Carrer 3

Introducci 1
QUADERNS DE CARRER
La Barcelona dels barris
2 QUADERNS DE CARRER
Introducci 3
QUADERNS DE CARRER
La Barcelona dels Barris
La reproducci total o parcial daquesta obra per qualsevol procediment est permesa sempre que sen citi la procedncia. Quaderns de Carrer Consell de direcci: Marc Andreu Eva Fernndez Andrs Naya Coordinaci: Elia Herranz 2008, Federaci dAssociacions de Vens i Venes de Barcelona (FAVB) Obradors, 6-8, baixos 08002 Barcelona 93 412 76 00 favb@favb.cat www.favb.cat daquesta edici: Editorial Mediterrnia Guillem Tell, 15, entl. 1a 08006 Barcelona Tel. 93 218 34 58 Fax 93 237 22 10 editorial@editorialmediterrania.cat Aquest nmero ha estat possible grcies a la collaboraci dAnna Alabart, Marc Andreu, Roser Argem, Eva Fernndez, Albert Recio i Carolina Recio. Estadstiques: Anna Alabart i Grup de Recerca Territori, Poblaci i Ciutadania de la Universitat de Barcelona. Mapificaci: Montserrat Moix, Pilar Garcia Almirall i Pau Queralt, del Centre Especfic de Recerca-Centre de Poltica de Sl i Valoracions de la Universitat Politcnica de Catalunya. Memorndum reivindicatiu: Andrs Naya Coberta: Villuendas + Gomez Disseny Maquetaci i disseny de la collecci: Jordi Vives Primera edici: juny de 2008 1.000 exemplars ISBN: 978-84-8334-911-3 DL: B-28.792-2008 Impressi: Gramagraf, scccl, Badalona Imprs a Catalunya Printed in Catalonia
Introducci 5
ndex
Introducci Eva Fernndez Lamelas El mapa dels barris de la FAVB Anna Alabart Vil Districtes, barriades, barris Nota metodolgica La Barcelona dels barris Anna Alabart Vil Barcelona El districte 1: Ciutat Vella El districte 2: LEixample El districte 3: Sants-Montjuc El districte 4: Les Corts El districte 5: Sarri - Sant Gervasi El districte 6: Grcia El districte 7: Horta - Guinard El districte 8: Nou Barris El districte 9: Sant Andreu El districte 10: Sant Mart Les desigualtats a la Barcelona dels barris La Barcelona dels barris en perspectiva histrica Marc Andreu Acebal Les desigualtats econmiques i els barris Albert Recio Andreu Barcelona: Una ciutat de barris desiguals Carolina Recio Cceres Annex. La Barcelona de les associacions de vens i venes 7
17
20 23 27 29 37 47 57 73 85 95 103 119 141 155 177 179
187
201
223
Introducci 7
Introducci
Eva Fernndez Lamelas
Presidenta de la FAVB
Introducci 9
quest volum, la tercera edici de La Barcelona dels barris, vol cobrir un deute de la FAVB i de Carrer. Des de la darrera cita, lany 1999, calia posar al dia i actualitzar aquesta anlisi sociolgica de la ciutat, barri a barri, que segueix la tradici de les dues edicions anteriors, la primera del 1991. Aquest volum vol reivindicar tamb per al moviment venal lautoria duna frase, la Barcelona dels barris, que els responsables municipals ens han manllevat i han volgut convertir en un logo propi. Fins i tot lhan feta servir per denominar una divisi de barris que ning els havia demanat i que ha estat identificada per molts barris per all que realment la va originar: la voluntat de dividir i de neutralitzar, a travs de lenfrontament i del fraccionament de la interlocuci, aquelles entitats del territori que han estat ms combatives. No sembla casual que aquest procs cres fronteres artificials, de forma especial al Poblenou (amb els conflictes de Can Ricart i de la preservaci del patrimoni industrial actius) i a les Corts (amb un conflicte per la requalificaci del Miniestadi del Bara que es projecta en un futur immediat).
Reivindiquem per al moviment venal i per a la FAVB no noms lautoria de la Barcelona dels barris, des daquell 1991 en qu va veure la llum el primer treball daproximaci sociolgica a la realitat dels barris. Reivindiquem tamb la capacitat daquest moviment venal barcelon de relligar els diversos barris per construir una realitat social que ha sabut superar esquerdes socials en diversos moments histrics, tal com ens explicar Marc Andreu en el seu captol. Per, per damunt de tot, reivindiquem que el moviment venal t, i haur de tenir, un paper fonamental en aquest segle XXI. Dos sn, al nostre parer, els reptes fonamentals que sostenen aquest paper important al qual alludem. En primer lloc, la complexitat de les problemtiques que ens afecten: poltiques, econmiques, socials, mediambientals. En segon lloc, la crisi de la representaci poltica que al nostre pas es fa palesa a travs duna important abstenci a les eleccions i en una creixent desconfiana vers les persones que exerceixen lacci poltica. En els anys setanta i vuitanta, el moviment venal va donar aixopluc a diversos moviments sectorials que, poc a poc, es van anar independitzant. Les dcades dels anys vuitanta i noranta van veure declinar el moviment venal i el sorgiment, i en certa mida latomitzaci, de molts moviments. Els reptes que afrontem avui tenen la caracterstica de ser extremadament complexos, posen de manifest que la globalitzaci ha separat molt els espais on es generen els problemes, les causes dels mateixos i el mn local, que s on limpacte daquests problemes s ms gran, i per primera vegada en la histria plantegen com a repte la mateixa subsistncia del planeta. Les ciutats han esdevingut lescenari preferent daquestes problemtiques, lespai on es plantegen amb una cruesa ms gran, tot i ser al mateix temps les que aglutinen, al nostre pas i en un fenomen dabast internacional, la major part de la poblaci. Diu Zygmunt Bauman que les ciutats shan convertit en labocador de problemes engendrats i gestats globalment.1 Aquests reptes requereixen novament de moviments socials capaos daglutinar, de donar
1. Zygmunt Bauman (2007). Tiempos lquidos. Tusquests Editors, Barcelona, p. 119.
Introducci 11
respostes globals, holstiques, que articulin all global i all que s local tal com ja proposava Manel Castells lany 1992, en la mesura que el moviment venal s molt ms capilar que la resta de moviments socials i que els sindicats, i est ms difs en el conjunt de la societat. Tamb advertia que la idea de que el movimiento vecinal pueda resolver los inmensos problemas sociales de los sectores populares es absurda, pero la idea de que sin el movimiento vecinal y sin un tejido de base se puedan obtener mecanismos y ganar el tiempo necesario para rearticular ese desarrollo, tambin es impensable.2 Plantejvem com a segon repte la mal denominada crisi de la poltica, que ms aviat apareix com una crisi de la representaci poltica,3 per que dalguna forma ha fet penetrar en lnim de sectors importants de la ciutadania lescepticisme i la desconfiana, quan no una oberta hostilitat vers tot all que significa una acci poltica. En aquest sentit, s extremadament pertinent linterrogant que es plantegen un seguit dintellectuals i que recull Michel Wieviorka: No s la crisi de representaci, per damunt de tot, fruit duna crisi de la societat, lligada a processos de desestructuraci del vincle social, dexclusi, de precaritzaci de capes senceres de la poblaci? No s el dficit dall poltic, en primer lloc un dficit dall social, un perllongament o una conseqncia de la manca de drets socials i de les injustcies que pateixen els ambients populars?.4 El mateix autor es pregunta: Seria possible pensar en un retorn a la poltica cap avall, cap a una realitat social territorialitzada, una organitzaci a partir despais socials o regionals, conques, comunitats de municipis de mida tan modesta que els actors puguin conixer-se personalment, per prou grans com per evitar que les comunitats massa petites es tanquin en si mateixes?.5 La
2. Manuel Castells (1992). Movimiento vecinal y nuevo orden mundial. CAVE, Madrid. 3. Michel Wieviorka (coordinador) (2007). La primavera de la poltica. Ideas para acabar con el declive de la democracia tradicional. Ediciones Vanguardia, Barcelona, p. 21. 4. bidem, p. 29. 5. M. Wieviorka. Op. cit., p. 104.
nostra resposta seria que s, que s possible i que aquesta realitat seria la representada per la Barcelona dels barris, la construda per milers de persones des dels anys de la Repblica, el franquisme, la transici i la democrcia, no la que abanderen demaggicament els tecncrates municipals. Per tal de fer front a aquests reptes que he descrit, el moviment venal ha de recuperar la conscincia del seu paper social i poltic, reconstruir en certa mesura la seva minvada autoestima i afrontar una renovaci necessria de les maneres de fer. Hem de recuperar, i en ocasions construir de nou, xarxes de treball als barris i al conjunt de la ciutat amb altres entitats i altres moviments socials i, sobretot, hem de poder vncer els perills del tancament en posicions dencasellament o en posicions populistes que condueixen al NIMBY.6 En aquests reptes, el moviment venal no pot quedar-se sol. s necessria la connexi, el reconeixement de part dels responsables poltics que el canvi s necessari, que sha de dur a terme una renovaci integral de la poltica des de la base i que aquest s lnic cam per recuperar la confiana imprescindible de la ciutadania en la poltica. Uns dies abans de les eleccions municipals del 27 de maig, marcades per lalta abstenci, Jordi Snchez, director de la Fundaci Jaume Bofill, escrivia a El Pas:7 Slo unos pocos creemos saber que sin nuestra participacin la vida en nuestras ciudades sera un poco peor. Pero que unos cuantos creamos que el sentido de la democracia no es slo escoger gobierno sino tambin confrontar modelos, disear futuro, contraponer ideas y sobre todo alimentar la responsabilidad de todos con el espacio pblico, es una condicin necesaria pero no suficiente para dar un vuelco a ese desapego poltico generalizado. Efectivament, a continuaci cridava els poltics a canviar destil per propiciar un estat dnim diferent entre la ciutadania.
6. NIMBY, Not In My Back Yard, que significa No al meu pati del darrere. Sutilitza per referir-se a loposici de collectius afectats directament per activitats o installacions molestes, per que socialment es consideren necessries. 7. Jordi Snchez (2007). Que dejen de hacer el avestruz. El Pas, 24.05.2007.
Introducci 13
Nosaltres estem convenudes i convenuts que sense participaci ciutadana la nostra ciutat no noms seria una mica pitjor sin que seria inhabitable. Per aquesta participaci requereix de coneixement, ha destar fonamentada en un diagnstic clar de les necessitats dels barris, unes necessitats canviants i diferents, un diagnstic que no pot ser noms quantitatiu i que sha de compartir amb les persones i les entitats que viuen al territori i que tamb tenen sabers extremadament tils sobre la situaci de lentorn on viuen, i propostes per canviar-lo! s aqu on sinscriu el treball fet den de 1991 per la FAVB amb la Barcelona dels barris, entesa com una eina que permeti, duna banda, un coneixement ms complet de les realitats dels barris i dels districtes i, daltra banda, que doni elements de reflexi i danlisi. En la primera lnia es troba el treball dut a terme per Anna Alabart, professora de sociologia de la Universitat de Barcelona i coordinadora del Grup de Recerca en Territori, Poblaci i Ciutadania. Anna Alabart, experta en el desenvolupament del moviment venal barcelon, va ser tamb autora de les edicions anteriors daquest treball. Resumir, triar les dades ms significatives de cada barri, no s una tasca fcil. En especial perqu moltes de les dades aportades no han estat recollides en lescala adequada a la realitat dels barris, si b en aquest sentit cal reconixer als tcnics municipals un millor apropament en reduir les unitats censals. Agram la tasca, imprescindible, que Anna Alabart ha dut a terme, aix com la collaboraci de la Universitat Politcnica de Catalunya que, a travs de Montserrat Moix i Pilar Garcia Almirall, del Centre Especfic de Recerca-Centre de Poltica de Sl i Valoracions, han fet possible la mapificaci barri a barri. Els articles que volen contribuir a la reflexi en aquesta edici semmarquen en dues vessants: la perspectiva histrica de la configuraci en barris de Barcelona i lanlisi de les desigualtats i del seus impactes. Larticle de Marc Andreu, La Barcelona dels barris en perspectiva histrica recull la tradici i lanlisi de Josep Maria Huertas i de Jaume Fabre i ens condueix a travs dun llarg i ric recorregut histric des de la Barcelona gtica fins al segle XXI.
Lautor posa laccent en la realitat dels barris com a base duna identitat autoconstruda des de la ciutadania, que ha sabut superar obstacles i omplir clivelles socials amb la lluita i el comproms venal. Descriu lescenari del futur, un escenari gestat a partir dels Jocs Olmpics del 1992 i del Frum del 2004, a base de transformacions urbanstiques i socials profundes que ens han situat, com els agrada dir als gestors municipals, a laparador a nivell internacional. Un aparador que ens ha configurat, tal com diu Andreu, com la ciutat global, de serveis, turstica, impersonal i gentrificada que sest imposant, no sense resistncies mltiples i en certa mesura articulades. Albert Recio passa revista a les desigualtats econmiques i els barris. Planteja les dificultats metodolgiques per analitzar de forma fiable les desigualtats i revisa, a partir del document Distribuci Territorial de la Renda Familiar a Barcelona 20002005 editat el 2007 per lAjuntament de Barcelona, el dibuix dels barris rics i els barris pobres de la ciutat. Una aproximaci que ens pot ajudar a reflexionar i a dissenyar prioritats a nivell de districtes i de ciutat. Per quan parlem de desigualtats no ens estem referint nicament a desigualtats econmiques. La vida a la ciutat est travessada per mltiples desigualtats. Desigualtats de classe, de gnere, dedat i dtnia o, ms mpliament, de procedncia i territorials. Unes desigualtats que sinterrelacionen entre si i que acaben dissenyant el panorama que Carolina Recio ens planteja en el seu treball Barcelona: una ciutat de barris desiguals. Larticle es complementa amb unes taules que ens poden retornar la dimensi global i comparativa del primer treball danlisi barri a barri. Carolina Recio tamb proposa una demanda que fem nostra: ens calen millors instruments de recollida de dades, instruments que mesurin de forma ms efica les desigualtats per tal que puguem conixer millor limpacte de les poltiques que es posen en marxa i puguem calibrar de forma ms adequada les nostres necessitats i les nostres reivindicacions. Vull insistir de forma especial en la necessitat daquells indicadors que haurien de permetre conixer i apropar-nos
Introducci 15
millor a la situaci de les dones a la ciutat, una situaci sovint invisibilitzada per les estadstiques.8 Aquest treball no hagus estat possible sense la collaboraci de les persones que han aportat el seu treball desinteressat i rigors. Per tampoc hagus vist la llum sense la supervisi i la coordinaci dAndrs Naya i dElia Herranz. A totes i tots, els agraments de la junta de la FAVB i els meus. Esperem que aquest document es faci vell a les vostres mans. Ser un signe que hem assolit el nostre propsit: que esdevingui una eina de consulta permanent i de guia en les lluites venals presents i dun futur immediat.
Postdata: Al tancament daquest llibre, lAjuntament ens sorprn amb un nou gir de cargol cap a la burocratitzaci de la participaci i la desactivaci de la seva valncia poltica. Una maniobra que es ven com lacostament de la gesti municipal als barris i que no s ms que una nova cortina de fum. Seguint amb el projecte de la divisi de barris, es projecta la creaci de la figura del conseller o consellera de barri, figura alliberada per no escollida directament des dels barris, la figura del consell de barri, i la del tcnic o tcnica en participaci de cada barri. En definitiva, un seguit de pantalles destinades a allunyar el debat poltic dels districtes, diluir-lo en el nivell de barri, amb entitats heterognies de caracterstiques variades i algunes marcadament dependents de les subvencions municipals. LAjuntament es vol acostar a les persones del carrer, prioritzant una participaci individualitzada i individualista perqu t por de la ciutadania organitzada i amb projectes alternatius de ciutat, que mostra clarament que el rei esta nu i la ciutat, sense projecte.
8. Vegeu Estadstiques sota sospita. Proposta de nous indicadors des de lexperincia femenina. Treball dirigit per Cristina Carrasco en el qual hi van participar Elisabeth Almeda, Luca Artazcoz, Anna Bosch, Marisa Fernndez, Eva Fernndez, Carme Miralles, Remei Sipi i Merc Otero. Institut Catal de les Dones, collecci Eines, setembre de 2006. Accessible a www.gencat.net/ icdona/docs/eines7.pdf.
Introducci 17
El mapa dels barris de la FAVB

Anna Alabart Vil
Sociloga
El mapa dels barris Introducci de la FAVB 19
Desprs dun procs de ms de dos anys de feina, el desembre de 1980, la FAVB va presentar el Plnol de barriades de Barcelona. El mapa definitiu va servir per a la determinaci dels deu districtes que actualment componen lorganitzaci administrativa territorial de Barcelona. Foren aprovats pel Consistori lany 1985. Garantien el respecte de les unitats venals que sn els barris (sense partir-ne cap), alhora que incorporaven reivindicacions i vivncies de la poblaci de la ciutat. Era la primera vegada que un Consistori preparava la seva organitzaci administrativa duna forma participativa i democrtica. En la tasca hi va intervenir tota la ciutadania i les entitats interessades pel tema. Daix fa ara vint-i-tres anys. La collaboraci dels mitjans de comunicaci i del propi ajuntament va permetre donar a conixer el primer esborrany del que havia de ser el mapa. Es va fer una exposici a la Rambla de Canaletes i sedit una publicaci explicativa, Fem nostra Barcelona. Vida als barris. Al mateix temps, sorganitzaren sessions informatives en els Consells de Districte. El procs va donar com a resultat el recull de suggeriments i indicacions per millorar la proposta. Dues comissions, una ubicada a la FAVB1 i una altra a
lAjuntament de Barcelona van analitzar les aportacions fetes i van acabar de perfilar les barriades. El resultat foren les barriades dibuixades en el mapa: hi ha barriades que tenen un sol barri; en daltres, nhi ha ms; els barris poden estar clarament delimitats o noms apuntats. La diversitat de realitats venals i la histria prpies de cada barriada expliquen les diferncies.
1. A la comissi de la FAVB hi havia: Jaume Sobrequs (historiador), Enric Lluch (gegraf), Llus Casassas (gegraf), Merc Tatger (gegrafa), Raimon Bonal (socileg), Josep M. Huertas Clavera (periodista), Anna Alabart (economista), Marta Continente (AVV del Poblenou), Antoni Lecha (AVV del Carmel), Alfons Pars (AVV del Clot-Camp de lArpa), Xavier Oliv (AVV de la Dreta de lEixample), i Carles Prieto (President de la FAVB).
DISTRICTES, BARRIADES, BARRIS

DISTRICTES 1. Ciutat Vella BARRIADES 1. La Ciutat Vella 2. El Raval 3. La Barceloneta 2. LEixample 4. 5. 6. 7. 8. Sant Antoni LEsquerra de lEixample La Dreta de lEixample El Fort Pius* La Sagrada Famlia La Frana El Poble Sec (resta barriada) BARRIS El Gtic El Casc Antic
3. Sants-Montjuc
9. El Poble Sec 10. Zona Franca-Port 11. La Font de la Guatlla 12. Sants
Badal-Bordeta Hostafrancs Sants - Triangle de Sants - Sants (resta barri) Sant Ramon Les Corts (resta barriada) Zona Universitria Pedralbes (resta barriada) Les Tres Torres Sarri (resta barriada)
4. Les Corts
13. Les Corts 14. Pedralbes
5. Sarri-Sant Gervasi
15. Sarri 16. Sant Gervasi 17. Vallvidrera
6. Grcia
18. Grcia 19. Coll-Vallcarca (20) El Camp den Grassot 21. Horta 22. La Vall dHebron La Font den Fargues Horta (resta barriada) Montbau Sant Gens La Teixonera Parc Vall dHebrn
7. Horta-Guinard
23. El Guinard 24. El Carmel
En el mapa de barris de la FAVB, el toponmic daquesta barriada era El Fort Po.
El mapa dels barris Introducci de la FAVB 21
DISTRICTES 8. Nou Barris
BARRIADES 25. Vilapiscina
BARRIS La Torre Llobeta Can Peguera* Porta El Tur de la Peira i Vilapiscina Ciutat Meridiana Vallbona El Verdum La Prosperitat Les Roquetes Torre Bar La Guineueta La Trinitat Nova Canyelles
26. Nou Barris
9. Sant Andreu
27. Sant Andreu 28. El Bon Pastor 29. La Sagrera 30. El Congrs (31) La Trinitat Vella
Bar de Viver El Bon Pastor (resta barriada) Navas La Sagrera (resta barriada)
10. Sant Mart
32. El Poblenou
Diagonal Mar El Teulat - Vila Olmpica Paraguai-Per El Poblenou (resta barriada) La Palmera de Sant Mart La Verneda Baixa La Verneda Alta Sant Mart de Provenals (resta barriada) Sud-oest Bess El Maresme La Pau
33. La Verneda Sant Mart de Provenals
34. Barris Bess
35. El Clot - Camp de lArpa (36) El Parc
Total: 33 barriades i 3 barris canviats de barriada = 36
Antigues Cases Barates de Nou Barris.
Cal aclarir que la realitat dels barris s dinmica: una gran avinguda, una nova urbanitzaci, poden canviar barris i barriades. La construcci de la Vila Olmpica s un exemple paradigmtic dels canvis originats per lexecuci del planejament urbanstic. Hi ha ms casos. I nhi haur ms en el futur. Les successives edicions han anat i aniran recollint-los.2
2. A finals de 2007, lAjuntament de Barcelona va aprovar una divisi administrativa complementria a la dels districtes i les barriades (ZEG), introduint una figura dorganitzaci territorial que ha anomenat barri. La pgina web de lAjuntament en dna notcia. Alguns dels barris dibuixats des de lAjuntament coincideixen amb els de les associacions de vens, daltres no.
Nota metodolgica Introducci 23
Nota metodolgica
s la tercera vegada que es publica La Barcelona dels barris, i igual que en les anteriors edicions, en lapartat dedicat a considerar les caracterstiques de la poblaci shan introdut les dades que semblen ms significatives. Tanmateix, aquest any shan afegit informacions noves: distribuci segons sexe; immigraci, grandria de les llars; indicador de renda, creixement natural i migratori. Les taules recullen les dades corresponents a les tres publicacions fetes: 1986, 1996 i 2006. Resulta aix una srie de vint anys que ja permet una certa perspectiva en lanlisi i lobservaci dels canvis operats. A ms, recuperant el sentit del mapa de barriades de la FAVB elaborat lany 1980, shan preparat taules per a totes les barriades i barris.3 Aix ha comportat un canvi de presentaci: desprs de donar les dades corresponents a un districte, shan transcrit les de les barriades incloent-hi el conjunt dassociacions de vens que hi ha a cadascuna i posant, a continuaci, les taules corresponents als barris en aquelles barriades que nengloben ms dun. Les dades que apareixen a les taules requereixen algunes precisions: 1. A partir de la poblaci i de la superfcie shan calculat les densitats. En alguns casos, cal prendre amb reserves la xifra resultat: quan el barri o la barriada s dins duna zona industrial (com s el cas de Zona Franca) o al costat duna zona verda o en transformaci (Vallvidrera, Pedralbes, Vallbona, Torre Bar, alguns indrets del Poblenou o Bon
3. Sha introdut algun petit canvi respecte del mapa inicial, forat per lagregaci que van fer els districtes dels barris. En concret hi ha tres canvis: (1) Camp den Grassot, que en el mapa de la FAVB es va considerar formant part de la Sagrada Famlia i, en canvi, s al districte de Grcia; (2) Trinitat Vella, pertanyent a Nou Barris i que es va incloure a Sant Andreu; el Parc, en principi pertanyent a lEixample i que ara forma part del Districte 10. En tots els casos sha optat per situar-los en el districte corresponent per fent constar la seva pertinena a la barriada inicial i introduint les seves taules amb les de les barriades.
2.
3.
4.
5. 6. 7.
Pastor) la densitat calculada no s comparable. Per ser-ho caldria tenir en compte noms lespai residencial. Els creixements consignats corresponen a tot el perode considerat (1981-1986; 1991-1996; 1996-2006). Els dos primers perodes sn quinquennals, el tercer s de deu anys. Sha fet aix per poder oferir la distribuci del creixement en natural i migratori (calculat a partir del saldo migratori). Tres indicadors informen sobre lestructura dedat de la poblaci: El percentatge dels ms joves: menors de 15 anys. 100/total poblaci. El percentatge dels grans: ms de 64 anys. 100/total poblaci. ndex denvelliment: poblaci de ms de 64 anys. 100/poblaci de menys de 15 anys. Quant a lactivitat, apareixen dues dades: La taxa dactivitat: total dactius (ocupats + aturats). 100/poblaci de 16 a 64 anys. La taxa datur: total de persones en atur. 100/total dactius. Les dades de la darrera columna corresponen al cens de 2001. Titulats superiors: llicenciats i doctors calculats sobre la poblaci total. El clcul dels percentatges de nascuts en els diferents indrets sha fet sobre la poblaci total. Pel que fa a les categories professionals, shan agrupat com segueix: Nivell alt: directius dempreses i administracions pbliques; tcnics, professionals, cientfics i intellectuals Nivell mitj: tcnics i professionals de suport; empleats administratius; treballadors de serveis, venedors i comer Nivell baix: treballadors qualificats en activitats agrries i pesqueres; treballadors qualificats dindstries i construcci; operadors dinstallacions, maquinria i muntadors; obrers no qualificats. Les dades de la darrera columna corresponen al cens de 2001.
Nota metodolgica Introducci 25
8. Les llars unipersonals sn comptabilitzades amb relaci al total de llars. 9. Lindicador de renda sha calculat amb relaci a la Renda Familiar Disponible per Cpita corresponent a la ciutat de Barcelona, considerant aquesta igual a 100. Els indicadors corresponen a lany 2005.
FONTS
Estadstica de Poblaci que va fer lIdescat lany 1996. Cens de poblaci de 2001, per a lactivitat laboral i professi. Estadstica Municipal. Padr dhabitants de 1986. Ed. Ajuntament de Barcelona, 1988. Padr continu de 2006. Recompte oficial d1 de gener (poblaci, sexe i edat) i actualitzacions de 30 de juny (lloc de naixement, nacionalitat, titulaci i llars). Moviment Natural de la Poblaci. Distribuci territorial de la renda familiar per cpita a Barcelona. Ed. Ajuntament de Barcelona, gener de 2007.
Districte 1: Ciutat Vella 27
La Barcelona dels barris

Anna Alabart Vil
Sociloga
Barcelona
Districte 1: Ciutat Barcelona Vella 31
BARCELONA 1986 Superfcie Poblaci Densitat per hectrea Homes Dones Menors de 15 anys Majors de 65 anys ndex denvelliment Esperana de vida en nixer*** Nascuts a Barcelona Nascuts a Andalusia i Extremadura Estrangers Principal nacionalitat destrangers Taxa dactivitat* Taxa datur* Titulats superiors Nivell professional alt* Nivell professional mig* Nivell professional baix* Nombre de persones a la llar Llars unipersonals Indicador de renda** Creixement natural Creixement migratori**** Creixement total % Creixement total * **
1996 2006 9.920 hectrees 1.701.812 1.508.805 1.605.602 171,6 152,1 161,9 % % % 47,4 46,7 47,5 52,6 53,3 52,5 17,9 11,9 11,7 14,8 20,7 20,7 82,6 174,0 176,2 76,6 78,5 81,1 56,8 58,9 51,3 10,7 9,9 7,2 --3,9 19,7 --Marroc Equador 59,5 65,6 72,1 21,4 20,6 10,8 5,6 8,2 12,3 15,1 31,1 29,1 42,3 43,3 44,6 42,7 25,6 26,3 --2,7 2,5 --22,1 29,4 ----100 (= 16.555) 1981-1986 1991-1996 1996-2006 ---16.723 -29.863 ---118.014 126.660 ---134.737 96.797 -3,8 -8,2 6,4
Les dades de la darrera casella sn del cens de 2001. Dades corresponents a lany 2005: entre parntesi, renda familiar per cpita, estimada en euros anuals. *** Lesperana de vida de la darrera casella correspon a lany 2004. **** Calculat a partir del saldo migratori. NOTA: Els aclariments fets a partir dels asteriscs sn aplicables a totes les taules que segueixen. Sha decidit anotar-ho sols aqu per evitar la reiteraci. Quant a les fonts, shan especificat al final de la nota metodolgica.
BARCELONA
Barcelona torna a crixer desprs dun llarg perode de prdua de poblaci. El canvi de tendncia, que es va iniciar en tombar el segle, ha estat degut a la immigraci estrangera i, en especial, a la procedent de pasos extracomunitaris. Tanmateix, el degoteig de barcelo-
nins cap a altres zones del Principat sha mantingut. La pressi dels preus de lhabitatge impelleix desplaaments residencials cada cop ms llunyans, que avui ultrapassen la Regi I i fins i tot la provncia. En aquest mbit metropolit, on la mobilitat diria provoca embotellaments i congestions, es generen problemtiques contraposades: duna banda les prpies de la densificaci de les ciutats, de laltra, les derivades de lurbanisme dispers. Observant les dades sobre la poblaci de Barcelona en els darrers deu anys, tres sn els aspectes ms destacats: (1) el creixement de la poblaci i de la immigraci estrangera; (2) els canvis en lndex denvelliment i en relaci de feminitat; (3) lincrement de llars unipersonals. A continuaci es comenten cada un daquests aspectes per desprs tractar, com un apunt, la qesti de les desigualtats. Una brevssima nota sobre Barcelona i les reivindicacions tanca lapartat.
Creixement de la poblaci i immigraci estrangera

Larribada dimmigrants a Barcelona en els darrers anys ha estat de tal magnitud que ha aconseguit compensar la prdua de poblaci que generen un creixement vegetatiu negatiu i lemigraci. Si lany 1996 tots els districtes reduen la seva poblaci, el 2006 succeeix quasi el contrari: tots guanyen poblaci excepte Nou Barris. Els qui ms augmenten sn Ciutat Vella, lloc preferit per la immigraci com a primera ubicaci a la ciutat, i el districte de Sant Mart, on els canvis urbanstics han jugat un paper dimant residencial. Segons dades padronals de 30 de juny de 2006, a Barcelona hi viuen 320.788 persones dorigen estranger: quasi el 20% dels vens de la ciutat. Entre els barris hi ha diferncies molt importants essent al centre on hi ha una proporci ms gran de nascuts a lestranger: al Raval i al Gtic ms de la meitat de la poblaci ha nascut fora dEspanya mentre que a Can Peguera i Canyelles, els estrangers signifiquen escassament el 5% del total de poblaci. Dels barris perifrics, sols Torre Bar, Ciutat Meridiana i Trinitat Vella enregistren percentatges superiors al 30%.
La immigraci, a ms daconseguir fer crixer la poblaci barcelonina, ha implicat tamb un augment de la diversitat: ms persones arriben de llocs cada cop ms diversos. Laugment de vens procedents de fora dEspanya ha anat en parallel a la multiplicaci de les nacionalitats. A tall dexemple: lany 1996 sols els marroquins sumaven ms de 3.000 efectius; el juny de 2006, 18 pasos superaven aquest muntant. Daltra banda, els procedents del Marroc han quedat sobrepassats pels equatorians (29.527) i pels peruans (15.708). Segons llur procedncia, els estrangers tendeixen a situar-se en uns barris o altres: a Sarri-Sant Gervasi shi installen els qui vnen de pasos comunitaris (Frana, Itlia, Alemanya); a Ciutat Vella hi ha predomini de pakistanesos, bolivians i marroquins; a SantsMontjuc, dequatorians... La morfologia dels habitatges i els preus del mercat sn els factors primers de distribuci.
ndex denvelliment i relaci de feminitat

A banda de lincrement de la poblaci i de laugment de la diversitat poblacional (dorgens, cultures i religions) larribada de persones procedents daltres pasos ha tingut ms efectes. Aqu sen destaquen dos: els relacionats amb lestructura dedats, sintetitzats per lndex denvelliment, i els que actuen sobre la relaci de feminitat. Barcelona, lany 2006, segueix sent una ciutat amb forta proporci de gent gran: lenvelliment de la poblaci, tot i haver-se alentit, ha continuat augmentant.1 Lexplicaci cal cercar-la en les es-
tructures dedat i en el tipus de convivncia dels qui arriben i dels qui sen van. Els qui arriben sn majoritriament persones en edat de treballar i moltes delles han vingut soles. A les seves llars hi ha, relativament, pocs menors i, estranyament, gent gran. Entre els qui marxen predominen les parelles joves sense fills o amb fills petits. Resultat: la ciutat ha vist reforats
1. A Barcelona. lndex denvelliment ha passat del 174% lany 1996 al 176,2% el 2006.
els trams dedat de 18 a 40 anys i, de forma molt ms feble, tamb el nombre dels ms petits. Tanmateix, els barris que han acollit major percentatge dimmigrants han enregistrat canvis molt significatius. Sols dos exemples: al Gtic, lndex denvelliment que lany 1996 era del 314%, el 2006 sha redut fins al 170%; al Raval, en el mateix perode, ha passat del 270% al 154% En ambds casos, la disminuci s conseqncia de la reducci del percentatge de vells. Pel que fa a la relaci de feminitat, s a dir, el percentatge de dones que hi ha per cada 100 homes, a les poblacions envellides aquesta relaci s superior a 100, donada la major esperana de les dones que fa que, a les edats ms elevades, hi hagi ms dones que homes. Quan aquesta proporci s inferior a 100 (ms homes que dones) les causes solen residir en les migracions, generalment ms masculines que femenines. Aix s el que ha succet en alguns barris de Barcelona i, fins i tot, sha fet pals en el conjunt del districte 1. A Ciutat Vella, la immigraci ha aconseguit, a ms de fer disminuir lndex denvelliment, fer reduir la relaci de feminitat. Entre els seus vens hi ha un important contingent de persones procedents de pasos que, com el Marroc o el Pakistan, es caracteritzen per tenir una immigraci essencialment masculina.
Augment de les llars unipersonals

Quant a les llars, shan desenvolupat tres fenmens en parallel: el percentatge de les llars unipersonals, la reducci mitjana del nombre de persones per llar i, en alguns barris, lincrement de llars sense nucli. Lincrement de les persones que viuen soles fins quasi significar el 30% de les llars s conseqncia directa de la reducci de les llars de niu buit. Que els protagonistes daquesta dinmica siguin els ms grans de 60 a 80 anys cal relacionar-ho amb laugment de lesperana de vida i amb les condicions cada cop millors amb qu sarriba a vell. Laugment
en set punts percentuals de mitjana ha tingut manifestacions molt prximes a tots els districtes i barris. nicament Ciutat Vella es desmarca, amb un percentatge dincrement molt ms feble de les llars unipersonals degut a lelevat punt de partida corresponent a lany 1996, conseqncia en aquell moment de lenvelliment molt ms agut que a la resta de districtes. Seguint la tnica general de les grans ciutats, el nombre de persones per llar ha continuat reduint-se. Lexcepci torna a ser Ciutat Vella on tots els barris, menys la Barceloneta, han augmentat la mitjana de persones que viuen en una llar. La necessitat de compartir els costos de lhabitatge per part dels qui tenen pocs recursos explica lincrement. Tamb explica laugment de les llars sense nucli, especialment nombroses en el districte 1 on representen el 10,6% del total (el doble que el percentatge del conjunt de Barcelona).
Apunt sobre desigualtats

A partir de 1996, leconomia ha travessat una poca de bonana que ha tingut efectes positius sobre la renda i lactivitat. Tamb sobre els preus, especialment sobre els dels habitatges. La renda disponible dels barcelonins sha situat entre les ms elevades dEspanya; el nivell dinstrucci ha continuat la seva tendncia ascendent; lesperana de vida en nixer ha tornat a disparar-se situant-se en els 81,3 anys (tres anys per sobre de la de lany 1996), lactivitat mercantil ha augmentat i latur sha redut. Tanmateix, les diferncies entre els barris es mantenen i, fins i tot, en algun cas, saguditzen. Com a mostra: la renda mitjana dels vens de Tres Torres equival a 5,5 vegades la renda dels de Bar de Viver; el percentatge ms baix de llicenciats i doctors de Barcelona tamb senregistra a Bar de Viver (un 1,3% sobre el total de la poblaci) i el ms alt correspon a el Teulat-Vila Olmpica (28,4%) i a Tres Torres (27,5%). Altres indicadors, com els relacionats amb lactivitat mercantil de la poblaci, donen tamb idea de les diferncies socioeconmiques existents.
Aix, latur, tot i ser relativament baix per al conjunt de Barcelona (un 10,8%, lany 2001), supera el 20% de la poblaci activa de Bar de Viver (s el barri on nhi ha ms) i es redueix fins al 6,5% a Tres Torres; la taxa dactivitat, amb diferncies degudes a una gran pluralitat de factors que van des de lestructura dedat i el sexe fins al nivell destudis de la poblaci, es mou entre els mnims de Torre Bar (62%) als mxims del Casc Antic (76%). Ms greus encara sn les diferncies en lesperana de vida de la poblaci: quasi cinc anys separen la dels vens del districte de Ciutat Vella i els de les Corts. La probabilitat de vida segueix un ordre similar a la resta de gradients fins ara comentades.
Barcelona i les reivindicacions

