Anda di halaman 1dari 169

David Fernndez

i altres retalls de la claveguera policial


Del Cinema Princesa a labsoluci dels Tres de Grcia (1996-2006)

Prleg dArcadi Oliveres Eplegs dAugust Gil Matamala, Albert Martnez, Ester de Pablo, Gabriela Serra, Iaki Rivera, Jaume Asens i Guille Reyes

cc creative commons
LLICENCIA CREATIVE COMMONS autora - no derivats - no comercial 1.0 - Aquesta llicncia permet copiar, distribuir, exhibir i interpretar aquest text, sempre que es compleixin les segents condicions: BY Autora-atribuci: shaur de respectar l autoria del text i de la seva traducci. Sempre es far constar el nom de lautor/a i el del traductor/a. A No comercial: no es pot fer servir aquest treball amb finalitats comercials. = No derivats: no es pot alterar, transformar, modificar o reconstruir aquest text. - Els termes daquesta llicncia hauran de constar duna manera clara per qualsevol s o distribuci del text. - Aquestes condicions es podran alterar amb el perms explcit de lautor/a. Aquest llibre t una llicncia Creative Commons Attribution-NoDerivs-NonCommercial. Per a consultar les condicions daquesta llicncia es pot visitar http://creative commons.org/licenses/by-nd-nc/1.0/ o enviar una carta a Creative Commons, 559 Nathan Abbot Way, Stanford, California 94305, EUA. 2006 Virus editorial/Lallevir S.L. 2006 lautor o lautora de cada text

Ttol: Crniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial Del Cinema Princesa a labsoluci dels Tres de Grcia (1996-2006) Coberta i maquetaci: Virus editorial Illustraci de la contraportada: Sergi Sanjulian Primera edici: desembre de 2006 Edici a crrec de: VIRUS editorial C/Aurora, 23 baixos 08001 Barcelona Tel./fax: 934 413 814 C/e: virus@pangea.org http: www.viruseditorial.net Imprs a: Imprenta LUNA Muelle de la Merced, 3, 2on esq. 48003 Bilbo Tel.: 944 167 518 ISBN-10: 84-96044-80-7 ISBN-13: 978-84-96044-80-7 Dipsit legal: ACLARIMENTS i AGRAMENTS Noms uns pocs noms han estat alterats. La base documental emprada han estat fonamentalment atestats policials, sentncies judicials, hemeroteques, records, testimonis, entrevistes i materials i publicacions dels moviments socials alternatius. Lagrament permanent a tots els qui hi han participat activament, de mltiples formes, per enllestir-ho i per fer-ho possible. La llista s ben llarga: companys, amigues, advocats... A totes i tots el ms profund agrament. Per la complicitat solidria, crtica i rebel. A la Sara, en Bartolo, en Vctor, en Jess, el Guille i la Llia, ja saben perfectament per qu. Als Tres de Grcia i als respectius pares i mares, tamb. I a La Torna, utopia de base, en el seu des aniversari, per tot plegat.

ndex
Prleg,
per Arcadi Oliveres - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - 7

Introito: A pals sense pastanaga - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - Crniques del 6 i altres retalls


-------------------------------------------------------

11
15 299 311 313 316 319 322 325 329 333

6 de Mossos (a voltes amb el futur)

6 eplegs del 6 - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - Cal no oblidar,


per August Gil Matamala - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Els bufons de la persecuci,


per Albert Martnez - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Contracrniques de 10,
per Ester de Pablo - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

L ineradicable opci per la dissidncia,


per Gabriela Serra - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Entre el dret penal de lenemic i la criminologia de la intolerncia,


per Iaki Rivera - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Aix (ens) va passar,


per Jaume Asens - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Silenci a veus,
per Guille Reyes - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

A lOriol i lAleix, la Carla i lAitana, lUr i la Sua, lItxi i en Dante, la Marina i la Cinta, en Bernat i lAna, el Joan i el Marc, la Jana i lInti, el Nil i lIrune i la Gida i lEneko. Cap t ms de 9 anys per quan les coses vnen maldades sn els primers a adonar-sen i ensumar-sho. A la meva mare, que li devia, per ensenyar-me a lluitar. I a en Pepe, s clar. Va per tu.

Prleg | Arcadi Oliveres


No mhan encarregat pas el ttol sin el prleg. Tanmateix crec que en David Fernndez no estaria descontent si qualifiqussim el llibre com una Miscellnia de les clavegueres. Del poder, bviament. Per una banda, amb aquest text, les sospites que sovint tenim sobre el polticament incorrecte queden confirmades i per laltra, ens podem ben avergonyir de la democrcia vigilada, edulcorada i en bona mesura fictcia de la qual gaudim. I em sap greu perqu, pels que tenim una certa edat, la democrcia plena fou el nostre objecte del desig durant molts anys. Les pgines que vnen a continuaci ens permeten fer un aprofundit inventari de tot el que es troba sota la catifa de lelegncia poltica. Podem veure-hi manipulacions informatives malintencionades acompanyades damenaces contra aquells que volen fer aparixer algun raig de veritat. Sens hi ensenyen les tortures policials arreu de lestat, denunciades a ra de dues per dia i que queden majoritriament impunes, tot i que generen un cert nerviosisme quan les denuncia el Relator Especial de les Nacions Unides per a la Qesti de la Tortura, invitat duna manera ben curiosa pel govern del Partit Popular. Aprenem que la policia secreta ja no porta gavardina i porra dins dun diari sin que ells llueixen cabells llargs, i elles abans gaireb no hi eren porten pearcings. Ens assabentem que el racisme es explcit i implcit i que t molt a veure amb larbitrarietat de les

detencions. Constatem tamb que les presons es van omplint dels ms febles. Recordem que la guerra bruta, que no es va voler esbrinar mai gaire b, tenia el nom de GAL. I, en sntesi, ens adonem que es persegueixen okupes, pacifistes, anarquistes, alter-mundistes i tots aquells que dissenteixen de les diferents formes dinjustcia, mentre que sestn una comprensiva capa protectora envers els especuladors immobiliaris i mobiliaris, els traficants de drogues a alt nivell, els evasors fiscals i els explotadors sense escrpols. Podrem dir, en resum, que les Crniques ens mostren la cruesa de la ra destat, que no s ms que la ra dels ms rics i poderosos al servei dels quals es troben els exrcits, les policies i les seguretats privades. Amb lafegit de saber que, de mica en mica, aquests cossos prenen dimensi internacional i ens mostren noves versions que sanomenen Europol, i Euroexrcit, que vnen a ampliar les ja conegudes OTAN, Xarxa Gladio i Grup de Trevi. Tot aix amanit amb secrets vols de la CIA, tortures fora de zona, camps clandestins de presoners, fosses comunes, que acaben donant carta de naturalesa a la globalitzaci del delicte dEstat. Tamb veiem com en algunes ocasions, sovint tard i malament, la justcia allibera sense crrecs els presumptes delinqents i, en resum, demostra que cal sempre vigilar el vigilant. Per tamb hi ha un altre aspecte tenebrs que podem i que cal esmentar. Es tracta del creixement exponencial del control social fet amb tota mena dartilugis punxades telefniques, cmeres fotogrfiques, fitxers personals, captacions per satllit, recerques informtiques, etc., la majoria de les vegades posades en prctica de manera absolutament illegal. El llibre nofereix una gaireb exhaustiva relaci que ha de servir per alertar als ciutadans que estem pagant un preu molt alt de la nostra privacitat i de la nostra llibertat a canvi duna seguretat que no augmenta gens ni mica, sin que ms aviat ens fa ms vulnerables als xantatges del poder que deriva de la informaci que tenen de nosaltres. I ves per on, una de les grans justificacions de totes aquestes illegalitats, vexacions, tortures i fins i tot crims resulta sser el terrorisme. Terrorisme sens dubte nhi ha, i tal com molt b va assenyalar a Le Monde un antic alt responsable dels serveis secrets francesos, en la majoria dels casos es tracta de terrorisme dEstat. I sense negar que nhi hagi daltres menes, que clarament hi sn, no deixa dsser curis el tipus dinformaci que els portamveus oficials ens donen sobre determinats casos. A tots ens vindr a la memria el daltabaix als aeroports de Londres suspensi de vols, regis-

tres exhaustius, impossibilitat de dur equipatges de m, caos circulatori, etc. lagost del 2006 arran del presumpte complot de 24 ciutadans britnics dorigen paquistans disposats, segons sens deia, a collocar unes desconegudes bombes lquides ens avions que sortissin en direcci als Estats Units. Resulta que, poques setmanes ms tard, 13 dels esmentats ciutadans sn posats en llibertat sense crrecs i sobre els altres 11 encara no hi ha acusacions fermes ni rastres de cap voluntat datemptar. Lobjectiu no sembla ms que el despantar lopini pblica per tal que accepti un major control social i alhora aprofitar locasi per fer pujar la popularitat dalgun poltic en hores baixes. Sense cap mena de dubte i en front daquest panorama, loasi catal no existeix, com sencarrega molt b de demostrar-nos en David en el seu llibre i en el detallat llistat dactuacions del Grup 6, que, ben llegides, haurien daugmentar linsomni dels lectors. Es miri com es miri i es pensi com es pensi, un Estat de dret no pot tenir assalariats daquesta mena i, si els t, ja s ra suficient, malgrat que segurament no pas lnica, per deixar dsser-ho. El llibre de Crniques s per tant fruit duna important implicaci personal i collectiva, resultat dun pacient treball de recerca i de comproms i, malgrat el que a alg li pugui semblar, tamb de pacificaci. El seguiment de la veritat i la seva exposici no s en el fons altra cosa que el servei a la causa de la justcia.

Introito: A pals sense pastanaga


Cuando a uno le dan palos de ciego, la respuesta ms eficaz es dar palos de vidente.
Mario Benedetti

Loctubre de 1996 no va ser un ms normal. La tardor de lany passat, tampoc. I com tots els llibres, aquest tamb t la seva histria i motivaci. Neix exactament i accidental el 12 de novembre del 2005, quan els Mossos ja shan desplegat a Barcelona prenent el relleu i substituint la policia estatal. Aquell dia una manifestaci recorre el centre de Barcelona en suport a quatre nois detinguts a Sants fa un any pel Grup VI de la Brigada Provincial dInformaci del Cuerpo Nacional de Polica. Una petici fiscal desorbitada nascuda dels informes daquest grup els sollicita inicialment 8 anys de pres. Aquella protesta solidria est perimetrada per una mplia presncia dels Mossos dEsquadra, acompanyada duna muni de secretes tancant la manifestaci. Per entre els paisans tamb hi ha en Jordi, un dels caps del Grup VI de la policia estatal, grup que s el fil conductor daquest lli-

12

bre i les seves crniques. De sobte es topa amb un activista del moviment okupa, que es revolta i li etziba: I tu qu hi fas aqu?. En Jordi respon: Potser mhe canviat de bndol. Transferit als Mossos o no, ens vam revoltar. I entre aquell novembre i aquest gener, vam aprofitar les matinades per rescabalar records i ordenar les memries selectives de deu anys de repressi i autoritarisme. Dun grup policial que est rere els grans operatius repressius que han quedat marcats i ancorats en la memria collectiva: el cinema Princesa, la crrega policial a la UAB, el 12 doctubre de 1999, la desfilada militar, la provocaci a la manifestaci contra el Banc Mundial del juny del 2001, la Cimera Europea a Barcelona del 2002. Un grup que, en bona mesura, tamb est rere les ms de 2.000 detencions que shan produt des del 1996 contra membres dels nous moviments socials. I que, sobretot, est rere el control exhaustiu, reticular i panptic que sexerceix contra la dissidncia poltica i social. Malgrat el relleu suposat dels Mossos, per, el Grup VI segueix operatiu avui. Malgrat el 14-M, no hi ha hagut pas cap impacte en les rutines i dinmiques repressives desfasadssimes emprades contra les lluites socials. Malgrat que han passat 22 mesos no sha deconstrut ni una sola coma de tota larquitectura repressiva bastida pel PP*. I els moviments socials segueixen sota un particular estat de setge i control on es punxen telfons, sempren infiltrats, sassetgen activistes personalitzadament i, si sescau, es maltracta i sempresona. Aquestes crniques pretenen ser un reflex parcial daquesta guerra sorda, que ja dura 10 anys, entre els moviments socials i un grup dinformaci policial decidit, amb la mniga llarga atorgada pel Poder, a fer tot el possible per assolir que lespai dissident no creixs. Afortunadament, no se nhan sortit pas. O no tant com voldrien. Hem arribat amb ferides, amb absncies, amb cops, per amb les idees encara intactes. 2.000 detencions deixen exactament 2.000 histries personals i collectives. Molts segueixen ms actius que abans, altres anem fent, uns quants sho han pensat dues vegades, i alguns han preferit passar-se a la hipoteca abans que hipotecarse la cara novament. Perqu la repressi funciona. Rutlla. Aquest Grup 6 va ser creat el 1996, sens va estrenar al Cinema Princesa quan vam conixer la seva existncia i enguany complir deu

* Noms ha estat derogada la llei que criminalitzava la convocatria de consultes populars, impulsada pel PP per combatre el Pla Ibarretxe.

anys. Un moment oport, doncs, per fer balanos, per ubicar el tarann ara que est tant de moda el concepte dun grup policial que ha protagonitzat bona part de tot all que, tot passant, mai passa. Per deixar constncia parcial de tot plegat, el resultat, millor o pitjor, s aquest. Passatges selectius recordats a corre-cuita, nascuts el novembre del 2005 dun cabreig amb la impotncia que genera la impunitat. Crniques tamb en el fil subjectiu duna realitat collectiva, acompanyada daltres fets repressius arreu de lEstat, especialment al Pas Basc, que contextualitzen i certifiquen lestat (policial) de les coses. El 6, per, no s cap mite. s un grup especialitzat en la dissidncia poltica i social, creat i emparat pel PP en el seu moment i mantingut desprs del 14-M. Sn funcionaris, pagats amb els nostres calers, que compleixen la tasca que els ha estat encomanada amb les eines que els han estat concedides. I poca cosa ms. Com escriu Galeano, no sn monstres extraordinaris, no pensem regalar-los pas aquesta grandesa. El Grup 6 tampoc no s cap excepci inslita i indita. Quan pleguin, altres vindran, amb altres noms i uniformes a fer exactament el mateix: disciplinar, reprimir i lligar curt les lluites socials. Malauradament, no podem dir all recorrent de qualsevol semblana amb la realitat s pura coincidncia. Tot el que es diu ha passat. s cert. Ben real. I el que no es diu, encara ho s ms. Per aquest motiu, el llibre est dedicat als qui no cal que el llegeixin, perqu ho han tastat com a objectes i subjectes de repressi. A ells i elles, que no tindran el dret a creure-sho o no, perqu ho han viscut en la prpia pell. Elles i ells, que no tenen opci a pensar que tot s mentida, a desentendre-sen o a passar pgina alegrement. I com a tot llibre tamb hi ha un final, accidentat tamb. El 14 de gener de 2006. Una amiga que va denunciar per tortures un dels caps del Grup 6 ens truca. Quatre anys desprs lAudincia Provincial ha obert el judici oral contra els agents imputats. Tot pinta fora b. Per la companya no ens truca per aix. Ens truca perqu aquella mateixa setmana lhan trucat al seu telfon mbil. Agents dels Grup 6. Per suggerir-li que retiri la denncia si vol evitar-se ms problemes. I ella no pot ms. Diu que necessita oblidar. I el dilluns segent retira la querella. Aquest llibre contra pronstic tamb va dedicat a ella. Perqu assumim que sempre traiem forces de la debilitat; que no som herois ni herones ni tenim ganes de ser-ho; que potser en aquests deu anys ens han trencat la cara, per mai el somriure, malgrat que ho han intentat; i, sobretot,

13

14

perqu seguim aqu. Dempeus, amb cops i porres i una factura elevada que shan cobrat quan han volgut i com han volgut. Per seguim aqu. Ara i encara. Ells tamb, s clar. Per amb una diferncia cabdal. Nosaltres, amb els principis quasi intactes i la coherncia gens malmesa. Ells, cada cop que han dactuar, esmicolen i rebenten tots els grans principis de la seva democrcia (drets humans, garanties jurdiques, llibertats individuals). Convertit lEstat de Dret en el Dret de lEstat a fer el que li plagui com diria en Terricabras, els principis noms queden per a les sumptuoses rodes de premsa. La resta ho arreglen a pals. A pals, fins i tot amb la pastanaga. Per els principis i les conviccions, finalment, noms es demostren i es defensen en situacions difcils, que s quan cal fer-ho. A toro passat, tots som toreros. Els moviments socials alternatius han demostrat, per contra, que els tenen si no a prova de bombes, s a prova dhsties. Malgrat que el 6 i els seus vailets shagin aprs fora b la lli de repartir bastonades quan sescau, de criminalitzar permanentment i gratuta i de barrar el pas a uns moviments socials que qestionen un sistema social cada cop ms injust i desigual. I que no es mereix durar ni un dia ms. Com diria en Feliu Ventura, que no sapague la llum. Fins que rebentin els ploms. Els ploms dels despatxos del Grup 6, els seus ordinadors i els seus terminals, des don surten uns informes policials dels quals, el 1999, un jutge catal, en sentncia ferma, va concloure: sembla redactat per lafortunadament extinta Brigada Poltico-Social del franquisme ms que per un cos policial pertanyent a un Estat de Dret. Daquella sentncia simptomtica aviat far set anys. Des daleshores, el Grup 6 no ha deixat de funcionar amb la complicitat poltica de torn: violentant militncies, alterant processos, avortant projectes, disciplinant idees, modulant controls, paralitzant amb la por. Repressi poltica i polititzada amb fins poltics perqu res no es mogui. Malgrat que aqu ni desistim ni desertem. Sin, ms aviat, tot el contrari. Perqu no pensem demanar perms per ser lliures. Ni perd per ser-ho.
Vila de Grcia Ripolls, desembre 2005-febrer de 2006, Pasos Catalans

Ya s yo a qu y casi casi el cundo.


Blas de Otero

Despatx del 6
El cartell dels presos, el Contra-infos de la setmana penjat, totes les publicacions alternatives sense excepci, estelades, una banderola demanant la repatriaci al Pas Basc dels presos bascos, adhesius, un cartell dun concert del moviment okupa, octavetes. Tot en ordre. Un centre social? Un ateneu? Una hemeroteca alternativa? No. El despatx oficial del Grup 6, aclimatat a les circumstncies ambientals de lenemic a la quarta planta de la Via Laietana.

17

Pacifistes
Casal de la Pau, carrer Cervantes. Barcelona. Pal de paller del moviment pacifista catal, seu de diferents collectius antimilitaristes que promouen la insubmissi al servei militar obligatori. Ha esclatat la guerra del Golf i dels golfos. Manifestacions estudiantils i dos desertors que es neguen a enrolar-se i fer la mili a lOrient Mitj. Activitats frentiques, vagues estudiantils, neix el Diari de la Pau, ms mobilitzacions antibellicistes. Mesos desprs, al pis de dalt i en una de les oficines, un jove redacta diligentment la Guia antimili, que servir perqu ms joves es declarin insubmisos. Poc temps desprs, el mateix jove ser lencarregat de la base de dades i de la seguretat del sistema informtic. El jove no s tan jove. Diu que s diu Albert Martnez. I s policia. Policia Nacional reclutat pel CESID per infiltrar-se al moviment antimilitarista, pel qual treballar 4 anys.

18

19

De la UAB a Xile
14 de gener de 1999, UAB. Arregi, cap dels antiavalots de la policia espanyola dirigida per Julia Garca Valdecasas, ha entrat a sac a lAutnoma durant la visita dAznar. Entrem a la Biblioteca de Lletres a refugiar-nos. Al carret de devolucions, hi ha un llibre de Montalbn del 1973: La va chilena al golpe de Estado. A la primera pgina, com a epgraf, Manolo escriu: Aquest llibre pretn rebatre a qualsevol que sostingui i afirmi el contrari. Fet i fet, aquesta s la voluntat daquest llibre.

Organitzar la violncia
Catalunya Rdio: Desarticulada Acci Radical Catalana. Sorpresa. Atacs contra ETT, quatre detencions a Terrassa. s la punta de liceberg. Envien la causa a lAudincia Nacional, que nega que sigui competent i ho torna als jutjats de Terrassa. Tres alliberats sense crrecs. Un sol imputat. Sntesi desprs de la confusi: dos policies es fan passar per joves de Jarrai que venen a exportar el know-how revolucionari basc. Fitxen un jove egarenc. Un dia li diuen que aquella nit toca actuar sol. Quan actua els seus companys lestan esperant per enxampar-lo i detenir-lo. Els dos suposats companys sn ara policies. xit policac. Lobliguen a implicar gent i li diuen a qui ha dimplicar de lmbit social egarenc. Per el muntatge sesvaeix als jutjats. Val la pena retenir-ho: lnic grup violent desarticulat en aquests deu anys ha estat Acci Radical Catalana. I s un grup que ha muntat la prpia policia. El 6. Als agents, els detindran per associaci illcita i inducci al sabotatge?

6
Nascut de la dissoluci de lantiga Brigada Antiterrorista, el Grup 6 de la Brigada Provincial dInformaci es va constituir el 1996 coincidint (o no) en el temps amb larribada de Julia Garca Valdecasas, la filla del seu pare. Es constitueix inicialment amb 60 agents provinents de lextinta Brigada Antiterrorista de Barcelona i tamb de la Brigada dEstupefaents. Tenen tres fronts de treball: tribus urbanes, terrorisme i moviments socials, en el sentit ms ampli, ambigu i difs possible. Tot ben barrejat. Consumat el desplegament dels Mossos i governant Zapatero, ens segueixen controlant. Noms tenim una hiptesi: lnica competncia que els resta i que els Mossos no tenen s la lluita antiterrorista on tamb ens (mal)fiquen. Catalogats en grups de risc. Barrija-barreja arbitrria: qui pensa, qui dubta, qui desobeeix, qui okupa i preocupa tamb s sospits de terrorista. Enemic. Perills. Del deute extern a les protestes contra lFMI i el BM. Sn 60 George Bush en miniatura fent de les seves per Catalunya. I el novembre del 2005, un periodista ens comenta que el PSOE hi acaba dassignar 14 agents ms. Total, que ja sn un mnim de 74 agents malbaratant recursos pblics. Cercant i inventant terroristes all on noms hi ha lluites socials, propostes i protestes pbliques, alternatives conegudes i solidaritats reals i tangibles. Que s el que els preocupa de veritat.

20

21

Fons reservats
Com correspon a les clavegueres de lEstat, les clavegueres poques vegades suren. La premsa, ras i curt, mai ha tret ni una coma ni un punt de lexistncia del Grup 6 de la Brigada dInformaci. Jos Mart, que practicava histricament lart de ser reporter fins a la jubilaci, va ser lnic que ho va dir a les pgines de La Vanguardia. Fent un caf al trenc dalba al Mercat de lAbaceria, una matinada del 15 de gener del 2003, es podia llegir en una cantonada: Per qu noms el grup dInformaci (ex Brigada Poltico-Social) t uns confidents pagats...?* El veter reporter ens descobria la cartera dinversions del Grup 6: diners pblics per a la confidncia poltica i lart de parlar per les butxaques.

Acebes i Schmitt
En els darrers deu anys han convergit contra tots nosaltres les tres doctrines ms regressives i autoritries del dret penal: el dret demergncia de les democrcies europees dels 70; les doctrines de seguretat nacional de lAmrica Llatina, i la reeixida tolerncia zero de lalcalde de Nova York, Rudolph Giuliani. Acebes va ms enll. I desprs de laprovaci de la Llei de Partits afirma que per fi tenim un dret penal de lenemic. Sen congratula. El pare del dret penal de lenemic s Karl Schmitt, alter ego judicial dun austrac baixet que es deia Adolf Hitler. En el dossier Que ens deixin en pau* els moviments socials alternatius acusen el PP dimitar el militar argent Videla: Terrorista no s noms qui posa bombes, sin qui opera amb idees contra la nostra civilitzaci occidental i cristiana. Aleshores vam descobrir don els venia la inspiraci.

22

23

* La Vanguardia, 15 de gener de 2003.

* VV.AA., Que ens deixin en Pau, Barcelona, febrer de 2001. Versi electrnica disponible a www.nodo50.org.

Un dels nostres
Pugen un detingut com a linterrogatori. Hi ha molts agents. Estan veient el telenotcies. Hi ha una pea sobre una roda de premsa del moviment okupa. Un dels policies remuga: Ei, aquest s dels nostres. Alg de la roda de premsa, doncs, s dels seus. Un infiltrat, un collaborador, un xivato. No est clar.

Jordi
Linspector 74.977, autobatejat com Jordi, s un dels caps del Grup 6. Un perfil gens inslit. Coneix la gent pel nom. El 12 doctubre de 2000 ordenava les detencions a dit i pel nom de pila. En Jordi t cursades un mnim de quatre denncies per tortures. Els Tres de Grcia, els joves de Tor, una fotgrafa apallissada un 20-N a Sabadell, un jove de Cornell amb els timpans rebentats. I les que no sabem. A ladvocat dels Tres de Grcia, sense despentinar-se i amb molta educaci, li va comentar que lobjectiu era lAssemblea de Joves de la Vila de Grcia. Quan realitza els seus hbils interrogatoris, soblida sovint dels advocats. s a dir, interrogatoris illegals, on s capa de demostrar-te fins la darrera militncia i reuni on vas assistir, com duus la vida afectiva i com va la famlia. I que si vols collaborar i cobrar per informar, que la vida est molt precria, totes les portes sn obertes... Per fer interrogatoris illegals pot causar males passades. Fa molts anys, entre amenaces i cops, en Jordi va aconseguir determinada informaci interessant. Aix, jurdicament, s tortura psicolgica: forar una declaraci autoinculpatria i inculpar daltres persones. Ho va aconseguir, per, en un interrogatori illegal: noms hi eren ell i la persona detinguda. Estava cofoi. Per no va comptar ni amb els rigors del directe ni amb la valentia sobrevinguda del detingut, que a la declaraci policial ara s, amb advocat i a la llum dels taqugrafs ho va negar tot i a sobre el va denunciar per maltractaments. El Jordi tenia la informaci per no podia fer res, tret que testifiqus que va realitzar un interrogatori illegal amb amenaces i cops. La tortura t aix, Jordi. Que en un interrogatori legal no la pots emprar. Coses de la democrcia i els drets humans.

24

25

432, 700, 2000


Lhivern de 1999 el moviment dokupacions fa balan antirepressiu: 432 detinguts en tres anys, 412 anys de pres de peticions fiscals i milions en despeses judicials. Lhivern del 2001, al gener, els moviments socials alternatius presenten el dossier Que ens deixin en pau: quantifiquen 700 detencions sota lera Valdecasas. El setembre del 2003, un treball de la militant feminista Maria Ferrer situa en 300 els ciutadans catalans que han patit els rigors de la legislaci antiterrorista des de larribada de la jove democrcia. El novembre del 2005 en un seminari sobre el darrer cicle de lluites es valora informalment en 2.000 les persones que han estat emmanillades per la democrcia autoritria de mercat des del 1996. Com la bombolla financera, els nmeros creixen. Pocs dies abans han estat detinguts 46 estudiants en una protesta contra lespai europeu densenyament i el procs neoliberal de Bolonya. Els nmeros dells, i els nostres, auguren i projecten que seguiran creixent. s lnica cosa en la qual estem dacord.

Un dels seus
26
Arriba una noia a una seu. Porta una fotografia de carnet. Diu que s el seu excompany. Que cobra de la policia des que el van enxampar per un delicte menor relatiu a drogues. El tenim vist per ha desaparegut.

27

Regla de tres
Som un pas petit. I per aix projectem la repressi a lEstat. I fem nmeros, prospeccions. Si els nivells de conflicte social i repressi haguessin estat els mateixos a lEstat espanyol en aquest cicle de lluites, quina radiografia nobtindrem? s ucrnic i utpic per aquests serien els comptes: 16.000 detencions entre el 1995 i el 2005. 420 agents dedicats nicament als moviments socials. 160 empresonaments. 40 presos. 8 sucidis. 56 infiltrats descoberts. s una altra manera de visualitzar i projectar una etapa. I les conclusions son fora frtils. Per eloqents. No fa tota la pinta duna moderna guerra de baixa intensitat contra la dissidncia poltica i social?

28

Economia de mercat
Condemna de 600 euros a un policia espanyol per matar un jove que fugia amb un cotxe robat. Condemna de 360 euros a una immobiliria per dos mesos de mobbing (sense aigua i llum) al carrer Verdi de Grcia. 25 euros de multa a un regidor de Plataforma per Catalunya per intentar cremar una mesquita. Qui la fa la paga? 20.000 euros per cremar un caixer automtic. I 18 anys de pres. La meitat per a lassass den Guillem Agull. En el mn del capitalisme madur sn ms importants les coses que les persones. I si la cosa s un caixer automtic, preparat. Leconomia antirepressiva. Pel cap baix, a nosaltres ens surt que entre procuradors, fiances, advocats i processos dilatats, la broma no baixa de 600.000 euros. 100 milions de pessetes.

29

Una guerra illegal


El problema de les guerres illegals rau sempre en el fet que el reconeixement de la illegalitat sempre arriba tard. Massa tard i quan noms en queden les runes. Com amb la batalla del Princesa, que va ser una guerra illegal decretada pel Poder contra el moviment social dokupacions. Aix ho certifica una llarga sentncia de lAudincia Provincial de Barcelona que absol 30 dels okupes detinguts i titlla lordre judicial de desallotjament del cinema dillegal, antijurdica i illegtima, i ho qualifica tot plegat de funcionament anormal dels serveis pblics. El reconeixement explcit de la illegalitat daquella guerra arribava, per, ben tard: el 16 de gener del 2003*. 6 anys, 2 mesos i 18 dies desprs que shagus consumat una ordre antjurdica per la via de la violncia taxativa duna guerra illegal. Si s que hi ha guerres legals, s clar.

La batalla del Princesa


1996. 28 doctubre. El baptisme de foc de Garca Valdecasas. Via Laietana, sis de la matinada. Desenes de furgons policials, 200 agents, carrers tallats i bombers. Un helicpter a vol baix, amb un soroll estrident. Illuminant amb un potent focus de llum blanca, assenyala lobjectiu militar a batre: lassalt al cinema Princesa. La fortalesa okupa inspirada per Joan Conesa*, autnom antifranquista que unia resistncies passades i futures, per protestar contra el Poder al bell mig de la ciutat dels Palaus: a tocar de lAjuntament i la Generalitat. A les vuit del vespre daquell mateix dia, inusualment puntual, un petard anuncia al Portal de lngel que la manifestaci per protestar contra el desallotjament ja arrenca. Milers de joves participen dun recorregut curt a un ritme frentic: Fontanella fins Via Laietana. A la Jefatura Superior de Polica esclata la rbia, sataca la comissaria i sinicia una batalla campal com feia temps que no es recordava. La policia sha de replegar fins que arriben reforos. La Ribera bull. Escenografia de revolta urbana. Pilota ve, pedrada va. Cotxes creuats, colles dagents de pais i contenidors cremant entre crregues policials. Lendem ens truquen des de Dinamarca: el Princesa s la quarta obertura del telenotcies dans. El certificat de les televisions europees conforme la guerra desigual i injusta decretada pel PP noms ha fet que comenar. Amb 48 detinguts al mat i 16 al vespre. Els 64 detinguts que inauguren oficialment lera Valdecasas. Amb el baptisme de les hsties de la democrcia. I amb Benedetti cridant contra el vent: qui pacifiqui al pacificador bon pacificador ser.
* Joan Conesa va morir labril de 1996 al cine Princesa, en precipitar-se al buit des del terrat.

30

31

* Molt abans, el 1997, el fiscal en cap del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya, Josep Maria Mena, ja havia afirmat que els okupes mereixien escasssim rebuig social, es preguntava quin dany social han causat les persones que van estar ocupant el cinema Princesa, els qualificava de ciutadans alternatius respectables i anunciava que lactitud de la Fiscalia amb gestos pacfics, malgrat siguin irregulars, ser pacfica i no participarem en lespiral de violncia que es genera al voltant dels okupes (El Pas, 1-3-1997). bviament ni Valdecasas ni el 6 van prendre nota del mxim responsable del Ministeri Fiscal a Catalunya.

Qui vigila el vigilant?


Aix ho ha fet un servei parallel de contraespionatge. Ho diu Rancao, cap de la policia espanyola acantonada a Catalunya amb motiu de la querella contra Julia Garca Valdecasas, desprs del ball de bastons del 24-J en la mobilitzaci altermundista contra el Banc Mundial. Literal als jutjats: Hay un autntico servicio de contraespionaje. Un escndalo. Total perqu lacusaci popular ha projectat un power-point amb els temps i espais de lactuaci policial. Perqu se sap que han entrat a sac des de la Gran Via, amb barres de coure illegals i antireglamentries, amb mocadors independentistes i arrasant contra tot plegat, periodistes inclosos. Tarmes de pacincia i raons per presentar les proves i, quan les tens, tacusen de contraespionatge. Com per enfilar cap a Perpiny.

32

Regla del 6
Vamos a por la Assemblea de Joves etziba un del 6 a ladvocat desprs descorcollar el Casal Popular de Grcia. Res de delictes individualitzats. A per totes i tots. Si amb tres hsties canten, amb sis canten el doble. Com ms bufetades, millor; si reben ms, perfecte. Un muntatge al trimestre, els tindrem entretinguts. Punxem aquell telfon, a veure qu fan. Seguiments a Sants, si us plau. Tu, organitzam una connexi basca. Va que a aquell ja li toca. Hem acabat el dossier confidencial sobre els okupes? Un caf carregat, la nit ser llarga. Qui deu ser el responsable decologia? Tenim lltim Contra-infos? Merda, una altra citaci judicial. Ja els enxamparem. Les llargues i avorrides lletanies imaginades de les reunions de coordinaci de la repressi. Cortesia del 6.

33

La guerra de la propaganda
Barrionuevo va parir el pla ZEN (Zona Especial Norte) amb un manual especfic per tractar el conflicte basc (des daleshores, mediticament, sempre hi ha una escola o un parc a prop dels atemptats) i construir una histria oficial. Sn les dinmiques de la constrainsurgncia informativa per controlar la realitat: abans ho van fer els militars amb un informe elaborat per al Govern de la UCD. Desprs, ho va fer el PNB, el 1987, amb lInforme de Expertos elevat al lehendakari Ardanza. Fins i tot, amb la treva dETA, Mayor Oreja va constituir un gabinet de crisi meditica, don va sorgir lests concepte de treva-trampa, i que funcionava a travs de reunions en reservats de luxe i en trobades bilaterals a salons privats dhotels. En ple auge de la guerra de la informaci, al nostre pas, el particular pla ZEN contra el moviment okupa emet les segents consignes policials per estigmatitzar i desprestigiar*: Bsqueda de la realizacin personal a travs de lo que el azar ponga a su alcance aunque conlleve el fomento de ciertas formas de parasitismo social, sin plantearse cuestin tica ni existencial alguna. Grupsculos extremistas y/o radicales, ncleos convivenciales estables [...] que consiguen una intensa cohesin de grupo, rechazo a los valores familiaries y al modelo familiar, sustituyndola por otras formas sociales a partir de la comuna, la desaparicin de inhibidores y contrapesos sociales, el desprecio hacia toda forma de integracin social, adscripcin sectaria al grupo, comunidades interconectadas y fuertemente ideologizadas a partir de conceptos tpicos y simples; guiados por los activistas ms expertos en esta clase de movimientos, situados en los puntos clave de una restringida cpula, aunque se doten aparentemente de frmulas de decisin asamblearia, caldo de cultivo [...] aprovechado por organizaciones, algunas partidarias de la lucha armada, para implicarles en su operatividad. En convocatorias y actos pblicos utilizan multitud de organizaciones, asociaciones y grupsculos que aun siendo minoritarias o de multimilitancia (un mismo individuo puede pertenecer a casi todas ellas) dan la sensacin de con* La distorsi i la guerra de les mentides funciona. Un estudi en elaboraci (Fundaci Jaume Bofill, 2006) sobre participaci poltica destaca que els joves passotes reprodueixen fidelment lestigma amplificat per la policia i els media: els okupes sn gent de classe alta que viuen molt b. La creaci destats dopini rutlla a la perfecci.

34

tar con un elevado soporte ciudadano y poltico. Estas organizaciones suelen ser comunes a los grupos okupas, insumisos, contra ETTs, independentistas radicales, apoyo a movimiento batasuno, apoyo a movimiento Tupac Amaru (secuestro embajada japonesa en Lima), respaldo a los rebeldes de Chiapas, antiOTAN. Los integrantes son habitualmente los mismos. Muchos viven con sus padres, dentro de sus acciones de comunicacin intentan provocar la carga policial, demuestran un exhaustivo conocimiento del funcionamiento de los medios de comunicacin, en las manifestaciones buscan la provocacin, el enfrentamiento y la agresin contra los miembros de las FSE. Practican sistemas de guerrilla urbana similares a los utilitados por grupos violentos en el Pas Vasco (Jarrai) de los que imitan tcticas e, incluso, reciben adiestramiento e intercambio de experiencias en algunos casos. Desprs recorden algunes accions especialment violentes: retirada de la bandera espaola y colocacin de la bandera negra okupa en el Ayuntamiento de Barcelona y en el Parlament de Catalua, tapiado de la casa del presidente Pujol en Queralbs, ocupacin del consulado de Suecia, personas colgadas en la Sagrada Familia y puentes de autopista, macropancartas en la catedral, estatua de Coln, El Triangle de plaza Catalua, asalto a Fincas Forcadell, etc. I un corollari fantstic. Cerquem el desprestigio institucional, fundamentalmente del Estado y de los ayuntamientos, y de la polica, a la que atribuyen el uso de la violencia represiva. Qui atribueix ls de la violncia repressiva a la policia, per, s nicament lEstat, que per aix es reserva el monopoli de la violncia legal. Lagent que va redactar linforme desconeix els preceptes legals de lEstat modern? No ha llegit Hobbes?

35

Cartula de linforme
A la cartula, sense segell ni firma, escrivien en castell: En els darrers cinc anys, els grups violents han realitzat 65 manifestacions i accions amb destrosses de mobiliari urb, trencament daparadors, atacs a entitats financeres, agressions a persones i altres actes vandlics. Tamb shan produt a Catalunya 284 atemptats amb artefactes explosius i incendiaris de baixa intensitat, en el que sha vingut a anomenar terrorisme de baixa intensitat. Aquests grups no poden imposar una kale borroka catalana, ni buscar la impunitat a travs de les estratgies dadvocats que tenen entre altres mrits la defensa de collaboradors del comando Barcelona dETA o la justificaci dels atemptats dHipercor i Vic. No s positiu que hi hagi dubtes davant els violents, ni que se sentin enfortits perqu ser un problema ms difcil deradicar. Aquests grups apliquen mtodes de violncia al carrer que, en ocasions, representen un pas previ a actuacions ms greus com lamentablement ha ocorregut altres vegades.

Informes confidencials
Linforme confidencial del Grup 6 adreat a la premsa va arribar al moviment okupa de la m dun periodista indignat. La cpia facilitada als okupes que va respondre punt per punt amb el contrainforme Dossier Valdecasas* quasi li va costar lacomiadament al periodista, del grup PRISA, que va ser degradat laboralment. Tota una guerra dinformes. El dels agents del Grup 6, sobrevingudament socilegs, comenava aix: En un ampli estudi sociolgic sobre les tribus urbanes de Barcelona, realitzat el 1993 i actualitzat en 1995, es parlava dels okupes com un grup de tendncia estable encara que en clara regressi. Com sexplica, doncs, la seva eclosi espectacular el 1996? Sequivocaven els socilegs en els seus estudis sobre les tretze subcultures juvenils detectades a Barcelona? Eren els okupes una tribu adormida que ha decidit passar a la hiperactivitat reivindicativa desprs dincloures la penalitzaci de la usurpaci de la vivenda al Codi Penal? O sn un grup instrumentalitzat i emprat per organitzacions antisistema ms estructurades que han trobat en ells un fil que els dna una causa que pot comptar amb una certa comprensi social i meditica? s necessria una mplia anlisi per trobar algunes respostes, per s possible que aquells grups radicals que van intentar sense xit campanyes contra els Jocs Olmpics, el Cinqu Centenari, empreses multinacionals, franqucies destabliments de restauraci, etc., hagin trobat ara, al costat de grups independentistes partidaris de mtodes violents, una causa que els dna certa legitimitat.
* Dossier Valdecasas. Contrainforme, Barcelona, 2001, indit.

36

37

DEl Salvador a Via Laietana


A lanlisi de locultaci sistemtica de la realitat salvadorenca durant la guerra, sassenyalen quatre elements del model de propaganda*: a) construcci duna veritat oficial, que ignori aspectes cabdals de la realitat, en distorsioni daltres, en falsegi molts i inventi els que calgui; b) davant qualsevol informaci contrria establir un cord sanitari i un cercle de silenci, desprestigiant la font; i si surt publicada, forar un rpid oblit; c) les denncies de violacions dels drets humans sn considerades subversives, i qui satreveix a denunciar esdev tamb vctima; d) un element addicional s el grau de corrupci dels funcionaris de lEstat i dels governants, que miren a una altra banda. El Grup 6 els aplica tots quatre al seu informe: a) kale borroka catalana, Jarrai, lucha armada; b) abogados de ETA, cuando algn auto judicial les favorece promueven rpidamente su divulgacin, rentabilizar una informacin, la presencia meditica extiende mimticamente el valor de sus acciones y los retroalimenta, no es positivo que haya dudas ante los violentos; c) si son detenidos, en muchas ocasiones es pedido el habeas corpus, presentan denuncias y torturas publicitadas a travs de la prensa, aunque sean archivadas, contribuyen a ofrecer una imagen represora de la polica; d) processos judicials oberts contra els agents; complicitat i silenci poltic. s el pas que tenim. El pas que sens queda.

Rutines quotidianes de la cultura (imposada) de la por


Que quan entris al metro sentis una veu: Compte! El carterista vigila!. Que quan vagis a laeroport escoltis a tot drap: Compte! Vigili les seves pertinences!. Que quan vagis al caixer llegeixis: No marqui el nmero davant dun desconegut. Que quan vagis en metro a lAudincia Nacional a solidaritzar-te amb Egunkaria, vegis un cartell que resa: 1.000 cmaras vigilan el metro de Madrid. Que quan tornis, facis una cervesa a la plaa George Orwell de Barcelona sota un cartell que avisa: zona controlada per videovigilncia. I que quan vagis a dormir i arribis a casa i tanquis la porta daccs llegeixis un cartell que diu A la nit tanqueu la porta amb clau. Per seguretat. Falses pors teledirigides, alarmisme artificial a lengrs, histrics i histrinics estats dopini preparats des de despatxos oficials. Que tothom desconfi de tothom i noms confi en la policia. Que cadasc esdevingui agent de lautoritat i desenvolupi linquisidor que porta a dins. Daix viuen i amb aix senriqueixen. Lexpansi geomtrica i desbordant de la seguretat privada. Tot un exrcit privat. Bordant per la por, mantenen la desigualtat. La parlisi social. Perqu res no es mogui... Sobretot, que no es mogui ni un pam la permanent inseguretat vital dels 2.800 milions de pobres del mn. Dels 50 milions de pobres a la UE. Del mili de pobres a Catalunya.

38

39

* I. Martn Bar, La violencia poltica y la guerra como causas del trauma psicosocial en El Salvador, Revista de Psicologa de El Salvador, 28, abril-juny de 1988, pg. 123-141.

Corpus teric de la repressi


Objectius del Poder: imposici de patrons de pensament i conducta social. Debilitar la lluita popular i evitar la transformaci social. Desideologitzaci i reeducaci, desvirtuar la conscincia collectiva, destruir la subjectivitat individual. Polaritzaci social i mentida institucionalitzada. Propaganda i guerra parallela. Psicologia de la repressi: deshumanitzaci. Absolutitzaci, idealitzaci i rigidesa ideolgica, cristallitzaci de les relacions socials. Desatenci selectiva i aferrament a prejudicis. Escepticisme evasiu, defensivitat paranoica, desarrelament, desvinculaci, solitud. Sentiments dodi i venjana. Psicodinmica de la por: angoixa i culpa, inhibici, impotncia i confusi, sublimaci, autoaniquilaci, incertesa, regressions, fugida, alienaci, evasi. Dissociaci, destrucci, desvaloritzaci. Negaci, allament, depressi. Xoc. Lestrs posttraumtic dels i les represaliades, les contradiccions de ser lliure, la reconstrucci. El suport mutu i la solidaritat, lnica alternativa. Lnica soluci. Qui cregui que la repressi, els impactes i els efectes secundaris no estan teoritzats* i planificats des de despatxos oficials, s ms utpic que nosaltres quan afirmem que cal canviar el mn i les relacions socials. De dalt a baix.

El peix t aigua
Allar. Allar-nos. La pretensi de qualsevol Estat que es preui. En la dcada del divorci entre societat civil i classe poltica, entre paraules i fets, uns molts ens ajudem. Ens ajuden. A respirar. La FAVB, la Comissi de Defensa del Collegi dAdvocats, Entrepobles, la CGT, lObservatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la UB, el Collectiu de Solidaritat amb la Rebelli Zapatista, la Coordinadora contra la Marginaci de Cornell, Sodepau, Justcia i Pau, lAcci dels Cristians per a lAbolici de la Tortura i la llarga llista de 100 entitats que el 1999 exigien la dissoluci de la Brigada dInformaci. I tamb, s clar, en Manel Delgado, la Clara-Sim, en Joan Subirats, els mails oberts den Vicent Partal, lArcadi Oliveres. Una altra llargussima llista. Que revelen tot un altre pas: laltre pas possible. Que existeix. s el que porta ms cap per avall al Grup 6. Valdecasas ja ho va deixar anar: gent respectable que dna cobertura i estan sent enganyats. I batejava la lletania per acrixer la por social: kale borroka catalana. Parallelament, i per aix, en un informe confidencial rems als mitjans de comunicaci, i on es pretenien enumerar actes tan violents com 65 manifestacions, talls de trnsits o encartellades, la Brigada dInformaci s difana: Sorprn lescassa denncia pblica dels representants poltics, socials, venals i meditics i suport entre grups i collectius professionals dadvocats que poden argumentar pblicament en suport de la seva causa. Ja saben del que parlen. Del pas petit possible. I del peix que t aigua. I que estan perdent la batalla de la informaci. Que es perd i es guanya cada dia.

40

41

* Martn Bar (coord.), Psicologa social de la guerra, UCA, El Salvador; i Carlos Martn Beristain i Francesc Riera, Afirmacin y resistencia. La comunidad como apoyo, Virus Editorial, Barcelona, 1996.

Creix, Conesa, Jordi


Ja hem aprs que cal combatre dentrada la novella de la transici*, que va ser una pura transacci perqu alguns es colloquessin. I altres, ja collocats en el franquisme, ascendissin en el crrec. Lamnistia de veritat va ser per als victimaris i s simptomtic que els grans repressors del franquisme Creix, Conesa, Ballesteros, Billy el Nio, Martnez Torres, el carnisser de Saragossa seguissin en actiu. Tots cobren pensi. s la grandesa de la transici, diuen. El preu de la ignomnia. Tot plegat perqu reincideixin. Per exemple, Ballesteros va ser processat el 1985 per negar-se a collaborar amb la justcia i donar cobertura als GAL. Un escamot que acabava datemptar a Frana va fugir, va saltar-se el control de la frontera i va refugiar-se a una comissaria. Ballesteros els va alliberar i mai en va desvetllar la identitat. El dia del judici, els jutjats estaven plens de policies donant-li suport. Aquests del 6 es personen al teu lloc de feina (encara que no tinguis contracte, saben on treballes), et controlen fins el set somni i et furetegen per lespiera. Ho saben tot i volen saber ms. Costa-Gavras a Estat de Setge ho sintetitza en una frase lapidria dun comandament militar en un acadmia: Els governs canvien, les policies romanen. Laula esclata a riure amb el futur garantit. Com Creix o Conesa o Melenas, Jordi es jubilar i cobrar pels serveis prestats. Avui el sou, i dem la pensi, li paguem entre totes i tots. No s cap profecia. Sn els pressupsits dels Pressupostos Generals de lEstat.

Melenas o el teorema dArqumedes


42
Es submergeix pel centre social okupat El Palomar de Sant Andreu i rodalies. Melena i mocador palest, lagent nmero 75.963, adscrit al Grup 6, s un dels paradigmes del tarann de la Brigada dInformaci. Procedent de la Brigada dEstupefaents, Melenas va ser lagent de pais que va apuntar amb la seva pistola, el 5 de mar de 1999, al cap dun jove, detingut i maltractat, en el decurs duna protesta sociolaboral a Cornell contra la presncia de laleshores ministre de Treball, Manuel Pimentel. Una oportuna cmera de CNN+ va aixecar acta de la realitat. Per no sempre hi ha cmeres que certifiquin la brutalitat policial. El 20 de gener de 1998 agents del Grup 6 van treure les pistoles, amb ms agents de pais, contra 150 persones que protestaven a lalada del carrer Hartzenbusch de Sants, pel desallotjament de La Totxana. Un dels qui esgrimia larma amenaadorament era Melenas. Miraculosament, noms la sang freda dels okupes va evitar mals majors. Melenas no coneix el teorema dArqumedes: un cos submergit en un lquid perd part del seu pes, el seu sol impuls, de baix a dalt, s igual al volum del lquid que desallotja. Per aix sura. Per aix surem. Malgrat que ens intentin submergir. Per Melenas no ho sap. I quan se nassabenta, fa tot el possible per mantenir-nos a dieta i aprimar-nos. Qesti de pes.

43

* Josep Fontana a Pelai Pags (coord.), La transici democrtica als Pasos Catalans, Publicacions de la Universitat de Valncia, Valncia, 2005.

Talps (1): Albert Martnez


Talp del CESID i nmero u de la seva promoci, el policia disfressat dinsubms al moviment antimilitarista catal el perills enemic pblic nmero u de lEstat espanyol, com s sabut va acabar sent el responsable del sistema informtic de lOficina dInformaci i Defensa del Soldat (IDS), on accedia a totes les dades de carcter personal. Martnez tamb va arribar a viatjar a Etxarri-Aranaz per bastir el sistema informtic de lIDS de Navarra on entra en contacte amb el moviment antimilitarista dIrua, capital de la insubmissi. El 1994 es vincula a la LCR amb la que participa en un campament de la IV Internacional trotskista. Va ser all on s descobert, quan uns antics companys descola revelen la seva professi. Aquell juliol del 1995 Albert Martnez desapareix de Barcelona. El redactor de la Guia antimili reapareixer per, de seguida, a Valncia. Per infiltrar-se als GRAPO.

44

Talps de festa
En Pere surt de farra per cap dany. Com cada festa grossa, fins ben entrada la matinada. Coneix tres noies amb les quals sengresca i continua la marxa. Rialles, flirtejos amables i converses inversemblants. Fet i fet, s cap dany. A les tantes, sacomiaden: Ja ens veurem. El 22 de febrer en Pere s detingut sota la llei antiterrorista. Interrogatoris, insults i algun cop planificat a la cella. De cop es tanca la porta. Passen cinc minuts i es torna a obrir. Entren tres noies. Tres noies gurdies civils. Les mateixes tres noies de la nit de cap dany. Hombre, Pere! I una delles li clava un calbot. En Pere, militant independentista, sortir en llibertat sense crrecs. I amb tres amigues menys.

45

Guerra(s) bruta(s) Youve got a mail!


En Zigor Larredonda sha presentat a lAudincia Nacional. Casa seva ha estat regirada de cap a peus. La porta esbotzada. Shan endut lordinador, les fotos, llibres i papers. Quinze dies desprs determinades persones comencen a rebre un estrany correu electrnic, redactat amb el llenguatge sexista ms habitual: Aqu est la zorra de Zigor. El mail t un adjunt. s la fotografia de la companya den Zigor, nua. La foto estava a lordinador. Lordinador el t la Policia Nacional. Les adreces de correu estan al disc dur. Qui satreveix a redactar les conclusions dun sillogisme aristotlic?

Telefonistes (1)
Es presenta a La Torna un operari de Telefnica. Diu que ve a reparar lavaria que hem comunicat. Li diem que no hem comunicat pas cap avaria, que el telfon est desendollat per voluntat prpia des de fa 20 dies. Que tot est en ordre. I aleshores qui ha trucat? diu. La policia, segur sost linterlocutor. El telfon est punxat des de temps pretrits. Ho tenim ms que confirmat. I si ning ha trucat, lnica tesi plausible i raonable s que han trucat els qui el punxaven perqu feia 20 dies que no rebien cap senyal. I es preocupen perqu el problema deu ser del nostre telfon, ja que la xarxa i la punxada rutllen correctament. Ben amables.

46

47

Assalts (1): robar a La Muntanya


Assalt illegal a la Kasa de la Muntanya. Silverio Blanco, cap de les UIP*, comanda loperatiu. Han desallotjat Can Nyoqui i, de passada, han entrat a sac sense cap ordre judicial a la Kasa de la Muntanya. Quan se nassabenten, el Grup 6 arriba cofoi. No sho poden ni creure: el basti del moviment okupa al descobert, accs gratut i servei de consumicions, perqu acabaran buidant la nevera. Surten amb caixes, papers, vdeos i disset detinguts. Romanen a la porta, prenen la Kasa. Fins les vuit del vespre, quan de sobte toquen el dos alarmats. Qu ha passat en noms deu hores perqu fugin corrent? La policia, que sap que lassalt s ben illegal, ha cursat precipitadament als jutjats una sollicitud dordre dintervenci i registre de la casa. Primer violen el domicili, desprs demanen perms als Jutjats. A les 19.30 ha arribat la resposta: Ordre denegada. Histerisme i canvi de tornes: Fotem el camp!. Per els agents jurdicament han robat tot el que shan endut. 16 agents seran imputats. Per robatori. s 18 de juliol i el crit al carrer s: No passaran. Ad maiorem gloriam Valdecasas.

Rutines
48
Un autobs surt de Terrassa, passant per Grcia, per marxar a Madrid a la manifestaci legal i comunicada contra el desallotjament del Centro Social Seco, amb una histria al darrere de 13 anys. A les Borges Blanques, els Mossos dEsquadra ordenen aturar-lo, fan baixar tothom i els fan collocar contra lautobs. Que ning parli. Ho escorcollen tot sense permetre testimonis, fins i tot disquets informtics. Qui diu que mana crida: Ordres de Madrid. Temps desprs, la diputada Elisenda Albert tramet una pregunta a la consellera Tura requerint els motius. Resposta: plou i fa sol, la Tura es repentina. Diu que s rutina, que s legal, que sn atribucions previstes a la llei de seguretat ciutadana i que la sorprn la pregunta perqu els informes assenyalen que les persones retingudes van collaborar en tot moment. Quina barra: a veure qui no collabora envoltat dhomes armats que no deixen de dir que sn ells els qui manen. s rutina. Com es combat la rutina? En Jordi Oliveres, advocat i membre de la Comissi de Defensa del Collegi dAdvocats, suggereix: Un altre cop que us detinguin a tots. Cal marcar territori. Barricada que no se defiende, barricada que se pierde. Aqu i arreu.

