Guia de lectura

La metamorfosi,
de Franz Kafka
a crrec de Pep Par
2
ndex
1 Contextualitzaci 3
1.1 Lempremta de la histria individual i collectiva 3
1.2 La kafkiana recepci duna obra magistral 4
2 Anlisi estructural 5
2.1 Tres eren tres 5
2.2 La primera: del real productiu a lhorror existencial 5
2.3 La segona: la segmentaci de ladmic cord umbilical 8
2.4 La tercera: la claror encegadora de la conscincia humana 9
3 Anlisi temtica i dels personatges 12
3.1 La degradaci de lhome en linfern de leconomia 12
3.2 La destrucci de lemergent famlia europea i burgesa 12
3.3 El sacrifici i la culpa: la torna de lalliberament 13
3.4 Cercar la identitat o morir matant el pare 13
3.5 Quatre notes sobre el dramatis personae 14
4 Anlisi formal 16
5 Gui per al comentari de lobra 18
5.1 Contextualitzaci 18
5.2 Anlisi estructural 18
5.3 Anlisi temtica i dels personatges 20
5.4 Anlisi formal 21
3
Guia de lectura de La metamorfosi
1 CONTEXTUALITZACI
1.1 La empremta de la histria individual i collectiva
Lany 1915 es va publicar a Praga La metamorfosi, de Franz Kafka. Lescriptor, dorigen
jueu, havia nascut en aquesta ciutat el 1883, en un gueto envoltat dalemanys. La idea
descriure la novella shavia comenat a covar el 1907, arran de la preocupaci de lau-
tor per la significaci i el sentit de lescriptura mateixa, i sempelta delements autobio-
grfics relacionats amb el seu pare, Herman, la seva mare, Julie, i la seva germana, Ottla.
La novella s escrita en unes condensades tres setmanes, entre novembre i desembre
de 1912. En aquest perode, Kafka havia escrit una colla de narracions curtes i havia as-
sajat la construcci duna novella. Tamb havia passat per la universitat i treballava a la
companyia Assicurazioni Generali, una feina que lavorria solemnement.
En lmbit ms estrictament familiar, conv assenyalar la difcil relaci de Kafka amb el
seu pare, Hermann Kafka, un home autoritari que sha forjat ell mateix des dun origen
rural i humil i que ascendeix socialment treballant incansablement com a comerciant.
Aquesta voluntat de domini sobre el seu periple vital el porta a ser un pare extremament
exigent amb el fill i poc considerat envers la dimensi emocional i sensitiva que Franz
mostra. Aquesta relaci difcil amb el pare, altament psicoanalitzable en lobra de Kafka,
s un motiu recurrent no noms a La metamorfosi (Die Verwandlung, textualment La
transformaci), sin al llarg de la vida de lescriptor. En aquest sentit, conv llegir la
Carta al pare (1919) per entendre com Kafka no comprn la manera de fer sorollosa i
intolerant del seu pare en no permetre el matrimoni amb Julie Wohryzek. El pare en-
tenia que el matrimoni era un descens social per al seu fill. Kafka mostra la por davant
del pare. Afegim a aquest punt que, el 1917, quan havien acordat amb Felice Bauer
de casar-se, se li diagnostica la tuberculosi. Lescriptor ja havia tingut estires i arronses
amb Felice Bauer des que a va conixer el 1912; coneguda a travs de la famlia Brod,
la relaci amb Felice oscilla des de lidealisme romntic fins al grotesc de les descrip-
cions de la noia desprs de distanciar-se. La por envers el pare i els dubtes sobre si seria
possible conciliar una vida marital burgesa amb Felice i la vocaci literria mostren un
Kafka entre meandres existencials de fragilitat. De fet, el seu itinerari vital ens permet
de sospesar la dificultat per construir-se una identitat que sacaba resolent en els es-
crits i en la seva concepci de lescriptura. Tots aquest elements expliquen que lobra
de Kafka hagi estat carn de laboratori psicoanaltic darrel freudiana, malgrat que ell no
nera pas un manifest partidari. El que hem apuntat fins aqu no ha declipsar que la
relaci amb la mare i la germana suposa un coix emocional ms plaent. La mare, do-
rigen social ms elevat que el marit, mostra un entendriment envers el fill, per no s
capa dintercedir entre la fressa dominadora del pare i el silenci del fill. La germana
de Kafka, Ottla, ser un referent important per a lescriptor a partir de 1922, quan la-
cull a casa per cuidar-lo durant la malaltia. Aquest mn femen, especialment emotiu
en el cas de la germana, s present en La metamorfosi.
No noms lmbit familiar estricte s un actant en lobra de lautor que ens ocupa,
tamb ens cal emmarcar el context histric i cultural de la Praga del moment per dis-
posar duna panormica ms amplia en llegir lobra de Kafka. Som en una ciutat amb
serioses tensions tniques entre txecs, alemanys i jueus, amb larrencada de rtzies
antisemites dins de limperi austrohongars. Ara b, la incidncia de la Revoluci In-
dustrial ha convertit Praga en una ciutat culta i amb una gran oferta cultural. Sn im-
portants, en la formaci de Kafka com a escriptor, les associacions de teatre jueu que
coneix del bracet de Max Brod, el seu amic i marmessor literari, i els cafs on es parla
de corrents filosfics i de les ltimes teories freudianes. En aquest ecosistema, Kafka
entra en contacte amb lobra de Nietzsche, Kierkegaard o Dostoievski. En definitiva,
som en una ciutat dividida culturalment i lingsticament; una ciutat cosmopolita des
del punt de vista literari i cultural, i a poc temps de lenrunament de limperi. El pes del
pensament cristi i el xoc amb altres fonts espirituals tamb sn presents en aquesta
ciutat en transformaci. Aquests elements contextuals sn rellevants en la mesura que
FRANZ KAFKA
[TiC] C.8 P. 146
SIGMUND FREUD
[TiC] C.8 P. 143
FRIEDRICH NIETZSCHE
[TiC] C.6 P. 109
SREN KIERKEGAARD
[TiC] C.6 P. 110
FIODOR DOSTOIEVSKI
[TiC] C.4 P. 81 - 82
4
lobra que ens ocupa treballa la construcci duna solitud i dun allament que con-
trasta amb el ball social que la ciutat celebra. Tamb les collisions tniques, espiritu-
als i fins poltiques actuen com a correlat objectiu de la novella.
La literatura de Kafka, doncs, situada en un determinat context cultural, histric i fa-
miliar, sala com a via dexploraci interna sobre lalienaci humana i sobre els meca-
nismes dexecuci del nihilisme inherent a la societat moderna. El pessimisme s
present en la narrativa kafkiana i actua com a contraps duna Europa emergent que
es construeix amb els felios maons de la cultura burgesa i amb els fonaments im-
perials. Kafka parteix de plantejaments gnstics sobre el mn que li toca viure, i la
lectura dels seus escrits permet interpretacions existencialistes, marxistes, psicoanal-
tiques, miticoreligioses o mstiques. Per tots aquests motius, Kafka ha esdevingut un es-
criptor fonamental en la histria de la literatura contempornia, per la finor interpretativa
i proftica sobre el sentit de la justcia i de lhome del segle XX, sotms a pressions i es-
cissions de tot tipus. Aix s constatable en obres com El procs, novella encetada el
1924 i publicada el 1925, en qu lempresonament injust del protagonista mena a la
seva mort illgica. Tamb a El castell (1921-1922, publicada el 1926) hi ha un discurs
sobre la recerca duna identitat.
1.2 La kafkiana recepci duna obra magistral
El qualificatiu kafki, referit a un mn angoixs i existencialment desorientador, ha es-
devingut una denominaci dorigen utilitzada per mltiples crtics i per no pas poca
gent que no ha llegit mai Kafka. Aquest fet evidencia fins a quin punt la incidncia de
lobra de Franz Kafka s profunda en limaginari collectiu dOccident. En efecte, Kafka
i la seva obra sn referents culturals i meditics: pensem, per exemple, en les ineludi-
bles adaptacions cinematogrfiques dOrson Welles (The Trial, 1962) i de Steven So-
derbergh (Kafka, 1991), entre daltres. Aquesta consideraci i valoraci de la seva obra
comena molt abans, per. Auden no sest de comparar Kafka amb Dante, Shakes-
peare i Goethe. Thomas Mann va fer saber que lobra de Kafka era de les coses ms
dignes de ser llegides de la literatura alemanya. Una determinada tradici filosfica ale-
manya entn que la literatura a partir de la Segona Guerra Mundial no s comprensi-
ble sense la representaci del mn kafki.
Cal dir, per, si volem ser justos, que s lamic i valedor de Kafka, Max Brod, qui
encn la metxa de la recepci de lobra de lescriptor pragus. Tot accentuant-ne una
interpretaci religiosa i judaica, comentaristes posteriors han seguit el fil de la lectura
i de la recepci i han establert parallelismes prou convincents amb el fil existen-
