MP04 Operacions unitries en la indstria qumica

U.F.4 Operacions de separacin per difusi

N.F.3 Absorci, Adsorci i bescanvi inic
IES Comte de Rius C.F.G.S. QUIMICA INDUSTRIAL

ABSORCI
(Versi original de Joan Maria Gavald i Vctor Manuel Garcia)

NDEX

1- INTRODUCI............................................................................................................................2
2- PARMETRES QUE AFECTEN L'ABSORCI .................................................................3
2.1.Solubilitat dels gasos en els lquids.....................................................................................3
2.2 Transferncia de calor en els processos dabsorci ........................................................5
2.3. Prdues de pressi...............................................................................................................5
2.4. Punt dinundaci....................................................................................................................5
2.6. Concentraci..........................................................................................................................5
2.7. Superfcie ...........................................................................................................................6
2.8. Temperatura ......................................................................................................................6
2.9. Lquid absorbent................................................................................................................6
3- BALAN DE MATRIA ..........................................................................................................6
3.1. Valor lmit de L/G.............................................................................................................8
4- SISTEMES ABSORCI..........................................................................................................9
4.1. Al laboratori .......................................................................................................................9
4.2 A la indstria......................................................................................................................9
4.2.1 Aparells ............................................................................................................ 10
4.2.2 Exemple dabsorci de SH
2
.............................................................................. 13
5- PROBLEMES DABSORCI...............................................................................................14














CFGS QUMICA INDUSTRIAL MDUL 4/UF4 / NF1 ABSORCI

IES- Comte de Rius
2
1- INTRODUCI

Labsorci s una operaci de separaci de transferncia de matria basada en l'equilibri de dues fases
immiscibles, una lquida i laltra gasosa, de procedncia diferent (a diferncia de la destillaci).

Consisteix en la dissoluci d'un gas (ABSORBAT) en un lquid (ABSORBENT), i en alguns casos, la
separaci de gasos barrejats per absorci d'un d'ells en un lquid (purificaci d'un gas).
Labsorci pot tenir diferents objectius
treure algun component indesitjable dun gas valorat; en aquest cas labsorci va seguida del
procs de desabsorci per tal de recuperar el lquid dissolvent per a una nova utilitzaci
recuperar un gas valorat en forma de dissoluci lquida, sol anar seguit duna operaci de
concentraci (destillaci-rectificaci)




Figura 1


La operaci contraria, eliminaci d'un gas dissolt en un lquid, s'anomena desorci, deabsorci o
esgotament (stripping).
Aquesta operaci de desabsorci es pot considerar com la separaci dun gas dun lquid en el que estava
dissolt mitjanant un altre gas no soluble en el lquid.

Encara que labsorci la definim com una dissoluci dun gas en un lquid, en molts casos, la dissoluci
fsica est vinculada a una reacci qumica. La importncia de la relaci entre loperaci fsica i la reacci
qumica, fa que hi hagi un gran nombre de tipus dabsorcions. Un exemple dabsorci amb reacci qumica
s labsorci de CO
2
en una dissoluci de NaOH:
O H CO Na NaOH CO
2 3 2 2
2 + +
En aquest tema ens centrarem noms en loperaci fsica sense tenir en compte la reacci qumica
possible.

En posar en contacte les dues fases, el gas, a causa de la seva energia cintica, bombardeja la superfcie
del lquid, entrant en ell. Algunes d'aquestes molcules dissoltes poden arribar a la superfcie del lquid i
retornar a la fase gasosa. A una temperatura i pressi determinades, s'arriba a un equilibri ( on la
concentraci del gas en ambdues fases roman constant). Arribat aquest punt el lquid estar saturat i la
seva concentraci en gas ja no dependr del temps de contacte.




G
0
L
0

G
1
L
1

CFGS QUMICA INDUSTRIAL MDUL 4/UF4 / NF1 ABSORCI

IES- Comte de Rius
3
2- PARMETRES QUE AFECTEN L'ABSORCI

Els parmetres que afecten a labsorci sn els segents:
2.1.Solubilitat dels gasos en els lquids

Recordem que quan una fase gasosa i una altra lquida estan en equilibri, la pressi parcial del solut en la
fase gasosa s igual a la pressi parcial del solut en la fase procedent de la fase lquida.
La soluci ms concentrada que pot produir-se en qualsevol procs dabsorci gasosa en contracorrent s
la que correspon a lequilibri amb la fase gasosa que entra, s a dir, quan la pressi parcial del solut des de
la soluci s igual a la pressi parcial del solut en la fase gasosa.