49

* Les Unitats dIntervenci Policial, dmbit estatal, han protagonitzat en aquest cicle de protestes prop de 150 desallotjaments amb 800 detinguts i amb una violncia escnica exemplar. A Barcelona estan integrades per 200 agents, amb sis caps de grup, cada grup integrat per 30 agents comandats per tres inspectors.

Assalts (2): la guerra de La Muntanya


En la resistncia a lassalt, un jove ha perdut un ull per una pilota de goma llenada a curta distncia. La crnia rebentada. Estem amb la premsa, mentre es creuen barricades a la Travessera de Dalt i al carrer Escorial. Passa un bus turstic farcit de turistes passejant pel parc temtic Barcelona. Satura a una crulla: els que protesten per lassalt a la Muntanya fugen dels furgons policials que baixen a tota llet. Una m okupa ben intelligent sescola per la finestra del bus i li pren les claus al conductor, convertint els turistes en improvisada barricada. Les furgones no poden passar. Comena un allau de flaixos turstics: a lesquerra, els okupes; a la dreta, els policies, ben emprenyats. El conductor, amb la pacincia de Job, encn una cigarreta. Els turistes acabaran formulant una queixa oficial als respectius consulats: ning els ha avisat que a la Barcelona turstica hi ha una guerra de baixa intensitat. Veiem una dona agent que sha quedat sense pilotes de goma. Pren pedres llanades pels manifestants i les dispara. Una bogeria. Tornem amb la premsa davant la Kasa de la Muntanya, que est sent buidada illegalment pel Grup 6, quan arriba la notcia del company ferit. Li comentem al fotgraf dEl Mundo, que entristeix la cara amb un joder que dura mil anys. El policia que ens vigila, sense embuts, diu: Que se joda, esto es una guerra. Desigual i injusta, pensem tots dos. Com totes les guerres.

50

Qui trenca qu?


Desallotjament de Los Gatos. Barri de la Salut. Grcia. Hi ha fora periodistes i tamb altres Forces de Seguretat de lEstat. Una pedra ha acabat al vidre de la unitat mbil de Catalunya Rdio. Ja tenen la foto, pensem. Efectivament, s la foto de lendem. A tota portada. El relacions pbliques de la policia, Federico Cabrero, diu que la casa estava farcida de trampes, que tenen una muni de ferits i que, a ms, els okupants shan dedicat a trinxar els cotxes gratutament. Que els cotxes estan trinxats s ben visible. Els vens per difereixen: a la baixada de la Salut, un cop consumat el desallotjament, eren els agents antiavalots els qui baixaven trencant els retrovisors de tots els vehicles. Malgrat que tota la trencadissa ser atribuda i imputada als detinguts. Quelcom semblant va passar a la manifestaci contra les Ordenances del Sant Civisme, el desembre de 2005. Quan comencen les crregues, un senyor que fa de jove amb una llauna de cervesa a la m, rep de valent i comena a cridar: Pareu, collons, que sc mosso desquadra...

51

Empat tcnic
Els Mossos sn a punt de desplegar-se a Barcelona, la prova de foc del relleu policial. En la nova teoria de la proximitat, la consellera dInterior convoca els advocats de Barcelona a una trobada de treball perqu plantegin dubtes i suggeriments. Jaume Asens li comenta que s costum permanent contravenint la norma que les unitats antiavalots que perimetren qualsevol manifestaci no duguin el nmero professional de placa. Ni poc visible ni visible: simplement no el duen, com obliga la llei. Lexperincia jurdica i legal demostra les dificultats afegides per esbrinar i identificar les agressions que es cometen. Per exemple, el regidor de CiU Joaquim Forn al qual li van trencar el canell mentre es mirava des de la barrera el desallotjament de lacampada antimilitarista de la plaa Espanya el maig del 2000. A la Tura, per, aix li importa un rave. Montserrat Tura, m de ferro, defensa la illegalitat de la mesura: Mentre a les manifestacions hi hagi encaputxats, els mossos no duran cap identificaci. Empat tcnic. Empat o absoluta golejada?

Celebration
Universitat Internacional de la Pau, 2002, Sant Cugat del Valls. Enguany es tracta la repressi i els drets civils i poltics. LEster i jo hem pujat a parlar del tracte dispensat als moviments socials i de leclosi del negoci de la seguretat privada, controlada a lEstat espanyol per altres alts membres de la nissaga Mayor Oreja. Parla tamb el cap del disseny curricular dels Mossos dEsquadra, que entre daltres reconeix sense embuts la infiltraci a moviments com lokupa. Ms de cinc i ms de sis afirma tranquillament. Sorprn amb una reflexi provocadora els assistents i amb un taller participatiu intenta posar-nos en la pell dun policia. Empra el paradigma del film dogma Celebration: una famlia escandinava es reuneix amb tots els amics; enmig del fest, el fill reconeix que el pare lha violat des de petit i que la germana bessona es va sucidar pels mateixos abusos reiterats del pare. La reacci majoritria dels amics s passar de tot; molt pocs donen suport a la vctima (entre ells el cuiner, ali a la festa); alguns donen copets a lesquena del pare. La resta calla. El cap del que estudien els Mossos conclou drsticament que els nics que es preocupen per les coses lletges que passen sn els policies i les persones que volen transformar la societat. El 95% restant passa de tot, ning vol saber res de coses lletges. Marxem, entre la reflexi dogma i la indignaci per un reconeixement tan difan en lafer dels infiltrats. No ho diem nosaltres, ho diuen ells.

52

53

Post-it
Para cualquier duda, inspector Nieto. s un post-it traspaperat sobre els atestats policials dels nois detinguts a Sants i que porten 51 dies empresonats a la Trini, a la pres de joves de Trinitat Vella. La darrera vegada que va passar quelcom semblant va ser el 12 doctubre de 1999. En una llarga nit, davant la jutgessa Remei Bona, el Grup 6 prem fort perqu sels empresoni a tots per associaci illcita. La jutge diu que no en t proves. El Grup les promet, que arribaran. La jutgessa sho creu. Lespera dura 14 dies. Com que no arriben, malgrat exigir-les, sempipa i decreta lalliberament. Dos dies desprs 20.000 persones es manifesten per protestar per lempresonament. 14 joves han estat dues setmanes presos com a hostatges de les falses promeses del 6. Aquell post-it del 6 lany 2004 no va aclarir mai cap dubte. Dubtes que es van esvair labril del 2006, quan els dos menors empresonats durant 51 dies van ser absolts de qualsevol delicte per lAudincia Provincial de Barcelona. Bromes de la democrcia quan la democrcia s de conya.

Desolaci
Truquen a casa des del Contra-infos: qu veus per la finestra? Penso que estan de conya. Sn dos quarts de nou del mat. Per mhi atanso. Veig un histric comandament dels antiavalots en Copito i 8 furgons policials. Un desallotjament. Baixo. Dues noies italianes abandonen resignadament la casa davant una muni dantiavalots mentre un many blinda la porta. 39 mesos desprs, avui, segueix encara buida i blindada. La guerra als okupes, al meu barri, desprs de la tempesta s aix. Les Naus s un solar; El Monstru de Banyoles tamb; Can Nyoqui, runes; Kan Titella, intacte des del desallotjament amb un cartell que anuncia (fa quatre anys) immediates obres de remodelaci. A la plaa Revoluci, Mi Kasa segueix buida i amb la pancarta penjada des del dia del desallotjament: Fes el que calgui. Una altra casa en t una de Silvio: El sueo se hace a mano y sin permiso. Amb perms judicial i poltic, la policia els esmicola: els somnis. El Casal Popular de Verdi, un erm; el casal Ovidi Montllor, en la desfeta de la buidor, intacte i amb pany i forrellat. El que estava buit resta buit. Ho han enderrocat perqu no sokupi. El problema poltic rau en lokupaci poltica com a prctica de desobedincia civil, dalliberament despais, dautogesti. El Poder no ho pot suportar. I va generant deserts per evitar-ho. La resta s propaganda. Al barri, dun cop dull, aix resulta obvi: on abans hi havia vida ara hi solars desolats. I el desert s la metfora del que vol el sistema. Tallar la gespa i regar la terra amb sal, perqu res no creixi.

54

55

Terri
La lluita a favor de la democrcia encara no ha acabat. De fet, tot just comena. Hem de continuar reivindicant el dret dexpressi lliure, tant si agrada com si no. Els policies han de protegir la llibertat. Si no ho fan sn delinqents. Ells i els qui els manen. Ho ha escrit en Josep Maria Terricabras a lAvui arran de lassalt policial a la UAB. Darrerament en Terri ha escrit Atreveix-te a pensar. Al llibre Pensem-hi un minut* escriu: Les violncies diries grans i petites sn sobretot el reflex duna gran violncia social. Qui no ho vegi s que s miop. La repressi policial i legal contribueixen a consolidar la violncia, perqu no fonamenten un model social de convivncia sin de control i confrontaci. Intentem aprendre a pensar. Per ens calen molts ms minuts. I hores. I dies.

56

57

Ressaca dUAB
14 de gener de 1999. Un policia ben mascle sagafa els genitals a la porta de la Biblioteca de Lletres mentre sost una pilotera a laltra m i escridassa: Me vais a comer la polla! mentre prem fort contra el paquet. La imatge surt publicada als mdia. s lnica conseqncia legal coneguda de la crrega a lAutnoma. Lhan susps quinze dies de feina i sou per conducta inapropiada. Quins collons. Mai ms ben dit.

* Josep Maria Terricabras, Pensem-hi un minut, Editorial Prtic, Barcelona, 2003.

Talps (2): ngel Grandes Herreros


Aquest policia espanyol inicia les seves militncies el 1993, en lentorn del moviment okupa i com a el responsable de dos programes setmanals a la rdio Lnia IV de Nou Barris, on fardava de ser lnic que introdua temtiques socials i alternatives. Lany 1994 sintegra al Kau Subversiu de la UB, un collectiu actiu de la Facultat de Geografia i Histria. Fins i tot assisteix a classe, malgrat no estar matriculat. Des del mn universitari accedeix a la Brigada Universitria a Chiapas i al Collectiu de Solidaritat amb la Rebelli Zapatista. LEstat li paga viatges a Chiapas en dues ocasions. Els estius de 2004 i 2005, com a observador internacional per a la protecci dels drets humans de les comunitats indgenes. En el segon viatge, protagonitza un episodi entre estrany i curis. s detingut per lexrcit mexic i paramilitars del terratinent Castaos. Per abans que cap organitzaci aixequi la veu, s alliberat. Lexcusa adduda s que t molt bons contactes amb el pitjor terratinent xiapanenc. Lescena deuria ser felliniana i ben tranquilla: Escoltin que sc policia i els estic controlant. Truquin a Madrid. Tot i que creixen les sospites, a la tornada participa en la campanya contra lEuroexrcit i sintrodueix al CAMPI, amb seu a lhistric Ateneu Llibertari de Grcia, on comparteixen espai amb lAssemblea dOkupes. ngel acabar a la comissi de coordinaci de lAssemblea dOkupes i participant en lelaboraci del butllet Campi qui pugui. Tanta activitat lacab delatant. Intenta apropar-se a lindependentisme a travs de lAteneu Popular Okupat Resistncia Roja, al moviment anticarcerari Prou Presons i a multitud de collectius. En una reuni convocada ad hoc se li diu el qu. Ell ho nega tot. Per lendem desapareixer. De lngel de lEstat encara en tindrem dues noticies ms amb el pas del temps. De Barcelona anir a parar a la Brigada Antiterrorista de Guipscoa, destinat a la Guerra del Nord. Lltim que vam saber dell s que estava imputat a Madrid per lassassinat de la seva ex-nvia. ngel va arribar al jutjat, va dir qui era, on treballava i que sabia moltes coses. Lluita antiterrorista. I mai ms vam saber dell.

Manual del bon infiltrat


El 1999, arran de les infiltracions, un dossier contra la impunitat policial* sistematitzava els trets comuns dels infiltrats descoberts: b) evoluci coincident en all referent al grau de penetraci: escalonat i progressiu, c) inters destacat per entrar en contacte amb grups dacci, sempre cercant suposats grupuscles clandestins i violents, d) insistncia forta a organitzar personalment els fitxers informtics, e) insistncia forta a connectar a Internet als collectius on participen, f ) acumulaci important de material fotogrfic, g) treball exemplar dins dels collectius, h) separaci absoluta entre militncia i vida personal, i) abstemis i reticents a qualsevol droga illegal. Aquell extens dossier, que no soblidava dels Mossos ni dels UPAS, finalitzava animant a tothom a fer seva la modesta frase de vigilar el vigilant. Paradoxalment, per la nostra seguretat.

58

59

* Contra la impunitat policial, Barcelona, 1999, indit.

Faxos, mentides i cintes de vdeo (2)


La Llibreria Europa la va muntar el PP. Aix diu la Fiscalia de lAudincia Nacional. Literal. Jorge Mota, el fundador, ns membre. Aix diu un exhort del fiscal de lAudincia Nacional, Enrique Molina, rems a la seva homloga holandesa. Tot s mentida. Ho sap fins el fiscal. Per no tenen ms remei que mentir si volen aconseguir lextradici de Juan Ramn Rodrguez, cantant dels KOP i activista social al moviment antifeixista. Holanda est qestionant el procs i, a ms, no existeix el delicte de collaboraci amb banda armada: o ss terrorista o no se ns. Per tant, cal inflar la histria. I si cal dir que CEDADE s del PP, es diu. Alegrement.

Faxos, mentides i cintes de vdeo (1)


El doble raser del Grup 6 de la Brigada dInformaci va quedar ben pals i retratat arran de la bomba collocada a les Cotxeres de Sants el 3 de mar del 2001, la viglia dun concert antirepressiu. Als vailets del 6 els va faltar temps per enviar un comunicat a la premsa un dels seus hobbies preferits adduint que es tractava literalment dun grup damics que volien donar un ensurt al moviment okupa. Una brigada dinformaci ben informada. Si ho jutgem pel perfil dels amics. Els cinc detinguts eren membres del grup ultra El Timbaler del Bruc. Un dels detinguts era Santiago Royuela, candidat a les eleccions per lAUN dYnestrillas. I un altre, ferit en lexplosi, era el webmaster del grup ultracatlic LEsclat. Paradoxes dun grup damics, aquesta web estava domiciliada a la casa particular dAlberto Royuela, pare. I shavien reunit per preparar latemptat en una propietat del subhaster al carrer Sant Antoni Maria Claret. O sigui, un grupet damics. I que a part damics es dediquen a la noble tasca de comprar plvora per posar bombes als concerts dels moviments socials dissidents. I que a ms tenen antecedents penals, militncies actives en lextrema dreta i dilatades trajectries. En el judici que es va celebrar 4 anys desprs, els acusats van adduir que estaven defensant Espanya. A la sentncia, la jutgessa ponent els recorda que en altres temps la defensa dEspanya era un atenuant: per que aix era sota la dictadura franquista. No pas ara. Est clar que el policia del Grup 6 que va redactar el comunicat del grup damics no pensa com la jutgessa.

60

61

Faxos, mentides i cintes de vdeo (3)


Lesbiana queda paraplgica desprs duna pallissa dun grup dskins nazis a plaa Catalunya!. La notcia surt a tots els diaris. Per s absolutament falsa. Lhan cuinat des de Jefatura i ning sap per qu. Uns dies desprs reconeixen que la notcia s pura invenci. Mentida. I no donen ms explicacions. Que s una cortina de fum i que ho deixin estar. Aquella notcia portar cua per les redaccions. A El Pas es revengen de la mentida i publiquen sota lannim autor de Redacci una pea on recorden que el Cap de la Policia, Francisco Arrbola, es nega peridicament a lliurar les seves anlisis dorina. Ell sabr per qu. A ms, com a conseqncia daquella mentida, el periodista Domingo Marchena va ser destitut de la secci de Successos de La Vanguardia i desterrat a la secci de tancament del diari. A les galeres del diari. La broma li va costar cara a Marchena, que era un dels professionals que havien aplicat fil per randa el particular Pla ZEN contra el moviment okupa per magnificar les seves malifetes.

62

63

101/99
Fins que alg no aixeca el dit, el Poder arrasa. Fa el que li rota. I va ser una sentncia judicial la que va venir a determinar quin rol representava el Grup 6 en loasi catal. I ho va fer amb una frase, en una sola lnia duna sentncia ferma que titllava aix linforme rems pel 6: Sembla redactat per lafortunada(ment) extinta brigada poltico-social que per un cos policial pertanyent a un Estat de Dret. Cap poltic en va prendre nota.

Les pistoles del 6


Dues vegades ms hem vist, en premsa, les pistoles enlaire. En dues protestes del moviment okupa, a Terrassa i a Barcelona. Les dues van acabar portant cua. Odien la imatge, aquests del 6. A la fotgrafa que va captar la imatge de Terrassa la van acusar dinsults al policia fotografiat. Desprs que la foto fos publicada, s clar. Absolta. El 24 dabril de 1999, desprs duna bicicletada popular contra els desallotjaments interrompuda al Passeig de Grcia per un policia que va esgrimir la pistola, el Grup 6 es va tornar a lluir. Dotze dies desprs, i des de les vuit del mat, inicien una operaci que se salda amb cinc detencions. Una al lloc de treball, una altra a la pausa per esmorzar, una tercera desprs daturar una furgoneta i posar contra la paret tots els ocupants, pistola en m. Estaran 43 hores a La Verneda, fins que el jutge admetr a trmit lhabeas corpus per detenci illegal i ordenar lalliberament immediat dels cinc detinguts. s a dir, de tots els detinguts. El 7 de maig, per, un Grup 6 ben emprenyat torna a la crrega amb un nou informe policial, encara ms grotesc, que posa en recerca i captura cinc persones ms que es troben en parador desconegut, segons la filtraci que van fer a La Vanguardia. Rotundament fals*, perqu les cinc persones es presenten immediatament als jutjats lendem. Noms dos reconeixen haver estat a la bicicletada. L1 de juny el jutge arxiva la causa contra aquests nous cinc imputats. El 6 encara ho tornar a intentar amb tres noms ms de tres noies. Finalment, els successius informes policials per aquesta causa sn els que li van costar a la Brigada dInformaci la ja esmentada sentncia 101/99 que equiparava el redactat amb el tarann de la BPS franquista. Sentncia fora equnime, a la vista dels fets.

Ressaca de 101/99
Des daquella sentncia, nestem segurs, comena a canviar lestratgia repressiva del Grup 6. En algun despatx dInterior es decideix aleshores que si aquest s el rol que vol tenir lAdministraci de justcia catalana, doncs adu-siau a la justcia catalana. Directrius precises: a partir dara tots cap a Madrid. Si Barcelona tomba lestratgia repressiva, Madrid segur que no. I des daleshores, sempre que poden, els detinguts sn traslladats a Madrid, on sempassen cegament la literatura policaca sense cap problema i ben encantats. Per acabar dadobar-ho, Acebes va parir larticle 577 que amplia difusament el delicte de terrorisme. Difusament no: terrorisme s tota la resta. Qualsevol cosa que, arbitrriament, diguin que s terrorisme. I per aix a tres joves de Tor els demanen quinze anys de pres, als Tres de Grcia els plana la illegalitzaci de lAssemblea de Joves o, aquest novembre de 2005, 11 militants gallecs dAMI (Assemblea da Mocidade Independentista) han estat detinguts per la Gurdia Civil i traslladats a lAudincia Nacional. On han estat alliberats sense crrecs. En clau poltica, com a tribunal dexcepci, lAudincia no s gens primmirada. Perqu jutja i condemna polticament. LAudincia arriba on no arriben les proves, on no cal que arribin o on han arribat de determinada manera. Aix que des daleshores, tots cap a Madrid: s el nou full de ruta del 6. Enfilant el gloris viarany de lAudincia Nacional, cau de jutges salvaptries i fiscals perillosos com el hooligan Fungairio, aquell supporter incondicional de Pinochet. El Tribunal del Orden Pblico franquista dels nostres dies, on acabar arribant finalment un menor de 14 anys, lEric Bertran, acusat de terrorisme per enviar correus demanant letiquetatge en catal. Una quinzena de gurdies civils assaltaran casa seva per detenir-lo a ell. A ell, a les seves idees i al seu ordinador*, que s la seva arma de destrucci massiva.

64

65

* Un clima enrarit: dossier contra les detencions, Barcelona, 1999, indit.

* Eric Bertran, Eric o lexrcit del Fnix, Proa, Barcelona, 2006.

El do de loportunitat
Laura Riera s detinguda quan torna de les Festes Majors Alternatives del barri de Sants, a les set del mat. Un altre s detingut lendem que el seu pare mori en un accident absurd. La majoria de detencions dun caire determinat es produeixen de nit, desvetllant els detinguts, aguditzant els pnics i les pors, trastocant famlies, desorientant-les. Tota una rutina. Churchill havia escrit: Democrcia s que truquin a les sis del mat a la porta de casa i spigues, sense dubtes, que s el repartidor de la llet. Al Pas Basc hi ha una mxima: Entre la una i les dues s Garzn. Garzn esmenant Churchill, suggereix un amic.

66

GOES
Quarts de quatre de la matinada. 4 dagost, estiu. 200 agents de la policia entren en acci. Grups dOperacions Especials especialment desplaats a Barcelona assalten un edifici. Escalen la paret fins al terrat. Neutralitzen la gent que est dormint. Primer els prenen els mbils. Desprs els desperten amb un copet. Et diu bon dia un encaputxat amb llanterna al cap. I temmanilla. A fora el carrer Miquel Bleach est pres i farcit de policies. Uniformats i paisans del 6. Inhibidors de freqncia per anullar possibles mbils. Una operaci antiterrorista? Al-Qaeda? Mfies duna perillosa xarxa? Cap de les tres. Sn les cinc del mat duna llarga matinada i acaben de desallotjar el Centre Social Autogestionat Hamsa, del barri de Sants. Tanta por els feia?

67

Segrestos
s immigrant. De fet, s pobre. Immigrant pobre que fa cua a la Delegaci del Govern. Hi pernocta. Cerca papers. Arriba un Ibiza blau pasts. Baixen quatre agents de la Brigada dInformaci. Lobliguen a entrar al cotxe. El duen a un descampat i li claven una pallissa. Els valents i la violncia, reproduint socialment lacarnissament contra els dbils. Quanta valentia junta. Hi havia un vell lema que deia: De dia uniformats, de nit incontrolats. I per aix, un gener qualsevol, un jutjat barcelon imputa els policies en un triple delicte de detenci illegal, segrest i agressi. Ja veurem com acaba.

Un negre amb una trompeta


La posici mediada de classe, els recursos econmics, legals i culturals, la participaci en el teixit social i associatiu, tamb expressen la desigualtat amb qu viu una persona torturada. Rodney Mack trompetista de lOBC, lOrquestra Simfnica de Barcelona va ser detingut i colpejat per agents de pais de la policia espanyola. Ell pensava que eren lladres; els policies que fugia. Va ser portada de tots els diaris, amb els hematomes i ferides pertinents i un collar de protecci cervical. El cas va arribar al Parlament i es van haver de donar explicacions a lAmbaixada dels Estats Units a Madrid. Pedro Morens, secretari dEstat de Seguretat, va admetre lerror. El diputat de CiU, Carles Campuzano, li va respondre, per, que no era un error, sin sis: confusi en la identificaci, s desproporcionat de la fora, el trasllat del msic a comissaria, la querella interposada contra ell, la falta de delicadesa de les FSE i el fet que no shaguessin pres mesures cautelars. Martxelo Otamendi, conscient duna posici socialment privilegiada, sempre afegeix: si a un director dun mitj de comunicaci el torturen, qu no li faran a un jove o a un immigrant?. La majoria de les vctimes de la tortura a lEstat espanyol presos i persones immigrades no tenen orquestres de cambra ni ambaixades ni parlaments ni capacitat per arribar-hi. Ni tan sols satreveixen a denunciar-ho. O ni tan sols saben que tenen dret a fer-ho.

68

69

Talps (3): Josep Maria Aloi


El 1990, dos anys abans que comenci la rtzia olmpica contra lindependentisme catal, Mikel Lejarza, Lobo, sasseu plcidament al despatx del jutge Baltasar Garzn. Preparen la infiltraci. Corcuera ja ho havia dit: Perqu res no passi, el millor s detenir-los a tots. A una reuni a Baden-Baden (Alemanya) es pren la decisi de colpejar lindependentisme*: hi assisteixen Narcs Serra ministre de Defensa, Felipe Gonzlez president del Govern, Jordi Pujol, Jos Luis Corcuera, Pasqual Maragall i Juan Carlos I de Borbn. I encarreguen la missi a Lobo, sempre a punt per a la guerra bruta. Entre el juliol i el setembre es detindran 60 persones. 35 ni tan sols seran jutjades. Txema, el nom real del qual s Josep Maria Aloi, ser el talp dirigit per Lejarza en la infiltraci a Manresa dins lesquerra independentista. Aquest pilot dhelicpters desapareixer el mateix dia que es desferma lOperaci Garzn. Dos anys abans que els Jocs Olmpics sestrenin entre hematomes, asfixies i elctrodes, Txema sasseu al despatx de Garzn per signar els papers que acrediten la seva missi. A canvi de 5 milions de pessetes nets. El 2003, Txema ja estava recollocat: treballava a Brasil en tasques de seguretat a lempresa Cirsa, lempori del joc catal dels germans Lao.

Talps (4): Mentxu


Txema no treballa sol. Lajuda una dona que es fa dir Mentxu. I tot un seguit de collaboradors de Lobo. Expolitoxicmana, Mentxu dir que s basca i sapropar als cercles independentistes. Desapareixer la mateixa matinada de loperaci repressiva, que finalment es saldar tamb amb 21 empresonaments, 23 denncies per tortures i lassetjament permanet a tota protesta antiolmpica. Mentxu ingressava mensualment 200.000 pessetes a un compte corrent de la Caja Postal, aleshores lentitat financera a travs de la qual els serveis secrets realitzaven puntualment els seus pagaments.

70

71

* David Bassa, LOperaci Garzn, Llibres de lndex, Barcelona, 1996.

Ressaca olmpica
El temps posa cadasc.... Frase feta com no nhi ha, per ben certa. Vejam: Roldn, Corcuera, Vera i Serra. Els artfexs de loperaci i lxit policial, els qui bordaven dient que les denncies de tortura eren falses i seguien lavorrida lletania del manual. Roldn el de les denncies sn falses i el conegut que tiro de la manta s a la pres per lladre (per cert, privilegi dEstat, a una pres de dones), desprs de protagonitzar la fugida i captura asitica ms tragicmica de la histria de lespionatge espanyol, amb Belloch fent un ridcul histric i histric. Serra va dimitir-se per lescndol de les escoltes del CESID al rei. Avui presideix Caixa Catalunya, entre daltres coses. Vera, empresonat i alliberat per segon cop: primer pels GAL i indultat, desprs per lafer de lenriquiment personal a travs dels fons reservats. I Garzn? 12 anys desprs de loperaci, el 3 de novembre de 2004, el Tribunal dEstrasburg arruna la imatge del jutge estrella i condemna lEstat espanyol per no haver investigat les tortures denunciades per 17 dels independentistes detinguts el 1992*, que no han defallit des daleshores en la denncia incansable de la tortura. Altres, per, han ascendit. El 12 doctubre de 1992, els agents de la Benemrita que van participar a loperatiu sn condecorats pels serveis prestats, al nostre barri, a la Caserna de la Gurdia Civil de la Travessera de Grcia, a quatre carrers don vivia en Joan Rocamora. El tinent coronel denlla dels infiltrats era Julio Leal Monedero i la direcci absoluta lostentava el general Faustino Pellicer. Pellicer gran amic de Julia Garca Valdecasas va ser nomenat amb el PP nmero 2 de la Gurdia Civil, com a subdirector dOperacions. I loblit continua farcit de memries. I dascensos.

Ten recordes del simulacre?


Te acuerdas de Mikel Zabalza*?. s el que li etziba un agent de la gurdia civil a lindependentista catal Joan Rocamora abans dinformar-lo de tot el que lespera. Noms falten dues setmanes per a la inauguraci dels Jocs Olmpics de Barcelona. I tamb li detallen com acabar la seva companya i per quines raons pensen violar-la. Desprs de detenir-lo el 29 de juny de 1992 i embenar-li els ulls a la Via Laietana, lhan pujat a un cotxe i lhan dut a un descampat. Simulen que lempenyen per un penya-segat. Del cert, un desnivell de dos metres. Per aquella fracci de segon, mentre cau per lesvoranc de terror, acaba sent eterna. Caldria no oblidar mai i recordar-se sempre que les coses tamb van anar aix el 1992. No oblidar Kundera: la lluita contra el Poder s la lluita de la memria contra loblit. No esborrar que els Jocs Olmpics sestrenaren tamb per les nostres contrades tupinades, negocis i enriquiments a banda entre cops, bosses, insults i denncies de tortures i elctrodes contra un mnim de 23 ciutadans, exercides per agents de la Gurdia Civil sota les ordres de Baltasar Garzn. I no oblidar mai que el 1992, en algun descampat proper, lluny, indeterminat, un simulacre dexecuci esdevenia pur terrorisme dEstat. Mentre la pura realitat era un simulacre. Un simulacre de democrcia.

72

73

* Detingut el 1985 per agents dIntxaurrondo, Zabalza va morir ofegat mentre li practicaven la banyera. Les darreres informacions imputaven lagent Bayo Leal com a autor material. Els agents dels grups AT-1 sota les ordres de Galindo van anar a buscar aigua del riu Bidasoa, van injectar-la als pulmons del ciutad basc i el van abocar al riu. Van organitzar la moderna llei de fugues i la fuga del detingut. El cos de Zabalza va aparixer lendem surant al riu Bidasoa. Vint-i-un anys desprs encara no sha realitzat el judici. El PSOE va validar aleshores reiteradament la versi oficial.

* Les persones torturades el 1992 han constitut lAssociaci Memoria contra la Tortura (AMCT): www.proutortures.net.

Reservats de luxe
74
27 de juliol de 1992. No ha passat ni un mes de lOperaci Garzn contra lindependentisme catal. Ressonen les denncies per tortura que han omplert el Palau de la Msica Catalana fa quinze dies. Al reservat del Via Veneto sopen durant tres llargues hores ngel Colom, el delegat del Govern Mart Jusmet i Rafael Vera. Ells sabran de qu van parlar.

Talps (5): Mikel Lejarza, Lobo


Les aventures i desventures de Mikel Lejarza per Catalunya sn vries i sonades. El confident i infiltrat ms conegut de lespionatge espanyol va iniciar les seves passes al SECED franquista creat per Carrero Blanco, provocant el 1975 la detenci de 140 militants bascos, la mort de tres activistes dETA i el fracs de la fuga de Segovia. Des daleshores ho ha tastat quasi tot. El 1978 a la Operacin Leja, de la qual sap alguna cosa Martn Villa, Lobo va intentar eliminar a Alger Antonio Cubillo, lder independentista canari. Anys desprs era empresonat a Bilbao per un delicte destafes mafioses. Catalunya Barcelona, Llan, Sant Cugat del Valls va ser primer terra de refugi i desprs de negocis i operacions. A Barcelona va regentar empreses de seguretat, va ser delegat de la societat francesa Sevio Estrategly, dirigida pel comandant dels serveis secrets francesos Cristian Colombon i, fins i tot, va arribar a constituir una fracassada productora de vdeos pornogrfics (Cine Broadcast, al carrer Gomis). Tamb va ser investigat pel jutge de lAudincia Nacional Carlos Bueren i un jutge barcelon el va imputar, en la fase dinstrucci, per lenviament dexplosius a determinats empresaris. En servei oficial o parallel, el 1989 s reclutat de nou per Garzn, per necessitat olmpica, per esmicolar lesquerra independentista catalana. Constitueix lempresa de seguretat Orion, de la qual s nomenat subdirector, com a tapadora. Lobjectiu real s Terra Lliure.

75

Desprs de la rtzia olmpica, Lobo reapareix a Barcelona el 1995, imputat arran de les escoltes telefniques illegals que va realitzar sota les ordres del comte de God, amo i senyor de La Vanguardia. Lobo escoltava a travs de lempresa General de Consulting y Comunicacin SL, que facturava mensualment 5.650.000 pessetes al compte de God. Lescenari de fons eren les tenses i rdues negociacions per les estrenades fusions meditiques, amb Antena 3, Polanco i Mario Conde pel mig. Lobo va estar dos mesos a la pres de Quatre Camins, per va sortir ills del judici, malgrat que li demanaven anys de pres. Noms 7 mesos de condemna, que no va complir. Tamb va ser condemnat el coronel del CESID Fernando Rodrguez, amb el qual treballava. Abans que declars a la vista oral, el comte de God es va apropar a Mikel Lejarza i li va dir: Sc una persona agrada i no li faltar res durant el que li resta de vida. Lejarza es va retractar de la declaraci i el propietari de La Vanguardia va resultar impune i absolt, malgrat la insistncia del fiscal Mena en sentit contrari. A Lejarza, den, no li falta de res. Cobra de lEstat i dels God.

rase una vez un lobito bueno...


Ja. La histria lescriuen els vencedors. Mikel Lejarza, Lobo, heroi dels serveis secrets franquistes, s ara un heroi de la democrcia en la lluita contra ETA. Un repressor esdevingut mite. Aix funciona el pas ve. Del SECED de Carrero Blanco i San Martn, al CESID de Manglano i el nou CNI de Caldern, Lobo sempre ha estat en la guerra bruta. Ara, a la seva hagiografia*, sha autoglorificat i diu que tamb va participar lany 2000 in situ en operacions contra lanomenada kale borroka i en missions internacionals relatives al trfic de drogues i blanqueig de capitals. Per cert, la presentaci del seu llibre anava a crrec dun jutge que es diu Baltasar Garzn i a la sala hi eren el comissari del GAL, Jos Amedo Fouce, i Pedro J. Ramrez, director de El Mundo. Fins i tot una pellcula ha reinventat aquesta trajectria histricament manipulada, histricament descontextualitzada, ridculament edulcorada, com si Lobo, un vailet reclutat al Pas Basc el 1973, no fos un producte fabricat a mida per la dictadura sota les ordres directes del serveis secrets franquistes. s un altre smptoma de la nostra transici modlica on cap policia va tenir cap maldecap ni incertesa pel seu futur: els infiltrats de Franco esdevenien els infiltrats de lEspanya democrtica. Orwell ja ho havia deixat escrit, en boca dun policia que tortura. Lagent OBrien etziba: Qui controla el passat controla el futur; i qui controla el present, controla el passat. Tot lliga i relliga. Lligat i ben lligat.

76

77

* M. Cerdn i A. Rubio, Lobo, Plaza & Janes, Madrid, 2003.

Una medalla per Melitn


Alg simagina a lAlemanya actual que Frank Ziereis, comandant del camp de Mauthaussen, rebs una medalla pstuma? Absolutament impensable. I imaginable lescndol poltic que es generaria. Quan CiU va pactar amb el PP (del plantarem cara electoral al pactarem ara real) pocs imaginaven que Melitn Manzanas, el torturador dIrun, el sdic de la tortura collaborador de les SS en la immediata postguerra, acabs sent emmedallat pel PP. Les medalles als torturadors del passat combreguen amb els indults presents als torturadors: el gener del 2001, Aznar i el seu Consell de Ministres indulten 14 agents condemnats en ferm per tortures. Un dells, reincident. Melitn, rehabilitat. I en la mateixa lgica, els doblegadors professionals dnimes i cossos davui tamb estan rehabilitats via indult. Tots retots segueixen en actiu. Es glorifica el torturador del passat, sindulta el del present i, en algun indret recndit, sensinistra el del futur. Cal cloure i concloure, doncs, que en aquest pas ve la tortura el terrorisme destat t medalla. I per cert en aquests temps dordenances cviques i persecucions cniques a Barcelona la medalla de Melitn s al civisme. T delicte.

78

Taller de por
A un mes de la Cimera de la UE del 2002 a Barcelona ens trobem a Les Naus. A les 10 del mat. Li hem demanat a la Gabriela Serra un taller de por. Aprenem els mecanismes del pnic i la prdua de control, per tamb del suport mutu. Hi estarem tot el dia fins al capvespre. Per comenar ens reuneix en rotllana. Qu us amona? Per qu veniu a aquest taller? pregunta. Silencis. I primeres respostes: Pel que ens ve a sobre, por a donar informaci, no vull que em trenquin, resistir?. Un altre: Del 6. Segona pregunta. Teniu por? Resposta unnime. La por existeix. Per aix fem el taller: per intentar manegar-la de la millor manera possible. Darrer consell de svia i, sobretot, dexperincia acumulada. Entre bombes i atemptats, ha estat a Guatemala a les Brigades Internacionals de Pau. Per resistir previnguts ens diu a cau dorella: Del que pugui passar, penseu sempre en el pitjor. A partir daqu, tot el que no vingui s gratis. I el que vingui, previst.

79

Trnsits
La Gabriela Serra, militant histrica i segona mare de molts de nosaltres, ho explica amb el seu sentit de lhumor habitual. Ha viscut la clandestinitat durant tota la dictadura des de Santa Coloma de Gramanet. En dictadura, mai va caure. Mai la van detenir. Anava a classes de formaci als barris alts. Sinstrua en la necessitat histrica objectiva de bastir un bloc social revolucionari anticapitalista que allibers els pobles ibrics. El professor es deia Pasqual. Pasqual Maragall i Mira. En democrcia, el 1985, la detenen per primer cop en una cadena humana contra lOTAN. La duen al calabs. Apareix el comissari, tamb amb una dilatada trajectria. Per a laltre bndol. I li comenta: Caram, Serra. El que no vam aconseguir amb Franco, ho hem aconseguit amb Felipe Gonzlez. El comissari tamb ha arribat a la democrcia des de la dictadura. Parboles del trnsit pacfic i pactat de la millor transici del mn.

Trnsits de 20-N
Xerrada sobre el 20-N al cicle Grcia sota el franquisme. Orfe Gracienc. Marxem quan sentim el molt que va fer Narcs Serra per desactivar lexrcit en boca duna histrica socialista. Pleguem veles. No ho podem suportar. Els ha fet callar a cop de jubilacions envejables i talonaris. Qu ms vol un staff dictatorial? A lexrcit de Franco li paguem les pensions. Per nosaltres, nascuts sota la democrcia de lamnsia, Narcs Serra s, des del febrer del 2001, el dels bombons. En unes jornades antimilitaristes al Convent de Sant Agust (antic centre de reclutament per recollir el petate, avui simptomticament esdevingut centre cvic) i amb motiu del 20 aniversari del 23-F, lArcadi Oliveres ens ho va explicar. Aix dels bombons. Les dificultats per calmar i colmar lexrcit eren bvies. Corre el maig del 1981, desprs de lintent de cop dEstat o els cops dEstat, segons la historiografia que van entronitzar un borb dbil. Serra s alcalde de Barcelona i organitza la desfilada militar a lavinguda Diagonal de Barcelona amb motiu de la Diada de les Forces Armades, abans Diada de la Victria. Quin encert: els fa desfilar per la mateixa Diagonal per on entraren les tropes franquistes. Mentre lexrcit de Franco intacte torna a desfilar per Barcelona, Narcs Serra rep les dones dels militars, convocades al Consell de Cent, i les obsequia amb una caixa de bombons i un llibre. 1982. Guanya el PSOE. Gonzlez no t ni idea qui posar al capdavant de Defensa. Consulta els militars i un general suggereix: S, home, aquell... el dels bombons de Barcelona. I Serra s nomenat ministre de Defensa. Paradoxes de la histria, dimitir pel cas de les escoltes del CESID al rei, cap suprem de lexrcit.

80

81

Trnsits de 23-F
82
El tinent coronel Antonio Tejero, el general Alfonso Armada i, fins que es va morir, el coronel Jos Ignacio San Martn. Qu tenen en com? Que sn els artfexs del 23-F. I qu ms? Que segueixen en nmina. I que el 2005, tots trets cobraven la mxima pensi que reconeix la Direcci General de Classes Passives. Per haver estat condemnats a 30 anys de pres que mai van complir per rebelli militar, no est gens malament. Per haver subvertit lordre constitucional, du nhi do. s lestranya comptabilitat de la democrcia. A qui la va voler tombar, pensi mxima. Ja se sap: doble moral. Doble economia. I no sn pas els nics. Altres oficials com Ricardo Pardo Zancada que va assaltar el Congrs amb 120 soldats de la Cuirassada Brunete, Miguel Manchado, Jos Luis Abad i Jess Muecas (que el 1994 es dedicava a la noble tasca dorganitzar homenatges a Tejero i els advocats defensors) van perdre luniforme per reben pensions dentre 1.200 i 1.500 euros i sels van computar els triennis per incrementar-los les quantitats a percebre. Per la seva banda, el comandant Jos Luis Cortina s a la reserva amb 1.500 euros remunerats que sn compatibles amb lactivitat privada. Els ja morts Milans del Bosch, Torres Rojas, Ibez Ingls i Mas Oliver van deixar pensi a les seves vdues i, en algun cas, lhabitatge militar que ocupaven.

Dels tinents de la Gurdia Civil que van participar al cop contra la democrcia avui sn tinents coronels en actiu Jess Alonso Herniz, Csar lvarez Fernndez i Pedro Izquierdo Snchez. Vicente Carricondo s comandant i Vicente Ramos Rueda el mateix que va sacsejar Gutierrez Mellado es va retirar amb la graduaci de comandant. Tots van participar a lhomenatge a Tejero el 1994. A la reserva tamb han passat graduats com a tinents coronels Francisco Acera i Juan Prez de la Lastra. Carlos Lzaro Corthay es va retirar com a coronel i Manuel Boza, com a capit. A ms, els condemnats del 23-F que no van perdre luniforme van ser guardonats amb la Creu de San Hermenegildo, que va incrementar en 12.000 pessetes la jubilaci mensual. Aix tracta la democrcia als qui la van voler tombar de veritat, subvertint lordre constitucional a travs dun cop destat, segons sentncia ferma. Per cert, alg sap per qu lambaixada americana a Madrid va trucar a limperi just abans del cop perqu li enviessin un avi AWACS des de Lisboa per poder captar totes les comunicacions? O per qu les bases nordamericanes van ser declarades en estat dalerta i els seus soldats acantonats el dijous 19 de febrer?*

83

* Sobre la intervenci dels EUA durant el procs de transici poltica, veure J. Garcs, Soberanos e intervenidos, Siglo XXI, Madrid, 1996.

Trnsits de 6-E
El 6 de gener de 2006 el tracte exquisit al colpisme del 23-F es va reproduir novament. Les declaracions de Mena Aguado, cap de lExrcit de Terra, en el discurs de la Pasqua Militar, invoquen larticle 8 i la intervenci de lexrcit contra lEstatut. Europa allucina. Per les mesures preses sn tan exemplaritzants, que restem sorpresos. Vuit dies darrest domiciliari i passi a la reserva. s a dir, es jubila dos mesos abans del previst i li seguirem pagant sou i jubilaci de tinent coronel, sense haver-se desdit de res del dit. En Jess Artiola, que s professor, va denunciar el rei quan va mentir i va dir que el espaol nunca fue una lengua de imposicin, a nadie se le oblig nunca a hablar en castellano. Al Jess, lAudincia Nacional se li va tirar a sobre.

Trnsits de 14-M
Fa 200 anys, quan es va decretar la independncia dEquador, alg va escriure a Quito: ltimo da de despotismo y primero de lo mismo. En all referent al Grup 6, 200 anys desprs i desprs del 14 de mar de 2004, la frase resumeix exactament el trnsit sofert desprs de la llarga matinada del 14-M. Cap. Cap ni un. O sigui: cap.

84

85

Per qu es desmaien?
Schilingo a lAudincia Nacional. s el responsable dels vols de la mort a lArgentina militar de Videla. Tot s macabre: diu que posava msica brasilera als desapareguts per fer-los ms agradable la mort. Est a punt descoltar la sentncia. I fa que es desmaia. s la darrera maniobra dilatria. Judici Lasa-Zabala a lAudincia Nacional. Kike Dorado Villalobos i Bayo Leal declaren com a imputats. Elorriaga (PSE) va assistir personalment al palau de La Cumbre on romanien segrestats, abans de ser soterrats en cal viva a Alacant. Villalobos i Bayo Leal sn membres dels AT-1 (Antiterrorisme 1) dIntxaurrondo. Kike perd el cap per la farlopa, s una histria coneguda. El seu company afectiu ha aparegut mort enfarlopat tamb a un apartament de Guadalajara. Bayo Leal ho prova tot. En una sessi es desmaia. Quan li pregunten si ha assassinat Lasa i Zabala diu per tota resposta: Em podrien facilitar un nolotil. No em trobo gaire b? El tercer dia literal es persona en calotets i fortament sedat. I en cadira de rodes, desmaiant-se. Sessi suspesa. Per desmai sobrevingut. Sobrevingut la nit anterior, quan el preparaven amb el seu advocat.

Proverbial
86
Ha esclatat lafer dels GAL, en fascicles setmanals gentilment distributs per El Mundo de Pedro J. Surt a la palestra, custic, el general Senz de Santamara: Hi ha coses que no es fan; si es fan, no es diuen; si es confirmen, es desmenteixen. Doctrina dEstat. El general acabar els seus dies greument malalt. Abans de morir, concedeix un entrevista pstuma a Antena 3. Per emetre quan arribi una mort ja propera. T quelcom a afegir. Crrega contra el PP. Ve a dir: I vosaltres qu, irresponsables? I recorda que entre el 1975 i el 1982 s quan es concentra el major nombre de morts pel terrorisme dEstat. Lpoca quan els aparells de lEstat van contractar ms mercenaris de la internacional negra feixista com Stefano della Chiae, que arribaven a lEstat espanyol a refugiar-se, on eren acollits amb sou a crrec de lEstat per fer la feina bruta en lestratgia de la tensi contra el canvi social i la ruptura democrtica. El vell general, abans de morir, els hi recorda a Martn Villa i Mayor Oreja, que jeien aleshores als despatxos oficials. Mentre diu tamb que les actes del GAL noms han surat per una qesti de pur clcul electoral. I poca cosa ms.

87

Per qu emmalalteixen?
Pinochet es posa malalt per evitar lacci dels tribunals. De la Rosa, pobret, est deprimit i li concedeixen el tercer grau. Vera tamb est traumatitzat: ja est al carrer. I Galindo, tamb, alliberat. Gent perillosa. s el general dIntxaurrondo que va declarar a lAudincia Nacional: amb sis homes del meus reconquerem lAmrica Llatina un altre cop. I es va quedar tan panxo. Molt valents per reconquerir pobles i continents, per amb la mania enquistada demmalaltir sobtadament cada cop que els engarjolen. La resta dels presos tamb emmalalteixen. Es deprimeixen. I es suciden. Lestadstica, la maleda estadstica: 1.000 presos morts a Catalunya entre el 1990 i el 2000. Ms de 4.000 a lEstat. Morts a la pres, lluny dels seus, desatesos. I han de passar anys, a voltes catorze, perqu et reconeguin que tot va ser un error. Des del 2004, lEstat ja ha pagat 2,6 milions deuros per sentncies condemnatries fermes per negligncia en fets produts a les presons espanyoles entre el 1990 i el 2003. En aquest tndem barrejat entre Adam Smith i Benito Mussolini (on tot sescura i retalla excepte les despeses militars i policaques), noms uns pocs jutges fan de tmid mecanisme corrector de la m negra neoliberal i repressiva. En levidncia que la pres noms empresona la pobresa i les vctimes de les desigualtats i la repressi. De les desigualtats provocades per lladres de guant blanc com De la Rosa i de la repressi exercida per comandaments condemnats que saben que dormiran poc a la pres. A Rafael Vera, els GAL li van costar inicialment, el 1995, 5 mesos i 9 hores de pres i 5 minuts addicionals. A Barrionuevo 3 mesos. Pobrets. Quina pena. Quina pena de democrcia.

88

Per qu es moren?
Necrolgica a El Pas. Lespia Francisco Paesa, cercat per la justcia, s mort. El mateix mort, ben viu, ha contractat lesquela. Reapareix deu anys desprs a Brusselles amb sucosos negocis. Est implicat en el ridcul de la captura de Roldn a Tailndia, operaci denginyeria gentica del CESID, Montalbn dixit. Desmaiar-se, emmalaltir o fer-se el mort. Tres sortides diferents i divergents pels mercenaris i els victimaris. Del terrorisme dEstat. En una democrcia de meravelles. On cada dos dies sens mor un pres pobre. De pena, de malaltia o de sobredosi. Mentre, a fora, els rics i els repressors fan de bon vivants. I no shan reinserit pas.

89

Cumplimiento ntegro de la pena


s laltra estadstica rampant duna impunitat elevada al quadrat en aquest temps de cumplimiento ntegro de las penas de los terroristas i vandalisme oficial per la cadena perptua encoberta. B, una estadstica que trasbalsa: els pocs condemnats pel GAL no han complert mai ni un 10% de la condemna*. I la cosa va millorant. El segon ingrs de Rafael Vera a la pres, el 1998, va ser molt ms rpid: tres mesos, per ser excarcerat via indult la Nit de Nadal pel PP (la ministra de Justcia, Mariscal de Gante, va ben sincerar-se: mai en la histria judicial espanyola sha tramitat un indult amb tanta celeritat). El 2001, per, Vera torna a la pres. No va passar ni una nit: el mateix dia que entrava se li concedia el tercer grau. I el febrer del 2005 hi tornava de nou, aquest cop amb sentncia ferma per robar 4 milions deuros dels fons reservats. Avui ja est en tercer grau, aquesta vegada per raons de salut. Per lafer GAL, ha complert 8 mesos duna condemna de 10 anys. Ms. Galindo, detingut per lassassinat de Lasa i Zabala, passar 72 dies a la cella i arribar caminant al judici. Condemnat a 75 anys, solament en complir quatre. El darrer any a la pres dOcaa, on disposava dun mdul de deu celles per a ell sol i el tinent Vaquero: ordinador, televisi, gimns i barra lliure de visites. Des de loctubre del 2004 ja corre lliure. A Julen Elorriaga, condemnat primer a 71 anys i desprs a 75 anys en la revisi de condemna del Suprem, li va anar fora millor: noms ha complert el 3% de la condemna. La sentncia final es va conixer el maig de 2001. Entrava a la pres el 9 de maig per a complir quasi vuitanta anys de pres. El 23 de juliol del mateix any ja trepitjava el carrer. Dos mesos i catorze dies. Tant Galindo com Elorriaga van ser excarcerats per motius de salut. La directora de Presons va allegar respecte al general: Cal tenir una consideraci humanitria amb les persones privades de llibertat. I la consideraci humanitria amb la resta dels 60.000 presos, on para que mai arriba? A la insuportable mentida del tots som igual davant la llei. A la impunitat legal dels GAL. Mentre van parint estirabots, posant crits al cel i falsejant ais al cor cada vegada que una persona empresonada durant 22 anys i amb la condemna complerta s a punt de recuperar la llibertat. I aleshores sescandalitzen

bramant que s un escndol escandals, que aix no pot ser i que quin desastre per a lEstat de Dret. I sinventen una nova pena que li recomputa la condemna fins on arbitrriament i desptica calgui**. Una cadena perptua gens encoberta. s el cas De Juana Chaos. A quines rebaixes de saldo van comprar la democrcia? A quina fireta destafes es van llicenciar els nostres poltics? On redimonis va comenar tot?

90

91

* Los responsables de la guerra sucia no cumplen ni el 10% de las condenas, Gara, 27-08-2006. ** El ministre de Justcia Lpez Aguilar va afirmar pblicament el 2 de febrer de 2006: El Gobierno construir nuevas imputaciones para evitar dichas excarcelaciones, como ya hicimos con Ignacio de Juana Chaos.

5%
El 3% s el que es cobren els partits 3,48%, cal afegir lIVA, massegura ben seriosament un arquitecte que sap de qu parla. Per aix del 5% s una altra cosa. O no. Lesgotament del cicle itali de lluites obreres i socials dels 70 va deixar el segent resultat: un 5% resisteix en els postulats 8.000 presos, un 90% sen va a casa. I el 5% restant? El 5% sincorpora al sistema com a classe dirigent. En aquests 10 anys llargs de repressi llei de vida o no ja coneixem aix. Antics companys a laltra banda. s la histria del pas. Els qui ens manen van ser perseguits. A Barcelona, per exemple, ens governa Bandera Roja. Lexcamarada Ulls Blaus s lexportaveu de lAjuntament de Barcelona i actual conseller de Cultura. I un llarg llargussim etctera que arriba fins al CGPJ o el president dErcros. Pura sociologia poltica. Del darrer cicle conflictual a lindependentisme catal, un segment sha incorporat a ERC, ha acabat sent classe poltica dirigent i governant-nos. La majoria se nha anat a casa. De la cursa collectiva a la carrera personal, amb honroses excepcions. Un cicle histric, una qesti delicada, un futur indefinit i imperfecte. I que decep. Els qui han estat perseguits en dictadura i en democrcia saben perfectament de qu parlem quan diem que el Grup 6 ens trenca els somnis. Per aix sap greu que costi tant que moguin un dit. Ni el 3,48% ni el 5% sn els nostres objectius. Ho podrem dir daqu a 40 anys, s clar, si seguim de part dels bons, que diria lOvidi. Noms el temps ho dir. Per s una bona vacuna saber com funciona la inrcia del sistema i la cooptaci.

Ultres del 6
En sabem poques coses, per alguna. De les poques i excepcionals converses mantingudes amb agents policials en un escenari on el rol no s reprimit-repressor, un policia ens comenta que els agents del 6, polticament, exerceixen les prctiques de la vella escola i estan massa clarament escorats cap a posicions dretanes i espanyolistes. Sense embuts. Detalls inclosos de fins a on arriba el seu patriotisme retribut. Agents especialment motivats. Fins i tot, en privat, el ministre Alonso reconeix a un diputat catal, el novembre de 2004, els desfases de la policia sota lera Valdecasas. Per noms en privat, amb la mateixa doble moral amb qu, en pblic, ho nega tot. Prova de tot plegat s laccidentada roda de premsa a Madrid del llibre Diario de un skin dAntonio Salas, que sha infiltrat una temporada als Ultra Sur. La presentaci va a crrec dEsteban Ibarra, del Movimiento contra la Intolerancia, i un comissari de policia de Madrid. En el decurs de la presentaci, el policia reconeix que lautor est amenaat i que va ser descobert pels ultres grcies a una filtraci dun policia de la Brigada dInformaci de Barcelona. Oficialment, terrorisme, moviments socials i tribus urbanes sn la tasca quotidiana dels agents del 6. Tribus urbanes: leufemisme per parlar dskinheads. Alg del 6, o ben proper, ha trucat als Ultra Sur per dir-los que tenen un infiltrat. Les afinitats manen.

