 1?120 (20 ACA318AA/H20 12323 9A3>L201<ases del "uturisme: - triom" de la velocitat - conquesta del m#n per aquesta velocitat 2ls "uturistes s#n molt destructors, actius, odien lacadamicisme lart del passat +cremar el passat-, volen ser creadors, inventors, estan "ascinats per lelectricitat, la velocitat, les "*!riques... /eten culte a lesport i creuen que lart ha de ser violent. A partir del 1N1I el "uturisme es lli7a am! el "eixisme. 8iacomo <alla F3ena corrent en un !alc# +1N12--D velocitat a!stracta 1em*tica molt repetitiva. . 2sta!leix la din*mica de colors di"erents, adopta idees i el llen7uat7e del cu!isme, per$ su!ratlla els elements de lera industrial. Am!erto <occioni tam!) )s molt important +escultor de la moneda de 20 cnt dU de >t*liaLormes ;niques de continuPtat en lespai -D elimina la lnia "inita +el que delimita la "i7uraEXP"ESS)ON)S*E Hi"icultats de de"inici#: simultanePtat am! altres moviments, llen7uat7e pl*stic del cu!isme6"uturisme + onades ,% #resden- #ie .r/0e %1 ru2tura amb la tradici3 4i5urativa del renai6ement 7coincidei6 amb el simbolisme tant es2iritualment com cronol85icament9 :% *unic;- #er .lauer "eiter %1 coetnia amb el cubisme<4uturisme% ,=,: +% Nova Ob>ectivitat% ?ust des2r@s de la AA). T@ una re2ercussi3 que a4ecta altres arts visuals 7cine9% ,=,B 2/S?H2 H231/28A2//20 K punts importants - %racV del 2N - %omunisme, canvi esttic - (luita contra lamenaMa comunista - %risi social a 2uropa +AlemanGa est* "rustrada- F alhora que els LeliMos anGs 20, quan sor7eix la possi!ilitat dun art vinculat am! la ind;stria - /eaccions socials davant la crisi econ$mica i moral de la RR> que d#na per resultat 7rups de car*cter de protesta +Hadaisme, 0urrealisme...-

2l concepte d2xpressionisme apareix per quali"icar lart dels cu!isteIs i "auvistes en una exposici# de <erln el 1N11 1N12-D totes les mani"estacions re!ien aquest nom. Actualment es de"ineix com lart am! voluntat de re"orma poltica i social de principis del s.== +1N10-1N209@nch -D sim!olista6expressionista +ho )s tot alhora, ell )s el pare del moviment- mai es va voler vincular am! Hie <r@Ve. (2xpressionisme )s un art que no t) un "ocus 7eo7r*"ic ;nic, tot i sor7ir a AlemanGa sest)n per tota 2uropa. Ei ha una certa interdependncia entre els artistes, no hi ha cap lder ni cap mani"est ?!ertura de les arts a totes les disciplines +poesia, teatre, arts 7r*"iques...3o hi ha una vinculaci# poltica 7lo!al 1enen inters per ne7ociar am! els 7aleristes i els representants6marxants dart (a mirada innocent dun impressionista ara es treu el costat m)s "osc de la conscincia humana +de7radaci# social, "oscor )sser hum* an7oixa, esperanMa de ser al m#n, pessimisme. l*sticament hi ha . aspectes a destacar: - (expressi# su!:ectiva simposa a lo!:ectivitat impressionista. 2s prescindeix de laparenMa. %onsideraven als impressionistes com la "orma super"icial de perce!re la realitat. - Aplicaci# crom*tica violenta +in"luncia del "auvisme- 1em*tica sempre per all$ prohi!it, mor!#s, "ant*stic... o tractant temes !!lics de "orma poc adequada #ie .r/0e7el 2ont9 1N0K: rimer 7rup expressionista conscient, "ormat per 2.Wirchner, 2.EecVel, E.0chmidt-/outlu"", L.<leGl. 2s dissol el 1N1., moviment "undat per :oves i destinat a :oves. 2l pont "a re"erncia a unir tots els elements revolucionaris que comparteixen +els ponts uneixen dues !andes dun riu-. 2xaltaci# de lartesania, sha danar contra lart estandaritBat +i7ual que "an els sim!olistes-. 1enien una devoci# per Can 8o7h. (acci# pict$rica6escult$rica ha do!eir la seva pr$pia emotivitat. Wirchner-D un dels te$rics del ont, el tarann* del 7rup era massa o!ert com per tenir una espcie de moviment, per aix$ aquest autor i la seva espcie de moviment estava mal vist quina 7ilipollada, no t) 7ens de sentit... 1enia molta in >n"luncia: "auvisme -D color tot i que les tonalitats s#n m)s "osques +in"luncia tam!)XX- 0im!olisme: (artista ha danar contra all$ esta!lert, "ascinaci# per all$ "u7aM, relativitat de la !ellesa. 2s proposa una "u7ida a un m#n ima7inari, onric i misteri#s.

