1.

Llengua i dialecte

Es considera que al món hi ha entre
4.000 i 7.000 llengües…

Depén de com definim “llengua”.

La torre de Babel…

La torre de Babel fou, segons la Bíblia, un gran projecte

dels homes per a construir una ciutat en vertical a Babel, la
terra de Xinar que emprengueren els homes després del
gran diluvi universal. Aquests homes eren doncs, els
descendents de Noé i representaven la Humanitat parlant
d'una única llengua. Com que el cor dels homes era
desobedient i malvat i en comptes d'adorar a Déu es
preocupaven només per ells mateixos, Déu va decidir
frustar aquest projecte. Va multiplicar el nombre de
llengües perquè així no es poguessin comprendre entre ells
i per tant, haver d'aturar la construcció de la ciutat. La
humanitat, després d'això, va haver de dispersar-se arreu
del món.

Aquesta història s'utilitza per explicar l'existència de les
llengües i de les races, el perill de voler-se igualar a Déu
així com la necessitat de parlar-se, de comprendre's, per tal
de realitzar grans projectes.
La diversitat lingüística no és un càstig, sinó
una riquesa per a la humanitat que cal
preservar.
Criteris per a la definició de “llengua”

Criteri quantitatiu

Criteri d’intercomprensibilitat

Criteri psicològic

Criteri de l’estàndard

Factor polític

Són criteris vàlids per a definir

“llengua”?
Criteri quantitatiu

Les llengües tenen més

parlants que els dialectes o els
parlars.

Alguns exemples de les
llengües que es parlen als
diferents estats europeus:
Criteris per a la definició de “llengua”

Criteri quantitatiu: depén amb quines

llengües el comparem

Criteri d’intercomprensibilitat

Criteri psicològic

Criteri de l’estàndard

Factor polític

Són criteris vàlids per a definir “llengua”?

Criteri d’intercomprensibilitat

Quina distància lingüística hi ha entre el

castellà i el portugués? Són
intercomprensibles?

Segons Hudson, la proximitat humana
funciona millor que la poca o molta distància
lingüística i depén de la motivació i de
l’experiència.
Criteris per a la definició de “llengua”

Criteri quantitatiu

Criteri d’intercomprensibilitat: no funciona
sempre.

Criteri psicològic

Criteri de l’estàndard

Factor polític

Són criteris vàlids per a definir “llengua”?

Criteri psicològic

Segons si el parlant considera que parla una

llengua diferent d’una altra (els parlants d’àrab
no entenen l’àrab clàssic, però no el perceben
com una llengua diferent)

És un judici social per comparació a les
varietats que coneix.
Criteris per a la definició de “llengua”

Criteri quantitatiu

Criteri d’intercomprensibilitat

Criteri psicològic: percepció personal
d’acord amb el bagatge lingüístic del
parlant.

Criteri de l’estàndard

Factor polític

Són criteris vàlids per a definir “llengua”?

Criteri de l’estàndard

Les llengües sense estàndard no són llengües sinó

dialectes o parles? I què fem amb les cultures que no
han “creat o acceptat” un estàndard?

Estàndard: el cas de l’àrab clàssic ens mostra com
l’acceptació de l’estàndard no depén de la seua
similutud amb el registre col·loquial.

L’estàndard cohesiona i vertebra un contínuum
lingüístic… les respectives parles, és a dir, una
llengua.

Calvet (1981) Glotofàgia. “La lengua es un dialecto
que ha triunfado políticamente”. Totes les llengües
són igualment aptes per a la comunicació.

Contínuum lingüístic europeu
Criteris per a la definició de “llengua”

Criteri quantitatiu

Criteri d’intercomprensibilitat

Criteri psicològic

Criteri de l’estàndard: és un registre més.
El fet de tindre’l o no no afecta la validesa
intrínseca d’una llengua.

Factor polític

Són criteris vàlids per a definir “llengua”?

El factor polític

La instrumentalització de les
llengües… o com les polítiques
afecten la salut de les llengües.
Oficialitat (l’alsacià, que és alemany, a França no és oficial,
encara que es parla dins el seu territori)

ALSÀCIA AL MAPA
Noms (Gallec-Portugués, Català-Valencià) i
fronteres (del basc, del català, del grec…)
Criteris per a la definició de “llengua”

Criteri quantitatiu

Criteri d’intercomprensibilitat

Criteri psicològic

Criteri de l’estàndard

Factor polític: no depén intrínsecament de
les llengües.

Són criteris vàlids per a definir “llengua”?

Científicament no; són criteris socials i
culturals.
Aleshores… Què és una llengua?

Una realització abstracta conformada per

dialectes, parles, registres…

Un sistema de comunicació que estudien els
lingüistes. Els etnolingüistes s’encarreguen
de fixar-ne les famílies i les filiacions
mitjançant estudis.