92

93

Hipcrites
Antonio Salas, el nom real del qual s Manuel Carballal, ho ha tastat tot. Abans dinfiltrar-se als Ultra Sur, amb coneixement de la policia, ho havia fet al moviment antiglobalitzaci de Barcelona. De manera fora accidental. Carballal provenia del mn de lesoterisme i signava els seus articles com assessor de la policia, i es van publicar les seves fotos fent prctiques de tir. Es va colar amb cmera oculta (gens difcil, sn assemblees obertes) a les reunions de la Campanya contra lEuropa del Capital i la Guerra. Va parir un reportatge absolutament hilarant presentat per Javier Nart, on la tesi a provar, novament i tendenciosa, era la connexi amb la violncia i el Pas Basc. Per com que no trobava res va ser ell mateix qui va proposar i ordir un taller dautodefensa davant la policia, que es va ben encarregar denregistrar perqu constitus leix central del programa. Com que no hi ha cap prova, ell se la confita: yo me lo guiso, yo me lo como. Per adobar-ho i desprs de molt buscar, lnic que va trobar va ser el vdeo Periodistas. El negocio de mentir editat per Ardi Beltza, que es venia legalment a la llibreria alternativa dEl Lokal. I ja en va tenir prou per demostrar tota la tesi-deixalla a la telescombraria del prime-time nocturn. Aquests periodistes, que noms beuen de fonts policials, es troben una sandlia i als dos minuts diuen que s lespardenya de Crist. Per tampoc tenen escrpols ni lmits. Per fer el seu reportatge posterior sobre lextrema dreta va intentar contactar de bon rotllo amb la revista basca Kale Gorria perqu se li facilits informaci i demanant per veure Pepe Rei. Feia menys dun any que havia posat la revista basca a parir a Tele 5, dient que era dETA. Si era una revista dETA com s que hi anava pidolant almoina i informaci? Quin pas, germans. Quin pas de bojos i sonats.

Guillem Agull
Lhan mort a Montanejos (Alt Millar), el Komando Marchalenes IV Reich. L11 dabril de 1993. Una setmana desprs, una pancarta al camp de futbol del Valncia, lestadi Llus Sitjar, resa: Guillem, jdete. s la grada dels Yomus, els seguidors ultres. El judici a Castell s una farsa macabra. Noms hi haur un condemnat, Pedro Cuevas, que ingressar a la pres*. 11 anys desprs, el 2005, tornen a detenir el seu assass. Una operaci de la Gurdia Civil desmantella un grup nazi. 9 detinguts, dos dells militars en actiu. Hi ha armes i, fins i tot, un bazooka. Avui, el pare den Guillem, mxima expressi del combat contra loblit, segueix rebent amenaces.

94

95

* Jaume Fuster, La mort de Guillem, Edicions 3 i 4, Valncia, 1996.

Els qui falten: dAravaca a Fontana


El 1992 lEstat espanyol va despertar del somni plcid fals i illusori de labsncia duna extrema dreta homologada amb la modernitat de la vella Europa. Corrien els temps de la crema dalbergs dasilats a Rostock (Alemanya), de lauge del FN francs i el MSI/AN itali i duna violncia feixista revifada que es comenava a cobrar noves vctimes mortals. La serp comenava a sortir de lou. El 13 de novembre daquell any moria assassinada a Aravaca (Madrid) Lucrecia Prez. El seu nic delicte era ser pobra i ser dona immigrant. Un gurdia civil membre dun grup nazi vinculat a Bases Autnomas la va assassinar a trets. Als Pasos Catalans, ens vam desvetllar de la mateixa violncia exactament cinc mesos desprs. L11 dabril de 1993 era assassinat a Montanejos (Alt Millars) el jove militant antifeixista valenci Guillem Agull. Les osques dels assassinats de Lucrecia i de Guillem van certificar aleshores lequiparaci europea de lextrema dreta espanyola, desprs de la seva llarga travessa pel desert de la dcada dels 80, noms trencada per les connexions amb els GAL i lassassinat del diputat Josu Muguruza. Per des daleshores, cada nou assassinat feixista ha volgut ser presentat injustament i faltant a la veritat com un cas allat. La darrera daquesta llista s en Roger Albert, apunyalat per un cap rapat neonazi a lestaci de metro de Fontana, en la viglia de la Festa Major de Grcia de 2004. Malauradament, el que li van fer al Roger va ser exactament el que li va passar el 1995 a Madrid a Ricardo Rodrguez, assassinat per feixistes a Costapolvoranca. Com a David Martn a Arganda (Madrid) i a un altre David Gonzlez al barri madrileny de Moncloa. Entremig ens han matat tamb la Snia transsexual assassinada al Parc de la Ciutadella per membres del grup nazi Vanguardia Nacional Revolucionaria, el jove basc Aitor Zabaleta (assassinat per ultres de Bastin) o el jove Amar Amhamdi, assassinat el 2000 per skins a San Andreu de la Barca... Vctimes collaterals de segona que no acaparen mai ni grans condemnes, ni grans consensos ni sumptuoses rodes de premsa. I entremig, tamb, sempre els mateixos esbiaixos: la minimitzaci policial dels fets, els dobles rasers judicials i, fins i tot, la impunitat i la complicitat del sistema. La Lucrecia, en Guillem, la Snia, en Roger, lAmar... tots ells tenen una caracterstica comuna. Sempre han rebut doble. Reben de lEstat i la societat que els discrimina i els exclou i reben a ms dels valents ultres que sacarnissen amb els febles i amb els dissidents.

Cada 15-D, Pedro lvarez


Cada 15 de desembre, des del 1992, hi ha manifestaci a LHospitalet de Llobregat. Contra la impunitat policial. La mateixa nit de lany 1991, Pedro lvarez de 20 anys i la seva companya noms passejaven quan un cotxe quasi els atropella. Tots dos van recriminar lactitud al conductor. Dun Opel Vectra blanc va baixar un home de 40 anys, va treure la pistola, la va posar a les temples de Pedro i, sense pensar-sho, el va matar a boca de can. Dies desprs era detingut Jos Manuel Segovia Fernndez, policia adscrit a la Brigada de Seguretat Ciutadana. Mateix cotxe, mateixa munici PK ds quasi exclusiu als cossos policials i immediatament identificat per la companya com lautor material del tret. La coartada del policia, de bars al mateix Hospitalet, no acaba de quadrar, per la jutge que ha ordenat la detenci lallibera. Sel suspn de sou i ocupaci durant tres mesos i quan es reincorpora, agafa la baixa per motius psicolgics. Aquella nit del quinz dia de desembre, Segovia Fernndez havia tingut un incident greu amb un gurdia jurat a Bellvitge. Amb una trajectria conflictiva, traslladat i degradat de vuit grups policials, lagent sens va reaparixer el 1992 realitzant tasques descolta als reis espanyols durant les Olimpades. Per aquest motiu i des daleshores, cada 15 de desembre a LHospitalet de Llobregat, des del 1992, els incansables pare i mare de Pedro, nous amics i vells coneguts, recorden que la impunitat policial s un tret sec que ens disparen cada dia mentre no hi hagi justcia. Un tret cruel en la memria personal i collectiva. Un tret srdid al pati de ciment de lInstitut on la tardor de 1991, amb 16 anys, escoltvem glaats per dins i per fora la cosina de Pedro, que ens deia que en Pedro ja no hi era. Que havia mort per un tret de la impunitat policial. Un tret cec a la intemprie i a la conscincia i a boca de can. Com el tret encara impune que el va matar un 15 de desembre. A les portes de lhivern glaant de 1991.

96

97

Des que Franco va dir all duna conspiracin masnica izquierdista en la clase poltica en contubernio con la subversin comunista terrorista en lo social, lextrema dreta, sempre tan funcional als interessos del sistema, sha encarregat dassenyalar i actualitzar la llarga llista de nous proscrits: la pobresa immigrant de la Lucrecia, lopci sexual lliurement escollida de Snia, la militncia antifeixista i independentista den Guillem, la cultura basca dAitor Zabaleta, la vida precaritzada dAmar i lokupaci i els somnis llibertaris del Roger... LEstat quina casualitat treballa en la mateixa lnia. Contra els okupes, Codi Penal. Contra la immigraci pobre, Llei dEstrangeria. Contra la llibertat en lopci sexual, la Conferncia Episcopal i lOpus. Contra la cultura basca, tancament de diaris. Contra la precarietat, reformes laborals draconianes. Suma i segueix. I malgrat la dita que Roma mai paga tradors, els ultres aqu sempre en surten fora ben parats. I desprs de 10 anys, i cada dia, ens segueixen faltant en Guillem, la Lucrecia, la Snia, en Roger, lAmar... I seguim sense saber qu far la mort amb tanta vida.

Interrogar fins a la mort


La primera vctima mortal de la repressi policial contra els moviments socials es produeix la tardor del 1997, un any desprs que el Grup 6 sestrens amb el desallotjament del cinema Princesa. A Cornell, i arreu del territori, es reprodueixen les protestes contra les Empreses de Treball Temporal. Desprs duna protesta pblica contra la precarietat al municipi del Baix Llobregat, Jorge Bolancel s detingut, interrogat i alliberat. Per el zel policial no est assadollat. Lendem el tornen a detenir, i el pressionen perqu digui noms de companys i companyes de la protesta. Ho aconsegueixen. Jorge surt de comissaria per segon cop en un dia. No anir a casa. Bolan es llanar a la via del tren. I mai sobrir cap investigaci.

98

99

Dilegs a contracor (1)


Txema Auzmendi s jesuta. Lhan detingut en loperaci contra Egunkaria. El porten al despatx del jutge Del Olmo que ha ordenat el tancament de lnic diari escrit en euskara, per prendre-li declaraci: Del Olmo: Sap per qu s aqu? Txema: Si fa no fa... Puc fer una declaraci? Del Olmo: S, aix tamb quedar enregistrat. Txema: Mentre el meu advocat no estigui present no vull fer cap declaraci, perqu no em refio de vost. Ha donat lordre de detenir-me i mha tingut cinc dies incomunicat sotmetent-me a insofribles maltractaments, infringint tots els drets humans bsics. Tot plegat ho ha fet en nom de la llei: no pas en nom de la justcia. Del Olmo: Spiga que la llei i la democrcia sn les que em defensen en la meva tasca. Txema: No s de quin tipus de democrcia em parla, per estic ben segur que la llei no lempara quan permet que els detinguts rebem un tracte cruel com aquest. Del Olmo: No tinc per qu discutir amb vost. Txema: Jo tampoc.* I sacaba la declaraci.

La Guerra del Nord (1)


Els graus de repressi van parallels als nivells del conflicte. Despatxos oficials on es planifica quin s el segent pas que cal donar. Al seu Estat, el nostre estat de les coses, el paradigma de fins on es pot arribar sescriu des del Pas Basc. I lEstat no t lmits ni topalls. Lantologia del disbarat (el millor terrorista, el terrorista mort, Fraga dixit), lhemeroteca de lapologia i la banalitzaci (dos a un al nostre favor, va etzibar Martn Villa desprs dun enfrontament armat amb el resultat de tres morts), el descens als containers de la brutcia (la democrcia tamb es defensa a les clavegueres, Gonzlez dixit) o les ordres de guerra (Prefereixo la guerra a lalternativa KAS i el terrorisme a la independncia dEuskadi, va afirmar el general Casinello en un seminari internacional) tenen un impacte clar en la realitat. La fotografia fixa basca: 850 persones mortes en accions armades dETA i daltres organitzacions armades basques. Innegable, per parcial. El mapa (inacabat) del sofriment de tots els sofriments al Pas Basc s encara ms colpidor si es surt de la instantnia fixa en blanc i negre i es passa al color de la realitat*: 342 vctimes del terrorisme dEstat causades per policies diverses, grups ultres o serveis parallels; 30.000 detinguts, 16.000 empresonats, 5.300 denncies per tortures, 3.000 refugiats o exiliats; 13 persones mortes en comissaria per tortures i maltractaments, 16 presos morts als centres penitenciaris... la llista s ben llarga. Per a qui vulgui apropar-shi, conixer-la i intentar dentendre-la ms enll de la dialctica del cinisme de Martn Villa: Lo nuestro son errores. Lo otro, crmenes.
* Totes les dades a Sabino Ormazabal, Un mapa (inacabado) del sufrimiento. Una recopilacin abierta de datos sobre la violencia, las violaciones de derechos humanos, las agresiones a las libertades y el padecimiento de las vctimas, Manu Robles-Arangiz Institutua, Bilbao, 2003.

100

101

* Lorea Agirre, Plouen Mentides, Plataforma per Egunkaria, Barcelona, 2005.

La cacera
La guerra de la imatge, el control estricte de lopini publicada. Els jutjats de Barcelona estan presos per la policia i el Grup 6. En Diego Snchez Burria, en cerca i captura acusat de collaborar amb lescamot Barcelona dETA, s a punt de lliurar-se als jutjats. Tots els esforos policials per evitar-ho. Seguiments i punxades per evitar el titular es persona als jutjats i substituir-lo per detingut perills etarra. Tamb tots els esforos meditics: un periodista de BTV aconsegueix loportunitat dentrevistar Snchez Burria abans de lliurar-se. Sen va a la redacci a consultar-ho. I la direcci de BTV ordena tancar-lo en un despatx fins que tot acabi. Que acaba quan Snchez Burria, fill dun comissari de la policia espanyola i duna agent del mateix cos, s detingut a les escales del jutjat per aplicar-li la llei antiterrorista i incomunicar-lo. Un ms desprs, el pres poltic basc Fernando Alonso escriur: Hi ha una mare que sapropa per un carrer de Barcelona. Un rostre creuat per un cop de dolor. I un rebuig dirigit cap als periodistes: vosaltres ja heu jutjat i condemnat el meu fill. Ella s agent de la Policia espanyola per tamb s mare: una mare a la qual acaben de prendre el fill. En aquests moments membres del seu Cos estan torturant a alg que ha sortit dels seu propi cos. Mentre aix passa, els periodistes ja han dictat veredicte: el seu fill s un terrorista. La mare ha comenat, aix, a caminar per la drecera de la llum negra, per aquest laberint de miralls sense nima que no es poden creuar. Els qui es creuen els propietaris de destins de persones i pobles ens venen una realitat mentidera. Una veritat fotogrfica. Seleccionen el fragment escaient, enquadren, enfoquen i click! La instantnia s presentada com la Veritat. nica. Absoluta. Fora dels llindars de la imatge retratada no hi ha res. No ha dhaver-hi res ms. La Ra queda dins del permetre i tota la resta s barbrie.

Noms subversius i artistes trepitgen els marges fins a convertir-los en horitzons corbs, com ventres prenyats de futur. Els uns inics. Els altres innocus. Cal ser necessriament assass o poeta per atrevir-se a veure? Aix voldrien els apstols de lactual pensament nic. Aix pretenen. Sense ser ni una cosa ni laltra, la mare de Diego estar visquent la part de la realitat que probablement obviava fins al moment. Estar sentint exactament el mateix, exactament el mateix, que qualsevol de les mares dels centenars de presos poltics bascos. I, tot i aix, ella pertany a la Policia espanyola, un Cos docupaci en terra basca, un instrument de tortura sistemtica que, a ms, sha acarnissat en el seu propi fill. I s que el dolor no coneix bndols. Les llgrimes sn totes igual dabrasives. La sang sexpressa per igual en tots els idiomes. Per qu cal haver desgarrapar-se els budells abans datrevir-se a treures les benes dels ulls? Ben trist s que hagi de ser el patiment el que fa iguals les persones. No es va publicar mai a cap mitj.

102

103

Hemeroteca dels GAL


Sempre menteixen. Sobretot in situ, en directe i en calent. Anys desprs, les declaracions semblen cmiques o trgiques. Quan els GAL van matar Santi Brouard, pediatra de 64 anys dirigent dHB i HASI, qu deia la policia? Desprs duna vaga general que va paralitzar el Pas Basc, es va iniciar la investigaci. En les conclusions provisionals, el fiscal Valerio va assenyalar que creia que latemptat es podia haver evitat i que algun servei secret tenia coneixement previ dels fets. Abans daquestes declaracions, Valerio havia enviat una requisitria a tots els serveis secrets (CESID, SIGC, CGI, BCI) perqu facilitessin tota la informaci disponible. La petici va aixecar butllofes i cap servei secret va respondre. Valerio va ser destitut fulminantment i titllat de criptobatasuno. El ms curis s que Emilio Valerio Martnez de Muniain era un fiscal navarrs conegut pel seu antibasquisme visceral i el seu dretanisme rampant. Aix que van enviar Martnez Torres, capitost de la Comissaria General dInformaci, a redactar un informe adequat a les circumstncies. Martnez Torres, meravelles de la democrcia i la transici, era conegut sota el franquisme amb el sobrenom dEl Carnisser de Saragossa. Linforme que va redactar qu deia? s a dir qu deia la policia que muntava els GAL sobre els GAL? El 1984, un informe rems als jutjats per la CGI signat per Martnez concloa: la possibilitat de la participaci de lEstat no es considera ni com a mera hiptesi de treball. Sobre un atemptat de lextrema dreta deia: des de la perspectiva policial cal oblidar aquesta possibilitat. Sobre la possibilitat que haguessin estat els GAL tenia la barra de sostenir: aquest grup va assegurar que no intervindria en territori espanyol i fins el moment no es t constncia que hagin incomplert res del que anunciaven. Per tant, el Carnisser de Saragossa sostenia

que les hiptesis ms reals apuntaven a lautoria dETA o a la dun ajustament de comptes mafis*. I tema resolt. Fins 20 anys desprs, per, quan el tinent coronel Masa de la Gurdia Civil era imputat per lassassinat del dirigent abertzale. Lacte de processament del jutge Gonzlez Armengol cloa: ideat des de la direcci de la Seguretat de lEstat pel seu mxim responsable, finanat per ella, organitzat des de persones properes a lesmentat entorn i encobert amb ordres concretes i especfiques de paralitzaci de les investigacions comenades per comandaments policials. I aqu rau el problema. Que cal que passin dos, cinc, deu o vint anys per reconixer que mentien. En calent, en directe i in situ. Martxelo Otamendi reinvidica: No vull que daqui a 30 anys una Comissi de la Veritat certifiqui que em van torturar. Mhi nego. Vull justcia ara. Ara i aqu.

104

105

* VV.AA., La trama del GAL, Ed. Revolucin, Madrid, 1988.

Talps (6): pedritoanarka@hotmail.com


La filiaci real s Manuel Blanco lvarez per es fa dir Pedro. s membre del Cos Nacional de Policia espanyol. Des del 1992, com a infiltrat, es vincula a la solidaritat amb Amrica Llatina. El 1992 sintegra a la Red de Apoyo Zapatista (RAZ) de Madrid. Participa a les Trobades contra el Neoliberalisme a Madrid i Saragossa, al Frum Indgena de Valladolid i a assemblees del moviment antiglobalitzaci. Amb motiu de les cimeres de la UE, sota presidncia espanyola el 2002, incrementa la seva militncia. Va ser descobert mercs al curs treball del servidor alternatiu Nodo50, que va detectar les IP des de les quals els ordinadors de la Gurdia Civil i la Policia Nacional entraven al portal contrainformatiu. Des duna de les IP del Ministeri dInterior (195.76.172.14) Pedro es va confiar i emprava el seu correu personal com a militant: pedritoanarka@hotmail.com. Pedrito Anarka va desaparixer. La segent vegada que el van veure va ser al barri madrileny de Moratalaz, on t la seu la Brigada Central dInvestigaci. Lnica bona notcia s que la tcnica sempre t doble s i utilitats mltiples. Internet serveix perqu ells ens controlin. Per tamb perqu nosaltres els descobrim.

Fets allats?
Cada vegada que una fotografia filtra una escletxa de realitat, cada cop que una cmera de TV ens desvela certes brutalitats, cada volta que sescola una fuita dimpunitat en titulars, la mateixa cantarella oficial. Que s un fet allat. I les crniques de la repressi en democrcia ja sn les crniques de la concatenaci de successius fets allats produts per algun enemic en creixement geomtric. Fa 10 anys que rutllem aix: al desallotjament del Cinema Princesa lenemic era lokupa; a la UAB, Jarrai; a la desfilada militar, ETA; a la cimera europea, un black block que mai va aparixer. I finalment ens colonitzen la ment, fent-te pensar que un enemic irreal est, en darrera instncia, rere el fet allat real de torn. El que no s gens allat, sin fora estable, s la capacitat per fer oblidar socialment el que ha passat, anar diluint-ho i aconseguir que, al cap dun mes, ja ning en parli. Com a conseqncia de lassalt a la UAB i la consegent consigna un fet allat, lAlternativa Estel* va enumerar la llarga llista dactuacions policials dels darrers anys en lespai universitari. Malgrat tot va ser Snchez Fornet, secretari del sindicat policial SUP, qui va esmicolar la tesi ms recorrent de lEstat: de fets allats res. Pel SUP, tot raa en la lnia Valdecasas, una de les poltiques ms dures que mai shavia practicat. Ho deia un portaveu del sindicalisme policial. El refrany diu: Pensa malament i encertars. Una amiga diu: Pensa ms i encertars. Un altre suggereix: Pensa malament i et quedars curt.... I Woody Allen va concloure: s clar que minteressa el futur, s on penso passar la resta dels meus dies. Per les latituds salvadorenques, Monsenyor Romero havia deixat escrit: La justicia es como la serpiente, slo pica a los descalzos. I no cal dir que els policies porten botes. Sempre porten botes que els allen dels fets allats.

106

107

* VV.AA., Tornen els grisos, Alternativa Estel-El Jonc, Lleida, 1999.

Molt ms que 6
Mesos abans que la UE arribs a Barcelona el mar del 2002, la ciutat ja havia estat presa i shavia implementat lOperacin Ail Ail pel blau del Cos i per la dEspaa, segons el comandament de torn. Mentre el germ de Joaqun Sabina, cap densinistrament dels antiavalots, entrenava els seus vailets per a locasi, els agents del 6 amb el suport de milers dagents desplaats a Barcelona perimetraven fins el darrer dubte. A Lleida els Mossos es lluen amb un control antiterrorista desprs duna reuni del Moviment de Resistncia Global (MRG). Ja se sap: qui dubta s sospits; qui pensa, conspira. Policies darreu protegint lEuropa de les dues velocitats i una sola policia. Desprs que 500.000 persones prenguessin els carrers de Barcelona sota el lema Contra lEuropa del capital i la guerra, els policies desplaats van passar de la teoria a lacci la nit del 16 de mar. Detencions a dojo anunciant justcia rpida. I la cosa va anar tan rapidssima que 62 dels detinguts van resultar absolts. I mentre espervem la sortida dels detinguts, els policies madrilenys anaven sortint amb les motxilles i les bosses fetes. Shavien acabat les colnies. Fet i fet, aquell Espaa va bien va acabar la presidncia espanyola de la UE a Sevilla en un juny convuls. Quan arribaren els presidents europeus es van trobar una vaga general; lendem van esclatar cinc cotxes bomba a Andalusia; el darrer dia 100.000 persones van mobilitzar-se al carrer bloquejant una ciutat bunkeritzada i militaritzada sobrevolada pels avions AWACS de lOTAN. La normalitat democrtica en temps dAznar I El Gloris: Po Cabanillas entrant a les 08.00 al Congrs anunciant que la vaga era un fracs i que un pas aturat rutllava perfectament. Per demostrar-ho, portava un pas sota el bra: El Mundo, La Razn i lABC. Com a senyal de normalitat perqu havien sortit. I per tant el pas el pas dels esquirols rutllava. La resta ni tan sols existia. Per ells, encara, ni tan sols existeix.

Laboratoris repressius
En aquesta llarga guerra sostinguda contra els moviments socials sapliquen els principis de la guerra clssica: als pardals no sels pot deixar descansar. s un aforisme xins. Els esvalotes amb pals perqu no puguin descansar a les branques de cap arbre. I de seguida moren, amb el cor rebentat. A Terrassa, el Grup 6* va aplicar afectivament i efectiva aquesta tctica prctica. I el resultat va ser eloqent per devastador. La repressi deixa reprimits, per tamb un reguitzell descissions, dallaments, de relacions socials malmeses, de dubtes acumulats, de divisions sobre el que cal fer. Tot ben planificat: els cops, els efectes secundaris i els efectes a llarg termini. Fins i tot, el passar pastilles. Ben real: un agent del 6 ho feia al CSO Vallparads, tranquillament, promovent lxtasi. Millor drogats que mobilitzats. Ms exemples de la guerra preventiva. A Girona, els Mossos van fer el mateix amb el naixent moviment okupa, en la seva primera prova de foc desplegant-se a les comarques gironines. Ara, avui, ja no hi ha moviment dokupacions a Girona. No som pardals, el rec sanguini s fora alt i queden fora arbres arreu del territori Girona i Terrassa incloses per seguir respirant. I el cor encara s enorme. Enfront, disposats en formaci militar, els qui ens tracten com conillets dndies dels seus laboratoris repressius.
* Parboles de trnsits i transicions, un dels agents de la ramificaci territorial del Grup 6 a Terrassa, El Portugus, s exagent de la PIDE portuguesa, la sinistra policia poltica de la dictadura de Salazar, derrocada per la Revoluci dels Clavells labril de 1974.

108

109

Operacin Tambor
150 identificacions, 18 detencions, 10 passis per comissaria sense registre legal, sostracci de material informatiu i personal, un desallotjament amb diversos contusionats i ferits. Entre el 3 i el 27 de maig del 2000. Arran de les desfilades que es produiran a Barcelona el darrer dissabte del mes. Una, aplega 3.000 persones a Montjuc. s la desfilada fracassada de la Diada de les Forces Armades. Laltre, antimilitarista, ha ajuntat 70.000 persones en la manifestaci convocada una setmana abans. I el mateix dissabte, 20.000 ms protagonitzen el Festival per la Pau al Parc de la Ciutadella. A Sants, 2.000 persones ms es mobilitzen contra lexrcit. En els dies previs, la pressi policial nocturna s tan barroera que a Sants i a Grcia es decideix encartellar els carrers a plena llum del dia i a mitja tarda. La viglia de la desfilada militar ha estat desallotjada lacampada antimilitarista a la Plaa dEspanya, a 500 metres del ghetto on desfilar lexrcit. 150 agents, 43 furgonetes de la Policia Nacional i la Gurdia Urbana, amb lamabilitat ms habitual, han fet fora tothom i en camions de BCNeta shan endut totes les tendes de campanya, sacs de dormir i efectes personals. I han fet net. Dies desprs, a la Casa de la Solidaritat, lAjuntament de Barcelona decideix tornar tot el material, mig destrossat. De rigors civil linspector Royuela, famlia directa dels Royuela, acompanyat per un escamot dels UPAS i camions dels BCNeta!, torna el material davant els advocats. Tot trencat, per el tornen. No sabem qui s el responsable de batejar els operatius, per el desallotjament de la plaa Espanya el van anomenar Operacin Tambor, segons linforme policial redactat en un llenguatge fora casernari i on sadmet la creaci dun Gabinet de Crisi per a locasi. El mateix informe constata que han gravat ntegrament tot el desallotjament. O sigui, tots els participants enfilant cap a les bases de dades de lEstat per desafectes amb lExrcit. En aquells dies, el CESID tamb va acabar de lluir-se. Va trametre a les autoritats municipals i autonmiques informes pertinents sobre les protestes que alertaven de tots els perills imaginables. Perills que mai van arribar. Que se spiga, vaja.

Un dictamen del CIC


Portada de La Razn: Autobuses de Jarrai desembarcan en Barcelona para protestar por el desfile. Gloris. En pgines interiors reconeixen que noms shan detectat dos autobusos bascos: escolars en perode de colnies. Per hi ha gent que no t sentit del ridcul. O lha perdut. La pea la signa el redactor Jos Clemente que, en joventut, es dedicava a la noble tasca de llanar cctels molotov en les rengles del MCE. Ara redacta els comunicats que li envia el CESID. Ho va dir ell en la seva resposta al Consell de la Informaci de Catalunya. Tot aix de Jarrai li havia dit la Gurdia Civil. El CIC ha ems un dictamen, a petici de la plataforma antidesfilada, que conclou que larticle i portada de La Razn han vulnerat diversos preceptes i articles el codi deontolgic del Collegi de Periodistes de Catalunya. s del pitjor que li pot passar a un periodista. El CIC dictamina que Clemente ha mentit. Per La Razn prosseguir la croada. I l1 de juliol, un mes desprs, amb motiu de la manifestaci per lalliberament gai, lsbic i transsexual, publicar a tota portada: Miles de gays desfilan en Barcelona por donde se le prohibi al ejrcito. Piqu, en aquests temps moderns on tot ho tutela ETA, havia dit respecte a les iniciatives antimilitaristes: Veig ETA rere la protesta. I es va quedar panxacontent. Al mateix diari, a les planes dopini, Ansn com a mnim ens esbossava un somriure quan definia la transversalitat de la protesta contra la desfilada: organizaciones marginales, pacifistas de pitimin, seminarios de prostitutas, asociaciones de estudiantes tntricas, superverdes por amor al cao. Tot el que ell vulgui, per 70.000 antimilitaristes contra 3.000 militaristes. Futbolsticament, 18 a 1. Una pallissa. I tractant-se dun partit de les ganes de pau contra les ganes de guerra, no estava per una vegada gens malament. Gens.

110

111

Passadissos
Febrer de 1995. Han detingut la Maria Ferrer sota la llei antiterrorista. Quan ens nassabentem, confeccionem una pancarta al passads del Consell dEstudiants de la Facultat de Cincies Poltiques i Sociologia. Dem pots ser tu. Passa en Salvador Cards, professor de la Maria. Ja hi tornem, comenta resignat. Moix, cap cot, tristot. Com tots. Lendem, Maria Jess Izquierdo escriur un article durssim: Les vctimes negades del terrorisme dEstat. Convoquem una jornada de protesta a la UAB. Com a novetat, apareixen quatre jeeps de la Gurdia Civil. A El Pas, arran dels fets, Manolo Vzquez Montalbn escriu: Cuando pas a disposicin judicial, es decir, a disposicin de Garzn, y le comunic las vejaciones que haba sufrido, el superjuez ni se inmut, segn cita textual de la presunta vctima. No inmutarse quiere decir: a mi plim, yo duermo en Pikoln. A estas alturas de la modernizacin de Espaa ya no debemos cometer la ingenuidad de pedir peras al olmo. Hay que pedir logros democrticos sine qua non, desde la tristeza histrica de comprobar que la democracia no satisface derechos humanos tan fundamentales como el trabajo y la confianza en que hoy estamos mejor que ayer, pero mucho peor que maana. Sin confianza en la capacidad integradora del sistema, ni en las expectativas de futuro, al menos hay que exigir que no te pongan una bolsa de plstico en la cabeza, que no te peguen con una gua telefnica, que no te digan que violarn a tu novia si no cantas y que no amenacen con que te van a electrocutar los cojones, habida cuenta de que los hombres slo tenemos dos cojones para toda la vida y el cambio de sexo no consta entre los servicios del seguro obligatorio de enfermedad. Y hay que pedir tambin que los jueces, cuando les cuentes estas cosas, se immuten. A lAudincia Nacional els jutges segueixen dormint en Pikoln. A ells, la tortura, plim.

Garzn, terrorista?
Declaracions dun jutge: Aquell que diu que un menor s un terrorista i cal tractar-lo com a tal s, ell mateix, un terrorista. Garzn es queixa. 3.000 euros de multa pel jutge andals Joaqun Navarro, que no t cap intenci de desdir-se. Consulto la GEC abans de seguir. Terrorisme: dominaci pel terror. Acaba de cloure la Cimera Euromediterrnia. Ha durat dos dies. Impossible posar-se dacord en la definici del mot. Lescull s Iraq. Els pasos rabs es neguen a acceptar que la resistncia a locupaci ho sigui. Un Josep Borrell desconegut al qual un periodista angls ha deixat astorat preguntant-li per qu sha arraconat el catal a la cimera parla de processos de lluita armada. Dels EUA ni paraula. Locupaci colonial de lIraq i les bombes aliades sn, etimolgicament, terrorisme. Dominaci pel terror. Existeix, doncs i tamb, el terrorisme policac: la dominaci pel terror policial. I em ve un nmero al cap. El 6.

112

113

Espionatge industrial
El pis de dalt de la seu dHerri Batasuna s un pis franc del CESID. El balc denfront tamb. Fa anys que hi veuen un pilot vermell encs. La formaci de lesquerra independentista basca decideix renovar la centraleta telefnica. Quan arriben els operaris per canviar-la, astorats, decideixen no tocar res. Noms desmuntar el fals sostre per accedir a la installaci shan trobat totes les lnies punxades i connectades des del pis de dalt llogat el 1992 i comprat el 1994 pel CESID, enmig dun desgavell de cables i cablejats. Els operaris toquen el dos. Dos adults del pis de dalt tamb. Fugen. Deu anys continuats despionatge. Telfons, ordinadors, vdeo i desenes de micrfons. Sense cap ordre judicial. Egin accedeix a les trucades realitzades des del pis dels vens: telfons ertics, entre daltres. A costa dels fons reservats. LEquip dInvestigaci del diari basc descobreix un dels espies fugits a casa seva, a les rodalies de Madrid. Un altre a Vitria, a casa dels pares, tamb militar. Sn Mario Cantero i Francisco Bujn. Junt amb ells i en primera instncia tamb seran condemnats cinc anys desprs dos directors generals del CESID: Manglano (ja condemnat el 1999 per violaci massiva de la intimitat i posteriorment absolt) i Javier Caldern. Tots dos condemnats a tres anys de pres i inhabilitaci absoluta durant vuit anys. Extremadament rpid, el Tribunal Suprem absoldr onze mesos desprs els directors i noms condemnar per deu anys de delicte continuat i espionatge illegal a un sol agent. A dos anys i sis mesos de pres. Que mai complir. No cal dir-ho, s clar.

114

Dilegs a contracor (2)


Sona el telfon a lAmrica Llatina. Lescamot Jos Rucci de lAliana Anticomunista Argentina, la sinistra Triple A, est trucant a Eduardo Galeano: A ustedes los vamos a matar, hijos de puta. El horario de amenazas, seor, es de seis a ocho* respon. Penja i es felicita. Per no es pot aixecar. Est tremolant.

115

* Eduardo Galeano, Das y noches de amor y de guerra, Alianza Editorial, Madrid, 1998.

Espionatge industrial (i 2)
Octubre del 2002. Parlament dStormont, Belfast. Irlanda sota dominaci britnica. La policia truca a tots els mdia i els convoca a loficina parlamentria del Sinn Fin. Sacusa la formaci irlandesa despionatge al servei de lIRA. Escorcoll a fons i decoms de material que ser retornat intacte, ntegrament i estranya, dos dies desprs. El dany, per, ja s fet. Acaben de suspendre la limitada autonomia nascuda del procs de pau i han derogat les institucions. La situaci trontolla. Tres anys desprs la causa sestavella als jutjats britnics i els tres imputats sn exonerats. Innocents. La fiscalia anglesa ha retirat tots els crrecs. Es descobreix que qui ha embolicat la troca, el nmero 3 de loficina del Sinn Fin, s un agent dels serveis secrets britnics. Donaldson s un talp des de fa 20 anys. s lStormontgate. I lnic espionatge provat s el dels serveis secrets per rebentar el procs de pau. El procs es reprn, malgrat els intents de sabotatge. El Sinn Fin torna a insistir que la reforma dels cossos policials don ha sortit el muntatge s el gran tema pendent per reeixir en una pau justa i duradora. I que les majors resistncies es troben al si de la policia unionista. LInforme Stevens reconeix que al moviment republic irlands tenen 200 talps: entre daltres, 90 a Belfast i 30 a Derry. Per el ms preuat s Stateknife. Fa 30 anys que est infiltrat a la direcci de lIRA i el Sinn Fin. Cada ms, el MI5 li ingressa 120.000 euros mensuals en un compte corrent dun parads fiscal. I encara no lhan descobert.

Sinistra ra dEstat
El responsable anti-talps de lIRA s un talp de lMI5, el totpoders servei britnic al servei de la Corona. Per arribar fins al crrec ha liquidat dos companys. No de lIRA, sin talps de lMI5. Per guanyar-se la confiana. Astiz, lngel de la mort de la dictadura argentina, sinfiltra a les incipients Madres de Plaza Mayo el 1978 com activista en favor dels drets humans. I fa desaparixer la principal impulsora. La ra dEstat, les agendes ocultes, no tenen pas cap lmit. Mai. Ni en el temps ni en lespai. Ni en dictadura ni en democrcia. Sntesi uruguaiana a crrec de Galeano: La impunidad es la recompensa que se otorga al terrorismo cuando es de Estado. I encara diu ms: ...la democracia poltica suele mentir la realidad: lejos de reflejarla, la enmascara. Como ocurre en casi toda Amrica Latina, las estructuras econmicas y sociales del Uruguay no son democrticas, o peor, son antidemocrticas: salvan a poquitos y condenan a todos los dems. Las fuerzas armadas, que velan esas estructuras y aseguran su perpetuacin, acaban de salir de escena, pero siguen actuando detrs del teln. El sistema de represin, intacto, devora el cuarenta por ciento del presupuesto nacional. Los fusiles siguen apuntando hacia adentro, de acuerdo con la vigente Doctrina de la Seguridad Nacional, segn la cual la clase trabajadora es la amenazante fuente de todo peligro. El sistema, que genera violencia como quien transpira y que practica el terrorismo de Estado cada vez que lo necesita, no tiene escrpulos en utilizar la violencia terrorista como coartada de su mentira incesante. Pero comete delito de terrorismo quien advierte que una democracia vigilada y vaca de justicia no es una verdadera democracia? Induce a la violencia quien revela que una paz sin dignidad se parece demasiado a una guerra reprimida? la culpa de la cara la tiene el espejo?

116

117

Talps (7): Fernando Prez Lpez


A Madrid, flirteja la CNT i Cruz Negra Anarquista i sapropa a lesquerra radical i als moviments socials des del 1997. Diu que s catal, el seu DNI est expedit a Barcelona i posa que va nixer a Martorell. I com a pedigr, que ve de Barcelona, on sovintejava els centres socials okupats. Al Rastro madrileny sapropa als cercles de lAFAPP, organitzaci de familiars de presos del PCE(r), on acaba militant. Fins i tot, porta membres de lassociaci a la suposada casa de la mare a Barcelona, al carrer Guipscoa, on els atn una dona de 60 anys. Fernando desapareix el juliol del 2002. El pis s buida rpidament el mateix mes. Una operaci ha finalitzat amb la detenci de 14 persones acusades de terrorisme. Per fer pujar la credibilitat, lEstat no descansa pas: en els dos anys dinfiltraci a lAFAPP havia estat detingut dues vegades per enfrontar-se a la policia; vivia amb immigrants equatorians en un pis compartit; loci a Lavapis; concerts okupes al Laboratorio; salimenta a sopadors vegetarians. Tot ben alternatiu. Fins i tot s detingut i jutjat en dues ocasions. Una, en una mobilitzaci en suport a Mumia Abu-Jamal. Ser condemnat al pagament de 25.000 pessetes per agressi, que pagar la CNA. El 20-N del 2000, en una mobilitzaci antifeixista, torna a ser detingut, per resultar absolt. Fins i tot a la Festa anual del PCE a la Casa de Campo, Fernando imparteix una xerrada en nom de CNA. Quan es produeixen les detencions, amics i companys volen saber del seu estat. Les advocades pregunten al jutge Guillermo Ruiz de Polanco, que els respon que no hi ha cap detingut amb aquell nom. Mentrestant, la Gurdia Civil emet un comunicat titllant-lo de perills terrorista. Fernando s agent de la Gurdia Civil.

Fer-se el boig
Lagent 74.977, lamic Jordi, declara a jutjats per les tortures denunciades pels Tres de Grcia. Si fa no fa, el jutge li pregunta: Quin s el protocol de custdia dels detinguts? No ho s. El jutge obre els ulls: Vost s el responsable del Grup? hi torna el jutge. S. I mest dient que no coneix el protocol de custdia? Linspector 74.977 mira de rell ladvocat de lEstat que el defensa, que el mira com avisant-lo: no me lemboliquis, respon. El jutge hi torna: A veure, el responsable coneix o no els protocols de custdia? Passa un ngel, i 30 sants i el cel sencer, i en Jordi diu: B... a la quarta planta... I deixa de fer-se el boig.

118

119

Dubta de tot plegat


I qui escriu aix, no ser un infiltrat que vol desmoralitzar? Dubta. Dubta sempre. Que del dubte neix la llibertat.

120

121

Bojos i boges?
Des del corredor de la mort on porta 24 anys empresonat, lactivista afroameric Mumia Abu-Jamal ens diu: Hi ha qui diu que resistir-se al sistema s una bogeria, per el que s una autntica bogeria s no fer-ho. Qesti de criteri.

Pfies del 6
Als atestats per les detencions del 4 doctubre de 2004 a Sants, als del 6 sels ha colat la segona prova fefaent de lexistncia de bases de dades illegals. Quatre fulls amb dotze fotos cadascuna amb el segell del Grup 6. Fotografies dactivistes socials. 36 dells sense cap antecedent penal. Estan fitxats: pel que pensen. Per pensar autnomament amb lesquerra. I una ancdota: la llista s ms llarga. Tots els afectats sn de Sants. Per hi ha una persona de comarques que no hi pinta res. No quadra. Aquesta persona militant de Sant Cugat es diu exactament igual que una militant del barri de Sants, que no apareix al llistat. Mateix nom i primer cognom. Segona pfia que revela lamplitud de la base de dades.

122

Nominats
Els 36 fitxats illegalment convoquen roda de premsa. Han decidit anomenar-se Collectiu Nominats. Els advocats presenten una denncia a lestatal Agncia de Protecci de Dades per la illegalitat de la base de dades. La cap de premsa de la policia ho nega tot: diu que no hi cap base i que, tot plegat, s una casualitat. Una casualitat amb causalitat dEstat. Ja ho va esclarir Churchill: En poltica no existeixen les casualitats i si existeixen han estat perfectament dissenyades i calculades.

123

Llistes negres
Per nosaltres, la primera prova que et fitxen pel que penses va ser el 1999 en seu parlamentria amb motiu dels fets de la UAB. Mayor Oreja es persona amb la llista llista negra de 10 estudiants rebels. Com amb el franquisme, segon viatge pel tnel del temps en una setmana. Desprs de la crrega, la llista negra. Per cap dels nois t antecedents penals. La tinc aqu per qui la vulgui consultar diu a micrfon obert el ministre. La llista inclou els dubtes ideolgics dels implicats, les seves militncies poltiques i les seves estades per vacances. Cap de les tres coses s delicte, per ara. Primeres reaccions: lexministra Margarita Robles sescandalitza, ladvocat Mateu Segu tamb. Tots dos suggereixen als afectats querellar-se. Tots dos coincideixen que estem davant fitxers illegals de carcter ideolgic. Assessorat per algun jurista, Mayor Oreja ho nega lendem, diu que no hi ha cap llista. Per fa tard. El seu servei de premsa ja lha filtrat a La Razn, El Mundo i lABC. Els seus preferits. Enrique Figueredo, alumne avantatjat del comissari Arrbola, satreveix a publicar-ne tres inicials amb biografia personal a ledici catalana dEl Mundo.

Bocamolls
En parallel, David Bonet, sotsdelegat del Govern, afirma a Tele 5: Sabem que sensinistren en tctiques de guerrilla urbana amb Jarrai. Si ho saben, per qu no els detenen? On paren les proves? Per qu no actuen?

124

125

Oficina de premsa
Jarrai aqu. Jarrai all. Jarrai a la sopa. Un fil informatiu aix de dir que tot s Jarrai. En la primera etapa, el Grup 6 descobreix en la premsa el roc a la faixa per carregar a tort i a dret. No s si han llegit Chomsky. Ho dubto. Per el 1937, la patronal americana va elaborar els mtodes cientfics per trencar una vaga. Era lexitosament batejada com a la frmula de la vall de Mohawk. La vaga a Johanstown (Pensilvnia) era indoblegable. Ni els matons ni el pistolerisme rutllaven. I el capital va descobrir les campanyes de premsa. Dos dies de mentides en paper i les fbriques reobrien. 60 anys desprs, la frmula de la Vall de Mohawk saplica discretament des dels despatxos oficials de la Via Laietana. El Grup 6 elabora el mtode cientfic per carregar-se els somnis dels moviments alternatius, amb especial predilecci pels comunicats de premsa que periodistes acrtics sempassen alegrement. Rodes de premsa recurrents, oportunes, encetant nous objectius, inaugurant nous estigmes i esbiaixos. Sn de Jarrai, bramen. Tots els altaveus meditics anunciaren la bona nova. I noms una una periodista de Catalunya Rdio tindr la deontologia de trucar a lorganitzaci juvenil basca per recollir la seva opini*. La resta de periodistes copia literalment el que la policia dicta. Sense adonar-se que sn emprats per a una determinada tctica policial de satanitzaci i estigmatitzaci. Molts junta-lletres, a ms, es van sumar voluntriament a aquesta particular guerra a lalternatiu. A veure qui la deia ms grossa: de la semilla de Jarrai que es llegia a La Vanguardia el 14 doctubre de 1999 es va passar directament, amb el temps, a la cantera dETA. Des daleshores sabem que tenim alguns policies amb ploma. I alguns periodistes amb porra.

126

Organigrama
Detencions a crrec del 6 de tres militants independentistes. Militen en una organitzaci poltica. En Jordi xuleja: Qui s el responsable decologia? i estn un full. s lorganigrama de lorganitzaci. Surten els noms i totes les responsabilitats. Una radiografia del repartiment de tasques en el treball collectiu. Per hi falta la comissi decologia. No els hi falta pas. Perqu no nhi ha. s una plaa vacant. La resta, ho saben tot.

127

* El portaveu entrevistat va informar ben tranquillament que tenien relacions poltiques formals amb organitzacions juvenils com ara Maulets, la PUA, les JERC o els CJC.

Telefonistes (2)
128
11-M. Ha sido ETA. A una banda de laparell, Jos Mara Aznar. A laltre, tots els directors de mitjans de comunicaci de masses, que es foten de morros lendem amb una portada cortesia de La Moncloa.

ngel Berrueta
s la vctima 198 de l11-M. s forner i es diu ngel Berrueta. A ms s membre de lassociaci Gurasoak, de familiars de joves bascos empresonats. T dos fills a presons espanyoles. El 12 de mar una vena del bloc li intenta penjar un cartell contra ETA a la seva botiga adduint que s lautora de la massacre de Madrid. Ell shi nega. I ella diu que ja sho trobar... La dona puja a casa seva i ho explica al marit i al fill. El marit, Valeriano de la Pea, s policia espanyol, escorta dalts crrecs dUPN, entre ells el diputat del PP Jaime del Burgo. Pare i fill baixen a la botiga i sense cap paraula disparen cinc trets al forner. El fill a ms lapunyala sdicament, un cop ja mort. Un any desprs tots tres son condemnats a 20, 15 i 10 anys de pres. La dona ser alliberada dos mesos desprs pel TSJN, que labsoldr dels crrecs dinducci a lassassinat. La inductora, segons el jurat popular, viu ara dos pisos damunt de la famlia Berrueta. Berrueta s la vctima 198 i Kontxi Sanchiz la vctima 199. Lendem de lassassinat, en una protesta a Hernani contra la mort dngel Berrueta, Sanchiz de 58 anys rep limpacte duna pilota de goma. No ser atesa pels agents de lErtzaintza i morir hores desprs.

129

Faxos, mentides i cintes de vdeo (4)


Operaci contra lislamisme. Roda de premsa estellar. xit policac. A la taula, una pistola. Una sola, per que lendem protagonitza totes les fotografies que acompanyen les crniques. Posteriorment, la pistola desapareix dels atestats policials. No se nha decomissat cap ni una. s la pistola dun policia, que ha pensat que sense pistoles la imatge de loperaci no fa patxoca. Rara avis del periodisme, un article dIgnacio de Orovio a La Vanguardia ho desvela.

Islamistes (1)
En els darrers anys, les operacions contra el fonamentalisme islmic no han parat, cada cop amb titulars ms grans. Avui hi ha 139 presos a lEstat com a conseqncia de les successives detencions. Per ja shan produt ms de 250 detencions sota la legislaci antiterrorista. 104 han sortit en llibertat sense crrecs. s a dir, detencions a lengrs. Alony, periodista dAl-Jazeera, ha estat condemnat a 7 anys. La Federaci Internacional de Periodistes protesta per un judici amb proves febles i una condemna exagerada i desproporcionada. Reporters sense Fronteres, des de Pars, aixeca acta de protesta. A propsit de la condemna, Montserrat Domnguez escriu a La Vanguardia: Mai sabr si amb Alony peco dingnua o de no fer prou per defensar un collega duna decisi judicial abusiva. S s qu jo tamb hagus entrevistat Bin Laden*. Alony va entrevistar lhome ms buscat i el fiscal suggereix feblement que hauria fet favors per aconseguir lentrevista. Domnguez recorda que Pedro J. va entrevistar ETA, que Cymermann a Antena 3 ha entrevistat sucides palestins abans dimmolar-se i que a Telemadrid entrevistar expresos dETA va costar el crrec a uns quants directius. Tal vegada s la Doctrina Vinader aplicada al fonamentalisme islmic. O que en temps de guerra, la guerra de les mentides simposa. Hi ha un neguit ests de qu s el que passa realment, de saber que no ho entenem tot, dun estat de confusi teledirigit que precisament provoca parlisi social. I que, informativament, sintetitza lhumor dun periodista argent: Cada cop ens informen de ms coses, per no ens assabentem de res. Thomas Mann ja havia escrit: Lanticomunisme s la beneiteria ms gran del segle XX. Ja veurem com acaba aix de lantiterrorisme.

130

131

* M. Dominguez, Hablamos de periodistas y terroristas, La Vanguardia, 30-09-2005.

Islamistes (i 2)
Hi ha el comando Dixan, hi ha costelles trencades, hi ha la detenci de lOsama, un company de Santa Coloma. Hi ha gent absolta i alliberada. I gent empresonada fa 2 anys que no sap encara de qu lacusen. Hi ha condemnes tamb. I hi ha teletips on es diu, literalment, que el detingut veia Al-Jazeera. En fi, que hi ha de tot. Desconcerts i indefensions. Un altre cop denncies derrors en les traduccions de lrab de converses telefniques 100 hores de conversa en el primer judici que connecten amb la falta de mitjans que va concretar el comissari Rafael del Ro i amb la manca de traductors rabs de les terminals dels serveis secrets espanyols, manifestada desprs de l11-M. A propsit de les operacions i el clima enrarit, Vicent Partal fila prim lcidament: El record de les moltes vegades que lAudincia espanyola sha inventat histries tremendes que desprs no ha pogut provar de cap manera, em fa ser caut. No dic que no siga veritat. Dic que sona molt gros, molt desproporcionat, i que magradaria de fiar-men, per que no em puc conformar amb les declaracions que fa el ministre de torn cada vegada que detenen islamistes perillosos. Vegem les xifres dels ltims fets: vint detinguts, dimarts; tres detinguts, el 3 de gener; dinou, el 21 de desembre; un, el 15; set, el 9 del mateix mes; i onze, el 23 de novembre... En dos mesos lAudincia ha ordenat la detenci de cinquanta-cinc presumptes terroristes islmics. I de tots, nha dit que eren perillosssims. Qu voleu que diga? Em sembla impossible, tot plegat, i em recorda massa la prctica de detenir tothom, que tantes voltes ha aplicat lAudincia al Pas Basc o als anarquistes.

132

La diferncia principal s que, en aquests altres casos, hi ha una xarxa social, ms o menys gran, que qestiona coses, fa preguntes, contrasta, indaga, protesta, difon versions diferents o es manifesta. Hi ha aquesta xarxa en el cas dels islamistes? Hi ha ning que en spiga res? Jo, no, i em preocupa. Islamistes o no, aquesta gent sn ciutadans daquest estat, conciutadans meus. Si han delinquit, no tinc res a dir-hi, per si sn vctimes dels abusos de lAudincia Nacional espanyola, com ho ha estat tanta gent des que aquest tribunal dexcepci es deia dOrden Pblico, aleshores s que em preocupa, perqu tota agressi a les llibertats civils mafecta. I clou: (I una pregunta provocativa que no t res a veure amb aix que acabo de dir, per que no em puc guardar al pap: si la invasi de lIraq va ser considerada illegal per la comunitat internacional, combatre una ocupaci illegal s terrorisme?) A propsit de lescamot Dixan, quan un suposat ntrax va acabar sent sab de rentadora, Gregorio Morn va escriure: El hijo de puta annimo del Ministerio del Interior que redact la nota debera ser destituido y juzgado. Y los periodistas que lo copiaron deberan volver a la Facultad de Periodismo.* Impecable i implacable.

133

* Gregorio Morn, El Poder y la Gloria, La Vanguardia, 22-02-2004.

El nom exacte de les coses


2 de desembre de 2005. SMS al mbil: Llegeix en Mills a El Pas. Fa molt de temps que no llegim el grup Prisa, des que vam assumir els versos de Jorge Reichmann a El da que dej de leer El Pas*. Tot un poema. Per lSMS s de ladvocada Gemma Calvet. Imprescindible, doncs, llegir-ho. I Mills ho aborda i ho borda: La Cumbre Euromediterrnea de Barcelona concluy con una condena sin paliativos al terrorismo. El problema es que sus participantes no se pusieron de acuerdo sobre el significado del trmino. Tampoco es que se movieran en una ignorancia absoluta. Todo el mundo sabe, por ejemplo, que secuestrar un avin y lanzarlo contra un edificio habitado es un ejercicio de terrorismo (y de los ms salvajes, por decirlo todo). Hay cosas, en fin, que saltan a la vista. El problema es cuando desciendes a los matices. Es terrorismo, por ejemplo, invadir un pas bajo la coartada de que representa una amenza que luego se demuestra falsa? Es terrorismo emplear armas de destruccin masiva, como el napalm o alguna de sus numerosas variantes, contra la poblacin civil de una localidad del pas indebidamente atacado? Se podra calificar de terrorista, pongamos por caso, la entrada en Faluya? Es terrorismo secuestrar a persones y recluirlas en limbos legales como Guantanamo? Es terrorismo la tortura? Son terroristas las crceles secretas denunciadas por la prensa norteamericana? Es terrorismo resistirse a la invasin de una potencia extranjera? De qu hablamos cuando hablamos de terrorismo? A la Cumbre Euromediterrnea no fueron invitados (al menos que uno sepa) acadmicos, ni lingistas ni filsofos. Estos profesionales habran ofrecido con mucho gusto a los polticos una buena definicin de terrorismo. Pero

es que nosotros necesitamos una definicin a la carta, es decir, una definicin que no nos incluya. Si a Al Capone le hubieran pedido una definicin de gngster, habra solicitado lo mismo. Es muy humano. Y ah est el problema. La definicin de gallina incluye a todas las gallinas, y la de mesa, a todas las mesas, y la de hombre, a todos los hombres. La de terrorismo, inevitablemente, incluye a todos los terrorismos. La definicin es un invento diablico, porque explica el significado de las palabras con la exactitud con la que un cronmetro divide en 60 partes un segundo. La definicin es un arma de destruccin masiva de la mentira, del engao. Hay una solucin, y es calificar de terrorista la definicin de terrorista. Todo se andar.