2nsor -D li a7radava molt pintar m*scares, esquelets, !orratxos... tenia una pinBellada dura, pastosa, sense "ormes sinuoses. 9@nch -D di"cilment etiqueta!le, m)s sim!olista que expressionista, tot i que )s considerat el pare daquest ;ltim. 9ai es va voler relacionar am! el ont. 2ls seus inicis estan vinculats al sim!olisme i impressionisme 2ll pateix el dolor &de la malaltia' en els seus quadres Li7ures allar7ades, p*l,lides, mem!res molt estilitBats i sempre hi ha lnies sinuoses. AtilitBa els colors de "orma ar!itr*ria inta les dones a ve7ades, "ins i tot, com a personat7es &vamprics' 8ustav Wlint 18Y2-1N18 -D9odernista Fexpressionista 9arca la "rontera entre art del passat i el de lactualitat. Colia "er un art am! un 7oi7 interior, que express)s al7una cosa a tothom. 0el va criticar molt per ornamentar massa les seves o!res :a que tant de cromatisme "eia que lespectador es perd)s +i es perdi-. 21-0.-2011 #ie .r/0e- 2xaltaci# de lartesania, sha danar contra lart estandaritBat +i7ual que "an els sim!olistes-, senten devoci# per Can 8o7h. (acci# pict$rica6escult$rica ha do!eir la seva emotivitat Wirchner-D molta in"luncia cu!ista, paleta crom*tica estrident in"luenciada pel "auvisme. 9oltes escenes de 7ent pel carrer. 2mil 3olde-D a"e7it posteriorment al 7rup +hi va entrar am! .N anGs-. 1em*tica predilecta -D natura, mar Al7un cop tracta temes !!lics +i ho "a de la mateixa manera que 2nsor, sense tenir 7aire cura9olta densitat en els quadres, aplicaci# crom*tica molt pastosa i violenta. 0entit molt dram*tic. #er .lauer "eiter 2l nom prov) duna aquarel,la de WandinsVG i dun almanac6 cal,li7rama o per la"ecci# als cavalls dels components del 7rup. 2a onada dexpressionisme-D aporta consistncia te$rica al moviment. Lan evolucionar la pintura, des de la representaci# a la!stracci#. Apareix per intentar alli!erar lart del seu aspecte material. %erquen la !ellesa interior de lart. 0#n molt individualistes i tenen la seva pr$pia personalitat. /ecerca su!:ectiva sense tenir cap re"erent de la realitat. Hiuen: &3o cal representar la realitat si no ens a7rada, per aix$ "em a!stracci#'

WandinsVG 18YY-1NII: principal exponent. 2l tema perd prota7onisme en"ront el color. are de la!stracci#, )s un expressionista que "a a!stracci#. (a!stracci# domina a 2uropa i 2AA a partir de la RR>> &(o espiritual en el arte' -D lli!re te$ric so!re lespiritualitat de lart, no )s el mani"est del 7rup tot i que t) parts en qu coincideix. 2ls altres artistes que es van a"e7ir al 7rup pertanGien tam!) a altres tendncies %omposici# C> 1N2.-D a!stracci# 7eomtrica- li permet comunicar una necessitat interna que sallunGa de la natura. intura introspectiva. 2s torna m)s a!stracte quan entra en contacte am! la <auhaus +escola darquitectura creada el 1N1Ner ell la!stracci# )s el vehicle per arri!ar a laltra realitat %om que no li a7rada la realitat, no la representa +ni emmascaradaaul Wlee-D tam!) )s del 7enet !lau +t) punts en com; am! WandinsVG, per$ alhora &estils' di"erents- 2l color )s molt important. Ca anar a 1unsia i va quedar molt marcat. %ompensa "i7ura i color. -2l seu punt de re"erncia )s la natura, no lespiritualitat com WandinsVG. intor molt eclctic. >n"luenciat per la <auhaus +hi va tre!allarWandinsVG- "orma prescindi!le Wlee- "orma important LranB 9arc- laltre component del 7enet !lau Nova ob>ectivitat .a onada expressionista- continuPtat de lexpressionisme 9oviment sor7it a AlemanGa 8rup de pintors que plante:a un nou &realisme' que mostra els horrors de la 7uerra. 2s recuperen les "i7ures, la part "i7urativa... 9ostren una realitat social i no un estat espiritual 9ostren les des7r*cies de la 7uerra- mutilats, !o:os, prostituci#, crisi econ$mica... 8eor7e 8roB- 2clipse de sol +el sol est* eclipsat pels diners- (os pilares de la sociedad ?tto Hix- Qu7adors de cartes +1N20-, - ra7er 0trasse (a 7uerra i les seves conseq@ncies s#n el principal motiu de la seva producci#. 2.-0.-2011 HAHA>092 2 a7raPments a aquest moviment - Zue lart perdi la seva aurola m*7ica - 2s modi"ica la tradicional relaci# entre lo!ra aca!ada i lespectador, ara lespectador completa lo!ra am! la seva mirada &2l arte lo hacemos todos'

Zuan sor7eixX Hespr)s de la RR>, quan entre els artistes surt un sentiment de re!ui7 cap a les aliances que van portar a la 7uerra. /e!ui7 cap all$ racional i la poltica Hadaisme 7ran dispersi# 7eo7r*"ica, tot i aix estan en contacte, tot i que neix en un principi al %a" Coltaire. $aracter&stiques: )s provocatiu, )s un moviment demer7ncia, no t) la intenci# de perdurar ni ser transcendent en el temps, nom)s vol provocar. 4s un moviment no institucionalitBat, &no creen art, sin# que manipulen molts cops o!:ectes :a creats', limportant )s la manipulaci# dels o!:ectes. He"ensen un art an*rquic, re!ut7en lacademicisme. Arri!en a dir que la pr$pia destrucci# tam!) )s creaci#. 0#n "ins a cert punt nihilistes, violents, els a7rada all$ polmic, lesc*ndol, el sarcasme. Hipositen tota la con"ianMa en lo!:ecte com a llen7uat7e HescontextualitBat, "ora del seu context ori7inal on hauria danar, per$ mantenint la seva essncia do!:ecte +Arinari de 9arcel Huchamp2s ne7a lartesania +mentre que els expressionistes hi tenien com una cosa superiorHi"erncies entre lart del s.=>= i el del s.== el suport i el seu q@estionament. Apareix el "otomuntat7e, readG-made, pintoescultura, o!:ecte quotidi*, d;s com; am! poca intervenci# de lartista una "irma, una data, un ttol... H>/2%%>?30 H2( HAHA>092 %rtic dart re!ut:a la creaci# artstica tradicional, la cultura i tot all$ !ur7s. 3e7aci# de lexperincia, trenca am! la part racional de lo!ra dart +aca!a derivant en surrealisme %rtica poltica, milit*ncia anticapitalista i anti"eixista +<erln l;nic am! comproms poltic 0e7ueix una mica la 3ova ?!:ectivitat [urich "ocus de resistncia de desertors i exiliats poltics +Eu7o <all, 1ristan 1Bara, Andr) <reton, Lrancis ica!ia prototip dartista van7uardista 1N1Y 2s "unda el %a" Coltaire 1N1O /evista Hada diri7ida per 1Bara 2ls textos de 1Bara es poden prendre com a mani"est. /evista &.N1' creada per ica!ia anorama artstic a 3\: 1N1. exposici#