cialista representat per Sartre i Camus. s clar que el tractament sobre labsurditat i
la futilitat de lexistncia humana en Kafka el fa cos dels escriptors francesos. Tamb
ressenyem que existeix una lectura freudiana que ha focalitzat el mn edpic de Kafka
i ha propulsat la seva obra fins i tot en tertlies de caf. I encara ms: la crtica mar-
xista ha ents el mn de Gregor Samsa com a representaci del proletariat. I, alhora,
altres han identificat la figura del viatjant-insecte com a metfora dun Crist que mor
per redimir la famlia. Franctiradors diversos han buscat un canems de fons dins-
piraci i de parents literaris de Kafka: la sintonia amb Dostoievski s fora ntida, la
connexi amb lunivers de Charles Dickens s ms distant, per igualment versem-
blant. s a dir, nhi ha per a tots els gustos: aquesta diversitat de punts de vista i de
divulgacions, crtiques o diletants, ens clarifica la significaci de lobra de Kafka i les-
ttica de la seva recepci.
Guia de lectura de La metamorfosi
W. H. AUDEN
[TiC] C.11 P. 206
DANTE ALIGHIERI
[TiC] C.2 P. 29
EXISTENCIALISME
[TiC] C.11 P. 200 - 201
CHARLES DICKENS
[TiC] C.4 P. 79 I 82
THOMAN MANN
[TiC] C.8 P. 156
JOHAN WOLFGANG GOETHE
[TiC] C.4 P. 68
WILLIAM SHAKESPEARE
[TiC] C.3 P. 52
5
2 ANLISI ESTRUCTURAL
2.1 Tres, eren tres
La metamorfosi, una de les histries ms inquietants i conegudes de la literatura del segle
XX, sorganitza en una estructura molt equilibrada i lgica que contrasta amb el non sense
i laparent absurditat de la histria. La transformaci de Gregor Samsa, el seu patiment,
la dificultosa relaci amb la famlia i la seva mort final es basteix amb la lgica dialctica
dels tres actes propis de la tragdia grega. Fra massa fcil establir aquest axioma sense
adduir alguna argumentaci racional: ms enll de larquetpica frmula de plantejament-
nus-desenlla, Kafka concep la histria amb un joc de clmaxs progressius i amplificadors
que amarren el drama i els personatges. A la manera de la tragdia de Sfocles centrada
en la figura ddip, substrat amb implicacions psicoanaltiques en absolut menyspreables,
Kafka sotmet el protagonista a un dest fatal que acaba amb lalliberament de la seva fa-
mlia, (del poble de Tebes, en el cas ddip), que passa per la immolaci o sacrifici de lhe-
roi. Daqu lestructura en tres parts de dimensions regulars, cada una de les quals cont
un clmax al final. s per aquest procediment que la primera part sinicia amb la trans-
formaci de lhome en un insecte gegant i acaba amb la ferida al cos de Gregor, la hu-
miliaci; la segona part suposa la progressiva assumpci de la natura animal per part del
protagonista, en la lluita per dominar lespai, i acaba amb la lesi traumtica que li pro-
voca la poma llanada pel pare, la qual amenaa la seva vida, de manera que la grave-
tat de la ferida augmenta la humiliaci; la tercera part focalitza el cansament econmic i
emotiu de la famlia i acaba amb la mort per inanici de Gregor. Dalguna manera, la dia-
lctica aristotlica exigeix la tesi en la transformaci de la primera part; lanttesi en la
reacci de la segona part; i la sntesi en la indiferncia envers lsser i la seva posterior
mort de la tercera part. s clara la voluntat de Kafka de crear un crescendo narratiu i
simblic a la manera de la literatura trgica antiga. Per reblar aquesta justificaci de les-
tructura tripartida, conv notar que Gregor surt tres vegades de la seva habitaci, una
vegada en cada part. I s en aquesta incursi en lespai social del menjador familiar on
el narrador crea el clmax narratiu i les escenes grotesques, de gran implicaci simblica.
2.2 La primera: del real productiu a lhorror existencial
Albert Camus sostenia que una de les principals virtuts de lobra de Kafka consistia a for-
ar el lector a una constant relectura. Som-hi, doncs. La histria comena amb lin me-
dias res de la transformaci de Gregor Samsa en un insecte enorme (no cal que apostem
per si es tracta dun escarabat, un centpeus...; diverses traduccions i crtics donen ver-
sions diferents). No interessa massa ni la natura de linsecte ni lexplicaci racional de la
transformaci. Aquesta s la primera tesi que exigeix el mateix autor (mai no va voler que
es provs de dibuixar la cosa en qu shavia transformat Gregor Samsa). Aquest pri-
mer punt de partida s essencial per fer una bona lectura de lobra. Si s cert que un con-
flicte daquesta naturalesa ens podria portar a parlar de literatura fantstica, tamb ho s
que Kafka imposa un estil realista a la narraci i una voluntat de versemblana que ob-
liga a llegir la metamorfosi coma metfora existencial en un mn amb voluntat realista.
El joc de paradoxes tot just comena.
El narrador vol commoure dentrada el lector amb la mateixa transformaci, sense sentit
aparent, i amb levoluci del pensament i les emocions de lheroi. Lhoritz dexpectati-
ves queda tallat de cop, i el narrador ens introdueix en un mn psicolgic que no permet
bagatelles especulatives sobre els motius de la malaltia. Aquest recurs narratiu est
empeltat de les frmules ms modernes de la literatura contempornia, i Kafka ns un
precursor clar. La subversi de les lleis de la natura (ning no es converteix en insecte)
s un punt de partida inversemblant que enceta un procs narratiu que es vol totalment
versemblant i lgic. Aquesta s una virtut clara de la novella. Kafka ha treballat, en les
Guia de lectura de La metamorfosi
ALBERT CAMUS
[TiC] C.11 P. 201
PLANTEJAMENT, NUS I DESENLLA
[TiP] C.1 P. 25 I 41
IN MEDIAS RES
[TiP] C.1 P. 26
METFORA
[TiP] C.2 P. 55
6
seves narracions, el mn animal (shi troben alguns animals en la seva obra), per ara fa
una cosa nova: crea un insecte amb conscincia humana. Aquesta novetat s important
si considerem que el canvi didentitat converteix linsecte en un ens principalment in-
significant. Aquesta s la cosa: apareix una identitat insignificant, arran del terra, i car-
regada de brutcia, que provoca repugnncia en el collectiu social i hum. Del real a
lhorror. Tamb conv notar que el mn es redueix a unes dimensions infrahuma-
nes; per la percepci del nou sser amplifica la seva percepci humana. Aix vol dir
que, paradoxalment, augmenta la subtilesa interpretativa i emocional del protagonista.
Tota una troballa!
En aquestes condicions, la descripci de lespai, sempre interior, es carrega de significat,
tot i que s descrit amb realisme. En efecte, lespai hum i ntim, que Gregor percep com
una habitaci normal per a un home, encara que una mica petita, ara es transforma
en un mn inabastable. Emergeix una certa disconformitat, o desajustament, del prota-
gonista que revela la gran distncia que ha aparegut entre ell i la resta dels humans. Una
estructura sinttica en una novella vol una presentaci sincrtica dels detalls: la profes-
si del protagonista apareix de cop i sense embuts. Simposa la constataci dels fets ms
que la interpretaci dels fets. El fet de ser viatjant que ven teixits s un detall important:
denota un espai exterior que ja no s possible i connota el mn econmic deshumanit-
zat que caracteritzar la societat contempornia. Com que el mn exterior ja no s pos-
sible, simposa el mn petit dels objectes de lhabitaci: el quadre de la dona del bo
pren unes dimensions rellevants si pensem que s un element de representaci feme-
nina, ms enll de les dones (mare i germana) de la seva famlia. La tirada pel quadre sub-
ratlla la solitud del protagonista i permet crear una interpretaci sobre el concepte
damor de Samsa. La dona s coneguda perqu s dins del seu mn, sostreta del mn
fuga del viatjant. Aquests elements minimalistes remarquen la conscincia humana de
la bstia. No s estrany, doncs, que la histria comenci en un mat plujs: el mat t sen-
tit quant al marc cronolgic i simtric de la histria (recordeu que la novella acaba amb
un crepuscle matinal), i la pluja actua com a fallcia pattica de la descomposici de la
identitat.
Davant duna tragdia de tal magnitud, el protagonista es preocupa per la seva feina.
Aquest detall, aparentment inversemblant, resulta tremendament metafric. Es preocupa
com un hum pels afers quotidians que li atorguen humanitat. Daqu que aquesta
preocupaci domstica amplifiqui les dimensions existencials del drama. Langoixa del
canvi de veu t, per part de Gregor, una explicaci tamb domstica: un refredat. s evi-