Aconseguir una ciutat on la qualitat de vida sigui una realitat per a tots els vens no s una tasca fcil. Requereix de lesfor i de lactivitat dels ciutadans i dels qui governen. Quan, com sha anat exposant, la ciutat, tot i essent rica, amaga diferncies i mancances que impossibiliten satisfer les necessitat bsiques dalgunes persones, llavors, resoldre-ho s una tasca urgent. Aix s el que des de fa fora anys ara ja ms dun ter de segle est procurant el moviment venal. En la seva histria trobem un llargussim llistat de reivindicacions materials, socials i poltiques. Algunes shan aconseguit, daltres resten pendents i daltres han aparegut recentment. Nhi ha despecfiques dalguns barris concrets, nhi ha de comunes a molts barris, nhi ha de genriques, per a tota la ciutat, per totes responen al mateix objectiu: aconseguir una ciutat que funcioni a escala humana.
Ciutat Vella
DISTRICTE 1 Superfcie Poblaci Densitat per hectrea Homes Dones Menors de 15 anys Majors de 65 anys ndex denvelliment Esperana de vida en nixer Nascuts a Barcelona Nascuts a Andalusia i Extremadura Estrangers Principal nacionalitat destrangers Taxa dactivitat Taxa datur Titulats superiors Nivell professional alt Nivell professional mig Nivell professional baix Nombre de persones a la llar Llars unipersonals Indicador de renda Creixement natural Creixement migratori Creixement total % Creixement total
CIUTAT VELLA 1996 2006 431 hectrees 101.264 83.829 113.154 235,0 194,5 263,0 % % % 46,5 46,8 53,6 53,5 53,2 46,4 12,6 9,9 9,3 23,6 27,9 16,5 187,2 281,8 178,2 --71,7 78,1 52,9 52,0 29,7 11,9 10,4 5,0 --10,2 49,9 --Marroc Pakistan 60,0 67,2 71,3 30,3 30,6 14,0 2,7 4,8 11,8 7,6 22,6 18,6 31,4 43,6 44,5 60,9 33,8 36,9 --2,3 2,8 --35,0 37,8 ----72,0 1981-1986 1991-1996 1996-2006 ---4.292 -4.847 ---2.491 34.172 ---6.783 29.325 -14,5 -7,5 35,0 1986
DISTRICTE 1: CIUTAT VELLA

El districte 1 abraa tot lespai del que va ser la Barcelona antiga: el caseriu de Jaume I (Gtic, Casc Antic), el Raval del segle XIV i la Barceloneta, construda a partir de 1754. Ciutat Vella s el districte que ms ha crescut en els darrers deu anys (35%); tamb on ms canvis shan produt. Sols remarcar-ne tres: (1) laugment de vens i venes nascuts a lestranger (49,9%); (2) el canvi en lestructura dedats amb un notable augment de poblaci de 18 a 40 anys que ha alentit lenvelliment del districte; (3) la reducci de lndex de femini-
tat, passant a ser el districte amb menor proporci de dones. Totes aquestes variacions sexpliquen a partir de la immigraci rebuda. Ciutat Vella es caracteritza per una enorme diversitat: diversitat entre els vens, diversitat de funcions, i diversitat entre les dinmiques que han seguit els barris. Aix, entre els seus residents hi trobem persones benestants i pobres de solemnitat; persones nascudes arreu del mn; joves i vells; vens de tota la vida i recent arribats; zones gentrificades i daltres degradades. Els indicadors de les caracterstiques de la poblaci donen compte daquestes variacions perfilant el Raval i la Barceloneta com a barris populars; el Gtic i el Casc Antic com a indrets que sestan gentrificant. La problemtica del districte 1 es deriva del que s la seva principal riquesa: la complexitat funcional i lherncia simblica. Des del punt de vista urbanstic ha de fer front al dilema dimpedir la degradaci dels barris i lexpulsi dels vens amb pocs recursos, evitant les prctiques de mbing immobiliari i la proliferaci de pisos turstics. Quant a les activitats, ha daconseguir harmonitzar la diversitat funcional dun districte que, sense deixar de ser residencial, absorbeix edificis de ladministraci, equipaments culturals de la ciutat, llocs desbarjo i que t, a ms, les caracterstiques de centre de negocis. Els seus carrers estrets estan sempre plens de gent durant el dia, deserts durant la nit. La solitud dels vespres converteix en indrets insegurs aquells que tenen ms dificultat daccs. Per la inseguretat no s pas el problema ms greu de Ciutat Vella. El soroll, la higiene, les condicions dels habitatges, el mbing immobiliari, la manca dequipaments i serveis destinats als vens, el perill de convertir-se en un escenari per a turistes, constitueixen qestions ms urgents. Totes elles requereixen una actuaci contundent i decidida per part de lAdministraci.
BARRIADA DISTRICTE Superfcie Poblaci Densitat per hectrea Homes Dones Menors de 15 anys Majors de 65 anys ndex denvelliment Nascuts a Barcelona Nascuts a Andalusia i Extremadura Estrangers Principal nacionalitat destrangers Taxa dactivitat Taxa datur Titulats superiors Nivell professional alt Nivell professional mig Nivell professional baix Nombre de persones a la llar Llars unipersonals Indicador de renda Creixement natural Creixement migratori Creixement total % Creixement total AV Amics de la Rambla Lmits: Rambles Reivindicacions: 1) Candidatura de la Rambla com a Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. 2) Canvi de paviment de la Rambla. 3) Modificaci de la llei per a lerradicaci dels trilers.
LA CIUTAT VELLA CIUTAT VELLA 1986 1996 2006 162 hectrees 41.359 33.977 50.492 255,3 209,7 311,7 % % % 45,9 46,4 54,0 54,1 53,6 46,0 12,0 9,3 7,9 24,6 28,1 14,9 204,6 302,5 188,4 51,5 50,9 26,9 10,6 9,3 4,2 --10,3 52,8 --Marroc Bolvia 61,4 69,3 68,6 27,5 28,2 11,9 4,0 7,4 14,7 7,7 21,5 24,2 31,6 44,3 45,0 60,6 34,3 30,8 --2.3 3,1 --35,9 39,2 ----83,5 1981-1986 1991-1996 1996-2006 ---1786 -2.073 ---1577 18.588 ---3363 16.515 17,7 -9,0 48,6 AV Coordinadora Casc Antic Lmits: Tot el barri vell Reivindicacions: 1) Ascensors als habitatges ocupats per gent gran. 2) Poliesportiu a lestaci de Frana. 3) Ambulatori de barri amb totes les especialitats. AV Vens en Defensa de la Barcelona Vella Lmits: Tot el barri de la Barcelona vella menys la Barceloneta Reivindicacions: 1) Oposici a la construcci dun hotel davant del Palau de la Msica i el corresponent enderrocament de 12 finques. 2) Oposici a la construcci dun hotel en el solar que ocupava lantic Economat. 3) Exigncia dexplicacions per la permuta de quatre solars entre el carrer Carabassa nm. 4 i el carrer Arc de Triomf.
AV Casc Antic Lmits: Via Laietana, Circumvallaci, Wellington, passeig Pujades, Roger de Flor, Trafalgar Reivindicacions: 1) Equipaments a ledifici de la Penya: escola pblica dadults i casal de joves. 2) Residncia assistida pblica per a la gent gran.
BARRI BARRIADA DISTRICTE Superfcie Poblaci Densitat per hectrea Homes Dones Menors 15 anys Majors 65 ndex denvelliment Nascuts a Barcelona Nascuts a Andalusia i Extremadura Estrangers Principal nacionalitat destrangers Taxa dactivitat Taxa datur Titulats superiors Nivell professional alt Nivell professional mig Nivell professional baix Nombre de persones a la llar Llars unipersonals Indicador de renda Creixement natural Creixement migratori Creixement total % Creixement total
EL GTIC LA CIUTAT VELLA CIUTAT VELLA 1986 1996 2006 81 hectrees 17.444 13.845 27.470 215,4 170,9 339,1 % % % 46,7 47,8 57,2 53,3 52,2 42,8 11,5 9,1 6,8 24,4 28,6 11,5 212,5 314,3 170,2 50,1 49,8 20,2 11,3 9,8 3,5 --10,2 63,3 --Marroc Bolvia 62,2 70,1 63,2 26,8 27,8 12,4 5,0 8,6 13,5 10,9 31,7 26,0 35,9 42,4 45,5 53,1 25,9 28,5 --2,3 4,1 --35,1 37,7 ----83,5 1981-1986 1991-1996 1996-2006 ---809 -1.010 ---692 14.635 ---1501 13.625 -15,7 -9,8 98,4
BARRI BARRIADA DISTRICTE Superfcie Poblaci Densitat per hectrea Homes Dones Menors de 15 anys Majors de 65 anys ndex denvelliment Nascuts a Barcelona Nascuts a Andalusia i Extremadura Estrangers Principal nacionalitat destrangers Taxa dactivitat Taxa datur Titulats superiors Nivell professional alt Nivell professional mig Nivell professional baix Nombre de persones a la llar Llars unipersonals Indicador de renda Creixement natural Creixement migratori Creixement total % Creixement total
EL CASC ANTIC LA CIUTAT VELLA CIUTAT VELLA 1986 1996 2006 113 hectrees 23.915 20.132 23.022 211,6 178,2 203,7 % % % 45,3 45,4 50,2 54,7 54,6 49,8 12,4 9,4 9,3 24,7 27,7 19,1 199,0 294,7 204,1 52,5 51,5 35,0 10,1 9,0 5,0 --10,3 40,3 --Marroc Marroc 60,8 68,7 76,0 28,1 28,5 11,6 3,4 6,6 16,1 5,3 14,3 22,2 28,2 45,6 44,5 66,5 40,2 33,3 --2,3 2,4 --36,5 39,7 ----82,9 1981-1986 1991-1996 1996-2006 ---977 -1.063 ---885 3.953 ---1862 2.890 -19,1 -8,5 14,4
BARRIADA DISTRICTE Superfcie Poblaci Densitat per hectrea Homes Dones Menors de 15 anys Majors de 65 anys ndex denvelliment Nascuts a Barcelona Nascuts a Andalusia i Extremadura Estrangers Principal nacionalitat destrangers Taxa dactivitat Taxa datur Titulats superiors Nivell professional alt Nivell professional mig Nivell professional baix Nombre de persones a la llar Llars unipersonals Indicador de renda Creixement natural Creixement migratori Creixement total % Creixement total AV carrer de la Cera Lmits: Carrer de la Cera Reivindicacions: 1) Defensa i informaci a les persones grans dels seus drets i deures. 2) Ajuda domiciliria a les persones grans i malaltes que volen estar a casa seva. 3) Residncies hospitalries per a les persones grans. AV Nou de la Rambla i Rodalies Lmits: Carrer Nou de la Rambla i rodalies Reivindicacions: 1) Que es reguli lexercici de la prostituci. 2) Estudi i soluci per al problema dels indigents. 3) Ms illuminaci en alguns punts del barri.
EL RAVAL CIUTAT VELLA 1986 1996 2006 110 hectrees 42.009 34.871 47.064 381,9 315,2 427,9 % % % 47,0 47,3 54,6 53,0 52,7 45,4 12,6 10,3 10,5 23,7 27,8 16,1 187,3 269,9 153,6 51,2 49,1 27,0 11,8 10,2 4,8 --12,6 53,2 --Filipines Pakistan 59,6 66,3 72,8 33,6 33,3 15,9 2,1 3,6 9,8 6,5 19,8 16,2 29,3 43,3 43,3 64,2 36,9 40,6 --2,3 2,8 --35,8 35,9 ----62,9 1981-1986 1991-1996 1996-2006 ---1810 -1.615 ---428 13.808 ---2238 12.193 -15,5 -6,0 35,7 AV Taula del Raval Lmits: Tot el barri del Raval Reivindicacions: 1) Construcci dun centre per a activitats culturals i una sala de teatre i que els centres cvics estiguin oberts els caps de setmana. 2) Habitatge social per a joves i gent gran. 3) Augmentar el personal de serveis socials i treballadors familiars.
AV el Raval de Ciutat Vella Lmits: Rambles, Pelai, ronda de Sant Pau, Parallel Reivindicacions: 1) Obertura duna narcosala a cadascun dels districtes de la ciutat. 2) Una veritable participaci. 3) Un canvi en la normativa de civisme: criteris ms preventius en matria de salut i malalties infeccioses que no pas sancionadors. Alliberament de zones verdes els caps de setmana.
BARRIADA DISTRICTE Superfcie Poblaci Densitat per hectrea Homes Dones Menors de 15 anys Majors de 65 anys ndex denvelliment Nascuts a Barcelona Nascuts a Andalusia i Extremadura Estrangers Principal nacionalitat destrangers Taxa dactivitat Taxa datur Titulats superiors Nivell professional alt Nivell professional mig Nivell professional baix Nombre de persones a la llar Llars unipersonals Indicador de renda Creixement natural Creixement migratori Creixement total % Creixement total AV Barceloneta Lmits: Avinguda Icria, Moll de la Barceloneta Reivindicacions: 1) Entrar en la Llei de Barris 2008. 2) Rehabilitaci interior. 3) Millorar la seguretat.
LA BARCELONETA CIUTAT VELLA 1986 1996 2006 127 hectrees 17.896 14.981 15.598 140,9 118,0 122,8 % % % 46,6 47,0 49,2 53,4 53,0 50,8 14,0 10,5 9,9 21,8 27,5 22,9 152,2 261,9 230,2 60,0 61,6 47,6 15,1 13,6 8,6 --4,6 28,9 --Marroc Marroc 57,6 64,5 70,2 29,0 30,3 14,5 1,1 1,6 8,1 5,3 14,3 11,8 28,2 45,6 46,8 66,5 40,2 41,4 --2,4 2,3 --31,2 38,1 ----63,1 1981-1986 1991-1996 1996-2006 ---696 -1.159 ---486 1.776 ---1182 617 -12 -7,3 4,1 AV lstia Lmits: Barri de la Barceloneta Reivindicacions: 1) Oposici al pla urbanstic que situa ascensors als quarts de casa i que t un fort impacte en el venat. 2) Acabar amb lassetjament immobiliari (per sistema no es renoven els contractes darrendament quan caduquen als 5 anys). 3) Cobrir el dficit de places descoles bressol.
LEixample
Districte Districte1: 2:Ciutat LEixample Vella 49
LEIXAMPLE 1996 2006 750 hectrees 288.512 248.777 265.561 384,7 331,7 354,1 % % % 45,8 44,9 45,8 54,2 55,1 54,2 14,9 10,8 10,8 20,0 24,9 22,3 134,8 231,0 206,2 --79,0 81,6 59,0 61,3 52,5 5,9 5,2 4,0 --4,4 20,7 --Per Itlia 61,17 68,4 73,5 17,6 17,1 9,8 8,9 12,4 17,9 21,0 40,5 39,2 50,1 43,3 43,9 28,9 16,1 16,9 --2,5 2,4 --26,5 33,0 ----116,3 1981-1986 1991-1996 1996-2006 ---6.057 -10.887 ---19.448 27.671 ---25.505 16.784 -4,1 -9,3 6,7 1986
DISTRICTE 2: LEIXAMPLE
LEixample s el resultat de la gran operaci urbanstica del segle XIX, un cop la ciutat antiga qued alliberada de les muralles. El pla fou elaborat per Ildefons Cerd, tot i que els aspectes ms positius i revolucionaris proposats mai no van arribar a realitzar-se. Del plantejament inicial hi manquen els jardins, les places, els espais verds previstos als interiors de les illes de cases i sobretot lequilibri i lequitat urbanstica i social que havia de caracteritzar la nova ciutat. Avui el districte t un nivell socioeconmic mig-alt, superior a la mitjana de Barcelona i entre els seus barris les diferncies han tendit a reduir-se tot i sent encara significatives.
LEixample, que s el districte amb ms poblaci de Barcelona, ha tornat a guanyar poblaci entre 1996 i 2006, trencant aix la tendncia iniciada els anys seixanta quan els despatxos i les oficines van anar substituint els vens. Lincrement de poblaci ha estat exclusivament degut a larribada de nous vens que han aconseguit compensar el creixement natural negatiu. Els nous residents han dinamitzat el districte i han revitalitzat el petit comer de lEixample. Tamb han donat lloc a un rejoveniment de la poblaci, sense aconseguir, per, que el districte deixs de ser el ms envellit de Barcelona. Des de lexterior, lEixample pot semblar un indret amb pocs problemes. De prop la visi canvia. Duna banda, t els problemes propis dels barris centre de les grans ciutats: la terciaritzaci i la densitat del trnsit amb totes les incomoditats i efectes negatius que comporta (soroll, fums, perillositat, manca daparcaments). Daltra banda, els seus equipaments i serveis estan ms abocats a la resta de la ciutat, i fins i tot a la resta de Catalunya, que als seus propis vens. LEixample t cinemes, teatres, cafs, restaurants, hotels, sales dart, comeros, bancs, hospitals, per a lEixample hi manquen espais verds, llocs de passeig i equipaments: escoles, centres socials, poliesportius, biblioteques, casals per a joves, per a infants i, sobretot, espais i serveis dedicats a la gent gran. Hi manca, en definitiva, un pla estratgic dequipaments que estableixi les noves necessitats del districte, prioritzant equipaments i serveis destinats a la poblaci amb ms necessitats, i asseguri la seva conservaci i ladequat manteniment. Finalment, a lEixample tamb hi manquen habitatges per als seus vens ms joves, malgrat haver-se desenvolupat algunes poltiques dhabitatge destinades a mantenir i atraure aquest collectiu. Parallelament, molts dels pisos grans i antics resulten disfuncionals per a la poblaci gran que els ocupa. Tamb daquesta problemtica caldr que se nocupi lAdministraci per evitar els abusos del mercat.
BARRIADA DISTRICTE Superfcie Poblaci Densitat per hectrea Homes Dones Menors de 15 anys Majors de 65 anys ndex denvelliment Nascuts a Barcelona Nascuts a Andalusia i Extremadura Estrangers Principal nacionalitat destrangers Taxa dactivitat Taxa datur Titulats superiors Nivell professional alt Nivell professional mig Nivell professional baix Nombre de persones a la llar Llars unipersonals Indicador de renda Creixement natural Creixement migratori Creixement total % Creixement total AV barri de Sant Antoni Lmits: Gran Via, ronda Sant Antoni, Parallel, ronda Sant Pau Reivindicacions: 1) Equipaments: Residncia assistida per a la gent gran i escola bressol pblics, remodelaci del mercat de Sant Antoni. 2) Serveis socials: ms recursos pblics per a mediaci, serveis socials, immigraci, exclusi, etc, tenint en compte la collaboraci amb les entitats. 3) Accs a lhabitatge: s un tema general, els joves marxen del barri.
SANT ANTONI LEIXAMPLE 1986 1996 2006 81 hectrees 42.159 36.463 38.121 520,5 450,2 470,6 % % % 45,6 45,1 46,1 54,4 54,9 53,9 14,1 9,6 10,0 20,9 29,6 24,5 148,3 308,3 244,7 60,7 62,2 52,9 6,2 5,8 4,4 --4,0 20,7 --Per Equador 61,4 68,0 73,7 18,7 18,8 10,4 6,0 8,7 14,0 16,2 35,3 32,5 50,3 46,4 47,7 33,5 18,2 19,8 --2,5 2,4 --26,4 33,0 ----103,1 1991-1996 1991-1996 1996-2006 ---1111 -2.077 ---1927 3.735 ---3038 1.658 -6,5 -7,7 4,5 AV ronda de Sant Antoni Lmits: Ronda de Sant Antoni i rodalies Reivindicacions: 1) Regular el tema de la prostituci. 2) Reduir la inseguretat ciutadana. 3) Desinformaci relativa a les obres del mercat de Sant Antoni.
BARRIADA DISTRICTE Superfcie Poblaci Densitat per hectrea Homes Dones Menors de 15 anys Majors de 65 anys ndex denvelliment Nascuts a Barcelona Nascuts a Andalusia i Extremadura Estrangers Principal nacionalitat destrangers Taxa dactivitat Taxa datur Titulats superiors Nivell professional alt Nivell professional mig Nivell professional baix Nombre de persones a la llar Llars unipersonals Indicador de renda Creixement natural Creixement migratori Creixement total % Creixement total AV Esquerra de lEixample Lmits: Diagonal, Josep Tarradellas, Tarragona, Gran Via, Balmes Reivindicacions: 1) Equipaments a lilla Germanetes (Borrell-Consell de Cent-Viladomat). 2) Centre Cvic a Urgell-Provena. 3) Trasllat de la pres Model.
LESQUERRA DE LEIXAMPLE LEIXAMPLE 1986 1996 2006 256 hectrees 112.174 95.385 100.788 438,2 372,6 393,7 % % % 46,5 44,8 45,6 53,5 55,2 54,4 15,2 11,1 10,8 19,2 24,3 22,1 127,0 218,9 204,7 58,1 60,9 52,2 5,9 4,9 3,8 --4,9 20,9 --Per Itlia 60,2 68,2 73,8 17,3 17,0 9,6 9,9 13,8 19,0 23,1 43,0 41,6 50,1 42,1 42,7 26,8 14,9 15,7 --2,5 2,4 --27,0 33,5 ----121,9 1981-1986 1991-1996 1996-2006 ---1.900 -3.282 ---9.365 8.685 ---11.265 5.403 -3,2 -10,6 5,7 AV Parc de lEscorxador Lmits: Entena, Gran Via, Josep Tarradellas, Tarragona Reivindicacions: 1) Que lAVE no passi pel centre de la ciutat. 2) Que el nou centre comercial de Las Arenas respecti la promesa de dedicar un espai annex per a s de les entitats. 3) Ms places daparcament.
BARRIADA DISTRICTE Superfcie Poblaci Densitat per hectrea Homes Dones Menors de 15 anys Majors de 65 anys ndex denvelliment Nascuts a Barcelona Nascuts a Andalusia i Extremadura Estrangers Principal nacionalitat destrangers Taxa dactivitat Taxa datur Titulats superiors Nivell professional alt Nivell professional mig Nivell professional baix Nombre de persones a la llar Llars unipersonals Indicador de renda Creixement natural Creixement migratori Creixement total % Creixement total AV Dreta de lEixample Lmits: Balmes, Diagonal, Crsega, Rossell, Npols, passeig Sant Joan, Trafalgar, Pau Claris, Gran Via Reivindicacions: 1) Dues escoles bressol. 2) Un centre de dia per a la gent gran. 3) Buscar un punt de trobada entre vens, AV i districte en el tema del comer xins.
LA DRETA DE LEIXAMPLE LEIXAMPLE 1986 1996 2006 212 hectrees 47.717 39.626 42.842 225,1 186,9 202,1 % % % 44,0 43,8 45,5 56,0 56,2 54,5 12,5 10,3 11,3 24,0 27,7 22,3 191,9 268.9 196,1 61,7 63,5 53,8 4,9 4,3 3,1 --4,8 21,3 --Itlia Itlia 63,2 70,4 75,8 16,1 14,9 9,0 14,5 18,4 24,8 28,0 49,0 48,1 47,1 37,3 38,5 24,9 13,7 13,4 --2,5 2,4 --29,3 34,9 ----139,2 1981-1986 1991-1996 1996-2006 ---1.626 -2.647 ---3.054 5.863 ---4.680 3.216 -9,1 -10,6 8,1 AV Ronda de Sant Pere Lmits: Ronda de Sant Pere i rodalies Reivindicacions: 1) Millorar la seguretat ciutadana.
BARRIADA DISTRICTE Superfcie Poblaci Densitat per hectrea Homes Dones Menors de 15 anys Majors de 65 anys ndex denvelliment Nascuts a Barcelona Nascuts a Andalusia i Extremadura Estrangers Principal nacionalitat destrangers Taxa dactivitat Taxa datur Titulats superiors Nivell professional alt Nivell professional mig Nivell professional baix Nombre de persones a la llar Llars unipersonals Indicador de renda Creixement natural Creixement migratori Creixement total % Creixement total AV Fort Pienc Lmits: Diagonal, Glries, Meridiana, Almogvers, passeig Sant Joan, Gran Via, Npols Reivindicacions: 1) Nou IES Angeleta Ferrer, al carrer de la Marina amb Consell de Cent (illa Clotilde Cerd). 2) No al tancament dels CAP del pg. de Sant Joan i Marina. 3) Continuaci del Grup de Treball (administraci-vens) per a la reforma de la plaa de les Glries.
EL FORT PIUS LEIXAMPLE 1986 1996 2006 96 hectrees 31.312 28.375 31.448 326,2 295,6 327,6 % % % 45,8 45,6 46,3 54,2 54,4 53,7 16,8 11,7 11,3 17,8 22,0 20,4 105,7 188,0 181,6 57,8 60,4 52,5 6,1 5,5 4,5 --4,2 19,6 --Per Xina 61,3 67,6 68,7 17,3 17,0 10,7 14,5 18,4 16,2 19,0 36,3 37,3 51,6 41,7 45,1 29,4 13,6 17,5 --2,6 2,5 --23,2 30,3 ----108,8 1981-1986 1991-1996 1996-2006 ---539 -983 ---2.255 4.056 ---2.794 3.073 -0,05 -9,0 10,8
BARRIADA DISTRICTE Superfcie Poblaci Densitat per hectrea Homes Dones Menors de 15 anys Majors de 65 anys ndex denvelliment Nascuts a Barcelona Nascuts a Andalusia i Extremadura Estrangers Principal nacionalitat destrangers Taxa dactivitat Taxa datur Titulats superiors Nivell professional alt Nivell professional mig Nivell professional baix Nombre de persones a la llar Llars unipersonals Indicador de renda Creixement natural Creixement migratori Creixement total % Creixement total AV Sagrada Famlia Lmits: Dos de Maig, Pare Claret, Sardenya, Rossell, Npols, Diagonal Reivindicacions: 1) Trobar una soluci definitiva als problemes de mobilitat i contaminaci provocats pels milers dautocars que visiten la Sagrada Famlia, evitant que arribin al centre del barri. 2) Construcci dels equipaments que es van comprometre i vam acordar ja fa anys en el procs de negociaci dIlla Mirurgia (escoles bressol, residncia i centre de dia per a la gent gran i habitatge dotacional per a joves).
LA SAGRADA FAMLIA LEIXAMPLE 1986 1996 2006 105 hectrees 55.150 48.931 52.362 525,2 466,0 498,7 % % % 46,3 45,5 45,8 53,7 54,5 54,2 15,8 11,3 10,8 18,8 24,4 22,4 119,3 215,9 207,5 57,6 60,4 53,1 6,7 6,0 4,6 --3,6 19,8 --Per Equador 61,2 68,1 74,2 18,7 18,1 10,1 5,4 8,4 14,9 15,5 34,8 33,3 51,7 46,7 47,3 32,8 18,5 19,4 --2,5 2,4 --25,1 32,0 ----101,7 1981-1986 1991-1996 1996-2006 ---881 -1.898 ---2847 5.329 ---3728 3.431 -4,3 -7,1 7,0 3) Que lavinguda Gaud sigui una Rambla on es prioritzi el pas de vianants de manera que el trajecte de les persones es pugui fer en el sentit del passeig i no per les crulles.
Sants-Montjuc
Districte Districte 3: Sants-Montjuc 1: Ciutat Vella 59
SANTS-MONTJUC 1996 2006 2.089 hectrees 183.250 167.390 180.044 87,7 80,1 86,2 % % % 47,6 47,1 47,9 52,4 52,9 52,1 18,0 12,6 11,4 15,1 20,4 19,9 84,1 161,9 174,5 77,9 81,0 58,1 59,9 50,0 10,3 9,3 6,7 --3,4 21,6 --Per Equador 60,2 65,9 72,7 22,6 22,0 12,1 2,7 4,7 8,4 9,1 24,0 21,4 42,5 46,6 47,9 18,4 29,4 30,6 --2,6 2,5 --22,3 29,7 ----80,7 1981-1986 1991-1996 1996-2006 ---1.610 -3.292 ---10.465 15.946 ---12.075 12.654 -2,8 -6,7 7,6 1986
DISTRICTE 3: SANTS - MONTJUC

Dins de les seves 2.089 hectrees hi viuen 180.044 habitants i shi desenvolupen tot tipus dactivitats urbanes. T fbriques, comeros, serveis, equipaments, zones residencials, zones doci, vials denlla, cinturons de ronda, xarxa ferroviria, zones verdes, parcs urbans, museus... Els barris que conformen el districte Sants, Zona Franca, Font de la Guatlla (Magria), i Poble Sec tenen caracterstiques fora especfiques, malgrat que els darrers anys han comportant un clar procs dhomogenetzaci. Tots han de qualificar-se com a populars i amb un
nivell socioeconmic mig-baix. La seves rendes oscillen entre el 90% i el 70% de la mitjana barcelonina i la resta dindicadors es mouen dins franges equivalents. Sols Zona Franca es desmarca ocupant llocs ms baixos en els principals gradients (renda, atur, nivell dinstrucci). Gaireb tots els barris del districte han estat i estan sotmesos a canvis urbanstics importants. Aix, a Zona Franca, tot i que continua sent un espai residencial de classe treballadora, la poltica de construcci dhabitatge que shi ha desenvolupat, i encara ms la que hi est prevista, comporta un fort increment de poblaci, alhora que un rejoveniment, i un increment del nivell socioeconmic. En aquest barri, tot i persistir-hi les fbriques, han aparegut empreses pbliques i privades del sector dels serveis i un important nombre de comeros. Laccessibilitat continua constituint lassignatura pendent que sols es resoldr del tot quan hi arribi un transport pblic que no sigui de superfcie, s a dir quan entrin en funcionament les lnies 9 i 2 del metro. A Badal-Bordeta finalment!sha cobert el cintur i shi han construt aparcaments. Resta pendent, per, el soterrament del metro (lnia Santa Eullia) i de sis vials de RENFE que avui encara circulen per la superfcie, trencant el teixit urb. Tamb resta pendent resoldre la connectivitat entre el barri de Sants i Badal-Bordeta. Els barris de Sants i Hostafrancs shan vist modificats per la installaci de nous equipaments esportius i pels accessos tant viaris com ferroviaris que shan fet i es faran. Especialment a la zona ms perifrica dambds barris, els hotels, oficines i comeros dalt nivell han canviat la morfologia que fins ara els caracteritzava. Tamb els est convertint en tpics barris destaci. Entre els problemes del districte sha dassenyalar el de lhabitatge: pisos ms petits que els del conjunt de Barcelona per amb preus que els situa fora de les possibilitats dels vens ms joves; i els pisos dels cascs antics dels barris, que requereixen rehabilitacions urgents. Tamb les noves operacions urbanstiques, com la que hi ha prevista a Zona Franca, lactuaci prevista a Can Batll i les obres lligades al metro (lnia 2 a Poble Sec; lnia 2 i 9 a Zona Franca) i a RENFE poden implicar, a ms dincomoditats a curt termini, impactes importants en els barris respectius. Caldr vetllar perqu els avantatges superin les problemtiques i vagin en benefici dels barris i dels vens.
BARRIADA DISTRICTE Superfcie Poblaci Densitat per hectrea Homes Dones Menors de 15 anys Majors de 65 anys ndex denvelliment Nascuts a Barcelona Nascuts a Andalusia i Extremadura Estrangers Principal nacionalitat destrangers Taxa dactivitat Taxa datur Titulats superiors Nivell professional alt Nivell professional mig Nivell professional baix Nombre de persones a la llar Llars unipersonals Indicador de renda Creixement natural Creixement migratori Creixement total % Creixement total AV Barri de la Frana Lmits: Espanya, Parallel, Margarit Reivindicacions: 1) Ms implicaci de les administracions en la realitat de la immigraci: les entitats ens trobem molt soles. 2) Que sadequn les places del barri perqu els nens i les nenes hi puguin jugar. 3) Ms comunicaci entre les administracions i les entitats per abordar els projectes per al barri (ms participaci).
EL POBLE SEC SANTS-MONTJUC 1986 1996 2006 70 hectrees 38.770 33.514 40.052 553,9 478,8 572,2 % % % 46,1 46,0 49,0 53,9 54,0 51,0 14,8 10,7 10,6 20,6 25,6 20,3 139,5 237,8 191,8 58,7 60,7 44,5 8,6 7,3 5,2 --3,6 31,7 --Marroc Pakistan 59,7 66,7 74,2 24,2 24,3 13,8 2,0 3,7 8,6 7,6 21,2 18,3 40,1 49,0 48,9 52,3 29.8 32,8 --2,4 2,5 --28,9 33,3 ----68,7 1981-1986 1991-1996 1996-2006 ---1.118 -1.451 ---2.410 7.989 ---3.528 6.538 -8,7 -9,5 19,5 AV Poble Sec Lmits: Parallel, passeig Carner, Lleida Reivindicacions (*): 1) Accessos per a vianants a la muntanya de Montjuc. 2) Realitzar un control dels sorolls i dels horaris del comer al barri. 3) Ms participaci. (*) Reivindicacions de la Uni dAV del Poble Sec. AV la Satalia Lmits: Passeig de lExposici, Teatre Grec, escola del Bosc, camp de futbol, muntanya de Montjuc Reivindicacions: 1) Consideraci com a barri histric pel seu valor com a conjunt i la inclusi com a C dins del Catleg de Patrimoni de la ciutat. 2) Valoraci i protecci dels espais verds, part important del paisatge urb singular. 3) Aposta per la rehabilitaci dels elements que ho necessitin, tant pblics com privats.
LA FRANA EL POBLE SEC SANTS-MONTJUC 1986 1996 2006 26 hectrees 13.707 11.940 13.886 527,2 459,2 534,1 % % % 46,4 46,0 48,1 53,6 54,0 51,9 14,9 11,0 10,2 20,7 25,1 21,0 138,8 228,2 205,1 58,1 59,9 46,2 7,8 7,2 4,8 --4,8 28,7 --Marroc Marroc 60,7 67,2 73,9 23,4 22,0 13,8 2,1 4,0 8,7 8,2 22,4 20,3 42,3 49,3 48,3 49,5 28,3 31,3 --2,4 2,4 --27,8 32,9 ----74,7 1981-1986 1991-1996 1996-2006 ---330 -554 ---880 2.500 ---1.210 1.946 ---9,2 16,3
EL POBLE SEC (resta barriada) EL POBLE SEC SANTS-MONTJUC 1986 1996 2006 44 hectrees 25.063 21.574 26.166 569,6 490,3 594,7 % % % 45,9 46,0 49,4 54,1 54,0 50,6 14,7 10,6 10,8 20,6 25,8 20,0 139,8 243,4 185,1 59,1 61,1 43,7 9,1 7,3 5,4 --3,0 33,3 --Marroc Pakistan 58,7 66,0 74,3 25,2 25,6 13,9 2,0 3,5 8,6 7,3 20,3 17,2 37,9 48,8 49,2 54,7 30,8 33,6 --2,4 2,5 --28,9 33,3 ----68,7 1981-1986 1991-1996 1996-2006 ---788 -897 ---1.530 5.489 ---2.318 4.592 ---9,7 21,3
BARRIADA DISTRICTE Superfcie Poblaci Densitat per hectrea Homes Dones Menors de 15 anys Majors de 65 anys ndex denvelliment Nascuts a Barcelona Nascuts a Andalusia i Extremadura Estrangers Principal nacionalitat destrangers Taxa dactivitat Taxa datur Titulats superiors Nivell professional alt Nivell professional mig Nivell professional baix Nombre de persones a la llar Llars unipersonals Indicador de renda Creixement natural Creixement migratori Creixement total % Creixement total AV El Polvor Lmits: Ferrocarrils Catalans, Segura, Montjuc
ZONA FRANCA-PORT SANTS-MONTJUC 1986 1996 2006 1.214 hectrees 28.636 28.533 30.548 23,6 23,5 25,2 % % % 49,7 49,1 48,8 50,3 50,9 51,2 21,6 15,4 14,6 7,3 13,9 18,0 33,6 90,3 123,5 53,8 57,6 52,2 18,7 15,7 11,5 --2,5 15,8 --Per Equador 57,3 63,4 71,3 28,1 24,5 13,1 1,2 2,5 4,2 6,3 15,9 15,0 33,3 43,5 45,4 60,4 40,5 39,6 --3,0 2,7 --14,0 23,6 ----76,6 1981-1986 1991-1996 1996-2006 --589 844 ---1.345 1.171 ---756 2.015 3,0 -2,6 7,1 AV Sant Cristobal-Vivendes SEAT Lmits: Carretera antiga del Prat, passeig de la Zona Franca, Foc, Metallrgia, Alumini Reivindicacions: 1) Construir installacions esportives a Esport-Energia 2) La plaa Snchez Ros, per a vianants i amb aparcaments al subsl. 3) Residncia per a la gent gran.
BARRIADA DISTRICTE Superfcie Poblaci Densitat per hectrea Homes Dones Menors de 15 anys Majors de 65 anys ndex denvelliment Nascuts a Barcelona Nascuts a Andalusia i Extremadura Estrangers Principal nacionalitat destrangers Taxa dactivitat Taxa datur Titulats superiors Nivell professional alt Nivell professional mig Nivell professional baix Nombre de persones a la llar Llars unipersonals Indicador de renda Creixement natural Creixement migratori Creixement total % Creixement total AV Font de la Guatlla-Magria Lmits: Mxic, Gran Via, Mineria, Montjuc Reivindicacions: 1) CAP per al barri. 2) Compliment del PERI. 3) Ms seguretat.
LA FONT DE LA GUATLLA SANTS-MONTJUC 1986 1996 2006 45 hectrees 9.637 9.473 10.422 214,2 210,5 231,6 % % % 48,1 47,5 47,3 51,9 52,5 52,7 18,6 12,7 10,6 14,3 18,5 19,5 76,9 145,7 184,0 53,8 55,9 47,1 9,6 8,8 6,7 --3,7 21,6 --Per Equador 61,0 67,2 71,9 19,0 19,4 11,3 3,7 5,9 10,1 11,8 26,8 24,3 46,1 47,8 49,1 42,1 25,2 26,6 --2,6 2,5 --21,7 2,5 ----90,0 1981-1986 1991-1996 1996-2006 ---9 -66 ---398 1.015 ---407 949 -5,0 -4,1 10,0
BARRIADA DISTRICTE Superfcie Poblaci Densitat per hectrea Homes Dones Menors de 15 anys Majors de 65 anys ndex denvelliment Nascuts a Barcelona Nascuts a Andalusia i Extremadura Estrangers Principal nacionalitat destrangers Taxa dactivitat Taxa datur Titulats superiors Nivell professional alt Nivell professional mig Nivell professional baix Nombre de persones a la llar Llars unipersonals Indicador de renda Creixement natural Creixement migratori Creixement total % Creixement total AV Badal-Brasil-Bordeta Lmits: Avinguda Madrid, riera Blanca, Gran Via, Amadeu Oller, Jocs Florals, Tenor Massini Reivindicacions: 1) Reduir el soroll que provoquen les obres de lAVE (soroll de nit i de dia). 2) Ms vigilncia, hi ha inseguretat. 3) Ms servei de neteja al barri. AV Centre Social de Sants Lmits: Moians, Gran Via, Cadena, Parcerisses, Capit Mercader, Sagunt, Jocs Florals, carretera de Sants Reivindicacions: 1) Que comencin les obres de Can Batll i es construeixin els equipaments que falten al barri i una gran zona verda. 2) Soterrament total de les vies en el tram que va de Riera Blanca a plaa de Sants. El calaix de ciment que es construeix alla els barris de Sants i la Bordeta in eternum. 3) En el cas Almeria 9-11, si s favorable lanulaci de la sentncia, suspendre-la i enderrocar la part construda sobre la vorera.
SANTS SANTS-MONTJUC 1986 1996 2006 248 hectrees 104.491 94.789 99.023 421,3 382,2 399,3 % % % 47,5 46,8 47,7 52,5 53,2 52,3 18,0 12,3 10,9 15,3 20,8 20,4 84,8 168,5 187,3 59,4 60,7 52,6 8,7 6,7 6,0 --3,2 19,6 --Per Equador 61,3 66,6 72,7 20,5 19,9 11,2 3,3 6,2 9,5 10,1 27,0 24,2 46,0 46,5 48,2 43,9 26,4 27,6 --2,6 2,5 --22,2 29,1 ----83,1 1981-1986 1991-1996 1996-2006 ---917 -2.619 ---4.692 6.852 ---5.609 4.234 -0,2 -5,6 4,5 AV Hostafrancs Lmits: Tarragona, Mallorca, Joanot Martorell, 26 gener, Noguera Ribagorana, Moians, Gran Via Reivindicacions: 1) Execuci definitiva del PERI dHostafrancs amb el reallotjament de tots els afectats. Construcci de nous equipaments, com per exemple un CAP a la zona que hi haur en el perllongament del carrer Diputaci. 2) Treure lantena de telefonia mbil que hi ha paret per paret de lescola Joan Pelegr i estudiar les ubicacions de les antenes. 3) Potenciar la participaci real del teixit associatiu amb les decisions del districte.
BARRIADA DISTRICTE
SANTS SANTS-MONTJUC
AV Rambla de la Bordeta Lmits: Rambla de la Bordeta i rodalies Reivindicacions: 1) Agilitzar del procs de Can Batll (sn 7 anys esperant els equipaments per al barris). 2) Pisos de protecci oficial per als sectors ms necessitats, entre els quals es troben els nous vens. Els pisos-pastera sn indignes per als que hi viuen i una amenaa per a la convivncia. 3) Les obres del cobriment de la Gran Via han allat els barris. Reobertura dels passos tancats i reobertura de lestaci del metro de Mercat Nou.
AV Triangle de Sants Lmits: Plaa de Sants, carretera de Sants, Parc Industrial, plaa Joan Peir, sant Antoni Reivindicacions: 1) Falta de coordinaci de les obres als carrers, que estan en molt mal estat. 2) Seguretat a lentorn de lestaci de Sants.
BADAL-BORDETA SANTS SANTS-MONTJUC 1986 1996 2006 62 hectrees 9.949 9.439 10.368 160,5 152,2 167,2 % % % 48,8 48,4 48,2 51,2 51,6 51,8 21,2 15,7 12,4 10,0 15,5 17,9 46,9 98,7 144,6 55,6 58,7 52,3 10,8 9,3 7,2 --2,9 16,3 --Marroc Equador 64,1 67,9 72,6 20,2 20,8 11,2 2,4 3,7 7,0 8,7 20,8 18,9 46,6 49,3 49,9 44,6 30,0 31,2 --2,8 2,6 --15,5 24,4 ----83,7 1981-1986 1991-1996 1996-2006 --148 71 ---719 858 ---571 929 ---5,7 9,8
HOSTAFRANCS SANTS SANTS-MONTJUC 1986 1996 2006 55 hectrees 15.472 13.803 14.676 281,3 251,0 266,8 % % % 46,8 46,5 48,1 53,2 53,5 51,9 16,8 12,3 10,1 18,1 22,9 20,2 107,8 186,2 199,0 59,1 61,1 50,3 9,1 8,4 4,8 --4,6 23,4 --Marroc Equador 63,1 69,4 72,7 20,2 17,0 12,8 3,1 5,7 10,2 10,5 27,8 24,3 47,2 46,8 48,1 42,3 25,4 27,6 --2,5 2,5 --25,8 31,4 ----82,7 1981-1986 1991-1996 1996-2006 ---302 -616 ---902 1.489 ---1.204 873 ---8,0 6,3
SANTS* SANTS SANTS-MONTJUC 1986 1996 2006 131 hectrees 79.070 71.547 73.979 603,6 546,2 564,7 % % % 47,4 46,6 47,0 52,6 53,4 53,0 17,9 11,9 10,8 15,4 21,1 20,8 86,3 177,6 192,6 59,8 60,6 52,2 8,8 8,0 6,0 --3,1 18,9 --Per Equador 60,6 65,9 72,7 20,6 20,3 10,9 3,4 6,4 9,6 10,2 27,7 25,0 45,7 46,2 48,0 44,1 26,2 27,0 --2,6 2,4 --23.2 30,4 ----86,5 1981-1986 1991-1996 1996-2006 ---918 -2.074 ---4.691 4.506 ---5.609 2.432 -6,3 -7,3 3,4
*El barri de Sants engloba el Triangle de Sants i lespai corresponent al Centre Social (resta de Sants).
EL TRIANGLE DE SANTS SANTS SANTS-MONTJUC 1986 1996 2006 10 hectrees 1.941 1.664 1.798 194,1 166,4 179,8 % % % 47,1 46,7 47,8 52,9 53,3 52,2 15,7 11,2 9,6 20,9 25,4 21,5 133,2 226,0 223,8 84,9 63,6 51,2 6,1 6,0 4,3 --0,5 23,3 --Marroc Equador 62,6 67,2 74,3 21,4 21,6 13,1 3,0 5,7 10,4 10,0 27,6 24,1 44,7 46,4 47,7 45,3 26,0 28,2 --2,5 2,4 --26,6 31,9 ----83,1 1981-1986 1991-1996 1996-2006 ---52 -94 ---152 228 ---204 134 ---10,9 8,1
SANTS (resta barri) SANTS SANTS-MONTJUC 1986 1996 2006 121 hectrees 77.129 69.883 72.181 637,4 577,5 596,5 % % % 47,4 46,6 46,9 52,6 53,4 53,1 17,9 11,9 10,8 15,3 21,0 20,8 85,2 176,5 191,9 59,2 60,6 52,2 8,9 8,1 6,0 --3,2 18,8 --Per Equador 60,6 65,9 72,7 20,6 20,3 10,9 3,4 6,4 9,6 10,2 27,7 25,0 45,7 46,2 48,0 44,1 26,2 27,0 --2,6 2,4 --22,2 30,3 ----86,5 1981-1986 1991-1996 1996-2006 ---866 -1.980 ---4.539 4.278 ---5.405 2.298 ---7,2 3,3
Les Corts
Districte Districte 1:4: Ciutat Les Corts Vella 75
LES CORTS 1996 2006 598 hectrees 89.668 81.864 82.745 149,9 136,9 138,4 % % % 48,0 47,1 46,8 52,0 52,9 53,2 21,0 13,3 11,6 10,5 16,7 20,4 50,1 125,6 175,2 80,8 83,5 58,3 59,7 54,4 6,1 5,6 4,6 --4,5 14,8 --Frana Frana 59,6 64,1 71,2 15,4 15,3 9,2 11,0 14,7 18,9 27,4 45,5 43,4 48,5 39,9 41,1 24,0 14,5 15,6 --2,9 2,6 --18,3 26,9 ----139,4 1981-1986 1991-1996 1996-2006 --495 -783 ---8.381 1.664 ---7.886 881 6,4 -8,8 1,1 1986
DISTRICTE 4: LES CORTS