Huchamp: desco!ridor de la potica de lo!:ecte, )s un anticreador, no crea, sin# que apro"ita. Harrere un readG-made hi ha un 7ran tre!all intel,lectual i potic. >n"ra-lleu +molt important- part principal de la seva preocupaci# +? /?HA%%>]Xartstica +"um, pols, transparncia dun vidre...- els seus readG-mades 7iren entorn aix$. /ose 0elavG alter e7o de Huchamp LA(123 A A310 H2( 28 H2 9A/^ .0-0.-2011 2s va "er !ase te$rica, escriptura autom*tica, cinema... recussors del surrealisme en el s.==EenrG 1ousseau, 9.%ha7all, 8ior7io de %hirico A!stracte6nihilista Hal: el 1N2N coneix a 8al,la, la qual era m)s 7ran que ell, i se nenamora. (a 8al,la "a de pont entre la societat i el m#n onric de Hal +el "a tocar de peus a terrapor al contacte "sic +so!retot am! el sexe "emeno!sessi# per la mort i la putre"acci# Hal utilitBa sempre un cromatisme molt !rillant. 2l 7ran mastur!ador +1N2N- )s un autorretrat, :u7a am! la :uxtaposici# del tou i el dur (liri5puresa or a les lla7ostes i "ormi7ues +putre"acci#Hal: la persistncia de la mem$ria 1N.1 relativitat del pas del temps enGa-se7at re"erncia a %adaqu)s (ar!re )s la duresa, el contrari als rellot7es que s#n tous

#ALC
1endncies del 0urrealisme

9tode crtico-paranoic: mtode de tre!all de Hal, )s un mtode espontani de coneixement irracional !asat en lassociaci# interpretativo-crtica dels "en$mens delirants . Hur crtica, ra# 1ou paranoia A partir de 1NI0 Hal comenMa a mostrar-se partidari del "ranquisme, del catolicisme tradicional...

Q?A3 9>/] rep molta in"luncia de icasso 2ra en uns inicis cu!ista +daqu la in"luncia de icasso-, al mateix temps ho !arre:a am! temes "i7uratius del camp +cel, estrelles, sol, ar!res, camps llaurats...1emes recurrents: 7os, escala, ar!res &1erra llaurada' +1N2.-1N2I- suposa un a!ans i un despr)s A partir de 1N2I ell aporta al surrealisme +al7una cosa V no vai7 apuntar- i in7enuPtat sense precedents. 2s distanciava de la teoria del moviment no es su!mer7ia dins linconscient, sin# que recuperava la in7enuPtat de la in"antesa. 1N2K-1N2N notes musicals, petits animals, estels... Apareixen els quadres-poemes >nterior holands EendriV 9artensB 0or7h &tocador de lla@t' >nterpretaci# or7*nica de lori7inal +1N28&<ode7# am! sa!ata vella' Lons ne7re on emer7eixen al7uns tons verds, hi ha una "orquilla clavada al pa 0A//2A(>092 \ves 1an7uG %rea un univers ima7inari de "i7ures irreconeixi!les 4s el creador de paisat7es onrics, d)ssers unicel,lulars, atmos"eres "ant*stiques i molt estranGes, a ve7ades indescripti!les -Al7un cop recorda a Hal 4s m)s a!stracte que 9ir# en la seva ;ltima "ase

9A= 2/301 inicis impressionista, va ser del Her <lauer /eiter, el 1N1N va comenMar a "er colla7es dadaistes. Hespr)s daquesta primera etapa es de"ineix com a surrealista. 4s qui potser va de"ensar millor la &surrealitBaci#' de lactivitat artstica. 3o nom)s vol una imat7e surrealista, sin# que vol anular la voluntat _________ 2xperimentar am! noves tcniques +am! els dadaistes inventa el "otomuntat7e- >nnova en . tcniques, el Lrota7e, 8ratta7e i la %alcomania +aquesta ;ltima inventada per ]scar Homn7ueB Frota55e: paper6llenM so!re una super"cie ru7osa i "re7ar un llapis ratta5e: mateiral !arre:at am! oli $alcomania6#ecalcomania: posar so!re les 2 super"cies pintura i apretar, i a!ans que sassequi desen7anxar. La colla7es am! pintura 9ax 2rnst es va inventar un alter e7o &(o lot' +home-ocell- h!rid verd. (eonora %arrin7ton )s la noia +amant i "utura esposa- de &(a vestimenta de la noia'

2-0K-2011 Alexander %lader +la seva mare era pintora i el seu avi escultor2l 1N2Y va a 3\ La petites miniatures de "usta de circ >nventa els m$!ils 0#n molt interessants les o!res que %alder de"inia com &Hi!uixos en I Himensions' 9ir# va in"luir molt a %alder +es pot dir que %alder "a les o!res de 9ir# en esculturaeces articulades per un "il"erro que les mant) en un "r*7il equili!ri, hi interv) latBar +)s latBar qui inicia el moviment de les escultures-, )s latBar qui crea noves o!res cada cop que les o!res oscil,len . 1am!) t) escultures musicals que "an so. (es primeres escultures s#n de 1N.1 Huchamp les de"ineix 9$!ils Eans Arp les de"ineix 0ta!ile 0ta!ile-mo!ile