dent que aquest procediment narratiu t la intenci devidenciar per primera vegada la-
lienaci del seu ego davant de les obligacions familiars (la seva feina sustenta
econmicament tota la famlia). La idea religiosa de sacrifici ja apareix en la primera carta
de la partida. Lexploraci de la seva nova morfologia s clarament un procediment de co-
neixement de la prpia identitat, o tamb de desdibuixament de la identitat. No sens es-
capa que aquesta exploraci posa de manifest la dissociaci entre el nou cos i lantiga
conscincia. Aquest esqueixament vivencial sevidencia des duna descripci que atura
el temps narratiu i magnifica el drama social. Esqueixament que tamb apareix en el des-
encantament per una feina que no estima, amb un context social econmic que lanulla
com a individu. Kafka posa les primeres peces del trencaclosques accentuant les escis-
sions de la seva nima respecte al mn econmic i cultural contemporani. I s aqu on
langoixa pel temps pren sentit: el temps s una unitat productiva en el mn exterior que
Samsa perd. El temps sacompanya de la visi de lhospital ve com a metfora de la ma-
laltia de la nostra societat productiva. Lordre capitalista del temps realment oprimeix les-
sncia del protagonista. Per aquesta ra apareix el gerent de lempresa: una representaci
clara del mn real del negocil, del mn exterior. El negoci s superior a lnima humana,
aquest s el missatge del gerent. Ja a la primera part, Gregor Samsa esdev un pria
marginal del mn de la economia, sotms a una temporalitat improductiva. Lequilibri de
la seva famlia, paradoxalment improductiva i endeutada, depn dell. Aquest allament
es refora amb el costumadquirit pel viatjant de tancar les portes, fins i tot a casa. La pre-
servaci del mn privat sha dexercir fins i tot en lmbit emocional de la famlia. Com es
Guia de lectura de La metamorfosi
7
pot observar, en aquesta obra cada element, per mnim que sigui, comunica. En aquest
estat de coses, la foto de Gregor de quan era lloctinent, rmora del seu passat hum,
actua coma plasmaci del truncament de la seva existncia respecte del mn del poder,
militar en aquest cas. Ara s un insecte, i el contrast amb la iconografia militar i mascu-
lina del poder s evident. La famlia senorgullia de la representaci fictcia del seu fill:
un trencament ms de la seva antiga identitat social. Aquest drama encara s ms
cruent si tenim en compte que el pare disposa de temps per llegir el diari al mat; el pare
apareix com a representaci del poder extern i intern dun determinat concepte de so-
cietat. Des de les teories de Marx i Engels, doncs, Samsa s un esclau, tant de lordre ca-
pitalista com duna famlia que actua com a microsistema estatal.
Per tot el que hem dit, per tant, Gregor acreix un sentiment de culpa que condensa a la
primera part de la novella; culpabilitat que no suposa cap odi envers la famlia. Procura
dentendre la seva reacci quan surt de lhabitaci, per tamb mostra desconcert i una
vaga desconfiana.
Gregor Samsa prova descapar-se de la culpabilitat buscant raons ms o menys lgiques
per explicar-se els motius de no poder anar a treballar; sn raons quotidianes que no
tenen a veure amb la transformaci. De fet, la famlia s vista com a mirall daquesta
transformaci: el protagonista especula amb la idea de si, quan els altres el vegin, que-
daran horroritzats o si no nhi haur per tant i podr continuar amb la seva vida. Sinsi-
nua que, si lhorror dels altres es confirma, ell quedar alliberat de la culpa de la
transformaci. Les implicacions tiques daquest episodi ens mostren les bases per a
una lectura religiosa de lobra. Bblicament, doncs, el pecat original que Gregor carreteja
no s prpiament una responsabilitat seva, la metamorfosi s ms enll del seu control.
I cal tenir en compte que la famlia est situada en un altre espai emotiu i espiritual: se-
guint les mximes de Freud, la famlia s un patr dautoritat que condensa en el pare la
figura repressora de Du; un Du que lexpulsa del cercle hum i del parads. Aquesta
expulsi simblica del parads, en la primera part, s repetida en la segona. El drama
plantejat en aquesta primera part s ciclopi si tenim en compte que Gregor est acostu-
mat a resoldre els problemes domstics de manera lgica i racional. Ara aquesta meto-
dologia s infructuosa. Lalienaci que ja era present en la seva vida anterior (per que
es podia dissimular, malgrat tot, aleshores) ara s indefugible i irresoluble. La confusi ns
lestat resultant, smbol de la seva vida, i per aix es cerca un estat de reflexi. La trans-
formaci comporta lobligaci dacarar el seu problema vital. I el tancament sinicia amb
la catarsi de la primera part: el discurs amb qu Gregor Samsa demana el favor del ge-
rent esdev una fressa que no es transforma en comunicaci. La crisi es completa en el
mateix plantejament de la novella: incomunicat verbalment, humanament, Samsa pateix
per la responsabilitat de la feina i per un vague desig dalliberament de les obligacions la-
borals que langoixen. Certament, el seu nou estat lallibera del rellotge productiu i de les
obligacions pecuniries i familiars, per ell persisteix en el sentiment de culpa que no li
permet fruir de la nova llibertat infrahumana. La crisi de lhome modern esqueixat entre
la responsabilitat i el desig de llibertat sha plasmat en una trentena de pgines. Du nhi
do! El retorn al cau no es fa sin amb la ferida i el silenci. Aix s una metfora, i la resta
s literatura!
Guia de lectura de La metamorfosi
8
2.3 La segona: la segmentaci de ladmic cord umbilical
Lestructura narrativa de la novella tamb s una estructura cromtica: la segona part si-
nicia amb el crepuscle vespral dins de lhabitaci. Entrem, doncs, en el regne de lobs-
curitat i de lallament respecte al mn dels happy few humans. I en aquest estat, els
vincles emotius es redueixen a la germana, Grete. Per, com a metfora del mn con-
temporani, Grete pensa que el protagonista no lentn: la lucidesa silent de Gregor s un
cstig de dimensions majscules. Kafka torna a la histria des del rac afectiu, per amb
una certa trampa: Grete assumeix les tasques de la neteja de lhabitaci i de lalimenta-
ci del nou germ comun complement ms de la seva quota familiar. No li parla, tret del
moment de les amenaces; no descodifica la preocupaci de Gregor envers ella mateixa.
La germana mostra, tanmateix, sentiments altruistes quan procura saber qu li pot agra-
dar de menjar a linsecte-germ. I el protagonista relata molt detalladament els efectes de
la seva transformaci en la famlia. El nou estat provoca que la lectura en veu alta del diari,
la informaci i formaci de la famlia respecte al mn exterior, sestronqui. Aquests can-
vis obliguen el protagonista a sospesar la seva vida i els seus espais: encara se sent or-
gulls dhaver estat la sustentaci econmica del seu petit mn familiar, per lespai, petit
en la dimensi humana anterior, ara s gegantinament buit. La transformaci ha eviden-
ciat el sentiment antic de buidor i destrangeria (no s estrany que els crtics relacionin
lobra amb els motius literaris de lexistencialisme). Aquesta inanici simblica s repre-
sentada en aquesta part en les escenes relacionades amb el menjar que li porta la seva
germana. I apareix el desig de no molestar la famlia: la seva anullaci s trgica quan
prefereix no menjar abans que incomodar la germana, o quan procura no fer fressa per
no molestar els familiars, o quan samaga perqu no tinguin lobligaci de mirar-lo. Som
davant dun procs desclavatge espiritual que redimensiona el seu esclavatge econmic
com a viatjant que mant la famlia abans del gran canvi. El sof s la cristallitzaci me-
tafrica daquest procs: representa la pres que esdev recer del vouyerisme des don
sobserva el mn anterior. Des daquesta pres observa com els seus pares eviten den-
trar a lhabitaci; i la germana, progressivament, li genera una incomoditat conscient. El
resultat s laparici duna conscincia de lamargor de ser foragitat del nucli familiar.
El seu nic cord umbilical s encara la germana.
Lempresonament psicolgic sintensifica quan Gregor descobreix que el pare disposava
dun coix pecuniari que no justificava el seu vassallatge anterior; i, tot i aix, no es deixa
caure en el ressentiment. La seva fidelitat a la famlia el fa encara ms presoner. Per tota