134

135

* Jorge Reichmann, El da que dej de leer El Pas, Hiperin, Madrid, 1997.

793
s el nombre de denncies per tortures a lEstat espanyol lany 2004. Recollides acuradament per la Coordinadora per a la Prevenci de la Tortura. En el que va dany, en aquest novembre de 2005*, quasi 550 denncies. Dues denncies diries. En lmbit de la tortura com a xacra, qu ha canviat des del 14-M? El PP era ms barroer. Hi ha dues frmules: eradicar la tortura o eradicar els denunciants de la tortura. Els nts de Franco van optar per la segona: i van clausurar la pgina web de la degana Associaci contra la Tortura, fundada el 1980, entre daltres, per Fernando Savater. 100 milions de multa en funci de la Llei de Protecci de Dades. Hipotecats econmicament. No hi ha denncies; no hi ha tortura. Muerto el perro, se acab la rabia. Morta la cuca, mort el ver. Tan quirrgics com Milln Astray: cncer extirpat. Mentrestant, des de Mxic i a la pregunta dun periodista de La Jornada sobre el darrer informe dAmnistia Internacional, Aznar li respon, literalment, que ell sen riu. El periodista pren bona nota i publica a quatre columnes: Aznar se re de la tortura. Deontolgicament impecable. El periodista, s clar.

La vctima s botx
Crescuts amb la majoria absoluta, el legionari de Crist ngel Acebes canvia les tornes de la invisibilitzaci de la tortura. Del silenci cmplice es passa a la guerra oberta contra els denunciants. Queda decretada la persecuci de la vctima, que saplica immediatament. I per primera volta en dcades, un ministre dInterior hispnic convoca una roda de premsa per parlar sobre la tortura. Com a Estat, Acebes es querella contra Martxelo Otamendi per collaborar amb banda armada, per seguir el manual dETA en denunciar maltractaments i violncies homfobes. I tot rutlla tan b que en Martxelo declara abans a lAudincia Nacional per aquest delicte de collaboraci que no pas a lAudincia de Madrid on va interposar la denncia per tortures. De postres, la jutgessa madrilenya ni el citar: arxivar la denncia directament. El manual de la tortura de veritat s el que tenen a Interior els aparells de lEstat i que funciona amb sinistra puntualitat i srdida i reiterada monotonia. Com abordar la tortura?: primer negar-ho tot, dir que la vctima menteix. Si algun jutge ho contradiu, la rutina de la dilaci judicial: allargar-ho el mxim. Si per algun error estadstic, el jutge 5 o 20 anys desprs, aquesta s la clivella condemna, el torn dels indults. Acebes ha escurat el cam: a ms, des dara, qualsevol vctima que denunci pblicament tortures ser considerada immediatament membre o collaborador dETA i denunciada com a tal. Torquemada al segle XXI.

136

137

* Linforme de la Coordinadora per a la Prevenci de la Tortura (CPT) eleva finalment a 596 les denncies per tortures de les quals ha tingut coneixement lany 2005. Un 20% de les denncies shan produt als Pasos Catalans.

Com demostrar que no hi ha tortura...


Theo Van Boven s Relator Especial per a la Qesti de la Tortura de les Nacions Unides. En una agenda carregada, est preocupat per Guantnamo i la Xina. Vol visitar-los, per cal invitaci formal del pas. Apareix una legaci diplomtica espanyola insistint que visiti lEstat espanyol. Addueix que no est en les seves prioritats. Per el PP insisteix. Insisteix tant que, finalment, transigeix. Abans darribar, a lavi, s rebut amb un article a lABC anunciant que Van Boven arriba per demostrar que a Espanya no es tortura i les denncies sn falses. Benvingut, que et diuen. Abans, al seu despatx a Ginebra, tres espanyolets lintenten ensinistrar sobre qu cal fer, qu cal dir i qu li diran els enemics de la democrcia. A ms, li faciliten una llista dorganitzacions illegals amb les quals no hauria de reunir-se. A aquest holands errant que viu a Maastricht, se li gira feina i la mosca se li posa al nas. A les reunions oficials percep una hostilitat poltica ben elevada. A les cantonades de les hores nocturnes es troba amb acadmics i fonts independents. I emet un informe ben preocupant i diametralment oposat als designis del Poder, als desitjos del PP: la tortura a lEstat espanyol no s sistemtica, per tampoc espordica. El PP shi torna. Tensi poltica i ofensiva diplomtica. Plovent mentides, situen Van Boven en la contaminaci de lentorn etarra. A la Comissi de Drets Humans de lONU, tota la delegaci espanyola saixeca i sen va quan presenta linforme. Al ms pur estil de les repbliques bananeres. El Govern dAznar escridassa que les seves recomanacions sen van directament a la paperera. I trenquen els contactes amb la relatoria de lONU. Loperaci planificada denginyeria diplomtica del PP se nha anat en orris. I sha capgirat la truita de cap a peus. Segurament, amb algun acomiadament: el del funcionari que va suggerir la via Van Boven per demostrar que no es tortura. Perqu el vaig convidar...?, deu pensar encara.

138

Cmplices de la tortura
Operaci Egunkaria torturant la llibertat dexpressi. Erasmo, pgina 3, El Mundo: Repetir 500 veces que Espaa empieza en Irn y acaba en Algeciras no es tortura. Es hacer los deberes. Alberto Belloch: Este tipo de personas no necesitan de ningn estmulo negativo para dar toda la informacin que se les requiere. Wolfowitz a lespanyola. Lassessor de Bush fa anys que demana que es legalitzi la tortura. La tortura ja no s un delicte, segons lexministre, noms un estmul negatiu. Per la frase s ms perversa encara: assumeix que altres si que ho necessiten. Xarop de bast. Perqu qui es pot creure que un militant, per dir-ho aix, arriba a un interrogatori i ho diu tot alegrement? Sho pot creure alg? A la dcada dels 90, Ramn Cotarelo, catedrtic de Cincia Poltica de la UAM catedrtic, remarco, escrivia a El Peridico de Catalunya: estos etarras, que a la segunda hostia ya cantan. Com a mnim, les reconeixia. Les hsties.

139

Van Boven
Dos anys desprs, Van Boven torna a visitar lEstat espanyol convidat per organismes de defensa dels drets humans i collectius socials. Recorda els dies de la guerra al Relator i reconeix els fonaments del tarann ZP: cap de les seves recomanacions ha estat acomplerta, implementada o estudiada. Nesmenta cinc: no suprimir ni la incomunicaci ni els rgims dallament; no elaborar un pla general especfic per impedir i suprimir la tortura; no investigar les denncies amb promptitud i eficcia; no realitzar cap reconeixement ni reparaci a les vctimes; i no haver ratificat ni aplicat el nou protocol facultatiu*. Van Boven, per, reconeix que han canviat dactitud, han restablert el contacte i han dit que analitzaran les recomanacions, per mantenen les mateixes reserves sobre linforme. Per escrit, i respecte a les recomanacions emeses al seu informe, li recorden per rebutjar-lo que aquest no va ser votat per la Comissi de Drets Humans. I tenen ra els diplomtics de ZP... perqu a la Comissi dels Drets Humans de lONU mai es vota cap informe de cap visita a cap pas. s la diplomcia hispnica, brillantment preparada. Mentrestant, Theo Van Boven va obrint els ulls com a plats quan se li comenta que lactual Defensor del Poble, Enrique Mgica, s qui va dissenyar el rgim FIES-Control Directo, el sistema dallament ms ferstec de les presons espanyoles. En poltica comparada, s si fa no fa com si posessin un del Grup 6 com a Sndic de Greuges, a investigar les denncies per tortures. Quan es tanca aquest llibre, la cosa encara continua enlaire. Sha signat el nou Protocol, per no sha implementat cap recomanaci per eradicar la tortura i deixar de discutir-nos sobre si nhi ha proves o no. I aix que la frmula Van Boven s ben senzilla: llums i taqugrafs en les clavegueres de lEstat i en els espais dexcepci, incomunicaci i allament. Perqu amb llums i taqugrafs, la tortura esdev tcnicament polticament del tot impossible.
* El protocol va ser finalment aprovat labril de 2006, per encara no sha impulsat ni implementat.

Vamos a ver, apaga esto un momento


Un periodista australi fa de cor grec i aixeca acta de la realitat de la tortura. Sha rellegit amb preocupaci les conclusions de Van Boven. Ha decidit viatjar i visitar lEstat espanyol. Conixer la situaci in situ i en directe. Assisteix a les jornades per a la prevenci de la tortura al Collegi dAdvocats de Barcelona organitzades per la CPT el febrer de 2006. Parla amb advocats, jutges, vctimes, organismes de drets humans, coordinadores preocupades i solidries. Com pertoca, decideix tamb entrevistar lEstat i cercar les raons de laltre. Concedeix lentrevista Antonio Camacho, secretari dEstat per a la Seguretat, assegut al seu despatx oficial dalguna avinguda madrilenya. El periodista australi, David OShea, comena a indagar, preguntar, aprofundir. Al seu davant, el manual negacionista dInterior respon. Transcripci literal: David OShea: Respecto a los ciudadanos vascos detenidos bajo el rgimen de detencin incomunicada, est de acuerdo que ha habido incidentes de tortura? Antonio Camacho: Vamos a ver. Lo que no se pueden hacer son generalidades. En cada uno de los supuestos hay que investigar si se han producido o no se han producido torturas. David OShea: Vamos a ver algunos ejemplos entonces. Porque tengo muchos ejemplos. Muchos. Antonio Camacho: Usted me puede contar las denuncias que han hecho esas personas. Lo cual no quiere decir que eso sea una investigacin seria. En cualquier pas europeo, las investigaciones serias son las investigaciones judiciales, en donde de la manera ms adecuada y con las garantas suficentes para

140

141

142

todas las partes en un proceso, puede investigarse este tipo de hechos. Esta investigacin puede ser una investigacin periodstica pero no la investigacion que requiere un Estado de Derecho asentado como es el nuestro. David OShea: Evidentemente tambin hay mucha gente y muchas organizaciones, incluso Human Right Watch, The Council of Europe (Consejo de Europa), Amnistia International y 37 grupos reunidos en Barcelona que estn de acuerdo en que hay tortura bajo la detencin incomunicada. Antonio Camacho: Vamos a ver, en qu pas no se han denunciado casos de tortura dentro de los que formamos parte de la Unin Europea? David OShea: En la UE, hasta donde yo s, el sr. Theo Van Boven, ex relator, ha dicho que en Irlanda del Norte s que haba. Pero que, ahora, Espaa est recibiendo la mayora de las denuncias. Camacho ja no pot ms ni amb lallau de realitat ni amb lefecte Van Boven i perd els papers. Aixeca el bra i ordena malcarat: Vamos a ver, apaga esto un momento. El periodista australi shi nega: No, no. Per Camacho ordena: Corta, corta un momento esto y vamos a plantear los trminos de la entrevista. Corta, corta, un momento. Vamos a ver, corta... En aquell precs moment, en el reportatge ems el 5 dabril de 2006 pel prestigis canal australi SBS al programa Dateline*, es veu una altra m dInterior que entra des de fora de plnol i es disposa a consumar definitivament lapagada informativa. Curiosa frmula hispnica de tallar en sec amb la tortura.

Una reuni al Senat


Tal vegada el tarann i s una idea purament personal i subjectiva s que et diguin que no et pensen fer ni cas. Per amablement. Educadament. Cabdal va ser la darrera reuni protagonitzada per Van Boven, que es va realitzar el segon dimecres de febrer al Senat, desprs de lxit de les jornades de la CPT a Barcelona. Es reunia a la Cambra Baixa amb el president, el senyor Javier Rojo. Noms tres ancdotes per restar sis dies plorant. De pena. Primera. Noms arribar, la cap de protocol informa que els membres de la CPT no podran assistir a la reuni. I els foragita. Bona aquesta. Diuen que noms pot entrar el traductor que paradoxes de les escletxes i el treball voluntari s tamb membre de la coordinadora. Segona. En la reuni, Javier Rojo sestrena literalment tot dient que en els darrers 25 anys no hi hagut ni un sol cas de tortura a lEspanya democrtica autobombo pels nvols i que no est gens dacord, per respecta, linforme del relator. Theo fila prim amablement: li recorda que lEstat encara no ha ratificat ni implementat el darrer protocol contra la tortura, que estableix nous mecanismes i eines per eradicar-la. Rojo s ms barroer: lnic torturat en aquest pas s lEstat. El mur impenetrable de la lgica antiterrorista. Hora i mitja de discrepncies. Rojo diu que noms hi ha una excepcionalitat curiosa: que es denuncia falsament per desprestigiar lEstat. I aquesta s lnica excepci coneguda. Tercera i adu-siau. Quan marxen, la cap de protocol intenta, endebades, apropiar-se de les notes del traductor. De lacta de la realitat de com el president del Senat nega la realitat als mateixos nassos del relator mundial contra la tortura de lONU, que sap llat i coneix fil per randa i fins al detall la teoria de la negaci que empren els governs de mig mn. En el seu comiat, esperanat per la fora de la societat civil i desencoratjat per les respostes institucionals, Van Boven clou: hi ha el risc que tot segueixi igual. Seguiu treballant... Per la plena llum i pel so dels taqugrafs. Perqu sense ells, la tortura continuar sent una crua realitat a les cantonades de la democrcia, que passar desapercebuda als despatxos oficials, on el poder de torn sempre dir que s pura ficci. Un poder que lnic que voldr eradicar seran els denunciants, no pas la xacra del maltractament cruel, inhum o degradant. La tesi del Poder: sense denunciants no hi ha denncies. Curiosa

143

* El documental australi Spanish Inquisition es pot consultar al web de la cadena SBS (www.news.sbs.com) i el tall esmentat a www.youtube.com.

lluita pels drets humans on noms es combaten les vctimes i on la tortura noms s una tecnologia del poder per extraure, quan cal, informaci amb mtodes cientficament planificats. Desprs, i tamb, els temps de la democrcia batent rcords: el desembre del 2003 es va emetre finalment sentncia condemnatria ferma i inapellable contra agents de la Gurdia Civil acusats de torturar salvatgement 7 ciutadans bascos el 20 de novembre de lany... lany 1980. 23 anys i un mes desprs. Res de nou sota el cel, doncs: aqu oficialment no es tortura, perqu sindulta la realitat perqu esdevingui ficci... Per aix el gener de 2001 Aznar indultava catorze gurdies civils (un reincidents) condemnats en ferm per diversos delictes de tortura. I per aix el gener de 2006, el Consell de Ministres de Zapatero indultava quatre policies acusats de torturar un ciutad senegals a Galcia. La realitat contra la ficci. Permanentment, encara.

Desfilades
El 1984, un magistrat basc va fer desfilar literalment tota la caserna de la Salve a Bilbao. Els gurdies civils arriben en tropa. El gener del 2004, una jutgessa fa desfilar 20 UPAS pels jutjats de Barcelona. Tots dos casos per intentar identificar els presumptes autors dun delicte de tortura. Els advocats ja fa temps que van certificar un canvi destratgia estatal per evitar aquestes desfilades. La comissi dels delictes sinvestiga all on es comet la infracci. Els detinguts sota la llei antiterrorista eren interrogats al mateix Pas Basc, al museu dels horrors dIntxaurrondo. Per en un punt dinflexi canvien la rutina: la persona detinguda s immediatament traslladada a Madrid. Sostenen que els jutges que treballen al Pas Basc estan contaminats i sota pressi. I s all, en la provncia on la persona ha estat torturada, on sha de cursar la denncia. Des daleshores totes les denncies (no) sinvestiguen a Madrid, on no hi ha jutges desafectes ni contaminats i cap magistrat es juga la carrera per un ciutad basc torturat. Amb lanestsia mental que provoquen els professionals de lantiterrorisme, quin jutge madrileny satreveix a esmenar la tortura?

144

145

I els poltics no hi poden fer res?


5 anys desprs de ser salvatgement torturada, Agurtzane Juanena escriu El que em restava per dir, per traslladar els neguits i les pors de la vida quotidiana duna persona esclafada per la llosa implacable del Poder. 25 anys desprs escriu i parla. 25 anys desprs fa pblic el seu testimoni. A la presentaci absncia de dolor aquesta professora ni tan sols hi s. Per ella, per, parla lescriptor basc Joxe Azurmendi. Que per ella diu: Per desgrcia, en la vida pblica, sovint sembla que seguim vivint en els temps dels nazis, com si no hagussim aprs res daquella experincia (excepte els mtodes): alg denuncia haver sofert tortures i els poltics i les institucions pbliques exigeixen proves a la vctima. Si no disposa de proves, fan com si estiguessin excusades. Pel que sembla no veuen en aquesta impotncia de la vctima una denncia contra ells mateixos, encara que s precisament aix, si ho mirem amb una mica de lgica. Que una persona pugui ser torturada es deu al seu total estat dindefensi, i s constitutiu de tal estat que no pugui presentar proves. s, doncs, un sarcasme que els poltics exigeixin proves a la persona torturada, quan a ells (al poder legislatiu) i a ning ms es deu, primer, que hi hagi tortures, i, desprs, que no hi hagi proves. Refugiar-se a demanar proves a la vctima s la soluci del poltic que no vol solucions. No voler afrontar la seva responsabilitat com a poltic. s lexcusa del poltic de pa sucat amb oli que sap perfectament que la tortura existeix i es nega a fer-hi alguna cosa: la vctima no pot provar res, ell no hi pot fer res. Aix creu poder rentar-se les mans. Per els primers responsables de la tortura sn els poltics. Desprs que han estat denunciades una i altra vegada les condicions que fan possible la tortura, el fet que els poltics partits, governs es neguin una vegada i una altra a canviar-les indica clarament que volen que hi hagi tortures, i aqu rau la clau del problema i de la soluci [...] Estant les coses com estan, s molt ms urgent intentar, entre tots, que la tortura no pugui ser possible que intentar

buscar proves desprs que ocorri i castigar els culpables. Per per impossibilitar la tortura, s necessari canviar la nostra cultura poltica i social, abans que res canviar urgentment les lleis, que fan impossible provar a la prctica la tortura existeixi o no existeixi i que garanteixen, per tant, la impunitat. La llei no ha de castigar la tortura, ha devitar-la... Davant de la impossibilitat de fer-hi res, no farem res? El Govern no hi pot fer res? Mentre sigui aix, potser la tortura no sigui sistemtica, per s s acceptada de facto pel sistema. Davant la tortura, com que no shi pot fer res, no farem res? La pregunta encara, encara a casa nostra, resta oberta i ressona amb fora.

146

147

No hi ha proves?
No hi ha proves, escup Acebes. Que ho demostrin, brama el PSOE. Les denncies sn falses, diu Roldn durant les Olimpades. Arxivat per manca de proves: lacnica sentncia judicial habitual. No hi ha proves? Com recordava Azurmendi a la presentaci del llibre dAgurtzane, aix s exactament el mateix que va dir Creu Roja Internacional a la comunitat internacional el 23 de juny de 1944, desprs de visitar el camp de concentraci nazi de Theresienstadt/Terezin*. El metge sus Maurice Rossel, de 27 anys, arriba en missi oficial per les pressions exercides per Sucia i Dinamarca respecte al parador dels jueus deportats des dels pasos escandinaus. El metge sus no hi veu pas res a la ciutat-gueto del nazisme. I no noms no hi veu res sin que qualifica el gueto com a ciutat extraordinria que viu quasi amb normalitat, per cloure amb lafrimaci que si aquest informe ajuda a desvetllar en alguna mesura el misteri que envolta el camp de Theresienstadt, shaur acomplert lobjectiu . Rossel, cofoi, remet les seves fotos personals, amb nens jugant al parc, al ministre dExteriors alemany Eberhard von Thaden. El ministre nazi li respon: far s daquestes fotos en el cas que algun estranger sadreci a mi alegant els suposats horrors de Theresienstadt. I en fa s: el portaveu del III Reich mostra les fotos en roda de premsa per desmentir la propaganda que lenemic est fent sobre el tracte als jueus afincats a Europa. No hi havia proves, s clar. Per Creu Roja Internacional tamb va visitar Dachau, Buchenwald i Ravensbrck el 1943. I va seguir sense veure res de res. Fins i tot, per sorpresa i sense avisar, Maurice Rossel es va personar a linfern dAuschwitz, on li van denegar lautoritzaci per entrar. Linforme diu que s un indret terrible, que ha vist persones que eren noms ulls, per que no observa cap violaci de la Convenci de Ginebra. Tres mesos desprs hi torna, aquest cop autoritzat, pren nota i esclareix oficialment que les cambres de gas no sn res ms que rumors. No hi ha proves del contrari.
* La lcida intervenci dAzurmendi on es recull aquesta visita de Creu Roja als camps de lhorror nazi est publicada ntegrament com a prleg al llibre del TAT (Grup Basc contra la Tortura), Informe 2003. La Tortura a Euskal Herria, TAT, Hernani (Gipuzkoa), mar de 2004.

148

Fins i tot, un mes abans de lalliberament, el 6 dabril de 1945, Maurice Rosel visita de nou Theresienstadt alertat per Ginebra, que ja havia rebut linforme de lhorror escrit pels jueus eslovacs Wetzler i Rosenberg, fugits del camp. I, cop rere cop, va seguir sense veure absolutament res. Aquell darrer informe qualificava el camp dexcellent. Mentre lHolocaust ja shavia consumat del tot i noms li quedava un mes de vida. Avui, a Guantnamo, a Abu-Graib, a Puerto de Santa Mara o a Quatre Camins tamb segueix sense haver-hi proves. Noms rumors dnimes i cossos trencats. Al respecte, Azurmendi recorda tamb un text de Carlos Santamara, el 1983, sota linflux del frau de la transici i les illusions frustrades i els desencants: Pretendre una demostraci duns fets que prviament han estat collocats en condicions dabsoluta indemostrabilitat s una autntica canallada jurdica. Azurmendi explicita la poltica generalitzada de loblit sobtat: els mxims responsables dels majors crims sempre tenen xit a aconseguir no saber res. Malgrat que tots sospitem i sabem del cert que Bush, Acebes, Roldn i el ministre de torn que vulgueu sempre ho saben tot. I els seus esforos van encaminats nicament a evitar que mai hi hagi proves. Per poder fer la roda de premsa recorrent i poder dir amb indignaci: no hi ha proves, les denncies sn falses i que ho demostrin o ens querellarem. La srdida i sinistra cantarella de sempre. Que no canvia i s sempre igual. Pura rutina provada i comprovada de poder. De Poder absolut.

149

La prova del cot Exterminis


Brecht havia escrit: Hi ha moltes maneres de matar / poden clavar-te un ganivet al ventre / treuret el pa /no curar-te duna malaltia / ficar-te en un mal habitatge / abocar-te al sucidi/ torturar-te fins a la mort per mitj del treball / dur-te a una guerra / noms unes poques daquestes coses estan prohibides al meu pas. Al nostre petit pas han mort 1.000 presos en deu anys. La SIDA t una incidncia del 5% i el VIH del 25% en la poblaci presa. Acaben de matar tres persones a Castelldefels en latracament a una joieria que ha trasbalsat el poble. Un pres truca al Bon dia, Catalunya de Josep Cun, emprant la seva trucada setmanal, i conclou: Lo duro no s la crcel, es la vida. Pilar Rahola de hooligan per la cadena perptua intenta desmentir-lo: I vost per qu est pres? Ha matat alg? Yo nunca he matado a nadie, yo slo atraco bancos. Cun respon tallant-lo en sec: No em faci ara un debat fcil sobre el capitalisme. Fins que no obrim el debat fcil sobre el capitalisme el dinero que te salva / es el mismo que asesina, que canta Fito s ben possible que tot segueixi ben igual en lmbit de la crnica negra i les tristes violncies quotidianes. Ha arribat el tripartit. Pacte del Tinell. Bentham havia escrit: si voleu valorar laven civilitzador, mireu les presons. Escoltem els plans tripartits desquerres pel 2010: 3.000 places de presons ms per seguir empresonant la pobresa. No pas per eradicar-la. Felicitats, doncs, de deb. Cap novetat. Laissez faire: la mateixa lgica actuarial del conservadurisme penitenciari ms reaccionari. Poltiques de final de canonada com recorda Joan Subirats: el que sobra a les escombraries. A una piscina francesa de Toulouse-La Mirail shi pot llegir Una piscina ms s un hospital menys. Equaci jacobina que demostra el fet i no fet i la termodinmica social de les causes i efectes de les desigualtats. I que el temps passa factura i revista. A tots els ex Bandera, PT, OIC i PSUC que ens governen. Ja som tot all contra el que vrem lluitar quan tenem 20 anys. Lepitafi del poeta mexic Pacheco respecte a la generaci del 68 aplicable a les nostres contrades. Sobre la rovellada mania dinaugurar noves presons lhistoriador Jos Mari Lorenzo Espinosa va escriure: No eren aquests flamants llicenciats en Dret, advocats joves, justcies democrtiques, la sal de la Terra, la revoluci permanent, la generaci prometedora, el fil poltic que va treure la llengua al franquisme? No van aprendre als llibres clandestins, des de la Bblia fins a Neruda, que la necessitat de (palaus de) Justcia s la manca digualtat i llibertat? No ens garantien als despatxos, en lhora clandestina, que tot seria diferent? Haurem de plorar amargament cada cop que construeixen un Palau i no s dEsports, de la Msica o de la Cultura... Ms encara si els que linauguren sn ells. Els nostres militants de toga dahir. Haurem desquinar-nos la roba cada cop que sincrementen els pressupostos del Ministeri de Justcia i afins. Sempre que es projecta una pres o samplien les que existeixen. s la prova de la claudicaci duna generaci que va prometre fer inservibles presons i jutjats. Ho va escriure ja fa 13 anys*. Seguim igual o pitjor: amb la pobresa disparada. I disparant a la pobresa a base de macropresons.
* Reforma azul sobre pasado rojo, Egin, 4-11-1993.

150

151

Esculls penitenciaris
Les presons catalanes estan farcides dultres. No empresonats, sin treballant-hi. Tots els qui shi interessen, saben que el principal problema per modificar les poltiques penitenciries rau tamb en el cos de funcionaris de presons. Un escull ultra insalvable. Corporativisme en creixement geomtric. Perqu el mapa sindical penitenciari el segueixen protagonitzant les opcions ultres. Prop de 500 carcellers, liderats per Manuel Allu (condemnat per maltractaments pel TSJC per uns fets ocorreguts al DERT el regim catal similar al FIES de la pres de Quatre Camins) i ngel Colmenar (jutjat i condemnat per maltractaments el 1999*). Els durs de les presons catalanes provenen de lantic funcionariat franquista un altre trnsit pacfic a la democrcia i han mantingut els postulats ultres, reaccionaris i antisocials. En els seus escrits interns, lloen la duresa del sistema nord-americ. Primer des de la USIP, posteriorment a la secci sindical de presons dUSO. Desprs a CATAC-Presons. Ara, des de la UGT. El 1996, la USIP va realitzar una visita oficial al Security Criminal Justice Department de Texas, responsable dun dels sistemes penitenciaris ms durs del mn, que acumula permanentment denncies per violaci de drets humans, condicions de vida pauprrimes, control panptic, segregaci social i extermini psicolgic dels presos. La delegaci sindical estava integrada per Josep Maria Font, secretari de Relacions Exteriors. Font va estar vinculat en el passat a lorganitzaci neonazi CEDADE, al VI Komando Adolf Hitler i va ser president de lEsglsia de Satan a lEstat espanyol. Gent perillosa. No ho diem natros. Ho diu la mateixa policia, que el qualifica com extremadament perills, dideologia nazi. A ms, Font shavia posat en contacte amb una societat secreta anomenada OTO a Matar. Els seus membres eren instruts per Christian Bouchet, dirigent del Front National de Jean Marie Le Pen. Per Font avui allunyat de tot plegat no s lnic. Vctor Casado va ser el secretari general de la USIP fins el 1993. Va ser detingut i condemnat per estafa i empresonat a Guadalajara. Jess Beltran, advocat de la USIP, s un reconegut en els ambients falangistes barcelonins.

Aquesta s la realitat, quan es mira una mica de prop. I per aix els maltractaments i les tortures a les presons no sinvestiguen. Els ultres sempre es mouen per evitar-ho, amenacen amb trencar la pau i extorqueixen qui calgui anunciant tensi interna. Fins i tot es mobilitzen per evitar que en Titot, cantant dels Brams, ofereixi un recital a Can Brians. Redacten un informe titllant-lo de radical que eleven a la direcci, que sho empassa i el ratifica sense miraments. Fa anys que els informes dels ms diversos organismes que denuncien aquesta situaci samunteguen a despatxos oficials. Per en el nom de la pau a les presons, doncs, els gestors i gerents del tripartit transigeixen i van mirant infinitament cap a una altra banda. Per no haver de mirar ni actuar contra uns ultres que imposen la llei del silenci entre els quatre barrots, les quatre parets i els quatre murs de les nou presons catalanes. Nosaltres tamb anem fent. I els anem pagant el sou. Mes rere mes. A tots. Intramurs, als ultres que campen com els plau. Extramurs, als que els manen mirant a laltra banda.

152

153

* El funcionari que va testificar en contra seva va ser traslladat de pres per por a represlies.

Quatre Camins: impunitat2 (al quadrat)


La Conselleria de Justcia reconeix maltractaments i agressions greus a 26 presos en la repressi al mot de Quatre Camins el 30 dabril de 2004. Per arxiva la investigaci davant la impossibilitat desbrinar qui en sn els responsables. Impossible a Quatre Camins, farcit de cmeres, centre de control panptic? Els agressors sn funcionaris, ho sap un nen de tres anys. O sia, el tripartit constata tortures a 26 presos. Sospira, creua els braos i mira cap a una altra banda. La rutina de sempre. No fer res. I Quatre Camins esdev el smptoma de la impunitat del sistema. De la impunitat del sistema a casa nostra. Als nostres morros. Amb els nostres calers.

154

Ressaca de Quatre Camins


Fets: el nostre govern reconeix tamb que 205 funcionaris, corporativament, van citar-se per entrar a sac a la pres a reprimir el mot. Poltica de fets (consumats): ho deixa en la ms absoluta impunitat. En canvi, els presos implicats han estat traslladats, segregats i dispersats. Molts en rgim dallament. Difcil trobar-los. Difcil comunicar amb ells per esbrinar el succet. Els presos sn els nics que paguen plats trencats. Agust dHipona ja ho havia suggerit: Si els governs prescindeixen de la justcia, qu en queda sin una banda de lladres i pirates? Queda exactament, per omissi i obstrucci a la justcia, una bona colla de lladres i pirates imposant una violncia arbitrria. Que duen per comparsa, en aquest cas, una muni de carcellers. Que maltracten, apallisen i torturen un mnim de vint-i-sis presos. Vint-i-sis presos del mn del mercat lliure. Del mercat lliure que empresona la pobresa.

155

Minority Report
Jon Abril s periodista de la televisi local de Bera de Bidasoa. Est filmant davant lAudincia Nacional com entren en vehicles policials uns joves detinguts al seu poble dies abans. Shi apropa un policia i li requereix la cinta. Comenar el malson. En la guerra preventiva, la realitat supera la ficci. I supera a bastament Minority Report, el film nord-americ que futuritza la previsi de la comissi del delicte quan passa pel cap del malfactor. A Abril lacusaran dun delicte futur i futurible de collaboraci amb banda armada. Dun delicte no consumat i mai coms. Diran sense cap mena de prova que pretenia passar la cinta dels cotxes entrant a lAudincia on es veuen les matrcules a ETA. Aquestes matrcules es veuen a totes les televisions pbliques i privades. Per els rigors de la guerra preventiva estrenada per Bush sn aix. Aix de gratuts. I a ms revestits amb lembolcall de nou xit policac. De nou cop a ETA. Un any desprs, el fiscal proposa pactar. O sobre judici oral i senfronta a una pena de 8 anys o pacta un any de pres sense ingrs. Abril ha de decidir si tota la vida tindr antecedents per collaboraci amb ETA o si sasseu a la banqueta dels acusats. Sense garanties, amb una sentncia preestablerta. En una Audincia Nacional que mai admet errors Quasi plorant, firma el sensesentit del pacte. On est la sortida exactament?

Estrasburg pel folre


Una sentncia recent del Tribunal Europeu de Drets Humans dEstrasburg assenyala que per garantir els drets processals cal conixer els motius pels quals el processat es nega a declarar en un judici. s el que passa al macrosumari 18/98 que jutja a lAudincia Nacional 54 ciutadans bascos, que es neguen a declarar a les preguntes de la fiscalia i lAVT. Els jutges, per, es neguen a sentir les raons poltiques que motiven el silenci. Iigo Iruin recorda als tres magistrats del tribunal la sentncia duna jurisprudncia internacional que els obliga a escoltar les raons de laltre. Per som a lAudincia Nacional, tribunal dexcepci espanyol, i la presidenta ngeles Murillo li etziba: Amb independncia dall que digui el Tribunal dEstrasburg, aquest tribunal diu que no li interessa conixer els motius pels quals no contesta. s a dir, que es passen els drets processals i el Tribunal dEstrasburg pel folre, per lArc del Triomf i per tot el passeig de la Castellana. Malgrat tot, Joxean Etxebarria intenta explicar-se. Per sorpresa seva, abans que respongui, la mateixa magistrada tanca de cop la declaraci: Vost no s dETA, no? Doncs ja est. Les defenses protesten en va per la sobrevinguda doble personalitat duna jutgessa que tamb declara pels processats. La magistrada addueix desprs que les respostes sn impertinents. Per qualsevol estudiant de primer de Dret sap que les respostes, legalment, mai poden ser impertinents. Aquesta categoria noms queda per a les preguntes, que el jutge pot declarar pertinents o no. Per mai les respostes. Excepte a lAudincia Nacional, s clar. Que per aix est: per esmicolar drets civils molestos, estats de dret impertinents i respostes socials incmodes.

156

157

Treva lingstica
Judici a Jarrai-Haika-Segi. Audincia Nacional. Aitziber Prez, una de les 32 encausades, respon les preguntes en euskara: diu que militava en una campanya contra les ETT. En euskara: ETT-ak (eteteak). La traductora confon cacofonies i tradueix: ETA.... Aitziber posa uns ulls com plats. Fins i tot el jutge ho entn: Senyora! ETT s Empresa de Treball Temporal. Quan sacaba la sessi, el jutge sapropa als periodistes dels diaris bascos Gara i Berria i els sondeja sobre si estarien disposats a assumir la traducci del judici. Que amb aquests traductors no hi ha manera... Shi neguen. Tot un smptoma: cap ciutad basc amb prou coneixements deuskara vol treballar com a traductor al cau de lAudincia Nacional. Que asseu a la banqueta dels acusats a mig Pas Basc en un judici poltic contra la part ms activa, solidria i dinmica del jovent basc. Per cert, lAitziber, jove activista contra la precarietat laboral, ser absolta en una sentncia de la prpia Audincia Nacional que dictaminar que Jarrai no s ETA ni s una organitzaci terrorista. Desprs danys i panys sostenint exactament tot el contrari.

Coses que passen quan tot s ETA (1)


Les primeres sessions del judici contra lentorn social dETA* sn dignes de Ionescu. En un absurd continuat, noms es parla de bacall, de muntanyisme i de cors sospitosos de cantar en euskara i, per tant, prxims a KAS. Per com havem de finanar a ETA si la nostra empresa tenia prdues?. Ni hi havia calers per enviar a ETA. Ni tampoc tenem la seva adrea. rem quatre socis. Jo, un dIU i dos del PP. Ja li vaig dir a la policia durant la detenci: vosts creuen que amb aquesta economia es pot finanar res? Un dels agents em va dir: Ja es veu que no. Sn noms algunes de les respostes i sn les coses que passen quan tot s ETA. I a sobre es pretn demostrar. Tot est traspaperat a lAudincia. Les proves numerades no arriben, tot s confusi, apareixen documents que ning coneixia i, a sobre, a les defenses els falten 100.000 folis de la investigaci policial que mai han vist i que no els faciliten. Finalment, la intervenci del Consell de lAdvocacia Basca, del Consell General de lAdvocacia Espanyola i del propi president (!) de lAudincia Nacional forar la suspensi del judici per resoldre les vulneracions del dret a la defensa. Abans de la suspensi, lnica nota dhumor de la sala ha estat la de la transcriptora amb les seves traduccions hilarants. De sobte interromp en veu alta i diu, amb la seva alegria habitual: Ah! Sn vasos serigrafiats! Porta tota la sessi escrivint bascos serigrafiats. Una Comissi Internacional dObservaci, encapalada per ladvocat catal August Gil Matamala, conclou esgarrifant-se: No sha de suspendre el judici, el que cal s anullar-lo.
* Entorn concebut per Garzn i aplicat als espais sociopoltics pblics que reivindiquen la independncia i el socialisme per al Pas Basc. Automticament i perversa esdevenen membres dETA per coincidir en els objectius poltics. Tota la informaci sobre el macrojudici als 54 ciutadans bascos a: www.18-98plus.org.

158

159

Coses que passen quan tot s ETA (i 2)


Jarrai a Barcelona. Jarrai a Madrid. Jarrai a Astries. Jarrai a Galcia. Jarrai a Valncia. Jarrai a la sopa un cop ms. Du ni do amb el responsable dorganitzaci de Jarrai. Quant estrs. A Catalunya no sen perden una. Jarrai al cinema Princesa brama Valdecasas; els cadells de Jarrai a lAutnoma opina lvarez Cascos; Jarrai i els Grups Y* a Sants al 12 doctubre de 1999 pel sotsdelegat del Govern David Bonet; ETA a la desfilada antimilitarista segons Piqu; Batasuna mou els fils de la Contracimera de la UE a Barcelona anuncia La Razn citant fonts ben informades. Som-hi!: pel broc gros que no ve dun pam. Des del dit acusador de Prusi! contra la Comuna de Pars al fantasma ds comunista! de la cacera de bruixes, poc sha avanat. La tecnologia del Poder satanitza i crea estigmes. Aqu, per les nostres contrades, el dit inquisidor era el crit histric de sn de Jarrai!. La teoria de la pesta i els apestats de bell nou, que rutlla amb fora eficincia. Aquest ha estat el conte preferit per generar pors teledirigides i lanatema central per criminalitzar qualsevol cosa que es mogus. Tot i que no cal ser politleg per esbrinar que no sha de militar a Jarrai per anar a una manifestaci, fer una barricada o enfrontar-se a la policia. Fins i tot el 2005, quan Jarrai arrib a Sabadell, malgrat que fa anys que lorganisme estava illegalitzat. En aquesta ocasi, s de Jarrai un menor de 14 anys que estava enganxant adhesius amb el lema Estil Bustos? No, grcies. s de Jarrai, per, noms segons La Vanguardia. LAlbert Gimeno sha tornat a lluir.

Sabadell no s Hernani
David D., menor de 14 anys, ha estat detingut per posar adhesius contra lalcalde. Sent exactes: enganxines contra lestil de governar de lalcalde. Maniobra barroera de loficina de premsa de lAjuntament que canvia les tornes i presenta les vctimes com a botxins. Sn els mtodes cientfics per canviar la realitat. Ms rebombori. A lesclariment de lescndol contribueix solidriament i decisiva lOleguer Preses que dedica el gol al menor. Per La Vanguardia ja ha dit que el jove dna suport a Jarrai, perqu ha signat un manifest en defensa dels drets civils i poltics de la joventut basca davant un judici que s un atropellament jurdic. El que no diu i obvia deliberadament s que el manifest el firmen tamb poetes com Kirmen Uribe, periodistes com Mariano Ferrer i mitja plantilla de la Reial Societat. Els pares i els advocats del menor envien un burofax a La Vanguardia exigint el dret de rplica abans demprendre accions legals. Es parla amb la periodista que ha escrit la nota, que esclareix que ella no ha fet la pea separada que parla de Jarrai. Les mans secretes de les redaccions. Circuit de rutina, segur: un policia truca a en Gimeno i li diu: El xaval ha firmat tal manifest. Laltra es pensa que s un scoop exclusiu, per el manifest s ben pblic i s a internet. Per acrixer lescndol, Gimeno multiplica la connexi i escriu: tamb dna suport a Haika i Segi. Com si fossin tres suports diferents, quan es tracta dun nic manifest pel judici JarraiHaika-Segi. Jordi Juan, redactor en cap, comunica als advocats que es rectificar una notcia fora desafortunada. I aix ho fan un dissabte de maig. I per ensim cop, Jarrai es torna a esvair.

160

161

* Lexconseller Atutxa ha reconegut recentment en una entrevista que el mot de Grups Y, anatema que es va estendre i socialitzar a bastament com a eina de criminalitzaci per vincular joventut basca i ETA, va ser en realitat un terme fabricat i inventat des del seu Departament per endurir laposta repressiva. Amb el temps tot sura.

Dos minuts i tensorren


Parlant de lestigma de Jarrai, un altre periodista de La Vanguardia ens comenta els efectes fulminants de la connexi basca: Thi barregen i, en dos minuts, than arrunat la vida.

Coses que segueixen passant quan tot segueix sent ETA


Que Kafka s Kafka i lAudincia Nacional s lAudincia Nacional ja se sap. I que el macrosumari 18/98 cada cop sassembla ms al club de la comdia, doncs tamb. Des de que va comenar: el ja lluny 21 de novembre de 2005 a la Casa de Campo madrilenya. El maig passat, quan declaraven els testimonis catalans periodistes, diputats, activistes socials en suport de la tasca sociopoltica pblica, coneguda i reconeguda dels processats, la jutgessa va tornar a provocar la rialla desintoxicant. El sr. Ciemen que pase a declarar. I tothom rient per les butxaques. El sr. Ciemen no pot venir va respondre sorneguer ladvocat. Humor contra la repressi. I ms somriures. El ms curis de tot plegat, per, s que dies abans dos policies de pais shavien presentat a la seu de la histrica entitat catalana preguntant... pel sr. Ciemen. Els ressorts dels serveis dinformaci de lEstat, rutllant a la perfecci. Quan sescrigui la histria del disbarat judicial a lEstat espanyol, el sumari 18/98 contra la dissidncia basca tindr un lloc al pdium. Merescut, malauradament. El sumari instruit fa 17 anys sassembla cada cop ms i el verb assemblar s pura concessi lingstica a una reedici del judici de Burgos. Peritatges amb proves del tamany del sol: acusen Askasibar de ser de KAS. Els advocats demanen veure lnica prova: s un informe de lErtzaintza. Desprs dhores de recerca entre la paperassa el troben: linforme curt (i curtet) noms assenyala: Askasibar s de KAS segons una tertlia de la cadena SER. Brillant investigaci. Per llogar-hi cadires. Per a Askasibar li demanen 14 anys. Que no s cap broma.

162

163

Quosque tandem Kafka?


164
En aquest judici contra la dissidncia basca, la premsa hispnica tamb es llueix amb la seva prepotncia. El dia que declaren els processats de la Fundaci Joxemi Zumalabe acusats del delicte criminal de promoure la desobedincia civil lliuren un exemplar dEl Procs de Franz Kafka al tribunal. Tots els processats duen una samarreta on es llegeix Quosque tandem Kafka?. I la periodista dEl Mundo li pregunta a la portaveu: Escolta,... qu significa Kafka en euskara?.

Perfils: Valdecasas o lart de dimitir cap amunt


En un Estat (de les coses) on el verb dimitir no se sap conjugar, aquestes coses passen. I passa que sindulten els torturadors, que els senyors del GAL passen tres hores a la pres, que li posen medalla a Melitn i que a qui ms violncia organitzada ha desenvolupat els darrers anys a Catalunya la van nomenar ministra. Julia Garca Valdecasas, al Ministeri dAdministracions Pbliques. I aqu, totes contentes. A la Delegada se lin va anar tant la m amb el moviment antiglobalitzaci, el juny del 2001, que lascens va haver desperar i desprs dun darrer any discretet, contenint-se i en silenci, sen va anar a servir a la capital del regne. Julia Garca Valdecasas Salgado s, per davant de tot, la filla del seu pare: don Francisco Garca Valdecasas. El rector franquista de la Universitat de Barcelona va ser el nan feixista que, impasible el ademn, va expulsar exactament tota la Universitat de Barcelona, obligant a rematricular-se

165

166

milers dalumnes. Conten molt males llenges que la filla tamb va pagar la factura de la repressi paterna i que alguns estudiants van optar, de rbia, per tirar-la a lestany de la Universitat. Inspectora dHisenda fins el 1995, va ser nomenada per designaci personal dAznar a lautonomia hostil catalana. El dia de lestrena ens va llegir un discurs en catal fontic que alg li va escriure, per que no va evitar el ms espants dels ridculs. Perqu fins aleshores, Julia, nascuda a les elits de la burgesia barcelonina oligrquica i endogmica, metaurbana i metafalangista, ni parlava polac ni emprava el catal en la intimitat, demostrant que la normalitzaci s, sobretot, una qesti de voluntat i respecte i no de recursos econmics o origen geogrfic. La delegada, doncs, porta 62 anys de burgesa i no sap catal, que s tot un smptoma del que es cou a les altes esferes del Poder. Endogmica tamb, es va casar amb Jaime Garca Aoveros (fundador dUPN), qui, per cert, va deixar el PP per discrepncies per la dreta. Abans, na Julita shavia llicenciat en Farmcia, havia passat els noranta als butacots de la Junta Directiva del RCD Espanyol i, de poltrona en poltrona, ens va arribar a la Delegaci amb prou mals auguris. Mals auguris que es van comenar a acomplir el 28 doctubre de 1996, quan es va estrenar al Cinema Princesa helicpter incls amb una legi dantiavalots. I des de llavors, doncs ja saben: poltica de fermesa, discursos de parlisi i a pals, fins i tot amb la pastanaga. De fet, ning com ella va generar un consens tan ampli i infranquejable a loasi catal. Qui no ha demanat algun cop la dimissi de Garca Valdecasas? Va reinventar la poltica dordre pblic del franquisme, va tractar la ciutadania com a enemic interior a controlar i sotmetre i va redefinit qualsevol mobilitzaci com un acte de delinqncia organitzada. Adalil de la guerra meditica (el seu cap de premsa tricornial Eladio Jareo va ser nomenat director de RTVE a Catalunya), va fer venir per repartir candela el sheriff de lExpo92, Francisco Arrbola, denunciat per ordenar foc real en les manifestacions de protesta contra el V Centenari el 1992 a Sevilla. Julia va acabar fregant la paranoia obsessionada amb la presncia de jarraitxus a Catalunya, que va ser el conte preferit amb qu ens va estar amaant. Per com ni els contes ni els comptes sortien, va posar dos dels seus a cremar ETTs a Terrassa dient que venien del Nord a exportar know-how revolucionari. La cosa va acabar estavellant-se als jutjats i, tants anys defensant limperi de la llei i lordre perqu sorts la desagrada

sentncia 101/99, que li va venir a dir textualment que els seus informes sassemblaven massa als de la Brigada Poltico-Social del Franquisme. Valdecasas una mena de Thatcher a la ca, de tambor i pandereta va marxar a Madrid arrossegant un saldo repressiu per guardar a la memria collectiva i que sapujava a ms de 700 detencions. Especial afecci va tenir Julia a trencar els somnis i la cara al moviment dokupacions, per la veritat s que ho va provar tot: independentistes, antifeixistes, antimilitaristes, agricultors en lluita i una rbia malaltissa contra la immigraci pobra. Al final, la senyora delegada de ferro ha plegat amb una querella judicial fracassada que gaireb lasseu a la banqueta dels acusats. Va anar a plegar a Madrid, ms tranquilleta, com a ministre. Per el seu equip shi va quedar. Federico Cabrero, exportaveu del Cos Nacional de la Policia, mai va marxar; avui s el cap de seguretat de la Delegaci del Govern. Eladio Jareo, lexcap de premsa, programa actualment dibuixos animats a TVE. A ms, el seu relleu immediat, Susanna Bouis, i els seus minyons avui sota les ordres del Rangel de torn van seguir demostrant amb creixent eficincia que shan aprs b la lli de criminalitzar gratis, repartir estopa a tort i a dret i tallar la respiraci als qui segueixen pensant amb lesquerra. Lli que segueixen aplicant puntualment. Avui. Encara. Aqu.

167

Paraules per a Julia


Julia Garca Valdecasas, la delegada de ferro, que va esdevenir el smbol duna poca i va encetar letapa de canya a la dissidncia, vingui don vingui, est avui greument malalta. Pateix alzheimer, una fotuda i refotuda malaltia que afecta la memria, els records i el sistema central nervis. I que afecta, durament i sobretot, els familiars. El pitjor, per, no s lalzheimer biolgic de lexdelegada. El pitjor, pensem, s lalzheimer poltic dels qui sense patir malalties ho obliden tot, provoquen amnsies collectives i segueixen imposant silencis legislats. De la bona part de la classe poltica a qui se lin foten els drets humans, la desigualtat social i la imparable misria mundial. Ja ho va dir un del PP enxampat en conversa telefnica pel Cas Naseiro: Estic en poltica per forrar-me. A laltra banda de laparell, en la conversa entre membres de la direcci del PP al Pas Valenci, linterlocutor reclamava que necessitava enriquir-se. Linterlocutor era Eduardo Zaplana. I s lactual portaveu del PP. Val la pena retenir-ho i no oblidar-ho.

Alerta Solidria
Alerta Solidria, organitzaci antirepressiva de lesquerra independentista, ens fot la bronca. Diuen que estem obsessionats amb Julia Garca Valdecasas, quan noms s una titella la cara pblica de la repressi. I que la repressi no s qesti unipersonal, sin sistmica. Que van passant els noms i els mots i les peticions de dimissi, per queden les poltiques de control de la seguretat dEstat. Inalterables. I per aix, grcies a Alerta Solidria, aquest llibre no es diu Lera Valdecasas. A pals amb la pastanaga. Apresa la lli sobre repressors i repressi, i on rau el rovell de lou, cal insistir que el 6 tamb s noms un nmero.

168

169

Desprs de Valdecasas, Valdecasas?


Ells presumeixen que amb el canvi de color, canvia tot. Uns quants que no canvia res, noms el color. Nosaltres no presumim res, noms volem tastar els canvis de forma real i efectiva. Per aquest tast no acaba darribar mai. La llarga matinada del 14-M, davant la seu del PP del carrer Comte dUrgell i davant 6.000 persones exigint la veritat, els caps de les unitats antiavalots ja intercanviaven els cromos i feien juguesques sobre com canviaran els comandaments policials si guanyaven els socialistes. Un dells, Arregui, decidir no carregar davant la protesta pacfica daquella nit llarga. Mesos desprs ser condecorat pel nou govern. Sis mesos i 20 dies desprs del 14-M, per, un any desprs del Pacte del Tinell, agents policials rebenten els timpans dun detingut a la comissaria de Sants. Sn agents del 6. Hi ha hagut quatre detinguts acusats de sabotatge. Dos menors romandran empresonats a la Trinitat 51 dies. Mai durant lera Valdecasas dos activistes dels moviments socials alternatius havien estat segrestats durant 51 dies. Mai. Un informe adreat als diputats catalans a Madrid denunciant aquesta situaci porta el suggerent ttol: Desprs de Valdecasas, ms Valdecasas? La pregunta, no cal dir-ho, s retrica.

170

Altres paraules per a una altra Julia


Goytisolo per tots nosaltres: Otros esperan que resistas, que les ayude tu alegra, que les ayude t cancin entre sus canciones. Nunca te entregues ni te apartes, junto al camino, nunca digas: no puedo ms y aqu me quedo, y aqu me quedo. No s decirte nada ms... Paraules per poder seguir en el cam.

171

Qui gemega ja ha rebut


La doctrina Valdecasas va acabar arribant, com era previsible, fins als no afectes al rgim. O amb ells o amb nosaltres. Els reporters grfics estaven al mig daquesta batalla campal. I van acabar rebent. De valent. Durant molts anys, abans de comenar la crrega policial, el comandament de torn exigia lacreditaci i el braalet: Els informadors, el braalet visible!, cridava. Per foto rere foto, els reporters grfics van acabar contusionats. Altres molt esbroncats per determinats angles que no reproduen el blanc i negre de la tesi policial i governamental. Fins i tot un sindicat va arribar a rebre trucadetes sobre alguns dels seus afiliats i la tendenciositat de les seves instantnies. Els reporters en van acabar farts. I Valdecasas els va acabar alineant a laltra banda de la barricada. Durant la crrega de la manifestaci del 24 de juny de 2001 contra el Banc Mundial a Barcelona, tamb van rebre hsties fins a lacreditaci. Un cmera de TV3 sen va endur la grossa. I els reporters grfics van decidir posar punt i final al braalet que els identificava com a professionals de la informaci en zona de conflicte. Convocats pel Sindicat de Periodistes de Catalunya i davant la Delegaci del Govern comandada per Valdecasas manu militari, els periodistes decideixen cremar les seves credencials. Perqu ja no serveixen per a res. I en la guerra contra la realitat decretada per la Delegaci del Govern reben igualment. Per cmplices. Per cmplices de la realitat.

Eladio Jareo o el miracle de San Martn de Porras


s el portaveu de la Delegaci del Govern, lescamot de premsa de Julia Garca Valdecasas, expert en la creaci destats dopini. Lhem sentit parlar a RNE sobre la crrega a la UAB durant la visita dAznar. Diu que estava a la Biblioteca de Lletres, al centre del CSIC i a la comitiva oficial. A tres llocs alhora. I penso en el miracle de la ubiqitat de San Martn de Porras. Els tres llocs tenen una distncia de centenars de metres i en el cronograma de lespai-temps s tcnicament impossible que fos aix. Per reblar el clau, aquest exprofessor de secundria afirma: He reconocido personalmente a individuos que generan violencia sistemticamente. I hi estem absolutament dacord. Perqu ha reconegut personalment, perqu els coneix els seus homes. Policies que generen violncia sistemticament. Sota limperi del monopoli de la violncia legal, que no legtima. Eladio Jareo, parboles de la dictablanda dAznar, va ser nomenat director de RTVE Catalunya durant el segon mandat aquest per majoria absoluta del PP. Lart de fabricar mentides a lengrs i consensos a mida, elevat a la categoria de director general. La simbiosi clara entre repressi i comunicaci, propaganda i control social. Un fenomen retroalimentat de portes giratries: surts dInterior i entres a TVE. A fer la mateixa feina: primera lnia de periodisme bllic en el front militar de la guerra informativa. I on la primera vctima segueix sent sempre la veritat.