(inici de lart cintic +7enera moviment, d#na la sensaci# que es mou per$ realment est* quieter %alder s#n molt importants lespai i el temps 8iacometti +1N01-1NYY- escultor i pintor sus, in"luenciat pel cu!isme i lescultura a"ricana 2l 1N.I )s expulsat dun 7rup +quin 7rupXXX3o li interessa la massa, el volum de lescultura, sin`o lespai que ocupa lescultura. Li7ures silencioses, molt primes, sem!len en tensi#, actitud activa +caminen tot i que esti7uin anclades a la peana9eret ?ppenheim +1N1.-1N8K- tassa co!erta de pell +1N.Y- surrealisme 9eret es va desenvolupar en un am!ient propici per lart. Ca anar a ars i va conixer diversos artistes. 2l "et de ser dona li va di"icultar el cam. Ca captar molt latenci# de /aG 9an. 9an /aG: "ot$7ra" dadaista d2stats Anits 9eret art conceptual, mental. AtilitBa per les o!res ttols ir$nics que "an pensar. 1emes: m*scara, mite, metamor"osi +o!sessi# per lestat de trans"ormaci#6dis"ressa/acionalitat m)s a!surd i incon7runcia

(20 L?/920 H2 <2((20A <2((20A: concepte que ha canviat al llar7 de la Eist$ria. A31>8A>1A1 <ellesa: cl*ssica, harm$nica. <ellesa com a 0Gmetria6 proporci# lat# i Arist$til. (artista del s.== trenca am! lesttica, no t) perqu haver-hi !ellesa en lart. 2HA1 9>1QA3A <ellesa: propietat o!:ectiva de les coses, tot i que lhome ho interpreta su!:ectivament. (es coses !elles s#n les que donen plaer al receptor. Citelo, s.=>> &0e7;n sea su caracter as sera la valoraci#n que se ha7a de su !elleBa.' /23A>=29231%onnecta am! lanti7uitat cl*ssica i recupera el concepte de !ellesa de lanti7uitat /?9A31>%>092 "ra7mentaci# am! lantic concepte de !ellesa. Qa no )s la proporci#, la !ellesa )s la de la ima7inaci#, esperit, patiment, re!el,li#, sentiment... 028(2 == noves corrents explicatives sor7eixen per explicar la visi# su!:ectiva de la !ellesa. 4s la societat la que marca les re7les, pautes de qu )s all$ que t) !ellesa. +cada poca t) la seva !ellesa%?3%(A0>?30: (art per lart )s la "iloso"ia dels !en alimentats +LranV (loGd Rri7ht- (a prostituci# de lart per estar al servei dal7; +reli7i#s, mecenes, societat...(o!ra )s lliure quan surt de les mans de lartista perqu )s possePda per lespectador en lacte de recreaci#. (o!ra dart )s un producte realitBat per lhome de "orma arti"icial i creat en un llen7uat7e am! una "inalitat comunicativa.

A/1 qu ha de tenir - intenci# esttica - recerca duna !ellesa no utilit*ria - recone7uda socialment - societat i temps s#n els a7ents que modi"iquen els valors Ana cosa pot ser !ella per$ no ser art 2l concepte &do!ra dart' )s q@estiona!le "ora de les societats ?ccidentals. 213?%231/>092 H2 (A/1 ?%%>H231A( &Arte G antropolo7ia' Alcine Lranch. 2s plante:a lart com un "et6car*cter universal que "orma part del context cultural de totes les societats humanes.

(a tendncia dominant a 2uropa i 2AA )s estudiar lart ?ccidental, la resta est* o!lidada +art prehist$ric, po!les &primitius'...-. Col que lart si7ui universal +tant lart de les 7ran civilitBacions com el de les cultures m)s primitives- s#n 7raus de desenvolupament di"erents, 3? nivells d2C?(A%>] depn del desenvolupament tcnic, dels materials emprats... 3aBca o!res "etes perqu els d)us, avantpassats... contemplessin aquest art I-0K-2011 Art invisi!leest*tues !Geri +dins de les est*tues hi ha dents ama7ades, :a que aquest art es "a no pels homes, pels quals )s invisi!le, sin# pels d)us o avantpassats que si que &ho poden veure'Lins a "inals de s.=>= nom)s era considerat com art lart ?ccidental, la resta no era art o era &art primitiu' art prehist$ric, art de civilitBacions no ?ccidentals. (art ?ccidental )s etnocntric. 0i volem un art universal hem dacceptar que al costat dun 8oGa hi pu7ui haver una peMa dart pre-colom!. 1radicionalment sha "et una 7ran divisi# de lart: - Art rehist$ric +societats sense desenvolupar lescriptura societats *7ra"es- Art Eist$ric A/1 /2E>01b/>%: Art parietal +LranMa i 3odr d2spanGa-, hohoVam... les diverses mostres dart nom)s tenen en com; que les seves societats no tenien escriptura +tenen el mateix nivell sociocultural de desenvolupament2n el tpic museu ?ccidental a part de ttol, artista, suport i tcnica no hi ha res m)s, lartista )s limportant. 2n els museus etno7r*"ics, en canvi, hi ha una descripci# molt 7ran, explica els materials, l;s... El que considerem ms art t menys explicaci. (a "ama que t) un col,leccionista pot "er au7mentar el valor de lo!ra. AW>\?-2 tipus do!res de Ata7aJa A1A8ARA E>/?0E>82 pintor ?riental oc antrop$le7s o historiadors de lart shan interesat per coses que no "ossin ;nicament les m*scares de "usta de lc"rica. 2n canvi s que sha estudiat molt lart i els al,lucin$7ens art xam*nic 2ls usos dels al,lucin$7ens era restrin7it, i vinculat al xam* que t) diverses "uncions +sacerdot, met7e...- i sap controlar les al,lucinacions. (o!ra no pot ni havia de desvincular-se de la seva cultura ni context hist$ric. ?ccident veu que all$ ;til no )s art.