Una soluci dun gas en un lquid t, a una temperatura i concentraci definides, una determinada pressi
parcial del gas dissolt .
En general, quan ms petita s la pressi parcial del gas de la fase gasosa que est en equilibri amb la fase
lquida ms soluble s el gas en el lquid.

Les corbes de solubilitat representen la concentraci del gas en el lquid front a la pressi parcial del gas en
la fase gasosa en equilibri.

Exemple: una dissoluci que continga 0,5 g doxigen per cada 1000 g daigua est en equilibri amb un gas
en el que la pressi parcial de loxigen s 530 mm Hg.
Una altra dissoluci que continga 0,5 g de SO
2
est amb equilibri amb un gas en el que la pressi parcial
del SO
2
s de 0,85 mmHg.
Podem mirar-ho des dun altre punt de vista: per a una pressi parcial de 400 mmHg de cada gas (O
2
i SO
2
)
a 20C trobem que hi ha una concentraci en laigua de O
2
de 0,31 g, en canvi hi ha 60g de SO
2
.



Figura 2


La solubilitat dun gas en un lquid depn de la naturalesa dambds, dacord amb les estructures
moleculars que els constitueixen. Per a cada parella de substncies la solubilitat ve determinada per la
temperatura i la pressi.

En general, si augmentem la temperatura disminueix la solubilitat, i si saugmenta la pressi augmenta la
solubilitat.



CFGS QUMICA INDUSTRIAL MDUL 4/UF4 / NF1 ABSORCI

IES- Comte de Rius
4
La solubilitat dels gasos en els lquids segueix la llei de Henry; en aquest cas la corba de solubilitat s una
recta:
H
P
x
i
i
=

P
i
: pressi parcial del gas a dissoldre
X
i
: concentraci del component gasos en la fase lquida, expressat en fracci molar (mols gas/mols
dissoluci)
H: constant de Henry que depn del gas, el lquid i de la temperatura

Quan tenim una barreja de gasos cadasc dels gasos es comporta de forma individual de manera que la
solubilitat dun gas duna barreja gasosa depn de la seva pressi parcial i no de la pressi total de la
barreja.

La segent taula ens dna la constant H de la llei de Henry per una srie de gasos en aigua a diferents
temperatures:

Valors de H a vries temperatures
Gasos
Frmul
a 0C 10C 25C 50C Factor
Aire 4,32 5,49 7,20 9,46 10
4

Hidrogen H
2
5,79 6,36 7,07 7,65 10
4

Nitrogen N
2
5,29 6,68 0,65 11,30 10
4

Oxigen O
2
2,55 3,27 4,38 5,88 10
4

Anhdre Carbnic CO
2
0,73 1,04 1,64 2,83 10
3

xid de carboni CO 3,52 4,42 5,80 7,61 10
4

Met CH
4
2,24 2,97 4,13 5,77 10
4

Et C
2
H
6
1,26 1,89 3,02 5,00 10
4

Etil C
2
H
4
5,52 7,68 11,40 - 10
3

Acetil C
2
H
2
0,72 0,96 1,33 - 10
3

cid sulfhdric H
2
S 2,68 3,67 5,45 8,84 10
2


Si els gasos sn molt solubles en el lquid o es tracta de gasos ideals es compleix la llei de Raoult segons la
qual la pressi parcial del gas dissolt s proporcional a la fracci molar:

i
i
i i
i
i
P
P
x x P P
0
0
= =

En la segent figura es representa la corba dequilibri dun gas qualsevol. El punt A representa les
condicions en que es troba dit gas. La pressi parcial del gas s superior a la pressi dequilibri, per tant, el
gas sabsorbir en el lquid. Tots els punts que es troben per sobre de la lnea dequilibri representen un
sistema en els que es realitza la transferncia de matria des de la fase gasosa a la fase lquida
(ABSORCI).
En canvi, quan les condicions del sistema vinguen representades pel punt B, per sota de la corba dequilibri,
la transferncia de matria es dona des de la fase lquida a la fase gasosa (DESABSORCI).


Figura 3
CFGS QUMICA INDUSTRIAL MDUL 4/UF4 / NF1 ABSORCI

IES- Comte de Rius
5
2.2 Transferncia de calor en els processos dabsorci
En general, el procs absorci s exotrmic, encara que depn de quina reacci qumica acompanya a
loperaci fsica.
Per afavorir labsorci cal disposar en lequip dun sistema de refrigeraci, encara que a la prctica no
sempre es troba present.

2.3. Prdues de pressi
Tant el lquid descendent com el gas que ascendeix per la columna troben en el seu cam una resistncia
que es tradueix en una prdua de pressi i per tant en una alteraci del flux del fluids.