El districte 4 s un dels ms rics de Barcelona. El componen les Corts de Sarri i Pedralbes, dues barriades ben diferenciades. Malgrat que la dinmica urbanstica actual tendeix a aproximar-les tant pel que fa a les seves funcions urbanes com pel que es refereix a les caracterstiques socioeconmiques dels seus vens, Pedralbes continua tenint un caire molt ms senyorial que les Corts. Pedralbes s la barriada que comptabilitza el major percentatge de persones de nivell socioprofessional alt (55%); les seves edificacions sn construccions de luxe: immobles relativament baixos,
molt amplis, sovint cercats per jardins privats que salternen amb les edificacions entremedianeres, que ara estan de moda, i amb els palauets situats a les proximitats del monestir. A la barriada de les Corts, en canvi, la densitat s fora ms elevada com a resultat del major aprofitament mitj dels solars, duns immobles ms alts i duns pisos amb superfcie ms reduda. Les Corts s, essencialment, una barriada de classe mitjana-alta: tots els indicadors se situen per sobre de la mitjana per sn lluny dels de Pedralbes. A ms, a les Corts manquen serveis i equipaments i, en especial, aquells que van destinats als ms menuts (escoles bressol i guarderies) i als ms grans. Tanmateix, les Corts i Pedralbes tenen elements similars: en les dues barriades hi ha ubicades la majoria de facultats i escoles de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Politcnica de Catalunya. Tot el districte t funcions de ciutat universitria. Tamb les installacions esportives es reparteixen entre les dues barriades: els camps desport de la Universitat de Barcelona, clubs de tenis, clubs hpics, Can Bara, etc. Finalment, tamb tenen en com lltim tram de la Diagonal, convertit en centre de negocis. Tot plegat ha generat la problemtica que es deriva de lelevat trnsit de la zona comercial que en aquest cas sagrega als perills propis de les entrades de les ciutats i, en els dies de futbol, al propi dels grans espectacles de masses. I, si es parla de problemes, juntament amb els de trnsit cal esmentar els que tenen a veure amb la seguretat (manca de llum i de vigilncia, prostituci a certes zones Zona Universitria) i, en especial per a la barriada de les Corts, la manca de locals socials, culturals i, fins i tot, esportius per als vens, ja que bona part dels existents sn dmbit ciutad, no de barri. A ms, en un futur gens lluny a menys que lAdministraci escolti realment els vens i instrumenti mesures urgents la situaci empitjorar: ja sest construint rpid!, rpid! lespeculatiu Pla Caufec a la part alta de la Diagonal i continua vigent lamenaa de la construcci de lespai Bara 2000, versi Laporta. Lincrement dhabitatges far augmentar inevitablement les necessitats dequipaments i serveis. Tamb incrementar la densitat del trnsit. Caldr veure com es pensa garantir el dret a la mobilitat de les persones en una zona que ja ara, a determinades hores, resulta del tot impracticable.
BARRIADA DISTRICTE Superfcie Poblaci Densitat per hectrea Homes Dones Menors de 15 anys Majors de 65 anys ndex denvelliment Nascuts a Barcelona Nascuts a Andalusia i Extremadura Estrangers Principal nacionalitat destrangers Taxa dactivitat Taxa datur Titulats superiors Nivell professional alt Nivell professional mig Nivell professional baix Nombre de persones a la llar Llars unipersonals Indicador de renda Creixement natural Creixement migratori Creixement total % Creixement total AV Avinguda Xile Lmits: Avinguda Xile, Pintor Ribalta, Cardenal Reig, Pisuerga Reivindicacions: 1) Respectar lespai verd del parc metropolit de Can Rigalt i concretar quan es portar a terme. 2) Residncia assistida al PERI Bacardi (fa 8 anys que hauria destar feta: entre la Generalitat i lAjuntament, ning no fa res). 3) Fa menys dun any que es va construir un espai per a horts perqu en tinguessin cura els jubilats, i ara sha tirat a terra. No es podia haver previst abans?
LES CORTS LES CORTS 1986 1996 2006 312 hectrees 75.083 68.876 68.907 240,7 220,8 220,9 % % % 47,9 47,0 46,7 52,1 53,0 53,3 20,7 13,4 11,3 11,0 16,9 20,4 52,9 126,2 180,8 57,8 59,4 54,4 6,5 5,9 4,9 --3,9 13,7 --Itlia Equador 60,9 65,4 72,3 16,7 16,4 9,4 9,5 12,9 17,3 24,2 42,1 41,0 49,9 42,3 42,6 27,2 16,1 16,2 --2,8 2,5 --19,1 28,5 ----124,2 1981-1986 1991-1996 1996-2006 --342 -999 ---6.282 1.030 ---5.940 31 5,5 -7,9 0,1 AV Camp Nou Lmits: Carles III, Riera Blanca, travessera de les Corts, avinguda Madrid Reivindicacions: 1) No a lespeculaci al Camp Nou per la reconstrucci del Miniestadi. 2) Frenar la delinqncia. 3) Vandalisme de certs grups dadolescents. AV El Rac de les Corts Lmits: Tavessera de les Corts, Riera Blanca, carretera de Sants, avinguda Madrid, Arizala Reivindicacions: 1) Neteja (la recollida de brossa funciona b per falta regar els carrers). 2) Incivisme (els carrers sembruten molt, no es fan servir els contenidors). 3) Immigraci (ampliar serveis).
BARRIADA DISTRICTE
LES CORTS LES CORTS
AV Les Corts Lmits: Francesc Maci, Diagonal, carretera dEsplugues, travessera de les Corts, Riera Blanca, avinguda Madrid, Berln, Josep Tarradellas Reivindicacions: 1) Desenvolupament del Pla Anglesola (implica la construcci de diversos equipaments). 2) Ascensor al metro de la parada de les Corts. 3) Recuperaci del centre cultural per a la gent gran del carrer Masferrer.
AV Sant Ramon Nonat Lmits: Diagonal, carretera dEsplugues, travessera de les Corts, Arstides Mallol, Diagonal Reivindicacions: 1) No a lespeculaci en la remodelaci del Camp Nou. 2) Residncia assistida per a la gent gran (reivindicada fa set anys). 3) Construcci dequipaments i desafectaci dels habitatges en el local entre Cardenal Reig i travessera de les Corts, afectat ja fa 25 anys.
SANT RAMON LES CORTS LES CORTS 1986 1996 2006 55 hectrees 13.959 13.601 13.275 253,8 247,3 241,4 % % % 48,1 48,2 47,5 51,9 51,8 52,5 23,3 15,2 11,6 7,5 12,2 17,5 29,5 80,3 150,7 56,8 57,2 52,6 6,4 6,5 5,7 --4,1 13,2 --Itlia Itlia 62,0 63,2 71,5 12,5 14,2 8,8 12,0 14,4 18,2 29,7 46,0 42,5 49,3 39,9 40,7 21,0 14,0 16,8 --3,0 2,7 --14,1 22,9 ----80,6 1981-1986 1991-1996 1996-2006 --249 81 ---838 -407 ---589 -326 ---4,2 -2,4
LES CORTS (resta barriada) LES CORTS LES CORTS 1986 1996 2006 257 hectrees 61.124 55.275 55.632 237,8 215,1 216,5 % % % 47,8 46,8 46,5 52,2 53,2 53,5 20,1 12,9 11,2 11,8 18,0 21,1 58,4 139,5 188,2 58,1 59,9 54,8 6,5 5,8 4,7 --3,8 13,9 --Frana Equador 60,9 65,4 72,3 16,7 16,4 9,5 9,0 12,5 17,1 22,8 41,0 40,7 50,1 42,8 43,1 27,2 16,1 16,2 --2,8 2,5 --20,2 27,5 ----124,2 1981-1986 1991-1996 1996-2006 --93 -999 ---5.444 1.356 ---5.351 357 ---8,8 0,6
BARRIADA DISTRICTE Superfcie Poblaci Densitat per hectrea Homes Dones Menors de 15 anys Majors de 65 anys ndex denvelliment Nascuts a Barcelona Nascuts a Andalusia i Extremadura Estrangers Principal nacionalitat destrangers Taxa dactivitat Taxa datur Titulats superiors Nivell professional alt Nivell professional mig Nivell professional baix Nombre de persones a la llar Llars unipersonals Indicador de renda Creixement natural Creixement migratori Creixement total % Creixement total AV barri de la Merc Lmits: Carretera de les Aiges, Joan Dels, carretera dEsplugues
PEDRALBES LES CORTS 1986 1996 2006 286 hectrees 14.585 12.988 13.838 51,7 45,4 48,4 % % % 48,8 47,5 47,4 51,2 52,5 52,6 20,7 13,0 13,2 8,3 15,8 20,5 40,4 121,8 155,4 60,6 63,9 54,7 3,7 3,2 3,0 --7,7 19,6 --Frana Itlia 54,0 60,9 67,0 13,4 13,5 8,1 18,6 24,4 27,1 45,7 64,4 56,5 41,9 27,3 32,2 12,4 8,3 11,2 --3,0 2,6 --14,9 23,3 ----177,9 1981-1986 1991-1996 1996-2006 --153 135 --1.664 705 --1.664 850 12,4 -11,5 5,7 AV Zona Universitria Lmits: Carretera dEsplugues, parc Cervantes, Diagonal, avinguda Pedralbes Reivindicacions: 1) rea verda daparcament (hi ha un collapse total al barri pels estudiants i persones de fora de Barcelona (park and ride). 2) Arranjament de les voreres al carrer Jordi Girona des de Gran Capit / Av. Exrcit fins passat el carrer Tinent Coronel Valenzuela. Fa 10 anys que es demana. 3) Pla dadequaci dels transports pblics. Origen i final de les lnies 60, 33, Esplubus i Sant Just metro.
ZONA UNIVERSITRIA PEDRALBES LES CORTS 1986 1996 2006 82 hectrees 7.513 6.676 7.079 91,6 81,4 86,3 % % % 48,3 47,9 47,8 51,7 52,1 52,2 21,8 13,4 13,8 7,5 14,9 19,6 34,5 111,2 141,8 59,0 63,7 52,7 4,4 3,5 3,0 --9,7 21,6 --Frana Frana 50,7 58,1 66,4 11,5 10,3 7,2 19,4 26,5 27,3 50,5 64,3 57,6 38,2 25,9 30,8 11,3 9,3 11,6 --3,2 2,8 --12,2 22,7 ----208,2 1981-1986 1991-1996 1996-2006 --50 63 ---927 340 ---877 403 ---11,1 6,0
PEDRALBES (resta barriada) PEDRALBES LES CORTS 1986 1996 2006 204 hectrees 7.072 6.312 6.759 34,7 30,9 33,1 % % % 49,3 47,2 47,1 50,7 52,8 52,9 19,4 12,7 12,7 9,2 16,6 21,3 47,4 130,7 167,3 62,2 64,0 56,4 3,1 3,0 2,9 --6,1 18,0 --Frana Itlia 54,0 60,9 67,0 13,4 13,5 9,0 17,9 22,8 27,0 43,1 64,5 55,0 43,2 29,0 34,3 13,7 6,5 10,7 --3,0 2,7 --14,9 24,1 ----177,9 1981-1986 1991-1996 1996-2006 --128 72 ---1.032 375 -----
-904
-9,8
447 5,5
Sarri - Sant Gervasi
DistricteDistricte 5: Sarri-Sant 1: Ciutat Gervasi Vella 87
SARRI-SANT GERVASI 1986 1996 2006 2003 hectrees 151.878 129.573 141.469 75,8 64,7 70,6 % % % 46,2 45,5 45,4 53,8 54,5 54,6 16,8 12,6 15,3 14,9 20,8 20,7 88,7 165,1 135,4 --79,6 83,3 64,4 66,4 62,0 3,6 3,1 2,3 --6,1 15,7 --Itlia Itlia 57,04 65,9 71,4 14,2 14,3 8,1 17,5 22,3 25,2 38,9 56,2 55,8 43,4 32,9 33,2 17,7 10,9 11,0 --2,8 2,6 --22,7 29,5 ----178,8 1981-1986 1991-1996 1996-2006 ---286 537 ---18.378 11.359 ---18.664 11.896 1,4 -12,6 9,2
DISTRICTE 5: SARRI - SANT GERVASI

Lactual districte 5 engloba gaireb tot el territori dels antics municipis de Sarri2 i Sant Gervasi i, per tant, formen part del districte les barriades de les Planes i Vallvidrera.3 El districte 5 s fora homogeni pel que fa a les caracterstiques de la poblaci. El seu venat, majoritriament catal i nascut a
2. Lexcepci la constitueix Pedralbes, que histricament formava part del municipi de Sarri i ara pertany al districte 4, juntament amb les Corts. 3. Aquestes dues barriades van decidir incorporar-se a Sarri poc abans que fos annexionat a Barcelona.
Barcelona, s ric i instrut: la renda mitjana del districte s la ms elevada de Barcelona (179%), i el nivell dinstrucci el situa tamb en el primer lloc del rnquing. Evidentment, malgrat que es tracta dun districte homogeni, s possible trobar indrets diferenciats, entre els quals, a tall dexemple, es pot esmentar el Sarri Vell, centre histric del barri i que t com a eix principal el carrer Major de Sarri. Encara avui continua assumint algunes de les funcions de caire tradicional. La poblaci que viu en aquest indret sn sarrianencs de tota la vida; hi ha un predomini de gent gran i les seves rendes estan clarament per sota de la mitjana del districte. Tamb les seves cases sn diferents: ms antigues i desigualment conservades. Tanmateix, aquests espais, sota la pressi especulativa, estan suportant un procs de canvi que els assimila cada cop ms a la resta del districte. A laltre extrem, les Tres Torres, barri que enregistra un indicador de renda superior al doble de la mitjana barcelonina (235). El parc immobiliari del districte de Sarri-Sant Gervasi, construt en bona part a partir dels anys seixanta, reflecteix les caracterstiques del seu venat. Els estatges tenen les superfcies ms mplies de Barcelona (similars a les de la Dreta de lEixample); lelevada qualitat de ledificaci, lamplitud dels carrers, les places i els jardins donen al districte laparena inconfusible de barri benestant. A la part alta de Sarri i de Sant Gervasi hi ha zones que gaudeixen duna segregaci voluntria sols trencada per algun edifici emblemtic. Totes aquestes caracterstiques han convertit el districte en el ms car de Barcelona i sn molts els joves que shan vist obligats a abandonar-lo, encara que aix resulti poc pals a les estadstiques, perqu daltres joves, amb ms poder adquisitiu, els substitueixen, reforant aix la imatge de barri ric i exclusiu. Finalment, com a caracterstica comuna a tot el districte, sha de fer esment de la seva funci escolar i sanitria: en el districte hi ha la majoria descoles privades de Barcelona i, en menor mesura, les clniques i consultes particulars dels metges. Aquestes funcions no deixen de plantejar certs problemes de trnsit, especialment a les hores puntes dentrada i sortida descoles. Per aquest s solament un dels problemes que t avui plantejat el districte, tal com mostren les reivindicacions ms importants que avui porten les associacions de vens.
BARRIADA DISTRICTE Superfcie Poblaci Densitat per hectrea Homes Dones Menors de 15 anys Majors de 65 anys ndex denvelliment Nascuts a Barcelona Nascuts a Andalusia i Extremadura Estrangers Principal nacionalitat destrangers Taxa dactivitat Taxa datur Titulats superiors Nivell professional alt Nivell professional mig Nivell professional baix Nombre de persones a la llar Llars unipersonals Indicador de renda Creixement natural Creixement migratori Creixement total % Creixement total AV Can Caralleu Lmits: Parc del Sentmenat, parc de lOreneta, carretera de les Aiges, Can Caralleu Reivindicacions: 1) Urbanitzaci dels carrers del barri. 2) Cobertura dADSL per al barri. 3) Local per a lassociaci de vens.
SARRI SARRI-SANT GERVASI 1986 1996 2006 439 hectrees 35.996 32.292 35.884 82,0 73,6 81,7 % % % 46,9 46,2 46,1 53,1 53,8 53,9 17,8 13,3 17,1 13,2 19,4 19,7 74,1 145,5 114,8 64,6 66,6 62,6 3,4 2,9 2,1 --6,1 15,6 --Alemanya Frana 56,3 63,8 70,0 13,6 13,9 7,8 17,3 22,6 25,1 38,9 57,3 57,2 42,6 32,0 32,3 18,5 10,8 10,5 --2,9 2,8 --21,3 27,1 ----182,1 1981-1986 1991-1996 1996-2006 --152 161 ---3.989 3.431 ---3.837 3.592 4,8 -10,6 11,2 AV Sarri Lmits: Avinguda de Sarri, Sant Joan Bosco, Vergs, Angl, Collserola, Montevideo, Bosch Gimpera, Manuel Girona Reivindicacions: 1) Retorn del monestir de Pedralbes a Sarri. 2) Ampliar la zona per a vianants i limitar el pas dels vehicles privats pel carrer Major. 3) Recuperaci del bosc natural de la Riera de les Monges. AV Tres Torres Lmits: Mitre, Escoles Pies, passeig de la Bonanova, Amargs, Joan Bosco, Angl Reivindicacions: 1) Ms vigilncia: hi ha inseguretat.
AV Font del Mont Lmits: Carretera de les Aiges, escales, torrent i cam de la Font del Mont Reivindicacions: 1) Millorar laccs al barri (amb la millora de la urbanitzaci dels carrers i creant un bus de barri) 2) Construcci dun casal de barri. 3) Ms recolzament a les activitats culturals.
LES TRES TORRES SARRI SARRI-SANT GERVASI 1986 1996 2006 40 hectrees 5.991 5.292 5.871 149,8 132,3 146,8 % % % 48,4 48,0 47,6 51,6 52,0 52,4 19,7 14,6 18,7 8,6 13,9 17,8 43,9 95,2 95,5 66,1 67,2 64,7 2,5 2,2 2,0 --7,5 14,2 --Itlia Frana 49,6 59,8 71,7 10,4 11,9 6,5 20,8 28,7 27,5 53,5 66,1 63,1 34,9 26,4 27,3 11,7 7,4 9,6 --3,3 3,0 --13,6 20,1 ----235,5 1981-1986 1991-1996 1996-2006 --114 301 ---1.109 278 ---995 579 ---15,8 10,9
SARRI (resta barriada) SARRI SARRI-SANT GERVASI 1986 1996 2006 399 hectrees 30.005 27.000 30.013 75,2 67,7 75,2 % % % 46,6 45,9 45,8 53,4 54,1 54,2 17,4 13,1 16,8 14,1 20,5 20,0 80,9 156,5 119,0 64,3 66,5 62,2 3,6 3,0 2,1 --5,8 15,8 --Alemanya Frana 57,7 64,7 69,7 14,2 14,3 8,1 16,7 21,4 24,6 36,2 55,5 55,9 44,0 33,1 33,4 19,8 11,4 10,7 --2,9 2,7 --21,3 28,4 ----182,1 1981-1986 1991-1996 1996-2006 --38 161 ---2.880 2.852 ---2.842 3.013 ---9,5 11,2
BARRIADA DISTRICTE Superfcie Poblaci Densitat per hectrea Homes Dones Menors de 15 anys Majors de 65 anys ndex denvelliment Nascuts a Barcelona Nascuts a Andalusia i Extremadura Estrangers Principal nacionalitat destrangers Taxa dactivitat Taxa datur Titulats superiors Nivell professional alt Nivell professional mig Nivell professional baix Nombre de persones a la llar Llars unipersonals Indicador de renda Creixement natural Creixement migratori Creixement total % Creixement total AV Amics del barri de Laforja Lmits: Tot el barri de Sant Gervasi Reivindicacions: 1) Conservaci del parc-jard de la finca Can Ferrer (Alfons XII, 46) i la rehabilitaci del seu edifici. 2) Neteja de carrers, places, contenidors i parets. 3) Anullaci dels sorolls provocats per les carretilles dels supermercats, les motos, els crits dels incvics... AV El Putxet Lmits: General Mitre, Repblica Argentina, ronda de Dalt i avinguda del Tibidabo Reivindicacions: 1) Millora de la urbanitzaci dels carrers del barri. 2) Adquisici per part de lAjuntament de la clnica Sant Josep per construir un centre de serveis datenci social. 3) Casal, centre de dia i habitatges amb serveis per a la gent gran i persones amb discapacitat.
SANT GERVASI SARRI-SANT GERVASI 1986 1996 2006 519 hectrees 113.900 94.653 101.863 219,5 182,4 196,3 % % % 46,0 45,2 45,1 54,0 54,8 54,9 16,3 12,3 14,5 15,3 21,5 21,2 94,0 174,8 146,8 64,3 66,3 61,8 3,5 3,1 2,3 --6,0 15,7 --Alemanya Itlia 57,2 66,5 71,9 14,2 14,4 8,2 17,7 22,4 25,4 39,4 56,2 55,7 43,7 33,2 33,4 16,9 10,6 10,9 --2,8 2,6 --23,6 30,5 ----176,2 1981-1986 1991-1996 1996-2006 ---474 -16 ---14.624 7.226 ---15.098 7.210 -0,7 -13,8 7,6 AV Ronda General Mitre Lmits: Ronda General Mitre i voltants Reivindicacions: 1) Remodelaci inmediata de la ronda del Mig que ha dincloure la reducci del trnsit, ampliaci de voreres, regulaci semafrica i ampliaci del transport pblic en superfcie (busos). 2) Recuperaci de la casa Tosquella com a equipament pblic. 3) Pla de mobilitat dels barris del Farr, Putxet i Sant Gervasi de Cassoles.
BARRIADA DISTRICTE
SANT GERVASI SARRI-SANT GERVASI
AV Sant Gervasi de Cassoles Lmits: Via Augusta, Diagonal, Francesc Maci, Mandri Reivindicacions: 1) Construcci duna zona verda en el carrer Lluans. 2) Oposici al centre de reinserci de menors al carrer Cster. 3) Oposici al tancament de la terrassa del bar Etile.
AV Sant Gervasi Sud Lmits: Via Augusta, travessera de Grcia, Muntaner, Mari Cub Reivindicacions: 1) Ms seguretat. 2) Equipaments.
BARRIADA DISTRICTE Superfcie Poblaci Densitat per hectrea Homes Dones Menors de 15 anys Majors de 65 anys ndex denvelliment Nascuts a Barcelona Nascuts a Andalusia i Extremadura Estrangers Principal nacionalitat destrangers Taxa dactivitat Taxa datur Titulats superiors Nivell professional alt Nivell professional mig Nivell professional baix Nombre de persones a la llar Llars unipersonals Indicador de renda Creixement natural Creixement migratori Creixement total % Creixement total AV Can Rectoret Lmits: Mas Guimbau, Mas Saur, Vallvidrera Reivindicacions: 1) Enllumenat pblic, neteja i tancat de parcelles, tant les privades com les pbliques. 2) Asfaltat de tots els carrers. AV Mas Guimbau-Can Castellv Lmits: Barri de Vallvidrera Reivindicacions: 1) Desacord amb les afectacions del nou Pla Parcial.
VALLVIDRERA SARRI-SANT GERVASI 1986 1996 2006 1.045 hectrees 1.982 2.628 3.722 1,9 2,5 3,6 % % % 47,9 46,8 47,4 52,1 53,2 52,6 19,1 17,2 18,8 14,4 15,5 13,9 75,2 90,1 74,2 60,5 65,7 62,8 11,0 6,9 4,5 --6,3 15,9 --Itlia Alemanya 59,9 68,4 71,9 20,8 16,6 7,6 9,8 14,8 18,8 21,2 45,0 47,3 37,8 34,3 34,1 41,0 20,7 18,6 --3,1 2,9 --18,8 24,8 ----163,2 1981-1986 1991-1996 1996-2006 --36 91 --235 1.003 --271 1.094 -14,6 11,5 41,6 AV Mont dOrs de Vallvidrera Lmits: Peu del funicular, baixador de Vallvidrera, carretera de lArrabassada Reivindicacions: 1) Obertura tot lany de la caserna dels bombers i incrementar la vigilncia policial els caps de setmana. 2) Transport nocturn ininterromput com es fa a tota la ciutat. 3) Millorar la mobilitat dels vianants adequant les voreres i adaptant-les per als discapacitats. Asfaltat del carrers que no ho estan.
Grcia
Districte Districte 1: Ciutat 6: Grcia Vella 97
GRCIA 1996 2006 420 hectrees 133.605 115.753 121.245 318,1 275,6 288,7 % % % 46,1 45,2 45,6 53,9 54,8 54,4 16,4 11,0 10,9 18,1 23,2 21,6 109,9 210,9 197,6 79,0 82,3 61,8 63,8 56,2 6,2 5,5 4,2 --4,0 17,7 --Alemanya Frana 61,44 67,7 74,3 18,8 18,2 10,3 7,1 10,7 16,9 17,5 38,1 36,7 49,7 44,1 44,9 32,8 17,8 18,4 --2,5 2,3 --26,7 33,7 ----105,0 1981-1986 1991-1996 1996-2006 ---2.434 -3.816 ---10.421 9.308 ---12.855 5.492 -5,5 -10,0 4,7 1986
DISTRICTE 6: GRCIA
El districte de Grcia no es correspon exactament amb els lmits territorials que tenia el vell municipi daquest nom. Duna banda, se nha dexcloure la part que va des del carrer Provena fins al carrer Crsega, que en ser ocupat per la trama de lEixample es va anar desvinculant de lantic municipi i, daltra banda, shi ha dafegir un espai que abans pertanyia al municipi de Sant Gens-Horta. Avui el districte sis queda conformat per dues barriades, Grcia i Vallcarca, a les quals cal afegir el Camp den Grassot, tot i tenir una trama prpia de lEixample i ser un barri fora diferenciat. Aix no
obstant, en el seu conjunt, el districte de Grcia s una rea bastant homognia: la majoria dels seus residents sn catalans i ms de la meitat han nascut a Barcelona; entre els estrangers que hi resideixen, predominen els europeus (italians o francesos); el 17% de la poblaci t estudis superiors i gaireb el 50% dels ocupats t un nivell socioprofessional mig. La morfologia dels barris i barriades ja no s tan homognia: La Vila de Grcia t una formaci urbana peculiar. Les places del barri sn el testimoni duna manera de fer ciutat en la qual els propietaris del sl urbanitzaven les seves parcelles situant una plaa al mig i obrint els carrers al seu entorn. Aix, es va anar creant un mosaic de places que malgrat ser petites possibiliten la vida de relaci tan tpica de la Vila de Grcia. Comeros petits i nombrosos ms uns quants mercats i la festa major, acaben de donar a Grcia aquella imatge que, unida a la seva posici cntrica, lhan fet una zona apreciada. Tamb, dissortadament, per a lespeculaci. El Camp den Grassot s un indret de lexmunicipi de Grcia que fou urbanitzat pels germans Grassot a principis del segle XIX, tot seguint la trama de lEixample. La morfologia de la zona no s gens semblant a la de la resta de la barriada. Els barris que componen Vallcarca sn de creaci ms recent. Tot i que compten amb un petit nucli histric, el gruix del seu parc dhabitatges es va construir a partir dels anys seixanta. La situaci de Grcia al bell mig de la ciutat va comportar la construcci duna srie de vies rpides: es va poder impedir la construcci de la via O i la lluita contra el pas elevat est permetent recuperar el que fou un espai de joc i relaci entre Vallcarca i Grcia: els Josepets. Tanmateix, salvar certs equipaments emblemtics no s suficient quan els problemes ms peremptoris romanen sense resoldre i Grcia est sofrint un procs de reforma accelerat que de moment es manifesta en la morfologia dels seus edificis, per que pot fer canviar tamb la seva estructura social en molt poc temps. Lhabitatge s cada cop ms car i prcticament no hi ha ni habitatge social ni de lloguers accessibles.
BARRIADA DISTRICTE 1986 Superfcie Poblaci Densitat per hectrea Homes Dones Menors de 15 anys Majors de 65 anys ndex denvelliment Nascuts a Barcelona Nascuts a Andalusia i Extremadura Estrangers Principal nacionalitat destrangers Taxa dactivitat Taxa datur Titulats superiors Nivell professional alt Nivell professional mig Nivell professional baix Nombre de persones a la llar Llars unipersonals Indicador de renda Creixement natural Creixement migratori Creixement total % Creixement total AV Travessera de Dalt Lmits: Travessera de Dalt i el seu entorn Reivindicacions: 1) Que la Travessera de Dalt no sigui una autopista: reducci del trnsit i menys contaminaci acstica i atmosfrica. 82.339 478,7 % 46,0 54,0 15,1 20,3 134,0 62,9 5,6 ----62,0 18,9 7,0 16,6 50,2 33,2 ------1981-1986 -------6,5
GRCIA GRCIA 1996 172 hectrees 64.652 375,9 % 44,7 55,3 10,4 25,5 245,2 65,0 5,1 3,9 Alemanya 68,8 18,8 10,5 37,8 44,6 17,6 2,4 29,5 1991-1996 -1.842 -15.845 -17.687 -21,5
2006 67.504 392,5 % 45,2 54,8 10,3 22,3 217,7 56,5 3,7 18,4 Itlia 75,0 10,2 17,6 36,9 45,4 17,6 2,3 35,6 102,3 1996-2006 -2.829 5.681 2.852 4,4 AV Camp den Grassot Lmits: Rossell, Travessera de Grcia, Bailen, Siclia Reivindicacions: 1) Local per a lAV 2) Ms recolzament a les festes tradicionals 3) Urbanitzaci dels carrers.
AV Vila de Grcia Lmits: Travessera de Dalt, Sardenya, Rossell, Crsega, Via Augusta Reivindicacions: 1) Habitatge social. 2) Pla dusos que no converteixi Grcia en un barri de moda i zona doci nocturn que expulsi els vens. 3) Equipaments: escola bressol i casal de joves.
BARRIADA DISTRICTE Superfcie Poblaci Densitat per hectrea Homes Dones Menors de 15 anys Majors de 65 anys ndex denvelliment Nascuts a Barcelona Nascuts a Andalusia i Extremadura Estrangers Principal nacionalitat destrangers Taxa dactivitat Taxa datur Titulats superiors Nivell professional alt Nivell professional mig Nivell professional baix Nombre de persones a la llar Llars unipersonals Indicador de renda Creixement natural Creixement migratori Creixement total % Creixement total AV Coll-Vallcarca Lmits: Mare de Du del Coll, Santuari, Farigola, parc Gell Reivindicacions: 1) Construcci dequipaments a la ronda del Mig. 2) Eliminar els pas subterrani entre el carrer Verdi i Travessera de Grcia. 3) Carril bus a la ronda del Mig, malgrat les obres, ja! AV Grcia Nord-Vallcarca Lmits: Repblica Argentina, pont de Vallcarca, Sant Camil, Verdi, Travessera de Dalt, Lesseps Reivindicacions: 1) Que saccelerin les obres del projecte urbanstic de lavinguda Vallcarca, urgent per al futur del barri. 2) Tancament del malament anomenat Ateneu de Vallcarca, en ser un negoci que causa molsties al venat. 3) Local social per a lassociaci de vens. 1986
COLL-VALLCARCA GRCIA 1996 2006 216 hectrees 35.015 30.928 32.558 162,1 143,2 150,7 % % % 48,0 47,2 46,6 52,0 52,8 53,4 19,0 12,2 11,9 12,0 18,1 19,6 63,2 148,4 165,1 59,2 60,8 55,3 7,7 7,0 6,1 --4,2 16,5 --Alemanya Itlia 60,3 65,2 72,4 18,2 17,5 9,8 7,6 11,6 14,9 19,8 39,7 36,9 47,5 42,0 43,7 32,7 18,3 19,4 --2,7 2,5 --21,5 30,0 ----109,4 1981-1986 1991-1996 1996-2006 ---142 -274 ---3.360 1.904 ---3.502 1.630 2,0 -10,7 5,3 AV Passatge dIsabel Lmits: Passatge Isabel i el seu entorn Reivindicacions: 1) Urbanitzaci del passatge. 2) Oposici a la requalificaci de lantiga Quirn per a pisos de luxe.
EL CAMP DEN GRASSOT* SAGRADA FAMLIA GRCIA 1986 1996 2006 32 hectrees 16.251 20.173 21.183 507,8 630,4 662,0 % % % 44,9 44,6 45,7 55,1 55,4 54,3 16,4 11,4 11,5 19,0 22,8 22,1 115,9 200,0 192,1 61,6 64,2 56,5 5,7 5,1 3,9 --4,0 17,2 --Per Equador 64,3 68,0 75,3 17,2 17,0 11,1 6,6 9,9 16,4 16,7 36,4 36,0 51,9 46,5 45,8 31,4 17,1 18,2 --2,5 2,3 --26,3 33,0 ----106,7 1981-1986 1991-1996 1996-2006 ---450 -713 --1.525 1.723 --1.075 1.010 3,5 5,6 5,0
* El barri de Camp den Grassot formava part de la barriada de la Sagrada Famlia (mapa de la FAVB, 1980). Ara apareix aqu perqu lAjuntament el va incloure en el districte de Grcia.
Horta - Guinard
Districte Districte 7: Horta-Guinard 1: Ciutat Vella 105
HORTA-GUINARD 1996 2006 1194 hectrees 192.022 169.832 169.774 160,8 142,2 142,2 % % % 48,2 47,5 47,2 51,8 52,5 52,8 19,8 11,5 11,6 11,4 18,3 21,9 57,8 159,1 189,3 --78,9 80,9 53,8 56,3 52,5 16,1 14,5 11,1 --2,6 14,0 --Per Equador 59,23 64,7 71,5 22,5 21,4 10,8 3,1 5,2 8,5 10,0 25,0 22,9 39,1 44,3 46,7 50,9 30,7 30,4 --2,8 2,5 --18,3 26,9 ----85,9 1981-1986 1991-1996 1996-2006 ---782 -2.819 ---13.943 2.761 ---14.725 -58 -4,6 -8,0 0,0 1986
DISTRICTE 7: HORTA - GUINARD