0N-0K-2011 otlach m*scares tam!) importants per aquesta societat de la %olum!ian <rit*nica i AlasVa +%anad* i 2AA(a imat7e del cor! )s associada al sol Hanses :erarquitBades, rituals am! episodis mtics als 6postes totmics no s#n art +no s#n considerats pels propis components de la societat en q@esti#2sceni"ica el mite, "a comprendre el cosmos i :usti"ica la posici# social Altres cultures no ?ccidentals Linals s.=>= colonitBaci# dc"rica i prdua de la cultura +aculturaci#A/1 AL/>%c - Art tri!al nosaltres pensem que era un art tancat en la seva cultura, per$ realment era un art que entrava en contacte am! altres +7uerres, emi7racions...- shan "et poques expedicions arqueol$7iques, cosa que no a:uda a la catalo7aci# a causa de la "alta destudis. - rdua de creences i rituals que envolten el proc)s de creaci# de lo!ra de7ut a la colonitBaci# Ei ha moments de convivncia delements cristians am! rituals tpics - 9aterials i tcniques +talles de "usta, ar7ila, "erro, perdra poca-. 3ormalement utilitBaven "usta !lanca que era m)s "*cil de tre!allar, per$ lhome !lanc apreciava m)s la "usta ne7ra +!an- (a ma:oria de les peces s#n de "inals de s.=>= i principis de == - oca documentaci# escrita

%lassi"icaci# +tipolo7ia 1alles antropomor"es pel culte dels avantpassats +9arG Hou7las crea el concepte de &e"ic*cia sim!$lica' 1alles antropomor"es relacionades am! "en$mens m*7ics, metereol$7ics +terratrmols... 1alles de caps +lders...- art pro"* que tenia una "inalitat de presti7i /elleus A ve7ades tenen una "unci# polivalent. ?"ici hereditari 3o s#n produccions en srie +tre!allen sota enc*rre7-

Art sin7ular, di"cil detiquetar, tam!) )s di"cil de de"inir estils... 2scultura am! claus ds polivalent dels 3W>0> +pot "er curar o pot "er emmalaltir, prote7ir o atacar...Letitx 3Visi am! un 7anivet am! la m* alMada Letitx de mal 3 2[? 3VisiutilitBats des del s.=C +sense claus-, a partir del s.=>= hi ha una contaminaci# ?ccidental i shi claven claus. 38A38A: 3W>0>: (a ma:oria dest*tues s#n daparenMa humana, tot i que tam!) hi ha animals Lalten apunts de 11-0K-2011 1Y-0K-2011 9esoamrica )s de les civilitBacions m)s anti7ues, tenien per costum de"ormar el crani, mutilaci# +llimar-se les dents- i incrustaci# dental +pedres38A38A !ruixot >ntrodueixen pel cul dunes est*tues de "usta: pls, un7les, dents del di"unt... de manera que lest*tua +3W>0>- es trans"orma en lavantpassat. 2s 7uardaven dins les ca!anes en un espai destinat al culte. 4s una escultura &teVe' destil "orMa homo7eni marcada "rontalitat, es"eri"icacions so!re les 7altes, !ar!a 7eomtrica... representen un esperit ancestral. A ve7ades sem!olcallaven am! una capsa descorMa i somplia la capsa am! elements de la persona, am! ar7ila !lanca +color dels morts- tam!) hi posaven capolls de papallona protecci#, metamor"osi i canvi Ei ha una certa relaci# entre la climatolo7ia i la producci# artstica LA3%>] H2 (A/1 A ?%%>H231 2rnst Lisher &(a necesidad del arte' Lisher diu que si lart no "os necessari per lhome hi hauria etapes sense art, cosa que no passa, per tant lart )s imprescindi!le per la societat per relacionar-se. (art )s un producte cultural que t`e ori7en en aquesta necessitat. aul Wlee una humanitat sense art o"eriria un aspecte tan cru com una natura sense ar!res lartista )s un medi a trav)s del qual les "orces de la natura es mani"esten. (es arrels salimenten del su!strat-idea, lartista +tronc- condueix a les "ulles que s#n les seves o!res. I 8/A30 LA3%>?30 H2 (A/1 A ?%%>H231