Per calcular les prdues de pressi shan de tenir en compte:
Tipus de columnes.
Disposici de les campanes.
Dimetre de les perforacions del plats.
Les prdues sn proporcionals al quadrat de la velocitat.
Factors fsics: densitat del lquid i el gas i viscositat del lquid.

2.4. Punt dinundaci
Les velocitats mssiques dels fluxos, que en sentit contrari circulen per una columna, estan relacionades i
delles depn el bon funcionament de la installaci.

El bon funcionament de la columna dabsorci depn de la relaci de les velocitats mssiques dels fluxos
que circulen per la columna en sentit contrari. Si aquesta relaci no s ladequada podem trobar els
segents fenmens.

Augment del flux de gas mantenint constant el flux del lquid: aix pot provocar un abundant
escumeig amb larrossegament del lquid per part del gas.

Augment del flux del lquid mantenint constant el flux del gas: aix pot provocar una acumulaci
de lquid a la part superior de la columna.


Existeix, per tant, per cada sistema gas-lquid una parella de valors lmits per les velocitats mssiques de
tots dos fluxos, que si sobrepassa una delles per sobre o per sota dun valor crtic es produeix el fenomen
de la inundaci.

El punt dinundaci en una columna es produeix quan el lquid comena a acumular-se o retrocedir en
qualsevol alada de la columna.

Generalment, es determina el flux de lquid absorbent per tractar un flux de gas donat, de forma que no
sarribi a la velocitat dinundaci.

2.6. Concentraci
En lequilibri, la pressi parcial del component de referncia (gas a absorbir) en la fase gasosa ha de ser
igual a la pressi parcial del mateix component en la fase lquida, la qual cosa no significa que la
composici de les fases siga la mateixa. Per assolir aquest equilibri cal un ntim contacte entre les dues
fases, si b prcticament mai sarriba a assolir-lo

En general es fa servir un procs en contracorrent, de forma que es posa en contacte una barreja gasosa
sense tractar amb una dissoluci que porta ja un cert contingut de sorbat, per tal de que al posar-se en
contacte puguin assolir concentracions properes a les dequilibri. Igualment la barreja de gasos pobre en el
component a absorbir es posa en contacte amb el dissolvent pur.

La circulaci en contracorrent mant la major diferncia de concentracions entre les dues fases.

CFGS QUMICA INDUSTRIAL MDUL 4/UF4 / NF1 ABSORCI

IES- Comte de Rius
6
2.7. Superfcie
Cal assegurar un alt grau de contacte entre el absorbent (lquid) i el absorbat (gas), la qual cosa facilita
lassoliment de lequilibri.

2.8. Temperatura
Cal escollir un temperatura favorable ja que un augment de la temperatura augmenta la difusi de la
matria i disminueix la viscositat del lquid, per tamb baixa la solubilitat del gas en el lquid. Cal optimitzar
la temperatura.

2.9. Lquid absorbent
A lhora de escollir un lquid absorbent cal tenir en compte
El seu poder selectiu davant el gas a tractar
Baixa viscositat a la temperatura de treball
Factor econmic
Facilitat de recuperaci

Entre els absorbent ms utilitzats destaquem laigua per les seves propietats i pel factor econmic. El
segueixen en importncia lcid sulfric, lleixius, ....

3- BALAN DE MATRIA

Suposem una columna dabsorci de manera que, el procs s continu (no hi ha termes dacumulaci),
noms hi ha un solut amb concentraci superior al 20%, la pressi en el sistema s constant (les prdues
de pressi sn menyspreables) i la temperatura en el sistema s constant. Com que no hi ha reacci
qumica, el terme de generaci s nul.

La figura 4 mostra una columna dabsorci, on al cap de la columna el corrents tenen el subndex son 0,
perqu s on els corrents contenen menys absorbat, al fons de la columna tenen el subndex 1, ja que s
on ms absorbat contenen, i qualsevol zona intermdia de la columna ve representada sense subndex.





















Figura 4
G
1
, y
1
G, Y
1

L
0
, x
0
L, X
0

G
0
, y
0
G, Y
0

L
1
, x
1
L,X
1

L,L
X,x

G,G
Y,y,p
CFGS QUMICA INDUSTRIAL MDUL 4/UF4 / NF1 ABSORCI

IES- Comte de Rius
7
I per tant, lexpressi del balan de matria seria:

0 1 1 0
G L G L + = +
0 0 1 1 1 0 0
1 y G x L y G x L + = +

O si necessitarem, com mostra el dibuix, un balan a una part intermdia de la columna:

G L G L + = +
1 1

Com podem observar, el corrent gass i el corrent lquid varien dun extrem a laltre de la columna.

