Anda di halaman 1dari 6

Servei Educatiu La Garrotxa.

Assessors LIC Pla dImpuls a la Lectura

APUNTS PER REFLEXIONAR SOBRE UNA LECTURA


APRENDRE A TRIAR / APRENDRE A OPINAR
La pretensi daquestes notes no s altra que oferir punts de reflexi i una mostra llarga, per no exhaustiva, dexpressions davant la necessitat de donar una opini argumentada duna lectura. Ha estat pensada, sobretot, per tenir uns referents a lhora de fer debats sobre les lectures. Per aix, el que podem trobar-hi no sn expressions academicistes, sin simples argumentacions, planeres i entenedores, que potser podran portar lalumne a entendre i a utilitzar aquestes expressions quan hagi de fer un comentari sobre algun llibre.

Llegir s participar Qui escriu el missatge ho fa amb alguna intenci, per deixar constncia dalguna cosa. Qui el desxifra no fa res ms que interpretar a la seva manera el que creu que lautor vol transmetre, i ho fa marcat per la seva destresa en la lectura, pels seus coneixements previs, per la seva intencionalitat a lhora de la lectura... Com ms complex sigui el missatge, ms interpretacions pot tenir. Fins i tot uns missatges com la llista danar a comprar o la llista dingredients duna recepta de cuina poden ser interpretats de manera diferent quan no es detallen ni es concreten les quantitats del producte, les marques, la qualitat... Imaginem-nos, doncs, la quantitat dinterpretacions que pot tenir un text literari. Aquestes orientacions van adreades sobretot als mestres i professors per ajudar-los a conversar i a debatre amb els alumnes les seves lectures, que han de ser les nostres. No estan pensades perqu de cada llibre shi parli de tot el que shi planteja, sin perqu, quan parlem i opinem sobre un llibre, ho fem sempre destacant aquells aspectes singulars que hi hem descobert, aquelles sensacions particulars que hem tingut, opinant sobre all que lindividualitza i el fa particular... Per tant, caldr que, com a professors, ajudem els alumnes a ser conscients de les sensacions que els produeix la lectura i a expressar-les duna manera clara i coherent. Aspectes que ajuden a valorar

Abans de llegir Quan triem un llibre ho fem sempre per algun motiu. De vegades s perqu es tracta dun tema que ens interessa o perqu busquem llibres daquell autor o autora que ens agrada o que ens han recomanat. Altres vegades s perqu ens sona el ttol i tothom en parla molt b, o perqu nhem llegit una crtica o una ressenya que ens ha cridat latenci. En altres casos, perqu ens lhan posat com a lectura obligatria... Altres cops ho fem perqu tenim ganes de llegir o perqu ens el regalen i ens deixen triar... 1

Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC Pla dImpuls a la Lectura

Un cop ja el tenim ens fixem en el format, en la collecci, en el ttol, a voltes llegim la presentaci que leditorial fa darrere o a la solapa..., potser ens fixarem en la illustraci de la coberta... en la mida, potser el fullejarem... Alguns daquests detalls, o altres de ms petits, faran que, quan agafem un llibre per llegir, ens formem unes expectatives que a voltes no es compleixen, a vegades se superen amb escreix i daltres vegades ens deceben, per mai no ens deixen indiferents. Fins i tot, quan ens obliguen i el llegim a contracor, tenim una sensaci encara que sigui de rebuig o davorriment... que un cop acabat el llibre, shaur acomplert o no. Per tant, quan llegim un llibre del qual sabem segur que haurem de donar una opini, val la pena ser conscients de les nostres impressions i sensacions. Anir b tenir un paper a m, per, quan interrompem la lectura, apuntar-hi el que ens hagi suggerit. No sha doblidar, per, que el ms important s la lectura, que si no sapunta res mentre es llegeix no passa res. Ja donarem lopini al final. El fet dapuntar les impressions i els pressentiments que tenim abans de comenar-lo a llegir, ens servir per tenir-los presents al final i poder comparar, perqu, a vegades, mentre avana la lectura, es va modificant la nostra percepci. Qu ens suggereix la coberta? Qu ens atrau primer? Quan llegim el ttol o mirem la illustraci, qu ens suggereixen? El ttol, la illustraci, la collecci, lautor/a, el format... Que lobra ser dhumor, daventures, de misteri, de por, de cincia-ficci... Que lobra parlar danimals, de lamistat o dels problemes amb els amics, amb lescola o la famlia... ... llegim el llibre amb ms o menys ganes perqu els altres llibres seus ens havien agradat molt, poc o no gaire? ... esperem que el llibre tracti dun tema o dun altre perqu tots els que hem llegit del mateix autor o de la mateixa autora eren dun mateix estil? ... pel contrari no ens suggereix res perqu tots els llibres que hem llegit eren diferents? llegim el llibre amb ms ganes o no tantes perqu esperem que els llibres siguin dun tipus o dun altre o tracti dun tema determinat?