Horta-Guinard s un districte molt gran i fora divers: entre els seus barris nhi ha de classe mitjana; daltres sn clarament obrers, i no en falten alguns que, com la Font den Fargues, tenen indrets amb habitatges i vens de classe benestant. Les raons de les diferncies sexpliquen, en part, per la histria de cada zona. El creixement del districte dHorta es va produir essencialment en la dcada dels anys seixanta. Per ja anteriorment shavien anat conformant alguns barris que, com el Carmel, aixoplugaven els recent arribats a la ciutat. Procedents majoritriament dAndalusia,
els vens del Carmel es van autoconstruir els habitatges4 al llarg duns carrers empinats i irregulars. El Guinard i la Vall dHebron sn, geogrficament, els dos barris extrems del districte: el primer a la part alta, ocupant ja un tros de Collserola; el segon, a la part baixa, llindant amb la Sagrada Famlia. El Guinard, situat entre lEixample i el barri dHorta, t unes caracterstiques morfolgiques i socioeconmiques que responen a aquesta ubicaci: un 48% de professionals de nivell mig, un 28% de nivell alt i un 23% de gent obrera, amb uns gradients molt propers a la mitjana de Barcelona. La Vall dHebron s una barriada que agrupa quatre barris bastant diferents: el ms popular, que s la Teixonera (42,1% dobrers i 13,6% de professionals superiors), s tamb el menys estructurat des del punt de vista urbanstic. Montbau i Sant Gens tenen densitats escasses, resultat dedificacions baixes i bastants espais verds. Esment a banda requereix el Parc de la Vall dHebron. Igual que els anteriors, t densitats baixes, per aquestes sn degudes al fet daixoplugar equipaments i serveis. En aquest barri es va construir, per als Jocs Olmpics, una de les viles i aix explica que en el perode 1991-1996 fos un dels pocs indrets de Barcelona que no perds poblaci. Tamb explica que hi resideixin ms professionals i tcnics que al conjunt del districte i que lindicador de renda sigui relativament elevat. Finalment, Horta: s el barri ms gran de tot el districte (230 ha). Hi viuen 28.000 vens. De ser una zona obrera i popular ha passat a tenir un clar predomini dels nivells professionals mitjans (45,5%), tot i que encara mant un percentatge relativament baix de titulats superiors (7,6%). I els canvis sols han comenat. A Horta hi ha fora espais atractius per a operacions especulatives. Com a exemples, el barri de la Clota i el de la Font del Gos, pendents encara duna planificaci que concreti el seu futur urbanstic. Un problema important, reiteradament denunciat pels vens, el constitueix la proliferaci dequipaments de caire general en el districte: les immenses cotxeres per a TMB aixecades en plena serralada de Collserola, amb un fort impacte visual; un tanatori privat i
4. La precarietat de recursos amb qu comptaven va ser la causa de laparici, en el Carmel, de zones de barraques. De fet, va ser un dels nuclis de barraquisme que va romandre fins ms tard, ja ben entrats els anys vuitanta.
tres residncies per a gent gran, privades i cares. Alhora, manquen equipaments destinats als vens. A ms, el districte ha quedat tallat per nombrosos punts quan shan fet els cinturons. La vialitat ha suposat el trinxament del barri, que sha convertit en una de les zones dentrada i sortida de la ciutat: fou objecte dexpropiacions per fer el tnel de la Rovira; ha hagut de reivindicar lenderrocament del cintur al seu pas pel Guinard i est encara pendent lenlla entre el segon cintur i la Meridiana, tallant el Guinard. Tamb resta pendent amenaadorament el nou tnel dHorta, que sens dubte tindr un impacte important a Collserola i als barris del seu entorn. I tot aix en un districte amb una complicadssima connectivitat interna: els vens de Montbau i els de bona part del Carmel sn els nics de tot Barcelona que no poden arribar a la seu del districte caminant.
BARRIADA DISTRICTE Superfcie Poblaci Densitat per hectrea Homes Dones Menors de 15 anys Majors de 65 anys ndex denvelliment Nascuts a Barcelona Nascuts a Andalusia i Extremadura Estrangers Principal nacionalitat destrangers Taxa dactivitat Taxa datur Titulats superiors Nivell professional alt Nivell professional mig Nivell professional baix Nombre de persones a la llar Llars unipersonals Indicador de renda Creixement natural Creixement migratori Creixement total % Creixement total AV Barri dHorta Lmits: Forat del Vent, avinguda de lEstatut, Peris Mencheta, Joana dArc, Montral, Petrarca Reivindicacions: 1) Suprimir el tnel dHorta i tots els vials relacionats amb ell del PGM, qualificant el sl reservat per a aquesta obra segons li correspon per la seva ubicaci a Collserola. 2) Completar la dotaci dequipaments dHorta, tant sanitaris com cvics, etc. 3) Solucionar la vialitat dHorta, renovant i transformant els suports vials, tenint en compte tots els factors que hi intervenen i donant prioritat a vianants i bicicletes. AV Font den Fargues Lmits: Passeig Maragall, parc del Guinard, Llobregs, Millar Reivindicacions: 1) Expropiaci de la masia de Can Fargas i realitzaci del projecte municipal defensat pel barri. 2) Soluci justa per als afectats del parc dels Tres Turons. 3) Pacificaci del trnsit: zona 30 al barri.
HORTA HORTA-GUINARD 1986 1996 2006 278 hectrees 30.806 28.272 31.536 110,8 101,7 113,4 % % % 48,4 47,9 47,3 51,6 52,1 52,7 19,7 11,9 11,4 11,9 17,5 22,0 60,1 147,7 192,8 45,5 60,3 56,0 11,8 12,2 11,7 --2,0 10,1 --Marroc Equador 48,3 64,1 70,2 22,2 20,5 11,0 2,0 5,4 7,6 9,2 25,5 19,0 37,5 45,4 45,5 53,6 29,8 35,5 --2,9 2,5 --21,3 24,5 ----80,6 1981-1986 1991-1996 1996-2006 ---171 161 ---2.192 3.103 ---2.363 3.264 -3,1 -7,7 11,5 AV la Clota Lmits: Avinguda de lEstatut, Lisboa, Vidal i Barraquer Reivindicacions: 1) Millora urbana del barri, amb una nova planificaci de conservaci i reordenaci. 2) Millorar els mecanismes de participaci.
LA FONT DEN FARGUES HORTA HORTA-GUINARD 1986 1996 2006 48 hectrees 2.773 2.813 3.551 57,8 58,6 74,0 % % % 47,6 46,1 46,4 52,4 53,9 53,6 18,3 11,6 10,4 15,1 20,5 24,0 82,6 176,7 231,8 58,4 59,6 57,8 11,9 11,4 9,0 --2,5 9,8 --Per Bolvia 60,2 64,2 74,5 22,7 18,3 8,5 2,7 5,9 8,1 8,4 27,4 25,1 40,2 48,1 49,6 51,4 24,5 25,3 --2,8 2,5 --19,1 24,2 ----93,7 1981-1986 1991-1996 1996-2006 ---39 -88 ---38 826 ---77 738 ---2,7 26,2
HORTA (resta barriada) HORTA HORTA-GUINARD 1986 1996 2006 230 hectrees 28.033 25.459 27.985 121,9 110,7 121,7 % % % 48,5 48,1 47,4 51,5 51,9 52,6 19,9 11,9 11,6 11,5 17,2 21,8 58,1 144,5 188,4 44,2 60,4 55,7 11,8 12,3 12,1 --1,9 10,1 --Marroc Equador 45,9 63,8 69,4 22,1 20,7 10,4 2,0 5,4 7,6 9,4 24,8 22,7 37,3 43,1 45,5 53,3 32,0 31,9 --2,9 2,5 --15,6 24,5 ----87,6 1981-1986 1991-1996 1996-2006 ---132 -642 ---2.154 3.169 ---2.286 2.526 ---7,4 9,9
BARRIADA DISTRICTE Superfcie Poblaci Densitat per hectrea Homes Dones Menors de 15 anys Majors de 65 anys ndex denvelliment Nascuts a Barcelona Nascuts a Andalusia i Extremadura Estrangers Principal nacionalitat destrangers Taxa dactivitat Taxa datur Titulats superiors Nivell professional alt Nivell professional mig Nivell professional baix Nombre de persones a la llar Llars unipersonals Indicador de renda Creixement natural Creixement migratori Creixement total % Creixement total AV Can Papanaps-Vallhonesta Lmits: Parc del Laberint, antic Hospital Psiquitric, centre estudiantil gora, Torrent Can Notari Reivindicacions: 1) Requalificaci urbanstica: al PGM del 1976 la nostra urbanitzaci es va requalificar a zona de canvi ds a equipaments, ja que es tenia lobjectiu de expropiar-la per fer una escola privada de monges. Han pasat 31 anys i continua la situacio dinseguretat jurdica per als interessats. 2) Asfaltar els carrers del barri. 3) Crear places daparcaments per a discapacitats.
LA VALL DHEBRON HORTA-GUINARD 1986 1996 2006 579 32.759 29.449 29.871 56,6 50,9 51,6 % % % 48,2 47,8 47,7 51,8 52,2 52,3 18,9 10,8 12,0 7,7 18,2 23,2 40,8 168,1 194,2 49,6 51,5 48,1 17,7 14,8 12,5 --1,7 15,4 --Argentina Argentina 59,1 65,0 72,1 22,5 21,3 10,6 2,2 4,5 7,8 7,4 21,5 20,5 35,9 44,1 45,7 56,8 34,3 33,8 --2,9 2,5 --17,2 25,7 ----83,0 1981-1986 1991-1996 1996-2006 ---263 -2.483 ---2.066 2.905 ---2.329 422 -7,4 -7,3 1,4 AV Montbau Lmits: Arquitectura, Harmonia, Vayreda, II Cintur, Cermica Reivindicacions: 1) Tancar la narcosala de la Vall dHebron, sense causar ms malestar del que ja hi ha a lactualitat i que es torni a obrir, si es creu convenient, quan hi hagi un pla de narcosales a nivell de ciutat. 2) Arranjar tot el paviment. 3) Cobrir la Ronda. Des que es va posar en marxa la Ronda de Dalt els vens hem perdut qualitat de vida. En lactualitat, s lnic tram de tot Barcelona que no est cobert. AV Parc de la Vall dHebron Lmits: Granja Vella, Vidal i Barraquer, Can Travi, avinguda de lEstatut, avinguda Can Marcet, passeig de la Vall dHebron, rondes Reivindicacions: 1) Eliminaci de les barreres arquitectniques per a les persones amb disminucions fsiques i dels grans inconvenients actuals per creuar simplement la Ronda per agafar lautobs. 2) Cobriment de la Ronda de Dalt fins a la plaa Karl Marx. 3) Reforar lactuaci de Parcs i Jardins respecte a latenci als arbres de gran alada.
BARRIADA DISTRICTE
LA VALL DHEBRON HORTA-GUINARD
AV Sant Gens dels Agudells Lmits: Passeig de la Vall dHebron, carretera de lArrabassada, Harmonia, muntanya Reivindicacions: 1) Centre de dia per a la gent gran i local per a lAV. 2) Urbanitzaci de la plaa Mellido amb el carrer Nam. 3) Urbanitzaci avinguda Jord.
AV Urbanitzaci VallhonestaFont del Gos Lmits: Serra de Collserola Reivindicacions: 1) Els nostres habitatges, que sn legals des del 1940, han quedat afectats en aprovar-se els nous lmits de la serra de Collserola. Anullar aquesta afectaci.
MONTBAU LA VALL DHEBRON HORTA-GUINARD 1986 1996 2006 147 hectrees 7.009 5.360 5.213 47,7 36,5 35,5 % % % 46,4 45,2 45,0 53,6 54,8 55,0 9,7 5,9 11,4 20,6 32,2 36,6 212,7 545,8 322,6 53,0 52,1 50,8 10,8 9,1 8,2 --13,7 --Argentina Argentina 56,1 65,8 72,8 21,5 19,3 9,4 2,6 5,0 9,7 9,0 24,3 26,2 44,6 49,0 49,4 46,4 26,6 24,4 --2,9 2,4 --20,6 31,2 ----87,1 1981-1986 1991-1996 1996-2006 ---394 -732 ---459 585 ---853 -147 ---13,7 -2,7
SANT GENS LA VALL DHEBRON HORTA-GUINARD 1986 1996 2006 176 hectrees 8.747 7.384 7.225 49,7 42,0 41,1 % % % 47,7 47,6 46,8 52,3 52,4 53,2 19,0 10,7 11,3 9,9 17,5 26,4 52,1 163,6 233,2 51,1 51,7 47,4 15,7 12,6 12,2 --14,6 --Per Equador 61,2 64,7 71,3 22,3 21,4 11,3 3,1 5,0 7,4 8,1 23,2 20,4 37,0 42,8 46,1 55,0 34,0 33,5 --2,8 2,5 --16,0 24,8 ----82,3 1981-1986 1991-1996 1996-2006 --12 -1.898 ---1.019 1.739 ---1.007 -159 ---12,0 -2,2
LA TEIXONERA LA VALL DHEBRON HORTA-GUINARD 1986 1996 2006 66 hectrees 11.850 11.040 11.593 179,5 167,3 175,7 % % % 49,2 48,8 49,2 50,8 51,2 50,8 22,3 11,8 11,9 8,7 15,2 18,5 38,9 128,8 154,8 46,7 49,8 46,7 25,8 22,7 16,9 --2,4 16,5 Repblica --Equador Dominicana 58,0 63,3 71,9 25,9 24,0 11,5 0,7 2,1 4,9 4,0 13,8 13,6 25,5 42,1 44,3 70,5 44,1 42,1 --2,9 2,6 --16,4 24,9 ----75,4 1981-1986 1991-1996 1996-2006 --33 -71 ---1.021 624 ---988 553 ---8,2 5,0
PARC DE LA VALL DHEBRON LA VALL DHEBRON HORTA-GUINARD 1986 1996 2006 189 hectrees 5.153 5.665 5.840 27,3 30,0 30,9 % % % 48,9 48,8 48,2 51,1 51,2 51,8 23,5 13,8 13,4 8,2 11,8 16,8 34,7 85,5 125,6 49,2 54,2 49,2 11,5 7,8 7,7 --4,0 15,5 --Argentina Argentina 63,1 68,2 72,8 17,2 17,7 8,7 3,6 7,9 12,2 10,7 31,2 30,1 42,8 45,7 45,7 46,5 23,1 24,2 --2,9 2,7 --17,2 23,3 ----95,4 1981-1986 1991-1996 1996-2006 --86 218 --433 -43 --519 175 --10,1 3,1
BARRIADA DISTRICTE Superfcie Poblaci Densitat per hectrea Homes Dones Menors de 15 anys Majors de 65 anys ndex denvelliment Nascuts a Barcelona Nascuts a Andalusia i Extremadura Estrangers Principal nacionalitat destrangers Taxa dactivitat Taxa datur Titulats superiors Nivell professional alt Nivell professional mig Nivell professional baix Nombre de persones a la llar Llars unipersonals Indicador de renda Creixement natural Creixement migratori Creixement total % Creixement total AV Baix Guinard Lmits: Indstria, Camlies, Verge de Montserrat, Sardenya, Cartagena (Ronda Guinard) Reivindicacions: 1) Demolici del cintur elevat. 2) Escola bressol. 3) Un centre de dia.
EL GUINARD HORTA-GUINARD 1986 1996 2006 209 hectrees 77.524 67.757 68.849 370,9 324,2 329,4 % % % 47,5 46,4 46,4 52,5 53,6 53,6 18,0 11,3 11,3 13,1 20,6 22,5 72,6 182,3 199,5 57,3 59,5 54,3 10,3 9,3 7,0 --3,1 15,7 --Per Equador 60,1 66,3 73,2 19,9 19,9 10,7 4,8 7,2 11,0 13,8 30,5 28,0 47,2 46,2 48,3 39,0 23,2 23,7 --2,6 2,4 --21,4 29,6 ----92,6 1981-1986 1991-1996 1996-2006 ---465 -1.358 ---6.010 2.450 ---6.475 1.092 -4,6 -8,7 1,6 AV Can Bar Lmits: Camlies, Pasteur, carretera del Carmel, Francesc Alegre Reivindicacions: 1) Projectar i definir totalment el projecte del Parc del Tres Turons, sense haver dexpropiar cap habitatge. Defensem un parc mixt. 2) Realitzar els diferents PERIS al barri per desafectar habitatges que porten molts anys amb una qualificaci ja obsoleta. 3) Aplicar el Pla dEquipaments dHorta-Guinard al barri de Can Bar en aquest mandat (hotel dentitats, centre de dia, llar dinfants, aparcament municipal, etc.). AV Joan Maragall del Guinard Lmits: Cartagena, Pare Claret, Verge de Montserrat, Amlcar, passeig Maragall Reivindicacions: 1) Participaci real dels vens en la presa de decisions. 2) Escales mecniques: estudi de la situaci ptima. 3) Lnia 9 del metro.
BARRIADA DISTRICTE Superfcie Poblaci Densitat per hectrea Homes Dones Menors de 15 anys Majors de 65 anys ndex denvelliment Nascuts a Barcelona Nascuts a Andalusia i Extremadura Estrangers Principal nacionalitat destrangers Taxa dactivitat Taxa datur Titulats superiors Nivell professional alt Nivell professional mig Nivell professional baix Nombre de persones a la llar Llars unipersonals Indicador de renda Creixement natural Creixement migratori Creixement total % Creixement total AV El Carmel Lmits: Can Bar, Tajo, Santuaris Reivindicacions: 1) Soterrament de la rambla del Carmel. 2) Centre de dia. 3) Regulaci de la velocitat als carrers Caldern de la Barca i Sigenza (sn molt estrets, sense semfors i amb molta pendent: els vehicles van a excessiva velocitat i ja hi ha hagut algun accident).
EL CARMEL HORTA-GUINARD 1986 1996 2006 129 hectrees 50.933 44.354 39.518 394,8 343,8 306,3 % % % 49,4 48,5 48,2 50,6 51,5 51,8 23,1 12,1 12,0 8,7 15,1 20,0 37,6 124,8 166,3 56,3 53,0 50,1 26,6 21,6 16,9 --2,0 13,0 --Marroc Equador 65,3 62,8 69,6 26,2 24,4 11,5 1,9 2,6 5,1 6,5 17,9 16,1 30,1 41,6 45,2 63,4 40,5 38,7 --2,9 2,5 --15,2 24,5 ----74,5 1981-1986 1991-1996 1996-2006 --117 -74 ---3.675 -4.763 ---3.558 -4.836 -3,1 -7,9 -10,9
Nou Barris
Districte Districte 1: 8: Ciutat Nou Barris Vella 121
NOU BARRIS 1996 2006 800 hectrees 197.228 170.849 165.156 246,2 213,3 206,2 % % % 49,0 48,2 47,9 51,0 51,8 52,1 20,0 11,6 11,7 10,5 18,6 22,6 52,3 160,3 192,7 --78,2 80,1 49,3 52,0 46,6 20,5 18,6 14,2 --2,1 16,8 --Per Equador 56,96 62,3 70,1 27,6 25,1 12,5 1,3 2,6 4,1 6,8 16,7 13,9 31,6 42,4 44,6 61,6 40,9 41,5 --2,8 2,6 --16,5 25,4 ----68,5 1981-1986 1991-1996 1996-2006 ---976 -2.908 ---16.956 -2.785 ---17.932 -5.693 -4,8 -9,5 -3,3 1986
DISTRICTE 8: NOU BARRIS

El districte vuit, Nou Barris, est situat a la part nord de Barcelona. Dins les 800 hectrees que el componen hi viuen 165.000 persones. La majoria de vens va arribar a la ciutat cap als anys cinquanta i seixanta o sn fills dels immigrants daleshores. Aix no obstant, en els darrers deu anys shan installat a Nou Barris moltes persones procedents de lestranger: ja signifiquen el 16,8% dels vens. Alhora, sn molts els qui han anat abandonant el districte, sent lnic districte que ha perdut poblaci entre 1996 i 2006.
Al llarg dels anys cinquanta i seixanta va ser quan Nou Barris i el Tur de la Peira-Vilapiscina, (les barriades daquest districte) van anar-se consolidant com el que sn avui. Llavors es van construir prcticament tots els edificis. Els ltims en aixecar-se van ser els de Canyelles una realitzaci del Patronat Municipal de lHabitatge que va servir per acollir els desplaats daltres indrets.5 Des del principi, els vens van cercar la forma de defensar els seus drets i millorar els seus barris: es van associar. La coordinadora de Nou Barris composta per nou associacions ms Canyelles fou capdavantera en les lluites venals. Era la resposta collectiva a una problemtica inajornable.6
Avui, el districte t resolts molts dels problemes pels quals van lluitar els vens: hi arriba el metro (tot i que solament a la zona central), i Via Jlia s una avinguda que ha dignificat la zona, per citar sols dos exemples. Altres qestions, per, resten sense resoldre. A ms, hi ha altres problemes que sorgeixen de bell nou. Entre aquests: Latur i la precarietat laboral han afectat el districte des de la crisi econmica de 1980. Lany 2001, la xifra era relativament baixa (12,5%) per algun dels seus barris es dispara ratllant o fins i tot superant el 20% (Can Peguera o Vallbona, per exemple). Contrriament, lindicador de renda s el ms baix de la ciutat: equival al 68,7% de la mitjana barcelonina. Una segona qesti s la del preu dels habitatges: des de 1986 no han deixat daugmentar, malgrat la problemtica
5. Els habitatges es donaven a barraquistes, vens dHorta afectats pel tnel de la Rovira, afectats del Casc Antic, etc. 6. Es poden recordar, com a exemples, la campanya contra lOSH; la lluita de laigua a Torre Bar i Vallbona; la defensa descoles i guarderies (Enanitos); el seguiment i la intervenci en el planejament urb (Pla de Trinitat-Torre Bar-Vallbona); la reivindicaci de zones verdes i equipaments (planta asfltica, Renfe-Meridiana); les comandes en matria sanitria (ambulatoris, plnings familars); el segrestament dautobusos per aconseguir comunicar els barris; loposici al trinxament de la zona en base a mplies autopistes urbanes (Via Jlia, el Passeig Valldaura, el II Cintur); les campanyes de desratitzaci i seguretat (accidents amb cables elctrics), etc.
de la zona i la degradaci dels polgons. Actualment, els increments shan aturat, per no shan redut els preus. Un tercer problema es deriva de les qestions anteriors: latur, la precaritzaci laboral i els elevats preus de lhabitatge obliguen els joves a marxar del barri quan surten de la llar dels pares. Lemigraci dels joves t dues conseqncies que cal tenir en compte: duna banda, lenvelliment progressiu i accelerat7 de la poblaci; daltra banda, la debilitaci de la xarxa familiar. Un i altre aspecte tenen implicacions per al benestar social del districte, especialment de cara al futur. Tamb la manca dequipaments i serveis ajustats a les noves necessitats de la gent gran i dels qui han arribat recentment al districte constitueix una prioritat a atendre. Calen escoles, equipaments culturals, llocs de trobada i ms serveis socials. En lordre mediambiental, es reclama la millora del servei de recollida de residus i la preparaci dun pla de mobilitat que augmenti substancialment. Finalment, lligat al punt anterior i depassant les estrictes necessitats de la zona, els vens del districte vuit tamb reivindiquen la defensa de Collserola i, en aquest sentit, demanen el suport de totes les entitats al projecte autogestionat de Can Masdeu i a la reivindicaci de lHospital de Sant Lltzer 30 anys abandonat com a equipament pblic per a Horta i Nou Barris.
7. Nou Barris ha passat de ser el districte ms jove de Barcelona a superar mpliament la mitjana de la ciutat. La dada constitueix un clar testimoni de la fugida dels joves cap a daltres indrets.
BARRIADA DISTRICTE Superfcie Poblaci Densitat per hectrea Homes Dones Menors de 15 anys Majors de 65 anys ndex denvelliment Nascuts a Barcelona Nascuts a Andalusia i Extremadura Estrangers Principal nacionalitat destrangers Taxa dactivitat Taxa datur Titulats superiors Nivell professional alt Nivell professional mig Nivell professional baix Nombre de persones a la llar Llars unipersonals Indicador de renda Creixement natural Creixement migratori Creixement total % Creixement total AV Barri de Porta Lmits: Passeig Valldaura, Meridiana, Fabra i Puig, Pi i Molist, passeig Verdum Reivindicacions: 1) CAP al carrer de la Selva. 2) Escola bressol. 3) Casal de Joves. AV Can Peguera Lmits: Urrutia, Trabau, parc Tur, Cornudella Reivindicacions: 1) Execuci de la segona fase de lequipament La Cosa Nostra. 2) Reconversi de lantiga caserna de la Gurdia Civil en equipament per a la gent gran. 3) Execuci del pla de mobilitat (barri 30), incloent lascensor per a la zona alta del barri.
VILAPISCINA NOU BARRIS 1986 1996 2006 194 hectrees 76.048 67.074 65.468 392,0 345,7 337,5 % % % 48,4 47,6 46,9 51,6 52,4 53,1 17,1 10,7 11,2 12,1 21,6 25,4 70,8 202,9 227,1 50,6 53,4 48,0 14,2 13,3 10,2 --2,4 16,6 --Peru Equador 57,1 62,8 71,1 24,3 22,8 12,3 0,1 0,3 0,5 8,9 20,9 18,7 38,5 45,6 47,8 52,5 33,4 33,5 --2,7 2,5 --18,2 27,1 ----73,3 1981-1986 1991-1996 1996-2006 ---564 -1.971 ---6.086 365 ---6.650 -1.606 -5,6 -9,0 -2,4 AV Tur de la Peira Lmits: Pi i Molist, Fabra i Puig, Riera dHorta, passeig Maragall, Petrarca Reivindicacions: 1) Continuaci del procs de remodelaci dels carrers passeig de la Peira, Sant Iscle, Beret, Cad, Fabra i Puig, etc. i escales automtiques a Vall dOrdesa. 2) Realitzaci del Bloc Q. 3) Remodelaci de la piscina Caldern de la Barca i pista esportiva municipal.
AV Torre Llobeta Lmits: Torre dels Pardals, Amlcar, Fabra i Puig, Felip II, Ramon Alb Reivindicacions: 1) Adequaci mecnica dels ascensors de la parada de metro de Virrei Amat i connexi de les lnies 4 i 5 de metro. 2) Pla de millora integral del barri (especial inters en les humitats al polgon de Vivendes de Torre Llobeta. 3) Urbanitzaci integral del carrers Francesc Bols, Amlcar, Cubelles... (zones enjardinades, carrils bici).
LA TORRE LLOBETA VILAPISCINA NOU BARRIS 1986 1996 2006 8 hectrees 4.403 3.947 4.081 550,4 493,4 510,1 % % % 47,4 47,1 46,5 52,6 52,9 53,5 17,0 10,7 11,8 14,1 22,0 23,0 83,2 205,6 194,8 46,0 55,2 52,0 11,8 11,8 9,0 --2,7 14,6 --Per Equador 58,8 64,5 72,4 22,3 20,1 9,9 1,6 5,4 7,7 11,6 25,3 23,8 42,4 47,1 49,3 46,0 27,6 27,0 --2,6 2,5 --19,1 25,2 ----82,9 1981-1986 1991-1996 1996-2006 ---25 -85 ---369 219 ---394 135 ---9,1 3,4
CAN PEGUERA VILAPISCINA NOU BARRIS 1986 1996 2006 6 hectrees 2.197 2.383 2.019 366,2 397,2 336,5 % % % 48,4 48,2 47,3 51,6 51,8 52,7 14,6 13,1 12,4 18,5 23,1 24,8 126,8 176,3 200,1 61,0 64,8 67,6 10,7 13,3 10,9 --1,9 6,0 --Per Equador 57,6 58,9 63,7 39,0 41,0 23,8 0,7 1,2 2,1 4,0 12,1 8,2 25,9 44,3 42,1 69,6 43,6 49,8 --3,0 2,6 --13,0 25,3 ----53,6 1981-1986 1991-1996 1996-2006 ---57 -210 ---40 -154 ---97 -364 ---3,9 -15,3
PORTA VILAPISCINA NOU BARRIS 1986 1996 2006 69 hectrees 27.981 24.318 23.143 405,5 352,4 335,4 % % % 48,9 48,3 47,2 51,1 51,7 52,8 19,7 10,5 10,7 10,4 18,0 24,7 52,6 171,4 231,6 49,9 52,0 47,1 16,0 15,0 12,2 --2,4 14,1 --Per Equador 56,8 62,7 71,0 25,1 23,2 12,1 1,5 3,0 5,1 7,6 18,4 15,8 34,7 44,4 47,5 57,7 37,1 36,8 --2,8 2,5 --16,5 26,3 ----71,7 1981-1986 1991-1996 1996-2006 ---45 -445 ---2.442 -730 ---2.487 -1.175 ---9,3 -4,8
TUR DE LA PEIRA-VILAPISCINA VILAPISCINA NOU BARRIS 1986 1996 2006 111 hectrees 41.467 36.426 36.225 373,6 328,2 326,4 % % % 48,1 47,1 46,6 51,9 52,9 53,4 15,6 10,6 11,4 12,8 23,9 26,2 82,2 225,5 229,8 51,1 53,4 47,0 13,4 12,3 9,0 --2,3 19,0 --Per Equador 57,2 62,9 71,4 23,3 21,8 12,0 2,4 4,1 6,9 9,7 22,6 20,4 41,1 46,3 48,0 49,2 31,1 31,5 --2,6 2,5 --19,5 27,8 ----74,3 1981-1986 1991-1996 1996-2006 ---437 -1.232 ---3.235 1.031 ---3.672 -201 ---9,2 -0,6
BARRIADA DISTRICTE Superfcie Poblaci Densitat per hectrea Homes Dones Menors de 15 anys Majors de 65 anys ndex denvelliment Nascuts a Barcelona Nascuts a Andalusia i Extremadura Estrangers Principal nacionalitat destrangers Taxa dactivitat Taxa datur Titulats superiors Nivell professional alt Nivell professional mig Nivell professional baix Nombre de persones a la llar Llars unipersonals Indicador de renda Creixement natural Creixement migratori Creixement total % Creixement total AV Ciutat Meridiana Lmits: Collserola, Torrent de la Font den Magues, Vallcivera, avinguda Meridiana Reivindicacions: 1) Casal de joves (actualment no hi ha res per als joves al barri independent daltres entitats). 2) Guarderia (lafluncia de nous vens fa que lactual sigui insuficient). 3) Remodelaci de la plaa del metro. Sl dur per evitar que sutilitzi com a pipi-can, posar marquesina per tenir ombra, bancs, un escenari per a la Festa Major i equipaments dentreteniment ldic (taula de ping-pong i daltres).
NOU BARRIS NOU BARRIS 1986 1996 2006 607 hectrees 121.180 103.776 99.688 199,6 171,0 164,2 % % % 49,4 48,6 48,6 50,6 51,4 51,4 21,8 12,1 12,1 9,5 16,6 20,7 43,6 136,7 171,7 48,2 51,2 45,8 24,4 21,9 16,7 --1,9 16,8 --Per Equador 56,8 62,1 69,5 29,2 26,5 12,7 0,8 1,9 3,2 5,5 14,0 10,8 27,2 40,3 42,5 67,3 45,7 46,8 --2,9 2,9 --15,3 23,5 ----65,8 1981-1986 1991-1996 1996-2006 ---412 -937 ---10.870 -3.151 ---11.282 -4.088 -6,5 -9,8 -3,9 AV Prosperitat Lmits: Via Jlia, passeig Valldaura, Meridiana, Via Favncia Reivindicacions: 1) Concloure les qestions pendents del PAM 20042007 (centre de serveis socials a Pablo Iglesias, parvulari i llar dinfants, urbanitzaci pl. Angel Pestaa, pla de mobilitat, piscina). 2) Guanyar ledifici de Telefnica del carrer Boada per a equipaments. 3) Remodelaci del poliesportiu del carrer Baltasar Gracin. AV Roquetes Lmits: Collserola, Briquets, avinguda Nou Barris, Via Favncia, Artesania Reivindicacions: 1) Culminar la cobertura de la Ronda. 2) rea de nova centralitat (mercat, aparcament i habitatge pblic). 3) Centre de Dia, residncia, casal per a la gent gran i ampliaci del CAP.
AV Guineueta Lmits: Via Favncia, parc de la Guineueta, passeig Verdum, passeig Urrutia, plaa Karl Marx Reivindicacions: 1) Aparcaments als carrers Guineueta i Isard. 2) Casal de la gent gran (lactual est desfasat). 3) Casal de Barri o Centre Cvic.
BARRIADA DISTRICTE
NOU BARRIS NOU BARRIS
AV Torre Bar Lmits: Collserola, Brull, Meridiana, Capanes, Riudecanyes Reivindicacions: 1) Acabar amb la lentitud de les obres de la zona 1. 2) Preocupaci perqu a la zona 3 no es realitzi cap operaci. 3) Sha avanat en la millora de la neteja per insuficientment. Els solars de les cases que senderroquen queden en molt mal estat.
AV Trinitat Nova Lmits: Aiguablava, Via Favncia, Meridiana Reivindicacions: 1) Casal de Barri i Casa de lAigua com a centre formatiu sobre sostenibilitat. 2) Espai multiesportiu a lantic camp de futbol. 3) Continuar els processos de microurbanisme als patis interiors.
AV Vallbona Lmits: Meridiana, Montcada, Arts, Orist Reivindicacions: 1) Granja Ritz com a equipament i inclusi junt amb Rec Comtal com a Patrimoni Histric. 2) Expropiaci del desballestament illegal tancat al 2006 per fer un parc i millores al Rec Comtal (inclusi ruta deducaci mediambiental). 3) Reforestaci de la part alta, manteniment del 50% dels horts urbans a la Ponderosa i continuar larranjament de carrers i places i potenciar ls del punt verd.
AV Verdum Lmits: Via Favncia, Artesania, Via Jlia Reivindicacions: 1) Acabar la remodelaci de les Vivendes del Governador. 2) Acabar la cobertura del cintur de Ronda. 3) Parc infantil i bancs als carrers ms amples del barri.
CIUTAT MERIDIANA NOU BARRIS NOU BARRIS 1986 1996 2006 88 hectrees 8.142 6.645 6.791 92,5 75,5 77,2 % % % 50,4 49,9 50,7 49,6 50,1 49,3 26,8 12,5 13,7 5,9 11,9 15,0 21,9 95,2 109,7 47,5 50,4 36,3 28,0 25,5 16,7 --1,8 30,8 --Per Equador 56,2 63,2 69,7 31,1 27,5 12,5 0,4 1,5 2,4 4,4 10,4 6,9 21,7 36,0 40,9 73,9 53,6 52,2 --3,1 2,9 --12,2 19,5 ----57,4 1981-1986 1991-1996 1996-2006 --74 190 ---1.098 -44 ---1.024 146 ---13,4 2,2
VALLBONA NOU BARRIS NOU BARRIS 1986 1996 2006 104 hectrees 1.029 724 1.228 9,9 7,0 11,8 % % % 46,6 48,6 48,9 53,4 51,4 51,1 20,5 17,3 14,0 20,8 13,8 18,6 101,4 79,8 132,6 43,8 49,4 49,9 31,6 27,1 17,9 --2,5 13,0 --Marroc Marroc 54,0 61,1 67,0 57,4 33,1 19,4 0,0 0,7 2,7 2,6 11,3 4,3 12,3 32,4 41,3 85,1 56,4 54,4 --3,4 2,6 --16,2 29,4 ----53,9 1981-1986 1991-1996 1996-2006 ---57 -47 ---287 551 ---344 504 ---32,2 69,6
EL VERDUM NOU BARRIS NOU BARRIS 1986 1996 2006 32 hectrees 15.161 13.103 12.130 473,8 409,5 379,1 % % % 48,7 48,0 47,8 51,3 52,0 52,2 19,0 11,2 11,3 11,8 19,6 23,4 61,9 175,0 206,5 46,2 49,2 44,1 25,7 22,7 17,2 --2,3 17,3 --Per Equador 55,6 61,7 69,0 30,7 27,4 13,9 0,6 1,7 3,1 4,5 14,2 9,7 22,7 40,8 44,3 72,8 45,0 46,0 --2,7 2,5 --19,2 28,2 ----61,4 1981-1986 1991-1996 1996-2006 ---166 -316 ---1.210 -657 ---1.376 -973 ---9,5 -7,4
LA PROSPERITAT NOU BARRIS NOU BARRIS 1986 1996 2006 59 hectrees 32.301 28.197 26.720 547,5 477,9 452,9 % % % 49,5 48,8 48,4 50,5 51,2 51,6 21,6 11,4 11,3 8,7 15,3 21,9 40,3 134,2 193,4 46,3 49,3 44,7 23,1 21,0 16,9 --1,8 14,9 --Per Equador 56,1 61,1 68,9 26,3 25,1 11,9 0,8 2,1 3,3 4,8 13,8 11,8 27,0 40,8 43,0 68,2 45,5 45,2 --2,9 2,5 --14,2 24,6 ----68,2 1981-1986 1991-1996 1996-2006 --34 -78 ---2.947 -1.399 ---2.913 -1.477 ---9,4 -5,2
LES ROQUETES NOU BARRIS NOU BARRIS 1986 1996 2006 45 hectrees 17.222 14.953 14.948 382,7 332,3 332,2 % % % 49,8 48,9 49,3 50,2 51,1 50,7 23,7 13,7 13,3 8,9 15,5 17,5 37,4 113,1 131,6 46,0 50,3 44,1 32,4 28,4 19,9 --2,0 20,2 Rep. Do--Equador minicana 57,1 62,7 70,1 32,6 28,0 13,4 0,3 0,9 2,2 3,3 9,8 8,1 19,1 35,5 39,3 77,6 54,7 52,6 --3,0 2,7 --15,2 23,7 ----60,6 1981-1986 1991-1996 1996-2006 --102 202 ---1.556 -207 ---1.454 -5 ---8,9 0,0
TORRE BAR NOU BARRIS NOU BARRIS 1986 1996 2006 117 hectrees 6.127 5.663 5.808 52,4 48,4 49,6 % % % 50,5 50,3 50,8 49,5 49,7 49,2 23,8 16,4 15,7 7,1 11,7 14,7 29,6 71,3 93,9 46,2 51,2 37,9 33,1 28,4 18,3 --1,7 30,4 --Per Equador 56,9 63,2 68,2 30,1 33,2 13,1 0,2 0,7 2,0 5,2 9,1 6,7 15,9 34,2 34,4 78,9 56,5 58,9 --3,2 3,1 --13,9 21,9 ----59,3 1981-1986 1991-1996 1996-2006 --70 212 ---422 -67 ---352 145 ---5,9 2,6
LA GUINEUETA NOU BARRIS NOU BARRIS 1986 1996 2006 57 hectrees 20.159 17.129 15.668 353,7 300,5 274,9 % % % 49,2 48,1 47,5 50,8 51,9 52,5 20,2 10,2 10,7 9,1 17,6 25,1 45,2 172,5 235,1 52,7 53,7 51,5 15,3 14,6 12,9 --2,1 9,1 --Argentina Equador 57,0 61,8 69,6 23,3 22,0 11,2 2,0 3,9 5,7 9,8 21,8 19,0 41,7 45,4 46,9 48,5 32,8 34,1 --3,0 2,5 --12,7 22,6 ----80,4 1981-1986 1991-1996 1996-2006 ---140 -435 ---1.718 -1.026 ---1.858 -1.461 ---9,8 -8,5
LA TRINITAT NOVA NOU BARRIS NOU BARRIS 1986 1996 2006 55 hectrees 11.145 8.564 8.801 202,6 155,7 160,0 % % % 48,6 46,8 48,6 51,4 53,2 51,4 15,8 11,2 12,9 16,5 29,3 23,3 104,5 261,6 181,2 49,0 52,8 49,0 24,6 22,0 14,5 --1,8 19,8 --Frana Equador 56,1 64,5 73,3 38,2 32,6 15,4 0,6 0,9 2,3 3,8 11,1 6,4 23,6 40,2 40,5 72,6 48,6 53,1 --2,6 2,6 --24,1 29,5 ----53,5 1981-1986 1991-1996 1996-2006 ---333 -603 ---1.009 840 ---1.342 237 ---13,5 2,8
CANYELLES NOU BARRIS NOU BARRIS 1986 1996 2006 50 hectrees 9.894 8.798 7.594 197,9 176,0 151,9 % % % 50,1 48,6 48,4 49,9 51,4 51,6 28,3 14,6 11,2 6,0 10,9 17,4 21,2 74,7 154,3 53,7 55,5 53,7 21,8 20,0 17,8 --1,5 6,6 --Frana Equador 61,9 61,8 68,4 29,2 25,5 11,6 0,7 1,6 2,8 5,5 13,6 10,0 30,1 42,5 45,1 64,4 43,9 45,0 --3,2 2,7 --11,3 18,5 ----72,4 1981-1986 1991-1996 1996-2006 --4 -62 ---623 -1.142 ---619 -1.204 ---6,6 -13,7
Sant Andreu
Districte Districte9: 1:Sant Ciutat Andreu Vella 143
SANT ANDREU 1996 2006 653 hectrees 147.575 135.579 143.540 226,0 207,6 219,8 % % % 48,4 47,7 47,7 51,6 52,3 52,3 20,9 13,0 12,0 11,3 17,5 19,2 54,1 134,6 159,9 --79,0 82,2 56,0 58,7 54,3 13,4 12,1 9,2 --2,4 14,3 --Per Equador 59,87 64,5 71,6 22,8 21,6 10,9 2,4 4,2 6,9 8,8 22,4 20,6 43,0 46,1 48,1 48,3 31,4 31,3 --2,8 2,5 --17,4 25,4 ----82,7 1981-1986 1991-1996 1996-2006 ---119 -703 ---9.300 8.664 ---9.419 7.961 -3,9 -6,5 5,9 1986
DISTRICTE 9: SANT ANDREU