1.- "unci# pr*ctica-m*7ica +:oies, mo!iliari- i 9*7ico-reli7iosa +pintura rupestre2.- /eli7iosa +temples e7ipcis- concepte deternitat +pir*mides-casa6tom!a de H)u +H)u-Lara#--, primer art cristi* ..- Lunci# ideol$7ica-poltica: en"ocada cap a la di"usi# i el manteniment dun sistema didees. I.- Lunci# cient"ica: a partir del s. =>=, vinculada a les investi7acions de la descomposici# dels colors. 18-0K-2011 Lunci# %ient"ica: 8eor7e 0ervant- An dimanche aprs Fmidi * lille de la 8rande Qatte +188I- puntillisme (es investi7acions so!re els colors i la incidncia de la llum va in"luenciar molt als impressionistes + untillisme 5 impressionisme cient"ic-"ormes r7ides, quadres "reds a causa de la tcnica puntillista que di"iculta el realisme, tot i que permet aconse7uir 7ran quantitat de tonalitats. - Art bptic +art cintic- sem!la que lo!ra es mo7ui, art a!stracte, racionalista, apareix als anGs Y0 a 2uropa en contraposici# de lexpressionisme a!stracte i del pop art in"luenciat pel "uturisme, el "uturisme )s lessncia de lart $ptic, utilitBa colors lluminosos. Lunci# 2sttica: aquella que !usca el 7audi de qui contempla lo!ra. er "er aix$ lartista ha de estar a prop de lideal esttic del moment. A"T A(2?(S1>%pintures rupestres: "unci# m*7ico-propiciat$ria. Lan una cosa &artstica', pinten quelcom perqu es re"lecteixi a la realitat +!ones i a!undants caceresCenus: "inalitat m*7ica: intentar aconse7uir la supervivncia de lespcia humana, :a que hi havia molta mortalitat. 28> 12 > 920? ?1c9>A lartista-artes* )s als tallers del costat dels temples6palaus, )s molt important larquitecte. (art )s ma:orit*riament o"icial +enc*rrecs dautoritats- Lunci#: propa7andstica, "uner*ria i reli7iosa. Art que se7ueix un c*non. Lunci# acompanGar mani"estacions reli7ioses Ea de ser un instrument que demostri el poder reli7i#s-civil que es re"lectir* en el sotmetiment del po!le, aparici# de personat7es m)s 7rans que altres +perspectiva :er*rquica- i a 27ipte la me7alomania arquitect$nica. 0atis"er la"anG de presti7i dels diri7ents poltics-reli7iosos i de les seves classes administratives. (art o"icial e7ipci prohi!ia la perspectiva, per$ en el no o"icial +art privat- nexistien mostres.

A/1 8/2% temples- reli7i#s i tom!es-"unerari, tam!) hi havia un art creat per la polis, "unci# civil. (artista tenia connotaci# de tre!all manual, tot all$ que requereix "orMa +colpe:ar am! un martell- es despreciava, era m)s art larquitectura, dansa i m;sica que lescultura. Hurant lhel,lenisme es desenvolupa el col,leccionisme, durant limperi rom* tam!). /?9A 1enir una !ona col,lecci# si7ni"icava moltes coses positives. (art esdev) un element divul7ador de poder +columna tra:ana%/>01>A3>092 convivncia am! /oma. 2ls artistes intenten tenir !ona "ormaci# en cincia +aritmtica i 7eometria- per au7mentar la consideraci# social. (artista era el mateix que un "errer o un "uster. Art valor did*ctic, peda7$7ic i propa7andstic. 9a:orit*riament representacions sim!$liques, a les catacom!es o sarc$"a7s +art privat- enc*rrecs. Art did*ctic restrin7it als iniciats "ins l2dicte de 9il* +.1.dc-. Art que no depn dels sentits, apropar el "idel a H)u, )s un mit:* per arri!ar a la pau espiritual de l*nima. 2HA1 9>1QA3A art teocntric. 9ani"estaci# del poder de l2s7l)sia. 1am!) est* en mans de diri7ents per$ que len"oquen cap a H)u62s7l)sia. Art lli7at principalment als monestirs +on es produPa-, els no!les, rics... "eien donacions per "er art reli7i#s i aix aconse7uir la salvaci# del donant. (artista haur* de transmetre aquesta "iloso"ia a trav)s de la imat7e. 3o hi ha esttica, )s molt important el marc arquitect$nic el qual ho determina tot. Art molt did*ctic <!lia en imat7es Artista marcat pel comintent i lespai disponi!le. 8b1>% nova classe emer7ent +!ur7esia- nou tipus de consum dart. (art es pro"ana. Apareixen retrats de 7rans mecenes, reis i no!les +!ur7esia i classes diri7ents(artista comenMa a ser respectat. Aparici# dels 7remis, coneixem al7un nom dartista "unci# recone7uda per la societat: captar la "iloso"ia de l2s7l)sia i perse7uir all$ essencial o a:ustar-se als interessos !ur7esos de com vol ser representada si )s un art civil. 2n el retrat el que interessa )s all$ concret i precs +pintors "lamencsintura luxe !ur7s que els permet "er ostentaci# del seu poder adquisitiu. 9atrimoni Arnol"ini incorporaci# tcnica i pintura a loli +permet que els quadres 7uanGin llum, color i transparncia, com que els quadres estan pensats per veure a prop tenien molta import*ncia els detallsLalten apunts del 2. i del 2K de 9ai7 .0-0K-2011 Anamor"is: tcnica en7inGosa de perspectiva que o"ereix una imat7e distorsionada. er Eol!ein el di!uix era clau per la seva pintura, el di!uix )s molt precs i acurat 2/0 2%1>CA (>32A( erspectiva: mtode per representar espais tridimensionals en una super"cie plana. 2 autors +arquitectes- s#n els &creadors' de la persp. (ineal: <runellesci i Al!erti

ersp.(ineal situa a lhoritB# el punt on conver7eixen totes les lnies. 4s matem*tica, )s un acostament a la realitat. 9assaccio )s qui va transportar la perspectiva lineal a la pintura. Am! 1Y anGs va viure am! la seva "amlia a Llorncia, el 1I22 "orma part del 7remi de met7es, "armacutics i pintors. Ca conixer a Honatello i <runelleschi. articular il,luminaci# de les seves o!res i lexpressi# dels personat7es, va in"luenciar a 9iquel cn7el. 0om!re:a i il,lumina les "i7ures sense di!uixar els contorns +la llum )s qui di!uixa les "i7ures-. 3o hi ha traM lineal per di!uixar res. ?!ra "eta am! 2K anGs 1renca esquemes en pintar a 0t.Qoan plorant i la mare de H)u vella i no idealitBada. Lresc de Y,YYmx .,1O +molt 7ran- "i7ures a tamanG real que donen m)s realisme a lo!ra. Zuan hi ha perspectiva lineal no nhi ha de :er*rquica. 2 espais en lo!ra -part in"erior: altar am! nnxol +"u lo que tu eres G seras lo que Go soG-part superior: Bona on sha aplicat la perspectiva &)s una capella pintada' %laro!scur, domini de les textures +pecs de la ro!a, cares, decoraci# de la capella...suau di"usi# de la llum, crea una atmos"era inte7radora. 1romp doeli tcnica >cono7ra"ia: seq@ncia visual 1-mort 2- redempci# .-salvaci#. (o!:ectiu de la perspectiva )s el dest de la "e 9eta"sica- H)u Hivinitat- %rist i creu 0antedat- Cer7e i 0t.Qoan Eumanitat- %omitents de lo!ra Hest individual- mort Am! aquesta o!ra, es de"ensa una nova concepci# de lart, el qual comenMa a re!re certa consideraci# social