172

173

Doctrina Ansutegui
A lAdolfo el jutgen a Madrid per creuar un semfor en vermell en el decurs duna manifestaci. No s cap broma. En el decurs de lensima mobilitzaci convocada per la CGT per un conveni just a un sector del telemrketing que bat rcords de precarietat, lAdolfo sha saltat un semfor i la policia lha detingut. Amb una pallissa monumental de propina. s la doctrina Ansutegi, delegat del Govern del PP a Madrid. Obliga les manis desafectes a obeir escrupolosament el codi viari. Per lAdolfo, que ha arribat des de Barcelona, ho desconeix. Li demanaran 13 mesos de pres, que finalment quedar en una multa de 22.500 pessetes. LAdolfo ja tenia antecedents. Absurds per vigents. Un dia baixant per les Rambles va gosar demanar dos con queso a dos agents dels UPAS de la Gurdia Urbana, que sestrenaven tocats amb un barret ben semblant al dels treballadors (precaris) del Pans & Company. La broma no els va agradar gens i lAdolfo va tornar a sortir ben malparat. Va haver de escurar-se les butxaques (15.000 pessetes per desconsideraci amb lautoritat) desprs dun informe policial digne dantologia, on noms faltava, segons lAdolfo, que mimputessin lassassinat de J. F. Kennedy. Perqu malgrat multes i porres i hematomes, el seu sentit de lhumor segueix intacte. Fins i tot quan lany 2003 va tastar una altra doctrina ms local a Barcelona: la terapia Clos de paloytentetieso. Hematomes i hospital per ordre de lalcalde.

Giuliani, Aznar, Sarko, Fernandez Daz, Clos


Giuliani, 1990, Nova York: els escombrarem dels carrers. Aznar, 2000, Madrid: els escombrarem dels carrers. Rajoy, 2001, Madrid: eradicar fsicament dels carrers. Sarko, 2005, Pars: netejarem els barris de xusma Fernndez Daz, 2005, Barcelona: desokupem Barcelona dokupes. Joan Clos, 2006, Ciutat Vella: Ordenances del Civisme. Prohibit ser pobre a Barcelona. Fa lleig.

174

175

UPAS
Obres la revista dels UPAS de la Gurdia Urbana i llegeixes que tenen tres objectius fonamentals per reprimir tres problemtiques socials. Cito textualment: la venda illegal, el soroll i el moviment okupa. Acta de la guerra social. Els temuts esquadrons dels UPAS i la UNOC (servei nocturn) fa anys que acumulen un elevat nombre de denncies per maltractaments i coaccions. Especialment a Ciutat Vella, especialment contra els collectius ms vulnerables. Amb lorigen en el Grupo Especial, rellanats el 1992 com a escortes dalts crrecs i reficats com UPAS el 1996, sn els especials de la Gurdia Urbana. Instruts per la UIP (antiavalots) i amb una cobertura jurdica estranya i ad hoc, un dels seus comandaments s el germ dun histric ultradreta. Un ultradret histric que va provocar la caiguda de Julin Delgado, exmilitar que era el mxim intendent del cos. Tots dos participaven en una xarxa destafes. B, s la histria dun altre cos policial que (no) va transitar alegrament de dictadura a democrcia. Si a aquestes alades del llibre encara en volem dir democrcia, s clar. Fins fa no res, el cap poltic era en Jordi Hereu catapultat a lalcaldia de Barcelona en substituci de Clos, lactual ministre de... qualsevol cosa, qu ms dona, que darrerament tenia una expressa afecci a viatjar a Nova York. Devia estar encantat: Doctrina Giuliani, tolerncia zero. I els UPAS, a banda dun problema greu dactitud policial, han acabat esdevenint una qesti poltica. La cultura demergncia repressiva global aplicada al mn local. Es mantenen perqu els mantenen. Actuen com actuen perqu alg ho ha perms. Ara shan fet forts i el problema est enquistat i cronificat. I a veure qui ho canvia i qui pacifica el pacificador. Tancat en banda, en la solitud de lestem treballant per la vostra seguretat, Hereu no va reconixer ni un sol excs. En privat, addueixen que no s possible en un cos carregat de feina. Mentrestant, al carrer Ample, les queixes contra els UPAS sacumulen a loficina del Sndic de Greuges de Catalunya. En va.

176

177

Fulgencio Ros
Fulgencio Ros s un histric de mxima confiana socialista de la Gurdia Urbana de Barcelona, un altre cos que va transitar a la democrcia sense cap transici coneguda. Com tots els altres. Un mat dels vuitanta pren un aperitiu a la plaa Reial. Entra un rodamn i pidola. Un minut desprs el rodamn jau a terra amb un tret. Un tret de la pistola de Ros que el deixar paraplgic. Fulgencio Ros mai va trepitjar una pres.

UPAS (i 2)
El desallotjament dedificis municipals okupats. El final violent i violentat dels immigrants acampats a la plaa Andr Malraux, ordenat per lalcaldessa accidental Imma Mayol, desprs penedida no sabia qui hi enviava? El desallotjament de lacampada antimilitarista i de lacampada pel 0,7 i +, deu anys desprs. La fulla de serveis dels UPAS. A Grcia, en la guerra contra els alternatius comenada el 2004 i allargada al 2005, els UPAS van esdevenir el principal escull dun procs de dileg social entre totes les festes. Quan Lloret de Mar va esclatar a Grcia, els UPAS via premsa van anunciar a bombo i platerets que la culpa era dels okupes. Mentre lAjuntament en ple insistia que aix no era aix, uns UPAS autnoms seguien a la seva. malgrat lAssemblea dOkupes de Grcia ni tan sols havia comenat la seva programaci alternativa. Entra tanta mala maror, es produeix una roda de premsa conjunta i histrica dels organitzadors de festes desmarcant-se dels estralls etlics del turisme de borratxera: Federaci de Festa Major, CPF de la Plaa del Diamant i lAFA dels okupes. Desprs daquella roda de premsa unitria i simptomtica, per, els UPAS segueixen entestats a demostrar, sigui com sigui, que la culpa segueixen sent dels okupes. Al capvespre, al carrer Maspons, aturen una colla de cinc joves. Nagafen dos amb esttica punk i okupa. Tal com sona, un dels agents etziba: Aquests serveixen? Els detenen dient que els han reconegut en un vdeo dels aldarulls. Un vdeo que mai apareixer a les diligncies judicials. Un any desprs, seran absolts. En aquella edici de la millor festa major del mn, una periodista de TVE tamb rep dels UPAS. Acaba hospitalitzada. TVE protesta i diu que emetr les imatges. El portaveu municipal els truca demanant disculpes i sollicitant que no es socialitzin unes imatges reveladores. La gesti poltica de la crisi informativa requereix amagar el que passa quan els UPAS intervenen. I, casualment o causalment, els UPAS evitaran intervenir ms.

Sant Pere ms baix


Un policia municipal a la UVI amb fractura de la base cranial, la matinada de dissabte 3 de febrer de 2006 davant duna casa okupada. Seria el nou fil de Jordi Hereu i els UPAS per escometre contra el moviment okupa. Durant 10 anys, sha volgut insistentment que el moviment okupa condemns la violncia. B, noms una violncia. Lendem dels fets, i sense que ning ho demani, semet un comunicat de premsa: el moviment dokupacions no hi t res a veure, la casa est gestionada per un traficant de drogues i un confident policial que tenen muntat el seu negoci festiu, fins i tot llogant habitacions. Res a veure amb lokupaci. Forat per la realitat i per la premsa, Carles Rayner ordena la detenci de lorganitzador de la festa, que entra per una porta i surt alegrement per laltra. Els qui interessen sn els okupes. A Jordi Hereu i els agents de la Gurdia Urbana no els importa pas la realitat, els importa carregar a sac. I ho aprofitaran per reforar la guerra a lokupa. Sinstalla al cos i als despatxos oficials, corporativament, lodi atvic i visceral contra lalternatiu. El ull per ull, dent per dent, que ha portat a apallissar tres dels nou detinguts avui encara empresonats, i que ha obligat el fiscal a demanar un metge forense i que es prenguessin fotografies. Hereu per prem fort: anuncia noves mesures, nou armament (gasos i pilotes de goma), reinventa enemics i afina punteria. Guerra a lokupa. La tesi sestn com una taca doli: als frums policials es decreta la persecuci. La lluita final. Sha acabat la tebiesa (la tebiesa?). Un dels UPAS que declara als jutjats per lagressi al policia diu sense tallar-se un pl que vol sang. Literal. Venjana. Venjana que saplica diligentment al carrer, intentant arrossegar els okupes a una guerra que no s la seva. Sabent-ho, s a dir, prevaricant. I amb tres persones injustament empresonades des daquell 4 de febrer, que han esdevingut la torna de tot el despropsit. I que avui encara romanen injustament empresonades... Per les mateixes dates, des de Sants, lIvan de La Ciutat Invisible escriu: La nostra pacincia ens fa savis. Tenim tota la vida per desobeir-la.

178

179

Aix s aix
Sapropa, de bon mat, a lestaci dautobusos del Nord. Va a visitar un amic tancat a una pres llunyana. Llargues hores i calers: el rigor de la dispersi penitenciria, repensada com a cstig afegit a familiars i companys. Surt lautobs de Barcelona, per a les rondes un cotxe policial sense distintiu latura. Surten agents del Grup 6. Fan baixar un passatger. Li diuen al conductor que ja pot continuar. Lautobs marxa. El passatger s lamic del pres empresonat, allunyat i dispersat. I un sol comentari: Avui et quedes sense visita etziba lagent del 6. I ja est.

Aix tamb s aix


Frum Social de Pars. Quatre autobusos des de Barcelona. Gentada a la plaa Universitat de Barcelona. Per les cantonades del control social apareixen dos del 6 i una destacada agent. Els uns com sempre, de rigors civil; ella, de rigors excursionista. Sapropa a un dels autobusos, desa la motxilla i fa que espera. Que espera el canvi social, leradicaci de la pobresa o la fi de la violncia sexista. Qui sap. El Grup 6 s a punt de viatjar a la capital francesa amb laltermundisme catal. Minuts desprs els seus escortes labandonen i ella comena a sentir-se observada. Primer per dos ulls. Desprs per quatre. Desprs per vuit. Ulls daltermundistes de veritat que reconeixen perfectament lagent del Grup 6 i que la guaiten estoicament com dient-li: Hola, qu tal, senyora del 6? La policia sobrevingudament antiglobalitzadora decideix i decideix encertadament b que lhan ben descoberta. Recull la motxilla i sen va per on ha vingut. Viatge anullat, doncs. Per motius antagnicament ben diferents, i per estricta voluntat prpia, ella tampoc arribar al dest que tenia previst.

180

181

A terra!
En una de les desenes i desenes de manifestacions que shan produt aquests anys, un grup damics fuig de les crregues policials. Vnen forts i amb pilotes de goma, antiavalots i agents de pais. El grup enfila un carrer i, de sobte, se sent una veu: Dani, compte, a terra! En Dani, sense pensar-sho, es llena a terra. Un company lagafa pel bra i li diu: Aixecat, rpid, idiota! Tho ha dit un policia.

182

Passar factura
No sabem si es estrs, manca de zel o la rutina de les hores extres i el voler plegar i marxar a casa. Per a Sergio Leal, detingut el 16 de mar de 2002 en el decurs de la mobilitzaci antiglobalitzaci, els atestats policials li faran pagar tota la factura. Li atribueixen personalment sense cap mena de dubtes les destrosses segents: Agencia Viajes Trans Global, Fincas Corral, Deutsch Bank, Comisiones Obreras, La Caixa-Va Laietana, Vodafone, Pizza Hut, BBVA, Bancaixa, Banco Sabadell, La Caixa-Coln, cabinas telefnicas, Gobierno Militar. Quan el van detenir en Sergio es va defensar con un palo, i es va recrrer a la fuerza mnima indispensable para poder proceder a la reduccin del individuo i se li va decomisar un folleto sobre la cumbre europea del racismo, la represin y la explotacin. Els policies van observar un grupo de 50 personas i en todos los hechos relacionados cabe destacar la presencia y destacada intervencin directa as como la promocin, favorecimiento y direccin de todas y cada una de las acciones de un individuo que cubra su cabeza con un casco de moto [...] Que el reseado anteriormente, result ser el presentado como detenido.

183

184

Laltra cara de la lluna. La justcia rpida. 90 detinguts. 18 lliures sense cap crrec. Els 72 restants van ser jutjats rpidament: 46 per delicte, 19 per faltes. La majoria absolts per manca de proves. 7 per delicte en procs lent: els 7 foren absolts. Un dells va declarar que lhavien detingut etzibant-li: Tu sues, ergo has corregut. El mateix jutge decreta una altra absoluci adduint que dur un mocador palest no s cap prova. Per ara. Un jove argent empresonat 22 dies a La Verneda tamb resulta absolt. Dos detinguts a Grcia no sn absolts, sn declarats innocents. I els quatre policies que testifiquen en contra dells acusats de fals testimoni. Amb tanta gent absolta alg ha de pagar els vidres trencats i la resta de la factura cau a en Sergio Leal, detingut segons el seu testimoni per quatre encaputxats, un dells amb un pal que va resultar que eren policies. Que van comenar a ploure-li hsties: al furg i a comissaria. I que va acabar passant per lhospital. I que la jutge ordena que comparegus el forense noms veurel. El 2006, en Sergio encara t obertes dues causes judicials. Una, en qu lacusen de totes les destrosses produdes. Laltra, interposada per ell, la denncia per tortures, on compareixen com a acusaci popular lACAT i Memria contra la Tortura.

Talps (i 8): David Garca Martn


Nou cas dinfiltraci. Ara sota lera ZP. Novament al moviment antimilitarista. Aquest cop a Btera, Pas Valenci. En una acci no-violenta es vol entrar a la base de lOTAN per fer una crida sonada a la desobedincia davant la guerra. David Garca Martn, agent infiltrat del Cos Nacional de Policia, tamb sha disfressat de pallasso en una acci amb la qual es vol ocupar la pista daterratge dhelicpters. Tot shavia preparat amb la ms absoluta discreci. Per quan arriben a les rodalies, ja sadonen que la Gurdia Civil ha pres posicions. A la porta dentrada de la base tamb hi ha comit de recepci: una muni de cotxes de policia. Fins i tot un periodista dels altres (dels qui beuen de fonts policials i, per tant, no havia estat convocat) els espera tamb. Sopta pel pla B tamb previst i es fa lacci en una zona annexa. Lagent policial porta perruca rossa, va disfressat de pallasso i s membre actiu de lEspai Horitzontal contra la Guerra de Madrid. Abans ha passat per la solidaritat zapatista, per Marinaleda, per la Setmana de Lluita Social Madrid 2000 i pel Frum Social Transatlntic.

185

Ple de civisme
Audincia Pblica forada per la FAVB a lAjuntament de Barcelona per debatre la nova Ordenana del Sant Civisme. Ms de 75 intervencions dorganismes i associacions, aclaparadorament crtiques contra una ordenana classista fins a recordar El tel dacer de Jack London, com clarifica leconomista Albert Recio. En les primeres intervencions, un estira-i-arronsa entre la ciutadania i el regidor que oficia com moderador, Jos Cuervo. Alg ha citat la Ley de Vagos y Maleantes i el franquisme. Cuervo addueix que aquella s una llei de la II Repblica, no pas del franquisme. Un altre li etziba que la Llei de Perillositat Social no i que el franquisme sempre es dedicava a la neteja social de la ciutat quan el dictador visitava Barcelona. Entestats entre el franquisme i la II Repblica i la persecuci de la pobresa decretada per Clos per alegria del sector comercial i turstic, a la darrera fila del ple un home rapat pren apunts, guaita i observa. s un agent del Grup 6 de la Brigada dInformaci. No hauria de serhi, perqu els Mossos ja shan desplegat. Ordenana franquista o no, el que s que s netament propi de dictadura s que la Brigada dInformaci estigui vigilant quins vens parlen i qu diuen. Franquisme pur.

Un pallasso antimilitarista que det ultres


Dos anys desprs daquella acci antimilitarista, els activistes socials lliguen tots els fils de lmplia presncia policial que els esperava a Btera. De manera ben accidental: mentre intenten nomenar Santiago Carrillo doctor honoris causa a Madrid, un grup dultres irromp al crit de Paracuellos, assass!. A lexterior hi ha brega i un ultra llena una paperera. Un agent de pais se li abraona i lemmanilla. Lagent que el det s David Garca Martn, el pallasso antimilitarista de Btera. Les imatges surten a CNN+ i a la premsa diria de lendem. I els activistes antimilitaristes acaben per aclarir-ho tot i recorden que cinc anys enrere ja havien discutit sobre les rutines de David. Uns dies desprs de fer-se pblica la infiltraci arriba una foto de David a Gnova, a la cimera del G8 del 2001. No va de pallasso, per porta la indumentria oficial de qualsevol tutti bianci que es preui: granota blanca, casc i escut. Espai Horitzontal contra la Guerra, en roda de premsa, emet un comunicat on conclou: Rebutgem la intromissi de lEstat i les seves forces de seguretat en el si dels moviments socials i ms encara quan realitzem, com s el nostre cas, accions no-violentes, pacfiques, pbliques i collectives. Ens preguntem perqu lEstat t tant dinters en els nostres grups. Els nostres diners i els de tots estan sent emprats per a activitats despionatge i infiltraci emparant-se en suposades tasques de protecci. Sens protegeix, espiant-nos. I recorden lextra afegit que suposa que Btera estigui integrada en lestructura de lOTAN: augment del control social de la poblaci interna.

186

187

Lincvic de la darrera fila


Lagent del 6 que sempassa tota lAudincia Pblica sobre civisme i cinisme s un veter de la Brigada dInformaci. La primera topada va ser a mitjan dcada dels 90 a les Rambles en la manifestaci del 23 dabril en defensa de la llengua catalana. Amb barba i bigoti lagent no para de fer fotografies. Se li atansa un manifestant i li pregunta de quin mitj s. Diu que s daqu per que la revista cubana Triunfo li ha encarregat un reportatge sobre lindependentisme catal. I aleshores s ell qui comena a preguntar. Ning respon, i un li etziba: Menys fotos a les cares i ms de la pancarta. No cal dir que a la revista cubana Triunfo mai va aparixer cap reportatge. Per el suposat fotgraf si que va protagonitzar, dos mesos desprs, una fotonotcia a La Vanguardia titulada ms o menys: A policies i lladres a les Rambles. Una fotografia mostrava un agent policial de pais empaitant i emmanillant una persona que acaba de protagonitzar una estrebada dun bolso dalgun turista. De bocaterrosa, el lladre. Assegut amunt, el policia. El policia de la darrera fila de lAudincia del civisme. El mateix que feia 10 anys feia fotos a les Rambles dient que treballava per a la Revoluci Cubana.

188

Fons reservats a la catalana


Montserrat Tura anuncia a bombo i platerets laugment de la partida econmica per pagar confidents a travs dels fons reservats. Ho diu el 28 doctubre, a tres dies del desplegament dels Mossos a Barcelona, i sost que nhi haur prou per treballar a Barcelona. Tots els diaris afirmaran lendem* que es tracta dun augment substancial per pagar i obtenir informacions. Responent un periodista, Tura afirma que el control est fiscalitzat, s semestral i es fa en seu parlamentria: davant el president i davant un representant de cada grup parlamentari, presenta linforme que no especifica identitats, per s quantitats i motius. Entre ells la filtraci arriba sempre per vies sorpresives i sorprenents les protestes socials contra la Cimera Euromediterrnia. La pregunta sescau: ERC i IC-V coneixen les partides destinades als moviments socials. Ja els sembla b? Saben en qu es gasten els calers?
* Tura augmenta els fons reservats per pagar confidents a Barcelona, El Punt, 29-10-2005.

189

El GAL catal?
En plena crisi dels GAL, el 1984, Interior es cuina un muntatge ben barroer per demostrar la versi oficial del Govern tan falsa com totes les versions oficials: el GAL s cosa de lextrema dreta. Cortina de fum.

190

Per demostrar-ho recorren a la cuina dels serveis parallels: recluten cinc neonazis de CEDADE, compacten lescamot a Andorra i lenvien a Iparralde (Pas Basc del Nord). All assassinen el ciutad francs Robert Caplanne, quan el confonen amb un refugiat poltic basc. El gener del 1985, marejant la perdiu, detenen els membres de CEDADE Ismael Moreno, Javier Rovira, Jose Luis Farias, Jorge Porta i Carles Pedemonte. Seran condemnats a penes dentre 34 anys i 4 mesos de pres. Ismael Moreno, per, haur de venir a complir condemna des de Tailndia, on compleix 40 anys de pres per narcotrfic. Tamb van ser imputats, per absolts, linspector Jorge del Haro i Francisco lvarez, alias Glvarez, que anys desprs ser condemnat per la trama dels GAL. Glvarez, que era comissari a Barcelona, va ser nomenat amb el PSOE cap del Mando nico de la Lucha Contraterrorista. El MULC, que primer es deia MULA (Mando nico de Lucha Antiterrorista). Qestions semntiques van fer canviar el nom. Per el que no es podia canviar era tot all de barroer, cutre i nyap que tenia el GAL reclutant macarrons, mercenaris i ultres per fer la feina. Com un bunyol. Si ja ho va dir Jordi Pujol. Spain is different. El problema del GAL s que es va fer malament. No pas que shagus fet amb lestndard europeu homologat. Com amb els presos de la RAF a Alemanya. On tot eren sucidis formals camuflant lassassinat dEstat.

La maleteta dels GAL


Hi ha silencis, rumors i remors que passen factura. Diuen que diuen que a mitjans de la dcada dels 80, Jos Amedo Fouce, un dels comissaris del GAL que es deixava els calers dels fons reservats als casinos bascos abans i desprs de cada atemptat, t un accident de cotxe. Lassisteix lErtzaintza i mentre recullen els efectes personals es troben una maleta ben delicada amb papers relatius als GAL. Restaran muts. Ni el PNB ni lErtzaintza diran res. Quan la notcia, anys desprs, suri finalment a la llum pblica, ja ser massa tard.

191

El GAL judicial
Hi ha un terrorisme dEstat de nou encuny, segons el Financial Times. Any 2002. s lorganitzaci dun nou GAL, segons la definici del rotatiu angls. Afortunadament, no segresta, ni assassina, ni soterra en cal viva, ni opera amb uniformats policials descontrolats a la nit. Per es carrega drets civils, tanca mitjans de comunicaci, castiga projectes i propostes, empresona sense proves, excepcionalitza la dissidncia, expandeix els efectes multiplicadors de la por, vigila i amputa la solidaritat i vulnera garanties jurdiques, drets individuals i llibertats fonamentals. Opera des de lAudincia Nacional, el Tribunal dOrden Pblico rebatejat, on sha installat el neoliberalisme judicial. Tota una dinmica que, a propsit del tancament dEgunkaria el quart mitj de comunicaci basc tancat des de 1998 va ser definida per lescriptor Joxe Arzumendi com kale borroka dEstat. Els presos dETA estudien. Prou. Es fulminen tots els estudis que es cursen a les universitats basques. El pres basc Olaskoaga Gil empresonat 13 anys surt en llibertat. A prendre pel sac. Guerra a la jutgessa Ruth Alonso que ha signat lordre i nou Jutjat Central nic de Vigilncia Penitenciria. Olaskoaga acabar sucidant-se noms trepitjar el carrer. Una altra osca de la poltica penitenciria. Operativa del nou terrorisme: si una sala no rutlla, es dissol; si un jutge discrepa, torn dels expedients; si una llei no serveix, es canvia lendem. Acebes legislant ad hoc a cop de polmica meditica. Ni hi ha proves ni calen. Jos Mart tamb es fa ress des de La Vanguardia un 18 de juliol: Truco lexpert en terrorisme i em diu que no t constncia. Del que es parla, em diu, s dun GAL judicial molt ms intelligent i sofisticat. Qu s? s el vist-i-plau que alguns jutges donen als atestats procedents de la policia i que sempren per dictar unes resolucions que condemnen sense proves. s greu. Sest vulnerant lEstat de Dret.* Per la Sala Quarta de lAudincia Nacional no est inserida en aquest GAL judicial desvetllat pel Financial Times i per aix tomba jurdicament tota la literatura de Garzn. Cop rere cop, anulla els autos i decreta lalliberament dels empresonats.

192

El GAL s un bot
Autnoma. 1996. Xerrada sobre lacusaci popular en lafer dels GAL. La millor sntesi que hem escoltat mai. s de Kepa Landa, advocat: El GAL, el terrorisme dEstat en qualsevol de les seves formes, noms s un bot, que es prem quan cal. Denuncia que els mecanismes militars i estatals que en faciliten la creaci (fons reservats, opacitat, Estats dins de lEstat, lesfera de la seguretat nacional) segueixen ben intactes. Que tenen calers i infraestructures per tornar-lo a bastir. Quan vulguin. I que el dia que calgui tornaran amb un GAL, un BVE o una Triple A. Prement un bot i convocant una reuni. I, tal vegada, afegeix, sense tantes evidncies i pfies com amb els GAL.

193

* La Vanguardia, 18-07-02.

De fet, est tombant una estratgia dEstat. No saben amb qu juguen. Els propis jutges seran vctimes de la maquinria de lEstat per la qual treballen. No es salva ni lapuntador. Opereta i dissoluci de la Sala Quarta** desprs dun escndol fabricat a mida per lalliberament dun narco deprimit. s la primera vegada que una errada judicial es paga tan cara a lEstat espanyol. Baltasar somriu. Nihil obstat. A partir dara ning contradir Garzn. I menys des de la mateixa Audincia Nacional. Discurs unificat. Des dels pisos superiors, la Sala Quarta ja no esmicolar mai ms el que Garzn inventa des del seu despatx de la tercera planta. I el GAL judicial seguir funcionant. Des del carrer Gnova de Madrid.

Tertulianes de guerra
LArcadi Oliveres participa a una taula rodona organitzada pel setmanari El Triangle amb motiu de lensim alliberament del periodista basc Pepe Rei: quatre vegades detingut, tres empresonat, mai condemnat. Lacompanyen Mossn Dalmau, Jaume Reixach i el mateix Pepe Rei. La xerrada ha hagut de canviar de lloc tres vegades per la pressi del Partit Popular i les prohibicions municipals. Finalment, sha celebrat a un sal privat ple a vessar dun hotel de les Rambles. Lendem lArcadi Oliveres passa, atabalat i enfeinat com sempre, per loficina de Justcia i Pau. I li diuen el que diu Julia Garca Valdecasas, bramant, en una tertlia radiofnica: Aquests pacifistes... que desprs sasseuen al costat de Pepe Rei. Doa Julia repartint certificats de bona conducta, com si la Secci Femenina de Falange no hagus marxat mai. Sinopsi sinttica de la bushiana Doctrina Valdecasas: o aqu o all. Ells o nosaltres. Blanc o negre. La caa de bruixes. Els heretges. I la foguera. Inquisici amb largument esgotat, cansat i goebbelianament reiterat del conte de fades de sempre: Nosaltres, els demcrates... I el de menys s que Valdecasas no sigui ni demcrata ni pacifista. Ni tan sols pacfica.

194

195

** La UPF (Unin Progresista de Fiscales) i Jutges per la Democracia criticaren durament el servilisme fidel del CGPJ als diktats del Govern (La Vanguardia, 14-06-2003).

Telefonistes (3): Batasuna, diguim?


s una companya de La Torna, amb company basc, militant duna esquerra abertzale illegalitzada i proscrita.

196

Al juliol li sona el telfon mbil amb un nmero ben estrany. Despenja i li parlen en euskara. Desprs en castell. Li diuen: Batasuna, diguim. I ella diu: No, digueu vosaltres que mesteu trucant a mi. Com? Qu? La trucada es repeteix tres vegades. Embolic. Finalment, sesbrina lentrellat. A lnica seu legal de Batasuna a Baiona, al sud de lEstat francs, al nord del Pas Basc, disposen de centraleta telefnica. Quan pregunten per una comissi concreta i pitgen lextensi corresponent la trucada es desvia al telfon de la nostra companya. Un creuament en les punxades. Un cop comprovat i resolt lenigma, des de laltra banda dels Pirineus, la veu del militant de Batasuna sacomiada dient: Busca un bon advocat. I el busquem.

197

Pressagi de repressi
Anuncien tempesta. El Grup 6 no para. Contra-infos publica una carta dun militant llibertari barcelon. Diu que fa quatre dies que quan est arribant a casa veu el llum encs i que, quan entra, ja no hi ha ning. El tercer dia comprn que no els enxampar mai: perqu lobjectiu s precisament aquest. Que se nadoni que fan el que volen. Com volen. Quan volen. I que ronden i rondinen per casa seva. Com els hi rota.

Dilegs a contracor (i 3)
En Marc est a la quarta planta de la Jefatura Superior de Polica, assegut al despatx de la Brigada, del Grup 6. Lhan detingut acusat de collaborar amb ETA. s sindicalista de la CGT. Com a tota prova li han requisat el carnet de subscriptor de leditorial basca Txalaparta. Passar 120 hores incomunicat fins que la jutgessa Teresa de Palacios lalliberi sense crrecs, li demani informalment disculpes i li digui quins pebrots si pot arribar a entendre que aquestes coses passen emparades en la lluita antiterrorista. A linterrogatori a comissaria, dilegs de sords i muts: On s el cotxe? etziba el policia. Quin cotxe? No en tinc ni idea de qu parleu! respon el detingut mentre observa dues voluminoses carpetes on posa Deute Extern i Praga 2000 FMI, les protestes socials del moment. I la pistola? I els explosius? insisteix el policia Suposo que al cotxe aquest que tant busqueu, no? respon cnicament mentre el policia senfurisma. Lgica deductiva? No. El sentit de lhumor quan no tens ms sortides que aguantar. De propina, un parell dhsties.

Dobles rasers
Mentre en Marc est detingut, ha passat una noia desquitllentes. La premsa en parla, per ning no en sap pas res. Noms en sabem les inicials i el nom: Pilar. Ja est prou b, que cal preservar la presumpci dinnocncia. Finalment, surt per la porta de darrera de Via Laietana. No viatjar a Madrid. Amb el temps ens assabentem que s filla dun diputat. La rumorologia diu que de CiU, per mai ho sabrem. Ser filla dalg encara s un passaport. Al Marc no el podien haver tractat igual? Fem una roda de premsa. Determinats professionals burxen en la seva militncia social: sindicalista de la CGT, actiu en la solidaritat amb Cuba, cercant que la realitat no espatlli una bona notcia. El periodista Albert Gimeno sapropa als convocants, diu que esperem, que es demostrar all que ell ja ha afirmat aquell mateix dia a les planes de La Vanguardia. Suposem que aix s el que li ha proms la policia. Lendem, quan en Marc surti en llibertat sense cap crrec, la realitat espatllar una bona notcia ja publicada. Malgrat aix, noms ho sabran els amics, perqu all publicat mai es rectificar. Aquella mateixa nit, els caps de secci dEl Peridico, La Vanguardia, El Pas i BTV es van trucar per acordar no treure cap informaci sobre la roda de premsa dels familiars. Per no acabar despatllar la notcia del tot.

198

199

Altres talps
Un xofer, una noia antimilitarista, un alumne deuskara. Tots acaben militant a ETA. Tots tres, per, sn agents dels CESID. El xofer que va acabar sent xofer de Kantauri, membre de la direcci dETA acaba a Colmbia on s ferit quan surt dun banc en missi diplomtica; la noia desapareix dels informes policials contra un escamot dETA i es lliguen caps i fils. Lalumne deuskara no pot aguantar ms el teatre dopereta i desapareix. El descobriment de tots tres s, si ms no, accidental. A Amberes, una jove basca sapropa a la casa familiar del xofer Jos Rodrguez Anido. La reben els pares al sal. Espaordida observa la foto del seu amic vestit de Gurdia Civil i jurant bandera. Ella atnita, i els pares ms, lliguen caps de seguida. Tots tres fugen cap endavant: ella per la porta.

Unai
A lUnai li han trencat la cara acusat de ser militant dETA. Ho ha negat fins a la desesperaci i ha declarat que ha estat torturat brbarament. Ning es creu el testimoni escrit. El circuit del silenci segueix les seves rutines fins que sura una fotografia del seu estat en arribar a la pres de Soto del Real, filtrada per alguna escletxa del sistema. Les escletxes, rocambolesques sovint, existeixen. Val la pena saber-ho. La foto escandalitza el Pas Basc. A lEstat espanyol cap diari la publica. Per la instantnia recorre tots els organismes internacionals i, de ben segur, ms dun despatx oficial, despatxos del Poder, on acaben per escandalitzar-se. Descandalitzar-se per la filtraci, no pas per una fotografia que revela un rostre farcit dhematomes. Lany 2005, un jutjat de Madrid arxiva la denncia, aprecia autolesions i el fiscal suggereix querellar-se contra Romano per fals testimoni. No s que la doctrina Barrionuevo hagi tornat (recorden el en las comisaras no se tortura, se autolesionan?), s que mai ha marxat. La perversi del llenguatge oficial: si no hi ha proves, no es tortura; si hi ha proves, sha autolesionat; si mor, cobriment de cor. A Roquetas de Mar, la Gurdia Civil va arribar a afirmar que el detingut tenia lestrnum trencat perqu els agents lhavien intentat reanimar apassionadament. Unai Romano, per cert, no va ser mai processat: els mateixos que li han trencat la cara descartaren la seva militncia a lorganitzaci armada basca.

200

201

En quin pas et penses que vius?


Pepe Rei ha anat com cada diumenge a comprar els diaris. Per no els comprar. Quatre policies de pais lesperen. I laborden. El qui mana s el mateix que el va detenir fa un any i escaig. Una ordre de Garzn ordena vacances pagades. Enfila de bell nou cap a Madrid. Audincia Nacional. En Pepe acumula ja quatre detencions i quatre by-pass al cor. Arriba a la tarda a la comissaria madrilenya de Canillas. Entra linspector que lha detingut i li comenta el llibre Un rei cop per cop. Demostra fil per randa que se lha llegit i ben llegit. Quan marxa el funcionari sacomiada: Pepe, en quin pas et penses que vius? s el signe dels temps que corren.

202

Dels Quatre de Guilford als Quatre dIrua


...Que tinguis sort, perqu justcia!, escriu ladvocada Amaia Izko en un article colpidor desprs de lalliberament dels Quatre dIrua. Han estat dos anys a la pres. Pel morro. Els acusaven de ser membres dETA. Finalment, el jutge Guillermo Ruiz de Polanco els allibera sense crrecs. Reconeix que una de les noies ha realitzat una declaraci falsa, embogida de dolor per la tortura, i ha acusat els altres tres per alliberar-se de lhorror. El jutge pren la decisi amb un nou informe de la Gurdia Civil sobre la taula, que descarta definitivament que siguin membres dETA. Ning demanar perd i menys encara perseguir els torturadors. Qui els dir ara que la democrcia rutlla? LEstat de Dret funciona o trontolla?

203

Rita Margarete
Rita s immigrant brasilera. Lhan detingut i lhan portat a la comissaria bilbana dIndautxu. Un policia lha violada. A la cella. Lany 1995. Totes les proves ho demostren. La justcia sentencia la violaci per es mostra incapa de condemnar el violador, perqu no pot determinar quin dels 20 agents que estaven de servei aquella nit un dels quals s el violador, segons sentncia ferma va fer-ho. La resta no satreveix a esclarirho. Interior no ha pres cap mesura cautelar. Ni cautelar ni definitiva ni drstica. La sentncia s demolidora, obligada a absoldre uns policies escudats en obsoletes idees corporatives i falsa companyonia davant un gravssim delicte de violaci, segons la impotent resoluci del jutge. Un violador segueix al carrer impunement. s un policia en actiu. I dinou policies ms saben perfectament qui s.

Blasillo
Blasillo s un dels testaferros de Garzn. Un dels caps de lUCI, la Unitat Central dIntelligncia que certifica tot all que Garzn vol que li certifiquin. Un expert especialista en literatura policial, en megaconnexions a la carta i en ordir malifetes. El 1995 lacusen de lladre en el decurs duna detenci. Per no passa res, perqu ni Roma paga tradors ni lEstat abandona mai un servidor. Mai. Mai del tot. El traficant darmes Monzer Al Kassar lacus exactament dhaver-se endut de casa seva joies per valor de 100 milions de pessetes durant un escorcoll policial. De fet, el seu majordom va demanar a Blasillo que consts en acta les joies que sendua, gosadia que li va costar al majordom les vacances pagades de 15 dies a la pres de Carabanchel. Per el robatori sinvestig finalment a un jutjat madrileny, que un 28 de maig de 1995 obre les diligncies 1000/95-6. I com lector i lectora ja imaginen fa unes lnies... Doncs s, efectivament, mai ms sen va saber res i mai dels mais va passar res. B, s que va passar. Perqu lany 2000 Blasillo va ser condecorat amb medalla per un senyor que es deia Jaime Mayor Oreja. Que era un ministre dInterior que el juny de 1996 es dedicava a la noble tasca dexpulsar illegalment, sedats i esposats, 103 immigrants pobres, mentre Aznar lovacionava: Tenem un problema i lhem resolt.

204

205

Dos ovaris contra Garzn


Els vailets del Grup 6 arriben al restaurant Euskal Etxea de Barcelona, fan tothom fora i baixen la persiana. Vnen amb en Peru lvarez, detingut per presumpta collaboraci amb banda armada, que est amb el cap tapat i mig estabornit a una cadira. Un agent policial, de pais i encaputxat, sadrea cap a la porta que dna accs a la seu social de lentitat, el Centre Cultural. Intenta obrir la porta per s tancada. Encara sense saber per qu, una cambrera treu forces de la feblesa i requereix lordre judicial. s Garzn. Escorcoll del restaurant Euskal Etxea. No pas del centre cultural. La cambrera, traient forces de la debilitat, satreveix a puntualitzar: Aqu posa restaurant, no centre cultural. No obro. Lagent treu un mbil i xuleja: Vols que truqui en Garzn? Faci el que vulgui respon. La trucada no servir. Marxaran per on han vingut. Mentre la cambrera sasseu en silenci a un tamboret. I tremola.

Set dies de febrer a Grcia*


En poc ms duna setmana, la vila i la ciutat shan vist trasbalsades pels malnomenats danys collaterals de lautoanomenada lluita antiterrorista. Primer van ser els indicis, ja confirmats, de la silenciada Garznada a Grcia; desprs la petici dassociaci illcita contra quatre joves de LHospitalet; larxiu de les denncies per tortures dels Tres de Grcia; i, finalment, lauto del Tribunal Suprem sentenciant que el cas dels tres joves graciencs es jutjar finalment al tribunal dexcepci de lAudincia Nacional, all on una policia desfasada els va voler veure el ja lluny abril del 2002. Entremig, tamb, la pluja de garrotades dels UPAS ser investigada als jutjats; el Sndic de Greuges de Catalunya ha anunciat una investigaci desprs de la queixa ben documentada rebuda; sha arxivat la triple causa antiterrorista contra lEric per enviar mails en favor de letiquetatge en catal, i sha presentat la iniciativa solidaria antirepressiva TOMB05. Hi ha altres bones notcies, avui menys rellevants per la llosa implacable del Poder contra els Tres de Grcia. Ha plogut molt, i tant, per tornem al punt de partida..., i la histria es repeteix, primer com una tragdia i desprs com una farsa. Hi ha matinades curtes on dubtem si Acebes realment va marxar; si hi ha ms opcions que el purgatori i si aix sassembla cada cop ms a un particular estat dexcepci, entre la DINA de Contreras i Pinocho, la Brigada Poltico-Social o la PIDE portuguesa... I quan la demncia porta el tim mai no se sap cap a on va el vaixell. Per resulta que no s res ms que les tensions permanents de la lluita entre els drets civils i poltics i la impunitat policaca. Com diria Brecht, la ltima paraula no ha estat encara escrita. I queda un llarg cam, que mai sacaba... Efectivament, hi ha matinades on dubtem de tot plegat, on no donem res per segur i on tot s qestionat. I dels nostres dubtes potser neix la tristesa, per tamb i sobretot les raons fonamentades de la revolta necessria, la solidaritat cop a cop, la rbia tica a voltes i una altra vegada la lluita i el comproms per des-segrestar tres companys, tres vens i tres amics embogidament atacats per la ra dEstat. I del que es tracta s que aquesta ra sinistra no triomfi mai.

206

207

* Editorial de la Coordinadora Antirepressiva (www.tresdegracia.net), amb motiu de lordre de processament per terrorisme contra els Tres de Grcia el febrer del 2006.

Faxos, mentides i cintes de vdeo (5)


Tip-ttiiit-tttit. Fax al despatx dels advocats dels Tres de Grcia. 42 mesos desprs de la seva detenci, lAudincia Nacional reclama al Grup 6 nous informes sobre els Tres de Grcia, mentre la coordinadora que aplega la solidaritat torna a exigir la dissoluci del Grup 6 i limmediat processament penal dels seus responsables. Demandes socials abocades de nou als calaixos de loblit. Llenguatge tcnic: requisitria del fiscal de nuevos informes sobre la existncia y actividades de EBAN, grupo referido. En plata: on sn les proves, que no apareixen? Com en un examen de revlida al setembre: tornin a intentar-ho, el que han enviat no serveix de res. Rutina del 6 aplicant la lgica militar de la doctrina preventiva: primer detenim, desprs si cal ja cercarem les proves. Proves que no acaben daparixer, segons el fiscal. Ni apareixeran mai. 42 mesos desprs encara les estan buscant.

208

209

Regla de tres i de sis


Si van mentir amb les armes de destrucci massiva de lIraq per justificar una guerra illegal. Si van mentir amb els pirates del Prestige que van ofegar la Costa da Morte gallega. Si van mentir per tancar Egunkaria, lnic diari escrit ntegrament en euskara. Qu no far el 6 amb tres joves graciencs, de 20 anys, pobres de solemnitat i pobres de tanta precarietat...?

Labsoluci des dun banc


Desprs de 1.150 dies desperes i solidaritats, un dia qualsevol impensat i inesperat, et truquen i et diuen: ja est, punt i final, els Tres de Grcia absolts. Exonerats. Ni tan sols hi haur judici. Desbordada alegria immediata, s clar. Ells. I els pares i les mares. I els 3.000 vens que shan autoinculpat davant lAudincia Nacional. I la solidaritat arribada darreu. I en Llach: no s veritat que la mentida guanyi sempre la pobra gent. I el 6 que trina. Quatre anys llargs farcits de mentides i amenaces de 10 anys de pres. Larticle 577 dAcebes que converteix com Midas tot el que toca en kale borroka i Grcia en objectiu militar per ser territori dissident. Lendem, per, terrible ressaca. Asseguts en un banc duna plaa dura gracienca amb dos companys. Ens quedem plens i ens quedem buits. De tantes reunions, cartells, manifestos i manifestacions, trobades i xerrades, anades i vingudes. I ens adonem de tantes coses. I del rovell de lou. I de lestafa. I de la presa de pl. I de la impunitat elevada a sistema. Si la fiscalia determina que no hi ha res a investigar no caldr investigar els qui shan inventat els delictes i una organitzaci fantasma? Cap del 6 ser imputat dofici, automticament, per prevaricaci? Cap expedient? Cap expulsi? Labsoluci que absol i la solidaritat que commou omple. Omple per dins i et fa crixer per fora. Per tota lestructura repressiva judicial, poltica i policial que va fer possible el muntatge segueix plenament vigent, operativa i funcional. Inalterable i inalterada. Quan vulguin hi tornen amb la cuina de les mentides aplicada a les lluites socials. Per aix restem hores, inalterats tamb, asseguts al banc. Rumiant lestafa.

Despatxos
Per la via rpida factual hem conegut lEuropa de les dues velocitats i una sola policia. 1997, cimera de la UE a Amsterdam. Les marxes europees contra latur i la precarietat convergeixen all. LAlba hi ha anat des de la UAB. Lhan detinguda acusada de terrorisme. Empresonada a una cella de mxima seguretat. Per no sabem on. Tots tenim 21 anys, si fa no fa. Anem a veure la Mara Jess Izquierdo, la nostra profe de Marx i Freud, al despatx. Ens rep amb un curset accelerat sobre repressi. s dura, molt dura. I ens avisa: ning sho creur, benvinguts als murs invisibles de la repressi, a la negaci permanent, al aquestes coses no passen, el no thi fiquis o el qu deu haver fet. Sortim mig somicant del despatx. Es promou el manifest Laltra cara de la moneda. Noms el publiquen a Egin, diari que tancaran uns mesos desprs. La Maria Jess tenia tota la ra. Ens rep el cnsol holands: ho nega tot i sindigna i recorda la tradici antifeixista holandesa. Cinc dies desprs lAlba torna: jutjada, condemnada i expulsada. No podr entrar durant 5 anys a Holanda. Amb hores de feina, arribem al Parlament Europeu a travs duna pregunta de leurodiputat Antoni Gutirrez Daz. Resposta lacnica i breu de la UE: No ens capfiquem en els afers interns dels Estats. Hem arribat a Brusselles, per per no res. Ja ens ho va dir la Izquierdo.

210

211

LOriol i el Santi
LOriol era s amic de Santi Brouard, pediatra basc fundador dHASI, assassinat el 20 de novembre de 1984 pels GAL a la seva consulta. Lendem de latemptat una vaga general paralitzava el Pas Basc. 20 anys desprs, membres de lassociaci Santi Brouard Taldea, que promou la desobedincia civil a les lleis injustes, han estat detinguts per Garzn en el marc del sumari 18/98. 10 anys abans, a lOriol lhan detingut en loperaci olmpica den Garzn. LOriol s metge. I encara avui recorda que va tornar a nixer el juliol del 1992, quan va pensar que moria i va sortir viu dun interrogatori de la Gurdia Civil. Per aix, des daleshores lOriol celebra dos aniversaris. Ara fa noms un mes, durant el macrojudici a la Casa de Campo de Madrid, un dels membres de Santi Brouard Taldea, tip de tot, li aclareix tot a la jutgessa: Fiscal, jutge Garzn i policia saben perfectament que nosaltres no som terroristes. Inversions proporcionals: De la mateixa manera que saben perfectament qui va matar Santi Brouard. I no fan res. Des daleshores i fins ara, en aquests temps difcils per a la lrica, lOriol i tots els amics de Santi tamb celebren lnic efecte positiu de la doctrina Garzn: que segueixen pensant i intentant dir les coses pel seu nom. I que segueixen sent els impertinents amics den Santi. s a dir, que no han pogut amb ells. Ni amb ells ni amb en Santi.

Bstia de veu
Truquem el Sergi, salta el contestador i ens contesta en Pere Macas de CiU. De deb. Suposo que la complexitat de la punxada digital dna aquestes males passades. Sembla que parla amb en Felip Puig. El convoca a una reuni urgent. Quina conya. Ho tenim gravat. No som els nics. Es veu que tamb escolten CiU. Som a lany 2003. I encara governen.

212

213

Una nevada a Lleida


Pepe Rei acaba una altra xerrada a Lleida. A lautopista para a una rea de servei: ha quedat amb una font per parlar de lOpus Dei. Tamb ha notat que el seguien en un Seat Toledo, que barroerament ha enfilat lentrada bruscament. Abans dentrar al bar shan apropat al cotxe escorta: una parella, noi i noia. Un amic del Pepe, amablement, els raona que noms volen saber si sn mossos o fatxes. Que si sn mossos no passa res, ja hi estan acostumats. Quan es troben amb la font, els dos acompanyants den Pepe tornen cap el cotxe. Per quan surten hi ha revenja: al prking es troben quatre metralletes apuntant-los al cap i un agent histric escridassant i foragitant els cotxes que arriben per aparcar: Fora! Control antiterrorista. A ms, hi ha sis furgons amb les sirenes enceses que han pres laparcament. Manos arriba, el DNI?! i un dels nois no sap qu cal fer. Amb les mans enlaire no pot cercar la documentaci. Quan responen en catal, els mossos es sorprenen. Est nevant a dojo. I en Pepe ha acabat la reuni. Quan surt allucina. Un mosso de lluny es va apropant i li etziba: Yo ya s quin es usted. Pues yo a usted no lo conozco de nada respon el periodista basc. Els dos joves fa 20 minuts que estan enmig de la glacera, separats, les mans al clatell i les cames separades. No els deixen moure. Arriba el comandament. Vol escorcollar el Pepe. Porta pistola? En Pepe esclata a riure, indignat. El mosso no repetir la pregunta. Li agafa lagenda telefnica i la comena a consultar. En Pepe li diu: Est violant les fonts dun periodista? Perqu aix s illegal. El mosso deixa lagenda sobre el cotxe. Arriben dos encaputxats de pais. No cal ser Watson per saber que sn el noi i la noia que els seguien. Comencen a mirar el cotxe, les matrcules, els panys. Com si fos un cotxe robat. De sobte, surt la font de lOpus Dei que entre daltres ens ratifica que el cap de la policia espanyola, Juan Cotino, ns membre numerari i allucina. Astorat, linformador agafa el cotxe, lengega i fuig. Mentre 40 mossos armats i rearmats, sirenes engegades i prking pres i ocupat militarment segueixen preguntant-li intilment a un periodista

214

Una persecuci a Girona


Pepe Rei acaba una xerrada a Girona. Quan surt del Collegi de Periodistes, un home duns 50 anys lassenyala amb el dit amenaador i li etziba: Pepe, Pepe, com si fos un noi entremaliat. Fa un mos amb la colla i agafa el cotxe. El personatge el segueix. Pepe enfila cap a la redacci del Diari de Girona, baixa un redactor. En Pepe li explica qu passa i assenyala el perseguidor. El redactor shi apropa una mica, el guaita i torna neguitejant. Si s el comissari de Girona! diu. Pepe acaba a la comissaria dels Mossos tramitant una denncia per assetjament poltic. s candidat a les europees per Euskal Herritarrok.

215

basc que acaba de fer una xerrada pblica davant 200 persones a la Universitat si s terrorista i va armat per la vida. Sn els rigors de lestricte directe policial. Respostes irreverents a preguntes de Pulitzer. Que tamb es contesten amb el ms estricte sentit de lhumor. Per poder resistir, seguir rient i poder arribar a Reus al vespre, on al Cercle de Lectura Pepe Rei aplegar 150 persones. Entre les quals, de ben segur, un funcionari prendr estricte acta del que es diu, el que es pregunta i el que preocupa els assistents. Entre daltres preocupacions, lestricte control social que ens assetja la vida quotidiana, la persecuci de les idees i lart de lenginyeria meditica polticopolicial per presentar un periodista rebel com Jack el Desbudellador.

Els amics del rei


Tres amics engarjolats, tres amics beneficiats, tres amics lladregots. De la Rosa, Mario Conde i Manuel Prado i Coln de Carvajal. Dormiran poc a la cella. Ybarra (BBVA) condemnat per les pensions milionries, tampoc. Els germans Cortina (Banco Zaragozano), condemnats a tres anys, encara menys. Els advocats de Botn, del BSCH, no ho contemplen ni com a mera hiptesi. Sobre la pres La Polla Records canta: el pobre nunca sale y el rico nunca entra. Segueixen sense sortir; segueixen sense entrar.

216

217

Qesti de microfilms
Per Nadal de 1994, Mario Conde s a punt dingressar a la pres pel cas Banesto. Diuen que es troba amb Felipe Gonzlez. Li diu o li fa arribar que si trepitja una cella aireja els GAL. Ell coneix el coronel Perote, que ha robat 1.500 microfilms del CESID. Gonzlez no transigeix i Conde ingressa a la pres el 28 de desembre, diada dels innocents. I noms per aquest innocent motiu El Mundo publica, puntualment, lacta fundacional dels GAL. Perqu ha comenat una altra guerra bruta. Poltica. Mercadotcnia per desallotjar el felipisme. Noms per aix sabem dels GAL. I pels clculs electorals dels nts de Franco. La millor prova s que tots els responsables corren lliures pel carrer. I que va ser el mateix PP qui va signar els indults i concedir els permisos.

Condemnes reials
Sobre altres condemnes i condemnats de la terra tamb ha plogut fora. Sempre sha cercat insistentment que aprengussim a conjugar el verb condemnar. Ens ho exigien ves per on els qui feien la guerra a lIraq. Que es condemns la violncia vingus don vingus. En realitat, que es condemns una sola violncia, la nascuda a vegades en el llindar de la protesta social. Pura hipocresia en creixement geomtric. Perqu de les altres violncies estructurals i massives mai no en diuen res. Sobre aquesta insistncia en condemnes reals i reials, metonmies de violents i demcrates, va ser Santiago Alba qui va reblar el reclau de la doble moral del Poder. Havia mort el rei Fahd, monarca plutcrata i assass duna Arbia Saudita feudal i sense eleccions. El monarca espanyol va mostrar el seu condol (un deute de 10.000 milions de la Casa Reial amb la monarquia saudita lobligava) i aqu tots cofois. Alba, respecte a les capacitats de conjugar (o no) el verb condemnar en una nica direcci i noms en determinades ocasions, va escriure a Soy un demcrata*: No condemno el rei Fahd, tan amic del rei dEspanya, que talla caps, poda mans i arrenca ulls, que humilia les dones i emmordassa els opositors, que es llueix sense diaris, parlaments ni partits poltics, que viola noies filipines i tortura indis i egipcis, que malbarata la tercera part del pressupost de lArbia Saudita entre els 15.000 membres de la seva nissaga i que finana els moviments ms reaccionaris i violents del planeta. Ni el silenci del rei davant la violncia alauita i la dictadura a lArbia Saudita ni la lloana als seus promotors va aixecar cap polseguera de condemnes i escndols. Perqu lnic que es pretn aqu s la llei de lembut. Que els aplaudim i que, a sobre, els hi riguem les grcies. Les seves grcies sinistres i assassines. Que fan pena. I foten por.
* Santiago Alba, Torres ms altas, Numa Ediciones, Valncia, 2003.