És més adequat si parlem de sistema
lingüístic i de varietats lingüístiques en
l’àmbit acadèmic.
Els
dialectes
del català
El català és una llengua
romànica parlada per més de 9
milions de persones (5,2 milions
com a materna) a Catalunya, el
País Valencià (tret d'algunes
comarques de l'interior) les Illes
Balears, Andorra, la Franja de
Ponent (a l‘Aragó), la ciutat de
l’Alguer (a l'illa de Sardenya), la
Catalunya del Nord i el Carxe, un
petit territori de Múrcia poblat
per immigrants valencians.

El seu domini lingüístic, amb una

superfície de 59.905 km² i
12.805.197 d'habitants (2006),
inclou 1.687 termes municipals.
Juntament amb les altres
llengües romàniques, el català
descendeix del llatí vulgar, el
llenguatge comú dels romans
que s'establiren a Hispània.
Els dialectes del català són:

Català occidental

Català nord-occidental
 Parlar ribagorçà
 Pallarès
 Parlar fragatí

Valencià de transició (Aquest pot ser classificat com valencià o
nord-occidental)
 Parlar del Matarranya
 Parlar del Maestrat
 Parlar ebrenc

Valencià o Català sud-occidental
 Valencià castellonenc
 Valencià apitxat, o Valencià central
 Valencià meridional
 Valencià alacantí
 Mallorquí de Tàrbena i la Vall de Gallinera
Els dialectes del català són:

Català oriental

Català septentrional, o rossellonès
 Capcinès
 Català septentrional de transició

Català central
 Salat
 Barceloní
 Tarragoní

Balear
 Mallorquí
 Menorquí
 Eivissenc

Alguerès

Dialectes de transició entre els dos blocs

Xipella, transició entre el Català nord-occidental i el català central

Els límits polítics
i administratius
no coincideixen
amb les
fornteres de la
llengua. Així, el
català s’estén al
llarg de quatre
estat diferents:
França, Itàlia,
Andorra i
Espanya.
Ací teniu els
subdialectes
del català
ocidental
valencià
Les isoglosses

Una isoglossa
(paraula bastida a
partir del prefix
grec iso- "igualtat" i
de γλῶσσα
"llengua") és una
línia imaginària que
separa dues àrees
geogràfiques que es
distingeixen per un
tret dialectal
concret, ja sigui de
tipus fonològic,
lèxic o d'alguna
altra mena.
Parlar i
Parlar-te

a la part del
domini
lingüístic
corresponent
al valencià
 A les PAU, ens poden preguntar que
caracteritzem un text determinat com
a català oriental (central o balear) o
català occidental (valencià), per
exemple. Com que potser no ens
recordem de “totes” les
característiques, ací van alguns
“trucs” que ens hi poden servir, en el
ben entés que no és del tot correcte.
La morfologia verbal (1a persona del present d'indicatiu
i subjuntiu sobretot) és el que més clarament ens pot
ajudar a identificar una varietat diatòpica com una altra.

CATALÀ ORIENTAL:

Desinències de 1a persona del present d’indicatiu: -
o/-ø
Català de Catalunya: Canto, menjo, prometo, protegeixo
Català de les Illes Balears: cant, menj, promet, protegesc

Formes del present de subjuntiu de 1a i 3a del
singular: -i
Català de Catalunya i de les Illes Balears: canti, mengi, prometi, protegeixi
CATALÀ OCCIDENTAL:

Desinències de 1a persona del present d’indicatiu: -
e/-ø
País Valencià: cante, menge, promet, protegisc

Formes del present de subjuntiu de 1a i 3a del
singular: -e/-a
País Valencià: cante, menge, prometa, protegisca.
El lèxic és mòbil i per això és difícil d'assegurar que un
mot molt utilitzat en estàndard caracteritza
diatòpicament un text.

Lèxic propi:
Català de Catalunya: nen/a, noi/a,
meva/meves, llombrígol, petit, vermell,
tarda. Rentar i esbandir.
Català de les Illes Balears: nin/a, al·lot/a,
meva/meves, guixa, petit, vermell,
horabaixa. Llavar i rentar.
País Valencià: xiquet/a, xicot/a (xic/a),
meua/meues, melic, xicotet (petit), roig
(vermell), vesprada. Llavar i rentar.
Algunes mostres dels diferents dialectes
que trobareu més avall...

Català oriental rossellonés Joan Pau Giné

Català oriental central Els pets
Català oriental balear Antònia Font
Català oriental alguerés Franca Masu
Català nord-occidental Gra fort
Català occidental valencià nord-occidental de
transició Agraviats
Català occidental valencià central Ovidi Twins
Català occidental valencià apitxat Els Pavesos
Català occidental valencià meridional Pinka
 Al món hi ha…

15 llengües de més de 50 milions de parlants

(més de la meitat de la població mundial).
200 llengües de més d’un milió de parlants.

Més de 3000 llengües en perill de

desaparició!!!

APRENEM LLENGÜES I
APRENDREM CULTURES!!!
.
Informació extreta de:

Cruïlla

Segon de batxillerat La Melva

Xtec

Viquipèdia

Wikimedia

You Tube

Manual de Sociolingüística de
Toni Mollà

Imatges: de la xarxa