Anomenen inert a la part dun corrent que no varia dun extrem a laltre de la columna. Per exemple: dun
corrent gass format per aire (nitrogen, oxigen, sobretot) que porta SO
2
, aquest labsorbim amb un corrent
daigua. La part del corrent gass que no sabsorbeix, o siga, laire, s linert del corrent gass. El mateix
passaria amb laigua; que absorbeix el SO
2
per ella roman constant.

Aix, podem definir:

G: quantitat total de gas que passa per la columna
G: quantitat total de gas inert que passa per la columna. Aquest valor s el mateix a lentrada i a la sortida
de la columna.
L: quantitat total de lquid que passa per la columna
L: quantitat total de lquid inert que passa per la columna. Aquest valor roman constant durant tot el
procs.

Depenent de quines siguen les dades i que es demane calcular, es pot plantejar el balan en funci del
component inert:

( ) ( )
0 0 1 1
1 1 ' x L x L L = =

( ) ( )
0 0 1 1
1 1 ' y G y G G = =

Anomenem:

0
0
0
1 y
y
Y

=
1
1
1
1 y
y
Y

=
0
0
0
1 x
x
X

=
1
1
1
1 x
x
X

=

Com podem observar, les composicions es poden expressar en:
y: fracci molar del component que es difon en la fase gasosa
Y: relaci molar entre el mols del component que es difon/mols del component inert (kmol
solut/kmol inert)

p P
p
y
y
Y

= == =

= == =
1
; p: pressi del component; P: pressi total



x: fracci molar del component que es difon en la fase aquosa
X: relaci molar entre el mols del component que es difon/mols del component inert (kmol solut/
kmol dissolvent)
CFGS QUMICA INDUSTRIAL MDUL 4/UF4 / NF1 ABSORCI

IES- Comte de Rius
8
x
x
X

=
1


Si fem el balan en funci del flux inert:
1 0 0 1
' ' ' ' + = + L G L G


Un altre terme important s el factor de recuperaci que informa sobre la quantitat de solut que es desitja
absorbir:

Per labsorci:
1
0 1
Y
Y Y
R

=

Per la desorci:
0
1 0
X
X X
R

=

X
0
i X
n
representa les composicions del lquid al extrems de la columna
Y
n
i Y
0
representen la composici del gas als extrems de la columna


Si realitzem un balan de matria referit al component a separar, entre una secci qualsevol (sense
subndex a la figura 4) de la torre i la secci inferior, es dedueix que:

( ) ( ) =
1 1
' ' L G

Reorganitzant els termes arribem a:
( ) )
'
'
1 1
X X
G
L
Y Y =

Aquesta expressi, al diagrama X Y, representa una recta que passa pel punt (X
1
;Y
1
) i t de pendent
L/G.
Si apliquem el mateix balan a la mateixa secci qualsevol i a la secci superior, obtenim una recta
equivalent que passa pel punt (X
0
;Y
0
).

Per tant, es troba una recta que passa pels punts (X
0
;Y
0
) i (X
1
;Y
1
) amb una pendent L/G, que representa
les composicions del gas i del lquid als distints punts de la columna, sanomena recta doperaci.

En general, les composicions del gas i el lquid en la resta de punts de la columna cau per sota de la recta
doperaci, si es realitza una absorci. Si el que realitzem s una desabsorci, les composicions cauen per
damunt daquesta.

3.1. Valor lmit de L/G

En general ens interessa utilitzar la menor quantitat possible de lquid. Per al ser menor la quantitat de
lquid augmentar la concentraci i per tant ser ms difcil labsorci, la qual cosa es traduir en ms
temps doperaci i en conseqncia una major alada de la torre o una recirculaci del lquid.

Als clculs dabsorci generalment es coneix:
La quantitat de gas a tractar
La composici del gas a lentrada i a la sortida
La composici dentrada del lquid

CFGS QUMICA INDUSTRIAL MDUL 4/UF4 / NF1 ABSORCI

IES- Comte de Rius
9
No es coneix per tant la quantitat de lquid i la seva concentraci de sortida.
La composici de sortida del lquid, X
1
, anir variant segons quin siga el cabal del lquid dentrada, L.
El que volem s que X
1
siga la composici del lquid que estiga en equilibri amb el gas dentrada (Y
1
), que
seria el punt on la recta doperaci talla a la corba dequilibri.