218

219

Proporcions poltiques Militars


Zapatero a Sant Sebasti. Fortes mesures de seguretat. No ha passat res. Entrada la nit, incontrolats propinen una brutal pallissa a un militant gai, membre actiu de lorganitzaci Zutik a Orereta. La policia municipal aconsegueix detenir dues persones. Sn dos militars espanyols. Badalona, diumenge doctubre. Un policia municipal rep una pallissa dun grup de tres nois i una noia. Es parla de caps rapats. Dies desprs una noia s detinguda a lestaci de RENFE per policies municipals. Larrosseguen fora del permetre de les cmeres i comencen les hsties. La confonen amb la noia que havia agredit lagent i shi volen venjar. Per shan equivocat. Un altre error. Un altre ms encara. Lendem el cap de la policia municipal diu als pares: Obrirem una investigaci. No s qu cal investigar, si tot s ben clar. Cal prendre mesures. I no es pren cap. Dos dies desprs, els mossos detenen dos militars de la caserna del Bruc de Barcelona, acusats de la pallissa a lagent municipal. Informe dels Mossos dEsquadra sobre el moviment dokupacions, amb les primeres incursions en la sociologia poltica i en lantropologia social, classificant els okupes prengueu nota amb lhabitual classe mitjana-classe alta, sector dur-sector tou i altres invencions. Sembla obvi que per saber lextracci social dun moviment dissident sha de tenir fitxada tota la gent i conegudes les rendes familiars. Dic jo, vaja. All interessant, per, s com comena i clou linforme, presentat el 14 de mar en sumptuosa roda de premsa per Xavier Martorell, cap de Seguretat Ciutadana, i el sotsinspector Joan Carles Molinero, cap dInformaci: Linters policial pel local ser ms o menys, segons si s una casa ocupada o un centre social. En plata: el que preocupa s que la gent sautorganitzi, pensi, denunci. Aquests mossos tan valents i tan preparats, quan faran un informe i comenaran les detencions de tots els implicats en les mfies immobiliries duna especulaci galopant? Si sn tan valents per qu no els entren? Si tenen tants mitjans per qu no els investiguen? Per qu mai toquen el Poder? El perill, per a lEstat, s qui qestiona el sistema, no pas qui el reprodueix, entre mobbings, fraus i evasions fiscals. Principi que regeix la democrcia autoritria de mercat que ens aclapara. I aix anem. LEZLN ha deixat escrit: Un s tan gran com lenemic que ha escollit per lluitar-hi. En bona lgica aristotlica, els okupes sn enormes per escollir, ni menys ni ms, que lespeculaci immobiliria. I els mossos uns nans, des de la perspectiva zapatista. Uns nans absoluts, des de la perspectiva del sentit com i dAristtil, que havia escrit: Hi ha democrcia on manen els pobres. Daix fa segles, i els pobres no manen. Segons Aristtil, doncs, no hi ha democrcia. I els Mossos garanteixen que aix seguirem.

220

221

Els Mossos informen (del que volen)


Abans que Valdecasas, els UIP i el 6 desallotgessin el Cinema Princesa, els Mossos shavien encarregat de confeccionar aquell informe, que no deia ni una sola paraula sobre la propietat del cinema. Era de Salvador Forcadell*, detingut i imputat en lestafa milionria de la consultora BPF ordida per lexconseller dEconomia de la Generalitat i director de lInstitut Catal de Finances CiU, Jordi Planasdemunt (CiU), a qui segurament els Mossos mai van investigar pels seus delictes de coll blanc i de tupinades que rondaven els 4.000 milions de pessetes. Linforme anava acompanyat de fotografies preses mentre sidentificaven els okupants en retencions rutinries. Tu el fitxes, jo el fotografio. Un complet reportatge fotogrfic previ al desallotjamentque farcia ms de 500 pgines, quatre cintes de vdeo i prop de 70 imatges personals dels habituals i els ocasionals on arribaven a concretar, fins i tot, les opcions poltiques i esttiques personals. I que anava acompanyat danotacions com subjecte dels ms actius i reivindicatius. Desprs les bajanades habituals de la incomprensi absoluta dels nous moviments socials: instrumentalitzaci poltica per part de grups antisistema, difusa ideologia llibertria, tot adduint que la frustraci juvenil i la manipulaci poltica aboquen a la violncia gratuta. Lamento aigualir la festa, per les expressions violentes i els sabotatges atributs genricament i amb fora mala llet als okupes sn qualsevol cosa menys gratuts. Qui ho fa sap perfectament qu fa: entitats financeres, immobiliries especuladores i ETT. Els smbols dels temps que corren i del poder econmic que els precaritza i els exclou. Accions violentes per selectives. De gratutes, res de res. ...on s que encertven, per, era en la radiografia catalana de locupaci de vivendes buides: okupes, delinqncia comuna, tnia gitana, indigents, famlies amb problemes econmics i magrebins. Malgrat quenoms anunciaven mesures drstiques i poltiques contra els primers: el moviment social dokupacions. Ben simptomtic. No s cap repressi gratuta. Sin selectiva. Saben perfectament qu volen copejar. Que volen eradicar. Que volen combatre. Que volen tombar.

Gir copernic
s ben curis. Sant Jordi Bastoner, un dels caps de la Brigada dInformaci, est imputat en quatre denncies diferents per tortures i altres delictes. Els Tres de Grcia, els joves de Tor, una fotgrafa del Valls que va acabar amb collar de seguretat a les cervicals, un jove de Cornell amb un timpan rebentat. Ladvocat de lEstat, que defensa els seus vailets, inicia lescomesa. La millor defensa s un bon atac: s la lgica de la guerra. De la guerra contra els moviments socials. En lescrit contra ladmissi a trmit de la denncia per tortures i detenci illegal dels Tres de Grcia, ladvocat de lEstat subratlla: existeix una campanya organitzada contra aquest agent impulsada des de determinats collectius. En un gir que ni Coprnicus gosaria, es veu que ara som nosaltres els qui perseguim els policies. El mn al revs. Policies criminalitzats i perseguits, un Papa jueu o militants antiracistes al Ku Klux Klan. Quina barra. La campanya organitzada es redueix a qu, a Grcia, han decidit que la loteria de Nadal porti el nmero de placa den Jordi. Vs per on. Per aix s igual i sopta per latac com a doctrina dEstat per convertir la vctima en botx. Malcolm X havia escrit: Si no aneu amb compte, els mitjans de comunicaci us faran estimar lopressor i odiar els oprimits. Es podria dir exactament el mateix de determinats advocats de lEstat, si jutgem benvolament els seus escrits.

222

223

* Forcadell, protagonista tamb de lafer Estivill, va morir abans del judici.

Consells prctics
A la cella, Brecht havia escrit: La veritat s concreta. A la paret de les celles de lAudincia Nacional hi ha escrit: Nega-ho tot. Al Penal de la Llibertat, els tupamaros escrivien en paper de wter: nims, companys si lenemic hi s s perqu hi som tots nosaltres. s de les poques certeses que hem aprs en aquests anys. Que lnica resposta efica, efectiva i afectiva, s la solidaritat. Qesti de manuals i contramanuals. Ells tenen el seu: opac i secret. Nosaltres tenim el nostre: pblic i conegut. Davant larrogncia, crueltat i arbitrarietat del Poder, no ens queda Pars per ens queda Arthur Schnitzler: La tolerncia davant la intolerncia s el pitjor dels crims. I afegia: fins i tot pitjor encara que la prpia intolerncia. O ens queda el socialista Jaurs, fundador de LHumanit, davant una I Guerra Mundial que duia els obrers a la tomba i els generals a la glria: El valor consisteix en cercar la veritat i dir-la, en no tolerar la llei de la mentida que passa. Per dir-la el van assassinar: la mateixa viglia desclatar la guerra. I tamb, afortunadament, hi ha Pedrolo a casa nostra: Cal protestar, fins i tot quan no serveix de res.

Treva?
224
Sant Andreu, desallotjament del CSO El Palomar, furncol absolut del regidor Ferran Juli i lespeculaci municipal. Fora s ple de gom a gom de policia. Cantonades perimetrades pel 6. A dins, resistncies i desobedincies. Gent penjada, barricades mentals, posar-ho difcil. Abans del ball de bastons, temps estranys per a una curta i improvisada treva. El comandament dels antiavalots sadrea a un dels okupants i el tuteja: Albert, aix no podem seguir. Ho hem darreglar. Si carreguem, els dolents som nosaltres. Si us resistiu de valent, sou vosaltres els dolents. I els jutges i poltics mai reben. Lokupant ben astorat no entn res. Estan a punt de foragitar-lo de casa seva. Ja sap que la policia no est per repartir confits a la mainada, per aix llinda la provocaci. I per provocar la reflexi necessria fa temps que ja tenim Passolini. Els policies, els veritables fills del poble, va escriure. La treva, per, ser noms virtual: el comandament ja ha decidit que, aquesta vegada, els dolents tornaran a ser ells. I entren a sac a El Palomar, el mateix dia del seu cinqu aniversari, mentre lempresa Thor esmicola seixanta mesos de somnis reals.

225

Auto (de) defensa


Parafrasejant Benedetti quan enumera les eines per fer una revoluci, tot s til en la solidaritat antirepressiva cada cop que ens intenten trencar cares, idees i projectes. Res sobra i tot serveix. ...un full volant, una assemblea, un cartell a la porta de casa, un altre a lescala comunitria, un spam, una pgina web, un comunicat de premsa, un concert protesta, un sopar solidari, una carta al diari, una pintada, una concentraci a les portes del centre de detenci, un altaveu i un megfon, un correu electrnic, una querella, un habeas corpus, una manifestaci, una acci desobedient, una xerrada al barri i una altra a la Universitat, una visita al plenari del barri, una altra pintada, una pancarta a la plaa, una bustiada i una encartellada, una paradeta al mercat, una obra de teatre, una rifa, un torneig esportiu, una cursa solidria, una recollida de signatures, una paella popular, una amanida dautoinculpacions i faxos a jutjats i responsables poltics, una coordinadora, una comissi de difusi, i una de premsa, i una altra dactivitats... El que es pot i una mica ms amb els recursos disponibles. Perqu com diria Sebasti Roure: Som tamb tot el permanent temps que aquests imbcils, cretins i assassins ens fan perdre. Traient forces de la debilitat, hores contrarellotge i idees de sota les pedres. En general, doncs, tot cal, res sobra i sempre caldria fer ms. Perqu sempre anem descompensats: els del 6 cobren per treballar vuit hores, treballen a tres torns i mai descansen. Full-time. s a dir: aquesta s tamb una batalla ben desigual en termes econmics i de temps disponible per poder activar la solidaritat, que sempre acaba sent un miracle. Miracle a base dautorobar-nos hores en les cantonades de nits i dematins; i dautoatracar-nos per poder fer possible lautodefensa. I la solidaritat. I el suport mutu.

226

Pnic escnic
Han detingut en Llus Maria Xirinacs. Blindatge absolut. Minimitzar la notcia, evitar la instantnia: 30 anys desprs, la democrcia sencarrega que la imatge del Gandhi catal detingut i emmanillat no es filtri per enlloc. Massa colpidora. Massa simptomtica. Enmig de la guerra de lEstatut Xirinacs va ser lnic que shi va oposar el 1977 s lnic que faltava. La policia ho ha dit a la premsa clar i catal: mentre estigueu aqu, no arribar. I aix s. Una foto impossible. Lendem, per, a Vilaweb publiquen en portada la imatge colpidora den Xiri rere els barrots. Alg ha aixecat acta de la realitat des dun telfon mbil. A comissaria estan que trinen. Per cert, ladvocat de la querella de lACVOT contra Xirinacs s Fuster Fabra, ladvocat de Galindo. Tot lliga. I relliga.

227

Mordasses i prohibicions Xirinacs torna a la Model


Batalla campal als jutjats de Barcelona. Des del cap i casal, una magistrada intenta que es resolgui el ms aviat possible la situaci den Xirinacs i evitar lingrs a la pres. Per lAudincia Nacional no transigeix. Encara que siguin noms 24 hores, cal deixar clar qui mana. I mana lAudincia Nacional. Ordre dempresonament. Xirinacs torna a la Model, 30 anys desprs. El captaire de la pau, empresonat per un delicte dopini. Quin ridcul espants quan lEstat palesa les seves pors. Gesti del no passa res: primer, trasllat a Can Brians. Segon, un comunicat policial digne dantologia (Detingut important lder de la transici). Tercer: un silenci meditic que esparvera. De postres: el comissari de Nou de la Rambla demana de fer-se una foto amb en Xiri. En Xiri, desmilitaritzat com sempre, li respon: Duniforme, no. El comissari es civilitza i un altre agent pren la instantnia. Tots dos, de rigors civil. La llei del silenci del PP. Suspesos els concerts de Manu Chao i Fermn Muguruza a Mlaga i Mrcia. Prohibits els concerts de Soziedad Alcohlica a Madrid, Cceres, Oviedo, Galcia i La Rioja. Anulat el concert de Berri Txarrak a Santiago de Compostela. Perseguida la presentaci del disc Inkomunikazioa de Fermn Muguruza a Valncia: lAjuntament governat pel PP amenaa el propietari de la sala enviant-li la Gurdia Civil de retirar-li la llicncia lendem mateix si el msic arriba a actuar. A Rivas, la Delegaci del Govern madrilenya anuncia una multa de 30.000 euros a lAssociaci Cultural Ladinamo i a lAjuntament governat per IU per realitzar un concert amb Fermn Muguruza de suport a lEZLN el dia de la boda reial. Amenaces ultres i avs de bomba escorcoll policial a mig concert incls a la Sala Suristn de Madrid per lactuaci del grup basc Joxe Ripiau. La campanya lha impulsat el destacat militant del PP Romn Cendoya, que remet un fax als mdia que clou amb un sever A por ellos. Ms. Querella de lAVT contra Soziedad Alcohlica per enaltiment del terrorisme. Tres autos de la prpia Audincia Nacional els exculpen. Querella del general Galindo contra Negu Gorriak sollicitant 15 milions de pessetes dindemnitzaci. El grup basc ser exonerat pel Tribunal Suprem. La censura arriba al teatre tamb: prohibici de la representaci teatral de Leo Bassi a Toledo per blasfema i bomba ultra catlica a Madrid contra el cmic itali. Suspensi de lobra Todos somos Lorca de Rubianes a Madrid. I al cinema, amb la rtzia persecutria contra La pelota vasca de Julio Mdem. No estem parlant pas de la dictadura franquista. s el Tribunal de la Santa Inquisici i el Sant Ofici rutllant amb sinistra puntualitat, ara i aqu, entre el gener del 2003 i el setembre de 2006. A Tiempos oscuros el grup vitori SA ho va sintetitzar en quatre frases: Quieren cortarnos la lengua con la tijera de la intransigencia con la tijera de la necedad con la tijera de la autoridad. s McCarthy a lespanyola arrasant de bell nou i tamb amb la msica, el teatre i el cinema que no s del seu grat. Que s, casualment i com sempre, lart crtic i rebel.

228

229

Enaltiment del terrorisme... a Guadalajara


Acebes ha parit una nova llei. Resten prohibides les rebudes als presos als pobles del Pas Basc. Des dara s un delicte denaltiment del terrorisme. Sempre hi ha dobles rasers. Dobles rasadores. Quan el PSOE convoca concentracions de suport davant la pres de Guadalajara per acomiadar i rebre Vera i Barrionuevo, condemnats pel segrest de Segundo Marey, per qu no saplica la mateixa llei? Quan fan homenatges a Bjar a Barrionuevo i el reben com un heroi? Quan La Razn impulsa campanyes per demanar lindult de Galindo? Qu senalteix exactament a part del terrorisme dEstat?

230

231

Dins lenemic, lenemic a dins


Passem un vdeo antirepressiu al casal Poca Broma. Surt una persona detinguda, esgotada i desfeta, ensenyant un amagatall: quasi no es pot ni moure. Lhan trencat per fora i per dins i ha dit alguna cosa. Un suposat company esclata: A aquest lhaurien de matar, per trador. De valents es veu que nhi ha a tot arreu. I de bocamolls. I el pitjor enemic seguim sent nosaltres mateixos. El duem a dins.

Bon dia, Madrid


Vista pel judici dEgunkaria. Acompanyament collectiu als encausats. 60 dirigents poltics i sindicals bascos, societat civil i una colla desplaada en pont aeri en nom de la solidaritat catalana. Entre ells, Vicent Partal; Mnica Sabata del Ciemen; Gabriela Serra, dEntrepobles; Joan Tard, dERC. Desprs de la compareixena, roda de premsa a un hotel. Abans darribar, les hostesses ens diuen que tots tenim una carta al nostre nom. Sorpresa. Ning sabia que ens desplavem. La roda de premsa s tot just per explicar-ho. Ms sorpreses: s una carta del president de lAVT, Daniel Portero. Ens diu de tot, menys bonics. Finalment, que la culpa s tota nostra. Dels cmplices. Poc detallistes. Rere la carta la mateixa per a tothom, escrita a m i fotocopiada hi ha el comunicat de premsa enviat la nit anterior amb la llista de tots els participants. Tot aclarit. Amb un petit detall. El comunicat ha estat reenviat al fax de lhotel, on la nit anterior havia pernoctat en Daniel Portero. El petit detall: al remitent del fax shi pot llegir Diario La Razn. Lendem en Partal ho explica i comenta tot al seu e-mail obert. Que noms arribar tenem carta al nostre nom. Bon dia!, que et diuen, diu. Explica tamb la qesti del fax de La Razn i que, en un roda de premsa plena de periodistes, ni un sol periodista ha fet cap pregunta. Lendem el truca lAVT dient que es querellaran per injries. En Vicent, fidel a la veritat, els hi envia la carta com a prova. LAVT restar muda. Ni trucar ms ni es querellar. Altra vegada que ho facin millor i amb ms cura. Que shi posin fulles. O tippex. All on es llegeix: Remitente: Diario La Razn.

Ens diuen tantes coses...


Thoreau va escriure: la premsa s quasi sempre, sense excepcions, corrupta. Quan afrontava la farsa dels judicis sumarssims contra lautonomia obrera italiana, amb totes les cartes marcades i la sentncia preestablerta dantuvi, Negri havia escrit*: Segueixen les rfegues idiotes de les preguntes dels periodistes (a propsit convindria aprofundir en el carcter bestial de la ignorncia i larrogncia daquesta corporaci, reprendre el discurs, no simplement sobre la corporaci brutal i mesquina, per tal vegada millor que altres, sin ms aviat sobre els periodistes, en singular, qui els paga, relacions de negocis, corrupci...). De premsa no en parlarem, perqu correrien rius de tinta, de mentides i intoxicacions. De mitges mentides i mentides senceres. I caldria un altre llibre... Tants ens han dit tantes coses... Potser per inrcia, potser per una professi que treballa des dels butacots i no trepitja el carrer. Potser per una professi cada cop ms jerarquitzada i precaritzada. s cert que noms uns pocs militen en la guerra a lalternatiu per devoci. Devoci malaltissa i belligerant que converteix el periodisme en una trinxera, les notcies en communicats de guerra i la imatge en material antiavalots. Navarro, Marchena, Figueredo. Alguns dels qui sho van passar pipa copiant literalment els comunicats esbojarrats del 6 demostrant lensima falsa connexi dels okupes amb ETA. Altres van optar per desertar i desmilitaritzar-se quan van veure la magnitud de la mentida. En Corachn dEl Peridico ens tenia predilecci per la connexi basca. Per se noblidava quan era ell qui entrava a Egin a parlar amb la redacci cercant informacions contrastades sobre els GAL. La memria noms recorda el que vol. I a les hemeroteques sacumulen els oblits i les vergonyes, les hipoteques i les maletes. De viatges anteriors. Fet i fet, un comunista va dir fa molts anys: Els diaris sn els pamflets que els rics reparteixen als barris pobres. Per fer la guerra contra els pobres. Que sempre la perdem. Of course.
* Toni Negri, El tren de Finlandia, Libertarias/Proudhufi, Madrid, 1990.

232

233

Premsa lliure
Als Pasos Catalans tenim exemples paradigmtics que demostren com se les gasta el Poder quan sacreix la lgica del conflicte social i la distorsi de la realitat: el control poltic de la informaci, rutinari, monocrom i quotidi esdev, en moments de tensi, estat dexcepci informativa i campanyes de contrainsurgncia propagandstica unidireccional. s el que ens va passar el 1992, al bell mig dels Jocs Olmpics. En menys dun mes la Gurdia Civil va entrar a les seus de El Temps i El Punt, es va destituir Salvador Alsius cap dinformatius de TV3 per noticiar la tortura i es va clausurar el programa de Catalunya Rdio LOrquestra pel mateix motiu. Ms exemples recordats pel periodista David Bassa. El 1992 un periodista de ledici catalana dEl Pas va assistir a lescorcoll de la casa de lindependentista Marcel Dalmau. La Gurdia Civil no va trobar res. Res de res. El periodista, des de Girona, va enviar la seva crnica. Lendem quan va llegir la crnica es va esgarrifar: la crnica incorporava que shavia trobat una pistola. Va trucar a la directora, Blanca Cia, i li va requerir don sortia all. La directora va admetre que ho havia posat ella. Ell va dir que qui li havia dit si ell havia cobert lescorcoll mentre ella era asseguda al despatx de Barcelona. La directora va etzibar-li: Mho ha dit la Gurdia Civil. I punt i final. Coses que passen en dictadura i, cada cop ms i per altres vies, en democrcia. Ja ho va dir ben dit Chomsky: La propaganda s a la democrcia el que la porra a la dictadura.

Com es munta una guerra?


Roque Dalton brillantment exquisit*: El 25 de maig de 1969, el ministre dExteriors dHondures assenyal la crema dental Colgate salvadorenya com a factor daugment de les cries entre els nens hondurenys. No s cap broma. Lendem, el sotssecretari dIntegraci Econmica dEl Salvador li responia adduint que la brillantina Glostora, de fabricaci hondurenya, produeix caspa. Sinici una escalada de tensi, agreujada per lenfrontament futbolstic dambds pasos a la tanda eliminatria dels mundials de 1970. Lempresa ianqui que distribua la brillantina Glostora va regalar, enmig de les declaracions despectives dodi atvic de les respectives premses nacionals, un adhesiu per als cotxes: Hondureo toma un leo, mata un salvadoreo. I finalment, El Salvador va envair Hondures i esclat la guerra, que va acabar com acaben totes les guerres: guanyaren els militars de tots dos bndols i van perdre les majories pobres salvadorenques i hondurenyes. Salvant les latituds, aqu passa el mateix amb la guerra teledirigida de la propaganda cada cop que hi ha gresca. Cada cop que cal: contra lokupa, limmigrant illegal o linsubms. Hom recorda perfectament quan Julin Garca-Vargas va encetar la darrera consigna en lltim intent intil contra la insubmissi, en un discurs de Pasqua Militar: vagos e insolidarios. La lletania es va repetir fins a la societat i la sacietat. Per la mili va caure, malgrat totes les mentides i els centenars dinsubmisos presos. Corollari? Fins el seu enderrocament un graffiti colorit que reprodua un proverbi afric explicitava a les portes de lHamsa okupada: Mentre els lleons no tinguin els seus historiadors, les histories de cacera seguiran glorificant el caador. La cacera glorificada contra tot el que es mogui continua. A tot drap i en paper premsa.

234

235

* Roque Dalton, Historias del pas de Pulgarcito, UCA, El Salvador, 1998.

La guerra de la informaci
El 6 va estrenar una poca on periodisme (de guerra) i policia van convergir en una sola direcci (repressiva). Contactes directes, filtracions privilegiades, oportuns dossiers confidencials del Grup 6 que reproduen el monleg unidireccional del Poder amb els altaveus del sistema. Mitjans amb poder i poders amb mitjans que aplicaven la teoria de la pesta i els apestats. La guerra i la de la informaci tamb s una guerra amb batalles campals a les redaccions sempre funciona aix. s la guerra de les mentides, de la qual en tenim tants exemples, tan recents i tan llunyans, que noms caldria citar les armes de destrucci massiva, el tancament dEgunkaria o la gesti desinformativa de l11-M. I, simple regla de tres (o de 6), si menteixen per capficar-nos en una guerra illegal pel petroli, qu no faran amb petits moviments dissidents locals. El que els plagui: satanitzar, estigmatitzar, allar. Generar feres ferotges que ni sn feres ni sn ferotges, per que desprs de 30 notcies prefabricades a mida entren i centren el rnking de la preocupaci ciutadana. Aquella guerra a tres bandes entre moviments socials, cossos policials i mitjans de comunicaci va acabar arribant al Consell de la Informaci de Catalunya i als jutjats de Barcelona, on les informacions de fonts solvents i ben informades sestavellaven cop rere cop. Amb sentncia semblant: o informaci falsa o notcia no contrastada. I amb lobligaci judicial de rectificar i, fins i tot, de reparar danys morals. Amb molts periodistes i uns quants ben dignes vam acabar per entendrens: la policia emprava els mitjans i els utilitzava a ells com a eina per criminalitzar-nos amb tesis insuportables i insostenibles que sempre sesvaen. Finalment i desprs dun cicle tens i anys de desencontres, alguns alguns periodistes, alguns activistes vam aprendre algunes llions. Nosaltres a entendre millor les relacions de poder en el si dels mdia empreses que fan negocis i molts calers amb la producci dinformaci i on els obrers de lautocensura autoimposada a la censura sense embuts, tot un ampli ventall de silencis obligats estan integrats en

236

una cadena de poder i autoritarisme. I tamb a assumir la crtica que sempre ens Adreaven: la manca cronificada de relaci amb els moviments alternatius, fruit dun recel justificat que ens feia tancar-nos en banda. Mutus respectes, doncs, i pocs consensos per un de fonamental: la quarantena on calia posar qualsevol informaci policial i encara ms si semetia des dels faxos del 6. De propina, un petit reconeixement gens menyspreable: a vegades els moviments socials i espais populars han guardat silenci. Per mai han mentit. Ni ens hem inventat histries sobre el Grup 6. Ni temibles connexions ni falsos delictes. Sobretot perqu, codi penal en m i doble rasadora, si ho hagussim fet ja estarem jutjats i condemnats. I no estem per determinats luxes. De les cendres daquell episodi noms ha quedat certa deontologia. Els diaris no shan abocat pas a la defensa de les tesis solidries dels moviments socials, ni tan sols a difondre-les. Qui paga mana i Roma no paga tradors. Ja ho va dir el demcrata-liberal Walter Lippman, deg dels periodistes nord-americans, autor de la teoria del ramat i precursor de Goebbels: Cal dirigir el pensament de la poblaci. Per aix, i encara ara, seguim tenint la culpa. De quasi tot. Per ara, quan insulten, desprestigien o criminalitzen, molts periodistes ja ho puntualitzen amb lafegit esclaridor de segons fonts policials o la policia diu que... Quelcom hem avanat. Minscul aven tic. I esttic. Per que ajuda a clarificar leterna batalla campal entre falses versions policials i estrictes veritats de carrer. Que sempre difereixen com la nit del dia, el negre del blanc i la ficci de la realitat.

237

ADN
Un caixer cremat a Barakaldo. Alg sha tret el passamuntanyes i lha llenat a terra. LErtzaintza el descobreix i nextreu lADN. De la saliva o de la suor que hi ha quedat. Un mes desprs comencen les festes majors a la localitat biscana. Quan sacaba la gresca una colla de festa va recollint gots. De fet, segueixen el jovent comproms i van agafant els gots don han begut. La colla de festes sn agents de pais. Sestan fabricant una base de dades dADN de possibles sospitosos. Finalment una coincidncia. Detingut i jutjat, condemnat a 18 anys de pres. Sn les noves tecnologies gentiques i biomtriques del control social i poltic.

Oxmoron
300 monarques demcrates, 100 banquers solidaris, 5.000 policies pacifistes, 3.000 periodistes objectius. Organitza: Ajuntament de Barcelona. s una pancarta enorme desplegada a la faana de ledifici central de la Universitat de Barcelona. Lendem es casa lInfanta a Barcelona. Ciutat ocupada. Per la llibertat dexpressi tamb ha ocupat la Universitat de Barcelona. Malets republicans. La policia intenta entrar, per els bidells ho impedeixen invocant lautonomia universitria. s divendres i els gestors de la monarquia no volen que dissabte la UB romangui okupada. Lendem la policia pren la Vila de Grcia, on hi ha convocada una mobilitzaci de protesta. Tot acabar en ball de bastons. Al Passeig de Grcia-Diagonal els nuvis no faran el canvi de cotxe previst. A quatre illes plouen pedres i es disparen pilotes. Mentre totes les cantonades estan preses per grups de quatre. De quatre de sis. No s cap castell. s el Grup 6 protegint la boda.

238

239

Blixen i Sendic
El segrest de les paraules. Ens ho explica el periodista uruguai Samuel Blixen que ha vingut a Barcelona a presentar la biografia de Raul Sendic, nima del MLN i la guerrilla urbana a Montevideo. Els tupamaros tenen un ampli suport social i una simpatia molt estesa en les accions sonades de robatoris i reapropiacions. Cada dia una. I no paraven.

El ministre dInformaci de torn semprenya. Prohibeix la paraula tupamaros en qualsevol informatiu. La imaginaci substituir les prohibicions del Poder i els periodistes recorreran a lonomatopeia, les ellipsis i el sentit de lhumor informatiu. Los tucutucu asaltan..., diu un. Los que te dije se fugan..., diu laltre. Los innombrables dan otro golpe, sost un tercer. Perqu segueix sent absolutament impossible segrestar les paraules, posar-li portes al mar o aturar la primavera.

240

La rbia
Des que el 2001, lEuropol va teoritzar el triangle anarquista Estat espanyol-Itlia-Grcia les detencions no shan aturat. La cooperaci policial rutlla en les grans cimeres: a Gnova (2000) i amb la Operacin Sellado a Barcelona (2001), la CNI espanyola i la DIGOS italiana implementen operatius conjunts. El cap de lespionatge espanyol avisa: El CNI tiene infiltrados en el movimiento antiglobalizacin*. La darrera escomesa daquesta onada es produeix a Itlia. Prop de 150 detinguts per criminalitzar la solidaritat amb els presos i les crtiques antipresons. Una manifestaci per denunciar aquestes detencions tornar a acabar en enfrontaments al barri de Grcia. Ha sortit des de la plaa Urquinaona escortada per una muni dantiavalots i escamots del 6 a cada semfor. Hi ha consignes, lemes, crits: Ens tapem el rostre per donar la cara, Que la por canvi de bndol, Qui sembra la misria recull la rbia, Cada cop ms odi, Terrorista, qui? Democrcia, on?... Les llavors de rbia que reguen els vailets del 6. Amb creixent eficcia i eficincia.
* El Peridico de Catalunya, 5-02-2003.

241

El mscul de la memria
Quan vam entendre el fracs sonor de la imaginaci al Poder (el Blair marxista, el Joscka Fischer antinuclear, el Solana anti-OTAN) i que, en el revs histric, el poder havia esmicolat la imaginaci, vam capgirar la vella consigna. A partir dara, la imaginaci contra el Poder. En aquests darrers 3.650 dies darrers alguna de sonada se nha fet: la tapiada de la casa de Jordi Pujol a Queralbs, els canvis i furts de bandera a Parlament i Generalitat substituint estanqueres per banderes del moviment okupa; lencadenament a la porteria i la interrupci del BaraMadrid en protesta contra lEuropa del Capital al bell mig de la cimera; la rebuda a Garzn o el desembarcament martim alternatiu al Frum. La millor, com sol passar, va ser la ms silenciada, el juny de 2004. Estadi Llus Companys: presentaci oficial del Frum 2004, lligant histricament lespai de la fi de les Olimpades del 1992 amb linici del Frum 2004, que aleshores ja acumulava crtiques i desercions des de la FAVB, Va Campesina o Greenpeace. En el moment lgid de la inauguraci, sis-cents ciutadans ubicats al front de la tribuna dautoritats i prviament instruts per voluntaris del Frum 2004 aixequen les cartolines que han trobat al seient. Pensen que estan participant del mosaic amb el logotip del Frum. Per els voluntaris sn activistes del moviment okupa i antimilitarista. Per aquest motiu, quan els ciutadans aixequen els plafons es visualitza a tot lestadi un gegant mosaic amb el smbol del moviment okupa, que dura ms de cinc minuts, davant lastorament de totes les autoritats: civils, policials i militars. Quan el mosaic finalitza la tribuna dautoritats respira recuperada mirant cap a lescenari, on Ojos de Brujo s a punt de tocar. Per tot just comenar el concert, altres activistes es despengen des de la torre horitzontal de llums amb cordes descalada. Una enorme pancarta recorda: Olimpades 1992 Repressi, Frum 2004 Especulaci. Arthur Schnitzler ja ho havia defensat: Cal tenir el valor de dir tamb les coses evidents. Malgrat els cmeres de TVE, que retransmet en directe lesdeveniment, fan el possible i limpossible, plnols picats i contrapicats, per amagar les evidncies de la denncia del negoci del totxo i el formig. Fins que els resulta impossible ocultar la protesta i TVE decideix tallar de cop lemissi.

A peu descenari i de graderia, agents del 6 identifiquen una part dels participants. Aquesta vegada, Codi Penal en m, ni els detindran ni els denunciaran. De qu els poden acusar? De tenir sentit de lhumor? De reforar el mscul collectiu de la memria? De seguir cercant el nom exacte de les coses? El nom exacte de les coses, per, no va sortir reflectit lendem en cap mitj (excepte a les entrelnies de La Vanguardia). Lordre poltica era precisa: aqu no ha passat res. I per tant aqu pau (immobiliria) i desprs glria (especulativa) sota lskyline barcelon. Contra loblit imposat, per, sempre ens queda i ens quedar la frmula Feliu. Feliu Ventura: Mentre la histria lescrigui el Poder, alarem en la memria barricades de paper. Com la barricada de memria que es desplegava en forma de pancarta en la inauguraci del Frum 2004. En els mateixos morros dels gestors de lespeculaci, dels gerents de lenriquiment duns pocs i dels dissenyadors de la precarietat de quasi totes i tots.

242

243

Estratgia judicial
Judici a Barcelona a activistes dels moviments socials. Una setmana abans, imputats i defenses es reuneixen i pensen a suspendre una compareixena prevista per divendres segent. El dia fixat, a ms, un dels advocats emmalalteix. La vista es suspn. Fins aqu, tot rai. Per al cap de dos dies, ladvocat torna a passar pel jutjat. La secretria li comenta que ja sabien que volien suspendre la vista. Que feia dies que els Mossos els havien informat que aix s el que passaria. De fet, li havien filtrat dos dies desprs que es celebrs la reuni en un despatx dadvocats duna cntrica avinguda de Barcelona. Als advocats tamb els controlen. Punxades? Un amic? Un alegre micrfon? Per les mateixes dates Tura informa ben cofoia de laugment de la partida per pagar confidents.

244

33.000, 80.000, 100.000


33.000 sn les escoltes que es produeixen a lEstat espanyol. La dada es fa pblica arran del judici contra les organitzacions juvenils basques. A Portugal, abans de les darreres eleccions, un escndol sacseja el pas: 80.000 escoltes autoritzades a 200 altes personalitats durant 6 mesos per un afer relatiu a una investigaci judicial per un abs sexual. Itlia, setembre 2006: 100.000 ciutadans amb els telfons punxats rere una xarxa vinculada als serveis secrets. s Europa, que tescolta. El vertigins desenvolupament de la ciberntica i la telemtica. I com shauran perfeccionat les coses 20 anys desprs a lEstat espanyol...? Ho diem perqu a finals de la dcada dels 80 era detingut a Guipscoa el militant dETA Kubati. Com va reconixer el general Galindo, sabien que a les 13.00 hores dun dia determinat Kubati trucaria des duna cabina telefnica. A la provncia de Guipscoa nhi havia prop de 900. Totes controlades. A la una en punt del migdia, tres persones truquen des de diferents cabines. Totes tres sn retingudes per agents de la Gurdia Civil. I noms una s Kubati.

245

Resiliar-nos
En psicologia social, Antonosvky va descobrir que els supervivents dels camps nazis ms conscients i conscienciats de la seva situaci havien desenvolupat la capacitat de resilincia. La capacitat de resiliar aplega tres caracterstiques: la sensaci de control (decidir tenir un control mnim de la situaci, malgrat tot); la capacitat de comprensi (les persones que sota tortura comprenen que si tenen allucinacions s perqu s producte de lesgotament, de lhostilitat acarnissada i de lallament i no pas que embogeixin) i el sentit (els militants poltics entenen abans que els desprevinguts per qu eren objecte i subjecte de repressi). Salvant totes les distncies, i aplicada a la lluita poltica i social, s possible que la resilincia sigui un bon mscul per reforar collectivament. Decidir si ens marquen o marquem lagenda poltica; comprendre tot el que ens fan i per qu; i analitzar polticament la deriva autoritria i cvica, els rols del poder i les estratgies de control. Rearmar-nos de raons, vaja; resiliar-nos collectivament.

246

Mirar a una altra banda


Garzn al Frum 2004. Just abans de comenar la intervenci, tres joves santsenques solidries amb els Tres de Grcia saixequen i, als morros, li planten tres banderoles: Audincia Nacional, Tribunal dExcepci, Prou Tortures, Absoluci 3 de Grcia. El jutge estrella, lacnicament, mira a una altra banda. Tota una rutina. Rutina que va acabar estavellant-se al Tribunal de Drets Humans dEstrasburg que condemn lEstat espanyol en el cas de lOperaci Garzn contra lindependentisme catal el 1992. Condemnant precisament aix: no escoltar, no investigar, no moure un dit. Mirar a una altra banda. Com al Frum, 12 anys desprs. Com 12 anys abans, quan les Olimpades siniciaven entre denncies de tortura, cops i bosses. I Garzn feia brindis al sol.

247

Del pop de Garzn al de Marlaska


No podia ser un altre dia. El 18 de juliol de 2006 el jutge Baltasar Garzn, via advocats, remet un burofax al grup de pop madrileny Garzn. Canons quotidianes i una pgina web amb la suggerent adrea www.superjuez.com. I cap sentit de lhumor. Un allau dadvocats adverteixen el grup musical que si no retiren totes les referncies al jutge estrella, emprendran tota la bateria daccions legals possibles. Garzn el grup s a punt de tocar al Festival Internacional de Benicssim. I convoquen una roda de premsa. Comuniquen que a partir daquell dia canvien de nom: mai ms es diran Garzn. Anuncien nou bateig i ho exposen motivadament i raonada: Quan ens vam posar aquest nom noms pretenem retre un sincer homenatge a un prohom que ha revaloritzat conceptes denostats avui dia com equanimitat, progressisme i modstia [...] Que Garzn sigui jutge i tingui ms advocats que O. J. Simpson no vol dir absolutament res [...] Com va dir el dictador desprs de la voladura de Carrero, no hay mal que por bien no venga. En realitat feia temps que ens havem adonat que no tenia sentit seguir dientnos Garzn. Lobjectiu del nom era homenatjar el jutge ms gran dEspanya. Tanmateix, el Temps, aquest jutge suprem que dna i treu raons, ha dictat sentncia per tots nosaltres. Tot el que puja, baixa. Cal mirar al futur. Per tant, des davui divendres 21 de juliol, el grup Garzn passa a dir-se GrandeMarlaska. s el cicle del temps, que factura passats. La fama s efmera. Els mites cauen. Les modes passen. I noms queden les runes, les vergonyes i els estralls.

Telefonistes (4)
De sobte i sense previ avs, es personen dos operaris dEuskaltel a casa dArnaldo Otegi. La seva companya obre la porta i comencen a treballar adduint una reparaci pendent. Tot, sota latenta mirada della, que t la mosca darrera lorella. Quan arriba el dirigent de lesquerra abertzale i sho explica, sacumulen els dubtes. Truquen a la companyia telefnica. Cap servei sollicitat, cap reparaci pendent, cap operari desplaat. Dos agents policials amb granotes de la companyia han passat aquell mat per casa seva. A fer feina. I poca cosa ms*.

248

249

* Mentre es tancava aquest llibre li ha passat el mateix i amb idntic modus operandi a un destacat membre de la cultura i la societat civil catalana. Dos falsos operaris de Telefnica es van personar a casa seva i van arreglar el telfon. Alhora dos policies el visitaven a la feina. En arribar a casa, ell i la seva companya van ratificar amb la companyia espanyola que no shavia enviat ning aquell mat i que no hi havia cap notificaci davaria telefnica. Han interposat denncia.

Com vas de canvi, Juanita?


Audincia Nacional. Vuitena ordre dempresonament per Jon Idigoras. Garzn enceta letapa de les fiances multimilionries. Prisin eludible bajo fianza de 300 millones diu. El vell dirigent abertzale somriu, gira el cap i li diu a la seva advocada, Jone Goirizelaia: Juanita, llevas calderilla*? Garzn sempipa com una mona. Al passads brama: A sobre se nen fot!. Idigoras era s dels qui defensa que una revoluci sense humor s com un ou sense rovell. A lestil salvadorenc de Roque Dalton: Prefiero tomarme el pelo / que tomarme en serio. Uns anys abans, Luis del Olmo lestava posant a parir en antena, fins a linsult: El hijo de puta de Jon Idigoras. El locutor anuncia, aleshores, lentrada duna trucada des del Pas Basc. Buenos das, con quin hablamos... I una veu inconfusible etziba: Con el hijo de puta de Jon Idigoras.

250

Telefonistes (i 5)
Nova portada de la caverna meditica. Revela que Carod-Rovira va trucar Otegi la viglia del 14-M. I explica el contingut de la conversa. A qualsevol altre pas, un escndol. A lSpain is different, cap novetat sota el sol. Sembla que ens hem acostumat. I el dubte real s qui manega els timings, quan shan de produir les filtracions i amb quina voluntat poltica. Sobre qui s qui truca a ABC i ho filtra amb labsoluta seguretat i tranquillitat personal que mai no li passar res. Res de res. La resta, tragicmic. En una democrcia de tan baixa qualitat on sespia diputats, on fins i tot sha escoltat el rei i on el PNB a travs de lErtzaintza punxava el telfon del lehendakari Garaikoetxea. Pregunta retrica per recorrent: si amb ells fan aix, si no hi ha escrpols ni lmits per punxar un rei o un lehendakari, qu no faran contra els moviments socials? El desembre de 2005, en una paret de Grcia, un graffiti encara resava: No veiem a Du, per tot Du ens veu a nosaltres. Graffiti impotent, per cartesianament exacte.

251

* VV.AA., Jon, hombre libre, Gara, Sant Sebasti, 2005.

Dialctica de porros i porres Persecucions


Joxe Mari Olarra s membre de la Mesa Nacional dHerri Batasuna. Es dirigeix cap a una manifestaci i quan torna veu tres homes que li han obert el cotxe i sn a dins, remenant-hi. Se senten descoberts i fugen. Olarra en persegueix un i quasi lenxampa, tot just quan es refugia en una comissaria de lErtzaintza. Sortir dues hores desprs. En llibertat i sense crrecs. Mutisme oficial. I cap investigaci. Noms estirar del fil lEquip dInvestigaci del diari Egin*, tancat el 1998 per Garzn i una tromba de 150 policies i encara avui sense judici ni sentncia ni condemna. Lequip descobrir que es tractava dun agent del CESID en comissi de servei. Un capit de la Cavalleria de lExrcit: Jos Mara Liniers Portillo. Com que ni jutges ni poltics no investiguen, lequip dEgin decideix tirar pel dret i trucar directament lagent del CESID per poder saber qu feia remenant el cotxe del dirigent poltic. El truquen al seu mbil. Mentre est de vacances a Mlaga. El militar espanyol pensa que tot s una broma de companys fins que sadona que realment lestan trucant periodistes bascos. Penja i desconnecta el mbil. I mai ms sen va saber. Molts mesos desprs en una concentraci a Sant Sebasti dEtxerat! (familiars dels presos poltics bascos) davant lAjuntament, surt la regidora del PP Mara San Gil. Un dels concentrats la insulta, crispant lambient i tensionant-ho tot. s detingut per lErtzantza. Un mes desprs, Iaki Anasagasti denunciar al Parlament espanyol que era un agent del CESID. Hi ha porros i hi ha porres. Hi ha infiltrats, confidents i xivatos. Al marge del debat penalitzaci-despenalitzaci, dels aspectes sanitaris que converteixen el consum compulsiu de drogues en pandmies, epidmies i en usos estesos, hi ha un altre element que cal considerar. La relaci entre consum, oci, control social i dissidncia poltica. Una barreja fora explosiva. Perqu lmbit predilecte per captar i cooptar gent ha estat, sovint, el consum i la possessi de drogues. Hi ha almenys dos casos de persones properes als moviments que han estat enxampades. I que el preu perqu res no els passs s que passessin informaci. El xantatge. I ms encara. El circuit de la droga, com el del proxenetisme, sn mbits amb un elevat nivell de penetraci policaca. I amb un dol enverinat: diner fcil i enriquiment rpid. Per tot se sap. Fins i tot al Pas Basc on, per exemple, sha posat de manifest el rol poltic de la droga com a factor de desactivaci poltica. El narco turc Vedat Ciek va declarar que introdua lherona al Pas Basc escortat per agents benemrits que li insistien que era un cstig a la joventut basca pel seu suport a ETA. Aquest mateix 2006 ha caigut la xarxa principal de lspeed bisca en el major decoms conegut: estava comandada per dos coneguts ertzaines adscrits a la Unitat dInvestigaci Criminal. A la pres de Ponent, cau un delegat sindical ultra, funcionari de presons implicat en una mfia de trfic de drogues: a Josep Ramon Juans, excap de serveis de Brians i membre de la Comissi dAssistncia Social (sic) i de la junta de personal de Serveis Territorials de la Generalitat, li intervenen 2,125 kilos de speed, 3,4 kilos de cocana i 1.000 pastilles dxtasi, que al mercat lliure o al mercat negre de la pres haurien esdevingut ms de 75.000 dosis. Fet i fet, hi ha una referncia histrica ben propera i ben oblidada: la generaci de lherona, en plena crisi de reestructuraci capitalista, atur i desindustrialitzaci en temps de tracions i transicions. Lestrall: 20.000 joves morts. Una generaci esclafada. Sap greu que soblidi perqu, ara i ja fa anys, a la Vall dHebron ingressen cada cap de setmana joves psictics i desestructurats per limpacte de les drogues de disseny. Desprs de la generaci de lherona, tindrem generaci de les drogues de disseny. Amb els mateixos impactes sanitaris i socials, devastadors, aptics i desmobilitzadors?

252

253

* Equipo de investigacin, Nueve aos de periodismo en Egin, Arakatzen, Orereta, 1999.

Haixix a La Rpita
1999. Operaci contra el trfic de drogues al port esportiu de Sant Carles de la Rpita. 5.400 quilos de haixix decomissats. Una persona surt del iot i es disposa a agafar el cotxe. s detingut. Loperaci passa fora desapercebuda. Per qu? Perqu el detingut, que volia protegir el iot, resulta ser Mximo Blanco Lpez, tinent coronel de la Gurdia Civil. s lexnmero 2 dIntxaurrondo, m dreta de Galindo. El mateix que el 1992, davant el Servei dInformaci de la Gurdia Civil (Informe Arca de No), va acusar el general de realitzar negocis illegals des del 1981 amb el beneplcit de Benegas i Mgica, del PSOE. Ara s Mximo Blanco ben implicat en la trama dels GAL i en el museu dels horrors dIntxaurrondo qui trafica. Sesclareix que la setmana abans el cap de la xarxa li va ingressar 1.600.000 pessetes. Est acreditat que al Pas Basc ja havia rebut crdits del mafis Plomos, assassinat per ETA. Dos dies desprs de la detenci, Blanco entrava a la luxosa pres militar dAlcal, era cessat en les seves funcions i se li obria un expedient governatiu per falta greu. Per no se lexpulsava. Els negocis parallels dIntxaurrondo van surar a la llum pblica per primer cop arran de lInforme Navajas, realitzat pel jutge de Sant Sebasti Luis Navajas. Linforme va nixer de la desaparici misteriosa de 1.000 quilos dherona decomissats a una llotja dIrun, 260 quilos dels quals van reaparixer collocats a Galcia. Els capos gallecs van assegurar que els lhavien venut agents dIntxaurrondo, aleshores sota el comandament de Rodrguez Galindo. Les diligncies 491/91 de Navajas, per, van nixer maledes perqu shi acusaven els agents dIntxaurrondo el basti de la lluita contra ETA de narcotrfic i altres mfies de contraban, a partir dinformes de la Gurdia Civil i lafirmaci taxativa del comandament Pedro Cataln que

254

Intxaurrondo era un focus de corrupci. En nom de la lluita antiterrorista, per, tot shavia de tapar*. I lamatent fiscal general, Javier Moscoso, va tancar alegrement linforme amb set claus, no sense enviar-ne abans una cpia a Alfonso Guerra i a un lladre anomenat Luis Roldn. Era la guerra bruta, barrejada amb negocis milionaris i trfic de drogues, que protagonitzaven els AT-1, el grup delit que va assassinar en cal viva Lasa i Zabala i que va ofegar a la banyera Mikel Zabalza. I que sabien que gaudien de la ms absoluta de les impunitats. Mentre torturaven, tamb senriquien. Amb el contraban de tabac i el narcotrfic. No van ser els nics: el tinent coronel Rafael Masa va ser expulsat del cos el 1995 per tortures; el 1999 va ser readms; el 2001, en actiu, va ser detingut a La Costera (Valncia) per trfic de drogues: 188 kilos de cocana pura. En el moment de la detenci tenia cursada una ordre de recerca i captura com a imputat en lassassinat de Santi Brouard. La guerra bruta obliga. Com amb Galindo, quan ja pres i governant el PP, seguia cobrant a final de mes la seva nmina gens precria. Com amb els GAL: desprs de tots els escndols, avui encara hi ha mercenaris que cobren pensi pels serveis prestats a lEstat en lestratgia de la tensi que van protagonitzar durant la transici i en el terrorisme dEstat de la dcada dels 80 sota el segell dels GAL. Avui encara segueixen cobrant. No s cap broma. Puntualment i a final de mes.

255

* Pepe Rei, La Red Galindo, Txalaparta, Tafalla, 1994.

Ucifa, antologia de la impunitat


Impunitat antolgica dhemeroteca. El 1992 va esclatar lescndol. Els comandaments de la Unitat Central dInvestigaci Fiscal i Antidroga (UCIFA) de la Gurdia Civil, sn detinguts... per narcotrfic. s a dir, els responsables de combatre el trfic enxampats traficant. Titulars de premsa de 1997: Dures penes de pres a caps de la Gurdia Civil per trfic de drogues i un delicte continuat contra la salut pblica. Els gurdies del cas UCIFA van formar una organitzaci de narcos, segons la sentncia. Titulars de premsa de febrer 1998: Interior encara mant en llocs operatius a gurdies del cas UCIFA. El coronel Quintero presideix concursos dascensos i tres ms han estat ascendits en els darrers mesos. Titulars de premsa de gener del 1999: El Tribunal Suprem ratifica la sentncia i considera que no estn todos los que sn. Processats demanen lindult. Titular de premsa del 13 de maig de 1999: El Ministeri de Defensa concedeix una pensi vitalcia al coronel Pindado, cervell del cas UCIFA. Titulars de premsa del 7 de setembre de 1999: Els responsables del cas UCIFA es troben en llibertat des dagost. No han complert ni un any dels vuit de condemna. Titulars de premsa del 21 de setembre de 1999: Fiscalia Anticorrupci ordena el reingrs a la pres dels comandaments del cas UCIFA. Per la premsa no vam saber ms. Lltima notcia que vam tenir s que el 2003, lexcoronel Jos Ramn Pindado investigat tamb per la mort de la membre dETA Lucia Urigoitia, morta dun tret al clatell a boca de can mentre era detinguda viatjava de nou a la pres dAlcal. Per aquest cop per visitar un pres: el general Galindo.

256

Empresonats
El Pere Comellas, insubms. Els 14 antifeixistes empresonats el 12 doctubre de 1999. Els nois de Tor, els menors de Sants, els empresonats de la Cimera o en Carlos Jacobo, 19 dies pres a la Trinitat en la causa que obria la persecuci contra els Tres de Grcia. Els anarquistes, els de loperaci Estany i lescamot Dixan, els presos del 4-F. La Laura, en Juanra, el Diego, el Zigor, el Peru, lAsier, la Puri... Els presos i preses daquest cicle de lluites i hsties rebudes.

257

La mare de lEster
No pesa ni 60 quilos. Gaireb fa metre seixanta. Est asseguda a la banqueta dels acusats. s una de les 22 persones detingudes i les 35 ferides en la manifestaci contra el Banc Mundial el 24 de juny de 2001. I ara la volen jutjar per agressi. Un policia fornit i enorme diu que va ser ella qui el va agredir. La imatge s cmica, absurda, hilarant. Goliat contra una mare. El jutge no pot contenir lastorament. Absol la mare. I sacabava la comdia i la pantomima. Per la mare de lEster ha estat un any imputada per una agressi a un policia amb porra i escut que li treu tres caps i pesa ben b el doble.

Europol o la claveguera europea


La Uni Europea. Tres pilars: mercat, policia i exrcit. Tot un Estat. Dins lEstat, un altre Estat. 50 anys de lluita contrainsurgent i guerra psicolgica anticomunista a Europa donen per molt. Ho va dir una sentncia judicial italiana el 1991: la sinistra Red Gladio bastida per lOTAN era un exrcit secret vinculat a lAliana Atlntica i creat per la CIA durant els anys 50 per impedir per qualsevol mitj (terrorisme incls) larribada al Poder de qualsevol partit o persones sense ladequada sintonia amb Washington. Ho va reconixer el ministre belga de Defensa, Guy Doeme: la xarxa existia a tota Europa i va jugar a lestratgia de la tensi terrorista per justificar rgims durs a Europa De Gladio surt el Grup Trevi (Terrorisme, Radicalisme, Emigraci, Violncia, Integrisme) el 1976. Trevi s lembri de lEuropol i lactual Estat policial europeu, fora de qualsevol tipus de control democrtic. Entremig hi ha la creaci del Grup Pompidou, el Grup de Berna, el Grup de Viena, que acabaren definint larquitectura i els protocols policials europeus: tota una porta oberta a la impunitat. LEuropol, parallela, incontrolada i incontrolable, va entrar en funcionament l1 de gener de 1999. A lEstat espanyol, sestrenaren al barri madrileny dHortaleza predilecci sempre pels barris alts, com a Barcelona, quan el pis ms conegut del CESID estava al carrer Santal , des don aplicaven fil per randa les directrius precisses que emetia leurocomissari Jrgen Storbeck: en la lluita anticriminal, interessa tamb la vida sexual de les persones. Per aconseguir-ho disposen del Sistema Informtic Schengen (SIS), leurobase de les eurodades de leuropressi, que sestn impunement des dels sensors dinfrarrojos i les filferrades electrificades de Ceuta finanades per la UE fins a qualsevol suburbi de cada conurbaci europea. Amb un fita que s tot un clssic: el control estricte de la pobresa i la fora de treball. Lgica de mercat lliure: reducci de riscos, garanties de beneficis imparables, explotaci sota control. La lgica sistmica del sistema econmic: en les clavegueres del capital europeu.