&0t 8eroni en el seu estudi' +va traduir la <!lia de lori7inal en arameu al llat-Antonello da 9essina 1IOK IYx.Y cm. 1ot i se7uir les directrius del quatroccento )s una 7ran "an de la pintura "lamenca +Can 2GcV0t 8eroni )s representat sempre am! un lle# com a animal vinculat a ell. iero della Lrancesca- /essurrecci# +1IY.9onumentalitat en les seves o!res Qu7a am! colors clars i "oscos per donar sensaci# de volum Andrea 9ante7na F explora el poder de la perspectiva en lespectador Andrea 9ante7na- &%rist mort' en escorM total- 1IO0-1I80. YYx81. un dels millors escorMos de la Eist$ria de lart. ?rientar lull a trav)s de la pintura i................... 1ransmet una atmos"era de mort tot i els colors ro7encs 9ante7na tam!) va pintar l$cul de la &camera de7li 0posi' +&di sotto in su' visi# des de !aix cap a dalt-

Andrea %asta7no- (;ltim sopar 1IIK-1IK0 (eonardo "a la pintura moral +l;ltim sopar- am! tremp i pintura a loli. Qes;s )s el centre i el punt de "u7a. 2s tro!a separat 7esticulant i espacialment dels ap$stols. 0ant sopar de 1intoretto 1KN2-1KNI. .YYxKYNcm.- colors om!rvols, contrastos de llum i om!ra, di"uminaci# dels contorns 1IN8-1INN 9iquel cn7el esculpeix (a pietat +encara es conserva el contracte(a ver7e 9aria es "a :ove per representar la :oventut i la vir7initat eternes, Qes;s es "a com un home normal. (a !anda que creua el pit de la Cer7e serveix per a qu 9iquel cn7el si7ni lescultura. Lalten apunts del 1-0Y-2011 Y-Y-2011 9anierisme i %inquecentto moltes o!res es !asen en les &9etamor"osis' d?vidi. er poder represnetar de manera accepta!le per la societat a dones nues, "er retrats de dones despullades estava mal vist, daquesta manera +a trav)s de la literatura- era una manera devitar les crtiques. %ontinua sent present lantropocentrisme <envenutto %ellini +escultuor- va estar molt in"luenciat per 9iquel cn7el -(a san7 de la 9edusa transmet una sensaci# estranGa :a que )s molt di"cil de representar lquid en escultura, tam!) t) una posici# "orMada. 1) m;ltiples punts de vista. Ale7oria del 1riom" de Cenus- A7nolo <ronBino 1KI0 /e7al dels 9edici al /ei Lrancesc > de LranMa. /epresenta lamor imp;dic: les seves conseq@ncies, 7ran quantitat de sm!ols ex$tics, horror vacui +element tpic manierista1ela del "ons !lau, seda- es veu Cenus i %upido +"ill- 7amma crom*tica "reda +!lanc i !lau%ompositivament: venuse %upido5 &(' de tonalitats p*l,lides que se7ueixen el marc del quadre en contraposici# a la f que "ormen el nen de la dreta que "a de vertical i el cap i els !raMos del vell al mar7e superior dret. Cenus t) una poma daurada 5 premi en el Qudici de aris +9inerva vs Quno vs A"rodita(a !ellesa treu el poder a lamor Cenus treu les armes a %upido 3oia de darrere5 h!rid g dona !onica g monstre dicotomia entre plaer i dolor 3en de la dreta5 !o7eria de lamor, i la !o7eria no )s exempta de dolor Eome am! mans al cap5 7elosia (home vell am! ales t) un rellot7e de sorra i representa el temps 9*scares als peus de Cenus5 "orma en7anGosa que t) Cenus de desarmar a %upido 9anierisme: multiplicitat de tendncies dins el propi estil p.ex. 2l 7reco 3ormalment optava per tendncies reli7ioses i el retrat +tot i que va pintar (aocont(aocont: "i7ures de la dreta, no se sap qui s#n, si Adam i 2va, (art es vincula am! els diners, rics, !ur7esos, no!les, 2s7l)sia.

2s passa dartes* a artista, els pintors s#n molt !en vistos i considerats intel,lectuals. 2mancipaci# dels artistes, permet la "undaci# dAcadmies o!ertura del sistema i reconeixen la missi# social de lartista. 0ituaci# dholanda +protestant- s.=C>>>, tractat de Rest"*lia si7ni"ica la independncia dels aPsos <aixos i la divisi# en 2: 1.-<l7ica-%at$lica m)s cenGit a causa del cler7at 2.-Eolanda m)s lli!ertat tem*tica, re"lexi# personal, clientela mercadera-!ur7esa"uncionaris +pintura de 7nere, natura morta, paisat7e- triom" del retrat +indiv. i col,lectiu Hoelen8errit Hou: (a tienda del pollero 1YO0 Qoan 0teen: 2l Eo7ar dislouto 1YYK ieter de EooV- 3en am! pa +en els vidres hi ha escrit els noms dels comitentsCermeer- la lletera 2scenari domstic, privat i silenci#s, pocs personat7es interiors molt estudiats, activitats quotidianes, austeritat... in"luenciat per de EooV. intura de 7nere: a ve7ades incorpora la natura morta. 3om)s t