pres t un horitz de llibertat: la finestra de lhabitaci representa aquesta llibertat hu-
mana a la qual no vol renunciar. Tot i les dificultats de visi, com si dun dip es tracts,
la llibertat sexpansiona en el recorregut bavalls per les parets. La significaci daquest
episodi s polismic: per una banda, el domini locomotriu dels espais s la plasmaci
duna voluntat humana reforada per la visi dificultosa del paisatge exterior, i, per lal-
tra, els rastres enganxifosos de Gregor tenen relaci amb el Kafka escriptor que fa un
discurs metaliterari sobre la funci de lescriptura com a espai, tamb, de llibertat. El re-
sultat daquests diminuts viatges interiors s la clarividncia: Potser ara sc ms sensi-
ble?, Gregor sadonava de totes les coses amb ms penetraci. La seva natura
infrahumana el fora a un plus dhumanitat. Aquesta humanitat sirisa, en aquesta segona
part, en el tractament de les figures femenines (la mare, la germana i la dona del qua-
dre). La germana, amb les noves obligacions adquirides envers linsecte i el seu espai,
ha esdevingut, tamb, una presonera que va perdent la humanitat; la seva voluntat de do-
mini la mena a realitzar una neteja de lhabitaci perillosament esterilitzadora per a Gre-
gor. Per el protagonista sempre ha volgut la seva llibertat: la intenci que tenia de pagar-li
els estudis al Conservatori per dedicar-se al viol sn un indicador de com el seu sacrifici
econmic en la vida anterior no es limita al vil metall que necessita la famlia. El viol, lart,
s la revolta contra lalienaci del capital; i la germana ns la destinatria. Daqu, tamb,
el drama de la transformaci, que no permetr lalliberament de la germana. Lestimaci
de Gregor s, doncs, infinita. Tamb la veu de la mare demanant de veure el seu fill s
un eco de la humanitat perduda. I la humanitat, ara, es condensa en els objectes de lha-
bitaci: ell necessita aferrar-se a aquests objectes per no perdre la seva nima. I la ne-
Guia de lectura de La metamorfosi
9
teja que emprn la germana, per tant, s un acte de violncia com a efecte de la inco-
municaci. Som en el primer acte de confrontaci directa amb el mn femen de la fa-
mlia: Gregor Samsa procura salvar a ultrana el quadre de la dona guarnida de pells. I
s que la representaci daquella dona s lltim reducte dhumanitat. Tant s si el retrat
significa psicoanalticament la representaci del mn sexual femen que lalliberaria de
lesclavitud, o si s lantagonista femenina de la mare i de la filla que li retallen el mn sen-
sitiu, o si les pells de la dona sn un metfora de lanimalitzaci de Gregor i, per tant, una
representaci dell mateix. O tot plegat alhora: s clar que el quadre, una altra finestra,
s de fet lestendard de lhome que Gregor vol ser ms enll de la seva nova forma i pel
qual est disposat a atacar la famlia. La collisi, tal com sescau en les obres de bona
proporci estructural, est situat en lequador de lobra.
Per el xoc de trens no ha acabat fins que apareix, al final de la segona part, la figura pa-
terna. La imatge grotesca, i dun intens humor negre, de lesvament de la mare en veure
lenorme insecte preservant el quadre provoca lescena catrtica del menjador. Gregor,
que ha sortit de la seva habitaci, transita caticament pel parament de lespai social
quan arriba un pare amb un vestuari radicalment diferent del de la primera part: ara va
amb uniforme bancari de botons daurats; si lestat natural del pare de la primera part era
el destar ajagut, ara s un pare vertical, uniformat, alt, pentinat. Tot un smbol dautori-
tat masculina i de fortalesa. Les dimensions gegantines daquest pare sn descrites de-
talladament des duna focalitzaci stendhaliana arran de terra. Ms enll del to
volgudament grotesc de lescena, conv adonar-se que el pare utilitza pomes com a
armes datac contra el seu fill. Tornem-hi: com si es tracts dun Adam que ha transgre-
dit les normes del parads, Gregor s foragitat per un Du irat que no tolera que shagi ali-
mentat de larbre del b i del mal. La revolta contra la famlia (lescena del quadre) s
entesa com una ofensa a lautoritat divina i ha de ser castigada. Com en el Gnesi, Du
marca lhome amb lemblema de la seva culpabilitat, la poma. Per aix mateix una poma
queda encastada en el cos de Gregor i s la cicatriu de la culpa que el menar a la mort.
El du mascul ja no estima, per la mare suplica per la vida dun fill que encara vol re-
conixer en la morfologia de linsecte. El cercle es tanca quan lemotivitat s el rebl nar-
ratiu de la segona part i linici de la tercera.
2.4 La tercera: la claror encegadora de la conscincia humana
La conclusi de la histria comena amb el dolor de la ferida de la poma coma testimoni
del conflicte. Per ning no es proposa dalliberar el protagonista de la crrega i encara
s vist com a membre de la famlia, com un membre dissonant que cal suportar. La im-
postura del concepte de famlia s patent en aquesta conclusi. Per aix mateix, ara, la
porta de lhabitaci resta oberta cada vespre: la visi de la famlia samplia amb ms de-
talls i significacions. El pare pot acceptar-lo, en la mesura que la ferida infligida al fill lha
afeblit, perqu ja no s cap amenaa. La famlia, sense Gregor, ens permet sospesar el
fet que no el necessitaven sin pels diners; el seu s un drama econmic, i no emotiu;
tot i que la mare encara professa uns lleus rastres destimaci humana. La famlia ha
hagut dentrar a la cadena productiva: la mare cus, el pare acota el cap servilment da-
vant dels clients i la germana va atabalada darrere del mostrador. El pare, que ha hagut
de substituir la bata domstica per luniforme, ha esdevingut una pea del sistema pro-
ductiu per culpa de la transformaci del seu fill i ara sempre est a punt per a la feina.
Luniforme s emblema daquest empobriment: els botons daurats contrasten amb el
desgast de luniforme, i aix es relaciona amb lordre econmic que empobreix lsser
hum malgrat els lluentons metllics. Malgrat tot, el pare dorm: la deshumanitzaci a qu
lobliga la cadena dels temps moderns el fa sentir en pau i per aix pot dormir, malgrat
el drama del seu fill i de la seva famlia. Per Gregor no pot dormir: la clarividncia no li
permet lalienaci definitiva. Al cap i a la fi, ell sol podia mantenir lestructura familiar, i
ara calen les forces dels altres tres per fer-ho. La famlia, malgrat tot, quan Gregor els
mantenia, tamb estava allada de lexterior. El nihilisme que desprn la novella s
Guia de lectura de La metamorfosi
10
eixordador. I Gregor sarrecera en el passat i constata que tampoc no shavia abocat amb
fora al mn passional que lhauria salvat. Lacceptaci de la nova existncia i de la seva
significaci avana proporcionalment a la descurana i degradaci del seu estat. La fa-
mlia el suporta i labandona. Lerosi de la suma de deshumanitzacions esdev sorollosa
i Gregor se sent molest per la fressa que fan quan es barallen. Els termes shan invertit:
ara s la famlia qui fa una fressa incmoda. Desprs de fer tot el viatge exegtic, Gregor
t limitacions fsiques que sn ms importants que les anmiques. La ferida no li permet
moures i, per tant, li retalla la llibertat de qu parlvem abans. De fet, podem notar com
la desintegraci tica de la famlia del menjador s parallela a la desintegraci fsica de
Gregor Samsa. La germana ja no es preocupa per donar-li menjar, i ell fins es proposa
darribar al rebost per menjar sense gana. La seva relaci amb el menjar s una met-
fora de la seva relaci amb la vida. Progressivament apareix una desgana que cal rela-
cionar amb lapatia vital cap on est abocat. I la poma, menjar simblic, es va podrint
damunt del seu cos. Lacceptaci de lallament s lampit del desenlla de la novella: si
la porta s tancada no li sap greu, si s mig oberta tampoc no mostra inters pel mn de
laltra banda. Ja no es molesta per amagar-se sota el sof. Ja no li cal el contacte hum,
i per aix s la dona de la neteja qui t cura de la bstia.
Gregor sha convertit en una deixalla humana que contrasta amb laparici dels tres hos-
tes. En efecte, aquests personatges que actuen com a titelles a les mans de Kafka, sn
lemblema dun ordre impossible. La higiene que exigeixen i lobsessi per lordre els des-
humanitza, de la mateixa manera que la brutcia que agombola Gregor Samsa el con-
verteix en un sser hum atrapat en el cos dun animal. La famlia ara ha estat substituda