Daquesta manera es determina una recta doperaci en la que la relaci L/G , o siga la pendent, s
mnima:

0 1
0 1
min
'
'
X X
Y Y
G
L

Per tant el valor lmit de L/G ser la tangent de la recta que passa per (X
0
,Y
0
), composici del
lquid dentrada i composici de sortida del gas, i (X
1
,Y
1
) la composici del gas a lentrada i la
composici del lquid a la sortida trobat de les corbes dequilibri.



Figura 5

4- SISTEMES ABSORCI
4.1. Al laboratori
Les aplicacions al laboratori sn escasses.

Obtenci dcids per bombolleig del corresponent anhdrid en aigua.
Obtenci de lcid carbnic a partir d'anhdrid carbnic i aigua.
Obtenci de lcid clorhdric a partir de clor (gas) i aigua.

Aparells: torres d'absorci de laboratori per al rentat de gasos, que sn de gran eficcia.

4.2 A la indstria
Aplicacions: industrialment, est molt estesa en processos continus de:

Fabricaci dcids (clorhdric, sulfric, ntric, fosfric).
Fabricaci de benzol, acetona, acetil en acetona, lleixius, naftol.
Aiges gasificades (sif, gasosa).
CFGS QUMICA INDUSTRIAL MDUL 4/UF4 / NF1 ABSORCI

IES- Comte de Rius
10
Rentat de gasos, p.ex. eliminaci de compostos cids de gasos com H
2
S, CO
2
, SO
2
.
Assecat de l'aire, per absorci de la humitat en cid sulfric. (L'aire i altres gasos contenen petites
quantitats de vapor d'aigua que pertorben certes reaccions qumiques, per aix, es treu aquesta
humitat assecant el gas fent-ho passar, a travs de torres de rentat, en contracorrent amb lquids
que absorbeixen laigua. Per exemple. per eixugar el clor, s'utilitza cid sulfric).

4.2.1 Aparells
A nivell industrial labsorci es realitza en la columna dabsorci destructura i funcionament similar a les
utilitzades en la extracci: columnes buides, de rebliment, de plaques perforades, de plats campana, etc.


Figura 6
Aquestes columnes no necessitaran ni condensador de sortida ni caldera En general les columnes ms
utilitzades sn les columnes plenes de material divers, com coque, peces cermiques (anells Rashing, Pall,
muntures Berl), o peces similars construdes de materials diversos com nquel acer inoxidable, etc. Pel
suport del rebliment sutilitzen peces especials que unides entre elles formen un pis amb el mxim drea
lliure per el pas dels dos fluxos.

Les columnes de rebliment sutilitzen per a materials molt corrosius, per a lquids que produeixen molta
escuma, per a torres amb un dimetre gran o petit que requereixen una caiguda molt baixa de pressi i per
a les operacions a petita escala que requereixen columnes amb dimetre inferior a 0.6 m. El tipus de
rebliment es seleccionar en base a la resistncia mecnica i a la corrosi, leficincia de transferncia de
massa i el cost. En canvi, les columnes de plats poden ser preferibles des del punt de vista econmic per a
les operacions a gran escala (donen una eficcia major) i sn necessries, entre daltres raons, quan la
velocitat del lquid s tan baixa que el rebliment no shumitejaria adientment (a cabals de lquid petits les de
rebliment presenten camins preferents). A ms, les columnes de plats estan menys subjectes a
lembrutiment per slids que les columnes de rebliment.

Alguns dispositius utilitzen mitjans mecnics per a facilitar el contacte entre les fases. Les torres de
polvoritzaci sn columnes buides en les quals el lquid entra a pressi per un sistema de dutxa, circulant el
gas en sentit contrari. La seva construcci s molt senzilla i la prdua de crrega petita, per el cost de
manteniment s ms elevat a causa de la necessitat de subdividir per mitjans mecnics fins a una mida
molt fina el lquid que entra en la torre.

En aquestes columnes el gas entra per la part inferior i ascendeix per sortir pel cap de columna, mentre que
el lquid es bombeja a la part superior i rellisca pel material de rebliment per efecte de la gravetat, passa els
plats o es polvoritzat.
CFGS QUMICA INDUSTRIAL MDUL 4/UF4 / NF1 ABSORCI

IES- Comte de Rius
11

Figura 7
Per tal dafavorir el contacte suficient entre el lquid i el gas, moltes vegades es necessari recircular les
dissolucions obtingudes. Alguns dispositius utilitzen elements de polvoritzaci a diferents alades i s usual
acoblar dos o ms columnes en srie per augmentar el rendiment de loperaci.