El fet de conixer lautor o lautora, fa que...

Si coneixem leditorial i/o la collecci, fa que... Qu ens suggereix el petit resum que sovint trobem en la coberta del darrere o dins el llibre?

Ens fa esperar el mateix que ens hem imaginat en mirar la coberta o ens fa pensar que el llibre tracta dalguna cosa diferent? Ens fa venir ms ganes de llegir-lo o menys que abans, desprs danalitzar la coberta?

I el format del llibre?

La mida, la quantitat de pgines, el tipus de lletra, que hi hagi o no illustracions, el tipus dillustracions..., influeixen en les teves ganes de llegir o no? Quina ha estat la primera impressi que has tingut en veure el llibre? Qu nesperes dell? 2

En resum

Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC Pla dImpuls a la Lectura

Durant la lectura

El ritme de la histria Sentra de seguida en el relat. Enganxa tant que costa deixar la lectura. Costa dentrar-hi, per sembla interessant. No es fa interessant fins al segon, tercer... captol, fins a mig llibre / fins al final. Comena b, per desprs linters disminueix. s irregular, interessa a estones, a trossos. s interessant, per al final no ho s tant. Hi ha molta / poca acci. Hi ha molt / poc dileg. Hi ha molta / poca / massa descripci. Les descripcions estan b, ajuden a entendre largument. Van b per seguir la histria. Les descripcions sn massa llargues. La descripci i els dilegs estan equilibrats.

El llenguatge El vocabulari s fcil / difcil. Sentn molt b / costa dentendre. Hi ha algunes / moltes / massa paraules noves i fa que el llibre costi dentendre. El significat de les paraules noves sendevina fcilment amb el context de la narraci. Costa dendevinar el significat de les paraules. Cal consultar el diccionari o preguntar a alg ms gran per poder-les entendre. Les frases sn molt curtes / normals / massa llargues. La manera de narrar (dexplicar la histria) s clara / senzilla / difcil / embolicada. La mida dels pargrafs estan b. Sn curtets i fan que la lectura sigui molt / massa rpida. Els pargrafs sn molt llargs i es fa difcil seguir el fil de la histria. Sn molt llargs, per la narraci es llegeix b.

Lordre cronolgic del relat Els fets estan narrats en ordre cronolgic (tal com van passant). Sovint / constantment / de tant en tant fa referncia a fets del passat. Els fets narrats passen en poc / molt / fora temps (un dia, una nit, una setmana, un mes, un curs, durant anys, tota una vida, en diverses generacions). La manera com estan narrats els fets fa que sigui ms fcil / ms difcil se seguir / el fa previsible / lembolica i thi perds...

Lpoca en qu passa lacci poca actual. En el passat (a la prehistria, a lEdat Mitjana, a lpoca dels romans, dels pirates). En el futur. Barreja poques. Durant lestiu, lhivern, la primavera, la tardor, de dia, de nit. Durant un curs escolar, unes vacances, unes festes (festa major, Nadal...) 3

Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC Pla dImpuls a la Lectura

s fcil situar lpoca? Quins sn els detalls de la narraci que ens ajuden a situarla? Quines sn les pistes? (la manera danar vestits, el que mengen, el que fan servir per desplaar-se, els objectes que utilitzen, el tipus de moneda...)

El lloc on passa lacci Espai obert, espai tancat, diferents espais, bosc, platja, escola, casa, cova, espai intergallctic . Llocs reals / imaginaris. s important per a la histria, el lloc o llocs on passa lacci? Quins sn els detalls de la narraci que ens ajuden a situar lacci?

Els personatges Sn personatges reals (persones, animals, coses). Sn personatges imaginaris (fades, elfs, bruixes, bruixots, nans, extraterrestres, monstres, ogres...). Sn animals que actuen com a animals / com a persones. Sn coses que actuen com a persones. Sn objectes mgics que tenen vida prpia. Sn alegres, tristos, riallers, seriosos, rons, avars, generosos, bons, dolents, lleials, tradors, treballadors, ganduls, trauts, poc destres... Tal com els presenta el llibre (la seva descripci, les seves actuacions), sn fcils dimaginar? Ens podem imaginar, a nosaltres o a alg conegut, en el seu lloc? Actuarem o actuarien igual o duna altra manera?

Lacci Hi ha molt / poca / fora / no gaire acci. Hi ha ms descripci que acci. Lacci passa molt / massa / no gaire rpid; s molt / massa lenta. Les coses que fan els personatges, o els fets que passen, sn factibles (es podrien arribar a fer o podrien passar en la vida real). Sn irreals o irrealitzables. Sn fantstiques, mgiques. Com influeix tot plegat en la lectura? Fa que tenganxis i no la puguis deixar / que tavorreixis una mica perqu hi ha poca acci. El fet dhaver-hi molta acci i poca descripci fa que a voltes et costi de situar-te o dentendre algun aspecte.