El districte de Sant Andreu sestn a banda i banda de la Meridiana, una via que, en construir-se, va partir pel bell mig lantic municipi, per que avui sest convertint en un passeig per als qui, en els anys setanta, va separar. Tanmateix, segueix sent una barrera infranquejable entre Nou Barris i Sant Andreu.8 Dins del districte
8. La barrera mant allada, encara avui, Trinitat Vella de la resta de Nou Barris. La integraci daquest barri al districte de Sant Andreu va reforar-ne la segregaci. En aquesta publicaci i respectant el sentir dels vens de Nou Barris quan es va fer el mapa de barris i barriades de la FAVB, se segueix considerant aquest barri dins de Nou Barris.
nov, les barriades de Trinitat Vella, Bon Pastor, Sant Andreu i la part ms gran de la Sagrera, queden a una banda de la Meridiana; el Congrs i part de la Sagrera (Navas, bsicament) se situen a laltre costat. Tot i tractar-se dun districte popular, entre els barris de Sant Andreu hi ha diferncies importants: la zona de Trinitat Vella, i les dels barris de Bar de Viver i del Bon Pastor, sn les ms deprimides. Els seus vens sn majoritriament obrers, amb un percentatge de classe baixa que supera el 50%. El nivell dinstrucci s, tamb, baix: els titulats superiors no arriben al 5%, la xifra ms baixa de Barcelona. En canvi, les dades corresponents a la Sagrera i al barri de Sant Andreu sn ms satisfactries tot i mantenir-se per sota de la mitjana de Barcelona. El barri del Congrs requereix un comentari a part. Fruit de la planificaci feta durant el Congrs Eucarstic i duna promoci especial portada des del Bisbat i el Consistori de Barcelona, aquest barri tenia, en origen, unes caracterstiques molt semblants a les del conjunt de Barcelona. Shavia procurat que els seus vens constitussin una poblaci heterognia. Avui, el barri mant aquestes caracterstiques perqu, per efecte de la immigraci, ha aconseguit reduir lenvelliment que era i encara s un dels problemes ms forts que afronta. Tradicionalment, el districte de Sant Andreu tenia, a ms de la funci residencial de la classe obrera, una funci industrial i una funci de trnsit que es va iniciar amb la construcci dels ferrocarrils; es va consolidar amb lobertura de la Meridiana i sha reforat amb la construcci de les rondes. Daquestes tres funcions, la segona (la industrial) sest perdent i aix far, previsiblement, que tamb deixi de ser un lloc de residncia popular. Com en el cas del districte vuit, la manca dequipaments i serveis i la deficient qualitat de molts habitatges han estat objecte de contnues reivindicacions per part dels vens. Algunes qestions shan resolt; daltres resten pendents i se nestan generant de noves, lligades a noves requalificacions i remodelacions urbanes. Nous equipaments i serveis seran necessaris; caldr preparar un pla exhaustiu que prevegi les necessitats futures. Tamb es fa necessari el control de la construcci i dels preus dels habitatges, de manera que els canvis no impliquin lexpulsi dels vens actuals.
BARRIADA DISTRICTE Superfcie Poblaci Densitat per hectrea Homes Dones Menors de 15 anys Majors de 65 anys ndex denvelliment Nascuts a Barcelona Nascuts a Andalusia i Extremadura Estrangers Principal nacionalitat destrangers Taxa dactivitat Taxa datur Titulats superiors Nivell professional alt Nivell professional mig Nivell professional baix Nombre de persones a la llar Llars unipersonals Indicador de renda Creixement natural Creixement migratori Creixement total % Creixement total AV Sant Andreu NordTramuntana Lmits: Joan Torres, avinguda Meridiana, Fernando Pessoa, passeig de Santa Coloma Reivindicacions: 1) Desacord en els temps previstos del Pla dEquipaments. 2) Anlisi i reducci de limpacte de les antenes de telefonia. 3) Falta de participaci ciutadana.
SANT ANDREU SANT ANDREU 1986 1996 2006 179 hectrees 51.947 49.766 52.949 290,2 278,0 295,8 % % % 47,9 47,6 47,5 52,1 52,4 52,5 21,9 13,4 11,9 11,9 16,5 18,2 54,2 123,1 152,3 57,5 60,3 57,9 12,4 11,4 9,2 --2,2 10,5 --Argentina Equador 61,2 64,9 71,3 20,9 20,3 10,8 2,4 4,4 7,4 8,8 23,0 22,3 43,4 46,7 48,8 47,9 30,1 29,0 --2,8 2,5 --17,5 25,3 ----85,0 1981-1986 1991-1996 1996-2006 --130 -94 ---2.895 3.277 ---2.765 3.183 0,03 -5,3 6,4 que permeti plantar arbres. Que es prioritzi el transport pblic (no volem grans autopistes ni aparcaments per a milers de vehicles privats a lestaci). 2) Que es compleixin en habitatge de protecci de les diferents promocions els punts que les entitats del Districte estem defensant: % mnim de protecci (60% en sl pblic i 40% en privat). 3) Que es consensu amb les entitats el Pla dEquipaments. AV Sant Andreu Sud Lmits: Tot el barri de Sant Andreu Reivindicacions: 1) Dficit de places escolars de primria i escola bressol. 2) Construcci dun CAP a la Fabra i Coats. 3) Continuar treballant en la comissi de seguiment de les obres de la la lnia 9 del metro i solucionar els danys que ocasionen en els habitatges.
AV Sant Andreu de Palomar Lmits: Avinguda Meridiana, Via Favncia, Via Barcino, passeig de Santa Coloma, vies del tren, Josep Soldevila, Pare Manyanet, Rovira i Virgili, Dubln Reivindicacions: 1) En el Pla de Sant Andreu-Sagrera, falta que les administracions inverteixin recursos per tal de poder cobrir les vies i els vials de trnsit ntegrament, que garanteixin una estructura de la cobertura
BARRIADA DISTRICTE Superfcie Poblaci Densitat per hectrea Homes Dones Menors de 15 anys Majors de 65 anys ndex denvelliment Nascuts a Barcelona Nascuts a Andalusia i Extremadura Estrangers Principal nacionalitat destrangers Taxa dactivitat Taxa datur Titulats superiors Nivell professional alt Nivell professional mig Nivell professional baix Nombre de persones a la llar Llars unipersonals Indicador de renda Creixement natural Creixement migratori Creixement total % Creixement total AV Bon Pastor Lmits: Lima, Santander, Renfe Reivindicacions: 1) Residncia per a la Gent Gran i Centre de Dia. 2) Formaci professional a lIES Cristfol Colom. 3) Ampliaci de lambulatori al mateix lloc.
EL BON PASTOR SANT ANDREU 1986 1996 2006 208 hectrees 14.201 12.422 14.347 68,3 59,7 69,0 % % % 49,4 49,3 49,6 50,6 50,7 50,4 20,6 13,4 16,7 9,9 17,1 18,5 48,2 127,7 110,6 55,0 59,9 55,8 19,0 18,3 11,6 --1,3 14,1 --Marroc Equador 57,5 62,0 66,6 35,2 32,1 17,2 0,5 0,9 3,6 2,8 10,9 8,5 24,5 35,8 41,7 72,6 53,3 49,8 --3,0 2,6 --14,3 23,5 ----60,4 1981-1986 1991-1996 1996-2006 ---64 116 ---1.049 1.809 ---1.113 1.925 -9,1 -8,2 15,5 AV Pi i Margall Lmits: Passeig de Santa Coloma, Ferran Junoy, cam de Santa Coloma, Tucumn, passeig Guayaquil, Vilella Reivindicacions: 1) Edifici dentitats i plaa Comunitria de Bar de Viver. Millorar la imatge del barri mitjanant la regeneraci de lespai pblic. 2) Poliesportiu i camp de futbol. 3) Residncia de dia per a la gent gran.
BAR DE VIVER EL BON PASTOR SANT ANDREU 1986 1996 2006 87 hectrees 2.497 2.322 2.415 312,1 290,3 301,9 % % % 49,3 47,8 47,6 50,7 52,2 52,4 19,0 16,5 14,5 12,9 19,0 17,3 68,1 115,2 119,1 56,9 57,8 61,4 20,8 17,1 13,0 --1,6 8,0 --Marroc Marroc 57,5 64,3 62,0 44,1 42,7 20,2 0,3 0,4 1,3 1,8 10,7 5,9 17,3 30,6 36,0 80,9 58,7 58,0 --2,9 2,6 --14,0 27,6 ----43,2 1981-1986 1991-1996 1996-2006 ---16 -50 ---54 143 ---70 93 ---2,9 4,0
EL BON PASTOR (resta barriada) EL BON PASTOR SANT ANDREU 1986 1996 2006 121 hectrees 11.704 10.100 11.932 96,7 83,5 98,6 % % % 49,4 49,7 50,0 50,6 50,3 50,0 21,0 12,7 17,2 9,3 16,7 18,8 44,3 131,5 109,2 54,6 60,3 54,7 18,7 18,6 11,3 --1,2 15,4 --Marroc Pakistan 57,5 61,5 67,6 33,3 29,8 16,6 0,5 1,0 4,1 3,0 10,9 9,0 25,8 36,7 42,7 71,2 52,4 48,3 --3,2 2,6 --15,5 22,6 ----63,9 1981-1986 1991-1996 1996-2006 ---48 166 ---995 1.666 ---1.043 1.832 ---9,4 18,1
BARRIADA DISTRICTE Superfcie Poblaci Densitat per hectrea Homes Dones Menors de 15 anys Majors de 65 anys ndex denvelliment Nascuts a Barcelona Nascuts a Andalusia i Extremadura Estrangers Principal nacionalitat destrangers Taxa dactivitat Taxa datur Titulats superiors Nivell professional alt Nivell professional mig Nivell professional baix Nombre de persones a la llar Llars unipersonals Indicador de renda Creixement natural Creixement migratori Creixement total % Creixement total AV La Sagrera Lmits: Felip II, Dubln, Concepci Arenal, vies del tren Reivindicacions: 1) Habitatge pblic no dotacional. 2) No volem que la la Sagrera es converteixi en un caos circulatori. 3) Volem un gran parc que cobreixi les vies.
LA SAGRERA SANT ANDREU 1986 1996 2006 144 hectrees 55.807 51.676 52.529 387,5 358,9 364,8 % % % 48,5 47,6 47,0 51,5 52,4 53,0 21,8 13,2 11,1 10,0 15,9 19,6 46,0 119,8 176,8 55,9 58,5 53,2 11,2 10,0 8,0 --2,7 14,4 --Per Equador 60,8 65,0 72,0 19,7 19,9 10,1 3,0 4,9 7,6 10,5 24,7 22,3 48,3 48,3 50,3 41,3 27,0 27,3 --2,8 9,8 --16,9 24,9 ----88,4 1981-1986 1991-1996 1996-2006 --153 -244 ---3.489 1.097 ---3.336 853 -0,6 -6,1 1,7 AV Meridiano Cero Lmits: Entorn avinguda Meridiana AV Navas Lmits: Passeig Maragall, Pare Claret, Navas, Mallorca, Clot, Felip II, Pinar del Ro Reivindicacions: 1) Falta de seguretat. 2) Falta de neteja. 3) Equipaments: poliesportiu i casal de joves.
NAVAS LA SAGRERA SANT ANDREU 1986 1996 2006 55 hectrees 23.388 21.171 21.574 425,2 384,9 392,3 % % % 48,2 47,1 46,5 51,8 52,9 53,5 19,6 12,0 11,4 11,9 18,4 21,3 60,9 153,3 186,5 57,7 60,3 54,6 9,9 8,8 6,9 --2,6 15,2 --Per Equador 59,7 65,6 73,2 19,6 19,3 9,3 3,6 5,8 8,5 12,2 27,2 24,5 51,3 48,7 50,6 36,6 24,0 24,8 --2,7 2,5 --18,2 26,3 ----91,3 1981-1986 1991-1996 1996-2006 ---103 -166 ---1.632 569 ---1.735 403 ---7,6 1,9
LA SAGRERA (resta barriada) LA SAGRERA SANT ANDREU 1986 1996 2006 89 hectrees 32.419 30.505 30.955 364,3 342,8 347,8 % % % 48,7 47,9 47,4 51,3 52,1 52,6 23,4 14,1 10,9 8,7 14,1 18,5 37,1 100,0 169,6 54,6 57,2 52,2 12,2 10,8 8,8 --2,8 13,8 --Per Equador 61,6 64,6 71,3 19,8 20,3 10,6 2,5 4,3 7,0 9,3 22,9 20,8 46,2 48,1 50,1 44,6 29,0 29,1 --2,9 2,6 --15,9 23,9 ----86,4 1981-1986 1991-1996 1996-2006 --256 -78 ---1.857 528 ---1.601 450 ---4,9 1,5
BARRIADA DISTRICTE Superfcie Poblaci Densitat per hectrea Homes Dones Menors de 15 anys Majors de 65 anys ndex denvelliment Nascuts a Barcelona Nascuts a Andalusia i Extremadura Estrangers Principal nacionalitat destrangers Taxa dactivitat Taxa datur Titulats superiors Nivell professional alt Nivell professional mig Nivell professional baix Nombre de persones a la llar Llars unipersonals Indicador de renda Creixement natural Creixement migratori Creixement total % Creixement total AV El Congrs-Indians Lmits: Plaa Maragall, passeig Maragall, Prat i Roquer, Ramon Alb, Felip II, Riera dHorta, Concepci Arenal, Olesa Reivindicacions: 1) Falta de seguretat (robatoris, droga...). 2) Incivisme dels vens (brutcia dels gossos, sorolls, botelln, poca neteja...) 3) Lenllumenat del barri s insuficient.
EL CONGRS SANT ANDREU 1986 1996 2006 44 hectrees 16.160 13.849 13.687 367,3 314,8 311,1 % % % 47,1 46,3 45,8 52,9 53,7 54,2 13,4 9,6 11,0 16,3 28,9 27,6 121,4 301,0 251,0 57,8 59,3 55,4 9,2 8,6 7,1 --2,2 14,1 --Per Equador 56,9 64,7 74,9 23,0 20,3 10,4 3,5 5,3 8,2 10,3 26,7 24,9 50,3 49,7 49,2 39,4 23,7 26,0 --2,5 2,4 --22,5 30,7 ----84,4 1981-1986 1991-1996 1996-2006 ---408 -747 ---876 585 ---1.284 -162 -7,9 -8,5 -1,2
LA TRINITAT VELLA* NOU BARRIS SANT ANDREU 1986 1996 2006 82 hectrees 9.460 7.866 10.028 115,4 95,9 122,3 % % % 51,5 49,2 52,5 48,5 50,8 47,5 23,2 13,7 14,4 9,1 14,8 13,5 39,2 108,0 93,5 46,3 49,1 38,1 30,1 27,2 15,0 --3,4 33,4 --Marroc Pakistan 56,0 63,6 72,8 32,8 28,9 9,8 0,4 1,3 3,3 3,3 10,7 9,0 20,0 33,8 37,5 76,7 55,4 53,5 --3,0 2,9 --15,4 23,5 ----70,5 1981-1986 1991-1996 1996-2006 --70 266 ---991 1.896 ---921 2.162 -4,9 -10,5 27,5
* El barri de Trinitat Vella formava part de la barriada de Nou Barris (mapa de la FAVB, 1980). Ara apareix aqu perqu lAjuntament el va incloure en el districte de Sant Andreu. AV Trinitat Vella Lmits: Passeig de Santa Coloma, carretera de Ribes, Torrent Parera Reivindicacions: 1) Construir una gran llosa per sobre de la Meridiana que permeti unir Trinitat Vella amb Trinitat Nova: aix serviria per evitar el soroll i construir places daparcament i equipaments esportius. 2) Soterrar la Ronda de Dalt pel seu pas per Torres i Bages, que ens alla de la resta del districte de Sant Andreu. 3) Xarxa daparcaments subterranis pel permetre del barri.
10
Sant Mart
Districte Districte 10: 1: Ciutat Sant Mart Vella 157
SANT MART 1996 2006 981hectrees 216.810 205.359 222.914 221,0 209,3 227,2 % % % 48,2 47,6 48,1 51,8 52,4 51,9 19,5 12,8 12,5 12,6 18,6 19,5 64,9 145,3 156,6 --79,0 81,1 55,4 58,1 52,5 13,7 12,0 8,9 --2,7 16,4 --Per Equador 59,15 65,0 72,0 23,5 22,2 11,1 2,0 4,5 8,7 8,6 22,7 22,1 40,1 46,3 47,2 51,3 31,0 30,7 --2,8 2,5 --18,5 26,4 ----86,2 1981-1986 1991-1996 1996-2006 ---662 -343 ---8.231 17.898 ---8.893 17.555 -2,9 -4,2 8,5 1986
DISTRICTE 10: SANT MART

Poc queda avui del vell municipi de Sant Mart de Provenals que aixoplugava fbriques i tallers; obrers i menestrals. Poc queda del que es va anomenar la Manchester catalana. Tamb han anat desapareixent les empreses de transport que, durant els anys cinquanta, van proliferar-hi, especialment a la zona del Poblenou. I els canvis encara no shan acabat. Els Jocs Olmpics van representar per a Sant Mart linici duna poca de canvis drstics: la Vila Olmpica, la construcci de les rondes, la urbanitzaci de la zona final de la Diagonal, la urbanitzaci
de la zona costanera, el 22@; i el Frum de les Cultures de lany 2004. Amb poc ms de deu anys, Sant Mart ha suportat variacions espectaculars, que afecten no sols la morfologia del paisatge urb sin tamb les caracterstiques socioeconmiques del venat que hi pot continuar residint i, sobretot, les daquell que shi estableix de bell nou. Dins del districte de Sant Mart hi ha barris i barriades molt diversos: en alguns hi predomina la classe mitjana (el Parc, el Clot-Camp de lArpa, el Poblenou); en daltres, la classe baixa (Sud-oest Bess; la Pau; la Verneda baixa); i, darrerament, nhi ha que, com el Teulat, shan convertit en zones de classe benestant per la incidncia de la Vila Olmpica. Morfolgicament, els nous barris contrasten amb aquells que, com Paraguai-Per o la Pau, sn el resultat de la poltica dhabitatges socials que es feia a lpoca franquista, i per a la qual Sant Mart oferia quantitat despais idonis. La problemtica del districte tamb s plural. A Sant Mart shan fet canvis i millores, per no sembla que hagin servit per donar resposta a totes les necessitats que el districte tenia plantejades. Ni han repercutit sobre tots els barris digual manera ni est clar que els beneficiaris directes hagin estat els qui ja eren vens dels barris. Ms aviat sha endegat un procs dinvasi-successi on guanyen els ms rics i perden els ms pobres. La gent jove del barri ha hagut de marxar a daltres indrets sovint allunyats de Barcelona perqu els nous habitatges construts eren absolutament prohibitius per a unes rendes fora redudes. Daltres, amb ms nivell econmic, els han substitut, atrets per la localitzaci privilegiada que ofereix el districte, especialment a les zones properes a la platja.
BARRIADA DISTRICTE Superfcie Poblaci Densitat per hectrea Homes Dones Menors de 15 anys Majors de 65 anys ndex denvelliment Nascuts a Barcelona Nascuts a Andalusia i Extremadura Estrangers Principal nacionalitat destrangers Taxa dactivitat Taxa datur Titulats superiors Nivell professional alt Nivell professional mig Nivell professional baix Nombre de persones a la llar Llars unipersonals Indicador de renda Creixement natural Creixement migratori Creixement total % Creixement total AV Diagonal-Mar Lmits: Selva de Mar, Pere IV, Maresme, el mar Reivindicacions: 1) Aprovar el projecte i acabar aviat les obres del Triangle Macosa. 2) Prquings per al barri. 3) Revisar el Pla dEquipaments existent ja que la poblaci ha augmentat considerablement (a ms poblaci, ms necessitats).
EL POBLENOU SANT MART 1986 1996 2006 501 hectrees 52.215 50.152 63.976 82,3 100,1 127,7 % % % 47,6 47,6 48,7 52,4 52,4 51,3 18,7 13,4 14,8 14,3 20,1 16,8 76,5 149,2 113,5 57,4 62,6 56,0 12,4 10,1 6,4 --3,3 17,5 --Marroc Equador 59,6 67,0 73,7 25,1 12,8 10,7 1,3 5,6 12,4 6,7 21,4 25,2 37,4 45,2 45,5 56,0 33,4 29,2 --3,0 2,5 --15,4 27,6 ----94,2 1981-1986 1991-1996 1996-2006 ---329,9 -1.971 --2.046 15.795 --1.716 13.824 5,8 3,5 27,6 AV Gran Via-Per-Espronceda Lmits: Sector mar de la Gran Via, Pere IV, Sant Joan de Malta, Bac de Roda Reivindicacions: 1) Habitatge protegit. 2) Civisme. 3) Seguretat. AV Paraguay-Per Lmits: Bac de Roda, Pere IV, Gran Via Reivindicacions: 1) Construcci dun prquing al barri. 2) Fer realitat el casal de barri en projecte. 3) Reurbanitzaci i arranjament dels carrers.
BARRIADA DISTRICTE
EL POBLENOU SANT MART
AV Poblenou Lmits: Gran Via, Maresme, Zamora, platja Reivindicacions: 1) Can Ricart: desplaar ledificabilitat (torre 32 metres) a un altre lloc; preservar elements amenaats; donar s pblic a tot el recinte amb equipaments de proximitat i de ciutat (Museu del Treball en lloc de la Casa de les Llenges). 2) Donar prioritat al Pla dEquipaments (dels 64 demanats noms nhan acabat 9, 18 estan en fase de construcci i la resta estan pendents). Tamb demanem que sagilitzin els habitatges protegits del 22@ (dels 4.000 que shan de
construir noms se nhan lliurat 70). 3) Anullar la divisi del Poblenou en cinc barris.
AV Vila Olmpica (Taulat) Lmits: Doctor Trueta, avinguda Bogatell, avinguda Icria, Vicens Vives, passeig Martim, passeig Carles I Reivindicacions: 1) Centre de barri. 2) Mercat modern a Wad-Ras. 3) Realitzaci del solar per al parc mbil.
DIAGONAL MAR EL POBLENOU SANT MART 1986 1996 2006 63 hectrees 6.832 5.538 9.423 108,4 87,9 149,6 % % % 49,0 48,0 49,0 51,0 52,0 51,0 18,7 9,8 14,5 14,0 22,3 17,8 74,5 227,6 123,0 53,3 55,7 51,5 14,6 13,4 8,5 --2,6 18,0 --Marroc Marroc 55,2 72,2 71,1 29,3 29,3 11,0 0,9 2,4 13,1 6,3 14,5 19,1 31,2 43,0 46,6 62,5 42,5 34,3 --2,7 2,4 --20,7 28,6 ----91.0 1981-1986 1991-1996 1996-2006 ---98 176 ---445 3.709 ---543 3.885 ---8,9 70,2
EL TEULAT-VILA OLMPICA EL POBLENOU SANT MART 1986 1996 2006 180 hectrees 13.193 5.492 7.394 73,3 30,5 41,1 % % % 43,1 48,9 50,2 56,9 51,1 49,8 19,5 18,7 21,4 12,6 9,5 7,9 64,9 51,1 36,8 55,2 56,8 51,5 13,4 13,3 3,0 --8,7 23,3 --Alemanya Itlia 57,1 78,5 78,5 24,9 6,6 9,4 2,0 25,6 28,4 8,6 37,7 53,3 28,1 39,9 32,7 63,3 22,4 14,0 --2,6 2,6 --23,6 27,3 ----135.3 1981-1986 1991-1996 1996-2006 ----803 ----1.099 ----1.902 ----34,6
PARAGUAI-PER EL POBLENOU SANT MART 1986 1996 2006 18 10.419 11.783 12.960 578,8 654,6 720,0 % % % 48,5 48,2 48,0 51,5 51,8 52,0 22,8 16,2 13,0 8,8 15,4 16,8 38,6 95,1 128,6 52,6 61,2 57,2 15,3 11,6 9,0 --2,1 12,9 --Marroc Equador 62,5 60,8 70,1 22,1 12,1 12,1 1,2 2,2 6,1 6,6 17,5 16,5 39,1 47,3 49,8 54,3 35,2 33,7 --2,9 2,6 --14,9 22,7 ----80,6 1981-1986 1991-1996 1996-2006 ---------
175 -191 -16