Figura 8

La torre de desorci s idntica a la dabsorci, per aquesta es veu afavorida si es fa a temperatures
elevades i baixes pressions (buit), per que el gas fugi del lquid que el cont.
Les columnes dabsorci tenen els corresponents sistemes de mesura i regulaci: termmetres,
manmetres, indicadors de nivell, .. Per la recuperaci de les gotes de lquid que puguin arrossegar el
gasos es fan circular aquestos per un cicl normalment.

Existeixen altres sistemes per realitzar labsorci:
Tancs agitats. Els recipients agitats mecnicament es poden utilitzar en els sistemes que
incloguin reaccions qumiques, en els quals primer sabsorbeix el gas, que desprs reacciona
amb un component en soluci. Els tancs agitats sn especialment avantatjosos quan hi ha
reaccions molt lentes en la fase lquida, que requereixen molt ms temps de residncia del
lquid.

Torres o cambres de rosada. Actualment sapliquen a escala comercial per als sistemes
deliminaci del SO
2
presents en els gasos de combusti de la caldera, que surten de les grans
centrals de generaci denergia operades amb carb. En una torre de rosada no hi ha material
de rebliment. Els temps de residncia de la fase lquida en els absorbidors s molt petit, de
lordre de 1 a 10 s, a ligual que els temps de contacte amb el gas. Estan limitats per una
absorci relativament fcil.

Absorbidors de pellcula descendent. Consisteix en fer que el flux de labsorbent lquid baixi en
forma de pellcula dins dels tubs dun bescanviador de calor el feix del qual est orientat
verticalment. El gas dalimentaci es pot introduir per la part superior (flux parallel) o pel fons
(contracorrent) del bescanviador de calor
CFGS QUMICA INDUSTRIAL MDUL 4/UF4 / NF1 ABSORCI

IES- Comte de Rius
12

Altres sistemes dun s ms redut en comparaci amb les columnes sn els rentadors Strder i Standard,
les bombones de Woulf i les semitriques del tipus Celarius.

Els rentadors son aparells rotatius on el lquid s dispersat de forma que els gasos sn forats a travessar
una cortina lquida produda per rpid gir duns dics (rentador Strder), o pel lent gir dunes paletes de gran
dimetre que alternativament sintrodueixen en el lquid contingut en el fons dun dipsit cilndric horitzontal
(rentador Standard) . En tots dos casos el dispositiu s un cilindre horitzontal.


Figura 9

Les bombones sn encara menys utilitzades. Estan construdes en gres cermic i durant molt de temps van
ser molt tils en lobtenci dHCl en aigua i en aquells processos on cal una bona refrigeraci, per tractar-se
duna absorci fortament exotrmica.

Figura 10

















CFGS QUMICA INDUSTRIAL MDUL 4/UF4 / NF1 ABSORCI

IES- Comte de Rius
13
4.2.2 Exemple dabsorci de SH
2

Un exemple dabsorci s la Unitat dAmines de les refineries on el SH
2
selimina mitjanant una neteja en
contracorrent amb una soluci aquosa de monoetanolamina (MEA) o UCARSOL.
Les corrents gasoses entren a la torre absorbidora por sota del plat inferior i en contracorrent amb MEA
procedent de la regeneradora damina, sestableix un ntim contacte entre les dos fases, por el que el SH
2

es absorbit per la soluci aminica. El gas tractat amb un contingut de ppm de SH
2
surt pel cap de la torre.
Lamina enriquida en SH
2
, surt del fons de la columna i senvia a la torre regeneradora on el SH
2
se separa
per arrossegament amb els vapors generats al reboiler. Els vapors que surten pel cap de la regeneradora
sn parcialment condensats i separats al dipsit de reflux. Els gasos efluents daquest dipsit amb un 75-
80% de SH
2
son enviats a la unitat de recuperaci de sofre.
Una petita part de la MEA que surt pel fons de la regeneradora senvia al reclaimer , on una injecci
peridica de carbonat sdic neutralitza els cids voltils i una destillaci simple, mitjanant escalfament
amb vapor, separa els productes dalt pes molecular formats per degradaci de la MEA.

La resta de lamina regenerada, es recicla a labsorbidor.