El narrador Lautor, lautora explica la histria com si ell fos un dels personatges que ens explica el que passa o el que ha passat (parla en primera persona). Ens narra els fets com si fos un personatge que no forma part de la histria, per que ho sap tot (va explicant les coses com si fos un locutor de rdio o televisi). En lloc dexplicar la histria com un conte, ho fa en forma de diari, de cartes... La manera de narrar ens ajuda a identificar-nos amb la histria o fa que visquem el relat com una cosa distant, que ens costa dentrar-hi.

Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC Pla dImpuls a la Lectura

Les illustracions Est / no est illustrat. Hi moltes / poques / fora / no gaires illustracions. Sn illustracions molt / gens / poc / no gaire clares o entenedores, perqu sn massa / poc / molt / gens / no gaire realistes / abstractes / atapedes de detalls / poc detallades... Les illustracions corresponen o no al que nosaltres ens imaginem quan llegim. Ajuden a seguir la histria, la complementen, molesten (millor que no nhi hagus).

El format La mida del llibre s ladequada / massa gran / massa petita. s un llibre massa gruixut / massa prim / que est b. s un llibre de tapes dures, toves, duna textura que no s corrent. El paper s setinat, lluent, blanc, groguenc, de color... Aix fa agradable la lectura / fa que sigui difcil de llegir. La lletra s gran / petita, est atapeda, ben espaiada. Es llegeix b, costa de llegirla. El ttol i la illustraci de la coberta sn atractius / no criden latenci / donen una idea del contingut. Un cop llegit el llibre, trobo que sn adequats, que no sn adequats. Aquests aspectes han fet que el llibre em crids latenci i em vinguessin ganes de llegir-lo / no mel feien atractiu i no lhauria llegit si no me lhagus recomanat alg o mhi haguessin obligat.

Les sensacions mentre llegeixo Em fico dins el relat: memociono, ploro, ric, pateixo, passo por, tinc intriga, mangoixo... Sembla que senti la msica, els sons, el vent, del mar, dels animals, de les coses, dels moviments, de les persones... Sembla que senti les olors de les plantes, dels menjars, de les coses, de les persones, dels animals... Sembla que mengi el que mengen els personatges. Sem fa la boca aigua, em vnen ganes de menjar, em fa fstic, em repugna...

Desprs de la lectura

Largument Ha estat fcil dentendre. Ha costat. No sha ents gaire / gens... Les diferents parts del relat (inici, nus i final) sn fcils de reconixer / costa distingirles.

La temtica De seguida es reconeix de qu tracta la histria. Costa reconixer o definir quin s el tema principal. Tracta de ms dun tema. El tema principal s molt / poc / fora / no gaire interessant. 5

Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC Pla dImpuls a la Lectura

s molt / poc / fora adequat per a la meva edat. s adequat per a ms grans / ms petits. Els altres temes es reconeixen b. Tamb interessen, no sn importants, no interessen...

Les sensacions desprs de llegir Sha confirmat el que esperava. El tema i largument parlaven del que jo esperava. No sha acomplert el que jo esperava. Mha decebut, mha sorprs, mha agradat ms / menys del que esperava. Desprs de llegir el llibre he aprs coses noves, no he aprs gaire res de nou. Quan he acabat el llibre mha sabut greu / me nhe alegrat / mha deixat un regust agradable / ha fet que tingus ms ganes de llegir / no he tingut cap sensaci en especial...

Lopini final del lector Mha agradat molt / poc / fora o no mha agradat gens / gaire perqu... (aqu cal explicar quina cosa o quines coses de les que hem observat o notat, abans de llegir el llibre o mentre el llegem, han fet que ens hagi agradat ms o menys). Exemples: El llibre mha agradat perqu... era molt emocionant, no el podia deixar de llegir... / mha agradat perqu era dintriga / de por / daventures / ... explicava coses daltres temps i a mi minteressen... / ... he aprs / he descobert coses noves, coses que no sabia... No mha agradat gaire perqu era massa fcil / era massa difcil / costava de seguir largument / el vocabulari era massa difcil... El llibre mha sorprs perqu no mesperava que magrads / minteresss / esperava que..., per... / quan he agafat el llibre he pensat que... i sha acomplert el que esperava / no sha acomplert el que mimaginava... En general mha agradat, per hi ha alguna part que... no mha agradat gens... no lhe pogut acabar, me nhe saltat una part... El tema no s el que em pensava... / el tema no minteressava... / no lentenia, s per a ms grans... / mavorria, s per a ms petits...

Merc Canela, De lectors i llibres (Adaptaci)