-0,1
196 981 1.177 10,0
EL POBLENOU (resta barriada) EL POBLENOU SANT MART 1986 1996 2006 240 hectrees 21.771 27.339 34.199 90,7 113,9 142,5 % % % 47,2 46,9 48,6 52,8 53,1 51,4 16,6 11,9 14,1 17,2 23,7 18,5 103,6 198,6 130,8 61,2 65,7 57,8 10,3 8,1 5,7 --2,9 17,8 --Marroc Equador 59,8 66,2 74,7 25,4 10,8 11,2 1,5 3,6 11,1 6,6 19,8 23,0 39,1 46,2 46,9 54,3 34,0 30,1 --2,6 2,4 --23,5 29,1 ----92,3 1981-1986 1991-1996 1996-2006 ---------
-540
-1.107 -1.647 -5,7
-81 6.941 6.860 25,1
BARRIADA DISTRICTE Superfcie Poblaci Densitat per hectrea Homes Dones Menors de 15 anys Majors de 65 anys ndex denvelliment Nascuts a Barcelona Nascuts a Andalusia i Extremadura Estrangers Principal nacionalitat destrangers Taxa dactivitat Taxa datur Titulats superiors Nivell professional alt Nivell professional mig Nivell professional baix Nombre de persones a la llar Llars unipersonals Indicador de renda Creixement natural Creixement migratori Creixement total % Creixement total AV La Palmera Centre Lmits: Cantbria, rambla Guipscoa, rambla Prim, Gran Via Reivindicacions: 1) CAP al barri de la Palmera. 2) Escola bressol. 3) Una seu per a lAV.
SANT MART-LA VERNEDA SANT MART 1986 1996 2006 188 hectrees 58.053 53.251 50.028 308,8 283,3 266,1 % % % 49,3 48,3 47,6 50,7 51,7 52,4 19,3 12,0 10,9 8,6 16,9 22,5 44,5 141,4 207,1 48,3 53,3 50,1 17,9 15,5 13,0 1,8 11,1 --Per Equador 55,7 61,7 68,6 21,6 22,0 11,8 1,3 3,0 4,5 9,4 17,8 17,5 37,3 48,2 49,5 53,2 34,0 33,1 --2,9 2,5 --14,5 24,2 ----77,6 1981-1986 1991-1996 1996-2006 ---212 -658 ---4.682 -2.565 ---4.894 -3.223 -3,9 -8,4 -6,1 AV Provenals de la Verneda Lmits: Rambla Guipscoa, Treball, ronda Sant Mart, Espronceda Reivindicacions: 1) Centre cvic a lantic Collegi Montseny. 2) Fer complir la llei als propietaris del gossos (provoquen brutcia i molsties). 3) Vigilncia preventiva davant la inseguretat. AV Sant Mart de Provenals Lmits: Espronceda, ronda Sant Mart, Cantbria, Gran Via Reivindicacions: 1) Inici dobres de lestaci de lAVE a la Sagrera amb el cobriment de vies. 2) Habitatges de protecci oficial en el sl alliberat de lestaci de lAVE. 3) Finalitzar la cessi del quarter de la policia i inici de les obres dequipaments per al barri (escola bressol, casal de joves i casal de la gent gran).
AV La Verneda Alta Lmits: Santander, ronda Sant Mart, Treball, Guipscoa, Via Trajana Reivindicacions: 1) CAP al carrer Santander (lactual de la Pau no cobrir les necessitats dun barri on es preveu un gran creixement). 2) Residncia per a la gent gran. 3) Escola bressol.
LA PALMERA DE SANT MART SANT MART-LA VERNEDA SANT MART 1986 1996 2006 14 hectrees 8.333 8.978 8.841 595,2 641,3 631,5 % % % 50,7 49,5 48,6 49,3 50,5 51,4 29,2 16,6 11,8 5,2 9,5 13,5 17,8 57,2 114,8 51,6 55,5 52,9 17,8 15,5 13,1 --1,9 9,1 --Itlia Equador 62,4 62,7 69,4 18,5 19,5 10,9 1,1 2,0 4,0 8,9 16,9 15,4 36,9 45,7 49,9 54,1 37,4 34,6 --3,1 2,7 --10,9 19,1 ----81,9 1981-1986 1991-1996 1996-2006 --237 203 ---650 -340 -----
-413
-4,4
-137 -1,5
LA VERNEDA BAIXA SANT MART-LA VERNEDA SANT MART 1986 1996 2006 23 hectrees 7.593 7.181 6.396 330,1 312,2 278,1 % % % 49,3 49,1 48,7 50,7 50,9 51,3 23,2 13,1 10,6 10,1 15,6 22,2 43,3 119,1 210,7 44,3 49,5 43,8 22,0 18,6 15,6 --2,1 14,5 --Per Equador 55,3 59,3 66,1 26,1 28,1 13,6 0,8 1,9 2,7 4,4 12,1 12,8 26,9 41,1 45,2 68,8 46,7 42,0 --3,0 2,6 --16,0 24,2 ----64,4 1981-1986 1991-1996 1996-2006 ---------
6
-408 -402 -5,3
-91 -694 -785 -10,9
LA VERNEDA ALTA SANT MART-LA VERNEDA SANT MART 1986 1996 2006 61 hectrees 10.882 9.449 8.381 178,4 154,9 137,4 % % % 49,4 47,8 46,8 50,6 52,2 53,2 22,4 10,6 10,1 9,0 17,6 26,9 40,2 166,0 266,1 48,4 49,6 46,1 17,2 16,3 15,0 --1,7 9,5 Rep. Domi--Equador nicana 54,5 59,4 67,8 21,5 19,5 10,4 1,4 3,1 4,1 8,7 18,1 18,4 36,3 47,8 49,2 54,9 34,0 32,4 --3,0 2,5 --13,6 23,0 ----79,9 1981-1986 1991-1996 1996-2006 ---------
-1
-705 -706 -7,0
-343 -725 -1.068 -11,3
SANT MART (resta barriada) SANT MART-LA VERNEDA SANT MART 1986 1996 2006 90 hectrees 31.245 27.643 26.410 347,2 307,1 293,4 % % % 48,9 47,9 47,3 51,1 52,1 52,7 22,4 10,7 10,9 9,0 19,5 24,3 40,2 182,7 222,4 48,4 54,8 51,9 17,2 14,3 11,7 --1,8 11,4 --Per Equador 54,5 62,8 69,2 21,5 22,1 11,2 1,4 3,6 5,8 11,1 19,3 19,1 40,2 50,9 50,4 48,6 29,8 30,6 --2,8 2,5 --15,7 26,6 ----81,7 1981-1986 1991-1996 1996-2006 ---204 -663 ---1.059 -570 ---1.263 -1.233 ---4,4 -4,5
BARRIADA DISTRICTE Superfcie Poblaci Densitat per hectrea Homes Dones Menors de 15 anys Majors de 65 anys ndex denvelliment Nascuts a Barcelona Nascuts a Andalusia i Extremadura Estrangers Principal nacionalitat destrangers Taxa dactivitat Taxa datur Titulats superiors Nivell professional alt Nivell professional mig Nivell professional baix Nombre de persones a la llar Llars unipersonals Indicador de renda Creixement natural Creixement migratori Creixement total % Creixement total AV La Pau Lmits: Rambla Guipscoa, Extremadura, Gran Via, rambla Prim Reivindicacions: 1) Centre de dia i residncia per a la gent gran. 2) Acabar les obres dimpermeabilitzaci en les edificacions duplex. 3) Parc a la plaa de La Pau. AV Maresme Lmits: Pere IV, rambla Prim, Diagonal, Josep Pla Reivindicacions: 1) Impulsar la creaci del Centre de Barri, entre els carrers Maresma, Veneuela, Puigcerd i Cristbal de Moura. 2) Soterrament del cablejat elctric entre el carrer Pujades i el 120 del carrer Maresma i els blocs transversals. 3) Potenciar els esports en general al barri (posar gespa dherba al complex esportiu Maresme, etc.) Cobrir les pistes de futbol-sala i bsquet.
BARRIS BESS SANT MART 1986 1996 2006 106 hectrees 32.425 30.685 30.477 305,9 289,5 287,5 % % % 49,0 48,1 49,6 51,0 51,9 50,4 17,3 13,1 12,1 9,9 20,0 23,3 57,4 152,8 191,9 50,1 52,7 45,7 22,8 20,0 14,6 --2,2 24,9 --Per Paquistan 57,0 62,6 68,7 18,5 15,4 14,7 0,8 1,7 2,8 3,9 13,2 11,3 30,2 41,7 44,8 65,9 45,0 44,0 --2,8 2,7 --16,1 23,9 ----61,0 1981-1986 1991-1996 1996-2006 ---41 -658 ---1.714 450 ---1.755 -208 -7,4 -5,4 -0,7 AV Sud-Oest del Bess Lmits: Platja, rambla Prim, Gran Via, Perpiny, platja Reivindicacions: 1) Signatura dun conveni de rehabilitaci de les patologies existents als habitatges i realitzaci rpida del mateix. 2) Subvencions per collocar ascensors als edificis de 5 o ms plantes. 3) Accelerar les obres darranjament de les vies pbliques, van molt lents.
SUD-OEST BESS BARRIS BESS SANT MART 1986 1996 2006 40 hectrees 16.426 13.694 14.399 410,7 342,4 360,0 % % % 49,0 48,1 51,1 51,0 51,9 48,9 15,5 13,0 13,0 10,8 21,5 23,1 69,8 165,4 177,0 51,3 53,7 42,7 22,4 20,2 12,9 --1,7 26,6 --Frana Pakistan 55,7 61,9 68,7 35,6 32,3 17,3 0,6 1,3 2,5 3,0 11,8 9,6 28,1 39,3 44,1 69,0 48,9 46,3 --2,7 2,8 --18,3 25,9 ----52,0 1981-1986 1991-1996 1996-2006 ---101 -180 ---1.212 885 ---1.313 705 ---8,7 5,1
EL MARESME BARRIS BESS SANT MART 1986 1996 2006 46 hectrees 6.993 10.188 9.927 152,0 221,5 215,8 % % % 49,2 48,7 48,9 50,8 51,3 51,1 24,6 16,0 11,0 7,9 15,7 19,4 32,0 97,9 176,4 49,3 54,0 49,4 20,7 16,5 14,0 --2,1 13,8 --Per Equador 62,4 63,8 70,2 23,1 11,6 11,6 1,0 1,9 3,4 4,5 14,7 13,6 33,5 43,2 45,1 62,0 42,1 41,3 --3,0 2,7 --13,0 21,2 ----74,1 1981-1986 1991-1996 1996-2006 --60 -13 ---502 -248 ---442 -261 ---4,2 -2,6
LA PAU BARRIS BESS SANT MART 1986 1996 2006 20 hectrees 9.006 6.803 6.151 450,3 340,2 307,6 % % % 48,7 47,2 47,3 51,3 52,8 52,7 15,0 8,9 11,8 9,9 23,5 29,9 66,4 264,0 253,4 48,5 48,9 46,9 25,1 24,8 19,5 --1,2 12,2 --Frana Equador 55,7 62,1 66,0 34,1 29,7 15,8 1,1 2,0 2,6 5,1 13,1 10,5 30,9 43,3 45,8 64,0 43,5 43,7 --2,9 2,6 --13,8 24,0 ----64,6 1981-1986 1991-1996 1996-2006 ---169 -368 ---1.061 -284 ---1.230 -652 ---15,3 -9,6
BARRIADA DISTRICTE Superfcie Poblaci Densitat per hectrea Homes Dones Menors de 15 anys Majors de 65 anys ndex denvelliment Nascuts a Barcelona Nascuts a Andalusia i Extremadura Estrangers Principal nacionalitat destrangers Taxa dactivitat Taxa datur Titulats superiors Nivell professional alt Nivell professional mig Nivell professional baix Nombre de persones a la llar Llars unipersonals Indicador de renda Creixement natural Creixement migratori Creixement total % Creixement total AV Clot-Camp de lArpa Lmits: Dos de Maig, Pare Claret, Navas, Mallorca, Clot, Bac de Roda, Gran Via, Glries Reivindicacions: 1) Desenvolupament del Pla dEquipaments de barri aprovat al 2003. 2) Desenvolupament en aquesta legislatura de la reforma de la plaa de les Glries. Desenvolupament immediat del PERI Trinxant-Meridiana. 3) Modificaci de lactual traat de lAVE entre Sants i Sagrera, perqu no afecti el barri de forma tan determinant. Si aix no s possible, passar la lnia de lAVE per sota de les rodalies a la seva arribada a la Sagrera.
EL CLOT-CAMP DE LARPA SANT MART 1986 1996 2006 143 hectrees 62.544 59.983 65.598 437,4 419,5 458,7 % % % 47,3 46,9 47,3 52,7 53,1 52,7 19,7 12,7 11,7 14,3 18,8 18,8 72,5 148,0 161,2 59,7 61,6 54,5 8,5 7,9 6,0 --3,2 17,4 --Per Equador 62,2 67,1 74,3 19,2 20,0 10,0 3,3 5,7 9,8 10,6 27,0 25,1 47,4 48,4 48,7 42,1 24,6 26,2 --2,6 2,5 --20,8 27,9 ----91,5 1981-1986 1991-1996 1996-2006 ---106 -146 ---3.382 5.761 ---3.488 5.615 -1,7 -5,5 9,4
EL PARC* EL FORT PIUS SANT MART 1986 1996 2006 43 hectrees 11.573 11.283 12.830 269,1 262,4 298,4 % % % 48,4 47,9 47,8 51,6 52,1 52,2 21,5 13,9 12,1 10,8 15,6 16,4 50,4 112,2 135,6 53,4 56,5 49,7 10,6 8,9 6,5 --4,2 18,6 --Per Xina 61,9 67,2 74,3 16,3 17,9 10,5 4,1 7,5 14,2 13,7 29,5 30,1 49,8 49,1 45,5 36,6 21,4 24,4 --2,8 2,5 --17,8 26,7 ----105,3 1981-1986 1991-1996 1996-2006 --27 163 ---499 1.384 ---472 1.547 7,8 -4,0 13,7
* El barri del Parc formava part de la barriada del Fort Pius (mapa de la FAVB, 1980). Ara apareix aqu perqu lAjuntament el va incloure en el districte de Sant Mart. AV Parc Lmits: Almogvers, Roger de Flor, Pujades, Wellington, avinguda Icria, laba, Meridiana Reivindicacions: 1) Treure lrea verda. 2) Podar els arbres. 3) Minimitzar els sorolls produts per la recollida descombreries, mobles i manteniment del tramvia.
Les desigualtats a la Barcelona dels barris 177
Les desigualtats a la Barcelona dels barris
La Barcelona dels barris en perspectiva histrica

Marc Andreu Acebal
Periodista i historiador
eivindicada avui com ja fa ms de trenta anys pel moviment venal, la Barcelona dels barris s una realitat histrica dinmica i acumulativa per amb un fil conductor social i popular que es pot resseguir des de la configuraci de la capital catalana com a ciutat moderna, contempornia, a partir del primer ter del segle XIX. Els periodistes i historiadors Josep Maria Huertas i Jaume Fabre, estretament vinculats al moviment venal, van ser els qui entre 1976 i 1977 van fixar limaginari de la Barcelona dels barris en el seu treball pioner Tots els barris de Barcelona, recollit i ampliat entre 1999 i 2000 als quatre volums enciclopdics Els barris de Barcelona. Huertas i Fabre, amb molta altra gent, van fer crixer un inters per aquesta realitat histrica i social que s la Barcelona dels barris i van obrir-ne perspectives destudi i anlisi, avui encara no esgotades, per a un ampli espectre de les cincies socials: histria, geografia, sociologia, antropologia, economia, cincia poltica... Tant la FAVB amb lestudi sociolgic La Barcelona dels barris de 1991, actualitzat el 1999 i el 2008 com lAjuntament amb algun eslgan o campanya municipal
La Barcelona dels barris: les seves proporcions noms sn equilibrades en una idllica per impossible visi polticament correcta duna ciutat abstracta. La ciutat popular i concreta, la Barcelona dels barris i socialment activa, s ms obrera, revolucionria i immigrant, sense deixar de ser, precisament per aix, catalana ni de patir moments dinvoluci o processos de substituci social.
han contribut a la divulgaci daquesta realitat, amb punts en com i daltres de contraposats. En tot cas, i des duna estricta perspectiva histrica i social, la Barcelona dels barris va molt ms enll. Com qualsevol ciutat, barris definits com a tals ja en tenia la Barcelona medieval i emmurallada. Noms cal pensar, per exemple, en el call jueu. O en la majoria dels barris de lactual districte de Ciutat Vella: el Gtic, la Merc, la Ribera, Sant Pere i Santa Caterina, el Raval... No obstant aix, s en la transici de la ciutat moderna a la urbs contempornia, entre els segles XVIII i XIX, quan podem afirmar prpiament que neix la Barcelona dels barris com a procs histric, urbanstic i social, dinmic i acumulatiu. El procs histric que, fins avui, a inicis del segle XXI, ha atorgat a la capital catalana la seva especial idiosincrsia de ciutat popular: obrera i comercial, burgesa i revolucionria, catalana i a la vegada cosmopolita com a gresol de migracions. Tots aquests elements es barregen en la Barcelona dels barris, malgrat que les seves proporcions noms sn equilibrades en una idllica per impossible visi polticament correcta duna ciutat abstracta. La ciutat popular i concreta, la Barcelona dels barris i socialment activa, s ms obrera, revolucionria i immigrant, sense deixar de ser, precisament per aix, catalana ni de patir moments dinvoluci o processos de substituci social. El 1934, en una simple per esclaridora dissecci geogrfica i de levoluci histrica de la ciutat, lhistoriador francs Pierre Vilar en va identificar tres etapes o moments: el que correspon al recinte emmurallat, el de lEixample i el dels pobles del pla de Barcelona agregats com a barris. Actualitzant fins avui la mateixa mirada sobre la construcci de la ciutat, es podrien afegir dues etapes o moments: el de les perifries urbanes fins als anys 70 i el de la transformaci urbana cap al tombant del segle XXI que marquen les fites de 1992 i el 2004. Anant una mica ms a fons, i per analitzar especficament la histria de la Barcelona dels barris, acotarem una mica ms aquests cinc perodes, assumint que en certs aspectes es poden solapar els uns amb els altres. El perode de gestaci del que hem definit com la Barcelona dels barris abasta des de lenderrocament de part del barri de
la Ribera per construir-hi la Ciutadella, desprs del setge i la derrota de 1714, a lenderrocament de les muralles, iniciat el 1854. En aquest interval sinclouen el naixement extramurs de la Barceloneta barri mariner i popular la primera pedra del qual es va posar el 1753; la consagraci del primer cementiri modern tamb extramurs, al futur Poblenou, el 1775; i la successiva configuraci menestral, industrial i obrera de barris com Santa Caterina i Sant Pere, el Raval i la mateixa Barceloneta. Caldria esmentar tamb la progressiva industrialitzaci i urbanitzaci de molts dels petits municipis rurals del pla que posteriorment esdevindran barris: Sant Mart de Provenals, Sant Andreu, Grcia, Sants, les Corts, Sant Gervasi, Horta i Sarri. Els prats dindianes de la zona de Sant Mart sn, al segle XVIII, el vestigi industrial extramurs ms clar. Passat aquest primer perode de gestaci de la Barcelona dels barris, el naixement prpiament dit de la urbs contempornia es produeix amb el pla dEixample dIldefons Cerd aprovat el 1859, un cop enderrocades les muralles. El que podem considerar la infncia de la ciutat moderna i dels seus barris sallarga precisament fins lagregaci dels pobles del pla, a finals del segle XIX i principis del XX. En concret, el 1897 van ser agregats a Barcelona els sis municipis amb ms poblaci: Grcia (61.935 habitants), Sant Mart (51.684), Sants (25.085), Sant Andreu (17.541), Sant Gervasi (12.214) i les Corts (7.222). Els dos municipis ms petits (que no arribaven als 5.000 habitants) van ser annexats ms endavant: Horta, el 1903, i Sarri, el 1921. Ms enll del component identitari barrial que suposa tant la urbanitzaci de bell nou de lEixample com el creixement i encaix amb Barcelona dels antics municipis del pla no s per casualitat que el 1878 es fes la primera divisi administrativa moderna de la ciutat, amb 10 districtes i 53 barris, ni que la forta identitat dels municipis del pla dons lloc a moviments antiagregacionistes, aquesta etapa ve definida per la industrialitzaci. I, en conseqncia, pel creixement i la proletaritzaci de la majoria de la ciutat i els seus habitants. Essencialment, aquest procs de proletaritzaci es produeix sobre el substrat i el carcter social popular tant dels primers barris urbans esdevinguts obrers Sant Pere i Santa Cateri-
El naixement prpiament dit de la urbs contempornia es produeix amb el pla dEixample dIldefons Cerd aprovat el 1859, un cop enderrocades les muralles. La infncia de la ciutat moderna i dels seus barris sallarga precisament fins lagregaci dels pobles del pla, a finals del segle XIX i principis del XX.
El primer apogeu de la Barcelona dels barris, caracteritzada pel continu creixement urb i social duna ciutat que passa dels 600.000 habitants de 1914 als gaireb 1,2 milions de 1936 en una incipient barreja de societat de consum, cultura de masses i explosi urbana que va coincidir amb moments despecial efervescncia de la lluita obrera.
na, el Raval i la Barceloneta com de les zones dels pobles rurals del pla transformades en noves barriades obreres: el Poblenou, el Clot, la Sagrera, Sant Andreu, Sants, Hostafrancs, el Poble Sec..., que veuran aparixer tamb els primers nuclis barraquistes a les platges o a Montjuc. Parallelament, aquesta proletaritzaci sobre substrat popular i, en molts casos, en zones amb forta identitat prpia va rebre linflux social de les primeres onades migratries cap a Barcelona: tant de gent de la resta de Catalunya com de lArag i el Pas Valenci. s, en sntesi, la ciutat dels prodigis i la rosa de foc que socialment es va organitzar pluralment tant en ateneus, cooperatives o els cors de Clav com en la Primera Internacional i lincipient anarquisme. s, en definitiva, la ciutat que en una data tan primerenca com 1873 el marxista Friedrich Engels ja va definir com el centre fabril ms important dEspanya, que t en el seu haver histric ms combats de barricades que cap altra ciutat del mn. La Setmana Trgica de 1909 i limpacte de la Primera Guerra Mundial poden marcar perfectament el punt dinflexi cap al tercer moment histric de la Barcelona dels barris, que sallarga fins a la Guerra Civil i, essent potser un dels ms decisius i desconeguts a la vegada, radiografia amb detall lurbanista Jos Luis Oyn a La quiebra de la ciudad popular. Espacio urbano, inmigracin y anarquismo en la Barcelona de entreguerras (1914-1936) (Ediciones del Serbal, 2008). Aquest perode cont un primer apogeu de la Barcelona dels barris, caracteritzada pel continu creixement urb i social duna ciutat que passa dels 600.000 habitants de 1914 als gaireb 1,2 milions de 1936 en una incipient barreja de societat de consum, cultura de masses i explosi urbana que va coincidir amb moments despecial efervescncia de la lluita obrera, laparici de les primeres perifries als anys vint i el progressiu allunyament, malgrat arrels populars comunes, entre la ciutat burgesa, amb els seus barris, i la Barcelona obrera, amb els seus altres barris. Curiosament, a la mateixa poca que reformes socialdemcrates i poltiques dhabitatge social a moltes ciutats europees miraven de sargir una ferida urbana que, a Barcelona, i tamb entre els barris i poblaci obrera, es va anar engrandint.
Socialment, no es pot oblidar que sn els anys de la gran hegemonia anarcosindicalista creaci de la CNT el 1910, vaga de la Canadenca de 1919, pistolerisme als anys vint i radicalitzaci faista als anys trenta, els anys de leclosi poltica del republicanisme popular, i els anys de larribada de noves onades migratries agrupades sota la inexacta etiqueta (amb connotacions racistes i classistes) dels murcianos. Urbansticament s letapa de consolidaci definitiva com a barris dels antics municipis agregats i de laparici de barriades perifriques a Barcelona o tocant als municipis limtrofs de lHospitalet, Santa Coloma, Badalona i Sant Adri com la Torrassa, Collblanc i els grups de cases barates de Can Tunis, Tur de la Peira, Sant Andreu i Bon Pastor. Oyn illustra perfectament com no tan sols la distncia socioeconmica, sin tamb la distncia fsica entre la ciutat burgesa i lobrera, es van incrementar en un 50% en tres dcades. La frontera imaginria que podria significar la Diagonal va separar ntidament les zones riques de lEixample, algunes zones de Ciutat Vella i barris dels antics municipis de Sarri, Sant Gervasi, les Corts i Grcia de la ciutat obrera que, al seu torn, malgrat tenir una entitat sociolgicament molt consistent, es dividia en tres grans escenaris. Els que representaven els barris densificats del centre histric (Casc Antic, Raval, Barceloneta), els vells suburbis populars del pla de Barcelona, i les perifries nascudes al marge de la ciutat i poblades per la immigraci ms recent, en una avanada del fenomen que es repetiria, corregit i augmentat, amb els nous barris dels anys cinquanta, seixanta i setanta. El que entenem com a barri compacte, on es viu i es treballa i es conserva una cultura popular, amb barreja dusos, tipologia de poblaci i activitat social, noms fou possible als nuclis histrics del centre de la ciutat i dels vells suburbis. s a dir, al segon escenari de la Barcelona obrera i, parcialment, al primer. El tercer escenari, les noves perifries, per tamb zones molt proletaritzades del centre, es van desencaixar de la Barcelona dels barris fins aleshores configurada i van protagonitzar en gran mesura tant lepisodi revolucionari de 1936 estroncat en dos temps el 1937 i el 1939 com les primeres lluites venals per lhabitatge (vaga de lloguers dels anys trenta) i el transport pblic.
La frontera imaginria que podria significar la Diagonal va separar ntidament les zones riques de lEixample, algunes zones de Ciutat Vella i barris dels antics municipis de Sarri, Sant Gervasi, les Corts i Grcia de la ciutat obrera que, al seu torn, malgrat tenir una entitat sociolgicament molt consistent, es dividia en tres grans escenaris.
La quarta etapa de la Barcelona dels barris t com a principal caracterstica el recosit de la ciutat popular en base a la lluita collectiva per la millora de les condicions de vida de la ciutadania, que va anar estretament associada a la lluita obrera i per les llibertats democrtiques i nacionals.
Aquesta fractura de la ciutat popular i de la Barcelona dels barris shagus pogut aguditzar sota la dictadura franquista, en un context de dura postguerra, repressi i especulaci urbanstica, a partir de les noves onades migratries de la resta dEspanya i de leclosi de les desateses noves perifries urbanes i de tots els nous barris nascuts entre el Congrs Eucarstic de 1952 i la inauguraci de la Mina, el 1974. Parlem del Congrs, de Nou Barris, dels barris del Bess, de bona part de la Verneda, la Vall dHebron, el Carmel, la Zona Franca... Per si aquesta fractura no es va aguditzar, sin tot el contrari, s precisament perqu la quarta etapa de la Barcelona dels barris, la que (histricament) va des de 1939 o (socialment) des de la vaga de tramvies de 1951 fins entrada la democrcia, t com a principal caracterstica el recosit de la ciutat popular en base a la lluita collectiva per la millora de les condicions de vida de la ciutadania, que va anar estretament associada a la lluita obrera i per les llibertats democrtiques i nacionals. Pot semblar obvi recordar aqu el naixement i el paper cabdal del moviment venal a mitjan dels anys seixanta, que va saber articular la Barcelona dels barris (tota, de Sarri a Torre Bar passant pel Raval o Barri Xino, els barris de lEixample, el Guinard o el Poblenou) com lentenem encara avui: plural i heterognia, socialment activa i amb un denominador com que, des de mitjan anys setanta, representa la Federaci dAssociacions de Vens de Barcelona (FAVB). Finalment, la profunda transformaci i evoluci viscuda per la ciutat a tots els nivells (urbanstic, social, poltic, econmic, cultural...) amb larribada de la democrcia i, especialment, entre 1992 i el 2004 emmarca la cinquena i darrera etapa de la Barcelona dels barris, a la qual potser encara manca perspectiva per entreveure si se nhi obre una sisena. Amb lexcusa dels Jocs Olmpics es van eradicar al Poblenou i a la Verneda els darrers nuclis barraquistes de la ciutat, que cal comptar tamb entre els barris de Barcelona durant aproximadament un segle. Recollint la reivindicaci dun moviment venal que als anys vuitanta va entrar en hores baixes, els primers ajuntaments democrtics es van centrar en dignificar els barris. De cap manera es poden ignorar o menystenir els resultats con-
crets daquesta poltica ni la sensibilitat oficial que nha quedat encara ara. Per tampoc es pot ignorar que desprs es va subsumir latenci als barris dins duna poltica durbanisme concertat i descala superior. Una estratgia que no afavoreix precisament la Barcelona dels barris, sin la Barcelona global (que no metropolitana, una realitat completament ignorada) per damunt dels barris. I aix que se nhan creat de nous, com la Vila Olmpica i Diagonal Mar, i se nhan projectat encara dos ms, a la Zona Franca i a Sant Andreu-Sagrera. I que, al mateix temps, lAjuntament ha fet darrerament una artificiosa divisi administrativa per barris sense el consens ni la participaci venal que va tenir la dels anys vuitanta. En tot cas, la condici obrera i popular, el tret definitori de la Barcelona dels barris des del seu naixement a mitjan del segle XIX, viu en els anys 1992 (Jocs Olmpics) i 2004 (Frum de les Cultures) uns simblics punts dinflexi i de profunda transformaci social i urbanstica. En parallel a la crisi industrial dels setanta i vuitanta, i de lespeculaci al mercat de lhabitatge i la nova immigraci extracomunitria des dels noranta, el procs de canvi i substituci social de la Barcelona dels barris ha estat molt rpid i, en algunes zones, a inicis del segle XXI sha ests com una veritable taca doli. A la llum de les dades que recull aquesta edici de La Barcelona dels barris est per estudiar si avancem cap a una segona fractura de la ciutat popular. I est per veure si els mateixos o altres mecanismes socials que el moviment venal va utilitzar per sargir la primera fractura de la Barcelona dels barris podran ara evitar usats en xarxa per vells i nous collectius i actors socials diversos que simposi definitivament la ciutat global, de serveis, turstica, impersonal i gentrificada. Res est dat i benet, perqu a Barcelona encara existeix classe treballadora (entre ella, molts dels nous immigrants) i un substrat popular de vida de barri molt fort.
La condici obrera i popular, el tret definitori de la Barcelona dels barris des del seu naixement a mitjan del segle XIX, viu en els anys 1992 (Jocs Olmpics) i 2004 (Frum de les Cultures) uns simblics punts dinflexi i de profunda transformaci social i urbanstica.
Les desigualtats econmiques i els barris

Albert Recio Andreu
Economista
ue a Barcelona, com a qualsevol altra gran ciutat del mn, hi ha desigualtats importants s obvi. Noms cal fer una passejada pels diferents barris de la ciutat, observar les cases, les botigues, els vestits de la gent, per copsar fcilment les diferncies socials. El turisme urb es molt til per aprendre coses de la nostra ciutat. Per les dificultats per fer una anlisi augmenten si volem tenir un coneixement ms precs de les desigualtats.
Patrimoni i renda
En primer lloc, quan estudiem les desigualtats econmiques, cal diferenciar dues qestions: patrimoni i renda. El patrimoni s el conjunt de totes les propietats amb valor econmic que una persona posseeix en un moment del temps. La renda el que ha guanyat en un termini temporal (per exemple un any). Habitualment renda i patrimoni estan relacionats, per no directament: una persona podria haver acumulat pa-
Quan estudiem les desigualtats econmiques, cal diferenciar dues qestions: patrimoni i renda. El patrimoni s el conjunt de totes les propietats amb valor econmic que una persona posseeix en un moment del temps. La renda el que ha guanyat en un termini temporal.
Les majors desigualtats es donen en el patrimoni (els rics acumulen grans propietats: immobles, actius financers, participacions empresarials, obres dart...). Per el patrimoni s molt difcil de determinar, perqu sovint es pot camuflar sota diferents formes de propietat.
trimoni malgrat que la renda actual sigui petita. Aquesta s, per exemple, una diferncia entre els pobres segons ledat. Per la seva renda, molts jubilats sn pobres, per en el passat van poder comprar el pis i, per tant, conserven aquest patrimoni. Els pobres joves aturats o empleats amb salaris baixos, no acostumen tampoc a tenir patrimoni. Les majors desigualtats es donen en el patrimoni (els rics acumulen grans propietats: immobles, actius financers, participacions empresarials, obres dart...). Per el patrimoni s molt difcil de determinar, perqu sovint es pot camuflar sota diferents formes de propietat. Per exemple, els hereus de Ramon Areces sn els propietaris reals dEl Corte Ingls, per una gran part de la propietat formal daquest grup empresarial est en mans de la Fundacin Ramon Areces, que ells controlen. La renda s un ingrs ms personalitzat per tamb difcil de conixer. Sovint, a moltes enquestes socials s una de les preguntes que ms es deixen de contestar (i en moltes daquestes enquestes es constata que quan ms gran es lestatus social de qui respon, ms gran s la probabilitat que no contesti). Les dades dHisenda tampoc sn completament fiables, perqu s prou conegut que existeixen importants bosses de frau fiscal (i, per tant, dingressos no declarats). Els estudiosos de la rendes sn conscients que habitualment no es recullen ni les dades dels ms pobres els sense sostre ni dels ms rics. I, per tant, sempre tenim estudis que aplanen les desigualtats. Com estudiar aquestes qestions s complicat, ja que no existeixen gaires treballs que ho abordin. I encara menys amb bona informaci territorial. Degut a lelevat cost daquests estudis, en el millor dels casos es fan mitjanant una mostra de la poblaci. Tamb en el millor dels casos ens donen informaci aproximada del que passa en el conjunt del pas, per mai a nivell local o de barri. Els estudis territorials tenen, a ms, un problema addicional. Si b els barris tendeixen a reunir grups socials semblants, aquesta situaci no comporta mai una igualtat real entre els seus habitants. I normalment quan es donen dades locals es
dna la dada representativa de lindividu mig. Aix en molts casos pot estar amagant fortes desigualtats. Si, per exemple, considerem un barri de rendes elevades, s possible que la mitjana de renda daquest barri sigui alta, per que entre els seus habitants trobem tant persones realment adinerades com persones pobres (per exemple, un criat o criada immigrant que viu a la llar, o una persona jubilada que malviu amb una petita pensi). Necessitarem tenir informaci precisa de la renda de cada habitant per determinar el grau de desigualtat present al barri, cosa que manca a les estimacions que coneixem. No s el mateix estudiar les desigualtats en un moment del temps que comparant diferents perodes. Les desigualtats ms preocupants sn les persistents. I pot ser tan important reconixer lexistncia de desigualtats en un perode com veuren la seva evoluci. Els economistes poc preocupats per les desigualtats consideren que sovint aquestes sn transitries i que les desigualtats dun moment tendeixen a reduir-se en el marc del creixement econmic. No tothom hi est dacord i els darrers anys proliferen els treballs que indiquen que el creixement de leconomia mundial ha generat el contrari. Fer aquest estudi per una ciutat com Barcelona t, a ms de les dificultats assenyalades, un problema addicional: el fet que la poblaci de fa x anys no s la mateixa que lactual. Sabem que els darrers vint anys shan produt importants moviments dentrada i sortida de la ciutat. I aquests possiblement poden tenir efectes sobre la distribuci de la renda local. Si la sortida ha estat de la gent ms pobre i ms rica hauria quedat una ciutat ms igualitria que si els que haguessin marxat fossin els del mig. Si shagus produt una expulsi de pobres tindrem una imatge de millora, que ens estaria amagant una ciutat de capes mitges-altes que treu fora els menys afavorits... I, a ms, tenim larribada dimmigrants que possiblement complica els estudis. Sense tenir un quadre complet de la situaci que ens indiqui quina ha estat tamb la relaci de la ciutat amb el seu entorn, qui ha marxat i qui resta, els resultats numrics poden explicar noms una part dels canvis. En resum, que conixer les desigualtats reals s complicat. I afinar a nivell de barri molt ms. Per tant, les estimacions que
Les desigualtats ms preocupants sn les persistents. I pot ser tan important reconixer lexistncia de desigualtats en un perode com veuren la seva evoluci.
es fan, i que ara comentarem, shan dagafar amb pinces, com a possibles indicacions, ms que no pas un coneixement precs duna realitat complexa.
Lestudi de les desigualtats de Barcelona

El 2007 lAjuntament de Barcelona va publicar un estudi sobre Distribuci Territorial de la Renda Familiar a Barcelona 2000-2005, on es tracta de donar informaci de les desigualtats a escala territorial districtes, grans barris i zones de recerca. Lestudi tracta davaluar tant les desigualtats al territori com la seva evoluci en el temps. Cal indicar ja dentrada que les dades que es donen consideren que la distribuci de la renda a linterior de cada territori s homognia, tots els seus habitants cobren el mateix, cosa que evidentment no s certa. Per possiblement s lnic que es pot aconseguir. Per a un lector inexpert el treball s fora impressionant. I sens dubte els seus autors (Maria Jess Calvo, Xavier Gell i Joan Salabert) hi han esmerat un esfor considerable. Una altra cosa, per, s que es puguin agafar els resultats com una pintura precisa de la situaci, ja que la metodologia emprada, possiblement lnica viable, genera algunes preguntes. Com ja he dit, el problema s sempre la manca de dades primries (informaci precisa sobre el que guanya la gent). Per resoldre aquesta qesti sagafen dades que sembla que poden tenir alguna relaci amb la renda de la gent i sestima estadsticament una relaci. En aquest estudi es parteix duna estimaci prvia per Barcelona de lInstitut dEstadstica de Catalunya (Idescat) i es combinen amb unes quantes dades de les quals es t informaci territorial: nivell destudis dels seus habitants, taxa datur, vehicles motoritzats per cada 1.000 habitants, turismes nous dalta potncia fiscal sobre total de turismes i preu dels habitatges de segona m. Els problemes amb aquests estimadors sn diversos. Els dos primers (taxa datur i nivell destudis) noms estan disponibles amb el cens del 2001, per tant es mant constant pel
2000 i el 2005 com si res no hagus canviat als barris (discutible si, per exemple, es t en compte el fenomen migratori i lexpansi econmica recent). En el cas del parc de vehicles semblaria clara una relaci directa: els rics en tenen ms i de ms potncia. Sorprn, per, que quan es compara el 2000 i el 2005 shagi produt una important davallada del nombre de vehicles en el districte ms motoritzat (de 559 per cada 1.000 habitants el 2000 fins a 431 el 2005). La ra no s altra, com sexplica a lestudi, que un any es van agafar les dades de tots el vehicles matriculats al districte i laltre noms els que tenen de propietari una persona fsica. Aix possiblement amaga un fet prou conegut que s que sovint els directius empresarials i la gent amb ms renda utilitza vehicles en leasing o de propietat de lempresa (com el directiu de TMB que va anar a la FAVB amb un cotxe de lempresa per convncer que calia oposar-se a la vaga de conductors), fet que amaga una altra desigualtat: els pobres es compren el cotxe, la gent ms rica lutilitza com a part del seu salari encobert. Tampoc el preu dels pisos de segona m sembla una mesura de la renda de la gent. En primer lloc, lincrement del preu dels pisos no noms depn de la renda, sin tamb de la capacitat dendeutament. I sabem que els darrers anys el sistema financer ha propiciat un fort endeutament de gent dingressos modestos. En segon lloc, perqu el fenomen migratori tamb ha ajudat a la bombolla immobiliria en alguns barris. No pas perqu siguin ms rics, sin pel fet que un nombre ms gran de persones comparteix un espai redut. En tercer lloc, una gran part dels residents no ha canviat de casa i, per tant, la seva situaci no ha canviat substancialment. En quart lloc, s conegut que una part de les transaccions immobiliries, especialment a Ciutat Vella, no han tingut com a objecte larribada de nous vens, sin que han estat orientades a la seva transformaci en rendibles apartaments turstics empitjorant les condicions de vida dels vells residents (mobbing incls). I en cinqu lloc, i aquest s un tema crucial, encara que el mercat immobiliari estigus reflectint que gent de ms alts ingressos va a viure a barris menys rics, caldria veure qu est passant amb els antics residents daquests barris. Potser la millora de
Els pobres es compren el cotxe, la gent ms rica lutilitza com a part del seu salari encobert. Tampoc el preu dels pisos de segona m sembla una mesura de la renda de la gent.
Hi ha bones raons per considerar que aquests indicadors redueixen les desigualtats i estan mancats dinformaci de la relaci de la ciutat amb el seu entorn: qui sen va, qui es queda, qui entra.
renda mesurada daquesta manera, simplement ens est indicant que estem davant dun procs de gentrificaci que expulsa una part dels pobres cap a les perifries de fora la ciutat i ens deixa una societat ms homognia, sense tants pobres. Per ja fa temps que sabem que aquesta possible expulsi no preocupa gaire els nostres lders municipals, sempre ocupats en presentar una ciutat sense conflictes greus i plena de gent bonica. Per tant, s dubts que la mesura proposada reflecteixi adequadament les desigualtats reals i ens informi completament dels canvis dels darrers cinc anys. Crec que hi ha bones raons per considerar que aquests indicadors redueixen les desigualtats i estan mancats dinformaci de la relaci de la ciutat amb el seu entorn: qui sen va, qui es queda, qui entra. I a pesar daquestes limitacions, ens segueixen informant de les importants desigualtats que persisteixen a la ciutat. De la continutat de les rees pobres i riques, que val la pena comentar.
Per districtes
Considerant que la renda mitjana de la ciutat s 100, podem veure qui est per sobre i qui est per sota. Destaca un districte, Sarri-Sant Gervasi: el seu ndex se situa per sobre del 159% (les unitats familiars daquest districte sn un 75% ms riques que la famlia barcelonina mitjana). Per ordre descendent, tres districtes ms estan per sobre de la mitjana: les Corts, lEixample i Grcia. La resta, est per sota, en una srie decreixent que acaba a Ciutat Vella i Nou Barris. Noms cal comparar aquests perfils amb, per exemple, els resultats electorals per preguntar a qui correspongui si s cert all que no hi ha classes socials.
Grfic 1. ndex de la RFD per districtes. (Bcn = 100)
Per zones estadstiques i zones petites de recerca

Quan sabaixa el nivell territorial, les desigualtats es fan ms paleses, ja que els territoris acostumen a ser ms homogenis. De fet, apareix un quadre prou diferenciat amb una doble polaritzaci. Duna banda, les zones ms riques situades al sud-oest de la ciutat, i les ms pobres al nord. De laltra, en lespai central entre un Eixample ric i una Ciutat Vella pobra. La pintura s fora semblant el 2000 i el 2005. En aquest darrer perode sembla, per, que els barris de Ciutat Vella millorin, malgrat que aix pot ser un mer efecte derivat de lencariment de lhabitatge a la zona, que com ja he assenyalat no significa necessriament una millora pels seus antics habitants. Ms aviat pot ser la combinaci dun procs de gentrificaci (una part de les classes mitges recupera un espai en remodelaci) i de reconversi dhabitatges en apartaments turstics.
Mapa 1. Renda familiar disponible per cpita 2005 (ZRP)
Quadre 1. Les cinc zones ms riques i ms pobres de la ciutat