Figura 11




Separador
de
gotas
Absorbedor
Regeneradora
de
Amina
Acumulador
reflujo
Reboiler
Regeneradora
Reclaimer
Tanque
Alamacen
Aminas
Gas dulce a Fuel-Gas
Gas cido a Unidad de Azufre
Gas cido a antorcha
Gas
cido
Aminas
CFGS QUMICA INDUSTRIAL MDUL 4/UF4 / NF1 ABSORCI

IES- Comte de Rius
14
5- PROBLEMES DABSORCI
1. Mitjanant les dades de solubilitat de lamonac en laigua de la taula 1, construir els diagrames
dequilibri per aquest sistema:
a. A la pressi total constant duna atm i a 0C, 20C i 60C.
b. A la temperatura constant de 20C i a P=2 atm, P= 4 atm i P= 5 atm


2. Es disposa duna mescla gasosa amonac-aire de composici 15% en volum damonac, i es desitja
recuperar el 95% de lamonac en una columna dabsorci en contracorrent amb aigua. Calculeu la
quantitat mnima daigua necessria per 100 mols dalimentaci si labsorci es verifica en les
condicions:
a. 0C i una atm
b. 20C i una atm
R: a) L = 46 mols ; b) L = 89 mols

3. A una columna dabsorci entren 40 m
3
/h duna mescla gasosa de composici 35% en volum d NH
3
i
65% en volum daire. Labsorci es verifica en contracorrent amb aigua que cont el 2% en pes de NH
3

a 20C i 1 atm, i sha de recuperar el 90% de lamonac contingut en la mescla gas. Calculeu la quantitat
mnima necessria daigua. R: L = 34,9 kg/h

4. Una mescla de SO
3
i gas de xemeneia cont 12,7% mols de SO
3
, de manera que aquest sha de
recuperar contnuament en una columna de rebliment que opera a pressi atmosfrica i 43C. El cabal
de gas que entra s de 1000 m
3
/h de manera que el gas de sortida noms ha de tenir 1,5% en mols de
SO
3
. Laigua que entrar pel cap de columna tindr un 1% mols de SO
3
i es subministrar amb un
consum de 28 kmol/h. Calcular totes les variables dentrada i sortida de la columna dabsorci.
R: G
o
= 34,21 kmol/h ; L
1
= 32,39 kmol/h ; x
1
= 0,144

5. Es desitja absorbir el 99.5% de lacetona continguda en una mescla aire-acetona, la concentraci inicial
de la qual s del 2% en mols. Loperaci es far en una torre de rebliment amb aigua pura circulant en
contracorrent i en rgim continu. La mescla gasosa es bombeja per la base de la torre amb un cabal de
454 kg/h i el cabal de lquid s de 46 kmol aigua/hora. Calcular les composicions de les diferents
corrents dentrada i sortida de la columna dabsorci.
R: L
1
= 46,307 kmol/h ; x
1
= 0,0066 ; G
o
= 15,123 kmol/h ; y
o
= 0,0002





CFGS QUMICA INDUSTRIAL MDUL 4/UF4 / NF1 ABSORCI

IES- Comte de Rius
15
6. En una columna de desorci de rebliment es desitja separar n-but dun oli en el qual sha dissolt, fent-
lo circular en contracorrent amb vapor daigua sobreescalfat que sintroduir per la base de la columna.
Les dades de qu es disposa sn les segents:

a) La concentraci de n-but en loli a lentrada s de 0.077 kg but/kg mescla
b) Es desitja recuperar per desorci el 70% del n-but contingut en loli
c) Els cabals de vapor daigua i oli (exempt de n-but) han de ser 25 i 57 Kmol/h
d) Pes molecular de loli s de 175
Calcula tots els corrents i les seues composicions.
R: G
0
= 25kmol/h; y
0
= 0; x
1
= 0,201 ; L
1
= 71,34 kmol/h ; G
1
= 35,04kmol/h ; y
1
= 0,286 ; L
0
= 61,3 kmol/h;
x
0
= 0,07

7. Es desitja construir una columna de rebliment per a dessorbir amb vapor daigua lhidrocarbur de pes
molecular 80 dissolt en un oli lleuger (PM
oli
= 200). La mescla hidrocarbur-oli, que salimentar a la
columna amb un cabal de 5000 kg/h tindr un 30% dhidrocarbur en pes. Aquesta mescla no haur de
tenir ms dun 3% en pes dhidrocarbur a la sortida de la columna. El cabal dentrada de gas ser de 79
L/s i la columna operar a pressi atmosfrica i a la temperatura de 105C i estar envoltada duna
camisa de vapor i una capa dallant suficients per a garantir que no hi ha condensaci de vapor daigua
a linterior de la columna. Calcula cabals i composicions dentrada i sortida de la columna.
R: G=G
0
= 165,2 kg/h; y
0
= 0; L
0
= 3608,2 kg/h ; G
1
= 1557 kg/h; y
1
= 0,894