258

259

Euroexrcit cerca enemic


Com lEuroexrcit. Imperialisme pur. Tercer objectiu formal declarat: defensar els interessos europeus arreu del mn. Per si alg requereix aclariments precisos, Eduardo Serra s un dels homes de la CIA a lEstat espanyol que ho pot aclarir. Serra, triple ministre de Defensa amb UCD i PP , i secretari de Defensa amb el PSOE, va ser ben difan: LExrcit espanyol intervindr a qualsevol indret del mn quan faci falta anar-hi per garantir el subministrament de petroli als ciutadans espanyols. Tanta acumulaci espanyola dexperincia repressiva en dictadura i en democradura va fer arribar els comandaments hispnics als podis de leuroexrcit i leurorepressi, tocada amb tricorni. Quan la UE realitzava la cimera de Barcelona el mar del 2002 (ms de 100 detinguts, 10.000 policies prenent la ciutat), liderava la PESC i la OTAN Javier Solana (un senyor que als 80 liderava els mtings contra lAliana Atlntica) i Juan Ortuo era el comandament superior de lEurocorp. En lmbit policial, en primera lnia de la Unitat Antiterrorista dEuropol, hi havia Mariano Simancas. I el president europeu dInterpol era Jess Espigares, que va entrar a la policia el 1968, va passar per la Brigada Antiterrorista de Barcelona (embri del 6) i sel va acusar a Andalusia de perseguir el sindicalisme, segons la central ANPU, poc sospitosa en general de res de res i menys encara destar a lesquerra de Du. Eren els dies en qu tot just sacabava daprovar leuroordre dextradici. Que en paraules de ladvocat Endika Zulueta implicava i implica el triomf de larbitrarietat, leliminaci de recursos i garanties jurdiques i la destrucci de la noci de delicte poltic que havia constitut el nucli cen-

260

tral del dret liberal continental desprs de la Revoluci Francesa. Adu, Montesquiu, vaja. Fet i fet, va ser un ciutad catal, Juanra Rodrguez, el primer a tastarla, malgrat que va trigar deu mesos a produir-se pels dubtes legals dels tribunals holandesos davant els recursos presentats per lactivista catal. La seva detenci va servir tamb com acostuma a passar per escorcollar de passada catorze centres socials holandesos que preparaven les protestes contra la boda del prncep holands que, coses de dinasties dinstiques, senllaava amb la filla dun ministre de la dictadura argentina de les tortures i les desaparicions. Aquesta euroordre dexcepci va ser alenada, promoguda i beneda per Aznar i rebuda amb joia per Rajoy, que ens va aclarir que aix dels drets i les llibertats no sn res ms que disquisicions tcniques. El mateix deurien pensar els agents de la Gurdia Civil que interrogaven en Juanra en dependncies policials holandeses. Repressi europea amb patent espanyola, doncs. Pels mateixos temps Arcadi Oliveres escrivia: Fa dos anys es va presentar un projecte europeu per reduir la capacitat dadmetre no els immigrants, sin els refugiats de guerra. El responsable daquesta normativa es diu Jose Mara Aznar. La reserva espiritual dOccident en plena forma.

261

Coses que moblidava


Els vols de la CIA i la complicitat europea. En una reuni de lOTAN, el ministre britnic Jack Straw li etzib a lhomleg belga, Karel de Gucht: No vas dir que havies quedat tan satisfet desprs de sopar amb Rice? Sopars en reservats amb Condolezza Rice i pactes de silenci blindat. Carlo Giuliani, assassinat a Gnova; lassalt a lEscola Diez a crits de Viva il Duce. Una part dels agents que hi van participar van morir a lIraq a latac de la resistncia iraquiana a Nasiriya. La globalitzaci, ja se sap. Guantnamo, un segrest de la CIA a plena llum del dia enmig de Mil. Una pintada a una paret: La guerra s el terrorisme dels rics i el terrorisme la guerra dels pobres. Un editorial del Newsweek quan va caure el mur de Berln: La guerra entre pobres i rics ha acabat. I els pobres lhan perdut. El mur de Ceuta i Melilla; el mur de Palestina; el mur Nord-Sud, els murs dels nostres barris. 70.000 persones que sucumbeixen cada dia a la fam evitable i a la malaltia curable. 360 multimilionaris que acumulen la mateixa riquesa que la meitat de la humanitat. Una cita des del Madrid autnom en un estudi sobre sindicalisme, atur i exclusi del CAES que no la FAES: El feixisme no es construeix avui, com fa 60 anys, en contra de la democrcia sin en el seu nom. Alg va escriure: police partout, justice nulle part. Policia arreu i justcia enlloc. Ho va escriure ja fa un segle? Vctor Hugo. El mateix, per, que havia deixat escrit: aquells que viuen sn aquells que lluiten. Amb el dret a lltima paraula abans de ser condemnada a mort per Manfred Roeder, el sdic fiscal de les SS, una militant comunista hongaresa, membre de la xarxa despionatge LOrquestra Roja que va fer trontollar el III Reich, aixeca el puny, somriu i diu: Estic orgullosa dhaver contribut una miqueta a la causa del comunisme al mn. Manfred, histric, li orden: Treguis aquest somriure. Abans mhaur de matar va cloure la militant, somrient. Somrient amb un somriure que encara ens dura. I que ens salva cada dia.

La guerra del Nord (2)


El detenen. A TV3 (la nostra) emeten la notcia amb lanagrama dETA com a logotip recurrent. No saps si parlen de Sants o dHernani. Lhan detingut per un atac a un caixer automtic a Barcelona. Li han escorcollat el pis. Tot ben desendreat. Shi han estat tres hores. En Jordi, davant el desordre, ha arribat a dir: I aix voleu governar un pas?. Han trobat cartes amb un pres catal acusat de collaborar amb ETA. Bingo, pensa la policia: ja tenim fil meditic. Com el bingo que li va etzibar un gurdia civil encaputxat a Martxelo Otamendi quan escorcollant el seu despatx van trobar el darrer Zutabe dETA, que es remet a la premsa peridicament. Els bingos! i els ferros roents qualsevol cosa serveix que sexploten mediticament quan sinstalla la maleda doctrina preventiva de detenir primer i, desprs, cercar les proves. Noms per la correspondncia personal trobada i ventilada als quatre vents per lOficina de Premsa de la policia, TV3 dna la notcia amb lanagrama dETA darrera la presentadora, malgrat que la detenci sha produt per uns fets succets a Sants aliens absolutament a la realitat basca. Desprs tot seran disculpes. La lletania: ens ho va dir la policia. El Pas i La Vanguardia, per, no voldran rectificar. I ser mesos desprs, quan la justcia els obligar a fer-ho. DETA res de res. Esvada un cop ms. Segons el publicat per La Vanguardia i El Pais. Paraula de God i el grup PRISA, obligats a acatar sentncia judicial ferma.

262

263

Becaris
Hi ha policies que haurien de tornar a lacadmia (dvila, de Mollet o la que els pertanyi) a fer la revlida en drets, llibertats i garanties jurdiques. A Berga, un jove es persona per cursar una denncia per agressi. La nit anterior. Per laltra part de la baralla juvenil ha denunciat primer i li comuniquen que est detingut. Els acompanyants sorpresos diuen que primer el deixin tramitar la denncia. I un mosso jove addueix alegrement: Una persona denunciada no pot posar una denncia en 24 hores. Una amiga sindigna i li diu: Per vost on ha estudiat Dret? El mosso inventor calla i fa venir linspector, que diu que no li agraden les denncies creuades perqu sn una paperassa de cal du i que prefereixen unificar-ho tot en un sol atestat. Mandra pura. I diu que la segona denncia ja sincorporar. Ms despropsits. Un detingut aleatori a Grcia per la Gurdia Urbana al carrer Torrent de lOlla. Es mirava una baralla des de la barrera. La policia municipal el det. Perqu em dona la gana. Lacnica resposta. Mentre emmanillen el noi, un amic seu, lEnric, li recomana: Quan arribis a comissaria, demana un habeas corpus. El caporal municipal es gira i etziba: Vost tamb, detingut!! Perplex, lamic de lamic diu: Jo?? Per qu??? El caporal rumia. I desprs de treure fum pel cap suggereix: Per donar consells prctics a un sospits dhaver coms un delicte. Les rialles esclaten: un delicte inexistent al Codi Penal vigent. Si no hi sn, sels inventen. Aquesta s la tnica de la crua realitat. I aix s com lEnric acabava a comissaria acusat de recomanar un habeas corpus a un amic detingut. El delicte s tan inexistent, que lEnric sortir sense crrecs. I lamic ser absolt. I quan els municipals transfereixen els detinguts a la policia espanyola, un agent del cos estatal esbronca el caporal 12.275, conegut a Grcia amb el sobrenom del sheriff, i esclata: Estem farts que ens duguis detinguts que no han fet res.

Abans dacabar
Als barris de Tetuan i a Tnger ja coneixen el Centre dInternament dImmigrants de La Verneda, on la cultura demergncia pot tancar les persones immigrants fins 40 dies abans de deportar-los. Deportar-los drogats, si sescau, com va ordenar Mayor Oreja el 1996. El vern s un arbre que creixia al districte de Sant Mart de Provenals. Paradoxes botniques del llenguatge universal: intxaurrondo s tradut al catal noguerar. Antics noguerars i vernedes on avui sesmicolen dissidncies i pobreses. Ms coses i ms cosetes. Quan la Gurdia Civil robava urnes per la consulta popular per labolici del deute extern a Matar. Quan al bell mig del carrer el Jordi tassenyala amb la vena al coll escridassant-te: Vosaltres esteu al darrera i sereu els primers a caure. Quan et fan arribar oficiosament que et vagis preparant que et tenen moltes ganes, o quan a les acaballes daquest llibre i duna concentraci solidria desconvocada un agent de pais et flirteja: Qu, com va el llibre? Quan la Barcelona armada escomet contra els vens del Forat de la Vergonya per creure en els espais comunitaris i autogestionar un parc veritablement pblic i popular. Quan, el 2001, la revolta de la Kablia cridava: No ens podeu matar, ja estem morts; alguna gent que es ven i tantssima que no es deixa comprar; els qui, venint del nord-venint del sud, no creiem en les fronteres; el Brecht revisitat de Ferran Fernndez (Hi ha gent que fa bogeries un dia i s bona; hi ha gent que fa bogeries tota la vida, aquests sn els imprescindibles); el llegat de Patxi Zamoro que va reblar el clau dient-nos: La pres la fan per a vosaltres, els qui esteu a fora, perqu no sapigueu el que passa a dins. El mrit, que s estar cansat i seguir. Si no, on s el mrit? El difcil, que no s caure, sin tornar-se a aixecar. Cop rere cop. Sobre les lluites populars i els pobles en processos dalliberament Gilles Perrault va sentenciar: Guanyen els pobles que acaben aguantant 15 minuts ms que lenemic. Per aquestes contrades, fa 10 anys que portem aguantant un quart dhora ms. I encara estem aqu, sobretot, perqu seguim resistint 15 minuts ms. Aguantant, aguantant-nos i aguantant-los. Als del 6.

264

265

Videovigilar la protesta Profilaxi


Estrena dels Mossos en grans esdeveniments. Cimera Euromediterrnia, 10 anys desprs: Barcelona presa. 5.600 agents. Quan clou la segona manifestaci a les portes dun Frum armat, la profilaxi treu el cap. Al davant una muni dagents armats i furgonetes blinden la Diagonal. Enfront 4.000 persones. Als laterals, perimetrant tota la gentada, desenes i desenes dagents de pais, en grups de cinc o deu. Amb la cara tapada, posici bllica i gest provocador. Foten por. Absoluta por. s la dissuasi per la via de la fora. La imposici al carrer de la cultura del pnic. Fins i tot hi ha adaptacions tecnolgiques sostenibles: un activista del moviment okupa s seguit en el seu mitj habitual de transport: la bicicleta. I veus un company en bici (per)seguit 20 metres enrere per dues bicis de pais que fan limpossible per no perdre lestela solidria del primer ciclista. Dies desprs el legal team constitut per advocats catalans i europeus fa pblic el seu informe: desplegament policial totalment desmesurat i desproporcionat en relaci amb una concentraci i unes manifestacions ciutadanes absolutament pacfiques, anunciades pblicament i recolzades per un conjunt dentitats que van voler fer pals el seu desacord amb les poltiques europees i estatals que es porten a terme a la zona del Mediterrani. Linforme tamb incloa la denncia del desallotjament sobtat foragitant turistes i passejants i el tancament amb pany i forrellat de tot el Parc de la Ciutadella. Shavia blindat el parc dissabte a la tarda per evitar que una manifestaci pel dret a lhabitatge arribs fins a les portes del Parlament. Desprs la classe poltica remuga i renega que la gent no participa. Fals plany. Reneguen que no participa com ells volen obligar a participar: obeint dcils, aplaudint submisos, aspirant a ser com ells. I no suporten que la gent esculli altres vies i altres camins: per exemple, que es vagi al Parlament a dir que no fan res pel dret a la vivenda. Motiu pel qual tenvien un exrcit de policies a dir-te que aix no toca; que si vols guerra la tindrs; i que si Du els cria i ells sajunten, la policia els dissol. Profilcticament. Manual de Mossos. Manual de Mollet. Manual de lEscola de Policia de Catalunya que paguem entre totes i tots. Any 2006. Sanuncia una nova fornada de 3.000 agents. A les aules de formaci els ensinistraran tamb en el segent, sota el recorrent ttol Cmeres mbils en manifestacions i aldarulls en llocs pblics. Transcribim literalment (faltes dortografia incloses): Aquest enregistrament el podem efectuar mostrant-nos als manifestants o duniforme o sense uniforme mig camuflats amb la resta de la premsa o b amagats en la finestra dalgun edifici. Realment per poder cobrir un reportatge en una manifestaci el ideal s quantes ms cmeres millor, per el mnim serien dues cmeres una a peu de carrer bellugant-se i un altre en un lloc fixa enregistrant els PG. En el primer cas haurem de treballar molt amb la cmera en automtic, amb plans angulars i en quan haguem dagafar alguna cara apropant-nos rpidament amb el zoom. Hem de vigilar perqu la cmera molesta molts als manifestants i s molt fcil rebre alguna agressi. En el segon cas amb la cmera camuflada en un pis o oficines ens trobem amb un dels reportatges ms complicats defectuar per les caracterstiques del reportatge, no ens poden veure i nosaltres hem de veure, tamb haurem de treballar amb les condicions naturals del lloc, poca llum, moviments del que volem enregistrar, objectes que sinterposin entre la cmera, dificultats fsiques des de el lloc que enregistrem, distncia a la que ens hem de collocar etc. Podrem dir que en aquests reportatges tot son inconvenients. Els llocs habituals on es colloca loperador amb la cmera sn des de la finestra dun pis o oficines. s molt important preparar be la collocaci de la camera, i conixer be lespai fsic que sha denregistrar. Per aix s convenient comprovar el lloc per anticipat i escollir el lloc ms adient per collocar la camera. Haurem de tenir present que no es pot veure la camera, i aix ens limitar molt a lhora de enquadrar el pla. Si escollim una finestra dun pis, s convenient un lloc elevat on no molestin els arbres i es visualitzi tota la manifestaci. En aquest cas la utilitzaci del zoom i el tres peus s imprescindible. En primer lloc treballarem el ms cmode possible. Collocarem el tres peus a una alada correcta i amb una fricci de la rtula apropiada, es convenient

266

267

268

portar un monitor petit per no tenir que estr contnuament mirant per el visor. Cmeres fixes en manifestacions i aldarulls en llocs pblics En aquest cas el que es fa s aprofitar els enregistraments de les cmeres de seguretat que estan collocades per vigilar dependncies, centres comercials, estaments oficials etc. En el cas de produir-se uns aldarulls i que la cmera enregistres els fets shaur de demanar amb carcter durgncia a la comissi. Tamb hem de tenir en compte que les cmeres fixes utilitzades per els cossos i forces de seguretat del estat han destar anunciades. Si amb aix no nhi ha prou, segueixen amb altres tcniques per a casos de catstrofes i actes terroristes que sempre poden tenir doble s: En cas de efectuar enregistraments aeris tenim un servei dhelicpter que pot enregistrar amb vdeo amb una cmera collocada a sota del helicpter dins duna bola que anomenem Wescam i que permet realitzar un moviment rotatori de 360 graus i un zoom molt precs amb una gran estabilitat de la cmera. Abans, el redactor del manual havia advertit que tot plegat pot suposar un buit legal. I havia escrit: La Llei Orgnica 4/1997, de 4 dagost, regula la utilitzaci de les vdeo cameres per les Forces i Cossos de Seguretat de lEstat en llocs pblics. Aquesta llei ha creat una comissi en la que sha de sollicitar una autoritzaci per enregistrar en llocs pblics; si pel carcter urgent de lassumpte no es pot sollicitar lautoritzaci, hi ha un termini mxim de tres dies per posarho en coneixement, mitjanant informe motivat. Si posteriorment aquest informe s denegat per la comissi shaur de destruir lenregistrament efectuat. Tots els enregistraments que no recullin la realitzaci de cap fet illcit es destruiran en un termini de 30 dies i no es podran fer cpies ni manipulacions de les imatges. I una sola pregunta: si no envien les imatges a la comissi, no cal que ning nordeni la destrucci, oi? I una sola reflexi: qui garanteix que en el lapse de temps establert entre tres i trenta dies la informaci sensible no s buidada, processada o emmagatzemada en altres suports o formats? Aix sn les classes teriques de com enregistrar fins la darrera gesticulaci del malestar, com monitoritzar la protesta i com arxivar fins lltima espurna de dissidncia. Llions magistrals de lera del control social expansiu i intensiu. Tot finanat amb els cals de les nostres butxaques.

161 bases de dades


De lorientaci sexual a les subscripcions de premsa, de la salut a la raa, de les afeccions a les afiliacions i, fins i tot, de la llengua materna al codi gentic, les dades personals de la ciutadania semmagatzemen als fitxers policials espanyols. Sn els usos repressius de la telemtica, la ciberntica i la informtica en aquests temps que corren. A lEstat espanyol, al marge dels dispositius allegals i illegals de qu disposin els serveis dintelligncia, funcionen 161 bases de dades policials de forma quotidiana i rutinria. 49 pertanyen al CNP, 9 a la Gurdia Civil i 103 ms estan controlades per lAdministraci Pblica, organismes dependents i entitats privades. PISO13 recull tots els lloguers i propietats de pisos, BELINF els contractes amb companyies telefniques, ESTRECHO tots els cotxes que creuen lestret de Gibraltar; PERPOL recull fins a 60 dades de qualsevol persona que hagi estat detingut, investigat o incls en algun atestat o sumari... I aix fins a 161 bases de dades. s el control reticular inspirat en el model alemany. El teorema dels grups de risc i la guerra preventiva. I encara cal sumar-hi el SIS (Schengen Information System) i el SINERE (Supplementary Information Request at National Entry) de la Uni Europea, fora de qualsevol sistema de control. El SIS es una base de dades policial europea que recopila fitxes de fins a nou milions de persones. El SINERE s un eurofitxer criminal per requerir informaci complementria en les fronteres. El vam descobrir amb motiu de les cimeres antiglobalitzaci i les retencions dautobusos als passos fronterers: resulta que el moviment altermundista hi consta. Amb una catalogaci recorrent: criminalitat transnacional organitzada. Al costat del terrorisme, el proxenetisme i el narcotrfic. Ja se sap, tot s el mateix. i al mateix sac.

269

Berta s nom de dona...


El cervell de lEstat es deia Berta. I ara es diu Clara. Pel que fa a ls reiterat de noms femenins lordinador central dHisenda es diu Rita , el comissari cap dInformtica, Mauricio Pastor, afirma: Li hem posat nom de dona perqu elles sn ms treballadores, ms constants, ms silencioses i no s queixen. El de la Gurdia Civil, cos militar i militaritzat, encara es diu Duque de Ahumada, per. La Berta era un Siemens H-90 i H-100 que ocupava tretze armaris i que Clara ha deixat obsolet. La Clara s un Sun Microsystems duplicat que noms necessita dos mobles i que t una capacitat, cadascun, de tres tetrabytes (tres bilions dunitats bsiques dinformaci dun ordinador). La brometa ha costat 490 milions deuros. Berta, noms el 1999, va rebre 49 milions de consultes i, en determinades hores, tenia 3.000 consultes on-line al mateix temps, posant-se al 48% de la seva capacitat. Clara ha esmicolat el rcord: 3.000 consultes simultnies noms suposarien el 12% de la capacitat. Pot suportat 30.000 consultes alhora. Clara t quatre cpies de seguretat. Una, al costat dels ordinadors centrals. Dues als bnquers del mateix centre a 40 metres sota terra i una quarta en un punt indeterminat de Castella-La Manxa. Haurem de parafrasejar Machado, alterant-lo. La societat castellana encara continua menyspreant tot el que ignora. La societat policial, per, menysprea tot el que coneix perfectament. Des de San Lorenzo dEl Escorial.

270

La joia de la corona
Regne dEspanya. San Lorenzo de El Escorial. Castella vella. A pocs quilmetres, els bnquers ms preuats de lEstat. All on sacumula tota la informaci. El cor de la bstia. Tots els milions de dades i fitxes personals estan custodiats en un antic seminari daparena neutral reformat durant els anys vuitanta. Ledifici, de 130.000 metres quadrats, est envoltat de tanques electrificades, accessos restringits i tres sistemes de seguretat independents que el custodien. Hi treballen 218 policies i est considerat legalment com a centre dalta seguretat. T capacitat per allar-se durant quatre mesos, amb vint apartaments, cmeres frigorfiques que emmagatzemen aliments per 120 dies, equips electrnics autnoms i un sistema alternatiu de transmissi i comunicaci de dades. Cada dia sactualitzen els arxius. Dels ciutadans de vidre. s el Gran Germ. Tombant la cantonada.

271

Rastres quotidians
Control diris als aeroports; correus electrnic guardats dos anys; cmeres de control biomtric; registre de relacions afectives i sexuals; GPS; ingents bases de dades; satllits; perfils de consum. Sn algunes de les modernes frmules del control social, que ens controlen fins al set somni, en la lgica duna guerra que sacreix. Decleg del control social pblic i privat en temps de neoliberalisme des dels EUA*: Oscar Gandy ha identificat onze categories dinformaci personal que ja resideixen rutinriament en bases de dades pbliques i privades, interpretables per les mquines i connectades a la Xarxa. Les esmentades categories sn: 1. Informaci personal per identificar i qualificar, que inclou certificat de naixement, perms de conduir, passaport, cens electoral, registres de vehicles, llibre escolar i expedient acadmic, llibre de famlia... 2. Informaci financera, que inclou historial bancari, comptes bancaris, targetes de crdit i de caixers automtics, altres targetes de crdit (de finanament, moneder, de connexi a la xarxa bancria), finanaments actuals i passats, impostos, inversions i bons, xecs de viatge... 3. Informaci sobre plisses de companyies dassegurances, que inclou assegurances de salut, de lautombil, de la casa, del negoci, amb cobertura general o especfica, individuals o collectives... 4. Informaci sobre serveis socials, que inclou seguretat social, mtues de salut, ingressos i privilegis laborals, subsidis datur, dincapacitat, pensions, quotes de serveis governamentals, subsidis i privilegis per a veterans... 5. Informaci sobre serveis domstics, que inclou telfon, electricitat, gas natural, calefacci, televisi per cable (connexi a Internet), neteja i higiene, deixalles, seguretat, lliuraments a domicili... 6. Informaci sobre propietats immobiliries, relacionada amb compres, vendes, lloguers, leasings... 7. Informaci sobre oci i temps lliure, que inclou itineraris de viatge, perfils desbarjo, vehicles i lloguers, reserves dallotjament, de bitllets davi, de vaixell, de tren, reserves per espectacles, subscripcions a diaris i revistes, subscripcions a programes de televisi per cable...
* Citat a Ray Mithamn, El fin de la intimidad, Paids, Barcelona, 2004; Oscar H. Gandy Jr., The Panoptic Sort: A Political Economy of Personal Information, Boulder, Colorado, Westview Press, 1993, pg 63.

8. Informaci sobre consum, com targetes de crdit comercials, comptes comercials, finanaments, arrendaments i lloguers, compres i informaci sobre productes, subscripcions a catlegs, talles de roba i sabates... 9. Informaci laboral, que inclou sollicituds laborals, exmens mdics, referncies, fites i xits laborals, currculum i historial professional, sollicituds a empreses de collocaci laboral... 10. Informaci educativa, que inclou sollicituds dingrs a escoles i universitats, llibre escolar, expedient acadmic, referncies, estudis no reglats i activitats extracurriculars, associaci a clubs i altres organitzacions, premis i sancions, graduaci... 11. Informaci judicial, que inclou expedients judicials, serveis dadvocats, articles i informes de premsa, serveis dindexaci i resum... Aqu, i ara, els Mossos empren lAnalyst Book, un sistema de compilaci i creuament de dades. s a dir, on vas sumant punts cada cop que penses malament.

272

273

Revetlla dHabeas Corpus*


Tot comena amb un atac de testosterona policial den Ramon, cap de la Unitat dIntervenci Policial. La policia arriba tard, malament i improvisada a lacci de protesta pacfica contra el CIE en construcci de la Zona Franca el dissabte de Sant Joan de 2006. Des de La Jonquera arriben els efectius de la policia espanyola, des de Manresa els Mossos dEsquadra. Els primers a arribar han estat dos membres de la policia canina, acompanyats dels respectius gossos. En un atac nervis i rabit, acabat de llevar, en Ramon ordena detenir fins a lapuntador (Ens entren a casa i ens nadonem una hora desprs, deu pensar). Primer els activistes. Els advocats protesten. I enfilen la gloriosa drecera de la detenci. Els periodistes intenten informar. I tamb acaben detinguts. Paradoxes policials: tots sn traslladats als calabossos de La Verneda: del futur a lactual centre dinternament dimmigrants pobres. Dos dels detinguts han de guiar el cotxe patrulla dels Mossos, que sha perdut pels carrers de La Mina. La fugida endavant continua. Apareixen els vells coneguts del Grup 6, que instruiran els atestats encapalats per un Jordi eufric que tornar a demostrar que sap la vida quotidiana dels militants amb pls i senyals. Mentrestant la Vanessa, flamant cap de premsa, o algun dels seus adjunts en prctiques de guerra informativa, somple de glria amb un fax per a

274

* A ms de les relacionades amb la lliure absoluci dels Tres de Grcia, aquesta i la segent sn les niques crniques referents al Grup 6 posteriors a febrer del 2006, a les quals es relata la detenci de 59 persones (dos advocats i dos periodistes inclosos) en lacte de protesta al nou Centre dInternament dEstrangers de la Zona Franca el 24 de juny de 2006. Sinclou per ser la darrera evidncia que el Grup 6 continua ben operatiu. Va ser publicada al setmanari Directa, nmero 11, del 28 de juny (www.setmanaridirecta.info).

lantologia del disbarat policial: assalt, violncia, no shan emprat armes de foc per responsabilitat, amics dels anarquistes que colloquen bombes a Barcelona. Comunicat paradoxal que parla de 59 okupes detinguts per danys, mentre dues lnies ms avall destaca que els danys no sn ressenyables. Hores desprs diran que pugen a 85.000 euros. Fan el que els rota, s clar, ara plou i ara fa sol. Ara s i ara no, i ara minvento una connexi. s la impunitat, rutllant amb sinistra perfecci. Els advocats detinguts sn ben rebuts a La Verneda: Ni abogados ni pollas!. I dos cops de propina. El comissari afirma als nous advocats personats que lendem sortiran en llibertat. A les 16.30 hores, sinterposen 4 habeas corpus, inicialment pels advocats, un periodista de la Directa i una becria de lOSPDH de la UB. La rebuda als jutjats s simptomtica: Sou els okupes que veniu a posar els habeas corpus?... Ja ens ha avisat la policia fa 10 minuts. Feia tan sols mitja hora que shavia pres la decisi. Cortesia del 6: el control social en lera dels mbils? El jutge, per, els admet a trmit i enfila cap a La Verneda amb el fiscal. Mala maror a comissaria. A cap policia li agrada que li qestionin la feina. El jutge suggereix indicis per a ladmissi del recurs a la detenci illegal i torna als jutjats on pren la decisi. Un cop presa, per, surt a sopar i noms quan sacaba el flam informa que els habeas corpus seran denegats. Diumenge, malgrat tot, torna a sortir el sol amb la previsi de lalliberament dels detinguts desprs de declarar en seu policial. Per el comissari ha preparat revenja: ha decidit que els enviar a jutjats. s a dir que, arbitrriament i impune, perllongar per testosterona el temps de detenci. Qestionat sobre el qu havia assegurat, lendem etziba: No me acuerdo de nada de lo que dije ayer. El forat negre de la impunitat, aqu mano jo i vost no s ning. Per tant, sinterposen 59 habeas corpus ms. Que sn acceptats i lendem, a les 07.40 del mat, denegats. Des de les 14.30 hores de dillunsels primers detinguts tornen a trepitjar el carrer. Lltima, passades les 20.30. El fiscal va demanant presons, mig seriosament mig en conya: no sho creu ni ell. Per cal acatar les ordres. Lendem, Jordi Corachn, dEl Peridico, afirma en lnica pregunta de la roda de premsa: Aix em recorda a un petit Guantnamo. August Gil Matamala, president de lAssociaci Internacional dAdvocats Europeus Demcrates, acaba de dir: s la primera vegada que s det un legal team a Europa.

275

Mentrestant segueix el circ de la realitat virtual, de les mentides repetides mil cops, de la tergiversaci dels fets denunciada per Arcadi Oliveres. En lempastifada de mentides i mentiders, apareix ell, intil i inepte com sempre, i sost: Estem estudiant la relaci entre els detinguts i els 200 violents que tenim a Barcelona. s Joan Clos, lalcalde titella de Barcelona i avui ministre de Justcia. Els seus assessors de premsa li han escrit un discurs prefabricat i clarificador: la guerra a la dissidncia segueix oberta i ben oberta. Sense estalviar cap recurs: detencions illegals, vexacions, amuntegament i pixums. Ja ho va dir Henry de Montherlat: No hi ha poder, solament existeix labs de poder. La primera part del partit va acabar: amb pallissa policial. Dilluns segent va comenar la segona. I ja veurem com remuntem la ressaca repressiva de la revetlla solidria ms kafkiana de Sant Joan.

Inslita i indita
Jos Luis Asensio, cmera de TVE, no va viure el mateix via crucis que la resta de 58 detinguts. Quan li van comunicar la detenci (te tengo que detener), va respondre preguntant qu feia amb la cmera i la moto. I li van ordenar rara avis fellini i surrealista de la illegalitat i la detenci a la carta que marxs primer a casa a deixar-ho i torns desprs a la comissaria. I aix ho va fer, aprofitant per enviar la cinta a la redacci i per dutxar-se. Quan a les quatre de la tarda, ja dutxat, es va personar a la comissaria de La Verneda, li va comentar a lagent que vigilava des de la garita daccs: Bona tarda, estic detingut. Lagent, ms atent del Mundial que de la realitat, sel va mirar com dient: s ben boig. Fins que un comandament el va reconixer i va afirmar: Que passi, que est detingut! Des de les 12 del migdia. El cmera de TVE va abandonar la comissaria a les vuit de la mateixa tarda, acusat didntics delictes que la resta de detinguts. A la resta doble raser ja conegut la detenci sels allargaria encara 48 hores ms, amuntegats a les celles dun centre dinternament que el mateix Sndic de Greuges va exigir el 2005 que calia tancar per insalubritat. Laltre periodista detingut era el seu primer dia de feina a Europa Press tamb va sortir dissabte al vespre. La resta dilluns a la tarda. s el tracte deferencial i diferencial cap als okupes: els rigors estrictes de la guerra a lalternatiu.

276

277

Faxos, mentides i cintes de vdeo (i 6)


Grcia. Viglia de la Cimera de la UE a Barcelona, abans que mig mili de persones prenguin el carrer sota el lema Som milions i el planeta no s vostre. Sha trucat la dona den Jos Goytisolo per demanar-li perms per utilitzar un passatge dun poema que diu: Disparad, hijos de perra somos millones y el planeta no es vuestro. Al carrer gran de la Vila de Grcia es produeixen dues detencions. Sels acusa de tot el possible: atemptat, estralls, resistncia... Es publica lendem a pgina sencera. Mesos desprs un breu en la premsa els dos joves sn absolts de tots els crrecs i la justcia decideix obrir causa per fals testimoni, agressions i detenci illegal contra quatre policies. Ha aparegut un vdeo domstic de la detenci: es veuen dos joves passejant per la vorera i una muni dantiavalots que, sense cap mediaci prvia, sels tiren a sobre. Ara els demanen la inhabilitaci absoluta, 4 anys de pres i 10.000 euros a cadasc. En una revista de la policia, en les viglies del judici es llegeix: Estimados compaeros: [...] celebrado Comisin Personal Consejo Polica en la que se han visto los siguientes puntos [...] 3. PROCESADOS CUMBRE BARCELONA 2002 Exigimos a la Administracin que las actuaciones judiciales que se siguen contra funcionarios inmersos en esta cumbre, sean agilizadas y se les den la mejor solucin posible para los funcionarios afectados, que se sienten desamparados por la DGP. Seran absolts perqu dos anys desprs el mster original del vdeo no apareix. Malgrat que es corrobori per peritatge que no ha estat manipulat.

Cicles, fases, etapes


Sntesi duna etapa* a crrec de ladvocat Jaume Asens: Hem analitzat com laparell policial ha manegat els actes de protesta mitjanant diferents estratgies des de dues instncies operatives els serveis secrets i les unitats dantiavalots segons la configuraci del context sociopoltic, partint de dues hiptesis de treball: (1) que es produeix una influncia recproca entre la protesta i les tctiques policials; (2) que els mdia exerceixen un paper decisiu a lhora dincentivar un tipus de repressi o una altra, a la vegada que tamb incideixen en les formes que adopta lacci collectiva. Es tracta dun procs dadaptaci dels tres factors principals analitzats (mass media, policia, protesta) que hem dividit en quatre perodes. El primer s el previ a laprovaci del Codi Penal, quan en un context de certa tolerncia es comena a gestar un procs destigmatitzaci policial de la protesta (1984-1996). El segon sobre cam amb el procs de criminalitzaci policial de la protesta posterior al canvi legislatiu (1996-1999), en la que hem destacat lefecte de difusi del cinema Princesa en laparici del nou cicle de protesta. El tercer s el de la intensificaci o expansi de la dinmica anterior (1999-2001), on hem descrit com impacten en la protesta, ampliant o reduint les seves oportunitats poltiques, episodis com el del 12 doctubre (1999), les operacions antiterroristes contra ETA (2001) o el 24 de juny (2001). El quart s el que es produeix desprs dels atemptats de l11 de setembre, quan lexcusa del terrorisme permet iniciar el que sha anomenat guerra global permanent de conseqncies encara difcils de preveure per al conjunt dels moviments socials...
* Per a un marc de referncia analtic i exhaustiu, val la pena llegir larticle sencer. Jaume Asens, La represin al movimiento de las ocupaciones: del aparato policial a los mass media, a Miguel Martnez i Ramon Adell, Dnde estn las llaves? El movimiento okupa: prcticas y contextos sociales, Los Libros de la Catarata, Madrid, 2004.

278

279

Batalla campal
Realitzem un comunicat de la Coordinadora Antirepressiva denunciant la garzonada a Grcia. Lenviem tres vegades. Lendem, lampliem amb ms dades. Seguim insistint: entre cinc i deu detencions illegals. No surt enlloc, noms a Gara. Els periodistes ens truquen insistentment demanant ms dades. Hi ha una autntica batalla campal entre els periodistes i els portaveus de la policia, que ho neguen tot insistentment amb el vocabulari habitual. Finalment, un periodista de lAvui satreveix a trencar el silenci. Ho consulta al director i li diu com est el pati. El director assenteix. Lendem obre a pgina: Estranyes detencions illegals van precedir la detenci dAsier Burgaleta. De bon mat, el 6 truca a la redacci de lAvui. Volen explicacions, per el ms curis de tot s que no neguen res del publicat. Al cap de set dies ens truca un altre periodista i sens resigna: Hstia puta, teneu ra.... Una setmana desprs, la policia li acaba de reconixer tots els fets.

La Guerra del Nord (i 3)


Han detingut lAsier Burgaleta a Valncia. Cineasta que viu a Barcelona fa 10 anys, collaborador del TAT el grup basc contra la tortura ms actiu en lelaboraci de documentals i soci de lEuskal Etxea. No entenem res. Quan comencem a rascar ens assabentem que hi ha hagut deu detencions indiscriminades a Barcelona. Recopilem: dues detencions al barri, a la Vila de Grcia. Entre ells, lelement com s que sn ciutadans bascos que viuen a Catalunya o estudiants del CECC, una escola de cinema de Barcelona. Tots han passat per comissaria, han acabat a jutjats i els han alliberat sense cap crrec. Lestil Garzn. Cap dells vol dir res ni fer-ho pblic. Porten lensurt al cos. Un mnim de 10 detencions: a un dells fins i tot li han donat les disculpes per escrit. Per es veu que els han exigit que sapliqui la llei del silenci. LEuskal Etxea emet un comunicat en defensa dAsier. Comuniquen legalment una concentraci solidria per aquell mateix vespre a la plaa Sant Jaume. Shi apleguen 300 persones i tres cossos policials: a lAjuntament els UPAS, a la Generalitat els Mossos, a les cantonades de Ferran i Princesa, el Grup 6 en ple de rigors pais. Perimetrant fins la darrera solidaritat.

280

281

Et designem terrorista
Sn part de les darreres paraules escrites per la periodista russa Anna Politkvskaia. Recopilava materials entre ells, un vdeo filmat pels propis botxins esmicolant detinguts per poder seguir denunciant les atrocitats de la guerra i la tortura a Txetxnia des de les planes de Novaia Gazeta. Cada dia tinc davant meu desenes de carpetes. Sn les cpies dels expedients de les causes penals de persones empresonades o que es troben sota investigaci per terrorisme. Per quin motiu la paraula terrorisme entre cometes? Perqu la majoria daquestes persones han estat designades terroristes. I aquesta prctica de designar terroristes no noms va desplaar el 2006 la veritable lluita antiterrorista, sin que va comenar a multiplicar els desitjosos de venjana, a potencials terroristes. Quan la fiscalia i els tribunals treballen no en nom de la llei ni per a castigar els culpables, sin per encrrec poltic i per a rendir comptes antiterroristes al Kremlin, les causes penals es fabriquen com xurros. La cadena de muntatge per a aconseguir confessions garanteix de manera magnfica bons indicadors de la lluita contra el terrorisme al Caucas Nord [...] Combatem la illegalitat amb la llei? O colpegem amb la nostra illegalitat? Era el darrer article que estava preparant, travat amb el prettol categric Et designem terrorista. Mentre lescrivia i precisament per ferho la van assassinar. Amb els trets impunes dels mercenaris fills de Putin que li van llevar la vida el darrer 7 doctubre. De 2006.

La torna de lAsier
282
Desprs de lempresonament dAsier Burgaleta i de la batalla campal sobre la realitat, ens assabentem que se lacusa de collaborar amb laparell de captaci dETA. I que les proves ja apareixeran. En els informes, a ms, com una mala broma, surten les set suposades persones hipottiques per, algun dia, proposar-los de collaborar. La llista s ben barroera: es tracta de set persones amb dos elements comuns. Tots sn membres de lEuskal Etxea de Barcelona: personal, membres de la junta directiva o professors. I, a ms, tots sn membres de la Plataforma per Egunkaria, que ha ajudat a canalitzar el torrent de solidaritat catalana contra el tancament del diari. No sabem pas don han sortit els noms. De lAsier, no, segur. Per tant, tot apunta que s un regal enverinat del 6. Anunciant qui seran els propers en aquesta loteria macabra per estendre la por i sentir-te absolutament indefens, en la intemprie ms paralitzadora. Quan van avisar a un dels set de la llista, es va voler tranquillitzar. I ho va fer. Per la cama dreta no va parar de tremolar nerviosament i durant dues hores. Qui es pot tranquillitzar amb un auto de la rifa de Garzn pel mig? Comenava a endinsar-se en els amagatalls de la por. I en el rpid que rutlla el cervell en situacions de collapse. Collapse noms descongestionat per la bastida collectiva i solidria de companys i companyes. B, el de la cama tremolant s qui escriu aquestes ratlles, igual demprenyat, per una mica una mica ms recuperat...

283

Sntesi
A propsit dels vols de la CIA a Europa, Gregorio Morn escriu a La Vanguardia*: Benditos empleados de la CIA. Si se demostrara que la CIA ha utilizado aeropuertos espaoles como trnsito para sus operaciones mafiosas contra individuos a los que no defenda ningn Estado, musulmanes conversos ahora va a resultar que convertirse al Islam es malo para la salud del inviduo y sin embargo hacerse Legionario de Cristo facilita las relaciones sexuales con menores, si se demostrara, digo, la CIA no sera una central dedicada a lo que se dedica. Un pargraf abans havia escrit: No hay pruebas alega un tipo que dice llamarse Llus Maria Puig, del que no tena noticias y al parecer es senador socialista y jefe de grupo. No se ha demostrado, dice. Morn segueix sintetitzant diferenciant botxins i ajudants (poltics) del botx: A estos tipos que se sacan el sueldo avalando mentiras y ganando tiempo para los verdugos habra que incluirlos en una lista particular de cmplices son los que luego se desgaitan diciendo yo no saba, yo no saba comulgantes pblicos de ruedas de molino. I comena a acabar: Hemos vuelto a la tortura con argumentos de Popper y su sociedad abierta. I clou: El Estado ha aprendido de la mafia todo lo que la mafia crea haber aprendido del Estado. Y as estamos. Engaados pero muy contentos, porque no pueden probar que somos ayudantes del verdugo.

284

Sntesi (i 2)
El desembre del 2001, cinc anys abans de larticle de Gregorio Morn i en relaci a la trama dels fons reservats dels implicats en el GAL, linforme final del Fiscal Anticorrupci cloa definint lentorn dels processats com el duna mfia on dir la veritat sinterpreta com una traci. La Mfia. LEstat. La contrapedagogia de lhorror i la crueltat. Catorze anys enrere, quan van assassinar el jutge Falcone, la revolta va esclatar durant el seu sepeli. En un moment molt determinat. Un instant exactament concret. Tota lesglsia era plena a vessar. I en el just moment en el qual van entrar els poltics una gola collectiva va esclatar amb un sol crit: Fora la Mfia! Fora! Un crit collectiu i annim, en una sola veu certera i inexpugnable. Amb una certesa a crits del qui s qui. Del qui es qui en el mn del terrorisme del diner.

285

* Gregorio Morn, El lado mafioso del Estado, La Vanguardia, 10-6-2006.

BSO: VerdCel
Sonen dues guitarres i una veu a la pista 4 dun cd*. I ens posen Banda Sonora Original: Batec revolucionat / Ms difcil alenar Societat Malalta / Antrtida en desgel Economia a punt desclatar / del petroli la trista utopia Paisatges esquarterats / Clima en esquizofrnia pura [...] Les armes les t qui acusa / I el mentider del poble ser president Els que diuen defensar-nos / De satnics enemics Resulten ser ells / els nostres botxins A les ordres de la inquisici / del Primer Mn Qui jutja als dems / amb la panxa plena/ I a la m el bast./ Garrot! A no s democrcia ni es rs. Ni s res. Ni s res. Lopini pblica on est? / La sang ja no la recordem: Ni la de fa 750 anys / Ni la de fa 500 anys Ni la de fa 70 anys ni la de fa 25 anys... Ni la de fa 6 mesos. Ni la de fa 6 mesos. Ni la de fa 6 mesos. Ni la de 6 setmanes. Ni la de fa 6 dies. Ni la de fa 6 hores. Ni la del 6.

Una de por*
I en la tenebra, sola i perduda, entre perills i tecnocrcia, camina esvelta una donzella, la democrcia. Que ser della, com podr vncer tants de paranys? Aquest mal oratge! Per en daquestes, un grup de gent de les protestes, fila pel bosc, es reuneix assabentada que hi ha el perill de lesmentada, i decideix danar en lajut, i amb lesperana dels no venuts, trobar-la amb vida, deu mil llumins fan de la nit un immens dia. Qu ser dells, com podran vncer tants de paranys? Aquest mal oratge! Misteris i encanteris de la repressi. Els amants del mal oratge, els vailets del 6. Per cert, la can de la pellcula de por acaba aix, quan lOvidi canta com peten els ploms de la sala: Se sent la veu dun que projecta: Jordi, aix ha petat un altre vegada. Doncs sha acabat, Jordi. El 6 ha petat una altra vegada. Una ms.

286

287

* Can Monocrom a PasViatge de VerdCel (Alcoi), Cambra Records, 2006.

* Ovidi Montllor, Una de por.

Sempre s el mateix dia, Ovidi*


Si tarriba el demat, penses que ha passat un dia. Han passat dies i anys i sempre s el mateix dia Dia de mort i de dol, dia que mai no es voldria Per aix ning no el vol encara que encara sia. Temps de pors i patiments, temps tan llarg hi ha qui es cansa. Temps batejat amb vermells, de sang, de sol i esperana. Saps que tens la veritat perqu viure aix es mentida. Tens forces per esperar perqu s ms forta la vida. Arribar el demat que el plor ser dalegria. Noms per aquest fruit jo la vida donaria.

Encara, nois, encara*


Quan presentava la can lOvidi deia: Les circumstncies actuals diuen que totes les coses han de sortir a la llum pblica. Amb la qual cosa hi estic totalment dacord. Hi ha uns pers que dic en aquesta can. I canta com noms ell sap: No rigues massa de pressa, que set pot glaar el riure. Atenci a la jugada que ens pot ploure altra vegada. Aquell que anava docre, ara va de groc. Canvia poc. Aquell que papallona, ara borinot. No surt del pot. Aquell que tant resava, ara va per sant. Patim, patam. Aquell obrer del plom, ara plom i goma. De broma a broma. Aquell de dreta i dret, ara dret i dreta. Dhoret dhoreta. Aquell que aconsellava, ara ja fot crits. Estats Units. Aquell de la m dura, ara duracrcia. Ves quina grcia. Aquell de tisoreta, ara punyalet. s ms finet, s ms finet. Aquell del no dileg, ara parla amb tots. El joc del bord. Aquells de lhem guanyat, ara no hem perdut. Arrs eixut. Aquells volen ser ells, ara, abans, desprs. Au, corre, vs. I aquells que no vivien, ara encara menys. I els borlins plens. Els borlins plens. No riguis massa de pressa... ...ens pot ploure altra vegada...
* Ovidi Montllor, Encara nois encara.

288

289

* Ovidi Montllor, Als companys.

Visc el que veig*


Sn les sis del mat. Dimecres 11 de gener. Escoltem lOvidi. Escrivint, aixequem acta de la realitat. Per no oblidar. Per no oblidar-nos del 6. I de tot el que ens fan. I que, malgrat tot, seguim. Amb algun hematoma ms, per amb les idees intactes. Amb unes quantes derrotes acumulades tamb, perqu cada cop que triomfa el Poder hi sortim perdent tota la resta. Totes i tots. I encara seguim aix. Quan ms dun els sembla multitud, quan no suporten ni entenen des de cap altra ptica que no sigui la criminal que ens concentrem davant comissaries i palaus cada cop que abusen de la nostra pacincia. Cada cop que ens donen llions damnsia. O cada cop que ens serveixen llions de disciplina militar aplicada a les lluites socials. S, s clar. Fan mal, desorganitzen, debiliten, aterreixen. s cert. Tant cert com que aqu ni desistim, ni desertem, ni ens desmoralitzem. Ms aviat tot el contrari. Vamos lentos porque vamos lejos, que rebla sempre lIaki del Collectiu Zapatista. Perqu cada cop que alg aixeca el dit, perden. Cada petita solidaritat que sescola, guanyem. Cada cop que els deixem en fora de joc, fem una petita passa. I anem fent o ho anem intentant, que es del que s tracta i lnic que ens queda: intentar-ho. Fa tres dies llex dEntrepobles ens va enviar un e-mail sinttic: Jo ja no s si un altre mn s possible, perqu ja no s ni com s possible aquest. B, llex ronda i rondina els 50 anys. Ja sap del que parla. 2.800 milions de pobres, 348 multimilionaris amb la mateixa riquesa que la meitat de la Humanitat i, al sud dels Suds, 70.000 persones que sens moren de fam cada dia. Al nostre Nord, de suds creixents, la nostra nova i vella esclavitud de la precarietat i la hipoteca a 80 anys. Coses que ja ens va deixar dites en Jose Mara Valverde:

El cam dAlcoi
Apreta fort les dents, apreta els punys. Inflat daire els pulmons, obre b els ulls. Fes treballar el cap, controla el cor. No tanques mai la boca, crida ben fort. Deixat anar dnat tot tu*. Ajunteu-vos. Auntem-nos. Per la sageta de foc dun dia que durar anys... Amb braos lliures i boques i mans.

290

291

* Ovidi Montllor, Ser un dia que durar anys i Sageta de Foc (Papasset).

* Ovidi Montllor, Visc el que veig.

292

Nou Ordre Mundial? Ni nou ni ordre... s el vell desordre de sempre. Nosaltres, joves nascuts en la democrcia de lamnsia, educats amb Heidi i abocats a lETT, fa ms de 10 anys que tamb ho intentem. Aix dintentar canviar el mn. Res de nou ni cap nova descoberta. Fa segles que sintenta. Per, a aquestes alades dels fracassos de la Histria i els fraus de la Histria, sobretot intentem canviar-nos a nosaltres mateixes. Com a primer pas. Si no, tota la resta s fum. Fum daparador amb embolcall postmodern. En els darrers 10 anys, tal vegada, hem aprs a intentar construir relacions socials diferents, nous valors recuperant velles mirades, noves formes de fer des de la justcia social i la ms fonamental de les solidaritats. I el millor s que intentant-ho ens hem retrobat dola lluita amb un pas negat a la motxilla, robant-li a la nit somnis i utopies. Un pas secret i silenciat: el pas dels maquis i dels nens del Sucre, dobreres i milicianes, de deportats i resistents. I retrobant-lo, vs per on, vam retrobarnos. A nosaltres mateixes: a baix i a lesquerra. En la crulla de la histria, embarassats de tantes altres lluites i totes les derrotes. Per, retrobant-nos encara amb tot un pas per nixer. Mil cops caigut, mil cops aixecat. s aleshores quan ens vam adonar de sobte i finalment que el 6 era encara un nmero ms. Com els altres sisos grisos del fil roig de la histria. De la resta, del no-res i de tot plegat, qui sap. Qui sap si algun dia, pam a pam, poc a poc i vers a vers, aquest pas petit, aquell pas secret, laltre pas rebel, deixar de ser un secret. Per ser un secret a crits. Qui sap... Per ara, per, noms sabem que noms intentant-ho ho descobrirem. s lnic que ens queda. No s molt, per no s poc.

Thomas Bernhard
Va deixar dit: Aquell que pensa noms pot llevar-se amb nusees. Per aquestes contrades, passa el mateix. I si a ms penses el que no cal, et lleves amb ms nusees encara. I amb el 6 guaitant tot el que penses. I on vas i don vens. I el que dius. I el que fas. I el que sents. Furetejant fins el set somni. s a dir, ms raons per seguir pensant. Intensament. I per tenir ms nusees, segurament.

293

Un partit de futbol que encara dura


A El que queda dAuswitchz, Agamben dissemina i sintetitza el que no acabem de comprendre i entendre de la zona fosca, lextrema situaci de la falsa normalitat de lunivers concentracionari nazi. Citant Primo Levi, recorda un partit de futbol al camp dextermini entre els SS i membres del Sonderkommando, una esquadra integrada per vctimes que sencarreguen de dur a les cambres de gas altres vctimes. Dexterminar-les, netejar-les i cremar-les. Agamben intenta entendre-ho. El partit de futbol entre rialles, juguesques i aplaudiments sembla que es celebri al bell mig dun poble i no pas a les portes de linfern. I tot tot plegat queda condensat en la metfora daquest partit de futbol. Giorgio Agamben autor tamb dEstat dexcepci dispara a la conscincia: A alguns aquest partit els podr semblar potser una breu pausa dhumanitat en mig dun horror infinit. Per per mi, com pels testimonis, aquest partit, aquest moment de normalitat, s el veritable horror del camp. Podem pensar, tal vegada, que les matances massives shan acabat, malgrat es repeteixin aqu i all, no gaire lluny de tots nosaltres. Per aquest partit no ha acabat mai, s com si encara durs, sense haver-se interromput mai. Representa la xifra perfecta i eterna de la zona grisa, que no entn de temps i est arreu. Dall provenen langoixa i la vergonya dels supervivents, langoixa inscrita en tots els thu vavhu, de lunivers desert i buit, esclafat sota lesperit de Du, per del que s absent lesperit de lhome: encara no nascut i ja extint (Primo Levi). Per s tamb la nostra vergonya, la dels qui no hem conegut els camps i que, tanmateix, assistim, no s sap com, a aquell partit, que es repeteix en cadascun dels partits dels nostres estadis, en cada retransmissi televisiva, en totes les formes de normalitat quotidiana. Sin arribem a comprendre aquest partit, si no aconseguim que acabi, no hi haur mai esperana. Mentre no lacabem dentendre tot seguir igual i mai hi haur esperana. Mai.

294

295

Mare(s)
La meva mare, com totes les mares. Al final del seu darrer llibre de poemes va escriure: La ceniza de los das ni claudicar ni rebelarse sin dulzura.

Camus
Lautor de La pesta, Lestranger o El mite de Sisif ens ho va aclarir. Descobrint-nos la vida i pedra amunt, pedra avall les partcules que constitueixen lessncia de la llibertat: Si el somni no ens permets anticipar un mn diferent. Si la fantasia no fes possible aquesta capacitat una mica miraculosa que lsser hum t de clavar els ulls ms enll de la infmia. Qu podrem creure? Qu podrem esperar? Qu podrem estimar? Perqu en el fons un estima el mn, a partir de la certesa que aquest mn, trist mn, esdevingut un camp de concentraci, cont un altre mn possible... O sigui que lhorror est embarassat de meravella. Si no, no tindrem aquesta certesa, a prova de bales, a prova de desencants i tracions... Qu seria de nosaltres? En el fons, lacte de viure s un acte sagrat de bogeria.

Walter Benjamin
296
Va escriure: Noms en la derrota som imbatibles.