2000 Les cinc ms riques Pedralbes Les Corts Sarri Sarri-St. Gervasi St. Gervasi Sarri-St.Gervasi Vallvidrera-Les Planes Sarri-Sant Gervasi Dreta Eixample Eixample Les 5 ms pobres Trinitat Vella St. Andreu C. Meridiana-Vallbona Nou Barris Bess St. Mart P. Raval Ciutat Vella Barceloneta Ciutat Vella Font: Ajuntament de Barcelona, Op. cit., 2007. 2005 Pedralbes Les Corts Sarri Sarri-St. Gervasi St. Gervasi Sarri-St.Gervasi Vallvidrera-Les Planes Sarri-Sant Gervasi Dreta Eixample Eixample Barceloneta Ciutat Vella Raval Ciutat Vella Bess St. Mart P. Bon Pastor St. Andreu C. Meridiana-Vallbona Nou Barris
Els barris rics sn sempre els mateixos. Els ms pobres experimenten variacions menors. I sens dubte el tema immobiliari juga un paper central. No s casualitat que les tres zones ms pobres a la classificaci del 2005 siguin rees situades en un extrem de la ciutat, polgons dhabitatges humils i en un entorn urb complicat. Potser no s casualitat que Ciutat MeridianaVallbona sigui una de les zones on ms rpidament ha canviat la poblaci, i on, com ens va dir un Mosso dEsquadra, hem descobert que s una zona on la gent no t sentiment de barri. Cal indicar, a ms, que si b a lestudi comentat es manifesta una certa tendncia a la reducci de desigualtats, el conjunt dels cinc barris ms rics ha vist millorar la seva posici relativa respecte al conjunt de la ciutat. Mentre que el 2000 la renda conjunta daquestes cinc zones era un 68% superior a la mitjana de la ciutat, la mateixa estimaci la situa en un 72,4% el 2005. Si shan redut les diferncies globals s per petites millores en els barris ms pobres, potser per la major ocupaci, per especialment pels efectes estadstics del canvi del tipus de vehicles considerats i per lencariment de lhabitatge. No s gens clar que aquest ltim aspecte sigui vist com una millora pels habitants tradicionals daquests barris.
Les petites zones ens apropen encara ms a situar les diferncies. Una visi grfica ens situa rpidament. Les zones riques se situen a Sarri-Sant Gervasi i sobre leix de la Diagonal i el passeig de Grcia. Fora daquest conjunt, noms emergeix la Vila Olmpica i la part alta del districte de Grcia. Les zones de rendes mitges se situen a la perifria daquests eixos: extrems de lEixample, Grcia, zona de connexi les Corts-Sants, i la part alta de Ciutat Vella. Es prefiguren unes noves rees emergents al districte de Sant Mart (Diagonal-Mar i sectors propers a lEixample) i es mant lenclau de part de la Font den Fargas i Horta. La riquesa es va difuminant a mida que ens allunyem del centre, per tamb al centre trobem zones de rendes molt baixes: a Ciutat Vella, al Poble-sec, a la part baixa de Grcia... Quadre 2. Petites zones estadstiques ms riques i ms pobres (2005)
Petites zones ms riques Zona 1 RCD Espanyol 2 Les Tres Torres 3 Pedralbes 4 Palau Reial 5 Plaa Adri 6 Tur Parc 7 Mandri 8 Institut Qumic 9 Salesians 10 Can Caralleu Petites zones ms pobres 239 Ciutat Meridiana 240 Riera Alta 241 Tur de les Roquetes 242 Cervera-Aixada 243 La Cera 244 Vallbona 245 Ramon Alb 246 Trinitat Nova 247 Bess Mar 248 Bar de Viver
Barri Les Tres Torres Les Tres Torres Pedralbes Pedralbes Sant Gervasi Sant Gervasi Bonanova Sarri Bonanova Sarri Ciutat Meridiana Raval Roquetes Barceloneta Raval Vallbona Can Paguera Trinitat Nova Bess Bar de Viver
Districte Sarri-Sant Gervasi Sarri-Sant Gervasi Les Corts Les Corts Sarri-Sant Gervasi Sarri-Sant Gervasi Sarri-Sant Gervasi Sarri-Sant Gervasi Sarri-Sant Gervasi Sarri-Sant Gervasi Nou Barris Ciutat Vella Nou Barris Ciutat Vella Ciutat Vella Nou Barris Nou Barris Nou Barris Sant Mart de P. Sant Andreu
Font: Ajuntament de Barcelona, Op. cit., 2007.
Molt rics i molt pobres

Analitzar desigualtats t sempre moltes complicacions. Aquestes no es refereixen tan sols als problemes de mesura ja esmentats, sin tamb a la seva interpretaci. Una qesti que t moltes variants. En primer lloc, es pot discutir si el grau de desigualtat s molt gran o molt petit. Segurament dependr de la tolerncia que es tingui amb la desigualtat. Pels analistes de lAjuntament, Barcelona s una ciutat relativament igualitria. Comparant la renda mitjana de la zona ms rica i la ms pobra de la ciutat a partir de les dades de lestudi, el resultat era que el 2000 la renda mitjana de Palau Reial (la zona ms rica) era 6,8 vegades la de Ramon Alb (la ms pobra) i el 2005 el venat del RCD Espanyol t una renda estimada 5,6 cops la de Bar de Viver. Si fem la comparaci entre les deu zones ms riques i ms pobres, la desigualtat s menor; 4,95 vegades el 2000 i 3,97 el 2005. Ja he indicat que al meu entendre els indicadors utilitzats minoren les desigualtats reals, per encara que els resultats fossin slids, guanyar de mitjana quatre vegades ms em sembla que s un nivell de desigualtat que caldria considerar intolerable a qualsevol societat realment civilitzada. s evident que no tenim els nivells de desigualtats del Brasil o Sud-frica, per crec que tampoc podem felicitar-nos de viure en una ciutat mitjanament igualitria. Laltra qesti s la prpia naturalesa de la desigualtat, un tema on hi ha un debat intellectual i social inacabat. Pels defensors de lstatu quo, les desigualtats sn naturals, reflecteixen els mrits individuals de cadasc. Per altres, entre els que em trobo, s un mer producte dunes institucions injustes, que donen a alguns molt ms del que es mereixen i situen a molts i moltes en una situaci dautntica precarietat econmica i social. Podem mirar les coses des dun altre angle. El dels indicadors de pobresa. Els ms acceptats sn els que fan referncia a la pobresa relativa. En una societat determinada es considera pobra aquella persona amb uns ingressos manifestament inferiors als de la majoria de la poblaci. Habitualment saccepta que les persones amb risc de pobresa sn les que guanyen per sota del 60% de la renda mitjana o de la renda mediana. La
Guanyar de mitjana quatre vegades ms em sembla que s un nivell de desigualtat que caldria considerar intolerable a qualsevol societat realment civilitzada. Tampoc podem felicitar-nos de viure en una ciutat mitjanament igualitria.
mitjana s el resultat de dividir la suma de totes les rendes pel nombre dhabitants, la mediana s la renda de lhabitant que estaria a la meitat de la cua si ordenssim tots els habitants del ms ric al ms pobre. Habitualment, la mediana s inferior a la mitjana (ja que una minoria dindividus molt rics eleven el valor de la mitjana). En aquest cas, donada la caracterstica de les dades, caldria prendre la mitjana enlloc de la mediana com a referncia per fer les comparacions. Si considerem aquesta situaci, i dacord amb lestudi, quinze petites zones de la ciutat tenen una renda mitjana inferior al 60% de la mitjana. Podrem considerar-les zones realment pobres. Si elevem el nivell al 70%, cosa que possiblement compensa els efectes de la sobrevaloraci immobiliria, apareixen trenta-una zones ms amb renda estimada entre el 60 i el 70% de la mitjana. La seva ubicaci es marca al mapa de les zones pobres de la ciutat. Quadre 3. La Barcelona dels pobres (2005)
Zones petites amb renda estimada inferior al 60% de la mitjana per districtes (i barris) 7 a Nou Barris (Vallbona, Ciutat Meridiana, Trinitat Nova, Roquetes, Can Peguera) 5 a Ciutat Vella (Barceloneta, Raval) 2 a Sant Mart (Bess) 1 a Sant Andreu (Bar de Viver) Zones petites amb renda estimada entre un 60,1% i un 70% de la mitjana 11 a Nou Barris (Torre Bar, Verdum, Prosperitat, Guineueta, Porta, Tur de la Peira) 9 a Ciutat Vella (Raval, Barceloneta) 4 a Sant Mart (la Pau, Verneda, Poble Nou) 3 a Sant Andreu (Bon Pastor, Congrs) 3 a Horta Guinard (Carmel) 1 a Sants-Montjuc (Poble Sec) Font: Ajuntament de Barcelona, Op. cit., 2007.
La cara inversa dels molt pobres sn els molt rics, aquells que guanyen una renda desproporcionadament gran. Podem agafar un indicador similar i observar els que presenten una
situaci amb un 50% de renda estimada superior a la mitjana. Es tracta dun selecte grup de vint-i-sis zones on se suposa que la majoria dels seus habitants no pateix dinseguretat econmica. La seva renda mitjana s ms del doble de la de la zona ms rica de les 46 anteriors. Quadre 4. La Barcelona dels molt rics (2005)
Zones petites amb renda estimada superior al 150% de la mitjana per districtes (i barris) 19 a Sarri-Sant Gervasi (Les Tres Torres, La Bonanova, Sarri, Sant Gervasi, el Putxet) 4 a Les Corts (Pedralbes, Camp del Bara) 3 a lEixample (dreta de lEixample) Font: Ajuntament de Barcelona, Op. cit., 2007.
Ja he discutit les limitacions de les dades. Malgrat que shan utilitzat indicadors discutibles, que shan elaborat en un perode de bonana econmica i dintensa especulaci urbanstica, que s en part responsable de la millora relativa dalgunes zones, persisteixen grans desigualtats entre barris. Unes desigualtats que, en gran part, tenen una llarga durada i reflecteixen la persistncia delements destructura urbana i social. Podem esperar una estimaci pitjor amb el refredament de la bombolla immobiliria. Davant daquestes dades, parlar duna ciutat diguals sembla ridcul. Sembla molt ms realista la vella reflexi de Vzquez Montalbn que en lloc duna, tenim diverses Barcelones, econmicament i espacialment segregades per tnues barreres que sovint els nostres poltics obliden.
Barcelona: Una ciutat de barris desiguals

Carolina Recio Cceres
Sociloga
1. Introducci. Ciutat, barri i desigualtat

Tothom que visqui a Barcelona o que conegui a fons aquesta ciutat podria fer una petita descripci de les desigualtats entre els barris de la ciutat. Aquest relat ens mostraria que, una cosa s la imatge de Barcelona que es vol projectar cap a lexterior (ciutat moderna, europea, centre del fashion, oberta i solidria), i laltra la real, la del dia a dia, la dels homes i les dones que viuen quotidianament a la ciutat. La Barcelona real s una ciutat que presenta importants desigualtats entre les persones que viuen en els diferents districtes i barris de la ciutat. Les condicions de vida de la poblaci no sn iguals per al conjunt de les persones que viuen a la ciutat comtal. Per, qu volem dir quan parlem de desigualtats socials? En primer lloc, s una qesti difcil de definir i les formes de copsar-les i mesurar-les no sn senzilles. Es podria dir que les desigualtats socials no sn una sola cosa, sin que les raons
Els barris de Barcelona no sn tots iguals, no noms pel tipus de construcci, la situaci geogrfica, el nombre de places i carrers o el nombre de centres comercials. s diferent en relaci a les condicions de vida de la poblaci que habita els diferents districtes i barris.
de desigualtat sn mltiples; poden ser per ra de classe, de gnere, dedat, dtnia, etc. En segon lloc, es poden distingir collectius desiguals, s a dir, se sol parlar de les dones, dels immigrants, dels joves, dels pobres. Tot i aix, el ms freqent s que unes i altres desigualtats se superposin entre si i que, per tant, tots aquests collectius estiguin travessats per daltres desigualtats socials; s com diem unes lnies ms amunt, una qesti de multiplicitat. Per exemple, dins del collectiu de dones nhi ha unes a les quals els va millor que a les altres (no s el mateix ser una dona blanca que ocupa un lloc de direcci en alguna gran empresa que la dona immigrada que treballa en el servei domstic i sense contracte legal). El mateix cas podrem dir dels immigrants homes europeus que vnen amb un contracte com a directius duna gran empresa, i un immigrant marroqu que sha jugat la vida en una pastera i que la continua posant en perill diriament en la seva ocupaci illegal a la construcci. Daltra banda, s possible distingir espais territorials que defineixen aquestes desigualtats. s a dir, que s possible que la gent visqui i sagrupi entre collectius ms o menys iguals. Les diferents classes i grups socials no conviuen junts, sin que es distribueixen de forma diferenciada pels territoris. Barcelona ns un bon exemple. Els barris de Barcelona no sn tots iguals, no noms pel tipus de construcci, la situaci geogrfica, el nombre de places i carrers o el nombre de centres comercials. s diferent en relaci a les condicions de vida de la poblaci que habita els diferents districtes i barris de Barcelona. Viure en un lloc o un altre de la ciutat, habitualment, no s una tria. s una qesti de desigualtat social. Tot i que no s tan evident com en el cas dels grans barris de xavoles tpics de lAmrica Llatina, s que s fcil fer un mapa de les desigualtats de Barcelona. Entenent que hi ha barris i/o zones de la ciutat on la precarietat laboral, lenvelliment de la poblaci, la poblaci immigrada pobra, la manca de serveis suficients, etc., estan molt ms presents que en daltres.
1.1. La mesura de les desigualtats: lndex de desigualtat social estandarditzat

Com ja hem dit, s difcil trobar una definici del que significa la desigualtat social, i encara ms difcil trobar un acord sobra la forma de mesurar-la. LAjuntament de Barcelona ofereix anualment una srie de dades estadstiques que intenten copsar el que estem dient: les condicions de vida dels barris de Barcelona. Tanmateix, utilitza un ndex sinttic de desigualtat social que intenta mesurar quin s el nivell de desigualtat als barris de la ciutat de Barcelona. Aquest ndex est inspirat en una proposta de lONU i sutilitza des de lany 1991. Est construt en funci de quatre variables: taxa datur, taxa de poblaci (major de 20 anys) amb estudis superiors, taxa de poblaci (16 a 64 anys) amb formaci insuficient i esperana de vida. El resultat daquest ndex determina que Barcelona no s una ciutat homognia, ans al contrari, s possible trobar diferncies ms que significatives entre distintes zones de la capital catalana. Diferncies que cal llegir en clau de desigualtat social. Tot i que s una eina prou til per mesurar desigualtats socials, aquesta resulta insuficient, ja que deixa al marge altres cares de la desigualtat que tamb sn prou significatives com, per exemple, que no permet obtenir diferncies entre homes i dones, o autctons i immigrants, per citar algunes de les qestions ms rellevants. Per aix, en aquestes pgines, es pretn anar una mica ms enll daquest ndex. Daltra banda, les dades es presenten en unitats territorials. La informaci est desglossada per zones estadstiques. LAjuntament de Barcelona proporciona dades per zones estadstiques i per zones de recerca. Aqu sutilitzaran les zones estadstiques, en primer lloc, perqu el major nombre de dades disponibles est en aquest nivell de precisi i no en els ms petits, i perqu considerem que en molts dels casos, aquestes divisions, sadeqen als barris dels diferents districtes. Aix, tot i que aquestes zones estadstiques engloben ms dun barri, aquestes no alteren significativament lestructura social. En definitiva, la possibilitat dobtenir la informaci detallada per zones estadstiques permet una anlisi ms fidedigna de la
LAjuntament de Barcelona ofereix anualment una srie de dades estadstiques que intenten copsar les condicions de vida dels barris: lndex sinttic de desigualtat social.
ciutat, ja que tot i que els districtes de Barcelona presenten una estructura similar, tamb s possible trobar-ne algun que presenta fora diferncies internes. Finalment, tot i que lanlisi que aqu es proposa intenta anar ms enll de la mesura daquest ndex, sassumeix que les dades per la ciutat de Barcelona sn limitades i que sovint poden arribar a estar gaireb obsoletes. Moltes delles sn dades del cens del 2001. No obstant aix, sutilitzen perqu sn les niques disponibles que permeten una aproximaci ms fidel a la realitat.
2. La desigualtat social: ms enll dun ndex

Com ja sha dit al principi, lndex de desigualtat est construt sobre quatre aspectes: taxa datur, taxa de poblaci amb formaci insuficient, taxa de poblaci amb estudis superiors i esperana de vida. Aquest ndex no t en compte ni el sexe, ni ledat, ni lorigen (o lloc de naixement) ni el nivell dingressos. s, per tant, un ndex global que deixa moltes, i massa coses, al marge i que tamb sn essencials per entendre com sestructuren els barris i la ciutat. Uns indicadors que, a ms a ms, poden ajudar a subratllar la urgncia de dur a terme certes poltiques pbliques si no es volen degradar ms certes zones de la ciutat.
Barcelona s una ciutat molt envellida, la taxa de solitud de les persones majors de 75 anys s preocupant, sobretot si es considera que aquestes persones necessitaran ajuda per realitzar activitats de la vida quotidiana.
Lestructura per edats

Pel que fa a lestructura de la poblaci, ens trobem que Barcelona s una ciutat molt envellida, i que la taxa de solitud de les persones majors de 75 anys s preocupant, sobretot si es considera que aquestes persones necessitaran ajuda per realitzar activitats de la vida quotidiana. Les persones, en els darrers anys de la vida tenen ms probabilitats de patir una degradaci de lestat de salut, fet que les converteix en potencials usuries dels serveis datenci a les necessitats de la vida diria. Una realitat relativament nova i que compta amb
uns serveis incipients per fer-li front. Per tant, unes altes taxes de poblaci gran pot suposar un repte important pel que fa al benestar de les persones. El que sobserva s que si b a tota la ciutat hi ha unes taxes fora altes de poblaci major de 65 anys, hi ha districtes i barris clarament ms envellits, tot i que lenvelliment de la poblaci s una constant de tota la ciutat. s cert que barris com el Congrs (Sant Andreu), Montjuc (Sants-Montjuc), Sant Antoni (Eixample), Vilapiscina-Tur de la Peira (Nou Barris) o la Dreta de lEixample (Eixample) presenten uns percentatges fora elevats de poblaci major de 65 anys. Com tamb s cert que els ndexs de solitud per a les persones majors de 75 anys, en certs districtes de la ciutat, supera el 30%, i que s lleugerament ms alt en el cas de les dones. Aquest ndex de solitud s molt significatiu, ja que cal tenir molt present el cas de les dones grans soles. Les dones tenen una esperana ms alta de vida, per tamb continuen soles per daltres raons. El fet dhaver estat socialitzades com a cuidadores fa que moltes delles allarguin el perode de permanncia a les llars, ja que sn capaces, tot i que amb limitacions, de realitzar les tasques i treballs quotidians necessaris per a la seva supervivncia (saben cuinar, planxar, rentar roba, etc.), la qual cosa no vol dir que aquestes es converteixin en una important bossa de poblaci en risc. Es tracta de dones molt grans que subsisteixen amb pensions baixes i que la limitaci dels serveis socials actuals dificulta que puguin accedir a les ajudes pbliques. El que es vol dir, en qualsevol cas, s que lenvelliment de la poblaci ha de ser un tema a tenir molt present per part dels poders pblics ja que s un grup social molt susceptible de convertir-se en un grup dalt risc social.
Poblaci immigrada
s un aspecte important quan es parla de desigualtat social. Ltnia est essent una de les variables de desigualtat ms importants, sempre que es tingui en compte que aquesta sha de posar en relaci a daltres variables. s a dir, que sovint la desigualtat en relaci a ltnia va molt lligada a la desigualtat de
La desigualtat en relaci a ltnia va molt lligada a la desigualtat de classe social; per exemple, els llocs de naixement de la poblaci estrangera de Sarri-Sant Gervasi i les Corts sn molt diferents que els daltres districtes de la ciutat.
classe social. s per aix que lexistncia dimportants bosses de migrants als barris de la ciutat sha de llegir des daquesta doble relaci. En aquest sentit, per exemple, els llocs de naixement de la poblaci estrangera de Sarri-Sant Gervasi i les Corts sn molt diferents que els daltres districtes de la ciutat. Mentre que en aquests dos districtes les persones estrangeres han nascut a Itlia, Frana o Argentina, en els altres s ms freqent trobar poblaci nascuda a lEquador, el Marroc, Per, Bolvia, la Xina, etc. No s una qesti sense importncia, s una qesti de desigualtat social. De totes formes, la immigraci no s una realitat nova a la nostra ciutat, i hi ha barriades on ms del 30% de la poblaci ha nascut a daltres comunitats autnomes diferents de Catalunya. De fet, es tracta, especialment, daquelles zones ms allunyades del centre de la ciutat i que van crixer especialment arran de larribada dels contingents dimmigraci dels anys seixanta i setanta. De fet, aquelles zones amb ms poblaci immigrada espanyola es corresponen, tamb, amb les zones ms empobrides de Barcelona. Una tendncia que tamb sobserva en el cas daquelles zones amb major nombre de poblaci immigrada nascuda a lestranger. En aquest darrer cas, es constata que sestan formant grans nuclis de poblaci dorigen estranger i que coincideixen amb les zones ms empobrides de la ciutat, arribant a representar el 52% de la poblaci que viu a la zona del Gtic o el 42,7% en el cas del Raval, per citar els casos ms rellevants. Una realitat que t el perill de convertir en guetos certes zones de la capital catalana. En tot cas sembla ser un procs que es repeteix: els immigrants pobres van a viure a unes zones de Barcelona, i no a unes altres.
Quadre 1. Principals zones amb poblaci nascuda a Catalunya, Espanya, o immigrada (2004)
Rnquing nascuts Catalunya Vallvidrera-Les Planes (Sarri-St. Gervasi) Sarri (Sarri-St. Gervasi) Sant Gervasi (Sarri-St. Gervasi) Grcia (Grcia) Bon Pastor (Sant Andreu) Poblenou (Sant Mart) Pedralbes (Les Corts) Rnquing nascuts a Espanya Roquetes Verdum (Nou Barris) Ciutat Meridiana-Vallbona (Nou Barris) Verneda (Sant Mart) Vilapiscina i Tur de la Peira (Nou Barris) Horta (Horta-Guinard) Vall dHebron (Horta Guinard) Trinitat Vella (Sant Andreu) Rnquing nascuts a lestranger Gtic (Ciutat Vella) Raval (Ciutat Vella) Parc (Ciutat Vella) Poble-sec (Sants Montjuc) Barceloneta (Ciutat Vella) Trinitat Vella (Sant Andreu) Ciutat Meridiana-Vallbona (Nou Barris)
Font: Elaboraci prpia a partir de dades de lAjuntament de Barcelona.
Els estudis de la poblaci barcelonina

El nivell destudis de la poblaci s una de les variables que inclou lndex de desigualtat social estandarditzat. En concret, utilitza tant el percentatge de la poblaci major de 16 anys amb titulaci insuficient (analfabets + persones sense estudis/poblaci 16 anys i ms x 100) com la taxa de titulats superiors (poblaci major de 20 anys amb ttol destudis superiors). Es considera que el nivell educatiu s una bona mesura de desigualtat, ja que defineix les oportunitats laborals de les persones. Els postulats sobre la qualificaci professional asseguren que com ms gran s el nivell educatiu, ms probabilitats hi ha daccedir a millors llocs de treball que obren la porta a condicions docupaci i salarials ms ptimes. En el cas de la ciutat de Barcelona, de nou es pot observar com hi ha molta diferncia entre les taxes de titulaci insuficient i les taxes de titulats superiors entre les diferents zones estadstiques de la ciutat.
Quadre 2. Taxa de poblaci amb ttols deducaci superior. Barcelona i zones estadstiques (2001)
Estudis superiors. Districte (%) Sarri-Sant Gervasi (30,8%) Les Corts (21,2%) Eixample (18,2%) Grcia (16,6%) Horta-Guinard (8,9%) Sants-Montjuc (8,3%) Sant Mart (8,3%) Ciutat Vella (8,2%) Sant Andreu (7,7) Nou Barris (4,8%) Rnquing de les zones amb MERnquing de les zones amb MAJOR NOR proporci destudis superiors proporci destudis superiors Bon Pastor (Sant Andreu, 2,4%) Sarri (Sarri-St. Gervasi, 31,2%) Ciutat Meridiana (Nou Barris, 2,5%) Pedralbes (Les Corts, 31,1%) Bess (Sant Mart, 3,1%) Montjuc (Sants, 3,5%) Roquetes-Verdun (Nou Barris, 4%) Barceloneta (Ciutat Vella, 4,3%) Zona Franca-Port (Sants, 5,1%) Verneda (Sant Mart, 5,4%) Horta (Horta-Guinard, 7%) Sant Gervasi (Sarri-St. Gervasi, 30,8%) Vallvidrera (Sarri-St. Gervasi, 25,7%) Dreta Eixample (Eixample, 25,2%) Esq. Eixample (Eixample, 19,8%) Les Corts (Les Corts, 19,3%) Vallcarca(Grcia, 17%) Grcia (Grcia, 16,4%)
Vilapiscina-Tur (Nou Barris, 6,4%) Estaci del Nord (Eix., 16,7%)
Font: Elaboraci prpia a partir de dades de lAjuntament.
Les dues taules posen de relleu que hi ha enormes diferncies territorials i que Nou Barris i Ciutat Vella sn els districtes que obtenen les pitjors posicions, en el sentit que ocupen tant el darrer lloc de la llista de la taxa destudis superiors, com el primer en les taxes de poblaci amb estudis insuficients.
Quadre 3. Taxa de poblaci amb ttols deducaci superior. Barcelona i zones estadstiques (2001)
Estudis insuficients. Districte (%) Ciutat Vella (11,3%) Nou Barris (9,9%) Horta-Guinard (7,1%) Sant Mart (6,5%) Sant Andreu (6%) Sants-Montjuc (6%) Grcia (3%) Eixample (2,8%) Les Corts (2,3%) Sarri-Sant Gervasi (1,5%) Rnquing de les zones amb MAJOR proporci destudis insuficients Ciutat Meridiana-Vallbona (Nou Barris, 21,1%) Trinitat Vella (St. Andreu, 14,7%) Raval (Ciutat Vella, 13,6%) Barceloneta (Ciutat Vella, 13%) Bon Pastor ( St. Andreu, 12,8%) Roquetes-Verdum (Nou Barris, 10,7%) Bess (Sant Mart, 10,2%) Parc (Ciutat Vella, 9,3%) Horta (Horta-Guinard, 9,1%) Verneda (St. Mart, 8,6%) Rnquing de les zones amb MENOR proporci destudis insuficients Pedralbes (Les Corts, 1,3%) Sant Gervasi (Sarri-St. Gervasi, 1,4%) Sarri (Sarri-St. Gervasi, 1,6%) Dreta Eixample (Eixample, 1,7%) Esquerra Eixample (Eixample, 2,5%) Grcia (Grcia, 2,9%) Sagrada Famlia (Eixample, 3,4%) Vallcarca (Grcia, 3,3%) Fort Pius (St. Mart, 3,4%) Sant Antoni (Eixample, 4%)
Per tant, es pot observar clarament que hi ha desigualtats educatives en el conjunt de la ciutat. Unes desigualtats que sn prou importants com per posar fil a lagulla. La diferncia en la taxa destudis insuficients entre Ciutat Meridiana i Pedralbes s gaireb de vint punts. Una diferncia prou preocupant com per no fer-ne cas.
3. Locupaci
Lndex de desigualtat social incorpora dades sobre la taxa datur. Aqu es presenten algunes dades complementries. En aquest sentit, les dades referents a locupaci sn limitades, ja que la majoria de dades disponibles no distingeixen, com en els altres casos: el sexe, ltnia, etc. Per aix, aqu noms compararem la taxa dactivitat i la taxa datur del districte, ja que s en aquest nivell on es desglossa per gnere. Daltra banda, shan introdut dues consideracions respecte a les professions i respecte als motius dinactivitat. Estar empleat o empleada significa estar present en lmbit pblic, realitzar un treball visible i en molts casos poder accedir a drets socials derivats de la participaci laboral. De fet, els drets de ciutadania han estat construts en relaci a la participaci laboral, per tant no Taula 1. Taxes dactivitat i Atur. Barcelona, districtes (2001)
Districte Homes Taxa dactivitat (%) Taxa datur (%) Ciutat Vella 61,0 14,2 Eixample 62,5 8,8 Sants-Montjuc 65,2 10,7 Les Corts 64,2 7,9 SarriSant Gervasi 63,3 7,0 Grcia 64,3 9,6 Horta-Guinard 64,3 9,6 Nou Barris 63,5 10,7 Sant Andreu 65,6 9,1 Sant Mart 65,4 9,6 Dones Taxa dactivitat (%) Taxa datur (%) 45,2 13,8 47,4 11,0 47,5 13,7 49,3 10,6 46,6 9,4 48,6 11,1 47,1 12,3 43,8 14,8 48,2 13,1 47,6 13,0
Font: Elaboraci prpia a partir de dades de lAjuntament de Barcelona
ser-hi implica moltes coses en termes de desigualtats socials. Sn qestions a prendre en consideraci quan sanalitzen les dades sobre ocupaci. Les dades mostren una tendncia similar a tots els districtes: una taxa dactivitat masculina per sobre del 60% i una taxa docupaci femenina per sota del 50%. Les dones estan menys actives en el mercat de treball, la qual cosa no vol dir que no treballin, segurament aquestes que no estan presents en les taxes dactivitat, estan actives en el treball domstic i familiar, aquell que s invisible per que s essencial per al benestar quotidi de les persones i/o per a la supervivncia humana. Tanmateix, la taxa datur femenina era, lany 2001, ms elevada que la dels homes. Una tendncia suficientment estudiada i que sha de llegir en termes de desigualtats de gnere, ja que les dones pateixen ms desigualtats socials en el mercat laboral que no pas els homes. I, alguna reconeguda cientfica social de la nostra ciutat ens diria que hi ha una tolerncia social a latur de les dones. s a dir, que est millor tolerat que les dones estiguin a latur que no pas els homes, ja que aquestes si no estan actives al mercat de treball ho solen estar a les llars. Daltra banda, si tingussim dades per estructura professional veurem com les dones solen ocupar els llocs ms frgils del mercat laboral, la qual cosa implica que tinguin ms probabilitats destar a latur. Finalment, si observem les dades ens trobem que tot i que no hi ha grans diferncies entre els districtes, de nou sn Ciutat Vella i Nou Barris els que en surten pitjor parats (per citar els extrems), ja que tenen unes majors taxes datur, i en el sentit oposat, repeteixen Sarri-Sant Gervasi i les Corts com aquells districtes en qu la taxa datur s ms baixa. Tot i que en el cas de Sarri-Sant Gervasi la taxa dactivitat de les dones s la segona ms baixa de la ciutat, un element que escapa daquesta anlisi per que requeriria una mirada ms detinguda en una altra ocasi.
La inactivitat
Tamb ens apropem a les causes de la inactivitat. Normalment les raons per les quals homes i dones no estan actius o
actives al mercat de treball solen ser diferents. Les diferncies es troben en el fet que moltes dones inactives ho sn perqu han de fer-se crrec de les tasques de la llar, unes tasques que han estat socialment assignades a les dones. Un repartiment del treball que s font de desigualtat entre els uns i les altres. Sovint, la necessitat de fer el treball domstic i familiar serigeix com la principal causa dinactivitat entre les dones, mentre que en el cas dels homes ho s la fi de la seva trajectria laboral, s a dir, la jubilaci. Tot i aix, les dades que ens presta lAjuntament de Barcelona mostra que les causes de la inactivitat tamb van per barris. En el cas dels homes, s gaireb homogeni: els inactius ho sn o b perqu estan estudiant o b perqu sn pensionistes i jubilats. En el cas de les dones sobserven petites diferncies en funci del districte. Tot i que en tots els casos les feines de la llar sn un motiu de pes, hi ha algunes zones de la ciutat que aquest motiu no apareix ni en primer ni en segon lloc. Una petita mostra del que sha defensat al principi: les desigualtats socials se superposen i se sumen. En aquest sentit, les dones de Ciutat Vella i Nou Barris, igual que els homes, no sn iguals que les de Sarri, les Corts o lEixample. La persistncia dun model ms tradicional dunitat familiar (dona ocupada al treball domstic de la prpia llar i home ocupat al mercat de treball) sovint es relaciona amb una Quadre 4. Raons de la inactivitat. Barcelona, districtes (2001)
Districte Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuc Les Corts SarriSant Gervasi Grcia Horta-Guinard Nou Barris Sant Andreu Sant Mart Homes 1r lloc 2n lloc Pensionista/Jubilat Estudiant Pensionista/Jubilat Estudiant Pensionista/Jubilat Estudiant Estudiant Pensionista/ Jubilat Estudiant Pensionista/ Jubilat Pensionista/Jubilat Estudiant Pensionista/Jubilat Estudiant Pensionista/Jubilat Estudiant Pensionista/Jubilat Estudiant Pensionista/Jubilat Estudiant Dones 1r lloc 2n lloc Pensionistes/Jubilades Estudiant Pensionistes/Jubilades Estudiant Pensionistes/Jubilades Feines de la llar Estudiant Pensionistes/Jubilades Estudiant Pensionistes/Jubilades Pensionistes/Jubilades Estudiant Pensionistes/Jubilades Feines de la llar Feines de la llar Pensionistes/Jubilades Pensionistes/Jubilades Feines de la llar Pensionistes/Jubilades Feines de la llar
major desigualtat, ja que, com ja hem dit, gran part dels drets i beneficis socials sobtenen mitjanant la participaci al mercat de treball, a banda que s en lmbit laboral on saconsegueix el reconeixement social. Aquesta dada, com totes, caldria aprofundir-la, per, tot i aix, apunta cap a alguna cosa interessant.
Lestructura professional
Finalment, des del punt de vista del treball-ocupaci, sofereix una petita mirada sobre lestructura professional de les persones que viuen als districtes de la ciutat de Barcelona. Com ja hem dit en lapartat dedicat als estudis, les qualificacions solen donar accs a una millor posici laboral i, per tant, signifiquen uns majors guanys monetaris, aix com lobtenci de ms prestigi i influncia social. El quadre segent dna compte del rnquing de lestructura professional de la ciutat de Barcelona. Aix, els districtes de Sarri-Sant Gervasi i les Corts concentren, en les tres posicions considerades, professiQuadre 5. Ocupaci segons les professions. Barcelona (2001)
2n lloc Treballadors/es no qualificats/ Ciutat Vella es Tcnics/es i professionals de Eixample suport serveis i Sants-Montjuc Empleats/es administratius/es Treballadors/es venedors serveis Tcnics/es i professionals Tcnics/es i professionals de Les Corts cientfics/es intellectuals suport Tcnics/ es i professionals Personal directiu dempreses i Sarri-Sant Gervasi cientfics/es intellectuals administraci pblica Tcnics/ es i professionals Tcnics i professional de Grcia cientfics/es intellectuals suport Tcnics/es i professionals de Treballadors/es serveis i Horta-Guinard suport venedors serveis Artesans/es i treballadors/es Treballadors/es serveis i Nou Barris qualificats/es indstria i venedors serveis construcci Tcnics/es i professionals de Treballadors/es serveis i Sant Andreu suport venedors serveis Tcnics/es i professionals de Treballadors/es serveis i Sant Mart suport venedors serveis Districte 1r lloc Treballadors/es serveis i venedors serveis Tcnics/es i professionals cientfics/es intellectuals 3r lloc Tcnics/ es i professionals cientfics/es intellectuals Empleats/es administratius/es Empleats/es administratius/es Personal directiu dempreses i administraci pblica Tcnics/es i professionals de suport Empleats/es administratius/es Tcnics/ es i professionals cientfics/es intellectuals Empleats/es administratius/es Empleats/es administratius/es Empleats/es administratius/es
ons qualificades. Unes professions que solen implicar tamb adquirir millors posicions en els llocs de decisi i poder. I, per contra, en districtes com Nou Barris o Sants-Montjuc, els perfils que destaquen no tenen tant a veure amb perfils qualificats. Una altra mostra ms que la desigualtat va per barris.
4. El rnquing de les desigualtats: lndex Sinttic de Desigualtat Social

En els primers apartats ja diem que lAjuntament, des de lany 1991 utilitza lndex Sinttic de Desigualtat Social. Un cop vistos alguns dels indicadors socials cal fer una darrera ullada a lndex. Aix ens servir per recollir tot el que hem dit fins ara i fer les conclusions i reflexions finals. Les dades de lndex ens permeten veure levoluci del mateix des de lany 1991 fins al 2001 (any en qu disposem de les darreres dades). En lnies generals, al llarg daquests anys lestratificaci social dels barris de Barcelona no ha variat, s a dir, aquells barris ms empobrits eren els mateixos lany 1991. De fet, els pitjors resultats, en el conjunt de la ciutat, van ser per a lany 1996, i sha de llegir en termes de crisi econmica, ja que a mitjans anys noranta hi va haver una greu crisi econmica que es va traduir, per exemple, en unes taxes datur molt alarmants. Tornant al tema que ens ocupa, si es pren la mitjana de Barcelona es poden obtenir tres grups importants: aquelles zones que se situen per sobre de la mitjana, aquells que estan una mica per sota, i aquells que estan clarament per sota. Aquesta distribuci sha mantingut al llarg dels anys considerats. El que demostra s que hi ha diferncies significatives entre els districtes de la ciutat i, pel que sembla, es perpetuen en el temps. Es tracta de desigualtats persistents, les zones pobres continuen essent pobres, i les riques continuen essent riques. Si b direm que lndex mostra una millora generalitzada, tamb s cert que la distncia entre uns i altres no sescura. I, per tant, levoluci i les millores en les condicions de vida de les persones que viuen a Barcelona no han atenuat les desigualtat socials, al contrari, es mantenen les distncies. Les dades de lndex ens permeten veure levoluci del mateix des de lany 1991 fins al 2001. En lnies generals, lestratificaci social dels barris de Barcelona no ha variat, aquells barris ms empobrits eren els mateixos lany 1991.
Quadre 6. ndex Sinttic de Desigualtats Socials. Districte