?</20 >9 ?/1A310 > 3?120 0?</2 AA1?/0 <rancusi: alli!era lescultura del realisme del s.=>= aul 8au7uin: post-impressionista %)Banne: li importava nom)s la construcci# pict$rica i els punts de "u7a %)Banne: precedent del cu!isme +revaloritBava la import*ncia del volumrecedent tam!) del puntillisme el qual ho divideix tot en punts, i despr)s ho torna a muntar tot. 1emps dins del quadre hi ha una sincronitBaci# dels an7les visuals. 0a!andona la perspectiva tradicional i els colors de la realitat icasso: retrat dAm!roise Colland +1N1N-1N11Quan 8rris +mooooooolt importantLernand (e7er tam!) )s cu!ista, per$ m)s aviat )s &tu!ista'-D aca!a derivant en "uturisme +desnudos en el !osque 1N109arcel Huchamp-D Hadaista +ori7in*riament era cu!ista i "uturista9arcel Huchamp: 3uu !aixant una escala +cu!ismeAlexander ArchipenVo +escultor--D estilitBa les "i7ures, la lluminositat )s important, :u7a am! el ple i el !uit +&Hona pentinant-seQacques (ipchitB18N1-1NO.: &dona a:a7uda am! 7uitarra' &the reader' instal,lacions -D el pro!lema de la :erarquia- 9attheJ /itchie Lree stamp- claes olden!ur7, coos:e van !ru77en Qoseph <eGus- 9e 7usta Am)rica G a Am)rica le 7usto Go Qoseph <eGus- %omo explicar cuadros a una lie!re muerta 8iacomo <alla F3ena corrent en un !alc# +1N122mil 3olde- 9ascaras vida cotidiana >>> +1N119@nch sim!olista6expressionista +ho )s tot alhora, ell )s el pare del moviment- mai es va voler vincular am! Hie <r@Vle, 2squelets disputant-se una aran7ada 18N1- Qames 2nsor 2squelets intentant escal"ar-se 188N - Qames 2nsor 9;sics aterrats 18N1 -Qames 2nsor (entrada de %rist a <rusel,les Wint: H*nae 1N0O, (es . edats de la dona 1N0K, el pet#. /odin F (a <elle Eulmire 2mil 3olde- arads perdut 1N1I, (escarni de %rist 1N0N WandinsVG: composici# C> 1N2. LranB 9arc- laltre component del 7enet !lau +:untament am! VandinsVG i Vlee8eor7e 8roB- 2clipse de sol +el sol est* eclipsat pels diners8eor7e 8roB- (os pilares de la sociedad ?tto Hix- Qu7adors de caertes +1N20?tto Hix- ra7er 0trasse +Eans- Qean Arp entre surrealisme i dadaisme /etrat duna noia americana en estat de nuesa, 1N1K Qean Arp: ca!eBa de 1Bara, 1N1Y-1N1O Huchamp: &el 7ran vidrio. (a novia puesta al desnudo por sus solteros, incluso....' 1N1K-1N2. Huchamp: mona lisa am! perilla i !i7oti +les lletres diuen: ella tiene calor en el culoHuchamp: &JhG not sneeBe /ose 0elavGX' Huchamp )s el predecessor de lart conceptual 9an /aG: de 3\, tam!) molt important pel dadaisme. (o!:ecte no vol transcendir, important el temps present, lespectador present

/ose 0elavG alter e7o de Huchamp <elle Ealeine 1N21 3\- aris /en) 9a7ritte els amants aul Helvaux: Cenus dormida Hal: el :ue7o l;7u!re +mirar els apunts on hi ha un minidi!uix del quadre am! anotacionsHal: el 7ran mastur!ador 1N2N Hal: la persistncia de la mem$ria 1N.1 9ilet: An7elus sm!ol de la sexualitat reprimida 9ir#: >nterior holands +1N28- EendriV 9artensB 0or7h &tocador de lla@t' &<ode7# am! sa!ata vella' 0A//2A(>092 \ves 1an7uG -la tempesta 1N2Y -dia de lentitud 1N.O 9ax 2rnst- inventa el "otomuntat7e 2rnst- 2le"ant de les cele!es 1N21 2rnst- 2l a:uar de la novia 1N.N 2rnst- 2l antipapa 1NI1-1NI2 2rnst- (a vestimenta de la noia 8iacometti- %itG square +1NI8-1NIN- solitud, aPllament, "i7ures an$nimes, texture ru7osa, K "i7ures, I homes en tensi# caminant, i una dona quieta i parada. 9eret ?ppenheim +1N1.-1N8K- tassa co!erta de pell +1N.YAW>\?-2 tipus do!res de Ata7aJa A1A8ARA E>/?0E>82 pintor ?riental 8eor7e 0ervant- An dimanche aprs Fmidi * lille de la 8rande Qatte +188I- puntillisme Andrea 9ante7na- &%rist mort' en escorM total- 1IO0-1I80. YYx81. un dels millors escorMos de la Eist$ria de lart 9ante7na tam!) va pintar l$cul de la &camera de7li 0posi' Andrea %asta7no- (;ltim sopar 1IIK-1IK0 0ant sopar de 1intoretto 1KN2-1KNI. .YYxKYNcm Eol!ein <envenutto %ellini: perseu en contraposto +1KIK-1KKIAle7oria del 1riom" de Cenus- A7nolo <ronBino 1KI0 2l 7reco el cavaller de la m* al pit, (aocont +etapa "inalHoelen