8. Es desitja absorbir CO
2
duna mescla aire-CO
2
mitjanant una dissoluci diluda de sosa custica que
entra a la columna amb un cabal de 14 kmol/min. La mescla gasosa t un 3% molar de CO
2
i sha de
recuperar el 97% del CO
2
dentrada. El cabal de gas s de 141600 L/min a 15C i 1 atm. Quina s la
concentraci de CO
2
que sortir de la columna? Suposar que la sosa custica t prcticament les
propietats de laigua i menysprear lefecte de la reacci qumica.
R: G
1
= 6 kmol/min; L
1
= 14,175 kmol/min; x
1
= 0,012; G
0
= 5,825 kmol/min; y
0
= 0,0017

9. En una fabrica de gas es separen els components lleugers daquest mitjanant un rentat amb un oli
adient de pes molecular 260 en una torre dabsorci. Per la base de la columna sintrodueix un cabal de
gas de 935 m
3
/h, mesurats a 800 mm Hg i 27C. El gas dentrada cont un 2% en mols de components
lleugers i es pretn recuperar el 95% dels mateixos. Loli utilitzat com a dissolvent sintrodueix pel cap
de la columna amb una concentraci 0.5% molar i un cabal de 6.65 kmol oli/h. Calcular la composici
de sortida del lquid.
R:L
1
= 7,41 kmol/h; x
1
= 0,06; G
0
= 39,24 kmol/h; y
0
= 0,01

10. Els gasos que surten duna cambra de combusti contenen un 5% en volum de CO
2
. Es vol eliminar la
major part del CO
2
utilitzant una columna de rebliment fins aconseguir una concentraci del 0.03% en
volum de CO
2
. Sutilitza com a dissolvent una soluci de MEA (monoetanolamina) lliure de CO
2
. Es
volen tractar 2000 m
3
/h de gas mesurats a 0C i pressi atmosfrica per a la qual cosa sutilitzaran 4800
L/h de dissolvent. El pes molecular de la MEA s de 61 g/mol i la densitat de 0,8995 g/cm
3
. Calcular les
composicions dentrada i sortida de la columna.
R: G
0
= 84,9 kmol/h; L
1
= 75,2 kmol/h; x
1
= 0,06

11. Una mescla dun hidrocarbur i gas de xemeneia amb 15% en mols dhidrocarbur es tracta en una
columna de rebliment que opera a 1 atmosfera de pressi i a 45C. Shan de tractar 1500 m
3
/h de gas
de manera que el gas de sortida noms pot tenir 1.3% en mols dhidrocarbur. Loli mineral que entrar
pel cap de columna per a verificar labsorci tindr 0.8% en mols dhidrocarbur i es subministrar amb
un gasto de 28 Kmol/h. Calcular les composicions dentrada i sortida de la columna.
R: G
0
= 49,5 kmol/h; L
1
= 36 kmol/h; x
1
= 0,228

12. Es desitja netejar un gas que cont dissolt un 10.3% dhidrocarbur lleuger per a la qual cosa es
recupera contnuament en una columna dabsorci que opera a P = 800 mm Hg i T = 60C. El cabal de
gas que entra s de 1000 m
3
/h de manera que el gas de sortida noms ha de tenir un 1.2% de mols en
hidrocarbur. Pel cap de columna entren 12,2 kmol/h doli net dhidrocarbur. Calcular la ra molar de
sortida del lquid.
R: G
0
= 34,9 kmol/h; L
1
= 15,8 kmol/h ; x
1
= 0,224

CFGS QUMICA INDUSTRIAL MDUL 4/UF4 / NF1 ABSORCI

IES- Comte de Rius
16
13. Una mescla gasosa a la pressi atmosfrica normal i a 30C cont H
2
S en proporci tal que la seva
pressi parcial s de 300 mmHg en contacte amb aigua. Calculeu la quantitat de H
2
S que es dissoldr
en 100 Kg daigua quan sobt lequilibri entre fases. R: 0,1225 kg H
2
S

14. En les condicions dequilibri entre laigua i el CO
2
a 20C es troba que la quantitat de CO
2
dissolta en
laigua s 0,01 g de CO
2
/ 100 g daigua. Calculeu la pressi parcial del CO
2
en la fase gas.
R: P
CO2
= 0,058 atm

15. Volem dissoldre O
2
en aigua a 20 C i amb una pressi de 0,9 atm. Si sabem que la constant de Henry
per lO
2
s de 32,26 atm a aquesta temperatura, quants grams dO
2
es dissoldran en 100 ml daigua en
aquestes condicions?.
R:5,12 g O
2