Superiors a la mitjana de Barcelona Sarri-Sant Gervasi Les Corts Eixample Grcia Similars a la mitjana de Barcelona Sant Andreu Horta Guinard Sant Mart Significativament inferiors a la mitjana de Barcelona Sants Nou Barris Ciutat Vella
Daltra banda, si passem del nivell de districte al nivell de zona estadstica podem observar com hi ha zones clarament ms pobres que altres, i que fins i tot dins dels propis districtes es poden distingir diferncies en funci de la zona considerada. Quadre 7. ndex Sinttic de Desigualtats Socials. Zones estadstiques i Barcelona (1991, 1996, 2001)
Superiors a la mitjana de Barcelona Pedralbes (Les Corts) Sarri (Sarri-St. Gervasi) Sant Gervasi (Sarri-St. Gervasi) Dreta de lEixample (Eixample) Les Corts (Les Corts) Vallvidrera (Sarri-St. Gervasi) Esquerra de lEixample (Eixample) Estaci del Nord (Eixample) Grcia (Grcia) Vallcarca (Vallcarca) Sagrada Familia (Eixample) Sant Antoni (Eixample) Fort Pienc (Sant Mart) Sagrera (Sant Andreu) Clot (Sant Mart) Guinard (Horta-Guinard) Font de la Guatlla (Sants-Montjuc) Sant Andreu (al lmit) Similars a la mitjana de Barcelona Congrs (Sant Andreu) Sants (Sants-Montjuc) Poblenou (St. Mart) La Bordeta-Hostafrancs Horta (Horta) Vilapiscina-Tur de la Peira (Nou Barris) Vall dHebron (Horta-Guinard) Significativament inferiors a la mitjana de Barcelona Verneda (Sant Mart) Zona Franca (Sants-Montjuc) Trinitat Vella (Nou Barris) Parc (Eixample) Roquetes-Verdum (Nou Barris) Gtic (Ciutat Vella) Barri Bess (Sant Mart) Montjuc (Sants-Montjuc) Barceloneta (Ciutat Vella) Ciutat Meridiana-Vallbona (Nou Barris) Bon Pastor (Sant Andreu) Raval (Ciutat Vella)
Nota: Estan ordenades de ms riques a ms pobres. Font: Elaboraci prpia a partir de dades de lAjuntament.
Una subdivis que ens permet constatar el que ja es deia al principi: hi ha districtes de Barcelona que engloben barris divergents des del punt de vista de la desigualtat social. Els casos ms clars els trobem als districtes de Sant Mart, Sant Andreu i Sants: Sants: per una banda hi ha la Font de la Guatlla, Bordeta-Hostafrancs i Sants i en laltre extrem trobem Montjuc i Poble-sec, que es caracteritzen per ser dels barris ms empobrits de la ciutat. Sant Mart: en lextrem alt hi ha Fort Pius, Poblenou i el Clot, mentre que la Verneda i Bess estan en el grup dels barris pobres de Barcelona. Sant Andreu: Sagrera, Congrs i Sant Andreu estan situats en el grup de barris ms benestants, mentre que Trinitat Vella i, sobretot, Bon Pastor estan en el grup de barris ms desafavorits. Per tant, aquest ndex ens permet fer una construcci geogrfica de les desigualtats de la ciutat. Aix, Nou Barris i Ciutat Vella sn els districtes ms pobres, davant de les Corts i Sarri-Sant Gervasi, que sn els ms rics, seguit de lEixample i Grcia. A ms a ms, tots aquests districtes presenten una estructura social ms homognia, a diferncia dels tres districtes ja esmentats.
5. Conclusions finals
Tot aix ens condueix a les reflexions i conclusions finals. En primer lloc, cal encoratjar els poders pblics perqu avancin i millorin els mecanismes de mesura de les condicions de vida de la poblaci barcelonina. Uns mecanismes que han de permetre conixer la desigualtat social en totes les seves cares. Una millora en la recollida de les dades permet fer anlisis i diagnosis ms acurades. I, una anlisi ms real tamb condueix a unes poltiques ms reals i ms efectives. Unes bones poltiques per a la inclusi social requereixen de dades ms mplies i que recullin millor totes les facetes de la desigualtat social.
No obstant aix, amb les dades presentades, es pot concloure que Barcelona s una ciutat desigual. Que no tothom que viu a la ciutat est en igualtat doportunitats, que el fet de viure en una zona determinada s sinnim de ser ms pobre o de ser ms ric. I potser el que sembla ms preocupant s que es tracta de desigualtats persistents en el temps. Una bona acci poltica i decidida per a la inclusi social hauria de donar resultats exemplars. Hauria de permetre escurar les diferncies entre aquells que ms tenen i aquells que tenen poc o gens de forma significativa.
Taula 1. Estructura de la poblaci per edats. Barcelona

0-14 anys Ciutat Vella Barceloneta Parc Gtic Raval LEixample Sant Antoni Esquerra Eixample Dreta Eixample Estaci del Nord Sagrada Famlia Sants-Montjuc Poble-sec Montjuc Zona Franca-Port Font de la Guatlla Bordeta-Hostafrancs Sants Les Corts Les Corts Pedralbes Sarri-Sant Gervasi Sant Gervasi Sarri Vallvidrera-Les Planes Grcia Grcia Vallcarca Horta-Guinard Guinard Horta Vall dHebron Nou Barris Vilapiscina-Tur de la Peira Roquetes-Verdum Ciutat MeridianaVallbona Sant Andreu Sagrera Congrs Sant Andreu Bon Pastor Trinitat Vella Sant Mart Fort Pius Poblenou Barri Bess Clot Verneda 9,5 10,6 9,4 7,1 10,4 10,9 10,0 10,8 11,6 11,4 11,1 11,5 10,7 11,0 14,6 11,1 11,6 10,8 11,8 11,5 13,1 15,1 14,3 16,6 20,1 10,9 10,6 11,6 11,4 11,2 11,3 11,8 11,5 11,0 11,4 14,3 11,8 11,1 10,7 11,7 14,4 13,9 12,3 12,3 14,3 12,6 11,7 10,8 15-24 anys 10,6 9,7 9,8 11,5 10,6 9,7 9,1 9,8 9,3 10,2 10,0 10,9 10,3 6,8 11,2 11,3 11,3 10,9 11,6 11,5 12,5 10,1 10,1 10,1 9,9 9,6 9,2 10,6 10,2 9,8 10,8 9,6 11,0 10,0 11,4 12,8 11,2 11,6 9,0 11,3 10,4 12,4 10,6 11,7 9,7 12,1 10,7 10,5 25-64 anys 61,6 55,9 60,2 67,7 60,8 56,1 55,6 56,5 55,6 56,9 55,7 57,3 55,5 56,4 57,9 58,1 56,7 56,8 57,1 54,9 53,9 54,0 53,4 56,3 57,3 57,0 58,3 56,8 56, 5 57,5 56,0 55,2 53,6 56,0 57,4 57,8 58,2 51,5 59,0 56,7 58,9 56,8 59,8 58,3 52,5 58,6 56,1 65 anys i ms 18,5 23,8 20,7 13,7 18,2 23,3 25,3 22,9 23,6 21,5 23,2 21,7 26,7 17,8 19,7 18,9 21,6 19,8 19,9 19,5 20,9 21,5 19,9 13,7 22,2 23,2 19,5 21,6 22,5 20,4 22,7 22,4 25,3 21,2 15,6 19,2 19,1 28,8 18,0 18,5 14,8 21,1 16,2 17,8 22,9 19,0 22,6 ndex de solitud (75 anys i ms) Total Homes Dones 38,2 21,5 45,8
32,6
15,3
40,7
32,7
16,0
41,4
30,8
14,8
39,1
28,8
13,1
36,6
32,5
15,9
40,4
28,2
13,5
36,2
28,7
13,3
37,9
29,0
13,9
37,4
29,3
14,4
37,6
Font: Ajuntament de Barcelona i elaboraci prpia.
Taula 2. Lloc de naixement de la poblaci i principals nacionalitats. Barcelona

Barcelona ciutat 59,1 39,4 55,2 44,5 29,6 36,8 61,3 61,5 61,1 63,7 59,9 60,3 58,7 53,5 58,6 59,6 56,5 59,9 60,9 63,1 62,9 64,1 69,8 69,7 70,1 71,4 64,3 65,1 62,1 57,9 60,9 57,2 52,8 52,2 53,7 52,2 48,6 61,2 59,4 62,3 64,1 65,0 47,7 59,8 57,0 64,3 54,4 61,9 55,9 Resta de Catalunya 3,5 2,3 1,7 2,7 2,3 2,2 4,9 4,3 5,2 5,0 4,7 4,6 3,0 2,7 2,3 1,5 3,4 3,2 3,7 5,4 5,4 5,2 4,7 4,7 4,9 2,6 4,6 4,8 4,2 2,9 4,0 2,2 2,3 2,0 2,8 1,6 1,0 2,6 3,2 3,5 2,4 1,1 0,9 2,8 3,4 2,7 1,5 3,5 2,3 Espanya 23,4 18,6 21,3 21,3 15,3 18,3 18,9 19,1 18,5 16,6 20,7 20,6 23,2 20,6 27,7 29,6 26,4 23,0 21,7 20,9 21,9 16,3 13,9 13,9 13,7 14,1 18,9 17,2 21,2 29,5 24,0 33,0 32,7 35,0 32,1 36,2 35,0 26,6 26,9 27,9 26,0 26,1 32,0 26,3 25,8 20,8 31,8 22,2 34,6 Estranger 14,0 39,7 21,8 31,5 52,8 42,7 14,9 15,1 15,2 14,7 14,5 14,5 15,1 23,2 11,4 9,8 13,7 13,9 13,7 10,6 9,8 14,4 11,6 11,7 11,3 11,9 12,8 12,9 12,5 9,7 11,1 7,6 11,6 10,8 11,4 9,7 15,4 9,6 10,5 9,3 7,5 7,9 19,4 11,1 13,8 12,2 12,3 12,4 7,2 Principals nacionalitats estrangers (districte)
Barcelona Ciutat Vella Barceloneta Parc Gtic Raval LEixample Sant Antoni Esquerra Eixample Dreta Eixample Estaci del Nord Sagrada Famlia Sants-Montjuc Poble-sec Montjuc Zona Franca-Port Font de la Guatlla Bordeta-Hostafrancs Sants Les Corts Les Corts Pedralbes Sarri-Sant Gervasi Sant Gervasi Sarri Vallvidrera-Les Planes Grcia Grcia Vallcarca Horta-Guinard Guinard Horta Vall dHebron Nou Barris Vilapiscina-Tur de la Peira Roquetes-Verdum Ciutat Meridiana-Vallbona Sant Andreu Sagrera Congrs Sant Andreu Bon Pastor Trinitat Vella Sant Mart Fort Pius Poblenou Barri Bess Clot Verneda
Pakistan Marroc Filipines
Equador Xina Itlia
Equador Marroc Per
Frana Itlia Equador Frana Itlia Argentina Equador Itlia Argentina Equador Colmbia Per Equador Bolvia Per
Equador Per Marroc
Equador Per Xina
Font: Ajuntament de Barcelona i elaboraci prpia.
Taula 3. Estudis de la poblaci, per zones estadstiques. Barcelona (2004)

Estudis superiors 31,1 43,4 49,1 40,3 34,2 46,1 23,5 28,9 21,7 17,1 23,2 28,0 35,2 38,4 51,1 38,2 31,1 32,4 33.7 20,0 21,8 10,8 12,5 12,1 13,1 20,2 25,4 26,0 23,7 35,1 30,9 38,3 37,1 43,7 40,3 45,0 52,7 34,2 30,0 36,7 32,0 50,0 47,3 35,4 25,2 34,2 46,8 29,3 40,7 Estudis secundaris 47,7 43.0 43,9 43,1 45,5 41,7 47,5 48,6 47,0 45,0 49,4 48,4 49,8 49,0 43,4 51,7 50,6 52,3 48,7 47,2 47,6 45,0 43,1 43,6 41,7 42,7 47,5 47,2 48,2 48,5 48,7 48,7 47,4 46,7 47,2 46,9 42,4 50,9 52,9 46,4 52,2 45,1 46,0 49,4 51,1 48,2 46,6 52,2 48,2 Estudis superiors 21,2 13,7 7,0 16,6 20,4 12,2 29,0 22,5 31,3 38,0 27,4 23,6 15,0 12,6 5,6 10,2 18,3 15,2 17,5 32,8 30,7 44,2 44,3 44,2 45,2 37,1 27,2 26,8 28,1 16,5 20,4 13,1 15,5 9,7 12,4 8,2 4,9 14,9 7,1 16,9 15,9 4,9 6,7 15,2 23,7 17,5 6,7 18,5 11,1 Taxa instrucci insuficient (2001) 11,3 13,0 9,3 6,3 13,6 2,8 4,0 2,5 1,7 2,6 3,3 6,0 6,4 4,9 7,6 5,7 5,2 5,4 2,3 2,6 1,3 1,5 1,4 1,6 4,1 3,0 2,9 3,3 7,1 4,6 9,1 7,4 9,9 6,4 10,7 21,1 6,0 4,4 4,1 5,1 12,8 14,7 6,5 3,4 6,1 10,2 4,3 8,6 Taxa de titulats superiors (2001) 12,8 8,2 4,3 10,6 9,9 7,5 18,2 13,3 19,8 25,2 16,7 14,2 8,3 7,0 3,5 5,1 10,5 8,1 9,9 21,2 19,3 31,1 30,8 30,8 31,2 25,7 16,6 16,4 17,0 8,9 11,3 7,0 8,1 4,8 6,4 4,0 2,5 7,7 8,8 9,1 8,2 2,4 3,2 8,3 13,5 10,4 3,1 10,2 5,4
Barcelona Ciutat Vella Barceloneta Parc Gtic Raval LEixample Sant Antoni Esquerra Eixample Dreta Eixample Estaci del Nord Sagrada Famlia Sants-Montjuc Poble-sec Montjuc Zona Franca-Port Font de la Guatlla Bordeta-Hostafrancs Sants Les Corts Les Corts Pedralbes Sarri-Sant Gervasi Sant Gervasi Sarri Vallvidrera-Les Planes Grcia Grcia Vallcarca Horta-Guinard Guinard Horta Vall dHebron Nou Barris Vilapiscina-Tur de la Peira Roquetes-Verdum Ciutat MeridianaVallbona Sant Andreu Sagrera Congrs Sant Andreu Bon Pastor Trinitat Vella Sant Mart Fort Pius Poblenou Barri Bess Clot Verneda
Font: Ajuntament de Barcelona.
Taula 4. Ocupaci. Barcelona (2001)

Taxa dactivitat 55,4 53,0 50,1 56,0 48,1 54,7 54,2 52,8 54,6 54,6 52,8 54,8 55,8 55,1 48,1 57,7 56,1 57,1 55,0 56,2 56,9 52,2 54,0 54,0 53,5 59,6 55,6 55,1 56,9 55,2 55,0 55,4 54,8 53,2 51,4 53,9 57,4 56,4 57,6 49,6 57,4 51,2 60,6 56,0 60,9 57,9 51,4 58,8 52,1 Taxa datur 10,8 14,0 14,5 11,6 12,4 15,9 9,8 10,4 9,6 9,0 10,7 10,1 12,1 13,8 16,5 13,0 11,3 11,9 11,1 9,2 9,4 8,1 8,1 8,2 7,8 7,6 10,3 10,5 9,8 10,8 10,7 11,0 10,6 12,5 12,2 12,6 13,2 10,9 10,1 10,4 10,8 17,2 9,8 11,1 10,5 10,7 14,5 10,0 11,8
Barcelona Ciutat Vella Barceloneta Parc Gtic Raval LEixample Sant Antoni Esquerra Eixample Dreta Eixample Estaci del Nord Sagrada Famlia Sants-Montjuc Poble-sec Montjuc Zona Franca-Port Font de la Guatlla Bordeta-Hostafrancs Sants Les Corts Les Corts Pedralbes Sarri-Sant Gervasi Sant Gervasi Sarri Vallvidrera-Les Planes Grcia Grcia Vallcarca Horta-Guinard Guinard Horta Vall dHebron Nou Barris Vilapiscina-Tur de la Peira Roquetes-Verdum Ciutat Meridiana-Vallbona Sant Andreu Sagrera Congrs Sant Andreu Bon Pastor Trinitat Vella Sant Mart Fort Pius Poblenou Barri Bess Clot Verneda
Taula 5. ndex Sinttic de Desigualtat Social

ndex 1991 734 699 663 684 680 654 763 748 768 779 761 751 719 703 615 695 733 735 732 778 772 805 796 797 796 742 754 753 740 728 718 718 722 703 721 696 668 728 742 738 735 660 683 717 740 707 685 738 711 ndex 1996 729 643 630 669 681 626 760 743 764 781 760 748 714 691 605 695 741 725 728 780 774 814 796 797 798 759 748 748 750 720 739 705 704 690 712 682 643 721 736 735 730 644 644 716 749 715 672 737 708 ndex 2001 780 729 722 750 746 717 803 791 807 817 798 793 766 750 734 752 782 771 775 814 809 842 836 836 838 808 795 795 794 774 784 768 766 754 768 748 721 775 787 777 779 719 752 771 791 775 737 785 759
Barcelona Ciutat Vella Barceloneta Parc Gtic Raval LEixample Sant Antoni Esquerra Eixample Dreta Eixample Estaci del Nord Sagrada Famlia Sants-Montjuc Poble-sec Montjuc Zona Franca-Port Font de la Guatlla Bordeta-Hostafrancs Sants Les Corts Les Corts Pedralbes Sarri-Sant Gervasi Sant Gervasi Sarri Vallvidrera-Les Planes Grcia Grcia Vallcarca Horta-Guinard Guinard Horta Vall dHebron Nou Barris Vilapiscina-Tur de la Peira Roquetes-Verdum Ciutat MeridianaVallbona Sant Andreu Sagrera Congrs Sant Andreu Bon Pastor Trinitat Vella Sant Mart Fort Pius Poblenou Barri Bess Clot Verneda
Annex. La Barcelona de les associacions de vens i venes 223
Annex La Barcelona de les associacions de vens i venes
DISTRICTE 1: CIUTAT VELLA

Amics de la Rambla T. 93 317 29 40 Fax: 93 412 08 34 larambla@laramblabcn.com Rambles, 88-94, 3r D 08002 Barcelona Barceloneta T. 93 221 72 44 Fax: 93 221 72 44 angels@aavvbarceloneta.com c. Gutert, 33-35, baixos 08003 Barcelona Casc Antic T. 93 319 75 65 Fax: 93 268 49 52 sosicascantic@yahoo.es c. Rec, 27, baixos 08003 Barcelona Carrer de la Cera T. 93 329 48 53 avccera@hotmail.com c. Cera, 11, interior 08001 Barcelona Coordinadora Casc Antic T. 93 310 53 33 Fax: 93 310 53 33 c. Serra Xic, 4, baixos 08003 Barcelona Defensa de la Barcelona Vella vdbv@telefonica.net c. Squia, 5-7, baixos 3a 08003 Barcelona Lstia c. Pescadors, 49 08003 Barcelona
(*) Entrada a la FAVB pendent de la 36a assemblea
Nou de la Rambla i Rodalies T. 93 301 82 67 Fax: 93 318 68 30 salvadortrojaola@plus.laietana.net c. Nou de la Rambla, 79 08001 Barcelona Raval de Ciutat Vella T. 93 441 77 21 Fax: 93 329 85 05 av.raval.cv@terra.es c. Riera Alta, 13-15, local 08001 Barcelona Taula del Raval T. 93 442 46 68 Fax: 93 442 46 68 avctaula@hotmail.com c. de la Cera, 44, baixos 08001 Barcelona
DISTRICTE 2: EIXAMPLE
Dreta de lEixample T. 615 41 80 12 Fax: 93 487 52 75 eixampledreta@lamalla.net www.eixampledreta.com c. Valncia, 302 08009 Barcelona Esquerra de lEixample T. 93 453 28 79 Fax: 93 454 89 47 avvee@suport.org Av. Roma, 139, baixos 08011 Barcelona Fort Pienc T. 93 231 11 46 Fax: 93 231 82 63 avvfortpienc@yahoo.es c. Npols, 146, 1r D 08013 Barcelona Parc de lEscorxador c. Arag, 6, entresl 3a dreta 08029 Barcelona Ronda de Sant Antoni T. 93 442 24 12 Fax: 93 423 93 54 Ronda de Sant Antoni, 24 08015 Barcelona Ronda de Sant Pere T. 93 481 33 11 Fax: 93 302 47 93 mcolomer@lliberiacatalonia.com Ronda de Sant Pere, 7 08010 Barcelona Sagrada Famlia T. 93 459 31 64 Fax: 93 408 13 34 avvsagrada@gmail.com c. Valncia, 417, local 4 08013 Barcelona Sant Antoni T. 93 423 93 54 Fax: 93 423 93 54 associacioveins@barrisantantoni.info Av. Mistral, 30, baixos 08015 Barcelona
DISTRICTE 3: SANTS-MONTJUC
Badal, Brasil i Bordeta T. 93 491 05 49 avbadalbrasbord@telefonica.net c. Daoiz i Velarde, 30, baixos 08028 Barcelona Barri de la Frana T. 93 325 08 93 c.burges@orange.es c. Mare de Du del Remei, 21, 1r 08004 Barcelona Centre Social de Sants T. 93 331 10 07 Fax: 93 331 10 07 csocialsants@gmail.com c. Olzinelles, 30 08014 Barcelona El Polvor T. 93 432 36 42 Fax: 93 432 36 42 c. Segura, s/n 08038 Barcelona Font de la Guatlla-Magria T. 93 424 85 06 cdebfg@suport.org c. Rab Rubn, 22 B 08004 Barcelona Hostafrancs T. 93 421 79 19 avhostafrancs@hotmail.com c. Callao, 9, baixos 08014 Barcelona La Satalia avvsatalia@hotmail.com c. Cariteo, 26 08004 Barcelona
(*) Entrada a la FAVB pendent de la 36a assemblea
Poble Sec T. 93 441 36 65 unioveins@yahoo.es c. Margarit, 23 08004 Barcelona Rambla de la Bordeta T. 93 331 10 07 Fax: 93 331 10 07 tenevares@hotmail.com c. Onzinelles, 30, bxs. 08014 Barcelona Sant Cristbal, vivendes SEAT T. 93 432 34 71 avvsancristobal@gmail.com c. Coure, 8, baixos 08038 Barcelona Triangle de Sants T. 93 431 75 45 Fax: 93 402 86 45 c. Autonomia, 7, baixos (de 17 a 19h) 08014 Barcelona
DISTRICTE 4: LES CORTS

Avinguda Xile T. 93 440 35 12 martadp@gmail.com Av. de Xile, 34, 11-5 08028 Barcelona Barri de la Merc pperezv@necso.es c. Herois del Bruc, 9 08034 Barcelona Camp Nou T. 93 430 96 54 Travessera de les Corts, 94, baixos 08028 Barcelona Les Corts T. 93 321 75 85 Travessera de les Corts, 346, 8 1a 08028 Barcelona Rac de les Corts T. 93 448 03 11 elracodelescorts@hotmail.com Travessera de les Corts, 94, baixos 08028 Barcelona Sant Ramon Nonat Passatge Jordi Ferran, 19-21, baixos 08028 Barcelona Zona Universitria T. 93 401 77 43 Fax: 93 401 77 43 avzonauniversitaria@hotmail.com c. Jordi Girona, s/n, A4-S1 UPC-Campus Nord 08034 Barcelona
DISTRICTE 5: SARRI-SANT GERVASI

Amics del barri de Laforja T. 93 209 89 84 segadors_cat@menta.net c. Madrazo, 50, 2n 2a 08006 Barcelona Can Caralleu T. 93 280 07 24 c. Guarderia, 12 08017 Barcelona Can Rectoret T. 93 205 04 87 Fax: 93 588 87 08 c. Bohemis, 23 08017 Barcelona Font del Mont-Vallvidrera avfontdelmont@telefonica.net Escales Font del Mont, nm. 1, A 08017 Barcelona Mas Guimbau-Can Castellv resso2002@hotmail.com Pg. Sol i Pla, 16-18, interior 08017 Barcelona Mont dOrs de Vallvidrera aavallvidreravv@yahoo.es T. 93 406 90 56 c. Reis Catlics, 16-34, Centre Cvic M. Vzquez Montalbn 08017 Barcelona Putxet avputxet@hotmail.com Pg. Sant Gervasi, 39-47 08022 Barcelona Ronda General Mitre mitre@mixmail.com www.ilimit.es/mitre/ General Mitre, 188, bis 08006 Barcelona Sant Gervasi de Cassoles T. 93 434 48 13 www.avsantgervasi@correu.vilaweb.com c. Muntaner, 544, 2n pis 08022 Barcelona Sant Gervasi Sud avsantgervasisud@yahoo.es c. Laforja 12-14, principal 3a 08006 Barcelona Sarri T. 93 204 90 58 associacioveins@sarria.net www.sarria.net c. Canet, 4 08017 Barcelona Tres Torres T. 93 205 77 89 c. Rafael Batlle, 16, tenda 1 08017 Barcelona
DISTRICTE 6: GRCIA
Camp den Grassot T. 600 60 36 05 avcampgrassot@telefonica.net Apartat de Correus 34090 08080 Barcelona Coll-Vallcarca T. 93 284 28 80 avvcollvallcarca@hotmail.com avbarro-coll.blogspot.com Tirs, 48, local Ajuntament 08023 Barcelona Grcia Nord-Vallcarca T. 93 211 26 27 gracianordvallcarca@hotmail.com c. Bolvar, 15, 2n 08023 Barcelona Passatge Isabel p.isabel2.bcn@terra.es Passatge dIsabel, 8 08023 Barcelona Travessera de Dalt T. / Fax: 93 284 23 42 avtdalt.bcn@terra.es c. Travessera de Dalt, 6 08024 Barcelona Vila de Grcia a.vv.vila.de.gracia@gmail.com c. Topazi, 29, 1r 08012 Barcelona
DISTRICTE 7: HORTA-GUINARD
Baix Guinard T. 93 436 81 80 Fax: 93 456 61 24 baixguinardo@yahoo.es Pl. Alfons X, 3, Parc de les Aiges 08024 Barcelona Can Bar T. 93 219 92 24 Fax: 93 285 12 96 avvcanbaro@gmail.com c. Josep Serrano, 59-71 08024 Barcelona Can Papanaps-Vallhonesta T. 93 428 18 62 canpapanaps@yahoo.es c. Mura, 8, baixos 08035 Barcelona El Carmel T. 93 357 57 48 Fax: 93 357 57 48 avv_carmelo@hotmail.com c. Feijoo, 10-12 08032 Barcelona Font den Fargues ffargues@hotmail.com www.terra.es/personal/fontfarg/ c. Pedrell, 69, baixos 08032 Barcelona Horta T. 93 407 20 22 Fax: 93 402 20 22 horta@telefonica.net c. La Plana, 10, 1r 08032 Barcelona Joan Maragall del Guinard T. 93 347 73 10 guinardo@avvguinardo.e.telefonica.net c. La Bisbal, 40-42, baixos 08041 Barcelona La Clota T. 93 357 72 59 Passatge Feliu, 10 (provisional) 08035 Barcelona Montbau T. 93 428 29 34 veinsmontbau@pangea.org www.veinsmontbau.org c. Roig Soler, 31, baixos 08035 Barcelona Parc de la Vall dHebron T. 93 428 68 66 parcvallhebron@gmail.com parcvallhebron.associacio@gmail.com www.barri.info/ Pl. Joan Cornudella, 13, baixos 08035 Barcelona Sant Gens dels Agudells T. 93 417 03 67 Fax: 93 417 03 67 c. Nam, 5, tenda 1 08035 Barcelona Urbanitzaci Vallhonesta - Font del Gos T. 93 428 20 42 c. Cam Cal Notari, s/n 08035 Barcelona
DISTRICTE 8: NOU BARRIS

Can Peguera T. 93 357 13 33 Fax: 93 357 13 33 joseportizs@yahoo.es c. Vilaseca, 1 08031 Barcelona Ciutat Meridiana T. 93 276 30 94 Fax: 93 276 30 94 rcb7034@ya.com Av. Rasos de Peguera, 219, bis 08033 Barcelona Guineueta T. 93 428 46 23 Fax: 93 428 46 23 av-guineueta@telefonica.net Rambla Caador, 1-3 08042 Barcelona Porta T. 93 359 44 60 Fax: 93 359 44 60 lperdiguero@gencat.net c. Estudiants, 26-28 08016 Barcelona Prosperitat T. 93 276 30 15 Fax: 93 276 30 15 avprospe@prosperitat.org c. Argulls, 92 08016 Barcelona Roquetes T. 93 359 65 72 Fax: 93 359 49 00 pcr@noubarris.net c. Canteres, 57, baixos 08042 Barcelona Torre Bar T. 93 276 09 48 pctorrebaro@eresmas.com c. Escolapi Cncer, 1 08033 Barcelona Torre Llobeta T. 93 429 07 06 Fax: 93 429 07 06 avvtorrellobeta@yahoo.es c. Santa Fe, 5, 1r 4a 08031 Barcelona Trinitat Nova T. 93 353 88 44 avvtrini@teleline.es www.pangea.org/trinova c. Pedrosa, 21 08033 Barcelona Tur de la Peira T. 93 407 21 70 Fax: 93 407 21 70 avvturodelapeira@hotmail.com Passeig de la Peira, 37, local 12 08031 Barcelona Vallbona T. 93 354 89 82 Fax: 93 354 89 82 av_vallbona@yahoo.es Av. Alzinar, 6 08033 Barcelona Verdum T. 93 276 02 30 Fax: 93 353 90 66 c. Artesania, 96, baixos 08031 Barcelona
DISTRICTE 9: SANT ANDREU

Bon Pastor T. 93 346 46 18 avvbonpastor@hotmail.com c. Sant Adri, 101, baixos 08030 Barcelona Congrs T. 93 340 70 12 avcongres@confavc.org c. Felip II, 222 08027 Barcelona La Sagrera T. 93 408 13 34 AV-SAGRERA@terra.es www.gentcat.es/entitats/av.sagreh.tm c. Mart Molins, 29 08027 Barcelona Meridiano Cero T. 93 274 02 72 Fax: 93 274 19 26 c. Torroella de Montgr, 11, baixos 08027 Barcelona Barri de Navas T. 93 340 51 85 Fax: 93 340 51 85 avvnavas@hotmail.com www.terra.es/personal/ajr00001 c. Biscaia, 402, baixos 08027 Barcelona Pi i Margall T. 93 311 41 93 Fax: 93 311 41 93 avvpiimargall@yahoo.es www.pangea.org/sand/lamarquesina c. Passeig Guayaquil, 53 08030 Barcelona Sant Andreu Nord-Tramuntana T. 93 274 03 34 avvnord-tramuntana@sant-andreu.com Passeig Torres i Bages, 101-103, baixos 08030 Barcelona Sant Andreu de Palomar T. 93 345 96 98 Fax: 93 345 96 98 sap1998@teleline.es c. Dr. Balari i Jovany, 14, baixos 08030 Barcelona Sant Andreu Sud T. / Fax: 93 346 72 03 santandreusud@telefonica.net www.santandreusud.com c. Virgili, 24, 1a planta (Can Portabella) 08030 Barcelona Trinitat Vella T. 93 274 19 58 avvtrinitatvella@hotmail.com c. Mare de Du de Lorda, 2, baixos 08033 Barcelona
DISTRICTE 10: SANT MART

Clot-Camp de lArpa T. 93 232 46 10 Fax: 93 232 46 10 aavvelclot@eresmas.com www.avclot.org c. Sibelius, 3, baixos 08026 Barcelona Diagonal Mar T. 93 307 91 20 Fax: 93 307 91 20 avvdiagonalmar@hotmail.com c. Selva de Mar, 22-32 08019 Barcelona Gran Via-Per-Espronceda T. 93 308 77 34 Fax: 93 303 18 87 Gran Via de les Corts Catalanes, 1.002, 8 2a 08018 Barcelona La Pau T. 93 313 28 99 avlapau@avlapau.org c. Concili de Trento, 320, baixos 08023 Barcelona Maresme T. 93 266 18 56 Fax: 93 266 18 56 comunicacio@barrimaresme.com www.barrimaresme.com Rambla Prim, 45 08019 Barcelona Palmera Centre T. 93 305 37 05 c. Maresme, 218, baixos 08020 Barcelona Paraguai-Per T. 93 278 06 93 Fax: 93 278 06 93 Gran Via de les Corts Catalanes, 1.144, baixos 08020 Barcelona Parc T. 93 221 04 87 Fax: 93 309 68 03 avparcciutadella@terra.es c. Llull, 1-3 08005 Barcelona Poblenou T. 93 266 44 41 Fax: 93 266 42 01 avpoblenou@wanadoo.es www.elpoblenou.cat C.C. Can Felipa c. Pallars, 277 08005 Barcelona Provenals de la Verneda T. 93 307 46 95 c. Dr. Zamenhof, 25, baixos 08020 Barcelona
Sant Mart Provenals T. 93 314 17 04 Fax: 93 305 50 62 eduedu28@hotmail.com c. Andrade, 176 08020 Barcelona Sud-oest del Bess T. 93 278 18 62 presidentavvsobesos@hotmail.com Rambla del Prim, 64-70 08019 Barcelona Verneda Alta T. 93 314 58 13 Fax: 93 314 58 13 avvern@hotmail.com c. Camp Arriassa, 99 08020 Barcelona Vila Olmpica T. 93 221 93 93 aso@aavv-vilaolimpica.com aavv-vilaolimpica.com c. Jaume Vicen Vives, 6 08005 Barcelona
Llistat actualitzat a data 30 de mar de 2008

Carrer 3

Diunggah oleh

Informasi Dokumen

Hak Cipta

Format Tersedia

Bagikan dokumen Ini

Bagikan atau Tanam Dokumen

Opsi Berbagi

Apakah menurut Anda dokumen ini bermanfaat?

Apakah konten ini tidak pantas?

Hak Cipta:

Format Tersedia

Carrer 3

Diunggah oleh

Hak Cipta:

Format Tersedia

Introducci 1

20 23 27 29 37 47 57 73 85 95 103 119 141 155 177 179

El mapa dels barris de la FAVB

El mapa dels barris Introducci de la FAVB 19

DISTRICTES, BARRIADES, BARRIS

13. Les Corts 14. Pedralbes

15. Sarri 16. Sant Gervasi 17. Vallvidrera

23. El Guinard 24. El Carmel

En el mapa de barris de la FAVB, el toponmic daquesta barriada era El Fort Po.

El mapa dels barris Introducci de la FAVB 21

DISTRICTES 8. Nou Barris

BARRIADES 25. Vilapiscina

26. Nou Barris

10. Sant Mart

33. La Verneda Sant Mart de Provenals

34. Barris Bess

35. El Clot - Camp de lArpa (36) El Parc

Total: 33 barriades i 3 barris canviats de barriada = 36

Antigues Cases Barates de Nou Barris.

Nota metodolgica Introducci 23

Nota metodolgica Introducci 25

Districte 1: Ciutat Vella 27

La Barcelona dels barris

Districte 1: Ciutat Vella 29

Districte 1: Ciutat Barcelona Vella 31

Creixement de la poblaci i immigraci estrangera

Districte 1: Ciutat Barcelona Vella 33

ndex denvelliment i relaci de feminitat

Augment de les llars unipersonals

Districte 1: Ciutat Barcelona Vella 35

Apunt sobre desigualtats

Barcelona i les reivindicacions

Districte 1: Ciutat Vella 37

Districte 1: Ciutat Vella 39

DISTRICTE 1: CIUTAT VELLA

Districte 1: Ciutat Vella 41

Districte 1: Ciutat Vella 43

Districte 1: Ciutat Vella 45

Districte 1: Ciutat Vella 47

Districte Districte1: 2:Ciutat LEixample Vella 49

Districte Districte1: 2:Ciutat LEixample Vella 51

Districte Districte1: 2:Ciutat LEixample Vella 53

Districte Districte1: 2:Ciutat LEixample Vella 55

Districte 1: Ciutat Vella 57

Districte Districte 3: Sants-Montjuc 1: Ciutat Vella 59

DISTRICTE 3: SANTS - MONTJUC

Districte Districte 3: Sants-Montjuc 1: Ciutat Vella 61

Districte Districte 3: Sants-Montjuc 1: Ciutat Vella 63

Districte Districte 3: Sants-Montjuc 1: Ciutat Vella 65

Districte Districte 3: Sants-Montjuc 1: Ciutat Vella 67

Districte Districte 3: Sants-Montjuc 1: Ciutat Vella 69

Districte Districte 3: Sants-Montjuc 1: Ciutat Vella 71

Districte 1: Ciutat Vella 73

Districte Districte 1:4: Ciutat Les Corts Vella 75

DISTRICTE 4: LES CORTS

Districte Districte 1:4: Ciutat Les Corts Vella 77

LES CORTS LES CORTS

Districte Districte 1:4: Ciutat Les Corts Vella 79

Districte Districte 1:4: Ciutat Les Corts Vella 81

Districte Districte 1:4: Ciutat Les Corts Vella 83

Districte Districte 1:4: Ciutat Les Corts Vella 85

Sarri - Sant Gervasi

DistricteDistricte 5: Sarri-Sant 1: Ciutat Gervasi Vella 87

DISTRICTE 5: SARRI - SANT GERVASI