297

0 La prova del cot


Les proves del cot duna policia sn diverses. Les bvies, quasi formals: que respectin els drets humans, que garanteixin la seguretat jurdica, que respectin la dignitat de les persones. Fet i fet, i malauradament, que un policia torturi, trafiqui o violi pot afectar ms la condici humana que el comportament democrtic duna policia integrada per ms de 8.000 persones. Partint de la base terica, per, que hi ha policia perqu no hi ha encara democrcia social ni econmica. En tot cas, qesti de mnims, el que certifica que hi ha democrcia formal i justcia formal s, precisament, la resposta que dna la suposada democrcia quan passen aquests fets. I s ben simptomtic que la resposta sigui sempre tan decebedora. Com al pas ve, on sindulten sistemticament, seguint el manual els policies condemnats per tortura. Fins i tot agents que han reincidit. Que sn ascendits i condecorats si sescau. Ara b, que un cos de policia no un policia individualment segueixi, investigui i controli els moviments socials noms t a veure amb les ordres poltiques que reben i la Seguretat de lEstat. La nostra inseguretat. Per tot plegat, la prova del cot real s com actua el Poder autonmic (Interior, Governaci, Generalitat) cada cop que es denuncia algun cas. s a dir, quina s lactitud institucional dels qui ens governen i per qu est installada aquesta maleda mania de minimitzar, desmentir, negar i manipular. Clar: cap poltic admet pedres a la prpia teulada. I encara menys, se les llena ell mateix. La resposta, doncs, va tan nua com el rei: perqu ells sn els qui donen les ordres. I sempre passa que es concedeix absoluta immunitat. s a dir, absoluta impunitat.

Ms dun mili de catalans, el 18,6% de la poblaci, viu per sota del llindar de la pobresa.
Observatori de la Pobresa i lExclusi Social, Fundaci Un Sol Mn

RIQUESA. Segons els rics no produeix la felicitat. Segons els pobres produeix quelcom fora semblant. Per les estadstiques indiquen que els rics sn rics perqu son pocs i perqu les forces armades i la policia sencarreguen de resoldre qualsevol possible confusi al respecte.
Eduardo Galeano, Diccionario del Nuevo Orden Mundial

s impossible voler jutjar un rgim sense jutjar, alhora, la condici humana.


Hannah Arendt

301

2 Drogar(-te)
Detencions a Tor ordenades pel jutge Baltasar Garzn. Els Mossos prenen el poble. Tres joves detinguts. Llei antiterrorista. Incomunicaci. El tercer dia dallament un dels detinguts ingressa a lhospital. Analtiques que confirmen positivament que en les darrers 48 hores ha ingerit substncies anfetamniques. s a dir, mentre estava detingut. Els fets sinvestiguen a lAudincia Provincial de Lleida, en una triple denncia per tortures on estan personats com a acusaci popular lAcci dels Cristians per a lAbolici de la Tortura i lAssociaci Memria contra la Tortura (AMCT).

302

1 Morir
Un turista francs accidental i occidental. Un tret fortut, assenyala la versi oficial. A la porta de casa seva, per, hi ha deu casquets de bala. Duna pistola dun mosso desquadra. Que ha mort Robert Antoine Guitart, de 50 anys, a lEscala. Una persona immigrada abatuda dun tret al clatell realitzat a curta distncia per un agent de la policia autonmica. Tots els informes forenses esmicolen la versi oficial: ni es va resistir ni fugia. El Farid Bendaled va morir el gener de 2003 a Santa Coloma. Dos malalts mentals morts durant la reducci mentre els detenien. Les famlies respectives no havien trucat pas la policia. Havien trucat una ambulncia. Un a Cercs, laltre a Santa Susanna. Sn una policia professional, per Montserrat Tura, desprs de descartar una investigaci per la mort a Santa Susanna, anuncia que han acabat un protocol dactuaci per a la detenci de persones que pateixen malalties mentals. Fa 20 anys que tenim Mossos i encara no lhavien redactat... Molt professionals.

303

3 Traficar
El major xit dels Mossos dEsquadra en la lluita contra el trfic de drogues s pur muntatge policial. Per fer-ho, els Mossos han triangulat una operaci de compra-venda de 20.000 pastilles dxtasi, esdevenint, en la cadena dels fets, venedors de droga. Ells la passen a un confident que la ven a un tercer. I aleshores entren, per segon cop, en escena. Legalment, els mossos delinqueixen. Aix ho entn el titular del Jutjat nmero 2 de Figueres que imputa 15 agents dels Mossos dEsquadra, entre daltres, per delictes contra la salut pblica, manipulaci de documents oficials, tortures i detenci illegal. En lacte judicial sels acusa dorganitzar un mnim de quatre operacions de trfic de drogues entre loctubre de 2000 i el gener de 2001. Al caporal Eduard Manzanal, imputat com a cervell dels muntatges, el jutge li atribueix, en primera instncia, la comissi de fins a 21 delictes. El ms anecdtic s que Interior abonar la fiana milionria de 90.000 euros. s a dir, certifica la ra dEstat, que es dna cobertura a una operaci triangulada de trfic de drogues convertida mediticament en el major xit de la policia autonmica i que no passar res. Absolutament res de res. Com amb el mxim responsable dels Mossos, el major Joan Uni, que va ingressar el 1972 a la policia franquista. El 1997, un jurat popular el va absoldre cinc vots a favor, quatre en contra dun delicte docultaci de document pblic en relaci amb la desaparici, retard i dilaci dun atestat contra un regidor del PSC de Blanes. El fiscal va observar una conducta irregular. Tampoc va passar res. B, si que va passar quelcom... que el van ascendir.

4 Torturar
Informe del Consell dEuropa. 197 denncies per tortures contra els Mossos dEsquadra en dos anys. Montserrat Tura, en roda de premsa, no te ms remei que respondre: No tinc ms remei que creure-mho. Feia dos anys que el president del Parlament, Joan Rigol, havia comentat a micro obert a lHigini Clotas: Els que s que sn uns animals sn les Forces i Cossos de Seguretat de lEstat. En Clotas, del PSC, li havia rigut i assentit locurrncia. Locurrncia, per, enllaa amb la crua realitat que fa pblic el Consell dEuropa. I enllaa amb lomert dels Mossos a Roses. Maig de 2004. Empord. LAudincia Provincial emet sentncia. Constata les tortures inapellables sofertes per un ciutad magrib detingut per conduir ebri per absol els quinze mossos processats perqu no pot determinar qui dels quinze va ser. Cap dels valents agents omert corporativa t pebrots de dir quin dells va propinar una brutal pallissa als calabossos. Interior calla. La Tura no diu res. Cap investigaci. La justcia no processa per obstrucci a la justcia. Tots quinze segueixen en actiu.

304

305

5 Mentir
Han mort lIsanta a Berga en lespai alternatiu. Lltim giravolt. Es demanen explicacions i acreix la tensi. Finalment, Montserrat Tura, exmilitant de lextrema esquerra catalana, compareix en seu parlamentria. Per tota explicaci diu: No s si s normal que en una ciutat de 16.000 habitants hi hagi set casals, quatre danarquistes i tres dindependentistes radicals. El problema, doncs, no ens que ens matin. Sin que existim.

5i Mentir encara ms
6 mesos desprs, Montserrat Tura es torna a lluir. Pifiant-la encara ms. Fins omplir-se de glria. I de merda. Aquest cop, per, en un article dopini a El Pas. Carrega a tort i a dret i sense miraments contra els concentrats davant la Delegaci del Govern en suport a un dels detinguts a Santa Coloma en una nova operaci contra lintegrisme, que ha comenat a Vilanova, on 500 policies cinc-cents detenen 14 persones i tanquen dues carnisseries i una mesquita. La consellera, per, fot la pota fins al final. La tesi central de larticle s que la pancarta diu Tots som Omar. Omar Nakcha s el principal imputat de loperatiu. Per o la Tura no sap llegir o, dara en endavant, caldr que exigeixi als seus agents de la Divisi dInvestigaci que li filtrin millor les notcies. I que la fbia antirab no els cegui quan controlin i llegeixen les pancartes de la gent que protesta justificadament, a qui Tura acusa de tots els mals mundials. Simplement exigir als agents autonmics que spiguen distingir entre Omar i Osama, per evitar que tota una consellera dInterior eviti una pifiada monumental. Perqu la pancarta dels solidaris deia: Tots som Osama. Fora la llei antiterrorista. Ni rastre dOmar. I perqu Osama Taatou s ateu, membre de Revolta Global, brigadista a Chiapas i Nicaragua i monitor desplai. La mateixa nit que la rotativa dEl Pas imprimia la tribuna de Tura, Osama desprs de cinc dies detinguts i incomunicat era abandonat a les 23.30 de la nit a les portes de lAudincia Nacional. Enmig de la intemprie madrilenya. Un cambrer dun bar li va deixar calers per tornar. Ni tan sols va declarar. En llibertat sense crrecs. Absolutament innocent. LOsama, no pas larticle de la Tura. En sortir en llibertat declara: No volia sortir a la televisi, ho tenia clarssim, perqu sin la societat et considera culpable encara que desprs et declarin innocent. La Tura, aix, tamb ho sap. Potser per aix va escriure larticle. Malgrat que la realitat la crua realitat torni a demostrar que la pancarta tenia ra i que Tura mentia de bell nou descaradament. Alegrement. Impunement.

306

307

6 Reprimir
308
46 detinguts en la manifestaci estudiantil contra la LOE en una imatge que recorda noms recorda alguna repblica bananera. Els Mossos tindran agenollats els detinguts una llarga hora i mitja que indignar pares i mares i altres dissidents. Joan Barril, a la contra dEl Peridico, descriur lexperincia viscuda en directe en un restaurant. Un estudiant hi entra corrent, ben espantat, i cridant: No he fet res! Jo no he fet res! Rere seu, un armari armat lagafa pel coll i li diu: Tu vens amb mi. I se lemporta. Girona, 2000. Quatre hores abans duna xerrada antirepressiva en una casa okupada ves quina cosa un cotxe shi atura al davant. Surten dos individus que senfilen a una finestra i hi remenen. Quan arriben els okupes gironins els primers a tastar com les gasten els Mossos alg els diu el que ha vist: que un cotxe sha aturat, que dues persones han baixat i que shan enfilat a la finestra que dna a lokupada sala dactes. Satansen a la finestra i hi troben un micro. Reconeixen finalment el cotxe: Mossos dEsquadra, en comissi de servei. Enxampats en plena feina. En Sebasti Salelles, incansable, agafa el micro i sen va als Jutjats de Gurdia a denunciar-ho. Encara no en sap res.

Ms okupes. Sis persones surten duna festa a les vuit del mat duna casa okupada de Grcia. Okupes estticament impecables. Sn sis mossos disfressats dokupa. I una ms encara. Roda de premsa de la FAVB per lagressi policial a dos menors al barri de la Ribera per part de dos agents autonmics. Les imatges que parlen soles es reprodueixen a les notcies del migdia dAntena 3 Televisi. A la roda de premsa parla lEva Fernndez, presidenta de la FAVB, a la qual li fan saber, en el decurs de la compareixena que el tercer senyor de la tercera fila i de rigors civil s un mosso desquadra de pais. LEva, tan educada com sempre, li cedeix la paraula quan acaba tot identificant-lo pblicament com a mosso desquadra. Per si vol afegir quelcom a la denncia pblica que estan realitzant, un altre punt de vista o algun mats addicional. El mosso resta mut i toca el dos. Poques hores desprs, lEva rep la trucada del portaveu de lOficina dels Mossos. Per disculpar-se... B... Brigada Mbil, Divisi dInvestigaci, el Setze de CDC, els filomenos, el Mossad i els alemanys. Tota policia t una histria: els mossos que arriben tamb. Tota policia t una funci; en lmbit del control social, exactament la mateixa que els que marxen.

309

Y bien, s; tambin tenemos ojos en la nuca, adems de tenerlos en la cara, y a mucha honra, que bien sabemos que es imprescindible mirar hacia atrs mientras se mira hacia adelante, para no volver a tropezar con las mil piedras tropezadas ni caer nuevamente en las trampas de siempre. A esta altura ya est de sobra demostrado, y demostrado por los hechos, que la amnesia histrica induce a la trgica repeticin de los errores y de los horrores.
Eduardo Galeano, Nosotros decimos No

0 Cal no oblidar I August Gil Matamala


Lassociaci que represento, lAED (Advocats Europeus Demcrates), fou constituda a Estrasburg el 1990 i agrupa tota una srie de sindicats i associacions dadvocats de diferents pasos de la Uni Europea*, units en la defensa dels drets dels ciutadans, en la preservaci de la independncia dels advocats i en la lluita per la instauraci dun dret europeu democrtic i progressista, sostingut en els valors enunciats i promesos per la Carta de lONU i pels Pactes internacionals de drets humans, no sols de llibertat sin tamb econmics i socials.

* Entre els quals destaca el Syndicat des Advocats de France (SAF), la Conferazione Nazionale Delle Associazoni Sindical Forensi dItalia, la Republikanischer Anwltinnen und Anwalterverein (RAV-Alemania), Vereiniging Sociale Advokatuur Nederland (VSAN), el Syndicat des Avocats pour la Dmocratie (SAD-Blgica), Asociacin Libre de Abogados (ALA), lAssociation J.D.E. Iniziativa Democratica Forense (Itlia), lEuskal Herriko Abokatuen Elkartea (ESKUBIDEAK-Pas Basc) o lAssociaci Catalana per a la Defensa dels Drets Humans.

314

LAED ha participat en nombroses iniciatives internacionals, entre les quals sen poden destacar dues. La primera s la Comissi Internacional dInvestigaci per a la Salvaguarda dels Drets Fonamentals en la Globalitzaci (www.globaldr.org), que va celebrar la seva Segona Sessi a Barcelona el 25 i 26 dabril del 2003. La segona s lanomenat Legal Team europeu (www.legalteam.europa.net), xarxa internacional dadvocats que actua en defensa dels drets a la lliure circulaci, a la manifestaci i a lexpressi dels moviments socials, sobretot en el context de les cimeres europees, en la mesura que sn objecte de la persecuci policaca i judicial. Des daquestes i altres experincies hem pogut constatar amb preocupaci que el sistema de garanties democrtiques ja no es trobava en situaci de preservar el ple respecte dels drets dels ciutadans en el nou ordre mundial. Des de la tragdia de l11 de setembre del 2001 sinicia arreu del mn un procs de retallada de drets i llibertats, on es produeixen, sota la lgica de la guerra permanent iniciada pels EUA, un conjunt de violacions sistemtiques dels drets humans. Tamb hem constatat que la Uni Europea no sha mantingut al marge daquesta onada lliberticida, ans al contrari. Deu dies desprs de latemptat, el 21 de setembre del 2001, es celebra un Consell Europeu extraordinari en el qual la lluita antiterrorista va ser considerada lobjectiu prioritari de la UE. La reuni tamb va servir per aprovar una nova definici comuna de terrorisme, un calaix de sastre on pot arribar a entrar el conjunt de loposici o dissidncia poltica europea. Des de llavors sinicia una autntica deriva autoritria que sexpressa en diferents mbits, per que per als moviments socials representar un nou cicle de repressi vinculat al nou cicle de protesta global iniciat a partir de Seattle (1999). Un bon exemple en sn les mesures restrictives contra la llibertat de circulaci: expulsions o bloquejos illegals dels antiglobalitzadors a fronteres que ja no existeixen des del Tractat de Maastrich. No obstant, cal dir que aquesta tendncia sinscriu en una tradici poltica molt ms llunyana, i desenvolupada en diferents graus, en els pasos de la UE. Molts dells, en un moment o altre, han incorporat mesures extraordinries i demergncia a la seva legalitat ordinria. Es tracta dun nou paradigma cultural que desfigura moltes de les conquestes garantistes de lEstat de Dret posterior a la Segona Guerra Mundial. A linici era una eina de combat contra el fenomen de la violncia poltica que va sacsejar lEuropa dels anys 70, per desprs sestn a altres fenmens de dissidncia poltica. En tot cas, daleshores en no noms shan aprovat noves

legislacions dexcepci sin que tamb shan reforat els poders de la policia per aplicar-les. En el cas de lEstat espanyol, el dret penal de lenemic o el dret poltic dexcepci assoleix rpidament un inslit paper central. En lltima etapa daquesta deriva, hem pogut comprovar com han ressorgit amb fora grups policacs com els que descriu el llibre. Ells seran els protagonistes de mltiples episodis o prctiques de repressi sense precedents en la histria de les democrcies modernes. I nosaltres, com a advocats, hem estat testimonis directes de molts. Val la pena no oblidar-ho, per poder conixer una part tan important i tan silenciada de la nostra histria ms recent.

315

August Gil Matamala s advocat i president de lAssociaci Europea dAdvocats Demcrates

1 Els bufons de la persecuci I Albert Martnez


El Grup VI de la Brigada dInformaci de la Jefatura Superior de Polica espanyola a Barcelona no es pot considerar res ms que un excrement repressiu de la senyora Valdecasas a la segona meitat de la dcada dels 90 i del govern socialista a lactualitat. Una seixantena dagents dedicats a perseguir ciutadans dissidents, grups contraris a al statu quo, per alhora unes desenes de funcionaris que oficialment no existeixen, que no sn ning. Gent necessria, per gent prescindible quan sigui oport. Mercenaris a sou. Perversos bufons de la persecuci poltica. Per qui sn, per qu fan aquesta feina? Si citem els sobrenoms dalguns dels membres daquesta unitat, podrem veure que la suma de tots ells podria obrir una nova oficina de la TIA (agncia dintelligncia de Francisco Ibez), per alhora tamb podrien ser executors de les frivolitats ms extremes dun camp de concentraci. s un dels fonaments dels mercenaris. La frivolitat. Convertir els maltractes en quelcom divertit i banal, difuminar la tortura enmig de converses sobre lltim model de cotxe que ha sortit al mercat o els comentaris al voltant de la srie de moda a TVE. El Melenas, la Yonqui, Mortadelo i el Sargento Carachafada podrien viure perfectament a la 13 rue del Percebe, per no, viuen entre nosaltres.

Al barri del Poble Sec, al districte del 22@, etc. Van al sper com tots nosaltres, compren al Schlecker, van al bar a veure els millors finitos, etc. Per no parlen de la feina, no expliquen de qu treballen. Per equilibrar tan de freakisme potser era necessari collocar alg normal, algun Jordi qualsevol entre les files del Grup VI, alg que fins i tot parls catal si era necessari. Tot i aquest intent de maquillatge per normalitzar el grup, han seguit i segueixen sense existir oficialment. Si fem una cerca amb Google, veurem que no hi ha referncies ms enll de les que apareixen a Indymedia, Contra-Infos i la web dels Tres de Grcia. La premsa oficial no nha parlat en els ltims 10 anys tot i les desenes o centenars dinformacions on el Grup VI es trobava en el seu just epicentre. Personatges grisos, personatges tristos, personatges que mai haurien aconseguit sortir referenciats enlloc ms enll de la guia telefnica. Aix s precisament el que els fa perillosos, la seva mediocritat. Les nsies de ser alg a la vida. De ser alg matxucant la vida dels altres. De ser alg mitjanant el control de la informaci de les vides alienes. Per la capacitat potenciada i permesa pels seus caps poltics, de poder tenir alg lligat a una cadira, tancat a una habitaci fosca i poder demostrar-li que en aquell moment i aquelles condicions sn alg. Per la por induda tamb els ha convertit en alg. Lexcessiva mitificaci, comprensible per sobredimensionada, de la seva existncia i les seves actuacions, els ha fet crixer, no com a grup, sin com a mediocres personatges que ara creuen que sn alg. Que sn aquells que fan por als okupes, als independentistes, als antiglobalitzaci, als dissidents, als musulmans, a tothom i a ning. Aquesta s la millor manera de tractar-los, com a ning. Mesurant les coses i parlant obertament dells i elles. Denunciant tot all que calgui, explicant tot all que se spiga, sense ocultismes, pors i clandestinismes. Aix s que els fa por a ells. Els desinfla, els converteix en aquells que no fan por a ning, els converteix en ning. Per no siguem illusos, el Grup VI no sautogestiona. Darrere dells hi ha qui els finana i els mant la quota de poder de maniobra i actuaci. Per aquest alg no canvia amb els canvis de govern, perqu el Grup VI treballa per governs de dretes i governs desquerres. I s que als governs no els agrada la dissidncia, no els agrada el que no controlen. Tot all que es mogui polticament des de la base, ms enll de les estructures democrtiques oficials, ha destar vigilat. Vigilat per aquells que en saben, de vigilar, sense importar si sn de dretes o esquerres, el que importa s que coneguin els elements que cal vigilar, que trepitgin carrer, que entrin a les cafe-

317

tes, que vagin a conferncies o que assisteixin a xerrades. Per aquesta ra desprs del 14-M no sha mogut ning. Des del Pepe fins al Montiel tots segueixen als seus llocs. Ara treballant pel PSC-PSOE oficialment. Extraoficialment qui sap.

2 Contracrniques del 10 I Ester de Pablo


318
Quan el David em va proposar descriure aquest epleg com a membre del moviment antirepressiu, he de confessar que em va fer molta illusi, per tamb em vaig espantar una mica. Ms enll de les meves dificultats per a lescriptura, sem feia difcil fer una valoraci en pocs carcters del que han estat aquests darrers deu anys. Perqu aquestes Crniques del 6 sn tamb les crniques de 10 anys de lluites que han reconfigurat el panorama poltic dels moviments socials catalans. I s clar, 10 anys de vivncies de centenars o milers de persones que hem participat en collectius que treballen per transformar aquesta injusta realitat en qu vivim. Una feina que massa sovint ha topat amb el forat negre de la repressi. A vegades li hem sabut donar la volta i aprofitar-la per crixer, com en el desallotjament del Cinema Princesa, per daltres ha tingut, i t, uns costos molt elevats, com en el cas den Bolan, el noi de Cornell que es va llanar a les vies desprs de dos interrogatoris policials; ja recollit en aquestes pgines i que ha marcat tota una generaci. Es podria dir que amb aquella explosi de rbia del 28 doctubre de 1996, desprs del desallotjament del Princesa, naixia una nova fornada de

Albert Martnez s membre del moviment dokupacions

320

lluitadors i lluitadores que van comenar a trencar el silenci posttransici i la pau olmpica decretada a cop de tortura lany 1992. Vam omplir els carrers amb les nostres reivindicacions, lnic espai on fer-nos visibles, doncs gaireb no tenem locals ni centres socials, ni diaris i ni tan sols existia internet. I tamb vam comenar a okupar espais i fer-ne centres socials o habitatges, a mobilitzar-nos contra les ETT, a organitzar-nos a escala local, sectorial o nacional, a fer mitjans de comunicaci, a crear ateneus i casals... Han estat 10 anys dun important esfor collectiu i militant de moltssimes persones, que han fet possible que avui a molts pobles i barris hi hagi nuclis de desobedincia i rebellia. Tamb hem hagut de plantar cara a la repressi, que sha anat endurint a mida que les nostres lluites han anat avanant, en un context mundial que ha afavorit la retallada de drets i llibertats. Per la repressi no s un monstre abstracte, t noms i cognoms, a un costat i a laltre de la trinxera. Els Valdecasas, Rangels, Jordis i tots els qui aniran passant amb un bon sou i altes dosis dimpunitat, per una banda. I per laltre, els milers de persones amb cap altre benefici que el seu comproms. Com recullen aquestes crniques, ja sn 2.000 les persones detingudes per qestions poltiques, per el llistat dhistries marcades per la repressi s incomptable, entre familiars, amics i companys de cada represaliat o represaliada. Milers deuros han sorgit en poques hores per pagar fiances, shan fet milions de quilmetres per visitar presos i preses arreu de lestat, centenars de persones han organitzat actes en la major part de barris i pobles del pas... s difcil expressar en unes poques paraules langoixa dels moments despera, aix com la fora que transmeten totes les abraades que shan fet a les portes de comissaries i jutjats. Per encara som uns moviments joves, carregats de ra i dillusi, i que hem hagut dinventar-nos i reinventar-nos fins i tot a nosaltres mateixos; per joves, vctimes dun trencament generacional i duna crisi ideolgica, poc estructurats i amb poca costum de sistematitzar i socialitzar les nostres experincies. s per aix que aquest llibre em sembla un important exercici de memria collectiva, una excellent excusa per mirar endarrere i veure en quin punt ens trobem i una encertada manera de visualitzar i denunciar la repressi. Fent balan de 10 anys de feina antirepressiva, de grups de suport a detinguts, comissions legals, coordinadores, comits o grups de suport a presos, campanyes, querelles, denncies i Tombs antirepressius; una de les coses que ms ens ha costat s la de visualitzar la repressi i trencar lalla-

ment que aquesta genera. Com ha dit en David, ja ens va avisar la Maria Jess Izquierdo, lany 1997. Moltes de les coses que nosaltres viurem no passen, no existeixen per a la immensa majoria social; o, en el millor dels casos, el que ha passat s perqu alguna cosa deu haver fet. Malgrat tot, cada cop repressiu ha tingut la seva resposta i hem sabut generar solidaritat; per si volem mantenir-la viva, hem dafrontar els reptes daprendre a estructurar les xarxes antirepressives i crear els mecanismes per conservar i transmetre lexperincia acumulada. Perqu la repressi funciona si aconsegueix allar-nos, silenciar-nos i fer-nos abaixar el cap; i la solidaritat s lnica arma que tenim per a fer-li front.

321

Ester de Pablo s membre de la Comissi Antirepressiva de Sants i ha participat en nombroses iniciatives solidries

3 La ineradicable opci per la dissidncia I M. Gabriela Serra


En el taulell democrtic la dissidncia s, tericament, un dret poltic. Dret que davant qualsevol situaci dinjustcia esdev sota el meu punt de vista una obligaci tica. Avui en plena globalitzaci neoliberal, polticament parlant, la dissidncia o la seva inexistncia mostra el nivell dassentiment o discrepncia amb aquesta ideologia i conducta amb la qual els amos del mn pretenen si pot ser domesticar-nos; si no hi ha ms remei, doblegar-nos; i en ltima instncia, i com a mal menor, liquidar-nos. Aix les coses, per a protegir lexistncia daquest mn el seu mn tancat i inalterable, els amos del mn recorren als guardians del seu ordre, garants dels lmits de les llibertats en el grau i temps que els amos necessitin dosificar-les. Perqu tamb ens han mercantilitzat la llibertat. El neoliberalisme, en valdres della, lha despullat de la seva medulla, a saber: La facultat de lhome [i la dona] per a triar la seva prpia lnia de conducta, de la qual, per tant, s responsable, tal com es defineix al Maria Moliner. O com exposa Jean Ziegler: L home [i la dona] concreta la seva llibertat quan escull lliurement actuar.

I s no ms que en aix, en all que caminem obstinades les persones que dissentim respecte que la globalitzaci benefici la humanitat; que el lliure comer mundial sigui un garant de la pau; o que la globalitzaci dels mercats financers unifiqui el mn. Ens resistim a les imposicions ideolgiques; ens esforcem per identificar i trencar la invisibilitat dels causants de la depredaci mundial; pretenem reapoderar-nos el ms collectivament possible del dem i sobretot no oblidar que, recorrent novament a Ziegler, lordre mundial del capital financer no pot funcionar sense la complicitat activa i la corrupci dels governs installats en el poder. Perqu tamb sn els nostres governs amb les seves poltiques de complicitat activa els qui ens emplacen contnuament a donar respostes, els qui ens conviden a dissentir. Les necessries mobilitzacions com les assolides Contra el Banc Mundial, o Contra lEuropa del Capital i la Guerra, o altres ms o menys semblants, adquireixen una rellevncia especial per la capacitat de convocatria. Sense dubtes els sn molestes, daqu que les forces de lordre sobstinessin a desfermar el desordre. No obstant aix, els nostres governants poden sortir una mica airosos, poden viure-ho com que no va contra ells. Fins i tot alguns partits que posteriorment han governat hi van participar. El mateix va succeir i segueix ocorrent amb la llarga, persistent i assolida campanya contra les guerres. Aqu, ni tan sols hi va haver ni de moment consta que nhi hagi hagut batusses policials ni prvies, ni durant, ni posteriors. Per quan aterrem en temtiques concretes i de territorialitat ms domstica i propera (de barri, municipals, nacionals o estatals) la cosa ja canvia: precarietat laboral, especulaci urbanstica, immigraci, drets nacionals, depredaci ecolgica, civisme, restricci de llibertats, repressi... Ja sona a dissidncia dun altre nivell: okupes, indepes, antiglobis, anarcos, antirepres, sense papers, incvics... perqu aquests s que sn temes que ja irrompen en la complicitat activa dels governants. I aleshores no poden escapolir-se i no els queda cap altra que retratar-se. Per per a detectar, classificar, prioritzar i contenir la dissidncia estan els experts, els doblegadors professionals, que li van aplanant el cam a lordre establert. Fallada la domesticaci, sopta per la submissi. Per aix s important retenir el que Brecht va constatar: Als qui ataquen en el carrer sels veuen les mans, per els qui ataquen de deb les oculten. Daix tracta Crniques del 6. Dels mtodes repressius que segueixen imperant; de la constant estigmatitzaci de les militncies dels moviments socials; reprimint dissidncies i inoculant por per a desarticular movi-

323

ments i provocar desercions... Cal aprendre, cal conixer-los. No serveix tancar els ulls davant aquestes realitats, perqu no per amagar-nos-les deixaran dexistir. I malgrat tota la por, el dolor, la impotncia... rescatar daquesta histria viscuda i compartida, per dolorosa que hagi estat lexperincia de cadasc, la reafirmaci quotidiana en la nostra lluita; la noblesa que ens regalem en els moments ms difcils; la dignitat amb la qual abordem les limitacions... Ells, els doblegadors, saben que aconsegueixen desercions, per saben tamb que lopci per la dissidncia s ineradicable perqu indestructibles sn les nostres tossudes nsies de llibertat i justcia. Mal que els pesi, som la seva ra dexistncia; mal que ens pesi, som la seva ra de pervivncia. s a dir, que sense nosaltres no sn ning.

324

4 Entre el dret penal denemic i la criminologia de la intolerncia I Iaki Rivera Beiras


Ja fa tres dcades que es va formular el concepte de la cultura de lemergncia i/o de lexcepcionalitat punitiva. Amb tal expressi salludia a la reacci extraordinria que alguns Estats europeus van adoptar davant el fenomen de la violncia poltica. En sntesi, aquesta poltica criminal es va caracteritzar per labandonament de les eines ordinries dels Estats democrtics europeus sorgits desprs de la Segona Guerra Mundial. Aix es va anar abandonant all que lanomenat constitucionalisme social de postguerra havia bastit i edificat com a mur perqu Mai Ms! es repets la barbrie de lHolocaust, aix s, les garanties penals que van pretendre evitar els abusos dantany. Aquesta reacci extraordinria dels Estats europeus va emprar armes ben precises per desmantellar lunivers garantista. En extrema sntesi pot assenyalar-se el recurs a les legislacions antiterroristes, la creaci de cossos policials delit (per a enfortir el fetitxe de la, malanomenada, seguretat), els jutjats centrals (que van vulnerar el principi processal del jutge natural), les presons de mxima seguretat (que van abandonar el mite de la resocialitzaci des dels plnols del disseny arquitectnic,

Ma. Gabriela Serra s membre del moviment antiglobalitzaci

326

orientat a la neutralitzaci dels enemics), la creaci de bases de dades informtiques (com el tristament clebre Fitxer dInterns dEspecial Seguiment, FIES, de lEstat espanyol) i altres eines similars que van evidenciar el profund canvi en la poltica criminal. Lanomenat dret penal de lenemic sanava construint rpidament a Europa, recuperant aix la inspiraci schmittiana que, de lpoca nazi, ressorgia sota noves aparences democrtiques. Mentre tot aix succea a lEuropa de les darreres dcades, un altre moviment sorgit tamb a la dcada dels setanta, per aquest cop als Estats Units, contribua al seu torn al desmantellament de lunivers garantista abans referit. Aix requereix duna explicaci, encara que sigui breu. Des del 1876 fins el 1976, exactament durant tot un segle, Estats Units havia mantingut un tipus de sistema penal i penitenciari uniforme: aquell que, sustentat sota lanomenada sentncia indeterminada, va elevar el mite de la rehabilitaci penitenciria als altars de la poltica penal. Per en virtut de nombrosos successos que ara seria excessiu relatar, aquell edifici centenari es va enfonsar el 1975 i lany segent la poltica criminal nord-americana va canviar radicalment. Es va adoptar el model de les penes fixes i determinades (la versi eufemsticament beisbolstica ms coneguda del qual s la frmula dels three strykes and youre out tres cops i et quedes fora), es van modificar els cossos policials, es va enarborar la bandera de la tolerncia zero i les broken windows (finestres trencades) i es va articular aix el que ben encertadament ha estat denominat com la criminologia de la intolerncia. La guerra penal contra la pobresa es va desplegar sense embuts. Les conseqncies sn conegudes: la poblaci empresonada ha passat de les 300.000 persones als anys setanta a ms de 2.000.000 en lactualitat. Els dos fenmens sintticament descrits ac leuropeu i el nord-americ pertanyen a una mateixa poca: mitjans dels anys setanta. Poc temps desprs, per obra dimportants think tanks conservadors (com el Manhattan Institute o la Heritage Fundation, per citar noms els ms rellevants), la ideologia punitiva nord-americana es difonia per Europa. La pregunta que sorgeix s, doncs, evident: quins sn els resultats que va comportar lentrecreuament, a Europa, de les dues lnies de poltica criminal regressiva que shan comentat? Sincerament, crec que els resultats sn a la vista si, almenys, sobserva el succet a lEstat espanyol: ladopci de lleis antiterroristes, la modificaci, creaci i ampliaci de cossos policials, el manteniment duna jurisdicci penal que, com lAudincia Nacional

(hereva del TOP), continua vulnerant el principi del jutge natural, ladopci de fitxers com els esmentats FIES que allotgen autntics tractes i penes cruels, inhumanes o degradants, el creixement imparable de la poblaci empresonada, etc, Tot plegat envoltat de mesures, declaracions i formules com que hay que barrer a los delincuentes de las calles (Aznar dixit, com qui escombra les deixalles), la permanent concessi dindults a torturadors condemnats (mesura adoptada tant per lanterior Govern del PP com per lactual del PSOE), o la recent condecoraci a Catalunya dun funcionari de presons condemnat fa anys per maltractaments a presos i exponent de lopci ms extremista de la ideologia punitiva (acte aquest darrer organitzat entre el sindicat UGT i els Departaments de Justcia i Interior de la Generalitat de Catalunya). I sabem que, en realitat, la llista s infinitament ms llarga i que els exemples citats sn tot just alguns dels tants que caldria esmentar. Per suposat que un altre exemple de tot el que diem ve constitut pels grups policials que, com el que descriu la present obra, saboquen des de fa anys a la repressi de la dissidncia i al control, detenci i acusaci daquells joves que mostren disconformitat amb el (des)ordre actual en mbits com ara lespeculaci immobiliria, el capitalisme salvatge o el retrocs de les llibertats. Quina debilitat la duna democrcia que necessita cada cop ms recrrer a la fora al sistema penal, ni ms ni menys per atallar la disconformitat social! La veritat s que lactual regressi de les llibertats, el retorn de la tortura (que mai havia marxat, s clar, per que ara actua sense el maquillatge dabans), la repressi ferotge de les migracions a lEuropa fortalesa i, en fi, la guerra global en la qual ens han capbussat (encara que no sapiguem ni quan va comenar), constitueixen perfectes baules duna poltica econmica de dominaci i explotaci que, sota la faana dun nou concepte anomenat globalitzaci (eufemisme ms amable per no haver de seguir parlant dimperialisme), necessita provocar, primer, terror, perqu, ms endavant, aix sigui font de consens per a laplicaci de receptes securitries. En aix consisteix precisament, com a instrument de govern, lanomenat populisme punitiu. Que empra primer la por per, desprs, recrrer a les solucions securitries. I mentre tot aix passa, els joves veuen cada vegada ms allunyades les seves possibilitats de futur, daccs a un habitatge, a leducaci, a un treball segur, estable i digne. LEstat, tamb el catal i desquerres, est, aix s, fora preocupat per perseguir les treballadores sexuals, els venedors ambulants, els graffiters i tots els incvics que no es comporten dacord amb

327

328

les Ordenances de convivncia. I, al costat de tot aix, i mentre es desenvolupen tals mesures, altres opten per la privatitzaci de lespai, dels cossos policials, de la salut, de leducaci... All que abans eren drets que sexigien a lEstat, sn ara mercaderies que es compren al mercat (qui les pugui comprar, queda clar). Sobre tot plegat, i per acabar, sn molt eloqents unes declaracions de Saramago quan, fa pocs anys, va presentar la seva obra La Caverna. Descrivint-la, per reflexionant alhora sobre el que sest assenyalant aqu, va recordar que... Tots tornem a la caverna o al Centre Comercial. Abans, la humanitat buscava lexterior, la fora, la llum de la Illustraci. Avui ja no es busca linterior sin la seguretat interior, i en ella noms hi ha una llum grisa, freda, seca i, sobretot, artificial [...] Tots acabarem al Centre Comercial com a paradigma de la nova Ciutat: all tindrem aire, llum, temperatura i clima artificial... Tamb disposarem de seguretat privada i acabarem fent ara a dins all que abans fiem a fora: per qu sortir, aleshores? Ser millor una vida grisa que una vida insegura. Els qui puguin pagar la seguretat tindran aix el seu barri segur, la seva ciutat, el seu Centre privats, artificials i segurs i els que no tinguin el diner o els mitjans per aix (que cada cop seran ms i actuaran de forma ms desesperada)? Doncs, per a aquells, sempre quedar el Sistema Penal (el de fora).

5 Aix (ens) va passar 10 anys de lluites a Barcelona I Jaume Asens


Per als oprimits, lestat dexcepci s la regla.
Walter Benjamin

Iaki Rivera Beiras s membre de lObservatori del Sistema Penal i els Drets Humans, Universitat de Barcelona

Recurdalo t y recurdalo a otros, s la crida insistent que presidia el poema 1936 de Luis Cernuda, quan recorda la trobada amb un antic combatent de la Brigada Lincoln; s limperatiu moral de lluita contra la temptaci del silenci. La histria daquest llibre estava esperant, des de feia temps, que alg lexpliqus. Lautor escriu des de la valentia i lhonestedat que dna el comprims i la convicci, i ens ofereix una comprensi neta, apassionada i exacta duna srie depisodis del nostre passat ms recent. Es tracta duna experincia dantesca, de baixada a les clavegueres de lEstat dun periodista arriscat, provocador i polticament incorrecte.

330

Darrera el nostre Estat de Dret shi desenvolupa, sovint amb complicitat de les autoritats, un infraestat clandest i en la completa illegalitat. T els seus propis codis i regles del joc i no resulta sempre fcil desxifrar-los. El llibre ho fa des de la indignaci moral i la ironia, i posa de manifest la fallcia de la visi idllica i institucional de la policia com a garant de les llibertats i drets ciutadans. I aix s com ens parla de maletes i fons reservats, dinformes confidencials, de comissaries i tortures, dinfiltrats i secretes, de pistoles i segrestos, de llistes negres i telfons punxats... en definitiva, de la guerra bruta dun estat dexcepci encobert contra els moviments socials i populars. Era una histria ocultada que calia rehabilitar per informar del present i reconixer les noves situacions del futur. Aquesta s la tasca de la memria. No obstant, i sobretot, el llibre parla de nosaltres, de tots els qui, dalguna o altra manera, ens hem vist implicats en la histria daquests ltims deu anys de protestes. No sens mostren les coses com van passar, sin com ens van passar, en un espai i un temps collectiu. Aquesta histria t el seu inici en locupaci del Cine Princesa, situat a Via Laietana, el mar de 1996. Era lemblema dun incipient contracorrent doposici a la ciutat olmpica dels noranta, en un context de contestaci a la transformaci global del capitalisme i la democrcia liberal. La resposta estatal no es va fer esperar. El nou Codi Penal del PSOE havia entrat en vigor uns mesos desprs de lobertura del centre social. Ocupar passava a ser delicte, com durant la dictadura feixista del 1928. El desallotjament, finalment, es va produir el 28 doctubre de 1996. Aquell dia, a les sis del mat, va comenar lanomenat assalt a la fortalesa okupa: un operatiu de ms de 200 antiavalots, bombers, gasos lacrimgens i un helicpter, que acaba manu militari amb una cinquantena de detinguts i ferits. Unes hores desprs, milers de persones senfronten a la policia, en una disruptiva manifestaci nocturna que acaba amb barricades i lindit assalt a la comissria de la Policia Nacional, ubicada a la mateixa Via Laietana. Aquest episodi, de reminiscncies passades, ser linici duna confrontaci oberta entre la vella esquerra institucionalitzada i la nova esquerra vinculada als moviments socials. La criminalitzaci de locupaci, lluny de ser un element dissuasori, esdev el revulsiu dun nou cicle de protesta a la ciutat. Una nova generaci dactivistes acabava de nixer. Socupen centenars de cases i es multipliquen les accions de protesta. A partir de llavors apareix tamb un cicle de repressi sense precedents, coincidint amb la primera victria electoral del Partit Popular. Lespai pblic esdevindr ms que mai un espai en litigi. Els dissidents i els antiavalots sembrancaran en

confrontacions cada cop ms peridiques. Ls de la fora sendureix. Les crregues i les pilotes de goma passen a ser habituals, en una creixent militaritzaci de lordre pblic. El 12 doctubre del 1999 s un dels escenaris de major confrontaci. Les imatges a la TV de la batalla campal i les reaccions dels mass media amb titulars com Arde Barcelona o Alarma Social menen a desenes de detinguts a la pres. La protesta paga un alt preu davant lopini pblica i molts activistes es replantegen les seves estratgies, en un context on mesos desprs el Partit Popular torna a guanyar les eleccions, i aquest cop per majoria absoluta. Parallelament siniciar una guerra bruta de baixa intensitat dirigida pel protagonista central de la histria daquest llibre: el Grup VI de la Brigada dInformaci de la Policia Nacional, hereva de lanterior Brigada Poltico-Social. El grup a linici noms investiga, sinfiltra entre els activistes i els controla. Desprs, adopta un paper ms actiu, interv cada cop amb ms autonomia, a lestil dels esquadrons especials dels antics serveis secrets italians. El llibre ho explica. Tot i aix, segueix actuant amb ms discreci i per tant major impunitat (meditica) que els antiavalots. Resulta ms difcil desemmascararlos No obstant, amb el temps, els policies senvalentonen i al final tenen la seva gran aparici pblica, davant de totes les cmeres, en la contracimera de juny del 2001. s el punt lgid de lonada repressiva iniciada als noranta. Aquell dia tothom va poder observar com els secretes, camuflats i amb pals, intervenien al final de la marxa. Al seu costat, hi havia els antiavalots, que van realitzar una de les crregues ms brutals i indiscriminades que es recorden a la ciutat. Un autntic escenari de guerra, on els manifestants van rebre el tracte denemics i la policia no va respectar cap dels protocols dactuaci que cal esperar dun sistema democrtic. La Delegada del Govern estava en el punt de mira de totes les crtiques, en una de les majors tempestes poltiques i socials del pas, segons els mass media. Fou un punt dinflexi, que coincideix amb una nova etapa damplssimes mobilitzacions massives al carrer. A Barcelona, la contracimera del 2002 i les accions de massa contra la guerra dIraq en el 2003 sn la millor expressi del nou cicle de protesta. La coalici pro dret de protesta guanya posici a la coalici pro llei i ordre. No obstant, lofensiva policial torna rpidament a endurir-se. La lluita antiterrorista, sobretot desprs de l11-S, ha afavorit notablement aquesta tendncia, inscrivint la creixent protesta en el camp de les noves amenaces a la democrcia. El Partit Popular, en el 2002 i en un context internacional de guerra global, presenta urbi et orbi la seva ofensiva legal por la seguridad, contra el terrorismo y la delincuencia. Pretn tras-

331

332

lladar a Catalunya el mateix discurs i la prctica antiterrorista del Pas Basc i sequiparen els okupes amb lanomenat terrorisme de baixa intensitat. Fins i tot els estudiants o els activistes de les terres de lEbre sn acusats de connivncia amb el terrorisme. Per aix, la Brigada dInformaci reorienta els seus esforos cap al front meditic. Vol guanyar la batalla de lopini pblica amb campanyes de desprestigi contra la nova generaci dactivistes. Es tracta de legitimar la nova doctrina de tolerncia zero contra els moviments socials. Finalment, la policia realitza algunes operacions antiterroristes contra alguns dels activistes, que acaben a lAudincia i desprs a la pres. Mai shavia arribat tan lluny. En el mateix temps, les poltiques demergncia tamb irrompen a la ciutat del tripartit. Hi haur una nova gesti ultrasecuritria de lespai urb, on cada cop resulta ms difcil realitzar qualsevol activitat poltica fora del control policial. Les autoritats municipals impulsen les UPAS, una nova dotaci dantiavalots que actuen amb ms brutalitat que cap altra. I ms tard, en el 2005, saproven les ordenances, una autntica patriot act urbana, que inicia una nova etapa repressiva contra els enemics interns de la ciutat: els exclosos i els dissidents. Lobjectiu: fer de Barcelona una ciutat acabada, submisa i segura. Per la utopia dun carrer buit i dcil, de ciutadans passius i no compromesos, topar poc desprs amb una Barcelona cada cop ms agitada i rebel, fidel a la seva tradici ms insubmisa. La protesta es rearma en mltiples fronts contra el statu quo de lactual ordre urb. A Barcelona, deu anys desprs de lassalt al Cine Princesa, la revolta sempre aguaita i no s gens fcil neutralitzar-la. Aquest llibre s la reconstrucci duna part daquesta histria de deu anys defervescncia poltica, la reivindicaci de la memria collectiva de tota una generaci de dissidents davant els excessos policacs, en un estat dexcepci de coses que tot sovint esdev regla. Temps viscuts a contrapl, esdeveniments duna trama que ocupa un lloc en la vida de molta gent. A molts dels qui estan fora del poder, i no sotmesos a ell, als oprimits i perseguits que encara mantenen vives les aspiracions demancipaci. El llibre segurament no ho pretn, per contribueix a fer justcia per tots ells i totes elles. A ells, i des del passat, aquest llibre pot ajudar a viure i encarar millor el present, sense resignaci. Com deia Sartre: All important no s el que han fet de nosaltres mateixos, sin el que nosaltres mateixos fem dall que han fet de nosaltres.
Jaume Asens s advocat i membre de la Comissi de Defensa dels Drets de la Persona i el Lliure Exercici de lAdvocacia del Collegi dAdvocats de Barcelona

6 Silenci a veus I Guille Reyes


En la lluita contra ells la crtica no es una passi del cap sin el cap de la passi. No es tracta del bistur anatmic, sin duna arma. El seu objecte s lenemic, al qual no tracta de refutar, sin de destruir, perqu lesperit daquelles condicions de vida ja ha estat refutat. [...] Aquella crtica no es comporta como un fi en s mateix, sin simplement com un mitj. El seu sentiment essencial s el de la indignaci, la seva tasca essencial, la denncia.
K. Marx, Contribuci a la crtica de la Filosofia del Dret de Hegel

Si hagus dintentar definir amb un adjectiu les crniques que acabem de llegir, i si tal cosa tingus algun sentit, diria que sn per sobre de tot unes crniques inquietants. Penetrades per un estil viu i lleuger, tenen la particularitat de trencar la sensaci residual duna certa pica onrica que sol acompanyar-nos quan llegim densos textos sobre qestions similars. Les crniques impacten per la seva humanitat, per la versemblana, per la proximitat. Ja no sn fets llunyans en el temps o lespai. Impacten, perqu ens recorden que es tracta de fets reals, prxims, que afecten persones cada cop

334

ms properes. Evidencien les interminables clavegueres dun territori desarmat. Els fets que narren aquestes pgines, segons els grans proselitistes de la xerrameca meditica, solament existeixen en els grisos pamflets duna esquerra radical derrotada, descomposta i desorientada: per aquestes crniques tenen, en lamargor del narrat, la suavitat duna veu clida que ens desperta dun somni massa profund. El principal valor daquest opuscle s, precisament, que ens inquieta: aqu hi ha una realitat desvelada, un secret revelat, una inquietant dosi de veritat (s, de veritat, malgrat el fervor metafsic dels posmoderns) que trenca, en aquestes pgines, el miratge del millor dels mons possibles. Aquesta inquietud, aquesta ruptura de la mansa quietud, ens impulsa a iniciar un moviment cap a all real amb certa preocupaci. Una inquietud similar sura quan sonen les alarmes dAmnistia Internacional o la Coordinadora per a la Prevenci en els informes sobre la tortura a lEstat espanyol, en un territori on la poblaci ignora que es tracta duna prctica quelcom ms que ocasional. Amb les crniques cau, de nou, una altra bena dels ulls, i el mn que dibuixen els governants sestavella amb el mn que suporten els governats. Per aquesta sorpresa i aquesta inquietud, al seu torn, no deixen de ser reveladores. Ens recorden que hi ha una funci positiva del silenci en la concepci contempornia de la governabilitat. s la ruptura daquest silenci all que les crniques provoquen, i s en aquella ruptura, en aquesta escletxa, on esdevenen rellevants. All interessant rau en el fet que narrar fets succets, o millor, acumular narracions de fets succets i sistemticament silenciats, s una resistncia gens menyspreable al nou sistema de dominaci implantat per les policies de tots els mons impossibles. Les estratgies de control social no noms consisteixen en la repressi, sin sobretot en els modes, els criteris i la gesti daquesta repressi. Aquestes estratgies poden dividir-se, grosso modo, en dues lnies bsiques: les estratgies repressives i les estratgies de legitimaci. Les estratgies repressives, com ja sha estudiat extensament, han canviat de manera considerable en aquests darrers decennis. El marc de la repressi salvatge, massiva i indiscriminada, el marc de la repressi dissuasria (per emprar el terme que tant li agradava al psictic Aznar) prpia de la lgica militar, perd efectivitat i es cada cop menys valorada. El gir de la repressi es basa sota els posmoderns o posliberals criteris de la performncia i el mxim rdit amb menys cost. La lgica s ara ms precisa, ms discreta, s quirrgica, com sha sentit dir en alguna ocasi durant aquests ltims anys. La

lgica policaca per excellncia. Els militars ja no representen el zenit de les tasques policials, sin que ara la lgica policial penetra cada cop ms en els budells de la lgica militar: els assassinats sellectius del terrorisme dEstat israeli sn el millor exemple de tot plegat. En el futur, les accions militars tindran tendncia a fracassar, i la crisi de lantic model bllic amb la deslocalitzaci dels conflictes generar un nou marc on les tasques policials prendran davantera a les tasques militars tradicionals. Aquest fet no respon noms a necessitats poltiques, sin que es deriva ms aviat de loportunisme en termes de control social en el marc del desenvolupament de les noves tecnologies de la informaci i la comunicaci. Aquestes permeten multiplicar la capacitat de gestionar arxius, bases de dades i creuaments entre totes elles. Control, en sentit etimolgic, ja refereix al fet darxivar. La vigilncia, molt ms precisa i completa de les persones i els collectius, es tradueix polticament i social en una actuaci que persegueix una economia de poder, de bell nou, sota termes de performncia. Aquest canvi poltic i social es va forjar a mitjan segle (i ha anat refermant-se des daleshores) coincidint amb una nova situaci on lenemic ja no era un Estat sobir sin lenemic intern, s a dir, les diferents lluites dalliberament nacional i social que al mn sencer travessaven el mateix cos social. De la guerra dAlgria a la liquidaci fsica del sindicalisme a Colmbia a la dcada dels 80, un inacabat taulell dexemples macabres. Lestratgia repressiva a seques sha vist modificada per una estratgia ms complexa, que anomenem control social. No noms vigilncia, sin acceptaci daquesta vigilncia; no noms repressi selectiva, sin acceptaci de cert llindar de la repressi. Aquest somni policial, deia un pensador francs, consisteix a saber-ho tot; desprs saplicar la repressi selectiva amb criteris de mxim benefici i mnim cost, per a una aplicaci efica, performant, de leconomia del poder. Seguint els savis consells de Maquiavel, la repressi prefereix ser espordica per implacable, per assolir aix, plenament, el seu objectiu: mantenir el temor com a exemple, educar en la docilitat, i tot plegat sense generar grups i opinions contraris a la governaci. Malgrat tot, no es pot dir que lEstat ha deixat enrera la repressi cruel i despietada per passar a un model de control asptic. Simplement, a diferncia de lage clasique, el ritual del sadisme repressiu ja no sexposa a la plaa pblica, sin que sexerceix en les clavegueres dun Estat sempre menyspreable. Perqu el control social, com ja hem avisat, s una estratgia que no es limita als mecanismes de control/repressi: una doble tctica s emprada per aconseguir-ho, que s la simultanetat entre la legitimaci i el silenci.

335

336

Les estratgies de legitimaci com a funci positiva es mantenen sobre els grans mitjans de comunicaci, sobre lentorn cultural, etc. Legitimaci dels cossos de seguretat, legitimaci dels aparells estatals a travs dels quals, no ho oblidem, ciutad i ciutadana financen la seva prpia repressi, legitimaci dels propis mitjans de comunicaci (amb tota la verborrea de la llibertat dexpressi). Per tamb com repetiren tants cops els crtics de la societat de lespectacle es mantenen i perviuen sota els silencis. No s cert que noms se sigui esclau de les paraules; a voltes tamb ss esclau dels silencis. La tasca contra el silenci es basa en all que hem anomenat contrainformaci. Per per a respondre adequadament a lestratgia de legitimaci, s tot lentorn cultural el que sha de posar en joc. Aquesta tasca de legitimaci basada en una alternana de propaganda, enganys, distraccions i silencis no s una tasca catica fruit dun conjunt atzars desdeveniments. Ms aviat tot el contrari: respon a una estratgia amb clculs a llarg termini, que sarrela en la ms estricta racionalitat, que tanmateix ens proposa a la resta de mortals la frvola deriva existencial sense rumb ni inquietud com a estil de vida. Aix, la cultura sha vist abandonada pel pensament crtic i colonitzada pel capital i la seva funci legitimadora del control social. Si volem respondre de manera escaient a aquesta estratgia legitimadora del control social, s necessari que incidim en tots els terrenys duna cultura que, imperdonablement, hem anat abandonant. Un abordatge a lentorn cultural ha de ser llanat de nou, fins que tornin els temps on el pensar torni a identificar-se irremeiablement amb lactitud crtica. Aquestes crniques sn doncs un moment interessant en aquesta lluita per la ruptura del silenci i la deslegitimaci de les estratgies de control i repressi, no noms pel fons sin sobretot per la forma. Fresca, directa i sense giragonses. Un llibre que ens inquieta, en definitiva, no noms per all que va succeir, sin per all que encara estem esperant. Un llibre que demostra que la transparncia s la millor oposici a lestratgia del control social i que hi ha veus que travessen amb fermesa moral el silenci i el seu tel damenaces. La veu que conta el que viu avana sense cadenes. I en lexercici del nostre desig de llibertat, ni hem demanat perms, ni demanarem perd.

Guille Reyes s membre de lAteneu La Torna