per una famlia destrangers que ocupen els seus espais emotius i vitals: quan mengen
a la cuina, servits humilment pels pares i la filla, Gregor sent una gana de menges que
no pot mastegar. s clar, lhome-insecte necessita el menjar de lnima que no li dna la
famlia, all que no es pot mastegar fisiolgicament. Per aix mateix, literalment, ja no t
sentit menjar. I en aquesta situaci de desdia existencial es produeix lescena del viol:
la germana toca el viol davant de la insensibilitat progressiva dels llogaters. La msica
desperta les emocions humanes de Gregor i els records de la vida anterior. La msica
actua com a element redemptor en lesperit del protagonista: ara ja no sent la culpabili-
tat anterior i per aix inicia un cam cap a la llibertat de lespai del menjador. Per s des-
tacable que latenci i emoci que Gregor mostra cap a la germana s directament
proporcional al desinters que demostra ella i la seva famlia, i els forasters. I encara ms:
Gregor anhela rescatar la germana del desinters dels altres, portar-la a la seva habitaci
i recuperar la relaci afectiva que abans havia mantingut amb ella. Busca una intimitat
emocional i fsica amb la germana que permet plantejar novament una lectura sobre els
indicis incestuosos que agraden a la crtica psicoanaltica. Es tracta, per, duna neces-
sitat dafecte hum que no pot tenir i que endureix la tragdia de Gregor. Lepisodi per-
met recuperar la humanitat del protagonista contraposada a lalienaci social de la famlia
i del mn, representat pels forasters. Aix, doncs, ara tenim un Gregor Samsa alliberat de
culpa, per frgilment i paradoxalment hum. Aquesta fragilitat s evident quan apareix
la prdua de conscincia de la temporalitat: aix, doncs, ja havien passat les festes de
Nadal? Observemque al primer captol el protagonista estava obsessionat pel domini del
temps, i ara no en t cap mena de control. El mn ha perdut les coordenades del temps
i de lespai: linsecte no s pas plenament conscient de com la msica lha fet sortir del
seu reducte de brutcia. Aquest desdibuixament del mn tangible sacompanya del
menyspreu de la germana que ara no veu sin un monstre en els moments posteriors
a la reacci airada dels llogaters. Certament, el discurs de Grete s climtic en el sentit
que trenca qualsevol rastre de lligamafectiu amb Gregor. Sentn que linsecte els vol fo-
ragitar del seu espai social i els vol arrunar la supervivncia econmica. Som a lavant-
sala del desenlla final. El conflicte daquest episodi s una lluita per dos conceptes de
llibertat: ara la famlia lluita per una llibertat sense Gregor, sense lobligaci de tenir cura
del seu fill. La transformaci ha esdevingut, finalment, levidncia de la voluntat de
Guia de lectura de La metamorfosi
11
supervivncia de la tribu dins del clos social alienador. I Gregor sadona que cal un nou
sacrifici per tal de concedir la felicitat a la seva famlia. Novament apareix la tendresa
de la bstia: Pensava en la famlia amb entendriment i amor. Si aix era possible, en-
cara estava ms fermament convenut que no ho estava la germana, que ell havia de des-
aparixer.
1
Gregor tria conscientment la mort que redimir la seva famlia. I, irnicament,
el protagonista descobreix en la seva mort el ms alt grau dhumanitat. s en laband de-
finitiu de la vida anterior, laparentment humana, que Gregor Samsa assumeix una vida
humana i la llibertat.
I tornem a lestructura cromtica: Encara va poder viure linici de lample trenc de lalba
darrere els vidres. Desprs reclin el cap insconscientment fins a tocar a terra, i pels na-
rius va escolar-se feblement el seu ltim al.
2
En efecte, Gregor Samsa mor agombolat
per la llum emergent del sol. Aquest fet no s anecdtic: en el segon captol es desperta
en la foscor connotada pels llums elctrics del carrer i amb la conscincia de lallament
de la famlia. En el moment de la mort, la llum solar emergent actua com a metfora de
lestimaci que sent per la famlia i connota lassoliment solitari de la seva natura essen-
cialment humana. Per el cos inert s trobat per la dona de fer feines, i aix explica les
dimensions de la falla emotiva entre lhome-insecte i la seva famlia. La famlia, definiti-
vament, se sent lliure per emprendre una nova vida social i econmica; i mostra una lleu
sensibilitat en la contemplaci del cadver. Per la trama sinteressa ms a plasmar com
el pare foragita els llogaters tal com foragitava el seu fill: vol humiliar-los. I tots els sser
humiliats sn tractats coma insectes. Lordre sha restablert i ara la famlia se sent segura
per creure en la felicitat acordada a la representaci social que els dna sentit com a
grup. Aquest creixement de la tribu queda plasmat en la constataci del creixement
fsic de la filla i en la potencialitat matrimonial i econmica que aquest fet suposa. Le-
quilibri, social, econmic i familiar, sha solidificat i la seva posada en escena t lloc en
els espais exteriors del camp obert i els raigs calents del sol. Som a final de mar i,
per tant, al llindar de la regeneraci frtil del mn primaveral... I Gregor resta en la fos-
cor de la seva humanitat. La histria acaba duna manera dolament trgica i potica.
Kafka, una vegada ms, demostra el seu talent per connotar cada paraula i cada objecte
en la construcci duna interpretaci amargament intelligent del mn contemporani.
Guia de lectura de La metamorfosi
1 FRANZ KAFKA, La metamorfosi. Barcelona: Edicions Proa, 1985 (A tot vent, 180), p. 109 infra.
2 Ibid., p. 110 supra.
12
3 ANLISI TEMTICA I DELS PERSONATGES
Establir un cmput exhaustiu de tots els temes soterrats o evidents en La metamorfosi
de Franz Kafka s una feina que no es pot encabir de manera completa en una guia
de lectura que t limitacions despai bvies. Malgrat tot, conv llistar una colla de temes
que el lector sha de plantejar en llegir aquesta novella. Un nucli temtic de gran im-
portncia ens ve donat per lantagonisme psicoanaltic entre pare i fill; tamb cal parar
atenci al concepte dalienaci existencial relacionat amb el mn laboral i de les acti-
vitats econmiques; en relaci amb lanterior sestructura el tema de la llibertat i leva-
si, i la idea espiritual de culpabilitat; tamb, amb implicacions morals i tiques, s
present el tema de la traci fraternal i emotiva; el tractament de la idea de lallament
vital i de sacrifici s fonamental per a la comprensi global de la novella; i, finalment,
un tema que probablement engloba tots els altres s el que es proposa la casustica
sobre la identitat personal. No cal dir que lobra permet una rastellera ms mplia de
subtemes i de motius literaris que contribueixen a fer duna novella tan breu una obra
capital. Al voltant daquests perns temtics shan creat mltiples interpretacions des-
coles crtiques diverses que ja hem anat enunciant al llarg de la lectura estructural de
lobra: marxisme, psicoanlisi, judaisme, existencialisme...
3.1 La degradaci de lhome en linfern de leconomia
El mn econmic i la seva incidncia en el concepte de famlia s fonamental en La me-
tamorfosi. Gregor Samsa est sotms a un estat desclavatge respecte a la famlia en ser
la seva nica font dingressos. La seva primera identitat, per tant, s nicament econ-
mica: nicament la germana, en la primera part de lobra, manifesta un punt de vista di-
ferent. La transformaci obliga la famlia a entrar en el sistema de producci econmic i
aix provoca la desintegraci de les relacions humanes: el pare, la mare i la filla comen-
cen a tenir conflictes i baralles. El cansament provinent del mn econmic erosiona les
relacions humanes i mostra un procs dalienaci global. Daqu que Gregor odi la seva
feina i se senti extenuat pels viatges, els llits estranys i la galeria de personatges sense hu-
manitat. Observem que en aquest mn pecuniari no hi ha lloc per a la confiana: lem-
presa no es fia dels seus empleats, cosa que justifica laparici del gerent. ticament,
doncs, el mn laboral i econmic s concebut comun infern i no comun itinerari de dig-
nitat moral. La novella resulta ser transgressora des del punt de vista de ltica de la su-
peraci. Per aix el cor de treballadors de lempresa de Gregor malparlen dels
companys i de Gregor. Lenriquiment material coma valor de la societat moderna s cas-
tigat per Kafka: lascensi social i econmica s garantia de perdre lnima humana.
3.2 La destrucci de lemergent famlia europea i burgesa
Lmbit familiar com a emblema burgs de la seguretat emotiva dunes relacions pau-
tades i ben jerarquitzades s destrut, tamb, per Kafka: la famlia s concebuda com
un canems de necessitats condicionades i dobligacions econmiques. nicament
Gregor Samsa mostra una voluntat dafectivitat perptua que contrasta amb la caduci-
tat emotiva de la seva germana i amb lesterilitat afectiva del pare. El mite de la famlia
burgesa establert a final del segle XIX i principi del segle XX s liquidat definitivament:
amb el context de la prosperitat industrial dEuropa i de limperi austrohongars i amb
la incipient aparici del desengany avantguardista per la mitificaci i mistificaci de la
cultura burgesa, Kafka construeix una metfora de la doble moral del mn contempo-
rani i de la seva buidor anmica. Per aix mateix la famlia noms suporta el protago-
nista desprs del canvi i la rutina engavanya els rastres dhumanitat de la germana. La
brutcia que sacumula a lhabitaci del protagonista no s sin la brutcia moral del mn
benpensant de lEuropa emergent.
Guia de lectura de La metamorfosi
13
La germana, progressivament, traeix lessncia de lemotivitat en allunyar-se del prota-
gonista i sapuntala com a smbol daquest nou mn. La idea espiritual de la traci a
la idea antropolgica de famlia actua com a substrat temtic de lobra. En el nou mn
ja no s possible la confiana i lestimaci per alg que no compleix els requisits for-
mals i esttics del collectiu.
3.3 El sacrifici i la culpa: la torna de lalliberament
En un mn daquesta categoria tica, la transformaci del viatjant en insecte pot ser en-
tesa comla necessitat dalliberament. Certament, la metamorfosi procura a Gregor un lli-
bertat respecte al mn laboral i familiar: sallibera de les obligacions del mn exterior,
per queda sotms a lempresonament fsic i moral de la famlia. Lalternativa no s massa
falaguera: o s esclavitzat per la feina o s esclavitzat per la famlia. Kafka proposa un
debat molt interessant entre la llibertat i el deure. El debat no t soluci de continutat sin
en levasi definitiva: la mort. El pessimisme de Kafka s manifestament cru i clarivident.
Per aquest pas alliberador no s ni automtic ni fcil. A lendemig del Glgota, el prota-
gonista no es pot estar de sentir una potent culpabilitat. Lemoci ms punyent i constant
de Gregor s aquesta culpabilitat per no poder satisfer les necessitats materials de la fa-
mlia. Aquesta culpa lhumanitza en el moment de la transformaci, per la monstruosa
metamorfosi no depn del seu control. Malgrat que no s responsable del seu nou estat
improductiu, la llosa de la culpa el tenalla ticament i acaba essent un motor vital que le-
limina fsicament i moral. Lhome viu per ells amb un sentiment de culpa i mor per ells
amb la mateixa sensaci de culpa. Les implicacions morals i tiques daquest tema han
estat la base dinterpretacions de perfil cristi i judaic.
3.4 Cercar la identitat o morir matant el pare
El tema que, en certa mesura, engloba tots els altres s el de la construcci duna iden-
titat personal. Partim de la idea que lenclaustrament del protagonista a la seva habi-
taci enceta un procs de reconstrucci duna identitat perduda a causa del canvi
morfolgic del seu cos. Lamargor de la seva vida anterior, ignorant les prpies neces-
sitats en virtut de les de la seva famlia, augmenta quan sadona de laband progres-
siu a qu el sotmet la famlia. La temptaci del ressentiment s clara, per aquest rancor
no simposa en cap moment. Gregor lluita interiorment amb les seves emocions hu-
manes per no perdre la seva nima emotiva. Se sent mnimament lliure de les seves
obligacions quan s conscient que, per a la famlia, ha esdevingut poc menys que un
objecte incmode. Per el drama radica en el fet que aquest home no pot construir una
identitat a partir de la seva vida humana anterior: abans tampoc no tenia una identitat.
Noms podr esdevenir un home complet al final de la histria, mitjanant lart musi-
cal de la germana, quan recorda lamor que sentia per aquella gent. Lamor sassocia
a la llibertat definitiva condensada en la mort. Com a contrafort daquesta teoria sobre
la identitat, Kafka ens manifesta fora clarament que lart, lescriptura, s el cam per
a la construcci de la prpia identitat; i daqu els rastres a les parets com a smbol de
lescriptura de lnima.
La creaci duna identitat prpia tamb est relacionada amb la confrontaci amb el
pare: el pare lamenaa amb el puny, amb un bast, amb un diari. El persegueix, el fe-
reix. Menteix sobre lestat econmic real de la famlia. En definitiva, el pare maltracta
el fill i la resposta del protagonista s una mena dacceptaci sacrificada. Aquesta sub-
trama de la novella sha de relacionar amb la biografia de Kafka i amb la clarificadora
Carta al pare (1919). Kafka havia manifestat el seu coragre per una infantesa infeli i
per lautoritat dun pare amb qui senfrontava sovint. El seu pare, en efecte, el feia sen-
tir insignificant i menystenia els seus xits. I, malgrat tot, lescriptor maldava per
Guia de lectura de La metamorfosi
14
guanyar-se lacceptaci paterna. La metamorfosi, doncs, es pot llegir com un testimoni
dels patiments individuals de Kafka en lmbit familiar i com un alliberament psicol-
gic dels seus fantasmes infantils. No cal dir que els serrells freudians daquest tema sn
llargs i esfilagarsats.
3.5 Quatre notes sobre el dramatis personae
En el transcurs de lanlisi detallada de lestructura i de la temtica ja hem establert
molts elements interpretatius relacionats amb els personatges, per aquesta ra ara
noms farem unes breus indicacions de carcter general.
Gregor Samsa s leix fonamental de la mquina narrativa i sala com a metfora clara
de lsser hum sotms a la mecnica alienadora del capitalisme representat pel mn
laboral i pel microcosmos de la famlia. En aquest mn contextual, el protagonista s
caracteritzat des de la solitud i la buidor existencial. bviament som davant dun per-
sonatge rod que evoluciona psicolgicament fins a uns extrems esferedors. Es poden
notar un parell de canvis de conducta significatius desprs de la seva transformaci:
la defensa de les seves pertinences com a manifestaci duna particular revolta i la vo-
luntat daconseguir menjar pel seu compte com a emblema de la seva inanici afec-
tiva. El seu pensament i mn emocional s construt des de la tercera persona
omniscient del narrador extern, per tamb apareix la seva veu en el discurs directe.
La troballa de Kafka consisteix a construir una conscincia humana en el cos dun in-
secte que no podem dibuixar concretament perqu lautor, volgudament, no ens dna
prou pautes morfolgiques. El que importa daquest personatge s la seva evoluci psi-
colgica i la seva significaci metafrica o simblica. Amb tot, la seva percepci del
mn exterior s lgica i racionalista, cosa que encara el fa ms atractiu i paradoxal.
El pare de Gregor s presentat com a home de vida infructuosa, gandul i mentider, que
permet que el seu fill mantingui la famlia. s un pare que ha perdut els atributs mo-
rals i ideolgics i que seleva com a principi de lautoritat de la doble moral: fereix afec-
tivament i fsica el seu fill. s un personatge pla psicolgicament al llarg de la novella
i emblema del domini de lautoritat sense ra. Esdev el correlat objectiu del pare de
Kafka i del mn mascul i fals que cont el capitalisme. Tot i el seu significat monos-
mic, el senyor Samsa pateix una transformaci, tamb, en haver de treballar quan el
fill no pot fer-ho: la fragilitat moral del personatge contrasta amb la presncia de luni-
forme de feina que el converteix en dcil servidor del mn exterior representat pels llo-
gaters. La fragilitat vital del pare mentre viu el seu fill s antagnica amb la vigoria
manifestada en el desenlla de la novella. Es tracta dun deus horribilis que se sent alli-
berat amb la mort del fill.
La figura de la mare s caracteritzada per un silenci atemorit davant del pare i per una
lluita interior entre la repugnncia i lestimaci envers el seu nou fill. Canalitza la idea
de compassi i una tnue defensa del fill. Actua com a lleu antagonista de la figura
paterna i pretn creure que el drama del canvi s una malaltia. Tamb s important com
la seva identitat es va desdibuixant en la mesura que deserta de les seves obligacions
maternes davant de la filla. Langoixa que viu queda clara en latac dasma que li agafa
quan es parla de desfer-se de Gregor. No hem doblidar que s en aquest perso-
natge que Kafka condensa els episodis grotescos i dhumor negre: les seves caigudes
i esvaments hiperblics actuen com a element de distensi en el pessimisme global
que plana en lobra.
Grete, la germana de Gregor, s que experimenta una transformaci psicolgica i, per
tant, sens mostra com un personatge rod. Aquesta evoluci est justificada perqu
s el personatge ms prxim emocionalment al protagonista. Sigui com sigui, al prin-
cipi de la novella s un personatge ocis, improductiu i sense cap talent o virtut reco-
neguda. Dalguna manera s la metfora de la joventut del moment histric de lobra.
Guia de lectura de La metamorfosi
PERSONTATGE ROD
[TiP] C.1 P. 31
ANTAGONISTA
[TiP] C.1 P. 31 I 43
PERSONATGE PLA
[TiP] C.1 P. 31
NARRADOR OMNISCIENT
[TiP] C.1 P. 34
15
Desprs de la transformaci esdev un ens productiu i aix li provoca lalienaci emo-
cional. Podem afirmar que s un personatge clau perqu, partint de la inicial afectivi-
tat, s qui proclama que cal desfer-se del monstre. Abans daquesta afirmaci podem
veure com aquest personatge exerceix una voluntat de domini sobre lespai i lesperit
de Gregor. De fet, Grete s el termmetre sensitiu del drama del seu germ: primer
lestima i el cuida, desprs no el comprn i el sotmet, finalment el nega i el descuida i
laboca a la buidor. Quan, desprs de la mort del germ, floreix fsicament ens eviden-
cia que el nou mn que ella representa domina per sobre de la sensibilitat del Gregor.
El mn exterior econmic i tir queda representat pel personatge in absentia de lamo
de lempresa que esdev el smbol de la intolerncia capitalista. El gerent actuaria com
el titella de lamo, que se serveix de mentides acusatries per menystenir la feina i la
identitat inicial del protagonista. Els llogaters representen la voluntat dordre daquest
mn exterior sobre el caos vital del protagonista. Aquest ordre ideolgic no comprn el
mn de lart condensat en el viol de Grete, i per aix mateix no toleren ni la brutcia ni
la forma de Gregor. Forcen la famlia al servilisme moral i ocupen els espais sensitius,
la cuina per exemple, del clos familiar. Sn concebuts com a titelles i Kafka els presenta
com a tals. Provoquen que ens adonem de la covardia del pare omnipotent.
El personatge innominat de la senyora de la neteja, tot i que molt superficial, s im-
portant en la mesura que s lnic que atorga intelligncia a linsecte. Aquest fet pro-
voca que la relaci amb Gregor sigui peculiar: les temptatives de joc entre ells dos sn
prou indicatives dun nivell primari de comunicaci que no es produeix amb cap altre
personatge. s simptomtic que sigui ella qui descobreixi el cos mort del protagonista,
qui sen desfaci i que mostri inters per lexistncia i desaparici de Gregor.
Guia de lectura de La metamorfosi
16
4 ANLISI FORMAL
La metamorfosi de Franz Kafka s una novella narrada en tercera persona per una
veu omniscient que domina tot langle de visi. Per aquesta veu externa t lobjectiu
principal de comunicar el punt de vista de Gregor Samsa, el protagonista. Es manifesta
la voluntat de fer-nos arribar els pensaments i les sensacions de linterior de Gregor: el
punt de vista se centra en la visi del mn que t aquest home abans i desprs de la
transformaci. Aquesta tcnica narrativa preval al llarg dels tres captols que conformen
la novella, per Kafka no sest de distanciar-se, amb el pretext del narrador extern, de
les percepcions de la seva criatura: en ocasions ironitza amb les expectatives errnies
del viatjant que realment creu, al principi de la histria, que podr tornar a la feina. Un
tret formal i narratiu destacable s, doncs, aquest joc daproximaci i distanciament
de la veu narrativa. Una mostra daquesta estratgia la podem constatar en el tracte nar-
ratiu que es dna a la germana del protagonista: en un primer moment s referida com
a germana i posteriorment apareix el nom propi, Grete. El distanciament del punt de
vista del protagonista respecte de la famlia sevidencia en la nominalitzaci dels altres
personatges.
Pel que hem dit suara, la tipologia de discurs predominant s lindirecte, per Kakfa sap
que el narrador ha de donar la veu real a la seva criatura i per aix utilitza el discurs
directe en la plasmaci del seu pensament. Aquest recurs sutilitza en reportar el mn
interior de Gregor Samsa i tamb en les temptatives de verbalitzaci de la seva situa-
ci al captol primer. Aquest s del discurs directe resulta dramtic perqu fa evident
la impossibilitat de comunicaci del protagonista amb la resta del mn. El joc del punt
de vista canvia quan, al tercer captol, linsecte mor i simposa una narraci ms externa
i impersonal que sacorda amb la temtica de deshumanitzaci que hem explicat.
La concepci estructural i temtica de la novella exigeix al narrador una tcnica des-
criptiva que prov del punt de vista del protagonista. En efecte, predomina la descrip-
ci detallada de tots els elements de linterior de la casa en general, i de linterior de
lhabitaci de linsecte en particular. Aquesta presncia de la descripci podria fer pen-
sar en una tcnica realista per part de Kafka, per aix t trampa: el realisme de les des-
cripcions s volgudament paradoxal en la mesura que el narrador no vol que el lector
faci una interpretaci denotativa dels objectes, ben altrament el fora a una exegesi
connotativa que arriba fins al simbolisme. El joc de contrast entre realisme i simbo-
lisme s present en el mateix estil de Kafka. De la mateixa manera que tota lobra se
sustenta en uns espais interiors que tenen la coda de lespai exterior en lltim captol.
Des del punt de vista cronolgic, la narraci es fonamenta en el sincronisme de la nar-
raci dels fets, un present illusori que s presentat en pretrit imperfet. Aquesta par-
ticularitat en ls dels temps verbals obliga el lector a concebre la histria com a ja
resolta i irresoluble. La narraci dels fets sorganitza de manera lgica i cronolgica, tal
com diem, per en ocasions sutilitza el recurs del flash back per informar el lector,
de manera sumarial, sobre la vida anterior del protagonista i sobre els canvis de perfil
i de conducta del pare.
El mestratge narratiu de Kafka, entre altres coses, consisteix en la utilitzaci duna forma
i dun estil narratiu que poden emparentar-se amb els cnons realistes del segle XIX,
per que amaguen la bomba de rellotgeria simblica de la metfora i del simbolisme
propis de la narrativa inaugurada per Poe amb la voluntat de donar sortida a les tcni-
ques esgotades de la gran novella vuitcentista. Per aix tamb podrem afirmar que,
tcnicament, aquest recurs de falsa realitat s un procediment kafki. La voluntat de
posar en dubte la mateixa realitat des del punt de vista formal s un objectiu clarament
assolit pel narrador de la miserable vida de Gregor Samsa. Per acabar de demostrar
aquest aspecte podem insistir en la utilitzaci formal i estructural dalguns elements
que ens menen a un simbolisme ultrat: el lector es planteja per quin motiu el tres actua
com a cbala interna en la novella. Lhabitaci del protagonista t tres portes, la novella
t tres captols, la famlia est integrada per tres membres humans, els hostes sn
tres... La utilitzaci daquesta xifra mgica i divina ens acara a la necessitat destablir
Guia de lectura de La metamorfosi
ESTIL DIRECTE I INDIRECTE
[TiP] C.1 P. 44
FLASH BACK
[TiP] C.1 P. 27
REALISME
[TiC] C.4 P. 77 - 82
EDGAR A. POE
[TiC] C.4 P. 73 - 74
17
connexions entre la forma, lestructura i un mn simblic que contrasta amb laparent
realisme. Per una banda, el tres s la base del joc dialctic, i, per laltra, s el nmero
mgic en el mn mtic de la religi. I tornem al principi, en aquesta novella es barre-
gen magistralment els recursos formals amb els estructurals, els elements simblics
amb la construcci de personatges aparentment referencials. Podrem afirmar que
Kafka, escrivint de manera compulsiva durant tres setmanes, concep lobra com un
continu en qu cada pea sinterrelaciona amb el tot. El resultat s una fusta narrativa
compacta i tremendament suggerent.
Guia de lectura de La metamorfosi
18
5 GUI PER AL COMENTARI DE LOBRA
5.1 Contextualitzaci

Lempremta de la histria individual i collectiva

La novella construeix simblicament el mn individual de lautor.
La metamorfosi de Franz Kafka es planteja el sentit de la literatura com a sistema
dinterpretaci i de purificaci de lexperincia biogrfica amb el pare.
El mn familiar de Kafka, representat pel pare i tractat tamb a la Carta al pare,
s un univers sorolls i intolerant.
Kafka viu en un una Praga dividida entre lunivers alemany i el gueto jueu.
Aquests elements biogrfics i traumtics permeten una lectura psicoanaltica de
la novella.
En el seu perode de formaci, Kafka entra en contacte amb el mn literari de
Nietzsche, Kierkegaard i Dostoievski.
La Praga immersa en collisions tniques i poltiques s un correlat objectiu de
lobra.
Els elements particulars de la ciutat i del novellista permeten a Kafka la construc-
ci duna interpretaci de la cultura burgesa europea del moment.
La veu narrativa construeix amb tots aquests elements una recerca sobre la iden-
titat personal.

La kafkiana recepci duna obra magistral

Escriptors de gran renom han vist en Kafka i la seva obra un fonament de la lite-
ratura alemanya contempornia. Auden i Thomas Mann ho certifiquen.
La ductilitat de la novella ha perms fer lectures des de perspectives marxistes,
existencialistes o psicoanaltiques de la novella.
5.2 Anlisi estructural

Tres eren tres

Lestructura dialctica organitza la trama de La metamorfosi. Kafka tamb es plan-
teja lobra com a catarsi trgica.
El procs de Gregor Samsa pateix un primer estadi de transformaci, una segona
part dassumpci del canvi i acaba amb la mort del monstre.
Amb aquesta distribuci en tres parts, Kafka es proposa una evoluci dun cres-
cendo narratiu i simblic.

La primera: del real productiu a lhorror existencial

Per Kafka no s rellevant la natura de linsecte, sin el mateix procs del canvi.
El narrador supera les limitacions de la novella realista sense perdre la presncia
delements reals. Linversemblant s utilitzat com a element simblic del canvi
de model novellstic.
El canvi enceta la interpretaci de la identitat com a eix temtic. La preocupa-
ci per les obligacions laborals i econmiques del protagonista permet la lectura cr-
tica del mn burgs de lpoca.
Guia de lectura de La metamorfosi
19
De bon comenament, Kafka construeix una disquisici sobre la prdua i cons-
trucci de la identitat del protagonista.
Langoixa existencial samplia amb la preocupaci per la temporalitat del mn ex-
terior, del mn econmic.
El protagonista perd la identitat social i la identitat emocional i familiar; la
transformaci propulsa un sentiment de culpabilitat espiritual.
La novella es fa ress de les influncies bbliques en el tema del pecat original.
El protagonista canalitza la crisi de lhome modern sotms al sistema de produc-
ci capitalista.

La segona: la segmentaci de ladmic cord umbilical

La incomunicaci amb la germana simbolitza un dels problemes del mn con-
temporani. La buidor i lestrangeria apareixen com a temes capitals de lobra.
La submissi animal de Gregor Samsa vehicula la idea de lesclavatge espiritual
que imposa el mn dominat pels diners i per la productivitat.
La inanici s el smbol de la relaci amb el mn. El sof s el smbol de la pres
que evidencia el seu esclavatge.
Lesclavatge psicolgic fora un procs dinterioritzaci existencial. Aquest procs
li proporciona un nou estat de clarividncia.
El descens a un estat inhum el porta a una major humanitat. Aquest s el cam
que el menar a una nova llibertat.
Els objectes esdevenen els nous ancoratges de la seva nima, per aix es carre-
guen simblicament.
La figura paterna esdev una representaci duna divinitat tirnica contra la qual
sha de rebellar; aix es destrueix progressivament la imatge clssica i harmnica
de la famlia.
El smbol bblic de la poma serveix per concretar el debat sobre la culpabilitat de
Gregor Samsa.

La tercera: la claror encegadora de la conscincia humana

La ferida que lafebleix s el cam dacceptaci del monstre. La necessitat del fill
com a sustentaci econmica emergeix amb tota lacidesa.
La feina que ha dentomar cada membre de la famlia enceta el seu procs des-
clavatge al mn econmic.
El son del pare simbolitza un procs de deshumanitzaci, de prdua de cons-
cincia i dalienaci.
Gregor entra en un procs dacceptaci del nou estat que li mitiga la culpabilitat.
La deshumanitzaci condueix la famlia a laband del fill. La desintegraci tica
apareix progressivament.
Lexigncia dordre per part dels hostes amplifica la vitalitat catica i irracional
del protagonista.
La sensibilitat artstica s lltim reducte dhumanitat de Gregor, daqu que el viol
de la germana es presenti com el record de la identitat perduda.
Lart actua com a element redemptor de totes les imperfeccions de lhome. Gre-
gor-animal s ms hum que la societat que lenvolta.
Guia de lectura de La metamorfosi
20
La prdua de conscincia de la temporalitat accentua la tragdia existencial de
Gregor Samsa.
La mort social esdev el sacrifici que cal fer per assolir la felicitat de la famlia.
El nihilisme ha esclatat.
El cromatisme i la fallcia pattica actuen com a correlat literari que permet in-
terpretar lobra.
5.3 Anlisi temtica i dels personatges
El tema de lalienaci existencial i social s un eix temtic essencial per entendre
lobra.
Els temes desglossats en la novella tenen implicacions tiques i morals.

La destrucci de lemergent famlia europea i burgesa

La novella destrueix el mite de la famlia europea de principi del segle xx. La bru-
tcia de lhabitaci s lemblema daquesta destrucci.
El mn econmic emergent subverteix els valors humans de la societat.

El sacrifici i la culpa: la torna de lalliberament

La transformaci del protagonista pot ser entesa com un alliberament dels vincles
esclavitzants de la societat. La mort s el punt culminant de lalliberament.
Hi ha implicacions teolgiques en el fet que Gregor Samsa queda redimit de la
culpa de la transformaci en la mesura que ell no ns responsable.

Cercar la identitat o morir matant el pare

La construcci duna identitat s el tema central de lobra. La transformaci evi-
dencia que la nova identitat sha de construir sense la base duna identitat social
i humana anterior.
Lart s el sistema de construcci daquesta identitat i s vital deixar-ne rastre.
La identitat nova apareix des de la confrontaci amb la figura paterna. Cal llegir la
Carta al pare per corroborar aquesta tesi.

Quatre notes sobre el dramatis personae

Gregor Samsa s caracteritzat per la solitud i langoixa; aquest fet es relaciona
amb el corrent filosfic de lexistencialisme.
El protagonista fa una evoluci psicolgica que es plasma en la seva relaci amb
els objectes.
El mn mascul representat pel pare no t atributs morals i sassocia a lunivers del
capitalisme.
La mare del protagonista implica el silenci estril duna societat que estima per
que no actua.
Guia de lectura de La metamorfosi
21
5.4 Anlisi formal
La novella s narrada en una tercera persona que dissecciona linterior emotiu del
protagonista. El discurs directe s el recurs per mostrar les percepcions psicolgiques
del protagonista
El conreu de la descripci realista contrasta amb les implicacions simbliques de tot
all que es descriu.
La brevetat de la novella i els recursos connotatius que posa en joc Kafka situen lo-
bra en lesttica narrativa dun singular simbolisme. La utilitzaci del nmero tres s
significativa en aquest sentit.
Guia de lectura de La metamorfosi